->papil·la

■papil·la

[del ll. papilla ‘mugró’, der. del ll. pappare o papare ‘menjar’ en llenguatge infantil, per la relació del mugró en l’alletament de l’infant amb el qual se l’invita a menjar]

f 1 BOT 1 Tricoma de forma cònica o dentiforme, constituït per l’excrescència d’una cèl·lula epidèrmica.

2 Protuberància petita.

2 ANAT ANIM 1 Petita eminència formada sota l’epidermis i a la superfície de certes mucoses per ramificacions nervioses i vasculars.

2 papil·la lingual Cadascuna de les elevacions del dors de la llengua, de funció gustatòria i mecànica.

3 papil·la òptica Regió de la retina que correspon a la sortida del nervi òptic i dels vasos de l’ull.

3 papil·la anal ZOOL En alguns artròpodes, cadascun dels lòbuls abdominals, situats a la vora de l’orifici de posta dels ous, damunt del qual hi ha l’anus.

->papil·lar

■papil·lar

[de papil·la]

adj Relatiu o pertanyent a la papil·la.

->papil·ledema

papil·ledema

m PAT Tumefacció no inflamatòria de la papil·la òptica deguda a un augment de la pressió intracranial i a l’obstrucció del fluix venós orbital.

->papil·li-

■papil·li-

Forma prefixada del mot llatí papilla, que significa ‘papil·la’. Ex.: papil·liforme.

->papil·liforme

■papil·liforme

[de papil·la i -forme]

adj Que té forma de papil·la.

->papil·litis

■papil·litis

f PAT Neuritis intraocular caracteritzada per una inflamació de la papil·la òptica.

->papil·lo-

■papil·lo-

Forma prefixada del mot llatí papilla, que significa ‘papil·la’. Ex.: papil·lotomia.

->papil·loma

■papil·loma

m PAT Tumor format per la hipertròfia de les papil·les.

->papil·lomatosi

papil·lomatosi

f PAT Formació d’abundants papil·lomes.

->papil·lomavirus

papil·lomavirus

m MICROB Grup de virus que es caracteritza per infectar cèl·lules epitelials i alguns tipus dels quals causen berrugues a les mans, la cara, els peus o els genitals.

->papil·loretinitis

papil·loretinitis

f PAT Inflamació de la papil·la òptica i de la retina.

->papil·lós

papil·lós -osa

adj Que té papil·les.

->papillota

■papillota

[del fr. papillote, der. de papillon ‘papallona’, per la semblança d’aquests papers amb papallones]

f 1 Tros de paper amb què hom subjecta un floc de cabells que s’ha d’arrissar.

2 Full de paper d’alumini o de paper untat amb oli amb què s’embolica un aliment per coure’l al forn. Costelles a la papillota. Coure a la papillota.

->papió

■papió

Part. sil.: pa_pi_ó

[del ll. científic papio, -ōnis, format sobre el fr. babouin ‘babuí’ (v. babuí)]

m ZOOL Babuí.

->papiolenc

papiolenc -a

Part. sil.: pa_pi_o_lenc

adj i m i f Del Papiol (Baix Llobregat).

->papir

■papir

[del ll. papȳrus (v. paper); 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies (Cyperus papyrus), de tiges dretes i triangulars, coronades per una umbel·la de fulles cintiformes.

2 CODIC i PALEOG Full artificialment compost amb tires tretes del tronc de la planta de papir, enganxades i contraplacades, que empraven els antics per a escriure-hi.

->papiraci

■papiraci -àcia

[del ll. papyraceus, -a, -um ‘de papir’]

adj 1 Semblant al paper.

2 D’un gruix semblant al del paper.

->papiro-

■papiro-

Forma prefixada del mot grec pápyros, que significa ‘paper’. Ex.: papirofàgia, papiroflèxia.

->papiroflèxia

■papiroflèxia

Part. sil.: pa_pi_ro_flè_xi_a

f ART i ENSENY Plegatge de paper.

->papiròleg

■papiròleg -òloga

[de papiro- i -leg]

m i f Especialista en papirologia.

->papirologia

■papirologia

Part. sil.: pa_pi_ro_lo_gi_a

[de papiro- i -logia]

f CODIC i PALEOG Ciència que estudia els papirs escrits.

->papirològic

■papirològic -a

[de papirologia]

adj Relatiu o pertanyent a la papirologia.

->papisme

■papisme

[de papa¹]

m CATOL 1 Defensa de la submissió a l’autoritat del papa.

2 Terme pejoratiu donat pels no catòlics a la posició catòlica que sosté la supremacia del papa i, per extensió, a tota l’Església Catòlica romana.

->papissot

■papissot -a

[probablement de balbuçot, der. de balbuç, alterat en *palpuçot per una dilació en parlar palpuçot i en palpissot, papissot per influx de polpís, amb la idea de ‘parlar tou’]

1 adj i m i f Que pronuncia interdentals la s i la z.

2 adv Parlar papissot.

->papissotejar

■papissotejar

[de papissot]

v intr Parlar papissot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: papissotejar

GERUNDI: papissotejant

PARTICIPI: papissotejat, papissotejada, papissotejats, papissotejades

INDICATIU PRESENT: papissotejo, papissoteges, papissoteja, papissotegem, papissotegeu, papissotegen

INDICATIU IMPERFET: papissotejava, papissotejaves, papissotejava, papissotejàvem, papissotejàveu, papissotejaven

INDICATIU PASSAT: papissotegí, papissotejares, papissotejà, papissotejàrem, papissotejàreu, papissotejaren

INDICATIU FUTUR: papissotejaré, papissotejaràs, papissotejarà, papissotejarem, papissotejareu, papissotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: papissotejaria, papissotejaries, papissotejaria, papissotejaríem, papissotejaríeu, papissotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: papissotegi, papissotegis, papissotegi, papissotegem, papissotegeu, papissotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: papissotegés, papissotegessis, papissotegés, papissotegéssim, papissotegéssiu, papissotegessin

IMPERATIU: papissoteja, papissotegi, papissotegem, papissotegeu, papissotegin

->papista

■papista

[de papa¹]

adj i m i f 1 Dit del defensor de la supremacia del papa.

2 Nom pejoratiu que els no catòlics donen sovint als catòlics romans.

3 ésser més papista que el papa Creure o defensar una cosa amb més fervor que el mateix capdavanter o interessat principal.

->papovavirus

papovavirus

m MICROB Grup de virus constituïts per una doble cadena d’ADN i una càpsida nua de simetria icosaèdrica de 72 capsòmers.

->pap-roig

■pap-roig

Part. sil.: pap-roig

[de pap i roig]

m ORNIT Pit-roig.

->papu

■papu

[d’una forma masc. de papa² ‘cuca que fa estralls en l’agricultura’, que passà a significar un ésser fantasiós, l’espantaocells, i d’aquí el personatge que fa por als menuts; 1a FONT: s. XVIII]

m FOLK Ésser fantàstic amb què hom sol fer por a les criatures.

->papú

■papú

[pl -ús] 1 adj i m i f De Papuàsia (territori de l’illa de Nova Guinea), dels papús (raça) o del papú (grup de llengües).

2 m i f ETNOL Individu de raça melanèsida que viu a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.

3 m LING Grup de llengües parlades a Nova Guinea i a les illes adjacents.

->pàpula

■pàpula

[del ll. papŭla, íd.]

f PAT Lesió elemental de la pell en forma de petita elevació sòlida i circumscrita, de tipus eruptiu, que desapareix sense deixar cicatriu.

->papulació

■papulació

Part. sil.: pa_pu_la_ci_ó

[de pàpula]

f PAT En les malalties eruptives, formació de pàpules.

->papular

■papular

[de pàpula]

adj PAT 1 Papulós.

2 Que consisteix en pàpules.

->papulós

■papulós -osa

[de pàpula]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a les pàpules.

2 Caracteritzat per pàpules.

3 esp Ple de pàpules.

->papus

■papus

[del ll. pappus, i aquest, del gr. páppos, íd.]

m BOT Vil·là.

->paput

■paput -uda

[de pap]

adj Que té el pap gros.

->paquebot

■paquebot

[de l’angl. packet-boat, comp. de packet ‘paquet’, ant. ‘correu’, i boat ‘vaixell’, potser a través del fr. paquebot; 1a FONT: 1777]

m MAR 1 Vaixell de vela semblant al bergantí però de formes menys fines, emprat com a correu i per a transport de passatgers.

2 p ext 1 Vaixell correu i de passatgers, de propulsió mecànica.

2 Transatlàntic.

->paquet¹

■paquet¹

[del fr. pacquet, íd., i aquest, de l’angl. packet, relacionat probablement amb el neerl. pak, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Bolic no gaire gros.

2 Conjunt de coses lligades o embolicades juntes. Un paquet de llibres. Un paquet postal.

3 fig Conjunt que forma un tot. El govern ha aprovat un paquet de mesures contra la violència domèstica. Un paquet d’accions.

4 fer el paquet Aprofitar-se, en un afer, traient-ne un bon guany.

5 paquet bomba Paquet amb un artefacte explosiu enviat per correu o dipositat en un lloc amb l’objectiu que esclati quan sigui manipulat.

2 GRÀF 1 Conjunt d’un cert nombre de ratlles compostes en tipografia, lligades juntes amb un cordill.

2 Tros d’una composició gràfica en la qual hi ha un miler de lletres.

3 INFORM Conjunt de dades considerat com un tot.

4 TÈXT Conjunt de madeixes ben lligades per a facilitar-ne el transport.

5 paquet d’ones FÍS Superpoblació d’ones monocromàtiques, que ocupen una regió finita de l’espai.

->paquet²

paquet²

[de l’angl. packet ‘correu; paquet’, primer formant de packet-boat ‘paquebot’]

m MAR Paquebot.

->paquetaire

■paquetaire

Part. sil.: pa_que_tai_re

[de paquet¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 Persona que es dedica a fer paquets per a cases de comerç.

2 Contrabandista que passa paquets per la frontera, etc.

->paqueteria

■paqueteria

Part. sil.: pa_que_te_ri_a

[de paquet¹]

f 1 ECON 1 Tipus de mercaderia petita que hom guarda i comercia en paquets.

2 Comerç de paqueteria.

2 TRANSP Departament d’una oficina de correus o d’una agència de transports on hom classifica i guarda els paquets.

->paqui-

■paqui-

Forma prefixada del mot grec pakhýs, que significa ‘gruixut’. Ex.: paquicàrpic, paquiderm.

->paquicaule

paquicaule

Part. sil.: pa_qui_cau_le

adj BOT Dit dels arbres i els arbusts de tronc molt gruixut, en el qual s’acumulen reserves d’aigua i de nutrients.

->paquicefàlia

paquicefàlia

Part. sil.: pa_qui_ce_fà_li_a

f PAT Anormalitat consistent en una grossor del cap.

->paquidèrmia

■paquidèrmia

Part. sil.: pa_qui_dèr_mi_a

f PAT Displàsia tegumentària caracteritzada per un engruiximent de la pell amb participació del derma.

->paquidèrmic

■paquidèrmic -a

[de paquiderm]

adj De pell gruixuda.

->paquiderms

■paquiderms

[de paqui- i -derm; 1a FONT: c. 1900]

obs m ZOOL 1 pl Grup sense valor taxonòmic, que reunia els proboscidis, els suïformes i els èquids pel fet de tenir unes característiques comunes, com el gruix de la pell i el fet d’ésser herbívors.

2 sing Animal del grup dels paquiderms.

->paquiglòssia

paquiglòssia

Part. sil.: pa_qui_glòs_si_a

f PAT Engruiximent anormal de la llengua.

->paquimeninge

paquimeninge

f ANAT ANIM Duramàter.

->paquimeningitis

■paquimeningitis

f PAT Inflamació de la paquimeninge.

->paquipleuritis

paquipleuritis

Part. sil.: pa_qui_pleu_ri_tis

f PAT Engruiximent anormal de la pleura.

->paquitè

paquitè

m CIT Tercer estadi de la meiosi, després del zigotè i abans del diplotè.

->paquivaginalitis

paquivaginalitis

f PAT Inflamació crònica de la serosa que embolcalla el testicle (túnica vaginal), amb un engruiximent important d’aquesta.

->par

■par

[del ll. par, paris ‘igual, semblant; parell’; en el sentit esportiu del golf, calc de l’angl. par, íd., pròpiament ‘paritat’, del mateix origen; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj ant i dial 1 Parell, parió. Sens par. No tenir par.

2 Divisible per dos; parell. Pars o senars.

2 m HIST Títol de dignitat en alguns països, que ha variat segons l’època i el lloc.

3 m ESPORT 1 En el golf, nombre de cops que se suposa que un jugador expert necessita per a fer entrar la pilota en un determinat forat o per a fer el recorregut d’un camp de longitud normal.

2 un sobre par Bogey.

3 un sota par Birdie.

4 a la par loc adj ECON 1 Dit del valor de cotització o emissió d’un títol, quan aquest coincideix amb el seu valor nominal.

2 Dit de la cotització de dues monedes quan la seva relació de canvi és equivalent a la relació entre els seus continguts d’or.

->-par

■-par -para

Forma sufixada del mot llatí parere, que significa ‘parir’ i que és emprada per a indicar el tipus de reproducció de l’espècie animal o el nombre de parts que ha tingut una dona. Ex.: gemmípar, unípar, ovípar, multípara.

->para-

■para-

1 Prefix, del grec pará, que significa ‘al costat de’, ‘més enllà’, ‘contra’. Ex.: parapsicologia, paraplegia, paracaseïna.

2 PETROG Prefix que indica que una roca és produïda per metamorfisme d’una roca sedimentària.

3 QUÍM FÍS Prefix emprat per a indicar que, en un sistema de dos electrons, aquests tenen spins de signe oposat. Ex.: paraheli.

4 QUÍM ORG Prefix que, anteposat al nom d’un derivat benzènic disubstituït, indica que els dos substituents estan units a àtoms de carboni en posicions relatives 1,4.

->paraallaus

■paraallaus

Part. sil.: pa_ra_a_llaus

[de parar i allau]

m OBR PÚBL Tipus de barrera que hom posa en un talús d’una via de muntanya per tal d’evitar la formació o propagació d’allaus i protegir-la’n.

->paràbasi

paràbasi

f TEAT En la comèdia àtica antiga, intermedi que seguia la primera part de la comèdia.

->parabiosi

parabiosi

Part. sil.: pa_ra_bi_o_si

f ECOL Associació de dos o més organismes en la qual només un d’ells viu en les condicions que li són pròpies.

->parablast

parablast

m ANAT ANIM Part del mesoblast del qual deriva el sistema circulatori.

->parable

■parable

[de parar]

adj Que pot ésser parat.

->paràbola

■paràbola

[del ll. parabŏla (v. paraula); 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 BÍBL i LIT Gènere literari, de caràcter pedagògic o polèmic, mitjançant el qual hom revesteix el pensament en forma d’una historieta que tothom pugui acceptar fàcilment.

2 GEOM Corba oberta, intersecció d’una superfície cònica amb un pla paral·lel a una de les generatrius.

->parabòlic

■parabòlic -a

[de paràbola; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la paràbola.

2 GEOM Que té forma de paràbola. Moviment parabòlic. Mirall parabòlic.

3 GEOM Dit de la mètrica la quàdrica associada a la qual és un paraboloide.

->parabòlicament

■parabòlicament

[de parabòlic]

adv 1 LIT D’una manera parabòlica, amb paràboles.

2 GEOM Descrivint una paràbola.

->parabolicitat

■parabolicitat

[de parabòlic]

f GEOM Qualitat de parabòlic.

->parabolista

■parabolista

[de paràbola]

m i f Narrador o autor de paràboles.

->paraboloïdal

■paraboloïdal

Part. sil.: pa_ra_bo_lo_ï_dal

adj Relatiu o pertanyent a la superfície dita paraboloide.

->paraboloide

■paraboloide

Part. sil.: pa_ra_bo_loi_de

m GEOM 1 Superfície de segon grau que, en ésser tallada en qualsevol dels seus punts per un pla adequat, dóna una paràbola.

2 paraboloide de revolució Paraboloide que és generat per una paràbola que gira entorn del seu eix de simetria.

3 paraboloide el·líptic Paraboloide la intersecció del qual amb un pla que contingui l’eix de simetria és una paràbola, mentre que la intersecció amb un pla perpendicular a l’anterior dóna una el·lipse.

4 paraboloide hiperbòlic Paraboloide la intersecció del qual amb un pla que contingui l’eix de simetria és una paràbola i la intersecció amb un pla perpendicular a l’anterior és una hipèrbole.

->parabrisa

■parabrisa

[de parar i brisa¹; 1a FONT: c. 1925]

m TRANSP Làmina de matèria transparent disposada a la part davantera de la carrosseria d’un vehicle per a protegir els passatgers de la pluja, el vent, etc., sense dificultar la visibilitat del conductor.

->paracaigudes

■paracaigudes

Part. sil.: pa_ra_cai_gu_des

[de parar i caiguda; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 AERON Aparell que consisteix en un teixit molt resistent, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se i permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.

2 TECNOL Dispositiu de seguretat dels ascensors, muntacàrregues i d’altres aparells semblants, que n’impedeix la caiguda accelerada en el cas de ruptura dels cables.

->paracaigudisme

■paracaigudisme

Part. sil.: pa_ra_cai_gu_dis_me

[de paracaigudes]

m MIL i ESPORT Activitat amb finalitat bèl·lica, esportiva, etc., que consisteix a llançar-se en paracaigudes.

->paracaigudista

■paracaigudista

Part. sil.: pa_ra_cai_gu_dis_ta

[de paracaigudes]

m i f AERON, MIL i ESPORT Persona ensinistrada en el descens en paracaigudes, especialment el militar instruït per a llançar-se des d’un avió i per a combatre en arribar a terra.

->paracantosi

paracantosi

f PAT Hiperplàsia de les cèl·lules espinoses de l’epidermis.

->paracaseïna

paracaseïna

Part. sil.: pa_ra_ca_se_ï_na

f BIOQ Caseïna insoluble que es forma a partir del caseïnogen (o de la caseïna) de la llet mitjançant l’acció del labferment de l’estómac.

->paracentesi

■paracentesi

f CIR Punció quirúrgica feta en una cavitat o en un òrgan per evacuar un embassament.

->paracentral

■paracentral

adj GEOM Dit de la corba tal que, si un punt pesant sotmès a la gravetat es mou sobre ella, el dit punt s’allunya del centre de la corba, o s’hi acosta, conservant distàncies iguals en un temps igual.

->paraceratosi

paraceratosi

f PAT Dermatosi caracteritzada per un trastorn de la ceratinització normal, amb conservació de nuclis a les cèl·lules de la capa còrnia.

->paracetaldehid

paracetaldehid

m QUÍM ORG Paraldehid.

->paracetamol

paracetamol

m QUÍM ORG i FARM Derivat acetilat del p-aminofenol, d’efectes analgèsics i antipirètics, emprat sobretot en el cas de malalts amb hipersensibilitat als salicilats o amb úlcera pèptica.

->paracianogen

paracianogen

Part. sil.: pa_ra_ci_a_no_gen

m QUÍM Polímer del cianogen, de composició (CN)_n, obtingut per calefacció del cianogen a 400°C.

->paraciclofà

paraciclofà

m QUÍM ORG Nom genèric emprat per a designar els composts derivats del benzè en els quals dues posicions para- de l’anell són unides mitjançant una cadena carbonada.

->paracinèsia

■paracinèsia

Part. sil.: pa_ra_ci_nè_si_a

f PAT Forma d’apràxia caracteritzada per la incoordinació dels moviments voluntaris.

->Paraclet

Paraclet

m CRIST Paràclit.

->paraclímax

paraclímax

f GEOBOT Comunitat vegetal estable que no evoluciona vers la clímax a causa de les condicions anormals del medi on es fa.

->Paràclit

Paràclit

m CRIST Sobrenom donat a l’Esperit Sant que vol dir ‘protector’ i ‘consolador’.

->paracmàstic

■paracmàstic -a

adj PAT Dit de la febre o de la malaltia que és en període de declinació.

->paracme

■paracme

f MED Període de declinació d’una malaltia, de la febre, de la vitalitat general.

->paracoccidioidomicosi

paracoccidioidomicosi

Part. sil.: pa_ra_coc_ci_di_oi_do_mi_co_si

f PAT Micosi granulomatosa crònica caracteritzada per la presència d’unes primeres manifestacions cutaneomucoses seguides de manifestacions viscerals.

->paracolpi

paracolpi

m ANAT ANIM Conjunt de teixits situats al voltant de la vagina.

->paraconformitat

■paraconformitat

f ESTRATIG Disconformitat en la qual la superfície de separació de les dues sèries estratigràfiques concordants o paral·leles es manifesta solament per una superfície de discontinuïtat que es pot confondre amb les altres superfícies d’estratificació.

->paracor

paracor

m QUÍM FÍS Constant pròpia dels líquids, definida per la relació [p] = Mγ¼(ε—ε_o), on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ε i ε_o són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada.

->paracorol·la

■paracorol·la

f BOT Conjunt d’apèndixs laminars dels pètals, que formen una corona o falsa corol·la dins la corol·la pròpiament dita.

->paracrinoïdeus

paracrinoïdeus

Part. sil.: pa_ra_cri_no_ï_deus

m PALEONT i ZOOL 1 pl Classe d’equinoderms pelmatozous de l’ordovicià mitjà, que poden ésser considerats crinoïdeus primitius.

2 sing Equinoderm pelmatozou de la classe dels paracrinoïdeus.

->paracronisme

■paracronisme

m CRON Error de cronologia que consisteix a suposar esdevingut un fet en una època posterior al temps en què realment s’esdevingué.

->paracúsia

■paracúsia

Part. sil.: pa_ra_cú_si_a

f PAT Anomalia de la percepció dels sons.

->parada

■parada

[de parar; 1a FONT: s. XI]

f 1 1 Acció de parar o de parar-se, arrest. Farem parada a Banyoles.

2 HIST A l’edat mitjana, hostal de camí públic.

3 dret de parada HIST DR CAT Als segles X-XII, alberga, dret d’hostatge, o la seva compensació en forma de tribut.

4 fer parada i fonda Aturar-se una bona estona durant un viatge per menjar i reposar.

5 punt de parada (o simplement parada) Indret on es para o es pot parar un vehicle de transport públic per tal de deixar baixar o pujar els passatgers. La parada és cinquanta metres més avall. Parada obligatòria, discrecional.

2 1 Acció de preparar una cosa perquè faci servei, perquè funcioni;

2 l’efecte.

3 Lloc on es prepara.

4 CINEG Col·locació dels caçadors i dels paranys, els filats, etc., en disposició de caçar.

5 CINEG Cada vegada que els caçadors tiren el filat.

3 MERC 1 Exposició de mercaderies que hom fa en una fira, un mercat, etc.

2 p ext Lloc on és situada o se sol situar aquesta exposició.

3 fig Ostentació que hom fa d’alguna cosa.

4 ESPORT 1 En esgrima, acció de parar una estocada.

2 p ext En altres jocs i esports, acció de parar la pilota, interceptar la jugada, etc.

5 MIL 1 Formació de la tropa que entra de guàrdia.

2 Lloc on s’aplega la tropa per dirigir-se cada secció al seu lloc de guàrdia.

3 Formació de les tropes a les quals s’ha de passar revista.

4 Desfilada.

6 1 AGR Caixa de distribució o repartidor d’aigües.

2 AGR Massa de terra, brossa, posts o pedra amb què hom tapa la boca d’un rec perquè l’aigua s’aturi o es desviï.

3 servitud de parada DR CAT Dret del propietari d’una finca amb aprofitament d’aigües vistes, d’obligar els propietaris de terrenys on passava el curs del corrent que consentissin a la construcció d’una parada o caixa de distribució per a regar aquella.

7 TÈXT Quantitat de plegadors d’ordit, plens de fil, que calen per a produir, en la màquina de parar, un nombre determinat de plegadors plens d’ordit parat.

8 parada nupcial ETOL Conjunt d’actituds i emissions sonores que precedeixen l’acoblament o la formació de parella.

->paradella

■paradella

[d’origen incert, potser d’un b. ll. *paratella ‘agrella’; 1a FONT: s. XIV]

f BOT 1 Romàs.

2 paradella conglomerada Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Rumex conglomeratus), de fulles lanceolades i fruits amb valves petites i enteres, que es fa en llocs humits.

3 paradella crespa Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Rumex crispus), de fulles crespes i fruits amb valves grosses.

4 paradella mollerosa Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Rumex pulcher), de fulles lanceolades i fruits amb valves dentades, que creix a les vores dels camins.

->paradenci

paradenci

m ANAT ANIM Conjunt format pel cement, el periodonci i l’os de la prolongació alveolar.

->paradentosi

paradentosi

f PAT Atròfia de l’alvèol dentari i de la geniva que el recobreix.

->paradet

paradet

[de parar]

m CONSTR NAV Travesser que, en un llagut, va de babord a estribord, davant la cambra i la sama, i serveix per a descansar-hi el pal quan va ajagut.

->paradiàstole

■paradiàstole

Part. sil.: pa_ra_di_às_to_le

f RET Figura en què es posen en contrast mots de significació molt semblant.

->paradídim

paradídim

m ANAT ANIM Cos situat damunt l’epidídim, que consta de tubs tancats.

->paradigma

■paradigma

[del ll. paradigma, i aquest, del gr. parádeigma ‘exemple, model’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Exemple, model. Era el paradigma de la bellesa.

2 FILOS 1 En la teoria platònica, el món de les idees, prototip del món sensible.

2 En filosofia de la ciència, model de recerca constituït pels conceptes teòrics, les regles metodològiques, etc., dins del qual es desenvolupa una ciència en un període determinat. El paradigma positivista. La revolució copernicana va suposar un canvi de paradigma.

3 GRAM 1 En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal i verbal.

2 Conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació en un mateix context.

->paradigmàtic

■paradigmàtic -a

[de paradigma]

adj 1 Típic, exemplar.

2 LING Relatiu o pertanyent al paradigma.

->paradís

■paradís

[del ll. paradīsus, i aquest, del gr. parádeisos ‘jardí, paradís terrenal’, d’origen irànic; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 HIST REL 1 Jardí de felicitat del començ i de la fi dels temps.

2 paradís celestial CRIST Estat final dels sants i els àngels constituït essencialment per la visió beatífica.

3 paradís terrenal CRIST Paradís dels orígens on Déu col·locà Adam i Eva.

2 fig Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau.

3 paradís artificial PSIC Estat d’embriaguesa que hom cerca en estupefaents.

4 paradís fiscal ECON País amb un sistema fiscal d’imposts baixos o nuls que afavoreix l’establiment de la residència legal de persones físiques o jurídiques que volen pagar menys imposts.

->paradiseids

paradiseids

Part. sil.: pa_ra_di_seids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec fort, potes robustes i amb dimorfisme sexual marcadíssim. Els gèneres més importants són Paradisses, Pteridophora i Diphyllodes, que hom coneix amb el nom general d’ocells del paradís.

2 sing Ocell de la família dels paradiseids.

->paradísia

■paradísia

Part. sil.: pa_ra_dí_si_a

f BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Paradisia liliastrum), de fulles llargues i molt estretes, flors blanques i oloroses i fruits en càpsula.

->paradisíac

■paradisíac -a

Part. sil.: pa_ra_di_sí_ac

[del ll. paradisiacus, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al paradís.

->parado

■parado

m DANSA Nom que reben a Valldemossa els boleros vells.

->parador¹

■parador¹

Hom.: paredó

[de parar i -dor²]

m 1 Lloc on algú o alguna cosa para o va a parar. De parador ignorat, desconegut.

2 1 Hostal on s’aturaven a menjar i a dormir els traginers i altra gent que anava de camí.

2 parador nacional TUR A l’estat espanyol, hotel de luxe situat en paratges d’interès turístic, aprofitant sovint edificis antics, creat per organitzacions turístiques.

3 FERROC Baixador.

->parador²

■parador² -a

Hom.: paredó

[del b. ll. parator, -ōris]

m i f TÈXT Obrer que treballa en la màquina de parar.

->paradorníxids

paradorníxids

m pl ICT Timàlids.

->paradoxa

■paradoxa

[del ll. paradoxa, pl. neutre de paradoxon, -i, i aquest, del gr. parádoxa, pl. neutre de parádoxos ‘contrari a l’opinió comuna’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Opinió contrària a l’opinió comuna.

2 esp Opinió que sembla contrària al comú sentir, però que de fet és exacta.

2 FILOS, LÒG i MAT Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.

3 RET Figura retòrica per la qual un enunciat veritable —però que sol constar de dos conceptes antagònics— és presentat d’una manera inversemblant, absurda o contradictòria.

4 paradoxa hidrostàtica FÍS Paradoxa consistent en el fet que quantitats molt diferents d’un líquid introduïdes en recipients diferents poden produir, sobre els fons dels respectius recipients, la mateixa pressió, si les formes dels recipients són les adequades.

->paradoxal

■paradoxal

[de paradoxa; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Que enclou una paradoxa.

2 Inclinat a la paradoxa.

->paradoxalment

■paradoxalment

[de paradoxal]

adv D’una manera paradoxal.

->paradoxisme

■paradoxisme

[de paradoxa]

m Atribució a un mateix subjecte de dues qualitats que semblen excloure’s.

->paraescut

■paraescut

Part. sil.: pa_ra_es_cut

[de parar i escut; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m CONSTR NAV Cadascuna de les dues peces de fusta, disposades transversalment, que emmarquen una escotilla.

->paraesquí

paraesquí

Part. sil.: pa_ra_es_quí

[pl -ís] m ESPORT Alaesquí.

->paraestatal

■paraestatal

Part. sil.: pa_ra_es_ta_tal

[de para- i estatal]

adj DR ADM i ECON Dit de les institucions o empreses que, sense pertànyer a l’administració pública, però amb finalitats semblants a les de l’estat, operen per delegació d’aquest o hi cooperen.

->parafang

■parafang

[de parar i fang; 1a FONT: c. 1925]

m TRANSP Cadascuna de les peces que cobreixen parcialment les rodes d’una bicicleta, d’una moto, d’un vehicle automòbil, etc., per evitar els esquitxos.

->parafàsia

■parafàsia

Part. sil.: pa_ra_fà_si_a

f PSIC i LING Trastorn del llenguatge verbal que consisteix a substituir un mot per un altre que no concorda amb la idea que hom vol expressar.

->parafèmia

parafèmia

Part. sil.: pa_ra_fè_mi_a

f PSIC Trastorn del llenguatge consistent en la confusió de mots.

->parafernal

■parafernal

[del b. ll. paraphernalia, calc del gr. para- ‘fora de, al costat de’ i phernḗ ‘dot’, der. del gr. phérō ‘aportar’; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj DR Dit dels béns privatius que la muller aporta al matrimoni o que adquireix posteriorment, sense incloure’ls al dot.

->parafernàlia

parafernàlia

Part. sil.: pa_ra_fer_nà_li_a

[del b. ll. paraphernalia (v. parafernal); en el sentit de ‘conjunt aparatós’, probablement a través de l’angl. paraphernalia, íd.]

f Conjunt aparatós d’objectes, actes, cerimònies, etc., que envolten una persona o una cosa. Van celebrar la victòria electoral amb gran parafernàlia de banderes, discursos i xarangues.

->parafília

■parafília

Part. sil.: pa_ra_fí_li_a

f FISIOL ANIM i PSIQ Modalitat de comportament sexual en què la realització o la imaginació, repetida o exclusiva, de determinades pràctiques, considerades inusuals o extravagants, és indispensable per a assolir l’excitació sexual.

->parafils

■parafils

[de parar i fil]

m TÈXT Mecanisme que interromp el funcionament d’un teler mecànic, d’un ordidor automàtic, etc., en trencar-se un fil.

->parafimosi

parafimosi

f PAT Constricció del gland per un anell format pel prepuci fimòtic o inflamat.

->parafina

■parafina

[formació culta analògica sobre la base del ll. parum ‘poc’ i affinis ‘afí’ (v. afí), per la seva naturalesa poc afí amb altres substàncies]

f QUÍM ORG 1 Alcà.

2 Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats. Hom l’obté de la destil·lació del petroli.

3 oli de parafina FARM Parafina líquida.

->parafinar

■parafinar

[de parafina]

v tr Recobrir o impregnar de parafina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parafinar

GERUNDI: parafinant

PARTICIPI: parafinat, parafinada, parafinats, parafinades

INDICATIU PRESENT: parafino, parafines, parafina, parafinem, parafineu, parafinen

INDICATIU IMPERFET: parafinava, parafinaves, parafinava, parafinàvem, parafinàveu, parafinaven

INDICATIU PASSAT: parafiní, parafinares, parafinà, parafinàrem, parafinàreu, parafinaren

INDICATIU FUTUR: parafinaré, parafinaràs, parafinarà, parafinarem, parafinareu, parafinaran

INDICATIU CONDICIONAL: parafinaria, parafinaries, parafinaria, parafinaríem, parafinaríeu, parafinarien

SUBJUNTIU PRESENT: parafini, parafinis, parafini, parafinem, parafineu, parafinin

SUBJUNTIU IMPERFET: parafinés, parafinessis, parafinés, parafinéssim, parafinéssiu, parafinessin

IMPERATIU: parafina, parafini, parafinem, parafineu, parafinin

->parafiscalitat

parafiscalitat

f ECON Conjunt de prestacions exigides a una persona física o jurídica, al marge de les que configuren el pressupost de l’estat.

->paràfisi

■paràfisi

f BOT 1 Cèl·lula o filament pluricel·lular estèril, que creix juntament amb les cèl·lules fèrtils formadores d’espores o de gàmetes.

2 Basidíol.

3 Nom donat als tricomes que protegeixen els sorus de certs pteridòfits.

->parafonia

■parafonia

Part. sil.: pa_ra_fo_ni_a

f PAT Trastorn de la fonació caracteritzat per la discordança en l’emissió dels sons.

->paraformaldehid

paraformaldehid

m QUÍM ORG Polioximetolè, polímer del formaldehid.

->parafrasejar

■parafrasejar

[de paràfrasi]

v tr RET Fer la paràfrasi d’un text, d’un escrit, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parafrasejar

GERUNDI: parafrasejant

PARTICIPI: parafrasejat, parafrasejada, parafrasejats, parafrasejades

INDICATIU PRESENT: parafrasejo, parafraseges, parafraseja, parafrasegem, parafrasegeu, parafrasegen

INDICATIU IMPERFET: parafrasejava, parafrasejaves, parafrasejava, parafrasejàvem, parafrasejàveu, parafrasejaven

INDICATIU PASSAT: parafrasegí, parafrasejares, parafrasejà, parafrasejàrem, parafrasejàreu, parafrasejaren

INDICATIU FUTUR: parafrasejaré, parafrasejaràs, parafrasejarà, parafrasejarem, parafrasejareu, parafrasejaran

INDICATIU CONDICIONAL: parafrasejaria, parafrasejaries, parafrasejaria, parafrasejaríem, parafrasejaríeu, parafrasejarien

SUBJUNTIU PRESENT: parafrasegi, parafrasegis, parafrasegi, parafrasegem, parafrasegeu, parafrasegin

SUBJUNTIU IMPERFET: parafrasegés, parafrasegessis, parafrasegés, parafrasegéssim, parafrasegéssiu, parafrasegessin

IMPERATIU: parafraseja, parafrasegi, parafrasegem, parafrasegeu, parafrasegin

->paràfrasi

■paràfrasi

Cp. perífrasi

[del ll. paraphrăsis, i aquest, del gr. paráphrasis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f RET 1 Amplificació explicativa o interpretació d’un text amb la finalitat de fer-lo més intel·ligible.

2 Versió més o menys lliure d’un text.

->parafrast

■parafrast -a

m i f LING 1 Autor de paràfrasis.

2 Intèrpret de texts mitjançant l’ús de paràfrasis.

->parafràstic

■parafràstic -a

[de paràfrasi]

adj Relatiu o pertanyent a la paràfrasi.

->parafràsticament

■parafràsticament

[de parafràstic]

adv Amb paràfrasi.

->parafrènia

■parafrènia

Part. sil.: pa_ra_frè_ni_a

f PSIC Trastorn mental que inclou la paranoia i la demència precoç.

->parafum

■parafum

[de parar i fum]

m Tros de planxa d’un material no inflamable amb què hom protegeix del fum i de la cremor d’un llum el sostre d’una cambra.

->paragangli

paragangli

m ANAT ANIM Massa de teixit cromafínic distribuït pel cos al voltant del sistema nerviós simpàtic.

->paraganglioma

paraganglioma

Part. sil.: pa_ra_gan_gli_o_ma

m PAT Tumor format per teixit provinent d’un paragangli.

->paragènesi

■paragènesi

f PETROG Associació de minerals en sèries característiques, segons l’origen, segons el procés pel qual s’ha desenvolupat cada sèrie, o segons l’ordre de formació o d’alteració dels minerals continguts en la roca.

->paragèusia

■paragèusia

Part. sil.: pa_ra_gèu_si_a

f PAT Anormalitat en el sentit del gust.

->paraglossitis

paraglossitis

f PAT Inflamació dels teixits que envolten la llengua.

->paràgnat

paràgnat

m PAT Monstre polígnat en el qual el maxil·lar inferior és col·locat lateralment.

->paragneis

paragneis

Part. sil.: pa_ra_gneis

m PETROG Gneis format per metamorfisme de roques sedimentàries.

->paragnòsia

paragnòsia

Part. sil.: pa_rag_nò_si_a

f PSIC Fenomen consistent en il·lusions en el reconeixement perceptiu.

->paragoge

■paragoge

[del ll. paragōge, i aquest, del gr. paragōgḗ, íd.]

f LING Addició d’un o més fonemes al final d’un mot. Ex.: les formes col·loquials aixís (per així), àpit (per api), texte (per text).

->paragògic

■paragògic -a

[de paragoge]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la paragoge.

2 Afegit per paragoge.

->paragonimiasi

paragonimiasi

Part. sil.: pa_ra_go_ni_mi_a_si

f PAT Infestació per paràsits del gènere Paragonimus.

->paragonita

■paragonita

f MINERAL Fil·losilicat dioctaèdric, NaAl₂Si₃AlO₁₀(F,OH)₂, mineral del grup de les miques.

->paràgraf

■paràgraf

[del ll. paragrăphus ‘senyal per marcar les diferents parts d’un text’, i aquest, del gr. parágraphos ‘escrit al marge’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 1 [símb: §, ¶] Secció o subdivisió d’un discurs, d’un capítol, etc., generalment numerada, que forma una unitat pel fet de tractar d’un punt particular, etc.

2 DR Subdivisió bàsica dels articles d’un text jurídic normatiu identificada per un nombre escrit amb xifres aràbigues.

2 1 Cadascun dels fragments d’un escrit entre els quals s’estableix una separació deixant on acaba l’un la resta de la ratlla en blanc i començant el que segueix a la ratlla següent, precedit generalment d’un espai en blanc.

2 paràgraf alemany GRÀF Paràgraf que no té cap línia sagnada.

3 paràgraf francès GRÀF Paràgraf amb totes les línies sagnades tret de la primera.

->paragrafia

paragrafia

Part. sil.: pa_ra_gra_fi_a

f PAT Trastorn de l’escriptura caracteritzat per la confusió d’uns mots amb uns altres.

->paraguaià

■paraguaià -ana

Part. sil.: pa_ra_gua_ià

adj i m i f Del Paraguai (estat d’Amèrica).

->paraheli

■paraheli

m QUÍM INORG Forma de l’àtom d’heli en la qual els seus dos electrons es troben al nivell ls.

->parahemofília

parahemofília

Part. sil.: pa_ra_he_mo_fí_li_a

f PAT Malaltia caracteritzada per hemorràgies degudes a un dèficit congènit del factor V de la coagulació.

->parahemofílic

parahemofílic -a

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la parahemofília.

2 adj i m i f Afectat de parahemofília.

->parahidrogen

■parahidrogen

m QUÍM INORG Una de les formes coexistents en al·lotropia dinàmica en l’hidrogen (H₂).

->paraigua

■paraigua

Part. sil.: pa_rai_gua

[de parar i aigua; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Estri per a protegir de la pluja que consisteix en un tros de tela cosida a unes barnilles d’acer articulades a l’extrem d’un bastó, que permeten d’estendre-la o de plegar-la amb facilitat.

->paraigüer

■paraigüer -a

Part. sil.: pa_rai_güer

[de paraigua]

1 m i f Persona que fa, ven o adoba paraigües.

2 m Moble fet expressament per posar-hi els paraigües.

->paraigüeria

■paraigüeria

Part. sil.: pa_rai_güe_ri_a

[de paraigüer]

f Obrador o botiga de paraigüer.

->paraigüet

■paraigüet

Part. sil.: pa_rai_güet

[de paraigua]

m BOT 1 Bolet de la família de les agaricàcies (Macrolepiota mastoidea), de barret estès i umbonat, de color bru, i peu amb anell, que creix en boscs i prats.

2 pl Planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies (Cyperus alternifolius), de tiges dretes i nombroses, amb una corona radial de fulles estretes verdes, conreada en jardins i tests.

->paraire

■paraire

Part. sil.: pa_rai_re

[del ll. parator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1265]

m i f TÈXT Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana.

->parairia

■parairia

Part. sil.: pa_rai_ri_a

[de paraire]

f TÈXT 1 Ofici de paraire.

2 Obrador de paraire.

->paralàlia

■paralàlia

Part. sil.: pa_ra_là_li_a

f PAT 1 Nom general de les alteracions del llenguatge o de la pronunciació.

2 esp Defecte de pronunciació consistent en el fet que algunes consonants són pronunciades d’una manera defectuosa i donen el so d’altres consonants molt diferents.

->paraldehid

paraldehid

m QUÍM ORG Trímer cíclic de l’acetaldehid. És obtingut per l’acció dels àcids minerals sobre l’acetaldehid.

->paralèxia

paralèxia

Part. sil.: pa_ra_lè_xi_a

f PAT Trastorn de la lectura caracteritzat per la substitució dels mots del text per mots sense sentit.

->paràlic

■paràlic -a

adj ESTRATIG 1 Relatiu o pertanyent a les fàcies o terrenys sedimentats prop de la mar però no marins, o a la part interna de la costa, en aigües somes, subjectes a aportacions de sediments i aportacions fluvials i a invasions esporàdiques marines.

2 Relatiu o pertanyent als medis sedimentaris pertanyents a les vores de la mar.

->paralímpic

paralímpic -a

[de para(plègic) i (o)límpic]

adj ESPORT 1 Relatiu o pertanyent als jocs paralímpics. Esport paralímpic.

2 jocs paralímpics Competicions esportives internacionals destinades a persones amb discapacitats físiques o sensorials.

->paralipsi

■paralipsi

f RET Figura amb què hom diu una cosa tot declarant que no en vol parlar.

->paràlisi

■paràlisi

[del ll. paralysis, i aquest, del gr. parálysis, íd., der. del gr. paralýō ‘afluixar, deslligar’; 1a FONT: s. XIV]

f PAT 1 Abolició de la motricitat o de qualsevol altra funció.

2 paràlisi cerebral infantil Afecció no progressiva dels infants deguda a lesions cerebrals.

3 paràlisi general progressiva Afecció neurològica del període terciari de la sífilis.

->paraliteratura

■paraliteratura

f LIT Producció literària escrita amb criteris industrials, que hom sol considerar al marge de la producció estrictament literària.

->paralític

■paralític -a

[del ll. paralytĭcus, i aquest, del gr. paralytikós, íd.; 1a FONT: s. XIII]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la paràlisi.

2 m i f Persona afectada de paràlisi.

->paralitúrgia

paralitúrgia

Part. sil.: pa_ra_li_túr_gi_a

[de para- i litúrgia]

f LITÚRG Cerimònia religiosa no prevista en els llibres oficials, però organitzada si fa no fa segons el model d’una celebració litúrgica.

->paralitúrgic

paralitúrgic -a

[de paralitúrgia]

adj Relatiu o pertanyent a la paralitúrgia.

->paralització

■paralització

Part. sil.: pa_ra_lit_za_ci_ó

[de paralitzar]

f 1 Acció de paralitzar;

2 l’efecte.

->paralitzador

paralitzador -a

[de paralitzar]

adj Paralitzant.

->paralitzant

■paralitzant

[de paralitzar]

adj Que paralitza.

->paralitzar

■paralitzar

[del fr. paralyser (cf. analitzar); 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 PAT Colpir de paràlisi.

2 fig Deturar l’activitat, destruir l’energia d’una cosa. Manaren paralitzar les obres. Us han paralitzat amb una simple amenaça?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: paralitzar

GERUNDI: paralitzant

PARTICIPI: paralitzat, paralitzada, paralitzats, paralitzades

INDICATIU PRESENT: paralitzo, paralitzes, paralitza, paralitzem, paralitzeu, paralitzen

INDICATIU IMPERFET: paralitzava, paralitzaves, paralitzava, paralitzàvem, paralitzàveu, paralitzaven

INDICATIU PASSAT: paralitzí, paralitzares, paralitzà, paralitzàrem, paralitzàreu, paralitzaren

INDICATIU FUTUR: paralitzaré, paralitzaràs, paralitzarà, paralitzarem, paralitzareu, paralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: paralitzaria, paralitzaries, paralitzaria, paralitzaríem, paralitzaríeu, paralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: paralitzi, paralitzis, paralitzi, paralitzem, paralitzeu, paralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: paralitzés, paralitzessis, paralitzés, paralitzéssim, paralitzéssiu, paralitzessin

IMPERATIU: paralitza, paralitzi, paralitzem, paralitzeu, paralitzin

->paralla

■paralla

[del gr. paralía (sanís) ‘(tauló) de la part d’arran de l’aigua’, format amb l’adj. parálios, -ía, -on, variant de páralos ‘marítim, del costat del mar’, der. de háls ‘sal, salobre del mar’]

f CONSTR NAV Qualsevol de les filades de l’entaulament que van de proa a popa prop de la carena.

->paral·làctic

■paral·làctic -a

[del gr. parallaktikós, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a la paral·laxi.

->parallamps

■parallamps

[de parar i llamp; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 TECNOL Barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció, de l’arbre d’una nau, etc., connectada a terra o a l’aigua mitjançant un cable de poca resistència, que té per objecte atraure els llamps i facilitar-los un pas directe a terra o a l’aigua sense que danyin la construcció, la nau, etc.

2 ELECTROT Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes.

->paral·laxi

■paral·laxi

[del gr. parállaxis ‘diferència, alternança; terme astronòmic’]

f 1 ASTR Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia o longitud de base.

2 FOTOG Diferència que existeix entre la imatge observada en el visor i l’enregistrada a l’objectiu.

3 ÒPT Angle format per les dues visuals que, des de dos punts de vista diferents, són dirigides sobre un mateix objecte.

4 error de paral·laxi METROL Error de lectura que hom comet en llegir la posició d’un índex sobre una escala graduada si la visual que hom dirigeix sobre l’índex no és perpendicular al pla de l’escala.

->paral·lel

■paral·lel -a

[del gr. parállēlos, íd., comp. de pará ‘al llarg de’ i allḗlōn ‘l’un de l’altre’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

1 GEOM 1 adj Dit dels plans que o bé coincideixen, o bé no tenen cap punt en comú.

2 adj Dit d’una recta i un pla que, o bé la recta és continguda en el pla, o bé no tenen cap punt en comú.

3 adj Dit de les rectes que tenen la mateixa direcció.

4 f Recta paral·lela.

5 axioma de la paral·lela Nom donat al cinquè dels postulats d’Euclides, segons el qual només es pot traçar una paral·lela a una recta des d’un punt exterior a aquesta.

2 adj fig 1 En igual direcció.

2 Que manté la mateixa distància.

3 Que tendeix al mateix resultat.

4 Que es correspon en dues sèries que hom compara.

3 m 1 Comparació seguida entre dues persones o dues coses.

2 LIT Comparació en la qual hom fa ressaltar les semblances o les diferències entre dos personatges.

3 LIT i BÍBL Comparació de dos o més texts que permet de veure’n la similitud d’idea o d’expressió.

4 ASTR 1 paral·lel celeste Cadascun dels cercles de l’esfera celeste determinats per la intersecció d’un pla paral·lel a l’equador amb l’esfera celeste.

2 paral·lel d’altura Cercle de l’esfera celeste determinat per la intersecció d’un pla paral·lel a l’horitzó amb l’esfera celeste.

3 paral·lel de declinació Paral·lel celeste.

5 f pl GIMN 1 Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en dues barres paral·leles de fusta polida, dura i elàstica, que descansen damunt quatre muntants de ferro verticals i fixos, d’alçada regulable.

2 paral·leles asimètriques Aparell de gimnàstica artística femenina consistent en dues barres col·locades paral·lelament a altures diferents, que descansen damunt d’uns muntants fixos.

6 cercle paral·lel (o simplement paral·lel) GEOG Cadascun dels cercles màxims de la Terra paral·lels a l’equador.

7 en paral·lel loc adv ELECT Dit de la disposició d’una sèrie d’elements, generadors, etc., similars, tal que els borns de la mateixa polaritat o homòlegs són connectats entre ells.

->paral·lelament

■paral·lelament

[de paral·lel]

adv Amb paral·lelisme.

->paral·lelepípede

■paral·lelepípede

[del ll. td. parallelepipĕdum, i aquest, del gr. parallelepípedon, íd., comp. de parállēlos ‘paral·lel’ i epípedon ‘superfície plana’, comp. de epí ‘sobre’ i pédon ‘superfície del terra’]

m GEOM Prisma de sis cares, totes elles paral·lelograms.

->paral·lelepipèdic

■paral·lelepipèdic -a

[de paral·lelepípede]

adj Que té la forma d’un paral·lelepípede.

->paral·lelinervat

paral·lelinervat -ada

adj BOT Paral·lelinervi.

->paral·lelinervi

■paral·lelinervi -èrvia

adj BOT Dit de la fulla amb els nervis disposats paral·lelament.

->paral·lelisme

■paral·lelisme

[de paral·lel]

m 1 GEOM Qualitat de paral·lel.

2 fig Correspondència o concordança per semblança entre dues persones o coses. Hi sol haver un paral·lelisme entre l’estabilitat política i la de la borsa.

3 INFORM Capacitat d’executar simultàniament operacions similars o comparables.

4 RET Figura retòrica que consisteix a repetir literalment, de manera parcial o completa, un mot o un grup de mots, una estructura sintàctica, etc., en dues o més frases, versos o estrofes successius.

5 paral·lelisme psicofísic (o simplement paral·lelisme) FILOS Doctrina que, tot negant tota interrelació causal entre matèria i esperit, afirma alhora la independència i coincidència dels fenòmens propis de la realitat física i dels que pertanyen a l’àmbit psíquic.

->paral·lelocinèsia

paral·lelocinèsia

Part. sil.: pa_ral_le_lo_ci_nè_si_a

f PAT Fenomen paralític que apareix en alguns casos d’hemiplegia.

->paral·lelògraf

paral·lelògraf

m ANTROP FÍS Aparell usat en osteometria per a projectar verticalment qualsevol dels punts osteomètrics.

->paral·lelogram

■paral·lelogram

[del ll. td. parallelogrammum, i aquest, del gr. parallēlógrammon, íd., comp. de parállēlos ‘paral·lel’ i grammḗ ‘tret, dibuix’]

m GEOM 1 Quadrilàter que té els costats oposats paral·lels i iguals.

2 regla del paral·lelogram Regla pràctica per a sumar gràficament vectors.

->paral·lelogramàtic

■paral·lelogramàtic -a

[de paral·lelogram]

adj 1 Relatiu o pertanyent al paral·lelogram.

2 Que consisteix en un paral·lelogram.

->paral·lelòtop

paral·lelòtop

m GEOM Objecte matemàtic que generalitza la noció de paral·lelepípede a un espai de dimensió n.

->parallenguatge

parallenguatge

m LING i COMUN Conjunt de fenòmens no estrictament verbals, de naturalesa vocal o gestual, que acompanyen l’ús de la llengua i en completen la significació.

->paral·lex

paral·lex

m DIB Instrument per a traçar línies paral·leles, format per un regle que es desplaça paral·lelament per la taula de dibuix guiat per un sistema de rodets amb fils col·locats als extrems del regle.

->paralogisme

■paralogisme

[del gr. paralogismós, íd.]

m FILOS i LÒG Raonament formalment fals, però emprat sense consciència de la seva falsedat.

->paralogitzar

paralogitzar

[formació culta analògica sobre la base del radical de paralogisme]

v intr Incórrer en paralogisme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: paralogitzar

GERUNDI: paralogitzant

PARTICIPI: paralogitzat, paralogitzada, paralogitzats, paralogitzades

INDICATIU PRESENT: paralogitzo, paralogitzes, paralogitza, paralogitzem, paralogitzeu, paralogitzen

INDICATIU IMPERFET: paralogitzava, paralogitzaves, paralogitzava, paralogitzàvem, paralogitzàveu, paralogitzaven

INDICATIU PASSAT: paralogitzí, paralogitzares, paralogitzà, paralogitzàrem, paralogitzàreu, paralogitzaren

INDICATIU FUTUR: paralogitzaré, paralogitzaràs, paralogitzarà, paralogitzarem, paralogitzareu, paralogitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: paralogitzaria, paralogitzaries, paralogitzaria, paralogitzaríem, paralogitzaríeu, paralogitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: paralogitzi, paralogitzis, paralogitzi, paralogitzem, paralogitzeu, paralogitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: paralogitzés, paralogitzessis, paralogitzés, paralogitzéssim, paralogitzéssiu, paralogitzessin

IMPERATIU: paralogitza, paralogitzi, paralogitzem, paralogitzeu, paralogitzin

->paramà

■paramà

m BOT 1 Glauci.

2 Rosella.

->paramagnètic

■paramagnètic -a

MAGNET 1 adj Relatiu o pertanyent al paramagnetisme.

2 adj i m Dit dels cossos que presenten paramagnetisme.

->paramagnetisme

■paramagnetisme

m MAGNET Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica positiva.

->parameci

■parameci

m ZOOL Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels holòtrics (Paramoecium sp), de forma ovoide allargada, amb un revestiment continu de cilis i tricocists, i que es troben a les aigües dolces.

->parament¹

■parament¹

[de parar; 1a FONT: s. XV, Curial]

m 1 1 Allò amb què hom para o adorna una cosa.

2 parament de casa Parament consistent en els mobles, els estris, etc., d’una casa.

3 parament de taula Parament consistent en els plats, els coberts, etc.

2 pl ART i LITÚRG Conjunt de tovalles i altres peces de tela que guarneixen un altar, d’altres objectes que hom col·loca sobre l’altar durant les funcions litúrgiques, i draperies amb les quals hom adorna les parets de l’església.

3 sala de paraments HIST Cambra principal i més ben guarnida d’un palau o d’un altre edifici.

4 taula de parament Taula molt ben guarnida.

->parament²

■parament²

[v. parament¹]

m CONSTR Cadascuna de les dues cares d’un mur.

->paràmetre

■paràmetre

[de para- i -metre]

m 1 1 MAT Constant arbitrària cadascun dels valors particulars de la qual caracteritza un membre particular d’un sistema d’expressions, funcions, corbes, superfícies, etc.

2 MAT Variable tal que altres variables podien ésser expressades per funcions d’ella.

3 CRISTAL·L Cadascuna de les longituds dels segments que una cara general qualsevol d’un cristall determina sobre els tres eixos cristal·logràfics.

4 ELECTRÒN Coeficient, aproximadament constant, que caracteritza el funcionament d’un element o d’un dispositiu determinat i que intervé en llurs equacions característiques.

5 INFORM Variable el valor de la qual és fix dins d’un sistema o procés concret però alterable fora d’ell; de vegades és anomenat argument fictici.

2 fig Element variable en funció del qual són determinades les característiques de qualsevol fenomen. Els problemes socials i econòmics són els paràmetres fonamentals de tota política.

->parametri

parametri

m ANAT ANIM Conjunt de teixits que envolten l’úter, especialment els situats als costats del coll d’aquest òrgan.

->paramètric

■paramètric -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a un paràmetre.

2 Que conté paràmetres.

3 Que és representat per equacions que contenen paràmetres.

->parametritis

parametritis

f PAT Inflamació aguda o crònica del parametri.

->parametrització

parametrització

Part. sil.: pa_ra_me_trit_za_ci_ó

f MAT 1 Acció de parametritzar;

2 l’efecte.

->parametritzar

parametritzar

v tr MAT Determinar, fixar (d’un objecte matemàtic, com una corba o una superfície) una descripció paramètrica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parametritzar

GERUNDI: parametritzant

PARTICIPI: parametritzat, parametritzada, parametritzats, parametritzades

INDICATIU PRESENT: parametritzo, parametritzes, parametritza, parametritzem, parametritzeu, parametritzen

INDICATIU IMPERFET: parametritzava, parametritzaves, parametritzava, parametritzàvem, parametritzàveu, parametritzaven

INDICATIU PASSAT: parametritzí, parametritzares, parametritzà, parametritzàrem, parametritzàreu, parametritzaren

INDICATIU FUTUR: parametritzaré, parametritzaràs, parametritzarà, parametritzarem, parametritzareu, parametritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: parametritzaria, parametritzaries, parametritzaria, parametritzaríem, parametritzaríeu, parametritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: parametritzi, parametritzis, parametritzi, parametritzem, parametritzeu, parametritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: parametritzés, parametritzessis, parametritzés, parametritzéssim, parametritzéssiu, parametritzessin

IMPERATIU: parametritza, parametritzi, parametritzem, parametritzeu, parametritzin

->paramil

■paramil

m BOT Substància de reserva amiloide pròpia dels euglenòfits.

->paramilitar

■paramilitar

[de para- i militar¹]

adj Dit de certes organitzacions civils que tenen estructura o disciplina militar.

->paramímia

paramímia

Part. sil.: pa_ra_mí_mi_a

f PSIC Expressió mímica discordant, no adaptada a la situació, freqüent en els estats esquizofrènics.

->paramiòclon

paramiòclon

Part. sil.: pa_ra_mi_ò_clon

m PAT 1 Contracció muscular ràpida i brusca.

2 paramiòclon múltiple Malaltia hereditària que comença a la infància o a la joventut a causa de l’esclerosi dels cordons laterals i dorsals de la medul·la.

->paramiosina

paramiosina

Part. sil.: pa_ra_mi_o_si_na

f BIOQ Proteïna muscular que es troba en els mol·luscs i els annèlids.

->paramitjal

■paramitjal

[del ll. *paramedialis, íd., der. de medius ‘mig’; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m CONSTR NAV 1 Sobrequilla.

2 Cadascuna de les fustes disposades al pla del fons d’una embarcació mercant, damunt les quals són posades i estibades les mercaderies perquè no es mullin.

->paramnèsia

■paramnèsia

Part. sil.: pa_ram_nè_si_a

[de para- i amnèsia]

f PSIC 1 Pertorbació de la memòria, especialment la que fa que hom no pugui recordar el sentit propi dels mots.

2 Trastorn de la percepció caracteritzat pel sentiment que hom ha viscut ja un estat de consciència global que en realitat és nou.

->paramola

■paramola

[d’origen incert, probablement d’un ant. *paramiola, d’un ll. *paramediola, dimin. de *paramedius (tabula *paramedia), der. de medius ‘mig’]

f CONSTR NAV Peça de fusta fixada horitzontalment damunt les quadernes d’una embarcació i proveïda d’un forat al qual és emmetxat el pal corresponent.

->paramorf

■paramorf -a

[de para- i -morf]

1 adj MINERAL Dit de la classe de simetria hemièdrica caracteritzada per la combinació d’un eix principal, un centre d’inversió i el pla normal a l’eix.

2 m Cristall que té una simetria paramorfa.

->paramòrfic

■paramòrfic -a

adj MINERAL Relatiu o pertanyent al paramorfisme.

->paramorfisme

■paramorfisme

m MINERAL Polimorfisme d’un mineral consistent en el fet que el canvi de la forma cristal·lina té lloc sense destrucció i amb l’orientació del nou cristall sobre l’anterior.

->paramúsia

paramúsia

Part. sil.: pa_ra_mú_si_a

f PAT Trastorn de les facultats musicals que permet al malalt de cantar, però equivocant-se en els tons i en els intervals.

->paraneoplàstic

paraneoplàstic -a

adj PAT Dit de les manifestacions sistèmiques que apareixen en malalts cancerosos, les quals tenen una evolució relacionada amb la del càncer, però no tenen cap mena de relació anatòmica directa amb aquest ni amb les metàstasis.

->paraneòpters

paraneòpters

Part. sil.: pa_ra_ne_òp_ters

m ENTOM 1 pl Subdivisió del grup dels neòpters, que reuneix sis ordres d’insectes per les característiques comunes de la nervadura alar i l’aparell bucal.

2 sing Insecte de la subdivisió dels paraneòpters.

->paraneu

■paraneu

Part. sil.: pa_ra_neu

[de parar i neu]

m 1 OBR PÚBL Barrera construïda al costat d’una via de muntanya per a impedir o limitar la invasió de la plataforma per la neu arrossegada pel vent.

2 EXCURS Peça de tela impermeable que, agafada a les botes de muntanya, envolta la cama fins a sota el genoll perquè la neu no la mulli ni penetri a les botes.

->parangó

■parangó

[de parangonar]

m Comparació. Fer parangó.

->parangona

■parangona

f GRÀF Caràcter tipogràfic de vint punts.

->parangonació

■parangonació

Part. sil.: pa_ran_go_na_ci_ó

[de parangonar]

f GRÀF Acció de parangonar 2.

->parangonar

■parangonar

[de l’it. parangonare ‘provar l’or amb la pedra de toc; comparar’, i aquest, del gr. parankonáō ‘esmolar’; 1a FONT: 1864, DLab.]

v tr 1 Comparar, fer comparació d’una cosa amb una altra.

2 GRÀF Justificar una línia amb tipus de diferents cossos o del mateix cos però amb ulls de diferents mides.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parangonar

GERUNDI: parangonant

PARTICIPI: parangonat, parangonada, parangonats, parangonades

INDICATIU PRESENT: parangono, parangones, parangona, parangonem, parangoneu, parangonen

INDICATIU IMPERFET: parangonava, parangonaves, parangonava, parangonàvem, parangonàveu, parangonaven

INDICATIU PASSAT: parangoní, parangonares, parangonà, parangonàrem, parangonàreu, parangonaren

INDICATIU FUTUR: parangonaré, parangonaràs, parangonarà, parangonarem, parangonareu, parangonaran

INDICATIU CONDICIONAL: parangonaria, parangonaries, parangonaria, parangonaríem, parangonaríeu, parangonarien

SUBJUNTIU PRESENT: parangoni, parangonis, parangoni, parangonem, parangoneu, parangonin

SUBJUNTIU IMPERFET: parangonés, parangonessis, parangonés, parangonéssim, parangonéssiu, parangonessin

IMPERATIU: parangona, parangoni, parangonem, parangoneu, parangonin

->paranimf

■paranimf

[del ll. td. paranymphus, i aquest, del gr. paránymphos, íd.]

m 1 En l’antiguitat, l’amic que anava a cercar la núvia, que la conduïa al nuvi.

2 ENSENY 1 En les universitats, persona que fa el discurs de començament de curs.

2 Saló d’actes acadèmics en algunes universitats.

->paranoia

■paranoia

Part. sil.: pa_ra_no_ia

[del gr. paránoia ‘follia, deliri’]

f PAT i PSIQ Psicosi caracteritzada per l’aparició d’idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució, d’anormalitat somàtica, etc., articulades lògicament.

->paranoic

■paranoic -a

Part. sil.: pa_ra_noic

[de paranoia]

PAT i PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la paranoia.

2 adj i m i f Que pateix de paranoia.

->paranoide

paranoide

Part. sil.: pa_ra_noi_de

[de paranoia i -oide]

adj PAT i PSIQ Semblant a la paranoia, però amb símptomes més lleus o amb trets més atípics.

->paranomia

■paranomia

Part. sil.: pa_ra_no_mi_a

f PSIQ Desordre mental que fa que hom anomeni incorrectament els objectes.

->paranormal

■paranormal

[de para- i normal]

adj 1 PAT Que no és completament normal, que és lleugerament anormal.

2 Inexplicable segons les lleis conegudes de la naturalesa.

->parantrop

parantrop

m ANTROP Gènere d’australopitecs de la família dels homínids (Paranthropus sp), assimilat actualment a l’espècie Australopithecus robustus.

->parany

■parany

[de parar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals.

2 parany lluminós Parany per a la captura d’insectes i d’altres animals que són atrets per la llum.

2 fig Artifici ordit contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo.

->paranyer

■paranyer -a

[de parany]

m i f Persona que caça amb parany o trampa.

->paraordit

■paraordit

Part. sil.: pa_ra_or_dit

[de parar i ordit]

m TÈXT Mecanisme que atura el teler mecànic quan es trenca un fil d’ordit.

->paraparèsia

paraparèsia

Part. sil.: pa_ra_pa_rè_si_a

f MED Paràlisi incompleta de les extremitats inferiors.

->parapent

■parapent

[del fr. parapente, comp. de para(chute) ‘paracaigudes’ i pente ‘pendent’]

m ESPORT 1 Paracaigudes rectangular que hom utilitza per a planar llançant-se des d’un pendent.

2 Esport practicat amb un parapent.

->parapet

■parapet

[de l’it. parapetto, comp. de parare ‘parar’ i petto ‘pit’; 1a FONT: 1641]

m 1 CONSTR ampit 1.

2 TÀCT Terraplè, mur, barricada, conjunt de sacs de sorra amuntegats, etc., que protegeix els soldats del foc de front i els permet de disparar llurs armes de foc, en els atrinxeraments.

->parapetar

■parapetar

[de parapet; 1a FONT: c. 1870]

v 1 tr Resguardar amb un parapet o amb parapets.

2 pron fig Escudar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parapetar

GERUNDI: parapetant

PARTICIPI: parapetat, parapetada, parapetats, parapetades

INDICATIU PRESENT: parapeto, parapetes, parapeta, parapetem, parapeteu, parapeten

INDICATIU IMPERFET: parapetava, parapetaves, parapetava, parapetàvem, parapetàveu, parapetaven

INDICATIU PASSAT: parapetí, parapetares, parapetà, parapetàrem, parapetàreu, parapetaren

INDICATIU FUTUR: parapetaré, parapetaràs, parapetarà, parapetarem, parapetareu, parapetaran

INDICATIU CONDICIONAL: parapetaria, parapetaries, parapetaria, parapetaríem, parapetaríeu, parapetarien

SUBJUNTIU PRESENT: parapeti, parapetis, parapeti, parapetem, parapeteu, parapetin

SUBJUNTIU IMPERFET: parapetés, parapetessis, parapetés, parapetéssim, parapetéssiu, parapetessin

IMPERATIU: parapeta, parapeti, parapetem, parapeteu, parapetin

->parapitec

parapitec

m ANTROP Gènere d’antropoides fòssils de la família dels parapitècids (Parapithecus sp), de l’oligocè inferior, relacionat amb els pòngids i els homínids.

->paraplasma

paraplasma

m CIT Part inerta de la cèl·lula viva, que comprèn els vacúols i les inclusions.

->paraplasmàtic

paraplasmàtic -a

adj CIT Relatiu o pertanyent al paraplasma.

->paraplectènquima

paraplectènquima

m BOT Pseudoparènquima.

->paraplegia

■paraplegia

Part. sil.: pa_ra_ple_gi_a

[de para- i -plègia]

f PAT Paràlisi de la meitat inferior del cos.

->paraplègic

■paraplègic -a

[de paraplegia]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la paraplegia.

2 adj i m i f Afectat de paraplegia.

->parapneumònic

parapneumònic -a

Part. sil.: pa_ra_pneu_mò_nic

adj PAT Que es desenvolupa al mateix temps que un altre procés patològic pulmonar. Pleuritis parapneumònica.

->parapodi

parapodi

m ZOOL Cadascun dels apèndixs laterals que en nombre de dos tenen els metàmers somàtics dels anèl·lids poliquets.

->paraproteïna

paraproteïna

Part. sil.: pa_ra_pro_te_ï_na

f BIOQ i PAT Proteïna d’estructura anormal que es troba a la sang dels individus afectats de malalties del sistema cel·lular plasmolimforeticular, de tumors malignes i de cirrosi hepàtica.

->paraproteïnèmia

paraproteïnèmia

Part. sil.: pa_ra_pro_te_ï_nè_mi_a

f PAT Presència de paraproteïnes a la sang.

->parapsicòleg

■parapsicòleg -òloga

[de para- i psicologia]

m i f PSIC Persona versada en parapsicologia.

->parapsicologia

■parapsicologia

Part. sil.: pa_ra_psi_co_lo_gi_a

[de para- i psicologia]

f PSIC Branca de la psicologia que estudia, entre altres, els fenòmens dits de percepció extrasensorial, consistents en processos psíquics que no es poden comprendre a partir dels processos sensorials ordinaris.

->parapsicològic

parapsicològic -a

[de para- i psicològic]

adj Relatiu o pertanyent a la parapsicologia.

->paràpsids

paràpsids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subclasse de rèptils que tenen l’os temporal del crani amb una sola fossa, situada en posició dorsal. Inclou solament l’ordre dels ictiosaures.

2 sing Rèptil de la subclasse dels paràpsids.

->parapsoriasi

parapsoriasi

Part. sil.: pa_ra_pso_ri_a_si

f PAT Nom general amb què és designat un complex heterogeni de dermatosis cròniques d’aspecte psoriasiforme, liquenoide i maculopapulós, molt resistents al tractament.

->parapúblic

■parapúblic -a

adj DR Dit de l’empresa, l’organisme, etc., de titularitat pública però que es regeix majoritàriament pel dret privat.

->parar

■parar

[del ll. parare ‘preparar; fornir’; de la idea de ‘preparar’ es passà a la de ‘posar en una situació determinada, aturar-s’hi, aturar alguna cosa’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 tr 1 Rebre, una persona o una cosa allò que ve a batre-la, que li ve al damunt, tomar. Vam haver de parar la pluja més d’una hora.

2 fig Em va donar una repulsa! Jo, mira, callant i parant-la.

2 tr Evitar allò que ens ve a batre, etc., interposant un obstacle. Vaig parar el cop amb el bastó.

3 tr Estendre la mà, un pany de roba, etc., presentar una part del cos, un atuell, etc., per rebre, tomar, copsar, allò que ens tiren, ens allarguen. Tu para el davantal i jo et tiraré les cireres que culli. Vols confits? Para la mà.

4 1 tr Deturar, impedir de continuar avançant, movent-se, funcionant. El cavall es va esverar i jo no podia parar-lo de cap manera. Sempre que em troba em para al mig del carrer.

2 pron Els cavalls es van parar en sec. Aquest rellotge es para sovint.

5 intr 1 Deturar-se, un vehicle, en un punt determinat. Aquest tren no para en aquesta estació. Els tramvies, a les parades, només paren si algú ho demana.

2 Fer cap a un indret, a una condició, a un nou estat. La pilota va anar a parar al carrer. No sé com això ha anat a parar a les seves mans. Noi, si continues així, pararàs lladre, tísic, boig.

6 intr esp Anar a estar-se, durant la permanència en una població, a tal o tal casa, hostal, etc. On pares quan vas a Figueres? A l’hotel X.

7 1 intr Cessar. No para de ploure. A veure quan pararàs de xerrar.

2 no deixar parar (algú) un instant Ocupar-lo contínuament.

3 no poder parar No estar mai quiet.

4 sense parar Sense interrupció.

8 tr 1 Posar una cosa en disposició de funcionar, de servir a un fi. Parar una ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar pis, casa.

2 fig Parar orelles. Parar atenció. Parar esment en una cosa.

9 tr ESPORT 1 En l’esgrima, llevar amb l’espasa el cop del contrari.

2 p ext En altres jocs i esports, detenir o interceptar la pilota o la jugada o moviment del contrari.

10 tr JOCS 1 En jocs d’envit i altres de similars, determinar o assenyalar la quantitat que s’hi exposa.

2 En certs jocs, ésser el jugador designat per sort per a portar la part més feixuga o poc airosa del joc, o contra el qual actuen els altres jugadors.

11 tr TÈXT 1 Adobar el fil d’ordit en l’operació de paratge.

2 màquina de parar Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parar

GERUNDI: parant

PARTICIPI: parat, parada, parats, parades

INDICATIU PRESENT: paro, pares, para, parem, pareu, paren

INDICATIU IMPERFET: parava, paraves, parava, paràvem, paràveu, paraven

INDICATIU PASSAT: parí, parares, parà, paràrem, paràreu, pararen

INDICATIU FUTUR: pararé, pararàs, pararà, pararem, parareu, pararan

INDICATIU CONDICIONAL: pararia, pararies, pararia, pararíem, pararíeu, pararien

SUBJUNTIU PRESENT: pari, paris, pari, parem, pareu, parin

SUBJUNTIU IMPERFET: parés, paressis, parés, paréssim, paréssiu, paressin

IMPERATIU: para, pari, parem, pareu, parin

->pararosanilina

■pararosanilina

f QUÍM ORG i COL Compost derivat del trifenilmetà. Hom l’obté per oxidació d’una barreja de p-toluïdina i anilina.

->parasanga

■parasanga

f HIST Mesura itinerària d’origen persa, equivalent a 30 estadis.

->parasceve

■parasceve

[del ll. parascĕve, íd., i aquest, del gr. paraskeuḗ ‘preparatiu’; 1a FONT: s. XV]

f JUD i LITÚRG Denominació grega neotestamentària del dia de preparació del dissabte entre els jueus.

->paraselene

■paraselene

f METEOR Fenomen poc comú, consistent en l’aparició d’imatges de la Lluna, com a conseqüència de la reflexió lluminosa en els cristalls de glaç existents en les capes nebuloses tènues i elevades de l’atmosfera.

->paraselènic

paraselènic -a

adj METEOR Relatiu o pertanyent a la paraselene.

->parasexualitat

parasexualitat

Part. sil.: pa_ra_se_xu_a_li_tat

f GEN Procés que mena a la recombinació gènica sense seguir una via sexual, referida tant a organismes diploides com a organismes haploides.

->parasimpàtic

■parasimpàtic -a

[de para- i simpàtic]

adj FISIOL ANIM i ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al sistema parasimpàtic.

2 sistema parasimpàtic Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell urogenital, del metabolisme, etc.

->parasíntesi

■parasíntesi

[de para- i síntesi]

f LING Formació de mots per l’addició d’un prefix i d’un sufix alhora.

->parasintètic

■parasintètic -a

[de parasíntesi]

adj LING 1 Relatiu o pertanyent a la parasíntesi.

2 Dit del mot format per l’addició combinada d’un prefix i d’un sufix.

->paràsit

■paràsit -a

[del ll. parasītus, i aquest, del gr. parasĩtos ‘comensal; paràsit, der. del gr. sitéō ‘alimentar’, i aquest, der. de sĩtos ‘blat; aliment’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m BIOL Dit de l’organisme que es nodreix, temporalment o permanentment, de substàncies produïdes o ingerides per un altre ésser viu, que rep el nom d’hoste.

2 adj i m Dit de la persona que viu a costa d’una altra.

3 m ELECTRÒN i TELECOM Senyal pertorbador que pot afectar el funcionament d’un sistema de transmissió, d’enregistrament, de reproducció, etc., d’informació.

4 m ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de peus amples i dits amb ungles fortes i corbes i que acostumen a empaitar els ocells marins. Cal esmentar-ne el paràsit gros (Stercorarius skua), el paràsit cuaample (S. pomarinus), el paràsit cuapunxegut (S. parasiticus) i el paràsit cuallarg (S. longicaudatus).

5 fonema paràsit LING Fonema inorgànic, no etimològic.

6 mot paràsit GRAM Mot que afeixuga inútilment l’oració.

->parasitar

■parasitar

[de paràsit]

v tr BIOL Esdevenir paràsit d’un hoste.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parasitar

GERUNDI: parasitant

PARTICIPI: parasitat, parasitada, parasitats, parasitades

INDICATIU PRESENT: parasito, parasites, parasita, parasitem, parasiteu, parasiten

INDICATIU IMPERFET: parasitava, parasitaves, parasitava, parasitàvem, parasitàveu, parasitaven

INDICATIU PASSAT: parasití, parasitares, parasità, parasitàrem, parasitàreu, parasitaren

INDICATIU FUTUR: parasitaré, parasitaràs, parasitarà, parasitarem, parasitareu, parasitaran

INDICATIU CONDICIONAL: parasitaria, parasitaries, parasitaria, parasitaríem, parasitaríeu, parasitarien

SUBJUNTIU PRESENT: parasiti, parasitis, parasiti, parasitem, parasiteu, parasitin

SUBJUNTIU IMPERFET: parasités, parasitessis, parasités, parasitéssim, parasitéssiu, parasitessin

IMPERATIU: parasita, parasiti, parasitem, parasiteu, parasitin

->parasitari

■parasitari -ària

[de paràsit; 1a FONT: 1886]

adj BIOL i ECOL Relatiu o pertanyent als paràsits.

->parasitat

■parasitat -ada

[de parasitar]

adj BIOL i ECOL Dit de l’hoste que suporta un paràsit.

->parasiticida

parasiticida

adj i m BIOL i FARM Dit de l’agent que és emprat contra els paràsits.

->parasitisme

■parasitisme

[de paràsit]

m BIOL i ECOL Relació interespecífica entre paràsit i hoste.

->parasitologia

parasitologia

Part. sil.: pa_ra_si_to_lo_gi_a

[de paràsit i -logia]

f BIOL i MED Part de la biologia que tracta dels paràsits de tota mena i de llur relació amb l’hoste.

->parasitosi

parasitosi

f PAT Nom genèric de les malalties produïdes per paràsits.

->para-sol

■para-sol

[de parar i sol¹; 1a FONT: c. 1610]

m 1 Estri per a resguardar-se del sol, anàleg a un paraigua, del qual es diferencia especialment per la qualitat de la tela.

2 AUT Accessori mòbil i orientable que és disposat a la part superior del parabrisa i a l’interior del vehicle per tal d’evitar l’enlluernament pels raigs directes del sol.

3 FOTOG i CIN Dispositiu adaptable a la part davantera de l’objectiu d’una càmera fotogràfica o cinematogràfica per tal d’impedir-hi l’entrada dels raigs lluminosos no provinents de l’objecte.

->parasòmnia

parasòmnia

f PAT Denominació genèrica de diversos trastorns motors o autònoms que deriven d’una alteració dels mecanismes del son.

->paraspàdies

paraspàdies

Part. sil.: pa_ras_pà_di_es

m PAT Deformitat a causa de la qual la uretra s’obre en un costat del penis.

->paràstada

■paràstada

f ARQUIT Pilastra col·locada darrere mateix d’una columna.

->paràstic

paràstic

m BOT En fil·lotaxi, cadascuna de les línies helicoïdals secundàries que uneixen els punts d’inserció de fil·lomes obliquament contigus.

->parat

■parat -ada

[de parar]

1 adj 1 Que no és prompte a reaccionar, que no és llest.

2 restar (o quedar) parat Restar fortament sorprès, restar de pedra.

2 adj i m i f desocupat 2.

3 adj HERÀLD Dit de l’arc tesat i carregat amb una fletxa.

4 m MAR Cadascun dels travessers de fusta damunt els quals llenega una barca en treure-la de l’aigua, també anomenat pal.

->paratàctic

■paratàctic -a

[del gr. paratactikós ‘coordinat’]

adj Relatiu o pertanyent a la parataxi.

->parataxi

■parataxi

[del gr. parátaxis ‘coordinació’]

f GRAM Coordinació.

->parateci

parateci

m BOT Marge propi de l’apoteci dels líquens, format solament per hifes.

->paratext

■paratext

m Conjunt d’elements tipogràfics, formals i de contingut que acompanyen el nucli textual d’un llibre, com ara el títol, la dedicatòria, el pròleg, l’índex, etc.

->paratextual

■paratextual

Part. sil.: pa_ra_tex_tu_al

adj Relatiu o pertanyent al paratext.

->paratge¹

■paratge¹

[der. de par ‘parió, semblant’ indicant qualitat d’anivellament social, amb influx del parònim parar que en reforçà l’accepció de locatiu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Indret.

2 TÈXT 1 Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir millor els intensos esforços i refrecs que sofreixen durant el tissatge i evitar, també, la formació de borra.

2 Secció d’una fàbrica on és realitzada l’operació de paratge.

3 Avior o ascendència antiga, més o menys elevada i coneguda, d’una persona. Dama d’alt paratge. Home de paratge.

->paratge²

■paratge²

[probablement de bolet de paratge o bolet de gent de paratge, és a dir, ‘bolet noble’]

m BOT Rovelló.

->paratgívol

■paratgívol -a

[de paratge¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Propi d’un paratge o indret, local.

->parathormona

parathormona

f FISIOL ANIM Hormona d’estructura polipeptídica secretada per les cèl·lules principals de les glàndules paratiroides.

->paratífic

paratífic -a

[de paratifus]

adj PAT 1 Paratifoide.

2 Dit dels bacils que produeixen febres paratifoides.

->paratifoide

paratifoide

Part. sil.: pa_ra_ti_foi_de

[de paratifus]

adj PAT Semblant a la febre tifoide. Febre paratifoide.

->paratifus

paratifus

[de para- i -tifus]

m PAT Febre paratifoide.

->paratip

paratip

m BOT Exemplar esmentat en la descripció original del taxó, però que no forma part del tipus nomenclatural.

->paratipus

paratipus

m BOT Paratip.

->paratiroïdal

■paratiroïdal

Part. sil.: pa_ra_ti_ro_ï_dal

[de paratiroide]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les glàndules paratiroides.

->paratiroide

■paratiroide

Part. sil.: pa_ra_ti_roi_de

[de para- i tiroide]

ANAT ANIM 1 adj Adjunt a la tiroide.

2 f Cadascuna de les tres o quatre glàndules endocrines, situades en íntima relació topogràfica amb la cara posterior dels lòbuls de la tiroide.

->paratiroidectomia

paratiroidectomia

Part. sil.: pa_ra_ti_roi_dec_to_mi_a

f CIR Ablació d’una glàndula paratiroide.

->paratonia

■paratonia

Part. sil.: pa_ra_to_ni_a

f PAT Anomalia de la contracció muscular en la qual el múscul, en lloc de relaxar-se sota la influència de la voluntat, es contreu i resta en un estat de tensió.

->paratònic

■paratònic -a

adj MED Degut a la influència d’estímuls externs.

->paratrama

■paratrama

[de parar i trama]

m TÈXT Mecanisme del teler mecànic que el para automàticament en trencar-se o acabar-se la trama continguda en la llançadora.

->paratuberculós

paratuberculós -osa

[de paratuberculosi]

adj i m i f PAT Que pateix de paratuberculosi.

->paratuberculosi

paratuberculosi

[de para- i tuberculosi]

f PAT Afecció de natura no tuberculosa, produïda per les condicions creades per la tuberculosi.

->paraula

■paraula

Part. sil.: pa_rau_la

[del ll. td. cristià parabŏla, i aquest, del gr. parabolḗ ‘comparació, al·legoria, paràbola evangèlica’, que de ‘comparació, frase, dita d’algú’ passà a significar ‘mot’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Allò que és dit. Escoltar la paraula de Déu. Una paraula de consol. Portar la paraula en nom d’algú.

2 adreçar (o dirigir) la paraula (a algú) Parlar-li.

3 de paraula Oralment.

2 esp 1 Prometença verbal. Donar la seva paraula d’honor. Faltar a la paraula. Trencar la paraula donada. Donar paraula de casament. Sota la meva paraula.

2 tenir paraula (o ésser una persona de paraula) Complir allò que hom ha promès.

3 1 Mot en tant que serveix per a expressar el pensament. Mesurar o pesar les paraules. Aquestes van ésser les seves paraules. Paraules afectuoses, amables, gentils. Paraules impertinents, ofensives. Paraules sinceres, falses, fingides, hipòcrites. Paraules grosses. En poques paraules, en una paraula. No he entès ni una paraula del que ha dit. A la primera paraula que va dir... Deixar algú amb mitja paraula a la boca, tallar-li la paraula. És un home de poques paraules. No trobar paraules per a lloar, regraciar, blasmar, algú.

2 paraula gruixuda Paraula vulgar, indecent.

4 pl Allò que hom diu, per oposició a allò que hom fa. Calen fets, no paraules. Tot això no és més que paraules.

5 pl Lletra d’un cant, per oposició a la música. Música de Vives i paraules de Verdaguer.

6 Mot. “Buscar" és una paraula d’origen castellà.

7 1 Facultat d’expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat. L’home és dotat de paraula.

2 Exercici d’aquesta facultat. Perdre la paraula. Recobrar la paraula perduda. Tenir la paraula fàcil, prompta, abundant. Donar, concedir la paraula. Retirar la paraula. Tenir la paraula.

3 INFORM Cadena de lletres amb significat lèxic en un cert llenguatge, generalment l’anglès.

4 deixar sense paraula Deixar atònit, sorprès; esbalair.

5 demanar la paraula Demanar per parlar en una assemblea.

6 paraula clau INFORM Paraula que serveix per a caracteritzar el context en què surt.

7 prendre la paraula Començar a parlar en una reunió.

8 restar (o quedar) sense paraula Sorprendre’s molt; restar de pedra.

8 paraula de Déu CRIST Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la seva manifestació personal, que culmina en Jesucrist, testimoniada d’una manera especial en la Bíblia.

->paraulada

■paraulada

Part. sil.: pa_rau_la_da

[de paraula; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Paraula desplaent, ofensiva.

->paraulejar

■paraulejar

Part. sil.: pa_rau_le_jar

[de paraula]

v intr Parlar amb volubilitat, parlar per parlar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: paraulejar

GERUNDI: paraulejant

PARTICIPI: paraulejat, paraulejada, paraulejats, paraulejades

INDICATIU PRESENT: paraulejo, parauleges, parauleja, paraulegem, paraulegeu, paraulegen

INDICATIU IMPERFET: paraulejava, paraulejaves, paraulejava, paraulejàvem, paraulejàveu, paraulejaven

INDICATIU PASSAT: paraulegí, paraulejares, paraulejà, paraulejàrem, paraulejàreu, paraulejaren

INDICATIU FUTUR: paraulejaré, paraulejaràs, paraulejarà, paraulejarem, paraulejareu, paraulejaran

INDICATIU CONDICIONAL: paraulejaria, paraulejaries, paraulejaria, paraulejaríem, paraulejaríeu, paraulejarien

SUBJUNTIU PRESENT: paraulegi, paraulegis, paraulegi, paraulegem, paraulegeu, paraulegin

SUBJUNTIU IMPERFET: paraulegés, paraulegessis, paraulegés, paraulegéssim, paraulegéssiu, paraulegessin

IMPERATIU: parauleja, paraulegi, paraulegem, paraulegeu, paraulegin

->parauler

■parauler -a

Part. sil.: pa_rau_ler

[de paraula]

adj i m i f Que parauleja, garlaire.

->paraulota

■paraulota

Part. sil.: pa_rau_lo_ta

f Paraula gruixuda.

->paravent

■paravent

[de parar i vent; 1a FONT: s. XIX]

m 1 CONSTR Finestró, especialment el que és disposat a la part exterior d’una finestra, d’un balcó, etc.

2 MOBL Moble que consisteix en dos o més bastidors coberts de pell, tela, etc., i que serveix per a resguardar de l’aire, per a establir una separació dins una habitació, etc.

3 Objecte, tanca, filera d’arbres, etc., que resguarda del vent. Xiprers que fan de paravent dels conreus.

->paravertebral

paravertebral

adj ANAT ANIM Situat al llarg de la columna vertebral o a la seva vora. Musculatura paravertebral.

->paraxial

paraxial

Part. sil.: pa_ra_xi_al

adj ÒPT Dit dels raigs que incideixen en una superfície òptica amb una inclinació molt petita respecte a l’eix òptic.

->para-xocs

■para-xocs

Cp. antixocs

[de parar i xoc]

m 1 AUT Cadascuna de les peces muntades a la part anterior i posterior de la carrosseria d’un vehicle automòbil per tal de protegir-la contra els xocs de poca importància.

2 FERROC Topall.

->parc¹

■parc¹

[del fr. parc ‘cleda, terreny tancat’, del b. ll. parrĭcus, íd., d’origen incert, potser preromà, emparentat amb parra; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 1 URBAN Espai de terreny obert, delimitat i poblat de boscs, prats i estanys destinat principalment a l’esbarjo humà.

2 parc aquàtic Espai delimitat a l’aire lliure on hi ha diverses instal·lacions amb aigua destinades al joc i a l’esbarjo (piscines, tobogans, etc.).

3 parc d’atraccions Espai delimitat i en la seva major part a l’aire lliure que conté instruments, atraccions de fira i instal·lacions diverses per a la diversió dels visitants.

4 parc infantil Lloc on hi ha diverses instal·lacions destinades al joc i a l’esbarjo dels infants.

5 parc natural Àrea, generalment extensa, on hom protegeix d’una manera estricta la seva flora i la seva fauna.

6 parc temàtic Espai delimitat i en la seva major part a l’aire lliure on són representats amb més o menys fidelitat ambients, activitats i personatges per a l’entreteniment dels visitants, i on sol haver-hi també atraccions de fira.

7 parc urbà Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.

8 parc zoològic Zoològic.

2 1 Conjunt de vehicles, instruments, aparells o materials amb destinació a un servei públic. Parc d’incendis. Parc sanitari. Parc mòbil.

2 MIL A l’exèrcit, paratge o magatzem on hom aplega armes, municions, vehicles, vitualles, etc., confiats a la cura dels distints serveis militars.

3 Petit recinte protegit, de diverses formes, on hom deixa els infants molt petits perquè hi juguin sense perill.

->parc²

■parc² -a

[del ll. parcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Moderat en l’ús de les coses, en el menjar i el beure. Parc en el menjar, en el beure. Parc en les lloances. Parc de paraules.

->parc.

parc.

abrev parcel·la.

->parca¹

■parca¹

[del ll. Parca, íd., de la mateixa arrel de parĕre ‘parir’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f MIT 1 Cadascuna de les tres divinitats llatines que presidien el destí de l’home, des del naixement fins a la mort.

2 La mort personificada.

->parca²

■parca²

[de l’aleuta parka, íd.]

f INDUM 1 Abric de pell, propi dels esquimals, que arriba fins a l’alçada de les cuixes, proveït generalment d’una caputxa i, el de les dones, d’un sac per als infants.

2 p ext Nom donat a diverses peces d’abric, amb caputxa o sense, que imiten la parca dels esquimals, i, especialment, a la peça d’abric de teixit impermeable, sovint embuatat, amb caputxa que porta un adornament de pell tot al voltant.

->parcament

■parcament

[de parc²]

adv Amb parquedat.

->parcejar

■parcejar

[de parcer]

v tr Repartir terres en explotacions diverses confiades a parcers.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parcejar

GERUNDI: parcejant

PARTICIPI: parcejat, parcejada, parcejats, parcejades

INDICATIU PRESENT: parcejo, parceges, parceja, parcegem, parcegeu, parcegen

INDICATIU IMPERFET: parcejava, parcejaves, parcejava, parcejàvem, parcejàveu, parcejaven

INDICATIU PASSAT: parcegí, parcejares, parcejà, parcejàrem, parcejàreu, parcejaren

INDICATIU FUTUR: parcejaré, parcejaràs, parcejarà, parcejarem, parcejareu, parcejaran

INDICATIU CONDICIONAL: parcejaria, parcejaries, parcejaria, parcejaríem, parcejaríeu, parcejarien

SUBJUNTIU PRESENT: parcegi, parcegis, parcegi, parcegem, parcegeu, parcegin

SUBJUNTIU IMPERFET: parcegés, parcegessis, parcegés, parcegéssim, parcegéssiu, parcegessin

IMPERATIU: parceja, parcegi, parcegem, parcegeu, parcegin

->parcel·la

■parcel·la

[del fr. parcelle, ll. vg. *particella, alteració del ll. cl. particŭla, dimin. de pars, partis ‘part’; 1a FONT: 1905]

f DR CIV i DR ADM [abrev parc.] 1 1 Porció petita de terreny, normalment sobrant d’una altra de més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat.

2 fig Part molt petita d’una cosa. La novel·la es basa en una parcel·la de la seva vida. Una parcel·la de saber.

2 En el cadastre, cadascuna de les porcions de terreny que pertanyen a un amo diferent i que són objecte d’una tributació especial.

->parcel·lació

■parcel·lació

Part. sil.: par_cel_la_ci_ó

[de parcel·lar]

f DR CIV i DR ADM Acció de parcel·lar o dividir en parcel·les.

->parcel·lar

■parcel·lar

[de parcel·la]

v tr Dividir en parcel·les. Parcel·lar una finca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parcel·lar

GERUNDI: parcel·lant

PARTICIPI: parcel·lat, parcel·lada, parcel·lats, parcel·lades

INDICATIU PRESENT: parcel·lo, parcel·les, parcel·la, parcel·lem, parcel·leu, parcel·len

INDICATIU IMPERFET: parcel·lava, parcel·laves, parcel·lava, parcel·làvem, parcel·làveu, parcel·laven

INDICATIU PASSAT: parcel·lí, parcel·lares, parcel·là, parcel·làrem, parcel·làreu, parcel·laren

INDICATIU FUTUR: parcel·laré, parcel·laràs, parcel·larà, parcel·larem, parcel·lareu, parcel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: parcel·laria, parcel·laries, parcel·laria, parcel·laríem, parcel·laríeu, parcel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: parcel·li, parcel·lis, parcel·li, parcel·lem, parcel·leu, parcel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: parcel·lés, parcel·lessis, parcel·lés, parcel·léssim, parcel·léssiu, parcel·lessin

IMPERATIU: parcel·la, parcel·li, parcel·lem, parcel·leu, parcel·lin

->parcel·lari

■parcel·lari -ària

[de parcel·la]

adj Relatiu o pertanyent a la parcel·la.

->parcentí

parcentí -ina

adj i m i f De Parcent (Marina Alta).

->parcer

■parcer -a

[del ll. td. partiarius, íd.; 1a FONT: 1191]

m i f Persona que mena una terra en contracte de parceria.

->parceria

■parceria

Part. sil.: par_ce_ri_a

[de parcer]

f DR CAT Contracte d’explotació agrícola o agropecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits.

->parcial

■parcial

Part. sil.: par_ci_al

[del ll. partialis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Que no té lloc sinó en part, no complet, no total. Un eclipsi parcial de Lluna. Eleccions parcials. Indult parcial.

2 Es diu d’una persona que té una prevenció o un partit pres en favor d’una de les parts en causa, d’un dels aspectes d’una qüestió. Un jutge no ha d’ésser mai parcial.

->parcialitat

■parcialitat

Part. sil.: par_ci_a_li_tat

[de parcial; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 Qualitat de parcial.

2 El fet de mostrar-se parcial.

->parcialment

■parcialment

Part. sil.: par_ci_al_ment

[de parcial; 1a FONT: 1391]

adv D’una manera parcial.

->parçoner

■parçoner -a

Hom.: personer

[del b. ll. partionarius, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f DR 1 Persona que té part en una empresa, propietat, acció comuna, etc.

2 esp Persona que participava en la propietat i guanys d’una nau o barca.

->pardal

■pardal

[del gr. párdalos, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels ploceids (Passer domesticus), l’ocell més conegut, granívor, amb els mascles de color castany, amb zones grises, negres i blanques, i les femelles grisenques.

2 matar dos pardals d’un tret fig Obtenir dos resultats amb una sola acció.

3 pardal d’ala blanca Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels ploceids (Montifringilla nivalis), amb el cap gris, la gola negra i les ales i la cua blanques.

4 pardal de bardissa Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels prunèl·lids (Prunella modularis), amb les parts superiors bru fosc i les inferiors gris pissarra.

5 pardal de passa Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels ploceids (Passer hispaniolensis), de colors més marcats que el pardal, amb el pili roig castany.

6 pardal roquer Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels ploceids (Petronia petronia) de color gris bru i les parts inferiors pàl·lides, i que habita en indrets rocallosos.

7 pardal xarrec Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels ploceids (Passer montanus) de colors més vius que el pardal i amb una taca negra a la zona auricular.

8 val més un pardal a la mà que una perdiu en l’aire fig Val més un ocell a la mà que cent a volar

2 fig dial Home astut, que obra en profit propi.

3 fig dial Persona curta de gambals.

4 vulg dial Penis.

5 nus de pardal MAR Ballestrinca.

6 pardal de moro ZOOL Pixota negra.

->pardala

■pardala

[de pardal]

f dial 1 ORNIT Pardal femella.

2 fig Dona molt astuta o egoista.

->pardalada

■pardalada

[de pardal]

f dial 1 Multitud de pardals.

2 pop Coit.

3 pop Bajanada.

->pardalera

■pardalera

[de pardal]

f dial Olla foradada que hom penja a la part alta d’un mur exterior perquè els ocells hi facin niu.

->pardaleria

■pardaleria

Part. sil.: par_da_le_ri_a

[de pardal]

f dial Botiga on es compren i es venen pardals i altres ocells.

->pardessú

■pardessú

[del fr. pardessus, íd., comp. de par ‘per’ i dessus ‘sobre’]

[pl -ús] m INDUM Sobretot.

->pardina

■pardina

[del ll. parietīnae ‘parets ruïnoses, ruïnes’, der. de parĭēs, -ĕtis ‘paret’]

f 1 Ruïnes d’un edifici, població, etc.

2 Despoblat.

->pardinès

pardinès -esa

adj i m i f De Pardines (Ripollès).

->pare

■pare

[del ll. pater, -tris, íd.; 1a FONT: s. XII]

m 1 1 El qui ha engendrat un o més infants. És pare de tres noies. El meu pare.

2 pl El pare i la mare.

3 pare adoptiu El qui adopta algú com a fill.

4 pare de família Cap d’una família.

5 pare polític Sogre.

6 pel pare i per la mare loc adv fig i col·loq En abundància, en gran quantitat. De comentaris, n’hi va haver pel pare i per la mare

2 1 p ext El fundador d’una estirp, d’un poble, sobretot atribuïts als patriarques i als qui han donat nom a ciutats, oficis, etc. Abraham, el nostre pare. Sant Benet, pare d’Europa.

2 pl Els avis, els avantpassats, i en general els homes de la passada generació.

3 Creador, iniciador d’alguna cosa. Èsquil, el pare de la tragèdia. L’oci és el pare de tots els vicis.

4 el primer pare Adam.

5 els primers pares Adam i Eva.

6 pare de la pàtria HIST Títol donat a l’emperador August pel poble i pel senat i adoptat generalment pels seus successors.

3 [en majúscula] RELIG i CRIST Déu, en tant que progenitor, creador. En el cristianisme, primera persona de la Trinitat, anomenat també Déu Pare i Pare etern.

4 1 CRIST Títol reverencial anteposat al nom dels sacerdots d’un orde religiós o qualificatiu de l’orde o càrrec. El pare Joan. Els pares jesuïtes. Pare prior.

2 el sant pare (o el pare sant) CATOL El papa.

3 pare apostòlic HIST ECL Cadascun dels escriptors de la fi del segle I a la segona meitat del segle II que, segons la tradició, reberen la doctrina d’algun apòstol.

4 pare blanc CATOL Membre d’una congregació missionera fundada el 1869 per Charles Martial Allemand Lavigerie.

5 pare conciliar CATOL Cadascun dels participants en un concili amb vot deliberatiu.

6 pare del desert (o pare de l’erm) HIST ECL Cadascun dels primers anacoretes i cenobites cristians dels deserts d’Egipte i Palestina (segles IV i V).

7 pare de l’Església (o simplement pare) HIST ECL Cadascun dels escriptors de l’Església que excel·leixen per l’ortodòxia de la seva doctrina, per la santedat de vida, per l’aprovació de l’Església i per l’antiguitat.

5 pare dels orfes HIST Funcionari encarregat de recollir i protegir els infants orfes.

->paredador

paredador -a

[de paredar]

m i f CONSTR Obrer especialitzat en la construcció de parets, principalment paret seca de tanques.

->paredar

■paredar

[de paret; 1a FONT: c. 1300]

v CONSTR 1 intr Fer paret. Avui hauries de paredar.

2 tr 1 Construir les parets d’una casa, d’un edifici. Aviat paredarem aquest bloc.

2 Tapar amb paret un buit. Han paredat la finestra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: paredar

GERUNDI: paredant

PARTICIPI: paredat, paredada, paredats, paredades

INDICATIU PRESENT: paredo, paredes, pareda, paredem, paredeu, pareden

INDICATIU IMPERFET: paredava, paredaves, paredava, paredàvem, paredàveu, paredaven

INDICATIU PASSAT: paredí, paredares, paredà, paredàrem, paredàreu, paredaren

INDICATIU FUTUR: paredaré, paredaràs, paredarà, paredarem, paredareu, paredaran

INDICATIU CONDICIONAL: paredaria, paredaries, paredaria, paredaríem, paredaríeu, paredarien

SUBJUNTIU PRESENT: paredi, paredis, paredi, paredem, paredeu, paredin

SUBJUNTIU IMPERFET: paredés, paredessis, paredés, paredéssim, paredéssiu, paredessin

IMPERATIU: pareda, paredi, paredem, paredeu, paredin

->paredassa

paredassa

[de paret]

f CONSTR Paret mestra, especialment la que resta en peu en les ruïnes d’un edifici, d’una casa.

->paredat

■paredat -ada

[de paredar]

CONSTR 1 adj Que ha estat tapat amb paret, especialment un buit. Una porta paredada.

2 m Lloc tapat amb paret.

3 m 1 Paret o mur fet de pedres col·locades amb morter o en sec.

2 Obra feta amb pedra de paredar que hom pot transportar a mà.

->paredó

paredó

Hom.: parador

[de paret]

m CONSTR Paret prima.

->paregòric

■paregòric -a

1 adj i m Calmant.

2 elixir paregòric FARM Tintura d’opi benzoica que conté uns 0,10 g de morfina per cada 100 cm³.

->paregut

paregut -uda

[part. de parèixer]

adj Semblant 1 1 i 2.

->parèixer

■parèixer

Part. sil.: pa_rèi_xer

[del ll. parescĕre, íd.]

v [pr ind sing 1 parec o pareixo] intr Semblar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: parèixer

GERUNDI: pareixent

PARTICIPI: paregut, pareguda, pareguts, paregudes

INDICATIU PRESENT: parec, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): pareixo, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen

INDICATIU IMPERFET: pareixia, pareixies, pareixia, pareixíem, pareixíeu, pareixien

INDICATIU PASSAT: pareguí, paregueres, paregué, pareguérem, pareguéreu, paregueren

INDICATIU FUTUR: pareixeré, pareixeràs, pareixerà, pareixerem, pareixereu, pareixeran

INDICATIU CONDICIONAL: pareixeria, pareixeries, pareixeria, pareixeríem, pareixeríeu, pareixerien

SUBJUNTIU PRESENT: paregui, pareguis, paregui, pareguem, paregueu, pareguin

SUBJUNTIU IMPERFET: paregués, pareguessis, paregués, pareguéssim, pareguéssiu, pareguessin

IMPERATIU: pareix, paregui, pareguem, pareixeu, pareguin

->parell

■parell -a

[del ll. vg. *parĭcŭlus, dimin. de par, paris ‘igual’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Igual o semblant (parlant de dos).

2 sense parell Que no hi ha res o ningú amb què o amb qui es pugui comparar.

2 m 1 Conjunt de dues coses, persones o animals de la mateixa espècie.

2 esp Conjunt de dues coses de la mateixa espècie, especialment si estan destinades a anar juntes. Un parell de mitjons, de sabates, de guants.

3 fig Petit nombre indeterminat de persones o coses de la mateixa espècie. Compro un parell de coses i torno de seguida. Tornaré en un parell d’hores.

4 AGR Conjunt de dos bous, dos muls, o d’altres dues bèsties semblants junyides per a treballar, especialment amb l’arada, o per a tirar un carro.

5 TELECOM Conjunt format per dos conductors, aïllats i enrotllats helicoïdalment entre ells, destinat a constituir un circuit telefònic.

6 pl TÈXT Fils agrupats de dos en dos (i a vegades de tres en tres) que es posen a les vores de les robes com a reforç, en teixir la tela.

7 parell de forces FÍS Sistema constituït per dues forces d’igual mòdul, paral·leles i de sentit contrari i tals que les rectes d’aplicació no són coincidents.

8 parell d’estabilitat CONSTR NAV Parell de forces que en una embarcació apartada de la seva posició d’equilibri és constituït pel pes de l’embarcació aplicat al centre de gravetat i per la força ascensional deguda al principi d’Arquimedes aplicada al centre de carena i que tendeix a retornar-la a l’esmentada posició d’equilibri.

9 parell motor MOT Moment d’una força tangencial aplicada a una determinada distància d’un eix de rotació que en un motor equival al moment de torsió del cigonyal o de l’eix motor i representa la capacitat de produir treball.

10 parell resistent MOT Parell que s’oposa a la rotació d’un eix motor i que quan és igual al parell motor fa que la velocitat de règim romangui constant i quan és superior o inferior el motor acceleri o desceleri.

11 parell termoelèctric ELECT Dispositiu format per un parell de conductors diferents units per un extrem i basat en l’efecte termoelèctric o efecte Seebeck.

12 parell voltaic ELECTROQ Sistema format per dos elèctrodes immergits en un electròlit (o bé en dos electròlits comunicats), capaç de produir una força electromotriu.

3 f 1 Conjunt de dues coses, i especialment persones o animals, destinats a fer una cosa plegats. Una parella de ball. Una parella de bous per a llaurar.

2 Conjunt de dues persones que tenen una relació amorosa. En Joan i la Maria fan una bona parella.

3 Cadascun dels cònjuges o dels membres d’una parella. Cadascú que vingui amb la seva parella.

4 Mascle i femella d’una mateixa espècie. He comprat una parella de coloms missatgers.

5 JOCS En el joc dels daus, els dos números o punts iguals que surten d’una tirada.

6 pl JOCS En el joc de cartes, dues cartes iguals en número o en figura.

7 MAT Conjunt que consta només de dos elements.

8 MAT Cadascun dels elements d’un producte cartesià de dos conjunts.

9 PESC Conjunt de dues barques que treballen amb el mateix ormeig, especialment amb el bou (parella de bou).

10 doble parella JOCS En el joc del pòquer, combinació de dues parelles diferents aconseguides en una jugada i que té un valor intermedi entre la parella i el trio.

11 joc de parelles (o simplement parelles) JOCS Mona.

4 m pl HIST DR CAT Del segle XII al XVI, dret dels batlles de sac a cobrar diners per cada sou que el senyor obtingués del pagès de remença per raó de redempcions, terços, lluïsmes o foriscapis.

->parellada

■parellada

1 f AGR Antiga mesura superficial agrària pròpia del Principat de Catalunya, anomenada també bovada, que equivalia a l’extensió de terra que podia llaurar una parella de bous en un dia.

2 VITIC 1 f Varietat de vinya blanca, molt productiva, que produeix un raïm de grans grossos, rodons i apinyats.

2 m Raïm de vinya parellada, emprat principalment en l’elaboració de xampany.

->pareller

■pareller -a

[de parell]

1 adj Cadascun dels objectes que constitueixen un parell, respecte a l’altre.

2 m i f AGR Persona que mena un parell de bous, de muls, etc., o treballa amb un parell de bous, de muls, etc.

->parèmia

■parèmia

Part. sil.: pa_rè_mi_a

[del gr. paroimía, íd., comp. de parà ‘al costat, a la manera de’ i oimḗ ‘curs de la narració’; 1a FONT: 1932, DFa.]

f Proverbi.

->paremio-

■paremio-

Forma prefixada del mot grec paroimía, que significa ‘proverbi’. Ex.: paremiografia.

->paremiògraf

■paremiògraf -a

Part. sil.: pa_re_mi_ò_graf

[de paremio- i -graf]

m i f LIT Persona que recull proverbis.

->paremiòleg

■paremiòleg -òloga

Part. sil.: pa_re_mi_ò_leg

[de paremio- i -leg]

m i f Persona versada en paremiologia.

->paremiologia

■paremiologia

Part. sil.: pa_re_mi_o_lo_gi_a

[de paremio- i -logia; 1a FONT: 1913]

f LIT Estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l’ànima i dels costums populars.

->paremiològic

■paremiològic -a

Part. sil.: pa_re_mi_o_lò_gic

[de paremiologia]

adj Relatiu o pertanyent a la paremiologia.

->parença

■parença

[de parer; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Conjunt dels trets exteriors d’una persona o d’una cosa, manera com es presenta a la vista, aspecte exterior.

->parencer

■parencer -a

[de parença]

adj Amic d’ostentació, que vol semblar més del que és, fatxender.

->parencerament

■parencerament

[de parencer]

adv Amb parenceria.

->parenceria

■parenceria

Part. sil.: pa_ren_ce_ri_a

[de parencer; 1a FONT: 1490, Tirant]

f Ostentació, presumpció, fatxenda.

->parençós

■parençós -osa

[de parença; 1a FONT: s. XIV]

adj Que té una bella o una bona aparença. Era una noia gentil i parençosa.

->parènesi

■parènesi

[del gr. paraínesis, íd., der. de parainéō ‘aconsellar’, i aquest, de aĩnos ‘faula, apòleg’]

f Exhortació, advertiment.

->parenètic

■parenètic -a

[de parènesi]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la parènesi.

2 Que es proposa d’exhortar o advertir. Literatura parenètica. Estil parenètic.

->parenostre

■parenostre

m 1 CRIST Pregària principal del cristià (començada amb els mots ‘Pare nostre’) que fou ensenyada per Jesús mateix.

2 saber (una cosa) com el parenostre Saber-la de memòria.

->parènquima

■parènquima

[del gr. parénkhyma, der. de parenkhō ‘expandir; infondre’]

m 1 BOT i 1 HISTOL Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.

2 parènquima en palissada Part superior del mesofil·le de la fulla, constituïda per cèl·lules parenquimàtiques llargues i primes juntes i amb molts cloroplasts.

3 parènquima esponjós (o lacunar) Part inferior del mesofil·le de la fulla formada per cèl·lules parenquimàtiques separades per grans espais intercel·lulars.

2 HISTOL Teixit essencial o noble d’un òrgan.

->parenquimàtic

■parenquimàtic -a

adj HISTOL Relatiu o pertanyent al parènquima.

->parenquimatós

■parenquimatós -osa

adj HISTOL Parenquimàtic.

->parenquímula

parenquímula

f ZOOL Larva d’algunes esponges constituïda per un full extern flagel·lat i una massa parenquimàtica interna.

->parent

■parent -a

[del ll. parens, -ntis ‘el pare o la mare’, participi pres. de parĕre ‘parir, engendrar’, aplicat inicialment al pare i la mare indistintament, sobretot en pl., conjuntament, passà després a designar els familiars; 1a FONT: s. XIII]

m i f Persona que és de la mateixa família que una altra per consanguinitat o afinitat.

->parental

■parental

adj Relatiu o pertanyent als pares. Autoritat parental.

->parentat

■parentat

[de parent; 1a FONT: 1375]

m 1 Vincle entre parents.

2 Parentela.

->parentela

■parentela

[del ll. td. parentēla, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f Conjunt de parents d’alguna persona.

->parenteral

■parenteral

[formació culta analògica sobre la base del gr. para- i enter-]

adj MED 1 Que no té lloc a través de l’intestí.

2 via parenteral Via d’entrada de medicaments o de nodriments diferent de la via digestiva, com, per exemple, la via intramuscular, la intravenosa, etc.

->parentesc

■parentesc

[de parent; 1a FONT: 1259]

m Parentiu.

->parèntesi

■parèntesi

[del ll. td. parenthĕsis, i aquest, del gr. parénthesis, íd.]

m 1 GRAM 1 Mot o enunciat que hom insereix, a tall d’explicació, en una oració, que seria gramaticalment completa sense la seva inserció, i que hom inclou entre els signes ( ) o entre dos guions. Fer un parèntesi.

2 Cadascun dels signes ortogràfics ( ) que inclouen una lletra, una paraula, un incís, etc. Posar entre parèntesis.

2 fig Suspensió o interrupció. Obrir un parèntesi.

3 MAT Cadascun dels signes ortogràfics ( ) que són utilitzats per a indicar que les operacions algèbriques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora o bé per a indicar quines són les variables d’una funció.

->parentètic

■parentètic -a

[de parèntesi]

adj Relatiu o pertanyent al parèntesi.

->parentiu

■parentiu

Part. sil.: pa_ren_tiu

[de parent; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 DR i 1 DR CIV Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.

2 parentiu espiritual DR CAN Lligam que es dóna entre padrins i fillols.

3 parentiu polític (o per afinitat) DR CIV Parentiu que hi ha entre cada espòs i els consanguinis de l’altre.

4 parentiu uterí DR CIV Parentiu que vincula els fills d’una mateixa dona, encara que siguin de pares diferents.

2 LING Relació entre dues o més llengües procedents d’una mateixa llengua.

3 sistema de parentiu ETNOL i SOCIOL Conjunt de les actituds, fixades per les lleis socials, que observen els individus lligats per parentiu.

->pareo

pareo

Part. sil.: pa_re_o

[mot tahitià, a través del fr. paréo; 1a FONT: s. XIX]

m INDUM 1 Peça de roba quadrada, pròpia dels tahitians, que hom se cenyeix sobre els pits o a la cintura per tot vestit.

2 Peça de roba que usen les dones a la platja, damunt del vestit de bany, a imitació del pareo.

->parer

■parer

[del ll. parēre ‘semblar’; en cat. l’ús verbal de parer va anar decaient aviat en benefici de l’ús substantivat de l’infinitiu amb el valor de ‘opinió’; 1a FONT: 1242]

m 1 Opinió sobre allò que cal fer en un afer, pensar d’alguna cosa, la inferència que cal treure’n, etc., manera de veure o judicar un assumpte, un fet. El seu parer és que no ho hem d’acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer... Jo sóc de parer contrari.

2 donar de parer (a algú) Semblar-li, fer la impressió. No sé si és possible, però a mi em donà de parer que el veia entrar a casa.

->parèsia

■parèsia

Part. sil.: pa_rè_si_a

[del gr. páresis ‘relaxament, afebliment’, der. de paríēmi ‘relaxar, afluixar’]

f PAT Paràlisi lleugera o incompleta.

->parestèsia

■parestèsia

Part. sil.: pa_res_tè_si_a

[de para- i -estèsia]

f PAT Anomalia de la percepció de les sensacions.

->paret

■paret

[del ll. parĭēs, -ĕtis, íd., a través del ll. vg. parete; 1a FONT: 1091]

f 1 CONSTR 1 Obra de fàbrica alçada a plom fins a certa alçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals d’una casa, d’una cambra, etc., per a sostenir la coberta d’una construcció, etc.

2 paret comuna DR CAT Paret que pertany a dues finques veïnes; és posseïda en règim d’indivisió.

3 paret de tres quarts Paret, menys gruixuda que la paret mitgera, que és feta a l’interior de les cases.

4 paret envà Envà.

5 paret mestra Paret principal i més gruixuda que en un edifici sol suportar els arcs i les bigues.

6 paret mitgera (o mitjanera) DR CAT Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.

7 paret pròpia DR CAT Paret que pertany exclusivament a un sol propietari i en la qual les finques veïnes no tenen cap dret.

8 paret seca DR CAT Paret que es construeix amb pedres, sense lligament de ciment o calç.

2 p ext Superfície que separa o limita un espai semblantment a una paret.

3 Superfície que limita una cavitat, un recipient. La paret d’una caldera. Les parets d’un safareig.

4 ANAT ANIM 1 Superfície que tanca o limita una cavitat o un òrgan.

2 paret abdominal anterior Embolcall que circumscriu la cavitat abdominal anterior, lateralment, des del vorell inferior del tòrax ossi i cartilaginós fins a la cintura pelviana.

5 EXCURS En llenguatge alpinístic, tall vertical o molt dret a la cara d’una muntanya.

6 paret cel·lular 1 CIT Embolcall extern propi de les cèl·lules vegetals típiques.

2 MICROB Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.

->paretà

paretà -ana

adj i m i f De Parets del Vallès (Vallès Oriental).

->paretia

paretia

Part. sil.: pa_re_ti_a

[de paret]

f CONSTR NAV Mampara.

->paretó

■paretó

m CONSTR Ampit de pedra o d’obra, sense separacions, situat a tota la llargada dels laterals d’una carretera, d’un pont, en revolts, etc., per a evitar que caiguin daltabaix els vianants i els vehicles.

->parheli

■parheli

[de para- i -heli; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ASTR Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.

->pari-

■pari-

Forma prefixada del mot llatí par, paris, que significa ‘igual’. Ex.: paridigitat, paripinnat.

->paria

■paria

Part. sil.: pa_ri_a

[de par; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Companyia, unió concorde.

2 fer paria Anar junts.

2 Unió carnal, còpula.

3 HIST 1 Títol i dignitat de par.

2 Feu o territori al qual era agregada la dignitat de par.

3 Als segles XI i XII, tribut que els sarraïns pagaven als comtes de la Marca Hispànica com a conseqüència d’indemnitzacions de guerra o reconeixements de domini.

->pària

■pària

Part. sil.: pà_ri_a

[de l’angl. pariah, i aquest, del port. pariá, provinent del tàmil pareiyan ‘tocador de bombo’, activitat d’aquesta classe social; 1a FONT: s. XIX]

1 m HIST i SOCIOL Nom que a l’Índia hom dóna a la persona que no pertany a cap casta.

2 m i f fig Persona que és tinguda per vil i és exclosa dels avantatges de què gaudeixen els altres.

->pariatge

■pariatge

Part. sil.: pa_ri_at_ge

[de paria; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 1 Unió, ajuntament concorde.

2 HIST DR Règim pel qual la jurisdicció reial i una de senyorial jutjaven i governaven alternativament en un mateix territori.

3 HIST DR Document que estableix el règim de pariatge.

2 ant 1 Organització en defensa de les ciutats i viles del litoral encarregada de netejar de corsaris les mars catalanes.

2 dret de pariatge Impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat inicialment a sufragar les despeses d’aquesta organització.

->parida

■parida

[de parir; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj f i f Dit de la femella que ha parit recentment. La dona parida té quaranta dies la mortalla amanida.

2 f 1 OBST Parturició, part.

2 fig, iròn i vulg Acció de parir una idea, etc., en sentit pejoratiu.

3 fig, iròn i vulg Idea, dita, absurda; bestiesa. Aquest només diu parides.

->paridigitat

paridigitat -ada

adj ZOOL Dit dels mamífers ungulats que tenen un nombre parell de dits en les extremitats.

->paridor

■paridor -a

OBST 1 adj Molt fecund. Animal paridor. Una dona paridora.

2 adj f Dit de la dona que és pròxima a parir.

->paridora

■paridora

[de parir]

f Compartiment del corral on hom reclou les ovelles que han d’anyellar o parir.

->pàrids

■pàrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, esmolat i cònic, potes curtes i fortes i ales arrodonides. El gènere més important és Parus, que comprèn la majoria de les mallerengues.

2 sing Ocell de la família dels pàrids.

->parietal

■parietal

Part. sil.: pa_ri_e_tal

[del ll. parietalis, íd., der. de parĭēs, -ĕtis ‘paret’]

1 adj ANAT ANIM, CIT i MICROB 1 Relatiu o pertanyent a la paret. Placentació parietal.

2 os parietal (o simplement parietal) Os parell de la volta cranial, d’origen membranós.

2 f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales.

2 sing Planta de l’ordre de les parietals.

->parietària

■parietària

Part. sil.: pa_ri_e_tà_ri_a

f BOT Gènere d’herbes perennes o anuals de la família de les urticàcies (Parietaria sp), de fulles alternes enteres, flors aplegades en cimes i fruits en aqueni. És corrent la morella roquera (P. diffusa).

->parieto-

■parieto-

Forma prefixada del mot parietal, que indica connexió amb els ossos parietals. Ex.: parietooccipital, parietofrontal.

->parificació

■parificació

Part. sil.: pa_ri_fi_ca_ci_ó

[de parificar]

f 1 Acció de parificar;

2 l’efecte.