->ascidiacis

■ascidiacis

Part. sil.: as_ci_di_a_cis

[de ascidi² i -aci]

m ZOOL 1 pl Classe d’urocordats integrada per individus sacciformes relativament grossos anomenats ascidis.

2 sing Urocordat de la classe dels ascidiacis; ascidi.

->ascídids

ascídids

[de ascidi² i -id]

m ZOOL 1 pl Família d’ascidiacis de l’ordre dels estolidobranquiats, que comprèn entre altres l’ascidi comú i el raïm de mar.

2 sing Ascidiaci de la família dels ascídids.

->ascidiforme

■ascidiforme

[de ascidi² i -forme]

adj ZOOL D’una forma semblant a la d’un ascidi.

->ascidioide

■ascidioide

Part. sil.: as_ci_di_oi_de

[de ascidi² i -oide]

adj ZOOL Ascidiforme.

->ascidiozooide

ascidiozooide

Part. sil.: as_ci_di_o_zo_oi_de

[de ascidi² i oozooide]

m ZOOL Cadascun dels individus que componen les colònies dels ascidiacis i taliacis colonials, originats per gemmació a partir d’un oozooide.

->ascifat

ascifat -ada

Hom.: escifat

[der. de a-¹ i escif]

adj BOT Dit dels podecis dels líquens desproveïts d’escifs.

->ascíger

ascíger -a

[del gr. askós ‘odre’ i -ger]

adj BOT Ascòfor.

->ascites

■ascites

[del gr. askítēs, íd.]

f PAT Acumulació de líquid a la cavitat peritoneal.

->ascla

■ascla

Hom.: ascle

[del ll. vg. ascla, íd., reducció fonètica del més ant. assŭla, dimin. del clàssic assis ‘post, llata’; 1a FONT: s. XIII]

f Estella grossa.

->asclar

■asclar

[de ascla]

v tr Estellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asclar

GERUNDI: asclant

PARTICIPI: asclat, asclada, asclats, asclades

INDICATIU PRESENT: asclo, ascles, ascla, asclem, ascleu, asclen

INDICATIU IMPERFET: asclava, asclaves, asclava, asclàvem, asclàveu, asclaven

INDICATIU PASSAT: asclí, asclares, asclà, asclàrem, asclàreu, asclaren

INDICATIU FUTUR: asclaré, asclaràs, asclarà, asclarem, asclareu, asclaran

INDICATIU CONDICIONAL: asclaria, asclaries, asclaria, asclaríem, asclaríeu, asclarien

SUBJUNTIU PRESENT: ascli, asclis, ascli, asclem, ascleu, asclin

SUBJUNTIU IMPERFET: asclés, asclessis, asclés, ascléssim, ascléssiu, asclessin

IMPERATIU: ascla, ascli, asclem, ascleu, asclin

->ascle

■ascle

Hom.: ascla

[d’origen incert, potser der. postverbal de asclar, per al·lusió a la veu esquerdada de l’ocell, o alteració de la forma ant. ascha, possible nom d’una espècie d’ànecs salvatges]

m dial ORNIT Ànec griset.

->asclepiadàcies

■asclepiadàcies

Part. sil.: as_cle_pi_a_dà_ci_es

[del ll. asclepias, -adis ‘mena de planta’ i -aci]

f BOT 1 pl Família de contortes integrada per plantes herbàcies perennes o llenyoses de flors solitàries o agrupades en inflorescència.

2 sing Planta de la família de les asclepiadàcies.

->asclepíade

asclepíade

Part. sil.: as_cle_pí_a_de

[del gr. asklēpiádēs ‘descendent de Asklēpiós, déu de la medicina’]

m MED Metge grec antic que tenia funcions sacerdotals als temples d’Asclepi, que eren transmeses per tradició familiar.

->asclepiadeu

asclepiadeu

Part. sil.: as_cle_pi_a_deu

[del nom del poeta gr. Asclepíades de Samos (s. III aC)]

m POÈTICA Vers de la mètrica clàssica, en les dues formes d’asclepiadeu major i asclepiadeu menor.

->ascó¹

ascó¹

Hom.: escó

[del gr. askós ‘odre’]

m ZOOL Àscon.

->ascó²

ascó²

Hom.: escó

m MAR Llum col·locat a la pena del pal major d’un vaixell i que serveix per a fer senyals.

->asco-

■asco-

Forma prefixada del mot grec askós, que significa ‘odre, inflor’. Ex.: ascomicet, ascocarp.

->ascocarp

■ascocarp

[de asco- i -carp¹]

m ANAT VEG Aparell esporífer dels ascomicets.

->ascodípteron

ascodípteron

[de asco- i el gr. dípteros ‘de dues ales’]

m ENTOM Gènere d’insectes dípters ciclòrrafs del subordre dels braquícers (Ascodipteron), paràsits de quiròpters.

->ascòfor

ascòfor -a

[de asco- i -for]

adj i m BOT Portador d’ascs.

->ascogen

■ascogen -ògena

[de asco- i -gen]

adj 1 BOT Que produeix ascs.

2 aparell ascogen ANAT VEG Òrgan dels ascomicets productor d’ascs format a partir de l’ascogoni fecundat.

->ascogènesi

ascogènesi

[de asco- i -gènesi]

f BOT Procés propi dels ascomicets que condueix a la formació de l’asc.

->ascogènic

ascogènic -a

[de asco- i -gènic]

adj BOT 1 Que és produït pels ascs.

2 Relatiu o pertanyent als ascs.

->ascogoni

■ascogoni

[de asco- i -goni]

m ANAT VEG Gametangi femení dels ascomicets.

->ascohelmints

■ascohelmints

[de asco- i helmint ‘cuc’]

m ZOOL 1 pl Tàxon artificial, considerat per alguns autors com un embrancament, que agrupa els rotífers, els gastròtrics i els cinorincs.

2 sing Animal del grup dels ascohelmints.

->ascohimenial

ascohimenial

Part. sil.: as_co_hi_me_ni_al

[de asco- i himenial]

adj i m BOT Dit del fong que forma ascocarps directament a partir d’hifes monocariòtiques, sense formació prèvia d’estroma.

->ascolíquens

■ascolíquens

[de asco- i líquen]

m BOT 1 pl Gran grup de líquens que comprèn tots els que procedeixen de la liquenificació d’ascomicets.

2 sing Liquen del grup dels ascolíquens.

->ascoma

■ascoma

[del gr. áskōma ‘bot, odre’]

m ANAT VEG Ascocarp.

->ascomicets

■ascomicets

[de asco- i -micet]

m BOT 1 pl Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades i caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs.

2 sing Fong de la classe dels ascomicets.

->ascomicots

■ascomicots

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, divisió de fongs corresponent a la classe dels ascomicets.

2 sing Fong de la divisió dels ascomicots.

->àscon

àscon

[variant de ascó¹]

m ZOOL Tipus d’organització de les esponges més simples.

->ascona

■ascona

[d’origen incert, potser basc o influït pel basc]

f ARM Petita llança de git, emprada en la cacera i en la guerra.

->asconenc

asconenc -a

adj i m i f D’Ascó (Ribera d’Ebre).

->ascòrbic

■ascòrbic, àcid

[de a-¹, escorb(ut) i -ic¹]

BIOQ i FARM Vitamina C, pólvores blanques de gust àcid.

->ascorbinasa

ascorbinasa

[de ascòrbi© i -asa]

f FISIOL VEG Enzim vegetal que conté coure.

->ascòspora

■ascòspora

[de asco- i -spora]

f BOT Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.

->ascosporòfit

ascosporòfit

[de asco- i esporòfit]

m ANAT VEG Conjunt d’hifes, dicariòtiques, que en els cossos fructífers dels ascomicets són envoltades per les monocariòtiques i que originen els ascs.

->ascostroma

■ascostroma

[de asco- i estroma]

m ANAT VEG Tipus d’ascocarp dels ascomicets, format per un estroma dins el qual es formen cambres que contenen els ascs.

->ascoteci

ascoteci

[de asco- i el gr. thḗkē]

m ANAT VEG Mena de periteci format per filaments produïts pel peu de l’ascogoni, que envolten un grup d’ascs i de paràfisis ascendents.

->ascotoràcics

■ascotoràcics

[de asco- i toràcic]

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis cirrípedes format per individus paràsits d’equinoderms o d’antozous.

2 sing Crustaci de l’ordre dels ascotoràcics.

->ase

■ase

[del ll. asĭnus, íd.; 1a FONT: s. XIII]

[pl ases o, ant i dial, àsens] m 1 1 ZOOL Mamífer perissodàctil de la família dels èquids (Equus asinus), d’aspecte semblant al cavall, però més petit, d’orelles grosses i de cap també relativament gros.

2 ase eguasser ZOOL Eguasser.

3 anar carregat com un ase Portar algú una càrrega feixuga.

4 ase magre, ple de mosques (o de nafres) fig i col·loq Refrany amb què hom comenta l’acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.

5 brams d’ase no pugen al cel Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d’ésser atès.

6 ésser l’ase dels cops Ésser algú el qui s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc.

7 ja pots xiular, si l’ase no vol beure Dit per a denotar la inutilitat d’insistir prop de qui està decidit a no fer el que li diuen.

8 l’ase va davant col·loq Dit per a ridiculitzar els qui s’anomenen primer que els altres.

9 no haver vist mai cap ase volar col·loq Admirar-se de coses senzilles.

10 sense dir ni ase ni bèstia Sense saludar, sense proferir cap paraula.

11 tocar l’ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis l’ase i fes-ho.

2 fig Persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent. Ésser un ase, un tros d’ase.

3 Escalfallits.

4 ICT 1 Moixonet.

2 ase mossegaire Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids (Blennius ocellaris), d’un pam escàs de llargària i de tons rosats o verdosos amb grans franges brunes.

5 ZOOL Nom d’alguns crustacis de l’ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus i Limnoria.

->aseïtat

■aseïtat

Part. sil.: a_se_ï_tat

[del b. ll. escolàstic aseĭtas, -ātis, der. de a se ‘d’ell mateix’]

f FILOS Terme filosòfic que expressa el caràcter de l’ésser que té en ell mateix el principi del propi ésser i que, per tant, no depèn de cap altre.

->asemàntic

■asemàntic -a

[de semàntic]

adj LING D’entre els elements d’una llengua que poden tenir sentit (morfemes, mots, construccions sintàctiques, etc.), dit d’aquell que no en té.

->asèmia

■asèmia

Part. sil.: a_sè_mi_a

[de a-¹ i -sèmia]

f PAT i LING Asimbòlia.

->asenada

■asenada

[de ase]

f Cosa d’ase, niciesa, bestiesa, rucada.

->aseneria

■aseneria

Part. sil.: a_se_ne_ri_a

[de ase]

f dial Rucada.

->asenet

■asenet

[de ase; 1a FONT: s. XVI]

m ZOOL Ase petit.

->asènida

asènida

[del nom d’Ivan I Asen, fundador de la dinastia]

HIST 1 m i f Membre de la dinastia que regnà a Bulgària del 1186 al 1280.

2 adj Relatiu o pertanyent a la dinastia asènida.

->asèpal

■asèpal -a

[de sèpal]

adj BOT Sense sèpals, és a dir, mancat de calze.

->asèpsia

■asèpsia

Part. sil.: a_sèp_si_a

[de sèpsia]

f MED 1 Absència de microorganismes patògens.

2 Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens a llocs on hom efectua treballs que en requereixen l’absència (sales d’operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc.).

->aseptat

aseptat -ada

[de a-¹ i septat]

adj BOT Sense septes o cloendes.

->asèptic

■asèptic -a

Cp. escèptic

[de asèpsia]

MED 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’asèpsia.

2 Dit de l’ambient, l’instrument quirúrgic, la ferida, la roba, etc., esterilitzats.

2 m Substància o preparació asèptica.

->aseta

■aseta

[de ase]

f ICT Moixonet.

->asexual

■asexual

Part. sil.: a_se_xu_al

[de sexual]

adj BIOL 1 Que no té sexe, que s’efectua sense el concurs dels sexes.

2 reproducció asexual Reproducció sense fusió de gàmetes, que sol efectuar-se per espores o vegetativament en els vegetals i per gemmació o per escissió en els animals.

->asexuat

■asexuat -ada

Part. sil.: a_se_xu_at

[de sexuat]

adj BIOL Mancat de sexe.

->asfalt

■asfalt

[del ll. asphaltus i aquest del gr. ásphaltos, íd.; 1a FONT: 1409]

m QUÍM ORG i OBR PÚBL Material aglomerant de consistència sòlida o semisòlida constituït majoritàriament per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.

->asfaltar

■asfaltar

[de asfalt]

v tr Formar el paviment d’un carrer, d’una carretera, etc., mitjançant un tractament superficial asfàltic. Han asfaltat la carretera en dues setmanes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asfaltar

GERUNDI: asfaltant

PARTICIPI: asfaltat, asfaltada, asfaltats, asfaltades

INDICATIU PRESENT: asfalto, asfaltes, asfalta, asfaltem, asfalteu, asfalten

INDICATIU IMPERFET: asfaltava, asfaltaves, asfaltava, asfaltàvem, asfaltàveu, asfaltaven

INDICATIU PASSAT: asfaltí, asfaltares, asfaltà, asfaltàrem, asfaltàreu, asfaltaren

INDICATIU FUTUR: asfaltaré, asfaltaràs, asfaltarà, asfaltarem, asfaltareu, asfaltaran

INDICATIU CONDICIONAL: asfaltaria, asfaltaries, asfaltaria, asfaltaríem, asfaltaríeu, asfaltarien

SUBJUNTIU PRESENT: asfalti, asfaltis, asfalti, asfaltem, asfalteu, asfaltin

SUBJUNTIU IMPERFET: asfaltés, asfaltessis, asfaltés, asfaltéssim, asfaltéssiu, asfaltessin

IMPERATIU: asfalta, asfalti, asfaltem, asfalteu, asfaltin

->asfaltatge

■asfaltatge

[de asfaltar]

m Operació d’asfaltar.

->asfaltè

■asfaltè

[de asfalt i el sufix cient. -è d’hidrocarburs]

m QUÍM ORG Mescla d’hidrocarburs amb un cert caràcter aromàtic.

->asfàltic

■asfàltic -a

[de asfalt]

adj D’asfalt, de la natura de l’asfalt, que conté asfalt. Ciment asfàltic.

->asfèric

■asfèric -a

Hom.: esfèric

[de a-¹ i esfèric]

adj ÒPT Dit d’una superfície no esfèrica, especialment de les superfícies que hom acostuma a emprar per a reduir les aberracions.

->asfíctic

■asfíctic -a

[de a-* i el gr. sphýxis ‘batec, pols’]

adj Relatiu o pertanyent a l’asfíxia.

->asfígmia

■asfígmia

Part. sil.: as_fíg_mi_a

[de a-* i el gr. sphygmós ‘pols, batec’]

f PAT Desaparició del pols, sense interrupció de la contracció cardíaca.

->asfíxia

■asfíxia

Part. sil.: as_fí_xi_a

[del gr. asphyxía ‘detenció del pols, asfíxia’, der. de sphýdzo ‘bategar’, amb el prefix privatiu a-*; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 PAT Suspensió de la funció respiratòria d’un organisme per causes mecàniques o per alteració de l’hematosi.

2 BOT Afebliment dels vegetals per manca d’oxigen, particularment en sòls embassats.

->asfixiant

■asfixiant

Part. sil.: as_fi_xi_ant

[de asfixiar]

adj Que asfixia. Gasos asfixiants. Una calor asfixiant.

->asfixiar

■asfixiar

Part. sil.: as_fi_xi_ar

[de asfíxia]

v 1 tr Produir l’asfíxia. La fuita de gas va asfixiar els treballadors.

2 fig i hiperb 1 tr Dificultar la respiració. Aquesta calor ens asfixia.

2 tr M’asfixiava aquell ambient de capelleta.

3 pron S’asfixien de tanta calor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asfixiar

GERUNDI: asfixiant

PARTICIPI: asfixiat, asfixiada, asfixiats, asfixiades

INDICATIU PRESENT: asfixio, asfixies, asfixia, asfixiem, asfixieu, asfixien

INDICATIU IMPERFET: asfixiava, asfixiaves, asfixiava, asfixiàvem, asfixiàveu, asfixiaven

INDICATIU PASSAT: asfixií, asfixiares, asfixià, asfixiàrem, asfixiàreu, asfixiaren

INDICATIU FUTUR: asfixiaré, asfixiaràs, asfixiarà, asfixiarem, asfixiareu, asfixiaran

INDICATIU CONDICIONAL: asfixiaria, asfixiaries, asfixiaria, asfixiaríem, asfixiaríeu, asfixiarien

SUBJUNTIU PRESENT: asfixiï, asfixiïs, asfixiï, asfixiem, asfixieu, asfixiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: asfixiés, asfixiessis, asfixiés, asfixiéssim, asfixiéssiu, asfixiessin

IMPERATIU: asfixia, asfixiï, asfixiem, asfixieu, asfixiïn

->asfòdel

■asfòdel

[del ll. asphodĕlus, i aquest, del gr. asphódelos, íd.]

m BOT Nom de diverses plantes de la família de les liliàcies (Asphodelus sp), com l’albó, el cebollí o la porrassa.

->ashgil·lià

ashgil·lià -ana

Part. sil.: ash_gil_li_à

[del nom de la localitat angl. d’Ashgill]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’ashgil·lià.

2 m Sèrie més alta de l’ordovicià, que jeu damunt el caradocià i sota el llandoverià.

->asiàlia

asiàlia

Part. sil.: a_si_à_li_a

[de a-* i el gr. síalon ‘saliva’]

f PAT Aptialisme.

->asiànic

asiànic -a

Part. sil.: a_si_à_nic

[del ll. asianus, -a, -um ‘asiàtic’]

obs HIST i LING 1 m i f Terme creat per a designar els individus d’un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.

2 adj Relatiu o pertanyent als asiànics.

->asianisme

■asianisme

Part. sil.: a_si_a_nis_me

[de asiànic]

m LIT Estil literari o artístic, propi d’autors grecs o llatins clàssics, caracteritzat per l’exuberància, la complicació i l’abús de l’artificiositat (oposat a l’aticisme).

->asiàtic

■asiàtic -a

Part. sil.: a_si_à_tic

[del ll. asiatĭcus, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f D’Àsia.

2 adj Dit de l’estil literari o artístic exuberant, complicat i artificiós.

3 luxe asiàtic Luxe extrem.

->asiderit

asiderit

[de a-*, sider- i -it*]

m PETROG Meteorit constituït principalment per silicat d’alumini i desproveït de ferro.

->asil

■asil

[del ll. asȳlum i aquest del gr. ásỹlon ‘lloc inviolable’, derivat del gr. syláō ‘desposseir’, amb el prefix privatiu a-*; 1a FONT: 1495, Roís]

m 1 1 Refugi ofert als perseguits.

2 asil diplomàtic DR INTERN Protecció concedida als refugiats polítics dins els edificis de les missions diplomàtiques, els consolats, els vaixells de guerra o els avions militars.

3 asil polític DR INTERN Protecció que un estat dóna als estrangers que fugen de llur país per causa de persecucions polítiques, racials o religioses.

4 asil religiós HIST DR i DR CAN Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat.

5 dret d’asil Dret d’immunitat, total o limitada, que els perseguits pel poder polític adquireixen en refugiar-se en un lloc determinat (dit especialment del dret d’asil religiós).

2 Lloc on és ofert l’asil.

3 fig Refugi, protecció.

4 1 Establiment social on s’allotja la gent desvalguda.

2 asil d’infants Establiment benèfic destinat a acollir amb tracte familiar els infants abandonats.

->asilar

■asilar

[de asil]

v tr 1 Donar asil. Aquell país es va oferir a asilar-los.

2 Recollir (els desvalguts) en un establiment de beneficència. Ara que ha començat el fred, han asilat els rodamons en dependències de l’ajuntament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asilar

GERUNDI: asilant

PARTICIPI: asilat, asilada, asilats, asilades

INDICATIU PRESENT: asilo, asiles, asila, asilem, asileu, asilen

INDICATIU IMPERFET: asilava, asilaves, asilava, asilàvem, asilàveu, asilaven

INDICATIU PASSAT: asilí, asilares, asilà, asilàrem, asilàreu, asilaren

INDICATIU FUTUR: asilaré, asilaràs, asilarà, asilarem, asilareu, asilaran

INDICATIU CONDICIONAL: asilaria, asilaries, asilaria, asilaríem, asilaríeu, asilarien

SUBJUNTIU PRESENT: asili, asilis, asili, asilem, asileu, asilin

SUBJUNTIU IMPERFET: asilés, asilessis, asilés, asiléssim, asiléssiu, asilessin

IMPERATIU: asila, asili, asilem, asileu, asilin

->asílids

asílids

[del ll. asilus ‘tàvec’ i -id]

m ENTOM 1 pl Família de dípters integrada per individus zoòfags grossos, amb el cos allargat i pilós.

2 sing Dípter de la família dels asílids.

->asil·làbia

asil·làbia

Part. sil.: a_sil_là_bi_a

[de a-* i el gr. syllabḗ ‘síl·laba’]

f PAT Afàsia en la qual el malalt pot reconèixer les lletres, però resta incapacitat per a reunir-les mentalment per a formar una síl·laba.

->asil·làbic

■asil·làbic -a

[de a-* i sil·làbic]

adj No sil·làbic. Fonema asil·làbic.

->asimbòlia

■asimbòlia

Part. sil.: a_sim_bò_li_a

[de a-* i el gr. sýmbolon ‘símbol’]

f PAT i LING Trastorn afàsic consistent en la pèrdua patològica de la comprensió i la utilització dels símbols del llenguatge.

->asimetria

■asimetria

Part. sil.: a_si_me_tri_a

[de a-* i simetria]

f 1 Manca de simetria, qualitat d’asimètric.

2 QUÍM ORG Isomeria òptica que presenten les molècules amb un àtom de carboni asimètric.

->asimètric

■asimètric -a

[de asimetria]

adj 1 No simètric.

2 GEOM Dit de la figura o del cos que no té cap element de simetria.

->asimètricament

■asimètricament

[de asimètric]

adv No simètricament.

->asimptomàtic

■asimptomàtic -a

[de a-* i simptomàtic]

adj Que no presenta símptomes. Una malaltia asimptomàtica.

->asímptota

■asímptota

[del gr. asýmtōtos ‘que no coincideix’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GEOM Recta a la qual s’acosta un punt variable sobre una branca de corba quan el punt s’allunya cap a l’infinit.

->asimptòtic

■asimptòtic -a

[de asímptota]

adj 1 GEOM Relatiu o pertanyent a una asímptota.

2 MAT Dit de la llei, la figura, etc., que s’apropa infinitament a una altra sense coincidir-hi mai.

->asinal

asinal

[del ll. asinalis ‘de l’ase’]

adj Asiní.

->asinapsi

asinapsi

[de a-* i sinapsi ‘connexió’]

f GEN Absència parcial o total d’homologia cromosòmica durant la profase de la meiosi.

->asinartet

asinartet -a

[del gr. asynártētos ‘de dues parts heterogènies’, der. negatiu de synartáō]

1 adj Sense connexió.

2 POÈTICA 1 adj Dit del vers que té ritmes diferents en els seus dos membres, o del dístic que té ritmes diferents en tots dos versos.

2 m Vers asinartet.

->asíncron

■asíncron -a

[de a-¹ i el gr. sýgkhronos ‘contemporani’]

adj 1 No simultani. Màquina asíncrona.

2 INFORM Dit del funcionament d’una màquina el procés operatiu de la qual s’engega no per coordinació amb una base de temps, sinó com a conseqüència de la presència d’un senyal determinat.

->asincronia

■asincronia

Part. sil.: a_sin_cro_ni_a

[de asíncron]

f 1 Qualitat d’asincrònic.

2 GEN Absència de simultaneïtat en la duplicació de les dues cadenes de l’ADN, ja que un cromosoma es duplica abans o després que el seu homòleg.

->asincrònic

asincrònic -a

[de asincronia]

adj Relatiu o pertanyent a l’asincronisme.

->asincronisme

■asincronisme

[de asincrònic]

m 1 Qualitat d’asíncron.

2 CIN Trencament de la correspondència lògica de les imatges amb els sons que les acompanyen.

->asincronosi

asincronosi

[de a-* i síncron]

f PAT Trastorn metabòlic, o biològic en general, causat per un desfasament horari.

->asíndesi

■asíndesi

[de a-* i el gr. sýndesis ‘unió, lligam’]

f 1 GEN Absència total o parcial d’homologia cromosòmica en híbrids interespecífics, ja que llurs genomes són distints.

2 PSIQ Trastorn psíquic consistent en la incapacitat de connectar pensaments aïllats en un tot coherent.

->asindètic

■asindètic -a

[de a-* i el gr. syndetikós ‘copulatiu’]

adj LING 1 Que usa l’asíndeton.

2 No unit per conjuncions.

->asíndeton

■asíndeton

[de a-* i el gr. sýndetos ‘unit’]

m LING Supressió de les còpules o dels elements d’unió que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos termes o més: Rèiem, discutíem, parlàvem.

->asinergia

■asinergia

[de a-* i el gr. synergía ‘cooperació’]

f PAT Incapacitat d’integrar i d’executar simultàniament els diversos moviments que constitueixen un acte.

->asingàmia

asingàmia

Part. sil.: a_sin_gà_mi_a

[de a-* i el gr. syggamía ‘matrimoni’]

f BOT Incapacitat de dues espècies o de dos individus d’acomplir l’acte de la fecundació a causa de florir en èpoques distintes.

->asiní

■asiní -ina

[del ll. asininus, -a, -um ‘de l’ase’; 1a FONT: 1405]

adj Relatiu o pertanyent a l’ase 1.

->asintàctic

■asintàctic -a

[de sintàctic]

adj No sintàctic, mancat de sintaxi.

->asísmic

asísmic -a

[de a-* i sísmic]

adj GEOG Dit dels punts o les àrees de la Terra on no es produeixen terratrèmols.

->asismisme

asismisme

[de asísmic]

m GEOG Absència de fenòmens sísmics.

->asístole

■asístole

[de a-* i sístole]

f PAT Afebliment o cessació del poder contràctil del cor.

->asistòlia

■asistòlia

Part. sil.: a_sis_tò_li_a

[de asístole]

f PAT 1 Conjunt de fenòmens causats per la insuficiència cardíaca i pels trastorns subsegüents de la circulació.

2 p ext Hiposistòlia greu.

->asistòlic

■asistòlic -a

[de asístole]

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’asistòlia.

->asma

■asma

[del ll. asthma i aquest del gr. ãsthma, ásthmatos ‘panteix, asma, ofec’; 1a FONT: c. 1460]

f 1 PAT Nom de diverses malalties respiratòries causades per la contracció espasmòdica dels músculs bronquials, que provoquen accessos de dispnea, tos, raneres, opressió pectoral, etc.

2 VETER Malaltia respiratòria que pot afectar diverses espècies d’animals, anomenada també emfisema pulmonar.

->asmat

■asmat -ada

[de asma]

adj Sense alè a causa de cansament, sorpresa o esglai.

->asmàtic

■asmàtic -a

[de asma; 1a FONT: 1696, DLac.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’asma.

2 m i f Que pateix d’asma.

->asmoneu

asmoneu -ea

Part. sil.: as_mo_neu

[del gr. Asamōnaĩos, sobrenom de Simó, pare dels Macabeus de la Bíblia]

1 m i f Membre d’una família sacerdotal israelita que governà a Israel fins a la conquesta dels romans.

2 adj Relatiu o pertanyent als asmoneus.

->Asn

Asn

símb BIOQ asparagina.

->asocial

■asocial

Part. sil.: a_so_ci_al

[de a-* i social]

adj i m i f 1 Mancat de sentit social.

2 Que rebutja les formes de vida de la societat.

->asòmat

■asòmat -a

[del ll. asomătos, i aquest, del gr. asṓmatos, íd.]

adj Incorpori, immaterial.

->asomatognòsia

asomatognòsia

Part. sil.: a_so_ma_tog_nò_si_a

[de a-*, somato- i -gnòsia]

f PAT Pèrdua de la consciència d’una part o de la totalitat del cos propi.

->asomia

asomia

Part. sil.: a_so_mi_a

[der. de a-* i el gr. sõma ‘cos’]

f GEN Aberració cromosòmica que consisteix en la pèrdua dels dos cromosomes d’una parella d’homòlegs.

->Asp

Asp

símb BIOQ àcid aspàrtic.

->aspa

■aspa

[de aspi; 1a FONT: 1331]

f 1 Conjunt de dos pals o més, de dues barres o més, etc., que s’encreuen per llurs zones centrals.

2 1 Conjunt de les quatre antenes d’un molí de vent i, en general, de quatre barres o més disposades en aspa, com les de l’argue, etc., que serveixen per a fer moure l’aparell.

2 Cadascuna d’aquestes antenes, d’aquestes barres, etc.

3 MAR 1 Tires pelfudes en forma d’aspa que, quan fa mal temps, són col·locades encreuades des de la verga del trinquet fins a les murades del castell per a fixar la vela.

2 En les veles quadrades, reforç de lona situat en cadascun dels punys i en direcció al centre de la vela.

4 MIN Punt d’intersecció de dues vetes de mineral.

->asparagina

■asparagina

[del ll. asparăgus ‘espàrrec’ i -ina**]

f BIOQ [símb: Asn] Aminoàcid natural que intervé en el metabolisme del nitrogen en els vegetals.

->asparaginasa

asparaginasa

[de asparagina i -asa]

f BIOQ Enzim que catalitza la hidròlisi de la L-asparagina en L-aspartat i amoníac.

->aspàrtic

■aspàrtic -a

[de aspar(agina) i -ic**]

adj BIOQ 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid aspàrtic o a les sals o èsters d’aquest àcid.

2 àcid aspàrtic [símb: Asp] Aminoàcid natural que ocorre en animals i vegetals, especialment en la canya de sucre i en les melasses del sucre de bleda-rave, obtingut industrialment per hidròlisi de l’asparagina.

->aspat

■aspat -ada

Hom.: espat

[de aspa]

adj En forma d’aspa.

->aspectant

■aspectant

Cp. expectant

[del ll. aspectans, -ntis, participi pres. de aspectare ‘mirar atentament’]

adj Mirant l’un a l’altre.

->aspecte

■aspecte

[del ll. aspectus, -us ‘acció de mirar’, ‘aspecte, presència’, der. de aspicĕre ‘mirar’; 1a FONT: 1510]

m 1 Manera de presentar-se o d’aparèixer, algú o alguna cosa, als ulls, a l’esperit. El dia oferia un aspecte magnífic. La multiplicitat d’aspectes d’aquella qüestió.

2 ASTR Nom genèric de les diferents situacions dels planetes respecte a la Terra i al Sol.

3 BOT Conjunt de caràcters que presenten una planta o una comunitat determinada, corresponent a cada etapa de la seva vida al llarg de l’any.

4 GRAM Categoria verbal que afecta pròpiament les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències. Aspecte duratiu, imperfectiu, perfectiu, puntual.

5 en aquest aspecte loc adv Sobre aquest punt, amb relació a aquest assumpte.

->aspectiu

■aspectiu -iva

Part. sil.: as_pec_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. aspectus, -a, -um, participi de aspicĕre ‘mirar’]

adj GRAM Aspectual.

->aspectual

■aspectual

Part. sil.: as_pec_tu_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. aspectus i el sufix -al]

adj GRAM Relatiu o pertanyent a l’aspecte.

->aspectuar

■aspectuar

Part. sil.: as_pec_tu_ar

[formació culta analògica sobre la base del ll. aspectus i el sufix -ar]

v tr GRAM Dotar d’aspecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aspectuar

GERUNDI: aspectuant

PARTICIPI: aspectuat, aspectuada, aspectuats, aspectuades

INDICATIU PRESENT: aspectuo, aspectues, aspectua, aspectuem, aspectueu, aspectuen

INDICATIU IMPERFET: aspectuava, aspectuaves, aspectuava, aspectuàvem, aspectuàveu, aspectuaven

INDICATIU PASSAT: aspectuí, aspectuares, aspectuà, aspectuàrem, aspectuàreu, aspectuaren

INDICATIU FUTUR: aspectuaré, aspectuaràs, aspectuarà, aspectuarem, aspectuareu, aspectuaran

INDICATIU CONDICIONAL: aspectuaria, aspectuaries, aspectuaria, aspectuaríem, aspectuaríeu, aspectuarien

SUBJUNTIU PRESENT: aspectuï, aspectuïs, aspectuï, aspectuem, aspectueu, aspectuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aspectués, aspectuessis, aspectués, aspectuéssim, aspectuéssiu, aspectuessin

IMPERATIU: aspectua, aspectuï, aspectuem, aspectueu, aspectuïn

->asperges

■asperges

[del ll. ecl. asperges, 2a pers. del sing. del futur d’indic. del verb aspergere, der. de spargere ‘aspergir’, inici d’una antífona litúrgica al moment d’aspergir l’altar]

m pl 1 LITÚRG 1 Antífona que comença amb la frase llatina asperges me.

2 Aspersió de l’aigua beneita. Fer els asperges.

3 Instrument amb què és feta l’aspersió de l’aigua beneita; salpasser.

2 col·loq Corredisses d’una munió que es dispersa. Hi va haver uns asperges!

->aspergil

■aspergil

[del ll. cient. aspergillum, íd., der. de aspergere ‘aspergir’]

m 1 BOT Gènere de floridures de la classe dels ascomicets (Aspergillus sp), de conidiòfors d’extrem globulós, cobert de fiàlids.

2 ZOOL Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de la subclasse dels eulamel·libranquis (Aspergillum sp), de conquilla allargada en forma de tub, propi dels mars càlids.

->aspergil·losi

■aspergil·losi

[de aspergil i -osi]

f PAT i VETER Micosi produïda pel fong Aspergillus fumigatus, que afecta ocells i mamífers.

->aspergir

■aspergir

Hom.: espargir

[del ll. aspergĕre, íd.]

v tr 1 Ruixar mitjançant un aspersor. Abans de començar el partit, aspergeixen bé la gespa.

2 LITÚRG Ruixar amb aigua beneita, fer els asperges.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aspergir

GERUNDI: aspergint

PARTICIPI: aspergit, aspergida, aspergits, aspergides

INDICATIU PRESENT: aspergeixo, aspergeixes, aspergeix, aspergim, aspergiu, aspergeixen

INDICATIU IMPERFET: aspergia, aspergies, aspergia, aspergíem, aspergíeu, aspergien

INDICATIU PASSAT: aspergí, aspergires, aspergí, aspergírem, aspergíreu, aspergiren

INDICATIU FUTUR: aspergiré, aspergiràs, aspergirà, aspergirem, aspergireu, aspergiran

INDICATIU CONDICIONAL: aspergiria, aspergiries, aspergiria, aspergiríem, aspergiríeu, aspergirien

SUBJUNTIU PRESENT: aspergeixi, aspergeixis, aspergeixi, aspergim, aspergiu, aspergeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aspergís, aspergissis, aspergís, aspergíssim, aspergíssiu, aspergissin

IMPERATIU: aspergeix, aspergeixi, aspergim, aspergiu, aspergeixin

->asperitat

■asperitat

Hom.: esperitat

[del ll. asperĭtas, -ātis, íd.]

f Aspresa.

->aspermatisme

■aspermatisme

[der. de a-* i esperma]

m PAT 1 Absència de secreció o emissió seminal.

2 Impotència.

->aspèrmia

■aspèrmia

Part. sil.: as_pèr_mi_a

[de a-* i -spèrmia]

f 1 BOT Manca de llavors.

2 PAT 1 Aspermatisme.

2 Absència de formació o emissió de semen portador d’espermatozoides.

->aspèrmic

aspèrmic -a

[de aspèrmia]

adj BOT Relatiu o pertanyent a l’aspèrmia, afectat d’aspèrmia.

->aspersió

■aspersió

Part. sil.: as_per_si_ó

[del ll. aspersio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de ruixar, d’aspergir.

2 AGR Sistema de regatge que consisteix a distribuir l’aigua en forma de pluja mitjançant els aparells anomenats aspersors.

->aspersor

■aspersor

[forma culta analògica sobre el ll. aspersus, participi de aspergo ‘aspergir’]

m TECNOL Aparell utilitzat en les instal·lacions de regatge per aspersió, que serveix per a escampar, en forma de pluja, l’aigua que li arriba, a una certa pressió.

->aspersori

■aspersori

[del b. ll. aspersorium, íd.]

m LITÚRG Instrument per a aspergir l’aigua beneita; salpasser.

->aspèrul

aspèrul -a

[del b. ll. asperŭlus, dimin. de asper ‘aspre’]

adj BOT Lleugerament aspre.

->aspèrula

aspèrula

[del ll. cient. asperŭla (v. aspèrul)]

f BOT Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les rubiàcies (Asperula sp), de fulles el·líptiques, ovades o linears i flors blaves o blanques.

->asperulós

■asperulós -osa

[de aspèrul]

adj BOT Aspèrul.

->aspi

■aspi

[probablement d’un germ. gòtic *haspa, íd.; la terminació en -i és incerta, potser provinent del dimin. aspiell o del verb aspiar ‘debanar’; 1a FONT: 1380]

m TÈXT 1 Instrument de diverses formes que serveix per a debanar i fer troques.

2 Unitat de longitud, emprada en la filatura de cotó, equivalent a 30 madeixes de 500 canes cadascuna.

3 aspi de prova (o de toc) Aspi petit especialment concebut per a obtenir la quantitat de troquillons que cal penjar al quadrant per a comprovar el número del fil.

->aspiador¹

■aspiador¹

Part. sil.: as_pi_a_dor

[v. aspiador²]

m TÈXT Aspi.

->aspiador²

■aspiador² -a

Part. sil.: as_pi_a_dor

[de aspiar]

m i f Persona que aspia.

->aspiar

■aspiar

Part. sil.: as_pi_ar

Hom.: espiar

[de aspa]

v tr TÈXT Debanar, o fer troques, amb l’aspi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aspiar

GERUNDI: aspiant

PARTICIPI: aspiat, aspiada, aspiats, aspiades

INDICATIU PRESENT: aspio, aspies, aspia, aspiem, aspieu, aspien

INDICATIU IMPERFET: aspiava, aspiaves, aspiava, aspiàvem, aspiàveu, aspiaven

INDICATIU PASSAT: aspií, aspiares, aspià, aspiàrem, aspiàreu, aspiaren

INDICATIU FUTUR: aspiaré, aspiaràs, aspiarà, aspiarem, aspiareu, aspiaran

INDICATIU CONDICIONAL: aspiaria, aspiaries, aspiaria, aspiaríem, aspiaríeu, aspiarien

SUBJUNTIU PRESENT: aspiï, aspiïs, aspiï, aspiem, aspieu, aspiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aspiés, aspiessis, aspiés, aspiéssim, aspiéssiu, aspiessin

IMPERATIU: aspia, aspiï, aspiem, aspieu, aspiïn

->aspiatge

■aspiatge

Part. sil.: as_pi_at_ge

[de aspiar]

m TÈXT Acció, operació, d’aspiar.

->àspid

■àspid

[del ll. aspis, -ĭdis i aquest del gr. aspís, -ídos, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m ZOOL 1 Escurçó pirinenc.

2 Cobra africana.

3 p ext Qualsevol serp verinosa, sobretot les semblants als veritables àspids.

->aspidi

aspidi

[del ll. cient. aspidium, i aquest, del gr. aspídion ‘escut’]

m BOT Gènere de falgueres de la família de les polipodiàcies (Aspidium sp), amb sorus arrodonits sobre les fulles coberts d’un indusi fixat pel centre.

->aspidistra

■aspidistra

[del ll. cient. aspidistra, i aquest, der. del gr. aspís, -ídos ‘escut’]

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les liliàcies (Aspidistra sp), sense tija, de grosses fulles radicals lanceolades i de flors purpúries i sèssils.

->aspídium

aspídium

Part. sil.: as_pí_di_um

[de aspidi]

m BOT Aspidi.

->aspido-

■aspido-

Forma prefixada del mot grec aspís, -ídos, que significa ‘escut’. Ex.: aspidobranquiats, aspidocèfals.

->aspidoquirots

aspidoquirots

[del ll. cient. aspidochirotes, i aquest, del gr. aspís, -ídos ‘escut’ i kheír, kheirós ‘mà’]

m ZOOL 1 pl Ordre d’equinoderms que reuneix les espècies de la classe dels holoturioïdeus més grosses i comunes als fons litorals mediterranis.

2 sing Equinoderm de l’ordre dels aspidoquirots.

->aspidospòndils

aspidospòndils

[de aspido- i -spòndil]

m ZOOL 1 pl Subclasse d’amfibis que inclou els anurs actuals i alguns dels seus parents extingits i la gran majoria d’amfibis del paleozoic.

2 sing Amfibi de la subclasse dels aspidospòndils.

->aspidozooide

aspidozooide

Part. sil.: as_pi_do_zo_oi_de

[de aspido- i zooide]

m ZOOL Pòlip especialitzat sovint present en els cormidis de les colònies dels sifonòfors.

->aspiell

■aspiell

Part. sil.: as_pi_ell

Hom.: espiell

[de aspa]

m TÈXT Espècie de debanadora.

->aspiració

■aspiració

Part. sil.: as_pi_ra_ci_ó

Hom.: espiració

[del ll. aspiratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 1 Acció d’aspirar;

2 l’efecte. Té aspiracions elevades.

2 CIR Evacuació mitjançant l’aspirador de secrecions normals o patològiques, especialment de l’arbre bronquial.

3 FON Característica fonamental d’alguns fonemes, que consisteix en un buf localitzat al vel del paladar, l’úvula, la faringe o la laringe.

4 HIDR Acció d’aspirar un líquid, cap a l’interior de la cambra d’una bomba, per l’efecte de succió que provoca el gir d’un rodet o el desplaçament mecànic de pistons, engranatges, pales, etc.

5 MOT 1 En els motors tèrmics alternatius, acció d’aspirar l’aire (motor dièsel) o la mescla combustible (motor d’explosió), cap a l’interior del cilindre, per l’efecte de succió que provoquen les embolades dels pistons.

2 En els motors tèrmics rotatius (turbines), acció d’aspirar l’aire, cap a l’interior de la cambra del compressor, per l’efecte de succió que provoca la girada del rotor.

3 Conjunt de tubs, conductes, col·lectors, etc., que canalitzen l’aire o la mescla combustible cap a l’interior dels cilindres d’un motor o la cambra de compressió d’una turbina.

4 Admissió 3.

6 PAT Penetració en l’arbre bronquial i en els pulmons de cossos estranys aspirats de l’exterior o de l’interior de l’organisme.

->aspirador

■aspirador -a

[de aspirar]

1 adj 1 Que aspira.

2 màquina aspiradora TÈXT Succionadora.

2 m 1 Qualsevol aparell per a produir moviment de gasos o de líquids per aspiració, com una bomba, un extractor, etc.

2 CIR Aparell utilitzat en el drenatge de les vies respiratòries i del tub digestiu.

3 HIDR Conducte que enllaça la boca d’una bomba o d’una turbina amb la massa líquida situada al nivell més baix.

4 INDÚST Aparell emprat per a l’extracció de fums i de gasos.

3 f ELECTROD Màquina per a la neteja domèstica que treu la pols per aspiració.

->aspirant

■aspirant

Hom.: espirant

[del ll. aspirans, -ntis, participi pres. de aspirare ‘aspirar’]

1 adj Que aspira. Bomba aspirant.

2 m i f Persona que aspira a un càrrec, a un títol, a una dignitat, etc. Les aspirants a la plaça de secretària.

3 adj i m i f ESPORT Dit de l’esportista o de l’equip esportiu que competeix amb el campió de la seva especialitat per tal d’arrabassar-li el títol.

->aspirar

■aspirar

Hom.: espirar

[del ll. aspirare, íd.; 1a FONT: c. 1460]

v 1 intr Portar, algú, el seu desig a l’obtenció d’alguna cosa. Aspirar al premi Sant Jordi.

2 tr Atreure als pulmons (l’aire exterior, un gas, una substància difosa en l’aire). Aspirar el fum del cigar. Aspirar un perfum.

3 tr Pronunciar amb un soroll gutural produït per l’expulsió de l’aire a través de la glotis oberta. L’alemany aspira les oclusives sordes. Una “h" aspirada.

4 tr TECNOL Desplaçar un fluid mitjançant la depressió creada per una bomba, un aspirador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aspirar

GERUNDI: aspirant

PARTICIPI: aspirat, aspirada, aspirats, aspirades

INDICATIU PRESENT: aspiro, aspires, aspira, aspirem, aspireu, aspiren

INDICATIU IMPERFET: aspirava, aspiraves, aspirava, aspiràvem, aspiràveu, aspiraven

INDICATIU PASSAT: aspirí, aspirares, aspirà, aspiràrem, aspiràreu, aspiraren

INDICATIU FUTUR: aspiraré, aspiraràs, aspirarà, aspirarem, aspirareu, aspiraran

INDICATIU CONDICIONAL: aspiraria, aspiraries, aspiraria, aspiraríem, aspiraríeu, aspirarien

SUBJUNTIU PRESENT: aspiri, aspiris, aspiri, aspirem, aspireu, aspirin

SUBJUNTIU IMPERFET: aspirés, aspiressis, aspirés, aspiréssim, aspiréssiu, aspiressin

IMPERATIU: aspira, aspiri, aspirem, aspireu, aspirin

->aspirat

aspirat -ada

[de aspirar]

adj Acompanyat d’aspiració o produït per ella. So aspirat.

->aspiratori

■aspiratori -òria

[de aspirar]

adj Relatiu o pertanyent a l’aspiració.

->aspirina

■aspirina

[de l’al. Aspirin, format amb el prefix privatiu gr. a-* i el nom de la Spiraea ulmaria, que conté l’àcid acetilsalicílic, per indicar el medicament fabricat sense aquesta planta; 1a FONT: 1899]

f FARM 1 Nom registrat de l’àcid acetilsalicílic en comprimit, utilitzat com a analgèsic, antipirètic o antireumàtic.

2 p ext i impr Qualsevol analgèsic.

->asplènia

asplènia

Part. sil.: as_plè_ni_a

[de a-* i el gr. splḗn, splēnós ‘melsa’]

f PAT Absència de melsa.

->asplenials

■asplenials

Part. sil.: as_ple_ni_als

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de pteridòfits de la classe dels filicòpsids al qual pertanyen les falgueres mascle i femella, la falzilla i la dauradella, que altres sistemes de classificació inclouen dins l’ordre de les filicals.

2 sing Pteridòfit de l’ordre de les asplenials.

->asprada

■asprada

[de asprar]

f 1 Acció d’asprar;

2 l’efecte.

->asprament

■asprament

[de aspre³; 1a FONT: s. XIV]

adv D’una manera aspra, amb aspresa.

->asprar

■asprar

[de aspre¹; 1a FONT: s. XV]

v tr Posar aspres. Asprar les tomaqueres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asprar

GERUNDI: asprant

PARTICIPI: asprat, asprada, asprats, asprades

INDICATIU PRESENT: aspro, aspres, aspra, asprem, aspreu, aspren

INDICATIU IMPERFET: asprava, aspraves, asprava, aspràvem, aspràveu, aspraven

INDICATIU PASSAT: asprí, asprares, asprà, aspràrem, aspràreu, aspraren

INDICATIU FUTUR: aspraré, aspraràs, asprarà, asprarem, asprareu, aspraran

INDICATIU CONDICIONAL: aspraria, aspraries, aspraria, aspraríem, aspraríeu, asprarien

SUBJUNTIU PRESENT: aspri, aspris, aspri, asprem, aspreu, asprin

SUBJUNTIU IMPERFET: asprés, aspressis, asprés, aspréssim, aspréssiu, aspressin

IMPERATIU: aspra, aspri, asprem, aspreu, asprin

->aspre¹

■aspre¹

[probablement de aspre³, degué sortir de l’ús de pals sense desbastar i, per tant, ‘aspres’; 1a FONT: s. XIV]

m Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres o plantes enfiladisses.

->aspre²

aspre²

[del gr. bizantí áspron, íd., neutre de áspros ‘blanc’, provinent del ll. asper ‘aspre’]

m 1 Moneda d’argent encunyada a Trebisonda pels emperadors de la dinastia Comnè (segles XIII-XV).

2 Moneda d’argent que circulà a Rodes des del segle XIV, encunyada per l’orde de Sant Joan de Jerusalem.

->aspre³

■aspre³ -a

[del ll. asper, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Desplaent al tacte pel fet de tenir la superfície plena de desigualtats. Una paret, un teixit, aspres.

2 adj Que produeix una sensació anàloga en els altres sentits. Una pruna aspra (al paladar). Un so aspre (a l’orella).

3 adj fig Rude, difícil, no suau. Una resposta aspra.

4 adj BOT Escabre.

5 m AGR Camp de secà.

->aspredat

■aspredat

[de aspre³; 1a FONT: 1413]

f Aspresa.

->asprejar

■asprejar

[de aspre³; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Tenir un gust més o menys aspre. Asprejar com una pera verda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asprejar

GERUNDI: asprejant

PARTICIPI: asprejat, asprejada, asprejats, asprejades

INDICATIU PRESENT: asprejo, aspreges, aspreja, aspregem, aspregeu, aspregen

INDICATIU IMPERFET: asprejava, asprejaves, asprejava, asprejàvem, asprejàveu, asprejaven

INDICATIU PASSAT: aspregí, asprejares, asprejà, asprejàrem, asprejàreu, asprejaren

INDICATIU FUTUR: asprejaré, asprejaràs, asprejarà, asprejarem, asprejareu, asprejaran

INDICATIU CONDICIONAL: asprejaria, asprejaries, asprejaria, asprejaríem, asprejaríeu, asprejarien

SUBJUNTIU PRESENT: aspregi, aspregis, aspregi, aspregem, aspregeu, aspregin

SUBJUNTIU IMPERFET: aspregés, aspregessis, aspregés, aspregéssim, aspregéssiu, aspregessin

IMPERATIU: aspreja, aspregi, aspregem, aspregeu, aspregin

->asprella

■asprella

[de aspre³]

f BOT i AGR Nom amb què són conegudes diverses espècies de cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant o d’aigua salabrosa.

->asprellina

■asprellina

[de asprella]

f BOT Asprella.

->aspresa

■aspresa

[de aspre³; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Qualitat d’aspre, aspror.

2 pl Desigualtats d’una superfície que la fan aspra, d’un terreny que fan difícil de caminar-hi. Les aspreses d’una muntanya.

->aspreta

■aspreta

[de aspre³]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les equisetàcies (Equisetum hiemale), de tiges molt aspres i poc ramificades, interiorment buides.

->aspriu

■aspriu -iva

Part. sil.: as_priu

[de aspre³; 1a FONT: s. XIX]

1 adj Aspre, rude, selvàtic. Una sendera molt aspriva. Un animal aspriu.

2 m Terreny inaccessible; precipici.

->asprivesa

■asprivesa

[de aspriu]

f Qualitat d’aspriu.

->asprívol

asprívol -a

[de aspre³]

adj Aspriu.

->asprivor

■asprivor

[de aspriu]

f Qualitat d’aspriu; asprivesa.

->aspror

■aspror

[de aspre³; 1a FONT: 1403]

f Qualitat d’aspre. L’aspror d’un gust, d’una paraula, d’un indret, del tracte d’algú.

->asprós

■asprós -osa

[de aspre³]

adj 1 Que tira a aspre. Un sabor asprós.

2 Abrupte, selvàtic.

->asprositat

■asprositat

[de asprós]

f Qualitat d’asprós.

->asquelmints

asquelmints

[variant de ascohelmints]

m pl ZOOL Ascohelmints.

->asquenazita

■asquenazita

[del nom d’Aixquenaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet, segons el Gènesi 10, 3]

1 adj Relatiu o pertanyent als asquenazites.

2 m i f ETNOL Individu de les famílies jueves alemanyes que des del segle XII es dispersaren vers l’Europa del sud i de l’est i constitueixen la majoria dins el món jueu.

->asquístic

asquístic -a

[der. de a-* i el gr. skhistós ‘partit’]

adj PETROG Dit de la roca filoniana que té la mateixa composició química i mineralògica que la roca que l’enclou.

->assa

assa

f BOT Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Leucojum aestivum), de fulles linears i de flors blanques, pèndules, en forma de campana, a la summitat de la tija.

->-assa

-assa

1 Sufix, del llatí -aceus, -a, de valor augmentatiu. Ex.: marassa (de mare).

2 Sufix, del llatí -aceus, -a, que significa ‘matèria procedent de’, sovint usat amb un to despectiu. Ex.: colomassa, gallinassa, pinassa.

->assabentar

■assabentar

[de saber¹; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Informar, fer sabedor (algú) d’alguna cosa, donar-li’n notícia. Ens van assabentar de la seva mort. Vaig assabentar-lo que s’acabava el termini.

2 pron Informar-se, esdevenir sabedor d’alguna cosa. Es van assabentar que ja no tenien opció de compra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assabentar

GERUNDI: assabentant

PARTICIPI: assabentat, assabentada, assabentats, assabentades

INDICATIU PRESENT: assabento, assabentes, assabenta, assabentem, assabenteu, assabenten

INDICATIU IMPERFET: assabentava, assabentaves, assabentava, assabentàvem, assabentàveu, assabentaven

INDICATIU PASSAT: assabentí, assabentares, assabentà, assabentàrem, assabentàreu, assabentaren

INDICATIU FUTUR: assabentaré, assabentaràs, assabentarà, assabentarem, assabentareu, assabentaran

INDICATIU CONDICIONAL: assabentaria, assabentaries, assabentaria, assabentaríem, assabentaríeu, assabentarien

SUBJUNTIU PRESENT: assabenti, assabentis, assabenti, assabentem, assabenteu, assabentin

SUBJUNTIU IMPERFET: assabentés, assabentessis, assabentés, assabentéssim, assabentéssiu, assabentessin

IMPERATIU: assabenta, assabenti, assabentem, assabenteu, assabentin

->assaboriment

■assaboriment

[de assaborir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció d’assaborir.

->assaborir

■assaborir

[de sabor; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Gustar lentament (un menjar, una beguda), per sentir-ne bé el sabor.

2 fig Assaborir la bellesa d’un paisatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assaborir

GERUNDI: assaborint

PARTICIPI: assaborit, assaborida, assaborits, assaborides

INDICATIU PRESENT: assaboreixo, assaboreixes, assaboreix, assaborim, assaboriu, assaboreixen

INDICATIU IMPERFET: assaboria, assabories, assaboria, assaboríem, assaboríeu, assaborien

INDICATIU PASSAT: assaborí, assaborires, assaborí, assaborírem, assaboríreu, assaboriren

INDICATIU FUTUR: assaboriré, assaboriràs, assaborirà, assaborirem, assaborireu, assaboriran

INDICATIU CONDICIONAL: assaboriria, assaboriries, assaboriria, assaboriríem, assaboriríeu, assaboririen

SUBJUNTIU PRESENT: assaboreixi, assaboreixis, assaboreixi, assaborim, assaboriu, assaboreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: assaborís, assaborissis, assaborís, assaboríssim, assaboríssiu, assaborissin

IMPERATIU: assaboreix, assaboreixi, assaborim, assaboriu, assaboreixin

->assaciar

■assaciar

Part. sil.: as_sa_ci_ar

[deriv. de saciar, sota la influència de l’ant. assats ‘prou, bastant’]

v tr Saciar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assaciar

GERUNDI: assaciant

PARTICIPI: assaciat, assaciada, assaciats, assaciades

INDICATIU PRESENT: assacio, assacies, assacia, assaciem, assacieu, assacien

INDICATIU IMPERFET: assaciava, assaciaves, assaciava, assaciàvem, assaciàveu, assaciaven

INDICATIU PASSAT: assacií, assaciares, assacià, assaciàrem, assaciàreu, assaciaren

INDICATIU FUTUR: assaciaré, assaciaràs, assaciarà, assaciarem, assaciareu, assaciaran

INDICATIU CONDICIONAL: assaciaria, assaciaries, assaciaria, assaciaríem, assaciaríeu, assaciarien

SUBJUNTIU PRESENT: assaciï, assaciïs, assaciï, assaciem, assacieu, assaciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: assaciés, assaciessis, assaciés, assaciéssim, assaciéssiu, assaciessin

IMPERATIU: assacia, assaciï, assaciem, assacieu, assaciïn

->assacú

assacú

[del port. assacú, i aquest, del tupí]

[pl -ús] m FUST Fusta de l’hura, de l’Amèrica tropical, blanca i tova, emprada en fusteria.

->assadollar

■assadollar

[de sadollar]

v tr Sadollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assadollar

GERUNDI: assadollant

PARTICIPI: assadollat, assadollada, assadollats, assadollades

INDICATIU PRESENT: assadollo, assadolles, assadolla, assadollem, assadolleu, assadollen

INDICATIU IMPERFET: assadollava, assadollaves, assadollava, assadollàvem, assadollàveu, assadollaven

INDICATIU PASSAT: assadollí, assadollares, assadollà, assadollàrem, assadollàreu, assadollaren

INDICATIU FUTUR: assadollaré, assadollaràs, assadollarà, assadollarem, assadollareu, assadollaran

INDICATIU CONDICIONAL: assadollaria, assadollaries, assadollaria, assadollaríem, assadollaríeu, assadollarien

SUBJUNTIU PRESENT: assadolli, assadollis, assadolli, assadollem, assadolleu, assadollin

SUBJUNTIU IMPERFET: assadollés, assadollessis, assadollés, assadolléssim, assadolléssiu, assadollessin

IMPERATIU: assadolla, assadolli, assadollem, assadolleu, assadollin

->assafètida

■assafètida

[variant de asafètida]

f BOT Asafètida.

->assagetador

■assagetador -a

[de assagetar]

adj Que assageta.

->assagetar

■assagetar

[de sageta]

v tr 1 Llançar sagetes (a algú).

2 Ferir o matar amb sagetes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assagetar

GERUNDI: assagetant

PARTICIPI: assagetat, assagetada, assagetats, assagetades

INDICATIU PRESENT: assageto, assagetes, assageta, assagetem, assageteu, assageten

INDICATIU IMPERFET: assagetava, assagetaves, assagetava, assagetàvem, assagetàveu, assagetaven

INDICATIU PASSAT: assagetí, assagetares, assagetà, assagetàrem, assagetàreu, assagetaren

INDICATIU FUTUR: assagetaré, assagetaràs, assagetarà, assagetarem, assagetareu, assagetaran

INDICATIU CONDICIONAL: assagetaria, assagetaries, assagetaria, assagetaríem, assagetaríeu, assagetarien

SUBJUNTIU PRESENT: assageti, assagetis, assageti, assagetem, assageteu, assagetin

SUBJUNTIU IMPERFET: assagetés, assagetessis, assagetés, assagetéssim, assagetéssiu, assagetessin

IMPERATIU: assageta, assageti, assagetem, assageteu, assagetin

->assagetat

assagetat -ada

[de assagetar]

adj HERÀLD Dit de la figura amb una sageta clavada.

->assagista

■assagista

[de assaig]

m i f LIT Autor d’assaigs.

->assagístic

■assagístic -a

[de assaig]

LIT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’assaig 4 o a l’assagística. Gènere assagístic. Obra assagística.

2 f Gènere literari de l’assaig 4.

->assaig

■assaig

Part. sil.: as_saig

[del ll. td. exagium ‘acte de pesar’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Operació de prova per a veure si una cosa respon al seu objecte, a la seva destinació. Fer l’assaig d’un mecanisme. Fer l’assaig d’un dissolvent.

2 assaig biològic BIOL i FISIOL Bioassaig.

2 1 Representació, execució, d’una obra teatral, d’un concert, etc., abans de representar-la, d’executar-lo, en públic; prova.

2 assaig general Assaig que hom fa just abans de l’estrena d’una obra o d’un espectacle, en el qual es reprodueixen al màxim les condicions de la representció en públic.

3 ESPORT En el rugbi, jugada consistent a posar la pilota en terra darrere la línia d’assaig de l’equip contrari, amb la qual hom obté cinc punts.

4 LIT 1 Gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure els problemes més diversos.

2 Obra d’aquest gènere.

5 QUÍM ANAL Anàlisi qualitativa simple, feta per mitjà de reaccions i de tècniques simples i breus.

6 TECNOL Cadascuna de les experiències a què és sotmès un material per tal de valorar-ne objectivament la idoneïtat per a les condicions de treball que haurà de resistir.

->assaïnament

assaïnament

Part. sil.: as_sa_ï_na_ment

[de assaïnar]

m Aïnada.

->assaïnar

■assaïnar

Part. sil.: as_sa_ï_nar

[modificació de aïnar potser per influx de l’ús pronominal: el cavall s’aïna, d’on saïnar, assaïnar (cf. aïnar, eguinar, renillar); 1a FONT: s. XIX]

v intr Aïnar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assaïnar

GERUNDI: assaïnant

PARTICIPI: assaïnat, assaïnada, assaïnats, assaïnades

INDICATIU PRESENT: assaïno, assaïnes, assaïna, assaïnem, assaïneu, assaïnen

INDICATIU IMPERFET: assaïnava, assaïnaves, assaïnava, assaïnàvem, assaïnàveu, assaïnaven

INDICATIU PASSAT: assaïní, assaïnares, assaïnà, assaïnàrem, assaïnàreu, assaïnaren

INDICATIU FUTUR: assaïnaré, assaïnaràs, assaïnarà, assaïnarem, assaïnareu, assaïnaran

INDICATIU CONDICIONAL: assaïnaria, assaïnaries, assaïnaria, assaïnaríem, assaïnaríeu, assaïnarien

SUBJUNTIU PRESENT: assaïni, assaïnis, assaïni, assaïnem, assaïneu, assaïnin

SUBJUNTIU IMPERFET: assaïnés, assaïnessis, assaïnés, assaïnéssim, assaïnéssiu, assaïnessin

IMPERATIU: assaïna, assaïni, assaïnem, assaïneu, assaïnin

->assaïnet

■assaïnet

Part. sil.: as_sa_ï_net

[de assaïnar]

m Aïnada.

->assajador

■assajador -a

[de assajar]

1 adj Que assaja.

2 m dial Emprovador.

3 m i f QUÍM Persona que té per ofici d’assajar metalls preciosos, monedes o diversos aliatges metàl·lics per a determinar-ne la llei.

->assajament

■assajament

[de assajar]

m Acció d’assajar, assaig.

->assajar

■assajar

[de assaig]

v tr 1 Posar en assaig (alguna cosa). Assajar un prototip.

2 Fer l’assaig (d’una obra teatral, un concert, etc.). Les dues actrius van assajar el text tota la tarda.

3 Provar, intentar. Assajà d’entrar pel celobert.

4 dial Emprovar.

5 TECNOL Sotmetre un material a assaig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assajar

GERUNDI: assajant

PARTICIPI: assajat, assajada, assajats, assajades

INDICATIU PRESENT: assajo, assages, assaja, assagem, assageu, assagen

INDICATIU IMPERFET: assajava, assajaves, assajava, assajàvem, assajàveu, assajaven

INDICATIU PASSAT: assagí, assajares, assajà, assajàrem, assajàreu, assajaren

INDICATIU FUTUR: assajaré, assajaràs, assajarà, assajarem, assajareu, assajaran

INDICATIU CONDICIONAL: assajaria, assajaries, assajaria, assajaríem, assajaríeu, assajarien

SUBJUNTIU PRESENT: assagi, assagis, assagi, assagem, assageu, assagin

SUBJUNTIU IMPERFET: assagés, assagessis, assagés, assagéssim, assagéssiu, assagessin

IMPERATIU: assaja, assagi, assagem, assageu, assagin

->assalariament

■assalariament

Part. sil.: as_sa_la_ri_a_ment

[de assalariar]

m 1 Acció d’assalariar;

2 l’efecte.

->assalariar

■assalariar

Part. sil.: as_sa_la_ri_ar

[de salari; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Assenyalar un salari (a algú). Volien assalariar tots els treballadors abans de final d’any.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assalariar

GERUNDI: assalariant

PARTICIPI: assalariat, assalariada, assalariats, assalariades

INDICATIU PRESENT: assalario, assalaries, assalaria, assalariem, assalarieu, assalarien

INDICATIU IMPERFET: assalariava, assalariaves, assalariava, assalariàvem, assalariàveu, assalariaven

INDICATIU PASSAT: assalarií, assalariares, assalarià, assalariàrem, assalariàreu, assalariaren

INDICATIU FUTUR: assalariaré, assalariaràs, assalariarà, assalariarem, assalariareu, assalariaran

INDICATIU CONDICIONAL: assalariaria, assalariaries, assalariaria, assalariaríem, assalariaríeu, assalariarien

SUBJUNTIU PRESENT: assalariï, assalariïs, assalariï, assalariem, assalarieu, assalariïn

SUBJUNTIU IMPERFET: assalariés, assalariessis, assalariés, assalariéssim, assalariéssiu, assalariessin

IMPERATIU: assalaria, assalariï, assalariem, assalarieu, assalariïn

->assalariat

■assalariat -ada

Part. sil.: as_sa_la_ri_at

[de assalariar]

1 adj Dit de la persona que presta la seva força de treball en canvi d’un salari.

2 m i f SOCIOL i DR TREB Persona que treballa per compte de patrons privats o públics, dels quals rep un salari en canvi de la seva força de treball.

->assalat

■assalat -ada

[de sal]

adj Fornit de sal a bastament, dit especialment del bestiar. Quan el ramat va ben assalat, el pèl li lluu.

->assalinat

assalinat

[de sal]

m ADOB Tara o defecte de la pell a la cara de la flor.

->assalt

■assalt

[format del verb ant. assalir ‘atacar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’assaltar.

2 ESPORT En boxa, represa.

3 ESPORT En esgrima, escomesa que hom fa avançant alhora el peu dret i l’arma.

4 JOCS Joc d’estratègia que hom juga sobre un tauler en forma de creu grega en què hi ha marcades unes línies paral·leles, les perpendiculars corresponents i algunes diagonals, i en què un jugador amb un nombre major de fitxes intenta blocar els moviments de les fitxes de l’altre, les quals poden matar les peces contràries saltant-les.

5 TÀCT Fase resolutiva de l’atac en la qual les tropes més avançades es precipiten sobre les posicions enemigues.

->assaltador

■assaltador -a

[de assaltar]

m i f Persona que assalta. Assaltador de camins.

->assaltament

■assaltament

[de assaltar]

m Acció d’assaltar; assalt.

->assaltant

■assaltant

[de assaltar]

adj i m i f Que assalta.

->assaltar

■assaltar

[de assalt; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Escometre, atacar, bruscament (especialment una fortalesa, un vaixell, etc.), per apoderar-se’n. Assaltar un banc.

2 Envair impetuosament, a viva força. El públic de les grades assaltà la tribuna en començar a ploure.

3 fig Sobrevenir (a algú) sobtosament un pensament, una idea, un dubte, etc., la mort, una malaltia. A última hora em va assaltar el dubte i m’hi vaig repensar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assaltar

GERUNDI: assaltant

PARTICIPI: assaltat, assaltada, assaltats, assaltades

INDICATIU PRESENT: assalto, assaltes, assalta, assaltem, assalteu, assalten

INDICATIU IMPERFET: assaltava, assaltaves, assaltava, assaltàvem, assaltàveu, assaltaven

INDICATIU PASSAT: assaltí, assaltares, assaltà, assaltàrem, assaltàreu, assaltaren

INDICATIU FUTUR: assaltaré, assaltaràs, assaltarà, assaltarem, assaltareu, assaltaran

INDICATIU CONDICIONAL: assaltaria, assaltaries, assaltaria, assaltaríem, assaltaríeu, assaltarien

SUBJUNTIU PRESENT: assalti, assaltis, assalti, assaltem, assalteu, assaltin

SUBJUNTIU IMPERFET: assaltés, assaltessis, assaltés, assaltéssim, assaltéssiu, assaltessin

IMPERATIU: assalta, assalti, assaltem, assalteu, assaltin

->assamarrar

■assamarrar

[de samarra; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Apallissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assamarrar

GERUNDI: assamarrant

PARTICIPI: assamarrat, assamarrada, assamarrats, assamarrades

INDICATIU PRESENT: assamarro, assamarres, assamarra, assamarrem, assamarreu, assamarren

INDICATIU IMPERFET: assamarrava, assamarraves, assamarrava, assamarràvem, assamarràveu, assamarraven

INDICATIU PASSAT: assamarrí, assamarrares, assamarrà, assamarràrem, assamarràreu, assamarraren

INDICATIU FUTUR: assamarraré, assamarraràs, assamarrarà, assamarrarem, assamarrareu, assamarraran

INDICATIU CONDICIONAL: assamarraria, assamarraries, assamarraria, assamarraríem, assamarraríeu, assamarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: assamarri, assamarris, assamarri, assamarrem, assamarreu, assamarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: assamarrés, assamarressis, assamarrés, assamarréssim, assamarréssiu, assamarressin

IMPERATIU: assamarra, assamarri, assamarrem, assamarreu, assamarrin

->assamès

assamès -esa

1 adj i m i f De l’Assam (estat federat de la Unió Índia) o de l’assamès (llengua).

2 m LING Llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada a l’Assam.

->assaonador

■assaonador -a

Part. sil.: as_sa_o_na_dor

[de assaonar; 1a FONT: s. XIV]

m i f Persona que assaona les pells o els cuirs.

->assaonament

■assaonament

Part. sil.: as_sa_o_na_ment

[de assaonar; 1a FONT: s. XVI]

m 1 Acció d’assaonar;

2 l’efecte.

->assaonar

■assaonar

Part. sil.: as_sa_o_nar

[de saó; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Posar (alguna cosa) al punt que ha de tenir, fer madurar. El sol assaona els melons.

2 pron Agafar quelcom el punt que ha de tenir; madurar. Assaonar-se les figues a les golfes.

3 tr Fer saborós (el menjar) mitjançant ingredients culinaris. Assaonar la carn amb espècies.

4 tr ADOB Efectuar totes les operacions d’acabament de pells o de cuirs adobats.

5 assaonar la terra (o un camp) Adobar-los.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assaonar

GERUNDI: assaonant

PARTICIPI: assaonat, assaonada, assaonats, assaonades

INDICATIU PRESENT: assaono, assaones, assaona, assaonem, assaoneu, assaonen

INDICATIU IMPERFET: assaonava, assaonaves, assaonava, assaonàvem, assaonàveu, assaonaven

INDICATIU PASSAT: assaoní, assaonares, assaonà, assaonàrem, assaonàreu, assaonaren

INDICATIU FUTUR: assaonaré, assaonaràs, assaonarà, assaonarem, assaonareu, assaonaran

INDICATIU CONDICIONAL: assaonaria, assaonaries, assaonaria, assaonaríem, assaonaríeu, assaonarien

SUBJUNTIU PRESENT: assaoni, assaonis, assaoni, assaonem, assaoneu, assaonin

SUBJUNTIU IMPERFET: assaonés, assaonessis, assaonés, assaonéssim, assaonéssiu, assaonessin

IMPERATIU: assaona, assaoni, assaonem, assaoneu, assaonin

->assaonat

assaonat -ada

Part. sil.: as_sa_o_nat

[de assaonar]

adj 1 Madur, arribat a plenitud.

2 AGR Dit del sòl o de la terra que té saó suficient per a poder-hi sembrar i esperar una normal germinació de les llavors.

3 SUR Dit del suro fet.

4 ocells assaonats Ocells a punt de saltar del niu.

->assaplanar

■assaplanar

[de saplà]

v tr Aplanar formant un saplà. Assaplanar la garriga per a fer-hi un jardí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assaplanar

GERUNDI: assaplanant

PARTICIPI: assaplanat, assaplanada, assaplanats, assaplanades

INDICATIU PRESENT: assaplano, assaplanes, assaplana, assaplanem, assaplaneu, assaplanen

INDICATIU IMPERFET: assaplanava, assaplanaves, assaplanava, assaplanàvem, assaplanàveu, assaplanaven

INDICATIU PASSAT: assaplaní, assaplanares, assaplanà, assaplanàrem, assaplanàreu, assaplanaren

INDICATIU FUTUR: assaplanaré, assaplanaràs, assaplanarà, assaplanarem, assaplanareu, assaplanaran

INDICATIU CONDICIONAL: assaplanaria, assaplanaries, assaplanaria, assaplanaríem, assaplanaríeu, assaplanarien

SUBJUNTIU PRESENT: assaplani, assaplanis, assaplani, assaplanem, assaplaneu, assaplanin

SUBJUNTIU IMPERFET: assaplanés, assaplanessis, assaplanés, assaplanéssim, assaplanéssiu, assaplanessin

IMPERATIU: assaplana, assaplani, assaplanem, assaplaneu, assaplanin

->assaplanat

■assaplanat -ada

[de assaplanar]

adj Que forma un saplà.

->assarb

assarb

[de l’àr. hispànic as-sarb, àr. sárab ‘canal’]

f dial AGR Séquia que recull les aigües sobreres de regar i les de filtració.

->assarjat

■assarjat -ada

[de sarja]

adj TÈXT 1 Dit dels teixits que tenen el lligat de sarja o qualsevol dels seus derivats.

2 Dit dels teixits que tenen l’aspecte de la sarja.

->assarronar

■assarronar

[de sarró¹]

v tr Pegar, apallissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assarronar

GERUNDI: assarronant

PARTICIPI: assarronat, assarronada, assarronats, assarronades

INDICATIU PRESENT: assarrono, assarrones, assarrona, assarronem, assarroneu, assarronen

INDICATIU IMPERFET: assarronava, assarronaves, assarronava, assarronàvem, assarronàveu, assarronaven

INDICATIU PASSAT: assarroní, assarronares, assarronà, assarronàrem, assarronàreu, assarronaren

INDICATIU FUTUR: assarronaré, assarronaràs, assarronarà, assarronarem, assarronareu, assarronaran

INDICATIU CONDICIONAL: assarronaria, assarronaries, assarronaria, assarronaríem, assarronaríeu, assarronarien

SUBJUNTIU PRESENT: assarroni, assarronis, assarroni, assarronem, assarroneu, assarronin

SUBJUNTIU IMPERFET: assarronés, assarronessis, assarronés, assarronéssim, assarronéssiu, assarronessin

IMPERATIU: assarrona, assarroni, assarronem, assarroneu, assarronin

->assassí

■assassí -ina

[de l’àr. ḥaššāšî ‘bevedor de ḥašîš, narcòtic de fulles de cànem’; 1a FONT: 1284, Llull]

1 adj i m i f ISLAM Dit dels seguidors de la secta islàmica nizarita, els quals, embriagats amb haixix, eren enviats a executar sanguinàries venjances polítiques.

2 1 adj i m i f Dit de la persona que mata amb premeditació i traïdoria. L’assassí del president.

2 adj p ext Arma assassina.

3 adj hiperb Ulls assassins.

->assassinar

■assassinar

[de assassí; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Matar (algú) amb premeditació i traïdoria. Van assassinar l’únic testimoni dels fets.

2 SUR Treure una part del suro d’un carrac i empetitir-lo sense necessitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assassinar

GERUNDI: assassinant

PARTICIPI: assassinat, assassinada, assassinats, assassinades

INDICATIU PRESENT: assassino, assassines, assassina, assassinem, assassineu, assassinen

INDICATIU IMPERFET: assassinava, assassinaves, assassinava, assassinàvem, assassinàveu, assassinaven

INDICATIU PASSAT: assassiní, assassinares, assassinà, assassinàrem, assassinàreu, assassinaren

INDICATIU FUTUR: assassinaré, assassinaràs, assassinarà, assassinarem, assassinareu, assassinaran

INDICATIU CONDICIONAL: assassinaria, assassinaries, assassinaria, assassinaríem, assassinaríeu, assassinarien

SUBJUNTIU PRESENT: assassini, assassinis, assassini, assassinem, assassineu, assassinin

SUBJUNTIU IMPERFET: assassinés, assassinessis, assassinés, assassinéssim, assassinéssiu, assassinessin

IMPERATIU: assassina, assassini, assassinem, assassineu, assassinin

->assassinat

■assassinat

[de assassinar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció d’assassinar.

2 DR PEN Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.

->assecador¹

■assecador¹

[de assecar i -dor²]

m Lloc on hom posa coses a assecar.

->assecador²

■assecador² -a

[de assecar i -dor¹]

1 adj Que asseca.

2 1 f TECNOL Dispositiu, màquina o instal·lació que serveix per a assecar alguna cosa. Assecadora de roba.

2 m impr ELECTROD Aparell, sobretot d’ús domèstic, que serveix per a assecar alguna cosa, especialment els cabells, les mans, etc.; eixugador.

3 assecador de mà (o simplement assecador m) impr ELECTROD Eixugacabells.

->assecament

■assecament

[de assecar]

m 1 1 Acció d’assecar o d’assecar-se;

2 l’efecte.

2 PINTUR Modificació que experimenta una pel·lícula de pintura o de vernís en passar de l’estat líquid al sòlid.

->assecant

■assecant

[de assecar]

1 adj Que asseca.

2 m Paper assecant.

3 m PINTUR Emulsió d’oli, generalment de llinosa o essència de trementina, amb una sal metàl·lica que té la propietat d’accelerar l’oxidació o l’assecament dels olis emprats en pintura.

->assecar

■assecar

Cp. eixugar

[de sec²; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr 1 Fer tornar sec, llevar la humitat (d’una cosa). Assecar les figues a l’assecador.

2 Deixar sense aigua (un riu, etc.). Assecar un pou.

3 Fer perdre el suc, la saba (a una planta, a un òrgan). La sequedat de l’estiu ha assecat els lliris.

4 INDÚST Separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.

2 pron 1 Esdevenir sec, sense humitat, sense suc. Han estès la farigola a l’era perquè s’assequi.

2 Restar sense aigua un riu, una font, etc. Si no plou aviat, la font s’assecarà.

3 Perdre un animal el greix, la carn. Pobre gosset, s’ha assecat tot des que no veu l’amo.

4 fig Esdevenir insensible. Se li assecà el cor després d’aquella desgràcia.

5 AGR Emmusteir-se abans de temps les messes i no arribar a granar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assecar

GERUNDI: assecant

PARTICIPI: assecat, assecada, assecats, assecades

INDICATIU PRESENT: asseco, asseques, asseca, assequem, assequeu, assequen

INDICATIU IMPERFET: assecava, assecaves, assecava, assecàvem, assecàveu, assecaven

INDICATIU PASSAT: assequí, assecares, assecà, assecàrem, assecàreu, assecaren

INDICATIU FUTUR: assecaré, assecaràs, assecarà, assecarem, assecareu, assecaran

INDICATIU CONDICIONAL: assecaria, assecaries, assecaria, assecaríem, assecaríeu, assecarien

SUBJUNTIU PRESENT: assequi, assequis, assequi, assequem, assequeu, assequin

SUBJUNTIU IMPERFET: assequés, assequessis, assequés, assequéssim, assequéssiu, assequessin

IMPERATIU: asseca, assequi, assequem, assequeu, assequin

->assecat

■assecat

[de assecar]

m Assecatge.

->assecatge

■assecatge

[de assecar]

m 1 Operació d’assecar.

2 ALIM Deshidratació.

->assedegadament

■assedegadament

[de assedegat]

adv Amb una gran set.

->assedegador

■assedegador -a

[de assedegar]

adj Que assedega.

->assedegament

■assedegament

[de assedegar]

m Estat de qui està assedegat.

->assedegar

■assedegar

Cp. sedejar

[de set¹]

v tr Produir set (a algú). Les olives els han assedegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assedegar

GERUNDI: assedegant

PARTICIPI: assedegat, assedegada, assedegats, assedegades

INDICATIU PRESENT: assedego, assedegues, assedega, assedeguem, assedegueu, assedeguen

INDICATIU IMPERFET: assedegava, assedegaves, assedegava, assedegàvem, assedegàveu, assedegaven

INDICATIU PASSAT: assedeguí, assedegares, assedegà, assedegàrem, assedegàreu, assedegaren

INDICATIU FUTUR: assedegaré, assedegaràs, assedegarà, assedegarem, assedegareu, assedegaran

INDICATIU CONDICIONAL: assedegaria, assedegaries, assedegaria, assedegaríem, assedegaríeu, assedegarien

SUBJUNTIU PRESENT: assedegui, assedeguis, assedegui, assedeguem, assedegueu, assedeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: assedegués, assedeguessis, assedegués, assedeguéssim, assedeguéssiu, assedeguessin

IMPERATIU: assedega, assedegui, assedeguem, assedegueu, assedeguin

->assedegat

■assedegat -ada

[de assedegar]

adj 1 Que pateix set. Uns excursionistes assedegats.

2 fig Assedegats de diners. Assedegats d’afecte.

->assegador

■assegador

[d’origen incert, potser d’un verb assagar, der. de saga¹, o també d’un ll. secutorium ‘que segueix’ i un verb freqüentatiu *secutare, amb influx àr]

m Camí per al bestiar o per a traginar les collites.

->assegurable

■assegurable

[de assegurar]

adj 1 Que pot ésser assegurat.

2 ASSEG Que és susceptible d’ésser garantit per una assegurança.

->asseguració

■asseguració

Part. sil.: as_se_gu_ra_ci_ó

[de assegurar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció d’assegurar;

2 l’efecte.

->asseguradament

■asseguradament

[de assegurat]

adv D’una manera assegurada.

->assegurador

■assegurador -a

[de assegurar]

1 adj Que assegura. Companyia asseguradora.

2 m i f ASSEG 1 Persona que assumeix el cobriment de riscs de tercers.

2 p ext Agent d’assegurances i tota persona professionalment dedicada a activitats asseguradores.

->assegurament

■assegurament

[de assegurar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 Acció d’assegurar;

2 l’efecte.

2 DR Forma de tutela jurídica que comporta l’adopció de determinades mesures permeses per la llei en previsió de futurs danys o perjudicis que pugui sofrir el bé jurídic assegurat.

->assegurança

■assegurança

[de assegurar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció d’assegurar o d’assegurar-se;

2 l’efecte.

2 ASSEG Instrument juridicoeconòmic que té per finalitat la satisfacció de necessitats futures i eventuals, basant-se en els principis del mutualisme.

3 assegurança social ASSEG Tipus d’assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies.

->assegurar

■assegurar

[de segur; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Donar fermesa (a alguna cosa) perquè no caigui, perquè es mantingui en el lloc on ha estat posada. Assegurar la tanca amb una mica de cinta adhesiva.

2 1 tr Posar en estat de confiança, de seguretat.

2 pron Esdevenir segur.

3 tr Afirmar com a certa (una cosa). Ens van assegurar que ho portarien.

4 ASSEG 1 tr Garantir contra determinats riscs per mitjà d’una assegurança.

2 tr p ext Fer garantir.

3 pron Fer-se garantir.

5 tr CONSTR 1 Afegir, a un element que ja s’aguanta, els suports necessaris per a immobilitzar-lo.

2 Subjectar una cosa doblement a fi que, si falla el primer suport, el segon l’aguanti.

6 tr MAR Fermar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assegurar

GERUNDI: assegurant

PARTICIPI: assegurat, assegurada, assegurats, assegurades

INDICATIU PRESENT: asseguro, assegures, assegura, assegurem, assegureu, asseguren

INDICATIU IMPERFET: assegurava, asseguraves, assegurava, asseguràvem, asseguràveu, asseguraven

INDICATIU PASSAT: assegurí, assegurares, assegurà, asseguràrem, asseguràreu, asseguraren

INDICATIU FUTUR: asseguraré, asseguraràs, assegurarà, assegurarem, assegurareu, asseguraran

INDICATIU CONDICIONAL: asseguraria, asseguraries, asseguraria, asseguraríem, asseguraríeu, assegurarien

SUBJUNTIU PRESENT: asseguri, asseguris, asseguri, assegurem, assegureu, assegurin

SUBJUNTIU IMPERFET: assegurés, asseguressis, assegurés, asseguréssim, asseguréssiu, asseguressin

IMPERATIU: assegura, asseguri, assegurem, assegureu, assegurin

->assegurat

■assegurat -ada

[de assegurar]

m i f ASSEG Persona garantida per una assegurança.

->assegut

■assegut -uda

[de seure]

adj 1 Que seu.

2 HERÀLD Dit dels animals salvatges estintolats sobre les potes del darrere, i dels esquirols, els conills i les llebres en la posició ordinària quan no corren.

->asseifa

■asseifa

Part. sil.: as_sei_fa

[de l’àr. aṣ-ṣâ´ifa, íd., der. de ṣáifa ‘estiu’]

f Expedició militar ràpida de saqueig feta a l’estiu pels musulmans d’al-Àndalus contra els regnes cristians.

->asselià

asselià -ana

Part. sil.: as_se_li_à

[del nom del riu Assel, als Urals meridionals]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’asselià.

2 m Primer estatge del permià inferior, situat damunt el carbonífer superior i sota el sakmarià.

->assemblador

■assemblador

[de assemblar]

m INFORM Programa que assembla programes o parts de programes.

->assemblage

assemblage^* [asambláʃ]

[fr ] m ART 1 Tècnica artística que consisteix a unir els uns amb els altres o a un suport diferents objectes i materials heterogenis, generalment d’ús quotidià.

2 Obra d’art tridimensional feta amb la tècnica de l’assemblage.

->assemblar

■assemblar

[del fr. assembler, íd.]

v tr INFORM Establir interconnexions entre segments (de programa), creant els enllaços pertinents, i assignar memòria allà on cal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assemblar

GERUNDI: assemblant

PARTICIPI: assemblat, assemblada, assemblats, assemblades

INDICATIU PRESENT: assemblo, assembles, assembla, assemblem, assembleu, assemblen

INDICATIU IMPERFET: assemblava, assemblaves, assemblava, assemblàvem, assemblàveu, assemblaven

INDICATIU PASSAT: assemblí, assemblares, assemblà, assemblàrem, assemblàreu, assemblaren

INDICATIU FUTUR: assemblaré, assemblaràs, assemblarà, assemblarem, assemblareu, assemblaran

INDICATIU CONDICIONAL: assemblaria, assemblaries, assemblaria, assemblaríem, assemblaríeu, assemblarien

SUBJUNTIU PRESENT: assembli, assemblis, assembli, assemblem, assembleu, assemblin

SUBJUNTIU IMPERFET: assemblés, assemblessis, assemblés, assembléssim, assembléssiu, assemblessin

IMPERATIU: assembla, assembli, assemblem, assembleu, assemblin

->assemblar-se

■assemblar-se

Cp. semblar

[de semblar; 1a FONT: s. XIV]

v pron Tenir dues o més persones o dues o més coses semblança entre elles. Els cadells s’assemblaven tant que amb prou feines distingíem el que havíem triat. Vam triar el cadell que s’assemblava més a la mare.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assemblar

GERUNDI: assemblant

PARTICIPI: assemblat, assemblada, assemblats, assemblades

INDICATIU PRESENT: assemblo, assembles, assembla, assemblem, assembleu, assemblen

INDICATIU IMPERFET: assemblava, assemblaves, assemblava, assemblàvem, assemblàveu, assemblaven

INDICATIU PASSAT: assemblí, assemblares, assemblà, assemblàrem, assemblàreu, assemblaren

INDICATIU FUTUR: assemblaré, assemblaràs, assemblarà, assemblarem, assemblareu, assemblaran

INDICATIU CONDICIONAL: assemblaria, assemblaries, assemblaria, assemblaríem, assemblaríeu, assemblarien

SUBJUNTIU PRESENT: assembli, assemblis, assembli, assemblem, assembleu, assemblin

SUBJUNTIU IMPERFET: assemblés, assemblessis, assemblés, assembléssim, assembléssiu, assemblessin

IMPERATIU: assembla, assembli, assemblem, assembleu, assemblin

->assemblatge

assemblatge

[de assemblar]

m INFORM 1 Acció d’assemblar un programa;

2 l’efecte.

->assemblea

■assemblea

Part. sil.: as_sem_ble_a

[del fr. assemblée, íd., del ll. adsimulare, der. de simul ‘ensems’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Aplec de persones reunides fonamentalment per a deliberar i eventualment per a prendre acords.

2 DR Reunió, sovint anomenada també junta, de tots els components d’una societat, d’una corporació i, en general, de qualsevol persona jurídica, que constitueix llur màxim òrgan deliberant.

3 POLÍT Congrés d’un partit polític.

4 assemblea constituent POLÍT Assemblea extraordinària encarregada d’establir un nou text constitucional.

5 assemblea nacional POLÍT Cambra baixa o primera cambra de la República Francesa.

2 ORG MIL Toc de timbal, de trompeta, etc., per a la reunió i la formació de les tropes.

->assembleari

■assembleari -ària

Part. sil.: as_sem_ble_a_ri

[de assemblea]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una assemblea.

2 Basat en assemblees.

->assemblearisme

■assemblearisme

Part. sil.: as_sem_ble_a_ris_me

[de assembleari]

m DR Sistema d’organització en què l’assemblea té el poder decisori.

->assembleista

■assembleista

Part. sil.: as_sem_ble_is_ta

[de assemblea]

m i f Membre d’una assemblea.

->assensurat

■assensurat -ada

[alteració del dial. assencerat, íd., der. de sencer]

adj Assenyat, compassat.

->assentada

■assentada

[de assentar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Deliberació entre dues o més persones.

->assentador

■assentador -a

[de assentar]

adj i m i f OFIC Que assenta alguna cosa.

->assentament

■assentament

[de assentar; 1a FONT: 1507]

m 1 1 Acció d’assentar;

2 l’efecte.

2 1 Part d’una cosa sobre la qual se n’assenta una altra. L’assentament d’una vàlvula.

2 Part d’una cosa sobre la qual aquesta s’assenta.

3 COMPT Anotació feta en un llibre comptable referent a una operació mercantil determinada per tal de poder seguir les fluctuacions de la situació inicial.

4 CONSTR Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, els pilars o les parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.

5 DR Anotació que hom fa en els llibres de registre.

6 GEOG HUM 1 Acció d’assentar-se.

2 Lloc on s’ha assentat una població. La construcció de nous assentaments jueus a Cisjordània.

7 MAR Diferència entre el calat de popa i el de proa.

8 TÀCT Lloc que ocupen en el desplegament, ofensiu o defensiu, cadascuna de les armes pesants d’una unitat o un conjunt.

9 TECNOL Primer període de funcionament d’una màquina, durant el qual els seus mecanismes treballen amb ajust de serratge, que s’estén fins que per la fricció arriben a l’ajust òptim.

->assentar

■assentar

Cp. asseure

[del ll. vg. hispànic *adsedentare ‘instal·lar-se, estabilitzar-se’]

v 1 tr 1 Posar (alguna cosa) sobre la base, en una posició estable. Assentar una estàtua sobre el pedestal.

2 CONSTR Fer els fonaments d’un edifici.

2 pron 1 Pervenir, una cosa que fa moviment, a una posició estable, a un estat de repòs, d’immobilitat. Com que van enguixar abans que l’edifici s’hagués assentat del tot s’hi ha fet esquerdes.

2 GEOG HUM Establir-se permanentment una població en un lloc.

3 fig La democràcia s’ha assentat entre la població.

4 assentar-se el temps Mudar-se, el temps, de tempestuós, variable, en bo, fix.

5 assentar-se les barres Cloure’s les barres de manera que no es pot obrir la boca per a engolir res.

6 assentar-se-li (a algú) el cap Posar seny, posar enteniment.

7 assentar-se un líquid tèrbol Assolar-se.

3 tr Apuntar, anotar, inscriure, registrar. Assentar una partida en el major. S’han assentat a una mona que rifaran demà.

4 tr PINTUR Posar qualsevol pasta pictòrica o qualsevol color damunt un suport (superfície preparada per a pintar) mitjançant un pinzell, una espàtula, un rodet, etc.

5 assentar l’erada AGR Col·locar l’erada en forma circular disposant les garbes d’arròs entorn d’una de central.

6 assentar-se bé (o malament) alguna cosa 1 Fer o no fer profit al cos alguna cosa.

2 fig Aquella ordre se li assentà malament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assentar

GERUNDI: assentant

PARTICIPI: assentat, assentada, assentats, assentades

INDICATIU PRESENT: assento, assentes, assenta, assentem, assenteu, assenten

INDICATIU IMPERFET: assentava, assentaves, assentava, assentàvem, assentàveu, assentaven

INDICATIU PASSAT: assentí, assentares, assentà, assentàrem, assentàreu, assentaren

INDICATIU FUTUR: assentaré, assentaràs, assentarà, assentarem, assentareu, assentaran

INDICATIU CONDICIONAL: assentaria, assentaries, assentaria, assentaríem, assentaríeu, assentarien

SUBJUNTIU PRESENT: assenti, assentis, assenti, assentem, assenteu, assentin

SUBJUNTIU IMPERFET: assentés, assentessis, assentés, assentéssim, assentéssiu, assentessin

IMPERATIU: assenta, assenti, assentem, assenteu, assentin

->assentiment

■assentiment

[de assentir; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Acció d’assentir.

2 FILOS Adhesió de la intel·ligència a una proposició o una percepció.

3 assentiment a la demanda DR PROC Aplanament, conformitat del demandat a les pretensions de la demanda d’un procés dirigit contra ell, que obliga el jutge o tribunal a dictar sentència accedint a les peticions de la demanda sempre que no atemptin l’ordre públic, o suposin frau de llei o perjudici a tercer.

->assentir

■assentir

[del ll. assentīre, íd.; 1a FONT: s. XV]

v intr Estar d’acord amb allò que un altre diu i expressar-hi la conformitat, aquiescència. Hi vas assentir i ara et queixes?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assentir

GERUNDI: assentint

PARTICIPI: assentit, assentida, assentits, assentides

INDICATIU PRESENT: assenteixo, assenteixes, assenteix, assentim, assentiu, assenteixen

INDICATIU IMPERFET: assentia, assenties, assentia, assentíem, assentíeu, assentien

INDICATIU PASSAT: assentí, assentires, assentí, assentírem, assentíreu, assentiren

INDICATIU FUTUR: assentiré, assentiràs, assentirà, assentirem, assentireu, assentiran

INDICATIU CONDICIONAL: assentiria, assentiries, assentiria, assentiríem, assentiríeu, assentirien

SUBJUNTIU PRESENT: assenteixi, assenteixis, assenteixi, assentim, assentiu, assenteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: assentís, assentissis, assentís, assentíssim, assentíssiu, assentissin

IMPERATIU: assenteix, assenteixi, assentim, assentiu, assenteixin

->assenyadament

■assenyadament

[de assenyat]

adv Amb seny, d’una manera assenyada.

->assenyaladament

■assenyaladament

[de assenyalat; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adv Especialment, singularment, d’una manera assenyalada.

->assenyalador

■assenyalador -a

[de assenyalar]

1 adj Que assenyala.

2 m RELL Agulla d’un rellotge de sol; gnòmon.

->assenyalament

■assenyalament

[de assenyalar]

m 1 Acció d’assenyalar.

2 DR PROC Dia i hora fixats per a una diligència judicial, en especial per a una vista o un judici oral.

->assenyalar

■assenyalar

Cp. senyalar

[de senyal; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal (algú o alguna cosa). És de mala educació assenyalar amb el dit.

2 tr Dir, manifestar. El president va assenyalar que les eleccions seran a la tardor.

3 tr Ésser senyal o indici (d’alguna cosa). El baròmetre assenyalava bon temps.

4 tr abs Començar a inflar-se en un arbre els borrons per brotar. Aquest any ha fet bo i els fruiters ja assenyalen.

5 tr Fixar, determinar (una data). Assenyalar el dia del casament.

6 pron Distingir-se, fer-se remarcar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assenyalar

GERUNDI: assenyalant

PARTICIPI: assenyalat, assenyalada, assenyalats, assenyalades

INDICATIU PRESENT: assenyalo, assenyales, assenyala, assenyalem, assenyaleu, assenyalen

INDICATIU IMPERFET: assenyalava, assenyalaves, assenyalava, assenyalàvem, assenyalàveu, assenyalaven

INDICATIU PASSAT: assenyalí, assenyalares, assenyalà, assenyalàrem, assenyalàreu, assenyalaren

INDICATIU FUTUR: assenyalaré, assenyalaràs, assenyalarà, assenyalarem, assenyalareu, assenyalaran

INDICATIU CONDICIONAL: assenyalaria, assenyalaries, assenyalaria, assenyalaríem, assenyalaríeu, assenyalarien

SUBJUNTIU PRESENT: assenyali, assenyalis, assenyali, assenyalem, assenyaleu, assenyalin

SUBJUNTIU IMPERFET: assenyalés, assenyalessis, assenyalés, assenyaléssim, assenyaléssiu, assenyalessin

IMPERATIU: assenyala, assenyali, assenyalem, assenyaleu, assenyalin

->assenyalat

■assenyalat -ada

[de assenyalar]

adj Distingit, singular, conspicu, insigne.

->assenyat

■assenyat -ada

[de seny¹; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Que té seny.

2 p ext Un comportament poc assenyat. Unes paraules molt assenyades.

->assenyorat

■assenyorat -ada

[de senyor]

adj A la manera d’un senyor. Tenir un aspecte assenyorat.

->assequibilitat

assequibilitat

[de assequible]

f Qualitat d’assequible.

->assequible

■assequible

Cp. accessible

[formació culta analògica sobre la base del ll. assĕqui ‘aconseguir’, der. de sequi ‘seguir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que pot ésser obtingut.

->asserció

■asserció

Part. sil.: as_ser_ci_ó

[del ll. assertio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció d’asserir;

2 l’efecte.

2 LÒG Proposició en què és donada com a certa una cosa.

3 PSIC Acte d’assertivitat.

->asserenament

■asserenament

[de asserenar]

m 1 Acció d’asserenar o d’asserenar-se;

2 l’efecte.

->asserenar

■asserenar

[de serè]

v 1 tr Posar serè. L’aura ha asserenat el cel.

2 pron 1 De nits, la mar s’asserena.

2 fig No t’enfadis: asserena’t.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asserenar

GERUNDI: asserenant

PARTICIPI: asserenat, asserenada, asserenats, asserenades

INDICATIU PRESENT: assereno, asserenes, asserena, asserenem, assereneu, asserenen

INDICATIU IMPERFET: asserenava, asserenaves, asserenava, asserenàvem, asserenàveu, asserenaven

INDICATIU PASSAT: asserení, asserenares, asserenà, asserenàrem, asserenàreu, asserenaren

INDICATIU FUTUR: asserenaré, asserenaràs, asserenarà, asserenarem, asserenareu, asserenaran

INDICATIU CONDICIONAL: asserenaria, asserenaries, asserenaria, asserenaríem, asserenaríeu, asserenarien

SUBJUNTIU PRESENT: assereni, asserenis, assereni, asserenem, assereneu, asserenin

SUBJUNTIU IMPERFET: asserenés, asserenessis, asserenés, asserenéssim, asserenéssiu, asserenessin

IMPERATIU: asserena, assereni, asserenem, assereneu, asserenin

->asserir

■asserir

[del ll. asserĕre ‘afirmar’ (cf. dissertar); 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Afirmar, asseverar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asserir

GERUNDI: asserint

PARTICIPI: asserit, asserida, asserits, asserides

INDICATIU PRESENT: assereixo, assereixes, assereix, asserim, asseriu, assereixen

INDICATIU IMPERFET: asseria, asseries, asseria, asseríem, asseríeu, asserien

INDICATIU PASSAT: asserí, asserires, asserí, asserírem, asseríreu, asseriren

INDICATIU FUTUR: asseriré, asseriràs, asserirà, asserirem, asserireu, asseriran

INDICATIU CONDICIONAL: asseriria, asseriries, asseriria, asseriríem, asseriríeu, asseririen

SUBJUNTIU PRESENT: assereixi, assereixis, assereixi, asserim, asseriu, assereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: asserís, asserissis, asserís, asseríssim, asseríssiu, asserissin

IMPERATIU: assereix, assereixi, asserim, asseriu, assereixin

->asserrerat

■asserrerat -ada

[de serra]

adj Encadenat formant serralada.

->assertiu

■assertiu -iva

Part. sil.: as_ser_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. assertus, -a, -um, participi del ll. asserĕre ‘afirmar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Afirmatiu.

2 PSIC Que manifesta assertivitat.

->assertivament

■assertivament

[de assertiu]

adv D’una manera assertiva; afirmativament.

->assertivitat

assertivitat

f PSIC Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores.

->assertori

■assertori -òria

[de asserir]

adj Afirmatiu. Jurament assertori.

->asservidor

asservidor

[de asservir]

m AUTOM Sistema o senyal que exerceix un asserviment.

->asserviment

■asserviment

[de asservir]

m 1 1 Acció d’asservir;

2 l’efecte.

2 AUTOM Dependència d’un senyal respecte a un altre quan aquest varia amb el temps.

3 TECNOL Nom genèric donat al conjunt d’elements que formen el sistema asservit d’una màquina. L’asserviment d’una turbina.

->asservir

■asservir

[del fr. asservir, íd.]

v tr 1 Posar (algú, un poble) en estat de servitud respecte a algú altre, a un altre poble.

2 AUTOM Disposar dos sistemes, dos senyals, de manera que entre ells hi hagi asserviment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asservir

GERUNDI: asservint

PARTICIPI: asservit, asservida, asservits, asservides

INDICATIU PRESENT: asserveixo, asserveixes, asserveix, asservim, asserviu, asserveixen

INDICATIU IMPERFET: asservia, asservies, asservia, asservíem, asservíeu, asservien

INDICATIU PASSAT: asserví, asservires, asserví, asservírem, asservíreu, asserviren

INDICATIU FUTUR: asserviré, asserviràs, asservirà, asservirem, asservireu, asserviran

INDICATIU CONDICIONAL: asserviria, asserviries, asserviria, asserviríem, asserviríeu, asservirien

SUBJUNTIU PRESENT: asserveixi, asserveixis, asserveixi, asservim, asserviu, asserveixin

SUBJUNTIU IMPERFET: asservís, asservissis, asservís, asservíssim, asservíssiu, asservissin

IMPERATIU: asserveix, asserveixi, asservim, asserviu, asserveixin

->assessor

■assessor -a

[del ll. assessor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj i m i f Que pel seu coneixement especial d’un assumpte, d’una matèria, etc., és encarregat de donar consell, d’il·lustrar, d’assistir en una tasca, una empresa, una decisió, etc.

2 m HIST Oficial de creació reial (segle XIV) que, juntament amb l’algutzir, un escrivà i un porter, constituïa la cúria de cadascun dels governadors generals de la corona catalanoaragonesa.

->assessorament

■assessorament

[de assessorar]

m Acció d’assessorar o d’assessorar-se.

->assessorar

■assessorar

[de assessor; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr 1 Assistir, donar consell, com a assessor.

2 esp Donar el seu dictamen el lletrat assessor.

2 pron 1 Prendre consell, il·lustrar-se, prop d’altri elegit com a assessor. Assessora’t amb un advocat de confiança.

2 esp Escoltar, consultar, el dictamen del lletrat assessor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assessorar

GERUNDI: assessorant

PARTICIPI: assessorat, assessorada, assessorats, assessorades

INDICATIU PRESENT: assessoro, assessores, assessora, assessorem, assessoreu, assessoren

INDICATIU IMPERFET: assessorava, assessoraves, assessorava, assessoràvem, assessoràveu, assessoraven

INDICATIU PASSAT: assessorí, assessorares, assessorà, assessoràrem, assessoràreu, assessoraren

INDICATIU FUTUR: assessoraré, assessoraràs, assessorarà, assessorarem, assessorareu, assessoraran

INDICATIU CONDICIONAL: assessoraria, assessoraries, assessoraria, assessoraríem, assessoraríeu, assessorarien

SUBJUNTIU PRESENT: assessori, assessoris, assessori, assessorem, assessoreu, assessorin

SUBJUNTIU IMPERFET: assessorés, assessoressis, assessorés, assessoréssim, assessoréssiu, assessoressin

IMPERATIU: assessora, assessori, assessorem, assessoreu, assessorin

->assessoria

■assessoria

Part. sil.: as_ses_so_ri_a

[de assessor; 1a FONT: 1448]

f 1 Ofici d’assessor.

2 Estipendi que percep l’assessor.

3 Oficina dedicada a l’assessorament en un camp especialitzat, despatx de l’assessor. Assessoria laboral.

->assestador

■assestador

[de assestar]

m ESPORT En el tir, planxa de fusta, etc., destinada a assestar-hi trets per tal d’exercitar o apreciar la punteria.

->assestar

■assestar

[del cat. ant. sest ‘seti o seu natural d’una cosa, cercle dins el qual es troba, blanc dins un tal cercle’, del ll. sextus ‘sisè’, pres en el sentit de ‘sisena part d’un cercle, sextant’]

v tr Descarregar (un tret, un cop) contra algú o contra algun objecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assestar

GERUNDI: assestant

PARTICIPI: assestat, assestada, assestats, assestades

INDICATIU PRESENT: assesto, assestes, assesta, assestem, assesteu, assesten

INDICATIU IMPERFET: assestava, assestaves, assestava, assestàvem, assestàveu, assestaven

INDICATIU PASSAT: assestí, assestares, assestà, assestàrem, assestàreu, assestaren

INDICATIU FUTUR: assestaré, assestaràs, assestarà, assestarem, assestareu, assestaran

INDICATIU CONDICIONAL: assestaria, assestaries, assestaria, assestaríem, assestaríeu, assestarien

SUBJUNTIU PRESENT: assesti, assestis, assesti, assestem, assesteu, assestin

SUBJUNTIU IMPERFET: assestés, assestessis, assestés, assestéssim, assestéssiu, assestessin

IMPERATIU: assesta, assesti, assestem, assesteu, assestin

->assetiament

■assetiament

Part. sil.: as_se_ti_a_ment

[de assetiar]

m Acció d’assetiar.

->assetiar

■assetiar

Part. sil.: as_se_ti_ar

Cp. assitiar

[de seti; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v tr Posar (alguna cosa) al seu seti.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assetiar

GERUNDI: assetiant

PARTICIPI: assetiat, assetiada, assetiats, assetiades

INDICATIU PRESENT: assetio, asseties, assetia, assetiem, assetieu, assetien

INDICATIU IMPERFET: assetiava, assetiaves, assetiava, assetiàvem, assetiàveu, assetiaven

INDICATIU PASSAT: assetií, assetiares, assetià, assetiàrem, assetiàreu, assetiaren

INDICATIU FUTUR: assetiaré, assetiaràs, assetiarà, assetiarem, assetiareu, assetiaran

INDICATIU CONDICIONAL: assetiaria, assetiaries, assetiaria, assetiaríem, assetiaríeu, assetiarien

SUBJUNTIU PRESENT: assetiï, assetiïs, assetiï, assetiem, assetieu, assetiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: assetiés, assetiessis, assetiés, assetiéssim, assetiéssiu, assetiessin

IMPERATIU: assetia, assetiï, assetiem, assetieu, assetiïn

->assetjador

■assetjador -a

[de assetjar]

adj i m i f Que assetja.

->assetjament

■assetjament

[de assetjar]

m 1 Acció d’assetjar; setge.

2 assetjament escolar PSIC Acció de sotmetre un company d’escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.

3 assetjament psicològic PSIC Maltractament psicològic sistemàtic i continuat, que es dóna normalment en l’entorn laboral, a què hom sotmet una persona amb l’objectiu de desestabilitzar-la emocionalment, el qual li provoca problemes físics, psicològics, morals i professionals.

4 assetjament sexual Agressió reiterada a la llibertat sexual que no inclou la violació.

->assetjant

■assetjant

[de assetjar]

adj i m i f Que assetja.

->assetjar

■assetjar

[de setge; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v tr 1 Posar setge (a un indret). No era gaire difícil assetjar una ciutat voltada de turons.

2 p anal Voltar (un indret) impedint de sortir-ne, tractant d’entrar-hi. Es troben en un refugi assetjats per la neu.

3 fig Importunar insistentment (algú) amb pretensions, preguntes, etc. En Pere s’acaba de separar i diu que la seva ex l’assetja un dia sí l’altre també perquè li passi més diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assetjar

GERUNDI: assetjant

PARTICIPI: assetjat, assetjada, assetjats, assetjades

INDICATIU PRESENT: assetjo, assetges, assetja, assetgem, assetgeu, assetgen

INDICATIU IMPERFET: assetjava, assetjaves, assetjava, assetjàvem, assetjàveu, assetjaven

INDICATIU PASSAT: assetgí, assetjares, assetjà, assetjàrem, assetjàreu, assetjaren

INDICATIU FUTUR: assetjaré, assetjaràs, assetjarà, assetjarem, assetjareu, assetjaran

INDICATIU CONDICIONAL: assetjaria, assetjaries, assetjaria, assetjaríem, assetjaríeu, assetjarien

SUBJUNTIU PRESENT: assetgi, assetgis, assetgi, assetgem, assetgeu, assetgin

SUBJUNTIU IMPERFET: assetgés, assetgessis, assetgés, assetgéssim, assetgéssiu, assetgessin

IMPERATIU: assetja, assetgi, assetgem, assetgeu, assetgin

->asseure

■asseure

Part. sil.: as_seu_re

Cp. seure

[del ll. assīdĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l’extremitat inferoposterior del tronc. Assegueren el malalt prop de la finestra.

2 pron Asseure’s a terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asseure

GERUNDI: asseient

PARTICIPI: assegut, asseguda, asseguts, assegudes

INDICATIU PRESENT: assec, asseus, asseu, asseiem, asseieu, asseuen

INDICATIU IMPERFET: asseia, asseies, asseia, assèiem, assèieu, asseien

INDICATIU PASSAT: asseguí, assegueres, assegué, asseguérem, asseguéreu, assegueren

INDICATIU FUTUR: asseuré, asseuràs, asseurà, asseurem, asseureu, asseuran

INDICATIU CONDICIONAL: asseuria, asseuries, asseuria, asseuríem, asseuríeu, asseurien

SUBJUNTIU PRESENT: assegui, asseguis, assegui, asseguem, assegueu, asseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: assegués, asseguessis, assegués, asseguéssim, asseguéssiu, asseguessin

IMPERATIU: asseu, assegui, asseguem, asseieu, asseguin

->asseveració

■asseveració

Part. sil.: as_se_ve_ra_ci_ó

[del ll. asseveratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció d’asseverar;

2 l’efecte.

->asseverar

■asseverar

[del ll. asseverare ‘assegurar, parlar seriosament’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Afirmar amb seguretat (allò que hom diu).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: asseverar

GERUNDI: asseverant

PARTICIPI: asseverat, asseverada, asseverats, asseverades

INDICATIU PRESENT: assevero, asseveres, assevera, asseverem, assevereu, asseveren

INDICATIU IMPERFET: asseverava, asseveraves, asseverava, asseveràvem, asseveràveu, asseveraven

INDICATIU PASSAT: asseverí, asseverares, asseverà, asseveràrem, asseveràreu, asseveraren

INDICATIU FUTUR: asseveraré, asseveraràs, asseverarà, asseverarem, asseverareu, asseveraran

INDICATIU CONDICIONAL: asseveraria, asseveraries, asseveraria, asseveraríem, asseveraríeu, asseverarien

SUBJUNTIU PRESENT: asseveri, asseveris, asseveri, asseverem, assevereu, asseverin

SUBJUNTIU IMPERFET: asseverés, asseveressis, asseverés, asseveréssim, asseveréssiu, asseveressin

IMPERATIU: assevera, asseveri, asseverem, assevereu, asseverin

->asseveratiu

■asseveratiu -iva

Part. sil.: as_se_ve_ra_tiu

[del ll. asseverativus, -a, -um, íd.]

adj Que assevera.

->assibilació

■assibilació

Part. sil.: as_si_bi_la_ci_ó

[de assibilar]

f FON Fenomen particular de palatalització que consisteix en l’avançament del lloc d’articulació d’un fonema posterior que es converteix, quan arriba en aquesta etapa, en un altre de sibilant per influència assimilatòria d’un fonema palatal que l’atreu.

->assibilar

■assibilar

[del ll. assibilare ‘xiular’]

v tr 1 Fer sibilant.

2 FON Convertir un fonema en sibilant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assibilar

GERUNDI: assibilant

PARTICIPI: assibilat, assibilada, assibilats, assibilades

INDICATIU PRESENT: assibilo, assibiles, assibila, assibilem, assibileu, assibilen

INDICATIU IMPERFET: assibilava, assibilaves, assibilava, assibilàvem, assibilàveu, assibilaven

INDICATIU PASSAT: assibilí, assibilares, assibilà, assibilàrem, assibilàreu, assibilaren

INDICATIU FUTUR: assibilaré, assibilaràs, assibilarà, assibilarem, assibilareu, assibilaran

INDICATIU CONDICIONAL: assibilaria, assibilaries, assibilaria, assibilaríem, assibilaríeu, assibilarien

SUBJUNTIU PRESENT: assibili, assibilis, assibili, assibilem, assibileu, assibilin

SUBJUNTIU IMPERFET: assibilés, assibilessis, assibilés, assibiléssim, assibiléssiu, assibilessin

IMPERATIU: assibila, assibili, assibilem, assibileu, assibilin

->assidu

■assidu -ídua

[del ll. assiduus, -a, -um ‘que es manté incessantment al costat d’algú’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 1 adj Freqüentment present o concurrent prop d’una persona, en algun lloc.

2 m i f Els assidus del Liceu.

2 adj Constant en aplicació o en atenció; perseverant. Assidu en la tasca.

3 adj Fet amb una diligència constant. Assídues atencions.

->assíduament

■assíduament

Part. sil.: as_sí_du_a_ment

[de assidu]

adv D’una manera assídua, amb assiduïtat.

->assiduïtat

■assiduïtat

Part. sil.: as_si_du_ï_tat

[del ll. assiduĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’assidu.

->assignabilitat

■assignabilitat

[de assignable]

f Qualitat d’assignable.

->assignable

■assignable

[de assignar]

adj Que pot ésser assignat.

->assignació

■assignació

Part. sil.: as_sig_na_ci_ó

[del ll. assignatio -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció d’assignar.

2 Quantitat assignada com a sou o un altre concepte.

->assignar

■assignar

[del ll. assignare, íd.; 1a FONT: 1271]

v tr 1 Fixar, assenyalar (allò que ha d’ésser atribuït, destinat, a algú).

2 Fixar, assenyalar. Assignar l’extensió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assignar

GERUNDI: assignant

PARTICIPI: assignat, assignada, assignats, assignades

INDICATIU PRESENT: assigno, assignes, assigna, assignem, assigneu, assignen

INDICATIU IMPERFET: assignava, assignaves, assignava, assignàvem, assignàveu, assignaven

INDICATIU PASSAT: assigní, assignares, assignà, assignàrem, assignàreu, assignaren

INDICATIU FUTUR: assignaré, assignaràs, assignarà, assignarem, assignareu, assignaran

INDICATIU CONDICIONAL: assignaria, assignaries, assignaria, assignaríem, assignaríeu, assignarien

SUBJUNTIU PRESENT: assigni, assignis, assigni, assignem, assigneu, assignin

SUBJUNTIU IMPERFET: assignés, assignessis, assignés, assignéssim, assignéssiu, assignessin

IMPERATIU: assigna, assigni, assignem, assigneu, assignin

->assignat

■assignat

[de assignar]

m HIST 1 Bitllet, precedent del paper moneda, pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa amb garantia sobre el producte de la conversió del patrimoni eclesiàstic.

2 Bitllet creat per Caterina II de Rússia al segle XVIII.

->assignatari

assignatari -ària

[de assignar]

adj i m i f DR Dit de la persona a la qual hom assigna l’herència o llegat.

->assignatura

■assignatura

[de assignar]

f ENSENY Cada matèria o cada grup de matèries que integren un programa que ha d’ésser ensenyat dins un període de temps determinat (generalment un curs acadèmic), formant part d’un pla d’estudis.

->assilvestrat

assilvestrat -ada

[de silvestre]

adj 1 BOT Dit d’una planta silvestre que procedeix de llavor de planta cultivada.

2 ZOOL Dit de l’animal domèstic que ha fugit i s’ha tornat salvatge.

->assimilable

■assimilable

[de assimilar; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que pot ésser assimilat.

->assimilació

■assimilació

Part. sil.: as_si_mi_la_ci_ó

[del ll. assimilatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’assimilar o d’assimilar-se;

2 l’efecte. L’assimilació dels costums estrangers.

2 FISIOL Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en substància constituent d’ell mateix.

3 FON Procés pel qual un so adopta característiques fonètiques d’un altre so pròxim.

4 GEOL Procés, anomenat també digestió, pel qual un magma intrusiu, en ascendir, arrenca i refon material de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica, consegüentment, la composició.

5 PSIC Activitat mental que consisteix a incorporar una situació a un esquema psíquic.

6 SOCIOL Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda.

->assimilador

■assimilador -a

[de assimilar]

adj Que assimila.

->assimilar

■assimilar

[del ll. td. assimilare, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

v 1 1 tr Fer semblant (alguna cosa) a una altra. Assimilar els nostres gusts als seus.

2 pron Ésser o esdevenir semblants dues o més coses. Tots dos mètodes s’assimilen tant que sovint s’acaben confonent.

3 pron LING Esdevenir un so semblant o idèntic a un altre.

2 tr Considerar com a semblant. Són dos casos que hom no pot assimilar.

3 tr i pron 1 FISIOL Transformar (una cosa) en substància pròpia.

2 fig Fer-se seves (les idees d’altri).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assimilar

GERUNDI: assimilant

PARTICIPI: assimilat, assimilada, assimilats, assimilades

INDICATIU PRESENT: assimilo, assimiles, assimila, assimilem, assimileu, assimilen

INDICATIU IMPERFET: assimilava, assimilaves, assimilava, assimilàvem, assimilàveu, assimilaven

INDICATIU PASSAT: assimilí, assimilares, assimilà, assimilàrem, assimilàreu, assimilaren

INDICATIU FUTUR: assimilaré, assimilaràs, assimilarà, assimilarem, assimilareu, assimilaran

INDICATIU CONDICIONAL: assimilaria, assimilaries, assimilaria, assimilaríem, assimilaríeu, assimilarien

SUBJUNTIU PRESENT: assimili, assimilis, assimili, assimilem, assimileu, assimilin

SUBJUNTIU IMPERFET: assimilés, assimilessis, assimilés, assimiléssim, assimiléssiu, assimilessin

IMPERATIU: assimila, assimili, assimilem, assimileu, assimilin

->assimilatiu

■assimilatiu -iva

Part. sil.: as_si_mi_la_tiu

[de assimilar]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’assimilació.

2 Que causa l’assimilació.

->assimilatori

■assimilatori -òria

[de assimilar]

adj 1 Assimilatiu.

2 FON Dit del fonema, la tendència, etc., relatius a l’assimilació.

3 condensació assimilatòria Haplologia.

->assimilisme

■assimilisme

[de assimilar]

m Política encaminada a assimilar la manera d’ésser d’un poble, d’una col·lectivitat, etc., a la manera d’ésser d’un altre.

->assimilista

■assimilista

[de assimilar]

m i f Partidari de l’assimilisme.

->assíntic

assíntic -a

[del nom d’Assynt, districte del nord-oest d’Escòcia]

adj GEOMORF Dit de la fase orogènica usada per a separar el cambrià del precambrià.

->assiri

■assiri -íria

1 adj i m i f D’Assíria (antic país de l’Orient Mitjà), dels assiris (poble) o de l’assiri (dialecte).

2 m LING Dialecte de l’accadi, parlat a Assíria.

3 m i f ETNOL i LING Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).

->assirià

■assirià -ana

Part. sil.: as_si_ri_à

adj i m i f Assiri.

->assirio-

■assirio-

Forma prefixada del mot llatí assyrius, -a, -um, que significa ‘assiri’. Ex.: assiriologia.

->assiriobabilònic

■assiriobabilònic -a

Part. sil.: as_si_ri_o_ba_bi_lò_nic

1 adj Relatiu o pertanyent a Assíria i a Babilònia considerades com a unitat lingüística, històrica i cultural.

2 m LING Accadi.

->assiriologia

■assiriologia

Part. sil.: as_si_ri_o_lo_gi_a

[de assirio- i -logia]

f HIST Nom tradicionalment donat a la investigació del passat prehistòric i històric de Mesopotàmia, per tal com començà amb el desxiframent d’escriptures d’època assíria i posterior.

->assistència

■assistència

Part. sil.: as_sis_tèn_ci_a

[de assistent; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció d’assistir en un lloc. Tenir quinze faltes d’assistència.

2 Conjunt dels assistents. Una assistència clamorosa i festiva.

3 1 Acció d’assistir algú. Donar, prestar, assistència. Assistència mèdica, jurídica.

2 assistència pública DR Conjunt de serveis que manté l’administració pública per a ajudar, quasi sempre gratuïtament, els qui d’una manera momentània o permanent no disposen de mitjans econòmics per a satisfer necessitats ineludibles.

3 assistència social SOCIOL Conjunt d’activitats públiques o privades que tenen per finalitat d’ajudar persones o grups a satisfer les necessitats que no són a l’abast de llurs mitjans.

4 assistència social SOCIOL En molts països llatins, terme normalment emprat per a designar el treball professional dels assistents socials.

4 ESPORT Passada de la pilota o de la bola feta a un jugador que està ben situat i que té com a resultat la consecució d’una encistellada o un gol.

->assistencial

■assistencial

Part. sil.: as_sis_ten_ci_al

[de assistència]

adj Relatiu o pertanyent a l’assistència pública.

->assistent¹

■assistent¹

[de assistir]

1 1 adj Que assisteix en un indret.

2 m i f Cinc de les assistents anaven de llarg.

2 adj Que assisteix algú.

->assistent²

■assistent² -a

[v. assistent¹]

m i f 1 CRIST En certs ordes religiosos, persona que assisteix el superior o la superiora.

2 LITÚRG En la consagració d’un bisbe, cadascun dels dos bisbes que assisteixen el consagrant.

3 ORG MIL Soldat destinat a servir un oficial o cap.

4 assistent social SOCIOL Persona que exerceix professionalment el servei social o treball social.

->assistir

■assistir

[del ll. assistĕre ‘aturar-se prop d’un lloc’, der. de sistĕre ‘aturar, aturar-se, fer comparèixer’]

v 1 intr Ésser present. Assistir en un acte.

2 tr 1 Estar prop (d’algú) per prestar-li concurs, ajut. Un metge, assistir un malalt.

2 Posar a disposició (d’algú) allò de què té necessitat, ajudar, auxiliar, socórrer. Assistir els desvalguts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assistir

GERUNDI: assistint

PARTICIPI: assistit, assistida, assistits, assistides

INDICATIU PRESENT: assisteixo, assisteixes, assisteix, assistim, assistiu, assisteixen

INDICATIU IMPERFET: assistia, assisties, assistia, assistíem, assistíeu, assistien

INDICATIU PASSAT: assistí, assistires, assistí, assistírem, assistíreu, assistiren

INDICATIU FUTUR: assistiré, assistiràs, assistirà, assistirem, assistireu, assistiran

INDICATIU CONDICIONAL: assistiria, assistiries, assistiria, assistiríem, assistiríeu, assistirien

SUBJUNTIU PRESENT: assisteixi, assisteixis, assisteixi, assistim, assistiu, assisteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: assistís, assistissis, assistís, assistíssim, assistíssiu, assistissin

IMPERATIU: assisteix, assisteixi, assistim, assistiu, assisteixin

->assitiar

■assitiar

Part. sil.: as_si_ti_ar

Cp. assetiar

[format sobre el ll. situs ‘lloc ocupat’ i situare ‘situar’ amb influx possible de la pronúncia occitana de la u]

v tr obs Assetjar, voltar, acorralar. Els gossos tenien assitiat el senglar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: assitiar

GERUNDI: assitiant

PARTICIPI: assitiat, assitiada, assitiats, assitiades

INDICATIU PRESENT: assitio, assities, assitia, assitiem, assitieu, assitien

INDICATIU IMPERFET: assitiava, assitiaves, assitiava, assitiàvem, assitiàveu, assitiaven

INDICATIU PASSAT: assitií, assitiares, assitià, assitiàrem, assitiàreu, assitiaren

INDICATIU FUTUR: assitiaré, assitiaràs, assitiarà, assitiarem, assitiareu, assitiaran

INDICATIU CONDICIONAL: assitiaria, assitiaries, assitiaria, assitiaríem, assitiaríeu, assitiarien

SUBJUNTIU PRESENT: assitiï, assitiïs, assitiï, assitiem, assitieu, assitiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: assitiés, assitiessis, assitiés, assitiéssim, assitiéssiu, assitiessin

IMPERATIU: assitia, assitiï, assitiem, assitieu, assitiïn

->assoc

assoc

[de l’àr. as-sûq ‘mercat’]

m [o f] ant soc³.

->assoc.

assoc.

abrev associació 3 i associació 4.