->autista

■autista

Part. sil.: au_tis_ta

[creat per analogia amb altres mots en -ista, correlatius amb altres en -isme]

PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a l’autisme.

2 adj i m i f Afectat d’autisme.

->autístic

■autístic -a

Part. sil.: au_tís_tic

[de l’al. autistisch, íd., der. del gr. autós ‘un mateix’, potser a través del fr. autistique]

adj PSIQ Relatiu o pertanyent a l’autisme.

->auto

■auto

Part. sil.: au_to

[forma abreujada de automòbil; 1a FONT: s. XX]

m 1 Automòbil. Auto de línia.

2 autos de xoc Atracció de fira consistent en una pista per on circulen autos elèctrics petits i fàcilment maniobrables que poden topar entre ells sense malmetre’s gràcies a unes bandes elàstiques que els protegeixen.

->auto-

■auto-

1 Forma prefixada del mot grec autós ‘mateix’, usada per a significar ‘propi’, ‘per ell mateix’. Ex.: autosuficient.

2 Forma prefixada que indica relació o connexió amb l’automòbil. Ex.: autoescola, autopista.

->autoacoblador

autoacoblador

Part. sil.: au_to_a_co_bla_dor

[de acoblador]

m ELECTROT Dispositiu per a acoblar d’una manera automàtica dos circuits o dos generadors elèctrics.

->autoacusació

autoacusació

Part. sil.: au_to_a_cu_sa_ci_ó

[de auto- i acusació]

f PSIQ Acusació que un individu es fa a ell mateix com a resultat d’un profund sentiment de culpabilitat.

->autoadhesiu

■autoadhesiu -iva

Part. sil.: au_to_ad_he_siu

[de auto- i adhesiu]

adj Dit del material que pot adherir-se mitjançant un adhesiu no solidificat repartit per una de les superfícies, generalment protegit per una pel·lícula que hom arrenca immediatament abans de l’adhesió.

->autoafirmació

■autoafirmació

Part. sil.: au_to_a_fir_ma_ci_ó

[de auto- i afirmació]

f PSIC Consolidació de la persona com a ésser únic i independent, diferent dels altres.

->autoaglomeració

autoaglomeració

Part. sil.: au_to_a_glo_me_ra_ci_ó

[de auto- i aglomeració]

f TECNOL Aglomeració obtinguda sense intervenció d’aglutinants, per simple acció de la calor o de la pressió, o per qualsevol altra tècnica.

->autoaglutinació

autoaglutinació

Part. sil.: au_to_a_glu_ti_na_ci_ó

[de auto- i aglutinació]

f IMMUNOL Aglutinació provocada in vitro per una aglutinina.

->autoaglutinina

autoaglutinina

Part. sil.: au_to_a_glu_ti_ni_na

[de auto- i aglutinina]

f IMMUNOL Autoanticòs que in vitro aglutina els propis eritròcits de l’individu.

->autoagressió

■autoagressió

Part. sil.: au_to_a_gres_si_ó

[de auto- i agressió]

f 1 Agressió a un mateix.

2 PAT Situació patològica produïda per un mecanisme autoimmunitzant o que va acompanyada d’un component autoimmunitzant.

->autoalarma

autoalarma

Part. sil.: au_to_a_lar_ma

[de auto- i alarma]

f RADIOTÈC Aparell receptor radiotelegràfic capaç de posar-se en funcionament i donar un senyal d’alarma d’una manera automàtica en rebre el senyal d’alarma radiotelegràfic.

->autoalineador

autoalineador -a

Part. sil.: au_to_a_li_ne_a_dor

[de auto- i alineador]

adj TECNOL Dit dels mecanismes que s’alineen per ells mateixos.

->autoal·lèrgia

autoal·lèrgia

Part. sil.: au_to_al_lèr_gi_a

[de auto- i al·lèrgia]

f PAT Estat d’al·lèrgia provocat i mantingut en un organisme per l’aparició d’autoantígens.

->autoanàlisi

■autoanàlisi

Part. sil.: au_to_a_nà_li_si

[de auto- i anàlisi]

f PSIC Investigació dels estats de consciència propis i dels actes propis amb l’aplicació de certs procediments del mètode psicoanalític.

->autoanticòs

■autoanticòs

Part. sil.: au_to_an_ti_còs

[de auto- i anticòs]

[pl -ossos] m FISIOL ANIM Anticòs serós actiu enfront d’un antigen produït pel mateix individu.

->autoantigen

■autoantigen

Part. sil.: au_to_an_ti_gen

[de auto- i antigen]

m FISIOL ANIM Teixit o òrgan que es capté com un antigen enfront de l’organisme a què pertany.

->autoaprenentatge

■autoaprenentatge

Part. sil.: au_to_a_pre_nen_tat_ge

m Mètode d’aprenentatge en què l’alumne adquireix coneixements sense l’ajuda d’un professor.

->autoassegurança

autoassegurança

Part. sil.: au_to_as_se_gu_ran_ça

[de auto- i assegurança]

f ASSEG Procediment pel qual una empresa assegura els riscs propis mitjançant la constitució d’unes reserves que li permetin d’atendre els eventuals sinistres.

->autoassociació

autoassociació

Part. sil.: au_to_as_so_ci_a_ci_ó

f BIOL MOL Capacitat de les proteïnes i dels grans complexos macromoleculars, com per exemple les partícules víriques, d’associar-se sense la intervenció de cap altra proteïna.

->autoavaluació

autoavaluació

Part. sil.: au_to_a_va_lu_a_ci_ó

f ENSENY Avaluació efectuada per un mateix dels propis coneixements. Exercicis d’autoavaluació.

->autobiògraf

■autobiògraf -a

Part. sil.: au_to_bi_ò_graf

[de auto- i biògraf]

m i f Persona que és autora d’una autobiografia.

->autobiografia

■autobiografia

Part. sil.: au_to_bi_o_gra_fi_a

[de auto- i biografia]

f LIT Biografia d’una persona feta per ella mateixa.

->autobiogràfic

■autobiogràfic -a

Part. sil.: au_to_bi_o_grà_fic

[de auto- i biogràfic]

adj Relatiu o pertanyent a l’autobiografia.

->autobivalent

autobivalent

Part. sil.: au_to_bi_va_lent

[de auto- i bivalent]

adj i m GEN Dit del cromosoma bivalent format per la duplicació d’un d’univalent.

->autobolquet

■autobolquet

Part. sil.: au_to_bol_quet

[de auto(mòbil) i bolquet]

m CONSTR i OBR PÚBL Vehicle automòbil proveït d’un buc articulat sobre el bastidor que pot ésser trabucat per tal d’abocar-ne la càrrega.

->autobomba

■autobomba

Part. sil.: au_to_bom_ba

[de auto(mòbil) i bomba²]

f Equip mòbil d’extinció d’incendis amb cisterna, bomba i mànega, sobre un remolc o un camió.

->autobombo

autobombo

Part. sil.: au_to_bom_bo

m Lloança excessiva que algú fa de si mateix.

->autobús

■autobús

Part. sil.: au_to_bús

Cp. autocar

[del fr. autobus, compost de auto(mòbil) i bus, sufixoide sorgit del ll. omnibus ‘per a tots’; 1a FONT: s. XX]

m AUT Vehicle automòbil d’ús urbà destinat al transport col·lectiu de persones.

->autocar

■autocar

Part. sil.: au_to_car

Cp. autobús

[de l’angl. autocar ‘automòbil’, de auto(mòbil) i car ‘vehicle’, a través del fr., amb el significat de ‘autobús’; 1a FONT: s. XX]

m AUT Vehicle automòbil concebut fonamentalment per a transportar per carretera un nombre relativament reduït de persones a distàncies llargues o mitjanes.

->autocaravana

autocaravana

Part. sil.: au_to_ca_ra_va_na

[de auto(mòbil) i caravana]

f TRANSP Vehicle automòbil condicionat com a habitatge per a acampada.

->autocartera

autocartera

Part. sil.: au_to_car_te_ra

f ECON Part de la cartera d’una societat en mans pròpies o d’una filial.

->autocatàlisi

■autocatàlisi

Part. sil.: au_to_ca_tà_li_si

[de auto- i catàlisi]

f QUÍM FÍS Catàlisi d’una reacció per mitjà d’un dels productes que es formen.

->autocèfal

■autocèfal -a

Part. sil.: au_to_cè_fal

[de auto- i el gr. kephalḗ ‘cap’]

1 adj Que no té superior; independent.

2 CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’autocefàlia.

2 m Bisbe grec independent de la jurisdicció del patriarca.

->autocefàlia

autocefàlia

Part. sil.: au_to_ce_fà_li_a

[de auto- i el gr. kephalḗ ‘cap’]

f CRIST Dret d’algunes esglésies nacionals ortodoxes de governar-se pels sínodes propis i d’elegir els bisbes propis sense dependre del patriarca de Constantinoble, bé que hi estiguin en comunió de fe.

->autocensura

■autocensura

Part. sil.: au_to_cen_su_ra

[de auto- i censura]

f Censura feta per un mateix sobre els seus escrits, les seves paraules, les seves pel·lícules, etc., com una anticipació d’una censura presumpta.

->autocentrador

autocentrador -a

Part. sil.: au_to_cen_tra_dor

[de auto- i centrador]

adj impr TECNOL Dit de certs mecanismes que centren automàticament una peça.

->autocine

autocine

Part. sil.: au_to_ci_ne

m CIN Autocinema.

->autocinema

autocinema

Part. sil.: au_to_ci_ne_ma

m CIN Cinema a l’aire lliure en què hom assisteix, des de l’interior d’un automòbil, a la projecció de la pel·lícula.

->autocinesi

■autocinesi

Part. sil.: au_to_ci_ne_si

[de auto- i -cinesi]

f PSIC 1 FISIOL Conjunt dels moviments automàtics per efecte d’un llarg aprenentatge.

2 Interpretació errònia d’un fenomen a causa de modificacions subjectives degudes a la percepció, l’actitud, el marc de referència, etc.

->autocinètic

■autocinètic -a

Part. sil.: au_to_ci_nè_tic

[de auto- i cinètic]

adj Que es mou per si mateix, automàticament.

->autoclau

■autoclau

Part. sil.: au_to_clau

[de auto- i clau²]

ENG 1 adj inv Dit dels sistemes de tanca de recipients sotmesos a pressió interna en els quals la mateixa pressió prem la junta i l’hermetitza.

2 f Recipient de parets resistents apte a suportar pressions internes elevades, proveït generalment de tapadora autoclau, que permet d’aconseguir al seu interior temperatures elevades de calor humida.

->autocoherent

autocoherent

Part. sil.: au_to_co_he_rent

[de auto- i coherent]

adj FÍS ATÒM Dit del camp utilitzat en la teoria d’Hartree per a calcular els nivells d’energia dels àtoms polielectrònics.

->autocol·limació

autocol·limació

Part. sil.: au_to_col_li_ma_ci_ó

[de auto- i col·limació]

f ÒPT Mètode per a col·locar una font lluminosa puntual exactament en el focus objecte d’un sistema òptic.

->autocombustió

■autocombustió

Part. sil.: au_to_com_bus_ti_ó

[de auto- i combustió]

f QUÍM IND Combustió espontània d’una substància.

->autocompadir-se

■autocompadir-se

Part. sil.: au_to_com_pa_dir-se

[de auto- i compadir-se]

v pron Compadir-se de si mateix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: autocompadir

GERUNDI: autocompadint

PARTICIPI: autocompadit, autocompadida, autocompadits, autocompadides

INDICATIU PRESENT: autocompadeixo, autocompadeixes, autocompadeix, autocompadim, autocompadiu, autocompadeixen

INDICATIU IMPERFET: autocompadia, autocompadies, autocompadia, autocompadíem, autocompadíeu, autocompadien

INDICATIU PASSAT: autocompadí, autocompadires, autocompadí, autocompadírem, autocompadíreu, autocompadiren

INDICATIU FUTUR: autocompadiré, autocompadiràs, autocompadirà, autocompadirem, autocompadireu, autocompadiran

INDICATIU CONDICIONAL: autocompadiria, autocompadiries, autocompadiria, autocompadiríem, autocompadiríeu, autocompadirien

SUBJUNTIU PRESENT: autocompadeixi, autocompadeixis, autocompadeixi, autocompadim, autocompadiu, autocompadeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: autocompadís, autocompadissis, autocompadís, autocompadíssim, autocompadíssiu, autocompadissin

IMPERATIU: autocompadeix, autocompadeixi, autocompadim, autocompadiu, autocompadeixin

->autocompatibilitat

autocompatibilitat

Part. sil.: au_to_com_pa_ti_bi_li_tat

[de auto- i compatibilitat]

f BOT Capacitat d’una planta per a formar llavors per autofecundació de cada flor.

->autocompensació

autocompensació

Part. sil.: au_to_com_pen_sa_ci_ó

[de auto- i compensació]

f AUTOM Retroacció.

->autocomplaença

autocomplaença

Part. sil.: au_to_com_pla_en_ça

f Complaença en si mateix o en els propis actes.

->autoconducció

■autoconducció

Part. sil.: au_to_con_duc_ci_ó

[de auto- i conducció]

f 1 ELECT Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense anar unit al circuit que l’origina.

2 PSIC Síntesi mental que dirigeix i coordina les diverses funcions elementals per a aconseguir una acció harmònica adaptada als objectius finals de l’individu.

->autocongrenyament

autocongrenyament

Part. sil.: au_to_con_gre_nya_ment

[de auto- i congrenyament]

m TECNOL Mètode de congrenyament aplicat a les canonades en què els congrenys emprats són d’un diàmetre lleugerament més gran que aquelles.

->autoconsciència

■autoconsciència

Part. sil.: au_to_cons_ci_èn_ci_a

[de auto- i consciència]

f PSIC Noció que cadascú té de l’ésser propi.

->autoconservació

■autoconservació

Part. sil.: au_to_con_ser_va_ci_ó

[de auto- i conservació]

f Tendència mitjançant la qual l’organisme malda per mantenir-se en vida i rebutja aquelles exigències que, si se satisfeien, el conduirien a la seva destrucció.

->autoconsum

■autoconsum

Part. sil.: au_to_con_sum

[de auto- i consum]

m ECON Consum basat en la producció que un mateix duu a terme.

->autocontracte

■autocontracte

Part. sil.: au_to_con_trac_te

[de auto- i contracte¹]

m DR CIV Negoci jurídic bilateral en el qual intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i alhora en nom de l’altra persona que intervé en el negoci jurídic, de la qual és representant legal o per apoderament.

->autocontrol

■autocontrol

Part. sil.: au_to_con_trol

[de auto- i control]

m 1 Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis.

2 Control que s’exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc., propis.

->autocopiador

■autocopiador -a

Part. sil.: au_to_co_pi_a_dor

[de auto- i copiador]

adj QUÍM IND, PAPER i OFICINA Dit del paper una de les cares del qual és recoberta d’una substància que deixa empremta quan és sotmesa a una pressió local.

->autocor

autocor -a

Part. sil.: au_to_cor

[de auto- i -cor]

adj BOT 1 Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs fruits, espores o llavors.

2 Dit del tipus de disseminació de les plantes autocores.

->autocòria

■autocòria

Part. sil.: au_to_cò_ri_a

[de autocor]

f BOT Disseminació autocora.

->autocorologia

autocorologia

Part. sil.: au_to_co_ro_lo_gi_a

[de auto- i corologia]

f BIOGEOG Estudi de la distribució geogràfica dels tàxons particulars (espècies, etc.).

->autocorrecció

autocorrecció

Part. sil.: au_to_cor_rec_ci_ó

f ENSENY Control que hom fa de les pròpies respostes d’un exercici, una prova, etc. per verificar-ne l’exactitud. Consulteu la clau d’autocorrecció.

->autocorrelació

■autocorrelació

Part. sil.: au_to_cor_re_la_ci_ó

[de auto- i correlació]

f MAT En una funció dependent del temps, correlació que existeix entre els valors d’aquesta funció separats per un interval de temps constant.

->autocràcia

■autocràcia

Part. sil.: au_to_crà_ci_a

[del gr. autokráteia ‘poder absolut’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f POLÍT Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d’ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.

->autòcrata

■autòcrata

Part. sil.: au_tò_cra_ta

[del gr. autokratḗs ‘amo absolut’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 Persona que posseeix un poder absolut, no limitat.

2 fig Persona que imposa tirànicament la seva voluntat.

->autocràtic

■autocràtic -a

Part. sil.: au_to_crà_tic

[de autocràcia]

adj Relatiu o pertanyent a l’autocràcia o a un autòcrata.

->autocràticament

■autocràticament

Part. sil.: au_to_crà_ti_ca_ment

[de autocràtic]

adv D’una manera autocràtica.

->autocrític

■autocrític -a

Part. sil.: au_to_crí_tic

[de auto- i crític]

1 adj 1 Que es critica a si mateix.

2 Que expressa autocrítica.

2 f Crítica d’una obra feta pel seu autor mateix.

3 f Judici que alguna persona o alguna col·lectivitat fa de la seva conducta.

4 f PSIC Crítica de les accions pròpies.

5 f TEAT Breu notícia crítica d’una obra teatral escrita per l’autor per a ésser publicada abans de l’estrena.

->autocrom

autocrom

Part. sil.: au_to_crom

[de auto- i -crom]

adj FOTOG Dit del primer procés pràctic per a l’obtenció de fotografies en color.

->autòcton

■autòcton -a

Part. sil.: au_tòc_ton

Cp. autònom

[del gr. autókhthōn ‘indígena’, comp. amb khthṓn ‘terra’, a través del ll. autochthon, -ōnis i el fr. autochtone; 1a FONT: 1906]

1 adj Originari del lloc on habita.

2 m pl Indígenes, aborígens.

3 adj BIOL Amb relació a un país, a una zona, etc., dit dels éssers que hi viuen espontàniament.

4 adj PETROG Dit de la roca constituïda per minerals que s’han format ensems amb ella.

->autoctonisme

■autoctonisme

Part. sil.: au_toc_to_nis_me

[de autòcton]

m Qualitat d’autòcton.

->autodefensa

■autodefensa

Part. sil.: au_to_de_fen_sa

[de auto- i defensa]

f 1 Defensa que hom fa de si mateix.

2 ESPORT En la lluita, conjunt de tècniques emprades per a repel·lir i neutralitzar una agressió personal.

->autodepuració

■autodepuració

Part. sil.: au_to_de_pu_ra_ci_ó

[de auto- i depuració]

f ECOL Eliminació gradual de l’excés de matèria orgànica de les aigües per l’activitat dels organismes que hi habiten.

->autodestrucció

■autodestrucció

Part. sil.: au_to_des_truc_ci_ó

[de auto- i destrucció]

f PSIQ Resultat de la desviació vers un mateix dels impulsos agressius.

->autodestructiu

autodestructiu -iva

Part. sil.: au_to_des_truc_tiu

adj PSIQ Que condueix a l’autodestrucció. Tendències autodestructives.

->autodestruir-se

■autodestruir-se

Part. sil.: au_to_des_tru_ir-se

[de auto- i destruir-se]

v pron Destruir-se a si mateix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: autodestruir

GERUNDI: autodestruint

PARTICIPI: autodestruït, autodestruïda, autodestruïts, autodestruïdes

INDICATIU PRESENT: autodestrueixo, autodestrueixes, autodestrueix, autodestruïm, autodestruïu, autodestrueixen

INDICATIU IMPERFET: autodestruïa, autodestruïes, autodestruïa, autodestruíem, autodestruíeu, autodestruïen

INDICATIU PASSAT: autodestruí, autodestruïres, autodestruí, autodestruírem, autodestruíreu, autodestruïren

INDICATIU FUTUR: autodestruiré, autodestruiràs, autodestruirà, autodestruirem, autodestruireu, autodestruiran

INDICATIU CONDICIONAL: autodestruiria, autodestruiries, autodestruiria, autodestruiríem, autodestruiríeu, autodestruirien

SUBJUNTIU PRESENT: autodestrueixi, autodestrueixis, autodestrueixi, autodestruïm, autodestruïu, autodestrueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: autodestruís, autodestruïssis, autodestruís, autodestruíssim, autodestruíssiu, autodestruïssin

IMPERATIU: autodestrueix, autodestrueixi, autodestruïm, autodestruïu, autodestrueixin

->autodeterminació

■autodeterminació

Part. sil.: au_to_de_ter_mi_na_ci_ó

[de auto- i determinació]

f 1 Acció de decidir-se per si mateix.

2 POLÍT Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se entitat estatal autònoma o independent.

3 POLÍT autogovern 1.

->autodí

autodí -ina

Part. sil.: au_to_dí

[de auto- i (hetero)dí]

adj RADIOTÈC Dit del circuit en el qual, amb una sola vàlvula termoelectrònica, són generades oscil·lacions locals que se superposen al senyal que arriba.

->autodidacte

■autodidacte -a

Part. sil.: au_to_di_dac_te

[del gr. autodídaktos, format amb auto- i didáskō ‘ensenyar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f Dit de la persona que s’ha instruït sense l’ajut de cap mestre. Un músic autodidacte. És una autodidacta.

->autodidàctic

■autodidàctic -a

Part. sil.: au_to_di_dàc_tic

[de autodidacte]

adj Que serveix per a aprendre alguna cosa sense l’ajut de cap mestre. Sistema autodidàctic. De formació autodidàctica.

->autodifusió

■autodifusió

Part. sil.: au_to_di_fu_si_ó

[de auto- i difusió]

f FÍS Difusió de les molècules d’una substància en d’altres de la mateixa substància.

->autodinàmic

autodinàmic -a

Part. sil.: au_to_di_nà_mic

[de auto- i dinàmic]

adj Que ell mateix es forneix la força.

->autodirigit

■autodirigit -ida

adj Autoguiat.

->autodisciplina

autodisciplina

Part. sil.: au_to_dis_ci_pli_na

f Disciplina que s’imposa voluntàriament un individu o un grup, sense cap intervenció coercitiva exterior. Capacitat d’autodisciplina.

->autodisparador

autodisparador

Part. sil.: au_to_dis_pa_ra_dor

[de auto- i disparador]

m FOTOG Mecanisme que retarda l’acció de l’obturador d’una càmera fotogràfica.

->autodissoldre’s

autodissoldre’s

Part. sil.: au_to_dis_sol_dre’s

v pron Una entitat, una organització, etc., dissoldre’s ella mateixa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: autodissoldre

GERUNDI: autodissolent

PARTICIPI: autodissolt, autodissolta, autodissolts, autodissoltes

INDICATIU PRESENT: autodissolc, autodissols, autodissol, autodissolem, autodissoleu, autodissolen

INDICATIU IMPERFET: autodissolia, autodissolies, autodissolia, autodissolíem, autodissolíeu, autodissolien

INDICATIU PASSAT: autodissolguí, autodissolgueres, autodissolgué, autodissolguérem, autodissolguéreu, autodissolgueren

INDICATIU FUTUR: autodissoldré, autodissoldràs, autodissoldrà, autodissoldrem, autodissoldreu, autodissoldran

INDICATIU CONDICIONAL: autodissoldria, autodissoldries, autodissoldria, autodissoldríem, autodissoldríeu, autodissoldrien

SUBJUNTIU PRESENT: autodissolgui, autodissolguis, autodissolgui, autodissolguem, autodissolgueu, autodissolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: autodissolgués, autodissolguessis, autodissolgués, autodissolguéssim, autodissolguéssiu, autodissolguessin

IMPERATIU: autodissol, autodissolgui, autodissolguem, autodissoleu, autodissolguin

->autòdrom

■autòdrom

Part. sil.: au_tò_drom

[de auto(mòbil) i -drom; 1a FONT: s. XX]

m AUT Circuit de cursa per a automòbils, en forma oval i d’unes longituds que oscil·len entre els 2,5 i els 4,5 km, on els vehicles poden atènyer velocitats de gairebé 300 km/h.

->autoecologia

■autoecologia

Part. sil.: au_to_e_co_lo_gi_a

[de auto- i ecologia]

f ECOL Part de l’ecologia que estudia els éssers vius considerats individualment.

->autoedició

■autoedició

Part. sil.: au_to_e_di_ci_ó

[de auto- i edició]

f INFORM i GRÀF Sistema d’edició que permet de compaginar, mitjançant un ordinador, tota mena de documents en què hi pot haver text, il·lustracions, gràfics, taules, etc.

->autoeducació

autoeducació

Part. sil.: au_to_e_du_ca_ci_ó

[de auto- i educació]

f ENSENY Educació efectuada per un mateix.

->autoempelt

autoempelt

Part. sil.: au_to_em_pelt

[de auto- i empelt]

m CIR Empelt fet amb teixits obtinguts del mateix individu.

->autoencebament

autoencebament

Part. sil.: au_to_en_ce_ba_ment

[de auto- i encebament]

m HIDR 1 Acció d’encebar-se per si mateix un òrgan de bombament;

2 l’efecte.

->autoencebat

autoencebat -ada

Part. sil.: au_to_en_ce_bat

[de auto- i encebat]

adj HIDR Dit dels òrgans de bombament susceptibles d’autoencebament.

->autoencesa

autoencesa

Part. sil.: au_to_en_ce_sa

[de auto- i encès]

f MOT En els motors d’explosió, combustió anormal consistent en l’encesa espontània i fora de temps d’una part de la mescla carburant comprimida en el cilindre, o excepcionalment de tota la mescla.

->autoerotisme

■autoerotisme

Part. sil.: au_to_e_ro_tis_me

[de auto- i erotisme]

m PSIC Plaer eròtic en absència d’estímul extern.

->autoescala

autoescala

Part. sil.: au_to_es_ca_la

f AUT Vehicle automòbil dotat d’escala extensible automàticament o mecànicament, que hom utilitza en incendis urbans i salvaments. Autoescala automàtica, mecànica, semiautomàtica.

->autoescola

■autoescola

Part. sil.: au_to_es_co_la

[de auto(mòbil) i escola]

f Escola especialitzada en l’ensenyament de la conducció d’automòbils.

->autoestèril

■autoestèril

Part. sil.: au_to_es_tè_ril

[de auto- i estèril]

adj FISIOL Que presenta autoesterilitat.

->autoesterilitat

■autoesterilitat

Part. sil.: au_to_es_te_ri_li_tat

[de autoestèril]

f FISIOL Qualitat dels animals o les plantes incapaços d’autofecundar-se, tot i tenir dos sexes.

->autoestima

■autoestima

Part. sil.: au_to_es_ti_ma

[de auto- i estima]

f PSIC Capacitat humana d’autovaloració, essencial per a la supervivència psicològica.

->autoestop

■autoestop

Part. sil.: au_to_es_top

[del fr. autostop, de auto(mòbil) i estop]

m Manera de viatjar per carretera consistent a fer aturar un vehicle per tal de fer-se transportar gratuïtament.

->autoestopista

■autoestopista

Part. sil.: au_to_es_to_pis_ta

[de autoestop]

m i f Persona que practica l’autoestop.

->autoexcitació

■autoexcitació

Part. sil.: au_to_ex_ci_ta_ci_ó

[de auto- i excitació]

f ELECTROT En un generador elèctric, producció del corrent que magnetitza els seus inductors per ell mateix.

->autoexcitador

autoexcitador -a

Part. sil.: au_to_ex_ci_ta_dor

[de auto- i excitador]

adj ELECTROT Dit dels generadors elèctrics que es forneixen ells mateixos el corrent d’excitació dels inductors.

->autoexplosiu

■autoexplosiu -iva

Part. sil.: au_to_ex_plo_siu

[de auto- i explosiu]

adj QUÍM Dit de les substàncies que exploten sense que hom provoqui l’inici de la reacció d’explosió.

->autofàgia

■autofàgia

Part. sil.: au_to_fà_gi_a

[de auto- i -fàgia]

f CIT 1 Procés pel qual una cèl·lula digereix part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars.

2 Consum del propi glicogen per part de les cèl·lules de llevat.

->autofagosoma

autofagosoma

Part. sil.: au_to_fa_go_so_ma

m CIT Autolisosoma.

->autofecundació

■autofecundació

Part. sil.: au_to_fe_cun_da_ci_ó

[de auto- i fecundació]

f BIOL Autogàmia.

->autofertilitat

autofertilitat

Part. sil.: au_to_fer_ti_li_tat

[de auto- i fertilitat]

f FISIOL VEG Fenomen segons el qual el primordi seminal d’una flor hermafrodita pot ésser fecundat per pol·len d’ella mateixa.

->autofinançament

■autofinançament

Part. sil.: au_to_fi_nan_ça_ment

[de auto- i finançament]

m ECON Inversió interna efectuada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.

->autofinançar-se

■autofinançar-se

Part. sil.: au_to_fi_nan_çar-se

[de auto- i finançar-se]

v pron Finançar-se amb els propis beneficis. És una empresa petita, però s’arriba a autofinançar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: autofinançar

GERUNDI: autofinançant

PARTICIPI: autofinançat, autofinançada, autofinançats, autofinançades

INDICATIU PRESENT: autofinanço, autofinances, autofinança, autofinancem, autofinanceu, autofinancen

INDICATIU IMPERFET: autofinançava, autofinançaves, autofinançava, autofinançàvem, autofinançàveu, autofinançaven

INDICATIU PASSAT: autofinancí, autofinançares, autofinançà, autofinançàrem, autofinançàreu, autofinançaren

INDICATIU FUTUR: autofinançaré, autofinançaràs, autofinançarà, autofinançarem, autofinançareu, autofinançaran

INDICATIU CONDICIONAL: autofinançaria, autofinançaries, autofinançaria, autofinançaríem, autofinançaríeu, autofinançarien

SUBJUNTIU PRESENT: autofinanci, autofinancis, autofinanci, autofinancem, autofinanceu, autofinancin

SUBJUNTIU IMPERFET: autofinancés, autofinancessis, autofinancés, autofinancéssim, autofinancéssiu, autofinancessin

IMPERATIU: autofinança, autofinanci, autofinancem, autofinanceu, autofinancin

->autofocus

■autofocus

Part. sil.: au_to_fo_cus

[de auto- i focus]

m FOTOG i ÒPT Dispositiu que enfoca automàticament.

->autofonia

autofonia

Part. sil.: au_to_fo_ni_a

[de auto- i -fonia]

f PAT Audició de la ressonància de la veu pròpia per trastorns de l’orella mitjana i de les fosses nasals.

->autofundent

autofundent

Part. sil.: au_to_fun_dent

[de auto- i fundent]

adj METAL·L Dit del mineral la ganga del qual té propietats fundents.

->autogàmia

■autogàmia

Part. sil.: au_to_gà_mi_a

[de auto- i -gàmia]

f BIOL 1 Fecundació en què els gàmetes femenins d’un organisme hermafrodita són fecundats per gàmetes masculins procedents d’aquest mateix organisme.

2 Forma de sexualitat presentada per alguns organismes unicel·lulars en què s’uneixen dos nuclis haploides d’una mateixa cèl·lula procedents d’un únic nucli primitiu que ha sofert successives divisions i reduccions cromosòmiques.

->autogen

■autogen -ògena

Part. sil.: au_to_gen

[de auto- i -gen]

adj 1 Generat per si mateix, produït independentment. Soldadura autògena.

2 PETROG Dit dels minerals que formen part d’una roca i que s’han format alhora que la resta de la roca.

->autogeneració

autogeneració

Part. sil.: au_to_ge_ne_ra_ci_ó

[de auto- i generació]

f TERMO Producció conjunta de diferents energies in situ on han d’ésser utilitzades.

->autogènesi

■autogènesi

Part. sil.: au_to_gè_ne_si

[de auto- i gènesi]

f BIOL 1 Generació espontània.

2 Producció dins el mateix organisme.

->autogeobotànica

autogeobotànica

Part. sil.: au_to_ge_o_bo_tà_ni_ca

[de geobotànica]

f GEOBOT Part de la geobotànica que s’ocupa de l’estudi de cada tàxon particular.

->autogestió

■autogestió

Part. sil.: au_to_ges_ti_ó

[de auto- i gestió]

f ECON i SOCIOL 1 Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.

2 Gestió d’una empresa pels seus treballadors.

->autogestionar

■autogestionar

Part. sil.: au_to_ges_ti_o_nar

[de autogestió]

v tr Practicar l’autogestió (en una empresa, una fàbrica, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: autogestionar

GERUNDI: autogestionant

PARTICIPI: autogestionat, autogestionada, autogestionats, autogestionades

INDICATIU PRESENT: autogestiono, autogestiones, autogestiona, autogestionem, autogestioneu, autogestionen

INDICATIU IMPERFET: autogestionava, autogestionaves, autogestionava, autogestionàvem, autogestionàveu, autogestionaven

INDICATIU PASSAT: autogestioní, autogestionares, autogestionà, autogestionàrem, autogestionàreu, autogestionaren

INDICATIU FUTUR: autogestionaré, autogestionaràs, autogestionarà, autogestionarem, autogestionareu, autogestionaran

INDICATIU CONDICIONAL: autogestionaria, autogestionaries, autogestionaria, autogestionaríem, autogestionaríeu, autogestionarien

SUBJUNTIU PRESENT: autogestioni, autogestionis, autogestioni, autogestionem, autogestioneu, autogestionin

SUBJUNTIU IMPERFET: autogestionés, autogestionessis, autogestionés, autogestionéssim, autogestionéssiu, autogestionessin

IMPERATIU: autogestiona, autogestioni, autogestionem, autogestioneu, autogestionin

->autogestionari

■autogestionari -ària

Part. sil.: au_to_ges_ti_o_na_ri

[de autogestionar]

adj 1 Fet mitjançant l’autogestió.

2 Que actua amb autogestió.

->autogir

■autogir

Part. sil.: au_to_gir

[de auto- i gir]

m AERON Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació.

->autognòsia

autognòsia

[de auto- i -gnòsia]

f PSIC Coneixement d’un mateix (el caràcter, les tendències, etc.).

->autogol

autogol

Part. sil.: au_to_gol

m ESPORT Gol marcat a la pròpia porteria que compta a favor de l’equip adversari.

->autogovern

■autogovern

Part. sil.: au_to_go_vern

[de auto- i govern]

m POLÍT 1 Facultat, anomenada també autodeterminació, per la qual un país constituït estat sobirà pot decidir per ell mateix el seu estat polític, econòmic, social i cultural.

2 Situació d’una entitat política que manté una subjecció envers un altre estat però que gaudeix de sobirania plena, o gairebé plena, quant a l’organització política, econòmica, social i cultural i quant a l’administració interior.

->autògraf

■autògraf -a

Part. sil.: au_tò_graf

[del gr. autógraphon, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Escrit de la mateixa mà de l’autor. Lletra autògrafa.

2 m 1 Text original escrit de la mateixa mà de l’autor.

2 p ext Signatura autògrafa.

->autografia¹

■autografia¹

Part. sil.: au_to_gra_fi_a

[de auto- i -grafia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f DIPL Ciència dels autògrafs.

->autografia²

■autografia²

Part. sil.: au_to_gra_fi_a

[de auto- i (tipo)grafia o (lito)grafia]

f GRÀF 1 Conjunt de tècniques tipogràfiques i litogràfiques de reproducció en les quals el motlle d’impressió és obtingut per mitjà d’una transferència directa del dibuix o de l’escriptura damunt la planxa o la pedra, sense la intervenció de la fotografia.

2 Reproducció obtinguda per aquest procediment.

->autografiar

■autografiar

Part. sil.: au_to_gra_fi_ar

[de autografia²]

v tr GRÀF Reproduir mitjançant l’autografia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: autografiar

GERUNDI: autografiant

PARTICIPI: autografiat, autografiada, autografiats, autografiades

INDICATIU PRESENT: autografio, autografies, autografia, autografiem, autografieu, autografien

INDICATIU IMPERFET: autografiava, autografiaves, autografiava, autografiàvem, autografiàveu, autografiaven

INDICATIU PASSAT: autografií, autografiares, autografià, autografiàrem, autografiàreu, autografiaren

INDICATIU FUTUR: autografiaré, autografiaràs, autografiarà, autografiarem, autografiareu, autografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: autografiaria, autografiaries, autografiaria, autografiaríem, autografiaríeu, autografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: autografiï, autografiïs, autografiï, autografiem, autografieu, autografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: autografiés, autografiessis, autografiés, autografiéssim, autografiéssiu, autografiessin

IMPERATIU: autografia, autografiï, autografiem, autografieu, autografiïn

->autogràfic

■autogràfic -a

Part. sil.: au_to_grà_fic

[de autografia²]

adj GRÀF Relatiu o pertanyent a l’autografia. Tinta autogràfica.

->autografisme

■autografisme

Part. sil.: au_to_gra_fis_me

[de auto- i grafisme]

m PAT Dermografisme.

->autoguiat

■autoguiat -ada

Part. sil.: au_to_gui_at

[de auto- i guiar]

adj Dit del giny o aparell dotat d’un sistema d’autoguiatge. Míssil autoguiat.

->autoguiatge

■autoguiatge

Part. sil.: au_to_gui_at_ge

[de auto- i guiatge]

m 1 Sistema de guiatge incorporat a determinats ginys, aparells o dispositius dotats de moviment, que els mena fins a l’objectiu prèviament fixat, sense intervencions alienes.

2 ARM Sistema de guiatge de determinats míssils o projectils.

->autohemorrea

autohemorrea

Part. sil.: au_to_he_mor_re_a

[de auto-, hemo- i -rrea]

f BIOL Reacció de defensa d’alguns insectes que consisteix en l’emissió espontània de sang, la qual, per la seva olor i la seva acritud, actua com a repel·lent.

->autohemoteràpia

autohemoteràpia

Part. sil.: au_to_he_mo_te_rà_pi_a

[de auto- i hemoteràpia]

f TERAP Terapèutica estimulant de les defenses orgàniques consistent en la injecció subcutània o intramuscular de sang del mateix malalt.

->autohipnosi

autohipnosi

Part. sil.: au_to_hip_no_si

[de auto- i hipnosi]

f PSIC Hipnosi produïda per autohipnotització.

->autohipnòtic

autohipnòtic -a

Part. sil.: au_to_hip_nò_tic

[de auto- i hipnòtic]

PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent a l’autohipnosi o a l’autohipnotisme.

2 m i f Persona en estat d’autohipnosi.

->autohipnotisme

autohipnotisme

Part. sil.: au_to_hip_no_tis_me

[de auto- i hipnotisme]

m PSIC 1 Autohipnosi.

2 Conjunt de tècniques per a autohipnotitzar-se.

->autohipnotització

autohipnotització

Part. sil.: au_to_hip_no_tit_za_ci_ó

[de auto- i hipnotització]

f PSIC Acció d’hipnotitzar-se a si mateix.

->autoic

■autoic -a

Part. sil.: au_toic

[de auto- i el gr. oikõs ‘casa’]

adj BOT Dit de les espècies d’uredinals les diverses generacions de les quals parasiten una mateixa planta superior.

->autoimmune

autoimmune

Part. sil.: au_to_im_mu_ne

[de auto- i immune]

adj IMMUNOL Dit de les malalties produïdes per fenòmens d’autoimmunitat.

->autoimmunitari

■autoimmunitari -ària

Part. sil.: au_to_im_mu_ni_ta_ri

[de auto- i immunitari]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’autoimmunitat.

2 IMMUNOL Autoimmune.

->autoimmunitat

■autoimmunitat

Part. sil.: au_to_im_mu_ni_tat

[de auto- i immunitat]

f FISIOL ANIM Fenomen biològic pel qual el sistema immunològic d’un individu reacciona contra els antígens propis.

->autoimmunització

■autoimmunització

Part. sil.: au_to_im_mu_nit_za_ci_ó

[de auto- i immunització]

f FISIOL ANIM Immunització produïda per l’autoimmunitat.

->autoincompatibilitat

autoincompatibilitat

Part. sil.: au_to_in_com_pa_ti_bi_li_tat

[de auto- i incompatibilitat]

f FISIOL Autoesterilitat.

->autoinducció

■autoinducció

Part. sil.: au_to_in_duc_ci_ó

[de auto- i inducció]

f ELECT Inducció electromagnètica produïda en un circuit per les variacions del corrent que hi circula.

->autoinductància

■autoinductància

Part. sil.: au_to_in_duc_tàn_ci_a

[de auto- i inductància]

f ELECT Coeficient d’autoinducció, anomenat usualment inductància.

->autoinfecció

■autoinfecció

Part. sil.: au_to_in_fec_ci_ó

[de auto- i infecció]

f PAT Infecció que en un moment donat afecta un individu portador dels gèrmens causals i que durant un llarg temps no havien provocat cap trastorn.

->autoinflamació

■autoinflamació

Part. sil.: au_to_in_fla_ma_ci_ó

[de auto- i inflamació]

f QUÍM IND Inflamació espontània d’una substància.

->autoinjectable

autoinjectable

Part. sil.: au_to_in_jec_ta_ble

[de auto- i injectable]

m FARM Injectable que pot ésser aplicat parenteralment sense el concurs de cap xeringa hipodèrmica gràcies a la pressió que dins l’ampul·la que el conté exerceix un gas inert lleugerament comprimit.

->autoinoculació

■autoinoculació

Part. sil.: au_to_i_no_cu_la_ci_ó

[de auto- i inoculació]

f MICROB Inoculació d’un organisme per gèrmens que ja existien en un altre lloc del cos.

->autointoxicació

■autointoxicació

Part. sil.: au_to_in_to_xi_ca_ci_ó

[de auto- i intoxicació]

f PAT Intoxicació a conseqüència d’una deficient neutralització o eliminació de les substàncies tòxiques elaborades en l’organisme.

->autoionització

autoionització

Part. sil.: au_to_i_o_nit_za_ci_ó

[de auto- i ionització]

f FÍS ATÒM Emissió espontània d’un electró d’un àtom.

->autolatria

■autolatria

Part. sil.: au_to_la_tri_a

[de auto- i latria]

f Adoració de si mateix.

->autolesió

■autolesió

Part. sil.: au_to_le_si_ó

[de auto- i lesió]

f DR PEN i PSIQ Lesió que una persona es causa ella mateixa per tal d’obtenir determinats resultats o com a conseqüència d’un trastorn profund de l’activitat psíquica.

->autolisat

autolisat

Part. sil.: au_to_li_sat

[de autòlisi]

m 1 FISIOL ANIM Producte orgànic originat per l’autòlisi.

2 TERAP Vacuna preparada amb toxines microbianes obtingudes per filtració o per centrifugació de cultius de microorganismes que han sofert una autòlisi.

3 autolisat de llevat ALIM Extret de llevat.

->autòlisi

■autòlisi

Part. sil.: au_tò_li_si

[de auto- i -lisi]

f 1 BIOL Destrucció d’un òrgan, d’un teixit, etc., per acció d’enzims proteolítics produïts per aquest mateix òrgan, aquest mateix teixit, etc.

2 Suïcidi.

->autolisosoma

autolisosoma

Part. sil.: au_to_li_so_so_ma

[de auto- i lisosoma]

m CIT Vacúol digestiu autofàgic.

->autolubricació

autolubricació

Part. sil.: au_to_lu_bri_ca_ci_ó

[de auto- i lubricació]

f Autolubrificació.

->autolubricador

autolubricador -a

Part. sil.: au_to_lu_bri_ca_dor

[de auto- i lubricar]

adj Autolubrificador.

->autolubricant

autolubricant

Part. sil.: au_to_lu_bri_cant

[de auto- i lubricant]

adj Autolubrificant.

->autolubrificació

autolubrificació

Part. sil.: au_to_lu_bri_fi_ca_ci_ó

[de auto- i lubrificació]

f TECNOL Lubrificació per ella mateixa d’una peça sotmesa a fricció.

->autolubrificador

autolubrificador -a

Part. sil.: au_to_lu_bri_fi_ca_dor

[de auto- i lubrificar]

adj TECNOL 1 Que es lubrifica per ell mateix.

2 esp Dit de les peces susceptibles d’autolubrificació.

->autolubrificant

autolubrificant

Part. sil.: au_to_lu_bri_fi_cant

[de auto- i lubrificant]

adj TECNOL Autolubrificador.

->autoluminescència

■autoluminescència

Part. sil.: au_to_lu_mi_nes_cèn_ci_a

[de auto- i luminescència]

f Luminescència que no és produïda per cap excitació de l’exterior, sinó que procedeix d’algun procés o d’alguna acció del mateix cos lluminós.

->automació

■automació

Part. sil.: au_to_ma_ci_ó

[de automa(titza)ció]

f AUTOM, ECON i SOCIOL Automatització.

->autòmat

■autòmat

Part. sil.: au_tò_mat

[del gr. autómatos ‘espontani, que es mou per si mateix’, de maíomai ‘recercar, llançar-se’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Màquina que imita la figura i els moviments d’un ésser animat.

2 fig Persona que obra d’una manera mecànica i involuntària, que segueix una rutina.

3 AUTOM Nom donat al dispositiu que conté el programa sota el qual es desenvolupa un procés automàtic.

4 GRAM En gramàtica generativa, mecanisme que permet d’enumerar totes les oracions gramaticals d’un llenguatge.

5 autòmat finit MAT i INFORM Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida i estats interns i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.

->automàtic

■automàtic -a

Part. sil.: au_to_mà_tic

[de autòmat]

1 adj No voluntari, que no depèn de la voluntat, mecànic.

2 adj p ext Que s’esdevé com a conseqüència directa d’un fet determinat. Això produirà una puja automàtica dels preus.

3 adj AUTOM Que funciona o actua mecànicament, sense la intervenció de l’home.

4 f AUTOM Ciència i tècnica dels sistemes automàtics.

->automàticament

■automàticament

Part. sil.: au_to_mà_ti_ca_ment

[de automàtic]

adv D’una manera automàtica.

->automatisme

■automatisme

Part. sil.: au_to_ma_tis_me

[del gr. automatismós ‘acció espontània’]

m 1 Qualitat d’automàtic.

2 AUTOM Element o conjunt d’elements que, degudament aplicats a una operació, a una màquina o a un procés, tenen la propietat de convertir-lo en automàtic.

3 LIT Tècnica literària que consisteix a escriure maquinalment, evitant la intervenció de la voluntat.

4 PSIC Execució de diferents actes sense la intervenció de la voluntat.

->automatització

■automatització

Part. sil.: au_to_ma_tit_za_ci_ó

[de automatitzar]

f 1 1 Acció d’automatitzar;

2 l’efecte.

2 AUTOM, ECON i SOCIOL Aplicació d’automatismes per tal d’aconseguir que parts importants, i àdhuc la totalitat, d’un procés de producció augmentin la rendibilitat fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat.

3 LING Terme per a indicar certes tendències que presenta cada llengua a fer convencionals determinades construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que prenen un sentit cada vegada més independent de la situació o el context que les havia determinades inicialment.

->automatitzar

■automatitzar

Part. sil.: au_to_ma_tit_zar

[de autòmat]

v tr Fer automàtic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: automatitzar

GERUNDI: automatitzant

PARTICIPI: automatitzat, automatitzada, automatitzats, automatitzades

INDICATIU PRESENT: automatitzo, automatitzes, automatitza, automatitzem, automatitzeu, automatitzen

INDICATIU IMPERFET: automatitzava, automatitzaves, automatitzava, automatitzàvem, automatitzàveu, automatitzaven

INDICATIU PASSAT: automatitzí, automatitzares, automatitzà, automatitzàrem, automatitzàreu, automatitzaren

INDICATIU FUTUR: automatitzaré, automatitzaràs, automatitzarà, automatitzarem, automatitzareu, automatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: automatitzaria, automatitzaries, automatitzaria, automatitzaríem, automatitzaríeu, automatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: automatitzi, automatitzis, automatitzi, automatitzem, automatitzeu, automatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: automatitzés, automatitzessis, automatitzés, automatitzéssim, automatitzéssiu, automatitzessin

IMPERATIU: automatitza, automatitzi, automatitzem, automatitzeu, automatitzin

->automedicació

■automedicació

Part. sil.: au_to_me_di_ca_ci_ó

[de auto- i medicació]

f MED 1 Acció d’automedicar-se;

2 l’efecte.

->automedicar-se

■automedicar-se

Part. sil.: au_to_me_di_car_se

v pron MED Prendre un mateix un medicament sense prescripció mèdica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: automedicar

GERUNDI: automedicant

PARTICIPI: automedicat, automedicada, automedicats, automedicades

INDICATIU PRESENT: automedico, automediques, automedica, automediquem, automediqueu, automediquen

INDICATIU IMPERFET: automedicava, automedicaves, automedicava, automedicàvem, automedicàveu, automedicaven

INDICATIU PASSAT: automediquí, automedicares, automedicà, automedicàrem, automedicàreu, automedicaren

INDICATIU FUTUR: automedicaré, automedicaràs, automedicarà, automedicarem, automedicareu, automedicaran

INDICATIU CONDICIONAL: automedicaria, automedicaries, automedicaria, automedicaríem, automedicaríeu, automedicarien

SUBJUNTIU PRESENT: automediqui, automediquis, automediqui, automediquem, automediqueu, automediquin

SUBJUNTIU IMPERFET: automediqués, automediquessis, automediqués, automediquéssim, automediquéssiu, automediquessin

IMPERATIU: automedica, automediqui, automediquem, automediqueu, automediquin

->autometralladora

■autometralladora

Part. sil.: au_to_me_tra_lla_do_ra

[de auto(mòbil) i metralladora]

f ARM Vehicle automòbil cuirassat dotat d’un canó de petit calibre i de dues o tres metralladores, emprat generalment per a missions de reconeixement.

->automnèsia

automnèsia

Part. sil.: au_tom_nè_si_a

[de auto- i -mnèsia]

f PSIC Evocació espontània de records propis.

->automòbil

■automòbil

Part. sil.: au_to_mò_bil

[cpt. híbrid de auto- i -mòbil]

AUT 1 adj Dit del giny capaç de produir la seva pròpia força motriu i que es pot desplaçar i ésser guiat segons el voler del seu conductor. Grua automòbil.

2 m 1 Vehicle automòbil terrestre, generalment muntat sobre quatre o més rodes i a vegades sobre erugues.

2 esp Automòbil de turisme.

->automobilisme

■automobilisme

Part. sil.: au_to_mo_bi_lis_me

[de automòbil]

m ESPORT Utilització esportiva de l’automòbil.

->automobilista

■automobilista

Part. sil.: au_to_mo_bi_lis_ta

[de automòbil]

m i f Persona que practica l’automobilisme.

->automobilístic

■automobilístic -a

Part. sil.: au_to_mo_bi_lís_tic

[de automòbil]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’automòbil o a l’automobilisme. Cursa automobilística. Renovar el parc automobilístic.

2 En què participen automòbils. Circuit automobilístic.

->automoció

■automoció

Part. sil.: au_to_mo_ci_ó

[de auto- i moció]

f 1 Qualitat d’automotor.

2 AUT Estudi o descripció dels ginys automòbils.

3 INDÚST Sector de la indústria dedicat a l’automòbil.

->automorf

■automorf -a

Part. sil.: au_to_morf

[de auto- i -morf]

adj MINERAL Idiomorf.

->automòrfic

■automòrfic -a

Part. sil.: au_to_mòr_fic

[de automorf]

adj Relatiu o pertanyent a l’automorfisme.

->automorfisme

■automorfisme

Part. sil.: au_to_mor_fis_me

[de automorf]

m 1 ÀLG Isomorfisme establert entre un conjunt i ell mateix.

2 PSIC Tendència a projectar el psiquisme propi en el psiquisme d’altri, àdhuc en el d’animals.

->automotor

■automotor -a

Part. sil.: au_to_mo_tor

[de auto- i motor]

1 adj Que es mou per si mateix, sense la intervenció de cap acció exterior.

2 m FERROC Vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma.

->automotriu

■automotriu

Part. sil.: au_to_mo_triu

[de automotor]

adj f Automotora.

->automutagènic

automutagènic -a

Part. sil.: au_to_mu_ta_gè_nic

[de auto- i mutagènic]

adj FISIOL Dit de la substància química orgànica que pot trastornar processos fisiològics, en els quals se sintetitzen composts químics que indueixen a produir mutacions.

->automutilació

automutilació

Part. sil.: au_to_mu_ti_la_ci_ó

[de auto- i mutilació]

f DR PEN i PSIQ Autolesió que comporta la mutilació d’algun membre, algun òrgan, etc.

->autonàstia

autonàstia

Part. sil.: au_to_nàs_ti_a

[de auto- i nàstia]

f BOT Moviment nàstic causat exclusivament per estímuls interns del vegetal, sense cap intervenció d’estímuls externs.

->autònim

■autònim

Part. sil.: au_tò_nim

[de auto- i -ònim]

m 1 1 Nom real (oposat a pseudònim).

2 Llibre o obra publicada amb el nom real de l’autor.

2 Nom que es dóna a si mateix un poble o una tribu, diferent del que li donen els altres pobles o les altres tribus.

->autònom

■autònom -a

Part. sil.: au_tò_nom

Cp. autòcton

[del gr. autónomos ‘que es governa a si mateix’, de auto- i -nom]

adj 1 Que es governa per les lleis pròpies, que té el dret o la facultat de governar-se a si mateix.

2 MEC Dit del mecanisme que es proporciona la força motriu.

3 DR TREB Dit del treballador per compte propi i no d’altri, que no depèn de cap patró.

->autonomia

■autonomia

Part. sil.: au_to_no_mi_a

[del gr. autonomía ‘govern per si mateix’, de auto- i -nomia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Qualitat d’autònom.

2 Facultat de governar-se per les seves lleis pròpies.

3 1 DR CONST Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.

2 DR ADM Comunitat autònoma. L’estat de les autonomies.

3 autonomia administrativa DR ADM Autonomia que gaudeixen els municipis, les províncies i d’altres ens territorials, reconeguda i garantida per la constitució o per l’estatut d’autonomia.

4 ÈTIC Qualitat del subjecte que es determina ell mateix independentment de tota constitució externa.

5 LING Relació que hom dóna entre dos termes d’un paradigma quan l’existència de l’un no pressuposa la de l’altre.

6 TRANSP Capacitat màxima d’un vehicle aeri, marítim o terrestre de fer un recorregut sense parar ni proveir en unes condicions donades.

->autonòmic

■autonòmic -a

Part. sil.: au_to_nò_mic

[de autonomia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’autonomia.

2 FISIOL Motivat per causes internes; espontani.

->autonòmicament

■autonòmicament

Part. sil.: au_to_nò_mi_ca_ment

[de autonòmic]

adv De conformitat amb els principis autonòmics, amb autonomia.

->autonomisme

■autonomisme

Part. sil.: au_to_no_mis_me

[de autonomia]

m POLÍT Doctrina que defensa els principis autonòmics.

->autonomista

■autonomista

Part. sil.: au_to_no_mis_ta

[de autonomia]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’autonomisme.

2 adj i m i f POLÍT Defensor, partidari, dels principis autonòmics.

3 adj i m i f HIST 1 Afiliat al partit Unió Republicana Autonomista.

2 Blasquista.

->autoodi

autoodi

Part. sil.: au_to_o_di

m Odi d’un mateix, de la pròpia llengua o cultura, etc.

->autoòmnibus

■autoòmnibus

Part. sil.: au_to_òm_ni_bus

[de auto(mòbil) i el ll. omnibus ‘per a tots’]

m AUT Autobús.

->autooxidació

■autooxidació

Part. sil.: au_to_o_xi_da_ci_ó

[de auto- i oxidació]

f 1 ALIM Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques dels aliments.

2 QUÍM FÍS Oxidació autocatalítica.

->autop.

autop.

abrev OBR PÚBL autopista.

->autopassada

autopassada

Part. sil.: au_to_pas_sa_da

f ESPORT En el futbol, passada que consisteix a xutar, un jugador, la pilota i anar ell mateix a recollir-la.

->autopàtic

■autopàtic -a

Part. sil.: au_to_pà_tic

adj PAT Degut a l’estructura mateixa de l’organisme malalt.

->autopista

■autopista

Part. sil.: au_to_pis_ta

[de auto(mòbil) i pista]

f 1 OBR PÚBL [abrev autop.] Carretera de quatre vies o més amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d’accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.

2 autopista de la informació INFORM Xarxa de comunicació que, per les seves característiques tècniques, permet la transmissió gairebé immediata d’un gran volum d’informació en format digital.

->autoplàstia

■autoplàstia

Part. sil.: au_to_plàs_ti_a

[de auto- i plàstia]

f CIR Operació quirúrgica per la qual una regió destruïda és substituïda per un teixit semblant procedent del mateix individu.

->autoplàstic

■autoplàstic -a

Part. sil.: au_to_plàs_tic

[de autoplàstia]

adj Relatiu o pertanyent a l’autoplàstia.

->autopoliploide

■autopoliploide

Part. sil.: au_to_po_li_ploi_de

[de auto- i poliploide]

m GEN Poliploide produït per multiplicació de la dotació cromosòmica d’una espècie.

->autopoliploïdia

■autopoliploïdia

Part. sil.: au_to_po_li_plo_ï_di_a

[de autopoliploide]

f GEN Qualitat d’autopoliploide.

->autopol·linització

■autopol·linització

Part. sil.: au_to_pol_li_nit_za_ci_ó

[de auto- i pol·linització]

f BOT Autogàmia en les fanerògames.

->autoportant

autoportant

Part. sil.: au_to_por_tant

[de auto- i portant]

adj 1 AUT Dit de la carrosseria o l’estructura d’un vehicle que constitueix un tot rígid i que es recolza directament sobre la suspensió i les rodes sense necessitat de bastidor.

2 CONSTR Dit d’un tipus de volta, generalment de formigó armat, l’estabilitat de la qual és assegurada per la seva pròpia rigidesa, sense necessitat de reforços.

->autopropulsat

■autopropulsat -ada

Part. sil.: au_to_pro_pul_sat

[de auto- i propulsar]

adj TECNOL Que és propulsat per ell mateix.

->autopropulsió

■autopropulsió

Part. sil.: au_to_pro_pul_si_ó

[de auto- i propulsió]

f TECNOL Capacitat que tenen alguns ginys de propulsar-se per mitjans propis.

->autopropulsor

autopropulsor -a

Part. sil.: au_to_pro_pul_sor

[de auto- i propulsor]

adj i m TECNOL Dit de l’aparell que es propulsa a si mateix.

->autoprotòlisi

■autoprotòlisi

Part. sil.: au_to_pro_tò_li_si

[de auto- i protòlisi]

f QUÍM FÍS Procés pel qual un solvent amfipròtic resta en equilibri amb els ions propis.

->autòpsia

■autòpsia

Part. sil.: au_tòp_si_a

[del gr. autopsía ‘acció de veure amb els propis ulls’, de auto- i -òpsia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 MED Estudi de les diferents parts d’un cadàver per a diagnosticar les causes de la mort (és anomenada també necròpsia).

2 DR PROC PEN Reconeixement d’un cadàver fet normalment pel metge forense per a conèixer i provar la causa i les circumstàncies de la mort i per a identificar la víctima.

->autopsicosi

autopsicosi

Part. sil.: au_to_psi_co_si

[de auto- i psicosi]

f PSIQ Psicosi en la qual predominen les pertorbacions del jo.

->autòptic

■autòptic -a

Part. sil.: au_tòp_tic

[de auto- i òptic]

adj 1 Vist amb els ulls propis, basat en l’observació personal.

2 MED Relatiu o pertanyent a l’autòpsia.

->autopunició

autopunició

Part. sil.: au_to_pu_ni_ci_ó

[de auto- i punició]

f PSIQ Conducta per la qual un subjecte, castigant-se a si mateix, tendeix a prevenir o a disminuir un sentiment de culpabilitat.

->autor

■autor -a

Part. sil.: au_tor

[del ll. auctor, -ōris ‘creador, autor’, per via culta; 1a FONT: s. XIII]

m i f 1 Persona que és causa d’alguna cosa.

2 esp 1 Persona que ha fet o ha compost una obra intel·lectual, una obra d’art.

2 BIOL Persona que ha publicat vàlidament per primera vegada la descripció d’un tàxon qualsevol.

3 CIN Responsable artístic d’un film.

3 DR PEN Persona que participa en el delicte o la falta mitjançant l’execució directa del fet punible.

->autoràdio

autoràdio

Part. sil.: au_to_rà_di_o

f ELECTROAC i AUT Receptor de ràdio, sovint amb reproductor de cassets o de discs compactes, instal·lat en un automòbil.

->autoradiografia

■autoradiografia

Part. sil.: au_to_ra_di_o_gra_fi_a

[de auto- i radiografia]

f 1 CIT, GEN i BIOL MOL Tècnica de la biologia molecular que permet detectar molècules, components cel·lulars o orgànuls corporals prèviament marcats amb elements radioactius amb una emulsió sensible o una pel·lícula fotogràfica.

2 FÍS i TECNOL 1 Tècnica emprada per a estudiar la localització d’un determinat element en un cos que l’absorbeix.

2 Placa fotogràfica posada en contacte amb el cos en estudi i impressionada per les radiacions emeses per l’element absorbit, que hi dóna la repartició espacial qualitativa dels seus àtoms.

->autorail

autorail

Part. sil.: au_to_rail

[del fr. autorail, de auto(motor) i l’angl. rail ‘via’]

m FERROC Automotor.

->autoreducció

■autoreducció

Part. sil.: au_to_re_duc_ci_ó

[de auto- i reducció]

f TOPOG Propietat d’alguns instruments de topografia per la qual la distància horitzontal és obtinguda sense haver d’efectuar cap mena de càlcul.

->autoreductor

■autoreductor -a

Part. sil.: au_to_re_duc_tor

[de auto- i reductor]

adj TOPOG Dit de l’instrument amb què és efectuada l’autoreducció.

->autoregressió

autoregressió

Part. sil.: au_to_re_gres_si_ó

[de auto- i regressió]

f ESTAD Propietat d’alguns processos estocàstics que consisteix en l’estat del procés que en un instant determinat depèn linealment d’un cert nombre d’estats anteriors més un terme aleatori.

->autoregressiu

autoregressiu -iva

Part. sil.: au_to_re_gres_siu

[de auto- i regressiu]

adj Relatiu o pertanyent a l’autoregressió.

->autoregulació

autoregulació

Part. sil.: au_to_re_gu_la_ci_ó

[de auto- i regulació]

f 1 AUTOM Propietat d’un procés o d’una màquina que, després d’una pertorbació, aconsegueix d’obtenir altra vegada l’equilibri sense la intervenció de cap regulador.

2 FISIOL 1 Procés amb regulació pròpia.

2 Reflex amb reacció compensatòria.

->autorelaxació

■autorelaxació

Part. sil.: au_to_re_la_xa_ci_ó

[de relaxació]

f PSIC i MED Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.

->autoreproducció

autoreproducció

Part. sil.: au_to_re_pro_duc_ci_ó

[de auto- i reproducció]

f BIOL Duplicació sincrònica de les estructures cel·lulars.

->autoretrat

■autoretrat

Part. sil.: au_to_re_trat

[de auto- i retrat]

m ART Retrat d’algú fet per ell mateix.

->autoria

■autoria

Part. sil.: au_to_ri_a

[de autor]

f 1 Condició d’autor.

2 Identitat de l’autor. El problema de l’autoria del ’Curial e Güelfa’.

->autoritari

■autoritari -ària

Part. sil.: au_to_ri_ta_ri

[formació culta analògica sobre la base del ll. auctorĭtas, -ātis ‘autoritat’]

adj 1 Que imposa als altres la seva autoritat.

2 1 Que sosté en política el principi d’autoritat.

2 Dit del règim polític, de l’estat, etc., en què el poder és exercit sense permetre l’oposició.

3 PSIC Dit de la personalitat caracteritzada per la disposició a la conformitat, l’obediència i el respecte a qui deté el poder o autoritat superior, pel convencionalisme i per l’arrogància i el menyspreu als grups minoritaris i els individus d’estatus social inferior.

->autoritàriament

■autoritàriament

Part. sil.: au_to_ri_tà_ri_a_ment

[de autoritari]

adv D’una manera autoritària.

->autoritarisme

■autoritarisme

Part. sil.: au_to_ri_ta_ris_me

[de autoritari]

m SOCIOL Actitud que pretén l’obediència indiscutida.

->autoritat

■autoritat

Part. sil.: au_to_ri_tat

[del ll. auctorĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Dret o poder de manar, de regir, de dirigir. L’autoritat del president. L’autoritat de les lleis. L’autoritat paterna.

2 SOCIOL i POLÍT Poder regular exercit sobre una col·lectivitat o sobre diverses col·lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i de superordinació, així com un sistema de drets i de deures.

2 DR Persona investida de potestats imperatives.

3 1 Poder d’imposar-se a l’opinió dels altres pels seus mèrits, la seva superioritat, etc. L’autoritat d’un professor.

2 ENSENY Capacitat que l’educador té de desvetllar l’activitat de l’infant.

3 FILOS Prestigi o ascendent d’una persona, una escola o una obra en tant que determina l’assentiment a una veritat independentment de l’evidència que hom en tingui per la proposició enunciada.

4 RELIG Dret o poder que hom reconeix en una persona o una cosa en virtut del qual accepta la veritat d’uns fets o la validesa d’una ordre no immediatament evidents.

4 1 Persona que té poder o que mereix poder sobre l’opinió dels altres. És una autoritat en microbiologia.

2 LING Institució, escriptor, obra, etc. amb prestigi o poder per a dictaminar sobre la correcció d’una paraula o d’una construcció lingüística.

3 LING Text pertanyent a una autoritat que il·lustra sobre l’ús d’una paraula o d’una construcció lingüística. Diccionari d’autoritats.

->autoritmicitat

autoritmicitat

Part. sil.: au_to_rit_mi_ci_tat

[der. de auto- i rítmic]

f FISIOL ANIM Activitat elèctrica rítmica i espontània que presenten les neurones corticals isolades.

->autoritzable

■autoritzable

Part. sil.: au_to_rit_za_ble

[de autoritzar]

adj Que pot ésser autoritzat.

->autorització

■autorització

Part. sil.: au_to_rit_za_ci_ó

[de autoritzar; 1a FONT: 1493]

f 1 1 Acció d’autoritzar;

2 l’efecte.

2 Document en el qual consta l’autorització.

3 DR Acte pel qual una autoritat administrativa, legislativa o judicial autoritza l’exercici de determinats drets a una altra autoritat, a un funcionari que en depèn o a un particular.

4 DR Intervenció d’un notari en un atorgament d’acte jurídic.

->autoritzadament

■autoritzadament

Part. sil.: au_to_rit_za_da_ment

[de autoritzat]

adv 1 Amb autoritat.

2 Amb autorització, d’una manera autoritzada.

->autoritzar

■autoritzar

Part. sil.: au_to_rit_zar

[de autor; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr 1 Revestir d’autoritat. El cap d’estat autoritza els ambaixadors.

2 Donar dret o facultat de fer alguna cosa. Autoritzar una venda.

3 Permetre legalment de fer una cosa. Autoritzar una assemblea.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: autoritzar

GERUNDI: autoritzant

PARTICIPI: autoritzat, autoritzada, autoritzats, autoritzades

INDICATIU PRESENT: autoritzo, autoritzes, autoritza, autoritzem, autoritzeu, autoritzen

INDICATIU IMPERFET: autoritzava, autoritzaves, autoritzava, autoritzàvem, autoritzàveu, autoritzaven

INDICATIU PASSAT: autoritzí, autoritzares, autoritzà, autoritzàrem, autoritzàreu, autoritzaren

INDICATIU FUTUR: autoritzaré, autoritzaràs, autoritzarà, autoritzarem, autoritzareu, autoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: autoritzaria, autoritzaries, autoritzaria, autoritzaríem, autoritzaríeu, autoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: autoritzi, autoritzis, autoritzi, autoritzem, autoritzeu, autoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: autoritzés, autoritzessis, autoritzés, autoritzéssim, autoritzéssiu, autoritzessin

IMPERATIU: autoritza, autoritzi, autoritzem, autoritzeu, autoritzin

->autoritzat

■autoritzat -ada

Part. sil.: au_to_rit_zat

[de autoritzar]

adj Que té autoritat, revestit d’autoritat.

->autorotació

autorotació

Part. sil.: au_to_ro_ta_ci_ó

[de auto- i rotació]

f 1 AEROD Rotació continuada entorn del seu eix d’un rotor sotmès únicament a forces aerodinàmiques.

2 AERON Rotació d’una ala que s’esdevé quan l’angle de pèrdua és inferior a l’angle d’atac efectiu.

->autoscòpia

autoscòpia

Part. sil.: au_tos_cò_pi_a

[de auto- i -scòpia]

f PSIQ Al·lucinació en què hom percep la imatge del cos propi.

->autosegregació

autosegregació

Part. sil.: au_to_se_gre_ga_ci_ó

[de auto- i segregació]

f GEN Formació de genotips diferents en l’apogàmia a causa de la segregació genètica de la primera meiosi.

->autosemàntic

■autosemàntic -a

Part. sil.: au_to_se_màn_tic

[de auto- i semàntic]

adj LING Dit d’un mot l’aspecte semàntic del qual predomina per damunt del sintàctic o funcional.

->autoservei

■autoservei

Part. sil.: au_to_ser_vei

[de auto- i servei]

m 1 Sistema de servei d’un establiment on cadascú se serveix, i en acabat passa pel control de la caixa, on paga l’import del total.

2 Establiment d’autoservei.

->autosincronitzador

autosincronitzador

Part. sil.: au_to_sin_cro_nit_za_dor

[de auto- i sincronitzador]

m ELECTROT Autoacoblador que obté el sincronisme entre dos generadors o dos sistemes de corrent altern que treballen al mateix potencial.

->autosíndesi

autosíndesi

Part. sil.: au_to_sín_de_si

[de auto- i síndesi]

f GEN Formació de cromosomes bivalents en la meiosi per aparellament d’homòlegs.

->autosoma

■autosoma

Part. sil.: au_to_so_ma

[de auto- i soma]

m GEN Cromosoma que no determina el sexe de l’individu.

->autosòmic

autosòmic -a

Part. sil.: au_to_sò_mic

[de autosòmic]

adj GEN 1 Relatiu o pertanyent a l’autosoma.

2 Dit del gen, al·lel o caràcter localitzat en un autosoma.

3 malaltia de transmissió autosòmica Malaltia la transmissió de la qual ve determinada per un gen o un al·lel localitzat en un dels autosomes.

->autòspora

■autòspora

Part. sil.: au_tòs_po_ra

[de auto- i -spora]

f BOT Espora immòbil formada per diverses espècies d’algues volvocals per divisió interna de llurs cèl·lules, les quals actuen, doncs, com a esporangis.

->autosuccessió

autosuccessió

Part. sil.: au_to_suc_ces_si_ó

[de auto- i successió]

f ECOL Successió en què una comunitat és substituïda per una altra de la mateixa composició i estructura.

->autosuficiència

■autosuficiència

Part. sil.: au_to_su_fi_ci_èn_ci_a

[de autosuficient]

f Qualitat d’autosuficient.

->autosuficient

■autosuficient

Part. sil.: au_to_su_fi_ci_ent

[de auto- i suficient]

adj Que es basta a si mateix; autàrquic.

->autosuggestió

■autosuggestió

Part. sil.: au_to_sug_ges_ti_ó

[de auto- i suggestió]

f PSIC Tipus de suggestió en què el subjecte utilitza per a si mateix una idea o un sentiment creats i cultivats per la psique pròpia.

->autotípia

■autotípia

Part. sil.: au_to_tí_pi_a

[de auto- i -típia]

f GRÀF Modalitat de reproducció, anomenada també gravat directe o tramat, que es caracteritza per l’obtenció de mitges tintes a base de punts de mida diferent mitjançant la interposició d’una trama entre l’objectiu i la placa sensible d’una màquina fotogràfica.

->autotomia

■autotomia

Part. sil.: au_to_to_mi_a

[de auto- i -tomia]

f ZOOL Fenomen d’autoamputació d’una part del cos presentat per alguns animals.

->autotopoagnòsia

autotopoagnòsia

Part. sil.: au_to_to_po_ag_nò_si_a

[de auto-, topo- i agnòsia]

f PAT Incapacitat per a localitzar correctament les diverses parts del cos propi.

->autotransformador

■autotransformador

Part. sil.: au_to_trans_for_ma_dor

[de auto- i transformador]

m ELECTROT Transformador proveït d’un sol debanat per columna, que fa ensems el paper de primari i el de secundari.

->autotransfusió

autotransfusió

Part. sil.: au_to_trans_fu_si_ó

[de auto- i transfusió]

f MED 1 Mètode d’urgència que consisteix a aconseguir un volum de sang adequat en els sectors més vitals del sistema circulatori.

2 Mètode per a retornar la sang extravasada a la circulació.

->autotrasplantació

autotrasplantació

Part. sil.: au_to_tras_plan_ta_ci_ó

[de auto- i trasplantació]

f CIR Procés quirúrgic de restauració de parts danyades, mutilades o que manquen d’un organisme per transferència de teixits obtinguts prèviament del mateix organisme.

->autotremp

autotremp

Part. sil.: au_to_tremp

[de auto- i tremp]

m METAL·L Tremp que adquireixen certs aliatges per simple refredament a l’aire lliure.

->autòtrof

■autòtrof -a

Part. sil.: au_tò_trof

[de auto- i -trof]

adj i m i f FISIOL Dit de l’organisme que presenta autotròfia.

->autotròfia

■autotròfia

Part. sil.: au_to_trò_fi_a

[de auto- i -tròfia]

f FISIOL Tipus de nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats metabòliques, només incorporen del medi productes inorgànics.

->autotròfic

■autotròfic -a

Part. sil.: au_to_trò_fic

[de autotròfia]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a l’autotròfia o als autòtrofs.

->autotròpic

autotròpic -a

Part. sil.: au_to_trò_pic

[de auto- i tròpic]

adj BOT Relatiu o pertanyent als autotropismes.

->autotropisme

■autotropisme

Part. sil.: au_to_tro_pis_me

[de auto- i tropisme]

m BOT Moviment tropístic autònom pel qual un òrgan vegetal recupera o tendeix a recuperar la posició normal, la direcció de creixement, etc., quan hom el n’havia prèviament desviat.

->autovaccí

■autovaccí

Part. sil.: au_to_vac_cí

[de auto- i vaccí]

m TERAP Autovacuna.

->autovaccinació

■autovaccinació

Part. sil.: au_to_vac_ci_na_ci_ó

[de auto- i vaccinació]

f TERAP Autovacunació.

->autovacuna

■autovacuna

Part. sil.: au_to_va_cu_na

[del cast. autovacuna, de auto- i vacuna]

f TERAP Vacuna preparada amb gèrmens aïllats del mateix individu a qui haurà d’ésser administrada.

->autovacunació

autovacunació

Part. sil.: au_to_va_cu_na_ci_ó

[del cast. autovacunación, de auto- i vacunació]

f TERAP 1 Vacunació mitjançant una autovacuna.

2 Vacunació espontània sense intervenció exterior.

->autovalor

autovalor

Part. sil.: au_to_va_lor

[de auto- i valor]

m MAT Valor propi.

->autovaloració

■autovaloració

Part. sil.: au_to_va_lo_ra_ci_ó

[de auto- i valoració]

f PSIC Sentiment del valer propi, que pot oscil·lar entre el sentiment de superioritat i el d’inferioritat.

->autovector

autovector

Part. sil.: au_to_vec_tor

[de auto- i vector]

m ÀLG Vector propi.

->autovia¹

■autovia¹

Part. sil.: au_to_vi_a

[de auto(motor) i (ferro)via]

m FERROC Automotor.

->autovia²

■autovia²

Part. sil.: au_to_vi_a

[de auto(mòbil) i via¹]

f OBR PÚBL Autopista d’accés no controlat del tot, amb alguns encreuaments al mateix nivell.

->autozigot

autozigot

Part. sil.: au_to_zi_got

m GEN Homozigot en què els dos gens homòlegs o llurs al·lels provenen d’un ancessor comú.

->autozooide

autozooide

Part. sil.: au_to_zo_oi_de

[de autò(nom) i zooide]

m ZOOL Pòlip de les colònies d’alguns antozous.

->autrígon

autrígon -a

Part. sil.: au_trí_gon

[del ll. autrigones, íd.]

1 m i f HIST Individu d’un poble preromà del nord de la Península Ibèrica establert a la zona occidental de Biscaia i a la zona nord de Castella.

2 adj Relatiu o pertanyent als autrígons.

->autumnal

■autumnal

Part. sil.: au_tum_nal

[del ll. autumnalis, íd.; 1a FONT: 1587]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’autumne o tardor.

2 planta autumnal Planta que floreix a la tardor.

->autumne

■autumne

Part. sil.: au_tum_ne

[del ll. autumnus ‘tardor’; 1a FONT: s. XIII]

m Tercera estació de l’any; tardor.

->autunià

autunià -ana

Part. sil.: au_tu_ni_à

[del nom de la població fr. d’Autun, al Massís Central]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’autunià.

2 m Divisió del permià inferior, situada damunt l’estefanià i sota el saxonià.

->autunita

■autunita

Part. sil.: au_tu_ni_ta

[del nom de la població fr. d’Autun, al Massís Central]

f MINERAL Uranofosfat de calci, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->auversià

auversià -ana

Part. sil.: au_ver_si_à

[del nom de la població fr. d’Auvers-sur-Oise]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’auversià.

2 m Part inferior de l’eocè superior de la conca de París.

->aux.

aux.

abrev auxiliar¹.

->auxanòmetre

■auxanòmetre

Part. sil.: au_xa_nò_me_tre

[del gr. auxánō ‘augmentar’ i -metre]

m METROL Aparell per a mesurar la creixença en longitud de les plantes al laboratori.

->auxesi

■auxesi

Part. sil.: au_xe_si

[del gr. aúxēsis ‘augment’]

f 1 RET 1 Figura per la qual hom usa un terme altisonant en lloc del mot propi.

2 Amplificació.

3 Hipèrbole.

2 BIOL Creixença notable d’un òrgan, d’un teixit, etc.

->auxi-

auxi-

Forma prefixada del mot grec aúxō, que significa ‘augmentar, acréixer’. Ex.: auxilític.

->auxili

■auxili

Part. sil.: au_xi_li

[del ll. auxĭlĭum ‘socors, ajut’; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 Ajut, socors. Primers auxilis.

2 DR Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc., és imposat per la llei obligant unes persones o unes entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.

3 auxilis espirituals CATOL Sagraments i sagramentals administrats al cristià en perill de mort.

->auxiliador

■auxiliador -a

Part. sil.: au_xi_li_a_dor

adj i m i f Que auxilia.

->auxiliar¹

■auxiliar¹

Part. sil.: au_xi_li_ar

[del ll. auxiliaris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

[abrev aux.] 1 adj Que presta el seu concurs en un treball o una acció. Òrgans auxiliars de la respiració.

2 m i f Un bon auxiliar.

3 m i f ENSENY Professor auxiliar.

4 adj LING 1 Dit del mot usat de tal manera, que, no expressant un sentit complet, només pot ésser entès quan es relaciona amb un mot principal al qual s’adjunta.

2 verb auxiliar Verb gramaticalitzat que s’utilitza junt amb la forma impersonal d’un altre verb per a formar els temps compostos i les perífrasis verbals, com ara ésser i haver.

5 adj DR INTERN Dit de les tropes que combaten al costat de les regulars d’un estat o de diversos estats en situació bèl·lica formal.

6 auxiliar de comerciant DR MERC Persona que, d’una manera permanent i estable, contracta amb terceres persones en nom d’un comerciant o un empresari i sota la dependència d’aquest, en canvi d’una retribució.

7 auxiliar de vol Hoste d’una companyia aèria.

8 cos auxiliar ant ORG MIL Unitat no combatent.

->auxiliar²

■auxiliar²

Part. sil.: au_xi_li_ar

[del ll. auxĭlĭare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Prestar auxili (a algú o a alguna cosa). És obligatori auxiliar el ferits en un accident de trànsit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: auxiliar

GERUNDI: auxiliant

PARTICIPI: auxiliat, auxiliada, auxiliats, auxiliades

INDICATIU PRESENT: auxilio, auxilies, auxilia, auxiliem, auxilieu, auxilien

INDICATIU IMPERFET: auxiliava, auxiliaves, auxiliava, auxiliàvem, auxiliàveu, auxiliaven

INDICATIU PASSAT: auxilií, auxiliares, auxilià, auxiliàrem, auxiliàreu, auxiliaren

INDICATIU FUTUR: auxiliaré, auxiliaràs, auxiliarà, auxiliarem, auxiliareu, auxiliaran

INDICATIU CONDICIONAL: auxiliaria, auxiliaries, auxiliaria, auxiliaríem, auxiliaríeu, auxiliarien

SUBJUNTIU PRESENT: auxiliï, auxiliïs, auxiliï, auxiliem, auxilieu, auxiliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: auxiliés, auxiliessis, auxiliés, auxiliéssim, auxiliéssiu, auxiliessin

IMPERATIU: auxilia, auxiliï, auxiliem, auxilieu, auxiliïn

->auxiliaria

■auxiliaria

Part. sil.: au_xi_li_a_ri_a

[de auxiliar¹]

f 1 Càrrec d’auxiliar.

2 Oficina, despatx, d’un auxiliar.

->auxina

■auxina

Part. sil.: au_xi_na

[de auxi- i -ina**]

f BIOQ i FISIOL VEG Substància química natural o sintètica caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions, entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.

->auxínic

auxínic -a

Part. sil.: au_xí_nic

[de auxina]

adj BIOQ i FISIOL VEG 1 Relatiu o pertanyent a les auxines.

2 activitat auxínica Activitat que presenten les substàncies químiques que tenen una acció semblant a l’auxina natural.

->auxo-

■auxo-

Forma prefixada del mot grec aúxō, que significa ‘augmentar, acréixer’. Ex.: auxologia, auxotònic.

->auxocrom

■auxocrom

Part. sil.: au_xo_crom

[de auxo- i -crom]

m QUÍM FÍS i COL Grup substituent d’una molècula cromògena que li afavoreix el color en variar-li la longitud d’ona de la regió d’absorció màxima de radiació electromagnètica del cromòfor.

->auxocròmic

■auxocròmic -a

Part. sil.: au_xo_crò_mic

[de auxocrom]

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent als auxocroms.

->auxologia

■auxologia

Part. sil.: au_xo_lo_gi_a

[de auxo- i -logia]

f ANTROP FÍS Estudi del creixement d’un individu o d’un grup d’individus al llarg de llur vida per tal de conèixer les característiques del creixement de la població a la qual pertanyen.

->auxològic

auxològic -a

Part. sil.: au_xo_lò_gic

[de auxologia]

adj ANTROP FÍS Relatiu o pertanyent a l’auxologia.

->auxòmetre

■auxòmetre

Part. sil.: au_xò_me_tre

[de auxo- i -metre]

m METROL Aparell per a mesurar el poder amplificatiu d’una lent o d’un sistema de lents.

->auxòspora

■auxòspora

Part. sil.: au_xòs_po_ra

[de auxo- i -spora]

f BOT Espora originada per auxosporulació.

->auxosporulació

■auxosporulació

Part. sil.: au_xos_po_ru_la_ci_ó

[de auxo- i esporulació]

f BOT Forma de reproducció pròpia dels bacil·lariòfits que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i restaura la mida normal dels individus.

->auxotònic

■auxotònic -a

Part. sil.: au_xo_tò_nic

[de auxo- i tònic]

adj BOT Dit dels moviments de les plantes a causa d’un augment de turgència.

->auxòtrof

■auxòtrof -a

Part. sil.: au_xò_trof

[de auxo- i -trof]

adj i m FISIOL Dit de l’organisme que presenta auxotròfia.

->auxotròfia

■auxotròfia

Part. sil.: au_xo_trò_fi_a

[de auxo- i -trofia]

f FISIOL 1 Capacitat de certs organismes d’elaborar vitamines mitjançant transformacions metabòliques a partir de factors previtamínics prèviament obtinguts del medi.

2 Sistema de nutrició de certs vegetals en què el desenvolupament només es produeix amb la incorporació de factors de creixement en forma dissolta.

->auxotròfic

■auxotròfic -a

Part. sil.: au_xo_trò_fic

[de auxo- i -tròfic]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a l’auxotròfia o als auxòtrofs.

->auxozigot

■auxozigot

Part. sil.: au_xo_zi_got

[de auxo- i zigot]

m BOT Cèl·lula originada per fecundació dins el procés de l’auxosporulació.

->av

■av

Hom.: ab

m CRON Mes hebreu, onzè de l’any civil i cinquè de l’any religiós.

->aV

aV

símb ELECT abvolt.

->Av

Av

símb METROL ampere volta.

->av.

av.

abrev avinguda 2.

->avajó

avajó

[d’origen preromà, d’una base comuna *anabiones/*abaniones, de parentiu basc; 1a FONT: s. XIX]

m BOT Fruit en baia, negre, pruïnós i agredolç de l’avajonera.

->avajonera

■avajonera

[de avajó]

f BOT Nabiu.

->aval

■aval

[del fr. aval, íd., der. potser de à valoir ‘que ha de valer’, o de l’àr. ḥawāla ‘document de crèdit’, o del fr. aval ‘a sota’, amb relació a la part inferior del document]

m 1 Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència (moral o econòmica) d’una altra.

2 1 Signatura que posa al peu d’una lletra o un altre document de crèdit la persona que respon del pagament en cas de no fer-ho la persona obligada.

2 DR MERC Fiança de caràcter mercantil incorporada a una lletra de canvi per la qual l’avalador es compromet a pagar l’import de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els altres responsables del pagament.

3 aval bancari Aval emès per una institució financera en favor d’un client seu.

->avalador

■avalador -a

[de avalar]

adj i m i f Que avala.

->avalar

■avalar

[de aval]

v tr 1 Donar la garantia dita aval. El banc encara no t’ha avalat les lletres de canvi.

2 fig Respondre (de quelcom). Si no l’avalaven els pares no li donaven el crèdit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avalar

GERUNDI: avalant

PARTICIPI: avalat, avalada, avalats, avalades

INDICATIU PRESENT: avalo, avales, avala, avalem, avaleu, avalen

INDICATIU IMPERFET: avalava, avalaves, avalava, avalàvem, avalàveu, avalaven

INDICATIU PASSAT: avalí, avalares, avalà, avalàrem, avalàreu, avalaren

INDICATIU FUTUR: avalaré, avalaràs, avalarà, avalarem, avalareu, avalaran

INDICATIU CONDICIONAL: avalaria, avalaries, avalaria, avalaríem, avalaríeu, avalarien

SUBJUNTIU PRESENT: avali, avalis, avali, avalem, avaleu, avalin

SUBJUNTIU IMPERFET: avalés, avalessis, avalés, avaléssim, avaléssiu, avalessin

IMPERATIU: avala, avali, avalem, avaleu, avalin

->avall

■avall

Cp. baix² 3

[de la prep. a² i vall; 1a FONT: s. XI]

adv 1 1 En direcció de dalt a baix, d’un lloc més alt a un altre de més baix. La seva botiga és tres carrers més avall. Serpentines i paperets queien avall.

2 [adjuntat a un substantiu, posposant-s’hi] Anar carrer avall. Les llàgrimes li queien galtes avall.

2 de... en avall (o per avall) 1 De menys de. Pisos de vint milions en avall.

2 En un grau més baix (de dignitat, etc.). De Déu en avall.

3 més avall Posteriorment (en un escrit, en una relació). Com llegirem més avall...

4 per avall Per a indicar vagament un indret menys elevat. Per avall potser en trobarem, de bolets.

->avaller

avaller -a

Hom.: abeller

[de avall]

adj dial Que és per avall. Des de la casa més amuntera fins a la més avallera.

->avalot

■avalot

[de avalotar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Agitació popular.

2 Aplec tumultuós.

2 Esvalot.

->avalotador

■avalotador -a

[de avalotar]

adj i m i f Que mou avalots.

->avalotapobles

■avalotapobles

[de avalotar i poble]

m i f 1 Que arma avalots, alçaments.

2 fig Persona que tot ho fa anar en renou.

->avalotar

■avalotar

[probablement del ll. volutare ‘agitar’, der. del ll. volvĕre ‘girar’, alterat per influx d’altres verbs en -otar, com agarrotar, escarbotar, escarotar, etc; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Alçar en avalot o motí (una munió, etc.). Té fusta de líder: ell solet ha avalotat tota la gent dels tallers, i segur que hi ha vaga per dies.

2 pron 1 Alçar-se en avalot una munió, etc. Els presos s’han avalotat, però de moment no hi ha víctimes.

2 p anal Avalotar-se el vent.

3 intr Esvalotar, fer aldarull.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avalotar

GERUNDI: avalotant

PARTICIPI: avalotat, avalotada, avalotats, avalotades

INDICATIU PRESENT: avaloto, avalotes, avalota, avalotem, avaloteu, avaloten

INDICATIU IMPERFET: avalotava, avalotaves, avalotava, avalotàvem, avalotàveu, avalotaven

INDICATIU PASSAT: avalotí, avalotares, avalotà, avalotàrem, avalotàreu, avalotaren

INDICATIU FUTUR: avalotaré, avalotaràs, avalotarà, avalotarem, avalotareu, avalotaran

INDICATIU CONDICIONAL: avalotaria, avalotaries, avalotaria, avalotaríem, avalotaríeu, avalotarien

SUBJUNTIU PRESENT: avaloti, avalotis, avaloti, avalotem, avaloteu, avalotin

SUBJUNTIU IMPERFET: avalotés, avalotessis, avalotés, avalotéssim, avalotéssiu, avalotessin

IMPERATIU: avalota, avaloti, avalotem, avaloteu, avalotin

->avaluable

■avaluable

Part. sil.: a_va_lu_a_ble

[de avaluar]

adj Que pot ésser avaluat.

->avaluació

■avaluació

Part. sil.: a_va_lu_a_ci_ó

[de avaluar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció d’avaluar.

2 ENSENY 1 Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera han estat aconseguits els objectius pedagògics proposats.

2 avaluació curricular Procés de revisió dels diversos elements implicats en un currículum per a determinar si aquest serveix per a assolir els objectius proposats.

->avaluador

■avaluador -a

Part. sil.: a_va_lu_a_dor

[de avaluar]

adj i m i f Que avalua. Comissió avaluadora. Els avaluadors d’articles d’una revista científica.

->avaluar

■avaluar

Part. sil.: a_va_lu_ar

[de vàlua; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Determinar, especialment d’una manera aproximada, la vàlua o el valor d’alguna cosa. Avaluar una propietat.

2 Determinar, especialment d’una manera aproximada, una magnitud. Avaluar el pes d’un sac en dues roves.

3 fig Apreuar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avaluar

GERUNDI: avaluant

PARTICIPI: avaluat, avaluada, avaluats, avaluades

INDICATIU PRESENT: avaluo, avalues, avalua, avaluem, avalueu, avaluen

INDICATIU IMPERFET: avaluava, avaluaves, avaluava, avaluàvem, avaluàveu, avaluaven

INDICATIU PASSAT: avaluí, avaluares, avaluà, avaluàrem, avaluàreu, avaluaren

INDICATIU FUTUR: avaluaré, avaluaràs, avaluarà, avaluarem, avaluareu, avaluaran

INDICATIU CONDICIONAL: avaluaria, avaluaries, avaluaria, avaluaríem, avaluaríeu, avaluarien

SUBJUNTIU PRESENT: avaluï, avaluïs, avaluï, avaluem, avalueu, avaluïn

SUBJUNTIU IMPERFET: avalués, avaluessis, avalués, avaluéssim, avaluéssiu, avaluessin

IMPERATIU: avalua, avaluï, avaluem, avalueu, avaluïn

->avanç

■avanç

Hom.: abans

Cp. avenç

[de avançar; 1a FONT: c. 1600]

m 1 1 Avançament.

2 avanç informatiu RADIOTÈC i TV Informació breu que hom anticipa com a part d’una notícia que es desenvoluparà posteriorment en un altre programa.

2 MOT Temps que hom fa transcórrer entre el salt de la guspira o l’inici de la injecció i el punt mort superior en els motors d’encesa per guspira o d’encesa per compressió, respectivament.

3 TECNOL En una màquina eina, moviment relatiu de l’eina i de la peça que posa successivament noves parts d’aquesta sota l’acció del moviment principal.

->avançada

■avançada

[de avançar; 1a FONT: s. XIX]

f 1 1 Acció d’avançar o d’avançar-se;

2 l’efecte. Fer una bona avançada, una gran avançada. Prendre avançada.

2 Pagament anticipat; avançament.

3 TÀCT Partida de soldats que és més endavant, que va al davant del gros de les forces.

->avançador

avançador -a

[de avançar]

TECNOL 1 adj Que avança o serveix per a avançar. El carro avançador d’una màquina eina.

2 m Dispositiu que serveix per a produir un avanç en un mecanisme o en un fenomen. Un avançador de fase.

->avançament

■avançament

[de avançar]

m 1 1 Acció d’avançar, especialment avançar 2 2;

2 l’efecte.

2 1 Pagament anticipat o préstec.

2 ECON Préstec o pòlissa de crèdit d’un banc comercial a un client a un terme indefinit, que modernament tendeix a ésser fixat.

3 ECON Reemborsament de capital a l’agricultura.

4 Pressupost o càlcul aproximat.

3 NÀUT Diferència entre l’hora del cronòmetre i l’hora civil de Greenwich quan la primera és posterior.

4 avançament informatiu RADIOTÈC i TV Avanç informatiu.

->avançar

■avançar

Hom.: avençar

[del ll. vg. *abantiare, der. de ab ante; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Moure endavant (alguna cosa). Avançar la mà. Avançar les peces del tauler.

2 tr fig Avançar una suggestió, un projecte.

3 pron Moure’s endavant, posar-se més endavant. S’avançà de la colla i arrencà a córrer.

2 tr 1 Passar al davant (d’algú).

2 TRANSP Passar un vehicle al davant (d’un altre vehicle).

3 fig Avantatjar, ultrapassar. Avançar els altres en intel·ligència.

3 1 tr Fer que (alguna cosa) sigui abans, anticipar-ne la data. Avançar la sortida de l’avió.

2 tr Revelar anticipadament (una notícia). Em va avançar que no m’havien concedit la plaça.

3 pron Anticipar-se.

4 avançar diners (o el sou, etc.) (a algú) Bestreure’ls-hi.

5 avançar un rellotge Moure’n les busques fent-li assenyalar una hora posterior a la que assenyalava.

4 tr fig Acostar a l’acabament. Avui han avançat molt la feina.

5 1 intr Anar endavant, progressar, en l’espai, en una tasca, en una carrera, etc. La ciència avança.

2 pron Anar un rellotge més de pressa del compte.

3 anar avançat (un rellotge) Marcar una hora que encara no és.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avançar

GERUNDI: avançant

PARTICIPI: avançat, avançada, avançats, avançades

INDICATIU PRESENT: avanço, avances, avança, avancem, avanceu, avancen

INDICATIU IMPERFET: avançava, avançaves, avançava, avançàvem, avançàveu, avançaven

INDICATIU PASSAT: avancí, avançares, avançà, avançàrem, avançàreu, avançaren

INDICATIU FUTUR: avançaré, avançaràs, avançarà, avançarem, avançareu, avançaran

INDICATIU CONDICIONAL: avançaria, avançaries, avançaria, avançaríem, avançaríeu, avançarien

SUBJUNTIU PRESENT: avanci, avancis, avanci, avancem, avanceu, avancin

SUBJUNTIU IMPERFET: avancés, avancessis, avancés, avancéssim, avancéssiu, avancessin

IMPERATIU: avança, avanci, avancem, avanceu, avancin

->avançat

■avançat -ada

[de avançar]

adj Que ha avançat molt, que ha pervingut molt endavant en un moviment, en un procés, en el transcurs del temps. Un home d’idees avançades.

->avancé

avancé

[pl -és] m Tendal, generalment d’estructura metàl·lica i tancat amb cremalleres, que, en una caravana, una tenda de campanya, etc., serveix per a ampliar l’espai disponible i protegir de les inclemències del temps.

->avancívol

■avancívol -a

[de avançar]

adj Dit del camí pel qual hom pot avançar ràpidament.

->avanet

avanet

[relacionat amb vano ‘ventall’, del cast. ant. abano]

m INDUM 1 Ruixa de randa o de gasa usada per les dones a l’escotat i a les vores del vestit.

2 Escot.

->avant

■avant

[del ll. ab ante (cf. abans)]

1 adv 1 En direcció a un indret que és davant nostre. Caminar sempre avant.

2 Enllà en el sentit del moviment. Passar avant.

2 avant! Exclamació per a encoratjar.

3 en avant loc adv Posteriorment, més endavant (en un escrit, en una relació).

4 m ESPORT En el rugbi, falta que hom comet quan la pilota es dirigeix cap a la línia que delimita el terreny de joc (línia de pilota morta) de l’equip adversari perquè un jugador n’ha perdut el control, l’ha llançada o l’ha desviada involuntàriament en aquella direcció.

->avant-

■avant-

Prefix, del llatí ab ante, que denota anterioritat quant al temps o a la posició. Ex.: avantcambra.

->avantatge

■avantatge

[de avant; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Distància que separa un mòbil d’un altre que li va al darrere. Portar tres voltes d’avantatge.

2 1 Allò que dóna una superioritat en qualsevol cosa. Tenir sobre els altres l’avantatge de saber llengües. Oferir avantatges.

2 Condició, circumstància, favorable. Sospesar els avantatges i els inconvenients d’una decisió. Els avantatges de tenir cotxe.

3 ESPORT 1 Diferència de punts, temps, distància o pes que separa un esportista o un equip dels altres participants que van darrere seu en una competició. Li duia tres voltes d’avantatge. El Barça té un avantatge de cinc punts sobre el segon classificat.

2 En els esports d’equip, superioritat de puntuació obtinguda arran d’una falta comesa per l’adversari.

3 En el tennis, punt guanyat per un jugador immediatament després d’un iguals o empat a 40.

4 llei de l’avantatge En el futbol, convenció reglamentària que permet a l’àrbitre de no interrompre el joc quan un jugador atacant és objecte de falta, però ell o el seu equip continua controlant la pilota.

->avantatjar

■avantatjar

[de avantatge]

v tr Portar avantatge, superar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avantatjar

GERUNDI: avantatjant

PARTICIPI: avantatjat, avantatjada, avantatjats, avantatjades

INDICATIU PRESENT: avantatjo, avantatges, avantatja, avantatgem, avantatgeu, avantatgen

INDICATIU IMPERFET: avantatjava, avantatjaves, avantatjava, avantatjàvem, avantatjàveu, avantatjaven

INDICATIU PASSAT: avantatgí, avantatjares, avantatjà, avantatjàrem, avantatjàreu, avantatjaren

INDICATIU FUTUR: avantatjaré, avantatjaràs, avantatjarà, avantatjarem, avantatjareu, avantatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: avantatjaria, avantatjaries, avantatjaria, avantatjaríem, avantatjaríeu, avantatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: avantatgi, avantatgis, avantatgi, avantatgem, avantatgeu, avantatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: avantatgés, avantatgessis, avantatgés, avantatgéssim, avantatgéssiu, avantatgessin

IMPERATIU: avantatja, avantatgi, avantatgem, avantatgeu, avantatgin

->avantatjós

■avantatjós -osa

[de avantatjar]

adj Que ofereix o enclou avantatges.

->avantatjosament

■avantatjosament

[de avantatjós]

adv Amb avantatge, d’una manera avantatjosa.

->avantbraç

■avantbraç

[de avant- i braç]

m 1 ANAT ANIM Part de l’extremitat superior o toràcica dels primats i de l’home compresa entre el colze i el monyó o canell.

2 ARM Part de l’armadura que cobreix l’avantbraç.

->avantcambra

■avantcambra

[de avant- i cambra]

f 1 1 Peça o cambra abans de la sala o la peça principal.

2 fer avantcambra Esperar en l’avantcambra.

2 MOT En els motors amb precombustió, cambra auxiliar de petit volum en la qual desemboca l’injector.

->avantcàrrega

■avantcàrrega

[de avant- i càrrega]

f ARM 1 Càrrega d’una arma de foc per la boca del canó.

2 d’avantcàrrega Dit de les armes de foc que són carregades per la boca del canó.

->avantdirectriu

avantdirectriu

Part. sil.: a_vant_di_rec_triu

[de avant- i directriu]

f HIDR Cadascun dels elements de l’avantdistribuïdor d’una turbina hidràulica.

->avantdistribuïdor

avantdistribuïdor

Part. sil.: a_vant_dis_tri_bu_ï_dor

[de avant- i distribuïdor]

m HIDR Part d’una turbina hidràulica de reacció que consisteix en un anell que és travessat per l’aigua abans d’arribar al distribuïdor.

->avantdit

avantdit -a

[de avant- i dir¹]

adj Que ja ha estat anomenat abans.

->avanter

■avanter -a

[de avant]

adj Dels individus d’un grup, el que va davant els altres.

->avantfossa

avantfossa

[de avant- i fossa]

f GEOMORF Gran fossa de subsidència que afecta l’avantpaís d’una cadena muntanyosa, en la seva fase final de plegament.

->avantgresol

avantgresol

[de avant- i gresol]

m METAL·L En els forns de cup i en els cubilots, cup situat al costat del gresol i que comunica amb la part inferior d’aquest, a la qual van a parar la mata fosa i l’escòria.

->avantguarda

■avantguarda

[de avant- i guarda]

f 1 TÀCT Destacament d’una unitat a la qual precedeix en la marxa com a mitjà de seguretat.

2 fig En un moviment, grups dels precursors o dels qui sostenen la tendència més avançada. Literatura d’avantguarda.

->avantguardisme

■avantguardisme

[de avantguarda]

m ART, LIT, MÚS i CIN Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.

->avantguardista

■avantguardista

[de avantguarda]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’avantguardisme o a l’avantguarda.

2 m i f Partidari de l’avantguardisme o de l’avantguarda.

->avantguerra

■avantguerra

f Època immediatament anterior a una guerra.

->avantjudici

avantjudici

[de judici]

m DR Judici previ per a decidir sobre la procedència o la improcedència d’iniciar un procés penal contra un jutge per suposar que ha comès un delicte en l’exercici de les seves funcions.

->avantllotja

■avantllotja

[de avant- i llotja]

f Espai situat entre el passadís i una llotja del teatre.

->avantmatx

avantmatx

[pl -matxs] [usat també en aposició] m ESPORT Allò que precedeix un matx o partit. La informació de l’avantmatx de la final de copa. La crònica avantmatx.

->avantmuralla

■avantmuralla

[de avant- i muralla]

f Fortificació que serveix de defensa a la muralla, col·locada davant aquesta.

->avantpaís

■avantpaís

Part. sil.: a_vant_pa_ís

[de avant- i país]

[pl -ïsos] m GEOL Zona més externa d’un cinturó d’encavalcament en què la tectònica és poc activa i en què es dipositen els productes d’erosió de la cadena muntanyosa.

->avantpassat

■avantpassat -ada

[de avant- i passar]

m i f 1 Ascendent, antecessor.

2 culte dels (o als) avantpassats ETNOL i RELIG Conjunt de ritus o de cerimònies celebrades en molts pobles i moltes religions en honor dels antecessors familiars morts.

->avantport

■avantport

[de avant- i port¹]

m MAR i GEOG 1 Espai a redós de la mar que precedeix l’entrada de certs ports, on els vaixells poden fondejar i esperar-se per entrar a port o bé trobar-hi abric quan hi ha tempesta.

2 Port situat prop de l’embocadura d’un riu que és via d’accés a un gran port fluvial, construït per descongestionar-lo o perquè hi atraquin els vaixells que, per llurs dimensions, no poden pujar riu amunt.

->avantposar

■avantposar

v tr Anteposar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avantposar

GERUNDI: avantposant

PARTICIPI: avantposat, avantposada, avantposats, avantposades

INDICATIU PRESENT: avantposo, avantposes, avantposa, avantposem, avantposeu, avantposen

INDICATIU IMPERFET: avantposava, avantposaves, avantposava, avantposàvem, avantposàveu, avantposaven

INDICATIU PASSAT: avantposí, avantposares, avantposà, avantposàrem, avantposàreu, avantposaren

INDICATIU FUTUR: avantposaré, avantposaràs, avantposarà, avantposarem, avantposareu, avantposaran

INDICATIU CONDICIONAL: avantposaria, avantposaries, avantposaria, avantposaríem, avantposaríeu, avantposarien

SUBJUNTIU PRESENT: avantposi, avantposis, avantposi, avantposem, avantposeu, avantposin

SUBJUNTIU IMPERFET: avantposés, avantposessis, avantposés, avantposéssim, avantposéssiu, avantposessin

IMPERATIU: avantposa, avantposi, avantposem, avantposeu, avantposin

->avantprojecte

■avantprojecte

[de avant- i projecte]

m 1 Treball preliminar, gràfic, tècnic, jurídic, econòmic, etc., per a l’establiment d’un projecte.

2 avantprojecte de llei DR CONST Proposta provisional d’un projecte de llei fet per un individu o una comissió designada pel govern i que serveix a la comissió parlamentària corresponent per a redactar el projecte definitiu.

->avantsala

■avantsala

[de avant- i sala]

f 1 Peça situada immediatament abans de la sala.

2 fer avantsala Esperar a l’avantsala el moment d’ésser introduït a la peça on hi ha la persona a qui hom fa una visita, que hom vol veure.

->avanttítol

avanttítol

m Títol o titular secundari situat abans del principal.

->avanttrèn

■avanttrèn

[de avant- i tren]

m TECNOL Conjunt d’un o de dos arbres no motors i les rodes corresponents de què són proveïts certs carruatges, tals com els d’artilleria, les locomotores, etc., en llur part anterior.

->avantvotació

■avantvotació

Part. sil.: a_vant_vo_ta_ci_ó

[de avant- i votació]

f POLÍT Votació prèvia, efectuada entre els afiliats a alguns partits polítics, per tal de decidir el candidat o els candidats que els representaran en unes eleccions.

->avar

■avar -a

[del ll. avarus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII]

1 1 adj Que té avarícia; avariciós.

2 m i f El tema literari de l’avar.

2 adj Que estalvia, que no prodiga. Ésser avar de donar gràcies.

->àvar¹

àvar¹ -a

1 adj Relatiu o pertanyent als àvars.

2 m i f HIST Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central d’origen turc o mongòlic que dominà les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI.

->àvar²

■àvar² -a

1 adj Relatiu o pertanyent als àvars o a llur llengua.

2 m i f Individu d’un poble del Caucas que habita majoritàriament al Daguestan i al nord-oest de l’Azerbaidjan.

3 m LING Llengua del subgrup daguestànic del grup nakhodaguestànic de les llengües caucàsiques septentrionals, parlada pels àvars.

->avarada

■avarada

[de avarar]

f MAR 1 Acció d’avarar una embarcació.

2 esp Maniobra de llançar a l’aigua una embarcació fent-la lliscar per l’escar de construcció quan els treballs de bastir-la han arribat a un grau judicat convenient.

->avarament¹

■avarament¹

Hom.: averament

[de avarar]

m 1 Acció d’avarar o d’avarar-se;

2 l’efecte.

->avarament²

■avarament²

[de avar]

adv Amb avarícia; avariciosament.

->avarar

■avarar

Hom.: averar

[de varar; 1a FONT: 1575, DPou.]

v 1 tr MAR 1 Tirar, posar, en mar (una embarcació).

2 esp Llançar una embarcació a l’aigua per primera vegada.

2 tr p ext Engegar, enlairar (un estel, una grua, un avió, etc.).

3 fig 1 tr Llançar (algú) a una empresa, a una discussió, etc.

2 pron Llançar-se (algú) a una empresa, a una discussió, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avarar

GERUNDI: avarant

PARTICIPI: avarat, avarada, avarats, avarades

INDICATIU PRESENT: avaro, avares, avara, avarem, avareu, avaren

INDICATIU IMPERFET: avarava, avaraves, avarava, avaràvem, avaràveu, avaraven

INDICATIU PASSAT: avarí, avarares, avarà, avaràrem, avaràreu, avararen

INDICATIU FUTUR: avararé, avararàs, avararà, avararem, avarareu, avararan

INDICATIU CONDICIONAL: avararia, avararies, avararia, avararíem, avararíeu, avararien

SUBJUNTIU PRESENT: avari, avaris, avari, avarem, avareu, avarin

SUBJUNTIU IMPERFET: avarés, avaressis, avarés, avaréssim, avaréssiu, avaressin

IMPERATIU: avara, avari, avarem, avareu, avarin

->avarca

■avarca

[d’origen incert, provinent segurament d’una base abarka preromana i preindoeuropea; 1a FONT: s. XIII]

f INDUM Calçat rústic de cuir que hom lliga amb corretges al turmell.

->avaria

■avaria

Part. sil.: a_va_ri_a

Hom.: averia i haveria

[de l’àr. ’awārîya ‘mercaderia avariada’, der. de ’awâr ‘defectuositat, tort, avaria’, i aquest de ’áwwar ‘danyar, avariar’; 1a FONT: 1258]

f 1 DR MAR Qualsevol despesa extraordinària o eventual feta durant la navegació per conservar el vaixell o la càrrega, i també els danys o les espatlladures que sofreixen el vaixell i les mercaderies des de la sortida del port o des de la seva càrrega fins a l’arribada al port de destinació o fins a la seva descàrrega.

2 p ext Deterioració soferta pels objectes transportats o emmagatzemats. Els paquets han arribat sense cap avaria.

3 TECNOL 1 Qualsevol dany o desperfecte en un vehicle, un mecanisme, un aparell, etc.

2 esp Deterioració incidental d’un motor, una màquina o un vehicle que n’impedeix el funcionament correcte.

->avariar

■avariar

Part. sil.: a_va_ri_ar

[de avaria]

v 1 tr Causar avaria o avaries. Neu i fred han avariat la collita.

2 pron Sofrir avaria o avaries. Avariar-se els sacs de gra al magatzem. Avariar-se un automòbil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avariar

GERUNDI: avariant

PARTICIPI: avariat, avariada, avariats, avariades

INDICATIU PRESENT: avario, avaries, avaria, avariem, avarieu, avarien

INDICATIU IMPERFET: avariava, avariaves, avariava, avariàvem, avariàveu, avariaven

INDICATIU PASSAT: avarií, avariares, avarià, avariàrem, avariàreu, avariaren

INDICATIU FUTUR: avariaré, avariaràs, avariarà, avariarem, avariareu, avariaran

INDICATIU CONDICIONAL: avariaria, avariaries, avariaria, avariaríem, avariaríeu, avariarien

SUBJUNTIU PRESENT: avariï, avariïs, avariï, avariem, avarieu, avariïn

SUBJUNTIU IMPERFET: avariés, avariessis, avariés, avariéssim, avariéssiu, avariessin

IMPERATIU: avaria, avariï, avariem, avarieu, avariïn

->avarícia

■avarícia

Part. sil.: a_va_rí_ci_a

[del ll. avaritia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les.

2 Continència excessiva en les despeses.

->avariciós

■avariciós -osa

Part. sil.: a_va_ri_ci_ós

[de avarícia; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj i m i f Que té avarícia. És un avariciós.

->avariciosament

■avariciosament

Part. sil.: a_va_ri_ci_o_sa_ment

[de avariciós]

adv Amb avarícia.

->avassallar

avassallar

v tr 1 Reduir a vassallatge.

2 Tractar (algú) sense tenir en compte els seus drets o aprofitant-se de la seva debilitat o manca de poder. No hem de deixar-nos avassallar pels superiors. Aquell nen sempre avassalla els companys més febles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avassallar

GERUNDI: avassallant

PARTICIPI: avassallat, avassallada, avassallats, avassallades

INDICATIU PRESENT: avassallo, avassalles, avassalla, avassallem, avassalleu, avassallen

INDICATIU IMPERFET: avassallava, avassallaves, avassallava, avassallàvem, avassallàveu, avassallaven

INDICATIU PASSAT: avassallí, avassallares, avassallà, avassallàrem, avassallàreu, avassallaren

INDICATIU FUTUR: avassallaré, avassallaràs, avassallarà, avassallarem, avassallareu, avassallaran

INDICATIU CONDICIONAL: avassallaria, avassallaries, avassallaria, avassallaríem, avassallaríeu, avassallarien

SUBJUNTIU PRESENT: avassalli, avassallis, avassalli, avassallem, avassalleu, avassallin

SUBJUNTIU IMPERFET: avassallés, avassallessis, avassallés, avassalléssim, avassalléssiu, avassallessin

IMPERATIU: avassalla, avassalli, avassallem, avassalleu, avassallin

->avatar

■avatar

[del sànscrit avatâra, íd., comp. de -tar ‘traspassar’ amb ava- ‘de nou’]

m 1 HIND Descens d’una deïtat a la terra i la seva encarnació en un home o en un animal.

2 Cadascun dels estats per què passa algú o alguna cosa que canvia de forma de manifestar-se, d’opinió, de partit, etc.

->aveïnament

■aveïnament

Part. sil.: a_ve_ï_na_ment

[de aveïnar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Acció d’aveïnar.

->aveïnar

■aveïnar

Part. sil.: a_ve_ï_nar

[de veí; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Fer (algú) veí d’un poble.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aveïnar

GERUNDI: aveïnant

PARTICIPI: aveïnat, aveïnada, aveïnats, aveïnades

INDICATIU PRESENT: aveïno, aveïnes, aveïna, aveïnem, aveïneu, aveïnen

INDICATIU IMPERFET: aveïnava, aveïnaves, aveïnava, aveïnàvem, aveïnàveu, aveïnaven

INDICATIU PASSAT: aveïní, aveïnares, aveïnà, aveïnàrem, aveïnàreu, aveïnaren

INDICATIU FUTUR: aveïnaré, aveïnaràs, aveïnarà, aveïnarem, aveïnareu, aveïnaran

INDICATIU CONDICIONAL: aveïnaria, aveïnaries, aveïnaria, aveïnaríem, aveïnaríeu, aveïnarien

SUBJUNTIU PRESENT: aveïni, aveïnis, aveïni, aveïnem, aveïneu, aveïnin

SUBJUNTIU IMPERFET: aveïnés, aveïnessis, aveïnés, aveïnéssim, aveïnéssiu, aveïnessin

IMPERATIU: aveïna, aveïni, aveïnem, aveïneu, aveïnin

->avellana

■avellana

[del ll. abellana, íd., forma abreujada de abellana nux ‘nou d’Abel·la’, població de la Campània, on abundaven; 1a FONT: s. XIII]

f 1 AGR 1 Fruit de l’avellaner.

2 Llavor comestible de l’avellaner.

2 SUR Concreció llenyosa, de la mida d’una avellana, produïda per la suberització irregular a causa d’un brot avortat en les alzines sureres.

3 HERÀLD Representació heràldica de l’avellana, en forma estilitzada, dins el seu involucre.

->avellanar

■avellanar

[de avellana]

m BOT i AGR Avellanosa.

->avellanat

■avellanat

[de avellana; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m ant Menjar fet amb avellanes torrades, sucre i ocasionalment pa, ous, etc., i cuit al forn.

->avellaneda

■avellaneda

[de avellana]

f BOT i AGR Avellanosa.

->avellaner

■avellaner

[de avellana]

m BOT i AGR 1 1 Arbret caducifoli de la família de les betulàcies (Corylus avellana), d’aspecte arbustiu, de fulles grosses i arrodonides, el fruit del qual és l’avellana.

2 p ext Qualsevol dels arbres del gènere Corylus semblants a l’avellaner, sobretot els productors d’avellanes comestibles.

2 avellaner turc Arbre de la família de les betulàcies (Corylus tubulosa), semblant a l’avellaner, però molt més alt, molt conreat a Turquia.

->avellanerar

■avellanerar

[de avellaner]

m BOT i AGR Avellanosa.

->avellanereda

■avellanereda

[de avellaner]

f BOT i AGR Avellanosa.

->avellaneta

■avellaneta

[de avellana]

f 1 BOT Flor d’avellana.

2 AGR Varietat de mongetera d’emparrar d’una gran producció de tavelles.

->avellanor

avellanor

[de avellana]

f ECOL Grapissar.

->avellanosa

■avellanosa

[de avellana]

f BOT i AGR 1 Lloc poblat d’avellaners.

2 GEOBOT Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l’avellaner.

->avemaria

■avemaria

Part. sil.: a_ve_ma_ri_a

[acoblament dels dos primers mots llatins de la pregària mariana, Ave, Maria, gratia plena..., treta de la salutació angèlica]

f 1 1 CATOL Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria.

2 el temps de dir una avemaria Espai de temps molt curt.

2 Toc de nou campanades, distribuïdes de tres en tres, que hom fa a la sortida del sol, al migdia i a la posta del sol, per invitar a recitar l’àngelus.

->avena

■avena

[del ll. avēna, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f BOT Civada.

->avenaci

■avenaci -àcia

[de avena]

adj Semblant o relatiu a la civada.

->avenc

■avenc

[d’origen preromà i d’etimologia no ben assegurada, probablement d’una forma *abinko-, der. d’un nom indoeuropeu de l’aigua o el corrent d’aigua; 1a FONT: 1011]

m GEOMORF Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals.

->avenç

■avenç

Cp. avanç

[de avençar]

m 1 Quantitat estalviada.

2 Progrés.

->avençar

■avençar

Hom.: avançar

[variant de avançar]

v 1 tr Estalviar (diners).

2 tr i intr Avançar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avençar

GERUNDI: avençant

PARTICIPI: avençat, avençada, avençats, avençades

INDICATIU PRESENT: avenço, avences, avença, avencem, avenceu, avencen

INDICATIU IMPERFET: avençava, avençaves, avençava, avençàvem, avençàveu, avençaven

INDICATIU PASSAT: avencí, avençares, avençà, avençàrem, avençàreu, avençaren

INDICATIU FUTUR: avençaré, avençaràs, avençarà, avençarem, avençareu, avençaran

INDICATIU CONDICIONAL: avençaria, avençaries, avençaria, avençaríem, avençaríeu, avençarien

SUBJUNTIU PRESENT: avenci, avencis, avenci, avencem, avenceu, avencin

SUBJUNTIU IMPERFET: avencés, avencessis, avencés, avencéssim, avencéssiu, avencessin

IMPERATIU: avença, avenci, avencem, avenceu, avencin

->avencar-se

■avencar-se

[de avenc]

v pron Endinsar-se en un avenc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avencar

GERUNDI: avencant

PARTICIPI: avencat, avencada, avencats, avencades

INDICATIU PRESENT: avenco, avenques, avenca, avenquem, avenqueu, avenquen

INDICATIU IMPERFET: avencava, avencaves, avencava, avencàvem, avencàveu, avencaven

INDICATIU PASSAT: avenquí, avencares, avencà, avencàrem, avencàreu, avencaren

INDICATIU FUTUR: avencaré, avencaràs, avencarà, avencarem, avencareu, avencaran

INDICATIU CONDICIONAL: avencaria, avencaries, avencaria, avencaríem, avencaríeu, avencarien

SUBJUNTIU PRESENT: avenqui, avenquis, avenqui, avenquem, avenqueu, avenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: avenqués, avenquessis, avenqués, avenquéssim, avenquéssiu, avenquessin

IMPERATIU: avenca, avenqui, avenquem, avenqueu, avenquin

->avenir¹

■avenir¹

[de l’expressió (temps) a venir, imitació semàntica del fr. avenir o it. avvenire]

m 1 Temps futur. Tenir grans projectes per a l’avenir.

2 Allò que ha d’esdevenir-se, coses esdevenidores o futures.

3 Situació futura. Preveure un avenir incert.

->avenir²

■avenir²

[del ll. advenīre ‘arribar’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 intr ant Succeir, esdevenir-se.

2 1 pron Deixar de discrepar, d’ésser en discòrdia. Tots volien tenir raó i no podien avenir-se.

2 [amb el·lipsi del pronom] pron Ningú no els va poder fer avenir.

3 tr No van poder avenir els litigants.

3 pron Acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gusts, les opinions, la manera de fer, etc. Els dos germans grans s’avenen molt.

4 pron Conformar-se a fer una cosa. S’avingué a venir cada dia.

5 tr ant Encertar, fer bé una cosa.

6 no saber avenir-se (d’una cosa) Estranyar-se’n granment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: avenir

GERUNDI: avenint

PARTICIPI: avingut, avinguda, avinguts, avingudes

INDICATIU PRESENT: avinc, avens, avé, avenim, aveniu, avenen

INDICATIU IMPERFET: avenia, avenies, avenia, aveníem, aveníeu, avenien

INDICATIU PASSAT: avinguí, avingueres, avingué, avinguérem, avinguéreu, avingueren

INDICATIU FUTUR: avindré, avindràs, avindrà, avindrem, avindreu, avindran

INDICATIU CONDICIONAL: avindria, avindries, avindria, avindríem, avindríeu, avindrien

SUBJUNTIU PRESENT: avingui, avinguis, avingui, avinguem, avingueu, avinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: avingués, avinguessis, avingués, avinguéssim, avinguéssiu, avinguessin

IMPERATIU: avén, avingui, avinguem, aveniu, avinguin

->aventallat

■aventallat -ada

[de ventall]

adj Disposat, ensems amb altres, a la manera de les barnilles radiants d’un ventall obert.

->aventura

■aventura

Cp. ventura 1

[del ll. adventura, participi futur fem. de advenīre ‘arribar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Fet que s’esdevé inesperadament a algú. Un dia ple d’aventures.

2 Empresa de dubtós reeixir. Ficar-se en una aventura.

3 a l’aventura loc adv A l’atzar.