->espellonar

■espellonar

[de pelló]

v tr Treure el pelló.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellonar

GERUNDI: espellonant

PARTICIPI: espellonat, espellonada, espellonats, espellonades

INDICATIU PRESENT: espellono, espellones, espellona, espellonem, espelloneu, espellonen

INDICATIU IMPERFET: espellonava, espellonaves, espellonava, espellonàvem, espellonàveu, espellonaven

INDICATIU PASSAT: espelloní, espellonares, espellonà, espellonàrem, espellonàreu, espellonaren

INDICATIU FUTUR: espellonaré, espellonaràs, espellonarà, espellonarem, espellonareu, espellonaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellonaria, espellonaries, espellonaria, espellonaríem, espellonaríeu, espellonarien

SUBJUNTIU PRESENT: espelloni, espellonis, espelloni, espellonem, espelloneu, espellonin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellonés, espellonessis, espellonés, espellonéssim, espellonéssiu, espellonessin

IMPERATIU: espellona, espelloni, espellonem, espelloneu, espellonin

->espellotar

■espellotar

[de pell]

v tr Escorxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellotar

GERUNDI: espellotant

PARTICIPI: espellotat, espellotada, espellotats, espellotades

INDICATIU PRESENT: espelloto, espellotes, espellota, espellotem, espelloteu, espelloten

INDICATIU IMPERFET: espellotava, espellotaves, espellotava, espellotàvem, espellotàveu, espellotaven

INDICATIU PASSAT: espellotí, espellotares, espellotà, espellotàrem, espellotàreu, espellotaren

INDICATIU FUTUR: espellotaré, espellotaràs, espellotarà, espellotarem, espellotareu, espellotaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellotaria, espellotaries, espellotaria, espellotaríem, espellotaríeu, espellotarien

SUBJUNTIU PRESENT: espelloti, espellotis, espelloti, espellotem, espelloteu, espellotin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellotés, espellotessis, espellotés, espellotéssim, espellotéssiu, espellotessin

IMPERATIU: espellota, espelloti, espellotem, espelloteu, espellotin

->espellucar

■espellucar

[de pellucar]

v tr 1 Pellucar.

2 fig Indagar minuciosament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellucar

GERUNDI: espellucant

PARTICIPI: espellucat, espellucada, espellucats, espellucades

INDICATIU PRESENT: espelluco, espelluques, espelluca, espelluquem, espelluqueu, espelluquen

INDICATIU IMPERFET: espellucava, espellucaves, espellucava, espellucàvem, espellucàveu, espellucaven

INDICATIU PASSAT: espelluquí, espellucares, espellucà, espellucàrem, espellucàreu, espellucaren

INDICATIU FUTUR: espellucaré, espellucaràs, espellucarà, espellucarem, espellucareu, espellucaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellucaria, espellucaries, espellucaria, espellucaríem, espellucaríeu, espellucarien

SUBJUNTIU PRESENT: espelluqui, espelluquis, espelluqui, espelluquem, espelluqueu, espelluquin

SUBJUNTIU IMPERFET: espelluqués, espelluquessis, espelluqués, espelluquéssim, espelluquéssiu, espelluquessin

IMPERATIU: espelluca, espelluqui, espelluquem, espelluqueu, espelluquin

->espellussar

■espellussar

Hom.: espallussar

[de pell]

v tr Escorxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espellussar

GERUNDI: espellussant

PARTICIPI: espellussat, espellussada, espellussats, espellussades

INDICATIU PRESENT: espellusso, espellusses, espellussa, espellussem, espellusseu, espellussen

INDICATIU IMPERFET: espellussava, espellussaves, espellussava, espellussàvem, espellussàveu, espellussaven

INDICATIU PASSAT: espellussí, espellussares, espellussà, espellussàrem, espellussàreu, espellussaren

INDICATIU FUTUR: espellussaré, espellussaràs, espellussarà, espellussarem, espellussareu, espellussaran

INDICATIU CONDICIONAL: espellussaria, espellussaries, espellussaria, espellussaríem, espellussaríeu, espellussarien

SUBJUNTIU PRESENT: espellussi, espellussis, espellussi, espellussem, espellusseu, espellussin

SUBJUNTIU IMPERFET: espellussés, espellussessis, espellussés, espellusséssim, espellusséssiu, espellussessin

IMPERATIU: espellussa, espellussi, espellussem, espellusseu, espellussin

->espelma

■espelma

[alteració de esperma (de balena), que servia per a fer candeles, per influx probablement de espalmar¹ ‘untar una embarcació amb sèu o matèries semblants’, com la mateixa esperma de balena; 1a FONT: c. 1875]

f 1 Candela d’esperma de balena i de sèu o d’estearina, més aviat curta i gruixuda, que hom empra generalment per a ús domèstic.

2 aguantar l’espelma loc verb Acompanyar una parella d’enamorats per vigilar-los.

->espelta

■espelta

[del ll. td. spĕlta, íd., d’origen germ; 1a FONT: 1113]

f BOT i AGR 1 Blat d’espigues planes dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània (Triticum spelta, família de les gramínies).

2 espelta bessona Pisana.

3 espelta petita Blat d’espiga petita i poc productiu, espontani a l’Àsia Menor i conreat als països mediterranis (Triticum monococcum, família de les gramínies).

4 espelta silvestre Blat espontani a la regió mediterrània oriental (Triticum aegilopoides), família de les gramínies.

->espelunca

■espelunca

f ant Espluga, cova.

->espencar

■espencar

[de penca]

v tr 1 Fer penques (d’una cosa), esqueixant-la longitudinalment. Espencar els suros.

2 Tallar (el bacallà, la cansalada, etc.), a penques, a bocins, etc.

3 Esqueixar (una branca).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espencar

GERUNDI: espencant

PARTICIPI: espencat, espencada, espencats, espencades

INDICATIU PRESENT: espenco, espenques, espenca, espenquem, espenqueu, espenquen

INDICATIU IMPERFET: espencava, espencaves, espencava, espencàvem, espencàveu, espencaven

INDICATIU PASSAT: espenquí, espencares, espencà, espencàrem, espencàreu, espencaren

INDICATIU FUTUR: espencaré, espencaràs, espencarà, espencarem, espencareu, espencaran

INDICATIU CONDICIONAL: espencaria, espencaries, espencaria, espencaríem, espencaríeu, espencarien

SUBJUNTIU PRESENT: espenqui, espenquis, espenqui, espenquem, espenqueu, espenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: espenqués, espenquessis, espenqués, espenquéssim, espenquéssiu, espenquessin

IMPERATIU: espenca, espenqui, espenquem, espenqueu, espenquin

->espenta

■espenta

[fem. substantivat de l’ant. espent, participi passat de espènyer, ll. vg. *expĭnctus, -a, -um, participi vg. de *expĭngĕre; 1a FONT: s. XV]

f dial empenta 1 1.

->espentar

espentar

Hom.: espantar

[de espenta]

v tr dial 1 Empentar.

2 Empènyer.

->espentejar

■espentejar

v tr dial Empentejar.

->espentó

espentó

m dial Empenta.

->espentolar

■espentolar

[de péntol]

v tr i pron dial 1 Espatllar.

2 Esquinçar.

->espentolat

■espentolat -ada

[de espentolar]

adj dial Amb les robes fetes a péntols.

->espenyador

■espenyador

[de espenyar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m Timba, precipici.

->espenyar¹

■espenyar¹

Hom.: espanyar

[de penya; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr i pron Estimbar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espenyar

GERUNDI: espenyant

PARTICIPI: espenyat, espenyada, espenyats, espenyades

INDICATIU PRESENT: espenyo, espenyes, espenya, espenyem, espenyeu, espenyen

INDICATIU IMPERFET: espenyava, espenyaves, espenyava, espenyàvem, espenyàveu, espenyaven

INDICATIU PASSAT: espenyí, espenyares, espenyà, espenyàrem, espenyàreu, espenyaren

INDICATIU FUTUR: espenyaré, espenyaràs, espenyarà, espenyarem, espenyareu, espenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: espenyaria, espenyaries, espenyaria, espenyaríem, espenyaríeu, espenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: espenyi, espenyis, espenyi, espenyem, espenyeu, espenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: espenyés, espenyessis, espenyés, espenyéssim, espenyéssiu, espenyessin

IMPERATIU: espenya, espenyi, espenyem, espenyeu, espenyin

->espenyar²

■espenyar²

Hom.: espanyar

v tr i pron dial Espatllar. Aquest incident ens espenyarà la celebració. Va caure i se li va espenyar un peu. Tenim l’escalfador espenyat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espenyar

GERUNDI: espenyant

PARTICIPI: espenyat, espenyada, espenyats, espenyades

INDICATIU PRESENT: espenyo, espenyes, espenya, espenyem, espenyeu, espenyen

INDICATIU IMPERFET: espenyava, espenyaves, espenyava, espenyàvem, espenyàveu, espenyaven

INDICATIU PASSAT: espenyí, espenyares, espenyà, espenyàrem, espenyàreu, espenyaren

INDICATIU FUTUR: espenyaré, espenyaràs, espenyarà, espenyarem, espenyareu, espenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: espenyaria, espenyaries, espenyaria, espenyaríem, espenyaríeu, espenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: espenyi, espenyis, espenyi, espenyem, espenyeu, espenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: espenyés, espenyessis, espenyés, espenyéssim, espenyéssiu, espenyessin

IMPERATIU: espenya, espenyi, espenyem, espenyeu, espenyin

->espenyat

espenyat -ada

[de espenyar]

adj HERÀLD Dit de l’ocell representat de cap per avall, amb les ales obertes, com si caigués.

->espènyer

■espènyer

[variant de empènyer, que suposa una base ja del ll. vg. *expĭngĕre, amb canvi de prefix; 1a FONT: s. XIII]

v tr dial Empènyer.

->esper

■esper

m ant Esperança.

->espera

■espera

[de esperar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f 1 1 Acció d’esperar 2. L’espera se m’ha fet inacabable.

2 en (o a l’) espera de Esperant.

3 sala d’espera Lloc on s’esperen els pacients (en el consultori d’un metge, d’un dentista, etc.), els passatgers que han de pujar en un tren, etc.

2 1 Espai de temps concedit o acordat per al compliment d’un manament, d’un tracte, etc.

2 DR Termini assenyalat pel jutge per executar una diligència.

3 DR Temps que el creditor concedeix al deutor, una vegada vençut el crèdit, sense recórrer a les accions legals que la llei li concedeix, per tal de facilitar el pagament.

4 a espera loc adv Deixant el pagament per a més endavant, en un termini fixat. Comprar, vendre, a espera. M’ho ha donat a espera.

3 compàs d’espera MÚS En un text musical, compàs format totalment per silencis.

4 tenir espera loc verb 1 Tenir la paciència, la calma, d’esperar. Si haguessis tingut espera, no t’hauries cremat la llengua. Quan s’acosta l’hora de sortir al pati, no tenen espera.

2 No ésser urgent. Això té espera: resolguem primer els altres problemes. Aquesta feina no té espera: ens hi hem de posar ara mateix.

->esperada

■esperada

[de esperar]

f Acció d’esperar, espera llarga. Quina esperada que m’has fet fer!

->esperador

■esperador -a

[de esperar]

adj Que espera.

->esperança

■esperança

[de esperar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Confiança d’aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se. Teníem la ferma esperança de vèncer. Encara té esperances de sortir-se’n. Ha mort amb l’esperança que tornaria a Catalunya. Mentre hi ha vida, hi ha esperança. Conservar, perdre, l’esperança. Ja començo a perdre les esperances que mai canviï. Si no l’estimes, no li donis esperances. L’esperança em va trair. És un il·lús: viu d’esperances. S’alimenta d’esperances. Vanes esperances! Ja no hi ha esperances: el metge l’ha condemnat.

2 CRIST Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.

2 Persona o cosa en la qual hom espera, confia. Tu ets la meva única esperança. Aquest examen és la meva darrera esperança.

3 MAT 1 En un joc d’atzar, guany mitjà per jugada.

2 esperança matemàtica Valor mitjà que pot prendre una variable aleatòria X definida en un espai de probabilitat (Ω, Q, P).

4 esperança de vida DEMOG Perspectiva mitjana de durada de la vida d’una persona.

->esperançadament

esperançadament

[de esperançat]

adv D’una manera esperançada.

->esperançador

■esperançador -a

[de esperançar]

adj Que infon esperança.

->esperançar

■esperançar

[de esperança; 1a FONT: s. XIX]

v 1 tr Donar esperances. Això l’ha esperançat. Esperançar un pretendent.

2 1 tr Tenir l’esperança d’alguna cosa; esperar. Això no era d’esperançar.

2 pron S’havia esperançat massa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esperançar

GERUNDI: esperançant

PARTICIPI: esperançat, esperançada, esperançats, esperançades

INDICATIU PRESENT: esperanço, esperances, esperança, esperancem, esperanceu, esperancen

INDICATIU IMPERFET: esperançava, esperançaves, esperançava, esperançàvem, esperançàveu, esperançaven

INDICATIU PASSAT: esperancí, esperançares, esperançà, esperançàrem, esperançàreu, esperançaren

INDICATIU FUTUR: esperançaré, esperançaràs, esperançarà, esperançarem, esperançareu, esperançaran

INDICATIU CONDICIONAL: esperançaria, esperançaries, esperançaria, esperançaríem, esperançaríeu, esperançarien

SUBJUNTIU PRESENT: esperanci, esperancis, esperanci, esperancem, esperanceu, esperancin

SUBJUNTIU IMPERFET: esperancés, esperancessis, esperancés, esperancéssim, esperancéssiu, esperancessin

IMPERATIU: esperança, esperanci, esperancem, esperanceu, esperancin

->esperançat

■esperançat -ada

[de esperançar]

adj Ple d’esperança.

->esperançós

■esperançós -osa

[de esperança]

adj Propens a l’esperança.

->esperant

■esperant

[de esperar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

m i f Persona que espera, que té esperança en alguna cosa.

->esperantisme

■esperantisme

[de esperanto]

m Moviment que promou el conreu i l’estudi de l’esperanto.

->esperantista

■esperantista

[de esperanto]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’esperantisme.

2 m i f Seguidor o partidari de l’esperantisme.

->esperanto

■esperanto

[participi present (‘el qui espera’) de esperi ‘esperar’, d’aquesta llengua, tret del participi ll. sperans, -ntis, de sperare ‘esperar’; 1a FONT: 1882]

m LING Llengua internacional creada a Polònia el 1887 per Ludwik Lejzer Zamenhof com a instrument neutral de comunicació.

->esperar

■esperar

[del ll. sperare, íd.; 1a FONT: c. 1240]

v 1 1 tr Creure que serà realitat alguna cosa bona, convenient, etc., o, més rarament, dolenta, inconvenient, etc., tenir confiança d’aconseguir alguna cosa. Encara espera que se salvarà. Ja esperava que em castigaria, però no pas amb tanta severitat. Espera una recompensa. No n’esperis res, de la Mercè.

2 pron No m’ho esperava pas. El nen s’espera qui sap què.

3 tr Desitjar que sigui realitat alguna cosa. Esperava tant que t’hi decidissis! Espero que hi reeixiràs. Espero que mentrestant t’hagi anat bé.

4 intr Confiar en l’ajut d’algú. Ell no espera sinó en mi. Esperar en Déu. Esperar en la providència de Déu.

5 qui espera es desespera Refrany que vol dir que esperar molt de temps una persona o una cosa que no arriba causa gran impaciència i pertorbació.

2 1 tr Restar en un lloc, diferir una acció, fins a l’arribada d’algú o d’alguna cosa. T’esperaré al bar de la cantonada. Ja fa mitja hora que espero l’autobús. No ho facis tot sol: espera que arribin els altres. No et mengis l’escudella encara: espera que es refredi.

2 abs Ens han respost: “ja va", i encara esperem. Si esperes més, serà massa tard.

3 pron Espereu-vos ací. Espera’t un moment, que ja vinc.

4 tr fig A casa ens esperava una sorpresa. El dinar ens espera.

5 esperar un fill (o una criatura, o un nen, etc.) (una dona) Estar embarassada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esperar

GERUNDI: esperant

PARTICIPI: esperat, esperada, esperats, esperades

INDICATIU PRESENT: espero, esperes, espera, esperem, espereu, esperen

INDICATIU IMPERFET: esperava, esperaves, esperava, esperàvem, esperàveu, esperaven

INDICATIU PASSAT: esperí, esperares, esperà, esperàrem, esperàreu, esperaren

INDICATIU FUTUR: esperaré, esperaràs, esperarà, esperarem, esperareu, esperaran

INDICATIU CONDICIONAL: esperaria, esperaries, esperaria, esperaríem, esperaríeu, esperarien

SUBJUNTIU PRESENT: esperi, esperis, esperi, esperem, espereu, esperin

SUBJUNTIU IMPERFET: esperés, esperessis, esperés, esperéssim, esperéssiu, esperessin

IMPERATIU: espera, esperi, esperem, espereu, esperin

->esperesar-se

■esperesar-se

[probablement del cast. esperezarse]

v pron dial Desemperesir-se.

->espèrgula

espèrgula

f BOT Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les cariofil·làcies (Spergula sp), de fulles oposades estretes, flors pentàmeres en cimes bípares i fruits capsulars ovoides.

->espergulària

espergulària

Part. sil.: es_per_gu_là_ri_a

f BOT Gènere de plantes de la família de les cariofil·làcies (Spergularia sp), de fulles linears oposades, amb estípules escarioses, flors blanques en cimes i fruits en càpsula trivalva. Cal esmentar-ne l’espergulària vermella (S. rubra).

->esperit

■esperit

[del ll. spīrĭtus ‘alè, buf, aire, esperit’, amb canvi de posició de l’accent i dissimilació; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Hàlit. L’esperit de Déu planava sobre les aigües.

2 LING En grec, signe gràfic que indica si hi ha aspiració o no.

3 exhalar l’esperit Morir.

2 1 FILOS i RELIG Principi actiu que hom estableix com a intrínsecament, tot i que no sempre absolutament, independent de la matèria i àdhuc, sovint, com si s’hi contraposés.

2 avivar (o despertar, o obrir, etc.) els esperits Infondre nova força vital.

3 perdre els esperits Desmaiar-se, perdre la força vital.

3 1 Substància o ésser incorpori, immaterial.

2 esp ESPIR En l’espiritisme, l’ànima d’un mort, que, alliberada del cos, resta unida amb el periesperit.

3 en esperit Espiritualment, sense participació corporal. Fou arrabassat en esperit. Seré amb vosaltres en esperit.

4 esperit angèlic (o celestial) Àngel.

5 esperit infernal (o maligne, o mal esperit) Diable.

6 Esperit Sant CRIST Tercera persona de la Trinitat, anomenada també Paràclit o Paraclet.

4 Ànima racional, pensant. L’esperit humà. Un esperit profund.

5 Ànim, principi intern de les resolucions de l’home. Tenir esperit per a fer una cosa. Un esperit abatut, tímid, audaç, arrauxat. Pobre d’esperit.

6 1 Impuls dominant segons el qual obra l’home. Esperit de rebel·lió, d’intransigència, d’indisciplina, de contradicció, de sacrifici.

2 Pensament, conjunt d’idees, de sentiments, dominant en la manera d’obrar, en una obra. L’esperit de l’Església, d’una llei. Esperit de cos, d’equip.

3 Direcció general seguida per la intel·ligència en alguna cosa. Copsar l’esperit de l’autor.

4 Enginy, acuïtat d’enteniment. Una frase plena d’esperit.

7 QUÍM 1 obs Substàncies volàtils, obtingudes per destil·lació.

2 esperit de fusta (o de llenya) obs Alcohol metílic.

3 esperit de nitre obs Àcid nítric.

4 esperit de sal obs Àcid clorhídric.

5 esperit de vi Alcohol etílic.

8 RELL Oscil·lador o balancí rudimentari dels rellotges primitius, associat a un escapament de paletes. És anomenat també foliot.

->esperità

esperità -ana

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als esperitans.

2 m Membre de la Congregació de l’Esperit Sant.

->esperitadament

esperitadament

[de esperitat; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adv D’una manera esperitada.

->esperitar-se

■esperitar-se

[de esperit]

v pron 1 Agafar els mals esperits, esdevenir esperitat.

2 fig Excitar-se en alt grau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esperitar

GERUNDI: esperitant

PARTICIPI: esperitat, esperitada, esperitats, esperitades

INDICATIU PRESENT: esperito, esperites, esperita, esperitem, esperiteu, esperiten

INDICATIU IMPERFET: esperitava, esperitaves, esperitava, esperitàvem, esperitàveu, esperitaven

INDICATIU PASSAT: esperití, esperitares, esperità, esperitàrem, esperitàreu, esperitaren

INDICATIU FUTUR: esperitaré, esperitaràs, esperitarà, esperitarem, esperitareu, esperitaran

INDICATIU CONDICIONAL: esperitaria, esperitaries, esperitaria, esperitaríem, esperitaríeu, esperitarien

SUBJUNTIU PRESENT: esperiti, esperitis, esperiti, esperitem, esperiteu, esperitin

SUBJUNTIU IMPERFET: esperités, esperitessis, esperités, esperitéssim, esperitéssiu, esperitessin

IMPERATIU: esperita, esperiti, esperitem, esperiteu, esperitin

->esperitat

■esperitat -ada

Hom.: asperitat

[de esperitar-se]

adj Posseït de l’esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Córrer com un esperitat. Cridar com un esperitat. Fer ulls d’esperitat.

->esperitós

■esperitós -osa

[de esperit; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Que té molt d’esperit, coratjós.

->esperma

■esperma

[del ll. sperma, -ātis, i aquest, del gr. spérma, -atos ‘llavor, semença’, der. de speírō ‘sembrar’; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 FISIOL Líquid blanquinós molt viscós, emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal.

2 esperma de balena QUÍM Espermaceti.

->espermaceti

■espermaceti

m QUÍM i COSM Substància cèria extreta dels greixos continguts en les cavitats pericranials i dorsal de la balena amb bec.

->espermaci

■espermaci

m BOT Gàmeta immòbil, generalment en forma arrodonida o bacil·lar, propi de les florídies i dels ascomicets que es reprodueixen per tricogàmia.

->espermat-

■espermat-

Forma prefixada del mot grec spérma, spérmatos, que significa ‘llavor’. Ex.: espermatemfraxi.

->espermatangi

■espermatangi

m BOT Cèl·lula on es formen espermacis.

->espermateca

espermateca

f ZOOL Òrgan de la femella o d’un animal hermafrodita on són emmagatzemats els espermatozoides introduïts per un altre individu de la mateixa espècie fins que madurin els òvuls.

->espermati-

■espermati-

Forma prefixada del mot grec spérma, spérmatos, que significa ‘llavor’. Ex.: espermaticida.

->espermàtic

■espermàtic -a

[del ll. espermatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. spermatikós, íd.; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

adj 1 FISIOL Relatiu o pertanyent a l’esperma.

2 ANAT ANIM Dit del conjunt compost pel conducte deferent, les artèries espermàtica i funicular, el plexe venós, els vasos limfàtics i la branca genital del nervi genitocrural.

->espermaticida

■espermaticida

[de espermat- i -cida]

adj i m FARM Dit de les substàncies que destrueixen els espermatozoides i fan impossible la fecundació de l’òvul.

->espermàtida

■espermàtida

f CIT En l’espermatogènesi, cèl·lula haploide que es transforma en un espermatozoide.

->espermatiducte

espermatiducte

m ZOOL Conducte de l’aparell reproductor masculí dels animals heterogàmics per on circulen els espermatozoides.

->espermatina

espermatina

[de espermat- i -ina*]

f BIOQ Albuminoide present en el semen.

->espermato-

■espermato-

Forma prefixada del mot grec spérma, spérmatos, que significa ‘llavor’. Ex.: espermatogènesi, espermatologia.

->espermatocele

espermatocele

f PAT Distensió quistosa de l’epidídim o de la xarxa testicular que conté espermatozoides i altres cèl·lules juntament amb glòbuls de greix.

->espermatocist

espermatocist

m BOT Gametocist masculí productor d’aplanogàmetes, els espermacis, propi de plantes que es reprodueixen per tricogàmia.

->espermatòcit

■espermatòcit

m CIT Cèl·lula derivada per mitosi de l’espermatogoni i que dóna lloc a l’espermàtida.

->espermatòfit

■espermatòfit

m BOT 1 Planta que es reprodueix per llavors.

2 1 pl Divisió del regne vegetal constituïda per les plantes amb flors i fruits.

2 sing Planta de la divisió dels espermatòfits.

->espermatòfor

espermatòfor

m ZOOL Estoig coriaci, membranós o gelatinós, que, en els animals amb fecundació interna sense còpula, embolcalla i protegeix els espermatozoides des que surten de l’aparell reproductor masculí fins que entren en el femení.

->espermatogènesi

■espermatogènesi

f BIOL Conjunt de fenòmens que intervenen en la formació dels gàmetes masculins.

->espermatogoni

■espermatogoni

m ZOOL Cèl·lula de l’aparell reproductor masculí de la qual deriven, per miosi o mitosi successives, els espermatozoides.

->espermatozoide

■espermatozoide

Part. sil.: es_per_ma_to_zoi_de

[de espermato- i el gr. zōoeidḗs ‘semblant a un animal’, comp. de zõon ‘animal’ i eĩdos ‘forma’]

m BIOL 1 BOT Anterozoide.

2 ZOOL Cèl·lula sexual masculina, composta d’un cap, on hi ha el nucli amb el material cromosòmic, i d’un flagel o cua.

->espermatozou

■espermatozou

Part. sil.: es_per_ma_to_zou

m obs BOT i ZOOL Espermatozoide.

->espermo-

■espermo-

Forma prefixada del mot grec spérma, spérmatos, que significa ‘llavor’. Ex.: espermograma, espermogoni.

->espermobòlic

espermobòlic -a

adj BOT Dit dels fruits que, en obrir-se de sobte, expulsen violentament les llavors.

->espermocultiu

espermocultiu

m DIAG Cultiu de l’esperma recollit asèpticament.

->espermocultura

espermocultura

f DIAG Espermocultiu.

->espermogoni

espermogoni

m BOT 1 Cavitat en forma de picnidi, pròpia de diversos ascomicets, a l’interior de la qual es produeixen espermacis.

2 Conidiangi.

3 En les algues, anteridi.

->espermograma

■espermograma

m DIAG Anàlisi de l’esperma que consisteix en l’estudi del nombre, la morfologia i la funcionalitat dels espermatozoides.

->espermoteca

espermoteca

f BOT Col·lecció de llavors feta amb fins científics.

->espernallac

■espernallac

[potser d’un ll. d’herbolaris *splenalia ‘planta de la melsa’, del ll. i gr. splen ‘melsa’, dissimilat en *esprenalla i, amb metàtesi, espernalla, amb influx del ll. spleniacus ‘esplènic’; 1a FONT: c. 1807]

m BOT Planta arbustiva de la família de les compostes (Santolina chamaecyparissus), tomentosa, amb flors petites en capítols, de propietats estomacals.

->espernegar

■espernegar

[de perna]

v intr Espeternegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espernegar

GERUNDI: espernegant

PARTICIPI: espernegat, espernegada, espernegats, espernegades

INDICATIU PRESENT: espernego, espernegues, espernega, esperneguem, espernegueu, esperneguen

INDICATIU IMPERFET: espernegava, espernegaves, espernegava, espernegàvem, espernegàveu, espernegaven

INDICATIU PASSAT: esperneguí, espernegares, espernegà, espernegàrem, espernegàreu, espernegaren

INDICATIU FUTUR: espernegaré, espernegaràs, espernegarà, espernegarem, espernegareu, espernegaran

INDICATIU CONDICIONAL: espernegaria, espernegaries, espernegaria, espernegaríem, espernegaríeu, espernegarien

SUBJUNTIU PRESENT: espernegui, esperneguis, espernegui, esperneguem, espernegueu, esperneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espernegués, esperneguessis, espernegués, esperneguéssim, esperneguéssiu, esperneguessin

IMPERATIU: espernega, espernegui, esperneguem, espernegueu, esperneguin

->espernegat

■espernegat -ada

[de espernegar]

adj dial Amb molta tasca per fer; enfeinat.

->espernetec

■espernetec

[de espernetegar]

m Espeternec.

->espernetegar

■espernetegar

[de perna; 1a FONT: c. 1925]

v intr Espeternegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espernetegar

GERUNDI: espernetegant

PARTICIPI: espernetegat, espernetegada, espernetegats, espernetegades

INDICATIU PRESENT: espernetego, espernetegues, espernetega, esperneteguem, espernetegueu, esperneteguen

INDICATIU IMPERFET: espernetegava, espernetegaves, espernetegava, espernetegàvem, espernetegàveu, espernetegaven

INDICATIU PASSAT: esperneteguí, espernetegares, espernetegà, espernetegàrem, espernetegàreu, espernetegaren

INDICATIU FUTUR: espernetegaré, espernetegaràs, espernetegarà, espernetegarem, espernetegareu, espernetegaran

INDICATIU CONDICIONAL: espernetegaria, espernetegaries, espernetegaria, espernetegaríem, espernetegaríeu, espernetegarien

SUBJUNTIU PRESENT: espernetegui, esperneteguis, espernetegui, esperneteguem, espernetegueu, esperneteguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espernetegués, esperneteguessis, espernetegués, esperneteguéssim, esperneteguéssiu, esperneteguessin

IMPERATIU: espernetega, espernetegui, esperneteguem, espernetegueu, esperneteguin

->esperó

■esperó

[del germ. fràncic *sporo, -runs, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Instrument de metall compost d’una punxa o una rodeta amb algunes punxes que es porta a la part posterior de la bota de muntar i serveix per a punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar.

2 fig Incitament, agulló, estímul.

3 a esperons batuts loc adv Galopant. Fugiren a esperons batuts.

4 esperó d’apicultor p anal TECNOL Eina de metall proveïda d’una roda dentada amb una osca al mig de cada dent, la qual, prèviament escalfada, serveix per a incrustar a la cera estampada els filferros muntats en els quadres del rusc per tal que les bresques restin sòlidament fixades.

5 reguitnar (o tirar guitzes) contra l’esperó fig Protestar contra una força superior o obstinar-se inútilment a oposar-s’hi.

2 ANAT Prominència punxeguda i sobresortint.

3 BOT Prolongació tubular i tancada de la base del calze o de la corol·la.

4 CALÇ i ESPORT Reforç extern de la canya d’una bota d’esquí, situat a la part posterior, que ajuda a mantenir la cama flexionada cap endavant.

5 CIR Part sobresortint de la mucosa intestinal en ésser juxtaposades dues porcions de budell en l’anus contra natura.

6 MAR 1 Extrem de la proa d’un vaixell.

2 Punta de ferro sortint per la proa de les galeres amb la qual abordaven i ferien l’enemic.

7 OBR PÚBL 1 Construcció en punta en forma d’angle agut addicionada als pilars d’un pont, aigua amunt i aigua avall, per a tallar el corrent del riu i disminuir, així, el xoc de l’aigua.

2 Contrafort.

3 Punta de roca que romp les onades a l’entrada d’una cala, d’un port, etc.

8 ZOOL Apèndix punxegut que presenten a les extremitats alguns animals.

9 esperó de cavaller BOT i JARD Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Delphinium ajacis), de tija terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.

->esperonadament

esperonadament

[de esperonat]

adv Amb esperonament.

->esperonador

■esperonador -a

[de esperonar]

adj Que esperona; incitant. Les seves paraules esperonadores em van conduir a fer-ho.

->esperonament

■esperonament

[de esperonar]

m Acció d’esperonar.

->esperonar

■esperonar

[de esperó; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v tr 1 Punyir el cavall amb els esperons. Aquest cavall, perquè corri no cal esperonar-lo.

2 fig Incitar, estimular. No treballa si no l’esperonen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esperonar

GERUNDI: esperonant

PARTICIPI: esperonat, esperonada, esperonats, esperonades

INDICATIU PRESENT: esperono, esperones, esperona, esperonem, esperoneu, esperonen

INDICATIU IMPERFET: esperonava, esperonaves, esperonava, esperonàvem, esperonàveu, esperonaven

INDICATIU PASSAT: esperoní, esperonares, esperonà, esperonàrem, esperonàreu, esperonaren

INDICATIU FUTUR: esperonaré, esperonaràs, esperonarà, esperonarem, esperonareu, esperonaran

INDICATIU CONDICIONAL: esperonaria, esperonaries, esperonaria, esperonaríem, esperonaríeu, esperonarien

SUBJUNTIU PRESENT: esperoni, esperonis, esperoni, esperonem, esperoneu, esperonin

SUBJUNTIU IMPERFET: esperonés, esperonessis, esperonés, esperonéssim, esperonéssiu, esperonessin

IMPERATIU: esperona, esperoni, esperonem, esperoneu, esperonin

->esperonat

■esperonat -ada

[de esperonar; 1a FONT: 1617]

1 adj Proveït d’esperó o d’esperons. Un ocell esperonat. Calze esperonat. Corol·la esperonada.

2 f 1 Cop d’esperó.

2 fig Esperó, estímul.

3 adj HERÀLD Dit d’un peu humà o del gall amb esperons d’un esmalt diferent.

->esperonejar

■esperonejar

[de esperó]

v 1 tr esperonar 1.

2 intr Espeternegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esperonejar

GERUNDI: esperonejant

PARTICIPI: esperonejat, esperonejada, esperonejats, esperonejades

INDICATIU PRESENT: esperonejo, esperoneges, esperoneja, esperonegem, esperonegeu, esperonegen

INDICATIU IMPERFET: esperonejava, esperonejaves, esperonejava, esperonejàvem, esperonejàveu, esperonejaven

INDICATIU PASSAT: esperonegí, esperonejares, esperonejà, esperonejàrem, esperonejàreu, esperonejaren

INDICATIU FUTUR: esperonejaré, esperonejaràs, esperonejarà, esperonejarem, esperonejareu, esperonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: esperonejaria, esperonejaries, esperonejaria, esperonejaríem, esperonejaríeu, esperonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: esperonegi, esperonegis, esperonegi, esperonegem, esperonegeu, esperonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: esperonegés, esperonegessis, esperonegés, esperonegéssim, esperonegéssiu, esperonegessin

IMPERATIU: esperoneja, esperonegi, esperonegem, esperonegeu, esperonegin

->esperpent

esperpent

[del cast. esperpento (1878), d’origen incert]

m 1 TEAT Modalitat teatral creada per R.M. del Valle-Inclán que consisteix en una deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat, com si aquesta oferís la seva imatge reflectida en un mirall còncau.

2 fig Persona o cosa ridícula, extravagant.

->esperpèntic

■esperpèntic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’esperpent.

2 fig Ridícul, extravagant.

->esperrucar

■esperrucar

[de perruca]

v tr dial Escabellar, despentinar.

->espès

■espès -essa

[del ll. spĭssus, -a, -um, íd., ant. també ‘freqüent; sovint’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que té una densitat o una consistència relativament gran, dit especialment d’un líquid que té molta matèria sòlida en suspensió o solució. Una boira molt espessa. Un xarop espès. Li agrada la xocolata ben espessa.

2 adj 1 Dit d’un conjunt o un agregat compost de parts molt poc separades, que n’hi ha un gran nombre en poc espai. Un bosc espès. Una multitud espessa.

2 p ext Aquests arbres estan plantats molt espessos.

3 adj fig 1 Obtús, d’intel·ligència no gens clara. És molt espès, aquell home. Avui estic molt espessa.

2 p ext Tenir el cap espès.

4 m TÈXT Atacat.

5 tenir la llengua espessa Tenir la llengua pastosa.

->espessament

■espessament

[de espès]

adv 1 D’una manera espessa.

2 Freqüentment.

->espessartita

espessartita

f MINERAL Spessartina.

->espesseïdor

■espesseïdor -a

Part. sil.: es_pes_se_ï_dor

[de espesseir]

adj i m Que espesseeix; espessidor.

->espesseïment

■espesseïment

Part. sil.: es_pes_se_ï_ment

[de espesseir]

m 1 Acció d’espesseir o espesseir-se;

2 l’efecte.

->espesseir

■espesseir

Part. sil.: es_pes_se_ir

[de espès; 1a FONT: s. XIX]

v tr i pron Espessir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espesseir

GERUNDI: espesseint

PARTICIPI: espesseït, espesseïda, espesseïts, espesseïdes

INDICATIU PRESENT: espesseeixo, espesseeixes, espesseeix, espesseïm, espesseïu, espesseeixen

INDICATIU IMPERFET: espesseïa, espesseïes, espesseïa, espesseíem, espesseíeu, espesseïen

INDICATIU PASSAT: espesseí, espesseïres, espesseí, espesseírem, espesseíreu, espesseïren

INDICATIU FUTUR: espesseiré, espesseiràs, espesseirà, espesseirem, espesseireu, espesseiran

INDICATIU CONDICIONAL: espesseiria, espesseiries, espesseiria, espesseiríem, espesseiríeu, espesseirien

SUBJUNTIU PRESENT: espesseeixi, espesseeixis, espesseeixi, espesseïm, espesseïu, espesseeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: espesseís, espesseïssis, espesseís, espesseíssim, espesseíssiu, espesseïssin

IMPERATIU: espesseeix, espesseeixi, espesseïm, espesseïu, espesseeixin

->espessetat

■espessetat

[de espès; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Espessor.

->espessidor

■espessidor -a

[de espessir]

1 adj Que espesseix.

2 adj i m 1 ALIM Dit de l’additiu alimentari del grup dels estabilitzadors que hom empra per a mantenir o augmentar la consistència o la viscositat d’un producte.

2 QUÍM Dit de la substància d’elevat pes molecular que, en incorporar-se a una solució, absorbeix una gran quantitat de dissolvent, s’infla i passa a dissolució col·loïdal.

->espessigar

■espessigar

[de pessigar]

v tr Prendre un pessic, una quantitat petita, d’alguna cosa, especialment de menjar. Si tens gana, pots espessigar el meu esmorzar. Anava espessigant ametlles per entretenir la gana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espessigar

GERUNDI: espessigant

PARTICIPI: espessigat, espessigada, espessigats, espessigades

INDICATIU PRESENT: espessigo, espessigues, espessiga, espessiguem, espessigueu, espessiguen

INDICATIU IMPERFET: espessigava, espessigaves, espessigava, espessigàvem, espessigàveu, espessigaven

INDICATIU PASSAT: espessiguí, espessigares, espessigà, espessigàrem, espessigàreu, espessigaren

INDICATIU FUTUR: espessigaré, espessigaràs, espessigarà, espessigarem, espessigareu, espessigaran

INDICATIU CONDICIONAL: espessigaria, espessigaries, espessigaria, espessigaríem, espessigaríeu, espessigarien

SUBJUNTIU PRESENT: espessigui, espessiguis, espessigui, espessiguem, espessigueu, espessiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espessigués, espessiguessis, espessigués, espessiguéssim, espessiguéssiu, espessiguessin

IMPERATIU: espessiga, espessigui, espessiguem, espessigueu, espessiguin

->espessiment

■espessiment

[de espessir]

m 1 Acció d’espessir o espessir-se;

2 l’efecte.

->espessir

■espessir

[de espès; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer més espès. És clar, aquest xarop: cal espessir-lo.

2 pron Esdevenir més espès. La xocolata s’ha espessit massa. Allí el bosc s’espesseix i esdevé impenetrable.

3 tr QUÍM Augmentar, per addició d’un espessidor, la viscositat d’un líquid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espessir

GERUNDI: espessint

PARTICIPI: espessit, espessida, espessits, espessides

INDICATIU PRESENT: espesseixo, espesseixes, espesseix, espessim, espessiu, espesseixen

INDICATIU IMPERFET: espessia, espessies, espessia, espessíem, espessíeu, espessien

INDICATIU PASSAT: espessí, espessires, espessí, espessírem, espessíreu, espessiren

INDICATIU FUTUR: espessiré, espessiràs, espessirà, espessirem, espessireu, espessiran

INDICATIU CONDICIONAL: espessiria, espessiries, espessiria, espessiríem, espessiríeu, espessirien

SUBJUNTIU PRESENT: espesseixi, espesseixis, espesseixi, espessim, espessiu, espesseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: espessís, espessissis, espessís, espessíssim, espessíssiu, espessissin

IMPERATIU: espesseix, espesseixi, espessim, espessiu, espesseixin

->espessor

■espessor

Cp. gruix

[de espès]

f Qualitat d’espès. L’espessor d’un xarop. L’espessor de la boira. Per entre l’espessor de la gent. Una espessor d’arbres.

->espessorall

■espessorall

[de espès]

m dial Munió de vegetals, especialment arbres, plantats espessos. L’espessorall de les espigues. Ens arribava el perfum d’espessoralls balsàmics.

->espet

■espet

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids (Sphyraena sphyraena), d’ulls enormes, mandíbula prògnata i aleta caudal molt escotada.

->espetarrec

■espetarrec

[de espetarregar]

[generalment en pl] m Successió de petits sorolls produïts per la llenya, el carbó, etc., en cremar-se.

->espetarregar

■espetarregar

[de pet]

v intr Produir, la llenya, el carbó, etc., espetarrecs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espetarregar

GERUNDI: espetarregant

PARTICIPI: espetarregat, espetarregada, espetarregats, espetarregades

INDICATIU PRESENT: espetarrego, espetarregues, espetarrega, espetarreguem, espetarregueu, espetarreguen

INDICATIU IMPERFET: espetarregava, espetarregaves, espetarregava, espetarregàvem, espetarregàveu, espetarregaven

INDICATIU PASSAT: espetarreguí, espetarregares, espetarregà, espetarregàrem, espetarregàreu, espetarregaren

INDICATIU FUTUR: espetarregaré, espetarregaràs, espetarregarà, espetarregarem, espetarregareu, espetarregaran

INDICATIU CONDICIONAL: espetarregaria, espetarregaries, espetarregaria, espetarregaríem, espetarregaríeu, espetarregarien

SUBJUNTIU PRESENT: espetarregui, espetarreguis, espetarregui, espetarreguem, espetarregueu, espetarreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espetarregués, espetarreguessis, espetarregués, espetarreguéssim, espetarreguéssiu, espetarreguessin

IMPERATIU: espetarrega, espetarregui, espetarreguem, espetarregueu, espetarreguin

->espetec

■espetec

[de espetegar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 1 Soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament. L’espetec de la bomba.

2 espetec d’aigua Xafegada.

2 Esclat de claror. L’espetec del llamp.

3 dial ALIM Fuet.

->espetegadís

■espetegadís -issa

[de espetegar]

1 adj Que espetega. Aquesta llenya és espetegadissa: de tant en tant fa un espetec molt fort.

2 f Seguit, gran quantitat, d’espetecs. Quina espetegadissa, la nit de sant Joan!

->espetegar

■espetegar

[de pet; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Fer un espetec o espetecs.

2 col·loq Xocar violentament; estavellar-se. La moto va espetegar contra la paret.

3 anar a espetegar col·loq Anar a parar, arribar a un indret sense voler-ho. Aniràs a espetegar a l’hospital.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espetegar

GERUNDI: espetegant

PARTICIPI: espetegat, espetegada, espetegats, espetegades

INDICATIU PRESENT: espetego, espetegues, espetega, espeteguem, espetegueu, espeteguen

INDICATIU IMPERFET: espetegava, espetegaves, espetegava, espetegàvem, espetegàveu, espetegaven

INDICATIU PASSAT: espeteguí, espetegares, espetegà, espetegàrem, espetegàreu, espetegaren

INDICATIU FUTUR: espetegaré, espetegaràs, espetegarà, espetegarem, espetegareu, espetegaran

INDICATIU CONDICIONAL: espetegaria, espetegaries, espetegaria, espetegaríem, espetegaríeu, espetegarien

SUBJUNTIU PRESENT: espetegui, espeteguis, espetegui, espeteguem, espetegueu, espeteguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espetegués, espeteguessis, espetegués, espeteguéssim, espeteguéssiu, espeteguessin

IMPERATIU: espetega, espetegui, espeteguem, espetegueu, espeteguin

->espeteguera

■espeteguera

[de espetec]

f dial Seguit d’espetecs.

->espeternec

■espeternec

[de espeternegar]

m Cadascun dels moviments violents que hom fa amb les cames espeternegant.

->espeternegar

■espeternegar

[alteració, per metàtesi, de espernetegar]

v intr Fer una sèrie de moviments violents amb les cames, agitar-les per defensar-se, alliberar-se o, especialment els infants, com a manifestació de ràbia, d’impotència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espeternegar

GERUNDI: espeternegant

PARTICIPI: espeternegat, espeternegada, espeternegats, espeternegades

INDICATIU PRESENT: espeternego, espeternegues, espeternega, espeterneguem, espeternegueu, espeterneguen

INDICATIU IMPERFET: espeternegava, espeternegaves, espeternegava, espeternegàvem, espeternegàveu, espeternegaven

INDICATIU PASSAT: espeterneguí, espeternegares, espeternegà, espeternegàrem, espeternegàreu, espeternegaren

INDICATIU FUTUR: espeternegaré, espeternegaràs, espeternegarà, espeternegarem, espeternegareu, espeternegaran

INDICATIU CONDICIONAL: espeternegaria, espeternegaries, espeternegaria, espeternegaríem, espeternegaríeu, espeternegarien

SUBJUNTIU PRESENT: espeternegui, espeterneguis, espeternegui, espeterneguem, espeternegueu, espeterneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espeternegués, espeterneguessis, espeternegués, espeterneguéssim, espeterneguéssiu, espeterneguessin

IMPERATIU: espeternega, espeternegui, espeterneguem, espeternegueu, espeterneguin

->espeu

■espeu

Part. sil.: es_peu

[del gr. spéos ‘caverna’]

m ARQUEOL Santuari subterrani de l’antic Egipte.

->espeuar

■espeuar

Part. sil.: es_pe_uar

[de peu]

v 1 tr Crebantar, fatigar, els peus (d’algú que camina). Aquestes sabates de mala qualitat m’han ben espeuat.

2 pron S’ha espeuat de tant caminar pel bosc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espeuar

GERUNDI: espeuant

PARTICIPI: espeuat, espeuada, espeuats, espeuades

INDICATIU PRESENT: espeuo, espeues, espeua, espeuem, espeueu, espeuen

INDICATIU IMPERFET: espeuava, espeuaves, espeuava, espeuàvem, espeuàveu, espeuaven

INDICATIU PASSAT: espeuí, espeuares, espeuà, espeuàrem, espeuàreu, espeuaren

INDICATIU FUTUR: espeuaré, espeuràs, espeuarà, espeuarem, espeuareu, espeuaran

INDICATIU CONDICIONAL: espeuaria, espeuaries, espeuaria, espeuaríem, espeuaríeu, espeuarien

SUBJUNTIU PRESENT: espeui, espeuis, espeui, espeuem, espeueu, espeuin

SUBJUNTIU IMPERFET: espeués, espeuessis, espeués, espeuéssim, espeuéssiu, espeuessin

IMPERATIU: espeua, espeui, espeuem, espeueu, espeuin

->espí

■espí

[del ll. spinus, íd.]

m BOT 1 Nom donat a diversos arbusts espinosos.

2 espí blanc Arç blanc.

3 espí negre 1 Arçot.

2 Aranyoner.

->espia

■espia

Part. sil.: es_pi_a

[del germ. gòtic *spaíha, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f Persona encarregada d’espiar aquells de qui hom vol saber les intencions, els passos, etc. La policia té els seus espies. Han afusellat un espia dels enemics. Tenir espies en el camp enemic.

2 f NÀUT Corda o cap que serveix per a moure una embarcació quan no hi ha cap més mitjà per a propulsar-la.

->espiadimonis

■espiadimonis

Part. sil.: es_pi_a_di_mo_nis

[de espiar i dimoni; 1a FONT: c. 1890]

m ENTOM Nom donat a qualsevol insecte odonat de la família dels èsnids, que tenen l’abdomen de colors lluents i virolats i els ulls molt grossos.

->espiament

■espiament

Part. sil.: es_pi_a_ment

[de espiar]

m Acció d’espiar.

->espiar

■espiar

Part. sil.: es_pi_ar

Hom.: aspiar

Cp. expiar

[del germ. gòtic *spaíhôn ‘posar-se a l’aguait’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Observar cautelosament i d’amagat algú, allò que fa, que diu, etc. L’espiaven de lluny. Espiar els passos d’algú. Vés amb compte a parlar: som espiats. Espiar els moviments de l’enemic.

2 espiar l’ocasió (o el moment favorable, etc.) Estar amatent a aprofitar-lo.

2 Descobrir una acció d’altri a algú; reportar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espiar

GERUNDI: espiant

PARTICIPI: espiat, espiada, espiats, espiades

INDICATIU PRESENT: espio, espies, espia, espiem, espieu, espien

INDICATIU IMPERFET: espiava, espiaves, espiava, espiàvem, espiàveu, espiaven

INDICATIU PASSAT: espií, espiares, espià, espiàrem, espiàreu, espiaren

INDICATIU FUTUR: espiaré, espiaràs, espiarà, espiarem, espiareu, espiaran

INDICATIU CONDICIONAL: espiaria, espiaries, espiaria, espiaríem, espiaríeu, espiarien

SUBJUNTIU PRESENT: espiï, espiïs, espiï, espiem, espieu, espiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: espiés, espiessis, espiés, espiéssim, espiéssiu, espiessin

IMPERATIU: espia, espiï, espiem, espieu, espiïn

->espic

■espic

[del ll. spīcum ‘espiga’ (v. espígol)]

m BOT Espígol.

->espicanard

■espicanard

[del ll. spīca nardi ‘espiga del nard’]

m BOT 1 Planta herbàcia de la família de les valerianàcies (Nardostachys jatamansi), de fulles lanceolades, flors purpúries i fruits en càpsula, de l’arrel de la qual hom extreu un oli essencial, anomenat oli d’espicanard.

2 Arrel de l’espicanard.

->espicassar

■espicassar

[de picar]

v 1 tr Pegar un ocell cops de bec.

2 pron Barallar-se a cops de bec.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espicassar

GERUNDI: espicassant

PARTICIPI: espicassat, espicassada, espicassats, espicassades

INDICATIU PRESENT: espicasso, espicasses, espicassa, espicassem, espicasseu, espicassen

INDICATIU IMPERFET: espicassava, espicassaves, espicassava, espicassàvem, espicassàveu, espicassaven

INDICATIU PASSAT: espicassí, espicassares, espicassà, espicassàrem, espicassàreu, espicassaren

INDICATIU FUTUR: espicassaré, espicassaràs, espicassarà, espicassarem, espicassareu, espicassaran

INDICATIU CONDICIONAL: espicassaria, espicassaries, espicassaria, espicassaríem, espicassaríeu, espicassarien

SUBJUNTIU PRESENT: espicassi, espicassis, espicassi, espicassem, espicasseu, espicassin

SUBJUNTIU IMPERFET: espicassés, espicassessis, espicassés, espicasséssim, espicasséssiu, espicassessin

IMPERATIU: espicassa, espicassi, espicassem, espicasseu, espicassin

->espicastre

espicastre

m BOT Inflorescència constituïda per verticil·lastres molt pròxims.

->espícia

espícia

Part. sil.: es_pí_ci_a

[variant de espècia amb metafonia; 1a FONT: s. XIV]

f dial GASTR Espècia.

->espicífer

espicífer -a

[del ll. spīcĭfer, -a, -um ‘que porta espigues’]

adj BOT Dit d’una planta que fa espigues.

->espiciforme

■espiciforme

[del ll. spīca ‘espiga’ i -forme]

adj BOT Que té forma d’espiga.

->espicossar

■espicossar

[de picar]

v tr Picar, les gallines i altres ocells, els grans, les pedretes, etc., que troben a terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espicossar

GERUNDI: espicossant

PARTICIPI: espicossat, espicossada, espicossats, espicossades

INDICATIU PRESENT: espicosso, espicosses, espicossa, espicossem, espicosseu, espicossen

INDICATIU IMPERFET: espicossava, espicossaves, espicossava, espicossàvem, espicossàveu, espicossaven

INDICATIU PASSAT: espicossí, espicossares, espicossà, espicossàrem, espicossàreu, espicossaren

INDICATIU FUTUR: espicossaré, espicossaràs, espicossarà, espicossarem, espicossareu, espicossaran

INDICATIU CONDICIONAL: espicossaria, espicossaries, espicossaria, espicossaríem, espicossaríeu, espicossarien

SUBJUNTIU PRESENT: espicossi, espicossis, espicossi, espicossem, espicosseu, espicossin

SUBJUNTIU IMPERFET: espicossés, espicossessis, espicossés, espicosséssim, espicosséssiu, espicossessin

IMPERATIU: espicossa, espicossi, espicossem, espicosseu, espicossin

->espícula

■espícula

[del ll. spícula, dimin. de spica ‘espiga’]

f 1 ASTR Matèria incandescent que el Sol llança, per tota la seva superfície, cap a l’atmosfera solar.

2 BOT Inflorescència elemental i típica de les gramínies.

3 ZOOL Cadascuna de les peces esquelètiques del dermatosquelet d’alguns equinoderms, especialment de les holotúries.

4 ZOOL Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les esponges no còrnies.

->espiell

■espiell

Part. sil.: es_pi_ell

Hom.: aspiell

[de espiar]

m 1 espiera 1.

2 esp Reixeta de la porta.

->espiera

■espiera

Part. sil.: es_pi_e_ra

[de espiar]

f 1 Forat fet en una paret, una porta, etc., per poder guaitar des de dintre el que passa a fora.

2 Forat efectuat al revestiment d’una pila de carbó a la part on convé avivar la combustió.

->espieta

■espieta

Part. sil.: es_pi_e_ta

[de espiar; 1a FONT: s. XVIII]

m i f 1 Persona que espia.

2 esp i col·loq Delator, persona a qui agrada d’espiar 2.

->espifiada

■espifiada

Part. sil.: es_pi_fi_a_da

[de espifiar]

f 1 Acció d’espifiar;

2 l’efecte.

->espifiar

■espifiar

Part. sil.: es_pi_fi_ar

[de pífia]

v tr 1 Errar el cop.

2 espifiar-la Cometre un error; cagar-la. L’hem espifiada amb el pastís: no li agrada la xocolata.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espifiar

GERUNDI: espifiant

PARTICIPI: espifiat, espifiada, espifiats, espifiades

INDICATIU PRESENT: espifio, espifies, espifia, espifiem, espifieu, espifien

INDICATIU IMPERFET: espifiava, espifiaves, espifiava, espifiàvem, espifiàveu, espifiaven

INDICATIU PASSAT: espifií, espifiares, espifià, espifiàrem, espifiàreu, espifiaren

INDICATIU FUTUR: espifiaré, espifiaràs, espifiarà, espifiarem, espifiareu, espifiaran

INDICATIU CONDICIONAL: espifiaria, espifiaries, espifiaria, espifiaríem, espifiaríeu, espifiarien

SUBJUNTIU PRESENT: espifiï, espifiïs, espifiï, espifiem, espifieu, espifiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: espifiés, espifiessis, espifiés, espifiéssim, espifiéssiu, espifiessin

IMPERATIU: espifia, espifiï, espifiem, espifieu, espifiïn

->espiga

■espiga

[del ll. spīca, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 BOT i 1 AGR Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.

2 Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.

2 Línia de confluència dels pèls que segueixen direccions diferents i amb formes variades que hom observa en alguns èquids.

3 MAR 1 Tros del pal o masteler que hi ha entre el seient dels baus i el tamboret, o sigui la part estreta del masteler per on empalma amb el pal mascle.

2 El puny més alt d’una vela triangular o ganivet.

3 Espigó.

4 Final proer d’un botaló enter a partir del nervi del petifloc.

4 OFIC 1 Part terminal d’un objecte, aprimada perquè pugui entrar i subjectar-se dins un forat o encaix d’un altre objecte.

2 Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins unes altres peces i serveix per a fer moure, estrènyer o eixamplar algun element d’un mecanisme.

5 TÈXT Nom que hom dóna als teixits amb un lligat de base que, com la sarja, forma línies paral·leles obliqües. Hom l’anomena també espigueta.

6 TRANSP Punta de la mànega del fusell acabada en rosca per a poder-hi collar el dau.

->espigadella

espigadella

[de espiga]

f BOT Margall.

->espigall

■espigall

[de espiga]

m AGR 1 Flor que surt al cap del tronc de les cols, entre altres hortalisses, un cop complert llur cicle vegetatiu.

2 Panotxa.

->espigam

espigam

[de espiga]

m AGR 1 Multitud d’espigues.

2 Trossos d’espiga mal granada o mal batuda que no passen pel garbell.

->espigar

■espigar

[de espiga; 1a FONT: 1438]

v 1 intr AGR i BOT Treure espiga les plantes.

2 pron 1 BOT i AGR Fer la creixença una planta, especialment allargar-se el caluix de les cols i altres hortalisses quan són a prop de treure llavor.

2 fig Fer la creixença una persona.

3 tr OFIC Fer punta, aprimar (el cap d’un objecte) formant-li l’espiga per fer-lo penetrar dins un encaix d’un altre objecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espigar

GERUNDI: espigant

PARTICIPI: espigat, espigada, espigats, espigades

INDICATIU PRESENT: espigo, espigues, espiga, espiguem, espigueu, espiguen

INDICATIU IMPERFET: espigava, espigaves, espigava, espigàvem, espigàveu, espigaven

INDICATIU PASSAT: espiguí, espigares, espigà, espigàrem, espigàreu, espigaren

INDICATIU FUTUR: espigaré, espigaràs, espigarà, espigarem, espigareu, espigaran

INDICATIU CONDICIONAL: espigaria, espigaries, espigaria, espigaríem, espigaríeu, espigarien

SUBJUNTIU PRESENT: espigui, espiguis, espigui, espiguem, espigueu, espiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espigués, espiguessis, espigués, espiguéssim, espiguéssiu, espiguessin

IMPERATIU: espiga, espigui, espiguem, espigueu, espiguin

->espigat

■espigat -ada

[de espigar]

1 adj Dit d’una planta, d’un adolescent, que ha fet una bona creixença.

2 m AGR Extrem de la garba on hi ha les espigues, per oposició al serrat on hi ha les tiges tallades.

3 f Conjunt d’espigues.

->espigatrencat

■espigatrencat

[de espiga i trencat]

m BOT Margall.

->espignar

■espignar

[variant de espingar]

v intr Espingar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espignar

GERUNDI: espignant

PARTICIPI: espignat, espignada, espignats, espignades

INDICATIU PRESENT: espigno, espignes, espigna, espignem, espigneu, espignen

INDICATIU IMPERFET: espignava, espignaves, espignava, espignàvem, espignàveu, espignaven

INDICATIU PASSAT: espigní, espignares, espignà, espignàrem, espignàreu, espignaren

INDICATIU FUTUR: espignaré, espignaràs, espignarà, espignarem, espignareu, espignaran

INDICATIU CONDICIONAL: espignaria, espignaries, espignaria, espignaríem, espignaríeu, espignarien

SUBJUNTIU PRESENT: espigni, espignis, espigni, espignem, espigneu, espignin

SUBJUNTIU IMPERFET: espignés, espignessis, espignés, espignéssim, espignéssiu, espignessin

IMPERATIU: espigna, espigni, espignem, espigneu, espignin

->espignet

■espignet

[variant de espinguet; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Espinguet.

->espigó

■espigó

[de espiga; 1a FONT: 1436]

m 1 AGR 1 Espigot.

2 Espigall.

3 Llança o jou de la carreta de l’arada al qual hom enganxa els bous o els muls.

2 OBR PÚBL Massís sortint de pedra, de formigó, de fusta o metàl·lic construït perpendicularment a la vora d’un riu, de la mar, etc.

3 OFIC Espiga o piu d’una peça de fusta, de ferro, etc., aprimada per a entrar dins un encaix d’un altre objecte.

4 espigó volcànic GEOL dic 1 3.

->espígol

■espígol

[del ll. td. spīcŭlum, íd., dimin. de spicum ‘espiga’; 1a FONT: 1409]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Lavandula angustifolia), de fulles lanceolades i flors blaves agrupades a l’extrem d’una tija florífera. Els olis essencials de l’espígol serveixen per a fabricar l’aigua de lavanda.

2 Barballó.

3 espígol dentat Arbust de la família de les labiades (Lavandula dentata), tomentós i grisenc, amb fulles lanceolades crenades i amb espigues de flors purpúries, propi de les Balears.

->espigolada

■espigolada

f AGR 1 Acció d’espigolar.

2 Temps que dura la feina d’espigolar.

->espigolador

■espigolador -a

[de espigolar]

m i f Persona que espigola.

->espigoladures

■espigoladures

[de espigolar]

f pl AGR Espigolalles.

->espigolaire

■espigolaire

Part. sil.: es_pi_go_lai_re

[de espigolar]

m i f AGR Espigolador.

->espigolalles

■espigolalles

[de espigolar]

f pl AGR Espigues que resten al camp un cop feta la sega del cereal.

->espigolament

■espigolament

[de espigolar]

m Acció d’espigolar.

->espigolar

■espigolar

[de espiga; 1a FONT: 1312]

v tr 1 AGR 1 Collir les espigolalles.

2 Collir (els fruits que han quedat en el camp després de la collita general). Espigolar olives, avellanes.

2 fig 1 Arreplegar allò que un altre ha deixat.

2 Arreplegar d’ací i d’allà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espigolar

GERUNDI: espigolant

PARTICIPI: espigolat, espigolada, espigolats, espigolades

INDICATIU PRESENT: espigolo, espigoles, espigola, espigolem, espigoleu, espigolen

INDICATIU IMPERFET: espigolava, espigolaves, espigolava, espigolàvem, espigolàveu, espigolaven

INDICATIU PASSAT: espigolí, espigolares, espigolà, espigolàrem, espigolàreu, espigolaren

INDICATIU FUTUR: espigolaré, espigolaràs, espigolarà, espigolarem, espigolareu, espigolaran

INDICATIU CONDICIONAL: espigolaria, espigolaries, espigolaria, espigolaríem, espigolaríeu, espigolarien

SUBJUNTIU PRESENT: espigoli, espigolis, espigoli, espigolem, espigoleu, espigolin

SUBJUNTIU IMPERFET: espigolés, espigolessis, espigolés, espigoléssim, espigoléssiu, espigolessin

IMPERATIU: espigola, espigoli, espigolem, espigoleu, espigolin

->espigoler

■espigoler -a

[de espigolar]

m i f AGR Espigolador.

->espigot

■espigot

[de espiga]

m 1 AGR Panotxa de blat de moro desgranada.

2 BOT Inflorescència de l’atzavara.

->espigueig

■espigueig

Part. sil.: es_pi_gueig

[de espiguejar]

m AGR Acció d’espigar.

->espiguejar

■espiguejar

[de espiga]

v intr AGR Espigar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espiguejar

GERUNDI: espiguejant

PARTICIPI: espiguejat, espiguejada, espiguejats, espiguejades

INDICATIU PRESENT: espiguejo, espigueges, espigueja, espiguegem, espiguegeu, espiguegen

INDICATIU IMPERFET: espiguejava, espiguejaves, espiguejava, espiguejàvem, espiguejàveu, espiguejaven

INDICATIU PASSAT: espiguegí, espiguejares, espiguejà, espiguejàrem, espiguejàreu, espiguejaren

INDICATIU FUTUR: espiguejaré, espiguejaràs, espiguejarà, espiguejarem, espiguejareu, espiguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: espiguejaria, espiguejaries, espiguejaria, espiguejaríem, espiguejaríeu, espiguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: espiguegi, espiguegis, espiguegi, espiguegem, espiguegeu, espiguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: espiguegés, espiguegessis, espiguegés, espiguegéssim, espiguegéssiu, espiguegessin

IMPERATIU: espigueja, espiguegi, espiguegem, espiguegeu, espiguegin

->espigueta

■espigueta

[de espiga]

f BOT Espícula.

->espilenc

espilenc -a

adj i m i f De les Piles de Gaià (Conca de Barberà).

->espilita

espilita

f PETROG Roca porfírica amb grossos cristalls d’albita que es destaquen a la matriu en la qual són inclosos.

->espill

■espill

[del ll. spĕcŭlum, íd., der. del ll. spĕcĕre ‘mirar’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 Mirall.

2 fig Aquest noi és espill dels seus companys.

3 CONSTR NAV 1 Superfície llisa de la popa de les embarcacions grosses, a la part exterior del buc, on hom acostuma a escriure el nom i la matrícula de l’embarcació.

2 Fusta plana de la popa del llagut on va aplicat el timó.

->espín

■espín

[de l’angl. spin(ning moment) ‘moment de rotació’]

m MEC QUÀNT Spin.

->espina

■espina

[del ll. spīna, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 BOT Apèndix agut, dur i rígid que presenten algunes plantes.

2 fig 1 Allò que és causa permanent d’aflicció per a algú. D’ençà d’aquell fracàs, tinc una espina clavada al cor. Haver de treballar és la meva espina.

2 fer mala espina (o no fer gaire bona espina) Fer recelar, sospitar, fer pressentir alguna cosa dolenta o desagradable.

3 ANAT ANIM 1 Apòfisi òssia llarga i prima.

2 espina alar Apòfisi espinosa de l’esfenoide.

3 espina bífida Deformació congènita consistent en una fissura del raquis, deguda a la manca de soldadura d’un o més arcs vertebrals, a través dels quals fan hèrnia les meninges i la medul·la espinal.

4 espina de l’omòplat Eminència òssia de forma triangular, situada horitzontalment a la cara posterior de l’omòplat.

5 espina del pubis Extremitat externa de la branca del pubis.

6 espina de Spix Eminència òssia del maxil·lar inferior, a la part superior de l’orifici intern del conducte dentari.

7 espina dorsal (o de l’esquena) Columna vertebral.

8 espina ilíaca Extremitat de les crestes ilíaques.

4 ARQUIT Mur baix situat en sentit longitudinal al centre de l’arena d’un circ romà, ornat amb estàtues, columnes i, generalment, un obelisc, a cada extrem del qual hom col·locava una meta.

5 ICT Os de peix, prim i punxegut com els radis durs de les aletes o l’apòfisi de les vèrtebres.

6 espina cervina BOT Arbust espinós de la família de les ramnàcies (Rhamnus cathartica), de flors grogues i fruits negres i purgants.

->espinac

■espinac

[de l’hispanoàrab *ispinâḫ, íd., del persa ispāanâḫ; 1a FONT: s. XII]

m 1 BOT Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Spinacia oleracea), de tija dreta i ramificada, amb fulles sagitades.

2 pl ALIM i AGR Les fulles de l’espinac, que hom menja com a verdura.

->espinacal

■espinacal

[v. panical]

m BOT Panical.

->espinada

■espinada

[de espina; 1a FONT: s. XVI]

f ANAT ANIM Columna vertebral.

->espinadella

■espinadella

[de espina]

f BOT Barrella punxosa.

->espinal¹

■espinal¹

[de espinalb]

m Arç de tanques.

->espinal²

■espinal²

[de espina]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la columna vertebral o a la medul·la espinal.

->espinalb

■espinalb

[del ll. spinus albus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m BOT Arç blanc.

->espinalbar

■espinalbar

m GEOBOT Bardissa d’espinalbs.

->espinàquer

■espinàquer

[de l’angl. spinnaker (1866), provinent, sembla, d’una mala pronunciació [spinks] de Sphynx, nom del primer veler que usà aquesta mena de vela]

m MAR Vela triangular de gran superfície, lleugera i amb molta bossa, emprada en els iots de regates quan naveguen amb vents fluixos i llargs.

->espinar¹

■espinar¹

[de espina]

v 1 tr Punxar amb espines.

2 pron Sempre que cull roses, s’espina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espinar

GERUNDI: espinant

PARTICIPI: espinat, espinada, espinats, espinades

INDICATIU PRESENT: espino, espines, espina, espinem, espineu, espinen

INDICATIU IMPERFET: espinava, espinaves, espinava, espinàvem, espinàveu, espinaven

INDICATIU PASSAT: espiní, espinares, espinà, espinàrem, espinàreu, espinaren

INDICATIU FUTUR: espinaré, espinaràs, espinarà, espinarem, espinareu, espinaran

INDICATIU CONDICIONAL: espinaria, espinaries, espinaria, espinaríem, espinaríeu, espinarien

SUBJUNTIU PRESENT: espini, espinis, espini, espinem, espineu, espinin

SUBJUNTIU IMPERFET: espinés, espinessis, espinés, espinéssim, espinéssiu, espinessin

IMPERATIU: espina, espini, espinem, espineu, espinin

->espinar²

■espinar²

[v. espinar¹]

m BOT Formació vegetal esclarissada i semidesèrtica, constituïda per arbusts i mates punxosos de fulla petita.

->espinavessa

■espinavessa

[probablement ll. spina aversa ‘espina dura’]

f BOT Arbust caducifoli espinós de la família de les ramnàcies (Paliurus australis), de fulles alternes, ovals i serrulades, amb dues espines estipulars, i de flors pentàmeres de color groc.

->espinavineta

■espinavineta

[del fr. épine-vinette, íd., comp. de épine ‘espina’ i vinette, der. de vin ‘vi’, a causa del suc àcid dels seus raïms]

f BOT Coralet.

->espina-xoca

■espina-xoca

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Xanthium spinosum), amb fulles alabardades que duen llargues espines grogues trifurcades.

->espinçadora

■espinçadora

f TÈXT Escutiadora.

->espinçar

■espinçar

v tr TÈXT Escutiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espinçar

GERUNDI: espinçant

PARTICIPI: espinçat, espinçada, espinçats, espinçades

INDICATIU PRESENT: espinço, espinces, espinça, espincem, espinceu, espincen

INDICATIU IMPERFET: espinçava, espinçaves, espinçava, espinçàvem, espinçàveu, espinçaven

INDICATIU PASSAT: espincí, espinçares, espinçà, espinçàrem, espinçàreu, espinçaren

INDICATIU FUTUR: espinçaré, espinçaràs, espinçarà, espinçarem, espinçareu, espinçaran

INDICATIU CONDICIONAL: espinçaria, espinçaries, espinçaria, espinçaríem, espinçaríeu, espinçarien

SUBJUNTIU PRESENT: espinci, espincis, espinci, espincem, espinceu, espincin

SUBJUNTIU IMPERFET: espincés, espincessis, espincés, espincéssim, espincéssiu, espincessin

IMPERATIU: espinça, espinci, espincem, espinceu, espincin

->espinela

espinela

f MÈTR Nom amb què també és coneguda la dècima.

->espinel·la

■espinel·la

f MINERAL Òxid d’alumini i magnesi, MgAl₂O₄, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic en cristalls octaèdrics de gran duresa i colors varis.

->espinelvenc

espinelvenc -a

adj i m i f D’Espinelves (Osona).

->espinescent

espinescent

[del ll. spinescens, -ntis, participi pres. de espinescĕre ‘cobrir-se d’espines’]

adj BOT 1 Que esdevé espinós.

2 Espinulós.

->espineta¹

■espineta¹

[de espina]

f Ganyims o part prima de la carn de la tonyina salada.

->espineta²

■espineta²

[de l’it. spinetta, íd., der. del nom del seu inventor, el venecià Giovanni Spinetti (s. XVI); 1a FONT: 1575, DPou.]

f MÚS 1 Instrument de la família de les cítares de post, amb teclat i mecanisme per a pinçar les cordes, semblant al clavecí.

2 Al segle XVI, nom donat a qualsevol instrument de teclat i cordes pinçades per becs de ploma de corb muntats sobre martinets.

3 ant Virginal.

4 espineta del clavecí Joc de cordes suplementari que hom troba en els grans clavecins.

->espingar

■espingar

[d’origen probablement onomatopeic]

v intr MÚS Emetre sons aguts els instruments de vent, com la gralla i la tenora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espingar

GERUNDI: espingant

PARTICIPI: espingat, espingada, espingats, espingades

INDICATIU PRESENT: espingo, espingues, espinga, espinguem, espingueu, espinguen

INDICATIU IMPERFET: espingava, espingaves, espingava, espingàvem, espingàveu, espingaven

INDICATIU PASSAT: espinguí, espingares, espingà, espingàrem, espingàreu, espingaren

INDICATIU FUTUR: espingaré, espingaràs, espingarà, espingarem, espingareu, espingaran

INDICATIU CONDICIONAL: espingaria, espingaries, espingaria, espingaríem, espingaríeu, espingarien

SUBJUNTIU PRESENT: espingui, espinguis, espingui, espinguem, espingueu, espinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espingués, espinguessis, espingués, espinguéssim, espinguéssiu, espinguessin

IMPERATIU: espinga, espingui, espinguem, espingueu, espinguin

->espingarda

■espingarda

[del fr. ant. espingarde, espringarde, espringale, íd., der. de espringaler ‘saltironar’, i aquest, del fr. ant. espringuer íd., del frànc. *springan ‘saltar’]

f ARM 1 Màquina de guerra medieval que projectava pedres i dards.

2 Peça lleugera d’artilleria, del gènere de les bombardes, emprada als segles XIV i XV.

3 Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan segle XV i que hom emprà fins a la darreria del segle XVI.

4 Arma portàtil de canó molt llarg amb l’ànima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint damasquinada i treballada amb incrustacions, emprada pels nord-africans fins a mitjan segle XX.

->espingarder

■espingarder -a

[de espingarda; 1a FONT: 1453]

m i f Persona armada d’espingarda.

->espinguet

■espinguet

[de espingar]

m 1 So, crit, agut. Els espinguets de la tenora. El nadó ja comença a fer espinguets.

2 p ext 1 Persona xisclaire o cridanera. Aquest nen és un espinguet.

2 veu d’espinguet (o simplement espinguet) Veu aguda. Quin espinguet que té, la seva dona!

->espinós

■espinós -osa

[del ll. spinosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 Que té espines. Una planta espinosa.

2 fig Difícil, dificultós. Un cas espinós. Un home espinós. Un caràcter espinós.

2 adj ANAT ANIM 1 Semblant a una espina.

2 Relatiu o pertanyent a una apòfisi espinosa.

3 m ICT Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterosteids (Gasterosteus aculeatus), que es troba a la desembocadura dels rius, on s’alimenta de larves i ous.

->espinteròmetre

espinteròmetre

m ELECTROT Dispositiu format per dues esferes metàl·liques suportades per uns braços connectats als pols d’un generador de tensió, les quals poden ésser separades gradualment.

->espínula

■espínula

[del ll. spinŭla ‘espina petita’]

f BOT Espina diminuta.

->espinulat

espinulat -ada

[de espínula]

adj BOT Espinulós.

->espinulós

espinulós -osa

[de espínula]

adj BOT Que presenta espínules.

->espinyadora

■espinyadora

[de espinyar]

f 1 Màquina per a treure els pinyons d’una pinya.

2 OFIC En el forn de vidre, tros de ferro, d’un pam de llarg, que serveix per a assenyalar amb una gota d’aigua el punt on cal escapçar el coll de l’ampolla i per a fer caure el vidre del cap de la flesca.

->espinyar

■espinyar

[de pinya]

v 1 tr Rompre una pinya.

2 tr Pegar amb el puny clos al cap d’algú. Em dius trampós? Vejam si t’espinyo! Espinyar el nas, els morros, a algú.

3 tr OFIC Fer caure el vidre del cap de la flesca, amb l’espinyadora.

4 haver d’espinyar-se Haver de restar algú sense una cosa que volia o desitjava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espinyar

GERUNDI: espinyant

PARTICIPI: espinyat, espinyada, espinyats, espinyades

INDICATIU PRESENT: espinyo, espinyes, espinya, espinyem, espinyeu, espinyen

INDICATIU IMPERFET: espinyava, espinyaves, espinyava, espinyàvem, espinyàveu, espinyaven

INDICATIU PASSAT: espinyí, espinyares, espinyà, espinyàrem, espinyàreu, espinyaren

INDICATIU FUTUR: espinyaré, espinyaràs, espinyarà, espinyarem, espinyareu, espinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: espinyaria, espinyaries, espinyaria, espinyaríem, espinyaríeu, espinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: espinyi, espinyis, espinyi, espinyem, espinyeu, espinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: espinyés, espinyessis, espinyés, espinyéssim, espinyéssiu, espinyessin

IMPERATIU: espinya, espinyi, espinyem, espinyeu, espinyin

->espinyocar

■espinyocar

[de pinya]

v tr 1 Desfer un munt o agregat de coses apinyades.

2 Espinyonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espinyocar

GERUNDI: espinyocant

PARTICIPI: espinyocat, espinyocada, espinyocats, espinyocades

INDICATIU PRESENT: espinyoco, espinyoques, espinyoca, espinyoquem, espinyoqueu, espinyoquen

INDICATIU IMPERFET: espinyocava, espinyocaves, espinyocava, espinyocàvem, espinyocàveu, espinyocaven

INDICATIU PASSAT: espinyoquí, espinyocares, espinyocà, espinyocàrem, espinyocàreu, espinyocaren

INDICATIU FUTUR: espinyocaré, espinyocaràs, espinyocarà, espinyocarem, espinyocareu, espinyocaran

INDICATIU CONDICIONAL: espinyocaria, espinyocaries, espinyocaria, espinyocaríem, espinyocaríeu, espinyocarien

SUBJUNTIU PRESENT: espinyoqui, espinyoquis, espinyoqui, espinyoquem, espinyoqueu, espinyoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: espinyoqués, espinyoquessis, espinyoqués, espinyoquéssim, espinyoquéssiu, espinyoquessin

IMPERATIU: espinyoca, espinyoqui, espinyoquem, espinyoqueu, espinyoquin

->espinyolador

■espinyolador

m Estri per a espinyolar olives, cireres, etc.

->espinyolar

■espinyolar

[de pinyol]

v tr Treure el pinyol o els pinyols d’una fruita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espinyolar

GERUNDI: espinyolant

PARTICIPI: espinyolat, espinyolada, espinyolats, espinyolades

INDICATIU PRESENT: espinyolo, espinyoles, espinyola, espinyolem, espinyoleu, espinyolen

INDICATIU IMPERFET: espinyolava, espinyolaves, espinyolava, espinyolàvem, espinyolàveu, espinyolaven

INDICATIU PASSAT: espinyolí, espinyolares, espinyolà, espinyolàrem, espinyolàreu, espinyolaren

INDICATIU FUTUR: espinyolaré, espinyolaràs, espinyolarà, espinyolarem, espinyolareu, espinyolaran

INDICATIU CONDICIONAL: espinyolaria, espinyolaries, espinyolaria, espinyolaríem, espinyolaríeu, espinyolarien

SUBJUNTIU PRESENT: espinyoli, espinyolis, espinyoli, espinyolem, espinyoleu, espinyolin

SUBJUNTIU IMPERFET: espinyolés, espinyolessis, espinyolés, espinyoléssim, espinyoléssiu, espinyolessin

IMPERATIU: espinyola, espinyoli, espinyolem, espinyoleu, espinyolin

->espinyonar

■espinyonar

[de pinyó¹]

v tr Treure els pinyons d’una pinya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espinyonar

GERUNDI: espinyonant

PARTICIPI: espinyonat, espinyonada, espinyonats, espinyonades

INDICATIU PRESENT: espinyono, espinyones, espinyona, espinyonem, espinyoneu, espinyonen

INDICATIU IMPERFET: espinyonava, espinyonaves, espinyonava, espinyonàvem, espinyonàveu, espinyonaven

INDICATIU PASSAT: espinyoní, espinyonares, espinyonà, espinyonàrem, espinyonàreu, espinyonaren

INDICATIU FUTUR: espinyonaré, espinyonaràs, espinyonarà, espinyonarem, espinyonareu, espinyonaran

INDICATIU CONDICIONAL: espinyonaria, espinyonaries, espinyonaria, espinyonaríem, espinyonaríeu, espinyonarien

SUBJUNTIU PRESENT: espinyoni, espinyonis, espinyoni, espinyonem, espinyoneu, espinyonin

SUBJUNTIU IMPERFET: espinyonés, espinyonessis, espinyonés, espinyonéssim, espinyonéssiu, espinyonessin

IMPERATIU: espinyona, espinyoni, espinyonem, espinyoneu, espinyonin

->espinzellar

■espinzellar

[de pinzell]

v tr dial Explicar minuciosament; detallar.

->espió

■espió

Part. sil.: es_pi_ó

[del fr. espion, íd.]

m Espia.

->espionatge

■espionatge

Part. sil.: es_pi_o_nat_ge

[del fr. espionage, der. de espion ‘espia’; 1a FONT: c. 1900]

m 1 Acció d’espiar.

2 ORG MIL Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre l’organització, l’armament i la indústria bèl·lica i, en general, sobre tot el que fa referència a la capacitat defensiva o ofensiva d’un estat.

3 ECON Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre el procés de producció d’una empresa.

->espiot

■espiot

Part. sil.: es_pi_ot

[de espia]

m Espia.

->espipellada

■espipellada

[de espipellar]

f dial 1 Acció d’espipellar;

2 l’efecte.

->espipellar

■espipellar

[de l’arrel pip-, com en pipa, de caràcter onomatopeic, de picar i menjucar]

v tr dial 1 Picar, donar un cop de bec, prendre amb el bec.

2 Collir o prendre petites porcions d’una cosa, com ara grans de raïm, trossets de pa, etc.

->espipellejar

■espipellejar

v tr dial Espipellar.

->espira¹

■espira¹

[del ll. spīra ‘espiral’, i aquest, del gr. speĩra, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 GEOM 1 Cadascuna de les voltes d’una espiral o d’una hèlix.

2 Espiral.

2 BOT Línia helicoide imaginària que uneix els punts d’inserció de les fulles successives.

3 ELECTROT Cadascuna de les voltes formades pel fil d’una bobina o d’un enrotllament.

->espira²

■espira²

[de espirar, en sentit figurat com de ‘llançar espurnes’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Guspira.

->espiració

■espiració

Part. sil.: es_pi_ra_ci_ó

Hom.: aspiració

[de espirar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’espirar;

2 l’efecte.

2 TEOL Terme teològic que vol expressar la forma com l’Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill.

->espiracle

■espiracle

[del ll. spiracŭlum ‘obertura, respirador’]

m ANAT ANIM 1 Cadascun dels orificis de caràcter respiratori que presenten els peixos condrictis darrere cada ull.

2 Cadascun dels orificis que, en els cetacis, posen en comunicació la cavitat nasal amb l’exterior i pels quals entra l’aire atmosfèric i surt l’aire expirat, sovint en forma de vapor.

3 Cadascun dels orificis respiratoris de diversos artròpodes que posen en comunicació l’exterior amb l’aparell traqueal o pseudopulmonar interns.

4 Cadascun dels orificis que serveix per a la sortida de l’aigua que mulla les brànquies de les larves dels amfibis anurs.

->espiral

■espiral

[de espira¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Que forma espires com l’espiral o l’hèlix.

2 GEOM Relatiu o pertanyent a l’espiral.

3 EMBRIOL Dit de la segmentació del zigot en la qual els fusos mitòtics dels blastòmers són oblics a l’eix de l’ou.

2 f GEOM Corba plana descrita per un punt que gira al voltant d’un punt fix allunyant-se contínuament segons una llei determinada, característica per a cada tipus d’espiral.

3 f 1 p ext Corba no plana amb aspecte d’hèlix.

2 ALIM Pasta alimentària de forma helicoïdal semblant a una broca.

3 RELL Molla, en forma d’una corba espiral, del mecanisme de corda de certs tipus de rellotges.

4 espiral de la inflació ECON Procés d’augment progressiu dels preus quan es modifica l’estructura productiva mitjançant la sobreinversió monetària.

->espiralat

espiralat -ada

[de espiral]

adj BOT Proveït d’espiral, disposat en espiral.

->espirali-

■espirali-

Forma prefixada del mot llatí spīra, i aquest, del mot grec speĩra, que significa ‘espiral’. Ex.: espiraliforme.

->espiraliforme

■espiraliforme

[de espirali- i -forme]

adj Que té forma d’espiral.

->espiralització

espiralització

Part. sil.: es_pi_ra_lit_za_ci_ó

[de espiral]

f GEN 1 Disposició espacial en espiral de l’àcid desoxiribonucleic dels cromosomes.

2 Enrotllament del cromosoma, cromàtide o filament cromosòmic a la mitosi o a la miosi.

->espirall

■espirall

[de espirar; 1a FONT: c. 1400]

m 1 Obertura per on pot passar i renovar-se l’aire.

2 CONSTR Petita obertura feta a la paret, al sostre, etc., d’un lloc tancat, per donar pas a l’aire, a la llum, etc.

3 MOT Obertura a la paret dels cilindres dels motors alternatius, per on s’introdueix el fluid motor o per on surt el fluid que resulta després del cicle de treball.

->espiralment

■espiralment

[de espiral]

adv Formant espires.

->espiramicina

espiramicina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic produït per fermentació de soques de Streptomyces ambofaciens, actiu contra gèrmens grampositius.

->espiranenc

espiranenc -a

adj i m i f D’Espirà de Conflent (Conflent) o d’Espirà de l’Aglí (Rosselló).

->espirànic

■espirànic -a

adj QUÍM Dit del compost orgànic policíclic en què diferents cicles són units per un àtom de carboni que els és comú, per oposició als cicles condensats que en comparteixen dos.

->espirant

■espirant

Hom.: aspirant

[de espirar]

adj i f FON Fricatiu.

->espirantització

■espirantització

Part. sil.: es_pi_ran_tit_za_ci_ó

[de espirant]

f FON Procés pel qual una consonant oclusiva esdevé espirant.

->espirar

■espirar

Hom.: aspirar

Cp. expirar

[del ll. spirare ‘bufar, respirar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 intr Bufar suaument.

2 tr TEOL Fer procedir, el Pare i el Fill, l’Esperit Sant.

3 tr ant CRIST Infondre una virtut o un do, inspirar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espirar

GERUNDI: espirant

PARTICIPI: espirat, espirada, espirats, espirades

INDICATIU PRESENT: espiro, espires, espira, espirem, espireu, espiren

INDICATIU IMPERFET: espirava, espiraves, espirava, espiràvem, espiràveu, espiraven

INDICATIU PASSAT: espirí, espirares, espirà, espiràrem, espiràreu, espiraren

INDICATIU FUTUR: espiraré, espiraràs, espirarà, espirarem, espirareu, espiraran

INDICATIU CONDICIONAL: espiraria, espiraries, espiraria, espiraríem, espiraríeu, espirarien

SUBJUNTIU PRESENT: espiri, espiris, espiri, espirem, espireu, espirin

SUBJUNTIU IMPERFET: espirés, espiressis, espirés, espiréssim, espiréssiu, espiressin

IMPERATIU: espira, espiri, espirem, espireu, espirin

->espirea

■espirea

Part. sil.: es_pi_re_a

f BOT i JARD Gèneres d’arbusts o herbes perennes de la família de les rosàcies (Spiraea sp), amb fulles alternes caduques i flors agrupades en corimbes, raïms o panícules.

->espireig

■espireig

Part. sil.: es_pi_reig

[de espirejar]

m Guspireig.

->espirejar

■espirejar

[de espira²]

v intr Guspirejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espirejar

GERUNDI: espirejant

PARTICIPI: espirejat, espirejada, espirejats, espirejades

INDICATIU PRESENT: espirejo, espireges, espireja, espiregem, espiregeu, espiregen

INDICATIU IMPERFET: espirejava, espirejaves, espirejava, espirejàvem, espirejàveu, espirejaven

INDICATIU PASSAT: espiregí, espirejares, espirejà, espirejàrem, espirejàreu, espirejaren

INDICATIU FUTUR: espirejaré, espirejaràs, espirejarà, espirejarem, espirejareu, espirejaran

INDICATIU CONDICIONAL: espirejaria, espirejaries, espirejaria, espirejaríem, espirejaríeu, espirejarien

SUBJUNTIU PRESENT: espiregi, espiregis, espiregi, espiregem, espiregeu, espiregin

SUBJUNTIU IMPERFET: espiregés, espiregessis, espiregés, espiregéssim, espiregéssiu, espiregessin

IMPERATIU: espireja, espiregi, espiregem, espiregeu, espiregin

->espiri-

■espiri-

Forma prefixada del mot llatí spīra, i aquest, del mot grec speĩra, que significa ‘espiral’. Ex.: espiritrompa.

->espirifèrids

■espirifèrids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de braquiòpodes fòssils amb una estructura interna calcària en forma d’espiral a la part central de la closca, que visqueren del silurià al juràssic.

2 sing Braquiòpode de l’ordre dels espirifèrids.

->espiril

■espiril

m MICROB Gènere de bacteris gramnegatius de la família de les espiril·làcies (Spirillum sp), en forma de tirabuixó.

->espiril·làcies

■espiril·làcies

Part. sil.: es_pi_ril_là_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals gramnegatius, en forma corbada (vibrions) o de tirabuixó (espirils).

2 sing Bacteri de la família de les espiril·làcies.

->espiritisme

■espiritisme

[de esperit]

m ESPIR Doctrina i moviment que es fonamenta en la creença en els esperits, en llur manifestació i ensenyança.

->espiritista

■espiritista

[de esperit]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’espiritisme.

2 m i f Persona que professa l’espiritisme.

->espiritrompa

■espiritrompa

f ENTOM Peça bucal enrotllada en espiral plana, pròpia dels lepidòpters, que serveix per a libar el nèctar de les flors o qualsevol altre suc nutritiu.

->espiritual

■espiritual

Part. sil.: es_pi_ri_tu_al

[del b. ll. spiritualis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que és esperit. Substància espiritual.

2 Pertanyent a l’esperit, no material. Ho mira tot amb ulls espirituals.

2 adj Relatiu o pertanyent a la vida interior de l’ànima. Vida espiritual. Director, pare, espiritual. Lectures espirituals.

3 adj Delicat, que revela una gran finor d’esperit. Un mot espiritual.

4 espiritual negre MÚS Salm religiós afroamericà que cantaven els negres cristianitzats del sud dels Estats Units d’Amèrica.

5 m HIST ECL Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.

->espiritualisme

■espiritualisme

Part. sil.: es_pi_ri_tu_a_lis_me

[de espiritual]

m 1 PSIC Doctrina que afirma la primacia de l’esperit en l’explicació de les funcions psíquiques.

2 FILOS Doctrina segons la qual l’esperit és el darrer substrat del món.

->espiritualista

■espiritualista

Part. sil.: es_pi_ri_tu_a_lis_ta

[de espiritual]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’espiritualisme.

2 m i f Persona que segueix l’espiritualisme.

->espiritualitat

■espiritualitat

Part. sil.: es_pi_ri_tu_a_li_tat

[del b. ll. spiritualĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat d’espiritual. L’espiritualitat de l’ànima.

2 RELIG 1 Sensibilitat pels valors espirituals, religiositat.

2 Doctrina o sistema de vida espiritual.

->espiritualització

■espiritualització

Part. sil.: es_pi_ri_tu_a_lit_za_ci_ó

[de espiritualitzar]

f 1 Acció d’espiritualitzar;

2 l’efecte.

->espiritualitzar

■espiritualitzar

Part. sil.: es_pi_ri_tu_a_lit_zar

[de espiritual]

v tr 1 Fer espiritual.

2 Considerar com a espiritual. Espiritualitzar l’amor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espiritualitzar

GERUNDI: espiritualitzant

PARTICIPI: espiritualitzat, espiritualitzada, espiritualitzats, espiritualitzades

INDICATIU PRESENT: espiritualitzo, espiritualitzes, espiritualitza, espiritualitzem, espiritualitzeu, espiritualitzen

INDICATIU IMPERFET: espiritualitzava, espiritualitzaves, espiritualitzava, espiritualitzàvem, espiritualitzàveu, espiritualitzaven

INDICATIU PASSAT: espiritualitzí, espiritualitzares, espiritualitzà, espiritualitzàrem, espiritualitzàreu, espiritualitzaren

INDICATIU FUTUR: espiritualitzaré, espiritualitzaràs, espiritualitzarà, espiritualitzarem, espiritualitzareu, espiritualitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: espiritualitzaria, espiritualitzaries, espiritualitzaria, espiritualitzaríem, espiritualitzaríeu, espiritualitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: espiritualitzi, espiritualitzis, espiritualitzi, espiritualitzem, espiritualitzeu, espiritualitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: espiritualitzés, espiritualitzessis, espiritualitzés, espiritualitzéssim, espiritualitzéssiu, espiritualitzessin

IMPERATIU: espiritualitza, espiritualitzi, espiritualitzem, espiritualitzeu, espiritualitzin

->espiritualment

■espiritualment

Part. sil.: es_pi_ri_tu_al_ment

[de espiritual]

adv D’una manera espiritual, no material.

->espirituós

■espirituós -osa

Part. sil.: es_pi_ri_tu_ós

[del b. ll. spirituosus, -a, -um, íd.]

adj ENOL i DESTIL·L Dit de les begudes que contenen alcohol obtingut per destil·lació.

->espiro-¹

■espiro-¹

Forma prefixada del mot llatí spiro, que significa ‘respirar’. Ex.: espirograma.

->espiro-²

■espiro-²

Forma prefixada del mot llatí spīra, i aquest, del mot grec speĩra, que significa ‘espiral’. Ex.: espirogira.

->espirogira

■espirogira

f BOT Gènere d’algues verdes filamentoses, de l’ordre de les zignemals (Spirogyra sp), amb plasts en forma de cinta helicoide.

->espirògraf¹

■espirògraf¹

[de espiro-¹ i -graf]

m DIAG i FISIOL Aparell per a enregistrar els moviments respiratoris.

->espirògraf²

■espirògraf²

[de espiro-² i el grec graphís ‘estil’]

m ZOOL Poliquet sedentari de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels sabèl·lids (Spirographis spallanzanii), amb el cos completament entaforat dins un tub, incrustat de fang, del qual només surt l’enorme plomall branquial.

->espirògrafis

espirògrafis

m ZOOL espirògraf².

->espiroïdal

espiroïdal

Part. sil.: es_pi_ro_ï_dal

[de espiroide]

adj GEOM Que té la forma d’un espiroide.

->espiroide

■espiroide

Part. sil.: es_pi_roi_de

[de espiro-²- i -oide]

m GEOM Cos de forma semblant a l’espiral.

->espiròmetre

■espiròmetre

[de espiro-¹ i -metre]

m DIAG i FISIOL Instrument que mesura la capacitat vital del pulmó, és a dir, el volum d’aire que pot expulsar una expiració màxima després d’una inspiració màxima.

->espirometria

■espirometria

Part. sil.: es_pi_ro_me_tri_a

[de espiro-¹ i -metria]

f DIAG i FISIOL Mesura, amb l’ajut de l’espiròmetre, del volum d’aire mobilitzat en respirar.

->espironolactona

espironolactona

f QUÍM ORG i FARM Diürètic amb estructura d’esteroide relacionada amb la de l’aldosterona.

->espiroqueta

■espiroqueta

f MICROB 1 Gènere de bacteris no patògens de l’ordre dels espiroquetals, de la família de les espiroquetàcies (Spirochaeta sp), de forma helicoide.

2 Nom donat a diversos bacteris de l’ordre dels espiroquetals semblants a l’espiroqueta.

->espiroquetàcies

espiroquetàcies

Part. sil.: es_pi_ro_que_tà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, amb un axostil que forma una veritable cresta envoltant el cos.

2 sing Bacteri de la família de les espiroquetàcies.

->espiroquetals

espiroquetals

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris unicel·lulars no fotosintètics amb cèl·lules llargues que s’enrotllen en espiral, que viuen en l’aigua corrompuda, alguns dels quals són sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties com la sífilis, algunes icterícies, les febres recurrents, etc.

2 sing Bacteri de l’ordre dels espiroquetals.

->espiroquetosi

■espiroquetosi

f PAT Cadascuna de les malalties produïda per espiroquetals.

->espirorbis

espirorbis

m ZOOL Nom donat a diversos poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels serpúlids (Spirorbis sp), de cos asimètric, que habiten als fons marins litorals dins un tub calcari enrotllat en espiral.

->espiròtrics

espiròtrics

m ZOOL 1 pl Subclasse de protozous ciliats que tenen els cilis peribucals units per una membrana.

2 sing Protozou de la subclasse dels espiròtrics.

->espírula

espírula

f ZOOL Gènere de cefalòpodes de l’ordre dels decàpodes, de la família dels espirúlids (Spirula sp), únic representant vivent d’aquest ordre que no té la conquilla totalment interna, la qual conserva l’envà i l’enrotllament espiral.

->espirúlids

espirúlids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn les espírules.

2 sing Mol·lusc de la família dels espirúlids.

->espirúrides

espirúrides

m ZOOL 1 pl Ordre de nematodes que inclou les espècies causants de la filariasi, l’elefantiasi, l’oncocercosi i altres parasitosis.

2 sing Nematode de l’ordre dels espirúrides.

->espitat

■espitat -ada

adj ant Espatllat del pit.

->espitellar-se

■espitellar-se

v pron dial Espitregar-se.

->espitjar

■espitjar

[variant de pitjar]

v 1 tr Prémer, empènyer. Espitja la porta!

2 pron Escapolir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espitjar

GERUNDI: espitjant

PARTICIPI: espitjat, espitjada, espitjats, espitjades

INDICATIU PRESENT: espitjo, espitges, espitja, espitgem, espitgeu, espitgen

INDICATIU IMPERFET: espitjava, espitjaves, espitjava, espitjàvem, espitjàveu, espitjaven

INDICATIU PASSAT: espitgí, espitjares, espitjà, espitjàrem, espitjàreu, espitjaren

INDICATIU FUTUR: espitjaré, espitjaràs, espitjarà, espitjarem, espitjareu, espitjaran

INDICATIU CONDICIONAL: espitjaria, espitjaries, espitjaria, espitjaríem, espitjaríeu, espitjarien

SUBJUNTIU PRESENT: espitgi, espitgis, espitgi, espitgem, espitgeu, espitgin

SUBJUNTIU IMPERFET: espitgés, espitgessis, espitgés, espitgéssim, espitgéssiu, espitgessin

IMPERATIU: espitja, espitgi, espitgem, espitgeu, espitgin

->espitllar

■espitllar

[deriv. de espill amb -tll- secundària (cf. espitllera)]

v intr Resplendir, centellejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espitllar

GERUNDI: espitllant

PARTICIPI: espitllat, espitllada, espitllats, espitllades

INDICATIU PRESENT: espitllo, espitlles, espitlla, espitllem, espitlleu, espitllen

INDICATIU IMPERFET: espitllava, espitllaves, espitllava, espitllàvem, espitllàveu, espitllaven

INDICATIU PASSAT: espitllí, espitllares, espitllà, espitllàrem, espitllàreu, espitllaren

INDICATIU FUTUR: espitllaré, espitllaràs, espitllarà, espitllarem, espitllareu, espitllaran

INDICATIU CONDICIONAL: espitllaria, espitllaries, espitllaria, espitllaríem, espitllaríeu, espitllarien

SUBJUNTIU PRESENT: espitlli, espitllis, espitlli, espitllem, espitlleu, espitllin

SUBJUNTIU IMPERFET: espitllés, espitllessis, espitllés, espitlléssim, espitlléssiu, espitllessin

IMPERATIU: espitlla, espitlli, espitllem, espitlleu, espitllin

->espitllera

■espitllera

[probablement del ll. specularia ‘vidrieres’, pl. n. de specularis ‘transparent’, der. de specŭlum ‘espill’, que donà primitivament espillera i després espitllera amb -tll- secundària; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f CONSTR Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè hi passi la llum i per a mirar i disparar des de dins cap a fora.

->espitllerar

■espitllerar

[de espitllera]

v tr CONSTR Fer espitlleres en un mur.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espitllerar

GERUNDI: espitllerant

PARTICIPI: espitllerat, espitllerada, espitllerats, espitllerades

INDICATIU PRESENT: espitllero, espitlleres, espitllera, espitllerem, espitllereu, espitlleren

INDICATIU IMPERFET: espitllerava, espitlleraves, espitllerava, espitlleràvem, espitlleràveu, espitlleraven

INDICATIU PASSAT: espitllerí, espitllerares, espitllerà, espitlleràrem, espitlleràreu, espitlleraren

INDICATIU FUTUR: espitlleraré, espitlleraràs, espitllerarà, espitllerarem, espitllerareu, espitlleraran

INDICATIU CONDICIONAL: espitlleraria, espitlleraries, espitlleraria, espitlleraríem, espitlleraríeu, espitllerarien

SUBJUNTIU PRESENT: espitlleri, espitlleris, espitlleri, espitllerem, espitllereu, espitllerin

SUBJUNTIU IMPERFET: espitllerés, espitlleressis, espitllerés, espitlleréssim, espitlleréssiu, espitlleressin

IMPERATIU: espitllera, espitlleri, espitllerem, espitllereu, espitllerin

->espitrar

■espitrar

[de pit]

v tr i pron ant Escotar.

->espitregar

■espitregar

[de pit; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 1 tr Descordar (la roba) de manera que resti el pit més o menys descobert. La mare espitrega la camisa de l’infant per posar-li el termòmetre.

2 pron Quan fa calor, sempre s’espitrega.

2 tr Destapar el pit (d’algú). La infermera el va espitregar per curar-li la ferida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espitregar

GERUNDI: espitregant

PARTICIPI: espitregat, espitregada, espitregats, espitregades

INDICATIU PRESENT: espitrego, espitregues, espitrega, espitreguem, espitregueu, espitreguen

INDICATIU IMPERFET: espitregava, espitregaves, espitregava, espitregàvem, espitregàveu, espitregaven

INDICATIU PASSAT: espitreguí, espitregares, espitregà, espitregàrem, espitregàreu, espitregaren

INDICATIU FUTUR: espitregaré, espitregaràs, espitregarà, espitregarem, espitregareu, espitregaran

INDICATIU CONDICIONAL: espitregaria, espitregaries, espitregaria, espitregaríem, espitregaríeu, espitregarien

SUBJUNTIU PRESENT: espitregui, espitreguis, espitregui, espitreguem, espitregueu, espitreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: espitregués, espitreguessis, espitregués, espitreguéssim, espitreguéssiu, espitreguessin

IMPERATIU: espitrega, espitregui, espitreguem, espitregueu, espitreguin

->espitxar-se

■espitxar-se

[d’origen incert, potser del cast. espichar ‘sortir (un líquid) amb força’, der. de espiche ‘arma punxeguda’, o de l’it. spicciare ‘brollar un líquid (impetuosament)’, provinent del fr. ant. despeechier ‘deixar anar’]

v pron dial Anar-se’n ràpidament.

->esplacnàcies

esplacnàcies

Part. sil.: es_plac_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de molses pertanyent a l’ordre de les brials.

2 sing Molsa de la família de les esplacnàcies.

->esplai

■esplai

Part. sil.: es_plai

[de esplaiar; 1a FONT: s. XIX]

m 1 Acció d’esplaiar o d’esplaiar-se.

2 centre d’esplai (o simplement esplai) Centre d’esbargiment organitzat amb els corresponents monitors.

->esplaiar

■esplaiar

Part. sil.: es_pla_iar

[de espaiar amb contaminació o encreuament de plaer; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Donar expansió (a un sentiment).

2 pron Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m’escolta quan li conto les meves penes.

2 pron Esbargir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esplaiar

GERUNDI: esplaiant

PARTICIPI: esplaiat, esplaiada, esplaiats, esplaiades

INDICATIU PRESENT: esplaio, esplaies, esplaia, esplaiem, esplaieu, esplaien

INDICATIU IMPERFET: esplaiava, esplaiaves, esplaiava, esplaiàvem, esplaiàveu, esplaiaven

INDICATIU PASSAT: esplaí, esplaiares, esplaià, esplaiàrem, esplaiàreu, esplaiaren

INDICATIU FUTUR: esplaiaré, esplaiaràs, esplaiarà, esplaiarem, esplaiareu, esplaiaran

INDICATIU CONDICIONAL: esplaiaria, esplaiaries, esplaiaria, esplaiaríem, esplaiaríeu, esplaiarien

SUBJUNTIU PRESENT: esplaï, esplaïs, esplaï, esplaiem, esplaieu, esplaïn

SUBJUNTIU IMPERFET: esplaiés, esplaiessis, esplaiés, esplaiéssim, esplaiéssiu, esplaiessin

IMPERATIU: esplaia, esplaï, esplaiem, esplaieu, esplaïn

->esplana

■esplana

[de pla³]

f OFIC Eina de fusta amb què els cerers allisen les candeles.

->esplanació

■esplanació

Part. sil.: es_pla_na_ci_ó

[de esplanar]

f OBR PÚBL 1 Acció de fer pla un terreny per mitjans mecànics, llevant-ne les desigualtats.

2 Zona de terreny esplanat que constitueix la base d’una carretera.

->esplanada

■esplanada

[de esplanar; 1a FONT: s. XVIII]

f Porció quelcom vasta de terreny esplanat, especialment davant una fortificació.

->esplanador

■esplanador -a

[de esplanar]

adj 1 Que esplana.

2 màquina esplanadora (o simplement esplanadora) OBR PÚBL Màquina constituïda essencialment per un tractor mogut per rodes o per erugues i proveït d’una pala a la part de davant, la qual, segons la posició, serveix per a arrencar, remoure o distribuir la terra.

->esplanar

■esplanar

[de pla³; 1a FONT: 1068]

v tr 1 1 Fer pla un terreny llevant-ne les desigualtats.

2 màquina d’esplanar OBR PÚBL Màquina esplanadora.

2 Allisar una candela amb l’esplana o un altre instrument.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esplanar

GERUNDI: esplanant

PARTICIPI: esplanat, esplanada, esplanats, esplanades

INDICATIU PRESENT: esplano, esplanes, esplana, esplanem, esplaneu, esplanen

INDICATIU IMPERFET: esplanava, esplanaves, esplanava, esplanàvem, esplanàveu, esplanaven

INDICATIU PASSAT: esplaní, esplanares, esplanà, esplanàrem, esplanàreu, esplanaren

INDICATIU FUTUR: esplanaré, esplanaràs, esplanarà, esplanarem, esplanareu, esplanaran

INDICATIU CONDICIONAL: esplanaria, esplanaries, esplanaria, esplanaríem, esplanaríeu, esplanarien

SUBJUNTIU PRESENT: esplani, esplanis, esplani, esplanem, esplaneu, esplanin

SUBJUNTIU IMPERFET: esplanés, esplanessis, esplanés, esplanéssim, esplanéssiu, esplanessin

IMPERATIU: esplana, esplani, esplanem, esplaneu, esplanin

->esplancn-

■esplancn-

Forma prefixada del mot grec splágkhnon, que significa ‘víscera’. Ex.: esplàncnic.

->esplàncnic

■esplàncnic -a

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les vísceres.

->esplancno-

■esplancno-

Forma prefixada del mot grec splágkhnon, que significa ‘víscera’. Ex.: esplancnoptosi, esplancnografia.

->esplancnocrani

esplancnocrani

m ANAT ANIM Part de l’esquelet del cap que serveix de suport a la part cefàlica del tub digestiu i, en els peixos, de l’aparell branquial.

->esplancnopleura

esplancnopleura

Part. sil.: es_planc_no_pleu_ra

f ANAT ANIM Revestiment intern de la cavitat celomàtica formada per teixits d’origen mesodèrmic i endodèrmic que forma alhora les parets del tub digestiu i dels seus òrgans annexos.

->esplandit

■esplandit

[mot balear, segurament alteració de expandir per influx de mots que s’hi poden relacionar, com pla, esplèndid, esblandir; 1a FONT: 1858]

m CONSTR Esqueixada.

->esplanissada

■esplanissada

[de pla³]

f Cop de pla donat amb una espasa, un sabre, etc.

->esplen-

■esplen-

Forma prefixada del mot grec splḗn, splēnós, que significa ‘melsa’. Ex.: esplenectomia, esplenitis.

->esplendent

■esplendent

[del ll. splendens, -ntis, participi pres. del ll. splendēre ‘brillar’; 1a FONT: s. XIX]

adj Esplendorós.

->esplèndid

■esplèndid -a

[del ll. splendĭdus, -a, -um, íd., der. del ll. splendēre ‘brillar’; 1a FONT: c. 1500]

adj 1 1 Que posseeix, que desplega, esplendor. Feia un sol esplèndid.

2 Magnífic, estupend, gloriós. Una dona esplèndida. Una victòria esplèndida.

2 Munífic, generós. A l’hora de pagar era esplèndid i tothom li ho agraïa.

->esplèndidament

■esplèndidament

[de esplèndid]

adv D’una manera esplèndida. Viuen esplèndidament.

->esplendidesa

■esplendidesa

[de esplèndid; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat d’esplèndid.

->esplendor

■esplendor

[del ll. splendor, -ōris, íd., der. del ll. splendēre ‘brillar’; 1a FONT: 1474]

f 1 1 Esclat magnífic de claror. El sol estava en la seva més gran esplendor.

2 Magnificència, qualitat d’allò que impressiona per la seva bellesa, la seva riquesa, etc. L’esplendor de la festa.

2 Apogeu, situació d’allò que ha assolit un grau molt alt de desenvolupament, de perfecció, de riquesa, etc. El nostre poeta estava en la seva màxima esplendor.

->esplendorós

■esplendorós -osa

[de esplendor; 1a FONT: 1867]

adj Que té esplendor, ple d’esplendor.

->esplenètic

■esplenètic -a

adj PAT Dit d’aquella persona que té una malaltia de la melsa.

->espleni

■espleni

m ANAT ANIM Múscul pla que uneix les vèrtebres cervicals i les primeres dorsals amb el clatell i la part superior de l’esquena i contribueix als moviments d’extensió, inclinació i rotació del cap.

->esplènic

■esplènic -a

[del ll. splēnĭcus, -a, -um, íd., i aquest, del gr. splēnikós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj MED Relatiu o pertanyent a la melsa.

->espleno-

■espleno-

Forma prefixada del mot grec splḗn, splēnós, que significa ‘melsa’. Ex.: esplenotomia, esplenomegàlia, esplenopatia.

->esplenomegàlia

esplenomegàlia

Part. sil.: es_ple_no_me_gà_li_a

f PAT Augment del volum de la melsa suficient per a poder-la palpar per sota la vora costal esquerra.

->esplenoportografia

esplenoportografia

Part. sil.: es_ple_no_por_to_gra_fi_a

f DIAG Exploració del sistema esplenoportal mitjançant una injecció de substàncies de contrast introduïda a la melsa, amb les consegüents radiografies seriades.

->esplet

■esplet

[del ll. explĭcĭtum ‘cosa desplegada’, participi de explicare ‘desplegar’; 1a FONT: 1073]

m 1 1 Acció d’espletar;

2 l’efecte.

2 AGR Collita, especialment si és abundant.

3 p ext Abundor, gran quantitat. Quin esplet de noies que hi havia, al ball!

->espletar

■espletar

[de esplet; 1a FONT: 1114]

v 1 tr 1 AGR Collir el fruit.

2 Treure el profit d’una cosa, especialment d’una cosa productiva.

3 ant Utilitzar, emprar, invertir.

2 intr AGR Produir molt de fruit un arbre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espletar

GERUNDI: espletant

PARTICIPI: espletat, espletada, espletats, espletades

INDICATIU PRESENT: espleto, espletes, espleta, espletem, espleteu, espleten

INDICATIU IMPERFET: espletava, espletaves, espletava, espletàvem, espletàveu, espletaven

INDICATIU PASSAT: espletí, espletares, espletà, espletàrem, espletàreu, espletaren

INDICATIU FUTUR: espletaré, espletaràs, espletarà, espletarem, espletareu, espletaran

INDICATIU CONDICIONAL: espletaria, espletaries, espletaria, espletaríem, espletaríeu, espletarien

SUBJUNTIU PRESENT: espleti, espletis, espleti, espletem, espleteu, espletin

SUBJUNTIU IMPERFET: espletés, espletessis, espletés, espletéssim, espletéssiu, espletessin

IMPERATIU: espleta, espleti, espletem, espleteu, espletin

->esplín

■esplín

[de l’angl. spleen ‘melsa; estat d’ànim’, del ll. splen, i aquest, del gr. splḗn, splēnós ‘melsa’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Malenconia que produeix tedi de tot.

->esplomar

■esplomar

[de ploma¹; 1a FONT: s. XV]

v tr plomar² 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esplomar

GERUNDI: esplomant

PARTICIPI: esplomat, esplomada, esplomats, esplomades

INDICATIU PRESENT: esplomo, esplomes, esploma, esplomem, esplomeu, esplomen

INDICATIU IMPERFET: esplomava, esplomaves, esplomava, esplomàvem, esplomàveu, esplomaven

INDICATIU PASSAT: esplomí, esplomares, esplomà, esplomàrem, esplomàreu, esplomaren

INDICATIU FUTUR: esplomaré, esplomaràs, esplomarà, esplomarem, esplomareu, esplomaran

INDICATIU CONDICIONAL: esplomaria, esplomaries, esplomaria, esplomaríem, esplomaríeu, esplomarien

SUBJUNTIU PRESENT: esplomi, esplomis, esplomi, esplomem, esplomeu, esplomin

SUBJUNTIU IMPERFET: esplomés, esplomessis, esplomés, esploméssim, esploméssiu, esplomessin

IMPERATIU: esploma, esplomi, esplomem, esplomeu, esplomin

->esplomatgegat

■esplomatgegat -ada

[de plomatge, o més probablement, de plomatxo, variant de plomall, en el qual cas caldria grafiar esplomatxegat]

adj dial Malforjat.

->esplomissar

■esplomissar

[de ploma¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Llevar les plomes o plomissol a un ocell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esplomissar

GERUNDI: esplomissant

PARTICIPI: esplomissat, esplomissada, esplomissats, esplomissades

INDICATIU PRESENT: esplomisso, esplomisses, esplomissa, esplomissem, esplomisseu, esplomissen

INDICATIU IMPERFET: esplomissava, esplomissaves, esplomissava, esplomissàvem, esplomissàveu, esplomissaven

INDICATIU PASSAT: esplomissí, esplomissares, esplomissà, esplomissàrem, esplomissàreu, esplomissaren

INDICATIU FUTUR: esplomissaré, esplomissaràs, esplomissarà, esplomissarem, esplomissareu, esplomissaran

INDICATIU CONDICIONAL: esplomissaria, esplomissaries, esplomissaria, esplomissaríem, esplomissaríeu, esplomissarien

SUBJUNTIU PRESENT: esplomissi, esplomissis, esplomissi, esplomissem, esplomisseu, esplomissin

SUBJUNTIU IMPERFET: esplomissés, esplomissessis, esplomissés, esplomisséssim, esplomisséssiu, esplomissessin

IMPERATIU: esplomissa, esplomissi, esplomissem, esplomisseu, esplomissin

->espluga

■espluga

[del ll. vg. *spelūca, variant del ll. cl. spelūnca, i aquest, del gr. spḗlygx, spḗlyggos, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f GEOL Cavitat formada a les regions calcàries; cova.

->esplugabous

■esplugabous

Part. sil.: es_plu_ga_bous

[de esplugar i bou¹; 1a FONT: 1460, Roig]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids (Ardeola ibis), de plomatge blanc, amb el bec i les potes de color rogenc, que nia en colònies.

->esplugar

■esplugar

[del ll. vg. *expulicare, íd., der. del ll. pūlex, -ĭcis ‘puça’, amb transposició de la -l-]

v 1 tr Netejar de puces o de polls. Qui no té feina, el gat espluga.

2 pron Esplugar-se el cap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esplugar

GERUNDI: esplugant

PARTICIPI: esplugat, esplugada, esplugats, esplugades

INDICATIU PRESENT: esplugo, esplugues, espluga, espluguem, esplugueu, espluguen

INDICATIU IMPERFET: esplugava, esplugaves, esplugava, esplugàvem, esplugàveu, esplugaven

INDICATIU PASSAT: espluguí, esplugares, esplugà, esplugàrem, esplugàreu, esplugaren

INDICATIU FUTUR: esplugaré, esplugaràs, esplugarà, esplugarem, esplugareu, esplugaran

INDICATIU CONDICIONAL: esplugaria, esplugaries, esplugaria, esplugaríem, esplugaríeu, esplugarien

SUBJUNTIU PRESENT: esplugui, espluguis, esplugui, espluguem, esplugueu, espluguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esplugués, espluguessis, esplugués, espluguéssim, espluguéssiu, espluguessin

IMPERATIU: espluga, esplugui, espluguem, esplugueu, espluguin

->espluguenc

espluguenc -a

adj i m i f De l’Espluga Calba (Garrigues).

->espluguí

■espluguí -ina

adj i m i f De l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) o d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

->espodassar

■espodassar

[de podar]

v tr AGR Esporgar imperfectament un arbre, un cep, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espodassar

GERUNDI: espodassant

PARTICIPI: espodassat, espodassada, espodassats, espodassades

INDICATIU PRESENT: espodasso, espodasses, espodassa, espodassem, espodasseu, espodassen

INDICATIU IMPERFET: espodassava, espodassaves, espodassava, espodassàvem, espodassàveu, espodassaven

INDICATIU PASSAT: espodassí, espodassares, espodassà, espodassàrem, espodassàreu, espodassaren

INDICATIU FUTUR: espodassaré, espodassaràs, espodassarà, espodassarem, espodassareu, espodassaran

INDICATIU CONDICIONAL: espodassaria, espodassaries, espodassaria, espodassaríem, espodassaríeu, espodassarien

SUBJUNTIU PRESENT: espodassi, espodassis, espodassi, espodassem, espodasseu, espodassin

SUBJUNTIU IMPERFET: espodassés, espodassessis, espodassés, espodasséssim, espodasséssiu, espodassessin

IMPERATIU: espodassa, espodassi, espodassem, espodasseu, espodassin

->espoderaments

■espoderaments

m pl PAT 1 Contracció violenta experimentada en un òrgan per a expel·lir un cos estrany.

2 Contracció dolorosa del recte per a evacuar.

->espodumena

■espodumena

f MINERAL Silicat d’alumini i liti, LiAlSi₂O₆, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->espolet

■espolet

[mot relacionat amb l’arrel de esperó (v. aquest mot)]

m TÈXT 1 Petita broca que tenen els espolins i les llançadores emprades en la fabricació de cintes.

2 Filferro senzill o amb aletes que serveix de broca en les llançadores dels telers a mà quan treballen amb les bitlles anomenades canons.

->espoleta

■espoleta

[de l’it. spoletta, der. de spola ‘llançadora’]

f ARM Aparell de foc que hom acobla als projectils d’artilleria, els torpedes, les mines, les granades i les bombes per inflamar-ne la càrrega i provocar-ne l’explosió.

->espoli¹

■espoli¹

[del ll. spolium ‘despulla d’un animal’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m Conjunt de béns que resten per mort dels prelats.

->espoli²

■espoli²

m Espoliació. Els vencedors de la guerra sotmeteren a espoli les propietats dels vençuts.

->espolí

■espolí

[del cast. espolín, íd., i aquest, del fr. o oc. espoulin ‘canilla de teixidor’, dimin. de l’oc. ant. espol, i aquest, del gòt. *spôla, íd.]

m TÈXT Llançadora petita emprada per a espolinar.

->espoliació

■espoliació

Part. sil.: es_po_li_a_ci_ó

[del ll. spoliatio, -ōnis ‘despullament’]

f 1 Acció d’espoliar;

2 l’efecte.

->espoliador

■espoliador -a

Part. sil.: es_po_li_a_dor

[del ll. spoliator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que espolia.

->espoliar

■espoliar

Part. sil.: es_po_li_ar

[del ll. spoliare ‘despullar’; 1a FONT: s. XV]

v tr Desposseir (algú) d’allò que li pertany.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espoliar

GERUNDI: espoliant

PARTICIPI: espoliat, espoliada, espoliats, espoliades

INDICATIU PRESENT: espolio, espolies, espolia, espoliem, espolieu, espolien

INDICATIU IMPERFET: espoliava, espoliaves, espoliava, espoliàvem, espoliàveu, espoliaven

INDICATIU PASSAT: espolií, espoliares, espolià, espoliàrem, espoliàreu, espoliaren

INDICATIU FUTUR: espoliaré, espoliaràs, espoliarà, espoliarem, espoliareu, espoliaran

INDICATIU CONDICIONAL: espoliaria, espoliaries, espoliaria, espoliaríem, espoliaríeu, espoliarien

SUBJUNTIU PRESENT: espoliï, espoliïs, espoliï, espoliem, espolieu, espoliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: espoliés, espoliessis, espoliés, espoliéssim, espoliéssiu, espoliessin

IMPERATIU: espolia, espoliï, espoliem, espolieu, espoliïn

->espoliari

espoliari

Part. sil.: es_po_li_a_ri

m HIST Lloc, als amfiteatres, on hom portava i despullava els gladiadors morts.

->espolinar

■espolinar

[de espolí]

v tr TÈXT Introduir en certs indrets d’un teixit trames diferents de la general per imitar els efectes de brodat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espolinar

GERUNDI: espolinant

PARTICIPI: espolinat, espolinada, espolinats, espolinades

INDICATIU PRESENT: espolino, espolines, espolina, espolinem, espolineu, espolinen

INDICATIU IMPERFET: espolinava, espolinaves, espolinava, espolinàvem, espolinàveu, espolinaven

INDICATIU PASSAT: espoliní, espolinares, espolinà, espolinàrem, espolinàreu, espolinaren

INDICATIU FUTUR: espolinaré, espolinaràs, espolinarà, espolinarem, espolinareu, espolinaran

INDICATIU CONDICIONAL: espolinaria, espolinaries, espolinaria, espolinaríem, espolinaríeu, espolinarien

SUBJUNTIU PRESENT: espolini, espolinis, espolini, espolinem, espolineu, espolinin

SUBJUNTIU IMPERFET: espolinés, espolinessis, espolinés, espolinéssim, espolinéssiu, espolinessin

IMPERATIU: espolina, espolini, espolinem, espolineu, espolinin

->espolinat

■espolinat

[de espolinar]

m TÈXT Teixit que porta mostres o dibuixos aïllats, produïts valent-se dels espolins.

->espolits

espolits

m pl DR CAT En dret eivissenc, capítols matrimonials.

->espollar

■espollar

[de poll¹]

v tr 1 AGR Treure les branques seques dels arbres.

2 RAM Treure els polls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espollar

GERUNDI: espollant

PARTICIPI: espollat, espollada, espollats, espollades

INDICATIU PRESENT: espollo, espolles, espolla, espollem, espolleu, espollen

INDICATIU IMPERFET: espollava, espollaves, espollava, espollàvem, espollàveu, espollaven

INDICATIU PASSAT: espollí, espollares, espollà, espollàrem, espollàreu, espollaren

INDICATIU FUTUR: espollaré, espollaràs, espollarà, espollarem, espollareu, espollaran

INDICATIU CONDICIONAL: espollaria, espollaries, espollaria, espollaríem, espollaríeu, espollarien

SUBJUNTIU PRESENT: espolli, espollis, espolli, espollem, espolleu, espollin

SUBJUNTIU IMPERFET: espollés, espollessis, espollés, espolléssim, espolléssiu, espollessin

IMPERATIU: espolla, espolli, espollem, espolleu, espollin

->espollenc

espollenc -a

adj i m i f D’Espolla (Alt Empordà).

->espollinar-se

■espollinar-se

[de pollí]

v pron Afollar-se la somera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espollinar

GERUNDI: espollinant

PARTICIPI: espollinat, espollinada, espollinats, espollinades

INDICATIU PRESENT: espollino, espollines, espollina, espollinem, espollineu, espollinen

INDICATIU IMPERFET: espollinava, espollinaves, espollinava, espollinàvem, espollinàveu, espollinaven

INDICATIU PASSAT: espolliní, espollinares, espollinà, espollinàrem, espollinàreu, espollinaren

INDICATIU FUTUR: espollinaré, espollinaràs, espollinarà, espollinarem, espollinareu, espollinaran

INDICATIU CONDICIONAL: espollinaria, espollinaries, espollinaria, espollinaríem, espollinaríeu, espollinarien

SUBJUNTIU PRESENT: espollini, espollinis, espollini, espollinem, espollineu, espollinin

SUBJUNTIU IMPERFET: espollinés, espollinessis, espollinés, espollinéssim, espollinéssiu, espollinessin

IMPERATIU: espollina, espollini, espollinem, espollineu, espollinin

->espolsabutxaques

■espolsabutxaques

[de espolsar i butxaca]

m i f pop Escurabutxaques.

->espolsada

■espolsada

[de espolsar]

f 1 Acció d’espolsar o d’espolsar-se;

2 l’efecte.

->espolsador

■espolsador -a

[de espolsar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que serveix per a espolsar.

2 m pl Instrument que consisteix en un manat de tires de drap, de pell, etc., enganxades en un mànec de fusta, amb què hom pica els objectes empolsats per llevar-los la pols.

->espolsamates

■espolsamates

m ORNIT Àguila calçada.

->espolsar

■espolsar

[de pols²; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v 1 1 tr Netejar de pols alguna cosa, especialment fregant-la o donant-li cops. Espolsar els mobles.

2 pron Espolsar-se les sabates. Abans de sortir, espolsa’t una mica.

2 1 tr Sacsejar alguna cosa per fer-ne caure allò que hi ha adherit, que en penja, etc. Espolsava les branques dels pruners i el nen anava ficant en un sac les prunes que queien.

2 tr Agitar les extremitats per alliberar-se d’alguna cosa, netejar-se, gratar-se, etc. Martiritzat pels tàvecs, el cavall no parava d’espolsar la cua.

3 pron Quan surt de l’aigua (un gos), s’espolsa ben fort. Les ovelles s’espolsen: senyal que aviat plourà.

3 pron 1 Treure’s de damunt algú o alguna cosa que molesta. Espolsar-se les mosques.

2 fig Espolsar-se un importú.

4 tr abs DANSA Agitar amb violència i rapidesa una cama.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espolsar

GERUNDI: espolsant

PARTICIPI: espolsat, espolsada, espolsats, espolsades

INDICATIU PRESENT: espolso, espolses, espolsa, espolsem, espolseu, espolsen

INDICATIU IMPERFET: espolsava, espolsaves, espolsava, espolsàvem, espolsàveu, espolsaven

INDICATIU PASSAT: espolsí, espolsares, espolsà, espolsàrem, espolsàreu, espolsaren

INDICATIU FUTUR: espolsaré, espolsaràs, espolsarà, espolsarem, espolsareu, espolsaran

INDICATIU CONDICIONAL: espolsaria, espolsaries, espolsaria, espolsaríem, espolsaríeu, espolsarien

SUBJUNTIU PRESENT: espolsi, espolsis, espolsi, espolsem, espolseu, espolsin

SUBJUNTIU IMPERFET: espolsés, espolsessis, espolsés, espolséssim, espolséssiu, espolsessin

IMPERATIU: espolsa, espolsi, espolsem, espolseu, espolsin

->espolsó

■espolsó

[de espolsar]

m Espolsada.

->espoltrar-se

■espoltrar-se

[de poltre]

v pron Afollar-se l’euga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: espoltrar

GERUNDI: espoltrant

PARTICIPI: espoltrat, espoltrada, espoltrats, espoltrades

INDICATIU PRESENT: espoltro, espoltres, espoltra, espoltrem, espoltreu, espoltren

INDICATIU IMPERFET: espoltrava, espoltraves, espoltrava, espoltràvem, espoltràveu, espoltraven

INDICATIU PASSAT: espoltrí, espoltrares, espoltrà, espoltràrem, espoltràreu, espoltraren

INDICATIU FUTUR: espoltraré, espoltraràs, espoltrarà, espoltrarem, espoltrareu, espoltraran

INDICATIU CONDICIONAL: espoltraria, espoltraries, espoltraria, espoltraríem, espoltraríeu, espoltrarien

SUBJUNTIU PRESENT: espoltri, espoltris, espoltri, espoltrem, espoltreu, espoltrin

SUBJUNTIU IMPERFET: espoltrés, espoltressis, espoltrés, espoltréssim, espoltréssiu, espoltressin

IMPERATIU: espoltra, espoltri, espoltrem, espoltreu, espoltrin

->espoltrir

■espoltrir

v dial 1 tr Reduir a pols o a bocins molt petits.

2 pron Fer-se pols, bocins.

->espona

■espona

[del ll. spŏnda ‘carcassa d’un llit’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Cadascun dels dos costats d’un llit. Jo dormo en aquesta espona i el meu marit a l’altra.

2 p ext Espai que hi ha entre el costat del llit i la paret de la cambra. Totes dues espones encatifades amb pells de vedell.

2 1 ant Vorera, marge en general.

2 Perifèria, part exterior d’un recinte.

3 AGR Marge de terra que impedeix que les terres d’un bancal es desplacin.