->rosari

■rosari

[del b. ll. ecl. rosarium, íd.; 1a FONT: 1595]

m 1 CATOL 1 Pràctica devocional originada al segle XII, dividida en tres parts, cadascuna amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’inicien amb la contemplació d’un misteri (de goig, de dolor o de glòria) i un parenostre a cada dena i que acaben amb un gloriapatri. Menar el rosari. Passar el rosari.

2 rosari de l’aurora Devoció practicada col·lectivament i processionalment de dir i de cantar el rosari pels carrers d’una població a primera hora del matí.

3 acabar com el rosari de l’aurora fig Acabar malament, amb baralles, amb ruïna, amb fracàs, etc.

2 CATOL i RELIG [sovint en pl] 1 Enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gros, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari.

2 p ext Nom genèric que hom dóna a diversos enfilalls de grans destinats a comptar pregàries en moltes religions.

3 p anal Sèrie d’objectes iguals fixats al llarg d’una corda, d’una cadena, d’un fil. Un rosari de catúfols.

4 rosari de l’esquena (o simplement rosari) ANAT ANIM Espinada, columna vertebral.

5 rosari raquític PAT Manifestació de raquitisme consistent en unes nodositats en sèrie al llarg de la unió de les costelles amb els cartílags costals.

->rosariaire

■rosariaire

Part. sil.: ro_sa_ri_ai_re

[de rosari; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f OFIC Rosarier.

->rosarier

■rosarier -a

Part. sil.: ro_sa_ri_er

[de rosari; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f OFIC Menestral que fabrica rosaris i en ven.

2 m BOT Mèlia.

->rosariera

■rosariera

Part. sil.: ro_sa_ri_e_ra

[de rosari]

f BOT i JARD Canya d’Índia.

->rosassa

■rosassa

[de rosa; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ARQUIT 1 Finestral circular, o part circular d’un finestral, calat i vidrat, que es troba generalment a la façana occidental de les esglésies.

2 Motiu d’ornamentació circular dibuixat en un paviment o en un sostre.

->rosat

■rosat -ada

[de rosa; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

adj 1 De color rosa. Tenia la pell rosada. Vi rosat.

2 Compost amb roses. Oli rosat. Ungüent rosat.

->rosbif

■rosbif

[de l’angl. roast beef, comp. de roast, participi de to roast ‘rostir’, del fr. ant. rostir (mod. rôtir), íd., i beef ‘bou’, també del fr. ant. boef (mod. boeuf), íd.; probablement a través del fr. rosbif; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m GASTR Tall de carn de bou o de vedella rostit lleugerament de manera que resti una mica cru per dintre.

->rosca

■rosca

[d’origen incert, potser preromà indoeuropeu, possiblement d’influx cast. en què és més usat i peculiar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 TECNOL Ressalt helicoïdal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica o a l’interior d’un forat cilíndric amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoïdal d’una peça complementària, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.

2 fer la rosca (a algú) col·loq Adular-lo.

3 passar de rosca TECNOL Malmetre un filet enroscant-lo indegudament o amb massa força.

4 passar-se de rosca col·loq Excedir-se. Potser t’has passat de rosca amb aquest càstig.

2 Cadascuna de les espires o voltes d’una cosa enrotllada en espiral.

3 ALIM Pasta seca de forma anular.

4 rosca d’Arquimedes 1 HIST Màquina per a elevar aigua que consisteix en un tub proveït interiorment d’una xapa en forma de rosca o d’hèlix, la qual, en girar amb una velocitat suficient, permet de passar l’aigua d’un nivell baix a un altre de més alt.

2 MANUT Transportador helicoïdal.

->roscadora

roscadora

[de roscar]

f TECNOL Màquina eina especialment concebuda i construïda per a roscar superfícies cilíndriques llises interiors o exteriors o ambdues alhora.

->roscar

■roscar

Cp. enroscar

[de rosca; 1a FONT: 1817]

v tr TECNOL Fer, tallar, una rosca o rosques amb la filera o amb el mascle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: roscar

GERUNDI: roscant

PARTICIPI: roscat, roscada, roscats, roscades

INDICATIU PRESENT: rosco, rosques, rosca, rosquem, rosqueu, rosquen

INDICATIU IMPERFET: roscava, roscaves, roscava, roscàvem, roscàveu, roscaven

INDICATIU PASSAT: rosquí, roscares, roscà, roscàrem, roscàreu, roscaren

INDICATIU FUTUR: roscaré, roscaràs, roscarà, roscarem, roscareu, roscaran

INDICATIU CONDICIONAL: roscaria, roscaries, roscaria, roscaríem, roscaríeu, roscarien

SUBJUNTIU PRESENT: rosqui, rosquis, rosqui, rosquem, rosqueu, rosquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rosqués, rosquessis, rosqués, rosquéssim, rosquéssiu, rosquessin

IMPERATIU: rosca, rosqui, rosquem, rosqueu, rosquin

->roscat

roscat -ada

Hom.: ruscat

[de rosca]

adj TECNOL Proveït de rosca o de rosques.

->roscatge

roscatge

[de roscar]

m TECNOL Operació de roscar.

->roscoelita

roscoelita

Part. sil.: ros_co_e_li_ta

f MINERAL Varietat de moscovita en la qual una gran part del Al₂O₃ ha estat substituïda per V₂O₃.

->rosec

■rosec

[de rosegar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Acció de rosegar.

2 p ext Soroll produït per una persona o un animal que rosega.

2 fig 1 Dolor físic intens i persistent, com el causat per un reuma o un mal de queixal.

2 Turment causat per una forta inquietud, pel remordiment.

->rosegaaltars

■rosegaaltars

Part. sil.: ro_se_ga_al_tars

[de rosegar i altar; 1a FONT: 1460, Roig]

m i f Persona que passa el dia a l’església.

->rosegada

■rosegada

[de rosegar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de rosegar;

2 l’efecte.

2 Tros emportat rosegant.

->rosegador

■rosegador -a

[de rosegar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m i f Que rosega.

2 rosegador de la pell ENTOM Eruga dels lepidòpters de la família dels tortrícids, Capua reticulana i Pandemis heparana, que s’alimenten de pell i de derivats.

->rosegadors

■rosegadors

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides generalment petites, de forma poc esvelta i amb potes diferenciades del cos, crani baix i allargat, d’intestí molt llarg, estómac simple, herbívors o omnívors i amb l’olfacte, la vista i l’oïda molt desenvolupats.

2 sing Mamífer de l’ordre dels rosegadors.

->rosegaire

■rosegaire

Part. sil.: ro_se_gai_re

[de rosegar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que rosega; rosegador.

->rosegall

■rosegall

[de rosegar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 1 Cosa rosegada.

2 esp Menjar que hom deixa a mig rosegar.

2 pl p ext Menjar que hom deixa al plat, que un animal deixa a la menjadora.

3 pl fig Deixalla, residu, de cosa usada.

->rosegar

■rosegar

[del ll. vg. *rōsĭcare, íd., freqüentatiu del ll. rōdĕre, íd.; 1a FONT: c. 1400]

v tr 1 1 Emportar-se petites parts d’una cosa relativament dura, esmicar-la a poc a poc mossegant-la repetidament amb les dents incisives. Rosegar una crosta de pa. Les rates han rosegat tots els papers que hi havia al calaix. El gos rosegava un os gros.

2 p anal Els corcs roseguen la fusta.

2 Menjar un bocí d’alguna cosa, dit d’una persona que menja molt sovint alguna cosa. Tot el dia rosega.

3 fig 1 Penetrar una cosa dins una altra gastant-la lentament. L’aiguafort rosega el ferro. El càncer rosega la carn i els òrgans.

2 GRÀF En fotogravat, actuar els àcids damunt les planxes prèviament insolades.

4 fig L’enveja el rosega. La gelosia el rosega.

5 rosegar (algú) l’os Fer la feina més feixuga, copsar la part de menys profit, etc.

6 rosegar-se els punys fig Estar en gran desesperació d’impotència de fer quelcom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rosegar

GERUNDI: rosegant

PARTICIPI: rosegat, rosegada, rosegats, rosegades

INDICATIU PRESENT: rosego, rosegues, rosega, roseguem, rosegueu, roseguen

INDICATIU IMPERFET: rosegava, rosegaves, rosegava, rosegàvem, rosegàveu, rosegaven

INDICATIU PASSAT: roseguí, rosegares, rosegà, rosegàrem, rosegàreu, rosegaren

INDICATIU FUTUR: rosegaré, rosegaràs, rosegarà, rosegarem, rosegareu, rosegaran

INDICATIU CONDICIONAL: rosegaria, rosegaries, rosegaria, rosegaríem, rosegaríeu, rosegarien

SUBJUNTIU PRESENT: rosegui, roseguis, rosegui, roseguem, rosegueu, roseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: rosegués, roseguessis, rosegués, roseguéssim, roseguéssiu, roseguessin

IMPERATIU: rosega, rosegui, roseguem, rosegueu, roseguin

->rosegó

■rosegó

[més aviat der. abstracte de rosegar, *rosegaó, amb el sufix ll. de mots d’acció -atio, -onis (cf. regó, llauró, naixó), que no pas der. diminutiu de rosec; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Bocí de pa que hom deixa després d’haver-se’l començat a menjar.

2 Tros petit de pa sec. Fer sopes dels rosegons.

->roseguies

■roseguies

Part. sil.: ro_se_gui_es

f pl dial Rosegalls.

->rosella

■rosella

[de rosa; 1a FONT: 1356]

f 1 1 BOT Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver rhoeas), de fulles pinnatipartides, flors de color vermell viu i fruits en càpsula.

2 Flor de la rosella.

2 rosella borda BOT Buixol.

3 rosella marina BOT Cascall marí.

4 rosella morada BOT Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Roemeria hybrida), de fulles tripinnatisectes i flors morades.

->rosenc

rosenc -a

[de rosa; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj D’un color semblant al de la rosa. Una claror rosenca començava a veure’s a l’horitzó.

->roseo-

■roseo-

Forma prefixada del mot llatí roseus, que significa ‘de color de rosa’. Ex.: roseocobàltic.

->rosèola

■rosèola

Part. sil.: ro_sè_o_la

[formació culta analògica sobre rosa, potser pres del fr. roséole, creat el 1828 sobre rougeole ‘xarampió’, d’un ll. vg. *rubeola, der. de rubeus ‘roig’]

f PAT 1 Erupció cutània formada per taques de color rosat, localitzades preferentment al voltant del llombrígol, els braços, els palmells de les mans i les plantes dels peus, però que també poden ésser repartides per tot el cos.

2 rosèola epidèmica Rubèola.

->roser

■roser

[de rosa]

m BOT i JARD Gènere de plantes arbustives de la família de les rosàcies (Rosa sp) generalment caducifòlies, de tiges quasi sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinoròdon. La majoria dels rosers de jardí tenen com a principals espècies parentals R. chinensis, R. odorata, R. multiflora, R. wichuraiana, R. moschata, R. foetida i R. gallica. Cal destacar el roser agrest (R. agrestis), el roser alpí (R. pendulina), el roser caní (R. canina), el roser englantiner (R. sempervirens), el roser espinosíssim (R. pimpinellifolia), el roser gàl·lic (R. gallica), el roser glauc (R. glauca), el roser de flor petita (R. micrantha), el roser mesquer (R. moschata), el roser pomífer (R. villosa), el roser repent (R. arvensis), el roser rubiginós (R. rubiginosa), el roser sicilià (R. sicula) i el roser tomentós (R. tomentosa).

->roserar

■roserar

[de roser]

m Lloc plantat de rosers.

->roseta

■roseta

[de rosa; 1a FONT: 1538]

f 1 1 Nom de diferents objectes (nus, botó, cabota, etc.) o motius ornamentals que imiten més o menys perfectament una rosa.

2 ALIM Gra de moresc que en torrar-se s’obre en forma de flor.

3 ARQUIT Motiu ornamental en forma de rosa oberta, format per un botó i les fulles i els pètals al voltant.

4 INDUM Entorxat format per un fil d’or o d’argent enrotllat al voltant d’un nucli de seda o cotó.

5 MÚS Perforació circular ornamentada, en forma de rosa, que hom tallava en el centre de la tapa harmònica del clavecí, del llaüt, de la guitarra i d’altres instruments.

6 TECNOL Volandera.

2 BIOL Estructura en forma de rosa constituïda per l’aglomeració de cèl·lules al voltant d’una altra cèl·lula central.

3 BOT Conjunt de fulles disposades radialment a la base de la tija o a l’extremitat de les branques.

->rosetat

rosetat -ada

[de roseta]

adj BOT Dit de les fulles disposades en roseta.

->roseti

■roseti

m ICT xanguet 1.

->rosetó

■rosetó

[del cast. rosetón, augmentatiu de roseta, der. de rosa; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ARQUIT Rosassa.

->rosinc

rosinc -a

adj i m i f De Roses (Alt Empordà).

->rosminià

rosminià -ana

Part. sil.: ros_mi_ni_à

1 1 adj Relatiu o pertanyent a A. Rosmini Serbati i a la seva doctrina.

2 m i f Seguidor d’A. Rosmini Serbati i de la seva doctrina.

2 m i f Membre de l’Istituto della Carità, congregació religiosa dedicada a l’ensenyament i a la cura dels orfes.

->rosó¹

rosó¹

[de rosa]

m ARQUIT Rosassa.

->rosó²

rosó²

[probable alteració de raor]

m ICT Raor.

->rosòlic

rosòlic, àcid

QUÍM ORG Aurina.

->rosolis

■rosolis

[del ll. modern ros solis ‘rosada del sol’, pel fet de preparar-se aquest licor amb l’herba droseràcia, coneguda amb aquell nom; 1a FONT: 1696, DLac.]

m DESTIL·L Licor compost d’aiguardent, sucre i un ingredient aromàtic (canyella, anís).

->rosquilla

■rosquilla

[de rosca; 1a FONT: s. XVII]

f ALIM Pastís en forma de rosca petita.

->ròssa

■ròssa

[d’origen incert, potser d’una base *rottia, probablement del germ. occ. comú rôtjan ‘podrir-se’; 1a FONT: 1371]

f 1 1 Animal de peu rodó, especialment si és dolent, vell i flac.

2 Persona atrotinada que ja no val per a gran cosa.

2 Carronya.

->rossam

■rossam

[de ròssa; 1a FONT: 1911]

m RAM Ramat de bestiar de peu rodó.

->rossec

■rossec

[de rossegar]

m dial 1 Ròssec 1 1 i 1 2.

2 a peu rossec loc adv Arrossegant els peus. Caminar a peu rossec.

3 de rossec loc adv No duguis l’abric de rossec, que l’embrutaràs.

->ròssec

■ròssec

[de rossegar; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Acció de rossegar;

2 l’efecte.

3 PESC Art de ròssec.

4 a ròssec loc adv Arrossegant. Emportar-se una cosa a ròssec. Pescar a ròssec.

2 Part d’una cosa que s’arrossega per terra. El ròssec del mantell reial, d’un vestit.

3 fig Allò que resta o s’esdevé com a conseqüència forçada d’una cosa. El ròssec d’una malaltia. La carestia és el ròssec natural de les guerres.

4 fig i esp COMPT 1 Paga o renda vençuda i no cobrada.

2 Quantitat residual d’un compte que passa a formar part d’un compte nou.

3 Suma de les partides que figuren en una columna que passa a figurar com a sumand de la columna següent.

5 MAT i INFORM Transport.

->ròssega

ròssega

[de rossegar; 1a FONT: 1310]

f dial Ròssec 2. La ròssega d’un vestit de núvia.

->rossegall

■rossegall

[de rossegar; 1a FONT: 1420]

m 1 1 Arrossegall, allò que hom arrossega darrere seu.

2 Ròssec.

2 1 Persona o persones que hom porta amb si a una festa, a una recepció, etc., i que constitueixen el seguici.

2 Persona que sempre va darrere una altra per acompanyar-la, vigilar-la, protegir-la, etc.

3 PESC Ormeig de pescar semblant a l’artet, però més petit, que és calat des de terra o des d’una barca i que atrapa el peix en ésser estirat cap a terra.

->rossegar

■rossegar

[deriv. de ròssa, usat inicialment per a designar el suplici de rossegar els condemnats a mort per cavalls atrotinats, ròsses, rossins; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr i intr Arrossegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rossegar

GERUNDI: rossegant

PARTICIPI: rossegat, rossegada, rossegats, rossegades

INDICATIU PRESENT: rossego, rossegues, rossega, rosseguem, rossegueu, rosseguen

INDICATIU IMPERFET: rossegava, rossegaves, rossegava, rossegàvem, rossegàveu, rossegaven

INDICATIU PASSAT: rosseguí, rossegares, rossegà, rossegàrem, rossegàreu, rossegaren

INDICATIU FUTUR: rossegaré, rossegaràs, rossegarà, rossegarem, rossegareu, rossegaran

INDICATIU CONDICIONAL: rossegaria, rossegaries, rossegaria, rossegaríem, rossegaríeu, rossegarien

SUBJUNTIU PRESENT: rossegui, rosseguis, rossegui, rosseguem, rossegueu, rosseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: rossegués, rosseguessis, rossegués, rosseguéssim, rosseguéssiu, rosseguessin

IMPERATIU: rossega, rossegui, rosseguem, rossegueu, rosseguin

->rossegons

■rossegons

[deriv. de rossegar amb el sufix -ons; 1a FONT: 1803, DEst.]

Mot emprat en l’expressió a rossegons loc adv Arrossegant-se. Aquesta mainada van tot el dia a rossegons per terra.

->rosseguera

■rosseguera

[de rossegar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Indret on hom fa passar, deixa anar, els rossegalls de llenya, de rama, etc.

->rossejar

■rossejar

[de ros³; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr 1 Fer tornar ros. El sol li rosseja els cabells.

2 Torrar lleugerament. Rossejar uns fideus.

2 intr Tirar a ros, ésser més o menys ros. La carn ja rosseja: aviat serà cuita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rossejar

GERUNDI: rossejant

PARTICIPI: rossejat, rossejada, rossejats, rossejades

INDICATIU PRESENT: rossejo, rosseges, rosseja, rossegem, rossegeu, rossegen

INDICATIU IMPERFET: rossejava, rossejaves, rossejava, rossejàvem, rossejàveu, rossejaven

INDICATIU PASSAT: rossegí, rossejares, rossejà, rossejàrem, rossejàreu, rossejaren

INDICATIU FUTUR: rossejaré, rossejaràs, rossejarà, rossejarem, rossejareu, rossejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rossejaria, rossejaries, rossejaria, rossejaríem, rossejaríeu, rossejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rossegi, rossegis, rossegi, rossegem, rossegeu, rossegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rossegés, rossegessis, rossegés, rossegéssim, rossegéssiu, rossegessin

IMPERATIU: rosseja, rossegi, rossegem, rossegeu, rossegin

->rossejat

■rossejat

m Guisat d’arròs, carn i altres ingredients cuit i torrat al forn.

->rossell

■rossell

m NUMIS Moneda de billó, dels segles X i XI, encunyada a Perpinyà pels comtes de Rosselló.

->rossellà

rossellà -ana

adj i m i f De Rossell (Baix Maestrat).

->rossellona

■rossellona

f ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids (Venus gallina), d’uns 5-6 cm de llargada, closca oblonga, amb solcs longitudinals molt fins i junts i costelles transversals molt fines, i de carn molt apreciada.

->rossellonenc

rossellonenc -a

adj i m i f 1 1 Rossellonès.

2 De Rosselló de Segrià (Segrià).

->rossellonès

■rossellonès -esa

1 adj i m i f Del Rosselló (Catalunya del Nord) o del rossellonès (dialecte).

2 m LING Dialecte oriental del català parlat a la Catalunya del Nord.

->rossenc

■rossenc -a

[de ros³; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Que tira a ros.

->rosset¹

■rosset¹

[deriv. de ròssa, perquè l’eina s’arrossega com una ròssa o rossí]

m 1 FUST Instrument de fuster que consisteix en una post petita travessada per una o dues barres cairejades, proveïdes d’una punta de ferro, que serveix per a senyalar, en una peça de fusta, una línia paral·lela a una de les seves vores, per la qual hom l’ha de serrar, planejar, etc.

2 TECNOL Instrument de l’ajustador mecànic que consisteix en una punta d’acer muntada sobre un suport que en permet regular l’altura i que, en ésser desplaçat sobre la superfície del marbre de traçar, fa que la punta assenyali sobre la peça a marcar una paral·lela a la dita superfície.

->rosset²

■rosset² -a

[de ros³]

1 adj Diminutiu de ros. És rosset com la seva germana.

2 m ORNIT Xarrasclet.

->rosseta

■rosseta

f ORNIT Xarxet marbrenc.

->rossí

■rossí

[de ròssa; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ant Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que els de tir i més vigorós que els de sella, que servia per a la caça i per a la guerra i solia ésser cavalcat pels escuders.

2 Cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball.

->rossinià

rossinià -ana

Part. sil.: ros_si_ni_à

adj 1 Relatiu o pertanyent a Rossini o a la seva música.

2 Dit de la música de característiques semblants a les de Rossini.

->rossinyol

■rossinyol

[del ll. vg. *lŭscĭnĭŏlus, dimin. de luscinia o luscinius, íd., amb dissimilació consonàntica de la primera l en r i vocàlica de roissinyol en rossinyol; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Luscina megarhynchos), amb les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares, fortament territorial i que s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, apreciat pel cant del mascle.

2 rossinyol bastard Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids (Cettia cetti), semblant al rossinyol però més fosc a les parts superiors i més blanquinós a les inferiors.

3 rossinyol bord Rossinyol bastard.

4 rossinyol del Japó Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels timàlids (Liothrix lutea), de colors brillants i cant melodiós, i apreciat com a ocell de gàbia.

2 BOT 1 Bolet de la família de les cantarel·làcies (Cantharellus cibarius), en forma d’embut, de color groc de rovell d’ou i olor d’albercoc, molt apreciat com a comestible i que no es cuca.

2 rossinyol negre Trompeta.

3 ICT Llavió.

4 OFIC Ferro llarg i prim, doblegat en un extrem i en forma d’agafador a l’altre, que serveix per a fer córrer i obrir els pestells d’alguns panys senzills, quan hom no en té la clau.

->rossinyolic

■rossinyolic

[de rossinyol]

m BOT Camagroc.

->rossola

■rossola

[de rossolar]

f Lloc pelat i lliscós en un rost o pendent.

->rossolada

■rossolada

[de rossolar]

f Esllavissada.

->rossoladís

■rossoladís -issa

[de rossolar]

adj Que fàcilment baixa rossolant.

->rossolaire

■rossolaire

Part. sil.: ros_so_lai_re

[de rossolar]

adj Que rossola; rossoladís.

->rossolar

■rossolar

[probablement d’un encreuament entre rossegar i rodolar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Davallar lliscant per un rost, per un pendent. Quan ja rossolava pendent avall, s’adonà que s’havia deixat la motxilla a dalt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rossolar

GERUNDI: rossolant

PARTICIPI: rossolat, rossolada, rossolats, rossolades

INDICATIU PRESENT: rossolo, rossoles, rossola, rossolem, rossoleu, rossolen

INDICATIU IMPERFET: rossolava, rossolaves, rossolava, rossolàvem, rossolàveu, rossolaven

INDICATIU PASSAT: rossolí, rossolares, rossolà, rossolàrem, rossolàreu, rossolaren

INDICATIU FUTUR: rossolaré, rossolaràs, rossolarà, rossolarem, rossolareu, rossolaran

INDICATIU CONDICIONAL: rossolaria, rossolaries, rossolaria, rossolaríem, rossolaríeu, rossolarien

SUBJUNTIU PRESENT: rossoli, rossolis, rossoli, rossolem, rossoleu, rossolin

SUBJUNTIU IMPERFET: rossolés, rossolessis, rossolés, rossoléssim, rossoléssiu, rossolessin

IMPERATIU: rossola, rossoli, rossolem, rossoleu, rossolin

->rossolera

■rossolera

[de rossolar]

f Lloc rost a propòsit per a rossolar-hi, on hom fàcilment pot rossolar.

->rossor

■rossor

[de ros³; 1a FONT: 1490, Tirant]

f Qualitat de ros. La rossor dels seus cabells.

->rost

■rost -a

[d’origen incert, probablement d’una base *raust(io)- ‘aspre, ferotge; enrunat, enderrocat’, de caràcter indoeuropeu, germ. o preromà; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Que fa pendent. Un camí rost. Una pujada molt rosta.

2 m Terreny que té un pendent considerable. Van pujar rost amunt. Rodolaren rostos avall.

->rosta

■rosta

[deriv. postverbal de rostir, rost, -a, substantivat; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ALIM 1 Tall de cansalada, de llom o de carn de porc torrat a les graelles o fregit.

2 Llesca de pa torrada i sucada amb oli o fregida amb suc de cansalada.

->rostada

■rostada

[de rosta]

f ALIM 1 Paellada de rostes.

2 Menjada de rostes.

->rostar

■rostar

[de rosta]

v tr Escurar amb un tros de pa una cassola, un plat, etc. Ell es menjava els talls i jo havia de rostar la cassola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rostar

GERUNDI: rostant

PARTICIPI: rostat, rostada, rostats, rostades

INDICATIU PRESENT: rosto, rostes, rosta, rostem, rosteu, rosten

INDICATIU IMPERFET: rostava, rostaves, rostava, rostàvem, rostàveu, rostaven

INDICATIU PASSAT: rostí, rostares, rostà, rostàrem, rostàreu, rostaren

INDICATIU FUTUR: rostaré, rostaràs, rostarà, rostarem, rostareu, rostaran

INDICATIU CONDICIONAL: rostaria, rostaries, rostaria, rostaríem, rostaríeu, rostarien

SUBJUNTIU PRESENT: rosti, rostis, rosti, rostem, rosteu, rostin

SUBJUNTIU IMPERFET: rostés, rostessis, rostés, rostéssim, rostéssiu, rostessin

IMPERATIU: rosta, rosti, rostem, rosteu, rostin

->rostària

rostària

Part. sil.: ros_tà_ri_a

[de rost; 1a FONT: 1839]

f dial 1 Qualitat de rost. La rostària d’una teulada.

2 Pendent o inclinació d’un terreny, d’una superfície; declivi.

3 Terreny o superfície rost.

->rostel

■rostel

m BOT Estigma mitjà de les orquídies, estèril i en forma de bec.

->rosteta

■rosteta

f BOT Verderol.

->rostida

■rostida

[de rostir]

f 1 Acció de rostir o de rostir-se;

2 l’efecte.

->rostidor¹

rostidor¹

[de rostir i -dor²; 1a FONT: 1443]

m Lloc destinat a rostir-hi menjars.

->rostidor²

■rostidor² -a

[de rostir i -dor¹; 1a FONT: 1443]

1 adj Que rosteix o serveix per a rostir.

2 m i f Persona que prepara o ven menjars rostits.

3 m Instrument (ast, recipient) per a rostir.

4 f greixera 2.

->rostidoria

■rostidoria

Part. sil.: ros_ti_do_ri_a

[de rostidor¹]

f 1 Comerç on es rosteix carn, pollastres, etc., per a la venda.

2 Restaurant on se serveix carn rostida.

->rostilló

■rostilló

[de rostir; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Llardó.

->rostiment

■rostiment

[de rostir]

m Acció de rostir.

->rostir

■rostir

[del germ. fràncic *raustjan, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Coure un aliment (sobretot carn) a foc viu (en un ast) o en aire calent (en un forn), a vegades untant-lo amb greix o oli. Rostir una cuixa d’anyell a l’ast. Un pollastre rostit al forn.

2 tr fig El sol li ha rostit l’esquena. Feia un sol que rostia les pedres.

3 pron Amb aquest foc, no trigarà a rostir-se, aquest pollastre.

4 pron METEOR Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rostir

GERUNDI: rostint

PARTICIPI: rostit, rostida, rostits, rostides

INDICATIU PRESENT: rosteixo, rosteixes, rosteix, rostim, rostiu, rosteixen

INDICATIU IMPERFET: rostia, rosties, rostia, rostíem, rostíeu, rostien

INDICATIU PASSAT: rostí, rostires, rostí, rostírem, rostíreu, rostiren

INDICATIU FUTUR: rostiré, rostiràs, rostirà, rostirem, rostireu, rostiran

INDICATIU CONDICIONAL: rostiria, rostiries, rostiria, rostiríem, rostiríeu, rostirien

SUBJUNTIU PRESENT: rosteixi, rosteixis, rosteixi, rostim, rostiu, rosteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rostís, rostissis, rostís, rostíssim, rostíssiu, rostissin

IMPERATIU: rosteix, rosteixi, rostim, rostiu, rosteixin

->rostisseria

rostisseria

Part. sil.: ros_tis_se_ri_a

f Rostidoria.

->rostit

■rostit

[de rostir; 1a FONT: 1502]

m Carn o alguna altra menja rostida.

->rostoll

■rostoll

[forma assimilada de restoll; 1a FONT: c. 1285]

m AGR 1 Conjunt de les tiges de blat, sègol, ordi, etc., que romanen arrelades a la terra després de la sega.

2 Camp després de la sega, abans de fer-hi cap altra operació, que conserva, per tant, el rostoll.

->rostollada

■rostollada

[de rostoll; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 AGR 1 Extensió de camp o conjunt de camps que conserven el rostoll.

2 Temps que el camp conserva el rostoll.

2 p ext Esgarrinxada feta pels brins de rostoll.

->rostollar¹

■rostollar¹

[de rostoll]

m AGR Camps de rostoll.

->rostollar²

■rostollar²

[v. rostollar¹]

v 1 tr AGR 1 Llaurar el rostoll.

2 Tornar a sembrar el rostoll, sense deixar-lo de restoble.

3 Llevar el rostoll per a cremar-lo o per a fer-ne boïcs.

2 intr RAM Pasturar el bestiar als rostolls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rostollar

GERUNDI: rostollant

PARTICIPI: rostollat, rostollada, rostollats, rostollades

INDICATIU PRESENT: rostollo, rostolles, rostolla, rostollem, rostolleu, rostollen

INDICATIU IMPERFET: rostollava, rostollaves, rostollava, rostollàvem, rostollàveu, rostollaven

INDICATIU PASSAT: rostollí, rostollares, rostollà, rostollàrem, rostollàreu, rostollaren

INDICATIU FUTUR: rostollaré, rostollaràs, rostollarà, rostollarem, rostollareu, rostollaran

INDICATIU CONDICIONAL: rostollaria, rostollaries, rostollaria, rostollaríem, rostollaríeu, rostollarien

SUBJUNTIU PRESENT: rostolli, rostollis, rostolli, rostollem, rostolleu, rostollin

SUBJUNTIU IMPERFET: rostollés, rostollessis, rostollés, rostolléssim, rostolléssiu, rostollessin

IMPERATIU: rostolla, rostolli, rostollem, rostolleu, rostollin

->rostral

■rostral

[de rostre; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj HIST 1 Relatiu o pertanyent al rostre.

2 columna rostral A la Roma antiga, monument commemoratiu d’una victòria naval constituït per una columna damunt la qual hom aplicava els rostres presos de les naus enemigues.

3 corona rostral Corona que hom donava al soldat que saltava primer, armat, a la nau enemiga.

->rostrat

■rostrat -ada

[de rostre]

adj 1 Que acaba en una punta semblant al bec d’un ocell o a l’esperó d’una nau.

2 Proveït de rostre o bec.

->rostre

■rostre

[del cast. rostro, íd., i aquest, del ll. rōstrum ‘bec d’ocell; morro’, que a còpia de ser aplicat grotescament a les persones acabà per esdevenir un mot noble; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

m 1 1 Bec d’ocell.

2 Part d’un animal d’aspecte semblant al bec d’un ocell.

3 Cara. Es va cobrir el rostre amb les mans.

2 BOT Bec que presenten certs fruits i certes corol·les.

3 HIST 1 Esperó de bronze fixat a la proa dels antics vaixells de guerra.

2 A Roma, tribuna oficial del fòrum.

->-rostre

-rostre

Forma sufixada del mot llatí rostrum, que significa ‘bec’. Ex.: acutirostre, conirostre, uncirostre.

->rostroconquis

■rostroconquis

m PALEONT i ZOOL 1 pl Classe de mol·luscs fòssils, proveïts d’una conquilla aparentment bivalva, que visqueren en ambients marins del cambrià inferior al permià superior.

2 sing Mol·lusc de la classe dels rostroconquis.

->rosulat

■rosulat -ada

[deriv. del ll. rosŭla, dimin. de rosa ‘rosa’]

adj BOT 1 Proveït de rosetes.

2 Rosetat.

->rot

■rot

[del ll. ructus, -us, íd., der. de (e)rugĕre ‘rotar’; 1a FONT: 1371]

m FISIOL Eructe.

->rota¹

■rota¹

[del ll. ruptus, -a, -um, participi de rumpĕre]

f 1 AGR 1 A Mallorca i a Eivissa, rompuda.

2 terra de rota Terra prima, pobra, de poc profit.

2 HIST Tros de terra que un pagès, dit roter, conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia.

->rota²

■rota²

[del ll. rota, íd.]

f 1 ant Roda.

2 DIPL Roda.

3 1 HIST DR Tribunal o consell de justícia d’un príncep.

2 DR CAN Tribunal ordinari de l’Església Catòlica.

4 MÚS 1 Un dels noms emprats antigament per a designar el cànon circular o perpetu.

2 Instrument musical semblant a la lira, emprat a l’edat mitjana pels joglars.

->rota-

■rota-

Forma prefixada del mot llatí rota, que significa ‘roda’. Ex.: rotàmetre.

->rotaboc

■rotaboc

[d’un ll. *rotafŏlĭcum mossarabitzat, comp. de rota ‘roda’ o rotare ‘rodar’ i folium ‘fulla’, per la forma rodona de les fulles i la propietat d’enrotllar-se en altres plantes]

m BOT 1 Blada.

2 Lligabosc mediterrani.

->rotaci

■rotaci -àcia

adj BOT Dit de la corol·la gamopètala i actinomorfa de tub curt i de limbe pla i patent.

->rotació

■rotació

Part. sil.: ro_ta_ci_ó

[del ll. rotatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 MEC 1 Acció de rodar.

2 Moviment d’un sòlid els punts del qual descriuen circumferències amb els centres alineats i fixos, continguts en una recta anomenada eix de rotació.

2 ASTR 1 Moviment d’un astre entorn d’un eix, dit eix de rotació.

2 rotació capturada (o captiva) Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.

3 CRISTAL·L Desplaçament sense deformació d’una figura tal, que en el seu moviment cadascun dels punts gira amb el mateix angle i en el mateix sentit al voltant d’una recta determinada en posició i que és anomenada eix de rotació.

4 GEOM Transformació geomètrica que constitueix un dels moviments rígids del pla o de l’espai i que conserva les distàncies (mides i forma) i l’orientació de les figures sobre les quals és aplicada.

5 ODONT Moviment que hom imprimeix a una dent per facilitar-ne l’extracció o per a corregir-ne la posició defectuosa.

6 fig 1 Successió periòdica segons un ordre determinat. La rotació de les estacions de l’any.

2 DR Sistema de canvi periòdic de la direcció i de les funcions administratives en certs organismes col·legiats entre el personal, talment que els uns se succeeixen als altres en els diversos càrrecs.

3 rotació de conreus AGR Tècnica de conreu basada en l’alternança ordenada de diferents conreus en un mateix terreny, per tal d’obtenir el màxim rendiment i evitar, alhora, el guaret i l’esgotament del sòl.

7 rotació intrapelviana FISIOL ANIM i OBST Tercer temps del part, durant el qual el cap del fetus gira 90° i s’acomoda a l’estret inferior de la pelvis.

8 rotació òptica ÒPT Activitat òptica.

->rotacional

■rotacional

Part. sil.: ro_ta_ci_o_nal

m MAT i FÍS Operador diferencial definit sobre un camp vectorial A per la fórmula: rot A = V ∧ A, on V és el gradient de A.

->rotacisme

■rotacisme

[del ll. rhotacismus, i aquest, del gr. rhōtakismós, íd.]

m 1 LING Fenomen fonètic que consisteix a transformar en -r- la -s- intervocàlica sonora.

2 PAT Trastorn de la parla consistent en la dificultat o la impossibilitat de pronunciar una consonant vibrant.

->rotaire

■rotaire

Part. sil.: ro_tai_re

[de rotar]

adj i m i f Que rota sovint, que fa molts rots.

->rotàmetre

■rotàmetre

m QUÍM Mesurador de flux consistent en un indicador lleuger metàl·lic que s’ajusta per la part interior d’un tub graduat.

->rotang

■rotang

[probablement del fr. rotang, i aquest, del malai rotan, a través del neerl. rotting]

m BOT Planta lianoide de la família de les palmes (Calamus rotang), de tiges flexuoses que s’enfilen als arbres mitjançant apèndixs foliars ganxuts, fulles pinnades i fruits en drupa, emprada per a fer cistells i articles diversos.

->rotar

■rotar

[del ll. ructare, íd., freqüentatiu de (e)rugĕre, íd.; ructare fou substituït en ll. vg. i td. per la forma alterada rŭptare que justifica l’evolució fonètica romànica; 1a FONT: 1371]

v 1 1 intr Eructar. Una beguda que fa rotar.

2 tr Rotar un gas acre.

2 intr vulg Donar la gana. Ho faré si em rota.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rotar

GERUNDI: rotant

PARTICIPI: rotat, rotada, rotats, rotades

INDICATIU PRESENT: roto, rotes, rota, rotem, roteu, roten

INDICATIU IMPERFET: rotava, rotaves, rotava, rotàvem, rotàveu, rotaven

INDICATIU PASSAT: rotí, rotares, rotà, rotàrem, rotàreu, rotaren

INDICATIU FUTUR: rotaré, rotaràs, rotarà, rotarem, rotareu, rotaran

INDICATIU CONDICIONAL: rotaria, rotaries, rotaria, rotaríem, rotaríeu, rotarien

SUBJUNTIU PRESENT: roti, rotis, roti, rotem, roteu, rotin

SUBJUNTIU IMPERFET: rotés, rotessis, rotés, rotéssim, rotéssiu, rotessin

IMPERATIU: rota, roti, rotem, roteu, rotin

->rotatiu

■rotatiu -iva

Part. sil.: ro_ta_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. rotatus, -a, -um, part. de rotare ‘rodar’]

1 adj 1 MEC Que origina una rotació.

2 MEC Que funciona per mitjà d’una rotació.

3 màquina rotativa (o simplement rotativa) GRÀF Màquina d’imprimir emprada en el tiratge de diaris i de revistes, formada per tants cossos o unitats impressores com plecs ha de tenir el diari o la revista, i, eventualment, per tants altres cossos com tintes han d’ésser emprades.

2 m Diari o publicació periòdica imprès amb màquina rotativa.

->rotatori

■rotatori -òria

[formació culta analògica sobre la base del ll. rotatus, -a, -um, part. de rotare ‘rodar’]

adj 1 Que implica o causa rotació.

2 Relatiu o pertanyent a la rotació.

3 TECNOL Rotatiu.

->rotavirus

■rotavirus

[de rota- i virus]

m MICROB Gènere de virus de la família dels reovirus, que presenten una càpsida constituïda per una coberta doble, de contorn circular ben marcat, que juntament amb les projeccions del nucli els comuniquen un aspecte característic de roda de carro.

->rotenona

rotenona

f QUÍM ORG Cetona pentacíclica que hom extreu de les arrels del derris. Té la fórmula C₂₃H₂₂O₆.

->roter

■roter -a

m i f 1 AGR Artigaire.

2 HIST Conreador d’una rota.

->rotgle

rotgle

m dial Rotlle.

->roti-

■roti-

Forma prefixada del mot llatí rota, que significa ‘roda’. Ex.: rotífer.

->ròtic

■ròtic -a

adj FON Dit del fonema que s’articula amb un o diversos contactes o constriccions ràpides i breus entre dos òrgans articulatoris, generalment l’àpex de la llengua i els alvèols.

->rotífer

■rotífer -a

[de roti- i -fer]

adj Que porta una roda.

->rotífers

■rotífers

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, cos recobert per una cutícula d’escleroproteïna rígida, sense aparell circulatori, sexes separats i pelàgics d’aigua dolça.

2 sing Metazou de l’embrancament dels rotífers.

->rotlada

rotlada

f Rotllada.

->rotle

rotle

[variant de rotlle]

m Rotlle.

->rotllada

■rotllada

[de rotlle]

f Rotlle de gent que forma cercle al voltant d’una cosa.

->rotllana

■rotllana

[de rotlle; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Cèrcol que serveix de capçana, de suport. La rotllana de fusta d’un braser. Una rotllana de roba per a portar coses pesants sobre el cap.

2 Rodona.

->rotllar

■rotllar

Hom.: rutllar

[de rotlle]

v tr Fer rotlle al voltant d’algú o d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rotllar

GERUNDI: rotllant

PARTICIPI: rotllat, rotllada, rotllats, rotllades

INDICATIU PRESENT: rotllo, rotlles, rotlla, rotllem, rotlleu, rotllen

INDICATIU IMPERFET: rotllava, rotllaves, rotllava, rotllàvem, rotllàveu, rotllaven

INDICATIU PASSAT: rotllí, rotllares, rotllà, rotllàrem, rotllàreu, rotllaren

INDICATIU FUTUR: rotllaré, rotllaràs, rotllarà, rotllarem, rotllareu, rotllaran

INDICATIU CONDICIONAL: rotllaria, rotllaries, rotllaria, rotllaríem, rotllaríeu, rotllarien

SUBJUNTIU PRESENT: rotlli, rotllis, rotlli, rotllem, rotlleu, rotllin

SUBJUNTIU IMPERFET: rotllés, rotllessis, rotllés, rotlléssim, rotlléssiu, rotllessin

IMPERATIU: rotlla, rotlli, rotllem, rotlleu, rotllin

->rotllat

■rotllat

[de rotllar]

m Rotlle de gent.

->rotlle

■rotlle

[del ll. vg. td. rŏtŭlus ‘anella; rotllana’, extret de rotŭla, dimin. de rota ‘roda’; 1a FONT: 1327]

m 1 1 Full de paper, pergamí, cartó, metall, etc., disposat donant o com donant una o més voltes a una tija cilíndrica.

2 esp CODIC i PALEOG Forma que prenien els llibres antics, en què el text era escrit sobre tires de papir o de pergamí que hom enrotllava i desenrotllava per un o dos costats al voltant d’un o dos cilindres de fusta o d’os.

3 esp CODIC i PALEOG Forma que presenten certs documents medievals (cartularis, documents judicials, etc.) i altres escrits anàlegs a l’antic rotlle. Rotlle de Poblet.

4 Halo, corona.

5 Tros rodó d’estora que hom sol posar sota una taula rodona.

6 TÈXT Rodell.

7 rotlle de campanetes LITÚRG Roda voltada de campanetes que hom toca, en certes esglésies i en certes diades, al moment de l’elevació.

2 1 Conjunt de persones o de coses disposades formant cercle.

2 Grup de persones format al voltant d’algú o d’alguna cosa.

3 JOCS Nom de diversos jocs infantils en què els jugadors i les jugadores formen una rodona.

4 fer fer rotlle Obligar la gent a eixamplar el rotlle.

5 fer rotlle fig Fer-se escoltar, considerar, etc., per la gent.

6 fer rotlle a part Aplegar-se amb altres companys diferents d’un grup determinat.

7 treure una qüestió a rotlle Fer que hom la tingui en consideració, que en parli, etc.

->rotllo

■rotllo

[variant de rotlle, amb assimilació de la -e final a la -o- tònica, com en altres mots (monge/monjo, motlle/motllo, bronze/bronzo, oncle/onclo); 1a FONT: c. 1325]

m 1 Rotlle.

2 fig i col·loq 1 Discurs, explicació, etc., llargs, pesats i avorrits.

2 Cosa o persona avorrida, pesada. N’hi ha que pensen que les matemàtiques són un rotllo.

3 fig i col·loq Relació amorosa o sexual, generalment passatgera.

->rotlo

■rotlo

[variant de rotllo]

m dial Rotlle.

->rotó

rotó

Hom.: rotor

m FÍS Dit del fonó que correspon a l’energia d’excitació mínima de les molècules d’una substància, en funció del moment lineal.

->roto-

■roto-

Forma prefixada del mot llatí rota, que significa ‘roda’. Ex.: rotografia.

->rotoconreadora

■rotoconreadora

Part. sil.: ro_to_con_re_a_do_ra

[de roto- i conreador]

f AGR fresa² 2.

->rotocultor

■rotocultor

[de roto- i -cultor]

m AGR fresa² 2.

->rotofricció

■rotofricció

Part. sil.: ro_to_fric_ci_ó

[de roto- i fricció]

f TÈXT Operació a la qual hom sotmet la metxa a la sortida de les màquines de preparació en la filatura de la llana pentinada, per tal de conferir-li una certa cohesió, anomenada falsa torsió, i facilitar així la seva posterior manipulació.

->rotografia

rotografia

Part. sil.: ro_to_gra_fi_a

[de roto- i -grafia]

f GRÀF Rotogravat.

->rotogravar

rotogravar

[de roto- i gavar¹]

v tr GRÀF Reproduir per mitjà del rotogravat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rotogravar

GERUNDI: rotogravant

PARTICIPI: rotogravat, rotogravada, rotogravats, rotogravades

INDICATIU PRESENT: rotogravo, rotograves, rotograva, rotogravem, rotograveu, rotograven

INDICATIU IMPERFET: rotogravava, rotogravaves, rotogravava, rotogravàvem, rotogravàveu, rotogravaven

INDICATIU PASSAT: rotograví, rotogravares, rotogravà, rotogravàrem, rotogravàreu, rotogravaren

INDICATIU FUTUR: rotogravaré, rotogravaràs, rotogravarà, rotogravarem, rotogravareu, rotogravaran

INDICATIU CONDICIONAL: rotogravaria, rotogravaries, rotogravaria, rotogravaríem, rotogravaríeu, rotogravarien

SUBJUNTIU PRESENT: rotogravi, rotogravis, rotogravi, rotogravem, rotograveu, rotogravin

SUBJUNTIU IMPERFET: rotogravés, rotogravessis, rotogravés, rotogravéssim, rotogravéssiu, rotogravessin

IMPERATIU: rotograva, rotogravi, rotogravem, rotograveu, rotogravin

->rotogravat

■rotogravat

[de rotogravar]

m GRÀF 1 Procediment per a obtenir gravats en profunditat que constitueix una variant fotomecànica de l’aiguafort, en el qual una planxa de coure és gravada químicament a través d’una capa de gelatina fotosensible, amb dicromat potàssic, que porta impressionada la imatge.

2 Impressió obtinguda per mitjà del procediment de rotogravat.

->ròtol

ròtol

[variant culta de rotlle (v. aquest mot); 1a FONT: 1313]

m 1 ant rotlle 1.

2 ròtol de ciris LITÚRG Conjunt de ciris disposats entorn d’una fusta plana rodona, d’on li ve el nom, o sovint en forma d’estrella, que s’encenien i es penjaven davant els cors dels canonges de les catedrals catalanes la nit de Nadal a l’hora de matines.

->rotonda

■rotonda

[de l’it. rotonda, íd., fem. de l’adj. rotondo ‘rodó’, ll. rotundus, -a, -um, íd.]

f 1 ARQUIT 1 Construcció isolada i amb sistema central i sovint circumdada d’una columnata.

2 Habitació de planta circular i usualment cupulada.

3 Escala central i circular, típica de l’arquitectura civil del Renaixement venecià.

2 OBR PÚBL Intersecció de vies disposada amb un illot circular central, al voltant del qual hi ha una calçada on conflueixen les calçades de les vies afluents.

3 TRANSP Compartiment posterior d’una diligència de tres compartiments.

->rotor

■rotor

Hom.: rotó

[contracció del ll. td. rotator, -ōris, der. de rotare ‘rodar’, amb influx de motor]

m 1 AERON En els giroavions, conjunt format pels plans de sustentació rotatoris o aspes, el seu arbre de rotació i els dispositius reguladors de l’angle d’atac de les aspes i de la inclinació del pla de rotació.

2 ELECTROT Part mòbil d’un aparell, d’una màquina o d’un dispositiu elèctric giratori.

3 TECNOL 1 En un mecanisme, part mòbil que gira, en contraposició a la part fixa, anomenada estator.

2 Roda d’àleps de les turbines hidràuliques, i, en general, roda giratòria d’àleps o de paletes de les turbines, dels compressors i de les turbobombes.

->rotòric

■rotòric -a

[de rotor]

adj ELECTROT i TECNOL Relatiu o pertanyent al rotor.

->rototrol

rototrol

m ELECTROT Màquina elèctrica de corrent continu emprada com a amplificador magnètic rotatiu de corrent elèctric.

->rotoví

rotoví -ina

adj i m i f De Ròtova (Safor).

->rotse

rotse

1 adj Relatiu o pertanyent als rotses.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble d’Àfrica central (anomenat també lozi i barotse) que viu a l’actual república de Zàmbia i al nord de Zimbabue.

->rotterdamès

rotterdamès -esa

adj i m i f De Rotterdam (ciutat dels Països Baixos).

->ròtula

■ròtula

[del ll. rotŭla, dimin. de rota ‘roda’; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 ANAT ANIM Os parió, triangular, comprès en el tendó d’inserció del quàdriceps femoral, davant el genoll.

2 TECNOL Peça de forma esfèrica utilitzada com a articulació en òrgans que s’han de poder orientar en totes direccions.

->rotund

■rotund -a

[del ll. rotundus, -a, -um ‘rodó’, der. de rota ‘roda’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Rodó, complet i terminant. Una negativa rotunda. Una afirmació rotunda.

2 Dit del llenguatge ple, fluid.

->rotundament

■rotundament

[de rotund]

adv D’una manera rotunda.

->rotundifoli

rotundifoli -òlia

[del ll. rotundifolius, -a, -um, íd.]

adj BOT De fulles rodones.

->rotunditat

■rotunditat

[del ll. rotundĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de rotund, de rodó; rodonesa.

->rou

■rou

Part. sil.: rou

[forma mallorquina de ros¹, der. regressiu de rouada, pronúncia vg. mallorquina de rosada¹; la consciència popular que rouada era un mot col·lectiu per ‘un conjunt de gotes’ donà origen a un sing. rou]

m METEOR Rosada.

->rough

rough^* [ráf]

[angl ] m ESPORT En el golf, zona del recorregut en estat natural, normalment amb herba alta o brossa, que convé evitar.

->round

round^* [ráwn]

[mot angl., ‘rodó; volta; recorregut; assalt, en boxa’, pres del fr. rond ‘rodó’ (s. XIII), ll. rotundus, -a, -um, íd.]

m ESPORT En boxa, assalt.

->roure

■roure

Part. sil.: rou_re

[del ll. rōbur, rōbŏris ‘roure; força, robustesa’; 1a FONT: 1150]

m 1 BOT i FUST Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, formades per arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits i fruits en gla. Cal esmentar el roure africà (Q. canariensis), el roure cerrioide (Q. faginea ssp cerrioides), el roure de fulla grossa (Q. petraea), el roure de fulla petita (Q. faginea ssp valentina), el roure martinenc (Q. pubescens), el roure pènol (Q. robur), el roure reboll (Q. pyrenaica), el roure americà (Q. borealis) i el roure negre (Q. velutina).

2 ésser fort com un roure (o simplement ésser un roure) fig Ésser molt fort, tenir una gran resistència.

->roureda

■roureda

Part. sil.: rou_re_da

[de roure; 1a FONT: 1190]

f GEOBOT Bosc de roures.

->rourellenc

rourellenc -a

Part. sil.: rou_re_llenc

adj i m i f Del Rourell (Alt Camp).

->roureny

■roureny

Part. sil.: rou_reny

m BOT Flota de roure.

->rouró

■rouró

Part. sil.: rou_ró

m BOT 1 Alzinoi.

2 rouró primerenc Bolet de la família de les tricolomatàcies (Armillaria tabescens) que forma flotes lignícoles com l’alzinoi, però constituïdes per carpòfors més petits, amb la cama sense anell.

->rousseaunià

■rousseaunià -ana

Part. sil.: rous_seau_ni_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Jean-Jacques Rousseau o a la seva filosofia.

2 adj i m i f Seguidor de Jean-Jacques Rousseau.

->roux

roux^* [rú]

[fr ] m GASTR Preparat fet de farina i mantega que hom utilitza per a lligar salses, brous, sucs, etc.

->rova

■rova

Hom.: roba

[de l’àr. rub’ ‘quarta part’ (àr. vg. rúba’, rúb’a), der. de 'árba’ ‘quatre’; 1a FONT: s. XII]

f 1 METROL Mesura de pes equivalent a 1/4 de quintar. La rova catalana val 26 lliures i equival a 10,4 kg.

2 INFORM arrova 2.

->roval

roval

m NUMIS Roal.

->rovalla

■rovalla

f 1 NUMIS Roal.

2 Joiells que es desfan per fondre’ls, deixalles d’argenteria.

->rovell

■rovell

[d’un ll. vg. *rubĭclus, resultat d’un encreuament del ll. robīgo, -ĭnis ‘òxid; malura de les plantes’ amb un ll. vg. *rubĭcŭlus, -a, -um ‘vermellós’ (postulat per l’it. ant. rubecchio ‘vermellós’); 1a FONT: s. XIII]

m 1 QUÍM INORG 1 Òxid fèrric hidratat, de color vermellós, que es forma a la superfície del ferro per acció de l’aire humit.

2 p ext Capa d’òxid hidratat que es forma a la superfície de diversos metalls per acció de l’aire humit, mitjançant processos de corrosió.

3 p ext Brutícia que es diposita o es forma a la superfície d’alguna cosa.

2 fig Manca d’expeditesa de quelcom deguda a una inacció prolongada, a manca d’exercici, d’entrenament.

3 BOT i FITOPAT Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia, de l’ordre de les uredinals. El més conegut és el rovell del blat, causat per P. graminis.

4 rovell d’ou (o simplement rovell) BIOQ Massa esferoïdal groga que hi ha a l’interior dels ous dels ocells i dels rèptils; gema.

5 rovell d’ou BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Trollius europaeus), de fulles palmatisectes amb els segments incisos, flors grogues i solitàries i fruits en plurifol·licle.

2 Reig.

->rovellament

■rovellament

[de rovellar]

m Acció de rovellar o de rovellar-se.

->rovellar

■rovellar

[de rovell; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Causar que una cosa tingui rovell. L’aire humit rovella el ferro.

2 pron Contreure rovell. Untar amb oli un objecte de ferro perquè no es rovelli.

2 fig 1 tr Fer perdre (a algú o alguna cosa) l’agilitat, els coneixements adquirits, etc. Tinc les articulacions rovellades per manca d’exercici. La inactivitat rovella les facultats intel·lectuals.

2 pron T’has de moure si no vols que se’t rovellin els membres. Se m’ha rovellat la història.

3 pron Contreure els cereals la malaltia del rovell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rovellar

GERUNDI: rovellant

PARTICIPI: rovellat, rovellada, rovellats, rovellades

INDICATIU PRESENT: rovello, rovelles, rovella, rovellem, rovelleu, rovellen

INDICATIU IMPERFET: rovellava, rovellaves, rovellava, rovellàvem, rovellàveu, rovellaven

INDICATIU PASSAT: rovellí, rovellares, rovellà, rovellàrem, rovellàreu, rovellaren

INDICATIU FUTUR: rovellaré, rovellaràs, rovellarà, rovellarem, rovellareu, rovellaran

INDICATIU CONDICIONAL: rovellaria, rovellaries, rovellaria, rovellaríem, rovellaríeu, rovellarien

SUBJUNTIU PRESENT: rovelli, rovellis, rovelli, rovellem, rovelleu, rovellin

SUBJUNTIU IMPERFET: rovellés, rovellessis, rovellés, rovelléssim, rovelléssiu, rovellessin

IMPERATIU: rovella, rovelli, rovellem, rovelleu, rovellin

->rovelló

■rovelló

[probablement ll. rubellio, -ōnis ‘rovell del blat; roger (peix)’, que es refereix tanmateix a un fong, emparentat semànticament amb rovell i fins formalment amb la família del ll. ruber ‘vermell’]

m BOT 1 Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius sanguifluus), de capell convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós amb taques verdoses, molt apreciat i consumit.

2 Pinetell.

3 rovelló de cabra Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius torminosus), de capell estès o deprimit, superfície seca i vellosa, cama curta, ataronjat i de làtex blanc i picant.

->rovellol

■rovellol

[de rovelló]

m BOT Camperol.

->rovellola

■rovellola

[de rovelló; 1a FONT: 1915, DAg.]

f BOT 1 Nom donat al rovelló quan és parasitat per l’ascomicet Hypomices lateritius.

2 Camperol.

->rovellona

■rovellona

f BOT rovellola 1.

->rovellonaire

■rovellonaire

Part. sil.: ro_ve_llo_nai_re

m i f 1 Persona que cull rovellons.

2 Persona que recol·lecta rovellons per tal de vendre’ls.

->rovellonera

■rovellonera

[de rovelló]

f Indret del bosc on es fan rovellons o pinetells en abundància.

->rovellós

■rovellós -osa

[de rovell]

adj Que fa rovell, que té rovell o que sembla rovell.

->rovellut

■rovellut

[de rovell]

adj m Dit de l’ou que té el rovell relativament molt gros.

->ròver

ròver

[de l’angl. rover, íd., del neerl. mitjà rover ‘robar’]

m ESCOLT Nom amb el qual hom designa els joves de disset anys endavant que practiquen l’escoltisme.

->rovina

■rovina

[variant de ruïna, forma més evolucionada i normal del ll. rŭīna, amb intercalació de -v- antihiàtica; el sentit ja tenia base en l’accepció de ‘pluja torrencial’ que tenia també el ll. cl. ruina; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Fang, brossa, que deixa una riuada a les vores del riu.

->rovinada

■rovinada

[de rovina]

f Riuada sobtada produïda per una forta ploguda.

->rovinós

■rovinós -osa

[de rovina]

adj De rovina; llotós, tèrbol.

->rovira

■rovira

[del ll. *robĕrea, variant del ll. robŏreus, -a, -um ‘de roure’, der. de robur, -ŏris ‘roure’; el fem. substantivat (a partir, per ex., de silva roborea ‘bosc de roures’) prengué en romànic ant. el sentit de ‘roureda’; 1a FONT: c. 950]

f ant i dial Roureda.

->roxolà

roxolà -ana

1 adj Relatiu o pertanyent als roxolans.

2 m i f HIST Individu d’una tribu sàrmata d’alans que habitaven entre el Dnièper i el Don (segle I aC) i posteriorment (segle I dC) a la riba esquerra del Danubi.

->royalty

■royalty^* [rɔjálti]

[mot angl. royalty, manlleu del fr. ant. roialté (modern. royauté) ‘reialesa’, en el sentit de ‘dret reial’]

m ECON cànon 4 2 i cànon 4 3.

->-rràfia

-rràfia

Forma sufixada del mot grec rhaphḗ, que significa ‘costura, sutura’. Ex.: enterorràfia, cardiorràfia.

->-rràgia

■-rràgia

1 Forma sufixada del mot grec rhagḗ, que significa ‘ruptura’, ‘vessament’, ‘escolament’. Ex.: hemorràgia, blennorràgia.

2 Forma sufixada del mot hemorràgia. Ex.: enterorràgia, gastrorràgia.

->-rrea

■-rrea

Forma sufixada del mot grec rhoía, que significa ‘flux’. Ex.: diarrea, dismenorrea.

->-rrexi

-rrexi

Forma sufixada del mot grec rhẽxis, que significa ‘ruptura, esquinç’. Ex.: cariorrexi, miorrexi.

->rRNA

rRNA

[de l’angl. ribosomic ribonucleic acid] sigla m BIOQ i BIOL MOL àcid ribonucleic ribosòmic.

->Ru

Ru

símb QUÍM INORG ruteni.

->rua

■rua

Part. sil.: ru_a

[del ll. rūga ‘arruga; plec, séc’, que en ll. vg. i td. prengué també el sentit de ‘carrer’ per comparació dels carrers d’una població amb les arrugues o plecs d’una tela; 1a FONT: 1181]

f 1 ant Carrer.

2 1 Colla, corrua.

2 a rues (o a rua feta) A colles.

3 FOLK Desfilada de vehicles guarnits i de disfresses que es fa els dies de Carnestoltes pels carrers d’algunes poblacions.

4 Arruga.

->ruà

■ruà -ana

Part. sil.: ru_à

[del cast. roano ‘rogenc’, i aquest, del gòtic raudan, íd.]

adj Dit del cavall o de l’egua de pelatge barrejat de blanc, gris i bai.

->ruac

■ruac

Part. sil.: ru_ac

[d’origen incert, potser relacionat (difícilment) amb el ll. horrēre ‘eriçar-se, tremolar’]

m BOT Mata de la família de les papilionàcies (Ononis tridentata), de tiges blanques i tomentoses, fulles trifoliolades, una mica carnoses, flors rosades i fruits en llegum comprimit.

->ruanda

ruanda

Part. sil.: ru_an_da

1 adj Relatiu o pertanyent als ruandes.

2 m i f Individu d’un grup de pobles de la família bantu que actualment viuen a les repúbliques de Rwanda i Burundi.

->ruandès

■ruandès -esa

Part. sil.: ru_an_dès

adj i m i f Rwandès.

->ruar

ruar

Part. sil.: ru_ar

[de rua; 1a FONT: s. XIII]

v tr i pron dial Arrugar.

->rubefacció

■rubefacció

Part. sil.: ru_be_fac_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. rubefacĕre ‘fer tornar vermell’]

f 1 PAT Vermellor de la pell produïda per una substància rubefaent o per una mala circulació de la sang.

2 PEDOL Procés de formació dels sòls roigs, que consisteix fonamentalment en un enriquiment en òxids de ferro.

->rubefaent

■rubefaent

Part. sil.: ru_be_fa_ent

[formació culta analògica sobre la base del ll. rubefacĕre ‘fer tornar vermell’]

adj i m 1 PAT i PEDOL Que produeix rubefacció.

2 FARM Revulsiu d’acció dèbil.

->rubel·lita

rubel·lita

[formació culta analògica sobre la base del ll. rubellus, -a, -um, dimin. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’ i el sufix -ita]

f MINERAL Varietat de turmalina de color vermell i transparent.

->rubèola

■rubèola

Part. sil.: ru_bè_o_la

[potser del fr. rubéole, creat el 1855 sobre el model de roséole (v. rosèola)]

f PAT Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus i que ataca principalment els infants. És coneguda també amb els noms de rosa, xarampió alemany i rosèola epidèmica.

->ruberítric

ruberítric, àcid

QUÍM ORG Àcid orgànic l’aglicona del qual és l’alitzarina.

->rubescència

■rubescència

Part. sil.: ru_bes_cèn_ci_a

[de rubescent]

f Qualitat de rubescent.

->rubescent

■rubescent

[del ll. rubescens, -ntis, participi pres. del ll. rubescĕre ‘tornar-se vermell’, der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’]

adj 1 Que s’envermelleix.

2 Que és una mica vermell.

->rubiàcies

■rubiàcies

Part. sil.: ru_bi_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de rubials, constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples, flors hermafrodites i actinomorfes, disposades en cimes o en raïms, i fruits varis.

2 sing Planta de la família de les rubiàcies.

->rubials

rubials

Part. sil.: ru_bi_als

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies simpètales, compost per plantes de fulles oposades, flors actinomorfes o zigomorfes i d’ovari ínfer. Les famílies principals que comprèn són les de les caprifoliàcies, de les dipsacàcies, de les rubiàcies i de les valerianàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les rubials.

->Rubicó

Rubicó

Mot emprat en l’expressió passar el Rubicó loc verb Prendre partit o fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada.

->rubicund

■rubicund -a

[del ll. rubicundus, -a, -um, íd., der. de rubēre ‘ser vermell’, der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Vermell, aplicat al color de la pell.

->rubicundesa

■rubicundesa

[de rubicund]

f Qualitat de rubicund.

->rubicunditat

■rubicunditat

[de rubicund]

f Rubicundesa.

->rubidi

■rubidi

[del ll. científic rubidium, der. del ll. rubĭdus, -a, -um ‘vermell bru’, i aquest, del ll. rubor, -ōris ‘vermellor’, der. de rubēre ‘ser vermell’, que ho és de ruber, -bra, -brum ‘vermell’]

m QUÍM INORG [símb: Rb] Element químic, de nombre atòmic 37, pertanyent al grup Ia de la taula periòdica.

->rubídic

rubídic -a

[de rubidi]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al rubidi.

2 Que conté rubidi.

->rubiginós

■rubiginós -osa

[del ll. robiginosus, -a, -um, íd., der. de robīgo, -ĭnis ‘rovell’]

adj 1 D’un color de rovell.

2 Rovellós.

->rubina

■rubina

f Rovina.

->rubinada

■rubinada

f Rovinada.

->rubinenc

rubinenc -a

adj i m i f De Rubí (Vallès Occidental).

->rubinès

rubinès -esa

adj i m i f Rubinenc.

->rubinós

■rubinós -osa

adj Rovinós.

->rubiol

■rubiol

Part. sil.: ru_bi_ol

[d’origen incert, potser alteració de rovellol]

m 1 BOT 1 Camperol.

2 rubiol de bosc Bolet de la família de les agaricàcies (Agaricus silvicola), de barret blanc o groguenc, cama esvelta, amb anell, inflada a la base, i mengívol.

2 PAST A Mallorca i a Menorca, peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de brossat, confitura o cabell d’àngel, que es fa especialment per les festes de Pasqua.

->rubiola

■rubiola

Part. sil.: ru_bi_o_la

[de rubiol]

f BOT Camperol.

->rubionenc

rubionenc -a

Part. sil.: ru_bi_o_nenc

adj i m i f De Rubió (Anoia).

->ruble

■ruble

[del rus rubl’, íd.]

m ECON Unitat monetària de Rússia i d’alguns estats de l’antiga Unió Soviètica.

->rubor

■rubor

[del ll. rubor, -ōris ‘vermellor’ (v. rubidi); 1a FONT: 1803, DEst.]

m [o f] 1 Vermellor que apareix a les galtes, a la cara, per un sentiment de vergonya, confusió o modèstia.

2 PAT Vermellor de la pell deguda a una inflamació.

->ruboritzar

■ruboritzar

[de rubor; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr i pron Enrojolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ruboritzar

GERUNDI: ruboritzant

PARTICIPI: ruboritzat, ruboritzada, ruboritzats, ruboritzades

INDICATIU PRESENT: ruboritzo, ruboritzes, ruboritza, ruboritzem, ruboritzeu, ruboritzen

INDICATIU IMPERFET: ruboritzava, ruboritzaves, ruboritzava, ruboritzàvem, ruboritzàveu, ruboritzaven

INDICATIU PASSAT: ruboritzí, ruboritzares, ruboritzà, ruboritzàrem, ruboritzàreu, ruboritzaren

INDICATIU FUTUR: ruboritzaré, ruboritzaràs, ruboritzarà, ruboritzarem, ruboritzareu, ruboritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: ruboritzaria, ruboritzaries, ruboritzaria, ruboritzaríem, ruboritzaríeu, ruboritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: ruboritzi, ruboritzis, ruboritzi, ruboritzem, ruboritzeu, ruboritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: ruboritzés, ruboritzessis, ruboritzés, ruboritzéssim, ruboritzéssiu, ruboritzessin

IMPERATIU: ruboritza, ruboritzi, ruboritzem, ruboritzeu, ruboritzin

->ruborós

■ruborós -osa

[de rubor; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Vermell de vergonya, de confusió, de modèstia.

2 Que té rubor.

->ruborosament

■ruborosament

[de ruborós]

adv Amb rubor.

->rúbrica

■rúbrica

[del ll. rubrīca ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació fem. de l’adj. rubrīcus, -a, -um ‘vermell’, der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’, amb canvi d’accent per influx del gran nombre d’adj. en -ĭcus; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 CODIC, PALEOG i TIPOG 1 En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles.

2 Cadascun dels títols o epígrafs dels capítols o seccions d’un volum, l’índex que precedeix o termina el volum, escrits en vermell.

3 Cadascuna de les seccions d’algunes lleis, sobretot les disposicions de llei civil, en contraposició als edictes dels pretors, escrits sobre tauletes blanques (album).

2 1 LITÚRG En la litúrgia romana, cadascuna de les normes cerimonials dels llibres litúrgics, que regulen els ritus, escrites en lletra vermella per distingir-les de les fórmules litúrgiques.

2 p ext Cadascuna de les normes d’altres cerimònies no eclesiàstiques.

3 fig Costum o pràctica establerta. Això és de rúbrica.

3 ESCR Traç o conjunt de traços, de figura generalment invariable, que hom posa en la signatura ultra els noms.

->rubricador

■rubricador -a

[de rubricar]

m i f 1 Persona que rubrica.

2 esp Amanuense que escrivia les rúbriques o títols en els manuscrits.

->rubricar

■rubricar

[de rúbrica; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 ant Escriure en vermell els títols o les rúbriques de les obres manuscrites o impreses.

2 Posar la rúbrica en la signatura d’un document o escrit. Rubricar un conveni, un acord.

3 fig Subscriure (una cosa) o donar-ne fe. Nosaltres rubriquem el que ha dit el nostre company.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rubricar

GERUNDI: rubricant

PARTICIPI: rubricat, rubricada, rubricats, rubricades

INDICATIU PRESENT: rubrico, rubriques, rubrica, rubriquem, rubriqueu, rubriquen

INDICATIU IMPERFET: rubricava, rubricaves, rubricava, rubricàvem, rubricàveu, rubricaven

INDICATIU PASSAT: rubriquí, rubricares, rubricà, rubricàrem, rubricàreu, rubricaren

INDICATIU FUTUR: rubricaré, rubricaràs, rubricarà, rubricarem, rubricareu, rubricaran

INDICATIU CONDICIONAL: rubricaria, rubricaries, rubricaria, rubricaríem, rubricaríeu, rubricarien

SUBJUNTIU PRESENT: rubriqui, rubriquis, rubriqui, rubriquem, rubriqueu, rubriquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rubriqués, rubriquessis, rubriqués, rubriquéssim, rubriquéssiu, rubriquessin

IMPERATIU: rubrica, rubriqui, rubriquem, rubriqueu, rubriquin

->rubricisme

rubricisme

m Qualitat o condició de rubricista.

->rubricista

■rubricista

m i f 1 Persona que té un bon coneixement de les rúbriques dels ritus litúrgics.

2 Persona que mostra una preocupació escrupolosa per l’acompliment exacte dels ritus.

->ruc¹

■ruc¹

[v. ruc²]

m ICT Gobi, especialment el Gobius auratus.

->ruc²

■ruc² -a

[d’origen incert, probablement de creació afectiva de sentit pejoratiu o despectiu, sorgit d’un crit adreçat a l’animal de creació expressiva; 1a FONT: 1371]

1 m ZOOL Ase mascle.

2 adj i m i f fig Dit de la persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent. Ésser més ruc que un sabatot.

->ruca¹

■ruca¹

[de ruc²]

f ZOOL Somera.

->ruca²

■ruca²

[del ll. cient. eruca]

f 1 BOT Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Eruca sativa), de fulles lirades o pinnatífides, flors blanquinoses o groguenques i fruits en síliqua, amb un bec ensiforme.

2 pl col·loq 1 Pèls curts que neixen al clatell.

2 tenir (o criar) ruques al clatell fig Tenir llana al clatell.

3 treure les ruques del clatell (a algú) fig Treure la llana del clatell.

->rucada

■rucada

[de ruc²; 1a FONT: c. 1925]

f Bestiesa, niciesa.

->rucó

■rucó

m dial 1 Racó.

2 fer rucó 1 Berenar.

2 Fer el trago.

->ruda

■ruda

Hom.: rude

[del ll. rūta, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 BOT i FARM Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les rutàcies (Ruta sp), subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, flors de quatre pètals grocs i fruits en càpsula, emprada per a fer-ne essència. La ruda de bosc (o de muntanya) (R. montana) es fa a la regió mediterrània.

2 ruda cabruna Trèvol pudent.

3 ruda de ca Escrofulària de ca.

4 ruda llinosa Planta herbàcia perenne de la família de les rutàcies (Haplophyllum linifolium), de fulles lanceolades o linears, flors grosses amb cinc pètals grocs i fruits capsulars.

->rude

■rude

Hom.: ruda

[del ll. rŭdis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 Inculte, mancat de delicadesa, de refinament, de cortesia, de poliment. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude.

2 Dit d’un temps cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern, un clima, rude.

3 Dit d’un combat, etc., cruent, aferrissat.

4 Aspre, desagradable a l’oïda.

->rudement

■rudement

[de rude; 1a FONT: s. XV, Curial]

adv D’una manera rude.

->ruderal

■ruderal

adj GEOBOT Propi de les runes i dels medis molt influïts per l’home.

->ruderalitzar

■ruderalitzar

[de ruderal]

v tr Degradar (un terreny) fent que adquireixi caràcter ruderal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ruderalitzar

GERUNDI: ruderalitzant

PARTICIPI: ruderalitzat, ruderalitzada, ruderalitzats, ruderalitzades

INDICATIU PRESENT: ruderalitzo, ruderalitzes, ruderalitza, ruderalitzem, ruderalitzeu, ruderalitzen

INDICATIU IMPERFET: ruderalitzava, ruderalitzaves, ruderalitzava, ruderalitzàvem, ruderalitzàveu, ruderalitzaven

INDICATIU PASSAT: ruderalitzí, ruderalitzares, ruderalitzà, ruderalitzàrem, ruderalitzàreu, ruderalitzaren

INDICATIU FUTUR: ruderalitzaré, ruderalitzaràs, ruderalitzarà, ruderalitzarem, ruderalitzareu, ruderalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: ruderalitzaria, ruderalitzaries, ruderalitzaria, ruderalitzaríem, ruderalitzaríeu, ruderalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: ruderalitzi, ruderalitzis, ruderalitzi, ruderalitzem, ruderalitzeu, ruderalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: ruderalitzés, ruderalitzessis, ruderalitzés, ruderalitzéssim, ruderalitzéssiu, ruderalitzessin

IMPERATIU: ruderalitza, ruderalitzi, ruderalitzem, ruderalitzeu, ruderalitzin

->rudesa

■rudesa

Hom.: rodesa

[de rude; 1a FONT: c. 1475]

f Qualitat de rude.

->rudiment

■rudiment

[del ll. rudimentum ‘aprenentatge, inici’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 ANAT ANIM 1 Òrgan imperfectament desenvolupat, que té una funció escassa o nul·la, però que l’havia tinguda en un període filogenètic anterior.

2 Òrgan en els inicis del seu desenvolupament.

2 BOT 1 Primordi.

2 Òrgan imperfectament desenvolupat.

3 rudiment seminal Primordi seminal.

3 pl Noció molt primària o elemental, primers elements d’un art, d’una ciència.

->rudimentari

■rudimentari -ària

[de rudiment; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Que constitueix un rudiment, representat solament per un vestigi.

2 Relatiu o pertanyent als rudiments o primers elements d’un art, d’una ciència.

->rudimentàriament

■rudimentàriament

Part. sil.: ru_di_men_tà_ri_a_ment

[de rudimentari]

adv D’una manera rudimentària.

->rudistes

■rudistes

m PALEONT i ZOOL 1 pl Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren en el juràssic superior i foren particularment abundants en el cretaci, a la fi del qual s’extingiren.

2 sing Lamel·libranqui del grup dels rudistes.

->rudita

■rudita

Hom.: rodita

f GEOL Classe de roques sedimentàries detrítiques, els elements de la qual tenen una talla mitjana superior a 2 mm.

->ruditat

■ruditat

[del ll. rudĭtas, -ātis ‘imperícia’; 1a FONT: c. 1400, Canals]

f Rudesa.

->rudític

rudític -a

adj GEOL Relatiu o pertanyent a la rudita.

->rudolfines

rudolfines, taules

Taules astronòmiques de J. Kepler (1627) que assimilaren totalment els plantejaments de Copèrnic, substituïren totes les taules anteriors emprades a partir de l’edat mitjana i foren emprades durant aproximadament un segle.

->ruec

■ruec -a

Part. sil.: ru_ec

[de rosec]

adj dial Escarransit, raquític.

->ruera

■ruera

Part. sil.: ru_e_ra

[de rua]

f Corrua.

->rufa¹

■rufa¹

[extret de arrufar]

f 1 Bossa, arruga, que forma alguna cosa en contreure’s.

2 CONSTR NAV Torciment que pren la quilla d’una embarcació per defecte de construcció, per accident o per vellesa.

->rufa²

■rufa²

[possiblement der. regressiu de rufaga, que ho és de rufagada, variant pirinenca de ràfega, amb influx de mots de la família de rufià i rúfol]

f METEOR 1 Tempestat de vent i pluja o neu en àrees muntanyoses.

2 Nuvolada que anuncia la rufa.

->rufaca

rufaca

[variant de rufaga amb fonètica centrepirenaica]

f dial Rufaga.

->rufacada

rufacada

f dial Rufagada.

->rufada

■rufada

[de rufa²; 1a FONT: 1884]

f METEOR Rufa, torb de muntanya.

->rufaga

■rufaga

[v. rufa²]

f METEOR Temps de vent i de neu.

->rufagada

■rufagada

[v. rufa²; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 METEOR Ventada violenta. Una rufagada se m’emportà la roba de les mans.

2 fig Una rufagada d’ira.

->rufagós

■rufagós -osa

[de rufaga]

adj METEOR Amb vent fort. Una pedregada rufagosa.

->rufejar

■rufejar

[de rufa²]

v intr METEOR Fer un temps rúfol, dolent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rufejar

GERUNDI: rufejant

PARTICIPI: rufejat, rufejada, rufejats, rufejades

INDICATIU PRESENT: rufejo, rufeges, rufeja, rufegem, rufegeu, rufegen

INDICATIU IMPERFET: rufejava, rufejaves, rufejava, rufejàvem, rufejàveu, rufejaven

INDICATIU PASSAT: rufegí, rufejares, rufejà, rufejàrem, rufejàreu, rufejaren

INDICATIU FUTUR: rufejaré, rufejaràs, rufejarà, rufejarem, rufejareu, rufejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rufejaria, rufejaries, rufejaria, rufejaríem, rufejaríeu, rufejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rufegi, rufegis, rufegi, rufegem, rufegeu, rufegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rufegés, rufegessis, rufegés, rufegéssim, rufegéssiu, rufegessin

IMPERATIU: rufeja, rufegi, rufegem, rufegeu, rufegin

->rufera

■rufera

[de rufa²]

f METEOR Torb de muntanya.

->rufí

■rufí

[probablement relacionat amb rufià]

m ICT Escórpora.

->rufià

■rufià -ana

Part. sil.: ru_fi_à

[potser de l’it. ruffiano, d’un ll. *rūfŭlanus, der. de rūfŭla ‘rosseta; prostituta’, der. de rūfus ‘pèl-roig’, aplicat a les prostitutes per la perruca rossa que solien dur; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

m i f 1 Persona que rufianeja, alcavot.

2 fig Persona perversa, sense honor.

->rufianejar

■rufianejar

Part. sil.: ru_fi_a_ne_jar

[de rufià; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v intr Viure del tràfic de prostitutes; alcavotejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rufianejar

GERUNDI: rufianejant

PARTICIPI: rufianejat, rufianejada, rufianejats, rufianejades

INDICATIU PRESENT: rufianejo, rufianeges, rufianeja, rufianegem, rufianegeu, rufianegen

INDICATIU IMPERFET: rufianejava, rufianejaves, rufianejava, rufianejàvem, rufianejàveu, rufianejaven

INDICATIU PASSAT: rufianegí, rufianejares, rufianejà, rufianejàrem, rufianejàreu, rufianejaren

INDICATIU FUTUR: rufianejaré, rufianejaràs, rufianejarà, rufianejarem, rufianejareu, rufianejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rufianejaria, rufianejaries, rufianejaria, rufianejaríem, rufianejaríeu, rufianejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rufianegi, rufianegis, rufianegi, rufianegem, rufianegeu, rufianegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rufianegés, rufianegessis, rufianegés, rufianegéssim, rufianegéssiu, rufianegessin

IMPERATIU: rufianeja, rufianegi, rufianegem, rufianegeu, rufianegin

->rufianeria

■rufianeria

Part. sil.: ru_fi_a_ne_ri_a

[de rufià; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Ofici de rufià; alcavoteria.

2 Qualitat de rufià.

3 Acte, mitjà, propi de rufià.

->rufianesc

■rufianesc -a

Part. sil.: ru_fi_a_nesc

[de rufià]

adj De rufià. Menava una vida rufianesca.

->rufianisme

rufianisme

Part. sil.: ru_fi_a_nis_me

[de rufià]

m DR PEN Delicte consistent a obtenir benefici econòmic de la protecció i cooperació a la prostitució.

->rufina

■rufina

f ICT Serrà penegal.

->ruflar

■ruflar

[de l’oc. ronflar, variant romànica de roncar, ll. rhonchare, per substitució de l’aspirada -ch- d’origen gr. per la fricativa ll. més semblant i amb introducció d’una -l- per repercussió de líquides; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v intr Respirar pel nas. Estic embromat: no puc ruflar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ruflar

GERUNDI: ruflant

PARTICIPI: ruflat, ruflada, ruflats, ruflades

INDICATIU PRESENT: ruflo, rufles, rufla, ruflem, rufleu, ruflen

INDICATIU IMPERFET: ruflava, ruflaves, ruflava, ruflàvem, ruflàveu, ruflaven

INDICATIU PASSAT: ruflí, ruflares, ruflà, ruflàrem, ruflàreu, ruflaren

INDICATIU FUTUR: ruflaré, ruflaràs, ruflarà, ruflarem, ruflareu, ruflaran

INDICATIU CONDICIONAL: ruflaria, ruflaries, ruflaria, ruflaríem, ruflaríeu, ruflarien

SUBJUNTIU PRESENT: rufli, ruflis, rufli, ruflem, rufleu, ruflin

SUBJUNTIU IMPERFET: ruflés, ruflessis, ruflés, rufléssim, rufléssiu, ruflessin

IMPERATIU: rufla, rufli, ruflem, rufleu, ruflin

->ruflet

■ruflet

[de ruflar]

m 1 Soroll que fa l’aire en ésser violentament expel·lit pel nas.

2 p anal Els ruflets del vent, de l’huracà, de l’oratge.

->rúfol

■rúfol -a

[probablement relacionat amb rufià, potser del ll. rufus ‘pèl-roig’, que pogué originar un cat. ant. *ruf ‘rogenc’ (v. rufià) i ‘proxeneta’; aplicat al mal temps, l’ús del mot en pl. (dies rufos), en la forma rúfols (cf. catúfol), consolidà el sing. rúfol; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj METEOR Nuvolós, que amenaça rufa. Feia un dia rúfol i gris.

->rufolós

rufolós -osa

[de rúfol]

adj METEOR Rúfol.

->ruga

■ruga

[del ll. rūga, íd.; 1a FONT: 1524]

f Arruga.

->rugatí

rugatí -ina

adj i m i f De Rugat (Vall d’Albaida).

->rugbi

■rugbi

[de l’angl. rugby (1879) o Rugby game ‘joc de Rugby’ (1864), del nom del col·legi de Rugby, a Warwickshire, on fou inventat aquest esport]

m ESPORT Esport practicat a ple aire entre dos equips de quinze o tretze jugadors cadascun amb la finalitat de col·locar la pilota oval, impulsada amb les mans o amb els peus, més enllà de la línia de gol.

->rugent

■rugent

Hom.: rogent

[de rugir]

adj Que rugeix. Un lleó rugent.

->rugir

■rugir

[del ll. rugīre, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Cridar, el lleó. La fera rugí en veure’s acorralada pels caçadors.

2 p anal 1 Cridar fort, una persona, de ràbia, d’ira. En saber que no podia fer-hi res, rugí de ràbia.

2 Bramar la mar, la tempesta, etc. Feia mal oratge i la mar rugia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rugir

GERUNDI: rugint

PARTICIPI: rugit, rugida, rugits, rugides

INDICATIU PRESENT: rugeixo, rugeixes, rugeix, rugim, rugiu, rugeixen

INDICATIU IMPERFET: rugia, rugies, rugia, rugíem, rugíeu, rugien

INDICATIU PASSAT: rugí, rugires, rugí, rugírem, rugíreu, rugiren

INDICATIU FUTUR: rugiré, rugiràs, rugirà, rugirem, rugireu, rugiran

INDICATIU CONDICIONAL: rugiria, rugiries, rugiria, rugiríem, rugiríeu, rugirien

SUBJUNTIU PRESENT: rugeixi, rugeixis, rugeixi, rugim, rugiu, rugeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rugís, rugissis, rugís, rugíssim, rugíssiu, rugissin

IMPERATIU: rugeix, rugeixi, rugim, rugiu, rugeixin

->rugit

■rugit

[del ll. td. rugītus, -us, íd.; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Crit de lleó.

->rugós

■rugós -osa

[del ll. rugosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que té la superfície plena d’arrugues, de petites prominències separades per solcs fins. Una pell rugosa i aspra.

->rugosímetre

rugosímetre

m TECNOL Instrument que permet d’apreciar la rugositat d’una superfície, per mitjà del fregament d’un òrgan captador, el qual transmet les arrugues detectades a un amplificador i a un quadrant o rellotge.

->rugositat

■rugositat

[del ll. td. rugosĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de rugós.

2 Cadascuna de les petites prominències que presenta la superfície d’una cosa separades per solcs fins.

->rugosos

■rugosos

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subclasse de coralls del paleozoic que es caracteritzen per l’arranjament dels septes en quatre àrees.

2 sing Corall de la subclasse dels rugosos.

->rugulat

rugulat -ada

[deriv. culte del b. ll. rugŭla, dimin. de ruga ‘arruga’]

adj BOT Lleugerament rugós.

->ruibarbre

■ruibarbre

Part. sil.: rui_bar_bre

[alteració semiculta del rheu barbărum, i aquest, del gr. rhẽon, íd.; 1a FONT: 1352]

m BOT i FARM Gènere de plantes herbàcies de la família de les poligonàcies (Rheum sp), robustes, de rizomes grossos, fulles simples, amples, enteres o lobulades, flors amb sis divisions periantals i fruits en núcula valvada. Cal esmentar-ne el ruibarbre de la Xina (R. officinale).

->ruïna

■ruïna

Part. sil.: ru_ï_na

Cp. runa¹

[del ll. rŭīna, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Fet de caure, de destruir-se, una construcció. Accelerar la ruïna d’un edifici. El pont, la volta, amenaça ruïna.

2 pl ART Restes d’un o més edificis arruïnats.

2 fig 1 La ruïna d’un imperi, d’un país, d’una família.

2 esp Pèrdua total o gairebé total dels béns de fortuna.

3 ésser (algú) una ruïna Estar físicament o moralment del tot decaigut, no ésser ni una ombra del que era.

->ruïniforme

■ruïniforme

Part. sil.: ru_ï_ni_for_me

adj GEOMORF Dit del tipus de paisatge càrstic en forma de planell que sosté parets en ruïnes o torrelles troncocòniques.

->ruïnós

■ruïnós -osa

Part. sil.: ru_ï_nós

[del ll. rŭīnōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Que amenaça ruïna. Un edifici ruïnós.

2 Que causa la ruïna. Una guerra ruïnosa. Un contracte ruïnós per a ell. Despeses ruïnoses.

->ruïnosament

■ruïnosament

Part. sil.: ru_ï_no_sa_ment

[de ruïnós]

adv D’una manera ruïnosa.

->ruixa

■ruixa

Part. sil.: rui_xa

[de ruixar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f INDUM Tira de roba generalment fina, com el tul, plegada i cosida a petites tavelles, que serveix per a adornar capells, vestits o altres peces.

->ruixada

■ruixada

Part. sil.: rui_xa_da

[de ruixar; 1a FONT: c. 1450]

f 1 Acció de ruixar. Quina ruixada em va fer: vaig restar tot xop.

2 METEOR Ruixat, xàfec. Plogué una ruixada.

->ruixador

■ruixador

Part. sil.: rui_xa_dor

[de ruixar]

m 1 Estri per a ruixar.

2 Cassoleta foradada per on surt l’aigua de la dutxa.

3 esp TÈXT Aparell emprat, especialment en la fabricació de xarpelleres, per a humitejar el teixit abans de calandrar-lo.

4 Aparell que, en cas d’emergència, projecta aigua en un local o sobre una superfície per a evitar un escalfament excessiu o per a apagar un incendi.

->ruixament

■ruixament

Part. sil.: rui_xa_ment

[de ruixar]

m Acció de ruixar.

->ruixar

■ruixar

Part. sil.: rui_xar

[del ll. vg. roscidare, der. de roscĭdus, -a, -um ‘ple de rosada, humit, mullat’, der. també de ros, roris ‘rosada’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr 1 Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc., de manera que caiguin disseminats sobre algú o alguna cosa. Ruixar les plantes amb l’aspersor.

2 Mullar, banyar, quelcom tirant-hi a sobre un doll d’aigua. Em van ruixar la cara amb aigua de Colònia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ruixar

GERUNDI: ruixant

PARTICIPI: ruixat, ruixada, ruixats, ruixades

INDICATIU PRESENT: ruixo, ruixes, ruixa, ruixem, ruixeu, ruixen

INDICATIU IMPERFET: ruixava, ruixaves, ruixava, ruixàvem, ruixàveu, ruixaven

INDICATIU PASSAT: ruixí, ruixares, ruixà, ruixàrem, ruixàreu, ruixaren

INDICATIU FUTUR: ruixaré, ruixaràs, ruixarà, ruixarem, ruixareu, ruixaran

INDICATIU CONDICIONAL: ruixaria, ruixaries, ruixaria, ruixaríem, ruixaríeu, ruixarien

SUBJUNTIU PRESENT: ruixi, ruixis, ruixi, ruixem, ruixeu, ruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: ruixés, ruixessis, ruixés, ruixéssim, ruixéssiu, ruixessin

IMPERATIU: ruixa, ruixi, ruixem, ruixeu, ruixin

->ruixat

■ruixat

Part. sil.: rui_xat

[de ruixar]

m METEOR Xàfec.

->ruixim

■ruixim

Part. sil.: rui_xim

[de ruixar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Gotetes que llança una massa de líquid agitat.

2 METEOR Plovisqueig.

->ruixó

■ruixó

Part. sil.: rui_xó

[d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *rostio, -ōnis, forma dissimilada de *rostrio, -ōnis, der. de rostrum ‘bec; esperó de proa’, també ‘esperó de tres puntes’; 1a FONT: s. XV]

m MAR Àncora petita de tres braços o més generalment de quatre i sense cep, emprada en les barques de poca grandària per a fondejar, per a enganxar i treure coses del fons de la mar, etc.

->ruleta

■ruleta

[del fr. roulette, íd., del fr. ant. ruele, roele ‘rodeta’, escrit abans ruelete, rouellette]

f 1 JOCS 1 Joc d’atzar que es juga contra un banquer (representat pel crupier) i en el qual els jugadors intenten de vaticinar la posició que ocuparà, en deturar-se, una bola que gira en sentit contrari i pel damunt d’una roda horitzontal dividida en compartiments numerats vermells i negres.

2 Roda utilitzada per a jugar a la ruleta.

3 ruleta russa Joc d’atzar que consisteix a posar una sola bala en el tambor d’un revòlver i disparar una, o alternativament diverses persones, apuntant-se a la templa.

2 GEOM Trajectòria descrita per un punt d’una corba que rodola sobre una altra anomenada base.

->rull¹

■rull¹

[del ll. td. rŏtŭlus ‘anella, rotllana’]

m 1 Ble de cabells cargolat, naturalment o artificialment, en espiral. Els rulls de la seva cabellera.

2 AERON Bucle.

3 FUST i OLEÏC Roll.

4 OLEÏC Pinyolada.

5 TÈXT Rodell.

->rull²

■rull² -a

[v. rull¹]

adj Formant rulls o anells; arrissat. Cabells rulls. Barba rulla.

->rullar

■rullar

Hom.: rollar

Cp. rutllar

[de rull¹]

v tr Cargolar els cabells formant rulls; arrissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rullar

GERUNDI: rullant

PARTICIPI: rullat, rullada, rullats, rullades

INDICATIU PRESENT: rullo, rulles, rulla, rullem, rulleu, rullen

INDICATIU IMPERFET: rullava, rullaves, rullava, rullàvem, rullàveu, rullaven

INDICATIU PASSAT: rullí, rullares, rullà, rullàrem, rullàreu, rullaren

INDICATIU FUTUR: rullaré, rullaràs, rullarà, rullarem, rullareu, rullaran

INDICATIU CONDICIONAL: rullaria, rullaries, rullaria, rullaríem, rullaríeu, rullarien

SUBJUNTIU PRESENT: rulli, rullis, rulli, rullem, rulleu, rullin

SUBJUNTIU IMPERFET: rullés, rullessis, rullés, rulléssim, rulléssiu, rullessin

IMPERATIU: rulla, rulli, rullem, rulleu, rullin

->rulleta

rulleta

f ORNIT Tórtora.

->rul·lo

rul·lo

m Ruló.

->rullol

■rullol

m OLEÏC Pinyolada.

->ruló

ruló

[del fr. rouleau ‘cilindre, roleu’]

[pl rulós] m Objecte de forma cilíndrica, generalment de plàstic, que serveix per a ondular els cabells i donar-los forma.

->rulot

■rulot

[del fr. roulotte, íd.; der. de rouler ‘rodolar’]

f TRANSP caravana 3.

->rumb

■rumb

[encreuament del ll. rhombus ‘rombe’, figura dels espais de la rosa dels vents, amb el terme nàutic rum ‘espai dins una embarcació’, del germ. ruim, íd.; en l’accepció de ‘esplendidesa, tarannà rumbós’ prové de l’ostentació dels mags jugant amb rombes; 1a FONT: c. 1643]

m 1 NÀUT 1 Cadascuna de les trenta-dues parts iguals en què és dividida la rosa nàutica o rosa dels vents, anomenades també quartes.

2 Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla.

3 Direcció que segueix una embarcació, un corrent, la marea, etc.

4 p ext Orientació d’una construcció o d’una cosa estàtica, com un moll o una costa.

2 AERON Angle que forma la direcció de la proa d’una aeronau amb la direcció nord-sud.

3 CONSTR NAV Forat que travessa de banda a banda l’obra viva d’una embarcació, a proa o a popa, a prop, respectivament, de la roda o del codast, pel qual hom passa un cap o un cable en l’operació de varar-la o de treure-la en terra.

4 fig 1 Camí que hom segueix en un afer, etc.

2 Camí que un afer, etc., pren.

3 Tarannà rumbós.

->rumba

■rumba

[del cast. de Cuba rumba, der. de rumbo en l’accepció de ‘ostentació, esplendidesa’ (v. rumb), on començà tenint el sentit de ‘juerga, parranda’ i després de ‘ball provocatiu’]

f DANSA Ball afrocubà de ritme complex i compàs 2/4 en la línia melòdica, que empra un baix que segueix el ritme d’havanera i duu un acompanyament de percussió.

->rumbatró

■rumbatró

m ELECTRÒN Cavitat ressonant destinada a produir oscil·lacions de freqüència molt elevada.

->rumbejar

■rumbejar

[der. de rumb en l’accepció de ‘ostentació, esplendidesa’; 1a FONT: 1888, DLab.]

v 1 intr Mostrar-se rumbós. Quan ha cobrat rumbeja: no mira prim en les despeses.

2 intr Seguir un rumb.

3 tr Fer ostentació d’alguna cosa. Com el rumbejava, aquell vestit nou!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rumbejar

GERUNDI: rumbejant

PARTICIPI: rumbejat, rumbejada, rumbejats, rumbejades

INDICATIU PRESENT: rumbejo, rumbeges, rumbeja, rumbegem, rumbegeu, rumbegen

INDICATIU IMPERFET: rumbejava, rumbejaves, rumbejava, rumbejàvem, rumbejàveu, rumbejaven

INDICATIU PASSAT: rumbegí, rumbejares, rumbejà, rumbejàrem, rumbejàreu, rumbejaren

INDICATIU FUTUR: rumbejaré, rumbejaràs, rumbejarà, rumbejarem, rumbejareu, rumbejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rumbejaria, rumbejaries, rumbejaria, rumbejaríem, rumbejaríeu, rumbejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rumbegi, rumbegis, rumbegi, rumbegem, rumbegeu, rumbegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rumbegés, rumbegessis, rumbegés, rumbegéssim, rumbegéssiu, rumbegessin

IMPERATIU: rumbeja, rumbegi, rumbegem, rumbegeu, rumbegin

->rumbell

■rumbell

m Rombell.

->rumbós

■rumbós -osa

[deriv. de rumb en l’accepció de ‘ostentació, esplendidesa’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que en allò que fa no plany les despeses; esplèndid, generós.

2 p ext Un tarannà rumbós.

->rumbosament

■rumbosament

[de rumbós; 1a FONT: s. XX, Oller]

adv D’una manera rumbosa.

->rumeliota

rumeliota

Part. sil.: ru_me_li_o_ta

adj i m i f 1 De Rumèlia (antiga regió de la península Balcànica).

2 p ext Grec (emprat només referint-se a l’època moderna).

->rumen

■rumen

m ANAT ANIM Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el reticle.

->rumiador

■rumiador -a

Part. sil.: ru_mi_a_dor

[de rumiar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que rumia.

->rumiament

■rumiament

Part. sil.: ru_mi_a_ment

[de rumiar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de rumiar.

->rumiar

■rumiar

Part. sil.: ru_mi_ar

Cp. remugar 1

[del ll. rumigare ‘remugar’, que en cat. prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Sotmetre (quelcom) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment. Rumiar un pla de venjança.

2 abs Encara no m’he decidit: deixa’m rumiar una estona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rumiar

GERUNDI: rumiant

PARTICIPI: rumiat, rumiada, rumiats, rumiades

INDICATIU PRESENT: rumio, rumies, rumia, rumiem, rumieu, rumien

INDICATIU IMPERFET: rumiava, rumiaves, rumiava, rumiàvem, rumiàveu, rumiaven

INDICATIU PASSAT: rumií, rumiares, rumià, rumiàrem, rumiàreu, rumiaren

INDICATIU FUTUR: rumiaré, rumiaràs, rumiarà, rumiarem, rumiareu, rumiaran

INDICATIU CONDICIONAL: rumiaria, rumiaries, rumiaria, rumiaríem, rumiaríeu, rumiarien

SUBJUNTIU PRESENT: rumiï, rumiïs, rumiï, rumiem, rumieu, rumiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: rumiés, rumiessis, rumiés, rumiéssim, rumiéssiu, rumiessin

IMPERATIU: rumia, rumiï, rumiem, rumieu, rumiïn

->ruminació

■ruminació

Part. sil.: ru_mi_na_ci_ó

[del ll. ruminatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1546]

f 1 FISIOL ANIM Acció de ruminar.

2 FISIOL i PAT Mericisme.

->ruminant

■ruminant

[del ll. ruminans, -ntis, part. pres. de ruminare ‘remugar’]

1 adj FISIOL ANIM Que rumina.

2 m pl ZOOL Remugants.

->ruminar

■ruminar

[del ll. ruminare ‘remugar’, der. de rumen, -ĭnis, sinònim de ruma ‘primer estómac dels remugants’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 FISIOL ANIM Remugar.

2 fig Rumiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ruminar

GERUNDI: ruminant

PARTICIPI: ruminat, ruminada, ruminats, ruminades

INDICATIU PRESENT: rumino, rumines, rumina, ruminem, rumineu, ruminen

INDICATIU IMPERFET: ruminava, ruminaves, ruminava, ruminàvem, ruminàveu, ruminaven

INDICATIU PASSAT: ruminí, ruminares, ruminà, ruminàrem, ruminàreu, ruminaren

INDICATIU FUTUR: ruminaré, ruminaràs, ruminarà, ruminarem, ruminareu, ruminaran

INDICATIU CONDICIONAL: ruminaria, ruminaries, ruminaria, ruminaríem, ruminaríeu, ruminarien

SUBJUNTIU PRESENT: rumini, ruminis, rumini, ruminem, rumineu, ruminin

SUBJUNTIU IMPERFET: ruminés, ruminessis, ruminés, ruminéssim, ruminéssiu, ruminessin

IMPERATIU: rumina, rumini, ruminem, rumineu, ruminin

->ruminat

■ruminat -ada

[de ruminar, metafòricament per la persistència o reiteració del solc]

adj Que presenta solcs més o menys pregons.

->rumiós

■rumiós -osa

Part. sil.: ru_mi_ós

[de rumiar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Pensarós.

->rumor

■rumor

[del ll. rumor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m [o f] Notícia que corre de boca en boca. Corren rumors de guerra.

->rumorejar

■rumorejar

v tr Parlar entre dents, murmurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rumorejar

GERUNDI: rumorejant

PARTICIPI: rumorejat, rumorejada, rumorejats, rumorejades

INDICATIU PRESENT: rumorejo, rumoreges, rumoreja, rumoregem, rumoregeu, rumoregen

INDICATIU IMPERFET: rumorejava, rumorejaves, rumorejava, rumorejàvem, rumorejàveu, rumorejaven

INDICATIU PASSAT: rumoregí, rumorejares, rumorejà, rumorejàrem, rumorejàreu, rumorejaren

INDICATIU FUTUR: rumorejaré, rumorejaràs, rumorejarà, rumorejarem, rumorejareu, rumorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rumorejaria, rumorejaries, rumorejaria, rumorejaríem, rumorejaríeu, rumorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rumoregi, rumoregis, rumoregi, rumoregem, rumoregeu, rumoregin

SUBJUNTIU IMPERFET: rumoregés, rumoregessis, rumoregés, rumoregéssim, rumoregéssiu, rumoregessin

IMPERATIU: rumoreja, rumoregi, rumoregem, rumoregeu, rumoregin

->rum-rum

■rum-rum

[d’origen onomatopeic, amb ús de la mateixa arrel de rumor]

m Rumor, notícia incontrolada que corre de boca en boca.

->runa¹

■runa¹

Cp. ruïna

[probablement del ll. *rūdĕna, dissimilació del ll. rūdĕra, pl. de rūdus, -ĕris, íd.; 1a FONT: 1442]

f 1 Enderroc, conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc.

2 Material pedregós d’una tartera.

3 Brossa arrossegada per la revinguda d’un riu, d’un torrent, per la mar.

->runa²

■runa²

[del danès i suec rune, runa ‘secret, escriptura sàvia’, del gòtic rūna]

f ESCR Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic.

->runam

■runam

[de runa¹]

m Munt gros de runa.

->runar

■runar

[de runa¹]

m Runam.

->runcinat

■runcinat -ada

[deriv. culte del ll. runcĭna ‘ribot’]

adj BOT Dit de la fulla partida o pinnatisecta amb les divisions dirigides cap a la base de la fulla.

->rundi

rundi

1 adj Relatiu o pertanyent als rundis.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble bantu, anomenat també hutu o bahutu, que habita a les actuals repúbliques de Rwanda i Burundi.

->rúnic

■rúnic -a

adj ESCR Relatiu o pertanyent a les runes, escrit amb runes. Una inscripció rúnica. Escriptura rúnica.

->rupelià

rupelià -ana

Part. sil.: ru_pe_li_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al rupelià.

2 m Estatge de l’oligocè belga que correspon aproximadament a l’estampià.

->rupestre

■rupestre

[del ll. científic rupestris, format sobre el ll. rupes, -is ‘roca’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les roques.

2 pintura rupestre (o art rupestre) ART Denominació que designa les pintures o els gravats prehistòrics fets a les coves o balmes o, no tan sovint, en parets de roca.

->rupia

■rupia

Part. sil.: ru_pi_a

[del port. rupia, i aquest, de l’hindustànic rûpiya, del sànscrit rûpya ‘argent batut’]

f ECON Unitat monetària de l’Índia i d’altres estats de l’Extrem Orient.

->rúpia

rúpia

Part. sil.: rú_pi_a

[del gr. rhýpos ‘brutícia’]

f PAT Afecció cutània consistent en la formació d’unes butllofes o vesícules que, quan s’assequen, esdevenen una crosta concèntrica i estratificada semblant a una petxina.

->rupianenc

rupianenc -a

Part. sil.: ru_pi_a_nenc

adj i m i f De Rupià (Baix Empordà).

->rupícola

■rupícola

[del ll. rupes ‘roca’ i -cola]

adj ECOL Dit de l’organisme que creix o habita a les roques.

->rupit

■rupit

m ORNIT Ropit.

->rupitenc

rupitenc -a

adj i m i f De Rupit (Osona).

->rupitet

■rupitet

m ORNIT Ropitet.

->rúptil

rúptil

adj BOT Irregularment dehiscent.

->ruptor

■ruptor

[del ll. ruptor, -ōris ‘que trenca’]

m 1 ELECTROT i TECNOL Interruptor que actua sobre una bobina d’inducció a fi de produir en l’enrotllament secundari la generació d’una força electromotriu d’alta tensió.

2 MOT Mecanisme format per dos contactes que forma part del distribuïdor d’encesa i que té per missió interrompre a intervals iguals el pas del corrent elèctric que circula per l’enrotllament primari de la bobina.

->ruptura

■ruptura

[del ll. ruptura, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de rompre o de rompre’s. La ruptura d’un dic, d’una canonada d’aigua.

2 ELECT Interrupció d’un corrent elèctric per obertura del circuit.

3 ELECTRÒN Fenomen que té lloc en una junció pn inversament polaritzada quan és sobrepassat un determinat valor de la tensió aplicada.

4 PAT Trencament, esqueixament.

2 fig 1 La ruptura de les negociacions.

2 ruptura de relacions diplomàtiques DR INTERN Interrupció o cessament de les relacions entre dos o més estats a conseqüència d’un desacord, que es fa efectiu per la retirada dels representants diplomàtics respectius.

->rupturisme

■rupturisme

[de ruptura]

m Tendència que propugna un canvi radical de les idees, de la manera de viure, etc.

->rupturista

■rupturista

[de ruptura]

1 adj Relatiu o pertanyent al rupturisme. Una tesi rupturista.

2 adj i m i f Partidari del rupturisme.

->ruquejar

■ruquejar

Hom.: roquejar

[de ruc²]

v intr Dir o fer rucades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ruquejar

GERUNDI: ruquejant

PARTICIPI: ruquejat, ruquejada, ruquejats, ruquejades

INDICATIU PRESENT: ruquejo, ruqueges, ruqueja, ruquegem, ruquegeu, ruquegen

INDICATIU IMPERFET: ruquejava, ruquejaves, ruquejava, ruquejàvem, ruquejàveu, ruquejaven

INDICATIU PASSAT: ruquegí, ruquejares, ruquejà, ruquejàrem, ruquejàreu, ruquejaren

INDICATIU FUTUR: ruquejaré, ruquejaràs, ruquejarà, ruquejarem, ruquejareu, ruquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ruquejaria, ruquejaries, ruquejaria, ruquejaríem, ruquejaríeu, ruquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ruquegi, ruquegis, ruquegi, ruquegem, ruquegeu, ruquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ruquegés, ruquegessis, ruquegés, ruquegéssim, ruquegéssiu, ruquegessin

IMPERATIU: ruqueja, ruquegi, ruquegem, ruquegeu, ruquegin

->ruqueria

■ruqueria

Part. sil.: ru_que_ri_a

[de ruc²; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Rucada.

->rural

■rural

[del ll. ruralis, íd., der. de rus, ruris ‘camp’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent als camps, a la vida al camp, per oposició a la vida de ciutat. Poblacions rurals. Vida rural. Una propietat rural.

->ruralia

■ruralia

Part. sil.: ru_ra_li_a

[de rural]

f Terreny ocupat només per masos o terres de conreu.

->ruralisme

■ruralisme

[de rural]

m 1 Qualitat de rural.

2 Mot o expressió rural, no ciutadana.

3 LIT i TEAT Tendència literària o teatral que consisteix a prendre per tema la vida rural.

->ruralista

■ruralista

[de rural]

m i f Persona amant de la vida rural o dels ruralismes.

->ruralment

■ruralment

[de rural]

adv D’una manera rural.

->ruríkida

ruríkida

1 adj Relatiu o pertanyent als ruríkides.

2 m i f HIST Individu pertanyent a la descendència agnatícia de Rurik, que regnà en diferents principats russos i, finalment, a Rússia fins al 1598.

->rururbà

rururbà -ana

adj GEOG HUM Dit de l’àrea, l’espai, etc., que combina característiques rurals i característiques urbanes.

->rururbanització

rururbanització

Part. sil.: rur_ur_ba_nit_za_ci_ó

f GEOG HUM Procés d’urbanització, en una àrea rural o en la perifèria d’una ciutat o d’una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i de la ciutat.

->rus russa

■rus russa

[de l’adj. gentilici rus, per al·lusió als llargs abrics russos]

1 adj i m i f De Rússia (estat d’Euràsia), dels russos (poble) o del rus (llengua).

2 m i f 1 HIST Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod.

2 gran rus Rus.

3 petit rus Ucraïnès.

4 rus blanc Bielorús.

3 m INDUM Sobretot llarg, molt gruixut.

4 m LING Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees, parlada pels russos.

5 alfabet rus ESCR Alfabet ciríl·lic.

6 m TÈXT Ris.

->rusc

■rusc

[extret de rusca, pel fet que els ruscos es feien sobretot amb escorça d’alzina surera; 1a FONT: 1371]

m 1 Vas fet d’una pela de suro lligada amb un vímet i amb sòl de fusta, que segons la mida serveix de got o d’atuell.

2 APIC 1 Abell artificial que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera, consistent en un cilindre de rusca (anomenat també rusquer o arna), o en un tronc d’arbre buidat (buc), o en cistells de palla o de canya revestits de fang, o en recipients de terra cuita, etc.

2 rusc fix Rusc.

3 rusc mòbil (o simplement rusc) Rusc consistent en un moble de variades formes amb diversos compartiments, generalment horitzontals, superposats i movibles, proveïts d’una làmina de cera que té estampat per gofratge un buit per tal que serveixi de base de la bresca.

->rusca

■rusca

[del ll. td. gàl·lic rusca, íd., potser d’origen cèlt. o precèlt; 1a FONT: 1250]

f 1 1 SUR Escorça de l’alzina surera no treballada.

2 tros de rusca fig Persona esquerpa, poc amable.

2 APIC Rusc fet amb una rusca.

3 col·loq dial Gana, buidor d’estómac.

->ruscador

■ruscador -a

[de rusc]

m i f APIC Persona que té cura dels ruscs de les abelles.

->ruscall

■ruscall

[de rusca; 1a FONT: 1915, DAg.]

m SUR Cadascun dels trossos de suro dolents que són trets de les pannes.

->ruscat

■ruscat

Hom.: roscat

[de rusca]

m riscle 3.

->ruscot

ruscot

m SUR En les fàbriques de taps, plat de suro que hom penjava damunt la mola per a deixar-hi caure aigua al damunt.

->rusquer

■rusquer

[de rusca]

m SUR 1 Munt o pila quadrangular de rusques o pannes de suro.

2 APIC Tros de suro que té forma cilíndrica i serveix per a rusc d’abelles.

->russafeny

russafeny -a

adj i m i f Russafer.

->russafer

russafer -a

adj i m i f Del barri de Russafa (València).

->russificació

■russificació

Part. sil.: rus_si_fi_ca_ci_ó

f 1 Acció de russificar o de russificar-se;

2 l’efecte.

->russificar

■russificar

v 1 tr Fer tornar rus, fer adoptar els costums, la llengua, etc., russos. La Unió Soviètica intentà russificar l’Europa de l’Est.

2 pron Esdevenir rus, adoptar els costums, la llengua, etc., russos. La zona russificada d’Ucraïna.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: russificar

GERUNDI: russificant

PARTICIPI: russificat, russificada, russificats, russificades

INDICATIU PRESENT: russifico, russifiques, russifica, russifiquem, russifiqueu, russifiquen

INDICATIU IMPERFET: russificava, russificaves, russificava, russificàvem, russificàveu, russificaven

INDICATIU PASSAT: russifiquí, russificares, russificà, russificàrem, russificàreu, russificaren

INDICATIU FUTUR: russificaré, russificaràs, russificarà, russificarem, russificareu, russificaran

INDICATIU CONDICIONAL: russificaria, russificaries, russificaria, russificaríem, russificaríeu, russificarien

SUBJUNTIU PRESENT: russifiqui, russifiquis, russifiqui, russifiquem, russifiqueu, russifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: russifiqués, russifiquessis, russifiqués, russifiquéssim, russifiquéssiu, russifiquessin

IMPERATIU: russifica, russifiqui, russifiquem, russifiqueu, russifiquin

->russo-

■russo-

Forma prefixada del mot rus. Ex.: russòfil, russofília, russojaponès.

->russòfi

■russòfi -a

adj i m i f Partidari de Rússia o dels russos, estudiós de les coses russes.

->rússula

■rússula

f BOT Cualbra.

->russulàcies

russulàcies

Part. sil.: rus_su_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de russulals, integrada per fongs de carpòfors grossos o mitjans, amb la cara granelluda i amb les espores de colors clars.

2 sing Fong de la família de les russulàcies.

->russulals

■russulals

f BOT 1 pl Ordre de basidiomicets himenomicets integrat per bolets amb carpòfors dotats de cama i làmines i que comprèn la família de les russulàcies (rovellons, cualbres, etc.).

2 sing Bolet de l’ordre de les russulals.

->rustat

rustat -ada

[de ruste]

adj HERÀLD Dit d’un escut o d’una peça sembrats de rustes.

->ruste

■ruste

[del fr. ruste, íd., i aquest, del neerl. mitjà rûte ‘paral·lelogram’]

m HERÀLD Figura que té la forma de losange amb un forat rodó al mig.

->rústec rústega

■rústec rústega

Cp. rústic

[del ll. rustĭcus, -a, -um ‘del camp, de pagès’ der. de rus, rurus ‘camp’; 1a FONT: c. 1396]

adj 1 1 Aspre al tacte, no polit, raspós.

2 Mancat de finor, no polit. Mobles rústecs.

3 fig Mancat de cultura, sense finor espiritual. Els habitants d’aquells pobles tenen fama d’ésser gent rústega.

2 Dit d’un mecanisme que es mou, que funciona, amb dificultat. Els golfos s’han rovellat i la porta va molt rústega.

3 en rústega GRÀF En rústica.

->rustemita

rustemita

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent als rustemites.

2 m i f Membre de la dinastia kharigita fundada per ‘Abd al-Rahmān ibn Rustum.

->rústic

■rústic -a

Cp. rústec

[del ll. rustĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Propi de les persones o coses del camp. Maneres rústiques.

2 Dit d’un treball fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades; rústec. Una barana rústica.

3 impr ESCR i PALEOG Dit de l’escriptura capital romana clàssica librària (segles I-VI).

4 en rústica GRÀF Dit de l’enquadernació amb cobertes de paper o de cartolina.

->rústicament

■rústicament

[de rústic]

adv D’una manera rústica.

->rusticitat

■rusticitat

[del ll. rusticĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Qualitat de rústic, especialment en les maneres.

->rustiquesa

■rustiquesa

[de rústic; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Rusticitat.

->rustúmida

rustúmida

adj i m i f ISLAM Rustemita.

->ruta

■ruta

[del fr. route, íd., del ll. rupta (via) ‘camí romput, fressat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Camí que hom recorre en un viatge, una excursió, etc., itinerari.

2 NÀUT Itinerari que ha de seguir i que segueix una embarcació per tal d’anar d’un punt a un altre, seguint un rumb o més.

3 NÀUT Línia traçada a la carta nàutica que indica el camí per a anar d’un punt a un altre.

4 cambra de ruta NÀUT Departament prop del pont de comandament d’un vaixell on són guardats els cronòmetres, les cartes nàutiques, el quadern de bitàcola i altres aparells, i els llibres i documents relatius a la navegació.

5 ruta aèria AERON Zona de l’espai aeri definida entre dos punts i proveïda d’ajudes a la navegació aèria de tipus visual o electromagnètic, que és subjecta a regulacions de circulació i de navegació.

6 ruta comercial HIST Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.

2 ESCOLT Nom amb què fou coneguda, en l’escoltisme català, l’etapa dels joves de disset anys endavant, anomenada actualment clan o truc.

3 BIOQ 1 ruta amfibòlica Ruta metabòlica central que té una doble funció: pot ésser utilitzada catabòlicament, per a la degradació completa de molècules petites, o bé anabòlicament, per a produir-les.

2 ruta metabòlica Seqüència de reaccions del metabolisme que desemboquen en la síntesi d’un producte, molt semblants en tots els éssers vius, especialment les anomenades centrals.

->rutàcies

■rutàcies

Part. sil.: ru_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals, composta per plantes generalment llenyoses, amb glàndules secretòries, de fulles sovint trifoliades, flors comunament actinomorfes i hermafrodites i fruits de diversa mena.

2 sing Planta de la família de les rutàcies.

->rutamicina

rutamicina

f BIOQ Substància que inhibeix la formació d’ATP en la fosforilació oxidativa.

->rutè

rutè -ena

1 adj i m i f De Rutènia (regió de l’Europa central).

2 adj i m i f Ucraïnès.

3 adj i m i f 1 HIST A l’Àustria imperial i a Eslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dnièper, que formaven part de l’estat polonolituà.

2 CRIST Dit dels cristians de ritu bizantí pertanyents a l’església rutena.

4 església rutena CRIST Nom donat a l’església uniata de ritu bizantí escampada per Polònia, Galítsia, Eslovàquia, Hongria i Bohèmia, amb comunitats emigrades a l’Europa occidental, als Estats Units d’Amèrica, al Canadà, al Brasil i a l’Argentina.

->ruteni

■ruteni

[del ll. científic ruthenium, del b. ll. Ruthenia, nom ant. de Rússia, per haver estat descobert a les mines dels Urals i isolat pel químic rus K. Klaus, el l844; 1a FONT: 1888, DLab.]

m QUÍM INORG [símb: Ru] Element químic de nombre atòmic 44 pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.

->rutènic

■rutènic -a

[de ruteni]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al ruteni.

2 Que conté ruteni.

->rutenós

■rutenós -osa

adj QUÍM Dit del compost de ruteni en què aquest té una valència baixa.

->rutherford

■rutherford

Part. sil.: ru_ther_ford

[del nom del físic anglès Ernest Rutherford (1871-1937)]

m METROL [símb: rd] Unitat d’activitat nuclear o radioactiva equivalent a 10⁶ desintegracions per segon.

->rutherfordi

■rutherfordi

Part. sil.: ru_ther_for_di

[del ll. científic rutherfordium, donat pels nord-americans en memòria del físic anglès Ernest Rutherford]

m QUÍM [símb: Rf] Nom proposat pels Estats Units d’Amèrica per a designar l’element de nombre atòmic 104, que inicialment fou anomenat dubni, i que la IUPAC anomena unnilquadi.

->rutija

■rutija

[variant de rautija]

f PAT Rautija.

->rutil

rutil

m ICT Madrilleta.

->rútil

■rútil

m MINERAL Òxid de titani, TiO₂, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics i a vegades aciculars.

->rutilant

■rutilant

[del ll. rutĭlans, -ntis, participi pres. de rutilare ‘brillar com l’or’; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj Que rutila.

->rutilar

■rutilar

[del ll. rutilare, íd.]

v intr Brillar com l’or polit, llançar raigs de llum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rutilar

GERUNDI: rutilant

PARTICIPI: rutilat, rutilada, rutilats, rutilades

INDICATIU PRESENT: rutilo, rutiles, rutila, rutilem, rutileu, rutilen

INDICATIU IMPERFET: rutilava, rutilaves, rutilava, rutilàvem, rutilàveu, rutilaven

INDICATIU PASSAT: rutilí, rutilares, rutilà, rutilàrem, rutilàreu, rutilaren

INDICATIU FUTUR: rutilaré, rutilaràs, rutilarà, rutilarem, rutilareu, rutilaran

INDICATIU CONDICIONAL: rutilaria, rutilaries, rutilaria, rutilaríem, rutilaríeu, rutilarien

SUBJUNTIU PRESENT: rutili, rutilis, rutili, rutilem, rutileu, rutilin

SUBJUNTIU IMPERFET: rutilés, rutilessis, rutilés, rutiléssim, rutiléssiu, rutilessin

IMPERATIU: rutila, rutili, rutilem, rutileu, rutilin

->rutina¹

■rutina¹

[del fr. routine, íd., der. de route ‘camí’]

f 1 Costum, pres per l’ús sovintejat, de fer una cosa d’una certa manera. Fer una cosa de rutina. Seguir la rutina general.

2 INFORM Cadascuna de les parts, funcionalment distintes, d’un programa.

->rutina²

■rutina²

[del vocabulari cient. internacional rutin, der. del ll. ruta ‘camí’]

f BIOQ i FISIOL Pigment vegetal groc de natura flavonoide que, en els animals, presenta una acció similar a la de la vitamina P, incrementant la resistència dels capil·lars.