3. Estrangerismes

El Diccionari conté un gran nombre de manlleus d’altres llengües —estrangerismes—, alguns dels quals, en el transcurs del temps, han estat adaptats completament a la grafia i a la morfologia catalanes, com espagueti, futbol i flaix. Altres, en canvi, són manlleus encara no adaptats, que es presenten en el Diccionari en la forma que tenen en la llengua d’origen, com apartheid, collage i whisky, i apareixen indicats amb un asterisc (^*).

Pel que fa als manlleus no adaptats, s’indica la llengua d’origen amb una abreviatura en cursiva i entre claudàtors (angl, àr, cast, it, etc.), llevat que aquesta ja consti en l’etimologia.

Els manlleus no adaptats, a més, porten entre claudàtors la pronunciació, atès que la lectura d’aquestes formes és imprevisible segons les regles del català. De totes les pronúncies possibles, hem intentat reproduir les més habituals que, alhora que intenten respectar els trets bàsics de la llengua d’origen, tenen en compte el sistema fonètic català i eviten pronúncies emfàtiques i xocants (ex.: croissant^* [kɾuzán, kɾuəsán]; byte^* [bájt]). La pronúncia apareix expressada amb els signes de transcripció fonètica de l’AFI (vegeu l’annex 2 Taula dels signes de l’AFI al final d’aquest document).