->clavaó

■clavaó

Part. sil.: cla_va_ó

[del b. ll. clavatio, -ōnis ‘acció, disposició de clavar’]

f Conjunt dels claus clavats en alguna cosa.

->clavar

■clavar

[del ll. td. clavāre, íd., der. de clavus ‘clau’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Fer entrar a cops de martell (un clau) dins un cos sòlid. Clavar un clau a la paret.

2 màquina de clavar TECNOL Màquina clavadora.

2 tr 1 Introduir (un objecte punxegut) en un altre objecte. Clavar una agulla a la roba. Clavar un punyal al pit.

2 clavar les dents p ext Mossegar.

3 tr 1 Encaixar, inserir (una peça), dins una altra.

2 esp Posar (pedres precioses) dins una muntura adequada. Clavar un robí en or.

4 tr p anal 1 Aplicar, dirigir, fixar, fer, donar, etc., violentament. Clavar un escàndol. Clavar un cop de puny.

2 clavar la porta pels nassos Acomiadar (algú) violentament, amb poca educació.

3 clavar la vista Fixar la vista.

4 clavar per la cara (o pels bigotis) Fer a algú violentament retret d’una cosa.

5 tr 1 Fixar (alguna cosa) per mitjà d’un clau o de claus. Clavar la tapa d’una caixa.

2 p ext Fixar (alguna cosa) en una altra. Clavar un pedaç en un llençol, un botó en un abric.

3 clavar un mirall (o un quadre, etc.) a la paret Penjar-l’hi per mitjà d’un clau o d’uns quants.

4 restar clavat en terra de por (o d’esbalaïment, etc.) Restar sense poder actuar per alguna d’aquestes sensacions.

6 tr col·loq Posar, aplicar, col·locar.

7 tr col·loq Cobrar a algú (una quantitat de diners excessiva) per alguna cosa. En aquell bar ens van clavar deu euros per un entrepà.

8 pron Posar-se a fer alguna cosa, especialment amb un gran delit. Es va clavar a córrer, a riure, a plorar.

9 pron col·loq Menjar o beure (alguna cosa). Es va clavar un plat de cigrons i un got de vi.

10 tr ADOB Fixar, per mitjà de claus, les pells humides sobre uns marcs o uns quadres de fusta de manera que en assecar-se restin tesades, i així, en desclavar-les, un cop seques, quedin planes, sense fer bosses ni amb les vores cargolades.

11 pron MAR Encallar-se un vaixell d’una manera tal, que resti com agafat al fons.

12 pron MOT Encallar-se el pistó al cilindre per un augment excessiu de la temperatura de les superfícies en fricció, a causa de la manca de lubrificació, que provoca la fusió i la soldadura dels metalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clavar

GERUNDI: clavant

PARTICIPI: clavat, clavada, clavats, clavades

INDICATIU PRESENT: clavo, claves, clava, clavem, claveu, claven

INDICATIU IMPERFET: clavava, clavaves, clavava, clavàvem, clavàveu, clavaven

INDICATIU PASSAT: claví, clavares, clavà, clavàrem, clavàreu, clavaren

INDICATIU FUTUR: clavaré, clavaràs, clavarà, clavarem, clavareu, clavaran

INDICATIU CONDICIONAL: clavaria, clavaries, clavaria, clavaríem, clavaríeu, clavarien

SUBJUNTIU PRESENT: clavi, clavis, clavi, clavem, claveu, clavin

SUBJUNTIU IMPERFET: clavés, clavessis, clavés, clavéssim, clavéssiu, clavessin

IMPERATIU: clava, clavi, clavem, claveu, clavin

->clavari

■clavari -ària

[possiblement d’un ll. td. *clavarius, íd., o possible catalanització d’un moss. clavair; 1a FONT: 1342]

1 m i f Persona que té a càrrec seu les claus d’un lloc de confiança, sobretot d’una corporació, especialment de la caixa on hom guarda els diners comunals.

2 m HIST Tresorer, funcionari de l’administració municipal gremial i baronial catalana responsable de les finances.

3 m A les Illes Balears i al País Valencià, cap o president d’una confraria, d’un gremi, encarregat de presidir-ne les festes patronals.

->clavaria

■clavaria

Part. sil.: cla_va_ri_a

[de clavari; 1a FONT: s. XVI]

f 1 Càrrec de clavari; clavariat.

2 Llibre de comptes on hom assentava les entrades i les sortides i les definicions de comptes del clavari.

->clavària

■clavària

Part. sil.: cla_và_ri_a

f BOT Bolet de la família de les clavariàcies, del grup dels afil·loforats.

->clavariàcies

clavariàcies

Part. sil.: cla_va_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni.

2 sing Fong de la família de les clavariàcies.

->clavariat

■clavariat

Part. sil.: cla_va_ri_at

[de clavari]

m Càrrec de clavari.

->clavariessa

■clavariessa

Part. sil.: cla_va_ri_es_sa

[de clavària]

f Clavària d’una confraria, d’un gremi.

->clavat

■clavat -ada

[de clavar]

1 adj col·loq Molt semblant, idèntic. Aquest noi és clavat a l’avi. Aquells bessons són clavats.

2 adj 1 Molt ajustat, a mida. Aquesta jaqueta et ve clavada.

2 Exacte. Són les dotze clavades.

3 adj OFIC Dit de les sabates no cosides, sinó fixades per mitjà de claus.

4 m Conjunt de claus clavats en una construcció, en un vaixell, etc.

->clavecí

■clavecí

[del fr. clavecin, íd.]

m MÚS Instrument de teclat i de cordes pinçades de la família de l’espineta i del virginal.

->clavecinista

■clavecinista

[de clavecí]

m i f MÚS Tocador de clavecí.

->claveguera

■claveguera

[del ll. vg. *clavacaria, convergència, respectivament, de les formes del ll. arcaic i el ll. td. clavaca i cluacaria, variants del ll. cl. cloāca, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 CONSTR Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.

2 fig Lloc on aflueixen les coses i les persones més vils.

3 Forat que hi ha a les parets dels horts perquè hi passi l’aigua quan plou.

->clavegueram

■clavegueram

[de claveguera]

m CONSTR Conjunt de les clavegueres d’una població.

->clavegueró

■clavegueró

[de claveguera; 1a FONT: 1803, DEst.]

m CONSTR Conducte que recull les aigües brutes o de pluja d’una casa des del peu del baixant i les porta a la claveguera del carrer o a una fossa sèptica.

->clavell

■clavell

[l’aplicació del nom a la flor prové de la semblança per l’olor i la forma al clavell o clau¹ ‘espècia aromàtica’; 1a FONT: 1398]

m 1 BOT i JARD 1 Flor de la clavellina.

2 Clavellina.

3 clavell boscà Nom aplicat als clavells silvestres.

4 clavell d’agost Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Tagetes erecta), de flors de color groc o ataronjat, d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars.

5 clavell d’ase (o de blat) Niella.

6 clavell de moro Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Tagetes patula), de fulles pinnatisectes i de capítols florals solitaris i terminals grocs o de color de taronja.

7 clavell de paper Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Zinnia elegans), de fulles oposades, ovatocordiformes, i de capítols terminals solitaris de receptacle cònic o cilíndric.

8 clavell de pastor Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Dianthus seguieri), cespitosa, de flors de calze llarg i corol·la purpúria o rosàcia.

9 clavell de pom Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Dianthus barbatus), de fulles lanceolades i de flors vermelles o porprades amb un calicle d’esquames ovades i arestades.

10 clavell de trenta Planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies (Dianthus sinensis), de fulles lanceolades i de flors simples o dobles, rosades o violades, diversament clapejades.

11 clavell muntanyenc Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Dianthus carthusianorum), de fulles linears acuminades amb glomèruls terminals de flors purpurines.

2 TÈXT En les màquines de filar jute i en les metxeres del cotó, pilot de caps fluixos que es produeix damunt l’aranya per l’aturada de les pues.

3 clavell d’espècia (o simplement clavell) ALIM Espècia molt aromàtica i de sabor delicat que consisteix en els pistils deshidratats de les flors de claveller.

->clavella

clavella

[de clau¹]

f SUR Tros de fusta on hom recolza el carrac per a escairar-lo o el tap per a escapçar-lo.

->clavellada

■clavellada

[de clau¹]

f ICT Rajada punxosa.

->claveller

■claveller

[de clavell]

m BOT i JARD Arbre perennifoli de la família de les mirtàcies (Syzygium aromaticum), de fulles lanceolades i lluents i de flors abundants, petites i oloroses, que proporcionen el clavell o clau d’espècia.

->clavellera

■clavellera

[de clavell]

f BOT Clavellet.

->clavellet

■clavellet

[de clavell]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Dianthus hispanicus), de fulles linears o lanceolato-linears, flors d’un rosa purpuri i fruit capsular.

2 clavellet de Sant Isidre Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (D. plumarius), de fulles basals, linears, i flors grosses, fragants, de colors diversos, conreada com a ornamental.

->clavellina

■clavellina

[de clavell; 1a FONT: 1640]

f 1 BOT i JARD 1 Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Dianthus caryophyllus), de fulles oposades glauques i de flors grosses (els clavells) de calze tubulós.

2 Planta subllenyosa de la família de les cariofil·làcies (Dianthus fimbriatus), de fulles linears i flors solitàries o en grups de dues o tres, situades a l’extrem de tiges llargues i esveltes.

3 p ext Clavell petit.

4 clavellina d’aire Planta epifítica de la família de les bromeliàcies (Tillandsia polystachia), formada per una roseta de fulles rígides i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.

5 clavellina de mort Boixac de jardí.

2 ZOOL Equinoderm pelmatozou de la classe dels crinoïdeus (Antedon mediterranea), proveït de cirrus que li permeten de fixar-se a les roques o en altres objectes submergits.

->clavellinera

■clavellinera

[de clavellina]

f En les cases de poble i de pagès, pedrisset que surt cosa d’un pam i mig a cada banda de finestra, arran de l’ampit.

->clavenda

■clavenda

[alteració de cloenda]

f FUST Post llisa o motllurada que, encadellada dins un bastiment adequat, constitueix la part principal d’una porta.

->claver

■claver -a

[del ll. td. clavarius, íd.]

1 m i f clavari 1.

2 m clauer 2.

->clavera

■clavera

[de clau¹]

f 1 Post amb alguns claus per a penjar-hi roba o altres coses.

2 Forat per a posar-hi un clau.

3 Motlle emprat per a fabricar manualment la cabota dels claus.

4 AGR Claveró.

->claveró

claveró

[de clau¹; 1a FONT: 1801]

m AGR Clot llarguer fet per a plantar-hi arbres o ceps, o bé a les vinyes entre rengle i rengle de ceps per a colgar-hi els fems i adobar la terra.

->claveta

■claveta

f TECNOL 1 Clavilla.

2 Xaveta.

->clavetaire

■clavetaire

Part. sil.: cla_ve_tai_re

[de clau¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona que fa o ven claus o altres tiges de ferro per a clavar.

->clavetejar

■clavetejar

[de clau¹; 1a FONT: c. 1800]

v tr Guarnir de claus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clavetejar

GERUNDI: clavetejant

PARTICIPI: clavetejat, clavetejada, clavetejats, clavetejades

INDICATIU PRESENT: clavetejo, claveteges, claveteja, clavetegem, clavetegeu, clavetegen

INDICATIU IMPERFET: clavetejava, clavetejaves, clavetejava, clavetejàvem, clavetejàveu, clavetejaven

INDICATIU PASSAT: clavetegí, clavetejares, clavetejà, clavetejàrem, clavetejàreu, clavetejaren

INDICATIU FUTUR: clavetejaré, clavetejaràs, clavetejarà, clavetejarem, clavetejareu, clavetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: clavetejaria, clavetejaries, clavetejaria, clavetejaríem, clavetejaríeu, clavetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: clavetegi, clavetegis, clavetegi, clavetegem, clavetegeu, clavetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: clavetegés, clavetegessis, clavetegés, clavetegéssim, clavetegéssiu, clavetegessin

IMPERATIU: claveteja, clavetegi, clavetegem, clavetegeu, clavetegin

->clavetejat

clavetejat -ada

[de clavetejar]

adj HERÀLD Dit del casc o de mobles (ferradura, collar, etc.) amb claus d’un esmalt diferent.

->claveter

■claveter -a

[de clau¹]

m i f Clavetaire.

->claveteria

■claveteria

Part. sil.: cla_ve_te_ri_a

[de claveter]

f Fàbrica o comerç de claus i altres tiges de ferro per a clavar.

->clavi-

■clavi-

Forma prefixada del mot llatí clava, que significa ‘bastó gros’. Ex.: claviforme, clavíger.

->clàvia

■clàvia

Part. sil.: clà_vi_a

[de clavilla, amb pronúncia ieista i retrocés d’accent com en altres casos de formació de hiat (cf. eina, beina, feina, cuina, roina, abans aïna, baïna, faena, coïna, roïna)]

f 1 Clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que hom introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc.), s’hi clava travessant-lo a fi que no pugui escapar-se.

2 BOT Arrel mestra d’un arbre.

->clavicèmbal

■clavicèmbal

[de l’it. clavicembalo, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m MÚS Clavecí.

->clavíceps

clavíceps

m pl BOT Gènere de fongs pirenomicets de l’ordre de les clavicipitals (Claviceps sp), paràsit de flors, sobretot de gramínies, que produeixen conidis que els insectes dispersen.

->clavicímbol

clavicímbol

[variant de clavicèmbal; 1a FONT: 1803, DEst.]

m MÚS Clavecí.

->clavicipitals

■clavicipitals

f pl BOT Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, amb ascs cilíndrics i allargats proveïts d’un obturador apical gruixut.

->clavicordi

■clavicordi

[de l’it. clavicordio, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m MÚS Instrument de cordes percudides, amb teclat, consistent en una caixa rectangular a l’interior de la qual les cordes, estirades perpendicularment a les tecles, són generalment inferiors en nombre a aquestes.

->clavicordista

■clavicordista

[de clavicordi]

m i f Persona que toca el clavicordi.

->clavícula

■clavícula

[del ll. clavicŭla ‘claueta’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ANAT Os llarg i parió, en forma d’essa allargada, situat en la part anterior i superior del tòrax, entre l’estèrnum i l’omòplat, amb els quals s’articula.

->clavicular

■clavicular

[de clavícula]

adj Relatiu o pertanyent a la clavícula.

->claviculat

■claviculat -ada

[de clavícula]

adj 1 ANAT Que té clavícules.

2 HERÀLD Dit de la peça o la figura, generalment la creu, amb els caps acabats en forma d’ull de clau antiga.

->claviculo-

■claviculo-

Forma prefixada del mot llatí clavicula, que significa ‘claueta’ i que indica connexió amb les clavícules. Ex.: claviculohumeral.

->claviforme

■claviforme

[de clavi- i -forme]

adj 1 Que té la forma d’un clau.

2 BOT Que té la forma de clava, de porra o de mà de morter. Asc claviforme.

->clavíger

■clavíger -a

[de clavi- i -ger]

adj Que porta una clava.

->clavilla

■clavilla

[del ll. clavicŭla ‘claueta’; 1a FONT: 1465]

f 1 1 Tros de fusta o de metall cilíndric o lleugerament cònic que es clava en un forat fet en un objecte.

2 ELECTROT Peça aïllant amovible, amb un contacte metàl·lic o uns quants que poden ésser introduïts en els alvèols d’una presa de corrent a fi d’establir una connexió elèctrica.

3 MAR Petita barra de ferro, de bronze o de fusta que, posada en un dels forats d’un claviller, serveix per a fermar-hi un cap.

4 MAR Cadascuna de les manetes tornejades que en un nombre indefinit envolten la roda del timó i serveixen per a girar-la amb comoditat.

5 MÚS Peça cilindrocònica dels instruments de corda, feta de fusta, de metall o de vori, a la qual són cargolades les cordes, amb la finalitat d’estirar-les o d’afluixar-les i de deixar-les subjectes en l’afinació volguda.

6 TECNOL Peça cilíndrica o lleugerament cònica que hom utilitza en molts dispositius o muntatges de mecànica fina per tal d’immobilitzar en sentit transversal dues o més peces superposades.

2 ANAT Turmell.

->clavillar¹

■clavillar¹

[de clavilla]

1 adj Dit de l’os del turmell.

2 m ANAT Turmell.

->clavillar²

■clavillar²

Hom.: clevillar

[v. clavillar¹]

v tr Posar clavilles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clavillar

GERUNDI: clavillant

PARTICIPI: clavillat, clavillada, clavillats, clavillades

INDICATIU PRESENT: clavillo, clavilles, clavilla, clavillem, clavilleu, clavillen

INDICATIU IMPERFET: clavillava, clavillaves, clavillava, clavillàvem, clavillàveu, clavillaven

INDICATIU PASSAT: clavillí, clavillares, clavillà, clavillàrem, clavillàreu, clavillaren

INDICATIU FUTUR: clavillaré, clavillaràs, clavillarà, clavillarem, clavillareu, clavillaran

INDICATIU CONDICIONAL: clavillaria, clavillaries, clavillaria, clavillaríem, clavillaríeu, clavillarien

SUBJUNTIU PRESENT: clavilli, clavillis, clavilli, clavillem, clavilleu, clavillin

SUBJUNTIU IMPERFET: clavillés, clavillessis, clavillés, clavilléssim, clavilléssiu, clavillessin

IMPERATIU: clavilla, clavilli, clavillem, clavilleu, clavillin

->claviller

■claviller

[de clavilla]

m 1 Peça de forma variable amb forats per a col·locar-hi les clavilles.

2 AGR Part anterior del timó de l’arada, on hi ha forats que serveixen per a ficar-hi les clavilles.

3 MAR Post gruixuda per a col·locar-hi les clavilles, que hom posa a la part inferior dels obencs, a l’orla o a la barana dels perpals.

4 MÚS Peça de fusta dels instruments de corda on són fixades les clavilles.

->clavilló

■clavilló

[de clavilla]

m ICT Escatós.

->claviorgue

■claviorgue

Part. sil.: cla_vi_or_gue

[cpt. analògicament de clavi(cèmbal) o clavi(cordi) i orgue]

m MÚS Instrument resultant de la combinació d’un orgue petit i d’un instrument de cordes amb teclat.

->clavó

■clavó

m Clau de canya foradada, sense dents, que s’adapta al piu d’alguns panys de cop.

->clavulànic

clavulànic, àcid

QUÍM ORG i FARM Substància oliosa, de fórmula C₈H₉NO₅, emprada en medicina com a antibiòtic en el tractament de malalties infeccioses produïdes per gèrmens productors de β-lactamases.

->clàxon

■clàxon

[de l’angl. klaxon (1910), marca registrada, nom de la firma nord-americana que fabricava aquesta botzina, inspirat en el gr. klágxon, imperatiu aorist del verb klázō ‘ressonar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 Dispositiu que produeix un so fort i estrident en imprimir un moviment de rotació a una peça que posa en vibració una membrana.

2 AUT Botzina elèctrica d’alta freqüència.

->clearing

clearing^* [klíɾiŋ]

[angl ] m ECON Compensació dels crèdits, els dèbits i el comerç internacional entre dos o més països que no posseeixen moneda convertible.

->clec

■clec

m 1 Onomatopeia per a representar un soroll sec.

2 Botó de pressió.

3 Cleca.

->cleca

■cleca

[d’origen onomatopeic]

f pop Bufetada, clatellada.

->cleda

■cleda

[del cèlt. kleta, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Clos fet amb llistons, canyes, etc., per a tancar-hi bestiar, aviram i d’altres animals domèstics.

2 Tanca de fusta mòbil feta amb llistons o bastons que hom col·loca en el portal d’un corral o d’una pleta.

3 Tanca feta amb llistons per a guardar-hi criatures petites; parc.

4 fig Si de l’Església.

5 fig Llar, casa pairal. Tornar a la cleda.

6 HIST MIL Obra de fortificació que devia consistir en un tancat de fustes i rama, destinat a protegir persones i ginys de guerra dels trets dels enemics, especialment dels assetjats.

->cledissa

cledissa

f HIST MIL cleda 6.

->clefta

clefta

m HIST Cadascun dels grecs irregulars que, durant la dominació turca, s’uniren en bandes a les muntanyes per lluitar contra els turcs.

->clemàstecs

■clemàstecs

[del gr. kremastḗr ‘penjador’; alterat en un ll. vg. *cremasclum, donà l’ant. cremascles, i alterat després en cremacŭlum, donà cremalls; 1a FONT: 1803, DEst.]

m pl Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que hom ha de posar a escalfar al foc de la llar.

->clemastina

clemastina

f QUÍM ORG i FARM Antihistamínic H₁ de fórmula C₂₁H₂₆ClNO, que serveix per al control de la simptomatologia al·lèrgica, sobretot com a profilàctic.

->clemàtide

■clemàtide

f BOT Nom de les diferents espècies del gènere Clematis, plantes llenyoses o herbes pertanyents a la família de les ranunculàcies.

->clemència

■clemència

Part. sil.: cle_mèn_ci_a

[del ll. clementia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f Disposició a perdonar, a disminuir la pena, a moderar el rigor de la justícia.

->clement

■clement

[del ll. clemens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que usa de clemència.

->clementí

■clementí -ina

adj Relatiu o pertanyent als papes anomenats Climent.

->clementina

■clementina

[de clement]

adj f i f AGR Dit de la mandarina fruit del clementiner.

->clementiner

■clementiner

[de clementina]

m AGR Arbre fruiter híbrid del mandariner i del taronger amarg, els fruits del qual són les clementines.

->clementment

■clementment

[de clement]

adv Amb clemència.

->clenxa

■clenxa

[d’origen incert, sembla pròpiament der. de clenxar ‘separar els cabells’, que podria provenir d’un verb *clenticare ‘inclinar, dominar (el cabell)’, d’origen preromà, indoeuropeu; 1a FONT: c. 1370]

f 1 Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que hom fa en els cabells tirant els d’una banda cap a l’un costat i els de l’altra cap al costat oposat. Fer-se la clenxa.

2 p anal Ratlla de color diferent que hi ha al cap o el coll d’un animal.

->clenxador

■clenxador

m Pua que usaven les dones per a partir-se la clenxa.

->clenxar

■clenxar

[de clenxa; 1a FONT: c. 1390]

v tr Fer la clenxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clenxar

GERUNDI: clenxant

PARTICIPI: clenxat, clenxada, clenxats, clenxades

INDICATIU PRESENT: clenxo, clenxes, clenxa, clenxem, clenxeu, clenxen

INDICATIU IMPERFET: clenxava, clenxaves, clenxava, clenxàvem, clenxàveu, clenxaven

INDICATIU PASSAT: clenxí, clenxares, clenxà, clenxàrem, clenxàreu, clenxaren

INDICATIU FUTUR: clenxaré, clenxaràs, clenxarà, clenxarem, clenxareu, clenxaran

INDICATIU CONDICIONAL: clenxaria, clenxaries, clenxaria, clenxaríem, clenxaríeu, clenxarien

SUBJUNTIU PRESENT: clenxi, clenxis, clenxi, clenxem, clenxeu, clenxin

SUBJUNTIU IMPERFET: clenxés, clenxessis, clenxés, clenxéssim, clenxéssiu, clenxessin

IMPERATIU: clenxa, clenxi, clenxem, clenxeu, clenxin

->clenxinar

■clenxinar

[deriv. de clenxa amb probable influx de pentinar]

v tr Fer la clenxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clenxinar

GERUNDI: clenxinant

PARTICIPI: clenxinat, clenxinada, clenxinats, clenxinades

INDICATIU PRESENT: clenxino, clenxines, clenxina, clenxinem, clenxineu, clenxinen

INDICATIU IMPERFET: clenxinava, clenxinaves, clenxinava, clenxinàvem, clenxinàveu, clenxinaven

INDICATIU PASSAT: clenxiní, clenxinares, clenxinà, clenxinàrem, clenxinàreu, clenxinaren

INDICATIU FUTUR: clenxinaré, clenxinaràs, clenxinarà, clenxinarem, clenxinareu, clenxinaran

INDICATIU CONDICIONAL: clenxinaria, clenxinaries, clenxinaria, clenxinaríem, clenxinaríeu, clenxinarien

SUBJUNTIU PRESENT: clenxini, clenxinis, clenxini, clenxinem, clenxineu, clenxinin

SUBJUNTIU IMPERFET: clenxinés, clenxinessis, clenxinés, clenxinéssim, clenxinéssiu, clenxinessin

IMPERATIU: clenxina, clenxini, clenxinem, clenxineu, clenxinin

->clepsa

■clepsa

[d’origen expressiu, probable combinació d’elements formals i semàntics de mots com closca, capça ‘capdamunt d’un cos’ i clapa; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 col·loq Part alta del cap, closca del cap. No és ben calb, però se li veu la clepsa.

2 fig Intel·ligència. Ésser dur de clepsa.

->clepsidra

■clepsidra

f CRON Instrument per a mesurar el temps, basat en els diferents nivells assolits per l’aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d’un petit orifici.

->clepto-

■clepto-

Forma prefixada del mot grec kléptō, que significa ‘robar’. Ex.: cleptomania, cleptofòbia.

->cleptobiosi

cleptobiosi

Part. sil.: clep_to_bi_o_si

f ECOL Relació de semiparasitisme entre alguns insectes o certs ocells i diferents animals d’altres espècies, els quals s’apropien de llurs nius.

->cleptofòbia

cleptofòbia

Part. sil.: clep_to_fò_bi_a

f PSIQ Por morbosa de cometre furt o d’ésser culpat de lladre injustament.

->cleptòman

■cleptòman -a

[de clepto- i -man; 1a FONT: 1926, DCVB.]

adj i m i f Que pateix de cleptomania.

->cleptomania

■cleptomania

Part. sil.: clep_to_ma_ni_a

[de clepto- i -mania; 1a FONT: c. 1925]

f PSIQ Impulsió obsessiva a robar.

->clerc

clerc

m ant Clergue.

->clerecia

■clerecia

Part. sil.: cle_re_ci_a

[deriv. romànic i semiculte del ll. clericus ‘clergue’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f CRIST 1 clericat 2.

2 Conjunt dels clergues que assisteixen a una cerimònia religiosa.

->clergat

■clergat

[derivat recent i arbitrari de clergue]

m CRIST clericat 2.

->clergue

■clergue

[del ll. clērĭcus, der. del ll. td. clerus ‘clero’, i aquest, del gr. klẽros ‘part rebuda en sort’, calc de l’hebreu naḥalah ‘el lot de cada u’, aplicat als levites; 1a FONT: 1137]

m CRIST 1 Segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu que ha rebut ordes sagrats.

2 clergue regular Membre de diverses corporacions clericals que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.

->clergyman

clergyman^* [klɛ́rdʒimən]

[mot angl., compost de clergy ‘clergue’ i man ‘home’]

m INDUM Mot anglès que significa ‘clergue’ usat per a indicar el vestit de capellà compost de jaqueta i pantalons, negres o foscs, camisa negra i collet blanc.

->clerical

■clerical

[del ll. clericalis, íd.; 1a FONT: 1390]

adj 1 CRIST Relatiu o pertanyent al clericat.

2 Favorable al clericat, especialment en política.

3 Pertanyent al clericalisme com a partit. El partit clerical.

->clericalisme

■clericalisme

[de clerical]

m Terme pejoratiu que designa la intromissió del clericat en els afers polítics.

->clericalment

■clericalment

[de clerical]

adv D’una manera clerical.

->clericat

■clericat

[del b. ll. clericatus, íd.; 1a FONT: 1399]

m 1 Dignitat, estat, de clergue.

2 CRIST Estament eclesiàstic dels clergues.

->clero

■clero

m CRIST 1 clericat 2.

2 Conjunt dels clergues; clerecia.

->cleruc

cleruc

m HIST Colon d’una cleruquia.

->cleruquia

■cleruquia

Part. sil.: cle_ru_qui_a

f HIST Colònia establerta per l’estat atenès en territoris confiscats a nacions sotmeses.

->cleta

■cleta

[variant de l’ant. creta (v. escletxa)]

f Escletxa.

->cletxa

■cletxa

[variant de cleta (v. escletxa)]

f Escletxa.

->clevill

clevill

[metàtesi de clivell]

m dial Clivell.

->clevillar

clevillar

Hom.: clavillar v

v tr i pron dial Clivellar.

->clic

■clic

[d’origen onomatopeic]

m 1 FON So especial produït per una oclusió palatal, labial o dental, i una altra de velar. Llengua de clic.

2 INFORM Acció de clicar. Fer (un) clic. Fes dos clics en aquesta icona.

->clicar

■clicar

v INFORM 1 intr Prémer i deixar anar ràpidament un dels botons del ratolí sense moure la busca del punt de la pantalla seleccionat. Clicar amb el botó dret.

2 tr Clicar una icona, un programa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clicar

GERUNDI: clicant

PARTICIPI: clicat, clicada, clicats, clicades

INDICATIU PRESENT: clico, cliques, clica, cliquem, cliqueu, cliquen

INDICATIU IMPERFET: clicava, clicaves, clicava, clicàvem, clicàveu, clicaven

INDICATIU PASSAT: cliquí, clicares, clicà, clicàrem, clicàreu, clicaren

INDICATIU FUTUR: clicaré, clicaràs, clicarà, clicarem, clicareu, clicaran

INDICATIU CONDICIONAL: clicaria, clicaries, clicaria, clicaríem, clicaríeu, clicarien

SUBJUNTIU PRESENT: cliqui, cliquis, cliqui, cliquem, cliqueu, cliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: cliqués, cliquessis, cliqués, cliquéssim, cliquéssiu, cliquessin

IMPERATIU: clica, cliqui, cliquem, cliqueu, cliquin

->clido-

■clido-

Forma prefixada del mot grec kleís, -idós, que significa ‘clau’ i indica connexió o relació amb la clavícula. Ex.: clidohioide, clidosternal.

->client

■client -a

Part. sil.: cli_ent

[del ll. cliens, -ntis ‘protegit’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 m i f 1 A l’antiga Roma, persona lliure sota la protecció d’un patrici, al qual era jurídicament lligat i a qui devia respecte i ajut durant les eleccions.

2 p anal Persona que es posava sota la protecció d’un altre.

2 m i f 1 Persona que usa habitualment els serveis d’un professional.

2 esp Persona de qui un advocat defensa un plet, la causa.

3 m i f Persona que habitualment fa les compres o se serveix en un establiment obert al públic. Els clients d’una sastreria.

4 m INFORM 1 Ordinador que, en una xarxa informàtica, es comunica amb un servidor del qual obté informació, serveis o recursos diversos.

2 Programa informàtic que sol·licita informació, serveis o recursos diversos a un servidor.

->clientela

■clientela

Part. sil.: cli_en_te_la

[de client; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Conjunt de clients.

->clientelisme

■clientelisme

Part. sil.: cli_en_te_lis_me

m POLÍT Pràctica política o social basada en l’afavoriment de determinades persones, grups, etc. amb protecció econòmica i social o privilegis, com a compensació al suport polític o electoral.

->clima

■clima

[del ll. clima, -ătis, i aquest, del gr. klíma ‘curvatura de la terra des de l’equador al pol’ i ‘cada regió en què es dividia aquesta superfície’, der. de klínō ‘inclinar’; 1a FONT: 1507]

m 1 CLIMAT Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat. Clima alpí.

2 fig Conjunt de circumstàncies enmig de les quals s’esdevé un fet, atmosfera; ambient. Un clima d’amistat.

->climaciàcies

climaciàcies

Part. sil.: cli_ma_ci_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les brials integrada per molses de caulidis estoliniformes i ramificacions dendroides.

2 sing Molsa de la família de les climaciàcies.

->climàcic

■climàcic -a

adj GEOBOT Relatiu o pertanyent a la clímax.

->climat-

climat-

Forma prefixada del mot grec klíma, -atos, que significa ‘inclinació, regió, clima’. Ex.: climàtic.

->climateri

■climateri

[del ll. climacter, -ēris ‘període humà de crisi’, i aquest, del gr. klimactḗr, -ẽros ‘esglaó, grau; crisi’, der. de klĩmax ‘escala, gradació’]

m FISIOL Crisi endocrina i vegetativa que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l’organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.

->climatèric

■climatèric -a

[del ll. climactērĭcus, -a, -um, íd., i aquest, del gr. klimatērikós, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al climateri.

2 p ext Relatiu o pertanyent a qualsevol moment crític de la vida d’una persona.

->climàtic

■climàtic -a

[de clima]

adj Relatiu o pertanyent al clima.

->climatització

■climatització

Part. sil.: cli_ma_tit_za_ci_ó

[de climatitzar]

f TERMOT Condicionament d’aire, per a aconseguir en un local, un vehicle, etc., unes característiques de temperatura i d’humitat agradables al cos humà.

->climatitzar

■climatitzar

[de clima]

v tr TERMOT Efectuar la climatització d’un local, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: climatitzar

GERUNDI: climatitzant

PARTICIPI: climatitzat, climatitzada, climatitzats, climatitzades

INDICATIU PRESENT: climatitzo, climatitzes, climatitza, climatitzem, climatitzeu, climatitzen

INDICATIU IMPERFET: climatitzava, climatitzaves, climatitzava, climatitzàvem, climatitzàveu, climatitzaven

INDICATIU PASSAT: climatitzí, climatitzares, climatitzà, climatitzàrem, climatitzàreu, climatitzaren

INDICATIU FUTUR: climatitzaré, climatitzaràs, climatitzarà, climatitzarem, climatitzareu, climatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: climatitzaria, climatitzaries, climatitzaria, climatitzaríem, climatitzaríeu, climatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: climatitzi, climatitzis, climatitzi, climatitzem, climatitzeu, climatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: climatitzés, climatitzessis, climatitzés, climatitzéssim, climatitzéssiu, climatitzessin

IMPERATIU: climatitza, climatitzi, climatitzem, climatitzeu, climatitzin

->climato-

■climato-

Forma prefixada del mot grec klíma, -atos, que significa ‘inclinació, regió, clima’. Ex.: climatologia.

->climatòleg

■climatòleg -òloga

m i f Persona versada en climatologia.

->climatologia

■climatologia

Part. sil.: cli_ma_to_lo_gi_a

Cp. meteorologia i clima 1

[de climato- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Ciència del clima, que estudia els factors que el produeixen, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius.

->climatològic

■climatològic -a

[de climatologia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la climatologia.

2 Climàtic.

->climatoteràpia

climatoteràpia

Part. sil.: cli_ma_to_te_rà_pi_a

[de climato- i -teràpia]

f Tractament terapèutic fonamentat en la creença dels efectes curatius del clima de certs indrets.

->clímax

■clímax

[del gr. klĩmax, -akos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 f GEOBOT Etapa final estable vers la qual tendeixen a evolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns determinats factors ambientals, sobretot climàtics.

2 m 1 LIT i CIN Acció ascendent que crea una situació tensa en la qual ha estat acumulat un gran nombre d’efectes expressius i conceptuals i on hom comença a plantejar les solucions a la trama de l’obra.

2 p ext Moment culminant d’un procés.

3 f RET Figura retòrica que consisteix a augmentar la força i la intensitat del discurs, seguint una gradació ascendent.

->climentenc

climentenc -a

adj i m i f Climentó.

->climentó

climentó -ona

adj i m i f De Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat).

->climograma

■climograma

[de clim(at)o- i -grama]

m CLIMAT Diagrama en què són representades les dades de temperatures (ordenades) i precipitacions (abscisses) mensuals d’una localitat.

->clin

■clin

[variant de crin]

m [o f] Crin.

->clin-

■clin-

Forma prefixada del mot grec klínē, que significa ‘llit’, ‘inclinació’. Ex.: clinartrosi.

->clina¹

■clina¹

f 1 ECOL Gradació contínua en un caràcter o uns caràcters mesurables dins una població d’una sola espècie que reflecteixen uns determinats gradients ecològics.

2 GEOMORF Carena.

->clina²

■clina²

f Crina.

->clinant

clinant

m BOT Receptacle dels capítols de les plantes de la família de les compostes.

->clindamicina

clindamicina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic semisintètic, estable en medi àcid derivat de la lincomicina, emprat en infeccions anaeròbiques i per estafilococs.

->clini-

■clini-

Forma prefixada del mot grec klínē, que significa ‘llit’, ‘inclinació’. Ex.: clinícola.

->clínic

■clínic -a

[del ll. clinicus, -a, -um, íd., i aquest, del gr. klinikós, íd., der. de klínō ‘inclinar-se, jeure’]

1 adj Que és administrat o que té lloc prop del llit del malalt.

2 MED 1 adj Relatiu o pertanyent a la clínica.

2 f Ensenyament mèdic per a l’examen i el tractament dels malalts en presència dels estudiants.

3 f p ext Departament dels hospitals destinat a l’ensenyament dels estudiants.

4 f Establiment sanitari en què hom atén un cert nombre de malalties.

5 m i f Metge que estudia les malalties i n’estableix les diagnosis per l’examen directe dels malalts.

6 f Conjunt de símptomes i de signes que configuren una malaltia.

3 m pl HIST ECL Cristians que no es feien batejar fins al moment de la mort, o almenys en edat molt avançada, ja fos per por de les persecucions o per eludir l’austeritat que comportava el fet d’ésser cristià.

4 baptisme clínic CRIST Baptisme administrat al moment de la mort.

->-clínic

-clínic -clínica

Forma sufixada del mot grec klínē, que significa ‘llit, inclinació’. Ex.: aclínic.

->clínicament

clínicament

[de clínic]

adv MED En l’aspecte clínic.

->clinícola

clinícola

adj ECOL Que habita sobre superfícies inclinades.

->clínids

■clínids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, representada a la Mediterrània per la rabosa argentada.

2 sing Peix de la família dels clínids.

->clino-

■clino-

Forma prefixada del mot grec klínē, que significa ‘llit’, ‘inclinació’. Ex.: clinòmetre, clinòstat.

->clinoclor

■clinoclor

m MINERAL Silicat hidratat d’alumini, magnesi i ferro (Mg,Fe)₅Al(OH)₈(Si,Al) ₄O₁₀, del grup de les clorites.

->clinodactília

clinodactília

Part. sil.: cli_no_dac_tí_li_a

f PAT Deformitat permanent dels dits que adopten una curvatura central.

->clinoenstatita

clinoenstatita

Part. sil.: cli_no_ens_ta_ti_ta

f MINERAL Silicat de magnesi, MgSiO₄, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->clinofília

clinofília

Part. sil.: cli_no_fí_li_a

f PSIQ Clinomania.

->clinoide

clinoide

Part. sil.: cli_noi_de

adj ANAT Dit de cadascuna de les sis petites eminències situades en la porció endocranial de l’esfenoide, al voltant de la sella turca.

->clinomania

clinomania

Part. sil.: cli_no_ma_ni_a

f PSIQ Habitud morbosa de romandre al llit per passivitat.

->clinòmetre

■clinòmetre

[de clino- i -metre]

m 1 AERON Aparell de mesura de l’horitzontalitat d’una aeronau.

2 GEOL Aparell de mesura de l’angle de cabussament d’un estrat, d’una fractura, d’un pla d’esquistositat o del pendent d’un terreny.

3 MAR Instrument de bord usat per a mesurar l’amplitud dels balanços del vaixell, com també l’escora.

->clinopiroxè

■clinopiroxè

m MINERAL 1 Mineral del grup dels clinopiroxens.

2 pl Grup de piroxens que pertanyen al sistema monoclínic.

->clinopodi

■clinopodi

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Satureja vulgaris), de fulles oposades i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.

->clinoptilolita

■clinoptilolita

f MINERAL Mineral del grup de les zeolites, amb calci, sodi i potassi, (Na,K,Ca)_2-3Al₃(Al,Si)₂Si₁₃O₃₆·12H₂O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i té aplicacions industrials.

->clinòstat

clinòstat

m FISIOL VEG Aparell que consta essencialment d’un disc vertical amb un lent moviment giratori sobre el qual hom pot fixar plàntules per tal d’estudiar-ne les respostes geotròpiques.

->clinozoisita

■clinozoisita

Part. sil.: cli_no_zoi_si_ta

f MINERAL Silicat d’alumini i calci, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->clínquer

clínquer

m CONSTR Producte que hom obté de calcinar els principals constituents del ciment fins a la fusió parcial, abans de triturar-los.

->clintonita

clintonita

f MINERAL Aluminosilicat de calci, magnesi i ferro, del grup de les miques càlciques (o fràgils).

->cliònids

cliònids

Part. sil.: cli_ò_nids

m ZOOL 1 pl Família de porífers de la subclasse dels monactinèl·lides, que inclou l’esponja perforant.

2 sing Porífer de la família dels cliònids.

->clip

■clip

[mot angl. que significa ‘pinça’]

m 1 1 Petita pinça de metall, plàstic, etc., de formes diverses, que serveix per a subjectar els cabells, la roba, etc.

2 OFICINA Pinça formada per un fil metàl·lic o plàstic doblegat sobre si mateix formant generalment dues voltes, enmig de les quals hom subjecta els papers que cal mantenir units.

2 TRANSP Accessori acoblat als pedals de la bicicleta que permet de recolzar-hi el peu tot subjectant-lo per mitjà d’una corretja.

3 TV Videoclip.

->clipeasteroides

■clipeasteroides

Part. sil.: cli_pe_as_te_roi_des

m ZOOL 1 pl Ordre d’equinoderms equinoïdeus de contorn pentagonal o arrodonit, propis de les mars càlides, amb un registre fòssil que es remunta al paleogen.

2 sing Equinoderm de l’ordre dels clipeasteroides.

->clíper

■clíper

m MAR Veler ràpid que solia arborar aparell rodó o de veles de ganivet.

->clipi

■clipi

m ENTOM Placa del cap dels insectes, per sota del front, limitada lateralment per les mandíbules.

->clisèrie

clisèrie

Part. sil.: cli_sè_ri_e

f GEOBOT Catena de tipus de vegetació de clima en sentit latitudinal, altitudinal o àdhuc amb la distància creixent o decreixent a la mar.

->clisi

■clisi

[del gr. klísis ‘inclinació’ (cf. enclisi i proclisi)]

f LING Adjunció de clítics.

->clisímetre

■clisímetre

m TOPOG Instrument per a determinar la diferència de nivell entre dos punts o més de terrenys molt inclinats, o bé per a traçar sobre el terreny una recta d’un pendent determinant.

->clissar

■clissar

[d’origen incert, podria derivar del verb eclipsar-se, en el sentit de ‘quedar-se absort, perdre el món de vista’, o bé -potser no tan segur- tractar-se d’un mot d’argot caló; 1a FONT: c. 1880]

v 1 tr Veure, reparar. L’han ben clissat.

2 clissar-hi Veure-hi. No hi clissa gaire.

3 clissar-s’hi Veure-s’hi. Amb tan poca llum, no ens hi clissem.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clissar

GERUNDI: clissant

PARTICIPI: clissat, clissada, clissats, clissades

INDICATIU PRESENT: clisso, clisses, clissa, clissem, clisseu, clissen

INDICATIU IMPERFET: clissava, clissaves, clissava, clissàvem, clissàveu, clissaven

INDICATIU PASSAT: clissí, clissares, clissà, clissàrem, clissàreu, clissaren

INDICATIU FUTUR: clissaré, clissaràs, clissarà, clissarem, clissareu, clissaran

INDICATIU CONDICIONAL: clissaria, clissaries, clissaria, clissaríem, clissaríeu, clissarien

SUBJUNTIU PRESENT: clissi, clissis, clissi, clissem, clisseu, clissin

SUBJUNTIU IMPERFET: clissés, clissessis, clissés, clisséssim, clisséssiu, clissessin

IMPERATIU: clissa, clissi, clissem, clisseu, clissin

->clister

■clister

m FARM Clisteri.

->clisteri

■clisteri

m FARM Ènema.

->clisto-

■clisto-

Forma prefixada del mot grec kleistós, que significa ‘clos’. Ex.: clistogàmia, clistopètal.

->clistocarp

clistocarp

m BOT 1 En els fongs, cos esporífer indehiscent.

2 En les molses, esporangi inoperculat.

3 Fruit indehiscent (com la núcula, la drupa i la baia).

->clistocàrpic

clistocàrpic -a

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent al clistocarp.

2 Dit, en general, dels organismes de fructificació indehiscent.

->clistògam

■clistògam -a

adj BOT 1 Dit de les flors que presenten clistogàmia.

2 Dit de les plantes de flors clistògames.

->clistogàmia

■clistogàmia

Part. sil.: clis_to_gà_mi_a

f BOT Tipus de pol·linització en què la flor és fecundada pel seu propi pol·len, perquè aquesta no arriba a obrir-se.

->clistoteci

■clistoteci

m BOT Ascocarp propi d’alguns pirenomicets format per un cos més o menys esfèric i indehiscent que conté els ascs al seu interior.

->clistró

clistró

m ELECTRÒN Tub electrònic emprat per a produir o amplificar oscil·lacions de freqüència molt elevada, basat en la modulació de velocitat dels electrons.

->clitel

■clitel

m ZOOL Regió diferenciada que afecta uns quants segments del cos dels oligoquets i dels hirudinis i que consisteix en un reinflament epidèrmic degut a una multiplicació de les cèl·lules mucoses.

->clitel·lat

clitel·lat -ada

ZOOL 1 adj Dit dels anèl·lids que són proveïts de clitel.

2 m pl Grup d’anèl·lids que comprèn els oligoquets i els hirudinis.

->clític

■clític -a

[del gr. klitikós ‘que inclina’, del verb klínō ‘inclinar’]

adj i m LING Dit del mot que, en una unitat accentual, no és accentuat.

->clitocibe

■clitocibe

m BOT Nom de diverses espècies de bolets del gènere Clitocybe, d’hàbitats i morfologies molt variats, de barret deprimit o en forma d’embut, amb el marge involut, de vegades estriat, i làmines més o menys arquejades, decurrents, primes, denses i generalment pàl·lides.

->clitorid-

clitorid-

Forma prefixada del mot grec kleitorís, kleitorídos, que significa ‘clítoris’. Ex.: clitoridectomia.

->clitoridectomia

■clitoridectomia

Part. sil.: cli_to_ri_dec_to_mi_a

f Ablació quirúrgica del clítoris.

->clitoridi

■clitoridi -ídia

[de clítoris]

adj Relatiu o pertanyent al clítoris.

->clitoridisme

clitoridisme

m 1 PAT 1 Hipertròfia del clítoris.

2 Erecció patològica del clítoris.

2 PSIQ Tendència de tipus masturbatori, per una excessiva sensibilitat del clítoris.

->clitorido-

clitorido-

Forma prefixada del mot grec kleitorís, kleitorídos, que significa ‘clítoris’. Ex.: clitoridomania.

->clitoridomania

clitoridomania

Part. sil.: cli_to_ri_do_ma_ni_a

f PSIQ Habitud de masturbació clitorídia.

->clítoris

■clítoris

[del gr. kleitorís, -ídos, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

m ANAT Òrgan erèctil femení situat a l’angle anterior de la vulva.

->clitorisme

clitorisme

m Clitoridisme.

->clitoromania

clitoromania

Part. sil.: cli_to_ro_ma_ni_a

f PSIQ Clitoridomania.

->clivatge

■clivatge

[de l’angl. cleavage, de to cleave ‘fendre, partir’; 1a FONT: c. 1925]

m 1 GEOL Esquistositat.

2 JOI Talla inicial d’un diamant, realitzada segons un pla de cristal·lització.

3 MINERAL Propietat d’alguns minerals de trencar-se, sota l’acció d’un xoc, seguint uns plans determinats, sovint paral·lels entre ells, anomenats plans de clivatge.

->clivell

■clivell

[variant tardana (s. XIX) de crivell, possiblement per una assimilació a distància de la segona consonant inicial cl- i també per influx de mots parònims més o menys afins, com clenxar, clavar]

m 1 Clivella que va de cap a cap d’una peça de suro, de fusta, etc.

2 PINT Anomalia que afecta perpendicularment totes les capes pictòriques en els objectes de fusta policromada.

->clivella

■clivella

Cp. esquerda i escletxa 1

[de clivell; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Obertura rectilínia més o menys pregona, com les que es fan en certs cossos en contreure’s.

2 CONSTR Fissura que es produeix en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s’encongeix.

3 GEOMORF Esquerda o obertura llarga i estreta en una roca.

4 PAT Petita fissura produïda a l’epidermis i a la part superficial del derma.

5 PINT Esquerda perpendicular a la superfície pictòrica produïda pel trencament d’una capa o més de vernís, de color o de preparació.

->clivelladís

■clivelladís -issa

[de clivellar]

adj Que es clivella fàcilment.

->clivellar

■clivellar

Cp. crivellar

[de clivella]

v 1 tr Fer clivelles (en una cosa). Tant de sol clivellarà tota la pintura.

2 pron Amb la sequedat la terra es clivellarà.

3 tr PINT Provocar artificialment un clivellat per tal que faci la impressió d’objecte antic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clivellar

GERUNDI: clivellant

PARTICIPI: clivellat, clivellada, clivellats, clivellades

INDICATIU PRESENT: clivello, clivelles, clivella, clivellem, clivelleu, clivellen

INDICATIU IMPERFET: clivellava, clivellaves, clivellava, clivellàvem, clivellàveu, clivellaven

INDICATIU PASSAT: clivellí, clivellares, clivellà, clivellàrem, clivellàreu, clivellaren

INDICATIU FUTUR: clivellaré, clivellaràs, clivellarà, clivellarem, clivellareu, clivellaran

INDICATIU CONDICIONAL: clivellaria, clivellaries, clivellaria, clivellaríem, clivellaríeu, clivellarien

SUBJUNTIU PRESENT: clivelli, clivellis, clivelli, clivellem, clivelleu, clivellin

SUBJUNTIU IMPERFET: clivellés, clivellessis, clivellés, clivelléssim, clivelléssiu, clivellessin

IMPERATIU: clivella, clivelli, clivellem, clivelleu, clivellin

->clivellat

■clivellat -ada

[de clivellar; 1a FONT: 1381, Metge]

1 adj Que té clivelles.

2 adj i m PINT Dit de la superfície pictòrica d’un quadre, un retaule, una porcellana i, en general, de qualsevol superfície pintada que és trencada en forma d’una xarxa o un reticle de clivelles que fan dibuixos característics.

3 m FITOPAT Malura criptogàmica produïda pels fongs ascomicets Venturia pirina, que ataca el perer, i V. inaequalis, que ataca el pomer.

->clívia

clívia

Part. sil.: clí_vi_a

f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies de la família de les amaril·lidàcies (Clivia sp), de fulles cintiformes i inflorescències de flors generalment de color taronja.

->clixé

■clixé

[del fr. cliché, íd., d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

[pl -és] m 1 GRÀF 1 Planxa de metall, de cautxú, de plàstic o d’un altre material emmotllable o susceptible d’ésser gravat on hi ha reproduïda en relleu una composició, una imatge, etc., destinada a la impressió tipogràfica, al fotogravat, etc.

2 Motlle en forma de trepa emprat en la impressió serigràfica.

2 FOTOG Negatiu fotogràfic.

3 fig Frase o expressió estereotipada, repetida sense cessar.

->cloaca

■cloaca

Part. sil.: clo_a_ca

[del ll. cloāca, íd.]

f ZOOL Orifici d’origen ectoendodèrmic on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals i que posseeixen els amfibis, els rèptils, els ocells i els mamífers monotremes.

->cloacal

■cloacal

Part. sil.: clo_a_cal

adj Relatiu o pertanyent a la cloaca.

->cloantita

cloantita

Part. sil.: clo_an_ti_ta

f MINERAL Arsenur de níquel, NiAs₃, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->cloasma

■cloasma

Part. sil.: clo_as_ma

m PAT Lesió de la pell consistent en taques pigmentàries, ben delimitades, de contorns irregulars, localitzades gairebé exclusivament a la cara.

->cloca

■cloca

[del ll. vg. *clŏcca, íd.]

f Lloca.

->cloc-cloc

■cloc-cloc

[d’origen onomatopeic, del crit de la gallina]

m Onomatopeia amb què hom imita la veu de la gallina.

->cloc-piu

■cloc-piu

Part. sil.: cloc-piu

[d’origen onomatopeic]

adj Onomatopeia emprada en l’expressió estar (o anar) cloc-piu loc verb Dit dels ocells que van alacaiguts i arrupits, i també de les persones malaltisses.

->cloenda

■cloenda

Part. sil.: clo_en_da

[del ll. claudenda ‘coses que han d’ésser tancades’, neutre pl. del participi futur passiu del ll. claudĕre ‘tancar’; 1a FONT: 1391]

f 1 1 CONSTR Envà o paret que no forma part de l’estructura resistent d’un edifici i serveix només per a separar dos locals veïns.

2 esp Allò que divideix una cavitat en dues parts o més.

2 Part final amb què hom conclou una dissertació, una conversa, etc.

3 BOT Septe.

4 MOBL Tauler constituït per diverses posts, o bé per placa d’aglomerat, destinat a tapa o fonadura de caixa o de moble.

->cloendat

■cloendat -ada

Part. sil.: clo_en_dat

[de cloenda]

adj 1 Dividit en dues o més parts per una cloenda o per unes quantes.

2 BOT Septat.

->clofa

■clofa

f ANAT ANIM Juntura de la cama amb la cuixa.

->clòfia

■clòfia

Part. sil.: clò_fi_a

f BOT Clofolla.

->clofibrat

clofibrat

m QUÍM ORG i FARM Substància emprada com a hipolipemiant, de fórmula C₁₂H₁₅ClO₃, que té un efecte depressor dels nivells de colesterol.

->clofoll

■clofoll

[alteració de clovella i l’ant. clovoll per influx de corfa (v. clova); 1a FONT: s. XIV]

m 1 Clofolles utilitzades com a combustible o per a fins industrials.

2 Clofolla.

->clofolla

■clofolla

[de clofoll; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 BOT Embolcall llenyós de certs fruits. Clofolles d’ametlla, de castanya, de gla.

2 closca 3 1.

->clofollós

■clofollós -osa

[de clofolla]

adj Que té molta clofolla.

->cloïssa

■cloïssa

Part. sil.: clo_ïs_sa

[de l’oc. prov. clauvisso, alteració de clausisso (enregistrat el l611 clouïsse com a marsellès), der. de claus ‘clos’, d’un ll. *clausicius, der. de clausus ‘tancat’]

f ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis (Tapes decussatus), de valves ovals amb unes fines estries radials que s’entrecreuen amb unes altres de concèntriques, molt apreciat com a aliment.

->clomifè

clomifè

m FARM Pólvores groguenques emprades normalment com a inductores de l’ovulació.

->clon¹

■clon¹

[del gr. klṓn, klōnós ‘brot, plançó’]

m 1 BIOL Conjunt d’organismes originats per multiplicació asexual a partir d’un de sol.

2 GEN Conjunt de molècules idèntiques d’ADN, sovint originades per recombinació, que procedeixen d’una d’ancestral.

->clon²

■clon²

[del gr. klónos ‘moviment convulsiu’]

m PAT Contraccions involuntàries i rítmiques determinades en un grup muscular per l’extensió brusca i passiva dels tendons.

->clonació

clonació

f BIOL i GEN 1 1 Acció de clonar;

2 l’efecte.

2 Obtenció d’organismes idèntics originats del mateix i únic progenitor per reproducció asexual.

->clonal

■clonal

[de clon¹]

adj BIOL Relatiu o pertanyent a un clon.

->clonar

■clonar

[de clon¹]

v tr 1 BIOL Obtenir un conjunt d’organismes o de cèl·lules idèntics a partir d’un únic progenitor.

2 GEN Obtenir una molècula d’ADN híbrida entre una seqüència d’interès que hom desitja de perpetuar, i un ADN plasmídic o víric que actua com a vector.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clonar

GERUNDI: clonant

PARTICIPI: clonat, clonada, clonats, clonades

INDICATIU PRESENT: clono, clones, clona, clonem, cloneu, clonen

INDICATIU IMPERFET: clonava, clonaves, clonava, clonàvem, clonàveu, clonaven

INDICATIU PASSAT: cloní, clonares, clonà, clonàrem, clonàreu, clonaren

INDICATIU FUTUR: clonaré, clonaràs, clonarà, clonarem, clonareu, clonaran

INDICATIU CONDICIONAL: clonaria, clonaries, clonaria, clonaríem, clonaríeu, clonarien

SUBJUNTIU PRESENT: cloni, clonis, cloni, clonem, cloneu, clonin

SUBJUNTIU IMPERFET: clonés, clonessis, clonés, clonéssim, clonéssiu, clonessin

IMPERATIU: clona, cloni, clonem, cloneu, clonin

->clonatge

■clonatge

[de clonar]

m BIOL i GEN Clonació.

->clonazepam

clonazepam

m QUÍM ORG i FARM Derivat clorat del nitrazepam, emprat com a anticonvulsiu en el tractament de l’epilèpsia.

->clònic¹

■clònic¹ -a

[de clon¹]

adj i m BIOL i GEN Dit de l’organisme obtingut per clonació.

->clònic²

■clònic² -a

[de clon²]

adj PAT Relatiu o pertanyent al clon².

->clonidina

clonidina

f QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina, de fórmula C₉H₉Cl₂N₃, emprada en medicina com a antihipertensor.

->clonus

■clonus

m PAT clon².

->clop

■clop

[d’una base ll. *cloppu, metàtesi de *poclu, forma divergent del ll. pōpŭlus ‘pollancre’ (v. poll³, pollancre)]

m BOT Pollancre.

->clopí

clopí

m BOT Orellana.

->clopissa

■clopissa

[de clop]

f BOT Pollancró.

->clopissó

■clopissó

[de clop]

m BOT Gírgola.

->cloqueig

■cloqueig

Part. sil.: clo_queig

[de cloquejar]

m Acció de cloquejar.

->cloquejar

■cloquejar

[de cloca]

v intr 1 Fer cloc-cloc la gallina. La gallina cloqueja: potser ja ha fet l’ou.

2 cloquejar el cap fig Atordir o atordir-se algú. Amb tants sorolls em cloquejava el cap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cloquejar

GERUNDI: cloquejant

PARTICIPI: cloquejat, cloquejada, cloquejats, cloquejades

INDICATIU PRESENT: cloquejo, cloqueges, cloqueja, cloquegem, cloquegeu, cloquegen

INDICATIU IMPERFET: cloquejava, cloquejaves, cloquejava, cloquejàvem, cloquejàveu, cloquejaven

INDICATIU PASSAT: cloquegí, cloquejares, cloquejà, cloquejàrem, cloquejàreu, cloquejaren

INDICATIU FUTUR: cloquejaré, cloquejaràs, cloquejarà, cloquejarem, cloquejareu, cloquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cloquejaria, cloquejaries, cloquejaria, cloquejaríem, cloquejaríeu, cloquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cloquegi, cloquegis, cloquegi, cloquegem, cloquegeu, cloquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cloquegés, cloquegessis, cloquegés, cloquegéssim, cloquegéssiu, cloquegessin

IMPERATIU: cloqueja, cloquegi, cloquegem, cloquegeu, cloquegin

->cloquer

■cloquer

m ARQUIT campanar 1.

->clor

■clor

[del gr. khlōrós ‘verd clar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM [símb: Cl] Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de nombre atòmic 17 i de pes atòmic 35,453.

->clor-

■clor-

1 Forma prefixada del mot grec klhōrós, que significa ‘verd clar’. Ex.: clorènquima, cloràntia.

2 QUÍM Prefix emprat en la nomenclatura no sistemàtica en substitució de cloro-.

->cloració

■cloració

Part. sil.: clo_ra_ci_ó

[de clorar]

f QUÍM Halogenació amb clor, introducció d’una molècula de clor o més en una molècula, especialment en una molècula orgànica.

->cloral

cloral

m QUÍM ORG Tricloroacetaldehid, compost estable, de fórmula Cl₃C·CHO, que forma amb facilitat hidrats, hemiacetals i productes d’addició amb l’amoníac.

->clorambucil

clorambucil

m QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina emprada en medicina com a antineoplàstic, especialment en la leucèmia limfocitària.

->cloramfenicol

■cloramfenicol

m QUÍM ORG i FARM Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae o per síntesi orgànica.

->cloramina

■cloramina

f QUÍM Nom genèric dels derivats clorats de l’àcid p-metil-fenil sulfònic.

->cloràntia

■cloràntia

Part. sil.: clo_ràn_ti_a

f BOT 1 Fenomen que es dóna en els el·lèbors i altres plantes, consistent en la similitud de les peces florals amb les fulles.

2 Virescència de la flor.

->clorapatita

■clorapatita

f MINERAL Clorofosfat de calci, Ca₅(PO₄)₃Cl, mineral del grup de les apatites que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->clorar

■clorar

[de clor]

v tr QUÍM 1 Sotmetre (una substància, un compost) a cloració.

2 Addicionar la quantitat necessària de clor (a l’aigua d’ús domèstic o de les piscines) a fi d’esterilitzar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clorar

GERUNDI: clorant

PARTICIPI: clorat, clorada, clorats, clorades

INDICATIU PRESENT: cloro, clores, clora, clorem, cloreu, cloren

INDICATIU IMPERFET: clorava, cloraves, clorava, cloràvem, cloràveu, cloraven

INDICATIU PASSAT: clorí, clorares, clorà, cloràrem, cloràreu, cloraren

INDICATIU FUTUR: cloraré, cloraràs, clorarà, clorarem, clorareu, cloraran

INDICATIU CONDICIONAL: cloraria, cloraries, cloraria, cloraríem, cloraríeu, clorarien

SUBJUNTIU PRESENT: clori, cloris, clori, clorem, cloreu, clorin

SUBJUNTIU IMPERFET: clorés, cloressis, clorés, cloréssim, cloréssiu, cloressin

IMPERATIU: clora, clori, clorem, cloreu, clorin

->clorargirita

clorargirita

f MINERAL Clorur d’argent, AgCl, mineral que cristal·litza en el sistema regular.

->clorat

■clorat -ada

[de clor- i -at²]

1 adj QUÍM Que conté clor.

2 m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid clòric.

2 Anió de fórmula ClO^-˜₃, que hom pot considerar derivat de l’àcid clòric per pèrdua de l’hidrogen.

->cloratat

cloratat -ada

adj QUÍM Que conté clorat, fet a base de clorat. Explosiu cloratat. Ingredient cloratat.

->clorazepat

clorazepat

m QUÍM ORG i FARM Psicofàrmac anxiolític, derivat benzodiazepínic de fórmula C₁₆H₁₃ClN₂O₄, emprat en el tractament de neurosi amb tensió i ansietat, en l’abstinència alcohòlica i com a anticonvulsiu.

->clorel·la

clorel·la

f BOT Gènere d’algues verdes unicel·lulars de l’ordre de les clorococcals (Chlorella sp), pròpies d’aigües mesosapròbies i fàcils de conrear, molt emprades en l’estudi de la fotosíntesi.

->clorèmia

■clorèmia

Part. sil.: clo_rè_mi_a

f FISIOL Taxa del clor en el sèrum sanguini.

->clorènquima

clorènquima

m BOT Parènquima verd, assimilador, en especial el corresponent al mesofil·le de la fulla.

->clorhexidina

clorhexidina

f QUÍM ORG i FARM Derivat de la biguanida amb potent activitat antisèptica.

->clorhidrat

■clorhidrat

m QUÍM ORG Compost format per l’addició d’àcid clorhídric sobre una base orgànica nitrogenada.

->clorhídria

■clorhídria

Part. sil.: clor_hí_dri_a

f FISIOL En el suc gàstric, taxa d’àcid clorhídric lliure i de clor combinat amb les matèries orgàniques.

->clorhídric

■clorhídric -a

[de clor- i -hídric]

adj 1 Que conté àcid clorhídric.

2 àcid clorhídric QUÍM INORG Nom amb què és coneguda la solució aquosa del clorur d’hidrogen.

->clòric

■clòric -a

[de clor]

adj QUÍM INORG 1 Pertanyent al clor.

2 Que conté clor.

3 esp Dit dels composts de clor en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +5.

->clorinitat

clorinitat

[de clor]

f ECOL i OCEANOG Contingut de clor de l’aigua de mar.

->clorit

clorit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid clorós.

2 Anió de fórmula ClO^-˜₂.

->clorita

■clorita

f MINERAL Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals relacionats amb el grup de les miques, formats per tetràedres de SiO₄ enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla, de color verd, que són components de les argiles i de les roques metamòrfiques.

->clorític

■clorític -a

adj GEOL Que és compost de clorita, que en conté.

->cloritització

cloritització

Part. sil.: clo_ri_tit_za_ci_ó

f MINERAL Procés de descomposició que té lloc en piroxens, amfíbols, granats, biotites i vesuvianites a través del qual es transformen en mineral de la sèrie de la clorita.

->cloritoide

■cloritoide

Part. sil.: clo_ri_toi_de

m MINERAL Silicat alumínic de ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->cloritós

■cloritós -osa

adj MINERAL Compost de clorita o que en té l’aspecte.

->cloro-

■cloro-

1 Forma prefixada del mot grec khlōrós, que significa ‘verd clar’. Ex.: clorofil·la, cloroplast.

2 QUÍM Prefix emprat per a indicar que una substància orgànica conté clor. Ex.: clorobenzè, cloroform.

3 QUÍM Prefix que indica el lligand clorur en la denominació sistemàtica dels composts complexos. Ex.: anió tetracloroaluminat.

->cloroacètic

cloroacètic, àcid

Part. sil.: clo_ro_a_cè_tic

QUÍM Àcid monocloroacètic o monocloroetanoic, derivat de l’àcid acètic per substitució d’un àtom d’hidrogen del seu grup metil per un àtom de clor; és relativament fort, irritant de la pell i les mucoses.

->cloroapatita

cloroapatita

Part. sil.: clo_ro_a_pa_ti_ta

f MINERAL Clorofosfat de calci, (PO₅)₄ClCa₆, mineral que representa un terme extrem dins la mescla isomorfa que generalment hom engloba sota el terme d’apatita.

->cloroàuric

cloroàuric, àcid

Part. sil.: clo_ro_àu_ric

[H(AuCl₄)] QUÍM Tetracloroaurat (III) d’hidrogen resultant de l’atac de l’or metàl·lic amb aigua règia que cristal·litza en un sòlid de color de groc brillant a groc rogenc.

->clorobacteriàcies

clorobacteriàcies

Part. sil.: clo_ro_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de forma bacil·lar, immòbils i anaerobis estrictes.

2 sing Bacteri de la família de les clorobacteriàcies.

->clorobutanol

clorobutanol

m QUÍM ORG Acetona-cloroform.

->clorococcals

clorococcals

f pl BOT Ordre d’algues verdes de la subclasse de les coccofícides que comprèn espècies unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial o parietal.

->clorocruorina

clorocruorina

Part. sil.: clo_ro_cru_o_ri_na

f BIOQ i FISIOL ANIM Pigment respiratori verd i vermell de la sang de certs anèl·lids poliquets.

->cloroetà

cloroetà

Part. sil.: clo_ro_e_tà

m QUÍM ORG Clorur d’etil.

->cloroetilè

cloroetilè

Part. sil.: clo_ro_e_ti_lè

m QUÍM ORG i PLÀST Clorur de vinil.

->clorofenol

clorofenol

m QUÍM ORG Compost que conté un àtom de clor unit a un grup fenol.

->clorofícies

■clorofícies

Part. sil.: clo_ro_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe de cloròfits integrada per algues unicel·lulars que comprèn les subclasses de les monadofícies, les coccofícides, les septofícides i les sifonofícides.

2 sing Alga de la classe de les clorofícies.

->clorofil·la

■clorofil·la

[de cloro- i el gr. phýllon ‘fulla’]

f BIOQ Pigment verd que presenten les plantes i els protocarionts fotosintetitzadors i que té la seva funció específica en la fotosíntesi.

->clorofil·lació

■clorofil·lació

Part. sil.: clo_ro_fil_la_ci_ó

f BIOQ Descomposició de l’anhídrid carbònic pels cloroplasts sota la influència de la llum solar.

->clorofíl·lic

■clorofíl·lic -a

[de clorofil·la]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la clorofil·la.

2 Que conté clorofil·la.

->cloròfits

■cloròfits

m BOT 1 pl Divisió de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.

2 sing Planta de la divisió dels cloròfits.

->clorofluorocarboni

■clorofluorocarboni

m QUÍM [sigla CFC] Compost format per clor, fluor i carboni utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents.

->clorofluorocarbur

■clorofluorocarbur

m QUÍM [sigla CFC] Clorofluorocarboni.

->cloroform

■cloroform

[de cloro- i form, radical de fòrmic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM ORG Triclorometà, líquid volàtil, de fórmula CHCl₄, emprat en l’obtenció de refrigerants, propel·lents i plàstics de fluorocarboni, en l’obtenció de colorants i com a anestèsic general.

->clorofòrmic

clorofòrmic -a

[de cloro- i fòrmic]

adj Relatiu o pertanyent al cloroform.

->cloroformització

■cloroformització

Part. sil.: clo_ro_for_mit_za_ci_ó

[de cloroformitzar]

f 1 Acció de cloroformitzar;

2 l’efecte.

->cloroformitzar

■cloroformitzar

[de cloroform]

v tr CIR Administrar el cloroform per produir anestèsia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cloroformitzar

GERUNDI: cloroformitzant

PARTICIPI: cloroformitzat, cloroformitzada, cloroformitzats, cloroformitzades

INDICATIU PRESENT: cloroformitzo, cloroformitzes, cloroformitza, cloroformitzem, cloroformitzeu, cloroformitzen

INDICATIU IMPERFET: cloroformitzava, cloroformitzaves, cloroformitzava, cloroformitzàvem, cloroformitzàveu, cloroformitzaven

INDICATIU PASSAT: cloroformitzí, cloroformitzares, cloroformitzà, cloroformitzàrem, cloroformitzàreu, cloroformitzaren

INDICATIU FUTUR: cloroformitzaré, cloroformitzaràs, cloroformitzarà, cloroformitzarem, cloroformitzareu, cloroformitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cloroformitzaria, cloroformitzaries, cloroformitzaria, cloroformitzaríem, cloroformitzaríeu, cloroformitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cloroformitzi, cloroformitzis, cloroformitzi, cloroformitzem, cloroformitzeu, cloroformitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cloroformitzés, cloroformitzessis, cloroformitzés, cloroformitzéssim, cloroformitzéssiu, cloroformitzessin

IMPERATIU: cloroformitza, cloroformitzi, cloroformitzem, cloroformitzeu, cloroformitzin

->clorogènic

clorogènic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid clorogènic.

2 àcid clorogènic Factor important del metabolisme de diverses plantes, de fórmula C₂₇H₂₉O₉.

->cloroma

cloroma

m PAT Tumor, de coloració verdosa, que es dóna preferentment en les regions frontoparietals del crani.

->cloròmetre

cloròmetre

[de cloro- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM Aparell destinat a indicar la quantitat de clor continguda en un líquid.

->clorometria

clorometria

Part. sil.: clo_ro_me_tri_a

m QUÍM ANAL Determinació analítica del clor actiu que contenen determinats blanquejants.

->cloromètric

cloromètric -a

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la clorometria.

->cloromicetina

cloromicetina

f QUÍM ORG i FARM Cloramfenicol.

->cloromonadals

■cloromonadals

f pl BOT Cloromonadofícies.

->cloromonadines

cloromonadines

f pl BOT Cloromonadofícies.

->cloromonadofícies

cloromonadofícies

Part. sil.: clo_ro_mo_na_do_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe d’algues unicel·lulars inclosa en el gran grup dels cromòfits.

2 sing Alga de la classe de les cloromonadofícies.

->cloropicrina

cloropicrina

f QUÍM ORG Tricloronitrometà, líquid oliós, de fórmula CCl₃NO₂, obtingut per acció de l’àcid pícric amb hipoclorit de calci.

->cloroplast

■cloroplast

m CIT Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.

->cloroplàstic

cloroplàstic -a

adj Relatiu o pertanyent al cloroplast.

->cloroplastina

cloroplastina

f FISIOL VEG Complex de proteïna i clorofil·la amb activitat enzimàtica sobre la fotòlisi de l’aigua en la fotosíntesi.

->cloroplatinat

cloroplatinat

m QUÍM INORG Qualsevol sal de l’àcid cloroplatínic o hexacloroplatinat (IV) d’hidrogen.

->cloroplatínic

cloroplatínic -a

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid cloroplatínic.

2 àcid cloroplatínic Hexacloroplatinat (IV) d’hidrogen.

->cloroprè

■cloroprè

m QUÍM IND Monòmer emprat per a la síntesi del cautxú sintètic conegut per neoprè.

->clorós

■clorós -osa

[de clor]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al clor.

2 Que conté clor.

3 esp Dit dels composts de clor en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +3. Àcid clorós.

->clorosi

■clorosi

f 1 FISIOL VEG i FITOPAT Síntesi deficient de clorofil·la, patent especialment en les fulles per llur color groc clar.

2 PAT Anèmia que apareix quasi exclusivament en el sexe femení, durant la pubertat o l’adolescència.

->clorosulfònic

clorosulfònic, àcid

[ClSO₃H] QUÍM ORG Halooxoàcid del sofre obtingut per tractament del triòxid de sofre amb clorur d’hidrogen.

->cloròtic

■cloròtic -a

FISIOL VEG i PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la clorosi.

2 adj i m i f Afectat per la clorosi.

->clorotil

clorotil

m MINERAL Agardita.

->clorpromazina

clorpromazina

f QUÍM ORG i FARM Fàrmac antipsicòtic, de fórmula C₁₇H₁₉ClN₂S, emprat com a tranquil·litzant i antiemètic.

->clortalidona

clortalidona

f QUÍM ORG i FARM Substància estructuralment semblant a les tiazides i amb propietats diürètiques similars.

->clortetraciclina

clortetraciclina

f FARM Antibiòtic del grup de les tetraciclines, aïllat del Streptomyces aureofaciens.

->clorur

■clorur

[de clor- i -ur²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM INORG 1 Combinació de clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen.

2 Anió Cl^- que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid clorhídric per pèrdua de l’hidrogen.

->clorurat

■clorurat -ada

adj QUÍM Que conté clorur. Aigua mineral clorurada.

->clos

■clos -a

[participi substantivat de cloure]

1 adj 1 Circuït, aïllat completament de l’exterior. Un jardí, un bosc, clos.

2 camp clos ant Camp circuït de barreres, per als torneigs.

2 adj fig Retret, no gens comunicatiu.

3 m Terreny circuït de parets, de reixes, de tanques, etc.

4 f Acció de circuir o de fer un clos.

5 f Acció de cloure’s.

6 f Tanca feta amb pedres o amb troncs que serveix per a delimitar un camp o un prat, principalment per evitar que hi entri el bestiar.

7 f Tanca o envà que separa completament dues coses.

8 f Terreny clos destinat al pasturatge.

9 f Terreny deprimit i tancat, especialment el format per un antic cràter volcànic.

10 f Part que acaba alguna cosa, especialment un edifici.

11 f Darrer solc de la llaurada.

->closca

■closca

Cp. l’acc. 1 amb conquilla 1

[probable alteració de casca per influx de clova (v. clova); 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ZOOL Embolcall dur i rígid d’un animal, com el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscs i l’ossi i corni dels quelonis.

2 sense closca fig A mig fer.

2 1 ANAT Conjunt d’ossos que formen la part superior del crani.

2 ésser dur de closca fig Ésser d’intel·ligència obtusa.

3 1 Embolcall calcari de l’ou.

2 no haver sortit encara de la closca (o sortir tot just de la closca) fig Ésser encara jove, inexperimentat.

4 1 BOT Clofolla.

2 closca de nou fig Embarcació molt petita.

->closcada

■closcada

[de closca]

f Cop pegat amb la mà al cap d’algú.

->closcar

■closcar

[de closca]

v tr Pegar cops al cap o closca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: closcar

GERUNDI: closcant

PARTICIPI: closcat, closcada, closcats, closcades

INDICATIU PRESENT: closco, closques, closca, closquem, closqueu, closquen

INDICATIU IMPERFET: closcava, closcaves, closcava, closcàvem, closcàveu, closcaven

INDICATIU PASSAT: closquí, closcares, closcà, closcàrem, closcàreu, closcaren

INDICATIU FUTUR: closcaré, closcaràs, closcarà, closcarem, closcareu, closcaran

INDICATIU CONDICIONAL: closcaria, closcaries, closcaria, closcaríem, closcaríeu, closcarien

SUBJUNTIU PRESENT: closqui, closquis, closqui, closquem, closqueu, closquin

SUBJUNTIU IMPERFET: closqués, closquessis, closqués, closquéssim, closquéssiu, closquessin

IMPERATIU: closca, closqui, closquem, closqueu, closquin

->closcat

■closcat -ada

[de closca; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Proveït de closca.

->closell

■closell

[de clos]

m CONSTR Desguàs d’un camí o d’una carretera que es compon d’arqueta de recollida, de conducte i de boca de sortida.

->closquet

■closquet

[de closca; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Copet, especialment a la closca del cap.

->closqueta

■closqueta

f Coberta de drap fi, randat, que hom posava als infants nounats sota la gorreta.

->closteri

closteri

m BOT Gènere d’algues verdes unicel·lulars de l’ordre de les desmidials (Closterium sp), en forma de mitja lluna o de cigar, generalment grosses.

->clostèrium

clostèrium

Part. sil.: clos_tè_ri_um

m BOT Closteri.

->clostridi

■clostridi

m MICROB Gènere de bacteris grampositius de la família de les bacil·làcies (Clostridium sp), en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores.

->clot

■clot

[d’origen incert, possiblement preromà, d’un *klŏpton ‘amagatall, forat per a amagar-se’, d’una llengua indoeuropea; 1a FONT: s. X]

m 1 1 Concavitat en la superfície d’un cos sòlid. L’aigua ha fet un clot al jardí.

2 clot del llit Concavitat que deixa en el llit un cos que hi ha jagut.

2 Lloc baix voltat d’elevacions. Té l’hort en un clot i la casa al cim d’un pujol.

3 esp 1 Excavació feta en un terreny per servir de receptacle, especialment per a plantar-hi una planta. En aquest clot plantarem el pi.

2 Fossa per als morts.

3 anar (o anar-se’n) al clot Morir-se una persona. En quatre dies se n’ha anat al clot.

4 ésser un clot d’arena (o beure més que un clot d’arena) fig Ésser un gran bevedor.

->clota

■clota

[de clot; 1a FONT: s. X]

f Clot gran.

->clotada

■clotada

[de clot; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Espai de terreny entre terrenys més alts.

->clotar

■clotar

[de clot; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr VITIC Capficar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clotar

GERUNDI: clotant

PARTICIPI: clotat, clotada, clotats, clotades

INDICATIU PRESENT: cloto, clotes, clota, clotem, cloteu, cloten

INDICATIU IMPERFET: clotava, clotaves, clotava, clotàvem, clotàveu, clotaven

INDICATIU PASSAT: clotí, clotares, clotà, clotàrem, clotàreu, clotaren

INDICATIU FUTUR: clotaré, clotaràs, clotarà, clotarem, clotareu, clotaran

INDICATIU CONDICIONAL: clotaria, clotaries, clotaria, clotaríem, clotaríeu, clotarien

SUBJUNTIU PRESENT: cloti, clotis, cloti, clotem, cloteu, clotin

SUBJUNTIU IMPERFET: clotés, clotessis, clotés, clotéssim, clotéssiu, clotessin

IMPERATIU: clota, cloti, clotem, cloteu, clotin

->clotell

■clotell

[de clot]

m Clatell.

->clotellada

clotellada

[de clotell]

f dial Clatellada.

->cloterada

■cloterada

[de clot]

f Clotada.

->clotet

■clotet

[de clot; 1a FONT: s. XV]

m 1 Clot petit.

2 joc del clotet JOCS Clotxa.

->clotoide

■clotoide

Part. sil.: clo_toi_de

f GEOM i OBR PÚBL Corba en què el radi de curvatura varia d’una manera inversament proporcional a la distància recorreguda, amb la qual cosa es facilita el canvi de direcció als vehicles que circulen per una carretera.

->clotós

■clotós -osa

[de clot]

adj 1 Ple de clots. Terreny clotós.

2 pa clotós Pa ullat.

->clotut

■clotut -uda

[de clot; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj 1 Que fa un clot ben marcat, dit especialment de les galtes.

2 cara clotuda De galtes clotudes.

->clotxa¹

■clotxa¹

[possiblement d’una base preromana indoeuropea *klott/kā o *kloptĭkā, der. de *klŏpton, ètim de clot]

f 1 Closca.

2 Clot de poca profunditat.

3 GASTR A la regió de l’Ebre, pa rodó buidat parcialment de molla i omplert principalment d’arengades i cebes, tomàquets i alls escalivats.

4 JOCS Joc d’infants en què els jugadors tracten de ficar una moneda, una pedra, una bala, etc., en un clot circular fet a terra tirant-la-hi des d’una certa distància, i guanya el qui la hi fa anar a dins o més a la vora. Jugar a la clotxa.

->clotxa²

■clotxa²

[del fr. cloche ‘campana’, per la forma folgada i acampanada de la peça de vestir]

f ant Vestidura femenina i masculina ampla i llarga.

->clotxeta

■clotxeta

[de clotxa¹]

f clotxa¹ 4.

->clòtxina

■clòtxina

[del ll. vg. *clŏcĭla, alteració del ll. cochlĕa ‘petxina’, amb possible influx moss. en el tractament fonètic del mot; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f ZOOL Petxina grossa.

->cloure

■cloure

Part. sil.: clou_re

[del ll. claudĕre ‘tancar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[p p clos closa] v 1 tr Fer que quelcom cobreixi l’obertura (d’alguna cosa) de manera que resti aïllada de l’exterior. Clou bé l’ampolla, que no s’esbravi la cervesa.

2 1 tr Fer que (quelcom) tanqui alguna cosa. Cloure les parpelles, els llavis, les dents.

2 cloure la mà (o el puny) p ext Replegar els dits sobre el palmell de la mà.

3 cloure’s una flor Replegar els pètals, tancar-se la corol·la.

4 cloure una carta Plegar-la i segellar-la.

3 1 pron Tancar-se. Cloure’s una ferida.

2 cloure els ulls Tancar els ulls ajuntant les parpelles.

3 cloure la boca Tancar la boca ajuntant els llavis.

4 cloure la boca (a algú) fig Fer-lo callar.

5 cloure l’ull fig Adormir-se.

4 tr abs Cobrir bé una obertura de manera que tanqui hermèticament. Aquest tap clou molt bé. El pany tanca bé, però la porta no clou.

5 tr encloure 1. S’ha clos el dit a la porta.

6 tr 1 Terminar (una cosa). Cloure la sessió.

2 Acordar definitivament. Jo no clouria res fins que ell no ho vegi.

3 cloure un compte ECON Sumar el dèbit i el crèdit d’un compte un cop saldat.

7 intr Haver posat totes les dents. El nostre cavall ja ha clos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cloure

GERUNDI: cloent

PARTICIPI: clos, closa, closos, closes

INDICATIU PRESENT: cloc, clous, clou, cloem, cloeu, clouen

INDICATIU IMPERFET: cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen

INDICATIU PASSAT: cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren

INDICATIU FUTUR: clouré, clouràs, clourà, clourem, cloureu, clouran

INDICATIU CONDICIONAL: clouria, clouries, clouria, clouríem, clouríeu, clourien

SUBJUNTIU PRESENT: clogui, cloguis, clogui, cloguem, clogueu, cloguin

SUBJUNTIU IMPERFET: clogués, cloguessis, clogués, cloguéssim, cloguéssiu, cloguessin

IMPERATIU: clou, clogui, cloguem, cloeu, cloguin

->clova

■clova

[del cèlt. knoua ‘nou [fruit]’, amb acomodació al llatí o al romanç; 1a FONT: 1335]

f 1 Clofolla.

2 Valva.

3 SUR Part exterior i llenyosa del suro.

->clovella

■clovella

[de clova; 1a FONT: s. XIII]

f Clofolla.

->clovellós

■clovellós -osa

[de clovella]

adj Que té molta clovella.

->clóver

clóver

m BOT Enclova.

->clown

■clown^* [kláwn]

[mot angl., d’una arrel germ. que significa ‘terròs’, d’on els significats de ‘pagès, rústic’ i ‘mal educat’, més tard, ‘còmic pagès’ i, finalment, "bufó, pallasso’]

m 1 ESPECT Pallasso de rostre enfarinat i vestits llampants que forma parella amb l’august.

2 TEAT Personatge satíric de l’antic teatre anglès.

->cloxacil·lina

cloxacil·lina

f FARM Penicil·lina sintètica.

->club

■club

[mot angl., provinent de l’ant. nòrdic klubba, que significà primer ‘bastó, garrot’ (s. XIII), després ‘reunió en massa’ (s. XVII), ‘assemblea’ (s. XVII) i ‘associació’ (s. XVII); 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Societat o associació de persones amb interessos, afeccions o ideologia comuns.

2 Local on es reuneixen els membres d’un club.

->cluc

■cluc -a

[de aclucar]

adj 1 Dit de l’ull clos o tancat. Caminava amb els ulls clucs i no ensopegava enlloc. Tenia els ulls enaiguats i les parpelles mig cluques.

2 fer (o trobar, etc.) a ulls clucs Fer una cosa sense necessitat de reflexionar-hi ni de considerar-la.

3 saber a ulls clucs Saber molt bé (una cosa).

->cluca

■cluca

[de cluc]

f JOCS Fet i amagar. Jugar a la cluca.

->clucaina

■clucaina

Part. sil.: clu_cai_na

[de cluc i -aina]

f Mot emprat en l’expressió fer la clucaina loc verb Tancar els ulls en morir-se.

->clucales

■clucales

f pl aclucalls 2.

->clucull

■clucull

[de cluc i ull]

m Son curt.

->cluigida

■cluigida

Part. sil.: clui_gi_da

[d’origen incert, possiblement alteració de cruixida, de cruixir]

f BOT Planta arbustiva de la família de les umbel·líferes (Bupleurum gibraltarium), de fulles coriàcies, grosses i lanceolades, umbel·les en raïm o panícula terminal i fruit alat.

->cluniacenc

cluniacenc -a

Part. sil.: clu_ni_a_cenc

1 adj Relatiu o pertanyent al monestir o a la congregació de Cluny.

2 m Monjo de l’abadia de Cluny o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.

->clupeids

■clupeids

Part. sil.: clu_peids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, esvelts, de cos allargat, sovint comprimit i d’escates cicloides i caduques.

2 sing Peix de la família dels clupeids.

->clupeïformes

clupeïformes

Part. sil.: clu_pe_ï_for_mes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat del grup, d’escates generalment cicloides i d’aletes sense radis espinosos.

2 sing Peix de l’ordre dels clupeïformes.

->clusa

■clusa

[del ll. clusa, part. fem. del ll. vg. cludĕre ‘cloure’; 1a FONT: 1292]

f 1 GEOMORF 1 Vall disposada transversalment a la direcció de les capes d’un terreny.

2 Vall que trenca transversalment un anticlinal.

2 HIST i ORG MIL Pas estret i fortificat entre muntanyes.

3 BOT Fruit sec, monosperm o polisperm, procedent de la constricció longitudinal dels carpels d’un gineceu sincàrpic.

->clusiàcies

■clusiàcies

Part. sil.: clu_si_à_ci_es

f pl BOT Gutíferes.

->clúster

■clúster

m 1 INFORM Conjunt d’unitats funcionals interconnectades per mitjà d’una xarxa que actuen com una sola unitat.

2 QUÍM Agrupament d’àtoms d’un mateix element, units entre ells per forces de valència o per forces residuals que mantenen la identitat del conjunt.

->clusterització

clusterització

Part. sil.: clus_te_rit_za_ci_ó

f INFORM Acció de clusteritzar.

->clusteritzar

clusteritzar

v tr INFORM Agrupar (diverses unitats funcionals) per a formar un clúster.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: clusteritzar

GERUNDI: clusteritzant

PARTICIPI: clusteritzat, clusteritzada, clusteritzats, clusteritzades

INDICATIU PRESENT: clusteritzo, clusteritzes, clusteritza, clusteritzem, clusteritzeu, clusteritzen

INDICATIU IMPERFET: clusteritzava, clusteritzaves, clusteritzava, clusteritzàvem, clusteritzàveu, clusteritzaven

INDICATIU PASSAT: clusteritzí, clusteritzares, clusteritzà, clusteritzàrem, clusteritzàreu, clusteritzaren

INDICATIU FUTUR: clusteritzaré, clusteritzaràs, clusteritzarà, clusteritzarem, clusteritzareu, clusteritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: clusteritzaria, clusteritzaries, clusteritzaria, clusteritzaríem, clusteritzaríeu, clusteritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: clusteritzi, clusteritzis, clusteritzi, clusteritzem, clusteritzeu, clusteritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: clusteritzés, clusteritzessis, clusteritzés, clusteritzéssim, clusteritzéssiu, clusteritzessin

IMPERATIU: clusteritza, clusteritzi, clusteritzem, clusteritzeu, clusteritzin

->cm

cm

símb METROL centímetre.

->cM

cM

símb GEN centimòrgan.

->Cm

Cm

símb QUÍM curi.

->cnefoplàncton

cnefoplàncton

m BIOL Plàncton propi d’aigües poc il·luminades, a una profunditat que oscil·la entre 30 i 500 m.

->cneoràcies

■cneoràcies

Part. sil.: cne_o_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals integrada per arbusts de fulles alternes i de flors actinomorfes amb disc ben desenvolupat, que comprèn l’olivella (Cneorum tricoccum).

2 sing Planta de la família de les cneoràcies.

->cnidaris

■cnidaris

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals metazous diploblàstics de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.

2 sing Metazou de l’embrancament dels cnidaris.

->cnidi

cnidi -ídia

adj i m i f De Cnidos (antiga ciutat de l’Àsia Menor).

->cnido-

■cnido-

Forma prefixada del mot grec knídē, que significa ‘ortiga’. Ex.: cnidoblast.

->cnidoblast

cnidoblast

m ZOOL Cèl·lula urticant característica dels cnidaris, que té una funció ofensiva i defensiva.

->cnidocist

cnidocist

m BOT Estructura existent en algunes dinofícies, en forma de cavitat, amb un líquid tòxic a pressió i un filament cargolat en espiral.

->ço

■ço

Hom.: so m

[del ll. vg. ecce-hoc ‘heus ací això’, reduït en una pronúncia laxa a cio©, amb efèresi de la e-; 1a FONT: s. XI]

pron 1 Açò, això, allò.

2 ço del meu (o del teu, etc., o d’altri, o d’algú, etc.) Allò que és propietat meva, teva, etc., allò que pertany a mi, a tu, etc. Despengué molt de ço del seu.

3 ço és a saber (o ço és) Això és.

4 ço que 1 arc El que, allò que. No és digne de ço que desitja.

2 Cosa que. Li ha dit que sí, ço que li ha plagut molt.

5 per ço loc adv Per això, per aquesta causa.

6 per ço que loc conj arc Per tal que.

7 per ço com (o per ço car) loc conj arc Per tal com.

->Co

Co

símb QUÍM i METAL·L cobalt.

->co-

■co-

1 [variant de con- davant de qualsevol lletra] Prefix, del llatí cum, que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’. Ex.: coautor, coexistir, copríncep, coregent, coresponsabilitat.

2 ASTR i MAT Prefix llatí que indica el complement d’un angle o la pertinença a aquest complement. Ex.: codeclinació, cosinus.

->coa

■coa

Part. sil.: co_a

f ant i dial Cua.

->coacció

■coacció

Part. sil.: co_ac_ci_ó

[del ll. coactio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de constrènyer la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.

2 1 DR Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l’oposició injusta o permet d’exigir el compliment de les obligacions.

2 DR PEN Delicte contra la llibertat de la persona, que consisteix a emprar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència material o moral sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol o impedir-li el que la llei no prohibeix.

3 ECOL Interacció establerta entre dos organismes dins un ecosistema.

4 SOCIOL Influència que un grup exerceix sobre els membres del seu àmbit social, i també sobre els del propi grup, per tal que se sotmetin a les lleis i les normes del grup i per impedir que vagin contra la moral, els interessos o la manera de viure d’aquest.

->coaccionador

■coaccionador -a

Part. sil.: co_ac_ci_o_na_dor

[de coaccionar]

adj Que coacciona.

->coaccionar

■coaccionar

Part. sil.: co_ac_ci_o_nar

[de coacció]

v tr Fer coacció (a algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coaccionar

GERUNDI: coaccionant

PARTICIPI: coaccionat, coaccionada, coaccionats, coaccionades

INDICATIU PRESENT: coacciono, coacciones, coacciona, coaccionem, coaccioneu, coaccionen

INDICATIU IMPERFET: coaccionava, coaccionaves, coaccionava, coaccionàvem, coaccionàveu, coaccionaven

INDICATIU PASSAT: coaccioní, coaccionares, coaccionà, coaccionàrem, coaccionàreu, coaccionaren

INDICATIU FUTUR: coaccionaré, coaccionaràs, coaccionarà, coaccionarem, coaccionareu, coaccionaran

INDICATIU CONDICIONAL: coaccionaria, coaccionaries, coaccionaria, coaccionaríem, coaccionaríeu, coaccionarien

SUBJUNTIU PRESENT: coaccioni, coaccionis, coaccioni, coaccionem, coaccioneu, coaccionin

SUBJUNTIU IMPERFET: coaccionés, coaccionessis, coaccionés, coaccionéssim, coaccionéssiu, coaccionessin

IMPERATIU: coacciona, coaccioni, coaccionem, coaccioneu, coaccionin

->coacervació

■coacervació

Part. sil.: co_a_cer_va_ci_ó

f QUÍM i GEN Fenomen pel qual un sistema col·loïdal, en addicionar-li un tercer component, se separa en dues fases.

->coacervar

■coacervar

Part. sil.: co_a_cer_var

v tr QUÍM Fer una coacervació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coacervar

GERUNDI: coacervant

PARTICIPI: coacervat, coacervada, coacervats, coacervades

INDICATIU PRESENT: coacervo, coacerves, coacerva, coacervem, coacerveu, coacerven

INDICATIU IMPERFET: coacervava, coacervaves, coacervava, coacervàvem, coacervàveu, coacervaven

INDICATIU PASSAT: coacerví, coacervares, coacervà, coacervàrem, coacervàreu, coacervaren

INDICATIU FUTUR: coacervaré, coacervaràs, coacervarà, coacervarem, coacervareu, coacervaran

INDICATIU CONDICIONAL: coacervaria, coacervaries, coacervaria, coacervaríem, coacervaríeu, coacervarien

SUBJUNTIU PRESENT: coacervi, coacervis, coacervi, coacervem, coacerveu, coacervin

SUBJUNTIU IMPERFET: coacervés, coacervessis, coacervés, coacervéssim, coacervéssiu, coacervessin

IMPERATIU: coacerva, coacervi, coacervem, coacerveu, coacervin

->coacervat

coacervat

Part. sil.: co_a_cer_vat

m QUÍM i GEN Fase col·loïdal obtinguda en el procés de coacervació.

->coactiu

■coactiu -iva

Part. sil.: co_ac_tiu

[del ll. coactīvus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que constreny la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.

2 GRAM Dit dels verbs que expressen una acció que ha d’ésser feta amb esforç.

->coadjutor

■coadjutor -a

Part. sil.: co_ad_ju_tor

[del ll. coadjūtor, -ōris ‘ajudant, auxiliar’; 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f Persona que n’ajuda una altra en certes coses; assistent. Bisbe coadjutor.

2 adj i m esp CATOL En una parròquia, sacerdot que té el càrrec d’ajudar el rector en les funcions parroquials.

3 adj i m CATOL En alguns ordes religiosos, llec.

->coadjutoria

■coadjutoria

Part. sil.: co_ad_ju_to_ri_a

[de coadjutor]

f Càrrec de coadjutor.

->coadjuvant

■coadjuvant

Part. sil.: co_ad_ju_vant

[de coadjuvar]

1 adj Que coadjuva.

2 m i f DR PROC Persona que intervé en un procés, sense figurar com a part demandant o demandada, per prestar ajut a la defensa d’una de les parts, atès que és titular d’un interès jurídic actual que podria ésser lesionat per la sentència.

->coadjuvar

■coadjuvar

Part. sil.: co_ad_ju_var

[del ll. td. coadjuvare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v intr Donar-se mútua ajuda; cooperar. Tots han coadjuvat en l’acte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coadjuvar

GERUNDI: coadjuvant

PARTICIPI: coadjuvat, coadjuvada, coadjuvats, coadjuvades

INDICATIU PRESENT: coadjuvo, coadjuves, coadjuva, coadjuvem, coadjuveu, coadjuven

INDICATIU IMPERFET: coadjuvava, coadjuvaves, coadjuvava, coadjuvàvem, coadjuvàveu, coadjuvaven

INDICATIU PASSAT: coadjuví, coadjuvares, coadjuvà, coadjuvàrem, coadjuvàreu, coadjuvaren

INDICATIU FUTUR: coadjuvaré, coadjuvaràs, coadjuvarà, coadjuvarem, coadjuvareu, coadjuvaran

INDICATIU CONDICIONAL: coadjuvaria, coadjuvaries, coadjuvaria, coadjuvaríem, coadjuvaríeu, coadjuvarien

SUBJUNTIU PRESENT: coadjuvi, coadjuvis, coadjuvi, coadjuvem, coadjuveu, coadjuvin

SUBJUNTIU IMPERFET: coadjuvés, coadjuvessis, coadjuvés, coadjuvéssim, coadjuvéssiu, coadjuvessin

IMPERATIU: coadjuva, coadjuvi, coadjuvem, coadjuveu, coadjuvin

->coaglutinació

coaglutinació

Part. sil.: co_a_glu_ti_na_ci_ó

f PAT Fenomen pel qual el sèrum de la sang de pacients afectats d’una determinada malaltia infecciosa és capaç d’aglutinar, a més dels microorganismes responsables d’aquesta malaltia, altres gèrmens diferents.

->coàgul

■coàgul

Part. sil.: co_à_gul

[del ll. coagŭlum, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Massa coagulada.

2 Grumoll d’una substància coagulada.

->coagulable

■coagulable

Part. sil.: co_a_gu_la_ble

[de coagular]

adj Capaç de coagular-se.

->coagulació

■coagulació

Part. sil.: co_a_gu_la_ci_ó

[del ll. coagulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de coagular o de coagular-se;

2 l’efecte. La coagulació de la sang.

2 QUÍM FÍS Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loïdal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.

->coagulador

■coagulador -a

Part. sil.: co_a_gu_la_dor

[de coagular]

adj i m Que coagula; coagulant.

->coagulant

■coagulant

Part. sil.: co_a_gu_lant

[de coagular]

1 adj i m Que facilita o provoca la coagulació.

2 m FARM Fàrmac que provoca o accelera la coagulació de la sang extravasada.

->coagular

■coagular

Part. sil.: co_a_gu_lar

[del ll. coagulare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer que un sistema col·loïdal o líquid presenti coagulació.

2 pron Quallar-se, prendre’s. La llet s’ha coagulat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coagular

GERUNDI: coagulant

PARTICIPI: coagulat, coagulada, coagulats, coagulades

INDICATIU PRESENT: coagulo, coagules, coagula, coagulem, coaguleu, coagulen

INDICATIU IMPERFET: coagulava, coagulaves, coagulava, coagulàvem, coagulàveu, coagulaven

INDICATIU PASSAT: coagulí, coagulares, coagulà, coagulàrem, coagulàreu, coagularen

INDICATIU FUTUR: coagularé, coagularàs, coagularà, coagularem, coagulareu, coagularan

INDICATIU CONDICIONAL: coagularia, coagularies, coagularia, coagularíem, coagularíeu, coagularien

SUBJUNTIU PRESENT: coaguli, coagulis, coaguli, coagulem, coaguleu, coagulin

SUBJUNTIU IMPERFET: coagulés, coagulessis, coagulés, coaguléssim, coaguléssiu, coagulessin

IMPERATIU: coagula, coaguli, coagulem, coaguleu, coagulin

->coagulasa

coagulasa

Part. sil.: co_a_gu_la_sa

f MICROB Enzim produït per la majoria dels estafilococs patògens que coagula la sang en presència d’un factor d’activació normalment existent en el sèrum.

->coagulatiu

■coagulatiu -iva

Part. sil.: co_a_gu_la_tiu

[de coagular]

adj Que té el poder de coagular.

->coagulopatia

coagulopatia

Part. sil.: co_a_gu_lo_pa_ti_a

f PAT Denominació general de totes les alteracions o dèficits dels factors de la coagulació.

->coala

■coala

Part. sil.: co_a_la

[de koala, mot d’una llengua australiana que significa ‘animal que no beu’: aquest animal només beu quan està malalt]

m ZOOL Mamífer marsupial de la família dels falangèrids (Phascolarctos cinereus), sense cua, de tronc curt i robust i de cap gros, amb orelles grosses i peludes.

->coalescència

■coalescència

Part. sil.: co_a_les_cèn_ci_a

[de coalescent; 1a FONT: c. 1925]

f 1 BOT Concrescència.

2 LING Canvi fonològic que afecta la contracció de dues vocals veïnes en una de sola.

3 METEOR Unió de dues gotes d’aigua en una de sola o de dues masses d’aire humit en una de sola.

4 QUÍM FÍS Fenomen pel qual les gotes d’un líquid dispers en un altre de no miscible o en un gas tendeixen a unir-se entre elles i formar agregats de majors dimensions.

->coalescent

coalescent

Part. sil.: co_a_les_cent

[del ll. coalescens, -ntis, participi pres. del ll. coalescĕre ‘créixer alhora; unir-se’]

adj BOT Concrescent.

->coaliat

coaliat -ada

Part. sil.: co_a_li_at

adj i m i f Que forma coalició. Els exèrcits coaliats.

->coalició

■coalició

Part. sil.: co_a_li_ci_ó

[del b. ll. coalitio, -ōnis íd., del ll. coalĭtus, -a, -um, participi passat de coalescĕre ‘créixer alhora, unir-se’; 1a FONT: c. 1925]

f 1 Aliança temporal de persones, de partits, d’estats, a un fi comú.

2 POLÍT i ECON Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.

->coalicionista

■coalicionista

Part. sil.: co_a_li_ci_o_nis_ta

[de coalició]

m i f Persona que forma o afavoreix una coalició.

->coalitzar-se

■coalitzar-se

Part. sil.: co_a_lit_zar-se

[de coalició]

v pron Formar una coalició. Diversos països s’han coalitzat. Els dos partits d’esquerra s’han coalitzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coalitzar

GERUNDI: coalitzant

PARTICIPI: coalitzat, coalitzada, coalitzats, coalitzades

INDICATIU PRESENT: coalitzo, coalitzes, coalitza, coalitzem, coalitzeu, coalitzen

INDICATIU IMPERFET: coalitzava, coalitzaves, coalitzava, coalitzàvem, coalitzàveu, coalitzaven

INDICATIU PASSAT: coalitzí, coalitzares, coalitzà, coalitzàrem, coalitzàreu, coalitzaren

INDICATIU FUTUR: coalitzaré, coalitzaràs, coalitzarà, coalitzarem, coalitzareu, coalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: coalitzaria, coalitzaries, coalitzaria, coalitzaríem, coalitzaríeu, coalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: coalitzi, coalitzis, coalitzi, coalitzem, coalitzeu, coalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: coalitzés, coalitzessis, coalitzés, coalitzéssim, coalitzéssiu, coalitzessin

IMPERATIU: coalitza, coalitzi, coalitzem, coalitzeu, coalitzin

->coaltar

coaltar

Part. sil.: co_al_tar

m COSM Preparat galènic obtingut per addició de tintura de quil·laia al quitrà mineral, emprat com a desinfectant en dermatologia.

->coana

■coana

Part. sil.: co_a_na

f ANAT ANIM Orifici posterior de la cavitat nasal que presenten els tetràpodes i que posa en comunicació aquella cavitat amb la bucal.

->coanat

■coanat -ada

Part. sil.: co_a_nat

[de coana]

1 adj ANAT ANIM Que té coanes.

2 m ZOOL 1 pl Grup de vertebrats que inclou els dipnous i tots els vertebrats terrestres.

2 sing Vertebrat del grup dels coanats.

->coanòcit

■coanòcit

Part. sil.: co_a_nò_cit

m ZOOL Cadascuna de les cèl·lules típiques de les esponges, de les quals formen l’endoderma.

->coanoflagel·lats

coanoflagel·lats

Part. sil.: co_a_no_fla_gel_lats

m pl BOT Craspedomonadals.

->coaptació

■coaptació

Part. sil.: co_ap_ta_ci_ó

f 1 BIOL Ajust dimensional idoni entre dos òrgans formats independentment en el decurs del desenvolupament d’un mateix individu o de dos individus de diferent sexe.

2 MED Unió o ajust de dues superfícies anormalment separades, com els llavis d’una ferida, els extrems d’un os fracturat, etc.

->coaptar

■coaptar

Part. sil.: co_ap_tar

[del ll. coaptare, íd.]

v tr Unir o ajustar l’una a l’altra (especialment les parts d’un os trencat, d’una juntura dislocada, els llavis d’una ferida, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coaptar

GERUNDI: coaptant

PARTICIPI: coaptat, coaptada, coaptats, coaptades

INDICATIU PRESENT: coapto, coaptes, coapta, coaptem, coapteu, coapten

INDICATIU IMPERFET: coaptava, coaptaves, coaptava, coaptàvem, coaptàveu, coaptaven

INDICATIU PASSAT: coaptí, coaptares, coaptà, coaptàrem, coaptàreu, coaptaren

INDICATIU FUTUR: coaptaré, coaptaràs, coaptarà, coaptarem, coaptareu, coaptaran

INDICATIU CONDICIONAL: coaptaria, coaptaries, coaptaria, coaptaríem, coaptaríeu, coaptarien

SUBJUNTIU PRESENT: coapti, coaptis, coapti, coaptem, coapteu, coaptin

SUBJUNTIU IMPERFET: coaptés, coaptessis, coaptés, coaptéssim, coaptéssiu, coaptessin

IMPERATIU: coapta, coapti, coaptem, coapteu, coaptin

->coarrendatari

■coarrendatari -ària

Part. sil.: co_ar_ren_da_ta_ri

[de arrendatari]

adj i m i f Persona que és arrendatària ensems amb una altra.

->coartació

■coartació

Part. sil.: co_ar_ta_ci_ó

[de coartar; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Acció de coartar;

2 l’efecte.

2 DR CAN Antigament, obligació d’ordenar-se dins un cert termini, segons les condicions del benefici eclesiàstic obtingut.

->coartada

■coartada

Part. sil.: co_ar_ta_da

[de coartar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Circumstància d’haver estat absent, un presumpte culpable, del lloc del delicte a l’hora que se suposa d’haver estat comès, adduïda com a prova d’innocència.

2 preparar la coartada Elaborar un pla per a eludir la responsabilitat d’un delicte.

2 fig Subterfugi.

->coartar

■coartar

Part. sil.: co_ar_tar

[del ll. coartare, íd.; 1a FONT: 1667]

v tr Restringir. Coartar la llibertat d’acció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coartar

GERUNDI: coartant

PARTICIPI: coartat, coartada, coartats, coartades

INDICATIU PRESENT: coarto, coartes, coarta, coartem, coarteu, coarten

INDICATIU IMPERFET: coartava, coartaves, coartava, coartàvem, coartàveu, coartaven

INDICATIU PASSAT: coartí, coartares, coartà, coartàrem, coartàreu, coartaren

INDICATIU FUTUR: coartaré, coartaràs, coartarà, coartarem, coartareu, coartaran

INDICATIU CONDICIONAL: coartaria, coartaries, coartaria, coartaríem, coartaríeu, coartarien

SUBJUNTIU PRESENT: coarti, coartis, coarti, coartem, coarteu, coartin

SUBJUNTIU IMPERFET: coartés, coartessis, coartés, coartéssim, coartéssiu, coartessin

IMPERATIU: coarta, coarti, coartem, coarteu, coartin

->coarticulació

■coarticulació

Part. sil.: co_ar_ti_cu_la_ci_ó

[de articulació]

f FON Fenomen articulatori que experimenten els fonemes en virtut de l’acció d’altres fonemes en la cadena parlada.

->coassegurança

coassegurança

Part. sil.: co_as_se_gu_ran_ça

[de assegurança]

f ASSEG Assegurança d’un mateix risc feta per més d’un assegurador.

->coatí

■coatí

Part. sil.: co_a_tí

[del cast. coatí, íd., mot pres del tupí]

m ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids (Nasua nasua), de cua llarga, de musell allargat i d’ulls i orelles petits.

->coautor

■coautor -a

Part. sil.: co_au_tor

[de autor]

m i f 1 Cadascun dels autors conjunts d’una obra.

2 DR PEN Persona que participa directament amb altres en l’execució d’un fet punible.

->coaxial

■coaxial

Part. sil.: co_a_xi_al

[de axial]

adj 1 Dit de dos cossos o més que tenen el mateix eix.

2 Que posseeix dos elements o més amb el mateix eix. Cable coaxial. Altaveu coaxial.

->cob

■cob

[del fr. kob, pres d’una llengua africana]

m ZOOL Antílop de la subfamília dels antilopins (Adenota kob), de talla grossa, de pelatge curt d’un gris marronós, que habita prop de l’aigua o en zones palustres.

->cobai

■cobai

Part. sil.: co_bai

[del port. cobaia (o cast. cobaya), del tupí sabuya]

m ZOOL Conill porquí.

->cobalamina

cobalamina

f BIOQ Compost que té l’estructura tetrapirròlica de la vitamina B₁₂ o cianocobalamina.

->cobalt

■cobalt

Hom.: coval

[de l’al. Kobalt, íd., alteració de Kobold ‘follet’ (ant. kobol(e)t, kobelt, llatinitzat en cobaltum), per la creença que els follets substituïen la plata per cobalt; 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM i METAL·L [símb: Co] Element de transició del bloc d de la taula periòdica, de nombre atòmic 27 i de pes atòmic 58,933.

->cobàltic

■cobàltic -a

[de cobalt]

adj QUÍM 1 1 Pertanyent al cobalt.

2 Que conté cobalt.

2 esp Dit dels composts de cobalt en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +3.

->cobaltita

■cobaltita

f MINERAL Sulfur d’arsènic i de cobalt, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->cobaltós

■cobaltós -osa

[de cobalt]

adj QUÍM 1 1 Pertanyent al cobalt.

2 Que conté cobalt.

2 esp Dit dels composts de cobalt en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +2.

->cobaltoteràpia

cobaltoteràpia

Part. sil.: co_bal_to_te_rà_pi_a

[de cobalt i -teràpia]

f TERAP Utilització terapèutica de cobalt radioactiu en forma de radiacions ionitzants que penetren a l’interior de l’organisme.

->cobdícia

■cobdícia

Part. sil.: cob_dí_ci_a

Cp. condícia

[forma mig sàvia del b. ll. cŭpĭdĭtĭa, del ll. cl. cupiditas, -atis, íd.; 1a FONT: 1354]

f Cobejança de riqueses; cupiditat.

->cobdiciós

■cobdiciós -osa

Part. sil.: cob_di_ci_ós

[de cobdícia]

adj i m i f Excessivament desitjós de riqueses.

->cobejable

■cobejable

[de cobejar]

adj Que pot excitar la cobejança.

->cobejament

■cobejament

[de cobejar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de cobejar; cobejança.

->cobejança

■cobejança

[de cobejar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Desig viu o il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona.

->cobejar

■cobejar

[de l’ant. cobeejar, der. de l’ant. cóbeu ‘cobejós’, ll. cupĭdus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Desitjar la possessió (d’una cosa o d’una persona). Sempre havia cobejat tenir un cotxe esportiu.

2 Desitjar vivament o il·lícitament. No cobejaràs la muller d’altri. Cobejar de fer una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cobejar

GERUNDI: cobejant

PARTICIPI: cobejat, cobejada, cobejats, cobejades

INDICATIU PRESENT: cobejo, cobeges, cobeja, cobegem, cobegeu, cobegen

INDICATIU IMPERFET: cobejava, cobejaves, cobejava, cobejàvem, cobejàveu, cobejaven

INDICATIU PASSAT: cobegí, cobejares, cobejà, cobejàrem, cobejàreu, cobejaren

INDICATIU FUTUR: cobejaré, cobejaràs, cobejarà, cobejarem, cobejareu, cobejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cobejaria, cobejaries, cobejaria, cobejaríem, cobejaríeu, cobejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cobegi, cobegis, cobegi, cobegem, cobegeu, cobegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cobegés, cobegessis, cobegés, cobegéssim, cobegéssiu, cobegessin

IMPERATIU: cobeja, cobegi, cobegem, cobegeu, cobegin

->cobejós

■cobejós -osa

[de cobejar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Vivament o desordenadament desitjós d’obtenir, de posseir. Cobejós de béns, de premis. Cobejós de les possessions d’altri.

->cobejosament

■cobejosament

[de cobejós]

adv D’una manera cobejosa, amb cobejança.

->cobert

■cobert -a

[de cobrir]

1 adj 1 Guarnit, protegit, per mitjà d’una cosa aplicada, posada, al damunt, per sobre.

2 HERÀLD Dit de la torre o de la font amb una teulada punxeguda, generalment d’un esmalt diferent.

3 HERÀLD Dit d’una copa o un copó proveït d’una tapadora.

4 METEOR Dit de l’estat del cel quan la nuvolositat total és de vuit a deu dècimes.

2 m 1 Lloc cobert on hom pot estar o tenir quelcom, a l’abric de la intempèrie, especialment el fet exclusivament a aquest objecte (per a tenir-hi carros, eines, etc.). Han tret el carro del cobert. El ramat és al cobert.

2 Defensa, sopluig.

3 a cobert (o sota cobert) loc adv A aixopluc, a recer. Ésser algú, posar alguna cosa, a cobert, sota cobert.

4 a cobert fig Ha posat a cobert la fortuna de la dona.

5 a cobert de loc prep Protegit, emparat contra la pluja, el vent, algun perill, etc. A cobert de les persecucions i de les calúmnies.

6 estar a cobert ECON Tenir en dipòsit una suma suficient per a assegurar-se contra les pèrdues o per a fer cara a les obligacions.

3 f 1 Allò que hom col·loca sobre una cosa per cobrir-la o resguardar-la.

2 esp Bossa de paper dins la qual hom posa la carta, la targeta, etc., que cal trametre d’un punt a un altre, sobre.

3 AUT Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.

4 CONSTR Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment de la pluja i de la neu.

5 [sovint en pl] GRÀF Full de paper, de cartolina, etc., amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre en rústica.

6 MAR Cadascuna de les plataformes que, fixes sobre els baus, s’estenen horitzontalment al llarg de tota o gairebé tota l’eslora i la mànega d’un vaixell.

7 TÀCT Protecció natural o artificial que resguarda un objectiu militar (tropa, obra, etc.) de la vista o del foc de l’enemic.

8 coberta d’arqueig MAR Coberta que el reglament defineix com a límit superior dels espais que necessàriament han d’estar compresos en l’arqueig.

4 m 1 Parament de taula que correspon a cadascun dels comensals en un àpat (conjunt de tovalló, plat, got, cullera, forquilla, ganivet, etc.). He posat coberts per a sis.

2 p ext Comensal. Un àpat de cinquanta coberts.

3 esp Cadascun dels utensilis que serveixen per a menjar, llevat del tovalló, del plat i del got. La veïna li regalà mitja dotzena de coberts.

4 joc de coberts Col·lecció dels coberts destinats a un parament de taula, que comprèn culleres, forquilles, ganivets i altres estris. Té un joc de coberts d’acer inoxidable.

5 m Menjar per a una persona que una fonda, un restaurant, etc., serveix en un àpat i a un preu determinat, fix.

->cobertada

■cobertada

[de cobert]

f MAR Càrrega que, degudament estibada i trincada, un vaixell transporta damunt la coberta superior.

->cobertament

■cobertament

[de cobert]

adv D’una manera coberta, d’amagat. Tan aviat parla cobertament com obertament.

->cobertat

■cobertat -ada

[de cobert]

adj Proveït de coberta.

->coberteria

■coberteria

Part. sil.: co_ber_te_ri_a

[de cobert]

f Joc de coberts. Una coberteria de plata.

->cobertor

■cobertor

[de cobert; 1a FONT: 1181]

m 1 Peça de drap, de tela, de pell, etc., que hom estén sobre alguna cosa per cobrir-la o perquè faci més goig. Cobertor de llit, de caixa, de taula, d’altar.

2 CONSTR Petit llosat construït sobre el portal, per resguardar-lo de la pluja.

->cobertora

■cobertora

[de cobert; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Tapadora.

2 fig Pretext, aparença, amb què hom amaga la veritable intenció o manera d’ésser.

3 CONSTR Cadascuna de les teules corbes disposades amb la concavitat mirant avall per tal de cobrir els espais compresos entre dues canaleres.

4 GEOL Conjunt de sediments dipositats discordantment sobre un sòcol.

5 MIN 1 Gruix de roques que hi ha entre la part explotada d’una mina i la superfície.

2 Conjunt de roques impermeables que cobreixen un jaciment de petroli o de gas natural.

6 ORNIT Cadascuna de les plomes que recobreixen el cos d’un ocell i, especialment, la base de les rèmiges i la de les rectrius.

->cobertorat

■cobertorat -ada

[de cobertora]

adj Que té cobertora. Copa cobertorada.