->lusità

■lusità -ana

1 adj Relatiu o pertanyent a Lusitània (província romana) o als seus habitants.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà que donà nom a la província romana de Lusitània.

->lusitanià

lusitanià -ana

Part. sil.: lu_si_ta_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al lusitanià.

2 m Divisió estratigràfica del juràssic superior, que havia estat intercalada entre l’oxfordià i el kimmeridgià.

->lusó

lusó -ona

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als lusons.

2 m i f Individu d’un poble celtiber que ocupà un territori en la confluència dels rius Jalón i Jiloca, a Aragó.

->lustració

■lustració

Part. sil.: lus_tra_ci_ó

[del ll. lustratio, -ōnis, íd.]

f HIST REL Acció, cerimònia, de purificació, expiació i protecció, pròpia de diverses religions.

->lustral

■lustral

[del ll. lustralis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a la lustració. Aigua lustral.

->lustre

■lustre

Cp. llustre1 i llustre2

[del ll. lustrum (v. llustre¹); 1a FONT: s. XV]

m Espai de cinc anys.

->luteci

■luteci

[del ll. científic lutetium, del ll. Lutetia, capital de la tribu cèltica dels parisii (nucli del modern París); el nom fou creat pel químic fr. Georges Urbain (1872-1938), que va aïllar aquest element el 1907]

m QUÍM INORG [símb: Lu] Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i de pes atòmic 174,97.

->lutecià

lutecià -ana

Part. sil.: lu_te_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al lutecià.

2 m Estatge (i edat) de l’eocè mitjà marí, situat damunt el cuisià i sota el bartonià a la conca de París.

->luteïna

■luteïna

Part. sil.: lu_te_ï_na

f BIOQ 1 Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues, en els cereals i també al rovell de l’ou.

2 Gonadotropina present en el lòbul anterior de la glàndula pituïtària.

->luteínic

■luteínic -a

Part. sil.: lu_te_í_nic

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent al cos luti de l’ovari.

->luteïnització

■luteïnització

Part. sil.: lu_te_ï_nit_za_ci_ó

f FISIOL ANIM Procés mitjançant el qual les cèl·lules d’un fol·licle de De Graaf es converteixen en el cos groc, un cop han madurat i han alliberat l’òvul.

->luteïnitzant

luteïnitzant

Part. sil.: lu_te_ï_nit_zant

adj BIOQ Dit de la gonadotropina secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi que estimula l’última fase del creixement del fol·licle ovàric i, després de l’ovulació, n’indueix la transformació en cos luti.

->luterà

■luterà -ana

[del nom del reformador protestant Martí Luter (1483-1546)]

CRIST 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Luter o al luteranisme.

2 esglésies luteranes Conjunt d’organitzacions eclesials sorgides de la Reforma i que segueixen el luteranisme.

2 m i f Membre d’una església luterana.

->luteranisme

■luteranisme

[de luterà]

m CRIST Conjunt doctrinal i moviment reformista que té l’origen en Martí Luter.

->luti lútia

■luti lútia

[del ll. lūtĕus, -a, -um, íd.]

adj 1 De color groc.

2 cos luti FISIOL Formació cel·lular de l’ovari, resultant de la ruptura del fol·licle de De Graaf després de l’alliberament de l’òvul.

->lutier

■lutier

Part. sil.: lu_ti_er

[del fr. luthier, íd., der. de luth, i aquest, de l’ant. prov. laüt ‘llaüt’]

m i f OFIC violer².

->lutieria

lutieria

Part. sil.: lu_ti_e_ri_a

[de lutier]

f OFIC Violeria.

->lutita

■lutita

[del ll. lutum ‘llot’ i -ita]

f PETROG Pelita.

->luvar

luvar

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels luvàrids (Luvarus imperialis), de cos oblong, alt i comprimit, boca petita, de coloració blava al dors, argentada amb reflexox rosats als flancs i al ventre, i rosada a la part superior del cap i les aletes.

->luvàrids

luvàrids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes integrada només pel luvar.

2 sing Peix de la família dels luvàrids.

->luvi

luvi

1 adj Relatiu o pertanyent als luvis.

2 m i f HIST Individu d’un antic poble indoeuropeu establert a les regions occidentals del regne hitita, vora les riberes de la mar Egea.

->lux

■lux

[pl luxs] m METROL [símb: lx] Unitat d’il·luminació del sistema internacional equivalent a la il·luminació uniforme d’una superfície que rep el flux d’un lumen per cada m².

->luxació

■luxació

Part. sil.: lu_xa_ci_ó

[del ll. luxatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MED i TRAUM Desplaçament permanent del lloc que un os ocupa dins una articulació.

->luxar

■luxar

[del ll. luxare, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr MED i TRAUM Fer sortir un os, totalment o parcialment, de la seva articulació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: luxar

GERUNDI: luxant

PARTICIPI: luxat, luxada, luxats, luxades

INDICATIU PRESENT: luxo, luxes, luxa, luxem, luxeu, luxen

INDICATIU IMPERFET: luxava, luxaves, luxava, luxàvem, luxàveu, luxaven

INDICATIU PASSAT: luxí, luxares, luxà, luxàrem, luxàreu, luxaren

INDICATIU FUTUR: luxaré, luxaràs, luxarà, luxarem, luxareu, luxaran

INDICATIU CONDICIONAL: luxaria, luxaries, luxaria, luxaríem, luxaríeu, luxarien

SUBJUNTIU PRESENT: luxi, luxis, luxi, luxem, luxeu, luxin

SUBJUNTIU IMPERFET: luxés, luxessis, luxés, luxéssim, luxéssiu, luxessin

IMPERATIU: luxa, luxi, luxem, luxeu, luxin

->luxe

■luxe

[del ll. luxus ‘desviació, excés; luxe; llibertinatge’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Riquesa que hom desplega en les coses de la vida. Hi havia un luxe insolent, en aquella casa. Lleis contra el luxe. El luxe en el vestir, en la casa.

2 bé (o article, o producte, etc.) de luxe ECON Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l’adquisició dels quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda.

3 impost de luxe DR FISC Impost que incideix damunt els béns de luxe.

4 luxe asiàtic Luxe extrem.

2 p ext 1 Cosa supèrflua, no necessària, que hom té, usa o fa. Tenia el que cal per a viure bé, però sense luxes.

2 permetre’s el luxe (de fer alguna cosa) Expressió usada per a indicar que allò que hom fa és un privilegi, un caprici, etc. Pot permetre’s el luxe de llevar-se a les dotze. S’ha permès el luxe de refusar els diners.

3 fig Abundància, profusió, de coses en què hom pot fer de més o de menys. Ho explicà amb un gran luxe de detalls.

->luxemburguès

■luxemburguès -esa

1 adj i m i f De Luxemburg (estat d’Europa i capital d’aquest estat) o del luxemburguès (dialecte).

2 m LING Dialecte de l’alemany mitjà occidental, llengua oficial de l’estat de Luxemburg juntament amb el francès i l’alemany.

->luxímetre

■luxímetre

m LUM i METROL Instrument per a la mesura de nivells d’il·luminació en un punt o una superfície determinats.

->lúxmetre

lúxmetre

m LUM i METROL Luxímetre.

->luxó

luxó

m PART Partícula fonamental de massa en repòs nul·la, que es desplaça a la velocitat de la llum en el buit.

->luxós

■luxós -osa

[de luxe; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj En què hi ha luxe. Un tren de vida luxós. Una casa luxosa.

->luxosament

■luxosament

[de luxós]

adv Amb luxe. Luxosament vestida.

->luxúria

■luxúria

Part. sil.: lu_xú_ri_a

[del ll. luxŭrĭa ‘exuberància, excés; intemperància’, der. de luxus ‘excés; llibertinatge’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Desig sexual extremat.

->luxuriant

■luxuriant

Part. sil.: lu_xu_ri_ant

[del ll. luxurians, -ntis, participi pres. de luxuriare ‘ser exuberant’; 1a FONT: 1903]

adj 1 Extremament fèrtil, prolífic, abundant. Una vegetació luxuriant.

2 fig Massa ornat, profusament ornat.

->luxuriós

■luxuriós -osa

Part. sil.: lu_xu_ri_ós

[del ll. luxuriosus, -a, -um ‘exuberant’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Lliurat a la luxúria.

->luxuriosament

■luxuriosament

Part. sil.: lu_xu_ri_o_sa_ment

[de luxuriós]

adv Amb luxúria.

->lúzula

lúzula

f BOT Gènere de plantes herbàcies graminiformes i de la família de les juncàcies (Luzula sp), de fulles sovint peloses, de flors amb sis divisions periàntiques i sis estams i de fruits capsulars trivalves amb tres llavors.

->lx

lx

símb METROL lux .