->trompada

■trompada

[de trompa]

f 1 Cop de trompa.

2 Cop fort, batzac. Li va donar una trompada que el va fer rodolar per terra.

->trompar

■trompar

[probablement del fr. tromper ‘enganyar’, primer ‘tocar la trompa’, després se tromper de quelqu’un ‘burlar-se d’algú’, després le tromper ‘enganyar-lo’; 1a FONT: s. XV]

v tr Enganyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trompar

GERUNDI: trompant

PARTICIPI: trompat, trompada, trompats, trompades

INDICATIU PRESENT: trompo, trompes, trompa, trompem, trompeu, trompen

INDICATIU IMPERFET: trompava, trompaves, trompava, trompàvem, trompàveu, trompaven

INDICATIU PASSAT: trompí, trompares, trompà, trompàrem, trompàreu, tromparen

INDICATIU FUTUR: tromparé, tromparàs, tromparà, tromparem, trompareu, tromparan

INDICATIU CONDICIONAL: tromparia, tromparies, tromparia, tromparíem, tromparíeu, tromparien

SUBJUNTIU PRESENT: trompi, trompis, trompi, trompem, trompeu, trompin

SUBJUNTIU IMPERFET: trompés, trompessis, trompés, trompéssim, trompéssiu, trompessin

IMPERATIU: trompa, trompi, trompem, trompeu, trompin

->trompassada

■trompassada

[de trompassar]

f Ensopegada.

->trompassar

■trompassar

[probablement del cast. tropezar; 1a FONT: 1932, DFa.]

v intr Ensopegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trompassar

GERUNDI: trompassant

PARTICIPI: trompassat, trompassada, trompassats, trompassades

INDICATIU PRESENT: trompasso, trompasses, trompassa, trompassem, trompasseu, trompassen

INDICATIU IMPERFET: trompassava, trompassaves, trompassava, trompassàvem, trompassàveu, trompassaven

INDICATIU PASSAT: trompassí, trompassares, trompassà, trompassàrem, trompassàreu, trompassaren

INDICATIU FUTUR: trompassaré, trompassaràs, trompassarà, trompassarem, trompassareu, trompassaran

INDICATIU CONDICIONAL: trompassaria, trompassaries, trompassaria, trompassaríem, trompassaríeu, trompassarien

SUBJUNTIU PRESENT: trompassi, trompassis, trompassi, trompassem, trompasseu, trompassin

SUBJUNTIU IMPERFET: trompassés, trompassessis, trompassés, trompasséssim, trompasséssiu, trompassessin

IMPERATIU: trompassa, trompassi, trompassem, trompasseu, trompassin

->trompejar

■trompejar

[de trompa; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Donar trompades. Van acabar la discussió trompejant-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trompejar

GERUNDI: trompejant

PARTICIPI: trompejat, trompejada, trompejats, trompejades

INDICATIU PRESENT: trompejo, trompeges, trompeja, trompegem, trompegeu, trompegen

INDICATIU IMPERFET: trompejava, trompejaves, trompejava, trompejàvem, trompejàveu, trompejaven

INDICATIU PASSAT: trompegí, trompejares, trompejà, trompejàrem, trompejàreu, trompejaren

INDICATIU FUTUR: trompejaré, trompejaràs, trompejarà, trompejarem, trompejareu, trompejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trompejaria, trompejaries, trompejaria, trompejaríem, trompejaríeu, trompejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trompegi, trompegis, trompegi, trompegem, trompegeu, trompegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trompegés, trompegessis, trompegés, trompegéssim, trompegéssiu, trompegessin

IMPERATIU: trompeja, trompegi, trompegem, trompegeu, trompegin

->trompellot

■trompellot

m BOT Sureny fosc.

->trompe-l’oeil

trompe-l’oeil^* [tɾɔ̀mpléj]

[fr ] m PINT Obra pictòrica que, fonamentalment per mitjà dels recursos del clarobscur, la perspectiva i l’escorç, produeix la il·lusió que és composta d’objectes o figures reals.

->trompera

■trompera

[de trompa]

f BOT 1 Planta arbustiva dioica de la família de les efedràcies (Ephedra distachya), de fulles reduïdes, flors masculines en inflorescències i femenines aparellades, i fruits globulars vermells.

2 trompera d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les equisetàcies (Equisetum ramosissimum), de tiges tombades i ramificades i amb estròbils ovoides.

->trompet

■trompet

[de trompeta; 1a FONT: c. 1822]

m trompeta 2.

->trompeta

■trompeta

[de trompa; 1a FONT: 1325]

1 f MÚS 1 Instrument de vent, de metall, que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades, amb embocadura cònica i terminat en pavelló.

2 Joc d’orgue de vuit peus.

3 a so de trompetes loc adv fig De manera que tothom se n’assabenti.

4 trompeta marina Varietat de monocord.

2 m i f 1 MÚS Sonador de trompeta.

2 MÚS Soldat que toca la trompeta; corneta.

3 HIST Crida, nunci o corredor.

4 fig Persona que tot ho esbomba o divulga.

3 f BOT 1 Bolet de la família de les cantarel·làcies (Craterellus cornucopioides), en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, comestible i que hom conserva sec en enfilalls.

2 pl JARD Arbust de la família de les solanàcies (Datura arborea), pubescent, de fulles ovades i flors blanques grosses, en forma de trompeta, emprada com a planta de jardí.

3 trompeta de la mort Trompeta.

4 trompeta grisa (o cendrosa) Bolet de la família de les cantarel·làcies (Cantharellus cinereus), més petit que la trompeta i amb barret, de color gris cendra fosc, diferenciat de la cama, que es fa en fagedes.

4 f ICT 1 Qualsevol peix de la família dels singnàtids.

2 Trompeter.

->trompetada

■trompetada

[de trompeta]

f So fort produït per una trompeta o instrument anàleg.

->trompeteig

■trompeteig

Part. sil.: trom_pe_teig

[de trompetejar]

m 1 Acció de trompetejar.

2 Cant de l’àliga.

->trompetejar

■trompetejar

[de trompeta; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 intr Sonar la trompeta. Allà lluny se sentia trompetejar.

2 tr fig Dir una cosa ben alt perquè tothom se n’assabenti. Animat, al mig de la sala va trompetejar que es casaven.

3 intr Cridar l’àliga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trompetejar

GERUNDI: trompetejant

PARTICIPI: trompetejat, trompetejada, trompetejats, trompetejades

INDICATIU PRESENT: trompetejo, trompeteges, trompeteja, trompetegem, trompetegeu, trompetegen

INDICATIU IMPERFET: trompetejava, trompetejaves, trompetejava, trompetejàvem, trompetejàveu, trompetejaven

INDICATIU PASSAT: trompetegí, trompetejares, trompetejà, trompetejàrem, trompetejàreu, trompetejaren

INDICATIU FUTUR: trompetejaré, trompetejaràs, trompetejarà, trompetejarem, trompetejareu, trompetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trompetejaria, trompetejaries, trompetejaria, trompetejaríem, trompetejaríeu, trompetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trompetegi, trompetegis, trompetegi, trompetegem, trompetegeu, trompetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trompetegés, trompetegessis, trompetegés, trompetegéssim, trompetegéssiu, trompetegessin

IMPERATIU: trompeteja, trompetegi, trompetegem, trompetegeu, trompetegin

->trompeter

■trompeter -a

[de trompeta]

1 m i f 1 Persona que toca la trompeta.

2 Fabricant de trompetes.

2 m ICT Peix teleosti de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels macroramfòsids (Macrorhamphosus scolopax), de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb una espina llarga i dentada a la primera aleta dorsal.

->trompeteria

■trompeteria

Part. sil.: trom_pe_te_ri_a

[de trompeter; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MÚS 1 Conjunt de trompetes que sonen, per exemple en una banda.

2 Conjunt de registres metàl·lics de l’orgue que imiten el so de la trompeta.

->trompetista

■trompetista

[de trompeta]

m i f MÚS Persona que toca la trompeta; trompeta.

->trompis

■trompis

[probablement del cast. trompis]

Mot emprat en l’expressió de trompis loc adv Per terra, com a resultat d’una ensopegada o d’una empenta.

->trompitxol

■trompitxol

[de trompa]

m JOCS Baldufa petita que hom fa rodar amb els dits.

->trompons

■trompons

[deriv. de trompa (‘a grans cops de trompa, en abundància’) amb el sufix -ons; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

Mot emprat en l’expressió a trompons loc adv En gran abundància. Tenia diners a trompons.

->tron

■tron

Cp. tro

[del ll. thrŏnus, i aquest, del gr. thrónos, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 HIST i ART Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció. Tron reial. Tron pontifici. Tron episcopal.

2 CATOL i ART Nom donat a algunes peanyes o retaules on hi ha entronitzada una imatge de la Mare de Déu.

3 fig Dignitat, poder, del rei o sobirà. Els enemics del tron.

2 CRIST En la jerarquia angèlica, àngel que forma part del primer cor de la tercera jerarquia.

->trona¹

■trona¹

[del b. ll. tribuna ‘púlpit’; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 1 CRIST i ART Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó accessible per una escala.

2 tirar trona avall Publicar des de la trona les amonestacions dels qui volen casar-se.

2 Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula.

3 fig Capell de copa alta.

->trona²

■trona²

f MINERAL Carbonat àcid de sodi, Na₃H(CO₃)₂·2H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, en cristalls tabulars o prismàtics.

->tronada

■tronada

[de tronar; 1a FONT: 1622]

f METEOR 1 Successió de trons.

2 Tempestat de llamps i trons.

->tronadissa

■tronadissa

[de tronar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f METEOR Tronada.

->tronador

■tronador

[de tronar; 1a FONT: 1486]

1 adj 1 Que trona, tonant.

2 coet tronador (o simplement tronador) FOLK Mena de coet molt sorollós que hom engega en certes festes.

2 m FOLK Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador que forma part de la mocadorada.

->tronar

■tronar

[del ll. tŏnāre, íd., amb influx del ll. vg. tronĭtus, metàtesi del ll. cl. tonĭtrus, pel que fa a la primera -r-; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 Fer un tro o trons. Ha tronat tota la nit.

2 fer tronar i ploure fig 1 Fer-ho anar tot en renou, fer-ne de totes.

2 esp Fer anar tothom en renou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tronar

GERUNDI: tronant

PARTICIPI: tronat, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], trona, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], tronava, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PASSAT: [no s’usa], [no s’usa], tronà, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU FUTUR: [no s’usa], [no s’usa], tronarà, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU CONDICIONAL: [no s’usa], [no s’usa], tronaria, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

SUBJUNTIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], troni, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

SUBJUNTIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], tronés, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

IMPERATIU: [no s’usa]

->tronat

■tronat -ada

[de tronar; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj 1 Gastat, deteriorat, per l’ús. Portava un abric molt tronat.

2 1 Arruïnat, empobrit extremament.

2 p ext Que ha perdut la vigència que havia tingut en una altra època. Defensaven la seva postura amb un ideari tronat.

->tronc

■tronc

[del ll. trŭncus, -a, -um, íd., primer adj. amb el sentit de ‘tallat de l’arbre o del cos’, després substantivat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 BOT 1 Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust.

2 Porció de la dita part de l’arbre tallada per a servir de combustible, d’element de construcció, etc.

3 dial Branca prima, branquilló.

4 dormir com un tronc fig Dormir amb un son molt fort.

2 ANAT ANIM 1 Cos de l’home o de l’animal, amb excepció del cap i de les extremitats.

2 Part principal d’un vas o d’un nervi.

3 ARQUIT i CONSTR Fust.

4 BIOL Embrancament.

5 GENEAL En l’arbre genealògic tradicional, línia troncal.

6 GEOM Sòlid format per la part d’un con, d’una piràmide o d’un prisma compresa entre la base i una secció transversal, no necessàriament paral·lela a la base. Hom l’anomena tronc de con, tronc de piràmide o tronc de prisma, respectivament.

7 TÈXT Cos de la camisa, sense mànigues ni coll.

8 TRANSP Grup de dos animals de tir enganxats a un mateix vehicle, l’un al costat de l’altre.

9 tronc lingüístic LING Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna.

->tronca

■tronca

[augmentatiu de tronc (cf. anell/anella, branc/branca, full/fulla, gerro/gerra, hort/horta, pic/pica, pla/plana, prat/prada, ram/rama, roc/roca, soc/soca, tap/tapa, etc.); 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 1 Tronc molt gruixut d’un arbre.

2 tronca de Nadal dial Tió de Nadal.

2 dial Canyoca del blat de moro.

->troncal

■troncal

[de tronc; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 DR CIV Dit dels béns hereditaris dotats del privilegi de troncalitat.

2 ENSENY Dit de les matèries que formen el nucli d’una disciplina o d’una especialitat.

3 HERÀLD Relatiu o pertanyent al tronc d’un arbre genealògic.

->troncalitat

■troncalitat

[de troncal]

f DR CIV En el dret successori, privilegi pel qual els béns hereditaris d’una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d’on procedeixen, en casos de successió abintestada sense deixar descendents.

->troncar

■troncar

Hom.: truncar

Cp. estroncar

[de tronc; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Tallar el tronc d’un arbre, tallar un arbre pel tronc. Van troncar aquell pi tan vell.

2 Truncar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: troncar

GERUNDI: troncant

PARTICIPI: troncat, troncada, troncats, troncades

INDICATIU PRESENT: tronco, tronques, tronca, tronquem, tronqueu, tronquen

INDICATIU IMPERFET: troncava, troncaves, troncava, troncàvem, troncàveu, troncaven

INDICATIU PASSAT: tronquí, troncares, troncà, troncàrem, troncàreu, troncaren

INDICATIU FUTUR: troncaré, troncaràs, troncarà, troncarem, troncareu, troncaran

INDICATIU CONDICIONAL: troncaria, troncaries, troncaria, troncaríem, troncaríeu, troncarien

SUBJUNTIU PRESENT: tronqui, tronquis, tronqui, tronquem, tronqueu, tronquin

SUBJUNTIU IMPERFET: tronqués, tronquessis, tronqués, tronquéssim, tronquéssiu, tronquessin

IMPERATIU: tronca, tronqui, tronquem, tronqueu, tronquin

->troncocònic

■troncocònic -a

[de tronc i cònic]

adj Que té forma de tronc de con.

->troncut

■troncut -uda

[de tronc; 1a FONT: 1851, DEsc.]

adj Dit de la palla que ha estat poc aixafada en la batuda. Aquesta palla és troncuda i el bestiar no la vol.

->tronera

■tronera

[de tronar]

1 f CONSTR i CONSTR NAV Obertura practicada a la paret d’una fortificació, al costat d’una embarcació, etc., per on hom pot disparar els canons, els quals resten protegits, igual que llurs servidors, del foc enemic.

2 f JOCS Cadascun dels forats que hi ha en certes taules de billar on poden anar a ficar-se les boles.

3 m i f fig Persona disbauxada; cap de trons.

->trongistró

trongistró

m FÍS ATÒM Dispositiu destinat a fer de disjuntor elèctric d’un plasma.

->trontoll

■trontoll

[de trontollar; 1a FONT: 1625]

m 1 1 Moviment d’una cosa que trontolla.

2 fig Situació de poca seguretat d’una empresa, d’una propietat, etc. La seva fortuna no ha sofert cap trontoll.

2 p ext Soroll repetit d’una cosa que és sacsejada, remoguda, violentament.

->trontolladís

trontolladís -issa

[de trontollar]

adj Que trontolla fàcilment.

->trontollar

■trontollar

[d’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós; 1a FONT: c. 1500]

v 1 intr 1 Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport. Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort. Trontollar un queixal.

2 fig Aquells fets van fer trontollar el govern.

2 tr 1 Fer trontollar. El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal.

2 Sacsejar, sotragar. El van trontollar per tal de reanimar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trontollar

GERUNDI: trontollant

PARTICIPI: trontollat, trontollada, trontollats, trontollades

INDICATIU PRESENT: trontollo, trontolles, trontolla, trontollem, trontolleu, trontollen

INDICATIU IMPERFET: trontollava, trontollaves, trontollava, trontollàvem, trontollàveu, trontollaven

INDICATIU PASSAT: trontollí, trontollares, trontollà, trontollàrem, trontollàreu, trontollaren

INDICATIU FUTUR: trontollaré, trontollaràs, trontollarà, trontollarem, trontollareu, trontollaran

INDICATIU CONDICIONAL: trontollaria, trontollaries, trontollaria, trontollaríem, trontollaríeu, trontollarien

SUBJUNTIU PRESENT: trontolli, trontollis, trontolli, trontollem, trontolleu, trontollin

SUBJUNTIU IMPERFET: trontollés, trontollessis, trontollés, trontolléssim, trontolléssiu, trontollessin

IMPERATIU: trontolla, trontolli, trontollem, trontolleu, trontollin

->trontollejar

■trontollejar

[de trontollar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Trontollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trontollejar

GERUNDI: trontollejant

PARTICIPI: trontollejat, trontollejada, trontollejats, trontollejades

INDICATIU PRESENT: trontollejo, trontolleges, trontolleja, trontollegem, trontollegeu, trontollegen

INDICATIU IMPERFET: trontollejava, trontollejaves, trontollejava, trontollejàvem, trontollejàveu, trontollejaven

INDICATIU PASSAT: trontollegí, trontollejares, trontollejà, trontollejàrem, trontollejàreu, trontollejaren

INDICATIU FUTUR: trontollejaré, trontollejaràs, trontollejarà, trontollejarem, trontollejareu, trontollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trontollejaria, trontollejaries, trontollejaria, trontollejaríem, trontollejaríeu, trontollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trontollegi, trontollegis, trontollegi, trontollegem, trontollegeu, trontollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trontollegés, trontollegessis, trontollegés, trontollegéssim, trontollegéssiu, trontollegessin

IMPERATIU: trontolleja, trontollegi, trontollegem, trontollegeu, trontollegin

->trontollós

■trontollós -osa

[de trontollar; 1a FONT: s. XX, Liost]

adj Que trontolla.

->tronxo

■tronxo

[d’origen incert, potser del cast. troncho, ll. truncŭlus, dimin. de truncus ‘tronc’, o d’un mossàrab procedent d’una base ll. *trunciare; 1a FONT: 1575, DPou.]

m BOT Caluix.

->tronxon

■tronxon

m ALIM Formatge fet de llet de cabra i d’ovella, de pasta premsada i no cuita, de color blanc, tendra, ferma i atapeïda, de gust suau, un pèl àcid, amb un 45% de matèries grasses, que es pot consumir fresc o madurat i es presenta en peces de forma rodona amb la part de dalt enfonsada.

->troostita

troostita

Part. sil.: tro_os_ti_ta

f METAL·L Constituent microgràfic de l’acer, format per ferrita i cementita.

->trop

■trop

[del ll. trŏpus, i aquest, del gr. trópos, íd.; 1a FONT: 1596]

m 1 RET Figura que consisteix a modificar el sentit propi d’un mot per emprar-lo en un sentit figurat.

2 LITÚRG i MÚS En la litúrgia romanofranca, cadascun dels texts curts que hom afegia o intercalava en els cants de la missa i en algunes lectures de les festivitats més importants.

->trop-

trop-

Forma prefixada del mot grec trópos, que significa ‘gir, volta’. Ex.: tropisme.

->-trop

■-trop -tropa

Forma sufixada del mot grec trópos, que significa ‘gir, volta’. Ex.: al·lòtrop, anàtrop.

->tropa

■tropa

[del cast. tropa, i aquest, del fr. troupe ‘colla d’animals o de gent’, der. segurament regressiu de troupeau, fr. ant. tropel ‘ramat’, dimin. de trop, primer ‘ramat’, després ‘molt, massa’, probablement del fràncic *throp ‘aplec’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Grup de gent d’armes.

2 ORG MIL 1 Conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.

2 classe de tropa A l’estat espanyol, cadascuna de les diverses classes que integren la tropa: cornetes, tambors, soldats, caporals i caporals primers.

3 fer tropa fig Fer patxoca, fer-se admirar pel seu aspecte o tarannà ufanós, exuberant, reeixit.

3 desp Dit d’un conjunt de persones aplegades.

->tropà

■tropà

m QUÍM ORG Amina terciària d’estructura bicíclica que constitueix l’esquelet bàsic d’un gran nombre d’alcaloides.

->tropacocaïna

tropacocaïna

Part. sil.: tro_pa_co_ca_ï_na

f FARM Substància en forma de pólvores blanques, que és un anestèsic local emprat en oculística i en petites intervencions quirúrgiques locals, de fórmula C₈H₁₄NO(C₇H₅O)·HCl.

->tropari

tropari

m LITÚRG i MÚS 1 Estrofa poètica, pròpia del ritu bizantí, equivalent, a grans trets, a l’antífona del ritu romà.

2 Troper.

->tropell

■tropell

[de l’ant. trop ‘molt, massa’, primitivament ‘ramat’, probablement del germ. fràncic *throp ‘aplec’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 Moviment accelerat de persones o de coses que es mouen desordenadament. Quin tropell de gent!

2 1 PAT Greu pertorbació de l’estat normal d’una persona. Tenir un tropell. Passar un tropell.

2 Tribulació, gran pertorbació. Els tropells que ha sofert Catalunya.

->tropeolàcies

■tropeolàcies

Part. sil.: tro_pe_o_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de gruïnals, que consta d’herbes, sovint enfiladisses, de flors zigomorfes i solitàries i fruits esquizocàrpics. Algunes espècies són conreades en jardineria, com els canaris (Tropaeolum peregrinus) i la caputxina (T. majus).

2 sing Planta de la família de les tropeolàcies.

->tropeolina

tropeolina

Part. sil.: tro_pe_o_li_na

f ALIM Nom genèric dels colorants grocs azoics, sintètics i tòxics, que hom ha emprat com a additius alimentaris en substitució del safrà.

->troper

troper

m LITÚRG i MÚS Antic llibre de la litúrgia romanofranca que conté els trops dels texts del comú i del propi de la missa.

->-tropia

■-tropia

Forma sufixada del mot grec trópos, que significa ‘gir, volta’. Ex.: isotropia.

->tròpic

■tròpic -a

[del ll. tropĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. tropikós, íd., der. de trópos ‘gir, volt; manera; estil’, i aquest, de trépō ‘girar; adreçar’; els paral·lels del tròpic giren tota la Terra; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj BOT Relatiu o pertanyent al tropisme.

2 adj FISIOL ANIM Dit de les hormones que dirigeixen o regulen la producció d’altres hormones.

3 adj RET Relatiu o pertanyent al trop.

4 m ASTR Cadascun dels dos paral·lels geogràfics de l’esfera terrestre situats a una distància de l’equador de 23° 27′.

5 àcid tròpic QUÍM ORG Hidroxiàcid carboxílic que es forma per hidròlisi de l’atropina.

->-tròpic

-tròpic -tròpica

Forma sufixada del mot grec trópos, que significa ‘gir, volta’. Ex.: fototròpic.

->tropical

■tropical

[de tròpic; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent als tròpics.

2 Situat entre els dos tròpics.

2 p ext Dit d’un clima molt calorós.

3 regions tropicals GEOG i BIOGEOG Regions que formen part de la zona càlida de la Terra.

->tropicalització

tropicalització

Part. sil.: tro_pi_ca_lit_za_ci_ó

f INDÚST Estudi i preparació d’una substància, d’un material, d’un aparell, etc., per tal de fer-lo insensible o poc sensible a les condicions del clima tropical, especialment a l’acció de la calor, de la humitat i dels fongs destructors.

->tropili

tropili, catió

QUÍM ORG Catió cicloheptatrienili, catió aromàtic que es forma amb gran facilitat a partir del cicloheptatriè per oxidació.

->tropilidè

tropilidè

m QUÍM ORG Cicloheptatriè.

->tropina

tropina

f 1 QUÍM ORG i FARM Aminoalcohol bicíclic que ocorre en forma d’èster en l’alcaloide atropina, del qual hom l’obté per saponificació amb hidròxid bàric.

2 FISIOL ANIM Nom genèric de les hormones de la hipòfisi que estimulen d’altres glàndules endocrines, melanòfors, etc.

->tropinona

tropinona

f QUÍM ORG Cetona bicíclica derivada formalment de la tropina per oxidació.

->tropisme

■tropisme

[de trop- i -isme]

m BOT Moviment d’orientació d’una planta o d’un òrgan vegetal, sota la influència unilateral d’un factor estimulant.

->-tropisme

-tropisme

Forma sufixada del mot grec trópos, que significa ‘gir, volta’. Ex.: tropisme.

->tropo-

■tropo-

Forma prefixada del mot grec trópos, que significa ‘gir, volta’. Ex.: tropologia.

->tropocol·lagen

tropocol·lagen

m BIOQ Conjunt de tres cadenes polipeptídiques, riques en glicina, prolina i hidroxiprolina, que adopten la conformació d’hèlix.

->tropodí

tropodí -ina

adj RADIOTÈC Dit del circuit constituït per un sol tub, que fa de convertidor de freqüència i d’oscil·lador alhora.

->tropòfil

■tropòfil -a

adj BOT Dit de la planta tropòfita.

->tropòfit

■tropòfit -a

adj i m BOT Dit de la planta que canvia d’aspecte en el curs de l’any i es comporta un cert temps com a xeròfit i un cert temps com a higròfit.

->tropologia

■tropologia

Part. sil.: tro_po_lo_gi_a

[de tropo- i -logia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 RET Manera de parlar tropològica o figurada.

2 BÍBL Exegesi moral d’un esdeveniment o figura de la Bíblia.

->tropològic

■tropològic -a

[de tropologia; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj 1 RET Expressat per trops, figurat.

2 sentit tropològic BÍBL Sentit moral que té un esdeveniment o figura de la Bíblia i que és interpretat segons la tropologia.

->tropològicament

■tropològicament

[de tropològic]

adv D’una manera tropològica, figuradament.

->tropolona²

tropolona²

f QUÍM ORG Denominació genèrica de les hidroxicicloheptatrienones, cetones cícliques que gaudeixen de natura aromàtica.

->tropolona¹

α-tropolona¹

f QUÍM ORG Hidroxicetona cíclica l’estructura de la qual ocorre en diversos productes naturals.

->tropomiosina

tropomiosina

Part. sil.: tro_po_mi_o_si_na

f BIOQ Cadascuna de dues proteïnes filamentoses associades als músculs i semblants a la miosina.

->troponina

troponina

f BIOQ Proteïna minoritària del múscul esquelètic, que actua com a captadora de calci en el procés de la contracció muscular.

->tropopausa

■tropopausa

Part. sil.: tro_po_pau_sa

[de tropo- i pausa; 1a FONT: c. 1925]

f METEOR Capa que separa la troposfera de l’estratosfera.

->troposfera

■troposfera

[de tropo- i esfera]

f METEOR La capa més baixa de l’atmosfera.

->troqueu

■troqueu

Part. sil.: tro_queu

[del ll. trochaeus, i aquest, del gr. trokhaĩos ‘que corre; troqueu’, der. de trékhō ‘córrer’ i trókhos ‘roda’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m POÈTICA En la mètrica clàssica, peu format per una síl·laba llarga i una de breu.

->troquí

■troquí

m ANAT ANIM Petita tuberositat de l’extremitat superior de l’húmer.

->troquílids

troquílids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels apodiformes que comprèn tots els colibrís.

2 sing Ocell de la família dels troquílids.

->troquilló

■troquilló

m TÈXT 1 Troca petita.

2 En el sistema català de numeració dels fils, longitud obtinguda amb 80 voltes d’aspi català de 7+1/7 pams de perímetre.

->troquisc

■troquisc

m FARM Forma galènica formada per petits cons irregulars obtinguts per dessecació d’una pasta aquosa que conté el medicament.

->tròquiter

■tròquiter

m ANAT ANIM Grossa tuberositat de l’extremitat superior de l’húmer.

->tros

■tros

[d’origen incert, potser del ll. thyrsus, i aquest, del gr. thýrsos ‘tija’; hi degué influir fonèticament el cat. trossar¹ ‘arromangar; embolicar’, del ll. tŏrsus, participi de tŏrquēre ‘torçar’, i destrossar; el significat de ‘tija’ s’estengué al de tros de qualsevol cosa; 1a FONT: s. XIII]

[pl -ossos] m 1 1 Part d’una cosa separada de la resta, fragment. Partir un pa en tres trossos. Un tros de carn, de peix, de roba, de fusta. Van tocar un tros de Rigoletto. Un recull de trossos escollits dels bons prosistes catalans.

2 a trossos Romput o tallat. Les portes cauen a trossos.

3 ésser un tros de pa fig Ésser molt bo, tenir molt bon cor, bon caràcter.

4 fer trossos (una cosa o d’una cosa) Rompre-la o tallar-la separant-ne les parts.

2 1 Porció d’una cosa que hom considera a part de la resta. Hi ha un tros de camí molt dolent.

2 abs AGR Peça de terra, camp de conreu. Me’n vaig al tros.

3 TÈXT Llargària variable de roba que hom talla i treu del teler cada vegada.

4 tirar (o viure) del tros fig Viure del capital o mota, no limitant-se a gastar els guanys o els interessos.

3 1 Porció d’espai o de la distància entre dos punts. D’ací a casa hi ha un bon tros.

2 Porció de temps. Hi arribarem que serà clar: encara hi ha un bon tros de sol.

4 de bon tros Amb una gran diferència. És de bon tros millor que el seu germà.

5 1 un tros d’ase (o d’animal) Dit d’una persona molt estúpida, molt ase.

2 un tros de quòniam Dit d’una persona molt beneitona, talossa.

3 un tros d’home (o de dona) Dit d’un home o d’una dona corpulents, alts i ben plantats.

->trossa¹

■trossa¹

[de trossar²; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 1 Trossell, bolic.

2 dial bolquer 1 1.

3 dial Feix de llenya, d’herba.

2 Massa formada cargolant la cabellera de manera que resti recollida.

->trossa²

■trossa²

[v. trossa¹]

f NÀUT Corda folrada de cuir i doblegada formant com una anella, que manté unida amb l’arbre l’antena d’una vela llatina.

->trossada

■trossada

[de trossar¹; 1a FONT: 1621]

f 1 Plec d’una cosa trossada.

2 Tros, porció, d’una cosa. Fins a l’ermita, hi ha una bona trossada.

->trossador

■trossador

[de trossar¹; 1a FONT: 1529]

m Cordó amb què hom trossa la cotilla o una altra peça de vestir.

->trossar¹

■trossar¹

[v. tros; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Ajustar al cos una peça de vestir amb cordons o vetes. Ajuda’m a trossar l’espardenya. Trossar-se la cotilla, el gipó.

2 1 Arromangar, arregussar. Trossar-se les mànigues de la camisa.

2 trossar-se les faldilles Arregussar-se-les i portar pels dos costats la roba cap al darrere, on se subjecten els dos plecs així formats.

3 Fer un bolic amb la roba i altres objectes que hom vol emportar-se de camí, fer un farcell. No tenim res a trossar per al camí, sinó aquesta roba de la nena.

4 trossar-se els cabells Disposar els cabells de manera que la cabellera resti recollida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trossar

GERUNDI: trossant

PARTICIPI: trossat, trossada, trossats, trossades

INDICATIU PRESENT: trosso, trosses, trossa, trossem, trosseu, trossen

INDICATIU IMPERFET: trossava, trossaves, trossava, trossàvem, trossàveu, trossaven

INDICATIU PASSAT: trossí, trossares, trossà, trossàrem, trossàreu, trossaren

INDICATIU FUTUR: trossaré, trossaràs, trossarà, trossarem, trossareu, trossaran

INDICATIU CONDICIONAL: trossaria, trossaries, trossaria, trossaríem, trossaríeu, trossarien

SUBJUNTIU PRESENT: trossi, trossis, trossi, trossem, trosseu, trossin

SUBJUNTIU IMPERFET: trossés, trossessis, trossés, trosséssim, trosséssiu, trossessin

IMPERATIU: trossa, trossi, trossem, trosseu, trossin

->trossar²

■trossar²

[de trossa²]

v tr NÀUT Posar tibant la trossa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trossar

GERUNDI: trossant

PARTICIPI: trossat, trossada, trossats, trossades

INDICATIU PRESENT: trosso, trosses, trossa, trossem, trosseu, trossen

INDICATIU IMPERFET: trossava, trossaves, trossava, trossàvem, trossàveu, trossaven

INDICATIU PASSAT: trossí, trossares, trossà, trossàrem, trossàreu, trossaren

INDICATIU FUTUR: trossaré, trossaràs, trossarà, trossarem, trossareu, trossaran

INDICATIU CONDICIONAL: trossaria, trossaries, trossaria, trossaríem, trossaríeu, trossarien

SUBJUNTIU PRESENT: trossi, trossis, trossi, trossem, trosseu, trossin

SUBJUNTIU IMPERFET: trossés, trossessis, trossés, trosséssim, trosséssiu, trossessin

IMPERATIU: trossa, trossi, trossem, trosseu, trossin

->trossejament

■trossejament

[de trossejar]

m Acció de trossejar.

->trossejar

■trossejar

[de tros; 1a FONT: 1387]

v tr Fer completament trossos una cosa. Trossejar una barra de pa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trossejar

GERUNDI: trossejant

PARTICIPI: trossejat, trossejada, trossejats, trossejades

INDICATIU PRESENT: trossejo, trosseges, trosseja, trossegem, trossegeu, trossegen

INDICATIU IMPERFET: trossejava, trossejaves, trossejava, trossejàvem, trossejàveu, trossejaven

INDICATIU PASSAT: trossegí, trossejares, trossejà, trossejàrem, trossejàreu, trossejaren

INDICATIU FUTUR: trossejaré, trossejaràs, trossejarà, trossejarem, trossejareu, trossejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trossejaria, trossejaries, trossejaria, trossejaríem, trossejaríeu, trossejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trossegi, trossegis, trossegi, trossegem, trossegeu, trossegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trossegés, trossegessis, trossegés, trossegéssim, trossegéssiu, trossegessin

IMPERATIU: trosseja, trossegi, trossegem, trossegeu, trossegin

->trossejat

■trossejat -ada

[de trossejar]

adj 1 Fet trossos.

2 HERÀLD Dit de la peça o figura que, conservant la seva forma ordinària, és feta trossos.

->trossell

■trossell

[de trossar¹; 1a FONT: 1249]

m 1 Bolic, farcell.

2 dial bolquer 1 1.

3 NUMIS Encuny mòbil per a l’encunyació manual dita a martell o de pic.

->trossellar

■trossellar

[de trossar¹]

v tr Tallar o trepar amb matriu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trossellar

GERUNDI: trossellant

PARTICIPI: trossellat, trossellada, trossellats, trossellades

INDICATIU PRESENT: trossello, trosselles, trossella, trossellem, trosselleu, trossellen

INDICATIU IMPERFET: trossellava, trossellaves, trossellava, trossellàvem, trossellàveu, trossellaven

INDICATIU PASSAT: trossellí, trossellares, trossellà, trossellàrem, trossellàreu, trossellaren

INDICATIU FUTUR: trossellaré, trossellaràs, trossellarà, trossellarem, trossellareu, trossellaran

INDICATIU CONDICIONAL: trossellaria, trossellaries, trossellaria, trossellaríem, trossellaríeu, trossellarien

SUBJUNTIU PRESENT: trosselli, trossellis, trosselli, trossellem, trosselleu, trossellin

SUBJUNTIU IMPERFET: trossellés, trossellessis, trossellés, trosselléssim, trosselléssiu, trossellessin

IMPERATIU: trossella, trosselli, trossellem, trosselleu, trossellin

->trot

■trot

[de trotar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot.

2 fig Manera de caminar o feinejar amb afany i llestesa.

->trotada

■trotada

[de trotar]

f 1 Acció de trotar una estona. Fer una trotada amb l’euga.

2 fig Moviment del qui camina de pressa o es mou d’un lloc a l’altre, o treballa ràpidament. L’he volgut acompanyar, i m’ha fet fer una trotada!

->trotador

■trotador -a

[de trotar; 1a FONT: c. 1400]

1 adj Que trota. Una mula trotadora.

2 adj i m i f fig Dit d’una persona molt caminadora. El meu cosí és un trotador infatigable.

->trotaire

■trotaire

Part. sil.: tro_tai_re

[de trotar]

m i f Trotador, especialment en sentit figurat.

->trotar

■trotar

[de l’alt al. ant. trotton, intensiu del germ. trĕtan ‘petjar, caminar’; 1a FONT: c. 1270]

v intr 1 Anar, un cavall o un altre quadrúpede, al trot. El cavall trotava a bon ritme.

2 Cavalcar en un animal que va al trot. A mon germà li agrada trotar.

3 fig Caminar molt de pressa, anar d’un lloc a un altre amb insistència, treballar afanyosament. Com camina! L’he volgut seguir i m’ha fet trotar!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trotar

GERUNDI: trotant

PARTICIPI: trotat, trotada, trotats, trotades

INDICATIU PRESENT: troto, trotes, trota, trotem, troteu, troten

INDICATIU IMPERFET: trotava, trotaves, trotava, trotàvem, trotàveu, trotaven

INDICATIU PASSAT: trotí, trotares, trotà, trotàrem, trotàreu, trotaren

INDICATIU FUTUR: trotaré, trotaràs, trotarà, trotarem, trotareu, trotaran

INDICATIU CONDICIONAL: trotaria, trotaries, trotaria, trotaríem, trotaríeu, trotarien

SUBJUNTIU PRESENT: troti, trotis, troti, trotem, troteu, trotin

SUBJUNTIU IMPERFET: trotés, trotessis, trotés, trotéssim, trotéssiu, trotessin

IMPERATIU: trota, troti, trotem, troteu, trotin

->troter

■troter [o troter de bústia]

[de trotar; 1a FONT: 1158]

m HIST Correu de peu.

->trotllo

■trotllo

m ICT Nom donat a diferents peixos teleostis de l’ordre dels perciformes i de la família dels centrolòfids, de cos allargat i comprimit però amb el peduncle caudal ben diferenciat, com el trotllo negre (Centrolophus niger) i el trotllo ovalat (Schedophilus ovalis).

->trotó

■trotó

m ZOOL i RAM Cavall que és bon trotador.

->trotskisme

■trotskisme

m HIST i POLÍT Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es reclama seguidora de les tesis de L. Trotski.

->trotskista

■trotskista

1 adj Relatiu o pertanyent a Trotski o al trotskisme.

2 m i f Seguidor del trotskisme.

->trotxar

trotxar

v intr dial Bullir sorollosament. La perola trotxava remorosament.

->truà

■truà -ana

Part. sil.: tru_à

[del fr. i oc. ant. truan, íd., i aquest, molt probablement d’un cèlt. *trougannos, dimin. de sentit pejoratiu; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

1 m ant Home pagat per a fer riure amb les seves bufonades.

2 m i f Persona de males arts; enganyador.

->truaneria

■truaneria

Part. sil.: tru_a_ne_ri_a

[de truà; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Acció pròpia d’un truà.

->truc

■truc

[de trucar¹; 1a FONT: 1371]

m 1 1 Cop.

2 Cop que hom dóna a una porta, finestra, paret, etc., amb la mà o amb un altre objecte (timbre, campaneta, etc.), per demanar que obrin. M’han obert al segon truc.

3 JOCS En el billar, les bitlles i altres jocs similars, cop que una bola dóna a una altra amb què ve a topar.

4 fer un truc telefonar 2.

2 p ext 1 JOCS Bola de fusta, de vori, etc., amb què hom juga a billar, a les bitlles, etc.

2 dial Palet de riera, pedra rodonenca i llisa. Mira, que et tiraré un truc.

3 Recurs enginyós per a fer semblar una cosa allò que no és realment o per a aconseguir un efecte insospitat dels altres.

4 ESCOLT Unitat formada pels ròvers. També és anomenat clan.

5 ESPORT Grup d’accions tècniques de surf de neu o de patinatge de monopatí que formen una unitat.

6 JOCS Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dues contra dues.

->truca

■truca

[de trucar¹]

f 1 Barata, canvi.

2 JOCS En el joc de bales, bala més grossa que les altres.

->trucada

■trucada

[de trucar¹]

f 1 1 Acció de trucar;

2 l’efecte.

2 trucada telefònica (o simplement trucada) Telefonada.

->trucadora

trucadora

f CIN Màquina utilitzada al laboratori cinematogràfic per a realitzar trucatges visuals o per a corregir possibles errors produïts durant la filmació.

->trucar¹

■trucar¹

Hom.: trocar

[probablement d’origen onomatopeic, imitatiu de ‘picar coses entre elles, còdols, boles de joc’, d’on ‘fer jocs i jocs de mans’ i, en aquests jocs, ‘fer enganys o trucs’, i també ‘fer passar una cosa per una altra’, d’on "baratar, bescanviar’; 1a FONT: s. XVII]

v 1 intr 1 Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin. Truquen: vés a veure qui hi ha.

2 p ext telefonar 2.

3 fig Demanar un favor. Hauré de trucar a l’oncle, a veure si em deixa diners.

2 intr JOCS En el joc del truc, envidar a qui farà dues bases.

3 tr TÈXT Estrènyer amb la pua les passades d’un teixit o afegir passades en el tramat d’una roba, en el tissatge. Un teixit trucat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trucar

GERUNDI: trucant

PARTICIPI: trucat, trucada, trucats, trucades

INDICATIU PRESENT: truco, truques, truca, truquem, truqueu, truquen

INDICATIU IMPERFET: trucava, trucaves, trucava, trucàvem, trucàveu, trucaven

INDICATIU PASSAT: truquí, trucares, trucà, trucàrem, trucàreu, trucaren

INDICATIU FUTUR: trucaré, trucaràs, trucarà, trucarem, trucareu, trucaran

INDICATIU CONDICIONAL: trucaria, trucaries, trucaria, trucaríem, trucaríeu, trucarien

SUBJUNTIU PRESENT: truqui, truquis, truqui, truquem, truqueu, truquin

SUBJUNTIU IMPERFET: truqués, truquessis, truqués, truquéssim, truquéssiu, truquessin

IMPERATIU: truca, truqui, truquem, truqueu, truquin

->trucar²

■trucar²

Hom.: trocar

[v. trucar¹]

v tr 1 1 Fer semblar una cosa allò que realment no és, fer un trucatge. Va trucar la fotografia i hi va afegir imatges d’altres fotografies.

2 esp Revestir un objecte nou d’una aparença d’antic. Aquest armari és trucat: no és pas d’època.

2 MOT Efectuar el trucatge d’un motor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trucar

GERUNDI: trucant

PARTICIPI: trucat, trucada, trucats, trucades

INDICATIU PRESENT: truco, truques, truca, truquem, truqueu, truquen

INDICATIU IMPERFET: trucava, trucaves, trucava, trucàvem, trucàveu, trucaven

INDICATIU PASSAT: truquí, trucares, trucà, trucàrem, trucàreu, trucaren

INDICATIU FUTUR: trucaré, trucaràs, trucarà, trucarem, trucareu, trucaran

INDICATIU CONDICIONAL: trucaria, trucaries, trucaria, trucaríem, trucaríeu, trucarien

SUBJUNTIU PRESENT: truqui, truquis, truqui, truquem, truqueu, truquin

SUBJUNTIU IMPERFET: truqués, truquessis, truqués, truquéssim, truquéssiu, truquessin

IMPERATIU: truca, truqui, truquem, truqueu, truquin

->trucat

trucat -ada

[de trucar²]

adj 1 MOT Dit del motor al qual hom ha efectuat un trucatge.

2 p ext AUT Dit de l’automòbil, de la motocicleta, etc., el motor del qual ha estat trucat.

->trucatge

■trucatge

[de trucar²; 1a FONT: 1932, DFa.]

m 1 1 Acció que consisteix a donar a objectes més o menys nous l’aparença d’objectes antics.

2 Indústria que se n’ocupa.

2 1 Emprament de trucs en l’art, en la fotografia, etc.

2 CIN Tècnica cinematogràfica consistent en l’obtenció d’imatges diferents de les impressionades realment i que s’utilitza directament durant el rodatge o després en el laboratori, mitjançant modificacions òptiques, sobreimpressions, etc.

3 MOT Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, per tal d’augmentar-ne la potència.

->tructicultura

■tructicultura

[del ll. tructa ‘truita’ i cultura]

f ZOOT Part de la salmonicultura que s’ocupa de la cria de truites amb finalitats comercials o de repoblació.

->truculència

■truculència

Part. sil.: tru_cu_lèn_ci_a

[del ll. truculentia, íd.; 1a FONT: 1932]

f Condició de truculent.

->truculent

■truculent -a

[del ll. truculentus, -a, -um, íd., der. de trux, trucis ‘ferotge, salvatge’; 1a FONT: 1925]

adj Feroç, atroç, que expressa crueltat, que produeix horror.

->trufa¹

■trufa¹

[v. trufa²]

f ant Burla.

->trufa²

■trufa²

[del fr. truffe, del mateix origen que tòfona; en el sentit de ‘burla’, com l’oc. trufa, és molt probablement autòcton i fins basat en la variant trufa del nom del tubercle; 1a FONT: s. XIV]

f 1 BOT Tòfona.

2 p anal PAST 1 Dolç petit, mena de bombó, elaborat amb una mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals i recobert amb xocolata ratllada, que hom es menja ben fred, per la qual cosa hom l’anomena generalment trufa gelada.

2 Mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals que hom empra en pastisseria per a farcir pastissos.

3 trufa cuita Mescla de nata líquida i xocolata fosa en parts iguals, emprada en pastisseria com a suport del farciment dels bombons farcits.

->trufador

■trufador -a

[de trufa¹; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m i f ant Persona que fa trufes o burles.

->trufar

■trufar

[de trufa²]

v tr Condimentar amb trufes o tòfones.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trufar

GERUNDI: trufant

PARTICIPI: trufat, trufada, trufats, trufades

INDICATIU PRESENT: trufo, trufes, trufa, trufem, trufeu, trufen

INDICATIU IMPERFET: trufava, trufaves, trufava, trufàvem, trufàveu, trufaven

INDICATIU PASSAT: trufí, trufares, trufà, trufàrem, trufàreu, trufaren

INDICATIU FUTUR: trufaré, trufaràs, trufarà, trufarem, trufareu, trufaran

INDICATIU CONDICIONAL: trufaria, trufaries, trufaria, trufaríem, trufaríeu, trufarien

SUBJUNTIU PRESENT: trufi, trufis, trufi, trufem, trufeu, trufin

SUBJUNTIU IMPERFET: trufés, trufessis, trufés, truféssim, truféssiu, trufessin

IMPERATIU: trufa, trufi, trufem, trufeu, trufin

->trufar-se

■trufar-se

v pron ant Burlar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trufar

GERUNDI: trufant

PARTICIPI: trufat, trufada, trufats, trufades

INDICATIU PRESENT: trufo, trufes, trufa, trufem, trufeu, trufen

INDICATIU IMPERFET: trufava, trufaves, trufava, trufàvem, trufàveu, trufaven

INDICATIU PASSAT: trufí, trufares, trufà, trufàrem, trufàreu, trufaren

INDICATIU FUTUR: trufaré, trufaràs, trufarà, trufarem, trufareu, trufaran

INDICATIU CONDICIONAL: trufaria, trufaries, trufaria, trufaríem, trufaríeu, trufarien

SUBJUNTIU PRESENT: trufi, trufis, trufi, trufem, trufeu, trufin

SUBJUNTIU IMPERFET: trufés, trufessis, trufés, truféssim, truféssiu, trufessin

IMPERATIU: trufa, trufi, trufem, trufeu, trufin

->trufejar

■trufejar

[de trufa¹]

v intr Bromejar, fer burla. Trufejant, li cantà totes les veritats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trufejar

GERUNDI: trufejant

PARTICIPI: trufejat, trufejada, trufejats, trufejades

INDICATIU PRESENT: trufejo, trufeges, trufeja, trufegem, trufegeu, trufegen

INDICATIU IMPERFET: trufejava, trufejaves, trufejava, trufejàvem, trufejàveu, trufejaven

INDICATIU PASSAT: trufegí, trufejares, trufejà, trufejàrem, trufejàreu, trufejaren

INDICATIU FUTUR: trufejaré, trufejaràs, trufejarà, trufejarem, trufejareu, trufejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trufejaria, trufejaries, trufejaria, trufejaríem, trufejaríeu, trufejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trufegi, trufegis, trufegi, trufegem, trufegeu, trufegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trufegés, trufegessis, trufegés, trufegéssim, trufegéssiu, trufegessin

IMPERATIU: trufeja, trufegi, trufegem, trufegeu, trufegin

->truger

■truger

[de truja; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Corral on hom tanca la truja amb els seus porcells.

->trugeta

■trugeta

f ICT Petarc.

->truisme

truisme

Part. sil.: tru_is_me

[de l’angl. truism, íd., der. de true ‘veritable’]

m LÒG Veritat banal i massa evident per a merèixer d’ésser enunciada.

->truita¹

■truita¹

Part. sil.: trui_ta

[v. truita²]

f 1 GASTR Ou o ous batuts, que mentre es fregeixen a la paella hom els dóna forma oblonga, talment que cruegin per dintre (truita a la francesa), o bé hi adopten la forma de disc, sovint barrejats amb altres menges, com ara mongetes i botifarra (truita catalana), sardines (truita balear), hortalisses (truita jardinera), patates, bolets, gambes, etc.

2 fer-se una truita fig Aixafar-se completament una cosa.

3 girar-se la truita fig Canviar-se de dalt a baix l’estat de les coses.

4 somiar truites fig Creure possibles coses irrealitzables.

->truita²

■truita²

Part. sil.: trui_ta

[del ll. td. tructa, nom del peix, probablement d’un cèlt. *trúkanta, íd., sincopat; el nom de l’ou batut prové probablement de la comparació amb el nom del peix, per la seva forma allargada i la seva vivor saltironant al riu, semblant a la forma comuna amb què solen fer-se saltar totes dues menges a la paella; 1a FONT: 1180]

f ICT 1 Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S. trutta, la truita comuna, i S. gairdnerii, la truita irisada. La truita comuna té el cos allargat, dents desenvolupades, coloració variable, i viu en aigües dolces i fresques; la truita irisada té una franja rosada als costats. La carn de la truita és molt bona i apreciada gastronòmicament.

2 Gènere de peixos de l’ordre dels salmoniformes, de la família dels salmònids (Salvelinus sp), molt semblants a la truita comuna però amb més escates i la boca més gran. La truita de rierol (S. fontinalis) és molt estimada per la seva carn.

->truitada

■truitada

Part. sil.: trui_ta_da

[de truita¹]

f GASTR Truita d’ous.

->truiter

■truiter -a

[de truita²]

1 adj Abundant en truites de riu. Riu truiter. Aigües truiteres.

2 m i f PESC Persona que pesca, cria o ven truites de riu.

->truja

■truja

[del ll. td. troia, íd., probablement d’una base cèlt. *trŏgĭa, possible modificació del cèlt. comú *torkos ‘porc, senglar’; 1a FONT: 1071]

f 1 ZOOL Porc femella.

2 ICT Porc marí.

->trujada

■trujada

[de truja]

f RAM Ramat de truges o de truges i garrins.

->trull¹

■trull¹

[del ll. td. o romànic primitiu *troclu, metàtesi d’un ll. vg. torclum, ll. cl. tŏrcŭlum, íd., der. de tŏrquēre ‘retòrcer, esprémer retorcent’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 OLEÏC 1 Local destinat a la fabricació de l’oli.

2 Molí d’oli.

3 Safareig o pica cavat a la pedra, destinat a guardar-hi l’oli procedent de la premsa.

4 p ext Cassal.

2 1 OLEÏC Corró de pedra troncocònic que volta en el molí d’oli i esclafa les olives.

2 p ext AGR Corró de pedra troncocònic que hom fa rodar per esclafar terra, grava, etc.

3 VITIC 1 ant Premsa de vi.

2 Cup.

->trull²

■trull²

[variant de traüll]

m dial Traüll, tràfec.

->trullada

■trullada

[de trullar; 1a FONT: 1726]

f OLEÏC Quantitat d’olives que es molen d’una vegada al trull.

->trullaire

■trullaire

Part. sil.: tru_llai_re

[de trull¹]

m i f OLEÏC Encarregat d’un trull.

->trullanenc

trullanenc -a

adj i m i f De Trullars (Rosselló).

->trullar

■trullar

[de trull¹; 1a FONT: 1523]

v tr OLEÏC Moldre les olives.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trullar

GERUNDI: trullant

PARTICIPI: trullat, trullada, trullats, trullades

INDICATIU PRESENT: trullo, trulles, trulla, trullem, trulleu, trullen

INDICATIU IMPERFET: trullava, trullaves, trullava, trullàvem, trullàveu, trullaven

INDICATIU PASSAT: trullí, trullares, trullà, trullàrem, trullàreu, trullaren

INDICATIU FUTUR: trullaré, trullaràs, trullarà, trullarem, trullareu, trullaran

INDICATIU CONDICIONAL: trullaria, trullaries, trullaria, trullaríem, trullaríeu, trullarien

SUBJUNTIU PRESENT: trulli, trullis, trulli, trullem, trulleu, trullin

SUBJUNTIU IMPERFET: trullés, trullessis, trullés, trulléssim, trulléssiu, trullessin

IMPERATIU: trulla, trulli, trullem, trulleu, trullin

->trullola

■trullola

[de trull¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Trull petit.

2 esp OLEÏC Pica, recipient, a què va a parar l’oli que raja de la premsa.

->trullós

■trullós -osa

[de trull¹]

adj dial Que fa trull².

->trumfa

■trumfa

[aplicació rural, de forma alterada, de trufa² a la patata (v. trufa²)]

f BOT, AGR i ALIM Patata.

->trumfada¹

■trumfada¹

[de trumfa]

f Menjada de trumfes o patates.

->trumfada²

■trumfada²

[de trumfar]

f JOCS Atotada.

->trumfar

■trumfar

[de trumfo]

v intr JOCS En certs jocs de cartes, vèncer amb un trumfo o atot una carta d’un altre coll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trumfar

GERUNDI: trumfant

PARTICIPI: trumfat, trumfada, trumfats, trumfades

INDICATIU PRESENT: trumfo, trumfes, trumfa, trumfem, trumfeu, trumfen

INDICATIU IMPERFET: trumfava, trumfaves, trumfava, trumfàvem, trumfàveu, trumfaven

INDICATIU PASSAT: trumfí, trumfares, trumfà, trumfàrem, trumfàreu, trumfaren

INDICATIU FUTUR: trumfaré, trumfaràs, trumfarà, trumfarem, trumfareu, trumfaran

INDICATIU CONDICIONAL: trumfaria, trumfaries, trumfaria, trumfaríem, trumfaríeu, trumfarien

SUBJUNTIU PRESENT: trumfi, trumfis, trumfi, trumfem, trumfeu, trumfin

SUBJUNTIU IMPERFET: trumfés, trumfessis, trumfés, trumféssim, trumféssiu, trumfessin

IMPERATIU: trumfa, trumfi, trumfem, trumfeu, trumfin

->trumfau

■trumfau

Part. sil.: trum_fau

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids (Scomberesox saurus), de cos allargat i comprimit, dors gris blavós i costats i ventre platejats, i que forma grans bancs en alta mar.

->trumfera

■trumfera

[de trumfa]

f BOT i AGR Patatera.

->trumferar

■trumferar

[de trumfera]

m AGR Patatar.

->trumfo

■trumfo

[forma popular de l’antiga forma llatinitzant triümfo, modernament triomf]

m JOCS Atot.

->truncació

■truncació

Part. sil.: trun_ca_ci_ó

[de truncar]

f LING Reducció asistemàtica d’un mot a un segment que funciona autònomament o bé en combinació amb d’altres segments o mots per a crear una nova unitat lèxica.

->truncadament

■truncadament

[de truncat]

adv Trencant les frases, les paraules.

->truncament

■truncament

[de truncar]

m 1 Acció de truncar.

2 LING Truncació.

->truncar

■truncar

Hom.: troncar

Cp. estroncar i troncar

[del ll. truncare, íd., der. de truncus ‘tronc’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 1 Separar tallant, especialment l’acabament, la cúspide. Truncar un tub.

2 truncar un con (o una piràmide, o un prisma) GEOM Tallar un con, una piràmide, un prisma, mitjançant un pla, per a obtenir-ne un tronc.

2 fig 1 Truncar la mort una existència.

2 truncar una frase Deixar-la sense acabar.

3 INFORM Limitar la longitud d’una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d’una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: truncar

GERUNDI: truncant

PARTICIPI: truncat, truncada, truncats, truncades

INDICATIU PRESENT: trunco, trunques, trunca, trunquem, trunqueu, trunquen

INDICATIU IMPERFET: truncava, truncaves, truncava, truncàvem, truncàveu, truncaven

INDICATIU PASSAT: trunquí, truncares, truncà, truncàrem, truncàreu, truncaren

INDICATIU FUTUR: truncaré, truncaràs, truncarà, truncarem, truncareu, truncaran

INDICATIU CONDICIONAL: truncaria, truncaries, truncaria, truncaríem, truncaríeu, truncarien

SUBJUNTIU PRESENT: trunqui, trunquis, trunqui, trunquem, trunqueu, trunquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trunqués, trunquessis, trunqués, trunquéssim, trunquéssiu, trunquessin

IMPERATIU: trunca, trunqui, trunquem, trunqueu, trunquin

->truncat

■truncat -ada

[de truncar]

adj 1 1 Tallat per truncament.

2 closca truncada Closca mancada d’àpex.

2 BOT Dit de les fulles i dels òrgans terminats en una secció transversal recta o plana.

3 ESTAD Dit d’una distribució de probabilitat de la qual hom només considera una part, fins a un cert valor.

4 GEOM 1 Dit d’un cos afuat que acaba abans que la seva secció transversal esdevingui un punt.

2 con truncat Tronc de con.

3 piràmide truncada Tronc de piràmide.

4 prisma truncat Tronc de prisma.

5 HERÀLD Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç horitzontal que va de la meitat de la vora del flanc destre a la meitat de la del sinistre.

->trunyella

■trunyella

[variant de trenyella, segurament per influx de l’ant. trony ‘aplatat’ i tronya ‘morro prominent’]

f TÈXT Trena prima d’espart, cànem, etc.

->trupial

■trupial

Part. sil.: tru_pi_al

m ORNIT Nom donat als ocells pertanyents als gèneres Trupialis i Icterus, de la família dels ictèrids, de l’ordre dels passeriformes. El trupial comú (I. icterus) és negrenc blavós amb parts ataronjades i blanques, i apreciat com a ocell de gàbia.

->trust

■trust

[de l’angl. nord-americà trust (company), íd., comp. de trust ‘confiança’ i company ‘companyia’]

m ECON Agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli.

->trv.

trv.

abrev travessia 1.

->tsade

■tsade

f Nom de la divuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->tsar

■tsar

[del rus car, íd., i aquest, del ll. caesar (v. cèsar)]

m Títol de l’emperador de Rússia. Donat primer als reis dels búlgars i posteriorment als sobirans de Sèrbia, fou adoptat a Rússia per Ivan IV el Terrible.

->tsarévitx

■tsarévitx

[del rus carevič, íd.]

m Fill primogènit del tsar, hereu del tron.

->tsarevna

■tsarevna

[del rus carevna, íd.]

f 1 Filla primogènita del tsar, hereva del tron.

2 Muller del tsarévitx.

->tsarina

■tsarina

[del rus carina, íd.]

f 1 Muller del tsar.

2 Emperadriu de Rússia.

->tsarisme

■tsarisme

[de tsar]

m Règim polític a la Rússia dels tsars.

->tsarista

■tsarista

[de tsar]

1 adj Relatiu o pertanyent al tsar o al tsarisme.

2 m i f Partidari del tsar o del tsarisme.

->tse-tse

■tse-tse

[d’un mot de la llengua dels tswana, poble de Betxuanalàndia, a l’Àfrica austral]

f ENTOM Mosca tse-tse.

->tshitolià

tshitolià -ana

Part. sil.: tshi_to_li_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al tshitolià.

2 m Grup cultural epipaleolític africà de la conca del riu Congo corresponent al final de l’evolució tumbiana.

->tsonga

tsonga

1 adj Relatiu o pertanyent als tsongues.

2 m i f ETNOL Individu d’un conjunt de pobles de llengua bantu i de cultura similar que ocupen la regió costanera meridional de Moçambic i alguns territoris de Sud-àfrica i Swazilàndia.

->tsuga

■tsuga

f BOT Gènere d’arbres de la família de les pinàcies (Tsuga sp), originaris de l’oest de l’Amèrica del Nord, l’est d’Àsia i l’Himàlaia i plantats com a ornamentals en parcs i jardins.

->tsunami

■tsunami

m GEOG FÍS Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment sísmic submarí o una erupció volcànica, pròpia de l’oceà Pacífic.

->tu

■tu

[del ll. tū, íd.; 1a FONT: 1075]

pron 1 Pronom personal de segona persona.

2 de tu a tu Dit d’una conversa feta privadament, entre dues persones soles.

3 tractar (algú) de tu Donar a algú aquest tractament, tutejar.

->tuareg

■tuareg

Part. sil.: tu_a_reg

1 adj Relatiu o pertanyent als tuaregs.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble nord-africà de raça amaziga amb fort mestissatge amb negres sudanesos.

->tuatara

■tuatara

Part. sil.: tu_a_ta_ra

f ZOOL Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals (Sphenodon punctatus), únic representant viu de l’ordre, amb el cap, l’esquena i la cua coberts d’espines, amb escates transversals a la part ventral, extremitats fortes i dits amb ungles.

->tuàutem

■tuàutem

Part. sil.: tu_àu_tem

[del començament de la fórmula Tu autem, Domine, miserere nobis, literalment ‘Però vós, Senyor, tingueu pietat de nosaltres’, usada al final de les lectures del Breviari; sense relació de sentit amb l’ús actual de l’expressió]

m dial Conjunt de coses en general.

->tub

■tub

[del ll. tŭbus, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Element buit (cilíndric, prismàtic, cònic, etc.) de secció generalment constant, de vidre, de metall, de ciment, de plàstic, de goma, etc., més llarg que ample, que, formant part generalment d’una conducció, serveix per a conduir o transportar gasos, líquids o matèries pulverulentes i per a molts altres usos.

2 MÚS En l’orgue, cadascun dels tubs acústics de metall o de fusta de secció regular, posats en vibració per la columna d’aire que contenen.

3 tub acústic (o sonor) ACÚST Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.

4 tub d’aletes TERMOT Tub que és proveït d’aletes, sovint constituïdes per una làmina enrotllada en espiral al seu entorn, per tal de facilitar l’intercanvi tèrmic.

5 tub d’assaig QUÍM Tub de vidre tancat per un extrem, de fons rodó, de dimensions molt diverses, molt emprat en el laboratori.

6 tub de centrifugadora QUÍM Tub d’assaig, no gaire llarg, de fons rodó o afuat i de parets gruixudes.

7 tub de clorur de calci QUÍM Tub de vidre que, a través d’un bulb, continua en un altre de diàmetre més petit, de forma recta o colzada, el qual, emplenat amb clorur de calci o un altre agent dessecant i fixat, pel tub de diàmetre més petit, a un flascó o aparell, protegeix els materials que aquests contenen de la humitat exterior.

8 tub de combustió QUÍM Tub de vidre o de material ceràmic que suporta les navetes i altres tipus de gresols per a ésser introduïts en els forns de combustió.

9 tub de Faucher DIAG Tub de goma flexible emprat per al sondatge de l’estómac.

10 tub de Mayo TERAP Tub amb diverses obertures i corbat emprat en l’anestèsia per inhalació a fi de facilitar la respiració.

11 tub d’escapament AUT Cadascun dels tubs pels quals és efectuada l’expulsió dels gasos de combustió del motor dels automòbils, motocicletes, ciclomotors, etc.

12 tub de Thièle QUÍM Tub d’assaig amb una tubuladura que surt prop de la base i, a manera de nansa, torna a entrar per la part mitjana.

13 tub de Thumberg QUÍM Tub de vidre amb una tubuladura prop de la boca, tancat per un altre tub d’assaig corbat, en forma de U invertida, emprat per a fer reaccionar dos líquids, col·locats en el fons dels dos tubs, en absència d’aire.

14 tub flexible TECNOL Tub constituït per una gran quantitat d’elements anulars, les vores dels quals, convenientment perfilades, permeten el desplaçament dels uns respecte als altres i, fins i tot, llur enrotllament helicoïdal.

15 tub llançatorpedes MAR GUER Llançatorpedes sobreaquàtic o subaquàtic.

2 p anal 1 Peça buida més llarga que ampla i semblant a un tub, emprada per a usos diversos.

2 ELECTROT i LUM Nom genèric de diverses làmpades de descàrrega, de forma més o menys tubular.

3 tub analitzador TV Tub de feix electrònic destinat a transformar una imatge òptica en senyals elèctrics sense cap element mecànic.

4 tub comptador ELECTRÒN Tub electrònic destinat a comptar impulsos elèctrics.

5 tub de descàrrega ELECTRÒN Tub de gas en el qual es produeix una descàrrega elèctrica.

6 tub de feix electrònic ELECTRÒN Tub proveït de diversos elèctrodes (alguns dels quals formen un canó d’electrons), destinat a produir un o més feixos electrònics.

7 tub de raigs catòdics ELECTRÒN Tub de feix electrònic que, mitjançant uns dispositius deflectors adequats, pot fer desviar el feix a fi que incideixi sobre una pantalla fluorescent i hi produeixi un punt lluminós variable com a conseqüència de l’impacte dels electrons sobre la dita pantalla.

8 tub de raigs X ELECTRÒN Tub de buit en el qual els electrons emesos pel càtode són fortament accelerats, de manera que en incidir sobre l’ànode (anomenat també anticàtode) provoquen l’emissió de raigs X.

9 tub d’imatge TV Tub de raigs catòdics emprat en els receptors de televisió.

10 tub electrònic ELECTRÒN Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.

11 tub estabilitzador ELECTRÒN Tub de descàrrega destinat a ésser emprat com a element de referència o d’estabilitzador de tensió.

12 tub fluorescent ELECTROT i LUM Làmpada de descàrrega en la qual la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substància fluorescent dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega.

13 tub indicador ELECTRÒN Tub de gas emprat com a indicador numèric.

14 tub luminescent ELECTROT i LUM Làmpada de descàrrega luminescent en forma de tub llarg, rectilini o corb.

3 1 ANAT Part, òrgan o estructura en forma de canó o peça cilíndrica.

2 tub auditiu ANAT ANIM Trompa d’Eustaqui.

3 tub de Ferrein ANAT ANIM Part flexuosa del tub urinífer.

4 tub digestiu ANAT ANIM Conducte format per la boca, l’esòfag, l’estómac i els intestins, fins a l’anus.

5 tub de Malpighi ANAT ANIM Cadascun dels elements del sistema excretor particularment característic d’artròpodes terrestres (insectes, miriàpodes i certs aràcnids).

6 tub laticífer BOT Apòcit o síncit de forma allargada i ple de làtex.

7 tub nerviós (o tub neural) EMBRIOL Solc que apareix a la part dorsal de l’embrió en estat de nèurula, a partir de la placa neural i que origina el sistema nerviós.

8 tub pol·línic BOT Evaginació tubular del contingut del gra de pol·len, que es forma en germinar aquest en l’estigma.

9 tub urinífer Cadascun dels tubs que formen els lobels del ronyó.

->tuba

■tuba

Hom.: tuva

[del ll. tŭba, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 MÚS 1 f Trompeta llarga de bronze dels antics exèrcits romans.

2 f Instrument de vent, de metall i amb pistons, tipus greu de la família del bombardí.

3 m i f Persona que toca la tuba.

4 tuba wagneriana Modalitat de tuba semblant a la trompa per la seva forma el·líptica i d’un timbre solemne, inventada per Richard Wagner.

2 f p ext ANAT ANIM trompa 4.

->tubal

tubal

adj ANAT ANIM Tubari.

->tubari

■tubari -ària

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a una tuba o trompa.

->túber

■túber

m ANAT ANIM Nus, tuberositat, tubercle.

->tuberals

■tuberals

f BOT 1 pl Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides, integrat per fongs d’ascocarps tuberosos, amb l’aparell esporífer amb un còrtex berrugós o llis, i que forma micorrizes amb arrels d’arbres. El principal gènere és Tuber (tòfona).

2 sing Fong de l’ordre de les tuberals.

->tubercle

■tubercle

[del ll. tubercŭlum, dimin. de tuber ‘bony; tumor; excrescència’; 1a FONT: 1932, DFa.]

m 1 BOT 1 Òrgan caulinar subterrani, engruixit i ric en substàncies de reserva.

2 Prominència arrodonida en la superfície d’un òrgan.

2 ANAT ANIM 1 Eminència o protuberància d’un òrgan, especialment d’un os.

2 tubercle auditiu Formació nerviosa de la base del quart ventricle.

3 tubercle de Montgomery Cadascun dels nòduls grossos que es disposen al voltant del mugró en el període de l’alletament.

3 PAT Lesió característica de la tuberculosi, constituïda per la reunió de diversos fol·licles tuberculosos.

->tubèrcul

■tubèrcul

[del ll. tubercŭlum, dimin. de tuber ‘bony; tumor; excrescència’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT, ANAT ANIM i PAT Tubercle.

->tubercul-

■tubercul-

Forma prefixada del mot llatí tubercŭlum, diminutiu de tuber, que significa ‘bony’, ‘tumor’, ‘excrescència’. Ex.: tuberculoma, tuberculosi.

->tubercular

■tubercular

[de tubercle]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un tubercle.

2 Que sembla un nòdul o un tubercle.

->tuberculi-

■tuberculi-

Forma prefixada del mot llatí tubercŭlum, diminutiu de tuber, que significa ‘bony’, ‘tumor’, ‘excrescència’. Ex.: tuberculiforme, tuberculigen.

->tubercúlide

tubercúlide

f PAT Nom genèric de totes les afeccions cutànies de natura tuberculosa.

->tuberculiforme

■tuberculiforme

adj Que té forma de tubercle.

->tuberculina

■tuberculina

f MED i TERAP Nom donat a diferents productes de cultius de bacils tuberculosos que en contenen les proteïnes i són capaços de provocar una reacció inflamatòria en els teixits orgànics d’animals sensibilitzats per la vacunació o per la inoculació de bacils.

->tuberculinoteràpia

tuberculinoteràpia

Part. sil.: tu_ber_cu_li_no_te_rà_pi_a

f TERAP Utilització terapèutica de la tuberculina.

->tuberculització

■tuberculització

Part. sil.: tu_ber_cu_lit_za_ci_ó

f ANAT ANIM i PAT 1 Formació d’un o més tubercles.

2 Infecció amb el bacil de Koch.

3 TERAP Tractament d’un malalt amb la tuberculina.

->tuberculitzar

■tuberculitzar

v tr 1 ANAT ANIM i PAT Causar la tuberculització d’un òrgan.

2 TERAP Efectuar una tuberculització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tuberculitzar

GERUNDI: tuberculitzant

PARTICIPI: tuberculitzat, tuberculitzada, tuberculitzats, tuberculitzades

INDICATIU PRESENT: tuberculitzo, tuberculitzes, tuberculitza, tuberculitzem, tuberculitzeu, tuberculitzen

INDICATIU IMPERFET: tuberculitzava, tuberculitzaves, tuberculitzava, tuberculitzàvem, tuberculitzàveu, tuberculitzaven

INDICATIU PASSAT: tuberculitzí, tuberculitzares, tuberculitzà, tuberculitzàrem, tuberculitzàreu, tuberculitzaren

INDICATIU FUTUR: tuberculitzaré, tuberculitzaràs, tuberculitzarà, tuberculitzarem, tuberculitzareu, tuberculitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: tuberculitzaria, tuberculitzaries, tuberculitzaria, tuberculitzaríem, tuberculitzaríeu, tuberculitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: tuberculitzi, tuberculitzis, tuberculitzi, tuberculitzem, tuberculitzeu, tuberculitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: tuberculitzés, tuberculitzessis, tuberculitzés, tuberculitzéssim, tuberculitzéssiu, tuberculitzessin

IMPERATIU: tuberculitza, tuberculitzi, tuberculitzem, tuberculitzeu, tuberculitzin

->tuberculoide

■tuberculoide

Part. sil.: tu_ber_cu_loi_de

[de tubercul- i -oide]

adj Semblant a un tubercle.

->tuberculoma

tuberculoma

m PAT 1 Neoformació produïda pel bacil tuberculós.

2 Tumoració formada per la conglomeració de tubercles.

3 Abscés tuberculós.

->tuberculós

■tuberculós -osa

[de tubèrcul; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al tubercle.

2 De la natura d’un tubercle.

3 Que té tubercles.

2 PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la tuberculosi.

2 adj De la natura de la tuberculosi.

3 adj i m i f Que pateix de tuberculosi.

->tuberculosi

■tuberculosi

[de tubercul- i -osi; 1a FONT: 1888, DLab.]

f PAT Malaltia infecciosa, contagiosa i inoculable, causada pel bacil de Koch (Mycobacterium tuberculosis), bacteri alcoholoacidoresistent que produeix una lesió tissular inflamatòria, productiva i exsudativa, amb tendència a la necrosi caseosa.

->tuberculostàtic

■tuberculostàtic -a

adj i m FARM Dit del medicament que, sense arribar a destruir el bacil de Koch (causant de la tuberculosi), n’atura la reproducció i en permet la neutralització per les defenses orgàniques.

->tuberi-

■tuberi-

Forma prefixada del mot llatí tuber, que significa ‘bony’, ‘tumor’, ‘excrescència’. Ex.: tubericultura, tuberiforme.

->tubericultura

■tubericultura

[de tuberi- i -cultura]

f AGR Cultiu de tòfones amb finalitats comercials, mitjançant la plantació d’arbres micorizats.

->tuberiforme

■tuberiforme

[de tuberi- i -forme]

adj BOT En forma de tubercle o de patata.

->tuberós

■tuberós -osa

[del ll. tuberosus, -a, -um, íd.]

adj BOT 1 Dit d’una planta que té tubercles.

2 Tuberiforme.

->tuberositat

■tuberositat

[de tuberós]

f 1 BOT Engruiximent tuberiforme d’una arrel o d’un altre òrgan.

2 ANAT ANIM 1 Eminència ampla en un os, per a la implantació de lligaments o tendons.

2 tuberositat bicipital Eminència òssia situada a l’extremitat humeral del radi, que serveix per a la inserció del tendó del bíceps.

3 tuberositat ilíaca Eminència a la superfície externa de la porció superior de l’os ilíac per a la inserció del lligament sacroilíac posterior.

->tubet

■tubet

[de tub]

m FUST Eina emprada per a reblar claus, especialment l’emprada pel mestre d’aixa per a reblar els claus de les taules de les embarcacions de fusta.

->tubi-

■tubi-

Forma prefixada del mot llatí tŭbus, que significa ‘tub’, ‘trompa’. Ex.: tubiflor.

->tubiflor

■tubiflor -a

BOT 1 adj Que té la flor tubular.

2 f 1 pl Ordre de dicotiledònies simpètales integrat per plantes herbàcies, arbustives o rarament arbòries, de fulles sovint simples, flors actinomorfes o zigomorfes, amb quatre verticils, i fruits de quatre mericarpis o en càpsula. Les famílies més importants que inclou són les següents: boraginàcies, convolvulàcies, globulariàcies, hidrofil·làcies, labiades, lentibulariàcies, mioporàcies, nolanàcies, polemoniàcies i verbenàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les tubiflores.

->tubiforme

■tubiforme

[de tubi- i -forme]

adj Tubular, que té forma de tub.

->tubo-

■tubo-

Forma prefixada del mot llatí tŭbus, que significa ‘tub’, ‘trompa’. Ex.: tubotimpànic.

->tubocurarina

■tubocurarina, clorur de

QUÍM ORG i FARM Alcaloide derivat del curare, aïllat del Chondodendron tomentosum, emprat com a relaxant muscular i en la diagnosi de la miastènia gravis.

->tubotimpànic

■tubotimpànic -a

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent alhora a la trompa d’Eustaqui i a la caixa timpànica.

->tubovaginal

■tubovaginal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent alhora a la trompa de Fal·lopi i a la vagina.

->túbul

■túbul

m ANAT ANIM Tub petit, de dimensions generalment microscòpiques.

->tubul-

tubul-

Forma prefixada del mot llatí tubŭlus, diminutiu de tubus, que significa ‘tub’. Ex.: tubulina.

->tubuladura

■tubuladura

[formació culta analògica sobre la base del ll. tubŭlus, dimin. de tubus ‘tub’]

f TECNOL Obertura, endoll, etc., tubular, especialment concebut per a introduir-hi o acoblar-hi un tub.

->tubular

■tubular

[formació culta analògica sobre la base del ll. tubŭlus, dimin. de tubus ‘tub’]

adj 1 1 Que té forma de tub.

2 pneumàtic tubular (o simplement tubular) TRANSP Pneumàtic de bicicleta de cursa, sense coberta, la cambra del qual consisteix en un tub de petit diàmetre, de cautxú o de goma reforçada, tancat perfectament amb una costura.

2 Que és constituït per tubs. Un automòbil de bastiment tubular. Corol·la tubular.

->tubulària

tubulària

Part. sil.: tu_bu_là_ri_a

f ZOOL Gènere de cnidaris hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, subordre dels gimnoblasts i de la família dels tubulàrids (Tubularia sp), que forma colònies integrades per pòlips amb dues corones de tentacles, freqüents sobre les roques i els molls.

->tubulat

■tubulat -ada

[del ll. tubulatus, -a, -um, der. de tubŭlus, dimin. de tubus ‘tub’]

adj Proveït d’un tub o d’una tubuladura. Una retorta tubulada.

->tubuli-

tubuli-

Forma prefixada del mot llatí tubŭlus, diminutiu de tubus, que significa ‘tub’. Ex.: tubulífer.

->tubulidentats

■tubulidentats

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers placentaris constituït per la família dels oricteropòdids.

2 sing Mamífer de l’ordre dels tubulidentats.

->tubulífers

tubulífers

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de l’ordre dels tisanòpters, amb el desè segment abdominal sencer i amb les femelles sense oviscapte.

2 sing Insecte del subordre dels tubulífers.

->tubuliflor

■tubuliflor -a

adj BOT Dit de les compostes que tenen les flors del capítol, o almenys les del disc, tubulars.

->tubulina

■tubulina

f BIOQ Proteïna globular que constitueix la unitat bàsica per a la formació dels microtúbuls.

->tubulós

■tubulós -osa

[formació culta analògica sobre la base del ll. tubŭlus, dimin. de tubus ‘tub’]

adj 1 Semblant a un tub.

2 Compost de parts tubulars.

->tuc

■tuc

[d’origen incert, probablement preromà]

m dial Al Pallars i a la Ribagorça, pic, cim.

->tuca¹

■tuca¹

[d’origen incert, probablement preromà, però sense parentiu clar ni necessari amb tuc]

f dial Al Pallars i a la Ribagorça, pic, tuc.

->tuca²

tuca²

[v. tuca¹]

f BOT Carbassina.

->tucà

■tucà

Hom.: tocar

[del cast. tucán, i aquest, del tupí-guaraní tuka, tukana, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ORNIT Nom donat a tots els ocells de la família dels ramfàstids, de l’ordre dels piciformes. Cal esmentar el tucà toco (Ramphastos toco), el tucà menut (Selenidera maculirostris), el tucà de bec laminat (Andigena laminirostris), el tucà de gola blanca (Ramphastos cuvieri) i el tucà de gola groga (Ramphastos sulfuratus).

->tuciorisme

tuciorisme

Part. sil.: tu_ci_o_ris_me

m CATOL Doctrina teologicomoral segons la qual hom ha de seguir, en qüestions discutibles, l’opinió més segura, és a dir, més favorable a la llei moral.

->tuciorista

tuciorista

Part. sil.: tu_ci_o_ris_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al tuciorisme.

2 m i f Partidari del tuciorisme.

->tudar

■tudar

[del ll. tutari ‘protegir’, freqüentatiu de tuēri ‘mirar, vetllar per, protegir’, que en ll. vg. prengué el sentit de ‘extingir’ a partir de frases com tutare famem, sitim, ignem ‘apaivagar la fam, la set, el foc’, fins a arribar a significar ‘atuir, matar’ (cf. fr. tuer ‘matar’); 1a FONT: s. XIII]

v tr dial 1 ant Apagar (un foc, un llum, etc.)

2 Fer malbé, malmetre. Tudar la salut.

->tudell

■tudell

[probablement de l’oc. tutel, tudeu, íd., o de creació paral·lela a l’oc. i també al fr. tuyau, der. de tuta; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ant Canonet, tub petit.

2 MÚS 1 Tub petit de la cornamusa que serveix per a insuflar l’aire; és anomenat també bufador o bufeta.

2 Petit canó de llautó, encorbat en forma de S, que es fica a la part lateral superior del tub de certs instruments i en l’extrem lliure del qual s’ajusta l’embocadura.

->tudó

■tudó

Hom.: tudor

[del ll. vg. *tĭtōne, der. del ll. td. titus, íd. i translatíciament ‘membre viril’, o de Tutunus, nom d’una divinitat priàpica, mots de creació imitativa de so amb la repetició t-t- o de formació hipocorística del llenguatge desvergonyit o infantil; 1a FONT: s. XIII]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids (Columba palumbus), de color gris blavós, les parts inferiors més clares i faixes blanques a les ales, i que habita als boscs i també en parcs i jardins.

->tudor tudriu

tudor tudriu

Hom.: tudó

m i f ant DR CIV Tutor.

->tuejar

■tuejar

Part. sil.: tu_e_jar

[de tu; 1a FONT: s. XV]

v tr Tutejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tuejar

GERUNDI: tuejant

PARTICIPI: tuejat, tuejada, tuejats, tuejades

INDICATIU PRESENT: tuejo, tueges, tueja, tuegem, tuegeu, tuegen

INDICATIU IMPERFET: tuejava, tuejaves, tuejava, tuejàvem, tuejàveu, tuejaven

INDICATIU PASSAT: tuegí, tuejares, tuejà, tuejàrem, tuejàreu, tuejaren

INDICATIU FUTUR: tuejaré, tuejaràs, tuejarà, tuejarem, tuejareu, tuejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tuejaria, tuejaries, tuejaria, tuejaríem, tuejaríeu, tuejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tuegi, tuegis, tuegi, tuegem, tuegeu, tuegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tuegés, tuegessis, tuegés, tuegéssim, tuegéssiu, tuegessin

IMPERATIU: tueja, tuegi, tuegem, tuegeu, tuegin

->tuf¹

■tuf¹

[del ll. vg. *tūfus, ll. cl. tȳphus, i aquest, del gr. týphos ‘fum, vapor; supèrbia’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Emanació d’olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició, en cremar-se imperfectament, en escalfar-se, per transpiració, etc. Dintre la cambra se sentia un tuf estrany.

->tuf²

■tuf²

[v. tuf¹]

m PETROG 1 Qualsevol material piroclàstic consolidat.

2 tuf calcari Travertí.

3 tuf volcànic Cinerita.

->tufaci

■tufaci -àcia

[de tuf²]

adj PETROG Que té l’aspecte d’un tuf².

->tufejant

■tufejant

[de tufejar]

adj Que tufeja.

->tufejar

■tufejar

[de tuf¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Fer tuf. Aquesta carn tufeja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tufejar

GERUNDI: tufejant

PARTICIPI: tufejat, tufejada, tufejats, tufejades

INDICATIU PRESENT: tufejo, tufeges, tufeja, tufegem, tufegeu, tufegen

INDICATIU IMPERFET: tufejava, tufejaves, tufejava, tufejàvem, tufejàveu, tufejaven

INDICATIU PASSAT: tufegí, tufejares, tufejà, tufejàrem, tufejàreu, tufejaren

INDICATIU FUTUR: tufejaré, tufejaràs, tufejarà, tufejarem, tufejareu, tufejaran

INDICATIU CONDICIONAL: tufejaria, tufejaries, tufejaria, tufejaríem, tufejaríeu, tufejarien

SUBJUNTIU PRESENT: tufegi, tufegis, tufegi, tufegem, tufegeu, tufegin

SUBJUNTIU IMPERFET: tufegés, tufegessis, tufegés, tufegéssim, tufegéssiu, tufegessin

IMPERATIU: tufeja, tufegi, tufegem, tufegeu, tufegin

->tufita

tufita

f GEOL Roca formada per productes de projecció volcànica i per un sediment (argila o calcària).

->tufític

■tufític -a

[de tuf²]

adj PETROG Relatiu o pertanyent al tuf².

->tugíbida

tugíbida

1 adj Relatiu o pertanyent als tugíbides.

2 m i f HIST Membre d’una família d’origen àrab establerta a la Marca Superior d’al-Àndalus des dels primers temps del domini islàmic, la qual governà la taifa de Saragossa.

->tuglúquida

tuglúquida

1 adj Relatiu o pertanyent als tuglúquides.

2 m i f HIST Membre de la tercera dinastia turca que governà el soldanat de Delhi.

->tuguri

■tuguri

[del ll. tugurium ‘cabana’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Habitació petita i pobra.

->tuia

■tuia

Part. sil.: tu_ia

[del gr. thyía, íd., der. de thýō ‘cremar encens’; 1a FONT: s. XX, Oller]

f BOT i JARD Petit arbre perennifoli de la família de les cupressàcies (Thuja orientalis), ramificat des de la base, de fulles imbricades i gàlbuls amb prominències recorbades, plantada sovint en jardins i tanques.

->tuïció

■tuïció

Part. sil.: tu_ï_ci_ó

[del ll. tuitio, -ōnis, íd., der. de tuēri ‘protegir’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f Protecció, empara, defensa.

->tuijò

tuijò

Part. sil.: tui_jò

m JOI Joia que té dos components ornamentals contrastats.

->tuïnenc

tuïnenc -a

Part. sil.: tu_ï_nenc

adj i m i f De Tuïr (Rosselló).

->tuït

■tuït

Part. sil.: tu_ït

[d’origen onomatopeic del cant de l’ocell]

m ORNIT Botxí.

->tuïtiu

■tuïtiu -iva

Part. sil.: tu_ï_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. tuĭtus, -a, -um, participi de tuēri ‘protegir’]

adj Que protegeix, empara, defensa.

->túixec

■túixec

Part. sil.: túi_xec

m ant Metzina, verí.

->tuixegós

■tuixegós -osa

Part. sil.: tui_xe_gós

adj ant Metzinós, tòxic.

->tuixentí

tuixentí -ina

Part. sil.: tui_xen_tí

adj i m i f De Tuixén (Alt Urgell).

->tuixos

tuixos

Part. sil.: tui_xos

m pl BOT Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Laserpitium latifolium), de fulles amb folíols ovats, flors blanques i fruits ovoides.

->tukulor

tukulor

adj, m i f inv ETNOL Forma local amb què també són designats els tekrurs.

->tul

■tul

[del fr. tulle, íd., del nom de Tulle, capital del departament de Corresa, al Llemosí, on es començà a fabricar aquest teixit; 1a FONT: c. 1890]

m TÈXT Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, de malla reixada, fet amb una o més sèries de fils d’ordit que s’entortolliguen entre ells i sovint amb una o més trames que s’entortolliguen al voltant dels fils d’ordit o de les altres trames i alhora es traslladen transversalment.

->tularèmia

■tularèmia

Part. sil.: tu_la_rè_mi_a

f PAT Malaltia infectivocontagiosa produïda pel bacil Pasteurella tularensis, transmesa a l’home pel contacte amb animals rosegadors malalts (conills, esquirols, etc.) o per picades d’insectes o paparres.

->tuli

■tuli

[del ll. científic modern thulium, del ll. Thule, i aquest, del gr. Thoúlē, nom d’una illa imprecisa que marcava el límit septentrional del món conegut pels antics, creat pel seu descobridor, el químic suec Per T. Cleve (1840-1905), el 1879]

m QUÍM INORG [símb: Tm] Element químic de nombre atòmic 69 pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 168,9344.

->túlia

túlia

Part. sil.: tú_li_a

f QUÍM INORG Òxid de tuli (III), Tm₂O₃, una de les terres rares.

->tulipa

■tulipa

[del fr. tulipe (ll. científic mod. tulipa), fr. ant. tulipan, i aquest, d’un turc vulgar tulipant, variant de tülbant o, encara més corrent, tülbent ‘turbant’, per la semblança de forma d’aquesta flor amb el turbant; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 BOT i 1 JARD Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Tulipa gesneriana), de fulles amplament ovals, de flor única amb sis tèpals i fruits capsulars, molt apreciada en jardineria.

2 tulipa silvestre Planta herbàcia vivaç, bulbosa, de la família de les liliàcies (Tulipa australis), amb dues fulles linears i una sola flor groga o verdosa.

3 tulipa silvestre Planta herbàcia vivaç, bulbosa, de la família de les liliàcies (Tulipa silvestris), amb tres fulles linears o lanceolades i una sola flor de sis tèpals.

4 Flor de tulipa.

2 p anal LUM Pàmpol acampanat amb una forma semblant a la d’una tulipa que duen certs tipus de llums.

->tuliper

■tuliper

[de tulipa]

m BOT i JARD Gènere d’arbres caducifolis de la família de les magnoliàcies (Liriodendron sp), amb fulles lobulades i de contorn poligonal i flors oloroses, semblants a tulipes. Consta només de dues espècies, el tuliper de Virgínia (L. tulipifera) i el tuliper de la Xina (L. chinense).

->tulipera

■tulipera

[de tulipa]

f BOT i JARD tulipa 1 1.

->tul·lià

tul·lià -ana

Part. sil.: tul_li_à

adj 1 Relatiu o pertanyent a Marc Tul·li Ciceró. Eloqüència tul·liana.

2 estil tul·lià RET Un dels quatre estils retòrics més importants (romà, hilarià, tul·lià, isidorià) a les escoles medievals.

->tulostomatals

■tulostomatals

f BOT 1 pl Ordre de fongs basidiomicets amb un cos fructífer globulós proveït d’un porus apical i sostingut per un peu.

2 sing Fong de l’ordre de les tulostomatals.

->tulúnida

tulúnida

1 adj Relatiu o pertanyent als tulúnides.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia que governà Egipte, Síria i Tripolitània, amb independència del califat de Bagdad.

->tumbaga

■tumbaga

[del malai tambâga ‘coure, aram’, amb -u- explicable per una grafia angl; 1a FONT: s. XVIII]

f ORFEB 1 Joiell fet amb un aliatge d’or i coure, molt trencadís, usat pels antics pobles precolombins.

2 p ext 1 Anell fet amb un aliatge de coure i zinc.

2 Anell en general.

->tumefacció

■tumefacció

Part. sil.: tu_me_fac_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. tumefactus, -a, -um, participi de tumefacĕre ‘inflar-se’]

f PAT Augment de volum d’una part del cos per inflamació, tumor o edema.

->tumefacte

■tumefacte -a

[del ll. tumefactus, -a, -um, part. de tumefacĕre ‘inflar-se’]

adj PAT Afectat de tumefacció.

->tumenol

tumenol

m FARM Producte obtingut per destil·lació seca dels esquists bituminosos.

->tumèric

■tumèric

m QUÍM ORG Matèria colorant groga que conté curcumina, procedent dels rizomes de la Curcuma longa, que té un gust aromàtic semblant al pebre però més amarg i dóna un color groguenc als plats cuinats.

->tumescència

■tumescència

Part. sil.: tu_mes_cèn_ci_a

[de tumescent]

f PAT Tumefacció lleugera.

->tumescent

■tumescent

[del ll. tumescens, -ntis, part. pres. de tumescĕre ‘inflar-se’, incoatiu de tumēre ‘estar inflat’]

adj PAT Dit de l’òrgan, teixit, etc., lleugerament tumefacte.

->túmid

■túmid -a

[del ll. tumĭdus, -a, -um, íd., der. de tumēre ‘estar inflat’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

adj 1 Inflat, que s’eixampla a mitja llargària o alçària. Una volta túmida.

2 PAT Inflat, edematós.

->tumiditat

■tumiditat

[del ll. tumidĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Condició de túmid.

2 PAT Tumefacció.

->tumor

■tumor

[del ll. tŭmor, -ōris ‘inflor; agitació; orgull’, der. de tumēre ‘estar inflat’; 1a FONT: 1460, Roig]

m PAT 1 Tumefacció, inflor morbosa.

2 Neoplàsia, massa de teixit nou que creix i persisteix independentment dels teixits que l’envolten.

3 tumor adenoïdal Adenoma.

4 tumor adipós Lipoma.

5 tumor amiloide Petit nòdul esfèric, en una corda vocal o a la veixiga, compost de substància hialina acidòfila.

6 tumor benigne Tumor generalment encapsulat, perfectament limitat, l’acció nociva del qual és deguda a la compressió de les parts veïnes.

7 tumor blanc Artritis tuberculosa en un membre, dita així per la tumefacció pàl·lida que infiltra als teixits que envolten l’articulació.

8 tumor cancerós Tumor maligne.

9 tumor cel·lular Tumor format principalment per cèl·lules en un estroma homogeni.

10 tumor conjuntiu Tumor constituït per qualsevol varietat de teixit conjuntiu, com un lipoma, un fibroma, un sarcoma, etc.

11 tumor de Calabar Tumor parasitari produït per la presència de la filària Loa loa a la conjuntiva de l’ull.

12 tumor dermoide Tumor que té elements cutanis, greix i a vegades pèls, ungles, etc.

13 tumor desmoide Tumor de natura dura, fibrosa.

14 tumor embriogènic Formació tumoral deguda a una anomalia del desenvolupament del fetus.

15 tumor encapsat Tumor circumscrit d’una túnica fibrosa.

16 tumor escirrós Tumor que té una consistència dura, llenyosa.

17 tumor maligne Tumor de creixement ràpid que s’infiltra en els teixits i que té tendència a produir metàstasi i recidiva després d’ésser extirpat.

->tumoració

■tumoració

Part. sil.: tu_mo_ra_ci_ó

[de tumor]

f PAT tumor 1.

->tumoral

■tumoral

[de tumor]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent al tumor.

2 De la natura d’un tumor.

->túmul

■túmul

[del ll. tŭmŭlus, íd., der. de tumēre ‘estar inflat’; 1a FONT: 1561]

m 1 ART Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.

2 LITÚRG Cadafal, cobert de draps de dol, sobre el qual hom col·loca el taüt i que hom erigeix per a la celebració de les exèquies.

->tumulari

■tumulari -ària

[de túmul; 1a FONT: 1851, DEsc.]

adj Relatiu o pertanyent al túmul. Inscripció tumulària. Pedra tumulària.

->tumult

■tumult

[del ll. tŭmŭltus, -us, íd., der. de tumēre ‘estar inflat’; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus, aldarull, bullanga.

2 esp Avalot popular o militar.

3 HIST Entre els romans, declaració oficial dels desastres provinents d’una guerra que produïa l’alçament general en armes.

2 DR PEN 1 Sedició.

2 Desordre provocat en una audiència o un jutjat, en un acte públic d’una corporació, en un col·legi electoral, un espectacle o una solemnitat, etc., castigat amb la pena d’arrest major i multa.

3 fig El tumult dels elements. El tumult de les passions. El tumult dels afers.

->tumultuari

■tumultuari -ària

Part. sil.: tu_mul_tu_a_ri

[del ll. tumultuarius, -a, -um, íd.]

adj 1 1 Que té el caràcter d’un tumult o avalot.

2 Que causa tumults o alteracions de l’ordre.

2 DR PEN Sediciós.

->tumultuàriament

■tumultuàriament

Part. sil.: tu_mul_tu_à_ri_a_ment

[de tumultuari]

adv D’una manera tumultuària.

->tumultuós

■tumultuós -osa

Part. sil.: tu_mul_tu_ós

[del ll. tumultuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Dit d’una reunió de persones, d’una multitud, que s’agita amb crits i confusió de veus. Una sessió tumultuosa.

2 fig Una vida tumultuosa. Un corrent tumultuós.

->tumultuosament

■tumultuosament

Part. sil.: tu_mul_tu_o_sa_ment

[de tumultuós]

adv D’una manera tumultuosa.

->tundra

■tundra

[del rus tundra, i aquest, del lapó tunturi ‘elevació, muntanya pelada’]

f GEOBOT Bioma propi i característic de la regió àrtica, caracteritzat per la migradesa de la vegetació i per la pobresa i monotonia de la flora.

->túnel

■túnel

[de l’angl. tunnel ‘tonell; passadís subterrani, cova allargada’, i aquest, del fr. ant. tonel ‘bóta, barril’ (fr. mod. tonneau), der. de tonne, íd., i aquest, del ll. td. tŭnna; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 OBR PÚBL Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.

2 p ext TECNOL 1 Construcció tubular de grans dimensions.

2 Construcció generalment metàl·lica, la majoria de vegades horitzontal i sovint de secció rectangular, per l’interior de la qual es desplaça un determinat producte que hi és sotmès a algun tractament, generalment tèrmic.

3 efecte túnel FÍS ATÒM Fenomen que consisteix en la possibilitat que té una partícula elemental de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.

->tuneladora

tuneladora

f TECNOL Màquina perforadora rotativa concebuda per a excavar, en tota la secció circular, un túnel, una galeria o un pou, sense necessitat de recórrer a explosius.

->tungstat

■tungstat

m QUÍM INORG Wolframat.

->tungstè

■tungstè

[del suec tungsten, íd., comp. de tung ‘pesant’ i sten ‘pedra’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG [símb: W] Element químic de nombre atòmic 74 pertanyent al grup VIB de la taula periòdica; també és conegut com a wolframi. Té un pes atòmic de 183,85.

->túngstic

■túngstic -a

adj QUÍM INORG Wolfràmic.

->tungstita

tungstita

f MINERAL Òxid de tungstè, WO₃·H₂O, mineral pulverulent, terrós, de color groc verdós o grisós, anomenat també ocre de tungstè.

->tungús

tungús

1 adj Relatiu o pertanyent als tungusos o a llurs llengües.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina.

3 m LING Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de Iacútia i de la Circumscripció Nacional dels Evenki).

->tungúsid

tungúsid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça tungúsida o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça tungúsida.

3 raça tungúsida Raça del grup xantoderm, braquicèfala, de talla inferior a la mitjana, pell groga, cara aplanada amb pòmuls prominents, nas deprimit i d’amplada mitjana i ulls amb plec palpebral.

->túnica

■túnica

[del ll. tŭnĭca, íd.; 1a FONT: 1293]

f 1 INDUM 1 Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins al genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li.

2 Vestit llarg i poc o molt folgat.

2 ANAT ANIM 1 Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química, la tunicina.

2 Membrana prima que cobreix certes parts del cos.

3 BOT 1 Cadascun dels catafil·les carnosos que componen certs bulbs.

2 Nom aplicat a diversos teguments o embolcalls.

->tunicat

■tunicat -ada

[de túnica; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj 1 INDUM Vestit d’una túnica.

2 BOT Proveït de túnica o de túniques.

2 m pl ZOOL Urocordats.

->tunicel·la

■tunicel·la

f LITÚRG Vestidura superior pròpia del sotsdiaca en les celebracions litúrgiques, de forma semblant a la dalmàtica.

->tunicina

tunicina

f BIOL i ZOOL Polisacàrid complex, semblant a la cel·lulosa, que constitueix la túnica dels urocordats.

->túnids

■túnids

m ICT 1 pl Família de teleostis de l’ordre dels perciformes, de cos fusiforme, musell molt agut i grans plaques al tronc, i amb la bufeta natatòria grossa i tancada. Inclou unes 15 espècies, com el bonítol (Sarda sarda), la tonyina (Thunnus thynnus), la bacora (Thunnus alalunga), la melva (Auxis thazard), la bacoreta (Euthynnus alletteratus) i el bonítol de ventre ratllat (Euthynnus pelamis).

2 sing Peix de la família dels túnids.

->tuning

tuning^* [tjúniŋ, túniŋ]

[angl ] m AUT Personalització.

->tunisenc

■tunisenc -a

adj i m i f De Tunis (capital de Tunísia).

->tunisià

■tunisià -ana

Part. sil.: tu_ni_si_à

adj i m i f De Tunísia (estat d’Àfrica).

->tupada

tupada

Hom.: topada

[de tupar]

f dial Atupada, pallissa. Li van donar una bona tupada.

->tupaia

■tupaia

Part. sil.: tu_pa_ia

f ZOOL Mamífer de l’ordre dels escandèntids, de la família dels tupaids.

->tupaids

tupaids

Part. sil.: tu_paids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers, l’única de l’ordre dels escandèntids, formada per una quinzena d’espècies, conegudes popularment com a tupaies, que es reparteixen en quatre gèneres: Tupaia, Anathana, Dendrogal, Ptilocercus i Urogale.

2 sing Mamífer de la família dels tupaids.

->tupaioïdeus

tupaioïdeus

Part. sil.: tu_pa_io_ï_deus

m ZOOL 1 pl Antic infraordre de primats del subordre dels lemuriformes constituït per les tupaies, actualment incloses en un ordre propi, el dels escandèntids.

2 sing Primat de l’antic infraordre dels tupaioïdeus.

->tupar

■tupar

Hom.: topar

[variant dial. de topar]

v tr dial Atupar, batre.

->tupè

■tupè

[del fr. toupet, íd., del fr. ant. top, íd., i aquest, del frànc. *top ‘punta’]

[pl -ès] m 1 Porció de cabells immediats al front, que hom deixa més llargs que els altres i porta pentinats enlaire.

2 tenir molt de tupè fig Ésser molt atrevit, desvergonyit.

->tupí¹

■tupí¹

[v. topí]

m Topí.

->tupí²

■tupí²

[pl -ís] f FUST Fresadora proveïda d’un arbre vertical, a l’extrem superior del qual es poden fixar diferents eines de tall, com ara freses o fulles de disc, emprada per a fer motllures, galzes o cadells.

->tupí³

■tupí³

[pl -ís] 1 adj Relatiu o pertanyent als tupís o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.

3 m LING Tupí-guaraní.

->tupí-guaraní

■tupí-guaraní

[pl -ís] LING 1 adj Relatiu o pertanyent al tupí-guaraní.

2 m Família lingüística que inclou els diversos dialectes parlats pels tupís i guaranís i que s’estén, d’una manera discontínua, des de l’Amazones fins a l’Uruguai i des de l’Atlàntic fins als Andes.

->tupina

■tupina

[de topí]

f Topina.

->tupinada

■tupinada

[de topí]

f Topinada.

->tupinaire

■tupinaire

Part. sil.: tu_pi_nai_re

[de topí]

m i f Topinaire.

->tur¹

■tur¹

[variant de turo]

m dial PETROG Turo.

->tur²

tur²

[del rus tur ‘bisont’]

m ZOOL Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Capra caucasica), amb les banyes anellades i dirigides enrere i enfora, i que forma ramats nombrosos.

->turac

■turac

m ORNIT Ocell de l’ordre dels musofagiformes, de la família dels musofàgids (Turacus sp), de bec curt i gruixut, cap amb plomall erèctil, cua vistosa, colors lluents i fosses nasals cobertes per plomes.

->turànic

■turànic -a

adj i m LING Uraloaltaic.

->turànid

turànid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça turànida o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça turànida.

3 raça turànida Raça intermèdia entre el grup leucoderm i xantoderm d’individus molt braquicèfals, de talla mitjana, cara allargada amb pòmuls sortints i ulls allargats.

->turba

■turba

[del ll. tŭrba, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Multitud popular.

->turbamulta

■turbamulta

[del ll. turba multa, lit. ‘turba molta’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Multitud de gent confusa i desordenada.

->turbant

■turbant

[de l’it. turbante, o el fr. turban, íd., i aquest, del turc tülbant o tülbent, íd., procedent del persa dulband, comp. potser de l’arrel indoeur. del- ‘tallar, partir’ i de l’irànic band ‘lligam’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m INDUM 1 Lligadura masculina, pròpia de la zona musulmana de l’Àfrica, d’alguns països del Pròxim Orient i l’Índia, consistent en un casquet que porta enrotllada tot al voltant, fent unes quantes voltes, una llarga faixa de tela o seda.

2 Lligadura femenina de teixit flexible —seda, vellut o fibra—, cosida de manera que s’ajusti al cap imitant el turbant oriental.

->turbel·laris

■turbel·laris

m ZOOL 1 pl Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, que tenen el cos aixafat en forma de cinta i recobert per una cutícula, digestió intracel·lular, i sentit del tacte i ocels. Es divideixen en cinc ordres: acels, rabdocels, al·leocels, policlàdides i triclàdides.

2 sing Metazou de la classe dels turbel·laris.

->turbidímetre

■turbidímetre

m QUÍM ANAL Colorímetre visual o fotoelèctric, dotat d’un filtre adient per a augmentar la sensibilitat de la mesura, emprat per a fer determinacions en anàlisi turbidimètrica.

->turbidimetria

■turbidimetria

Part. sil.: tur_bi_di_me_tri_a

f QUÍM ANAL Tècnica de química analítica quantitativa basada en la variació que experimenten les propietats òptiques d’una suspensió amb la concentració de la fase dispersa.

->turbidita

■turbidita

f ESTRATIG i PETROG Terme genètic petrogràfic (molt emprat i alhora molt discutit per part de diversos autors) pel qual hom designa un sediment engendrat per un corrent de terbolesa.

->turbiditat

■turbiditat

f Terbolesa d’un fluid, especialment de l’aigua, causada per la matèria en suspensió que conté.

->turbina

■turbina

[del fr. turbine, i aquest, del ll. turbo, -ĭnis ‘allò que gira en rodó, remolí’; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 MOT i HIDR 1 Màquina rotativa que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica. Turbina hidràulica. Turbina de gas. Turbina de vapor.

2 turbina d’acció Turbina hidràulica en què el fluid a la sortida del rodet té la mateixa pressió que a l’entrada.

3 turbina de reacció Turbina hidràulica en què el fluid a la sortida del rodet té una pressió més petita que a l’entrada.

2 TÈXT Centrifugadora.

->turbinar

■turbinar

[de turbina]

v tr TÈXT Centrifugar, escórrer troques, robes, etc., valent-se de la turbina o centrifugadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: turbinar

GERUNDI: turbinant

PARTICIPI: turbinat, turbinada, turbinats, turbinades

INDICATIU PRESENT: turbino, turbines, turbina, turbinem, turbineu, turbinen

INDICATIU IMPERFET: turbinava, turbinaves, turbinava, turbinàvem, turbinàveu, turbinaven

INDICATIU PASSAT: turbiní, turbinares, turbinà, turbinàrem, turbinàreu, turbinaren

INDICATIU FUTUR: turbinaré, turbinaràs, turbinarà, turbinarem, turbinareu, turbinaran

INDICATIU CONDICIONAL: turbinaria, turbinaries, turbinaria, turbinaríem, turbinaríeu, turbinarien

SUBJUNTIU PRESENT: turbini, turbinis, turbini, turbinem, turbineu, turbinin

SUBJUNTIU IMPERFET: turbinés, turbinessis, turbinés, turbinéssim, turbinéssiu, turbinessin

IMPERATIU: turbina, turbini, turbinem, turbineu, turbinin

->turbinat

■turbinat -ada

[de turbinar]

adj Estret a la base i ample a l’àpex, com una baldufa.

->turbit

■turbit

[de l’àr. turbid, alteració semítica del ll. terebinthus, i aquest, del gr. terébinthos, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 BOT i FARM Planta herbàcia voluble de la família de les convolvulàcies (Operculina turpethum), de fulles simples alternes, flors gamopètales i fruits capsulars, l’arrel de la qual és emprada com a purgant dràstic.

2 turbit mineral GEOL Sulfat groc de mercuri obtingut per l’acció de l’aigua sota el sulfat neutre.

->turbo

turbo

m AUTOM Turbocompressor.

->turbó

turbó

m ANAT ANIM Turma.

->turbo-

■turbo-

Forma prefixada del mot turbina. Ex.: turbodinamo, turbomotor.

->turboagitador

turboagitador

Part. sil.: tur_bo_a_gi_ta_dor

[de turbo- i agitador]

m TECNOL Agitador el remenador del qual agita el fluid mitjançant un moviment de rotació.

->turboalimentador

turboalimentador

Part. sil.: tur_bo_a_li_men_ta_dor

m MOT Turbocompressor.

->turboalternador

■turboalternador

Part. sil.: tur_bo_al_ter_na_dor

[de turbo- i alternador]

m ELECTROT Alternador proveït d’un rotor llis, és a dir, sense pols sortints (anomenat turborotor), destinat a ésser accionat generalment per una turbina a una gran velocitat.

->turboautomòbil

turboautomòbil

Part. sil.: tur_bo_au_to_mò_bil

[de turbo- i automòbil]

m AUT Automòbil el motor del qual és una turbina de gas.

->turbobomba

■turbobomba

[de turbo- i bomba²]

f HIDR Bomba basada en l’increment d’energia cinètica comunicada a la massa fluida per la rotació d’un rodet i la subsegüent transformació d’aquesta energia en energia de pressió. De vegades són anomenades, impròpiament, bombes centrífugues.

->turbocompressor

turbocompressor

[de turbo- i compressor]

m 1 AUTOM Dispositiu auxiliar utilitzat en els motors tèrmics sobrealimentats la funció del qual és comprimir mitjançant un compressor l’aire o la mescla combustible amb què hom alimenta les cambres de combustió de cada cilindre.

2 MOT Compressor dinàmic.

->turbodièsel

turbodièsel

Part. sil.: tur_bo_di_è_sel

[de turbo- i dièsel]

adj i m AUTOM Dit dels motors dièsel dotats d’un turbocompressor.

->turbodinamo

turbodinamo

[de turbo- i dinamo]

f ELECTROT Dinamo destinada a ésser accionada per una turbina.

->turbogenerador

■turbogenerador

[de turbo- i generador]

m ELECTROT Generador destinat a ésser accionat per una turbina.

->turbohèlice

turbohèlice

[de turbo- i hèlice]

m AERON i MOT Turbohèlix.

->turbohèlix

turbohèlix

[de turbo- i hèlix]

m AERON i MOT Propulsor aeri consistent en una hèlix feta anar mitjançant una turbina de gas.

->turbomàquina

turbomàquina

[de turbo- i màquina]

f TECNOL Nom donat genèricament a les màquines que funcionen per l’acció dinàmica d’un fluid sobre rodes d’àleps o de paletes.

->turbomotor

turbomotor

[de turbo- i motor]

m MOT Turbina d’acció, moguda per aire comprimit, que actua com a motor.

->turbopropulsió

turbopropulsió

Part. sil.: tur_bo_pro_pul_si_ó

[de turbo- i propulsió]

f AERON i MOT Propulsió mitjançant turbopropulsors o turbohèlixs.

->turbopropulsor

turbopropulsor

[de turbo- i propulsor]

m AERON i MOT Turbohèlix.

->turboreactor

■turboreactor

Part. sil.: tur_bo_re_ac_tor

[de turbo- i reactor]

m MOT i AERON Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.

->turborotor

■turborotor

[de turbo- i rotor]

m ELECTROT Rotor d’un turboalternador.

->turbot

■turbot

[del fr. turbot, íd., i aquest, de l’escandinau ant. *thornbutr, comp. de thorn ‘espina’ i butr ‘rèmol’]

m ZOOL i GASTR Rèmol de petxines.

->turboventilador

turboventilador

[de turbo- i ventilador]

m TECNOL Grup constituït per un ventilador acoblat a una turbina.

->turbulència

■turbulència

Part. sil.: tur_bu_lèn_ci_a

[del ll. td. turbulentia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Condició de turbulent.

2 1 Torbament de l’ordre.

2 FÍS i HIDR Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.

3 turbulència atmosfèrica METEOR Moviment irregular de l’aire a causa de remolins sobreposats al flux general.

->turbulent

■turbulent -a

[del ll. turbulentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Agitat violentament. Un temps turbulent.

2 règim turbulent FÍS i HIDR Tipus de moviment d’un fluid caracteritzat pel fet que les seves partícules descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.

2 fig Inclinat a torbar l’ordre, a la insubordinació.

->turbulentament

■turbulentament

[de turbulent; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera turbulenta.

->turc

■turc -a

1 adj i m i f De Turquia (estat d’Àsia i d’Europa), dels turcs (poble) o del turc (llengua).

2 m i f HIST Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.

3 m LING Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per la majoria dels habitants de la República de Turquia.

->turca

■turca

[de turc]

f pop Embriaguesa.

->turcman

■turcman -a

1 adj i m i f Del Turkmenistan (estat d’Àsia), dels turcmans (poble) o del turcman (llengua).

2 m i f HIST Individu d’un poble turc de l’Àsia central.

3 m LING Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada al Turkmenistan.

->turcomongol

turcomongol -a

adj i m i f Turcotàtar.

->turcople

■turcople

m HIST MIL Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc i, potser, de pare turc i mare grega, al servei dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc.

->turcotàtar

■turcotàtar -a

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als pobles de llengua turquesa; turc.

2 LING Relatiu o pertanyent a les llengües turqueses.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble turc.

3 m LING Grup de les llengües turqueses.

->turdetà

■turdetà -ana

1 adj Relatiu o pertanyent a la Turdetània (antiga regió de la Península Ibèrica) o als seus habitants.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà de la Península Ibèrica, descendent dels tartessis, que poblà la Turdetània.

->túrdids

túrdids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de potes robustes, adaptades per a saltar, que fan el niu descobert i en forma de copa, s’alimenten d’insectes i són excel·lents cantaires. Alguns dels gèneres més importants són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia.

2 sing Ocell de la família dels túrdids.

->turfòpel

turfòpel

m PEDOL Sediment fangós propi d’aigües lacustres distròfiques. És anomenat també dy.

->turgència

■turgència

Part. sil.: tur_gèn_ci_a

[de turgent; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f Qualitat de turgent.

->turgent

■turgent

[del ll. turgens, -ntis, participi pres. de turgēre ‘estar inflat’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

adj 1 1 Elevat, tibant, que s’infla.

2 Túrgid.

2 PAT Inflat per excés de líquid en els vasos o en els intersticis tissulars.

->turgescència

■turgescència

Part. sil.: tur_ges_cèn_ci_a

[de turgescent]

f PAT Tumefacció.

->turgescent

■turgescent

[del ll. turgescens, -ntis, part. pres. de turgescĕre, incoatiu de turgēre ‘inflar-se’]

adj PAT Que presenta turgescència.

->túrgid

■túrgid -a

[del ll. turgĭdus, -a, -um, part. de turgēre ‘estar inflat’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

adj 1 Inflat de tan ple.

2 fig Dit d’un estil inflat, pompós.

->túrgidament

■túrgidament

[de túrgid]

adv D’una manera túrgida.

->turíbul

■turíbul

[del ll. turibŭlum, íd., der. de tus, turis, i aquest, del gr. thýos ‘encens’]

m LITÚRG Encenser.

->turienc

turienc -a

Part. sil.: tu_ri_enc

adj i m i f Del Camp de Túria (País Valencià).

->turiferari

■turiferari -ària

[del b. ll. turiferarius, íd., comp. de tus, turis i ferre ‘portar’; 1a FONT: 1749]

m i f LITÚRG Acòlit que porta l’encenser.

->turingi

turingi -íngia

adj i m i f De Turíngia (land d’Alemanya).

->turingià

turingià -ana

Part. sil.: tu_rin_gi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al turingià.

2 m Tercer estatge (i edat) del permià, que jeu damunt el saxonià i sota el triàsic.

->turió

■turió

Part. sil.: tu_ri_ó

m BOT 1 Brot tendre que neix d’un rizoma, esblanqueït i amb fulles rudimentàries.

2 Tija sarmentosa dels esbarzers.

->turisme

■turisme

[de l’angl. tourism, der. de tour ‘viatge, excursió’, i aquest, del fr. tour ‘passeig’, der. de tourner ‘girar, tornar’; 1a FONT: 1905]

m 1 TUR 1 Conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència temporal de les persones (sense motivacions d’estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual. El turisme ha esdevingut un fenomen de masses.

2 Viatge de durada limitada que suposa una estada fora de la residència habitual, sense motivacions d’estudi o lucratives. Fer turisme per Europa.

3 Conjunt de persones que fan turisme. Aquest estiu ha augmentat el turisme nord-americà a Catalunya.

4 turisme rural Turisme que consisteix a fer una estada de vacances en el medi rural.

5 turisme termal Turisme que té lloc en un establiment situat en una zona rica en deus d’aigua mineromedicinal i dotat de la infraestructura necessària per a aprofitar-les amb finalitats d’entreteniment.

2 AUT Nom donat a l’automòbil la capacitat del qual és de nou persones o inferior, inclòs el conductor.

->turista

■turista

[de l’angl. tourist, der. de tour (v. turisme); 1a FONT: 1905]

m i f TUR Persona que practica el turisme.

->turístic

■turístic -a

[de turista]

adj 1 Relatiu o pertanyent al turisme.

2 Que ofereix al·licients als turistes.

->turma

■turma

f ANAT ANIM Testicle d’animal.

->turmalina

■turmalina

[del fr. tourmaline, d’origen incert, probablement del singalès tôramalli, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MINERAL Silicat complex d’alumini, amb bor, ferro, magnesi, etc., mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular.

->turmassot

■turmassot

m dial Capbuit.

->turmell

■turmell

[deriv. de tormo, per la protuberància que hi fan els ossos; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ANAT ANIM 1 Protuberància òssia del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s’ajunta amb el peu, formada pels dos mal·lèols.

2 Regió corresponent al turmell, generalment amb inclusió de la part inferior de la cama.

->turmellera

■turmellera

[de turmell]

f Defensa, generalment una bena elàstica, amb la qual hom subjecta i protegeix el turmell per evitar les torçades de peu, per a alleujar el dolor d’una torçada, etc.

->turment

■turment

[del ll. tormentum, íd., der. (torq-mentum) de torquēre ‘tòrcer’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Inflicció de tortura.

2 Tortura infligida. Morí entre els més cruels turments.

3 DR PEN Pena corporal.

4 RELIG Pena eterna, especialment la pena de dany. Els turments de l’infern.

2 1 Greu sofriment corporal o moral. El turment de la set, de la fam. Sofrir el turment de la gelosia.

2 hiperb Cosa que molesta molt. El turment de les mosques.

3 Allò que causa un turment, una forta molèstia. Aquesta criatura és un turment.

->turmentador

■turmentador -a

[de turmentar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que turmenta.