->caricàcies

caricàcies

Part. sil.: ca_ri_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de parietals integrada per plantes arbòries de tronc suculent amb fulles grosses i palmades i de fruits en baia.

2 sing Planta de la família de les caricàcies.

->caricatura

■caricatura

[de l’it. caricatura, íd., der. de caricare ‘carregar’, pel carregament de trets personals que fa una caricatura]

f 1 ART Representació de persones, de fets, de costums o d’habituds socials fent ressaltar els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc.

2 fig Imitació no gens reeixida, ridícula, d’alguna cosa.

->caricaturar

■caricaturar

[de caricatura]

v tr Fer la caricatura (d’algú). Havia caricaturat tots els professors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caricaturar

GERUNDI: caricaturant

PARTICIPI: caricaturat, caricaturada, caricaturats, caricaturades

INDICATIU PRESENT: caricaturo, caricatures, caricatura, caricaturem, caricatureu, caricaturen

INDICATIU IMPERFET: caricaturava, caricaturaves, caricaturava, caricaturàvem, caricaturàveu, caricaturaven

INDICATIU PASSAT: caricaturí, caricaturares, caricaturà, caricaturàrem, caricaturàreu, caricaturaren

INDICATIU FUTUR: caricaturaré, caricaturaràs, caricaturarà, caricaturarem, caricaturareu, caricaturaran

INDICATIU CONDICIONAL: caricaturaria, caricaturaries, caricaturaria, caricaturaríem, caricaturaríeu, caricaturarien

SUBJUNTIU PRESENT: caricaturi, caricaturis, caricaturi, caricaturem, caricatureu, caricaturin

SUBJUNTIU IMPERFET: caricaturés, caricaturessis, caricaturés, caricaturéssim, caricaturéssiu, caricaturessin

IMPERATIU: caricatura, caricaturi, caricaturem, caricatureu, caricaturin

->caricaturesc

■caricaturesc -a

[de caricatura]

adj Propi d’una caricatura.

->caricaturista

■caricaturista

[de caricatura]

m i f Persona que fa caricatures.

->caricaturitzar

■caricaturitzar

[de caricatura]

v tr Caricaturar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caricaturitzar

GERUNDI: caricaturitzant

PARTICIPI: caricaturitzat, caricaturitzada, caricaturitzats, caricaturitzades

INDICATIU PRESENT: caricaturitzo, caricaturitzes, caricaturitza, caricaturitzem, caricaturitzeu, caricaturitzen

INDICATIU IMPERFET: caricaturitzava, caricaturitzaves, caricaturitzava, caricaturitzàvem, caricaturitzàveu, caricaturitzaven

INDICATIU PASSAT: caricaturitzí, caricaturitzares, caricaturitzà, caricaturitzàrem, caricaturitzàreu, caricaturitzaren

INDICATIU FUTUR: caricaturitzaré, caricaturitzaràs, caricaturitzarà, caricaturitzarem, caricaturitzareu, caricaturitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: caricaturitzaria, caricaturitzaries, caricaturitzaria, caricaturitzaríem, caricaturitzaríeu, caricaturitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: caricaturitzi, caricaturitzis, caricaturitzi, caricaturitzem, caricaturitzeu, caricaturitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: caricaturitzés, caricaturitzessis, caricaturitzés, caricaturitzéssim, caricaturitzéssiu, caricaturitzessin

IMPERATIU: caricaturitza, caricaturitzi, caricaturitzem, caricaturitzeu, caricaturitzin

->caricau

caricau

Part. sil.: ca_ri_cau

m Avenc.

->carícia

■carícia

Part. sil.: ca_rí_ci_a

[de l’it. meridional carizza o carizia (it. carezza), íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Demostració d’afecte, d’amor, que es fa tocant suaument amb la mà. Fer carícies als fills.

2 fig Tot contacte suau. La carícia de la brisa.

->càries

■càries

Part. sil.: cà_ri_es

[del ll. carĭes, íd.]

f 1 PAT 1 Descomposició molecular de l’os, en què s’estova, es descoloreix i es torna porós.

2 càries dentària ODONT Procés patològic que causa la destrucció de les dents.

2 FITOPAT 1 Malaltia criptogàmica dels cereals deguda a fongs basidiomicets paràsits.

2 SUR Malura de l’alzina surera, que consisteix en una descomposició dels teixits que comença en un punt i es propaga ràpidament a vegades a gran part de l’arbre.

->carilló

■carilló

[del fr. carillon, íd., alteració de l’ant. quarregnon (s. XIII), del ll. vg. *quadrĭnio, -ōnis, alteració ll. td. quaternio, -ōnis ‘grup de quatre objectes (campanes)’]

m MÚS 1 Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic.

2 Peça instrumental inspirada en la música de carilló.

3 Instrument de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques de llargària decreixent que hom fa sonar amb baquetes de fusta.

4 Registre de l’orgue consistent en una sèrie de timbres, de campanetes o de làmines d’acer que uns martells, en connexió amb la meitat dreta d’un teclat, fan sonar com campanes.

->carina

■carina

[de carena]

f 1 ANAT Part o òrgan en forma de quilla i concretament angle de la bifurcació de la tràquea.

2 BOT 1 Conjunt dels dos pètals inferiors d’una corol·la papilionàcia.

2 Pètal inferior de les polígales.

3 Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbel·líferes.

->carinal

■carinal

adj BOT 1 Relatiu a la carina.

2 Dit de la prefloració imbricada coclear pròpia d’algunes papilionàcies on la carina és envoltant i l’estendard és la peça interna.

->carinar

■carinar

[possible alteració d’un *caridar per cridar, o bé d’un ll. td. *carinari ‘burlar-se a crits’, encreuament de quiritare ‘cridar’ i canĕre ‘cantar’; 1a FONT: 1902, Ruyra]

v intr 1 Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal.

2 fig Cruixir fortament. Carinar un empostissat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carinar

GERUNDI: carinant

PARTICIPI: carinat, carinada, carinats, carinades

INDICATIU PRESENT: carino, carines, carina, carinem, carineu, carinen

INDICATIU IMPERFET: carinava, carinaves, carinava, carinàvem, carinàveu, carinaven

INDICATIU PASSAT: cariní, carinares, carinà, carinàrem, carinàreu, carinaren

INDICATIU FUTUR: carinaré, carinaràs, carinarà, carinarem, carinareu, carinaran

INDICATIU CONDICIONAL: carinaria, carinaries, carinaria, carinaríem, carinaríeu, carinarien

SUBJUNTIU PRESENT: carini, carinis, carini, carinem, carineu, carinin

SUBJUNTIU IMPERFET: carinés, carinessis, carinés, carinéssim, carinéssiu, carinessin

IMPERATIU: carina, carini, carinem, carineu, carinin

->carinària

carinària

Part. sil.: ca_ri_nà_ri_a

f ZOOL Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis (Carinaria mediterranea), de cos allargat i transparent i amb una ventosa al peu amb la qual es fixa a objectes flotants.

->carinat

carinat -ada

[de carina]

adj BOT Proveït de carina o portador de sortints en forma de carena o quilla.

->carínula

carínula

f ENTOM En els insectes, quilla petita.

->carinyena

■carinyena

VITIC 1 f Varietat de vinya conreada al Principat de Catalunya (principalment al Priorat) i a Aragó que produeix un raïm compacte, de gra esfèric.

2 m Raïm de vinya carinyena.

3 m Vi elaborat amb raïm carinyena.

->cario-¹

■cario-¹

Forma prefixada del mot grec káryon, -ou, que significa ‘pinyol’, emprada en el sentit de nucli cel·lular. Ex.: cariocinesi, cariologia.

->cario-²

cario-²

Forma prefixada del mot llatí caries, que significa ‘podriment’. Ex.: cariogènesi.

->carioca

■carioca

Part. sil.: ca_ri_o_ca

1 adj i m i f De Rio de Janeiro (ciutat del Brasil).

2 f DANSA Dansa brasilera semblant a la rumba, però més veloç.

->cariocinesi

■cariocinesi

Part. sil.: ca_ri_o_ci_ne_si

f BIOL Mitosi.

->cariocinètic

■cariocinètic -a

Part. sil.: ca_ri_o_ci_nè_tic

adj BIOL Mitòtic.

->cariofanals

cariofanals

Part. sil.: ca_ri_o_fa_nals

m pl MICROB Ordre de bacteris format per cèl·lules en forma de disc, molt semblants als beggiatoals.

->cariofil·làcies

■cariofil·làcies

Part. sil.: ca_ri_o_fil_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de centrospermes integrada per plantes herbàcies o sufruticoses de flors actinomorfes generalment pentàmeres i d’inflorescències generalment cimoses.

2 sing Planta de la família de les cariofil·làcies.

->cariogàmia

■cariogàmia

Part. sil.: ca_ri_o_gà_mi_a

f BIOL Fusió dels nuclis dels dos gàmetes en el procés de la fecundació.

->cariogen

■cariogen -ògena

Part. sil.: ca_ri_o_gen

adj MED Que causa càries.

->cariogènesi

■cariogènesi

Part. sil.: ca_ri_o_gè_ne_si

f PAT Formació d’una càries dental.

->cariòleg

cariòleg -òloga

Part. sil.: ca_ri_ò_leg

m i f CIT Especialista en cariologia.

->cariologia

cariologia

Part. sil.: ca_ri_o_lo_gi_a

f CIT Branca de la citologia dedicada a l’estudi del nucli cel·lular.

->cariològic

cariològic -a

Part. sil.: ca_ri_o_lò_gic

adj CIT Relatiu o pertanyent a la cariologia o al nucli cel·lular.

->carioplasma

carioplasma

Part. sil.: ca_ri_o_plas_ma

m CIT Protoplasma del nucli cel·lular.

->cariopsi

■cariopsi

Part. sil.: ca_ri_op_si

f BOT Fruit sec, indehiscent, monosperm, amb el pericarpi prim i soldat a la llavor.

->cariòpside

cariòpside

Part. sil.: ca_ri_òp_si_de

f BOT Cariopsi.

->cariòsquisi

cariòsquisi

Part. sil.: ca_ri_òs_qui_si

f CIT Fenomen d’excreció o d’exosmosi d’alguns elements del nucli cel·lular.

->carioteca

carioteca

Part. sil.: ca_ri_o_te_ca

f CIT Membrana nuclear.

->cariotip

■cariotip

Part. sil.: ca_ri_o_tip

m GEN 1 Descripció de la dotació cromosòmica mitòtica d’un organisme atenent al nombre, la mida i la forma dels cromosomes de les cèl·lules, en què els cromosomes individuals s’agrupen per parelles amb els seus homòlegs i s’ordenen en funció de la seva mida.

2 DIAG Estudi practicat per tal d’obtenir microfotografies de tots i cadascun dels cromosomes d’una cèl·lula, ordenar-los i determinar-ne les característiques.

->cariotipus

■cariotipus

Part. sil.: ca_ri_o_ti_pus

m GEN Cariotip.

->carisma

■carisma

[del ll. cristià charisma, del gr. khárisma, -atos ‘do’]

m 1 CRIST En llenguatge teològic, do especial de Déu atorgat a un cristià i destinat a influir en la comunitat eclesial.

2 p ext Capacitat que posseeixen certs individus de conduir els altres i d’inspirar-los sense emprar la coacció ni els incentius materials, virtut de menar una munió de persones només per la força de la personalitat.

->carismàtic

■carismàtic -a

[de carisma]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al carisma.

2 Que té carisma. Un polític carismàtic.

3 moviment carismàtic CRIST Corrent espiritual que insisteix en la pràctica d’un tipus d’oració espontània i entusiasta i en la necessitat de recuperar la riquesa de carismes de les comunitats cristianes primitives.

2 m i f CRIST Membre d’un moviment carismàtic.

->caritat

■caritat

[del ll. carĭtas, -ātis ‘amor, estimació’, der. de carus; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

f 1 CRIST Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres mateixos i el proïsme per l’amor de Déu.

2 1 Amor compassiu al proïsme. Va demostrar molta caritat envers aquella família.

2 Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. És molt dur: no té caritat.

3 esp 1 Beneficència envers els pobres. Junta de caritat. Viure de caritats.

2 Almoina. Fer caritat. Demanar caritat.

4 filla de la caritat Membre d’una congregació religiosa femenina fundada al segle XVII per Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac.

->caritater

■caritater

m HIST En una comunitat religiosa, un capítol, una confraria, un municipi, etc., el qui tenia a càrrec seu un hospici, obres de beneficència, etc., almoiner.

->caritatiu

■caritatiu -iva

Part. sil.: ca_ri_ta_tiu

[del b. ll. caritativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que té la virtut de la caritat. Una persona caritativa.

2 Que procedeix de la virtut de la caritat. Obra caritativa.

->caritativament

■caritativament

[de caritatiu]

adv D’una manera caritativa.

->carlà

■carlà

m HIST Castlà.

->carlania

■carlania

Part. sil.: car_la_ni_a

f HIST Castlania.

->carlet

■carlet

[probablement del b. ll. cardētum ‘lloc de cards’ per la semblança que el poble pogué veure d’aquest bolet amb els cards, i amb una dissimilació de dentals]

m BOT 1 Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus russula), comestible apreciat, de barret carnós i massís, viscós, de color de carn o purpuri i de cama robusta amb la base una mica afuada.

2 Camperol.

3 carlet blanc Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma acerbum), de barret de color de crema, de cama coberta de flocs a la part alta i de gust amargós i àcid.

4 carlet vermell Carlet.

->carleta

■carleta

f OFIC Llima plana molt prima, especialment la de tres caires.

->carletí

carletí -ina

adj i m i f De Carlet (Ribera Alta).

->carlí

■carlí -ina

1 1 adj Relatiu o pertanyent als carlins o al carlisme.

2 m i f HIST Partidari de Carles Maria Isidre de Borbó o dels seus successors que han pretès la corona d’Espanya.

2 m BOT escarlet 1.

3 m NUMIS Nom donat a diverses monedes fetes encunyar a nom de reis anomenats Carles.

4 adj dial Dit del porró o càntir que ragen poc, que fan un raig molt prim.

->carlina

■carlina

[d’una variant de card, cardina, per una mena de dissimilació, pel que fa a la l, o bé a causa d’un influx bascoide: karlo ‘card’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f BOT 1 Gènere de plantes herbàcies anuals, biennals o perennes de la família de les compostes (Carlina sp), de fulles alternes o reunides en roseta basal.

2 carlina cardiguera Carlina biennal de la família de les compostes (C. acaulis), de tija curta i de fulles pinnatisectes agrupades en roseta.

3 carlina cínara Carlina biennal de la família de les compostes (C. acanthifolia ssp cynara), acaule, de fulles coriàcies i espinoses disposades en roseta entorn d’un capítol gros.

4 carlina corimbosa Carlina biennal de la família de les compostes (C. corymbosa), de tija erecta, ramificada, i de capítols agrupats en ample corimbe terminal.

5 carlina silvestre Carlina biennal de la família de les compostes (C. vulgaris), de tija erecta, ramificada a la part alta, i de capítols solitaris o en corimbes.

->carlinada

■carlinada

f 1 1 La gent del partit carlí.

2 Multitud de carlins.

2 Nom donat a cadascuna de les guerres carlines, especialment a la primera i a la tercera, i als diversos intents d’aixecament armat dels carlins.

->carlinalla

■carlinalla

f Turba de carlins.

->carlinga

■carlinga

[del fr. carlingue, íd., i aquest de l’escandinau ant. kerling ‘dona’, per una metàfora d’ordre sexual]

f 1 MAR Peça plana, de fusta, que, col·locada damunt els medissos, serveix de base a un pal d’una embarcació, que hi és emmetxat.

2 AERON cabina 1.

->carlisme

■carlisme

m Moviment polític sorgit al segle XIX entorn del plet dinàstic plantejat en la successió a la corona d’Espanya a la mort de Ferran VII.

->carlista

■carlista

adj i m i f Carlí.

->carlota

carlota

[de carrota per dissimilació]

f dial BOT i AGR Pastanaga.

->carmanyola

■carmanyola

[segurament del fr. carmagnol ‘soldat republicà’, per extensió del nom als atuells que duia, o potser de Carmagnola, poble piemontès, d’on sorgiren gecs i casquets designats amb aquest nom; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Capsa de llauna, d’alumini, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita.

->càrmata

càrmata

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent als càrmates.

2 m i f Membre d’una secta islàmica xiïta, originada a l’Iraq al segle IX, que predicava un igualitarisme de caire comunista.

->carmelita

■carmelita

[del ll. ecl. carmelita, del nom del mont Carmel (Palestina)]

m i f CRIST Religiós carmelità.

->carmelità

■carmelità -ana

[del ll. ecl. carmelitanus -a, -um (cf. carmelita)]

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als carmelitans.

2 m i f Membre d’un orde mendicant, originàriament eremític, establert a mitjan segle XII al mont Carmel (Israel), o d’un altre orde o congregació que en derivi.

->carmelitana

■carmelitana

f BOT i JARD 1 Planta de la família de les verbenàcies (Verbena hybrida), de tija robusta decumbent i de flors aplegades en glomèruls llargament pedunculats.

2 carmelitana blava Planta herbàcia biennal de la família de les hidrofil·làcies (Phacelia bipinnatifida), de fulles ovals acuminades i de flors blaves o violades, conreada en jardineria.

->carmenador

■carmenador -a

[de carmenar]

TÈXT 1 adj i m i f Que carmena.

2 m Instrument per a carmenar.

->carmenar

■carmenar

[del ll. carminare ‘cardar, batre’; 1a FONT: s. XV]

v tr TÈXT Netejar i pentinar la llana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carmenar

GERUNDI: carmenant

PARTICIPI: carmenat, carmenada, carmenats, carmenades

INDICATIU PRESENT: carmeno, carmenes, carmena, carmenem, carmeneu, carmenen

INDICATIU IMPERFET: carmenava, carmenaves, carmenava, carmenàvem, carmenàveu, carmenaven

INDICATIU PASSAT: carmení, carmenares, carmenà, carmenàrem, carmenàreu, carmenaren

INDICATIU FUTUR: carmenaré, carmenaràs, carmenarà, carmenarem, carmenareu, carmenaran

INDICATIU CONDICIONAL: carmenaria, carmenaries, carmenaria, carmenaríem, carmenaríeu, carmenarien

SUBJUNTIU PRESENT: carmeni, carmenis, carmeni, carmenem, carmeneu, carmenin

SUBJUNTIU IMPERFET: carmenés, carmenessis, carmenés, carmenéssim, carmenéssiu, carmenessin

IMPERATIU: carmena, carmeni, carmenem, carmeneu, carmenin

->carmesí

■carmesí -ina

[de l’hispanoàrab qarmazî, íd., der. de qármaz (àr. qírmiz ‘quermes, cotxinilla’), del persa kirm ‘cuc’; 1a FONT: 1398, Metge]

1 adj i m Vermell fosc, tirant a blau.

2 m PINT Pigment d’un color situat aproximadament en una longitud d’ona de 7 200-7 500 Å en l’espectre de radiacions electromagnètiques.

->carmetà

carmetà -ana

adj i m i f De Carme (Anoia).

->carmí

■carmí

[abans carmini, del b. ll. carminium, probable alteració del mateix mot àr. qarmazî, origen de carmesí, per influx del ll. mïnium ‘vermell’; 1a FONT: s. XV]

1 m 1 PINT Pigment extret dels cossos secs de les cotxinilles femelles, d’un color molt similar al carmesí i de propietats pictòriques paral·leles d’un to més clar i d’un matís menys blavós.

2 HISTOL i CIT Colorant bàsic, de color carmí, específic de les nucleoproteïnes.

3 carmí acètic HISTOL i CIT Colorant a base de carmí i àcid acètic que actua alhora de fixador.

2 adj i m p ext Vermell purpuri.

->carminat

■carminat -ada

[de carmí]

adj Que té el color del carmí.

->carminatiu

■carminatiu -iva

Part. sil.: car_mi_na_tiu

adj i m FARM Dit del medicament que evita les flatositats gàstriques o intestinals o n’afavoreix l’expulsió.

->carmínic

■carmínic, àcid

QUÍM ORG Àcid antraquinoncarboxílic, colorant natural de fórmula C₂₂H₂₀O₁₃.

->carn

■carn

[del ll. caro, carnis, íd.; 1a FONT: s. XI]

f 1 1 Músculs del cos de l’home i dels animals (per oposició a ossos i pell), especialment quan no hi són incloses les vísceres. La ferida li travessa tota la carn.

2 carn morta Carn que ha perdut la sensibilitat a causa d’una lesió, un cop, etc.

3 carn viva En una ferida, una plaga, etc., carn que té sensibilitat. Li han fet una cura sobre la carn viva.

4 en carn i ossos fig En persona.

5 entre carn i pell Sota mateix de la pell.

6 ésser carn i ungla fig Ésser inseparables (dues persones), pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona.

7 no pesar-li (a algú) la carn fig Ésser magre (algú).

8 perdre les carns fig Aflaquir-se.

9 posar carn fig Engreixar-se.

10 tenir molta (o poca) carn damunt fig Ésser gras (o magre).

2 p ext Aparença exterior del cos humà, especialment referint-se al color. Només porta una samarreta damunt la carn. Carns belles, blanques, fresques.

3 1 Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.

2 carn capolada Carn crua d’un animal, trinxada i sense cap additiu.

3 carn de pèl Carn del conill, de la llebre, etc.

4 carn de ploma Carn dels ocells comestibles, com la gallina, l’ànec, etc.

5 carn sense ossos Carn desossada.

6 carn sense ossos fig Càrrec de molt rendiment i de poca feina.

7 extret de carn Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix.

8 fer carn Fer una presa els animals carnívors.

9 posar tota la carn a la graella fig Arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix.

4 p anal Polpa de certa fruita.

5 1 La carn i certs productes dels quadrúpedes i els ocells (per oposició al peix, les verdures i els ous).

2 esp La carn de bou, de porc i de xai. Si no trobes carn, compra pollastre o conill.

3 no ésser ni carn ni peix fig No tenir (algú) un caràcter ben determinat.

6 1 El cos humà (per oposició a l’esperit), la natura corpòria. La resurrecció de la carn.

2 ésser de carn (o de carn i ossos) Ésser humà, sensible al treball, als ultratges, etc.

3 ésser un tros de carn batejada fig Ésser mancat d’enteniment o de caràcter.

4 tornar a la terra la carn Morir.

7 ADOB Cara de dins del cuir.

8 CRIST 1 El cos humà com a seu de la concupiscència.

2 p ext La natura humana, feble i contingent (per oposició a esperit, a la natura divina o a la natura de l’home purificat per la gràcia).

9 carn d’olla GASTR Plat de carn bullida amb verdures i altres ingredients per a fer el brou de l’escudella.

->carnació

■carnació

Part. sil.: car_na_ci_ó

[del ll. carnatio, -ōnis ‘bon estat del cos’]

f 1 Color de les carns d’una persona. Rosat de carnació.

2 HERÀLD Esmalt neutre que representa el color natural del cos humà o de les seves parts.

3 PINT En les representacions pictòriques o les talles policromades, color que imita les carns de les figures humanes.

->carnada

■carnada

[de carn; 1a FONT: 1839, DLab.]

f CINEG i PESC Esquer fet de carn per a pescar o per a caçar salvatgines.

->carnadura

■carnadura

[de carn; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Manera d’ésser la carn viva, especialment disposició atribuïda als teixits per a guarir les ferides. Tenir bona, mala, carnadura.

->carnal

■carnal

[del ll. td. carnalis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adj Pertanyent a la carn 6 i carn 8.

2 adj Procedent de la carn, luxuriós. Passions carnals. Unió carnal.

3 adj Lligat per un parentiu de consanguinitat. Oncle carnal.

4 m ant Temps de l’any que hom pot menjar carn, que no és quaresma.

->carnalatge

■carnalatge

[de carnal; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 ant Carn feta trossos i salada que servia de provisió en les embarcacions.

2 Carnatge.

3 HIST A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.

->carnalitat

■carnalitat

[del ll. td. carnalĭtas -ātis, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

f 1 Qualitat de carnal 2.

2 Delit carnal.

->carnal·lita

■carnal·lita

f MINERAL Clorur de magnesi i de potassi hidratats, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->carnal·lític

■carnal·lític -a

adj MINERAL Que conté carnal·lita.

->carnalment

■carnalment

[de carnal]

adv Segons la carn, d’una manera carnal. Viure, pecar, carnalment. Conèixer carnalment.

->carnari

carnari

[del ll. carnarius, -a, -um ‘menjador de carn’]

m ICT Nom donat a diferents peixos selacis pertanyents al subordre dels esquals.

->carnassa

■carnassa

[de carn; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Abundància de carn.

2 ADOB Carn que hom separa del cuir en pèl en descarnar i que és aprofitada per a fabricar aiguacuit.

3 BOT Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Pastinaca lucida), més o menys pubescent, de fulles gruixudes brillants i de flors petites grogues disposades en umbel·la.

->carnatge

■carnatge

[de carn; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 Tota mena de carn, especialment la que destrossen les bèsties de presa.

2 En una batalla, destrossa, mortaldat.

->carnauba

■carnauba

Part. sil.: car_nau_ba

[del port., pres del guaraní carnauba]

f Cera vegetal, anomenada també cera del Brasil, obtinguda per exsudació de les fulles de carandaí (Copernicia cerifera), emprada en cosmètica, en la fabricació de candeles i vernissos, etc.

->carnaval

■carnaval

[de l’it. carnevale, procedent de l’ant. carnelevare, comp. de carne i levare ‘llevar, treure’, pel fet de celebrar-se al començ del dejuni i l’abstinència quaresmals]

m FOLK Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma.

->carnavalada

■carnavalada

[de carnaval]

f 1 Divertiment, mascarada, de carnaval.

2 fig Pallassada.

->carnavalesc

■carnavalesc -a

[de carnaval]

adj Propi de carnaval.

->carnègia

carnègia

Part. sil.: car_nè_gi_a

f BOT Gènere de grans plantes suculentes de la família de les cactàcies (Carnegiea sp), en forma de cilindre, a vegades amb ramificacions en forma de canelobre, i de grosses flors blanques.

->carnell

■carnell

[de carn]

m ADOB Matís de color que hom dóna al cuir perquè imiti el color de la carn.

->carneola

carneola

Part. sil.: car_ne_o_la

f MINERAL Varietat del quars, de color vermell per la presència d’òxid de ferro.

->carner

■carner -a

[del ll. carnarius, -a, -um ‘referent a la carn’; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Que menja preferentment carn, taller.

2 m i f carnisser 1.

3 m Vas sepulcral.

4 m p ext 1 Cementiri.

2 Canyet.

5 m obs Armari de la cuina bastit amb plafons de tela metàl·lica on hom guarda la carn i altres queviures, com formatge, ous, etc.

6 m Gerra per a guardar la carn salada.

7 m Piló per a tallar la carn.

->carnera

■carnera

[de carn]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les acantàcies (Acanthus mollis), de fulles grosses de color verd fosc, amb flors grosses agrupades en una llarga espiga terminal.

->carneral

■carneral

[de carner; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Sarronet de caçador.

->carnestoltada

■carnestoltada

[de carnestoltes]

f Folga, divertiment, propi dels dies de carnestoltes.

->carnestoltes

■carnestoltes

[del ll. carnes tollĭtas ‘carns llevades’ el darrer dia abans de la quaresma]

m FOLK 1 Nom habitual del carnaval als Països Catalans.

2 Ninot de palla vestit amb roba que hom penjava per finestres, balcons i places públiques durant el carnestoltes i era cremat el darrer dia.

3 anar fet un carnestoltes fig Anar vestit d’una manera ridícula, amb mal gust.

4 ésser un carnestoltes fig Ésser un baliga-balaga, un poca-solta, una persona que hom no pot prendre’s seriosament.

->carnestoltesc

carnestoltesc -a

[de carnestoltes]

adj Relatiu o pertanyent al carnestoltes.

->carnet

■carnet

[del fr. carnet ‘registre de notes’, del fr. ant. quaer, caier (mod. cahier ‘quadern’), carnet, quernet ‘registre d’impostos’, del b. ll. quaternio, del ll. quaterni ‘quatre (fulls)’]

m 1 1 Registre de butxaca, llibreta de notes.

2 carnet de ball obs Carnet on les balladores apuntaven els balls compromesos.

3 carnet escolar Quadern, anomenat també cartilla, en el qual hom fa constar les notes de les assignatures que cursen els alumnes d’una escola.

2 En els diaris, secció on hom forneix succintament notícies de determinats rams. Carnet de les lletres, de les arts.

3 1 targeta 1 3. Carnet d’estudiant, de lector.

2 carnet de conduir Permís de conduir.

3 carnet d’identitat Document d’identificació personal expedit per entitats públiques o privades.

4 carnet d’identitat Document nacional d’identitat.

->carni càrnia

■carni càrnia

[del ll. carnĕus, -a, -um, íd.]

adj 1 De carn.

2 Relatiu o pertanyent a la carn.

3 Del color de la carn.

->carni-

■carni-

Forma prefixada del mot llatí caro, carnis, que significa ‘carn’. Ex.: carnívor.

->carnià

carnià -ana

Part. sil.: car_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al carnià.

2 m Primer estatge (i edat) del triàsic superior del domini alpí, situat damunt el ladinià i sota el norià.

->carnificació

■carnificació

Part. sil.: car_ni_fi_ca_ci_ó

[de carnificar-se]

f Aspecte que prenen els teixits en casos d’inflamació i que els fa assemblar al teixit muscular.

->carnificar-se

■carnificar-se

[de carn; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v pron Prendre consistència de carn.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carnificar

GERUNDI: carnificant

PARTICIPI: carnificat, carnificada, carnificats, carnificades

INDICATIU PRESENT: carnifico, carnifiques, carnifica, carnifiquem, carnifiqueu, carnifiquen

INDICATIU IMPERFET: carnificava, carnificaves, carnificava, carnificàvem, carnificàveu, carnificaven

INDICATIU PASSAT: carnifiquí, carnificares, carnificà, carnificàrem, carnificàreu, carnificaren

INDICATIU FUTUR: carnificaré, carnificaràs, carnificarà, carnificarem, carnificareu, carnificaran

INDICATIU CONDICIONAL: carnificaria, carnificaries, carnificaria, carnificaríem, carnificaríeu, carnificarien

SUBJUNTIU PRESENT: carnifiqui, carnifiquis, carnifiqui, carnifiquem, carnifiqueu, carnifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: carnifiqués, carnifiquessis, carnifiqués, carnifiquéssim, carnifiquéssiu, carnifiquessin

IMPERATIU: carnifica, carnifiqui, carnifiquem, carnifiqueu, carnifiquin

->carniola

carniola

Part. sil.: car_ni_o_la

[nom ant. d’una regió d’Eslovènia, quan pertanyia a l’imperi austríac, d’on procedeix el mineral]

f PETROG Roca sedimentària, dolomítica, amb elements calcaris de diversa grandària.

->carnissada

■carnissada

[de carn]

f Menjada de carn. Fer una carnissada.

->carnisser

■carnisser -a

[de carn; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f Persona que ven carn.

2 adj Que es nodreix de carn.

3 adj Que menja molta carn, taller.

4 adj i m i f fig Cruel, sanguinari, inhumà. Tenir instints carnissers.

5 adj i m i f fig Dit del cirurgià que opera amb poca destresa.

->carnissera

■carnissera

[de carn; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Sarró de caçador.

2 METROL Lliura de trenta-sis unces, dita també lliura carnissera.

->carnisseria

■carnisseria

Part. sil.: car_nis_se_ri_a

[de carnisser; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Lloc on hom ven carn, botiga de carnisser.

2 En una batalla, carnatge, destrossa, mortaldat.

->carnitina

carnitina

f BIOQ Molècula transportadora d’àcids grassos a través de la membrana mitocondrial, en l’oxidació dels lípids.

->carnització

carnització

Part. sil.: car_nit_za_ci_ó

f ALIM i VETER Procés que hom realitza als escorxadors per obtenir carn apta per al consum humà i que comprèn diferents fases, com l’atordiment, el degollament, el dessagnament, l’escorxament, la plomada, l’esquarterament, l’especejament, etc., segons l’espècie.

->carnívor

■carnívor -a

[de carni- i -vor; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que menja carn, que s’alimenta principalment o exclusivament de carn. Animals carnívors.

2 m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grosses, amb els ullals molt desenvolupats i els queixals amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l’aliment.

2 sing Individu de l’ordre dels carnívors.

3 adj BOT Dit de la planta que captura animalons, sobretot insectes, i n’extreu els sucs per al seu nodriment.

->carn-i-xulla

carn-i-xulla

f ALIM Embotit propi de Menorca elaborat amb porc farcint un budell amb una barreja de carn magra capolada amb xulla feta bocinets, adobat tot amb sal i pebre coent.

->carno-

carno-

Forma prefixada del mot llatí caro, carnis, que significa ‘carn’. Ex.: carnofòbia.

->carnós

■carnós -osa

[del ll. carnosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 De carn. La part carnosa dels dits.

2 Que té la carn més aviat abundant. Cames carnoses.

3 BOT Dit d’un òrgan moll i suculent, d’un fruit polpós.

4 MED Que té el color i la consistència de la carn muscular a conseqüència de la carnificació.

->carnosa

■carnosa

f BOT Évol.

->carnositat

■carnositat

[de carnós]

f Excrescència carnosa anormal, carnot.

->carnot

■carnot

[de carn; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 ADOB Porció de carn que surt del cuir en ferrejar.

2 PAT Excrescència d’algun teixit, d’alguna glàndula, etc.

3 pl esp Vegetacions adenoides.

->carnota

carnota

[de carn]

f ADOB Carnassa.

->carnotita

■carnotita

f MINERAL Vanadat hidratat d’urani, potassi i altres elements, mineral de cristalls ròmbics i de color groguenc.

->carnum

■carnum

[de carn; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Carn passada. Pudor de carnum.

->carnús

■carnús

[de carn; 1a FONT: s. XV]

[pl -ussos] m 1 Excrescència carnosa al voltant d’una ferida o una contusió.

2 Carn dolenta adherida a la pell d’un animal mal escorxat.

3 Animal mort, carronya.

4 fig Home brut, deixat.

5 fig Home de molta còrpora i de poc enteniment.

->carnussa

■carnussa

[de carn; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Abundància fastigosa de carn.

->carnut

■carnut -uda

[de carn; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Que té molta carn.

->caro

■caro

[del ll. carăbus ‘embarcació de vímets folrada de cuiro’, i aquest, del gr. kárabos ‘llagosta de mar’]

m 1 MAR Embarcació menor de pesca, amb el buc en forma de U i amb escues, sense pal, coberta ni corredor, propulsada a rem i sense buguera ni embornals.

2 ICT Quimera.

->carofícies

■carofícies

Part. sil.: ca_ro_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe de cloròfits que comprèn algues d’aigua dolça i salabrosa semblants a cues de cavall, sovint calcificades.

2 sing Alga de la classe de les carofícies.

->carola

carola

[del fr. carole, del ll. choraules, i aquest, del gr. khoraúlēs ‘acompanyant del cor amb flauta’]

f Dansa medieval col·lectiva consistent en una renglera oberta o tancada de balladors donant-se les mans que avancen o van voltant, sense saltar, al so de la cançó del mateix nom.

->carolí

■carolí -ina

[del b. ll. carolinus, íd., de Carolus ‘Carles’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Carlemany.

2 Relatiu o pertanyent a l’emperador Carles V.

3 Relatiu o pertanyent a Carles III d’Espanya.

4 escriptura carolina ESCR Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi carolingi.

->carolina

■carolina

[del nom de l’estat nord-americà de Carolina, d’on es creu procedent l’arbre; 1a FONT: 1902, Ruyra]

f BOT 1 Arbre de la família de les salicàcies (Populus deltoides), alt, de borrons grossos i enganxosos i de fulles grosses de contorn triangular, plantat sobretot com a ornamental.

2 Coronil·la.

->carolingi

■carolingi -íngia

[del b. ll. carolingi ‘els carolingis’, de Carolus ‘Carles’]

1 adj Relatiu o pertanyent a Carlemany o a la seva dinastia.

2 adj Relatiu o pertanyent a l’època dels sobirans carolingis.

3 m i f Membre de la dinastia carolíngia.

->carologia

carologia

Part. sil.: ca_ro_lo_gi_a

f BOT Branca de la botànica que s’ocupa de l’estudi de les carofícies.

->carona

■carona

[de cara¹]

f 1 Cara petita.

2 col·loq 1 Cara amorosa, bufona.

2 Cara de persona malaltissa.

->caror

■caror

[de car³]

f Qualitat de car³ 2; carestia.

->carossa

■carossa

[grafia per querossa, de quera ‘corc de las fusta’]

f Cavitat o forat de l’interior i al llarg d’un tronc d’un arbre vell o tarat.

->carota

■carota

[de cara¹]

f 1 Carassa.

2 Cara grotesca.

3 Ganyota.

4 Figura de cartó, generalment grotesca, amb què hom es cobreix la cara per disfressar-se o que hom penja a la paret com a ornament. Carota de cartó.

5 motlle de fer carotes fig Persona de faccions grotesques, molt lletja.

->carotè

■carotè

m BIOQ Cadascun dels hidrocarburs carotenoides, àmpliament distribuïts en la natura en les espècies vegetals i animals, que poden actuar com a provitamines A.

->carotenoide

■carotenoide

Part. sil.: ca_ro_te_noi_de

adj i m BIOQ Cadascun dels pigments de color groc, taronja o vermellós de la fracció lipídica insaponificable dels extrets d’animals, de vegetals i de microorganismes que poden ésser considerats com a derivats del licopè.

->carotenoproteid

carotenoproteid

Part. sil.: ca_ro_te_no_pro_teid

m BIOQ Cromoproteid que conté un carotenoide, generalment un carotè, com a grup prostètic.

->caròtida

caròtida

Hom.: caròtide

f ANAT Caròtide.

->caròtide

■caròtide

Hom.: caròtida

[del gr. karōtís, -ídos, íd., der. de karáō ‘adormir’, per la creença que el son depenia de les artèries caròtides; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ANAT Cadascuna de les dues artèries que, per l’un costat i l’altre del coll, irriguen el cap.

->carotidi

■carotidi -ídia

[de caròtide]

adj ANAT 1 Relatiu o pertanyent a la caròtide.

2 corpuscle carotidi Baroreceptor que intervé en la regulació de la pressió arterial.

->carotina

■carotina

f BIOQ β-carotè.

->carp

■carp

[del gr. karpós ‘canell, puny de la mà’; 1a FONT: s. XV]

m ANAT Part de l’esquelet de la mà constituïda per vuit ossos disposats en dues files, que s’articulen amb el cúbit i el radi i amb els metacarpians.

->carp-

carp-

Forma prefixada del mot grec karpós, -oũ, que significa ‘fruit’. Ex.: carpectomia.

->-carp¹

■-carp¹

Forma sufixada del mot grec karpós, -oũ, que significa ‘fruit’, emprada per a formar substantius. Ex.: apocarp, basidiocarp.

->-carp²

■-carp² -carpa

Forma sufixada del mot grec karpós, -oũ, que significa ‘fruit’, emprada per a formar adjectius. Ex.: acarp, acrocarp.

->carpa

■carpa

[del ll. td. carpa, íd., i aquest, del germ., on és d’origen desconegut; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f ICT Peix d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes (Cyprinus carpio), de cos comprimit lateralment i recobert d’escata grossa.

->carpaccio

■carpaccio^* [karpátʃo]

[it ] m ALIM Plat fred preparat amb filets de carn o de peix tallats molt fins, crus, amanit amb oli d’oliva, suc de llimona i altres ingredients.

->carpanell

■carpanell

[d’origen incert; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m Dit de l’arc de forma semblant a una el·lipse.

->carpanta

■carpanta

[d’origen incert]

f pop gana 2.

->carpat

carpat -ada

adj GIMN Dit de la posició o de l’exercici en què el gimnasta eleva les cames, esteses cap endavant, formant amb el cos un angle de menys de 180º.

->carpàtic

carpàtic -a

adj Relatiu o pertanyent als Carpats (serralada d’Europa).

->carpel

■carpel

[der. savi del gr. karpós ‘fruit’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m BOT Fulla modificada que forma part del gineceu.

->carpel·lar

■carpel·lar

adj BOT Relatiu o pertanyent als carpels.

->carpel·lat

■carpel·lat -ada

adj BOT Que té carpels.

->carpeta

■carpeta

[del fr. carpette, i aquest, de l’angl. carpet ‘catifa, tapís’, al seu torn de l’it. ant. carpita ‘manta peluda’, der. de carpire, ll. carpĕre ‘cardar llana’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Parell de cobertes unides per un costat que constitueixen un receptacle que hom usa per a guardar-hi papers, documents, dibuixos, etc.

2 carpeta d’acordió Carpeta dividida en diverses bosses disposades en forma de ventall o de manxa d’acordió.

3 carpeta penjant Carpeta proveïda d’uns ganxos perquè es pugui penjar en les guies del moble arxivador.

2 INFORM Conjunt de fitxers agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne la utilització i l’administració.

->carpetà

■carpetà -ana

1 m i f HIST Individu d’un poble preromà que ocupava una part de l’actual Castella la Nova, des del Guadarrama fins al Guadiana.

2 adj Relatiu o pertanyent als carpetans.

->carpetada

■carpetada

[de carpeta; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Cop donat amb una carpeta.

2 donar carpetada fig Interrompre la tramitació d’un expedient, denegar una demanda, etc.

->carpí¹

■carpí¹

[d’origen incert]

m BOT i FUST Arbre de la família de les betulàcies (Carpinus betulus), alt, d’escorça grisa estriada i d’infructescència en ament amb involucres fructífers trilobulars.

->carpí²

■carpí²

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids (Carassius carassius), molt semblant a la carpa però sense barbetes, de color terrós amb reflexos daurats o vermells, anomenat també carpí ver per diferenciar-lo del carpí daurat (o vermell)(C. auratus), de color verd daurat o de color vermell.

->-carpi

■-carpi

Forma sufixada del mot grec karpós, -oũ, que significa ‘fruit’, emprada per a formar substantius indicadors d’una part d’un fruit. Ex.: pericarpi, endocarpi.

->carpià

■carpià -ana

Part. sil.: car_pi_à

[de carp]

adj ANAT Relatiu o pertanyent al carp. Ossos carpians.

->-càrpic

■-càrpic -càrpica

Forma sufixada del mot grec karpós, -oũ, que significa ‘fruit’, emprada per a indicar, d’una planta, que té tal nombre o tal mena de fruits. Ex.: apocàrpic.

->carpicultura

■carpicultura

[de carpa i cultura]

f ZOOT Cria de carpes amb finalitats comercials o de repoblació.

->carpinus

■carpinus

m BOT i FUST Carpí.

->carpir-se

■carpir-se

[del ll. carpĕre ‘arrencar, collir, esqueixar’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

v pron Decandir-se, consumir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carpir

GERUNDI: carpint

PARTICIPI: carpit, carpida, carpits, carpides

INDICATIU PRESENT: carpeixo, carpeixes, carpeix, carpim, carpiu, carpeixen

INDICATIU IMPERFET: carpia, carpies, carpia, carpíem, carpíeu, carpien

INDICATIU PASSAT: carpí, carpires, carpí, carpírem, carpíreu, carpiren

INDICATIU FUTUR: carpiré, carpiràs, carpirà, carpirem, carpireu, carpiran

INDICATIU CONDICIONAL: carpiria, carpiries, carpiria, carpiríem, carpiríeu, carpirien

SUBJUNTIU PRESENT: carpeixi, carpeixis, carpeixi, carpim, carpiu, carpeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: carpís, carpissis, carpís, carpíssim, carpíssiu, carpissin

IMPERATIU: carpeix, carpeixi, carpim, carpiu, carpeixin

->carpó

■carpó

[d’un der. del germ. *krŭpps ‘bony’, amb representants en altres llengües romàniques, a través de les formes més ant. crepó i cropó; 1a FONT: s. XV]

m ANAT ANIM Regió sacra i interglútia.

->carpo-

■carpo-

Forma prefixada del mot grec karpós, -oũ, que significa ‘fruit’. Ex.: carpòfor, carpogoni.

->carpocèfal

■carpocèfal

m BOT Ramificació erecta de les hepàtiques marcancials que consta d’un pedicel acabat en un cos de forma variable on hi ha els esporangis.

->carpòfor

■carpòfor

m 1 ANAT VEG Aparell esporífer dels ascomicets (ascocarp) o dels basidiomicets (basidioma), format per un estroma de consistència suberosa o carnosa.

2 BOT 1 Prolongació del tàlem d’algunes flors que, a guisa de pedicle, sosté el gineceu i posteriorment el fruit.

2 p anal Seta de les molses i pedicle o cama dels esporocarps dels bolets.

->carpogàmia

carpogàmia

Part. sil.: car_po_gà_mi_a

[de carpo- i -gàmia]

f BIOL Tipus de reproducció sexual on l’òrgan femení és un carpogoni amb tricògina que capta un espermaci, el gàmeta masculí.

->carpogoni

■carpogoni

m ANAT VEG Oocist de les rodofícies format per una cèl·lula única, cònica, prolongada en un llarg pèl o tricògina que arriba sempre a entrar en contacte amb el medi.

->carpogonial

carpogonial

Part. sil.: car_po_go_ni_al

adj BOT Relatiu o pertanyent al carpogoni.

->carpologia

■carpologia

Part. sil.: car_po_lo_gi_a

[de carpo- i -logia]

f BOT Part de la botànica consagrada a l’estudi del fruit.

->carpooling

carpooling^* [kàrpúliŋ]

[angl ] m TRANSP Cotxe compartit.

->carpòspora

■carpòspora

f BOT Aplanòspora produïda pels carposporangis dels rodòfits.

->carposporangi

carposporangi

m ANAT VEG Esporangi existent en el carposporòfit dels rodòfits productor de carpòspores.

->carposporocist

carposporocist

m BOT Cèl·lula terminal de les ramificacions del carposporòfit a l’interior de la qual es forma una carpòspora.

->carposporòfit

■carposporòfit

m ANAT VEG Generació esporofítica dels rodòfits de morfologia simple, en forma de petit arbret, que es produeix per divisió del carpogoni fecundat.

->carpostegi

carpostegi

m BOT Conjunt de tricomes situats a la gola del calze d’algunes labiades.

->carquèxia

■carquèxia

Part. sil.: car_què_xi_a

[del ll. botànic modern carquexia, adaptació del cast. carqueja ‘planta medicinal semblant a la ginesta’, d’origen incert; 1a FONT: 1864, DLab.]

f BOT Gaiol.

->carquinyol¹

■carquinyol¹

[dissimilació de carcanyol]

m CONSTR NAV Forat obert a la coberta de popa de les barques on se situa el patró en les maniobres i que, essent resguardat, li permet de veure tota la barca.

->carquinyol²

carquinyol²

[variant de carquinyoli]

m PAST Carquinyoli.

->carquinyoli

■carquinyoli

[alteració fonètica de croquinyoli, que ho és també del fr. croquignole, íd., der. del fr. croquer ‘rosegar, mastegar cruixint’; 1a FONT: c. 1875]

m 1 PAST Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles.

2 fig Persona dèbil, prima, sense salut ni vigoria.

->carra

carra

f TEAT Plataforma proveïda de rodes que hom utilitza per a traslladar elements escènics o escenogràfics d’un lloc a l’altre de l’escenari.

->carrabina

■carrabina

[del fr. carabine, íd., i fr. ant. carabin ‘carrabiner’; 1a FONT: 1674]

f ARM 1 Fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada.

2 Fusell de repetició, lleuger, utilitzat com a arma de caça major i en proves esportives de tir.

->carrabiner

■carrabiner -a

[de carrabina; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m Soldat armat amb una carrabina.

2 m A l’estat espanyol, guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes.

3 m i f A Itàlia, guàrdia militar destinat al manteniment de la seguretat pública.

->carrabistell

■carrabistell

[de cabestrell]

m cabestrell 2.

->carrac

■carrac

[segurament d’una alteració fonètica de carrat]

m SUR Prisma rectangular que hom talla de les llesques de suro de les dimensions adequades al tap que n’ha de sortir.

->carraca¹

■carraca¹

[d’origen àr., d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, pl. de qurqûra ‘vaixell mercant’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 MAR i 1 HIST Del segle XIII al XVII, vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.

2 Vaixell mancat de qualitats marineres, lent o molt vell.

2 p ext i col·loq 1 Vehicle lent i atrotinat. L’autocar era una carraca.

2 Objecte atrotinat i inútil, andròmina. Aquesta estufa és una carraca.

3 Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.

->carraca²

■carraca²

[d’origen onomatopeic (v. xerrac²); 1a FONT: s. XIX]

f 1 xerrac².

2 TECNOL Mecanisme inclòs en certes eines (tornavisos, claus d’enroscar, etc.) que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d’haver-la de treure i de col·locar cada vegada que, amb la mà, s’ha fet girar en un cert sentit.

->carrador

■carrador -a

[de carrar]

m i f SUR Operari encarregat de llescar i carrar el suro.

->carragahen

■carragahen

m BOT Carragheen.

->carragheen

carragheen^* [káraɣɛn]

[del nom de la localitat de Carragheen, a la costa irlandesa, prop de Waterford]

m BOT 1 Mucílag format per sals de calci, potassi, etc., i altres substàncies, molt emprat en la indústria alimentària com a additiu, que hom obté d’algunes algues vermelles.

2 p ext Nom donat impròpiament a les algues que formen aquest mucílag, i especialment al condrus.

->carraguenina

■carraguenina

[de carragheen i -ina]

f BOT Carragheen 1.

->carrall

■carrall

[d’origen incert, potser d’origen onomatopeic (v. carraca²); 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 Escòria.

2 Substància que l’aigua diposita a les canonades, els atuells, etc., tosca, turo.

3 Substància calcària que s’adhereix a l’esmalt de les dents.

4 Substància carbonosa que es forma a les parets interiors de les pipes.

->carranc

■carranc -a

[resultat probablement d’un encreuament de ranc amb el dialectal carranca (carraca*)]

adj Dit de qui carranqueja i del seu caminar.

->carrandella

■carrandella

[d’una alteració de carrerella, dimin. de carrera, amb possible compromís entre dues variants dissimilatòries *carradella i *carranella; 1a FONT: 1887, Oller]

f Multitud de persones o de coses alineades l’una darrere l’altra o l’una al costat de l’altra. Una carrandella de gots, de pomes.

->carranquejar

■carranquejar

[de carranc]

v intr Caminar movent amb dificultat les cames, gairebé no alçant els peus de terra. L’avi es fa el valent, però fixa’t com carranqueja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carranquejar

GERUNDI: carranquejant

PARTICIPI: carranquejat, carranquejada, carranquejats, carranquejades

INDICATIU PRESENT: carranquejo, carranqueges, carranqueja, carranquegem, carranquegeu, carranquegen

INDICATIU IMPERFET: carranquejava, carranquejaves, carranquejava, carranquejàvem, carranquejàveu, carranquejaven

INDICATIU PASSAT: carranquegí, carranquejares, carranquejà, carranquejàrem, carranquejàreu, carranquejaren

INDICATIU FUTUR: carranquejaré, carranquejaràs, carranquejarà, carranquejarem, carranquejareu, carranquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carranquejaria, carranquejaries, carranquejaria, carranquejaríem, carranquejaríeu, carranquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carranquegi, carranquegis, carranquegi, carranquegem, carranquegeu, carranquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: carranquegés, carranquegessis, carranquegés, carranquegéssim, carranquegéssiu, carranquegessin

IMPERATIU: carranqueja, carranquegi, carranquegem, carranquegeu, carranquegin

->carranxa

■carranxa

[deriv. per afèresi de escarranxar-se, una de les variants de eixancar-se (eixancarrar-se, eixarrancar-se, escanxarrar-se)]

f Espai entre les cuixes o les cames obertes. Es posà el cistell a la carranxa per triar les patates.

->carrar

■carrar

[de carrac, per anivellament morfològic amb carrat]

v tr i intr SUR Treure els carracs de les llesques (del suro).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carrar

GERUNDI: carrant

PARTICIPI: carrat, carrada, carrats, carrades

INDICATIU PRESENT: carro, carres, carra, carrem, carreu, carren

INDICATIU IMPERFET: carrava, carraves, carrava, carràvem, carràveu, carraven

INDICATIU PASSAT: carrí, carrares, carrà, carràrem, carràreu, carraren

INDICATIU FUTUR: carraré, carraràs, carrarà, carrarem, carrareu, carraran

INDICATIU CONDICIONAL: carraria, carraries, carraria, carraríem, carraríeu, carrarien

SUBJUNTIU PRESENT: carri, carris, carri, carrem, carreu, carrin

SUBJUNTIU IMPERFET: carrés, carressis, carrés, carréssim, carréssiu, carressin

IMPERATIU: carra, carri, carrem, carreu, carrin

->carràs

■carràs

[d’origen incert, probablement del gr. kharákia, pl. de kharákion ‘pal de fusta’, i segurament amb influx del ll. carrus ‘carro’ pel que fa a la rr; 1a FONT: 1839, DLab.]

[pl -assos] m Penjoll d’avellanes, de cireres, d’olives, etc.

->carrasca

■carrasca

[d’un preromà *karrika, constituït per una arrel karr-, kerr- no indoeuropea, originària del sud i el sud-oest d’Europa, i assimilada pels celtes continentals, que hi afegiren el sufix cèltic -ika; 1a FONT: 1234]

f BOT Alzina de fulla curta (Quercus ilex ssp rotundifolia), pròpia de la Península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània.

->carrascar

■carrascar

[de carrasca]

m GEOBOT Alzinar de carrasca.

->carrascla

■carrascla

[alteració de carrasca]

f dial BOT Pi blanc.

->carrasclar

■carrasclar

[de carrascla]

m Lloc plantat de carrascles.

->carrasclet

carrasclet

m Al Camp de Tarragona, durant la guerra de Successió, partidari del rei Carles III.

->carraspic

■carraspic

[alteració de l’oc. taraspic, íd., i aquest, del gr. thláspi, planta semblant al carraspic; 1a FONT: 1797]

m BOT i JARD Planta anual de la família de les crucíferes (Iberis umbellata), de flors de color lila, blanc o rosa, inodores, agrupades en corimbes.

->carrassí

carrassí -ina

adj i m i f D’Alcarràs (Segrià).

->carrat

■carrat -ada

[variant de quadrat i cairat, per influx del fr. carré, íd.]

adj Truncat de la punta. Sabatilles carrades. Escot carrat. Fulla carrada.

->carrau

■carrau

Part. sil.: car_rau

[variant de carraca²]

m 1 xerrac².

2 ADOB Bombo que porta fixades a l’exterior vint o vint-i-quatre boixetes i que gira sobre un taulell per mitjà d’un sistema de corretges i de politges.

->càrrava

càrrava

f MAR 1 Càrava.

2 A la regió de l’Ebre, barca de pas.

->càrrec

■càrrec

[de carregar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega.

2 CONSTR Pes o càrrega que gravita sobre una construcció o sobre cadascun dels elements constitutius.

3 NÀUT Càrrega, especialment les mercaderies d’una nau.

2 1 fig Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat.

2 fig Cura d’una persona, d’una cosa o d’un lloc. Deixar el càrrec d’una cosa a algú. Tenir càrrec d’alguna cosa. Tenir, prendre, alguna cosa al nostre càrrec.

3 Conjunt de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment per a ésser efectuades per una persona dins una organització pública o privada. Càrrec d’ambaixador, d’alcalde. Ocupa el càrrec de gerent de l’empresa. Investir algú d’un càrrec. Revestir un càrrec.

4 Persona que ocupa o exerceix un càrrec dins d’una organització pública o privada.

5 a càrrec de loc prep Sota la responsabilitat de. La formació dels empleats és a càrrec de l’empresa.

6 alt càrrec Persona que ocupa o exerceix un càrrec d’alta responsabilitat.

7 càrrec d’ànimes Cura de dirigir ànimes en un sacerdot, un mestre, etc.

8 càrrecs tutelars DR Tutela.

9 fer-se càrrec (d’algú o alguna cosa) Encarregar-se’n, ocupar-se’n.

10 fer-se càrrec (o el càrrec) Ésser conscient, comprendre, formar-se una idea clara (d’alguna cosa). Em faig càrrec que és un problema difícil.

3 Obligació de subvenir a una despesa. Els ports són a càrrec del destinatari. El dinar és a càrrec de l’empresa.

4 DR Cadascun dels punts en què es divideix una acusació.

5 ECON Anotació comptable que representa un augment en un compte de l’actiu o bé una disminució en un del passiu o net.

->càrrega

■càrrega

[de carregar]

f 1 1 Allò que hom col·loca sobre algú o sobre alguna cosa per a ésser transportat. Un carretó amb una càrrega de terra. Un vagó, un tren, de càrrega.

2 MANUT Conjunt de les mercaderies disposades per a ésser carregades en un vehicle o un element de transport.

3 càrrega horitzontal MANUT i MAR Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que hom duu a terme mitjançant vehicles que poden entrar al vaixell o sortir-ne amb la càrrega, a través d’unes rampes especialment condicionades.

4 càrrega màxima MAR Càrrega límit que pot transportar un vaixell.

5 càrrega vertical MANUT i MAR Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que hom duu a terme mitjançant l’elevació i estiba de contenidors amb grues.

2 1 TRANSP Pes suportat per un home, un animal, un vehicle, etc., o aixecat per un aparell d’elevació.

2 fig Obligació, molèstia, responsabilitat. El matrimoni és una càrrega. L’àvia malalta els és una càrrega. Portar la càrrega d’una casa, d’un negoci.

3 TECNOL Força o parell resistent que s’oposa al moviment d’una màquina, d’un motor, etc.

4 càrrega que plau (o a gust) no pesa Refrany que significa que una feina o una obligació que ve de gust és més fàcil d’acomplir.

3 1 Quantitat de pólvora, de combustible, d’electricitat, etc., amb què és alimentat un canó, un forn, una bateria, etc.

2 TECNOL Quantitat de material introduït periòdicament en un procés.

3 càrrega de tinta Dipòsit de tinta de les plomes estilogràfiques, dels bolígrafs, etc.

4 càrrega de projecció ARM Quantitat de pólvora destinada a produir els gasos que, per llur expansió, impulsaran un projectil.

5 càrrega explosiva ARM Substància col·locada dins una granada per a produir l’explosió.

6 càrrega residual ELECT Quantitat d’electricitat que conserva un condensador després d’una descàrrega ràpida.

4 1 Unitat de mesura, amb diferents valors, però que generalment correspon a la quantitat que pot portar un animal de càrrega. Una càrrega de vi, d’oli, de cereals.

2 METROL Carga.

5 1 Acció de carregar. La càrrega va durar tot un dia. Càrrega a la baioneta.

2 TÀCT Envestida o atac a l’enemic.

3 tornar a la càrrega fig Fer una nova temptativa.

6 1 DR CIV Subjecció especial d’una persona o d’un bé a una obligació legal concreta de caràcter públic (un impost, una prestació personal, etc.) o una responsabilitat o gravamen patrimonial.

2 càrrega de la prova DR PROC En un procés, obligació que correspon al demandant de provar els fets constitutius del seu dret, i al demandat de provar els fets impeditius, extintius o excloents d’aquell dret.

3 càrrega pastoral DR CAN Prestació a què resta obligat el posseïdor d’un benifet.

4 càrregues socials ECON Conjunt de despeses empresarials vinculades als salaris dels treballadors, destinades a assegurar la seva protecció social (seguretat social, vacances, pensions, etc.).

7 ELECTROT 1 Potència activa o aparent fornida o absorbida per una màquina o una xarxa elèctrica.

2 Element receptor d’energia elèctrica.

8 FÍS 1 Nom genèric de diversos atributs intrínsecs de les partícules elementals, que caracteritzen pel que fa a les interaccions en què intervenen.

2 càrrega atòmica Nombre atòmic.

3 càrrega elèctrica (o simplement càrrega) [símb: Q] Suma algèbrica de les càrregues elèctriques elementals d’un sistema físic.

4 càrrega elèctrica elemental (o càrrega elemental) Unitat de càrrega elèctrica igual al valor absolut de la càrrega de l’electró.

5 càrrega elemental Mínima quantitat possible d’una càrrega.

9 HIDROD 1 Altura de càrrega.

2 Pressió que fa un fluid sobre les parets del recipient que el conté.

10 HIDROL Conjunt de materials transportats per un curs d’aigua, sia en dissolució, en suspensió o per arrossegament o rodolament.

11 NUC Combustible fissionable d’un reactor nuclear.

12 TÈXT Aprest aconseguit en augmentar el pes dels teixits de seda, de cotó, etc., en algunes de les operacions d’acabat, per tal de millorar-ne el tacte i la presentació.

13 càrrega heràldica HERÀLD Tot el que hom posa dins el camper d’un escut, és a dir, les peces i els mobles o figures.

->carregada¹

■carregada¹

[de carregar]

f 1 Acció de carregar o de carregar-se.

2 1 Multitud, acumulació, intensificació. Quina carregada (de febre) he tingut, avui!

2 JOCS Reunió de moltes cartes d’un mateix coll en mans d’un sol jugador.

->carregada²

■carregada²

f dial ORNIT Perdiu de mar.

->carregadet

■carregadet

m ORNIT Valona.

->carregador¹

■carregador¹ -a

[de carregar i -dor¹; 1a FONT: 1341]

1 m i f 1 Persona que es dedica a carregar. Un carregador del moll.

2 Soldat que introdueix la càrrega en una peça d’artilleria.

3 DR MAR Persona que embarca mercaderies en règim de càrrega general.

4 DR MAR Propietari de la càrrega embarcada.

2 m 1 Instrument o instal·lació que serveix per a carregar.

2 ARM Dispositiu de les armes automàtiques o semiautomàtiques que conté els projectils que hom anirà introduint successivament a la cambra.

3 ARM Cullera amb què hom introduïa la pólvora en els canons d’artilleria.

4 INFORM Programa que deixa enllestits i a punt per a l’execució un o més programes prèviament assemblats o compilats.

->carregador²

■carregador² -a

[de carregar i -dor²]

1 adj Que pot ésser carregat, que ha d’ésser carregat.

2 m 1 Lloc on hom carrega.

2 MAR Lloc apropiat per a atracar-hi embarcacions i procedir a embarcar o desembarcar mercaderies.

3 MAR Nom genèric de cadascun dels caps emprats en carregar una vela.

4 no treure res a carregador fig No treure cap profit d’un treball, d’una empresa, etc.

5 tenir a carregador Tenir (una cosa) en un lloc on pot anar bestiar, un carro, etc., per a emportar-se-la.

->carregament

■carregament

[de carregar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Acció de carregar un carro, un camió, una nau, etc.

2 p ext La mateixa càrrega. Un carregament de melons.

3 CONSTR Part d’una biga que carrega o recolza sobre una paret, una altra biga, una columna, etc. Una biga amb un bon carregament.

2 fig Sensació de pes en alguna part del cos. Carregament de cap, d’estómac.

3 Augment en el preu d’alguna cosa, en els imposts, etc.

4 Acumulació de núvols de tempesta.

->carregar

■carregar

[del ll. vg. carricare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o sobre alguna cosa. Carregar bales de cotó en un vaixell.

2 abs Han ajudat el carreter a carregar.

3 pron Carregar-se un sac a l’esquena.

4 carregar els neulers (o les culpes) (a algú) fig Fer-li assumir el pes d’una responsabilitat, d’una obligació, d’una culpa, etc. Sempre li carreguen els neulers. No li carreguis més les culpes.

2 tr 1 Prendre sobre si (un pes). L’autobús només carregà sis persones.

2 fig Sempre carreguem les culpes nosaltres.

3 tr Posar quelcom que cal transportar (sobre algú o sobre alguna cosa). Carregar un camió de grava. El camàlic anava molt carregat.

4 tr 1 Posar en un aparell allò que li cal per a funcionar o per a un efecte determinat. Carregar la filosa de llana. Carregar la bobina de fil. Carregar l’estilogràfica de tinta. Carregar la pipa de tabac.

2 abs Carregar el forn.

3 abs Menjar, beure, excessivament.

4 ARM Introduir la càrrega en la cambra d’una arma de foc.

5 1 tr Posar (una cosa) sota el pes d’una altra. Una taula carregada de viandes. Carregar de cadenes un presoner.

2 tr hiperb Un vestit carregat de puntes.

3 tr p ext Una aigua carregada d’àcid carbònic. Un cel carregat de núvols.

4 pron Tapar-se el cel amb núvols de pluja. Carregar-se el cel, el temps.

5 tr enrarir 2. El tabac carrega l’ambient.

6 tr fig Estar carregat de prejudicis. Carregar d’improperis. Carregat de diners, d’anys.

6 tr 1 Oprimir amb el seu pes. Un menjar que carrega l’estómac.

2 fig Molestar, importunar. Em carrega amb la seva conversa.

7 1 tr Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc. (d’alguna cosa). Carregar els preus. Suprimir els luxes que carreguen un pressupost.

2 pron Carregar-se de febre un malalt.

3 pron Provocar malestar en una part del cos, especialment inflar-se. De tantes hores d’estar dreta, se’m carreguen les cames. Asseguda així, al final se’m carrega l’esquena.

4 carregar-se (algú) de pit Omplir-se-li els bronquis de secrecions.

5 carregar-se un malalt Agreujar-se.

8 intr 1 Pesar, recolzar. Tota la volta carrega en els arcs.

2 fig Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres.

9 tr ELECTROT Emmagatzemar una certa quantitat d’electricitat en un condensador o en un acumulador.

10 tr FOLK En l’argot casteller, aixecar un castell i aconseguir l’enxaneta de fer l’aleta.

11 tr FOTOG i CIN 1 Introduir la pel·lícula en una càmera fotogràfica o cinematogràfica.

2 Fer avançar la pel·lícula.

12 tr FUST En l’envernissament de la fusta, donar la primera capa amb monyeca amarada de vernís de laca, formant bagues o vuits per la superfície empolsimada de pols de tosca.

13 tr INFORM Llegir un mòdul carregable en un suport d’entrada o memòria auxiliar i emmagatzemar-lo en la memòria principal per executar-l’hi.

14 tr MAR 1 Recollir una vela perquè no prengui vent, apagar-la.

2 carregar de veles Estendre un vaixell totes les veles al vent.

15 tr QUÍM IND Incorporar a un producte una matèria de càrrega.

16 intr TÀCT 1 Envestir o atacar l’enemic.

2 La força pública, escometre abrivadament una manifestació per dispersar-la. La policia carregà contra els manifestants.

17 carregar en compte ECON Assentar en el dèbit d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carregar

GERUNDI: carregant

PARTICIPI: carregat, carregada, carregats, carregades

INDICATIU PRESENT: carrego, carregues, carrega, carreguem, carregueu, carreguen

INDICATIU IMPERFET: carregava, carregaves, carregava, carregàvem, carregàveu, carregaven

INDICATIU PASSAT: carreguí, carregares, carregà, carregàrem, carregàreu, carregaren

INDICATIU FUTUR: carregaré, carregaràs, carregarà, carregarem, carregareu, carregaran

INDICATIU CONDICIONAL: carregaria, carregaries, carregaria, carregaríem, carregaríeu, carregarien

SUBJUNTIU PRESENT: carregui, carreguis, carregui, carreguem, carregueu, carreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: carregués, carreguessis, carregués, carreguéssim, carreguéssiu, carreguessin

IMPERATIU: carrega, carregui, carreguem, carregueu, carreguin

->carregat

■carregat -ada

[de carregar]

adj HERÀLD 1 Dit d’una peça o d’una figura dins la qual n’hi ha una altra o d’altres.

2 armes carregades Armes a les quals ha estat adjuntada alguna peça o figura amb motiu d’un fet particular.

->carregós

■carregós -osa

[de càrrega; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que constitueix una càrrega.

2 Que carrega, molesta, amoïna. Té una feina molt carregosa. És molt carregós, amb tantes preguntes! Un caràcter carregós.

->carrejadores

■carrejadores

[de carrejar]

f pl Estri format per dos pals units per dos travessers que hom munta al bast i que serveix per a traginar garbes.

->carrejar

■carrejar

[de carro; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr Traginar, especialment amb carro. Carrejar el raïm al sindicat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carrejar

GERUNDI: carrejant

PARTICIPI: carrejat, carrejada, carrejats, carrejades

INDICATIU PRESENT: carrejo, carreges, carreja, carregem, carregeu, carregen

INDICATIU IMPERFET: carrejava, carrejaves, carrejava, carrejàvem, carrejàveu, carrejaven

INDICATIU PASSAT: carregí, carrejares, carrejà, carrejàrem, carrejàreu, carrejaren

INDICATIU FUTUR: carrejaré, carrejaràs, carrejarà, carrejarem, carrejareu, carrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carrejaria, carrejaries, carrejaria, carrejaríem, carrejaríeu, carrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carregi, carregis, carregi, carregem, carregeu, carregin

SUBJUNTIU IMPERFET: carregés, carregessis, carregés, carregéssim, carregéssiu, carregessin

IMPERATIU: carreja, carregi, carregem, carregeu, carregin

->carrell

■carrell

[de carro; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Enfilada, sèrie, de coses unides i en renglera. Un carrell de figues, de bolets, de peres.

2 BOT Cada rengle de grans de l’espiga.

3 TÈXT Peça de fusta tornejada, amb una ànima de ferro que la subjecta a una creu de fusta moguda per la roda de corder, que té cinc forats per on passen els caps de fil o corda que hom torç.

->carrer

■carrer

[del ll. (camminus) carrarius ‘camí per a carros’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 1 [abrev c., c/] Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o una ciutat i la comunicació entre ells.

2 p ext Els habitants d’un carrer. Cridava tant que se n’adonà tot el carrer.

3 carrer major Carrer principal d’una població d’estructura urbana tradicional.

4 deixar al mig del carrer fig Llevar tots els mitjans de vida a algú.

5 ésser bo per a tirar al carrer No ésser bo per a res.

6 fer carrer fig Obrir pas.

7 tirar-se al carrer fig Sortir per a una revolta.

8 treure al carrer fig Treure algú de casa.

2 ESPORT 1 Cadascuna de les subdivisions de la pista, la piscina o el camp de competicions reservada per a l’acció individual de cada concursant.

2 Zona del camp de golf coberta d’herba arranada i ben condicionada, situada entre el lloc de sortida i el green, per la qual està previst que es desenvolupi el joc.

3 GRÀF En la composició d’un text, franja blanca formada per la coincidència de l’espai entre dues paraules en diverses ratlles consecutives.

4 HIST DR Població que, havent obtingut el dret de carreratge, era considerada carrer d’una ciutat o una vila de jurisdicció reial. Igualada era carrer de Barcelona.

5 TÈXT Entre teixidors, defecte que presenten els dibuixos per distribució defectuosa dels motius ornamentals.

->carrera

■carrera

[del ll. vg. (via) carraria ‘via per a carros’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Camí, ruta, a fer per a anar d’un indret en un altre.

2 a carrera llarga loc adv Amb el temps.

3 anar carrera dreta cap en un lloc Anar-hi de dret.

4 de carrera loc adv Seguit, sense interrupció. Ha nevat dos dies de carrera.

5 haver-hi una gran carrera Haver-hi una gran distància (d’un lloc a un altre).

6 sortir a carrera (a algú) Anar-li a l’encontre.

2 1 Camí que hom fa durant la vida, especialment en una activitat determinada de caràcter públic. Fer una bona carrera política.

2 Activitat professional que comporta un cert grau d’institucionalització i d’estabilitat i que requereix una preparació prèvia, impartida a la universitat, en escoles especials, etc. Carrera de metge, d’advocat, d’enginyer. La carrera de les armes. La carrera eclesiàstica.

3 ENSENY Estudis reglats repartits en cursos que capaciten, mitjançant l’obtenció d’un títol, per a exercir una determinada professió. La carrera de medicina. Tenir dues carreres. Els pares van poder-me donar una carrera.

4 fer carrera fig Avançar, prosperar.

3 Part de la fulla d’un ganivet, una navalla, etc., que hom esmola per a fer-li tall.

4 AERON Recorregut que fa un avió rodant per terra abans d’enlairar-se (carrera d’envol) o després d’haver tocat terra (carrera d’aterratge).

5 ESPORT Cursa. Una carrera de cotxes.

6 HIST Ruta marítima regular entre ports allunyats. Carrera d’Àfrica. Carrera d’Amèrica.

7 TÈXT En els teixits o gèneres de punt, defecte longitudinal produït per manca de fils, fils mal passats, etc. Se m’ha fet una carrera a la mitja.

->carrerada

■carrerada

[de carrera]

f 1 Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.

2 carrerada romana Nom donat a les restes visibles de vies colonials de segon i de tercer ordre utilitzades en el període de l’ocupació romana.

->carrerany

■carrerany

[der. de carrera amb la terminació -any, que apareix en altres mots, del sufix adjectival ll. -aneus]

m 1 Camí estret, corriol.

2 Rodera.

->carreratge

■carreratge

m HIST DR Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.

->carrereta

■carrereta

[de carrer]

f BOT Cama-sec.

->carreró

■carreró

[de carrer; 1a FONT: s. XIV]

m 1 [abrev cró., crró.] Carrer estret.

2 ESPORT carrer 2.

3 carreró que no passa (o sense sortida) 1 Atzucac.

2 fig Posar algú en un carreró que no passa.

->carrerola

■carrerola

[de carrer]

f BOT Cama-sec.

->carrerot

carrerot

m Nom donat als desguassos secundaris de l’Albufera.

->carret

■carret

[de carro]

m 1 1 Carro petit.

2 AGR Vehicle format de posts de fusta i tirat per una bèstia, que serveix per a garbejar arròs.

2 FOTOG Rodet.

->carreta

■carreta

[de carro; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f Carruatge de transport, més baix que el carro, llarg i estret, generalment de dues rodes i una llança on va subjecte el jou.

->carretada

■carretada

[de carreta]

f 1 Càrrega que porten una carreta o un carro. Una carretada d’alfals, de patates.

2 1 fig Gran quantitat o amuntegament d’una mena determinada de coses.

2 a carretades loc adv En una gran abundància.

->carretal

■carretal

m HIST Imposició sobre l’entrada de fusta establerta al segle XIV pel municipi de Barcelona.

->carretam

■carretam

[de carreta]

m Munió de carretes o de carros, especialment tots els que concorren en una determinada feina de transport.

->carretatge

■carretatge

[de carretejar]

m Despeses de carreteig. Els carretatges pugen més que la mercaderia.

->carreteig

■carreteig

Part. sil.: car_re_teig

[de carretejar]

m 1 Acció de carretejar;

2 l’efecte.

->carretejar

■carretejar

[de carreta]

v tr 1 Transportar (alguna cosa) en una carreta, un carro, etc.

2 p ext He carretejat els llibres tota la tarda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carretejar

GERUNDI: carretejant

PARTICIPI: carretejat, carretejada, carretejats, carretejades

INDICATIU PRESENT: carretejo, carreteges, carreteja, carretegem, carretegeu, carretegen

INDICATIU IMPERFET: carretejava, carretejaves, carretejava, carretejàvem, carretejàveu, carretejaven

INDICATIU PASSAT: carretegí, carretejares, carretejà, carretejàrem, carretejàreu, carretejaren

INDICATIU FUTUR: carretejaré, carretejaràs, carretejarà, carretejarem, carretejareu, carretejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carretejaria, carretejaries, carretejaria, carretejaríem, carretejaríeu, carretejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carretegi, carretegis, carretegi, carretegem, carretegeu, carretegin

SUBJUNTIU IMPERFET: carretegés, carretegessis, carretegés, carretegéssim, carretegéssiu, carretegessin

IMPERATIU: carreteja, carretegi, carretegem, carretegeu, carretegin

->carretell

■carretell

[de carreta; 1a FONT: 1344]

m 1 Boteta d’uns trenta litres de cabuda emprada generalment per al vi.

2 Fusta rectangular de dos o tres pams de llarg per a cabdellar cordill, caramell, etc.

->carretel·la

■carretel·la

[de l’it. carrettella; 1a FONT: s. XVIII]

f Carruatge de quatre rodes, amb molles, una capota que hom pot parar o abaixar a voluntat i seients per a quatre persones.

->carreter

■carreter -a

[de carreta]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les carretes o als carros.

2 camí carreter Camí de carros.

2 m i f Persona que construeix carretes o carros.

3 m i f 1 Persona que té per ofici menar carretes o carros.

2 HIST Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta.

3 carreter de mar HIST Menestral que es dedicava al transport portuari.

4 renegar com un carreter Blasfemar molt.

5 suar com un carreter Suar molt.

->carretera

■carretera

[de carreta; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 [abrev cra., ctra.] Via de comunicació que permet la circulació simultània i en dos sentits d’automòbils per dues vies de circulació o més.

2 Camí apropiat per al pas dels carros.

->carretó

■carretó

[de carro; 1a FONT: 1467]

m 1 1 Carro de petites dimensions empès per una persona o per un animal petit de càrrega.

2 Vehicle format per dos braços paral·lels que fixen una caixa, un embarrat o una xarxa, proveït generalment d’una sola roda disposada a la part anterior.

3 MANUT Vehicle, generalment motoritzat, emprat per al transport de material i sovint proveït de mecanismes adequats per a l’elevació de la càrrega que és transportada. Carretó manual. Carretó tractor. Carretó elevador.

4 carretó elevador de forca MANUT Toro.

2 AGR Rodet troncocònic de pedra o de fusta amb arestes de ferro que va muntat en un bastiment que s’enganxa darrere una bèstia i que serveix per a batre els cereals o alguna altra cosa damunt l’era.

3 OFIC Aparell emprat pels esmolets que consisteix en una mola muntada en un bastiment de fusta que hom fa girar mitjançant un joc de politges.

->carretonada

■carretonada

[de carretó]

f Contingut d’un carretó.

->carreu

■carreu

Part. sil.: car_reu

[de l’oc. mod. carrèu, íd., del fr. carreau, provinent del ll. quadrus ‘quadrat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 CONSTR Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius emprada en la construcció de murs, de pilars, etc.

2 OFIC Llima grossa piramidal de secció quadrada.

->carreuada

■carreuada

Part. sil.: car_re_ua_da

[de carreu]

f CONSTR Filada de carreus.

->carreuat

carreuat

m CONSTR Obra de carreus. Parament de carreuat.

->carric

■carric

[del fr. carrick, íd., probablement de l’angl. ant. carrick ‘cotxe lleuger’, d’on degué passar a designar l’abric del cotxer, o del nom del publicista escocès J.D. Carrick (1787-1837)]

m Sobretot ample amb esclavines esglaonades.

->carricolí

carricolí -ina

adj i m i f De Carrícola (Vall d’Albaida).

->carril

■carril

[probablement d’un ll. vg. *carrīlis, adjectiu, (camminus carrilis), procedent de currīlis ‘relatiu al carro’, amb influx de carrus; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 FERROC Cadascuna de les dues barres d’acer laminat que, disposades paral·lelament i unides rígidament, constitueixen una via fèrria.

2 FERROC Ferrocarril.

3 p ext FERROC Biga o altre element rígid pel qual circula, suspès, un vehicle o un aparell mòbil, o que serveix de guia al desplaçament d’una peça, etc.

4 OBR PÚBL Cadascuna de les bandes longitudinals d’una calçada per on circulen els vehicles. Carril bici. Carril bus. Carril d’avançament.

->carrilada

■carrilada

[de carril]

f Rodera de carro.

->carrilaire

■carrilaire

Part. sil.: car_ri_lai_re

[de carril; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f FERROC Ferroviari.

->carrilet

■carrilet

[de carril]

m FERROC Nom donat popularment als ferrocarrils de via estreta.

->carrincle

■carrincle

m Carrincló.

->carrincló

■carrincló -ona

[possible alteració de *carrancló per carrancó, der. de carranco ‘ranc’, amb influx de l’oc. carrinclar ‘grinyolar’, per l’efecte desagradable d’una cosa de mal gust; 1a FONT: c. 1880]

adj i m i f Mancat de distinció, de consistència, d’originalitat, ridícul. Una novel·la carrinclona.

->carrinclonada

■carrinclonada

[de carrincló; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Acció o paraula pròpies d’un carrincló.

->carrinclonament

■carrinclonament

[de carrincló]

adv D’una manera carrinclona.

->carrinclonejar

■carrinclonejar

[de carrincló]

v intr Tirar a carrincló, ésser més o menys carrincló.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carrinclonejar

GERUNDI: carrinclonejant

PARTICIPI: carrinclonejat, carrinclonejada, carrinclonejats, carrinclonejades

INDICATIU PRESENT: carrinclonejo, carrincloneges, carrincloneja, carrinclonegem, carrinclonegeu, carrinclonegen

INDICATIU IMPERFET: carrinclonejava, carrinclonejaves, carrinclonejava, carrinclonejàvem, carrinclonejàveu, carrinclonejaven

INDICATIU PASSAT: carrinclonegí, carrinclonejares, carrinclonejà, carrinclonejàrem, carrinclonejàreu, carrinclonejaren

INDICATIU FUTUR: carrinclonejaré, carrinclonejaràs, carrinclonejarà, carrinclonejarem, carrinclonejareu, carrinclonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carrinclonejaria, carrinclonejaries, carrinclonejaria, carrinclonejaríem, carrinclonejaríeu, carrinclonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carrinclonegi, carrinclonegis, carrinclonegi, carrinclonegem, carrinclonegeu, carrinclonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: carrinclonegés, carrinclonegessis, carrinclonegés, carrinclonegéssim, carrinclonegéssiu, carrinclonegessin

IMPERATIU: carrincloneja, carrinclonegi, carrinclonegem, carrinclonegeu, carrinclonegin

->carrincloneria

■carrincloneria

Part. sil.: car_rin_clo_ne_ri_a

[de carrincló; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 Qualitat de carrincló.

2 Carrinclonada.

->carrinya

■carrinya

[d’origen onomatopeic, relacionable amb el mot carraca*]

adj i m i f Geniüt.

->carriol

carriol

[de la família de carro]

m dial Camí de ferradura.

->carriot

■carriot

Part. sil.: car_ri_ot

[del fr. chariot ‘carreta d’una peça d’artilleria’; 1a FONT: 1467]

m Carro de trabuc.

->carrisqueig

■carrisqueig

Part. sil.: car_ris_queig

[de carrisquejar]

m Acció de carrisquejar.

->carrisquejar

■carrisquejar

[d’origen onomatopeic]

v intr 1 Fregar produint un so desagradable, grinyolar. Un pany que carrisqueja.

2 carrisquejar de dents Fregar les dents de baix contra les de dalt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carrisquejar

GERUNDI: carrisquejant

PARTICIPI: carrisquejat, carrisquejada, carrisquejats, carrisquejades

INDICATIU PRESENT: carrisquejo, carrisqueges, carrisqueja, carrisquegem, carrisquegeu, carrisquegen

INDICATIU IMPERFET: carrisquejava, carrisquejaves, carrisquejava, carrisquejàvem, carrisquejàveu, carrisquejaven

INDICATIU PASSAT: carrisquegí, carrisquejares, carrisquejà, carrisquejàrem, carrisquejàreu, carrisquejaren

INDICATIU FUTUR: carrisquejaré, carrisquejaràs, carrisquejarà, carrisquejarem, carrisquejareu, carrisquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: carrisquejaria, carrisquejaries, carrisquejaria, carrisquejaríem, carrisquejaríeu, carrisquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: carrisquegi, carrisquegis, carrisquegi, carrisquegem, carrisquegeu, carrisquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: carrisquegés, carrisquegessis, carrisquegés, carrisquegéssim, carrisquegéssiu, carrisquegessin

IMPERATIU: carrisqueja, carrisquegi, carrisquegem, carrisquegeu, carrisquegin

->càrritx

■càrritx

[del ll. carex, -ĭcis, íd., probablement a través d’una forma mossàrab qárriči, amb influx d’altres noms de vegetals (garric, carrasca, carràs, etc.) pel que fa a la presència de -rr-; 1a FONT: 1643]

m BOT Gran planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Ampelodesma mauritanicum), de tija llarga i robusta i de flors agrupades en grosses panícules terminals laxes i violàcies.

->carritxar

■carritxar

[de càrritx]

m GEOBOT Comunitat vegetal on domina el càrritx.

->carritxer

■carritxer -a

[de càrritx]

m i f Persona que puja a les serres a segar càrritx per al bestiar.

->carritxera

■carritxera

[de càrritx]

f BOT Càrritx.

->carro

■carro

[del ll. carrus ‘carro de quatre rodes’, d’origen gal; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 1 Vehicle per a transportar càrrega que consisteix en un marc o caixa proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.

2 para el carro! fig i col·loq Expressió amb què hom demana a algú que no continuï dient coses improcedents en un moment de furor.

3 perquè el carro marxi, cal untar les rodes fig Frase que significa que per a obtenir alguna cosa cal donar diners o fer presents.

2 AGR Carret.

3 FOLK Carruatge gros decorat amb personatges simbòlics, amb disfresses, etc., que figura en les mascarades, les cavalcades, etc. Els carros que desfilaven a la rua.

4 HIST 1 Carruatge lleuger per a la guerra, les desfilades, etc., obert per darrere, tirat per dos cavalls o per quatre i en el qual el conductor es tenia dret.

2 fig El carro del Sol, de l’Aurora.

3 carro de dos cavalls biga².

4 carro de quatre cavalls Quadriga.

5 carro falçat Carro que era emprat en el combat i que tenia les rodes guarnides de falçs per a destrossar els enemics al seu pas.

5 1 TECNOL Òrgan d’una màquina dotat de moviment de translació, destinat a transportar una eina, un element, etc., d’un lloc a un altre de la màquina.

2 carro alimentador de paper OFICINA En les màquines d’escriure i en les impressores, corró metàl·lic revestit de cautxú en què se subjecta el paper per a escriure.

6 carro de combat ARM Tanc.

->carró

carró

Mot emprat en l’expressió fer carró loc verb JOCS En la petanca, tirar la bola de tal manera que vagi a parar directament sobre la bola contrària, desplaçant-la i ocupant exactament el seu lloc.

->carroll

■carroll

[d’un probable encreuament entre carràs i manoll, penjoll o semblants]

m 1 Raïm, carràs.

2 esp bagot¹.

->carronada

■carronada

f MAR GUER Peça d’artilleria naval apareguda al segle XVIII, de gran calibre i de poca longitud.

->carronya

■carronya

[de l’it. carogna, d’un ll. *carōnĕa, der. d’un arcaic caro, *carōnis ‘carn’; o del gr. kharṓneia ‘caverna pudent a l’infern’, der. de Kharōn ‘Caront’, el mític barquer; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Cos d’un animal mort que resta abandonat i ja comença a podrir-se.

2 Mot injuriós per a designar una persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva.

->carronyaire

■carronyaire

Part. sil.: car_ro_nyai_re

[de carronya]

1 adj Que s’alimenta de carronyes.

2 m ZOOL Animal carronyaire.

->carronyer

■carronyer -a

[de carronya]

adj i m Carronyaire.

->carròs

■carròs -ossa

[probablement relacionat amb carràs i amb influx de terròs]

adj Dit de la porta o peça mòbil que no gira o que no actua suaument.

->carrossa

■carrossa

[de l’it. carrozza, íd.; 1a FONT: s. XVI]

f 1 1 Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais.

2 FOLK Vehicle gran, decorat i amb personatges guarnits, que és utilitzat en les desfilades de certs dies de festa. Les carrosses dels Reis Mags.

2 fig Ròssa, carronya.

3 pl Arrels de canya arrossegades a mar per les riuades.

4 MAR Carcassa de ferro que sosté una lona, emprada per a protegir alguna cosa de la intempèrie.

->carrosser

■carrosser -a

[de carrossa]

m i f OFIC 1 Persona que fabricava carrosses.

2 Persona que fabrica carrosseries.

->carrosseria

■carrosseria

Part. sil.: car_ros_se_ri_a

[de carrossa]

f AUT Part de l’automòbil que serveix per a allotjar els passatgers, per a protegir els mecanismes i per a transportar els bagatges.

->carrota

■carrota

[del fr. carotte, íd.]

f dial BOT i AGR Pastanaga.

->carrotxa

■carrotxa

Cp. garrotxa

f Escorça de pi.

->carrua

carrua

[probable encreuament de carrera i rua]

f Als Pirineus, canal rosta per on hom baixa la fusta del bosc.

->carruatge

■carruatge

Part. sil.: car_ru_at_ge

[del fr. ant. charriage ‘objectes carrejats’, a través del cat. ant. carriatge, amb influx de carro; 1a FONT: 1429]

m TRANSP 1 Nom genèric dels vehicles de tracció animal.

2 ant Conjunt de carros, d’atzembles, etc., per al transport de queviures, de bagatges, de municions, etc.

->carrura

carrura

f RELL Part central de la capsa d’un rellotge, situada entre el bisell i el fons, que en conté la maquinària.

->carrusel

carrusel

[del fr. carrousel, i aquest, del napolità carusiello (der. de caruso ‘calb’), joc de cavallers on es llançaven carusielli ‘boles semblants a caps calbs’]

m Exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars.

->carrutxa

■carrutxa

[der. de carro, amb la terminació diminutivopejorativa -utxa]

f 1 corró 1.

2 pl caminador 2 2.

->cars

■cars

[forma creada analògicament a partir del pl. cards, que sona cars]

m dial BOT Calcida.

->carsharing

carsharing^* [kàrʃɛ́ɾiŋ]

[angl ] m TRANSP Cotxe multiusuari.

->carst

■carst

[de Karst, regió d’Eslovènia, típica pels seus terrenys calcaris]

m GEOMORF 1 Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.

2 Regió de relleu càrstic.

->càrstic

■càrstic -a

[de carst]

adj GEOMORF 1 Relatiu o pertanyent al carst.

2 relleu càrstic Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on l’acció erosiva de l’aigua s’exerceix fonamentalment mitjançant fenòmens de dissolució superficial i subterrània de les calcàries.

->carstificació

■carstificació

Part. sil.: cars_ti_fi_ca_ci_ó

[de carstificar]

f GEOMORF Conjunt de processos que donen origen a un relleu càrstic.

->carstificar

■carstificar

[de carst]

v tr Produir, originar, un relleu càrstic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: carstificar

GERUNDI: carstificant

PARTICIPI: carstificat, carstificada, carstificats, carstificades

INDICATIU PRESENT: carstifico, carstifiques, carstifica, carstifiquem, carstifiqueu, carstifiquen

INDICATIU IMPERFET: carstificava, carstificaves, carstificava, carstificàvem, carstificàveu, carstificaven

INDICATIU PASSAT: carstifiquí, carstificares, carstificà, carstificàrem, carstificàreu, carstificaren

INDICATIU FUTUR: carstificaré, carstificaràs, carstificarà, carstificarem, carstificareu, carstificaran

INDICATIU CONDICIONAL: carstificaria, carstificaries, carstificaria, carstificaríem, carstificaríeu, carstificarien

SUBJUNTIU PRESENT: carstifiqui, carstifiquis, carstifiqui, carstifiquem, carstifiqueu, carstifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: carstifiqués, carstifiquessis, carstifiqués, carstifiquéssim, carstifiquéssiu, carstifiquessin

IMPERATIU: carstifica, carstifiqui, carstifiquem, carstifiqueu, carstifiquin

->carta

■carta

[del ll. charta ‘paper’, i aquest, del gr. khártēs ‘papirus, paper’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 1 Comunicació escrita adreçada a una persona absent, lletra. Trametre una carta per correu. Datar, cloure, segellar, una carta. Carta de condol. Carta de recomanació. Carta circular.

2 carta apostòlica DR CAN Carta emanada del papa com a persona pública.

3 carta bomba Tramesa d’un paquet postal que incorpora un explosiu.

4 carta oberta Carta adreçada a un particular que és feta pública simultàniament per al coneixement de tothom.

5 carta ordre DR PROC Comunicació d’un jutge o un tribunal dirigida a un altre jutge o un altre tribunal subordinat encomanant-li la pràctica d’alguna actuació judicial.

6 carta ordre de crèdit DR MERC Document pel qual una persona encarrega als corresponsals seus de lliurar al beneficiari quantitats de diner en moneda del país fins a una xifra màxima.

7 carta pastoral DR CAN Escrit d’exhortació, consells, etc., que el bisbe adreça al seu clericat o als seus diocesans.

2 ant Full de paper.

3 DIPL 1 Document, escriptura, contracte escrit, instrument.

2 Document que acompleix un negoci jurídic on són registrats certs títols o reconeixements, etc., i li dóna validesa. Carta de pagament. Carta de crèdit. Carta de dotació.

3 Diploma, acta solemne. Carta de pariatge. Carta de poblament. Carta de franquesa. Carta d’establiment.

4 carta de gràcia DR CAT Pacte accessori del contracte de compravenda amb el qual el venedor es reserva el dret de tornar a adquirir la cosa venuda.

4 POLÍT Declaració programàtica i fonamental de principis generals. Carta constitucional. Carta del treball.

5 1 DR ADM Document que acredita determinats drets o serveix per a la identificació personal amb validesa oficial, certificat. Carta d’identitat. Carta d’elector. Carta de treball. Carta de residència. Carta de ciutadà. Carta credencial.

2 carta testimonial DR CAN Certificat pel qual consta que un candidat a la vida religiosa o als ordes posseeix les condicions canòniques.

3 carta verda ASSEG Certificat internacional d’assegurança d’automòbils que acredita l’existència d’una assegurança de responsabilitat civil vàlida per a qualsevol dels estats adherits a aquest règim per un conveni.

4 donar carta blanca fig Deixar (a algú) tota la llibertat per a obrar.

6 1 CARTOG Mapa, especialment l’usat en la navegació marítima o aèria i en la representació del temps atmosfèric.

2 carta aeronàutica AERON Mapa dissenyat especialment per a ús de la navegació aèria.

3 carta astral ASTROL Representació gràfica de la posició dels astres respecte dels diversos signes del zodíac, especialment en el moment del naixement d’una persona, que utilitza l’astrologia per a predir-ne el destí.

4 carta celeste ASTR Representació en un pla, per projecció estereogràfica, dels estels i els elements més importants de l’esfera celeste.

5 carta del temps METEOR Qualsevol carta o mapa en els quals són representades les dades i les anàlisis que descriuen l’estat de l’atmosfera sobre una gran àrea per a un instant determinat.

6 carta nàutica Mapa destinat a ésser usat pels navegants.

7 perdre la carta de navegar fig Perdre el nord, romandre desorientat.

7 1 Cadascun dels fulls rectangulars de cartolina amb figures pintades en un dels costats que formen un conjunt d’elements dividits en quatre sèries o colls i que serveixen per a jugar, per a practicar exercicis de manipulació i il·lusionisme o per a l’endevinació.

2 castell de cartes fig Empresa, fortuna, etc., sense base ferma.

3 jugar a cartes vistes fig Obrar amb coneixença plena de totes les dades, els mòbils amagats, etc., d’un afer.

4 jugar-se l’última carta fig Emprar el darrer mitjà que resta per a obtenir quelcom.

5 no veure’s cap carta (o cap carta bona) Tenir mal joc.

6 posar-ho tot sobre una carta fig Arriscar-ho tot d’un cop en una empresa.

7 prendre les cartes fig Intervenir en una conversa, començar a enraonar. Quan ell pren les cartes no les sap deixar.

8 tirar les cartes (a algú) Fer-li prediccions fundades en la combinació fortuïta de certes cartes.

8 1 Llista dels plats i de les begudes que se serveixen en un restaurant amb els preus corresponents. Menjar a la carta.

2 a la carta loc adj Que pot ésser triat d’entre una llista oberta de possibilitats. Tractaments de bellesa a la carta.

9 TÈXT 1 Encarcarament que certs aprests donen a la roba.

2 Dibuix d’un teixit fet en paper quadriculat on són marcats els lligaments necessaris per a obtenir l’esmentat teixit.

10 carta de colors Catàleg ordenat de mostres de colors amb tota la gamma de tons i de matisos.

11 carta municipal (o provincial) DR ADM Règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l’estat als ajuntaments o les diputacions.

->cartabó

■cartabó

Cp. l’acc. 1 amb escaire 1 1.

[de l’oc. ant. escartabont, der. d’un verb *escartar ‘partir en quatre’, que prové de cart ‘quarta part’, ll. quartus ‘quart’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 DIB Instrument de dibuix de fusta, metall o plàstic, que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles rectangle, que serveix per a marcar angles rectes, de 45°, línies paral·leles, etc.

2 CONSTR Angle format pels vessants d’una teulada.

3 CONSTR Peça triangular de ferro que serveix per a reforçar els angles en les estructures metàl·liques.

4 cartabó de biaix FUST Instrument de fuster emprat per a comprovar angles.

->cartaci

■cartaci -àcia

[del ll. chartācĕus, -a, -um, íd.]

adj De paper. Còdexs cartacis.

->cartada

■cartada

[de carta]

f JOCS Basa.

->cartaginès

■cartaginès -esa

1 adj i m i f De Cartago (antiga ciutat del NO d’Àfrica) o dels cartaginesos (poble).

2 m i f HIST Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel feniciosemítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago.

->cartaire

■cartaire

Part. sil.: car_tai_re

[de carta]

m HIST Naiper.

->càrtam

■càrtam

m BOT Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les compostes (Carthamus sp), de fulles alternes i de flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.

->carteig

■carteig

Part. sil.: car_teig

[de cartejar]

m 1 Acció de cartejar-se.

2 Cartes enviades o rebudes.

3 Cruixit que fa el paper fortament encolat en doblegar-lo.

->cartejar

■cartejar

[de carta]

v 1 tr ant Fullejar (un llibre).

2 pron Comunicar-se dues persones per bescanvi de cartes, correspondre. Cada cop hi ha menys gent que es cartegi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cartejar

GERUNDI: cartejant

PARTICIPI: cartejat, cartejada, cartejats, cartejades

INDICATIU PRESENT: cartejo, carteges, carteja, cartegem, cartegeu, cartegen

INDICATIU IMPERFET: cartejava, cartejaves, cartejava, cartejàvem, cartejàveu, cartejaven

INDICATIU PASSAT: cartegí, cartejares, cartejà, cartejàrem, cartejàreu, cartejaren

INDICATIU FUTUR: cartejaré, cartejaràs, cartejarà, cartejarem, cartejareu, cartejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cartejaria, cartejaries, cartejaria, cartejaríem, cartejaríeu, cartejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cartegi, cartegis, cartegi, cartegem, cartegeu, cartegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cartegés, cartegessis, cartegés, cartegéssim, cartegéssiu, cartegessin

IMPERATIU: carteja, cartegi, cartegem, cartegeu, cartegin

->càrtel

■càrtel

[de l’angl. cartel, i aquest de l’al. Kartell, pres de l’it. cartello ‘etiqueta, targeta’, der. del ll. charta ‘paper’]

m ECON Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera, decideixen de pactar a fi d’evitar o de disminuir la competència mútua.

->cartell

■cartell

[de carta; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 PUBL, ART i GRÀF Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.

2 ENSENY Paper o cartó que duu l’alfabet i alguns rudiments escrits i que, clavat en un lloc ben visible d’una aula, serveix per a ensenyar de llegir els infants.

2 1 Plec de condicions.

2 esp Convocatòria d’un certamen literari, científic, etc., on són exposats els premis i les condicions per a aspirar-hi.

3 DR MIL Convenció escrita pactada entre països bel·ligerants per regular un cert gènere de relacions, de comunicacions postals i telegràfiques, el tracte i el bescanvi de presoners, etc.

4 ECON Càrtel.

5 HERÀLD Bitlleta.

6 HIST Relació nominal dels membres d’una confraria.

7 HIST Lletra de batalla.

8 cartell de deseiximents HIST DR Document de dret feudal mitjançant el qual un vassall, al·legant algun greuge, es deseixia del seu senyor.

->cartel·la

■cartel·la

[de l’it. cartella, íd.; 1a FONT: 1639]

f 1 CONSTR Peça que, fixada en una paret, serveix de suport a un balcó, una cornisa, una estàtua, etc., mènsula.

2 TECNOL 1 Peça de ferro en forma de triangle que serveix per a sostenir els coixinets d’un arbre de transmissió.

2 En una estructura metàl·lica, tros de xapa sobre la qual hom fixa les barres que coincideixen en un nus.

3 Peça, aproximadament triangular i feta de xapa, que serveix per a reforçar o fer més rígida la unió de dues o més peces d’una construcció metàl·lica.

->cartellatge

■cartellatge

m BOT Tortellatge.

->cartellera

■cartellera

f 1 Plafó on hom col·loca cartells d’espectacles.

2 GRÀF Secció d’un diari, revista, etc., destinada a anunciar els espectacles.

->cartellisme

■cartellisme

[de cartell]

m Art de fer cartells publicitaris.

->cartellista

■cartellista

[de cartell]

1 adj Relatiu o pertanyent al cartellisme.

2 m i f Dibuixant publicitari especialitzat en la creació de cartells.

->cartenir

■cartenir

[de car³ i tenir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr ant Estimar, prear.

->carter

■carter -a

[de carta; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 m i f Persona que distribueix les cartes enviades per correu.

2 m i f El qui fa cartes de jugar.

3 m JOCS Pila de cartes que, en un moment determinat del joc, encara no han estat distribuïdes entre els jugadors.

->càrter

■càrter

[nom de l’inventor angl. Harrison Carter]

m 1 TECNOL Caixa que protegeix certs mecanismes. Càrter d’engranatges, del canvi de marxes.

2 MOT Caixa metàl·lica que conté el cigonyal, la biela i, en molts motors de quatre temps, tots els òrgans de la distribució i els protegeix de la pols i de l’aigua.

->cartera

■cartera

[de carta; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Bossa petita en forma de llibre, generalment de pell, proveïda interiorment de compartiments per a guardar-hi bitllets de banc, targetes o altres documents que hom ha de portar damunt.

2 Bossa amb tapa i generalment amb una nansa o baldric que serveix per a portar llibres, cartipassos, etc.

3 Tapa que amaga la boca de les butxaques d’algunes peces de roba.

4 ASSEG Conjunt de contractes o pòlisses d’assegurances o d’operacions de reassegurança.

5 ECON Conjunt de valors i d’altres efectes comercials que formen part de l’actiu d’una empresa. La cartera de valors d’un banc.

6 POLÍT Departament que és encarregat a un ministre. Tenir la cartera de finances.

7 cartera de comandes Conjunt de les comandes pendents d’acompliment en el moment convingut.

8 tenir en cartera Tenir en preparació, previst per a resoldre, per a publicar, per a dur a terme, etc.

->carteria

■carteria

Part. sil.: car_te_ri_a

[de carter]

f 1 Ofici de carter.

2 Oficina de correus on la correspondència pública és rebuda i preparada per al repartiment.

->carterista

■carterista

[de cartera]

m i f Lladre que es dedica a robar carteres i altres objectes que hom porta a les butxaques.

->cartesià

■cartesià -ana

Part. sil.: car_te_si_à

[del ll. mod. cartesianus, der. de Cartesius, llatinització del nom del filòsof fr. Descartes (1596-1650)]

1 adj Relatiu a Descartes, a les seves teories o a la seva filosofia. Coordenades cartesianes.

2 m i f Partidari de la filosofia de Descartes.

->cartesianisme

■cartesianisme

Part. sil.: car_te_si_a_nis_me

[de cartesià]

m FILOS Conjunt de doctrines de Descartes (llatinitzat Cartesius) i corrent ideològic derivat d’ell.

->cartílag

■cartílag

[del ll. cartilāgo, -agĭnis, ‘tendrum, cartílag’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 HISTOL Teixit cartilaginós.

2 ANAT ANIM Qualsevol de les peces formades per teixit cartilaginós. Cartílag aritenoide, cartílag tiroide.

->cartilaginós

■cartilaginós -osa

[de cartílag]

adj 1 HISTOL Relatiu o pertanyent al teixit cartilaginós o cartílag.

2 BOT Dit de qualsevol part d’una planta que té una consistència semblant a la del teixit cartilaginós.

3 peixos cartilaginosos ICT Nom que hom dóna als peixos que pertanyen a la classe dels condrictis.

4 teixit cartilaginós HISTOL Varietat de teixit de sosteniment, anomenat també cartílag.

->cartilla

■cartilla

[del cast. cartilla; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Quadern on hom anota certes dades referents a una determinada persona.

2 cartilla escolar Carnet escolar.

3 cartilla militar ORG MIL Document personal de qui compleix o ha complert el servei militar.

->cartipàs

■cartipàs

[d’origen incert, potser alteració de l’ant. cartapell ‘(quadern) de papers i pergamins’, amb canvi de -ell, sentit com a dimin., per l’augmentatiu -às, més apropiat; 1a FONT: 1372]

[pl -assos] m 1 Quadern de paper ratllat en el qual els infants s’apliquen a traçar les lletres.

2 En les corporacions públiques, pla de distribució dels càrrecs de govern, les comissions, etc.

->cartisme

■cartisme

m HIST i POLÍT Moviment reformista anglès promogut per les associacions obreres durant la primera meitat del segle XIX amb l’objectiu d’obtenir el dret a vot i a la representació política.

->cartó

■cartó

[de l’it. cartone, augmentatiu de carta ‘paper’; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 Full rígid, més gruixut que el paper ordinari, obtingut de la pasta de paper o bé ajuntant l’un amb l’altre un cert nombre de fulls de paper sobreposats.

2 1 Pasta de paper endurida amb la qual hom fa diferents objectes. Un cavall de cartó.

2 cartó pedra Pasta de paper endurida amb gluten o altres substàncies plàstiques amb què hom fa ornaments que imiten el guix o la pedra.

3 personatge de cartó fig Persona que només figura, sense cap acció efectiva.

3 Tros de cartó sobre el qual hi ha significada alguna cosa. Els cartons de les capses de llumins. Jugar a cartons.

4 PINT 1 Cartó convenientment preparat per mitjà de l’emprimació, que hom utilitza com a suport pictòric en obres de mides reduïdes.

2 Dibuix preparatori efectuat a la mateixa mida que l’obra definitiva quan cal executar una pintura en ceràmica, tapisseria, vitrall i, especialment, al fresc.

5 TÈXT En les maquinetes de lliços i en la màquina jacquard i derivades, cadascuna de les plaques de fusta o de cartó que constitueixen el dibuix.

6 cartó de fusada TÈXT Tub cònic de cartó sobre el qual és enrotllat el fil produït i que serveix d’ànima a la fusada.

->carto-

■carto-

Forma prefixada del mot grec khártēs, que significa ‘fulla de papir o metall’. Ex.: cartografia, cartoteca.

->cartògraf

■cartògraf -a

[de carto- i -graf]

m i f 1 Persona versada en cartografia.

2 Persona que es dedica a confeccionar mapes o cartes.

->cartografia

■cartografia

Part. sil.: car_to_gra_fi_a

[de carto- i -grafia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f CARTOG Art i ciència que té per objecte l’establiment de dades relatives a un terreny determinat i la confecció del mapa corresponent a una escala reduïda.

->cartografiar

■cartografiar

Part. sil.: car_to_gra_fi_ar

v tr CARTOG Confeccionar mapes o cartes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cartografiar

GERUNDI: cartografiant

PARTICIPI: cartografiat, cartografiada, cartografiats, cartografiades

INDICATIU PRESENT: cartografio, cartografies, cartografia, cartografiem, cartografieu, cartografien

INDICATIU IMPERFET: cartografiava, cartografiaves, cartografiava, cartografiàvem, cartografiàveu, cartografiaven

INDICATIU PASSAT: cartografií, cartografiares, cartografià, cartografiàrem, cartografiàreu, cartografiaren

INDICATIU FUTUR: cartografiaré, cartografiaràs, cartografiarà, cartografiarem, cartografiareu, cartografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: cartografiaria, cartografiaries, cartografiaria, cartografiaríem, cartografiaríeu, cartografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: cartografiï, cartografiïs, cartografiï, cartografiem, cartografieu, cartografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: cartografiés, cartografiessis, cartografiés, cartografiéssim, cartografiéssiu, cartografiessin

IMPERATIU: cartografia, cartografiï, cartografiem, cartografieu, cartografiïn

->cartogràfic

■cartogràfic -a

[de cartografia]

adj Pertanyent o relatiu a la cartografia.

->cartograma

■cartograma

[de carto- i -grama]

m CARTOG Mapa de formes esquemàtiques i estilitzades en el qual hom dóna preferència a la informació estadística.

->cartoixa

■cartoixa

Part. sil.: car_toi_xa

[del b. ll. Carthusia, llatinització del topònim fr. Chartreuse, lloc de fundació, el 1084, de l’orde de sant Bru (1030?-1101)]

f CATOL 1 Monestir cartoixà.

2 Orde de sant Bru.

->cartoixà

■cartoixà -ana

Part. sil.: car_toi_xà

[del b. ll. carthusianus, der. de Carthusia]

CATOL 1 m i f Membre de l’orde contemplatiu fundat per sant Bru al segle XI.

2 adj Relatiu o pertanyent a la cartoixa.

->cartolina

■cartolina

[de l’it. cartolina, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PAPER Cartó prim, llis i dur, generalment blanc, emprat en targetes, diplomes, etc.

->cartomància

■cartomància

Part. sil.: car_to_màn_ci_a

[de carto- i -mància]

f ESOT Endevinació del futur per mitjà de l’art de tirar les cartes.

->cartomàntic

■cartomàntic -a

ESOT 1 adj Relatiu o pertanyent a la cartomància.

2 m i f Persona que practica la cartomància.

->cartometria

■cartometria

Part. sil.: car_to_me_tri_a

[de carto- i -metria]

f CARTOG Part de la cartografia que s’ocupa del mesurament de distàncies sobre els mapes amb l’ajut de l’escala.

->cartonatge

■cartonatge

[de cartó]

m TECNOL Manufactura del cartó.

->cartoné

■cartoné

Hom.: cartoner

[del fr. cartonée, de cartonner ‘encartonar’]

[pl -és] m GRÀF Cartó emprat per a encartonar.

->cartoner

■cartoner -a

Hom.: cartoné

[de cartó]

m i f Persona que confecciona caixes, sobres, bosses i altres productes de paper, de cartó, etc.

->cartoral

cartoral

[de carta, per analogia amb mots semblants com santoral; 1a FONT: s. XIII]

m ant Cartulari.

->cartoteca

■cartoteca

[de carto- i -teca]

f 1 Col·lecció de mapes.

2 Calaixera per a guardar-hi mapes.

3 Part d’una biblioteca destinada a la col·lecció de mapes.

->cartotecari

cartotecari -ària

m i f BIBLIOT Persona encarregada de tenir cura d’una cartoteca.

->cartre

■cartre

[mot occidental pirinenc, d’origen incert, probablement emparentat amb el basc kartola-k, artolak i el cast. basc cártolas, provinents, segons sembla, del gr. kárta(l)los ‘cistella’; 1a FONT: c. 1880]

m 1 Cove de vímets en què els veremadors buiden les cistelles de la verema.

2 Cove en forma de galleda per a portar fems un animal.

->cartró¹

■cartró¹

[variant de cartó amb repercussió de la r]

m Cartó.

->cartró²

■cartró²

[de cartre]

m Cartre petit.

->cartulari

■cartulari

[del b. ll. chartularium, íd., der. de chartŭla ‘escriptura, document’]

m 1 DIPL Llibre que aplega, amb un cert ordre expositiu, documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic.

2 HIST 1 A l’imperi romà d’Orient, arxiver palatí.

2 A Itàlia, funcionari civil o eclesiàstic encarregat de la conservació dels documents públics.

3 ant MAR Manifest.

->cartutx

■cartutx

[del cast. cartucho, adaptació del fr. cartouche, pres de l’it. cartoccio, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 ARM Embolcall cilíndric que conté una quantitat determinada d’una substància explosiva.

2 ARM En les armes lleugeres i automàtiques, conjunt de beina i bala travades.

3 Pila de monedes d’una mateixa mena embolcallada amb un tros de paper.

4 Recipient cilíndric canviable d’alguns instruments que conté la matèria per a carregar-los. Un cartutx de tinta, de butà.

5 ELECTROAC Sistema compacte de cinta magnètica preenregistrada, de bobina única, de funcionament continu i en el mateix sentit, amb possibilitat de selecció en tot moment d’un programa qualsevol dels enregistrats.

6 ELECTROT Element recanviable d’un tallacircuit de fusible.

7 FOTOG Envàs compacte de pel·lícula fotogràfica o cinematogràfica.

8 TECNOL Recipient cilíndric o ovalat emprat per al transport pneumàtic de materials petits.

9 cartutx filtrant QUÍM Embolcall cilíndric tancat per una base, fet de cel·lulosa purificada i emprat en treballs de laboratori.

2 ART Vinyeta que consisteix en la imitació plàstica o pictòrica d’un paper de vores cargolades, amb una inscripció.

3 HERÀLD Marc esculpit amb rissos i volutes que envolta un escut.

4 HIST En l’escriptura jeroglífica, disc circular, record del disc solar, que envoltava el nom del faraó.

->cartutxera

■cartutxera

[de cartutx; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Bossa de tela o de cuir per a dur els cartutxos.

2 TÈXT Suport on oscil·len les calques del teler.

->carúncula

■carúncula

[del ll. caruncŭla ‘trosset de carn’]

f 1 ANAT Petita prominència carnosa situada en un òrgan. Carúncula lacrimal.

2 BOT Excrescència que, amb caràcter d’eleosoma i amb funció disseminadora, es desenvolupa al voltant del micròpil d’algunes plantes.

3 ZOOL Excrescència carnosa que presenten certs ocells i certs rèptils i que es dóna principalment al cap i al coll.

->caruncular

■caruncular

[de carúncula]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la carúncula.

2 De la natura d’una carúncula.

->carunculat

■carunculat -ada

[de carúncula]

adj Que té una carúncula o carúncules.

->carura

■carura

[de cara, amb probable influx de figura]

f Fesomia, semblant.

->carussa

■carussa

[de cara¹]

f 1 Cara pàl·lida o demacrada, d’aspecte malaltís. Avui fas carussa.

2 Ganyota.

->carvacrol

■carvacrol

m QUÍM ORG i FARM Fenol derivat del cimè, isòmer del timol, que ocorre en l’oli d’orenga, de farigola i de majorana, i que té una activitat antifúngica i antihelmíntica.

->carvendre

■carvendre

[de car³ i vendre]

v ant tr 1 Fer pagar cara (alguna cosa).

2 esp Venjar.

->càrving

càrving

m ESPORT 1 Tècnica d’esquí i de surf de neu basada en l’execució de viratges càrving.

2 esquí càrving Esquí d’espàtula i cua més amples que la part central, de cos més estret i menys gruixut que l’esquí alpí clàssic i força més flexible, que permet fer viratges càrving.

3 viratge càrving Viratge molt tancat que hom efectua clavant el cantell dels esquís o de la planxa de neu de manera molt marcada, sense derrapar, i amb el cos inclinat cap al costat cap a on hom gira.

->carxofa

■carxofa

[de l’hispanoàrab ḫaršûfa, ḫuršûfa (àr. ḥáršafa) ‘card mengívol; carxofa’; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 BOT Capítol immatur de la carxofera, carnós, cobert de bràctees imbricades i carnoses a la base, comestibles.

2 p ext Llaç o floc en forma de carxofa.

->carxofar

■carxofar

[de carxofa]

m AGR Camp de carxoferes.

->carxofer

■carxofer

[de carxofa; 1a FONT: 1696, DLac.]

m BOT Carxofera.

->carxofera

■carxofera

[de carxofa]

f BOT i HORT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Cynara scolymus), força semblant al card, de flors tubuloses de color blau violaci i de capítols grossos carnosos (les carxofes).

->carxot

■carxot

[d’origen incert, probablement d’un moss. qaršâṭ, der. de l’àr. vg. karšän(a) ‘horror; trencadissa, tallada’]

m Clatellada.