->enclí
■enclí -ina[del ll. ĭnclīnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
adj Inclinat. Ésser enclí a un vici. Camina amb el cos enclí cap a la dreta.
->enclinomen
■enclinomen[del gr. egklinómenos ‘inclinat’]
m LING Mot enclític.
->enclisi
■enclisi[del gr. égklisis ‘inclinació’]
f LING Unió d’un enclític amb el mot precedent.
->enclític
■enclític -a[de enclisi]
adj i m LING Dit d’un clític que s’enllaça amb el mot precedent formant-hi una sola unitat accentual, com en Porta’l aquí.
->enclòs
■enclòs -osa[de encloure; 1a FONT: 1355]
1 adj 1 Contingut, comprès.
2 HERÀLD Dit de la figura posada dins un treixor, un anellet, etc.
2 f Acció d’encloure.
3 f TÈXT Accident produït en el teler mecànic quan la llançadora resta aturada dins la calada i en venir les taules endavant és agafada entre la pua i la calada.
->enclotar
■enclotar[de clot; 1a FONT: 1490, Tirant]
v 1 1 tr Enfonsar fent clot.
2 pron Les llaunes de la lloriga s’enclotaren en la seva cara.
2 pron 1 Esdevenir enclotat. Enclotar-se en el matalàs. En aquell punt el terreny s’enclota molt. Sempre que plou l’aigua s’hi enclota.
2 Anar per clots o clotades, especialment esgarriar-s’hi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enclotar
GERUNDI: enclotant
PARTICIPI: enclotat, enclotada, enclotats, enclotades
INDICATIU PRESENT: encloto, enclotes, enclota, enclotem, encloteu, encloten
INDICATIU IMPERFET: enclotava, enclotaves, enclotava, enclotàvem, enclotàveu, enclotaven
INDICATIU PASSAT: enclotí, enclotares, enclotà, enclotàrem, enclotàreu, enclotaren
INDICATIU FUTUR: enclotaré, enclotaràs, enclotarà, enclotarem, enclotareu, enclotaran
INDICATIU CONDICIONAL: enclotaria, enclotaries, enclotaria, enclotaríem, enclotaríeu, enclotarien
SUBJUNTIU PRESENT: encloti, enclotis, encloti, enclotem, encloteu, enclotin
SUBJUNTIU IMPERFET: enclotés, enclotessis, enclotés, enclotéssim, enclotéssiu, enclotessin
IMPERATIU: enclota, encloti, enclotem, encloteu, enclotin
->enclotat
■enclotat -ada[de enclotar; 1a FONT: 1581]
adj 1 Ficat, enfonsat, situat, dins un clot o una clotada. Aigua enclotada. Un poble enclotat.
2 Que forma clot o clotada. Un terreny enclotat.
->encloure
■enclourePart. sil.: en_clou_re
[del ll. includĕre, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
[p p enclòs -osa] v 1 1 tr Fer que alguna cosa resti agafada per dues coses que tendeixen a tocar-se. Li vaig encloure el dit amb la porta.
2 pron M’he enclòs els dits amb la porta.
2 tr Contenir, comprendre, implicar. Aquest esdeveniment enclou molts ensenyaments.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encloure
GERUNDI: encloent
PARTICIPI: enclòs, enclosa, enclosos, encloses
INDICATIU PRESENT: encloc, enclous, enclou, encloem, encloeu, enclouen
INDICATIU IMPERFET: encloïa, encloïes, encloïa, encloíem, encloíeu, encloïen
INDICATIU PASSAT: encloguí, enclogueres, enclogué, encloguérem, encloguéreu, enclogueren
INDICATIU FUTUR: enclouré, enclouràs, enclourà, enclourem, encloureu, enclouran
INDICATIU CONDICIONAL: enclouria, enclouries, enclouria, enclouríem, enclouríeu, enclourien
SUBJUNTIU PRESENT: enclogui, encloguis, enclogui, encloguem, enclogueu, encloguin
SUBJUNTIU IMPERFET: enclogués, encloguessis, enclogués, encloguéssim, encloguéssiu, encloguessin
IMPERATIU: enclou, enclogui, encloguem, encloeu, encloguin
->enclova
■enclova[variant de clova]
f BOT Planta perenne de la família de les papilionàcies (Hedysarum coronarium), de fulles amb folíols el·líptics, raïms de flors de color vermell i fruits en llegum; és planta farratgera.
->enclusa
■enclusa[del ll. incus, -ūdis, a través d’un ll. vg. *inclūdĭnem influït per ĭnclūdĕre ‘encastar’, perquè va encastada al soc o per les enclusetes dels inclusores ‘joiers’; 1a FONT: s. XI]
f 1 METAL·L 1 Bloc d’acer que hom empra com a suport de l’escalaborn en els treballs manuals de forja.
2 Part inferior, estàtica, dels martinets de forja moderns.
2 ANAT Os de l’orella mitjana situat entre el martell i l’estrep.
3 METEOR Complement d’un núvol del gènere cumulonimbe en forma d’enclusa.
4 OFIC Peça d’acer, de forma semblant a l’enclusa, que empren els boters, els argenters, etc., per a treballar els metalls.
->encobeir
■encobeirPart. sil.: en_co_be_ir
[variant de l’oc. ant. encobir i cobeïda i fr. ant. encovir, derivats de l’oc. ant. cobe ‘desitjós’, ll. cŭpĭdus, -a, -um, íd. (cat. ant. cóbeu)]
v tr dial 1 1 Protegir, acollir amb amor.
2 fig L’arc de Sant Martí s’estenia encobeint la terra.
2 no poder encobeir No poder sofrir, suportar, algú o alguna cosa.
->encobertar
■encobertar[de cobert; 1a FONT: 1490, Tirant]
v tr 1 Guarnir de coberta.
2 esp Cobrir un cavall amb roba, cuir, metall, etc., com a protecció, ornament, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encobertar
GERUNDI: encobertant
PARTICIPI: encobertat, encobertada, encobertats, encobertades
INDICATIU PRESENT: encoberto, encobertes, encoberta, encobertem, encoberteu, encoberten
INDICATIU IMPERFET: encobertava, encobertaves, encobertava, encobertàvem, encobertàveu, encobertaven
INDICATIU PASSAT: encobertí, encobertares, encobertà, encobertàrem, encobertàreu, encobertaren
INDICATIU FUTUR: encobertaré, encobertaràs, encobertarà, encobertarem, encobertareu, encobertaran
INDICATIU CONDICIONAL: encobertaria, encobertaries, encobertaria, encobertaríem, encobertaríeu, encobertarien
SUBJUNTIU PRESENT: encoberti, encobertis, encoberti, encobertem, encoberteu, encobertin
SUBJUNTIU IMPERFET: encobertés, encobertessis, encobertés, encobertéssim, encobertéssiu, encobertessin
IMPERATIU: encoberta, encoberti, encobertem, encoberteu, encobertin
->encobertat
encobertat -ada[de encobertar]
adj HERÀLD Dit del cavall revestit de l’arnès complet.
->encobertorar
■encobertorar[de cobertora]
v tr Proveir una capsa, un atuell, etc., d’una tapa o cobertora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encobertorar
GERUNDI: encobertorant
PARTICIPI: encobertorat, encobertorada, encobertorats, encobertorades
INDICATIU PRESENT: encobertoro, encobertores, encobertora, encobertorem, encobertoreu, encobertoren
INDICATIU IMPERFET: encobertorava, encobertoraves, encobertorava, encobertoràvem, encobertoràveu, encobertoraven
INDICATIU PASSAT: encobertorí, encobertorares, encobertorà, encobertoràrem, encobertoràreu, encobertoraren
INDICATIU FUTUR: encobertoraré, encobertoraràs, encobertorarà, encobertorarem, encobertorareu, encobertoraran
INDICATIU CONDICIONAL: encobertoraria, encobertoraries, encobertoraria, encobertoraríem, encobertoraríeu, encobertorarien
SUBJUNTIU PRESENT: encobertori, encobertoris, encobertori, encobertorem, encobertoreu, encobertorin
SUBJUNTIU IMPERFET: encobertorés, encobertoressis, encobertorés, encobertoréssim, encobertoréssiu, encobertoressin
IMPERATIU: encobertora, encobertori, encobertorem, encobertoreu, encobertorin
->encoblament
■encoblament[de encoblar]
m 1 Acció d’encoblar o d’encoblar-se;
2 l’efecte.
->encoblar
■encoblar[de cobla; 1a FONT: s. XV]
v 1 1 tr Acoblar. Encoblar egües per a batre.
2 pron Encoblar-se el boc i la cabra.
2 tr Fer entrar algú a formar part d’una cobla de músics.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encoblar
GERUNDI: encoblant
PARTICIPI: encoblat, encoblada, encoblats, encoblades
INDICATIU PRESENT: encoblo, encobles, encobla, encoblem, encobleu, encoblen
INDICATIU IMPERFET: encoblava, encoblaves, encoblava, encoblàvem, encoblàveu, encoblaven
INDICATIU PASSAT: encoblí, encoblares, encoblà, encoblàrem, encoblàreu, encoblaren
INDICATIU FUTUR: encoblaré, encoblaràs, encoblarà, encoblarem, encoblareu, encoblaran
INDICATIU CONDICIONAL: encoblaria, encoblaries, encoblaria, encoblaríem, encoblaríeu, encoblarien
SUBJUNTIU PRESENT: encobli, encoblis, encobli, encoblem, encobleu, encoblin
SUBJUNTIU IMPERFET: encoblés, encoblessis, encoblés, encobléssim, encobléssiu, encoblessin
IMPERATIU: encobla, encobli, encoblem, encobleu, encoblin
->encoblat
■encoblat -ada[de encoblar]
1 adj Acoblat.
2 adj HERÀLD Dit d’un parell d’animals acoblats per una corretja.
3 f Conjunt d’animals, d’objectes, encoblats.
->encobridor
■encobridor -a[de encobrir]
m i f Persona que encobreix.
->encobriment
■encobriment[de encobrir]
m 1 1 Acció d’encobrir;
2 l’efecte.
2 DR PEN Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
->encobrir
■encobrir[de cobrir; 1a FONT: s. XV]
[p p encobert -a] v tr 1 Tapar alguna cosa, un acte blasmable, etc., perquè no sigui descobert.
2 DR PEN Fer-se responsable de l’encobriment d’un delicte.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encobrir
GERUNDI: encobrint
PARTICIPI: encobert, encoberta, encoberts, encobertes
INDICATIU PRESENT: encobreixo, encobreixes, encobreix, encobrim, encobriu, encobreixen
INDICATIU IMPERFET: encobria, encobries, encobria, encobríem, encobríeu, encobrien
INDICATIU PASSAT: encobrí, encobrires, encobrí, encobrírem, encobríreu, encobriren
INDICATIU FUTUR: encobriré, encobriràs, encobrirà, encobrirem, encobrireu, encobriran
INDICATIU CONDICIONAL: encobriria, encobriries, encobriria, encobriríem, encobriríeu, encobririen
SUBJUNTIU PRESENT: encobreixi, encobreixis, encobreixi, encobrim, encobriu, encobreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encobrís, encobrissis, encobrís, encobríssim, encobríssiu, encobrissin
IMPERATIU: encobreix, encobreixi, encobrim, encobriu, encobreixin
->encofiar
■encofiarPart. sil.: en_co_fi_ar
[de còfia]
v tr Posar la còfia a algú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encofiar
GERUNDI: encofiant
PARTICIPI: encofiat, encofiada, encofiats, encofiades
INDICATIU PRESENT: encofio, encofies, encofia, encofiem, encofieu, encofien
INDICATIU IMPERFET: encofiava, encofiaves, encofiava, encofiàvem, encofiàveu, encofiaven
INDICATIU PASSAT: encofií, encofiares, encofià, encofiàrem, encofiàreu, encofiaren
INDICATIU FUTUR: encofiaré, encofiaràs, encofiarà, encofiarem, encofiareu, encofiaran
INDICATIU CONDICIONAL: encofiaria, encofiaries, encofiaria, encofiaríem, encofiaríeu, encofiarien
SUBJUNTIU PRESENT: encofiï, encofiïs, encofiï, encofiem, encofieu, encofiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: encofiés, encofiessis, encofiés, encofiéssim, encofiéssiu, encofiessin
IMPERATIU: encofia, encofiï, encofiem, encofieu, encofiïn
->encofinar
■encofinar[de cofí]
v tr Posar alguna cosa en un cofí o en cofins.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encofinar
GERUNDI: encofinant
PARTICIPI: encofinat, encofinada, encofinats, encofinades
INDICATIU PRESENT: encofino, encofines, encofina, encofinem, encofineu, encofinen
INDICATIU IMPERFET: encofinava, encofinaves, encofinava, encofinàvem, encofinàveu, encofinaven
INDICATIU PASSAT: encofiní, encofinares, encofinà, encofinàrem, encofinàreu, encofinaren
INDICATIU FUTUR: encofinaré, encofinaràs, encofinarà, encofinarem, encofinareu, encofinaran
INDICATIU CONDICIONAL: encofinaria, encofinaries, encofinaria, encofinaríem, encofinaríeu, encofinarien
SUBJUNTIU PRESENT: encofini, encofinis, encofini, encofinem, encofineu, encofinin
SUBJUNTIU IMPERFET: encofinés, encofinessis, encofinés, encofinéssim, encofinéssiu, encofinessin
IMPERATIU: encofina, encofini, encofinem, encofineu, encofinin
->encofrador
■encofrador -a[de encofrar]
m i f OFIC Operari especialitzat en el muntatge d’encofrats.
->encofrar
■encofrar[de cofre]
v tr 1 Posar (alguna cosa) en un cofre o en cofres.
2 abs CONSTR Fer un encofrat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encofrar
GERUNDI: encofrant
PARTICIPI: encofrat, encofrada, encofrats, encofrades
INDICATIU PRESENT: encofro, encofres, encofra, encofrem, encofreu, encofren
INDICATIU IMPERFET: encofrava, encofraves, encofrava, encofràvem, encofràveu, encofraven
INDICATIU PASSAT: encofrí, encofrares, encofrà, encofràrem, encofràreu, encofraren
INDICATIU FUTUR: encofraré, encofraràs, encofrarà, encofrarem, encofrareu, encofraran
INDICATIU CONDICIONAL: encofraria, encofraries, encofraria, encofraríem, encofraríeu, encofrarien
SUBJUNTIU PRESENT: encofri, encofris, encofri, encofrem, encofreu, encofrin
SUBJUNTIU IMPERFET: encofrés, encofressis, encofrés, encofréssim, encofréssiu, encofressin
IMPERATIU: encofra, encofri, encofrem, encofreu, encofrin
->encofrat
■encofrat[de encofrar]
m CONSTR Motlle per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què hom l’omple.
->encofurnament
■encofurnament[de encofurnar]
m 1 1 Acció d’encofurnar o d’encofurnar-se;
2 l’efecte.
2 Qualitat d’encofurnat.
->encofurnar
■encofurnar[de cofurna]
v 1 tr Ficar alguna cosa en una cofurna, en un lloc fosc i estret.
2 pron Ara te’n vas a encofurnar-te a la taverna?
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encofurnar
GERUNDI: encofurnant
PARTICIPI: encofurnat, encofurnada, encofurnats, encofurnades
INDICATIU PRESENT: encofurno, encofurnes, encofurna, encofurnem, encofurneu, encofurnen
INDICATIU IMPERFET: encofurnava, encofurnaves, encofurnava, encofurnàvem, encofurnàveu, encofurnaven
INDICATIU PASSAT: encofurní, encofurnares, encofurnà, encofurnàrem, encofurnàreu, encofurnaren
INDICATIU FUTUR: encofurnaré, encofurnaràs, encofurnarà, encofurnarem, encofurnareu, encofurnaran
INDICATIU CONDICIONAL: encofurnaria, encofurnaries, encofurnaria, encofurnaríem, encofurnaríeu, encofurnarien
SUBJUNTIU PRESENT: encofurni, encofurnis, encofurni, encofurnem, encofurneu, encofurnin
SUBJUNTIU IMPERFET: encofurnés, encofurnessis, encofurnés, encofurnéssim, encofurnéssiu, encofurnessin
IMPERATIU: encofurna, encofurni, encofurnem, encofurneu, encofurnin
->encofurnat
■encofurnat -ada[de encofurnar]
adj Dit d’un lloc fosc i estret. Un dormitori encofurnat.
->encoixinar
■encoixinarPart. sil.: en_coi_xi_nar
[de coixí]
v tr 1 1 Posar coixí o coixins.
2 MOBL Cobrir una cosa amb tela, cuir, etc., sobre borra, llana, crin, etc., formant coixí.
2 GRÀF Preparar el cilindre o timpà de les màquines d’imprimir abans de procedir al tiratge.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encoixinar
GERUNDI: encoixinant
PARTICIPI: encoixinat, encoixinada, encoixinats, encoixinades
INDICATIU PRESENT: encoixino, encoixines, encoixina, encoixinem, encoixineu, encoixinen
INDICATIU IMPERFET: encoixinava, encoixinaves, encoixinava, encoixinàvem, encoixinàveu, encoixinaven
INDICATIU PASSAT: encoixiní, encoixinares, encoixinà, encoixinàrem, encoixinàreu, encoixinaren
INDICATIU FUTUR: encoixinaré, encoixinaràs, encoixinarà, encoixinarem, encoixinareu, encoixinaran
INDICATIU CONDICIONAL: encoixinaria, encoixinaries, encoixinaria, encoixinaríem, encoixinaríeu, encoixinarien
SUBJUNTIU PRESENT: encoixini, encoixinis, encoixini, encoixinem, encoixineu, encoixinin
SUBJUNTIU IMPERFET: encoixinés, encoixinessis, encoixinés, encoixinéssim, encoixinéssiu, encoixinessin
IMPERATIU: encoixina, encoixini, encoixinem, encoixineu, encoixinin
->encoixinat
■encoixinat -adaPart. sil.: en_coi_xi_nat
[de encoixinar]
1 adj Cobert de coixins.
2 f TÈXT Llargària de punta feta al coixí equivalent a la llargària del patró que hom treballa.
3 f TRANSP 1 Coixí que va sota el bast per evitar que la fusta d’aquest faci mal a l’animal.
2 Conjunt dels coixins de l’interior del cotxe.
->encoixir
■encoixirPart. sil.: en_coi_xir
[de coix]
v 1 tr Fer coix algú.
2 pron Tornar-se coix.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encoixir
GERUNDI: encoixint
PARTICIPI: encoixit, encoixida, encoixits, encoixides
INDICATIU PRESENT: encoixeixo, encoixeixes, encoixeix, encoixim, encoixiu, encoixeixen
INDICATIU IMPERFET: encoixia, encoixies, encoixia, encoixíem, encoixíeu, encoixien
INDICATIU PASSAT: encoixí, encoixires, encoixí, encoixírem, encoixíreu, encoixiren
INDICATIU FUTUR: encoixiré, encoixiràs, encoixirà, encoixirem, encoixireu, encoixiran
INDICATIU CONDICIONAL: encoixiria, encoixiries, encoixiria, encoixiríem, encoixiríeu, encoixirien
SUBJUNTIU PRESENT: encoixeixi, encoixeixis, encoixeixi, encoixim, encoixiu, encoixeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encoixís, encoixissis, encoixís, encoixíssim, encoixíssiu, encoixissin
IMPERATIU: encoixeix, encoixeixi, encoixim, encoixiu, encoixeixin
->encolada
■encoladaf 1 1 Acció d’encolar.
2 Passada de cola. Hem de donar una encolada a les cadires.
2 FUST Conjunt de peces de fusta prèviament untades d’aiguacuit posades a prémer alhora o en una mateixa tongada.
->encolador
■encolador -a[de encolar]
1 adj Que encola.
2 màquina encoladora (o simplement encoladora) TECNOL Màquina emprada per a encolar.
->encolar
■encolar[de cola1]
v tr 1 Cobrir amb cola.
2 Enganxar amb cola.
3 FUST Escampar la cola o l’aiguacuit calent per la superfície a enganxar, per tal d’apariar peces de fusta comunes, aplacar fulloles, etc.
4 màquina d’encolar TECNOL Màquina encoladora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encolar
GERUNDI: encolant
PARTICIPI: encolat, encolada, encolats, encolades
INDICATIU PRESENT: encolo, encoles, encola, encolem, encoleu, encolen
INDICATIU IMPERFET: encolava, encolaves, encolava, encolàvem, encolàveu, encolaven
INDICATIU PASSAT: encolí, encolares, encolà, encolàrem, encolàreu, encolaren
INDICATIU FUTUR: encolaré, encolaràs, encolarà, encolarem, encolareu, encolaran
INDICATIU CONDICIONAL: encolaria, encolaries, encolaria, encolaríem, encolaríeu, encolarien
SUBJUNTIU PRESENT: encoli, encolis, encoli, encolem, encoleu, encolin
SUBJUNTIU IMPERFET: encolés, encolessis, encolés, encoléssim, encoléssiu, encolessin
IMPERATIU: encola, encoli, encolem, encoleu, encolin
->encolat
■encolat -ada[de encolar]
1 adj 1 Cobert amb cola.
2 Enganxat amb cola.
2 m Efecte d’encolar. L’encolat s’ha fet malbé.
3 m Encolada.
->encolatge
■encolatge[de encolar]
m 1 Encolada.
2 PAPER En la fabricació del paper, operació consistent a fixar a les seves fibres substàncies hidròfobes que hi retarden la penetració del líquid a l’interior.
3 encolatge d’ordits TÈXT Paratge.
->encoler
■encolerm TÈXT A la màquina jacquard, unió que hi ha entre cada ganxo i la seva arcada.
->encolerir-se
■encolerir-se[de còlera2]
v pron Posar-se colèric.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encolerir
GERUNDI: encolerint
PARTICIPI: encolerit, encolerida, encolerits, encolerides
INDICATIU PRESENT: encolereixo, encolereixes, encolereix, encolerim, encoleriu, encolereixen
INDICATIU IMPERFET: encoleria, encoleries, encoleria, encoleríem, encoleríeu, encolerien
INDICATIU PASSAT: encolerí, encolerires, encolerí, encolerírem, encoleríreu, encoleriren
INDICATIU FUTUR: encoleriré, encoleriràs, encolerirà, encolerirem, encolerireu, encoleriran
INDICATIU CONDICIONAL: encoleriria, encoleriries, encoleriria, encoleriríem, encoleriríeu, encoleririen
SUBJUNTIU PRESENT: encolereixi, encolereixis, encolereixi, encolerim, encoleriu, encolereixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encolerís, encolerissis, encolerís, encoleríssim, encoleríssiu, encolerissin
IMPERATIU: encolereix, encolereixi, encolerim, encoleriu, encolereixin
->encollar1
■encollar1[de coll1]
v tr 1 Empassar-se coll avall; engolir.
2 Empènyer un automòbil, per fer-lo engegar, amb la força del cos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encollar
GERUNDI: encollant
PARTICIPI: encollat, encollada, encollats, encollades
INDICATIU PRESENT: encollo, encolles, encolla, encollem, encolleu, encollen
INDICATIU IMPERFET: encollava, encollaves, encollava, encollàvem, encollàveu, encollaven
INDICATIU PASSAT: encollí, encollares, encollà, encollàrem, encollàreu, encollaren
INDICATIU FUTUR: encollaré, encollaràs, encollarà, encollarem, encollareu, encollaran
INDICATIU CONDICIONAL: encollaria, encollaries, encollaria, encollaríem, encollaríeu, encollarien
SUBJUNTIU PRESENT: encolli, encollis, encolli, encollem, encolleu, encollin
SUBJUNTIU IMPERFET: encollés, encollessis, encollés, encolléssim, encolléssiu, encollessin
IMPERATIU: encolla, encolli, encollem, encolleu, encollin
->encollar2
■encollar2[de colla]
v tr 1 Reunir en colla o en colles.
2 Enjovar bèsties de tir per fer-los fer una feina.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encollar
GERUNDI: encollant
PARTICIPI: encollat, encollada, encollats, encollades
INDICATIU PRESENT: encollo, encolles, encolla, encollem, encolleu, encollen
INDICATIU IMPERFET: encollava, encollaves, encollava, encollàvem, encollàveu, encollaven
INDICATIU PASSAT: encollí, encollares, encollà, encollàrem, encollàreu, encollaren
INDICATIU FUTUR: encollaré, encollaràs, encollarà, encollarem, encollareu, encollaran
INDICATIU CONDICIONAL: encollaria, encollaries, encollaria, encollaríem, encollaríeu, encollarien
SUBJUNTIU PRESENT: encolli, encollis, encolli, encollem, encolleu, encollin
SUBJUNTIU IMPERFET: encollés, encollessis, encollés, encolléssim, encolléssiu, encollessin
IMPERATIU: encolla, encolli, encollem, encolleu, encollin
->encollar3
encollar3[de coll1]
v tr Collar, estrènyer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encollar
GERUNDI: encollant
PARTICIPI: encollat, encollada, encollats, encollades
INDICATIU PRESENT: encollo, encolles, encolla, encollem, encolleu, encollen
INDICATIU IMPERFET: encollava, encollaves, encollava, encollàvem, encollàveu, encollaven
INDICATIU PASSAT: encollí, encollares, encollà, encollàrem, encollàreu, encollaren
INDICATIU FUTUR: encollaré, encollaràs, encollarà, encollarem, encollareu, encollaran
INDICATIU CONDICIONAL: encollaria, encollaries, encollaria, encollaríem, encollaríeu, encollarien
SUBJUNTIU PRESENT: encolli, encollis, encolli, encollem, encolleu, encollin
SUBJUNTIU IMPERFET: encollés, encollessis, encollés, encolléssim, encolléssiu, encollessin
IMPERATIU: encolla, encolli, encollem, encolleu, encollin
->encollarat
■encollarat -ada[de collar1]
adj HERÀLD Dit de l’animal que porta un collar, generalment d’un esmalt diferent.
->encollir
encollir[calc del cast. encoger; 1a FONT: 1616]
v tr i pron Encongir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encollir
GERUNDI: encollint
PARTICIPI: encollit, encollida, encollits, encollides
INDICATIU PRESENT: encullo, enculls, encull, encollim, encolliu, encullen
INDICATIU IMPERFET: encollia, encollies, encollia, encollíem, encollíeu, encollien
INDICATIU PASSAT: encollí, encollires, encollí, encollírem, encollíreu, encolliren
INDICATIU FUTUR: encolliré, encolliràs, encollirà, encollirem, encollireu, encolliran
INDICATIU CONDICIONAL: encolliria, encolliries, encolliria, encolliríem, encolliríeu, encollirien
SUBJUNTIU PRESENT: enculli, encullis, enculli, encollim, encolliu, encullin
SUBJUNTIU IMPERFET: encollís, encollissis, encollís, encollíssim, encollíssiu, encollissin
IMPERATIU: encull, enculli, encollim, encolliu, encullin
->encolomar
■encolomar[de colom]
v tr endossar 3.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encolomar
GERUNDI: encolomant
PARTICIPI: encolomat, encolomada, encolomats, encolomades
INDICATIU PRESENT: encolomo, encolomes, encoloma, encolomem, encolomeu, encolomen
INDICATIU IMPERFET: encolomava, encolomaves, encolomava, encolomàvem, encolomàveu, encolomaven
INDICATIU PASSAT: encolomí, encolomares, encolomà, encolomàrem, encolomàreu, encolomaren
INDICATIU FUTUR: encolomaré, encolomaràs, encolomarà, encolomarem, encolomareu, encolomaran
INDICATIU CONDICIONAL: encolomaria, encolomaries, encolomaria, encolomaríem, encolomaríeu, encolomarien
SUBJUNTIU PRESENT: encolomi, encolomis, encolomi, encolomem, encolomeu, encolomin
SUBJUNTIU IMPERFET: encolomés, encolomessis, encolomés, encoloméssim, encoloméssiu, encolomessin
IMPERATIU: encoloma, encolomi, encolomem, encolomeu, encolomin
->encomanadís
■encomanadís -issa[de encomanar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
adj 1 Contagiós.
2 enganxós 2.
->encomanament
■encomanament[de encomanar]
m 1 Acció d’encomanar 3 o d’encomanar-se;
2 l’efecte.
->encomanar
■encomanar[de comanar; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr 1 Confiar a algú de fer alguna cosa. El que pots fer tu, no ho encomanis a ningú!
2 Confiar a algú de tenir cura d’algú o alguna cosa. M’ha encomanat la vigilància dels seus fills.
2 pron 1 Posar-se sota l’empara d’algú. Encomanar-se a Déu.
2 HIST DR A l’edat mitjana, posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor.
3 sense encomanar-se a Déu ni al diable (o al dimoni, o a santa Maria) Sense prendre cap precaució, sense meditar allò que hom vol fer.
3 1 tr Contagiar.
2 pron Contagiar-se.
4 tr TÈXT 1 Fer acompanyar, en la màquina de parar, un fil trencat per un dels del seu costat quan hom no pot trobar el cap del fil trencat.
2 Posar plegats tot al llarg dos o més fils, però sense retòrcer-los perquè formin un sol fil.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encomanar
GERUNDI: encomanant
PARTICIPI: encomanat, encomanada, encomanats, encomanades
INDICATIU PRESENT: encomano, encomanes, encomana, encomanem, encomaneu, encomanen
INDICATIU IMPERFET: encomanava, encomanaves, encomanava, encomanàvem, encomanàveu, encomanaven
INDICATIU PASSAT: encomaní, encomanares, encomanà, encomanàrem, encomanàreu, encomanaren
INDICATIU FUTUR: encomanaré, encomanaràs, encomanarà, encomanarem, encomanareu, encomanaran
INDICATIU CONDICIONAL: encomanaria, encomanaries, encomanaria, encomanaríem, encomanaríeu, encomanarien
SUBJUNTIU PRESENT: encomani, encomanis, encomani, encomanem, encomaneu, encomanin
SUBJUNTIU IMPERFET: encomanés, encomanessis, encomanés, encomanéssim, encomanéssiu, encomanessin
IMPERATIU: encomana, encomani, encomanem, encomaneu, encomanin
->encomanda
■encomanda[de encomanar amb la -d- llatinitzant, com en comanda, comandar, etc]
f 1 Acció d’encomanar 1 i encomanar 2;
2 l’efecte.
->encomi
■encomi[del gr. egkṓmion ‘elogi’, der. de kõmos ‘festa amb cants’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m Lloança, elogi. Paraules d’encomi.
->encomiable
■encomiablePart. sil.: en_co_mi_a_ble
[de encomiar]
adj Digne d’encomi.
->encomiar
■encomiarPart. sil.: en_co_mi_ar
[de encomi; 1a FONT: 1868, DLCo.]
v tr Fer un encomi o encomis d’algú o d’alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encomiar
GERUNDI: encomiant
PARTICIPI: encomiat, encomiada, encomiats, encomiades
INDICATIU PRESENT: encomio, encomies, encomia, encomiem, encomieu, encomien
INDICATIU IMPERFET: encomiava, encomiaves, encomiava, encomiàvem, encomiàveu, encomiaven
INDICATIU PASSAT: encomií, encomiares, encomià, encomiàrem, encomiàreu, encomiaren
INDICATIU FUTUR: encomiaré, encomiaràs, encomiarà, encomiarem, encomiareu, encomiaran
INDICATIU CONDICIONAL: encomiaria, encomiaries, encomiaria, encomiaríem, encomiaríeu, encomiarien
SUBJUNTIU PRESENT: encomiï, encomiïs, encomiï, encomiem, encomieu, encomiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: encomiés, encomiessis, encomiés, encomiéssim, encomiéssiu, encomiessin
IMPERATIU: encomia, encomiï, encomiem, encomieu, encomiïn
->encomiasta
■encomiastaPart. sil.: en_co_mi_as_ta
[del gr. egkōmiastḗs, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m i f Panegirista.
->encomiàstic
■encomiàstic -aPart. sil.: en_co_mi_às_tic
[del gr. egkōmiastikós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Que conté encomi. Una carta encomiàstica.
->enconadora
■enconadora[de enconar; 1a FONT: 1883]
f Dona que dóna la primera llet a un infant d’una altra.
->enconament
■enconament[de enconar]
m 1 Acció d’enconar o d’enconar-se;
2 l’efecte.
->enconar
■enconar[del ll. ĭnquĭnare ‘tacar, corrompre’, en ll. vg. ‘aviciar’ i d’aquí ‘avesar’, a través d’una pronúncia -kue-, reduïda després a -co-, enconar; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v 1 tr 1 Donar la primera llet a un infant. La Maria va enconar el meu fill.
2 p ext Fer que un animal jove aprengui de menjar donant-li les primeres menjades.
3 Posar mel o una altra cosa suau en el paladar d’un nadó per fer-li agafar el gust de mamar.
2 fig 1 tr Fer agafar a algú el gust, l’habitud, d’una cosa. L’han enconat en aquestes idees.
2 pron S’encona en tots els costums estrangers.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enconar
GERUNDI: enconant
PARTICIPI: enconat, enconada, enconats, enconades
INDICATIU PRESENT: encono, encones, encona, enconem, enconeu, enconen
INDICATIU IMPERFET: enconava, enconaves, enconava, enconàvem, enconàveu, enconaven
INDICATIU PASSAT: enconí, enconares, enconà, enconàrem, enconàreu, enconaren
INDICATIU FUTUR: enconaré, enconaràs, enconarà, enconarem, enconareu, enconaran
INDICATIU CONDICIONAL: enconaria, enconaries, enconaria, enconaríem, enconaríeu, enconarien
SUBJUNTIU PRESENT: enconi, enconis, enconi, enconem, enconeu, enconin
SUBJUNTIU IMPERFET: enconés, enconessis, enconés, enconéssim, enconéssiu, enconessin
IMPERATIU: encona, enconi, enconem, enconeu, enconin
->enconcar
■enconcar[de conca; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 tr Donar forma còncava.
2 pron Agafar forma còncava.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enconcar
GERUNDI: enconcant
PARTICIPI: enconcat, enconcada, enconcats, enconcades
INDICATIU PRESENT: enconco, enconques, enconca, enconquem, enconqueu, enconquen
INDICATIU IMPERFET: enconcava, enconcaves, enconcava, enconcàvem, enconcàveu, enconcaven
INDICATIU PASSAT: enconquí, enconcares, enconcà, enconcàrem, enconcàreu, enconcaren
INDICATIU FUTUR: enconcaré, enconcaràs, enconcarà, enconcarem, enconcareu, enconcaran
INDICATIU CONDICIONAL: enconcaria, enconcaries, enconcaria, enconcaríem, enconcaríeu, enconcarien
SUBJUNTIU PRESENT: enconqui, enconquis, enconqui, enconquem, enconqueu, enconquin
SUBJUNTIU IMPERFET: enconqués, enconquessis, enconqués, enconquéssim, enconquéssiu, enconquessin
IMPERATIU: enconca, enconqui, enconquem, enconqueu, enconquin
->enconcat
■enconcat -ada[de enconcar]
adj Que forma una conca.
->encondolir-se
■encondolir-se[de condolir-se]
v pron dial 1 Adolorir-se. Estic tot encondolit.
2 Adormir-se un membre del cos. Se m’ha encondolit la cama.
->encondroma
encondromam PAT Tumor benigne de teixit cartilaginós desenvolupat a l’interior d’un os.
->encongidament
■encongidament[de encongit]
adv D’una manera encongida, amb encongiment.
->encongidor
■encongidor -a[de encongir]
adj Que encongeix.
->encongiment
■encongiment[de encongir; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 1 Acció d’encongir o d’encongir-se;
2 l’efecte.
2 Estat del qui se sent encongit.
3 TÈXT Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors.
->encongir
■encongir[del cast. encoger; 1a FONT: 1610]
v 1 pron 1 Disminuir les dimensions d’una tela, un teixit, etc., contraient-se. Mulla la roba abans de tallar el vestit, no fos cas que després se t’encongís.
2 p anal S’ha hagut d’encongir d’allò més per a enfundar-se en el vestit de sa germana.
2 1 tr Fer minvar la llargària, especialment d’un membre; arronsar. Hauràs d’encongir les cames, si no, no hi cabràs!
2 pron Manifestava que tant li feia encongint-se d’espatlles. La flama començà a encongir-se i finalment s’extingí.
3 fig 1 tr Aflaquir l’ànim, el coratge (d’algú), fer-se sentir oprimit. L’angoixa l’encongia.
2 pron Amb els de fora de casa s’encongeix i no gosa dir res.
3 pron p ext Veient aquella salvatjada, se m’encongia el cor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encongir
GERUNDI: encongint
PARTICIPI: encongit, encongida, encongits, encongides
INDICATIU PRESENT: encongeixo, encongeixes, encongeix, encongim, encongiu, encongeixen
INDICATIU IMPERFET: encongia, encongies, encongia, encongíem, encongíeu, encongien
INDICATIU PASSAT: encongí, encongires, encongí, encongírem, encongíreu, encongiren
INDICATIU FUTUR: encongiré, encongiràs, encongirà, encongirem, encongireu, encongiran
INDICATIU CONDICIONAL: encongiria, encongiries, encongiria, encongiríem, encongiríeu, encongirien
SUBJUNTIU PRESENT: encongeixi, encongeixis, encongeixi, encongim, encongiu, encongeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encongís, encongissis, encongís, encongíssim, encongíssiu, encongissin
IMPERATIU: encongeix, encongeixi, encongim, encongiu, encongeixin
->encongit
■encongit -ida[de encongir; 1a FONT: 1610]
adj 1 Contret, oprimit.
2 fig D’ànim flac, de poc esperit.
->encontinent
■encontinent[del b. ll. incontinenti (o bé incontinentim), íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adv Tot seguit.
->encontorns
■encontorns[de contorn; 1a FONT: 1696, DLac.]
m pl Voltants. Això succeí als encontorns del mas.
->encontrada1
■encontrada1[der. de encontrar, formació semblant a la de mots com avançada, davallada; 1a FONT: s. XIII]
f 1 Contrada.
2 [sovint en pl] ant Contorn, regió propera.
->encontrada2
■encontrada2[de encontrar]
f Acció d’encontrar o d’encontrar-se.
->encontradís
■encontradís -issa[de encontrar]
adj Topadís.
->encontrador
■encontrador -a[de encontrar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
adj Que encontra.
->encontrar
■encontrar[de contra; 1a FONT: s. XIII]
v 1 1 tr Trobar, una persona o cosa que es mou, una altra que li surt al pas. Un dia l’encontrí sola.
2 pron esp Trobar-se dues persones o coses que es mouen en direcció oposada.
2 1 tr Topar, una persona o cosa que es mou, amb una altra que li impedeix de prosseguir el moviment.
2 pron Topar dues persones o coses, especialment hostilment. Ell l’envestí i s’encontraren al mig del camp.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encontrar
GERUNDI: encontrant
PARTICIPI: encontrat, encontrada, encontrats, encontrades
INDICATIU PRESENT: encontro, encontres, encontra, encontrem, encontreu, encontren
INDICATIU IMPERFET: encontrava, encontraves, encontrava, encontràvem, encontràveu, encontraven
INDICATIU PASSAT: encontrí, encontrares, encontrà, encontràrem, encontràreu, encontraren
INDICATIU FUTUR: encontraré, encontraràs, encontrarà, encontrarem, encontrareu, encontraran
INDICATIU CONDICIONAL: encontraria, encontraries, encontraria, encontraríem, encontraríeu, encontrarien
SUBJUNTIU PRESENT: encontri, encontris, encontri, encontrem, encontreu, encontrin
SUBJUNTIU IMPERFET: encontrés, encontressis, encontrés, encontréssim, encontréssiu, encontressin
IMPERATIU: encontra, encontri, encontrem, encontreu, encontrin
->encontre
■encontre[de encontrar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
m 1 1 Acció d’encontrar o d’encontrar-se;
2 l’efecte.
3 anar (o venir, o sortir, o ésser, etc.) a l’encontre (d’algú) Anar, venir, etc., a trobar-lo, anar-li en direcció contrària fins a ajuntar-s’hi.
2 fig Desgràcia impensada; contrarietat. Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre i de poc ho perdem tot!
3 HERÀLD Cap d’animal, excepte el lleopard, posat de cara i sense coll.
->enconxar
■enconxar[de conxa]
v tr TÈXT Posar a la roba un contrafort, amb llana, cotó, etc., formant un regruix tou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enconxar
GERUNDI: enconxant
PARTICIPI: enconxat, enconxada, enconxats, enconxades
INDICATIU PRESENT: enconxo, enconxes, enconxa, enconxem, enconxeu, enconxen
INDICATIU IMPERFET: enconxava, enconxaves, enconxava, enconxàvem, enconxàveu, enconxaven
INDICATIU PASSAT: enconxí, enconxares, enconxà, enconxàrem, enconxàreu, enconxaren
INDICATIU FUTUR: enconxaré, enconxaràs, enconxarà, enconxarem, enconxareu, enconxaran
INDICATIU CONDICIONAL: enconxaria, enconxaries, enconxaria, enconxaríem, enconxaríeu, enconxarien
SUBJUNTIU PRESENT: enconxi, enconxis, enconxi, enconxem, enconxeu, enconxin
SUBJUNTIU IMPERFET: enconxés, enconxessis, enconxés, enconxéssim, enconxéssiu, enconxessin
IMPERATIU: enconxa, enconxi, enconxem, enconxeu, enconxin
->enconxat
■enconxat[de enconxar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m TÈXT Classe de piqué molt gruixut, bast i perxat.
->encop
■encop[alteració fonètica de en un cop per dissimilació vocàlica i consonàntica]
Mot emprat en l’expressió a l’encop loc adv Alhora.
->encopresi
■encopresif PSIC Defecació involuntària, sovint de nit, independent de qualsevol lesió orgànica.
->encoratjador
■encoratjador -a[de encoratjar]
adj Que encoratja. Paraules encoratjadores.
->encoratjament
■encoratjament[de encoratjar]
m 1 Acció d’encoratjar;
2 l’efecte.
->encoratjar
■encoratjar[de coratge; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr Donar ànim, coratge, a algú.
2 pron Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, es van encoratjar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encoratjar
GERUNDI: encoratjant
PARTICIPI: encoratjat, encoratjada, encoratjats, encoratjades
INDICATIU PRESENT: encoratjo, encoratges, encoratja, encoratgem, encoratgeu, encoratgen
INDICATIU IMPERFET: encoratjava, encoratjaves, encoratjava, encoratjàvem, encoratjàveu, encoratjaven
INDICATIU PASSAT: encoratgí, encoratjares, encoratjà, encoratjàrem, encoratjàreu, encoratjaren
INDICATIU FUTUR: encoratjaré, encoratjaràs, encoratjarà, encoratjarem, encoratjareu, encoratjaran
INDICATIU CONDICIONAL: encoratjaria, encoratjaries, encoratjaria, encoratjaríem, encoratjaríeu, encoratjarien
SUBJUNTIU PRESENT: encoratgi, encoratgis, encoratgi, encoratgem, encoratgeu, encoratgin
SUBJUNTIU IMPERFET: encoratgés, encoratgessis, encoratgés, encoratgéssim, encoratgéssiu, encoratgessin
IMPERATIU: encoratja, encoratgi, encoratgem, encoratgeu, encoratgin
->encorbament
■encorbament[de encorbar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
m 1 Acció d’encorbar o d’encorbar-se;
2 l’efecte.
->encorbar
■encorbar[de corb2; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v 1 1 tr Corbar.
2 pron Corbar-se.
2 tr TRANSP Posar les corbes a una roda de carro o d’un altre vehicle.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encorbar
GERUNDI: encorbant
PARTICIPI: encorbat, encorbada, encorbats, encorbades
INDICATIU PRESENT: encorbo, encorbes, encorba, encorbem, encorbeu, encorben
INDICATIU IMPERFET: encorbava, encorbaves, encorbava, encorbàvem, encorbàveu, encorbaven
INDICATIU PASSAT: encorbí, encorbares, encorbà, encorbàrem, encorbàreu, encorbaren
INDICATIU FUTUR: encorbaré, encorbaràs, encorbarà, encorbarem, encorbareu, encorbaran
INDICATIU CONDICIONAL: encorbaria, encorbaries, encorbaria, encorbaríem, encorbaríeu, encorbarien
SUBJUNTIU PRESENT: encorbi, encorbis, encorbi, encorbem, encorbeu, encorbin
SUBJUNTIU IMPERFET: encorbés, encorbessis, encorbés, encorbéssim, encorbéssiu, encorbessin
IMPERATIU: encorba, encorbi, encorbem, encorbeu, encorbin
->encorbatat
■encorbatat -ada[de corbata]
adj Que duu corbata. Una fotografia del novel·lista, somrient i encorbatat.
->encorcobit
■encorcobit -ida[alteració de l’ant. encorbit]
adj Arrupit, decaigut.
->encorda
■encorda[de corda; 1a FONT: 1363]
f PESC Lligam de cordes proveïdes d’hams per a pescar.
->encordada
■encordada[de encordar; 1a FONT: 1864]
f 1 1 Acció d’encordar;
2 l’efecte.
2 Conjunt de persones, animals o coses lligats amb una corda o amb cordes.
->encordador
■encordador -a[de encordar]
1 m i f Persona que encorda bales, etc.
2 m Pal emprat per a encordar bales, etc.
->encordar
■encordar[de corda]
v 1 tr Posar cordes, guarnir de cordes.
2 tr Lligar, embolicar, amb una corda o amb cordes.
3 pron EXCURS Fer cordada.
4 tr MÚS Posar les cordes a un instrument de música.
5 tr TÈXT Col·locar els cordills, anomenats pianos, a les màquines de filar en què les pues eren mogudes amb cordills.
6 tr TÈXT Guarnir els corrons dels clapons amb una corda o llibant d’espart.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encordar
GERUNDI: encordant
PARTICIPI: encordat, encordada, encordats, encordades
INDICATIU PRESENT: encordo, encordes, encorda, encordem, encordeu, encorden
INDICATIU IMPERFET: encordava, encordaves, encordava, encordàvem, encordàveu, encordaven
INDICATIU PASSAT: encordí, encordares, encordà, encordàrem, encordàreu, encordaren
INDICATIU FUTUR: encordaré, encordaràs, encordarà, encordarem, encordareu, encordaran
INDICATIU CONDICIONAL: encordaria, encordaries, encordaria, encordaríem, encordaríeu, encordarien
SUBJUNTIU PRESENT: encordi, encordis, encordi, encordem, encordeu, encordin
SUBJUNTIU IMPERFET: encordés, encordessis, encordés, encordéssim, encordéssiu, encordessin
IMPERATIU: encorda, encordi, encordem, encordeu, encordin
->encordar-se
■encordar-se[de corda]
v pron Encarcarar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encordar
GERUNDI: encordant
PARTICIPI: encordat, encordada, encordats, encordades
INDICATIU PRESENT: encordo, encordes, encorda, encordem, encordeu, encorden
INDICATIU IMPERFET: encordava, encordaves, encordava, encordàvem, encordàveu, encordaven
INDICATIU PASSAT: encordí, encordares, encordà, encordàrem, encordàreu, encordaren
INDICATIU FUTUR: encordaré, encordaràs, encordarà, encordarem, encordareu, encordaran
INDICATIU CONDICIONAL: encordaria, encordaries, encordaria, encordaríem, encordaríeu, encordarien
SUBJUNTIU PRESENT: encordi, encordis, encordi, encordem, encordeu, encordin
SUBJUNTIU IMPERFET: encordés, encordessis, encordés, encordéssim, encordéssiu, encordessin
IMPERATIU: encorda, encordi, encordem, encordeu, encordin
->encordat
■encordat[de encordar; 1a FONT: 1410]
m Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc., una cosa.
->encordatge
■encordatge[de encordar]
m 1 Acció d’encordar;
2 l’efecte.
->encordillada
■encordillada[de encordillar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
f 1 Acció d’encordillar;
2 l’efecte.
->encordillar
■encordillar[de cordill; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr Lligar, embolicar, amb un cordill o amb cordills.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encordillar
GERUNDI: encordillant
PARTICIPI: encordillat, encordillada, encordillats, encordillades
INDICATIU PRESENT: encordillo, encordilles, encordilla, encordillem, encordilleu, encordillen
INDICATIU IMPERFET: encordillava, encordillaves, encordillava, encordillàvem, encordillàveu, encordillaven
INDICATIU PASSAT: encordillí, encordillares, encordillà, encordillàrem, encordillàreu, encordillaren
INDICATIU FUTUR: encordillaré, encordillaràs, encordillarà, encordillarem, encordillareu, encordillaran
INDICATIU CONDICIONAL: encordillaria, encordillaries, encordillaria, encordillaríem, encordillaríeu, encordillarien
SUBJUNTIU PRESENT: encordilli, encordillis, encordilli, encordillem, encordilleu, encordillin
SUBJUNTIU IMPERFET: encordillés, encordillessis, encordillés, encordilléssim, encordilléssiu, encordillessin
IMPERATIU: encordilla, encordilli, encordillem, encordilleu, encordillin
->encordillat
■encordillat -ada[de encordillar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adj TÈXT Dit del teixit de tres fils i tres passades de curs.
->encordonar
■encordonar[de cordó; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr 1 Posar cordons a alguna cosa, sia per adornar-la, sia per lligar-la o embolicar-la.
2 Tòrcer (fils o fibres) a manera de cordó.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encordonar
GERUNDI: encordonant
PARTICIPI: encordonat, encordonada, encordonats, encordonades
INDICATIU PRESENT: encordono, encordones, encordona, encordonem, encordoneu, encordonen
INDICATIU IMPERFET: encordonava, encordonaves, encordonava, encordonàvem, encordonàveu, encordonaven
INDICATIU PASSAT: encordoní, encordonares, encordonà, encordonàrem, encordonàreu, encordonaren
INDICATIU FUTUR: encordonaré, encordonaràs, encordonarà, encordonarem, encordonareu, encordonaran
INDICATIU CONDICIONAL: encordonaria, encordonaries, encordonaria, encordonaríem, encordonaríeu, encordonarien
SUBJUNTIU PRESENT: encordoni, encordonis, encordoni, encordonem, encordoneu, encordonin
SUBJUNTIU IMPERFET: encordonés, encordonessis, encordonés, encordonéssim, encordonéssiu, encordonessin
IMPERATIU: encordona, encordoni, encordonem, encordoneu, encordonin
->encorralament
■encorralament[de encorralar]
m Acció d’encorralar.
->encorralar
■encorralar[de corral; 1a FONT: 1399]
v tr Ficar al corral.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encorralar
GERUNDI: encorralant
PARTICIPI: encorralat, encorralada, encorralats, encorralades
INDICATIU PRESENT: encorralo, encorrales, encorrala, encorralem, encorraleu, encorralen
INDICATIU IMPERFET: encorralava, encorralaves, encorralava, encorralàvem, encorralàveu, encorralaven
INDICATIU PASSAT: encorralí, encorralares, encorralà, encorralàrem, encorralàreu, encorralaren
INDICATIU FUTUR: encorralaré, encorralaràs, encorralarà, encorralarem, encorralareu, encorralaran
INDICATIU CONDICIONAL: encorralaria, encorralaries, encorralaria, encorralaríem, encorralaríeu, encorralarien
SUBJUNTIU PRESENT: encorrali, encorralis, encorrali, encorralem, encorraleu, encorralin
SUBJUNTIU IMPERFET: encorralés, encorralessis, encorralés, encorraléssim, encorraléssiu, encorralessin
IMPERATIU: encorrala, encorrali, encorralem, encorraleu, encorralin
->encorregut
■encorregut -uda[de encórrer]
adj Escorregut.
->encórrer
■encórrerCp. incórrer
[de córrer; 1a FONT: 1312]
v 1 tr Posar-se en el cas d’haver de sofrir, de suportar, algun dany. Si ho feies, encorreries el menyspreu de tothom!
2 intr Els desertors encorreran en pena de mort.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encórrer
GERUNDI: encorrent
PARTICIPI: encorregut, encorreguda, encorreguts, encorregudes
INDICATIU PRESENT: encorro, encorres, encorre, encorrem, encorreu, encorren
INDICATIU IMPERFET: encorria, encorries, encorria, encorríem, encorríeu, encorrien
INDICATIU PASSAT: encorreguí, encorregueres, encorregué, encorreguérem, encorreguéreu, encorregueren
INDICATIU FUTUR: encorreré, encorreràs, encorrerà, encorrerem, encorrereu, encorreran
INDICATIU CONDICIONAL: encorreria, encorreries, encorreria, encorreríem, encorreríeu, encorrerien
SUBJUNTIU PRESENT: encorri, encorris, encorri, encorrem, encorreu, encorrin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): encorri, encorris, encorri, encorreguem, encorregueu, encorrin
SUBJUNTIU IMPERFET: encorregués, encorreguessis, encorregués, encorreguéssim, encorreguéssiu, encorreguessin
IMPERATIU: encorre, encorri, encorrem, encorreu, encorrin
IMPERATIU (alternatiu): encorre, encorri, encorreguem, encorreu, encorrin
->encorriment
■encorriment[de encórrer; 1a FONT: 1272, CTort.]
m Acció d’encórrer.
->encortinar
■encortinar[de cortina1; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
v tr Guarnir, emparamentar, amb cortines.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encortinar
GERUNDI: encortinant
PARTICIPI: encortinat, encortinada, encortinats, encortinades
INDICATIU PRESENT: encortino, encortines, encortina, encortinem, encortineu, encortinen
INDICATIU IMPERFET: encortinava, encortinaves, encortinava, encortinàvem, encortinàveu, encortinaven
INDICATIU PASSAT: encortiní, encortinares, encortinà, encortinàrem, encortinàreu, encortinaren
INDICATIU FUTUR: encortinaré, encortinaràs, encortinarà, encortinarem, encortinareu, encortinaran
INDICATIU CONDICIONAL: encortinaria, encortinaries, encortinaria, encortinaríem, encortinaríeu, encortinarien
SUBJUNTIU PRESENT: encortini, encortinis, encortini, encortinem, encortineu, encortinin
SUBJUNTIU IMPERFET: encortinés, encortinessis, encortinés, encortinéssim, encortinéssiu, encortinessin
IMPERATIU: encortina, encortini, encortinem, encortineu, encortinin
->encossiar
■encossiarPart. sil.: en_cos_si_ar
[de cossi]
v tr Ficar alguna cosa en un cossi o en cossis.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encossiar
GERUNDI: encossiant
PARTICIPI: encossiat, encossiada, encossiats, encossiades
INDICATIU PRESENT: encossio, encossies, encossia, encossiem, encossieu, encossien
INDICATIU IMPERFET: encossiava, encossiaves, encossiava, encossiàvem, encossiàveu, encossiaven
INDICATIU PASSAT: encossií, encossiares, encossià, encossiàrem, encossiàreu, encossiaren
INDICATIU FUTUR: encossiaré, encossiaràs, encossiarà, encossiarem, encossiareu, encossiaran
INDICATIU CONDICIONAL: encossiaria, encossiaries, encossiaria, encossiaríem, encossiaríeu, encossiarien
SUBJUNTIU PRESENT: encossiï, encossiïs, encossiï, encossiem, encossieu, encossiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: encossiés, encossiessis, encossiés, encossiéssim, encossiéssiu, encossiessin
IMPERATIU: encossia, encossiï, encossiem, encossieu, encossiïn
->encostellada
encostellada[de costella]
f CONSTR NAV Barca en construcció quan ja hi ha posades les estameneres i els medissos.
->encotillar
■encotillar[de cotilla]
v 1 tr Posar la cotilla.
2 pron No t’encotillis tan estret, que t’ofegaràs!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encotillar
GERUNDI: encotillant
PARTICIPI: encotillat, encotillada, encotillats, encotillades
INDICATIU PRESENT: encotillo, encotilles, encotilla, encotillem, encotilleu, encotillen
INDICATIU IMPERFET: encotillava, encotillaves, encotillava, encotillàvem, encotillàveu, encotillaven
INDICATIU PASSAT: encotillí, encotillares, encotillà, encotillàrem, encotillàreu, encotillaren
INDICATIU FUTUR: encotillaré, encotillaràs, encotillarà, encotillarem, encotillareu, encotillaran
INDICATIU CONDICIONAL: encotillaria, encotillaries, encotillaria, encotillaríem, encotillaríeu, encotillarien
SUBJUNTIU PRESENT: encotilli, encotillis, encotilli, encotillem, encotilleu, encotillin
SUBJUNTIU IMPERFET: encotillés, encotillessis, encotillés, encotilléssim, encotilléssiu, encotillessin
IMPERATIU: encotilla, encotilli, encotillem, encotilleu, encotillin
->encotillat
■encotillat -ada[de encotillar]
adj 1 Cenyit d’una cotilla.
2 fig Excessivament cenyit a normes, a regles. Un llenguatge encotillat. Una societat massa encotillada.
->encotonar
■encotonar[de cotó]
v tr Farcir de cotó.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encotonar
GERUNDI: encotonant
PARTICIPI: encotonat, encotonada, encotonats, encotonades
INDICATIU PRESENT: encotono, encotones, encotona, encotonem, encotoneu, encotonen
INDICATIU IMPERFET: encotonava, encotonaves, encotonava, encotonàvem, encotonàveu, encotonaven
INDICATIU PASSAT: encotoní, encotonares, encotonà, encotonàrem, encotonàreu, encotonaren
INDICATIU FUTUR: encotonaré, encotonaràs, encotonarà, encotonarem, encotonareu, encotonaran
INDICATIU CONDICIONAL: encotonaria, encotonaries, encotonaria, encotonaríem, encotonaríeu, encotonarien
SUBJUNTIU PRESENT: encotoni, encotonis, encotoni, encotonem, encotoneu, encotonin
SUBJUNTIU IMPERFET: encotonés, encotonessis, encotonés, encotonéssim, encotonéssiu, encotonessin
IMPERATIU: encotona, encotoni, encotonem, encotoneu, encotonin
->encotxar
■encotxar[de cotxe]
v 1 tr Ficar en un cotxe.
2 pron Ficar-se en un cotxe.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encotxar
GERUNDI: encotxant
PARTICIPI: encotxat, encotxada, encotxats, encotxades
INDICATIU PRESENT: encotxo, encotxes, encotxa, encotxem, encotxeu, encotxen
INDICATIU IMPERFET: encotxava, encotxaves, encotxava, encotxàvem, encotxàveu, encotxaven
INDICATIU PASSAT: encotxí, encotxares, encotxà, encotxàrem, encotxàreu, encotxaren
INDICATIU FUTUR: encotxaré, encotxaràs, encotxarà, encotxarem, encotxareu, encotxaran
INDICATIU CONDICIONAL: encotxaria, encotxaries, encotxaria, encotxaríem, encotxaríeu, encotxarien
SUBJUNTIU PRESENT: encotxi, encotxis, encotxi, encotxem, encotxeu, encotxin
SUBJUNTIU IMPERFET: encotxés, encotxessis, encotxés, encotxéssim, encotxéssiu, encotxessin
IMPERATIU: encotxa, encotxi, encotxem, encotxeu, encotxin
->encovar
■encovarHom.: encubar
[de cova]
v 1 tr Ficar en una cova, un cau, etc.
2 pron Ficar-se en una cova, un cau, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encovar
GERUNDI: encovant
PARTICIPI: encovat, encovada, encovats, encovades
INDICATIU PRESENT: encovo, encoves, encova, encovem, encoveu, encoven
INDICATIU IMPERFET: encovava, encovaves, encovava, encovàvem, encovàveu, encovaven
INDICATIU PASSAT: encoví, encovares, encovà, encovàrem, encovàreu, encovaren
INDICATIU FUTUR: encovaré, encovaràs, encovarà, encovarem, encovareu, encovaran
INDICATIU CONDICIONAL: encovaria, encovaries, encovaria, encovaríem, encovaríeu, encovarien
SUBJUNTIU PRESENT: encovi, encovis, encovi, encovem, encoveu, encovin
SUBJUNTIU IMPERFET: encovés, encovessis, encovés, encovéssim, encovéssiu, encovessin
IMPERATIU: encova, encovi, encovem, encoveu, encovin
->encovenar
■encovenar[de cove]
v tr Posar alguna cosa en un cove o en coves.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encovenar
GERUNDI: encovenant
PARTICIPI: encovenat, encovenada, encovenats, encovenades
INDICATIU PRESENT: encoveno, encovenes, encovena, encovenem, encoveneu, encovenen
INDICATIU IMPERFET: encovenava, encovenaves, encovenava, encovenàvem, encovenàveu, encovenaven
INDICATIU PASSAT: encovení, encovenares, encovenà, encovenàrem, encovenàreu, encovenaren
INDICATIU FUTUR: encovenaré, encovenaràs, encovenarà, encovenarem, encovenareu, encovenaran
INDICATIU CONDICIONAL: encovenaria, encovenaries, encovenaria, encovenaríem, encovenaríeu, encovenarien
SUBJUNTIU PRESENT: encoveni, encovenis, encoveni, encovenem, encoveneu, encovenin
SUBJUNTIU IMPERFET: encovenés, encovenessis, encovenés, encovenéssim, encovenéssiu, encovenessin
IMPERATIU: encovena, encoveni, encovenem, encoveneu, encovenin
->encratisme
encratismem CRIST Moviment ascètic judeocristià que condemnava el matrimoni i prohibia de menjar carn, com també de beure vi, àdhuc en la celebració eucarística.
->encratita
encratita1 adj Relatiu o pertanyent a l’encratisme.
2 m i f Seguidor de l’encratisme.
->encrespament
■encrespament[de encrespar]
m 1 Acció d’encrespar o d’encrespar-se;
2 l’efecte.
->encrespar
■encrespar[de cresp2]
v 1 tr Crespar.
2 fig 1 tr Alçar per damunt de la superfície normal. El vent fort encrespà la mar en un moment.
2 pron Si bufa el simun ja veuràs com s’encrespen les dunes!
3 pron p anal Enfurismar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encrespar
GERUNDI: encrespant
PARTICIPI: encrespat, encrespada, encrespats, encrespades
INDICATIU PRESENT: encrespo, encrespes, encrespa, encrespem, encrespeu, encrespen
INDICATIU IMPERFET: encrespava, encrespaves, encrespava, encrespàvem, encrespàveu, encrespaven
INDICATIU PASSAT: encrespí, encrespares, encrespà, encrespàrem, encrespàreu, encresparen
INDICATIU FUTUR: encresparé, encresparàs, encresparà, encresparem, encrespareu, encresparan
INDICATIU CONDICIONAL: encresparia, encresparies, encresparia, encresparíem, encresparíeu, encresparien
SUBJUNTIU PRESENT: encrespi, encrespis, encrespi, encrespem, encrespeu, encrespin
SUBJUNTIU IMPERFET: encrespés, encrespessis, encrespés, encrespéssim, encrespéssiu, encrespessin
IMPERATIU: encrespa, encrespi, encrespem, encrespeu, encrespin
->encrestar
■encrestar[de cresta]
v 1 tr 1 Guarnir de cresta.
2 Dreçar a manera de cresta. El vent encrestava les ones.
2 pron 1 Dreçar la cresta.
2 fig Enorgullir-se, fer ostentació de poder, de força, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encrestar
GERUNDI: encrestant
PARTICIPI: encrestat, encrestada, encrestats, encrestades
INDICATIU PRESENT: encresto, encrestes, encresta, encrestem, encresteu, encresten
INDICATIU IMPERFET: encrestava, encrestaves, encrestava, encrestàvem, encrestàveu, encrestaven
INDICATIU PASSAT: encrestí, encrestares, encrestà, encrestàrem, encrestàreu, encrestaren
INDICATIU FUTUR: encrestaré, encrestaràs, encrestarà, encrestarem, encrestareu, encrestaran
INDICATIU CONDICIONAL: encrestaria, encrestaries, encrestaria, encrestaríem, encrestaríeu, encrestarien
SUBJUNTIU PRESENT: encresti, encrestis, encresti, encrestem, encresteu, encrestin
SUBJUNTIU IMPERFET: encrestés, encrestessis, encrestés, encrestéssim, encrestéssiu, encrestessin
IMPERATIU: encresta, encresti, encrestem, encresteu, encrestin
->encreuament
■encreuamentPart. sil.: en_cre_ua_ment
[de encreuar]
m 1 1 Acció d’encreuar o d’encreuar-se;
2 l’efecte.
2 BIOL Reproducció sexual entre dos individus genotípicament semblants o no.
3 1 OBR PÚBL Intersecció de dues o més vies públiques (carrers, camins, carreteres, autopistes, etc.).
2 FERROC Intersecció de dues vies de ferrocarril en les quals els trens no poden passar d’una via a l’altra.
4 LING Contaminació.
->encreuar
■encreuarPart. sil.: en_cre_uar
Cp. creuar
[de creu; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 1 tr Disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra.
2 pron Trobar-se dues coses i travessar-se formant com una creu. Aquestes dues carreteres s’encreuen a un quilòmetre de la vila.
3 encreuar les espases Lluitar dues o més persones amb espasa.
2 1 pron Anar, dues coses en moviment, l’una en direcció contrària de l’altra i coincidint en un punt determinat de llur trajecte. El tren de Barcelona s’encreua amb el de Sevilla a València.
2 tr TÀCT Dirigir els focs, els tirs, des de punts distints a un mateix punt.
3 tr BIOL Fer un encreuament.
4 tr TÈXT Passar els fils d’ordit per la creu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encreuar
GERUNDI: encreuant
PARTICIPI: encreuat, encreuada, encreuats, encreuades
INDICATIU PRESENT: encreuo, encreues, encreua, encreuem, encreueu, encreuen
INDICATIU IMPERFET: encreuava, encreuaves, encreuava, encreuàvem, encreuàveu, encreuaven
INDICATIU PASSAT: encreuí, encreuares, encreuà, encreuàrem, encreuàreu, encreuaren
INDICATIU FUTUR: encreuaré, encreuràs, encreuarà, encreuarem, encreuareu, encreuaran
INDICATIU CONDICIONAL: encreuaria, encreuaries, encreuaria, encreuaríem, encreuaríeu, encreuarien
SUBJUNTIU PRESENT: encreui, encreuis, encreui, encreuem, encreueu, encreuin
SUBJUNTIU IMPERFET: encreués, encreuessis, encreués, encreuéssim, encreuéssiu, encreuessin
IMPERATIU: encreua, encreui, encreuem, encreueu, encreuin
->encreuat
encreuat -adaPart. sil.: en_cre_uat
[de encreuar]
1 adj Disposat en forma de creu. Mots encreuats.
2 m JOCS Joc d’infants que consisteix a fer moure dues agulles de cap i procurar que una es col·loqui damunt l’altra formant creu.
->encreuellar
■encreuellarPart. sil.: en_cre_ue_llar
[de creu]
v tr Enrotllar dues cintes, vetes, cordes, etc., sobre alguna cosa, en sentits contraris formant creus, com, per exemple, les vetes de l’espardenya a la cama.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encreuellar
GERUNDI: encreuellant
PARTICIPI: encreuellat, encreuellada, encreuellats, encreuellades
INDICATIU PRESENT: encreuello, encreuelles, encreuella, encreuellem, encreuelleu, encreuellen
INDICATIU IMPERFET: encreuellava, encreuellaves, encreuellava, encreuellàvem, encreuellàveu, encreuellaven
INDICATIU PASSAT: encreuellí, encreuellares, encreuellà, encreuellàrem, encreuellàreu, encreuellaren
INDICATIU FUTUR: encreuellaré, encreuellaràs, encreuellarà, encreuellarem, encreuellareu, encreuellaran
INDICATIU CONDICIONAL: encreuellaria, encreuellaries, encreuellaria, encreuellaríem, encreuellaríeu, encreuellarien
SUBJUNTIU PRESENT: encreuelli, encreuellis, encreuelli, encreuellem, encreuelleu, encreuellin
SUBJUNTIU IMPERFET: encreuellés, encreuellessis, encreuellés, encreuelléssim, encreuelléssiu, encreuellessin
IMPERATIU: encreuella, encreuelli, encreuellem, encreuelleu, encreuellin
->encreuerar
■encreuerarPart. sil.: en_cre_ue_rar
[de creu; 1a FONT: 1870]
v tr Disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra; encreuar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encreuerar
GERUNDI: encreuerant
PARTICIPI: encreuerat, encreuerada, encreuerats, encreuerades
INDICATIU PRESENT: encreuero, encreueres, encreuera, encreuerem, encreuereu, encreueren
INDICATIU IMPERFET: encreuerava, encreueraves, encreuerava, encreueràvem, encreueràveu, encreueraven
INDICATIU PASSAT: encreuerí, encreuerares, encreuerà, encreueràrem, encreueràreu, encreueraren
INDICATIU FUTUR: encreueraré, encreueraràs, encreuerarà, encreuerarem, encreuerareu, encreueraran
INDICATIU CONDICIONAL: encreueraria, encreueraries, encreueraria, encreueraríem, encreueraríeu, encreuerarien
SUBJUNTIU PRESENT: encreueri, encreueris, encreueri, encreuerem, encreuereu, encreuerin
SUBJUNTIU IMPERFET: encreuerés, encreueressis, encreuerés, encreueréssim, encreueréssiu, encreueressin
IMPERATIU: encreuera, encreueri, encreuerem, encreuereu, encreuerin
->encrinat
■encrinat -ada[de crin]
adj 1 Proveït de crins o de crina.
2 HERÀLD Dit de l’animal, especialment el lleó i el cavall, amb la crinera d’un esmalt diferent del del cos.
->encriptar
■encriptarv tr INFORM Codificar (un missatge, una informació, etc.) mitjançant una clau algorítmica per tal que hom no hi pugui accedir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encriptar
GERUNDI: encriptant
PARTICIPI: encriptat, encriptada, encriptats, encriptades
INDICATIU PRESENT: encripto, encriptes, encripta, encriptem, encripteu, encripten
INDICATIU IMPERFET: encriptava, encriptaves, encriptava, encriptàvem, encriptàveu, encriptaven
INDICATIU PASSAT: encriptí, encriptares, encriptà, encriptàrem, encriptàreu, encriptaren
INDICATIU FUTUR: encriptaré, encriptaràs, encriptarà, encriptarem, encriptareu, encriptaran
INDICATIU CONDICIONAL: encriptaria, encriptaries, encriptaria, encriptaríem, encriptaríeu, encriptarien
SUBJUNTIU PRESENT: encripti, encriptis, encripti, encriptem, encripteu, encriptin
SUBJUNTIU IMPERFET: encriptés, encriptessis, encriptés, encriptéssim, encriptéssiu, encriptessin
IMPERATIU: encripta, encripti, encriptem, encripteu, encriptin
->encrocada
■encrocada[de encrocar]
f PESC 1 Croca que hom tira a l’aigua per emmetzinar-la.
2 p ext Qualsevol cosa que hom tira a l’aigua per emmetzinar-la.
->encrocar
■encrocar[de croca; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr PESC Tirar croca a l’aigua d’un indret per emmetzinar-la i poder pescar els peixos més fàcilment.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encrocar
GERUNDI: encrocant
PARTICIPI: encrocat, encrocada, encrocats, encrocades
INDICATIU PRESENT: encroco, encroques, encroca, encroquem, encroqueu, encroquen
INDICATIU IMPERFET: encrocava, encrocaves, encrocava, encrocàvem, encrocàveu, encrocaven
INDICATIU PASSAT: encroquí, encrocares, encrocà, encrocàrem, encrocàreu, encrocaren
INDICATIU FUTUR: encrocaré, encrocaràs, encrocarà, encrocarem, encrocareu, encrocaran
INDICATIU CONDICIONAL: encrocaria, encrocaries, encrocaria, encrocaríem, encrocaríeu, encrocarien
SUBJUNTIU PRESENT: encroqui, encroquis, encroqui, encroquem, encroqueu, encroquin
SUBJUNTIU IMPERFET: encroqués, encroquessis, encroqués, encroquéssim, encroquéssiu, encroquessin
IMPERATIU: encroca, encroqui, encroquem, encroqueu, encroquin
->encrostar
■encrostar[de crosta; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 tr Cobrir de crosta.
2 pron Fer-se crosta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encrostar
GERUNDI: encrostant
PARTICIPI: encrostat, encrostada, encrostats, encrostades
INDICATIU PRESENT: encrosto, encrostes, encrosta, encrostem, encrosteu, encrosten
INDICATIU IMPERFET: encrostava, encrostaves, encrostava, encrostàvem, encrostàveu, encrostaven
INDICATIU PASSAT: encrostí, encrostares, encrostà, encrostàrem, encrostàreu, encrostaren
INDICATIU FUTUR: encrostaré, encrostaràs, encrostarà, encrostarem, encrostareu, encrostaran
INDICATIU CONDICIONAL: encrostaria, encrostaries, encrostaria, encrostaríem, encrostaríeu, encrostarien
SUBJUNTIU PRESENT: encrosti, encrostis, encrosti, encrostem, encrosteu, encrostin
SUBJUNTIU IMPERFET: encrostés, encrostessis, encrostés, encrostéssim, encrostéssiu, encrostessin
IMPERATIU: encrosta, encrosti, encrostem, encrosteu, encrostin
->encrostimar
■encrostimar[de crostim]
v 1 tr Causar la formació de crostim.
2 pron Cobrir-se de crostim.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encrostimar
GERUNDI: encrostimant
PARTICIPI: encrostimat, encrostimada, encrostimats, encrostimades
INDICATIU PRESENT: encrostimo, encrostimes, encrostima, encrostimem, encrostimeu, encrostimen
INDICATIU IMPERFET: encrostimava, encrostimaves, encrostimava, encrostimàvem, encrostimàveu, encrostimaven
INDICATIU PASSAT: encrostimí, encrostimares, encrostimà, encrostimàrem, encrostimàreu, encrostimaren
INDICATIU FUTUR: encrostimaré, encrostimaràs, encrostimarà, encrostimarem, encrostimareu, encrostimaran
INDICATIU CONDICIONAL: encrostimaria, encrostimaries, encrostimaria, encrostimaríem, encrostimaríeu, encrostimarien
SUBJUNTIU PRESENT: encrostimi, encrostimis, encrostimi, encrostimem, encrostimeu, encrostimin
SUBJUNTIU IMPERFET: encrostimés, encrostimessis, encrostimés, encrostiméssim, encrostiméssiu, encrostimessin
IMPERATIU: encrostima, encrostimi, encrostimem, encrostimeu, encrostimin
->encrostissar
■encrostissar[de crosta]
v tr i pron Encrostar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encrostissar
GERUNDI: encrostissant
PARTICIPI: encrostissat, encrostissada, encrostissats, encrostissades
INDICATIU PRESENT: encrostisso, encrostisses, encrostissa, encrostissem, encrostisseu, encrostissen
INDICATIU IMPERFET: encrostissava, encrostissaves, encrostissava, encrostissàvem, encrostissàveu, encrostissaven
INDICATIU PASSAT: encrostissí, encrostissares, encrostissà, encrostissàrem, encrostissàreu, encrostissaren
INDICATIU FUTUR: encrostissaré, encrostissaràs, encrostissarà, encrostissarem, encrostissareu, encrostissaran
INDICATIU CONDICIONAL: encrostissaria, encrostissaries, encrostissaria, encrostissaríem, encrostissaríeu, encrostissarien
SUBJUNTIU PRESENT: encrostissi, encrostissis, encrostissi, encrostissem, encrostisseu, encrostissin
SUBJUNTIU IMPERFET: encrostissés, encrostissessis, encrostissés, encrostisséssim, encrostisséssiu, encrostissessin
IMPERATIU: encrostissa, encrostissi, encrostissem, encrostisseu, encrostissin
->encruar-se
■encruar-sePart. sil.: en_cru_ar-se
[de cru]
v pron Endurir-se, enravenar-se, els llegums, les verdures, etc., en refredar-se a mig coure.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encruar
GERUNDI: encruant
PARTICIPI: encruat, encruada, encruats, encruades
INDICATIU PRESENT: encruo, encrues, encrua, encruem, encrueu, encruen
INDICATIU IMPERFET: encruava, encruaves, encruava, encruàvem, encruàveu, encruaven
INDICATIU PASSAT: encruí, encruares, encruà, encruàrem, encruàreu, encruaren
INDICATIU FUTUR: encruaré, encruaràs, encruarà, encruarem, encruareu, encruaran
INDICATIU CONDICIONAL: encruaria, encruaries, encruaria, encruaríem, encruaríeu, encruarien
SUBJUNTIU PRESENT: encruï, encruïs, encruï, encruem, encrueu, encruïn
SUBJUNTIU IMPERFET: encrués, encruessis, encrués, encruéssim, encruéssiu, encruessin
IMPERATIU: encrua, encruï, encruem, encrueu, encruïn
->encrueliment
■encruelimentPart. sil.: en_cru_e_li_ment
[de encruelir]
m 1 Acció d’encruelir o d’encruelir-se;
2 l’efecte.
->encruelir
■encruelirPart. sil.: en_cru_e_lir
[de cruel; 1a FONT: s. XV, Curial]
v 1 1 tr Exacerbar. El fred li ha encruelit la ferida.
2 pron La pestilència s’encrueleix cada dia més fort.
2 pron Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l’enemic vençut, a la víctima.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encruelir
GERUNDI: encruelint
PARTICIPI: encruelit, encruelida, encruelits, encruelides
INDICATIU PRESENT: encrueleixo, encrueleixes, encrueleix, encruelim, encrueliu, encrueleixen
INDICATIU IMPERFET: encruelia, encruelies, encruelia, encruelíem, encruelíeu, encruelien
INDICATIU PASSAT: encruelí, encruelires, encruelí, encruelírem, encruelíreu, encrueliren
INDICATIU FUTUR: encrueliré, encrueliràs, encruelirà, encruelirem, encruelireu, encrueliran
INDICATIU CONDICIONAL: encrueliria, encrueliries, encrueliria, encrueliríem, encrueliríeu, encruelirien
SUBJUNTIU PRESENT: encrueleixi, encrueleixis, encrueleixi, encruelim, encrueliu, encrueleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encruelís, encruelissis, encruelís, encruelíssim, encruelíssiu, encruelissin
IMPERATIU: encrueleix, encrueleixi, encruelim, encrueliu, encrueleixin
->encubar
■encubarHom.: encovar
[de cup]
v tr Posar alguna cosa en un cup o en cups.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encubar
GERUNDI: encubant
PARTICIPI: encubat, encubada, encubats, encubades
INDICATIU PRESENT: encubo, encubes, encuba, encubem, encubeu, encuben
INDICATIU IMPERFET: encubava, encubaves, encubava, encubàvem, encubàveu, encubaven
INDICATIU PASSAT: encubí, encubares, encubà, encubàrem, encubàreu, encubaren
INDICATIU FUTUR: encubaré, encubaràs, encubarà, encubarem, encubareu, encubaran
INDICATIU CONDICIONAL: encubaria, encubaries, encubaria, encubaríem, encubaríeu, encubarien
SUBJUNTIU PRESENT: encubi, encubis, encubi, encubem, encubeu, encubin
SUBJUNTIU IMPERFET: encubés, encubessis, encubés, encubéssim, encubéssiu, encubessin
IMPERATIU: encuba, encubi, encubem, encubeu, encubin
->encubat
■encubat -ada[de encubar]
adj Enxubat.
->encubellada
■encubellada[de encubellar]
f 1 Acció d’encubellar.
2 Cubellada.
->encubellar
■encubellar[de cubell]
v tr Posar alguna cosa en un cubell o en cubells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encubellar
GERUNDI: encubellant
PARTICIPI: encubellat, encubellada, encubellats, encubellades
INDICATIU PRESENT: encubello, encubelles, encubella, encubellem, encubelleu, encubellen
INDICATIU IMPERFET: encubellava, encubellaves, encubellava, encubellàvem, encubellàveu, encubellaven
INDICATIU PASSAT: encubellí, encubellares, encubellà, encubellàrem, encubellàreu, encubellaren
INDICATIU FUTUR: encubellaré, encubellaràs, encubellarà, encubellarem, encubellareu, encubellaran
INDICATIU CONDICIONAL: encubellaria, encubellaries, encubellaria, encubellaríem, encubellaríeu, encubellarien
SUBJUNTIU PRESENT: encubelli, encubellis, encubelli, encubellem, encubelleu, encubellin
SUBJUNTIU IMPERFET: encubellés, encubellessis, encubellés, encubelléssim, encubelléssiu, encubellessin
IMPERATIU: encubella, encubelli, encubellem, encubelleu, encubellin
->encuirar
■encuirarPart. sil.: en_cui_rar
[de cuir; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v tr Cobrir alguna cosa amb cuir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encuirar
GERUNDI: encuirant
PARTICIPI: encuirat, encuirada, encuirats, encuirades
INDICATIU PRESENT: encuiro, encuires, encuira, encuirem, encuireu, encuiren
INDICATIU IMPERFET: encuirava, encuiraves, encuirava, encuiràvem, encuiràveu, encuiraven
INDICATIU PASSAT: encuirí, encuirares, encuirà, encuiràrem, encuiràreu, encuiraren
INDICATIU FUTUR: encuiraré, encuiraràs, encuirarà, encuirarem, encuirareu, encuiraran
INDICATIU CONDICIONAL: encuiraria, encuiraries, encuiraria, encuiraríem, encuiraríeu, encuirarien
SUBJUNTIU PRESENT: encuiri, encuiris, encuiri, encuirem, encuireu, encuirin
SUBJUNTIU IMPERFET: encuirés, encuiressis, encuirés, encuiréssim, encuiréssiu, encuiressin
IMPERATIU: encuira, encuiri, encuirem, encuireu, encuirin
->encuirassar
■encuirassarPart. sil.: en_cui_ras_sar
[de cuirassa; 1a FONT: 1443]
v tr Cuirassar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encuirassar
GERUNDI: encuirassant
PARTICIPI: encuirassat, encuirassada, encuirassats, encuirassades
INDICATIU PRESENT: encuirasso, encuirasses, encuirassa, encuirassem, encuirasseu, encuirassen
INDICATIU IMPERFET: encuirassava, encuirassaves, encuirassava, encuirassàvem, encuirassàveu, encuirassaven
INDICATIU PASSAT: encuirassí, encuirassares, encuirassà, encuirassàrem, encuirassàreu, encuirassaren
INDICATIU FUTUR: encuirassaré, encuirassaràs, encuirassarà, encuirassarem, encuirassareu, encuirassaran
INDICATIU CONDICIONAL: encuirassaria, encuirassaries, encuirassaria, encuirassaríem, encuirassaríeu, encuirassarien
SUBJUNTIU PRESENT: encuirassi, encuirassis, encuirassi, encuirassem, encuirasseu, encuirassin
SUBJUNTIU IMPERFET: encuirassés, encuirassessis, encuirassés, encuirasséssim, encuirasséssiu, encuirassessin
IMPERATIU: encuirassa, encuirassi, encuirassem, encuirasseu, encuirassin
->encuixar
encuixarPart. sil.: en_cui_xar
[de cuixa]
v tr NÀUT Fermar l’àncora arran de l’orla quan hom navega.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encuixar
GERUNDI: encuixant
PARTICIPI: encuixat, encuixada, encuixats, encuixades
INDICATIU PRESENT: encuixo, encuixes, encuixa, encuixem, encuixeu, encuixen
INDICATIU IMPERFET: encuixava, encuixaves, encuixava, encuixàvem, encuixàveu, encuixaven
INDICATIU PASSAT: encuixí, encuixares, encuixà, encuixàrem, encuixàreu, encuixaren
INDICATIU FUTUR: encuixaré, encuixaràs, encuixarà, encuixarem, encuixareu, encuixaran
INDICATIU CONDICIONAL: encuixaria, encuixaries, encuixaria, encuixaríem, encuixaríeu, encuixarien
SUBJUNTIU PRESENT: encuixi, encuixis, encuixi, encuixem, encuixeu, encuixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encuixés, encuixessis, encuixés, encuixéssim, encuixéssiu, encuixessin
IMPERATIU: encuixa, encuixi, encuixem, encuixeu, encuixin
->encular
■encular[de cul]
v 1 tr vulg Donar pel cul; sodomitzar.
2 pron dial acular 5.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encular
GERUNDI: enculant
PARTICIPI: enculat, enculada, enculats, enculades
INDICATIU PRESENT: enculo, encules, encula, enculem, enculeu, enculen
INDICATIU IMPERFET: enculava, enculaves, enculava, enculàvem, enculàveu, enculaven
INDICATIU PASSAT: enculí, enculares, enculà, enculàrem, enculàreu, encularen
INDICATIU FUTUR: encularé, encularàs, encularà, encularem, enculareu, encularan
INDICATIU CONDICIONAL: encularia, encularies, encularia, encularíem, encularíeu, encularien
SUBJUNTIU PRESENT: enculi, enculis, enculi, enculem, enculeu, enculin
SUBJUNTIU IMPERFET: enculés, enculessis, enculés, enculéssim, enculéssiu, enculessin
IMPERATIU: encula, enculi, enculem, enculeu, enculin
->enculturació
■enculturacióPart. sil.: en_cul_tu_ra_ci_ó
f ANTROP Procés pel qual un individu adopta la pròpia cultura.
->encuny
■encuny[de encunyar; 1a FONT: 1641]
m 1 Peça d’acer on és entallada la figura que cal imprimir a una moneda, medalla, etc., la qual cosa s’obté per pressió o amb un cop. S’ha de fer un nou encuny.
2 1 Encunyació.
2 Empremta o senyal que deixa l’encuny. Es veu amb l’encuny que és una moneda bona.
3 fig Forma, aparença. Una paraula de nou encuny, de bon encuny.
4 GRÀF Motlle d’acer d’arestes tallants utilitzat per a tallar a pressió papers i cartons pel procediment de l’encunyació.
->encunyació
■encunyacióPart. sil.: en_cu_nya_ci_ó
[de encunyar]
f 1 Acció d’encunyar;
2 l’efecte.
->encunyador
■encunyador -a[de encunyar]
1 m i f Persona que encunya.
2 màquina encunyadora (o simplement encunyadora) GRÀF Màquina utilitzada en enquadernació que, proveïda d’encunys, serveix per a dur a terme l’encunyació.
->encunyament
■encunyament[de encunyar]
m Acció d’encunyar.
->encunyar
■encunyar[de cuny; 1a FONT: 1640]
v tr 1 1 Batre una moneda, una medalla, etc., fent-hi l’empremta amb l’encuny.
2 Empremtar.
3 fig Donar nova forma, aparença. Encunyar nous mots, noves expressions.
2 GRÀF Assenyalar el tall, tallar o perforar papers i cartons segons una determinada forma, generalment un perfil tancat.
3 PESC Unir per llur llargària dues peces de xarxa amb una passada de malla.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encunyar
GERUNDI: encunyant
PARTICIPI: encunyat, encunyada, encunyats, encunyades
INDICATIU PRESENT: encunyo, encunyes, encunya, encunyem, encunyeu, encunyen
INDICATIU IMPERFET: encunyava, encunyaves, encunyava, encunyàvem, encunyàveu, encunyaven
INDICATIU PASSAT: encunyí, encunyares, encunyà, encunyàrem, encunyàreu, encunyaren
INDICATIU FUTUR: encunyaré, encunyaràs, encunyarà, encunyarem, encunyareu, encunyaran
INDICATIU CONDICIONAL: encunyaria, encunyaries, encunyaria, encunyaríem, encunyaríeu, encunyarien
SUBJUNTIU PRESENT: encunyi, encunyis, encunyi, encunyem, encunyeu, encunyin
SUBJUNTIU IMPERFET: encunyés, encunyessis, encunyés, encunyéssim, encunyéssiu, encunyessin
IMPERATIU: encunya, encunyi, encunyem, encunyeu, encunyin
->encuriosiment
■encuriosimentPart. sil.: en_cu_ri_o_si_ment
[de encuriosir]
m 1 Acció d’encuriosir;
2 l’efecte.
->encuriosir
■encuriosirPart. sil.: en_cu_ri_o_sir
[de curiós; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr Desvetllar la curiositat d’algú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encuriosir
GERUNDI: encuriosint
PARTICIPI: encuriosit, encuriosida, encuriosits, encuriosides
INDICATIU PRESENT: encurioseixo, encurioseixes, encurioseix, encuriosim, encuriosiu, encurioseixen
INDICATIU IMPERFET: encuriosia, encuriosies, encuriosia, encuriosíem, encuriosíeu, encuriosien
INDICATIU PASSAT: encuriosí, encuriosires, encuriosí, encuriosírem, encuriosíreu, encuriosiren
INDICATIU FUTUR: encuriosiré, encuriosiràs, encuriosirà, encuriosirem, encuriosireu, encuriosiran
INDICATIU CONDICIONAL: encuriosiria, encuriosiries, encuriosiria, encuriosiríem, encuriosiríeu, encuriosirien
SUBJUNTIU PRESENT: encurioseixi, encurioseixis, encurioseixi, encuriosim, encuriosiu, encurioseixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encuriosís, encuriosissis, encuriosís, encuriosíssim, encuriosíssiu, encuriosissin
IMPERATIU: encurioseix, encurioseixi, encuriosim, encuriosiu, encurioseixin
->end-
end-Forma prefixada del mot grec éndon, que significa ‘dins’, ‘intern’. Ex.: endosmosi.
->-end
-end -endaSufix, del llatí -endus, -enda, que indica la persona que fa l’acció. Ex.: reverend.
->endalt
■endalt[de dalt]
adv De baix a dalt.
->endanyar
■endanyarHom.: endenyar
v tr Endenyar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endanyar
GERUNDI: endanyant
PARTICIPI: endanyat, endanyada, endanyats, endanyades
INDICATIU PRESENT: endanyo, endanyes, endanya, endanyem, endanyeu, endanyen
INDICATIU IMPERFET: endanyava, endanyaves, endanyava, endanyàvem, endanyàveu, endanyaven
INDICATIU PASSAT: endanyí, endanyares, endanyà, endanyàrem, endanyàreu, endanyaren
INDICATIU FUTUR: endanyaré, endanyaràs, endanyarà, endanyarem, endanyareu, endanyaran
INDICATIU CONDICIONAL: endanyaria, endanyaries, endanyaria, endanyaríem, endanyaríeu, endanyarien
SUBJUNTIU PRESENT: endanyi, endanyis, endanyi, endanyem, endanyeu, endanyin
SUBJUNTIU IMPERFET: endanyés, endanyessis, endanyés, endanyéssim, endanyéssiu, endanyessin
IMPERATIU: endanya, endanyi, endanyem, endanyeu, endanyin
->endarc
endarc -aadj BOT Que té un sol protoxilema central o diferents protoxilemes al voltant d’un parènquima central.
->endari-endari
endari-endarim JOCS Joc d’infants en què un s’ajup i els altres l’estrompassen fent el que mana el primer, que és el rei.
->endarrer
■endarrer[de darrer]
adv dial Amb desig. Anava endarrer de cireres.
->endarrere
■endarrere[de darrere]
adv 1 1 En direcció a la banda que és darrere d’algú. Fes-te una passa endarrere!
2 Més o menys lluny en aquesta direcció. Els hem deixats bastant endarrere!
2 Cap al temps passat. Un any endarrere.
->endarreriar
■endarreriarPart. sil.: en_dar_re_ri_ar
[variant de endarrerir]
v tr i pron ant Endarrerir.
->endarreriatges
■endarreriatgesPart. sil.: en_dar_re_ri_at_ges
[de endarreriar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m pl Deutes endarrerits.
->endarreridor
■endarreridor -a[de endarrerir]
adj Que causa un endarreriment, que endarrereix.
->endarreriment
■endarreriment[de endarrerir]
m 1 1 Acció d’endarrerir o d’endarrerir-se;
2 l’efecte.
2 pl ECON Rendes vençudes però no pagades. Cal pagar els endarreriments.
3 endarreriment mental PSIC Desenvolupament insuficient de la intel·ligència produït per lesions orgàniques del cervell.
->endarrerir
■endarrerirCp. retardar
[de endarrere; 1a FONT: 1594]
v 1 1 tr Fer restar en retard l’execució d’una cosa.
2 pron Fent tantes festes, la feina s’endarrereix.
2 pron 1 Restar endarrere amb relació a d’altres. Ens cal esperar els companys que s’han endarrerit pel camí.
2 El país s’endarrereix.
3 pron Carregar-se de deutes, superar, les despeses, els ingressos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endarrerir
GERUNDI: endarrerint
PARTICIPI: endarrerit, endarrerida, endarrerits, endarrerides
INDICATIU PRESENT: endarrereixo, endarrereixes, endarrereix, endarrerim, endarreriu, endarrereixen
INDICATIU IMPERFET: endarreria, endarreries, endarreria, endarreríem, endarreríeu, endarrerien
INDICATIU PASSAT: endarrerí, endarrerires, endarrerí, endarrerírem, endarreríreu, endarreriren
INDICATIU FUTUR: endarreriré, endarreriràs, endarrerirà, endarrerirem, endarrerireu, endarreriran
INDICATIU CONDICIONAL: endarreriria, endarreriries, endarreriria, endarreriríem, endarreriríeu, endarreririen
SUBJUNTIU PRESENT: endarrereixi, endarrereixis, endarrereixi, endarrerim, endarreriu, endarrereixin
SUBJUNTIU IMPERFET: endarrerís, endarrerissis, endarrerís, endarreríssim, endarreríssiu, endarrerissin
IMPERATIU: endarrereix, endarrereixi, endarrerim, endarreriu, endarrereixin
->endauat
■endauat -adaPart. sil.: en_da_uat
[de dau]
adj Escacat.
->endavant
■endavant[de davant]
adv 1 1 En direcció a la banda que és davant d’algú. Fer un pas endavant i dos endarrere.
2 Més o menys lluny en aquesta direcció. Ells són més endavant.
3 fig Que no tirin més endavant que jo no hi sigui!
4 endavant! Exclamació emprada per a encoratjar a prosseguir una cosa començada.
2 1 Envers el temps venidor. Més endavant ens veurem.
2 d’ara endavant (o d’avui endavant, o en endavant) A comptar des d’ara.
3 per endavant Anticipadament. Donar gràcies per endavant.
4 pagar per endavant Pagar a la bestreta.
->endebades
■endebades[de debades]
adv Debades.
->endegador
■endegador -a[de endegar]
adj Que endega.
->endegament
■endegament[de endegar]
m 1 1 Acció d’endegar o d’endegar-se;
2 l’efecte.
2 INFORM Qualsevol operació de tipus essencialment endreçador, en un programa o sistema.
->endegar
■endegar[de l’oc. dec ‘límit’, probablement del ll. td. decussis ‘X, número 10’, emprat per a marcar fites, amb influx de l’oc. adegar ‘ajustar’, del ll. adaequare ‘igualar’; 1a FONT: 1295]
v 1 1 tr Arranjar, endreçar, compondre. Quin desordre! Si més no, hauríem d’endegar una mica el despatx! Dóna-li tres o quatre hores, i t’endegarà un article sobre qualsevol tema.
2 pron Endega’t les faldilles, que vas molt mal engiponada.
2 esp 1 tr Donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. Cal que ens esforcem a endegar l’empresa.
2 pron Em sembla que l’afer, de mica en mica, es va endegant.
3 tr impr Emprendre, engegar, iniciar, elaborar.
4 endegar-s’ho (o endegar-se-les) Trobar la manera d’aconseguir un fi, sortir d’una situació difícil, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endegar
GERUNDI: endegant
PARTICIPI: endegat, endegada, endegats, endegades
INDICATIU PRESENT: endego, endegues, endega, endeguem, endegueu, endeguen
INDICATIU IMPERFET: endegava, endegaves, endegava, endegàvem, endegàveu, endegaven
INDICATIU PASSAT: endeguí, endegares, endegà, endegàrem, endegàreu, endegaren
INDICATIU FUTUR: endegaré, endegaràs, endegarà, endegarem, endegareu, endegaran
INDICATIU CONDICIONAL: endegaria, endegaries, endegaria, endegaríem, endegaríeu, endegarien
SUBJUNTIU PRESENT: endegui, endeguis, endegui, endeguem, endegueu, endeguin
SUBJUNTIU IMPERFET: endegués, endeguessis, endegués, endeguéssim, endeguéssiu, endeguessin
IMPERATIU: endega, endegui, endeguem, endegueu, endeguin
->endemà
■endemà[de la combinació ll. inde de mane ‘el demà d’allà, el demà d’allò’; 1a FONT: 1250]
m 1 El dia que segueix immediatament aquell de què hom parla. L’endemà de Nadal. El que puguis fer avui no ho deixis per a l’endemà! Aquell dia era festa i l’endemà també.
2 l’endemà passat El dia que segueix immediatament l’endemà.
3 l’endemà passat l’altre El dia que segueix immediatament l’endemà passat.
->endemés
■endemés[de en2 i demés; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adv 1 A més, a més a més.
2 D’altra banda, altrament.
->endemesa
■endemesaf 1 Acció perjudicial.
2 Atzagaiada.
->endèmia
■endèmiaPart. sil.: en_dè_mi_a
[del gr. endēmía ‘residència al propi país’, der. de endēméō ‘residir en un lloc’]
f PAT Malaltia que regna habitualment en una determinada regió.
->endèmic
■endèmic -a[de endèmia]
adj 1 PAT Relatiu o pertanyent a l’endèmia.
2 BIOGEOG i ECOL Dit de l’espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
->endemig
■endemig[del cat. ant. demig (ll. vg. demediu, ll. dimĭdĭus, dis-medius), substantivat amb el prefix en-1, amb valor locatiu i temporal]
m 1 1 Espai de temps que va d’un esdeveniment a un altre de posterior.
2 en endemig (o en l’endemig) loc adv Durant aqueix temps.
3 en aquest (o aquell) endemig loc adv Durant aquest (o aquell) temps.
2 en l’endemig loc adv p ext Enmig, entre dues coses o més.
->endemisme
■endemisme[de endèmia]
m BIOGEOG i ECOL Fenomen i qualitat dels organismes endèmics.
->endengat
■endengat -adaadj Malaltís.
->endentar
■endentarv 1 tr Encaixar una cosa en una altra per mitjà de dents o mosses.
2 pron La roda no s’endenta bé amb un fusell estriat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endentar
GERUNDI: endentant
PARTICIPI: endentat, endentada, endentats, endentades
INDICATIU PRESENT: endento, endentes, endenta, endentem, endenteu, endenten
INDICATIU IMPERFET: endentava, endentaves, endentava, endentàvem, endentàveu, endentaven
INDICATIU PASSAT: endentí, endentares, endentà, endentàrem, endentàreu, endentaren
INDICATIU FUTUR: endentaré, endentaràs, endentarà, endentarem, endentareu, endentaran
INDICATIU CONDICIONAL: endentaria, endentaries, endentaria, endentaríem, endentaríeu, endentarien
SUBJUNTIU PRESENT: endenti, endentis, endenti, endentem, endenteu, endentin
SUBJUNTIU IMPERFET: endentés, endentessis, endentés, endentéssim, endentéssiu, endentessin
IMPERATIU: endenta, endenti, endentem, endenteu, endentin
->endeny
endenym ant Indignació, irritació.
->endenyar
■endenyarHom.: endanyar
v 1 tr ant Irritar, molestar.
2 1 tr Fer empitjorar una ferida o una part del cos danyada.
2 pron Endenyar-se una nafra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endenyar
GERUNDI: endenyant
PARTICIPI: endenyat, endenyada, endenyats, endenyades
INDICATIU PRESENT: endenyo, endenyes, endenya, endenyem, endenyeu, endenyen
INDICATIU IMPERFET: endenyava, endenyaves, endenyava, endenyàvem, endenyàveu, endenyaven
INDICATIU PASSAT: endenyí, endenyares, endenyà, endenyàrem, endenyàreu, endenyaren
INDICATIU FUTUR: endenyaré, endenyaràs, endenyarà, endenyarem, endenyareu, endenyaran
INDICATIU CONDICIONAL: endenyaria, endenyaries, endenyaria, endenyaríem, endenyaríeu, endenyarien
SUBJUNTIU PRESENT: endenyi, endenyis, endenyi, endenyem, endenyeu, endenyin
SUBJUNTIU IMPERFET: endenyés, endenyessis, endenyés, endenyéssim, endenyéssiu, endenyessin
IMPERATIU: endenya, endenyi, endenyem, endenyeu, endenyin
->enderga
■enderga[probablement de l’oc. ant. enderga, subjuntiu de endérzer/enderdre, der. de dérzer ‘dreçar’, ll. derigire, íd.; 1a FONT: s. XII]
f 1 Andròmina.
2 pl fig Embolics, andròmines. No em vinguis amb endergues.
->endergònic
endergònic -aadj BIOQ Dit del procés que consumeix energia.
->enderiar
■enderiarPart. sil.: en_de_ri_ar
[de dèria; 1a FONT: s. XX, Carner]
v 1 tr Fer agafar una dèria (a algú). El desig d’ascendir el va enderiar fora mida.
2 pron Agafar una dèria. Ara s’ha enderiat a col·leccionar segells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enderiar
GERUNDI: enderiant
PARTICIPI: enderiat, enderiada, enderiats, enderiades
INDICATIU PRESENT: enderio, enderies, enderia, enderiem, enderieu, enderien
INDICATIU IMPERFET: enderiava, enderiaves, enderiava, enderiàvem, enderiàveu, enderiaven
INDICATIU PASSAT: enderií, enderiares, enderià, enderiàrem, enderiàreu, enderiaren
INDICATIU FUTUR: enderiaré, enderiaràs, enderiarà, enderiarem, enderiareu, enderiaran
INDICATIU CONDICIONAL: enderiaria, enderiaries, enderiaria, enderiaríem, enderiaríeu, enderiarien
SUBJUNTIU PRESENT: enderiï, enderiïs, enderiï, enderiem, enderieu, enderiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: enderiés, enderiessis, enderiés, enderiéssim, enderiéssiu, enderiessin
IMPERATIU: enderia, enderiï, enderiem, enderieu, enderiïn
->enderroc
■enderroc[de enderrocar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
m CONSTR 1 1 Acció d’enderrocar;
2 l’efecte.
2 Conjunt de materials provinents d’una construcció enderrocada.
->enderrocador1
■enderrocador1[de enderrocar i -dor2; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Estimball.
->enderrocador2
■enderrocador2-a[de enderrocar i -dor1; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj i m i f Que enderroca; demolidor.
->enderrocament
■enderrocament[de enderrocar; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]
m 1 Acció d’enderrocar o d’enderrocar-se;
2 l’efecte.
->enderrocar
■enderrocar[de derrocar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 CONSTR 1 tr Tirar a terra, desfer una construcció fent caure successivament les parts de què es compon. Fet el pont nou, enderrocaren el vell.
2 pron El castell s’enderrocà tot sol.
2 tr p ext Tirar a terra una persona o cosa que estava dreta o enlairada.
3 tr fig Enderrocar un govern. Enderrocar un sistema filosòfic, una teoria.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enderrocar
GERUNDI: enderrocant
PARTICIPI: enderrocat, enderrocada, enderrocats, enderrocades
INDICATIU PRESENT: enderroco, enderroques, enderroca, enderroquem, enderroqueu, enderroquen
INDICATIU IMPERFET: enderrocava, enderrocaves, enderrocava, enderrocàvem, enderrocàveu, enderrocaven
INDICATIU PASSAT: enderroquí, enderrocares, enderrocà, enderrocàrem, enderrocàreu, enderrocaren
INDICATIU FUTUR: enderrocaré, enderrocaràs, enderrocarà, enderrocarem, enderrocareu, enderrocaran
INDICATIU CONDICIONAL: enderrocaria, enderrocaries, enderrocaria, enderrocaríem, enderrocaríeu, enderrocarien
SUBJUNTIU PRESENT: enderroqui, enderroquis, enderroqui, enderroquem, enderroqueu, enderroquin
SUBJUNTIU IMPERFET: enderroqués, enderroquessis, enderroqués, enderroquéssim, enderroquéssiu, enderroquessin
IMPERATIU: enderroca, enderroqui, enderroquem, enderroqueu, enderroquin
->endeutament
■endeutamentPart. sil.: en_deu_ta_ment
[de endeutar]
m 1 Acció d’endeutar o d’endeutar-se;
2 l’efecte.
->endeutar
■endeutarPart. sil.: en_deu_tar
[de deute; 1a FONT: 1242]
v ECON 1 tr Fer contreure un deute o deutes a algú. Aquesta compra l’ha endeutat de molts diners.
2 pron Contreure un deute o deutes amb una persona física o jurídica.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endeutar
GERUNDI: endeutant
PARTICIPI: endeutat, endeutada, endeutats, endeutades
INDICATIU PRESENT: endeuto, endeutes, endeuta, endeutem, endeuteu, endeuten
INDICATIU IMPERFET: endeutava, endeutaves, endeutava, endeutàvem, endeutàveu, endeutaven
INDICATIU PASSAT: endeutí, endeutares, endeutà, endeutàrem, endeutàreu, endeutaren
INDICATIU FUTUR: endeutaré, endeutaràs, endeutarà, endeutarem, endeutareu, endeutaran
INDICATIU CONDICIONAL: endeutaria, endeutaries, endeutaria, endeutaríem, endeutaríeu, endeutarien
SUBJUNTIU PRESENT: endeuti, endeutis, endeuti, endeutem, endeuteu, endeutin
SUBJUNTIU IMPERFET: endeutés, endeutessis, endeutés, endeutéssim, endeutéssiu, endeutessin
IMPERATIU: endeuta, endeuti, endeutem, endeuteu, endeutin
->endeutat
endeutat -adaPart. sil.: en_deu_tat
[de endeutar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Carregat de deutes.
->endeví
■endeví -inaCp. endevinador
[de endevinar]
1 m i f OCULT 1 Persona que practica l’endevinació.
2 p ext Persona que imita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de jocs, etc.
2 a l’endeví loc adv A les palpentes.
->endevinable
■endevinable[de endevinar]
adj Que pot ésser endevinat.
->endevinació
■endevinacióPart. sil.: en_de_vi_na_ci_ó
[de endevinar]
f 1 1 Acció d’endevinar.
2 l’efecte.
2 OCULT Procés pel qual hom arriba al coneixement de coses ocultes.
->endevinada
■endevinada[de endevinar]
f Endevinament.
->endevinador
■endevinador -aCp. endeví
[de endevinar]
m i f Persona que endevina.
->endevinaire
■endevinairePart. sil.: en_de_vi_nai_re
[de endevinar; 1a FONT: 1803, DEst.]
m i f Endevinador.
->endevinalla
■endevinalla[de endevinar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f 1 JOCS Qualsevol enigma per a entretenir-se a endevinar-lo.
2 LIT Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.
->endevinament
■endevinament[de endevinar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció d’endevinar;
2 l’efecte.
->endevinar
■endevinar[ant. devinar, ll. dīvīnāre ‘presagiar el futur’, der. de divinus, perquè s’aplicava al qui pretenia preveure els designis dels déus]
v tr 1 OCULT Conèixer les coses ocultes, sobretot les futures, mitjançant les evidències fragmentàries que hom troba en signes prèviament codificats segons cada cultura.
2 Descobrir per conjectures o per instint, sense fonament lògic, allò que hom no sabia. Les mares sí, que endevinen coses! Endevinar els pensaments, les intencions d’algú.
3 Descobrir la solució d’una cosa enigmàtica. No us diré el nom: endevineu-lo!
4 Elegir una solució, fer una cosa, que resultarà bona. Venent aquests valors i comprant aquelles accions, l’hauràs endevinada.
5 Descobrir una cosa per l’observació atenta d’un detall o una circumstància. Per la teva mirada, endevino que estàs contenta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endevinar
GERUNDI: endevinant
PARTICIPI: endevinat, endevinada, endevinats, endevinades
INDICATIU PRESENT: endevino, endevines, endevina, endevinem, endevineu, endevinen
INDICATIU IMPERFET: endevinava, endevinaves, endevinava, endevinàvem, endevinàveu, endevinaven
INDICATIU PASSAT: endeviní, endevinares, endevinà, endevinàrem, endevinàreu, endevinaren
INDICATIU FUTUR: endevinaré, endevinaràs, endevinarà, endevinarem, endevinareu, endevinaran
INDICATIU CONDICIONAL: endevinaria, endevinaries, endevinaria, endevinaríem, endevinaríeu, endevinarien
SUBJUNTIU PRESENT: endevini, endevinis, endevini, endevinem, endevineu, endevinin
SUBJUNTIU IMPERFET: endevinés, endevinessis, endevinés, endevinéssim, endevinéssiu, endevinessin
IMPERATIU: endevina, endevini, endevinem, endevineu, endevinin
->endevinatiu
■endevinatiu -ivaPart. sil.: en_de_vi_na_tiu
adj Que endevina.
->endevinatori
■endevinatori -òria[de endevinar]
adj 1 Propi de l’endevinació.
2 OCULT Que implica endevinació, que endevina. Pràctiques endevinatòries.
->endevineta
■endevineta[de endevinar]
1 m i f Endevinador.
2 f Endevinalla.
3 endevina endevineta Fórmula usual per a començar la recitació d’una endevinalla.
->endiabladament
■endiabladamentPart. sil.: en_di_a_bla_da_ment
[de endiablat]
adv Endimoniadament.
->endiabladura
■endiabladuraPart. sil.: en_di_a_bla_du_ra
[de endiablar]
f Endimoniadura.
->endiablar
■endiablarPart. sil.: en_di_a_blar
[de diable]
v tr Endimoniar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endiablar
GERUNDI: endiablant
PARTICIPI: endiablat, endiablada, endiablats, endiablades
INDICATIU PRESENT: endiablo, endiables, endiabla, endiablem, endiableu, endiablen
INDICATIU IMPERFET: endiablava, endiablaves, endiablava, endiablàvem, endiablàveu, endiablaven
INDICATIU PASSAT: endiablí, endiablares, endiablà, endiablàrem, endiablàreu, endiablaren
INDICATIU FUTUR: endiablaré, endiablaràs, endiablarà, endiablarem, endiablareu, endiablaran
INDICATIU CONDICIONAL: endiablaria, endiablaries, endiablaria, endiablaríem, endiablaríeu, endiablarien
SUBJUNTIU PRESENT: endiabli, endiablis, endiabli, endiablem, endiableu, endiablin
SUBJUNTIU IMPERFET: endiablés, endiablessis, endiablés, endiabléssim, endiabléssiu, endiablessin
IMPERATIU: endiabla, endiabli, endiablem, endiableu, endiablin
->endiablat
■endiablat -adaPart. sil.: en_di_a_blat
[de endiablar; 1a FONT: 1460, Roig]
adj Endimoniat.
->endiastrat
■endiastrat -adaPart. sil.: en_di_as_trat
[de diastre; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
adj endimoniat 2.
->endidat
■endidat -ada[de dida]
adj Excessivament vinculat a la dida.
->endillunsat
■endillunsat -ada[de dilluns]
adj Peresós de reprendre la feina després d’un dia de festa.
->endimoniadament
■endimoniadamentPart. sil.: en_di_mo_ni_a_da_ment
[de endimoniat]
adv Amb gran dolenteria.
->endimoniadura
■endimoniaduraPart. sil.: en_di_mo_ni_a_du_ra
[de endimoniar; 1a FONT: s. XX, Oller]
f Entremaliadura.
->endimoniar
■endimoniarPart. sil.: en_di_mo_ni_ar
[de dimoni]
v tr RELIG Introduir els dimonis en el cos d’una persona.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endimoniar
GERUNDI: endimoniant
PARTICIPI: endimoniat, endimoniada, endimoniats, endimoniades
INDICATIU PRESENT: endimonio, endimonies, endimonia, endimoniem, endimonieu, endimonien
INDICATIU IMPERFET: endimoniava, endimoniaves, endimoniava, endimoniàvem, endimoniàveu, endimoniaven
INDICATIU PASSAT: endimonií, endimoniares, endimonià, endimoniàrem, endimoniàreu, endimoniaren
INDICATIU FUTUR: endimoniaré, endimoniaràs, endimoniarà, endimoniarem, endimoniareu, endimoniaran
INDICATIU CONDICIONAL: endimoniaria, endimoniaries, endimoniaria, endimoniaríem, endimoniaríeu, endimoniarien
SUBJUNTIU PRESENT: endimoniï, endimoniïs, endimoniï, endimoniem, endimonieu, endimoniïn
SUBJUNTIU IMPERFET: endimoniés, endimoniessis, endimoniés, endimoniéssim, endimoniéssiu, endimoniessin
IMPERATIU: endimonia, endimoniï, endimoniem, endimonieu, endimoniïn
->endimoniat
■endimoniat -adaPart. sil.: en_di_mo_ni_at
[de endimoniar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj i m i f RELIG Posseït del dimoni.
2 adj Que manifesta perversitat, mal caràcter, etc. Té un geni endimoniat!
3 adj Entremaliat. És una criatura endimoniada!
->endins
■endins[de dins]
adv 1 En direcció a l’interior d’una cosa des de la perifèria. Aquesta bala no s’ha ficat tan endins del tronc com l’altra.
2 Més o menys lluny en aquesta direcció. Mar endins.
->endinsament
■endinsament[de endinsar]
m 1 Acció d’endinsar o d’endinsar-se;
2 l’efecte.
->endinsar
■endinsar[de endins]
v 1 tr Ficar endins; introduir. Heu d’endinsar més aquest clau a la paret, si voleu que aguanti el quadre.
2 pron Ens vam endinsar en un bosc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endinsar
GERUNDI: endinsant
PARTICIPI: endinsat, endinsada, endinsats, endinsades
INDICATIU PRESENT: endinso, endinses, endinsa, endinsem, endinseu, endinsen
INDICATIU IMPERFET: endinsava, endinsaves, endinsava, endinsàvem, endinsàveu, endinsaven
INDICATIU PASSAT: endinsí, endinsares, endinsà, endinsàrem, endinsàreu, endinsaren
INDICATIU FUTUR: endinsaré, endinsaràs, endinsarà, endinsarem, endinsareu, endinsaran
INDICATIU CONDICIONAL: endinsaria, endinsaries, endinsaria, endinsaríem, endinsaríeu, endinsarien
SUBJUNTIU PRESENT: endinsi, endinsis, endinsi, endinsem, endinseu, endinsin
SUBJUNTIU IMPERFET: endinsés, endinsessis, endinsés, endinséssim, endinséssiu, endinsessin
IMPERATIU: endinsa, endinsi, endinsem, endinseu, endinsin
->endintre
■endintre[de dintre; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adv Endins.
->endinyar
■endinyar[de dinyar-la]
v col·loq tr 1 Llançar, etzibar contra algú (un tret, un objecte).
2 Afluixar, amollar (diners, etc.).
3 vulg 1 Donar com a bo quelcom dolent.
2 Encolomar, endossar 3.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endinyar
GERUNDI: endinyant
PARTICIPI: endinyat, endinyada, endinyats, endinyades
INDICATIU PRESENT: endinyo, endinyes, endinya, endinyem, endinyeu, endinyen
INDICATIU IMPERFET: endinyava, endinyaves, endinyava, endinyàvem, endinyàveu, endinyaven
INDICATIU PASSAT: endinyí, endinyares, endinyà, endinyàrem, endinyàreu, endinyaren
INDICATIU FUTUR: endinyaré, endinyaràs, endinyarà, endinyarem, endinyareu, endinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: endinyaria, endinyaries, endinyaria, endinyaríem, endinyaríeu, endinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: endinyi, endinyis, endinyi, endinyem, endinyeu, endinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: endinyés, endinyessis, endinyés, endinyéssim, endinyéssiu, endinyessin
IMPERATIU: endinya, endinyi, endinyem, endinyeu, endinyin
->èndisi
èndisif ZOOL Procés de desenvolupament d’una nova coberta corporal de pèl, ploma o d’epidermis, després d’una muda.
->endiumenjar
■endiumenjarPart. sil.: en_diu_men_jar
[de diumenge]
v 1 1 tr Vestir amb la roba de les festes. Endiumenjava les criatures per anar a veure l’àvia.
2 pron S’endiumenjaven per anar al ball.
2 1 tr Donar (a alguna cosa) l’aspecte que presenta els dies de festa. Els veïns van endiumenjar el carrer per la festa major.
2 pron Prendre, alguna cosa, l’aspecte que presenta els dies de festa. La ciutat es va endiumenjar amb la visita del president.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endiumenjar
GERUNDI: endiumenjant
PARTICIPI: endiumenjat, endiumenjada, endiumenjats, endiumenjades
INDICATIU PRESENT: endiumenjo, endiumenges, endiumenja, endiumengem, endiumengeu, endiumengen
INDICATIU IMPERFET: endiumenjava, endiumenjaves, endiumenjava, endiumenjàvem, endiumenjàveu, endiumenjaven
INDICATIU PASSAT: endiumengí, endiumenjares, endiumenjà, endiumenjàrem, endiumenjàreu, endiumenjaren
INDICATIU FUTUR: endiumenjaré, endiumenjaràs, endiumenjarà, endiumenjarem, endiumenjareu, endiumenjaran
INDICATIU CONDICIONAL: endiumenjaria, endiumenjaries, endiumenjaria, endiumenjaríem, endiumenjaríeu, endiumenjarien
SUBJUNTIU PRESENT: endiumengi, endiumengis, endiumengi, endiumengem, endiumengeu, endiumengin
SUBJUNTIU IMPERFET: endiumengés, endiumengessis, endiumengés, endiumengéssim, endiumengéssiu, endiumengessin
IMPERATIU: endiumenja, endiumengi, endiumengem, endiumengeu, endiumengin
->endívia
■endíviaPart. sil.: en_dí_vi_a
[d’origen incert, probablement del ll. intĭba o, encara més, de l’àr. 'antûbiya, híndiba, íd.; 1a FONT: s. XIV]
f BOT i AGR 1 Escarola.
2 Varietat de xicoira, de la família de les compostes (Cichorium intybus, var foliaceum), de fulles imbricades i apinyades, de color blanquinós, conreada en caves.
->endo-
■endo-Forma prefixada del mot grec éndon, que significa ‘dins’, ‘intern’. Ex.: endoderma, endòstoma.
->endoarteriectomia
endoarteriectomiaPart. sil.: en_do_ar_te_ri_ec_to_mi_a
f CIR Operació quirúrgica vascular que consisteix en l’extirpació de la túnica íntima arterial que ha augmentat d’amplària i que obstrueix el calibre arterial.
->endoarteritis
endoarteritisPart. sil.: en_do_ar_te_ri_tis
f PAT Inflamació de la túnica interna de la paret arterial.
->endobasidi
endobasidim BOT 1 En els líquens, basidi sense fulcre distint i proveït d’esterigma.
2 En els gasteromicets, basidi format en la part interna de l’aparell esporífer.
->endobasidial
endobasidialPart. sil.: en_do_ba_si_di_al
adj BOT Relatiu o pertanyent a l’endobasidi.
->endobasidiat
endobasidiat -adaPart. sil.: en_do_ba_si_di_at
adj BOT Que presenta endobasidis.
->endoblar
■endoblar[de doblar]
v tr dial Fer doble; doblar.
->endoblast
endoblastm EMBRIOL Endoderma.
->endobliment
■endobliment[de endoblir-se]
m 1 Acció d’endoblir-se;
2 l’efecte.
->endoblir-se
■endoblir-se[de doble]
v pron Fer-se doble.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endoblir
GERUNDI: endoblint
PARTICIPI: endoblit, endoblida, endoblits, endoblides
INDICATIU PRESENT: endobleixo, endobleixes, endobleix, endoblim, endobliu, endobleixen
INDICATIU IMPERFET: endoblia, endoblies, endoblia, endoblíem, endoblíeu, endoblien
INDICATIU PASSAT: endoblí, endoblires, endoblí, endoblírem, endoblíreu, endobliren
INDICATIU FUTUR: endobliré, endobliràs, endoblirà, endoblirem, endoblireu, endobliran
INDICATIU CONDICIONAL: endobliria, endobliries, endobliria, endobliríem, endobliríeu, endoblirien
SUBJUNTIU PRESENT: endobleixi, endobleixis, endobleixi, endoblim, endobliu, endobleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: endoblís, endoblissis, endoblís, endoblíssim, endoblíssiu, endoblissin
IMPERATIU: endobleix, endobleixi, endoblim, endobliu, endobleixin
->endocardi
■endocardi[de endo- i -cardi; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m ANAT ANIM Membrana que recobreix les cavitats i les vàlvules cardíaques.
->endocardíac
■endocardíac -aPart. sil.: en_do_car_dí_ac
adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a l’endocardi.
2 Situat dins el cor.
->endocarditis
■endocarditis[de endocardi i -itis; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f PAT Inflamació de l’endocardi localitzada sobretot a les vàlvules.
->endocarpi
■endocarpi[de endo- i -carpi]
m BOT En el fruit, capa interna del pericarpi, que correspon a l’epidermis interior del carpel.
->endocèntric
■endocèntric -a[de endo- i cèntric]
adj LING Dit de la construcció en la qual un grup de mots té la funció d’un nom (les claus del pis), d’un verb (treballar per a altri), d’un adjectiu (tocat i posat) o d’un adverbi (ara mateix).
->endocistitis
endocistitisf PAT Inflamació de la mucosa d’una bufeta, especialment de la urinària.
->endocitosi
■endocitosif BIOL Englobament de petites partícules per part d’una cèl·lula, mitjançant la invaginació d’una petita zona de la membrana plasmàtica fins a formar una vesícula endocítica, que transferirà el seu contingut per fusió amb un lisosoma.
->endocolpitis
endocolpitisf PAT Inflamació de la mucosa vaginal.
->endocranial
■endocranialPart. sil.: en_do_cra_ni_al
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’interior del crani.
->endocrí
■endocrí -ina[de endo- i el gr. krínō ‘distingir, separar, segregar’]
adj FISIOL 1 Relatiu o pertanyent a les secrecions internes de les glàndules.
2 glàndula endocrina Glàndula que no té conducte excretor i vessa a la sang la seva secreció.
->endocrinòleg
■endocrinòleg -òloga[de endocrí i -leg]
m i f MED Metge especialista en endocrinologia.
->endocrinologia
■endocrinologiaPart. sil.: en_do_cri_no_lo_gi_a
[de endocrí i -logia]
f MED Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
->endocrinopatia
endocrinopatiaPart. sil.: en_do_cri_no_pa_ti_a
f PAT Terme general per a designar els trastorns de les glàndules de secreció interna (tiroide, pàncrees, suprarenals, etc.).
->endoderma
■endodermam 1 EMBRIOL Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderma.
2 BOT Capa d’un sol estrat de cèl·lules situada per damunt del pericicle i per sota del parènquima cortical.
->endodèrmic
endodèrmic -aadj EMBRIOL Relatiu o pertanyent a l’endoderma.
->endodinamogen
endodinamogen -ògenaadj PEDOL Dit del sòl en la gènesi del qual han preponderat els factors interns, especialment la natura de la roca mare.
->endodinamomorf
endodinamomorf -aadj PEDOL Endodinamogen.
->endodòncia
■endodònciaPart. sil.: en_do_dòn_ci_a
f PAT Branca de l’estomatologia que tracta de la diagnosi, la patogènia, la profilaxi i el tractament de les malalties de la polpa dentària i de llurs complicacions, amb la finalitat de conservar les dents afectades.
->endodontitis
endodontitisf PAT Inflamació de la polpa dentària, acompanyada de dolor, deguda a la invasió bacteriana a través d’una càries penetrant.
->endofàsia
■endofàsiaPart. sil.: en_do_fà_si_a
[de endo- i -fàsia]
f LING i PSIC Formulació merament interna del pensament, amb representació de la pròpia veu.
->endofàsic
■endofàsic -a[de endofàsia]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’endofàsia.
2 llenguatge endofàsic LING i PSIC Endofàsia.
->endòfit
■endòfit -a1 adj ECOL Que viu o es desenvolupa dins una planta. Erugues endòfites.
2 m BOT Planta paràsita que viu dins un organisme vegetal o animal.
->endoflebitis
endoflebitisf PAT Inflamació de la túnica interna de les venes.
->endogalador
■endogalador -a[de endogalar]
adj Que endogala.
->endogalament
■endogalament[de endogalar]
m 1 Acció d’endogalar o d’endogalar-se;
2 l’efecte.
->endogalar
■endogalar[de dogal; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 tr 1 Posar el dogal.
2 fig Subjugar.
2 pron Endeutar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endogalar
GERUNDI: endogalant
PARTICIPI: endogalat, endogalada, endogalats, endogalades
INDICATIU PRESENT: endogalo, endogales, endogala, endogalem, endogaleu, endogalen
INDICATIU IMPERFET: endogalava, endogalaves, endogalava, endogalàvem, endogalàveu, endogalaven
INDICATIU PASSAT: endogalí, endogalares, endogalà, endogalàrem, endogalàreu, endogalaren
INDICATIU FUTUR: endogalaré, endogalaràs, endogalarà, endogalarem, endogalareu, endogalaran
INDICATIU CONDICIONAL: endogalaria, endogalaries, endogalaria, endogalaríem, endogalaríeu, endogalarien
SUBJUNTIU PRESENT: endogali, endogalis, endogali, endogalem, endogaleu, endogalin
SUBJUNTIU IMPERFET: endogalés, endogalessis, endogalés, endogaléssim, endogaléssiu, endogalessin
IMPERATIU: endogala, endogali, endogalem, endogaleu, endogalin
->endogàmia
■endogàmiaPart. sil.: en_do_gà_mi_a
[de endo- i -gàmia]
f 1 ETNOL Regla que estableix l’obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup, clan, etc.
2 GEN Heterogàmia en què els gàmetes provenen d’un tronc comú, d’uns individus emparentats o d’un mateix individu.
->endogàmic
■endogàmic -a[de endogàmia]
adj Relatiu o pertanyent a l’endogàmia.
->endogàstric
endogàstric -aadj MED Relatiu o pertanyent a l’interior de l’estómac.
->endogastritis
endogastritisf PAT Inflamació de la mucosa gàstrica.
->endogen
■endogen -ògena[de endo- i -gen]
adj 1 1 Que s’acreix de dins enfora o que es forma o engendra a l’interior d’alguna cosa. Espora endògena.
2 MED Que és generat pel propi organisme. Intoxicació endògena. Depressió endògena.
2 GEOL 1 Dit dels materials formats a l’interior de l’escorça terrestre.
2 Dit del procés que s’esdevé a l’interior de l’escorça terrestre.
->endogeu
■endogeu -eaPart. sil.: en_do_geu
[de endo- i -geu]
adj ECOL Que viu o es desenvolupa sota terra.
->endolar
■endolar[de dol1; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr 1 Cobrir de dol. Han endolat la casa amb paraments negres.
2 Omplir de dol, causar una forta aflicció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endolar
GERUNDI: endolant
PARTICIPI: endolat, endolada, endolats, endolades
INDICATIU PRESENT: endolo, endoles, endola, endolem, endoleu, endolen
INDICATIU IMPERFET: endolava, endolaves, endolava, endolàvem, endolàveu, endolaven
INDICATIU PASSAT: endolí, endolares, endolà, endolàrem, endolàreu, endolaren
INDICATIU FUTUR: endolaré, endolaràs, endolarà, endolarem, endolareu, endolaran
INDICATIU CONDICIONAL: endolaria, endolaries, endolaria, endolaríem, endolaríeu, endolarien
SUBJUNTIU PRESENT: endoli, endolis, endoli, endolem, endoleu, endolin
SUBJUNTIU IMPERFET: endolés, endolessis, endolés, endoléssim, endoléssiu, endolessin
IMPERATIU: endola, endoli, endolem, endoleu, endolin
->endolat
■endolat -ada[de endolar]
adj 1 1 Cobert de dol.
2 Que té algun senyal de dol. Un capell endolat.
2 esp Vestit de dol. La vídua vol anar sempre més endolada.
->endolcidor
■endolcidor -a[de endolcir]
adj Que endolceix.
->endolciment
■endolciment[de endolcir]
m 1 Acció d’endolcir o d’endolcir-se;
2 l’efecte.
->endolcir
■endolcir[de dolç; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v 1 tr Fer dolç. Endolcir una beguda amb mel, amb sucre. Endolcir la seva pena. Endolcir la roba, la llana.
2 pron Esdevenir dolç.
3 tr ALIM Edulcorar amb productes naturals.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endolcir
GERUNDI: endolcint
PARTICIPI: endolcit, endolcida, endolcits, endolcides
INDICATIU PRESENT: endolceixo, endolceixes, endolceix, endolcim, endolciu, endolceixen
INDICATIU IMPERFET: endolcia, endolcies, endolcia, endolcíem, endolcíeu, endolcien
INDICATIU PASSAT: endolcí, endolcires, endolcí, endolcírem, endolcíreu, endolciren
INDICATIU FUTUR: endolciré, endolciràs, endolcirà, endolcirem, endolcireu, endolciran
INDICATIU CONDICIONAL: endolciria, endolciries, endolciria, endolciríem, endolciríeu, endolcirien
SUBJUNTIU PRESENT: endolceixi, endolceixis, endolceixi, endolcim, endolciu, endolceixin
SUBJUNTIU IMPERFET: endolcís, endolcissis, endolcís, endolcíssim, endolcíssiu, endolcissin
IMPERATIU: endolceix, endolceixi, endolcim, endolciu, endolceixin
->endolentir
■endolentir[de dolent]
v 1 tr Fer tornar dolent.
2 pron Tornar-se dolent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endolentir
GERUNDI: endolentint
PARTICIPI: endolentit, endolentida, endolentits, endolentides
INDICATIU PRESENT: endolenteixo, endolenteixes, endolenteix, endolentim, endolentiu, endolenteixen
INDICATIU IMPERFET: endolentia, endolenties, endolentia, endolentíem, endolentíeu, endolentien
INDICATIU PASSAT: endolentí, endolentires, endolentí, endolentírem, endolentíreu, endolentiren
INDICATIU FUTUR: endolentiré, endolentiràs, endolentirà, endolentirem, endolentireu, endolentiran
INDICATIU CONDICIONAL: endolentiria, endolentiries, endolentiria, endolentiríem, endolentiríeu, endolentirien
SUBJUNTIU PRESENT: endolenteixi, endolenteixis, endolenteixi, endolentim, endolentiu, endolenteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: endolentís, endolentissis, endolentís, endolentíssim, endolentíssiu, endolentissin
IMPERATIU: endolenteix, endolenteixi, endolentim, endolentiu, endolenteixin
->endolimfa
■endolimfaf ANAT ANIM Líquid clar de l’orella contingut en el conducte coclear, situat entre la membrana basilar i la membrana vestibular de la còclea.
->endolític
■endolític -aadj ECOL Dit de l’organisme que viu en fissures estretes, a l’interior de les roques.
->endoll
■endoll[de endollar]
m 1 TECNOL 1 Acció d’endollar;
2 l’efecte.
2 Part d’un canó o tub que penetra en un altre.
3 ELECTROT 1 Dispositiu emprat per a connectar un aparell, una màquina, un llum, etc., a la xarxa elèctrica o a un cable o bé per a connectar dos cables entre ells.
2 Clavilla.
3 Presa de corrent; dolla.
->endollar
■endollar[de dolla]
v tr 1 TECNOL Fer que el mànec s’adapti a la dolla de l’eina.
2 1 Ajuntar les boques de dos canons o tubs.
2 TECNOL Introduir alguna cosa en el buit que presenta una altra disposat perquè aquella pugui adaptar-s’hi.
3 esp ELECTROT Introduir la clavilla en els alvèols de la presa de corrent a fi d’establir una connexió elèctrica.
4 p ext ELECTROT Connectar un aparell, una màquina, un llum, etc., a la xarxa elèctrica mitjançant un endoll. Endollar el televisor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endollar
GERUNDI: endollant
PARTICIPI: endollat, endollada, endollats, endollades
INDICATIU PRESENT: endollo, endolles, endolla, endollem, endolleu, endollen
INDICATIU IMPERFET: endollava, endollaves, endollava, endollàvem, endollàveu, endollaven
INDICATIU PASSAT: endollí, endollares, endollà, endollàrem, endollàreu, endollaren
INDICATIU FUTUR: endollaré, endollaràs, endollarà, endollarem, endollareu, endollaran
INDICATIU CONDICIONAL: endollaria, endollaries, endollaria, endollaríem, endollaríeu, endollarien
SUBJUNTIU PRESENT: endolli, endollis, endolli, endollem, endolleu, endollin
SUBJUNTIU IMPERFET: endollés, endollessis, endollés, endolléssim, endolléssiu, endollessin
IMPERATIU: endolla, endolli, endollem, endolleu, endollin
->endomassar
■endomassar[de domàs]
v tr Adornar amb domassos. Endomassar els balcons.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: endomassar
GERUNDI: endomassant
PARTICIPI: endomassat, endomassada, endomassats, endomassades
INDICATIU PRESENT: endomasso, endomasses, endomassa, endomassem, endomasseu, endomassen
INDICATIU IMPERFET: endomassava, endomassaves, endomassava, endomassàvem, endomassàveu, endomassaven
INDICATIU PASSAT: endomassí, endomassares, endomassà, endomassàrem, endomassàreu, endomassaren
INDICATIU FUTUR: endomassaré, endomassaràs, endomassarà, endomassarem, endomassareu, endomassaran
INDICATIU CONDICIONAL: endomassaria, endomassaries, endomassaria, endomassaríem, endomassaríeu, endomassarien
SUBJUNTIU PRESENT: endomassi, endomassis, endomassi, endomassem, endomasseu, endomassin
SUBJUNTIU IMPERFET: endomassés, endomassessis, endomassés, endomasséssim, endomasséssiu, endomassessin
IMPERATIU: endomassa, endomassi, endomassem, endomasseu, endomassin
->endometamorfisme
endometamorfismem GEOL Procés que comporta una modificació de la composició química d’una roca plutònica per assimilació de roques metamòrfiques en el seu interior.
->endometri
■endometrim ANAT ANIM Paret interna mucosa de la matriu.
->endometriosi
endometriosiPart. sil.: en_do_me_tri_o_si
f PAT Ectòpia del teixit endomètric.
->endometritis
endometritisf PAT Procés inflamatori d’origen infecciós localitzat a l’endometri.
->endomicetals
endomicetalsf BOT 1 pl Ordre de la classe dels ascomicets i de la subclasse dels protoascomicets, integrat per llevats o fongs micelians microscòpics sense ascocarps, amb els ascs formats directament del zigot.
2 sing Fong de l’ordre de les endomicetals.
->endomicoriza
endomicorizaf BOT Micoriza endòtrofa.
->endomitosi
endomitosif GEN Procés de duplicació del nombre de cromosomes sense formació del fus ni moviments cromosòmics ni alteració de la membrana nuclear i, per tant, sense que el nucli s’arribi a dividir.
->endomixi
endomixif BIOL Procés observat en alguns individus unicel·lulars que comença amb la desaparició del macronucli i la divisió dels dos micronuclis en vuit, sis dels quals degeneren.
->endomorf
endomorf -aadj i m i f ANTROP Dit del biotip humà, semblant al tipus pícnic, que presenta un notable desenvolupament de l’aparell digestiu i les vísceres, membres curts amb relació al cos i un aspecte general arrodonit.
->endomorfina
■endomorfinaf BIOQ i FISIOL ANIM Endorfina.