->termenar

■termenar

[de terme; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Posar termes a un camp, etc.; atermenar.

2 Fixar els límits d’alguna cosa; delimitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: termenar

GERUNDI: termenant

PARTICIPI: termenat, termenada, termenats, termenades

INDICATIU PRESENT: termeno, termenes, termena, termenem, termeneu, termenen

INDICATIU IMPERFET: termenava, termenaves, termenava, termenàvem, termenàveu, termenaven

INDICATIU PASSAT: termení, termenares, termenà, termenàrem, termenàreu, termenaren

INDICATIU FUTUR: termenaré, termenaràs, termenarà, termenarem, termenareu, termenaran

INDICATIU CONDICIONAL: termenaria, termenaries, termenaria, termenaríem, termenaríeu, termenarien

SUBJUNTIU PRESENT: termeni, termenis, termeni, termenem, termeneu, termenin

SUBJUNTIU IMPERFET: termenés, termenessis, termenés, termenéssim, termenéssiu, termenessin

IMPERATIU: termena, termeni, termenem, termeneu, termenin

->termenat

termenat -ada

[de termenar]

1 adj HIST Dit del castell que tenia adscrit un terme o jurisdicció territorial.

2 m Partió. Aquella rasa fa de termenat a la possessió.

->termenejar

■termenejar

[de terme]

v intr 1 confinar 1. La nostra propietat termeneja amb aquesta séquia.

2 Tenir el seu terme o límit en tal o tal punt. En aquesta séquia termeneja la nostra propietat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: termenejar

GERUNDI: termenejant

PARTICIPI: termenejat, termenejada, termenejats, termenejades

INDICATIU PRESENT: termenejo, termeneges, termeneja, termenegem, termenegeu, termenegen

INDICATIU IMPERFET: termenejava, termenejaves, termenejava, termenejàvem, termenejàveu, termenejaven

INDICATIU PASSAT: termenegí, termenejares, termenejà, termenejàrem, termenejàreu, termenejaren

INDICATIU FUTUR: termenejaré, termenejaràs, termenejarà, termenejarem, termenejareu, termenejaran

INDICATIU CONDICIONAL: termenejaria, termenejaries, termenejaria, termenejaríem, termenejaríeu, termenejarien

SUBJUNTIU PRESENT: termenegi, termenegis, termenegi, termenegem, termenegeu, termenegin

SUBJUNTIU IMPERFET: termenegés, termenegessis, termenegés, termenegéssim, termenegéssiu, termenegessin

IMPERATIU: termeneja, termenegi, termenegem, termenegeu, termenegin

->termener

■termener -a

[de terme]

adj Que serveix com a terme o fita. Pedra termenera.

->termení

termení -ina

adj i m i f De Térmens (Noguera).

->termes

■termes

[del ll. thermae, -arum, i aquest, del gr. thermà, pl. neutre de thermós ‘calent’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f pl 1 Lloc d’aigües termals.

2 HIST i ARQUIT Banys públics.

->tèrmia

■tèrmia

Part. sil.: tèr_mi_a

f METROL [símb: th] Unitat d’energia equivalent a 4,1855 × 10⁶ J.

->-tèrmia

■-tèrmia

Forma sufixada del mot grec thérmē, que significa ‘calor’, ‘temperatura’. Ex.: geotèrmia.

->tèrmic

■tèrmic -a

[formació culta analògica sobre la base del radical gr. term-; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la calor o a l’energia calorífica.

2 FISIOL ANIM Dit del fenomen en el qual hi ha un augment o una disminució de calor.

3 TECNOL Dit de les màquines i dels motors que transformen l’energia calorífica en energia mecànica.

4 neutró tèrmic FÍS ATÒM Dit del neutró l’energia cinètica del qual és de l’ordre de la d’agitació tèrmica de les molècules del moderador que la hi ha conferida.

->-tèrmic

-tèrmic -tèrmica

Forma sufixada del mot grec thérmē, que significa ‘calor’, ‘temperatura’. Ex.: aerotèrmic.

->tèrmicament

tèrmicament

[de tèrmic]

adv Per mitjà de la calor.

->termidor

termidor

[del fr. thermidor, íd., der. del gr. thermós ‘calent’]

m HIST Nom de l’onzè mes del calendari republicà francès.

->termidorià

termidorià -ana

Part. sil.: ter_mi_do_ri_à

adj Relatiu o pertanyent al termidor.

->terminable

■terminable

[del ll. td. terminabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

adj Que pot ésser terminat.

->terminació

■terminació

Part. sil.: ter_mi_na_ci_ó

[del ll. terminatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 1 Acció de terminar o de terminar-se;

2 l’efecte.

2 1 Darrera de les parts en què hom considera dividida una cosa.

2 LING Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final (desinència o sufix).

->terminador

■terminador

m ASTR Línia que separa la part il·luminada de la part fosca de la Lluna.

->terminal

■terminal

[del ll. td. terminalis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Pertanyent a la terminació.

2 Que forma la terminació. La síl·laba terminal d’un mot.

3 Dit d’una malaltia incurable en la seva última fase. Un càncer terminal, en fase terminal.

4 Dit del malalt que es troba en la fase terminal de la malaltia.

5 estació terminal (o simplement terminal f) Darrera estació, on termina una línia de transports.

2 adj BOT Que es troba a l’extrem d’una tija, d’una branca o de qualsevol altre òrgan.

3 m ELECT Born.

4 m INFORM Qualsevol element perifèric d’entrada i de sortida que permet de servir-se a distància d’un ordinador.

->terminant

■terminant

[del ll. terminans, -ntis, participi pres. de terminare ‘limitar; acabar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que termina.

2 Exempt de tota imprecisió. Una ordre terminant.

3 Concloent.

->terminantment

■terminantment

[de terminant]

adv D’una manera terminant.

->terminar

■terminar

[del ll. terminare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr 1 Posar terme a una cosa, acabar-la. Cal terminar aquestes dissensions.

2 Formar la darrera part d’una cosa. La síl·laba que termina un mot.

2 intr Tenir terme; finir, acabar. Aquí termina el nostre carrer. Un mot terminat en “r" muda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: terminar

GERUNDI: terminant

PARTICIPI: terminat, terminada, terminats, terminades

INDICATIU PRESENT: termino, termines, termina, terminem, termineu, terminen

INDICATIU IMPERFET: terminava, terminaves, terminava, terminàvem, terminàveu, terminaven

INDICATIU PASSAT: terminí, terminares, terminà, terminàrem, terminàreu, terminaren

INDICATIU FUTUR: terminaré, terminaràs, terminarà, terminarem, terminareu, terminaran

INDICATIU CONDICIONAL: terminaria, terminaries, terminaria, terminaríem, terminaríeu, terminarien

SUBJUNTIU PRESENT: termini, terminis, termini, terminem, termineu, terminin

SUBJUNTIU IMPERFET: terminés, terminessis, terminés, terminéssim, terminéssiu, terminessin

IMPERATIU: termina, termini, terminem, termineu, terminin

->terminatiu

■terminatiu -iva

Part. sil.: ter_mi_na_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. terminatus, -a, -um, participi de terminare ‘limitar; acabar’]

adj 1 Que serveix per a terminar, que dóna terme a una cosa.

2 aspecte terminatiu GRAM Aspecte que presenta l’acció del verb en el seu moment final, sense al·ludir ni al seu inici ni a la seva duració. Ex.: Ens hi vam trobar.

->termini

■termini

[del b. ll. terminium ‘terme’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 Acabament d’un espai de temps assenyalat per a fer alguna cosa. Espero que ho acabarà en el termini convingut.

2 a curt termini Dins d’un període breu de temps.

3 a llarg termini Dins d’un període llarg de temps.

4 a mitjà termini Dit del termini amb venciment comprès entre un any o divuit mesos i, habitualment, cinc anys.

5 termini judicial DR Espai de temps determinat legalment, en benefici dels litigants, dins el qual han de tenir lloc determinats fets o diligències processals.

2 ECON Cadascun dels pagaments parcials que es fan a temps fixats fins a completar una suma a pagar. Ho pots pagar al comptat o a terminis.

->terminisme

terminisme

m FILOS i LÒG Nom amb què també és designat el nominalisme, sobretot en la posició més extrema que identifica els universals amb els mots (termini) de què hom es val per a referir-se a un conjunt d’éssers semblants.

->terminòleg

■terminòleg -òloga

[de terme i -leg]

m i f Persona versada en terminologia.

->terminologia

■terminologia

[de terme i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Estudi de les nocions pròpies de les llengües d’especialitat i de llurs definicions.

2 Conjunt de termes i d’expressions propis d’una determinada ciència, art, autor, època, etc.

->terminològic

■terminològic -a

adj Relatiu o pertanyent a la terminologia.

->termió

termió

Part. sil.: ter_mi_ó

m FÍS Ió emès per una substància incandescent.

->termistància

■termistància

Part. sil.: ter_mis_tàn_ci_a

f ELECTRÒN Element que posseeix una resistència variable amb la temperatura.

->termistor

■termistor

m ELECTRÒN Termistància.

->tèrmit

■tèrmit

[del ll. termes, -ĭtis, íd.]

m ENTOM Nom donat comunament a cadascun dels insectes de l’ordre dels isòpters.

->termita

■termita

[del gr. thermós ‘calent’ i -ita]

f METAL·L Mescla pulverulenta d’alumini i òxid de ferro, emprada en aluminotèrmia i per a soldar.

->termiter

■termiter

[de tèrmit]

m Niu de tèrmits.

->termo-

■termo-

Forma prefixada del mot grec thermós, que significa ‘calent’ i que indica relació amb la calor o amb la temperatura. Ex.: termoquímica, termòmetre.

->termoalgèsia

termoalgèsia

Part. sil.: ter_mo_al_gè_si_a

f PAT Estat en el qual l’aplicació de calor produeix una sensació dolorosa.

->termoanalgèsia

termoanalgèsia

Part. sil.: ter_mo_a_nal_gè_si_a

f PAT Abolició de les sensacions doloroses produïdes per la calor.

->termoanestèsia

termoanestèsia

Part. sil.: ter_mo_a_nes_tè_si_a

f PAT Incapacitat de percebre les sensacions tèrmiques.

->termobalança

termobalança

f QUÍM ANAL Aparell consistent en una balança de precisió, d’un sol plat, dotada d’un sistema per a l’escalfament de la mostra que hom pesa i que porta acoblat un enregistrador que permet la representació de la variació del pes de la mostra amb la temperatura, la qual cosa origina un termograma.

->termocauteri

■termocauteri

Part. sil.: ter_mo_cau_te_ri

m TERAP i CIR 1 Cauteri mitjançant l’aplicació de la calor.

2 Aparell per a efectuar la termocauterització.

3 Termocauterització.

->termocauterització

termocauterització

Part. sil.: ter_mo_cau_te_rit_za_ci_ó

f TERAP i CIR 1 Acció de termocauteritzar;

2 l’efecte.

->termocauteritzar

termocauteritzar

Part. sil.: ter_mo_cau_te_rit_zar

v tr TERAP i CIR Aplicar el termocauteri amb fins terapèutics o quirúrgics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: termocauteritzar

GERUNDI: termocauteritzant

PARTICIPI: termocauteritzat, termocauteritzada, termocauteritzats, termocauteritzades

INDICATIU PRESENT: termocauteritzo, termocauteritzes, termocauteritza, termocauteritzem, termocauteritzeu, termocauteritzen

INDICATIU IMPERFET: termocauteritzava, termocauteritzaves, termocauteritzava, termocauteritzàvem, termocauteritzàveu, termocauteritzaven

INDICATIU PASSAT: termocauteritzí, termocauteritzares, termocauteritzà, termocauteritzàrem, termocauteritzàreu, termocauteritzaren

INDICATIU FUTUR: termocauteritzaré, termocauteritzaràs, termocauteritzarà, termocauteritzarem, termocauteritzareu, termocauteritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: termocauteritzaria, termocauteritzaries, termocauteritzaria, termocauteritzaríem, termocauteritzaríeu, termocauteritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: termocauteritzi, termocauteritzis, termocauteritzi, termocauteritzem, termocauteritzeu, termocauteritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: termocauteritzés, termocauteritzessis, termocauteritzés, termocauteritzéssim, termocauteritzéssiu, termocauteritzessin

IMPERATIU: termocauteritza, termocauteritzi, termocauteritzem, termocauteritzeu, termocauteritzin

->termocentral

termocentral

[de termo- i central]

f ELECTROT Central tèrmica.

->termoclina

■termoclina

f ECOL Línia imaginària que indica el gradient brusc de temperatura i densitat de les aigües dels llacs i de les mars.

->termocoagulació

termocoagulació

Part. sil.: ter_mo_co_a_gu_la_ci_ó

f TERAP Tractament d’algunes afeccions per la coagulació dels teixits que produeixen els corrents d’alta freqüència.

->termocolorímetre

termocolorímetre

m FOTOG, LUM, METROL i QUÍM ANAL Fotocolorímetre.

->termocompressor

termocompressor

m TECNOL Aparell que aprofita l’excés d’energia d’un vapor d’alta pressió per a comprimir, per dues toveres successives, un vapor de baixa pressió.

->termocòpia

termocòpia

Part. sil.: ter_mo_cò_pi_a

f TECNOL Procediment de còpia i impressió que es basa en la propietat de certes substàncies, dites termosensibles, d’enfosquir-se per efecte de la calor.

->termocroic

■termocroic -a

Part. sil.: ter_mo_croic

adj FÍS Dit de les radiacions infraroges que són absorbides per la matèria.

->termocroisme

■termocroisme

Part. sil.: ter_mo_cro_is_me

m FÍS Qualitat de termocroic.

->termocrosi

■termocrosi

f FÍS Propietat per la qual un raig de llum és més o menys transmissible a través d’una substància diatèrmana.

->termodifusió

■termodifusió

Part. sil.: ter_mo_di_fu_si_ó

[de termo- i difusió]

f FÍS i QUÍM FÍS Difusió tèrmica o de la calor.

->termodinàmic

■termodinàmic -a

[de termo- i dinàmic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj FÍS i TERMO Relatiu o pertanyent a la termodinàmica.

->termodinàmica

■termodinàmica

f TERMO 1 FÍS i 1 Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.

2 primer principi de la termodinàmica Principi segons el qual en un sistema la variació de la propietat termodinàmica extensiva anomenada energia interna és igual a la calor absorbida més el treball extern efectuat sobre el sistema.

3 principi zero de la termodinàmica Principi segons el qual dos sistemes de partícules posats en contacte, si són en equilibri estadístic (és a dir, si la distribució de velocitats de llurs partícules no varia amb el temps), han d’ésser a la mateixa temperatura.

4 segon principi de la termodinàmica Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia, augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.

5 tercer principi de la termodinàmica Principi segons el qual en el zero absolut de temperatura la variació d’entropia d’un sistema en un procés isotèrmic tendeix a zero.

2 termodinàmica química QUÍM Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.

->termoelèctric

■termoelèctric -a

Part. sil.: ter_mo_e_lèc_tric

[de termo- i elèctric]

adj 1 ELECT 1 Relatiu o pertanyent a la termoelectricitat.

2 efecte termoelèctric Fenomen consistent en la generació d’una força electromotriu entre dos metalls diferents units o soldats quan hi ha una diferència de temperatura entre ells.

2 ELECTROT Relatiu o pertanyent a la producció d’electricitat mitjançant l’energia tèrmica (motors tèrmics). Central termoelèctrica.

->termoelectricitat

■termoelectricitat

Part. sil.: ter_mo_e_lec_tri_ci_tat

[de termo- i electricitat]

f ELECT Electricitat produïda per efecte termoelèctric.

->termoelectrònic

■termoelectrònic -a

Part. sil.: ter_mo_e_lec_trò_nic

[de termo- i electrònic]

adj ELECTRÒN 1 Relatiu o pertanyent a l’emissió termoelectrònica.

2 efecte termoelectrònic Fenomen consistent en l’emissió d’electrons d’un cos (dita emissió termoelectrònica) deguda a una agitació tèrmica produïda en escalfar-lo a temperatures pròximes a la incandescència.

->termoendurible

■termoendurible

Part. sil.: ter_mo_en_du_ri_ble

adj PLÀST Dit de les matèries plàstiques que només poden ésser ablanides per l’acció de la calor una sola vegada.

->termoestèsia

termoestèsia

Part. sil.: ter_mo_es_tè_si_a

[de termo- i -estèsia]

f FISIOL ANIM Sentit de la sensibilitat a les variacions de temperatura.

->termòfil

■termòfil -a

[de termo- i -fil]

adj 1 FISIOL Dit dels organismes que viuen en zones càlides i que no toleren bé el fred.

2 MICROB Dit dels microorganismes que presenten creixements òptims a temperatures més altes de 45°C.

->termofília

■termofília

Part. sil.: ter_mo_fí_li_a

[de termo- i -fília]

f FISIOL Tolerància dels organismes a temperatures elevades per a desenvolupar-se correctament.

->termofixar

■termofixar

v tr TÈXT Sotmetre (els teixits) a una acció combinada de temperatura i temps a fi de fixar-ne les dimensions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: termofixar

GERUNDI: termofixant

PARTICIPI: termofixat, termofixada, termofixats, termofixades

INDICATIU PRESENT: termofixo, termofixes, termofixa, termofixem, termofixeu, termofixen

INDICATIU IMPERFET: termofixava, termofixaves, termofixava, termofixàvem, termofixàveu, termofixaven

INDICATIU PASSAT: termofixí, termofixares, termofixà, termofixàrem, termofixàreu, termofixaren

INDICATIU FUTUR: termofixaré, termofixaràs, termofixarà, termofixarem, termofixareu, termofixaran

INDICATIU CONDICIONAL: termofixaria, termofixaries, termofixaria, termofixaríem, termofixaríeu, termofixarien

SUBJUNTIU PRESENT: termofixi, termofixis, termofixi, termofixem, termofixeu, termofixin

SUBJUNTIU IMPERFET: termofixés, termofixessis, termofixés, termofixéssim, termofixéssiu, termofixessin

IMPERATIU: termofixa, termofixi, termofixem, termofixeu, termofixin

->termòfob

termòfob -a

adj ETOL i FISIOL Dit de l’organisme afectat de termofòbia, que habita les aigües fredes.

->termofòbia

termofòbia

Part. sil.: ter_mo_fò_bi_a

f ETOL i FISIOL Intolerància d’un organisme a les temperatures elevades.

->termòfon

■termòfon

m ELECTROAC Transductor electroacústic en què les ones acústiques són produïdes per variacions de temperatura al voltant d’un conductor on circula un corrent variable.

->termofònic

termofònic -a

adj ACÚST Dit de l’aparell o element que produeix sons per l’acció de la calor.

->termòfor

termòfor -a

[de termo- i -for]

1 adj Que porta o forneix calor.

2 m TERAP 1 Instrument per a provar la sensibilitat a la calor.

2 Utensili que hom empra com a escalfador per la propietat que té de conservar molt de temps la calor després de submergir-lo en aigua calenta.

->termofotòfil

termofotòfil -a

adj FISIOL VEG Dit de la planta termòfila que creix al sol o a la llum directa.

->termogalvanomagnètic

termogalvanomagnètic, efecte

FÍS Fenomen que modifica les característiques físiques d’un medi material quan, sota la influència d’un camp elèctric o d’un camp magnètic o d’un gradient de temperatura, o més d’un d’aquests a la vegada, és travessat per un corrent elèctric.

->termogalvanòmetre

termogalvanòmetre

m METROL Galvanòmetre basat en la dilatació d’un fil conductor que s’escalfa pel pas del corrent elèctric.

->termogen

■termogen -ògena

[de termo- i -gen]

adj 1 Que produeix calor.

2 FISIOL Dit de l’organisme que genera calor per oxidació i la desprèn i dissipa en el medi on habita.

->termogènesi

■termogènesi

[de termo- i -gènesi]

f 1 Producció de calor.

2 FISIOL Qualitat dels organismes termògens.

->termogènic

■termogènic -a

[de termo- i -gènic]

adj Causat per l’elevació de la temperatura o per la calor.

->termògraf

■termògraf

[de termo- i -graf]

m METROL i 1 MED Aparell per a enregistrar de manera contínua la temperatura corporal.

2 METEOR Instrument meteorològic que enregistra d’una manera contínua la temperatura.

->termografia

■termografia

Part. sil.: ter_mo_gra_fi_a

[de termo- i -grafia]

f 1 MED, METEOR i FÍS Enregistrament de les variacions de la temperatura.

2 FOTOG Sistema de sensibilització d’emulsions fotogràfiques especials, per radiacions de baixa freqüència, a la regió dels raigs infraroigs.

3 TECNOL i DIAG Sistema de mesura de la temperatura superficial de cossos o objectes basat en la captura de radiacions infraroges que desprenen.

->termograma

■termograma

[de termo- i -grama]

m 1 FÍS Gràfic obtingut per mitjà de la termografia.

2 MED i METEOR Enregistrament gràfic de les variacions de la temperatura.

->termogravimetria

■termogravimetria

Part. sil.: ter_mo_gra_vi_me_tri_a

f QUÍM ANAL Tècnica analítica consistent en l’estudi de l’evolució del pes d’una mostra d’una substància determinada amb la temperatura.

->termohigrògraf

■termohigrògraf

m METROL Aparell per a mesurar i enregistrar la temperatura de l’aire i la humitat relativa.

->termohigroscopi

■termohigroscopi

m METROL Aparell per a mesurar el punt de rosada.

->termohiperalgèsia

termohiperalgèsia

Part. sil.: ter_mo_hi_per_al_gè_si_a

f PAT Estat d’un malalt que té hiperalgèsia a la calor.

->termohiperestèsia

termohiperestèsia

Part. sil.: ter_mo_hi_per_es_tè_si_a

f PAT Sensibilitat extrema a la calor i al fred.

->termohipoestèsia

termohipoestèsia

Part. sil.: ter_mo_hi_po_es_tè_si_a

f PAT Disminució de la sensibilitat a les variacions de temperatura.

->termoiònic

■termoiònic -a

Part. sil.: ter_mo_i_ò_nic

adj ELECTRÒN 1 Relatiu o pertanyent a l’efecte termoiònic.

2 impr Termoelectrònic.

3 efecte termoiònic Emissió d’ions per agitació tèrmica.

->termolàbil

■termolàbil

adj FÍS i QUÍM FÍS Dit de les substàncies que modifiquen o perden certes propietats en variar la temperatura.

->termolabilitat

■termolabilitat

f FÍS i QUÍM FÍS Qualitat de termolàbil.

->termòlisi

■termòlisi

f QUÍM FÍS Descomposició d’una substància per acció de la calor.

->termolític

■termolític -a

adj QUÍM FÍS Relatiu o pertanyent a la termòlisi.

->termologia

■termologia

Part. sil.: ter_mo_lo_gi_a

[de termo- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f TERMO Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la calor.

->termològic

■termològic -a

[de termologia]

adj FÍS Relatiu o pertanyent a la termologia.

->termoluminescència

■termoluminescència

Part. sil.: ter_mo_lu_mi_nes_cèn_ci_a

f FÍS Luminescència produïda per la calor.

->termoluminescent

■termoluminescent

adj FÍS Que produeix termoluminescència.

->termomanòmetre

termomanòmetre

m METROL Aparell emprat per a mesurar temperatures elevades.

->termomecànic

■termomecànic -a

[de termo- i mecànic]

adj FÍS Relatiu o pertanyent a la mecànica de la calor.

->termòmetre

■termòmetre

[de termo- i -metre; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 METROL i FÍS Aparell destinat a la mesura de temperatures. Termòmetre de mercuri, d’alcohol. Termòmetre clínic.

2 termòmetre geològic p anal GEOL Nom aplicat a una determinada modificació mineralògica la presència de la qual permet d’avaluar la temperatura aproximada a la qual s’han d’haver format certs minerals o agregats mineralògics.

->termometria

■termometria

Part. sil.: ter_mo_me_tri_a

[de termo- i -metria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Mesura de les temperatures per mitjà del termòmetre.

2 Estudi de les variacions tèrmiques durant un període determinat de temps.

3 TECNOL Tècnica que desenvolupa i utilitza els aparells i mètodes necessaris per tal de mesurar les temperatures dels medis i cossos materials d’una manera objectiva, prescindint de la sensació fisiològica subjectiva.

->termomètric

■termomètric -a

[de termometria]

adj FÍS i METROL Relatiu o pertanyent al termòmetre o a la termometria.

->termometrògraf

termometrògraf

m METROL i METEOR Termògraf.

->termomotor

■termomotor

[de termo- i -motor]

m MOT Motor tèrmic.

->termonàstia

termonàstia

Part. sil.: ter_mo_nàs_ti_a

f BOT Nàstia deguda a les variacions de la temperatura ambiental.

->termonuclear

■termonuclear

Part. sil.: ter_mo_nu_cle_ar

[de termo- i nuclear]

adj FÍS ATÒM Relatiu o pertanyent a la fusió nuclear, que és provocada a temperatures elevadíssimes de l’ordre de les centenes de milions de graus. Energia termonuclear. Bomba termonuclear.

->termoparell

■termoparell

[de termo- i parell]

m 1 ELECT Parell termoelèctric.

2 METROL Dispositiu de mesura emprat en pirometria i constituït per un parell termoelèctric.

->termopausa

■termopausa

Part. sil.: ter_mo_pau_sa

f ASTR Zona de l’atmosfera d’un planeta, situat en el límit de la termosfera, en la qual el gradient vertical de temperatura s’anul·la.

->termopelada

termopelada

f ALIM Procediment per a pelar fruita que consisteix a sotmetre-la a temperatures elevades un període curt de temps i a polvoritzar-la, després, amb aigua.

->termoperiodicitat

termoperiodicitat

Part. sil.: ter_mo_pe_ri_o_di_ci_tat

f FISIOL VEG Resposta fisiològica de les plantes originada per les variacions periòdiques de la temperatura diàries (diürnes i nocturnes) i anuals (estacionals).

->termopila

■termopila

f ELECTROT Pila termoelèctrica.

->termoplàstic

■termoplàstic -a

adj PLÀST Dit de les matèries plàstiques que són ablanides cada vegada que hom les sotmet a una temperatura suficient i que s’endureixen, cada vegada, en refredar-se.

->termopolipnea

termopolipnea

Part. sil.: ter_mo_po_lip_ne_a

f PAT Acceleració de la respiració produïda per l’elevació de la temperatura.

->termopropulsió

termopropulsió

Part. sil.: ter_mo_pro_pul_si_ó

f TECNOL Nom donat als sistemes de propulsió basats exclusivament en la producció de gasos, sense intervenció d’òrgans mecànics tals com les hèlixs.

->termoquímic

■termoquímic -a

[de termo- i químic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

QUÍM FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la termoquímica.

2 f Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.

->termoreceptor

termoreceptor -a

FISIOL 1 adj Dit de l’òrgan que reacciona a estímuls tèrmics.

2 m Receptor nerviós sensible als canvis tèrmics.

->termoregulació

termoregulació

Part. sil.: ter_mo_re_gu_la_ci_ó

[de termo- i regulació]

f ZOOL Capacitat d’un ésser viu de mantenir la temperatura interna dins uns límits de màxima i de mínima entre els quals tenen lloc els processos vitals.

->termoregulador

■termoregulador -a

[de termo- i regulador]

1 adj Que regula o controla la calor.

2 m AUTOM i TECNOL Aparell destinat a mantenir constant la temperatura d’un objecte, local, recinte, líquid, gas, etc.

->termoretracció

■termoretracció

Part. sil.: ter_mo_re_trac_ci_ó

f PLÀST Encongiment d’un film o làmina de material plàstic per efecte de la calor, especialment quan el film és termoretractable.

->termoretractable

termoretractable

adj PLÀST i EMBAL Dit del film o làmina de material plàstic l’encongiment longitudinal i transversal del qual per efecte de la calor és uniforme i perfectament determinat segons les condicions de l’extrusió i la natura de la primera matèria.

->termoretràctil

termoretràctil

adj PLÀST i EMBAL Termoretractable.

->termoretractilació

termoretractilació

Part. sil.: ter_mo_re_trac_ti_la_ci_ó

f TECNOL Retractilació.

->termos

■termos

[abreviació de l’angl. americà Thermos bottle (1908), del gr. thermós ‘calent’ i bottle ‘ampolla’; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Nom amb què és conegut comercialment el vas Dewar, emprat especialment per a conservar calents o freds aliments, begudes, etc.

->termosbenacis

termosbenacis

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels peracàrides, amb la closca reduïda, el cos sense diferenciació de tòrax i abdomen, sense ulls ni exopodi.

2 sing Crustaci de l’ordre dels termosbenacis.

->termoscopi

termoscopi

[de termo- i -scopi]

m FÍS Aparell destinat a detectar una variació o diferència de temperatura i el seu sentit, però sense efectuar-ne la mesura.

->termosfera

■termosfera

[de termo- i -sfera]

f METEOR Capa de l’atmosfera terrestre, situada per damunt dels 80 km d’altura, en la qual hom observa un ràpid augment de la temperatura.

->termosifó

■termosifó

[de termo- i sifó; 1a FONT: 1932, DFa.]

m 1 TERMOT Circuit tancat de canalitzacions, generalment vertical, pel qual circula un fluid (gas o líquid), sense ésser aspirat ni impulsat per bombes, per les variacions de densitat que experimenta en ésser escalfat en una part del circuit, la inferior si és vertical, i refredar-se en una altra.

2 CALEF Escalfador elèctric d’aigua que funciona pel principi del termosifó.

->termostable

■termostable

adj 1 FÍS i QUÍM FÍS Dit de les substàncies que no es descomponen ni canvien de propietats en variar la temperatura.

2 PLÀST Termoendurible.

->termòstat

■termòstat

[de termo- i -stat; 1a FONT: 1932, DFa.]

m TECNOL Regulador que permet de mantenir sensiblement constant la temperatura de l’interior d’un recinte.

->termostàtica

termostàtica

f TERMO Branca de la termodinàmica que estudia els sistemes tèrmics en equilibri tot basant-se en dades macroscòpiques i que requereix que els processos estudiats no depenguin, com a variable explícita, del temps.

->termotactisme

termotactisme

m BIOL Tactisme produït per l’acció de la calor o del fred.

->termotaxi

termotaxi

f 1 BIOL Taxi produïda per l’acció de la calor o del fred.

2 FISIOL Regulació normal de la temperatura orgànica.

->termotècnia

termotècnia

f TERMOT Part de la tècnica que tracta de la producció, transmissió i aplicació de l’energia tèrmica.

->termoteràpia

■termoteràpia

Part. sil.: ter_mo_te_rà_pi_a

[de termo- i -teràpia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f TERAP Tractament de les malalties per l’aplicació de la calor en totes les seves formes.

->termotropisme

■termotropisme

m BOT Tropisme provocat per un focus de calor.

->termoturisme

termoturisme

m TUR Turisme termal.

->tern

■tern

[del ll. ternus, -a, -um ‘triple; tres cada u’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 Conjunt de tres coses d’una mateixa espècie.

2 esp Conjunt de pantalons, armilla i americana (o una altra peça anàloga) fets de la mateixa roba.

2 JOCS 1 Sort de tres números en el joc de la loteria antiga.

2 En alguns jocs, com ara la plena, conjunt de tres números sortits que es troben a la mateixa línia horitzontal d’un cartó.

3 LITÚRG 1 Conjunt del celebrant, el diaca i el sotsdiaca.

2 Ornaments propis del celebrant, el diaca i el sotsdiaca, és a dir, casulla, dalmàtica i tunicel·la, fets de la mateixa tela i del mateix color.

4 moneda de tern NUMIS Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.

->terna

■terna

[v. tern; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 DR 1 Llista de tres persones, proposades perquè un superior designi entre elles la que haurà d’exercir un càrrec.

2 Dret que té la superioritat d’intervenir en la designació d’una persona per a un càrrec, sia presentant una terna, sia escollint una persona de la terna presentada.

2 MAT Conjunt de tres elements.

->ternal

■ternal

[del b. ll. ternalis ‘compost de tres; mesura de terra’, der. de ternus, -a, -um ‘triple; tres cada u’; 1a FONT: s. XVII]

[generalment en pl] m MANUT Bossell de més d’una politja.

->ternari

■ternari -ària

[del ll. ternarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1391]

adj 1 1 Format per la reunió de tres elements.

2 MAT Triàdic.

3 MÚS Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts.

4 MÚS Dit d’una peça formada per tres fragments.

5 QUÍM Dit del compost format per tres elements.

6 eix ternari CRISTAL·L Eix de simetria de rotació en el qual la superposició dels elements simètrics, en girar al seu voltant, és aconseguida tres vegades en una volta completa.

2 sistema ternari (o numeració ternària) MAT Sistema de numeració de base tres.

->ternat

■ternat -ada

1 adj BOT 1 Dit de les peces d’un verticil trímer.

2 Trifoliolat.

2 m NUMIS Nom popular donat al croat.

->tero-¹

tero-¹

Forma prefixada del mot grec thḗr, thērós, que significa ‘fera’. Ex.: teròpode.

->tero-²

tero-²

Forma prefixada del mot grec théros, que significa ‘estiu’. Ex.: teròfit, teròspora.

->teròfit

■teròfit -a

BOT 1 adj i m i f Dit de la planta o herba anual, que només viu un any.

2 m pl Forma biològica que indica les plantes anuals, que moren quan han produït la llavor i que ja no tornen a germinar fins l’any següent.

->teropitec

teropitec

m ZOOL Gelada.

->teròpodes

■teròpodes

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subordre de rèptils fòssils de l’ordre dels saurisquis, de cap petit, la cua i el coll molt llargs i amb les potes posteriors altes i les anteriors molt curtes.

2 sing Rèptil fòssil del subordre dels teròpodes.

->terpè

■terpè

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels hidrocarburs de fórmula general (C₅H₈)_n, que ocorren en la majoria d’olis essencials i d’oleoresines i que poden ésser considerats com a oligòmers o polímers de l’isoprè.

->terpènic

■terpènic -a

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent als terpens o als terpenoides.

->terpenoide

■terpenoide

Part. sil.: ter_pe_noi_de

m QUÍM ORG Denominació genèrica que inclou els terpens i llurs derivats funcionalitzats d’ocurrència natural.

->terpina

terpina

f QUÍM ORG Alcohol dihidroxílic d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica.

->terpinè

terpinè

m QUÍM ORG Cadascun dels tres composts diènics isomèrics, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica, d’ocurrència natural i de fórmula C₁₀H₁₆.

->terpineol

■terpineol

Part. sil.: ter_pi_ne_ol

m QUÍM ORG i PERFUM Cadascun dels tres composts hidroxílics isomèrics d’ocurrència natural, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica, amb fórmula C₁₀H₁₈O.

->terpinol

■terpinol

m QUÍM ORG i PERFUM Nom obsolet del terpineol.

->terpinolè

terpinolè

m QUÍM ORG Hidrocarbur diènic que ocorre en l’essència de trementina, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica.

->terpolímer

terpolímer

m PLÀST Polímer format a partir de tres monòmers diferents.

->terra

■terra

[del ll. tĕrra, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

1 f 1 [en majúscula] ASTR, GEOF i GEOL El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.

2 [en majúscula] MIT Divinitat mitològica, personificació de la Terra.

3 RELIG Món on hom viu la vida terrena, en contraposició a la vida eterna, a l’altre món. Mentre vivim en aquesta terra.

2 f 1 Part sòlida de la superfície de la Terra, en contraposició a l’aire i a l’aigua. A Mallorca, s’hi va per mar o per aire, però no per terra. Per mar i per terra.

2 La terra com a medi (per oposició a aire i a aigua). Els mamífers viuen a la terra i a l’aigua.

3 Part sòlida de la superfície terrestre, en contraposició als mars.

4 prendre terra Arribar la nau en terra.

5 terra endins Allunyant-se de la mar.

6 terra ferma Porció gran de terra, que no és una illa, que forma part del continent.

7 terra terra Molt a prop de la costa, costejant. Navegar terra terra.

3 1 f Part sòlida de la superfície terrestre, considerada com a suport de les coses; sòl.

2 m Sòl, paviment, etc., sobre què hom està, camina, etc. El terra de l’habitació. Arrossegar-se per terra. Caure a terra. Tirar a terra.

3 m GIMN Aparell de gimnàstica artística consistent en una plataforma quadrada de fusta de 12 x 12 m, folrada de material antilliscant.

4 perdre terra Alçar-se sobre el paviment per efecte d’una força elevadora.

5 prendre terra Posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant (un ocell, una aeronau, etc.).

6 sota terra Més avall de la superfície de la terra i cobert per ella.

7 terra a terra A peu pla, molt arran de terra.

8 terra cremada MIL Territori d’una de les parts bel·ligerants on hom ha destruït tot allò que pot servir per als moviments, l’alimentació, etc., de l’enemic.

4 f 1 Porció de la superfície de la Terra considerada en ella mateixa o com a pertanyent a un individu, a un poble. Va heretar moltes terres. Ve de llunyes terres.

2 Contrada, país. Les terres àrtiques. Cada terra fa sa guerra. Terres de llengua catalana.

3 Pàtria. A la meva terra no hi ha aquest costum. La terra sempre crida.

4 cada terra fa sa guerra Cada país té els seus costums diferents dels d’altres països.

5 de la terra Del país mateix on una cosa es troba, no foraster. Vi i fruita de la terra.

6 en terra de cecs el borni és rei fig Refrany que significa que una persona de poc enteniment, poc preparada, etc., pot ésser important si viu amb gent encara més curta, amb menys preparació, etc.

7 terra de ningú MIL En temps de guerra, territori no ocupat ni dominat per cap de les parts bel·ligerants.

8 terra promesa (o terra de promissió) BÍBL La terra de Canaan o Palestina.

9 terra promesa fig Bé esperat llargament.

5 f AGR 1 Sòl vegetal, material de l’escorça terrestre destinat a ésser aprofitat per a l’agricultura.

2 terra agra Terra que és dolenta de treballar.

3 terra alberenca Terra lleugera, sorrenca.

4 terra alta Terra que té l’aigua subterrània relativament endins.

5 terra amorosa Terra que és bona de treballar.

6 terra baixa Terra que té l’aigua subterrània a poca profunditat.

7 terra campa Terra sense arbres, destinada únicament a la producció de cereals, anomenada també terra de sembradura.

8 terra conradissa Terra apta a ésser conreada. És anomenada també terra de conreu.

9 terra de noietes Terra que no és gens salabrosa.

10 terra de regadiu Terra que és regada amb canals de regatge.

11 terra de secà Terra que només és regada per l’aigua de la pluja.

12 terra ensorrada Terra que ha estat millorada amb molta quantitat de sorra.

13 terra erma Terra inculta, no productiva.

14 terra fresca Terra que té aiguamolls.

15 terra grassa Terra que té molt gruix sense roques.

16 terra gravosa Terra que conté molts còdols i no fa terrossos.

17 terra magra Terra que té poc gruix, que té roca molt a prop de la superfície, anomenada també terra prima.

18 terra negra Terra de color molt fosc i de molt bona qualitat per al conreu.

19 terra nova Terra que hom sembra per primera vegada.

20 terra trida Terra que no fa terrossos, que és tota pulverulenta.

21 terra vegetal Terra que conté molta matèria orgànica que la fa apta per al conreu.

22 terra verge Terra que no ha estat mai conreada.

23 terra verge Terra que no ha estat mai trepitjada.

6 f ECON Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable segons el tipus d’activitat a què es refereix.

7 ELECTROT i ELECTRÒN 1 f Massa de la terra emprada com a conductor en telecomunicacions i com a element de protecció en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

2 m Cable connectat amb la terra.

8 f FILOS Un dels quatre elements.

9 f PEDOL 1 Sòl.

2 terra bruna Sòl amb humus caracteritzat per la feble lixiviació de les argiles i del ferro.

3 terra de castanyer Nom donat en jardineria a la terra àcida, rica en humus, no calcària, resultant de la descomposició de fusta i restes vegetals.

4 terra fusca Sòl relicte que prové de la descarbonatació lenta d’una roca mare calcària.

5 terra negra Txernozem.

6 tirar-se terra damunt (o als ulls) fig Perjudicar-se a si mateix fent coses il·lícites o inconvenients.

10 f 1 Nom donat a diverses matèries pulverulentes.

2 metalls de les terres rares QUÍM INORG Lantànids.

3 terra cuita CERÀM Terrissa.

4 terra cuita esp CERÀM Terracota.

5 terra de batan TÈXT Terra de paraire.

6 terra de paraire TÈXT Substància argilosa formada per una fina barreja de silicats d’alúmina, anomenada també esmectita.

7 terra de polir JOI Trípol.

8 terra d’escudelles Sorra fina i llim que serveix, com a abrasiu, per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.

9 terra de Siena PINT Pigment natural mineral, de color ocre, que consisteix en argila acolorida per peròxid de ferro hidratat.

10 terra d’ombra PINT Pigment natural mineral, d’un to terrós fosc, que consisteix essencialment en argila acolorida amb peròxid de ferro hidratat i diòxid de manganès.

11 terra fullada FARM Acetat potàssic, en forma de pólvores cristal·lines, blanques, inodores, de sabor salí i solubles en l’aigua.

12 terra galba CERÀM i FARM Galba.

13 terra segellada ant FARM Argila que es presentava en forma de rajoles amb una marca o segell com a garantia del seu origen.

14 terres rares QUÍM INORG Denominació genèrica dels òxids dels metalls de la família dels lantànids d’ocurrència natural.

15 terres rares ant QUÍM INORG Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids.

->terra-aire

terra-aire

Part. sil.: ter_ra-ai_re

adj inv ARM Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des de terra contra un objectiu aeri.

->terrabastada

■terrabastada

[variant de terrabastall; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Soroll fort de cosa que cau; terrabastall.

2 METEOR Gran xàfec d’aigua.

2 fig 1 Munió de coses que sobrevenen d’un plegat.

2 Grossa malaltia, desgràcia, pèrdua de béns de fortuna, etc., que sobrevé a algú.

3 Cop violent sobrevingut a algú. Va donar una terrabastada amb aquell roc i es va obrir el cap.

->terrabastall¹

■terrabastall¹

[possible alteració de tabustoll, tabustar, amb la variant tarabustar, per influx de mots de sentit semblant, com terratrèmol o l’oc. ant. batestal ‘tumult’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Estrèpit que fa una cosa grossa en caure a terra.

2 Daltabaix.

->terrabastall²

■terrabastall²

[potser alteració de barrastral per encreuament amb trabuna/trebuna, íd., variant de tribuna, a través d’un *trabastarral i, amb metàtesi, terrabastal(l)]

m CONSTR 1 Construcció rural feta de tres parets, oberta pel davant, i que conté una planta baixa per a guardar-hi carros i eines del camp i un pis format de fustes i cobert de teulada o llosat per a guardar-hi palla o farratge per al bestiar i deixar-lo assecar pel contacte amb l’aire.

2 barrastral 2.

3 En algunes cases de pagès, especialment a l’Empordà, pis superior, sota teulada, fet de fustes, destinat a guardar-hi herba i que serveix també de dormitori.

4 Divisió superior de les dues en què és dividit parcialment un apartament, una habitació o, sovint, un corredor per un sostre fet a una certa altura del soler; entresolat.

->terrabastejar

■terrabastejar

[de terrabastall¹]

v intr 1 Fer un gran soroll o terrabastall.

2 Caure una terrabastada o xàfec.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: terrabastejar

GERUNDI: terrabastejant

PARTICIPI: terrabastejat, terrabastejada, terrabastejats, terrabastejades

INDICATIU PRESENT: terrabastejo, terrabasteges, terrabasteja, terrabastegem, terrabastegeu, terrabastegen

INDICATIU IMPERFET: terrabastejava, terrabastejaves, terrabastejava, terrabastejàvem, terrabastejàveu, terrabastejaven

INDICATIU PASSAT: terrabastegí, terrabastejares, terrabastejà, terrabastejàrem, terrabastejàreu, terrabastejaren

INDICATIU FUTUR: terrabastejaré, terrabastejaràs, terrabastejarà, terrabastejarem, terrabastejareu, terrabastejaran

INDICATIU CONDICIONAL: terrabastejaria, terrabastejaries, terrabastejaria, terrabastejaríem, terrabastejaríeu, terrabastejarien

SUBJUNTIU PRESENT: terrabastegi, terrabastegis, terrabastegi, terrabastegem, terrabastegeu, terrabastegin

SUBJUNTIU IMPERFET: terrabastegés, terrabastegessis, terrabastegés, terrabastegéssim, terrabastegéssiu, terrabastegessin

IMPERATIU: terrabasteja, terrabastegi, terrabastegem, terrabastegeu, terrabastegin

->terrabuit

■terrabuit

Part. sil.: ter_ra_buit

[de terra i buit]

m 1 Lloc buidat de terra.

2 OBR PÚBL Desmunt.

->terracota

■terracota

[de l’it. terracotta, íd., comp. de terra i cotta ‘cuita’]

f ART i CERÀM Peça de terrissa de caire artístic.

->terrada

■terrada

[de terra; 1a FONT: 1369]

f CONSTR Terrat gran, generalment cobert.

->terradenc

terradenc -a

adj i m i f De Terrades (Alt Empordà).

->terraire

■terraire

Part. sil.: ter_rai_re

[de terra; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Persona que ven terra d’escudelles.

->terral

■terral

[de terra; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

1 adj i m METEOR Dit del vent que bufa de la terra cap a la mar, des del vespre fins a mig matí. Feia un terral fresc i seguit. Vent terral.

2 m pl Terrassans.

3 m Terrer d’on els rajolers treuen la terra per a fer les rajoles, etc.

->terralada

■terralada

[de terral; 1a FONT: 1932, DFa.]

f METEOR Vent terral fort.

->terraló

■terraló

[de terral]

m METEOR Vent terral lleu.

->terralta

■terralta

f AGR Varietat d’olivera conreada a la Terra Alta.

->terraltenc

terraltenc -a

adj i m i f De la Terra Alta (Catalunya).

->terramicina

■terramicina

f FARM Derivat de la tetraciclina amb un OH en posició 5, obtingut de Streptomyces rimosus.

->terramper

terramper

[extret d’un fem. *terrampera, aglutinació de terra amb pera ‘pedra’]

m AGR Tros de terra dolenta, improductiva, generalment en un galter de muntanya on no creix vegetació.

->terranc

■terranc

[probable variant de tarranc, interpretat com a der. de terra]

m Terròs empedreït.

->terrancós

■terrancós -osa

adj Ple de terrancs o terrossos.

->terrandòs

■terrandòs

[aglutinació de terra en dòs, per la molta terra que acumula al dors, en forma d’embut]

[pl -ossos] 1 m BOT Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius vellereus), amb el capell blanc i en forma d’embut, cama curta, carn blanca i llet acre, que li dóna un gust fort i picant.

2 adj i m Talòs.

->terranova

■terranova

[del nom de l’illa de Terranova (Canadà)]

m ZOOL Raça de gos de guarda de grans dimensions i força corpulent.

->terraplè

■terraplè

[de terra i ple; 1a FONT: 1561]

m OBR PÚBL Plataforma feta amb terra sobreposada, pedres i altres materials, generalment sostinguda amb parets d’obra.

->terraplenada

■terraplenada

[de terraplenar]

f Acció de terraplenar; terraplenament.

->terraplenament

■terraplenament

[de terraplenar]

m Acció de terraplenar.

->terraplenar

■terraplenar

[de terraplè; 1a FONT: 1581]

v 1 tr Sobreposar terra a un terreny de manera que, omplint-ne els clots, etc., formi una superfície plana. Terraplenar un camí ple de clots. Terraplenar els clots del camí.

2 tr GEOMORF Reblir amb sediments (el fons d’una vall, d’un llac, d’una conca sedimentària, d’un piemont).

3 pron Omplir-se de terra un clot, una séquia, etc. El sot va terraplenar-se a causa de l’esllavissada de fang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: terraplenar

GERUNDI: terraplenant

PARTICIPI: terraplenat, terraplenada, terraplenats, terraplenades

INDICATIU PRESENT: terrapleno, terraplenes, terraplena, terraplenem, terrapleneu, terraplenen

INDICATIU IMPERFET: terraplenava, terraplenaves, terraplenava, terraplenàvem, terraplenàveu, terraplenaven

INDICATIU PASSAT: terraplení, terraplenares, terraplenà, terraplenàrem, terraplenàreu, terraplenaren

INDICATIU FUTUR: terraplenaré, terraplenaràs, terraplenarà, terraplenarem, terraplenareu, terraplenaran

INDICATIU CONDICIONAL: terraplenaria, terraplenaries, terraplenaria, terraplenaríem, terraplenaríeu, terraplenarien

SUBJUNTIU PRESENT: terrapleni, terraplenis, terrapleni, terraplenem, terrapleneu, terraplenin

SUBJUNTIU IMPERFET: terraplenés, terraplenessis, terraplenés, terraplenéssim, terraplenéssiu, terraplenessin

IMPERATIU: terraplena, terrapleni, terraplenem, terrapleneu, terraplenin

->terraprim

■terraprim

[de terra i prim; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m Terreny sorrenc de fàcil conreu.

->terraqüi

■terraqüi -àqüia

Part. sil.: ter_ra_qüi

[formació culta amb el ll. terra ‘terra’ i aqua ‘aigua’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Dit d’un globus o una esfera que representa la Terra. Globus terraqüi. Esfera terràqüia.

->terrari

■terrari

[del ll. terrarium ‘munt de terra’]

m Instal·lació adequada per a la cria i observació d’amfibis, rèptils, artròpodes i altres animals que habiten principalment sobre el sòl, al seu interior o a vegades a l’aigua.

->terràrium

■terràrium

Part. sil.: ter_rà_ri_um

[del ll. terrarium, íd.]

m Terrari.

->terrassa

■terrassa

[de terra; 1a FONT: 1431]

f 1 1 Espai de terreny pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell.

2 ESPORT En l’alpinisme, relleix pla i horitzontal en una paret.

3 GEOMORF Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.

2 Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, etc., amb taules, seients, etc.

3 HERÀLD Nom donat al sòl, el qual és generalment a la punta de l’escut i que serveix de base a plantes, animals, edificis, etc.

->terrassà

■terrassà -ana

[de terra; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m i f 1 Persona que es dedica al conreu de la terra.

2 Als pobles de marina, tot aquell qui no és mariner ni pescador.

->terrassat

terrassat -ada

[de terrassa]

adj HERÀLD Dit de tota figura que és damunt una terrassa.

->terrassenc

■terrassenc -a

adj i m i f De Terrassa (Vallès Occidental).

->terrat

■terrat

[de terra; 1a FONT: 1172]

m CONSTR Coberta plana i lleugerament inclinada, sense teules, d’un edifici o d’una part d’un edifici, que permet de caminar-hi còmodament al damunt i que serveix per a estendre-hi roba, per a prendre-hi el sol o la fresca, etc.

->terrategí

terrategí -ina

adj i m i f De Terrateig (Vall d’Albaida).

->terratenc

terratenc -a

adj i m i f De Terrats (Rosselló).

->terra-terra

terra-terra

adj inv ARM Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des de terra contra un objectiu terrestre.

->terratge

■terratge

[de terra; 1a FONT: 1299]

m 1 DR 1 Allò que paga a l’amo d’una terra el qui la conrea.

2 esp Quantitat de cereals i fruits que l’arrendatari conreador d’una terra ha de pagar al propietari com a preu de l’arrendament.

3 HIST DR Imposició medieval que percebia el rei en els territoris reials dels regnes de la corona catalanoaragonesa sobre els fruits de la terra.

4 DR CAT Segons el dret del Camp de Tarragona, cessió d’un erm per a posar-lo en conreu, en canvi que en els primers anys el conreador obtindrà la totalitat de les collites i en els posteriors en pagarà la tercera o la quarta part, que anirà augmentant a poc a poc fins a donar-ne la meitat al propietari.

2 HIST Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.

->terratger

■terratger -a

[de terratge; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Conreador que paga terratge.

->terratinent

■terratinent

[de terra i tinent¹; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m i f Posseïdor de terres.

->terratrémer

■terratrémer

[de terra i trémer; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr ant i poèt Tremolar la terra.

->terratrèmol

■terratrèmol

[del ll. terrae trĕmor ‘tremolor de terra’, amb dissimilació de la -r en -l; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m GEOG FÍS Conjunt de sacsejades de la superfície de la Terra perceptibles en una zona en grau variable i que responen a la pertorbació que provoca l’arribada de les ones sísmiques en propagar-se des de l’indret on s’ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos.

->terratzo

terratzo

[de l’it. terrazzo, íd.]

m CONSTR Material per a pavimentació que consisteix en un conglomerat de sorra i ciment amb trossos de marbre o de granit, sotmès a poliment.

->terrè

■terrè -ena

[del ll. terrenus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1510]

adj Terrenal.

->terregada

■terregada

[de terra; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Menudall de carbó vegetal.

2 fig Gent sense importància, rebuig. Ja no resta sinó la terregada: els bons ja han trobat col·locació.

->terregall

■terregall

[de terra; 1a FONT: s. XVIII]

m Munt de pedres menudes, de runa, d’escòria, etc.

->terregaller

■terregaller

[de terregall; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Paratge ple de pedres menudes movedisses.

->terregam

■terregam

[de terra]

m Terregall.

->terreguer

■terreguer

[de terra]

m Terregaller.

->terrejador

■terrejador

[de terrejar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m AGR Garbell per a separar la terra del gra.

->terrejant

■terrejant

[de terrejar]

adj ZOOL i ORNIT Que viu, s’alimenta i cria arran de terra, dit especialment dels ocells.

->terrejar

■terrejar

[de terra; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 intr AGR Estar el gra, l’herba, etc., barrejat amb terra. Aquest blat s’ha de garbellar: terreja molt.

2 intr 1 Tenir alguna cosa gust de terra. Aquesta aigua terreja.

2 Tenir color terrós. Un ocre que terreja massa.

3 intr Tocar o remoure terra amb les mans. Veus com t’has embrutat el vestit nou, terrejant?

4 tr Tractar amb una terra una cosa per llevar-ne una substància estranya, una impuresa, etc. Aquest atuell, abans de rentar-lo amb sabó, l’has de terrejar amb terra d’escudelles.

5 tr Fer caure a terra un adversari, etc. Com t’has deixat terrejar per un noi més petit que tu?

6 intr Volar molt baix els ocells, anar gairebé tocant a terra. No s’enlaira com les àligues, sinó que terreja com les perdius.

7 intr Anar per la terra, estar en contacte amb la terra, rebolcar-se per terra. Li toca el sol i l’aire i tot el dia terreja.

8 intr Habitar a la terra, conrear-la, lluny de la mar. Allí la gent ja no marinegen, sinó que terregen.

9 intr NÀUT Navegar una embarcació prop de terra. Vam anar amb barca de Caldetes a Arenys terrejant tota l’hora.

10 intr Ésser de poca vàlua espiritual, estar lligat excessivament a les coses terrenals. Si la gent terreja, com es pot fer avançar un país?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: terrejar

GERUNDI: terrejant

PARTICIPI: terrejat, terrejada, terrejats, terrejades

INDICATIU PRESENT: terrejo, terreges, terreja, terregem, terregeu, terregen

INDICATIU IMPERFET: terrejava, terrejaves, terrejava, terrejàvem, terrejàveu, terrejaven

INDICATIU PASSAT: terregí, terrejares, terrejà, terrejàrem, terrejàreu, terrejaren

INDICATIU FUTUR: terrejaré, terrejaràs, terrejarà, terrejarem, terrejareu, terrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: terrejaria, terrejaries, terrejaria, terrejaríem, terrejaríeu, terrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: terregi, terregis, terregi, terregem, terregeu, terregin

SUBJUNTIU IMPERFET: terregés, terregessis, terregés, terregéssim, terregéssiu, terregessin

IMPERATIU: terreja, terregi, terregem, terregeu, terregin

->terrella

■terrella

[de terra; 1a FONT: 1915, DAg.]

f AGR Terramper, tros de terra improductiu, on no creix l’herba.

->terreller

■terreller

[de terrella]

m Tros al galter d’una muntanya en el qual la terra és pelada, sense herbes ni arbres.

->terrellera

■terrellera

[de terrella; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Terreller.

->terrelló

■terrelló -ona

[de terra; 1a FONT: s. XVII]

1 m i f 1 Jornaler de la terra.

2 esp Persona que es dedica a remoure o a transportar terra.

2 p ext 1 m i f Caminaire, peó de camins.

2 a terrelló Prestació personal per a compondre els camins. Han fet les obres a terrelló.

3 m Cabàs petit que serveix per a traginar terra.

4 m Guarda-rodes fet de pans de terra amb herba.

->terrelloner

■terrelloner -a

[de terrelló; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m i f terrelló 1.

->terrenal

■terrenal

Cp. terrestre

[del b. ll. terrenalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj RELIG 1 Relatiu o pertanyent a la terra, en contraposició a celestial o diví. Els béns terrenals.

2 paradís terrenal Paradís.

->terrenalment

■terrenalment

[de terrenal]

adv D’una manera terrenal.

->terrenc

■terrenc -a

[de terra]

adj De la natura de la terra. Una taca terrenca.

->terrenejar

■terrenejar

[de terra; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Caminar per la terra, oposat a caminar per roques, pedres, sorra, etc. Ell és de terrenejar: no voldrà enfilar-se per aquests roquissars.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: terrenejar

GERUNDI: terrenejant

PARTICIPI: terrenejat, terrenejada, terrenejats, terrenejades

INDICATIU PRESENT: terrenejo, terreneges, terreneja, terrenegem, terrenegeu, terrenegen

INDICATIU IMPERFET: terrenejava, terrenejaves, terrenejava, terrenejàvem, terrenejàveu, terrenejaven

INDICATIU PASSAT: terrenegí, terrenejares, terrenejà, terrenejàrem, terrenejàreu, terrenejaren

INDICATIU FUTUR: terrenejaré, terrenejaràs, terrenejarà, terrenejarem, terrenejareu, terrenejaran

INDICATIU CONDICIONAL: terrenejaria, terrenejaries, terrenejaria, terrenejaríem, terrenejaríeu, terrenejarien

SUBJUNTIU PRESENT: terrenegi, terrenegis, terrenegi, terrenegem, terrenegeu, terrenegin

SUBJUNTIU IMPERFET: terrenegés, terrenegessis, terrenegés, terrenegéssim, terrenegéssiu, terrenegessin

IMPERATIU: terreneja, terrenegi, terrenegem, terrenegeu, terrenegin

->terreny

■terreny

[segurament alteració de l’ant. terrèn, del ll. terrenus ‘terrè’, com en casos semblants (engan/engany, dan/dany, gavan/gavany), per sentir els finals en -n com occitanismes; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 m GEOL 1 Extensió de terra quant a la seva natura, els accidents, etc. Un terreny fèrtil. Un terreny accidentat.

2 Conjunt de roques, blanes o dures, que té una composició, gènesi o fàcies comunal. Un terreny argilós, granític, al·luvial. Un terreny de fàcies lacustre.

3 pl Nom donat a cadascun dels sediments pertanyents a una edat determinada. Els terrenys juràssics, paleozoics.

2 m 1 Espai de terra. Disputar el terreny a l’enemic.

2 guanyar terreny Avançar, fer-se avant. Guanyar terreny a l’enemic. Guanyar terreny en un afer.

3 perdre terreny Recular, fer-se enrere.

4 posar-se en bon (o en mal) terreny fig Posar-se en una situació avantatjosa (o desfavorable).

5 preparar el terreny fig Predisposar favorablement algú o alguna cosa amb la finalitat d’obtenir un determinat resultat.

6 sobre el terreny loc adv En el mateix lloc on hom fa o cal fer alguna cosa.

7 sobre el terreny loc adv fig En el mateix moment d’una acció o activitat; improvisadament. Els canvis que calgui fer s’aniran decidint sobre el terreny.

8 sondar el terreny fig Assegurar-se de l’estat d’una cosa abans d’obrar o de prendre una determinació.

3 1 m Espai de terra destinat a una cosa.

2 m DR Espai de terra destinat a un ús particular.

3 m fig Espai o classe de matèria on s’exerceix una activitat. No entrem en el terreny de la política.

4 terreny de joc m ESPORT En el futbol i altres esports, camp de joc.

5 tot terreny loc adj i m AUT Dit del vehicle preparat per a circular tant en terreny llis com en terreny accidentat. Cotxe, moto, tot terreny. Un tot terreny.

->terrenyar

■terrenyar

[de terreny]

v intr Brullar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: terrenyar

GERUNDI: terrenyant

PARTICIPI: terrenyat, terrenyada, terrenyats, terrenyades

INDICATIU PRESENT: terrenyo, terrenyes, terrenya, terrenyem, terrenyeu, terrenyen

INDICATIU IMPERFET: terrenyava, terrenyaves, terrenyava, terrenyàvem, terrenyàveu, terrenyaven

INDICATIU PASSAT: terrenyí, terrenyares, terrenyà, terrenyàrem, terrenyàreu, terrenyaren

INDICATIU FUTUR: terrenyaré, terrenyaràs, terrenyarà, terrenyarem, terrenyareu, terrenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: terrenyaria, terrenyaries, terrenyaria, terrenyaríem, terrenyaríeu, terrenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: terrenyi, terrenyis, terrenyi, terrenyem, terrenyeu, terrenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: terrenyés, terrenyessis, terrenyés, terrenyéssim, terrenyéssiu, terrenyessin

IMPERATIU: terrenya, terrenyi, terrenyem, terrenyeu, terrenyin

->terrer

■terrer -a

[de terra; 1a FONT: 1342]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la terra.

2 boira terrera Boira baixa, tocant a terra.

3 llenya terrera Arbusts que creixen entre els arbres del bosc.

4 pla terrer A l’Alguer, planta baixa d’una casa.

5 segar molt terrer Segar arran de terra.

2 m 1 Terra on hom s’ha criat, on hom viu. L’agre del terrer.

2 Terreny.

3 Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició al sòl de roca, de rajoles, etc.

4 CERÀM Lloc d’on hom treu terra per a la indústria terrissera.

3 m Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau.

4 m URBAN Espai tancat a la via pública, amb estaques o troncs que simulen arbres perquè els gossos hi facin les seves necessitats.

5 m i f OFIC i CERÀM 1 Persona que prepara la terra per als ollers.

2 Persona que treballa extraient terra per a la indústria terrissera o per a altres aplicacions.

6 f BOT Caps blancs.

7 f CERÀM Terrer, lloc d’on hom treu terra.

8 f CONSTR Teula grossa o rengle de teules que serveixen de canal d’una teulada.

->terrerol

■terrerol

[de terrer]

m 1 BOT Camperol.

2 ORNIT Terrerola.

->terrerola

■terrerola

[de terrer]

f ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids (Calandrella cinerea), de color ocraci pàl·lid amb llistes fosques i blanc a les parts inferiors.

2 terrerola rogenca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids (Calandrella rufescens), semblant a la terrerola però amb el pit finament llistat.

->terrestre

■terrestre

Cp. terrenal

[del ll. terrestris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la Terra (en oposició a celeste). L’esfera terrestre.

2 Relatiu o pertanyent a la superfície sòlida de la Terra (s’oposa a marítim).

3 BIOL Que fa vida a la terra (per oposició a marí, aeri, aquàtic, etc.). Plantes terrestres.

2 adj i m i f Que habita a la Terra.

3 adj ASTR Dit del planeta que té característiques semblants a les de la Terra. Mercuri, Venus i Mart són planetes terrestres perquè són petits i rocosos.

->terrestritat

■terrestritat

[de terrestre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Condició de terrestre, de terrenal.

->terreta

■terreta

[de terra]

f Terra d’escudelles.

->terretita

■terretita

f ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris temminckii), de color bru grisenc a les parts superiors i blanc a les inferiors, i amb les potes verdes o grogues.

->terretitona

■terretitona

f ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris minuta), semblant a la terretita, però més rogenc a l’estiu i més blanquinós a l’hivern, i amb les potes negres.

->terri tèrria

■terri tèrria

[del ll. terreus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 De terra.

2 D’aspecte semblant a la terra.

2 m ant QUÍM INORG Nom donat a cadascun dels elements metàl·lics que es troben a la natura com a òxids bàsics (denominats abans terres) o en altres formes convertibles fàcilment en aquests.

->terribilitat

■terribilitat

[del b. ll. terribilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de terrible.

->terrible

■terrible

[del ll. terribĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Tal, que és per infondre terror.

2 Espantós, formidable. Era terrible en la guerra. Una amenaça terrible.

3 hiperb Excessiu en alt grau. Tinc una fam terrible.

->terriblement

■terriblement

[de terrible; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adv Molt, en alt grau, excessivament. Estava terriblement ocupat.

->terrícola

■terrícola

[del ll. terricŏla, íd.]

1 m i f Habitant de la Terra.

2 adj BIOL Dit dels organismes que fan vida al sòl.

->terrícoles

terrícoles

m ZOOL 1 pl Subordre de turbel·laris triclàdides tropicals, que poden arribar a fer mig metre de llargada.

2 sing Turbel·lari del subordre dels terrícoles.

->terrier

terrier

Part. sil.: ter_ri_er

[del fr. (chien) terrier ‘(gos) de cau’, der. de terre ‘terra’]

ZOOL 1 adj Dit de la raça de gossos d’origen anglès, bons per a la caça d’animals encauats.

2 m Gos de raça terrier. Un terrier escocès.

->terrífic

■terrífic -a

[del ll. terrifĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que infon terror.

->terrigen

■terrigen -ígena

[del ll. terrigĕnus, -a, -um, íd.]

adj PETROG 1 Nascut de la terra, engendrat per la terra.

2 dipòsit terrigen Nom genèric dels dipòsits que procedeixen de terra ferma, encara que siguin marítims per llur posterior situació, o bé d’aquells en els quals no ha intervingut l’acció de l’aigua.

->terrina

■terrina

[del fr. terrine, íd., fem. del fr. ant. tierin, terrin ‘pot de terrissa’, der. de terre ‘terra’]

f 1 CERÀM Petit vas de terrissa envernissada, de forma circular i fons pla.

2 Contingut d’una terrina. Una terrina de “foie gras".

->terrissa

■terrissa

[de terra; 1a FONT: 1491]

f CERÀM 1 1 Objecte o conjunt d’objectes (olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc.) fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

2 Terra argilosa de què és feta la terrissa.

2 p ext Material terrós cuit de què són fets els objectes de ceràmica, pisa, porcellana, etc., i també les peces de bòbila.

->terrissaire

■terrissaire

Part. sil.: ter_ris_sai_re

[de terrissa; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f OFIC Persona que fa objectes de terrissa o en ven.

->terrisser

■terrisser -a

[de terrissa; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la terrissa. Indústria terrissera.

2 m i f OFIC Terrissaire.

->terrisseria

■terrisseria

Part. sil.: ter_ris_se_ri_a

[de terrisser; 1a FONT: 1839, DLab.]

f CERÀM Indústria, obrador, botiga, de terrissaire.

->territ

■territ

[d’origen expressiu (v. tiró³ i tit)]

m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids (Calidris canutus), de color rogenc amb l’esquena tacada de castany i negre.

2 territ becllarg Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris ferruginea), de color roig brunenc viu, amb el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall.

3 territ fosc Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris maritima), de color negre rogenc, el ventre blanc i les potes grogues.

4 territ gros Territ.

5 territ de tres dits Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris alba), de color roig viu tacat de negre, gris i blanc, i que habita a les regions àrtiques.

6 territ variant Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris alpina), de color bru rogenc amb una grossa taca negra al baix pit.

->territori

■territori

[del ll. territorium, íd.; 1a FONT: 1372]

m 1 1 Superfície de terra que comprèn una jurisdicció.

2 DR ADM i ECON Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.

3 GEOG POL i ECON Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc.).

4 ordenació del territori ECON i POLÍT Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.

2 DR ADM 1 Extensió de terra que forma una circumscripció política.

2 En alguns estats federals, entitat politicoadministrativa, inferior a les províncies, a les regions o als estats autònoms, la qual no gaudeix d’autonomia interior.

3 territori autònom Porció de territori nacional o estatal que gaudeix d’un estatut d’autonomia.

4 territori duaner DR INTERN Territori o espai geogràfic relatiu a una part o a la totalitat d’un estat o d’àmbit supraestatal, que té un règim duaner homogeni.

5 territori internacional DR INTERN Zona, país, etc., que, tot i haver cessat de formar part d’un determinat estat sobirà, no ha estat annexat encara a cap altre ni constitueix el territori d’un nou estat independent; la seva administració és feta per mandat i sota la garantia d’una organització internacional.

6 territori nacional DR INTERN Extensió de territori compresa dins els límits d’un estat, sobre la qual l’estat exerceix amb titularitat exclusiva el seu poder sobirà.

3 ETOL Zona habitada per un animal o un grup d’animals, que la defensen contra els altres individus, en especial contra els seus congèneres, sovint contra els del mateix sexe.

->territorial

■territorial

Part. sil.: ter_ri_to_ri_al

[del ll. territorialis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al territori.

2 ETOL Dit del comportament d’un animal o grup d’animals que defensen d’una manera activa i permanent els límits d’una zona determinada on habiten, s’alimenten i es reprodueixen.

->territorialisme

territorialisme

Part. sil.: ter_ri_to_ri_a_lis_me

[de territorial]

m ETOL Mecanisme de defensa de l’àmbit domèstic en què es desenvolupen els organismes, que tendeix a allunyar els individus o grups els uns dels altres.

->territorialitat

■territorialitat

Part. sil.: ter_ri_to_ri_a_li_tat

[de territorial]

f 1 DR 1 Condició peculiar que adquireixen en el dret els fets jurídics i les coses pel fet d’ésser en el territori d’un estat.

2 territorialitat de les lleis Principi segons el qual la llei obliga tots els qui es troben en el territori de l’estat que l’ha dictada.

2 ETOL Territorialisme.

->terrola

■terrola

[contracció per haplologia de terrerola]

f ORNIT Alosa.

->terrolà

■terrolà

m BOT Tòfona negra.

->terror

■terror

[del ll. terror, -ōris, íd.; 1a FONT: 1323]

m [o f] 1 PSIC Por extrema, que produeix tremolors, segament de cames, etc. Causar, infondre, terror.

2 1 Persona o cosa que causa terror. Els pirates eren el terror de la Mediterrània.

2 POLÍT Actuació extremament violenta d’un règim polític, amb freqüents execucions de pena capital.

3 cinema de terror CIN Modalitat del cinema fantàstic destinada a infondre als espectadors la sensació de por i d’horror.

4 novel·la de terror LIT Subgènere novel·lístic que se centra en elements terrorífics.

->terrorífic

■terrorífic -a

[de terror]

adj Terrífic.

->terroríficament

■terroríficament

[de terrorífic]

adv D’una manera terrorífica.

->terrorisme

■terrorisme

[de terror]

m SOCIOL i POLÍT Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.

->terrorista

■terrorista

[de terror]

1 adj Relatiu o pertanyent al terrorisme.

2 m i f Persona que practica el terrorisme.

->terroritzar

■terroritzar

[de terror]

v tr Sotmetre a un règim d’intimidació amb amenaces, violències, crueltats, etc. Una dictadura terroritza els qui simpatitzen amb l’oposició. La gent d’aquest barri està terroritzada: cada nit hi ha un robatori.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: terroritzar

GERUNDI: terroritzant

PARTICIPI: terroritzat, terroritzada, terroritzats, terroritzades

INDICATIU PRESENT: terroritzo, terroritzes, terroritza, terroritzem, terroritzeu, terroritzen

INDICATIU IMPERFET: terroritzava, terroritzaves, terroritzava, terroritzàvem, terroritzàveu, terroritzaven

INDICATIU PASSAT: terroritzí, terroritzares, terroritzà, terroritzàrem, terroritzàreu, terroritzaren

INDICATIU FUTUR: terroritzaré, terroritzaràs, terroritzarà, terroritzarem, terroritzareu, terroritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: terroritzaria, terroritzaries, terroritzaria, terroritzaríem, terroritzaríeu, terroritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: terroritzi, terroritzis, terroritzi, terroritzem, terroritzeu, terroritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: terroritzés, terroritzessis, terroritzés, terroritzéssim, terroritzéssiu, terroritzessin

IMPERATIU: terroritza, terroritzi, terroritzem, terroritzeu, terroritzin

->terròs

■terròs

[d’origen incert, probablement d’una base preromana *tarók, íd., sobretot atenent al sufix -ok, -oç, celtoide, amb influx de terra; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -ossos] m 1 1 Tros petit i solt de terra compacta. Aixafar els terrossos d’un camp.

2 Agregat anàleg d’una altra matèria, com sal, sucre, calç, etc. Cal posar-hi un terrosset de sal.

2 AGR 1 Tros de terra que hom conrea.

2 Terrer.

3 ésser del (o fill del) terròs Ésser pagès.

->terrós

■terrós -osa

[de terra; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 1 Que és de la natura de la terra. Substàncies terroses.

2 Que està barrejat amb terra. Sorra terrosa. Blat terrós.

3 Que és del color de la terra. Tenia la pell terrosa.

2 de boca terrosa De bocaterrosa.

->terrossada

■terrossada

[de terròs]

f 1 Acció de tirar un terròs a tall de pedra.

2 Cop donat amb un terròs que hom ha tirat.

->terrossar

■terrossar

[de terròs]

m Estesa de terrossos.

->terrossenc

■terrossenc -a

[de terròs]

adj Que forma terrossos.

->terrossós

■terrossós -osa

[de terròs; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Ple de terrossos.

->terrotxa

■terrotxa

[de terra]

f Terra dolenta o erma.

->terrús-terrús

■terrús-terrús

[de terra; 1a FONT: 1915, DAg.]

loc adv 1 Prop de terra, sobretot prop de la costa.

2 anar terrús-terrús NÀUT Terrejar, costejar.

->tertèrida

tertèrida

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als tertèrides.

2 dinastia tertèrida Dinastia que regnà a Bulgària, després de l’asènida (1280-1323).

3 m i f Membre de la dinastia tertèrida.

->tertulià

■tertulià -ana

Part. sil.: ter_tu_li_à

[de tertúlia; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona concurrent a una tertúlia.

->tertúlia

■tertúlia

Part. sil.: ter_tú_li_a

[probablement del cast. tertulia ‘llotja del pis alt d’un teatre; reunió’, i aquest, de tertuliano, assistent a cenacles erudits del s. XVII, on sovint se citaven i comentaven els escrits de Tertul·lià (s. II), reunions que solien celebrar-se en aquella part del teatre; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Reunió de persones que s’apleguen habitualment per tal de conversar o de dur a terme qualsevol altre passatemps.

2 INFORM Xat.

2 fer tertúlia Entretenir-se conversant, sobretot per passatemps.

->tes

■tes -a

[participi de l’ant. tendre, avui tendir; 1a FONT: 1341]

1 adj Dit d’una cosa flexible que es manté dreta, plana, ben llisa, com si la tibessin o perquè realment està tibant.

2 f 1 Estesa, extensió.

2 parar tesa dial Parar batuda en l’era.

3 a tesa loc adv dial En tota l’extensió, sense limitació. Regar a tesa.

4 a tota tesa loc adv Contínuament, sense interrupció. Treballar a tota tesa.

->tesanenc

tesanenc -a

adj i m i f De Tesà (Rosselló).

->tesar

■tesar

[de tes]

v tr 1 Posar tesa una cosa flexible. Tesar una corda.

2 CONSTR Posar en tensió (les armadures actives d’una peça de formigó pretesat).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tesar

GERUNDI: tesant

PARTICIPI: tesat, tesada, tesats, tesades

INDICATIU PRESENT: teso, teses, tesa, tesem, teseu, tesen

INDICATIU IMPERFET: tesava, tesaves, tesava, tesàvem, tesàveu, tesaven

INDICATIU PASSAT: tesí, tesares, tesà, tesàrem, tesàreu, tesaren

INDICATIU FUTUR: tesaré, tesaràs, tesarà, tesarem, tesareu, tesaran

INDICATIU CONDICIONAL: tesaria, tesaries, tesaria, tesaríem, tesaríeu, tesarien

SUBJUNTIU PRESENT: tesi, tesis, tesi, tesem, teseu, tesin

SUBJUNTIU IMPERFET: tesés, tesessis, tesés, teséssim, teséssiu, tesessin

IMPERATIU: tesa, tesi, tesem, teseu, tesin

->tesaurismosi

■tesaurismosi

Part. sil.: te_sau_ris_mo_si

f PAT Nom genèric de totes les malalties genètiques caracteritzades per una acumulació o un emmagatzematge excessiu de substàncies metabòliques, quasi sempre degudes a un blocatge de la via de degradació.

->tesaurus

■tesaurus

Part. sil.: te_sau_rus

[del ll. thēsaurus, i aquest, del gr. thēsaurós, íd.]

m inv 1 tresor 4.

2 DOC Llista alfabètica de mots utilitzats per a classificar la documentació.

->tesi

■tesi

[del ll. thesis, i aquest, del gr. thésis, íd., der. de títhēmi ‘posar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Proposició o enunciat que hom pren com a punt de partida o com a objecte de demostració o desenvolupament i que hom cerca de mantenir, d’establir o d’explanar.

2 tesi doctoral (o simplement tesi) ENSENY Dissertació escrita sobre un tema l’estudi del qual comporta un treball d’investigació i d’aportació personals, presentada per l’aspirant al títol acadèmic de doctor a la corresponent facultat universitària.

2 FILOS Moment primer i immediat de la dialèctica hegeliana.

3 MÚS i POÈTICA Temps fort d’una melodia, corresponent al temps fort del compàs o de la batuta o, en gregorià, a l’ictus, i que amb l’arsi forma una unitat de temps. Els gramàtics, invertint l’ordre, anomenaren tesi el temps feble d’un peu.

->-tesi

-tesi

Forma sufixada del mot grec thésis, que significa ‘col·locació, disposició’. Ex.: pròtesi, antítesi, síntesi, hipòtesi, metàtesi.

->tesina

■tesina

[de tesi]

f ENSENY Treball de final de carrera que en algunes facultats universitàries és exigit per a l’obtenció del grau de llicenciat.

->tesla

■tesla

[del nom de l’enginyer croat N. Tesla (1857-1943)]

m METROL [símb: T] Unitat d’inducció magnètica del sistema internacional equivalent a un weber per m².

->tesmofòries

tesmofòries

Part. sil.: tes_mo_fò_ri_es

f pl HIST REL Festes que hom celebrava a Atenes els mesos d’octubre i novembre en honor de Demèter.

->tesmòteta

tesmòteta

m HIST Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos.

->tesor

■tesor

[de tes]

f Qualitat de tes.

->tessali

■tessali -àlia

adj i m i f De Tessàlia (regió de Grècia).

->tessàlic

■tessàlic -a

1 adj 1 Tessali.

2 Relatiu o pertanyent a Tessàlia, als seus habitants o a llur dialecte.

2 civilització tessàlica Civilització del neolític tardà desenvolupada pels pobladors de les planures del Peneu i de l’Esporqueu i també pels homes dels encontorns del golf de Volos.

3 m LING Dialecte grec antic, pertanyent al grup eòlic, parlat a Tessàlia fins a l’època romana.

->tessel·la

■tessel·la

[del ll. tessella, íd., dimin. de tessĕra ‘dau’, probable reducció del gr. tessarágōnos ‘quadrat’, comp. de téssares ‘quatre’ i gōnía ‘angle’]

f 1 ART i CONSTR Cadascuna de les petites peces cúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què és fet un mosaic.

2 GEOBOT Superfície homogènia en les seves característiques climàtiques i edàfiques.

->tessel·lat

■tessel·lat -ada

[de tessel·la]

adj ART i CONSTR Dit del mosaic format per tessel·les.

->téssera

téssera

f HIST A l’època romana, fitxa d’identificació personal consistent en una peça quadrangular de metall o de vori, amb inscripcions diverses i el propi nom.

->tesseractis

tesseractis

m GEOM i MAT Hipercub de quatre dimensions.

->tessitura

■tessitura

[de l’it. tessitura ‘teixidura; to de la veu o un instrument’]

f MÚS 1 Extensió de les notes que pot cobrir un determinat tipus de veu amb facilitat.

2 p ext Extensió de les notes emprades més sovint en una peça o un fragment musical i que constitueixen una mena d’extensió mitjana.

->test¹

■test¹

[del ll. tĕstu (neutre indeclinable) ‘tapadora o vas de terrissa’, en cat. medieval ‘crani’; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 1 Vas de terrissa.

2 esp Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta. Tenia el balcó ple de testos amb clavellines.

3 eixir (o sortir) de test fig Exaltar-se molt, fins a perdre la serenitat.

4 estar fora de test fig Estar molt excitat, mancat de serenitat.

5 pixar fora de test fig Sortir de la qüestió, respondre fora de propòsit.

6 test de les gallines Plat o atuell de terrissa per a posar-hi el menjar o l’aigua de les gallines.

2 1 Bocí d’un objecte de terrissa trencat. Tirà la cassola a terra, que es féu testos contra les lloses.

2 els testos s’assemblen a les olles fig Els fills hereten els defectes dels pares.

->test²

■test²

[de l’angl. test, íd., manllevat com a terme d’alquímia al fr. ant. test (com el cat. test) ‘vas o pot de terrissa’ per a provar l’or, d’on, figuradament, el sentit de prova en general, sobretot psicològica]

m 1 Prova o assaig d’un material, d’un producte, d’una màquina, etc., per comprovar-ne l’acció, el funcionament.

2 MED Prova, reacció o assaig practicat amb finalitats diagnòstiques o de laboratori.

3 esp PSIC Prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d’un individu o d’un conjunt d’individus i en pot preveure, relativament, el comportament futur.

4 test d’hipòtesis estadístiques ESTAD Donada una mostra de grandària n, (x₁,..., x_n), formada per n realitzacions o observacions independents d’un cert fenomen o experiment, mètode que permet de decidir si una hipòtesi estadística que hom ha fet sobre el model probabilístic del fenomen és correcta o no ho és.

->test³

■test³ -a

[variant de tes, participi ant. de tendre ‘tendir’; per analogia amb altres participis com port, respost, vist, etc]

adj Dret i rígid. Test com un rave. Una muntanya testa i espadada.

->testa

■testa

[del ll. tĕsta ‘petxina; closca; teula; rajola; vas de terrissa’, en ll. td. ‘crani; cap’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Cap d’una persona o d’un animal. Ha caigut i ha pegat de testa.

2 les testes coronades Els reis.

2 1 Frontal o cara anterior d’una cosa. La testa d’un tap.

2 Cadascun dels dos caps o extrems d’una post, un tauló, etc.

3 Cadascuna de les bases o cares planes d’una bóta.

4 p ext Cadascun dels dos cèrcols extrems d’una bóta que corresponen a les testes.

5 per testa Dit de la unió de dues coses per llurs extrems, de manera que no se sobreposin, com és el cas dels carrils en una via fèrria.

3 BOT Capa externa de l’episperma de la llavor, que sol procedir de la primina del primordi seminal.

4 TECNOL 1 capçal 2 8.

2 Testera.

->testaci

■testaci -àcia

[del ll. testaceus, -a, -um ‘de terra cuita’, der. de testa ‘teula, rajola’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ZOOL Dit dels animals, especialment dels mol·luscs, que tenen closca.

->testador

■testador -a

Hom.: tastador

[de testar¹; 1a FONT: s. XIII]

m i f Persona que fa testament.

->testaferro

■testaferro

[del cast. testaferro, i aquest, del port. testa de ferro ‘front de ferro’, ‘capaç d’aguantar els cops’; 1a FONT: s. XX, Oller]

m i f Persona que firma un contracte de fidúcia pel qual deixa a una altra el seu nom per a poder efectuar, aquesta, actes (normalment de comerç) que altrament no podria efectuar.

->testament

■testament

Hom.: tastament

[del ll. testamentum, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 DR CIV 1 Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.

2 testament davant notari DR CIV CAT Testament atorgat davant notari competent per a actuar en el lloc de l’atorgament i de dos testimonis idonis.

3 testament davant rector DR CIV CAT Modalitat del testament obert caracteritzada pel fet que l’autoritzant del testament no és el notari, sinó el rector de la demarcació parroquial on es troba el testador o el substitut d’aquell.

4 testament davant testimonis DR CIV CAT Testament no autoritzat per notari o, subsidiàriament, per rector, sinó exclusivament davant dos o més testimonis.

5 testament de cec DR CIV CAT Testament oral o escrit que havia d’ésser atorgat davant notari i set testimonis en lloc dels dos habituals, segons el dret romà.

6 testament en cas d’epidèmia DR CIV CAT Testament regulat per disposicions de dret romà, segons les quals, per tal d’evitar el perill de contagi si es reunien manta persones en l’habitació del malalt, es dispensava el requisit que el testador s’hagués de reunir simultàniament amb el notari i els testimonis.

7 testament en país estranger Testament que hom formalitza davant les autoritats consulars o diplomàtiques de la nació del testador.

8 testament hològraf DR CIV CAT Testament caracteritzat pel fet d’exigir uns requisits de forma molt simplificats.

9 testament marítim Testament fet dalt d’un vaixell.

10 testament militar Testament atorgat en temps de guerra pels militars en campanya, voluntaris, presoners i qualsevol altra persona enrolada en l’exèrcit.

11 testament obert DR CIV CAT Testament davant notari en el qual el testador manifesta la seva voluntat en presència del notari i dels testimonis, tots els quals resten assabentats de la voluntat del testador.

12 testament ‘parentum inter liberos’ Testament atorgat segons els requisits de forma del testament hològraf, ço és, escrit tot ell pel testador. La particularitat està que contingui únicament disposicions a favor de tots els descendents del testador, o a favor d’aquests i del seu cònjuge per tal de deixar-li l’usdefruit.

13 testament sacramental DR CIV CAT Forma testamentària peculiar de les persones que gaudeixen del veïnatge local de Barcelona o de l’antic bisbat de Girona.

14 testament tancat (o clos) DR CIV CAT Testament davant notari en el qual el testador no revela la seva voluntat testamentària, que declara que es conté en un sobre tancat que presenta a les persones que han d’autoritzar aquest testament.

2 p ext HIST Relació escrita, feta per les autoritats municipals sortints (consellers, jurats, paers, cònsols o procuradors) o pels diputats de les generalitats de València i Barcelona, dirigida als entrants, de les mesures que creien que calia prendre per a continuar llur activitat política, econòmica i social i de les qüestions que havien romàs pendents.

3 BÍBL 1 Aliança, pacte, promesa, d’acord amb la versió de la Vulgata i dels Setanta.

2 esp aliança 9.

3 Antic (o Vell) Testament [sigla AT] Nom donat pels cristians a la primera part de la Bíblia, que conté els escrits composts abans de Crist, els quals testifiquen aquesta aliança.

4 Antic (o Nou) Testament p ext Època de l’Antic o del Nou Testament. Els homes de l’Antic Testament.

5 Nou Testament Nom donat a la segona part de la Bíblia, que conté els escrits composts durant el primer segle després de Crist, els quals testifiquen la nova aliança segellada per Crist.

->testamentari

■testamentari -ària

[del ll. testamentarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj DR CIV 1 Relatiu o pertanyent a un testament.

2 executor testamentari (o simplement testamentari m i f) Marmessor.

->testamentaria

■testamentaria

Part. sil.: tes_ta_men_ta_ri_a

[de testament; 1a FONT: 1803, DEst.]

f DR CIV 1 Execució d’allò que està disposat en un testament.

2 Documents i papers que comporta un testament.

3 Junta dels executors testamentaris.

->testar¹

■testar¹

Hom.: tastar

[del ll. testari ‘testificar; prendre com a testimoni; fer testament’, der. de testis ‘testimoni’; 1a FONT: 1490, Tirant]

v intr DR CIV Fer testament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: testar

GERUNDI: testant

PARTICIPI: testat, testada, testats, testades

INDICATIU PRESENT: testo, testes, testa, testem, testeu, testen

INDICATIU IMPERFET: testava, testaves, testava, testàvem, testàveu, testaven

INDICATIU PASSAT: testí, testares, testà, testàrem, testàreu, testaren

INDICATIU FUTUR: testaré, testaràs, testarà, testarem, testareu, testaran

INDICATIU CONDICIONAL: testaria, testaries, testaria, testaríem, testaríeu, testarien

SUBJUNTIU PRESENT: testi, testis, testi, testem, testeu, testin

SUBJUNTIU IMPERFET: testés, testessis, testés, testéssim, testéssiu, testessin

IMPERATIU: testa, testi, testem, testeu, testin

->testar²

testar²

Hom.: tastar

v tr Sotmetre (alguna cosa) a un test per provar-ne el funcionament o l’eficàcia. Testar un cosmètic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: testar

GERUNDI: testant

PARTICIPI: testat, testada, testats, testades

INDICATIU PRESENT: testo, testes, testa, testem, testeu, testen

INDICATIU IMPERFET: testava, testaves, testava, testàvem, testàveu, testaven

INDICATIU PASSAT: testí, testares, testà, testàrem, testàreu, testaren

INDICATIU FUTUR: testaré, testaràs, testarà, testarem, testareu, testaran

INDICATIU CONDICIONAL: testaria, testaries, testaria, testaríem, testaríeu, testarien

SUBJUNTIU PRESENT: testi, testis, testi, testem, testeu, testin

SUBJUNTIU IMPERFET: testés, testessis, testés, testéssim, testéssiu, testessin

IMPERATIU: testa, testi, testem, testeu, testin

->testard

■testard -a

[de testa (cf. moscard); 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adj Testarrut.

->testarrada

■testarrada

[de testa]

f Cop donat amb el cap.

->testarral

■testarral

[de testa, en el sentit de ‘cap (de foc)’]

m Brasquer.

->testarrer

■testarrer

[v. testarral]

m Brasquer, testarral.

->testarrudament

■testarrudament

[de testarrut]

adv Porfidiosament.

->testarrudesa

■testarrudesa

[de testarrut]

f Condició de testarrut.

->testarrut

■testarrut -uda

[de testa; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Obstinat, porfidiós.

->testavirar

■testavirar

[de testa i virar¹]

v tr Fer girar el cervell a algú, trastornar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: testavirar

GERUNDI: testavirant

PARTICIPI: testavirat, testavirada, testavirats, testavirades

INDICATIU PRESENT: testaviro, testavires, testavira, testavirem, testavireu, testaviren

INDICATIU IMPERFET: testavirava, testaviraves, testavirava, testaviràvem, testaviràveu, testaviraven

INDICATIU PASSAT: testavirí, testavirares, testavirà, testaviràrem, testaviràreu, testaviraren

INDICATIU FUTUR: testaviraré, testaviraràs, testavirarà, testavirarem, testavirareu, testaviraran

INDICATIU CONDICIONAL: testaviraria, testaviraries, testaviraria, testaviraríem, testaviraríeu, testavirarien

SUBJUNTIU PRESENT: testaviri, testaviris, testaviri, testavirem, testavireu, testavirin

SUBJUNTIU IMPERFET: testavirés, testaviressis, testavirés, testaviréssim, testaviréssiu, testaviressin

IMPERATIU: testavira, testaviri, testavirem, testavireu, testavirin

->testectomia

testectomia

Part. sil.: tes_tec_to_mi_a

f CIR Ablació quirúrgica d’un testicle o d’ambdós, anomenada també orquiectomia.

->tester

tester

[de test¹]

m Lloc on hom tira els tests de terrissa que es trenquen als forns de terrisser.

->tèster

tèster

[de l’angl. tester ‘provador’]

m METROL i ELECTROT Multímetre.

->testera

■testera

[de testa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Front, cara anterior, de certes coses.

2 Part anterior i principal d’una sala.

3 Part anterior d’una taula.

4 CONSTR Part triangular superior de la façana d’un edifici amb coberta de dos vessants en la qual descansen aquests.

5 TECNOL Part extrema d’algunes màquines on s’allotgen els principals mecanismes.

6 TECNOL capçal 2 8.

2 TRANSP Seient d’un cotxe en el qual el qui hi seu va de cara al seu sentit d’avanç.

3 ARM Part de l’arnès corresponent a la testa del cavall, a la qual van fixats el mos i les brides.

->testerola

■testerola

f 1 Capet.

2 El cap considerat com a seu de l’enteniment. Tenia una testerola que no parava mai de rumiar.

->testes

testes

[del ll. testis, íd. (v. testar¹)]

m i f ant Testimoni.

->testicardins

testicardins

m ZOOL 1 pl Subclasse de braquiòpodes amb braços tentaculars sostinguts per un esquelet calcari, anomenat braquidi. Inclou la majoria de braquiòpodes actuals, amb gèneres com Terebratula, amb l’espècie T. vitrea (llàntia), Terebratulina i Mühlfeldtia, amb l’espècie M. truncata.

2 sing Braquiòpode de la subclasse dels testicardins.

->testicle

■testicle

[del ll. testĭcŭlus, íd., dimin. de testis ‘testimoni’; 1a FONT: s. XV]

m ANAT ANIM 1 Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.

2 testicle ectòpic Testicle en situació anormal (abdominal, inguinal o perineal).

->testicular

■testicular

[de testicle; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al testicle.

2 artèria testicular Branca de l’artèria espermàtica que irriga el testicle.

->testificable

■testificable

[de testificar]

adj Que pot ésser testificat.

->testificació

■testificació

Part. sil.: tes_ti_fi_ca_ci_ó

[formació anòmala, per analogia amb testimonial, sobre el radical de testificar, testificació; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Acció de testificar;

2 l’efecte.

->testificador

■testificador -a

[del b. ll. testificator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1539]

adj i m i f Que testifica.

->testifical

■testifical

[formació anòmala, per analogia amb testimonial, sobre el radical de testificar, testificació]

adj Relatiu o pertanyent als testimonis. D’acord amb la informació testifical.

->testificar

■testificar

Cp. testimoniar

[del ll. testificari, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr 1 Declarar com a testimoni. Un assistent a la reunió va testificar que aquella imputació era completament gratuïta.

2 Provar una cosa valent-se de testimonis o de documents autèntics. Has de testificar que ets l’hereu universal del difunt. Sense documents no podem testificar aquest fet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: testificar

GERUNDI: testificant

PARTICIPI: testificat, testificada, testificats, testificades

INDICATIU PRESENT: testifico, testifiques, testifica, testifiquem, testifiqueu, testifiquen

INDICATIU IMPERFET: testificava, testificaves, testificava, testificàvem, testificàveu, testificaven

INDICATIU PASSAT: testifiquí, testificares, testificà, testificàrem, testificàreu, testificaren

INDICATIU FUTUR: testificaré, testificaràs, testificarà, testificarem, testificareu, testificaran

INDICATIU CONDICIONAL: testificaria, testificaries, testificaria, testificaríem, testificaríeu, testificarien

SUBJUNTIU PRESENT: testifiqui, testifiquis, testifiqui, testifiquem, testifiqueu, testifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: testifiqués, testifiquessis, testifiqués, testifiquéssim, testifiquéssiu, testifiquessin

IMPERATIU: testifica, testifiqui, testifiquem, testifiqueu, testifiquin

->testificatiu

■testificatiu -iva

Part. sil.: tes_ti_fi_ca_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. testificatus, -a, -um, participi de testificari ‘testificar’]

adj Que serveix per a testificar. Documents testificatius.

->testimoni

■testimoni

[del ll. testimonium ‘testimoniatge’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 1 m i f DR CIV, DR PROC i DR CAT Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits, i que en dóna fe.

2 m i f Persona que ha vist o sentit alguna cosa. Ella no ha volgut escoltar-me: tu n’ets testimoni.

3 m testimoniatge 1. Allevar fals testimoni. Donar testimoni.

2 m Qualsevol cosa per la qual hom infereix la veritat d’un fet. Aquelles pedres eren testimonis venerables d’una història gloriosa.

3 m 1 Cadascuna de les pedretes col·locades sota una fita per donar prova que aquesta és realment una fita i no una pedra qualsevol.

2 testimonis muts Trossos de carbó, vidre, rajoles, closques de cargols, etc., que es posen sota una fita per a poder provar-ne l’existència en cas que fos arrencada i es produïssin discussions sobre la seva situació.

4 m CRÍT TEXT Còdex, autor, citacions, etc., que transmeten un text.

5 m ESPORT Tub cilíndric, prim i lleuger, de fusta, metall, etc., que en les curses de relleus l’atleta porta a les mans i cedeix al següent del mateix equip en una zona delimitada.

6 testimoni de Jehovà RELIG Membre d’una secta fundada als Estats Units d’Amèrica, barreja sincrètica de cristianisme, judaisme, unitarisme, sinergisme i elements cabalístics.

->testimonial

■testimonial

Part. sil.: tes_ti_mo_ni_al

[del ll. testimonialis, íd.]

1 adj 1 Mitjançant testimonis.

2 Que pot donar fe, que serveix com a testimoni.

2 f pl 1 DR Document en què hom testifica alguna cosa legalment.

2 DR CAN Document en què un prelat dóna testimoni de la vida, els costums i la llibertat d’un súbdit seu que passa a una altra diòcesi o a la jurisdicció d’un altre prelat.

->testimoniança

■testimoniança

Part. sil.: tes_ti_mo_ni_an_ça

[de testimoniar; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

f Allò que és una prova manifesta d’alguna cosa; testimoniatge. En testimoniança d’agraïment.

->testimoniar

■testimoniar

Part. sil.: tes_ti_mo_ni_ar

Cp. testificar

[de testimoni; 1a FONT: s. XVIII]

v tr Mostrar manifestament alguna cosa; testimoniejar. Et testimonio el meu agraïment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: testimoniar

GERUNDI: testimoniant

PARTICIPI: testimoniat, testimoniada, testimoniats, testimoniades

INDICATIU PRESENT: testimonio, testimonies, testimonia, testimoniem, testimonieu, testimonien

INDICATIU IMPERFET: testimoniava, testimoniaves, testimoniava, testimoniàvem, testimoniàveu, testimoniaven

INDICATIU PASSAT: testimonií, testimoniares, testimonià, testimoniàrem, testimoniàreu, testimoniaren

INDICATIU FUTUR: testimoniaré, testimoniaràs, testimoniarà, testimoniarem, testimoniareu, testimoniaran

INDICATIU CONDICIONAL: testimoniaria, testimoniaries, testimoniaria, testimoniaríem, testimoniaríeu, testimoniarien

SUBJUNTIU PRESENT: testimoniï, testimoniïs, testimoniï, testimoniem, testimonieu, testimoniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: testimoniés, testimoniessis, testimoniés, testimoniéssim, testimoniéssiu, testimoniessin

IMPERATIU: testimonia, testimoniï, testimoniem, testimonieu, testimoniïn

->testimoniatge

■testimoniatge

Part. sil.: tes_ti_mo_ni_at_ge

[de testimoniar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Declaració d’algú per a certificar una cosa que ha vist o sentit, per tal d’establir o provar un fet.

2 DR PROC Declaració i examen del testimoni amb vista a provocar la convicció dels jutges.

2 1 Allò que és una prova manifesta d’alguna cosa; testimoniança.

2 DR PROC Còpia d’actes processals que utilitzen les parts en litigi, sobretot la de la certificació de sentències fermes.

3 testimoniatge notarial DR CAT Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.

->testimoniejar

■testimoniejar

Part. sil.: tes_ti_mo_ni_e_jar

[de testimoni; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Mostrar manifestament alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: testimoniejar

GERUNDI: testimoniejant

PARTICIPI: testimoniejat, testimoniejada, testimoniejats, testimoniejades

INDICATIU PRESENT: testimoniejo, testimonieges, testimonieja, testimoniegem, testimoniegeu, testimoniegen

INDICATIU IMPERFET: testimoniejava, testimoniejaves, testimoniejava, testimoniejàvem, testimoniejàveu, testimoniejaven

INDICATIU PASSAT: testimoniegí, testimoniejares, testimoniejà, testimoniejàrem, testimoniejàreu, testimoniejaren

INDICATIU FUTUR: testimoniejaré, testimoniejaràs, testimoniejarà, testimoniejarem, testimoniejareu, testimoniejaran

INDICATIU CONDICIONAL: testimoniejaria, testimoniejaries, testimoniejaria, testimoniejaríem, testimoniejaríeu, testimoniejarien

SUBJUNTIU PRESENT: testimoniegi, testimoniegis, testimoniegi, testimoniegem, testimoniegeu, testimoniegin

SUBJUNTIU IMPERFET: testimoniegés, testimoniegessis, testimoniegés, testimoniegéssim, testimoniegéssiu, testimoniegessin

IMPERATIU: testimonieja, testimoniegi, testimoniegem, testimoniegeu, testimoniegin

->testitis

testitis

f PAT Orquitis.

->testó

■testó

[de testa]

m NUMIS 1 Moneda del ducat de Milà des del segle XV, que duia la testa o cap del sobirà.

2 Al Principat de Catalunya, nom donat al ral de vuit castellà al segle XVI.

->testosterona

■testosterona

[forma científica aglutinada de test(icle)-o-(e)ster(ol)-(horm)ona]

f FISIOL ANIM i BIOQ Hormona sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles i en menor quantitat en l’escorça suprarenal i l’ovari, a través de la via metabòlica comuna de les hormones sexuals a partir del colesterol.

->testudinat

■testudinat -ada

adj Formant volta com la closca d’una tortuga.

->testudínids

■testudínids

m ZOOL 1 pl Família de quelonis del subordre dels tecòfors, amb una forta cresta semblant a una costella, al clatell, i amb el coll completament retràctil.

2 sing Queloni de la família dels testudínids.

->tet

■tet

f Nom de la novena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->teta

■teta

[d’origen expressiu infantil; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Terme infantívol per a designar la germana gran.

2 dial Mainadera.

2 dial Mamella.

->tètan

■tètan

[del ll. tetanus, i aquest, del gr. tétanos ‘rigidesa; tètan’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m PAT Malaltia infecciosa aguda provocada per Clostridium tetani, bacil anaeròbic i grampositiu, productor d’una neurotoxina.

->tetània

■tetània

Part. sil.: te_tà_ni_a

f PAT 1 Afecció caracteritzada per l’exaltació permanent de l’excitabilitat mecànica i elèctrica dels nervis perifèrics.

2 Espasme tònic continu d’un múscul.

->tetànic

■tetànic -a

[de tètan; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent al tètan.

2 Que produeix o tendeix a produir tètan.

->tetanina

■tetanina

f BIOQ i PAT Base nitrogenada tòxica aïllada dels cultius de bacils tetànics i dels teixits de pacients tetànics.

->tetanisme

tetanisme

m PAT 1 Estat tetànic.

2 Forma d’hipertonicitat muscular observada de vegades en els infants.

->tetanització

■tetanització

Part. sil.: te_ta_nit_za_ci_ó

f PAT 1 Acció de tetanitzar;

2 l’efecte.

->tetanitzar

■tetanitzar

v tr PAT 1 Induir espasmes o tètan.

2 Induir moviments de contracció convulsiva en un múscul.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tetanitzar

GERUNDI: tetanitzant

PARTICIPI: tetanitzat, tetanitzada, tetanitzats, tetanitzades

INDICATIU PRESENT: tetanitzo, tetanitzes, tetanitza, tetanitzem, tetanitzeu, tetanitzen

INDICATIU IMPERFET: tetanitzava, tetanitzaves, tetanitzava, tetanitzàvem, tetanitzàveu, tetanitzaven

INDICATIU PASSAT: tetanitzí, tetanitzares, tetanitzà, tetanitzàrem, tetanitzàreu, tetanitzaren

INDICATIU FUTUR: tetanitzaré, tetanitzaràs, tetanitzarà, tetanitzarem, tetanitzareu, tetanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: tetanitzaria, tetanitzaries, tetanitzaria, tetanitzaríem, tetanitzaríeu, tetanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: tetanitzi, tetanitzis, tetanitzi, tetanitzem, tetanitzeu, tetanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: tetanitzés, tetanitzessis, tetanitzés, tetanitzéssim, tetanitzéssiu, tetanitzessin

IMPERATIU: tetanitza, tetanitzi, tetanitzem, tetanitzeu, tetanitzin

->tètanus

■tètanus

[v. tètan; 1a FONT: 1932, DFa.]

m PAT Tètan.

->tetartanòpsia

tetartanòpsia

Part. sil.: te_tar_ta_nòp_si_a

f PAT Manca de visió en quadrants corresponents d’ambdós camps visuals.

->tetartòedre

■tetartòedre [o tetartoedre]

Part. sil.: te_tar_tò_e_dre, te_tar_to_e_dre

m CRISTAL·L Forma cristal·lina tetartoèdrica.

->tetartoèdria

■tetartoèdria

Part. sil.: te_tar_to_è_dri_a

f CRISTAL·L Subgrup d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb la quarta part de les cares de les formes holoèdriques.

->tetartoèdric

■tetartoèdric -a

Part. sil.: te_tar_to_è_dric

adj CRISTAL·L Dit de la forma cristal·lina engendrada per una tetartoèdria.

->tetartoide

■tetartoide

Part. sil.: te_tar_toi_de

m GEOM Políedre cristal·lí de la classe tetartoèdrica del sistema cúbic, de dotze cares pentagonals irregulars i asimètriques, anomenat també dodecaedre pentagonal tetraèdric.

->tete

tete

[de teta]

m Terme infantívol per a designar el germà gran.

->tetera

■tetera

[de te³]

f Recipient amb nansa i broc per a servir el te.

->tètic

tètic -a

[de tesi]

adj MÚS i POÈTICA Dit del ritme que comença amb la tesi.

->-tètic

-tètic -tètica

Forma sufixada del mot grec thésis, que significa ‘col·locació, disposició’. Ex.: hipotètic.

->tètids

tètids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes opistobranquis marins de l’ordre dels nudibranquis, a la qual pertany el tetis.

2 sing Mol·lusc de la família dels tètids.

->tetigomètrids

tetigomètrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels homòpters, amb les ales anteriors endurides i les posteriors amb corones d’espines a l’extrem.

2 sing Insecte de la família dels tetigomètrids.

->tetigònids

tetigònids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels ortòpters, amb antenes filiformes, òrgans timpànics a les tíbies anteriors i oviscapte llarg. Hi pertanyen nombroses espècies, la més comuna de les quals és la llagosta verda.

2 sing Insecte de la família dels tetigònids.

->tetilla

tetilla^* [tetíʎə]

[gall ] f ALIM Formatge gallec fet amb llet de vaca, de crosta de color groc de palla, pasta premsada i no cuita, tendra, de color groc més clar que la crosta, i de sabor suau, amb un 45% de matèries grasses, que es presenta en peces de forma arrodonida acabades en punta, semblants a un pit; és anomenat també teta gallega.

->tetina

■tetina

[de teta; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f Peça generalment de goma, de forma semblant a un mugró de dona, que hom posa al coll del biberó, per on l’infant xucla la llet.

->tetis

tetis

m ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes opistobranquis del subordre dels nudibranquis i de la família dels tètids (Tethys sp), de cos oval i deprimit gros, cap ample i amb dues sèries longitudinals d’apèndixs lobulars.

->tètol

■tètol

[probablement d’un ll. td. tetus, variant de titus ‘tudó’ (v. tudó)]

m ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids (Limosa sp), de colors castany rogenc i blanc amb franges negrenques. Cal destacar-ne el tètol cuanegre (L. limosa), el tètol cuabarrat (L. lapponica), el tètol jaspiat (L. fedoa) i el tètol de Hudson (L. haemastica).

->tetr-

■tetr-

Forma prefixada del mot grec téttares, que significa ‘quatre’. Ex.: tetròxid, tetraxial.

->tetra-

■tetra-

Forma prefixada del mot grec téttares, que significa ‘quatre’. Ex.: tetradàctil, tetrapètal.

->tetrabàsic

■tetrabàsic -a

adj QUÍM Dit d’un àcid la molècula del qual té quatre hidrògens reemplaçables.

->tetrabòric

■tetrabòric, àcid

QUÍM Oxoàcid de bor, de fórmula H₂B₄O₇, la sal sòdica del qual, decahidratada, és el bòrax.

->tetrabranquis

tetrabranquis

m ZOOL 1 pl Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes, amb espècies amb nombrosos tentacles, cos amb una closca externa dividida en cambres, de les quals l’animal només ocupa la més externa. Actualment només n’hi ha una forma viva, el nàutil. Foren molt abundants durant l’era secundària; cal destacar-ne l’ammonit.

2 sing Mol·lusc de la subclasse dels tetrabranquis.

->tetrabromoetà

1,1,2,2-tetrabromoetà

Part. sil.: te_tra_bro_mo_e_tà

m [Br₂CH—CHBr₂] QUÍM ORG Líquid groguenc, obtingut per tractament de l’acetilè amb brom i posterior rectificació, emprat com a solvent de greixos, olis i ceres.

->tetrabromofenolftaleïna

tetrabromofenolftaleïna

Part. sil.: te_tra_bro_mo_fe_nol_fta_le_ï_na

f FARM Fenolftaleïna bromada, emprada en la radiodiagnosi de la vesícula biliar. És coneguda també com a tetrabrom o bromtetragnost.

->tetrabromofluoresceïna

■tetrabromofluoresceïna

Part. sil.: te_tra_bro_mo_flu_o_res_ce_ï_na

f QUÍM ANAL Eosina groga.

->tetrabromur d’acetilè

tetrabromur d’acetilè

m QUÍM ORG 1,1,2,2-tetrabromoetà.

->tetràcer

tetràcer

m ZOOL Txusinga.

->tetraciclina

■tetraciclina

f FARM i ALIM Substància que es presenta en forma de pólvores grogues, inodores, estables a l’aire però sensibles a la llum. És anomenada també acromicina. És un antibiòtic d’ample espectre.

->tetràcid

■tetràcid -a

adj QUÍM Dit d’una base la molècula de la qual té quatre hidroxils reemplaçables.

->tetraclorobenzoquinona

tetraclorobenzoquinona

f QUÍM ORG Sòlid cristal·lí groc, obtingut a partir de diversos fenols o de la p-fenilendiamina per tractament amb clorat potàssic i àcid clorhídric. És conegut també com a cloranil.

->tetracloroetà

1,1,2,2-tetracloroetà

Part. sil.: te_tra_clo_ro_e_tà

m [Cl₂CH—CHCl₂] QUÍM ORG Líquid incolor, corrosiu i tòxic, obtingut per tractament de l’acetilè amb clor i posterior rectificació.

->tetracloroetilè

■tetracloroetilè

Part. sil.: te_tra_clo_ro_e_ti_lè

m [Cl₂C═CCl₂] QUÍM ORG Líquid incolor obtingut per reaccions de cloració a partir de l’etilè.

->tetraclorometà

■tetraclorometà

m QUÍM ORG Tetraclorur de carboni.

->tetraclorur d’acetilè

tetraclorur d’acetilè

m QUÍM ORG 1,1,2,2-tetracloroetà.

->tetracoral·laris

■tetracoral·laris

m pl PALEONT i ZOOL Rugosos.

->tetracord

■tetracord

[del ll. tetrachordon, i aquest, del gr. tetrákhordon, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MÚS 1 Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.

2 Interval de quarta en l’escala musical.

3 Lira de quatre cordes, inventada, segons la mitologia grega, per Hermes, que constituïa la base de tots els sistemes melòdics.

->tetracòtom

tetracòtom -a

adj Que es divideix en quatre parts o en quatre branques.

->tetracotomia

tetracotomia

Part. sil.: te_tra_co_to_mi_a

f Divisió en quatre parts.

->tetracotòmic

tetracotòmic -a

adj Relatiu o pertanyent a la tetracotomia.

->tetracromia

tetracromia

Part. sil.: te_tra_cro_mi_a

f GRÀF Quadricromia.

->tetractinèl·lides

tetractinèl·lides

m ZOOL 1 pl Subclasse de porífers de la classe de les demosponges, amb espícules de quatre eixos, sense protuberàncies i amb un o més òsculs a la superfície superior. Se subdivideixen en tres ordres: les mixosponges, amb Halisarca, Oscarella i Chondrosia, les microscleròfores, amb Plakina, i les corístides, amb Geodia i Tethya (taronja de mar).

2 sing Porífer de la subclasse dels tetractrinèl·lides.

->tètrada

■tètrada

[del gr. tetrás, -ádos, íd.]

f 1 Grup, col·lecció, de quatre.

2 esp BOT 1 Conjunt de quatre cèl·lules resultants de dues divisions consecutives, generalment en una meiosi, d’una mateixa cèl·lula.

2 Conjunt de quatre grans de pol·len units i provinents d’una mateixa cèl·lula mare.

3 GEN Conjunt format per un parell de cromosomes desdoblats cadascun en dos filaments separats en acoblar-se durant la meiosi.

4 MICROB Grup format per quatre cocs disposats en dues direccions de l’espai.

->tetradàctil

■tetradàctil -a

adj ANAT ANIM Que té quatre dits.

->tetradimensional

tetradimensional

Part. sil.: te_tra_di_men_si_o_nal

adj MAT i FÍS Quadridimensional.

->tetradimita

tetradimita

f MINERAL Sulfotel·lurur de bismut, Bi₂STe₂, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal, conegut també com a bismut tel·lurat.

->tetradínam

■tetradínam -a

adj BOT Dit de l’androceu amb sis estams, quatre de llargs i dos de curts.

->tetràedre

■tetràedre [o tetraedre]

Part. sil.: te_trà_e_dre, te_tra_e_dre

[de tetra- i -edre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m GEOM 1 Políedre de quatre cares.

2 tetràedre regular Tetràedre en què les cares són triangles equilàters.

->tetraèdric

■tetraèdric -a

Part. sil.: te_tra_è_dric

[de tetràedre]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent al tetràedre.

2 Que consta de quatre cares.

3 Dit de l’angle polièdric que té quatre cares.

4 Dit de la superfície que té per representació paramètrica x = A(u-A)^α (v-a)^β, y = B(u-b)^β (v-b)^β, z = C(u-c)^α (v-c)^β, on a, b, c, A, B, C, α i β són constants.

->tetraedrita

■tetraedrita

Part. sil.: te_tra_e_dri_ta

f MINERAL Sulfoantimoniat de coure, Cu₁₂Sb₄S₁₃, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, en cristalls normalment tetraèdrics, bé que també de vegades ho fa en masses granulars.

->tetraetilplom

■tetraetilplom

Part. sil.: te_tra_e_til_plom

m [Pb(CH₂—CH₃)₄] QUÍM ORG i PETROL Líquid oliós incolor, d’elevada toxicitat, que hom obté per tractament d’aliatges de plom i sodi amb clorur d’etil.

->tetrafluoroetilè

■tetrafluoroetilè

Part. sil.: te_tra_flu_o_ro_e_ti_lè

m [F₂C═CF₂] QUÍM ORG i PLÀST Gas incolor, obtingut per piròlisi del clorodifluorometà.

->tetrafluorometà

■tetrafluorometà

Part. sil.: te_tra_flu_o_ro_me_tà

m [CF₄] QUÍM ORG Gas incolor, obtingut per combinació directa dels seus elements, conegut industrialment com a freó 14.

->tetrafonia

■tetrafonia

Part. sil.: te_tra_fo_ni_a

f ELECTROAC Quadrifonia.

->tetràgon

■tetràgon -a

[de tetra- i -gon; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 GEOM Tetragonal.

2 BOT Tetraquetre.

2 m GEOM Polígon que té quatre angles i quatre costats; quadrilàter.

->tetragonal

■tetragonal

[de tetràgon]

adj 1 GEOM Que té quatre angles.

2 CRISTAL·L 1 Relatiu o pertanyent al sistema tetragonal.

2 sistema tetragonal Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines, la característica simètrica de les quals és posseir un eix quaternari.

->tetragrama

■tetragrama

[de tetra- i -grama]

m 1 MÚS Conjunt de quatre línies horitzontals i tres espais que, en l’escriptura tradicional del cant gregorià, determina l’altura dels sons musicals.

2 RELIG Conjunt de les quatre lletres hebrees que formen el nom diví de Jahvè.

->tetrahexàedre

■tetrahexàedre [o tetrahexaedre]

Part. sil.: te_tra_he_xà_e_dre, te_tra_he_xa_e_dre

m GEOM Políedre de vint-i-quatre cares.

->tetrahexaèdric

■tetrahexaèdric -a

Part. sil.: te_tra_he_xa_è_dric

[de tetrahexàedre]

adj Relatiu o pertanyent al tetrahexàedre.

->tetrahidrobiopterina

tetrahidrobiopterina

Part. sil.: te_tra_hi_dro_bi_op_te_ri_na

f BIOQ Producte de la reducció de la dihidropterina (coenzim de la fenilalanina-hidroxilasa), mitjançant el NADP reduït, els hidrògens del qual transfereix a la fenilalanina.

->tetrahidrofòlic

tetrahidrofòlic, àcid

BIOQ Coenzim producte de la reducció de l’àcid fòlic, el qual participa en la transferència de grups monocarbonats.

->tetrahidrofuran

■tetrahidrofuran

m QUÍM ORG Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura.

->tetrahidronaftalè

■tetrahidronaftalè

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic consistent en un sistema naftalènic, un dels dos anells del qual es troba saturat.

->tetraiodofenolftaleïna

tetraiodofenolftaleïna

Part. sil.: te_tra_io_do_fe_nolf_ta_le_ï_na

f FARM Substància que forma unes pólvores grogues, emprada com a desinfectant intestinal i, també, per a desinfectar ferides; actualment, però, és poc emprada.

->tetralina

■tetralina

f QUÍM ORG Tetrahidronaftalè.