->tovalla

■tovalla

[del germ. thwahljo, íd.; 1a FONT: 1284]

f 1 ant i dial Tovallola.

2 pl 1 Peça de lli, de cotó, etc., de diferents mides, que hom posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar.

2 LITÚRG Peça de lli que hom posa sobre l’altar.

->tovalló

■tovalló

[de tovalla; 1a FONT: 1575, DPou.]

m Peça quadrada de lli, de cotó, de paper, etc., que hom usa en els àpats per a netejar-se els llavis.

->tovallola

■tovallola

[de tovalla; 1a FONT: 1311]

f 1 1 Peça rectangular de roba que serveix per a eixugar-se la cara, les mans, etc., després de rentar-se o banyar-se.

2 tovallola de rus (o de ris) Tovallola de cotó amb lligat de ris que, a causa del seu caràcter esponjós, absorbeix molta quantitat d’aigua en servir-se’n.

2 llançar (o tirar) la tovallola 1 ESPORT En la boxa, tirar l’entrenador la tovallola al ring per indicar que el boxador abandona el combat.

2 Donar-se per vençut, abandonar una empresa, una tasca.

->tovalloler

■tovalloler

[de tovallola]

m Barra o barres o altre dispositiu on hom penja les tovalloles.

->tovanc

tovanc

m Barrancada profunda.

->tovenc

■tovenc -a

[de tou; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Que tira a tou.

->tovera

■tovera

[al·lusió al sentit primitiu de tou ‘buit de dins’]

f 1 TECNOL 1 Obertura tubular per on entra l’aire que hom insufla en un forn, en una farga, etc., per a alimentar la combustió.

2 Conducte adequadament perfilat per tal que el fluid que hi circula augmenti de velocitat, amb pèrdua de pressió, o augmenti la pressió, amb disminució de la velocitat.

2 AERON i ASTRON Part posterior d’un motor de reacció en la qual s’esdevé l’expansió dels gasos que provoca la propulsió.

->tovor

■tovor

[de tou; 1a FONT: c. 1925]

f Qualitat de tou.

->tovot

■tovot

[de tova²]

m CONSTR Tova gruixuda i estreta.

->tox-

tox-

Forma prefixada del mot grec toxikón (phármakon), que significa ‘(metzina) per a fletxes’. Ex.: toxèmia.

->toxalbúmina

toxalbúmina

f BIOQ Qualsevol albúmina tòxica.

->toxèmia

■toxèmia

Part. sil.: to_xè_mi_a

f PAT 1 Acumulació de toxines a la sang i estat morbós consecutiu.

2 toxèmia gravídica (o eclàmptica, o eclamptogènica) Alteració que s’esdevé durant la gestació o poc després d’acabat el part, consistent en hipertensió arterial, edemes i proteïnúria i en casos greus convulsions i coma.

->toxi-

■toxi-

Forma prefixada del mot grec toxikón (phármakon), que significa ‘(metzina) per a fletxes’. Ex.: toxicida, toxigen.

->toxialbúmina

toxialbúmina

Part. sil.: to_xi_al_bú_mi_na

f BIOQ Toxalbúmina.

->tòxic

■tòxic -a

[del ll. toxĭcum ‘metzina’, i aquest, del gr. toxikón (phármakon) ‘(metzina) per a fletxes’, der. de tóxon ‘arc de tirar’; 1a FONT: c. 1900]

adj i m PAT 1 Dit de les substàncies metzinoses o verinoses.

2 TOXICOL Dit de l’element o compost químic que, en quantitats relativament petites, pot provocar la mort o la malaltia dels òrgans a causa de les lesions estructurals o funcionals degudes a l’efecte químic.

->toxicitat

■toxicitat

[de tòxic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f TOXICOL 1 Qualitat de tòxic.

2 Activitat tòxica d’una substància.

->toxico-

■toxico-

Forma prefixada del mot grec toxikón (phármakon), que significa ‘(metzina) per a fletxes’. Ex.: toxicologia, toxicodèrmia.

->toxicodèrmia

toxicodèrmia

Part. sil.: to_xi_co_dèr_mi_a

f PAT Nom genèric de totes les malalties de la pell que són d’origen tòxic.

->toxicogènic

■toxicogènic -a

adj FISIOL Que produeix una substància tòxica.

->toxicòleg

■toxicòleg -òloga

[de toxico- i -leg; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f TOXICOL Persona versada en toxicologia.

->toxicologia

■toxicologia

Part. sil.: to_xi_co_lo_gi_a

[de toxico- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f TOXICOL 1 Ciència quimicobiològica d’aplicació sanitària que estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort, perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental.

2 toxicologia dels aliments Part de la bromatologia i de la toxicologia que estudia els possibles efectes tòxics dels aliments.

->toxicològic

■toxicològic -a

[de toxicologia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj TOXICOL Relatiu o pertanyent a la toxicologia.

->toxicòman

■toxicòman -a

[de toxico- i -man]

m i f PAT i PSIC Drogoaddicte.

->toxicomania

■toxicomania

Part. sil.: to_xi_co_ma_ni_a

[de toxico- i -mania]

f PAT i PSIC Drogoaddicció.

->toxicosi

■toxicosi

f PAT 1 Intoxicació per substàncies produïdes en l’organisme.

2 toxicosi gravídica Toxèmia gravídica.

->toxigen

■toxigen -ígena

[de toxi- i -gen]

adj FISIOL Que produeix toxines, dit especialment de certs microorganismes.

->toxigenicitat

toxigenicitat

f PAT Grau de capacitat d’un organisme per a produir efectes tòxics.

->toxina

■toxina

[de tox- i -ina*; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 FISIOL 1 Nom donat a qualsevol verí d’origen biològic.

2 toxina normal Toxina que mata un conill porquí de 250 g de pes en un temps no superior a quatre dies després d’haver-li’n injectat una dosi de 0,01 ml.

2 MICROB i PAT Substància tòxica i antigènica produïda per bacteris.

->toxo-

■toxo-

Forma prefixada del mot grec toxikón (phármakon), que significa ‘(metzina) per a fletxes’. Ex.: toxofòbia, toxoproteïna.

->toxoide

■toxoide

Part. sil.: to_xoi_de

FISIOL ANIM, TERAP i FARM 1 adj Semblant a una toxina.

2 m Toxina que per l’acció del formol i de la temperatura ha perdut les propietats tòxiques, tot conservant les propietats antigèniques.

->toxoplasmosi

■toxoplasmosi

f PAT Malaltia parasitària produïda per l’esporozou hemosporidi Toxoplasma gondii.

->tr.

tr.

abrev LING traducció 1 1.

->tra-

tra-

1 Prefix, del llatí trans, usat per a formar adjectius de lloc amb la significació de ‘dellà’ (oposat a cis-). Ex.: tramuntar.

2 Prefix, del llatí trans, que significa ‘a través de’ i denota posició o direcció a través o transversal. Ex.: trametre.

->tràbea

■tràbea

Part. sil.: trà_be_a

f INDUM Varietat de toga romana, amb unes bandes (trabes) de porpra, blanques o d’escarlata, portada pels cònsols, els cavallers i alguns sacerdots en cerimònies oficials.

->trabeació

trabeació

Part. sil.: tra_be_a_ci_ó

f ant 1 Acció de revestir-se la tràbea.

2 TEOL 1 Acció de revestir carn humana, d’encarnar-se.

2 Encarnació.

3 any de la trabeació CRON Fórmula antiga usada a Catalunya per a indicar “any de l’encarnació".

->trabeata

trabeata

Part. sil.: tra_be_a_ta

adj f TEAT Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.

->trabècula

■trabècula

f BOT 1 Renglera o làmina de cèl·lules que travessa un meat o espai intercel·lular.

2 Fibra o làmina de teixit estèril que travessa el teixit fèrtil en diversos òrgans esporífers.

->trabocar

■trabocar

v tr Trabucar (especialment trabucar 2).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trabocar

GERUNDI: trabocant

PARTICIPI: trabocat, trabocada, trabocats, trabocades

INDICATIU PRESENT: traboco, traboques, traboca, traboquem, traboqueu, traboquen

INDICATIU IMPERFET: trabocava, trabocaves, trabocava, trabocàvem, trabocàveu, trabocaven

INDICATIU PASSAT: traboquí, trabocares, trabocà, trabocàrem, trabocàreu, trabocaren

INDICATIU FUTUR: trabocaré, trabocaràs, trabocarà, trabocarem, trabocareu, trabocaran

INDICATIU CONDICIONAL: trabocaria, trabocaries, trabocaria, trabocaríem, trabocaríeu, trabocarien

SUBJUNTIU PRESENT: traboqui, traboquis, traboqui, traboquem, traboqueu, traboquin

SUBJUNTIU IMPERFET: traboqués, traboquessis, traboqués, traboquéssim, traboquéssiu, traboquessin

IMPERATIU: traboca, traboqui, traboquem, traboqueu, traboquin

->trabuc

■trabuc

[de trabucar; 1a FONT: 1323]

m 1 1 Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc.

2 carro de trabuc (o simplement trabuc) TRANSP Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la.

3 de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc., que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc.

2 ARM 1 ant Peça artillera per a llançar bombes o pedres.

2 Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada.

->trabucable

■trabucable

[de trabucar]

adj Que pot ésser trabucat.

->trabucada

■trabucada

[de trabuc]

f ARM 1 Acció de disparar un trabuc.

2 Tret de trabuc.

->trabucador

■trabucador -a

[de trabucar]

1 adj Que trabuca o serveix per a trabucar. El mecanisme trabucador d’un camió.

2 m FERROC Dispositiu mecànic que permet la descàrrega d’un vagó o d’una vagoneta d’un sol cop.

->trabucaire

■trabucaire

Part. sil.: tra_bu_cai_re

[de trabuc]

m 1 HIST Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins) al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.

2 FOLK Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.

->trabucament

■trabucament

[de trabucar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m Acció de trabucar o de trabucar-se.

->trabucança

■trabucança

[de trabucar; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

f Trabucament.

->trabucar

■trabucar

[der. de buc ‘recipient’ amb el prefix tra-, que indica ‘capgirar’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr 1 Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut. Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les. Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta.

2 Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats. No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança.

2 fig 1 tr Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres. El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules.

2 pron Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres. Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén.

3 tr HIST Combatre amb trabucs o amb altres ginys de llançar pedres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trabucar

GERUNDI: trabucant

PARTICIPI: trabucat, trabucada, trabucats, trabucades

INDICATIU PRESENT: trabuco, trabuques, trabuca, trabuquem, trabuqueu, trabuquen

INDICATIU IMPERFET: trabucava, trabucaves, trabucava, trabucàvem, trabucàveu, trabucaven

INDICATIU PASSAT: trabuquí, trabucares, trabucà, trabucàrem, trabucàreu, trabucaren

INDICATIU FUTUR: trabucaré, trabucaràs, trabucarà, trabucarem, trabucareu, trabucaran

INDICATIU CONDICIONAL: trabucaria, trabucaries, trabucaria, trabucaríem, trabucaríeu, trabucarien

SUBJUNTIU PRESENT: trabuqui, trabuquis, trabuqui, trabuquem, trabuqueu, trabuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trabuqués, trabuquessis, trabuqués, trabuquéssim, trabuquéssiu, trabuquessin

IMPERATIU: trabuca, trabuqui, trabuquem, trabuqueu, trabuquin

->trabujada

■trabujada

[de trabujar]

f Acció de trabujar.

->trabujar

■trabujar

[del fr. trébucher, íd., afí al cat. trabucar]

v intr NÀUT Passar bruscament la botavara d’una banda a l’altra, quan es vira en rodó o es navega amb vent de popa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trabujar

GERUNDI: trabujant

PARTICIPI: trabujat, trabujada, trabujats, trabujades

INDICATIU PRESENT: trabujo, trabuges, trabuja, trabugem, trabugeu, trabugen

INDICATIU IMPERFET: trabujava, trabujaves, trabujava, trabujàvem, trabujàveu, trabujaven

INDICATIU PASSAT: trabugí, trabujares, trabujà, trabujàrem, trabujàreu, trabujaren

INDICATIU FUTUR: trabujaré, trabujaràs, trabujarà, trabujarem, trabujareu, trabujaran

INDICATIU CONDICIONAL: trabujaria, trabujaries, trabujaria, trabujaríem, trabujaríeu, trabujarien

SUBJUNTIU PRESENT: trabugi, trabugis, trabugi, trabugem, trabugeu, trabugin

SUBJUNTIU IMPERFET: trabugés, trabugessis, trabugés, trabugéssim, trabugéssiu, trabugessin

IMPERATIU: trabuja, trabugi, trabugem, trabugeu, trabugin

->trabuquet

■trabuquet

[de trabuc; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 ARM i HIST Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses.

2 METROL 1 Balances petites, molt fines de pes, per a pesar metalls preciosos i monedes.

2 anar com un trabuquet Es diu d’allò que s’acompleix amb una extrema exactitud, correcció, pulcritud.

->traç

■traç

Hom.: trass

[de traçar; 1a FONT: s. XX]

m 1 Cadascuna de les ratlles que formen un traçat.

2 ESCR 1 DIB Senyal que fa un llapis, una ploma, etc., sobre el paper en escriure, dibuixar, etc.

2 Part o element d’una lletra que hom escriu sense alçar la ploma.

->traca¹

■traca¹

[d’origen onomatopeic, al·lusiu al so que fan dos objectes que xoquen o peten entre ells; 1a FONT: s. XIII]

f PIR Sèrie de trons, petards, etc., col·locats al llarg d’una corda, que esclaten successivament.

->traca²

■traca²

[probablement del fr. ant. estraque, i aquest, de l’angl. mitjà strake, variant apofònica de stretch ‘estirar’]

f CONSTR NAV Cadascuna de les fileres de posts o de planxes metàl·liques dels folres o de les cobertes d’una embarcació.

->traça

■traça

[de traçar; 1a FONT: c. 1460]

f 1 Camí a seguir, pla, mitjà, ideat o assenyalat a algú per a fer quelcom, per a acomplir un fi. Traça per a augmentar les almoines de l’Hospital.

2 Habilitat a fer quelcom. Això és fet amb molta traça. No té gens de traça a fer vestits. Més val traça que força.

3 Senyal que deixa una cosa per allà on ha passat. Seguir la traça d’algú.

4 GEOM 1 Projecció d’una línia de l’espai en un pla de referència.

2 Punt d’intersecció d’una línia amb un pla de referència.

3 Cadascuna de les corbes d’intersecció d’una superfície amb els plans referencials.

4 Suma dels elements de la diagonal principal d’una matriu quadrada.

5 ELECTRÒN Trajectòria descrita pel punt lluminós en la pantalla d’un tub de raigs catòdics.

6 INFORM Sortida d’un traçador.

7 pl 1 Quantitat molt petita d’un constituent.

2 esp QUÍM En una mescla, cadascun dels components que hi ocorren en molt petita proporció. En aquestes aigües hi ha traces de iode.

3 anàlisi de traces QUÍM ANAL Conjunt de tècniques analítiques adients per a la identificació i determinació de traces d’elements o composts en mescles.

->traçador

■traçador -a

[de traçar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que traça.

2 m Aparell per a traçar.

3 DIB i INFORM 1 m Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador. També és anomenat tauler traçador o taula traçadora.

2 f Traçador.

4 adj i m FÍS i QUÍM Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.

5 m INFORM Programa de diagnosi que permet fer la prova d’un altre resseguint-ne l’execució i facilitant una llista d’instruccions i de dades intermèdies del programa a mesura que aquest és executat.

->tracalada

■tracalada

f dial Munió, colla nombrosa.

->tracaleig

■tracaleig

Part. sil.: tra_ca_leig

[de tracalejar]

m dial Moviment de sacseig com el d’un vehicle per mal camí.

->tracalejar

■tracalejar

[de traca¹]

v intr dial Moure’s fent tracaleig o batzegant.

->tracamanya

■tracamanya

[alteració de l’ant. tracmany, íd., de traca¹ i manya; 1a FONT: s. XIX, Oller]

f Ardit de què hom es val per a treure d’algú allò que no vol donar.

->traçament

■traçament

[de traçar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Acció de traçar.

->traçar

■traçar

[del ll. vg. *tractiare ‘tirar una línia’, der. de tractus, participi de trahĕre ‘arrossegar, estirar’; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 DIB 1 GEOM Senyalar, sobre una superfície, una línia. Traçar una recta servint-se d’un regle. Traçar una circumferència servint-se d’un compàs, d’un cordill.

2 GEOM Dibuixar les línies d’una figura, d’una construcció a realitzar, etc. Traçar una carretera, un ferrocarril.

3 INFORM Reproduir (un gràfic) mitjançant un traçador.

4 p anal GEOM i Traçar un solc ben dret.

2 fig Assenyalar el camí, la manera d’obrar, etc. Traçar a algú una línia de conducta.

3 p ext En aquella comèdia hi ha caràcters molt ben traçats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traçar

GERUNDI: traçant

PARTICIPI: traçat, traçada, traçats, traçades

INDICATIU PRESENT: traço, traces, traça, tracem, traceu, tracen

INDICATIU IMPERFET: traçava, traçaves, traçava, traçàvem, traçàveu, traçaven

INDICATIU PASSAT: trací, traçares, traçà, traçàrem, traçàreu, traçaren

INDICATIU FUTUR: traçaré, traçaràs, traçarà, traçarem, traçareu, traçaran

INDICATIU CONDICIONAL: traçaria, traçaries, traçaria, traçaríem, traçaríeu, traçarien

SUBJUNTIU PRESENT: traci, tracis, traci, tracem, traceu, tracin

SUBJUNTIU IMPERFET: tracés, tracessis, tracés, tracéssim, tracéssiu, tracessin

IMPERATIU: traça, traci, tracem, traceu, tracin

->traçat

■traçat

[de traçar]

m 1 1 Resultat de traçar.

2 Traçament.

2 Recorregut d’un camí, un canal, una paret, etc., sobre el terreny.

3 Línia o conjunt de línies d’un gràfic, d’un pla, etc.

4 HERÀLD Conjunt de línies mitjançant les quals hom indica els esmalts.

->tracció

■tracció

Part. sil.: trac_ci_ó

[del ll. tractio, -ōnis ‘derivació adverbial’; en el sentit modern ha pesat més el significat directe del verb trahĕre ‘arrossegar, estirar’, que és la base del mot; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d’on procedeix l’esforç.

2 esp TRANSP 1 Acció de tirar un vehicle un o més animals. Tracció animal o de sang.

2 Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic. Tracció mecànica. Tracció elèctrica.

3 tracció doble FERROC Tracció d’un ferrocarril molt pesant quan és feta mitjançant dues locomotores.

3 TECNOL 1 Nom donat a les dues forces, una de les quals pot ésser la reacció de l’altra, que, aplicades axialment a un cos, tendeixen a allargar-lo.

2 Manera de treballar un cos sotmès a l’acció de forces de tracció.

3 assaig de tracció Assaig a què hom sotmet una proveta per tal de determinar la resistència del material a la tracció i els seus allargament, estricció i límit i mòdul d’elasticitat.

4 tracció ambulatòria MED Tracció exercida mitjançant un embenat adequat que permet al malalt de deambular i moure’s en cas de fractures de membres.

->traceria

■traceria

Part. sil.: tra_ce_ri_a

f ARQUIT Ornamentació arquitectònica de pedra formada per la combinació de línies i figures geomètriques, utilitzada en l’art gòtic per a decorar finestrals, rosasses, etc.

->traci tràcia

■traci tràcia

1 adj i m i f De Tràcia (regió del SE d’Europa), dels tracis (poble) o del traci (llengua).

2 m i f HIST Individu que poblà la regió de Tràcia.

3 m LING Tracofrigi.

->tracista

tracista

[de traçar]

m i f Persona que traça o projecta el pla d’una construcció.

->tracofrigi

tracofrigi -frígia

adj i m LING Dit modernament de les llengües tràcia i frígia, considerades com a estretament afins entre elles i com a seccions separades d’un tronc lingüístic únic.

->tracoma

■tracoma

m PAT Queratoconjuntivitis específica i transmissible causada per Clamydia trachomatis.

->traçós

■traçós -osa

[de traça; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Fet amb traça o habilitat.

2 Traçut.

->tractable

■tractable

[del ll. tractabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que pot ésser tractat.

2 esp Dit d’una persona que fa de bon tractar. És un home molt tractable.

->tractació

■tractació

Part. sil.: trac_ta_ci_ó

[del ll. tractatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Fet de tractar un assumpte en controvèrsia, a fi d’arribar a una conclusió, a un acord, etc.

->tractadista

■tractadista

[de tractat; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona autora d’un tractat o de tractats.

->tractador

■tractador -a

[del ll. tractator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj i m i f Que tracta un assumpte en controvèrsia a fi d’arribar a una conclusió, un acord, etc.

2 m HIST A les corts catalanes, persona que tenia per missió d’arribar a un acord entre el rei i els braços.

->tractament

■tractament

[de tractar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Manera de tractar algú o alguna cosa.

2 1 Títol honorífic o de cortesia que hom dóna a les persones, per llur autoritat, llur dignitat, llur càrrec o llur categoria social.

2 El tractament de vós, de tu.

3 INDÚST Operació a què hom sotmet alguna matèria per tal de conferir-li una determinada qualitat o propietat.

4 tractament de texts INFORM Processament de texts.

5 MED i TERAP 1 Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics i quirúrgics que hom posa en pràctica per a guarir o alleujar una malaltia.

2 Mètode especial de cura.

3 tractament actiu Tractament dirigit directament a la curació de la malaltia.

4 tractament ambulatori Tractament que permet al malalt d’assistir, pels seus mitjans, a un centre mèdic.

5 tractament causal Tractament que obra directament contra la causa de la malaltia.

6 tractament curatiu Tractament actiu que guareix positivament una malaltia.

7 tractament empíric Tractament de les malalties per mitjans d’utilitat demostrada per l’experiència.

8 tractament específic Tractament curatiu especialment adaptat a una malaltia peculiar.

9 tractament mèdic Tractament que hom practica especialment per mitjans no quirúrgics.

10 tractament pal·liatiu Tractament que alleuja, però no guareix.

11 tractament profilàctic Tractament que té per objecte principal impedir l’aparició de les malalties.

12 tractament quirúrgic Tractament que utilitza principalment els mitjans de la cirurgia.

13 tractament simptomàtic Tractament que alleuja la simptomatologia sense guarir la malaltia.

6 METAL·L 1 tractament superficial Tractament a què hom sotmet les superfícies d’una peça metàl·lica per a modificar-ne les propietats o les característiques mecàniques o per a revestir-la d’una capa protectora metàl·lica o no.

2 tractament tèrmic Tractament a què hom sotmet les peces metàl·liques per a homogeneïtzar-ne la textura o la capacitat de deformació o per a augmentar-ne o reduir-ne la resistència a una determinada deformació mitjançant l’aplicació de calor i el seu posterior refredament.

->tractant

■tractant

[de tractar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f ECON Persona que tracta o comercia en una cosa. Tractant en bestiar.

->tractar

■tractar

[del ll. tractare ‘masegar; manejar; tractar’, freqüentatiu de trahĕre ‘arrossegar, estirar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Procedir envers algú de tal o tal manera. Tractar durament els fills. Tractar com a amic, d’igual a igual.

2 Procedir de tal o tal manera envers una cosa inanimada. Has de tractar millor aquesta màquina, si no vols que s’espatlli.

3 Tenir cura (bona o dolenta) d’una persona, particularment pel que fa al menjar. Tractar algú bé els seus hostes. Estem en una dispesa on ens tracten força bé.

4 INFORM processar 2.

5 MED i TERAP Aplicar a un malalt o a una malaltia un determinat remei o tractament. Aquests malalts, els tracta el doctor X. Tractar una úlcera.

6 QUÍM Sotmetre una substància a l’acció de tal o tal agent. Aquell metall no es pot tractar amb qualsevol àcid.

2 tr 1 Qualificar algú de tal o tal manera. L’ha tractat de lladre.

2 Donar a algú tal o tal tractament o títol de cortesia. El tracten d’honorable. El tracto sempre de tu.

3 1 tr Relacionar-se amb algú. El conec, però no el tracto.

2 pron És molt retret: no es tracta amb ningú. Jo no em tracto amb lladres.

4 1 tr Parlar amb algú per acordar o arranjar quelcom, per arribar a un resultat, a una decisió conjunta. Tractar un negoci amb algú. Tractar matrimoni entre X i X.

2 intr Arranjar, acabar, una cosa amb algú. Hem tractat d’aquest afer.

3 intr DR Concloure amb algú un conveni polític, comercial, etc. Els plenipotenciaris es van reunir per tractar de la pau.

4 intr ECON Comerciar. Tractar en grans, en bestiar.

5 intr Procurar, intentar, la consecució d’un fi. Si tracteu de dissuadir-los, no heu de parlar així.

6 intr Prendre una cosa com a objecte d’estudi, de discussió, etc. L’autor tracta de l’evolució dels sons llatins en català.

7 pron 1 Ésser. Es tracta d’un alumne molt intel·ligent.

2 Ésser convenient, caldre. Es tracta de fer bé la prova d’ingrés. No es tractava que cadascú anés a la seva, sinó de treballar conjuntament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tractar

GERUNDI: tractant

PARTICIPI: tractat, tractada, tractats, tractades

INDICATIU PRESENT: tracto, tractes, tracta, tractem, tracteu, tracten

INDICATIU IMPERFET: tractava, tractaves, tractava, tractàvem, tractàveu, tractaven

INDICATIU PASSAT: tractí, tractares, tractà, tractàrem, tractàreu, tractaren

INDICATIU FUTUR: tractaré, tractaràs, tractarà, tractarem, tractareu, tractaran

INDICATIU CONDICIONAL: tractaria, tractaries, tractaria, tractaríem, tractaríeu, tractarien

SUBJUNTIU PRESENT: tracti, tractis, tracti, tractem, tracteu, tractin

SUBJUNTIU IMPERFET: tractés, tractessis, tractés, tractéssim, tractéssiu, tractessin

IMPERATIU: tracta, tracti, tractem, tracteu, tractin

->tractarisme

tractarisme

m HIST ECL Dins l’anglicanisme, moviment teològic d’Oxford que promogué la publicació dels Tracts for the Times (1833-1841), opuscles sobre temes de tradició de l’Església.

->tractat

■tractat

[del ll. tractatus, -us, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 DR INTERN 1 Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional. Tractat de pau.

2 Document on consta el tractat.

2 Obra que tracta sistemàticament d’una matèria. Un tractat d’astronomia.

->tracte¹

■tracte¹

[del ll. tractus, -us, íd., der. de trahĕre ‘estirar, atreure, emmenar, arrossegar’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 1 Manera de procedir envers algú. Ell li dóna un mal tracte.

2 Manera de captenir-se en les relacions amb els altres. És una persona d’un tracte exquisit.

3 mals tractes DR CIV Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anul·lar drets i deures.

2 Acció de tractar o de tractar-se; relació. Tenir tractes amb algú.

3 DR CIV Conveni o contracte debatut entre dues parts.

->tracte²

■tracte²

[v. tracte¹]

m ANAT ANIM 1 Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans.

2 tracte alimentari Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus.

3 tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide.

4 tracte vocal Conducte que va des de la laringe fins als llavis i als narius.

->tractejar

■tractejar

[de tracte¹; 1a FONT: 1415]

v intr Tenir tractes, fer un tracte, amb algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tractejar

GERUNDI: tractejant

PARTICIPI: tractejat, tractejada, tractejats, tractejades

INDICATIU PRESENT: tractejo, tracteges, tracteja, tractegem, tractegeu, tractegen

INDICATIU IMPERFET: tractejava, tractejaves, tractejava, tractejàvem, tractejàveu, tractejaven

INDICATIU PASSAT: tractegí, tractejares, tractejà, tractejàrem, tractejàreu, tractejaren

INDICATIU FUTUR: tractejaré, tractejaràs, tractejarà, tractejarem, tractejareu, tractejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tractejaria, tractejaries, tractejaria, tractejaríem, tractejaríeu, tractejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tractegi, tractegis, tractegi, tractegem, tractegeu, tractegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tractegés, tractegessis, tractegés, tractegéssim, tractegéssiu, tractegessin

IMPERATIU: tracteja, tractegi, tractegem, tractegeu, tractegin

->tractiu

■tractiu -iva

Part. sil.: trac_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. tractus, -a, -um, participi de trahĕre ‘arrossegar, estirar’]

adj 1 Relatiu a la tracció.

2 Que exerceix una tracció.

->tractívol

■tractívol -a

[de tracte¹]

adj D’un tracte agradable. Era un home molt tractívol, malgrat la seva posició social.

->tractor

■tractor -a [o tractor tractriu]

[del ll. tractorius, -a, -um, íd.]

1 adj Dit de la màquina, de la roda, del vehicle, que efectua una tracció o per la qual és efectuada una tracció.

2 m AUT i TRANSP Vehicle automòbil potent i dotat de bona adherència que serveix per a remolcar vehicles de càrrega, màquines agrícoles, etc.

->tractorada

tractorada

f Manifestació de tractors.

->tractorista

■tractorista

m i f Persona que condueix un tractor.

->tractriu

■tractriu

Part. sil.: trac_triu

f GEOM Corba tal, que totes les seves tangents tenen la mateixa longitud a, compresa entre el punt de tangència P i l’eix OX.

->tractus¹

tractus¹

[del ll. tractus (v. tracte¹)]

m ANAT ANIM tracte².

->tractus²

tractus²

[del ll. tractus (v. tracte¹)]

m LITÚRG i MÚS Salm cantat sense antífona que, en la missa romana, substituïa l’al·leluia en temps quaresmal.

->traçudament

■traçudament

[de traçut]

adv Amb traça.

->traçut

■traçut -uda

[de traça; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que té traça o habilitat. És una operària molt traçuda.

->trad.

trad.

abrev LING traducció 1 1.

->trade* màrqueting

trade* màrqueting^* [trèjtmárkətiŋ]

[angl ] m ECON Màrqueting orientat a la cooperació estratègica entre el fabricant i el distribuïdor quant a polítiques, objectius i procediments relacionats amb la distribució física, gestió de vendes, promocions, marxandatge, publicitat, etc., a fi d’obtenir un benefici per a ambdues parts.

->tradescància

■tradescància

Part. sil.: tra_des_càn_ci_a

[del ll. científic tradescantia, del nom del botànic holandès J. Tradescant (1608-1662)]

f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les commelinàcies (Tradescantia sp), de fulles simples alternes i de flors tripètales, generalment blanques, amb espècies conreades en jardineria.

->tradeunionisme

tradeunionisme

Part. sil.: tra_deu_ni_o_nis_me

m Moviment de les Trade Unions, confederació sindical britànica.

->tradeunionista

tradeunionista

Part. sil.: tra_deu_ni_o_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al tradeunionisme.

2 m i f Seguidor del tradeunionisme.

->tradició

■tradició

Part. sil.: tra_di_ci_ó

[del ll. traditio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Acció de lliurar.

2 esp DR CIV Transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte.

2 1 Transmissió, normalment oral, de pares a fills, de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc.

2 TEOL Acció per la qual l’Església transmet la paraula de Déu al llarg de les generacions de creients.

3 1 Allò que és transmès, contingut objectiu dels fets, les creences, els costums, etc., transmesos de pares a fills.

2 DR CAT Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.

3 TEOL i HIST ECL Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe.

4 tradició manuscrita CRÍT TEXT Conjunt dels manuscrits i dels llibres impresos que transmeten un text, de l’examen dels quals el filòleg parteix per a procedir a la reconstrucció de l’original o edició crítica.

4 p ext Costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació.

->tradicional

■tradicional

Part. sil.: tra_di_ci_o_nal

[del b. ll. traditionalis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la tradició.

2 Fundat sobre la tradició.

->tradicionalisme

■tradicionalisme

Part. sil.: tra_di_ci_o_na_lis_me

[de tradicional; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Afecció a les coses tradicionals.

2 FILOS Doctrina filosoficoreligiosa sorgida en el catolicisme francès de la Restauració, en oposició al pensament “il·lustrat" que inspirà la revolució del 1789.

3 HIST i POLÍT Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.

->tradicionalista

■tradicionalista

Part. sil.: tra_di_ci_o_na_lis_ta

[de tradicional; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj i m i f Que professa el tradicionalisme.

->tradicionalment

■tradicionalment

Part. sil.: tra_di_ci_o_nal_ment

[de tradicional]

adv Segons la tradició.

->tradicionari

■tradicionari -ària

Part. sil.: tra_di_ci_o_na_ri

adj i m i f obs BÍBL Que interpreta les Sagrades Escriptures conforme a la tradició.

->tradicionista

tradicionista

Part. sil.: tra_di_ci_o_nis_ta

[de tradició]

m i f Col·lector, narrador o escriptor de tradicions.

->traducció

■traducció

Part. sil.: tra_duc_ci_ó

[del ll. traductio, -ōnis ‘acció de passar d’un lloc a un altre’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f [abrev tr., trad.] 1 1 Acció de traduir.

2 Obra traduïda.

2 LING 1 Reproducció del contingut d’un text o d’un enunciat oral, formulat en una llengua, en formes pròpies d’una altra llengua.

2 traducció automàtica (o automatitzada) Traducció duta a terme amb l’ajut de mitjans informàtics.

3 traducció simultània Traducció oral efectuada a mesura que és pronunciat un text en la llengua original; interpretació.

3 GEN Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’ARN missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids gràcies al concurs de ribosomes.

4 INFORM Transformació de sentències des d’un llenguatge, origen, etc., a un altre, resultant.

->traducianisme

■traducianisme

Part. sil.: tra_du_ci_a_nis_me

m FILOS i CRIST Doctrina (oposada al creacionisme), segons la qual l’ànima és transmesa de pares a fills mitjançant la generació.

->traducianista

■traducianista

Part. sil.: tra_du_ci_a_nis_ta

FILOS i CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al traducianisme.

2 m i f Partidari del traducianisme.

->traductor

■traductor -a

[del ll. traductor, -ōris ‘que fa passar’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f 1 Persona que tradueix.

2 Autor d’una traducció.

->traduïble

■traduïble

Part. sil.: tra_du_ï_ble

[de traduir]

adj Que pot ésser traduït.

->traduir

■traduir

Part. sil.: tra_du_ir

[del ll. traducĕre ‘fer passar, transportar; traduir’; 1a FONT: s. XVI]

v* tr 1 Escriure o dir en una llengua allò que ha estat escrit o dit en una altra. Traduir Plató en català. Traduir del francès al català.

2 fig Passar una cosa d’un sistema d’expressió a un altre, manifestar-la d’una forma diferent de l’original. Aquells esguards traduïen els sentiments del seu cor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traduir

GERUNDI: traduint

PARTICIPI: traduït, traduïda, traduïts, traduïdes

INDICATIU PRESENT: tradueixo, tradueixes, tradueix, traduïm, traduïu, tradueixen

INDICATIU IMPERFET: traduïa, traduïes, traduïa, traduíem, traduíeu, traduïen

INDICATIU PASSAT: traduí, traduïres, traduí, traduírem, traduíreu, traduïren

INDICATIU FUTUR: traduiré, traduiràs, traduirà, traduirem, traduireu, traduiran

INDICATIU CONDICIONAL: traduiria, traduiries, traduiria, traduiríem, traduiríeu, traduirien

SUBJUNTIU PRESENT: tradueixi, tradueixis, tradueixi, traduïm, traduïu, tradueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: traduís, traduïssis, traduís, traduíssim, traduíssiu, traduïssin

IMPERATIU: tradueix, tradueixi, traduïm, traduïu, tradueixin

->tràfec

■tràfec

Cp. tràfic i trànsit 1

[de trafegar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Acció de trafegar.

2 Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat diligent, que dóna maldecaps i neguits. Passar un tràfec. No poder sortir de tràfecs.

3 Dit de la persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense fer una cosa o altra. Aquest home és un tràfec: ni reposa ni deixa reposar.

->trafegador

■trafegador -a

[de trafegar; 1a FONT: s. XIII]

adj i m i f Que trafega.

->trafegament

■trafegament

[de trafegar]

m Acció, operació, de trafegar. Hem acabat el trafegament del vi de l’any passat.

->trafegar

■trafegar

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *transfricare ‘refregar llargament’ o bé d’un altre ll. vg. *transfaecare ‘remenar el solatge, tramostar el vi’, der. de faex, faecis ‘solatge’; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 Mudar (una cosa) d’un lloc a un altre, especialment (un líquid) d’un recipient a un altre. Trafegar caixes. Trafegar l’oli d’una garrafa a una altra.

2 ENOL Transvasar el vi fermentat o semifermentat per tal d’airejar-lo i de separar-ne el solatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trafegar

GERUNDI: trafegant

PARTICIPI: trafegat, trafegada, trafegats, trafegades

INDICATIU PRESENT: trafego, trafegues, trafega, trafeguem, trafegueu, trafeguen

INDICATIU IMPERFET: trafegava, trafegaves, trafegava, trafegàvem, trafegàveu, trafegaven

INDICATIU PASSAT: trafeguí, trafegares, trafegà, trafegàrem, trafegàreu, trafegaren

INDICATIU FUTUR: trafegaré, trafegaràs, trafegarà, trafegarem, trafegareu, trafegaran

INDICATIU CONDICIONAL: trafegaria, trafegaries, trafegaria, trafegaríem, trafegaríeu, trafegarien

SUBJUNTIU PRESENT: trafegui, trafeguis, trafegui, trafeguem, trafegueu, trafeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: trafegués, trafeguessis, trafegués, trafeguéssim, trafeguéssiu, trafeguessin

IMPERATIU: trafega, trafegui, trafeguem, trafegueu, trafeguin

->trafegós

■trafegós -osa

[de tràfec]

adj Trafegut.

->trafeguejar

■trafeguejar

[de trafegar]

v intr Feinejar activament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trafeguejar

GERUNDI: trafeguejant

PARTICIPI: trafeguejat, trafeguejada, trafeguejats, trafeguejades

INDICATIU PRESENT: trafeguejo, trafegueges, trafegueja, trafeguegem, trafeguegeu, trafeguegen

INDICATIU IMPERFET: trafeguejava, trafeguejaves, trafeguejava, trafeguejàvem, trafeguejàveu, trafeguejaven

INDICATIU PASSAT: trafeguegí, trafeguejares, trafeguejà, trafeguejàrem, trafeguejàreu, trafeguejaren

INDICATIU FUTUR: trafeguejaré, trafeguejaràs, trafeguejarà, trafeguejarem, trafeguejareu, trafeguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trafeguejaria, trafeguejaries, trafeguejaria, trafeguejaríem, trafeguejaríeu, trafeguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trafeguegi, trafeguegis, trafeguegi, trafeguegem, trafeguegeu, trafeguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trafeguegés, trafeguegessis, trafeguegés, trafeguegéssim, trafeguegéssiu, trafeguegessin

IMPERATIU: trafegueja, trafeguegi, trafeguegem, trafeguegeu, trafeguegin

->trafegut

■trafegut -uda

[de tràfec; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que està ple de tràfecs.

->tràfic

■tràfic

Cp. tràfec i trànsit 1

[de l’it. traffico, íd.]

m 1 1 ECON Comerç, activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus.

2 DR PEN Comerç clandestí, il·legal. Tràfic de drogues.

3 tràfic de blanques DR PEN Comerç efectuat amb dones, que hom destina a la prostitució.

4 tràfic d’esclaus ECON i HIST Transport de negres africans a Amèrica per a ésser venuts com a esclaus.

5 tràfic d’influències DR PEN Delicte que comet aquell que, prevalent-se de la seva posició, indueix una autoritat o un funcionari públic a adoptar una resolució injusta en benefici propi o d’un tercer.

2 Transport, desplaçament, de mercaderies.

->trafica

■trafica

[de traficar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 f Maneig, afaiçonament, etc., amb què hom vol fer passar per bo allò que no ho és, amb què hom tracta d’enganyar algú.

2 m i f 1 Amic de fer trafiques.

2 Embrollaire.

->traficant

■traficant

[de traficar]

m i f Persona que trafica.

->traficar

■traficar

[de l’it. trafficare, d’un origen comú al del cat. trafegar]

v intr Fer tràfic; comerciejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traficar

GERUNDI: traficant

PARTICIPI: traficat, traficada, traficats, traficades

INDICATIU PRESENT: trafico, trafiques, trafica, trafiquem, trafiqueu, trafiquen

INDICATIU IMPERFET: traficava, traficaves, traficava, traficàvem, traficàveu, traficaven

INDICATIU PASSAT: trafiquí, traficares, traficà, traficàrem, traficàreu, traficaren

INDICATIU FUTUR: traficaré, traficaràs, traficarà, traficarem, traficareu, traficaran

INDICATIU CONDICIONAL: traficaria, traficaries, traficaria, traficaríem, traficaríeu, traficarien

SUBJUNTIU PRESENT: trafiqui, trafiquis, trafiqui, trafiquem, trafiqueu, trafiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trafiqués, trafiquessis, trafiqués, trafiquéssim, trafiquéssiu, trafiquessin

IMPERATIU: trafica, trafiqui, trafiquem, trafiqueu, trafiquin

->trafiquejar

■trafiquejar

[de traficar]

v intr Traficar. Trafiqueja en llana i pells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trafiquejar

GERUNDI: trafiquejant

PARTICIPI: trafiquejat, trafiquejada, trafiquejats, trafiquejades

INDICATIU PRESENT: trafiquejo, trafiqueges, trafiqueja, trafiquegem, trafiquegeu, trafiquegen

INDICATIU IMPERFET: trafiquejava, trafiquejaves, trafiquejava, trafiquejàvem, trafiquejàveu, trafiquejaven

INDICATIU PASSAT: trafiquegí, trafiquejares, trafiquejà, trafiquejàrem, trafiquejàreu, trafiquejaren

INDICATIU FUTUR: trafiquejaré, trafiquejaràs, trafiquejarà, trafiquejarem, trafiquejareu, trafiquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trafiquejaria, trafiquejaries, trafiquejaria, trafiquejaríem, trafiquejaríeu, trafiquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trafiquegi, trafiquegis, trafiquegi, trafiquegem, trafiquegeu, trafiquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trafiquegés, trafiquegessis, trafiquegés, trafiquegéssim, trafiquegéssiu, trafiquegessin

IMPERATIU: trafiqueja, trafiquegi, trafiquegem, trafiquegeu, trafiquegin

->trafolla

■trafolla

[variant de estrafolla]

m i f Embrollaire.

->trafolleria

■trafolleria

Part. sil.: tra_fo_lle_ri_a

[de trafolla]

f Acció pròpia d’un trafolla o embrollaire.

->tragacant

■tragacant

m 1 BOT Mata de la família de les papilionàcies (Astragalus gummifer), de fulles pinnaticompostes, flors axil·lars i fruits en llegum.

2 QUÍM i FARM Goma constituïda per l’exsudació assecada del tronc del tragacant i d’altres espècies congèneres afins. Hom l’anomena també goma tragacant o goma alquitira.

->tragacanta

■tragacanta

[del ll. tragacantha, i aquest, del gr. tragákantha, íd., comp. de trágos ‘boc’ i ákantha ‘espina’]

f FARM i QUÍM Tragacant.

->tragador

tragador -a

[de tragar; 1a FONT: 1460, Roig]

adj i m i f ant Golafre, gran menjador.

->traganeu

■traganeu

Part. sil.: tra_ga_neu

[de tragar i neu]

m dial CLIMAT Fagony.

->tragar

tragar

[variant de dragar¹ per influx del cast. tragar; 1a FONT: s. XV, Curial]

v tr 1 Engolir. Desaparegué com si la terra l’hagués tragat.

2 abs El veiessis com traga!

3 no poder tragar algú fig No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tragar

GERUNDI: tragant

PARTICIPI: tragat, tragada, tragats, tragades

INDICATIU PRESENT: trago, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen

INDICATIU IMPERFET: tragava, tragaves, tragava, tragàvem, tragàveu, tragaven

INDICATIU PASSAT: traguí, tragares, tragà, tragàrem, tragàreu, tragaren

INDICATIU FUTUR: tragaré, tragaràs, tragarà, tragarem, tragareu, tragaran

INDICATIU CONDICIONAL: tragaria, tragaries, tragaria, tragaríem, tragaríeu, tragarien

SUBJUNTIU PRESENT: tragui, traguis, tragui, traguem, tragueu, traguin

SUBJUNTIU IMPERFET: tragués, traguessis, tragués, traguéssim, traguéssiu, traguessin

IMPERATIU: traga, tragui, traguem, tragueu, traguin

->traga-sabres

traga-sabres

m i f ESPECT Personatge que com a espectacle s’introdueix a la gola sabres o altres objectes tallants similars.

->tragèdia

■tragèdia

Part. sil.: tra_gè_di_a

[del ll. tragoedĭa, i aquest, del gr. tragōdía ‘cant o drama heroic’, comp. de trágos ‘boc’ i aeídō, ádō ‘cantar’, pel paper important que feia el boc en les festes gregues; 1a FONT: s. XV]

f 1 TEAT Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.

2 fig Esdeveniment funest, desgràcia, situació de misèria, etc. En aquella casa passen una tragèdia molt gran.

->tragella

■tragella

[del ll. vg. *tragĕlla, dimin. del ll. cl. tragŭla ‘rascle per a igualar; xarxa de ròssec; javalina’, der. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 AGR Recollidor o caixó obert per un costat que, arrossegat per una o dues bèsties, empès per un vehicle automòbil, etc., de manera que el costat obert resti al davant, serveix per a llevar les desigualtats d’un terreny fluix.

2 OBR PÚBL Vehicle automotor emprat per a recollir la terra sobrant en un indret i anar-la distribuint en d’altres indrets on manca, per tal que el terreny resti anivellat.

->tragellar

■tragellar

[de tragella]

v tr Anivellar un terreny passant-hi la tragella. Tragellar un bancal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tragellar

GERUNDI: tragellant

PARTICIPI: tragellat, tragellada, tragellats, tragellades

INDICATIU PRESENT: tragello, tragelles, tragella, tragellem, tragelleu, tragellen

INDICATIU IMPERFET: tragellava, tragellaves, tragellava, tragellàvem, tragellàveu, tragellaven

INDICATIU PASSAT: tragellí, tragellares, tragellà, tragellàrem, tragellàreu, tragellaren

INDICATIU FUTUR: tragellaré, tragellaràs, tragellarà, tragellarem, tragellareu, tragellaran

INDICATIU CONDICIONAL: tragellaria, tragellaries, tragellaria, tragellaríem, tragellaríeu, tragellarien

SUBJUNTIU PRESENT: tragelli, tragellis, tragelli, tragellem, tragelleu, tragellin

SUBJUNTIU IMPERFET: tragellés, tragellessis, tragellés, tragelléssim, tragelléssiu, tragellessin

IMPERATIU: tragella, tragelli, tragellem, tragelleu, tragellin

->tragi

tragi

[de tràgion]

m ANTROP FÍS Tràgion.

->tragí

■tragí

[de traginar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció de traginar.

2 Ofici de traginer.

3 anar al tragí Fer de traginer.

2 Treball extraordinari en una casa, un obrador, etc., que exigeix remoure els mobles, eines, etc., que dóna una gran feina. El vaig trobar amb el tragí d’estorar la casa.

3 pl Allò que hom paga perquè sigui traginada una cosa.

->tràgic

■tràgic -a

[del ll. tragĭcus, i aquest, del gr. tragikós, íd., der. de trágos ‘boc’; 1a FONT: s. XV]

TEAT 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la tragèdia. Un actor tràgic.

2 De la natura de la tragèdia. Poesia tràgica.

3 fig Que implica una tragèdia o esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies que impliquen una tragèdia. La mort tràgica del general X.

2 m i f 1 Actor tràgic, que representa tragèdies.

2 Autor tràgic. Els tràgics grecs.

->tràgicament

■tràgicament

[de tràgic]

adv D’una manera tràgica.

->tragicomèdia

■tragicomèdia

Part. sil.: tra_gi_co_mè_di_a

[de tràgic i comèdia; 1a FONT: 1803, DEst.]

f TEAT Obra dramàtica que participa alhora dels caràcters de la tragèdia i de la comèdia.

->tragicòmic

■tragicòmic -a

[de tràgic i còmic²]

adj 1 TEAT Relatiu o pertanyent a la tragicomèdia.

2 Mig seriós mig còmic.

->tragina

■tragina

f DR CAT i HIST 1 Modalitat del dret de bagatge, que consistia en l’obligació de transportar coses per a les hosts.

2 Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat.

3 Pacte, inclòs en contractes d’arrendament de propietats rústiques, de transport de fruits o de materials a favor del propietari o arrendador.

->traginada

■traginada

Hom.: treginada

[de traginar]

f Acció de traginar una mercaderia; transport.

->traginador

■traginador -a

[de traginar]

1 adj i m i f Que tragina.

2 traginadora de trabuc CONSTR i OBR PÚBL Carretó motoritzat utilitzat per al transport de materials, amb caixa davantera que es pot trabucar.

->traginar

■traginar

[del ll. vg. *tragīnare, der. d’una variant *tragĕre, del ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 TRANSP Transportar mercaderies d’un lloc a un altre, especialment una persona en braços o a l’esquena o damunt un animal.

2 fig Tenir. Quina fam que traginen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traginar

GERUNDI: traginant

PARTICIPI: traginat, traginada, traginats, traginades

INDICATIU PRESENT: tragino, tragines, tragina, traginem, tragineu, traginen

INDICATIU IMPERFET: traginava, traginaves, traginava, traginàvem, traginàveu, traginaven

INDICATIU PASSAT: traginí, traginares, traginà, traginàrem, traginàreu, traginaren

INDICATIU FUTUR: traginaré, traginaràs, traginarà, traginarem, traginareu, traginaran

INDICATIU CONDICIONAL: traginaria, traginaries, traginaria, traginaríem, traginaríeu, traginarien

SUBJUNTIU PRESENT: tragini, traginis, tragini, traginem, tragineu, traginin

SUBJUNTIU IMPERFET: traginés, traginessis, traginés, traginéssim, traginéssiu, traginessin

IMPERATIU: tragina, tragini, traginem, tragineu, traginin

->traginer

■traginer -a

[de traginar; 1a FONT: 1244]

m i f HIST 1 OFIC i 1 Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.

2 traginer de carrera Persona que transportava mercaderies a gran distància i a pobles molt allunyats del punt de partida.

3 traginer de mar (o de ribera) Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona fins a l’interior de la ciutat.

2 festa dels Traginers FOLK Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre.

->tràgion

tràgion

Part. sil.: trà_gi_on

[del gr. tràgion, dimin. de trágos (v. tragus)]

m ANTROP Punt somàtic situat al límit superior del tragus, que correspon a la canal que connecta aquest cartílag amb el començament de l’hèlix.

->tragirament

■tragirament

[de tragirar]

m 1 Acció de tragirar;

2 l’efecte.

->tragirar

■tragirar

[de tra- i girar; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr Afectar (el cos o l’ànim d’una persona, una cosa, un arranjament) traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals. Aquell fet terrible tragirà els sentiments de la població.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tragirar

GERUNDI: tragirant

PARTICIPI: tragirat, tragirada, tragirats, tragirades

INDICATIU PRESENT: tragiro, tragires, tragira, tragirem, tragireu, tragiren

INDICATIU IMPERFET: tragirava, tragiraves, tragirava, tragiràvem, tragiràveu, tragiraven

INDICATIU PASSAT: tragirí, tragirares, tragirà, tragiràrem, tragiràreu, tragiraren

INDICATIU FUTUR: tragiraré, tragiraràs, tragirarà, tragirarem, tragirareu, tragiraran

INDICATIU CONDICIONAL: tragiraria, tragiraries, tragiraria, tragiraríem, tragiraríeu, tragirarien

SUBJUNTIU PRESENT: tragiri, tragiris, tragiri, tragirem, tragireu, tragirin

SUBJUNTIU IMPERFET: tragirés, tragiressis, tragirés, tragiréssim, tragiréssiu, tragiressin

IMPERATIU: tragira, tragiri, tragirem, tragireu, tragirin

->tragit

■tragit

[de tragitar; 1a FONT: 1932, DFa.]

m FISIOL ANIM Moviment violent i penós de l’estómac que produeix vòmit.

->tragitar

■tragitar

[de tra- i gitar]

v tr FISIOL ANIM Causar tragit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tragitar

GERUNDI: tragitant

PARTICIPI: tragitat, tragitada, tragitats, tragitades

INDICATIU PRESENT: tragito, tragites, tragita, tragitem, tragiteu, tragiten

INDICATIU IMPERFET: tragitava, tragitaves, tragitava, tragitàvem, tragitàveu, tragitaven

INDICATIU PASSAT: tragití, tragitares, tragità, tragitàrem, tragitàreu, tragitaren

INDICATIU FUTUR: tragitaré, tragitaràs, tragitarà, tragitarem, tragitareu, tragitaran

INDICATIU CONDICIONAL: tragitaria, tragitaries, tragitaria, tragitaríem, tragitaríeu, tragitarien

SUBJUNTIU PRESENT: tragiti, tragitis, tragiti, tragitem, tragiteu, tragitin

SUBJUNTIU IMPERFET: tragités, tragitessis, tragités, tragitéssim, tragitéssiu, tragitessin

IMPERATIU: tragita, tragiti, tragitem, tragiteu, tragitin

->tragitós

■tragitós -osa

[de tragitar]

adj Que sovint vomita.

->trago

■trago

[del cast. trago; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Tirada de vi, d’aigua, etc.

2 mal trago fig Mala notícia o desgràcia difícil de suportar.

->trague

trague

[de tragus]

m ANAT ANIM Tragus.

->tragueig

■tragueig

Part. sil.: tra_gueig

[de traguejar]

m Acció de traguejar.

->traguejar

■traguejar

[de trago]

v intr Passar l’estona bevent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traguejar

GERUNDI: traguejant

PARTICIPI: traguejat, traguejada, traguejats, traguejades

INDICATIU PRESENT: traguejo, tragueges, tragueja, traguegem, traguegeu, traguegen

INDICATIU IMPERFET: traguejava, traguejaves, traguejava, traguejàvem, traguejàveu, traguejaven

INDICATIU PASSAT: traguegí, traguejares, traguejà, traguejàrem, traguejàreu, traguejaren

INDICATIU FUTUR: traguejaré, traguejaràs, traguejarà, traguejarem, traguejareu, traguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: traguejaria, traguejaries, traguejaria, traguejaríem, traguejaríeu, traguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: traguegi, traguegis, traguegi, traguegem, traguegeu, traguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: traguegés, traguegessis, traguegés, traguegéssim, traguegéssiu, traguegessin

IMPERATIU: tragueja, traguegi, traguegem, traguegeu, traguegin

->traguet

traguet

[de trago]

m Tirada de beguda curta. Entra, home, que farem un traguet.

->traguinyol

■traguinyol

[de trago]

m Traguet.

->traguitxó

■traguitxó

[de trago]

m Traguet.

->tragúlids

■tragúlids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de petites dimensions, amb més caràcters de rosegador que de remugador però amb l’anatomia interna típica de l’ordre. És representada per dos gèneres (Tragulus i Myemoschus) amb quatre espècies.

2 sing Mamífer de la família dels tragúlids.

->tragus

■tragus

[del gr. trágos ‘boc’, pels pèls que en recorden la barba]

m ANAT ANIM Eminència cartilaginosa al davant de l’orifici extern del conducte auditiu.

->traïció

■traïció

Part. sil.: tra_ï_ci_ó

[del ll. traditio, -ōnis ‘lliurament’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Violació de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa. Culpable de traïció envers els seus conciutadans. Fer traïció a la fe jurada.

2 alta traïció DR CONST i DR MIL Nom donat a diverses figures delictives, previstes en el codi militar i en el dret constitucional, que tenen la característica comuna de violació del deure de fidelitat a la pàtria.

2 a traïció loc adv Amb traïdoria, mancant a la lleialtat.

->traïda

■traïda

Part. sil.: tra_ï_da

[de trair]

f Acció de trair; traïció.

->traïdor

■traïdor -a

Part. sil.: tra_ï_dor

[del ll. tradĭtor, -ōris ‘el qui lliura; traïdor’; 1a FONT: s. XIII]

1 1 adj i m i f Que traeix, que fa traïció. No us en fieu: són gent traïdora.

2 de traïdor loc adv Amb traïdoria.

2 adj Dit d’un animal (cavall, gat, etc.) que fa alguna malesa quan hom menys ho espera.

->traïdorament

■traïdorament

Part. sil.: tra_ï_do_ra_ment

[de traïdor]

adv Amb traïdoria.

->traïdorenc

■traïdorenc -a

Part. sil.: tra_ï_do_renc

[de traïdor]

adj 1 De caràcter fals.

2 Relatiu o pertanyent a la traïdoria.

->traïdoria

■traïdoria

Part. sil.: tra_ï_do_ri_a

[de traïdor; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f DR PEN Cautela emprada pel culpable per a assegurar l’execució d’un delicte sense córrer cap risc que pugui provenir de la defensa que pogués fer la persona ofesa.

->traierí

traierí -ina

Part. sil.: tra_ie_rí

adj i m i f Traiguerí.

->traiga

■traiga

Part. sil.: trai_ga

[probablement ll. vg. *transĭca, der. de transjĭcĕre ‘fer passar per algun lloc’; 1a FONT: 1413]

f AGR i TRANSP Anella de fusta o de ferro que subjecta el jou al timó de l’arada o a l’espigó de la carreta.

->traiguera

■traiguera

Part. sil.: trai_gue_ra

[del ll. (herba) triticaria ‘herba com blat’, der. de tritĭcum ‘blat’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f BOT Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies (Aegilops ovata), de fulles estretes, d’inflorescència curta i espícules aristades, i que es fa en prats secs i a les vores dels camins.

->traiguerí

traiguerí -ina

Part. sil.: trai_gue_rí

adj i m i f De Traiguera (Baix Maestrat).

->tràiler

■tràiler

Part. sil.: trài_ler

[de l’angl. trailer, íd., der. de to trail ‘arrossegar’, del fr. ant. traillier, íd., i aquest, del ll. vg. *tragulare, der. del ll. tragŭla ‘rascle; xarxa de pescar’]

m 1 AUT i TRANSP Camió tractor.

2 CIN Successió d’unes quantes escenes breus d’una pel·lícula per tal de contribuir a la seva publicitat.

->traïment

■traïment

Part. sil.: tra_ï_ment

[de trair; 1a FONT: s. XV, Roís]

m Acció de trair; traïció.

->traïnya

■traïnya

Part. sil.: tra_ï_nya

[del gallec traíña, íd.]

f PESC 1 Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.

2 Barca emprada per a pescar amb traïnya.

->traïnyaire

■traïnyaire

Part. sil.: tra_ï_nyai_re

[de traïnya]

m i f PESC Persona que pesca amb traïnya.

->trair

■trair

Part. sil.: tra_ir

[del ll. tradĕre ‘lliurar’, comp. de trans ‘més enllà’ i dare ‘donar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 1 Violar la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, cometre traïció. Trair un amic. Trair la seva pàtria.

2 p anal Enganyar fingint bona voluntat. Trair la confiança d’algú.

2 Revelar un secret, etc., descobrir involuntàriament quelcom que hom voldria dissimular, indicar allò que altrament fóra difícil d’endevinar. Aquella exclamació involuntària el va trair. Trair un secret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trair

GERUNDI: traint

PARTICIPI: traït, traïda, traïts, traïdes

INDICATIU PRESENT: traeixo, traeixes, traeix, traïm, traïu, traeixen

INDICATIU IMPERFET: traïa, traïes, traïa, traíem, traíeu, traïen

INDICATIU PASSAT: traí, traïres, traí, traírem, traíreu, traïren

INDICATIU FUTUR: trairé, trairàs, trairà, trairem, traireu, trairan

INDICATIU CONDICIONAL: trairia, trairies, trairia, trairíem, trairíeu, trairien

SUBJUNTIU PRESENT: traeixi, traeixis, traeixi, traïm, traïu, traeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: traís, traïssis, traís, traíssim, traíssiu, traïssin

IMPERATIU: traeix, traeixi, traïm, traïu, traeixin

->trairar

■trairar

Part. sil.: trai_rar

[de traire]

v tr PESC Pescar amb traire.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trairar

GERUNDI: trairant

PARTICIPI: trairat, trairada, trairats, trairades

INDICATIU PRESENT: trairo, traires, traira, trairem, traireu, trairen

INDICATIU IMPERFET: trairava, trairaves, trairava, trairàvem, trairàveu, trairaven

INDICATIU PASSAT: trairí, trairares, trairà, trairàrem, trairàreu, trairaren

INDICATIU FUTUR: trairaré, trairaràs, trairarà, trairarem, trairareu, trairaran

INDICATIU CONDICIONAL: trairaria, trairaries, trairaria, trairaríem, trairaríeu, trairarien

SUBJUNTIU PRESENT: trairi, trairis, trairi, trairem, traireu, trairin

SUBJUNTIU IMPERFET: trairés, trairessis, trairés, trairéssim, trairéssiu, trairessin

IMPERATIU: traira, trairi, trairem, traireu, trairin

->traire

■traire

Part. sil.: trai_re

[b. ll. tarătrum ‘barrina’, i aquest, d’un cèlt. taratro-, íd.]

m PESC Fitora grossa.

->trajà

trajà -ana

adj Relatiu o pertanyent a l’emperador Trajà. Columna, via trajana.

->trajecte

■trajecte

[adaptació del fr. trajet, íd., i aquest, formació culta analògica sobre la base del ll. trajectus, -a, -um, participi de trajĭcĕre ‘llançar més enllà; travessar’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Camí que recorre una persona, un vehicle, etc., en anar d’un punt a un altre.

2 1 ANAT ANIM Extensió lineal d’un nervi o d’un vas.

2 Camí recorregut en el cos per un projectil o una arma penetrant.

->trajectòria

■trajectòria

Part. sil.: tra_jec_tò_ri_a

[del fr. trajectoire, íd., i aquest, formació culta analògica sobre la base del ll. trajectus, -a, -um, participi de trajĭcĕre ‘llançar més enllà; travessar’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 1 Línia que descriu en l’espai un punt que es mou.

2 Línia que descriu un cos mòbil (o, més exactament, el centre de gravetat d’un mòbil) en l’espai.

3 BALÍST i ARM Línia que descriu el centre de gravetat d’un projectil en el seu camí per l’aire.

4 fig Direcció en què es desplega una activitat.

2 1 GEOM Corba que talla amb la mateixa inclinació totes les corbes d’un feix o sistema donat.

2 ESTAD En un procés estocàstic, funció real obtinguda en fixar la component aleatòria del procés.

->tralla

■tralla

[del ll. tragŭla ‘javalina amb una corretja per a recuperar-la’ (v. tragella); 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Tros de corda o tira de cuir que forma part d’unes xurriaques, fixada a un dels caps de la vara.

2 Corda que hom passa per damunt dels àrguens, etc., per subjectar la càrrega que s’hi tragina.

->tram¹

■tram¹

[probablement der. de trama; 1a FONT: 1671]

m 1 Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc., en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud. Una canonada de trams curts. Un tram lliure de via. Un coet còsmic de tres trams.

2 CONSTR Ram d’una escala.

3 OBR PÚBL Part d’un pont compresa entre dos pilars.

4 TRANSP Cadascun dels feixos de troncs que, lligats formant un sol cos, constitueixen una porció del rai.

->tram²

■tram²

[reducció de tramvia]

m FERROC Tramvia.

->trama

■trama

[del ll. trama, íd.; 1a FONT: c. 1400]

f 1 TÈXT 1 Fil o conjunts de fils que van de vora a vora d’un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit.

2 En els gèneres de punt, fils transversals que formen llargues bastes en el revés i lliguen de tant en tant en les entremalles.

3 Filats a propòsit per a formar la trama d’un teixit o d’un gènere de punt.

2 p anal 1 Nom donat a diverses coses que presenten una estructura semblant a la d’una trama de teixit.

2 BOT Conjunt d’hifes entrellaçades.

3 GRÀF Làmina transparent finament quadriculada o reticulada que és disposada entre la placa sensible i l’objectiu en el fotogravat, per tal que, en descompondre la imatge en petits punts de llum, sigui possible l’obtenció de tons mitjans en els gravats directes.

4 HISTOL Teixit de sosteniment, estroma.

5 TV Conjunt de línies explorades pel feix electrònic que ocupen la totalitat de l’àrea corresponent a la imatge transmesa o a transmetre.

3 fig 1 Disposició o lligam entre les parts d’una cosa.

2 LIT Disposició interna d’una obra literària, amb una especial referència a l’assumpte o argument. La trama novel·lesca.

4 fig 1 Maquinació secreta.

2 Intriga. Ordir una trama.

->tramada

■tramada

[de tram¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 FUST i TRANSP Conjunt de trams de bigues que formen un rai.

2 CONSTR Sostre.

->tramador

■tramador -a

[de tramar]

adj i m i f Que trama.

->tramar

■tramar

Hom.: tremar

[de trama; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 TÈXT Fer travessar els fils de trama entre els fils d’ordit per tal de produir un teixit.

2 GRÀF Descompondre una fotografia en punts mitjançant una trama.

3 fig Ordir una trama o intriga. Tramar un complot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tramar

GERUNDI: tramant

PARTICIPI: tramat, tramada, tramats, tramades

INDICATIU PRESENT: tramo, trames, trama, tramem, trameu, tramen

INDICATIU IMPERFET: tramava, tramaves, tramava, tramàvem, tramàveu, tramaven

INDICATIU PASSAT: tramí, tramares, tramà, tramàrem, tramàreu, tramaren

INDICATIU FUTUR: tramaré, tramaràs, tramarà, tramarem, tramareu, tramaran

INDICATIU CONDICIONAL: tramaria, tramaries, tramaria, tramaríem, tramaríeu, tramarien

SUBJUNTIU PRESENT: trami, tramis, trami, tramem, trameu, tramin

SUBJUNTIU IMPERFET: tramés, tramessis, tramés, traméssim, traméssiu, tramessin

IMPERATIU: trama, trami, tramem, trameu, tramin

->tramat

■tramat

[de tramar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 TÈXT i GRÀF 1 Resultat de tramar; trama.

2 Tramatge.

2 Trama.

3 CONSTR Armadura de ferro, de fusta o de formigó armat que hom omple d’obra de fàbrica per fer una paret, un sòl, etc.

->tramatge

■tramatge

[de tramar]

m TÈXT i GRÀF Acció de tramar.

->tràmec

■tràmec

[d’origen incert; 1a FONT: 1532]

m AGR Aixadella, magall.

->tramesa

■tramesa

[de trametre; 1a FONT: 1463]

f 1 Acció de trametre una cosa. Fer la tramesa ràpida de les mercaderies.

2 Cosa tramesa. Hem rebut puntualment la vostra tramesa.

->trametiment

■trametiment

[de trametre; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Acció de trametre.

->trametre

■trametre

Cp. transmetre

[del ll. transmĭttĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v tr Fer anar (algú o alguna cosa) a la seva destinació; enviar. Li trameteren un missatger. Trametre a algú un missatge, una carta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trametre

GERUNDI: trametent

PARTICIPI: tramès, tramesa, tramesos, trameses

INDICATIU PRESENT: trameto, tramets, tramet, trametem, trameteu, trameten

INDICATIU IMPERFET: trametia, trameties, trametia, trametíem, trametíeu, trametien

INDICATIU PASSAT: trametí, trameteres, trameté, trametérem, trametéreu, trameteren

INDICATIU FUTUR: trametré, trametràs, trametrà, trametrem, trametreu, trametran

INDICATIU CONDICIONAL: trametria, trametries, trametria, trametríem, trametríeu, trametrien

SUBJUNTIU PRESENT: trameti, trametis, trameti, trametem, trameteu, trametin

SUBJUNTIU IMPERFET: trametés, trametessis, trametés, trametéssim, trametéssiu, trametessin

IMPERATIU: tramet, trameti, trametem, trameteu, trametin

->tràmit

■tràmit

[del ll. trames, -ĭtis ‘viarany, drecera’, der. de meare ‘passar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Cadascun dels passos o diligències que exigeix un afer perquè avanci fins a la seva conclusió. Encara cal fer alguns tràmits. Aquests són els tràmits a seguir.

2 DR Regulació d’una contesa entre dues parts.

->tramitable

■tramitable

[de tramitar]

adj Que pot ésser tramitat.

->tramitació

■tramitació

Part. sil.: tra_mi_ta_ci_ó

[de tramitar; 1a FONT: 1905]

f 1 Acció de tramitar.

2 DR Marxa d’un procés d’acord amb les normes legals o el dret consuetudinari de cada lloc.

->tramitar

■tramitar

[de tràmit; 1a FONT: c. 1900]

v tr Fer passar un afer o procés pels tràmits necessaris. Tramitar un afer, una sol·licitud. Puc tramitar la declaració de la renda per Internet?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tramitar

GERUNDI: tramitant

PARTICIPI: tramitat, tramitada, tramitats, tramitades

INDICATIU PRESENT: tramito, tramites, tramita, tramitem, tramiteu, tramiten

INDICATIU IMPERFET: tramitava, tramitaves, tramitava, tramitàvem, tramitàveu, tramitaven

INDICATIU PASSAT: tramití, tramitares, tramità, tramitàrem, tramitàreu, tramitaren

INDICATIU FUTUR: tramitaré, tramitaràs, tramitarà, tramitarem, tramitareu, tramitaran

INDICATIU CONDICIONAL: tramitaria, tramitaries, tramitaria, tramitaríem, tramitaríeu, tramitarien

SUBJUNTIU PRESENT: tramiti, tramitis, tramiti, tramitem, tramiteu, tramitin

SUBJUNTIU IMPERFET: tramités, tramitessis, tramités, tramitéssim, tramitéssiu, tramitessin

IMPERATIU: tramita, tramiti, tramitem, tramiteu, tramitin

->tramoia

■tramoia

Part. sil.: tra_mo_ia

[del cast. tramoya, i aquest, del mateix origen que el cat. tremuja; 1a FONT: 1637]

f 1 TEAT Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials, etc.

2 Ficció o embolic tramat amb engany.

->tramoista

■tramoista

Part. sil.: tra_mo_is_ta

[de tramoia]

m i f TEAT Persona que construeix o dirigeix les tramoies d’un teatre.

->tramostar

tramostar

[de tra- i most; 1a FONT: 1911]

v tr dial 1 Trafegar el most del cup a les bótes.

2 Trafegar un líquid.

->tramostera

■tramostera

[de tramostar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f dial 1 Gerra per a tramostar el vi.

2 p ext Gerra per a trascolar oli.

->trampa

■trampa

[variant de trapa; 1a FONT: 1576]

f 1 CINEG Parany per a caçar, especialment el que consisteix en una excavació coberta amb fusta i dissimulada amb branques, fulles, etc., que s’enfonsa en posar-s’hi al damunt l’animal.

2 fig 1 Cosa enginyada per enganyar algú, especialment a favor de qui l’enginya, per anar diferint o per eludir el pagament d’un deute, el compliment d’un tracte, etc. Ginyar una trampa a algú.

2 Mitjà fraudulent de guanyar en el joc. Ha guanyat fent trampes. Viure de la trampa.

3 Truc emprat per a fer un joc de mans, que ha de passar inapercebut a l’espectador.

3 ELECTRÒN Circuit, dispositiu, etc., destinat a absorbir o desviar una radiació o un senyal indesitjable en un aparell electrònic, sobretot un receptor.

4 QUÍM Nom genèric d’una peça, un estri o un muntatge que serveix per a retenir sòlids o líquids a través d’una conducció, especialment el muntatge consistent, de bell antuvi, en un flascó tancat, la part superior del qual és travessada per un tub d’entrada, que arriba quasi fins al fons, i un de sortida, que just el travessa.

5 pl FOLK Joc de dues timbales que, posades damunt un cavall, són fetes sonar per un home vestit a l’estil del segle XV en la processó del Corpus de Barcelona.

->trampejador

■trampejador -a

[de trampejar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que trampeja.

->trampejar

■trampejar

[de trampa; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 intr Fer trampes en el joc, en els negocis, etc. No te’n fiïs, que quan juga trampeja.

2 tr Procedir enginyant-se a trobar els mitjans d’anar superant o evitant les circumstàncies adverses i de tirar endavant malgrat aquestes. Trampejar la situació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trampejar

GERUNDI: trampejant

PARTICIPI: trampejat, trampejada, trampejats, trampejades

INDICATIU PRESENT: trampejo, trampeges, trampeja, trampegem, trampegeu, trampegen

INDICATIU IMPERFET: trampejava, trampejaves, trampejava, trampejàvem, trampejàveu, trampejaven

INDICATIU PASSAT: trampegí, trampejares, trampejà, trampejàrem, trampejàreu, trampejaren

INDICATIU FUTUR: trampejaré, trampejaràs, trampejarà, trampejarem, trampejareu, trampejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trampejaria, trampejaries, trampejaria, trampejaríem, trampejaríeu, trampejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trampegi, trampegis, trampegi, trampegem, trampegeu, trampegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trampegés, trampegessis, trampegés, trampegéssim, trampegéssiu, trampegessin

IMPERATIU: trampeja, trampegi, trampegem, trampegeu, trampegin

->trampelar

■trampelar

[d’origen expressiu]

v intr dial Trampolejar.

->trampista

■trampista

[de trampa]

adj i m i f Que fa trampes o artificis per a enganyar.

->tràmpol

■tràmpol

[variant de tràngol, per causes d’afinitat fonètica i per influx del quasisinònim temporal¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 METEOR Ratxada forta de vent. Va venir un tràmpol de mestral.

2 fig Tràngol.

->trampolejar

trampolejar

[de creació expressiva (cf. trontollar) o potser der. de tràmpol; 1a FONT: s. XX, Liost]

v intr Vacil·lar, oscil·lar, tot caminant. Ha estat molts dies enllitat i encara trampoleja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trampolejar

GERUNDI: trampolejant

PARTICIPI: trampolejat, trampolejada, trampolejats, trampolejades

INDICATIU PRESENT: trampolejo, trampoleges, trampoleja, trampolegem, trampolegeu, trampolegen

INDICATIU IMPERFET: trampolejava, trampolejaves, trampolejava, trampolejàvem, trampolejàveu, trampolejaven

INDICATIU PASSAT: trampolegí, trampolejares, trampolejà, trampolejàrem, trampolejàreu, trampolejaren

INDICATIU FUTUR: trampolejaré, trampolejaràs, trampolejarà, trampolejarem, trampolejareu, trampolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trampolejaria, trampolejaries, trampolejaria, trampolejaríem, trampolejaríeu, trampolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trampolegi, trampolegis, trampolegi, trampolegem, trampolegeu, trampolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trampolegés, trampolegessis, trampolegés, trampolegéssim, trampolegéssiu, trampolegessin

IMPERATIU: trampoleja, trampolegi, trampolegem, trampolegeu, trampolegin

->trampolí

■trampolí

Hom.: trempolí

[de l’it. trampolino, íd., de la mateixa arrel onomatopeica de trampa; 1a FONT: c. 1900]

m 1 ESPORT 1 Post flexible fixada per cada cap o només per un cap i emprada en gimnàstica i natació per a augmentar la impulsió del qui salta botant-hi al damunt.

2 En l’esquí, pla inclinat, recobert de neu, de 70 i 90 metres de longitud, amb un pendent de perfil adequat per a proporcionar l’impuls necessari als saltadors.

3 En l’esquí aquàtic, pla inclinat que sura sobre l’aigua, convenientment ancorat, que proporciona l’impuls ascendent als saltadors.

2 fig Allò que dóna impuls, que ajuda a aconseguir un objectiu, uns determinats resultats. Aquesta pel·lícula li ha servit de trampolí per al mercat nord-americà.

->trampós

■trampós -osa

[de trampa; 1a FONT: 1572]

adj Trampista.

->tramuntà

■tramuntà -ana

Hom.: tramuntar

[del ll. transmontanus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

1 adj De l’altre costat de les muntanyes.

2 f Nord, punt cardinal. A la banda de tramuntana.

3 f 1 METEOR Vent que bufa del nord i que sol ésser molt fred i fort.

2 bufar més fort que la tramuntana fig Tenir molta vanitat o presumpció.

3 córrer com la tramuntana Córrer molt veloçment.

->tramuntanada

■tramuntanada

[de tramuntà]

f METEOR Tramuntana forta.

->tramuntanal

■tramuntanal

[de tramuntà; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Propi de la tramuntana, del nord. Vent tramuntanal.

2 m METEOR Tramuntana forta.

->tramuntanejar

■tramuntanejar

v intr 1 CLIMAT Fer vent de tramuntana.

2 CLIMAT Tendir, el vent, a bufar de tramuntana. Aquest gregal tramuntaneja.

3 NÀUT Fer rumb cap a tramuntana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tramuntanejar

GERUNDI: tramuntanejant

PARTICIPI: tramuntanejat, tramuntanejada, tramuntanejats, tramuntanejades

INDICATIU PRESENT: tramuntanejo, tramuntaneges, tramuntaneja, tramuntanegem, tramuntanegeu, tramuntanegen

INDICATIU IMPERFET: tramuntanejava, tramuntanejaves, tramuntanejava, tramuntanejàvem, tramuntanejàveu, tramuntanejaven

INDICATIU PASSAT: tramuntanegí, tramuntanejares, tramuntanejà, tramuntanejàrem, tramuntanejàreu, tramuntanejaren

INDICATIU FUTUR: tramuntanejaré, tramuntanejaràs, tramuntanejarà, tramuntanejarem, tramuntanejareu, tramuntanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tramuntanejaria, tramuntanejaries, tramuntanejaria, tramuntanejaríem, tramuntanejaríeu, tramuntanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tramuntanegi, tramuntanegis, tramuntanegi, tramuntanegem, tramuntanegeu, tramuntanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tramuntanegés, tramuntanegessis, tramuntanegés, tramuntanegéssim, tramuntanegéssiu, tramuntanegessin

IMPERATIU: tramuntaneja, tramuntanegi, tramuntanegem, tramuntanegeu, tramuntanegin

->tramuntanella

■tramuntanella

[de tramuntà]

f METEOR Vent suau del nord.

->tramuntanenc

■tramuntanenc -a

adj De la banda de la tramuntana. La ribera tramuntanenca de Mallorca.

->tramuntar

■tramuntar

Hom.: tramuntà

[de tra- i muntar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Passar a l’altre costat d’una muntanya, collada, etc. El sol ja ha tramuntat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tramuntar

GERUNDI: tramuntant

PARTICIPI: tramuntat, tramuntada, tramuntats, tramuntades

INDICATIU PRESENT: tramunto, tramuntes, tramunta, tramuntem, tramunteu, tramunten

INDICATIU IMPERFET: tramuntava, tramuntaves, tramuntava, tramuntàvem, tramuntàveu, tramuntaven

INDICATIU PASSAT: tramuntí, tramuntares, tramuntà, tramuntàrem, tramuntàreu, tramuntaren

INDICATIU FUTUR: tramuntaré, tramuntaràs, tramuntarà, tramuntarem, tramuntareu, tramuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: tramuntaria, tramuntaries, tramuntaria, tramuntaríem, tramuntaríeu, tramuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: tramunti, tramuntis, tramunti, tramuntem, tramunteu, tramuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: tramuntés, tramuntessis, tramuntés, tramuntéssim, tramuntéssiu, tramuntessin

IMPERATIU: tramunta, tramunti, tramuntem, tramunteu, tramuntin

->tramús

■tramús

[de l’àr. hispànic turmûs, àr. túrmus, i aquest, del gr. thermós, íd.; 1a FONT: s. XIV]

[pl -ussos] m BOT i AGR 1 Llavor del llobí.

2 Llobí.

->tramussar

■tramussar

[de tramús]

m AGR Lloc plantat de tramussos.

->tramusser

■tramusser -a

[de tramús; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 m BOT Planta que fa els tramussos; llobí 1.

2 m i f Persona que ven tramussos remullats.

->tramusset

■tramusset

[de tramús]

m AGR Llavor de tramús; llobí 2.

->tramvia

■tramvia

Part. sil.: tram_vi_a

[de l’angl. tramway, comp. de tram ‘barra; estructura d’un vehicle’ i way ‘via, carril’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m FERROC 1 1 Ferrocarril instal·lat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles.

2 Cotxe de tramvia.

2 Tren tramvia.

->tramviaire

■tramviaire

Part. sil.: tram_vi_ai_re

[de tramvia]

m i f 1 Persona que treballa en el servei de tramvies.

2 esp Conductor d’un tramvia.

->tramviari

tramviari -ària

Part. sil.: tram_vi_a_ri

[de tramvia]

adj Relatiu o pertanyent als tramvies. Línia tramviària.

->tranc

■tranc

[d’origen preromà, probablement cèlt., d’una base ter-, tr- ‘perforar’ (cf. gàl·lic tarinca ‘ast o pern’); 1a FONT: s. XV]

m dial 1 Tarannà. Era un home d’un tranc orgullós.

2 Traça a fer quelcom.

3 1 Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama.

2 Manera de caminar o de moure’s.

3 en un tranc (o en dos trancs) Molt ràpid, en un moment.

->trancanell

■trancanell

[variant de trancanill, der. de trincar¹]

m CONSTR NAV Sèrie de peces de fusta, de planxes d’acer o d’angles que, de proa a popa i per totes dues bandes, uneixen els caps dels baus amb les quadernes.

->tranexàmic

tranexàmic, àcid

QUÍM ORG i FARM Substància, de fórmula C₁₈H₁₅NO₂, emprada en el tractament de les hemorràgies per causa d’una participació del sistema fibrinolític.

->trangle

trangle

[del fr. trangle, íd., variant de tringle, i aquest, del neerl. mitjà tingel ‘post, llistó’]

m HERÀLD Cadascuna de les bureles que són en nombre senar.

->tràngol

■tràngol

[d’origen incert, probablement der. dels ant. trangolar, trangolir ‘engolir’, i aquests, del fràncic tangon, tanganon ‘atenallar; acusar’ (fr. ant. tangoner ‘empaitar, angoixar’), que hauria pogut donar tangonar, dissimilat en tangolar i influït per estrangular i engolir; 1a FONT: 1877, Verdaguer]

m 1 Mar moguda, sense arribar a mar grossa.

2 fig Agitació, conflicte, cosa difícil de resoldre. Passar un tràngol.

->tranquil

■tranquil -il·la

[del ll. tranquillus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 adj 1 No agitat. Una mar tranquil·la. Feia una nit tranquil·la.

2 Sense inquietud. Ja te’n pots anar tranquil: nosaltres ho vigilarem.

2 adj i m i f Dit d’una persona sense prejudicis ni preocupacions. És un tranquil.

->tranquil·lament

■tranquil·lament

[de tranquil]

adv D’una manera tranquil·la.

->tranquil·litat

■tranquil·litat

[del ll. tranquillĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1391]

f 1 Qualitat de tranquil.

2 tranquil·litat i bons aliments Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.

->tranquil·litzador

■tranquil·litzador -a

[de tranquil·litzar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj i m Tranquil·litzant.

->tranquil·litzant

■tranquil·litzant

[de tranquil·litzar]

1 adj Que tranquil·litza.

2 m FARM i PSIQ 1 Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosi ni sedació important.

2 Anxiolític.

->tranquil·litzar

■tranquil·litzar

[de tranquil; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer sentir tranquil·litat, llevar la inquietud, l’agitació. Tranquil·litzeu-lo: digueu-li que no ha estat res.

2 pron Quan ho vaig saber, em vaig tranquil·litzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tranquil·litzar

GERUNDI: tranquil·litzant

PARTICIPI: tranquil·litzat, tranquil·litzada, tranquil·litzats, tranquil·litzades

INDICATIU PRESENT: tranquil·litzo, tranquil·litzes, tranquil·litza, tranquil·litzem, tranquil·litzeu, tranquil·litzen

INDICATIU IMPERFET: tranquil·litzava, tranquil·litzaves, tranquil·litzava, tranquil·litzàvem, tranquil·litzàveu, tranquil·litzaven

INDICATIU PASSAT: tranquil·litzí, tranquil·litzares, tranquil·litzà, tranquil·litzàrem, tranquil·litzàreu, tranquil·litzaren

INDICATIU FUTUR: tranquil·litzaré, tranquil·litzaràs, tranquil·litzarà, tranquil·litzarem, tranquil·litzareu, tranquil·litzaran

INDICATIU CONDICIONAL: tranquil·litzaria, tranquil·litzaries, tranquil·litzaria, tranquil·litzaríem, tranquil·litzaríeu, tranquil·litzarien

SUBJUNTIU PRESENT: tranquil·litzi, tranquil·litzis, tranquil·litzi, tranquil·litzem, tranquil·litzeu, tranquil·litzin

SUBJUNTIU IMPERFET: tranquil·litzés, tranquil·litzessis, tranquil·litzés, tranquil·litzéssim, tranquil·litzéssiu, tranquil·litzessin

IMPERATIU: tranquil·litza, tranquil·litzi, tranquil·litzem, tranquil·litzeu, tranquil·litzin

->trans-

■trans-

1 Prefix, del llatí trans, usat per a formar adjectius de lloc amb la significació de ‘dellà’ (oposat a cis-). Ex.: transalpí, transjordànic.

2 Prefix, del llatí trans, que significa ‘a través de’ i denota posició o direcció a través o transversal. Ex.: transsiberià.

3 QUÍM Prefix que denota que certs àtoms o grups d’un isòmer geomètric es troben en costats oposats d’un pla.

->transacció

■transacció

Part. sil.: trans_ac_ci_ó

[del ll. td. transactio, -ōnis, íd., der. de transigĕre ‘transigir’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Acció de transigir.

2 Arranjament que en resulta.

2 DR CIV Contracte resolutori en virtut del qual dues parts posen terme a una qüestió sorgida entre elles.

3 p ext ECON 1 Tracte, conveni o acord comercial.

2 Acció de fer efectiu un tracte de compravenda.

3 Qualsevol operació que comporti un canvi de tinença de béns o de títols.

4 p ext INFORM En el tractament per transaccions, cadascuna de les operacions d’entrada, normalment feta des d’un terminal i sovint en forma interactiva, per mitjà de la qual un usuari comunica al sistema les dades d’un moviment.

->transaccional

■transaccional

Part. sil.: trans_ac_ci_o_nal

[de transacció]

adj Relatiu o pertanyent a una transacció.

->transaldolasa

transaldolasa

Part. sil.: trans_al_do_la_sa

f BIOQ Enzim que actua sobre el d-gliceraldehid-3-fosfat i el d-sedoheptulosa-7-fosfat.

->transalpí

■transalpí -ina

Part. sil.: trans_al_pí

adj 1 Que és més enllà dels Alps. Poble transalpí.

2 HIST Dit de la Gàl·lia que, per als romans, era situada a l’altra banda dels Alps.

->transaminació

■transaminació

Part. sil.: trans_a_mi_na_ci_ó

f QUÍM ORG i BIOQ Reacció química formal que implica la transferència d’un grup amino d’un compost orgànic a un altre.

->transaminasa

transaminasa

Part. sil.: trans_a_mi_na_sa

f FISIOL ANIM i BIOQ Enzim que transfereix grups amínics.

->transandí

transandí -ina

Part. sil.: trans_an_dí

adj Que travessa els Andes. Ferrocarril transandí.

->transatlàntic

■transatlàntic -a

Part. sil.: trans_at_làn_tic

[de atlàntic¹]

1 adj Que és a l’altre costat de l’Atlàntic o que s’hi refereix. Els països transatlàntics. El servei de correus transatlàntic.

2 m 1 CONSTR NAV Vaixell de grans dimensions destinat a efectuar viatges a través de l’Atlàntic.

2 p ext MAR Vaixell de passatgers d’elevat tonatge destinat a efectuar viatges a través de l’Atlàntic.

3 p ext MAR Vaixell de passatgers d’elevat tonatge emprat en llargs viatges per qualsevol oceà.

->transbord

■transbord

[de transbordar; 1a FONT: 1932, DFa.]

m 1 Acció de transbordar; transbordament.

2 fer transbord Transbordar o ésser transbordat.

->transbordador

■transbordador -a

[de transbordar]

1 adj 1 Que transborda o serveix per a transbordar.

2 pont transbordador OBR PÚBL Estructura metàl·lica construïda sobre una via de navegació, a una altura suficient per a permetre el pas de les embarcacions, i proveïda d’uns carrils sobre els quals es desplaça un bastiment amb rodes, del qual penja, mitjançant cables, una plataforma o una cabina que transborda les persones i les coses d’una vora a l’altra, al nivell del sòl.

2 m 1 Vehicle que serveix per a transbordar.

2 CONSTR NAV i TRANSP Vaixell gran i pla destinat al transport de passatgers, mercaderies, automòbils, etc., i àdhuc de trens, entre les dues vores d’un estret o d’un freu, o d’un canal o d’un riu.

3 FERROC Dispositiu emprat per a traslladar vagons i locomotores d’una via a una altra de paral·lela, transversalment.

3 m MAR 1 Qualsevol aparell que hom utilitza per a transbordar.

2 Instal·lació que permet de fornir de combustible una embarcació, des d’un petrolier, en alta mar.

->transbordament

■transbordament

[de transbordar]

m 1 Acció de transbordar;

2 l’efecte.

->transbordar

■transbordar

[de bord¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 1 tr Traslladar persones o coses d’una embarcació a una altra o, per extensió, d’un vehicle a un altre, especialment d’un tren a un altre en un trajecte de ferrocarril. Transbordeu els equipatges d’un tren a l’altre. Quan hem de transbordar els passatgers?

2 intr Traslladar-se d’una embarcació a una altra o d’un vehicle a un altre. Ha estat un viatge accidentat: hem hagut de transbordar tres vegades de tren.

2 tr Transportar vianants, vehicles, etc., d’una vora a una altra d’un riu, canal, port, etc. Aquesta barca us transbordarà a l’altra banda de l’Ebre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transbordar

GERUNDI: transbordant

PARTICIPI: transbordat, transbordada, transbordats, transbordades

INDICATIU PRESENT: transbordo, transbordes, transborda, transbordem, transbordeu, transborden

INDICATIU IMPERFET: transbordava, transbordaves, transbordava, transbordàvem, transbordàveu, transbordaven

INDICATIU PASSAT: transbordí, transbordares, transbordà, transbordàrem, transbordàreu, transbordaren

INDICATIU FUTUR: transbordaré, transbordaràs, transbordarà, transbordarem, transbordareu, transbordaran

INDICATIU CONDICIONAL: transbordaria, transbordaries, transbordaria, transbordaríem, transbordaríeu, transbordarien

SUBJUNTIU PRESENT: transbordi, transbordis, transbordi, transbordem, transbordeu, transbordin

SUBJUNTIU IMPERFET: transbordés, transbordessis, transbordés, transbordéssim, transbordéssiu, transbordessin

IMPERATIU: transborda, transbordi, transbordem, transbordeu, transbordin

->transcendència

■transcendència

Part. sil.: trans_cen_dèn_ci_a

[del ll. td. transcendentia, íd.]

f 1 Qualitat de transcendent.

2 FILOS i RELIG Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, és a dir, més enllà de l’espai i el temps.

3 fig Importància molt considerable. Aquest assumpte és d’una gran transcendència.

->transcendent

■transcendent

[del ll. transcendens, -ntis, participi pres. de transcendĕre ‘transcendir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que transcendeix.

2 1 Que ultrapassa els límits del coneixement humà.

2 FILOS Relatiu o pertanyent a la transcendència.

3 FILOS Transitiu.

3 fig 1 Que intel·lectualment o moralment ateny una gran altura.

2 Que afecta en gran manera, que importa molt, transcendental. Aquell fet fou decisiu i transcendent en la seva vida.

->transcendental

■transcendental

[del b. ll. transcendentalis, íd.]

1 adj D’una gran importància per les conseqüències que pot tenir. Fer ara això és transcendental.

2 FILOS 1 m En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser: la unitat, la veritat i la bondat (o perfecció) i, per a alguns, la bellesa, reductible, per a altres, a l’anterior.

2 adj En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.

->transcendentalisme

■transcendentalisme

m FILOS 1 1 Nom donat també a la filosofia kantiana, per tal com el seu objecte i el seu mètode són de caràcter transcendental.

2 p ext Nom genèric amb què hom designa certs aspectes de l’idealisme postkantià, com és ara la filosofia de l’esperit de Schelling.

2 RELIG 1 Moviment nord-americà caracteritzat per un espiritualisme antimaterialista i un intuïcionisme de caràcter religiós.

2 desp Tendència a divagacions abstractes, místiques o sobrenaturals que menyspreen les mínimes exigències de la comprovació empírica.

->transcendentalista

■transcendentalista

FILOS i RELIG 1 adj Relatiu o pertanyent al transcendentalisme.

2 m i f Partidari del transcendentalisme.

->transcendentalment

■transcendentalment

[de transcendental]

adv D’una manera transcendental.

->transcendir

■transcendir

[del ll. transcendĕre, íd.]

v 1 tr Ultrapassar.

2 intr Una cosa que es produeix en un medi determinat arribar a tenir conseqüències en un altre medi. Era un problema local, però ha agafat unes dimensions tan grans que ha transcendit a altres instàncies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transcendir

GERUNDI: transcendint

PARTICIPI: transcendit, transcendida, transcendits, transcendides

INDICATIU PRESENT: transcendeixo, transcendeixes, transcendeix, transcendim, transcendiu, transcendeixen

INDICATIU IMPERFET: transcendia, transcendies, transcendia, transcendíem, transcendíeu, transcendien

INDICATIU PASSAT: transcendí, transcendires, transcendí, transcendírem, transcendíreu, transcendiren

INDICATIU FUTUR: transcendiré, transcendiràs, transcendirà, transcendirem, transcendireu, transcendiran

INDICATIU CONDICIONAL: transcendiria, transcendiries, transcendiria, transcendiríem, transcendiríeu, transcendirien

SUBJUNTIU PRESENT: transcendeixi, transcendeixis, transcendeixi, transcendim, transcendiu, transcendeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: transcendís, transcendissis, transcendís, transcendíssim, transcendíssiu, transcendissin

IMPERATIU: transcendeix, transcendeixi, transcendim, transcendiu, transcendeixin

->transceptor

■transceptor

[c comp. aglutinat de trans(missor) i (re)ceptor, calc del mot angl. transceiver, resultat d’una combinació semblant, trans(mitter) ‘transmissor’ i (re)ceiver ‘receptor’]

m TELECOM Aparell, generalment portàtil, que és la combinació d’un transmissor i un receptor de ràdio.

->transcetolasa

transcetolasa

f BIOQ Enzim que conté, com a coenzim, pirofosfat de tiamina i ions magnesi.

->transconductància

■transconductància

Part. sil.: trans_con_duc_tàn_ci_a

f ELECTRÒN Coeficient que fa referència a la sensibilitat d’un tub electrònic.

->transcórrer

■transcórrer

[del ll. transcurrĕre, íd.; 1a FONT: c. 1900]

v intr Passar, dit especialment del temps de la vida d’algú, d’una festa, etc. Han transcorregut molts dies, de llavors ençà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transcórrer

GERUNDI: transcorrent

PARTICIPI: transcorregut, transcorreguda, transcorreguts, transcorregudes

INDICATIU PRESENT: transcorro, transcorres, transcorre, transcorrem, transcorreu, transcorren

INDICATIU IMPERFET: transcorria, transcorries, transcorria, transcorríem, transcorríeu, transcorrien

INDICATIU PASSAT: transcorreguí, transcorregueres, transcorregué, transcorreguérem, transcorreguéreu, transcorregueren

INDICATIU FUTUR: transcorreré, transcorreràs, transcorrerà, transcorrerem, transcorrereu, transcorreran

INDICATIU CONDICIONAL: transcorreria, transcorreries, transcorreria, transcorreríem, transcorreríeu, transcorrerien

SUBJUNTIU PRESENT: transcorri, transcorris, transcorri, transcorrem, transcorreu, transcorrin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): transcorri, transcorris, transcorri, transcorreguem, transcorregueu, transcorrin

SUBJUNTIU IMPERFET: transcorregués, transcorreguessis, transcorregués, transcorreguéssim, transcorreguéssiu, transcorreguessin

IMPERATIU: transcorre, transcorri, transcorrem, transcorreu, transcorrin

IMPERATIU (alternatiu): transcorre, transcorri, transcorreguem, transcorreu, transcorrin

->transcortina

transcortina

f BIOQ Proteïna de la sang unida al cortisol.

->transcripció

■transcripció

Part. sil.: trans_crip_ci_ó

[del ll. transcriptio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de transcriure;

2 l’efecte.

2 BIOQ i GEN 1 Procés pel qual la informació genètica codificada en una cadena d’ADN (en un gen estructural o un operó) és copiada en una cadena d’ARN missatger segons les regles de complementarietat de les bases nitrogenades.

2 transcripció inversa Síntesi d’ADN a partir d’un motlle d’ARN.

3 CRÍT TEXT Transposició o còpia del text d’un manuscrit amb vista al seu estudi o a la seva edició.

4 DR En dret hipotecari, fidel trasllat o còpia íntegra de documents en el registre de la propietat.

5 LING Correspondència d’unes unitats gràfiques a les diferents unitats discretes o formes d’una llengua parlada, sovint mitjançant l’alfabet fonètic internacional o qualsevol altre alfabet fonètic convencional, que, a diferència de l’alfabet ordinari de cada llengua, intenta de representar en forma gràfica tots els sons, sense afegir-hi ni suprimir-ne res.

6 MÚS Adaptació d’una obra musical (tota o només en part) per a instruments o veus diferents d’aquells per als quals havia estat escrita.

->transcriptoma

transcriptoma

m BIOL MOL i BIOTEC Conjunt d’informació genètica que es transcriu en forma d’ARN missatger en una cèl·lula o un òrgan determinat, en un moment concret i sota unes condicions específiques.

->transcriptòmica

transcriptòmica

f BIOL MOL i BIOTEC Disciplina científica que es basa en l’estudi del transcriptoma.

->transcriptor

■transcriptor -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. scriptor, -ōris ‘escriptor’]

m i f Persona que transcriu.

->transcriure

■transcriure

Part. sil.: trans_criu_re

[del ll. transcribĕre, íd.; 1a FONT: 1479]

v tr 1 1 Escriure una còpia d’un text.

2 LING Representar gràficament els sons d’una llengua mitjançant un sistema determinat de transcripció.

2 GEN Realitzar el procés de transcripció genètica.

3 MÚS 1 Efectuar una transcripció.

2 Traduir a notació moderna (qualsevol notació antiga o diferent).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transcriure

GERUNDI: transcrivint

PARTICIPI: transcrit, transcrita, transcrits, transcrites

INDICATIU PRESENT: transcric, transcrius, transcriu, transcrivim, transcriviu, transcriuen

INDICATIU IMPERFET: transcrivia, transcrivies, transcrivia, transcrivíem, transcrivíeu, transcrivien

INDICATIU PASSAT: transcriví, transcrivires, transcriví, transcrivírem, transcrivíreu, transcriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): transcriguí, transcrigueres, transcrigué, transcriguérem, transcriguéreu, transcrigueren

INDICATIU FUTUR: transcriuré, transcriuràs, transcriurà, transcriurem, transcriureu, transcriuran

INDICATIU CONDICIONAL: transcriuria, transcriuries, transcriuria, transcriuríem, transcriuríeu, transcriurien

SUBJUNTIU PRESENT: transcrigui, transcriguis, transcrigui, transcriguem, transcrigueu, transcriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: transcrivís, transcrivissis, transcrivís, transcrivíssim, transcrivíssiu, transcrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): transcrigués, transcriguessis, transcrigués, transcriguéssim, transcriguéssiu, transcriguessin

IMPERATIU: transcriu, transcrigui, transcriguem, transcriviu, transcriguin

->transculturació

■transculturació

Part. sil.: trans_cul_tu_ra_ci_ó

[formació paral·lela a aculturació]

f ETNOL Aculturació.

->transcurs

■transcurs

[del ll. transcursus, -us, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Acció de transcórrer. El transcurs del temps. En el transcurs de la seva vida.

->transducció

■transducció (o transducció bacteriana)

Part. sil.: trans_duc_ci_ó

f GEN i MICROB Mecanisme de transferència de material genètic d’un bacteri donador a un de receptor en què l’agent intermediari és un paràsit víric.

->transductor

■transductor

m, AUTOM i ELECTRÒN Aparell o dispositiu destinat a transformar una magnitud física en una altra magnitud física, generalment elèctrica o pneumàtica, i emprada per a una transmissió, una regulació, un enregistrament, etc.

->transesterificació

■transesterificació

Part. sil.: trans_es_te_ri_fi_ca_ci_ó

f QUÍM ORG Reacció química entre un èster i un alcohol diferent del que constitueix l’èster per tal d’obtenir un nou èster.

->transeünt

■transeünt

Part. sil.: trans_e_ünt

[del ll. transiens, -euntis, participi pres. de transīre ‘passar enllà’; 1a FONT: 1640]

1 adj 1 Que està de pas en un lloc.

2 Que és alguna cosa per un cert temps, transitori, no permanent. Soci transeünt.

3 DR ADM Dit de la persona que es troba accidentalment en un terme municipal en el qual no és empadronat, o bé que s’ha traslladat a un terme municipal amb el propòsit de residir-hi però no ha adquirit encara la condició de resident.

2 m i f Persona que transita o va per una via pública.

3 adj Transient.

->transfasador

transfasador

m ELECTRÒN Dispositiu electrònic que consisteix en una làmina de cristall semiconductor travessada per dos raigs de llum, un de fort i un de feble, de manera que aquest darrer actua com a excitador o regulador del raig principal.

->transfecció

transfecció

Part. sil.: trans_fec_ci_ó

f MICROB Infecció d’una cèl·lula bacteriana competent per un àcid nucleic (ADN o ARN) isolat d’un bacteriòfag, amb la consegüent producció de bacteriòfags complets.

->transferasa

■transferasa

f BIOQ Nom genèric de la classe d’enzims que catalitzen la transferència de diversos radicals químics d’un compost a un altre.

->transferència

■transferència

Part. sil.: trans_fe_rèn_ci_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. transferens, -ntis, participi pres. de transfērre ‘transportar’, segons el model de referència, conferència, preferència, etc]

f 1 1 Acció de transferir;

2 l’efecte.

2 CIBERN 1 Acció d’engendrar, en un sistema cibernètic, un senyal de sortida a partir d’un senyal d’entrada.

2 de transferència Qualificatiu que hom aplica a l’operador matemàtic (funció o matriu) que tradueix formalment el comportament físic d’un sistema. En els sistemes asservits, la funció de transferència és anomenada també transmitància.

3 ECON 1 Operació a través de la qual s’efectua un traspàs de fons d’un compte bancari a un altre.

2 Augment o disminució dels ingressos corrents disponibles de certs grups de població o sectors econòmics a favor, directament o indirectament, d’altres, com a conseqüència dels mecanismes fiscals o de preus.

3 En la determinació de la renda nacional, subvencions de l’estat a l’empresa privada o a les unitats familiars.

4 ENG QUÍM Pas d’un producte intermedi d’una instal·lació a una altra en la qual ha de reaccionar.

5 ENSENY Fenomen pel qual el domini de certes disciplines o tècniques facilita o dificulta l’aprenentatge d’altres disciplines o tècniques relacionades.

6 GEN Mecanisme pel qual un cert material genètic d’un bacteri, anomenat donador, s’incorpora al genoma d’un altre bacteri, anomenat receptor.

7 INFORM Procés de llegir les dades provinents d’un origen i de dirigir-les cap a una o més destinacions.

8 1 PSIC Transposició d’una emoció d’un objecte (persona o cosa) a un altre.

2 PSIQ Mètode terapèutic consistent en el fet que el pacient projecta les emocions i els sentiments inconscients sobre el psicoanalista.

9 TECNOL 1 Sistema de fabricació en cadena perfecta en la qual les peces passen automàticament de la màquina que hi acaba de fer una operació a la següent, la qual les reté el temps necessari per a efectuar l’operació corresponent i les passa immediatament i automàticament a la que la segueix després d’efectuar-la.

2 màquina de transferència Cadascuna de les màquines emprades en el sistema de fabricació en cadena anomenat transferència.

10 agent de transferència de fase QUÍM ORG Denominació genèrica de diversos reactius que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.

11 complexos de transferència de càrrega QUÍM ORG Denominació genèrica de diversos composts moleculars, sovint intensament acolorits, formats per interacció d’hidrocarburs, amines i fenols aromàtics amb quinones, àcids carboxílics, composts nitroaromàtics, àcids sulfònics i halògens.

12 funció de transferència AUTOM Transmitància.

13 transferència de població DEMOG Intercanvi de poblacions entre estats, organitzat com a conseqüència d’una modificació de fronteres o per a l’eliminació de minories.

14 transferència en cadena QUÍM ORG Polimerització en cadena.

->transferibilitat

■transferibilitat

[de transferible]

f Qualitat de transferible.

->transferible

■transferible

[de transferir]

1 adj Que pot ésser transferit.

2 m GRÀF Signe imprès per serigrafia en un full de plàstic transparent, que es reporta a un paper, o a un altre tipus de superfície llisa, per mitjà del fregament.

->transferidor

■transferidor -a

[de transferir]

adj i m i f Que transfereix.

->transferiment

■transferiment

[de transferir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de transferir.

->transferir

■transferir

[del ll. transfērre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 1 Portar, traslladar, algú o alguna cosa d’un lloc a un altre. El Barça ha transferit dos jugadors al Nàstic.

2 esp Transportar la seu, el domicili, etc., d’un lloc a un altre. Va transferir la seu papal a Avinyó.

2 DR 1 Cedir o renunciar a favor d’altri una atribució, un dret o un domini sobre una cosa. Transferir un títol de renda.

2 transferir els deutes Pagar mitjançant la cessió dels drets que hom posseeix contra un mateix sobre un deutor.

3 COMPT 1 Destinar una quantitat d’un pressupost, etc., a un altre objecte que aquell a què anava destinada.

2 Efectuar una transferència comptable.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transferir

GERUNDI: transferint

PARTICIPI: transferit, transferida, transferits, transferides

INDICATIU PRESENT: transfereixo, transfereixes, transfereix, transferim, transferiu, transfereixen

INDICATIU IMPERFET: transferia, transferies, transferia, transferíem, transferíeu, transferien

INDICATIU PASSAT: transferí, transferires, transferí, transferírem, transferíreu, transferiren

INDICATIU FUTUR: transferiré, transferiràs, transferirà, transferirem, transferireu, transferiran

INDICATIU CONDICIONAL: transferiria, transferiries, transferiria, transferiríem, transferiríeu, transferirien

SUBJUNTIU PRESENT: transfereixi, transfereixis, transfereixi, transferim, transferiu, transfereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: transferís, transferissis, transferís, transferíssim, transferíssiu, transferissin

IMPERATIU: transfereix, transfereixi, transferim, transferiu, transfereixin

->transfèrmic

■transfèrmic -a

adj QUÍM Dit de l’element químic situat més enllà del fermi en la taula periòdica dels elements.

->transferrina

transferrina

f FISIOL ANIM i BIOQ β-globulina que actua en el plasma com a vehicle del ferro trivalent.

->trànsfert

trànsfert

[del fr. transfert ‘transferència’, del ll. transfert, 3a p. sing. pres. ind. de transfērre ‘transportar, transferir’]

m PSIC i PSIQ Transferència.

->transfigurable

■transfigurable

[del ll. transfigurabĭlis, íd.]

adj Que es pot transfigurar.

->transfiguració

■transfiguració

Part. sil.: trans_fi_gu_ra_ci_ó

[del ll. transfiguratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de transfigurar o de transfigurar-se;

2 l’efecte. Sofrir una transfiguració.

2 BÍBL, LITÚRG i ICONOG Nom de l’episodi narrat pels evangelis sinòptics segons el qual Jesucrist manifestà, sobre una muntanya, la seva glòria als apòstols Pere, Jaume i Joan.

->transfigurar

■transfigurar

[del ll. transfigurare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer canviar de figura o aspecte una persona o una cosa. Van transfigurar l’actriu perquè pogués interpretar aquell paper. Han transfigurat el poliesportiu en un mercat.

2 pron Canviar de figura. L’actor es va transfigurar perquè havia d’interpretar un monstre. L’au es transfigurà en un lleó per art de màgia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transfigurar

GERUNDI: transfigurant

PARTICIPI: transfigurat, transfigurada, transfigurats, transfigurades

INDICATIU PRESENT: transfiguro, transfigures, transfigura, transfigurem, transfigureu, transfiguren

INDICATIU IMPERFET: transfigurava, transfiguraves, transfigurava, transfiguràvem, transfiguràveu, transfiguraven

INDICATIU PASSAT: transfigurí, transfigurares, transfigurà, transfiguràrem, transfiguràreu, transfiguraren

INDICATIU FUTUR: transfiguraré, transfiguraràs, transfigurarà, transfigurarem, transfigurareu, transfiguraran

INDICATIU CONDICIONAL: transfiguraria, transfiguraries, transfiguraria, transfiguraríem, transfiguraríeu, transfigurarien

SUBJUNTIU PRESENT: transfiguri, transfiguris, transfiguri, transfigurem, transfigureu, transfigurin

SUBJUNTIU IMPERFET: transfigurés, transfiguressis, transfigurés, transfiguréssim, transfiguréssiu, transfiguressin

IMPERATIU: transfigura, transfiguri, transfigurem, transfigureu, transfigurin

->transfinalització

transfinalització

Part. sil.: trans_fi_na_lit_za_ci_ó

f TEOL Explicació del canvi del pa i del vi en el cos i la sang de Crist pel fet que la paraula de Déu els porta a canviar de finalitat.

->transfinit

transfinit -a

adj MAT Dit dels nombres emprats per a numerar els conjunts infinits.

->transfixió

■transfixió

Part. sil.: trans_fi_xi_ó

[del b. ll. transfixio, -ōnis, íd., der. de transfigēre ‘traspassar’]

f 1 Acció de ferir traspassant de part a part amb una arma de punta.

2 CIR Procediment quirúrgic que consisteix a travessar i tallar en un sol temps els teixits tous de dins cap enfora.

->transflorar

■transflorar

[de flor]

v intr Transparentar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transflorar

GERUNDI: transflorant

PARTICIPI: transflorat, transflorada, transflorats, transflorades

INDICATIU PRESENT: transfloro, transflores, transflora, transflorem, transfloreu, transfloren

INDICATIU IMPERFET: transflorava, transfloraves, transflorava, transfloràvem, transfloràveu, transfloraven

INDICATIU PASSAT: transflorí, transflorares, transflorà, transfloràrem, transfloràreu, transfloraren

INDICATIU FUTUR: transfloraré, transfloraràs, transflorarà, transflorarem, transflorareu, transfloraran

INDICATIU CONDICIONAL: transfloraria, transfloraries, transfloraria, transfloraríem, transfloraríeu, transflorarien

SUBJUNTIU PRESENT: transflori, transfloris, transflori, transflorem, transfloreu, transflorin

SUBJUNTIU IMPERFET: transflorés, transfloressis, transflorés, transfloréssim, transfloréssiu, transfloressin

IMPERATIU: transflora, transflori, transflorem, transfloreu, transflorin

->transflorina

■transflorina

f BOT Herba foradada.

->transfluència

transfluència

Part. sil.: trans_flu_èn_ci_a

f GEOMORF Desplaçament d’una part del glaç d’una llengua glacial fora de la seva vall, aprofitant un punt baix de l’interfluvi.

->transfluent

transfluent

Part. sil.: trans_flu_ent

adj HERÀLD Dit de l’esmalt del corrent d’aigua sota un pont.

->transfondre

■transfondre

[del ll. transfundĕre, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr 1 1 Fer passar un fluid d’un vas a un altre. Transfondre aigua calenta. Transfondre l’aigua d’un recipient a un altre.

2 esp TERAP Fer passar sang o un altre líquid d’una persona o d’un animal a un altre, mitjançant una transfusió.

2 fig Fer passar una qualitat, virtut, etc., d’un ésser a un altre. Li va transfondre la seva ciència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transfondre

GERUNDI: transfonent

PARTICIPI: transfós, transfosa, transfosos, transfoses

INDICATIU PRESENT: transfonc, transfons, transfon, transfonem, transfoneu, transfonen

INDICATIU IMPERFET: transfonia, transfonies, transfonia, transfoníem, transfoníeu, transfonien

INDICATIU PASSAT: transfonguí, transfongueres, transfongué, transfonguérem, transfonguéreu, transfongueren

INDICATIU FUTUR: transfondré, transfondràs, transfondrà, transfondrem, transfondreu, transfondran

INDICATIU CONDICIONAL: transfondria, transfondries, transfondria, transfondríem, transfondríeu, transfondrien

SUBJUNTIU PRESENT: transfongui, transfonguis, transfongui, transfonguem, transfongueu, transfonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: transfongués, transfonguessis, transfongués, transfonguéssim, transfonguéssiu, transfonguessin

IMPERATIU: transfon, transfongui, transfonguem, transfoneu, transfonguin

->transfonologització

■transfonologització

Part. sil.: trans_fo_no_lo_git_za_ci_ó

f FON Refonologització.

->transforació

transforació

Part. sil.: trans_fo_ra_ci_ó

f CIR 1 Operació que consisteix a perforar el crani d’un fetus per mitjà del transforador.

2 Primer temps de la basiotrípsia.

->transforador

transforador

m CIR i OBST Instrument emprat per a practicar la transforació.

->transformabilitat

■transformabilitat

[de transformable]

f Qualitat de transformable.

->transformable

■transformable

[de transformar]

adj Que es pot transformar o pot ésser transformat.

->transformació

■transformació

Part. sil.: trans_for_ma_ci_ó

[del ll. transformatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 1 Acció de transformar o de transformar-se;

2 l’efecte.

2 DR Canvi experimentat per una obligació o per un dret sense que resti alterat en substància.

3 ESPORT En el rugbi, xut de transformació.

4 GEN i 1 MICROB Mecanisme de transferència de material genètic entre bacteris, segons el qual els receptors sofreixen modificacions en llurs propietats genètiques en adquirir molècules d’ADN lliures en el medi.

2 PAT Adquisició de característiques canceroses per part d’una cèl·lula d’un organisme.

5 LING En gramàtica generativa, cadascuna de les regles o operacions necessàries per a passar una oració de l’estructura profunda a la superficial.

6 MAT Aplicació bijectiva d’un conjunt en un altre o en ell mateix.

7 TERMO Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.

->transformacional

■transformacional

Part. sil.: trans_for_ma_ci_o_nal

[de transformació]

adj LING Relatiu o pertanyent al transformacionalisme. Gramàtica transformacional.

->transformacionalisme

■transformacionalisme

Part. sil.: trans_for_ma_ci_o_na_lis_me

[de transformacional]

m LING 1 Part de la gramàtica generativa que s’ocupa de les transformacions aplicades a les oracions per passar-les de l’estructura profunda a la superficial.

2 Gramàtica generativa transformacional.

->transformacionalista

transformacionalista

Part. sil.: trans_for_ma_ci_o_na_lis_ta

[de transformacional]

LING 1 adj Transformacional.

2 m i f Seguidor del transformacionalisme.

->transformada

■transformada

adj i f MAT i FÍS Dit d’una funció matemàtica definida mitjançant una operació en què intervé la funció que hom vol transformar, la qual cosa facilita d’aquesta manera la resolució numèrica de determinades aplicacions pràctiques.

->transformador

■transformador -a

[de transformar]

1 adj i m i f Que transforma.

2 adj i m ECOL Reductor.

3 m 1 ELECTROT Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de corrents variables en un o diversos altres sistemes de corrents variables d’intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.

2 transformador d’imatge TV Convertidor d’imatge.

3 transformador ideal ELECTROT Quadripol convertidor d’energia, que tot conservant-ne la forma, canvia el nivell de les seves magnituds característiques (variable intensiva i extensiva).

4 transformador perfecte ELECTROT Transformador sense pèrdues, de coeficient d’acoblament unitat i flux de dispersió nul.

->transformar

■transformar

[del ll. transformare, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v 1 tr 1 Fer passar quelcom d’una forma a una altra; metamorfosar. La mort transforma els cossos.

2 Donar un altre aspecte a algú o a alguna cosa. Va transformar la casa talment que semblava una altra.

2 tr 1 Convertir una cosa en una altra, canviar una substància en una altra. Transformar l’aigua en vi.

2 Donar a alguna cosa un ús distint. Transformar el secà en regadiu.

3 tr fig Modificar enterament. Transformar una expressió algèbrica.

4 pron El capgròs es transforma en granota.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transformar

GERUNDI: transformant

PARTICIPI: transformat, transformada, transformats, transformades

INDICATIU PRESENT: transformo, transformes, transforma, transformem, transformeu, transformen

INDICATIU IMPERFET: transformava, transformaves, transformava, transformàvem, transformàveu, transformaven

INDICATIU PASSAT: transformí, transformares, transformà, transformàrem, transformàreu, transformaren

INDICATIU FUTUR: transformaré, transformaràs, transformarà, transformarem, transformareu, transformaran

INDICATIU CONDICIONAL: transformaria, transformaries, transformaria, transformaríem, transformaríeu, transformarien

SUBJUNTIU PRESENT: transformi, transformis, transformi, transformem, transformeu, transformin

SUBJUNTIU IMPERFET: transformés, transformessis, transformés, transforméssim, transforméssiu, transformessin

IMPERATIU: transforma, transformi, transformem, transformeu, transformin

->transformatiu

■transformatiu -iva

Part. sil.: trans_for_ma_tiu

[de transformar]

adj Que té la virtut de transformar.

->transformisme

■transformisme

[de transformar]

m 1 BIOL Teoria biològica que explica l’aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives.

2 ESPECT Activitat artística del transformista.

->transformista

■transformista

[de transformar]

1 adj Relatiu o pertanyent al transformisme.

2 m i f Partidari del transformisme.

3 m i f ESPECT Actor que fa mutacions rapidíssimes en la seva figura, vestits, etc.

->transfosforilació

transfosforilació

Part. sil.: trans_fos_fo_ri_la_ci_ó

f BIOQ Procés consistent en la transferència d’un grup fosfòric d’un èster a un grup alcohol, per formar un nou èster fosfòric.

->trànsfuga

■trànsfuga

[del ll. transfŭga, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f 1 Persona que passa d’una banda a l’altra.

2 Persona que abandona el seu partit i es passa al partit contrari.

3 MIL Soldat que en temps de guerra deserta del seu camp per incorporar-se al camp contrari.

->transfuguisme

transfuguisme

[de trànsfuga]

m Condició de trànsfuga.

->transfusibilitat

■transfusibilitat

[de transfusible]

f Qualitat de transfusible.

->transfusible

■transfusible

[formació culta analògica sobre la base del ll. transfusus, -a, -um, participi de transfundĕre ‘transfondre’]

adj Que pot ésser transfós.

->transfusió

■transfusió

Part. sil.: trans_fu_si_ó

[del ll. transfusio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de transfondre;

2 l’efecte.

2 TERAP Operació que consisteix a fer passar un líquid, especialment sang o alguns dels seus derivats, d’un donador a un receptor.

->transfusor

■transfusor -a

[v. transfusible]

adj i m i f Que transfon. Aparell transfusor.

->transgènic

■transgènic -a

adj GEN Dit de l’organisme creat per la introducció d’ADN (àcid desoxiribonucleic) extern en la seva línia germinal mitjançant microinjecció de l’ou.

->transgredir

■transgredir

[del ll. transgrĕdi, íd. (cf. progrés); 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Violar, desobeir, una llei, un precepte, una ordre, etc. Qui transgredeixi la llei anirà a la presó. No pots transgredir les normes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transgredir

GERUNDI: transgredint

PARTICIPI: transgredit, transgredida, transgredits, transgredides

INDICATIU PRESENT: transgredeixo, transgredeixes, transgredeix, transgredim, transgrediu, transgredeixen

INDICATIU IMPERFET: transgredia, transgredies, transgredia, transgredíem, transgredíeu, transgredien

INDICATIU PASSAT: transgredí, transgredires, transgredí, transgredírem, transgredíreu, transgrediren

INDICATIU FUTUR: transgrediré, transgrediràs, transgredirà, transgredirem, transgredireu, transgrediran

INDICATIU CONDICIONAL: transgrediria, transgrediries, transgrediria, transgrediríem, transgrediríeu, transgredirien

SUBJUNTIU PRESENT: transgredeixi, transgredeixis, transgredeixi, transgredim, transgrediu, transgredeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: transgredís, transgredissis, transgredís, transgredíssim, transgredíssiu, transgredissin

IMPERATIU: transgredeix, transgredeixi, transgredim, transgrediu, transgredeixin

->transgressió

■transgressió

Part. sil.: trans_gres_si_ó

[del ll. transgressio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de transgredir;

2 l’efecte.

2 ESTRATIG Terme paleogeogràfic, contrari al de regressió, que fa referència a l’expansió de la mar amb relació a les terres emergides.

->transgressiu

transgressiu -iva

Part. sil.: trans_gres_siu

[del ll. transgressivus, -a, -um, íd.]

adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent a la transgressió.

->transgressor

■transgressor -a

[del ll. transgressor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que transgredeix.

->transhumància

■transhumància

Part. sil.: trans_hu_màn_ci_a

[de transhumant]

f RAM i HIST Conjunt de migracions estacionals, pròpies de moltes espècies d’animals i, sobretot, de la ramaderia, les quals, per a aprofitar al màxim l’escalonament de pasturatges, recorren grans extensions de terreny des de les planes vers les regions muntanyoses i viceversa.

->transhumant

■transhumant

[de transhumar]

adj RAM 1 Relatiu o pertanyent a la transhumància.

2 Que transhuma.

->transhumar

■transhumar

[formació culta analògica sobre la base del ll. humus ‘terra’, semblantment a inhumar, exhumar]

v intr RAM Passar els ramats d’una terra a una altra efectuant la transhumància.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transhumar

GERUNDI: transhumant

PARTICIPI: transhumat, transhumada, transhumats, transhumades

INDICATIU PRESENT: transhumo, transhumes, transhuma, transhumem, transhumeu, transhumen

INDICATIU IMPERFET: transhumava, transhumaves, transhumava, transhumàvem, transhumàveu, transhumaven

INDICATIU PASSAT: transhumí, transhumares, transhumà, transhumàrem, transhumàreu, transhumaren

INDICATIU FUTUR: transhumaré, transhumaràs, transhumarà, transhumarem, transhumareu, transhumaran

INDICATIU CONDICIONAL: transhumaria, transhumaries, transhumaria, transhumaríem, transhumaríeu, transhumarien

SUBJUNTIU PRESENT: transhumi, transhumis, transhumi, transhumem, transhumeu, transhumin

SUBJUNTIU IMPERFET: transhumés, transhumessis, transhumés, transhuméssim, transhuméssiu, transhumessin

IMPERATIU: transhuma, transhumi, transhumem, transhumeu, transhumin