->suggerir

■suggerir

[del ll. suggerĕre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Portar a la ment, indirectament, per associació d’idees, una idea. Aquesta idea me’n va suggerir una altra.

2 Apuntar a algú quelcom com a cosa a realitzar, determinació a prendre, etc. Un amic li suggerí una resolució decisiva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suggerir

GERUNDI: suggerint

PARTICIPI: suggerit, suggerida, suggerits, suggerides

INDICATIU PRESENT: suggereixo, suggereixes, suggereix, suggerim, suggeriu, suggereixen

INDICATIU IMPERFET: suggeria, suggeries, suggeria, suggeríem, suggeríeu, suggerien

INDICATIU PASSAT: suggerí, suggerires, suggerí, suggerírem, suggeríreu, suggeriren

INDICATIU FUTUR: suggeriré, suggeriràs, suggerirà, suggerirem, suggerireu, suggeriran

INDICATIU CONDICIONAL: suggeriria, suggeriries, suggeriria, suggeriríem, suggeriríeu, suggeririen

SUBJUNTIU PRESENT: suggereixi, suggereixis, suggereixi, suggerim, suggeriu, suggereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: suggerís, suggerissis, suggerís, suggeríssim, suggeríssiu, suggerissin

IMPERATIU: suggereix, suggereixi, suggerim, suggeriu, suggereixin

->suggestibilitat

■suggestibilitat

[de suggestible]

f Qualitat de suggestible.

->suggestible

■suggestible

[deriv. del radical de suggestió]

adj Fàcilment influïble per suggestió.

->suggestió

■suggestió

Part. sil.: sug_ges_ti_ó

[del ll. suggestio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Acció de suggerir, suggeriment.

2 Insinuació, instigació.

3 Cosa suggerida. Prestar orella a les suggestions d’algú.

2 PSIC Procés psíquic, de caràcter subconscient, tendent a realitzar una idea o un sentiment rebuts d’un mateix o d’una altra persona.

->suggestionar

■suggestionar

Part. sil.: sug_ges_ti_o_nar

[de suggestió; 1a FONT: 1897]

v PSIC 1 tr Sotmetre algú a suggestió, produir una suggestió en algú.

2 pron Sotmetre’s un mateix a suggestió, produir una suggestió en un mateix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suggestionar

GERUNDI: suggestionant

PARTICIPI: suggestionat, suggestionada, suggestionats, suggestionades

INDICATIU PRESENT: suggestiono, suggestiones, suggestiona, suggestionem, suggestioneu, suggestionen

INDICATIU IMPERFET: suggestionava, suggestionaves, suggestionava, suggestionàvem, suggestionàveu, suggestionaven

INDICATIU PASSAT: suggestioní, suggestionares, suggestionà, suggestionàrem, suggestionàreu, suggestionaren

INDICATIU FUTUR: suggestionaré, suggestionaràs, suggestionarà, suggestionarem, suggestionareu, suggestionaran

INDICATIU CONDICIONAL: suggestionaria, suggestionaries, suggestionaria, suggestionaríem, suggestionaríeu, suggestionarien

SUBJUNTIU PRESENT: suggestioni, suggestionis, suggestioni, suggestionem, suggestioneu, suggestionin

SUBJUNTIU IMPERFET: suggestionés, suggestionessis, suggestionés, suggestionéssim, suggestionéssiu, suggestionessin

IMPERATIU: suggestiona, suggestioni, suggestionem, suggestioneu, suggestionin

->suggestiu

■suggestiu -iva

Part. sil.: sug_ges_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. suggestus, -a, -um, participi de suggerĕre ‘suggerir’; 1a FONT: c. 1920]

adj 1 Que té el poder de suggerir.

2 Que estimula el pensament.

->suggestivament

■suggestivament

[de suggestiu]

adv D’una manera suggestiva.

->suggestivitat

■suggestivitat

[de suggestiu]

f Qualitat de suggestiu.

->sugil·lació

■sugil·lació

Part. sil.: su_gil_la_ci_ó

f 1 PAT Lleugera equimosi cutània.

2 Lividesa cadavèrica.

->suïcida

■suïcida

Part. sil.: su_ï_ci_da

[formació culta analògica sobre la base del ll. homicida (v. suïcidi); 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Persona que es mata a si mateixa.

2 adj fig Dit d’una acció o una actitud molt perillosa o perniciosa per a la persona que la fa o l’adopta. Aquella va ésser una decisió suïcida. Un pilot suïcida. Una inversió suïcida.

->suïcidar-se

■suïcidar-se

Part. sil.: su_ï_ci_dar-se

[formació culta analògica sobre la relació semàntica amb suïcidi, probablement calc del fr. se suicider; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v pron Matar-se a si mateix. Es va suïcidar llençant-se al mar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suïcidar

GERUNDI: suïcidant

PARTICIPI: suïcidat, suïcidada, suïcidats, suïcidades

INDICATIU PRESENT: suïcido, suïcides, suïcida, suïcidem, suïcideu, suïciden

INDICATIU IMPERFET: suïcidava, suïcidaves, suïcidava, suïcidàvem, suïcidàveu, suïcidaven

INDICATIU PASSAT: suïcidí, suïcidares, suïcidà, suïcidàrem, suïcidàreu, suïcidaren

INDICATIU FUTUR: suïcidaré, suïcidaràs, suïcidarà, suïcidarem, suïcidareu, suïcidaran

INDICATIU CONDICIONAL: suïcidaria, suïcidaries, suïcidaria, suïcidaríem, suïcidaríeu, suïcidarien

SUBJUNTIU PRESENT: suïcidi, suïcidis, suïcidi, suïcidem, suïcideu, suïcidin

SUBJUNTIU IMPERFET: suïcidés, suïcidessis, suïcidés, suïcidéssim, suïcidéssiu, suïcidessin

IMPERATIU: suïcida, suïcidi, suïcidem, suïcideu, suïcidin

->suïcidi

■suïcidi

Part. sil.: su_ï_ci_di

[del b. ll. suicidium, formació culta analògica sobre la base del ll. homicidium, amb el primer element, ll. sui ‘de si mateix’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 PSIC i SOCIOL Acció de suïcidar-se, realment consumada o simplement intentada i àdhuc simulada.

2 hiperb Acció extremament perillosa, arriscada. Conduir aquest cotxe tan atrotinat és un suïcidi.

->suids

■suids

Part. sil.: suids

m ZOOL 1 pl Família d’artiodàctils del subordre dels suïformes, de morro allargat, carnós i de contorn circular, d’extremitats curtes i primes, cua curta, abdomen inflat i pelatge escàs. Inclou vuit espècies, a les quals pertanyen el porc, el senglar, la babirussa i l’hiloquer.

2 sing Artiodàctil de la família dels suids.

->suïforme

■suïforme

Part. sil.: su_ï_for_me

1 adj De la complexió del porc.

2 m ZOOL 1 pl Subordre de mamífers artiodàctils amb pocs pèls, pell gruixuda i sense banyes. Inclou tres famílies: els suids (amb el porc, el senglar i la babirussa), els taiasuids (amb el pècari) i els hipopotàmids (amb l’hipopòtam).

2 sing Mamífer del subordre dels suïformes.

->sui generis

■sui generis^* [sùiʒɛ́neɾis]

[llat ] loc adj Locució que vol dir ‘del seu propi gènere’, usada per a indicar tot allò que per la seva originalitat i singularitat és difícil de definir amb relació a qualsevol altra cosa. Té una manera de treballar molt ‘sui generis’.

->suimanga

■suimanga

Part. sil.: sui_man_ga

m ORNIT Nom donat als ocells de la família dels nectarínids, de l’ordre dels passeriformes, dels quals cal destacar el suimanga elegant (Cinnyris venustus), el suimanga d’ales daurades (Nectarinia reichenowi), i el suimanga asiàtic (Cinnyris asiaticus).

->suís

■suís -ïssa

Part. sil.: su_ís

1 adj i m i f De Suïssa (estat d’Europa).

2 m ALIM Xicra de xocolata desfeta amb nata al damunt.

3 m ORNIT Martinet menut.

->suite

■suite^* [swít]

[mot fr., del ll. vg. *sequĭta ‘acció de seguir’, fem. substantivat de *sequĭtus, alteració del ll. cl. secūtus, -a, -um, participi de sequi ‘seguir’]

f 1 Conjunt de dues o més cambres d’un hotel, comunicades entre elles, que constitueixen una unitat d’allotjament.

2 MÚS 1 Composició de diferents moviments formada per una successió de peces instrumentals de nombre indeterminat i de ritmes diferents, amb una vinculació tonal o d’estil.

2 p ext Conjunt de fragments instrumentals de caràcter divers, presos d’una òpera o d’un ballet, o també lligats per una temàtica comuna.

->sukiyaki

sukiyaki

m GASTR Plat de la cuina japonesa fet amb verdures i amb carn de bou tallada en làmines molt fines, que hom elabora a taula, coent els ingredients dins una olla amb una salsa feta amb shoyu, sake o mirin, i sucre.

->sulciforme

■sulciforme

adj Semblant a un solc.

->suletí

■suletí -ina

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al suletí.

2 m Dialecte del basc, parlat a l’extrem oriental de la seva àrea lingüística.

->sulf-

■sulf-

1 QUÍM ORG Forma prefixada del mot llatí sŭlfur ‘sofre’, emprada per a indicar la presència en un compost orgànic d’un grup àcid sulfònic (—SO₃H).

2 QUÍM INORG Prefix a abandonar que indica la presència de sofre en un compost.

3 QUÍM ORG Tio-.

->sulfà

■sulfà

m QUÍM INORG Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H₂S_n.

->sulfacetamida

sulfacetamida

f FARM Una de les primeres sulfamides que foren emprades en terapèutica, coneguda també com a sulfamilacetamida.

->sulfàcid

■sulfàcid

m obs QUÍM Tioàcid.

->sulfadiazina

sulfadiazina

Part. sil.: sul_fa_di_a_zi_na

f [H₂N—C₆H₄—SO₂NH—C₄H₃N₂] FARM Sulfamida de llarga durada i amb poca toxicitat, anomenada també sulfapirazina.

->sulfadimetoxina

sulfadimetoxina

f FARM Sulfamida d’excreció lenta.

->sulfaguanidina

sulfaguanidina

f FARM Sulfamida poc soluble, emprada en terapèutica intestinal.

->sulfahemoglobina

sulfahemoglobina

f FISIOL ANIM Derivat de l’hemoglobina que no és present en els eritròcits en circumstàncies normals.

->sulfametazina

sulfametazina

f [C₁₂H₁₄N₄O₂S] FARM Sulfamida de fàcil absorció i lenta eliminació, coneguda també amb els noms de diacil o diacinol.

->sulfametoxazole

sulfametoxazole

m QUÍM ORG i FARM Sulfamida estructuralment relacionada amb el sulfisoxazole, que actua, com totes les sulfamides, impedint la transformació del PABA en àcid fòlic.

->sulfametoxipiridazina

sulfametoxipiridazina

f FARM Sulfamida de lenta excreció i ràpida absorció.

->sulfàmic

sulfàmic, àcid

QUÍM INORG Àcid sulfamídic.

->sulfamida

■sulfamida

[de sulf- i amida; 1a FONT: c. 1942]

f QUÍM ORG i FARM Nom genèric d’un grup de substàncies derivades de la sulfanilamida.

->sulfamídic

sulfamídic, àcid

QUÍM INORG Monoamida de l’àcid sulfúric, de fórmula H₂NSO₃H.

->sulfamidoresistència

sulfamidoresistència

Part. sil.: sul_fa_mi_do_re_sis_tèn_ci_a

f MICROB i FARM Característica d’algunes soques de gèrmens que fa que siguin més o menys insensibles o resistents a les sulfamides.

->sulfamidoteràpia

sulfamidoteràpia

Part. sil.: sul_fa_mi_do_te_rà_pi_a

f TERAP Tractament amb sulfamides.

->sulfanilamida

■sulfanilamida

f QUÍM ORG i FARM Amida de l’àcid sulfanílic.

->sulfanilat

■sulfanilat

m QUÍM Qualsevol de les sals o dels èsters de l’àcid sulfanílic.

->sulfanílic

■sulfanílic, àcid

QUÍM ORG i COL Àcid sulfònic aromàtic.

->sulfat

■sulfat

[de sulf- i -at²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM 1 Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.

2 Dianió de fórmula SO²˜₄^-, derivat formalment de l’àcid sulfúric per pèrdua de tots dos àtoms d’hidrogen.

->sulfatació

■sulfatació

Part. sil.: sul_fa_ta_ci_ó

[de sulfatar]

f 1 1 Acció de sulfatar;

2 l’efecte.

2 AGR Tractament al qual són sotmesos els vegetals per tal de preservar-los de les malures causades per fongs i altres paràsits, que consisteix a polvoritzar damunt d’ells una dissolució aquosa de sulfat de coure o de sulfat de ferro.

3 ALIM Sulfitació.

4 ELECTROQ Formació d’una capa de sulfat de plom a les plaques d’un acumulador de plom durant la descàrrega.

5 QUÍM Procés de sulfatar, especialment procés d’obtenció d’un èster de l’àcid sulfúric.

->sulfatada

■sulfatada

f AGR sulfatació 2. Fer dues sulfatades a les maduixeres.

->sulfatador

■sulfatador -a

[de sulfatar]

1 adj Que serveix per a sulfatar.

2 AGR 1 m Màquina de sulfatar.

2 f Polvoritzadora emprada en la sulfatació de les plantes.

->sulfatar

■sulfatar

[de sulfat]

v 1 tr AGR 1 Efectuar la sulfatació de les plantes.

2 màquina de sulfatar Polvoritzador emprat en la sulfatació de les plantes.

2 pron ELECTROQ Produir-se la sulfatació d’un acumulador de plom.

3 tr QUÍM Convertir en sulfat per atac amb àcid sulfúric, per doble descomposició amb un altre sulfat o per oxidació d’un sulfur.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sulfatar

GERUNDI: sulfatant

PARTICIPI: sulfatat, sulfatada, sulfatats, sulfatades

INDICATIU PRESENT: sulfato, sulfates, sulfata, sulfatem, sulfateu, sulfaten

INDICATIU IMPERFET: sulfatava, sulfataves, sulfatava, sulfatàvem, sulfatàveu, sulfataven

INDICATIU PASSAT: sulfatí, sulfatares, sulfatà, sulfatàrem, sulfatàreu, sulfataren

INDICATIU FUTUR: sulfataré, sulfataràs, sulfatarà, sulfatarem, sulfatareu, sulfataran

INDICATIU CONDICIONAL: sulfataria, sulfataries, sulfataria, sulfataríem, sulfataríeu, sulfatarien

SUBJUNTIU PRESENT: sulfati, sulfatis, sulfati, sulfatem, sulfateu, sulfatin

SUBJUNTIU IMPERFET: sulfatés, sulfatessis, sulfatés, sulfatéssim, sulfatéssiu, sulfatessin

IMPERATIU: sulfata, sulfati, sulfatem, sulfateu, sulfatin

->sulfatiazole

sulfatiazole

Part. sil.: sul_fa_ti_a_zo_le

m [C₉H₉N₃O₂S₂] FARM Preparat sulfamídic molt emprat per la seva activitat i l’escassa toxicitat.

->sulfàtid

sulfàtid

m BIOQ Cerebròsid que conté àcid sulfúric unit en forma d’èster a l’àtom C-3 de la galactosa.

->sulfenamida

sulfenamida

f QUÍM ORG Cadascuna de les amides dels àcids sulfènics.

->sulfenat

sulfenat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o qualsevol èster d’un àcid sulfènic.

->sulfènic

sulfènic -a

adj QUÍM Dit de l’àcid orgànic que conté el grup —SOH.

->sulfhidrat

sulfhidrat

m QUÍM INORG Denominació obsoleta de la unió hidrogensulfur (HS^-) i de les sals que el contenen.

->sulfhídric

■sulfhídric -a

QUÍM INORG 1 adj Que conté àcid sulfhídric.

2 àcid sulfhídric Denominació de les solucions aquoses del sulfur d’hidrogen (H₂S), tòxiques i de dèbil acidesa.

->sulfinamida

sulfinamida

f QUÍM ORG Qualsevol sal o qualsevol èster d’un àcid sulfínic.

->sulfínic

sulfínic

adj QUÍM Dit de l’àcid orgànic que conté el grup —SO₂H.

->sulfinil

sulfinil

m QUÍM Radical bivalent, de fórmula —SO—, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid sulfurós per pèrdua dels dos hidroxils de la seva molècula.

->sulfinona

sulfinona

f QUÍM ORG i QUÍM INORG Sulfòxid.

->sulfinuz

sulfinuz, procediment

METAL·L Procediment de cementació d’aliatges fèrrics.

->sulfisoxazole

sulfisoxazole

m FARM Sulfamida soluble en els líquids orgànics.

->sulfit

■sulfit

[de sulf- i -it*]

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid sulfurós.

2 Anió de l’àcid sulfurós, de fórmula SO²˜₃^-.

->sulfitació

■sulfitació

Part. sil.: sul_fi_ta_ci_ó

[de sulfitar]

f ALIM Tractament al qual són sotmesos el most del raïm, el suc de poma, els xarops, etc., per tal de destruir-ne determinats ferments en benefici d’uns altres, o d’interrompre la fermentació, com a tractament preventiu de l’oxidació del vi, etc.

->sulfitador

■sulfitador

[de sulfitar]

m ENOL Aparell emprat per a efectuar la sulfitació del most amb anhídrid sulfurós, liquat, contingut en bombones, o desprès en la combustió del sofre.

->sulfitar

■sulfitar

[de sulfit]

v tr ALIM Efectuar una sulfitació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sulfitar

GERUNDI: sulfitant

PARTICIPI: sulfitat, sulfitada, sulfitats, sulfitades

INDICATIU PRESENT: sulfito, sulfites, sulfita, sulfitem, sulfiteu, sulfiten

INDICATIU IMPERFET: sulfitava, sulfitaves, sulfitava, sulfitàvem, sulfitàveu, sulfitaven

INDICATIU PASSAT: sulfití, sulfitares, sulfità, sulfitàrem, sulfitàreu, sulfitaren

INDICATIU FUTUR: sulfitaré, sulfitaràs, sulfitarà, sulfitarem, sulfitareu, sulfitaran

INDICATIU CONDICIONAL: sulfitaria, sulfitaries, sulfitaria, sulfitaríem, sulfitaríeu, sulfitarien

SUBJUNTIU PRESENT: sulfiti, sulfitis, sulfiti, sulfitem, sulfiteu, sulfitin

SUBJUNTIU IMPERFET: sulfités, sulfitessis, sulfités, sulfitéssim, sulfitéssiu, sulfitessin

IMPERATIU: sulfita, sulfiti, sulfitem, sulfiteu, sulfitin

->sulfo-

■sulfo-

1 QUÍM ORG Forma prefixada del mot llatí sŭlfur ‘sofre’, emprada per a indicar la presència en un compost orgànic d’un grup àcid sulfònic (—SO₃H).

2 QUÍM INORG Prefix a abandonar que indica la presència de sofre en un compost.

3 QUÍM ORG Tio-.

->sulfobacteri

sulfobacteri

[de sulfo- i bacteri]

m MICROB Tipus de bacteri que viu en fangs anaeròbics rics de matèria orgànica i que és capaç de reduir el sulfat.

->sulfocarbonisme

sulfocarbonisme

m PAT Intoxicació per sulfur de carboni.

->sulfociànic

■sulfociànic, àcid

Part. sil.: sul_fo_ci_à_nic

QUÍM ORG Àcid tiociànic.

->sulfolan

sulfolan

m QUÍM ORG Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de cinc membres que conté un àtom de sofre en forma de sulfona.

->sulfona

■sulfona

f QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics que responen a la fórmula general R₂SO₂(o RSOOR).

->sulfonació

■sulfonació

Part. sil.: sul_fo_na_ci_ó

f QUÍM ORG Cadascuna de les reaccions amb les quals hom converteix un compost orgànic en un àcid sulfònic o en un sulfonat.

->sulfonal

■sulfonal

m QUÍM ORG i FARM Sulfona alifàtica amb notable activitat hipnòtica.

->sulfonamida

■sulfonamida

f QUÍM ORG Denominació genèrica de les amides dels àcids sulfònics.

->sulfonant

sulfonant, agent

QUÍM ORG Reactiu emprat per a dur a terme una sulfonació.

->sulfonar

■sulfonar

v tr QUÍM ORG Dur a terme una sulfonació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sulfonar

GERUNDI: sulfonant

PARTICIPI: sulfonat, sulfonada, sulfonats, sulfonades

INDICATIU PRESENT: sulfono, sulfones, sulfona, sulfonem, sulfoneu, sulfonen

INDICATIU IMPERFET: sulfonava, sulfonaves, sulfonava, sulfonàvem, sulfonàveu, sulfonaven

INDICATIU PASSAT: sulfoní, sulfonares, sulfonà, sulfonàrem, sulfonàreu, sulfonaren

INDICATIU FUTUR: sulfonaré, sulfonaràs, sulfonarà, sulfonarem, sulfonareu, sulfonaran

INDICATIU CONDICIONAL: sulfonaria, sulfonaries, sulfonaria, sulfonaríem, sulfonaríeu, sulfonarien

SUBJUNTIU PRESENT: sulfoni, sulfonis, sulfoni, sulfonem, sulfoneu, sulfonin

SUBJUNTIU IMPERFET: sulfonés, sulfonessis, sulfonés, sulfonéssim, sulfonéssiu, sulfonessin

IMPERATIU: sulfona, sulfoni, sulfonem, sulfoneu, sulfonin

->sulfonat

■sulfonat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster d’un àcid sulfònic.

->sulfonftaleïna

■sulfonftaleïna

Part. sil.: sul_fon_fta_le_ï_na

f QUÍM ORG Qualsevol dels colorants del trifenilmetà, alguns dels quals són emprats com a indicadors del grau d’acidesa (pH).

->sulfoni

■sulfoni

m QUÍM 1 Catió H₃S, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per coordinació d’un protó sobre l’àtom de sofre.

2 sal de sulfoni QUÍM ORG Cadascuna de les sals, de fórmula SR₃X^-, que hom obté per reaccions d’addició de composts R—X sobre tioèters o altres composts de sofre divalent.

->sulfònic

■sulfònic, àcid

QUÍM ORG Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO₂—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen.

->sulfonil

sulfonil

m QUÍM Radical bivalent, de fórmula —SO₂—, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid sulfúric per pèrdua dels dos hidroxils de la seva molècula.

->sulfonítrica

sulfonítrica, mescla

QUÍM INORG Denominació genèrica de les mescles de l’àcid sulfúric i l’àcid nítric, emprades com a agents nitrants.

->sulforicinat

sulforicinat

m ADOB Sal de l’àcid sulforicínic.

->sulforicínic

sulforicínic

adj i m QUÍM Dit de l’àcid obtingut per l’acció de l’àcid sulfúric sobre l’oli de ricí.

->sulfosa

■sulfosa

f MINERAL 1 Mineral del grup de les sulfosals.

2 pl Grup de sulfurs minerals complexos que presenten els seus cations en dues posicions, l’una ocupada per plom, coure, argent, mercuri, tal·li, ferro, manganès i estany, i l’altra per arsènic, antimoni i bismut, en coordinació tres no planària amb sofre, seleni i tel·luri.

->sulfòxid

■sulfòxid

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics que responen a la fórmula general R₂SO.

->sulfoxilat

sulfoxilat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid sulfoxílic.

2 Dianió de l’àcid sulfoxílic, de fórmula SO²˜₂^-.

->sulfoxílic

sulfoxílic, àcid

QUÍM INORG Oxoàcid del sofre, de fórmula H₂SO₂.

->sulfur

■sulfur

[de sulf- i -ur²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 QUÍM INORG 1 Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.

2 Dianió, de fórmula S^2-, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen de la seva molècula.

2 QUÍM ORG Tioèter.

->sulfur-

sulfur-

1 QUÍM ORG Forma prefixada del mot llatí sŭlfur ‘sofre’, emprada per a indicar la presència en un compost orgànic d’un grup àcid sulfònic (—SO₃H).

2 QUÍM INORG Prefix a abandonar que indica la presència de sofre en un compost.

3 QUÍM ORG Tio-.

->sulfuració

sulfuració

Part. sil.: sul_fu_ra_ci_ó

f METAL·L Acció d’enriquir-se de sofre un metall.

->sulfurar

■sulfurar

[der. savi de sulfur; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 tr QUÍM INORG Tractar, impregnar, combinar, amb sofre.

2 pron METAL·L Enriquir-se de sofre un metall.

3 tr fig Irritar, enfurir. Aquella resposta impertinent el va sulfurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sulfurar

GERUNDI: sulfurant

PARTICIPI: sulfurat, sulfurada, sulfurats, sulfurades

INDICATIU PRESENT: sulfuro, sulfures, sulfura, sulfurem, sulfureu, sulfuren

INDICATIU IMPERFET: sulfurava, sulfuraves, sulfurava, sulfuràvem, sulfuràveu, sulfuraven

INDICATIU PASSAT: sulfurí, sulfurares, sulfurà, sulfuràrem, sulfuràreu, sulfuraren

INDICATIU FUTUR: sulfuraré, sulfuraràs, sulfurarà, sulfurarem, sulfurareu, sulfuraran

INDICATIU CONDICIONAL: sulfuraria, sulfuraries, sulfuraria, sulfuraríem, sulfuraríeu, sulfurarien

SUBJUNTIU PRESENT: sulfuri, sulfuris, sulfuri, sulfurem, sulfureu, sulfurin

SUBJUNTIU IMPERFET: sulfurés, sulfuressis, sulfurés, sulfuréssim, sulfuréssiu, sulfuressin

IMPERATIU: sulfura, sulfuri, sulfurem, sulfureu, sulfurin

->sulfuri

■sulfuri -úria

adj De sofre.

->sulfúric

■sulfúric -a

[de sulfur- i -ic¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent al sofre.

2 Que conté sofre.

2 àcid sulfúric Oxoàcid del sofre, de fórmula H₂SO₄, el més important dels àcids minerals.

3 anhídrid sulfúric Triòxid de sofre.

->sulfuril

sulfuril

m QUÍM 1 Sulfonil.

2 clorur de sulfuril Diclorur de sulfonil, SO₂Cl₂, diclorur de l’àcid sulfúric.

->sulfurós

■sulfurós -osa

[de sulfur- i -ós¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj QUÍM INORG 1 1 Relatiu o pertanyent al sofre.

2 Que conté sofre.

2 àcid sulfurós Oxoàcid del sofre, de fórmula H₂SO₃, en el qual el sofre ocorre en l’estat d’oxidació 4+.

3 anhídrid sulfurós Diòxid de sofre.

->súlids

■súlids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes a la qual pertanyen nou espècies, conegudes com a mascarells, amb les potes fortes, ales grosses i bec robust i punxegut.

2 sing Ocell de la família dels súlids.

->sull

■sull -a

[variant de xoll²; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Desproveït de banyes. Un boc sull.

2 1 Taciturn, sol.

2 JOCS En el joc de cartes, una carta sola d’un coll. Tinc l’as sull.

->sulla

■sulla

f BOT Enclova.

->sulpicià

sulpicià -ana

Part. sil.: sul_pi_ci_à

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als sulpicians.

2 m Membre de la congregació de sacerdots dedicada a la direcció de seminaris i cases de formació del clergat.

->sulpirida

sulpirida

f QUÍM ORG i FARM Substància de fórmula C₁₅H₂₃N₃O₄S, emprada com a antipsicòtic.

->sulsir

■sulsir

[d’origen incert, potser del ll. sŭbsīdĕre ‘ensorrar-se, desintegrar-se’, contret en subsire i alterat semànticament en ‘consumir-se, socarrar-se’]

v tr Abrusar, salsir, socarrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sulsir

GERUNDI: sulsint

PARTICIPI: sulsit, sulsida, sulsits, sulsides

INDICATIU PRESENT: sulseixo, sulseixes, sulseix, sulsim, sulsiu, sulseixen

INDICATIU IMPERFET: sulsia, sulsies, sulsia, sulsíem, sulsíeu, sulsien

INDICATIU PASSAT: sulsí, sulsires, sulsí, sulsírem, sulsíreu, sulsiren

INDICATIU FUTUR: sulsiré, sulsiràs, sulsirà, sulsirem, sulsireu, sulsiran

INDICATIU CONDICIONAL: sulsiria, sulsiries, sulsiria, sulsiríem, sulsiríeu, sulsirien

SUBJUNTIU PRESENT: sulseixi, sulseixis, sulseixi, sulsim, sulsiu, sulseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sulsís, sulsissis, sulsís, sulsíssim, sulsíssiu, sulsissin

IMPERATIU: sulseix, sulseixi, sulsim, sulsiu, sulseixin

->sultà

■sultà

Hom.: soltar

[variant de soldà, calc del cast. sultán i el fr. sultan]

m ISLAM i HIST Soldà.

->sultama

sultama

f QUÍM ORG Denominació genèrica de les sulfonamides cícliques, de fórmula general SO₂—NH, que poden ésser considerades com a anàlogues dels lactams.

->sultana

■sultana

[de sultà]

f ISLAM i HIST Soldana.

->sultanat

■sultanat

m ISLAM i HIST Soldanat.

->sultona

sultona

f QUÍM ORG Denominació genèrica dels derivats de l’àcid 1, 8-naftolsulfònic.

->suma

■suma

Cp. summa

[del ll. sŭmma ‘el que és més alt, el total’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Addició.

2 MAT Resultat d’una addició.

3 fig La suma dels béns i dels mals d’aquesta vida. Una suma considerable de coneixements.

4 en suma loc adv Tot comptat, en resum.

5 suma anterior COMPT Suma de les partides d’una columna que reprèn el sumand de la columna anterior.

2 Quantitat determinada de diners. Hi va dedicar una suma important.

3 LING En glossemàtica, classe que té funció amb una altra o amb unes altres sèries del mateix rang.

->sumable

■sumable

[de sumar]

adj MAT 1 Susceptible d’ésser sumat.

2 funció sumable Funció tal, que la seva integral de Lebesgue existeix.

3 sèrie sumable Sèrie que té suma.

->sumac

■sumac

[de l’àr. summâq, íd., i aquest, probablement de l’arameu su(m)maqa ‘vermell, rosat’, al·lusió al color del seu fruit; 1a FONT: s. XIV]

m 1 BOT i ADOB Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus coriaria), de fulles amb folíols ovals i dentats, flors blanquinoses i fruits drupacis, emprat en adoberia.

2 ADOB Nom donat a l’adob obtingut del sumac.

3 sumac metzinós BOT i JARD Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus toxicodendron), caducifoli, de branques enfiladisses, flors verdoses en raïms i que és plantat en parcs i jardins.

->sumacar

■sumacar

[de sumac; 1a FONT: 1932, DFa.]

m AGR Camp, terreny, plantat de sumacs.

->sumacarceler

sumacarceler -a

adj i m i f De Sumacàrcer (Ribera Alta).

->sumació

■sumació

Part. sil.: su_ma_ci_ó

Hom.: somació

[de sumar]

f MAT Acció de sumar, especialment els termes d’una sèrie.

->sumador

■sumador -a

[de sumar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m i f 1 Que suma.

2 màquina sumadora (o simplement sumadora) OFICINA Màquina de calcular.

2 m INFORM 1 Circuit, dispositiu, etc., destinat a sumar diverses quantitats numèriques.

2 En un ordinador, òrgan lògic que duu a terme les sumes o addicions.

3 sumador binari Circuit lògic, format per dos semisumadors, destinat a sumar dos senyals binaris cadascun dels quals d’un bit.

->sumand

■sumand

[de sumar]

m MAT Cadascuna de les quantitats a sumar per a obtenir una suma.

->sumar

■sumar

[de suma; 1a FONT: 1401]

v 1 1 tr MAT Fer la suma (de dos o més nombres, quantitats, valors), reunir en una (dues o més coses de la mateixa natura). Sumar 8 i 12: el resultat és 20.

2 tr MAT Donar tal o tal resultat la suma. 8 i 12 sumen 20.

3 tr fig Sumeu tots els vostres esforços.

4 pron fig Afegir-se. Els treballadors de la construcció s’han sumat a la protesta.

2 màquina de sumar (o màquina sumadora, o sumadora) tr OFICINA Màquina de calcular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sumar

GERUNDI: sumant

PARTICIPI: sumat, sumada, sumats, sumades

INDICATIU PRESENT: sumo, sumes, suma, sumem, sumeu, sumen

INDICATIU IMPERFET: sumava, sumaves, sumava, sumàvem, sumàveu, sumaven

INDICATIU PASSAT: sumí, sumares, sumà, sumàrem, sumàreu, sumaren

INDICATIU FUTUR: sumaré, sumaràs, sumarà, sumarem, sumareu, sumaran

INDICATIU CONDICIONAL: sumaria, sumaries, sumaria, sumaríem, sumaríeu, sumarien

SUBJUNTIU PRESENT: sumi, sumis, sumi, sumem, sumeu, sumin

SUBJUNTIU IMPERFET: sumés, sumessis, sumés, suméssim, suméssiu, sumessin

IMPERATIU: suma, sumi, sumem, sumeu, sumin

->sumari

■sumari -ària

[del ll. summarium, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj 1 Reduït a compendi; breu, succint. Una exposició sumària dels fets.

2 DR PROC Dit de certs judicis o processos civils en què hom prescindeix d’algunes formalitats i són tramitats més ràpidament. Judici sumari.

2 m Resum breu; compendi.

3 DR PROC 1 m Fase del procés, que segueix la denúncia o querella, encaminada a fixar els materials que poden influir en l’escrit de qualificació legal del delicte i a determinar la seva culpabilitat.

2 f Procés escrit.

->sumarial

sumarial

Part. sil.: su_ma_ri_al

[de sumari]

adj DR PROC Relatiu o pertanyent a un sumari.

->sumàriament

■sumàriament

Part. sil.: su_mà_ri_a_ment

[de sumari; 1a FONT: 1325]

adv D’una manera sumària.

->sumariar

sumariar

Part. sil.: su_ma_ri_ar

[de sumari]

v tr DR PROC Sotmetre algú a sumària.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sumariar

GERUNDI: sumariant

PARTICIPI: sumariat, sumariada, sumariats, sumariades

INDICATIU PRESENT: sumario, sumaries, sumaria, sumariem, sumarieu, sumarien

INDICATIU IMPERFET: sumariava, sumariaves, sumariava, sumariàvem, sumariàveu, sumariaven

INDICATIU PASSAT: sumarií, sumariares, sumarià, sumariàrem, sumariàreu, sumariaren

INDICATIU FUTUR: sumariaré, sumariaràs, sumariarà, sumariarem, sumariareu, sumariaran

INDICATIU CONDICIONAL: sumariaria, sumariaries, sumariaria, sumariaríem, sumariaríeu, sumariarien

SUBJUNTIU PRESENT: sumariï, sumariïs, sumariï, sumariem, sumarieu, sumariïn

SUBJUNTIU IMPERFET: sumariés, sumariessis, sumariés, sumariéssim, sumariéssiu, sumariessin

IMPERATIU: sumaria, sumariï, sumariem, sumarieu, sumariïn

->sumaríssim

■sumaríssim -a

[de sumari]

1 adj Molt breu.

2 adj i m DR PROC 1 Dit del procés militar en què els tràmits i el procediment s’abreugen talment, que poden durar només unes poques hores.

2 p ext Procediment civil ràpid per a judicis de desnonament, d’aliments, interdictes, embargaments, etc.

->sumatori

■sumatori -òria

[de sumar]

adj MAT 1 Relatiu o pertanyent a la suma o addició.

2 signe sumatori Signe, representat per la lletra grega Σ, que hom empra per a simplificar una notació additiva.

->sumeri

■sumeri -èria

1 adj i m i f De Sumer (antic país de l’Orient Mitjà) o del sumeri (llengua).

2 m LING Antiga llengua del país de Sumer.

->sumir

■sumir

[del ll. sūmĕre ‘agafar, prendre’; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 tr Enfonsar sota la terra o l’aigua.

2 pron A causa d’un terratrèmol la ciutat se sumí en el fons de la mar.

2 tr i pron fig Enfonsar. Sumir-se en la desesperació.

3 tr LITÚRG Prendre’s les espècies sobrants de pa i de vi després de la comunió de la missa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sumir

GERUNDI: sumint

PARTICIPI: sumit, sumida, sumits, sumides

INDICATIU PRESENT: sumeixo, sumeixes, sumeix, sumim, sumiu, sumeixen

INDICATIU IMPERFET: sumia, sumies, sumia, sumíem, sumíeu, sumien

INDICATIU PASSAT: sumí, sumires, sumí, sumírem, sumíreu, sumiren

INDICATIU FUTUR: sumiré, sumiràs, sumirà, sumirem, sumireu, sumiran

INDICATIU CONDICIONAL: sumiria, sumiries, sumiria, sumiríem, sumiríeu, sumirien

SUBJUNTIU PRESENT: sumeixi, sumeixis, sumeixi, sumim, sumiu, sumeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sumís, sumissis, sumís, sumíssim, sumíssiu, sumissin

IMPERATIU: sumeix, sumeixi, sumim, sumiu, sumeixin

->summa

■summa

Hom.: summe

Cp. suma

[del ll. sŭmma ‘el que és més alt, el total’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 Recopilació de totes les parts d’una ciència.

2 esp FILOS i CRIST Denominació genèrica que, referida a l’edat mitjana i a l’escolàstica, designa tant una col·lecció de sentències rigorosament ordenades com, posteriorment, sobretot, un tractat complet de filosofia o teologia.

->summament

■summament

[de summe]

adv Extremament.

->summe

■summe -a

Hom.: summa

[del ll. summus, -a, -um ‘el més alt’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Suprem, superior a tots. Summe pontífex. La summa felicitat.

2 Molt gran. És de summa importància.

->summitat

■summitat

[del ll. summĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Punt més alt d’una cosa; cim. En la summitat d’una alta muntanya.

2 fig Arribar a la summitat de la fama. La summitat de l’art, de la ciència.

->súmmum

■súmmum

[del ll. summum, íd.]

m Grau més alt al qual arriba una cosa. El súmmum de l’elegància. El súmmum del desvergonyiment.

->sumo

sumo

m ESPORT Modalitat japonesa de lluita consistent a empènyer o arrossegar l’adversari fora d’un cercle marcat a terra.

->sumoll

■sumoll

[del dial. sumollar ‘fer pansir o madurar’, d’un ll. *submolliare, der. de mollis ‘tou’]

m VITIC 1 Varietat de vinya que produeix un raïm negre de grans grossos i llargaruts.

2 Raïm de vinya sumoll.

->sumpció

■sumpció

Part. sil.: sump_ci_ó

[del ll. sumptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1915, DAg.]

f LITÚRG Acció de sumir les espècies sobrants de pa i vi després de la comunió de la missa.

->sumptuari

■sumptuari -ària

Part. sil.: sump_tu_a_ri

[del ll. sumptuarius, -a, -um ‘relatiu a les despeses’, der. de sumptus, -us ‘despesa’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al luxe.

2 DR FISC Dit de les lleis, disposicions, mesures, etc., encaminades a reduir les despeses dels particulars en afers de luxe o d’ostentació, o posar-hi taxes. Una forma vigent en l’actualitat és l’impost de luxe.

->sumptuós

■sumptuós -osa

Part. sil.: sump_tu_ós

[del ll. sumptuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Que és molt luxós, d’una gran magnificència, molt ric. Una sala sumptuosa. Una festa sumptuosa.

->sumptuosament

■sumptuosament

Part. sil.: sump_tu_o_sa_ment

[de sumptuós; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv Amb sumptuositat.

->sumptuositat

■sumptuositat

Part. sil.: sump_tu_o_si_tat

[del ll. sumptuosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Qualitat de sumptuós.

->sunna

■sunna

[de l’àr. sunna ‘llei, tradició’, de l’arrel sann ‘establir, preparar, aguditzar’]

f ISLAM 1 Costum, habitual de Mahoma, que té valor de norma per als creients.

2 Costum observat en l’aplicació del dret musulmà.

->sunnita

■sunnita

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent a la sunna o als sunnites.

2 m i f Per oposició als xiïtes, partidari de l’ortodòxia musulmana, que observa escrupolosament les normes de la sunna.

->suny

suny

[encreuament de l’ant. suna ‘sunna’ i ‘índole particular d’algú’, amb el ll. cĭnnus ‘ganyota’]

m dial Arrufada del front i de les celles en senyal d’enuig, de preocupació, etc.

->Sunyer

■Sunyer, en (o son)

En llenguatge infantil, personificació de la son. Ja corre en Sunyer.

->sunyós

sunyós -osa

adj dial Dit de la persona seriosa de cara, d’aire sorrut.

->suomi

suomi

Part. sil.: su_o_mi

adj i m i f Finès.

->suor

■suor

Part. sil.: su_or

[del ll. sūdor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 1 FISIOL ANIM [símb: Sud] Líquid de funcions termoreguladores i d’excreció, produït per l’activitat secretora de les glàndules sudorípares de la pell.

2 p ext Líquid que es destil·la per porositat d’una pedra, d’un recipient, etc.

2 fig Esforç fatigós; suada.

->suós

■suós -osa

Part. sil.: su_ós

[de suar]

adj 1 Humit de suor. El casquet que portava era tot suós. Va arribar panteixant i suós.

2 De la natura de la suor.

->sup.

sup.

abrev superior¹.

->supedani

■supedani

m CRIST i ART Suport que solen dur afixat algunes creus on van clavats els peus del Sant Crist.

->supeditació

■supeditació

Part. sil.: su_pe_di_ta_ci_ó

[del ll. suppeditatio, -ōnis ‘abundància, afluència’; 1a FONT: 1445]

f 1 Acció de supeditar;

2 l’efecte.

->supeditar

■supeditar

[del ll. suppeditare ‘fornir els pedĭtes o soldats d’infanteria’, der. de pes, pedis ‘peu’, d’on ‘ser suficient’ i, per etimologia popular, ‘posar sota els peus’, és a dir ‘sotmetre’; 1a FONT: 1390]

v tr 1 Sotmetre. Supeditar el propi interès al bé comú.

2 Fer dependre una cosa d’una altra. Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: supeditar

GERUNDI: supeditant

PARTICIPI: supeditat, supeditada, supeditats, supeditades

INDICATIU PRESENT: supedito, supedites, supedita, supeditem, supediteu, supediten

INDICATIU IMPERFET: supeditava, supeditaves, supeditava, supeditàvem, supeditàveu, supeditaven

INDICATIU PASSAT: supedití, supeditares, supedità, supeditàrem, supeditàreu, supeditaren

INDICATIU FUTUR: supeditaré, supeditaràs, supeditarà, supeditarem, supeditareu, supeditaran

INDICATIU CONDICIONAL: supeditaria, supeditaries, supeditaria, supeditaríem, supeditaríeu, supeditarien

SUBJUNTIU PRESENT: supediti, supeditis, supediti, supeditem, supediteu, supeditin

SUBJUNTIU IMPERFET: supedités, supeditessis, supedités, supeditéssim, supeditéssiu, supeditessin

IMPERATIU: supedita, supediti, supeditem, supediteu, supeditin

->súper¹

■súper¹

col·loq 1 adj inv 1 Molt bo, magnífic. Tenen una casa súper.

2 gasolina súper (o simplement súper) Gasolina de 96 d’octà.

2 adv Molt bé. Ens ho vam passar súper.

->súper²

súper²

m col·loq Supermercat. Ho he comprat al súper.

->súper³

■súper³ -a

adj BOT Dit de l’ovari o del gineceu amb el periant i l’androceu situats a la seva base.

->super-

■super-

Prefix, del llatí super (originàriament preposició), que pot significar: 1 ‘sobre’, amb una relació de lloc. Ex.: superposar, superhumeral.

2 La idea de superioritat en rang, en mèrit, etc. Ex.: superintendent.

3 ‘més enllà’, amb una relació de temps. Ex.: supervivent.

4 Més rarament, ‘en excés’, amb la idea de sobrar. Ex.: superabundant.

->superabilitat

■superabilitat

[de superable]

f Qualitat de superable.

->superable

■superable

[del ll. superabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser superat.

->superabundància

■superabundància

Part. sil.: su_per_a_bun_dàn_ci_a

[del ll. ecl. superabundantia, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f Sobreabundància.

->superabundant

superabundant

Part. sil.: su_per_a_bun_dant

adj Sobreabundant.

->superabundantment

superabundantment

Part. sil.: su_per_a_bun_dant_ment

adv Sobreabundantment.

->superabundar

■superabundar

Part. sil.: su_per_a_bun_dar

[del ll. ecl. superabundare, íd.; 1a FONT: 1393]

v intr Sobreabundar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: superabundar

GERUNDI: superabundant

PARTICIPI: superabundat, superabundada, superabundats, superabundades

INDICATIU PRESENT: superabundo, superabundes, superabunda, superabundem, superabundeu, superabunden

INDICATIU IMPERFET: superabundava, superabundaves, superabundava, superabundàvem, superabundàveu, superabundaven

INDICATIU PASSAT: superabundí, superabundares, superabundà, superabundàrem, superabundàreu, superabundaren

INDICATIU FUTUR: superabundaré, superabundaràs, superabundarà, superabundarem, superabundareu, superabundaran

INDICATIU CONDICIONAL: superabundaria, superabundaries, superabundaria, superabundaríem, superabundaríeu, superabundarien

SUBJUNTIU PRESENT: superabundi, superabundis, superabundi, superabundem, superabundeu, superabundin

SUBJUNTIU IMPERFET: superabundés, superabundessis, superabundés, superabundéssim, superabundéssiu, superabundessin

IMPERATIU: superabunda, superabundi, superabundem, superabundeu, superabundin

->superàcid

superàcid

Part. sil.: su_per_à_cid

m QUÍM INORG Nom genèric de certs àcids molt més àcids que el sulfúric.

->superació

■superació

Part. sil.: su_pe_ra_ci_ó

[del ll. superatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Acció de superar.

->superaerodinàmica

superaerodinàmica

Part. sil.: su_per_a_e_ro_di_nà_mi_ca

f AEROD i METEOR Aerodinàmica aplicada als fenòmens que tenen lloc en una atmosfera molt enrarida, com és el cas de l’alta atmosfera terrestre fins als límits de l’espai interplanetari.

->superar

■superar

[del ll. superare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Sobrepassar, ultrapassar, ésser superior (a algú o alguna cosa). Et supero en força.

2 tr Vèncer un obstacle, una dificultat, etc. Va reeixir a superar el descoratjament.

3 pron Fer alguna cosa millor que altres vegades, anar més enllà. Avui t’has superat: cada vegada ho fas millor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: superar

GERUNDI: superant

PARTICIPI: superat, superada, superats, superades

INDICATIU PRESENT: supero, superes, supera, superem, supereu, superen

INDICATIU IMPERFET: superava, superaves, superava, superàvem, superàveu, superaven

INDICATIU PASSAT: superí, superares, superà, superàrem, superàreu, superaren

INDICATIU FUTUR: superaré, superaràs, superarà, superarem, superareu, superaran

INDICATIU CONDICIONAL: superaria, superaries, superaria, superaríem, superaríeu, superarien

SUBJUNTIU PRESENT: superi, superis, superi, superem, supereu, superin

SUBJUNTIU IMPERFET: superés, superessis, superés, superéssim, superéssiu, superessin

IMPERATIU: supera, superi, superem, supereu, superin

->superàvit

■superàvit

[del ll. superavit ‘ha sobrat’, 3 pers. sing. del perfet indicatiu de superare ‘superar, sobrar’, per analogia amb dèficit]

m ECON 1 Excés de l’haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.

2 superàvit de la balança de pagaments Situació comptable segons la qual en les diverses subbalances en què hom divideix la balança de pagaments els ingressos són superiors a les despeses.

3 superàvit pressupostari Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents.

->superaxil·lar

superaxil·lar

adj ANAT ANIM Supraaxil·lar.

->superb

■superb -a

[del ll. superbus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj 1 D’una magnificència o bellesa que imposa. Era un palau superb. És una dona superba.

2 Superbiós, que té supèrbia.

->superbament

■superbament

[de superb; 1a FONT: s. XVII]

adv D’una manera superba.

->supèrbia

■supèrbia

Part. sil.: su_pèr_bi_a

[del ll. superbia, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.

2 Desig immoderat de la pròpia exaltació. Un home carregat de supèrbia i de fam de manar.

->superbiós

■superbiós -osa

Part. sil.: su_per_bi_ós

[de supèrbia; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que té supèrbia. Un home superbiós.

2 Que revela supèrbia. Paraules superbioses.

->superbiosament

■superbiosament

Part. sil.: su_per_bi_o_sa_ment

[de superbiós]

adv Amb supèrbia.

->supercalandratge

supercalandratge

[de calandratge]

m PAPER Operació que consisteix a sotmetre el paper a l’acció d’una calandra.

->supercarburant

■supercarburant

[de carburant]

m PETROL Carburant d’elevat índex d’octà.

->superclasse

superclasse

[de classe]

f BIOL Unitat sistemàtica de categoria inferior a l’embrancament o a la divisió (o al subembrancament o a la subdivisió) que comprèn diverses classes.

->superclúster

superclúster

m INFORM Grup de clústers interconnectats.

->supercomplex

supercomplex

m QUÍM INORG Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.

->supercomputació

supercomputació

Part. sil.: su_per_com_pu_ta_ci_ó

f INFORM Informàtica destinada a tasques científiques i tècniques que es desenvolupa per mitjà de supercomputadors.

->supercomputador

supercomputador

m INFORM Ordinador de gran potència especialitzat en el càlcul intensiu, que hom utilitza en tasques científiques i tècniques.

->superconductivitat

■superconductivitat

f ELECT Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.

->superconductor

■superconductor -a

adj i m ELECT Dit de la substància que presenta superconductivitat.

->supercorda

supercorda

f PART Objecte teòric, que hom ha presentat en la forma d’un objecte unidimensional, extremament petit, a partir del qual ha estat ideada la teoria de les supercordes, una de les teories d’unificació d’interaccions.

->supercrític

■supercrític -a

adj FÍS Dit de la pressió i de la temperatura d’un fluid els valors de les quals són superiors als del punt crític.

->supercúmu

■supercúmu

m ASTR Conjunt de cúmuls de galàxies.

->superdominància

superdominància

Part. sil.: su_per_do_mi_nàn_ci_a

f GEN Dominància completa.

->superdominant

superdominant

f MÚS Sisena nota de l’escala diatònica.

->superdotat

■superdotat -ada

[de dotar]

adj i m i f Dit de la persona, especialment de l’infant, les capacitats intel·lectuals de la qual són molt superiors a la mitjana.

->superego

■superego

Part. sil.: su_per_e_go

[del ll. super ego ‘superjò’]

m PSIQ Superjò.

->supereminència

■supereminència

Part. sil.: su_per_e_mi_nèn_ci_a

[del ll. supereminentia, íd.]

f Qualitat de supereminent.

->supereminent

■supereminent

Part. sil.: su_per_e_mi_nent

[del ll. supereminens, -ntis, participi pres. de supereminēre ‘elevar-se pel damunt’]

adj Eminent en grau superior. Un home d’una ciència supereminent.

->supererogació

■supererogació

Part. sil.: su_per_e_ro_ga_ci_ó

[de erogació]

f Acció de fer, de donar, etc., més d’allò a què hom està obligat.

->supererogatori

■supererogatori -òria

Part. sil.: su_per_e_ro_ga_to_ri

[de erogatori]

adj Relatiu o pertanyent a la supererogació.

->superespècie

superespècie

Part. sil.: su_per_es_pè_ci_e

f BIOL Conjunt monofilètic d’espècies relacionades entre elles, totalment o essencialment al·lopàtriques.

->superestatge

superestatge

Part. sil.: su_per_es_tat_ge

m ESTRATIG Agrupament de diversos estatges.

->superestructura

■superestructura

Part. sil.: su_per_es_truc_tu_ra

[de estructura]

f ECON En el pensament marxista, conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infraestructura.

->superfamília

■superfamília

Part. sil.: su_per_fa_mí_li_a

[de família]

f BIOL Grup taxonòmic de poc valor, d’ordre inferior al subordre, que inclou famílies amb certes afinitats.

->superfecundació

superfecundació

Part. sil.: su_per_fe_cun_da_ci_ó

[de fecundació]

f FISIOL ANIM Fecundació de dos o més òvuls (embarassos múltiples).

->superfemella

superfemella

f GEN Individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet d’ésser portador de tres cromosomes sexuals X. El seu nombre cromosòmic és de 47.

->superfetació

■superfetació

Part. sil.: su_per_fe_ta_ci_ó

[de fetus]

f FISIOL ANIM Fecundació de dos òvuls que té lloc en dos coits en períodes d’ovulació diferents. És la concepció d’un segon fetus en el curs d’un embaràs.

->superfí

■superfí -ina

[de fi³]

adj Molt fi.

->superficial

■superficial

Part. sil.: su_per_fi_ci_al

[del ll. superficialis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la superfície.

2 Que és de la superfície. Una ferida superficial.

3 metre superficial Metre quadrat.

2 fig Que manca de profunditat. Un examen superficial. Una coneixença superficial de la qüestió. Una persona molt superficial.

3 estructura superficial LING En gramàtica generativa, nivell del llenguatge que determina la forma fonètica de l’oració a partir de la seva estructura profunda.

->superficialitat

■superficialitat

Part. sil.: su_per_fi_ci_a_li_tat

[de superficial]

f fig Qualitat de superficial, mancança de profunditat. Un llibre d’una deplorable superficialitat.

->superficialment

■superficialment

Part. sil.: su_per_fi_ci_al_ment

[de superficial; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv D’una manera superficial.

->superficiari

superficiari -ària

Part. sil.: su_per_fi_ci_a_ri

[del ll. superficiarius, -a, -um, íd.]

m i f DR CIV Persona que té l’ús de la superfície del terreny i percep els fruits pagant una certa pensió al senyor.

->superfície

■superfície

Part. sil.: su_per_fí_ci_e

[del ll. superficies, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Part exterior d’un cos que el limita i el separa de l’espai o d’un altre cos. La superfície de la terra. Un objecte que presenta poca superfície al vent.

2 Extensió de terreny. Amb aquest pantà hom podrà regar tres hectàrees de superfície.

3 Part superior d’un líquid que és en contacte amb l’aire que té a sobre. Els dofins surten a respirar a la superfície del mar.

4 fig Aparença exterior. Tu no veus sinó la superfície de les coses.

5 dret de superfície DR CIV Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.

6 superfície lliure HIDR Superfície que limita un líquid en equilibri a la seva part superior.

2 GEOM 1 [símb: S] Conjunt de punts de l’espai que poden ésser determinats per dos paràmetres.

2 element de superfície Cadascuna de les parts infinitesimals en què hom divideix una superfície a l’hora de calcular-ne l’àrea.

3 superfície algèbrica Superfície que pot ésser expressada mitjançant una equació algèbrica, és a dir, un polinomi de tres variables igualat a zero.

4 superfície cilíndrica Superfície engendrada per una família de rectes paral·leles entre elles que recolzen sobre una corba donada, plana o no, anomenada directriu de la superfície.

5 superfície cònica Superfície engendrada per una família de rectes que passen per un punt (vèrtex) i recolzen sobre una corba directriu.

6 superfície de revolució Superfície engendrada per la rotació d’una corba (generatriu) entorn d’un eix, anomenat de revolució.

7 superfície esfèrica Superfície constituïda per tots els punts de l’espai que són a una distància (radi) fixa d’un punt fix (centre).

8 superfície helicoïdal Superfície reglada engendrada per una recta que es mou recolzant sobre l’hèlix i a l’eix de l’hèlix i sempre perpendicular a aquest eix.

9 superfície helicoïdal desenvolupable Superfície engendrada per les tangents a una hèlix.

10 superfície plana Pla.

11 superfície quadràtica Quàdrica.

12 superfície reglada Superfície engendrada per una família infinita de rectes que depenen d’un paràmetre.

13 superfície tangent a una altra superfície Superfície que, en un punt o en diversos punts, té el mateix pla tangent de la superfície donada.

3 estructura de superfície LING Estructura superficial.

4 gran superfície ECON Hipermercat.

5 superfície de càrrega màxima MAR Pla horitzontal d’una embarcació, determinat per la línia de càrrega màxima.

6 superfície de nivell FÍS Superfície equipotencial.

7 superfície de sustentació AERON Ala o ales i altres plans d’una aeronau sobre els quals és exercida la força de sustentació.

8 superfície d’ona FÍS Superfície formada pels punts en els quals l’ona té la mateixa fase en el mateix instant.

9 superfície equipotencial FÍS En un camp conservatiu, superfície formada per tots els punts que tenen el mateix potencial.

10 superfície específica TECNOL Superfície que ocuparia un gram de matèria pulverulenta si totes les seves partícules poguessin ésser esteses i disposades l’una al costat de l’altra.

->superflu

■superflu -èrflua

[del ll. superfluus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que és de més d’allò que és necessari o suficient, que no ve a res i, per tant, és inútil, inoportú. Despèn més en les coses supèrflues que en les necessàries. Adornaments superflus. Aquesta recomanació és supèrflua.

->supèrfluament

■supèrfluament

Part. sil.: su_pèr_flu_a_ment

[de superflu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Amb superfluïtat.

->superfluid

superfluid -a

Part. sil.: su_per_fluid

[de fluid]

adj FÍS Que no té viscositat. L’heli és superfluid.

->superfluïdesa

■superfluïdesa

Part. sil.: su_per_flu_ï_de_sa

[de superfluid]

f FÍS Propietat que tenen determinats líquids de fluir sense viscositat a través de capil·lars o escletxes.

->superfluïtat

■superfluïtat

Part. sil.: su_per_flu_ï_tat

[del ll. superfluĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de superflu.

2 Cosa supèrflua.

->superfosfat

■superfosfat

m QUÍM IND i AGR Fosfat de calci monobàsic obtingut industrialment per acció de l’àcid sulfúric sobre el fosfat de calci tribàsic, emprat com a adob en agricultura.

->supergèn

supergèn

m GEN Grup de gens lligats (adjacents) en un cromosoma que s’hereten com una unitat i estan relacionats funcionalment en un sentit evolutiu.

->supergènic

■supergènic -a

adj MINERAL Dit del mineral format a molt poca profunditat per efectes de la meteorització.

->superglicerinat

superglicerinat

adj ALIM Dit genèricament dels greixos monoglicèrids i diglicèrids emprats com a additius alimentaris texturitzants.

->superheterodí

■superheterodí -ina

adj 1 ELECTRÒN i RADIOTÈC Dit del procediment de recepció d’ones radiofòniques que consisteix a convertir-les en ones de freqüència intermèdia superaudible mitjançant el procediment heterodí.

2 receptor superheterodí (o simplement superheterodí) Receptor basat en el procediment superheterodí.

->superhome

■superhome

[de home]

m 1 Home molt superior als altres.

2 FILOS Tipus nou d’humanitat, enunciat primer per Goethe, però definitivament caracteritzat per Nietzsche, i proposat per aquest com a ideal ètic, “més enllà del bé i del mal", al qual l’home actual —el “darrer home"— ha de tendir, després de la “mort de Déu" com a realització de la llibertat, de la fidelitat a la terra i de la voluntat de poder.

->superhumeral

■superhumeral

m LITÚRG Nom donat a diversos ornaments sagrats que hom es posa sobre les espatlles, com és ara el pal·li, l’amit, l’estola, el racional i, sobretot, l’humeral i el vel que porten els ministres del bàcul i la mitra o el que duia el sotsdiaca per a sostenir la patena.

->supericonoscopi

supericonoscopi

Part. sil.: su_per_i_co_nos_co_pi

m TV Iconoscopi d’imatge.

->superíndex

■superíndex

Part. sil.: su_per_ín_dex

[de índex]

m MAT Índex que hom col·loca sobre un símbol, generalment a la dreta.

->superinfecció

superinfecció

Part. sil.: su_per_in_fec_ci_ó

[de infecció]

f PAT Reinfecció, especialment amb el mateix microorganisme, d’un individu que encara no s’ha guarit de la malaltia primitiva.

->superintendència

■superintendència

Part. sil.: su_per_in_ten_dèn_ci_a

[de superintendent; 1a FONT: 1586]

f Càrrec, funció, de superintendent.

->superintendent

■superintendent -a

Part. sil.: su_per_in_ten_dent

[de intendent]

m i f 1 Administrador en cap de certs serveis.

2 HIST Funcionari encarregat de l’administració econòmica de l’estat espanyol als segles XVIII i XIX.

->superior¹

■superior¹

Part. sil.: su_pe_ri_or

[del ll. superior, íd., comparatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a sobre’, der. de super; 1a FONT: 1653, DTo.]

[abrev sup.] 1 adj 1 Situat més amunt. El nivell del llac X és superior al del llac Y.

2 abs La part superior d’una columna. El llavi superior.

3 els membres superiors Els braços.

2 adj fig 1 A un nivell més alt quant al rang, al grau, a la importància, al valor, al mèrit. La primera part de l’obra és molt superior a la segona.

2 abs Un drap de qualitat superior. Un mèrit superior.

3 adj Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Era superior als sofriments, a les calúmnies.

4 1 m i f Persona que ocupa un grau més elevat en la jerarquia i té autoritat sobre d’altres, en un ofici, en una comunitat, etc. Respectar els propis superiors.

2 superior eclesiàstic DR CAN En territoris de missió, eclesiàstic que governa les missions esdevingudes autònomes.

->superior²

■superior² -a

[v. superior¹; [1839: superiora]]

m i f DR CAN Persona que governa una congregació o comunitat religiosa.

->superiorat

■superiorat

Part. sil.: su_pe_ri_o_rat

[de superior²]

m CATOL Càrrec o dignitat de superior o superiora d’una comunitat religiosa.

->superioritat

■superioritat

Part. sil.: su_pe_ri_o_ri_tat

[del ll. superiorĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 fig Qualitat de superior¹ 2.

2 Dignitat, càrrec, de superior o superiora d’una comunitat religiosa.

3 Època i durada del govern d’un superior o una superiora.

4 1 Persona o persones que exerceixen l’autoritat superior. Adreçar una sol·licitud a la superioritat.

2 Conjunt dels superiors religiosos d’un orde, d’una província religiosa, etc.

->superiorment

■superiorment

Part. sil.: su_pe_ri_or_ment

[de superior¹]

adv D’una manera superior.

->superjò

■superjò

[de jo]

[pl -òs] m PSIQ En la teoria psicoanalítica freudiana, funció o instància psíquica resultant de la repressió de les tendències instintives (agressivitat pulsional) i de caràcter moralitzant.

->superlatiu

■superlatiu -iva

Part. sil.: su_per_la_tiu

[del ll. superlativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj 1 Dit del grau més alt d’una qualitat o d’un grau molt alt d’una qualitat. Ella era bona en grau superlatiu.

2 GRAM Dit del grau de significació de l’adjectiu a nivell màxim.

2 m GRAM 1 Grau superlatiu.

2 Mot o grup de mots que expressen el grau superlatiu, sia el més alt en comparació d’altres objectes (superlatiu relatiu: el més eixerit de la colla), sia un de molt alt amb independència de tot altre objecte (superlatiu absolut: el seu pare és molt savi).

->superlativament

■superlativament

[de superlatiu; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv En grau superlatiu.

->supermascle

supermascle

m GEN Individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet d’ésser portador de dos cromosomes sexuals Y i un cromosoma sexual X. El seu nombre cromosòmic és de 47.

->supermercat

■supermercat

[de mercat]

m ECON Gran establiment comercial d’autoservei on hom ven tota mena de productes de consum relacionats amb l’alimentació, el vestit, els electrodomèstics, etc.

->supermortalitat

supermortalitat

[de mortalitat]

f DEMOG Mortalitat de caràcter especial que afecta certs grups d’una població d’una manera sistemàtica o excepcional.

->supernal

■supernal

[del b. ll. supernalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj ant Superior, suprem.

->supernova

■supernova

f ASTR Estel que, en un interval d’uns quants dies, augmenta la seva brillantor intrínseca per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor que és un milió de vegades més gran que l’original, i després torna a extingir-se ràpidament.

->supernumerari

■supernumerari -ària

[de numerari]

1 adj Que excedeix el nombre ordinari o normal.

2 adj i m i f 1 Dit de l’empleat que no figura a la plantilla.

2 Dit de l’empleat que excedeix el nombre assenyalat o establert.

3 Dit del funcionari que deixa temporalment el servei actiu a petició pròpia, bé que hom li reserva la plaça.

->supero-

■supero-

Forma prefixada del mot llatí superus, que significa ‘superior’. Ex.: superoexterior, superolateral, superoanterior, superoinferior, superoposterior, superomedià.

->superordre

■superordre

Part. sil.: su_per_or_dre

[de ordre]

m BIOL Unitat sistemàtica de categoria inferior a la classe (o a la superclasse) que comprèn diferents ordres.

->superorticó

superorticó

Part. sil.: su_per_or_ti_có

m TV Orticó d’imatge.

->superovàric

■superovàric -a

Part. sil.: su_per_o_và_ric

adj BOT D’ovari súper.

->superòxid

■superòxid

Part. sil.: su_per_ò_xid

m QUÍM INORG Cadascun dels composts que contenen l’anió hiperòxid (O^-˜₂) associat amb un metall fortament electropositiu.

->superplàstic

superplàstic -a

adj FÍS Dit d’un material que presenta superplasticitat.

->superplasticitat

superplasticitat

f FÍS Fenomen de plasticitat excepcional que presenten certs materials per a determinades temperatures i velocitats de deformació.

->superpoblació

■superpoblació

Part. sil.: su_per_po_bla_ci_ó

[de població]

f DEMOG Concepte demoeconòmic que fa referència a un desajust entre la població i els recursos en un territori determinat, atribuïble a un excés de la primera variable.

->superpoblat

■superpoblat -ada

adj Que té un excés de població.

->superposar

■superposar

[de posar]

v tr Posar l’una cosa sobre l’altra. Una peça en forma d’anelles superposades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: superposar

GERUNDI: superposant

PARTICIPI: superposat, superposada, superposats, superposades

INDICATIU PRESENT: superposo, superposes, superposa, superposem, superposeu, superposen

INDICATIU IMPERFET: superposava, superposaves, superposava, superposàvem, superposàveu, superposaven

INDICATIU PASSAT: superposí, superposares, superposà, superposàrem, superposàreu, superposaren

INDICATIU FUTUR: superposaré, superposaràs, superposarà, superposarem, superposareu, superposaran

INDICATIU CONDICIONAL: superposaria, superposaries, superposaria, superposaríem, superposaríeu, superposarien

SUBJUNTIU PRESENT: superposi, superposis, superposi, superposem, superposeu, superposin

SUBJUNTIU IMPERFET: superposés, superposessis, superposés, superposéssim, superposéssiu, superposessin

IMPERATIU: superposa, superposi, superposem, superposeu, superposin

->superposició

■superposició

Part. sil.: su_per_po_si_ci_ó

[de posició]

f 1 1 Acció de superposar;

2 l’efecte.

2 DR ADM En les concessions mineres, nova concessió que hom atorga quan n’és desconeguda una d’anterior sobre el mateix terreny.

3 INFORM Tècnica que hom aplica als programes traslladables, segmentats, per la qual diversos segments de programa poden ocupar successivament una mateixa part de la memòria principal.

4 MAT Principi geomètric segons el qual figures iguals admeten un moviment rígid o isometria que transforma l’una en l’altra.

5 principi de superposició 1 ELECTROT Principi segons el qual, en un sistema elèctric lineal (circuit complex o xarxa elèctrica), els corrents de les diferents branques produïts pels diversos generadors existents són iguals a la suma o superposició dels corrents produïts per cadascun dels generadors actuant separadament.

2 FÍS Principi segons el qual el valor de determinades característiques d’un sistema físic format per dos ens independents és obtingut sumant els valors que corresponen a cadascuna d’aquestes característiques en cada ens per separat.

6 superposició sil·làbica LING Haplologia.

->superpotència

■superpotència

Part. sil.: su_per_po_tèn_ci_a

[de potència]

f POLÍT Gran potència.

->superproducció

■superproducció

Part. sil.: su_per_pro_duc_ci_ó

[de producció]

f 1 ECON Sobreproducció.

2 CIN Pel·lícula que requereix un cost extraordinàriament elevat pels mitjans de producció utilitzats, les exigències de l’argument i la categoria dels artistes que hi intervenen.

->superpurgació

■superpurgació

Part. sil.: su_per_pur_ga_ci_ó

f Purgació excessiva.

->superrealisme

■superrealisme

Part. sil.: su_per_re_a_lis_me

[de realisme]

m ART, LIT, MÚS i CIN Surrealisme.

->superrealista

■superrealista

Part. sil.: su_per_re_a_lis_ta

[de realista]

adj i m i f Surrealista.

->supersimetria

supersimetria

Part. sil.: su_per_si_me_tri_a

f PART Simetria hipotètica de la física de partícules elementals segons la qual a cada bosó correspondria un fermió i viceversa.

->supersònic

■supersònic -a

[de sònic]

adj 1 FÍS 1 Dit de la velocitat superior a la del so.

2 Relatiu o pertanyent a les velocitats superiors a la del so.

3 ACÚST Ultrasonor.

2 1 MEC Dit de l’objecte que es mou en el si d’un medi material a una velocitat superior a la de les ones sonores en el mateix medi.

2 AERON Dit del règim de vol d’una aeronau quan el nombre de Mach és comprès entre 1,2 i 5.

->superstició

■superstició

Part. sil.: su_pers_ti_ci_ó

[del ll. superstitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.

2 Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.

2 fig Excés d’escrúpol amb què hom observa certes coses. Tenia la superstició de l’etiqueta.

3 RELIG Atribució d’una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen.

->supersticiós

■supersticiós -osa

Part. sil.: su_pers_ti_ci_ós

[del ll. superstitiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la superstició. Pràctiques supersticioses.

2 Que és efecte de la superstició. Temor supersticiós.

3 Que accepta una superstició o té supersticions. És un poble supersticiós.

->supersticiosament

■supersticiosament

Part. sil.: su_pers_ti_ci_o_sa_ment

[de supersticiós]

adv Amb superstició.

->superstrat

■superstrat

[del ll. superstratus, -a, -um, íd.]

m LING Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat algunes traces.

->supersubstancial

■supersubstancial

Part. sil.: su_per_subs_tan_ci_al

[de substancial]

adj 1 Que és per damunt de la substancialitat.

2 impr Espiritual.

3 pa supersubstancial ant CRIST Hòstia consagrada.

->supertensió

supertensió

Part. sil.: su_per_ten_si_ó

[de tensió]

f ELECTROT Sobretensió.

->supervenció

■supervenció

Part. sil.: su_per_ven_ci_ó

[del b. ll. ecl. superventio -ōnis, der. de supervenīre ‘sobrevenir’]

f 1 Acció de venir una cosa després d’una altra, a més d’aquesta.

2 DR CIV Fet de sobrevenir els fills, que permet de revocar les donacions entre vius quan després de la donació sorgeix un fill.

->supervisar

■supervisar

[de visar]

v tr Exercir la inspecció superior en determinats casos. Qui supervisa tot aquest procés? Cal supervisar la distribució del producte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: supervisar

GERUNDI: supervisant

PARTICIPI: supervisat, supervisada, supervisats, supervisades

INDICATIU PRESENT: superviso, supervises, supervisa, supervisem, superviseu, supervisen

INDICATIU IMPERFET: supervisava, supervisaves, supervisava, supervisàvem, supervisàveu, supervisaven

INDICATIU PASSAT: supervisí, supervisares, supervisà, supervisàrem, supervisàreu, supervisaren

INDICATIU FUTUR: supervisaré, supervisaràs, supervisarà, supervisarem, supervisareu, supervisaran

INDICATIU CONDICIONAL: supervisaria, supervisaries, supervisaria, supervisaríem, supervisaríeu, supervisarien

SUBJUNTIU PRESENT: supervisi, supervisis, supervisi, supervisem, superviseu, supervisin

SUBJUNTIU IMPERFET: supervisés, supervisessis, supervisés, superviséssim, superviséssiu, supervisessin

IMPERATIU: supervisa, supervisi, supervisem, superviseu, supervisin

->supervisió

■supervisió

Part. sil.: su_per_vi_si_ó

[de supervisar]

f Acció de supervisar.

->supervisor

■supervisor -a

[de supervisar]

1 adj i m i f Que supervisa.

2 adj INFORM Dit del programa component del sistema operatiu que regula el flux de feines dins un ordinador.

->supervivència

■supervivència

Part. sil.: su_per_vi_vèn_ci_a

[de supervivent]

f 1 1 Acció de sobreviure;

2 l’efecte.

2 DR CIV Fet d’ésser designat per a reemplaçar algú en cas de mort d’aquest, especialment en el gaudi d’una renda o una pensió.

3 pacte de supervivència DR CIV CAT 1 Pacte renunciatiu als drets a una herència encara no oberta, per tal de mantenir la integritat dels patrimonis.

2 Institució de caràcter consuetudinari, pròpia del dret civil català, que permet als cònjuges que viuen en règim de separació de béns de pactar en les compravendes que facin conjuntament i per quotes iguals, que, a la mort d’un d’ells dos, el supervivent faci seva la totalitat del bé adquirit amb aquest pacte.

->supervivent

■supervivent

[de vivent; 1a FONT: s. XX, Liost]

adj i m i f Que sobreviu. Els supervivents del naufragi van ésser recollits per una embarcació de pesca.

->superxeria

■superxeria

Part. sil.: su_per_xe_ri_a

[del cast. superchería, i aquest, de l’it. meridional superchieria ‘abús de força’, der. de soperchio, soverchio ‘excessiu’]

f Engany pel qual hom fa prendre quelcom pel que no és.

->supí

■supí -ina

[del ll. supinum ‘girat cap amunt’]

1 adj 1 Ajagut d’esquena, de sobines.

2 mans supines Mans amb el palmell mirant cap a dalt.

2 adj i m LING Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.

3 ignorància supina Ignorància molt gran i inexcusable.

->supinació

■supinació

Part. sil.: su_pi_na_ci_ó

[del ll. supinatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Posició supina.

2 ANAT ANIM Moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap amunt o cap endavant. És l’oposat a pronació.

->supinador

■supinador -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. supinare ‘girar cap amunt’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj ANAT ANIM 1 Que produeix la supinació.

2 múscul supinador (o simplement supinador) Múscul que actua contribuint a la supinació.

->supinament

■supinament

[de supí]

adv D’una manera supina.

->supl.

supl.

abrev 1 suplement.

2 suplent.

->suplantable

■suplantable

[de suplantar]

adj Que pot ésser suplantat.

->suplantació

■suplantació

Part. sil.: su_plan_ta_ci_ó

[del ll. td. supplantatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de suplantar;

2 l’efecte.

2 DR PEN 1 Delicte consistent en el fet de substituir fraudulentament, en un escrit, paraules o frases que en variïn el sentit.

2 Delicte consistent a ocupar el lloc d’un altre valent-se de mitjans il·lícits.

->suplantador

■suplantador -a

[del ll. td. supplantator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que suplanta.

->suplantar

■suplantar

[del ll. supplantare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Prendre el lloc d’algú traient-l’en deslleialment o fent-l’en excloure. Deprés d’enderrocar el rei, el suplantà.

2 DR PEN Cometre el delicte de suplantació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suplantar

GERUNDI: suplantant

PARTICIPI: suplantat, suplantada, suplantats, suplantades

INDICATIU PRESENT: suplanto, suplantes, suplanta, suplantem, suplanteu, suplanten

INDICATIU IMPERFET: suplantava, suplantaves, suplantava, suplantàvem, suplantàveu, suplantaven

INDICATIU PASSAT: suplantí, suplantares, suplantà, suplantàrem, suplantàreu, suplantaren

INDICATIU FUTUR: suplantaré, suplantaràs, suplantarà, suplantarem, suplantareu, suplantaran

INDICATIU CONDICIONAL: suplantaria, suplantaries, suplantaria, suplantaríem, suplantaríeu, suplantarien

SUBJUNTIU PRESENT: suplanti, suplantis, suplanti, suplantem, suplanteu, suplantin

SUBJUNTIU IMPERFET: suplantés, suplantessis, suplantés, suplantéssim, suplantéssiu, suplantessin

IMPERATIU: suplanta, suplanti, suplantem, suplanteu, suplantin

->supleció

■supleció

Part. sil.: su_ple_ci_ó

[del ll. suppletio, -ōnis, íd.]

f LING Fenomen que consisteix a cobrir, en una sèrie morfològica, algunes formes que li falten, amb formes que pertanyen a una altra sèrie.

->suplement

■suplement

[del ll. supplementum, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m [abrev supl.] 1 Allò que hom afegeix a una cosa per fer-la més completa.

2 GEOM Arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a aconseguir l’angle pla (180°) o dos angles rectes.

3 PERIOD i LIT Publicació annexa a una altra, que pot ésser periòdica (un diari, per exemple, amb suplement literari, econòmic, esportiu, etc.), o no, com una enciclopèdia, un estudi monogràfic, amb ampliació de certs temes o dades i notes de caràcter complementari.

4 suplement de crèdit DR ADM Crèdits suplementaris exigits per circumstàncies especials, que són proveïts mitjançant un expedient de modificació dels pressuposts de l’administració pública, amb concessió de més crèdit.

5 suplement de llegítima DR CIV Complement de llegítima.

6 suplement nutritiu ALIM Substància enriquidora que és afegida a certs aliments, sobretot dietètics, per tal d’augmentar-ne el valor biològic.

->suplementar

suplementar

v tr ALIM Incorporar suplements nutritius (als aliments).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suplementar

GERUNDI: suplementant

PARTICIPI: suplementat, suplementada, suplementats, suplementades

INDICATIU PRESENT: suplemento, suplementes, suplementa, suplementem, suplementeu, suplementen

INDICATIU IMPERFET: suplementava, suplementaves, suplementava, suplementàvem, suplementàveu, suplementaven

INDICATIU PASSAT: suplementí, suplementares, suplementà, suplementàrem, suplementàreu, suplementaren

INDICATIU FUTUR: suplementaré, suplementaràs, suplementarà, suplementarem, suplementareu, suplementaran

INDICATIU CONDICIONAL: suplementaria, suplementaries, suplementaria, suplementaríem, suplementaríeu, suplementarien

SUBJUNTIU PRESENT: suplementi, suplementis, suplementi, suplementem, suplementeu, suplementin

SUBJUNTIU IMPERFET: suplementés, suplementessis, suplementés, suplementéssim, suplementéssiu, suplementessin

IMPERATIU: suplementa, suplementi, suplementem, suplementeu, suplementin

->suplementari

■suplementari -ària

[de suplement]

adj Que constitueix un suplement.

->suplementàriament

■suplementàriament

Part. sil.: su_ple_men_tà_ri_a_ment

[de suplementari]

adv Com a suplement.

->suplència

■suplència

Part. sil.: su_plèn_ci_a

[de suplent]

f 1 Acció de suplir.

2 Dret de suplir.

3 Funció de suplent.

->suplent

■suplent

[del ll. supplens, -ntis, participi pres. de supplēre ‘suplir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f [abrev supl.] Que supleix algú en les seves funcions.

->supletiu

■supletiu -iva

Part. sil.: su_ple_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. suppletus, -a, -um, participi de supplēre ‘suplir’]

adj 1 Que supleix una deficiència.

2 LING Relatiu o pertanyent a la supleció.

->supletivament

■supletivament

[de supletiu]

adv Suplint deficiències.

->supletori

■supletori -òria

[del b. ll. suppletorius, -a, -um, íd.]

1 adj 1 Que supleix una deficiència, supletiu.

2 Que complementa.

2 adj i m TELECOM Dit de l’aparell telefònic connectat a un de principal.

->súplica

■súplica

[de suplicar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció de suplicar.

2 Paraules o escrit amb què hom suplica una cosa.

3 DIPL i DR Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.

4 recurs de súplica DR PROC Recurs d’apel·lació interposat contra resolucions de les audiències i del tribunal suprem davant la mateixa sala que hagi dictat sentència resolutòria d’incidents que es promoguin durant la segona instància o durant el procediment de cassació.

->suplicació

■suplicació

Part. sil.: su_pli_ca_ci_ó

[del ll. supplicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció de suplicar.

2 ant HIST DR Recurs de súplica contra sentències de vista de tribunals superiors.

3 recurs de suplicació DR TREB Recurs d’apel·lació que hom interposa davant un tribunal central de treball contra les resolucions de les magistratures.

->suplicador

■suplicador -a

[del ll. supplicator, -ōris, íd.]

adj Que suplica.

->suplicant

■suplicant

[del ll. supplicans, -ntis, participi pres. de supplicare ‘suplicant’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que suplica.

->suplicar

■suplicar

[del ll. supplicare, íd., der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’; 1a FONT: c. 1251]

v tr 1 1 Demanar amb submissió i humilitat (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Suplicar Déu.

2 Demanar amb submissió i humilitat (alguna cosa) a algú. Suplicar una gràcia al rei.

2 DR PROC Interposar un recurs de súplica o de suplicació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suplicar

GERUNDI: suplicant

PARTICIPI: suplicat, suplicada, suplicats, suplicades

INDICATIU PRESENT: suplico, supliques, suplica, supliquem, supliqueu, supliquen

INDICATIU IMPERFET: suplicava, suplicaves, suplicava, suplicàvem, suplicàveu, suplicaven

INDICATIU PASSAT: supliquí, suplicares, suplicà, suplicàrem, suplicàreu, suplicaren

INDICATIU FUTUR: suplicaré, suplicaràs, suplicarà, suplicarem, suplicareu, suplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: suplicaria, suplicaries, suplicaria, suplicaríem, suplicaríeu, suplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: supliqui, supliquis, supliqui, supliquem, supliqueu, supliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: supliqués, supliquessis, supliqués, supliquéssim, supliquéssiu, supliquessin

IMPERATIU: suplica, supliqui, supliquem, supliqueu, supliquin

->suplicatori

■suplicatori -òria

[del b. ll. supplicatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Dit de l’escrit en què hom suplica alguna cosa.

2 m DR PROC 1 Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori.

2 Instància adreçada al parlament per un jutge o tribunal, demanant permís per a procedir contra algun dels parlamentaris.

3 f HIST DR Comunicació que passava d’un tribunal o d’un jutge a un altre de la mateixa classe o autoritat.

->suplici

■suplici

[del ll. supplicium, íd., pròpiament ‘súplica per apaivagar els déus’, der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 DR PEN 1 Sofriment corporal greu imposat com a càstig i que pot ocasionar la mort.

2 darrer suplici Pena de mort.

2 1 Patiment atroç. Vam haver de passar el suplici de la set.

2 hiperb Haver-lo d’escoltar hores i hores: quin suplici!

->suplidor

■suplidor -a

[de suplir; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que supleix.

->suplir

■suplir

[del ll. supplēre, íd., der. de plere ‘omplir’; 1a FONT: 1382]

[p p suplert -a o suplit -ida] v tr 1 Proveir amb una cosa a la manca d’una altra. Supleix la seva manca d’aptitud amb un estudi assidu.

2 Posar-se en el lloc d’un altre o d’una altra cosa que manca. Suplirem la seva baixa amb una nova incorporació.

3 Reemplaçar provisòriament algú fent les seves funcions. El professor de català, quan ha d’absentar-se, el supleix el senyor X.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suplir

GERUNDI: suplint

PARTICIPI: suplert, suplerta, suplerts, suplertes

PARTICIPI (alternatiu): suplit, suplida, suplits, suplides

INDICATIU PRESENT: supleixo, supleixes, supleix, suplim, supliu, supleixen

INDICATIU IMPERFET: suplia, suplies, suplia, suplíem, suplíeu, suplien

INDICATIU PASSAT: suplí, suplires, suplí, suplírem, suplíreu, supliren

INDICATIU FUTUR: supliré, supliràs, suplirà, suplirem, suplireu, supliran

INDICATIU CONDICIONAL: supliria, supliries, supliria, supliríem, supliríeu, suplirien

SUBJUNTIU PRESENT: supleixi, supleixis, supleixi, suplim, supliu, supleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: suplís, suplissis, suplís, suplíssim, suplíssiu, suplissin

IMPERATIU: supleix, supleixi, suplim, supliu, supleixin

->suport

■suport

[de suportar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Allò que suporta o sosté. Quatre pilars que serveixen de suport a la volta.

2 fig Ell és l’únic suport de la família.

3 CIN Placa, film o paper sobre el qual és disposada l’emulsió fotosensible.

4 MEC Part, element, peça, etc., que sosté un cos en equilibri estable.

5 TECNOL Tot allò (peça, element, aparell, dispositiu, etc.) que manté una cosa en equilibri, la suporta, la sosté, n’assegura la solidesa o la manté en una posició determinada.

2 Acció d’advocar per alguna cosa (a obtenir, a acordar, etc.), de mantenir-la, de defensar-la. Parlar en suport d’una proposició. Prestar suport a una iniciativa.

3 HERÀLD Cadascuna de les figures animals que aguanten un escut o l’acompanyen.

4 INFORM Medi físic emprat per a enregistrar informació. Suport magnètic, òptic.

->suportable

■suportable

[de suportar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que pot ésser suportat o tolerat.

->suportablement

■suportablement

[de suportable]

adv D’una manera suportable.

->suportar

■suportar

[del ll. supportare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Tenir una cosa damunt seu impedint que caigui o s’enfonsi. Els pilars que suporten la volta.

2 1 Rebre el pes, l’esforç, d’una cosa sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no va poder suportar el pes de la neu i es va enfonsar. La nau no va poder suportar més temps els cops de mar i es va partir pel mig.

2 fig Tolerar, sofrir amb resignació. L’estómac ja no suportava els aliments. Suportar les privacions, les calúmnies, les impertinències. Suportar-se els uns als altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suportar

GERUNDI: suportant

PARTICIPI: suportat, suportada, suportats, suportades

INDICATIU PRESENT: suporto, suportes, suporta, suportem, suporteu, suporten

INDICATIU IMPERFET: suportava, suportaves, suportava, suportàvem, suportàveu, suportaven

INDICATIU PASSAT: suportí, suportares, suportà, suportàrem, suportàreu, suportaren

INDICATIU FUTUR: suportaré, suportaràs, suportarà, suportarem, suportareu, suportaran

INDICATIU CONDICIONAL: suportaria, suportaries, suportaria, suportaríem, suportaríeu, suportarien

SUBJUNTIU PRESENT: suporti, suportis, suporti, suportem, suporteu, suportin

SUBJUNTIU IMPERFET: suportés, suportessis, suportés, suportéssim, suportéssiu, suportessin

IMPERATIU: suporta, suporti, suportem, suporteu, suportin

->suposable

■suposable

[de suposar]

adj Que pot ésser suposat.

->suposadament

■suposadament

[de suposar]

adv En suposició.

->suposador

■suposador -a

[de suposar]

adj i m i f Que suposa.

->suposança

■suposança

[de suposar]

f Suposició.

->suposar

■suposar

[forma que substituí el ll. suppōnĕre ‘posar dessota; suposar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 1 Admetre com a cert o real allò que hom imagina com a tal. Suposo que ja deuen haver arribat.

2 Admetre quelcom com a ver només per als efectes d’una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t’he dit.

3 Tenir per causa. El fum suposa foc. Viure a palau suposa riquesa.

2 Comportar, implicar. Les riuades suposen una gran pèrdua. Aquests diners suposen molt per a ella.

3 Presentar com a real o autèntic allò que hom sap que no ho és. Ell suposa la caiguda del règim, però això és difícil que passi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suposar

GERUNDI: suposant

PARTICIPI: suposat, suposada, suposats, suposades

INDICATIU PRESENT: suposo, suposes, suposa, suposem, suposeu, suposen

INDICATIU IMPERFET: suposava, suposaves, suposava, suposàvem, suposàveu, suposaven

INDICATIU PASSAT: suposí, suposares, suposà, suposàrem, suposàreu, suposaren

INDICATIU FUTUR: suposaré, suposaràs, suposarà, suposarem, suposareu, suposaran

INDICATIU CONDICIONAL: suposaria, suposaries, suposaria, suposaríem, suposaríeu, suposarien

SUBJUNTIU PRESENT: suposi, suposis, suposi, suposem, suposeu, suposin

SUBJUNTIU IMPERFET: suposés, suposessis, suposés, suposéssim, suposéssiu, suposessin

IMPERATIU: suposa, suposi, suposem, suposeu, suposin

->suposició

■suposició

Part. sil.: su_po_si_ci_ó

[del ll. suppositio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de suposar, hipòtesi. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició.

2 Proposició que expressa allò que hom suposa.

2 1 Accepció d’un terme en lloc d’un altre.

2 LÒG Propietat d’un nom, un terme, etc., en virtut de la qual aquests responen a un o més significats.

3 DR PEN 1 Prevaricació o falsedat que comet el qui es dóna una qualitat que no té, o s’arroga un fet del qual no és autor.

2 Delicte comès pels qui fingeixen que un infant ha nascut d’una dona que no n’és la mare, amb la qual cosa alteren l’estat civil de l’infant.

4 de suposició De molta categoria, que suposa o representa molt. Persones, gent, de suposició.

->supòsit

■supòsit

[del ll. supposĭtus, -a, -um, participi de suppōnĕre ‘posar dessota; suposar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Allò que hom suposa o admet com a real o cert.

2 DR CIV En les particions d’herència, pressupost on són explicades les operacions de la partició.

3 1 FILOS En l’escolàstica, substància perfectament subsistent per si mateixa i incomunicable.

2 Pressupòsit.

4 impr LÒG Suposició.

5 de supòsit loc adj De suposició.

->supositici

■supositici -ícia

[del ll. suppositicius, -a, -um ‘que substitueix’]

adj Fingit, suposat.

->supositiu

■supositiu -iva

Part. sil.: su_po_si_tiu

[del ll. suppositivus, -a, -um, íd.]

adj Que implica suposició.

->supositivament

■supositivament

[de supositiu]

adv D’una manera supositiva.

->supositori

■supositori

[del ll. td. suppositorium, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m FARM 1 Forma farmacèutica sòlida emprada per a l’administració de medicaments per via rectal.

2 supositori vaginal Òvul.

->supra-

■supra-

Prefix, del llatí supra, que significa ‘sobre’, ‘situat damunt’. Ex.: supraclavicular, supraescapular, supraorbital.

->supraaxil·lar

■supraaxil·lar

Part. sil.: su_pra_a_xil_lar

adj ANAT ANIM Que és situat per damunt de l’aixella.

->supraciliar

supraciliar

Part. sil.: su_pra_ci_li_ar

adj ANAT Que està per damunt les celles.

->supraconductivitat

supraconductivitat

f ELECT Superconductivitat.

->supraconductor

supraconductor

m ELECT Superconductor.

->supraconfessional

■supraconfessional

Part. sil.: su_pra_con_fes_si_o_nal

[de confessional]

adj Que està per damunt de les diferents esglésies o confessions cristianes.

->supraescapular

■supraescapular

Part. sil.: su_pra_es_ca_pu_lar

[de escapular]

adj ANAT ANIM Situat damunt l’escàpula o omòplat.

->supraglotal

■supraglotal

adj 1 Situat per damunt de la glotis. Cavitat supraglotal.

2 FON Dit de la consonant ejectiva.

->supraglòtic

■supraglòtic -a

adj Supraglotal.

->suprajectiu

■suprajectiu -iva

Part. sil.: su_pra_jec_tiu

adj MAT Epijectiu, exhaustiu. Aplicació suprajectiva.

->supraliminar

supraliminar

adj FISIOL i PSIC Dit de l’estímul la intensitat del qual ultrapassa la que és necessària per a desencadenar una resposta per part de l’organisme.

->supralitoral

supralitoral, zona

ECOL Zona faunística litoral situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.

->supramundà

■supramundà -ana

[de supra- i mundà]

adj Que està per damunt del món visible.

->supranatural

■supranatural

[de natural]

adj ETNOL, RELIG i SOCIOL Que excedeix les lleis de la natura, tal com aquestes lleis són compreses per un grup o una cultura determinats.

->suprarenal

■suprarenal

[de renal]

adj ANAT ANIM i FISIOL ANIM 1 Situat damunt el ronyó.

2 glàndula suprarenal Cadascuna de les dues glàndules de secreció interna situades en posició retroperitoneal a la part superior de cada ronyó.

->suprarenalectomia

suprarenalectomia

Part. sil.: su_pra_re_na_lec_to_mi_a

f CIR Extirpació d’una glàndula suprarenal.

->suprarenaloma

suprarenaloma

m PAT Tumor originat a partir de les cèl·lules suprarenals.

->suprarenina

suprarenina

f BIOL, FISIOL ANIM i FARM Adrenalina.

->suprasegmental

■suprasegmental

adj FON Dit del fenomen fònic que afecta més d’un segment o fonema, com ara l’accent, la quantitat o el to.

->suprasensible

■suprasensible

[de sensible]

adj Que està per damunt de la realitat sensible.

->supraterrenal

■supraterrenal

[de terrenal]

adj Que està per damunt de les coses terrenals.

->suprem

■suprem -a

[del ll. supremus, -a, -um, íd., superlatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a sobre’, der. de super; 1a FONT: c. 1610]

adj 1 1 Superior a tots els altres, que ateny el grau màxim. El poder suprem.

2 el suprem DR PROC Tribunal suprem.

3 l’ésser suprem Déu.

2 Dit del darrer moment, de la mort. L’hora suprema. El moment suprem.

->supremacia

■supremacia

Part. sil.: su_pre_ma_ci_a

[de l’angl. supremacy, íd., der. de supreme, del fr. supreme, i aquest, del ll. supremus ‘suprem’; mot format segons primacy ‘primacia, primat’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Poder absolut, preeminència sobre tota altra autoritat.

2 llei de supremacia HIST ECL Llei del parlament anglès (1535) per la qual el rei era proclamat cap suprem de l’Església Anglicana.

->supremament

■supremament

[de suprem]

adv D’una manera suprema.

->suprematisme

■suprematisme

m ART Tendència pictòrica de caràcter no figuratiu que abandona la representació de la figura humana (i dels objectes naturals en general) per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes.

->suprematista

suprematista

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al suprematisme.

2 m i f Seguidor del suprematisme.

->supressió

■supressió

Part. sil.: su_pres_si_ó

[del ll. suppressio, -ōnis ‘opressió’, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de suprimir;

2 l’efecte.

->supressiu

■supressiu -iva

Part. sil.: su_pres_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. suppressus, -a, -um, participi de supprimĕre ‘enfonsar; suprimir’]

adj Que tendeix a suprimir.

->supressor

■supressor -a

[del ll. suppressor, -ōris ‘encobridor’]

1 adj Que suprimeix.

2 f ELECTRÒN Una de les reixes auxiliars de certs tubs electrònics.

->suprimible

■suprimible

[de suprimir]

adj Que pot ésser suprimit.

->suprimir

■suprimir

[del ll. supprĭmĕre, íd.; 1a FONT: 1628]

v tr Fer desaparèixer. Suprimir dues ratlles d’un escrit. El papa va suprimir algunes festes. Suprimir una plaça per raons d’economia. Suprimir una pensió a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suprimir

GERUNDI: suprimint

PARTICIPI: suprimit, suprimida, suprimits, suprimides

INDICATIU PRESENT: suprimeixo, suprimeixes, suprimeix, suprimim, suprimiu, suprimeixen

INDICATIU IMPERFET: suprimia, suprimies, suprimia, suprimíem, suprimíeu, suprimien

INDICATIU PASSAT: suprimí, suprimires, suprimí, suprimírem, suprimíreu, suprimiren

INDICATIU FUTUR: suprimiré, suprimiràs, suprimirà, suprimirem, suprimireu, suprimiran

INDICATIU CONDICIONAL: suprimiria, suprimiries, suprimiria, suprimiríem, suprimiríeu, suprimirien

SUBJUNTIU PRESENT: suprimeixi, suprimeixis, suprimeixi, suprimim, suprimiu, suprimeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: suprimís, suprimissis, suprimís, suprimíssim, suprimíssiu, suprimissin

IMPERATIU: suprimeix, suprimeixi, suprimim, suprimiu, suprimeixin

->supuració

■supuració

Part. sil.: su_pu_ra_ci_ó

[del ll. suppuratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f PAT 1 Producció de pus.

2 Matèria supurada.

->supurar

■supurar

[del ll. suppurare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr PAT Formar-se i vessar-se pus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: supurar

GERUNDI: supurant

PARTICIPI: supurat, supurada, supurats, supurades

INDICATIU PRESENT: supuro, supures, supura, supurem, supureu, supuren

INDICATIU IMPERFET: supurava, supuraves, supurava, supuràvem, supuràveu, supuraven

INDICATIU PASSAT: supurí, supurares, supurà, supuràrem, supuràreu, supuraren

INDICATIU FUTUR: supuraré, supuraràs, supurarà, supurarem, supurareu, supuraran

INDICATIU CONDICIONAL: supuraria, supuraries, supuraria, supuraríem, supuraríeu, supurarien

SUBJUNTIU PRESENT: supuri, supuris, supuri, supurem, supureu, supurin

SUBJUNTIU IMPERFET: supurés, supuressis, supurés, supuréssim, supuréssiu, supuressin

IMPERATIU: supura, supuri, supurem, supureu, supurin

->supuratiu

■supuratiu -iva

Part. sil.: su_pu_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. suppuratus, -a, -um, participi de suppurare ‘supurar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

PAT 1 adj Que produeix supuració.

2 adj i m FARM i TERAP Dit de l’agent o droga que promou la supuració.

->suputació

■suputació

Part. sil.: su_pu_ta_ci_ó

[del ll. supputatio, -ōnis, íd.]

f Acció de suputar.

->suputar

■suputar

[del ll. supputare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Avaluar indirectament una quantitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suputar

GERUNDI: suputant

PARTICIPI: suputat, suputada, suputats, suputades

INDICATIU PRESENT: suputo, suputes, suputa, suputem, suputeu, suputen

INDICATIU IMPERFET: suputava, suputaves, suputava, suputàvem, suputàveu, suputaven

INDICATIU PASSAT: suputí, suputares, suputà, suputàrem, suputàreu, suputaren

INDICATIU FUTUR: suputaré, suputaràs, suputarà, suputarem, suputareu, suputaran

INDICATIU CONDICIONAL: suputaria, suputaries, suputaria, suputaríem, suputaríeu, suputarien

SUBJUNTIU PRESENT: suputi, suputis, suputi, suputem, suputeu, suputin

SUBJUNTIU IMPERFET: suputés, suputessis, suputés, suputéssim, suputéssiu, suputessin

IMPERATIU: suputa, suputi, suputem, suputeu, suputin

->suquejar

■suquejar

[de suc¹]

v intr Treure suc. La ferida li suqueja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suquejar

GERUNDI: suquejant

PARTICIPI: suquejat, suquejada, suquejats, suquejades

INDICATIU PRESENT: suquejo, suqueges, suqueja, suquegem, suquegeu, suquegen

INDICATIU IMPERFET: suquejava, suquejaves, suquejava, suquejàvem, suquejàveu, suquejaven

INDICATIU PASSAT: suquegí, suquejares, suquejà, suquejàrem, suquejàreu, suquejaren

INDICATIU FUTUR: suquejaré, suquejaràs, suquejarà, suquejarem, suquejareu, suquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: suquejaria, suquejaries, suquejaria, suquejaríem, suquejaríeu, suquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: suquegi, suquegis, suquegi, suquegem, suquegeu, suquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: suquegés, suquegessis, suquegés, suquegéssim, suquegéssiu, suquegessin

IMPERATIU: suqueja, suquegi, suquegem, suquegeu, suquegin

->suquet

■suquet

Hom.: soquet

[de suc¹]

m GASTR Plat de peix variat, de vegades amb crustacis i mol·luscs, preparat amb un sofregit d’oli, all, farina, tomàquet i julivert, al qual hom afegeix aigua, sal i pebre.

->sura

■sura

f ISLAM Nom que rep cadascun dels 114 capítols de què consta l’Alcorà.

->surà

■surà

Hom.: surar

[de l’angl. surah, íd., nom procedent de l’Índia, potser del nom de la població de Surat]

[pl -às] m TÈXT Teixit de seda amb lligat de sarja batàvia, de tacte molt suau.

->surada

■surada

[de surar]

f 1 1 Acció de surar.

2 NÀUT Acció de surar una embarcació.

2 PESC 1 Bornoi.

2 Cadascun dels suros d’una surada.

3 p anal ESPORT Conjunt de flotadors de suro, plàstic, etc., que enfilats amb una corda, serveix per a separar els diferents carrers d’una piscina de competició.

->surador

surador

m Flotador.

->sural

■sural

Hom.: soral

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al tou de la cama.

2 artèria sural Artèria que s’origina de l’artèria poplítia i que es distribueix pels músculs poplitis i del tou de la cama.

->surant

■surant

adj Que sura; flotant.

->surar

■surar

Hom.: surà

[de suro; 1a FONT: s. XIII]

v intr 1 Sostenir-se un cos a la superfície d’un líquid; flotar. Si els tireu a l’aigua, alguns suren, però la major part se’n van a fons.

2 fig Prosperar. Malgrat mil entrebancs, ell va surant. La veritat sempre sura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: surar

GERUNDI: surant

PARTICIPI: surat, surada, surats, surades

INDICATIU PRESENT: suro, sures, sura, surem, sureu, suren

INDICATIU IMPERFET: surava, suraves, surava, suràvem, suràveu, suraven

INDICATIU PASSAT: surí, surares, surà, suràrem, suràreu, suraren

INDICATIU FUTUR: suraré, suraràs, surarà, surarem, surareu, suraran

INDICATIU CONDICIONAL: suraria, suraries, suraria, suraríem, suraríeu, surarien

SUBJUNTIU PRESENT: suri, suris, suri, surem, sureu, surin

SUBJUNTIU IMPERFET: surés, suressis, surés, suréssim, suréssiu, suressin

IMPERATIU: sura, suri, surem, sureu, surin

->sureda

■sureda

[de suro; 1a FONT: s. XII]

f GEOBOT Bosc de sureres.

->surellenc

surellenc -a

adj i m i f De Sureda (Rosselló).

->surena

surena

m HIST Títol del més alt dignatari, després del rei, entre els parts i, després, entre els sassànides.

->surenc

■surenc

m BOT Sureny.

->sureny

■sureny

[de suro]

m BOT 1 Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Tubiporus] edulis), de capell hemisfèric o convex, bru ocraci i carn blanca, molt apreciat com a comestible.

2 Cigró.

3 sureny castany Bolet de la família de les boletàcies (Gyroporus castaneus), de barret gruixut i finament vellutat, carn buida, de color bru blanquinós, i comestible.

4 sureny fosc Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Tubiporus] aereus), de color sépia, cama robusta, carn ferma i blanca, i excel·lent com a comestible.

->surer

■surer -a

[de suro]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al suro. Indústria surera.

2 alzina surera BOT Surera.

3 alzina surera BOT Surolí.

2 BOT i FOREST 1 f Arbre perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus suber), d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, tomentoses pel dessota, fruits en gla, del qual és tret el suro, en pannes.

2 m Surera.

3 m ICT ballesta 6.

->surf

■surf

[reducció de l’angl. surfboard (instrument) o surfriding (pràctica esportiva), de surf ‘onatge’ i board ‘planxa’ o riding ‘equitació’; els nord-americans anomenen l’esport surfing; l’exercici esportiu és d’origen polinèsic]

m ESPORT 1 1 Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades.

2 surf pla Surf que consisteix a planar sobre les onades amb una planxa més petita que la de surf en què l’esportista, estirat, recolza la part superior del cos.

3 surf sense planxa Surf que hom practica deixant lliscar el cos sobre les onades, generalment amb l’ajut d’unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l’aigua.

2 surf aeri Modalitat de paracaigudisme esportiu que consisteix a fer figures i piruetes durant la caiguda lliure aprofitant la resistència que l’aire oposa a una planxa de surf que el saltador porta fixada als peus.

3 surf d’arena Esport que consisteix a lliscar per pendents d’arena, especialment al desert, mantenint l’equilibri sobre una planxa.

4 surf de caiac Esport nàutic generalment practicat al mar que consisteix a mantenir-se en equilibri sobre grans onades amb un caiac de surf.

5 1 surf de neu Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per la neu mantenint l’equilibri damunt d’una planxa de neu.

2 surf de neu alpí (o surf alpí) Disciplina de surf de neu que consisteix a fer descensos per pistes alpines de diferent desnivell.

3 surf d’estil lliure Disciplina de surf de neu en què predomina l’execució de salts i de trucs.

4 surf forapista Modalitat de competició de surf de neu practicada sobre neu verge.

6 surf d’estel Esport nàutic que es practica sobre una planxa i en què l’esportista, amb l’ajuda d’un estel de tracció que l’arrossega, es manté en equilibri sobre l’aigua i fa salts i acrobàcies.

7 surf de vela Esport nàutic que consisteix a navegar amb una planxa de vela.

->surfista

■surfista

[de surf]

adj i m i f ESPORT Que practica el surf.

->surgència

■surgència

Part. sil.: sur_gèn_ci_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. surgens, -ntis, participi pres. de surgĕre ‘sorgir’]

f GEOMORF Sortida a l’exterior, mitjançant un forat o una cova, de les aigües infiltrades en un carst, quan troben un nivell subjacent de roques impermeables.

->surí

surí

m BOT Surolí.

->surià

surià -ana

Part. sil.: su_ri_à

Hom.: sorià

adj i m i f ant Sirià.

->suricata

suricata

m ZOOL Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids (Suricata suricatta), de costums terrestres i excavadors, que habita en colònies de fins a una quarantena d’individus a les sabanes seques de l’Àfrica meridional.

->surienc

surienc -a

Part. sil.: su_ri_enc

adj i m i f De Súria (Bages).

->surinamès

surinamès -esa

adj i m i f De Surinam (estat d’Amèrica).

->surmenage

surmenage^* [surmenáʃ, sirmenáʃ]

[fr ] m PSIC Esgotament nerviós.

->suro

■suro

[del ll. sūber, -ĕris, íd.; 1a FONT: 1292]

m 1 BOT i SUR Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses; les seves cèl·lules són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.

2 Peça, tros, de suro, especialment surada dels ormeigs.

3 p ext Peça, tros, de qualsevol matèria emprat com a surada dels ormeigs, etc.

4 BOT 1 Súber.

2 Surera.

5 ésser (algú) un suro col·loq Ésser molt toix.

->surolí

■surolí

[de suro]

m BOT Arbre de la família de les fagàcies (Quercus morisii), resultant de la hibridació de l’alzina i la surera, de suro prim i fulles semblants a les de l’alzina.

->surós

■surós -osa

[de suro; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj 1 Semblant al suro.

2 Que conté suro.

->surra

■surra

[del cast. zurra, potser d’origen basc; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Natjada.

->surrealisme

■surrealisme

Part. sil.: sur_re_a_lis_me

[del fr. surréalisme, íd., de sur ‘sobre’ i réalisme ‘realisme’]

m ART, LIT, MÚS i CIN Moviment que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura, i que proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament; es basa en els somnis i el subconscient.

->surrealista

■surrealista

Part. sil.: sur_re_a_lis_ta

[del fr. surréaliste, íd. (v. surréalisme).]

1 adj Relatiu o pertanyent al surrealisme.

2 m i f Seguidor del surrealisme.

->surrejar

■surrejar

Hom.: sorrejar

[de surra]

v tr Donar surres o natjades. Quan el xiquet es porta malament, sa mare el surreja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: surrejar

GERUNDI: surrejant

PARTICIPI: surrejat, surrejada, surrejats, surrejades

INDICATIU PRESENT: surrejo, surreges, surreja, surregem, surregeu, surregen

INDICATIU IMPERFET: surrejava, surrejaves, surrejava, surrejàvem, surrejàveu, surrejaven

INDICATIU PASSAT: surregí, surrejares, surrejà, surrejàrem, surrejàreu, surrejaren

INDICATIU FUTUR: surrejaré, surrejaràs, surrejarà, surrejarem, surrejareu, surrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: surrejaria, surrejaries, surrejaria, surrejaríem, surrejaríeu, surrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: surregi, surregis, surregi, surregem, surregeu, surregin

SUBJUNTIU IMPERFET: surregés, surregessis, surregés, surregéssim, surregéssiu, surregessin

IMPERATIU: surreja, surregi, surregem, surregeu, surregin

->surt

■surt

[de sortir; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 Commoció brusca de l’ànim produïda per alguna sensació sobtada i imprevista.

2 Impressió sobtada de por.

->susannenc

susannenc -a

adj i m i f De Santa Susanna (Maresme).

->suscepció

■suscepció

Part. sil.: sus_cep_ci_ó

[del ll. susceptio, -ōnis ‘acció de carregar-se alguna cosa, assumpció d’alguna cosa’, der. del ll. suscipĕre ‘assumir’]

f Acció de rebre alguna cosa en si mateix.

->susceptància

■susceptància

Part. sil.: sus_cep_tàn_ci_a

f ELECTROT En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector admitància.

->susceptibilitat

■susceptibilitat

[de susceptible]

f 1 Qualitat de susceptible. La susceptibilitat d’un òrgan. Ferir la susceptibilitat d’algú.

2 FISIOL i PSIC Propietat o disposició, natural o adquirida, per a rebre modificacions o impressions.

3 susceptibilitat dielèctrica ELECT Quocient entre la polarització dielèctrica P i la intensitat de camp E.

4 susceptibilitat magnètica MAGNET Quocient entre la polarització magnètica Pm i la intensitat de camp H.

->susceptible

■susceptible

[del ll. modern susceptibĭlis, der. de suscipĕre ‘assumir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Capaç d’admetre una modificació, una impressió. Ésser una cosa susceptible de millorament.

2 Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible.

2 fig Que té una disposició a ofendre’s fàcilment. És una persona molt susceptible. Tenir un caràcter susceptible.

->suscitabilitat

■suscitabilitat

[de suscitable]

f Qualitat de suscitable.

->suscitable

■suscitable

[de suscitar]

adj Que pot ésser suscitat.

->suscitació

■suscitació

Part. sil.: sus_ci_ta_ci_ó

[del ll. td. suscitatio, -ōnis, íd.]

f Acció de suscitar.

->suscitador

■suscitador -a

[del ll. td. suscitator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1620]

adj i m i f Que suscita.

->suscitament

■suscitament

[de suscitar]

m Acció de suscitar, suscitació.

->suscitar

■suscitar

[del ll. suscitare ‘aixecar, reanimar, fer sorgir’; 1a FONT: c. 1300]

v tr Promoure, fer sorgir. Allò va suscitar unes discussions interminables. Suscitar una guerra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suscitar

GERUNDI: suscitant

PARTICIPI: suscitat, suscitada, suscitats, suscitades

INDICATIU PRESENT: suscito, suscites, suscita, suscitem, susciteu, susciten

INDICATIU IMPERFET: suscitava, suscitaves, suscitava, suscitàvem, suscitàveu, suscitaven

INDICATIU PASSAT: suscití, suscitares, suscità, suscitàrem, suscitàreu, suscitaren

INDICATIU FUTUR: suscitaré, suscitaràs, suscitarà, suscitarem, suscitareu, suscitaran

INDICATIU CONDICIONAL: suscitaria, suscitaries, suscitaria, suscitaríem, suscitaríeu, suscitarien

SUBJUNTIU PRESENT: susciti, suscitis, susciti, suscitem, susciteu, suscitin

SUBJUNTIU IMPERFET: suscités, suscitessis, suscités, suscitéssim, suscitéssiu, suscitessin

IMPERATIU: suscita, susciti, suscitem, susciteu, suscitin

->susdit

■susdit -a

[de l’ant. sus ‘damunt’ i dit²; 1a FONT: 1307]

adj Damunt dit, esmentat anteriorment.

->sushi

sushi^* [súʃi]

[jap ] m GASTR 1 Plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit envinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus, o de verdura.

2 rotlle de ‘sushi’ Rotlle preparat embolicant sushi amb una fulla d’alga i que hom serveix tallat en trossos d’uns 2 cm.

->suslic europeu

suslic europeu

Part. sil.: sus_lic eu_ro_peu

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids (Citellus citellus), semblant a l’esquirol, però més petit, amb la cua curta i taques blanques molt evidents.

->suspecte

■suspecte -a

[del ll. suspectus, -a, -um, íd., participi de suspicĕre ‘mirar de baix a dalt’; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Sospitós, que inspira sospites o desconfiança. Una persona suspecta.

->suspendre

■suspendre

[del ll. suspendēre, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 [emprat especialment en participi passat] 1 Tenir una cosa en l’aire de manera que pengi. Una bola suspesa per un fil al sostre.

2 fig L’auditori estava suspès dels seus llavis.

2 1 Tenir algun temps deturat el curs d’una cosa. Suspendre els treballs començats.

2 Diferir momentàniament. Suspendre els pagaments. Suspendre una sentència.

3 Privar algú per algun temps del seu càrrec, de les seves funcions, del seu sou, etc. Suspendre un professor de les seves funcions i el seu sou.

4 1 Negar l’aprovació a un examinand. Dels vint estudiants d’aquell curs n’han suspesos quatre.

2 abs El professor de matemàtiques suspèn molt.

5 1 Rebre la qualificació de suspens (en una assignatura). Pel juny vaig suspendre el llatí.

2 abs He tornat a suspendre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suspendre

GERUNDI: suspenent

PARTICIPI: suspès, suspesa, suspesos, suspeses

INDICATIU PRESENT: suspenc, suspens, suspèn, suspenem, suspeneu, suspenen

INDICATIU IMPERFET: suspenia, suspenies, suspenia, suspeníem, suspeníeu, suspenien

INDICATIU PASSAT: suspenguí, suspengueres, suspengué, suspenguérem, suspenguéreu, suspengueren

INDICATIU FUTUR: suspendré, suspendràs, suspendrà, suspendrem, suspendreu, suspendran

INDICATIU CONDICIONAL: suspendria, suspendries, suspendria, suspendríem, suspendríeu, suspendrien

SUBJUNTIU PRESENT: suspengui, suspenguis, suspengui, suspenguem, suspengueu, suspenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: suspengués, suspenguessis, suspengués, suspenguéssim, suspenguéssiu, suspenguessin

IMPERATIU: suspèn, suspengui, suspenguem, suspeneu, suspenguin

->suspens

■suspens -a

Cp. suspès

[del ll. suspensus, -a, -um, íd; en el sentit de ‘recurs narratiu que manté l’interès’, calc de l’angl. suspense, i aquest, del fr. (en) suspens ‘en suspens’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 adj En estat d’expectació, d’indecisió, perplex.

2 en suspens loc adv En estat d’expectació, d’indecisió.

3 en suspens loc adv Diferida la resolució. Van deixar en suspens aquella qüestió espinosa.

2 CIN i LIT 1 m Recurs de retardar la resolució d’una situació crítica mitjançant la inclusió d’accions secundàries en l’acció principal, per tal de mantenir i augmentar l’interès i les emocions de l’espectador o el lector.

2 de suspens loc adj Dit de l’obra que té suspens. Una pel·lícula de suspens.

3 m ENSENY Nota que certifica d’haver estat suspès en un examen, un curs, etc., i que generalment comporta l’exigència de repetir-lo.

->suspensió

■suspensió

Part. sil.: sus_pen_si_ó

[del ll. suspensio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de suspendre;

2 l’efecte.

2 ANAT ANIM Unió de la mandíbula inferior dels vertebrats amb el crani.

3 1 DR CAN Censura per la qual és prohibit a un clergue l’exercici d’un ofici o és privat dels fruits d’un benefici que posseeix, o ambdues coses alhora.

2 DR PEN Pena governativa o judicial que priva en tot o en part l’ús d’un dret, sobretot del dret de sufragi, l’exercici d’un càrrec públic, d’un ofici, d’una professió.

3 suspensió de garanties constitucionals DR CONST i POLÍT Situació anormal de l’ordre públic (sovint en cas de guerra o de catàstrofe pública), prevista per les constitucions democràtiques, decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap de l’estat, que consisteix en la supressió temporal total o parcial de les garanties personals i dels drets públics reconeguts en la constitució.

4 suspensió de pagaments DR MERC [abrev s. de p.] Situació d’insolvència transitòria d’un comerciant, legalment inscrit en el registre corresponent.

5 suspensió de sou i feina DR TREB Sanció disciplinària imposada per un empresari a un treballador o a diversos pel fet d’haver comès una falta tipificada per la llei.

6 suspensió d’hostilitats DR INTERN Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.

4 LING En glossemàtica, cessació de la vigència d’una funció en certes condicions.

5 MÚS Adornament en l’execució musical, consistent en una prolongació o un retard en fer sonar una determinada nota.

6 1 QUÍM FÍS Dispersió estable d’un sòlid (fase dispersa) en un líquid (fase dispersant) d’una manera pràcticament uniforme.

2 suspensió de bari MED Suspensió d’una sal de bari usada en radiologia com a mitjà de contrast per a omplir vísceres buides i fer després radiografies per tal de veure el relleu de les parets.

7 1 Allò amb què està suspesa alguna cosa.

2 FÍS i METROL Dispositiu, element, etc., emprat per a mantenir suspès l’element o la part mòbil d’un aparell de mesura o anàleg.

3 TECNOL Conjunt d’elements mecànics, interposats entre el bastidor d’un vehicle i les seves rodes o llurs eixos, que amorteixen els xocs, les trepidacions i les sotragades produïdes per les irregularitats del terreny sobre el qual es desplaça el vehicle.

4 suspensió cardànica (o de Cardan) TECNOL Dispositiu mecànic que consisteix en tres anells concèntrics, encabits l’un dins de l’altre, i articulats entre ells de tal manera que cadascun pot girar entorn d’un eix perpendicular als eixos de gir dels altres dos.

8 GIMN Posició en què el centre de gravetat del gimnasta queda per sota del punt on s’agafa a l’aparell.

9 llançament en (o de) suspensió (o simplement suspensió) ESPORT 1 En el basquetbol, llançament a cistella que el jugador efectua suspès en l’aire per l’impuls del salt.

2 En l’handbol, llançament a porteria efectuat d’aquesta manera.

->suspensiu

■suspensiu -iva

Part. sil.: sus_pen_siu

[del b. ll. suspensivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que suspèn, que té en suspens. Un decret suspensiu de les garanties constitucionals.

2 DR Que té la virtut o la força per a suspendre.

->suspensívor

■suspensívor -a

[de suspens i -vor]

adj ECOL Dit de l’animal que separa i menja material que es troba en suspensió, generalment en l’aigua.