X

->X

X

símb ELECTROT reactància.

->x.

x.

abrev ECON xec¹.

->xa

■xa

[del persa šãh, persa ant. ḫšáyatiyas ‘rei’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

[pl xas] m Títol propi dels sobirans de Pèrsia.

->xabàkia

xabàkia

Part. sil.: xa_bà_ki_a

f PAST Pastisset en forma de cinta, trena o llaç, típic del Magrib, fregit amb oli i posteriorment recobert amb mel i decorat amb sèsam, que hom menja especialment durant el ramadà.

->xabec

■xabec

[de l’àr. vg. šabbäk, íd.; 1a FONT: 1601]

m CONSTR NAV Embarcació de vela, de tres pals, la més grossa de les d’aparell llatí, molt emprada a la Mediterrània per a la navegació de cabotatge.

->xaberniscle

■xaberniscle

m BOT Verderol.

->xabià

■xabià -ana

Part. sil.: xa_bi_à

adj i m i f De Xàbia (Marina Alta).

->xabienc

xabienc -a

Part. sil.: xa_bi_enc

adj i m i f Xabià.

->xabola

■xabola

f 1 Barraca rudimentària, especialment destinada a aixoplugar els soldats en campanya.

2 p ext URBAN barraca 7.

->xac

■xac

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Onomatopeia que denota el soroll d’un xoc violent. Des d’aquí vaig sentir el xac.

->xacal

■xacal

[del fr. chacal, i aquest, del turc čakâl, que prové del persa šagâl; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ZOOL Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels cànids que pertanyen al gènere Canis, més petits que els llops, més aviat solitaris i que es nodreixen de mamífers, d’ocells i de fruita, carronya i deixalles. Són representats per quatre espècies: el xacal comú (C. aureus), el xacal de llom negre (C. mesomelas), el xacal gris (C. anthus) i el xacal ratllat (C. adustus).

->xacar

■xacar

[probablement reducció del cast. matxacar]

v tr dial 1 Esclafar la closca (d’una ametlla, d’una nou, d’un cacau, etc.).

2 Esberlar, fer trossos.

->xacó

■xacó

[del fr. schako, i aquest, de l’hongarès csákó, íd.]

[pl -ós] m Lligadura militar rígida de forma troncocònica, amb visera.

->xacolí

■xacolí

[del basc txakolin, íd.]

[pl -ís] m ENOL Vi una mica aspre, de grau alcohòlic relativament baix i de vida curta, que hom obté per fermentació de most de varietats de raïm que per causes meteorològiques no han madurat normalment.

->xacona

■xacona

[del cast. chacona, d’origen onomatopeic, imitació del so txac de les castanyoles i les gatzares populars; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

f DANSA i MÚS 1 Antic ball cantat, propi d’algunes regions castellanes, que aparegué a la fi del segle XVI.

2 Composició instrumental, apta a ésser ballada, inspirada en la dansa homònima, que aparegué al segle XVII.

->xacota

■xacota

[d’origen onomatopeic dels sons d’una gresca]

f 1 Burla, broma⁴.

2 Festa, gresca.

->xacra

■xacra

[cat. ant. també xaca, xàquia, de l’àr. vg. šákā ‘queixa, mal físic’, der. de šákà ‘queixar-se’, amb afegitó de la -r- per influx d’un altre mot com lacra o nafra, de sentit semblant; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 PAT 1 Mal físic que pateix algú com a deixalla d’una malaltia.

2 Tara en la salut adquirida amb el temps. Les xacres de la vellesa.

2 p ext Tara moral.

->xacrat

■xacrat -ada

[de xacra]

adj Xacrós.

->xacrós

■xacrós -osa

[de xacra]

adj 1 Que pateix una xacra o xacres. Un vell xacrós.

2 Dit d’una panna, d’un suro, etc., carregat de ferides o tares.

->xacrosament

■xacrosament

[de xacrós]

adv Amb xacres.

->xactisme

xactisme

m HIND Conjunt de cultes hindús que conceben la divinitat suprema com a femenina, sota diverses formes, amb la denominació comuna de Xacti (o Śakti).

->xador

■xador

[del persa chaddor, íd.]

m Vel amb què es cobreixen el cap i, sovint, la cara les dones musulmanes i les hindús.

->xafada

■xafada

[variant de aixafada]

f Aixafada.

->xafaldet

■xafaldet

[del cast. chafaldete, íd., probablement der. de zafar, de l’àr. zâḥ ‘va desaparèixer’]

m NÀUT Cadascun dels caps que serveixen per a carregar els punys baixos de les veles quadres.

->xafallós

■xafallós -osa

[de xafar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Que parla reemplaçant el so de la essa per un so molt acostat al de la xeix.

->xafar

■xafar

[d’origen onomatopeic i expressiu; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 Aixafar.

2 ben xafat Ben dit, ben parlat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xafar

GERUNDI: xafant

PARTICIPI: xafat, xafada, xafats, xafades

INDICATIU PRESENT: xafo, xafes, xafa, xafem, xafeu, xafen

INDICATIU IMPERFET: xafava, xafaves, xafava, xafàvem, xafàveu, xafaven

INDICATIU PASSAT: xafí, xafares, xafà, xafàrem, xafàreu, xafaren

INDICATIU FUTUR: xafaré, xafaràs, xafarà, xafarem, xafareu, xafaran

INDICATIU CONDICIONAL: xafaria, xafaries, xafaria, xafaríem, xafaríeu, xafarien

SUBJUNTIU PRESENT: xafi, xafis, xafi, xafem, xafeu, xafin

SUBJUNTIU IMPERFET: xafés, xafessis, xafés, xaféssim, xaféssiu, xafessin

IMPERATIU: xafa, xafi, xafem, xafeu, xafin

->xafardeig

■xafardeig

Part. sil.: xa_far_deig

[de xafardejar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Acció de xafardejar.

->xafardejar

■xafardejar

[de xafarder]

v intr 1 Fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap o creu saber, allò que hom pensa, allò que ha sentit dir de la vida i els fets d’altri. Vaig sentir els clients de la perruqueria com xafardejaven.

2 Tafanejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xafardejar

GERUNDI: xafardejant

PARTICIPI: xafardejat, xafardejada, xafardejats, xafardejades

INDICATIU PRESENT: xafardejo, xafardeges, xafardeja, xafardegem, xafardegeu, xafardegen

INDICATIU IMPERFET: xafardejava, xafardejaves, xafardejava, xafardejàvem, xafardejàveu, xafardejaven

INDICATIU PASSAT: xafardegí, xafardejares, xafardejà, xafardejàrem, xafardejàreu, xafardejaren

INDICATIU FUTUR: xafardejaré, xafardejaràs, xafardejarà, xafardejarem, xafardejareu, xafardejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xafardejaria, xafardejaries, xafardejaria, xafardejaríem, xafardejaríeu, xafardejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xafardegi, xafardegis, xafardegi, xafardegem, xafardegeu, xafardegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xafardegés, xafardegessis, xafardegés, xafardegéssim, xafardegéssiu, xafardegessin

IMPERATIU: xafardeja, xafardegi, xafardegem, xafardegeu, xafardegin

->xafarder

■xafarder -a

[deriv. alterat de safareig a través de xafar(e)tger, dissimilat en xafarder, amb justificació del sentit pel fet que en els safareigs públics hi sol haver molt xivarri i xafarderia; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj i m i f 1 Que es plau a xafardejar.

2 Tafaner.

->xafarderament

■xafarderament

[de xafarder]

adv Amb xafarderia.

->xafarderia

■xafarderia

Part. sil.: xa_far_de_ri_a

[de xafarder; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 1 Condició de xafarder. La seva xafarderia era invencible.

2 Acte propi d’una persona xafardera. Tot això no són sinó xafarderies.

2 Tafaneria.

->xafarnat

■xafarnat

[de xafar]

m Esvalot, rebombori.

->xafarot

■xafarot

[variant alterada de xafarder]

adj i m i f 1 Xafarder. Aquesta és una xafarot.

2 Tafaner.

->xafarotejar

■xafarotejar

[de xafarot]

v tr 1 Xafardejar.

2 Tafanejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xafarotejar

GERUNDI: xafarotejant

PARTICIPI: xafarotejat, xafarotejada, xafarotejats, xafarotejades

INDICATIU PRESENT: xafarotejo, xafaroteges, xafaroteja, xafarotegem, xafarotegeu, xafarotegen

INDICATIU IMPERFET: xafarotejava, xafarotejaves, xafarotejava, xafarotejàvem, xafarotejàveu, xafarotejaven

INDICATIU PASSAT: xafarotegí, xafarotejares, xafarotejà, xafarotejàrem, xafarotejàreu, xafarotejaren

INDICATIU FUTUR: xafarotejaré, xafarotejaràs, xafarotejarà, xafarotejarem, xafarotejareu, xafarotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xafarotejaria, xafarotejaries, xafarotejaria, xafarotejaríem, xafarotejaríeu, xafarotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xafarotegi, xafarotegis, xafarotegi, xafarotegem, xafarotegeu, xafarotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xafarotegés, xafarotegessis, xafarotegés, xafarotegéssim, xafarotegéssiu, xafarotegessin

IMPERATIU: xafaroteja, xafarotegi, xafarotegem, xafarotegeu, xafarotegin

->xafarranxo

■xafarranxo

[del cast. zafarrancho, íd., comp. de zafar ‘desembarassar’ i ranxo ‘espai d’una nau’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 MAR Acció de treure embarassos d’una part d’un vaixell per tal de deixar-la disposada a una feina o una maniobra determinada.

2 xafarranxo de combat MAR GUER Acció de desembarassar la coberta d’una embarcació de guerra i preparar les armes i els estris de combat.

2 fig Avalot, desordre, barreja de gent o de coses en moviment desordenat i sorollós; xafarnat.

->xafaterrossos

xafaterrossos

[de xafar i terròs; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f Aixafaterrossos.

->xàfec

■xàfec

[deriv. de xafar amb el sufix particular -ec (v. càvec, ràfec, tàvec); 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 METEOR Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar.

2 fig Escridassada, reprensió. Un xàfec d’improperis. Aguantar el xàfec.

->xafegada

■xafegada

[de xàfec; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f METEOR Xàfec.

->xafeguer

■xafeguer

[de xàfec; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Lloc ple de fang.

->xafeïta

xafeïta

Part. sil.: xa_fe_ï_ta

[del nom àr. d’Abū ’Abd Allāh Muḥammad al-Šafi’ī]

adj DR i ISLAM Dit d’una de les quatre escoles jurídiques considerades ortodoxes per l’islam, que intenta mantenir l’equilibri entre la raó i la sunna.

->xafigar

■xafigar

[variant de xafar]

v tr dial Xafar, trepitjar, esclafar.

->xafiïta

xafiïta

Part. sil.: xa_fi_ï_ta

adj DR i ISLAM Xafeïta.

->xafó

■xafó

[de xafó]

m dial Trepitjada.

->xafogor

■xafogor

[der. del ll. offocare ‘ofegar’, amb el prefix ex-, i fins molt probablement d’una forma *exoffocatio, -ōnis, que hauria donat una terminació -aó, contreta en -ó (v. -ó¹), i amb -r per influx del sufix -or, formador de noms abstractes (v. tardor, coĭssor); 1a FONT: 1803, DEst.]

f Calor sufocant que hom sent en un ambient molt calent i encalmat. Aquell dia feia una xafogor insuportable.

->xafogós

■xafogós -osa

[de xafogor; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Dit del temps, de l’atmosfera, en què hom sent xafogor. Feia un temps xafogós.

->xagrí

■xagrí

[del fr. chagrin, íd., i aquest, del turc çâgri ‘pell de la gropa dels animals’; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 ADOB 1 Mostra característica de gra molt petit, obtinguda granejant a mà en estat humit la pell i en quatre direccions com a mínim, sobre pell de cabra d’adob vegetal.

2 cabra xagrí Pell de cabra amb aquesta mena de gra i adobada correntment amb sumac.

2 TÈXT Tela de cotó, tan lleugera com la percalina, que, després de tenyida, és gofrada perquè agafi l’aspecte del crepè.

->xagrinat

■xagrinat -ada

[de xagrí]

adj Granellut com el xagrí.

->xai

■xai

Part. sil.: xai

[mot modern d’origen expressiu per a cridar l’animal; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Anyell.

2 Carn de xai. Xai al forn.

2 fig Home dòcil com solen ésser els anyells.

->xaia

■xaia

Part. sil.: xa_ia

f 1 Anyella.

2 fig Dona dòcil com solen ésser els anyells.

->xaiada

■xaiada

Part. sil.: xa_ia_da

f RAM Ramat de xais.

->xaiar

■xaiar

Part. sil.: xa_iar

[de xai; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Parir l’ovella, anyellar. La Maquetona ja ha xaiat: us donarem un anyell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xaiar

GERUNDI: xaiant

PARTICIPI: xaiat, xaiada, xaiats, xaiades

INDICATIU PRESENT: xaio, xaies, xaia, xaiem, xaieu, xaien

INDICATIU IMPERFET: xaiava, xaiaves, xaiava, xaiàvem, xaiàveu, xaiaven

INDICATIU PASSAT: xaí, xaiares, xaià, xaiàrem, xaiàreu, xaiaren

INDICATIU FUTUR: xaiaré, xaiaràs, xaiarà, xaiarem, xaiareu, xaiaran

INDICATIU CONDICIONAL: xaiaria, xaiaries, xaiaria, xaiaríem, xaiaríeu, xaiarien

SUBJUNTIU PRESENT: xaï, xaïs, xaï, xaiem, xaieu, xaïn

SUBJUNTIU IMPERFET: xaiés, xaiessis, xaiés, xaiéssim, xaiéssiu, xaiessin

IMPERATIU: xaia, xaï, xaiem, xaieu, xaïn

->xaibanita

xaibanita

Part. sil.: xai_ba_ni_ta

[de l’àr. šaybanī, der. de Šaybānī Ḫān, primer dinasta]

1 adj Relatiu o pertanyent als xaibanites.

2 m i f HIST Membre de la dinastia musulmana sunnita uzbeka que amb capital a Samarcanda i a Bukhara, governà la Transoxiana (1500-99).

->xaica

■xaica

Part. sil.: xai_ca

[alteració del cast. caique, per influx de xabec, del turc qâíq ‘barca’; 1a FONT: 1924]

f CONSTR NAV Llagut petit, molt semblant al gussi.

->xaienc

■xaienc -a

Part. sil.: xa_ienc

adj De xai. Pell xaienca.

->xaier

■xaier -a

Part. sil.: xa_ier

[de xai]

m i f Pastor, pastora, de xais.

->xaira

xaira

Part. sil.: xai_ra

Hom.: xaire

[del cast. chaira, i aquest, del port. dial. i gallec chãeiro, -a ‘pla, planer’, der. de chão, ll. planus, -a, -um ‘pla’]

f OFIC Peça llarga i més o menys cilíndrica d’acer proveïda de mànec, emprada per a esmolar eines de tall, ganivets, etc.

->xaire

■xaire -a

Part. sil.: xai_re

Hom.: xaira

[del gallec chaira, originàriament ‘pla, planer’, der. de châo, ll. planus ‘pla’]

adj dial Elegant, bufó.

->xal

■xal

[del fr. châle, i aquest, del persa šãl ‘mantell de llana i pell de cabra’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m TÈXT 1 Peça de llana, de seda, etc., de forma quadrangular que, posada a les espatlles, serveix d’abric o d’adorn a les dones.

2 Manta que portaven els dervixos.

3 xal de Caixmir 1 Drap de qualitat basta fet de pèl de cabra o de llana, utilitzat com a mantell pels dervixos.

2 Xal ricament decorat, fabricat amb teixit de caixmir.

3 Xal de teixit fi de seda, decorat amb dibuixos de l’estil del caixmir.

->xala¹

■xala¹

[de xalar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Esbargiment bulliciós de molts.

2 esp Forada.

->xala²

xala²

[probablement der. del dial. i oc. eixalada ‘esllavissada’]

pop f 1 Embornal d’una claveguera de carrer.

2 La claveguera mateixa.

->xalada

xalada

f 1 Acció de xalar.

2 xala¹ 1.

->xalambrí

■xalambrí

[mot menorquí, variant, per metàtesi, de xamerlí, que és variant també de siberlí, alteració de sibil·lí, der. de Sibil·la ‘profetessa’, aplicat a l’ocell, de crit agut, a causa del Cant de la Sibil·la i de la semblança amb sibilar ‘xiular’]

m ORNIT Pardal de bardissa.

->xalana

■xalana

[del cast. chalana, i aquest, del fr. chaland, amb addició d’una -a per aglutinació de l’article basc, en arribar el mot a través del País Basc; l’origen del fr. és el b. gr. khelándion; en cat. ant. apareix la forma xalandros]

f CONSTR NAV Embarcació de fons pla, de bordes paral·leles i amb la proa i la popa arrodonides, construïda per a la navegació fluvial i emprada també en la càrrega i descàrrega de vaixells en determinats ports.

->xalapa

■xalapa

f BOT Jalapa.

->xalar

■xalar

[emparentat amb l’oc. chalà i l’it. scialare ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, d’origen incert, probablement del mot it., que també probablement prové del ll. exhalare ‘exhalar’, amb canvi semàntic al sentit de ‘deixar anar, fer ostentació, malversar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 intr Esbargir-se alegrement, regalar-se. Vam xalar molt, en aquella excursió.

2 pron Com te la xales, tu, ara que ets sol!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xalar

GERUNDI: xalant

PARTICIPI: xalat, xalada, xalats, xalades

INDICATIU PRESENT: xalo, xales, xala, xalem, xaleu, xalen

INDICATIU IMPERFET: xalava, xalaves, xalava, xalàvem, xalàveu, xalaven

INDICATIU PASSAT: xalí, xalares, xalà, xalàrem, xalàreu, xalaren

INDICATIU FUTUR: xalaré, xalaràs, xalarà, xalarem, xalareu, xalaran

INDICATIU CONDICIONAL: xalaria, xalaries, xalaria, xalaríem, xalaríeu, xalarien

SUBJUNTIU PRESENT: xali, xalis, xali, xalem, xaleu, xalin

SUBJUNTIU IMPERFET: xalés, xalessis, xalés, xaléssim, xaléssiu, xalessin

IMPERATIU: xala, xali, xalem, xaleu, xalin

->xalar-se

■xalar-se

[de xalat²]

v pron Embogir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xalar

GERUNDI: xalant

PARTICIPI: xalat, xalada, xalats, xalades

INDICATIU PRESENT: xalo, xales, xala, xalem, xaleu, xalen

INDICATIU IMPERFET: xalava, xalaves, xalava, xalàvem, xalàveu, xalaven

INDICATIU PASSAT: xalí, xalares, xalà, xalàrem, xalàreu, xalaren

INDICATIU FUTUR: xalaré, xalaràs, xalarà, xalarem, xalareu, xalaran

INDICATIU CONDICIONAL: xalaria, xalaries, xalaria, xalaríem, xalaríeu, xalarien

SUBJUNTIU PRESENT: xali, xalis, xali, xalem, xaleu, xalin

SUBJUNTIU IMPERFET: xalés, xalessis, xalés, xaléssim, xaléssiu, xalessin

IMPERATIU: xala, xali, xalem, xaleu, xalin

->xalat¹

■xalat¹ -ada

[de xalar]

1 adj Regalat, divertit. Passar-se-la xalada. Fer una vida xalada.

2 f xala¹.

->xalat²

■xalat² -ada

[probablement del cast. chalado, d’argot caló]

adj Boig. Està ben xalat, aquest!

->xàldiga

■xàldiga

[der. alterat del mall. xalea ‘flamarada de la fusta de pi’, probablement de l’àr. šá’la ‘torxa’]

f Espurna.

->xalera

xalera

[de xalar]

f dial xala¹ 1. Fer xalera. Per la festa major tindrem xalera assegurada.

->xalest

■xalest -a

[mot baleàric, originàriament no relacionat amb xalar, sinó, més aviat potser procedent del ll. caelestis ‘celestial’, dels himnes religiosos, que fou interpretat popularment com ‘deliciós’, amb influx també de xalar]

1 adj Alegre, divertit. Les hores xalestes que vam passar plegats.

2 f xala¹.

->xalet

■xalet

Hom.: xelet

[del fr. suís chalet, primer ‘cabana’, després ‘caseta d’esbarjo’, del mateix origen que el fr. cale (i el cat. cala¹) ‘lloc de recer o refugi’, mot d’origen preromà; 1a FONT: c. 1900]

m CONSTR 1 Cabana de fusta que els pagesos suïssos destinen principalment a la fabricació de formatges i de mantega.

2 Casa rural típica dels Alps, construïda de fusta i amb la teulada generalment de dos vessants poc inclinats.

3 p ext Casa petita, torre, generalment situada fora de la ciutat o als suburbis i envoltada de jardí.

->xalina

■xalina

[de xal; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Corbata llarga i ampla per a abrigar-se el coll.

->xalió

xalió

Part. sil.: xa_li_ó

[der. del dial. xalada, ant. eixalada ‘esllavissada’, relacionat amb l’oc. arcaic esser eissalatz ‘davallar volant, deixar-se caure’, enllaçat també amb l’it. scialare, ll. exhalare ‘llançar-se com una exhalació’ (v. xalar), amb possible amalgama amb el ll. exalare ‘eixalar’; el der. degué ser *eixalaó (ll. -atio, -ationis), amb metàtesi i deglutinació posterior: *axaleó, un’ axaleó, una/un xalió]

m PETROG Roca de procedència nummulítica, composta de carbonat de calci i argila, dita també marga de Banyoles.

->xalma

■xalma

[variant de l’ant. salma (v. somada)]

f Coixí o pell posats a tall de bast sobre l’esquena d’un animal.

->xaloc

■xaloc

[d’origen incert, probablement de l’àr. vg. šalûk o š(u)lûq, nom de vent, provinent d’una altra forma àr. šurûq ‘sortida del sol’, romanitzada, de l’arrel šaraq ‘sol; sortir el sol’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 sud-est 1 1. Vent de xaloc.

2 CLIMAT Vent del sud-est.

->xalocada

■xalocada

[de xaloc]

f CLIMAT Vent fort de xaloc.

->xaloner

xaloner -a

adj i m i f De Xaló (Marina Alta).

->xaloquejar

■xaloquejar

v intr CLIMAT 1 Fer vent de xaloc.

2 Tendir, el vent, a bufar de xaloc. Aquest migjorn xaloqueja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xaloquejar

GERUNDI: xaloquejant

PARTICIPI: xaloquejat, xaloquejada, xaloquejats, xaloquejades

INDICATIU PRESENT: xaloquejo, xaloqueges, xaloqueja, xaloquegem, xaloquegeu, xaloquegen

INDICATIU IMPERFET: xaloquejava, xaloquejaves, xaloquejava, xaloquejàvem, xaloquejàveu, xaloquejaven

INDICATIU PASSAT: xaloquegí, xaloquejares, xaloquejà, xaloquejàrem, xaloquejàreu, xaloquejaren

INDICATIU FUTUR: xaloquejaré, xaloquejaràs, xaloquejarà, xaloquejarem, xaloquejareu, xaloquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xaloquejaria, xaloquejaries, xaloquejaria, xaloquejaríem, xaloquejaríeu, xaloquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xaloquegi, xaloquegis, xaloquegi, xaloquegem, xaloquegeu, xaloquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xaloquegés, xaloquegessis, xaloquegés, xaloquegéssim, xaloquegéssiu, xaloquegessin

IMPERATIU: xaloqueja, xaloquegi, xaloquegem, xaloquegeu, xaloquegin

->xaloquell

■xaloquell

[de xaloc]

m CLIMAT Xaloc suau.

->xalupa

■xalupa

[del fr. chaloupe, íd., d’origen incert, potser del gascó (a)calup(e), der. potser del ll. aquale ‘curs d’aigua’; 1a FONT: 1607]

f CONSTR NAV Embarcació petita, generalment amb coberta i dos pals, emprada especialment per al servei d’un port, d’un vaixell, etc.

->xaman

■xaman

m RELIG i ETNOL Nom donat pels tungús a llurs sacerdots i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers.

->xamànic

xamànic -a

adj Relatiu o pertanyent al xaman o al xamanisme. Iniciació xamànica.

->xamanisme

■xamanisme

m RELIG i ETNOL Fenomen religiós magicomístic lligat a l’activitat del xaman, únic protagonista de totes les manifestacions d’aquesta forma religiosa.

->xamanista

xamanista

1 adj Xamànic.

2 m i f Seguidor del xamanisme.

->xamar

■xamar

[d’origen onomatopeic]

v tr dial Xumar.

->xamat

■xamat -ada

[de xamar]

adj dial Begut, borratxo.

->xamba

■xamba

[del cast. chamba, íd., d’origen incert, sembla mot plebeu i expressiu; 1a FONT: 1864, DLab.]

f vulg Atzar favorable en el joc, en la vida.

->xamberg

■xamberg -a

[del nom del mariscal francès d’origen palatí Charles de Schömberg (1601-1656), per la casaca que ell i els seus soldats duien durant la guerra dels Segadors; 1a FONT: 1693]

1 adj i f INDUM i MIL Dit de la casaca militar en què el folre, voltant la roba, formava les solapes i les botes de les mànigues.

2 m Capell rodó d’ala ampla aixecada d’un costat, propi de la guàrdia xamberga.

3 guàrdia xamberga MIL Regiment creat per Marianna d’Àustria (1669) amb funcions de guàrdia reial, a Madrid, que entre altres peces de la seva vistosa indumentària lluïa la xamberga i el xamberg.

->xambergo

xambergo

m NUMIS Moneda barcelonesa del 1677 amb la mateixa llei dels rals de vuit castellans.

->xambó

■xambó -ona

[de xamba; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj i m i f Dit del jugador que té més sort que coneixement del joc i que si n’encerta alguna és més per casualitat que no pas per mèrits propis.

->xambonada

■xambonada

[de xambó; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Jugada afortunada d’un xambó.

->xambra

■xambra

[del fr. robe de chambre ‘vestit de cambra’]

f INDUM Peça de vestir semblant a una brusa curta que portaven les dones damunt la camisa per a estar per casa.

->xamellot

■xamellot

m ant TÈXT Camellot.

->xamerlí

■xamerlí

[v. xalambrí]

m ORNIT Torlit.

->xamfrà

■xamfrà

[del fr. chanfrein, íd., terme arquitectònic, der. de l’ant. chanfraindre ‘tallar en forma de xamfrà’, comp. de chant ‘cantell’ i fraindre ‘tallar’; 1a FONT: 1492]

m 1 Cara que, en un sòlid, troba dues altres cares, amb les quals forma dos angles díedres obtusos, segons dues arestes relativament pròximes a l’aresta de l’angle díedre que formarien les prolongacions d’aquestes dues cares.

2 ARQUIT i CONSTR Cantonada constituïda per un pla que forma angles obtusos, especialment de 135°, amb cadascuna de les dues façanes que la determinen.

->xamor

■xamor

[de xamós]

f Qualitat de xamós.

->xamós

■xamós -osa

[probablement de l’àr. šamûs ‘solei; vehement: eixerit’]

adj 1 Atractívol per les seves gràcies, maneres, etc., especialment pel seu enraonar, dit d’un infant, d’una noia.

2 p ext Propi d’una persona xamosa. Unes paraules, unes mirades xamoses.

->xamosament

■xamosament

[de xamós]

adv Amb xamosia.

->xamosia

■xamosia

Part. sil.: xa_mo_si_a

[de xamós; 1a FONT: 1876]

f 1 Qualitat de xamós.

2 Gest, paraula, carícia, propi d’una persona xamosa.

->xampany

■xampany

[del fr. champagne, del nom de la regió de la Champagne, d’on és l’estil del vi; 1a FONT: 1905]

m ENOL Designació ordinària del vi escumós criat en cava, obtingut de varietats de raïm adients i que, en destapar l’ampolla, produeix escuma o efervescència natural i persistent, a causa del seu contingut en diòxid de carboni dissolt en estat de sobresaturació.

->xampanyer

■xampanyer -a

[de xampany]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al xampany. Indústria xampanyera. País xampanyer.

2 Que li agrada el xampany. A casa, tots som xampanyers.

2 m i f Persona que es dedica a l’elaboració i a la comercialització de xampany. Els xampanyers catalans.

3 f Recipient per a refredar o mantenir xampany en fresc.

->xampanyeria

■xampanyeria

Part. sil.: xam_pa_nye_ri_a

[de xampany]

f Establiment on se serveix especialment xampany i còctels de xampany.

->xampanyès

xampanyès -esa

adj i m i f De la Xampanya (regió de França).

->xampanyització

■xampanyització

Part. sil.: xam_pa_nyit_za_ci_ó

[de xampanyitzar]

f ENOL Procés d’elaboració del xampany.

->xampanyitzar

■xampanyitzar

[de xampany]

v intr ENOL Elaborar vins escumosos segons l’estil de la Xampanya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xampanyitzar

GERUNDI: xampanyitzant

PARTICIPI: xampanyitzat, xampanyitzada, xampanyitzats, xampanyitzades

INDICATIU PRESENT: xampanyitzo, xampanyitzes, xampanyitza, xampanyitzem, xampanyitzeu, xampanyitzen

INDICATIU IMPERFET: xampanyitzava, xampanyitzaves, xampanyitzava, xampanyitzàvem, xampanyitzàveu, xampanyitzaven

INDICATIU PASSAT: xampanyitzí, xampanyitzares, xampanyitzà, xampanyitzàrem, xampanyitzàreu, xampanyitzaren

INDICATIU FUTUR: xampanyitzaré, xampanyitzaràs, xampanyitzarà, xampanyitzarem, xampanyitzareu, xampanyitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: xampanyitzaria, xampanyitzaries, xampanyitzaria, xampanyitzaríem, xampanyitzaríeu, xampanyitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: xampanyitzi, xampanyitzis, xampanyitzi, xampanyitzem, xampanyitzeu, xampanyitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: xampanyitzés, xampanyitzessis, xampanyitzés, xampanyitzéssim, xampanyitzéssiu, xampanyitzessin

IMPERATIU: xampanyitza, xampanyitzi, xampanyitzem, xampanyitzeu, xampanyitzin

->xampinyó

■xampinyó

[del fr. champignon, íd., i aquest, del fr. ant. champegnuel, amb canvi de sufix, del ll. vg. *campaniolus ‘que neix al camp’; 1a FONT: c. 1920]

m BOT i ALIM Bolet de les agaricàcies (Agaricus bisporus), de capell carnós, bombat i blanquinós, de cama curta, amb anell membranós, d’olor agradable, cultivable en caves i comestible apreciat.

->xampú

■xampú

[de l’angl. shampoo, íd., der. del verb to shampoo ‘sotmetre a massatge; rentar el cap’, del hindi čâmpo, imperatiu de čâmpnâ ‘masegar’]

[pl -ús] m FARM i COSM Preparat capil·lar, cosmètic o medicinal, destinat a desgreixar i rentar els cabells.

->xampurrar

■xampurrar

[v.xampurrat]

v tr i intr Xampurrejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xampurrar

GERUNDI: xampurrant

PARTICIPI: xampurrat, xampurrada, xampurrats, xampurrades

INDICATIU PRESENT: xampurro, xampurres, xampurra, xampurrem, xampurreu, xampurren

INDICATIU IMPERFET: xampurrava, xampurraves, xampurrava, xampurràvem, xampurràveu, xampurraven

INDICATIU PASSAT: xampurrí, xampurrares, xampurrà, xampurràrem, xampurràreu, xampurraren

INDICATIU FUTUR: xampurraré, xampurraràs, xampurrarà, xampurrarem, xampurrareu, xampurraran

INDICATIU CONDICIONAL: xampurraria, xampurraries, xampurraria, xampurraríem, xampurraríeu, xampurrarien

SUBJUNTIU PRESENT: xampurri, xampurris, xampurri, xampurrem, xampurreu, xampurrin

SUBJUNTIU IMPERFET: xampurrés, xampurressis, xampurrés, xampurréssim, xampurréssiu, xampurressin

IMPERATIU: xampurra, xampurri, xampurrem, xampurreu, xampurrin

->xampurrat

■xampurrat -ada

[probablement d’una combinació entre mots com xipollejar, el dial. xapullar, xop i púrria, amb influx de xampar o enxampar; 1a FONT: s. XVIII]

adj Enxampurrat.

->xampurreig

■xampurreig

Part. sil.: xam_pur_reig

[de xampurrejar]

m 1 Acció de xampurrejar;

2 l’efecte.

->xampurrejar

■xampurrejar

[de xampurrat; 1a FONT: 1892]

v 1 intr Parlar enxampurradament. Aquell noi xampurreja i no se l’entén gaire.

2 tr Xampurreja el català.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xampurrejar

GERUNDI: xampurrejant

PARTICIPI: xampurrejat, xampurrejada, xampurrejats, xampurrejades

INDICATIU PRESENT: xampurrejo, xampurreges, xampurreja, xampurregem, xampurregeu, xampurregen

INDICATIU IMPERFET: xampurrejava, xampurrejaves, xampurrejava, xampurrejàvem, xampurrejàveu, xampurrejaven

INDICATIU PASSAT: xampurregí, xampurrejares, xampurrejà, xampurrejàrem, xampurrejàreu, xampurrejaren

INDICATIU FUTUR: xampurrejaré, xampurrejaràs, xampurrejarà, xampurrejarem, xampurrejareu, xampurrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xampurrejaria, xampurrejaries, xampurrejaria, xampurrejaríem, xampurrejaríeu, xampurrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xampurregi, xampurregis, xampurregi, xampurregem, xampurregeu, xampurregin

SUBJUNTIU IMPERFET: xampurregés, xampurregessis, xampurregés, xampurregéssim, xampurregéssiu, xampurregessin

IMPERATIU: xampurreja, xampurregi, xampurregem, xampurregeu, xampurregin

->xanca

■xanca

[del ll. td. zanca, tzanga ‘bota alta’, segurament del persa ant. zanga ‘cama’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 1 Cadascun dels dos pals proveïts a una certa altura d’un banyó o d’una anella on poder posar els peus, que es poden lligar a les cames o prolongar-se fins a poder-los agafar, i serveixen per a caminar per llocs pantanosos, etc.

2 FOLK Cadascun dels dos pals proveïts a una certa altura d’un banyó on poder posar els peus, que es lliguen a les cames i que sovint hom cobreix amb uns pantalons molt llargs, i que hom porta en una cercavila, en una festa, etc.

2 fig Cama notablement llarga.

->xancarella

xancarella

f ICT Mussola jove.

->xancle

■xancle

[deriv. de xanca amb influx del cast. chanclo; 1a FONT: 1839, DLab.]

m CALÇ 1 Sabata amb sola de suro.

2 Calçat, generalment de goma, dins el qual entra el peu ja calçat amb una sabata ordinària i que hom empra per a preservar les sabates de la humitat, del fang, etc.

3 Part inferior d’una sabata composta de dues peces.

4 Cuir tallat per a posar a la part baixa d’una bota.

->xancleta

■xancleta

[de xancle]

f CALÇ Sabata lleugera sense taló o que hom porta a retaló.

->xancre

■xancre

[del fr. chancre, originàriament ‘cranc, càncer’; 1a FONT: c. 1900]

m 1 PAT 1 Ulceració amb tendència a estendre’s i destruir els teixits veïns.

2 Lesió inicial de la sífilis i de les malalties venèries.

3 xancre de Ghon Lesió tuberculosa primitiva del pulmó.

4 xancre dur Xancre sifilític.

5 xancre tou Malaltia venèria produïda pel bacil de Ducrey (Haemophilus ducreyi).

2 FITOPAT 1 Necrosi cortical del tronc d’un arbre acompanyada d’hipertròfies i d’esquerdes longitudinals.

2 xancre del castanyer Mal de l’escorça del castanyer.

->xandall

■xandall

[del fr. chandail, íd., reducció de (mar)chand d’ail, lit. ‘marxant d’all o de llegums’, que duien aquestes peces de vestir]

m INDUM Conjunt de jersei i pantalons llargs, amples i còmodes, ajustats de punys i de turmells, que hom sol fer servir en pràctiques esportives i en gimnàstica.

->xanguet

■xanguet

[com el mot del cat. ant., (peix) seget, que sembla el mateix, d’origen incert; igual que la denominació sinònima peix sense sang, hi podria haver a la base del mot un der. de sang, partint potser del ll. exsanguis ‘sense sang’ amb justificació fonètica i morfològica un xic complexa i no prou segura; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ICT 1 Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids (Aphia minuta), de cos transparent i mida molt petita, apreciat comercialment.

2 Fase juvenil, encara despigmentada, de la sardina, el seitó, el joell i altres peixos gregaris.

3 impr Nom donat a diversos peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels aterínids (Atherina sp), especialment el joell, la cabeçuda i el moixonet, coneguts tots també amb el nom de peixos sense sang.

->xano-xano

■xano-xano

[de l’it. dial. ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano ‘pla; calmós’, reduplicat; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adv A poc a poc (aplicat al caminar).

->xanquer

■xanquer -a

[de xanca]

1 adj Relatiu o pertanyent als xanquers.

2 m i f Persona que duu xanques.

->xant-

■xant-

Forma prefixada del mot grec xanthós, que significa ‘groc’. Ex.: xantoma.

->xantat

■xantat

m QUÍM ORG 1 Qualsevol sal o èster de l’àcid xàntic.

2 Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o-èsters de l’àcid ditiocarbònic.

->xantatge

■xantatge

[del fr. chantage, íd., der. de chanter ‘cantar’, sorgit de l’expressió figurada faire chanter quelqu’un ‘fer cantar algú’]

m Coacció que hom fa damunt algú amenaçant-lo de manifestar coses veres o falses que el poden perjudicar moralment o materialment en el cas que es negui a fer allò que el coaccionador li exigeix.

->xantatgista

■xantatgista

[de xantatge]

m i f Autor d’un xantatge o de xantatges.

->xantè

■xantè

m QUÍM ORG 1 Dibenzo-4H-piran, C₁₃H₁₀O, compost heterocíclic d’estructura tricíclica l’esquelet del qual ocorre en un gran nombre de colorants (eosina, fluoresceïna, rodamina, etc.).

2 colorants de xantè COL Família de colorants sintètics consistents en un nucli de xantè substituït amb grups auxocroms, especialment amino, hidroxiamino i hidroxi, en les posicions 3 i 6.

->xantelasma

xantelasma

m PAT Xantoma, especialment el localitzat a les parpelles.

->xàntic

■xàntic -a

[deriv. del gr. xanthós ‘groc’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 BOT 1 De color groc.

2 Dit de les flors de colors càlids.

2 àcid xàntic QUÍM ORG Denominació trivial del ditiocarbonat d’hidrogen i o-etil.

3 Denominació genèrica, no sistemàtica, de qualsevol ditiocarbonat d’hidrogen i o-alquil.

->xantillí

■xantillí

[del fr. (crème de) Chantilly, ciutat francesa]

[pl -ís] m ALIM i PAST Nata batuda en fred, amb sucre, pólvores de vainilla i fruita confitada tallada a trossets molt petits, emprada en pastisseria. Sense fruita confitada, és utilitzat en la preparació del xantillí amb maduixes.

->xantina

■xantina

f QUÍM ORG i BIOQ Base púrica que ocorre en l’extret de te, a l’orina, la sang i els teixits hepàtics.

->xantinúria

■xantinúria

Part. sil.: xan_ti_nú_ri_a

f PAT Presència d’un excés de xantina en l’orina.

->xanto-

■xanto-

Forma prefixada del mot grec xanthós, que significa ‘groc’. Ex.: xantoderm, xantodont.

->xantococcals

xantococcals

f BOT 1 pl Ordre de xantofícies unicel·lulars, a vegades colonials, amb cèl·lules voluminoses, de paret rígida i proveïdes de cloroplasts i fisoides.

2 sing Alga de l’ordre de les xantococcals.

->xantocromia

xantocromia

Part. sil.: xan_to_cro_mi_a

f PAT Coloració groga d’una part del cos o d’un líquid orgànic, especialment del cefaloraquidi.

->xantoderm

xantoderm -a

[de xanto- i -derm]

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent al grup xantoderm o als seus representants.

2 m i f Individu del grup xantoderm.

3 grup xantoderm Grup de races humanes de pell poc o molt groguenca, cabells estirats i foscs, cara ampla i baixa i ulls amb plec palpebral més o menys pronunciat, que habiten a l’Àsia septentrional i oriental i a Amèrica.

->xantodèrmia

xantodèrmia

Part. sil.: xan_to_dèr_mi_a

f PAT Coloració groguenca de la pell que apareix en alguns casos de xantomatosi.

->xantodont

xantodont -a

adj PAT Que té les dents grogues.

->xantofícies

■xantofícies

Part. sil.: xan_to_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cloroplasts generalment nombrosos, discoides i de color verd groguenc. Comprèn, entre altres, els ordres de les vauquerials, de les xantococcals, de les xantomonadals i de les xantotricals.

2 sing Alga de la classe de les xantofícies.

->xantofil·la

■xantofil·la

f QUÍM ORG i BIOQ Denominació genèrica de diversos carotenoides oxigenats que ocorren en la natura conjuntament amb els carotens.

->xantòfits

■xantòfits

m pl BOT Divisió que inclou les algues de la classe de les xantofícies.

->xantogenat

■xantogenat

m QUÍM Xantat.

->xantogènic

■xantogènic, àcid

QUÍM Àcid xàntic.

->xantoma

■xantoma

m PAT Dipòsit intradèrmic de substàncies greixoses i de colesterol, que forma plaques o nòduls de color groguenc i lleugerament elevats en diverses parts del cos.

->xantomatosi

xantomatosi

f PAT Formació de xantomes deguda a un trastorn del metabolisme dels lípids.

->xantomonadals

xantomonadals

f BOT 1 pl Ordre de xantofícies unicel·lulars i mòbils, de cèl·lules biflagel·lades.

2 sing Alga de l’ordre de les xantomonadals.

->xantona

xantona

f QUÍM ORG Xanten-9-ona, C₁₃H₈O₂, cetona tricíclica que ocorre en la natura associada amb els pigments de moltes plantes.

->xantòpsia

xantòpsia

Part. sil.: xan_tòp_si_a

f PAT Trastorn de la visió, consistent en el fet que hom veu grocs els objectes.

->xantopterina

■xantopterina

f QUÍM ORG Compost del grup de les pteridines, de fórmula C₆H₅N₅O₂.

->xantòria

xantòria

Part. sil.: xan_tò_ri_a

f BOT Gènere de líquens de l’ordre de les caloplacals (Xanthoria sp), de tal·lus crustaci, i de color groc o ataronjat i amb apotecis lecanorins.

->xantosi

xantosi

f PAT Xantodèrmia.

->xantotricals

xantotricals

f BOT 1 pl Ordre de xantofícies, de tal·lus filamentós i cèl·lules uninucleades, amb fisoides i plasts parietals discoides.

2 sing Alga de l’ordre de les xantotricals.

->xantre

■xantre

[de l’oc. ant. chantre ‘cantor’, der. de chantar ‘cantar’, segurament a conseqüència del notable influx monàstic oc. i fr. en el clergat cat. ant; 1a FONT: 1385]

m CATOL 1 Cantor primer en una catedral o un monestir.

2 Canonge amb títol de xantre, que ocupa el quart lloc en el capítol.

->xantria

■xantria

Part. sil.: xan_tri_a

[de xantre]

f CATOL Dignitat, ofici, de xantre.

->xantung

■xantung

m TÈXT Teixit de seda salvatge o, més correntment, de cotó, amb lligat de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra, causada per un fil de trama amb gates.

->xanxa

■xanxa

[de l’it. ciancia ‘burla, broma’, de creació expressiva; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Cosa dita en burla o per riure.

->xanxejar

■xanxejar

[de xanxa; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Dir xanxes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xanxejar

GERUNDI: xanxejant

PARTICIPI: xanxejat, xanxejada, xanxejats, xanxejades

INDICATIU PRESENT: xanxejo, xanxeges, xanxeja, xanxegem, xanxegeu, xanxegen

INDICATIU IMPERFET: xanxejava, xanxejaves, xanxejava, xanxejàvem, xanxejàveu, xanxejaven

INDICATIU PASSAT: xanxegí, xanxejares, xanxejà, xanxejàrem, xanxejàreu, xanxejaren

INDICATIU FUTUR: xanxejaré, xanxejaràs, xanxejarà, xanxejarem, xanxejareu, xanxejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xanxejaria, xanxejaries, xanxejaria, xanxejaríem, xanxejaríeu, xanxejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xanxegi, xanxegis, xanxegi, xanxegem, xanxegeu, xanxegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xanxegés, xanxegessis, xanxegés, xanxegéssim, xanxegéssiu, xanxegessin

IMPERATIU: xanxeja, xanxegi, xanxegem, xanxegeu, xanxegin

->xap¹

■xap¹

[de xapar²]

m 1 Clivella, obertura estreta.

2 Obertura de la camisa, dels pantalons.

->xap²

■xap²

m TÈXT Fil de seda natural obtingut per debanat dels capolls foradats o tarats i dels rebuigs de qualsevol de les fases del procés de preparació de la seda greja.

->xap³

■xap³

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l’aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.

->xap⁴

■xap⁴

[de xapat]

m FUST Bòfega que es forma en un xapat.

->xapa¹

■xapa¹

[del cast. chapa, íd., d’origen onomatopeic i expressiu; 1a FONT: c. 1415]

f 1 1 Placa prima de metall, de fusta, de cuir, de plàstic i d’altres matèries.

2 FUST Fullola.

3 METAL·L Placa de metall obtinguda per laminatge repetit d’un lingot de metall, planxa.

2 1 Moneda, generalment de poc valor.

2 joc de xapes JOCS Joc en què hom tira dues monedes enlaire, i el qui les tira guanya, perd o ni guanya ni perd, segons que caiguin ambdues de cara, ambdues de creu o l’una de cara i l’altra de creu.

3 col·loq Coit homosexual amb un prostitut.

->xapa²

■xapa²

[de xapar²]

f dial AGR Aixada petita de tall molt estret que serveix per a entrecavar, tallar llenya prima, etc.

->xapada

■xapada

[de xapar¹]

f Adorn fet de xapes.

->xapadura

■xapadura

[de xapar²]

f Esberla, clivella, tall molt estret.

->xapall

■xapall

[de xapar²; 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 Badall o clivella que es fa a la fusta pel fet d’haver-se ressecat.

2 Peça de fusta esquerdada longitudinalment.

->xapar¹

■xapar¹

[de xapa¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr Cobrir o guarnir amb xapes. Xapar un plafó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xapar

GERUNDI: xapant

PARTICIPI: xapat, xapada, xapats, xapades

INDICATIU PRESENT: xapo, xapes, xapa, xapem, xapeu, xapen

INDICATIU IMPERFET: xapava, xapaves, xapava, xapàvem, xapàveu, xapaven

INDICATIU PASSAT: xapí, xapares, xapà, xapàrem, xapàreu, xaparen

INDICATIU FUTUR: xaparé, xaparàs, xaparà, xaparem, xapareu, xaparan

INDICATIU CONDICIONAL: xaparia, xaparies, xaparia, xaparíem, xaparíeu, xaparien

SUBJUNTIU PRESENT: xapi, xapis, xapi, xapem, xapeu, xapin

SUBJUNTIU IMPERFET: xapés, xapessis, xapés, xapéssim, xapéssiu, xapessin

IMPERATIU: xapa, xapi, xapem, xapeu, xapin

->xapar²

■xapar²

[der. de l’onomatopeia xap³, soroll de l’eina que estella’; 1a FONT: 1437]

v tr Esberlar, fendre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xapar

GERUNDI: xapant

PARTICIPI: xapat, xapada, xapats, xapades

INDICATIU PRESENT: xapo, xapes, xapa, xapem, xapeu, xapen

INDICATIU IMPERFET: xapava, xapaves, xapava, xapàvem, xapàveu, xapaven

INDICATIU PASSAT: xapí, xapares, xapà, xapàrem, xapàreu, xaparen

INDICATIU FUTUR: xaparé, xaparàs, xaparà, xaparem, xapareu, xaparan

INDICATIU CONDICIONAL: xaparia, xaparies, xaparia, xaparíem, xaparíeu, xaparien

SUBJUNTIU PRESENT: xapi, xapis, xapi, xapem, xapeu, xapin

SUBJUNTIU IMPERFET: xapés, xapessis, xapés, xapéssim, xapéssiu, xapessin

IMPERATIU: xapa, xapi, xapem, xapeu, xapin

->xaparro

■xaparro -a

[del cast. chaparro ‘mata baixa i ampla d’alzina o roure; feixuc i rabassut’, d’origen preromà, emparentat amb el basc txaparr, -arro, íd., dimin. de saparr ‘matoll’; 1a FONT: 1891]

1 adj i m i f Feixuc, mancat de gràcia, d’esveltesa, en el caminar, en les proporcions.

2 adj p ext El caminar xaparro d’aquell marí.

->xapàs

■xapàs -assa

adj Xaparro.

->xapat

■xapat -ada

[de xapar¹; 1a FONT: c. 1500]

1 adj TECNOL 1 Cobert amb xapes.

2 Dit d’allò que té alguna de les seves superfícies revestides d’una matèria més vistosa, més resistent o dotada d’alguna qualitat particular.

2 m FUST Contraplacat.

3 m CONSTR aplacat 2.

->xapata

xapata

f ALIM Pa de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla una mica fosca i molt alveolada, elaborat amb farina de blat i de sègol i farina o extracte de malt.

->xapatge

■xapatge

[de xapar¹]

m 1 TECNOL Operació de xapar.

2 FUST Contraplacatge.

3 METAL·L Unió íntima, sota pressió i en calent, d’una xapa de metall qualsevol i una finíssima fulla d’un altre metall (alumini, coure, etc.) que en millora l’aspecte o la protegeix de la corrosió.

->xaperia

■xaperia

Part. sil.: xa_pe_ri_a

[de xapa¹; 1a FONT: 1460]

f Ornament fet de xapes; xapada.

->xapeta¹

xapeta¹

[de xapa¹]

f NUMIS Als Països Catalans, especialment al País Valencià, moneda de coure dels Borbó, del valor d’un quart o dos xavos.

->xapeta²

■xapeta²

[de xapa²]

f AGR Aixadell.

->xapo

■xapo

[de xapa²; 1a FONT: 1465]

m AGR Aixada ampla, sovint amb el mànec corbat i més curt, que serveix per a cavar o per a arreplegar terra.

->xapó¹

■xapó¹

[de xapa²]

m TÈXT Cadascun dels regles coberts de guarnició de les cardes dites precisament cardes de xapons.

->xapó²

■xapó²

[del fr. chapeau ‘capell’]

[pl -ós] m JOCS Joc de billar que hom juga en una taula gran, amb forats en tots quatre angles, al centre de la qual hom planta en quincunci cinc bitlles petites.

->xàpol

■xàpol

[ultracorrecció de xapo; 1a FONT: 1932]

m AGR Xapo.

->xapolí

■xapolí

[de xàpol]

m AGR Aixadell.

->xapolina

■xapolina

[de xapa²]

f AGR Aixadell.

->xaponer

■xaponer -a

m i f TÈXT Persona que neteja els xapons de la carda de xapons.

->xapot

■xapot -a

[resultat d’entrecreuaments de der. de xapar¹ i xaparro]

adj 1 Matusser, mancat de finor.

2 Xaparro.

->xapotejar

■xapotejar

[deriv. alterat i onomatopeic de xopar; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Xipollejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xapotejar

GERUNDI: xapotejant

PARTICIPI: xapotejat, xapotejada, xapotejats, xapotejades

INDICATIU PRESENT: xapotejo, xapoteges, xapoteja, xapotegem, xapotegeu, xapotegen

INDICATIU IMPERFET: xapotejava, xapotejaves, xapotejava, xapotejàvem, xapotejàveu, xapotejaven

INDICATIU PASSAT: xapotegí, xapotejares, xapotejà, xapotejàrem, xapotejàreu, xapotejaren

INDICATIU FUTUR: xapotejaré, xapotejaràs, xapotejarà, xapotejarem, xapotejareu, xapotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xapotejaria, xapotejaries, xapotejaria, xapotejaríem, xapotejaríeu, xapotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xapotegi, xapotegis, xapotegi, xapotegem, xapotegeu, xapotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xapotegés, xapotegessis, xapotegés, xapotegéssim, xapotegéssiu, xapotegessin

IMPERATIU: xapoteja, xapotegi, xapotegem, xapotegeu, xapotegin

->xaptalització

xaptalització

Part. sil.: xap_ta_lit_za_ci_ó

f ENOL Operació que consisteix a afegir al most sucre o determinats substituts del sucre, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d’augmentar el grau del vi.

->xàquera

■xàquera (o xàquera vella)

f DANSA 1 Dansa valenciana, probablement del segle XVI, de tipus solemne, amb acompanyament de dolçaina i de tamborí.

2 Música que acompanya aquesta dansa.

->xàquia

■xàquia

Part. sil.: xà_qui_a

f ant Pretext, excusa falsa.

->xàquima

■xàquima

f ant Cabestre.

->xaquiós

■xaquiós -osa

Part. sil.: xa_qui_ós

adj 1 ant Cercador de pretexts o motius falsos per a acusar.

2 dial Xacrós.

->xaquiosament

■xaquiosament

Part. sil.: xa_qui_o_sa_ment

adv Xacrosament.

->xara

■xara

Hom.: xare

[de l’ar. šar’ ‘llei’]

f DR i ISLAM Xaria.

->xarada

■xarada

[del fr. charade, íd., i aquest, de l’oc. charrado ‘conversa’, der. de charrà ‘xerrar’, d’origen expressiu]

f Endevinalla en què es tracta d’endevinar un mot fent una indicació sobre la seva significació i la dels mots que es poden formar prenent-ne una síl·laba o combinant-ne dues síl·labes o més.

->xaragall

■xaragall

[deriv. reduït de aixaragallar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Regueró que forma l’aigua de la pluja, etc., en escórrer-se per un terreny inclinat; escorranc.

->xaragallar

■xaragallar

[der. de xaragall o reducció de aixaragallar]

v tr Aixaragallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xaragallar

GERUNDI: xaragallant

PARTICIPI: xaragallat, xaragallada, xaragallats, xaragallades

INDICATIU PRESENT: xaragallo, xaragalles, xaragalla, xaragallem, xaragalleu, xaragallen

INDICATIU IMPERFET: xaragallava, xaragallaves, xaragallava, xaragallàvem, xaragallàveu, xaragallaven

INDICATIU PASSAT: xaragallí, xaragallares, xaragallà, xaragallàrem, xaragallàreu, xaragallaren

INDICATIU FUTUR: xaragallaré, xaragallaràs, xaragallarà, xaragallarem, xaragallareu, xaragallaran

INDICATIU CONDICIONAL: xaragallaria, xaragallaries, xaragallaria, xaragallaríem, xaragallaríeu, xaragallarien

SUBJUNTIU PRESENT: xaragalli, xaragallis, xaragalli, xaragallem, xaragalleu, xaragallin

SUBJUNTIU IMPERFET: xaragallés, xaragallessis, xaragallés, xaragalléssim, xaragalléssiu, xaragallessin

IMPERATIU: xaragalla, xaragalli, xaragallem, xaragalleu, xaragallin

->xarambeco

■xarambeco

[probable alteració d’un dimin. occ. de salabre]

m PESC Ormeig de pesca que consisteix en un cordill llarg i prim proveït en un extrem d’un plom petit i, a sota, un ham.

->xarampió

■xarampió

Part. sil.: xa_ram_pi_ó

[del ll. hispànic sirimpio, -ōnis ‘pàpula de xarampió’, possible alteració de *sinapio, -ōnis (*sinapione, *sinampione, *sirampione), der. de sinapi ‘mostassa’, per la vermellor i les butllofes provocades pels cataplasmes de mostassa; 1a FONT: 1803, DEst.]

m PAT 1 Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora.

2 xarampió alemany Rubèola.

->xaranga

■xaranga

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MÚS 1 Conjunt instrumental constituït exclusivament per instruments de vent.

2 esp Banda militar de les unitats d’infanteria, de caçadors i de cossos lleugers, integrada per instruments de vent.

->xarbot¹

■xarbot¹

[de xarbotar]

m 1 Esquitx violent.

2 Xàfec fort de curta durada, espetec d’aigua.

->xarbot²

■xarbot²

[v. xarbot¹]

adj 1 ORNIT Dit de l’ou no fecundat en què, tot i ésser covat, no es forma el pollet.

2 sortir xarbot fig No ésser algú com hom esperava; sortir carbassa.

->xarbotada

■xarbotada

[de xarbotar]

f 1 Xàfec, xarbot. Fer una xarbotada.

2 Acció de xarbotar.

->xarbotament

■xarbotament

[de xarbotar]

m Acció de xarbotar un líquid agitat.

->xarbotar

■xarbotar

[probable alteració d’un *eixorbetar, provinent del ll. exorbĭtare ‘desviar-se, saltar enfora’, amb metàtesi de vocals i influx de mots com bot, botar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr 1 Agitar-se dins el receptacle la superfície d’un líquid sacsejat, la qual cosa fa que bati les parets o es vessi en part. La galleda és plena: quan la traginis vés amb compte, o l’aigua xarbotarà.

2 Agitar-se la superfície d’un líquid com ho fa dins un receptacle sacsejat. A la banyera, el nen picava fort l’aigua i la feia xarbotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xarbotar

GERUNDI: xarbotant

PARTICIPI: xarbotat, xarbotada, xarbotats, xarbotades

INDICATIU PRESENT: xarboto, xarbotes, xarbota, xarbotem, xarboteu, xarboten

INDICATIU IMPERFET: xarbotava, xarbotaves, xarbotava, xarbotàvem, xarbotàveu, xarbotaven

INDICATIU PASSAT: xarbotí, xarbotares, xarbotà, xarbotàrem, xarbotàreu, xarbotaren

INDICATIU FUTUR: xarbotaré, xarbotaràs, xarbotarà, xarbotarem, xarbotareu, xarbotaran

INDICATIU CONDICIONAL: xarbotaria, xarbotaries, xarbotaria, xarbotaríem, xarbotaríeu, xarbotarien

SUBJUNTIU PRESENT: xarboti, xarbotis, xarboti, xarbotem, xarboteu, xarbotin

SUBJUNTIU IMPERFET: xarbotés, xarbotessis, xarbotés, xarbotéssim, xarbotéssiu, xarbotessin

IMPERATIU: xarbota, xarboti, xarbotem, xarboteu, xarbotin

->xarboteig

■xarboteig

Part. sil.: xar_bo_teig

[de xarbotejar; 1a FONT: 1932, DFa.]

m 1 Acció de xarbotejar;

2 l’efecte.

->xarbotejar

■xarbotejar

[de xarbotar]

v intr Xarbotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xarbotejar

GERUNDI: xarbotejant

PARTICIPI: xarbotejat, xarbotejada, xarbotejats, xarbotejades

INDICATIU PRESENT: xarbotejo, xarboteges, xarboteja, xarbotegem, xarbotegeu, xarbotegen

INDICATIU IMPERFET: xarbotejava, xarbotejaves, xarbotejava, xarbotejàvem, xarbotejàveu, xarbotejaven

INDICATIU PASSAT: xarbotegí, xarbotejares, xarbotejà, xarbotejàrem, xarbotejàreu, xarbotejaren

INDICATIU FUTUR: xarbotejaré, xarbotejaràs, xarbotejarà, xarbotejarem, xarbotejareu, xarbotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xarbotejaria, xarbotejaries, xarbotejaria, xarbotejaríem, xarbotejaríeu, xarbotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xarbotegi, xarbotegis, xarbotegi, xarbotegem, xarbotegeu, xarbotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xarbotegés, xarbotegessis, xarbotegés, xarbotegéssim, xarbotegéssiu, xarbotegessin

IMPERATIU: xarboteja, xarbotegi, xarbotegem, xarbotegeu, xarbotegin

->xàrcia

xàrcia

Part. sil.: xàr_ci_a

[variant de eixàrcia; 1a FONT: s. XV]

f dial Xarxa.

->xarcuter

■xarcuter -a

m i f Persona que ven productes de xarcuteria.

->xarcuteria

■xarcuteria

Part. sil.: xar_cu_te_ri_a

[del fr. charcuterie, íd., der. de charcutier ‘cansalader’, fr. ant. chaircuitier, comp. de chair ‘carn’ i cuite ‘cuita’]

f 1 ALIM 1 Conjunt de productes elaborats per tal d’aprofitar trossos del porc difícils d’emprar directament com a aliment a causa del contingut en greix, fibres i cartílags.

2 p ext Conjunt de productes, de composició variada, constituïts per carn de porc, de bovins, d’ocells, cansalada, ous, llet i espècies.

3 p ext Conjunt d’especialitats a base de carn de porc.

2 1 Establiment on venen diversos productes, especialment embotits, conserves, etc., sobretot de carn de porc.

2 Productes que hom ven en aquests establiments.

->xardor

■xardor

[der. del verb eixardorar, poc usat, format amb el prefix ll. ex- sobre ardor; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

f 1 Ardor de l’ambient, calor sufocant. No es podia aguantar la xardor dels ciris.

2 Cremor a l’estómac produïda per la set.

->xardorós

■xardorós -osa

[de xardor; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Ardorós, ardent.

->xardorosament

■xardorosament

[de xardorós]

adv D’una manera xardorosa.

->xare

■xare

Hom.: xara

[del basc xare ‘xarxa, raqueta d’enreixat molt flexible’]

m ESPORT 1 Tipus de raqueta utilitzada en la modalitat de xare.

2 Modalitat de pilota que es disputa en un trinquet, en partits per parelles de quaranta punts, amb el xare.

->xarel·lo

■xarel·lo

[de l’it. chiarello ‘(vi) claret’, pronunciat al nord d’Itàlia xarel·lo; 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 VITIC 1 Varietat de vinya que produeix un raïm blanc dolç, important al Camp de Tarragona i al Penedès.

2 Raïm de vinya xarel·lo, denominat també pansa, pansal, pansalet i cartoixà.

3 ENOL Vi elaborat amb raïm xarel·lo.

2 col·loq AGR i ENOL Vi.

->xaria

■xaria

Part. sil.: xa_ri_a

[de l’ar. šar’ ‘llei’]

f DR i ISLAM Llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.

->xarista

■xarista

[de xare]

m i f ESPORT Pilotari especialitzat en la modalitat de xare.

->xarlatà

■xarlatà -ana

[de l’it. ciarlatano, possiblement resultat d’una contaminació de cerretano ‘venedor de medicaments i d’indulgències falses’ amb ciarlare ‘xerrar’; cerretano segurament deriva de Cerreto, ciutat de l’Úmbria, típica pels xarlatans ambulants; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Persona que en una fira, etc., procura d’atreure la curiositat dels passants, per vendre’ls remeis, articles diversos, etc., lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc.

2 1 Persona que explota la credulitat pública.

2 Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat.

->xarlatanisme

■xarlatanisme

[de xarlatà; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Condició de xarlatà. Es va fer famós pel seu desvergonyit xarlatanisme.

->xarleston

■xarleston

[del nom de la ciutat nord-americana de Charleston, a Carolina del Sud, on nasqué aquesta dansa entre els negres]

m 1 DANSA Dansa dels negres nord-americans de compàs quaternari, ballada amb passes elàstiques i voltes.

2 MÚS Instrument musical de percussió constituït per dos platerets sostinguts per una barra vertical i situats l’un de cara a l’altre paral·lelament a terra, que normalment forma part de la bateria.

->xarlot

■xarlot

[d’origen onomatopeic, imitació del crit de l’ocell]

m ORNIT Becut.

->xarnego

■xarnego -a

[del cast. lucharniego, aplicat a gossos ensinistrats a furetejar de nit, dissimilació d’un ant. nocherniego o nocharniego ‘que surt de nit’, der. de *nochorno, ll. nocturnus ‘nocturn’; el pl. del mot fou alterat en los charniegos; el mot passà a Catalunya i a França amb el sentit d’una ‘raça de gos’. En gascó charnègo, charnègon, charnègue prengué el sentit de ‘mestís, bord, no autòcton, inadaptat al país’, sentit que passà al cat; 1a FONT: c. 1490]

1 m i f desp 1 Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa.

2 Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.

2 m ant Gos coniller.

->xarnera

■xarnera

[del fr. charnière, íd., der. del fr. ant. *charne ‘golfo’, testificat en la forma carne, ll. cardo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1413]

f 1 FERRET Frontissa.

2 ANAT ANIM Articulació de les dues valves dels mol·luscs lamel·libranquis, formada típicament per denticles i concavitats que engranen l’una valva amb l’altra.

3 GEOL Zona d’inflexió d’un plec.

->xaró

■xaró -ona

[d’origen incert, possiblement aplicació figurada del dial. xaró ‘xai’, mots de creació expressiva, amb influx potser de mots com carrincló, xiroi; 1a FONT: c. 1900]

adj De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció.

->xarol

■xarol

[del port. charâo ‘laca’, i aquest, del xinès čat-liao, íd., comp. del dial. čat ‘vernís’ i liao ‘tinta; tintura d’oli’; 1a FONT: c. 1744]

m 1 ADOB 1 Vernís molt llustrós i permanent que s’adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell.

2 Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l’aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall.

2 fig Esplendor més aparent que real.

3 iròn Engrut, brutícia adherida.

->xarolar

■xarolar

[de xarol; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Enxarolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xarolar

GERUNDI: xarolant

PARTICIPI: xarolat, xarolada, xarolats, xarolades

INDICATIU PRESENT: xarolo, xaroles, xarola, xarolem, xaroleu, xarolen

INDICATIU IMPERFET: xarolava, xarolaves, xarolava, xarolàvem, xarolàveu, xarolaven

INDICATIU PASSAT: xarolí, xarolares, xarolà, xarolàrem, xarolàreu, xarolaren

INDICATIU FUTUR: xarolaré, xarolaràs, xarolarà, xarolarem, xarolareu, xarolaran

INDICATIU CONDICIONAL: xarolaria, xarolaries, xarolaria, xarolaríem, xarolaríeu, xarolarien

SUBJUNTIU PRESENT: xaroli, xarolis, xaroli, xarolem, xaroleu, xarolin

SUBJUNTIU IMPERFET: xarolés, xarolessis, xarolés, xaroléssim, xaroléssiu, xarolessin

IMPERATIU: xarola, xaroli, xarolem, xaroleu, xarolin

->xarolat

■xarolat -ada

adj Que té una lluentor semblant a la del xarol. Un cotxe negre xarolat.

->xarop

■xarop

[de l’àr. šarâb ‘beguda, xarop’, der. de šârib ‘beure’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 ALIM 1 Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.

2 xarop artificial (o de fantasia) Succedani del xarop de fruita fet amb essències, àcids orgànics i additius.

3 xarop de fruita Suc de fruita barrejat amb sucre.

4 xarop de glucosa (o de fècula) Producte obtingut per hidròlisi de fècula de patata o moresc que conté dextrines i glucosa; és anomenat també glucosa líquida.

5 xarop simple Dissolució de sucre refinat en aigua potable.

2 FARM Solució saturada de sucre en aigua, emprada com a vehicle en molts medicaments. Xarop per al mal de coll.

3 xarop de bastó (o de gaiato, o de reblanir) iròn Pallissa, atupada.

->xaropera

■xaropera

[de xarop]

f Vas destinat a guardar-hi xarop.

->xaropós

■xaropós -osa

[de xarop]

adj 1 Dit d’una solució que té la consistència d’un xarop.

2 Que sembla xarop.

->xarot

■xarot

[alteració de xarop per al·lusió a la ‘substància del cervell’]

m Seny, enteniment.

->xarpa¹

■xarpa¹

[del fr. écharpe, íd., fr. ant. escherpe, del frànc. *skerpa ‘bossa en bandolera’; 1a FONT: 1625]

f 1 Baldric.

2 Faixa, banda, etc., que hom porta a la manera d’un baldric com a insígnia d’un càrrec o una dignitat.

3 Veta o corretja que, passant per damunt d’una espatlla, hom botona al davant i al darrere dels pantalons d’un infant i serveix per a sostenir-los.

4 cabestrell 1.

->xarpa²

■xarpa²

[de xarpar]

f ANAT ANIM Urpa, grapa.

->xarpada

■xarpada

[de xarpar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Urpada, grapada.

->xarpar

■xarpar

[der. de arpa, a través d’un *eixarpar (v. enxarpar)]

v tr Enxarpar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xarpar

GERUNDI: xarpant

PARTICIPI: xarpat, xarpada, xarpats, xarpades

INDICATIU PRESENT: xarpo, xarpes, xarpa, xarpem, xarpeu, xarpen

INDICATIU IMPERFET: xarpava, xarpaves, xarpava, xarpàvem, xarpàveu, xarpaven

INDICATIU PASSAT: xarpí, xarpares, xarpà, xarpàrem, xarpàreu, xarparen

INDICATIU FUTUR: xarparé, xarparàs, xarparà, xarparem, xarpareu, xarparan

INDICATIU CONDICIONAL: xarparia, xarparies, xarparia, xarparíem, xarparíeu, xarparien

SUBJUNTIU PRESENT: xarpi, xarpis, xarpi, xarpem, xarpeu, xarpin

SUBJUNTIU IMPERFET: xarpés, xarpessis, xarpés, xarpéssim, xarpéssiu, xarpessin

IMPERATIU: xarpa, xarpi, xarpem, xarpeu, xarpin

->xarpellera

■xarpellera

[juntament amb l’ant. serpellera, avui també arpillera, altres formes del cat. ant., enserpellar, eixerpellar, potser del ll. sĭrpĭcŭlus ‘relatiu als joncs’, amb concurs del prefix ex-, passant després al sentit de ‘fet com un cove o cabàs’ i al de ‘teixit d’entrellat bast’; 1a FONT: 1256]

f TÈXT Teixit groller de cànem o de jute, fet amb lligat de plana, que és emprat per a enfardar, embolicar coses que han d’ésser transportades, etc.

->xarpó

■xarpó

[de xarpa¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Xarpa, baldric.

->xarrabascat

■xarrabascat

[d’origen incert, probablement de *xarivarri ‘xivarri’, amb canvi de terminació, potser per influx de la de flasco, enflascat i de mots semblants, com xarbotar, xàfec, xafegat]

m dial 1 Xàfec fort de poca durada.

2 Xivarri, crits i soroll de festa.

->xarrada

■xarrada

[variant de xerrada]

f Xerrada.

->xarradissa

■xarradissa

[variant de xerradissa]

f Xerradissa.

->xarrador

■xarrador -a

[variant de xerrador]

adj i m i f Xerraire.

->xarraire

xarraire

Part. sil.: xar_rai_re

adj i m i f Xerraire.

->xarrameca

■xarrameca

[variant de xerrameca]

f Xerrameca.

->xarramenta

xarramenta

f Xerramenta.

->xarranca

■xarranca

[de eixarrancar-se, der. de anca, amb el prefix ll. ex-]

f JOCS Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat.

->xarrar

■xarrar

[variant de xerrar]

v tr i intr Xerrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xarrar

GERUNDI: xarrant

PARTICIPI: xarrat, xarrada, xarrats, xarrades

INDICATIU PRESENT: xarro, xarres, xarra, xarrem, xarreu, xarren

INDICATIU IMPERFET: xarrava, xarraves, xarrava, xarràvem, xarràveu, xarraven

INDICATIU PASSAT: xarrí, xarrares, xarrà, xarràrem, xarràreu, xarraren

INDICATIU FUTUR: xarraré, xarraràs, xarrarà, xarrarem, xarrareu, xarraran

INDICATIU CONDICIONAL: xarraria, xarraries, xarraria, xarraríem, xarraríeu, xarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: xarri, xarris, xarri, xarrem, xarreu, xarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: xarrés, xarressis, xarrés, xarréssim, xarréssiu, xarressin

IMPERATIU: xarra, xarri, xarrem, xarreu, xarrin

->xarrasclet

■xarrasclet

[der. alterat de xerrar]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids (Anas querquedula), que habita al nord d’Europa i hiverna a les costes mediterrànies.

->xarrera

■xarrera

[variant de xerrera]

f Xerrera.

->xarret

■xarret

[del fr. charrette, der. de char ‘carro’; 1a FONT: s. XX, Oller]

m TRANSP Cotxe lleuger, generalment sense vela, de dues rodes i de dues o quatre places.

->xarreta

■xarreta

[de xarrar]

f Conversa per passatemps.

->xarretera

■xarretera

[del cast. charretera, íd., i aquest, del fr. jarretière ‘lligacama’, der. de jarret ‘garra’, del mateix origen que el cat. garra; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

f Adorn del muscle de certs uniformes que consisteix en una tira terminada en una pala d’on pengen una sèrie de cordonets d’or, d’argent, de seda, etc.

->xarrió

■xarrió

Part. sil.: xar_ri_ó

[del fr. chariot ‘carro’]

m OFIC Mecanisme del torn que té un moviment de translació al llarg de la màquina i serveix per a subjectar l’eina amb què es treballa.

->xarroteig

xarroteig

Part. sil.: xar_ro_teig

m Xerroteig.

->xarrotejar

xarrotejar

v intr Xerrotejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xarrotejar

GERUNDI: xarrotejant

PARTICIPI: xarrotejat, xarrotejada, xarrotejats, xarrotejades

INDICATIU PRESENT: xarrotejo, xarroteges, xarroteja, xarrotegem, xarrotegeu, xarrotegen

INDICATIU IMPERFET: xarrotejava, xarrotejaves, xarrotejava, xarrotejàvem, xarrotejàveu, xarrotejaven

INDICATIU PASSAT: xarrotegí, xarrotejares, xarrotejà, xarrotejàrem, xarrotejàreu, xarrotejaren

INDICATIU FUTUR: xarrotejaré, xarrotejaràs, xarrotejarà, xarrotejarem, xarrotejareu, xarrotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xarrotejaria, xarrotejaries, xarrotejaria, xarrotejaríem, xarrotejaríeu, xarrotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xarrotegi, xarrotegis, xarrotegi, xarrotegem, xarrotegeu, xarrotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xarrotegés, xarrotegessis, xarrotegés, xarrotegéssim, xarrotegéssiu, xarrotegessin

IMPERATIU: xarroteja, xarrotegi, xarrotegem, xarrotegeu, xarrotegin

->xarrup

■xarrup

Cp. sorbet

[de xarrupar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Cada glop d’un líquid que hom xarrupa. Beure’s l’últim xarrup.

2 beure a xarrup Xarrupar.

->xarrupada

■xarrupada

[de xarrupar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Xarrup. Deixa’m fer una xarrupada.

->xarrupallànties

xarrupallànties

Part. sil.: xar_ru_pa_llàn_ti_es

[de xarrupar i llàntia]

m i f pop Persona beata que passa el dia a l’església; rosegaaltars.

->xarrupar

■xarrupar

[com el basc zurrupatu i l’oc. sourroupà, d’origen incert, probablement de caràcter expressiu i fins potser del ll. sorbēre, íd., i encara del seu der. exsorbēre ‘engolir’, alterat pel substrat basc pirinenc; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Beure paladejant, xuclant. Xarrupava el batut amb fruïció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xarrupar

GERUNDI: xarrupant

PARTICIPI: xarrupat, xarrupada, xarrupats, xarrupades

INDICATIU PRESENT: xarrupo, xarrupes, xarrupa, xarrupem, xarrupeu, xarrupen

INDICATIU IMPERFET: xarrupava, xarrupaves, xarrupava, xarrupàvem, xarrupàveu, xarrupaven

INDICATIU PASSAT: xarrupí, xarrupares, xarrupà, xarrupàrem, xarrupàreu, xarruparen

INDICATIU FUTUR: xarruparé, xarruparàs, xarruparà, xarruparem, xarrupareu, xarruparan

INDICATIU CONDICIONAL: xarruparia, xarruparies, xarruparia, xarruparíem, xarruparíeu, xarruparien

SUBJUNTIU PRESENT: xarrupi, xarrupis, xarrupi, xarrupem, xarrupeu, xarrupin

SUBJUNTIU IMPERFET: xarrupés, xarrupessis, xarrupés, xarrupéssim, xarrupéssiu, xarrupessin

IMPERATIU: xarrupa, xarrupi, xarrupem, xarrupeu, xarrupin

->xarrupeig

■xarrupeig

Part. sil.: xar_ru_peig

[de xarrupejar]

m Acció de xarrupejar.

->xarrupejar

■xarrupejar

[de xarrupar]

v tr Xarrupar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xarrupejar

GERUNDI: xarrupejant

PARTICIPI: xarrupejat, xarrupejada, xarrupejats, xarrupejades

INDICATIU PRESENT: xarrupejo, xarrupeges, xarrupeja, xarrupegem, xarrupegeu, xarrupegen

INDICATIU IMPERFET: xarrupejava, xarrupejaves, xarrupejava, xarrupejàvem, xarrupejàveu, xarrupejaven

INDICATIU PASSAT: xarrupegí, xarrupejares, xarrupejà, xarrupejàrem, xarrupejàreu, xarrupejaren

INDICATIU FUTUR: xarrupejaré, xarrupejaràs, xarrupejarà, xarrupejarem, xarrupejareu, xarrupejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xarrupejaria, xarrupejaries, xarrupejaria, xarrupejaríem, xarrupejaríeu, xarrupejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xarrupegi, xarrupegis, xarrupegi, xarrupegem, xarrupegeu, xarrupegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xarrupegés, xarrupegessis, xarrupegés, xarrupegéssim, xarrupegéssiu, xarrupegessin

IMPERATIU: xarrupeja, xarrupegi, xarrupegem, xarrupegeu, xarrupegin

->xart

xart

m ECON gràfic 4 3.

->xàrter

■xàrter

[de l’angl. nord-americà charter, íd., alteració de chartered (plane), comp. de to charter ‘noliejar’, der. de charter ‘carta, contracte’ i plane ‘avió’]

1 m AERON Servei irregular de vols en què hom nolieja una aeronau quan hi ha prou passatgers perquè el vol sigui rendible.

2 adj inv Dos vols xàrter.

->xartisme

xartisme

m ECON Tècnica d’anàlisi de mercats financers que consisteix a preveure les cotitzacions borsàries d’un valor mitjançant xarts.

->xartista

xartista

m i f ECON Persona que es dedica al xartisme.

->xaruc

■xaruc -uga

[de l’oc. ant. chazuc, íd., amb canvi de -z- en -r- per rotacisme, del ll. caducus ‘caduc’, amb evolució fonètica pròpia sobretot de l’oc. septentrional (v. feixuc); 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Decrèpit, caduc. Una vella xaruga.

->xaruga

■xaruga

[del fr. de charrue, íd., amb adaptació fonètica al cat. xaruc, -uga, del ll. gàl·lic carrūca ‘carrossa’; 1a FONT: 1915]

f AGR Arada de ferro, amb pala lateral, emprada per al conreu de l’arròs i d’altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.

->xarxa

■xarxa

[variant de eixàrcia; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 MAR Eixàrcia.

2 [generalment en pl] esp PESC Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla. Són anomenades filats i, preferentment, arts.

3 TÈXT Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d’abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.

2 p ext 1 TÈXT Teixit de fils nuats formant una retícula semblant a la de les xarxes de pescar, però destinat a altres usos; malla.

2 AERON Malla de corda que cobreix l’embolcall d’un baló o globus, distribueix la càrrega per la seva superfície i suporta la barqueta.

3 ESPECT En el circ, malla col·locada horitzontalment sota els aparells gimnàstics (anelles, trapezis, etc.), quan els exercicis acrobàtics poden ésser perillosos, per a amortir la possible caiguda de l’acròbata.

4 ESPORT En el tennis, el voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc i per damunt de la qual hom ha de fer passar la pilota.

5 ESPORT Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta (futbol, handbol, etc.) o la que, juntament amb el cèrcol, constitueix la cistella del basquetbol.

6 xarxes d’obstrucció MAR GUER Xarxes amb què hom tanca l’entrada d’un port per tal d’impedir-hi la penetració de submarins i de torpedes enemics.

3 p anal 1 Encreuament o connexió de línies, conduccions, vies de comunicació, canonades, circuits elèctrics, etc.

2 ANAT ANIM Teixit que forma una retícula de malles quadrades o rombals.

3 CRISTAL·L En un cristall, ordenació regular de punts en l’espai.

4 FERROC Conjunt de les línies de ferrocarril que pertanyen a una mateixa companyia o administració o que corresponen a una nació, a un estat, a una regió, etc.

5 INFORM Conjunt d’unitats funcionals autònomes interconnectades. Treball en xarxa.

6 TECNOL Conjunt constituït per un nombre determinat d’aparells autònoms, de natura mecànica, elèctrica, acústica, etc., i els circuits que els uneixen.

7 xarxa de difracció ÒPT Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) en què són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants, i que és generalment emprat com a sistema dispersor de radiació policromàtica.

8 xarxa de distribució ELECTROT Xarxa destinada a la distribució d’electricitat.

9 xarxa de distribució INDÚST Sistema de canalitzacions per a la conducció i el forniment de gas a l’usuari.

10 xarxa de drenatge (o fluvial, o hidrogràfica) HIDROG Conjunt de cursos d’aigua que drenen una regió.

11 xarxa de sanejament OBR PÚBL Conjunt dels conductes que condueixen les aigües pluvials o fecals a les estacions depuradores o als canals d’evacuació.

12 xarxa documental DOC Conjunt de bases de dades documentals connectades entre elles per ordinador i consultables per terminal.

13 xarxa en bucle (o en anell) ELECTROT Xarxa de distribució formada completament o principalment per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per la mateixa font, de manera que l’energia pot ésser fornida indistintament en l’un o l’altre sentit.

14 xarxa geodèsica GEOD i TOPOG Conjunt de punts d’una superfície geogràfica mesurats amb precisió mitjançant mètodes adequats.

15 xarxa mallada ELECTROT Xarxa de distribució formada per circuits formant bucles o anells, els extrems dels quals són alimentats per fonts d’alimentació diferents.

16 xarxa radial ELECTROT Xarxa de distribució constituïda per circuits disposats radialment, en què la font d’energia té origen en un sol punt i de manera que tot punt de consum només pot ésser alimentat per un sol camí.

17 xarxa telefònica TELECOM Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic.

18 xarxa telegràfica TELECOM Conjunt de línies que conflueixen en una mateixa central telegràfica.

19 xarxa viària (o de carreteres) OBR PÚBL Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada.

20 xarxes interconnectades ELECTROT Xarxes enllaçades per interconnexió.

4 fig 1 Conjunt de coses o persones enllaçades entre elles.

2 Conjunt de persones lligades entre elles, especialment per a una acció clandestina. Una xarxa d’espionatge.

3 ÀLG Aplicació d’un conjunt dirigit en un conjunt qualsevol, essent un conjunt dirigit un conjunt ordenat segons una relació reflexiva, transitiva i filtrant superiorment.

4 xarxa alimentària ECOL Cadena alimentària.

5 xarxa meteorològica METEOR Conjunt d’estacions distribuïdes geogràficament dins una regió o un país i destinades a fornir informació meteorològica a un servei central.

->xarxada

■xarxada

[de xarxa; 1a FONT: 1915, DAg.]

f PESC Peix agafat d’una vegada amb una xarxa.

->xarxaire

■xarxaire

Part. sil.: xar_xai_re

[de xarxa]

m i f OFIC Teixidor de xarxes.

->xarxet

■xarxet

[alteració de cerceta ‘gros ocell aquàtic’, del ll. vg. cercedŭla, ll. querquetŭla, íd.]

m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids (Anas crecca), el més petit dels ànecs europeus, que habita al nord d’Europa i hiverna al centre i sud d’Europa i d’Àfrica del nord.

2 xarxet alablau Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids (Anas discors), que habita a l’Amèrica del nord.

3 xarxet marbrenc Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids (Anas angustirostris), que habita a l’Àsia meridional i nord d’Àfrica i apareix accidentalment a Europa.

->xarxó¹

■xarxó¹

[originàriament sing. fem. en -ó, que suposa un primitiu *eixarciaó, amb el sufix abstracte -ó¹, ‘acció de deixar com una xarxa, de mal vestit’]

m col·loq Persona que va mal engiponada, deixada en el vestir. És un xarxó, aquesta dona.

->xarxó²

■xarxó²

m OFIC Eina de picapedrer consistent en una fulla tallada de manera que forma un angle mixtilini, igual al que fan els llits de les pedres d’un arc amb la superfície còncava d’aquest.

->xarxona

■xarxona

f col·loq Dona que va mal engiponada, deixada en el vestir.

->xarxot

■xarxot -a

[de xarxó¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Extremament deixat en el vestir, que va sempre mal engiponat.

->xasclet

xasclet

[alteració de xanguet]

m ICT Joell ver.

->xassís

■xassís

[del fr. chassis, íd., der. de chasse ‘encaixament’; 1a FONT: 1932, DFa.]

[pl -issos] m 1 AUT Conjunt de les peces i dels elements que constitueixen un vehicle automòbil, sense la carrosseria.

2 1 OFIC i TECNOL Bastiments de determinats dispositius, instruments o màquines.

2 ELECTRÒN Bastiment o suport sobre el qual hom munta els elements d’un aparell electrònic.

3 FOTOG Part posterior d’una càmera fotogràfica, on és disposada la pel·lícula.

->xat

■xat

[angl: chat] m INFORM 1 Comunicació simultània entre diverses persones a través d’Internet.

2 Pàgina web en la qual es duu a terme un xat. Connectar-se a un xat.

->xatàrdia

xatàrdia

Part. sil.: xa_tàr_di_a

[del nom del botànic francès Xatard (1876)]

f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes (Xatardia scabra), d’arrel llarga i gruixuda, fulles pinnatisectes, flors d’un groc verdós i fruits oblongs i costats.

->xatejar

xatejar

v intr INFORM Fer un xat o tertúlia a través d’Internet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xatejar

GERUNDI: xatejant

PARTICIPI: xatejat, xatejada, xatejats, xatejades

INDICATIU PRESENT: xatejo, xateges, xateja, xategem, xategeu, xategen

INDICATIU IMPERFET: xatejava, xatejaves, xatejava, xatejàvem, xatejàveu, xatejaven

INDICATIU PASSAT: xategí, xatejares, xatejà, xatejàrem, xatejàreu, xatejaren

INDICATIU FUTUR: xatejaré, xatejaràs, xatejarà, xatejarem, xatejareu, xatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xatejaria, xatejaries, xatejaria, xatejaríem, xatejaríeu, xatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xategi, xategis, xategi, xategem, xategeu, xategin

SUBJUNTIU IMPERFET: xategés, xategessis, xategés, xategéssim, xategéssiu, xategessin

IMPERATIU: xateja, xategi, xategem, xategeu, xategin

->xativenc

■xativenc -a

adj i m i f Xativí.

->xativí

■xativí -ina

adj i m i f De Xàtiva (Costera).

->xato

■xato -a

[del cast. chato, ll. vg. *plattus, -a, -um, i aquest, del gr. platýs ‘ample, pla’; per raons fonètiques, el mot cast. pot provenir per via immediata del port]

1 adj 1 Camús.

2 Vocatiu afectuós que hom aplica a algú. Vine, xata! Vols lluç, xato?

2 m Vas de vi.

3 f CONSTR NAV Embarcació de fons pla i poc calat emprada per a transportar una gran quantitat de càrrega i per a netejar l’obra viva dels vaixells sense haver d’entrar al dic.

->xató

■xató

[der. de aixetar o aixatar, variant de deixatar, ll. exaptare, negatiu de aptare ‘ajustar’, per tant ‘desajustar, afluixar, desfer’; el mot correspon a un der. en -aó, ll. -atio, -ōnis, ‘acció de deixatar’ uns ingredients que integren la salsa]

m GASTR Amanida típica del Baix Penedès i del Garraf feta amb escarola, tonyina i bacallà dessalats i esqueixats, filets de seitó i olives negres i arbequines, que es menja adobada amb una salsa feta amb alls, nyores, ametlles torrades, oli, sal i vinagre.

->xatonada

■xatonada

[de xató]

f GASTR Menjada de xató, que s’acompanya sovint de truita de mongetes seques.

->xatrac

■xatrac

[d’origen onomatopeic, aproximació al crit de l’ocell, com el cas de bitxac, bitrac]

m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids (Sterna hirundo), amb les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors d’un gris blanquinós, el pili negre i el bec roig.

2 xatrac àrtic Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Sterna paradisea), semblant al xatrac, però amb el bec vermell a l’estiu i negrenc a l’hivern.

3 xatrac becllarg Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Sterna sandvicensis), semblant al xatrac, però amb les plomes del pili allargades i el bec llarg i negre, amb la punta groga.

4 xatrac gros Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Hydroprogne tschegrava), semblant al xatrac, però amb el bec gruixut i vermell i el pili i el front grisos a l’hivern.

5 xatrac menut Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Sterna albifrons), semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre o cendrós.

6 xatrac rosat Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (Sterna dougalii), semblant al xatrac, però més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera, propi de les costes atlàntiques europees.

->xaturanga

xaturanga

[del sànscrit chaturanga, íd.]

m JOCS Joc de taula indi consistent a fer moure damunt un tauler escacat unes figures que representen un rei, un elefant, un carro de combat i quatre peons. És l’origen tant dels escacs orientals (xinesos i japonesos) com dels europeus.

->xàtxero

■xàtxero

m dial ORNIT Cuereta.

->xauarma

xauarma

Part. sil.: xa_uar_ma

m GASTR 1 Carn marinada, generalment de be, que hom cou en un ast vertical giratori, i que és servida tallada a tires, sovint com a farciment d’entrepà, típica del Pròxim Orient.

2 Entrepà, generalment de pa de pita, de xauarma acompanyat d’amanida.

->xautar-se

■xautar-se

Part. sil.: xau_tar-se

[extret de l’oc. dial. se’n chauto pas ‘tant se li’n dóna’, i aquest, del fr. ant. ne l’en chaut, íd., del verb chaloir ‘importar, interessar’, ll. calēre ‘ser calent’, d’on ‘escalfar-se per alguna cosa, interessar-s’hi’ (del mateix origen que el cat. caldre, ant. caler); l’expressió oc. es propagà a través del Rosselló en la forma se’n xauta, d’on xautar-se; 1a FONT: 1839, DLab.]

v pron dial Preocupar-se, basquejar-se per alguna cosa. Poc se’n xauta, dels diners que deu! Com aquell qui no se’n xauta.

->xauxa

■xauxa (o terra de Xauxa)

Part. sil.: xau_xa

[del cast. jauja ‘país imaginari de gran felicitat’, d’origen incert, probablement del nom de Jauja, localitat peruana situada en una vall molt pròspera]

f País imaginari, on hi ha una gran abundància i on tothom pot viure regaladament sense treballar.

->xau-xau¹

■xau-xau¹

Part. sil.: xau-xau

[d’origen expressiu]

adv 1 A poc a poc.

2 Així així, ni bé ni malament. Com esteu, a casa vostra? Xau-xau.

->xau-xau²

■xau-xau²

Part. sil.: xau-xau

[d’origen onomatopeic]

m 1 Cant de la guatlla i de la perdiu.

2 Xerrameca.

->xauxinar

■xauxinar

Part. sil.: xau_xi_nar

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Fer un soroll sibilant les viandes quan es couen o fregeixen a foc lent. Sentir el bistec com xauxinava em feia venir gana.

2 p ext La paella ha parat de xauxinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xauxinar

GERUNDI: xauxinant

PARTICIPI: xauxinat, xauxinada, xauxinats, xauxinades

INDICATIU PRESENT: xauxino, xauxines, xauxina, xauxinem, xauxineu, xauxinen

INDICATIU IMPERFET: xauxinava, xauxinaves, xauxinava, xauxinàvem, xauxinàveu, xauxinaven

INDICATIU PASSAT: xauxiní, xauxinares, xauxinà, xauxinàrem, xauxinàreu, xauxinaren

INDICATIU FUTUR: xauxinaré, xauxinaràs, xauxinarà, xauxinarem, xauxinareu, xauxinaran

INDICATIU CONDICIONAL: xauxinaria, xauxinaries, xauxinaria, xauxinaríem, xauxinaríeu, xauxinarien

SUBJUNTIU PRESENT: xauxini, xauxinis, xauxini, xauxinem, xauxineu, xauxinin

SUBJUNTIU IMPERFET: xauxinés, xauxinessis, xauxinés, xauxinéssim, xauxinéssiu, xauxinessin

IMPERATIU: xauxina, xauxini, xauxinem, xauxineu, xauxinin

->xauxineig

■xauxineig

Part. sil.: xau_xi_neig

[de xauxinejar; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Soroll que fa una vianda quan es cou o fregeix a foc lent.

->xauxinejar

■xauxinejar

Part. sil.: xau_xi_ne_jar

[de xauxinar]

v intr Xauxinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xauxinejar

GERUNDI: xauxinejant

PARTICIPI: xauxinejat, xauxinejada, xauxinejats, xauxinejades

INDICATIU PRESENT: xauxinejo, xauxineges, xauxineja, xauxinegem, xauxinegeu, xauxinegen

INDICATIU IMPERFET: xauxinejava, xauxinejaves, xauxinejava, xauxinejàvem, xauxinejàveu, xauxinejaven

INDICATIU PASSAT: xauxinegí, xauxinejares, xauxinejà, xauxinejàrem, xauxinejàreu, xauxinejaren

INDICATIU FUTUR: xauxinejaré, xauxinejaràs, xauxinejarà, xauxinejarem, xauxinejareu, xauxinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: xauxinejaria, xauxinejaries, xauxinejaria, xauxinejaríem, xauxinejaríeu, xauxinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: xauxinegi, xauxinegis, xauxinegi, xauxinegem, xauxinegeu, xauxinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: xauxinegés, xauxinegessis, xauxinegés, xauxinegéssim, xauxinegéssiu, xauxinegessin

IMPERATIU: xauxineja, xauxinegi, xauxinegem, xauxinegeu, xauxinegin

->xava

■xava

[variant de xaval]

1 adj i m LING Dit del parlar propi d’alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per una eliminació de les consonants sonores i de les vocals obertes i neutres.

2 adj i m i f Dit de la persona que parla xava.

->xavacà

xavacà -ana

[del cast. chabacano; 1a FONT: 1736]

adj Bast, ordinari, xaró. Una gent molt xavacana. Llenguatge xavacà.

->xavacanada

xavacanada

[de xavacà]

f Dita o fet propis d’una persona xavacana.

->xavacaneria

xavacaneria

Part. sil.: xa_va_ca_ne_ri_a

[de xavacà]

f 1 Qualitat de xavacà.

2 Xavacanada.

->xaval

■xaval -a

[del caló čavale, vocatiu masc. pl. de čavó ‘fill, noi’, d’origen incert, amb alguna possibilitat de relació amb l’àr. šâbb ‘noi’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m i f col·loq Xicot, noi.

->xavalla

■xavalla

[deriv. de xavo; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Monedes de coure o d’altre metall no preciós.

2 esp Moneda fragmentària de poc valor.

->xàvega

■xàvega

[de l’àr. šábaka ‘xarxa’, der. de šábak ‘embolicar, enganxar’; 1a FONT: 1311]

f 1 1 NÀUT Llagut emprat en la pesca amb art de xàvega.

2 PESC Art de pesca, de transició entre els d’encerclament i els d’arrossegament, de grans dimensions.

3 TÈXT Xarxa de corda prima, de malles grosses. Una xàvega de cànem per a portar palla.

2 Tros de fusta amb tot de puntes clavades que serveix per a cobrar nanses, cordes, etc., perdudes al fons de l’aigua.

->xavegada

■xavegada

[de xàvega]

f PESC Xàvega.

->xavegó

■xavegó

[de xàvega; 1a FONT: 1915, DAg.]

m TÈXT Xàvega petita.

->xaveguer

■xaveguer -a

[de xàvega; 1a FONT: s. XVII]

m i f PESC Pescador que pescava amb xàvega.

->xaveta

■xaveta

[de l’it. dial. ciavetta, íd., (it. chiavetta), dimin. de ciave (chiave) ‘clau’; 1a FONT: 1642]

f 1 TECNOL Clàvia.

2 perdre la xaveta fig Perdre el seny.

->xavo

■xavo

[del cast. ochavo ‘moneda equivalent a la meitat d’un quarto’, ll. octavus, -a, -um ‘vuitè’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 NUMIS 1 Nom donat al Principat de Catalunya i al País Valencià a l’ochavo, moneda de coure emprada durant el regnat de la dinastia borbònica.

2 Moneda de 10 cèntims de pesseta, de coure, del Govern Provisional i d’Alfons XII, que pesava 10 grams.

3 no tenir ni un xavo No tenir ni un cèntim, ésser molt pobre.

2 ICT Gallet.

->xe

■xe

[reforçament del so d’interjecció tss, tx per a cridar algú]

1 interj 1 Interjecció, típica del País Valencià, usada per a expressar sentiments molt diversos, com admiració, entusiasme, alegria, enuig, etc.

2 terra del xe col·loq País Valencià.

2 m col·loq Denominació donada a un valencià per un no valencià. Ha vingut un xe a demanar-me feina.

->Xe

Xe

símb QUÍM INORG xenó.

->xebró

■xebró

[del fr. chevron, íd., del ll. vg. *capro, -ōnis ‘boc’, alteració del ll. capreolus ‘cervatell, cabirol’; 1a FONT: 1932, DFa.]

m HERÀLD 1 1 Peça fonamental formada per la unió, al punt d’honor, de les meitats inferiors d’una banda i una barra.

2 dividit en xebró Dit del camper dividit en dues parts mitjançant un traç en forma de xebró.

3 en xebró loc adv Dit de les figures o els mobles col·locats en la direcció angular pròpia del xebró.

2 A les ales dels insectes, traç en forma de colze.

->xebronat

■xebronat -ada

[de xebró]

adj HERÀLD Dit de l’escut el camper del qual és cobert de xebrons, alternativament d’un metall i d’un color, en nombre parell.

->xebronet

■xebronet

[de xebró]

m HERÀLD Peça disminuïda de primer grau, equivalent a un xebró reduït a la meitat de la seva amplària.

->xebronetat

xebronetat -ada

[de xebronet]

adj HERÀLD Dit de l’escut el camper del qual és cobert d’una repetició de xebronets, alternativament d’un metall i d’un color, en nombre parell i superior a vuit.

->xebró-peu

xebró-peu

Part. sil.: xe_bró-peu

[de xebró i peu]

m HERÀLD Peça composta que resulta de la unió del xebró i el peu.

->xec¹

■xec¹

m [abrev x.] Onomatopeia que imita el soroll d’un cop, d’un xoc.

->xec²

■xec²

[de l’angl. cheque (angl. nord-americà check), de to check ‘examinar, comprovar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ECON 1 Document de crèdit pel qual el titular d’un compte bancari dóna una ordre de pagament al banc de la totalitat o d’una part dels fons que tingui disponibles en el compte; hom l’anomena també taló.

2 xec barrat Xec que travessen dues ratlles paral·leles i que només pot ésser cobrat si és ingressat en un compte bancari.

3 xec confirmat (o registrat) Xec en què el banc lliurat registra o confirma, mitjançant una declaració escrita en el mateix document, l’existència de fons per a atendre el pagament.

4 xec de viatge Xec o taló a la vista emès generalment per bancs o grans agències de viatges, sota denominacions diverses, i venut als viatgers que signen el document quan el compren i una altra vegada, a efectes d’identificació, davant la persona encarregada de fer-lo efectiu.

5 xec en descobert 1 Xec lliurat, sense provisió de fons.

2 Delicte consistent a lliurar un xec sabent que en el dia del seu venciment no podrà ésser fet efectiu per manca de provisió de fons suficient.

6 xec garantit Xec especial que permet al lliurador de girar-lo per la quantitat que vulgui, garantint en tot cas el banc el seu pagament fins a una quantitat determinada.

->xec³

■xec³

[del fr. échec ‘escac’]

interj JOCS Escac!

->xec⁴

■xec⁴

[variant de xic]

interj dial Expressió usada per a adreçar-se familiarment a algú.

->xef

■xef

[del fr. chef, íd.]

m i f Cuiner en cap.

->xefla

■xefla

[variant de xeflis; 1a FONT: s. XIX]

f Xeflis.

->xeflis

■xeflis

[d’origen incert, segurament expressiu, amb possible influx del verb xafar, per al·lusió a la preparació de certs menjars suculents, i també de xef ‘cap de cuina’ (gascó chèfis); 1a FONT: s. XIX]

m Àpat abundós, especialment per a celebrar alguna cosa.

->xeic

■xeic

Part. sil.: xeic

[de l’àr. šayḫ, íd.]

m 1 Títol àrab que significa ‘cap de tribu’.

2 Ancià d’una tribu àrab.

->xeicat

xeicat

Part. sil.: xei_cat

m 1 Càrrec o funció del xeic.

2 Durada del govern d’un xeic.

3 Territori sotmès a la jurisdicció del xeic.

->xeiene

■xeiene

Part. sil.: xe_ie_ne

[de l’angl. i el fr. canadenc cheyenne, de l’algonquí de Dakota Shaiyenna, de shaia ‘parlar estranger’, de sha ‘vermell’ i ya ‘parlar’]

1 adj Relatiu o pertanyent als xeienes o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’una tribu de llengua algonquina, actualment en dues reserves de Montana i Oklahoma.

3 m LING Llengua ameríndia de la família algonquina parlada pels xeienes.

->xeire

xeire

Part. sil.: xei_re

m dial OFIC Xaira.

->xeix

■xeix

Part. sil.: xeix

f Nom de la lletra x X, anomenada també ics.Xaró s’escriu amb xeix; executar s’escriu amb ics.

->xeixa

■xeixa

Part. sil.: xei_xa

[d’origen incert, probablement d’un cèlt. *sassia ‘ordi, sègol, cereal’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 AGR i BOT Blat xeixa.

2 SUR Classe extra de suro, de carracs i de taps.

->xel

xel

[mot menorquí, de l’angl. shell ‘petxina’]

m ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids (Chlamys opercularis), molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniformada i clara, i apreciat per la seva carn gustosa.

->xelandrí

xelandrí

m ant CONSTR NAV Xalana.

->xelet

xelet

Hom.: xalet

m ZOOL Xel.

->xemeneia

■xemeneia

Part. sil.: xe_me_ne_ia

[del fr. cheminée, íd., ll. td. camīnata, íd., der. de camīnus, íd., i aquest, del gr. káminos, íd.; 1a FONT: 1409]

f 1 CONSTR i TECNOL 1 Conducte vertical que dóna sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química.

2 Llar, per a cuinar o per a escalfar-se, proveïda de xemeneia per a la sortida dels fums.

3 Part d’una xemeneia que sobresurt de la coberta d’una construcció, d’un edifici.

2 GEOL Conducte de volcà per on pugen el magma i els materials de projecció volcànica i que, en produir-se l’erupció, s’obre a l’exterior per mitjà del cràter.

3 GEOL i ESPORT 1 En escalada, escletxa o fissura vertical a la roca, prou ampla per a cabre-hi el cos d’un home i per a poder-hi ascendir per l’interior, generalment en escalada per oposició, anomenada pas de xemeneia, és a dir, recolzant en una paret els peus i en l’altra l’esquena (tècnica coneguda també amb el mot francès de ramonage, ‘acció d’escurar xemeneies’).

2 p ext Canal molt estreta i dreta en què hom pot abastar d’una paret a l’altra en el seu interior.

4 xemeneia d’equilibri HIDR Pou o conducte que comunica una canalització amb un dipòsit d’aigua amb la superfície d’aquesta a l’aire lliure, de manera que, en absorbir els augments bruscs de pressió del líquid que hi circula, limita els cops d’ariet.

->xemic

■xemic

[de xemicar]

m TÈXT Tros de fil en què manca una metxa de fibra i és, per tant, la meitat més prim que la resta.

->xemicar

■xemicar

[del ll. vg. *exemīccare, format amb el prefix ex- sobre el ll. vg. *emīccare, der. de micca ‘mica, engruna’ també amb el prefix ex-]

v tr Aixafar completament, destrossar, un membre, un òrgan, etc. L’engranatge li ha xemicat la mà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: xemicar

GERUNDI: xemicant

PARTICIPI: xemicat, xemicada, xemicats, xemicades

INDICATIU PRESENT: xemico, xemiques, xemica, xemiquem, xemiqueu, xemiquen

INDICATIU IMPERFET: xemicava, xemicaves, xemicava, xemicàvem, xemicàveu, xemicaven

INDICATIU PASSAT: xemiquí, xemicares, xemicà, xemicàrem, xemicàreu, xemicaren

INDICATIU FUTUR: xemicaré, xemicaràs, xemicarà, xemicarem, xemicareu, xemicaran

INDICATIU CONDICIONAL: xemicaria, xemicaries, xemicaria, xemicaríem, xemicaríeu, xemicarien

SUBJUNTIU PRESENT: xemiqui, xemiquis, xemiqui, xemiquem, xemiqueu, xemiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: xemiqués, xemiquessis, xemiqués, xemiquéssim, xemiquéssiu, xemiquessin

IMPERATIU: xemica, xemiqui, xemiquem, xemiqueu, xemiquin

->xen-

xen-

Forma prefixada del mot grec xénos, que significa ‘estranger’, ‘foraster’. Ex.: xenisme.

->xena

■xena

f AGR mesquita².

->xenai

xenai

Part. sil.: xe_nai

m MÚS Instrument de vent, propi de l’Índia i d’origen àrab, constituït per un tub cònic de fusta, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada en un tudell independent, i amb l’extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàl·lic.

->xenartres

■xenartres

[de xen- i el gr. árthron ‘articulació’]

m ZOOL 1 pl Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, caracteritzat per la presència d’ungles grosses i robustes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, una cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, marxa plantígrada i dentadura reduïda. Se subdivideix en tres famílies (els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids).

2 sing Mamífer del subordre dels xenartres.

->xènia

xènia

Part. sil.: xè_ni_a

f BOT Efecte del pol·len d’una altra espècie o raça sobre l’endosperma secundari de la llavor, que es produeix quan el nucli secundari del sac embrionari s’uneix amb el nucli espermàtic d’un gra de pol·len aliè.

->xènic

xènic -a

adj GEN Relatiu o pertanyent a la xènia.

->xenilla

■xenilla

[del fr. chenille ‘eruga’, ll. canīcŭla, dimin. fem. de canis ‘gos’]

f TÈXT Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga. Una catifa de xenilla.

->xenisme

■xenisme

[del gr. xénos ‘estranger’]

m Nom estranger que designa una realitat d’una altra cultura i que és difícil de traduir amb precisió (ikastola, geisha, condottiero, etc.).

->xenixell

■xenixell

[variant, per canvi de sufix, de senixó, ll. senecio, -ōnis, íd., der. de senex, senis ‘vell’, pel color blanquinós de l’herba, com de cabells blancs]

m BOT i FARM Planta herbàcia anual, de la família de les compostes (Senecio vulgaris), de fulles pinnatífides o pinnatipartides, capítols grocs amb flors tubulars i fruits en aqueni proveït de vil·là, emprada com a emmenagog.

->xenó

■xenó

[de l’angl. xenon, i aquest, del gr. xénos ‘estrany, estranger’, per la seva presència rara, en quantitats ínfimes, en l’atmosfera]

m QUÍM INORG [símb: Xe] Element químic de nombre atòmic 54 pertanyent al grup 0 de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 131,30.

->xeno-

■xeno-

Forma prefixada del mot grec xénos, que significa ‘estranger’, ‘foraster’. Ex.: xenofòbia, xenogàmia.

->xenòfil

■xenòfil -a

[de xeno- i -fil]

adj Que sent xenofília.

->xenofília

■xenofília

Part. sil.: xe_no_fí_li_a

[de xeno- i -fília]

f Estimació, simpatia, envers els estrangers.

->xenòfob

■xenòfob -a

[de xeno- i -fob; 1a FONT: c. 1900]

adj Que sent xenofòbia.

->xenofòbia

■xenofòbia

Part. sil.: xe_no_fò_bi_a

[de xeno- i -fòbia; 1a FONT: c. 1900]

f Odi als estrangers.

->xenogàmia

■xenogàmia

Part. sil.: xe_no_gà_mi_a

[de xeno- i -gàmia]

f BOT Al·logàmia.

->xenoglòssia

■xenoglòssia

Part. sil.: xe_no_glòs_si_a

[de xeno- i -glòssia]

f 1 ESOT Fenomen consistent en el fet que un mèdium parli o escrigui en una llengua que no coneix o en més d’una.

2 impr CRIST Glossolàlia.

->xenòlit

■xenòlit

m PETROG Inclusió d’una roca intensament metamorfosada en una roca ígnia.

->xenologia

xenologia

Part. sil.: xe_no_lo_gi_a

f MED Estudi dels paràsits i de llurs relacions amb els hostes intermedis o definitius.

->xenomorf

■xenomorf -a

adj MINERAL Al·lotriomorf.

->xenopèltids

xenopèltids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, amb els ossos del crani soldats entre ells, la mandíbula sense l’os coronoide i el premaxil·lar sense dents. És integrada per una sola espècie, Xenopeltis unicolor, la serp de fang asiàtica.

2 sing Rèptil de la família dels xenopèltids.

->xenotima

■xenotima

f MINERAL Fosfat d’itri i terres rares pesants, YPO₄, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal, de lluïssor vítria greixosa, que s’origina als jaciments magmàtics i als mecànics.

->xenotrasplantació

xenotrasplantació

Part. sil.: xe_no_tras_plan_ta_ci_ó

f MED i CIR Operació de trasplantar un òrgan o un teixit d’un animal a una persona.

->xeol

■xeol

Part. sil.: xe_ol

[de l’heb. šeol, íd.]

m JUD i BÍBL En l’Antic Testament, lloc subterrani on van a parar tots els morts, sense distinció entre ells, on viuen envoltats d’ombres.

->xéquel

■xéquel

m ECON Unitat monetària d’Israel.

->xera

■xera

[extret del fr. faire bonne chère à quelqu’un ‘fer bona cara a algú, acollir-lo bé’, i aquest, del fr. ant. chiere ‘cara’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Afalac, festa, carícia. Deixa’m anar a fer quatre xeres a la mare, que està una mica trista.

2 Gatzara, gresca. Farem una xera per celebrar el teu sant.

2 p anal Flama molt viva, encara que sigui de curta durada. Vam fer una bella xera d’encenalls.

->-xera

-xera

Forma sufixada del mot grec xerós, que significa ‘sec’, ‘eixut’, ‘àrid’. Ex.: fil·loxera.

->xeraquer

xeraquer -a

adj i m i f De Xeraco (Safor).

->xerec

■xerec -a

[de l’àr. šarîḥa, íd., der. de šáraḥa ‘obrir, partir’; 1a FONT: 1915, DAg.]

dial 1 adj 1 Magre, sec.

2 Malaltís. Avui estic un poc xerec.

3 Dolent. Beure aigua xereca.

2 m Figaflor produïda per una figuera que no en sol fer.

3 f Figa oberta, assecada i tornada a cloure.

->xereca

■xereca

[probablement de xerec; 1a FONT: 1915, DAg.]

f dial Bullanga, xera.

->xereix

■xereix

[variant garrotxina de serreig]

m BOT Serreig.

->xeremell

■xeremell -a

[d’un encreuament de xeremia i caramell(a); 1a FONT: 1932, DFa.]

adj Dit de la veu com de femella, d’espinguet.