->escorbut

■escorbut

[del fr. scorbut, i aquest, del b. ll. scorbutus, d’origen incert; la font immediata podria haver estat el neerl. scheurbuik, el b. al. schorbuk i fins el rus ant. i dial. skrobot; 1a FONT: 1803, DEst.]

m PAT 1 Malaltia de curs lent, semblant a la púrpura, produïda per la manca o la insuficiència de vitamina C i per les males condicions higièniques, que es caracteritza per la depressió nerviosa, color groguenc de la pell, tumefacció de les genives, petèquies i equimosis hipodèrmiques, dolors articulars, etc.

2 escorbut infantil Afecció de la primera infància caracteritzada per les alteracions dels ossos llargs.

->escorbútic

■escorbútic -a

[de escorbut]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’escorbut.

2 adj i m i f Que pateix escorbut.

->escorç

■escorç

[de l’it. scorcio i scorciare, ll. vg. *excurtiare ‘escurçar’; 1a FONT: 1900]

m ART Representació plàstica d’una cosa, de manera que algunes de les seves dimensions apareguin considerablement reduïdes per efecte de la perspectiva.

->escorça

■escorça

[d’origen incert, probablement ll. cŏrtex, cŏrtĭcis, íd. amb influx de excorticare ‘escorxar’ i fins de scortea ‘mantell de pell’, der. de scortum ‘pell, cuiro’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 BOT 1 Part externa de l’arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.

2 Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de magrana.

2 fig No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.

3 ANAT ANIM 1 Capa externa dels òrgans.

2 escorça cerebral Capa externa del cervell, formada per neurones (substància grisa).

4 GEOL 1 Capa sòlida i més externa d’un planeta o d’un satèl·lit, composta de materials lleugers.

2 escorça terrestre Conjunt de roques que formen la part més externa del globus terraqüi, anomenada també litosfera.

->escorçador

■escorçador -a

[de escorçar]

1 adj Que escorça.

2 màquina escorçadora (o simplement escorçadora) TECNOL Màquina emprada per a escorçar els troncs en llur preparació per a la fabricació de pasta de cel·lulosa.

->escorçaire

■escorçaire

Part. sil.: es_cor_çai_re

[de escorçar]

m i f OFIC Persona que escorça arbres.

->escorçament

■escorçament

Hom.: escurçament

[de escorçar]

m Acció d’escorçar.

->escorçar

■escorçar

Hom.: escurçar

[de escorça]

v tr BOT i AGR 1 Llevar l’escorça.

2 màquina d’escorçar TECNOL Màquina escorçadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escorçar

GERUNDI: escorçant

PARTICIPI: escorçat, escorçada, escorçats, escorçades

INDICATIU PRESENT: escorço, escorces, escorça, escorcem, escorceu, escorcen

INDICATIU IMPERFET: escorçava, escorçaves, escorçava, escorçàvem, escorçàveu, escorçaven

INDICATIU PASSAT: escorcí, escorçares, escorçà, escorçàrem, escorçàreu, escorçaren

INDICATIU FUTUR: escorçaré, escorçaràs, escorçarà, escorçarem, escorçareu, escorçaran

INDICATIU CONDICIONAL: escorçaria, escorçaries, escorçaria, escorçaríem, escorçaríeu, escorçarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorci, escorcis, escorci, escorcem, escorceu, escorcin

SUBJUNTIU IMPERFET: escorcés, escorcessis, escorcés, escorcéssim, escorcéssiu, escorcessin

IMPERATIU: escorça, escorci, escorcem, escorceu, escorcin

->escorcoll

■escorcoll

[de escorcollar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 Acció d’escorcollar;

2 l’efecte. Fer un escorcoll en una casa, en una nau.

->escorcollador

■escorcollador -a

[de escorcollar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que escorcolla, escrutador. Té una mirada escorcolladora.

->escorcollaire

■escorcollaire

Part. sil.: es_cor_co_llai_re

[de escorcollar]

1 adj i m i f Escorcollador.

2 adj Que es complau a escorcollar.

->escorcollament

■escorcollament

[de escorcollar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Escorcoll.

->escorcollar

■escorcollar

[probablement relacionat amb el germ. skulkan ‘explorar; espiar, vigilar’, amb influx de l’oc. (d)escoscolhar ‘esclovellar’, der. de l’oc. ant; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v tr 1 Examinar minuciosament algú o alguna cosa cercant-hi quelcom, tractant de veure què hi ha, què duu amagat, etc. Escorcollar una cambra, un calaix, un vaixell. No te l’he presa, la clau: ja em pots escorcollar si no t’ho creus.

2 fig Escorcollava llibres antics cercant-hi mots nous.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escorcollar

GERUNDI: escorcollant

PARTICIPI: escorcollat, escorcollada, escorcollats, escorcollades

INDICATIU PRESENT: escorcollo, escorcolles, escorcolla, escorcollem, escorcolleu, escorcollen

INDICATIU IMPERFET: escorcollava, escorcollaves, escorcollava, escorcollàvem, escorcollàveu, escorcollaven

INDICATIU PASSAT: escorcollí, escorcollares, escorcollà, escorcollàrem, escorcollàreu, escorcollaren

INDICATIU FUTUR: escorcollaré, escorcollaràs, escorcollarà, escorcollarem, escorcollareu, escorcollaran

INDICATIU CONDICIONAL: escorcollaria, escorcollaries, escorcollaria, escorcollaríem, escorcollaríeu, escorcollarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorcolli, escorcollis, escorcolli, escorcollem, escorcolleu, escorcollin

SUBJUNTIU IMPERFET: escorcollés, escorcollessis, escorcollés, escorcolléssim, escorcolléssiu, escorcollessin

IMPERATIU: escorcolla, escorcolli, escorcollem, escorcolleu, escorcollin

->escordi

■escordi

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Teucrium scordium), pubescent, estolonífera, de fulles oposades, oblongues i fortament dentades.

->escòria

■escòria

Part. sil.: es_cò_ri_a

[del ll. scoria, i aquest, del gr. skōría, íd.; 1a FONT: 1623]

f 1 METAL·L Subproducte no metàl·lic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l’obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos.

2 fig La part més vil d’una societat. Persones que són l’escòria de la ciutat.

3 escòries volcàniques PETROG Materials expulsats pels volcans, especialment les laves més viscoses que, en refredar-se, adopten formes tortuoses.

->escoriaci

escoriaci -àcia

Part. sil.: es_co_ri_a_ci

[de escòria]

adj De característiques semblants a les de l’escòria.

->escorificació

■escorificació

Part. sil.: es_co_ri_fi_ca_ci_ó

[de escorificar]

f METAL·L 1 Acció d’escorificar;

2 l’efecte.

->escorificant

■escorificant

[de escorificar]

m METAL·L Substància productora d’escòria que hom empra per a impedir l’oxidació superficial de metalls en fusió, de soldadures, etc.

->escorificar

■escorificar

[de escòria]

v tr METAL·L Reduir a escòria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escorificar

GERUNDI: escorificant

PARTICIPI: escorificat, escorificada, escorificats, escorificades

INDICATIU PRESENT: escorifico, escorifiques, escorifica, escorifiquem, escorifiqueu, escorifiquen

INDICATIU IMPERFET: escorificava, escorificaves, escorificava, escorificàvem, escorificàveu, escorificaven

INDICATIU PASSAT: escorifiquí, escorificares, escorificà, escorificàrem, escorificàreu, escorificaren

INDICATIU FUTUR: escorificaré, escorificaràs, escorificarà, escorificarem, escorificareu, escorificaran

INDICATIU CONDICIONAL: escorificaria, escorificaries, escorificaria, escorificaríem, escorificaríeu, escorificarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorifiqui, escorifiquis, escorifiqui, escorifiquem, escorifiqueu, escorifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: escorifiqués, escorifiquessis, escorifiqués, escorifiquéssim, escorifiquéssiu, escorifiquessin

IMPERATIU: escorifica, escorifiqui, escorifiquem, escorifiqueu, escorifiquin

->escornar

■escornar

[de corn]

v tr Llevar els corns. Escornar un bou. Escornar un carrac.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escornar

GERUNDI: escornant

PARTICIPI: escornat, escornada, escornats, escornades

INDICATIU PRESENT: escorno, escornes, escorna, escornem, escorneu, escornen

INDICATIU IMPERFET: escornava, escornaves, escornava, escornàvem, escornàveu, escornaven

INDICATIU PASSAT: escorní, escornares, escornà, escornàrem, escornàreu, escornaren

INDICATIU FUTUR: escornaré, escornaràs, escornarà, escornarem, escornareu, escornaran

INDICATIU CONDICIONAL: escornaria, escornaries, escornaria, escornaríem, escornaríeu, escornarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorni, escornis, escorni, escornem, escorneu, escornin

SUBJUNTIU IMPERFET: escornés, escornessis, escornés, escornéssim, escornéssiu, escornessin

IMPERATIU: escorna, escorni, escornem, escorneu, escornin

->escorniflaire

■escorniflaire

Part. sil.: es_cor_ni_flai_re

m i f dial Tafaner.

->escorniflar

■escorniflar

v tr dial Tafanejar.

->escorodita

■escorodita

f MINERAL Arsenat de ferro hidratat, Fe³⁺AsO₄·2H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->escoronar

■escoronar

[de corona]

v tr Llevar la corona o part superior d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escoronar

GERUNDI: escoronant

PARTICIPI: escoronat, escoronada, escoronats, escoronades

INDICATIU PRESENT: escorono, escorones, escorona, escoronem, escoroneu, escoronen

INDICATIU IMPERFET: escoronava, escoronaves, escoronava, escoronàvem, escoronàveu, escoronaven

INDICATIU PASSAT: escoroní, escoronares, escoronà, escoronàrem, escoronàreu, escoronaren

INDICATIU FUTUR: escoronaré, escoronaràs, escoronarà, escoronarem, escoronareu, escoronaran

INDICATIU CONDICIONAL: escoronaria, escoronaries, escoronaria, escoronaríem, escoronaríeu, escoronarien

SUBJUNTIU PRESENT: escoroni, escoronis, escoroni, escoronem, escoroneu, escoronin

SUBJUNTIU IMPERFET: escoronés, escoronessis, escoronés, escoronéssim, escoronéssiu, escoronessin

IMPERATIU: escorona, escoroni, escoronem, escoroneu, escoronin

->escorpènids

■escorpènids

m ICT 1 pl Família de peixos osteïctis actinopterigis, de l’ordre dels escorpeniformes, amb el cap voluminós i els ulls grossos, i proveïts d’apèndixs dèrmics i crestes òssies, entre els quals cal destacar l’escórpora, la polla i el penegal.

2 sing Peix de la família dels escorpènids.

->escorpeniformes

escorpeniformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis evolucionats amb una prolongació al tercer os suborbital que connecta amb la superfície de l’opercle, que inclou espècies marines i algunes d’aigua dolça.

2 sing Peix de l’ordre dels escorpeniformes.

->escorpí

■escorpí

[del ll. scorpius, variant de scorpio, -ōnis, i aquest, del gr. skórpios, íd., amb canvi d’accent ja des d’antic; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 ZOOL 1 Qualsevol aràcnid de l’ordre dels escorpins.

2 pl Ordre d’aràcnids amb una característica cua que té un agulló inoculador de verí.

2 escorpí d’aigua ENTOM Gènere d’insectes de la família dels nèpids (Nepa sp), amb el cos aixafat i les potes anteriors molt desenvolupades.

3 ASTROL i ASTR Escorpió.

->escorpió

■escorpió

Part. sil.: es_cor_pi_ó

[del ll. scorpio, -ōnis, íd. (v. escorpí)]

m 1 ASTROL Vuitè signe del zodíac.

2 [en majúscula] 1 ASTROL Vuitena zona del zodíac que recorre el Sol a la meitat de la tardor.

2 ASTR Constel·lació zodiacal situada entre el Serpentari i l’Escaire.

->escorpioide

■escorpioide

Part. sil.: es_cor_pi_oi_de

[de escorpí]

adj Que té forma d’escorpí.

->escorpit

■escorpit

[segurament alteració de *escropit, der. de crop, variant de grop ‘nus de la fusta’; 1a FONT: 1914]

m BOT i SUR Capa de l’escorça d’una alzina surera compresa entre el suro i la fusta.

->escorpitar

■escorpitar

[de escorpit]

v tr SUR Llevar l’escorpit (a una alzina surera).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escorpitar

GERUNDI: escorpitant

PARTICIPI: escorpitat, escorpitada, escorpitats, escorpitades

INDICATIU PRESENT: escorpito, escorpites, escorpita, escorpitem, escorpiteu, escorpiten

INDICATIU IMPERFET: escorpitava, escorpitaves, escorpitava, escorpitàvem, escorpitàveu, escorpitaven

INDICATIU PASSAT: escorpití, escorpitares, escorpità, escorpitàrem, escorpitàreu, escorpitaren

INDICATIU FUTUR: escorpitaré, escorpitaràs, escorpitarà, escorpitarem, escorpitareu, escorpitaran

INDICATIU CONDICIONAL: escorpitaria, escorpitaries, escorpitaria, escorpitaríem, escorpitaríeu, escorpitarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorpiti, escorpitis, escorpiti, escorpitem, escorpiteu, escorpitin

SUBJUNTIU IMPERFET: escorpités, escorpitessis, escorpités, escorpitéssim, escorpitéssiu, escorpitessin

IMPERATIU: escorpita, escorpiti, escorpitem, escorpiteu, escorpitin

->escórpora

■escórpora

[del ll. scorpaena, i aquest, del gr. skórpaina ‘escorpí de mar, escórpora’, der. de skorpíos ‘escorpí’; 1a FONT: 1361]

f ICT Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids (Scorpaena sp), que tenen el cap voluminós, amb unes crestes espinoses, i que posseeixen glàndules verinoses en relació amb els radis de les aletes pectorals i ventrals.

->escorporar-se

■escorporar-se

v pron dial Evacuar el ventre.

->escorquer

escorquer -a

adj i m i f D’Escorca (Mallorca).

->escorraines

■escorraines

Part. sil.: es_cor_rai_nes

f pl dial Escorrialles.

->escorranc

■escorranc

[de escórrer (v. salanc)]

m Excavació produïda en un terreny rost per l’escorriment de les aigües de pluja.

->escorrancar

■escorrancar

[de escorranc; 1a FONT: 1885]

v tr Obrir escorrancs. Aquest xàfec deu haver ben escorrancat el terreny.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escorrancar

GERUNDI: escorrancant

PARTICIPI: escorrancat, escorrancada, escorrancats, escorrancades

INDICATIU PRESENT: escorranco, escorranques, escorranca, escorranquem, escorranqueu, escorranquen

INDICATIU IMPERFET: escorrancava, escorrancaves, escorrancava, escorrancàvem, escorrancàveu, escorrancaven

INDICATIU PASSAT: escorranquí, escorrancares, escorrancà, escorrancàrem, escorrancàreu, escorrancaren

INDICATIU FUTUR: escorrancaré, escorrancaràs, escorrancarà, escorrancarem, escorrancareu, escorrancaran

INDICATIU CONDICIONAL: escorrancaria, escorrancaries, escorrancaria, escorrancaríem, escorrancaríeu, escorrancarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorranqui, escorranquis, escorranqui, escorranquem, escorranqueu, escorranquin

SUBJUNTIU IMPERFET: escorranqués, escorranquessis, escorranqués, escorranquéssim, escorranquéssiu, escorranquessin

IMPERATIU: escorranca, escorranqui, escorranquem, escorranqueu, escorranquin

->escòrrec

■escòrrec

[deriv. de còrrec, amb influx de escórrer]

m Indret per on s’escorre l’aigua formant rierol.

->escorredís

■escorredís -issa

[de escórrer; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que s’escorre amb facilitat.

->escorredor

■escorredor -a

[de escórrer; 1a FONT: 1292]

1 adj 1 Dit d’un nus, una llaçada, etc., que hom pot desfer escorrent-los.

2 llaç escorredor Baga feta amb un nus que permet d’estrènyer-la o eixamplar-la a voluntat sense que es desfaci.

2 m 1 Lloc disposat perquè s’hi escorri un líquid.

2 CONSTR i AGR Séquia o altre conducte per on s’escorren les aigües sobreres d’un camp, d’un hort, d’un edifici.

3 f Colador gran que serveix per a posar-hi a escórrer alguna cosa.

4 m TÈXT Aparell per a escórrer, compost de dos cilindres disposats horitzontalment, l’un damunt l’altre, per entre els quals hom fa passar la roba, les troques, etc.

->escorregar

■escorregar

[de escòrrec]

v tr Aixaragallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escorregar

GERUNDI: escorregant

PARTICIPI: escorregat, escorregada, escorregats, escorregades

INDICATIU PRESENT: escorrego, escorregues, escorrega, escorreguem, escorregueu, escorreguen

INDICATIU IMPERFET: escorregava, escorregaves, escorregava, escorregàvem, escorregàveu, escorregaven

INDICATIU PASSAT: escorreguí, escorregares, escorregà, escorregàrem, escorregàreu, escorregaren

INDICATIU FUTUR: escorregaré, escorregaràs, escorregarà, escorregarem, escorregareu, escorregaran

INDICATIU CONDICIONAL: escorregaria, escorregaries, escorregaria, escorregaríem, escorregaríeu, escorregarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorregui, escorreguis, escorregui, escorreguem, escorregueu, escorreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: escorregués, escorreguessis, escorregués, escorreguéssim, escorreguéssiu, escorreguessin

IMPERATIU: escorrega, escorregui, escorreguem, escorregueu, escorreguin

->escorreguda

escorreguda

f 1 Acció d’escórrer o d’escórrer-se;

2 l’efecte.

->escorregut

■escorregut -uda

[de escórrer]

adj Moix, avergonyit. Després de renyar-lo, se n’anà tot escorregut.

->escorrençat

■escorrençat -ada

[de corrença]

adj Que té corrença. Anar escorrençat. Estar escorrençat.

->escorrentia

■escorrentia

Part. sil.: es_cor_ren_ti_a

[de escórrer]

f dial Lloc per on s’escorre o filtra l’aigua.

->escorrentiu

■escorrentiu

Part. sil.: es_cor_ren_tiu

[de escórrer]

m dial Escorrentia.

->escorreplats

■escorreplats

[de escórrer i plat]

m Bastiment amb ranures on hom posa a escórrer els plats després de rentats.

->escórrer

■escórrer

[del ll. excŭrrĕre ‘córrer cap a fora’; 1a FONT: 1166]

v 1 1 tr Deixar anar, fer córrer, el líquid d’un recipient, d’un indret, fins a l’esgotament. Vaig a escórrer el vi de la bóta: encara n’hi deu haver una mica.

2 pron Per on s’escorre, l’aigua d’aquests prats?

3 pron p ext Sortir una cosa del seu lloc, anar-se’n massa enllà, lliscant sobre una altra com un líquid per un pendent. Se’m va escórrer la mà i vaig fer un gargot.

2 1 tr Fer rajar o degotar el líquid que resta (en un recipient), que mulla o xopa (alguna cosa). Abans d’estendre la roba, has d’escórrer-la bé.

2 pron No eixuguis els plats, encara: deixa que acabin d’escórrer-se. Posa els plats a escórrer.

3 pron vulg Tenir un orgasme.

4 tr TÈXT Treure mecànicament el líquid que impregna els teixits, les troques, etc., mitjançant un premsatge, una centrifugació o per aspiració.

3 1 tr Desfer els punts d’una malla, les bagues d’un llaç, etc., estirant el fil, la cinta, etc. Primer has d’escórrer el nus.

2 pron La mitja s’ha escorregut.

3 tr Desfer el teixit d’un gènere de punt, una mitja, etc., estirant el fil amb què és teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escórrer

GERUNDI: escorrent

PARTICIPI: escorregut, escorreguda, escorreguts, escorregudes

INDICATIU PRESENT: escorro, escorres, escorre, escorrem, escorreu, escorren

INDICATIU IMPERFET: escorria, escorries, escorria, escorríem, escorríeu, escorrien

INDICATIU PASSAT: escorreguí, escorregueres, escorregué, escorreguérem, escorreguéreu, escorregueren

INDICATIU FUTUR: escorreré, escorreràs, escorrerà, escorrerem, escorrereu, escorreran

INDICATIU CONDICIONAL: escorreria, escorreries, escorreria, escorreríem, escorreríeu, escorrerien

SUBJUNTIU PRESENT: escorri, escorris, escorri, escorrem, escorreu, escorrin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): escorri, escorris, escorri, escorreguem, escorregueu, escorrin

SUBJUNTIU IMPERFET: escorregués, escorreguessis, escorregués, escorreguéssim, escorreguéssiu, escorreguessin

IMPERATIU: escorre, escorri, escorrem, escorreu, escorrin

IMPERATIU (alternatiu): escorre, escorri, escorreguem, escorreu, escorrin

->escorrialles

■escorrialles

Part. sil.: es_cor_ri_a_lles

[de escórrer; 1a FONT: 1617]

f pl 1 Darreres gotes d’un líquid que resten en un recipient. La nena s’ha anat bevent les escorrialles de tots els gots.

2 fig Dels milions que heretà ja només li’n resten escorrialles.

->escorries

■escorries

Part. sil.: es_cor_ri_es

[de escórrer]

f pl dial Escorrialles.

->escorrim

■escorrim

[de escórrer; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

m Regalim, gotes, d’un líquid que s’escorre.

->escorriment

■escorriment

[de escórrer; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m 1 1 Acció d’escórrer o d’escórrer-se;

2 l’efecte.

2 GEOMORF Descens de l’aigua de pluja pels vessants de les muntanyes fins a formar els torrents.

->escorta

■escorta

[de l’it. scòrta, der. de scòrgere ‘observar, guiar’, ll. vg. *excorrĭgĕre ‘redreçar, rectificar (el camí)’, der. de corrĭgĕre ‘corregir’]

1 f Grup de persones o cos armat que acompanya una o diverses persones, un comboi, etc., per curar de la seva seguretat, fer-li honor, evitar que fugi, etc.

2 m i f Membre d’una escorta.

3 m i f ESPORT En el basquetbol, jugador que combina les funcions d’aler i de base segons les necessitats del joc.

->escortar

■escortar

[de escorta]

v tr Fer escorta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escortar

GERUNDI: escortant

PARTICIPI: escortat, escortada, escortats, escortades

INDICATIU PRESENT: escorto, escortes, escorta, escortem, escorteu, escorten

INDICATIU IMPERFET: escortava, escortaves, escortava, escortàvem, escortàveu, escortaven

INDICATIU PASSAT: escortí, escortares, escortà, escortàrem, escortàreu, escortaren

INDICATIU FUTUR: escortaré, escortaràs, escortarà, escortarem, escortareu, escortaran

INDICATIU CONDICIONAL: escortaria, escortaries, escortaria, escortaríem, escortaríeu, escortarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorti, escortis, escorti, escortem, escorteu, escortin

SUBJUNTIU IMPERFET: escortés, escortessis, escortés, escortéssim, escortéssiu, escortessin

IMPERATIU: escorta, escorti, escortem, escorteu, escortin

->escorxa

■escorxa

[variant de escorça; 1a FONT: s. XIII]

f Escorça.

->escorxadís

■escorxadís -issa

[de escorxar; 1a FONT: 1384]

adj Susceptible d’ésser escorxat.

->escorxador¹

■escorxador¹

[de escorxar i -dor²; 1a FONT: 1378]

m Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar.

->escorxador²

■escorxador² -a

[de escorxar i -dor¹]

1 m i f OFIC Persona que escorxa animals, arbres, etc.

2 m Ganivet per a escorxar.

3 m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids (Lanius collurio), de dors i ales de color castany, pili i carpó gris blavenc, que s’alimenta d’altres ocells i mamífers petits, que clava vius en arbusts espinosos.

->escorxadura

■escorxadura

[de escorxar; 1a FONT: 1358]

f Nafra feta per escorxament de la pell.

->escorxament

■escorxament

[de escorxar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Acció d’escorxar;

2 l’efecte.

2 ADOB Operació d’escorxar un animal mort.

->escorxar

■escorxar

[del ll. td. excorticare ‘treure l’escorça’, der. de cortex ‘escorça’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Escorçar.

2 1 Llevar la pell. Escorxar un moltó. L’escorxen de viu en viu. He caigut i m’he escorxat els genolls.

2 fig Cotnar.

3 esp ADOB Llevar, del bestiar mort, el cuir dels animals grossos, com els bovins, o la pell dels animals petits, com els vedells, les ovelles, etc.

3 Arrencar, l’aigua corrent, la capa superficial (d’un terreny, un solc, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escorxar

GERUNDI: escorxant

PARTICIPI: escorxat, escorxada, escorxats, escorxades

INDICATIU PRESENT: escorxo, escorxes, escorxa, escorxem, escorxeu, escorxen

INDICATIU IMPERFET: escorxava, escorxaves, escorxava, escorxàvem, escorxàveu, escorxaven

INDICATIU PASSAT: escorxí, escorxares, escorxà, escorxàrem, escorxàreu, escorxaren

INDICATIU FUTUR: escorxaré, escorxaràs, escorxarà, escorxarem, escorxareu, escorxaran

INDICATIU CONDICIONAL: escorxaria, escorxaries, escorxaria, escorxaríem, escorxaríeu, escorxarien

SUBJUNTIU PRESENT: escorxi, escorxis, escorxi, escorxem, escorxeu, escorxin

SUBJUNTIU IMPERFET: escorxés, escorxessis, escorxés, escorxéssim, escorxéssiu, escorxessin

IMPERATIU: escorxa, escorxi, escorxem, escorxeu, escorxin

->escorxa-ròsses

■escorxa-ròsses

[de escorxar i ròssa]

m i f dial Persona que escorxa el bestiar destinat al canyet, per tal d’aprofitar-ne la pell.

->escorxat

escorxat -ada

[de escorxar]

adj 1 Sense pell.

2 HERÀLD Dit de l’animal representat de gules i sense pell.

->escossar

■escossar

[de cossar]

v tr Descossar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escossar

GERUNDI: escossant

PARTICIPI: escossat, escossada, escossats, escossades

INDICATIU PRESENT: escosso, escosses, escossa, escossem, escosseu, escossen

INDICATIU IMPERFET: escossava, escossaves, escossava, escossàvem, escossàveu, escossaven

INDICATIU PASSAT: escossí, escossares, escossà, escossàrem, escossàreu, escossaren

INDICATIU FUTUR: escossaré, escossaràs, escossarà, escossarem, escossareu, escossaran

INDICATIU CONDICIONAL: escossaria, escossaries, escossaria, escossaríem, escossaríeu, escossarien

SUBJUNTIU PRESENT: escossi, escossis, escossi, escossem, escosseu, escossin

SUBJUNTIU IMPERFET: escossés, escossessis, escossés, escosséssim, escosséssiu, escossessin

IMPERATIU: escossa, escossi, escossem, escosseu, escossin

->escot¹

■escot¹

[del fr. ant. escot, íd., i aquest, del germ. frànc. skot ‘contribució monetària’; 1a FONT: 1372]

m Part que toca pagar a cadascuna de dues o més persones que han fet una despesa en comú. Pagar cadascú el seu escot.

->escot²

■escot²

[de escotar²; 1a FONT: 1893]

m 1 escotat 2.

2 Adorn de puntes, etc., en l’escotat d’una camisa, vestit, etc.

3 Part del bust o de l’esquena que l’escotat del vestit deixa descoberta.

->escot³

escot³ -a

m i f Individu d’un poble procedent d’Irlanda que a l’edat mitjana colonitzà la part occidental d’Escòcia.

->escota

■escota

[del fr. ant. escote, i aquest, del germ. fràncic *skôta, íd.; 1a FONT: 1331]

f MAR Cap lligat als punys baixos de les veles, o al de popa en les llatines, que serveix per a caçar les veles.

->escotadura

■escotadura

[de escotar²; 1a FONT: 1306]

f 1 escotat 2.

2 ANAT ANIM Incisió o depressió en un òrgan, principalment en el cantell d’un cos.

3 HERÀLD Petita secció obliqua en un cantó del cap de l’escut.

->escotament

■escotament

[de escotar]

m Acció d’escotar¹.

->escotar¹

■escotar¹

[de escot¹; 1a FONT: 1299]

v tr Pagar l’escot¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escotar

GERUNDI: escotant

PARTICIPI: escotat, escotada, escotats, escotades

INDICATIU PRESENT: escoto, escotes, escota, escotem, escoteu, escoten

INDICATIU IMPERFET: escotava, escotaves, escotava, escotàvem, escotàveu, escotaven

INDICATIU PASSAT: escotí, escotares, escotà, escotàrem, escotàreu, escotaren

INDICATIU FUTUR: escotaré, escotaràs, escotarà, escotarem, escotareu, escotaran

INDICATIU CONDICIONAL: escotaria, escotaries, escotaria, escotaríem, escotaríeu, escotarien

SUBJUNTIU PRESENT: escoti, escotis, escoti, escotem, escoteu, escotin

SUBJUNTIU IMPERFET: escotés, escotessis, escotés, escotéssim, escotéssiu, escotessin

IMPERATIU: escota, escoti, escotem, escoteu, escotin

->escotar²

■escotar²

[d’origen incert, probablement der. de cota ‘cota d’armes’ per la cisa que tenien les cotes sota les aixelles per deixar lliures els braços; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Fer, tallar, l’escotat a un vestit, una brusa, etc. Ja em té el vestit gairebé acabat, només ha d’escotar-lo i fer la vora.

2 pron Anar amb un vestit, una brusa, etc., escotats. S’escota massa.

3 pron Espitregar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escotar

GERUNDI: escotant

PARTICIPI: escotat, escotada, escotats, escotades

INDICATIU PRESENT: escoto, escotes, escota, escotem, escoteu, escoten

INDICATIU IMPERFET: escotava, escotaves, escotava, escotàvem, escotàveu, escotaven

INDICATIU PASSAT: escotí, escotares, escotà, escotàrem, escotàreu, escotaren

INDICATIU FUTUR: escotaré, escotaràs, escotarà, escotarem, escotareu, escotaran

INDICATIU CONDICIONAL: escotaria, escotaries, escotaria, escotaríem, escotaríeu, escotarien

SUBJUNTIU PRESENT: escoti, escotis, escoti, escotem, escoteu, escotin

SUBJUNTIU IMPERFET: escotés, escotessis, escotés, escotéssim, escotéssiu, escotessin

IMPERATIU: escota, escoti, escotem, escoteu, escotin

->escotat

■escotat -ada

[de escotar²; 1a FONT: 1760]

1 adj 1 Dit del vestit o de la peça de vestir que deixa descoberta una part del bust o de l’esquena. Sempre es vesteix amb bruses escotades.

2 p anal No m’agrada d’anar amb sabates escotades.

2 m Part anterior del cabeç d’un vestit escotat.

->escotera

■escotera

[de escota]

f MAR Obertura al costat d’una nau per on passa l’escota major o de trinquet.

->escotí

■escotí

[de escota]

m MAR Escota d’una vela petita.

->escotiflat

■escotiflat -ada

adj dial Malaltís, xacrós.

->escotilla

■escotilla

[d’origen incert, probablement del fr. ant. escoutillon, segurament de e(s)couter ‘escoltar’ pel fet de servir per a escoltar els de dins; 1a FONT: 1490, Tirant]

f CONSTR NAV Obertura de contorn quadrat o rectangular que posa en comunicació les diferents cobertes amb l’interior de la nau.

->escotilló

■escotilló

[de escotilla]

m 1 CONSTR NAV 1 Escotilla petita que generalment és a popa de l’embarcació.

2 Tapadora de fusta per a cloure l’escotilló.

2 TEAT Part de l’empostissat d’un escenari que en un moment determinat hom pot abaixar o fer córrer i així deixar una obertura per on surti en escena, o en desaparegui, un personatge, un objecte, etc.

->escotina

■escotina

[de escota; 1a FONT: 1331]

f MAR Escotí.

->escotisme

■escotisme

m FILOS Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus seguidors, representada per l’escola franciscana.

->escotista

■escotista

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’escotisme.

2 m i f Seguidor de l’escotisme.

->escotoma

■escotoma

m PAT Defecte dins el camp visual caracteritzat per la visió d’una taca fosca, que és la manifestació de la visió abolida en una petita àrea de la retina.

->escotopia

■escotopia

Part. sil.: es_co_to_pi_a

f ANAT ANIM Visió adaptada a la lluminositat molt feble, aconseguida principalment gràcies als bastonets.

->escotòpic

■escotòpic -a

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent a l’escotopia.

2 adj i m i f Que té visió escotòpica.

->escotorit

■escotorit -ida

[d’un ll. td. *excauterire, der. de cauterium ‘cauteri’, que donà el cat. ant. escaltrit ‘espavilat’ i s’ha mantingut amb la -e- etimològica en escoterit, assimilada en escotorit; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Eixerit, trempat.

->escotxegar

■escotxegar

[d’origen onomatopeic que imita el cant de l’ocell; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Cantar la perdiu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escotxegar

GERUNDI: escotxegant

PARTICIPI: escotxegat, escotxegada, escotxegats, escotxegades

INDICATIU PRESENT: escotxego, escotxegues, escotxega, escotxeguem, escotxegueu, escotxeguen

INDICATIU IMPERFET: escotxegava, escotxegaves, escotxegava, escotxegàvem, escotxegàveu, escotxegaven

INDICATIU PASSAT: escotxeguí, escotxegares, escotxegà, escotxegàrem, escotxegàreu, escotxegaren

INDICATIU FUTUR: escotxegaré, escotxegaràs, escotxegarà, escotxegarem, escotxegareu, escotxegaran

INDICATIU CONDICIONAL: escotxegaria, escotxegaries, escotxegaria, escotxegaríem, escotxegaríeu, escotxegarien

SUBJUNTIU PRESENT: escotxegui, escotxeguis, escotxegui, escotxeguem, escotxegueu, escotxeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: escotxegués, escotxeguessis, escotxegués, escotxeguéssim, escotxeguéssiu, escotxeguessin

IMPERATIU: escotxega, escotxegui, escotxeguem, escotxegueu, escotxeguin

->escotxinador

■escotxinador

[de escotxinar]

m CINEG Reclam per a estrafer el cant de la perdiu.

->escotxinar

■escotxinar

[variant de escotxegar]

v intr Escotxegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escotxinar

GERUNDI: escotxinant

PARTICIPI: escotxinat, escotxinada, escotxinats, escotxinades

INDICATIU PRESENT: escotxino, escotxines, escotxina, escotxinem, escotxineu, escotxinen

INDICATIU IMPERFET: escotxinava, escotxinaves, escotxinava, escotxinàvem, escotxinàveu, escotxinaven

INDICATIU PASSAT: escotxiní, escotxinares, escotxinà, escotxinàrem, escotxinàreu, escotxinaren

INDICATIU FUTUR: escotxinaré, escotxinaràs, escotxinarà, escotxinarem, escotxinareu, escotxinaran

INDICATIU CONDICIONAL: escotxinaria, escotxinaries, escotxinaria, escotxinaríem, escotxinaríeu, escotxinarien

SUBJUNTIU PRESENT: escotxini, escotxinis, escotxini, escotxinem, escotxineu, escotxinin

SUBJUNTIU IMPERFET: escotxinés, escotxinessis, escotxinés, escotxinéssim, escotxinéssiu, escotxinessin

IMPERATIU: escotxina, escotxini, escotxinem, escotxineu, escotxinin

->escovilló

■escovilló

[del fr. écouvillon, der. de l’ant. fr. escouve, ll. scōpa ‘escombra’]

m 1 1 Raspall petit amb un mànec llarg, emprat per a netejar l’interior d’un tub o cavitat.

2 ARM Raspall cilíndric amb un mànec llarg, emprat per a netejar l’ànima del canó d’una arma de foc.

2 MED Pal petit, amb una bola de cotó fixada a un extrem, utilitzat per a tocs.

->escrebantar

■escrebantar

v tr ant Crebantar.

->escreix

■escreix

Part. sil.: es_creix

[de l’ant. escréixer ‘afegir, augmentar’, ll. excrescĕre ‘desenvolupar, augmentar’; 1a FONT: 1282]

m 1 Allò que, en pagar quelcom, hom afegeix a allò que és convingut o degut.

2 fig Els favors que n’havia rebut, els hi vaig pagar amb escreix.

3 DR CAT Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns.

->escrestar

■escrestar

[de cresta; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Llevar la cresta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escrestar

GERUNDI: escrestant

PARTICIPI: escrestat, escrestada, escrestats, escrestades

INDICATIU PRESENT: escresto, escrestes, escresta, escrestem, escresteu, escresten

INDICATIU IMPERFET: escrestava, escrestaves, escrestava, escrestàvem, escrestàveu, escrestaven

INDICATIU PASSAT: escrestí, escrestares, escrestà, escrestàrem, escrestàreu, escrestaren

INDICATIU FUTUR: escrestaré, escrestaràs, escrestarà, escrestarem, escrestareu, escrestaran

INDICATIU CONDICIONAL: escrestaria, escrestaries, escrestaria, escrestaríem, escrestaríeu, escrestarien

SUBJUNTIU PRESENT: escresti, escrestis, escresti, escrestem, escresteu, escrestin

SUBJUNTIU IMPERFET: escrestés, escrestessis, escrestés, escrestéssim, escrestéssiu, escrestessin

IMPERATIU: escresta, escresti, escrestem, escresteu, escrestin

->escriba

■escriba

[del ll. scriba ‘copista’]

m 1 HIST Redactor de texts i copista a l’antic Pròxim Orient.

2 JUD Des dels temps d’Esdres, el qui era versat en la Torà o llei de Moisès i tenia l’ofici d’interpretar les Escriptures.

->escridar

■escridar

[de cridar; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

v 1 tr ant Escridassar.

2 pron Escridassar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escridar

GERUNDI: escridant

PARTICIPI: escridat, escridada, escridats, escridades

INDICATIU PRESENT: escrido, escrides, escrida, escridem, escrideu, escriden

INDICATIU IMPERFET: escridava, escridaves, escridava, escridàvem, escridàveu, escridaven

INDICATIU PASSAT: escridí, escridares, escridà, escridàrem, escridàreu, escridaren

INDICATIU FUTUR: escridaré, escridaràs, escridarà, escridarem, escridareu, escridaran

INDICATIU CONDICIONAL: escridaria, escridaries, escridaria, escridaríem, escridaríeu, escridarien

SUBJUNTIU PRESENT: escridi, escridis, escridi, escridem, escrideu, escridin

SUBJUNTIU IMPERFET: escridés, escridessis, escridés, escridéssim, escridéssiu, escridessin

IMPERATIU: escrida, escridi, escridem, escrideu, escridin

->escridassada

■escridassada

[de escridassar]

f 1 Acció d’escridassar o d’escridassar-se.

2 Cridòria.

->escridassar

■escridassar

[de cridar]

v 1 1 tr Fer crits (a algú) renyant-lo, reprenent-lo, etc.

2 pron Barallar-se a crits.

2 pron Esgargamellar-se, especialment exclamant-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escridassar

GERUNDI: escridassant

PARTICIPI: escridassat, escridassada, escridassats, escridassades

INDICATIU PRESENT: escridasso, escridasses, escridassa, escridassem, escridasseu, escridassen

INDICATIU IMPERFET: escridassava, escridassaves, escridassava, escridassàvem, escridassàveu, escridassaven

INDICATIU PASSAT: escridassí, escridassares, escridassà, escridassàrem, escridassàreu, escridassaren

INDICATIU FUTUR: escridassaré, escridassaràs, escridassarà, escridassarem, escridassareu, escridassaran

INDICATIU CONDICIONAL: escridassaria, escridassaries, escridassaria, escridassaríem, escridassaríeu, escridassarien

SUBJUNTIU PRESENT: escridassi, escridassis, escridassi, escridassem, escridasseu, escridassin

SUBJUNTIU IMPERFET: escridassés, escridassessis, escridassés, escridasséssim, escridasséssiu, escridassessin

IMPERATIU: escridassa, escridassi, escridassem, escridasseu, escridassin

->escriniari

escriniari

Part. sil.: es_cri_ni_a_ri

m DIPL 1 Encarregat dels arxius de la cancelleria imperial durant el Baix Imperi romà.

2 Escrivà dels documents papals que tenia cura de l’arxiu pontifici.

->escriny

■escriny

[del ll. escrīnium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Armariet.

2 esp Cofret per a guardar-hi joies.

->escriptor

■escriptor -a

[del ll. scriptor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m i f Persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària.

->escriptori

■escriptori

[del ll. scriptorium ‘estil per a escriure sobre tauletes’, d’on passà a significar el lloc on s’escriu; 1a FONT: 1373]

m 1 1 Sala o habitació d’escriure.

2 Sala o habitació on té el seu despatx un home de negocis.

3 Sala o habitació, en una empresa, on hi ha el personal que porta els llibres de la casa, la correspondència, etc.

4 HIST Sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en els monestirs, col·legiates i catedrals de l’edat mitjana.

2 MOBL Taula amb calaixos per a guardar-hi papers i documents, els estris d’escriure, etc.

3 INFORM Àrea de la pantalla que permet el diàleg entre l’usuari i l’ordinador per mitjà d’elements gràfics, generalment finestres, icones i menús desplegables, i que apareix habitualment en iniciar una sessió.

->escriptura

■escriptura

[del ll. scriptura, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Acció, art, d’escriure.

2 Manera d’escriure, quant als caràcters adoptats, quant a la forma o quant al traçat.

3 Conjunt de signes que formen un sistema d’escriure.

4 GRÀF Caràcter d’impremta que imita en el seu dibuix l’escriptura a mà.

2 Escrit, qualsevol cosa escrita.

3 1 DR Document en el qual hom fa constar un acte o negoci jurídic.

2 escriptura de terç DR CAT Escriptura en la qual, per tal de donar més força al contracte, hom imposava com a pena, a la part que no complís, el pagament d’una tercera part del deute al fisc.

4 escriptura musical MÚS 1 Notació.

2 fig Estil o manera de compondre.

5 la Sagrada Escriptura La Bíblia.

->escriptural

■escriptural

[de escriptura]

adj Relatiu o pertanyent a l’escriptura.

->escripturar

■escripturar

[de escriptura]

v tr Fer constar amb escriptura pública un atorgament, un contracte, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escripturar

GERUNDI: escripturant

PARTICIPI: escripturat, escripturada, escripturats, escripturades

INDICATIU PRESENT: escripturo, escriptures, escriptura, escripturem, escriptureu, escripturen

INDICATIU IMPERFET: escripturava, escripturaves, escripturava, escripturàvem, escripturàveu, escripturaven

INDICATIU PASSAT: escripturí, escripturares, escripturà, escripturàrem, escripturàreu, escripturaren

INDICATIU FUTUR: escripturaré, escripturaràs, escripturarà, escripturarem, escripturareu, escripturaran

INDICATIU CONDICIONAL: escripturaria, escripturaries, escripturaria, escripturaríem, escripturaríeu, escripturarien

SUBJUNTIU PRESENT: escripturi, escripturis, escripturi, escripturem, escriptureu, escripturin

SUBJUNTIU IMPERFET: escripturés, escripturessis, escripturés, escripturéssim, escripturéssiu, escripturessin

IMPERATIU: escriptura, escripturi, escripturem, escriptureu, escripturin

->escripturari

■escripturari -ària

[de escriptura]

adj Relatiu o pertanyent a l’escriptura pública; notarial.

->escripturista

■escripturista

[de escriptura]

m i f Persona versada en la Sagrada Escriptura.

->escripturístic

■escripturístic -a

[de escriptura]

1 adj Relatiu o pertanyent a la Sagrada Escriptura.

2 f BÍBL Ciència que estudia la Sagrada Escriptura.

->escrit

■escrit

[de escriure; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Cosa escrita. Llegir un escrit.

2 esp Composició literària. Té molts escrits inèdits. Els seus escrits han estat traduïts a diversos idiomes.

3 per escrit Per mitjà d’un escrit. Comunicar per escrit una petició.

4 posar en escrit (una cosa) Escriure-la.

2 DR 1 Document que hom redacta per fer constar un acte o contracte.

2 Document presentat a l’autoritat judicial o administrativa en reclamació d’un dret o per formular una petició.

3 escrit de conclusions DR PROC CIV Escrit que, en acabar la primera instància del judici declaratiu de major quantia, cada litigant presenta per compilar les seves proves i fer la crítica de les del contrari.

4 escrit de greuges ant Escrit en què l’apel·lant exposava davant el tribunal superior els greuges que creia haver rebut de l’inferior i demanava que la sentència d’aquest fos revocada o modificada.

->escrita

■escrita

[de escriure; 1a FONT: 1324]

f ICT 1 Rajada.

2 escrita blanca Rajada blanca.

->escriure

■escriure

Part. sil.: es_criu_re

[del ll. scrībĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v* 1 tr 1 Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats. Escriu les xifres que et diré. Aquest mot, escriu-lo sota l’altre. Escriu això que et dictaré.

2 esp Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc. No sé escriure aquest mot. Sempre escriu ‘home’ sense ‘h’.

3 abs Escriu amb llapis, a màquina.

4 màquina d’escriure OFICINA i TECNOL Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.

2 1 tr Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.

2 tr Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú. Escriu-li una carta.

3 tr abs Li escric cada dia.

4 pron Tenir correspondència epistolar. S’escriuen sovint.

3 tr 1 Compondre una obra literària, musical, etc. Ha escrit un tractat de física. Ara escriu una novel·la.

2 abs Escriu amb elegància, amb sobrietat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escriure

GERUNDI: escrivint

PARTICIPI: escrit, escrita, escrits, escrites

INDICATIU PRESENT: escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen

INDICATIU IMPERFET: escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien

INDICATIU PASSAT: escriví, escrivires, escriví, escrivírem, escrivíreu, escriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren

INDICATIU FUTUR: escriuré, escriuràs, escriurà, escriurem, escriureu, escriuran

INDICATIU CONDICIONAL: escriuria, escriuries, escriuria, escriuríem, escriuríeu, escriurien

SUBJUNTIU PRESENT: escrigui, escriguis, escrigui, escriguem, escrigueu, escriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: escrivís, escrivissis, escrivís, escrivíssim, escrivíssiu, escrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): escrigués, escriguessis, escrigués, escriguéssim, escriguéssiu, escriguessin

IMPERATIU: escriu, escrigui, escriguem, escriviu, escriguin

->escrivà

■escrivà

[b. ll. scrība, -ānis, alteració del ll scriba, -ae ‘copista’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m HIST DR El qui tenia al seu càrrec la redacció i l’autenticació d’actes i contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives. Escrivà major. Escrivà de ració.

->escrivania

■escrivania

Part. sil.: es_cri_va_ni_a

[de escrivà; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Ofici de notari o escrivà públic.

2 Oficina o despatx del notari o escrivà públic i dependències on es guardaven els llibres o protocols notarials.

3 Objecte d’escriptori que consisteix en un suport on van el tinter, les plomes i altres estris d’escriure. Una escrivania d’argent.

->escrivent

■escrivent -a

[de escriure; 1a FONT: 1404]

m i f Persona que té per ofici escriure per compte d’altri.

->escroba

escroba

f ENTOM Solc a tots dos costats de la trompa d’alguns insectes, on es col·loquen els escaps de les antenes.

->escrobiculat

■escrobiculat -ada

adj BOT Cobert de petites cavitats o depressions poc profundes, amples i de fons pla. Un bolet de peu i barret escrobiculats.

->escròfula

■escròfula

[del ll. td. scrofŭla, íd., dimin., de scrofa ‘truja’, a causa de les deformacions desagradables de la malaltia; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f PAT Forma de tuberculosi localitzada en els ganglis limfàtics de la regió cervical que afecta sobretot els nens i els adolescents.

->escrofulària

escrofulària

Part. sil.: es_cro_fu_là_ri_a

f BOT Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies (Scrophularia sp), de tija quadrangular, fulles oposades, flors en cimes axil·lars i fruits en càpsula septicida; cal destacar-ne les espècies escrofulària aquàtica (S. aquatica), escrofulària de ca (S. canina), escrofulària nodosa (S. nodosa) i escrofulària peregrina (S. peregrina).

->escrofulariàcies

■escrofulariàcies

Part. sil.: es_cro_fu_la_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes i de corol·la gamopètala.

2 sing Planta de la família de les escrofulariàcies.

->escrofulisme

■escrofulisme

[de escròfula]

m PAT Estat escrofulós.

->escrofulós

■escrofulós -osa

[de escròfula; 1a FONT: 1839, DLab.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’escròfula.

2 adj i m i f Que pateix escròfula.

->escrofulosi

■escrofulosi

f PAT Constitució orgànica que predisposa a l’escròfula.

->escrostar

■escrostar

[de crosta; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Llevar la crosta.

2 pron Escrostar-se una ferida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escrostar

GERUNDI: escrostant

PARTICIPI: escrostat, escrostada, escrostats, escrostades

INDICATIU PRESENT: escrosto, escrostes, escrosta, escrostem, escrosteu, escrosten

INDICATIU IMPERFET: escrostava, escrostaves, escrostava, escrostàvem, escrostàveu, escrostaven

INDICATIU PASSAT: escrostí, escrostares, escrostà, escrostàrem, escrostàreu, escrostaren

INDICATIU FUTUR: escrostaré, escrostaràs, escrostarà, escrostarem, escrostareu, escrostaran

INDICATIU CONDICIONAL: escrostaria, escrostaries, escrostaria, escrostaríem, escrostaríeu, escrostarien

SUBJUNTIU PRESENT: escrosti, escrostis, escrosti, escrostem, escrosteu, escrostin

SUBJUNTIU IMPERFET: escrostés, escrostessis, escrostés, escrostéssim, escrostéssiu, escrostessin

IMPERATIU: escrosta, escrosti, escrostem, escrosteu, escrostin

->escrostissar

■escrostissar

[de crostisser]

v 1 tr Llevar el crostisser, l’engrut, etc.

2 pron El vernís de la taula ja comença a escrostissar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escrostissar

GERUNDI: escrostissant

PARTICIPI: escrostissat, escrostissada, escrostissats, escrostissades

INDICATIU PRESENT: escrostisso, escrostisses, escrostissa, escrostissem, escrostisseu, escrostissen

INDICATIU IMPERFET: escrostissava, escrostissaves, escrostissava, escrostissàvem, escrostissàveu, escrostissaven

INDICATIU PASSAT: escrostissí, escrostissares, escrostissà, escrostissàrem, escrostissàreu, escrostissaren

INDICATIU FUTUR: escrostissaré, escrostissaràs, escrostissarà, escrostissarem, escrostissareu, escrostissaran

INDICATIU CONDICIONAL: escrostissaria, escrostissaries, escrostissaria, escrostissaríem, escrostissaríeu, escrostissarien

SUBJUNTIU PRESENT: escrostissi, escrostissis, escrostissi, escrostissem, escrostisseu, escrostissin

SUBJUNTIU IMPERFET: escrostissés, escrostissessis, escrostissés, escrostisséssim, escrostisséssiu, escrostissessin

IMPERATIU: escrostissa, escrostissi, escrostissem, escrostisseu, escrostissin

->escrostonament

■escrostonament

[de escrostonar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Acció d’escrostonar o d’escrostonar-se;

2 l’efecte.

->escrostonar

■escrostonar

[de crostó; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr 1 Llevar els crostons, la crosta.

2 Escantellar.

2 pron Amb el cop, la sopera s’ha escrostonat una mica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escrostonar

GERUNDI: escrostonant

PARTICIPI: escrostonat, escrostonada, escrostonats, escrostonades

INDICATIU PRESENT: escrostono, escrostones, escrostona, escrostonem, escrostoneu, escrostonen

INDICATIU IMPERFET: escrostonava, escrostonaves, escrostonava, escrostonàvem, escrostonàveu, escrostonaven

INDICATIU PASSAT: escrostoní, escrostonares, escrostonà, escrostonàrem, escrostonàreu, escrostonaren

INDICATIU FUTUR: escrostonaré, escrostonaràs, escrostonarà, escrostonarem, escrostonareu, escrostonaran

INDICATIU CONDICIONAL: escrostonaria, escrostonaries, escrostonaria, escrostonaríem, escrostonaríeu, escrostonarien

SUBJUNTIU PRESENT: escrostoni, escrostonis, escrostoni, escrostonem, escrostoneu, escrostonin

SUBJUNTIU IMPERFET: escrostonés, escrostonessis, escrostonés, escrostonéssim, escrostonéssiu, escrostonessin

IMPERATIU: escrostona, escrostoni, escrostonem, escrostoneu, escrostonin

->escrot

■escrot

[del ll. td. scrotum, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

m ANAT ANIM Bossa de pell rugosa i prima que serveix d’embolcall extern als testicles.

->escrotal

■escrotal

[de escrot]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a l’escrot.

2 Semblant a l’escrot.

3 Dit de l’aspecte que presenta la llengua en alguns afectats de sífilis hereditària.

->escrotocele

■escrotocele

f PAT Hèrnia en l’escrot.

->escrú

■escrú -ua

[de cru; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -ús, -ues] adj 1 Aspre, rude, desagradable.

2 Ardu, penós.

->escruix

■escruix

Part. sil.: es_cruix

[de escruixir]

Mot usat en les expressions 1 a escruix loc adv A preu fix i sense reserves, aplicat a un arrendament, a la venda d’arbres d’un bosc, etc.

2 en escruix 1 loc adv Amb ruptura completa, amb separació de les parts. La ventada ha romput en escruix la soca de l’arbre.

2 loc adj SUR Dit del suro no trencat, tal com els peladors l’han tret de l’arbre.

->escruixidor

■escruixidor -a

Part. sil.: es_crui_xi_dor

[de escruixir]

1 adj Que escruixeix.

2 m BOT Petit arbust de la família de les papilionàcies (Adenocarpus telonensis), de fulles trifoliades, flors grogues i fruit enganxós.

->escruiximent

■escruiximent

Part. sil.: es_crui_xi_ment

[de escruixir]

m Acció d’escruixir o d’escruixir-se.

->escruixir

■escruixir

Part. sil.: es_crui_xir

[s. XIV; de cruixir; AUTOR: Eiximenis]

[pr ind sing 2 escruixes] v 1 1 tr Fer consentir greument alguna cosa una pressió, una tracció o una torsió massa fortes. Com l’ha abraonat! Deu haver-li escruixit tots els ossos.

2 pron Han estrebat tant la corda, que s’ha escruixit: pot rompre’s d’un moment a l’altre.

2 fig 1 tr abs Commoure fortament l’ànim una cosa extraordinària per la seva anormalitat, enormitat, etc. Escruix de pensar que l’afusellaran.

2 esp pron Jo m’escruixo de veure el pa que es fa malbé a casa teva. En sentir-lo renegar, s’ha escruixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escruixir

GERUNDI: escruixint

PARTICIPI: escruixit, escruixida, escruixits, escruixides

INDICATIU PRESENT: escruixo, escruixes, escruix, escruixim, escruixiu, escruixen

INDICATIU IMPERFET: escruixia, escruixies, escruixia, escruixíem, escruixíeu, escruixien

INDICATIU PASSAT: escruixí, escruixires, escruixí, escruixírem, escruixíreu, escruixiren

INDICATIU FUTUR: escruixiré, escruixiràs, escruixirà, escruixirem, escruixireu, escruixiran

INDICATIU CONDICIONAL: escruixiria, escruixiries, escruixiria, escruixiríem, escruixiríeu, escruixirien

SUBJUNTIU PRESENT: escruixi, escruixis, escruixi, escruixim, escruixiu, escruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escruixís, escruixissis, escruixís, escruixíssim, escruixíssiu, escruixissin

IMPERATIU: escruix, escruixi, escruixim, escruixiu, escruixin

->escrúpol

■escrúpol

[del ll. scrūpŭlus ‘pedreta petita que ens molesta dins el calçat’; 1a FONT: 1398, Metge]

m 1 1 Part, porció, molt petita d’una cosa.

2 Pes, temps, etc., molt petit, pres com a unitat.

3 esp i ant METROL i ASTR Cadascun dels minuts en què es divideix un grau de cercle.

4 esp i ant METROL i FARM Unitat de pes que consta de 24 grans i és equivalent a 1/24 d’unça, és a dir, 1,198 g.

2 fig 1 Dubte, inquietud de la consciència, per cosa poc important. Treu-te aquest escrúpol de sobre!

2 [generalment en pl] Aprensió, fre que posa la consciència, a obrar o decidir, per por que l’acció duta a terme no sigui immoral, injusta, il·lícita, etc. Tenir escrúpols religiosos, de consciència. Amb tants d’escrúpols no et faràs ric. Un home sense escrúpols.

3 Aprensió, fàstic. Li fa escrúpol menjar als restaurants.

->escrupolejar

■escrupolejar

[de escrúpol]

v intr Tenir escrúpols, mostrar-se escrupolós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escrupolejar

GERUNDI: escrupolejant

PARTICIPI: escrupolejat, escrupolejada, escrupolejats, escrupolejades

INDICATIU PRESENT: escrupolejo, escrupoleges, escrupoleja, escrupolegem, escrupolegeu, escrupolegen

INDICATIU IMPERFET: escrupolejava, escrupolejaves, escrupolejava, escrupolejàvem, escrupolejàveu, escrupolejaven

INDICATIU PASSAT: escrupolegí, escrupolejares, escrupolejà, escrupolejàrem, escrupolejàreu, escrupolejaren

INDICATIU FUTUR: escrupolejaré, escrupolejaràs, escrupolejarà, escrupolejarem, escrupolejareu, escrupolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: escrupolejaria, escrupolejaries, escrupolejaria, escrupolejaríem, escrupolejaríeu, escrupolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: escrupolegi, escrupolegis, escrupolegi, escrupolegem, escrupolegeu, escrupolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: escrupolegés, escrupolegessis, escrupolegés, escrupolegéssim, escrupolegéssiu, escrupolegessin

IMPERATIU: escrupoleja, escrupolegi, escrupolegem, escrupolegeu, escrupolegin

->escrupoló

■escrupoló

[variant alterada de escapoló; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Part molt petita d’una cosa.

->escrupolós

■escrupolós -osa

[de escrúpol; 1a FONT: 1670, DTo.]

1 adj i m i f Que té escrúpols, problemes de consciència. És un home poc escrupolós: no te’n fiïs.

2 adj i m i f Que és excessivament pulcre, net, maniós. Pots beure amb el meu got, home, no siguis tan escrupolós.

3 adj 1 Que fa les coses amb molt de mirament, amb molta exactitud. Aquesta feina és una mica delicada, haurà de fer-la una persona escrupolosa.

2 p ext Fet amb escrúpol, amb gran cura, amb exactitud. Ha fet una anàlisi escrupolosa de la situació.

->escrupolosament

■escrupolosament

[de escrupolós]

adv D’una manera escrupolosa, amb escrupolositat.

->escrupolositat

■escrupolositat

[de escrupolós]

f Qualitat d’escrupolós. La seva escrupolositat no li permet d’acceptar propines. Ho fa tot amb una gran escrupolositat.

->escrutador

■escrutador -a

[del ll. scrutator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1451]

1 adj Que escruta. Una mirada escrutadora. Amb ull escrutador.

2 m i f Persona que, en una votació, fa l’escrutini.

->escrutar

■escrutar

[del ll. scrūtari, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v tr 1 Investigar a fons per descobrir o saber alguna cosa. Escrutar els secrets de la natura. Escrutar les intencions d’altri. Escrutar els misteris de la fe.

2 Fer l’escrutini d’una votació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escrutar

GERUNDI: escrutant

PARTICIPI: escrutat, escrutada, escrutats, escrutades

INDICATIU PRESENT: escruto, escrutes, escruta, escrutem, escruteu, escruten

INDICATIU IMPERFET: escrutava, escrutaves, escrutava, escrutàvem, escrutàveu, escrutaven

INDICATIU PASSAT: escrutí, escrutares, escrutà, escrutàrem, escrutàreu, escrutaren

INDICATIU FUTUR: escrutaré, escrutaràs, escrutarà, escrutarem, escrutareu, escrutaran

INDICATIU CONDICIONAL: escrutaria, escrutaries, escrutaria, escrutaríem, escrutaríeu, escrutarien

SUBJUNTIU PRESENT: escruti, escrutis, escruti, escrutem, escruteu, escrutin

SUBJUNTIU IMPERFET: escrutés, escrutessis, escrutés, escrutéssim, escrutéssiu, escrutessin

IMPERATIU: escruta, escruti, escrutem, escruteu, escrutin

->escrutini

■escrutini

[del ll. scrūtinium, íd.; 1a FONT: 1380]

m 1 Investigació profunda d’una cosa per saber el que és i formar judici sobre ella.

2 Conjunt d’operacions relatives al reconeixement i compte dels vots en una votació.

3 pl LITÚRG Cerimònies que formaven part de la preparació baptismal dels catecúmens durant la quaresma.

->escua

■escua

Part. sil.: es_cu_a

[variant alterada de escoa]

f CONSTR NAV Cadascuna de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors i serveixen perquè la nau es mantingui dreta quan és en terra.

->escuament

■escuament

Part. sil.: es_cu_a_ment

[de escuar]

m 1 Acció d’escuar o d’escuar-se;

2 l’efecte.

->escuar

■escuar

Part. sil.: es_cu_ar

[de cua; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr Llevar la cua.

2 pron Perdre la cua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escuar

GERUNDI: escuant

PARTICIPI: escuat, escuada, escuats, escuades

INDICATIU PRESENT: escuo, escues, escua, escuem, escueu, escuen

INDICATIU IMPERFET: escuava, escuaves, escuava, escuàvem, escuàveu, escuaven

INDICATIU PASSAT: escuí, escuares, escuà, escuàrem, escuàreu, escuaren

INDICATIU FUTUR: escuaré, escuaràs, escuarà, escuarem, escuareu, escuaran

INDICATIU CONDICIONAL: escuaria, escuaries, escuaria, escuaríem, escuaríeu, escuarien

SUBJUNTIU PRESENT: escuï, escuïs, escuï, escuem, escueu, escuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: escués, escuessis, escués, escuéssim, escuéssiu, escuessin

IMPERATIU: escua, escuï, escuem, escueu, escuïn

->escucadora

■escucadora

[de escucar]

f Descucadora.

->escucar

■escucar

[de descucar]

v tr AGR Descucar, netejar de cuques una planta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escucar

GERUNDI: escucant

PARTICIPI: escucat, escucada, escucats, escucades

INDICATIU PRESENT: escuco, escuques, escuca, escuquem, escuqueu, escuquen

INDICATIU IMPERFET: escucava, escucaves, escucava, escucàvem, escucàveu, escucaven

INDICATIU PASSAT: escuquí, escucares, escucà, escucàrem, escucàreu, escucaren

INDICATIU FUTUR: escucaré, escucaràs, escucarà, escucarem, escucareu, escucaran

INDICATIU CONDICIONAL: escucaria, escucaries, escucaria, escucaríem, escucaríeu, escucarien

SUBJUNTIU PRESENT: escuqui, escuquis, escuqui, escuquem, escuqueu, escuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: escuqués, escuquessis, escuqués, escuquéssim, escuquéssiu, escuquessin

IMPERATIU: escuca, escuqui, escuquem, escuqueu, escuquin

->escucutar

■escucutar

v tr dial 1 Llevar la brosta (als arbres).

2 Fer perdre en el joc.

->escudar

■escudar

Hom.: escodar

[de escut; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr 1 Cobrir amb l’escut.

2 p anal Resguardar, protegir com amb un escut. La serralada escuda la comarca.

2 pron 1 Cobrir-se amb l’escut dels cops de l’adversari.

2 p anal Fugint del pare va anar a escudar-se darrere la mare.

3 fig Valer-se d’alguna cosa com a pretext, defensa, empara, etc. Els deixebles repetien les paraules del mestre: s’escudaven en la seva autoritat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escudar

GERUNDI: escudant

PARTICIPI: escudat, escudada, escudats, escudades

INDICATIU PRESENT: escudo, escudes, escuda, escudem, escudeu, escuden

INDICATIU IMPERFET: escudava, escudaves, escudava, escudàvem, escudàveu, escudaven

INDICATIU PASSAT: escudí, escudares, escudà, escudàrem, escudàreu, escudaren

INDICATIU FUTUR: escudaré, escudaràs, escudarà, escudarem, escudareu, escudaran

INDICATIU CONDICIONAL: escudaria, escudaries, escudaria, escudaríem, escudaríeu, escudarien

SUBJUNTIU PRESENT: escudi, escudis, escudi, escudem, escudeu, escudin

SUBJUNTIU IMPERFET: escudés, escudessis, escudés, escudéssim, escudéssiu, escudessin

IMPERATIU: escuda, escudi, escudem, escudeu, escudin

->escudat

■escudat -ada

[de escudar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 adj Armat d’un escut.

2 m ant Soldat armat d’escut.

3 escudat d’or NUMIS Moneda d’or de Pere III de Catalunya-Aragó encunyada a Perpinyà (1349).

->escudejar-se

■escudejar-se

v pron Cobrir-se amb l’escut; escudar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escudejar

GERUNDI: escudejant

PARTICIPI: escudejat, escudejada, escudejats, escudejades

INDICATIU PRESENT: escudejo, escudeges, escudeja, escudegem, escudegeu, escudegen

INDICATIU IMPERFET: escudejava, escudejaves, escudejava, escudejàvem, escudejàveu, escudejaven

INDICATIU PASSAT: escudegí, escudejares, escudejà, escudejàrem, escudejàreu, escudejaren

INDICATIU FUTUR: escudejaré, escudejaràs, escudejarà, escudejarem, escudejareu, escudejaran

INDICATIU CONDICIONAL: escudejaria, escudejaries, escudejaria, escudejaríem, escudejaríeu, escudejarien

SUBJUNTIU PRESENT: escudegi, escudegis, escudegi, escudegem, escudegeu, escudegin

SUBJUNTIU IMPERFET: escudegés, escudegessis, escudegés, escudegéssim, escudegéssiu, escudegessin

IMPERATIU: escudeja, escudegi, escudegem, escudegeu, escudegin

->escudella

■escudella

[del ll. scutĕlla ‘copeta, tasseta’; 1a FONT: 1271]

f 1 1 Vas de terrissa, pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on hom serveix la sopa, el brou, etc.

2 OFIC Eina de terrisser, de forma de quart d’esfera, emprada per a donar forma a plats, escudelles, etc.

2 GASTR Plat d’arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment.

3 fer escudella Fer fàstic, empipar.

->escudellada

■escudellada

[de escudella]

f Quantitat de brou, escudella, etc., que cap en una escudella.

->escudellam

■escudellam

[de escudella]

m Conjunt de plats, olles, etc.

->escudellar

■escudellar

[de escudella; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-ho en les escudelles o els plats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escudellar

GERUNDI: escudellant

PARTICIPI: escudellat, escudellada, escudellats, escudellades

INDICATIU PRESENT: escudello, escudelles, escudella, escudellem, escudelleu, escudellen

INDICATIU IMPERFET: escudellava, escudellaves, escudellava, escudellàvem, escudellàveu, escudellaven

INDICATIU PASSAT: escudellí, escudellares, escudellà, escudellàrem, escudellàreu, escudellaren

INDICATIU FUTUR: escudellaré, escudellaràs, escudellarà, escudellarem, escudellareu, escudellaran

INDICATIU CONDICIONAL: escudellaria, escudellaries, escudellaria, escudellaríem, escudellaríeu, escudellarien

SUBJUNTIU PRESENT: escudelli, escudellis, escudelli, escudellem, escudelleu, escudellin

SUBJUNTIU IMPERFET: escudellés, escudellessis, escudellés, escudelléssim, escudelléssiu, escudellessin

IMPERATIU: escudella, escudelli, escudellem, escudelleu, escudellin

->escudeller

■escudeller -a

[de escudella; 1a FONT: 1413]

1 adj Que s’agrada molt de menjar escudella.

2 adj Dit del plat on hom menja l’escudella o les sopes, dit també plat soper o fondo.

3 m Prestatge per a posar-hi les escudelles o plats.

4 m i f Persona que feia o venia escudelles, plats i altres atuells de terrissa.

->escudellòmetre

escudellòmetre

[de escudella i -metre, nascut com una creació humorística de caire cultista en ambients excursionistes i que ha restat ja com a terme seriós; 1a FONT: c. 1915]

m EXCURS Estri d’alumini, usat pels excursionistes, consistent en dos o més recipients que encaixen entre ells i que porta incorporat un fogonet d’esperit de vi per a coure o escalfar menjar.

->escuder

■escuder -a

[de escut; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 m i f Fabricant d’escuts.

2 m HIST A l’edat mitjana, jove noble, no armat encara cavaller, que acompanyava un cavaller per dur-li l’escut i servir-lo.

->escuderia

■escuderia

Part. sil.: es_cu_de_ri_a

[de escuder; 1a FONT: 1330]

f 1 Ofici d’escuder.

2 HIST Conjunt dels escuders d’una casa senyorial.

3 ESPORT Complex esportiu format generalment per cotxes, o també per motos, per corredors professionals o aficionats i per l’organització necessària, que té per objecte participar en competicions i proves esportives amb finalitats de propaganda d’una marca o de provatures de determinades condicions tècniques.

->escudet

■escudet

[de escut; 1a FONT: 1345]

m 1 AGR Tros d’escorça, en forma d’escut, que conté un ull i se separa de l’arbre per a fer un empelt.

2 ENTOM Escut.

3 HERÀLD 1 Figura representada per un escut petit generalment posat més d’una vegada.

2 escudet de les armes Escut petit usat com a cimera i que repeteix les armes del blasó.

->escugular

escugular

[de cugula]

v tr AGR Netejar un camp de cugula perquè hi creixi només el cereal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escugular

GERUNDI: escugulant

PARTICIPI: escugulat, escugulada, escugulats, escugulades

INDICATIU PRESENT: escugulo, escugules, escugula, escugulem, escuguleu, escugulen

INDICATIU IMPERFET: escugulava, escugulaves, escugulava, escugulàvem, escugulàveu, escugulaven

INDICATIU PASSAT: escugulí, escugulares, escugulà, escugulàrem, escugulàreu, escugularen

INDICATIU FUTUR: escugularé, escugularàs, escugularà, escugularem, escugulareu, escugularan

INDICATIU CONDICIONAL: escugularia, escugularies, escugularia, escugularíem, escugularíeu, escugularien

SUBJUNTIU PRESENT: escuguli, escugulis, escuguli, escugulem, escuguleu, escugulin

SUBJUNTIU IMPERFET: escugulés, escugulessis, escugulés, escuguléssim, escuguléssiu, escugulessin

IMPERATIU: escugula, escuguli, escugulem, escuguleu, escugulin

->escuixar

■escuixar

Part. sil.: es_cui_xar

[de cuixa]

v 1 1 tr Trencar una cuixa, o les cuixes. Escuixar un pollastre rostit.

2 pron Fer-se mal a l’entrecuix eixancarrant-se violentament.

2 tr p anal Partir una cosa pel punt on és unida amb una altra. Escuixar una branca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escuixar

GERUNDI: escuixant

PARTICIPI: escuixat, escuixada, escuixats, escuixades

INDICATIU PRESENT: escuixo, escuixes, escuixa, escuixem, escuixeu, escuixen

INDICATIU IMPERFET: escuixava, escuixaves, escuixava, escuixàvem, escuixàveu, escuixaven

INDICATIU PASSAT: escuixí, escuixares, escuixà, escuixàrem, escuixàreu, escuixaren

INDICATIU FUTUR: escuixaré, escuixaràs, escuixarà, escuixarem, escuixareu, escuixaran

INDICATIU CONDICIONAL: escuixaria, escuixaries, escuixaria, escuixaríem, escuixaríeu, escuixarien

SUBJUNTIU PRESENT: escuixi, escuixis, escuixi, escuixem, escuixeu, escuixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escuixés, escuixessis, escuixés, escuixéssim, escuixéssiu, escuixessin

IMPERATIU: escuixa, escuixi, escuixem, escuixeu, escuixin

->escuixolar

■escuixolar

Part. sil.: es_cui_xo_lar

v tr dial escuixar 1.

->escular

■escular

Hom.: escolà i escolar

[de cul]

v tr i pron Descular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escular

GERUNDI: esculant

PARTICIPI: esculat, esculada, esculats, esculades

INDICATIU PRESENT: esculo, escules, escula, esculem, esculeu, esculen

INDICATIU IMPERFET: esculava, esculaves, esculava, esculàvem, esculàveu, esculaven

INDICATIU PASSAT: esculí, esculares, esculà, esculàrem, esculàreu, escularen

INDICATIU FUTUR: escularé, escularàs, escularà, escularem, esculareu, escularan

INDICATIU CONDICIONAL: escularia, escularies, escularia, escularíem, escularíeu, escularien

SUBJUNTIU PRESENT: esculi, esculis, esculi, esculem, esculeu, esculin

SUBJUNTIU IMPERFET: esculés, esculessis, esculés, esculéssim, esculéssiu, esculessin

IMPERATIU: escula, esculi, esculem, esculeu, esculin

->esculent

esculent -a

[del ll. esculentus, -a, -um, íd., der. de esca ‘aliment’]

adj Comestible, nutritiu.

->escull

■escull

[del ll. vg. *scŏclu, variant del ll. scŏpŭlus, i aquest, del gr. skópelos, íd.; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

m 1 GEOMORF 1 Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua.

2 Dipòsit calcari format per organismes marins, especialment coralls, madrèpores i algues, que forma part d’un ecosistema marí intertropical d’aigües somes. Esculls coral·lins. Un escull de barrera.

2 fig Obstacle greu, perillós. Quan ha vist que topava amb tants esculls, ha dimitit.

->escullar-se

■escullar-se

[de escull]

v pron NÀUT Esclafar-se una nau contra un escull.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escullar

GERUNDI: escullant

PARTICIPI: escullat, escullada, escullats, escullades

INDICATIU PRESENT: escullo, esculles, esculla, escullem, esculleu, escullen

INDICATIU IMPERFET: escullava, escullaves, escullava, escullàvem, escullàveu, escullaven

INDICATIU PASSAT: escullí, escullares, escullà, escullàrem, escullàreu, escullaren

INDICATIU FUTUR: escullaré, escullaràs, escullarà, escullarem, escullareu, escullaran

INDICATIU CONDICIONAL: escullaria, escullaries, escullaria, escullaríem, escullaríeu, escullarien

SUBJUNTIU PRESENT: esculli, escullis, esculli, escullem, esculleu, escullin

SUBJUNTIU IMPERFET: escullés, escullessis, escullés, esculléssim, esculléssiu, escullessin

IMPERATIU: esculla, esculli, escullem, esculleu, escullin

->escullat

■escullat

Hom.: escollat

[de escull]

m Indret ple d’esculls.

->escullera

■escullera

[de escull; 1a FONT: 1839, DLab.]

f OBR PÚBL Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l’aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll o per a protegir una obra contra l’acció dels corrents.

->escullós

■escullós -osa

[de escull]

adj GEOL 1 Relatiu o pertanyent als esculls.

2 Que presenta esculls.

->esculpir

■esculpir

[del ll. scŭlpĕre, íd., alteració del ll. scalpĕre ‘gratar’; 1a FONT: 1398, Metge]

v tr 1 Afaiçonar en pedra, fusta, metall o un altre material una estàtua, un ornament o una figura qualsevol.

2 fig Gravar, fixar profundament. Esculpir una idea en l’ànim. Esculpir un sentiment en el cor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esculpir

GERUNDI: esculpint

PARTICIPI: esculpit, esculpida, esculpits, esculpides

INDICATIU PRESENT: esculpeixo, esculpeixes, esculpeix, esculpim, esculpiu, esculpeixen

INDICATIU IMPERFET: esculpia, esculpies, esculpia, esculpíem, esculpíeu, esculpien

INDICATIU PASSAT: esculpí, esculpires, esculpí, esculpírem, esculpíreu, esculpiren

INDICATIU FUTUR: esculpiré, esculpiràs, esculpirà, esculpirem, esculpireu, esculpiran

INDICATIU CONDICIONAL: esculpiria, esculpiries, esculpiria, esculpiríem, esculpiríeu, esculpirien

SUBJUNTIU PRESENT: esculpeixi, esculpeixis, esculpeixi, esculpim, esculpiu, esculpeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esculpís, esculpissis, esculpís, esculpíssim, esculpíssiu, esculpissin

IMPERATIU: esculpeix, esculpeixi, esculpim, esculpiu, esculpeixin

->escultor

■escultor -a

[del ll. sculptor, -ōris, íd.]

m i f ESCULT Artista que esculpeix, que professa l’art de l’escultura.

->escultòric

■escultòric -a

[de escultor]

adj Relatiu o pertanyent a l’escultura.

->escultura

■escultura

[del ll. sculptura, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f ART 1 Acció, art, d’esculpir obres tridimensionals, bé exemptes, bé en relleu.

2 Obra esculpida.

->escultural

■escultural

[de escultura; 1a FONT: s. XIX]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’escultura.

2 Digne d’ésser esculpit per la seva bellesa, majestuositat, etc. Una dona escultural. Té un tipus escultural. Una actitud escultural.

->escuma

■escuma

[del ll. spūma, íd., amb influx del germ. skums, íd.; 1a FONT: 1254]

f 1 1 Agregat de bombolles que es forma a la superfície d’un líquid violentament agitat, o bé a la boca, o a la pell d’un animal per perspiració.

2 QUÍM i QUÍM IND Dispersió d’un gas en un líquid en la qual la fase dispersa (gas) és closa en un conjunt de petites cel·les o bombolles formades per un tel molt fi de líquid dispersant, la mida de les quals depèn de la tensió superficial del líquid.

3 QUÍM IND Nom genèric de diversos materials d’estructura cel·lular i de densitat baixa, com ara l’escuma de poliuretà, l’escuma de vidre, etc. Un matalàs d’escuma.

2 p anal Escòries, impureses que es formen a la superfície d’un metall en fusió.

3 fig Gent que forma la part més vil d’una col·lectivitat social. Si vas ara a la taverna, hi trobaràs tota l’escuma del poble.

4 escuma de mar PETROG Roca el mineral més abundant de la qual és el talc, en la seva varietat anomenada sepiolita.

->escumadora

■escumadora

[de escumar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 LLAR Cullera grossa i plana, plena de forats, amb què hom separa l’escuma d’un líquid, especialment del brou.

2 METAL·L i OFIC Cullera amb què el fonedor treu l’escòria que sura a la superfície d’un metall en fusió.

->escumall

■escumall

[de escuma]

m Porció d’escuma. La taula és plena d’escumalls de cervesa.

->escumar

■escumar

[de escuma; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr Treure l’escuma d’un líquid. Escumar el brou.

2 intr Escumejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escumar

GERUNDI: escumant

PARTICIPI: escumat, escumada, escumats, escumades

INDICATIU PRESENT: escumo, escumes, escuma, escumem, escumeu, escumen

INDICATIU IMPERFET: escumava, escumaves, escumava, escumàvem, escumàveu, escumaven

INDICATIU PASSAT: escumí, escumares, escumà, escumàrem, escumàreu, escumaren

INDICATIU FUTUR: escumaré, escumaràs, escumarà, escumarem, escumareu, escumaran

INDICATIU CONDICIONAL: escumaria, escumaries, escumaria, escumaríem, escumaríeu, escumarien

SUBJUNTIU PRESENT: escumi, escumis, escumi, escumem, escumeu, escumin

SUBJUNTIU IMPERFET: escumés, escumessis, escumés, escuméssim, escuméssiu, escumessin

IMPERATIU: escuma, escumi, escumem, escumeu, escumin

->escumeig

■escumeig

Part. sil.: es_cu_meig

[de escumejar; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

m 1 Acció d’escumejar.

2 QUÍM IND Procés de producció d’escuma en què la fase dispersant és un polímer sintètic (poliuretà, polièster, etc.) que per gelificació produeix un sòlid porós i elàstic.

->escumejant

■escumejant

[de escumejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que escumeja.

->escumejar

■escumejar

[de escuma]

v intr Fer, treure, llançar, escuma. La mar escumejava. Els cavalls, cansats de córrer, escumejaven.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escumejar

GERUNDI: escumejant

PARTICIPI: escumejat, escumejada, escumejats, escumejades

INDICATIU PRESENT: escumejo, escumeges, escumeja, escumegem, escumegeu, escumegen

INDICATIU IMPERFET: escumejava, escumejaves, escumejava, escumejàvem, escumejàveu, escumejaven

INDICATIU PASSAT: escumegí, escumejares, escumejà, escumejàrem, escumejàreu, escumejaren

INDICATIU FUTUR: escumejaré, escumejaràs, escumejarà, escumejarem, escumejareu, escumejaran

INDICATIU CONDICIONAL: escumejaria, escumejaries, escumejaria, escumejaríem, escumejaríeu, escumejarien

SUBJUNTIU PRESENT: escumegi, escumegis, escumegi, escumegem, escumegeu, escumegin

SUBJUNTIU IMPERFET: escumegés, escumegessis, escumegés, escumegéssim, escumegéssiu, escumegessin

IMPERATIU: escumeja, escumegi, escumegem, escumegeu, escumegin

->escumera

■escumera

[de escuma; 1a FONT: c. 1500]

f Escuma, bromera.

->escumós

■escumós -osa

[de escuma; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que té o fa escuma. Un sabó escumós.

2 Que consisteix en escuma. Una massa escumosa.

3 ENOL Dit del vi que ha sofert una segona fermentació dels seus sucres naturals una vegada embotellat.

->escunç

■escunç

m dial Coincidència, casualitat.

->escunçar-se

■escunçar-se

v pron dial Escaure’s, coincidir.

->escurabasses

■escurabasses

[de escurar i bassa]

m i f Escurador de basses.

->escurabosses

■escurabosses

[de escurar i bossa]

m i f Escurabutxaques.

->escurabutxaques

■escurabutxaques

[de escurar i butxaca]

1 m i f Lladre que sostreu els diners que hom duu al damunt; carterista. Avui, al metro, hi havia un escurabutxaques: sembla que ha fet bona feina.

2 m i f 1 Persona que entabana algú per fer-li despendre els diners en profit propi.

2 p ext El joc és el seu escurabutxaques.

3 màquina escurabutxaques (o simplement escurabutxaques f) Màquina o aparell que generalment dóna premis en metàl·lic i que funciona automàticament mitjançant la introducció d’una moneda o de més d’una.

->escuracassoles

■escuracassoles

[de escurar i cassola]

m i f Persona molt menjadora; fartaner.

->escuraclavegueres

escuraclavegueres

m i f Escurador de clavegueres.

->escurada

■escurada

[de escurar; 1a FONT: s. XVII]

f 1 1 Acció d’escurar o d’escurar-se;

2 l’efecte.

2 dial 1 Acció de rentar els plats; rentada.

2 Conjunt de plats i atuells de terrissa; pisa.

->escuradents

■escuradents

[de escurar i dent; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Instrument consistent en una tigeta de fusta, ploma, etc., tallada en punta, que hom fa servir per a escurar-se les dents.

2 BOT Bisnaga.

->escuradeta

■escuradeta

[de escurada]

f dial JOCS Fireta.

->escurador

■escurador -a

[de escurada]

1 m i f Persona que escura pous, canals, séquies, etc.

2 m ECOL 1 Animal que es menja les fulles i les puntes de les branques dels arbres de poca altura.

2 Animal aquàtic que es nodreix dels petits organismes que creixen sobre un substrat sòlid o bé de petites parts que va separant de la superfície d’algues, esponges, etc.

->escuraflascons

■escuraflascons

[de escurar i flascó]

m ORNIT 1 pl Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels falaropòdids (Phalaropus sp), de coll i bec llargs, amb una membrana lobulada entorn dels tres dits anteriors. Cal destacar-ne l’escuraflascons becfí (Ph. lobatus) i l’escuraflascons becgròs (Ph. fulicarius).

2 sing Ocell del gènere dels escuraflascons.

->escuralles

■escuralles

[de escurada]

f pl dial Fang, pedres, immundícies, etc., que hom treu d’un pou, rec, etc., en escurar-lo.

->escuralls

■escuralls

[de escurada]

m pl TÈXT Fibra curta que hom treu de la bóta i corrons de les cardes de llana i estam.

->escurament

■escurament

[de escurada; 1a FONT: 1340]

m Acció d’escurar, escurada.

->escuranda

■escuranda

[de escurada]

f Aigüerada.

->escuraorelles

■escuraorelles

Part. sil.: es_cu_ra_o_re_lles

[de escurar i orella; 1a FONT: 1575, DPou.]

m Estri consistent en una petita espàtula o cullereta, en una tija proveïda d’un petit manyoc de cotó fluix, etc., que serveix per a treure el cerumen de les orelles.

->escuraplats

escuraplats

[de escurar i plat]

m i f Persona molt menjadora; fartaner.

->escurapous

■escurapous

Part. sil.: es_cu_ra_pous

[de escurar i pou; 1a FONT: s. XVIII]

m i f Escurador de pous.

->escurar

■escurar

Hom.: escorar

[segurament ll. vg. *excūrare ‘purificar, netejar’, der. de curare ‘tenir cura d’una cosa’; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 1 tr Netejar un receptacle o un conducte traient-ne el residu deixat adherit a les parets per la substància que hi ha estat o passat. Escurar un pou, una cisterna, un canal, una claveguera, una xemeneia.

2 escurar-se el coll Estossegar per treure’s alguna nosa, irritació, de la gola.

3 escurar-se les dents Treure’s els fragments de menjar que s’han ficat entre dent i dent.

4 escurar-se les orelles Treure’s la cera o cerumen de les orelles.

5 escurar-se les ungles Treure’s la brutícia que s’ha posat entre pell i ungla.

2 tr 1 Buidar de menjar o de beguda un recipient, consumir-ne, esgotar-ne, enterament el contingut. Escura bé el plat, que sempre deixes miques, tu. Escurar una cassola. Escurant tots els gots hem omplert l’ampolla.

2 p ext Escurar un os.

3 p ext Escurar les existències d’una botiga.

4 escurar les butxaques (d’algú) p ext Fer-li despendre tots els diners que porta.

3 tr dial 1 Rentar els plats.

2 abs Cada dia escuro jo!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escurar

GERUNDI: escurant

PARTICIPI: escurat, escurada, escurats, escurades

INDICATIU PRESENT: escuro, escures, escura, escurem, escureu, escuren

INDICATIU IMPERFET: escurava, escuraves, escurava, escuràvem, escuràveu, escuraven

INDICATIU PASSAT: escurí, escurares, escurà, escuràrem, escuràreu, escuraren

INDICATIU FUTUR: escuraré, escuraràs, escurarà, escurarem, escurareu, escuraran

INDICATIU CONDICIONAL: escuraria, escuraries, escuraria, escuraríem, escuraríeu, escurarien

SUBJUNTIU PRESENT: escuri, escuris, escuri, escurem, escureu, escurin

SUBJUNTIU IMPERFET: escurés, escuressis, escurés, escuréssim, escuréssiu, escuressin

IMPERATIU: escura, escuri, escurem, escureu, escurin

->escuraungles

■escuraungles

Part. sil.: es_cu_ra_un_gles

[de escurar i ungla]

m Estri consistent en una barreta metàl·lica amb punta de llança que hom utilitza per a netejar-se les ungles.

->escura-xemeneies

■escura-xemeneies

Part. sil.: es_cu_ra-xe_me_ne_ies

[de escurar i xemeneia; 1a FONT: 1795]

m i f Escurador de xemeneies.

->escurçable

■escurçable

[de escurçar]

adj Susceptible d’ésser escurçat o d’escurçar-se.

->escurçada

■escurçada

[de escurçar]

f 1 1 Acció d’escurçar o d’escurçar-se;

2 l’efecte.

2 GEOL Disminució de la longitud inicial d’un conjunt geològic a causa d’esforços tectònics.

->escurçadura

■escurçadura

[de escurçar]

f Tros sobrant d’una cosa que ha estat escurçada.

->escurçament

■escurçament

Hom.: escorçament

[de escurçar; 1a FONT: s. XX, Carner]

m Escurçada.

->escurçana

■escurçana

f ICT 1 Peix condricti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids (Trigon sp), que té forma de disc romboïdal i posseeix un agulló verinós al fuet caudal.

2 escurçana violeta Peix condricti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtics (Dasyatis [Trygon] violacea), de cua molt llarga i prima i amb un agulló que allotja glàndules verinoses, bentònic i depredador.

->escurçar

■escurçar

Hom.: escorçar

[del ll. *excurtiare, der. de curtus ‘tallat, incomplet’; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 1 tr Fer més curt, menys llarg. Escurçar les mànigues d’un vestit. Això escurça la vida.

2 pron Aquesta roba, després de la primera rentada s’ha escurçat.

2 tr Disminuir. Escurçar la ració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escurçar

GERUNDI: escurçant

PARTICIPI: escurçat, escurçada, escurçats, escurçades

INDICATIU PRESENT: escurço, escurces, escurça, escurcem, escurceu, escurcen

INDICATIU IMPERFET: escurçava, escurçaves, escurçava, escurçàvem, escurçàveu, escurçaven

INDICATIU PASSAT: escurcí, escurçares, escurçà, escurçàrem, escurçàreu, escurçaren

INDICATIU FUTUR: escurçaré, escurçaràs, escurçarà, escurçarem, escurçareu, escurçaran

INDICATIU CONDICIONAL: escurçaria, escurçaries, escurçaria, escurçaríem, escurçaríeu, escurçarien

SUBJUNTIU PRESENT: escurci, escurcis, escurci, escurcem, escurceu, escurcin

SUBJUNTIU IMPERFET: escurcés, escurcessis, escurcés, escurcéssim, escurcéssiu, escurcessin

IMPERATIU: escurça, escurci, escurcem, escurceu, escurcin

->escurçó

■escurçó

[del ll. vg. *excurtio, -ōnis, variant del ll. td. curtio, -ōnis, íd., der. de curtus ‘curt’, en al·lusió a la curtedat del rèptil; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 ZOOL Gènere de rèptils ofidis de la família dels vipèrids (Vipera sp), molt verinosos, amb el cap clarament diferenciat del cos, que es distribueixen per Euràsia i el nord d’Àfrica. Cal destacar l’escurçó ibèric (V. latasti), que es pot trobar a les muntanyes del País Valencià i Catalunya (llevat dels Pirineus), i l’escurçó pirinenc (o europeu) (V. aspis), present als Pirineus i a la meitat nord de Catalunya.

2 fig 1 Persona maligna.

2 llengua d’escurçó Persona maldient, que malparla traïdorament.

->escurçonera

■escurçonera

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Scorzonera sp), de fulles enteres i lanceolades o linears, i de capítols cilíndrics. Es destaquen l’escurçonera hispànica (S. hispanica) i l’escurçonera laciniada (S. laciniata).

->escures

■escures

f pl Escuralles.

->escureta

■escureta

[de escurada]

f TÈXT En la filatura del cotó, raspall metàl·lic emprat per a netejar manualment la bóta i el llevador de la carda.

->escurim

■escurim

[de escurada; 1a FONT: 1460, Roig]

m Allò que es treu en escurar quelcom, especialment els plats, en haver menjat.

->escuró

■escuró

[de escurada; 1a FONT: 1397]

m Neteja, escurada.

->escusat

escusat

[del cast. escusada, de escuso ‘amagat’]

m lavabo 3 3.

->escussó

■escussó

[del fr. écusson, dimin. de écu ‘escut’, ll. scūtum, íd.]

m HERÀLD Peça fonamental consistent en un escudet posat al centre o abisme d’un escut, de mides iguals a un terç de les d’aquest.

->escut

■escut

[del ll. scūtum, íd.; 1a FONT: 1167]

m 1 1 HIST Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.

2 p ext Qualsevol cosa que protegeix o resguarda.

3 fig Jo et faré d’escut contra els improperis dels teus enemics.

4 ARM Planxa d’acer muntada davant un canó, una metralladora, per a protegir els servents de la peça.

5 ENTOM Peça dorsal de l’exosquelet d’alguns insectes, situada al tòrax.

6 MAR Peça de fusta que hi ha a la popa dels bots i embarcacions petites perquè s’hi assegui el qui porta el timó.

7 MOBL Placa de metall fos o estampat, amb un orifici, que hom col·loca al pany de portes i calaixos de mobles, de manera que fent d’ornament protegeixi dels efectes de la furgada repetida de la clau.

8 ZOOL Part dorsal de la closca de les tortugues.

9 ZOOL Cadascuna de les escates ventrals de les serps, que pel fet d’ésser amples i estar disposades en sentit transversal permeten a l’animal d’utilitzar-les com a àncora durant la locomoció.

10 ZOOL Conquilla. L’escut d’una sípia.

2 AGR Escudet.

3 BOT Cèl·lula perifèrica de l’anteridiòfor de les carofícies.

4 ECON i NUMIS 1 Nom de diferents monedes d’or i d’argent.

2 Unitat monetària de Portugal, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.

5 GEOMORF Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, esquists i gneis, generalment, que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.

6 HERÀLD 1 Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc., formada per una superfície entre línies, dita camper, on hom representa els elements heràldics o càrregues.

2 de l’escut loc adj Dit de l’objecte que, a la cimera, ha d’ésser representat amb la mateixa forma i en la mateixa posició que a l’escut.

3 escut d’armes Escut.

7 MAR Estampa.

->escutel

escutel

m BOT Cotilèdon de les gramínies.

->escutel·lària

escutel·lària

Part. sil.: es_cu_tel_là_ri_a

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les labiades (Scutellaria sp), amb fulles simples, oposades i dentades i amb flors bilabiades a parells en axil·les de fulles o en raïms terminals.

->escúter

■escúter

[de l’angl. scooter, íd.]

m AUT Motocicleta de cilindrada petita o mitjana el motor i els òrgans de transmissió de la qual són disposats a l’interior d’un carenat de planxa embotida que constitueix el seient, el qual, juntament amb una base per a posar-hi els peus, permet que el conductor viatgi amb comoditat.

->escuterista

escuterista

m i f Persona que condueix un escúter.

->escutiador

■escutiador -a

Part. sil.: es_cu_ti_a_dor

[de escutiar]

TÈXT 1 m i f Persona que escutia.

2 f Instrument emprat per a escutiar.

->escutiament

■escutiament

Part. sil.: es_cu_ti_a_ment

[de escutiar]

m TÈXT Operació de treure el borró i els nusos, de repassar i netejar les peces de tela acabades de teixir, per mitjà d’unes pinces i d’unes tisores de puntes corbades.

->escutiar

■escutiar

Part. sil.: es_cu_ti_ar

[de escontier, escotier, variants del dial. contier ‘burxa per a atiar el foc’ per influx de l’ant. escutir ‘discutir’; contier és una forma arabitzada del ll. contus ‘perxa de barquer; vara d’una pica’; 1a FONT: 1438]

v tr TÈXT Sotmetre les peces de teixit a l’operació d’escutiament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escutiar

GERUNDI: escutiant

PARTICIPI: escutiat, escutiada, escutiats, escutiades

INDICATIU PRESENT: escutio, escuties, escutia, escutiem, escutieu, escutien

INDICATIU IMPERFET: escutiava, escutiaves, escutiava, escutiàvem, escutiàveu, escutiaven

INDICATIU PASSAT: escutií, escutiares, escutià, escutiàrem, escutiàreu, escutiaren

INDICATIU FUTUR: escutiaré, escutiaràs, escutiarà, escutiarem, escutiareu, escutiaran

INDICATIU CONDICIONAL: escutiaria, escutiaries, escutiaria, escutiaríem, escutiaríeu, escutiarien

SUBJUNTIU PRESENT: escutiï, escutiïs, escutiï, escutiem, escutieu, escutiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: escutiés, escutiessis, escutiés, escutiéssim, escutiéssiu, escutiessin

IMPERATIU: escutia, escutiï, escutiem, escutieu, escutiïn

->escutiat

escutiat

m TÈXT Escutiament.

->escutiforme

escutiforme

adj Que té forma d’escut.

->escutígera

■escutígera

f ZOOL Gènere de miriàpodes de l’ordre dels escutigeromorfs, de la família dels escutigèrids (Scutigera sp), d’antenes molt llargues i quinze parells de potes molt primes i llargues.

->escutigèrids

escutigèrids

m ZOOL 1 pl Família de miriàpodes quilòpodes de l’ordre dels escutigeromorfs, que inclou l’escutígera.

2 sing Miriàpode de la família dels escutigèrids.

->escutigeromorfs

■escutigeromorfs

m ZOOL 1 pl Ordre de miriàpodes de la subclasse dels quilòpodes, que inclou una única família, la dels escutigèrids, i un sol gènere (Scutigera), les espècies del qual reben el nom d’escutígera.

2 sing Miriàpode de l’ordre dels escutigeromorfs.

->esdentar

■esdentar

[de dent]

v tr Esdentegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esdentar

GERUNDI: esdentant

PARTICIPI: esdentat, esdentada, esdentats, esdentades

INDICATIU PRESENT: esdento, esdentes, esdenta, esdentem, esdenteu, esdenten

INDICATIU IMPERFET: esdentava, esdentaves, esdentava, esdentàvem, esdentàveu, esdentaven

INDICATIU PASSAT: esdentí, esdentares, esdentà, esdentàrem, esdentàreu, esdentaren

INDICATIU FUTUR: esdentaré, esdentaràs, esdentarà, esdentarem, esdentareu, esdentaran

INDICATIU CONDICIONAL: esdentaria, esdentaries, esdentaria, esdentaríem, esdentaríeu, esdentarien

SUBJUNTIU PRESENT: esdenti, esdentis, esdenti, esdentem, esdenteu, esdentin

SUBJUNTIU IMPERFET: esdentés, esdentessis, esdentés, esdentéssim, esdentéssiu, esdentessin

IMPERATIU: esdenta, esdenti, esdentem, esdenteu, esdentin

->esdentat

■esdentat -ada

[de esdentar]

adj Esdentegat.

->esdentegar

■esdentegar

[de dent]

v tr Llevar o fer caure les dents. Esdentegar algú, un animal. Esdentegar un instrument dentat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esdentegar

GERUNDI: esdentegant

PARTICIPI: esdentegat, esdentegada, esdentegats, esdentegades

INDICATIU PRESENT: esdentego, esdentegues, esdentega, esdenteguem, esdentegueu, esdenteguen

INDICATIU IMPERFET: esdentegava, esdentegaves, esdentegava, esdentegàvem, esdentegàveu, esdentegaven

INDICATIU PASSAT: esdenteguí, esdentegares, esdentegà, esdentegàrem, esdentegàreu, esdentegaren

INDICATIU FUTUR: esdentegaré, esdentegaràs, esdentegarà, esdentegarem, esdentegareu, esdentegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esdentegaria, esdentegaries, esdentegaria, esdentegaríem, esdentegaríeu, esdentegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esdentegui, esdenteguis, esdentegui, esdenteguem, esdentegueu, esdenteguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esdentegués, esdenteguessis, esdentegués, esdenteguéssim, esdenteguéssiu, esdenteguessin

IMPERATIU: esdentega, esdentegui, esdenteguem, esdentegueu, esdenteguin

->esdentegat

■esdentegat -ada

[de esdentegar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Mancat de totes les dents o de la major part de les dents. Un vell esdentegat. Una serra esdentegada.

->esdernec

■esdernec

[de esdernegar]

m escarràs 3. Ésser un esdernec de feina.

->esdernegar

■esdernegar

[d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu, potser d’un gal *darnom ‘part, tros’; 1a FONT: 1874]

v 1 1 tr Fer dernes alguna cosa.

2 tr p ext Fer malbé, espatllar.

3 pron L’olla m’ha caigut a terra i s’ha esdernegat. Aquests mobles s’esderneguen de seguida.

2 fig 1 tr Capolar, cruixir.

2 pron Escarrassar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esdernegar

GERUNDI: esdernegant

PARTICIPI: esdernegat, esdernegada, esdernegats, esdernegades

INDICATIU PRESENT: esdernego, esdernegues, esdernega, esderneguem, esdernegueu, esderneguen

INDICATIU IMPERFET: esdernegava, esdernegaves, esdernegava, esdernegàvem, esdernegàveu, esdernegaven

INDICATIU PASSAT: esderneguí, esdernegares, esdernegà, esdernegàrem, esdernegàreu, esdernegaren

INDICATIU FUTUR: esdernegaré, esdernegaràs, esdernegarà, esdernegarem, esdernegareu, esdernegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esdernegaria, esdernegaries, esdernegaria, esdernegaríem, esdernegaríeu, esdernegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esdernegui, esderneguis, esdernegui, esderneguem, esdernegueu, esderneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esdernegués, esderneguessis, esdernegués, esderneguéssim, esderneguéssiu, esderneguessin

IMPERATIU: esdernega, esdernegui, esderneguem, esdernegueu, esderneguin

->esdet

esdet -a

m i f HIST Individu d’un poble citat per Hecateu com un dels pobles ibèrics del País Valencià.

->esdevenidor

■esdevenidor -a

[de esdevenir¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que ha d’esdevenir-se, futur. Les coses esdevenidores. Els temps esdevenidors.

2 m Avenir, especialment situació futura d’algú. Pensa en el teu esdevenidor.

->esdeveniment

■esdeveniment

[de esdevenir¹; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Allò que s’esdevé; fet. Aleshores es produí un esdeveniment inesperat.

2 esp Fet extraordinari o important en la vida d’una persona, d’una col·lectivitat social, de la humanitat. Aquell esdeveniment el transformà. Per als nens la festa va ésser un esdeveniment. L’esdeveniment principal del segle.

3 MAT i FÍS Cadascun dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.

4 MEC RELAT Punt de l’espaitemps, caracteritzat per les coordenades x i t.

->esdevenir¹

■esdevenir¹

[d’un encreuament dels verbs ll. evenīre ‘sortir, escaure’s, produir-se’ i devenīre ‘venir baixant, caure’, tots dos der. de venīre ‘venir’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 intr 1 Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. La larva esdevingué papallona. Era pobre: ha esdevingut immensament ric.

2 Passar a trobar-se en un lloc. De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca.

2 1 intr Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo. En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies.

2 pron Tenir lloc, produir-se, un fet. Això s’esdevingué fa cinquanta anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esdevenir

GERUNDI: esdevenint

PARTICIPI: esdevingut, esdevinguda, esdevinguts, esdevingudes

INDICATIU PRESENT: esdevinc, esdevens, esdevé, esdevenim, esdeveniu, esdevenen

INDICATIU IMPERFET: esdevenia, esdevenies, esdevenia, esdeveníem, esdeveníeu, esdevenien

INDICATIU PASSAT: esdevinguí, esdevingueres, esdevingué, esdevinguérem, esdevinguéreu, esdevingueren

INDICATIU FUTUR: esdevindré, esdevindràs, esdevindrà, esdevindrem, esdevindreu, esdevindran

INDICATIU CONDICIONAL: esdevindria, esdevindries, esdevindria, esdevindríem, esdevindríeu, esdevindrien

SUBJUNTIU PRESENT: esdevingui, esdevinguis, esdevingui, esdevinguem, esdevingueu, esdevinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esdevingués, esdevinguessis, esdevingués, esdevinguéssim, esdevinguéssiu, esdevinguessin

IMPERATIU: esdevén, esdevingui, esdevinguem, esdeveniu, esdevinguin

->esdevenir²

esdevenir²

[v. esdevenir¹]

m FILOS Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent.

->esdevindre

esdevindre

[variant de esdevenir]

v intr i pron esdevenir¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esdevindre

GERUNDI: esdevenint

PARTICIPI: esdevingut, esdevinguda, esdevinguts, esdevingudes

INDICATIU PRESENT: esdevinc, esdevens, esdevé, esdevenim, esdeveniu, esdevenen

INDICATIU IMPERFET: esdevenia, esdevenies, esdevenia, esdeveníem, esdeveníeu, esdevenien

INDICATIU PASSAT: esdevinguí, esdevingueres, esdevingué, esdevinguérem, esdevinguéreu, esdevingueren

INDICATIU FUTUR: esdevindré, esdevindràs, esdevindrà, esdevindrem, esdevindreu, esdevindran

INDICATIU CONDICIONAL: esdevindria, esdevindries, esdevindria, esdevindríem, esdevindríeu, esdevindrien

SUBJUNTIU PRESENT: esdevingui, esdevinguis, esdevingui, esdevinguem, esdevingueu, esdevinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esdevingués, esdevinguessis, esdevingués, esdevinguéssim, esdevinguéssiu, esdevinguessin

IMPERATIU: esdevén, esdevingui, esdevinguem, esdeveniu, esdevinguin

->esdevinença

■esdevinença

[de esdevenir¹; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 El fet d’esdevenir o d’esdevenir-se.

2 a tota esdevinença Passi el que passi.

->esdolceït

■esdolceït -ïda

Part. sil.: es_dol_ce_ït

[de dolç]

adj D’una dolçor enfadeïda.

->esdrúixol

■esdrúixol -a

Part. sil.: es_drúi_xol

[de l’it. sdrùcciolo, íd., der. de sdrucciolare ‘lliscar’, d’origen incert; aplicat a un ritme fònic com lliscant; 1a FONT: 1749]

adj GRAM Dit del mot en què la síl·laba tònica és l’antepenúltima; proparoxíton.

->esduir

■esduir

Part. sil.: es_du_ir

[variant popular de eduir; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Esvair, dissipar.

2 pron La boira ja s’ha esduït.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esduir

GERUNDI: esduint

PARTICIPI: esduït, esduïda, esduïts, esduïdes

INDICATIU PRESENT: esdueixo, esdueixes, esdueix, esduïm, esduïu, esdueixen

INDICATIU IMPERFET: esduïa, esduïes, esduïa, esduíem, esduíeu, esduïen

INDICATIU PASSAT: esduí, esduïres, esduí, esduírem, esduíreu, esduïren

INDICATIU FUTUR: esduiré, esduiràs, esduirà, esduirem, esduireu, esduiran

INDICATIU CONDICIONAL: esduiria, esduiries, esduiria, esduiríem, esduiríeu, esduirien

SUBJUNTIU PRESENT: esdueixi, esdueixis, esdueixi, esduïm, esduïu, esdueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esduís, esduïssis, esduís, esduíssim, esduíssiu, esduïssin

IMPERATIU: esdueix, esdueixi, esduïm, esduïu, esdueixin

->esfàcel

■esfàcel

[del gr. sphákelos, íd.]

m 1 PAT 1 Massa de teixit gangrenós o mortificat.

2 Gangrena.

2 BOT Cèl·lula terminal del tal·lus de les esfacelarials, grossa, rica en feoplasts i de divisió activa.

->esfacelar¹

■esfacelar¹

[de esfàcel]

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’esfàcel.

->esfacelar²

■esfacelar²

[v. esfacelar¹]

v tr i pron PAT Gangrenar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esfacelar

GERUNDI: esfacelant

PARTICIPI: esfacelat, esfacelada, esfacelats, esfacelades

INDICATIU PRESENT: esfacelo, esfaceles, esfacela, esfacelem, esfaceleu, esfacelen

INDICATIU IMPERFET: esfacelava, esfacelaves, esfacelava, esfacelàvem, esfacelàveu, esfacelaven

INDICATIU PASSAT: esfacelí, esfacelares, esfacelà, esfacelàrem, esfacelàreu, esfacelaren

INDICATIU FUTUR: esfacelaré, esfacelaràs, esfacelarà, esfacelarem, esfacelareu, esfacelaran

INDICATIU CONDICIONAL: esfacelaria, esfacelaries, esfacelaria, esfacelaríem, esfacelaríeu, esfacelarien

SUBJUNTIU PRESENT: esfaceli, esfacelis, esfaceli, esfacelem, esfaceleu, esfacelin

SUBJUNTIU IMPERFET: esfacelés, esfacelessis, esfacelés, esfaceléssim, esfaceléssiu, esfacelessin

IMPERATIU: esfacela, esfaceli, esfacelem, esfaceleu, esfacelin

->esfacelarials

■esfacelarials

Part. sil.: es_fa_ce_la_ri_als

f BOT 1 pl Ordre de feofícies de tal·lus amb ramificacions polístiques i de creixement terminal dut a terme per una cèl·lula inicialment molt grossa.

2 sing Alga de l’ordre de les esfacelarials.

->esfagnàcies

esfagnàcies

Part. sil.: es_fag_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família única de l’ordre de les esfagnals.

2 sing Molsa de la família de les esfagnàcies.

->esfagnals

■esfagnals

f BOT 1 pl Ordre de la classe de les molses, amb fulles formades per cèl·lules verdes petites i cèl·lules incolores grosses encarregades d’emmagatzemar aigua. L’únic gènere és l’esfagne (Sphagnum).

2 sing Molsa de l’ordre de les esfagnals.

->esfagne

■esfagne

m BOT Gènere de molses de l’ordre de les esfagnals (Sphagnum sp), que viuen en torberes i aiguamolls, on formen gespes esponjoses, que es van morint per sota i originen la torba.

->esfàgnides

■esfàgnides

f BOT 1 pl Subclasse de molses que inclou les esfagnals.

2 sing Molsa de la subclasse de les esfàgnides.

->esfalerita

■esfalerita

f MINERAL Sulfur de zinc, ZnS, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic o regular.

->esfarinar-se

■esfarinar-se

[de farina]

v pron Desfer-se com farina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esfarinar

GERUNDI: esfarinant

PARTICIPI: esfarinat, esfarinada, esfarinats, esfarinades

INDICATIU PRESENT: esfarino, esfarines, esfarina, esfarinem, esfarineu, esfarinen

INDICATIU IMPERFET: esfarinava, esfarinaves, esfarinava, esfarinàvem, esfarinàveu, esfarinaven

INDICATIU PASSAT: esfariní, esfarinares, esfarinà, esfarinàrem, esfarinàreu, esfarinaren

INDICATIU FUTUR: esfarinaré, esfarinaràs, esfarinarà, esfarinarem, esfarinareu, esfarinaran

INDICATIU CONDICIONAL: esfarinaria, esfarinaries, esfarinaria, esfarinaríem, esfarinaríeu, esfarinarien

SUBJUNTIU PRESENT: esfarini, esfarinis, esfarini, esfarinem, esfarineu, esfarinin

SUBJUNTIU IMPERFET: esfarinés, esfarinessis, esfarinés, esfarinéssim, esfarinéssiu, esfarinessin

IMPERATIU: esfarina, esfarini, esfarinem, esfarineu, esfarinin

->esfarnegar

■esfarnegar

[der. sincopat, esfar(i)negar, de esfarinar, der. de farina]

v tr Esclafar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esfarnegar

GERUNDI: esfarnegant

PARTICIPI: esfarnegat, esfarnegada, esfarnegats, esfarnegades

INDICATIU PRESENT: esfarnego, esfarnegues, esfarnega, esfarneguem, esfarnegueu, esfarneguen

INDICATIU IMPERFET: esfarnegava, esfarnegaves, esfarnegava, esfarnegàvem, esfarnegàveu, esfarnegaven

INDICATIU PASSAT: esfarneguí, esfarnegares, esfarnegà, esfarnegàrem, esfarnegàreu, esfarnegaren

INDICATIU FUTUR: esfarnegaré, esfarnegaràs, esfarnegarà, esfarnegarem, esfarnegareu, esfarnegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esfarnegaria, esfarnegaries, esfarnegaria, esfarnegaríem, esfarnegaríeu, esfarnegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esfarnegui, esfarneguis, esfarnegui, esfarneguem, esfarnegueu, esfarneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esfarnegués, esfarneguessis, esfarnegués, esfarneguéssim, esfarneguéssiu, esfarneguessin

IMPERATIU: esfarnega, esfarnegui, esfarneguem, esfarnegueu, esfarneguin

->esfècids

esfècids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, d’ulls composts, acompanyats per ocels, tòrax robust i ales llargues i estretes.

2 sing Insecte de la família dels esfècids.

->esfèn

■esfèn

m MINERAL Silicat de titani i calci, CaTiSiO₅, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->esfen-

esfen-

Forma prefixada del mot grec sphḗn, -enós, que significa ‘falca, tascó’. Ex.: esfenoide.

->esfenacodonts

esfenacodonts

m PALEONT 1 pl Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta (en l’esfenacodont) o de fins 1 m (en el dimetrodont).

2 sing Rèptil fòssil del grup dels esfenacodonts.

->esfeníscids

esfeníscids

m ORNIT 1 pl Única família d’ocells de l’ordre dels esfenisciformes.

2 sing Ocell de la família dels esfeníscids.

->esfenisciformes

■esfenisciformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda. Són coneguts amb el nom de pingüins australs.

2 sing Ocell de l’ordre dels esfenisciformes.

->esfeno-

■esfeno-

Forma prefixada del mot grec sphḗn, -enós, que significa ‘falca, tascó’. Ex.: esfenopalatí.

->esfenòedre

■esfenòedre [o esfenoedre]

Part. sil.: es_fe_nò_e_dre, es_fe_no_e_dre

m CRISTAL·L Esfenoide.

->esfenofil·lals

■esfenofil·lals

f BOT 1 pl Ordre de la classe dels esfenòpsids, constituït per plantes pròpies del període devonià, de tiges llargues i estretes.

2 sing Planta de l’ordre de les esfenofil·lals.

->esfenòfits

■esfenòfits

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, divisió de vegetals corresponent a la classe dels equisetòpsids.

2 sing Vegetal de la divisió dels esfenòfits.

->esfenoïdal

■esfenoïdal

Part. sil.: es_fe_no_ï_dal

[de esfenoide]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’os esfenoide.

2 CRISTAL·L Relatiu o pertanyent a l’esfenoide.

->esfenoide

■esfenoide

Part. sil.: es_fe_noi_de

[del gr. sphēnoeidḗs, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Que té la forma de tascó.

2 m ANAT ANIM Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada, situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital.

3 m CRISTAL·L Forma cristal·lina fonamental constituïda per un díedre en el qual les cares són simètriques amb relació a un eix binari de simetria bisector i normal a l’aresta.

->esfenopalatí

esfenopalatí -ina

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’esfenoide i al palatí.

->esfenòpsids

■esfenòpsids

m pl BOT Equisetòpsids.

->esfer-

esfer-

Forma prefixada del mot grec sphaĩra, que significa ‘esfera’. Ex.: esferoide, esfericitat.

->esfera

■esfera

[del ll. sphaera, i aquest, del gr. sphaĩra, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 GEOM 1 Cos o espai limitat per una superfície tots els punts de la qual equidisten d’un punt anomenat centre.

2 Superfície d’una esfera.

3 esfera celeste ASTR Esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual hom representa els astres i llurs moviments, i també els diferents cercles astronòmics (equador, eclíptica, etc.).

4 esfera terrestre CARTOG Representació esfèrica a escala del globus terraqüi.

2 fig 1 Espai en el qual s’exerceix l’acció, la influència, la coneixença d’algú. Esfera d’acció. Esfera d’influència. Esfera d’activitat.

2 Rang, posició social. Es vol casar amb una noia que no és de la seva esfera.

3 les altes esferes col·loq La gent que mana, les altes jerarquies.

3 TECNOL Disc graduat d’alguns instruments o aparells en què una o diverses busques giratòries indiquen un valor. L’esfera d’un rellotge, d’un manòmetre.

->esfereïdor

■esfereïdor -a

Part. sil.: es_fe_re_ï_dor

[de esfereir; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Que esfereeix.

->esfereïment

■esfereïment

Part. sil.: es_fe_re_ï_ment

[de esfereir]

m 1 Acció d’esfereir o d’esfereir-se;

2 l’efecte.

->esfereir

■esfereir

Part. sil.: es_fe_re_ir

[der. potser de feresa, del ll. ferus ‘fer, ferotge’, com l’oc. esferezir, que d’altra banda sembla que s’ha de relacionar amb el fr. effrayer ‘espantar’, potser d’origen germ; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Colpir d’espant. Aquell pensament ominós l’esfereí.

2 pron Ésser colpit d’espant. Quan sent els trons s’esfereeix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esfereir

GERUNDI: esfereint

PARTICIPI: esfereït, esfereïda, esfereïts, esfereïdes

INDICATIU PRESENT: esfereeixo, esfereeixes, esfereeix, esfereïm, esfereïu, esfereeixen

INDICATIU IMPERFET: esfereïa, esfereïes, esfereïa, esfereíem, esfereíeu, esfereïen

INDICATIU PASSAT: esfereí, esfereïres, esfereí, esfereírem, esfereíreu, esfereïren

INDICATIU FUTUR: esfereiré, esfereiràs, esfereirà, esfereirem, esfereireu, esfereiran

INDICATIU CONDICIONAL: esfereiria, esfereiries, esfereiria, esfereiríem, esfereiríeu, esfereirien

SUBJUNTIU PRESENT: esfereeixi, esfereeixis, esfereeixi, esfereïm, esfereïu, esfereeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esfereís, esfereïssis, esfereís, esfereíssim, esfereíssiu, esfereïssin

IMPERATIU: esfereeix, esfereeixi, esfereïm, esfereïu, esfereeixin

->esfèric

■esfèric -a

Hom.: asfèric

[de esfera]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a l’esfera.

2 Que té la forma d’una esfera.

->esfèricament

■esfèricament

[de esfèric]

adv Segons una esfera.

->esfericitat

■esfericitat

[de esfèric]

f 1 Qualitat d’esfèric.

2 aberració d’esfericitat ÒPT Tipus d’aberració geomètrica que es produeix quan la distància focal d’un dioptre no és constant per a tots els seus punts.

->esfericocilíndric

esfericocilíndric -a

[de esfèric i cilíndric]

adj ÒPT Dit de la lent amb una cara esfèrica i l’altra cilíndrica.

->esferita

esferita

f MINERAL Fosfat d’alumini hidratat que es presenta en concrecions globulars.

->esfero-

■esfero-

Forma prefixada del mot grec sphaĩra, que significa ‘esfera’. Ex.: esferòmetre.

->esferocarpàcies

esferocarpàcies

Part. sil.: es_fe_ro_car_pà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’hepàtiques de l’ordre de les jungermannials.

2 sing Hepàtica de la família de les esferocarpàcies.

->esferocist

esferocist

m CIT Cèl·lula globosa del tal·lus de les rodofícies rica en brom i iode.

->esferòcit

esferòcit

m PAT Forma patogènica dels eritròcits molt abundant a la sang dels afectats de l’esferocitosi hereditària (icterícia hemolítica) i de la drepanocitosi.

->esferocitosi

esferocitosi

f PAT Alteració dels eritròcits que els porta a adquirir una forma biconvexa en lloc de la bicòncava que normalment tenen, i que fa que siguin fàcilment hemolitzables.

->esferoforàcies

esferoforàcies

Part. sil.: es_fe_ro_fo_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’ascolíquens de l’ordre de les coniocarpals, de tal·lus fruticulós o foliaci i amb apotecis pedicel·lats o sèssils, proveïts de vora tal·lina.

2 sing Liquen de la família de les esferoforàcies.

->esferoïdal

■esferoïdal

Part. sil.: es_fe_ro_ï_dal

[de esferoide]

adj GEOM Que té la forma d’un esferoide.

->esferoide

■esferoide

Part. sil.: es_fe_roi_de

[de esfer- i -oide]

m GEOM Cos de forma semblant a l’esfera.

->esferòmetre

■esferòmetre

[de esfero- i -metre]

m METROL Instrument per a mesurar la curvatura d’una superfície esfèrica.

->esferopleals

■esferopleals

Part. sil.: es_fe_ro_ple_als

f BOT 1 pl Ordre de la classe de les clorofícies, integrat per un sol gènere d’algues d’aigua dolça (Sphaeroplea).

2 sing Alga de l’ordre de les esferopleals.

->esferopsidals

■esferopsidals

f BOT 1 pl Ordre de deuteromicets caracteritzats per la formació de conidis a l’interior de picnidis.

2 sing Fong de l’ordre de les esferopsidals.

->esfèrula

■esfèrula

[del ll. sphaerŭla ‘esfera petita’, dimin. de sphaera]

f Petit cos esfèric.

->esferulita

■esferulita

f MINERAL Agregat radial de multitud de cristalls aciculars i fibrosos, de simetria esfèrica, mil·limètrics, a partir d’un nucli central.

->esfetgegar-se

■esfetgegar-se

[de fetge; 1a FONT: s. XX, Espriu]

v pron Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esfetgegar

GERUNDI: esfetgegant

PARTICIPI: esfetgegat, esfetgegada, esfetgegats, esfetgegades

INDICATIU PRESENT: esfetgego, esfetgegues, esfetgega, esfetgeguem, esfetgegueu, esfetgeguen

INDICATIU IMPERFET: esfetgegava, esfetgegaves, esfetgegava, esfetgegàvem, esfetgegàveu, esfetgegaven

INDICATIU PASSAT: esfetgeguí, esfetgegares, esfetgegà, esfetgegàrem, esfetgegàreu, esfetgegaren

INDICATIU FUTUR: esfetgegaré, esfetgegaràs, esfetgegarà, esfetgegarem, esfetgegareu, esfetgegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esfetgegaria, esfetgegaries, esfetgegaria, esfetgegaríem, esfetgegaríeu, esfetgegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esfetgegui, esfetgeguis, esfetgegui, esfetgeguem, esfetgegueu, esfetgeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esfetgegués, esfetgeguessis, esfetgegués, esfetgeguéssim, esfetgeguéssiu, esfetgeguessin

IMPERATIU: esfetgega, esfetgegui, esfetgeguem, esfetgegueu, esfetgeguin

->esfex

esfex

m ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels esfècids (Sphex sp), d’ulls composts, acompanyats per ocels, amb el tòrax robust i les ales llargues i estretes.

->esfigm-

esfigm-

Forma prefixada del mot grec sphygmós, que significa ‘pols’. Ex.: esfígmic, esfigmisme.

->esfígmic

■esfígmic -a

[formació culta analògica sobre la base de esfigmo-; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj FISIOL 1 Relatiu o pertanyent al pols.

2 Dit del període de la sístole ventricular durant el qual la sang és enviada a les artèries.

->esfigmo-

■esfigmo-

FISIOL Forma prefixada del mot grec sphygmós, que significa ‘pols’. Ex.: esfigmògraf, esfigmograma.

->esfigmocardiògraf

■esfigmocardiògraf

Part. sil.: es_fig_mo_car_di_ò_graf

m DIAG Aparell per a enregistrar l’ona del pols perifèric i els batecs cardíacs.

->esfigmocardiograma

■esfigmocardiograma

Part. sil.: es_fig_mo_car_di_o_gra_ma

m DIAG Representació gràfica obtinguda amb l’esfigmocardiògraf.

->esfigmògraf

■esfigmògraf

m DIAG Instrument per a enregistrar automàticament la forma i la força del pols arterial.

->esfigmograma

■esfigmograma

m DIAG Gràfic del pols arterial obtingut amb l’esfigmògraf.

->esfigmomanòmetre

■esfigmomanòmetre

m DIAG Aparell compost essencialment d’un manòmetre d’aire o de columna de mercuri, destinat a mesurar la pressió del pols arterial.

->esfigmòmetre

■esfigmòmetre

m DIAG Esfigmomanòmetre.

->esfilagarsar

■esfilagarsar

[de filagarsa; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Desfer en filagarses.

2 pron Aquesta roba s’esfilagarsa fàcilment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esfilagarsar

GERUNDI: esfilagarsant

PARTICIPI: esfilagarsat, esfilagarsada, esfilagarsats, esfilagarsades

INDICATIU PRESENT: esfilagarso, esfilagarses, esfilagarsa, esfilagarsem, esfilagarseu, esfilagarsen

INDICATIU IMPERFET: esfilagarsava, esfilagarsaves, esfilagarsava, esfilagarsàvem, esfilagarsàveu, esfilagarsaven

INDICATIU PASSAT: esfilagarsí, esfilagarsares, esfilagarsà, esfilagarsàrem, esfilagarsàreu, esfilagarsaren

INDICATIU FUTUR: esfilagarsaré, esfilagarsaràs, esfilagarsarà, esfilagarsarem, esfilagarsareu, esfilagarsaran

INDICATIU CONDICIONAL: esfilagarsaria, esfilagarsaries, esfilagarsaria, esfilagarsaríem, esfilagarsaríeu, esfilagarsarien

SUBJUNTIU PRESENT: esfilagarsi, esfilagarsis, esfilagarsi, esfilagarsem, esfilagarseu, esfilagarsin

SUBJUNTIU IMPERFET: esfilagarsés, esfilagarsessis, esfilagarsés, esfilagarséssim, esfilagarséssiu, esfilagarsessin

IMPERATIU: esfilagarsa, esfilagarsi, esfilagarsem, esfilagarseu, esfilagarsin

->esfilegar

■esfilegar

[de fil]

v tr Desfilar, separar els fils (d’una roba).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esfilegar

GERUNDI: esfilegant

PARTICIPI: esfilegat, esfilegada, esfilegats, esfilegades

INDICATIU PRESENT: esfilego, esfilegues, esfilega, esfileguem, esfilegueu, esfileguen

INDICATIU IMPERFET: esfilegava, esfilegaves, esfilegava, esfilegàvem, esfilegàveu, esfilegaven

INDICATIU PASSAT: esfileguí, esfilegares, esfilegà, esfilegàrem, esfilegàreu, esfilegaren

INDICATIU FUTUR: esfilegaré, esfilegaràs, esfilegarà, esfilegarem, esfilegareu, esfilegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esfilegaria, esfilegaries, esfilegaria, esfilegaríem, esfilegaríeu, esfilegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esfilegui, esfileguis, esfilegui, esfileguem, esfilegueu, esfileguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esfilegués, esfileguessis, esfilegués, esfileguéssim, esfileguéssiu, esfileguessin

IMPERATIU: esfilega, esfilegui, esfileguem, esfilegueu, esfileguin

->esfilegassar

■esfilegassar

[de fil]

v tr Esfilegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esfilegassar

GERUNDI: esfilegassant

PARTICIPI: esfilegassat, esfilegassada, esfilegassats, esfilegassades

INDICATIU PRESENT: esfilegasso, esfilegasses, esfilegassa, esfilegassem, esfilegasseu, esfilegassen

INDICATIU IMPERFET: esfilegassava, esfilegassaves, esfilegassava, esfilegassàvem, esfilegassàveu, esfilegassaven

INDICATIU PASSAT: esfilegassí, esfilegassares, esfilegassà, esfilegassàrem, esfilegassàreu, esfilegassaren

INDICATIU FUTUR: esfilegassaré, esfilegassaràs, esfilegassarà, esfilegassarem, esfilegassareu, esfilegassaran

INDICATIU CONDICIONAL: esfilegassaria, esfilegassaries, esfilegassaria, esfilegassaríem, esfilegassaríeu, esfilegassarien

SUBJUNTIU PRESENT: esfilegassi, esfilegassis, esfilegassi, esfilegassem, esfilegasseu, esfilegassin

SUBJUNTIU IMPERFET: esfilegassés, esfilegassessis, esfilegassés, esfilegasséssim, esfilegasséssiu, esfilegassessin

IMPERATIU: esfilegassa, esfilegassi, esfilegassem, esfilegasseu, esfilegassin

->esfíngids

esfíngids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, amb les ales anteriors quasi triangulars i l’espiritrompa molt desenvolupada.

2 sing Insecte de la família dels esfíngids.

->esfingolípid

■esfingolípid

m BIOQ Cadascun dels lípids que lliuren, per hidròlisi, una molècula d’esfingosina o bé d’un derivat seu, a més d’un àcid gras i un alcohol.

->esfingoliposi

esfingoliposi

f PAT Nom genèric d’un grup de malalties caracteritzades per un trastorn congènit del metabolisme dels esfingolípids.

->esfingomielina

■esfingomielina

Part. sil.: es_fin_go_mi_e_li_na

f BIOQ Cadascun dels esfingolípids que hi ha a les beines de mielina del teixit nerviós.

->esfingosina

■esfingosina

f BIOQ Aminodialcohol insaturat, produït per la hidròlisi dels esfingolípids, de fórmula C₁₈H₃₇NO₂.

->esfínter

■esfínter

[del gr. sphigktḗr ‘baga, lligam’, der. de sphíggō ‘estrènyer’]

m ANAT Múscul en forma d’anell que és al voltant de l’orifici d’entrada o de sortida de certes cavitats naturals i que, en contreure’s, el tanca.

->esfinx

■esfinx

[del gr. sphígx, sphiggós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -inxs] m [o f] 1 MIT i ARQUEOL Figura fabulosa amb cap humà i bust de dona, urpes de lleó, ales d’àguila, cos de lleó o de gos i cua de lleó o de drac.

2 fig Persona que no deixa endevinar el seu pensament, de caràcter enigmàtic i inescrutable.

3 ENTOM Nom de diversos lepidòpters de la família dels esfíngids, de cos fusiforme, que poden assolir grans velocitats en el vol, les larves dels quals, fitòfagues, solen ser perjudicials per als conreus.

->esfirènids

■esfirènids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, que reben el nom genèric de barracuda.

2 sing Peix de la família dels esfirènids.

->esfírion

esfírion

Part. sil.: es_fí_ri_on

m ANTROP FÍS Punt més baix del mal·lèol intern.

->esfírnids

■esfírnids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis amb el cap amb dues grans expansions laterals a l’extrem de les quals hi ha els ulls, que inclou el peix martell.

2 sing Peix de la família dels esfírnids.

->esfloradís

■esfloradís -issa

[de esflorar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Fàcil d’esflorar.