->engabiar

■engabiar

Part. sil.: en_ga_bi_ar

[de gàbia]

v 1 tr Tancar dins una gàbia. Volen caçar verdums vius per engabiar-los.

2 fig 1 tr Tancar privant de llibertat, generalment en un lloc estret i incòmode. Van engabiar tots els presoners. Pobra taquillera, tantes hores engabiada a la cabina...!

2 pron p ext A l’estiu s’engabiava a casa seva i ja no sortia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engabiar

GERUNDI: engabiant

PARTICIPI: engabiat, engabiada, engabiats, engabiades

INDICATIU PRESENT: engabio, engabies, engabia, engabiem, engabieu, engabien

INDICATIU IMPERFET: engabiava, engabiaves, engabiava, engabiàvem, engabiàveu, engabiaven

INDICATIU PASSAT: engabií, engabiares, engabià, engabiàrem, engabiàreu, engabiaren

INDICATIU FUTUR: engabiaré, engabiaràs, engabiarà, engabiarem, engabiareu, engabiaran

INDICATIU CONDICIONAL: engabiaria, engabiaries, engabiaria, engabiaríem, engabiaríeu, engabiarien

SUBJUNTIU PRESENT: engabiï, engabiïs, engabiï, engabiem, engabieu, engabiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: engabiés, engabiessis, engabiés, engabiéssim, engabiéssiu, engabiessin

IMPERATIU: engabia, engabiï, engabiem, engabieu, engabiïn

->engadinès

■engadinès

m LING Engiadinès.

->engafar

■engafar

[de gafa]

v tr 1 Subjectar amb gafes o grapes.

2 CONSTR Posar gafes a un bastiment abans de collar-lo a l’obra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engafar

GERUNDI: engafant

PARTICIPI: engafat, engafada, engafats, engafades

INDICATIU PRESENT: engafo, engafes, engafa, engafem, engafeu, engafen

INDICATIU IMPERFET: engafava, engafaves, engafava, engafàvem, engafàveu, engafaven

INDICATIU PASSAT: engafí, engafares, engafà, engafàrem, engafàreu, engafaren

INDICATIU FUTUR: engafaré, engafaràs, engafarà, engafarem, engafareu, engafaran

INDICATIU CONDICIONAL: engafaria, engafaries, engafaria, engafaríem, engafaríeu, engafarien

SUBJUNTIU PRESENT: engafi, engafis, engafi, engafem, engafeu, engafin

SUBJUNTIU IMPERFET: engafés, engafessis, engafés, engaféssim, engaféssiu, engafessin

IMPERATIU: engafa, engafi, engafem, engafeu, engafin

->engafetar

■engafetar

[de gafet¹]

v tr 1 Guarnir de gafets, posar gafets.

2 Subjectar amb gafets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engafetar

GERUNDI: engafetant

PARTICIPI: engafetat, engafetada, engafetats, engafetades

INDICATIU PRESENT: engafeto, engafetes, engafeta, engafetem, engafeteu, engafeten

INDICATIU IMPERFET: engafetava, engafetaves, engafetava, engafetàvem, engafetàveu, engafetaven

INDICATIU PASSAT: engafetí, engafetares, engafetà, engafetàrem, engafetàreu, engafetaren

INDICATIU FUTUR: engafetaré, engafetaràs, engafetarà, engafetarem, engafetareu, engafetaran

INDICATIU CONDICIONAL: engafetaria, engafetaries, engafetaria, engafetaríem, engafetaríeu, engafetarien

SUBJUNTIU PRESENT: engafeti, engafetis, engafeti, engafetem, engafeteu, engafetin

SUBJUNTIU IMPERFET: engafetés, engafetessis, engafetés, engafetéssim, engafetéssiu, engafetessin

IMPERATIU: engafeta, engafeti, engafetem, engafeteu, engafetin

->engalanar

■engalanar

[de gala¹]

v tr Posar galana alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engalanar

GERUNDI: engalanant

PARTICIPI: engalanat, engalanada, engalanats, engalanades

INDICATIU PRESENT: engalano, engalanes, engalana, engalanem, engalaneu, engalanen

INDICATIU IMPERFET: engalanava, engalanaves, engalanava, engalanàvem, engalanàveu, engalanaven

INDICATIU PASSAT: engalaní, engalanares, engalanà, engalanàrem, engalanàreu, engalanaren

INDICATIU FUTUR: engalanaré, engalanaràs, engalanarà, engalanarem, engalanareu, engalanaran

INDICATIU CONDICIONAL: engalanaria, engalanaries, engalanaria, engalanaríem, engalanaríeu, engalanarien

SUBJUNTIU PRESENT: engalani, engalanis, engalani, engalanem, engalaneu, engalanin

SUBJUNTIU IMPERFET: engalanés, engalanessis, engalanés, engalanéssim, engalanéssiu, engalanessin

IMPERATIU: engalana, engalani, engalanem, engalaneu, engalanin

->engalavernar

■engalavernar

[d’origen incert, potser variant de encalabrinar-se o relacionat amb galaverna ‘mena de clau o clavilla en nàutica’; 1a FONT: c. 1820]

v 1 tr Ficar els sortints d’una cosa dins els entrants o buits d’una altra de manera que no es pugui moure l’una sense que es mogui l’altra.

2 pron Enferritjar-se.

3 pron Enravenar-se, enrederar-se. Els llegums s’han engalavernat en apagar-se el foc abans d’hora. El fred li havia engalavernat els membres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engalavernar

GERUNDI: engalavernant

PARTICIPI: engalavernat, engalavernada, engalavernats, engalavernades

INDICATIU PRESENT: engalaverno, engalavernes, engalaverna, engalavernem, engalaverneu, engalavernen

INDICATIU IMPERFET: engalavernava, engalavernaves, engalavernava, engalavernàvem, engalavernàveu, engalavernaven

INDICATIU PASSAT: engalaverní, engalavernares, engalavernà, engalavernàrem, engalavernàreu, engalavernaren

INDICATIU FUTUR: engalavernaré, engalavernaràs, engalavernarà, engalavernarem, engalavernareu, engalavernaran

INDICATIU CONDICIONAL: engalavernaria, engalavernaries, engalavernaria, engalavernaríem, engalavernaríeu, engalavernarien

SUBJUNTIU PRESENT: engalaverni, engalavernis, engalaverni, engalavernem, engalaverneu, engalavernin

SUBJUNTIU IMPERFET: engalavernés, engalavernessis, engalavernés, engalavernéssim, engalavernéssiu, engalavernessin

IMPERATIU: engalaverna, engalaverni, engalavernem, engalaverneu, engalavernin

->engalba

■engalba

[de galba]

f CERÀM Galba.

->engalbar

■engalbar

[de engalba; 1a FONT: 1925]

v tr CERÀM Donar un bany de galba (a les peces de terrissa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engalbar

GERUNDI: engalbant

PARTICIPI: engalbat, engalbada, engalbats, engalbades

INDICATIU PRESENT: engalbo, engalbes, engalba, engalbem, engalbeu, engalben

INDICATIU IMPERFET: engalbava, engalbaves, engalbava, engalbàvem, engalbàveu, engalbaven

INDICATIU PASSAT: engalbí, engalbares, engalbà, engalbàrem, engalbàreu, engalbaren

INDICATIU FUTUR: engalbaré, engalbaràs, engalbarà, engalbarem, engalbareu, engalbaran

INDICATIU CONDICIONAL: engalbaria, engalbaries, engalbaria, engalbaríem, engalbaríeu, engalbarien

SUBJUNTIU PRESENT: engalbi, engalbis, engalbi, engalbem, engalbeu, engalbin

SUBJUNTIU IMPERFET: engalbés, engalbessis, engalbés, engalbéssim, engalbéssiu, engalbessin

IMPERATIU: engalba, engalbi, engalbem, engalbeu, engalbin

->engaliador

■engaliador

Part. sil.: en_ga_li_a_dor

[de engaliar]

m ORNIT Colltort.

->engaliar

■engaliar

Part. sil.: en_ga_li_ar

[del cat. i oc. ant. galiar ‘entabanar, ensibornar’, probable alteració per metàtesi de l’ant. laguiar ‘retardar, amoïnar’, del ll. laqueare ‘entortolligar, posar un parany’]

v tr Engalipar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engaliar

GERUNDI: engaliant

PARTICIPI: engaliat, engaliada, engaliats, engaliades

INDICATIU PRESENT: engalio, engalies, engalia, engaliem, engalieu, engalien

INDICATIU IMPERFET: engaliava, engaliaves, engaliava, engaliàvem, engaliàveu, engaliaven

INDICATIU PASSAT: engalií, engaliares, engalià, engaliàrem, engaliàreu, engaliaren

INDICATIU FUTUR: engaliaré, engaliaràs, engaliarà, engaliarem, engaliareu, engaliaran

INDICATIU CONDICIONAL: engaliaria, engaliaries, engaliaria, engaliaríem, engaliaríeu, engaliarien

SUBJUNTIU PRESENT: engaliï, engaliïs, engaliï, engaliem, engalieu, engaliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: engaliés, engaliessis, engaliés, engaliéssim, engaliéssiu, engaliessin

IMPERATIU: engalia, engaliï, engaliem, engalieu, engaliïn

->engalipada

■engalipada

[de engalipar]

f Acció d’engalipar.

->engalipador

■engalipador -a

[de engalipar]

adj i m i f Que engalipa.

->engalipar

■engalipar

[de gàlib]

v tr Enganyar, entabanar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engalipar

GERUNDI: engalipant

PARTICIPI: engalipat, engalipada, engalipats, engalipades

INDICATIU PRESENT: engalipo, engalipes, engalipa, engalipem, engalipeu, engalipen

INDICATIU IMPERFET: engalipava, engalipaves, engalipava, engalipàvem, engalipàveu, engalipaven

INDICATIU PASSAT: engalipí, engalipares, engalipà, engalipàrem, engalipàreu, engaliparen

INDICATIU FUTUR: engaliparé, engaliparàs, engaliparà, engaliparem, engalipareu, engaliparan

INDICATIU CONDICIONAL: engaliparia, engaliparies, engaliparia, engaliparíem, engaliparíeu, engaliparien

SUBJUNTIU PRESENT: engalipi, engalipis, engalipi, engalipem, engalipeu, engalipin

SUBJUNTIU IMPERFET: engalipés, engalipessis, engalipés, engalipéssim, engalipéssiu, engalipessin

IMPERATIU: engalipa, engalipi, engalipem, engalipeu, engalipin

->engallar

■engallar

[de gall¹]

v tr i pron Engallir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engallar

GERUNDI: engallant

PARTICIPI: engallat, engallada, engallats, engallades

INDICATIU PRESENT: engallo, engalles, engalla, engallem, engalleu, engallen

INDICATIU IMPERFET: engallava, engallaves, engallava, engallàvem, engallàveu, engallaven

INDICATIU PASSAT: engallí, engallares, engallà, engallàrem, engallàreu, engallaren

INDICATIU FUTUR: engallaré, engallaràs, engallarà, engallarem, engallareu, engallaran

INDICATIU CONDICIONAL: engallaria, engallaries, engallaria, engallaríem, engallaríeu, engallarien

SUBJUNTIU PRESENT: engalli, engallis, engalli, engallem, engalleu, engallin

SUBJUNTIU IMPERFET: engallés, engallessis, engallés, engalléssim, engalléssiu, engallessin

IMPERATIU: engalla, engalli, engallem, engalleu, engallin

->engallardiment

■engallardiment

[de engallardir]

m 1 Acció d’engallardir o d’engallardir-se;

2 l’efecte.

->engallardir

■engallardir

[de gallard; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Animar, enardir.

2 pron Després de tots aquests èxits, s’ha engallardit d’allò més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engallardir

GERUNDI: engallardint

PARTICIPI: engallardit, engallardida, engallardits, engallardides

INDICATIU PRESENT: engallardeixo, engallardeixes, engallardeix, engallardim, engallardiu, engallardeixen

INDICATIU IMPERFET: engallardia, engallardies, engallardia, engallardíem, engallardíeu, engallardien

INDICATIU PASSAT: engallardí, engallardires, engallardí, engallardírem, engallardíreu, engallardiren

INDICATIU FUTUR: engallardiré, engallardiràs, engallardirà, engallardirem, engallardireu, engallardiran

INDICATIU CONDICIONAL: engallardiria, engallardiries, engallardiria, engallardiríem, engallardiríeu, engallardirien

SUBJUNTIU PRESENT: engallardeixi, engallardeixis, engallardeixi, engallardim, engallardiu, engallardeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engallardís, engallardissis, engallardís, engallardíssim, engallardíssiu, engallardissin

IMPERATIU: engallardeix, engallardeixi, engallardim, engallardiu, engallardeixin

->engallinada

■engallinada

[de engallinar; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Acció d’engallinar.

->engallinar

■engallinar

[de gallina]

v tr 1 Tancar l’aviram al galliner.

2 fig Enganyar, entabanar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engallinar

GERUNDI: engallinant

PARTICIPI: engallinat, engallinada, engallinats, engallinades

INDICATIU PRESENT: engallino, engallines, engallina, engallinem, engallineu, engallinen

INDICATIU IMPERFET: engallinava, engallinaves, engallinava, engallinàvem, engallinàveu, engallinaven

INDICATIU PASSAT: engalliní, engallinares, engallinà, engallinàrem, engallinàreu, engallinaren

INDICATIU FUTUR: engallinaré, engallinaràs, engallinarà, engallinarem, engallinareu, engallinaran

INDICATIU CONDICIONAL: engallinaria, engallinaries, engallinaria, engallinaríem, engallinaríeu, engallinarien

SUBJUNTIU PRESENT: engallini, engallinis, engallini, engallinem, engallineu, engallinin

SUBJUNTIU IMPERFET: engallinés, engallinessis, engallinés, engallinéssim, engallinéssiu, engallinessin

IMPERATIU: engallina, engallini, engallinem, engallineu, engallinin

->engallir

■engallir

[de gall¹; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr i pron Altivar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engallir

GERUNDI: engallint

PARTICIPI: engallit, engallida, engallits, engallides

INDICATIU PRESENT: engalleixo, engalleixes, engalleix, engallim, engalliu, engalleixen

INDICATIU IMPERFET: engallia, engallies, engallia, engallíem, engallíeu, engallien

INDICATIU PASSAT: engallí, engallires, engallí, engallírem, engallíreu, engalliren

INDICATIU FUTUR: engalliré, engalliràs, engallirà, engallirem, engallireu, engalliran

INDICATIU CONDICIONAL: engalliria, engalliries, engalliria, engalliríem, engalliríeu, engallirien

SUBJUNTIU PRESENT: engalleixi, engalleixis, engalleixi, engallim, engalliu, engalleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engallís, engallissis, engallís, engallíssim, engallíssiu, engallissin

IMPERATIU: engalleix, engalleixi, engallim, engalliu, engalleixin

->engallofir

■engallofir

[de gallof]

v 1 tr Fer tornar gallòfol; emperesir.

2 pron Tornar-se gallòfol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engallofir

GERUNDI: engallofint

PARTICIPI: engallofit, engallofida, engallofits, engallofides

INDICATIU PRESENT: engallofeixo, engallofeixes, engallofeix, engallofim, engallofiu, engallofeixen

INDICATIU IMPERFET: engallofia, engallofies, engallofia, engallofíem, engallofíeu, engallofien

INDICATIU PASSAT: engallofí, engallofires, engallofí, engallofírem, engallofíreu, engallofiren

INDICATIU FUTUR: engallofiré, engallofiràs, engallofirà, engallofirem, engallofireu, engallofiran

INDICATIU CONDICIONAL: engallofiria, engallofiries, engallofiria, engallofiríem, engallofiríeu, engallofirien

SUBJUNTIU PRESENT: engallofeixi, engallofeixis, engallofeixi, engallofim, engallofiu, engallofeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engallofís, engallofissis, engallofís, engallofíssim, engallofíssiu, engallofissin

IMPERATIU: engallofeix, engallofeixi, engallofim, engallofiu, engallofeixin

->engalonament

■engalonament

[de engalonar]

m 1 Acció d’engalonar o d’engalonar-se;

2 l’efecte.

->engalonar

■engalonar

[de galó¹]

v 1 tr Adornar amb galons.

2 pron El general s’engalonà per assistir a l’enterrament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engalonar

GERUNDI: engalonant

PARTICIPI: engalonat, engalonada, engalonats, engalonades

INDICATIU PRESENT: engalono, engalones, engalona, engalonem, engaloneu, engalonen

INDICATIU IMPERFET: engalonava, engalonaves, engalonava, engalonàvem, engalonàveu, engalonaven

INDICATIU PASSAT: engaloní, engalonares, engalonà, engalonàrem, engalonàreu, engalonaren

INDICATIU FUTUR: engalonaré, engalonaràs, engalonarà, engalonarem, engalonareu, engalonaran

INDICATIU CONDICIONAL: engalonaria, engalonaries, engalonaria, engalonaríem, engalonaríeu, engalonarien

SUBJUNTIU PRESENT: engaloni, engalonis, engaloni, engalonem, engaloneu, engalonin

SUBJUNTIU IMPERFET: engalonés, engalonessis, engalonés, engalonéssim, engalonéssiu, engalonessin

IMPERATIU: engalona, engaloni, engalonem, engaloneu, engalonin

->engaltada

engaltada

[de engaltar]

f ESPORT 1 Acció d’engaltar;

2 l’efecte.

->engaltar

■engaltar

[de galta]

v tr 1 1 ESPORT Acostar el fusell o l’escopeta a la galta per apuntar l’arma.

2 abs Dispara sense engaltar.

3 abs fig Ell les diu sense engaltar.

2 CONSTR Formar el parament d’un mur.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engaltar

GERUNDI: engaltant

PARTICIPI: engaltat, engaltada, engaltats, engaltades

INDICATIU PRESENT: engalto, engaltes, engalta, engaltem, engalteu, engalten

INDICATIU IMPERFET: engaltava, engaltaves, engaltava, engaltàvem, engaltàveu, engaltaven

INDICATIU PASSAT: engaltí, engaltares, engaltà, engaltàrem, engaltàreu, engaltaren

INDICATIU FUTUR: engaltaré, engaltaràs, engaltarà, engaltarem, engaltareu, engaltaran

INDICATIU CONDICIONAL: engaltaria, engaltaries, engaltaria, engaltaríem, engaltaríeu, engaltarien

SUBJUNTIU PRESENT: engalti, engaltis, engalti, engaltem, engalteu, engaltin

SUBJUNTIU IMPERFET: engaltés, engaltessis, engaltés, engaltéssim, engaltéssiu, engaltessin

IMPERATIU: engalta, engalti, engaltem, engalteu, engaltin

->engalvanir

■engalvanir

[de galvana]

v 1 tr Fer agafar galvana; emperesir.

2 pron Agafar galvana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engalvanir

GERUNDI: engalvanint

PARTICIPI: engalvanit, engalvanida, engalvanits, engalvanides

INDICATIU PRESENT: engalvaneixo, engalvaneixes, engalvaneix, engalvanim, engalvaniu, engalvaneixen

INDICATIU IMPERFET: engalvania, engalvanies, engalvania, engalvaníem, engalvaníeu, engalvanien

INDICATIU PASSAT: engalvaní, engalvanires, engalvaní, engalvanírem, engalvaníreu, engalvaniren

INDICATIU FUTUR: engalvaniré, engalvaniràs, engalvanirà, engalvanirem, engalvanireu, engalvaniran

INDICATIU CONDICIONAL: engalvaniria, engalvaniries, engalvaniria, engalvaniríem, engalvaniríeu, engalvanirien

SUBJUNTIU PRESENT: engalvaneixi, engalvaneixis, engalvaneixi, engalvanim, engalvaniu, engalvaneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engalvanís, engalvanissis, engalvanís, engalvaníssim, engalvaníssiu, engalvanissin

IMPERATIU: engalvaneix, engalvaneixi, engalvanim, engalvaniu, engalvaneixin

->engalzada

■engalzada

[de engalzar]

f Agafada, especialment d’ocells.

->engalzar

■engalzar

[de galze; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr 1 OFIC Ajustar dins un galze.

2 fig Atrapar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engalzar

GERUNDI: engalzant

PARTICIPI: engalzat, engalzada, engalzats, engalzades

INDICATIU PRESENT: engalzo, engalzes, engalza, engalzem, engalzeu, engalzen

INDICATIU IMPERFET: engalzava, engalzaves, engalzava, engalzàvem, engalzàveu, engalzaven

INDICATIU PASSAT: engalzí, engalzares, engalzà, engalzàrem, engalzàreu, engalzaren

INDICATIU FUTUR: engalzaré, engalzaràs, engalzarà, engalzarem, engalzareu, engalzaran

INDICATIU CONDICIONAL: engalzaria, engalzaries, engalzaria, engalzaríem, engalzaríeu, engalzarien

SUBJUNTIU PRESENT: engalzi, engalzis, engalzi, engalzem, engalzeu, engalzin

SUBJUNTIU IMPERFET: engalzés, engalzessis, engalzés, engalzéssim, engalzéssiu, engalzessin

IMPERATIU: engalza, engalzi, engalzem, engalzeu, engalzin

->engan

■engan

m ant i dial Engany.

->enganador

■enganador -a

adj ant i dial Enganyador.

->enganapastors

enganapastors

m dial ORNIT Enganyapastors.

->enganar

■enganar

v tr i pron ant i dial Enganyar.

->engandallar

■engandallar

[de gandalla]

v 1 tr Arranjar amb especial artifici; arreglar. Engandallar la taula amb flors.

2 pron Empolainar-se, compondre’s.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engandallar

GERUNDI: engandallant

PARTICIPI: engandallat, engandallada, engandallats, engandallades

INDICATIU PRESENT: engandallo, engandalles, engandalla, engandallem, engandalleu, engandallen

INDICATIU IMPERFET: engandallava, engandallaves, engandallava, engandallàvem, engandallàveu, engandallaven

INDICATIU PASSAT: engandallí, engandallares, engandallà, engandallàrem, engandallàreu, engandallaren

INDICATIU FUTUR: engandallaré, engandallaràs, engandallarà, engandallarem, engandallareu, engandallaran

INDICATIU CONDICIONAL: engandallaria, engandallaries, engandallaria, engandallaríem, engandallaríeu, engandallarien

SUBJUNTIU PRESENT: engandalli, engandallis, engandalli, engandallem, engandalleu, engandallin

SUBJUNTIU IMPERFET: engandallés, engandallessis, engandallés, engandalléssim, engandalléssiu, engandallessin

IMPERATIU: engandalla, engandalli, engandallem, engandalleu, engandallin

->engandulidor

■engandulidor -a

[de engandulir]

adj Que fa agafar ganduleria.

->enganduliment

■enganduliment

[de engandulir]

m 1 1 Acció d’engandulir o d’engandulir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui s’ha engandulit.

->engandulir

■engandulir

[de gandul]

v 1 tr Fer tornar gandul; emperesir.

2 pron Tornar-se gandul.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engandulir

GERUNDI: engandulint

PARTICIPI: engandulit, engandulida, engandulits, engandulides

INDICATIU PRESENT: enganduleixo, enganduleixes, enganduleix, engandulim, enganduliu, enganduleixen

INDICATIU IMPERFET: engandulia, engandulies, engandulia, engandulíem, engandulíeu, engandulien

INDICATIU PASSAT: engandulí, engandulires, engandulí, engandulírem, engandulíreu, enganduliren

INDICATIU FUTUR: enganduliré, enganduliràs, engandulirà, engandulirem, engandulireu, enganduliran

INDICATIU CONDICIONAL: enganduliria, enganduliries, enganduliria, enganduliríem, enganduliríeu, engandulirien

SUBJUNTIU PRESENT: enganduleixi, enganduleixis, enganduleixi, engandulim, enganduliu, enganduleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engandulís, engandulissis, engandulís, engandulíssim, engandulíssiu, engandulissin

IMPERATIU: enganduleix, enganduleixi, engandulim, enganduliu, enganduleixin

->enganet

enganet

m ORNIT Nom donat a algunes espècies de cueretes.

->enganívol

enganívol -a

adj ant i dial Enganyívol.

->enganós

enganós -osa

adj ant i dial Enganyós.

->enganosament

enganosament

adv ant i dial Enganyosament.

->enganxacabells

■enganxacabells

[de enganxar i cabell]

m BOT Repalassa.

->enganxada

■enganxada

[de enganxar; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Acció d’enganxar;

2 l’efecte.

->enganxadones

■enganxadones

[de enganxar i dona]

m BOT Fruit proveït de punxes o ganxos que s’enganxa a la roba o a la cabellera.

->enganxador

■enganxador -a

[de enganxar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que enganxa.

->enganxall

■enganxall

[de enganxar]

m 1 Allò amb què hom enganxa una cosa a una altra.

2 AUT Peça col·locada al darrere d’un automòbil que permet d’enganxar-hi un remolc.

3 FERROC Dispositiu situat a l’extrem dels vehicles ferroviaris que serveix per a unir-los entre ells, donar continuïtat al tren i transmetre l’esforç de la tracció.

->enganxament

■enganxament

[de enganxar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Enganxada.

->enganxar

■enganxar

[de ganxo¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr 1 Unir dues coses mitjançant un ganxo o ganxos. Hi ha molts passatgers: hi hauran d’enganxar un altre vagó.

2 Subjectar un cavall, un ase, etc., a un carruatge perquè el pugui arrossegar. Enganxeu l’euga al carro.

3 abs Digueu al cotxer que enganxi.

2 1 tr Unir, fer adherir amb cola o qualsevol matèria aglutinant. Enganxeu aquests papers amb la goma del pot blanc. Els trossos de tela, enganxa’ls amb midó. Paper d’enganxar mosques.

2 pron La camisa se li enganxa a la pell de tant que sua. Es veu que m’ha sagnat: la bena se m’ha enganxat a la ferida.

3 abs Aquest aiguacuit no enganxa, és massa clar.

3 p anal 1 tr Agafar, un instrument que s’introdueix o que enclou, impedint la fugida o el moviment (d’allò que agafa). Li van enganxar l’americana en els ferros de la tanca. Una premsa li va enganxar la mà.

2 pron Enganxar-se les faldilles entre els dos batents d’una porta. Enganxar-se els dits en una esquerda.

4 fig 1 tr Lligar, comprometre algú, amb habilitats, enganys, etc., a fer alguna cosa. Ell no volia prometre-s’hi, amb aquella noia, però ella l’ha sabut enganxar.

2 pron col·loq Fer-se addicte (a una droga).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enganxar

GERUNDI: enganxant

PARTICIPI: enganxat, enganxada, enganxats, enganxades

INDICATIU PRESENT: enganxo, enganxes, enganxa, enganxem, enganxeu, enganxen

INDICATIU IMPERFET: enganxava, enganxaves, enganxava, enganxàvem, enganxàveu, enganxaven

INDICATIU PASSAT: enganxí, enganxares, enganxà, enganxàrem, enganxàreu, enganxaren

INDICATIU FUTUR: enganxaré, enganxaràs, enganxarà, enganxarem, enganxareu, enganxaran

INDICATIU CONDICIONAL: enganxaria, enganxaries, enganxaria, enganxaríem, enganxaríeu, enganxarien

SUBJUNTIU PRESENT: enganxi, enganxis, enganxi, enganxem, enganxeu, enganxin

SUBJUNTIU IMPERFET: enganxés, enganxessis, enganxés, enganxéssim, enganxéssiu, enganxessin

IMPERATIU: enganxa, enganxi, enganxem, enganxeu, enganxin

->enganxa-roques

■enganxa-roques

[de enganxar i roca¹]

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gobiesòcids (Lepadogaster decandollii), desproveït d’escates, que amb les aletes ventrals transformades en ventosa s’agafa a les roques.

->enganxat

■enganxat

[de enganxar]

m SUR Tap o carrac fet amb petites planxes de suro enganxades pel ventre amb una cola o goma.

->enganxifós

■enganxifós -osa

[de enganxar]

adj Enganxós.

->enganxó

■enganxó

[de enganxar]

m Esgarrinxada.

->enganxós

■enganxós -osa

[de enganxar]

adj 1 Que enganxa; aglutinant.

2 Fàcil de recordar. Una cançó amb una música molt enganxosa.

->engany

■engany

[de enganyar; 1a FONT: 1050]

m 1 1 Acció d’enganyar o d’enganyar-se;

2 l’efecte. Rebre un engany. Descobrir un engany. Tramar, ordir, un engany.

2 Error, confusió, del qui és enganyat. Estar en un engany. Treure algú de l’engany.

3 Artifici, paraules, insídia, etc., del qui tracta d’enganyar. Una dona plena d’engany. Tot el que deia era un engany, eren enganys.

4 engany a mitges DR CAT A Catalunya, rescissió, per lesió, dels contractes de compravenda, permuta i altres de caràcter onerós relatius a béns immobles, fets per un preu inferior a la meitat del seu just preu.

->enganyabadocs

■enganyabadocs

[de enganyar i badoc]

m Cosa de molta aparença però de poc valor.

->enganyador

■enganyador -a

[de enganyar; 1a FONT: 1375]

adj Que enganya, que aparenta el que no és.

->enganyamarits

■enganyamarits

[de enganyar i marit]

m Batedor de clares.

->enganyapastors

■enganyapastors

[de enganyar i pastor]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, de la família dels caprimúlgids (Caprimulgus europaeus), de plomatge burell amb dibuixos negres i blancs que el confonen amb el medi; sol volar de nit entremig dels ramats cercant-hi insectes.

->enganyar

■enganyar

[del ll. vg. *ingannare ‘escarnir, burlar-se d’algú’, der. de gannīre ‘lladrar; reganyar’; en cat. ant. i dial. també enganar, com també el substantiu postverbal engan; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 1 tr Fer caure en error amb una falsa aparença. M’ha enganyat la vista: hauria jurat que eren més de deu. T’ha enganyat la semblança, l’olor, el color.

2 pron Caure en error, judicar falsament. Els antics s’enganyaven creient la Terra immòbil.

2 tr Decebre, frustrar en les esperances. Més val que l’aviïs de pressa i que no l’hagis d’enganyar, després.

3 tr Induir a un error amb artifici, perfídia, especialment en el preu d’una cosa que hom ven. Va trobar una manera d’enganyar el comprador. L’ha enganyat, ni que sigui de pocs diners.

4 tr Trair, mancar a la fidelitat. Un marit enganyat per la seva dona.

5 tr Eludir, distreure. Anaven xerrant per enganyar el temps. Fuma per enganyar la gana.

6 a enganyar JOCS Joc de saltar a corda en què quan una persona ha saltat una estona ha de sortir-ne i, en el mateix instant de fer-ho, hi entra la següent, de manera que no es perdi cap rodada de la corda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enganyar

GERUNDI: enganyant

PARTICIPI: enganyat, enganyada, enganyats, enganyades

INDICATIU PRESENT: enganyo, enganyes, enganya, enganyem, enganyeu, enganyen

INDICATIU IMPERFET: enganyava, enganyaves, enganyava, enganyàvem, enganyàveu, enganyaven

INDICATIU PASSAT: enganyí, enganyares, enganyà, enganyàrem, enganyàreu, enganyaren

INDICATIU FUTUR: enganyaré, enganyaràs, enganyarà, enganyarem, enganyareu, enganyaran

INDICATIU CONDICIONAL: enganyaria, enganyaries, enganyaria, enganyaríem, enganyaríeu, enganyarien

SUBJUNTIU PRESENT: enganyi, enganyis, enganyi, enganyem, enganyeu, enganyin

SUBJUNTIU IMPERFET: enganyés, enganyessis, enganyés, enganyéssim, enganyéssiu, enganyessin

IMPERATIU: enganya, enganyi, enganyem, enganyeu, enganyin

->enganyatall

■enganyatall

[de enganyar]

m dial Enganyifa.

->enganyifa

■enganyifa

[deriv. de enganyar, amb el sufix popular -ifa, -if-, d’origen poc clar, que es dóna en alguns altres mots: esborrifar, espellifar, esgarrifar, etc]

f Engany, allò que diu, fa, etc., el qui tracta d’enganyar, especialment no donant allò que hom n’esperava, causant decepció.

->enganyívol

■enganyívol -a

[de enganyar]

adj Enganyador.

->enganyós

■enganyós -osa

[de enganyar; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj Que enganya, ple d’engany. Amb paraules enganyoses.

->enganyosament

■enganyosament

[de enganyós; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

adv Amb engany.

->engarbullar

■engarbullar

[de garbull; 1a FONT: 1525]

v tr Engiponar, arranjar una cosa de qualsevol manera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engarbullar

GERUNDI: engarbullant

PARTICIPI: engarbullat, engarbullada, engarbullats, engarbullades

INDICATIU PRESENT: engarbullo, engarbulles, engarbulla, engarbullem, engarbulleu, engarbullen

INDICATIU IMPERFET: engarbullava, engarbullaves, engarbullava, engarbullàvem, engarbullàveu, engarbullaven

INDICATIU PASSAT: engarbullí, engarbullares, engarbullà, engarbullàrem, engarbullàreu, engarbullaren

INDICATIU FUTUR: engarbullaré, engarbullaràs, engarbullarà, engarbullarem, engarbullareu, engarbullaran

INDICATIU CONDICIONAL: engarbullaria, engarbullaries, engarbullaria, engarbullaríem, engarbullaríeu, engarbullarien

SUBJUNTIU PRESENT: engarbulli, engarbullis, engarbulli, engarbullem, engarbulleu, engarbullin

SUBJUNTIU IMPERFET: engarbullés, engarbullessis, engarbullés, engarbulléssim, engarbulléssiu, engarbullessin

IMPERATIU: engarbulla, engarbulli, engarbullem, engarbulleu, engarbullin

->engargallar

■engargallar

[de gargall]

v tr Engargullar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engargallar

GERUNDI: engargallant

PARTICIPI: engargallat, engargallada, engargallats, engargallades

INDICATIU PRESENT: engargallo, engargalles, engargalla, engargallem, engargalleu, engargallen

INDICATIU IMPERFET: engargallava, engargallaves, engargallava, engargallàvem, engargallàveu, engargallaven

INDICATIU PASSAT: engargallí, engargallares, engargallà, engargallàrem, engargallàreu, engargallaren

INDICATIU FUTUR: engargallaré, engargallaràs, engargallarà, engargallarem, engargallareu, engargallaran

INDICATIU CONDICIONAL: engargallaria, engargallaries, engargallaria, engargallaríem, engargallaríeu, engargallarien

SUBJUNTIU PRESENT: engargalli, engargallis, engargalli, engargallem, engargalleu, engargallin

SUBJUNTIU IMPERFET: engargallés, engargallessis, engargallés, engargalléssim, engargalléssiu, engargallessin

IMPERATIU: engargalla, engargalli, engargallem, engargalleu, engargallin

->engargamellar

■engargamellar

[de gargamella]

v tr Engargullar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engargamellar

GERUNDI: engargamellant

PARTICIPI: engargamellat, engargamellada, engargamellats, engargamellades

INDICATIU PRESENT: engargamello, engargamelles, engargamella, engargamellem, engargamelleu, engargamellen

INDICATIU IMPERFET: engargamellava, engargamellaves, engargamellava, engargamellàvem, engargamellàveu, engargamellaven

INDICATIU PASSAT: engargamellí, engargamellares, engargamellà, engargamellàrem, engargamellàreu, engargamellaren

INDICATIU FUTUR: engargamellaré, engargamellaràs, engargamellarà, engargamellarem, engargamellareu, engargamellaran

INDICATIU CONDICIONAL: engargamellaria, engargamellaries, engargamellaria, engargamellaríem, engargamellaríeu, engargamellarien

SUBJUNTIU PRESENT: engargamelli, engargamellis, engargamelli, engargamellem, engargamelleu, engargamellin

SUBJUNTIU IMPERFET: engargamellés, engargamellessis, engargamellés, engargamelléssim, engargamelléssiu, engargamellessin

IMPERATIU: engargamella, engargamelli, engargamellem, engargamelleu, engargamellin

->engargullar

■engargullar

[de gargall]

v tr 1 Fer empassar per força. El nen no volia menjar sopa, però la mare la hi ha engargullada tota, cullerada rere cullerada.

2 fig Fa quinze dies que m’escarrasso a engargullar-t’ho, i encara no ho saps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engargullar

GERUNDI: engargullant

PARTICIPI: engargullat, engargullada, engargullats, engargullades

INDICATIU PRESENT: engargullo, engargulles, engargulla, engargullem, engargulleu, engargullen

INDICATIU IMPERFET: engargullava, engargullaves, engargullava, engargullàvem, engargullàveu, engargullaven

INDICATIU PASSAT: engargullí, engargullares, engargullà, engargullàrem, engargullàreu, engargullaren

INDICATIU FUTUR: engargullaré, engargullaràs, engargullarà, engargullarem, engargullareu, engargullaran

INDICATIU CONDICIONAL: engargullaria, engargullaries, engargullaria, engargullaríem, engargullaríeu, engargullarien

SUBJUNTIU PRESENT: engargulli, engargullis, engargulli, engargullem, engargulleu, engargullin

SUBJUNTIU IMPERFET: engargullés, engargullessis, engargullés, engargulléssim, engargulléssiu, engargullessin

IMPERATIU: engargulla, engargulli, engargullem, engargulleu, engargullin

->engargús

■engargús

[de engargussar-se]

[pl -ussos] m Engargussament.

->engargussament

■engargussament

[de engargussar-se]

m 1 Acció d’engargussar-se;

2 l’efecte.

->engargussar

■engargussar

[de gargall; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr 1 Obstruir alguna cosa la gola (d’algú). Aquella menja tan aspra m’engargussava.

2 p ext Obstruir alguna cosa (un conducte estret). La calç acumulada engargussa les canonades.

2 pron 1 Entravessar-se, encallar-se, alguna cosa a la gola o dins un conducte estret. Se m’ha engargussat una espina.

2 Obstruir-se un conducte estret perquè s’hi ha entravessat, encallat, alguna cosa.

3 Ennuegar-se. Sempre que vol beure amb porró, s’engargussa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engargussar

GERUNDI: engargussant

PARTICIPI: engargussat, engargussada, engargussats, engargussades

INDICATIU PRESENT: engargusso, engargusses, engargussa, engargussem, engargusseu, engargussen

INDICATIU IMPERFET: engargussava, engargussaves, engargussava, engargussàvem, engargussàveu, engargussaven

INDICATIU PASSAT: engargussí, engargussares, engargussà, engargussàrem, engargussàreu, engargussaren

INDICATIU FUTUR: engargussaré, engargussaràs, engargussarà, engargussarem, engargussareu, engargussaran

INDICATIU CONDICIONAL: engargussaria, engargussaries, engargussaria, engargussaríem, engargussaríeu, engargussarien

SUBJUNTIU PRESENT: engargussi, engargussis, engargussi, engargussem, engargusseu, engargussin

SUBJUNTIU IMPERFET: engargussés, engargussessis, engargussés, engargusséssim, engargusséssiu, engargussessin

IMPERATIU: engargussa, engargussi, engargussem, engargusseu, engargussin

->engarjolament

■engarjolament

[de engarjolar]

m 1 Acció d’engarjolar;

2 l’efecte.

->engarjolar

■engarjolar

[de garjola]

v tr 1 Ficar algú a la garjola, a la presó.

2 fig Tancar en un lloc estret.

3 MAR Voltar el coll d’un pal de barca amb la garjola o catxola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engarjolar

GERUNDI: engarjolant

PARTICIPI: engarjolat, engarjolada, engarjolats, engarjolades

INDICATIU PRESENT: engarjolo, engarjoles, engarjola, engarjolem, engarjoleu, engarjolen

INDICATIU IMPERFET: engarjolava, engarjolaves, engarjolava, engarjolàvem, engarjolàveu, engarjolaven

INDICATIU PASSAT: engarjolí, engarjolares, engarjolà, engarjolàrem, engarjolàreu, engarjolaren

INDICATIU FUTUR: engarjolaré, engarjolaràs, engarjolarà, engarjolarem, engarjolareu, engarjolaran

INDICATIU CONDICIONAL: engarjolaria, engarjolaries, engarjolaria, engarjolaríem, engarjolaríeu, engarjolarien

SUBJUNTIU PRESENT: engarjoli, engarjolis, engarjoli, engarjolem, engarjoleu, engarjolin

SUBJUNTIU IMPERFET: engarjolés, engarjolessis, engarjolés, engarjoléssim, engarjoléssiu, engarjolessin

IMPERATIU: engarjola, engarjoli, engarjolem, engarjoleu, engarjolin

->engarlandar

■engarlandar

[de garlanda; 1a FONT: s. XV]

v tr Adornar algú o alguna cosa amb una garlanda o amb garlandes. Han engarlandat l’envelat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engarlandar

GERUNDI: engarlandant

PARTICIPI: engarlandat, engarlandada, engarlandats, engarlandades

INDICATIU PRESENT: engarlando, engarlandes, engarlanda, engarlandem, engarlandeu, engarlanden

INDICATIU IMPERFET: engarlandava, engarlandaves, engarlandava, engarlandàvem, engarlandàveu, engarlandaven

INDICATIU PASSAT: engarlandí, engarlandares, engarlandà, engarlandàrem, engarlandàreu, engarlandaren

INDICATIU FUTUR: engarlandaré, engarlandaràs, engarlandarà, engarlandarem, engarlandareu, engarlandaran

INDICATIU CONDICIONAL: engarlandaria, engarlandaries, engarlandaria, engarlandaríem, engarlandaríeu, engarlandarien

SUBJUNTIU PRESENT: engarlandi, engarlandis, engarlandi, engarlandem, engarlandeu, engarlandin

SUBJUNTIU IMPERFET: engarlandés, engarlandessis, engarlandés, engarlandéssim, engarlandéssiu, engarlandessin

IMPERATIU: engarlanda, engarlandi, engarlandem, engarlandeu, engarlandin

->engarrofar-se

■engarrofar-se

[de garrofa]

v pron 1 Emmalaltir-se un animal per haver menjat garrofes verdoses.

2 Ennuegar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engarrofar

GERUNDI: engarrofant

PARTICIPI: engarrofat, engarrofada, engarrofats, engarrofades

INDICATIU PRESENT: engarrofo, engarrofes, engarrofa, engarrofem, engarrofeu, engarrofen

INDICATIU IMPERFET: engarrofava, engarrofaves, engarrofava, engarrofàvem, engarrofàveu, engarrofaven

INDICATIU PASSAT: engarrofí, engarrofares, engarrofà, engarrofàrem, engarrofàreu, engarrofaren

INDICATIU FUTUR: engarrofaré, engarrofaràs, engarrofarà, engarrofarem, engarrofareu, engarrofaran

INDICATIU CONDICIONAL: engarrofaria, engarrofaries, engarrofaria, engarrofaríem, engarrofaríeu, engarrofarien

SUBJUNTIU PRESENT: engarrofi, engarrofis, engarrofi, engarrofem, engarrofeu, engarrofin

SUBJUNTIU IMPERFET: engarrofés, engarrofessis, engarrofés, engarroféssim, engarroféssiu, engarrofessin

IMPERATIU: engarrofa, engarrofi, engarrofem, engarrofeu, engarrofin

->engarrotador

■engarrotador

[de engarrotar]

m Pal o tros de fusta emprat per a engarrotar fardells, balots, etc.

->engarrotar

■engarrotar

[de garrot]

v tr 1 Donar voltes amb un garrot o tros de fusta a una corda, un filferro, etc., perquè estrenyi millor allò que subjecta.

2 Posar ert o tibant com un garrot. Per a tocar el piano, no has d’engarrotar els dits.

3 Executar (algú) amb el garrot, donar-li garrot.

4 FUST Envoltar amb una corda l’armadura d’una cadira i tibar-la mitjançant l’engarrotador a l’hora de muntar-la i d’encolar-la, a fi d’ajustar degudament totes les peces.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engarrotar

GERUNDI: engarrotant

PARTICIPI: engarrotat, engarrotada, engarrotats, engarrotades

INDICATIU PRESENT: engarroto, engarrotes, engarrota, engarrotem, engarroteu, engarroten

INDICATIU IMPERFET: engarrotava, engarrotaves, engarrotava, engarrotàvem, engarrotàveu, engarrotaven

INDICATIU PASSAT: engarrotí, engarrotares, engarrotà, engarrotàrem, engarrotàreu, engarrotaren

INDICATIU FUTUR: engarrotaré, engarrotaràs, engarrotarà, engarrotarem, engarrotareu, engarrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: engarrotaria, engarrotaries, engarrotaria, engarrotaríem, engarrotaríeu, engarrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: engarroti, engarrotis, engarroti, engarrotem, engarroteu, engarrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: engarrotés, engarrotessis, engarrotés, engarrotéssim, engarrotéssiu, engarrotessin

IMPERATIU: engarrota, engarroti, engarrotem, engarroteu, engarrotin

->engassar

■engassar

[de gassa; 1a FONT: 1387]

v tr MAR Guarnir un bossell amb una gassa de corda folrada de lona o cuir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engassar

GERUNDI: engassant

PARTICIPI: engassat, engassada, engassats, engassades

INDICATIU PRESENT: engasso, engasses, engassa, engassem, engasseu, engassen

INDICATIU IMPERFET: engassava, engassaves, engassava, engassàvem, engassàveu, engassaven

INDICATIU PASSAT: engassí, engassares, engassà, engassàrem, engassàreu, engassaren

INDICATIU FUTUR: engassaré, engassaràs, engassarà, engassarem, engassareu, engassaran

INDICATIU CONDICIONAL: engassaria, engassaries, engassaria, engassaríem, engassaríeu, engassarien

SUBJUNTIU PRESENT: engassi, engassis, engassi, engassem, engasseu, engassin

SUBJUNTIU IMPERFET: engassés, engassessis, engassés, engasséssim, engasséssiu, engassessin

IMPERATIU: engassa, engassi, engassem, engasseu, engassin

->engatar

■engatar

[de gat; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Fer agafar el gat; embriagar.

2 pron S’engata amb aiguardent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engatar

GERUNDI: engatant

PARTICIPI: engatat, engatada, engatats, engatades

INDICATIU PRESENT: engato, engates, engata, engatem, engateu, engaten

INDICATIU IMPERFET: engatava, engataves, engatava, engatàvem, engatàveu, engataven

INDICATIU PASSAT: engatí, engatares, engatà, engatàrem, engatàreu, engataren

INDICATIU FUTUR: engataré, engataràs, engatarà, engatarem, engatareu, engataran

INDICATIU CONDICIONAL: engataria, engataries, engataria, engataríem, engataríeu, engatarien

SUBJUNTIU PRESENT: engati, engatis, engati, engatem, engateu, engatin

SUBJUNTIU IMPERFET: engatés, engatessis, engatés, engatéssim, engatéssiu, engatessin

IMPERATIU: engata, engati, engatem, engateu, engatin

->engatjador

■engatjador -a

[de engatjar]

adj Que engatja. Un compromís engatjador.

->engatjament

■engatjament

[de engatjar]

m 1 Acció d’engatjar o d’engatjar-se;

2 l’efecte.

->engatjar

■engatjar

[de gatge]

v 1 tr Posar en gatge; empenyorar.

2 fig 1 tr Lligar amb una promesa, amb una convenció. Engatjar, algú, la seva paraula en un tracte.

2 pron Obligar-se per una promesa; comprometre’s.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engatjar

GERUNDI: engatjant

PARTICIPI: engatjat, engatjada, engatjats, engatjades

INDICATIU PRESENT: engatjo, engatges, engatja, engatgem, engatgeu, engatgen

INDICATIU IMPERFET: engatjava, engatjaves, engatjava, engatjàvem, engatjàveu, engatjaven

INDICATIU PASSAT: engatgí, engatjares, engatjà, engatjàrem, engatjàreu, engatjaren

INDICATIU FUTUR: engatjaré, engatjaràs, engatjarà, engatjarem, engatjareu, engatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: engatjaria, engatjaries, engatjaria, engatjaríem, engatjaríeu, engatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: engatgi, engatgis, engatgi, engatgem, engatgeu, engatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: engatgés, engatgessis, engatgés, engatgéssim, engatgéssiu, engatgessin

IMPERATIU: engatja, engatgi, engatgem, engatgeu, engatgin

->engavanyador

■engavanyador -a

[de engavanyar]

adj Que engavanya. Un vestit engavanyador.

->engavanyament

■engavanyament

[de engavanyar]

m 1 Acció d’engavanyar;

2 l’efecte.

->engavanyar

■engavanyar

[de gavany; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr Embarassar, la roba que hom porta, els moviments, privant-ne la llibertat. Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engavanyar

GERUNDI: engavanyant

PARTICIPI: engavanyat, engavanyada, engavanyats, engavanyades

INDICATIU PRESENT: engavanyo, engavanyes, engavanya, engavanyem, engavanyeu, engavanyen

INDICATIU IMPERFET: engavanyava, engavanyaves, engavanyava, engavanyàvem, engavanyàveu, engavanyaven

INDICATIU PASSAT: engavanyí, engavanyares, engavanyà, engavanyàrem, engavanyàreu, engavanyaren

INDICATIU FUTUR: engavanyaré, engavanyaràs, engavanyarà, engavanyarem, engavanyareu, engavanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: engavanyaria, engavanyaries, engavanyaria, engavanyaríem, engavanyaríeu, engavanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: engavanyi, engavanyis, engavanyi, engavanyem, engavanyeu, engavanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: engavanyés, engavanyessis, engavanyés, engavanyéssim, engavanyéssiu, engavanyessin

IMPERATIU: engavanya, engavanyi, engavanyem, engavanyeu, engavanyin

->engavatxar

■engavatxar

v tr Omplir excessivament el gavatx (d’un animal). Al Perigord engavatxen les oques per a fer ‘foie gras’.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engavatxar

GERUNDI: engavatxant

PARTICIPI: engavatxat, engavatxada, engavatxats, engavatxades

INDICATIU PRESENT: engavatxo, engavatxes, engavatxa, engavatxem, engavatxeu, engavatxen

INDICATIU IMPERFET: engavatxava, engavatxaves, engavatxava, engavatxàvem, engavatxàveu, engavatxaven

INDICATIU PASSAT: engavatxí, engavatxares, engavatxà, engavatxàrem, engavatxàreu, engavatxaren

INDICATIU FUTUR: engavatxaré, engavatxaràs, engavatxarà, engavatxarem, engavatxareu, engavatxaran

INDICATIU CONDICIONAL: engavatxaria, engavatxaries, engavatxaria, engavatxaríem, engavatxaríeu, engavatxarien

SUBJUNTIU PRESENT: engavatxi, engavatxis, engavatxi, engavatxem, engavatxeu, engavatxin

SUBJUNTIU IMPERFET: engavatxés, engavatxessis, engavatxés, engavatxéssim, engavatxéssiu, engavatxessin

IMPERATIU: engavatxa, engavatxi, engavatxem, engavatxeu, engavatxin

->engavatxinador

■engavatxinador

[de engavatxinar]

m TÈXT Eina emprada per a engavatxinar.

->engavatxinar

■engavatxinar

[de gavatxí]

v tr TÈXT Disposar a manera de cadena contínua els cartons d’un dibuix jacquard a les costelles d’un dibuix per a les maquinetes de lliços.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engavatxinar

GERUNDI: engavatxinant

PARTICIPI: engavatxinat, engavatxinada, engavatxinats, engavatxinades

INDICATIU PRESENT: engavatxino, engavatxines, engavatxina, engavatxinem, engavatxineu, engavatxinen

INDICATIU IMPERFET: engavatxinava, engavatxinaves, engavatxinava, engavatxinàvem, engavatxinàveu, engavatxinaven

INDICATIU PASSAT: engavatxiní, engavatxinares, engavatxinà, engavatxinàrem, engavatxinàreu, engavatxinaren

INDICATIU FUTUR: engavatxinaré, engavatxinaràs, engavatxinarà, engavatxinarem, engavatxinareu, engavatxinaran

INDICATIU CONDICIONAL: engavatxinaria, engavatxinaries, engavatxinaria, engavatxinaríem, engavatxinaríeu, engavatxinarien

SUBJUNTIU PRESENT: engavatxini, engavatxinis, engavatxini, engavatxinem, engavatxineu, engavatxinin

SUBJUNTIU IMPERFET: engavatxinés, engavatxinessis, engavatxinés, engavatxinéssim, engavatxinéssiu, engavatxinessin

IMPERATIU: engavatxina, engavatxini, engavatxinem, engavatxineu, engavatxinin

->engegada

■engegada

[de engegar]

f 1 Acció d’engegar.

2 MOT Acció de donar a un motor d’explosió l’energia necessària perquè sigui capaç de vèncer la resistència passiva dels seus elements i obligar-lo a acomplir unes quantes vegades el cicle de treball, fins que el parell de forces produït pel motor sigui suficient per a mantenir el seu funcionament.

3 motor d’engegada MOT Motor, habitualment elèctric, que permet d’engegar un motor d’explosió.

->engegador

■engegador

Cp. estàrter

[de engegar]

m 1 Dispositiu que serveix per a engegar.

2 MOT Aparell emprat per a engegar un motor d’explosió.

->engegantir

■engegantir

[de gegant]

v tr Donar a una cosa formes o proporcions gegantines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engegantir

GERUNDI: engegantint

PARTICIPI: engegantit, engegantida, engegantits, engegantides

INDICATIU PRESENT: engeganteixo, engeganteixes, engeganteix, engegantim, engegantiu, engeganteixen

INDICATIU IMPERFET: engegantia, engeganties, engegantia, engegantíem, engegantíeu, engegantien

INDICATIU PASSAT: engegantí, engegantires, engegantí, engegantírem, engegantíreu, engegantiren

INDICATIU FUTUR: engegantiré, engegantiràs, engegantirà, engegantirem, engegantireu, engegantiran

INDICATIU CONDICIONAL: engegantiria, engegantiries, engegantiria, engegantiríem, engegantiríeu, engegantirien

SUBJUNTIU PRESENT: engeganteixi, engeganteixis, engeganteixi, engegantim, engegantiu, engeganteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engegantís, engegantissis, engegantís, engegantíssim, engegantíssiu, engegantissin

IMPERATIU: engeganteix, engeganteixi, engegantim, engegantiu, engeganteixin

->engegar

■engegar

[potser alteració de l’hispanoàrab atšakká ‘acusar’, o del ll. ĭnstīgare ‘agullonar’, o d’un ll. vg. *indeagare, alteració de indagare ‘indagar’; 1a FONT: s. XVII]

v tr 1 1 Fer que una cosa comenci a anar, a funcionar, a rutllar. Engegar una fàbrica. Van engegar les campanes al vol.

2 TECNOL Posar en marxa un motor, una màquina, etc.

2 1 Disparar. Engegar l’escopeta. Engegar un tret a algú.

2 Llançar. Ho engegaren tot pel precipici.

3 p ext Li engegaren els gossos.

4 fig Engegar una mentida. Engegar un renec.

3 1 Treure’s del davant algú, obligar a anar-se’n. Ja l’han engegat de quatre empreses.

2 p ext Si et fa nosa, engega-ho.

3 engegar a dida (o a passeig, o a la quinta forca, etc.) Treure’s del damunt de mala manera, amb paraules despectives o violentes.

4 Aviar (el bestiar). Vés a engegar el ramat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engegar

GERUNDI: engegant

PARTICIPI: engegat, engegada, engegats, engegades

INDICATIU PRESENT: engego, engegues, engega, engeguem, engegueu, engeguen

INDICATIU IMPERFET: engegava, engegaves, engegava, engegàvem, engegàveu, engegaven

INDICATIU PASSAT: engeguí, engegares, engegà, engegàrem, engegàreu, engegaren

INDICATIU FUTUR: engegaré, engegaràs, engegarà, engegarem, engegareu, engegaran

INDICATIU CONDICIONAL: engegaria, engegaries, engegaria, engegaríem, engegaríeu, engegarien

SUBJUNTIU PRESENT: engegui, engeguis, engegui, engeguem, engegueu, engeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: engegués, engeguessis, engegués, engeguéssim, engeguéssiu, engeguessin

IMPERATIU: engega, engegui, engeguem, engegueu, engeguin

->engelabrir-se

■engelabrir-se

[resultat d’un encreuament de gel¹ o gelat amb gebre; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v pron Esdevenir fred com el glaç. S’havia engelabrit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engelabrir

GERUNDI: engelabrint

PARTICIPI: engelabrit, engelabrida, engelabrits, engelabrides

INDICATIU PRESENT: engelabreixo, engelabreixes, engelabreix, engelabrim, engelabriu, engelabreixen

INDICATIU IMPERFET: engelabria, engelabries, engelabria, engelabríem, engelabríeu, engelabrien

INDICATIU PASSAT: engelabrí, engelabrires, engelabrí, engelabrírem, engelabríreu, engelabriren

INDICATIU FUTUR: engelabriré, engelabriràs, engelabrirà, engelabrirem, engelabrireu, engelabriran

INDICATIU CONDICIONAL: engelabriria, engelabriries, engelabriria, engelabriríem, engelabriríeu, engelabririen

SUBJUNTIU PRESENT: engelabreixi, engelabreixis, engelabreixi, engelabrim, engelabriu, engelabreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engelabrís, engelabrissis, engelabrís, engelabríssim, engelabríssiu, engelabrissin

IMPERATIU: engelabreix, engelabreixi, engelabrim, engelabriu, engelabreixin

->engelosiment

■engelosiment

[de engelosir]

m 1 Acció d’engelosir o d’engelosir-se;

2 l’efecte.

->engelosir

■engelosir

[de gelós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer agafar gelosia. Només ho fa per engelosir-lo.

2 pron No ballis més amb ella, que la teva dona ja comença a engelosir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engelosir

GERUNDI: engelosint

PARTICIPI: engelosit, engelosida, engelosits, engelosides

INDICATIU PRESENT: engeloseixo, engeloseixes, engeloseix, engelosim, engelosiu, engeloseixen

INDICATIU IMPERFET: engelosia, engelosies, engelosia, engelosíem, engelosíeu, engelosien

INDICATIU PASSAT: engelosí, engelosires, engelosí, engelosírem, engelosíreu, engelosiren

INDICATIU FUTUR: engelosiré, engelosiràs, engelosirà, engelosirem, engelosireu, engelosiran

INDICATIU CONDICIONAL: engelosiria, engelosiries, engelosiria, engelosiríem, engelosiríeu, engelosirien

SUBJUNTIU PRESENT: engeloseixi, engeloseixis, engeloseixi, engelosim, engelosiu, engeloseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engelosís, engelosissis, engelosís, engelosíssim, engelosíssiu, engelosissin

IMPERATIU: engeloseix, engeloseixi, engelosim, engelosiu, engeloseixin

->engendrable

■engendrable

[de engendrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Susceptible d’ésser engendrat.

->engendrador

■engendrador -a

[de engendrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que engendra.

->engendrament

■engendrament

[de engendrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’engendrar;

2 l’efecte.

->engendrar

■engendrar

Cp. concebre

[del ll. ingenĕrare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 GEN Procrear.

2 CRIST Originar, Déu Pare, des de sempre, el Verb.

2 fig Produir, causar, ocasionar. La crisi econòmica engendrà molt de malestar. El tracte engendra l’amistat. Un triangle rectangle pot engendrar un con. Aquella pestilència engendrà una epidèmia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engendrar

GERUNDI: engendrant

PARTICIPI: engendrat, engendrada, engendrats, engendrades

INDICATIU PRESENT: engendro, engendres, engendra, engendrem, engendreu, engendren

INDICATIU IMPERFET: engendrava, engendraves, engendrava, engendràvem, engendràveu, engendraven

INDICATIU PASSAT: engendrí, engendrares, engendrà, engendràrem, engendràreu, engendraren

INDICATIU FUTUR: engendraré, engendraràs, engendrarà, engendrarem, engendrareu, engendraran

INDICATIU CONDICIONAL: engendraria, engendraries, engendraria, engendraríem, engendraríeu, engendrarien

SUBJUNTIU PRESENT: engendri, engendris, engendri, engendrem, engendreu, engendrin

SUBJUNTIU IMPERFET: engendrés, engendressis, engendrés, engendréssim, engendréssiu, engendressin

IMPERATIU: engendra, engendri, engendrem, engendreu, engendrin

->engerlar

■engerlar

[de gerla, nom d’un peix, probablement del ll. gerres, íd., per la semblança de la vela plegada amb el peix]

v tr MAR Plegar la vela i lligar-la a l’antena.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engerlar

GERUNDI: engerlant

PARTICIPI: engerlat, engerlada, engerlats, engerlades

INDICATIU PRESENT: engerlo, engerles, engerla, engerlem, engerleu, engerlen

INDICATIU IMPERFET: engerlava, engerlaves, engerlava, engerlàvem, engerlàveu, engerlaven

INDICATIU PASSAT: engerlí, engerlares, engerlà, engerlàrem, engerlàreu, engerlaren

INDICATIU FUTUR: engerlaré, engerlaràs, engerlarà, engerlarem, engerlareu, engerlaran

INDICATIU CONDICIONAL: engerlaria, engerlaries, engerlaria, engerlaríem, engerlaríeu, engerlarien

SUBJUNTIU PRESENT: engerli, engerlis, engerli, engerlem, engerleu, engerlin

SUBJUNTIU IMPERFET: engerlés, engerlessis, engerlés, engerléssim, engerléssiu, engerlessin

IMPERATIU: engerla, engerli, engerlem, engerleu, engerlin

->engiadinès

engiadinès

Part. sil.: en_gi_a_di_nès

m LING Varietat del retoromànic occidental, també anomenada ladí, parlada a Engiadina, a la vall de l’Inn (Suïssa).

->enginjolar

■enginjolar

[de gínjol; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v tr i pron enasprar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enginjolar

GERUNDI: enginjolant

PARTICIPI: enginjolat, enginjolada, enginjolats, enginjolades

INDICATIU PRESENT: enginjolo, enginjoles, enginjola, enginjolem, enginjoleu, enginjolen

INDICATIU IMPERFET: enginjolava, enginjolaves, enginjolava, enginjolàvem, enginjolàveu, enginjolaven

INDICATIU PASSAT: enginjolí, enginjolares, enginjolà, enginjolàrem, enginjolàreu, enginjolaren

INDICATIU FUTUR: enginjolaré, enginjolaràs, enginjolarà, enginjolarem, enginjolareu, enginjolaran

INDICATIU CONDICIONAL: enginjolaria, enginjolaries, enginjolaria, enginjolaríem, enginjolaríeu, enginjolarien

SUBJUNTIU PRESENT: enginjoli, enginjolis, enginjoli, enginjolem, enginjoleu, enginjolin

SUBJUNTIU IMPERFET: enginjolés, enginjolessis, enginjolés, enginjoléssim, enginjoléssiu, enginjolessin

IMPERATIU: enginjola, enginjoli, enginjolem, enginjoleu, enginjolin

->enginy

■enginy

[del ll. ingĕnium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Esperit d’invenció, habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d’aconseguir o d’executar alguna cosa. Un home d’enginy. Més val enginy que força.

2 TECNOL i ARM giny 2. Enginys de guerra.

3 enginy espacial ASTRON Giny espacial.

->enginya

■enginya

[alteració de ginya, variant dialectal de llinya, com ho és nyinya]

f MAR En una embarcació, cadascuna de les lligades de corda que fermen el car i la pena d’una antena.

->enginyar

■enginyar

[b. ll. ingĕniare, íd.; 1a FONT: 1405]

v 1 tr Idear o inventar alguna cosa amb enginy. Diu que ha enginyat un motor d’aigua.

2 pron 1 Discórrer amb enginy els mitjans d’aconseguir o d’executar alguna cosa.

2 S’ho ha enginyat tan bé, que ha convençut tothom. No sé pas com se les enginya, però sempre se’n surt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enginyar

GERUNDI: enginyant

PARTICIPI: enginyat, enginyada, enginyats, enginyades

INDICATIU PRESENT: enginyo, enginyes, enginya, enginyem, enginyeu, enginyen

INDICATIU IMPERFET: enginyava, enginyaves, enginyava, enginyàvem, enginyàveu, enginyaven

INDICATIU PASSAT: enginyí, enginyares, enginyà, enginyàrem, enginyàreu, enginyaren

INDICATIU FUTUR: enginyaré, enginyaràs, enginyarà, enginyarem, enginyareu, enginyaran

INDICATIU CONDICIONAL: enginyaria, enginyaries, enginyaria, enginyaríem, enginyaríeu, enginyarien

SUBJUNTIU PRESENT: enginyi, enginyis, enginyi, enginyem, enginyeu, enginyin

SUBJUNTIU IMPERFET: enginyés, enginyessis, enginyés, enginyéssim, enginyéssiu, enginyessin

IMPERATIU: enginya, enginyi, enginyem, enginyeu, enginyin

->enginyer

■enginyer -a

[de enginy; 1a FONT: 1575, DPou.]

m i f ENG 1 Persona que exerceix l’enginyeria com a professió. Enginyer civil. Enginyer militar.

2 enginyer tècnic Persona que té un títol universitari de grau mitjà en enginyeria.

->enginyeria

■enginyeria

Part. sil.: en_gi_nye_ri_a

[de enginyer]

f ENG Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial. Enginyeria mecànica. Enginyeria nuclear. Enginyeria elèctrica (i electrònica).

->enginyós

■enginyós -osa

[del ll. ingĕnĭōsus, -a, -um, íd.]

adj 1 Dotat d’enginy. La Maria sí que és enginyosa: ja veuràs com ella ho endevinarà.

2 Fet amb enginy. Fou un estratagema d’allò més enginyós. Aquesta feina tan enginyosa simplificarà molt el treball. Un aparell enginyós.

->enginyosament

■enginyosament

[de enginyós]

adv D’una manera enginyosa, amb enginy.

->engiponador

■engiponador -a

[de engiponar]

adj Que engipona.

->engiponament

■engiponament

[de engiponar]

m 1 Acció d’engiponar o d’engiponar-se;

2 l’efecte.

->engiponar

■engiponar

[de gipó; 1a FONT: 1879]

v 1 tr Arranjar una cosa a corre-cuita, de qualsevol manera. Va fer un treball mal engiponat.

2 pron Com t’has engiponat la roba?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engiponar

GERUNDI: engiponant

PARTICIPI: engiponat, engiponada, engiponats, engiponades

INDICATIU PRESENT: engipono, engipones, engipona, engiponem, engiponeu, engiponen

INDICATIU IMPERFET: engiponava, engiponaves, engiponava, engiponàvem, engiponàveu, engiponaven

INDICATIU PASSAT: engiponí, engiponares, engiponà, engiponàrem, engiponàreu, engiponaren

INDICATIU FUTUR: engiponaré, engiponaràs, engiponarà, engiponarem, engiponareu, engiponaran

INDICATIU CONDICIONAL: engiponaria, engiponaries, engiponaria, engiponaríem, engiponaríeu, engiponarien

SUBJUNTIU PRESENT: engiponi, engiponis, engiponi, engiponem, engiponeu, engiponin

SUBJUNTIU IMPERFET: engiponés, engiponessis, engiponés, engiponéssim, engiponéssiu, engiponessin

IMPERATIU: engipona, engiponi, engiponem, engiponeu, engiponin

->engir

■engir

[de gir; 1a FONT: s. XII]

ant adv 1 Al voltant. Les cases que són engir l’església.

2 Aproximadament. Ells deien que eren engir sis-cents.

->engires

■engires

f pl Mot emprat en l’expressió per les engires loc adv ant Pels volts.

->engirgolar

■engirgolar

[probable alteració de *engirbolar, provinent de engirbar i malgirbat, procedents del fr. dial. gerber, engerber, der. de gerbe ‘garba’; 1a FONT: 1859]

v tr dial Posar, disposar, aplicar.

->englaciació

■englaciació

Part. sil.: en_gla_ci_a_ci_ó

f GEOL Recobriment d’un territori pel glaç. L’englaciació del continent antàrtic.

->englanat

■englanat -ada

[de gla]

adj HERÀLD Dit del roure i de l’alzina carregats de glans.

->englantina

■englantina

[de l’oc. ant. englentina (o aiglentina), der. de a(n)guilén (aiguilen) ‘arç’, ll. vg. *aquilentum, i aquest, d’un ll. aquileus, variant de aculeus ‘agulló’; 1a FONT: s. XV]

f 1 BOT i JARD 1 Arbust caducifoli de la família de les oleàcies (Jasminum grandiflorum), de tiges primes, fulles imparipinnades oposades i flors blanques i fragants.

2 Flor del roser silvestre mediterrani o roser englantiner (Rosa sempervirens).

2 LIT Als jocs florals, flor d’or amb què hom premia la millor poesia de temes patriòtics.

->englantiner

■englantiner

[de englantina]

m BOT i JARD Roser englantiner.

->englobació

englobació

Part. sil.: en_glo_ba_ci_ó

[de englobar]

f HISTOL Mètode usat en microscòpia per tal de donar duresa a les preparacions histològiques massa toves.

->englobar

■englobar

[de globus]

v tr 1 Reunir diverses coses en un sol tot o en un cúmul. Aquestes conferències engloben tot un curs.

2 En un conjunt de coses, fer-n’hi entrar una altra, incloure-la-hi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: englobar

GERUNDI: englobant

PARTICIPI: englobat, englobada, englobats, englobades

INDICATIU PRESENT: englobo, englobes, engloba, englobem, englobeu, engloben

INDICATIU IMPERFET: englobava, englobaves, englobava, englobàvem, englobàveu, englobaven

INDICATIU PASSAT: englobí, englobares, englobà, englobàrem, englobàreu, englobaren

INDICATIU FUTUR: englobaré, englobaràs, englobarà, englobarem, englobareu, englobaran

INDICATIU CONDICIONAL: englobaria, englobaries, englobaria, englobaríem, englobaríeu, englobarien

SUBJUNTIU PRESENT: englobi, englobis, englobi, englobem, englobeu, englobin

SUBJUNTIU IMPERFET: englobés, englobessis, englobés, englobéssim, englobéssiu, englobessin

IMPERATIU: engloba, englobi, englobem, englobeu, englobin

->englotir

■englotir

[de glot; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr i pron Engolir. Pobre de tu, si t’has englotit aquestes porqueries. Al llarg dels segles la mar ha englotit infinitat de vaixells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: englotir

GERUNDI: englotint

PARTICIPI: englotit, englotida, englotits, englotides

INDICATIU PRESENT: engloteixo, engloteixes, engloteix, englotim, englotiu, engloteixen

INDICATIU IMPERFET: englotia, engloties, englotia, englotíem, englotíeu, englotien

INDICATIU PASSAT: englotí, englotires, englotí, englotírem, englotíreu, englotiren

INDICATIU FUTUR: englotiré, englotiràs, englotirà, englotirem, englotireu, englotiran

INDICATIU CONDICIONAL: englotiria, englotiries, englotiria, englotiríem, englotiríeu, englotirien

SUBJUNTIU PRESENT: engloteixi, engloteixis, engloteixi, englotim, englotiu, engloteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: englotís, englotissis, englotís, englotíssim, englotíssiu, englotissin

IMPERATIU: engloteix, engloteixi, englotim, englotiu, engloteixin

->engolant

■engolant

[de engolar]

m HERÀLD Cap d’animal que engola una peça heràldica.

->engolar

■engolar

[de gola; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Agafar alguna cosa a plena gola.

2 pron Esmunyir-se per un lloc angost. S’engolà per l’escala del darrere.

3 pron TRANSP Encaixar bé una boixa amb la mànega del fusell d’un vehicle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engolar

GERUNDI: engolant

PARTICIPI: engolat, engolada, engolats, engolades

INDICATIU PRESENT: engolo, engoles, engola, engolem, engoleu, engolen

INDICATIU IMPERFET: engolava, engolaves, engolava, engolàvem, engolàveu, engolaven

INDICATIU PASSAT: engolí, engolares, engolà, engolàrem, engolàreu, engolaren

INDICATIU FUTUR: engolaré, engolaràs, engolarà, engolarem, engolareu, engolaran

INDICATIU CONDICIONAL: engolaria, engolaries, engolaria, engolaríem, engolaríeu, engolarien

SUBJUNTIU PRESENT: engoli, engolis, engoli, engolem, engoleu, engolin

SUBJUNTIU IMPERFET: engolés, engolessis, engolés, engoléssim, engoléssiu, engolessin

IMPERATIU: engola, engoli, engolem, engoleu, engolin

->engolat

■engolat -ada

Hom.: angulat

[de engolar]

adj 1 Dit de la veu de gola.

2 HERÀLD Dit de la peça, generalment la banda, els extrems de la qual entren dins la gola del cap d’un animal.

->engolfar

■engolfar

[de golfo]

v tr Posar els golfos a una porta, a una finestra, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engolfar

GERUNDI: engolfant

PARTICIPI: engolfat, engolfada, engolfats, engolfades

INDICATIU PRESENT: engolfo, engolfes, engolfa, engolfem, engolfeu, engolfen

INDICATIU IMPERFET: engolfava, engolfaves, engolfava, engolfàvem, engolfàveu, engolfaven

INDICATIU PASSAT: engolfí, engolfares, engolfà, engolfàrem, engolfàreu, engolfaren

INDICATIU FUTUR: engolfaré, engolfaràs, engolfarà, engolfarem, engolfareu, engolfaran

INDICATIU CONDICIONAL: engolfaria, engolfaries, engolfaria, engolfaríem, engolfaríeu, engolfarien

SUBJUNTIU PRESENT: engolfi, engolfis, engolfi, engolfem, engolfeu, engolfin

SUBJUNTIU IMPERFET: engolfés, engolfessis, engolfés, engolféssim, engolféssiu, engolfessin

IMPERATIU: engolfa, engolfi, engolfem, engolfeu, engolfin

->engolfar-se

■engolfar-se

[de golf¹]

v pron 1 GEOG FÍS Formar, la mar, golf. Allà la mar s’engolfa en un terreny molt espadat.

2 1 Anar mar endins fins que hom perd de vista la riba.

2 fig Engolfar-se en la política.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engolfar

GERUNDI: engolfant

PARTICIPI: engolfat, engolfada, engolfats, engolfades

INDICATIU PRESENT: engolfo, engolfes, engolfa, engolfem, engolfeu, engolfen

INDICATIU IMPERFET: engolfava, engolfaves, engolfava, engolfàvem, engolfàveu, engolfaven

INDICATIU PASSAT: engolfí, engolfares, engolfà, engolfàrem, engolfàreu, engolfaren

INDICATIU FUTUR: engolfaré, engolfaràs, engolfarà, engolfarem, engolfareu, engolfaran

INDICATIU CONDICIONAL: engolfaria, engolfaries, engolfaria, engolfaríem, engolfaríeu, engolfarien

SUBJUNTIU PRESENT: engolfi, engolfis, engolfi, engolfem, engolfeu, engolfin

SUBJUNTIU IMPERFET: engolfés, engolfessis, engolfés, engolféssim, engolféssiu, engolfessin

IMPERATIU: engolfa, engolfi, engolfem, engolfeu, engolfin

->engolida

■engolida

[de engolir]

f Acció d’engolir o d’engolir-se.

->engolidor

■engolidor -a

[de engolir]

1 adj i m i f Que engoleix.

2 m xuclador 2.

->engolir

■engolir

[de gola; 1a FONT: c. 1490]

v 1 1 tr Empassar-se, fer passar, per la gola, de la boca a l’esòfag.

2 pron Com aquell qui res, s’ha engolit en un moment deu costelles.

2 tr p ext Un abisme, un corrent, un conducte, etc., fer desaparèixer sobtosament dins seu alguna cosa, com empassant-se-la. Les ones engoliren la barca. Ha plogut tant, que les clavegueres no poden engolir tota l’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engolir

GERUNDI: engolint

PARTICIPI: engolit, engolida, engolits, engolides

INDICATIU PRESENT: engoleixo, engoleixes, engoleix, engolim, engoliu, engoleixen

INDICATIU IMPERFET: engolia, engolies, engolia, engolíem, engolíeu, engolien

INDICATIU PASSAT: engolí, engolires, engolí, engolírem, engolíreu, engoliren

INDICATIU FUTUR: engoliré, engoliràs, engolirà, engolirem, engolireu, engoliran

INDICATIU CONDICIONAL: engoliria, engoliries, engoliria, engoliríem, engoliríeu, engolirien

SUBJUNTIU PRESENT: engoleixi, engoleixis, engoleixi, engolim, engoliu, engoleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engolís, engolissis, engolís, engolíssim, engolíssiu, engolissin

IMPERATIU: engoleix, engoleixi, engolim, engoliu, engoleixin

->engolosir

■engolosir

[de golós]

v tr i pron Enllepolir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engolosir

GERUNDI: engolosint

PARTICIPI: engolosit, engolosida, engolosits, engolosides

INDICATIU PRESENT: engoloseixo, engoloseixes, engoloseix, engolosim, engolosiu, engoloseixen

INDICATIU IMPERFET: engolosia, engolosies, engolosia, engolosíem, engolosíeu, engolosien

INDICATIU PASSAT: engolosí, engolosires, engolosí, engolosírem, engolosíreu, engolosiren

INDICATIU FUTUR: engolosiré, engolosiràs, engolosirà, engolosirem, engolosireu, engolosiran

INDICATIU CONDICIONAL: engolosiria, engolosiries, engolosiria, engolosiríem, engolosiríeu, engolosirien

SUBJUNTIU PRESENT: engoloseixi, engoloseixis, engoloseixi, engolosim, engolosiu, engoloseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engolosís, engolosissis, engolosís, engolosíssim, engolosíssiu, engolosissin

IMPERATIU: engoloseix, engoloseixi, engolosim, engolosiu, engoloseixin

->engomada

■engomada

[de engomar]

f 1 Acció d’engomar.

2 Dipòsit de llot que deixa una riuada en un terreny.

->engomar

■engomar

[de goma; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Untar, mullar, alguna cosa amb goma líquida.

2 Deixar el terreny cobert de llot una riuada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engomar

GERUNDI: engomant

PARTICIPI: engomat, engomada, engomats, engomades

INDICATIU PRESENT: engomo, engomes, engoma, engomem, engomeu, engomen

INDICATIU IMPERFET: engomava, engomaves, engomava, engomàvem, engomàveu, engomaven

INDICATIU PASSAT: engomí, engomares, engomà, engomàrem, engomàreu, engomaren

INDICATIU FUTUR: engomaré, engomaràs, engomarà, engomarem, engomareu, engomaran

INDICATIU CONDICIONAL: engomaria, engomaries, engomaria, engomaríem, engomaríeu, engomarien

SUBJUNTIU PRESENT: engomi, engomis, engomi, engomem, engomeu, engomin

SUBJUNTIU IMPERFET: engomés, engomessis, engomés, engoméssim, engoméssiu, engomessin

IMPERATIU: engoma, engomi, engomem, engomeu, engomin

->engonal

■engonal

[del ll. ĭnguĭnāle, der. de ĭnguen, ĭnguĭnis, íd.; 1a FONT: c. 1370]

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent a l’engonal.

2 m Part del cos en què s’ajunta cada cuixa amb el ventre.

->engordir

■engordir

[de gord; 1a FONT: 1650]

v 1 tr Fer esdevenir gord.

2 pron Esdevenir gord.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engordir

GERUNDI: engordint

PARTICIPI: engordit, engordida, engordits, engordides

INDICATIU PRESENT: engordeixo, engordeixes, engordeix, engordim, engordiu, engordeixen

INDICATIU IMPERFET: engordia, engordies, engordia, engordíem, engordíeu, engordien

INDICATIU PASSAT: engordí, engordires, engordí, engordírem, engordíreu, engordiren

INDICATIU FUTUR: engordiré, engordiràs, engordirà, engordirem, engordireu, engordiran

INDICATIU CONDICIONAL: engordiria, engordiries, engordiria, engordiríem, engordiríeu, engordirien

SUBJUNTIU PRESENT: engordeixi, engordeixis, engordeixi, engordim, engordiu, engordeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engordís, engordissis, engordís, engordíssim, engordíssiu, engordissin

IMPERATIU: engordeix, engordeixi, engordim, engordiu, engordeixin

->engorgar-se

■engorgar-se

[de gorg; 1a FONT: 1323]

v pron 1 1 Formar gorg. L’aigua engorgada.

2 Omplir-se un terreny de gorgs. Els camins engorgats.

2 Ficar-se, submergir-se, en un gorg.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engorgar

GERUNDI: engorgant

PARTICIPI: engorgat, engorgada, engorgats, engorgades

INDICATIU PRESENT: engorgo, engorgues, engorga, engorguem, engorgueu, engorguen

INDICATIU IMPERFET: engorgava, engorgaves, engorgava, engorgàvem, engorgàveu, engorgaven

INDICATIU PASSAT: engorguí, engorgares, engorgà, engorgàrem, engorgàreu, engorgaren

INDICATIU FUTUR: engorgaré, engorgaràs, engorgarà, engorgarem, engorgareu, engorgaran

INDICATIU CONDICIONAL: engorgaria, engorgaries, engorgaria, engorgaríem, engorgaríeu, engorgarien

SUBJUNTIU PRESENT: engorgui, engorguis, engorgui, engorguem, engorgueu, engorguin

SUBJUNTIU IMPERFET: engorgués, engorguessis, engorgués, engorguéssim, engorguéssiu, engorguessin

IMPERATIU: engorga, engorgui, engorguem, engorgueu, engorguin

->engorjada

■engorjada

[de engorjar]

f Acció d’engorjar.

->engorjar

■engorjar

[de gorja; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Ficar a la gorja, fer empassar a la força; engargullar.

2 pron Introduir-se un riu, un camí, per un congost estret entre penyals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engorjar

GERUNDI: engorjant

PARTICIPI: engorjat, engorjada, engorjats, engorjades

INDICATIU PRESENT: engorjo, engorges, engorja, engorgem, engorgeu, engorgen

INDICATIU IMPERFET: engorjava, engorjaves, engorjava, engorjàvem, engorjàveu, engorjaven

INDICATIU PASSAT: engorgí, engorjares, engorjà, engorjàrem, engorjàreu, engorjaren

INDICATIU FUTUR: engorjaré, engorjaràs, engorjarà, engorjarem, engorjareu, engorjaran

INDICATIU CONDICIONAL: engorjaria, engorjaries, engorjaria, engorjaríem, engorjaríeu, engorjarien

SUBJUNTIU PRESENT: engorgi, engorgis, engorgi, engorgem, engorgeu, engorgin

SUBJUNTIU IMPERFET: engorgés, engorgessis, engorgés, engorgéssim, engorgéssiu, engorgessin

IMPERATIU: engorja, engorgi, engorgem, engorgeu, engorgin

->engorjat

■engorjat -ada

[de engorjar]

1 adj Ficat dins una gorja o congost entre penyals.

2 m GEOMORF Congost.

->engormandir

■engormandir

[de gormand]

v tr i pron Enllepolir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engormandir

GERUNDI: engormandint

PARTICIPI: engormandit, engormandida, engormandits, engormandides

INDICATIU PRESENT: engormandeixo, engormandeixes, engormandeix, engormandim, engormandiu, engormandeixen

INDICATIU IMPERFET: engormandia, engormandies, engormandia, engormandíem, engormandíeu, engormandien

INDICATIU PASSAT: engormandí, engormandires, engormandí, engormandírem, engormandíreu, engormandiren

INDICATIU FUTUR: engormandiré, engormandiràs, engormandirà, engormandirem, engormandireu, engormandiran

INDICATIU CONDICIONAL: engormandiria, engormandiries, engormandiria, engormandiríem, engormandiríeu, engormandirien

SUBJUNTIU PRESENT: engormandeixi, engormandeixis, engormandeixi, engormandim, engormandiu, engormandeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engormandís, engormandissis, engormandís, engormandíssim, engormandíssiu, engormandissin

IMPERATIU: engormandeix, engormandeixi, engormandim, engormandiu, engormandeixin

->engorronidor

■engorronidor -a

[de engorronir]

adj Que fa engorronir.

->engorroniment

■engorroniment

[de engorronir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 1 Acció d’engorronir o engorronir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui s’ha engorronit.

->engorronir

■engorronir

[deriv. de gorró, que ho és de gorra, en el sentit de ‘viure de gorra’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr i pron Emperesir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engorronir

GERUNDI: engorronint

PARTICIPI: engorronit, engorronida, engorronits, engorronides

INDICATIU PRESENT: engorroneixo, engorroneixes, engorroneix, engorronim, engorroniu, engorroneixen

INDICATIU IMPERFET: engorronia, engorronies, engorronia, engorroníem, engorroníeu, engorronien

INDICATIU PASSAT: engorroní, engorronires, engorroní, engorronírem, engorroníreu, engorroniren

INDICATIU FUTUR: engorroniré, engorroniràs, engorronirà, engorronirem, engorronireu, engorroniran

INDICATIU CONDICIONAL: engorroniria, engorroniries, engorroniria, engorroniríem, engorroniríeu, engorronirien

SUBJUNTIU PRESENT: engorroneixi, engorroneixis, engorroneixi, engorronim, engorroniu, engorroneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engorronís, engorronissis, engorronís, engorroníssim, engorroníssiu, engorronissin

IMPERATIU: engorroneix, engorroneixi, engorronim, engorroniu, engorroneixin

->engospar

■engospar

[possible variant mallorquina de ambosta a través de *angosta amb encreuament amb copsar]

v tr dial Agafar, atrapar, al vol; copsar.

->engraellar

■engraellar

Part. sil.: en_gra_e_llar

[de graella]

v tr 1 Disposar en forma de graella.

2 CONSTR Col·locar les fustes per a formar la coberta d’un edifici.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engraellar

GERUNDI: engraellant

PARTICIPI: engraellat, engraellada, engraellats, engraellades

INDICATIU PRESENT: engraello, engraelles, engraella, engraellem, engraelleu, engraellen

INDICATIU IMPERFET: engraellava, engraellaves, engraellava, engraellàvem, engraellàveu, engraellaven

INDICATIU PASSAT: engraellí, engraellares, engraellà, engraellàrem, engraellàreu, engraellaren

INDICATIU FUTUR: engraellaré, engraellaràs, engraellarà, engraellarem, engraellareu, engraellaran

INDICATIU CONDICIONAL: engraellaria, engraellaries, engraellaria, engraellaríem, engraellaríeu, engraellarien

SUBJUNTIU PRESENT: engraelli, engraellis, engraelli, engraellem, engraelleu, engraellin

SUBJUNTIU IMPERFET: engraellés, engraellessis, engraellés, engraelléssim, engraelléssiu, engraellessin

IMPERATIU: engraella, engraelli, engraellem, engraelleu, engraellin

->engraellat

■engraellat

Part. sil.: en_gra_e_llat

[de engraellar]

m 1 Conjunt de barres, bigues, etc., disposat en forma de graella.

2 CONSTR Graella feta amb barres de ferro que hom posa dins la massa de formigó del fonament d’un pilar i que, conjuntament amb el formigó, serveix per a convertir la càrrega puntual del pilar en una càrrega repartida en tota la superfície de la base del fonament.

->engrama

■engrama

m PSIC Empremta hipotètica que quedaria al sistema nerviós central com a resultat d’una excitació temporal d’aquest i que constituiria la unitat psicofisiològica de la memòria i de l’aprenentatge.

->engramponador

engramponador

[de engramponar]

m dial OFIC Tornavís.

->engramponar

engramponar

[de grampó]

v tr dial cargolar 3.

->engranall

■engranall

[de engranar]

m CINEG 1 Escampall de grans que fan els caçadors en un indret per atreure la caça.

2 Lloc on els caçadors fan l’escampall de grans.

->engranallar

■engranallar

[de engranall]

v tr 1 CINEG Escampar grans per atreure la caça.

2 Tirar menjar als animals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engranallar

GERUNDI: engranallant

PARTICIPI: engranallat, engranallada, engranallats, engranallades

INDICATIU PRESENT: engranallo, engranalles, engranalla, engranallem, engranalleu, engranallen

INDICATIU IMPERFET: engranallava, engranallaves, engranallava, engranallàvem, engranallàveu, engranallaven

INDICATIU PASSAT: engranallí, engranallares, engranallà, engranallàrem, engranallàreu, engranallaren

INDICATIU FUTUR: engranallaré, engranallaràs, engranallarà, engranallarem, engranallareu, engranallaran

INDICATIU CONDICIONAL: engranallaria, engranallaries, engranallaria, engranallaríem, engranallaríeu, engranallarien

SUBJUNTIU PRESENT: engranalli, engranallis, engranalli, engranallem, engranalleu, engranallin

SUBJUNTIU IMPERFET: engranallés, engranallessis, engranallés, engranalléssim, engranalléssiu, engranallessin

IMPERATIU: engranalla, engranalli, engranallem, engranalleu, engranallin

->engranar

■engranar

[de gra; 1a FONT: 1403]

v 1 tr INDÚST i ALIM Posar el gra a la tremuja del molí.

2 intr TECNOL Entrar, les dents d’una roda dentada, en els espais que separen les dents d’una altra roda de manera que el moviment de l’una es pugui transmetre a l’altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engranar

GERUNDI: engranant

PARTICIPI: engranat, engranada, engranats, engranades

INDICATIU PRESENT: engrano, engranes, engrana, engranem, engraneu, engranen

INDICATIU IMPERFET: engranava, engranaves, engranava, engranàvem, engranàveu, engranaven

INDICATIU PASSAT: engraní, engranares, engranà, engranàrem, engranàreu, engranaren

INDICATIU FUTUR: engranaré, engranaràs, engranarà, engranarem, engranareu, engranaran

INDICATIU CONDICIONAL: engranaria, engranaries, engranaria, engranaríem, engranaríeu, engranarien

SUBJUNTIU PRESENT: engrani, engranis, engrani, engranem, engraneu, engranin

SUBJUNTIU IMPERFET: engranés, engranessis, engranés, engranéssim, engranéssiu, engranessin

IMPERATIU: engrana, engrani, engranem, engraneu, engranin

->engranatge

■engranatge

[de engranar]

m 1 TECNOL Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres de manera que el moviment de l’una es transmet a l’altra.

2 fig L’engranatge burocràtic. Una cosa porta l’altra: és un engranatge.

->engrandidor

engrandidor

[de engrandir]

m OFIC Tros de fusta d’alzina, de forma cònica, que els llauners empren per a engrandir canons.

->engrandiment

■engrandiment

[de engrandir]

m 1 Acció d’engrandir o d’engrandir-se;

2 l’efecte. L’engrandiment del port. L’engrandiment dels magatzems. Una lent d’engrandiment o d’augment.

->engrandir

■engrandir

[de gran; 1a FONT: 1616]

v 1 tr 1 Fer més gran. Engrandir una ciutat. Tirant aquella paret a terra, hem pogut engrandir el jardí. Engrandir un retrat.

2 Fer semblar més gran. Una ullera que engrandeix els objectes.

3 fig Aquesta acció l’engrandeix als meus ulls.

2 1 intr Fer-se més gran. Has engrandit molt.

2 pron Com s’ha engrandit aquest poble, en deu anys!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engrandir

GERUNDI: engrandint

PARTICIPI: engrandit, engrandida, engrandits, engrandides

INDICATIU PRESENT: engrandeixo, engrandeixes, engrandeix, engrandim, engrandiu, engrandeixen

INDICATIU IMPERFET: engrandia, engrandies, engrandia, engrandíem, engrandíeu, engrandien

INDICATIU PASSAT: engrandí, engrandires, engrandí, engrandírem, engrandíreu, engrandiren

INDICATIU FUTUR: engrandiré, engrandiràs, engrandirà, engrandirem, engrandireu, engrandiran

INDICATIU CONDICIONAL: engrandiria, engrandiries, engrandiria, engrandiríem, engrandiríeu, engrandirien

SUBJUNTIU PRESENT: engrandeixi, engrandeixis, engrandeixi, engrandim, engrandiu, engrandeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engrandís, engrandissis, engrandís, engrandíssim, engrandíssiu, engrandissin

IMPERATIU: engrandeix, engrandeixi, engrandim, engrandiu, engrandeixin

->engranerar

■engranerar

[de graner]

v tr AGR Entrar gra, olives, etc., en el graner.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engranerar

GERUNDI: engranerant

PARTICIPI: engranerat, engranerada, engranerats, engranerades

INDICATIU PRESENT: engranero, engraneres, engranera, engranerem, engranereu, engraneren

INDICATIU IMPERFET: engranerava, engraneraves, engranerava, engraneràvem, engraneràveu, engraneraven

INDICATIU PASSAT: engranerí, engranerares, engranerà, engraneràrem, engraneràreu, engraneraren

INDICATIU FUTUR: engraneraré, engraneraràs, engranerarà, engranerarem, engranerareu, engraneraran

INDICATIU CONDICIONAL: engraneraria, engraneraries, engraneraria, engraneraríem, engraneraríeu, engranerarien

SUBJUNTIU PRESENT: engraneri, engraneris, engraneri, engranerem, engranereu, engranerin

SUBJUNTIU IMPERFET: engranerés, engraneressis, engranerés, engraneréssim, engraneréssiu, engraneressin

IMPERATIU: engranera, engraneri, engranerem, engranereu, engranerin

->engrapador

■engrapador -a

[de engrapar]

1 adj Que engrapa.

2 f OFIC Màquina que posa grapes per a subjectar fortament.

->engrapar

■engrapar

[de grapa; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 Agafar fortament quelcom amb la grapa, amb la mà.

2 1 TECNOL Unir amb grapes.

2 màquina d’engrapar Engrapadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engrapar

GERUNDI: engrapant

PARTICIPI: engrapat, engrapada, engrapats, engrapades

INDICATIU PRESENT: engrapo, engrapes, engrapa, engrapem, engrapeu, engrapen

INDICATIU IMPERFET: engrapava, engrapaves, engrapava, engrapàvem, engrapàveu, engrapaven

INDICATIU PASSAT: engrapí, engrapares, engrapà, engrapàrem, engrapàreu, engraparen

INDICATIU FUTUR: engraparé, engraparàs, engraparà, engraparem, engrapareu, engraparan

INDICATIU CONDICIONAL: engraparia, engraparies, engraparia, engraparíem, engraparíeu, engraparien

SUBJUNTIU PRESENT: engrapi, engrapis, engrapi, engrapem, engrapeu, engrapin

SUBJUNTIU IMPERFET: engrapés, engrapessis, engrapés, engrapéssim, engrapéssiu, engrapessin

IMPERATIU: engrapa, engrapi, engrapem, engrapeu, engrapin

->engràulids

■engràulids

Part. sil.: en_gràu_lids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de dimensions molt petites i semblants a les dels clupeids. Cal destacar-ne el seitó.

2 sing Peix de la família dels engràulids.

->engravament

■engravament

[de engravar]

m OBR PÚBL 1 Acció d’engravar;

2 l’efecte.

->engravar

■engravar

[de grava]

v tr OBR PÚBL Afermar el sòl d’un camí, carretera, etc., amb una capa de grava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engravar

GERUNDI: engravant

PARTICIPI: engravat, engravada, engravats, engravades

INDICATIU PRESENT: engravo, engraves, engrava, engravem, engraveu, engraven

INDICATIU IMPERFET: engravava, engravaves, engravava, engravàvem, engravàveu, engravaven

INDICATIU PASSAT: engraví, engravares, engravà, engravàrem, engravàreu, engravaren

INDICATIU FUTUR: engravaré, engravaràs, engravarà, engravarem, engravareu, engravaran

INDICATIU CONDICIONAL: engravaria, engravaries, engravaria, engravaríem, engravaríeu, engravarien

SUBJUNTIU PRESENT: engravi, engravis, engravi, engravem, engraveu, engravin

SUBJUNTIU IMPERFET: engravés, engravessis, engravés, engravéssim, engravéssiu, engravessin

IMPERATIU: engrava, engravi, engravem, engraveu, engravin

->engravat

engravat

m OBR PÚBL Capa de grava col·locada per a engravar un carrer, camí, etc.

->engredar

■engredar

[de greda]

v tr Untar una cosa amb greda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engredar

GERUNDI: engredant

PARTICIPI: engredat, engredada, engredats, engredades

INDICATIU PRESENT: engredo, engredes, engreda, engredem, engredeu, engreden

INDICATIU IMPERFET: engredava, engredaves, engredava, engredàvem, engredàveu, engredaven

INDICATIU PASSAT: engredí, engredares, engredà, engredàrem, engredàreu, engredaren

INDICATIU FUTUR: engredaré, engredaràs, engredarà, engredarem, engredareu, engredaran

INDICATIU CONDICIONAL: engredaria, engredaries, engredaria, engredaríem, engredaríeu, engredarien

SUBJUNTIU PRESENT: engredi, engredis, engredi, engredem, engredeu, engredin

SUBJUNTIU IMPERFET: engredés, engredessis, engredés, engredéssim, engredéssiu, engredessin

IMPERATIU: engreda, engredi, engredem, engredeu, engredin

->engreix

■engreix

Part. sil.: en_greix

[de engreixar]

m 1 Acció d’engreixar.

2 esp RAM i ZOOT Acció d’engreixar un animal per mitjà d’una alimentació adequada.

->engreixador

■engreixador -a

Part. sil.: en_grei_xa_dor

[de engreixar]

1 adj Que engreixa.

2 m i f RAM Persona que es dedica a engreixar animals.

->engreixament

■engreixament

Part. sil.: en_grei_xa_ment

[de engreixar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m 1 Acció d’engreixar o d’engreixar-se;

2 l’efecte.

->engreixar

■engreixar

Part. sil.: en_grei_xar

[de greix; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 1 tr Fer posar carn o greix (a una persona o un animal). Engreixar bous, capons, porcs. Aquests pinsos engreixen el bestiar. La tranquil·litat l’engreixa.

2 tr abs És una menja que engreixa.

3 pron Esdevenir gras. Com s’ha engreixat! Has de menjar més, si vols engreixar-te.

4 tr Fer semblar més gras. L’estampat de quadres del vestit l’engreixava.

5 tr fig Les rialles l’engreixen.

2 pron Sentir una gran satisfacció, generalment fent-la visible. S’engreixa de pensar en el premi que li donaran.

3 tr 1 Greixar. Has d’engreixar les rodes del carro.

2 fig Subornar algú amb diners.

3 engreixar la butxaca (o la mà) Donar diners a algú per subornar-lo.

4 tr AGR Adobar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engreixar

GERUNDI: engreixant

PARTICIPI: engreixat, engreixada, engreixats, engreixades

INDICATIU PRESENT: engreixo, engreixes, engreixa, engreixem, engreixeu, engreixen

INDICATIU IMPERFET: engreixava, engreixaves, engreixava, engreixàvem, engreixàveu, engreixaven

INDICATIU PASSAT: engreixí, engreixares, engreixà, engreixàrem, engreixàreu, engreixaren

INDICATIU FUTUR: engreixaré, engreixaràs, engreixarà, engreixarem, engreixareu, engreixaran

INDICATIU CONDICIONAL: engreixaria, engreixaries, engreixaria, engreixaríem, engreixaríeu, engreixarien

SUBJUNTIU PRESENT: engreixi, engreixis, engreixi, engreixem, engreixeu, engreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engreixés, engreixessis, engreixés, engreixéssim, engreixéssiu, engreixessin

IMPERATIU: engreixa, engreixi, engreixem, engreixeu, engreixin

->engreixinar

■engreixinar

Part. sil.: en_grei_xi_nar

[de greixina]

v tr 1 Untar de greix.

2 Embrutar amb una substància greixosa.

3 METAL·L Untar amb greix una superfície metàl·lica per augmentar el seu poder lubrificant o com a protecció contra la corrosió electroquímica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engreixinar

GERUNDI: engreixinant

PARTICIPI: engreixinat, engreixinada, engreixinats, engreixinades

INDICATIU PRESENT: engreixino, engreixines, engreixina, engreixinem, engreixineu, engreixinen

INDICATIU IMPERFET: engreixinava, engreixinaves, engreixinava, engreixinàvem, engreixinàveu, engreixinaven

INDICATIU PASSAT: engreixiní, engreixinares, engreixinà, engreixinàrem, engreixinàreu, engreixinaren

INDICATIU FUTUR: engreixinaré, engreixinaràs, engreixinarà, engreixinarem, engreixinareu, engreixinaran

INDICATIU CONDICIONAL: engreixinaria, engreixinaries, engreixinaria, engreixinaríem, engreixinaríeu, engreixinarien

SUBJUNTIU PRESENT: engreixini, engreixinis, engreixini, engreixinem, engreixineu, engreixinin

SUBJUNTIU IMPERFET: engreixinés, engreixinessis, engreixinés, engreixinéssim, engreixinéssiu, engreixinessin

IMPERATIU: engreixina, engreixini, engreixinem, engreixineu, engreixinin

->engrelat

■engrelat -ada

[del fr. engrêlé, íd., der. de grêle ‘prim’, ll. grăcĭlis, íd.]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça de perfils exteriors simètrics formats per petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la peça.

2 Dit de la línia de partició d’un escut formada per petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partició.

->engrescador

■engrescador -a

[de engrescar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Que engresca.

->engrescament

■engrescament

[de engrescar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 Acció d’engrescar o d’engrescar-se;

2 l’efecte.

->engrescar

■engrescar

[de gresca; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr 1 Incitar, excitar, a fer alguna cosa. A veure si tu pots engrescar-lo a ballar.

2 Desvetllar l’entusiasme, el desig. No entenc com aquestes diversions poden engrescar tant el jovent. Després d’haver-la engrescada de mala manera s’ha casat amb una altra.

2 pron T’engresques massa fàcilment, i llavors vénen els desenganys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engrescar

GERUNDI: engrescant

PARTICIPI: engrescat, engrescada, engrescats, engrescades

INDICATIU PRESENT: engresco, engresques, engresca, engresquem, engresqueu, engresquen

INDICATIU IMPERFET: engrescava, engrescaves, engrescava, engrescàvem, engrescàveu, engrescaven

INDICATIU PASSAT: engresquí, engrescares, engrescà, engrescàrem, engrescàreu, engrescaren

INDICATIU FUTUR: engrescaré, engrescaràs, engrescarà, engrescarem, engrescareu, engrescaran

INDICATIU CONDICIONAL: engrescaria, engrescaries, engrescaria, engrescaríem, engrescaríeu, engrescarien

SUBJUNTIU PRESENT: engresqui, engresquis, engresqui, engresquem, engresqueu, engresquin

SUBJUNTIU IMPERFET: engresqués, engresquessis, engresqués, engresquéssim, engresquéssiu, engresquessin

IMPERATIU: engresca, engresqui, engresquem, engresqueu, engresquin

->engrevir

■engrevir

[deriv. ant. de greu; 1a FONT: 1593]

v ant 1 tr Fer tornar greu, més greu. Això engreveix encara els meus pecats.

2 pron Esdevenir greu, més greu.

->engrillonar

■engrillonar

[de grilló]

v tr Posar grillons a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engrillonar

GERUNDI: engrillonant

PARTICIPI: engrillonat, engrillonada, engrillonats, engrillonades

INDICATIU PRESENT: engrillono, engrillones, engrillona, engrillonem, engrilloneu, engrillonen

INDICATIU IMPERFET: engrillonava, engrillonaves, engrillonava, engrillonàvem, engrillonàveu, engrillonaven

INDICATIU PASSAT: engrilloní, engrillonares, engrillonà, engrillonàrem, engrillonàreu, engrillonaren

INDICATIU FUTUR: engrillonaré, engrillonaràs, engrillonarà, engrillonarem, engrillonareu, engrillonaran

INDICATIU CONDICIONAL: engrillonaria, engrillonaries, engrillonaria, engrillonaríem, engrillonaríeu, engrillonarien

SUBJUNTIU PRESENT: engrilloni, engrillonis, engrilloni, engrillonem, engrilloneu, engrillonin

SUBJUNTIU IMPERFET: engrillonés, engrillonessis, engrillonés, engrillonéssim, engrillonéssiu, engrillonessin

IMPERATIU: engrillona, engrilloni, engrillonem, engrilloneu, engrillonin

->engrinya

■engrinya

[de engrinyar; 1a FONT: 1902]

f 1 Acció d’engrinyar o d’engrinyar-se;

2 l’efecte. D’ençà que s’ha casat l’hereu sempre més hi ha hagut engrinya a la casa. Posar engrinyes. Tenir engrinyes.

->engrinyar

■engrinyar

[probable encreuament de engronyar-se ‘malhumorar-se’ amb un engrenyar-se, relacionat amb el cast. greña; mot local de Blanes i la Costa Brava; 1a FONT: 1924]

v 1 tr Fer desavenir, fer posar de punta. No va parar fins que va engrinyar pare i fill.

2 pron Desavenir-se, posar-se de punta. Pare i fill han acabat engrinyant-se. Si escolteu aquell malintencionat no trigarà a fer-vos engrinyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engrinyar

GERUNDI: engrinyant

PARTICIPI: engrinyat, engrinyada, engrinyats, engrinyades

INDICATIU PRESENT: engrinyo, engrinyes, engrinya, engrinyem, engrinyeu, engrinyen

INDICATIU IMPERFET: engrinyava, engrinyaves, engrinyava, engrinyàvem, engrinyàveu, engrinyaven

INDICATIU PASSAT: engrinyí, engrinyares, engrinyà, engrinyàrem, engrinyàreu, engrinyaren

INDICATIU FUTUR: engrinyaré, engrinyaràs, engrinyarà, engrinyarem, engrinyareu, engrinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: engrinyaria, engrinyaries, engrinyaria, engrinyaríem, engrinyaríeu, engrinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: engrinyi, engrinyis, engrinyi, engrinyem, engrinyeu, engrinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: engrinyés, engrinyessis, engrinyés, engrinyéssim, engrinyéssiu, engrinyessin

IMPERATIU: engrinya, engrinyi, engrinyem, engrinyeu, engrinyin

->engripar-se

engripar-se

[de grip]

v pron PAT Agafar una grip.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engripar

GERUNDI: engripant

PARTICIPI: engripat, engripada, engripats, engripades

INDICATIU PRESENT: engripo, engripes, engripa, engripem, engripeu, engripen

INDICATIU IMPERFET: engripava, engripaves, engripava, engripàvem, engripàveu, engripaven

INDICATIU PASSAT: engripí, engripares, engripà, engripàrem, engripàreu, engriparen

INDICATIU FUTUR: engriparé, engriparàs, engriparà, engriparem, engripareu, engriparan

INDICATIU CONDICIONAL: engriparia, engriparies, engriparia, engriparíem, engriparíeu, engriparien

SUBJUNTIU PRESENT: engripi, engripis, engripi, engripem, engripeu, engripin

SUBJUNTIU IMPERFET: engripés, engripessis, engripés, engripéssim, engripéssiu, engripessin

IMPERATIU: engripa, engripi, engripem, engripeu, engripin

->engripat

■engripat -ada

[de grip]

adj PAT Afectat de grip.

->engroguir

■engroguir

[de groc; 1a FONT: 1448]

v 1 tr Fer tornar groc.

2 pron Esdevenir groc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engroguir

GERUNDI: engroguint

PARTICIPI: engroguit, engroguida, engroguits, engroguides

INDICATIU PRESENT: engrogueixo, engrogueixes, engrogueix, engroguim, engroguiu, engrogueixen

INDICATIU IMPERFET: engroguia, engroguies, engroguia, engroguíem, engroguíeu, engroguien

INDICATIU PASSAT: engroguí, engroguires, engroguí, engroguírem, engroguíreu, engroguiren

INDICATIU FUTUR: engroguiré, engroguiràs, engroguirà, engroguirem, engroguireu, engroguiran

INDICATIU CONDICIONAL: engroguiria, engroguiries, engroguiria, engroguiríem, engroguiríeu, engroguirien

SUBJUNTIU PRESENT: engrogueixi, engrogueixis, engrogueixi, engroguim, engroguiu, engrogueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engroguís, engroguissis, engroguís, engroguíssim, engroguíssiu, engroguissin

IMPERATIU: engrogueix, engrogueixi, engroguim, engroguiu, engrogueixin

->engronsada

■engronsada

[de engronsar]

f Gronxada.

->engronsador

■engronsador

[de engronsar]

m Gronxador.

->engronsadora

■engronsadora

[de engronsador]

f Gronxador.

->engronsament

■engronsament

[de engronsar]

m Gronxada.

->engronsar

■engronsar

[de gronsar]

v tr i pron Gronxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engronsar

GERUNDI: engronsant

PARTICIPI: engronsat, engronsada, engronsats, engronsades

INDICATIU PRESENT: engronso, engronses, engronsa, engronsem, engronseu, engronsen

INDICATIU IMPERFET: engronsava, engronsaves, engronsava, engronsàvem, engronsàveu, engronsaven

INDICATIU PASSAT: engronsí, engronsares, engronsà, engronsàrem, engronsàreu, engronsaren

INDICATIU FUTUR: engronsaré, engronsaràs, engronsarà, engronsarem, engronsareu, engronsaran

INDICATIU CONDICIONAL: engronsaria, engronsaries, engronsaria, engronsaríem, engronsaríeu, engronsarien

SUBJUNTIU PRESENT: engronsi, engronsis, engronsi, engronsem, engronseu, engronsin

SUBJUNTIU IMPERFET: engronsés, engronsessis, engronsés, engronséssim, engronséssiu, engronsessin

IMPERATIU: engronsa, engronsi, engronsem, engronseu, engronsin

->engrony

■engrony

[de engronyar]

m dial Molèstia.

->engronyament

■engronyament

[de engronyar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m ant dial 1 Mal humor.

2 Renyina.

->engronyar

■engronyar

[de grony]

v dial 1 tr Molestar.

2 pron Posar-se de mal humor, enutjar-se.

3 pron Renyir, enemistar-se.

->engronyat

engronyat -ada

[de engronyar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj dial Malhumorat, enfadat.

->engròs

■engròs

[en l’expressió a l’engròs, primitivament en gros; 1a FONT: 1272, CTort.]

Mot emprat en l’expressió a l’engròs loc adv 1 MERC En gran quantitat (per oposició a a la menuda, al detall). Vendre a l’engròs. Comprar a l’engròs. Comerç a l’engròs.

2 fig Deixant de banda els detalls. No sé pas ben bé com va anar: només m’ho han explicat a l’engròs.

->engrossiment

■engrossiment

[de engrossir]

m 1 Acció d’engrossir o d’engrossir-se;

2 l’efecte.

->engrossir

■engrossir

[de gros; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Fer tornar gros o més gros. Ordenà d’engrossir l’exèrcit d’aquell front amb tres regiments d’infanteria.

2 pron No esperà pas que la bola de neu acabés d’engrossir-se. Darrerament la noia s’ha engrossit molt.

2 tr Fer semblar més gros. Aquest vestit l’engrosseix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engrossir

GERUNDI: engrossint

PARTICIPI: engrossit, engrossida, engrossits, engrossides

INDICATIU PRESENT: engrosseixo, engrosseixes, engrosseix, engrossim, engrossiu, engrosseixen

INDICATIU IMPERFET: engrossia, engrossies, engrossia, engrossíem, engrossíeu, engrossien

INDICATIU PASSAT: engrossí, engrossires, engrossí, engrossírem, engrossíreu, engrossiren

INDICATIU FUTUR: engrossiré, engrossiràs, engrossirà, engrossirem, engrossireu, engrossiran

INDICATIU CONDICIONAL: engrossiria, engrossiries, engrossiria, engrossiríem, engrossiríeu, engrossirien

SUBJUNTIU PRESENT: engrosseixi, engrosseixis, engrosseixi, engrossim, engrossiu, engrosseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engrossís, engrossissis, engrossís, engrossíssim, engrossíssiu, engrossissin

IMPERATIU: engrosseix, engrosseixi, engrossim, engrossiu, engrosseixin

->engrudós

■engrudós -osa

[de engrut]

adj Brut d’engrut.

->engruixar

■engruixar

Part. sil.: en_grui_xar

[de gruix; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr i pron Engruixir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engruixar

GERUNDI: engruixant

PARTICIPI: engruixat, engruixada, engruixats, engruixades

INDICATIU PRESENT: engruixo, engruixes, engruixa, engruixem, engruixeu, engruixen

INDICATIU IMPERFET: engruixava, engruixaves, engruixava, engruixàvem, engruixàveu, engruixaven

INDICATIU PASSAT: engruixí, engruixares, engruixà, engruixàrem, engruixàreu, engruixaren

INDICATIU FUTUR: engruixaré, engruixaràs, engruixarà, engruixarem, engruixareu, engruixaran

INDICATIU CONDICIONAL: engruixaria, engruixaries, engruixaria, engruixaríem, engruixaríeu, engruixarien

SUBJUNTIU PRESENT: engruixi, engruixis, engruixi, engruixem, engruixeu, engruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engruixés, engruixessis, engruixés, engruixéssim, engruixéssiu, engruixessin

IMPERATIU: engruixa, engruixi, engruixem, engruixeu, engruixin

->engruiximent

■engruiximent

Part. sil.: en_grui_xi_ment

[de engruixir]

m 1 Acció d’engruixir o d’engruixir-se;

2 l’efecte.

->engruixir

■engruixir

Part. sil.: en_grui_xir

[de gruix]

v 1 tr Augmentar el gruix. Cal engruixir la falca uns quants mil·límetres.

2 pron L’arbre que vam plantar fa tres anys ja s’ha engruixit molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engruixir

GERUNDI: engruixint

PARTICIPI: engruixit, engruixida, engruixits, engruixides

INDICATIU PRESENT: engruixeixo, engruixeixes, engruixeix, engruixim, engruixiu, engruixeixen

INDICATIU IMPERFET: engruixia, engruixies, engruixia, engruixíem, engruixíeu, engruixien

INDICATIU PASSAT: engruixí, engruixires, engruixí, engruixírem, engruixíreu, engruixiren

INDICATIU FUTUR: engruixiré, engruixiràs, engruixirà, engruixirem, engruixireu, engruixiran

INDICATIU CONDICIONAL: engruixiria, engruixiries, engruixiria, engruixiríem, engruixiríeu, engruixirien

SUBJUNTIU PRESENT: engruixeixi, engruixeixis, engruixeixi, engruixim, engruixiu, engruixeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: engruixís, engruixissis, engruixís, engruixíssim, engruixíssiu, engruixissin

IMPERATIU: engruixeix, engruixeixi, engruixim, engruixiu, engruixeixin

->engruna

■engruna

[potser d’un ll. vg. *grūnu, encreuament del ll. granum ‘gra’ i grumus ‘munt de terra, grumoll’, o bé de la base preromana indoeuropea grno- ‘gra’; 1a FONT: 1368]

f 1 1 Trosset molt petit d’alguna cosa, especialment de pa. Quan ha partit el pa ha fet moltes engrunes. Escombra per a recollir les engrunes. S’ho ha menjat tot, no n’ha deixada ni una engruna.

2 fig No té una engruna de paciència.

2 pl Deixalles d’un àpat.

->engrunadís

■engrunadís -issa

[de engrunar]

1 adj Fàcil d’engrunar o esmicolar. És un pa dur, engrunadís. És una terra engrunadissa.

2 f Gran quantitat d’engrunes.

->engrunar

■engrunar

[de engruna; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Fer engrunes, reduir a trossets; esmicolar. Aquests rosegons, engruna’ls, i els donarem a les gallines.

2 p anal Esgranar. Engrunar blat de moro.

3 p ext Destruir, fer malbé, a cops, per efecte d’una pressió violenta, etc. Li engrunà l’elm.

4 fig Contar, explicar, amb tots els detalls. No m’ho expliquis sintetitzat, vull que m’ho engrunis bé.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engrunar

GERUNDI: engrunant

PARTICIPI: engrunat, engrunada, engrunats, engrunades

INDICATIU PRESENT: engruno, engrunes, engruna, engrunem, engruneu, engrunen

INDICATIU IMPERFET: engrunava, engrunaves, engrunava, engrunàvem, engrunàveu, engrunaven

INDICATIU PASSAT: engruní, engrunares, engrunà, engrunàrem, engrunàreu, engrunaren

INDICATIU FUTUR: engrunaré, engrunaràs, engrunarà, engrunarem, engrunareu, engrunaran

INDICATIU CONDICIONAL: engrunaria, engrunaries, engrunaria, engrunaríem, engrunaríeu, engrunarien

SUBJUNTIU PRESENT: engruni, engrunis, engruni, engrunem, engruneu, engrunin

SUBJUNTIU IMPERFET: engrunés, engrunessis, engrunés, engrunéssim, engrunéssiu, engrunessin

IMPERATIU: engruna, engruni, engrunem, engruneu, engrunin

->engrunat

engrunat -ada

[de engrunar; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Fet engrunes.

2 m pl NUMIS Menuts.

->engrunyonir-se

■engrunyonir-se

[de grunyir]

v pron dial Moure’s un mecanisme més feixugament per haver-s’hi posat pols, fet rovell, etc. Una porta que s’engrunyoneix.

->engrut

■engrut

[encreuament del ll. td. glūs, glūtis, ll. glūten, ‘aiguacuit, goma’ amb el germ. grūts ‘farinetes’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 pastetes 1.

2 Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia, que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc. Amb el coll de l’americana ple d’engrut. A l’ala del barret hi té un dit d’engrut.

->engrutar

■engrutar

[de engrut; 1a FONT: 1408]

v 1 tr Posar engrut o pastetes.

2 pron Cobrir-se d’engrut o brutícia encastada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engrutar

GERUNDI: engrutant

PARTICIPI: engrutat, engrutada, engrutats, engrutades

INDICATIU PRESENT: engruto, engrutes, engruta, engrutem, engruteu, engruten

INDICATIU IMPERFET: engrutava, engrutaves, engrutava, engrutàvem, engrutàveu, engrutaven

INDICATIU PASSAT: engrutí, engrutares, engrutà, engrutàrem, engrutàreu, engrutaren

INDICATIU FUTUR: engrutaré, engrutaràs, engrutarà, engrutarem, engrutareu, engrutaran

INDICATIU CONDICIONAL: engrutaria, engrutaries, engrutaria, engrutaríem, engrutaríeu, engrutarien

SUBJUNTIU PRESENT: engruti, engrutis, engruti, engrutem, engruteu, engrutin

SUBJUNTIU IMPERFET: engrutés, engrutessis, engrutés, engrutéssim, engrutéssiu, engrutessin

IMPERATIU: engruta, engruti, engrutem, engruteu, engrutin

->engualdrapar

■engualdrapar

[de gualdrapa; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Cobrir una cavalleria amb la gualdrapa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: engualdrapar

GERUNDI: engualdrapant

PARTICIPI: engualdrapat, engualdrapada, engualdrapats, engualdrapades

INDICATIU PRESENT: engualdrapo, engualdrapes, engualdrapa, engualdrapem, engualdrapeu, engualdrapen

INDICATIU IMPERFET: engualdrapava, engualdrapaves, engualdrapava, engualdrapàvem, engualdrapàveu, engualdrapaven

INDICATIU PASSAT: engualdrapí, engualdrapares, engualdrapà, engualdrapàrem, engualdrapàreu, engualdraparen

INDICATIU FUTUR: engualdraparé, engualdraparàs, engualdraparà, engualdraparem, engualdrapareu, engualdraparan

INDICATIU CONDICIONAL: engualdraparia, engualdraparies, engualdraparia, engualdraparíem, engualdraparíeu, engualdraparien

SUBJUNTIU PRESENT: engualdrapi, engualdrapis, engualdrapi, engualdrapem, engualdrapeu, engualdrapin

SUBJUNTIU IMPERFET: engualdrapés, engualdrapessis, engualdrapés, engualdrapéssim, engualdrapéssiu, engualdrapessin

IMPERATIU: engualdrapa, engualdrapi, engualdrapem, engualdrapeu, engualdrapin

->enguantar

■enguantar

[de guant]

v 1 tr Posar els guants o un guant.

2 pron Posar-se els guants.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enguantar

GERUNDI: enguantant

PARTICIPI: enguantat, enguantada, enguantats, enguantades

INDICATIU PRESENT: enguanto, enguantes, enguanta, enguantem, enguanteu, enguanten

INDICATIU IMPERFET: enguantava, enguantaves, enguantava, enguantàvem, enguantàveu, enguantaven

INDICATIU PASSAT: enguantí, enguantares, enguantà, enguantàrem, enguantàreu, enguantaren

INDICATIU FUTUR: enguantaré, enguantaràs, enguantarà, enguantarem, enguantareu, enguantaran

INDICATIU CONDICIONAL: enguantaria, enguantaries, enguantaria, enguantaríem, enguantaríeu, enguantarien

SUBJUNTIU PRESENT: enguanti, enguantis, enguanti, enguantem, enguanteu, enguantin

SUBJUNTIU IMPERFET: enguantés, enguantessis, enguantés, enguantéssim, enguantéssiu, enguantessin

IMPERATIU: enguanta, enguanti, enguantem, enguanteu, enguantin

->enguantat

enguantat -ada

[de enguantar]

adj Que porta posats els guants. On vas, tan enguantada?

->enguany

■enguany

[del ll. vg. hoque anno ‘en aquest any’, que hauria donat *oguany i cat. ant. onguan i, per dissimilació de vocals labials, enguany; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adv Aquest any. La collita d’enguany. Enguany no collirem blat.

->enguanyasses

■enguanyasses

[de enguany]

adv Enguany.

->enguardiolar

■enguardiolar

Part. sil.: en_guar_di_o_lar

[de guardiola]

v tr 1 Posar a la guardiola.

2 p ext Estalviar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enguardiolar

GERUNDI: enguardiolant

PARTICIPI: enguardiolat, enguardiolada, enguardiolats, enguardiolades

INDICATIU PRESENT: enguardiolo, enguardioles, enguardiola, enguardiolem, enguardioleu, enguardiolen

INDICATIU IMPERFET: enguardiolava, enguardiolaves, enguardiolava, enguardiolàvem, enguardiolàveu, enguardiolaven

INDICATIU PASSAT: enguardiolí, enguardiolares, enguardiolà, enguardiolàrem, enguardiolàreu, enguardiolaren

INDICATIU FUTUR: enguardiolaré, enguardiolaràs, enguardiolarà, enguardiolarem, enguardiolareu, enguardiolaran

INDICATIU CONDICIONAL: enguardiolaria, enguardiolaries, enguardiolaria, enguardiolaríem, enguardiolaríeu, enguardiolarien

SUBJUNTIU PRESENT: enguardioli, enguardiolis, enguardioli, enguardiolem, enguardioleu, enguardiolin

SUBJUNTIU IMPERFET: enguardiolés, enguardiolessis, enguardiolés, enguardioléssim, enguardioléssiu, enguardiolessin

IMPERATIU: enguardiola, enguardioli, enguardiolem, enguardioleu, enguardiolin

->enguerrar

■enguerrar

[de guerra]

v tr 1 Provocar a guerra, fer estar en guerra o lluita, fer barallar.

2 fig Fer renyir o enutjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enguerrar

GERUNDI: enguerrant

PARTICIPI: enguerrat, enguerrada, enguerrats, enguerrades

INDICATIU PRESENT: enguerro, enguerres, enguerra, enguerrem, enguerreu, enguerren

INDICATIU IMPERFET: enguerrava, enguerraves, enguerrava, enguerràvem, enguerràveu, enguerraven

INDICATIU PASSAT: enguerrí, enguerrares, enguerrà, enguerràrem, enguerràreu, enguerraren

INDICATIU FUTUR: enguerraré, enguerraràs, enguerrarà, enguerrarem, enguerrareu, enguerraran

INDICATIU CONDICIONAL: enguerraria, enguerraries, enguerraria, enguerraríem, enguerraríeu, enguerrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enguerri, enguerris, enguerri, enguerrem, enguerreu, enguerrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enguerrés, enguerressis, enguerrés, enguerréssim, enguerréssiu, enguerressin

IMPERATIU: enguerra, enguerri, enguerrem, enguerreu, enguerrin

->enguerximent

■enguerximent

[de enguerxir]

m 1 Acció d’enguerxir o d’enguerxir-se;

2 l’efecte.

->enguerxinament

■enguerxinament

[de enguerxinar-se]

m 1 Acció d’enguerxinar-se;

2 l’efecte.

->enguerxinar-se

■enguerxinar-se

[de guerxo]

v pron Esdevenir guerxós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enguerxinar

GERUNDI: enguerxinant

PARTICIPI: enguerxinat, enguerxinada, enguerxinats, enguerxinades

INDICATIU PRESENT: enguerxino, enguerxines, enguerxina, enguerxinem, enguerxineu, enguerxinen

INDICATIU IMPERFET: enguerxinava, enguerxinaves, enguerxinava, enguerxinàvem, enguerxinàveu, enguerxinaven

INDICATIU PASSAT: enguerxiní, enguerxinares, enguerxinà, enguerxinàrem, enguerxinàreu, enguerxinaren

INDICATIU FUTUR: enguerxinaré, enguerxinaràs, enguerxinarà, enguerxinarem, enguerxinareu, enguerxinaran

INDICATIU CONDICIONAL: enguerxinaria, enguerxinaries, enguerxinaria, enguerxinaríem, enguerxinaríeu, enguerxinarien

SUBJUNTIU PRESENT: enguerxini, enguerxinis, enguerxini, enguerxinem, enguerxineu, enguerxinin

SUBJUNTIU IMPERFET: enguerxinés, enguerxinessis, enguerxinés, enguerxinéssim, enguerxinéssiu, enguerxinessin

IMPERATIU: enguerxina, enguerxini, enguerxinem, enguerxineu, enguerxinin

->enguerxir

■enguerxir

[de guerxo; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Tòrcer, desviar de la línia recta. El pare enguerxí la boca.

2 pron Guerxar-se, especialment la fusta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enguerxir

GERUNDI: enguerxint

PARTICIPI: enguerxit, enguerxida, enguerxits, enguerxides

INDICATIU PRESENT: enguerxeixo, enguerxeixes, enguerxeix, enguerxim, enguerxiu, enguerxeixen

INDICATIU IMPERFET: enguerxia, enguerxies, enguerxia, enguerxíem, enguerxíeu, enguerxien

INDICATIU PASSAT: enguerxí, enguerxires, enguerxí, enguerxírem, enguerxíreu, enguerxiren

INDICATIU FUTUR: enguerxiré, enguerxiràs, enguerxirà, enguerxirem, enguerxireu, enguerxiran

INDICATIU CONDICIONAL: enguerxiria, enguerxiries, enguerxiria, enguerxiríem, enguerxiríeu, enguerxirien

SUBJUNTIU PRESENT: enguerxeixi, enguerxeixis, enguerxeixi, enguerxim, enguerxiu, enguerxeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enguerxís, enguerxissis, enguerxís, enguerxíssim, enguerxíssiu, enguerxissin

IMPERATIU: enguerxeix, enguerxeixi, enguerxim, enguerxiu, enguerxeixin

->enguierar

■enguierar

Part. sil.: en_gui_e_rar

[de guier]

v tr Empapussar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enguierar

GERUNDI: enguierant

PARTICIPI: enguierat, enguierada, enguierats, enguierades

INDICATIU PRESENT: enguiero, enguieres, enguiera, enguierem, enguiereu, enguieren

INDICATIU IMPERFET: enguierava, enguieraves, enguierava, enguieràvem, enguieràveu, enguieraven

INDICATIU PASSAT: enguierí, enguierares, enguierà, enguieràrem, enguieràreu, enguieraren

INDICATIU FUTUR: enguieraré, enguieraràs, enguierarà, enguierarem, enguierareu, enguieraran

INDICATIU CONDICIONAL: enguieraria, enguieraries, enguieraria, enguieraríem, enguieraríeu, enguierarien

SUBJUNTIU PRESENT: enguieri, enguieris, enguieri, enguierem, enguiereu, enguierin

SUBJUNTIU IMPERFET: enguierés, enguieressis, enguierés, enguieréssim, enguieréssiu, enguieressin

IMPERATIU: enguiera, enguieri, enguierem, enguiereu, enguierin

->enguixada

■enguixada

[de enguixar]

f 1 1 Acció d’enguixar;

2 l’efecte.

2 CONSTR Operació d’enguixar parets, sostres, etc.

3 VITIC Acció d’afegir als mosts una certa quantitat de sulfat de calci per augmentar-ne l’acidesa i accelerar-ne la fermentació.

->enguixador

■enguixador -a

[de enguixar]

m i f Persona que enguixa.

->enguixar

■enguixar

[de guix; 1a FONT: 1362]

v tr 1 CONSTR 1 Revestir una paret, un sostre, etc., amb una capa de guix.

2 Posar o afegir guix.

2 TRAUM Col·locar un embenat de guix (en una part del cos) per immobilitzar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enguixar

GERUNDI: enguixant

PARTICIPI: enguixat, enguixada, enguixats, enguixades

INDICATIU PRESENT: enguixo, enguixes, enguixa, enguixem, enguixeu, enguixen

INDICATIU IMPERFET: enguixava, enguixaves, enguixava, enguixàvem, enguixàveu, enguixaven

INDICATIU PASSAT: enguixí, enguixares, enguixà, enguixàrem, enguixàreu, enguixaren

INDICATIU FUTUR: enguixaré, enguixaràs, enguixarà, enguixarem, enguixareu, enguixaran

INDICATIU CONDICIONAL: enguixaria, enguixaries, enguixaria, enguixaríem, enguixaríeu, enguixarien

SUBJUNTIU PRESENT: enguixi, enguixis, enguixi, enguixem, enguixeu, enguixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enguixés, enguixessis, enguixés, enguixéssim, enguixéssiu, enguixessin

IMPERATIU: enguixa, enguixi, enguixem, enguixeu, enguixin

->enguixat

■enguixat

[de enguixar]

m enguixada 1 i enguixada 2.

->enharmonia

■enharmonia

Part. sil.: en_har_mo_ni_a

[de harmonia]

f MÚS 1 Relació existent en el sistema temperat entre dos sons musicals de nom diferent però molt pròxims, com el fa diesi i el sol bemoll.

2 En la música grega antiga, gènere melòdic en el qual intervenia el quart de to.

->enharmònic

■enharmònic -a

Hom.: anharmònic

[de enharmonia]

adj MÚS Relatiu o pertanyent a l’enharmonia.

->enherbament

■enherbament

[de enherbar]

m 1 1 Acció d’enherbar o d’enherbar-se;

2 l’efecte.

2 AGR Tècnica de conreu que hom aplica a algunes espècies fruiteres i que consisteix a cobrir d’herba els terrenys, espontània o bé conreada.

->enherbar

■enherbar

[de herba; 1a FONT: 1451]

v 1 1 tr Cobrir o omplir d’herba. Queda un tros de jardí per enherbar.

2 pron Aquest turó s’ha enherbat.

2 tr HIST Untar una arma amb suc d’herbes metzinoses per fer mortífera la ferida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enherbar

GERUNDI: enherbant

PARTICIPI: enherbat, enherbada, enherbats, enherbades

INDICATIU PRESENT: enherbo, enherbes, enherba, enherbem, enherbeu, enherben

INDICATIU IMPERFET: enherbava, enherbaves, enherbava, enherbàvem, enherbàveu, enherbaven

INDICATIU PASSAT: enherbí, enherbares, enherbà, enherbàrem, enherbàreu, enherbaren

INDICATIU FUTUR: enherbaré, enherbaràs, enherbarà, enherbarem, enherbareu, enherbaran

INDICATIU CONDICIONAL: enherbaria, enherbaries, enherbaria, enherbaríem, enherbaríeu, enherbarien

SUBJUNTIU PRESENT: enherbi, enherbis, enherbi, enherbem, enherbeu, enherbin

SUBJUNTIU IMPERFET: enherbés, enherbessis, enherbés, enherbéssim, enherbéssiu, enherbessin

IMPERATIU: enherba, enherbi, enherbem, enherbeu, enherbin

->enhidre

■enhidre -a

Hom.: anhidre

[de en-³ i -hidre]

CRISTAL·L 1 adj Dit dels cristalls que tenen aigua dins una cavitat.

2 m Calcedònia que té aigua inclosa.

->enhorabona

■enhorabona

[de en², hora i bona]

f Felicitació. Donar l’enhorabona a algú per un succés faust.

->enigma

■enigma

[del ll. aenigma, -ătis, i aquest, del gr. aínigma ‘frase equívoca’, der. de ainíttomai ‘parlar obscurament, insinuar’, i aquest, de aĩnos ‘faula, apòleg’; 1a FONT: 1487]

m 1 Dita de sentit obscur i inexplicable.

2 p ext Persona o cosa difícil de definir, d’explicar, de conèixer a fons, etc.

->enigmàtic

■enigmàtic -a

[de enigma]

adj 1 Que enclou un enigma. Un discurs enigmàtic. Paraules enigmàtiques.

2 p ext Un personatge enigmàtic.

->enigmàticament

■enigmàticament

[de enigmàtic]

adv D’una manera enigmàtica.

->enigmatista

■enigmatista

[de enigma]

m i f Persona que parla amb enigmes.

->enigmista

enigmista

m i f JOCS Persona especialitzada en enigmística.

->enigmístic

■enigmístic -a

[de enigma]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’enigmística.

2 f JOCS Art de comparar i endevinar enigmes representats per gràfics o figures, endevinalles, mots encreuats, etc.

->enjardinament

enjardinament

[de enjardinar]

m 1 Acció d’enjardinar;

2 l’efecte.

->enjardinar

■enjardinar

[de jardí]

v tr 1 Adornar amb jardí o jardins.

2 Convertir en jardí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjardinar

GERUNDI: enjardinant

PARTICIPI: enjardinat, enjardinada, enjardinats, enjardinades

INDICATIU PRESENT: enjardino, enjardines, enjardina, enjardinem, enjardineu, enjardinen

INDICATIU IMPERFET: enjardinava, enjardinaves, enjardinava, enjardinàvem, enjardinàveu, enjardinaven

INDICATIU PASSAT: enjardiní, enjardinares, enjardinà, enjardinàrem, enjardinàreu, enjardinaren

INDICATIU FUTUR: enjardinaré, enjardinaràs, enjardinarà, enjardinarem, enjardinareu, enjardinaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjardinaria, enjardinaries, enjardinaria, enjardinaríem, enjardinaríeu, enjardinarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjardini, enjardinis, enjardini, enjardinem, enjardineu, enjardinin

SUBJUNTIU IMPERFET: enjardinés, enjardinessis, enjardinés, enjardinéssim, enjardinéssiu, enjardinessin

IMPERATIU: enjardina, enjardini, enjardinem, enjardineu, enjardinin

->enjogassadament

■enjogassadament

[de enjogassat]

adv Amb enjogassament.

->enjogassament

■enjogassament

[de enjogassar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Estat del qui està enjogassat.

->enjogassar

■enjogassar

[de joc; 1a FONT: c. 1900, DBal.]

v 1 tr Engrescar a lliurar-se als jocs propis dels infants o dels joves.

2 pron Lliurar-se als jocs propis d’infants, de joves.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjogassar

GERUNDI: enjogassant

PARTICIPI: enjogassat, enjogassada, enjogassats, enjogassades

INDICATIU PRESENT: enjogasso, enjogasses, enjogassa, enjogassem, enjogasseu, enjogassen

INDICATIU IMPERFET: enjogassava, enjogassaves, enjogassava, enjogassàvem, enjogassàveu, enjogassaven

INDICATIU PASSAT: enjogassí, enjogassares, enjogassà, enjogassàrem, enjogassàreu, enjogassaren

INDICATIU FUTUR: enjogassaré, enjogassaràs, enjogassarà, enjogassarem, enjogassareu, enjogassaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjogassaria, enjogassaries, enjogassaria, enjogassaríem, enjogassaríeu, enjogassarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjogassi, enjogassis, enjogassi, enjogassem, enjogasseu, enjogassin

SUBJUNTIU IMPERFET: enjogassés, enjogassessis, enjogassés, enjogasséssim, enjogasséssiu, enjogassessin

IMPERATIU: enjogassa, enjogassi, enjogassem, enjogasseu, enjogassin

->enjogassat

■enjogassat -ada

[de enjogassar]

adj 1 Delitós de jugar, que sempre estaria jugant, dit sobretot dels infants i dels joves. Un noi molt enjogassat.

2 Dit de l’infant o del jove que està lliurat als seus jocs. Ara estan enjogassats: deixa’ls jugar.

3 p ext Em mirava amb ulls enjogassats.

->enjoiament

■enjoiament

Part. sil.: en_jo_ia_ment

[de enjoiar; 1a FONT: 1392]

m 1 Acció d’enjoiar o d’enjoiar-se;

2 l’efecte.

->enjoiar

■enjoiar

Part. sil.: en_jo_iar

[de joia²; 1a FONT: 1366]

v 1 1 tr Adornar algú o alguna cosa amb joies. L’han enjoiada tota.

2 pron Posar-se joies.

2 tr JOI Encastar una pedra preciosa en una joia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjoiar

GERUNDI: enjoiant

PARTICIPI: enjoiat, enjoiada, enjoiats, enjoiades

INDICATIU PRESENT: enjoio, enjoies, enjoia, enjoiem, enjoieu, enjoien

INDICATIU IMPERFET: enjoiava, enjoiaves, enjoiava, enjoiàvem, enjoiàveu, enjoiaven

INDICATIU PASSAT: enjoí, enjoiares, enjoià, enjoiàrem, enjoiàreu, enjoiaren

INDICATIU FUTUR: enjoiaré, enjoiaràs, enjoiarà, enjoiarem, enjoiareu, enjoiaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjoiaria, enjoiaries, enjoiaria, enjoiaríem, enjoiaríeu, enjoiarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjoï, enjoïs, enjoï, enjoiem, enjoieu, enjoïn

SUBJUNTIU IMPERFET: enjoiés, enjoiessis, enjoiés, enjoiéssim, enjoiéssiu, enjoiessin

IMPERATIU: enjoia, enjoï, enjoiem, enjoieu, enjoïn

->enjoiellament

■enjoiellament

Part. sil.: en_jo_ie_lla_ment

[de enjoiellar]

m 1 Acció d’enjoiellar o d’enjoiellar-se;

2 l’efecte.

->enjoiellar

■enjoiellar

Part. sil.: en_jo_ie_llar

[de joiell]

v tr i pron enjoiar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjoiellar

GERUNDI: enjoiellant

PARTICIPI: enjoiellat, enjoiellada, enjoiellats, enjoiellades

INDICATIU PRESENT: enjoiello, enjoielles, enjoiella, enjoiellem, enjoielleu, enjoiellen

INDICATIU IMPERFET: enjoiellava, enjoiellaves, enjoiellava, enjoiellàvem, enjoiellàveu, enjoiellaven

INDICATIU PASSAT: enjoiellí, enjoiellares, enjoiellà, enjoiellàrem, enjoiellàreu, enjoiellaren

INDICATIU FUTUR: enjoiellaré, enjoiellaràs, enjoiellarà, enjoiellarem, enjoiellareu, enjoiellaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjoiellaria, enjoiellaries, enjoiellaria, enjoiellaríem, enjoiellaríeu, enjoiellarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjoielli, enjoiellis, enjoielli, enjoiellem, enjoielleu, enjoiellin

SUBJUNTIU IMPERFET: enjoiellés, enjoiellessis, enjoiellés, enjoielléssim, enjoielléssiu, enjoiellessin

IMPERATIU: enjoiella, enjoielli, enjoiellem, enjoielleu, enjoiellin

->enjòlit

■enjòlit

[de l’ant. en joli, probablement del fr. ant. joli ‘alegre’, a través de l’oc. ant. jòli, íd., aplicat a les naus ancorades que balancegen, amb la -t vulgar amb què se solen acabar mots acabats en i: api, premi, geni, fins gràficament, nòlit]

adv 1 Amb poc equilibri, sense sosteniment ferm, en perill de caure.

2 fig Amb l’ànim en suspens.

3 ant MAR Dit del vaixell ancorat que es gronxa.

->enjoncar

■enjoncar

Hom.: enjuncar

[de jonc; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 tr 1 Cobrir el terra de joncs.

2 p ext Cobrir el terra de rams, fulles, flors.

2 1 tr Embolicar o enredar algú en un afer amb promeses, persuasions, etc.

2 pron Embrancar-se, embolicar-se. S’ha ben enjoncat: no sé pas per què es fica en coses que no sap fer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enjoncar

GERUNDI: enjoncant

PARTICIPI: enjoncat, enjoncada, enjoncats, enjoncades

INDICATIU PRESENT: enjonco, enjonques, enjonca, enjonquem, enjonqueu, enjonquen

INDICATIU IMPERFET: enjoncava, enjoncaves, enjoncava, enjoncàvem, enjoncàveu, enjoncaven

INDICATIU PASSAT: enjonquí, enjoncares, enjoncà, enjoncàrem, enjoncàreu, enjoncaren

INDICATIU FUTUR: enjoncaré, enjoncaràs, enjoncarà, enjoncarem, enjoncareu, enjoncaran

INDICATIU CONDICIONAL: enjoncaria, enjoncaries, enjoncaria, enjoncaríem, enjoncaríeu, enjoncarien

SUBJUNTIU PRESENT: enjonqui, enjonquis, enjonqui, enjonquem, enjonqueu, enjonquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enjonqués, enjonquessis, enjonqués, enjonquéssim, enjonquéssiu, enjonquessin

IMPERATIU: enjonca, enjonqui, enjonquem, enjonqueu, enjonquin

->enjondre

■enjondre

[del ll. aliŭnde ‘d’un altre lloc’, a través d’un vg. *aliundre (pronunciat al-iundre), que donà lloc a allondre, amb canvi de a- en en-; 1a FONT: 1599]

adv dial En una altra banda.

->enjorn

■enjorn

[de jorn]

adv 1 De bon matí; dejorn.

2 Abans de pondre’s el sol.

3 prompte¹.