->enriquir
■enriquir[de ric; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Fer ric. Ell ha enriquit tots els seus associats. El comerç l’ha enriquit.
2 tr abs El treball enriqueix.
3 pron Esdevenir ric. Ell s’ha enriquit amb el treball dels altres. Enriquir-se ràpidament.
2 fig 1 tr Ha enriquit la nostra literatura amb poesies excel·lents. Enriquir la ciència amb noves descobertes.
2 tr abs Les bones lectures enriqueixen.
3 pron La llengua s’enriqueix constantment amb noves expressions.
3 tr ALIM Incorporar (a un aliment) substàncies nutritives, com ara vitamines, sals minerals o aminoàcids, que n’eleven el valor alimentari. Llet enriquida amb calci.
4 tr NUC i QUÍM Incrementar la proporció en què es presenta (un component d’una mescla), en detriment dels altres. Urani enriquit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enriquir
GERUNDI: enriquint
PARTICIPI: enriquit, enriquida, enriquits, enriquides
INDICATIU PRESENT: enriqueixo, enriqueixes, enriqueix, enriquim, enriquiu, enriqueixen
INDICATIU IMPERFET: enriquia, enriquies, enriquia, enriquíem, enriquíeu, enriquien
INDICATIU PASSAT: enriquí, enriquires, enriquí, enriquírem, enriquíreu, enriquiren
INDICATIU FUTUR: enriquiré, enriquiràs, enriquirà, enriquirem, enriquireu, enriquiran
INDICATIU CONDICIONAL: enriquiria, enriquiries, enriquiria, enriquiríem, enriquiríeu, enriquirien
SUBJUNTIU PRESENT: enriqueixi, enriqueixis, enriqueixi, enriquim, enriquiu, enriqueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enriquís, enriquissis, enriquís, enriquíssim, enriquíssiu, enriquissin
IMPERATIU: enriqueix, enriqueixi, enriquim, enriquiu, enriqueixin
->enriuar
■enriuarPart. sil.: en_ri_uar
[de riu]
v tr TÈXT Amarar el lli, cànem, etc., en aigua corrent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enriuar
GERUNDI: enriuant
PARTICIPI: enriuat, enriuada, enriuats, enriuades
INDICATIU PRESENT: enriuo, enriues, enriua, enriuem, enriueu, enriuen
INDICATIU IMPERFET: enriuava, enriuaves, enriuava, enriuàvem, enriuàveu, enriuaven
INDICATIU PASSAT: enriuí, enriuares, enriuà, enriuàrem, enriuàreu, enriuaren
INDICATIU FUTUR: enriuaré, enriuràs, enriuarà, enriuarem, enriuareu, enriuaran
INDICATIU CONDICIONAL: enriuaria, enriuaries, enriuaria, enriuaríem, enriuaríeu, enriuarien
SUBJUNTIU PRESENT: enriui, enriuis, enriui, enriuem, enriueu, enriuin
SUBJUNTIU IMPERFET: enriués, enriuessis, enriués, enriuéssim, enriuéssiu, enriuessin
IMPERATIU: enriua, enriui, enriuem, enriueu, enriuin
->enrivetar
■enrivetar[de rivet]
v tr Guarnir amb un rivet o amb rivets. Enrivetar una roba, un calçat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrivetar
GERUNDI: enrivetant
PARTICIPI: enrivetat, enrivetada, enrivetats, enrivetades
INDICATIU PRESENT: enriveto, enrivetes, enriveta, enrivetem, enriveteu, enriveten
INDICATIU IMPERFET: enrivetava, enrivetaves, enrivetava, enrivetàvem, enrivetàveu, enrivetaven
INDICATIU PASSAT: enrivetí, enrivetares, enrivetà, enrivetàrem, enrivetàreu, enrivetaren
INDICATIU FUTUR: enrivetaré, enrivetaràs, enrivetarà, enrivetarem, enrivetareu, enrivetaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrivetaria, enrivetaries, enrivetaria, enrivetaríem, enrivetaríeu, enrivetarien
SUBJUNTIU PRESENT: enriveti, enrivetis, enriveti, enrivetem, enriveteu, enrivetin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrivetés, enrivetessis, enrivetés, enrivetéssim, enrivetéssiu, enrivetessin
IMPERATIU: enriveta, enriveti, enrivetem, enriveteu, enrivetin
->enrivetat
enrivetat -adaadj HERÀLD Rivetat.
->enrobat
■enrobat -ada[de roba]
adj 1 Dit del qui va vestit amb molta roba. En ple estiu va enrobat com si fos el desembre.
2 ball enrobat FOLK Part final d’una variant del ball cerdà, la qual solament era tocada en dies de festa grossa; el ballaven vestits amb les millors robes i ornaments.
->enrobustir
■enrobustir[de robust]
v 1 tr Fer més robust. La vida a l’aire lliure l’enrobustí. Aquest fet ha enrobustit la nostra amistat.
2 pron L’infant s’ha enrobustit amb vitamines. Darrerament l’estil d’aquest escriptor s’ha enrobustit molt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrobustir
GERUNDI: enrobustint
PARTICIPI: enrobustit, enrobustida, enrobustits, enrobustides
INDICATIU PRESENT: enrobusteixo, enrobusteixes, enrobusteix, enrobustim, enrobustiu, enrobusteixen
INDICATIU IMPERFET: enrobustia, enrobusties, enrobustia, enrobustíem, enrobustíeu, enrobustien
INDICATIU PASSAT: enrobustí, enrobustires, enrobustí, enrobustírem, enrobustíreu, enrobustiren
INDICATIU FUTUR: enrobustiré, enrobustiràs, enrobustirà, enrobustirem, enrobustireu, enrobustiran
INDICATIU CONDICIONAL: enrobustiria, enrobustiries, enrobustiria, enrobustiríem, enrobustiríeu, enrobustirien
SUBJUNTIU PRESENT: enrobusteixi, enrobusteixis, enrobusteixi, enrobustim, enrobustiu, enrobusteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrobustís, enrobustissis, enrobustís, enrobustíssim, enrobustíssiu, enrobustissin
IMPERATIU: enrobusteix, enrobusteixi, enrobustim, enrobustiu, enrobusteixin
->enroc
■enroc[de enrocar1; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m Acció d’enrocar1.
->enrocador
■enrocadorm ICT 1 Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Crenilabrus ocellatus), que són de color verdós i habiten als fons litorals de la Mediterrània.
2 Tord roquer.
->enrocar1
■enrocar1[de roc2; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v intr JOCS En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrocar
GERUNDI: enrocant
PARTICIPI: enrocat, enrocada, enrocats, enrocades
INDICATIU PRESENT: enroco, enroques, enroca, enroquem, enroqueu, enroquen
INDICATIU IMPERFET: enrocava, enrocaves, enrocava, enrocàvem, enrocàveu, enrocaven
INDICATIU PASSAT: enroquí, enrocares, enrocà, enrocàrem, enrocàreu, enrocaren
INDICATIU FUTUR: enrocaré, enrocaràs, enrocarà, enrocarem, enrocareu, enrocaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrocaria, enrocaries, enrocaria, enrocaríem, enrocaríeu, enrocarien
SUBJUNTIU PRESENT: enroqui, enroquis, enroqui, enroquem, enroqueu, enroquin
SUBJUNTIU IMPERFET: enroqués, enroquessis, enroqués, enroquéssim, enroquéssiu, enroquessin
IMPERATIU: enroca, enroqui, enroquem, enroqueu, enroquin
->enrocar2
■enrocar2[de roca1; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr PESC Enganxar un ham en una roca del fons.
2 pron Enfilar-se una persona, el bestiar, per les roques.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrocar
GERUNDI: enrocant
PARTICIPI: enrocat, enrocada, enrocats, enrocades
INDICATIU PRESENT: enroco, enroques, enroca, enroquem, enroqueu, enroquen
INDICATIU IMPERFET: enrocava, enrocaves, enrocava, enrocàvem, enrocàveu, enrocaven
INDICATIU PASSAT: enroquí, enrocares, enrocà, enrocàrem, enrocàreu, enrocaren
INDICATIU FUTUR: enrocaré, enrocaràs, enrocarà, enrocarem, enrocareu, enrocaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrocaria, enrocaries, enrocaria, enrocaríem, enrocaríeu, enrocarien
SUBJUNTIU PRESENT: enroqui, enroquis, enroqui, enroquem, enroqueu, enroquin
SUBJUNTIU IMPERFET: enroqués, enroquessis, enroqués, enroquéssim, enroquéssiu, enroquessin
IMPERATIU: enroca, enroqui, enroquem, enroqueu, enroquin
->enrodar
enrodar[de roda]
v tr Sotmetre el reu al suplici de la roda.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrodar
GERUNDI: enrodant
PARTICIPI: enrodat, enrodada, enrodats, enrodades
INDICATIU PRESENT: enrodo, enrodes, enroda, enrodem, enrodeu, enroden
INDICATIU IMPERFET: enrodava, enrodaves, enrodava, enrodàvem, enrodàveu, enrodaven
INDICATIU PASSAT: enrodí, enrodares, enrodà, enrodàrem, enrodàreu, enrodaren
INDICATIU FUTUR: enrodaré, enrodaràs, enrodarà, enrodarem, enrodareu, enrodaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrodaria, enrodaries, enrodaria, enrodaríem, enrodaríeu, enrodarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrodi, enrodis, enrodi, enrodem, enrodeu, enrodin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrodés, enrodessis, enrodés, enrodéssim, enrodéssiu, enrodessin
IMPERATIU: enroda, enrodi, enrodem, enrodeu, enrodin
->enrodillar
■enrodillar[mot mallorquí, der. de rodill, variant també mallorquina de rodell]
v tr Encorbar alguna cosa formant cercle.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrodillar
GERUNDI: enrodillant
PARTICIPI: enrodillat, enrodillada, enrodillats, enrodillades
INDICATIU PRESENT: enrodillo, enrodilles, enrodilla, enrodillem, enrodilleu, enrodillen
INDICATIU IMPERFET: enrodillava, enrodillaves, enrodillava, enrodillàvem, enrodillàveu, enrodillaven
INDICATIU PASSAT: enrodillí, enrodillares, enrodillà, enrodillàrem, enrodillàreu, enrodillaren
INDICATIU FUTUR: enrodillaré, enrodillaràs, enrodillarà, enrodillarem, enrodillareu, enrodillaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrodillaria, enrodillaries, enrodillaria, enrodillaríem, enrodillaríeu, enrodillarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrodilli, enrodillis, enrodilli, enrodillem, enrodilleu, enrodillin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrodillés, enrodillessis, enrodillés, enrodilléssim, enrodilléssiu, enrodillessin
IMPERATIU: enrodilla, enrodilli, enrodillem, enrodilleu, enrodillin
->enroentir
■enroentirPart. sil.: en_ro_en_tir
v tr Arroentar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enroentir
GERUNDI: enroentint
PARTICIPI: enroentit, enroentida, enroentits, enroentides
INDICATIU PRESENT: enroenteixo, enroenteixes, enroenteix, enroentim, enroentiu, enroenteixen
INDICATIU IMPERFET: enroentia, enroenties, enroentia, enroentíem, enroentíeu, enroentien
INDICATIU PASSAT: enroentí, enroentires, enroentí, enroentírem, enroentíreu, enroentiren
INDICATIU FUTUR: enroentiré, enroentiràs, enroentirà, enroentirem, enroentireu, enroentiran
INDICATIU CONDICIONAL: enroentiria, enroentiries, enroentiria, enroentiríem, enroentiríeu, enroentirien
SUBJUNTIU PRESENT: enroenteixi, enroenteixis, enroenteixi, enroentim, enroentiu, enroenteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enroentís, enroentissis, enroentís, enroentíssim, enroentíssiu, enroentissin
IMPERATIU: enroenteix, enroenteixi, enroentim, enroentiu, enroenteixin
->enrogallament
■enrogallament[de enrogallar-se]
m Estat del qui està enrogallat.
->enrogallar
■enrogallar[de rogall; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 1 tr Fer agafar rogall (a algú). L’emoció del moment l’enrogallà.
2 pron Agafar rogall. Amb la humitat que ha fet aquesta nit m’he enrogallat.
2 pron Enronquir-se la veu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrogallar
GERUNDI: enrogallant
PARTICIPI: enrogallat, enrogallada, enrogallats, enrogallades
INDICATIU PRESENT: enrogallo, enrogalles, enrogalla, enrogallem, enrogalleu, enrogallen
INDICATIU IMPERFET: enrogallava, enrogallaves, enrogallava, enrogallàvem, enrogallàveu, enrogallaven
INDICATIU PASSAT: enrogallí, enrogallares, enrogallà, enrogallàrem, enrogallàreu, enrogallaren
INDICATIU FUTUR: enrogallaré, enrogallaràs, enrogallarà, enrogallarem, enrogallareu, enrogallaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrogallaria, enrogallaries, enrogallaria, enrogallaríem, enrogallaríeu, enrogallarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrogalli, enrogallis, enrogalli, enrogallem, enrogalleu, enrogallin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrogallés, enrogallessis, enrogallés, enrogalléssim, enrogalléssiu, enrogallessin
IMPERATIU: enrogalla, enrogalli, enrogallem, enrogalleu, enrogallin
->enrogiment
■enrogiment[de enrogir]
m 1 Acció d’enrogir o d’enrogir-se;
2 l’efecte.
->enrogir
■enrogir[de roig; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Fer tornar roig.
2 pron Esdevenir roig.
3 intr Els núvols del matí enrogien amb l’aurora. Tot ell enrogí durant la discussió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrogir
GERUNDI: enrogint
PARTICIPI: enrogit, enrogida, enrogits, enrogides
INDICATIU PRESENT: enrogeixo, enrogeixes, enrogeix, enrogim, enrogiu, enrogeixen
INDICATIU IMPERFET: enrogia, enrogies, enrogia, enrogíem, enrogíeu, enrogien
INDICATIU PASSAT: enrogí, enrogires, enrogí, enrogírem, enrogíreu, enrogiren
INDICATIU FUTUR: enrogiré, enrogiràs, enrogirà, enrogirem, enrogireu, enrogiran
INDICATIU CONDICIONAL: enrogiria, enrogiries, enrogiria, enrogiríem, enrogiríeu, enrogirien
SUBJUNTIU PRESENT: enrogeixi, enrogeixis, enrogeixi, enrogim, enrogiu, enrogeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrogís, enrogissis, enrogís, enrogíssim, enrogíssiu, enrogissin
IMPERATIU: enrogeix, enrogeixi, enrogim, enrogiu, enrogeixin
->enrojolament
■enrojolament[de enrojolar-se]
m 1 Acció d’enrojolar-se;
2 l’efecte.
->enrojolar
■enrojolar[dissimilació de *enrojorar, der. de rojor; 1a FONT: c. 1890]
v 1 tr Fer tornar vermell el rostre (d’algú) un sentiment o una emoció. La vergonya que sentia l’enrojolà.
2 pron Tornar-se vermell el rostre d’algú per un sentiment o una emoció. Amb tants elogis, es va enrojolar.
3 intr El jove ha enrojolat en sentir-se descobert.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrojolar
GERUNDI: enrojolant
PARTICIPI: enrojolat, enrojolada, enrojolats, enrojolades
INDICATIU PRESENT: enrojolo, enrojoles, enrojola, enrojolem, enrojoleu, enrojolen
INDICATIU IMPERFET: enrojolava, enrojolaves, enrojolava, enrojolàvem, enrojolàveu, enrojolaven
INDICATIU PASSAT: enrojolí, enrojolares, enrojolà, enrojolàrem, enrojolàreu, enrojolaren
INDICATIU FUTUR: enrojolaré, enrojolaràs, enrojolarà, enrojolarem, enrojolareu, enrojolaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrojolaria, enrojolaries, enrojolaria, enrojolaríem, enrojolaríeu, enrojolarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrojoli, enrojolis, enrojoli, enrojolem, enrojoleu, enrojolin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrojolés, enrojolessis, enrojolés, enrojoléssim, enrojoléssiu, enrojolessin
IMPERATIU: enrojola, enrojoli, enrojolem, enrojoleu, enrojolin
->enrolador
■enrolador -a[de enrolar]
adj i m i f MAR Que enrola.
->enrolament
■enrolament[de enrolar]
m MAR 1 Acció d’enrolar o d’enrolar-se;
2 l’efecte.
->enrolar
■enrolar[de rol; 1a FONT: s. XX, Oller]
v 1 MAR 1 tr Allistar, inscriure, en el rol d’una embarcació.
2 pron M’he enrolat en un vaixell italià.
2 p ext 1 tr Allistar, inscriure en una organització, grup, partit polític, etc.
2 pron Vaig enrolar-me al partit quan tenia vint anys.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrolar
GERUNDI: enrolant
PARTICIPI: enrolat, enrolada, enrolats, enrolades
INDICATIU PRESENT: enrolo, enroles, enrola, enrolem, enroleu, enrolen
INDICATIU IMPERFET: enrolava, enrolaves, enrolava, enrolàvem, enrolàveu, enrolaven
INDICATIU PASSAT: enrolí, enrolares, enrolà, enrolàrem, enrolàreu, enrolaren
INDICATIU FUTUR: enrolaré, enrolaràs, enrolarà, enrolarem, enrolareu, enrolaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrolaria, enrolaries, enrolaria, enrolaríem, enrolaríeu, enrolarien
SUBJUNTIU PRESENT: enroli, enrolis, enroli, enrolem, enroleu, enrolin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrolés, enrolessis, enrolés, enroléssim, enroléssiu, enrolessin
IMPERATIU: enrola, enroli, enrolem, enroleu, enrolin
->enrondar
■enrondar[de ronda1; 1a FONT: 1887]
v tr Circuir, encerclar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrondar
GERUNDI: enrondant
PARTICIPI: enrondat, enrondada, enrondats, enrondades
INDICATIU PRESENT: enrondo, enrondes, enronda, enrondem, enrondeu, enronden
INDICATIU IMPERFET: enrondava, enrondaves, enrondava, enrondàvem, enrondàveu, enrondaven
INDICATIU PASSAT: enrondí, enrondares, enrondà, enrondàrem, enrondàreu, enrondaren
INDICATIU FUTUR: enrondaré, enrondaràs, enrondarà, enrondarem, enrondareu, enrondaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrondaria, enrondaries, enrondaria, enrondaríem, enrondaríeu, enrondarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrondi, enrondis, enrondi, enrondem, enrondeu, enrondin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrondés, enrondessis, enrondés, enrondéssim, enrondéssiu, enrondessin
IMPERATIU: enronda, enrondi, enrondem, enrondeu, enrondin
->enrònia
■enròniaPart. sil.: en_rò_ni_a
[del ll. errōnĕa, femení de l’adj. erroneus ‘enganyós, errat’]
f 1 Cabòria.
2 Idea fixa i pertinaç.
3 Mania, quimera.
->enronquir
■enronquir[de ronc2]
v 1 tr Fer esdevenir ronc.
2 pron Esdevenir ronc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enronquir
GERUNDI: enronquint
PARTICIPI: enronquit, enronquida, enronquits, enronquides
INDICATIU PRESENT: enronqueixo, enronqueixes, enronqueix, enronquim, enronquiu, enronqueixen
INDICATIU IMPERFET: enronquia, enronquies, enronquia, enronquíem, enronquíeu, enronquien
INDICATIU PASSAT: enronquí, enronquires, enronquí, enronquírem, enronquíreu, enronquiren
INDICATIU FUTUR: enronquiré, enronquiràs, enronquirà, enronquirem, enronquireu, enronquiran
INDICATIU CONDICIONAL: enronquiria, enronquiries, enronquiria, enronquiríem, enronquiríeu, enronquirien
SUBJUNTIU PRESENT: enronqueixi, enronqueixis, enronqueixi, enronquim, enronquiu, enronqueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enronquís, enronquissis, enronquís, enronquíssim, enronquíssiu, enronquissin
IMPERATIU: enronqueix, enronqueixi, enronquim, enronquiu, enronqueixin
->enrosar
■enrosar[de ros1; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 tr Mullar de rosada.
2 pron 1 Cobrir-se de rosada.
2 fig La cara se m’enrosava de freda suor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrosar
GERUNDI: enrosant
PARTICIPI: enrosat, enrosada, enrosats, enrosades
INDICATIU PRESENT: enroso, enroses, enrosa, enrosem, enroseu, enrosen
INDICATIU IMPERFET: enrosava, enrosaves, enrosava, enrosàvem, enrosàveu, enrosaven
INDICATIU PASSAT: enrosí, enrosares, enrosà, enrosàrem, enrosàreu, enrosaren
INDICATIU FUTUR: enrosaré, enrosaràs, enrosarà, enrosarem, enrosareu, enrosaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrosaria, enrosaries, enrosaria, enrosaríem, enrosaríeu, enrosarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrosi, enrosis, enrosi, enrosem, enroseu, enrosin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrosés, enrosessis, enrosés, enroséssim, enroséssiu, enrosessin
IMPERATIU: enrosa, enrosi, enrosem, enroseu, enrosin
->enroscar
■enroscarCp. roscar
[de rosca; 1a FONT: 1851, DEsc.]
v tr 1 Cargolar.
2 TECNOL i OFIC Unir dues peces roscades fent que l’espiral de l’una encaixi dins la de l’altra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enroscar
GERUNDI: enroscant
PARTICIPI: enroscat, enroscada, enroscats, enroscades
INDICATIU PRESENT: enrosco, enrosques, enrosca, enrosquem, enrosqueu, enrosquen
INDICATIU IMPERFET: enroscava, enroscaves, enroscava, enroscàvem, enroscàveu, enroscaven
INDICATIU PASSAT: enrosquí, enroscares, enroscà, enroscàrem, enroscàreu, enroscaren
INDICATIU FUTUR: enroscaré, enroscaràs, enroscarà, enroscarem, enroscareu, enroscaran
INDICATIU CONDICIONAL: enroscaria, enroscaries, enroscaria, enroscaríem, enroscaríeu, enroscarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrosqui, enrosquis, enrosqui, enrosquem, enrosqueu, enrosquin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrosqués, enrosquessis, enrosqués, enrosquéssim, enrosquéssiu, enrosquessin
IMPERATIU: enrosca, enrosqui, enrosquem, enrosqueu, enrosquin
->enrossiment
■enrossiment[de enrossir]
m 1 Acció d’enrossir o d’enrossir-se;
2 l’efecte.
->enrossir
■enrossir[de ros3; 1a FONT: s. XX, Oller]
v 1 tr Fer tornar ros. Aquesta tintura enrosseix el cabell. El foc enrosseix la carn.
2 pron Esdevenir ros. El cabell se t’ha enrossit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrossir
GERUNDI: enrossint
PARTICIPI: enrossit, enrossida, enrossits, enrossides
INDICATIU PRESENT: enrosseixo, enrosseixes, enrosseix, enrossim, enrossiu, enrosseixen
INDICATIU IMPERFET: enrossia, enrossies, enrossia, enrossíem, enrossíeu, enrossien
INDICATIU PASSAT: enrossí, enrossires, enrossí, enrossírem, enrossíreu, enrossiren
INDICATIU FUTUR: enrossiré, enrossiràs, enrossirà, enrossirem, enrossireu, enrossiran
INDICATIU CONDICIONAL: enrossiria, enrossiries, enrossiria, enrossiríem, enrossiríeu, enrossirien
SUBJUNTIU PRESENT: enrosseixi, enrosseixis, enrosseixi, enrossim, enrossiu, enrosseixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrossís, enrossissis, enrossís, enrossíssim, enrossíssiu, enrossissin
IMPERATIU: enrosseix, enrosseixi, enrossim, enrossiu, enrosseixin
->enrotllable
■enrotllable[de enrotllar]
adj Susceptible d’ésser enrotllat.
->enrotllador
■enrotllador -a[de enrotllar]
1 adj Que enrotlla.
2 f TÈXT Màquina emprada en l’enrotllament dels teixits, com a preparació o pas intermedi en un procés continu (tenyit, estampat, etc.) o com a operació final en les peces que hom presenta en forma de rotlle.
->enrotllament
■enrotllament[de enrotllar]
m 1 1 Acció d’enrotllar o d’enrotllar-se;
2 l’efecte.
2 ELECTROT Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques.
3 METAL·L Conformació d’un metall consistent a enrotllar l’extrem d’una xapa plana per tal d’obtenir un ull, una vora o un ris.
->enrotllar
■enrotllar[de rotlle; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 1 tr Donar a alguna cosa la forma de rotlle. No et pots pas emportar el gravat així; te l’enrotllaré.
2 pron Si no poseu pesos a les quatre puntes del mapa, sempre tornarà a enrotllar-se.
2 tr Envoltar, encerclar. En un moment l’enrotllaren cinquanta homes.
3 pron fig i col·loq Estendre’s excessivament parlant o escrivint. A les reunions, s’enrotlla com una persiana.
4 pron fig i col·loq Tenir amb algú una relació amorosa o sexual passatgera.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrotllar
GERUNDI: enrotllant
PARTICIPI: enrotllat, enrotllada, enrotllats, enrotllades
INDICATIU PRESENT: enrotllo, enrotlles, enrotlla, enrotllem, enrotlleu, enrotllen
INDICATIU IMPERFET: enrotllava, enrotllaves, enrotllava, enrotllàvem, enrotllàveu, enrotllaven
INDICATIU PASSAT: enrotllí, enrotllares, enrotllà, enrotllàrem, enrotllàreu, enrotllaren
INDICATIU FUTUR: enrotllaré, enrotllaràs, enrotllarà, enrotllarem, enrotllareu, enrotllaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrotllaria, enrotllaries, enrotllaria, enrotllaríem, enrotllaríeu, enrotllarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrotlli, enrotllis, enrotlli, enrotllem, enrotlleu, enrotllin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrotllés, enrotllessis, enrotllés, enrotlléssim, enrotlléssiu, enrotllessin
IMPERATIU: enrotlla, enrotlli, enrotllem, enrotlleu, enrotllin
->enrovinar
■enrovinar[de rovina]
v tr Deixar, una riuada, un terreny ple de llot, de rovina.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrovinar
GERUNDI: enrovinant
PARTICIPI: enrovinat, enrovinada, enrovinats, enrovinades
INDICATIU PRESENT: enrovino, enrovines, enrovina, enrovinem, enrovineu, enrovinen
INDICATIU IMPERFET: enrovinava, enrovinaves, enrovinava, enrovinàvem, enrovinàveu, enrovinaven
INDICATIU PASSAT: enroviní, enrovinares, enrovinà, enrovinàrem, enrovinàreu, enrovinaren
INDICATIU FUTUR: enrovinaré, enrovinaràs, enrovinarà, enrovinarem, enrovinareu, enrovinaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrovinaria, enrovinaries, enrovinaria, enrovinaríem, enrovinaríeu, enrovinarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrovini, enrovinis, enrovini, enrovinem, enrovineu, enrovinin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrovinés, enrovinessis, enrovinés, enrovinéssim, enrovinéssiu, enrovinessin
IMPERATIU: enrovina, enrovini, enrovinem, enrovineu, enrovinin
->enrubinar
■enrubinarv tr Enrovinar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrubinar
GERUNDI: enrubinant
PARTICIPI: enrubinat, enrubinada, enrubinats, enrubinades
INDICATIU PRESENT: enrubino, enrubines, enrubina, enrubinem, enrubineu, enrubinen
INDICATIU IMPERFET: enrubinava, enrubinaves, enrubinava, enrubinàvem, enrubinàveu, enrubinaven
INDICATIU PASSAT: enrubiní, enrubinares, enrubinà, enrubinàrem, enrubinàreu, enrubinaren
INDICATIU FUTUR: enrubinaré, enrubinaràs, enrubinarà, enrubinarem, enrubinareu, enrubinaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrubinaria, enrubinaries, enrubinaria, enrubinaríem, enrubinaríeu, enrubinarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrubini, enrubinis, enrubini, enrubinem, enrubineu, enrubinin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrubinés, enrubinessis, enrubinés, enrubinéssim, enrubinéssiu, enrubinessin
IMPERATIU: enrubina, enrubini, enrubinem, enrubineu, enrubinin
->enrullar
■enrullar[de rull1]
v 1 tr Arrissar (especialment els cabells).
2 pron Se li enrullen els cabells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrullar
GERUNDI: enrullant
PARTICIPI: enrullat, enrullada, enrullats, enrullades
INDICATIU PRESENT: enrullo, enrulles, enrulla, enrullem, enrulleu, enrullen
INDICATIU IMPERFET: enrullava, enrullaves, enrullava, enrullàvem, enrullàveu, enrullaven
INDICATIU PASSAT: enrullí, enrullares, enrullà, enrullàrem, enrullàreu, enrullaren
INDICATIU FUTUR: enrullaré, enrullaràs, enrullarà, enrullarem, enrullareu, enrullaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrullaria, enrullaries, enrullaria, enrullaríem, enrullaríeu, enrullarien
SUBJUNTIU PRESENT: enrulli, enrullis, enrulli, enrullem, enrulleu, enrullin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrullés, enrullessis, enrullés, enrulléssim, enrulléssiu, enrullessin
IMPERATIU: enrulla, enrulli, enrullem, enrulleu, enrullin
->enrunament
■enrunament[de enrunar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m 1 Acció d’enrunar o d’enrunar-se un edifici;
2 l’efecte.
->enrunar
■enrunar[de runa1; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 tr Convertir en runes un edifici.
2 pron Convertir-se en runes un edifici.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enrunar
GERUNDI: enrunant
PARTICIPI: enrunat, enrunada, enrunats, enrunades
INDICATIU PRESENT: enruno, enrunes, enruna, enrunem, enruneu, enrunen
INDICATIU IMPERFET: enrunava, enrunaves, enrunava, enrunàvem, enrunàveu, enrunaven
INDICATIU PASSAT: enruní, enrunares, enrunà, enrunàrem, enrunàreu, enrunaren
INDICATIU FUTUR: enrunaré, enrunaràs, enrunarà, enrunarem, enrunareu, enrunaran
INDICATIU CONDICIONAL: enrunaria, enrunaries, enrunaria, enrunaríem, enrunaríeu, enrunarien
SUBJUNTIU PRESENT: enruni, enrunis, enruni, enrunem, enruneu, enrunin
SUBJUNTIU IMPERFET: enrunés, enrunessis, enrunés, enrunéssim, enrunéssiu, enrunessin
IMPERATIU: enruna, enruni, enrunem, enruneu, enrunin
->ens1
■ens1[del b. ll. ens, entis ‘el que és’, creació dels filòsofs escolàstics per a expressar el participi present del verb esse, que no en tenia; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m inv 1 FILOS 1 El que és, ésser concret.
2 p ext L’ésser.
3 El que pot existir.
4 ens de raó Concepte el contingut del qual només té entitat mental, és a dir, que no existeix en la realitat.
2 Entitat, institució. Els ens autonòmics.
->ens2
■ens2[del ll. nos, acusatiu del pronom nos ‘nosaltres’, per un procés igual a l’experimentat per l’article el1]
[i les formes nos, ’ns] pron Acusatiu i datiu del pronom personal de primera persona del plural. Aquests nois ens estimen molt. Ens han donat records de la Maria. Ens llevem a les set.
->ensabar
■ensabarHom.: encebar
[de saba]
v tr TÈXT Amarar una roba amb certes preparacions, dites sabes, que fixen i aviven els colors.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensabar
GERUNDI: ensabant
PARTICIPI: ensabat, ensabada, ensabats, ensabades
INDICATIU PRESENT: ensabo, ensabes, ensaba, ensabem, ensabeu, ensaben
INDICATIU IMPERFET: ensabava, ensabaves, ensabava, ensabàvem, ensabàveu, ensabaven
INDICATIU PASSAT: ensabí, ensabares, ensabà, ensabàrem, ensabàreu, ensabaren
INDICATIU FUTUR: ensabaré, ensabaràs, ensabarà, ensabarem, ensabareu, ensabaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensabaria, ensabaries, ensabaria, ensabaríem, ensabaríeu, ensabarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensabi, ensabis, ensabi, ensabem, ensabeu, ensabin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensabés, ensabessis, ensabés, ensabéssim, ensabéssiu, ensabessin
IMPERATIU: ensaba, ensabi, ensabem, ensabeu, ensabin
->ensabatat
■ensabatat -ada[de sabata]
adj 1 1 Que duu sabates.
2 HIST ECL Nom popular amb què foren coneguts els valdesos.
2 Dit de les faves i altres llegums sense pelar.
->ensabonada
■ensabonada[de ensabonar]
f 1 Acció d’ensabonar o d’ensabonar-se;
2 l’efecte.
->ensabonar
■ensabonar[de sabó; 1a FONT: 1442]
v 1 tr Mullar o impregnar quelcom amb una dissolució de sabó.
2 1 tr Recobrir quelcom amb l’escuma formada amb aigua i sabó. La roba, encara l’heu d’ensabonar.
2 pron Ensabonar-se abans d’afaitar-se.
3 tr fig Adreçar a algú lloances falses o exagerades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensabonar
GERUNDI: ensabonant
PARTICIPI: ensabonat, ensabonada, ensabonats, ensabonades
INDICATIU PRESENT: ensabono, ensabones, ensabona, ensabonem, ensaboneu, ensabonen
INDICATIU IMPERFET: ensabonava, ensabonaves, ensabonava, ensabonàvem, ensabonàveu, ensabonaven
INDICATIU PASSAT: ensaboní, ensabonares, ensabonà, ensabonàrem, ensabonàreu, ensabonaren
INDICATIU FUTUR: ensabonaré, ensabonaràs, ensabonarà, ensabonarem, ensabonareu, ensabonaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensabonaria, ensabonaries, ensabonaria, ensabonaríem, ensabonaríeu, ensabonarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensaboni, ensabonis, ensaboni, ensabonem, ensaboneu, ensabonin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensabonés, ensabonessis, ensabonés, ensabonéssim, ensabonéssiu, ensabonessin
IMPERATIU: ensabona, ensaboni, ensabonem, ensaboneu, ensabonin
->ensacador
■ensacador -a[de ensacar]
1 adj i m i f Que ensaca.
2 m Conducte per on passa la farina cernuda, etc., al sac que hi va lligat.
3 f MANUT Màquina automàtica per a omplir sacs amb un pes o un volum determinats de material.
->ensacar
■ensacar[de sac; 1a FONT: 1388]
v tr 1 Posar alguna cosa en un sac o en sacs.
2 màquina d’ensacar MANUT Ensacadora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensacar
GERUNDI: ensacant
PARTICIPI: ensacat, ensacada, ensacats, ensacades
INDICATIU PRESENT: ensaco, ensaques, ensaca, ensaquem, ensaqueu, ensaquen
INDICATIU IMPERFET: ensacava, ensacaves, ensacava, ensacàvem, ensacàveu, ensacaven
INDICATIU PASSAT: ensaquí, ensacares, ensacà, ensacàrem, ensacàreu, ensacaren
INDICATIU FUTUR: ensacaré, ensacaràs, ensacarà, ensacarem, ensacareu, ensacaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensacaria, ensacaries, ensacaria, ensacaríem, ensacaríeu, ensacarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensaqui, ensaquis, ensaqui, ensaquem, ensaqueu, ensaquin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensaqués, ensaquessis, ensaqués, ensaquéssim, ensaquéssiu, ensaquessin
IMPERATIU: ensaca, ensaqui, ensaquem, ensaqueu, ensaquin
->ensacat
■ensacat -ada[de ensacar]
1 adj Posat en un sac o en sacs.
2 f 1 Acció d’ensacar;
2 l’efecte.
3 f Conjunt de sacs plens d’una mercaderia determinada. Si plou, se’m mullarà l’ensacada d’ordi.
4 f Col·lecció de sacs buits en la forma en què hom els ven, que generalment consta de cinquanta sacs, ficats dins un d’ells els quaranta-nou restants.
->ensafranar
■ensafranar[de safrà; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v tr 1 Tenyir, aprestar, amb safrà.
2 Posar safrà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensafranar
GERUNDI: ensafranant
PARTICIPI: ensafranat, ensafranada, ensafranats, ensafranades
INDICATIU PRESENT: ensafrano, ensafranes, ensafrana, ensafranem, ensafraneu, ensafranen
INDICATIU IMPERFET: ensafranava, ensafranaves, ensafranava, ensafranàvem, ensafranàveu, ensafranaven
INDICATIU PASSAT: ensafraní, ensafranares, ensafranà, ensafranàrem, ensafranàreu, ensafranaren
INDICATIU FUTUR: ensafranaré, ensafranaràs, ensafranarà, ensafranarem, ensafranareu, ensafranaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensafranaria, ensafranaries, ensafranaria, ensafranaríem, ensafranaríeu, ensafranarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensafrani, ensafranis, ensafrani, ensafranem, ensafraneu, ensafranin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensafranés, ensafranessis, ensafranés, ensafranéssim, ensafranéssiu, ensafranessin
IMPERATIU: ensafrana, ensafrani, ensafranem, ensafraneu, ensafranin
->ensaginada
■ensaginada[de ensaginar]
f ALIM Coca pastada amb sagí o mantega.
->ensaginar
■ensaginar[de sagí]
v tr Untar amb sagí.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensaginar
GERUNDI: ensaginant
PARTICIPI: ensaginat, ensaginada, ensaginats, ensaginades
INDICATIU PRESENT: ensagino, ensagines, ensagina, ensaginem, ensagineu, ensaginen
INDICATIU IMPERFET: ensaginava, ensaginaves, ensaginava, ensaginàvem, ensaginàveu, ensaginaven
INDICATIU PASSAT: ensaginí, ensaginares, ensaginà, ensaginàrem, ensaginàreu, ensaginaren
INDICATIU FUTUR: ensaginaré, ensaginaràs, ensaginarà, ensaginarem, ensaginareu, ensaginaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensaginaria, ensaginaries, ensaginaria, ensaginaríem, ensaginaríeu, ensaginarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensagini, ensaginis, ensagini, ensaginem, ensagineu, ensaginin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensaginés, ensaginessis, ensaginés, ensaginéssim, ensaginéssiu, ensaginessin
IMPERATIU: ensagina, ensagini, ensaginem, ensagineu, ensaginin
->ensagnar
■ensagnar[de sang]
v 1 tr 1 Tacar algú o alguna cosa amb sang.
2 p ext La guerra va ensagnar el país.
2 pron S’ha ensagnat les mans espellant el conill.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensagnar
GERUNDI: ensagnant
PARTICIPI: ensagnat, ensagnada, ensagnats, ensagnades
INDICATIU PRESENT: ensagno, ensagnes, ensagna, ensagnem, ensagneu, ensagnen
INDICATIU IMPERFET: ensagnava, ensagnaves, ensagnava, ensagnàvem, ensagnàveu, ensagnaven
INDICATIU PASSAT: ensagní, ensagnares, ensagnà, ensagnàrem, ensagnàreu, ensagnaren
INDICATIU FUTUR: ensagnaré, ensagnaràs, ensagnarà, ensagnarem, ensagnareu, ensagnaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensagnaria, ensagnaries, ensagnaria, ensagnaríem, ensagnaríeu, ensagnarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensagni, ensagnis, ensagni, ensagnem, ensagneu, ensagnin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensagnés, ensagnessis, ensagnés, ensagnéssim, ensagnéssiu, ensagnessin
IMPERATIU: ensagna, ensagni, ensagnem, ensagneu, ensagnin
->ensaïmada
■ensaïmadaPart. sil.: en_sa_ï_ma_da
[de saïm]
f PAST Pasta feta amb flor de farina, llevat, ou i sucre, cuita amb saïm o amb oli, rodona, formada per un cordó de pasta retort en espiral.
->ensajornar
■ensajornar[del cast. sahornar ‘encetar per contacte’, der. de horno amb prefix procedent del ll. sub]
v tr Passar per les brases la carn o una altra vianda perquè es conservi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensajornar
GERUNDI: ensajornant
PARTICIPI: ensajornat, ensajornada, ensajornats, ensajornades
INDICATIU PRESENT: ensajorno, ensajornes, ensajorna, ensajornem, ensajorneu, ensajornen
INDICATIU IMPERFET: ensajornava, ensajornaves, ensajornava, ensajornàvem, ensajornàveu, ensajornaven
INDICATIU PASSAT: ensajorní, ensajornares, ensajornà, ensajornàrem, ensajornàreu, ensajornaren
INDICATIU FUTUR: ensajornaré, ensajornaràs, ensajornarà, ensajornarem, ensajornareu, ensajornaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensajornaria, ensajornaries, ensajornaria, ensajornaríem, ensajornaríeu, ensajornarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensajorni, ensajornis, ensajorni, ensajornem, ensajorneu, ensajornin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensajornés, ensajornessis, ensajornés, ensajornéssim, ensajornéssiu, ensajornessin
IMPERATIU: ensajorna, ensajorni, ensajornem, ensajorneu, ensajornin
->ensalada
■ensalada[de sal; 1a FONT: 1460, Roig]
f 1 ALIM 1 Amanida.
2 ensalada niçarda Amanida composta d’enciam, api, olives, etc., amb anxoves, tonyina i sovint ou dur.
3 ensalada russa Plat compost de patates i diverses verdures cuites, tallades a trossos petits, i amanit generalment amb salsa maionesa.
2 LIT i MÚS Composició poètica i musical d’estil madrigalesc, a quatre veus o més, conreada a la Península Ibèrica al segle XVI.
->ensalgar
■ensalgar[del ll. vg. *insalicare, der. de sal ‘sal’; 1a FONT: s. XV]
v tr 1 Empolvorar amb sal.
2 p ext Empolvorar amb farina o qualsevol altra substància polvoritzada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensalgar
GERUNDI: ensalgant
PARTICIPI: ensalgat, ensalgada, ensalgats, ensalgades
INDICATIU PRESENT: ensalgo, ensalgues, ensalga, ensalguem, ensalgueu, ensalguen
INDICATIU IMPERFET: ensalgava, ensalgaves, ensalgava, ensalgàvem, ensalgàveu, ensalgaven
INDICATIU PASSAT: ensalguí, ensalgares, ensalgà, ensalgàrem, ensalgàreu, ensalgaren
INDICATIU FUTUR: ensalgaré, ensalgaràs, ensalgarà, ensalgarem, ensalgareu, ensalgaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensalgaria, ensalgaries, ensalgaria, ensalgaríem, ensalgaríeu, ensalgarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensalgui, ensalguis, ensalgui, ensalguem, ensalgueu, ensalguin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensalgués, ensalguessis, ensalgués, ensalguéssim, ensalguéssiu, ensalguessin
IMPERATIU: ensalga, ensalgui, ensalguem, ensalgueu, ensalguin
->ensalivar
■ensalivar[de saliva; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr Mullar de saliva. Ensaliva els segells.
2 pron Abans d’agafar el càvec ensaliva’t les mans.
3 fer ensalivar Ésser molt apetitós, despertar la gana. Aquests macarrons fan ensalivar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensalivar
GERUNDI: ensalivant
PARTICIPI: ensalivat, ensalivada, ensalivats, ensalivades
INDICATIU PRESENT: ensalivo, ensalives, ensaliva, ensalivem, ensaliveu, ensaliven
INDICATIU IMPERFET: ensalivava, ensalivaves, ensalivava, ensalivàvem, ensalivàveu, ensalivaven
INDICATIU PASSAT: ensaliví, ensalivares, ensalivà, ensalivàrem, ensalivàreu, ensalivaren
INDICATIU FUTUR: ensalivaré, ensalivaràs, ensalivarà, ensalivarem, ensalivareu, ensalivaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensalivaria, ensalivaries, ensalivaria, ensalivaríem, ensalivaríeu, ensalivarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensalivi, ensalivis, ensalivi, ensalivem, ensaliveu, ensalivin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensalivés, ensalivessis, ensalivés, ensalivéssim, ensalivéssiu, ensalivessin
IMPERATIU: ensaliva, ensalivi, ensalivem, ensaliveu, ensalivin
->ensalvatgir
■ensalvatgir[de salvatge; 1a FONT: 1399]
v 1 tr Fer tornar salvatge.
2 pron Tornar-se salvatge.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensalvatgir
GERUNDI: ensalvatgint
PARTICIPI: ensalvatgit, ensalvatgida, ensalvatgits, ensalvatgides
INDICATIU PRESENT: ensalvatgeixo, ensalvatgeixes, ensalvatgeix, ensalvatgim, ensalvatgiu, ensalvatgeixen
INDICATIU IMPERFET: ensalvatgia, ensalvatgies, ensalvatgia, ensalvatgíem, ensalvatgíeu, ensalvatgien
INDICATIU PASSAT: ensalvatgí, ensalvatgires, ensalvatgí, ensalvatgírem, ensalvatgíreu, ensalvatgiren
INDICATIU FUTUR: ensalvatgiré, ensalvatgiràs, ensalvatgirà, ensalvatgirem, ensalvatgireu, ensalvatgiran
INDICATIU CONDICIONAL: ensalvatgiria, ensalvatgiries, ensalvatgiria, ensalvatgiríem, ensalvatgiríeu, ensalvatgirien
SUBJUNTIU PRESENT: ensalvatgeixi, ensalvatgeixis, ensalvatgeixi, ensalvatgim, ensalvatgiu, ensalvatgeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensalvatgís, ensalvatgissis, ensalvatgís, ensalvatgíssim, ensalvatgíssiu, ensalvatgissin
IMPERATIU: ensalvatgeix, ensalvatgeixi, ensalvatgim, ensalvatgiu, ensalvatgeixin
->ensamarrar
■ensamarrar[de samarra]
v tr Posar la samarra (a algú).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensamarrar
GERUNDI: ensamarrant
PARTICIPI: ensamarrat, ensamarrada, ensamarrats, ensamarrades
INDICATIU PRESENT: ensamarro, ensamarres, ensamarra, ensamarrem, ensamarreu, ensamarren
INDICATIU IMPERFET: ensamarrava, ensamarraves, ensamarrava, ensamarràvem, ensamarràveu, ensamarraven
INDICATIU PASSAT: ensamarrí, ensamarrares, ensamarrà, ensamarràrem, ensamarràreu, ensamarraren
INDICATIU FUTUR: ensamarraré, ensamarraràs, ensamarrarà, ensamarrarem, ensamarrareu, ensamarraran
INDICATIU CONDICIONAL: ensamarraria, ensamarraries, ensamarraria, ensamarraríem, ensamarraríeu, ensamarrarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensamarri, ensamarris, ensamarri, ensamarrem, ensamarreu, ensamarrin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensamarrés, ensamarressis, ensamarrés, ensamarréssim, ensamarréssiu, ensamarressin
IMPERATIU: ensamarra, ensamarri, ensamarrem, ensamarreu, ensamarrin
->ensangonar
■ensangonar[de sang; 1a FONT: s. XX, Bertrana]
v tr i pron Ensagnar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensangonar
GERUNDI: ensangonant
PARTICIPI: ensangonat, ensangonada, ensangonats, ensangonades
INDICATIU PRESENT: ensangono, ensangones, ensangona, ensangonem, ensangoneu, ensangonen
INDICATIU IMPERFET: ensangonava, ensangonaves, ensangonava, ensangonàvem, ensangonàveu, ensangonaven
INDICATIU PASSAT: ensangoní, ensangonares, ensangonà, ensangonàrem, ensangonàreu, ensangonaren
INDICATIU FUTUR: ensangonaré, ensangonaràs, ensangonarà, ensangonarem, ensangonareu, ensangonaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensangonaria, ensangonaries, ensangonaria, ensangonaríem, ensangonaríeu, ensangonarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensangoni, ensangonis, ensangoni, ensangonem, ensangoneu, ensangonin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensangonés, ensangonessis, ensangonés, ensangonéssim, ensangonéssiu, ensangonessin
IMPERATIU: ensangona, ensangoni, ensangonem, ensangoneu, ensangonin
->ensardinar
■ensardinar[de sardina]
v tr Encabir gent o coses en un espai on estan molt estrets.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensardinar
GERUNDI: ensardinant
PARTICIPI: ensardinat, ensardinada, ensardinats, ensardinades
INDICATIU PRESENT: ensardino, ensardines, ensardina, ensardinem, ensardineu, ensardinen
INDICATIU IMPERFET: ensardinava, ensardinaves, ensardinava, ensardinàvem, ensardinàveu, ensardinaven
INDICATIU PASSAT: ensardiní, ensardinares, ensardinà, ensardinàrem, ensardinàreu, ensardinaren
INDICATIU FUTUR: ensardinaré, ensardinaràs, ensardinarà, ensardinarem, ensardinareu, ensardinaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensardinaria, ensardinaries, ensardinaria, ensardinaríem, ensardinaríeu, ensardinarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensardini, ensardinis, ensardini, ensardinem, ensardineu, ensardinin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensardinés, ensardinessis, ensardinés, ensardinéssim, ensardinéssiu, ensardinessin
IMPERATIU: ensardina, ensardini, ensardinem, ensardineu, ensardinin
->ensarriar
■ensarriarPart. sil.: en_sar_ri_ar
[de sàrria; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v tr Posar alguna cosa en una sàrria o en sàrries.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensarriar
GERUNDI: ensarriant
PARTICIPI: ensarriat, ensarriada, ensarriats, ensarriades
INDICATIU PRESENT: ensarrio, ensarries, ensarria, ensarriem, ensarrieu, ensarrien
INDICATIU IMPERFET: ensarriava, ensarriaves, ensarriava, ensarriàvem, ensarriàveu, ensarriaven
INDICATIU PASSAT: ensarrií, ensarriares, ensarrià, ensarriàrem, ensarriàreu, ensarriaren
INDICATIU FUTUR: ensarriaré, ensarriaràs, ensarriarà, ensarriarem, ensarriareu, ensarriaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensarriaria, ensarriaries, ensarriaria, ensarriaríem, ensarriaríeu, ensarriarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensarriï, ensarriïs, ensarriï, ensarriem, ensarrieu, ensarriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: ensarriés, ensarriessis, ensarriés, ensarriéssim, ensarriéssiu, ensarriessin
IMPERATIU: ensarria, ensarriï, ensarriem, ensarrieu, ensarriïn
->ensarrionar
■ensarrionarPart. sil.: en_sar_ri_o_nar
[de sarrió; 1a FONT: 1640]
v tr Posar alguna cosa en un sarrió o en sarrions.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensarrionar
GERUNDI: ensarrionant
PARTICIPI: ensarrionat, ensarrionada, ensarrionats, ensarrionades
INDICATIU PRESENT: ensarriono, ensarriones, ensarriona, ensarrionem, ensarrioneu, ensarrionen
INDICATIU IMPERFET: ensarrionava, ensarrionaves, ensarrionava, ensarrionàvem, ensarrionàveu, ensarrionaven
INDICATIU PASSAT: ensarrioní, ensarrionares, ensarrionà, ensarrionàrem, ensarrionàreu, ensarrionaren
INDICATIU FUTUR: ensarrionaré, ensarrionaràs, ensarrionarà, ensarrionarem, ensarrionareu, ensarrionaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensarrionaria, ensarrionaries, ensarrionaria, ensarrionaríem, ensarrionaríeu, ensarrionarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensarrioni, ensarrionis, ensarrioni, ensarrionem, ensarrioneu, ensarrionin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensarrionés, ensarrionessis, ensarrionés, ensarrionéssim, ensarrionéssiu, ensarrionessin
IMPERATIU: ensarriona, ensarrioni, ensarrionem, ensarrioneu, ensarrionin
->ensarronada
■ensarronada[de ensarronar]
f El fet d’ensarronar algú, de fer-li creure una falsedat.
->ensarronar
■ensarronar[de sarró1]
v tr 1 Posar alguna cosa en un sarró o en sarrons.
2 Posar (a algú) un vestit que no li cau bé, que l’engavanya.
3 fig Enganyar. Li han venut un rellotge sense busques: l’han ben ensarronat!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensarronar
GERUNDI: ensarronant
PARTICIPI: ensarronat, ensarronada, ensarronats, ensarronades
INDICATIU PRESENT: ensarrono, ensarrones, ensarrona, ensarronem, ensarroneu, ensarronen
INDICATIU IMPERFET: ensarronava, ensarronaves, ensarronava, ensarronàvem, ensarronàveu, ensarronaven
INDICATIU PASSAT: ensarroní, ensarronares, ensarronà, ensarronàrem, ensarronàreu, ensarronaren
INDICATIU FUTUR: ensarronaré, ensarronaràs, ensarronarà, ensarronarem, ensarronareu, ensarronaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensarronaria, ensarronaries, ensarronaria, ensarronaríem, ensarronaríeu, ensarronarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensarroni, ensarronis, ensarroni, ensarronem, ensarroneu, ensarronin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensarronés, ensarronessis, ensarronés, ensarronéssim, ensarronéssiu, ensarronessin
IMPERATIU: ensarrona, ensarroni, ensarronem, ensarroneu, ensarronin
->ensec
ensec[de la loc. en sec]
Mot emprat en l’expressió a l’ensec (o en un ensec, o en un bell ensec) loc adv dial Sobtadament, de sobte.
->ensegonada
■ensegonada[de segó]
f Pasta feta amb aigua i segó, per a donar a l’aviram.
->enseguir
■enseguirv 1 tr ant Seguir.
2 pron Allò que s’ha fet en una ocasió determinada, continuar fent-se en endavant sempre que sigui ocasió de fer-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enseguir
GERUNDI: enseguint
PARTICIPI: enseguit, enseguida, enseguits, enseguides
INDICATIU PRESENT: ensegueixo, ensegueixes, ensegueix, enseguim, enseguiu, ensegueixen
INDICATIU IMPERFET: enseguia, enseguies, enseguia, enseguíem, enseguíeu, enseguien
INDICATIU PASSAT: enseguí, enseguires, enseguí, enseguírem, enseguíreu, enseguiren
INDICATIU FUTUR: enseguiré, enseguiràs, enseguirà, enseguirem, enseguireu, enseguiran
INDICATIU CONDICIONAL: enseguiria, enseguiries, enseguiria, enseguiríem, enseguiríeu, enseguirien
SUBJUNTIU PRESENT: ensegueixi, ensegueixis, ensegueixi, enseguim, enseguiu, ensegueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enseguís, enseguissis, enseguís, enseguíssim, enseguíssiu, enseguissin
IMPERATIU: ensegueix, ensegueixi, enseguim, enseguiu, ensegueixin
->enselladura
■enselladura[de ensellar]
f Corba del dors d’un cavall, mul, etc., on hom posa la sella.
->ensellament
■ensellament[de ensellar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
m 1 Conjunt de la sella i els seus accessoris.
2 1 Acció d’ensellar;
2 l’efecte.
->ensellar
■ensellar[de sella; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v tr 1 Posar la sella (a un cavall, mul, etc.). Enselleu l’egua.
2 abs Deu ésser el primer cop que ensella, perquè ho fa molt malament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensellar
GERUNDI: ensellant
PARTICIPI: ensellat, ensellada, ensellats, ensellades
INDICATIU PRESENT: ensello, enselles, ensella, ensellem, enselleu, ensellen
INDICATIU IMPERFET: ensellava, ensellaves, ensellava, ensellàvem, ensellàveu, ensellaven
INDICATIU PASSAT: ensellí, ensellares, ensellà, ensellàrem, ensellàreu, ensellaren
INDICATIU FUTUR: ensellaré, ensellaràs, ensellarà, ensellarem, ensellareu, ensellaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensellaria, ensellaries, ensellaria, ensellaríem, ensellaríeu, ensellarien
SUBJUNTIU PRESENT: enselli, ensellis, enselli, ensellem, enselleu, ensellin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensellés, ensellessis, ensellés, enselléssim, enselléssiu, ensellessin
IMPERATIU: ensella, enselli, ensellem, enselleu, ensellin
->ensellat
■ensellat -ada[de ensellar]
adj 1 Guarnit de la sella i les peces accessòries.
2 1 Que té forma còncava.
2 esp Dit del tall del ganivet que no és recte.
3 HERÀLD Dit del cavall amb la sella d’un esmalt diferent.
->ensementar
■ensementar[de sement; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr Sembrar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensementar
GERUNDI: ensementant
PARTICIPI: ensementat, ensementada, ensementats, ensementades
INDICATIU PRESENT: ensemento, ensementes, ensementa, ensementem, ensementeu, ensementen
INDICATIU IMPERFET: ensementava, ensementaves, ensementava, ensementàvem, ensementàveu, ensementaven
INDICATIU PASSAT: ensementí, ensementares, ensementà, ensementàrem, ensementàreu, ensementaren
INDICATIU FUTUR: ensementaré, ensementaràs, ensementarà, ensementarem, ensementareu, ensementaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensementaria, ensementaries, ensementaria, ensementaríem, ensementaríeu, ensementarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensementi, ensementis, ensementi, ensementem, ensementeu, ensementin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensementés, ensementessis, ensementés, ensementéssim, ensementéssiu, ensementessin
IMPERATIU: ensementa, ensementi, ensementem, ensementeu, ensementin
->ensems
■ensems[del ll. vg. *in sĕmul, ll. ĭnsĭmŭl, íd., der. del més cl. sĭmŭl, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]
1 adv Juntament. Tots ensems.
2 adv Alhora. Li donà el llibre i el comiat ensems.
3 ensems amb loc adv En unió de, al mateix temps que. Rebé la vostra carta ensems amb la meva.
->ensenderar
■ensenderar[de sender]
v tr encarrilar 2.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensenderar
GERUNDI: ensenderant
PARTICIPI: ensenderat, ensenderada, ensenderats, ensenderades
INDICATIU PRESENT: ensendero, ensenderes, ensendera, ensenderem, ensendereu, ensenderen
INDICATIU IMPERFET: ensenderava, ensenderaves, ensenderava, ensenderàvem, ensenderàveu, ensenderaven
INDICATIU PASSAT: ensenderí, ensenderares, ensenderà, ensenderàrem, ensenderàreu, ensenderaren
INDICATIU FUTUR: ensenderaré, ensenderaràs, ensenderarà, ensenderarem, ensenderareu, ensenderaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensenderaria, ensenderaries, ensenderaria, ensenderaríem, ensenderaríeu, ensenderarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensenderi, ensenderis, ensenderi, ensenderem, ensendereu, ensenderin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensenderés, ensenderessis, ensenderés, ensenderéssim, ensenderéssiu, ensenderessin
IMPERATIU: ensendera, ensenderi, ensenderem, ensendereu, ensenderin
->ensentimentat
■ensentimentat -ada[de sentiment]
adj Afligit per un esdeveniment trist, dolorós.
->ensenya
■ensenya[de ensenyar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Insígnia, estendard.
2 ant Senyal que permet de reconèixer o descobrir una cosa.
->ensenyable
■ensenyable[de ensenyar]
adj Susceptible d’ésser ensenyat.
->ensenyament1
■ensenyament1[de ensenyar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 Acció d’ensenyar;
2 l’efecte. Mètodes d’ensenyament. L’ensenyament de l’aritmètica. Per treure’n ensenyament.
2 1 Allò que hom ensenya. Els ensenyaments que Déu donà al seu poble.
2 p ext Els ensenyaments de l’experiència de la vida.
3 1 ENSENY Sistema i mètode d’educar i instruir. Ensenyament primari, mitjà (o secundari), superior. Ensenyament de l’art de la música.
2 ensenyament normal Ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom fa els estudis i la pràctica necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.
->ensenyament2
■ensenyament2[de l’oc. ensenhament, der. de ensenhar ‘ensenyar’]
m POÈTICA Gènere de l’antiga poesia occitana i catalana escrit en octosíl·labs de rimes planes o en forma estròfica.
->ensenyança
■ensenyança[de ensenyar]
f ensenyament1.
->ensenyant
■ensenyantadj i m i f ENSENY Dit de la persona que es dedica professionalment a l’ensenyament.
->ensenyar
■ensenyar[de senya; 1a FONT: 1250]
v tr 1 1 Indicar, assenyalar. M’havia perdut, però el pastor em va ensenyar el camí. Hi ha una farmàcia en aquest carrer? Ensenyeu-me-la, si us plau.
2 Mostrar voluntàriament alguna cosa. No em vol ensenyar les joguines que li han portat els Reis.
3 Mostrar involuntàriament alguna cosa. Quan riu, ensenya totes les dents.
4 fig Li ensenyà el bon camí per anar al cel. M’ha ensenyat l’error en què era.
5 ensenyar les dents fig Mostrar-se capaç de defensar-se d’un altre o dels altres o d’atacar-los. Semblava un xaiet, però ara ja comença a ensenyar les dents.
6 ensenyar l’orella fig Revelar sense voler una intenció amagada.
2 1 Comunicar a algú coneixements, teòrics o pràctics, d’una ciència, un art, etc., donant-li’n lliçons, explicacions, etc. Ensenya matemàtiques al meu fill. Qui t’ha ensenyat de cosir? Avui el mestre ens ha ensenyat una cançó antiga.
2 Fer adquirir un hàbit. Li ensenyen de caminar de pressa.
3 Instruir o ensinistrar. Ja fa trenta anys que ensenya els nens del poble. Un gos molt ben ensenyat.
4 p ext L’experiència m’ha ensenyat a desconfiar de tothom.
5 abs Ensenya en un institut.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensenyar
GERUNDI: ensenyant
PARTICIPI: ensenyat, ensenyada, ensenyats, ensenyades
INDICATIU PRESENT: ensenyo, ensenyes, ensenya, ensenyem, ensenyeu, ensenyen
INDICATIU IMPERFET: ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven
INDICATIU PASSAT: ensenyí, ensenyares, ensenyà, ensenyàrem, ensenyàreu, ensenyaren
INDICATIU FUTUR: ensenyaré, ensenyaràs, ensenyarà, ensenyarem, ensenyareu, ensenyaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensenyaria, ensenyaries, ensenyaria, ensenyaríem, ensenyaríeu, ensenyarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensenyi, ensenyis, ensenyi, ensenyem, ensenyeu, ensenyin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensenyés, ensenyessis, ensenyés, ensenyéssim, ensenyéssiu, ensenyessin
IMPERATIU: ensenya, ensenyi, ensenyem, ensenyeu, ensenyin
->ensenyorir
■ensenyorir[de senyor; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Fer senyor algú, donar-li autoritat. El rei l’ensenyorí d’aquelles terres.
2 intr ant Senyorejar, dominar.
3 pron Fer-se senyor, amo, d’una cosa, apoderar-se’n. Si el deixessin fer, s’ensenyoriria de tot en dos dies.
2 1 tr Fer adquirir maneres, costums, etc., de senyor, de persona de categoria social elevada. Aquest fill vostre, l’aneu ensenyorint massa.
2 pron Adquirir maneres, costums, etc., de senyor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensenyorir
GERUNDI: ensenyorint
PARTICIPI: ensenyorit, ensenyorida, ensenyorits, ensenyorides
INDICATIU PRESENT: ensenyoreixo, ensenyoreixes, ensenyoreix, ensenyorim, ensenyoriu, ensenyoreixen
INDICATIU IMPERFET: ensenyoria, ensenyories, ensenyoria, ensenyoríem, ensenyoríeu, ensenyorien
INDICATIU PASSAT: ensenyorí, ensenyorires, ensenyorí, ensenyorírem, ensenyoríreu, ensenyoriren
INDICATIU FUTUR: ensenyoriré, ensenyoriràs, ensenyorirà, ensenyorirem, ensenyorireu, ensenyoriran
INDICATIU CONDICIONAL: ensenyoriria, ensenyoriries, ensenyoriria, ensenyoriríem, ensenyoriríeu, ensenyoririen
SUBJUNTIU PRESENT: ensenyoreixi, ensenyoreixis, ensenyoreixi, ensenyorim, ensenyoriu, ensenyoreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensenyorís, ensenyorissis, ensenyorís, ensenyoríssim, ensenyoríssiu, ensenyorissin
IMPERATIU: ensenyoreix, ensenyoreixi, ensenyorim, ensenyoriu, ensenyoreixin
->enseriosir-se
enseriosir-sePart. sil.: en_se_ri_o_sir-se
[de seriós]
v pron Posar-se seriós.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enseriosir
GERUNDI: enseriosint
PARTICIPI: enseriosit, enseriosida, enseriosits, enseriosides
INDICATIU PRESENT: enserioseixo, enserioseixes, enserioseix, enseriosim, enseriosiu, enserioseixen
INDICATIU IMPERFET: enseriosia, enseriosies, enseriosia, enseriosíem, enseriosíeu, enseriosien
INDICATIU PASSAT: enseriosí, enseriosires, enseriosí, enseriosírem, enseriosíreu, enseriosiren
INDICATIU FUTUR: enseriosiré, enseriosiràs, enseriosirà, enseriosirem, enseriosireu, enseriosiran
INDICATIU CONDICIONAL: enseriosiria, enseriosiries, enseriosiria, enseriosiríem, enseriosiríeu, enseriosirien
SUBJUNTIU PRESENT: enserioseixi, enserioseixis, enserioseixi, enseriosim, enseriosiu, enserioseixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enseriosís, enseriosissis, enseriosís, enseriosíssim, enseriosíssiu, enseriosissin
IMPERATIU: enserioseix, enserioseixi, enseriosim, enseriosiu, enserioseixin
->enserrellar
■enserrellarHom.: encerrellar
[de serrell; 1a FONT: s. XX, Oller]
v tr Guarnir amb serrell.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enserrellar
GERUNDI: enserrellant
PARTICIPI: enserrellat, enserrellada, enserrellats, enserrellades
INDICATIU PRESENT: enserrello, enserrelles, enserrella, enserrellem, enserrelleu, enserrellen
INDICATIU IMPERFET: enserrellava, enserrellaves, enserrellava, enserrellàvem, enserrellàveu, enserrellaven
INDICATIU PASSAT: enserrellí, enserrellares, enserrellà, enserrellàrem, enserrellàreu, enserrellaren
INDICATIU FUTUR: enserrellaré, enserrellaràs, enserrellarà, enserrellarem, enserrellareu, enserrellaran
INDICATIU CONDICIONAL: enserrellaria, enserrellaries, enserrellaria, enserrellaríem, enserrellaríeu, enserrellarien
SUBJUNTIU PRESENT: enserrelli, enserrellis, enserrelli, enserrellem, enserrelleu, enserrellin
SUBJUNTIU IMPERFET: enserrellés, enserrellessis, enserrellés, enserrelléssim, enserrelléssiu, enserrellessin
IMPERATIU: enserrella, enserrelli, enserrellem, enserrelleu, enserrellin
->ensetinar
■ensetinar[de setí]
v tr PAPER i TÈXT Donar (a una roba, un paper, etc.) el llustre del setí fent-los passar per entre cilindres que els comprimeixen i planxen.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensetinar
GERUNDI: ensetinant
PARTICIPI: ensetinat, ensetinada, ensetinats, ensetinades
INDICATIU PRESENT: ensetino, ensetines, ensetina, ensetinem, ensetineu, ensetinen
INDICATIU IMPERFET: ensetinava, ensetinaves, ensetinava, ensetinàvem, ensetinàveu, ensetinaven
INDICATIU PASSAT: ensetiní, ensetinares, ensetinà, ensetinàrem, ensetinàreu, ensetinaren
INDICATIU FUTUR: ensetinaré, ensetinaràs, ensetinarà, ensetinarem, ensetinareu, ensetinaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensetinaria, ensetinaries, ensetinaria, ensetinaríem, ensetinaríeu, ensetinarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensetini, ensetinis, ensetini, ensetinem, ensetineu, ensetinin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensetinés, ensetinessis, ensetinés, ensetinéssim, ensetinéssiu, ensetinessin
IMPERATIU: ensetina, ensetini, ensetinem, ensetineu, ensetinin
->ensetinat
■ensetinat -ada[de ensetinar]
adj i m Dit de la roba, el paper, etc., que tenen un aspecte semblant al setí.
->ensetinatge
ensetinatge[de ensetinar]
m PAPER i TÈXT Operació d’ensetinar.
->enseuador
■enseuador -aPart. sil.: en_se_ua_dor
[de enseuar]
1 adj Que serveix per a enseuar.
2 m esp Tros de fusta, etc., amb sèu per on hom passa el ganivet, etc., per enseuar-lo.
->enseuar
■enseuarPart. sil.: en_se_uar
[de sèu; 1a FONT: 1415]
v tr 1 Untar de sèu.
2 ADOB Greixar (el cuir) per immersió en una barreja de greixos a una temperatura lleugerament superior a la de fusió seva.
3 ADOB Aplicar pel costat de la carn del cuir mescles pastoses de sèu, olis de peix, lanolina, etc., en capes fines sobre el cuir allisat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enseuar
GERUNDI: enseuant
PARTICIPI: enseuat, enseuada, enseuats, enseuades
INDICATIU PRESENT: enseuo, enseues, enseua, enseuem, enseueu, enseuen
INDICATIU IMPERFET: enseuava, enseuaves, enseuava, enseuàvem, enseuàveu, enseuaven
INDICATIU PASSAT: enseuí, enseuares, enseuà, enseuàrem, enseuàreu, enseuaren
INDICATIU FUTUR: enseuaré, enseuràs, enseuarà, enseuarem, enseuareu, enseuaran
INDICATIU CONDICIONAL: enseuaria, enseuaries, enseuaria, enseuaríem, enseuaríeu, enseuarien
SUBJUNTIU PRESENT: enseui, enseuis, enseui, enseuem, enseueu, enseuin
SUBJUNTIU IMPERFET: enseués, enseuessis, enseués, enseuéssim, enseuéssiu, enseuessin
IMPERATIU: enseua, enseui, enseuem, enseueu, enseuin
->ensians
ensiansPart. sil.: en_si_ans
[alteració de d’ençà que]
Mot emprat en l’expressió d’ensians loc conj dial Des que, d’ençà que. D’ensians se’n va anar, tot va malament.
->ensibornador
■ensibornador -a[de ensibornar]
adj i m i f Que ensiborna.
->ensibornament
■ensibornament[de ensibornar]
m 1 Acció d’ensibornar;
2 l’efecte.
->ensibornar
■ensibornar[forma popularitzada d’una variant amb en-1 de subornar; 1a FONT: 1820]
v tr Induir algú a fer alguna cosa amb enganys, males arts, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensibornar
GERUNDI: ensibornant
PARTICIPI: ensibornat, ensibornada, ensibornats, ensibornades
INDICATIU PRESENT: ensiborno, ensibornes, ensiborna, ensibornem, ensiborneu, ensibornen
INDICATIU IMPERFET: ensibornava, ensibornaves, ensibornava, ensibornàvem, ensibornàveu, ensibornaven
INDICATIU PASSAT: ensiborní, ensibornares, ensibornà, ensibornàrem, ensibornàreu, ensibornaren
INDICATIU FUTUR: ensibornaré, ensibornaràs, ensibornarà, ensibornarem, ensibornareu, ensibornaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensibornaria, ensibornaries, ensibornaria, ensibornaríem, ensibornaríeu, ensibornarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensiborni, ensibornis, ensiborni, ensibornem, ensiborneu, ensibornin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensibornés, ensibornessis, ensibornés, ensibornéssim, ensibornéssiu, ensibornessin
IMPERATIU: ensiborna, ensiborni, ensibornem, ensiborneu, ensibornin
->ensiforme
■ensiforme[forma culta, del ll. ensis ‘espasa’ i -forme; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Que té forma d’espasa. Fulla ensiforme.
->ensimar
■ensimarHom.: encimar
[de l’angl. to enseam ‘greixar’, i aquest, del fr. ant. ensaimer, der. de saim ‘saïm, sagí’]
v tr TÈXT Untar (algunes fibres tèxtils, com la llana o el jute) per suavitzar-les i facilitar-ne la filatura.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensimar
GERUNDI: ensimant
PARTICIPI: ensimat, ensimada, ensimats, ensimades
INDICATIU PRESENT: ensimo, ensimes, ensima, ensimem, ensimeu, ensimen
INDICATIU IMPERFET: ensimava, ensimaves, ensimava, ensimàvem, ensimàveu, ensimaven
INDICATIU PASSAT: ensimí, ensimares, ensimà, ensimàrem, ensimàreu, ensimaren
INDICATIU FUTUR: ensimaré, ensimaràs, ensimarà, ensimarem, ensimareu, ensimaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensimaria, ensimaries, ensimaria, ensimaríem, ensimaríeu, ensimarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensimi, ensimis, ensimi, ensimem, ensimeu, ensimin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensimés, ensimessis, ensimés, ensiméssim, ensiméssiu, ensimessin
IMPERATIU: ensima, ensimi, ensimem, ensimeu, ensimin
->ensimatge
■ensimatge[de ensimar]
m TÈXT Operació d’ensimar.
->ensinistrador
■ensinistrador -a[de ensinistrar]
adj i m i f Que ensinistra.
->ensinistrament
■ensinistrament[de ensinistrar]
m 1 Acció d’ensinistrar;
2 l’efecte.
->ensinistrar
■ensinistrar[der. de sinistre, per un ús antifràstic, del fet que hom ensenyava a ser hàbil en coses prohibides, o bé del fet que el ll. sinister inicialment significava ‘favorable’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 Comunicar a algú aptesa, destresa, en algun art, treball, etc.
2 p ext Ensinistrava els cavalls del circ.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensinistrar
GERUNDI: ensinistrant
PARTICIPI: ensinistrat, ensinistrada, ensinistrats, ensinistrades
INDICATIU PRESENT: ensinistro, ensinistres, ensinistra, ensinistrem, ensinistreu, ensinistren
INDICATIU IMPERFET: ensinistrava, ensinistraves, ensinistrava, ensinistràvem, ensinistràveu, ensinistraven
INDICATIU PASSAT: ensinistrí, ensinistrares, ensinistrà, ensinistràrem, ensinistràreu, ensinistraren
INDICATIU FUTUR: ensinistraré, ensinistraràs, ensinistrarà, ensinistrarem, ensinistrareu, ensinistraran
INDICATIU CONDICIONAL: ensinistraria, ensinistraries, ensinistraria, ensinistraríem, ensinistraríeu, ensinistrarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensinistri, ensinistris, ensinistri, ensinistrem, ensinistreu, ensinistrin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensinistrés, ensinistressis, ensinistrés, ensinistréssim, ensinistréssiu, ensinistressin
IMPERATIU: ensinistra, ensinistri, ensinistrem, ensinistreu, ensinistrin
->ensitjament
■ensitjament[de ensitjar]
m AGR 1 Acció d’ensitjar;
2 l’efecte.
->ensitjar
■ensitjar[de sitja; 1a FONT: 1379]
v tr 1 AGR Posar el gra, el farratge, etc., en una sitja o en sitges.
2 fig Amagar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensitjar
GERUNDI: ensitjant
PARTICIPI: ensitjat, ensitjada, ensitjats, ensitjades
INDICATIU PRESENT: ensitjo, ensitges, ensitja, ensitgem, ensitgeu, ensitgen
INDICATIU IMPERFET: ensitjava, ensitjaves, ensitjava, ensitjàvem, ensitjàveu, ensitjaven
INDICATIU PASSAT: ensitgí, ensitjares, ensitjà, ensitjàrem, ensitjàreu, ensitjaren
INDICATIU FUTUR: ensitjaré, ensitjaràs, ensitjarà, ensitjarem, ensitjareu, ensitjaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensitjaria, ensitjaries, ensitjaria, ensitjaríem, ensitjaríeu, ensitjarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensitgi, ensitgis, ensitgi, ensitgem, ensitgeu, ensitgin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensitgés, ensitgessis, ensitgés, ensitgéssim, ensitgéssiu, ensitgessin
IMPERATIU: ensitja, ensitgi, ensitgem, ensitgeu, ensitgin
->ensitjat
■ensitjat[de ensitjar]
m AGR Ensitjament.
->ensivellar
■ensivellar[de sivella; 1a FONT: 1401]
v tr Posar sivella o sivelles en alguna cosa. Duia sabates ensivellades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensivellar
GERUNDI: ensivellant
PARTICIPI: ensivellat, ensivellada, ensivellats, ensivellades
INDICATIU PRESENT: ensivello, ensivelles, ensivella, ensivellem, ensivelleu, ensivellen
INDICATIU IMPERFET: ensivellava, ensivellaves, ensivellava, ensivellàvem, ensivellàveu, ensivellaven
INDICATIU PASSAT: ensivellí, ensivellares, ensivellà, ensivellàrem, ensivellàreu, ensivellaren
INDICATIU FUTUR: ensivellaré, ensivellaràs, ensivellarà, ensivellarem, ensivellareu, ensivellaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensivellaria, ensivellaries, ensivellaria, ensivellaríem, ensivellaríeu, ensivellarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensivelli, ensivellis, ensivelli, ensivellem, ensivelleu, ensivellin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensivellés, ensivellessis, ensivellés, ensivelléssim, ensivelléssiu, ensivellessin
IMPERATIU: ensivella, ensivelli, ensivellem, ensivelleu, ensivellin
->ensivellat
ensivellat -ada[de ensivellar]
adj HERÀLD Dit del collar d’un animal quan porta sivella o quan aquesta és d’un esmalt diferent.
->ensobecar-se
■ensobecar-se[de sobec]
v pron dial Endormiscar-se.
->ensobinada
■ensobinada[de sobines]
f GEOMORF 1 1 Tros de terra o de muntanya que una allau s’emporta rosts avall.
2 Esllavissada.
2 Deixalles de llot i de terra en un conreu inundat.
->ensobinar-se
■ensobinar-se[de sobines]
v pron Posar-se de sobines.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensobinar
GERUNDI: ensobinant
PARTICIPI: ensobinat, ensobinada, ensobinats, ensobinades
INDICATIU PRESENT: ensobino, ensobines, ensobina, ensobinem, ensobineu, ensobinen
INDICATIU IMPERFET: ensobinava, ensobinaves, ensobinava, ensobinàvem, ensobinàveu, ensobinaven
INDICATIU PASSAT: ensobiní, ensobinares, ensobinà, ensobinàrem, ensobinàreu, ensobinaren
INDICATIU FUTUR: ensobinaré, ensobinaràs, ensobinarà, ensobinarem, ensobinareu, ensobinaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensobinaria, ensobinaries, ensobinaria, ensobinaríem, ensobinaríeu, ensobinarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensobini, ensobinis, ensobini, ensobinem, ensobineu, ensobinin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensobinés, ensobinessis, ensobinés, ensobinéssim, ensobinéssiu, ensobinessin
IMPERATIU: ensobina, ensobini, ensobinem, ensobineu, ensobinin
->ensobrador
■ensobrador -a[de ensobrar]
1 adj i m i f Que ensobra.
2 màquina ensobradora (o simplement ensobradora) Màquina que ensobra.
->ensobrar
■ensobrar[de sobre1]
v tr Ficar en un sobre o en sobres. Ensobrar propaganda.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensobrar
GERUNDI: ensobrant
PARTICIPI: ensobrat, ensobrada, ensobrats, ensobrades
INDICATIU PRESENT: ensobro, ensobres, ensobra, ensobrem, ensobreu, ensobren
INDICATIU IMPERFET: ensobrava, ensobraves, ensobrava, ensobràvem, ensobràveu, ensobraven
INDICATIU PASSAT: ensobrí, ensobrares, ensobrà, ensobràrem, ensobràreu, ensobraren
INDICATIU FUTUR: ensobraré, ensobraràs, ensobrarà, ensobrarem, ensobrareu, ensobraran
INDICATIU CONDICIONAL: ensobraria, ensobraries, ensobraria, ensobraríem, ensobraríeu, ensobrarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensobri, ensobris, ensobri, ensobrem, ensobreu, ensobrin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensobrés, ensobressis, ensobrés, ensobréssim, ensobréssiu, ensobressin
IMPERATIU: ensobra, ensobri, ensobrem, ensobreu, ensobrin
->ensofrada
■ensofrada[de ensofrar]
f 1 Ensoframent.
2 AGR Lluquet o metxa de sofre que hom crema dins les bótes per ensofrar-les.
->ensofrador
■ensofrador -a[de ensofrar]
1 m i f Que ensofra.
2 m Clos destinat a ensofrar 2.
3 f Aparell per a ensofrar.
->ensoframent
■ensoframent[de ensofrar]
m 1 Acció d’ensofrar;
2 l’efecte.
->ensofrar
■ensofrar[de sofre; 1a FONT: 1460, Roig]
v tr 1 Empolsar alguna cosa amb pólvores de sofre.
2 Sotmetre alguna cosa a l’acció de l’anhídrid sulfurós produït per la combustió de sofre.
3 fig Adular.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensofrar
GERUNDI: ensofrant
PARTICIPI: ensofrat, ensofrada, ensofrats, ensofrades
INDICATIU PRESENT: ensofro, ensofres, ensofra, ensofrem, ensofreu, ensofren
INDICATIU IMPERFET: ensofrava, ensofraves, ensofrava, ensofràvem, ensofràveu, ensofraven
INDICATIU PASSAT: ensofrí, ensofrares, ensofrà, ensofràrem, ensofràreu, ensofraren
INDICATIU FUTUR: ensofraré, ensofraràs, ensofrarà, ensofrarem, ensofrareu, ensofraran
INDICATIU CONDICIONAL: ensofraria, ensofraries, ensofraria, ensofraríem, ensofraríeu, ensofrarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensofri, ensofris, ensofri, ensofrem, ensofreu, ensofrin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensofrés, ensofressis, ensofrés, ensofréssim, ensofréssiu, ensofressin
IMPERATIU: ensofra, ensofri, ensofrem, ensofreu, ensofrin
->ensofronyar
■ensofronyarv tr dial Entaforar.
->ensolcar
■ensolcar[de solc]
v tr dial 1 Posar en un solc o en solcs.
2 Endegar, encarrilar.
->ensomni
■ensomni[de somni]
m Somni.
->ensomniar
■ensomniarPart. sil.: en_som_ni_ar
[de somniar]
v tr i intr Somiar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensomniar
GERUNDI: ensomniant
PARTICIPI: ensomniat, ensomniada, ensomniats, ensomniades
INDICATIU PRESENT: ensomnio, ensomnies, ensomnia, ensomniem, ensomnieu, ensomnien
INDICATIU IMPERFET: ensomniava, ensomniaves, ensomniava, ensomniàvem, ensomniàveu, ensomniaven
INDICATIU PASSAT: ensomnií, ensomniares, ensomnià, ensomniàrem, ensomniàreu, ensomniaren
INDICATIU FUTUR: ensomniaré, ensomniaràs, ensomniarà, ensomniarem, ensomniareu, ensomniaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensomniaria, ensomniaries, ensomniaria, ensomniaríem, ensomniaríeu, ensomniarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensomniï, ensomniïs, ensomniï, ensomniem, ensomnieu, ensomniïn
SUBJUNTIU IMPERFET: ensomniés, ensomniessis, ensomniés, ensomniéssim, ensomniéssiu, ensomniessin
IMPERATIU: ensomnia, ensomniï, ensomniem, ensomnieu, ensomniïn
->ensonyament
■ensonyament[de ensonyar]
m Estat del qui està ensonyat.
->ensonyar
■ensonyar[del ll. somniare, der. de somnium ‘somni’]
v 1 tr Fer agafar son. Un ensopiment suau ensonyava la gent.
2 pron Agafar son.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensonyar
GERUNDI: ensonyant
PARTICIPI: ensonyat, ensonyada, ensonyats, ensonyades
INDICATIU PRESENT: ensonyo, ensonyes, ensonya, ensonyem, ensonyeu, ensonyen
INDICATIU IMPERFET: ensonyava, ensonyaves, ensonyava, ensonyàvem, ensonyàveu, ensonyaven
INDICATIU PASSAT: ensonyí, ensonyares, ensonyà, ensonyàrem, ensonyàreu, ensonyaren
INDICATIU FUTUR: ensonyaré, ensonyaràs, ensonyarà, ensonyarem, ensonyareu, ensonyaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensonyaria, ensonyaries, ensonyaria, ensonyaríem, ensonyaríeu, ensonyarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensonyi, ensonyis, ensonyi, ensonyem, ensonyeu, ensonyin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensonyés, ensonyessis, ensonyés, ensonyéssim, ensonyéssiu, ensonyessin
IMPERATIU: ensonya, ensonyi, ensonyem, ensonyeu, ensonyin
->ensonyat
ensonyat -ada[de ensonyar; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj Que té son.
->ensopec
■ensopec[de ensopegar]
m 1 Acció d’ensopegar;
2 l’efecte.
->ensopegada
■ensopegada[de ensopegar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f 1 1 Acció d’ensopegar;
2 l’efecte. Donar una ensopegada.
2 fig Mancament, especialment en matèria d’honestedat.
3 fig Entrebanc, contratemps.
->ensopegall
■ensopegall[de ensopegar]
m BOT Ensopeguera.
->ensopegar
■ensopegar[potser variant de encepegar per influx labial de la -p- sobre la e contigua o d’algun mot emparentat amb el cast. i port. zopo ‘esguerrat’, it. zoppo ‘coix’; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 intr 1 Topar amb el peu, tot caminant, contra un obstacle.
2 fig Ensopegar amb dificultats.
2 tr Encertar a trobar, endevinar.
3 pron Escaure’s. Nadal s’ensopega en dilluns.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensopegar
GERUNDI: ensopegant
PARTICIPI: ensopegat, ensopegada, ensopegats, ensopegades
INDICATIU PRESENT: ensopego, ensopegues, ensopega, ensopeguem, ensopegueu, ensopeguen
INDICATIU IMPERFET: ensopegava, ensopegaves, ensopegava, ensopegàvem, ensopegàveu, ensopegaven
INDICATIU PASSAT: ensopeguí, ensopegares, ensopegà, ensopegàrem, ensopegàreu, ensopegaren
INDICATIU FUTUR: ensopegaré, ensopegaràs, ensopegarà, ensopegarem, ensopegareu, ensopegaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensopegaria, ensopegaries, ensopegaria, ensopegaríem, ensopegaríeu, ensopegarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensopegui, ensopeguis, ensopegui, ensopeguem, ensopegueu, ensopeguin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensopegués, ensopeguessis, ensopegués, ensopeguéssim, ensopeguéssiu, ensopeguessin
IMPERATIU: ensopega, ensopegui, ensopeguem, ensopegueu, ensopeguin
->ensopeguera
■ensopeguera[de ensopegar]
f BOT Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses perennes de la família de les plumbaginàcies (Limonium sp), de fulles simples i de flors actinomorfes i hermafrodites.
->ensopidor
■ensopidor -a[de ensopir]
adj Que ensopeix.
->ensopiment
■ensopiment[de ensopir; 1a FONT: 1803, DEst.]
m Estat del qui està ensopit. Quin ensopiment que em ve, amb aquest sol!
->ensopir
■ensopir[del ll. sōpīre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr 1 Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit. El beuratge ha ensopit el malalt.
2 fig És un poble ensopit, sense cap diversió.
2 pron 1 Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt. Estant aquí tot sol, m’he ensopit.
2 fig Tu mai no intervens en res: t’has ensopit.
3 tr col·loq Enganyar algú per treure’n algun profit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensopir
GERUNDI: ensopint
PARTICIPI: ensopit, ensopida, ensopits, ensopides
INDICATIU PRESENT: ensopeixo, ensopeixes, ensopeix, ensopim, ensopiu, ensopeixen
INDICATIU IMPERFET: ensopia, ensopies, ensopia, ensopíem, ensopíeu, ensopien
INDICATIU PASSAT: ensopí, ensopires, ensopí, ensopírem, ensopíreu, ensopiren
INDICATIU FUTUR: ensopiré, ensopiràs, ensopirà, ensopirem, ensopireu, ensopiran
INDICATIU CONDICIONAL: ensopiria, ensopiries, ensopiria, ensopiríem, ensopiríeu, ensopirien
SUBJUNTIU PRESENT: ensopeixi, ensopeixis, ensopeixi, ensopim, ensopiu, ensopeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensopís, ensopissis, ensopís, ensopíssim, ensopíssiu, ensopissin
IMPERATIU: ensopeix, ensopeixi, ensopim, ensopiu, ensopeixin
->ensopit
■ensopit -ida[de ensopir]
adj 1 Que no s’adona bé de les sensacions ni de les idees.
2 Endormiscat.
->ensordidor
■ensordidor -a[de ensordir]
adj Que ensordeix.
->ensordiment
■ensordiment[de ensordir]
m 1 1 Acció d’ensordir o d’ensordir-se;
2 l’efecte.
2 FON Procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s’escau en posició final o per influència d’una consonant veïna.
->ensordir
■ensordir[de sord; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Fer tornar sord.
2 pron Esdevenir sord.
3 pron FON Esdevenir sorda una consonant sonora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensordir
GERUNDI: ensordint
PARTICIPI: ensordit, ensordida, ensordits, ensordides
INDICATIU PRESENT: ensordeixo, ensordeixes, ensordeix, ensordim, ensordiu, ensordeixen
INDICATIU IMPERFET: ensordia, ensordies, ensordia, ensordíem, ensordíeu, ensordien
INDICATIU PASSAT: ensordí, ensordires, ensordí, ensordírem, ensordíreu, ensordiren
INDICATIU FUTUR: ensordiré, ensordiràs, ensordirà, ensordirem, ensordireu, ensordiran
INDICATIU CONDICIONAL: ensordiria, ensordiries, ensordiria, ensordiríem, ensordiríeu, ensordirien
SUBJUNTIU PRESENT: ensordeixi, ensordeixis, ensordeixi, ensordim, ensordiu, ensordeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensordís, ensordissis, ensordís, ensordíssim, ensordíssiu, ensordissin
IMPERATIU: ensordeix, ensordeixi, ensordim, ensordiu, ensordeixin
->ensorrada
■ensorrada[de ensorrar]
f Acció d’ensorrar o d’ensorrar-se.
->ensorrament
■ensorrament[de ensorrar]
m Ensorrada.
->ensorrar
■ensorrar[de sorra2; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v 1 tr Enfonsar alguna cosa a la sorra. És un vaixell que cap maror no ensorra. Ha ensorrat la galleda a la platja.
2 pron El carro es va ensorrar fins als botons de les rodes.
3 1 tr Enfonsar, esfondrar.
2 pron Caure o enfonsar-se un sostre, un edifici, entrar-se’n, convertir-se en runa. Volen que la casa s’ensorri.
4 tr fig Enfonsar, desfer, etc., econòmicament, moralment, etc. Ja anaven malament, però aquesta pèrdua ha acabat d’ensorrar-los.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensorrar
GERUNDI: ensorrant
PARTICIPI: ensorrat, ensorrada, ensorrats, ensorrades
INDICATIU PRESENT: ensorro, ensorres, ensorra, ensorrem, ensorreu, ensorren
INDICATIU IMPERFET: ensorrava, ensorraves, ensorrava, ensorràvem, ensorràveu, ensorraven
INDICATIU PASSAT: ensorrí, ensorrares, ensorrà, ensorràrem, ensorràreu, ensorraren
INDICATIU FUTUR: ensorraré, ensorraràs, ensorrarà, ensorrarem, ensorrareu, ensorraran
INDICATIU CONDICIONAL: ensorraria, ensorraries, ensorraria, ensorraríem, ensorraríeu, ensorrarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensorri, ensorris, ensorri, ensorrem, ensorreu, ensorrin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensorrés, ensorressis, ensorrés, ensorréssim, ensorréssiu, ensorressin
IMPERATIU: ensorra, ensorri, ensorrem, ensorreu, ensorrin
->ensostrament
■ensostrament[de ensostrar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Acció d’ensostrar.
->ensostrar
■ensostrar[de sostrar; 1a FONT: 1369]
v tr 1 1 Fer el sostre d’una casa, barraca, etc. Ensostraren la cabana amb joncs i canyes.
2 fig Ensostrava el cel una nuvolada.
2 Disposar una quantitat d’objectes dins coves, caixes, atuells, etc., formant capes o sostres.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensostrar
GERUNDI: ensostrant
PARTICIPI: ensostrat, ensostrada, ensostrats, ensostrades
INDICATIU PRESENT: ensostro, ensostres, ensostra, ensostrem, ensostreu, ensostren
INDICATIU IMPERFET: ensostrava, ensostraves, ensostrava, ensostràvem, ensostràveu, ensostraven
INDICATIU PASSAT: ensostrí, ensostrares, ensostrà, ensostràrem, ensostràreu, ensostraren
INDICATIU FUTUR: ensostraré, ensostraràs, ensostrarà, ensostrarem, ensostrareu, ensostraran
INDICATIU CONDICIONAL: ensostraria, ensostraries, ensostraria, ensostraríem, ensostraríeu, ensostrarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensostri, ensostris, ensostri, ensostrem, ensostreu, ensostrin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensostrés, ensostressis, ensostrés, ensostréssim, ensostréssiu, ensostressin
IMPERATIU: ensostra, ensostri, ensostrem, ensostreu, ensostrin
->ensota
■ensota[de sota2]
adv Més o menys lluny en direcció a sota. No ho posis tan ensota.
->ensotanat
■ensotanat -ada[de sotana]
adj Vestit amb sotana.
->ensotar
■ensotar[de sot; 1a FONT: 1444]
v 1 tr Enclotar.
2 pron Ficar-se en un sot.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensotar
GERUNDI: ensotant
PARTICIPI: ensotat, ensotada, ensotats, ensotades
INDICATIU PRESENT: ensoto, ensotes, ensota, ensotem, ensoteu, ensoten
INDICATIU IMPERFET: ensotava, ensotaves, ensotava, ensotàvem, ensotàveu, ensotaven
INDICATIU PASSAT: ensotí, ensotares, ensotà, ensotàrem, ensotàreu, ensotaren
INDICATIU FUTUR: ensotaré, ensotaràs, ensotarà, ensotarem, ensotareu, ensotaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensotaria, ensotaries, ensotaria, ensotaríem, ensotaríeu, ensotarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensoti, ensotis, ensoti, ensotem, ensoteu, ensotin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensotés, ensotessis, ensotés, ensotéssim, ensotéssiu, ensotessin
IMPERATIU: ensota, ensoti, ensotem, ensoteu, ensotin
->ensotat
■ensotat -ada[de ensotar]
adj 1 Menys prominent que d’ordinari, com enfonsat. Amb el nas un xic ensotat.
2 Que forma un o més sots o concavitats. Tenia les galtes ensotades.
->enstatita
■enstatitaf MINERAL Silicat de magnesi, MgSiO3, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens.
->ensucrar
■ensucrar[de sucre1; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v tr Posar sucre en alguna cosa, endolcir amb sucre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensucrar
GERUNDI: ensucrant
PARTICIPI: ensucrat, ensucrada, ensucrats, ensucrades
INDICATIU PRESENT: ensucro, ensucres, ensucra, ensucrem, ensucreu, ensucren
INDICATIU IMPERFET: ensucrava, ensucraves, ensucrava, ensucràvem, ensucràveu, ensucraven
INDICATIU PASSAT: ensucrí, ensucrares, ensucrà, ensucràrem, ensucràreu, ensucraren
INDICATIU FUTUR: ensucraré, ensucraràs, ensucrarà, ensucrarem, ensucrareu, ensucraran
INDICATIU CONDICIONAL: ensucraria, ensucraries, ensucraria, ensucraríem, ensucraríeu, ensucrarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensucri, ensucris, ensucri, ensucrem, ensucreu, ensucrin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensucrés, ensucressis, ensucrés, ensucréssim, ensucréssiu, ensucressin
IMPERATIU: ensucra, ensucri, ensucrem, ensucreu, ensucrin
->ensucrat
■ensucrat -ada[de ensucrar]
1 adj Endolcit amb sucre.
2 m ALIM Dolç fet amb rosetes de blat de moro i molt de sucre.
->ensulfatador
■ensulfatador -a[de ensulfatar]
adj i m i f AGR Sulfatador.
->ensulfatar
■ensulfatar[de sulfat]
v tr AGR 1 Sulfatar.
2 màquina d’ensulfatar Màquina de sulfatar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensulfatar
GERUNDI: ensulfatant
PARTICIPI: ensulfatat, ensulfatada, ensulfatats, ensulfatades
INDICATIU PRESENT: ensulfato, ensulfates, ensulfata, ensulfatem, ensulfateu, ensulfaten
INDICATIU IMPERFET: ensulfatava, ensulfataves, ensulfatava, ensulfatàvem, ensulfatàveu, ensulfataven
INDICATIU PASSAT: ensulfatí, ensulfatares, ensulfatà, ensulfatàrem, ensulfatàreu, ensulfataren
INDICATIU FUTUR: ensulfataré, ensulfataràs, ensulfatarà, ensulfatarem, ensulfatareu, ensulfataran
INDICATIU CONDICIONAL: ensulfataria, ensulfataries, ensulfataria, ensulfataríem, ensulfataríeu, ensulfatarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensulfati, ensulfatis, ensulfati, ensulfatem, ensulfateu, ensulfatin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensulfatés, ensulfatessis, ensulfatés, ensulfatéssim, ensulfatéssiu, ensulfatessin
IMPERATIU: ensulfata, ensulfati, ensulfatem, ensulfateu, ensulfatin
->ensulsiada
■ensulsiadaPart. sil.: en_sul_si_a_da
[de ensulsiar-se; 1a FONT: c. 1900]
f 1 Esfondrament de terres, roques, parets, etc.
2 fig L’ensulsiada del partit.
->ensulsiar
■ensulsiarPart. sil.: en_sul_si_ar
[d’origen incert, probablement ll. sŭbsīdĕre ‘ensorrar-se’, a través d’alguna forma verbal com subsīdat, alterada per influx del mot sòl]
v 1 tr Esfondrar (terres, roques, parets, edificis, etc.). El moviment sísmic va ensulsiar les cases més velles.
2 pron S’ha ensulsiat el sostre de l’església.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensulsiar
GERUNDI: ensulsiant
PARTICIPI: ensulsiat, ensulsiada, ensulsiats, ensulsiades
INDICATIU PRESENT: ensulsio, ensulsies, ensulsia, ensulsiem, ensulsieu, ensulsien
INDICATIU IMPERFET: ensulsiava, ensulsiaves, ensulsiava, ensulsiàvem, ensulsiàveu, ensulsiaven
INDICATIU PASSAT: ensulsií, ensulsiares, ensulsià, ensulsiàrem, ensulsiàreu, ensulsiaren
INDICATIU FUTUR: ensulsiaré, ensulsiaràs, ensulsiarà, ensulsiarem, ensulsiareu, ensulsiaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensulsiaria, ensulsiaries, ensulsiaria, ensulsiaríem, ensulsiaríeu, ensulsiarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensulsiï, ensulsiïs, ensulsiï, ensulsiem, ensulsieu, ensulsiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: ensulsiés, ensulsiessis, ensulsiés, ensulsiéssim, ensulsiéssiu, ensulsiessin
IMPERATIU: ensulsia, ensulsiï, ensulsiem, ensulsieu, ensulsiïn
->ensulsida
■ensulsidaf dial Ensulsiada.
->ensulsir
■ensulsirv tr i pron dial Ensulsiar.
->ensum
■ensum[de ensumar]
m 1 Acció d’ensumar o de sentir l’olor d’alguna cosa. En beure aigua de Banyoles procura evitar-ne l’ensum tapant-te el nas.
2 fig M’he informat d’aquest xicot i no n’he hagut gaires bons ensums.
->ensumada
■ensumada[de ensumar; 1a FONT: s. XIX]
f Acció d’ensumar.
->ensumar
■ensumar[d’un ll. vg. *su(b)osmare ‘flairar lleument’, del vocabulari de caça, del gr. osmáomai, íd., der. de osmḗ ‘olor’, amb intrusió del prefix en-1; 1a FONT: s. XIV]
v 1 1 intr Aspirar amb força l’aire pel nas. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor. Ensuma: no sents la flaire de la ginesta?
2 tr Ensumar rapè.
2 tr 1 Sentir l’olor d’alguna cosa, discernir alguna cosa amb l’olor. Els gossos lladren: ja han ensumat l’amo.
2 fig Ja he ensumat que en preparen alguna.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensumar
GERUNDI: ensumant
PARTICIPI: ensumat, ensumada, ensumats, ensumades
INDICATIU PRESENT: ensumo, ensumes, ensuma, ensumem, ensumeu, ensumen
INDICATIU IMPERFET: ensumava, ensumaves, ensumava, ensumàvem, ensumàveu, ensumaven
INDICATIU PASSAT: ensumí, ensumares, ensumà, ensumàrem, ensumàreu, ensumaren
INDICATIU FUTUR: ensumaré, ensumaràs, ensumarà, ensumarem, ensumareu, ensumaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensumaria, ensumaries, ensumaria, ensumaríem, ensumaríeu, ensumarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensumi, ensumis, ensumi, ensumem, ensumeu, ensumin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensumés, ensumessis, ensumés, ensuméssim, ensuméssiu, ensumessin
IMPERATIU: ensuma, ensumi, ensumem, ensumeu, ensumin
->ensunya
■ensunyaf ant i dial Greix de qualsevol animal.
->ensuperbiment
■ensuperbiment[de ensuperbir]
m 1 Acció d’ensuperbir o d’ensuperbir-se;
2 l’efecte.
->ensuperbir
■ensuperbir[de superb; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
v 1 tr Fer tornar superbiós. La victòria l’ensuperbí.
2 pron Esdevenir superbiós. No t’ensuperbeixis: el que ara són lloances, després seran blasmes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensuperbir
GERUNDI: ensuperbint
PARTICIPI: ensuperbit, ensuperbida, ensuperbits, ensuperbides
INDICATIU PRESENT: ensuperbeixo, ensuperbeixes, ensuperbeix, ensuperbim, ensuperbiu, ensuperbeixen
INDICATIU IMPERFET: ensuperbia, ensuperbies, ensuperbia, ensuperbíem, ensuperbíeu, ensuperbien
INDICATIU PASSAT: ensuperbí, ensuperbires, ensuperbí, ensuperbírem, ensuperbíreu, ensuperbiren
INDICATIU FUTUR: ensuperbiré, ensuperbiràs, ensuperbirà, ensuperbirem, ensuperbireu, ensuperbiran
INDICATIU CONDICIONAL: ensuperbiria, ensuperbiries, ensuperbiria, ensuperbiríem, ensuperbiríeu, ensuperbirien
SUBJUNTIU PRESENT: ensuperbeixi, ensuperbeixis, ensuperbeixi, ensuperbim, ensuperbiu, ensuperbeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensuperbís, ensuperbissis, ensuperbís, ensuperbíssim, ensuperbíssiu, ensuperbissin
IMPERATIU: ensuperbeix, ensuperbeixi, ensuperbim, ensuperbiu, ensuperbeixin
->ensurat
■ensurat -ada[de suro]
1 adj Que sura a l’aigua a causa d’haver esdevingut menys pesant que ella.
2 a l’ensurada loc adv Mantenint-se a flor d’aigua, surant.
->ensurt
■ensurt[del ll. vg. *insŭrctus, participi de insŭrgĕre ‘alçar-se, sorgir sobtadament’; 1a FONT: s. XX, Oller]
m Surt, sobresalt.
->ensús
■ensús[comp. de en2 i l’ant. sus (v. dessús); 1a FONT: s. XIV, Llull]
adv ant Amunt, endalt.
->ensutjar
■ensutjar[de sutge; 1a FONT: s. XV]
v tr Embrutar amb sutja.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ensutjar
GERUNDI: ensutjant
PARTICIPI: ensutjat, ensutjada, ensutjats, ensutjades
INDICATIU PRESENT: ensutjo, ensutges, ensutja, ensutgem, ensutgeu, ensutgen
INDICATIU IMPERFET: ensutjava, ensutjaves, ensutjava, ensutjàvem, ensutjàveu, ensutjaven
INDICATIU PASSAT: ensutgí, ensutjares, ensutjà, ensutjàrem, ensutjàreu, ensutjaren
INDICATIU FUTUR: ensutjaré, ensutjaràs, ensutjarà, ensutjarem, ensutjareu, ensutjaran
INDICATIU CONDICIONAL: ensutjaria, ensutjaries, ensutjaria, ensutjaríem, ensutjaríeu, ensutjarien
SUBJUNTIU PRESENT: ensutgi, ensutgis, ensutgi, ensutgem, ensutgeu, ensutgin
SUBJUNTIU IMPERFET: ensutgés, ensutgessis, ensutgés, ensutgéssim, ensutgéssiu, ensutgessin
IMPERATIU: ensutja, ensutgi, ensutgem, ensutgeu, ensutgin
->ensutzar
■ensutzar[de sutze]
v tr ant Embrutar.
->ensutzeir
■ensutzeirPart. sil.: en_sut_ze_ir
[de sutze]
v tr ant Embrutar.
->ensutzir
■ensutzir[de sutze]
v tr ant Embrutar.
->ent-
■ent-Forma prefixada del mot grec entós, que significa ‘dins’. Ex.: entòtic.
->-ent
-ent -entaSufix, del llatí -ens, -entis, que indica la persona que fa l’acció. Ex.: vivent, suplent, decadent, obedient, aprenent.
->entabanable
■entabanable[de entabanar]
adj Susceptible d’ésser entabanat.
->entabanador
■entabanador -a[de entabanar]
adj Que entabana.
->entabanament
■entabanament[de entabanar]
m 1 Acció d’entabanar;
2 l’efecte.
->entabanar
■entabanar[possiblement d’un *tabà, variant de tabac1, àr. tạbbâq, amb pèrdua de la q, corrent en arabismes catalans, o potser de taba ‘conversa llarga; mentida’; 1a FONT: 1888]
v tr 1 Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.
2 dial Impedir la respiració i torbar el cap una olor, el fum, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entabanar
GERUNDI: entabanant
PARTICIPI: entabanat, entabanada, entabanats, entabanades
INDICATIU PRESENT: entabano, entabanes, entabana, entabanem, entabaneu, entabanen
INDICATIU IMPERFET: entabanava, entabanaves, entabanava, entabanàvem, entabanàveu, entabanaven
INDICATIU PASSAT: entabaní, entabanares, entabanà, entabanàrem, entabanàreu, entabanaren
INDICATIU FUTUR: entabanaré, entabanaràs, entabanarà, entabanarem, entabanareu, entabanaran
INDICATIU CONDICIONAL: entabanaria, entabanaries, entabanaria, entabanaríem, entabanaríeu, entabanarien
SUBJUNTIU PRESENT: entabani, entabanis, entabani, entabanem, entabaneu, entabanin
SUBJUNTIU IMPERFET: entabanés, entabanessis, entabanés, entabanéssim, entabanéssiu, entabanessin
IMPERATIU: entabana, entabani, entabanem, entabaneu, entabanin
->entabuixar
■entabuixarPart. sil.: en_ta_bui_xar
[variant de atabuixar, amb possible influx de entabanar]
v 1 tr entabanar 2. Aquella manera de riure i de mirar l’entabuixava.
2 pron El cap, la pensa, els sentits, torbar-se, esvanir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entabuixar
GERUNDI: entabuixant
PARTICIPI: entabuixat, entabuixada, entabuixats, entabuixades
INDICATIU PRESENT: entabuixo, entabuixes, entabuixa, entabuixem, entabuixeu, entabuixen
INDICATIU IMPERFET: entabuixava, entabuixaves, entabuixava, entabuixàvem, entabuixàveu, entabuixaven
INDICATIU PASSAT: entabuixí, entabuixares, entabuixà, entabuixàrem, entabuixàreu, entabuixaren
INDICATIU FUTUR: entabuixaré, entabuixaràs, entabuixarà, entabuixarem, entabuixareu, entabuixaran
INDICATIU CONDICIONAL: entabuixaria, entabuixaries, entabuixaria, entabuixaríem, entabuixaríeu, entabuixarien
SUBJUNTIU PRESENT: entabuixi, entabuixis, entabuixi, entabuixem, entabuixeu, entabuixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entabuixés, entabuixessis, entabuixés, entabuixéssim, entabuixéssiu, entabuixessin
IMPERATIU: entabuixa, entabuixi, entabuixem, entabuixeu, entabuixin
->entaferrar
■entaferrarv tr dial Etzibar.
->entaforall
■entaforall[de entaforar]
m Amagatall.
->entaforament
■entaforament[de entaforar]
m 1 Acció d’entaforar o d’entaforar-se;
2 l’efecte.
->entaforar
■entaforar[metàtesi de enforatar ‘ficar en un forat’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 tr Amagar, especialment en un forat, racó, amagatall. No trobava el martell enlloc, i és que el nen l’havia entaforat a l’armari.
2 pron 1 Amagar-se. Sempre s’entafora i no hi ha manera de trobar-lo.
2 fig Encara no tenen pis: no sé pas on pensen entaforar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entaforar
GERUNDI: entaforant
PARTICIPI: entaforat, entaforada, entaforats, entaforades
INDICATIU PRESENT: entaforo, entafores, entafora, entaforem, entaforeu, entaforen
INDICATIU IMPERFET: entaforava, entaforaves, entaforava, entaforàvem, entaforàveu, entaforaven
INDICATIU PASSAT: entaforí, entaforares, entaforà, entaforàrem, entaforàreu, entaforaren
INDICATIU FUTUR: entaforaré, entaforaràs, entaforarà, entaforarem, entaforareu, entaforaran
INDICATIU CONDICIONAL: entaforaria, entaforaries, entaforaria, entaforaríem, entaforaríeu, entaforarien
SUBJUNTIU PRESENT: entafori, entaforis, entafori, entaforem, entaforeu, entaforin
SUBJUNTIU IMPERFET: entaforés, entaforessis, entaforés, entaforéssim, entaforéssiu, entaforessin
IMPERATIU: entafora, entafori, entaforem, entaforeu, entaforin
->entalla
■entalla[de entallar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f 1 1 Tall pregon fet en una planta, en un element d’una màquina, etc., amb una destral o qualsevol altra eina tallant, incisió.
2 encast 2.
2 Tros de fusta en forma de tascó.
->entallador
■entallador -a[de entallar; 1a FONT: 1388]
1 adj i m i f Que entalla.
2 m HIST Menestral que treballava la fusta amb un instrument tallant per esculpir figures o motius decoratius.
->entalladura
■entalladura[de entallar]
f Entallament.
->entallament
■entallament[de entallar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 Acció d’entallar;
2 l’efecte.
2 Figura entallada.
->entallar
■entallar[de tallar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 1 Fer un tall pregon o incisió en alguna cosa.
2 esp ESCULT Treure trossos d’un bloc de fusta, marbre, etc., amb un instrument tallant, especialment per esculpir figures, motius decoratius, etc.
2 Fer un vestit, un abric, etc., de manera que s’ajusti a la forma del cos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entallar
GERUNDI: entallant
PARTICIPI: entallat, entallada, entallats, entallades
INDICATIU PRESENT: entallo, entalles, entalla, entallem, entalleu, entallen
INDICATIU IMPERFET: entallava, entallaves, entallava, entallàvem, entallàveu, entallaven
INDICATIU PASSAT: entallí, entallares, entallà, entallàrem, entallàreu, entallaren
INDICATIU FUTUR: entallaré, entallaràs, entallarà, entallarem, entallareu, entallaran
INDICATIU CONDICIONAL: entallaria, entallaries, entallaria, entallaríem, entallaríeu, entallarien
SUBJUNTIU PRESENT: entalli, entallis, entalli, entallem, entalleu, entallin
SUBJUNTIU IMPERFET: entallés, entallessis, entallés, entalléssim, entalléssiu, entallessin
IMPERATIU: entalla, entalli, entallem, entalleu, entallin
->entalpia
■entalpiaPart. sil.: en_tal_pi_a
f FÍS i QUÍM [símb: H] Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat, relacionada amb el bescanvi de calor a pressió constant.
->entameba
entamebaf ZOOL Ameba.
->entapissament
entapissamentm Acció d’entapissar.
->entapissar
■entapissar[de tapís; 1a FONT: 1670, DTo.]
v tr 1 Cobrir o guarnir amb un tapís o amb tapissos.
2 Recobrir, folrar, mobles amb tapisseria.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entapissar
GERUNDI: entapissant
PARTICIPI: entapissat, entapissada, entapissats, entapissades
INDICATIU PRESENT: entapisso, entapisses, entapissa, entapissem, entapisseu, entapissen
INDICATIU IMPERFET: entapissava, entapissaves, entapissava, entapissàvem, entapissàveu, entapissaven
INDICATIU PASSAT: entapissí, entapissares, entapissà, entapissàrem, entapissàreu, entapissaren
INDICATIU FUTUR: entapissaré, entapissaràs, entapissarà, entapissarem, entapissareu, entapissaran
INDICATIU CONDICIONAL: entapissaria, entapissaries, entapissaria, entapissaríem, entapissaríeu, entapissarien
SUBJUNTIU PRESENT: entapissi, entapissis, entapissi, entapissem, entapisseu, entapissin
SUBJUNTIU IMPERFET: entapissés, entapissessis, entapissés, entapisséssim, entapisséssiu, entapissessin
IMPERATIU: entapissa, entapissi, entapissem, entapisseu, entapissin
->entapissat
entapissatm 1 Entapissament.
2 Tela per a entapissar; tapisseria. L’entapissat de la butaca és molt vell.
->entarimar
■entarimar[de tarima]
v tr Cobrir amb una tarima o amb tarimes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entarimar
GERUNDI: entarimant
PARTICIPI: entarimat, entarimada, entarimats, entarimades
INDICATIU PRESENT: entarimo, entarimes, entarima, entarimem, entarimeu, entarimen
INDICATIU IMPERFET: entarimava, entarimaves, entarimava, entarimàvem, entarimàveu, entarimaven
INDICATIU PASSAT: entarimí, entarimares, entarimà, entarimàrem, entarimàreu, entarimaren
INDICATIU FUTUR: entarimaré, entarimaràs, entarimarà, entarimarem, entarimareu, entarimaran
INDICATIU CONDICIONAL: entarimaria, entarimaries, entarimaria, entarimaríem, entarimaríeu, entarimarien
SUBJUNTIU PRESENT: entarimi, entarimis, entarimi, entarimem, entarimeu, entarimin
SUBJUNTIU IMPERFET: entarimés, entarimessis, entarimés, entariméssim, entariméssiu, entarimessin
IMPERATIU: entarima, entarimi, entarimem, entarimeu, entarimin
->entarimat
■entarimat[de entarimar]
m empostissat 2 2.
->èntasi
■èntasi[del gr. éntasis ‘inflament’]
f ARQUIT Lleugera convexitat del fust de la columna, pròpia de l’estil dòric, a fi de dissimular l’aparença de concavitat que presenta el fust recte.
->entat
■entat -ada[del fr. enté, participi passat de enter ‘empeltar, encadellar’, ll. vg. *impŭtāre, resultat d’un encreuament del gr. émphytos ‘empeltat’ i el ll. putare ‘podar’]
adj HERÀLD 1 Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de clavilles, de manera que les clavilles d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
2 Dit de la peça dividida tot al llarg en dues parts iguals per un torçat en forma de clavilles, i d’esmalts diferents.
3 Dit de la partició amb la línia divisòria torçada en forma de clavilles.
->entatxar
■entatxar[de tatxa; 1a FONT: 1915, DAg.]
v tr FUST Clavar amb tatxes, especialment les vores de la tapisseria en el cadiratge, el folre en una tarima, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entatxar
GERUNDI: entatxant
PARTICIPI: entatxat, entatxada, entatxats, entatxades
INDICATIU PRESENT: entatxo, entatxes, entatxa, entatxem, entatxeu, entatxen
INDICATIU IMPERFET: entatxava, entatxaves, entatxava, entatxàvem, entatxàveu, entatxaven
INDICATIU PASSAT: entatxí, entatxares, entatxà, entatxàrem, entatxàreu, entatxaren
INDICATIU FUTUR: entatxaré, entatxaràs, entatxarà, entatxarem, entatxareu, entatxaran
INDICATIU CONDICIONAL: entatxaria, entatxaries, entatxaria, entatxaríem, entatxaríeu, entatxarien
SUBJUNTIU PRESENT: entatxi, entatxis, entatxi, entatxem, entatxeu, entatxin
SUBJUNTIU IMPERFET: entatxés, entatxessis, entatxés, entatxéssim, entatxéssiu, entatxessin
IMPERATIU: entatxa, entatxi, entatxem, entatxeu, entatxin
->entatxonament
■entatxonament[de entatxonar]
m 1 Acció d’entatxonar o d’entatxonar-se;
2 l’efecte.
->entatxonar
■entatxonar[de tatxa; 1a FONT: s. XVII]
v 1 1 tr Introduir dins una cavitat atapeint-la. Entatxonava en el sac de mà tota la roba per a mudar-se.
2 pron Treta de la plaça, la gent s’entatxonà pels carrerons.
2 tr 1 Omplir atapeïdament una cavitat. Duien els plecs de la roba entatxonats de terra.
2 GASTR Fer talls i forats a la carn que s’ha de rostir i omplir-los de tallets de cansalada i altres ingredients per a fer-la més saborosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entatxonar
GERUNDI: entatxonant
PARTICIPI: entatxonat, entatxonada, entatxonats, entatxonades
INDICATIU PRESENT: entatxono, entatxones, entatxona, entatxonem, entatxoneu, entatxonen
INDICATIU IMPERFET: entatxonava, entatxonaves, entatxonava, entatxonàvem, entatxonàveu, entatxonaven
INDICATIU PASSAT: entatxoní, entatxonares, entatxonà, entatxonàrem, entatxonàreu, entatxonaren
INDICATIU FUTUR: entatxonaré, entatxonaràs, entatxonarà, entatxonarem, entatxonareu, entatxonaran
INDICATIU CONDICIONAL: entatxonaria, entatxonaries, entatxonaria, entatxonaríem, entatxonaríeu, entatxonarien
SUBJUNTIU PRESENT: entatxoni, entatxonis, entatxoni, entatxonem, entatxoneu, entatxonin
SUBJUNTIU IMPERFET: entatxonés, entatxonessis, entatxonés, entatxonéssim, entatxonéssiu, entatxonessin
IMPERATIU: entatxona, entatxoni, entatxonem, entatxoneu, entatxonin
->entaulament
■entaulamentPart. sil.: en_tau_la_ment
[de entaular; 1a FONT: 1354]
m 1 1 Acció d’entaular o d’entaular-se;
2 l’efecte.
2 ARQUIT Conjunt d’elements arquitectònics (arquitrau, fris i cornisa) que corona un edifici d’estil clàssic.
->entaular
■entaularPart. sil.: en_tau_lar
[de taula; 1a FONT: 1354]
v 1 tr 1 JOCS En certs jocs, com els escacs i les dames, posar les peces en llurs llocs corresponents del tauler per començar a jugar.
2 p ext JOCS Iniciar el joc o la partida.
3 p anal Iniciar una discussió, una conversa, una contesa, un combat.
4 entaular diners Jugar-se diners.
2 pron Asseure’s a taula per menjar.
3 tr CONSTR NAV Canviar o afegir un tros de taula en el buc d’una embarcació.
4 tr DR Principiar una demanda judicial, iniciar un plet.
5 pron ESPORT En equitació, resistir-se el cavall a tombar-se a una o altra mà per vici, a causa de manca de flexibilitat o d’algun mal.
6 entaular-se el vent MAR Persistir el vent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entaular
GERUNDI: entaulant
PARTICIPI: entaulat, entaulada, entaulats, entaulades
INDICATIU PRESENT: entaulo, entaules, entaula, entaulem, entauleu, entaulen
INDICATIU IMPERFET: entaulava, entaulaves, entaulava, entaulàvem, entaulàveu, entaulaven
INDICATIU PASSAT: entaulí, entaulares, entaulà, entaulàrem, entaulàreu, entaularen
INDICATIU FUTUR: entaularé, entaularàs, entaularà, entaularem, entaulareu, entaularan
INDICATIU CONDICIONAL: entaularia, entaularies, entaularia, entaularíem, entaularíeu, entaularien
SUBJUNTIU PRESENT: entauli, entaulis, entauli, entaulem, entauleu, entaulin
SUBJUNTIU IMPERFET: entaulés, entaulessis, entaulés, entauléssim, entauléssiu, entaulessin
IMPERATIU: entaula, entauli, entaulem, entauleu, entaulin
->entaulat
■entaulatPart. sil.: en_tau_lat
[de entaular]
m 1 banquet1. Era un entaulat de quaranta persones.
2 1 Empostissat.
2 Cadafal.
->entaulellar
■entaulellarPart. sil.: en_tau_le_llar
[de taulell]
v tr OFIC Enrajolar, pavimentar de taulells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entaulellar
GERUNDI: entaulellant
PARTICIPI: entaulellat, entaulellada, entaulellats, entaulellades
INDICATIU PRESENT: entaulello, entaulelles, entaulella, entaulellem, entaulelleu, entaulellen
INDICATIU IMPERFET: entaulellava, entaulellaves, entaulellava, entaulellàvem, entaulellàveu, entaulellaven
INDICATIU PASSAT: entaulellí, entaulellares, entaulellà, entaulellàrem, entaulellàreu, entaulellaren
INDICATIU FUTUR: entaulellaré, entaulellaràs, entaulellarà, entaulellarem, entaulellareu, entaulellaran
INDICATIU CONDICIONAL: entaulellaria, entaulellaries, entaulellaria, entaulellaríem, entaulellaríeu, entaulellarien
SUBJUNTIU PRESENT: entaulelli, entaulellis, entaulelli, entaulellem, entaulelleu, entaulellin
SUBJUNTIU IMPERFET: entaulellés, entaulellessis, entaulellés, entaulelléssim, entaulelléssiu, entaulellessin
IMPERATIU: entaulella, entaulelli, entaulellem, entaulelleu, entaulellin
->entaulellat
entaulellatPart. sil.: en_tau_le_llat
m OFIC Paviment fet de taulells.
->entebeir
■entebeirPart. sil.: en_te_be_ir
[de tebi; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 1 tr Fer esdevenir tebi.
2 pron Au, menja: la sopa ja s’ha entebeït prou.
2 fig 1 tr La conducta no gens exemplar del rector entebeí el fervor dels fidels.
2 pron S’ha entebeït molt: ja no m’estima com abans.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entebeir
GERUNDI: entebeint
PARTICIPI: entebeït, entebeïda, entebeïts, entebeïdes
INDICATIU PRESENT: entebeeixo, entebeeixes, entebeeix, entebeïm, entebeïu, entebeeixen
INDICATIU IMPERFET: entebeïa, entebeïes, entebeïa, entebeíem, entebeíeu, entebeïen
INDICATIU PASSAT: entebeí, entebeïres, entebeí, entebeírem, entebeíreu, entebeïren
INDICATIU FUTUR: entebeiré, entebeiràs, entebeirà, entebeirem, entebeireu, entebeiran
INDICATIU CONDICIONAL: entebeiria, entebeiries, entebeiria, entebeiríem, entebeiríeu, entebeirien
SUBJUNTIU PRESENT: entebeeixi, entebeeixis, entebeeixi, entebeïm, entebeïu, entebeeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entebeís, entebeïssis, entebeís, entebeíssim, entebeíssiu, entebeïssin
IMPERATIU: entebeeix, entebeeixi, entebeïm, entebeïu, entebeeixin
->entebionar
■entebionarPart. sil.: en_te_bi_o_nar
[de tebió, dimin. de tebi]
v tr i pron entebeir 1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entebionar
GERUNDI: entebionant
PARTICIPI: entebionat, entebionada, entebionats, entebionades
INDICATIU PRESENT: entebiono, entebiones, entebiona, entebionem, entebioneu, entebionen
INDICATIU IMPERFET: entebionava, entebionaves, entebionava, entebionàvem, entebionàveu, entebionaven
INDICATIU PASSAT: entebioní, entebionares, entebionà, entebionàrem, entebionàreu, entebionaren
INDICATIU FUTUR: entebionaré, entebionaràs, entebionarà, entebionarem, entebionareu, entebionaran
INDICATIU CONDICIONAL: entebionaria, entebionaries, entebionaria, entebionaríem, entebionaríeu, entebionarien
SUBJUNTIU PRESENT: entebioni, entebionis, entebioni, entebionem, entebioneu, entebionin
SUBJUNTIU IMPERFET: entebionés, entebionessis, entebionés, entebionéssim, entebionéssiu, entebionessin
IMPERATIU: entebiona, entebioni, entebionem, entebioneu, entebionin
->entecar
■entecar[alteració de *eticar, der. de ètic2; 1a FONT: 1460]
v tr ant Infectar, corrompre amb una influència perniciosa.
->enteixinar
■enteixinarPart. sil.: en_tei_xi_nar
[variant de teginar]
v tr CONSTR Teginar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enteixinar
GERUNDI: enteixinant
PARTICIPI: enteixinat, enteixinada, enteixinats, enteixinades
INDICATIU PRESENT: enteixino, enteixines, enteixina, enteixinem, enteixineu, enteixinen
INDICATIU IMPERFET: enteixinava, enteixinaves, enteixinava, enteixinàvem, enteixinàveu, enteixinaven
INDICATIU PASSAT: enteixiní, enteixinares, enteixinà, enteixinàrem, enteixinàreu, enteixinaren
INDICATIU FUTUR: enteixinaré, enteixinaràs, enteixinarà, enteixinarem, enteixinareu, enteixinaran
INDICATIU CONDICIONAL: enteixinaria, enteixinaries, enteixinaria, enteixinaríem, enteixinaríeu, enteixinarien
SUBJUNTIU PRESENT: enteixini, enteixinis, enteixini, enteixinem, enteixineu, enteixinin
SUBJUNTIU IMPERFET: enteixinés, enteixinessis, enteixinés, enteixinéssim, enteixinéssiu, enteixinessin
IMPERATIU: enteixina, enteixini, enteixinem, enteixineu, enteixinin
->enteixinat
■enteixinatPart. sil.: en_tei_xi_nat
[de enteixinar; 1a FONT: 1880]
m ARQUIT i CONSTR Teginat.
->entelament
■entelament[de entelar1]
m 1 Acció d’entelar1 o d’entelar-se;
2 l’efecte.
->entelar1
■entelar1[de tel; 1a FONT: 1490, Tirant]
v 1 1 tr Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor. Entelar un vidre amb l’alè. Ni un núvol entela el cel. Les llàgrimes li entelaven els ulls.
2 pron Amb aquest fred s’entelen tots els vidres.
2 p anal 1 tr L’emoció li entelà la veu.
2 pron Sempre se li entela la veu.
3 fig 1 tr No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor.
2 pron La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entelar
GERUNDI: entelant
PARTICIPI: entelat, entelada, entelats, entelades
INDICATIU PRESENT: entelo, enteles, entela, entelem, enteleu, entelen
INDICATIU IMPERFET: entelava, entelaves, entelava, entelàvem, entelàveu, entelaven
INDICATIU PASSAT: entelí, entelares, entelà, entelàrem, entelàreu, entelaren
INDICATIU FUTUR: entelaré, entelaràs, entelarà, entelarem, entelareu, entelaran
INDICATIU CONDICIONAL: entelaria, entelaries, entelaria, entelaríem, entelaríeu, entelarien
SUBJUNTIU PRESENT: enteli, entelis, enteli, entelem, enteleu, entelin
SUBJUNTIU IMPERFET: entelés, entelessis, entelés, enteléssim, enteléssiu, entelessin
IMPERATIU: entela, enteli, entelem, enteleu, entelin
->entelar2
entelar2[de tela2]
v tr Guarnir de tela, posar tela (en un objecte). Entelar sedassos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entelar
GERUNDI: entelant
PARTICIPI: entelat, entelada, entelats, entelades
INDICATIU PRESENT: entelo, enteles, entela, entelem, enteleu, entelen
INDICATIU IMPERFET: entelava, entelaves, entelava, entelàvem, entelàveu, entelaven
INDICATIU PASSAT: entelí, entelares, entelà, entelàrem, entelàreu, entelaren
INDICATIU FUTUR: entelaré, entelaràs, entelarà, entelarem, entelareu, entelaran
INDICATIU CONDICIONAL: entelaria, entelaries, entelaria, entelaríem, entelaríeu, entelarien
SUBJUNTIU PRESENT: enteli, entelis, enteli, entelem, enteleu, entelin
SUBJUNTIU IMPERFET: entelés, entelessis, entelés, enteléssim, enteléssiu, entelessin
IMPERATIU: entela, enteli, entelem, enteleu, entelin
->entelèquia
■entelèquiaPart. sil.: en_te_lè_qui_a
[del gr. entelékheia, comp. de entelḗs ‘acabat, perfecte’, der. de télos ‘fi, finalitat’, i ékhō ‘tenir’; 1a FONT: s. XIV, Metge]
f 1 FILOS 1 Realització en un ésser d’allò que ell és en potència.
2 Substància simple que té en si el principi del seu ésser.
2 p ext Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment sense realitat objectiva.
->entema
■entema[de tema]
f Aversió, avorriment. Li tinc molta entema; no el puc veure.
->entemat
■entemat -ada[de tema]
adj dial Tossut.
->entémer-se
entémer-se[de témer]
v pron dial Adonar-se.
->entemonir
■entemonir[variant alterada de estabornir]
v tr dial Estabornir.
->entenalls
■entenalls[de tenalla2; 1a FONT: 1490]
m pl OFIC 1 Tenalles que serveixen per a estirar els fils metàl·lics en passar-los per la filera.
2 Pinces petites i graduables que els argenters empren per a agafar pedretes i peces fines.
->entendar
■entendar[de tenda; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr Cobrir amb un tendal, un tenderol, una vela, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entendar
GERUNDI: entendant
PARTICIPI: entendat, entendada, entendats, entendades
INDICATIU PRESENT: entendo, entendes, entenda, entendem, entendeu, entenden
INDICATIU IMPERFET: entendava, entendaves, entendava, entendàvem, entendàveu, entendaven
INDICATIU PASSAT: entendí, entendares, entendà, entendàrem, entendàreu, entendaren
INDICATIU FUTUR: entendaré, entendaràs, entendarà, entendarem, entendareu, entendaran
INDICATIU CONDICIONAL: entendaria, entendaries, entendaria, entendaríem, entendaríeu, entendarien
SUBJUNTIU PRESENT: entendi, entendis, entendi, entendem, entendeu, entendin
SUBJUNTIU IMPERFET: entendés, entendessis, entendés, entendéssim, entendéssiu, entendessin
IMPERATIU: entenda, entendi, entendem, entendeu, entendin
->entendre1
■entendre1[del ll. ĭntĕndĕre ‘estirar o dirigir cap a’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
v 1 1 intr Intervenir en un afer, una qüestió, etc. Ell no podia entendre en tals afers.
2 tr Tenir intenció de fer una cosa. Jo entenc donar-li la meitat de la meva fortuna.
3 intr DR Intervenir, un jutge o una autoritat, en un assumpte de la seva competència.
2 1 tr Percebre amb la intel·ligència el sentit d’alguna cosa, allò que vol dir o que significa una paraula, un escrit, un llenguatge, una persona, etc. Entén el català, però no el parla. Fixa’t com escolta el gos: sembla que ens entengui. Perdoneu, però no us he entès. Has entès la pel·lícula? Un zel mal entès.
2 pron La teva lletra no s’entén.
3 com s’entén? Interrogació que denota sorpresa i enuig per allò que hom veu, sent, etc.
3 1 tr Percebre una cosa, verificar-la amb la intel·ligència. T’ho explicaré de nou perquè ho entenguis millor. Si no ho pots entendre, creu-t’ho.
2 pron Això és un misteri: no s’entén.
4 1 tr Tenir coneixença clara (d’una cosa). Entén les matemàtiques. Entén molt bé el seu ofici.
2 tr Conèixer el que vol, intenta, etc. (algú), tenir-ne una idea clara. Ja t’entenc.
3 pron Posar-se d’acord, anar d’acord, avenir-se. Són dos que s’entenen.
4 abs pron Em vaig entendre amb el seu pare.
5 entendre que Opinar que, jutjar que. Jo entenc que seria millor de subscriure la proposta.
6 entendre’s i ballar sol Saber el que hom es fa i no voler intromissions de ningú.
7 no entendre’s de raons (o de romanços) Obrar, algú, sense escoltar consells ni avisos, anar dret al seu propòsit sense escoltar ningú.
5 pron Tenir, un home i una dona, relacions amoroses d’amagat o il·legals. Aquell s’entén amb la dona de l’apotecari.
6 1 intr Saber molt d’una cosa, ésser-ne expert. Entén en ocells. No li parlis d’art, no hi entén.
2 pron No m’hi entenc, en tot això: m’hi faig un embull.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entendre
GERUNDI: entenent
PARTICIPI: entès, entesa, entesos, enteses
INDICATIU PRESENT: entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen
INDICATIU IMPERFET: entenia, entenies, entenia, enteníem, enteníeu, entenien
INDICATIU PASSAT: entenguí, entengueres, entengué, entenguérem, entenguéreu, entengueren
INDICATIU FUTUR: entendré, entendràs, entendrà, entendrem, entendreu, entendran
INDICATIU CONDICIONAL: entendria, entendries, entendria, entendríem, entendríeu, entendrien
SUBJUNTIU PRESENT: entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: entengués, entenguessis, entengués, entenguéssim, entenguéssiu, entenguessin
IMPERATIU: entén, entengui, entenguem, enteneu, entenguin
->entendre2
entendre2[v. entendre1]
m 1 Facultat de percebre clarament amb la intel·ligència.
2 al meu entendre Segons la meva comprensió o manera de veure.
->entendridor
■entendridor -a[de entendrir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
adj Que entendreix.
->entendriment
■entendriment[de entendrir; 1a FONT: s. XX, Oller]
m 1 Acció d’entendrir o d’entendrir-se;
2 l’efecte.
->entendrir
■entendrir[de tendre; 1a FONT: s. XV]
v 1 tr Fer tornar tendra, més tendra, alguna cosa. La cocció entendreix els llegums.
2 pron Aquesta carn, hem d’esperar que s’entendreixi.
3 tr fig Aquell espectacle em va entendrir el cor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entendrir
GERUNDI: entendrint
PARTICIPI: entendrit, entendrida, entendrits, entendrides
INDICATIU PRESENT: entendreixo, entendreixes, entendreix, entendrim, entendriu, entendreixen
INDICATIU IMPERFET: entendria, entendries, entendria, entendríem, entendríeu, entendrien
INDICATIU PASSAT: entendrí, entendrires, entendrí, entendrírem, entendríreu, entendriren
INDICATIU FUTUR: entendriré, entendriràs, entendrirà, entendrirem, entendrireu, entendriran
INDICATIU CONDICIONAL: entendriria, entendriries, entendriria, entendriríem, entendriríeu, entendririen
SUBJUNTIU PRESENT: entendreixi, entendreixis, entendreixi, entendrim, entendriu, entendreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entendrís, entendrissis, entendrís, entendríssim, entendríssiu, entendrissin
IMPERATIU: entendreix, entendreixi, entendrim, entendriu, entendreixin
->entenebrament
■entenebrament[de entenebrar]
m Entenebriment.
->entenebrar
■entenebrar[de tenebra; 1a FONT: s. XIII, Arnau]
v tr i pron Entenebrir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entenebrar
GERUNDI: entenebrant
PARTICIPI: entenebrat, entenebrada, entenebrats, entenebrades
INDICATIU PRESENT: entenebro, entenebres, entenebra, entenebrem, entenebreu, entenebren
INDICATIU IMPERFET: entenebrava, entenebraves, entenebrava, entenebràvem, entenebràveu, entenebraven
INDICATIU PASSAT: entenebrí, entenebrares, entenebrà, entenebràrem, entenebràreu, entenebraren
INDICATIU FUTUR: entenebraré, entenebraràs, entenebrarà, entenebrarem, entenebrareu, entenebraran
INDICATIU CONDICIONAL: entenebraria, entenebraries, entenebraria, entenebraríem, entenebraríeu, entenebrarien
SUBJUNTIU PRESENT: entenebri, entenebris, entenebri, entenebrem, entenebreu, entenebrin
SUBJUNTIU IMPERFET: entenebrés, entenebressis, entenebrés, entenebréssim, entenebréssiu, entenebressin
IMPERATIU: entenebra, entenebri, entenebrem, entenebreu, entenebrin
->entenebriment
■entenebriment[de entenebrir]
m 1 Acció d’entenebrir o entenebrir-se;
2 l’efecte.
->entenebrir
■entenebrir[de tenebra; 1a FONT: s. XX, Carner]
v 1 tr Omplir de tenebra.
2 pron Omplir-se de tenebra, esdevenir tenebrós. El cel s’entenebrí.
3 tr fig Entenebrir les nostres penses.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: entenebrir
GERUNDI: entenebrint
PARTICIPI: entenebrit, entenebrida, entenebrits, entenebrides
INDICATIU PRESENT: entenebreixo, entenebreixes, entenebreix, entenebrim, entenebriu, entenebreixen
INDICATIU IMPERFET: entenebria, entenebries, entenebria, entenebríem, entenebríeu, entenebrien
INDICATIU PASSAT: entenebrí, entenebrires, entenebrí, entenebrírem, entenebríreu, entenebriren
INDICATIU FUTUR: entenebriré, entenebriràs, entenebrirà, entenebrirem, entenebrireu, entenebriran
INDICATIU CONDICIONAL: entenebriria, entenebriries, entenebriria, entenebriríem, entenebriríeu, entenebririen
SUBJUNTIU PRESENT: entenebreixi, entenebreixis, entenebreixi, entenebrim, entenebriu, entenebreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: entenebrís, entenebrissis, entenebrís, entenebríssim, entenebríssiu, entenebrissin
IMPERATIU: entenebreix, entenebreixi, entenebrim, entenebriu, entenebreixin
->entenedor
■entenedor -a[de entendre1; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
1 adj De bon entendre; intel·ligible. Paraules planes i entenedores.
2 m i f Persona que entén alguna cosa o en alguna cosa.
->entenent
■entenent[de entendre1; 1a FONT: 1490, Tirant]
1 adj Intel·ligent.
2 donar entenent (d’alguna cosa) Fer-la comprendre a algú, convèncer-l’en. Per molt que li ho diguis, no li donaràs entenent que ho faci!
3 fer entenent Fer saber, participar.
->enteniment
■entenimentCp. entès 2
[de tendir; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 FILOS Facultat de comprendre.
2 Seny.
->entenimentadament
■entenimentadament[de entenimentat; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adv Amb enteniment o seny, assenyadament.
->entenimentat
■entenimentat -ada[de enteniment; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adj Judiciós, assenyat, que obra amb enteniment o seny. És un noi molt entenimentat.
->entenimentós
■entenimentós -osa[de enteniment]
adj Entenimentat, dit especialment dels infants i gent jove.
->enter
■enter -a[del ll. ĭntĕger, -ĕgra, -ĕ<grum ‘sencer, íntegre’; 1a FONT: 1204]
1 adj Que té totes les seves parts, sencer, o en tota la seva extensió i durada. Té encara a la vostra disposició la suma entera: no n’ha despès ni un cèntim. Un retrat de cos enter. Ha passat la nit entera sense dormir.
2 adj fig 1 Sense restricció, sense alteració. Deixar en entera llibertat. Conservar entera la seva reputació.
2 Íntegre. És una persona entera.
3 m Bitllet sencer de loteria.
4 adj BOT Dit de les fulles o altres òrgans laminars de marges continus.
5 m MAT Nombre enter.
->enter-
■enter-Forma prefixada del mot grec énteron, que significa ‘intestí’. Ex.: enteràlgia, enteritis.
->enteral
enteralHom.: anteral
adj ANAT ANIM i FARM Entèric.
->enteràlgia
enteràlgiaPart. sil.: en_te_ràl_gi_a
f PAT Dolor intestinal.
->enterament
■enterament[de enter; 1a FONT: 1638]
adv 1 D’una manera entera, del tot.
2 fig Sense restricció o alteració.
->enteranyinar
■enteranyinar[de teranyina; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 1 tr Cobrir d’una teranyina o de teranyines. Les aranyes han enteranyinat els geranis.
2 pron Enteranyinar-se el sostre d’una habitació.
2 fig 1 tr Cobrir (especialment el cel o un territori) d’alguna cosa que lleva la transparència. La boira enteranyinava el paisatge. Els núvols enteranyinen el cel.
2 pron El cel ja no és tan clar: s’ha enteranyinat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enteranyinar
GERUNDI: enteranyinant
PARTICIPI: enteranyinat, enteranyinada, enteranyinats, enteranyinades
INDICATIU PRESENT: enteranyino, enteranyines, enteranyina, enteranyinem, enteranyineu, enteranyinen
INDICATIU IMPERFET: enteranyinava, enteranyinaves, enteranyinava, enteranyinàvem, enteranyinàveu, enteranyinaven
INDICATIU PASSAT: enteranyiní, enteranyinares, enteranyinà, enteranyinàrem, enteranyinàreu, enteranyinaren
INDICATIU FUTUR: enteranyinaré, enteranyinaràs, enteranyinarà, enteranyinarem, enteranyinareu, enteranyinaran
INDICATIU CONDICIONAL: enteranyinaria, enteranyinaries, enteranyinaria, enteranyinaríem, enteranyinaríeu, enteranyinarien
SUBJUNTIU PRESENT: enteranyini, enteranyinis, enteranyini, enteranyinem, enteranyineu, enteranyinin
SUBJUNTIU IMPERFET: enteranyinés, enteranyinessis, enteranyinés, enteranyinéssim, enteranyinéssiu, enteranyinessin
IMPERATIU: enteranyina, enteranyini, enteranyinem, enteranyineu, enteranyinin
->enterbolidor
■enterbolidor -a[de enterbolir]
1 adj Que enterboleix.
2 m ALIM Additiu alimentari emprat per a estabilitzar emulsions, en especial de les aromes, en begudes no alcohòliques, i donar-los l’aspecte de terbolesa que els és propi.
->enterboliment
■enterboliment[de enterbolir; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció d’enterbolir o d’enterbolir-se;
2 l’efecte.
->enterbolir
■enterbolir[de tèrbol; 1a FONT: s. XIV]
v 1 1 tr Posar tèrbola alguna cosa. L’argila enterboleix l’aigua.
2 pron El vi s’ha enterbolit.
2 tr fig Privar de lucidesa. Això li enterboleix el cap.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enterbolir
GERUNDI: enterbolint
PARTICIPI: enterbolit, enterbolida, enterbolits, enterbolides
INDICATIU PRESENT: enterboleixo, enterboleixes, enterboleix, enterbolim, enterboliu, enterboleixen
INDICATIU IMPERFET: enterbolia, enterbolies, enterbolia, enterbolíem, enterbolíeu, enterbolien
INDICATIU PASSAT: enterbolí, enterbolires, enterbolí, enterbolírem, enterbolíreu, enterboliren
INDICATIU FUTUR: enterboliré, enterboliràs, enterbolirà, enterbolirem, enterbolireu, enterboliran
INDICATIU CONDICIONAL: enterboliria, enterboliries, enterboliria, enterboliríem, enterboliríeu, enterbolirien
SUBJUNTIU PRESENT: enterboleixi, enterboleixis, enterboleixi, enterbolim, enterboliu, enterboleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enterbolís, enterbolissis, enterbolís, enterbolíssim, enterbolíssiu, enterbolissin
IMPERATIU: enterboleix, enterboleixi, enterbolim, enterboliu, enterboleixin