->revessia

■revessia

Part. sil.: re_ves_si_a

[de revés²]

f 1 Qualitat de revés. La revessia del seu caràcter feia molt difícil la seva educació.

2 Revessa.

->revestiment

■revestiment

[de revestir]

m 1 Acció de revestir.

2 1 Allò que revesteix una cosa.

2 AERON Superfície exterior de l’estructura d’un aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers.

3 CONSTR, ART i HIST Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc.) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una solidesa més gran, etc.

4 CONSTR i TECNOL Coberta.

5 CONSTR NAV Folre.

6 METAL·L Pel·lícula, capa tènue de metall amb la qual hom cobreix una superfície per tal de protegir-la contra l’acció de determinats agents, de millorar-ne l’aspecte, de permetre’n un ús determinat, etc.

7 OBR PÚBL Paviment d’una calçada.

8 OBR PÚBL Obra de fàbrica amb la qual hom cobreix una fossa, una excavació, un desmunt, etc., per tal d’evitar l’esllavissament de la terra.

3 pl INDUM i LITÚRG Ornaments sagrats.

->revestir

■revestir

[del ll. td. revestīre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Vestir al damunt un altre vestit, sobretot quan el vestit simbolitza una funció, una condició social, un càrrec, etc. (hom hi afegeix un complement directe indicador de la persona a qui hom posa el vestit). El revestiren de la toga.

2 abs pron Posar-se el sacerdot els ornaments sagrats per celebrar les funcions del culte. S’ha revestit per dir la missa.

3 tr fig Assumir una autoritat, un càrrec, conferir una dignitat, un grau, investir. Revestir d’autoritat. Fou revestit amb el càrrec de president.

2 tr 1 Posar a algú un vestit especial (hom hi afegeix un complement directe indicador del vestit). Revestí l’armadura. Revestir els hàbits sacerdotals.

2 fig Assumir un càrrec, conferir-lo. Revestir una dignitat.

3 fig Prendre una forma especial corporal o espiritual, una qualitat o manera d’ésser. Revestir la forma humana. Revestir la immortalitat.

4 fig Adquirir una qualitat (el complement directe és indicador de la qualitat). Aquesta diada revesteix un caràcter especial.

3 tr TECNOL i ART Cobrir alguna cosa amb una capa, una làmina, un embolcall, etc., per tal de protegir-la, adornar-la, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revestir

GERUNDI: revestint

PARTICIPI: revestit, revestida, revestits, revestides

INDICATIU PRESENT: revesteixo, revesteixes, revesteix, revestim, revestiu, revesteixen

INDICATIU IMPERFET: revestia, revesties, revestia, revestíem, revestíeu, revestien

INDICATIU PASSAT: revestí, revestires, revestí, revestírem, revestíreu, revestiren

INDICATIU FUTUR: revestiré, revestiràs, revestirà, revestirem, revestireu, revestiran

INDICATIU CONDICIONAL: revestiria, revestiries, revestiria, revestiríem, revestiríeu, revestirien

SUBJUNTIU PRESENT: revesteixi, revesteixis, revesteixi, revestim, revestiu, revesteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: revestís, revestissis, revestís, revestíssim, revestíssiu, revestissin

IMPERATIU: revesteix, revesteixi, revestim, revestiu, revesteixin

->revetla

■revetla

[variant de revetlla]

f dial Revetlla.

->revetler

■revetler -a

[de revetla]

m i f dial Persona plaent, eixerida, simpàtica.

->revetlla

■revetlla

[de vetlla]

f FOLK Festa popular amb balls al carrer, barraques de fira i d’altres jocs que es desenvolupa les nits que precedeixen certes festes.

->reveure

■reveure

Part. sil.: re_veu_re

Hom.: rebeure

[de veure; 1a FONT: s. XV]

[imper sing 2 reveges] v tr 1 Veure de nou. Desitjava reveure la seva terra abans de morir. Això és una cosa a reveure: ja en tornarem a parlar.

2 a reveure! Fórmula de comiat d’una separació que hom pot preveure breu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reveure

GERUNDI: reveient

PARTICIPI: revist, revista, revists, revistes

PARTICIPI (alternatiu): revist, revista, revistos, revistes

INDICATIU PRESENT: reveig, reveus, reveu, reveiem, reveieu, reveuen

INDICATIU IMPERFET: reveia, reveies, reveia, revèiem, revèieu, reveien

INDICATIU PASSAT: reviu, reveieres, reveié, reveiérem, reveiéreu, reveieren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): reviu, reveres, revéu, revérem, revéreu, reveren

INDICATIU FUTUR: reveuré, reveuràs, reveurà, reveurem, reveureu, reveuran

INDICATIU CONDICIONAL: reveuria, reveuries, reveuria, reveuríem, reveuríeu, reveurien

SUBJUNTIU PRESENT: revegi, revegis, revegi, revegem, revegeu, revegin

SUBJUNTIU IMPERFET: reveiés, reveiessis, reveiés, reveiéssim, reveiéssiu, reveiessin

IMPERATIU: reveges, revegi, revegem, revegeu, revegin

IMPERATIU (alternatiu): reveges, revegi, revegem, reveieu, revegin

->reví

■reví

Hom.: rabí

[de vi; 1a FONT: 1653, DTo.]

m ENOL Remost, resaigües.

->revifada

■revifada

f 1 Acció de revifar o de revifar-se;

2 l’efecte. Aquesta planta ha fet una revifada! La revifada de la llengua catalana.

->revifador

■revifador -a

[de revifar]

adj Que revifa.

->revifalla

■revifalla

[de revifar; 1a FONT: 1905]

f Acció de revifar-se, especialment d’una manera transitòria. La revifalla de la mort.

->revifament

■revifament

[de revifar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m Revifada.

->revifar

■revifar

[de l’ant. rebifar ‘rondinar, sentir repugnància’, del fr. se rebiffer ‘revoltar-se’, d’origen expressiu de menyspreu, amb influx de revivar en la grafia i en el sentit; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer adquirir nova vida, nou vigor, a una cosa decandida, que semblava pròxima a morir, a apagar-se. Amb una bufada va revifar el foc.

2 pron La pobra noieta, amb els aires de muntanya, s’ha revifat tota. Revifar-se una flama, un foc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revifar

GERUNDI: revifant

PARTICIPI: revifat, revifada, revifats, revifades

INDICATIU PRESENT: revifo, revifes, revifa, revifem, revifeu, revifen

INDICATIU IMPERFET: revifava, revifaves, revifava, revifàvem, revifàveu, revifaven

INDICATIU PASSAT: revifí, revifares, revifà, revifàrem, revifàreu, revifaren

INDICATIU FUTUR: revifaré, revifaràs, revifarà, revifarem, revifareu, revifaran

INDICATIU CONDICIONAL: revifaria, revifaries, revifaria, revifaríem, revifaríeu, revifarien

SUBJUNTIU PRESENT: revifi, revifis, revifi, revifem, revifeu, revifin

SUBJUNTIU IMPERFET: revifés, revifessis, revifés, reviféssim, reviféssiu, revifessin

IMPERATIU: revifa, revifi, revifem, revifeu, revifin

->revigoritzar

■revigoritzar

[de vigoritzar]

v tr Tornar a vigoritzar, fer adquirir nou vigor; revifar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revigoritzar

GERUNDI: revigoritzant

PARTICIPI: revigoritzat, revigoritzada, revigoritzats, revigoritzades

INDICATIU PRESENT: revigoritzo, revigoritzes, revigoritza, revigoritzem, revigoritzeu, revigoritzen

INDICATIU IMPERFET: revigoritzava, revigoritzaves, revigoritzava, revigoritzàvem, revigoritzàveu, revigoritzaven

INDICATIU PASSAT: revigoritzí, revigoritzares, revigoritzà, revigoritzàrem, revigoritzàreu, revigoritzaren

INDICATIU FUTUR: revigoritzaré, revigoritzaràs, revigoritzarà, revigoritzarem, revigoritzareu, revigoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: revigoritzaria, revigoritzaries, revigoritzaria, revigoritzaríem, revigoritzaríeu, revigoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: revigoritzi, revigoritzis, revigoritzi, revigoritzem, revigoritzeu, revigoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: revigoritzés, revigoritzessis, revigoritzés, revigoritzéssim, revigoritzéssiu, revigoritzessin

IMPERATIU: revigoritza, revigoritzi, revigoritzem, revigoritzeu, revigoritzin

->revinclada

■revinclada

[de revinclar]

f 1 1 Acció de revinclar o de revinclar-se;

2 l’efecte.

2 esp PAT Torsió forçada i violenta d’una articulació.

->revinclar

■revinclar

[de vinclar; 1a FONT: c. 1880]

v 1 tr Retòrcer. Revincla per les roques sa poderosa rel.

2 pron Contòrcer el cos. Es revinclà com un cuc.

3 pron 1 Vinclar-se o corbar-se una cosa per efecte d’una sacsejada.

2 esp PAT Sofrir una revinclada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revinclar

GERUNDI: revinclant

PARTICIPI: revinclat, revinclada, revinclats, revinclades

INDICATIU PRESENT: revinclo, revincles, revincla, revinclem, revincleu, revinclen

INDICATIU IMPERFET: revinclava, revinclaves, revinclava, revinclàvem, revinclàveu, revinclaven

INDICATIU PASSAT: revinclí, revinclares, revinclà, revinclàrem, revinclàreu, revinclaren

INDICATIU FUTUR: revinclaré, revinclaràs, revinclarà, revinclarem, revinclareu, revinclaran

INDICATIU CONDICIONAL: revinclaria, revinclaries, revinclaria, revinclaríem, revinclaríeu, revinclarien

SUBJUNTIU PRESENT: revincli, revinclis, revincli, revinclem, revincleu, revinclin

SUBJUNTIU IMPERFET: revinclés, revinclessis, revinclés, revincléssim, revincléssiu, revinclessin

IMPERATIU: revincla, revincli, revinclem, revincleu, revinclin

->revindre

revindre

[variant de revenir]

v [pr ind sing 2 revéns; pl 3 revénen; imper sing 2 també revine] intr Revenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revindre

GERUNDI: revenint

PARTICIPI: revingut, revinguda, revinguts, revingudes

INDICATIU PRESENT: revinc, revéns, revé, revenim, reveniu, revénen

INDICATIU IMPERFET: revenia, revenies, revenia, reveníem, reveníeu, revenien

INDICATIU PASSAT: revinguí, revingueres, revingué, revinguérem, revinguéreu, revingueren

INDICATIU FUTUR: revindré, revindràs, revindrà, revindrem, revindreu, revindran

INDICATIU CONDICIONAL: revindria, revindries, revindria, revindríem, revindríeu, revindrien

SUBJUNTIU PRESENT: revingui, revinguis, revingui, revinguem, revingueu, revinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: revingués, revinguessis, revingués, revinguéssim, revinguéssiu, revinguessin

IMPERATIU: revén, revingui, revinguem, reveniu, revinguin

IMPERATIU (alternatiu): revine, revingui, revinguem, reveniu, revinguin

->revinguda

■revinguda

[de revenir; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Acció de revenir. La revinguda d’un torrent.

2 METAL·L Reveniment.

->revingut

■revingut -uda

[de revenir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 De bon gruix.

2 Robust.

->revirada

■revirada

[de revirar]

f 1 Acció de revirar;

2 l’efecte.

->revirament

revirament

[de revirar]

m CONSTR NAV Angle que forma amb el pla transversal el pla d’una quaderna o d’una aleta revirada.

->revirar

■revirar

[de virar¹]

v tr Tòrcer, desviar de la línia dreta. El coet revirà a mig trajecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revirar

GERUNDI: revirant

PARTICIPI: revirat, revirada, revirats, revirades

INDICATIU PRESENT: reviro, revires, revira, revirem, revireu, reviren

INDICATIU IMPERFET: revirava, reviraves, revirava, reviràvem, reviràveu, reviraven

INDICATIU PASSAT: revirí, revirares, revirà, reviràrem, reviràreu, reviraren

INDICATIU FUTUR: reviraré, reviraràs, revirarà, revirarem, revirareu, reviraran

INDICATIU CONDICIONAL: reviraria, reviraries, reviraria, reviraríem, reviraríeu, revirarien

SUBJUNTIU PRESENT: reviri, reviris, reviri, revirem, revireu, revirin

SUBJUNTIU IMPERFET: revirés, reviressis, revirés, reviréssim, reviréssiu, reviressin

IMPERATIU: revira, reviri, revirem, revireu, revirin

->revirat

revirat -ada

[de revirar]

adj CONSTR NAV 1 Dit de la quaderna o de l’aleta que no és simètrica respecte al pla longitudinal a causa d’una mala construcció.

2 Dit de l’embarcació mancada de simetria dels costats per efecte de mala construcció.

->reviró

reviró

[de revirar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m 1 Regruix.

2 CALÇ 1 Trosset de sola que els sabaters posen a les sabates per tal d’igualar-ne el gruix de la sola en adobar-les.

2 Tros de sola estret i en forma de U que serveix de base al taló d’una sabata en confeccionar-la.

->revisador

■revisador -a

[de revisar]

adj i m i f Revisor.

->revisar

■revisar

[formació culta analògica sobre la base del ll. revisus, -a, -um, part. de revisĕre ‘tornar a veure’, format sobre visus, participi de vidēre ‘veure’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Examinar o reexaminar una cosa per corregir-ne els errors, si n’hi ha. Reviseu la instal·lació del gas. Revisar el protocol d’actuació.

2 Examinar una cosa per comprovar si han estat complerts els requisits necessaris. Hem de revisar si els participants a la cursa compleixen els requisits per a participar-hi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revisar

GERUNDI: revisant

PARTICIPI: revisat, revisada, revisats, revisades

INDICATIU PRESENT: reviso, revises, revisa, revisem, reviseu, revisen

INDICATIU IMPERFET: revisava, revisaves, revisava, revisàvem, revisàveu, revisaven

INDICATIU PASSAT: revisí, revisares, revisà, revisàrem, revisàreu, revisaren

INDICATIU FUTUR: revisaré, revisaràs, revisarà, revisarem, revisareu, revisaran

INDICATIU CONDICIONAL: revisaria, revisaries, revisaria, revisaríem, revisaríeu, revisarien

SUBJUNTIU PRESENT: revisi, revisis, revisi, revisem, reviseu, revisin

SUBJUNTIU IMPERFET: revisés, revisessis, revisés, reviséssim, reviséssiu, revisessin

IMPERATIU: revisa, revisi, revisem, reviseu, revisin

->reviscolament

■reviscolament

[de reviscolar]

m Acció de reviscolar o de reviscolar-se.

->reviscolança

■reviscolança

[de reviscolar]

f Reviscolament.

->reviscolar

■reviscolar

[d’un ll. vg. *revīvīscŭlare, der. de reviviscĕre ‘reviure’, amb haplologia en la repetició vivi; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts. Amb la pluja, els sembrats han reviscolat.

2 pron Aquesta planta s’ha reviscolat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reviscolar

GERUNDI: reviscolant

PARTICIPI: reviscolat, reviscolada, reviscolats, reviscolades

INDICATIU PRESENT: reviscolo, reviscoles, reviscola, reviscolem, reviscoleu, reviscolen

INDICATIU IMPERFET: reviscolava, reviscolaves, reviscolava, reviscolàvem, reviscolàveu, reviscolaven

INDICATIU PASSAT: reviscolí, reviscolares, reviscolà, reviscolàrem, reviscolàreu, reviscolaren

INDICATIU FUTUR: reviscolaré, reviscolaràs, reviscolarà, reviscolarem, reviscolareu, reviscolaran

INDICATIU CONDICIONAL: reviscolaria, reviscolaries, reviscolaria, reviscolaríem, reviscolaríeu, reviscolarien

SUBJUNTIU PRESENT: reviscoli, reviscolis, reviscoli, reviscolem, reviscoleu, reviscolin

SUBJUNTIU IMPERFET: reviscolés, reviscolessis, reviscolés, reviscoléssim, reviscoléssiu, reviscolessin

IMPERATIU: reviscola, reviscoli, reviscolem, reviscoleu, reviscolin

->revisió

■revisió

Part. sil.: re_vi_si_ó

[del ll. revisio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de revisar. La revisió d’un text, d’uns comptes.

2 revisió de vida CATOL Mètode emprat per l’Acció Catòlica, els Cursets de Cristiandat i altres moviments catòlics moderns d’espiritualitat i d’apostolat, consistent a posar en comú la pròpia experiència personal i apostòlica.

3 revisió mèdica MED Reconeixement sistemàtic.

2 recurs de revisió DR PROC Nova fase del procés penal, amb la qual en certs casos el condemnat amb sentència definitiva pot demanar i exigir un nou examen del seu cas, considerant que la sentència ha estat basada sobre uns fets o documents que posteriorment hom demostra que són falsos.

->revisionisme

■revisionisme

Part. sil.: re_vi_si_o_nis_me

[de revisió]

m POLÍT 1 Doctrina que posa en dubte els principis ideològics en què se sustenta un determinat moviment sociopolític.

2 Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.

->revisionista

■revisionista

Part. sil.: re_vi_si_o_nis_ta

[de revisió]

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al revisionisme.

2 m i f Partidari del revisionisme.

->revisor

■revisor -a

[de revisar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que revisa.

2 m i f esp Empleat encarregat de revisar els bitllets d’un mitjà públic de transport (tren, autobús, tramvia, etc.) per comprovar si tots els passatgers l’han adquirit.

->revisoria

■revisoria

Part. sil.: re_vi_so_ri_a

[de revisor; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Càrrec o ofici de revisor.

->revista

■revista

[de reveure; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Examen o inspecció que hom fa de nou i amb tota cura per veure si no manca res, si tot està en ordre, en bon estat, etc.

2 DR PROC Nou judici criminal davant un segon jurat, celebrat quan ha estat reconegut un error evident o una deficiència greu no esmenada en el veredicte del primer.

3 ant HIST DR Segona vista d’un plet, en una altra sala del mateix tribunal.

4 suplicar en revista DR PROC Recórrer davant els tribunals superiors contra llur sentència en una causa o plet.

2 Inspecció que un cap fa de les persones o coses sotmeses a la seva autoritat, a la seva cura.

3 esp ORG MIL 1 Inspecció que un cap militar fa de les tropes, en formació, per assegurar-se de llur instrucció i llur precisió en els moviments, de l’estat del material, etc. El general féu la revista de les tropes.

2 p ext Formació de les tropes per ésser revistades.

3 passar revista Exercir, un cap militar, les funcions d’inspecció que li corresponen sobre les tropes.

4 passar revista Passar, una autoritat o personatge, davant les tropes que li reten honors.

5 revista anual Presentació que han de fer els reservistes del servei militar, periòdicament, davant la caserna corresponent i que és la base per a la formació del cens de personal mobilitzable.

6 revista de comissari Revista que, antigament, hom passava de les tropes de mercenaris, o de les unitats de guerra, per tal de comprovar el nombre de soldats o d’assignar-hi els diners per a les despeses corresponents.

7 revista de policia Revista que hom passa en una caserna o local per tal de comprovar-hi l’ordre, l’estat d’higiene i netedat, etc.

4 1 Examen que hom fa, i és posteriorment publicat, de les produccions literàries, representacions teatrals, etc., esdevingudes.

2 esp PERIOD Publicació periòdica de format més petit que un diari però de major nombre de pàgines, millor qualitat de paper i sovint amb abundant il·lustració.

3 revista del cor PERIOD Revista especialitzada en els afers sentimentals i la vida social de personatges famosos.

5 ESPECT Espectacle teatral compost de diversos números de varietats, cant i ball, sovint amb un mínim argument que serveix d’enllaç entre els diferents quadres i que recull humorísticament al·lusions a temes d’actualitat.

->revistar

■revistar

[de revista]

v tr Passar revista. El general ha revistat les tropes de la guarnició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revistar

GERUNDI: revistant

PARTICIPI: revistat, revistada, revistats, revistades

INDICATIU PRESENT: revisto, revistes, revista, revistem, revisteu, revisten

INDICATIU IMPERFET: revistava, revistaves, revistava, revistàvem, revistàveu, revistaven

INDICATIU PASSAT: revistí, revistares, revistà, revistàrem, revistàreu, revistaren

INDICATIU FUTUR: revistaré, revistaràs, revistarà, revistarem, revistareu, revistaran

INDICATIU CONDICIONAL: revistaria, revistaries, revistaria, revistaríem, revistaríeu, revistarien

SUBJUNTIU PRESENT: revisti, revistis, revisti, revistem, revisteu, revistin

SUBJUNTIU IMPERFET: revistés, revistessis, revistés, revistéssim, revistéssiu, revistessin

IMPERATIU: revista, revisti, revistem, revisteu, revistin

->revister

revister

m MOBL Porta-revistes.

->revitalització

■revitalització

Part. sil.: re_vi_ta_lit_za_ci_ó

[de revitalitzar]

f 1 Acció de revitalitzar;

2 l’efecte.

->revitalitzar

■revitalitzar

[de vitalitzar]

v tr Donar nova vitalitat (a algú o a alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revitalitzar

GERUNDI: revitalitzant

PARTICIPI: revitalitzat, revitalitzada, revitalitzats, revitalitzades

INDICATIU PRESENT: revitalitzo, revitalitzes, revitalitza, revitalitzem, revitalitzeu, revitalitzen

INDICATIU IMPERFET: revitalitzava, revitalitzaves, revitalitzava, revitalitzàvem, revitalitzàveu, revitalitzaven

INDICATIU PASSAT: revitalitzí, revitalitzares, revitalitzà, revitalitzàrem, revitalitzàreu, revitalitzaren

INDICATIU FUTUR: revitalitzaré, revitalitzaràs, revitalitzarà, revitalitzarem, revitalitzareu, revitalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: revitalitzaria, revitalitzaries, revitalitzaria, revitalitzaríem, revitalitzaríeu, revitalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: revitalitzi, revitalitzis, revitalitzi, revitalitzem, revitalitzeu, revitalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: revitalitzés, revitalitzessis, revitalitzés, revitalitzéssim, revitalitzéssiu, revitalitzessin

IMPERATIU: revitalitza, revitalitzi, revitalitzem, revitalitzeu, revitalitzin

->reviure

■reviure

Part. sil.: re_viu_re

[del ll. revivĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr 1 1 Viure de nou, tornar a la vida, ressuscitar. Un ésser realment mort no pot reviure.

2 fig En ell i en la seva obra revivia el seu pare genial.

2 Renovar-se una cosa. Fer reviure les danses populars, una ciència. Fer reviure un mot caigut en desús.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reviure

GERUNDI: revivint

PARTICIPI: reviscut, reviscuda, reviscuts, reviscudes

INDICATIU PRESENT: revisc, revius, reviu, revivim, reviviu, reviuen

INDICATIU IMPERFET: revivia, revivies, revivia, revivíem, revivíeu, revivien

INDICATIU PASSAT: revisquí, revisqueres, revisqué, revisquérem, revisquéreu, revisqueren

INDICATIU FUTUR: reviuré, reviuràs, reviurà, reviurem, reviureu, reviuran

INDICATIU CONDICIONAL: reviuria, reviuries, reviuria, reviuríem, reviuríeu, reviurien

SUBJUNTIU PRESENT: revisqui, revisquis, revisqui, revisquem, revisqueu, revisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: revisqués, revisquessis, revisqués, revisquéssim, revisquéssiu, revisquessin

IMPERATIU: reviu, revisqui, revisquem, reviviu, revisquin

->revival

revival^* [rißájßəl]

[angl ] m Retorn i revaloració d’un estil artístic, d’una moda, etc., d’una època passada. El ‘revival’ de la música dels anys vuitanta.

->revivar

revivar

[de viu²; 1a FONT: 1497]

v tr Revifar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revivar

GERUNDI: revivant

PARTICIPI: revivat, revivada, revivats, revivades

INDICATIU PRESENT: revivo, revives, reviva, revivem, reviveu, reviven

INDICATIU IMPERFET: revivava, revivaves, revivava, revivàvem, revivàveu, revivaven

INDICATIU PASSAT: reviví, revivares, revivà, revivàrem, revivàreu, revivaren

INDICATIU FUTUR: revivaré, revivaràs, revivarà, revivarem, revivareu, revivaran

INDICATIU CONDICIONAL: revivaria, revivaries, revivaria, revivaríem, revivaríeu, revivarien

SUBJUNTIU PRESENT: revivi, revivis, revivi, revivem, reviveu, revivin

SUBJUNTIU IMPERFET: revivés, revivessis, revivés, revivéssim, revivéssiu, revivessin

IMPERATIU: reviva, revivi, revivem, reviveu, revivin

->revivificació

■revivificació

Part. sil.: re_vi_vi_fi_ca_ci_ó

[de revivificar]

f Acció de revivificar.

->revivificant

■revivificant

[de revivificar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Que revivifica.

->revivificar

■revivificar

[de vivificar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Fer reviure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revivificar

GERUNDI: revivificant

PARTICIPI: revivificat, revivificada, revivificats, revivificades

INDICATIU PRESENT: revivifico, revivifiques, revivifica, revivifiquem, revivifiqueu, revivifiquen

INDICATIU IMPERFET: revivificava, revivificaves, revivificava, revivificàvem, revivificàveu, revivificaven

INDICATIU PASSAT: revivifiquí, revivificares, revivificà, revivificàrem, revivificàreu, revivificaren

INDICATIU FUTUR: revivificaré, revivificaràs, revivificarà, revivificarem, revivificareu, revivificaran

INDICATIU CONDICIONAL: revivificaria, revivificaries, revivificaria, revivificaríem, revivificaríeu, revivificarien

SUBJUNTIU PRESENT: revivifiqui, revivifiquis, revivifiqui, revivifiquem, revivifiqueu, revivifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: revivifiqués, revivifiquessis, revivifiqués, revivifiquéssim, revivifiquéssiu, revivifiquessin

IMPERATIU: revivifica, revivifiqui, revivifiquem, revivifiqueu, revivifiquin

->reviviscència

■reviviscència

Part. sil.: re_vi_vis_cèn_ci_a

[de reviviscent]

f 1 1 Acció de reviure;

2 l’efecte.

2 BIOL anabiosi 1.

3 BOT Propietat que tenen certes plantes, pròpies d’ambients intermitentment molt secs, d’assecar-se i tornar a vegetar quan reben aigua.

4 PSIC Reaparició d’un fet de consciència anterior.

->reviviscent

■reviviscent

[del ll. reviviscens, -ntis, part. pres. de reviviscĕre ‘reviure’]

adj 1 Que reviu.

2 BOT Dit de les plantes que tenen la propietat de la reviviscència.

->revocabilitat

■revocabilitat

[de revocable]

f Qualitat de revocable.

->revocable

■revocable

[del ll. revocabĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que pot ésser revocat.

->revocablement

■revocablement

[de revocable]

adv D’una manera revocable.

->revocació

■revocació

Part. sil.: re_vo_ca_ci_ó

[del ll. revocatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de revocar.

2 1 DR Anul·lació, substitució, esmena, derogació o cassació de les decisions o ordres per una autoritat superior o diferent de la que havia pres la decisió.

2 DR CIV Retractació unilateral que en uns casos determinats la llei autoritza, i que deixa sense efecte un negoci jurídic la subsistència del qual depenia d’una voluntat.

->revocador

■revocador -a

[del ll. revocator, -ōris, íd.]

1 adj 1 Que revoca.

2 Que hom pot revocar, que hom ha de revocar, revocable.

2 m i f Persona que revoca.

->revocar

■revocar

[del ll. revocare, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 Anul·lar, deixar sense efecte una decisió, una ordre, una concessió, una sentència, un tracte, etc. Revocar una llei, un decret, una sentència. Van revocar l’ordre d’afusellament del reu.

2 Destituir, desposseir algú del seu càrrec. Van revocar-lo com a president.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revocar

GERUNDI: revocant

PARTICIPI: revocat, revocada, revocats, revocades

INDICATIU PRESENT: revoco, revoques, revoca, revoquem, revoqueu, revoquen

INDICATIU IMPERFET: revocava, revocaves, revocava, revocàvem, revocàveu, revocaven

INDICATIU PASSAT: revoquí, revocares, revocà, revocàrem, revocàreu, revocaren

INDICATIU FUTUR: revocaré, revocaràs, revocarà, revocarem, revocareu, revocaran

INDICATIU CONDICIONAL: revocaria, revocaries, revocaria, revocaríem, revocaríeu, revocarien

SUBJUNTIU PRESENT: revoqui, revoquis, revoqui, revoquem, revoqueu, revoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: revoqués, revoquessis, revoqués, revoquéssim, revoquéssiu, revoquessin

IMPERATIU: revoca, revoqui, revoquem, revoqueu, revoquin

->revocatori

■revocatori -òria

[del ll. td. revocatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que implica una revocació. Edicte revocatori.

->rèvola

■rèvola

[d’origen incert, potser es tracta d’un mossarabisme del ll. rubeola ‘rogenca’, *roibóla, canviat en ráibola per raons fonètiques de l’àr]

f BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies (Stellaria holostea), de tiges dretes, quadrangulars, fulles sèssils, flors blanques, disposades en cimes laxes, i de fruits en càpsula.

2 Apegalós.

3 Rabassa.

4 Rogeta.

5 Roja.

6 rèvola borda Planta herbàcia anual de la família de les rubiàcies (Sheradia arvensis), de tiges procumbents, fulles lanceolades, flors liles, en petits glomèruls, i fruits secs, amb dos mericarpis.

->revolada

■revolada

[de revolar]

f 1 Acció de revolar.

2 d’una (o amb una) revolada Amb un moviment ràpid i violent (estirada, empenta, etc.). M’ho va prendre de les mans amb una revolada. Va obrir la porta d’una revolada.

->revolar

■revolar

[de volar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v intr Fer un segon vol, un vol de tornada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revolar

GERUNDI: revolant

PARTICIPI: revolat, revolada, revolats, revolades

INDICATIU PRESENT: revolo, revoles, revola, revolem, revoleu, revolen

INDICATIU IMPERFET: revolava, revolaves, revolava, revolàvem, revolàveu, revolaven

INDICATIU PASSAT: revolí, revolares, revolà, revolàrem, revolàreu, revolaren

INDICATIU FUTUR: revolaré, revolaràs, revolarà, revolarem, revolareu, revolaran

INDICATIU CONDICIONAL: revolaria, revolaries, revolaria, revolaríem, revolaríeu, revolarien

SUBJUNTIU PRESENT: revoli, revolis, revoli, revolem, revoleu, revolin

SUBJUNTIU IMPERFET: revolés, revolessis, revolés, revoléssim, revoléssiu, revolessin

IMPERATIU: revola, revoli, revolem, revoleu, revolin

->revolt

■revolt -a

[part. de l’ant. revoldre ‘remenar, regirar’, ll. revolvĕre, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 adj Desordenat, com regirat, agitat, en desordre. Fer un temps revolt. Una mar revolta.

2 m Girada, canvi de direcció. Un revolt de vent.

3 m 1 Desviació sobtada de la línia recta.

2 FERROC i OBR PÚBL Tros de carretera, de via de ferrocarril, etc., de traçat corb, entre dos trossos rectes més o menys llargs, que permet als vehicles que hi circulen de canviar de direcció, per tal de salvar obstacles, de passar d’un nivell a un altre, etc.

4 f 1 revolt 2. Fer voltes i revoltes.

2 revolt 3 1. La revolta d’un camí, d’un riu.

3 RAM Eixamplament sobtat o bossa que el camí ramader fa i on es poden parar els ramats.

5 f 1 Alçament contra l’autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot. Excitar, fomentar, la revolta. Reprimir, ofegar, la revolta.

2 portar en revolta Mantenir en agitació, en avalot.

->revoltant

■revoltant

[de revoltar]

adj Que revolta. Una injustícia revoltant.

->revoltar

■revoltar

[de revolta; 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr Donar voltes. Aquelles paraules revoltaren pel meu cap.

2 1 tr Fer donar una volta, cargolar. Revoltar la clau de pas.

2 pron Revoltar-se un cuc.

3 1 tr Fer alçar algú en revolta. Els diputats revoltaren el poble contra el governador.

2 pron Alçar-se en revolta. Els soldats es revoltaren. Revoltar-se un fill contra el seu pare.

3 tr fig Provocar un viu sentiment d’indignació. Aquesta injustícia em revolta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revoltar

GERUNDI: revoltant

PARTICIPI: revoltat, revoltada, revoltats, revoltades

INDICATIU PRESENT: revolto, revoltes, revolta, revoltem, revolteu, revolten

INDICATIU IMPERFET: revoltava, revoltaves, revoltava, revoltàvem, revoltàveu, revoltaven

INDICATIU PASSAT: revoltí, revoltares, revoltà, revoltàrem, revoltàreu, revoltaren

INDICATIU FUTUR: revoltaré, revoltaràs, revoltarà, revoltarem, revoltareu, revoltaran

INDICATIU CONDICIONAL: revoltaria, revoltaries, revoltaria, revoltaríem, revoltaríeu, revoltarien

SUBJUNTIU PRESENT: revolti, revoltis, revolti, revoltem, revolteu, revoltin

SUBJUNTIU IMPERFET: revoltés, revoltessis, revoltés, revoltéssim, revoltéssiu, revoltessin

IMPERATIU: revolta, revolti, revoltem, revolteu, revoltin

->revolter

■revolter -a

[de revolta; 1a FONT: 1455]

adj Prompte a revoltar-se.

->revolteria

■revolteria

Part. sil.: re_vol_te_ri_a

[de revolt]

f dial Circumloqui.

->revoltillada

■revoltillada

[de revoltillar]

f dial Cargolament, torçada.

->revoltillar

■revoltillar

[de revolt]

v tr dial Cargolar, retòrcer.

->revoltilló

■revoltilló

[de revoltillar]

m dial Revoltillada, cargolament.

->revoltim

■revoltim

[de revolt]

m Mescla de coses heterogènies, revoltes.

->revoltó

■revoltó

[de revolt]

m 1 CONSTR 1 Petita volta, de poca llum, que va d’una biga a una altra d’un sostre.

2 Cadascun dels motlles corbats de fusta amb els quals hom fa els revoltons.

2 CONSTR NAV Part arquejada o angulosa de la popa d’un vaixell per sobre del timó.

->revoltonada

■revoltonada

[de revoltó]

f CONSTR 1 Conjunt de revoltons que formen un sostre.

2 Espai comprès entre dues bigues paral·leles ocupat per revoltons.

3 Conjunt de les bigues d’un sostre.

->revoltós

■revoltós -osa

[de revolta]

adj i m i f 1 Que està en revolta. Els revoltosos van apedregar els balcons del palau.

2 1 Prompte a revoltar-se, revolter.

2 Entremaliat.

->revolució

■revolució

Part. sil.: re_vo_lu_ci_ó

[del ll. revolutio, -ōnis, ‘girada, capgirament’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 MEC 1 Moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix.

2 esp Cadascuna de les voltes que dóna un cos que és en revolució.

2 ASTR 1 Moviment d’un astre que descriu una trajectòria closa (òrbita) al voltant d’un altre astre considerat fix.

2 revolució dracòntica (o draconítica) Moviment de revolució de la Lluna al voltant de la Terra, quan hom pren com a origen el node ascendent.

3 revolució sideral Moviment d’un astre que, partint d’una posició caracteritzada per una certa direcció respecte als estels fixos, el torna a situar a la mateixa posició inicial.

4 revolució sinòdica Moviment d’un astre que, partint d’una conjunció respecte al Sol i la Terra o d’una oposició, el torna a situar, respectivament, en conjunció o en oposició.

3 GEOM Moviment d’una figura entorn d’un eix.

4 1 Canvi total, radical. Això produí una revolució en les idees arquitectòniques dominants.

2 POLÍT Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.

3 revolució demogràfica DEMOG Concepte que fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial.

4 revolució de preus ECON Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la Península Ibèrica, durant el segle XVI.

5 revolució permanent POLÍT Teoria que parteix de la idea que la revolució no ha d’acceptar cap forma de dominació de classe, sinó que ha d’arribar a la liquidació total de la societat classista, i planteja la necessitat de superar ràpidament la democràcia burgesa per arribar al socialisme, en la construcció del qual també hi haurà una transformació constant de les relacions socials.

->revolucionar

■revolucionar

Part. sil.: re_vo_lu_ci_o_nar

[de revolució; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 Fer sofrir una revolució a alguna cosa. Newton, Freud, Darwin i Einstein van revolucionar la ciència.

2 Provocar un moviment revolucionari. El sindicalista volia revolucionar la població, però no tenia prou carisma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: revolucionar

GERUNDI: revolucionant

PARTICIPI: revolucionat, revolucionada, revolucionats, revolucionades

INDICATIU PRESENT: revoluciono, revoluciones, revoluciona, revolucionem, revolucioneu, revolucionen

INDICATIU IMPERFET: revolucionava, revolucionaves, revolucionava, revolucionàvem, revolucionàveu, revolucionaven

INDICATIU PASSAT: revolucioní, revolucionares, revolucionà, revolucionàrem, revolucionàreu, revolucionaren

INDICATIU FUTUR: revolucionaré, revolucionaràs, revolucionarà, revolucionarem, revolucionareu, revolucionaran

INDICATIU CONDICIONAL: revolucionaria, revolucionaries, revolucionaria, revolucionaríem, revolucionaríeu, revolucionarien

SUBJUNTIU PRESENT: revolucioni, revolucionis, revolucioni, revolucionem, revolucioneu, revolucionin

SUBJUNTIU IMPERFET: revolucionés, revolucionessis, revolucionés, revolucionéssim, revolucionéssiu, revolucionessin

IMPERATIU: revoluciona, revolucioni, revolucionem, revolucioneu, revolucionin

->revolucionari

■revolucionari -ària

Part. sil.: re_vo_lu_ci_o_na_ri

[de revolució]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la revolució.

2 Que comporta o que provoca una revolució. Idees revolucionàries.

2 m i f Partidari de la revolució.

->revolucionàriament

■revolucionàriament

Part. sil.: re_vo_lu_ci_o_nà_ri_a_ment

[de revolucionari]

adv D’una manera revolucionària.

->revolut

■revolut -a

[del ll. revolutus, -a, -um, part. de revolvĕre ‘regirar’]

adj BOT 1 En la prefoliació, dit de la fulla amb els marges enrotllats cap a la cara exterior o reversa.

2 Reduplicat.

->revòlver

■revòlver

[de l’angl. revolver, íd., der. de to revolve, del ll. revolvĕre ‘girar’, marca registrada el 1835 pel seu inventor, el coronel nord-americà Samuel Colt (1814-1862); 1a FONT: 1919]

m 1 ARM Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una sola mà, capaç d’engegar ininterrompudament un seguit de trets.

2 TECNOL Peça giratòria que permet d’utilitzar alternativament i optativament algun o alguns dels dispositius, les eines, etc., que suporta o que allotja.

->revolví

■revolví

[del radical del ll. revolvĕre ‘regirar’, cat. ant. revolvre, revoldre]

m Remolí de vent.

->revulsió

■revulsió

Part. sil.: re_vul_si_ó

[del ll. revulsio, -ōnis ‘acció d’arrencar’, der. del ll. revellĕre, revulsum ‘arrencar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MED i TERAP Antiga pràctica per a combatre algunes malalties internes consistent a produir congestions o inflamacions a la pell o mucoses mitjançant agents físics, químics i fins i tot orgànics.

->revulsiu

■revulsiu -iva

Part. sil.: re_vul_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. revulsus, -a, -um, part. del ll. revellĕre ‘arrencar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que produeix una revulsió.

2 adj i m FARM Dit de l’agent que hom aplica sobre la pell i produeix una hiperèmia, que es manifesta amb enrogiment i sensació de calor local.

3 m fig Dit d’aquelles coses que, tot i causar sofriment o alarma, són saludables per la reacció que produeixen.

->rexisme

rexisme

m HIST Moviment polític belga fundat el 1935 que s’inspirava en l’integrisme religiós i defensava un sistema polític autoritari i corporativista.

->rexistàsia

■rexistàsia

Part. sil.: re_xis_tà_si_a

f GEOL Fase activa de l’erosió sobre un terreny desproveït de cobertura vegetal.

->Rf

Rf

símb 1 QUÍM ANAL relació frontal.

2 QUÍM rutherfordi.

->Rg

Rg

símb QUÍM roentgeni.

->Rh¹

Rh¹

símb QUÍM INORG rodi¹.

->Rh²

Rh²

[del nom del simi Macaca rhesus] FISIOL ANIM 1 símb factor Rh.

2 factor Rh Substància continguda en els glòbuls vermells de la sang del 85% dels individus (Rh positiu, Rh+), que fa incompatible la seva sang amb la de la resta dels individus (Rh negatiu, Rh-).

->rhe

rhe

m METROL Unitat de fluïdesa del sistema cegesimal, equivalent a la inversa del poise.

->rhebok

rhebok^* [rɛ́ßɔk]

[afrikaans] m ZOOL Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Pelea capreolus), de banyes molt primes, rectes i curtes, musell allargat, orelles llargues i esveltes i pelatge lleonat clar, molt apreciat per la seva carn.

->rhesus

rhesus

[aplicació arbitrària del ll. Rhesus, gr. Rhẽsos, rei mitològic de Tràcia, mort per Ulisses i Diomedes, a un simi (Macaca rhesus)]

m BIOL Nom científic del simi del qual hom se serví per a l’experimentació i descoberta del sistema sanguini Rh.

->rho¹

■rho¹

Hom.: ro

[del gr. rhõ, íd.]

f 1 Nom de la dissetena lletra de l’alfabet grec [ρ Ρ].

2 PART Nom genèric d’un tipus de mesó de spin 1.

->rho²

rho²

símb ELECT resistivitat.

->rhodesià

■rhodesià -ana

Part. sil.: rho_de_si_à

adj i m i f De Rhodèsia (regió de l’Àfrica meridional).

->rhodinol

rhodinol

m PERFUM Forma alfa del citronel·lol.

->rhythm and blues

rhythm and blues^* [rìdmənblús]

[angl ] m MÚS Música popular pròpia dels negres nord-americans sorgida durant els anys trenta, emprada sobretot en el ball, de base predominantment rítmica, a la qual hom superposa melodies provinents del gospel i del blues.

->ria

■ria

Part. sil.: ri_a

[del cast. ría, neologisme compartit amb el galaicoport]

f GEOMORF Entrant marítim sinuós i ramificat de parets inclinades.

->riada

■riada

Part. sil.: ri_a_da

[de riu]

f Riuada.

->rial¹

■rial¹

Part. sil.: ri_al

[de riu]

m 1 rieral 1.

2 ESPORT En les curses de cavalls, obstacle format per una barrera seguida d’un fossat d’aigua poc profund.

->rial²

■rial²

Part. sil.: ri_al

[de l’àr. riyāl, íd.]

m ECON 1 Unitat monetària de l’Aràbia Saudita.

2 Unitat monetària de l’Iran, dividida en 100 dinars.

3 Unitat monetària de Qatar.

4 Unitat monetària del Iemen.

5 rial omanita Unitat monetària del soldanat d’Oman.

->rialla¹

■rialla¹

Part. sil.: ri_a_lla

[probablement d’un ll. pl. neutre *rīsualia, der. de rīsus, -ūs, íd., pres com sing. femení; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de riure.

2 rialla sardònica PAT Contracció dels músculs de la cara, per efecte del riure, característica del tètan.

2 Riota.

3 fer la mitja rialla Somriure.

->rialla²

rialla²

Part. sil.: ri_a_lla

[v. rialla¹]

f BOT Riola.

->riallada

■riallada

Part. sil.: ri_a_lla_da

[de rialla¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Rialla estrepitosa. Va esclafir en una gran riallada.

2 Rialla de molts. Entre la riallada del públic.

->riallejar

■riallejar

Part. sil.: ri_a_lle_jar

[de rialla¹; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr Mostrar-se rialler.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: riallejar

GERUNDI: riallejant

PARTICIPI: riallejat, riallejada, riallejats, riallejades

INDICATIU PRESENT: riallejo, rialleges, rialleja, riallegem, riallegeu, riallegen

INDICATIU IMPERFET: riallejava, riallejaves, riallejava, riallejàvem, riallejàveu, riallejaven

INDICATIU PASSAT: riallegí, riallejares, riallejà, riallejàrem, riallejàreu, riallejaren

INDICATIU FUTUR: riallejaré, riallejaràs, riallejarà, riallejarem, riallejareu, riallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: riallejaria, riallejaries, riallejaria, riallejaríem, riallejaríeu, riallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: riallegi, riallegis, riallegi, riallegem, riallegeu, riallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: riallegés, riallegessis, riallegés, riallegéssim, riallegéssiu, riallegessin

IMPERATIU: rialleja, riallegi, riallegem, riallegeu, riallegin

->rialler

■rialler -a

Part. sil.: ri_a_ller

[de rialla¹]

adj 1 Propens a riure, que riu fàcilment. El meu amic era un vell rialler.

2 D’aspecte delitós, que mou a l’alegria. Un paisatge rialler.

->riallera

■riallera

Part. sil.: ri_a_lle_ra

Hom.: riellera

f Ganes de riure. Li va venir una riallera irreprimible.

->rialleta

■rialleta

Part. sil.: ri_a_lle_ta

[de rialla¹]

f Rialla fina, mitja rialla; somrís. Cada vegada que el veia, ella li feia la rialleta.

->riallós

■riallós -osa

Part. sil.: ri_a_llós

[de rialla¹; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj Rialler.

->rialpenc

rialpenc -a

Part. sil.: ri_al_penc

adj i m i f De la Baronia de Rialb (Noguera).

->rianès

rianès -esa

Part. sil.: ri_a_nès

adj i m i f De Rià (Conflent).

->riba¹

■riba¹

[del ll. rīpa, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 f 1 Vora de la mar, d’un riu, d’un llac.

2 OBR PÚBL Moll. Camàlic o carregador de la riba.

2 f 1 marge 1.

2 Porció de terra conreada a la vora de marge.

3 Margenada.

3 f Cinglera.

4 prep A la vora de, al costat de. Riba mar. Riba el camí ral. Riba d’un arbre.

->riba²

■riba²

f BOT Fruit del riber; grosella.

->ribagorçà

■ribagorçà -ana

1 adj i m i f De Ribagorça (regió de Catalunya i regió d’Aragó) o del ribagorçà (subdialecte).

2 m LING Subdialecte del català nord-occidental que s’estén des de la Vall d’Aran (on fa frontera amb el gascó) fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena.

->ribald

■ribald -a

Hom.: rival

[del fr. ant. ribald (mod. ribaud), íd., der. de l’ant. riber ‘donar-se a la disbauxa’, de l’ant. alt al. rîban ‘fregar, fer el coit’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m i f brivall 1.

->ribalderia

■ribalderia

Part. sil.: ri_bal_de_ri_a

[de ribald; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Qualitat de ribald.

2 Acció pròpia d’un ribald.

->riba-roger

riba-roger -a

adj i m i f De Riba-roja de Túria (Camp de Túria).

->riba-rojà

riba-rojà -ana

adj i m i f De Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).

->ribàs

■ribàs

[amb la variant ribast, der. de riba¹ amb el sufix -ast d’origen preromà, com els sufixos -est, -ist, -ost, -ust, ben representats sobretot en toponímia; 1a FONT: s. XV]

[pl -assos] m Marge espadat. Es va estimbar per un ribàs de vint pams d’alçària.

->ribatge

■ribatge

[de riba¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 riba¹ 1 1.

2 HIST DR Imposició sobre el desembarcament o pas per la riba.

->ribell

■ribell

[variant, per dissimilació, de llibrell, forma més ant. de gibrell (v. aquest mot)]

m Gibrell.

->ribella

■ribella

[de ribell]

f Rentamans.

->ribeller

■ribeller

[de ribell]

m Peu de ribella.

->riber¹

■riber¹

[de riba¹]

m Terra que deixa el riu.

->riber²

■riber²

m BOT Gènere d’arbusts caducifolis de la família de les saxifragàcies (Ribes sp), de fulles alternes i palmades, flors regulars i fruits en baia, anomenats ribes o groselles. Cal destacar el riber alpí o cirerola (R. alpinum), el riber espinós o agrassó (R. uva-crispa), el riber petri (R. petraeum) i el riber vermell (R. rubrum).

->ribera

■ribera

[de riba¹; 1a FONT: 1150]

f 1 1 Terrenys pròxims al riu o al mar.

2 riba¹.

3 Vall, conca.

2 Riu, corrent d’aigua permanent. La Tet és una ribera que passa per Prada.

3 ADOB 1 Secció o sala d’una adoberia (la primera on són tractades i treballades les pells) dins la qual passa aigua corrent.

2 processos (o treballs) de ribera Conjunt de processos químics, fisicoquímics i enzimàtics i d’operacions mecàniques que tenen per objecte eliminar de la pell tots els components que no siguin adequats per a la fabricació del cuir i preparar l’estructura fibrosa del col·lagen per a l’adob.

->riberal

■riberal

[de ribera; 1a FONT: s. XIV]

m Terres pròximes a un riu.

->riberatge

■riberatge

[de ribera]

m HIST DR Ribatge.

->riberejar

■riberejar

[de ribera]

v intr 1 Vorejar, recórrer la riba de la mar o d’un riu.

2 Pasturar el ramat a la ribera d’un riu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: riberejar

GERUNDI: riberejant

PARTICIPI: riberejat, riberejada, riberejats, riberejades

INDICATIU PRESENT: riberejo, ribereges, ribereja, riberegem, riberegeu, riberegen

INDICATIU IMPERFET: riberejava, riberejaves, riberejava, riberejàvem, riberejàveu, riberejaven

INDICATIU PASSAT: riberegí, riberejares, riberejà, riberejàrem, riberejàreu, riberejaren

INDICATIU FUTUR: riberejaré, riberejaràs, riberejarà, riberejarem, riberejareu, riberejaran

INDICATIU CONDICIONAL: riberejaria, riberejaries, riberejaria, riberejaríem, riberejaríeu, riberejarien

SUBJUNTIU PRESENT: riberegi, riberegis, riberegi, riberegem, riberegeu, riberegin

SUBJUNTIU IMPERFET: riberegés, riberegessis, riberegés, riberegéssim, riberegéssiu, riberegessin

IMPERATIU: ribereja, riberegi, riberegem, riberegeu, riberegin

->riberenc

■riberenc -a

[de ribera; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent a una ribera. Les terres riberenques del Llobregat.

2 adj i m i f De la Ribera Alta o la Ribera Baixa (País Valencià) o de la Ribera d’Ebre (Catalunya).

->ribesalber

ribesalber -a

adj i m i f De Ribesalbes (Plana Baixa).

->ribesalter

ribesalter -a

adj i m i f De Ribesaltes (Rosselló).

->ribetà

ribetà -ana

adj i m i f De la Riba (Alt Camp), de Ribes de Freser (Ripollès) o de Sant Pere de Ribes (Garraf).

->ribitol

d-ribitol

m [CH₂OH—CHOH—CHOH—CH₂OH] BIOQ Sucre alcohol que forma part de la riboflavina.

->riboflavina

■riboflavina

f [C₁₇H₂₀N₄O₆] QUÍM ORG i BIOQ Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut com a vitamina B₂o lactoflavina.

->ribonucleasa

ribonucleasa

Part. sil.: ri_bo_nu_cle_a_sa

f BIOQ Endonucleasa que hidrolitza els enllaços entre els nucleòtids de l’ARN.

->ribonucleic

■ribonucleic, àcid

Part. sil.: ri_bo_nu_cleic

BIOQ i BIOL MOL 1 [sigla ARN, RNA] Àcid nucleic constituït per nucleòtids de ribosa, la base nitrogenada dels quals pot ésser adenina, citosina, guanina o uracil.

2 àcid ribonucleic missatger [sigla ARNm, mRNA] Molècula d’ARN que codifica una cadena polipeptídica.

3 àcid ribonucleic ribosòmic [sigla ARNr, rRNA] Molècula d’ARN present en els ribosomes.

4 àcid ribonucleic de transferència [sigla ARNt, tRNA] Molècula d’ARN que transfereix un aminoàcid determinat a una cadena polipeptídica en creixement durant la traducció.

->ribonucleòsid

ribonucleòsid

Part. sil.: ri_bo_nu_cle_ò_sid

m BIOQ Nucleòsid el sucre del qual és la d-ribosa.

->ribonucleòtid

ribonucleòtid

Part. sil.: ri_bo_nu_cle_ò_tid

m 1 ALIM Nom genèric donat als àcids inosínic i guanílic i a llurs sals sòdiques que hom utilitza com a additius alimentaris.

2 BIOQ Nucleòtid en el qual el sucre és la d-ribosa.

->ribosa

■ribosa

f BIOQ Aldopentosa present en els nucleòtids constituents de molècules fonamentals per a tots els éssers vius, com l’ATP, l’NAD reduït i l’àcid ribonucleic.

->ribòsid

ribòsid

m BIOQ Nucleòtid que conté ribosa.

->ribosoma

■ribosoma

m CIT Orgànul cel·lular que té per funció la síntesi de proteïnes i, per tant, un paper de primer ordre en el creixement cel·lular.

->ribosòmic

■ribosòmic -a

adj CIT Relatiu o pertanyent al ribosoma.

->ribot¹

■ribot¹

[d’origen incert; 1a FONT: 1432]

m 1 FUST Eina del fuster que serveix per a rebaixar, adreçar, allisar, etc., les peces de fusta; hom l’anomena també plana.

2 OFIC Eina del baster, semblant al ribot de fuster, emprada per a aprimar el cuir.

->ribot²

■ribot²

m BOT Bleda borda.

->ribotar

■ribotar

[de ribot¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr FUST Passar el ribot, treballar una peça de fusta, una superfície, amb el ribot, per tal de rebaixar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ribotar

GERUNDI: ribotant

PARTICIPI: ribotat, ribotada, ribotats, ribotades

INDICATIU PRESENT: riboto, ribotes, ribota, ribotem, riboteu, riboten

INDICATIU IMPERFET: ribotava, ribotaves, ribotava, ribotàvem, ribotàveu, ribotaven

INDICATIU PASSAT: ribotí, ribotares, ribotà, ribotàrem, ribotàreu, ribotaren

INDICATIU FUTUR: ribotaré, ribotaràs, ribotarà, ribotarem, ribotareu, ribotaran

INDICATIU CONDICIONAL: ribotaria, ribotaries, ribotaria, ribotaríem, ribotaríeu, ribotarien

SUBJUNTIU PRESENT: riboti, ribotis, riboti, ribotem, riboteu, ribotin

SUBJUNTIU IMPERFET: ribotés, ribotessis, ribotés, ribotéssim, ribotéssiu, ribotessin

IMPERATIU: ribota, riboti, ribotem, riboteu, ribotin

->ribotejar

■ribotejar

[de ribot¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr FUST Ribotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ribotejar

GERUNDI: ribotejant

PARTICIPI: ribotejat, ribotejada, ribotejats, ribotejades

INDICATIU PRESENT: ribotejo, riboteges, riboteja, ribotegem, ribotegeu, ribotegen

INDICATIU IMPERFET: ribotejava, ribotejaves, ribotejava, ribotejàvem, ribotejàveu, ribotejaven

INDICATIU PASSAT: ribotegí, ribotejares, ribotejà, ribotejàrem, ribotejàreu, ribotejaren

INDICATIU FUTUR: ribotejaré, ribotejaràs, ribotejarà, ribotejarem, ribotejareu, ribotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ribotejaria, ribotejaries, ribotejaria, ribotejaríem, ribotejaríeu, ribotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ribotegi, ribotegis, ribotegi, ribotegem, ribotegeu, ribotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ribotegés, ribotegessis, ribotegés, ribotegéssim, ribotegéssiu, ribotegessin

IMPERATIU: riboteja, ribotegi, ribotegem, ribotegeu, ribotegin

->ribulosa

ribulosa

f BIOQ Cetopentosa corresponent a la ribosa.

->ric

■ric -a

[del germ. gòt. reiks ‘poderós, ric’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 adj Que té molts diners, que posseeix molts béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha fet ric en molt poc temps.

2 [generalment en m pl] m i f Els rics han de socórrer els pobres.

2 adj Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Una biblioteca rica en manuscrits. Una llengua rica.

3 adj De gran preu, fet de materials costosos; sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present.

4 adj Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

->ricament

■ricament

[de ric]

adv D’una manera rica. Una sala ricament adornada.

->ricar

■ricar

[d’origen incert, possible alteració de riquerar]

v intr Cotar, tossar, banyegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ricar

GERUNDI: ricant

PARTICIPI: ricat, ricada, ricats, ricades

INDICATIU PRESENT: rico, riques, rica, riquem, riqueu, riquen

INDICATIU IMPERFET: ricava, ricaves, ricava, ricàvem, ricàveu, ricaven

INDICATIU PASSAT: riquí, ricares, ricà, ricàrem, ricàreu, ricaren

INDICATIU FUTUR: ricaré, ricaràs, ricarà, ricarem, ricareu, ricaran

INDICATIU CONDICIONAL: ricaria, ricaries, ricaria, ricaríem, ricaríeu, ricarien

SUBJUNTIU PRESENT: riqui, riquis, riqui, riquem, riqueu, riquin

SUBJUNTIU IMPERFET: riqués, riquessis, riqués, riquéssim, riquéssiu, riquessin

IMPERATIU: rica, riqui, riquem, riqueu, riquin

->ríccia

■ríccia

Part. sil.: ríc_ci_a

f BOT Gènere de briòfits de la classe de les hepàtiques (Riccia sp), que formen rosetes de color verd, glauc o blanc sobre sòls humits.

->ricciàcies

ricciàcies

Part. sil.: ric_ci_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de marcancials, integrada per hepàtiques tal·loses, amb moltes cambres aeríferes i esporogonis enfonsats en el tal·lus, i que es fan en terra humida i a l’aigua.

2 sing Planta de la família de les ricciàcies.

->ricí

■ricí

[del ll. rĭcĭnus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT i FARM Arbust de la família de les euforbiàcies (Ricinus communis), de fulles grosses i alternes, flors unisexuals en panícula i fruits secs i dehiscents, i conreat per les llavors, que forneixen l’oli de ricí.

->riciner

■riciner

m BOT i FARM Ricí.

->ricínic

■ricínic -a

1 adj Relatiu o pertanyent al ricí.

2 àcid ricínic QUÍM ORG Àcid ricinoleic.

->ricinina

ricinina

f QUÍM ORG Alcaloide de dèbil toxicitat i gust amarg present a les llavors del ricí. Té la fórmula C₈H₈N₂O₂.

->ricinoleat

■ricinoleat

Part. sil.: ri_ci_no_le_at

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid ricinoleic.

->ricinoleic

■ricinoleic, àcid

Part. sil.: ri_ci_no_leic

QUÍM ORG Hidroxiàcid carboxílic insaturat, constituent d’un 80% de l’oli de ricí. Té la fórmula C₁₈H₃₄O₃.

->ricinoleïna

■ricinoleïna

Part. sil.: ri_ci_no_le_ï_na

f QUÍM ORG i BIOQ Triricinoleat de gliceril, principal constituent de l’oli de ricí.

->ricinulis

ricinulis

m ZOOL 1 pl Ordre d’aràcnids, integrat per individus de petites dimensions, amb el cos curt i massís, de teguments durs, engruixits i plens de grans i pèls aixafats.

2 sing Aràcnid de l’ordre dels ricinulis.

->rickèttsia

■rickèttsia

Part. sil.: ri_ckèt_tsi_a

f MICROB 1 Bacteri paràsit intracel·lular dels vertebrats, que té un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags (com les puces) i que pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs.

2 p ext Qualsevol organisme de característiques semblants inclòs en l’ordre dels rickettsials.

->rickettsiàcies

rickettsiàcies

Part. sil.: ri_cket_tsi_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels rickettsials que comprèn bacteris paràsits intracel·lulars d’artròpodes i de vertebrats.

2 sing Bacteri de la família de les rickettsiàcies.

->rickettsials

rickettsials

Part. sil.: ri_cket_tsi_als

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris gramnegatius, cocs o bacils, paràsits patògens de vertebrats.

2 sing Bacteri de l’ordre dels rickettsials.

->rickettsiosi

■rickettsiosi

Part. sil.: ri_cket_tsi_o_si

f PAT Grup de malalties infeccioses produïdes per gèrmens del gènere Rickettsia i transmeses habitualment per artròpodes. Cal esmentar-ne el tifus exantemàtic, la febre Q, la febre botonosa i la febre de les Muntanyes Rocalloses.

->ricor

■ricor

[de ric; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de ric.

2 esp Abundància, sumptuositat. Mira quina ricor de vestits.

->ric-rac

■ric-rac

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Onomatopeia que expressa el so produït per coses que es freguen amb alguna violència. Tot el dia sents aquell ric-rac de dents.

->ric-ric

■ric-ric

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m 1 Onomatopeia que reprodueix el so que fan els grills.

2 p ext grill¹.

->rictus

■rictus

[del ll. rictus, -us ‘obertura de la boca, sobretot en riure’, der. de ringi ‘reganyar les dents’; 1a FONT: 1911]

m PAT Contracció dels músculs cutanis de la cara, com sota l’efecte d’un riure forçat.

->ridícul

■ridícul -a

[del ll. ridicŭlus, -a, -um, íd., der. de ridēre ‘riure’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Que mou a riure-se’n, que és digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, estúpid, pretensiós, etc. És ridícul amb aquell vestit. És una dona ridícula.

2 Dit d’un preu, d’una recompensa, d’un present, etc., molt petit, escàs, esquifit. Pel que treballa li donen un sou ridícul.

2 m 1 Allò que en algú o en alguna cosa és ridícul. Sap copsar el ridícul d’una situació.

2 Situació ridícula en què cau una persona. Posar algú en ridícul.

3 fer el ridícul loc verb Quedar en una situació ridícula, que fa riure.

3 m TÈXT Motiu ornamental molt freqüent en els xals de Caixmir, que en certes èpoques ha estat molt emprat en els dibuixos de tota mena de robes.

->ridículament

■ridículament

[de ridícul]

adv D’una manera ridícula.

->ridiculesa

■ridiculesa

[de ridícul; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de ridícul.

2 Acció o cosa ridícula.

->ridiculitzable

■ridiculitzable

[de ridiculitzar]

adj Que pot ésser ridiculitzat.

->ridiculització

■ridiculització

Part. sil.: ri_di_cu_lit_za_ci_ó

[de ridiculitzar]

f Acció de ridiculitzar. La ridiculització de les propostes del govern.

->ridiculitzador

■ridiculitzador -a

[de ridiculitzar]

adj Que ridiculitza.

->ridiculitzar

■ridiculitzar

[de ridícul; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Posar en ridícul una persona o una cosa, fer-ne veure el ridícul. No ridiculitzis el teu veí. Van ridiculitzar la teva actuació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ridiculitzar

GERUNDI: ridiculitzant

PARTICIPI: ridiculitzat, ridiculitzada, ridiculitzats, ridiculitzades

INDICATIU PRESENT: ridiculitzo, ridiculitzes, ridiculitza, ridiculitzem, ridiculitzeu, ridiculitzen

INDICATIU IMPERFET: ridiculitzava, ridiculitzaves, ridiculitzava, ridiculitzàvem, ridiculitzàveu, ridiculitzaven

INDICATIU PASSAT: ridiculitzí, ridiculitzares, ridiculitzà, ridiculitzàrem, ridiculitzàreu, ridiculitzaren

INDICATIU FUTUR: ridiculitzaré, ridiculitzaràs, ridiculitzarà, ridiculitzarem, ridiculitzareu, ridiculitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: ridiculitzaria, ridiculitzaries, ridiculitzaria, ridiculitzaríem, ridiculitzaríeu, ridiculitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: ridiculitzi, ridiculitzis, ridiculitzi, ridiculitzem, ridiculitzeu, ridiculitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: ridiculitzés, ridiculitzessis, ridiculitzés, ridiculitzéssim, ridiculitzéssiu, ridiculitzessin

IMPERATIU: ridiculitza, ridiculitzi, ridiculitzem, ridiculitzeu, ridiculitzin

->ridorta

■ridorta

[variant de redorta]

f BOT i FARM 1 Liana de la família de les ranunculàcies (Clematis flammula), de fulles oposades i bipinnades, flors blanques oloroses i fruits en poliaqueni, i amb propietats vesicants.

2 Vidalba.

->riebeckita

riebeckita

Part. sil.: ri_e_bec_ki_ta

f MINERAL Inosilicat del grup dels amfíbols, mineral que forma moltes roques ígnies i metamòrfiques i cristal·litza en el sistema monoclínic.

->riell

■riell

Part. sil.: ri_ell

[de riu; 1a FONT: 1296]

m METAL·L Barra petita de metall fos, no treballat, especialment d’un metall preciós. Argent en riells. Un riell d’or fi.

->riellenc

riellenc -a

Part. sil.: ri_e_llenc

adj i m i f De Riells i Viabrea (Selva).

->riellera

■riellera

Part. sil.: ri_e_lle_ra

Hom.: riallera

[de riell]

f METAL·L Motlle on hom tira el metall fos per fer-ne riells o barres.

->rient

■rient

Part. sil.: ri_ent

[de riure¹; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adj 1 Que riu.

2 rialler 2.

->riera

■riera

Part. sil.: ri_e_ra

[d’un ll. *rivarius, -a, -um, der. de rivus ‘riu’; 1a FONT: 956]

f Curs d’aigua generalment intermitent, per manca d’aigua a l’estiu, de vessant d’extensió comarcal i de cabal inferior al d’un riu.

->rierada

■rierada

Part. sil.: ri_e_ra_da

[de riera]

f Revinguda d’una riera.

->rieral

■rieral

Part. sil.: ri_e_ral

[de riera]

m 1 Llit d’una riera.

2 Còdol procedent d’una riera.

->rierany

■rierany

Part. sil.: ri_e_rany

[de riera]

m Riera petita, torrent.

->rierenc¹

■rierenc¹ -a

Part. sil.: ri_e_renc

[de riera; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

adj Relatiu o pertanyent a una riera.

->rierenc²

rierenc² -a

Part. sil.: ri_e_renc

adj i m i f De la Riera de Gaià (Tarragonès).

->rieró

■rieró

Part. sil.: ri_e_ró

[de riera; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Rierol.

->rierol

■rierol

Part. sil.: ri_e_rol

[de riera; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Petit corrent natural d’aigua.

->rifa¹

■rifa¹

[de rifar; 1a FONT: 1305]

f 1 Acció de rifar un objecte.

2 Loteria.

->rifa²

rifa²

[probablement relacionat amb ràfec]

f ant Barra superior de les dues que, fixades horitzontalment a la paret, servien per a sostenir-hi dretes les llances.

->rifada

■rifada

[de rifar]

f Acció de rifar-se d’algú.

->rifaire

■rifaire

Part. sil.: ri_fai_re

[de rifa¹]

1 adj i m i f Que es rifa de la gent.

2 m i f Persona que rifa alguna cosa.

->rifamicina

rifamicina

f FARM 1 Nom genèric dels antibiòtics obtinguts de Streptomyces mediterranei.

2 rifamicina SV [C₃H₄₇NO₁₂] Substància obtinguda per reducció de la rifamicina S.

->rifampicina

rifampicina

f [C₄₃H₅₈N₄O₁₂] FARM Substància que es presenta en forma de pólvores d’un color roig bru, emprada contra bacteris grampositius i contra Mycobacterium tuberculosis.

->rifar

■rifar

[probablement d’origen expressiu com mots semblants d’altres llengües romàniques, amb un sentit més o menys comú de ‘barallar-se, saquejar’; 1a FONT: 1371]

v 1 tr Sortejar un objecte expenent separadament un cert nombre de bitllets, números, etc., de manera que tots junts sumin almenys el preu estimat de l’objecte, que és adjudicat a la persona que la sort ha afavorit. Rifem una cistella de Nadal.

2 pron Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances vanes, etc. Rifar-se d’algú. Aquest noi se t’està rifant.

3 pron MAR Esquinçar-se una vela, una bandera, a causa de la violència del vent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rifar

GERUNDI: rifant

PARTICIPI: rifat, rifada, rifats, rifades

INDICATIU PRESENT: rifo, rifes, rifa, rifem, rifeu, rifen

INDICATIU IMPERFET: rifava, rifaves, rifava, rifàvem, rifàveu, rifaven

INDICATIU PASSAT: rifí, rifares, rifà, rifàrem, rifàreu, rifaren

INDICATIU FUTUR: rifaré, rifaràs, rifarà, rifarem, rifareu, rifaran

INDICATIU CONDICIONAL: rifaria, rifaries, rifaria, rifaríem, rifaríeu, rifarien

SUBJUNTIU PRESENT: rifi, rifis, rifi, rifem, rifeu, rifin

SUBJUNTIU IMPERFET: rifés, rifessis, rifés, riféssim, riféssiu, rifessin

IMPERATIU: rifa, rifi, rifem, rifeu, rifin

->rifeny

■rifeny -a

1 adj i m i f Del Rif (cadena muntanyosa del Marroc) o del rifeny (llengua).

2 m LING Varietat de l’amazic parlada al Rif.

->rifle

■rifle

[de l’angl. rifle ‘fusell estriat’, der. de to rifle ‘estriar’, del fr. ant. rifler ‘barallar-se, arrabassar’, d’un origen semblant al del cat. rifar; 1a FONT: 1918]

m ARM Fusell de repetició, de canó relativament llarg, en el qual el retrocés produït en disparar un cartutx deixa l’arma en disposició d’engegar un nou tret.

->rift

rift

m GEOL Fossa tectònica de centenars o milers de quilòmetres de longitud.

->rigardanenc

rigardanenc -a

adj i m i f De Rigardà (Conflent).

->rígid

■rígid -a

Cp. tens

[del ll. rĭgĭdus, -a, -um, íd., der. de rigēre ‘posar-se ert’; en cat. ant. tenim règeu, íd., forma popular per evolució fonètica normal, suplantada després per la culta llatinitzant rígid; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 No flexible, que no pot doblegar-se o torçar-se. Una vareta de ferro rígida.

2 fig Un censor rígid. Complidor rígid de les regles del joc. Una virtut rígida.

->rígidament

■rígidament

[de rígid]

adv Amb rigidesa.

->rigidesa

■rigidesa

[de rígid; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de rígid.

2 ECON Condició de certes variables econòmiques —com ara l’oferta, la demanda, els costs, els salaris, etc.—, de les quals indica una baixa elasticitat respecte a una altra variable.

3 FÍS En la teoria de l’elasticitat, capacitat que té un sòlid elàstic d’oposar-se a una deformació.

4 TECNOL 1 Resistència que oposa un cos a les forces que tendeixen a deformar-lo i que depèn de l’elasticitat.

2 mòdul de rigidesa Nom donat a la constant μ de Lamé.

5 rigidesa cadavèrica FISIOL Encarcarament que sobrevé al cadàver poc temps després de la mort i que desapareix en començar el procés de descomposició.

6 rigidesa de la nuca PAT Contractura dels músculs de la nuca que impedeix la flexió de la columna cervical.

7 rigidesa dielèctrica ELECT Propietat d’un dielèctric d’oposar-se a la descàrrega disruptiva a través seu.

->rigiditat

■rigiditat

[del ll. rigidĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f Qualitat de rígid, rigidesa.

->rigodon

■rigodon

[del fr. rigodon, íd., d’origen incert, potser d’una tornada rigodon-rigodaine possiblement cantada durant la dansa; 1a FONT: 1864, DLab.]

m DANSA 1 Dansa d’origen provençal (segle XVII), en dos temps, de moviment moderat.

2 Contradansa de la fi del segle XVIII i el principi del XIX.

->rigor

■rigor

[del ll. rĭgor, -ōris, íd., der. de rigēre ‘posar-se ert’; 1a FONT: s. XIV]

m [o f] 1 1 Severitat inflexible. Tractar algú amb rigor.

2 Exactitud extrema. Aplicar la llei en tot el seu rigor.

3 de rigor Obligatori, indispensable. El vestit d’etiqueta era de rigor, aquella nit.

4 en rigor Estrictament.

2 METEOR Duresa de la temperatura, del clima, del temps d’hivern o d’estiu, difícil de suportar. Els rigors de l’hivern antàrtic.

->rigorisme

■rigorisme

[de rigor]

m 1 Excés de rigor.

2 CRIST Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.

->rigorista

■rigorista

[de rigor]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al rigorisme.

2 Excessivament sever, especialment en matèries morals.

2 m i f Partidari del rigorisme.

->rigor mortis

■rigor mortis^* [rìɣormɔ́rtis]

[expressió ll., ‘rigidesa de la mort’]

m Rigidesa cadavèrica.

->rigorós

■rigorós -osa

[del b. ll. rigorosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 1 Que procedeix o es comporta amb rigor. Un jutge, un censor, rigorós.

2 Inflexible, sever, extremament exacte. Cal ésser rigorós amb si mateix. Principis rigorosos.

2 Dit d’una temperatura, d’un clima, etc., extrems, difícils de suportar. Va fer un hivern molt rigorós i llarg.

->rigorosament

■rigorosament

[de rigorós; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv Amb rigor. Les invitacions són rigorosament personals.

->riguda

riguda

[de riure¹]

f 1 Acció de riure o de riure’s;

2 l’efecte. Que me’n fan, de bé, aquestes rigudes.

->riksmal

riksmal

m LING La principal i majoritària de les dues llengües avui reconegudes a Noruega. Actualment, el nom oficial és bokmal.

->rim

■rim

[del ll. rhythmus, i aquest, del gr. rhythmós ‘moviment regular, ritme’, que significà vers romanç, basat en accents i rimes, a diferència del metre¹, basat en la quantitat; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m POÈTICA 1 Vers d’estructura romànica, entès com a successió de mots escandits d’acord amb un nombre de síl·labes establert i segons una determinada accentuació.

2 En els antics tractats poètics en ús a Catalunya, la síl·laba o síl·labes finals dels versos que formen la rima.

3 Rima.

->rima¹

■rima¹

[forma fem. de rim, sorgida segurament en oc., o postverbal del verb rimar, der. de rim (verb, que, d’altra banda, també pot ser der. de rima¹); 1a FONT: s. XIII]

f POÈTICA Total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.

->rima²

■rima²

[d’origen incert, sembla relacionat amb arrimar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Conjunt de coses posades les unes sobre les altres, pila. Una rima de rajoles, de llibres, de sacs.

->rimaia

■rimaia

Part. sil.: ri_ma_ia

f GEOMORF Escletxa estreta i profunda situada a la part superior d’una llengua glacial, entre aquesta i el glaç de la paret rocallosa d’un circ.

->rimaire

■rimaire

Part. sil.: ri_mai_re

[de rima¹; 1a FONT: c. 1610]

m i f POÈTICA Persona que fa versos rimats, especialment si els versos no tenen altre mèrit que la rima.

->rimar

■rimar

Cp. ritmar

[de rima¹; 1a FONT: 1460, Roig]

v POÈTICA 1 intr 1 Fer rima, tenir rima un mot, un vers, etc., amb un altre. “Comença" rima amb “pensa".

2 Fer versos rimats.

2 tr Fer que un mot, un vers, etc., tingui rima amb un altre. No pots rimar “porta" amb “bossa".

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rimar

GERUNDI: rimant

PARTICIPI: rimat, rimada, rimats, rimades

INDICATIU PRESENT: rimo, rimes, rima, rimem, rimeu, rimen

INDICATIU IMPERFET: rimava, rimaves, rimava, rimàvem, rimàveu, rimaven

INDICATIU PASSAT: rimí, rimares, rimà, rimàrem, rimàreu, rimaren

INDICATIU FUTUR: rimaré, rimaràs, rimarà, rimarem, rimareu, rimaran

INDICATIU CONDICIONAL: rimaria, rimaries, rimaria, rimaríem, rimaríeu, rimarien

SUBJUNTIU PRESENT: rimi, rimis, rimi, rimem, rimeu, rimin

SUBJUNTIU IMPERFET: rimés, rimessis, rimés, riméssim, riméssiu, rimessin

IMPERATIU: rima, rimi, rimem, rimeu, rimin

->rímel

■rímel

[nom de l’empresa productora]

m COSM Nom registrat d’una pasta cosmètica, feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per espessir-les i fer-les semblar més llargues, i també per acolorir-les.

->rimer

■rimer

[de rima²]

m rima².

->rímula

rímula

[del ll. td. rimŭla, íd.]

f ANAT ANIM Séc o fissura petita.

->rin-

■rin-

Forma prefixada del mot grec rhís, rhinós, que significa ‘nas’. Ex.: rinàlgia, rinitis.

->rinàlgia

rinàlgia

Part. sil.: ri_nàl_gi_a

f PAT Dolor a la regió nasal.

->-rinc

-rinc -rinca

Forma sufixada del mot grec rhýgkhos, que significa ‘trompa, bec’. Ex.: ornitorinc, oxirinc.

->rinco-

rinco-

Forma prefixada del mot grec rhýgkhos, que significa ‘trompa, bec’. Ex.: rincocèfal.

->rincocèfals

■rincocèfals

m ZOOL 1 pl Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, amb dues fosses temporals completes, un ull pineal desenvolupat i vèrtebres amficèliques. N’hi ha una única espècie vivent, el tuatara (Sphenodon punctatus).

2 sing Rèptil de l’ordre dels rincocèfals.

->rincocel

rincocel

m ZOOL 1 Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins, que consisteix en un tub ple de líquid, incomunicat amb l’exterior, en el qual s’allotja la probòscide, la qual s’evagina quan, per contracció muscular, s’incrementa la pressió del líquid en el rincocel.

2 pl Nemertins.

->rincodeu

rincodeu

Part. sil.: rin_co_deu

m ZOOL Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins que forma una cavitat o vestíbul que s’obre en un porus, a l’extrem anterior del cos, i possibilita que la probòscide s’evagini.

->rinconel·la

■rinconel·la

f PALEONT i ZOOL Gènere de braquiòpodes fòssils (Rhynchonella sp) de la família dels rinconèl·lids, de morfologia diversa, que visqueren al juràssic superior i són de gran utilitat per a l’estudi de l’estratigrafia del mesozoic.

->rinconèl·lids

■rinconèl·lids

m ZOOL 1 pl Família de braquiòpodes proveïts d’una closca globosa, amb estries ben marcades i la comissura en ziga-zaga, que aparegueren a l’ordovicià.

2 sing Braquiòpode de la família dels rinconèl·lids.

->rincòpids

rincòpids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb tres espècies, de bec comprimit lateralment, recte, cua forcada i membranes interdigitals lobulades. El més conegut és el bec de tisora (Rynchops flavirostris).

2 sing Ocell de la família dels rincòpids.

->rinencèfal

rinencèfal

m ANAT ANIM Part del cervell, filogenèticament molt primitiva, que efectua una funció olfactòria i que és constituïda pel bulb olfactori, la cinta olfactòria i la circumvolució subcallosa.

->rinestèsia

rinestèsia

Part. sil.: ri_nes_tè_si_a

f FISIOL ANIM Sensibilitat de l’olfacte.

->ring

■ring

[de l’angl. ring ‘anella, cercle’, d’origen germ]

m ESPORT Quadrilàter on tenen lloc els combats de boxa o de lluita.

->ringgit

ringgit

m ECON Unitat monetària de Malàisia, anomenada també dòlar malai.

->ringravi

ringravi

m HIST Nom dut originàriament pels comtes de Rheingau i heretat, a la fi del segle XII, pels senyors de Stein, antecessors dels comtes i prínceps de Salm.

->ringravial

ringravial

Part. sil.: rin_gra_vi_al

adj HIST Relatiu o pertanyent al ringravi o al ringraviat.

->ringraviat

ringraviat

Part. sil.: rin_gra_vi_at

m HIST 1 Dignitat o càrrec de ringravi.

2 Territori regit per un ringravi.

->ringravina

ringravina

f HIST Muller o filla del ringravi.

->riniofitins

■riniofitins

Part. sil.: ri_ni_o_fi_tins

m BOT 1 pl Subdivisió de pteridòfits que comprèn els psilofitòpsids.

2 sing Pteridòfit de la subdivisió dels riniofitins.

->rinitis

■rinitis

f PAT Procés inflamatori de la mucosa nasal.

->rino-

■rino-

Forma prefixada del mot grec rhís, rhinós, que significa ‘nas’. Ex.: rinologia, rinoscòpia.

->rinobàtids

■rinobàtids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, de cos allargat i deprimit, en forma de guitarra, ovovivípars i costaners bentònics.

2 sing Peix de la família dels rinobàtids.

->rinoceront

■rinoceront

[del ll. rhinocĕros, -ōtis, i aquest, del gr. rhinókerōs, -ōtos, íd., comp. de rís ‘nas’ i kéras ‘banya’, amb -nt per influx de elefant; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ZOOL Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium, de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda, nua, i amb una o dues banyes permanents. Els asiàtics són el rinoceront unicorne de l’Índia (Rh. unicornis), el rinoceront unicorne de la Sonda (Rh. sondaicus), ambdues espècies amb una sola banya, i el rinoceront de Sumatra (Didermoceros sumatrensis). Els africans són el rinoceront negre (Diceros bicornis), i el rinoceront blanc (Ceratotherium simum).

->rinoceròtids

■rinoceròtids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers perissodàctils a la qual pertanyen exclusivament els rinoceronts.

2 sing Mamífer de la família dels rinoceròtids.

->rinocet

rinocet

m ORNIT Kagú.

->rinoconiosi

rinoconiosi

Part. sil.: ri_no_co_ni_o_si

f PAT Lesió de la mucosa de les fosses nasals provocada per la inhalació repetida de matèries pulverulentes.

->rinocríptids

rinocríptids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels rinocríptids.

->rinofaringe

■rinofaringe

f ANAT ANIM Part de la faringe situada darrere les fosses nasals, per damunt del vel del paladar.

->rinofaringi

rinofaringi -íngia

adj ANAT Relatiu o pertanyent a la rinofaringe.

->rinofaringitis

rinofaringitis

f PAT Inflamació de la rinofaringe.

->rinofima

rinofima

m PAT Hipertròfia dels vasos, les glàndules sebàcies i el teixit conjuntiu del nas.

->rinofonia

rinofonia

Part. sil.: ri_no_fo_ni_a

f PAT Rinolàlia.

->rinolàlia

■rinolàlia

Part. sil.: ri_no_là_li_a

f PAT Ressonància de la fonació a les cavitats nasals, que produeix la dita veu de nas.

->rinòleg

rinòleg -òloga

[de rino- i -leg; 1a FONT: c. 1925]

m i f MED Persona versada en rinologia.

->rinolòfids

■rinolòfids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, amb el musell proveït de tres apèndixs foliacis en forma de ferradura, orelles sense antena, cua curta i ales plegades. Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus, com la ratapinyada gran de ferradura (Rh. ferrum-equinum) i la ratapinyada mitjana de ferradura (Rh. mehelyi).

2 sing Mamífer de la família dels rinolòfids.

->rinologia

■rinologia

Part. sil.: ri_no_lo_gi_a

[de rino- i -logia; 1a FONT: c. 1925]

f ANAT ANIM Estudi del nas, de les fosses nasals i de llurs afeccions.

->rinopitec

rinopitec

m ZOOL Gènere de primats catarins de la família dels cercopitècids (Rhinopithecus sp), de cap petit, cara aplanada i nas camús, de pelatge dens, suau i de colors vius, sobretot taronja o groguenc.

->rinoplàstia

■rinoplàstia

Part. sil.: ri_no_plàs_ti_a

f CIR Reconstitució de l’apèndix nasal mitjançant una intervenció quirúrgica.

->rinoquètids

rinoquètids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes a la qual pertany el kagú.

2 sing Ocell de la família dels rinoquètids.

->rinorràgia

rinorràgia

Part. sil.: ri_nor_rà_gi_a

f PAT Epistaxi, hemorràgia nasal.

->rinorrea

rinorrea

Part. sil.: ri_nor_re_a

f PAT Fluix abundant, secreció exagerada de mucositats nasals.

->rinoscleroma

rinoscleroma

m PAT Afecció inflamatòria crònica del nas i de la nasofaringe caracteritzada per la neoformació d’un teixit humoral que fa augmentar la grandària del nas.

->rinoscopi

rinoscopi

m DIAG Espècul nasal.

->rinoscòpia

rinoscòpia

Part. sil.: ri_nos_cò_pi_a

f DIAG Examen visual de les fosses nasals.

->rinotomia

rinotomia

Part. sil.: ri_no_to_mi_a

f CIR Dièresi endonasal practicada per descobrir la part anterior de les fosses nasals.

->rinxol

■rinxol

[de rinxolar¹]

m Ronc.

->rínxol

■rínxol

[probablement de l’it. riccio, íd., i aquest, del ll. erīcius ‘eriçó’ (cf. catúfol); 1a FONT: 1591]

m Floc de cabells cargolats en espiral.

->rinxolar¹

■rinxolar¹

[del ll. zinzilulare (zinzire), íd., mots onomatopeics]

v intr Roncar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rinxolar

GERUNDI: rinxolant

PARTICIPI: rinxolat, rinxolada, rinxolats, rinxolades

INDICATIU PRESENT: rinxolo, rinxoles, rinxola, rinxolem, rinxoleu, rinxolen

INDICATIU IMPERFET: rinxolava, rinxolaves, rinxolava, rinxolàvem, rinxolàveu, rinxolaven

INDICATIU PASSAT: rinxolí, rinxolares, rinxolà, rinxolàrem, rinxolàreu, rinxolaren

INDICATIU FUTUR: rinxolaré, rinxolaràs, rinxolarà, rinxolarem, rinxolareu, rinxolaran

INDICATIU CONDICIONAL: rinxolaria, rinxolaries, rinxolaria, rinxolaríem, rinxolaríeu, rinxolarien

SUBJUNTIU PRESENT: rinxoli, rinxolis, rinxoli, rinxolem, rinxoleu, rinxolin

SUBJUNTIU IMPERFET: rinxolés, rinxolessis, rinxolés, rinxoléssim, rinxoléssiu, rinxolessin

IMPERATIU: rinxola, rinxoli, rinxolem, rinxoleu, rinxolin

->rinxolar²

■rinxolar²

[variant de enrinxolar]

v tr i pron Enrinxolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rinxolar

GERUNDI: rinxolant

PARTICIPI: rinxolat, rinxolada, rinxolats, rinxolades

INDICATIU PRESENT: rinxolo, rinxoles, rinxola, rinxolem, rinxoleu, rinxolen

INDICATIU IMPERFET: rinxolava, rinxolaves, rinxolava, rinxolàvem, rinxolàveu, rinxolaven

INDICATIU PASSAT: rinxolí, rinxolares, rinxolà, rinxolàrem, rinxolàreu, rinxolaren

INDICATIU FUTUR: rinxolaré, rinxolaràs, rinxolarà, rinxolarem, rinxolareu, rinxolaran

INDICATIU CONDICIONAL: rinxolaria, rinxolaries, rinxolaria, rinxolaríem, rinxolaríeu, rinxolarien

SUBJUNTIU PRESENT: rinxoli, rinxolis, rinxoli, rinxolem, rinxoleu, rinxolin

SUBJUNTIU IMPERFET: rinxolés, rinxolessis, rinxolés, rinxoléssim, rinxoléssiu, rinxolessin

IMPERATIU: rinxola, rinxoli, rinxolem, rinxoleu, rinxolin

->riodinins

riodinins

Part. sil.: ri_o_di_nins

m ENTOM 1 pl Família antiga de lepidòpters, considerada actualment una subfamília dels licènids.

2 sing Insecte de l’antiga família dels riodinins.

->rioja

rioja^* [rióha]

[cast ] m ENOL Vi produït a la regió de la Rioja, molt apreciat, d’elaboració delicada, graduació moderada o alta i molt aromàtic.

->riojà

riojà -ana

Part. sil.: ri_o_jà

adj i m i f De la Rioja.

->riola

riola

Part. sil.: ri_o_la

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Centaurea melitensis), de tiges alades, fulles radicals lirades o pinnatífides i fulles caulinars lanceolades, de capítols amb flors grogues i fruits en aqueni.

->riolenc

riolenc -a

Part. sil.: ri_o_lenc

adj i m i f De Riola (Ribera Baixa).

->rioler

■rioler -a

Part. sil.: ri_o_ler

[de riure¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Rialler.

->riolera

■riolera

Part. sil.: ri_o_le_ra

f Ganes de riure; riallera.

->riolita

■riolita

Part. sil.: ri_o_li_ta

f PETROG Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls inclosos en una matriu criptocristal·lina.

->riosta

■riosta

Part. sil.: ri_os_ta

[de l’oc. riosta, der. de riostar ‘apuntalar’, i aquest, de re-ostar, der. de osta, del ll. obstare ‘oposar-se’]

f ARQUIT Enrigidor, de forma semblant a una biga, que fa de trava i evita el moviment relatiu horitzontal entre dos elements d’una estructura.

->riota

■riota

Part. sil.: ri_o_ta

[potser de l’oc. i rossellonès ribota ‘gresca sorollosa’, del fr. ribote, íd., del fr. ant. ribaud (v. ribald), amb absorció de la -b- per la -o- següent; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Riure, rialles, que provoca una persona o una cosa ridícula.

2 Persona o cosa que provoca rialles de burla. Aquest home és la riota de la gent.

->ripadora

ripadora

f OBR PÚBL Eina en forma d’urpa grossa, amb una o més dents, que és accionada mitjançant èmbols i que, remolcada per una excavadora o un buldòzer, hom utilitza per a excavar roques consistents.

->ripari

■ripari -ària

[del ll. riparius, -a, -um, íd., der. de ripa ‘riba’]

adj Propi de la ribera. Vegetació ripària.

->ripícola

■ripícola

[del ll. ripa ‘riba’ i -cola]

adj ECOL Que habita les riberes i vores d’un riu o d’un llac.

->ripidi

ripidi

m BOT Flabel.

->ripoll

■ripoll

m BOT Fenàs de canonet.

->ripollenc

ripollenc -a

adj i m i f De Ripoll (Ripollès).

->ripollès

■ripollès -esa

adj i m i f De Ripoll (Ripollès) o del Ripollès (Catalunya).

->ripolletenc

ripolletenc -a

adj i m i f De Ripollet (Vallès Occidental).

->riptoglossos

riptoglossos

m ZOOL 1 pl Subordre de rèptils escatosos que comprèn una única família, els camaleòntids, els representants de la qual són els camaleons.

2 sing Rèptil del subordre dels riptoglossos.

->ripuari

■ripuari -ària

Part. sil.: ri_pu_a_ri

1 adj Relatiu o pertanyent als ripuaris.

2 m i f HIST Membre d’una fracció del poble franc establerta a la riba del Rin.

->riquer

■riquer

[d’origen incert, potser der. de riquerar]

m ENTOM i FITOPAT Banyarriquer.

->riquerar

■riquerar

[alteració de *requerar, der. de querar ‘corcar’ amb l’intensiu -re]

v tr Banyarriquerar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: riquerar

GERUNDI: riquerant

PARTICIPI: riquerat, riquerada, riquerats, riquerades

INDICATIU PRESENT: riquero, riqueres, riquera, riquerem, riquereu, riqueren

INDICATIU IMPERFET: riquerava, riqueraves, riquerava, riqueràvem, riqueràveu, riqueraven

INDICATIU PASSAT: riquerí, riquerares, riquerà, riqueràrem, riqueràreu, riqueraren

INDICATIU FUTUR: riqueraré, riqueraràs, riquerarà, riquerarem, riquerareu, riqueraran

INDICATIU CONDICIONAL: riqueraria, riqueraries, riqueraria, riqueraríem, riqueraríeu, riquerarien

SUBJUNTIU PRESENT: riqueri, riqueris, riqueri, riquerem, riquereu, riquerin

SUBJUNTIU IMPERFET: riquerés, riqueressis, riquerés, riqueréssim, riqueréssiu, riqueressin

IMPERATIU: riquera, riqueri, riquerem, riquereu, riquerin

->riquesa

■riquesa

[de ric; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Abundor de béns, de coses de valor. La riquesa no fa la felicitat. El vi és la riquesa d’aquesta contrada.

2 1 Béns o coses valuoses que hom posseeix en abundància. No sabia què fer de les seves riqueses.

2 ECON Conjunt de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat.

3 Cosa de gran preu.

->ris

■ris

[doblet de rínxol, del mateix mot it. que n’és l’origen, riccio, a través d’una primera forma més ant. risso, o bé del cast. rizo, del mateix origen it; 1a FONT: s. XVIII]

[pl rissos] m 1 Rull, rínxol.

2 p ext AERON Bucle.

3 MAR 1 Cadascun dels cordills que tenen les veles, cosits a la faixa de rissos, que serveixen per a aferrar un tros de vela de manera que resti reduïda la seva superfície exposada al vent.

2 Cadascun dels trossos d’una vela que poden ésser aferrats amb els rissos.

3 faixa de rissos Tira de lona que és cosida, a tall de reforç, a cadascuna de les cares d’una vela tot al llarg de les rengleres de rissos.

4 amollar rissos Desaferrar els rissos per tal d’augmentar la superfície d’una vela exposada al vent.

5 prendre rissos Aferrar un tros de vela amb els rissos.

4 TÈXT Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues; rus.

->risc

■risc

[probablement del ll. resecare ‘tallar; sembrar discòrdia’, però és problemàtic si el subst. deriva del verb o al revés; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Això comporta un gran risc. Correm el risc de perdre-ho tot.

2 a risc de Amb perill de. Posar-se a risc de prendre mal.

2 ASSEG Incertitud derivada de totes les formes d’activitat empresarial.

3 funció de risc ESTAD Funció que constitueix un dels elements essencials en la teoria de la decisió estadística i que representa l’esperança matemàtica de la pèrdua.

->riscla

■riscla

Hom.: riscle

[d’un ll. *ariscla, síncope de *arĭstŭla, dimin. del ll. arista ‘aresta de l’espiga’]

f TÈXT Part vegetal que envolta les fibres de lli i de cànem, després d’haver estat trossejada i un cop n’ha estat separada.

->riscle

■riscle

Hom.: riscla

[duplicat de riscla, amb accepció específica]

m 1 Peça de fusta prima, encorbada, que forma el bastiment d’un sedàs.

2 Caixa rodona que circueix la mola en els molins de farina.

3 Cercle de suro, fusta o vímets que hom afegia a la vora superior del cossi o bugader per donar-li més capacitat i evitar que es vessés el lleixiu.

4 MÚS Nom donat a la peça prima de fusta que uneix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda.

->riscós

■riscós -osa

[de risc; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que ofereix un risc; arriscat. Una empresa riscosa.

->rishó

rishó

Part. sil.: ri_shó

m PART Hipotètica partícula, més elemental que els leptons i els quarks.

->risibilitat

■risibilitat

[del ll. td. risibilĭtas, -ātis, íd.]

f Facultat de riure.

->risible

■risible

[del ll. risibĭlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que té la facultat de riure. L’home és l’únic animal risible.

2 Que pot excitar el riure.

->risiblement

■risiblement

[de risible]

adv D’una manera risible.

->risori

risori -òria

[del ll. td. risorius, -a, -um ‘que riu’]

adj ANAT ANIM Dit de cadascun dels músculs de la cara que retreuen les comissures bucals.

->risoteràpia

risoteràpia

Part. sil.: ri_so_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode terapèutic basat en els efectes benèfics de riure, destinat a millorar l’estat psíquic i emocional del pacient.

->rissada

■rissada

f MAR Acció de rissar.

->rissaga

rissaga

[variant dial. de ressaca]

f dial 1 Ressaca, xurria.

2 rissaga de Sant Joan METEOR A Ciutadella (Menorca), gran i sobtada xurria d’estiu que alguna vegada produeix grans danys.

->rissar

■rissar

[de ris]

v tr MAR Disminuir la superfície lliure d’una vela lligant-ne una part amb els rissos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rissar

GERUNDI: rissant

PARTICIPI: rissat, rissada, rissats, rissades

INDICATIU PRESENT: risso, risses, rissa, rissem, risseu, rissen

INDICATIU IMPERFET: rissava, rissaves, rissava, rissàvem, rissàveu, rissaven

INDICATIU PASSAT: rissí, rissares, rissà, rissàrem, rissàreu, rissaren

INDICATIU FUTUR: rissaré, rissaràs, rissarà, rissarem, rissareu, rissaran

INDICATIU CONDICIONAL: rissaria, rissaries, rissaria, rissaríem, rissaríeu, rissarien

SUBJUNTIU PRESENT: rissi, rissis, rissi, rissem, risseu, rissin

SUBJUNTIU IMPERFET: rissés, rissessis, rissés, risséssim, risséssiu, rissessin

IMPERATIU: rissa, rissi, rissem, risseu, rissin

->rístol

■rístol

[variant de aristol, aplicada a la dansa per comparació de la llança amb la balladora que gira entorn seu]

m DANSA Moviment de dansa en què es donen la mà dreta el ballador i la balladora, les alcen agafades fins al nivell del cap formant un arc amb els braços, i la balladora passa per sota fent un giravolt.

->ritidoma

■ritidoma

m BOT En l’arrel i en la tija, conjunt de teixits morts de l’escorça situats per fora del fel·logen.

->ritina de Steller

ritina de Steller

f ZOOL Mamífer de l’ordre dels sirènids, de la família dels dugòngids (Hydrodamalis stelleri), actualment extingit i descobert el 1742 en una àrea de la mar de Bering.

->ritmar

■ritmar

Cp. rimar

[de ritme]

v tr 1 Compondre una cosa obeint a un ritme. La cançó no està ben ritmada.

2 Fer que quelcom sigui rítmic. Ritmar una intervenció oral.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ritmar

GERUNDI: ritmant

PARTICIPI: ritmat, ritmada, ritmats, ritmades

INDICATIU PRESENT: ritmo, ritmes, ritma, ritmem, ritmeu, ritmen

INDICATIU IMPERFET: ritmava, ritmaves, ritmava, ritmàvem, ritmàveu, ritmaven

INDICATIU PASSAT: ritmí, ritmares, ritmà, ritmàrem, ritmàreu, ritmaren

INDICATIU FUTUR: ritmaré, ritmaràs, ritmarà, ritmarem, ritmareu, ritmaran

INDICATIU CONDICIONAL: ritmaria, ritmaries, ritmaria, ritmaríem, ritmaríeu, ritmarien

SUBJUNTIU PRESENT: ritmi, ritmis, ritmi, ritmem, ritmeu, ritmin

SUBJUNTIU IMPERFET: ritmés, ritmessis, ritmés, ritméssim, ritméssiu, ritmessin

IMPERATIU: ritma, ritmi, ritmem, ritmeu, ritmin

->ritme

■ritme

[del ll. rhythmus, i aquest, del gr. rhythmós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Proporció de temps entre diversos sons, moviments, fenòmens o actes repetits.

2 ESTRATIG Recurrència o repetició, a intervals més o menys freqüents i irregulars, d’un conjunt o seqüència d’estrats, dins la successió estratigràfica. És sinònim de cicle i de ciclotema.

3 FISIOL i ECOL 1 Fenomen característic de processos vitals que es presenta amb una regularitat periòdica, sia a l’escala cel·lular, com el ritme de divisió cel·lular, sia a l’escala de l’organisme (circadiari, estacional, etc.).

2 ritme circadiari Ritme d’activitat interna que es presenta regularment amb una freqüència d’un cop cada període pels volts de 24 hores, en un organisme sostret a l’acció dels fenòmens exteriors que segueixen l’alternança dia-nit.

3 ritme estacional Ritme que varia l’estructura en certes comunitats al pas de cada estació.

4 FISIOL ANIM 1 Fenomen que es repeteix a intervals regulars.

2 ritme del cor Successió, a intervals regulars, de les contraccions cardíaques.

5 MÚS Moviment que hom imprimeix a la música, de la qual és un element essencial.

6 POÈTICA Repetició successiva d’un element dins un vers.

->rítmic

■rítmic -a

[del ll. rhythmĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. rhythmikós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al ritme.

2 Compost, produït, executat, obeint a un ritme determinat.

->rítmicament

■rítmicament

[de rítmic]

adv Obeint a un ritme.

->ríton

ríton

m ARQUEOL Vas grec de terrissa en forma de banya, amb una nansa.

->ritu

■ritu

[del ll. ritus, -us ‘costum; ritu’; 1a FONT: 1497]

m 1 1 HIST REL i LITÚRG Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.

2 ANTROP i RELIG Pràctica establerta de caràcter sagrat o simbòlic. Ritu de pas, d’iniciació. Ritu de fecunditat, de fertilitat.

3 HIST REL i LITÚRG Manera concreta de celebrar la litúrgia, d’administrar els sagraments i sagramentals, d’acord amb les regles litúrgiques.

2 qüestió dels ritus xinesos i malabars HIST ECL Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII, motivada per l’adaptació del ritual a la cultura autòctona.

->ritual

■ritual

Part. sil.: ri_tu_al

[del ll. ritualis, íd.; 1a FONT: 1647]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a un ritu, que és fet segons un ritu. Pregària ritual. Sacrificis rituals.

2 p ext Conforme a la prescripció, al costum. Cada dia fa el passeig ritual.

2 m LITÚRG 1 Conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte, en una celebració litúrgica.

2 Llibre que conté les fórmules i les rúbriques necessàries per a l’administració dels sagraments, dels sagramentals i d’altres cerimònies eclesiàstiques.

3 de ritual Com exigeix el ritu, imposat pel costum.

->ritualisme

■ritualisme

Part. sil.: ri_tu_a_lis_me

[de ritual]

m 1 Qualitat o condició de ritualista.

2 HIST i LITÚRG A Anglaterra, dins el moviment d’Oxford, moviment nascut vers el 1850 que pretenia de restablir en la pràctica de l’Església Anglicana els principals ritus utilitzats per l’Església Catòlica.

->ritualista

■ritualista

Part. sil.: ri_tu_a_lis_ta

[de ritual]

m i f 1 Persona que té un bon coneixement dels ritus.

2 Persona que exagera la importància de les cerimònies en la celebració del culte.

3 Rubricista.

4 HIST i LITÚRG Seguidor del ritualisme.

->riu

■riu

Part. sil.: riu

[del ll. rivus ‘rec, rierol; canal’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 1 HIDROG Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.

2 fer un riu fig i col·loq En llenguatge infantil, orinar.

2 fig Afluència. Un riu de lava. Baixava un riu de gent.

->riuada

■riuada

Part. sil.: ri_ua_da

[de riu; 1a FONT: 1880]

f 1 Revinguda de les aigües d’un riu.

2 fig Afluència. Riuades de gent. Una riuada de lamentacions.

->riudarenenc

riudarenenc -a

Part. sil.: riu_da_re_nenc

adj i m i f De Riudarenes (Selva).

->riudaurenc

riudaurenc -a

Part. sil.: riu_dau_renc

adj i m i f De Riudaura (Garrotxa).

->riudecanyenc

riudecanyenc -a

Part. sil.: riu_de_ca_nyenc

adj i m i f De Riudecanyes (Baix Camp).

->riudecolenc

riudecolenc -a

Part. sil.: riu_de_co_lenc

adj i m i f De Riudecols (Baix Camp).

->riudellotenc

riudellotenc -a

Part. sil.: riu_de_llo_tenc

adj i m i f De Riudellots de la Selva (Selva).

->riudomenc

riudomenc -a

Part. sil.: riu_do_menc

adj i m i f De Riudoms (Baix Camp).

->riumossenc

riumossenc -a

Part. sil.: riu_mos_senc

adj i m i f De Riumors (Alt Empordà).

->riurau

■riurau

Part. sil.: riu_rau

[variant valenciana de l’àr. reduplicat rafraf, de raff (v. ràfec), a través d’una pronúncia vg. ref-raf, amb -f sonoritzada]

m 1 ETNOG Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina.

2 p ext Tipus d’habitatge dispers i d’estiueig.

->riure¹

■riure¹

Part. sil.: riu_re

[del ll. vg. rīdĕre, ll. cl. rīdēre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; p p rigut -uda o rist rista] v 1 intr Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d’una sèrie d’espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles. L’home és l’únic animal que riu. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure.

2 intr fig Tenir aspecte molt alegre o vivaç. Els ulls li reien.

3 intr 1 Ésser pres per un sentiment de viva alegria, de satisfacció, de derisió. Qui riu primer plora darrer. Ara t’ho prens rient, però ja vindrà dia que en ploraràs. Tots riuran a costa teva.

2 No prendre’s seriosament una cosa. No riguis: el perill és imminent.

3 de per riure loc adv No de debò.

4 tot rient rient loc adv Tot deixant passar el temps distretament.

4 intr fig Tenir una cosa un aspecte tan delitós o favorable que mou a l’alegria, a satisfacció, etc. Riuen els camps a la primavera. L’ocasió li riu.

5 tr Celebrar rient allò que diu o fa algú. Jo ric els seus acudits.

6 pron 1 Burlar-se d’algú. Li agrada riure’s de la gent.

2 Mostrar menyspreu, no fer cas d’alguna persona o cosa. Jo em ric de les seves amenaces: no em fan gens de por. Diu que es venjarà: riu-te’n.

7 intr iròn Començar a rompre’s la tela, les sabates, etc., a conseqüència de l’ús excessiu o de la mala qualitat del material. M’he de canviar les sabates, que ja riuen: mira quin forat!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: riure

GERUNDI: rient

PARTICIPI: rigut, riguda, riguts, rigudes

PARTICIPI (alternatiu): rist, rista, rists, ristes

INDICATIU PRESENT: ric, rius, riu, riem, rieu, riuen

INDICATIU IMPERFET: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien

INDICATIU PASSAT: riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren

INDICATIU FUTUR: riuré, riuràs, riurà, riurem, riureu, riuran

INDICATIU CONDICIONAL: riuria, riuries, riuria, riuríem, riuríeu, riurien

SUBJUNTIU PRESENT: rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin

SUBJUNTIU IMPERFET: rigués, riguessis, rigués, riguéssim, riguéssiu, riguessin

IMPERATIU: riu, rigui, riguem, rieu, riguin

->riure²

■riure²

Part. sil.: riu_re

[v. riure¹]

m Acció de riure. Un riure que s’encomana. No poder-se aguantar, contenir, el riure.

->rival

■rival

Hom.: ribald

[del ll. rivalis ‘el qui ocupa un costat d’un riuet o una riera per respecte al propietari de l’altre costat’, der. de rivus ‘rec, riera’, d’on el sentit de ‘competidor, adversari’; 1a FONT: 1522]

adj i m i f 1 Adversari en la competició per a assolir quelcom (l’amor d’algú, un premi, etc.). Dues dones rivals. Dos pobles rivals. Els dos rivals s’odiaven a mort.

2 Que aspira a igualar o a ultrapassar algú. Com a pintor de marines no té rival.

->rivalitat

■rivalitat

[del ll. rivalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Estat de dues o més persones o coses que són rivals. Rivalitats de caràcter. La rivalitat entre Roma i Cartago.

->rivalitzar

■rivalitzar

[de rival; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Ésser rival; competir. Rivalitzaven en mèrits. Ell rivalitza amb els més savis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rivalitzar

GERUNDI: rivalitzant

PARTICIPI: rivalitzat, rivalitzada, rivalitzats, rivalitzades

INDICATIU PRESENT: rivalitzo, rivalitzes, rivalitza, rivalitzem, rivalitzeu, rivalitzen

INDICATIU IMPERFET: rivalitzava, rivalitzaves, rivalitzava, rivalitzàvem, rivalitzàveu, rivalitzaven

INDICATIU PASSAT: rivalitzí, rivalitzares, rivalitzà, rivalitzàrem, rivalitzàreu, rivalitzaren

INDICATIU FUTUR: rivalitzaré, rivalitzaràs, rivalitzarà, rivalitzarem, rivalitzareu, rivalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: rivalitzaria, rivalitzaries, rivalitzaria, rivalitzaríem, rivalitzaríeu, rivalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: rivalitzi, rivalitzis, rivalitzi, rivalitzem, rivalitzeu, rivalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: rivalitzés, rivalitzessis, rivalitzés, rivalitzéssim, rivalitzéssiu, rivalitzessin

IMPERATIU: rivalitza, rivalitzi, rivalitzem, rivalitzeu, rivalitzin

->rivet

■rivet

[potser de l’àr. ribâṭ, íd.; 1a FONT: 1385]

m 1 1 Cinta o doblec que hom posa a la vorera d’una peça de vestit o altra roba, com a ornament o com a reforç.

2 Doblec repuntat amb què es guarneixen i reforcen les vores de la sabata o de l’espardenya.

3 Cinta, generalment de material flexible, que hom col·loca en els intersticis de portes i finestres per a protegir contra l’aigua, l’aire, el soroll, etc.

4 p ext Regruix o línia de color de classe diferent que voreja qualsevol objecte.

5 Barreta prima i flexible que serveix per a fixar vidres en marcs que tenen un encaix adequat per a muntar-n’hi.

6 rivet de dol Línia negra que voreja una targeta, el paper de cartes, etc., en senyal de dol.

2 pl fig Indicis, manifestacions no gaire fortes d’una qualitat. Tenir algú rivets de savi.

->rivetaire

■rivetaire

Part. sil.: ri_ve_tai_re

[de rivet]

m i f Persona que es dedica a posar rivets.

->rivetar

rivetar

v tr Guarnir amb rivets; enrivetar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rivetar

GERUNDI: rivetant

PARTICIPI: rivetat, rivetada, rivetats, rivetades

INDICATIU PRESENT: riveto, rivetes, riveta, rivetem, riveteu, riveten

INDICATIU IMPERFET: rivetava, rivetaves, rivetava, rivetàvem, rivetàveu, rivetaven

INDICATIU PASSAT: rivetí, rivetares, rivetà, rivetàrem, rivetàreu, rivetaren

INDICATIU FUTUR: rivetaré, rivetaràs, rivetarà, rivetarem, rivetareu, rivetaran

INDICATIU CONDICIONAL: rivetaria, rivetaries, rivetaria, rivetaríem, rivetaríeu, rivetarien

SUBJUNTIU PRESENT: riveti, rivetis, riveti, rivetem, riveteu, rivetin

SUBJUNTIU IMPERFET: rivetés, rivetessis, rivetés, rivetéssim, rivetéssiu, rivetessin

IMPERATIU: riveta, riveti, rivetem, riveteu, rivetin

->rivetat

■rivetat -ada

[de rivet; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça que té tot al llarg dels seus perfils un filet d’un altre esmalt, menys a les puntes o els extrems que toquen les vores de l’escut.

2 Dit del casc amb la vora d’un metall diferent.

->rivetejar

■rivetejar

[de rivet]

v tr Rivetar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rivetejar

GERUNDI: rivetejant

PARTICIPI: rivetejat, rivetejada, rivetejats, rivetejades

INDICATIU PRESENT: rivetejo, riveteges, riveteja, rivetegem, rivetegeu, rivetegen

INDICATIU IMPERFET: rivetejava, rivetejaves, rivetejava, rivetejàvem, rivetejàveu, rivetejaven

INDICATIU PASSAT: rivetegí, rivetejares, rivetejà, rivetejàrem, rivetejàreu, rivetejaren

INDICATIU FUTUR: rivetejaré, rivetejaràs, rivetejarà, rivetejarem, rivetejareu, rivetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rivetejaria, rivetejaries, rivetejaria, rivetejaríem, rivetejaríeu, rivetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rivetegi, rivetegis, rivetegi, rivetegem, rivetegeu, rivetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rivetegés, rivetegessis, rivetegés, rivetegéssim, rivetegéssiu, rivetegessin

IMPERATIU: riveteja, rivetegi, rivetegem, rivetegeu, rivetegin

->rivular

rivular

adj ECOL Relatiu o pertanyent als petits cursos d’aigua.

->riz-

riz-

Forma prefixada del mot grec rhíza, que significa ‘arrel’. Ex.: rizoide.

->rizina

■rizina

f BOT 1 Òrgan apendicular filiforme dels líquens, propi de molts tal·lus foliacis.

2 En les algues, filament, sovint eixamplat per la base, que serveix de fixador al substrat.

->rizo-

■rizo-

Forma prefixada del mot grec rhíza, que significa ‘arrel’. Ex.: rizomèlic, rizomorf.

->rizobi

■rizobi

m MICROB Bacteri pertanyent al gènere Rhizobium sp, els individus del qual són bacils gramnegatius dotats de flagel·lació polar, que habiten en ambients aerobis, són sapròfits i s’alimenten de partícules del sòl.

->rizobiàcies

rizobiàcies

Part. sil.: ri_zo_bi_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, que comprèn bacils dotats de flagel·lació perítrica i que habiten al sòl o amb plantes. Comprèn els gèneres Rhizobium, Bradyrhizobium, Azorhizobium i Sinorhizobium.

2 sing Bacil de la família de les rizobiàcies.

->rizocalina

rizocalina

f FISIOL VEG Calina sintetitzada a les fulles per efecte de la qual l’auxina promou l’arrelament.

->rizocàrpic

rizocàrpic -a

adj BOT Vivaç.

->rizocèfals

rizocèfals

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis cirrípedes, que comprèn espècies paràsites sobre l’abdomen dels decàpodes. La majoria d’espècies pertanyen al gènere Sacculina.

2 sing Crustaci de l’ordre dels rizocèfals.

->rizoderma

■rizoderma

m BOT Epidermis de l’arrel.

->rizòfag

■rizòfag -a

adj i m i f ZOOL Dit dels animals que s’alimenten d’arrels.

->rizòfit

■rizòfit

m BOT Planta amb arrel.

->rizòfor

■rizòfor

m BOT En les selaginel·làcies, apèndix radiciforme d’origen caulinar.

->rizoforàcies

■rizoforàcies

Part. sil.: ri_zo_fo_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals, constituïda per plantes arbòries o arbustives, de fulles simples, flors regulars hermafrodites i fruits en baia, en drupa o en aqueni. Entre les seves espècies, cal destacar el mangle (Rhizophora mangle).

2 sing Planta de la família de les rizoforàcies.

->rizogen

rizogen -ògena

[de rizo- i -gen]

BOT 1 adj Que origina arrels.

2 m Pericicle de l’arrel.

->rizoïdal

rizoïdal

Part. sil.: ri_zo_ï_dal

adj BOT Relatiu o pertanyent al rizoide.

->rizoide

■rizoide

Part. sil.: ri_zoi_de

BOT 1 adj Semblant a una arrel.

2 m 1 En els briòfits, cadascun dels filaments situats a la part basal del gametòfit que serveix d’element fixador i absorbent.

2 Nom aplicat a les prolongacions del tal·lus de les algues que serveixen per a fixar-les al substrat.

3 Cadascun dels filaments estèrils i fixadors que es troben a la cara inferior dels protal·lus.

4 En els fongs sapròfits, hifa especialitzada en l’absorció o en la fixació.

->rizoma

■rizoma

[de riz- i -oma]

m BOT Tija subterrània.

->rizomastigins

rizomastigins

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous de la subclasse dels zooflagel·lats, que inclou espècies amb característiques ameboides i flagel·lades permanents i que habiten a les aigües dolces estancades.

2 sing Protozou de l’ordre dels rizomastigins.

->rizomàtic

rizomàtic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al rizoma.

->rizomatós

■rizomatós -osa

adj BOT 1 Que té rizoma.

2 De la natura d’un rizoma.

->rizomèlic

rizomèlic -a

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les arrels d’un membre.

->rizòmenon

■rizòmenon

m ECOL Comunitat de plantes aquàtiques del bentos d’aigua dolça, arrelades en el fons, sovint no gaire sòlid, mitjançant prolongacions enterrades.

->rizomorf

■rizomorf -a

1 adj Que té forma d’arrel; radiciforme.

2 m BOT En alguns ascomicets i basidiomicets, cordó radiciforme de miceli.

->rizòpodes

■rizòpodes

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels protozous, integrada per dues menes d’espècies, les unes sense membrana rígida i les altres amb esquelet. La classe inclou els ordres dels heliozous, dels radiolaris, dels acantaris, dels foraminífers i dels ameboides.

2 sing Protozou de la classe dels rizòpodes.

->rizopodi

rizopodi

m ZOOL Pseudopodi de tipus filamentós, sense eix intern, que entrecreuant-se ell mateix forma una xarxa.

->rizosfera

■rizosfera

[de rizo- i -sfera]

f BOT i PEDOL Volum de sòl en contacte directe amb les arrels d’una planta.

->rizostomes

rizostomes

f ZOOL 1 pl Ordre de cnidaris de la classe dels escifozous, que alguns autors inclouen dins l’ordre de les discomeduses, caracteritzats pel gran nombre d’ostíols que s’obren en la superfície dels apèndixs. El més conegut és el borm blau.

2 sing Cnidari de l’ordre de les rizostomes.

->rizotònic

■rizotònic -a

[de rizo- i -tònic]

adj GRAM Dit d’una forma verbal en la qual l’accent cau sobre una síl·laba del radical.

->Rn

Rn

símb QUÍM INORG radó.

->RNA

RNA

[de l’angl. ribonucleic acid] sigla m BIOQ àcid ribonucleic.

->ro

■ro

Hom.: rho

[variant de rho¹]

f Rho.

->roal

■roal

Part. sil.: ro_al

m NUMIS 1 Al segle XI, moneda valenciana d’or, de llei o aliatge molt baix, encunyada principalment com a fracció del dinar, que tingué molta difusió per Catalunya.

2 p ext Or baix, amb molta lliga de coure, i algun cop també amb lliga d’argent.

->roassa

■roassa

Part. sil.: ro_as_sa

f ZOOL mular².

->roba

■roba

Hom.: rova

[deriv. de robar amb el sentit primitiu de ‘botí’, especialitzat després en un dels seus principals components, la ‘roba, els draps de vestir’; 1a FONT: 1271]

f 1 TÈXT 1 Qualsevol drap o tela, especialment la que serveix per a fer vestits o abrigalls de llit. Una cortina, unes tovalles, d’una roba fina, basta, prima, gruixuda.

2 roba de pare i mare Nom donat vulgarment, especialment al camp, a la roba gruixuda feta pels pagesos amb cànem o amb lli filats per ells mateixos que era emprada, especialment, per a fer llençols.

3 roba d’herbassa Roba feta amb llana ordinària.

4 roba teixida Nom donat impròpiament a una tela per a expressar que el dibuix o la mostra no han estat obtinguts per estampació, sinó directament pel tissatge.

2 1 Conjunt de peces de tela destinades a un ús concret. Estendre la roba.

2 roba blanca Peces de roba de color blanc que hom sol rentar separadament de les de color.

3 roba de color Peces de roba de color que hom sol rentar a part perquè no tenyeixin la roba blanca.

4 roba de llit Conjunt de peces de tela que serveixen per a cobrir o guarnir el llit, com llençols, flassades, etc.

5 roba de taula Tovalles i tovallons.

3 INDUM 1 Conjunt de peces de tela destinades a cobrir el cos d’algú. Com que fa fred, ens posarem més roba.

2 ant Vestit. Roba talar.

3 roba blanca (o roba interior) Peces de vestir que hom porta ajustades directament al cos i cobertes per la roba de damunt.

4 roba d’aigua Impermeable.

5 roba de color (o roba de damunt) obs Peces de vestir que hom porta visibles i cobrint la roba blanca.

6 roba feta Peces de vestir ja cosides i a punt de posar-se. Una botiga de roba feta.

4 haver-hi roba estesa Haver-hi present algú davant el qual no convé parlar d’alguna cosa.

5 ant 1 Allò de què hom ha despullat algú en batalla o en saqueig.

2 Saqueig.

6 ant 1 Mercaderies transportades, sobretot per mar.

2 Objectes que hom posseeix, sobretot els destinats a ornament i a ús casolà.

->robada

■robada

[de roba]

f Quantitat de peces de roba. Tinc una gran robada per planxar.

->robador

■robador -a

[de robar; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

adj i m i f Que roba.

->robament

■robament

[de robar]

m Acció de robar.

->robapàgines

robapàgines

m PUBL Anunci en una publicació impresa el format del qual és la reducció proporcional del format de la pàgina que ocupa, a fi que cap altre anunci d’aquella pàgina no pugui atreure més l’atenció del lector.

->robar

■robar

[del ll. vg. *raubare, i aquest, del germ. raubôn ‘saquejar, robar amb violència’; 1a FONT: s. XII]

v tr 1 1 Prendre (alguna cosa) a algú cometent un robatori. M’ha robat el rellotge.

2 abs Això és robar als pobres.

3 p ext Prendre alguna cosa (a algú) cometent un robatori. Pobre home, l’han maltractat, insultat i robat.

2 fig 1 Robar a algú la dona. Aquella dona em té el cor robat.

2 Plagiar. Robar una idea, un invent.

3 robar el temps (a algú) Fer-l’hi perdre.

4 robar hores al son (o al dormir) Privar-se del son per fer alguna cosa.

3 JOCS Agafar del carter una o més cartes en certs jocs de cartes, de la pila una o més fitxes en el joc de dòmino. He llençat dues copes i he robat l’as i el rei d’espases.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: robar

GERUNDI: robant

PARTICIPI: robat, robada, robats, robades

INDICATIU PRESENT: robo, robes, roba, robem, robeu, roben

INDICATIU IMPERFET: robava, robaves, robava, robàvem, robàveu, robaven

INDICATIU PASSAT: robí, robares, robà, robàrem, robàreu, robaren

INDICATIU FUTUR: robaré, robaràs, robarà, robarem, robareu, robaran

INDICATIU CONDICIONAL: robaria, robaries, robaria, robaríem, robaríeu, robarien

SUBJUNTIU PRESENT: robi, robis, robi, robem, robeu, robin

SUBJUNTIU IMPERFET: robés, robessis, robés, robéssim, robéssiu, robessin

IMPERATIU: roba, robi, robem, robeu, robin

->robatori

■robatori

[de robar; 1a FONT: 1471]

m DR PEN 1 Variant del delicte de furt que alguns drets penals tipifiquen per l’apoderament violent de la cosa robada.

2 La cosa robada.

->robavellaire

■robavellaire

Part. sil.: ro_ba_ve_llai_re

[deriv. de roba vella; 1a FONT: s. XX, Oller]

m i f 1 Persona que comercia comprant i venent roba usada.

2 OFIC i HIST peller 2.

->robaveller

■robaveller -a

[de roba vella]

m i f OFIC i HIST Robavellaire.

->rober

■rober -a

[de roba]

1 adj Dit de l’armari o lloc destinat a guardar-hi la roba. Armari rober.

2 m Conjunt de les robes d’ús personal d’algú.

->roberia

■roberia

Part. sil.: ro_be_ri_a

[de robar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Acció de robar.

2 Cosa robada.