->catorze

■catorze

[del ll. quattuŏrdĕcim, íd., comp. de quattuor ‘quatre’ i decem ‘deu’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 adj Tretze més un, 14. Té catorze anys.

2 adj i m i f Que fa catorze; catorzè. Lluís catorze. La catorze de la promoció.

3 m [pl catorzes] 1 El nombre catorze, 14.

2 p ext Cosa designada amb el nombre catorze. Ha sortit el catorze.

4 m i f Els catorze darrers.

5 les catorze La catorzena hora des de les dotze de la nit; les dues del migdia.

->catorzè

■catorzè -ena

[de catorze]

1 adj i m i f [símb: 14è 14a] Que, en una sèrie, en té tretze davant seu, el que fa catorze. La catorzena edició. El catorzè de la cursa.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en catorze parts iguals. La catorzena part d’una cosa.

3 m Un catorzè, 1/14. Cinc catorzens, 5/14.

->catracòlica

■catracòlica

f col·loq Peça de vestir que hom es posa per mudar-se i que engavanya (levita, jaqué, capa, etc.).

->catre

■catre

[del cast. catre, pres del port. catre, provinent del tàmil kaṭṭil ‘llit, sofà’, i aquest, del sànscrit khaṭṭa; 1a FONT: 1789]

m 1 Llit lleuger per a una sola persona, format ordinàriament per dues barres paral·leles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc., les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa, tant els dos del cap com els dos dels peus, subjectes cada parell amb un pern per a poder-se plegar.

2 PESC Ormeig consistent en un marc metàl·lic que fa d’armadura d’una bossa de xarxa, proveït, a cada angle, d’un cap de corda.

3 SUR Atuell amb una superfície de lona damunt la qual són triats els taps.

4 TÈXT En els telers de fer xarxes, conjunt de regles de ferro que fan moure les broques i les baionetes.

->catret

catret

[de catre]

m dial Seient plegable, especialment per a seure a l’església.

->catric-catrac

■catric-catrac

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia amb què és designat el soroll que fa el teler, un sedàs, etc.

->catúfol

■catúfol

[variant de caduf, amb -ol², ultracorreció de cadufo, sing. reconstruït a partir del pl. eufònic cadufos i sentit com a cast. (com en bàndol, cérvol, nínxol, etc.)]

m 1 CONSTR Cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sense fi o una roda de sínia, serveixen per a treure aigua de pous, efectuar dragats o transportar materials, en omplir-se en la part més baixa del recorregut i buidar-se per mitjà d’un dispositiu apropiat, a una altura determinada.

2 HIDR Cullera del rodet d’una turbina d’acció.

3 PESC Pot que serveix per pescar pops de roca.

4 1 Embolic.

2 fer catúfols fig Repapiejar.

->catxa

■catxa

[d’origen incert, sembla relacionat amb acatxar i mots emparentats (v. acotar¹); 1a FONT: 1915, DAg.]

f En els jocs d’atzar, fet d’envidar com si hom tingués bon joc per tal de provocar l’abstenció o la retirada dels contraris.

->catxalagua

catxalagua

f BOT Centaura.

->catxalot

■catxalot

[del port. cachalote, variant de cacholote, id, i aquest, der. de cachola ‘cap gros’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m ZOOL 1 Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids (Physeter catodon), el més gros del grup, amb un cap enorme, de forma quadrangular.

2 catxalot pigmeu Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids (Kogia breviceps), considerablement més petit que el catxalot, d’una forma i una coloració molt semblants a les d’aquest.

->catxamarina

catxamarina

[del fr. caiche marin, de l’angl. ketch, abans cache i catch, segurament der. de catch ‘agafar’, i el fr. marin ‘marí’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MAR Embarcació menor que arbora dos pals, aparellats per veles al terç, i un petit botaló, aparellat per un floc.

->catxamona

■catxamona

[d’origen incert, probablement creació expressiva per influx del cast. cachete; 1a FONT: s. XVII]

f Cop pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig. Fer la catxamona.

->catxap

■catxap

[mot característic del cat. occidental, d’origen incert, amb sufix d’origen preromà i amb radical potser també]

m ZOOL Llorigó.

->catxapit

■catxapit

[de catxa i pit; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m 1 CONSTR Ampit.

2 TÈXT Barra de ferro o de fusta que va horitzontalment de bancada a bancada del teler, a la part del davant, on se sol posar el teixidor, i que serveix per a mantenir la calada al nivell de les taules i guiar la roba vers el corró on s’enrotlla.

3 TÈXT En algunes màquines d’acabats, tensor que és format per dues barres rodones o quadrades per entre les quals passa el teixit.

->catxapó

■catxapó

[de catxap]

m Conill petit; catxap.

->catxar

■catxar

[variant de acatxar]

v 1 tr Donar (la mà) a algú. Li va catxar la mà.

2 intr Cedir sota la pressió d’un pes posat al damunt. La teulada ha catxat de tanta neu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: catxar

GERUNDI: catxant

PARTICIPI: catxat, catxada, catxats, catxades

INDICATIU PRESENT: catxo, catxes, catxa, catxem, catxeu, catxen

INDICATIU IMPERFET: catxava, catxaves, catxava, catxàvem, catxàveu, catxaven

INDICATIU PASSAT: catxí, catxares, catxà, catxàrem, catxàreu, catxaren

INDICATIU FUTUR: catxaré, catxaràs, catxarà, catxarem, catxareu, catxaran

INDICATIU CONDICIONAL: catxaria, catxaries, catxaria, catxaríem, catxaríeu, catxarien

SUBJUNTIU PRESENT: catxi, catxis, catxi, catxem, catxeu, catxin

SUBJUNTIU IMPERFET: catxés, catxessis, catxés, catxéssim, catxéssiu, catxessin

IMPERATIU: catxa, catxi, catxem, catxeu, catxin

->catxaruta

■catxaruta

[d’origen incert, podria ser una forma moss. de casserola; 1a FONT: 1915, DAg.]

f GASTR Escudella feta amb diversos ingredients (cols, patates, farina, carbassa, etc.).

->catxel

■catxel

[potser de *kattia (v. cassa), a través de *catxa, d’on el dimin. catxel, o bé de conchylium ‘petxina’, encreuat amb concĭlium ‘junta’, a través d’un *contxil; 1a FONT: s. XX]

m ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui bivalve (Cerastoderma edule), comestible, d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, de perímetre arrodonit i d’un color blanc groguenc.

->catxerulo

■catxerulo

m dial JOCS Estel.

->catxet

■catxet

[del fr. cachet, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 FARM Càpsula amilàcia.

2 ESPECT Retribució estipulada per l’actuació d’un artista o grup, especialment musical.

->catxeta

■catxeta

[del cast. cachete]

f Bufetada lleugera.

->catxo¹

■catxo¹

[possible postverbal de catxar]

m 1 JOCS Joc de cartes que hom juga amb mitja baralla i que guanya el qui aplega tres cartes del mateix coll o tres reis.

2 fer bon catxo Fer-la bona, fer-la grossa.

->catxo²

■catxo² -a

adj 1 Ajupit, acotat. Camina molt catxo.

2 Abaixat de la part superior. El pis és catxo.

->catxola

■catxola

[del port. cachola ‘cap gros’ (v. catxalot); 1a FONT: 1888, DLab.]

f MAR Cadascuna de les dues peces corbades que, col·locades a cada costat del pal, serveixen de suport als baus de les cofes.

->catxú

catxú

[del port. cachu, variant de cacho, procedent del dravídic i malai kāču , probablement a través del cast. cachú o el fr. cachou]

[pl -ús] m COL Matèria colorant vegetal extreta de l’Acacia catechu, emprada com a adob dels cuirs, en tintoreria per a obtenir marrons i negres i en preparacions cosmètiques.

->catxumbo

■catxumbo

[potser de l’aimara cachuma o, millor, del malai cachunda ‘pasta masticatòria extreta de l’arbre homònim’, relacionat amb cautxú, potser a través del cast. cachumbo; 1a FONT: 1789]

m 1 Closca llenyosa i dura d’alguns fruits, de la qual hom fa vasos, grans de rosari, etc.

2 color de catxumbo col·loq Color indefinit.

->catxurrera

■catxurrera

[de l’aragonès cachurrera, íd., der. de cachurro ‘cadell; fruit espinós’, der. d’un *cacho, ll. cattŭlus ‘cadell’]

f BOT 1 Cospí.

2 Llapassó.

3 FARM Repalassa.

->catxutxa¹

■catxutxa¹

[del cast. cachucha, íd., der. de cacho; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Gorra amb visera.

->catxutxa²

catxutxa²

[v. catxutxa¹]

f DANSA Dansa d’origen andalús, de moviment animat i de compàs ternari.

->cau¹

■cau¹

Part. sil.: cau

[del ll. cavus ‘buit’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s’hi. Cau de conills.

2 Refugi de tot animal salvatge. Cau de guineus, d’óssos.

3 p ext Amagatall.

4 fig Habitació mesquina. Aquell pis és un cau infecte.

5 fig Refugi miserable. Un cau de vici, de corrupció.

6 col·loq Cambra privada per a treballar, llegir, etc.

7 a cau d’orella loc adv Tocant mateix a l’orella, en veu molt baixa. Parlar a algú a cau d’orella.

->cau²

■cau²

Part. sil.: cau

[en les expressions fer cau, fer recau, com a postverbals de caure i recaure respectivament]

m JOCS Joc de cartes en què els jugadors, normalment en nombre de quatre, van abatent, l’un darrere l’altre, les cartes de llur joc.

->caua

■caua

Part. sil.: ca_ua

f ICT Gerla.

->caucasià

■caucasià -ana

Part. sil.: cau_ca_si_à

adj i m i f Del Caucas (serralada i regió del SO d’Àsia).

->caucàsic

■caucàsic -a

Part. sil.: cau_cà_sic

adj 1 1 Caucasià.

2 llengües caucàsiques LING Família de llengües parlades a la regió del Caucas, que comprèn el grup de les llengües kartvelianes, amb el georgià com a més important, i els grups abkhazoadigué i txetxenolèsguic o daguestànic.

2 ANTROP Dit dels representants del grup leucoderm.

->caució

■caució

Part. sil.: cau_ci_ó

[del ll. cautio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 DR Assegurament o garantia del compliment d’una obligació mitjançant jurament, penyora de béns propis o fermances d’un tercer.

2 DR PEN Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.

->caucionar

■caucionar

Part. sil.: cau_ci_o_nar

[de caució]

v tr Donar caució (per a algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caucionar

GERUNDI: caucionant

PARTICIPI: caucionat, caucionada, caucionats, caucionades

INDICATIU PRESENT: cauciono, cauciones, cauciona, caucionem, caucioneu, caucionen

INDICATIU IMPERFET: caucionava, caucionaves, caucionava, caucionàvem, caucionàveu, caucionaven

INDICATIU PASSAT: caucioní, caucionares, caucionà, caucionàrem, caucionàreu, caucionaren

INDICATIU FUTUR: caucionaré, caucionaràs, caucionarà, caucionarem, caucionareu, caucionaran

INDICATIU CONDICIONAL: caucionaria, caucionaries, caucionaria, caucionaríem, caucionaríeu, caucionarien

SUBJUNTIU PRESENT: caucioni, caucionis, caucioni, caucionem, caucioneu, caucionin

SUBJUNTIU IMPERFET: caucionés, caucionessis, caucionés, caucionéssim, caucionéssiu, caucionessin

IMPERATIU: cauciona, caucioni, caucionem, caucioneu, caucionin

->caudal

■caudal

Part. sil.: cau_dal

[deriv. del ll. cauda ‘cua’]

adj ZOOL Relatiu o pertanyent a la cua. Aleta caudal.

->caudat

■caudat -ada

Part. sil.: cau_dat

[deriv. del ll. cauda ‘cua’]

1 adj Proveït de cua.

2 adj BOT Dit de qualsevol òrgan vegetal que presenta apèndixs o prolongacions que recorden una cua.

3 adj HERÀLD Dit de la cua d’un cometa, d’un peix o d’una sirena amb l’esmalt diferent del del cos.

4 m pl Urodels.

->caudatari

■caudatari -ària

Part. sil.: cau_da_ta_ri

m i f 1 En les cerimònies, persona que porta el ròssec del mantell d’un rei, dels hàbits papals, de la capa magna dels prelats, etc.

2 fig Persona que segueix servilment algú.

->càudex

càudex

Part. sil.: càu_dex

[del ll. caudex, -ĭcis ‘tronc d’arbre’]

m BOT 1 Tronc de les palmeres.

2 Rabassa llenyosa, persistent i generalment subterrània, d’una planta perenne.

->caudí

caudí -ina

Part. sil.: cau_dí

adj Relatiu o pertanyent a Caudium (antiga ciutat samnita). Forques caudines.

->caudi-

caudi-

Forma prefixada del mot llatí cauda, que significa ‘cua’. Ex.: caudífer.

->caudícula

■caudícula

Part. sil.: cau_dí_cu_la

f BOT Pedicel de les masses pol·líniques de les orquídies.

->caudo-

■caudo-

Forma prefixada del mot llatí cauda, que significa ‘cua’. Ex.: caudofemoral.

->cauet

■cauet

Part. sil.: ca_uet

m ORNIT Gavot.

->caul-

caul-

Forma prefixada del mot llatí caulis, que significa ‘tija’. Ex.: cauloide.

->caule

caule

Part. sil.: cau_le

[del ll. caulis, -is ‘tija, tronc, col’]

m BOT Tija, tronc.

->-caule

■-caule

Forma sufixada del mot llatí caulis, que significa ‘tija’. Ex.: amplexicaule.

->caulerpa

■caulerpa

Part. sil.: cau_ler_pa

f BOT Gènere d’algues verdes de l’ordre de les caulerpals (Caulerpa sp), de tal·lus sifonat amb un estoló vivaç que creix fixat amb rizoides sobre el fons.

->caulerpals

■caulerpals

Part. sil.: cau_ler_pals

f BOT 1 pl Ordre de cloròfits marins de tal·lus enterament sifonat que posseeixen plasts de dues menes (cloroplasts i amiloplasts).

2 sing Alga de l’ordre de les caulerpals.

->caulescent

■caulescent

Part. sil.: cau_les_cent

[del ll. caulescens, -entis, participi pres. del ll. caulescĕre ‘créixer la tija’]

adj BOT Dit de les plantes de tija aparent.

->cauli-

■cauli-

Forma prefixada del mot llatí caulis, que significa ‘tija’. Ex.: cauliflor, cauliforme.

->caulicle

■caulicle

Part. sil.: cau_li_cle

[del ll. caulicŭlus, íd.]

m 1 Tronc rudimentari.

2 ART En el capitell corinti, cadascun dels vuit tanys que surten del fullatge inferior i pugen fins a l’àbac.

3 BOT En una llavor, la tigeta o part caulinar de l’embrió.

->caulícola

■caulícola

Part. sil.: cau_lí_co_la

[de cauli- i -cola]

adj ECOL Dit dels organismes que viuen sobre el tronc o les branques dels arbres i els arbusts.

->caulidi

■caulidi

Part. sil.: cau_li_di

m BOT Tigeta dels briòfits.

->cauliflor

■cauliflor -a

Part. sil.: cau_li_flor

adj BOT Que presenta cauliflòria.

->cauliflòria

■cauliflòria

Part. sil.: cau_li_flò_ri_a

f BOT Fenomen consistent en la naixença de les flors, i consegüentment dels fruits, sobre el tronc o en branques velles.

->cauliforme

■cauliforme

Part. sil.: cau_li_for_me

adj BOT Que té forma de tija.

->caulinar

■caulinar

Part. sil.: cau_li_nar

adj BOT Relatiu o pertanyent a la tija.

->caulo-

■caulo-

Forma prefixada del mot llatí caulis, que significa ‘tija’. Ex.: caulogènic.

->caulobàcter

caulobàcter

Part. sil.: cau_lo_bàc_ter

m MICROB Gènere de bacteris de la família de les caulobacteriàcies (Caulobacter sp), que posseeixen un peduncle mitjançant el qual poden fixar-se en substrat sòlid submergit.

->caulobacteriàcies

caulobacteriàcies

Part. sil.: cau_lo_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals, de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió.

2 sing Bacteri de la família de les caulobacteriàcies.

->caulocalina

caulocalina

Part. sil.: cau_lo_ca_li_na

f FISIOL VEG Calina necessària perquè l’auxina pugui estimular el creixement de les tiges.

->caulogènic

■caulogènic -a

Part. sil.: cau_lo_gè_nic

adj BOT Que arrenca o surt de la tija.

->cauloide

■cauloide

Part. sil.: cau_loi_de

m BOT Part del tal·lus d’una alga amb aspecte de tija i amb funció de suport i, a vegades, de conducció.

->cauquilla

cauquilla

Part. sil.: cau_qui_lla

f HIST Als Països Catalans, des del segle XIV fins al XVIII, marca o senyal que hom posava a les robes per acreditar que havien estat reconegudes i havien pagat el dret corresponent.

->cauquillador

cauquillador

Part. sil.: cau_qui_lla_dor

m HIST Oficial encarregat de cauquillar les robes.

->cauquillar

cauquillar

Part. sil.: cau_qui_llar

v tr Marcar les robes amb una cauquilla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cauquillar

GERUNDI: cauquillant

PARTICIPI: cauquillat, cauquillada, cauquillats, cauquillades

INDICATIU PRESENT: cauquillo, cauquilles, cauquilla, cauquillem, cauquilleu, cauquillen

INDICATIU IMPERFET: cauquillava, cauquillaves, cauquillava, cauquillàvem, cauquillàveu, cauquillaven

INDICATIU PASSAT: cauquillí, cauquillares, cauquillà, cauquillàrem, cauquillàreu, cauquillaren

INDICATIU FUTUR: cauquillaré, cauquillaràs, cauquillarà, cauquillarem, cauquillareu, cauquillaran

INDICATIU CONDICIONAL: cauquillaria, cauquillaries, cauquillaria, cauquillaríem, cauquillaríeu, cauquillarien

SUBJUNTIU PRESENT: cauquilli, cauquillis, cauquilli, cauquillem, cauquilleu, cauquillin

SUBJUNTIU IMPERFET: cauquillés, cauquillessis, cauquillés, cauquilléssim, cauquilléssiu, cauquillessin

IMPERATIU: cauquilla, cauquilli, cauquillem, cauquilleu, cauquillin

->caure

■caure

Part. sil.: cau_re

[del ll. cadĕre, íd.; 1a FONT: c. 1400]

v* intr 1 1 Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Caure un cos en el buit. Caure pedra, neu.

2 caure a plom Caure verticalment.

3 caure el sol de ple a ple p anal Fer un sol molt fort.

2 p ext 1 Desprendre’s, una cosa, d’allò que li impedia de cedir a l’acció de la gravetat. Caure un fruit de l’arbre. Caure les dents, els cabells.

2 caure de la memòria fig Ésser oblidat.

3 caure de l’escambell (o del candeler) fig Perdre la importància, la influència.

4 caure del ruc fig i col·loq Adonar-se d’alguna cosa, deduir-la.

5 caure dels núvols (o del cel) fig Venir (una cosa) sense haver estat esperada.

6 caure l’ànima als peus (a algú) fig Decebre’s, desil·lusionar-se.

7 caure les ales del cor fig Descoratjar-se sobtadament.

8 caure pel seu propi pes fig Ésser (una cosa) evident.

9 caure un llibre de les mans fig Cansar, enfastidir, la seva lectura.

10 deixar caure fig Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa.

11 estar per caure (o si cau no cau) Estar, una cosa, a punt de desprendre’s.

12 estar per caure (o si cau no cau) fig Estar, una cosa, a punt d’esdevenir-se.

3 1 Amb les preposicions damunt i sobre, atènyer alguna cosa a algú en la seva caiguda.

2 fig Totes les sospites cauen sobre el germà.

3 caure damunt (o sobre) (a algú) fig Oprimir-lo, ésser-li desplaent, resultar inhabitable. Barcelona li queia damunt.

4 1 Anar a parar a terra en perdre el suport o l’equilibri. Caure en un pou. Caure a l’abisme.

2 p anal Caure en un parany, en una emboscada. Caure a la ratera.

3 aquí caic, aquí m’aixeco fig Anar fent, amb alternatives bones i dolentes.

5 1 fig Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s’hi tot d’un cop. Caure en la misèria. Caure en la desesperació. Caure en desgràcia del qui mana.

2 p anal Caure en desús, en oblit.

3 caure en mans de (algú) Trobar-se tot d’un cop en poder seu.

6 fig Deixar-se anar a una cosa blasmable. Caure en pecat. Caure en temptació. Caure molt avall. Caure en l’afectació.

7 1 Davallar lliscant o rodolant un objecte recolzat.

2 Cedir a l’acció de la gravetat un objecte suspès. Deixar caure els braços.

3 Penjar lliurement. Els cabells li cauen a la cara.

4 fig Deixar caure les seves mirades sobre algú.

8 Abaixar-se, un embolcall aplicat a una part del cos o a una cosa qualsevol, al llarg d’aquesta. Li cauen els pantalons.

9 1 caure bé (un vestit, un adorn, etc.) Escaure. Aquesta brusa et cau molt bé.

2 caure malament (un vestit, un adorn, etc.) No escaure.

10 p anal Declinar un període de temps cap a la fi. Començar a caure la tarda.

11 fig Arribar, venir, com davallant. Caure la nit. Un temor sobtat caigué sobre la gent.

12 1 Desviar-se de la posició d’equilibri, sobre el sòl, una cosa que hi descansa, dreta o recolzant en alguna altra cosa, moure’s aquella cosa per l’acció de la gravetat fins a restar ajaguda o en una nova posició d’equilibri. Va rebre un cop i caigué. Caure de cara, de clatell, d’esquena.

2 fig Caure malalt. Caure adormit.

3 hiperb No poder sostenir-se, estar a punt de caure. Caure de feblesa, d’inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell.

4 iròn Caure de bondat.

5 caigui qui caigui Sense contemplacions ni respecte.

6 caure de memòria Caure d’esquena pegant de cap a terra.

7 no tenir on caure mort fig Ésser molt pobre.

13 fig 1 Sucumbir. Caure un soldat en un combat. Caure una ciutat sota l’enemic.

2 caure a les mans (o sota la mà) de (algú) Trobar-se tot d’un cop a la seva discreció.

14 Cessar d’ésser al poder, de governar, perdre la posició preeminent. Caure un ministre.

15 fig Pecar. El just cau set vegades al dia.

16 1 Deixar-se anar, llançar-se. Caure agenollat davant una imatge.

2 caure als peus de (algú) Prosternar-se-li als peus.

3 caure en (alguna cosa) (o caure-hi) Reeixir a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta. M’ha saludat, però ara no caic en qui pot ser. Ara no hi caic.

4 caure sobre l’enemic Escometre’l.

5 deixar-se caure en un indret Comparèixer-hi.

17 1 Esdevenir fortuïtament, per atzar. Els va caure un premi de la rifa. La conversa va caure sobre els principis d’educació.

2 caure soldat obs Tocar-li a un en sort d’ésser soldat.

18 1 Escaure’s en tal temps, trobar-se en tal lloc, afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d’algú. Sant Joan cau en dissabte. On cau el nord? No sé com els caurà la negativa.

2 caure tot bé (a algú) Ésser-li tot indiferent.

19 1 MAR Tombar la proa cap a sotavent en salpar l’àncora.

2 MAR Desviar-se un vaixell del seu rumb cap a una banda o una altra.

3 caure el vent (o la mar) Minvar, cessar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caure

GERUNDI: caient

PARTICIPI: caigut, caiguda, caiguts, caigudes

INDICATIU PRESENT: caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen

INDICATIU IMPERFET: queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien

INDICATIU PASSAT: caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren

INDICATIU FUTUR: cauré, cauràs, caurà, caurem, caureu, cauran

INDICATIU CONDICIONAL: cauria, cauries, cauria, cauríem, cauríeu, caurien

SUBJUNTIU PRESENT: caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: caigués, caiguessis, caigués, caiguéssim, caiguéssiu, caiguessin

IMPERATIU: cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin

->cauri

cauri

Part. sil.: cau_ri

m ZOOL Mol·lusc gastròpode marí del grup de les porcellanes i de la subclasse dels prosobranquis (Cypraea moneta), de conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós.

->causa

■causa

Part. sil.: cau_sa

[del ll. causa, íd.]

f 1 1 FILOS Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una altra cosa.

2 a (o per) causa de loc prep Per raó de. No vam venir a causa de la pluja.

2 1 DR PROC Procés judicial, especialment judicial penal.

2 causa de contracte DR CIV Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.

3 obrar (o parlar) amb coneixement de causa fig Obrar (o parlar) sabent bé el que hom fa (o diu).

3 fig Conjunt d’interessos que cal sostenir, fer prevaler, a favor d’algú o d’alguna cosa. Defensar la causa dels treballadors. Fer causa comuna amb algú.

->causació

■causació

Part. sil.: cau_sa_ci_ó

[del ll. causatio -ōnis, íd.]

f Acció de causar.

->causador

■causador -a

Part. sil.: cau_sa_dor

[de causar; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj i m i f Que causa.

->causahavent

■causahavent

Part. sil.: cau_sa_ha_vent

[de causa i haver¹]

m i f DR Drethavent.

->causal

■causal

Part. sil.: cau_sal

[del ll. causalis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la causa o a la causalitat.

2 Que implica o expressa causa o causalitat.

3 GRAM 1 conjunció causal Conjunció que serveix per a expressar relacions de causa entre dues proposicions o més.

2 locució causal Locució emprada per a les mateixes funcions que la conjunció causal.

3 proposició subordinada causal (o simplement causal) Proposició que, introduïda per una conjunció causal, expressa una circumstància de causa respecte a la proposició principal de la qual depèn.

->causàlgia

causàlgia

Part. sil.: cau_sàl_gi_a

f PAT Dolor neurogènic que es presenta després de petites ferides dels nervis perifèrics, rics en fibres vegetatives o en lesions vasculars i musculocutànies.

->causalitat

■causalitat

Part. sil.: cau_sa_li_tat

Cp. casualitat

[del ll. causalĭtas, -ātis, íd.]

f 1 FILOS Influx de la causa en l’efecte i la relació que en resulta. El principi de causalitat.

2 DR Relació de causa i efecte que hi ha d’haver entre l’acte humà (d’acció o d’omissió) i el resultat d’un fet delictiu perquè hi hagi responsabilitat.

->causant

■causant

Part. sil.: cau_sant

[de causar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que causa, que obra com a causa.

2 m i f DR CIV Persona física que, per causa de la seva mort, provoca la successió legal o testamentària dels seus béns.

->causar

■causar

Part. sil.: cau_sar

[del b. ll. causare, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v tr Ésser la causa (d’alguna cosa). Aquests rampells et causaran problemes. Els abocaments industrials han causat la mort dels peixos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: causar

GERUNDI: causant

PARTICIPI: causat, causada, causats, causades

INDICATIU PRESENT: causo, causes, causa, causem, causeu, causen

INDICATIU IMPERFET: causava, causaves, causava, causàvem, causàveu, causaven

INDICATIU PASSAT: causí, causares, causà, causàrem, causàreu, causaren

INDICATIU FUTUR: causaré, causaràs, causarà, causarem, causareu, causaran

INDICATIU CONDICIONAL: causaria, causaries, causaria, causaríem, causaríeu, causarien

SUBJUNTIU PRESENT: causi, causis, causi, causem, causeu, causin

SUBJUNTIU IMPERFET: causés, causessis, causés, causéssim, causéssiu, causessin

IMPERATIU: causa, causi, causem, causeu, causin

->causatiu

■causatiu -iva

Part. sil.: cau_sa_tiu

[del ll. causativus, -a, -um, íd., der. de causa]

adj 1 Que obra com a causa o agent.

2 LING Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament.

->causídic

■causídic -a

Part. sil.: cau_sí_dic

1 adj Pertanyent al tràmit i a la defensa de causes i plets.

2 m Procurador davant els tribunals.

3 m ant Advocat.

->causiment

causiment

Part. sil.: cau_si_ment

m ant Discreció, elecció, lliure albir.

->càustic

■càustic -a

Part. sil.: càus_tic

[del ll. caustĭcus, -a, -um ‘que crema’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Capaç d’exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics. Potassa càustica.

2 fig Mordaç. Un mot càustic. Una persona càustica.

3 ÒPT 1 Dit de la superfície envolupant dels raigs que, procedents d’un punt, han estat reflectits o refractats en una superfície.

2 corba càustica Secció plana d’una superfície càustica.

->càusticament

■càusticament

Part. sil.: càus_ti_ca_ment

[de càustic]

adv D’una manera càustica.

->causticitat

■causticitat

Part. sil.: caus_ti_ci_tat

[de càustic]

f Qualitat de càustic.

->caustificació

caustificació

Part. sil.: caus_ti_fi_ca_ci_ó

f QUÍM IND Transformació d’una solució aquosa de carbonat alcalí en una de l’hidròxid corresponent per l’acció de la calç viva.

->caustificar

caustificar

Part. sil.: caus_ti_fi_car

v tr QUÍM IND Efectuar una caustificació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caustificar

GERUNDI: caustificant

PARTICIPI: caustificat, caustificada, caustificats, caustificades

INDICATIU PRESENT: caustifico, caustifiques, caustifica, caustifiquem, caustifiqueu, caustifiquen

INDICATIU IMPERFET: caustificava, caustificaves, caustificava, caustificàvem, caustificàveu, caustificaven

INDICATIU PASSAT: caustifiquí, caustificares, caustificà, caustificàrem, caustificàreu, caustificaren

INDICATIU FUTUR: caustificaré, caustificaràs, caustificarà, caustificarem, caustificareu, caustificaran

INDICATIU CONDICIONAL: caustificaria, caustificaries, caustificaria, caustificaríem, caustificaríeu, caustificarien

SUBJUNTIU PRESENT: caustifiqui, caustifiquis, caustifiqui, caustifiquem, caustifiqueu, caustifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: caustifiqués, caustifiquessis, caustifiqués, caustifiquéssim, caustifiquéssiu, caustifiquessin

IMPERATIU: caustifica, caustifiqui, caustifiquem, caustifiqueu, caustifiquin

->caut

■caut -a

Part. sil.: caut

[del ll. cautus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1460]

adj 1 Que procedeix amb circumspecció.

2 p ext Propi d’una persona cauta. Un caut optimisme. Moviments cauts.

->cautament

■cautament

Part. sil.: cau_ta_ment

[de caut; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adv D’una manera cauta.

->cautela

■cautela

Part. sil.: cau_te_la

[del ll. cautela, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Prudència davant un perill probable.

2 ant Document acreditatiu de la recepció d’una cosa.

->cautelar

■cautelar

Part. sil.: cau_te_lar

[de cautela]

adj Fruit de la cautela; preventiu. Mesures cautelars.

->cautelós

■cautelós -osa

Part. sil.: cau_te_lós

[de cautela; 1a FONT: 1399, Metge]

adj Que procedeix amb cautela.

->cautelosament

■cautelosament

Part. sil.: cau_te_lo_sa_ment

[de cautelós; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv Amb cautela.

->cauteri

■cauteri

Part. sil.: cau_te_ri

[del ll. cauterium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 TERAP Agent emprat per a destruir teixits orgànics (fred, calor, càustics, etc.).

2 CIR Instrument quirúrgic emprat per a cremar teixits orgànics.

3 Cauterització.

->cauterització

■cauterització

Part. sil.: cau_te_rit_za_ci_ó

[de cauteritzar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f TERAP 1 Acció de cauteritzar;

2 l’efecte.

->cauteritzar

■cauteritzar

Part. sil.: cau_te_rit_zar

[de cauteri; 1a FONT: s. XIV]

v tr TERAP Cremar un teixit orgànic mitjançant un cauteri.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cauteritzar

GERUNDI: cauteritzant

PARTICIPI: cauteritzat, cauteritzada, cauteritzats, cauteritzades

INDICATIU PRESENT: cauteritzo, cauteritzes, cauteritza, cauteritzem, cauteritzeu, cauteritzen

INDICATIU IMPERFET: cauteritzava, cauteritzaves, cauteritzava, cauteritzàvem, cauteritzàveu, cauteritzaven

INDICATIU PASSAT: cauteritzí, cauteritzares, cauteritzà, cauteritzàrem, cauteritzàreu, cauteritzaren

INDICATIU FUTUR: cauteritzaré, cauteritzaràs, cauteritzarà, cauteritzarem, cauteritzareu, cauteritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cauteritzaria, cauteritzaries, cauteritzaria, cauteritzaríem, cauteritzaríeu, cauteritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cauteritzi, cauteritzis, cauteritzi, cauteritzem, cauteritzeu, cauteritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cauteritzés, cauteritzessis, cauteritzés, cauteritzéssim, cauteritzéssiu, cauteritzessin

IMPERATIU: cauteritza, cauteritzi, cauteritzem, cauteritzeu, cauteritzin

->cautxú

■cautxú

Part. sil.: caut_xú

[del fr. caoutchouc, i aquest, del cast. caucho, provinent d’un amerindi incert káutxuk, probablement d’una llengua del Perú; 1a FONT: 1864, DLab.]

[pl -ús] m QUÍM IND Elastòmer extret del làtex de diverses plantes, l’única de les quals que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis). Cautxú vulcanitzat, sintètic.

->cautxutar

■cautxutar

Part. sil.: caut_xu_tar

[de cautxú]

v tr 1 Recobrir de cautxú.

2 Sotmetre a un bany de cautxú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cautxutar

GERUNDI: cautxutant

PARTICIPI: cautxutat, cautxutada, cautxutats, cautxutades

INDICATIU PRESENT: cautxuto, cautxutes, cautxuta, cautxutem, cautxuteu, cautxuten

INDICATIU IMPERFET: cautxutava, cautxutaves, cautxutava, cautxutàvem, cautxutàveu, cautxutaven

INDICATIU PASSAT: cautxutí, cautxutares, cautxutà, cautxutàrem, cautxutàreu, cautxutaren

INDICATIU FUTUR: cautxutaré, cautxutaràs, cautxutarà, cautxutarem, cautxutareu, cautxutaran

INDICATIU CONDICIONAL: cautxutaria, cautxutaries, cautxutaria, cautxutaríem, cautxutaríeu, cautxutarien

SUBJUNTIU PRESENT: cautxuti, cautxutis, cautxuti, cautxutem, cautxuteu, cautxutin

SUBJUNTIU IMPERFET: cautxutés, cautxutessis, cautxutés, cautxutéssim, cautxutéssiu, cautxutessin

IMPERATIU: cautxuta, cautxuti, cautxutem, cautxuteu, cautxutin

->cava¹

■cava¹

adj f i f ANAT ANIM Dit de cadascuna de les venes que porten la sang venosa al cor.

->cava²

■cava²

[del ll. cava ‘fossa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 f ant Cova.

2 ENOL 1 f Local del celler, generalment subterrani, destinat a la conservació i l’emmagatzematge del vi una vegada elaborat.

2 m p ext Denominació oficial del xampany elaborat a l’estat espanyol.

3 f Àrea destinada a la conservació i l’emmagatzematge de cigars per tal que no perdin les seves propietats. La cava de cigars d’un estanc.

->cavada

■cavada

[de cavar; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Acció de cavar;

2 l’efecte.

->cavadís

■cavadís -issa

[de cavar]

adj Que pot ésser cavat.

->cavador

■cavador -a

[de cavar]

adj i m i f Que cava la terra, dit especialment de qui ho té per ofici.

->cavafems

cavafems

[de cavar i fem]

m AGR Eina composta d’un mànec amb pues de ferro en un cap que serveix per a remoure i traslladar fems.

->cavalcada

■cavalcada

[de cavalcar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Correguda a cavall.

2 FOLK Desfilada solemne a cavall, pròpia d’algunes festivitats cíviques o religioses.

3 1 Incursió de la cavalleria en territori enemic.

2 HIST A l’edat mitjana, expedició armada de saqueig i de càstig a la qual havien de concórrer els vassalls menors de seixanta anys per manament del senyor respectiu.

3 HIST DR Dret del senyor a disposar dels vassalls per a les cavalcades, redimible per un tribut.

->cavalcador¹

■cavalcador¹

[de cavalcar i -dor²; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 Marxapeu, pedrís, etc., per a ajudar a pujar a cavall.

2 dur a cavalcador (algú) fig Fer-li entendre la raó.

->cavalcador²

■cavalcador² -a

[de cavalcar i -dor¹; 1a FONT: 1272]

m i f Persona que cavalca.

->cavalcadura

■cavalcadura

[de cavalcar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Bèstia de sella.

->cavalcant

■cavalcant

[de cavalcar; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Que cavalca.

2 BOT Equitant.

->cavalcar

■cavalcar

[del ll. vg. caballicare, íd.; 1a FONT: 1054]

v 1 intr Ésser portat sobre l’esquena d’un animal que hom dirigeix. Cavalcar en un cavall blanc. Cavalcar en sella, en bast, en albarda.

2 tr Anar sobre l’esquena d’un animal. Ell cavalca cavall, però el company cavalca egua.

3 tr Cobrir, el cavall o un altre animal, la femella.

4 tr p ext De dues peces o de dues parts d’una peça envoltant que han de cloure o casar, una part d’una d’elles sobreposar-se a l’altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cavalcar

GERUNDI: cavalcant

PARTICIPI: cavalcat, cavalcada, cavalcats, cavalcades

INDICATIU PRESENT: cavalco, cavalques, cavalca, cavalquem, cavalqueu, cavalquen

INDICATIU IMPERFET: cavalcava, cavalcaves, cavalcava, cavalcàvem, cavalcàveu, cavalcaven

INDICATIU PASSAT: cavalquí, cavalcares, cavalcà, cavalcàrem, cavalcàreu, cavalcaren

INDICATIU FUTUR: cavalcaré, cavalcaràs, cavalcarà, cavalcarem, cavalcareu, cavalcaran

INDICATIU CONDICIONAL: cavalcaria, cavalcaries, cavalcaria, cavalcaríem, cavalcaríeu, cavalcarien

SUBJUNTIU PRESENT: cavalqui, cavalquis, cavalqui, cavalquem, cavalqueu, cavalquin

SUBJUNTIU IMPERFET: cavalqués, cavalquessis, cavalqués, cavalquéssim, cavalquéssiu, cavalquessin

IMPERATIU: cavalca, cavalqui, cavalquem, cavalqueu, cavalquin

->cavall¹

■cavall¹

[del ll. caballus ‘rossí’; 1a FONT: 1030]

m 1 1 ZOOL i RAM Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com a animal de tir, de sella, etc., de la família dels èquids (Equus caballus). Cavall bai, blanc, negre, roig. Cavall amblador, corredor, trotador. Anar, muntar, a cavall. Baixar de cavall. Enganxar, guarnir, manejar, menar, un cavall.

2 el·líp Soldat de cavall. Tres-cents cavalls.

3 a cavall de loc prep Muntat sobre, cama ací, cama allà. A cavall d’una somera. A cavall de la cadira. A cavall d’un envà.

4 a cavall de loc prep fig Entre. A cavall de dues èpoques.

5 a cavall flastomat el pèl li lluu Vol dir que els mals desigs del contrari solen acabar en profit d’aquell contra qui s’adrecen.

6 a cavall regalat no li miris el dentat Vol dir que qui rep un present no ha de mirar si hi troba defectes.

7 anar amb el cavall de sant Francesc (o a cavall de les cames) fig Anar a peu.

8 cavall de mala mort Ròssa.

9 cavall llavorer (o semental) Cavall que és destinat a la reproducció.

10 defensar (o sostenir) (una cosa) a peu i a cavall fig Defensar-la amb obstinació.

11 ésser cavall de bona barra fig Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar.

12 ésser el cavall de batalla fig Dit d’allò sobre què cal insistir contínuament en una qüestió molt disputada, que és motiu de dificultats i de lluïment alhora.

13 ésser un cavall desfermat fig Ésser desmesurat en els hàbits, no obeir sinó la pròpia llei.

14 estar entre les potes dels cavalls fig Ésser menyspreat, vilipendiat.

15 fer entrada de cavall sicilià fig Començar quelcom amb gran arrencada i no acabar-ho.

16 pujar a cavall (d’algú) fig Dominar-lo, fer-lo cedir fàcilment. Si li fas tants compliments, aquest noi et pujarà a cavall.

17 tenir una febre de cavall Tenir una febre molt forta.

18 tot bon cavall ensopega Vol dir que la persona més hàbil pot errar.

2 1 Figura que representa un cavall.

2 JOCS Cadascuna de les quatre peces del joc d’escacs, dues de blanques i dues de negres, que tenen la figura d’un cap de cavall, les quals poden anar, cada cop que es mouen, de la casa on són a una de les cases de color diferent separades d’aquella per una casa.

3 JOCS En el joc de cartes, carta de cada coll on hi ha pintat un home a cavall i que va marcada amb el nombre 11.

4 cavalls cotoners FOLK Cavallets.

3 1 Nom de diferents objectes que recorden el cavall per la forma o la destinació.

2 Suport format per dos pals encreuats.

3 Suport format per una post amb quatre petges diferents.

4 Suport format per diverses peces articulades que fa de biga d’una coberta, etc.

5 CONSTR Encavallada.

6 CONSTR Cadascuna de les bigues grosses que tenen per objecte sostenir les bigues més petites, damunt les quals és construïda la teulada.

7 CONSTR NAV Banqueta inclinada amb unes potes anteriors i unes de posteriors com el banquet de calafat.

8 cavall amb arcs GIMN Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en un cavall equipat amb dos arcs situats a la part superior del cilindre i separats per una distància de 40 a 45 cm.

9 cavall de salts GIMN Aparell de gimnàstica per a fer exercicis de salt, consistent en un cos cilíndric de fusta, recobert de crina i cuir i sostingut per quatre potes.

4 En l’argot de la droga, heroïna.

5 AGR 1 Ull o rebrot sense raïm que surt a la redorta d’un cep.

2 Rebrot d’una tomaquera.

6 METROL 1 cavall anglès [símb: HP] Unitat anglesa de potència equivalent a 550 (peus × lliura força) /s, o equivalent a 745,7 watts.

2 cavall de vapor [símb: CV] Unitat mètrica de potència equivalent a 75 kgm/s, o sia 735,4 watts.

7 ZOOL i 1 cavall de faves ENTOM Insecte bastó.

2 cavall de serp ENTOM Espiadimonis.

3 cavall marí ICT Gènere de peixos osteïctis marins de l’ordre dels singnatiformes (Hippocampus sp), amb el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida i el cap que recorda el d’un cavall.

8 cavall de Troia INFORM Programa amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que fan vulnerable un sistema de manera que hi faciliten l’accés no autoritzat.

9 cavall frisó MIL 1 Defensa accessòria contra persones, constituïda per filferro amb punxes col·locat sobre un bastidor format per dues creus de sant Andreu unides per un travesser.

2 Biga de fusta, travessada per llargues pues de ferro o per estaques, que hom emprava contra la cavalleria.

->cavall²

■cavall²

m 1 Eufemisme per carall 2.

2 cavall bernat Designació de certes roques individualitzades relacionades probablement amb un antic culte fàl·lic precristià.

->cavalla

■cavalla

[del cast. caballa (1599), fem. de caballo, de motivació incerta, introduït en cat. segurament per contactes amb pescadors murcians i andalusos i amb el comerç de la salaó; 1a FONT: s. XIX]

f 1 dial Egua.

2 ICT Verat.

->cavallada

■cavallada

[de cavall¹]

f 1 Ramat, munió, de cavalls i d’egües.

2 dial Exercici o conjunt d’exercicis d’equitació.

->cavallar¹

■cavallar¹

[de cavall¹]

m CONSTR Filera de teules col·locades amb la part convexa cap amunt que serveix per a cobrir l’espai que hi ha entre dues canaleres.

->cavallar²

■cavallar²

v intr Agitar-se el mar, rodolar les onades, les unes sobre les altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cavallar

GERUNDI: cavallant

PARTICIPI: cavallat, cavallada, cavallats, cavallades

INDICATIU PRESENT: cavallo, cavalles, cavalla, cavallem, cavalleu, cavallen

INDICATIU IMPERFET: cavallava, cavallaves, cavallava, cavallàvem, cavallàveu, cavallaven

INDICATIU PASSAT: cavallí, cavallares, cavallà, cavallàrem, cavallàreu, cavallaren

INDICATIU FUTUR: cavallaré, cavallaràs, cavallarà, cavallarem, cavallareu, cavallaran

INDICATIU CONDICIONAL: cavallaria, cavallaries, cavallaria, cavallaríem, cavallaríeu, cavallarien

SUBJUNTIU PRESENT: cavalli, cavallis, cavalli, cavallem, cavalleu, cavallin

SUBJUNTIU IMPERFET: cavallés, cavallessis, cavallés, cavalléssim, cavalléssiu, cavallessin

IMPERATIU: cavalla, cavalli, cavallem, cavalleu, cavallin

->cavallbernat

■cavallbernat

m JOCS Cavallfort.

->cavallejar

■cavallejar

[de cavall¹]

v intr 1 Muntar sovint a cavall.

2 Tenir alguna cosa de cavall. Un mul que cavalleja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cavallejar

GERUNDI: cavallejant

PARTICIPI: cavallejat, cavallejada, cavallejats, cavallejades

INDICATIU PRESENT: cavallejo, cavalleges, cavalleja, cavallegem, cavallegeu, cavallegen

INDICATIU IMPERFET: cavallejava, cavallejaves, cavallejava, cavallejàvem, cavallejàveu, cavallejaven

INDICATIU PASSAT: cavallegí, cavallejares, cavallejà, cavallejàrem, cavallejàreu, cavallejaren

INDICATIU FUTUR: cavallejaré, cavallejaràs, cavallejarà, cavallejarem, cavallejareu, cavallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cavallejaria, cavallejaries, cavallejaria, cavallejaríem, cavallejaríeu, cavallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cavallegi, cavallegis, cavallegi, cavallegem, cavallegeu, cavallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cavallegés, cavallegessis, cavallegés, cavallegéssim, cavallegéssiu, cavallegessin

IMPERATIU: cavalleja, cavallegi, cavallegem, cavallegeu, cavallegin

->cavaller¹

■cavaller¹

[de cavall¹ o del b. ll. caballarius, íd.; 1a FONT: 1046]

m 1 El qui va muntat a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall.

2 1 HIST A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.

2 HIST En la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.

3 HIST Posseïdor d’un cavall i d’armes.

4 HIST A partir del segle XIII, membre de l’estament militar, anomenat sovint simplement militar.

5 Membre d’un orde militar. Cavaller del Temple. Cavaller de Sant Joan.

6 Membre d’un orde civil. Cavaller de la Legió d’Honor. Cavaller d’Isabel la Catòlica.

7 cavaller errant Cavaller medieval que, caracteritzat per l’esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.

3 Home cavallerós, galant. Cal ésser cavaller amb les dames.

4 Terme de cortesia equivalent a senyor. Bon dia, cavallers.

5 ORG MIL Soldat a cavall.

6 cavaller de fortuna fig Aventurer que va pel món cercant riquesa, anomenada.

7 cavaller d’indústria El qui viu d’expedients il·lícits.

8 cavaller salvatge Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel vestit i la manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats.

->cavaller²

■cavaller²

[v. cavaller¹]

m 1 TÀCT 1 Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la.

2 En els atacs a les places, terraplè elevat que hom construïa per a col·locar-hi l’artilleria.

2 METROL Petit fil metàl·lic, en forma de V o U invertides i que pot tenir diversos pesos, que és col·locat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat.

3 TÈXT 1 En l’ordidor, fil que passa d’una banda a l’altra.

2 Barra de ferro o de fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del teler i que serveix de guia i de suport als fils de l’ordit.

3 Petita làmina metàl·lica o peça de fil d’acer en forma de U invertida que és suspesa sobre cadascun dels fils d’ordit de l’ordidor o del teler i que, en trencar-se el fil corresponent, cau i acciona el mecanisme automàtic d’aturada de l’ordidor o del teler.

->cavallerejar

■cavallerejar

[de cavaller¹; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr 1 Seguir la cavalleria militar.

2 Militar.

3 Portar-se com un cavaller.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cavallerejar

GERUNDI: cavallerejant

PARTICIPI: cavallerejat, cavallerejada, cavallerejats, cavallerejades

INDICATIU PRESENT: cavallerejo, cavallereges, cavallereja, cavalleregem, cavalleregeu, cavalleregen

INDICATIU IMPERFET: cavallerejava, cavallerejaves, cavallerejava, cavallerejàvem, cavallerejàveu, cavallerejaven

INDICATIU PASSAT: cavalleregí, cavallerejares, cavallerejà, cavallerejàrem, cavallerejàreu, cavallerejaren

INDICATIU FUTUR: cavallerejaré, cavallerejaràs, cavallerejarà, cavallerejarem, cavallerejareu, cavallerejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cavallerejaria, cavallerejaries, cavallerejaria, cavallerejaríem, cavallerejaríeu, cavallerejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cavalleregi, cavalleregis, cavalleregi, cavalleregem, cavalleregeu, cavalleregin

SUBJUNTIU IMPERFET: cavalleregés, cavalleregessis, cavalleregés, cavalleregéssim, cavalleregéssiu, cavalleregessin

IMPERATIU: cavallereja, cavalleregi, cavalleregem, cavalleregeu, cavalleregin

->cavalleresc

■cavalleresc -a

[de cavaller¹; 1a FONT: 1345]

adj 1 De cavaller.

2 Pertanyent a la cavalleria considerada com un sistema. Habituds cavalleresques.

3 Que té el caràcter, les qualitats, del cavaller ideal, l’esperit de la cavalleria. Poble cavalleresc. Una fermesa, una fidelitat, cavalleresca.

4 literatura cavalleresca LIT Conjunt d’obres literàries medievals o renaixentistes els personatges principals de les quals pertanyen a la institució de la cavalleria.

->cavallerescament

■cavallerescament

[de cavalleresc]

adv D’una manera cavalleresca.

->cavalleressa

■cavalleressa

[de cavaller¹]

f 1 Dona que munta a cavall.

2 Religiosa dels ordes militars.

->cavalleria

■cavalleria

Part. sil.: ca_va_lle_ri_a

[de cavaller¹; 1a FONT: 1052]

f 1 1 HIST Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde, de la societat feudal europea.

2 Dignitat, posició, característiques, del cavaller.

3 Esperit, usos, pràctiques, dels cavallers. Cavalleria no està en cavalls ni en armes, ans està en el cavaller.

4 Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa, propi d’un cavaller. Fer algú singulars cavalleries. El príncep feia cavalleries gentils, amb son cavall, per la planura.

5 llibre (o novel·la) de cavalleries LIT Obra literària, amb elements èpics i novel·lescs, que narra fets i proeses portats a terme per personatges pertanyents a la institució de la cavalleria.

6 orde de cavalleria HIST Orde militar.

2 HIST Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disponibles un cavall i armes per al servei del seu senyor.

3 ORG MIL 1 Arma o part de l’exèrcit integrada per soldats de cavall o amb vehicles mecanitzats.

2 Porció del cos o de l’arma de cavalleria.

4 Conjunt de cavalls o d’animals similars.

5 Nom genèric del cavall i animals similars.

->cavallerís

■cavallerís -issa

[de cavallerissa; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m i f 1 Persona que té a càrrec seu una cavallerissa.

2 Oficial que va a cavall a l’esquerra del carruatge del rei, cavalcador.

3 cavallerís reial HIST Oficial encarregat de l’establa reial, el qual tenia cura personal dels cavalls o les mules que cavalcava el rei i de llurs arreus.

->cavallerissa

■cavallerissa

[del cast. caballeriza, íd.; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Establa de cavalls.

2 Conjunt dels cavalls d’una cavallerissa.

3 Conjunt dels dependents que tenen cura d’una cavallerissa.

->cavallerívol

■cavallerívol -a

[de cavaller¹]

adj Cavalleresc. Actituds cavallerívoles. Ideals cavallerívols.

->cavallerívolament

■cavallerívolament

[de cavallerívol; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adv D’una manera cavallerívola.

->cavallerós

■cavallerós -osa

[de cavaller¹; 1a FONT: s. XV]

adj Que es capté com un cavaller.

->cavallerosament

■cavallerosament

[de cavallerós]

adv D’una manera cavallerosa.

->cavallerositat

■cavallerositat

[de cavallerós]

f 1 Qualitat de cavallerós.

2 Acte propi d’una persona cavallerosa.

->cavallet

■cavallet

[de cavall¹]

m 1 1 Nom de diferents objectes que serveixen de suport.

2 Cadascuna de les peces horitzontals proveïdes de quatre petges divergents sobre les quals hom posa les posts, el tauler, etc., per a formar una taula, un banc, etc., provisionals.

3 Fusta muntada sobre quatre peus formant esquena d’ase, usada per a tenir-hi selles, posar-hi troques a assecar, etc.

4 Suport en forma d’escala de tisora amb un travesser horitzontal a mitja alçària destinat a col·locar-hi una pissarra, la tela que hom pinta, etc.

5 ARM Suport en forma de forqueta que portaven els soldats dels segles XVI al XVIII per a sostenir els arcabussos i altres armes de foc al moment d’apuntar.

6 GRÀF Taula amb calaixos on és col·locada la caixa d’impremta que hom utilitza.

7 TÈXT En els manuars, les metxeres i les màquines de filar, suport que divideix en diversos compartiments el tren d’estiratge i sobre el qual recolzen els corrons ratllats.

2 ICT 1 Pixota.

2 cavallet marí Cavall marí (Hippocampus guttulatus) que habita a la Mediterrània.

3 pl DANSA Figura d’entremès, dita també cavalls cotoners o cavalls cotonins o cavallins, formada per un grup d’homes o de minyons que van dins una carcassa de cartó en forma de cavall sense potes.

4 pl JOCS Atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual hom instal·la diversos artificis, alguns dels quals dotats de moviments autònoms.

->cavallfort

■cavallfort

m JOCS Joc popular infantil, d’agilitat i de resistència, jugat entre dos bàndols, generalment de tres a sis components.

->cavallí

■cavallí -ina

[de cavall¹]

1 adj ZOOL 1 De la natura del cavall.

2 bestiar cavallí Bestiar integrat per cavalls, egües i poltres.

2 m pl DANSA Cavallets.

->cavallina

■cavallina

[de cavall¹]

f ADOB Pell del cavall assaonada.

->cavalló

■cavalló

[de cavall¹; 1a FONT: 1315]

m 1 AGR 1 Llom de terra entre dos solcs.

2 Llom de terra més alt que separa o limita les eres en les hortes o que serveix per a deturar l’aigua o variar-ne la direcció en els regatges.

3 Pila de deu a setze garbes que hom forma després de segar i deixa en el rostoll per poder-les recollir després més fàcilment.

2 CONSTR 1 Acabament superior d’un mur en angle, en forma d’esquena d’ase, etc., que facilita que l’aigua de la pluja s’escorri pels costats.

2 Carener.

->cavallonadora

■cavallonadora

[de cavallonar]

f AGR Màquina que serveix per a fer cavallons o crestalls.

->cavallonar

■cavallonar

[de cavalló]

v tr AGR 1 Fer cavallons en un conreu.

2 Apilar les garbes formant cavallons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cavallonar

GERUNDI: cavallonant

PARTICIPI: cavallonat, cavallonada, cavallonats, cavallonades

INDICATIU PRESENT: cavallono, cavallones, cavallona, cavallonem, cavalloneu, cavallonen

INDICATIU IMPERFET: cavallonava, cavallonaves, cavallonava, cavallonàvem, cavallonàveu, cavallonaven

INDICATIU PASSAT: cavalloní, cavallonares, cavallonà, cavallonàrem, cavallonàreu, cavallonaren

INDICATIU FUTUR: cavallonaré, cavallonaràs, cavallonarà, cavallonarem, cavallonareu, cavallonaran

INDICATIU CONDICIONAL: cavallonaria, cavallonaries, cavallonaria, cavallonaríem, cavallonaríeu, cavallonarien

SUBJUNTIU PRESENT: cavalloni, cavallonis, cavalloni, cavallonem, cavalloneu, cavallonin

SUBJUNTIU IMPERFET: cavallonés, cavallonessis, cavallonés, cavallonéssim, cavallonéssiu, cavallonessin

IMPERATIU: cavallona, cavalloni, cavallonem, cavalloneu, cavallonin

->cavallot

■cavallot

[de cavall¹]

m 1 Cavall gros i desairós.

2 fig Persona, especialment noia, esvalotada.

->cavanillèsia

cavanillèsia

Part. sil.: ca_va_ni_llè_si_a

f BOT Arbre de la família de les malvàcies (Cavanillesia arborea), de fulles enteres palmatinèrvies, de flors pentàmeres i de fruits quinquealats.

->cavapalles

■cavapalles

[de cavar i palla; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m AGR Eina amb pues per a arrencar palla del paller.

->cavar

■cavar

[del ll. cavare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Treballar (la terra) amb l’aixada, el càvec o una altra eina similar. Cavar la terra. Cavar la llavor.

2 cavar damunt damunt Cavar superficialment.

2 Obrir a terra (un clot, un vall, un fossat, etc.).

3 Obrir (a la pedra, en una roca, etc.), generalment a cops de pic, un clot, un vall, etc. El túnel del ferrocarril el van cavar els presoners a la postguerra.

4 Fer (en una peça) la cavitat necessària perquè pugui ésser aplicada a algun lloc convex.

5 fig Treballar durament en una cosa, cavil·lar. No caveu més, que no en traureu l’entrellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cavar

GERUNDI: cavant

PARTICIPI: cavat, cavada, cavats, cavades

INDICATIU PRESENT: cavo, caves, cava, cavem, caveu, caven

INDICATIU IMPERFET: cavava, cavaves, cavava, cavàvem, cavàveu, cavaven

INDICATIU PASSAT: caví, cavares, cavà, cavàrem, cavàreu, cavaren

INDICATIU FUTUR: cavaré, cavaràs, cavarà, cavarem, cavareu, cavaran

INDICATIU CONDICIONAL: cavaria, cavaries, cavaria, cavaríem, cavaríeu, cavarien

SUBJUNTIU PRESENT: cavi, cavis, cavi, cavem, caveu, cavin

SUBJUNTIU IMPERFET: cavés, cavessis, cavés, cavéssim, cavéssiu, cavessin

IMPERATIU: cava, cavi, cavem, caveu, cavin

->cavatina

■cavatina

[de l’it. cavatina, der. de cavata ‘extracció (de la veu)’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MÚS 1 Breu fragment vocal solístic, més senzill que l’ària, que hom troba al final del segle XVIII en algunes obres.

2 Nom donat a peces instrumentals de forma lliure la brevetat i el lirisme de les quals recorden les teatrals.

->càvea

■càvea

Part. sil.: cà_ve_a

f En el teatre grec i romà, lloc destinat als espectadors, al voltant de l’orquestra.

->càvec

■càvec

[mot format sobre ll. cavare amb sufix -ec àton per influx del ll. manĭcum ‘mànec’, extret de manĭca ‘ganxo o garfidor d’abordatge’, der. de manus ‘mà’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 AGR Eina semblant a l’aixada, però de fulla més estreta, que s’eixampla una mica a la part posterior.

2 ICT Caputxó.

->cavegada

■cavegada

[de càvec; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Cop de càvec.

->caveguell

■caveguell

[de càvec; 1a FONT: 1388]

m AGR Caveguet.

->caveguet

■caveguet

[de càvec; 1a FONT: s. XV]

m AGR Eina semblant a un càvec, però amb la fulla més curta i més estreta, sense pues i amb el mànec curt.

->caver

caver -a

adj i m i f Del barri de la Cava (Deltebre).

->caverna

■caverna

[del ll. caverna, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 GEOMORF Cavitat natural, profunda, en una roca, en una muntanya o sota terra.

2 home de les cavernes Nom que els prehistoriadors de la segona meitat del segle XIX donaren, durant la primera fase dels estudis de prehistòria, a l’home primitiu.

2 PAT Cavitat o excavació situada dins un parènquima.

->cavernícola

■cavernícola

[de caverna i -cola]

adj i m i f 1 1 Que habita les cavernes, troglodita.

2 ZOOL Dit dels animals que habiten les cavitats naturals del sòl.

2 fig i desp Reaccionari, retrògrad. Idees cavernícoles.

->cavernoma

cavernoma

m PAT Angioma cavernós.

->cavernós

■cavernós -osa

[del ll. cavernosus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu, pertanyent o semblant a la caverna.

2 Ple de cavernes. Indret cavernós.

3 Que sembla sortir d’una caverna. Veu cavernosa. Tos cavernosa.

4 cos cavernós ANAT ANIM Cadascuna de les dues columnes erèctils situades en el dors del penis i del clítoris i també al voltant de la uretra anterior masculina.

5 si cavernós ANAT ANIM Cadascun dels dos sacs venosos situats a banda i banda de la sella turca, entre l’escletxa esfenoïdal i el vèrtex del penyal.

->cavet¹

■cavet¹

Hom.: cabet

[de l’it. cavetto, íd., der. de cavo ‘còncau, buit’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m Motllura còncava la secció de la qual és un quart de cercle.

->cavet²

■cavet²

Hom.: cabet

m ICT Polla.

->caviar

■caviar

Part. sil.: ca_vi_ar

[del fr. caviar, més probablement que de l’it. caviale, ant. caviaro (font del mot fr.), que el prengué del turc haviar, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ALIM Menjar fet d’ous d’esturió salats, d’aroma característica produïda en un procés controlat de maduració.

->cavicorni

■cavicorni -òrnia

adj ZOOL Dit dels animals que tenen les banyes buides, com els bòvids.

->càvids

càvids

m ZOOL 1 pl Família de rosegadors integrada per individus de cos allargat i d’extremitats curtes i primes, de cap gros i de cua curta i rudimentària o sense cua.

2 sing Rosegador de la família dels càvids.

->cavilat

■cavilat

m ICT Peix teleosti de la família dels còtids (Cottus gobio), amb el cos en forma de maça, sense escates i cap ample i pla que habita als rius de corrent ràpid i altres aigües dolces oxigenades.

->cavil·lació

■cavil·lació

Part. sil.: ca_vil_la_ci_ó

[del ll. cavillatio -ōnis, íd.; 1a FONT: 1472, Esteve]

f 1 Acció de cavil·lar;

2 l’efecte.

->cavil·lador

■cavil·lador -a

[del ll. cavillator -ōris, íd.]

adj i m i f Que cavil·la.

->cavil·lar

■cavil·lar

[del ll. cavillari ‘fer broma, enraonar amb subtilitats’, der. del ll. cavilla ‘broma, burla’, d’on es passà a la idea de ‘rumiar persistentment’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Fixar la consideració (en alguna cosa) amb excessiva subtilesa o suspicàcia. Cavil·les massa el que li has de dir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cavil·lar

GERUNDI: cavil·lant

PARTICIPI: cavil·lat, cavil·lada, cavil·lats, cavil·lades

INDICATIU PRESENT: cavil·lo, cavil·les, cavil·la, cavil·lem, cavil·leu, cavil·len

INDICATIU IMPERFET: cavil·lava, cavil·laves, cavil·lava, cavil·làvem, cavil·làveu, cavil·laven

INDICATIU PASSAT: cavil·lí, cavil·lares, cavil·là, cavil·làrem, cavil·làreu, cavil·laren

INDICATIU FUTUR: cavil·laré, cavil·laràs, cavil·larà, cavil·larem, cavil·lareu, cavil·laran

INDICATIU CONDICIONAL: cavil·laria, cavil·laries, cavil·laria, cavil·laríem, cavil·laríeu, cavil·larien

SUBJUNTIU PRESENT: cavil·li, cavil·lis, cavil·li, cavil·lem, cavil·leu, cavil·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: cavil·lés, cavil·lessis, cavil·lés, cavil·léssim, cavil·léssiu, cavil·lessin

IMPERATIU: cavil·la, cavil·li, cavil·lem, cavil·leu, cavil·lin

->cavil·lós

■cavil·lós -osa

[del ll. cavillosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj Propens a la cavil·lació; pensarós.

->cavil·losament

■cavil·losament

[de cavil·lós]

adv D’una manera cavil·losa.

->cavim

■cavim

[de cavar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m AGR Regueró que hom fa amb un càvec seguint la vora d’un conreu, etc., per evitar que hi entri l’aigua d’una ploguda, que s’hi escampin les males herbes dels marges, etc.

->cavista

■cavista

m i f ENOL Persona que es dedica a l’elaboració i a la comercialització de cava.

->cavitació

cavitació

Part. sil.: ca_vi_ta_ci_ó

f HIDR Conjunt de fenòmens relacionats amb l’aparició de cavitats a l’interior d’una massa líquida en moviment, quan la pressió ateny valors prou baixos.

->cavitari

cavitari -ària

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les cavitats.

->cavitat

■cavitat

Cp. concavitat

[del ll. cavĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Espai buit a l’interior d’un sòlid. Les cavitats d’una roca.

2 ANAT ANIM Espai buit del cos o d’algun òrgan. Cavitat abdominal, articular, cranial, toràcica.

3 cavitat acceleradora PART Part d’un accelerador de partícules que comunica energia a un feix de partícules carregades elèctricament.

4 cavitat de segmentació EMBRIOL Blastocel.

5 cavitat ressonant (o ressonador de cavitat) ELECTRÒN Espai interior d’una cambra tancada de parets metàl·liques, en què s’estableix un camp electromagnètic ressonant que es manifesta per l’establiment d’ones estacionàries.

->cavó

■cavó

m Cavada.

->cavorca

■cavorca

[potser d’un ll. cava orca ‘cova infernal’ (de Orcus, nom ll. del déu infernal gr. Plutó), o bé del ll. cava, amb una terminació preromana -ŏrca; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Cova, caverna.

->càvum

■càvum

m ANAT Faringe nasal.

->caytonials

caytonials

Part. sil.: cay_to_ni_als

f PALEOBOT 1 pl Ordre de pteridospermes constituït per plantes que visqueren durant el mesozoic, de fulles palmaticompostes amb els folíols lanceolats.

2 sing Planta de l’ordre de les caytonials.

->CC

CC

símb ELECTROT corrent continu.

->c/c

c/c

abrev DR MERC compte corrent bancari.

->cd

cd

símb METROL candela 5.

->Cd

Cd

símb QUÍM INORG cadmi 1.

->CD

CD

[de l’angl. compact disc] ELECTROAC i MÚS 1 sigla m disc compacte.

2 CD de butxaca Aparell de reproducció de discs compactes, de petites dimensions, consistent en una capseta proveïda d’un capçal lector i d’uns auriculars molt lleugers.

->cd/m2

cd/m2

símb FÍS candela per metre quadrat.

->CD-ROM

CD-ROM

sigla m [de l’angl. Compact Disc-Read Only Memory; pronunciat cede-rom] INFORM Disc compacte, previst per a emmagatzemar-hi grans quantitats d’informació no modificable per l’usuari i consultable mitjançant un lector adequat.

->ce

■ce

Hom.: ser

[pl ces] f 1 Nom de la lletra c C.

2 ce trencada Nom de la lletra ce quan duu el signe diacrític (ç).

->Ce

Ce

símb QUÍM INORG ceri¹.

->c/e

c/e

abrev INFORM correu electrònic.

->-cè

■-cè

Forma sufixada del mot grec kainós, que significa ‘recent’. Ex.: eocè, pliocè.

->ceba

■ceba

[del ll. cēpa, íd.; 1a FONT: 1075]

f 1 1 BOT i HORT Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Allium cepa), de fulles cilíndriques fistuloses i de tija florífera fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicel·lades.

2 Bulb de la ceba.

3 ceba marina (o porrera) BOT Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Urginea maritima), de fulles oblongues i de flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm.

4 quina ceba li fa coure els ulls? fig De què es plany?

2 1 fig Dèria excessiva. Se li ha ficat la ceba del dibuix al cap. Ara té aquesta ceba i no el fareu canviar.

2 ésser de la ceba desp Dit dels adeptes del catalanisme.

3 Tros de camisa o de roba blanca interior que surt per l’obertura dels pantalons.

4 arrencar cebes JOCS Joc popular infantil que consisteix a estirar pels braços fins a separar-lo del grup el primer noi o noia d’un forc o trena de jugadors cenyits pels braços l’un rere l’altre.

->cebaci

■cebaci -àcia

Hom.: sebaci

[de ceba]

adj 1 De ceba.

2 D’una forma semblant a la de la ceba.

->ceballaire

■ceballaire

Part. sil.: ce_ba_llai_re

[de ceba]

m i f Venedor de cebes.

->ceballar

■ceballar

[de ceba]

m HORT Cebar.

->ceballot

■ceballot

[de ceba]

m 1 Grifoll nascut d’una ceba.

2 Ceba tendra collida abans d’hora.

3 fig Estúpid, beneit.

->ceballut

■ceballut -uda

[de ceba]

adj Que té una ceba, una idea fixa ficada al cap, caparrut.

->cebar

■cebar

[de ceba]

m HORT Camp plantat de cebes.

->cèbids

■cèbids

m ZOOL 1 pl Família de primats platirins que comprèn mones de cos allargat, amb les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i de cua llarga i generalment prènsil.

2 sing Primat de la família dels cèbids.

->ceboller

■ceboller

[der. del ll. cepulla, dimin. de cepa ‘ceba’]

m cadell¹ 3.

->cebollí

■cebollí

Hom.: sebollir

[der. de ceba, a partir d’una base ll. *cepullione, der. de cepŭlla, que ho és també de cepa]

m 1 Planter de ceba.

2 BOT Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Asphodelus fistulosus), de tiges fistuloses, fulles llargues i linears i flors blanques agrupades en raïms, freqüent als erms, indrets incultes i marges dels camins de les terres baixes mediterrànies.

->cebrero

cebrero

m ALIM Formatge gallec fet amb llet de vaca, amb la crosta de color blanc de vori i la pasta premsada i no cuita, de color groguenc, atapeïda, que es trenca fàcilment, de sabor una mica picant, amb un 40% de matèries grasses.

->cebrianenc

cebrianenc -a

Part. sil.: ce_bri_a_nenc

adj i m i f De Sant Cebrià de Vallalta (Maresme).

->cebuà

■cebuà -ana

Part. sil.: ce_bu_à

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al cebuà.

2 m Llengua visaia parlada a les Filipines.

->cec cega

■cec cega

Hom.: séc

[del ll. caecus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 adj i m i f Privat del sentit de la visió, orb.

2 adj fig Privat de seny, de discerniment, per alguna passió. Cec d’ira. L’amor fa tornar cecs els homes.

3 a cegues loc adv Amb els ulls clucs, sense veure-hi.

4 a cegues loc adv fig Anar a cegues en un afer.

2 adj 1 Dit d’un conducte, un forat, etc., obstruït o sense sortida.

2 CONSTR Dit d’una obertura (porta, finestra, arc, etc.) que ha estat aparedada.

3 Dit de la xarxa que té les malles petites.

3 m ANAT ANIM Diverticle en forma de sac tancat per un cap que presenten molts òrgans de diversos animals.

4 m ANAT ANIM Primera porció de l’intestí gros.

->cecal

■cecal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al cec.

->cecidi

■cecidi

m BOT i ZOOL Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment per paràsits.

->cecidial

cecidial

Part. sil.: ce_ci_di_al

adj BOT i ZOOL Relatiu o pertanyent al cecidi.

->cecidogènesi

cecidogènesi

m BOT i ZOOL Procés de formació de cecidis.

->cecidòmids

cecidòmids

m ENTOM 1 pl Família de dípters nematòcers integrada per individus de petites dimensions amb el cap petit, globular i lleugerament aplatat, amb moltes espècies productores de cecidis o gales.

2 sing Dípter de la família dels cecidòmids.

->cecograma

cecograma

m Text postal escrit en caràcters en relleu per poder ésser llegit per cecs.

->cecostomia

cecostomia

Part. sil.: ce_cos_to_mi_a

f CIR Formació quirúrgica d’un anus artificial en el cec.

->cedent

■cedent

Hom.: sedent

[de cedir]

m i f DR CIV Persona que cedeix a un altre un dret, una obligació, un bé, etc., i especialment un efecte mercantil (lletra de canvi i altres).

->cedible

■cedible

[de cedir]

adj Que pot ésser cedit.

->cedir

■cedir

[del ll. cēdĕre ‘retirar-se, cedir’; 1a FONT: 1614]

v 1 tr 1 Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret. Cedir la cadira al veí.

2 cedir el pas a (algú) Deixar-lo passar en senyal de respecte.

2 intr 1 Cessar de resistir, renunciar a fer ús de la força, de la raó, etc. Cedir als precs, als consells, a les amenaces. És tossut i no cedirà. Ella ha cedit a aquest home. L’exèrcit cedí a l’enemic. Si fas força, la tanca cedirà.

2 cedir a la son Adormir-se.

3 no cedir a (algú) No ésser-li inferior en generositat, en gentilesa, etc.

3 intr Minvar d’intensitat. Cedir la tos, el vent, la tempesta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cedir

GERUNDI: cedint

PARTICIPI: cedit, cedida, cedits, cedides

INDICATIU PRESENT: cedeixo, cedeixes, cedeix, cedim, cediu, cedeixen

INDICATIU IMPERFET: cedia, cedies, cedia, cedíem, cedíeu, cedien

INDICATIU PASSAT: cedí, cedires, cedí, cedírem, cedíreu, cediren

INDICATIU FUTUR: cediré, cediràs, cedirà, cedirem, cedireu, cediran

INDICATIU CONDICIONAL: cediria, cediries, cediria, cediríem, cediríeu, cedirien

SUBJUNTIU PRESENT: cedeixi, cedeixis, cedeixi, cedim, cediu, cedeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: cedís, cedissis, cedís, cedíssim, cedíssiu, cedissin

IMPERATIU: cedeix, cedeixi, cedim, cediu, cedeixin

->cedrat

cedrat

[der. del ll. citrus ‘llimona’]

m dial BOT i ALIM Poncem.

->cedrater

cedrater

[de cedrat]

m dial BOT Poncemer.

->cedre

■cedre

[del ll. cedrus, i aquest, del gr. kédros, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m BOT 1 Gènere d’arbres sempre verds de la família de les pinàcies (Cedrus sp), de capçada molt grossa de figura cònica, de fulles aciculars agrupades en fascicles i de pinyes ovoides i dretes, que comprèn el cedre de l’Himàlaia (C. deodara), el cedre de l’Atles (C. atlantica) i el cedre del Líban (C. libani).

2 FUST Fusta del cedre.

->cedreda

■cedreda

f GEOBOT Bosc de cedres.

->cedrela

■cedrela

f BOT i FUST Arbre de la família de les meliàcies (Cedrela odorata), alt, de fulles pinnaticompostes, de flors grogoses i de fusta vermellosa de gra molt fi usada en la fabricació de mobles.

->cedrí

■cedrí -ina

[del ll. cedrĭnus, -a, -um, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent al cedre.

2 f QUÍM ORG Substància cristal·lina aïllada a partir de les llavors de la Simaba cedror i d’altres simarubàcies, de fórmula C₁₅H₁₈O₆.

->cèdria

cèdria

Part. sil.: cè_dri_a

[del ll. cĕdrĭa, -ae, íd.]

f Resina que destil·la el cedre.

->cèdula

■cèdula

[del ll. td. schedŭla ‘full de paper’, der. del ll. scheda, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 DIPL Paper o document en què hom consigna i, especialment, notifica alguna cosa.

2 cèdula personal Document oficial on constaven les dades personals d’un individu, que era usat com a document d’identitat.

2 ARXIV i BIBLIOT fitxa 1.

3 cèdula hipotecària DR MERC Tipus d’obligació pròpia d’entitats de crèdit caracteritzada pel fet que el pagament d’interessos i l’amortització del capital tenen com a garantia específica els préstecs hipotecaris concedits per les esmentades entitats.

4 cèdula judicial DR PROC Citació judicial.

5 cèdula notarial HIST DR Esborrany que prenien els notaris de l’antiga Roma per preparar la redacció de l’instrument.

6 cèdula testamentària DR CIV Codicil, memòria testamentària.

->cedulari

■cedulari

[de cèdula]

m 1 Col·lecció d’extractes sobre un tema determinat.

2 Compilació de cèdules reials.

->cefadroxil

cefadroxil

m QUÍM ORG i FARM Cefalosporina semisintètica, emprada en medicina com a antibiòtic d’ampli espectre.

->cefal-

■cefal-

Forma prefixada del mot grec kephalḗ, que significa ‘cap’, ‘testa’. Ex.: cefalàlgia.

->-cèfal

■-cèfal -cèfala

Forma sufixada del mot grec kephalḗ, que significa ‘cap’, ‘testa’. Ex.: braquicèfal.

->cefalacàntids

■cefalacàntids

m pl ICT Dactiloptèrids.

->cefalàlgia

■cefalàlgia

Part. sil.: ce_fa_làl_gi_a

[de cefal- i -àlgia]

f PAT Dolor al cap, caracteritzat per sensació de pesadesa, cops repetits i violents, constricció, pulsació, cremor, punxades, etc.

->cefalat

■cefalat -ada

[de cefal- i -at³]

adj ZOOL Que té cap, dit especialment dels mol·luscs (per oposició a acèfals).

->cefalea

■cefalea

Part. sil.: ce_fa_le_a

[del ll. cephalaea, i aquest del gr. kephalaía, íd., der. del gr. kephalḗ ‘cap’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f PAT 1 Tipus de mal de cap més aviat tensional, més perifèric, sensació de pesadesa.

2 Cefalàlgia.

->cefalexina

cefalexina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic bactericida semisintètic derivat de l’àcid 7-aminocefalosporànic.

->-cefàlia

■-cefàlia

Forma sufixada del mot grec kephalḗ, que significa ‘cap’, ‘testa’. Ex.: hidrocefàlia.

->cefàlic

■cefàlic -a

[del gr. kephalikós ‘pertanyent al cap’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al cap.

2 Situat prop del cap.

->cefalina

cefalina

Hom.: cefelina

f BIOQ Cadascun dels fosfoglicèrids en els quals els dos hidroxils lliures de l’àcid glicerofosfòric han estat esterificats per àcids grassos i el seu grup fosfat és esterificat per bases orgàniques, etanolamina o serina.

->cefalisme

■cefalisme

[de cefal- i -isme]

m Forma o desenvolupament del cap. Les races humanes difereixen molt en cefalisme.

->cefalització

■cefalització

Part. sil.: ce_fa_lit_za_ci_ó

f FISIOL ANIM i EVOL Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses, els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.

->cefalo-

■cefalo-

Forma prefixada del mot grec kephalḗ, que significa ‘cap’, ‘testa’. Ex.: cefalometria.

->cefalobènids

cefalobènids

m ZOOL 1 pl Família de metazous del grup dels pentastòmids, que inclou paràsits de rèptils i d’ocells.

2 sing Metazou de la família dels cefalobènids.

->cefalocordats

■cefalocordats

m ZOOL 1 pl Embrancament que comprèn metazous triploblàstics, celomats, deuterostomats i epineures i que, juntament amb els urocordats, constitueix el grup dels procordats.

2 sing Exemplar de l’embrancament dels cefalocordats.

->cefalodi

■cefalodi

m BOT En algunes espècies de líquens amb clorofícies com a algues simbiòtiques, formació superficial i en forma de pústula o inclosa en el tal·lus.

->cefalodíscids

cefalodíscids

m ZOOL 1 pl Ordre de pterobranquis que comprèn individus marins, colonials, hermafrodites o de reproducció asexual amb un característic disc adhesiu metasomàtic.

2 sing Pterobranqui de l’ordre dels cefalodíscids.

->cefalohematoma

cefalohematoma

m PAT Hematoma localitzat a la zona subperiòstica dels ossos del crani del nadó, que acostuma a aparèixer després d’un part laboriós o perquè hom ha usat el fòrceps.

->cèfalon

■cèfalon

m ZOOL Regió cefàlica del cos de molts artròpodes.

->cefalòpodes

■cefalòpodes

[de cefalo- i -pode]

m ZOOL 1 pl Classe de mol·luscs marins de cos simètric bilateralment, de cap ben diferenciat i de peu transformat en braços o tentacles peribucals i en embut.

2 sing Mol·lusc de la classe dels cefalòpodes.

->cefaloraquidi

■cefaloraquidi -ídia

adj 1 ANAT ANIM Relatiu al cap i a la columna vertebral.

2 líquid cefaloraquidi FISIOL ANIM Líquid incolor situat en l’espai subaracnoïdal, en els ventricles cerebrals i en l’epèndima.

->cefalosporina

cefalosporina

f QUÍM ORG i FARM Cadascun dels composts obtinguts dels fongs de l’espècie Cephalosporium.

->cefalot

cefalot

m BOT Planta herbàcia carnívora de la família de les cefalotàcies (Cephalotus follicularis), de flors hexàmeres disposades en panícules i de fulles en roseta.

->cefalotàcies

cefalotàcies

Part. sil.: ce_fa_lo_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals que té el cefalot (Cephalotus follicularis) com a representant únic.

2 sing Planta de la família de les cefalotàcies.

->cefalotina

cefalotina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 7-aminocefalosporànic.

->cefalotoràcic

■cefalotoràcic -a

adj 1 ZOOL Relatiu o pertanyent al cefalotòrax.

2 ANAT Relatiu o pertanyent al cap i al tòrax.

->cefalotòrax

■cefalotòrax

m ZOOL En els aràcnids i molts crustacis, regió anterior del cos resultant de la unió de diversos segments toràcics anteriors amb el cap.

->cefeida

■cefeida

Part. sil.: ce_fei_da

adj i m i f ASTR Dit d’un tipus d’estel variable caracteritzat per la regularitat de les variacions de lluminositat i per la curta durada dels períodes corresponents, de menys de seixanta dies.

->cefelina

cefelina

Hom.: cefalina

f FARM Alcaloide derivat de l’emetina, que és present a l’arrel de l’ipecacuana, d’accions emètica i antiamèbica.

->cega

■cega

f dial ORNIT Becada.

->cegall

■cegall

Hom.: segall

m ORNIT 1 Becadell.

2 cegall tenasser Becadell sord.

->cegallós

■cegallós -osa

[de cec]

adj Que té els ulls carregats, vermells i plorosos.

->cegament

■cegament

[de cec]

adv D’una manera cega.

->cegar

■cegar

Hom.: segar

[del ll. caecare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 Privar algú de la vista.

2 fig Ofuscar l’enteniment, privar de l’ús de la raó o fer-la minvar (alguna cosa, especialment una passió forta o desordenada). L’amor per aquella dona l’ha cegat.

3 Obstruir, tapar o tancar una obertura amb terra, pedres, etc. Van cegar totes les finestres de l’absis. Els al·luvions del riu ceguen l’estuari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cegar

GERUNDI: cegant

PARTICIPI: cegat, cegada, cegats, cegades

INDICATIU PRESENT: cego, cegues, cega, ceguem, cegueu, ceguen

INDICATIU IMPERFET: cegava, cegaves, cegava, cegàvem, cegàveu, cegaven

INDICATIU PASSAT: ceguí, cegares, cegà, cegàrem, cegàreu, cegaren

INDICATIU FUTUR: cegaré, cegaràs, cegarà, cegarem, cegareu, cegaran

INDICATIU CONDICIONAL: cegaria, cegaries, cegaria, cegaríem, cegaríeu, cegarien

SUBJUNTIU PRESENT: cegui, ceguis, cegui, ceguem, cegueu, ceguin

SUBJUNTIU IMPERFET: cegués, ceguessis, cegués, ceguéssim, ceguéssiu, ceguessin

IMPERATIU: cega, cegui, ceguem, cegueu, ceguin

->cegard

■cegard

[der. de cec amb el sufix pejoratiu -ard (v. moscard), aplicat a l’ocell perquè deixa acostar molt els caçadors, cosa que ha fet creure que era cec]

m ORNIT Becadell.

->cegesimal

■cegesimal

[de les lletres C (centímetre), G (gram) i S (segon) i per analogia, quant a la terminació, amb centesimal]

adj [sigla CGS] Relatiu o pertanyent al sistema d’unitats de mesura que té com a unitats fonamentals el centímetre, el gram i el segon.

->cegó

■cegó

Hom.: segó

m ORNIT Becadell sord.

->ceguda

■ceguda

Hom.: seguda

[del ll. cĭcūta, íd.; 1a FONT: 1780]

f Cicuta.

->ceguera

■ceguera

[de cec]

f OFTAL Ceguetat.

->ceguesa

■ceguesa

[de cec; 1a FONT: s. XVII]

f PAT Ceguetat.

->ceguetat

■ceguetat

[de cec; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 OFTAL 1 Privació o pèrdua del sentit de la vista.

2 ceguetat de colors Daltonisme.

3 ceguetat diürna Nictalopia.

4 ceguetat nocturna (o crepuscular) Hemeralopia.

2 PSIQ 1 ceguetat psíquica Incapacitat de reconèixer els objectes o les persones conegudes.

2 ceguetat verbal Pèrdua de la capacitat d’interpretació de les paraules, les síl·labes o les lletres escrites.

3 Estat de qui és cec o orb.

->ceguí

■ceguí

Hom.: seguir

m ORNIT Poll de la cega.

->cegullada

cegullada

f BOT Foixarda.

->ceiba

■ceiba

Part. sil.: cei_ba

f BOT Gènere d’arbres tropicals de la família de les bombacàcies (Ceiba sp), de fulles caduques palmaticompostes i de flors i fruits pentàmers.

->ceilan

■ceilan

Part. sil.: cei_lan

m BOT i JARD Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Hippeastrum vittatum), de fulles cintiformes basals i de flors molt oloroses, blanques i llistades de rosa o de vermell.

->ceilòmetre

■ceilòmetre

Part. sil.: cei_lò_me_tre

m METEOR Instrument emprat per a mesurar l’altura dels núvols, determinant-ne així el sostre.

->ceitil

ceitil

Part. sil.: cei_til

m NUMIS Moneda de coure batuda per Alfons V de Portugal com a sobirà de Ceuta.

->cel

■cel

[del ll. caelum, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Part de l’espai que apareix com una volta sobre la Terra circumscrita per l’horitzó. Cel blau, clar, serè. Cel emboirat, núvol. Cel cobert.

2 a cel obert A ple aire.

3 escopir al cel fig Emprar contra algú mitjans que es giren contra un mateix.

4 posar (algú) fins al cel fig Lloar-lo en demesia.

5 voler tocar el cel amb la mà Pretendre coses impossibles.

2 ASTR i ASTROL Espai que envolta la Terra, poblat pel Sol, la Lluna i els estels. El cel d’hivern.

3 Reunió d’esferes cristal·lines concèntriques a la Terra on, segons els antics, es movien els estels i cadascuna d’aquestes esferes. El setè cel. El cel empiri.

4 1 RELIG Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.

2 Déu mateix. Faci el Cel que tot acabi bé.

3 al cel sia [abrev a. c. s.] Frase amb què hom expressa respecte en anomenar un difunt. Això, sempre ho deia la mare, al cel sia.

4 anar-se’n al cel fig Fracassar, dissoldre’s (una empresa, una societat).

5 baixar del cel fig Esdevenir-se impensadament un fet favorable.

6 ésser (o estar) al cel fig Ésser feliç.

7 guanyar-se el cel (o la glòria del cel) fig Patir amb resignació les penes, els treballs, etc.

8 remoure cel i terra fig Fer tots els esforços imaginables per obtenir una cosa.

9 veure el cel obert fig Presentar-se una avinentesa favorable per a assolir allò que ens proposem.

5 1 Part superior de certs objectes, de certes construccions, etc., comparable a la volta del cel. El cel d’un llit.

2 cel ras CONSTR Revestiment d’un sostre que amaga els elements estructurals o determinades instal·lacions.

6 PESC Ormeig consistent en un cèrcol que fa d’armadura d’una bossa cònica de xarxa llastada amb una bola de plom.

->cel-

cel-

Forma prefixada del mot grec koĩlos, que significa ‘buit’. Ex.: celoma.

->-cel

■-cel

Forma sufixada del mot grec koĩlos, que significa ‘buit’. Ex.: blastocel, al·leocel.

->celacant

■celacant

m ZOOL Latimèria.

->celacàntids

■celacàntids

m ICT 1 pl Família de peixos crossopterigis de l’ordre dels celacantiformes, que inclou la latimèria.

2 sing Peix de la família dels celacàntids.

->celacantiformes

celacantiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos crossopterigis amb caràcter de fòssils vivents, grossos i recoberts d’escates cicloides.

2 sing Peix de l’ordre dels celacantiformes.

->celació

■celació

Part. sil.: ce_la_ci_ó

[del ll. celatĭo, -ōnis ‘acció d’amagar’]

f Acció de celar.

->celada

■celada

[de celar; 1a FONT: 1429]

f 1 ARM Casc hemisfèric que cobreix tot el cap i la nuca i que, per davant, a vegades arriba arran dels ulls i deixa la cara descoberta.

2 JOCS En el joc d’escacs, estratègia en què hom permet al contrincant aconseguir un avantatge aparent per induir-lo a fer una jugada errònia.

->celadament

■celadament

[de celat; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adv D’una manera celada, amagadament.

->celar

■celar

Hom.: salar

[del ll. celare, íd.; 1a FONT: c. 1060]

v tr ant i dial Amagar, ocultar.

->celastràcies

■celastràcies

Part. sil.: ce_las_trà_ci_es

f BOT 1 pl Família de celastrals integrada per arbres i arbusts de fulles estipulades i simples, de flors petites disposades en cimes i de fruits en baia o en càpsula.

2 sing Planta de la família de les celastràcies.

->celastrals

celastrals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales de flors actinomorfes i heteroclamídies que comprèn les famílies de les celastràcies, les aquifoliàcies i les salvadoràcies.

2 sing Planta de l’ordre de les celastrals.

->celat

■celat -ada

Hom.: salat

[de celar]

adj Ocult, amagat.

->celatge

■celatge

[de cel; 1a FONT: s. XIX]

m Aspecte que presenta el cel segons la disposició i els colors dels núvols.

->-cele

■-cele

Forma sufixada del mot grec kḗlē, que significa ‘hèrnia’, ‘tumor’. Ex.: enterocele, telocele.

->celebèrrim

■celebèrrim -a

[del ll. celeberrĭmus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Molt cèlebre.

->celebració

■celebració

Part. sil.: ce_le_bra_ci_ó

[del ll. celebratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f Acció de celebrar. La celebració eucarística. En celebració d’un fet memorable.

->celebrador

■celebrador -a

[del ll. celebrator -ōris, íd.]

1 adj Que s’ha de celebrar.

2 m i f Persona que celebra.

->celebrant

■celebrant

[de celebrar]

m LITÚRG Persona que és l’agent principal en una cerimònia litúrgica, especialment el sacerdot que diu la missa.

->celebrar

■celebrar

[del ll. celebrare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Acomplir segons un ritual, solemnement. Celebrar uns funerals. Celebrar la festa major.

2 celebrar missa Dir-la el sacerdot.

2 Acomplir (una reunió, un acte públic). Celebrar un congrés, una assemblea. Celebrar les eleccions.

3 Fer una festa, un àpat, etc. (a propòsit d’un succés faust, d’un sant, etc.). Celebrar un bateig amb una gran xocolatada. Diumenge vam celebrar l’aniversari de casament.

4 Alegrar-se (d’alguna cosa). Hem celebrat el teu guariment.

5 Lloar públicament. Un èxit molt celebrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: celebrar

GERUNDI: celebrant

PARTICIPI: celebrat, celebrada, celebrats, celebrades

INDICATIU PRESENT: celebro, celebres, celebra, celebrem, celebreu, celebren

INDICATIU IMPERFET: celebrava, celebraves, celebrava, celebràvem, celebràveu, celebraven

INDICATIU PASSAT: celebrí, celebrares, celebrà, celebràrem, celebràreu, celebraren

INDICATIU FUTUR: celebraré, celebraràs, celebrarà, celebrarem, celebrareu, celebraran

INDICATIU CONDICIONAL: celebraria, celebraries, celebraria, celebraríem, celebraríeu, celebrarien

SUBJUNTIU PRESENT: celebri, celebris, celebri, celebrem, celebreu, celebrin

SUBJUNTIU IMPERFET: celebrés, celebressis, celebrés, celebréssim, celebréssiu, celebressin

IMPERATIU: celebra, celebri, celebrem, celebreu, celebrin

->cèlebre

■cèlebre

[del ll. cĕlĕber, -bris, -bre, íd.; 1a FONT: 1560]

adj Que té nom i fama.

->cèlebrement

■cèlebrement

[de cèlebre]

adv Amb celebritat.

->celebritat

■celebritat

[del ll. celebrĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Qualitat de cèlebre. Una obra que donà celebritat al seu autor.

2 Persona cèlebre.

->celenterats

■celenterats

m pl ZOOL Antic grup taxonòmic amb la categoria d’embrancament que reunia cnidaris i ctenòfors.

->celerimensura

celerimensura

f TOPOG Taquimetria.

->celerímetre

celerímetre

m Aparell per a mesurar la velocitat, especialment d’un vehicle.

->celeritat

■celeritat

[del ll. celerĭtas, -ātis, íd., der. de celer, -ĕris ‘ràpid’; 1a FONT: 1340]

f 1 Velocitat, promptitud, llestesa.

2 MEC Dit del mòdul de la velocitat.

->celesta

■celesta

[de celeste]

f MÚS Petit piano vertical les tecles del qual actuen mitjançant martells sobre plaques metàl·liques.

->celeste

■celeste

Cp. l’acc. 1 amb celestial 1

[del ll. caelestis, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj 1 Relatiu o pertanyent al cel, especialment al cel 1 i cel 2. Els cossos celestes. Volta celeste. Blau celeste.

2 MÚS 1 Dit del pedal esquerre del piano que actua sobre els apagadors i suavitza els sons.

2 Dit del registre de l’orgue que produeix en l’oient una impressió de misteri i de suavitat.

3 el celeste Imperi L’imperi de la Xina.

->celestí¹

■celestí¹

m HIST Religiós de la congregació fundada al segle XIII pel qui després fou papa Celestí V.

->celestí²

celestí² -ina

adj ant Celeste.

->celestial

■celestial

Part. sil.: ce_les_ti_al

Cp. l’acc. 1 amb celeste 1

[format sobre el ll. caelestis, amb el sufix -al; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al cel, especialment al cel 4. El repòs celestial. Esperits celestials. La pàtria celestial.

2 hiperb Ideal, perfecte. Una veu celestial.

->celestialment

■celestialment

Part. sil.: ce_les_ti_al_ment

[de celestial]

adv D’una manera celestial.

->celestina

■celestina

f MINERAL Sulfat d’estronci, SrSO₄, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->celi-

celi-

Forma prefixada del mot grec koilía, que significa ‘ventre’. Ex.: celiàlgia.

->celíac

■celíac -a

Part. sil.: ce_lí_ac

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’intestí.

2 adj i m i f PAT Que pateix de celiaquia.

3 malaltia celíaca PAT Celiaquia.

->celiàlgia

celiàlgia

Part. sil.: ce_li_àl_gi_a

f PAT Dolor abdominal.

->celiandre

■celiandre

Part. sil.: ce_li_an_dre

m BOT Coriandre.

->celiaquia

■celiaquia

Part. sil.: ce_li_a_qui_a

f PAT Malaltia caracteritzada per malabsorció, alteracions morfològiques del budell prim i intolerància al gluten.

->celibat

■celibat

[del ll. caelibatus, íd., der. de caelebs, -ĭbis ‘solter’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Estat d’una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

->celibatari

■celibatari -ària

[de celibat]

m i f Persona que viu en el celibat.

->cèlibe

cèlibe

[del ll. caelebs, -ĭbis ‘solter’]

m i f Celibatari.

->cèlic

■cèlic -a

[del ll. caelĭcus -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Celeste.

->celidònia

■celidònia

Part. sil.: ce_li_dò_ni_a

f BOT Herba d’orenetes.

->celio-

celio-

Forma prefixada del mot grec koilía, que significa ‘ventre’. Ex.: celioscòpia.

->celioscòpia

celioscòpia

Part. sil.: ce_li_os_cò_pi_a

f DIAG Endoscòpia d’una cavitat de l’organisme, especialment de l’abdomen; laparoscòpia.

->celiosquisi

celiosquisi

Part. sil.: ce_li_os_qui_si

f PAT Malformació congènita que consisteix en la presència d’una fissura en la paret abdominal.

->celístia

■celístia

Part. sil.: ce_lís_ti_a

[del ll. caelestĭa, pl. neutre del ll. caelestis ‘celest’]

f Claror dels estels.

->celistre

■celistre

[d’un duplicat morfològic de celístia, celista, masculinitzat en celiste i transformat en celistre per repercussió de líquides]

m Aire fred, acanalat, que passa per les obertures mal tancades.

->cell

■cell

m METEOR cella 3.

->cella

■cella

[del ll. cĭlĭa, pl. del ll. td. cĭlĭum ‘parpella, cella’, reducció del ll. cl. supercĭlĭum ‘cella’ pròpiament; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 ANAT Conjunt de pèls situats a la vora superior de l’òrbita de cadascun dels dos ulls, amb funció protectora. Celles clares, espesses.

2 cremar-se les celles fig Estudiar molt i amb una gran atenció una cosa.

3 ficar-se (una cosa) entre cella i cella fig Tenir un ferm propòsit, una idea fixa.

2 ANAT Arc orbitari del frontal. Arquejar, arrufar, les celles.

3 METEOR Núvol prim, allargassat, que es posa al cim de les muntanyes, a l’horitzó, etc.

4 1 p ext Part que sobresurt un poc en alguns objectes.

2 GEOMORF Part més alta d’una muntanya.

3 cella de la fava BOT Llombrígol de la fava, estès a manera de banda negra en el cap més ample.

->cel·la

■cel·la

[del ll. cĕlla ‘cambra petita, rebost’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Cambra o dormitori individual petit en els convents, els col·legis, les presons, etc.

2 AERON Conjunt del buc i l’ala de l’avió, desproveït de motors.

3 ANAT VEG Cadascun dels compartiments petits d’una antera, un ovari, un esporangi, etc.

4 APIC Cadascun dels petits compartiments de les bresques que construeixen alguns himenòpters.

5 (o cel·la unitat) CRISTAL·L Element bàsic d’una xarxa cristal·lina, la qual pot generar per translació.

6 ENTOM Zona de les ales dels insectes delimitada per nervis.

7 HIST Part del temple clàssic on era guardada la imatge de la divinitat.

8 HIST Durant l’alta edat mitjana, petit monestir independent lligat només al bisbe o al senyor del lloc.

9 INFORM 1 Unitat funcional bàsica dins un sistema compost d’elements idèntics. Cel·la d’un full informàtic.

2 Element de memòria capaç de contenir un bit.

10 MEC ESTAD Element de volum de l’espai de fase, corresponent a l’hiperparal·lelepípede, els costats del qual tenen per longitud les diferencials de les posicions i les velocitats.

11 NUC Cadascuna de les regions elementals del nucli d’un reactor nuclear.

12 cel·la electroquímica ELECTROQ Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament.

->cellablanc

■cellablanc -a

adj Que té les celles blanques.

->cellacanut

■cellacanut -uda

[de cella i canut]

adj Cellablanc.

->cellajunt

■cellajunt -a

[de cella i junt; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que té les celles que es toquen l’una amb l’altra.

->cellanegre

■cellanegre -a

[de cella i negre]

adj Que té les celles negres.

->cellarda

■cellarda

adj i f ZOOL Rata cellarda.

->cella-ros

■cella-ros -ossa

[de cella i ros³]

adj Que té les celles rosses.

->celler

■celler

Hom.: seller

[del ll. cellarium ‘rebost’; 1a FONT: 1306]

m 1 VITIC Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.

2 VITIC Petit local subterrani d’una casa on hom sol guardar vi, menjar, etc.

3 Botiga on hom ven vins i altres begudes.

->cellerat

■cellerat

[de celler]

m 1 Celler ple.

2 Allò que cap dins un celler.

->cellerenc

cellerenc -a

adj i m i f De la Cellera de Ter (Selva).

->cellerer

■cellerer -a

[de celler; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f Persona que té cura d’un celler.

->celleta

celleta

[de cella]

f 1 Peça de vori o de banús que hom aplica a l’extrem del mànec d’un instrument de corda i sobre el qual s’estenen les cordes.

2 MÚS 1 Terme de la tècnica d’execució guitarrística que designa la pressió simultània del dit índex sobre totes les cordes d’un mateix trast.

2 Dispositiu a manera d’abraçadora que hom pot col·locar sobre qualsevol dels trasts del mànec d’una guitarra i que produeix un efecte equivalent al de la tècnica d’execució homònima.

->cel·lo

cel·lo

[de la marca registrada Cello] m OFICINA Cinta adhesiva transparent.

->cel·lobiosa

■cel·lobiosa

Part. sil.: cel_lo_bi_o_sa

f BIOQ Disacàrid resultant de la hidròlisi de la cel·lulosa, de fórmula C₁₂H₂₂O₁₁.

->cel·lofana

■cel·lofana

[de l’angl. cellophane, marca registrada (1912), de cell(ulose), -o- i phane (del gr. phaínō ‘aparèixer, semblar’), invenció del suís Brandenberger (1911); potser a través del fr]

f PAPER Làmina de cel·lulosa pura hidratada, transparent i flexible, que resisteix els esforços de tracció sense deformar-se, obtinguda per laminació de la viscosa.

->cèl·lula

■cèl·lula

[del ll. cellŭla, dimin. de cella ‘cambra’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 CIT 1 Unitat fonamental de la matèria vivent.

2 cèl·lula citotòxica (o cèl·lula NK) BIOL Tipus de cèl·lula no caracteritzada hematològicament que, provinent de la medul·la òssia, colonitza la melsa i la sang, i té capacitat per a atacar i lisar limfomes in vitro.

3 cèl·lula encebada MED Mastòcit.

4 cèl·lula mare GEN Cèl·lula indiferenciada present als embrions (cèl·lula mare embrionària) o als adults que es pot dividir il·limitadament i que pot generar per diferenciació un o més d’un tipus cel·lulars diferenciats.

5 cèl·lula somàtica BIOL Cadascuna de les cèl·lules d’un organisme que componen els teixits i els òrgans

6 cèl·lula vesiculosa Esferocist.

2 POLÍT Element de base de certes organitzacions polítiques amb un nombre restringit de membres que treballen en una mateixa empresa, que habiten en un mateix barri, etc.

3 1 cèl·lula de combustible TECNOL Pila de combustible.

2 cèl·lula fotoelèctrica ELECTRÒN Dispositiu electrònic basat en l’efecte fotoelèctric destinat a convertir una radiació generalment lluminosa en un corrent elèctric.

3 cèl·lula solar ELECTRÒN Cèl·lula fotovoltaica destinada a produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.

4 cèl·lula voltaica (o galvànica) ELECTROQ Cel·la electroquímica destinada a produir energia elèctrica, anomenada també pila.

->cel·lular

■cel·lular

[de cèl·lula]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la cèl·lula.

2 Constituït per cèl·lules.

3 Dit del vehicle, generalment dividit en compartiments, destinat al trasllat de persones detingudes.

4 DR PEN Relatiu a un sistema penitenciari basat en l’aïllament dels presos en cel·les. Presó cel·lular.

->cel·lulasa

cel·lulasa

f BIOQ Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.

->cel·lulitis

■cel·lulitis

[de cel·lula i -itis]

f PAT 1 Inflamació dolorosa del teixit adipós subcutani.

2 impr Estat del teixit subcutani caracteritzat per una hipertròfia, a vegades formant nòduls, del seu component adipós.

->cel·luloide

■cel·luloide

Part. sil.: cel_lu_loi_de

[de l’angl. nord-americà celluloid, marca registrada (1871), de cellul(ose) i -oid (v. -oide), invenció de J. W. Hyatt de Newark (New Jersey); potser a través del fr]

m QUÍM IND Producte termoplàstic preparat per dispersió homogènia del nitrat de cel·lulosa amb càmfora, colorants o pigments i estabilitzants.

->cel·lulós

■cel·lulós -osa

[de cèl·lula]

adj 1 Que conté cèl·lules.

2 Que presenta cavitats en forma de cèl·lules.

->cel·lulosa

■cel·lulosa

[der. de cel·lula, amb el sufix -osa¹ (v. glucosa)]

f 1 QUÍM IND i QUÍM ORG 1 Polisacàrid macromolecular de fórmula (C₆H₁₀O₅) _n, constituent principal de les parets cel·lulars dels vegetals superiors (dels quals representa, en pes, la tercera part), que constitueix el compost orgànic natural més abundant.

2 cel·lulosa noble Cel·lulosa industrial sotmesa a una sèrie de processos de blanqueig i de rentatge amb solucions alcalines diluïdes i amb aigua.

2 FARM Preparat de capes molt fines de cel·lulosa superposades i gairebé sense empesa i que per la seva consistència fa l’efecte de cotó hidròfil. És anomenada també cel·lulosa cotonosa o quirúrgica.

3 PAPER Pasta de cel·lulosa.

4 nitrat de cel·lulosa QUÍM Nitrocel·lulosa.

->cel·lulòsic

■cel·lulòsic -a

[de cel·lulosa]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la cel·lulosa.

2 Que conté cel·lulosa.

->cel·lulosòlisi

cel·lulosòlisi

f BIOL Descomposició hidrolítica de la cel·lulosa.

->cel·lulosolític

cel·lulosolític -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la cel·lulosòlisi.

->cellut

■cellut -uda

[de cella]

adj Que té les celles molt grosses, poblades i llargues.

->celo-

■celo-

Forma prefixada del mot grec koĩlos, que significa ‘buit’. Ex.: celodont, celoscopi.

->celobert

■celobert

Part. sil.: cel_o_bert

[de cel i obert; 1a FONT: 1660, DTo.]

m CONSTR Espai situat dins una edificació o entre edificacions que ventila les cambres immediates alhora que els dóna llum.

->celoblàstula

celoblàstula

m EMBRIOL Blàstula originada d’un ou oligolecític, amb un blastocel central de grans dimensions, envoltat per una capa de blastòmers.

->celoma

■celoma

m EMBRIOL 1 Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.

2 celoma extraembrionari En la majoria d’embrions de mamífers, cavitat embrionària situada entre l’amni i el cori.

->celomat

■celomat -ada

ZOOL 1 adj Que té celoma.

2 m pl Conjunt format pels animals triploblàstics que tenen celoma.

->celomàtic

celomàtic -a

adj EMBRIOL i ZOOL Relatiu o pertanyent al celoma.

->celomicets

■celomicets

m BOT 1 pl Grup de fongs deuteromicets que formen les espores en picnidis o acèrvuls i són sapròfits o paràsits de plantes superiors, d’altres fongs, de líquens o de vertebrats.

2 sing Fong del grup dels celomicets.

->celomoducte

celomoducte

m EMBRIOL i ZOOL Conducte que, en els animals celomats, comunica el celoma amb l’exterior i sovint té una funció excretora.

->celomòpor

celomòpor

m EMBRIOL i ZOOL Orifici que posa en comunicació, a través del celomoducte, el celoma amb l’exterior i que es pot obrir i tancar mitjançant un esfínter.

->celomòporus

celomòporus

m EMBRIOL i ZOOL Celomòpor.

->celoníquia

celoníquia

Part. sil.: ce_lo_ní_qui_a

f PAT Malformació de les ungles, que es mostren enfonsades pel centre i elevades pels marges.

->celòstat

■celòstat

m ASTR Instrument astronòmic que permet l’observació continuada d’una determinada part del cel sense que sigui necessari de modificar l’orientació del dispositiu òptic amb què hom fa l’observació.

->celotomia

celotomia

Part. sil.: ce_lo_to_mi_a

f CIR Incisió de l’anell constrictor d’una hèrnia estrangulada.

->celranenc

celranenc -a

adj i m i f De Celrà (Gironès).

->celsiana

■celsiana

Part. sil.: cel_si_a_na

f MINERAL Feldspat de bari, BaAl₂Si₂O₈, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i es troba en dipòsits hidrotermals.

->celsitud

■celsitud

[del ll. celsitūdo, -ĭnis ‘elevació’, der. de celsus, -a, -um ‘elevat’, part. del verb inusitat cellĕre ‘elevar’, base de excellĕre; 1a FONT: 1490, Tirant]

f Excel·lència d’alguna persona o alguna cosa.

->celt-

■celt-

Forma prefixada del mot celta. Ex.: celtiber.

->celta

■celta

1 m i f Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa que durant l’edat del ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.

2 adj cèltic 1.

->celti

celti

m QUÍM Nom obsolet de l’hafni.

->celtiber

■celtiber -a

m i f Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la Celtibèria.

->celtibèric

■celtibèric -a

adj Relatiu o pertanyent a la Celtibèria (antiga regió de la Península Ibèrica) o als seus habitants.

->cèltic

■cèltic -a

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als celtes.

2 llengües cèltiques LING Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic.

2 1 m i f Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i també al sud d’Extremadura i una part de l’actual província de Huelva.

2 adj Relatiu o pertanyent als cèltics.

->celtisme

■celtisme

m LING Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües.

->celto-

■celto-

Forma prefixada del mot celta. Ex.: celtoromà.

->cèmbal

■cèmbal

[de l’it. cembalo, íd.]

m MÚS 1 1 ant Nom genèric de diversos instruments de percussió.

2 esp Címbal.

2 1 ant Nom genèric de diversos instruments de cordes percudides.

2 Instrument musical de cordes percudides format per una sèrie de cordes metàl·liques tingudes tibants damunt un tauler trapezoïdal, les quals hom fa sonar amb dos martellets.

3 Clavecí.

->cement

■cement

Hom.: sement

Cp. ciment¹

[de ciment¹]

m 1 METAL·L Substància emprada per a la cementació d’un metall.

2 ANAT ANIM Substància dura, d’estructura semblant a la del teixit ossi, que recobreix la dentina de l’arrel de les dents.

->cementació

■cementació

Part. sil.: ce_men_ta_ci_ó

[de cementar]

f METAL·L 1 Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement) en ella.

2 Procés d’obtenció d’un metall per precipitació a partir d’una solució d’una de les seves sals, que és reduïda a metall per acció d’un altre metall químicament més actiu.

->cementar

■cementar

[de cement]

v tr Sotmetre a un procés de cementació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cementar

GERUNDI: cementant

PARTICIPI: cementat, cementada, cementats, cementades

INDICATIU PRESENT: cemento, cementes, cementa, cementem, cementeu, cementen

INDICATIU IMPERFET: cementava, cementaves, cementava, cementàvem, cementàveu, cementaven

INDICATIU PASSAT: cementí, cementares, cementà, cementàrem, cementàreu, cementaren

INDICATIU FUTUR: cementaré, cementaràs, cementarà, cementarem, cementareu, cementaran

INDICATIU CONDICIONAL: cementaria, cementaries, cementaria, cementaríem, cementaríeu, cementarien

SUBJUNTIU PRESENT: cementi, cementis, cementi, cementem, cementeu, cementin

SUBJUNTIU IMPERFET: cementés, cementessis, cementés, cementéssim, cementéssiu, cementessin

IMPERATIU: cementa, cementi, cementem, cementeu, cementin

->cementeri

■cementeri

m dial Cementiri.

->cementiri

■cementiri

[del ll. td. coemetērium, íd., i aquest del gr. koimētḗrion ‘dormitori’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Lloc on hom enterra els morts.

->cementita

■cementita

f METAL·L Carbur cristal·lí de ferro, dur, magnètic i trencadís, que respon a la fórmula empírica Fe₃C.

->cen-

■cen-

Forma prefixada del mot grec koinós, que significa ‘comú’. Ex.: cenestèsia.

->cena

■cena

Hom.: sena

[del ll. cēna, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ant Sopar.

2 1 [en majúscula] CRIST Àpat que féu Jesús abans de la Passió, en el qual instituí l’eucaristia. És anomenada també Santa (o Última) Cena.

2 ART Representació iconogràfica de la Cena.

3 LITÚRG Entre els reformats, celebració de l’eucaristia.

4 dret de cena HIST DR Dret que tenien el rei i el senyor de vassalls d’ésser-los fornit menjar en passar pels territoris de llur jurisdicció.

->cenacle

■cenacle

[del ll. cenacŭlum ‘menjador’; aplicat al ‘lloc de la santa Cena’, ja al s. XIII; 1a FONT: c. 1900]

m 1 [en majúscula] CRIST Estança on Jesús celebrà la Cena amb els apòstols.

2 p ext Colla literària, política, artística, etc.

->cenapsa

cenapsa

f CIT Cadascuna de les agrupacions macromoleculars, força complexes, que incessantment es formen en el citoplasma.

->cendra

■cendra

[del ll. cĭnis, cĭnĕris, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.

2 cendra bugadera Cendra que servia per a la bugada.

3 cendra viva Cendra calenta barrejada amb petites brases, caliu.

4 fer cendres fig Destruir alguna cosa.

5 replegar la cendra i escampar la farina fig Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.

6 restar a covar la cendra fig Romandre en un indret quan tots els altres se n’han anat.

7 tenir entre cendres fig Tenir amagat.

2 1 Residu de la combustió del cos humà.

2 p ext Restes mortals. Venerar les cendres dels morts.

3 FITOPAT Cendrada.

4 PINT En drogueria, denominació que hom aplicava a diversos pigments emprats en pintura.

5 cendra volcànica PETROG Producte volcànic constituït per fragments extremament fins i no consolidats.

->cendrada

■cendrada

[de cendra; 1a FONT: 1285]

f 1 Gran quantitat de cendra.

2 Cendra de fer bugada una vegada feta servir.

3 FARM Emplastre que hom feia amb cendra i altres ingredients.

4 FITOPAT Malaltia de les plantes causada per oïdis, que s’estenen per la superfície de les fulles, on prenen un aspecte cendrós o blanquinós.

5 PINT Mescla de cendra i aiguacuit amb què es preparen les teles per a pintar-hi.

->cendraire

■cendraire

Part. sil.: cen_drai_re

[de cendra]

m i f Persona que comprava i venia cendra per a bugades, per a fer lleixiu o sabó.

->cendrar

■cendrar

[de cendra]

v tr METAL·L Purificar un metall al gresol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cendrar

GERUNDI: cendrant

PARTICIPI: cendrat, cendrada, cendrats, cendrades

INDICATIU PRESENT: cendro, cendres, cendra, cendrem, cendreu, cendren

INDICATIU IMPERFET: cendrava, cendraves, cendrava, cendràvem, cendràveu, cendraven

INDICATIU PASSAT: cendrí, cendrares, cendrà, cendràrem, cendràreu, cendraren

INDICATIU FUTUR: cendraré, cendraràs, cendrarà, cendrarem, cendrareu, cendraran

INDICATIU CONDICIONAL: cendraria, cendraries, cendraria, cendraríem, cendraríeu, cendrarien

SUBJUNTIU PRESENT: cendri, cendris, cendri, cendrem, cendreu, cendrin

SUBJUNTIU IMPERFET: cendrés, cendressis, cendrés, cendréssim, cendréssiu, cendressin

IMPERATIU: cendra, cendri, cendrem, cendreu, cendrin

->cendrejar

■cendrejar

[de cendra]

v intr 1 Remenar cendra.

2 Tirar a color de cendra. Els cabells li cendregen des dels vint-i-cinc anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cendrejar

GERUNDI: cendrejant

PARTICIPI: cendrejat, cendrejada, cendrejats, cendrejades

INDICATIU PRESENT: cendrejo, cendreges, cendreja, cendregem, cendregeu, cendregen

INDICATIU IMPERFET: cendrejava, cendrejaves, cendrejava, cendrejàvem, cendrejàveu, cendrejaven

INDICATIU PASSAT: cendregí, cendrejares, cendrejà, cendrejàrem, cendrejàreu, cendrejaren

INDICATIU FUTUR: cendrejaré, cendrejaràs, cendrejarà, cendrejarem, cendrejareu, cendrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cendrejaria, cendrejaries, cendrejaria, cendrejaríem, cendrejaríeu, cendrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cendregi, cendregis, cendregi, cendregem, cendregeu, cendregin

SUBJUNTIU IMPERFET: cendregés, cendregessis, cendregés, cendregéssim, cendregéssiu, cendregessin

IMPERATIU: cendreja, cendregi, cendregem, cendregeu, cendregin

->cendrer

■cendrer

[de cendra; 1a FONT: 1491]

m 1 Drap en què hom posava la cendra en passar la bugada.

2 Recipient per a tirar la cendra que hom fa fumant.

->cendrera

■cendrera

[de cendra]

f 1 Espai sota l’engraellat d’un fogó, d’una cuina econòmica, etc., que recull la cendra del foc.

2 MAR Cadascun dels conductes pels quals és evacuada la cendra de les cambres de calderes.

->cendrós

■cendrós -osa

[de cendra; 1a FONT: 1497]

1 adj Que fa molta cendra. Una llenya cendrosa.

2 adj D’un color gris, semblant al de la cendra. Un cel cendrós.

3 adj Empolsat de cendra.

4 f ventafocs 2 3.

5 f BOT i FITOPAT oïdi 2.

->cendrosenc

■cendrosenc -a

[de cendrós]

adj Cendrós, de color de cendra.

->cendrot

■cendrot

[de cendra]

m Cendra dolenta i barrejada amb terra que hom treu del forn de les rajoleries.

->cenema

cenema

m LING En glossemàtica, unitat distintiva mínima del pla de l’expressió.

->cenematema

cenematema

m LING En glossemàtica, magnitud d’expressió, sigui constituent (cenema) o exponent (prosodema).