->micronització

■micronització

Part. sil.: mi_cro_nit_za_ci_ó

[de micronitzar]

f FARM i TECNOL 1 Acció de micronitzar;

2 l’efecte.

->micronitzar

micronitzar

[de micro-]

v tr FARM i TECNOL Reduir una substància sòlida a pólvores molt fines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: micronitzar

GERUNDI: micronitzant

PARTICIPI: micronitzat, micronitzada, micronitzats, micronitzades

INDICATIU PRESENT: micronitzo, micronitzes, micronitza, micronitzem, micronitzeu, micronitzen

INDICATIU IMPERFET: micronitzava, micronitzaves, micronitzava, micronitzàvem, micronitzàveu, micronitzaven

INDICATIU PASSAT: micronitzí, micronitzares, micronitzà, micronitzàrem, micronitzàreu, micronitzaren

INDICATIU FUTUR: micronitzaré, micronitzaràs, micronitzarà, micronitzarem, micronitzareu, micronitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: micronitzaria, micronitzaries, micronitzaria, micronitzaríem, micronitzaríeu, micronitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: micronitzi, micronitzis, micronitzi, micronitzem, micronitzeu, micronitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: micronitzés, micronitzessis, micronitzés, micronitzéssim, micronitzéssiu, micronitzessin

IMPERATIU: micronitza, micronitzi, micronitzem, micronitzeu, micronitzin

->micronucli

micronucli

m CIT 1 El nucli més petit dels dos nuclis que posseeixen els ciliats.

2 Nucli petit separat del nucli principal i format en la telofase generalment per un cromosoma retardatari o uns quants.

->microona

■microona

Part. sil.: mi_cro_o_na

[de micro- i ona]

f TELECOM Ona electromagnètica d’una longitud d’ona curta, inferior a la de les ones curtes i superior a la dels raigs infraroigs.

->microones

■microones

Part. sil.: mi_cro_o_nes

m ELECTROD Forn de microones.

->microordinador

■microordinador

Part. sil.: mi_cro_or_di_na_dor

[de micro- i ordinador]

m INFORM Ordinador que, per l’espai extraordinàriament petit que ocupa i pel baix preu del seu maquinari, permet de realitzar-hi i resoldre aplicacions que anteriorment requerien un ordinador de mida estàndard o un terminal connectat a un ordinador potent.

->microorganisme

■microorganisme

Part. sil.: mi_cro_or_ga_nis_me

[de micro- i organisme]

m MICROB Organisme que no pot ésser observat si no és amb l’ajut d’una lupa o d’un microscopi.

->microorquídia

microorquídia

Part. sil.: mi_cro_or_quí_di_a

f PAT Petitesa dels testicles, sovint acompanyada d’esterilitat.

->micropaleontologia

■micropaleontologia

Part. sil.: mi_cro_pa_le_on_to_lo_gi_a

[de micro- i paleontologia]

f PALEONT Branca de la paleontologia que estudia els fòssils per a la identificació i l’estudi dels quals és necessari el microscopi.

->microperthita

microperthita

f PETROG Creixement de làmines d’albita dins un cristall d’ortosa.

->micropia

■micropia

Part. sil.: mi_cro_pi_a

[de micro- i -opia]

f OFTAL Fenomen subjectiu pel qual els qui el pateixen veuen els objectes més petits que no són en realitat; és anomenada també micròpsia.

->micròpil

■micròpil

m BOT Orifici apical del tegument o els teguments del primordi seminal.

->microplàncton

microplàncton

m BIOL Plàncton format per organismes de dimensions petites, com ara diatomees i dinoflagel·lades.

->microplasmodesma

■microplasmodesma

m BOT Petit canal citoplasmàtic que comunica les cèl·lules immediates d’alguns tricomes de les esquizofícies.

->microprocessador

■microprocessador

[de micro- i processador]

m INFORM Unitat de procés d’un ordinador construïda segons l’arquitectura o sobre la base del microordinador.

->microprograma

■microprograma

[de micro- i programa]

m INFORM Qualsevol sentència de microinstruccions executades per una unitat microprogramada.

->microprogramari

■microprogramari

[de micro- i programari]

m INFORM Conjunt d’instruccions i de dades emmagatzemades de manera que siguin funcionalment independents de la memòria principal del sistema.

->microprogramat

■microprogramat -ada

[de micro- i programat]

adj INFORM 1 Dotat de microprograma.

2 unitat microprogramada Part d’una unitat de control que executa un microprograma per cada instrucció de màquina que hi arriba.

->microprotal·lus

microprotal·lus

m BOT En els pteridòfits heterosporis, protal·lus format a partir d’una micròspora i sobre el qual es desenvolupen els anteridis.

->micròpsia

■micròpsia

Part. sil.: mi_cròp_si_a

[de micro- i -òpsia]

f OFTAL Micropia.

->micròpter

micròpter -a

adj ZOOL Dit de l’animal que té les ales molt reduïdes i no funcionals.

->micropterígids

micropterígids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, tinguda antigament com a un ordre a part, considerada sovint com la família més antiga de les papallones.

2 sing Insecte de la família dels micropterígids.

->microquímic

■microquímic -a

[de micro- i químic]

QUÍM ANAL 1 1 adj Relatiu o pertanyent a la microquímica.

2 f Química aplicada a l’anàlisi de quantitats molt petites de matèria.

2 1 adj Dit de les reaccions que hom observa per mitjà del microscopi o que efectua amb quantitats molt petites de substància per mitjà d’aparells en miniatura.

2 f Química aplicada a les reaccions microquímiques.

->microruptor

■microruptor

[de micro- i ruptor]

m ELECTROT Petit interruptor accionat mecànicament, molt sensible i d’una cursa molt petita.

->microsclera

■microsclera

f ZOOL Espícula d’esponja de mida petita.

->microscleròfores

microscleròfores

f ZOOL 1 pl Ordre de porífers de la subclasse dels tetractinèl·lides.

2 sing Porífer de l’ordre de les microscleròfores.

->microscopi

■microscopi

[de micro- i -scopi]

m FÍS i ÒPT 1 Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions, que normalment són invisibles a ull nu, gràcies a un sistema de lents (òptiques, electròniques o acústiques) que en forneixen una imatge augmentada.

2 microscopi acústic Microscopi que visualitza un objecte de petites dimensions en detectar les variacions que una ona ultrasonora experimenta en interaccionar-hi.

3 microscopi electrònic Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.

4 microscopi òptic (o fotònic, o ordinari) Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.

->microscòpia

■microscòpia

Part. sil.: mi_cros_cò_pi_a

[de micro- i -scòpia]

f BIOL 1 Examen dels objectes per mitjà del microscopi.

2 Conjunt de mètodes emprats en la investigació per mitjà del microscopi.

->microscòpic

■microscòpic -a

[de microscòpia]

adj 1 ÒPT 1 Relatiu o pertanyent al microscopi.

2 Fet per mitjà del microscopi.

2 p ext 1 Tan petit, que no és visible a ull nu, sinó només amb l’ajut del microscopi.

2 hiperb Extraordinàriament petit. Una agulla microscòpica.

3 FÍS 1 Dit dels objectes o sistemes observables només amb l’ajut d’aparells d’augment.

2 Dit de l’estat, de la propietat, etc., d’un sistema, determinats a partir de la descripció completa de tots els àtoms o les molècules que componen el sistema.

->microsferòcit

microsferòcit

m PAT Eritròcit petit, esfèric i fàcilment hemolitzable.

->microsferocitosi

microsferocitosi

f PAT 1 Presència de microsferòcits a la sang.

2 microsferocitosi congènita Anèmia hemolítica crònica, caracteritzada per una disminució de la resistència mecànica i osmòtica dels esferòcits.

->microsfígmia

microsfígmia

Part. sil.: mi_cros_fíg_mi_a

f PAT Petitesa del pols.

->microsisme

■microsisme

[de micro- i sisme]

m GEOL Sisme de poca importància, sia per la poca intensitat de les batzegades, sia per l’àrea reduïda on arriben els seus efectes sensibles, que acostumen a ésser els no tectònics.

->microsociologia

■microsociologia

Part. sil.: mi_cro_so_ci_o_lo_gi_a

f SOCIOL Part de la sociologia que estudia comunitats petites, clans, pobles o grups socials, com ara un barri o una família.

->microsolc

■microsolc

[de micro- i solc]

m ELECTROAC i MÚS 1 Solc dels discs fonogràfics (de 33 o 45 rpm), més estret que el dels discs primitius (de 78 rpm) i que permet d’aconseguir una durada més gran del programa enregistrat.

2 p ext Disc proveït de microsolc.

->microsoma

■microsoma

m CIT Inclusió citoplasmàtica granular, que ateny de 0,3 a 0,4 μ, rica en ribonucleoproteïnes.

->microsonda

■microsonda

f QUÍM Aparell que permet fer una anàlisi química elemental no destructiva a partir d’una superfície mineral mitjançant un bombardeig d’electrons que produeix una emissió de raigs X característics, els quals són analitzats en un comptador que forneix una avaluació quantitativa i qualitativa de la composició química de la mostra.

->micròspora

■micròspora

f BOT 1 Espora molt petita.

2 En els pteridòfits heterosporis, espora formada en els microsporangis i que origina un microprotal·lus.

->microsporangi

■microsporangi

m BOT En els pteridòfits heterosporis, esporangi que produeix micròspores.

->microspòria

microspòria

Part. sil.: mi_cros_pò_ri_a

f PAT 1 Malaltia causada pel fong Microsporon sp.

2 esp Tinya tonsurant produïda pel Microsporon auduoini, les espores del qual formen una beina en el cabell afectat.

->microsporidis

microsporidis

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous de la classe dels esporozous de mida molt petita i amb una sola càpsula polar a l’espora.

2 sing Esporozou de l’ordre dels microsporidis.

->microsporofil·le

■microsporofil·le

m BOT Esporofil·le amb microsporangis.

->microstil

microstil -a

adj BOT Brevistil.

->micròstom

■micròstom -a

adj ANAT ANIM Que té la boca petita.

->microtatobiotes

microtatobiotes

Part. sil.: mi_cro_ta_to_bi_o_tes

m MICROB 1 pl Grup d’organismes procariotes que inclou les rickèttsies i les clamídies, amb manca d’organització cel·lular i caràcter de paràsit intracel·lular.

2 sing Organisme del grup dels microtatobiotes.

->microtelèfon

■microtelèfon

[de micro- i telèfon]

m TELECOM Part d’un telèfon, radiotelèfon, etc., on són allotjats el micròfon i l’auricular.

->micròtids

micròtids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, formada per ratolins camperols amb una forta arcada zigomàtica.

2 sing Mamífer de la família dels micròtids.

->microtò

■microtò

[de micro- i to]

m MÚS Interval inferior a un semitò.

->micròtom

■micròtom

[de micro- i -tom]

m HISTOL Aparell emprat per a fer talls molt prims i regulars de teixits vegetals o animals per a utilitzar en l’elaboració de preparacions microscòpiques.

->microtomia

■microtomia

Part. sil.: mi_cro_to_mi_a

f BIOL Tècnica de fer talls molt prims.

->microtraumatisme

microtraumatisme

Part. sil.: mi_cro_trau_ma_tis_me

m PAT Traumatisme d’intensitat feble.

->microtró

microtró

m FÍS ATÒM Accelerador d’electrons constituït per un electroimant, que crea un camp magnètic en una cavitat de forma anular i fa que els electrons descriguin òrbites circulars creixents, a mesura que l’acceleració augmenta.

->microtúbul

■microtúbul

m CIT Estructura tubular no ramificada i agrupada en feixos que es troba en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes.

->microvil·li

■microvil·li

m CIT Conjunt de projeccions microscòpiques de la membrana cel·lular dels epitelis.

->microzou

microzou

Part. sil.: mi_cro_zou

[de micro- i -zou]

m ZOOL 1 Animal microscòpic.

2 esp Protozou.

->mictofiformes

mictofiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos de la classe dels osteïctis, de mida petita, cos prim i sense bufeta natatòria, i que comprèn espècies amb molts fotòfors, per la qual cosa són anomenats peixos llanterna.

2 sing Peix de l’ordre dels mictofiformes.

->micturició

■micturició

Part. sil.: mic_tu_ri_ci_ó

f FISIOL Micció.

->micvé

micvé

m ART i JUD Edifici destinat pels jueus a la pràctica de llurs banys públics.

->mida

■mida

[probablement d’una base indoeuropea afí a la del ll. metīri ‘mesurar’, o del gòt. mitan, íd., o mita ‘mesura’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Mesura, especialment lineal.

2 1 Dimensió que ha de tenir una cosa per a l’ús a què és destinada. Arribar a la mida. Quina mida ha de tenir la biga?

2 a mida loc adv i loc adj Fet expressament per a la persona o cosa a què va destinat. Un vestit fet a mida. Uns pantalons a mida. Armaris fets a mida per a la cuina.

3 a mida loc adj fig Adequat. Ha trobat una feina a mida.

4 passar de mida fig Ésser excessiu. El teu enuig passa de mida.

5 prendre la mida (a algú) fig Burlar-se’n sense que se n’adoni.

6 prendre la mida de l’esquena (a algú) fig Bastonejar-lo, apallissar-lo fort.

7 prendre les mides (a algú) Comprovar les dimensions del cos d’una persona per poder-li fer una peça de vestir, unes sabates, etc., a mida.

8 sense mida (o fora mida) loc adj loc adv En gran quantitat o proporció; moltíssim. Hi havia una gentada fora mida. L’estima fora mida.

3 CATOL Cinta o cordill de llargària d’una imatge venerada en alguns santuaris.

4 METROL 1 Unitat de mesura amb exclusió de les de capacitat i de pes.

2 Regle, cinta, etc., d’una llargària coneguda que serveix per a mesurar o amidar una longitud.

->midar

■midar

[de mida]

v tr Amidar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: midar

GERUNDI: midant

PARTICIPI: midat, midada, midats, midades

INDICATIU PRESENT: mido, mides, mida, midem, mideu, miden

INDICATIU IMPERFET: midava, midaves, midava, midàvem, midàveu, midaven

INDICATIU PASSAT: midí, midares, midà, midàrem, midàreu, midaren

INDICATIU FUTUR: midaré, midaràs, midarà, midarem, midareu, midaran

INDICATIU CONDICIONAL: midaria, midaries, midaria, midaríem, midaríeu, midarien

SUBJUNTIU PRESENT: midi, midis, midi, midem, mideu, midin

SUBJUNTIU IMPERFET: midés, midessis, midés, midéssim, midéssiu, midessin

IMPERATIU: mida, midi, midem, mideu, midin

->midó

■midó

[cat. ant. amidó, d’una variant del b. ll. amidum, ll. cl. amylum, i aquest, del gr. ámylon, íd., der. de mýlē ‘mola’; 1a FONT: 1249]

m 1 QUÍM ORG Polisacàrid de fórmula general (C₆H₁₀O₅)_n, obtingut comercialment a partir dels cereals, dels llegums, de les glans o de les castanyes i emprat en la preparació de coles, en l’aprest de teixits, en la indústria alimentària i en farmàcia.

2 ALIM Fècula.

->midoner

■midoner -a

[de midó; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f OFIC Persona que fabrica midó.

->midraix

■midraix

Part. sil.: mi_draix

m JUD Comentari rabínic d’un text bíblic, de l’època antiga o medieval, que té com a finalitat explicitar diversos punts jurídics o desenvolupar un ensenyament moral per mitjà de diversos gèneres literaris com ara relats, paràboles o llegendes.

->midriasi

midriasi

Part. sil.: mi_dri_a_si

f OFTAL Dilatació permanent i anormal de la pupil·la.

->midriàtic

midriàtic -a

Part. sil.: mi_dri_à_tic

1 adj OFTAL 1 Que dilata la pupil·la.

2 Relatiu o pertanyent a la midriasi.

2 m FARM Agent que provoca la dilatació de la pupil·la.

->miel-

■miel-

Forma prefixada del mot grec myelós, que significa ‘medul·la’. Ex.: mielina, mielitis.

->mièlic

■mièlic -a

Part. sil.: mi_è_lic

[deriv. de l’arrel miel-]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la medul·la espinal.

->mielina

■mielina

Part. sil.: mi_e_li_na

f FISIOL i BIOQ Matèria lipoide, blanca, refringent, que recobreix els axons i les dendrites quan aquestes entren a la substància blanca del sistema nerviós central.

->mielínic

■mielínic -a

Part. sil.: mi_e_lí_nic

adj FISIOL i BIOQ 1 Relatiu o pertanyent a la mielina.

2 De la natura de la mielina.

->mielinització

■mielinització

Part. sil.: mi_e_li_nit_za_ci_ó

f FISIOL Formació o adquisició de mielina, anomenada també mielogènesi.

->mielític

■mielític -a

Part. sil.: mi_e_lí_tic

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la mielitis.

2 adj i m i f Que pateix de mielitis.

->mielitis

■mielitis

Part. sil.: mi_e_li_tis

f PAT 1 Inflamació, generalment infecciosa, del moll de l’os, que afecta sovint també la pròpia estructura òssia.

2 Inflamació de la medul·la espinal.

->mielo-

■mielo-

Forma prefixada del mot grec myelós, que significa ‘medul·la’. Ex.: mielografia, mielofibrosi.

->mieloblast

mieloblast

Part. sil.: mi_e_lo_blast

m CIT Cèl·lula mare dels leucòcits de la sèrie granulocítica que es troba a la medul·la òssia i, en circumstàncies patològiques, a la sang.

->mieloblastosi

mieloblastosi

Part. sil.: mi_e_lo_blas_to_si

f PAT Presència de mieloblast a la sang.

->mielocele

mielocele

Part. sil.: mi_e_lo_ce_le

f PAT Protrusió herniària de la medul·la espinal a través d’una espina bífida.

->mielocistocele

mielocistocele

Part. sil.: mi_e_lo_cis_to_ce_le

f PAT Protrusió quistosa de la medul·la espinal a través d’un defecte en el conducte raquidi.

->mielòcit

mielòcit

Part. sil.: mi_e_lò_cit

m CIT Leucòcit jove de la sèrie granulocítica, situat entre el promielòcit i el polinuclear adult.

->mielocitosi

mielocitosi

Part. sil.: mi_e_lo_ci_to_si

f PAT Presència de mielòcits a la sang.

->mielodisplàsia

mielodisplàsia

Part. sil.: mi_e_lo_dis_plà_si_a

f PAT Displàsia o desenvolupament defectuós de la medul·la espinal que causa deformacions i trastorns funcionals.

->mielofibrosi

■mielofibrosi

Part. sil.: mi_e_lo_fi_bro_si

f PAT Síndrome mieloproliferativa que es caracteritza per fibrosi de la medul·la òssia, hemopoesi hepàtica i esplènica i osteosclerosi.

->mielogènesi

■mielogènesi

Part. sil.: mi_e_lo_gè_ne_si

f FISIOL Mielinització.

->mielografia

mielografia

Part. sil.: mi_e_lo_gra_fi_a

f DIAG Tècnica de visualització radiogràfica de l’espai subaracnoide per la introducció de contrast radioopac per mitjà d’una punció lumbar.

->mielograma

mielograma

Part. sil.: mi_e_lo_gra_ma

m CIT Fórmula citològica que expressa la proporció percentual de les cèl·lules que integren la medul·la òssia.

->mieloide

■mieloide

Part. sil.: mi_e_loi_de

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la medul·la (espinal o òssia).

2 Semblant a la medul·la.

->mieloma

■mieloma

Part. sil.: mi_e_lo_ma

m PAT Tumor de la medul·la espinal o òssia.

->mielomeningocele

mielomeningocele

Part. sil.: mi_e_lo_me_nin_go_ce_le

f PAT Protuberància herniària de la medul·la espinal i de les seves meninges a través d’una espina bífida.

->mielopatia

■mielopatia

Part. sil.: mi_e_lo_pa_ti_a

f PAT Denominació genèrica de les malalties de la medul·la espinal.

->mielòplax

mielòplax

Part. sil.: mi_e_lò_plax

m CIT 1 Cèl·lula gegant multinuclear de la medul·la òssia i de determinades varietats de sarcoma.

2 mielòplax de Robin Osteoclast.

->mielopoesi

mielopoesi

Part. sil.: mi_e_lo_po_e_si

f FISIOL ANIM Formació, diferenciació i maduració de les cèl·lules de la sang en la medul·la òssia.

->mieloproliferatiu

mieloproliferatiu -iva

Part. sil.: mi_e_lo_pro_li_fe_ra_tiu

adj PAT Relatiu o pertanyent a una proliferació neoplàstica de les cèl·lules de la medul·la òssia.

->mielosi

mielosi

Part. sil.: mi_e_lo_si

f PAT Leucosi del sistema mieloide. Mielosi eritrèmica aguda.

->mielotòxic

mielotòxic -a

Part. sil.: mi_e_lo_tò_xic

adj PAT Dit de la substància química o física amb capacitat d’alterar la mielopoesi.

->mielotoxicitat

mielotoxicitat

Part. sil.: mi_e_lo_to_xi_ci_tat

f PAT 1 Qualitat d’una substància mielotòxica.

2 Conjunt de trastorns ocasionats per una substància mielotòxica.

->mienteri

mienteri

Part. sil.: mi_en_te_ri

m ANAT ANIM Capa muscular del budell.

->mientèric

mientèric -a

Part. sil.: mi_en_tè_ric

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al mienteri.

->mierenc

mierenc -a

Part. sil.: mi_e_renc

adj i m i f De Mieres (Garrotxa).

->miersita

miersita

Part. sil.: mi_er_si_ta

f MINERAL Iodur d’argent, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->mieta

■mieta

Part. sil.: mi_e_ta

[de l’oc. mièta ‘mica, engruna’]

m i f Persona insignificant.

->mifa

mifa

f dial ORNIT Òliba.

->mig mitja

■mig mitja

Cp. l’acc. 1 1amb mitjà 1

[del ll. mĕdius, íd.; 1a FONT: 1157]

1 1 adj Que és la meitat d’un tot. Mig metre. Mitja lliura. Mitja hora. Mitja dotzena. Mig pollastre. Mitja ampolla de vi. Un litre i mig. Una hora i mitja. Dos milions i mig.

2 adj fig A lladre, lladre i mig.

3 [invariable en forma masculina davant un nom de ciutat, país, etc., no precedit d’article] adj hiperb Acudí a l’enterrament mig Barcelona. Ha corregut mig Europa.

4 adv En una part igual, o aproximadament igual, a la meitat. Una ampolla mig plena.

5 [usat generalment com a terme matemàtic] m Meitat, cadascuna de les parts d’un tot dividit en dues parts iguals. Un mig, 1/2.

6 m METROL Mesura o pes equivalent a la meitat d’una mesura principal i determinada.

7 m esp METROL Mesura o pes equivalent a líquids (vi, oli, llet) pròpia del País Valencià i de la Catalunya Nova equivalent a 1/8 del càntir.

8 a mitges loc adv Repartint-se l’un i l’altre a parts iguals guanys i pèrdues, despeses, etc. En aquest negoci, anirem a mitges. Paguen el lloguer a mitges.

2 p ext 1 adj En una part més o menys considerable, bé que no completament. Aquell mig fracàs ens descoratjà. Tinc mitges esperances d’aconseguir-ho.

2 adj Incomplet. Mig dol. Mitges excuses. A mitja llum.

3 adv A mitges, parcialment, una mica. Som mig parents. Encara érem mig criatures. Estic mig marejat. La carn només és mig cuita.

4 [usat com a prefix formant verbs que expressen una acció realitzada parcialment, incompletament] adv Només la mig obrí. Ja ho he mig fet. S’ha mig adormit. Mig plorava.

5 a mitges loc adv Parcialment, incompletament. Estic satisfet a mitges. Només ho sabia a mitges.

6 mig... mig... adv En part una cosa o d’una manera, en part una altra cosa o d’una altra manera. Mig figa mig raïm. Mig plorant mig rient.

7 mig mig [expressió usada en respostes] loc adv No del tot. T’agrada? Mig mig. Ja estàs ben bo? Mig mig.

3 1 m Lloc o part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Marca el mig de la rodona amb un punt. Al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig. Ha partit la barra pel mig.

2 [f mig] m i f ESPORT En els diversos jocs de pilota, jugador situat a la part mitjana del seu camp de joc, que té per missió principal de lligar la defensa amb les línies d’atac.

3 a mig loc prep A la meitat de. A mig camí. A mitja cama. A mitja tarda.

4 de mig a mig loc adv Completament, del tot. Em vaig equivocar de mig a mig.

5 en mig de loc prep Enmig de.

6 mig de melé [f mig] m i f ESPORT En el rugbi, jugador situat entre els davanters i els tresquarts, que s’encarrega d’introduir la pilota a la melé i d’enllaçar el joc dels davanters amb el mig d’obertura i de fer avançar els davanters.

7 mig d’obertura [f mig] m i f ESPORT En el rugbi, jugador situat entre el mig de melé i els tresquarts, que s’encarrega d’enllaçar el joc entre ells després de rebre la pilota i de fer avançar l’equip.

8 tocar-hi de mig a mig fig Encertar-ho del tot.

9 treure del mig Apartar, allunyar, algú o alguna cosa que destorba.

4 mig guany DR CIV Contracte de cessió de terreny propi de la regió cantàbrica, semblant a la rabassa morta.

->migale

migale

f ZOOL Aranya del subordre dels migalomorfs de la família dels terafòsids (Teraphosa leblondi), que ateny 9 cm, és l’araneid més gros conegut i posseeix un poderós verí.

->migalomorfs

migalomorfs

m ZOOL 1 pl Subordre d’aràcnids de l’ordre dels araneids amb individus amb dos parells de pulmons i abdomen no segmentat.

2 sing Aràcnid del subordre dels migalomorfs.

->migcampista

■migcampista

m i f ESPORT mig 3 2.

->migdia

■migdia

Part. sil.: mig_di_a

[de mig i dia; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 1 ASTR Instant en què el Sol arriba a la culminació superior.

2 [en l’horari usual] p ext Les dotze del dia.

3 p ext Part del dia al volt de migdia. Telefona’m al migdia o al vespre.

2 GEOG 1 Sud.

2 Part meridional d’una contrada, d’un continent, etc. El migdia de França.

->migdiada

■migdiada

Part. sil.: mig_di_a_da

Cp. becaina

[de migdia; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Temps al volt de migdia. Les xafogoses migdiades d’estiu.

2 Dormida que hom fa després de dinar. Fer la migdiada.

->migfondista

■migfondista

[der. de mig fons]

m i f ESPORT Corredor especialitzat en curses de mig fons.

->migjorn

■migjorn

[de mig i jorn; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Migdia.

2 GEOG 1 Sud.

2 Banda de migjorn. La paret de migjorn de l’església. Vent de migjorn.

3 CLIMAT Vent del sud.

->migjornada

■migjornada

[de migjorn]

f Vent fort de migjorn.

->migjornejar

■migjornejar

[de migjorn]

v intr CLIMAT 1 Fer vent de migjorn.

2 Tendir, un vent, a bufar de migjorn. Aquest llebeig migjorneja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: migjornejar

GERUNDI: migjornejant

PARTICIPI: migjornejat, migjornejada, migjornejats, migjornejades

INDICATIU PRESENT: migjornejo, migjorneges, migjorneja, migjornegem, migjornegeu, migjornegen

INDICATIU IMPERFET: migjornejava, migjornejaves, migjornejava, migjornejàvem, migjornejàveu, migjornejaven

INDICATIU PASSAT: migjornegí, migjornejares, migjornejà, migjornejàrem, migjornejàreu, migjornejaren

INDICATIU FUTUR: migjornejaré, migjornejaràs, migjornejarà, migjornejarem, migjornejareu, migjornejaran

INDICATIU CONDICIONAL: migjornejaria, migjornejaries, migjornejaria, migjornejaríem, migjornejaríeu, migjornejarien

SUBJUNTIU PRESENT: migjornegi, migjornegis, migjornegi, migjornegem, migjornegeu, migjornegin

SUBJUNTIU IMPERFET: migjornegés, migjornegessis, migjornegés, migjornegéssim, migjornegéssiu, migjornegessin

IMPERATIU: migjorneja, migjornegi, migjornegem, migjornegeu, migjornegin

->migjornell

■migjornell

[de migjorn]

m dial Vent fluix de migjorn.

->migjorner

migjorner -a

adj i m i f De Migjorn Gran (Menorca).

->migmatita

■migmatita

f PETROG Roca que ha sofert una penetració magmàtica, havent sofert abans un procés de metamorfisme.

->migmetratge

■migmetratge

m CIN Film de longitud compresa entre els 1 000 i els 1 600 metres o de durada superior a 35 minuts i inferior a 60.

->migpartir

■migpartir

[de mig i partir; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Partir en dues parts iguals. I el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: migpartir

GERUNDI: migpartint

PARTICIPI: migpartit, migpartida, migpartits, migpartides

INDICATIU PRESENT: migparteixo, migparteixes, migparteix, migpartim, migpartiu, migparteixen

INDICATIU IMPERFET: migpartia, migparties, migpartia, migpartíem, migpartíeu, migpartien

INDICATIU PASSAT: migpartí, migpartires, migpartí, migpartírem, migpartíreu, migpartiren

INDICATIU FUTUR: migpartiré, migpartiràs, migpartirà, migpartirem, migpartireu, migpartiran

INDICATIU CONDICIONAL: migpartiria, migpartiries, migpartiria, migpartiríem, migpartiríeu, migpartirien

SUBJUNTIU PRESENT: migparteixi, migparteixis, migparteixi, migpartim, migpartiu, migparteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: migpartís, migpartissis, migpartís, migpartíssim, migpartíssiu, migpartissin

IMPERATIU: migparteix, migparteixi, migpartim, migpartiu, migparteixin

->migpartit

migpartit

[de migpartir]

adj m HERÀLD Dit de l’escut format per la unió, en sentit vertical, de la meitat de dos escuts diferents.

->migpensionista

■migpensionista

Part. sil.: mig_pen_si_o_nis_ta

adj i m i f Dit de l’alumne que està a mitja pensió en un col·legi.

->migració

■migració

Part. sil.: mi_gra_ci_ó

[del ll. migratio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de migrar.

2 DEMOG Canvi espacial significatiu fet per una població.

3 ALIM En la tecnologia de l’envasament d’aliments, fenomen pel qual certes impureses de l’envàs poden passar al contingut i afectar-ne els caràcters sensorials i fins i tot contaminar-lo.

4 ETOL 1 Desplaçament cíclic i orientat, generalment col·lectiu, d’una població animal i sovint amb moviments de partença i arribada molt precisos.

2 p ext Desplaçament aperiòdic d’un grup animal, o d’un individu, generalment a una distància considerable.

3 migració parcial Migració d’una part dels individus d’una espècie animal, generalment ocells, que habiten una àrea determinada.

5 ODONT Desplaçament progressiu d’una o més dents.

6 PETROG Fenomen pel qual el petroli és traspassat del seu lloc d’origen (roca mare) a una altra roca més o menys llunyana.

7 migració iònica ELECTROQ i QUÍM FÍS Fenomen que s’esdevé en establir una diferència de potencial entre dos elèctrodes immergits en una solució d’un electròlit.

->migrada

■migrada

[de migrar]

f Migrança.

->migradesa

■migradesa

[de migrat]

f Qualitat de migrat.

->migrador

■migrador -a

[de migrar]

adj Que migra. Ocells migradors.

->migrament

■migrament

[de migrar]

m 1 Acció de migrar-se;

2 l’efecte.

->migrança

■migrança

[de migrar]

f Estat del qui es migra.

->migranya

■migranya

[del ll. hemicrania, i aquest, del gr. hēmikranía, comp. de hēmi ‘mig’ i kraníon ‘cap’; 1a FONT: 1460, Roig]

f PAT Síndrome dolorosa caracteritzada per l’aparició d’accessos paroxismals de cefalàlgia unilateral, precedits de signes sensorials o vasomotors premonitoris.

->migranyós

■migranyós -osa

[de migranya]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la migranya.

2 adj i m i f Que té migranya.

->migrar

■migrar

[del ll. migrare, íd.; 1a FONT: 1310]

v 1 intr 1 Anar d’un lloc a un altre.

2 esp Efectuar una migració. Els ocells migren cada primavera. Molta gent migra de l’Àfrica a Europa.

2 1 tr Fer consumir, decandir. Les angúnies i els contratemps han migrat molt la mare. La febrada migrava l’infant.

2 pron Consumir-se, decandir-se d’impaciència, d’enyorament. Ell, allà, en aquell ambient d’inactivitat, s’hi migrava. Em migro per tornar-la a veure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: migrar

GERUNDI: migrant

PARTICIPI: migrat, migrada, migrats, migrades

INDICATIU PRESENT: migro, migres, migra, migrem, migreu, migren

INDICATIU IMPERFET: migrava, migraves, migrava, migràvem, migràveu, migraven

INDICATIU PASSAT: migrí, migrares, migrà, migràrem, migràreu, migraren

INDICATIU FUTUR: migraré, migraràs, migrarà, migrarem, migrareu, migraran

INDICATIU CONDICIONAL: migraria, migraries, migraria, migraríem, migraríeu, migrarien

SUBJUNTIU PRESENT: migri, migris, migri, migrem, migreu, migrin

SUBJUNTIU IMPERFET: migrés, migressis, migrés, migréssim, migréssiu, migressin

IMPERATIU: migra, migri, migrem, migreu, migrin

->migrat

■migrat -ada

[de migrar]

adj Escàs, mesquí, que no arriba de molt al tant que caldria. Un sou migrat.

->migratori

■migratori -òria

[de migrar]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la migració.

2 Dit dels individus (grups ètnics, animals, etc.) que efectuen migració.

->migrolar-se

■migrolar-se

[de migrar]

v pron Migrar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: migrolar

GERUNDI: migrolant

PARTICIPI: migrolat, migrolada, migrolats, migrolades

INDICATIU PRESENT: migrolo, migroles, migrola, migrolem, migroleu, migrolen

INDICATIU IMPERFET: migrolava, migrolaves, migrolava, migrolàvem, migrolàveu, migrolaven

INDICATIU PASSAT: migrolí, migrolares, migrolà, migrolàrem, migrolàreu, migrolaren

INDICATIU FUTUR: migrolaré, migrolaràs, migrolarà, migrolarem, migrolareu, migrolaran

INDICATIU CONDICIONAL: migrolaria, migrolaries, migrolaria, migrolaríem, migrolaríeu, migrolarien

SUBJUNTIU PRESENT: migroli, migrolis, migroli, migrolem, migroleu, migrolin

SUBJUNTIU IMPERFET: migrolés, migrolessis, migrolés, migroléssim, migroléssiu, migrolessin

IMPERATIU: migrola, migroli, migrolem, migroleu, migrolin

->migrolat

migrolat -ada

[de migrolar-se]

adj Migrat.

->migtemps

■migtemps

[de mig i temps]

m inv Entretemps. Un vestit de migtemps.

->migtruncat

migtruncat

[de mig i truncar]

adj m HERÀLD Dit de l’escut format per la unió, en sentit horitzontal, de la meitat de dos escuts diferents.

->migtub

migtub

m ESPORT 1 1 Tipus de rampa de forma semicilíndrica, amb un pendent que permet al patinador de fer salts i trucs mentre es desplaça amb el monopatí o els patins d’una paret a l’altra.

2 Pista de forma semicilíndrica excavada a la neu, amb un pendent que permet al surfista de fer salts i trucs mentre es desplaça d’una paret a l’altra.

2 Modalitat de surf d’estil lliure o de patinatge de monopatí que consisteix a lliscar de costat a costat d’un migtub, saltant i executant trucs en l’aire.

->mihrab

■mihrab

m ISLAM Nínxol situat al mig d’una alquibla.

->miïtis

■miïtis

Part. sil.: mi_ï_tis

f PAT Inflamació del teixit muscular, primitiva o secundària a una infecció general o a una inflamació pròxima. És anomenada també miositis.

->mil

■mil

[del ll. vg. *mīle, ll. cl. mīlle; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Deu vegades cent. M’ha costat mil euros.

2 adj hiperb Un nombre indeterminat considerable. Ja t’ho he dit mil vegades!

3 m Miler. Compra els ous a mils.

4 ni als mils loc adv Expressió usada per a indicar que és lluny la realització o consecució d’alguna cosa.

2 m El nombre mil, 1 000. Han fet una rifa i ha sortit el mil.

->milà

■milà

[del ll. vg. *milanus, der. de *milus, ll. cl. milŭus, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 ORNIT 1 Ocell de la família dels accipítrids (Milvus milvus), de color castany fosc i les parts inferiors vermelloses, cua llarga i forcada i que s’alimenta de carronya, insectes i mamífers.

2 milà negre Ocell de la família dels accipítrids (Milvus migrans), més fosc que el milà, la cua més curta i no tan forcada.

3 milà reial Milà.

2 ICT 1 Milana.

2 Escurçana.

->milacre

■milacre

m ant TEAT Miracle.

->milamarí

milamarí -ina

adj i m i f Miramarí.

->milana

■milana

[fem. de milà, nom també d’un peix]

f 1 ICT Denominació genèrica de diversos peixos de l’ordre dels raïformes, de les famílies dels miliobàtids i dels gimnúrids, que tenen el cos en forma de disc, amb els ulls laterals, un replegament carnós anomenat aleta cefàlica i un o dos fiblons verinosos a la cua, com la milana comuna (Myliobatis aquila), que pot fer 1,5 m de llargada, la milana grossa (Pteromylaeus bovinus), d’aleta cefàlica molt llarga i de forma ogival, i la milana cuacurta (Gymnura altavela), que té el disc força més ample que llarg.

2 ORNIT 1 Milà.

2 milana voltonera Arpella.

->milanenc

milanenc -a

adj i m i f Del Milà (Alt Camp).

->milanès

■milanès -esa

1 adj i m i f De Milà (ciutat i província d’Itàlia) o del milanès (dialecte).

2 m LING Dialecte gal·loitàlic, anomenat més pròpiament llombard, estès per la Llombardia i amb nuclis al Piemont, al cantó Ticino, a les valls grisones i al Trentino.

->milanó

milanó

m ICT Milana grossa.

->milanta

milanta

[de mil amb la terminació de seixanta, setanta...]

adj inv col·loq Una gran quantitat indeterminada; mil 1 2. Tots trobaven milanta raons per no treballar. T’ho he repetit milanta vegades!

->milazzià

milazzià -ana

Part. sil.: mi_laz_zi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al milazzià.

2 m Divisió obsoleta del quaternari, situat en el plistocè.

->míldiu

■míldiu

Part. sil.: míl_diu

[de l’angl. mildew ‘floridura’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 FITOPAT Nom donat a diverses malalties de les plantes, produïdes per fongs ficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies que ataquen els òrgans verds (fulles, tiges i, de vegades, fruits). Míldiu de la ceba. Míldiu de la vinya.

2 p ext Nom donat als diversos fongs que produeixen la malaltia del míldiu.

->milè

■milè -ena

[de mil; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Mil·lèsim.

->milenar

■milenar

[de milè; 1a FONT: 1490, Tirant]

m Miler.

->milengrana

■milengrana

Part. sil.: mil_en_gra_na

[de mil, en² i grana]

m BOT Bodris.

->miler

■miler

[forma moderna i analògica del cat. ant. miller (s. XIII), ll. miliarium, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 Conjunt de mil unitats.

2 Aproximadament mil. Un miler d’homes.

->milesi

milesi -èsia

1 adj i m i f De Milet (antiga ciutat de l’Àsia Menor).

2 m i f FILOS Membre de l’escola presocràtica de Milet.

->milfulles

■milfulles

[de mil i fulla; 1a FONT: 1803, DEst.]

f BOT i FARM Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes (Achillea millefolium), de fulles molt dividides i capítols blancs, i oficinal amb propietats hemostàtiques i tòniques.

->milhòmens

milhòmens

[de mil i home]

m Milhomes.

->milhomes

■milhomes

[de mil i home; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m iròn Home, especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d’intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.

->mili

■mili

[reducció de militar]

f pop Servei militar. Va fer la mili a Saragossa.

->miliar

■miliar

Part. sil.: mi_li_ar

adj PAT 1 Dit de les lesions de la grandària o la forma d’un gra de mill. Erupció miliar.

2 tuberculosi miliar Tuberculosi general o disseminada.

->miliard

■miliard

m Mil milions.

->milicià

■milicià -ana

Part. sil.: mi_li_ci_à

[de milícia; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent a una milícia.

2 m i f Membre d’una milícia.

->milícia

■milícia

Part. sil.: mi_lí_ci_a

[del ll. militia, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 MIL Exercici o professió de les armes.

2 HIST MIL Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit.

3 milícia angèlica (o milícia celestial) CRIST El conjunt dels àngels.

4 milícies populars Forces compostes per elements civils armats organitzats pels grups polítics d’esquerra i les organitzacions sindicals.

5 milícies provincials HIST Reserva militar organitzada per reial ordenança del 31 de gener de 1734 (Felip V).

->milió

■milió

Part. sil.: mi_li_ó

[probablement del fr. million, que podia resultar d’una pronúncia més culta, del ll. cl. (milia) milium ‘mils de mils’; 1a FONT: s. XV]

m 1 Mil milers. Un milió d’euros.

2 hiperb Nombre, quantitat molt considerable. T’ho he dit milions de vegades.

3 sala de milions HIST Comissió permanent de les corts castellanes creada, al final del segle XVI, per a recaptar el nou impost per milions de ducats.

->miliobàtids

■miliobàtids

Part. sil.: mi_li_o_bà_tids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, amb aletes pectorals molt desenvolupades, pell llisa i cua flagel·liforme llarga.

2 sing Peix de la família dels miliobàtids.

->miliòlids

■miliòlids

Part. sil.: mi_li_ò_lids

m ZOOL 1 pl Família de foraminífers proveïts d’una closca calcària amb aspecte de porcellana que aparegueren al carbonífer.

2 sing Foraminífer de la família dels miliòlids.

->milionada

■milionada

Part. sil.: mi_li_o_na_da

[de milió]

f 1 Milió, especialment de diners.

2 hiperb Quantitat extraordinàriament gran de diners. Ha fet molts diners: una milionada.

->milionari

■milionari -ària

Part. sil.: mi_li_o_na_ri

[de milió]

adj i m i f Que posseeix un o més milions, molt ric.

->milionèsim

■milionèsim -a

Part. sil.: mi_li_o_nè_sim

[de milió; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en un milió de parts iguals. La milionèsima part d’un metre.

2 m Cadascuna d’aquestes parts. Un milionèsim, 1/1 000 000.

2 adj Que, en una sèrie, en té 999 999 abans que ell.

->militància

■militància

Part. sil.: mi_li_tàn_ci_a

[de militant]

f 1 Acció de militar.

2 Conjunt dels membres d’un partit, sindicat, etc.

->militant

■militant

[de militar²]

1 1 adj i m i f Que milita, especialment en el camp polític o sindical. Un militant obrer.

2 militant de base Membre actiu d’una organització política o sindical que no pertany a l’aparell.

2 adj p ext Actitud militant. Política militant.

->militar¹

■militar¹

[del ll. militaris ‘referent al soldat o a la guerra’, der. de miles, -ĭtis ‘soldat’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les forces armades i a la guerra. Arquitectura militar. Art militar. Tribunal militar.

2 dret militar Conjunt de disposicions legals que regulen l’organització i les funcions de les forces armades.

2 m i f Persona que professa la milícia.

3 m HIST 1 Cavaller.

2 p ext Persona que pertany al braç militar de les corts.

4 adj HIST 1 Relatiu o pertanyent als cavallers.

2 Relatiu o pertanyent als estaments privilegiats que, a les corts de la corona catalanoaragonesa, formaven part del braç militar.

->militar²

■militar²

[de militar¹; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr 1 MIL 1 Professar la milícia o servir en la guerra.

2 p ext Participar activament en un moviment polític, ideològic, artístic, etc., especialment ésser membre actiu d’una organització política o sindical. Milità en les files del surrealisme. Llavors militava en el partit comunista.

2 militar (alguna cosa) a favor (o en pro, o per, o en contra, etc.) fig Ésser un factor favorable o desfavorable. Aquests arguments militen a favor de la nostra tesi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: militar

GERUNDI: militant

PARTICIPI: militat, militada, militats, militades

INDICATIU PRESENT: milito, milites, milita, militem, militeu, militen

INDICATIU IMPERFET: militava, militaves, militava, militàvem, militàveu, militaven

INDICATIU PASSAT: milití, militares, milità, militàrem, militàreu, militaren

INDICATIU FUTUR: militaré, militaràs, militarà, militarem, militareu, militaran

INDICATIU CONDICIONAL: militaria, militaries, militaria, militaríem, militaríeu, militarien

SUBJUNTIU PRESENT: militi, militis, militi, militem, militeu, militin

SUBJUNTIU IMPERFET: milités, militessis, milités, militéssim, militéssiu, militessin

IMPERATIU: milita, militi, militem, militeu, militin

->militarisme

■militarisme

[de militar¹; 1a FONT: 1888, DLab.]

m Preponderància dels militars en el govern d’un estat i també en la societat.

->militarista

■militarista

[de militar¹]

1 adj Relatiu o pertanyent al militarisme.

2 m i f Partidari del militarisme.

->militarització

■militarització

Part. sil.: mi_li_ta_rit_za_ci_ó

[de militaritzar]

f 1 Acció de militaritzar;

2 l’efecte.

->militaritzar

■militaritzar

[de militar¹]

v tr 1 Organitzar militarment. Militaritzar les milícies populars.

2 Sotmetre a normes militars una persona física o jurídica. Militaritzar una societat, una organització social.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: militaritzar

GERUNDI: militaritzant

PARTICIPI: militaritzat, militaritzada, militaritzats, militaritzades

INDICATIU PRESENT: militaritzo, militaritzes, militaritza, militaritzem, militaritzeu, militaritzen

INDICATIU IMPERFET: militaritzava, militaritzaves, militaritzava, militaritzàvem, militaritzàveu, militaritzaven

INDICATIU PASSAT: militaritzí, militaritzares, militaritzà, militaritzàrem, militaritzàreu, militaritzaren

INDICATIU FUTUR: militaritzaré, militaritzaràs, militaritzarà, militaritzarem, militaritzareu, militaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: militaritzaria, militaritzaries, militaritzaria, militaritzaríem, militaritzaríeu, militaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: militaritzi, militaritzis, militaritzi, militaritzem, militaritzeu, militaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: militaritzés, militaritzessis, militaritzés, militaritzéssim, militaritzéssiu, militaritzessin

IMPERATIU: militaritza, militaritzi, militaritzem, militaritzeu, militaritzin

->militarment

■militarment

[de militar¹]

adv D’una manera militar, amb una disciplina rigorosa.

->mílium

mílium

Part. sil.: mí_li_um

m PAT Lesió cutània consistent en la formació de granulacions rodones a la cara, provocades per l’obliteració de les glàndules pilososebàcies, anomenada també grútum.

->mill

■mill

[del ll. vg. *miliu, ll. cl. milium, íd.; 1a FONT: c. 1200]

m BOT i 1 AGR 1 Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies (Panicum miliaceum), d’arrel fibrosa, fulles allargades i amples, de conreu molt antic i que constitueix un dels cereals més importants.

2 Gra del mill.

2 mill del sol 1 FARM Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies (Lithospermum officinale), de fulles lanceolades i flors blanques petites i emprada en medicina popular contra els càlculs.

2 Mill gruà.

3 mill gruà 1 Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies (Lithospermum purpureo-caeruleum), pelosa, de flors purpúries o blaves i núcules blanques brillants.

2 Mill del sol.

->mil·l.

mil·l.

abrev mil·lèsim -a.

->milla

■milla

[milia (passuum) ‘mil (passes)’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f METROL 1 1 Mesura itinerària que, en temps dels romans, equivalia a mil passes, és a dir, a 1 482 m.

2 milla marina (o nàutica) Mesura de longitud utilitzada en marina, que equival a 1/3 de la llegua marina, o sia, 1 852 m.

3 milla terrestre (o milla anglesa) Mesura itinerària utilitzada en els països anglosaxons, que equival a 1 609,3 m.

2 milla mesurada Distància, de valor conegut exactament, limitada per dues fites situades a la costa.

->millar

■millar

[de mill]

m AGR Camp de mill.

->millarès

■millarès

m NUMIS 1 Moneda d’argent encunyada al segle XIII, destinada al comerç amb els musulmans del nord d’Àfrica.

2 p ext Mig dírham almohade.

->millaroca

■millaroca

[der. de milloc]

f BOT Serreig aferradís.

->millàs

millàs -assa

adj i m i f De Millars (Rosselló).

->mil·lenari

■mil·lenari -ària

[del ll. millenarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj ant Mil·lèsim.

2 adj 1 De mil, especialment de mil anys. Un edifici mil·lenari.

2 hiperb Molt antic. Una festa mil·lenària.

3 m 1 Mil·lèsim aniversari.

2 Celebració d’un mil·lèsim aniversari.

4 m i f mil·lenarista 2.

->mil·lenarisme

■mil·lenarisme

m 1 CRIST Creença en un regne de pau d’una durada de mil anys que Crist haurà de portar sobre la terra abans del judici final.

2 RELIG i POLÍT Qualsevol moviment religiós o polític que creu en una realització final, en la història, d’una època de justícia i pau plenes.

->mil·lenarista

■mil·lenarista

1 adj Relatiu o pertanyent al mil·lenarisme o als mil·lenaristes.

2 m i f Seguidor del mil·lenarisme.

->mil·lenni

■mil·lenni

[formació culta analògica com trienni, quinquenni, etc]

m Període de mil anys.

->mil·lepora

mil·lepora

m ZOOL Gènere de cnidaris colonials de la classe dels hidrozous i de la família dels mil·lepòrids (Millepora sp), proveïts d’un exosquelet calcari massís i que hom anomena també coralls de foc.

->mil·lepòrids

mil·lepòrids

m ZOOL 1 pl Família d’hidrozous que comprèn espècies colonials que intervenen en la formació d’esculls a les mars càlides, com la mil·lepora.

2 sing Hidrozou de la família dels mil·lepòrids.

->mil·lerita

■mil·lerita

f MINERAL Sulfur de níquel, NiS, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric.

->mil·lèsim

■mil·lèsim -a

[del ll. millesĭmus, -a, -um, íd.]

[abrev mil·l.] 1 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en mil parts iguals. La mil·lèsima part d’un metre.

2 m Cadascuna d’aquestes parts. Un mil·lèsim, 1/1 000.

2 adj Que, en una sèrie, en té 999 davant seu.

->mil·li-

■mil·li-

METROL [símb: m] Forma prefixada del mot llatí mille, que significa ‘mil’, la qual, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10^-3. Ex.: mil·liampere, mil·límetre, mil·livolt.

->mil·liamperímetre

■mil·liamperímetre

Part. sil.: mil_li_am_pe_rí_me_tre

[de mil·li- i amperímetre]

m ELECTROT i METROL Amperímetre destinat a mesurar corrents elèctrics en mil·liamperes.

->mil·liar

■mil·liar

Part. sil.: mil_li_ar

[del ll. milliarius, -a, -um, íd.]

adj Que marca la distància d’una milla, de mil passes.

->mil·liari

■mil·liari

Part. sil.: mil_li_a_ri

[del ll. milliarium, íd.]

m HIST Columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma.

->mil·libar

mil·libar

[de mil·li- i bar²]

m METROL [símb: mbar] Unitat de pressió equivalent a la mil·lèsima part del bar.

->mil·ligram

mil·ligram

[de mil·li- i -gram]

m METROL [símb: mg] Unitat de massa equivalent a la mil·lèsima part del gram.

->mil·lilitre

mil·lilitre

[de mil·li- i litre¹]

m METROL [símb: ml] Unitat de volum o capacitat equivalent a la mil·lèsima part del litre.

->mil·limetrat

■mil·limetrat -ada

[de mil·límetre]

adj Distribuït en mil·límetres. Paper mil·limetrat. Regle mil·limetrat.

->mil·límetre

■mil·límetre

[de mil·li- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m METROL 1 [símb: mm] Unitat de longitud equivalent a la mil·lèsima part del metre.

2 mil·límetre de mercuri [símb: mmHg] Torr.

->mil·limètric

■mil·limètric -a

[de mil·límetre]

adj 1 Relatiu o pertanyent al mil·límetre.

2 Graduat en mil·límetres.

3 p ext Molt exacte.

->mil·livoltímetre

mil·livoltímetre

[de mil·li- i voltímetre]

m ELECTROT i METROL Voltímetre destinat a mesurar tensions en mil·livolts.

->milloc

■milloc

[de mill]

m BOT Blat de moro.

->milloca

■milloca

[de mill]

f BOT 1 Canyota.

2 canyís 2.

3 Blat de moro.

->millor

■millor

[del ll. melior, -ōris, íd. comparatiu de bonus ‘bo’; 1a FONT: c. 1260]

1 adj Més bo. L’aigua és bona, però el vi encara és millor. Les dones no són millors ni pitjors que els homes. El meu millor amic. El millor vi del món.

2 adj esp 1 Preferible. És millor que li ho diguis. Trobo millor d’anar-hi.

2 [amb el verb el·líptic] Millor que no se n’adoni! Millor vint que deu.

3 adv Més bé. Faràs millor anant-te’n. Torneu com més aviat millor.

4 millor! Exclamació amb què hom es mostra satisfet d’alguna cosa pel fet de considerar-la preferible a una altra possibilitat. No vindrà? Millor!

->millora

■millora

Cp. milloria

[de millorar; 1a FONT: 1533]

f 1 1 Acció de millorar;

2 l’efecte.

3 millora genètica GEN i BIOTEC Conjunt de tècniques d’enginyeria genètica o bé de selecció artificial que permeten obtenir animals i plantes amb una major capacitat d’adaptació al medi i amb unes propietats desitjables incrementades.

2 esp Canvi pel qual alguna cosa millora. Havien fet millores a la cuina.

3 esp Alleujament d’un malalt, d’un mal. No hi ha esperança de millora.

4 DR Institució del dret castellà que permet de desigualar els fills legítims mitjançant l’atribució a qualsevol d’ells o als seus descendents, o la distribució entre ells de la manera que es vulgui, d’un terç dels dos terços de llegítima que la llei atribueix als descendents legítims.

->millorable

■millorable

[de millorar]

adj Que pot ésser millorat.

->millorament

■millorament

[de millorar; 1a FONT: 1272, CTort.]

m Acció de millorar.

->millorança

■millorança

[de millorar]

f Millora en una malaltia.

->millorant

millorant

[de millorar]

1 adj Que millora.

2 millorant de farines ALIM Substància addicionada a la farina per tal de modificar-la.

->millorar

■millorar

[de millor; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 1 tr Fer ésser millor, fer passar d’un estat a un altre de millor. Aquestes reformes milloraran el funcionament de l’escola. No hi ha manera que millori la lletra. Millorar una raça.

2 pron Vol millorar els altres i primer caldria que es millorés ell.

2 1 tr Fornir, a algú, un avantatge en cert aspecte. Sia tingut ell de millorar els mariners de llurs lloguers.

2 tr DR En dret castellà, afavorir, un testador (algun dels seus hereus), deixant-li més béns que als altres.

3 pron No te’n milloraries d’una agulla.

4 facultat de millorar DR En dret castellà, facultat que té un cònjuge d’atorgar a favor de l’altre que el sobrevivent d’ells, vidu, pugui distribuir entre els fills els béns que formen el terç de la millora.

3 tr Augmentar la dita en una subhasta. Dos cents euros, a les dues. Volen millorar la proposta?

4 intr 1 Esdevenir millor. La situació millora. El temps ha millorat molt.

2 esp Alleujar-se un malalt o un mal. El pacient va millorant. Aquest gra millora.

3 millorar (algú) de fortuna (o de posició, o de salut, etc.) Millorar la fortuna, la posició, la salut, etc., d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: millorar

GERUNDI: millorant

PARTICIPI: millorat, millorada, millorats, millorades

INDICATIU PRESENT: milloro, millores, millora, millorem, milloreu, milloren

INDICATIU IMPERFET: millorava, milloraves, millorava, milloràvem, milloràveu, milloraven

INDICATIU PASSAT: millorí, millorares, millorà, milloràrem, milloràreu, milloraren

INDICATIU FUTUR: milloraré, milloraràs, millorarà, millorarem, millorareu, milloraran

INDICATIU CONDICIONAL: milloraria, milloraries, milloraria, milloraríem, milloraríeu, millorarien

SUBJUNTIU PRESENT: millori, milloris, millori, millorem, milloreu, millorin

SUBJUNTIU IMPERFET: millorés, milloressis, millorés, milloréssim, milloréssiu, milloressin

IMPERATIU: millora, millori, millorem, milloreu, millorin

->milloria

■milloria

Part. sil.: mi_llo_ri_a

Cp. millora

[de millor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de millor, avantatge d’una cosa respecte a una altra.

->miloca

■miloca

[de milà amb el sufix -oc, -oca, d’origen cèlt. -ikko-, -ukko-, -ekko-, -okko-; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Aegolius funereus), amb les parts superiors brunes i les inferiors blanquinoses, discs facials grossos i marcats i els dits coberts de plomes blanques.

2 fig Persona que aparenta molt i és en realitat poca cosa.

2 BOT i JARD Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Giazania pavonia), de fulles lanceolades i capítols ataronjats, molt apreciada en jardineria.

3 JOCS Tros de paper lligat per tres o quatre cornalons amb fils que el reuneixen en un altre fil més llarg i que els nois fan voleiar com si fos un estel.

->milonga

milonga

f MÚS Cançó sud-americana de ritme binari (2/4), lenta i generalment acompanyada de guitarra, que és considerada una de les predecessores del tango argentí.

->milonita

■milonita

f PETROG Bretxa d’aspecte compacte, amb bandes i constituïda per cairells de dimensions diferents.

->milord

■milord

[de l’angl. milord ‘missenyor’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Tractament donat a un lord en adreçar-s’hi.

2 p ext Lord o persona noble.

3 Cotxe lleuger de quatre rodes, amb capota, tirat per un cavall.

->milotxa

■milotxa

[de milà]

f dial 1 JOCS miloca 3.

2 fig Persona informal.

->milpeus

■milpeus

Part. sil.: mil_peus

[de mil i peu]

m ZOOL 1 Nom amb què són coneguts diversos gèneres i diverses espècies de miriàpodes, especialment els de la subclasse dels diplòpodes, amb el cos allargat, sense ulls i potes curtes.

2 Centcames.

->milpunts

■milpunts

[de mil i punt]

m TÈXT 1 Efecte d’acoloriment dels teixits que consisteix en un gran nombre de punts molt petits, regularment distribuïts, d’un color que contrasta sobre el color de fons.

2 Relleu format per punts més o menys pròxims, emprat per a fer moletes destinades a l’obtenció de fons puntejats d’un estampat.

->milratlles

■milratlles

[de mil i ratlla]

m TÈXT 1 Efecte d’acoloriment en els teixits que consisteix en un gran nombre de fines ratlles successivament de color fosc i de color clar.

2 Relleu format per ratlles més o menys pròximes les unes a les altres, emprat per a fer moletes destinades a l’estampació de fons llisos o a l’obtenció de ratllats d’un dibuix d’estampar.

->mim

■mim

[del ll. mimus, i aquest, del gr. mĩmos ‘actor, imitador’, mot de creació expressiva; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 m TEAT 1 En el teatre grec i llatí, comèdia curta festiva, basada en la representació realista i bufonesca de la vida.

2 Representació teatral en què l’actor imita homes o animals amb gests, moviments, veus i sons, o amb balls figurats.

2 m i f TEAT Actor que representa mims.

3 m TEAT Acció de mimar, activitat del mim.

4 m i f Persona que imita els gests o actituds d’altri.

->mimar

■mimar

[de mim; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Imitar exactament algú o alguna cosa, especialment en els gests, les actituds, les accions, l’aparença. Hi ha còmics que mimen força bé els polítics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mimar

GERUNDI: mimant

PARTICIPI: mimat, mimada, mimats, mimades

INDICATIU PRESENT: mimo, mimes, mima, mimem, mimeu, mimen

INDICATIU IMPERFET: mimava, mimaves, mimava, mimàvem, mimàveu, mimaven

INDICATIU PASSAT: mimí, mimares, mimà, mimàrem, mimàreu, mimaren

INDICATIU FUTUR: mimaré, mimaràs, mimarà, mimarem, mimareu, mimaran

INDICATIU CONDICIONAL: mimaria, mimaries, mimaria, mimaríem, mimaríeu, mimarien

SUBJUNTIU PRESENT: mimi, mimis, mimi, mimem, mimeu, mimin

SUBJUNTIU IMPERFET: mimés, mimessis, mimés, miméssim, miméssiu, mimessin

IMPERATIU: mima, mimi, mimem, mimeu, mimin

->mimesi

■mimesi

[del gr. mímēsis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Imitació que hom fa d’una persona, emprant els mateixos termes i gests, generalment en to de burla.

2 PSIC Imitació inconscient mitjançant la qual hom adopta el comportament, el llenguatge i les idees del medi que l’envolta.

2 ECOL Mimetisme.

3 FILOS i ESTÈT Terme emprat per Plató per expressar la relació que el món sensible manté amb el de les idees.

->mimètic

■mimètic -a

[del ll. mimetĭcos, i aquest, del gr. mimētikós, íd.; 1a FONT: c. 1925]

adj Relatiu o pertanyent al mimetisme.

->mimèticament

mimèticament

[de mimètic]

adv D’una manera mimètica, amb mimetisme.

->mimetisme

■mimetisme

[de mimètic; 1a FONT: c. 1925]

m 1 Disposició d’una persona a canviar les opinions i el comportament per adaptar-se a qui vol complaure.

2 ECOL Propietat que tenen les espècies indefenses de copiar la coloració aposemàtica o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals.

->mimetita

mimetita

f MINERAL Arsenat clorat de plom, Pb₅(AsO₄, PO₄)₃Cl, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->mimiambe

mimiambe

Part. sil.: mi_mi_am_be

m LIT Nom donat pels gramàtics antics al mim escrit en versos coriàmbics.

->mímic

■mímic -a

[del ll. mimĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mimikós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 TEAT 1 adj Relatiu o pertanyent al mim.

2 f Mim.

2 adj 1 Que expressa quelcom sense parlar, amb gests, actituds, accions, etc.

2 llenguatge mímic (o simplement mímica) Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc.

->mímicament

■mímicament

[de mímic]

adv Valent-se de la mímica.

->mimògraf

■mimògraf -a

m i f En la literatura clàssica, autor de mims.

->mimolette

mimolette^* [mimolɛ́t]

[fr ] f ALIM Formatge holandès i francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, que té la crosta i la pasta de color taronja, fina i flexible, de sabor fort i picant quan és madur, amb un 45% de matèries grasses.

->mimosa

■mimosa

[del ll. cient. botànic mimosa; atès que la planta sembla originària d’Amèrica, és probable que el ll. s’hagués format del mot en cast. o port., der. de mimo, amb una variació semàntica en el sentit de ‘melindrosa, de delicadesa afectada’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 BOT Gènere de plantes llenyoses o herbàcies de la família de les mimosàcies (Mimosa sp), de fulles bipinnaticompostes amb estípules, flors petites amb filaments grossos i fruits en llegum.

2 JARD Nom aplicat en jardineria a diverses espècies d’acàcia.

->mimosàcies

■mimosàcies

Part. sil.: mi_mo_sà_ci_es

f BOT 1 pl Família de lleguminoses constituïda per arbres i arbusts tropicals, de flors petites agrupades en espigues i glomèruls, i de fruits en llegum.

2 sing Planta de la família de les mimosàcies.

->min

min

símb METROL minut 1.

->min.

min.

abrev ESCR i GRÀF minúscula.

->mín.

mín.

abrev mínim 1.

->mina¹

■mina¹

[v. mena; 1a FONT: 1451]

f 1 CONSTR 1 Pas subterrani per a comunicar dos indrets.

2 Excavació subterrània feta per captar i conduir aigües.

3 Excavació feta sota una fortificació per fer-la volar amb un explosiu.

2 1 Barra de grafit emprada en la confecció de llapis.

2 p ext Ànima de qualsevol dels estris tubulars que hom fa servir per a escriure o dibuixar. Mina de bolígraf, de compàs.

3 ARM i EXPL 1 Artefacte bèl·lic destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.

2 mina antipersones Mina dissenyada per a explotar per la presència, proximitat o contacte d’una persona.

4 1 MIN Lloc en la massa d’un terreny d’on són extrets minerals, metalls, pedres precioses, matèries combustibles, etc.

2 MIN Obra subterrània que hom fa per aprofitar una substància mineral.

3 fig Allò que forneix abundància d’alguna cosa o de què hom obté molt profit. Aquest arxiu és una mina inexhaurible de documents.

->mina²

■mina²

f PESC Vorada d’una xarxa, on hom clava o cus els ploms.

->mina³

■mina³

[del ll. mina, i aquest, del gr. mnã, íd.]

f NUMIS Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània. Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent.

->minà

minà

Hom.: minar

[del hindi mainâ, íd.]

[pl -às] m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids (Gracula religiosa), negre brillant, amb el cap, el bec i les potes grocs, que s’alimenta de fruita i és molt apreciat com a ocell de gàbia.

->minable

■minable

[de minar]

adj Que hom pot minar.

->minador

■minador -a

[de minar]

1 adj Que mina.

2 m i f CONSTR Operari que obre mines.

3 ENTOM 1 adj Dit de l’animal, especialment l’insecte, que excava galeries a l’interior d’estructures vegetals.

2 m Insecte que mina sobretot les fulles d’un vegetal.

4 m MIN i OBR PÚBL Giny emprat en l’arrencament de minerals, que consisteix en un vehicle automotor que duu un capçal giratori proveït d’unglots gratadors, i que va arrencant la roca mentre avança.

5 m MIL Aparell detector de les mines sembrades en un camp.

6 m ORG MIL Soldat especialista en la manipulació de mines.

7 vaixell minador MAR GUER Vaixell de superfície especialment equipat, en forma permanent o temporal, per a transportar i fondejar mines.

->minaire

■minaire

Part. sil.: mi_nai_re

[de mina¹]

m i f MIN 1 Persona que treballa en una mina.

2 Persona propietària d’una o més mines.

->minar

■minar

Hom.: minà

[de mina¹; 1a FONT: 1444]

v tr 1 1 CONSTR, MIN i TÀCT Fer una mina o mines en un terreny, sota una fortificació, etc. Havien minat la muralla per volar-la.

2 p ext El mar va minant el faralló.

3 MIL Col·locar mines explosives en un lloc. Minaren el port. Un terreny minat.

2 fig Afectar, d’una manera latent, la fermesa, el bon estat, etc., d’algú o d’alguna cosa. Tot aquest treball de sapa tendeix a minar el règim. La malaltia que el mina. El corc de la gelosia minava la seva felicitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: minar

GERUNDI: minant

PARTICIPI: minat, minada, minats, minades

INDICATIU PRESENT: mino, mines, mina, minem, mineu, minen

INDICATIU IMPERFET: minava, minaves, minava, minàvem, minàveu, minaven

INDICATIU PASSAT: miní, minares, minà, minàrem, minàreu, minaren

INDICATIU FUTUR: minaré, minaràs, minarà, minarem, minareu, minaran

INDICATIU CONDICIONAL: minaria, minaries, minaria, minaríem, minaríeu, minarien

SUBJUNTIU PRESENT: mini, minis, mini, minem, mineu, minin

SUBJUNTIU IMPERFET: minés, minessis, minés, minéssim, minéssiu, minessin

IMPERATIU: mina, mini, minem, mineu, minin

->minaret

■minaret

[del fr. minaret, i aquest, del turc minaré, procedent de l’àr. mänâra ‘far, torre lluminosa’]

m HIST i ART Torre adossada a la mesquita des d’on el muetzí crida a l’oració segons les prescripcions de l’islam.

->minarina

minarina

f ALIM Producte alimentari en forma d’emulsió líquida o plàstica, del tipus d’aigua en oli, obtingut a partir de greixos i d’olis d’origen fonamentalment no làctic.

->mínbar

mínbar

m ISLAM Trona adossada a una alquibla, prop del mihrab.

->mindel

mindel

m GEOL Segona glaciació quaternària alpina.

->mindelià

mindelià -ana

Part. sil.: min_de_li_à

adj GEOL Relatiu o pertanyent al mindel.

->miner

■miner -a

[de mina¹]

MIN 1 adj Relatiu o pertanyent a la mineria.

2 m i f Minaire.

->mineral

■mineral

[del b. ll. mineralis, de minera, der. de mina; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj BIOQ i QUÍM 1 Dit de les substàncies no orgàniques.

2 Relatiu o pertanyent a les substàncies minerals.

3 Inorgànic.

4 element mineral ALIM Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.

2 m MINERAL Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.

->mineraler

■mineraler

[de mineral]

m CONSTR NAV Vaixell de càrrega projectat especialment per a transportar mineral.

->mineralitzable

■mineralitzable

[de mineralitzar]

adj MINERAL i PETROG Susceptible d’ésser mineralitzat.

->mineralització

■mineralització

Part. sil.: mi_ne_ra_lit_za_ci_ó

[de mineralitzar]

f 1 MINERAL i PETROG 1 Acció de mineralitzar o de mineralitzar-se;

2 l’efecte.

2 1 BIOL Impregnació mineral de la paret cel·lular de certs vegetals o animals.

2 BIOL Procés biogeoquímic que consisteix en la transformació de matèries orgàniques en substàncies minerals o inorgàniques.

3 FISIOL ANIM Procés de deposició de sals minerals als ossos o a les dents.

->mineralitzador

■mineralitzador -a

[de mineralitzar]

adj MINERAL i PETROG 1 Que mineralitza.

2 Dit dels gasos magmàtics i també d’altres substàncies volàtils que provoquen o afavoreixen la formació de certs minerals.

->mineralitzant

■mineralitzant

[de mineralitzar]

adj MINERAL i PETROG Que promou la mineralització.

->mineralitzar

■mineralitzar

[de mineral; 1a FONT: 1839, DLab.]

v MINERAL i PETROG 1 tr Promoure la formació d’un mineral normalment per l’acció d’una substància sobre una altra.

2 pron Carregar-se, l’aigua o algun altre medi, de substàncies minerals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mineralitzar

GERUNDI: mineralitzant

PARTICIPI: mineralitzat, mineralitzada, mineralitzats, mineralitzades

INDICATIU PRESENT: mineralitzo, mineralitzes, mineralitza, mineralitzem, mineralitzeu, mineralitzen

INDICATIU IMPERFET: mineralitzava, mineralitzaves, mineralitzava, mineralitzàvem, mineralitzàveu, mineralitzaven

INDICATIU PASSAT: mineralitzí, mineralitzares, mineralitzà, mineralitzàrem, mineralitzàreu, mineralitzaren

INDICATIU FUTUR: mineralitzaré, mineralitzaràs, mineralitzarà, mineralitzarem, mineralitzareu, mineralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mineralitzaria, mineralitzaries, mineralitzaria, mineralitzaríem, mineralitzaríeu, mineralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mineralitzi, mineralitzis, mineralitzi, mineralitzem, mineralitzeu, mineralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mineralitzés, mineralitzessis, mineralitzés, mineralitzéssim, mineralitzéssiu, mineralitzessin

IMPERATIU: mineralitza, mineralitzi, mineralitzem, mineralitzeu, mineralitzin

->mineralogènia

■mineralogènia

Part. sil.: mi_ne_ra_lo_gè_ni_a

f MINERAL Especialitat de la mineralogia que s’ocupa de l’origen dels minerals, del tipus de jaciment més freqüent i de les associacions de minerals més característiques.

->mineralogia

■mineralogia

Part. sil.: mi_ne_ra_lo_gi_a

[de mineral i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MINERAL Ciència que estudia els minerals.

->mineralògic

■mineralògic -a

[de mineralogia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj MINERAL Relatiu o pertanyent a la mineralogia.

->mineralogista

■mineralogista

[de mineralogia; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f MINERAL 1 Persona versada en mineralogia.

2 Persona que col·lecciona minerals.

->mineralúrgia

mineralúrgia

Part. sil.: mi_ne_ra_lúr_gi_a

f METAL·L Conjunt de tècniques de tractament de materials minerals bruts que tenen com a objectiu l’obtenció de productes directament utilitzables per la indústria o transformables per la metal·lúrgia.

->mineria

■mineria

Part. sil.: mi_ne_ri_a

[de mina¹]

f MIN Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l’explotació de les mines.

->mineromedicinal

■mineromedicinal

adj FARM i TERAP Dit de l’aigua mineral que, per la seva composició i les seves propietats, té accions terapèutiques.

->minerva

■minerva

[del nom de Minerva, deessa llatina de les arts i el saber, aplicat a la impressora com a difusora de la cultura]

f 1 GRÀF Màquina d’imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.

2 TERAP Aparell ortopèdic destinat a mantenir immòbil la columna cervical en presència de lesions localitzades en aquesta zona (luxacions, fractures, etc.).

->minervista

■minervista

[de minerva]

m i f GRÀF Operari que maneja una minerva.

->minestra

■minestra

[probablement de l’it. minestra, der. de minestrare ‘servir a taula’, del ll. ministrare, íd., der. de minister ‘servidor’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f GASTR 1 Guisat fet de diferents verdures o llegums.

2 p ext Vianda.

->minette

minette^* [minɛ́t]

[fr ] f PETROG Mineral de ferro oolític, d’aspecte semblant al del marès.

->mingo

■mingo

[abreviació popular de Domingo, usada sovint per a designar una persona vulgar, després un home sense caràcter i d’aquí la bola neutral de certs jocs com el billar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 1 Home sense energia, amb poc caràcter, que es deixa manipular pels altres.

2 servir (o fer) de mingo Ésser manipulat per altri, fer un paper passiu en una determinada situació.

2 JOCS En el joc de caramboles, bola, generalment vermella, amb la qual no tira cap dels jugadors.

->mingrelià

mingrelià -ana

Part. sil.: min_gre_li_à

1 adj i m i f De Mingrèlia (regió de Geòrgia), dels mingrelians (poble) o del mingrelià (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble caucàsic, establert a Mingrèlia, a l’antiga Còlquida.

3 m LING Llengua caucàsica meridional, del grup de llengües kartvelianes, afí al georgià, parlada pels mingrelians.

->mingueta

■mingueta

f BOT i AGR Varietat de poma.

->mini

■mini

[del ll. mĭnĭum ‘vermelló’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m QUÍM IND i 1 MINERAL, PINT Òxid de plom, Pb₃O₄, substància pulverulenta obtinguda per escalfament de plom.

2 1 mini d’alumini Òxid d’alumini, que hom empra com a pigment.

2 mini de ferro Òxid de ferro emprat en la preparació de vernissos protectors.

->mini-

■mini-

Forma prefixada del mot llatí minimum, que significa ‘petit’. Ex.: minifundi. És usat també, familiarment, davant de molts mots per a indicar petitesa, brevetat, etc. Ex.: minivacances, miniestadi, minibar.

->miniaplicació

miniaplicació

Part. sil.: mi_ni_a_pli_ca_ci_ó

f INFORM Aplicació simple amb una única funció específica, que no s’emmagatzema a la memòria de l’ordinador i que cal baixar cada vegada que es vol utilitzar.

->miniar

■miniar

Part. sil.: mi_ni_ar

[de mini; 1a FONT: s. XV]

v tr ART Pintar miniatures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: miniar

GERUNDI: miniant

PARTICIPI: miniat, miniada, miniats, miniades

INDICATIU PRESENT: minio, minies, minia, miniem, minieu, minien

INDICATIU IMPERFET: miniava, miniaves, miniava, miniàvem, miniàveu, miniaven

INDICATIU PASSAT: minií, miniares, minià, miniàrem, miniàreu, miniaren

INDICATIU FUTUR: miniaré, miniaràs, miniarà, miniarem, miniareu, miniaran

INDICATIU CONDICIONAL: miniaria, miniaries, miniaria, miniaríem, miniaríeu, miniarien

SUBJUNTIU PRESENT: miniï, miniïs, miniï, miniem, minieu, miniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: miniés, miniessis, miniés, miniéssim, miniéssiu, miniessin

IMPERATIU: minia, miniï, miniem, minieu, miniïn

->miniat

miniat -ada

Part. sil.: mi_ni_at

[de miniar]

adj ART Que conté miniatures.

->miniatura

■miniatura

Part. sil.: mi_ni_a_tu_ra

[el sentit de ‘cosa menuda’, impropi, prové del fet que les miniatures eren ornamentacions i figures de proporcions reduïdes que solien il·lustrar els pergamins antics i també de l’influx de mots com diminut, disminuir; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ART Tipus de retrat conreat principalment a partir del segle XVI, en especial per a medallons i per a decoració d’objectes.

2 BIBLIOG Pintura de figures petites, ornaments, etc., feta sobre pergamí, vitel·la, etc., en els manuscrits medievals, en els missals, etc.

3 1 p ext Nom aplicat a allò que és molt petit dins la seva espècie.

2 en miniatura En proporcions reduïdes, a escala reduïda. Un tren, un vaixell en miniatura.

->miniaturar

■miniaturar

Part. sil.: mi_ni_a_tu_rar

[de miniatura]

v tr ART Miniar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: miniaturar

GERUNDI: miniaturant

PARTICIPI: miniaturat, miniaturada, miniaturats, miniaturades

INDICATIU PRESENT: miniaturo, miniatures, miniatura, miniaturem, miniatureu, miniaturen

INDICATIU IMPERFET: miniaturava, miniaturaves, miniaturava, miniaturàvem, miniaturàveu, miniaturaven

INDICATIU PASSAT: miniaturí, miniaturares, miniaturà, miniaturàrem, miniaturàreu, miniaturaren

INDICATIU FUTUR: miniaturaré, miniaturaràs, miniaturarà, miniaturarem, miniaturareu, miniaturaran

INDICATIU CONDICIONAL: miniaturaria, miniaturaries, miniaturaria, miniaturaríem, miniaturaríeu, miniaturarien

SUBJUNTIU PRESENT: miniaturi, miniaturis, miniaturi, miniaturem, miniatureu, miniaturin

SUBJUNTIU IMPERFET: miniaturés, miniaturessis, miniaturés, miniaturéssim, miniaturéssiu, miniaturessin

IMPERATIU: miniatura, miniaturi, miniaturem, miniatureu, miniaturin

->miniaturat

miniaturat -ada

Part. sil.: mi_ni_a_tu_rat

[de miniaturar]

adj ART Miniat.

->miniaturista

■miniaturista

Part. sil.: mi_ni_a_tu_ris_ta

[de miniatura]

m i f ART Pintor de miniatures.

->miniaturització

■miniaturització

Part. sil.: mi_ni_a_tu_rit_za_ci_ó

[de miniatura]

f ELECTRÒN 1 Acció de miniaturitzar;

2 l’efecte.

->miniaturitzar

miniaturitzar

Part. sil.: mi_ni_a_tu_rit_zar

[de miniatura]

v tr ELECTRÒN Reduir les dimensions (dels aparells electrònics).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: miniaturitzar

GERUNDI: miniaturitzant

PARTICIPI: miniaturitzat, miniaturitzada, miniaturitzats, miniaturitzades

INDICATIU PRESENT: miniaturitzo, miniaturitzes, miniaturitza, miniaturitzem, miniaturitzeu, miniaturitzen

INDICATIU IMPERFET: miniaturitzava, miniaturitzaves, miniaturitzava, miniaturitzàvem, miniaturitzàveu, miniaturitzaven

INDICATIU PASSAT: miniaturitzí, miniaturitzares, miniaturitzà, miniaturitzàrem, miniaturitzàreu, miniaturitzaren

INDICATIU FUTUR: miniaturitzaré, miniaturitzaràs, miniaturitzarà, miniaturitzarem, miniaturitzareu, miniaturitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: miniaturitzaria, miniaturitzaries, miniaturitzaria, miniaturitzaríem, miniaturitzaríeu, miniaturitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: miniaturitzi, miniaturitzis, miniaturitzi, miniaturitzem, miniaturitzeu, miniaturitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: miniaturitzés, miniaturitzessis, miniaturitzés, miniaturitzéssim, miniaturitzéssiu, miniaturitzessin

IMPERATIU: miniaturitza, miniaturitzi, miniaturitzem, miniaturitzeu, miniaturitzin

->miniauriculars

miniauriculars

m pl ELECTROAC Parell d’auriculars de petites dimensions que poden ésser adaptats a l’entrada del conducte auditiu i que hom acostuma a endollar en els aparells electroacústics portàtils.

->minibar

■minibar

m Nevera petita, proveïda de begudes i aperitius, que sol haver-hi a les habitacions d’hotel.

->minibàsquet

■minibàsquet

[de mini- i bàsquet]

m ESPORT Variant del basquetbol practicada per jugadors infantils.

->minicadena

■minicadena

[de mini- i cadena]

f ELECTROAC Cadena d’alta fidelitat molt compacta i de dimensions reduïdes.

->minifaldilla

■minifaldilla

[de mini- i faldilla]

f INDUM Faldilla curta per sobre de mitja cama.

->minifundi

■minifundi

[formació culta analògica com latifundi]

m ECON Explotació agrícola de dimensions reduïdes.

->minifundisme

■minifundisme

m Sistema de propietat i explotació d’àrees rurals o agràries on predomina el règim de minifundi.

->minifundista

■minifundista

1 adj Relatiu o pertanyent als minifundis o al minifundisme.

2 m i f Propietari d’un o més minifundis.

->minigolf

■minigolf

[de mini- i golf²]

m ESPORT Varietat molt transformada del golf, que hom practica en un camp, de sòl dur, de dimensions molt reduïdes.

->mínim

■mínim -a

[del ll. minĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de parvus ‘petit’; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 [abrev mín.] 1 adj i m Que ateny el valor o el grau més petit possible. Una quantitat mínima de sucre. La llei del mínim esforç. El mínim de consum d’electricitat.

2 adj p ext Molt petit o molt poc important.

3 f Valor mínim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps, com ara la temperatura, la pressió, etc.

4 com a mínim loc adv Pel cap baix, si més no, almenys.

2 adj i m i f CATOL Dit del religiós d’un orde mendicant fundat el 1435 per Francesc de Paula.

3 adj i m ÀLG En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més petit que cadascun dels altres elements del conjunt.

4 f MÚS En la notació proporcional, rombe blanc que expressava el valor més curt.

5 mètode dels mínims quadrats ESTAD Donat un conjunt de n punts del pla, (x₁, y₁), (x₂, y₂), ..., (x_n, y_n), mètode que permet de trobar l’equació y = mx+b de la recta que compleix la condició d’ésser la que més s’apropa als punts donats.

6 mínim relatiu (o simplement mínim) ANÀL MAT Valor que pren una funció f(x) en un punt x = a quan aquest valor és menor que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.

->minimal

■minimal

adj i m ÀLG Dit de l’element a d’un conjunt ordenat C tal que no existeix en C cap altre element que sigui menor que a.

->minimalisme

■minimalisme

[de minimal]

m ART Tendència artística caracteritzada per la simplificació extrema de les formes i l’ús de colors elementals.

->minimalista

■minimalista

[de minimal]

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al minimalisme.

2 m i f Seguidor d’aquest corrent artístic.

->minimista

■minimista

m i f 1 Partidari de reduir a un mínim.

2 esp RELIG Partidari de reduir a un mínim el contingut d’una doctrina, que en minimitza la importància.

->minimització

minimització

Part. sil.: mi_ni_mit_za_ci_ó

[de minimitzar]

f 1 MAT 1 Acció de minimitzar;

2 l’efecte.

2 ECOL Conjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per a disminuir la quantitat i perillositat dels residus i emissions generats en un procés productiu, mitjançant la seva reducció i el reciclatge en origen.

->minimitzar

■minimitzar

[de mínim]

v tr 1 Reduir a un mínim. Minimitzar la presència d’efectius policials.

2 esp Presentar alguna cosa donant-li menys significació que no té en realitat. Minimitzar un incident.

3 INFORM Reduir al mínim la magnitud (d’una finestra o d’un altre element).

4 MAT Cercar el mínim d’una funció o d’una magnitud.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: minimitzar

GERUNDI: minimitzant

PARTICIPI: minimitzat, minimitzada, minimitzats, minimitzades

INDICATIU PRESENT: minimitzo, minimitzes, minimitza, minimitzem, minimitzeu, minimitzen

INDICATIU IMPERFET: minimitzava, minimitzaves, minimitzava, minimitzàvem, minimitzàveu, minimitzaven

INDICATIU PASSAT: minimitzí, minimitzares, minimitzà, minimitzàrem, minimitzàreu, minimitzaren

INDICATIU FUTUR: minimitzaré, minimitzaràs, minimitzarà, minimitzarem, minimitzareu, minimitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: minimitzaria, minimitzaries, minimitzaria, minimitzaríem, minimitzaríeu, minimitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: minimitzi, minimitzis, minimitzi, minimitzem, minimitzeu, minimitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: minimitzés, minimitzessis, minimitzés, minimitzéssim, minimitzéssiu, minimitzessin

IMPERATIU: minimitza, minimitzi, minimitzem, minimitzeu, minimitzin

->mínimum

■mínimum

[v. mínim]

m Mínim.

->miniordinador

■miniordinador

Part. sil.: mi_ni_or_di_na_dor

m INFORM Microordinador.

->ministeri

■ministeri

[del ll. ministerium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Funcions exercides per una persona que en rep la missió o la delegació.

2 CRIST Ofici al servei de la comunitat cristiana, que s’exerceix segons diversos graus, anomenats, des de l’antigor, episcopat, presbiterat i diaconat.

2 1 Càrrec de ministre.

2 Durada del mandat d’un ministre.

3 Edifici on hi ha la seu d’un departament ministerial.

3 POLÍT 1 Dins un sistema polític, cadascun dels departaments del poder executiu encapçalats per un ministre.

2 Cos de ministres d’un estat.

4 ministeri públic (o ministeri fiscal) DR PROC 1 Òrgan de comunicació entre el govern i els tribunals de justícia que té la missió de promoure l’acció de la justícia en defensa dels interessos públics tutelats per la llei i de procurar davant els jutjats i tribunals el manteniment de l’ordre jurídic i la satisfacció de l’interès social.

2 Persona que exerceix les funcions de fiscalització dels delictes.

->ministerial

■ministerial

Part. sil.: mi_nis_te_ri_al

[del b. ll. ministerialis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un ministeri o a un ministre.

2 Partidari d’un ministeri o un ministre determinat.

->ministerialisme

■ministerialisme

Part. sil.: mi_nis_te_ri_a_lis_me

[de ministerial]

m Condició de ministerial.

->ministerialment

■ministerialment

Part. sil.: mi_nis_te_ri_al_ment

[de ministerial]

adv Com a ministre.

->ministeriat

ministeriat

Part. sil.: mi_nis_te_ri_at

m HIST A França, durant alguns períodes de l’antic règim, sistema de govern basat en la preponderància d’un ministre que depenia directament del rei.

->ministrable

■ministrable

[de ministre]

adj i m i f POLÍT Dit de la persona que té possibilitats d’ésser ministre.

->ministrar

■ministrar

[del ll. ministrare ‘servir’; 1a FONT: 1272, CTort.]

v ant tr 1 fornir 2.

2 Administrar.

3 Exercir un ofici, un càrrec.

->ministre

■ministre -a

[del ll. minister, -tri ‘servidor’ (cf. menester); 1a FONT: s. XIII]

1 m i f 1 Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d’un superior.

2 ministre de Déu (o de l’Església) CATOL Prevere.

3 ministre de l’altar (o ministre sagrat) LITÚRG Sacerdot que oficia a l’altar o assisteix el celebrant principal.

4 ministre del sagrament Persona que en nom de Crist, i substituint-lo, administra un sagrament.

2 m i f En certs ordes religiosos, hospitals, etc., persona que n’administra els béns.

3 m ICT Fadrí.

4 m i f 1 POLÍT Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat.

2 ministre de jornada DR CONST Membre del govern encarregat de despatxar amb el cap de l’estat durant els viatges o les vacances d’aquest.

3 ministre diplomàtic DR INTERN Agent diplomàtic.

4 ministre plenipotenciari DR INTERN Agent diplomàtic que en l’escalafó segueix l’ambaixador i té plens poders del seu govern per a representar-lo prop d’un govern estranger.

5 ministre sense cartera DR CONST Membre del govern que no té al seu càrrec la direcció de cap departament.

6 primer ministre DR CONST Cap o president del govern.

->ministrer

■ministrer

m MÚS Nom que hom donà als músics que estaven al servei dels trobadors.

->ministressa

ministressa

f Ministra.

->ministril

■ministril

m MÚS Ministrer.

->minoic

■minoic -a

Part. sil.: mi_noic

1 adj Relatiu o pertanyent al minoic.

2 m HIST i ART Nom donat a la civilització prehel·lènica de Creta.

->minoració

■minoració

Part. sil.: mi_no_ra_ci_ó

[del ll. minoratio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de minorar;

2 l’efecte.

->minorant

■minorant

MAT 1 m Donat un subconjunt B d’un conjunt ordenat A, element de A que és fita inferior de B.

2 adj i f Donada una successió (o una sèrie) de nombres reals, dit de la successió (o de la sèrie) els termes de la qual no són més grans que els respectius de la successió (o de la sèrie) donada.

->minorar

■minorar

[del ll. minorare, íd.]

v tr 1 Fer menor, disminuir. Minorar la velocitat d’un vehicle. Minorar una partida pressupostària.

2 MAT Determinar, calcular, un minorant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: minorar

GERUNDI: minorant

PARTICIPI: minorat, minorada, minorats, minorades

INDICATIU PRESENT: minoro, minores, minora, minorem, minoreu, minoren

INDICATIU IMPERFET: minorava, minoraves, minorava, minoràvem, minoràveu, minoraven

INDICATIU PASSAT: minorí, minorares, minorà, minoràrem, minoràreu, minoraren

INDICATIU FUTUR: minoraré, minoraràs, minorarà, minorarem, minorareu, minoraran

INDICATIU CONDICIONAL: minoraria, minoraries, minoraria, minoraríem, minoraríeu, minorarien

SUBJUNTIU PRESENT: minori, minoris, minori, minorem, minoreu, minorin

SUBJUNTIU IMPERFET: minorés, minoressis, minorés, minoréssim, minoréssiu, minoressin

IMPERATIU: minora, minori, minorem, minoreu, minorin

->minoratiu

■minoratiu -iva

Part. sil.: mi_no_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. minoratus, -a, -um, participi de minorare ‘disminuir’]

1 adj Que té la virtut de minorar.

2 adj i m FARM Dit de la substància que té propietats laxants.

->minoria

■minoria

Part. sil.: mi_no_ri_a

[cat. ant. menoria, der. de menor, amb influx culte del ll. minor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Grup que no constitueix la majoria. Els qui pensem així som una minoria.

2 esp En una votació, part més petita dels vots emesos en un o altre sentit.

3 POLÍT 1 Conjunt de votants que resten en inferioritat numèrica i de força en una assemblea, parlament, etc.

2 minoria nacional Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant pel que fa a la raça, a la llengua i la cultura, la religió i la ideologia, etc.

3 minoria parlamentària Conjunt de grups de diputats constituïts com a oposició i sovint units per certes afinitats.

4 en minoria loc adv En inferioritat numèrica. A classe, els nois estan en minoria.

5 minoria d’edat DR CIV 1 minoritat 2.

2 Temps que dura la condició del menor d’edat.

->minorista

■minorista

m LITÚRG Clergue que solament havia rebut els ordes menors.

->minoritari

■minoritari -ària

[de minoria]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la minoria.

2 ELECTRÒN En un semiconductor, dit dels portadors (electrons o forats) que hi ha en nombre inferior a la meitat del total de portadors.

->minoritat

■minoritat

[del b. ll. minorĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de menor.

2 DR CIV Condició del menor d’edat.

->minotaure

■minotaure

Part. sil.: mi_no_tau_re

[del ll. Minotaurus, i aquest, del gr. Minṓtauros, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

m MIT Monstre mític de cos humà i cap de toro.

->minova

■minova

[der. postverbal del probable cat. ant. minovar, del ll. minuare ‘disminuir’]

f PAT Tumefacció d’un gangli.

->minsament

■minsament

[de minso]

adv Escassament.

->minse

■minse -a

[variant de minso]

adj Minso.

->minso

■minso -a

[del fr. mince ‘prim’, fr. ant. mincier, variant de menuisier, del ll. *minutiare ‘esmicolar’, der. de minutia ‘partícula’, i aquest, de minutus, -a, -um, participi del ll. minuĕre ‘disminuir’; 1a FONT: c. 1400]

adj 1 De poc gruix i consistència.

2 Escàs, exigu.

->minuàrtia

minuàrtia

Part. sil.: mi_nu_àr_ti_a

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les cariofil·làcies (Minuartia sp), de fulles oposades linears, flors blanques i fruits capsulars.

->minúcia

■minúcia

Part. sil.: mi_nú_ci_a

[del ll. minutia ‘partícula’; 1a FONT: 1158]

f Detall petit, cosa d’una importància mínima.

->minuciós

■minuciós -osa

Part. sil.: mi_nu_ci_ós

[de minúcia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que es deté en els menors detalls, en minúcies.

->minuciosament

■minuciosament

Part. sil.: mi_nu_ci_o_sa_ment

[de minuciós]

adv D’una manera minuciosa, amb minuciositat.

->minuciositat

■minuciositat

Part. sil.: mi_nu_ci_o_si_tat

[de minuciós; 1a FONT: c. 1900]

f 1 Qualitat de minuciós.

2 Minúcia.

->minuend

■minuend

Part. sil.: mi_nu_end

[del ll. minuendus, -a, -um, participi passiu de minuĕre ‘disminuir’]

m MAT Quantitat de la qual ha d’ésser sostreta una altra quantitat, anomenada subtrahend.

->minuet

■minuet

Part. sil.: mi_nu_et

[del fr. menuet ‘dansa de passos menuts’, dimin. de menu ‘menut’, del ll. minutus, -a, -um, participi de minuĕre ‘disminuir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MÚS 1 Dansa francesa noble, de tres temps.

2 Peça de música adaptada al minuet.

->minúscul

■minúscul -a

[del ll. minuscŭlus, -a, -um, íd., dimin. de minor]

1 adj Molt petit, de petites dimensions.

2 adj i f ESCR i GRÀF [abrev min.] Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets que s’utilitzen per a escriure el cos d’un text seguit i que es distingeixen de les majúscules.

->minusvàlid

■minusvàlid -a

adj i m i f Dit de la persona que té un defecte físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de la seva activitat.

->minusvalidesa

■minusvalidesa

[de minus i validesa]

f Condició de minusvàlid.

->minusvàlua

minusvàlua

Part. sil.: mi_nus_và_lu_a

[del ll. minus ‘menys’ i vàlua]

f ECON Detriment o minva del valor d’alguna cosa.

->minut

■minut

[del ll. minūtus, -a, -um ‘menut’, participi de minuĕre ‘disminuir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 METROL [símb: min, mn] Unitat de temps equivalent a la seixantena part d’una hora.

2 GEOM Unitat de mesura d’angles.

3 minut angular ASTR Unitat angular que equival a la seixantena part d’una hora angular, és a dir, a 15 minuts sexagesimals.

->minuta

■minuta

[v. minut; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Escrit original sobre el qual hom fa una còpia.

2 DR Esborrany d’un acord, d’una comunicació, etc., l’original del qual ha d’ésser conservat en l’expedient o en les actuacions.

3 Compte d’honoraris que presenten els advocats i aquelles persones que exerceixen altres professions liberals.

->minutant

■minutant

m DR ROM i DR CAN Encarregat de redactar les minutes i altres documents en la cúria romana i, actualment, en la vaticana.

->minutar

■minutar

[de minuta; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Fer una minuta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: minutar

GERUNDI: minutant

PARTICIPI: minutat, minutada, minutats, minutades

INDICATIU PRESENT: minuto, minutes, minuta, minutem, minuteu, minuten

INDICATIU IMPERFET: minutava, minutaves, minutava, minutàvem, minutàveu, minutaven

INDICATIU PASSAT: minutí, minutares, minutà, minutàrem, minutàreu, minutaren

INDICATIU FUTUR: minutaré, minutaràs, minutarà, minutarem, minutareu, minutaran

INDICATIU CONDICIONAL: minutaria, minutaries, minutaria, minutaríem, minutaríeu, minutarien

SUBJUNTIU PRESENT: minuti, minutis, minuti, minutem, minuteu, minutin

SUBJUNTIU IMPERFET: minutés, minutessis, minutés, minutéssim, minutéssiu, minutessin

IMPERATIU: minuta, minuti, minutem, minuteu, minutin

->minutari

■minutari

[de minuta]

m DR Quadern on el notari anota els contractes i les escriptures atorgats en presència d’ell.

->minutera

■minutera

[de minut]

f RELL Busca que assenyala els minuts en els rellotges.

->minva

■minva

Hom.: minve

[probablement del ll. *mĭnŭa, postverbal de minuĕre ‘disminuir’, d’on hauria pogut derivar-se el ll. td. mĭnŭare ‘rebaixar’, o potser postverbal de minvar, de mĭnŭare; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de minvar;

2 l’efecte. L’aigua del dipòsit ha fet una minva de tres dits. Aquesta mercaderia fa minves.

2 GEOL Descens del nivell de la mar per sota del normal.

3 minves (o calmes) del gener GEOMORF i CLIMAT Disminució del nivell ordinari de la mar que sol tenir lloc el mes de gener.

->minvada

■minvada

[de minvar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 Minva de les aigües d’un riu, torrent, etc.

2 TÈXT Reducció de dos punts a un, en fer una peça de gènere de punt, en aquells llocs on cal estrènyer-la.

->minvadet

■minvadet

[de minvar]

m TÈXT Minvada.

->minvament

■minvament

[de minvar; 1a FONT: s. XIII]

m Acció de minvar.

->minvant

■minvant

[de minvar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

1 adj Que minva.

2 m Minvada.

3 m ASTR 1 Interval de temps que s’escola entre la lluna plena i la lluna nova.

2 Aspecte que presenta la lluna en fase minvant, quan només se’n veu il·luminada aproximadament la quarta part del disc.

4 m HERÀLD Lluneta amb les banyes dirigides al flanc sinistre de l’escut.

->minvar

■minvar

[v. minva; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 disminuir 2. El vent ha minvat. El nombre dels assistents va minvant. El poder adquisitiu minva més i més.

2 esp Perdre’s una part d’alguna cosa per un efecte natural. L’aigua d’un llac minva per evaporació.

3 GEOMORF Baixar de nivell les aigües de la mar, el corrent d’un riu, etc.

2 tr Disminuir, escassejar, a algú, la paga, allò que li és degut, etc. El Govern ha minvat les ajudes.

3 intr TÈXT Fer les minvades en una peça de gènere de punt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: minvar

GERUNDI: minvant

PARTICIPI: minvat, minvada, minvats, minvades

INDICATIU PRESENT: minvo, minves, minva, minvem, minveu, minven

INDICATIU IMPERFET: minvava, minvaves, minvava, minvàvem, minvàveu, minvaven

INDICATIU PASSAT: minví, minvares, minvà, minvàrem, minvàreu, minvaren

INDICATIU FUTUR: minvaré, minvaràs, minvarà, minvarem, minvareu, minvaran

INDICATIU CONDICIONAL: minvaria, minvaries, minvaria, minvaríem, minvaríeu, minvarien

SUBJUNTIU PRESENT: minvi, minvis, minvi, minvem, minveu, minvin

SUBJUNTIU IMPERFET: minvés, minvessis, minvés, minvéssim, minvéssiu, minvessin

IMPERATIU: minva, minvi, minvem, minveu, minvin

->minve

minve -a

Hom.: minva

[de minvar; 1a FONT: s. XIII]

ant adj 1 Mancat, que té menys d’alguna cosa del que cal.

2 Mínim, molt baix.

->minvell

■minvell

[de minvar]

m CONSTR 1 Rajola encastada al peu d’una paret, formant un lleuger pendent, que protegeix el junt constituït pel parament vertical i el sòl.

2 Escopidor.

->minvol

■minvol -a

adj fig Que no hi és tot, que manca de seny.

->mínvol

■mínvol -a

[d’un ll. *minuus, -a, -um ‘minso’ amb l final com en altres mots acabats en -o (v. catúfol)]

adj Migrat, raquític. Aquesta fruita és mínvola.

->minvós

■minvós -osa

[de minvar]

adj 1 Que fa minves.

2 ant Dit d’un sentiment, una actitud, etc., que minva granment la vàlua d’algú.

->minyó

■minyó -ona

[d’una base romànica *minnione o *minione, amb una arrel min- de creació expressiva del sentit de ‘petit, graciós, bufó’, comú a diversos grups de llengües; 1a FONT: s. XIV]

1 m i f 1 Noiet, pàrvul. Grans i minyons. Mestre de minyons. A sants i a minyons no els prometis que no els dons. Si sou bons minyons...

2 p ext Noi, adolescent, jove.

2 f Criada.

3 m 1 MIL i HIST Membre d’un antic cos de forces policíaques de l’estat espanyol, paral·lel al cos de mossos d’esquadra del Principat.

2 Membre d’un cos armat de policia rural de Guipúscoa, Àlaba, etc.

3 minyó de muntanya ESCOLT escolta² 2.

->minyonada

■minyonada

[de minyó]

f Noiada.

->minyonejar

■minyonejar

[de minyó; 1a FONT: s. XIV]

v intr Fer coses pròpies d’un minyó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: minyonejar

GERUNDI: minyonejant

PARTICIPI: minyonejat, minyonejada, minyonejats, minyonejades

INDICATIU PRESENT: minyonejo, minyoneges, minyoneja, minyonegem, minyonegeu, minyonegen

INDICATIU IMPERFET: minyonejava, minyonejaves, minyonejava, minyonejàvem, minyonejàveu, minyonejaven

INDICATIU PASSAT: minyonegí, minyonejares, minyonejà, minyonejàrem, minyonejàreu, minyonejaren

INDICATIU FUTUR: minyonejaré, minyonejaràs, minyonejarà, minyonejarem, minyonejareu, minyonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: minyonejaria, minyonejaries, minyonejaria, minyonejaríem, minyonejaríeu, minyonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: minyonegi, minyonegis, minyonegi, minyonegem, minyonegeu, minyonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: minyonegés, minyonegessis, minyonegés, minyonegéssim, minyonegéssiu, minyonegessin

IMPERATIU: minyoneja, minyonegi, minyonegem, minyonegeu, minyonegin

->minyoneria

■minyoneria

Part. sil.: mi_nyo_ne_ri_a

[de minyó]

f Cosa de poca substància, com feta per un infant.

->minyonesa

■minyonesa

[de minyó; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Infantesa.

2 Jovenesa.

->minyonia

■minyonia

Part. sil.: mi_nyo_ni_a

[de minyó; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Minyonesa.

2 Minyoneria.

->minyonívol

■minyonívol -a

[de minyó]

adj Propi d’un minyó.

->mio-¹

■mio-¹

Forma prefixada del mot grec mỹs, myós, que significa ‘múscul’. Ex.: miocarditis, miotomia.

->mio-²

mio-²

Forma prefixada del mot grec meĩon, que significa ‘menor, menys’. Ex.: miocè.

->mioblast

■mioblast

Part. sil.: mi_o_blast

m HISTOL Cèl·lula embrionària, d’origen mesodèrmic, precursora de la fibra muscular.

->mioblastoma

mioblastoma

Part. sil.: mi_o_blas_to_ma

m PAT Tumor de cèl·lules musculars immadures, generalment benigne, de localització diversa.

->miocardi

■miocardi

Part. sil.: mi_o_car_di

[de mio-¹ i -cardi]

m ANAT ANIM Part muscular del cor, compresa entre el pericardi i l’endocardi.

->miocardíac

■miocardíac -a

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al miocardi.

->miocardiopatia

■miocardiopatia

Part. sil.: mi_o_car_di_o_pa_ti_a

f PAT Nom genèric de qualsevol malaltia del miocardi.

->miocardiosclerosi

miocardiosclerosi

Part. sil.: mi_o_car_di_os_cle_ro_si

f PAT Degeneració del miocardi en què el teixit fibrós substitueix a poc a poc les fibres musculars.

->miocarditis

■miocarditis

Part. sil.: mi_o_car_di_tis

[de miocardi i -itis]

f PAT Estat patològic caracteritzat per la inflamació del miocardi.

->miocardosi

miocardosi

Part. sil.: mi_o_car_do_si

f PAT Nom genèric de les afeccions degeneratives del miocardi.

->miocè

■miocè -ena

Part. sil.: mi_o_cè

[de mio-² i -cè]

ESTRATIG 1 adj Miocènic.

2 m Època (i sèrie) del terciari superior, compresa entre l’oligocè i el pliocè.

->miocel

miocel

Part. sil.: mi_o_cel

m EMBRIOL Petita cavitat que apareix en els somites.

->miocènic

■miocènic -a

Part. sil.: mi_o_cè_nic

[de miocè]

adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent al miocè.

->mioclònia

■mioclònia

Part. sil.: mi_o_clò_ni_a

f FISIOL Fenomen consistent en contraccions musculars clòniques, no sistematitzades, que es repeteixen a intervals variables.

->miodinàmia

■miodinàmia

Part. sil.: mi_o_di_nà_mi_a

f FISIOL Força muscular.

->miodínia

miodínia

Part. sil.: mi_o_dí_ni_a

f PAT Miàlgia.

->miofibril·la

■miofibril·la

Part. sil.: mi_o_fi_bril_la

f HISTOL Element característic del teixit muscular estriat i del cardíac, format per filaments longitudinals que van d’un extrem a l’altre de la fibra muscular, composts d’actina i miosina.

->miogen

miogen

Part. sil.: mi_o_gen

m CIT i HISTOL Fracció proteica muscular extraïble per dissolució en aigua freda, constituïda en gran part per enzims del metabolisme oxidatiu de la glucosa i per mioglobina.

->miogeosinclinal

miogeosinclinal

Part. sil.: mi_o_ge_o_sin_cli_nal

m GEOL Solc d’un geosinclinal, de tipus marginal o asimètric, situat entre dos cratons, amb poca subsidència i on en general no hi ha fenòmens magmàtics.

->mioglobina

■mioglobina

Part. sil.: mi_o_glo_bi_na

f BIOQ Hemoproteïna muscular constituïda per una cadena polipeptídica de 153 residus d’aminoàcid amb un pes molecular aproximat de 17 000.

->mioglobinúria

mioglobinúria

Part. sil.: mi_o_glo_bi_nú_ri_a

f PAT Presència de mioglobina a l’orina.

->miògraf

■miògraf

Part. sil.: mi_ò_graf

[de mio-¹ i -graf]

m FISIOL Aparell per a enregistrar els senyals elèctrics que produeixen les contraccions musculars per tal de facilitar-ne l’estudi de la forma, de la intensitat i de la durada.

->miografia

■miografia

Part. sil.: mi_o_gra_fi_a

[de mio-¹ i -grafia]

f 1 ANAT ANIM Part de l’anatomia que té per objecte la descripció dels músculs.

2 FISIOL Ús del miògraf.

->miogràfic

■miogràfic -a

Part. sil.: mi_o_grà_fic

[de miografia]

adj ANAT ANIM i FISIOL Relatiu o pertanyent a la miografia o al miògraf.

->miohemoglobina

miohemoglobina

Part. sil.: mi_o_he_mo_glo_bi_na

f BIOQ Mioglobina.

->miohemoglobinúria

miohemoglobinúria

Part. sil.: mi_o_he_mo_glo_bi_nú_ri_a

f PAT Mioglobinúria.

->miol

■miol

Part. sil.: mi_ol

[de miolar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Crit del gat.

->miolador

■miolador -a

Part. sil.: mi_o_la_dor

[de miolar]

adj Que miola.

->miolaire

■miolaire

Part. sil.: mi_o_lai_re

[de miolar]

adj Miolador.

->miolar

■miolar

Part. sil.: mi_o_lar

[d’origen onomatopeic, imitació de la veu del gat, com les onomatopeies simples mèu, miau, marrameu; 1a FONT: s. XV]

v intr Cridar, fer miols, el gat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: miolar

GERUNDI: miolant

PARTICIPI: miolat, miolada, miolats, miolades

INDICATIU PRESENT: miolo, mioles, miola, miolem, mioleu, miolen

INDICATIU IMPERFET: miolava, miolaves, miolava, miolàvem, miolàveu, miolaven

INDICATIU PASSAT: miolí, miolares, miolà, miolàrem, miolàreu, miolaren

INDICATIU FUTUR: miolaré, miolaràs, miolarà, miolarem, miolareu, miolaran

INDICATIU CONDICIONAL: miolaria, miolaries, miolaria, miolaríem, miolaríeu, miolarien

SUBJUNTIU PRESENT: mioli, miolis, mioli, miolem, mioleu, miolin

SUBJUNTIU IMPERFET: miolés, miolessis, miolés, mioléssim, mioléssiu, miolessin

IMPERATIU: miola, mioli, miolem, mioleu, miolin

->miolemma

■miolemma

Part. sil.: mi_o_lem_ma

m ANAT ANIM Sarcolemma.

->miologia

■miologia

Part. sil.: mi_o_lo_gi_a

[de mio-¹ i -logia]

f ANAT ANIM Part de l’anatomia que estudia els músculs.

->miològic

■miològic -a

Part. sil.: mi_o_lò_gic

[de miologia]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la miologia.

->mioma

■mioma

Part. sil.: mi_o_ma

m PAT Tumor benigne format per elements musculars.

->miomectomia

miomectomia

Part. sil.: mi_o_mec_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix a llevar un mioma uterí, per via vaginal o abdominal, tot respectant l’úter.

->miòmer

miòmer

Part. sil.: mi_ò_mer

m EMBRIOL Part dorsal de cadascun dels sacs del celoma de l’embrió dels vertebrats.

->miometri

miometri

Part. sil.: mi_o_me_tri

m ANAT ANIM Túnica muscular de l’úter.

->mionema

mionema

Part. sil.: mi_o_ne_ma

m ZOOL Cadascuna de les petites fibres contràctils de l’ectoplasma dels ciliats.

->miop

■miop

Part. sil.: mi_op

[del ll. td. myops, -ōpis, i aquest, del gr. mýōps, íd., comp. de mýō ‘aclucar’ i ṓps ‘ull’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 PAT 1 adj Dit de l’ull afectat de miopia.

2 adj i m i f Que pateix de miopia.

2 adj Llosc.

->miopatia

■miopatia

Part. sil.: mi_o_pa_ti_a

f PAT Nom genèric de les afeccions del sistema muscular esquelètic.

->miopia

■miopia

Part. sil.: mi_o_pi_a

[de miop]

f OFTAL i PAT 1 Anomalia de la refracció estàtica de l’ull, consistent en el fet que els raigs lluminosos paral·lels convergeixen en un punt situat davant la retina, quan l’acomodació no intervé.

2 miopia axial Miopia causada per l’allargament de l’eix anteroposterior del globus ocular.

->miòpor

■miòpor

Part. sil.: mi_ò_por

m BOT i JARD Arbust perennifoli de la família de les mioporàcies (Myoporum tenuifolium), de fulles coriàcies, més o menys suculentes, ovatolanceolades, de flors blanques amb taques purpúries i fruit en drupa de color negrós, originari d’Austràlia oriental i cultivat com a ornamental en parcs i jardins de les contrades marítimes.

->mioporàcies

■mioporàcies

Part. sil.: mi_o_po_rà_ci_es

f BOT 1 pl Petita família de tubiflores, d’arbusts de fulles simples, flors pentàmeres i fruits en drupa.

2 sing Planta de la família de les mioporàcies.

->mios-

■mios-

Forma prefixada del mot grec mỹs, myós, que significa ‘múscul’. Ex.: miosàlgia.

->miosarcoma

miosarcoma

Part. sil.: mi_o_sar_co_ma

m PAT Mioma amb elements sarcomatosos.

->miosepte

miosepte

Part. sil.: mi_o_sep_te

m ZOOL Cadascun dels envans de teixit conjuntiu que separen els segments musculars derivats dels somites.

->miosi

■miosi

Part. sil.: mi_o_si

f 1 OFTAL i PAT Contracció excessiva i sostinguda de la pupil·la.

2 CIT i GEN Meiosi.

->miosina

■miosina

Part. sil.: mi_o_si_na

f BIOQ Proteïna fibrosa del teixit muscular i del citosquelet d’alguns tipus de cèl·lules que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular.

->miositis

■miositis

Part. sil.: mi_o_si_tis

f PAT Miïtis.

->miosotis

■miosotis

Part. sil.: mi_o_so_tis

[del ll. myosōtis, -ĭdis, i aquest, del gr. myosōtís, -ídos, comp. de myós ‘ratolí’ i oũs, ōtós ‘orella’]

f BOT Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les boraginàcies (Myosotis sp), de fulles simples enteres, flors generalment blaves i fruits amb quatre núcules.

->miòtic

miòtic -a

Part. sil.: mi_ò_tic

1 adj CIT, GEN i OFTAL Relatiu o pertanyent a la miosi.

2 adj i m i f Afectat de miosi.

3 1 adj Que produeix miosi.

2 m esp Fàrmac destinat a provocar una miosi.

->miòtom

miòtom

Part. sil.: mi_ò_tom

m EMBRIOL Miòmer.

->miotomia

■miotomia

Part. sil.: mi_o_to_mi_a

f ANAT ANIM Dissecció dels músculs.

->miotonia

■miotonia

Part. sil.: mi_o_to_ni_a

f PAT Augment exagerat del to muscular. Miotonia adquirida, congènita.

->miquel

■miquel

[d’origen incert, sembla una alteració críptica de mico, també del mateix sentit, amb influx de l’antropònim Miquel]

m Refús, retret, menyspreu, desdeny, etc., inesperat i desagradable, mortificador, humiliant. Donar, rebre, un miquel.

->miquelenc

miquelenc -a

adj i m i f De Sant Miquel de Llotes (Rosselló).

->miquelet

■miquelet

[probablement del nom del bandit Miquelot de Prats, capitost d’aquest cos durant la guerra dels Segadors (1640), amb dimin. per influx de minyó]

m 1 HIST MIL Membre d’una milícia especial reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.

2 MIL Membre d’un cos armat de l’administració foral de Guipúscoa (País Basc).

->miquelí

■miquelí -ina

adj Dit del fruit que neix o madura per Sant Miquel. Aglans miquelines.

->miquelisme

■miquelisme

m HIST Tendència política absolutista dels partidaris de Miquel I de Portugal.

->miquelista

■miquelista

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent al miquelisme.

2 m i f Partidari de Miquel I de Portugal.