->verd1
■verd1[v. verd2]
m 1 ÒPT Color verd, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el groc i el blau.
2 1 Substància colorant verda. Un pot de verd.
2 verd de bromocresol QUÍM ANAL i QUÍM ORG Colorant derivat del trifenilmetà.
3 verd de París COL Pigment inorgànic constituït bàsicament per arsenat acetat de coure (II).
4 verd janus COL i BIOL Anilina bàsica utilitzada sovint, en les tècniques histològiques, per a tenyir els mitocondris.
5 verd malaquita QUÍM ORG i COL Colorant del trifenilmetà.
->verd2
■verd2-a[del ll. vĭrĭdis, íd.; 1a FONT: s. XIII]
1 adj 1 Del color de l’herba tendra o d’un color consemblant més o menys clar. Verd clar. Verd fosc. Verd d’oliva. Verd poma. Verd botella.
2 hiperb Dit d’algú que té el rostre d’un color pàl·lid a conseqüència d’alguna malaltia, d’alguna emoció forta, etc. Estar verd de por.
3 quedar-se verd (algú) Restar desagradablement sorprès.
4 veure’s verd (algú) Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, enutjosa, difícil, etc.
2 adj 1 Encara no sec (dit dels arbres, la llenya, els llegums, etc.). La llenya és verda i fa molt de fum.
2 Encara no madur (dit dels fruits o de la fruita). Les figues encara són verdes.
3 fig Encara no fet. Pot arribar a ésser un bon ciclista, però de moment encara és verd.
4 de més verdes en maduren! Expressió amb què hom indica la possibilitat d’una cosa que sembla que no pugui ésser.
5 de verdes i de madures (o de seques i de verdes) De tots colors. N’he vistes de verdes i de madures.
6 estar a les verdes i a les madures Acceptar la part desagradable o dolenta d’una cosa igual com es frueix de la bona o agradable.
7 (la guineu) quan no les pot haver diu que són verdes Expressió emprada per a denotar que hom fingeix no tenir interès per una cosa que, en realitat, no pot obtenir.
8 que si són verdes, que si són madures Frase que al·ludeix despectivament a coses dites per algú, que es consideren xafarderies o enraonies.
9 vi verd Vi encara no fet.
3 adj 1 Dit dels primers anys de la vida, de la joventut.
2 esp Que conserva inclinacions sexuals impròpies de la seva edat. Un vell verd.
3 Excessivament lliure, obscè. Un acudit verd. Una revista verda.
4 m Part verda d’un vegetal, fullatge, herba. Donar verd als conills.
5 POLÍT 1 m pl Militants o simpatitzants dels partits ecologistes. En les últimes eleccions els verds van anar en coalició amb els socialistes.
2 adj Relatiu o pertanyent als verds. Congrés de partits verds europeus.
->verdader
■verdader -a[der. de l’arcaic verdat, i aquest, der. normal del ll. verĭtas, -ātis]
adj Veritable.
->verdaguerià
verdaguerià -anaPart. sil.: ver_da_gue_ri_à
adj Relatiu o pertanyent a Jacint Verdaguer o a la seva obra.
->verdal
■verdal[de verd]
adj AGR Dit de la fruita (sobretot les figues i les olives) que té el color verd àdhuc quan és madura.
->verdaleta
■verdaleta[de verdal]
f ORNIT Trist.
->verdanc
■verdanc[v. salanc; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
m 1 Renou d’arbre.
2 dial Cop donat amb una branca flexible.
3 TRAUM Blau.
->verdassegar
■verdassegar[de verd i segar, formació anòmala per al significat de ‘segar el blat encara verd’; potser es tracta més aviat d’un der. verbal en -egar de l’adj. verdàs (verdaç) ‘molt verd’, ‘tirar molt a verd’, que s’ha relacionat amb la sega]
v tr AGR Segar el blat, l’ordi, etc., abans que sigui madur.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: verdassegar
GERUNDI: verdassegant
PARTICIPI: verdassegat, verdassegada, verdassegats, verdassegades
INDICATIU PRESENT: verdassego, verdassegues, verdassega, verdasseguem, verdassegueu, verdasseguen
INDICATIU IMPERFET: verdassegava, verdassegaves, verdassegava, verdassegàvem, verdassegàveu, verdassegaven
INDICATIU PASSAT: verdasseguí, verdassegares, verdassegà, verdassegàrem, verdassegàreu, verdassegaren
INDICATIU FUTUR: verdassegaré, verdassegaràs, verdassegarà, verdassegarem, verdassegareu, verdassegaran
INDICATIU CONDICIONAL: verdassegaria, verdassegaries, verdassegaria, verdassegaríem, verdassegaríeu, verdassegarien
SUBJUNTIU PRESENT: verdassegui, verdasseguis, verdassegui, verdasseguem, verdassegueu, verdasseguin
SUBJUNTIU IMPERFET: verdassegués, verdasseguessis, verdassegués, verdasseguéssim, verdasseguéssiu, verdasseguessin
IMPERATIU: verdassega, verdassegui, verdasseguem, verdassegueu, verdasseguin
->verdaula
■verdaulaPart. sil.: ver_dau_la
[alteració de verdala, fem. de verdal]
f ORNIT Gratapalles.
->verdejant
■verdejant[de verdejar; 1a FONT: 1429]
adj Que verdeja.
->verdejar
■verdejar[de verd; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v intr 1 Mostrar-se verd, tirar a verd. Els camps comencen a verdejar.
2 Ésser verd, no ésser encara madur. No mengis aquestes prunes, que verdegen.
3 Tirar a verd, obscè. Els seus escrits sovint verdegen.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: verdejar
GERUNDI: verdejant
PARTICIPI: verdejat, verdejada, verdejats, verdejades
INDICATIU PRESENT: verdejo, verdeges, verdeja, verdegem, verdegeu, verdegen
INDICATIU IMPERFET: verdejava, verdejaves, verdejava, verdejàvem, verdejàveu, verdejaven
INDICATIU PASSAT: verdegí, verdejares, verdejà, verdejàrem, verdejàreu, verdejaren
INDICATIU FUTUR: verdejaré, verdejaràs, verdejarà, verdejarem, verdejareu, verdejaran
INDICATIU CONDICIONAL: verdejaria, verdejaries, verdejaria, verdejaríem, verdejaríeu, verdejarien
SUBJUNTIU PRESENT: verdegi, verdegis, verdegi, verdegem, verdegeu, verdegin
SUBJUNTIU IMPERFET: verdegés, verdegessis, verdegés, verdegéssim, verdegéssiu, verdegessin
IMPERATIU: verdeja, verdegi, verdegem, verdegeu, verdegin
->verderol
■verderol[de verd]
m 1 BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma equestre), de barret groc, fibril·lat, amb làmines citrines i cama curta.
2 ICT Círvia.
3 ORNIT Verdum.
->verderola
■verderola[de verd]
f ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids (Emberiza citrinella), de color groc, amb el carpó castany i el dors llistat de verd brunenc.
->verdesca1
■verdesca1[v. verdesca2]
f ant dial 1 enramada 1 i enramada 2.
2 Obscenitat. Li agrada la verdesca.
->verdesca2
■verdesca2[del b. ll. bretesca, íd., probablement d’un germ. *britiska, der. de bret- ‘post’, en una variant longobarda d’Itàlia; la forma bredesca fou influïda per verd perquè la fortificació es feia amb brancatge verd; d’aquí ‘col·lectiu de verdor natural’; 1a FONT: 1354]
f HIST MIL Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc., per cobrir els defensors contra els trets dels enemics.
->verdet
■verdet[de verd; 1a FONT: 1249]
m 1 BOT Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies, que formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de basses, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc. En termes ecològics correspon al plòcon.
2 QUÍM INORG 1 Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure i dels seus aliatges bronze i llautó.
2 Pigment obtingut per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure en presència de l’aire.
->verdiell
■verdiellPart. sil.: ver_di_ell
[d’un ll. *viridicellum, dimin. de virĭdis ‘verd’]
m AGR Verdiella.
->verdiella
■verdiellaPart. sil.: ver_di_e_lla
[de verdiell]
f AGR Varietat d’olivera.
->verdoglobina
verdoglobinaf BIOQ Colorant verd que es forma per oxidació de l’hemoglobina procedent d’eritròcits morts. És anomenada també coleglobina.
->verdol
■verdolf TÈXT Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que inclou en el seu mecanisme un petit relé mecànic que li permet d’utilitzar un dibuix de paper, molt més econòmic i lleuger que els voluminosos i pesants cartons de la màquina jacquard clàssica. La seva major lleugeresa permet una marxa més ràpida.
->verdolaga
■verdolaga[del ll. portŭlaca, íd., der. de portŭla ‘porteta’, per la forma de porta de l’opercle de la llavor d’aquesta planta, a través d’un *berdolaca, amb variants àr. bardilâqa, barduqâla, que apareixen en botànics musulmans; 1a FONT: s. XIII]
f BOT i 1 FARM Planta herbàcia anual de la família de les portulacàcies (Portulaca oleracea), ajaguda, de fulles carnoses i espatulades, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques.
2 verdolaga de flor gran Herba anual de la família de les portulacàcies (Portulaca grandiflora), de fulles carnoses semicilíndriques i flors vistents, de color groc o vermellós, originària d’Amèrica del Sud i conreada com a ornamental.
->verdolina
verdolinaf BOT Malvesc.
->verdor
■verdorHom.: bardó
[de verd; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Qualitat de verd. La verdor del fullatge, dels prats.
2 Conjunt de coses verdes, com fullatge o herba. La terra coberta de verdor.
3 SUR Defecte del suro si conserva la saba.
->verdós
■verdós -osa[de verd; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj Que verdeja. És d’un blau verdós. Aquests raïms són encara verdosos.
->verdosa
■verdosa[de verdós; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f ORNIT Verderola.
->verdosenc
■verdosenc -a[de verdós]
adj Verdós.
->verduc1
■verduc1[v. feixuc; 1a FONT: s. XIII]
m Rebrot d’un arbre. Un verduc d’olivera.
->verduc2
■verduc2[d’origen incert, potser d’un ús translatici de verduc1 ‘rebrot, branca flexible’ aplicat a la flexibilitat de la serra]
m TECNOL Serra llarga que és manejada per dos homes situats un a cada cap. És anomenada també serra de trepar.
->verdugada
■verdugada[de verduc1]
f Vergassada.
->verduguet
■verduguet[de verduc1]
m CONSTR NAV Galó d’una embarcació arran de coberta.
->verdulaire
■verdulairePart. sil.: ver_du_lai_re
[deriv. de verdura amb dissimilació]
m i f 1 OFIC Persona que ven verdures al mercat.
2 desp Persona cridanera; marmanyer 2.
->verduler
■verduler -am i f Verdulaire.
->verduleria
■verduleriaPart. sil.: ver_du_le_ri_a
f Verdureria.
->verdum
■verdum[de verd; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids (Carduelis chloris), de color verd, amb el carpó groguenc, les vores de les ales i cua grogues i bec blanc, apreciat com a ocell de gàbia.
->verduní
verduní -inaadj i m i f De Verdú (Urgell).
->verdura
■verdura[de verd; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]
f ALIM 1 Nom genèric de les hortalisses que hom conrea per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres o les inflorescències, i que es mengen cuites o en amanida.
2 p ext Llegums verds.
->verdurer
■verdurer -a[de verdura]
1 m i f Verdulaire.
2 m Moble que consisteix en un conjunt de prestatges o de calaixos per a guardar-hi verdures.
->verdureria
■verdureriaPart. sil.: ver_du_re_ri_a
f Botiga o parada on hom ven verdures, fruita i hortalisses.
->vereda
■vereda[del b. ll. hispànic vereda, íd., der. del ll. cl. veredus ‘cavall de posta’; 1a FONT: 757]
f 1 1 Camí estret.
2 prendre mala vereda fig Anar per mal camí.
2 Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat.
->vereder
■vereder[de vereda]
m El qui porta una vereda.
->veredicte
■veredicte[de l’angl. verdict, íd., i aquest, del fr. ant. veir dit, del ll. verus ‘ver’ i dictus ‘dit’; 1a FONT: 1864, DLab.]
m 1 1 DR PROC Declaració solemne del jurat sobre la culpabilitat o innocència dels acusats i respecte als fets capaços de modificar-ne la culpabilitat.
2 Parer, judici, etc., emès per un jurat qualificador en un certamen, un concurs, etc.
2 p ext Judici emès per algú amb autoritat en la matèria de què es tracta.
->verema
■verema[del ll. vindemia, íd., comp. de vinum ‘vi’ i demĕre ‘treure, tallar’; 1a FONT: 1460, Roig]
f AGR 1 Collita dels raïms.
2 Temps en què és feta la collita dels raïms o verema.
3 Quantitat de raïm que hom cull.
->veremada
■veremada[de veremar; 1a FONT: 1682]
f AGR Verema.
->veremador
■veremador -a[de veremar; 1a FONT: 1575, DPou.]
AGR 1 adj Relatiu o pertanyent a la verema.
2 m i f Persona que verema.
3 f Màquina agrícola que recol·lecta el raïm mitjançant un sistema de dits vibradors o per aspiració.
4 m Cove petit, de boca ovalada, amb una nansa grossa i dues de petites, on hom posa el raïm collit i el transporta a les portadores.
->veremall
■veremall[de veremar]
m dial AGR Falçó per a tallar els raïms.
->veremar
■veremar[del ll. vindemiare, íd., der. de vindemia; 1a FONT: 1317]
v tr AGR Collir els raïms, raïmar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: veremar
GERUNDI: veremant
PARTICIPI: veremat, veremada, veremats, veremades
INDICATIU PRESENT: veremo, veremes, verema, veremem, veremeu, veremen
INDICATIU IMPERFET: veremava, veremaves, veremava, veremàvem, veremàveu, veremaven
INDICATIU PASSAT: veremí, veremares, veremà, veremàrem, veremàreu, veremaren
INDICATIU FUTUR: veremaré, veremaràs, veremarà, veremarem, veremareu, veremaran
INDICATIU CONDICIONAL: veremaria, veremaries, veremaria, veremaríem, veremaríeu, veremarien
SUBJUNTIU PRESENT: veremi, veremis, veremi, veremem, veremeu, veremin
SUBJUNTIU IMPERFET: veremés, veremessis, veremés, vereméssim, vereméssiu, veremessin
IMPERATIU: verema, veremi, veremem, veremeu, veremin
->verera
■verera[variant de vereda]
f dial Dèria, idea fixa, obsessió.
->verga
■verga[del ll. vĭrga, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Vara, rama prima neta de fulles i llisa.
2 esp Branqueta prima i envescada que hom empra per a caçar ocells.
2 ANAT ANIM Penis.
3 BOT Sarga.
4 CONSTR NAV Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, serveixen per a envergar-hi una vela.
5 pl TÈXT Conjunt de dos o més vergançons amb què hom treballa en vergassejar.
->vergallada
■vergallada[de verga]
f TÈXT Quantitat de llana o de cotó que hom prenia a cada batuda quan eren estovats a mà, valent-se de vergues.
->vergançó
■vergançó[de verga]
m TÈXT Vara de freixe emprada per a batre o estovar la llana o el cotó a mà.
->vergàs
■vergàs[de verga; 1a FONT: 1803, DEst.]
[pl -assos] m Verga llarga i d’un cert gruix.
->vergassa
■vergassa[de vergàs; 1a FONT: 1839, DLab.]
f Vergàs.
->vergassada
■vergassada[de verga; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Cop de verga, de vara.
2 p ext Senyal que deixa en el cos una vergassada.
->vergassejador
■vergassejador -a[de vergassejar]
1 adj i m i f Que vergasseja.
2 m i f TÈXT Treballador pràctic en la feina de vergassejar.
->vergassejar
■vergassejar[de verga; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Donar vergassades. Vergassejar un pobre animal.
2 esp OFIC Batre amb una, dues o més vergues el cotó o la llana, per estovar-los.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vergassejar
GERUNDI: vergassejant
PARTICIPI: vergassejat, vergassejada, vergassejats, vergassejades
INDICATIU PRESENT: vergassejo, vergasseges, vergasseja, vergassegem, vergassegeu, vergassegen
INDICATIU IMPERFET: vergassejava, vergassejaves, vergassejava, vergassejàvem, vergassejàveu, vergassejaven
INDICATIU PASSAT: vergassegí, vergassejares, vergassejà, vergassejàrem, vergassejàreu, vergassejaren
INDICATIU FUTUR: vergassejaré, vergassejaràs, vergassejarà, vergassejarem, vergassejareu, vergassejaran
INDICATIU CONDICIONAL: vergassejaria, vergassejaries, vergassejaria, vergassejaríem, vergassejaríeu, vergassejarien
SUBJUNTIU PRESENT: vergassegi, vergassegis, vergassegi, vergassegem, vergassegeu, vergassegin
SUBJUNTIU IMPERFET: vergassegés, vergassegessis, vergassegés, vergassegéssim, vergassegéssiu, vergassegessin
IMPERATIU: vergasseja, vergassegi, vergassegem, vergassegeu, vergassegin
->vergat
■vergat -ada[de verga; 1a FONT: 1366]
1 adj 1 Fet de vergues o llistons.
2 HERÀLD Dit de l’animal mascle amb el sexe d’un esmalt diferent del del cos.
2 m PESC Ormeig de pesca fluvial, emprat especialment per a pescar truites, fet de vímet.
->verge
■verge[del ll. vĭrgo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
[pl verges o, ant i dial, vèrgens] 1 f 1 Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home.
2 esp LITÚRG Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat. Santa Eulàlia, verge i màrtir.
3 la Verge Maria (o simplement la Verge) CRIST La Mare de Déu.
4 verge consagrada (o simplement verge) CRIST Religiosa, monja.
2 adj 1 Dit de l’home o de la dona que no han tingut experiències sexuals. Es mantingué verge fins a la mort.
2 Pur, cast. Un cor verge.
3 fig Intacte, inexplorat, no conreat, en estat natural. Terra verge. Selva verge.
4 p ext Dit d’un camp d’activitat o d’estudi inexplorat.
5 esp Dit de les substàncies en estat natural abans de la seva purificació o elaboració. Cera verge. Mel verge.
6 ELECTRÒN i INFORM Dit del suport magnètic (cinta, disquet, etc.) que no conté informació i està, per tant, disponible per a l’enregistrament.
7 oli verge OLEÏC Dit de l’oli d’oliva extret per procediments mecànics en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica.
3 f 1 ASTROL Sisè signe del zodíac.
2 [en majúscula] ASTROL Sisena zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de l’estiu.
3 [en majúscula] ASTR Constel·lació zodiacal situada entre les de la Cabellera de Berenice, el Bover, el Serpent, la Balança, l’Hidra femella, el Corb, la Copa i el Lleó.
->vergelità
vergelità -anaadj i m i f De Verges (Baix Empordà).
->vergella
■vergella[del ll. vg. *virgella, dimin. de vĭrga ‘vara, branca’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f 1 Rebrot jove d’un arbre.
2 Vareta.
->vergència
■vergènciaPart. sil.: ver_gèn_ci_a
[formació culta analògica sobre la base del ll. vergens, -ntis, participi pres. de vergĕre ‘estar girat, inclinat vers’]
f 1 ÒPT Convergència o divergència d’un sistema òptic.
2 GEOL Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat.
->verger
■verger[del ll. viridiarium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m AGR i JARD 1 Hort amb varietat de flors i arbres fruiters.
2 Jardí contigu a la casa.
->vergerí
vergerí -inaadj i m i f Del Verger (Marina Alta).
->vergonya
■vergonya[del ll. verecŭndia, íd., der. de verecundus, -a, -um ‘respectuós’, i aquest, de verēri ‘sentir respecte’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
f 1 1 Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya.
2 hiperb És una vergonya llevar-se a aquestes hores!
3 vergonya pública (o simplement vergonya) HIST Pena o càstig que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte. Posar algú a la vergonya.
2 1 Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se’n vergonya. Caure la cara de vergonya.
2 Torbament de l’ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l’atenció d’algú. Tornar-se vermell de vergonya.
3 vergonya aliena Vergonya que hom sent per alguna cosa que fa o diu una altra persona.
3 Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.
4 pl Eufemisme per òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.
->vergonyant
■vergonyantCp. vergonyós
[de vergonyar-se; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Que té vergonya, que fa quelcom amagant-se’n per vergonya.
2 esp Dit de la persona que té vergonya de demanar caritat i ho fa dissimuladament.
->vergonyar-se
■vergonyar-se[de vergonya; 1a FONT: s. XV]
v pron Avergonyir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vergonyar
GERUNDI: vergonyant
PARTICIPI: vergonyat, vergonyada, vergonyats, vergonyades
INDICATIU PRESENT: vergonyo, vergonyes, vergonya, vergonyem, vergonyeu, vergonyen
INDICATIU IMPERFET: vergonyava, vergonyaves, vergonyava, vergonyàvem, vergonyàveu, vergonyaven
INDICATIU PASSAT: vergonyí, vergonyares, vergonyà, vergonyàrem, vergonyàreu, vergonyaren
INDICATIU FUTUR: vergonyaré, vergonyaràs, vergonyarà, vergonyarem, vergonyareu, vergonyaran
INDICATIU CONDICIONAL: vergonyaria, vergonyaries, vergonyaria, vergonyaríem, vergonyaríeu, vergonyarien
SUBJUNTIU PRESENT: vergonyi, vergonyis, vergonyi, vergonyem, vergonyeu, vergonyin
SUBJUNTIU IMPERFET: vergonyés, vergonyessis, vergonyés, vergonyéssim, vergonyéssiu, vergonyessin
IMPERATIU: vergonya, vergonyi, vergonyem, vergonyeu, vergonyin
->vergonyós
■vergonyós -osaCp. vergonyant
[de vergonya; 1a FONT: 1163]
adj 1 Que causa vergonya. Un fet vergonyós. És vergonyós que passin coses d’aquestes.
2 Que sent vergonya, que s’avergonyeix fàcilment; tímid.
->vergonyosament
■vergonyosament[de vergonyós; 1a FONT: 1653, DTo.]
adv D’una manera vergonyosa.
->verguejar
■verguejar[de verga; 1a FONT: s. XVII]
v tr Vergassejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: verguejar
GERUNDI: verguejant
PARTICIPI: verguejat, verguejada, verguejats, verguejades
INDICATIU PRESENT: verguejo, vergueges, vergueja, verguegem, verguegeu, verguegen
INDICATIU IMPERFET: verguejava, verguejaves, verguejava, verguejàvem, verguejàveu, verguejaven
INDICATIU PASSAT: verguegí, verguejares, verguejà, verguejàrem, verguejàreu, verguejaren
INDICATIU FUTUR: verguejaré, verguejaràs, verguejarà, verguejarem, verguejareu, verguejaran
INDICATIU CONDICIONAL: verguejaria, verguejaries, verguejaria, verguejaríem, verguejaríeu, verguejarien
SUBJUNTIU PRESENT: verguegi, verguegis, verguegi, verguegem, verguegeu, verguegin
SUBJUNTIU IMPERFET: verguegés, verguegessis, verguegés, verguegéssim, verguegéssiu, verguegessin
IMPERATIU: vergueja, verguegi, verguegem, verguegeu, verguegin
->verguer
■verguer[de verga; 1a FONT: 1431]
m 1 AGR Sarment llarg que hom deixa en un cep, generalment per colgar-lo per tal que en brotin de nous.
2 HIST 1 Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o complia les ordres d’aquests.
2 verguer que escombra Funcionari municipal barceloní encarregat de la neteja de les dependències municipals.
->verguera
■verguera[de verga; 1a FONT: 1915, DAg.]
f AGR 1 Nom donat en alguns llocs al bastó més llarg dels dos bastons que formen les batolles.
2 pl Batolles.
->vergueró
■vergueró[de verga; 1a FONT: 1915, DAg.]
m 1 Verga prima, llistó.
2 dial Llistó de vidriera.
3 AGR Nom donat en alguns llocs al bastó més curt dels dos bastons que formen les batolles.
->vergueta
■vergueta[de verga; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Verga petita, vareta.
2 MÚS Bastó prim i curt que serveix per a tocar diferents instruments de percussió.
2 HERÀLD Peça disminuïda equivalent a un pal reduït a la meitat de la seva amplària.
->verguetat
■verguetat -ada[de vergueta]
adj HERÀLD Dit de l’escut el camper del qual és cobert de verguetes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.
->verí
■verí[del ll. vg. *venīnum, ll. cl. venēnum ‘droga; metzina’; 1a FONT: s. XIII, Vides]
m 1 1 TOXICOL Metzina, especialment la secretada pels animals. El verí de l’escurçó.
2 hiperb Nom aplicat a qualsevol cosa que perjudica la salut. Fumar és un verí.
3 fig Aquesta mena de literatura és un verí per al jovent.
4 fig Mala intenció, malvolença, ira concentrada. És un home ple de verí.
2 ENTOM Nom donat a una eruga peluda i urticant com ara les processionàries.
3 verí de fissió FÍS ATÒM i TECNOL Qualsevol substància que, per la seva gran secció eficaç d’absorció de neutrons, fa disminuir la reactivitat d’un reactor nuclear i pot impedir la reacció de fissió en cadena si la quantitat present és suficient.
->vericle
vericlem LITÚRG Petit estoig per a posar-hi l’hòstia, format per dos cercles de vidre envoltats d’un marc d’or, que hom col·loca al centre de la custòdia.
->verídic
■verídic -a[del ll. veridĭcus, -a, -um, íd., comp. de verus ‘ver’ i dicĕre ‘dir’; 1a FONT: 1444]
adj 1 Dit d’una relació o una descripció que correspon d’una manera estricta a allò que realment és, a la realitat. Una història verídica.
2 veraç 1. Un testimoni verídic.
->verídicament
■verídicament[de verídic]
adv D’una manera verídica.
->veridicitat
■veridicitat[de verídic; 1a FONT: 1403]
f Qualitat de verídic.
->verificabilitat
■verificabilitat[de verificable; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Qualitat de verificable.
->verificable
■verificable[de verificar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que pot ésser verificat.
->verificació
■verificacióPart. sil.: ve_ri_fi_ca_ci_ó
[de verificar; 1a FONT: s. XV]
f 1 Acció de verificar.
2 TECNOL Comprovació que una targeta o qualsevol altre suport d’entrada ha estat enregistrat amb les dades informàtiques prèviament establertes.
3 DR 1 Comprovació de l’autenticitat d’una cosa, de la regularitat d’un procediment burocràtic, d’un acte jurídic, d’un escrutini, etc. Verificació del pes d’una carta. Verificació de la majoria en una assemblea.
2 DR ADM Intervenció efectiva de l’estat a regular, comprovar i contrastar els diversos serveis legals.
3 DR ADM Servei públic encarregat d’assegurar l’observança de les prescripcions legals relatives a pesos i mesures, moneda i timbre, etc.
4 verificació de poders DR CONST i DR INTERN Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc., amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
4 INDÚST i 1 TECNOL Operació de comprovació o de mesura mitjançant la qual hom garanteix que un procés, una producció, etc., funciona correctament, que les dimensions de les peces d’una sèrie són dins la tolerància establerta, etc.
2 Secció o departament d’una empresa on és efectuada la verificació d’algunes de les peces fabricades en sèrie.
5 principi de verificació LÒG Criteri relatiu al procediment emprat per a comprovar la veritat o l’exactitud d’una hipòtesi, d’un principi teòric, etc.
->verificador
■verificador -a[de verificar]
1 adj i m i f Que verifica.
2 f INFORM Màquina capaç de verificar fitxes.
->verificar
■verificar[del ll. td. verificare, íd., comp. de verus ‘ver’ i facĕre ‘fer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 Provar, confirmar, que alguna cosa és certa o exacta. Verificar una teoria.
2 esp Sotmetre una cosa a examen per assegurar-se que és feta exactament, que funciona bé, etc. Verificar un comptador.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: verificar
GERUNDI: verificant
PARTICIPI: verificat, verificada, verificats, verificades
INDICATIU PRESENT: verifico, verifiques, verifica, verifiquem, verifiqueu, verifiquen
INDICATIU IMPERFET: verificava, verificaves, verificava, verificàvem, verificàveu, verificaven
INDICATIU PASSAT: verifiquí, verificares, verificà, verificàrem, verificàreu, verificaren
INDICATIU FUTUR: verificaré, verificaràs, verificarà, verificarem, verificareu, verificaran
INDICATIU CONDICIONAL: verificaria, verificaries, verificaria, verificaríem, verificaríeu, verificarien
SUBJUNTIU PRESENT: verifiqui, verifiquis, verifiqui, verifiquem, verifiqueu, verifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: verifiqués, verifiquessis, verifiqués, verifiquéssim, verifiquéssiu, verifiquessin
IMPERATIU: verifica, verifiqui, verifiquem, verifiqueu, verifiquin
->verificatiu
■verificatiu -ivaPart. sil.: ve_ri_fi_ca_tiu
[del b. ll. verificativus, -a, -um, íd.]
adj Que serveix per a verificar.
->verinada
■verinada[de verí; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f 1 TOXICOL Tot el verí acumulat o secretat per un animal.
2 fig Abocà la verinada acumulada en el seu cor.
->verinar
■verinarv tr ant Enverinar.
->verinor
■verinor[de verí]
f Qualitat de verinós.
->verinós
■verinós -osa[de verí; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 1 Que té, que porta, verí.
2 ZOOL Dit de l’animal productor de substàncies tòxiques, defensives o ofensives. L’escurçó és una serp verinosa.
3 aparell verinós ZOOL Conjunt d’òrgans o glàndules que secreten verí o substàncies amb propietats anestèsiques.
2 fig Malèvol, que conté irritació o mala voluntat. Una indirecta verinosa.
->verinosament
■verinosament[de verinós]
adv Amb verí, d’una manera verinosa.
->verinut
■verinut -uda[de verí]
adj dial Verinós.
->verisme
■verisme[de ver]
m 1 LIT Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del segle XIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
2 MÚS Escola musical italiana sorgida en el camp de l’òpera cap al 1890 que propugnava el realisme escènic.
->verista
■veristaLIT i MÚS 1 adj Relatiu o pertanyent al verisme.
2 m i f Seguidor del verisme.
->veritable
■veritable[de veritat; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]
adj 1 Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat. De premisses veritables s’obté una conclusió veritable.
2 [generalment anteposat al nom] Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic. No és imitació: és veritable astracan. Un veritable amic.
3 [usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa] Aquest nen és un veritable pallasso.
->veritablement
■veritablement[de veritable]
adv D’una manera veritable.
->veritat
■veritat[del ll. verĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
f 1 1 Conformitat d’allò que hom pensa, que hom expressa, amb la realitat. No responc de la veritat d’aquesta notícia. La veritat d’una hipòtesi.
2 Coneixença, expressió del pensament, conforme a la realitat. Ja sap la veritat. Dir la veritat. És la pura veritat.
3 Idea, proposició, que no pot ésser negada racionalment. Les veritats científiques. Una veritat com una casa de pagès.
4 Allò que realment és; realitat. Tant de bo aquests somnis siguin un dia veritat!
5 Allò que és veritable en sentit absolut. Jo sóc el camí, la veritat i la vida.
6 Expressió sincera d’allò que hom sap, que hom ha presenciat, etc. Parlar amb accent de veritat.
7 [generalment en pl] Allò que hom diu a altri sobre els seus defectes, les queixes que en té, etc., atenint-se a la realitat, sense plànyer-lo. Dient les veritats, es perden les amistats. Cantar les veritats a algú. Les veritats són amargues.
8 a dir veritat Expressió usada per a reforçar una asserció que té caràcter de confessió, que corregeix o atenua una idea expressada abans o tinguda com a certa, etc. A dir veritat, jo mateix no hi confio gaire.
9 de veritat loc adj Expressió amb què hom remarca que una cosa és veritable, real; de debò. Un poeta de veritat.
10 de veritat loc adv Expressió amb què hom remarca que una cosa és dita amb tot el valor que correspon a la paraula que designa, etc., que l’asserció que fa és conforme a la veritat, que parla seriosament, etc. T’ho dic de veritat.
11 en veritat loc adv Segons la veritat, realment. En veritat, en veritat, us dic... Ell és, en veritat, un malagraït.
12 ésser veritat Ésser conforme a la veritat o a la raó, ésser cert. No era veritat que plogués. És veritat: més val esperar una mica.
13 és veritat que... Expressió emfàtica de caràcter correctiu o atenuatiu. És veritat que ho ignorava, però...
14 la veritat és que... (o la veritat...) Expressió introductòria de significat equivalent a a dir veritat.La veritat és que som una mica covards. La veritat: no en tinc ganes.
15 veritat? Expressió amb què hom demana la confirmació del que diu, l’assentiment a una demanda. No t’agrada, veritat? Veritat que ho faràs?
2 FILOS La realitat en tant que es manifesta, en tant que en aquesta manifestació seva és digna de confiança i en tant que és objecte del logos (pensament i paraula) humà. Veritats transcendentals. Veritats de raó, de fet. La qüestió de la doble veritat.
3 PART Nombre quàntic característic del quark t i dels hadrons que el contenen.
->veritol
veritolm FARM Isòmer de l’efedrina, de fórmula C10H15NO.
->verjura
■verjura[del fr. vergeure, íd., der. de verge ‘verga; llista’]
f PAPER Cadascuna de les ratlles que formen la filigrana d’un paper verjurat.
->verjurat
■verjurat -ada[de verjura]
adj PAPER Dit del paper que té una filigrana de ratlles molt primes i pròximes tallades perpendicularment per d’altres de molt més separades.
->verm
■verm[del ll. vĕrmis, íd., i la seva variant del ll. vg. vermen amb un pl. vermina, -um, origen de la variant cat. ant. verme i d’altres formes; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Cuc.
2 ZOOL 1 pl Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
2 sing Metazou del grup dels verms.
->vermell1
■vermell1[v. vermell2]
m 1 ÒPT Color vermell, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, tocant al taronja.
2 1 Matèria colorant vermella.
2 vermell Congo QUÍM ANAL, QUÍM ORG i COL Colorant azoic.
3 vermell d’alitzarina QUÍM ORG i COL Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina.
4 vermell de p-nitroanilina QUÍM ORG i COL Colorant azoic al glaç, conegut també com a vermell para o vermell al glaç.
5 vermell turc QUÍM ORG i COL Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del tractament de l’alitzarina amb l’hidròxid d’alumini.
->vermell2
■vermell2-a[del ll. vermĭcŭlus, dimin. de vermis ‘cuc’, aplicat també en ll. a la cotxinilla, d’on extreien un colorant per produir el color escarlata; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
adj 1 Del color de la sang arterial, de les roselles. Vermell de cara. Tornar-se vermell. Vermell com un pebrot, com un tomàquet.
2 Roent. Un ferro vermell.
->vermellejar
■vermellejar[de vermell; 1a FONT: 1653, DTo.]
v intr 1 Mostrar alguna cosa la seva vermellor. Entre les perles, vermellejava un robí.
2 Tirar a vermell. Les pomes ja vermellegen: aviat seran madures.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vermellejar
GERUNDI: vermellejant
PARTICIPI: vermellejat, vermellejada, vermellejats, vermellejades
INDICATIU PRESENT: vermellejo, vermelleges, vermelleja, vermellegem, vermellegeu, vermellegen
INDICATIU IMPERFET: vermellejava, vermellejaves, vermellejava, vermellejàvem, vermellejàveu, vermellejaven
INDICATIU PASSAT: vermellegí, vermellejares, vermellejà, vermellejàrem, vermellejàreu, vermellejaren
INDICATIU FUTUR: vermellejaré, vermellejaràs, vermellejarà, vermellejarem, vermellejareu, vermellejaran
INDICATIU CONDICIONAL: vermellejaria, vermellejaries, vermellejaria, vermellejaríem, vermellejaríeu, vermellejarien
SUBJUNTIU PRESENT: vermellegi, vermellegis, vermellegi, vermellegem, vermellegeu, vermellegin
SUBJUNTIU IMPERFET: vermellegés, vermellegessis, vermellegés, vermellegéssim, vermellegéssiu, vermellegessin
IMPERATIU: vermelleja, vermellegi, vermellegem, vermellegeu, vermellegin
->vermellenc
■vermellenc -a[de vermell; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj Vermellós.
->vermellet
■vermelletm BOT Cualbra de sang de bou.
->vermelleta
■vermelletaf BOT Cualbra de sang de bou.
->vermelló
■vermellóHom.: vermellor
[de vermell; 1a FONT: 1249]
m 1 QUÍM INORG Sulfur mercúric vermell, altament tòxic, de fórmula HgS.
2 Color vermell fort.
->vermellor
■vermellorHom.: vermelló
[de vermell; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Qualitat de vermell. La vermellor del cel a posta de sol. La vermellor de les galtes.
->vermellós
■vermellós -osa[de vermell; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Que tira a vermell.
->vermener
■vermener -a[pròpiament der. de l’ant. verme; 1a FONT: 1460, Roig]
adj ENTOM Vironer.
->vermètids
vermètidsm ZOOL 1 pl Família de gastròpodes prosobranquis a la qual pertanyen unes poques espècies integrades dins el gènere Vermetus, amb V. gigas, el cargol vermiforme, i Siliquaria.
2 sing Gastròpode de la família dels vermètids.
->vermi-
■vermi-Forma prefixada del mot llatí vermis, que significa ‘cuc’. Ex.: vermicida, vermífug.
->vermicida
■vermicida[de vermi- i -cida]
adj i m FARM Dit del medicament emprat per a la destrucció dels cucs paràsits intestinals de l’home i dels animals.
->vermicular
■vermicular[formació culta anàlogica sobre la base del ll. vermicŭlus, dimin. de vermis ‘cuc’]
adj 1 Vermiforme.
2 Com de cuc. Moviment vermicular.
->vermiculat
■vermiculat -ada[v. vermicular]
adj Que presenta en la superfície elevacions semblants a cucs.
->vermiculita
■vermiculitaf MINERAL Silicat hidratat de magnesi, Mg3Si4O10(OH)2·XH2O, mineral que pertany al subgrup dels fil·losilicats que hom anomena d’una manera general argiles.
->vermiforme
■vermiforme[de vermi- i -forme]
adj Que té la forma d’un cuc.
->vermífug
■vermífug -a[de vermi- i -fug]
adj i m FARM 1 Dit del medicament que provoca l’expulsió dels cucs paràsits intestinals.
2 Vermicida.
->vermilingüe
vermilingüePart. sil.: ver_mi_lin_güe
adj ANAT ANIM Dit dels animals que tenen la llengua llarga i estreta, semblant a un cuc.
->vermina
■vermina[del ll. vermina, -um (v. verm)]
f ZOOL Cuc paràsit, especialment el cuc intestinal.
->verminós
■verminós -osa[del ll. verminosus, -a, -um, íd.]
adj PAT Dit de les nafres que crien cucs i de les malalties que van acompanyades de producció de cucs intestinals.
->vermis
■vermism ANAT ANIM Cadascuna de les tres eminències de les cares superior i inferior del cerebel.
->vermitxol
■vermitxolm ant Cuc petit.
->vermívor
■vermívor -a[de vermi- i -vor]
adj ZOOL Dit de l’animal que s’alimenta de cucs.
->vermut
■vermut[de l’al. Wermut ‘donzell’, per la substància d’aquesta herba usada en aquesta beguda; 1a FONT: 1888, DLab.]
m ALIM 1 Vi aromatitzat amb substàncies vegetals, primitivament donzell (en alemany wermut), que li donen tast amarg.
2 Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar; aperitiu.
->vern1
■vern1[del cèlt. uerno- (o uerna-), íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
m BOT i 1 FUST 1 Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies (Alnus glutinosa), d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula; submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores.
2 Fusta del vern.
2 vern bord (o menut) Fràngula.
3 vern pilós JARD Arbre de la família de les betulàcies (Alnus incana), d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments.
->vern2
■vern2-a[locució d’origen incert; no és acceptable l’existència de vern adjectiu; potser d’un ll. vg. *solivertus, comp. de solus ‘sol’ i vertĕre ‘arrencar a fugir’, d’on ‘el qui fuig sol’ amb possible influx del ll. verna ‘esclau’, soliverte verna ‘esclau fugitiu’, d’on la contracció soliverna]
adj Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres. Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern.
->vernació
■vernacióPart. sil.: ver_na_ci_ó
[del ll. vernatio, -ōnis ‘muda de la pell de les serps a la primavera’, der. de vernare ‘ser a la primavera; reverdir, reflorir’, i aquest, de vernum ‘primavera’, que ho és de ver, íd.]
f BOT Prefoliació.
->vernacle
■vernacle -a[del ll. vernacŭlus, -a, -um ‘relatiu als esclaus nascuts a casa; indígena, autòcton’, der. de verna ‘esclau nascut a casa de l’amo’, d’on ‘indígena’; 1a FONT: 1888, DLab.]
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut.
2 llengua vernacla LING Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
2 m LING Llengua vernacla.
->vernacular
■vernacular[de vernacle]
adj Vernacle.
->vernal
■vernal[del ll. vernalis, íd., der. de vernum ‘primavera’]
adj ASTR 1 Relatiu o pertanyent a la primavera. Solstici vernal.
2 punt vernal Punt d’intersecció de l’eclíptica amb l’equador celeste.
->vernalització
■vernalitzacióPart. sil.: ver_na_lit_za_ci_ó
[de vernal]
f FISIOL VEG i AGR Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor.
->verneda
■verneda[de vern1; 1a FONT: 1168]
f 1 Bosc de verns.
2 GEOBOT Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern.
->vernetaire
vernetairePart. sil.: ver_ne_tai_re
adj i m i f ant Vernetenc.
->vernetenc
vernetenc -aadj i m i f De Vernet (Conflent).
->vernier
■vernierPart. sil.: ver_ni_er
m FÍS i METROL Nònius.
->vernís
■vernís[del b. ll. veronice, i aquest, del b. gr. Beroníkē (o Bereníkē), ciutat líbia (avui Bengasi), d’on es creia que procedien els vernissos, i aquest, probablement del sànscrit varnikã ‘pintura’; 1a FONT: 1249]
[pl -issos] m 1 QUÍM 1 Substància que hom aplica a una superfície i que, en assecar-se naturalment o després de cuita en un forn, li dóna brillantor i la protegeix.
2 CERÀM Substància vitrificable transparent amb què hom recobreix les peces de ceràmica, de porcellana o de terrissa i que, després d’ésser cuita al foc, es vitrifica i adquireix una brillantor característica.
3 PINTUR Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
2 p ext GRÀF 1 Nom que hom dóna al vehicle o suport dels pigments de la tinta d’imprimir, generalment oli de llinosa.
2 Nom donat genèricament a les substàncies que serveixen per a modificar les tintes per tal de conferir-los més brillantor, més adherència o d’altres qualitats.
3 fig Capa superficial. No té sinó un vernís d’il·lustració.
4 vernís del Japó BOT Ailant.
->vernissatge
■vernissatge[del fr. vernissage ‘acció d’aplicar vernís; inauguració d’una exposició’, der. de vernisser, i aquest, de vernis]
m ART Acte d’inauguració d’una exposició d’art consistent en la reunió de l’artista o els artistes que hi exposen amb els invitats (antigament hom aplicava en aquest moment un vernís protector a l’obra pictòrica).
->vèrnix
vèrnixf FISIOL ANIM Substància o capa greixosa que recobreix la pell del fetus, constituïda per cèl·lules epitelials despreses, materials sebacis, colesterina i detritus cel·lulars. És anomenada també vèrnix caseosa i untet sebaci.
->verol
■verol[der. de l’arcaic ver (v. vari); 1a FONT: 1915, DAg.]
m AGR 1 Color que pren un fruit en verolar.
2 Fruit, especialment raïm, que verola.
->verola
■verola[de verol; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
f PAT Malaltia infectivocontagiosa i epidèmica, causada per Poxvirus variolae i caracteritzada per febre alta, cefalàlgies, vòmits, dispnea, taquicàrdia i erupció en les zones de flexió.
->verolada
■verolada[de verolar]
f AGR Acció de verolar un fruit.
->verolar
■verolar[de verol; 1a FONT: 1839, DLab.]
v intr AGR Començar a prendre un fruit verd el color que té quan és madur.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: verolar
GERUNDI: verolant
PARTICIPI: verolat, verolada, verolats, verolades
INDICATIU PRESENT: verolo, veroles, verola, verolem, veroleu, verolen
INDICATIU IMPERFET: verolava, verolaves, verolava, verolàvem, verolàveu, verolaven
INDICATIU PASSAT: verolí, verolares, verolà, verolàrem, verolàreu, verolaren
INDICATIU FUTUR: verolaré, verolaràs, verolarà, verolarem, verolareu, verolaran
INDICATIU CONDICIONAL: verolaria, verolaries, verolaria, verolaríem, verolaríeu, verolarien
SUBJUNTIU PRESENT: veroli, verolis, veroli, verolem, veroleu, verolin
SUBJUNTIU IMPERFET: verolés, verolessis, verolés, veroléssim, veroléssiu, verolessin
IMPERATIU: verola, veroli, verolem, veroleu, verolin
->verolejar
■verolejar[de verolar]
v intr AGR Verolar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: verolejar
GERUNDI: verolejant
PARTICIPI: verolejat, verolejada, verolejats, verolejades
INDICATIU PRESENT: verolejo, veroleges, veroleja, verolegem, verolegeu, verolegen
INDICATIU IMPERFET: verolejava, verolejaves, verolejava, verolejàvem, verolejàveu, verolejaven
INDICATIU PASSAT: verolegí, verolejares, verolejà, verolejàrem, verolejàreu, verolejaren
INDICATIU FUTUR: verolejaré, verolejaràs, verolejarà, verolejarem, verolejareu, verolejaran
INDICATIU CONDICIONAL: verolejaria, verolejaries, verolejaria, verolejaríem, verolejaríeu, verolejarien
SUBJUNTIU PRESENT: verolegi, verolegis, verolegi, verolegem, verolegeu, verolegin
SUBJUNTIU IMPERFET: verolegés, verolegessis, verolegés, verolegéssim, verolegéssiu, verolegessin
IMPERATIU: veroleja, verolegi, verolegem, verolegeu, verolegin
->verolós
■verolós -osa[de verola; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj AGR Dit del fruit que comença a verolar.
2 adj i m i f PAT 1 Variolós.
2 Que té senyals d’haver tingut la verola, pigotós.
->veronal
■veronalm QUÍM ORG i FARM Marca enregistrada de l’àcid 5,5-dietilbarbitúric.
->veronès
■veronès -esaadj i m i f De Verona (ciutat i província d’Itàlia).
->verònica
■verònica[del mateix origen del mot vernís, usat també com a nom de dona, Berenice, Verònica; aplicat segons una tradició piadosa a una de les dones que consolaven Jesús en el camí del Calvari, segons l’Evangeli de Lluc, 23, 27-31, la qual hauria eixugat la cara de Jesús i aquesta hauria restat impresa en el llenç; 1a FONT: 1851, DEsc.]
f 1 ART i HIST Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
2 BOT Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies (Veronica sp), amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, flors tetràmeres blaves i fruits en càpsula, sovint emarginada. Cal destacar la verònica becabunga, o creixen de cavall (V. beccabunga).
3 TAUROM Passada de capa en què el torero espera l’envestida del toro tenint-la estesa amb totes dues mans davant aquest.
->verós
■verós -osa[deriv. de l’arcaic ver (v. vari)]
adj Dit de la fruita (o dels sembrats) que encara verdeja, que no és madura.
->verpa
■verpaf BOT Arigany.
->verra
■verra[de verro; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f 1 ZOOL Truja.
2 col·loq MÚS Contrabaix.
3 fig Dona bruta, deshonesta.
->verratell
■verratell[de verro]
m ZOOL Garrí.
->verrim
■verrim[de verro]
m Engrut.
->verro
■verro[del ll. vĕrres, íd., amb alteració de la vocal final per metaplasme; 1a FONT: 1272, CTort.]
m 1 ZOOL Porc mascle no castrat, destinat a cobrir les truges.
2 fig 1 Home brut, deshonest.
2 Home brutal, groller.
->verrucària
■verrucàriaPart. sil.: ver_ru_cà_ri_a
f BOT Gènere de líquens de la família de les verrucariàcies (Verrucaria sp), que formen crostes blanquinoses, puntejades de peritecis negres, sobre roques calcinals.
->verrucariàcies
verrucariàciesPart. sil.: ver_ru_ca_ri_à_ci_es
f BOT 1 pl Família de líquens del grup de les verrucarials que comprèn espècies saxícoles de tal·lus crustaci, peritecis solitaris i amb clorofícies gonidials.
2 sing Liquen de la família de les verrucariàcies.
->verrucarials
■verrucarialsPart. sil.: ver_ru_ca_ri_als
f pl BOT Pirenocarpals.
->verruciforme
■verruciformeadj ANAT ANIM Que té forma de berruga.
->verrucós
■verrucós -osa[del ll. verrucosus, -a, -um, íd.]
adj 1 Cobert d’elevacions, bonys, etc., semblants a berrugues.
2 BOT i PAT Berrugós.
->verrucositat
verrucositat[de verrucós]
f 1 Qualitat de verrucós.
2 PAT Berruga.
->vers1
■vers1[del ll. versus, -us ‘solc; renglera; línia escrita’, der. de vertĕre ‘girar’; 1a FONT: c. 1200]
m 1 LIT 1 Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
2 Manera com és escrita una obra (per oposició a prosa). Comèdia en vers.
3 pop Poema. Dir el vers.
2 LITÚRG i MÚS Versicle.
->vers2
■vers2[del ll. versus, -a, -um ‘girat de cara a, cap a’, participi de vertĕre ‘girar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
prep 1 Cap a, en direcció a. Dirigir-se vers la ciutat. Caminar vers la perdició.
2 A, per a. L’amor dels pares vers els fills.
3 [abrev v.] Pels voltants de, aproximadament cap a. Una obra editada vers el 1600. Aquest passatge que cerques és vers la fi del llibre.
->versació
■versacióPart. sil.: ver_sa_ci_ó
[del ll versatio, -ōnis, íd.]
f Girada.
->versal
■versal[der. de vers1, perquè solia encapçalar el principi de vers; 1a FONT: 1839, DLab.]
f ESCR i GRÀF Majúscula.
->versaleta
■versaleta[de versal; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj i f GRÀF Dit de la lletra d’impremta majúscula que té la mateixa alçada que les minúscules del mateix cos.
->versallès
versallès -esa1 adj Relatiu o pertanyent a Versalles.
2 adj i m i f Dit dels soldats i de l’exèrcit regular organitzat per Thiers, sota el comandament de Mac-Mahon, per a combatre els comunards.
->versallesc
■versallesc -aadj 1 1 Relatiu o pertanyent a Versalles.
2 Dit de l’estil de vida, de les maneres externes, etc., de la cort francesa establerta a Versalles.
2 p ext Molt cortès i refinat. Va fer una reverència versallesca.
->versar
■versar[del ll. versari ‘trobar-se habitualment en un lloc; tractar de; girar entorn de’; 1a FONT: 1839, DLab.]
v [usat sempre regint la preposició sobre] intr Tenir com a assumpte, com a matèria, tractar de. Totes aquestes obres versen sobre el modernisme. El discurs del president versà sobre la situació econòmica.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: versar
GERUNDI: versant
PARTICIPI: versat, versada, versats, versades
INDICATIU PRESENT: verso, verses, versa, versem, verseu, versen
INDICATIU IMPERFET: versava, versaves, versava, versàvem, versàveu, versaven
INDICATIU PASSAT: versí, versares, versà, versàrem, versàreu, versaren
INDICATIU FUTUR: versaré, versaràs, versarà, versarem, versareu, versaran
INDICATIU CONDICIONAL: versaria, versaries, versaria, versaríem, versaríeu, versarien
SUBJUNTIU PRESENT: versi, versis, versi, versem, verseu, versin
SUBJUNTIU IMPERFET: versés, versessis, versés, verséssim, verséssiu, versessin
IMPERATIU: versa, versi, versem, verseu, versin
->versat
■versat -ada[de versar; 1a FONT: 1560]
[usat sempre regint la preposició en] adj Que té grans coneixements, una gran pràctica, d’una ciència, art, etc. Una persona versada en genealogia.
->versàtil
■versàtil[del ll. versatĭlis ‘que es gira fàcilment’; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 1 Susceptible d’ésser girat.
2 BOT Dit de l’antera que pot oscil·lar entorn del punt d’inserció.
2 fig 1 Dit de la persona inconstant, que canvia fàcilment d’opinió, de sentiments, etc. Una dona versàtil.
2 p ext Un temperament versàtil.
->versatilitat
■versatilitat[de versàtil]
f Qualitat de versàtil.
->versejar
■versejar[de vers1; 1a FONT: 1839, DLab.]
v intr POÈTICA Fer versos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: versejar
GERUNDI: versejant
PARTICIPI: versejat, versejada, versejats, versejades
INDICATIU PRESENT: versejo, verseges, verseja, versegem, versegeu, versegen
INDICATIU IMPERFET: versejava, versejaves, versejava, versejàvem, versejàveu, versejaven
INDICATIU PASSAT: versegí, versejares, versejà, versejàrem, versejàreu, versejaren
INDICATIU FUTUR: versejaré, versejaràs, versejarà, versejarem, versejareu, versejaran
INDICATIU CONDICIONAL: versejaria, versejaries, versejaria, versejaríem, versejaríeu, versejarien
SUBJUNTIU PRESENT: versegi, versegis, versegi, versegem, versegeu, versegin
SUBJUNTIU IMPERFET: versegés, versegessis, versegés, versegéssim, versegéssiu, versegessin
IMPERATIU: verseja, versegi, versegem, versegeu, versegin
->versemblança
■versemblança[de versemblant; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Qualitat de versemblant.
2 ESTAD 1 Propietat d’ésser aparentment certa una hipòtesi estadística.
2 funció de versemblança En la teoria del test d’hipòtesis estadístiques, funció igual a la densitat de probabilitat conjunta d’una mostra.
->versemblant
■versemblant[de ver i semblar; 1a FONT: s. XIV]
adj 1 Que sembla veritat, que hom pot considerar com a veritat. Una notícia versemblant.
2 ESTAD Que presenta versemblança.
->versemblantment
■versemblantment[de versemblant; 1a FONT: 1839, DLab.]
adv D’una manera versemblant.
->verset
■versetHom.: barset
[de vers1]
m Versicle.
->versicle
■versicle[del ll. versicŭlus ‘petita línia d’escriptura; vers breu’; 1a FONT: 1704]
m 1 Cadascuna de les breus divisions dels capítols de certs llibres, especialment de la Bíblia i de l’Alcorà.
2 LIT Cadascuna de les unitats d’un text caracteritzades per una extensió més o menys regular, per una unitat temàtica i formal i per una certa base rítmica, tot i que sense rima ni regularitat sil·làbica.
3 LITÚRG i MÚS 1 Breu text litúrgic, extret de la Bíblia, que consta d’una primera part recitada o cantada per un solista i d’una resposta de l’assemblea o cor.
2 Breu text litúrgic, extret generalment dels salms, que hom intercala entre les tornades del responsori.
3 Composició breu per a orgue, escrita generalment en forma de fuga, que hom executava, a partir del segle XVI, en substitució d’una part de la salmòdia i, sobretot, del Magnificat, en alternança amb el cor.
->versicolor
■versicolor[del ll. versicolor, -ōris, íd.]
adj 1 De color vari, canviable.
2 Bigarrat.
->versiculari
■versiculari -àriam i f LITÚRG Persona que canta o recita els versicles.
->versificació
■versificacióPart. sil.: ver_si_fi_ca_ci_ó
[del ll. td. versificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f POÈTICA 1 Acció de versificar. L’art de la versificació.
2 Factura dels versos. Una versificació elegant.
->versificador
■versificador -a[del ll. td. versificator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV]
m i f POÈTICA Persona que fa versos.
->versificar
■versificar[del ll. td. versificari, íd.; 1a FONT: c. 1400]
v POÈTICA 1 tr Posar en vers. Versificar una novel·la.
2 intr Fer versos, versejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: versificar
GERUNDI: versificant
PARTICIPI: versificat, versificada, versificats, versificades
INDICATIU PRESENT: versifico, versifiques, versifica, versifiquem, versifiqueu, versifiquen
INDICATIU IMPERFET: versificava, versificaves, versificava, versificàvem, versificàveu, versificaven
INDICATIU PASSAT: versifiquí, versificares, versificà, versificàrem, versificàreu, versificaren
INDICATIU FUTUR: versificaré, versificaràs, versificarà, versificarem, versificareu, versificaran
INDICATIU CONDICIONAL: versificaria, versificaries, versificaria, versificaríem, versificaríeu, versificarien
SUBJUNTIU PRESENT: versifiqui, versifiquis, versifiqui, versifiquem, versifiqueu, versifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: versifiqués, versifiquessis, versifiqués, versifiquéssim, versifiquéssiu, versifiquessin
IMPERATIU: versifica, versifiqui, versifiquem, versifiqueu, versifiquin
->versim
■versimm BOT i AGR Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies (Trifolium alexandrinum), de fulles amb folíols oblongs, flors blanquinoses en glomèruls i fruits en llegum.
->versió
■versióPart. sil.: ver_si_ó
[formació culta analògica sobre la base del ll. versus, -a, -um, participi de vertĕre ‘girar’ (cf. ll. conversio ‘conversió’); 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 LIT Traducció d’un text d’un idioma a un altre, tant en el sentit escolar com en el sentit de recreació artística. Versió llatina. Versió literal. La versió ribiana de l’“Odissea". Versions de Hölderlin.
2 CIN Adaptació d’un film a una altra llengua distinta de la de l’original, amb la traducció del diàleg i el consegüent doblatge del guió parlat.
3 versió original CIN Versió d’un film que hom exhibeix amb la banda sonora original.
4 versió subtitulada CIN Adaptació d’un film conservant l’audició de la seva llengua original, traduïda, però, per mitjà de la visualització del diàleg en forma de subtítols.
2 1 Manera de referir, d’interpretar, de presentar, una cosa (en contraposició amb altres maneres). La seva versió dels fets difereix essencialment de la vostra. Tothom ha donat la mateixa versió de l’incident.
2 esp Cadascun dels estats d’una obra literària, artística, etc., que ha sofert modificacions. Ens han arribat set versions d’aquesta obra. La versió definitiva d’una obra. La versió original d’un film.
3 versió alfa INFORM Primera versió d’un programa informàtic que presenta totes o gairebé totes les funcions del futur producte i que es distribueix entre programadors, analistes i altres tècnics a fi que hi detectin possibles errors o mancances.
4 versió beta INFORM Versió gairebé final d’un programa informàtic que, abans de comercialitzar-se o de distribuir-se definitivament, es distribueix entre usuaris avançats perquè en verifiquin el funcionament i n’indiquin possibles errors.
3 1 Cadascuna de les interpretacions d’un tema artístic, d’una composició musical, etc. Una nova versió del mite d’Ifigènia.
2 Adaptació d’una obra literària, d’un fet històric, social o polític, al cinema, al teatre, etc. La versió cinematogràfica d’“Alexis Zorbàs".
4 1 MED Nom donat a algunes coses o accions que presenten desviació.
2 OBST Operació manual que consisteix a variar la presentació del fetus.
3 PAT Desviació d’un òrgan cap endavant, cap endarrere o cap als costats.
->versista
■versista[de vers1]
m i f POÈTICA Persona que té la pruïja de fer versos.
->verso
■verso* [bérso][abreviació de l’expressió del b. ll. folio verso ‘en el full girat, del darrere’, comp. de folium ‘full’ i versus, -a, -um ‘girat’]
m CODIC i BIBLIOG La cara del darrere d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al recto.
->versor
■versorm ÀLG Vector de norma unitat. És anomenat també vector unitari.
->versta
■verstaf METROL Antiga mesura itinerària russa, equivalent a 1 066,78 m.
->versus
versus[de l’anglès, que el pren del llatí] prep Contra, en oposició a (sovint abreviat vs.). Llengua versus estil. Català versus espanyol.
->vertader
■vertader -a[der. de l’arcaic vertat, amb un cert deix d’occitanisme, i aquest, der. normal del ll. verĭtas, -ātis; 1a FONT: 1273]
adj Veritable.
->vèrtebra
■vèrtebra[del ll. vertĕbra, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f ANAT ANIM Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral.
->vertebració
■vertebracióPart. sil.: ver_te_bra_ci_ó
f 1 Acció de vertebrar;
2 l’efecte. Lleis que contribueixen a la vertebració de la societat.
->vertebrador
■vertebrador -aadj Que vertebra. L’eix vertebrador de la política econòmica.
->vertebral
■vertebral[de vèrtebra; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la vèrtebra o a les vèrtebres.
2 columna vertebral Formació constitutiva de l’endosquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres. Hom l’anomena també raquis.
->vertebrar
■vertebrar[de vèrtebra]
v tr 1 articular1 1.
2 fig Donar consistència i estructura internes. Les idees que vertebren un sistema polític.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vertebrar
GERUNDI: vertebrant
PARTICIPI: vertebrat, vertebrada, vertebrats, vertebrades
INDICATIU PRESENT: vertebro, vertebres, vertebra, vertebrem, vertebreu, vertebren
INDICATIU IMPERFET: vertebrava, vertebraves, vertebrava, vertebràvem, vertebràveu, vertebraven
INDICATIU PASSAT: vertebrí, vertebrares, vertebrà, vertebràrem, vertebràreu, vertebraren
INDICATIU FUTUR: vertebraré, vertebraràs, vertebrarà, vertebrarem, vertebrareu, vertebraran
INDICATIU CONDICIONAL: vertebraria, vertebraries, vertebraria, vertebraríem, vertebraríeu, vertebrarien
SUBJUNTIU PRESENT: vertebri, vertebris, vertebri, vertebrem, vertebreu, vertebrin
SUBJUNTIU IMPERFET: vertebrés, vertebressis, vertebrés, vertebréssim, vertebréssiu, vertebressin
IMPERATIU: vertebra, vertebri, vertebrem, vertebreu, vertebrin
->vertebrat
■vertebrat -ada[del ll. vertebratus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
ZOOL 1 adj Dit, convencionalment, d’un animal proveït de columna vertebral.
2 m 1 pl Embrancament de cordats que comprèn els animals amb el notocordi reemplaçat per la columna vertebral, és a dir, els mamífers, els ocells, els rèptils, els amfibis, els peixos i la superclasse dels àgnats.
2 sing Cordat de l’embrancament dels vertebrats.
->vertell
■vertell[del ll. vertĭcŭlus ‘petita articulació’, dimin. de vertex, -ĭcis ‘punt culminant; vèrtex’; 1a FONT: 1331]
m MAR Cadascuna de les petites peces esfèriques o ovoides, de fusta dura, foradades diametralment o per l’eix gran, respectivament, que, enfilades en una corda o bastard, formen el collar de raca amb què una verga és unida al seu pal.
->vèrtex
■vèrtex[del ll. vertex, -ĭcis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
m 1 GEOM 1 Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle políedre, etc.
2 Punt d’una corba en què aquesta es troba amb el seu eix.
3 Punt d’un con, d’una piràmide, etc., més allunyat de la base.
2 1 ANAT ANIM Prominència, especialment al cap (part més alta del crani) i als pulmons.
2 ANTROP FÍS Punt craniomètric sagital situat al punt més elevat del crani quan la línia de visió és horitzontal.
3 ANTROP FÍS Punt somàtic sagital situat en el punt més elevat del cap.
4 ZOOL Part dorsal del cap dels insectes, on s’uneixen el front i l’epicrani.
3 ARQUIT El punt més alt d’un arc.
4 vèrtex geodèsic GEOD Punt del terreny del qual hom ha calculat les coordenades geodèsiques amb una gran aproximació.
->vertical
■vertical[del ll. verticalis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj i f 1 GEOM Perpendicular al pla de l’horitzó. Una recta vertical. Una vertical.
2 vertical astronòmica (o de l’observador) ASTR Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems.
3 vertical d’un astre ASTR Cercle imaginari de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat.
2 adj i f Dit de qualsevol cosa que en la seva dimensió principal és col·locada en posició dreta. Un pal vertical. Escalar una vertical alpina.
3 adj fig Dit d’una organització jerarquitzada de dalt a baix, que no té en compte la base. El sindicat vertical.
4 f GIMN Exercici gimnàstic que consisteix a sostenir-se sobre una o dues mans i cap per avall mantenint l’equilibri.
->verticalisme
■verticalismem POLÍT i SOCIOL Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme, i que enquadrava empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes.
->verticalitat
■verticalitat[de vertical]
f Qualitat de vertical.
->verticalment
■verticalment[de vertical]
adv Segons una direcció vertical.
->verticil
■verticil[del ll. verticillus, íd., dimin. de vertex, -ĭcis ‘vèrtex’; 1a FONT: 1839, DLab.]
m BOT 1 Conjunt de fulles o d’òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
2 verticil floral 1 En les flors cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell.
2 p ext Nom aplicat al calze, a la corol·la, a l’androceu i al gineceu.
->verticil·lades
verticil·ladesf BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies monoclamídies constituït per arbres o arbusts, de branques solcades equisetiformes, fulles reduïdes, esquamiformes i verticil·lades, flors unisexuals i fruits en aqueni, aglomerats en con.
2 sing Planta de l’ordre de les verticil·lades.
->verticil·lastre
■verticil·lastrem BOT 1 Conjunt d’òrgans que en aparença formen un verticil.
2 Conjunt de flors que, agrupades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell.
->verticil·lat
■verticil·lat -adaadj BOT Disposat en verticil. Fulles verticil·lades.
->vertigen
■vertigen[del ll. vertīgo, -ĭnis ‘rodament; rodament de cap’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m 1 1 PAT Alteració del sentit de l’equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap.
2 hiperb Sento vertigen, quan penso en tants de diners.
2 fig Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix. Quin vertigen l’impulsà a una aventura tan folla? El vertigen dels plaers.
->vertiginós
■vertiginós -osa[del ll. vertiginosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
adj 1 PAT 1 Relatiu o pertanyent al vertigen.
2 Que causa vertigen. Una alçària vertiginosa. Un moviment de rotació vertiginós.
2 fig Extremament ràpid. La vertiginosa puja dels preus. El pas vertiginós del temps.
->vertiginosament
■vertiginosament[de vertiginós]
adv D’una manera vertiginosa.
->vertisòl
■vertisòlm PEDOL Sòl de perfil AC o A(B)C, amb els horitzons poc diferenciats, de color fosc i ric en argiles del tipus de la montmoril·lonita, format en climes amb una estació càlida i seca.
->vèrtola
■vèrtolaf 1 ANAT ANIM Gangli.
2 PAT Inflamació d’una glàndula sudorípara; hidroadenitis.
->verumontà
verumontàm ANAT ANIM Eminència arrodonida dins la cavitat de la uretra en la seva porció prostàtica, on hi ha els forats dels conductes ejaculadors i el de l’utricle prostàtic.
->verumontànum
verumontànumm ANAT ANIM Verumontà.
->ves
■ves[del ll. versus, -a, -um ‘girat’; 1a FONT: 1534]
[pl vessos] m 1 NÀUT Cadascun dels trossos de tela forta que, cosits els uns amb els altres, constitueixen una vela.
2 Cadascun dels trossos de tela de diferent color que formen una bandera, un gallardet, etc.
->vesània
■vesàniaPart. sil.: ve_sà_ni_a
[del ll. vesania, íd., der. de vesanus, -a, -um ‘boig, furiós’, comp. de la partícula privativa o pejorativa ve- i sanus, -a, -um ‘sa’]
f PSIQ Demència, fúria.
->vesànic
■vesànic -a[de vesània]
PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la vesània.
2 m i f Persona afectada de vesània.
->vesar
■vesarHom.: basar v i besar
v tr Avesar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vesar
GERUNDI: vesant
PARTICIPI: vesat, vesada, vesats, vesades
INDICATIU PRESENT: veso, veses, vesa, vesem, veseu, vesen
INDICATIU IMPERFET: vesava, vesaves, vesava, vesàvem, vesàveu, vesaven
INDICATIU PASSAT: vesí, vesares, vesà, vesàrem, vesàreu, vesaren
INDICATIU FUTUR: vesaré, vesaràs, vesarà, vesarem, vesareu, vesaran
INDICATIU CONDICIONAL: vesaria, vesaries, vesaria, vesaríem, vesaríeu, vesarien
SUBJUNTIU PRESENT: vesi, vesis, vesi, vesem, veseu, vesin
SUBJUNTIU IMPERFET: vesés, vesessis, vesés, veséssim, veséssiu, vesessin
IMPERATIU: vesa, vesi, vesem, veseu, vesin
->vesc
■vesc[del ll. vĭscum, íd.; 1a FONT: s. XIII]
m 1 BOT Subarbust dioic hemiparàsit de la família de les lorantàcies (Viscum album), de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arrodonida.
2 Matèria apegalosa treta del vesc, que serveix per a enganxar.
->vescomtal
■vescomtal[del b. ll. vicecomitalis, íd.]
adj Relatiu o pertanyent a un vescomte o a un vescomtat.
->vescomtat
■vescomtat[del b. ll. vicecomitatus, íd.; 1a FONT: 1278]
m 1 Títol, dignitat o ofici d’un vescomte.
2 HIST 1 Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un vescomte.
2 vescomtat previ Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
->vescomte
■vescomteHom.: bescompte
[del b. ll. vicecomes, -ĭtis, íd.; 1a FONT: 1244]
m 1 Persona que posseeix el títol nobiliari de vescomte.
2 HIST A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte.
3 Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de baró i per sota del de comte.
->vescomtessa
■vescomtessa[del b. ll. vicecomitissa, íd.]
f 1 Dona revestida de la dignitat o del títol de vescomte.
2 Muller d’un vescomte.
->vescós
■vescós -osaHom.: bascós
adj Apegalós com el vesc; viscós.
->vesí
■vesí -ina[variant de veí]
adj i m i f dial Veí.
->vesicació
■vesicacióPart. sil.: ve_si_ca_ci_ó
[formació culta analògica sobre la base del ll. vesicare ‘fer butllofes’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f PAT Producció de butllofes a la pell.
->vesical
■vesical[del ll. vesicalis, íd.]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la veixiga o bufeta.
->vesicant
■vesicant[del ll. vesicans, -ntis, participi pres. de vesicare ‘fer butllofes’]
adj i m FARM Dit de la substància que produeix butllofes a la pell.
->vesicatori
■vesicatori -òria[formació culta analògica sobre la base del ll. vesicare ‘fer butllofes’]
adj i m FARM Vesicant.
->vesico-
■vesico-Forma prefixada del mot llatí vesica, que significa ‘veixiga’, ‘bufeta’. Ex.: vesicorectal, vesicotomia.
->vesícula
■vesícula[del ll. vesicŭla ‘bufeta; butllofa’]
f 1 ANAT Òrgan en forma de cavitat o de sac.
2 ANAT ANIM 1 Bufeta petita.
2 vesícula biliar Bufeta biliar.
3 vesícula de Polli Cadascuna de les petites dilatacions que, en nombre de quatre, sorgeixen del canal anular de l’aparell ambulacral de tots els equinoderms, llevat dels crinoïdeus.
4 vesícula encefàlica EMBRIOL Cadascuna de les cavitats que presenta el tub nerviós dels cordats en el decurs del desenvolupament embrionari.
5 vesícula natatòria Bufeta natatòria.
6 vesícula seminal Part de l’aparell reproductor masculí de gairebé tots els animals pluricel·lulars triploblàstics on són emmagatzemats els espermatozoides i on es produeix el semen.
3 BOT 1 En els teixits vegetals, petita cavitat plena d’humor o d’aire.
2 vesícula aerífera Cadascuna de les protuberàncies vesiculars que presenten els grans de pol·len de moltes coníferes i que faciliten llur dispersió pel vent.
3 vesícula aerífera Aerocist.
4 PAT Butllofa.
->vesicular
■vesicular[de vesícula]
adj ANAT 1 Relatiu o pertanyent a la vesícula.
2 Que té forma de vesícula.
3 Compost de vesícules.
->vesiculitis
vesiculitisf PAT Inflamació de les vesícules seminals.
->vesiculoarbuscular
■vesiculoarbuscularPart. sil.: ve_si_cu_lo_ar_bus_cu_lar
adj BOT Dit de les micorizes que presenten hifes que penetren en les cèl·lules de l’arrel, on formen vesícules i arbuscles.
->vesiculós
■vesiculós -osa[del ll. vesiculosus, -a, -um, íd.]
adj ANAT 1 Que presenta vesícules.
2 Inflat en forma de vesícula.
->vespa
■vespa[del ll. vĕspa, íd.; 1a FONT: c. 1300]
f 1 ENTOM 1 Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies. La vespa comuna (o simplement vespa) correspon a les espècies Vespa germanica i Polistes gallicus, caracteritzades per llur coloració aposemàtica a base de bandes negres alternades amb altres de grogues i pel fet que llurs fiblades, molt doloroses, no comporten la mort de l’animal, com s’esdevé en les abelles.
2 vespa de galet Escòlia.
3 vespa terrissaire Èumenes.
2 fig Persona astuta, múrria.
->vespellenc
vespellenc -aadj i m i f De Vespella de Gaià (Tarragonès).
->vesper
■vesper[de vespa; 1a FONT: 1460, Roig]
m 1 ENTOM 1 Niu d’una colònia de vespes.
2 Munió de vespes.
3 vesper d’olla Vesper fet sota terra.
2 fig 1 Munió de persones o coses perilloses en algun concepte.
2 Afer complicat i perillós, situació difícil.
3 encendre (o punyir) el vesper Provocar baralles o conflictes.
3 PAT Àntrax.
->vespertí
■vespertí -ina[del ll. vespertīnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507]
adj 1 Relatiu o pertanyent al vespre. Crepuscle vespertí.
2 ofici vespertí LITÚRG Vespres.
->vespertiliònids
■vespertiliònidsPart. sil.: ves_per_ti_li_ò_nids
m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, a la qual pertanyen el 75% de les ratapinyades europees.
2 sing Mamífer de la família dels vespertiliònids.
->vèspids
vèspidsm ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de colors vius, generalment grocs i negres, algunes espècies de la qual, com les vespes, presenten organització social.
2 sing Insecte de la família dels vèspids.
->vespista
vespistam i f Escuterista.
->vespra
■vespraHom.: vespre
[del ll. vĕspĕra ‘vespre’, fem. substantivat de vesper, -a, -um ‘relatiu al caient del dia’; 1a FONT: 1250]
f LITÚRG 1 vigília 3 1.
2 pl 1 Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre.
2 Hora en què se solen cantar les vespres. Arribà entre nona i vespres.
->vesprada
■vesprada[de vespre; 1a FONT: s. XIII]
f 1 Darreres hores de la tarda, incloent-hi el crepuscle vespertí.
2 dial Tarda.
->vespral
■vespral[del ll. vesperalis, íd.; 1a FONT: 1413]
adj Relatiu o pertanyent al vespre, a la vespra o a les vespres.
->vespre
■vespreHom.: vespra
[del ll. vĕsper, -a, -um ‘relatiu al caient del dia’, substantivat ja en el mateix ll. vĕsper, -ĕri/-ĕris, íd.; 1a FONT: 1250]
m 1 Primeres hores de la nit.
2 fer-se vespre Fer-se fosc, fer-se de nit.
->vesprejar
■vesprejar[de vespre; 1a FONT: 1839, DLab.]
v intr Fer-se vespre, fer-se fosc. S’anà enfosquint, enfosquint, com si vespregés.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vesprejar
GERUNDI: vesprejant
PARTICIPI: vesprejat, vesprejada, vesprejats, vesprejades
INDICATIU PRESENT: vesprejo, vespreges, vespreja, vespregem, vespregeu, vespregen
INDICATIU IMPERFET: vesprejava, vesprejaves, vesprejava, vesprejàvem, vesprejàveu, vesprejaven
INDICATIU PASSAT: vespregí, vesprejares, vesprejà, vesprejàrem, vesprejàreu, vesprejaren
INDICATIU FUTUR: vesprejaré, vesprejaràs, vesprejarà, vesprejarem, vesprejareu, vesprejaran
INDICATIU CONDICIONAL: vesprejaria, vesprejaries, vesprejaria, vesprejaríem, vesprejaríeu, vesprejarien
SUBJUNTIU PRESENT: vespregi, vespregis, vespregi, vespregem, vespregeu, vespregin
SUBJUNTIU IMPERFET: vespregés, vespregessis, vespregés, vespregéssim, vespregéssiu, vespregessin
IMPERATIU: vespreja, vespregi, vespregem, vespregeu, vespregin
->vesquercí
■vesquercím BOT vesc 1.
->vessa
■vessaHom.: bessa i veça
[probablement del ll. versus, -a, -um ‘girat, pervers’, participi de vertĕre ‘girar’]
f dial Peresa.
->vessada
■vessadaHom.: bassada
Cp. vessament
[de vessar]
f 1 Acció de vessar o vessar-se, vessament;
2 l’efecte. Tot el terra era ple de vessades d’oli.
->vessador
■vessador[de vessar]
m 1 Forat, conducte, aresta, esquerda, etc., per on vessa un recipient.
2 HIDR i METROL Obstacle que hom interposa en el corrent d’un líquid que s’escola per un canal per tal de mesurar-ne el cabal.
->vessadures
■vessadures[de vessar]
f pl Allò que vessa, que sobreïx, d’una substància líquida o disgregada.
->vessament
■vessamentCp. vessada
[de vessar]
m 1 Acció de vessar o vessar-se.
2 PAT 1 Acció de sortir una substància líquida (sang, transsudat, exsudat) d’un vas, d’una cèl·lula, etc., cap a l’exterior o cap a una cavitat orgànica.
2 Líquid acumulat per vessament; embassament.
3 Hemorràgia interna. Vessament cerebral.
->vessana
■vessana[der. del ll. versare ‘girar’, de les girades que fan els bous llaurant quan arriben a un extrem del camp, o potser, encara millor, de les capgirades que es fan als terrossos del camp quan el llauren; del sentit de tros de terra llaurada es passà al de mesura agrària]
f 1 dial AGR Tros de terra de conreu, especialment el que hom té arrendat.
2 METROL Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva. La vessana de rei, o corrent, equival a 900 canes quadrades, o sigui, 2 187,4 m2, i és dividida en 4 quartons.
->vessant
■vessant[de vessar]
1 adj Que vessa.
2 m GEOMORF En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena.
3 m [o f] Aiguavés.
4 m fig Aspecte, punt de vista. Els dos vessants d’un mateix problema.
->vessar
■vessarHom.: veçar
Cp. abocar1 i sobreeixir
[del ll. versare, freqüentatiu de vĕrtĕre ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]
v 1 intr 1 Sortir una substància líquida o disgregada del recipient que la conté. Quan bulli, vigila que no vessi. D’on vessa, aquesta aigua?
2 Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. Un càntir que vessa. El safareig vessa de ple.
3 p ext Quan el van nomenar president, vessava de satisfacció.
4 p ext Les cistelles vessaven de fruita.
2 1 tr Fer sortir d’un recipient la substància líquida o disgregada que conté, generalment sense voler. Va vessar tot el brou de la sopera. El cambrer li vessà la salsa al damunt.
2 tr p ext Vessar llàgrimes. Un dictador que es complau a vessar sang.
3 pron S’ha vessat la llet pels fogons.
4 vessar-la Cometre un error. L’ha ben vessada!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vessar
GERUNDI: vessant
PARTICIPI: vessat, vessada, vessats, vessades
INDICATIU PRESENT: vesso, vesses, vessa, vessem, vesseu, vessen
INDICATIU IMPERFET: vessava, vessaves, vessava, vessàvem, vessàveu, vessaven
INDICATIU PASSAT: vessí, vessares, vessà, vessàrem, vessàreu, vessaren
INDICATIU FUTUR: vessaré, vessaràs, vessarà, vessarem, vessareu, vessaran
INDICATIU CONDICIONAL: vessaria, vessaries, vessaria, vessaríem, vessaríeu, vessarien
SUBJUNTIU PRESENT: vessi, vessis, vessi, vessem, vesseu, vessin
SUBJUNTIU IMPERFET: vessés, vessessis, vessés, vesséssim, vesséssiu, vessessin
IMPERATIU: vessa, vessi, vessem, vesseu, vessin
->vesta
■vesta[del ll. vestis ‘vestit, vestidura’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Túnica llarga fins als peus.
2 esp RELIG i INDUM Túnica talar utilitzada pels laics en alguns actes religiosos.
->vestal
■vestal[del ll. Vesta, deessa romana; 1a FONT: s. XV]
f 1 HIST REL En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat.
2 fig Dona molt casta.
->vestíbul
■vestíbul[del ll. vestibŭlum, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m 1 CONSTR Peça d’una casa situada a l’entrada i que dóna accés a les peces interiors.
2 p ext ANAT ANIM 1 Espai o cavitat que serveix d’entrada a una altra cavitat.
2 vestíbul de l’orella Part central de l’orella interna, formada a l’interior del penyal, immediatament per dins de la finestra oval.
->vestibular
■vestibular[de vestíbul; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj Relatiu o pertanyent a un vestíbul.
->vestició
■vesticióPart. sil.: ves_ti_ci_ó
[del b. ll. vestitio, -ōnis, íd.]
f 1 obs Acció de vestir o de vestir-se.
2 CRIST Cerimònia durant la qual hom revesteix per primera vegada l’hàbit religiós a una persona que entra en un orde o una congregació.
->vestidor
■vestidorHom.: bastidor
Cp. vestuari
[de vestir; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Lloc destinat a vestir-se.
2 En els camps d’esports, les piscines, els banys, etc., lloc destinat a canviar-se de roba.
->vestidura
■vestidura[el b. ll. vestitura, íd.; 1a FONT: 1250]
f 1 Vestit. Esquinçar-se les vestidures.
2 pl esp LITÚRG Ornaments litúrgics.
->vestigi
■vestigiHom.: bastigi
[del ll. vestigium ‘planta del peu; petjada’; 1a FONT: 1474]
m 1 Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència. Encara resten vestigis de l’ermita.
2 DR Indici, rastre, senyal, que resta d’alguna cosa o d’algun fet, pel qual hom dedueix o pot deduir la veritat.
->vestigial
vestigialPart. sil.: ves_ti_gi_al
[de vestigi]
adj ANAT Relatiu o pertanyent a la part petita o a l’òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que havia estat ben desenvolupat en un estat anterior de l’individu o en una generació anterior, o que, essent necessari en un sexe, és fora d’ús en l’altre.
->vestiment
■vestimentHom.: bastiment
[del ll. vestimentum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció de vestir.
2 ant Vestidura.
->vestimenta
■vestimenta[del ll. vestimenta, pl. de vestimentum ‘vestit’; 1a FONT: 1510]
f Vestit, usat sovint irònicament.
->vestir
■vestirHom.: bastir
[del ll. vestīre, íd.; 1a FONT: c. 1230]
v 1 1 tr Cobrir el cos d’algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc. Vestir una criatura. D’ençà de l’accident, l’han de vestir i tot.
2 pron El nen ja sap vestir-se tot sol. Vestir-se de pressa.
3 pron p ext Vestir-se de frac.
2 p anal 1 tr Posar una coberta, ornaments, etc., a una cosa. Vestir una garrafa. Vestir l’altar.
2 tr TÈXT Cobrir amb roba els corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
3 tr fig i La primavera vesteix els prats d’herba.
4 pron fig i Els prats es vesteixen d’herba.
3 tr Procurar vestits a algú. Allà el mantenen i el vesteixen.
4 1 tr Fer els vestits a algú. El vesteix un bon sastre.
2 tr Fer fer els vestits, comprar-los (per a algú). Vesteixo els nens a cal sastre nou.
3 pron Es vesteix a casa d’una bona modista.
5 tr 1 Anar amb tal o tal vestit. Els jugadors vesteixen samarreta blava amb ratlles vermelles.
2 fig Adquirir una nova forma, una nova natura. El fill de Déu vestí carn humana.
6 intr 1 Anar vestit de tal o tal manera. És un home que vesteix molt bé. Vestir de dol.
2 Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l’aspecte de vestir bé, d’anar mudat. La corbata vesteix molt.
3 fig Avui dia declarar-se progressista vesteix molt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vestir
GERUNDI: vestint
PARTICIPI: vestit, vestida, vestits, vestides
INDICATIU PRESENT: vesteixo, vesteixes, vesteix, vestim, vestiu, vesteixen
INDICATIU IMPERFET: vestia, vesties, vestia, vestíem, vestíeu, vestien
INDICATIU PASSAT: vestí, vestires, vestí, vestírem, vestíreu, vestiren
INDICATIU FUTUR: vestiré, vestiràs, vestirà, vestirem, vestireu, vestiran
INDICATIU CONDICIONAL: vestiria, vestiries, vestiria, vestiríem, vestiríeu, vestirien
SUBJUNTIU PRESENT: vesteixi, vesteixis, vesteixi, vestim, vestiu, vesteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: vestís, vestissis, vestís, vestíssim, vestíssiu, vestissin
IMPERATIU: vesteix, vesteixi, vestim, vestiu, vesteixin
->vestit
■vestit -ida[del ll. vestītus, -us, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
1 adj Cobert amb un vestit. Sempre va molt ben vestit.
2 adj HERÀLD 1 Dit de la figura humana, per a indicar l’esmalt de què és revestida.
2 Dit del braç cobert amb una mànega.
3 Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut.
3 m 1 Allò amb què hom es vesteix o revesteix.
2 esp INDUM Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior. Estrenar un vestit. Portava un vestit de seda. Un vestit de dol, de festa.
3 vestit anti-g AERON Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
4 vestit espacial ASTRON Vestit destinat a protegir l’astronauta del medi ambient hostil propi dels vols espacials i a envoltar-lo d’un medi adient amb les funcions humanes.
->vestuari
■vestuariPart. sil.: ves_tu_a_ri
Cp. vestidor
[del ll. vestiarium, íd., que donà també el cat. ant. vestiari, influït després pel cast. vestuario, que presenta una alteració vocàlica en -u- no ben explicada; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Conjunt dels vestits que tenen una o diverses persones, especialment els actors i les actrius per a portar-los en escena.
2 Lloc destinat a guardar-hi els vestits d’una comunitat, els abrics dels assistents a un espectacle, etc.
->vesuvià
vesuvià -anaPart. sil.: ve_su_vi_à
1 adj Relatiu o pertanyent al Vesuvi (volcà de la Campània, Itàlia).
2 f MINERAL Idocrasa.
->vesuvianita
■vesuvianitaPart. sil.: ve_su_vi_a_ni_ta
f MINERAL Idocrasa.
->vet
■vetHom.: bet
[de vedar]
m 1 Facultat d’una persona o una organització per a impedir que una decisió presa per una altra tingui eficàcia.
2 DR CONST En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
3 DR INTERN En els organismes internacionals, dret que tenen certs estats membres d’oposar-se a l’adopció d’una resolució.
->veta
■vetaHom.: beta
[del ll. vĭtta ‘ínfula dels sacerdots; veta; cinta’; 1a FONT: s. XIV, Consolat]
f 1 TÈXT 1 Teixit cintiforme de baix preu, de lli o de cotó, emprat per a lligar, embenar, rivetejar, etc.
2 p ext i impr Qualsevol treneta emprada com a lligam.
3 p ext En la filatura del cotó i del jute, nom donat a aquests tèxtils per la forma de corda que els donen la carda i el manuar.
4 p ext Tira de lona forta, d’uns set o vuit centímetres d’ample, que, en aturar el funcionament d’algunes màquines d’acabar els teixits, hom posa a continuació de la darrera peça de roba passada per la màquina, a fi d’enganxar-hi l’extrem d’una altra peça que hom hi ha de passar en engegar-la de nou.
5 veta adherent Sistema de subjecció consistent en dues tires de teixit diferent que s’enganxen per pressió i se separen per tracció. És coneguda amb el nom registrat de velcro.
2 p ext MAR 1 Nom donat a tots els caps i cordes emprats en marineria, excepció feta dels que tenen nom específic.
2 esp Corda gruixuda que serveix per a amarrar una embarcació o per a remolcar-la.
3 p anal 1 En una roba, una fusta, etc., ratlla o llista de diferent color, consistència, etc., que allò que l’envolta.
2 ADOB Fibra o llenca interior del cuir.
3 ADOB Part interna del cuir.
4 PETROG Via o vena en una pedra, una roca, etc.
5 Corrent d’aigua subterrani i prim; vena.
6 pl TÈXT Defecte de paratge que presenten a vegades els ordits de cotó, en el qual els fils apareixen embullats i encolats entre ells.
7 veta de calç ADOB Llenca interior del cuir que presenta després del desencalcinament una coloració rosada en verificar-la amb una solució alcohòlica de fenolftaleïna que indica que no ha estat eliminada tota la calç que portava la pell des del calciner.
4 p anal 1 Nom donat a algunes coses que per llur forma s’assemblen a una veta.
2 [generalment en pl] ALIM Tallarina.
3 ICT Cinta.
5 seguir la veta (a algú) fig No contrariar-lo en allò que diu o que fa.
6 tirar de veta fig No mirar prim en les despeses.
->vetaire
■vetairePart. sil.: ve_tai_re
[de veta; 1a FONT: 1915, DAg.]
m i f TÈXT Persona que fa vetes.
->vetar
■vetarHom.: batà
[del ll. vetare, íd.]
v tr Posar el vet (a una persona, una llei, un acord, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vetar
GERUNDI: vetant
PARTICIPI: vetat, vetada, vetats, vetades
INDICATIU PRESENT: veto, vetes, veta, vetem, veteu, veten
INDICATIU IMPERFET: vetava, vetaves, vetava, vetàvem, vetàveu, vetaven
INDICATIU PASSAT: vetí, vetares, vetà, vetàrem, vetàreu, vetaren
INDICATIU FUTUR: vetaré, vetaràs, vetarà, vetarem, vetareu, vetaran
INDICATIU CONDICIONAL: vetaria, vetaries, vetaria, vetaríem, vetaríeu, vetarien
SUBJUNTIU PRESENT: veti, vetis, veti, vetem, veteu, vetin
SUBJUNTIU IMPERFET: vetés, vetessis, vetés, vetéssim, vetéssiu, vetessin
IMPERATIU: veta, veti, vetem, veteu, vetin
->veta-segat
■veta-segat[de veta i segar]
m FUST Peça de fusta que presenta un espai on la rectitud natural de les fibres és sobtadament desviada i les vetes queden segades.
->veterà
■veterà -anaHom.: beterà
[del ll. veteranus, -a, -um, íd., der. de vetus, -ĕris ‘vell’; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj i m i f Dit de la persona que té una experiència d’anys en una professió o en qualsevol activitat.
2 m i f esp MIL Militar que ha servit molt de temps.
->veterinari
■veterinari -ària[del ll. veterinarius, íd., der. de veterīnae, -ārum ‘bèsties velles’, ineptes per a l’equitació o la guerra, i després ‘bèsties de càrrega’, der. de vetus, -ĕris ‘vell’; 1a FONT: 1839, DLab.]
VETER 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la veterinària.
2 art veterinària Veterinària.
3 metge veterinari Veterinari.
2 m i f Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària.
3 f Ciència i art de curar les malalties dels animals.
->veterotestamentari
■veterotestamentari -ària[formació culta analògica sobre la base del ll. ecl. vetus, -ĕris ‘vell’ i testamentarius ‘testamentari’, és a dir, ‘de l’Antic Testament’]
adj Relatiu o pertanyent a l’Antic Testament.
->vetesifils
■vetesifilsPart. sil.: ve_tes_i_fils
[de veta i fil]
1 m Comerç de merceria.
2 m i f Persona que té comerç de vetes, fils, etc.
->vetla
■vetla[variant de vetlla]
f dial Vetlla.
->vetlada
■vetlada[variant de vetllada]
f dial Vetllada.
->vetlador
■vetlador -a[variant de vetllador]
adj i m i f dial Vetllador.
->vetlaire
vetlairePart. sil.: vet_lai_re
m i f dial Vetllaire.
->vetlar
■vetlar[variant de vetllar]
v tr i intr dial Vetllar.
->vetlla
■vetlla[de vetllar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f 1 1 Acció de vetllar.
2 esp Espai de temps comprès entre la posta del sol i el sopar o el moment d’anar a dormir, que hom dedica a una tasca personal, a conversar, etc. Passar les vetlles fent ganxet. Les vetlles d’estiu sortim a prendre la fresca.
3 CRIST i LITÚRG Estona de pregària, sobretot col·lectiva, que hom fa durant la nit.
4 fer la vetlla Passar la nit o una part de la nit vetllant.
5 vetlla al Santíssim CATOL Pràctica devocional consistent a pregar per hores o per torns davant el Santíssim, exposat o no en el monument, tant de nit com de dia.
6 vetlla d’armes HIST Nit que l’aspirant havia de passar a l’església en oració com a preparació per a la cerimònia d’armar cavaller.
7 vetlla pasqual LITÚRG Celebració de la resurrecció de Crist la nit del dissabte al diumenge de Pasqua.
2 Vigília, vespra.
->vetllada
■vetllada[de vetllar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
f 1 Acció de vetllar, vetlla.
2 1 Reunió, tertúlia, festa, etc., que hom celebra en una casa particular després de sopar per a conversar o entretenir-se d’alguna manera.
2 Sessió literària, musical, etc., celebrada normalment durant la vetlla.
->vetllador
■vetllador -a[de vetllar; 1a FONT: s. XV]
1 adj i m i f Que vetlla, dit especialment de la persona que es dedica a vetllar malalts. Una monja vetlladora.
2 m MOBL 1 Tauleta damunt la qual hom col·locava un llum i que servia per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc.
2 p ext Tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base.
->vetllaire
■vetllairePart. sil.: vet_llai_re
[de vetllar; 1a FONT: 1915, DAg.]
m i f vetllador 1.
->vetllar
■vetllar[del ll. vĭgĭlare ‘estar despert; vigilar’, der. de vigēre ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’; 1a FONT: s. XIII]
v 1 intr 1 Passar voluntàriament tota la nit o una part de la nit sense dormir. Fa dies que vetllo fins a la matinada.
2 Passar la nit en oració. Quan morí el sant pare vetllà.
3 Estar de guàrdia durant la nit o treballar de nit. Vetllar a partir de mitjanit.
4 vetllar per fig Tenir cura de la seguretat, la conservació, etc., d’algú o d’alguna cosa. Vetllar per la salut de la família.
2 tr 1 Estar despert durant la nit prop d’un malalt per tenir-ne cura, o prop d’un mort mentre arriba l’hora d’enterrar-lo. Ma germana vetlla l’avi. Un guàrdia vetllava el cadàver.
2 ant CRIST Passar la nit en vetlla pregant, davant un altar, una relíquia, etc. Venim a vetllar Santa Maria.
3 vetllar el Santíssim (o simplement vetllar) CATOL Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan és exposat o en el monument.
4 vetllar les armes HIST Passar un cavaller una nit en vetlla d’armes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vetllar
GERUNDI: vetllant
PARTICIPI: vetllat, vetllada, vetllats, vetllades
INDICATIU PRESENT: vetllo, vetlles, vetlla, vetllem, vetlleu, vetllen
INDICATIU IMPERFET: vetllava, vetllaves, vetllava, vetllàvem, vetllàveu, vetllaven
INDICATIU PASSAT: vetllí, vetllares, vetllà, vetllàrem, vetllàreu, vetllaren
INDICATIU FUTUR: vetllaré, vetllaràs, vetllarà, vetllarem, vetllareu, vetllaran
INDICATIU CONDICIONAL: vetllaria, vetllaries, vetllaria, vetllaríem, vetllaríeu, vetllarien
SUBJUNTIU PRESENT: vetlli, vetllis, vetlli, vetllem, vetlleu, vetllin
SUBJUNTIU IMPERFET: vetllés, vetllessis, vetllés, vetlléssim, vetlléssiu, vetllessin
IMPERATIU: vetlla, vetlli, vetllem, vetlleu, vetllin
->veto
■veto[del ll. veto, primera pers. del pres. d’ind. de vetare ‘impedir, prohibir’]
m Vet.
->vetó
■vetó -onam i f HIST Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la Península Ibèrica, entre el Duero i el Guadiana.
->vetust
■vetust -a[del ll. vetustus, -a, -um ‘revellit’, der. de vetus ‘vell’; 1a FONT: 1888, DLab.]
adj Molt antic.
->vetustat
■vetustat[del ll. vetustas, -ātis ‘vellesa, antiguitat’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f Qualitat de vetust.
->veu
■veuPart. sil.: veu
[cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 FISIOL ANIM So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
2 So proferit per l’home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o tal qualitat. Veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.
3 p ext So, crit, cant, etc., emès pels animals. Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
4 MÚS Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
5 MÚS Cadascuna de les parts d’un conjunt polifònic vocal o instrumental.
6 a alta veu loc adv En veu alta.
7 a dues (o tres, o quatre, etc.) veus loc adj loc adv MÚS Dit de la peça polifònica que és escrita o hom interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal. Una missa a quatre veus.
8 alçar (o aixecar) la veu (a algú) fig Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li. Goses alçar la veu al teu pare?
9 alçar (o aixecar) la veu (a favor d’algú o alguna cosa) fig Parlar a favor seu. En el ple va aixecar la veu en defensa del projecte.
10 a mitja veu loc adv Amb una veu poc potent.
11 a plena veu [fent referència al cant] loc adv Amb tota la potència de la veu.
12 a sota veu loc adv En veu baixa.
13 a una veu loc adv Dient la mateixa cosa simultàniament dues o més persones juntes. Li respongueren que sí tots a una veu.
14 a veus loc adv MÚS Polifònicament. A veus iguals, mixtes.
15 de viva veu loc adv Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint. Tot ho aprenien de viva veu.
16 en veu alta loc adv Amb una veu natural, audible per tots els presents. Llegir en veu alta.
17 en veu baixa loc adv Gairebé sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
18 estar en veu Tenir la veu en bon estat per a cantar.
19 fil de veu Veu molt feble. Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
20 perdre la veu Restar afònic o deixar de tenir veu per a cantar.
21 portar (algú) la veu cantant (en un lloc o en un afer) Ésser el qui parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
22 tenir veu Tenir bona veu per a cantar.
23 veu bitonal FISIOL ANIM Veu consistent en l’emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació. És anomenada també diplofonia o difonia.
24 veu blanca MÚS Veu que té una extensió compresa dins els límits de les veus de soprano i contralt.
25 veu bronquial DIAG Broncofonia.
26 veu de cabra PAT Egofonia.
27 veu de cap MÚS Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l’aparell vocal.
28 veu de gola MÚS Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l’emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
29 veu de pit MÚS Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l’aparell vocal.
30 veu engolada Veu de gola.
31 veu escardalenca Veu alta i prima.
32 veu esquinçada Veu enrogallada.
33 veu eunucoide Veu de falset en l’home, que sembla la de la dona.
34 veu flèbil Veu de plor.
35 veu gutural MÚS Veu de gola.
2 p ext 1 Persona indeterminada que diu alguna cosa. No s’alçà cap veu a defensar-lo.
2 fig Una veu nova en la narrativa catalana.
3 p ext Mot, vocable. Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
4 p anal 1 So expressiu, que recorda la veu humana, d’un objecte, especialment un instrument musical, o d’un element de la natura. La dolça veu de la tenora. La ronca veu del vent.
2 veu humana MÚS Registre o joc de l’orgue de 8 peus que imita la veu humana.
5 fig 1 Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d’expressió.
2 esp Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedís d’un ésser diferent del subjecte pensant. La veu de Déu. Una veu interior.
3 esp Notícia que es difon oralment, rumor, brama. Corre la veu que és un espia.
4 esp Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d’expressar-la. La veu pública l’acusa. Veu del poble, veu de Déu.
5 ant Vot o dret de vot.
6 DR i POLÍT Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d’una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu i vot.
7 a les més veus loc adv ant Per majoria de vots.
8 donar (o llançar) veus (d’alguna cosa) Parlar-ne perquè arribi a coneixement de molts.
9 veu activa DR i POLÍT Dret de votar pròpia dels membres d’una junta o assemblea, vot actiu.
10 veu passiva DR i POLÍT Aptitud d’ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
6 GRAM Accident del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l’objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient. Veu activa. Veu passiva.
->veure
■veurePart. sil.: veu_re
Hom.: beure
Cp. vist i plau (acc. 8) amb vistiplau
[cat. ant. veser i veer, ll. vĭdēre, íd.; 1a FONT: o., Hom.]
v* 1 1 tr FISIOL ANIM Percebre la imatge d’un objecte que els raigs lluminosos provinents d’aquest formen a la retina. Veure una cosa. Veure algú. Des d’ací es veu Montserrat. Veure-ho amb els propis ulls.
2 pron Veure’s en un mirall.
3 tr Assistir a un fet, a un estat de coses, ésser-ne testimoni ocular. No l’he vist arribar.
4 pron Quan es va veure tancat, es va posar a cridar.
5 tr fig El poble que l’ha vist néixer.
6 tr Visitar algú o alguna cosa. Hem anat a veure el port. Veure món. No ens han deixat veure el malalt.
7 tr Estar amb algú per tractar d’alguna cosa, tenir-hi una entrevista, etc. Demà el veuré i li ho diré.
8 pron M’he vist amb ell, i ja està tot solucionat.
9 com si ho veiés! Exclamació per a donar com a segur allò que s’acaba de dir. No hi tornarà pas, a casa: com si ho veiés!
10 fer com qui no ho veu Fer els ulls grossos.
11 fer de mal veure No fer cap bon efecte a aquell qui ho veu fer.
12 fer-se veure Fer coses per tal de cridar l’atenció, obrar per exhibir-se.
13 fer-s’hi veure Envanir-se’n.
14 fer veure Demostrar. Li he fet veure el seu error.
15 fer veure Fingir. Fa veure que no ho veu.
16 haver vist la mort de la vora Escapar a un greu perill.
17 haver vist prou (una cosa) Haver passat aquesta cosa a poder de qui no la tornarà. Si li deixes algun llibre, ja l’has vist prou!
18 ja ho veurem Frase que es diu per indicar indecisió, inseguretat, d’allò que es farà o s’esdevindrà.
19 no poder veure (algú) Tenir-li aversió.
20 on s’és vist! Exclamació de sorpresa, disgust, indignació o protesta davant una acció abusiva, intolerant, etc.
21 veure a venir Adonar-se de seguida del que es prepara o del que passa. Ja veig a venir que em demanarà diners.
22 veure de lluny Preveure.
23 veure-hi Posseir el sentit de la vista. No hi veig d’un ull. No veure-hi gaire. Els cecs no hi veuen.
24 veure-s’hi Haver-hi claror suficient. Encén el llum, que ja no ens hi veiem.
2 fig 1 tr Percebre amb l’enteniment, constatar, comprendre. No li veu cap defecte. Ja li veig les intencions. Veig que encara no ha arribat. Li va fer veure el seu error.
2 tr Examinar mentalment, considerar. Ja veurem com li ho dic. Val més que vegem com ho solucionarem.
3 tr Mirar, procurar. Veges que no caiguis.
4 tr Apreciar de tal o tal manera, considerar d’una manera determinada. Ho veig molt difícil, tot això. Veure una cosa amb els ulls d’altri. Veure-ho de mal ull.
5 pron Sentir-se. No em veig amb cor de fer-ho. Em veig obligat a anar-hi. Veure’s perdut.
6 no tenir res a veure (una cosa amb una altra) No tenir relació entre elles.
7 segons es veu (o segons que es veu) Sembla que. Segons que es veu, ara caldrà pagar més impostos.
3 col·loq 1 a veure Vejam. A veure si ets capaç d’enfilar-t’hi.
2 vejam Forma arcaica d’imperatiu amb què hom expressa la curiositat de veure què passarà, el temor que s’esdevingui una cosa o que deixi d’esdevenir-se’n una altra, etc. Vejam qui guanyarà les eleccions, aquesta vegada. Vejam si em faràs caure!
4 col·loq [per veges] 1 ves Mira. Ves si n’he tinguda, de mala sort.
2 ves Procura, mira. Ves que no ho facis!
3 ves (o ves per on) Exclamació d’estranyesa. Ves, no trobava el setrill, i el tenia davant del nas.
5 vet aquí (o ací) Expressió treta de la forma arcaica de l’imperatiu en combinació amb un adverbi de lloc, amb què hom assenyala l’atenció d’algú o d’alguna cosa, heus aquí. Vet aquí el teu fill.
6 ve’t... aquí (o ací) (o veu’s... aquí [o ací], o ve-li... aquí [o ací]) [per veges-te, vegeu-vos, vegi-li] col·loq Expressions equivalents a heus aquí o a vet aquí de la llengua literària i que poden adjuntar-se amb un altre pronom o dos i tot. Ve-te’l aquí. Ve-t’ho aquí. Veu’s aquí el vostre soci. Veu’s-el aquí.
7 ve-t’ho aquí (o ve-li aquí) [per veges-t’ho, vegi-li] col·loq Expressió que hom usa per a concloure definitivament un període i que equival a “això és tot". M’ha dit que tots havien arribat bé. Ve-t’ho aquí.
8 vist i plau [abrev v. i p.] Fórmula administrativa que hom posa al peu de pàgina d’un certificat per indicar que aquest ha estat verificat i que és conforme.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: veure
GERUNDI: veient
PARTICIPI: vist, vista, vists, vistes
PARTICIPI (alternatiu): vist, vista, vistos, vistes
INDICATIU PRESENT: veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen
INDICATIU IMPERFET: veia, veies, veia, vèiem, vèieu, veien
INDICATIU PASSAT: viu, veieres, veié, veiérem, veiéreu, veieren
INDICATIU PASSAT (alternatiu): viu, veres, véu, vérem, véreu, veren
INDICATIU FUTUR: veuré, veuràs, veurà, veurem, veureu, veuran
INDICATIU CONDICIONAL: veuria, veuries, veuria, veuríem, veuríeu, veurien
SUBJUNTIU PRESENT: vegi, vegis, vegi, vegem, vegeu, vegin
SUBJUNTIU IMPERFET: veiés, veiessis, veiés, veiéssim, veiéssiu, veiessin
IMPERATIU: veges, vegi, vegem, vegeu, vegin
IMPERATIU (alternatiu): ves, vegi, vegem, veieu, vegin
->vexació
■vexacióPart. sil.: ve_xa_ci_ó
[del ll. vexatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1392]
f 1 1 Acció de vexar;
2 l’efecte.
2 DR PEN En el codi vigent a l’estat espanyol, infracció castigada com a falta, consistent a amenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir algú.
->vexador
■vexador -a[del ll. vexator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 adj i m i f Dit d’una persona que vexa, que fa sofrir una vexació o vexacions. Venjar-se dels vexadors.
2 adj p ext Un poder vexador.
->vexamen
vexamenm ant 1 Vexació.
2 LIT Comentari crític de les poesies i els poetes que havien concorregut als certàmens que acompanyava el veredicte públic.
->vexant
■vexant[de vexar]
adj Dit d’allò que vexa, que resulta humiliant. Un càstig vexant.
->vexar
■vexar[del ll. vexare ‘sacsejar violentament; vexar’; 1a FONT: 1375]
v tr 1 Mortificar, humiliar, greument, especialment per abús de poder sobre algú que no es pot defensar. Vexar els criats amb renys.
2 Ésser causa que algú se senti humiliat. Allò que féu vexà la seva família.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: vexar
GERUNDI: vexant
PARTICIPI: vexat, vexada, vexats, vexades
INDICATIU PRESENT: vexo, vexes, vexa, vexem, vexeu, vexen
INDICATIU IMPERFET: vexava, vexaves, vexava, vexàvem, vexàveu, vexaven
INDICATIU PASSAT: vexí, vexares, vexà, vexàrem, vexàreu, vexaren
INDICATIU FUTUR: vexaré, vexaràs, vexarà, vexarem, vexareu, vexaran
INDICATIU CONDICIONAL: vexaria, vexaries, vexaria, vexaríem, vexaríeu, vexarien
SUBJUNTIU PRESENT: vexi, vexis, vexi, vexem, vexeu, vexin
SUBJUNTIU IMPERFET: vexés, vexessis, vexés, vexéssim, vexéssiu, vexessin
IMPERATIU: vexa, vexi, vexem, vexeu, vexin
->vexatori
■vexatori -òria[del b. ll. vexatorius, -a, -um, íd.]
adj Dit d’una institució, una mesura, una manera de procedir, etc., que vexa. Un règim vexatori. Condicions vexatòries.
->vexil·la
vexil·la[del ll. vexilla, neutre pl. de vexillum ‘estendard’; 1a FONT: 1581]
f CATOL Bandera o estendard de processó amb els símbols de la passió, brodats o pintats sobre tela morada.
->vexil·lar
■vexil·laradj BOT Dit de la prefloració imbricada coclear pròpia de la majoria de les papilionàcies, en què l’estendard recobreix els pètals restants.
->vexil·lari
■vexil·larim HIST 1 En l’exèrcit romà, el qui portava el vexillum o estendard; portaestendard.
2 Militar veterà que integrava un destacament especial.
->vexil·lòleg
■vexil·lòleg -òloga[de vexil·la i -leg]
m i f Persona versada en vexil·lologia.
->vexil·lologia
■vexil·lologiaPart. sil.: ve_xil_lo_lo_gi_a
[de vexil·la i -logia]
f Disciplina que estudia les banderes.
->vexil·lològic
■vexil·lològic -aadj Relatiu o pertanyent a la vexil·lologia.
->v. gr.
v. gr.abrev verbigràcia.
->vi
■vi[del ll. vīnum, íd.; 1a FONT: s. XI]
m 1 ENOL i VITIC 1 Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació del most de raïm. Vi blanc. Vi dolç. Vi gasificat. Vi negre o vi roig. Vi ranci. Vi rosat. Vi sec. Vi d’agulla. Vi de taula. Vi escumós. Vi moscatell.
2 el bon vi no necessita ram fig Refrany que significa que les coses bones no necessiten propaganda.
3 tenir (algú) bon (o mal) vi fig Tenir bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tenir mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac.
4 vi medicinal FARM Forma farmacèutica preparada amb vi pobre en taní, al qual hom afegeix preparats galènics (generalment extrets) o productes químics medicamentosos.
2 p ext ALIM Qualsevol suc vegetal fermentat.
->via1
■via1Part. sil.: vi_a
[del ll. via ‘camí, via, carrer’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
f 1 1 Espai apte a transitar-hi, que cal recórrer per a anar d’un lloc a un altre, camí.
2 Medi (terra, aigua o aire) a través del qual hom pot traslladar-se d’un lloc a un altre.
3 TRANSP Cadascuna de les dues o més zones longitudinals, generalment separades per una banda pintada al paviment, en què és dividida o en què hom pot considerar dividida la calçada d’una carretera, d’una autopista, etc.
4 via de comunicació TRANSP Línia.
5 Via Làctia ASTR Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
6 via pública DR CIV Lloc transitable obert al públic, carrer, plaça, etc.
7 via romana (o simplement via) HIST A l’antiga Roma, nom donat a cadascuna de les línies terrestres establertes que constituïen la xarxa de comunicació amb tots els punts principals de l’imperi Romà.
2 esp 1 Nom donat a diferents guies resistents, generalment metàl·liques, que serveixen de camí de rodolament o de desplaçament de diversos vehicles.
2 FERROC Carril dels monocarrils.
3 TRANSP Cable o cables portadors dels telefèrics.
4 via fèrria (o simplement via) FERROC Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodolament als ferrocarrils.
5 via morta FERROC Cadascuna de les vies sense sortida que, en les estacions, serveixen per a apartar-hi locomotores o vagons.
3 fig 1 Camí, direcció a seguir per a atènyer un fi. La via de la salvació.
2 Mitjà. Un gal·licisme introduït en el català per via del castellà.
3 CATOL Cadascuna de les etapes o graus de la vida espiritual que recorren normalment els místics. Via purgativa, via il·luminativa i via unitiva.
4 DR PROC Manera de procedir en la substanciació de judicis i reclamacions. Via contenciosa. Via ordinària. Via executiva.
5 TEOL Mitjà de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu. Les cinc vies de sant Tomàs.
6 assaigs per via seca QUÍM ANAL Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen, la qual pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar.
7 en via de En procés, en curs, en camí de. El problema ja està en via de solucionar-se.
8 via metabòlica BIOQ Sèrie de reaccions enzimàtiques intracel·lulars consecutives que transformen una molècula en una altra.
4 p ext 1 Nom donat a diversos mitjans de comunicació o conductes naturals o artificials.
2 ANAT Conducte.
3 CIR Accés quirúrgic d’un òrgan.
4 FARM i MED Forma o punt d’introducció d’un medicament en l’organisme.
5 TELECOM canal 4 6.
6 via d’aigua NÀUT Orifici, escletxa, etc., especialment el que és produït accidentalment, pel qual penetra l’aigua del mar al buc d’una embarcació.
7 via de transmissió TELECOM enllaç 6.
8 via falsa Pas que s’obre a través dels teixits una sonda o altre instrument quan accidentalment trenca la paret d’un conducte.
9 via natural Conducte natural del cos. Via respiratòria. Via digestiva.
5 1 Acció de caminar, de moure’s cap endavant.
2 fer via Caminar. Feien via cap al poble.
3 fer via fig Anar de pressa a fer una cosa, estar-hi poc. Fes via a llegir aquest llibre.
6 interj 1 Interjecció per a fer moure algú, per a treure’l d’allà on es troba.
2 via fora! HIST Crit d’alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
7 En una roba, etc., ratlla o llista de diferent color, etc., que allò que l’envolta. Les vies de la cansalada.
8 AUT Distància que separa les rodes d’un mateix eix, comptada entre els plans mitjans de les rodes en el seu punt de contacte amb el sòl.
->via2
■via2Part. sil.: vi_a
[v. via1]
prep A través de, passant per. Milà via Gènova.
->viabilitat
■viabilitatPart. sil.: vi_a_bi_li_tat
[de viable; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 Qualitat de viable.
2 BIOL Probabilitat que té un dissemínul o un organisme de prosperar o de sobreviure.
->viable
■viablePart. sil.: vi_a_ble
[del fr. viable ‘capaç de viure’, der. de vie ‘vida’; 1a FONT: 1864, DLab.]
adj 1 Per on es pot circular, transitable.
2 1 Apte a viure.
2 esp MED Dit del nadó o del fetus que té tal grau de desenvolupament, que és capaç de viure fora de l’úter.
3 Que té probabilitats de prosperar, de poder ésser dut a la pràctica. Una hipòtesi viable.
->viacrucis
■viacrucisPart. sil.: vi_a_cru_cis
[del ll. via crucis ‘camí de la creu’, és a dir, del Calvari de la passió de Jesús; 1a FONT: 1803, DEst.]
m CATOL 1 Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí de la Creu (Via Crucis), que féu Jesús amb la creu a coll de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament.
2 Conjunt de les catorze estacions que representen els episodis del viacrucis davant els quals hom practica aquesta devoció.
->viadera
viaderaPart. sil.: vi_a_de_ra
[de via1]
f LIT Gènere líric, versemblantment d’origen galaicoportuguès quant al tractament tècnic, resultat d’una elaboració culta de l’arcaic paral·lelisme estròfic popular.
->viador
■viador -aPart. sil.: vi_a_dor
[del ll. viator, -ōris ‘caminant, viatger’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
1 m i f Vianant.
2 m Home vivent en tant que es considera fent camí devers la vida eterna.
->viaducte
■viaductePart. sil.: vi_a_duc_te
[de l’angl. viaduct, format amb el ll. via ‘camí’, per analogia amb aqueduct, ‘aqüeducte’, del ll. aquaeductus, íd., del ll. aqua ‘aigua’ i ductus, -us ‘conducció’, der. de ducĕre ‘dur’]
m OBR PÚBL i TRANSP Pont, especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació (ferrocarril, autopista, etc.).
->vial1
■vial1Part. sil.: vi_al
Cp. viari 1
[del ll. vialis ‘relatiu a les vies’; 1a FONT: 1518]
m Camí ample, ordinàriament amb arbres a cada costat.