->endomorfisme

■endomorfisme

m 1 GEOL Fenomen pel qual les roques ígnies i els sediments que les envolten, per un metamorfisme de contacte, s’interpenetren talment, que arriben a modificar la composició de les roques ígnies.

2 MAT Aplicació d’una certa estructura algèbrica en ella mateixa, conservant-la.

3 PETROG Procés que comporta una modificació de la composició química d’una roca plutònica per assimilació de roques metamòrfiques.

->endoneuri

endoneuri

Part. sil.: en_do_neu_ri

m HISTOL Revestiment del teixit conjuntiu que envolta les fibres d’un nervi i que serveix per a llur sosteniment.

->endonucleasa

endonucleasa

Part. sil.: en_do_nu_cle_a_sa

f BIOQ i BIOTEC 1 Enzim que escindeix internament un àcid nucleic.

2 endonucleasa de restricció Endonucleasa que reconeix una seqüència curta i específica d’ADN i en la qual produeix un trencament.

->endoparàsit

■endoparàsit

adj i m PAT Dit del paràsit que viu dintre l’hoste.

->endopèdon

■endopèdon

m PEDOL Horitzó inferior d’un sòl, situat entre l’epipèdon i la roca mare, essencialment mineral.

->endopeptidasa

endopeptidasa

f BIOQ Proteasa.

->endoperidi

■endoperidi

m BOT Capa interna del peridi.

->endoplasma

■endoplasma

m CIT Citoplasma intern de la cèl·lula que es diferencia de l’ectoplasma pel fet de tenir més fluïdesa i presentar granulacions abundants.

->endoplasmàtic

■endoplasmàtic -a

adj CIT Relatiu o pertanyent a l’endoplasma.

->endoplast

endoplast

m BOT En les esquizofícies, corpuscle arrodonit o allargat ric en àcids nucleics.

->endopleura

endopleura

Part. sil.: en_do_pleu_ra

f BOT Capa interna de l’episperma que sol provenir de la secundina del primordi seminal.

->endopodi

endopodi

m ZOOL Branca interna de l’artell basal dels crustacis.

->endopoliploide

endopoliploide

Part. sil.: en_do_po_li_ploi_de

adj i m GEN Dit de la cèl·lula o de l’organisme que presenta endopoliploïdia.

->endopoliploïdia

endopoliploïdia

Part. sil.: en_do_po_li_plo_ï_di_a

f GEN Poliploïdia produïda per endomitosi o per endoreduplicació.

->endoproctes

■endoproctes

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals pseudocelomats bilaterals, sèssils, d’aspecte semblant als pòlips.

2 sing Lofoforat de la classe dels endoproctes.

->endopterigots

endopterigots

m pl ENTOM Holometàbols.

->endoreduplicació

endoreduplicació

Part. sil.: en_do_re_du_pli_ca_ci_ó

f GEN Reproducció supernumerària del filament cromosòmic que té lloc durant la interfase.

->endorfina

■endorfina

f BIOQ i FISIOL ANIM Nom genèric d’un nombre de productes opiacis del cervell, que es troben especialment en la hipòfisi i a les terminacions nervioses de l’hipotàlem i del mesencèfal.

->endormiscament

■endormiscament

[de endormiscar-se]

m 1 1 Acció d’endormiscar-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està endormiscat.

->endormiscar

■endormiscar

[de dormir¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Mig adormir. Aquella calor havent dinat l’endormiscava.

2 pron Es va endormiscar escoltant la ràdio.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endormiscar

GERUNDI: endormiscant

PARTICIPI: endormiscat, endormiscada, endormiscats, endormiscades

INDICATIU PRESENT: endormisco, endormisques, endormisca, endormisquem, endormisqueu, endormisquen

INDICATIU IMPERFET: endormiscava, endormiscaves, endormiscava, endormiscàvem, endormiscàveu, endormiscaven

INDICATIU PASSAT: endormisquí, endormiscares, endormiscà, endormiscàrem, endormiscàreu, endormiscaren

INDICATIU FUTUR: endormiscaré, endormiscaràs, endormiscarà, endormiscarem, endormiscareu, endormiscaran

INDICATIU CONDICIONAL: endormiscaria, endormiscaries, endormiscaria, endormiscaríem, endormiscaríeu, endormiscarien

SUBJUNTIU PRESENT: endormisqui, endormisquis, endormisqui, endormisquem, endormisqueu, endormisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: endormisqués, endormisquessis, endormisqués, endormisquéssim, endormisquéssiu, endormisquessin

IMPERATIU: endormisca, endormisqui, endormisquem, endormisqueu, endormisquin

->endorreic

■endorreic -a

Part. sil.: en_dor_reic

adj HIDROL Dit de les regions afectades d’endorreisme.

->endorreisme

■endorreisme

Part. sil.: en_dor_re_is_me

m HIDROL Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca a la mar, sinó que ho fa en depressions interiors on constitueixen estanys i aiguamolls (oposat a exorreisme).

->endós

■endós

[de endossar; 1a FONT: 1839, DLab.]

[pl -ossos] m DR MERC 1 1 Acció d’endossar una lletra de canvi o un altre document de crèdit;

2 l’efecte.

2 Escrit que cal posar al dors d’una lletra de canvi o d’un document de crèdit en endossar-la.

->endoscopi

■endoscopi

[de endo- i -scopi]

m TERAP Instrument utilitzat en la pràctica de l’endoscòpia.

->endoscòpia

■endoscòpia

Part. sil.: en_dos_cò_pi_a

[de endo- i -scòpia]

f TERAP Exploració instrumental de la superfície interna de cavitats i conductes de l’organisme mitjançant un endoscopi.

->endoscòpic

endoscòpic -a

[de endoscòpia]

adj TERAP 1 Relatiu o pertanyent a l’endoscòpia.

2 Practicat per endoscòpia.

->endosfera

endosfera

f GEOL Nom donat antigament al nucli de la Terra. Hom l’anomena també barisfera o nife.

->endosmòmetre

■endosmòmetre

m FÍS Aparell emprat per a mesurar l’endosmosi.

->endosmosi

■endosmosi

f FÍS Circulació d’aigua que s’estableix cap a l’interior d’un compartiment que conté una solució aquosa més concentrada, a través d’una paret semipermeable, per efecte d’osmosi.

->endosmòtic

■endosmòtic -a

adj FÍS Relatiu o pertanyent a l’endosmosi.

->endosoma

■endosoma

m CIT 1 Cos que hom observa en el nucli en repòs d’algunes algues.

2 Vesícula intracel·lular amb material extracel·lular i enzims proteolítics, formada durant el procés d’endocitosi per invaginació de la membrana plasmàtica, de la qual es desprèn.

->endosperma

■endosperma

m BOT Teixit de reserva de les llavors.

->endòspora

■endòspora

f 1 MICROB Espora perdurant pròpia dels bacteris de la família de les bacil·làcies i d’altres grups més o menys adaptats a la vida terrestre.

2 BOT Espora formada dins una cèl·lula o un esporangi.

->endospori

endospori

m BOT 1 Membrana cel·lulòsica i prima de l’espora dels pteridòfits, per sota de la membrana externa o exospori.

2 Làmina interna de la membrana dels zigots de les conjugades.

->endosquelet

■endosquelet

m ANAT ANIM Esquelet intern.

->endossador

■endossador -a

[de endossar]

adj Que endossa.

->endossament

■endossament

[de endossar]

m 1 Acció d’endossar o d’endossar-se;

2 l’efecte.

->endossant

■endossant

[de endossar]

m i f DR MERC Persona que endossa una lletra de canvi o un altre document de crèdit.

->endossar

■endossar

[deriv. de dors (ant. dòs), però probablement també del fr. endosser, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 1 tr Posar a algú la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors, l’esquena.

2 pron S’endossà la capa amb una elegància d’allò més aristocràtica.

2 tr DR MERC Cedir a favor d’altri la titularitat d’una lletra de canvi o d’un altre document de crèdit expedit a l’ordre, fent-ho constar així al dors.

3 tr fig Fer passar a càrrec d’altri l’execució, la cura, etc., d’alguna cosa desagradable, difícil, etc. Sempre m’endossa les feines més ingrates! Vosaltres rai, que podeu endossar les criatures als avis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endossar

GERUNDI: endossant

PARTICIPI: endossat, endossada, endossats, endossades

INDICATIU PRESENT: endosso, endosses, endossa, endossem, endosseu, endossen

INDICATIU IMPERFET: endossava, endossaves, endossava, endossàvem, endossàveu, endossaven

INDICATIU PASSAT: endossí, endossares, endossà, endossàrem, endossàreu, endossaren

INDICATIU FUTUR: endossaré, endossaràs, endossarà, endossarem, endossareu, endossaran

INDICATIU CONDICIONAL: endossaria, endossaries, endossaria, endossaríem, endossaríeu, endossarien

SUBJUNTIU PRESENT: endossi, endossis, endossi, endossem, endosseu, endossin

SUBJUNTIU IMPERFET: endossés, endossessis, endossés, endosséssim, endosséssiu, endossessin

IMPERATIU: endossa, endossi, endossem, endosseu, endossin

->endossatari

■endossatari -ària

[de endossar]

m i f DR MERC Persona en benefici de la qual hom endossa un document de crèdit.

->endosserar

■endosserar

[de dosser]

v tr 1 Posar dosser a alguna cosa.

2 fig Formar com un dosser sobre alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endosserar

GERUNDI: endosserant

PARTICIPI: endosserat, endosserada, endosserats, endosserades

INDICATIU PRESENT: endossero, endosseres, endossera, endosserem, endossereu, endosseren

INDICATIU IMPERFET: endosserava, endosseraves, endosserava, endosseràvem, endosseràveu, endosseraven

INDICATIU PASSAT: endosserí, endosserares, endosserà, endosseràrem, endosseràreu, endosseraren

INDICATIU FUTUR: endosseraré, endosseraràs, endosserarà, endosserarem, endosserareu, endosseraran

INDICATIU CONDICIONAL: endosseraria, endosseraries, endosseraria, endosseraríem, endosseraríeu, endosserarien

SUBJUNTIU PRESENT: endosseri, endosseris, endosseri, endosserem, endossereu, endosserin

SUBJUNTIU IMPERFET: endosserés, endosseressis, endosserés, endosseréssim, endosseréssiu, endosseressin

IMPERATIU: endossera, endosseri, endosserem, endossereu, endosserin

->endosti

endosti

m ANAT ANIM Membrana fina del teixit connectiu que recobreix la superfície de la cavitat medul·lar de l’os.

->endostil

endostil

m ANAT Solc estret del centre de la paret ventral de la faringe dels tunicats i cefalocordats, des de la cavitat bucal fins a l’esòfag.

->endoteci

endoteci

m BOT 1 Conjunt de cèl·lules internes d’un esporangi.

2 En el sac pol·línic, capa fibrosa que hi ha sota l’epidermis.

->endoteli

■endoteli

[de endo- i -teli]

m HISTOL Teixit intern de les seroses, de l’aparell circulatori i de les cavitats sinovials compost de cèl·lules planes, poligonals i disposades en forma de mosaic.

->endotelial

■endotelial

Part. sil.: en_do_te_li_al

adj HISTOL Relatiu o pertanyent a l’endoteli.

->endotelioblastema

endotelioblastema

Part. sil.: en_do_te_li_o_blas_te_ma

m EMBRIOL Regió situada en el límit entre l’àrea opaca i l’àrea pel·lúcida de la blàstula secundària dels ocells.

->endoteliocorial

endoteliocorial

Part. sil.: en_do_te_li_o_co_ri_al

adj EMBRIOL Dit d’un tipus de placenta decídua.

->endotelioma

endotelioma

Part. sil.: en_do_te_li_o_ma

m PAT Nom genèric d’un grup de neoplàsies derivades del teixit endotelial que recobreix els vasos sanguinis o les cavitats seroses.

->endotèrmia

■endotèrmia

Part. sil.: en_do_tèr_mi_a

f FISIOL Capacitat de regular la temperatura pròpia, com en els animals homeoterms o de sang calenta.

->endotèrmic

■endotèrmic -a

[de endo- i tèrmic]

adj QUÍM FÍS 1 Que absorbeix calor. Reacció endotèrmica.

2 Format amb absorció de calor. Un cos endotèrmic.

->endotoxina

■endotoxina

f MICROB Toxina continguda a l’interior d’algunes soques bacterianes que exerceix la seva acció tòxica en produir-se la lisi de la membrana cel·lular.

->endòtrof

endòtrof -a

adj BOT Dit del cefalodi format a l’interior del tal·lus.

->endovenós

■endovenós -osa

[de endo- i venós]

adj ANAT ANIM i MED Intravenós.

->endozoic

■endozoic -a

Part. sil.: en_do_zoic

adj ECOL Dit de l’organisme que viu a l’interior d’un animal.

->endozoocor

endozoocor -a

Part. sil.: en_do_zo_o_cor

adj BOT Dit dels vegetals les diàspores dels quals es disseminen mitjançant la intervenció d’animals que les transporten en llur tub digestiu i les dipositen juntament amb les deposicions.

->endrapar

■endrapar

[de drap; 1a FONT: 1362]

v 1 tr Aplicar drap a la superfície d’un objecte en enguixar-lo, pintar-lo, folrar-lo, etc. Era un cofre endrapat de la part de dins.

2 1 intr fig Menjar voraçment. Endrapava com un lladre!

2 tr Endrapaven les sobralles del festí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endrapar

GERUNDI: endrapant

PARTICIPI: endrapat, endrapada, endrapats, endrapades

INDICATIU PRESENT: endrapo, endrapes, endrapa, endrapem, endrapeu, endrapen

INDICATIU IMPERFET: endrapava, endrapaves, endrapava, endrapàvem, endrapàveu, endrapaven

INDICATIU PASSAT: endrapí, endrapares, endrapà, endrapàrem, endrapàreu, endraparen

INDICATIU FUTUR: endraparé, endraparàs, endraparà, endraparem, endrapareu, endraparan

INDICATIU CONDICIONAL: endraparia, endraparies, endraparia, endraparíem, endraparíeu, endraparien

SUBJUNTIU PRESENT: endrapi, endrapis, endrapi, endrapem, endrapeu, endrapin

SUBJUNTIU IMPERFET: endrapés, endrapessis, endrapés, endrapéssim, endrapéssiu, endrapessin

IMPERATIU: endrapa, endrapi, endrapem, endrapeu, endrapin

->endreç

■endreç

[de endreçar; 1a FONT: 1322]

m 1 Manera com hom arranja o disposa alguna cosa; règim.

2 mals endreços Estris, mobles, etc., inservibles que hom té arraconats. Ho tenim a la cambra dels mals endreços.

->endreça

■endreça

[de endreçar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Acció d’endreçar;

2 l’efecte. Heu de fer una bona endreça del local.

3 donar endreça a un afer Prendre totes les mesures per tal que reïxi.

2 LIT 1 Acció de dedicar una obra a algú.

2 Fórmula emprada per a redactar la dedicatòria.

->endreçadament

■endreçadament

[de endreçat]

adv Amb endreçament.

->endreçament

■endreçament

[de endreçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’endreçar;

2 l’efecte.

->endreçar

■endreçar

[de dreçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Posar en bon ordre, disposar o arranjar bé. Aquesta dona es passa el matí endreçant la casa!

2 LIT Dedicar una obra a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endreçar

GERUNDI: endreçant

PARTICIPI: endreçat, endreçada, endreçats, endreçades

INDICATIU PRESENT: endreço, endreces, endreça, endrecem, endreceu, endrecen

INDICATIU IMPERFET: endreçava, endreçaves, endreçava, endreçàvem, endreçàveu, endreçaven

INDICATIU PASSAT: endrecí, endreçares, endreçà, endreçàrem, endreçàreu, endreçaren

INDICATIU FUTUR: endreçaré, endreçaràs, endreçarà, endreçarem, endreçareu, endreçaran

INDICATIU CONDICIONAL: endreçaria, endreçaries, endreçaria, endreçaríem, endreçaríeu, endreçarien

SUBJUNTIU PRESENT: endreci, endrecis, endreci, endrecem, endreceu, endrecin

SUBJUNTIU IMPERFET: endrecés, endrecessis, endrecés, endrecéssim, endrecéssiu, endrecessin

IMPERATIU: endreça, endreci, endrecem, endreceu, endrecin

->endreçat

■endreçat -ada

[de endreçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Que es plau a tenir les coses ben endreçades. És una minyona endreçada.

2 anar endreçat Anar net, polit.

2 Posat en el seu lloc i amb la netedat i disposició que cal.

->endreçúries

■endreçúries

Part. sil.: en_dre_çú_ri_es

[de endreçar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f pl Indrets desavinents.

->endret

■endret

[de dret²; 1a FONT: 1549]

1 m TÈXT Dret o cara bona d’un teixit.

2 endret (o a l’endret) adv ant Davant per davant, enfront, a l’altura d’una cosa.

->endrina

endrina

f QUÍM ORG Hidrocarbur clorat emprat com a plaguicida.

->endròmids

endròmids

m ENTOM 1 pl Família de macrolepidòpters integrada per una sola espècie, migradora, l’Endromis versicolora.

2 sing Insecte de la família dels endròmids.

->endropidor

■endropidor -a

[de endropir]

adj Que endropeix.

->endropiment

■endropiment

[de endropir]

m 1 1 Acció d’endropir o d’endropir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està endropit.

->endropir

■endropir

[de dropo]

v 1 tr Fer tornar dropo.

2 pron Esdevenir dropo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endropir

GERUNDI: endropint

PARTICIPI: endropit, endropida, endropits, endropides

INDICATIU PRESENT: endropeixo, endropeixes, endropeix, endropim, endropiu, endropeixen

INDICATIU IMPERFET: endropia, endropies, endropia, endropíem, endropíeu, endropien

INDICATIU PASSAT: endropí, endropires, endropí, endropírem, endropíreu, endropiren

INDICATIU FUTUR: endropiré, endropiràs, endropirà, endropirem, endropireu, endropiran

INDICATIU CONDICIONAL: endropiria, endropiries, endropiria, endropiríem, endropiríeu, endropirien

SUBJUNTIU PRESENT: endropeixi, endropeixis, endropeixi, endropim, endropiu, endropeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: endropís, endropissis, endropís, endropíssim, endropíssiu, endropissin

IMPERATIU: endropeix, endropeixi, endropim, endropiu, endropeixin

->endurança

■endurança

[de endurar]

f 1 Acció d’endurar;

2 l’efecte.

->endurar

■endurar

[de durar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Suportar (alguna cosa) amb una paciència constant.

2 intr esp Dejunar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endurar

GERUNDI: endurant

PARTICIPI: endurat, endurada, endurats, endurades

INDICATIU PRESENT: enduro, endures, endura, endurem, endureu, enduren

INDICATIU IMPERFET: endurava, enduraves, endurava, enduràvem, enduràveu, enduraven

INDICATIU PASSAT: endurí, endurares, endurà, enduràrem, enduràreu, enduraren

INDICATIU FUTUR: enduraré, enduraràs, endurarà, endurarem, endurareu, enduraran

INDICATIU CONDICIONAL: enduraria, enduraries, enduraria, enduraríem, enduraríeu, endurarien

SUBJUNTIU PRESENT: enduri, enduris, enduri, endurem, endureu, endurin

SUBJUNTIU IMPERFET: endurés, enduressis, endurés, enduréssim, enduréssiu, enduressin

IMPERATIU: endura, enduri, endurem, endureu, endurin

->enduridor

enduridor

[de endurir]

m FOTOG Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pel·lícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge.

->enduriment

■enduriment

[de endurir]

m 1 1 Acció d’endurir o d’endurir-se;

2 l’efecte.

2 CONSTR i QUÍM IND Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica.

3 METAL·L Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics.

->endurir

■endurir

[de dur²]

v 1 1 tr Fer tornar dur o més dur. La sequedat ha endurit la terra. L’egoisme endureix el cor.

2 pron Se m’endureix la pell de les mans.

2 tr CONSTR, QUÍM IND i METAL·L Produir un enduriment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endurir

GERUNDI: endurint

PARTICIPI: endurit, endurida, endurits, endurides

INDICATIU PRESENT: endureixo, endureixes, endureix, endurim, enduriu, endureixen

INDICATIU IMPERFET: enduria, enduries, enduria, enduríem, enduríeu, endurien

INDICATIU PASSAT: endurí, endurires, endurí, endurírem, enduríreu, enduriren

INDICATIU FUTUR: enduriré, enduriràs, endurirà, endurirem, endurireu, enduriran

INDICATIU CONDICIONAL: enduriria, enduriries, enduriria, enduriríem, enduriríeu, enduririen

SUBJUNTIU PRESENT: endureixi, endureixis, endureixi, endurim, enduriu, endureixin

SUBJUNTIU IMPERFET: endurís, endurissis, endurís, enduríssim, enduríssiu, endurissin

IMPERATIU: endureix, endureixi, endurim, enduriu, endureixin

->enduro

enduro

m ESPORT Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada.

->endur-se

■endur-se

[de dur¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v [pr ind 2 t’enduus o t’endús; 3 s’enduu o s’endú; imper 2 enduu-te o endú-te] pron Emportar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: endur

GERUNDI: enduent

PARTICIPI: endut, enduta, enduts, endutes

INDICATIU PRESENT: enduc, enduus, enduu, enduem, endueu, enduen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): enduc, endús, endú, enduem, endueu, enduen

INDICATIU IMPERFET: enduia, enduies, enduia, endúiem, endúieu, enduien

INDICATIU PASSAT: enduguí, endugueres, endugué, enduguérem, enduguéreu, endugueren

INDICATIU FUTUR: enduré, enduràs, endurà, endurem, endureu, enduran

INDICATIU CONDICIONAL: enduria, enduries, enduria, enduríem, enduríeu, endurien

SUBJUNTIU PRESENT: endugui, enduguis, endugui, enduguem, endugueu, enduguin

SUBJUNTIU IMPERFET: endugués, enduguessis, endugués, enduguéssim, enduguéssiu, enduguessin

IMPERATIU: enduu, endugui, enduguem, endueu, enduguin

IMPERATIU (alternatiu): endú, endugui, enduguem, endueu, enduguin

->ènema

■ènema

[del ll. enĕma, -ătis, i aquest, del gr. énema, íd., der. de eníēmi ‘ficar a dins; injectar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m FARM Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula.

->enemic

■enemic -iga

[del ll. ĭnĭmīcus, -a, -um, der. de amīcus ‘amic’; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 1 adj i m i f Que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo. Tant me fa que em sigui amic com enemic! Enemic ocult.

2 ésser enemic de si mateix Perjudicar els propis interessos.

2 1 adj i m i f esp Persona que fa la guerra contra algú. Atacar l’enemic. Les forces enemigues eren superiors.

2 adj p anal El gat és enemic de la rata.

3 a l’enemic que s’escapa, pont de plata Refrany que recomana de donar totes les facilitats a l’enemic perquè fugi i no torni.

3 fig 1 adj i m i f Persona que és contrària a alguna cosa. Ésser enemic del treball. La meva boca, enemiga de dir mentides.

2 adj p anal L’aigua és enemiga del foc.

4 m PAT Repeló.

->enèmic

enèmic -a

[de ènema]

adj MED Relatiu o pertanyent a l’ènema.

->enemistar

■enemistar

[de enemistat; 1a FONT: s. XVII]

v 1 tr Fer perdre l’amistat, fer esdevenir enemic.

2 pron Esdevenir enemic. Enemistar-se una persona amb una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enemistar

GERUNDI: enemistant

PARTICIPI: enemistat, enemistada, enemistats, enemistades

INDICATIU PRESENT: enemisto, enemistes, enemista, enemistem, enemisteu, enemisten

INDICATIU IMPERFET: enemistava, enemistaves, enemistava, enemistàvem, enemistàveu, enemistaven

INDICATIU PASSAT: enemistí, enemistares, enemistà, enemistàrem, enemistàreu, enemistaren

INDICATIU FUTUR: enemistaré, enemistaràs, enemistarà, enemistarem, enemistareu, enemistaran

INDICATIU CONDICIONAL: enemistaria, enemistaries, enemistaria, enemistaríem, enemistaríeu, enemistarien

SUBJUNTIU PRESENT: enemisti, enemistis, enemisti, enemistem, enemisteu, enemistin

SUBJUNTIU IMPERFET: enemistés, enemistessis, enemistés, enemistéssim, enemistéssiu, enemistessin

IMPERATIU: enemista, enemisti, enemistem, enemisteu, enemistin

->enemistat

■enemistat

[del ll. vg. *inimīcĭtas, -ātis, íd., substitut del cl. inimicitia, paral·lel del també ll. vg. amīcĭtas, -ātis ‘amistat’, substitut del cl. amicitia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Sentiment hostil, aversió mútua entre dues persones. Tenir enemistat amb alguna persona.

->eneolític

■eneolític -a

Part. sil.: e_ne_o_lí_tic

[cpt. híbrid del ll. aēneus ‘coure’ i el gr. líthos ‘pedra’]

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’eneolític.

2 m Fase de la prehistòria que segueix el neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure). Equival al terme calcolític.

->energètic

■energètic -a

[del gr. energētikós ‘actiu, que opera’]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’energia.

2 adj 1 Que produeix o dóna energia. El sucre és l’aliment energètic per excel·lència.

2 poder energètic DIET Relació entre la quantitat de calories que hom pot obtenir d’un aliment i el seu pes.

3 recursos energètics INDÚST Recursos naturals d’un país que forneixen l’energia necessària a la indústria.

3 f FÍS Ciència que estudia les lleis que regeixen les manifestacions de l’energia basant-se en els principis fonamentals de la termodinàmica i considerant l’energia interna com a funció d’estat.

->energetisme

energetisme

m FILOS i FÍS Teoria segons la qual totes les propietats de la matèria i àdhuc els fenòmens psíquics són formes especials d’energia que, al seu torn, es poden reduir a una espècie bàsica anomenada energia absoluta.

->energia

■energia

Part. sil.: e_ner_gi_a

Hom.: anergia

[del ll. td. energīa, i aquest, del gr. enérgeia ‘eficàcia, força’, der. de érgon ‘obra’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Potència activa d’un organisme, capacitat d’obrar, de produir un efecte. L’energia muscular. La grip m’ha deixat sense gens d’energia. L’energia d’un medicament.

2 fig L’energia d’una expressió.

3 FÍS, QUÍM i TECNOL Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.

4 captació d’energia FISIOL En els éssers autòtrofs, mètode mitjançant el qual els éssers vius incorporen energia de l’exterior per tal de poder sintetitzar substàncies orgàniques en llur interior.

5 energia activa ELECTROT Energia corresponent a la potència activa.

6 energia aparent ELECTROT Energia corresponent a la potència aparent.

7 energia reactiva ELECTROT Energia corresponent a la potència reactiva.

8 producció d’energia FISIOL Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.

2 Capacitat d’algú d’obrar vencent els obstacles, imposant-se als altres, etc. És molt intel·ligent, però no té energia per a defensar les seves opinions.

->enèrgic

■enèrgic -a

[de energia; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que té energia. Un àcid enèrgic. Un caràcter enèrgic. Prendre mesures enèrgiques.

->enèrgicament

■enèrgicament

[de enèrgic]

adv D’una manera enèrgica, amb energia. Parlà enèrgicament.

->enèrgide

enèrgide

m CIT Conjunt format per un nucli cel·lular i el citoplasma que és sota la seva influència.

->energitzar

■energitzar

[de energia]

v tr Comunicar energia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: energitzar

GERUNDI: energitzant

PARTICIPI: energitzat, energitzada, energitzats, energitzades

INDICATIU PRESENT: energitzo, energitzes, energitza, energitzem, energitzeu, energitzen

INDICATIU IMPERFET: energitzava, energitzaves, energitzava, energitzàvem, energitzàveu, energitzaven

INDICATIU PASSAT: energitzí, energitzares, energitzà, energitzàrem, energitzàreu, energitzaren

INDICATIU FUTUR: energitzaré, energitzaràs, energitzarà, energitzarem, energitzareu, energitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: energitzaria, energitzaries, energitzaria, energitzaríem, energitzaríeu, energitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: energitzi, energitzis, energitzi, energitzem, energitzeu, energitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: energitzés, energitzessis, energitzés, energitzéssim, energitzéssiu, energitzessin

IMPERATIU: energitza, energitzi, energitzem, energitzeu, energitzin

->energumen

■energumen -úmena

[del gr. energoúmenos, íd., participi passiu de energéō ‘obrar, exercir una acció’]

m i f 1 RELIG Persona posseïda del dimoni.

2 p ext Persona agitada, emportada per un entusiasme excessiu, per una viva passió; fanàtic.

->enervació

■enervació

Part. sil.: e_ner_va_ci_ó

[de enervar]

f 1 Acció d’enervar o d’enervar-se;

2 l’efecte.

->enervament

■enervament

[de enervar]

m Estat del qui està enervat.

->enervant

■enervant

[de enervar]

adj Que enerva. És una calor enervant. Una música enervant.

->enervar

■enervar

[del ll. enervare, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr CIR Fer una ablació en un nervi o un grup de nervis innervant una regió del cos.

2 p ext 1 tr Fer perdre el nervi, l’energia, el vigor.

2 pron Perdre el nervi, l’energia, el vigor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enervar

GERUNDI: enervant

PARTICIPI: enervat, enervada, enervats, enervades

INDICATIU PRESENT: enervo, enerves, enerva, enervem, enerveu, enerven

INDICATIU IMPERFET: enervava, enervaves, enervava, enervàvem, enervàveu, enervaven

INDICATIU PASSAT: enerví, enervares, enervà, enervàrem, enervàreu, enervaren

INDICATIU FUTUR: enervaré, enervaràs, enervarà, enervarem, enervareu, enervaran

INDICATIU CONDICIONAL: enervaria, enervaries, enervaria, enervaríem, enervaríeu, enervarien

SUBJUNTIU PRESENT: enervi, enervis, enervi, enervem, enerveu, enervin

SUBJUNTIU IMPERFET: enervés, enervessis, enervés, enervéssim, enervéssiu, enervessin

IMPERATIU: enerva, enervi, enervem, enerveu, enervin

->enervat

enervat -ada

[de enervar]

adj BOT Sense nervis o de nervis poc aparents.

->enervi

■enervi -èrvia

adj BOT Dit de les fulles sense nervis visibles.

->enèsim

■enèsim -a

[del nom de la lletra ena i la terminació -èsim, pròpia dels numerals fraccionaris: vigèsim, centèsim, etc]

1 adj 1 MAT En una sèrie o successió indefinides, dit del terme que ocupa un lloc general indeterminat, designat per la lletra n.

2 p ext Dit d’una cosa que ve a afegir-se a moltes altres d’idèntiques. És l’enèsima temptativa infructuosa que fa. T’ho dic per enèsima vegada.

2 MAT 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en un nombre determinat de parts iguals designat per la lletra n.

2 m Un enèsim, 1/n.

3 adj MAT Dit d’una potència, arrel, ordre de derivació, etc., indeterminats.

->enfadar

■enfadar

[del cast. enfadar, der. de l’ant. fado, actual hado ‘destí’, d’on ‘disculpar-se amb el destí; abandonar-se, cansar-se’; 1a FONT: 1565]

v tr i pron Enutjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfadar

GERUNDI: enfadant

PARTICIPI: enfadat, enfadada, enfadats, enfadades

INDICATIU PRESENT: enfado, enfades, enfada, enfadem, enfadeu, enfaden

INDICATIU IMPERFET: enfadava, enfadaves, enfadava, enfadàvem, enfadàveu, enfadaven

INDICATIU PASSAT: enfadí, enfadares, enfadà, enfadàrem, enfadàreu, enfadaren

INDICATIU FUTUR: enfadaré, enfadaràs, enfadarà, enfadarem, enfadareu, enfadaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfadaria, enfadaries, enfadaria, enfadaríem, enfadaríeu, enfadarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfadi, enfadis, enfadi, enfadem, enfadeu, enfadin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfadés, enfadessis, enfadés, enfadéssim, enfadéssiu, enfadessin

IMPERATIU: enfada, enfadi, enfadem, enfadeu, enfadin

->enfadeïment

■enfadeïment

Part. sil.: en_fa_de_ï_ment

[de enfadeir]

m 1 Acció d’enfadeir o d’enfadeir-se;

2 l’efecte.

->enfadeir

■enfadeir

Part. sil.: en_fa_de_ir

[de fat²]

v 1 tr Fer tornar fat, insípid.

2 pron Esdevenir fat, insípid. Aquest plat s’ha enfadeït.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfadeir

GERUNDI: enfadeint

PARTICIPI: enfadeït, enfadeïda, enfadeïts, enfadeïdes

INDICATIU PRESENT: enfadeeixo, enfadeeixes, enfadeeix, enfadeïm, enfadeïu, enfadeeixen

INDICATIU IMPERFET: enfadeïa, enfadeïes, enfadeïa, enfadeíem, enfadeíeu, enfadeïen

INDICATIU PASSAT: enfadeí, enfadeïres, enfadeí, enfadeírem, enfadeíreu, enfadeïren

INDICATIU FUTUR: enfadeiré, enfadeiràs, enfadeirà, enfadeirem, enfadeireu, enfadeiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfadeiria, enfadeiries, enfadeiria, enfadeiríem, enfadeiríeu, enfadeirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfadeeixi, enfadeeixis, enfadeeixi, enfadeïm, enfadeïu, enfadeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfadeís, enfadeïssis, enfadeís, enfadeíssim, enfadeíssiu, enfadeïssin

IMPERATIU: enfadeeix, enfadeeixi, enfadeïm, enfadeïu, enfadeeixin

->enfadós

■enfadós -osa

[de enfadar]

1 adj Enutjós.

2 la cançó de l’enfadós Cosa que hom repeteix amb molta insistència fins a enutjar els qui l’escolten.

->enfadosament

■enfadosament

[de enfadós]

adv D’una manera enfadosa.

->enfaenat

enfaenat -ada

Part. sil.: en_fa_e_nat

adj dial Enfeinat.

->enfaixament

■enfaixament

Part. sil.: en_fai_xa_ment

[de enfaixar]

m 1 Acció d’enfaixar;

2 l’efecte.

->enfaixar

■enfaixar

Part. sil.: en_fai_xar

Hom.: enfeixar

[de faixa]

v tr 1 Faixar.

2 esp Enrotllar al voltant d’un pal, un rem, etc., una corda, un cordill, etc., formant diferents espires i de manera que en tapi un tros a tall de faixa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfaixar

GERUNDI: enfaixant

PARTICIPI: enfaixat, enfaixada, enfaixats, enfaixades

INDICATIU PRESENT: enfaixo, enfaixes, enfaixa, enfaixem, enfaixeu, enfaixen

INDICATIU IMPERFET: enfaixava, enfaixaves, enfaixava, enfaixàvem, enfaixàveu, enfaixaven

INDICATIU PASSAT: enfaixí, enfaixares, enfaixà, enfaixàrem, enfaixàreu, enfaixaren

INDICATIU FUTUR: enfaixaré, enfaixaràs, enfaixarà, enfaixarem, enfaixareu, enfaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfaixaria, enfaixaries, enfaixaria, enfaixaríem, enfaixaríeu, enfaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfaixi, enfaixis, enfaixi, enfaixem, enfaixeu, enfaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfaixés, enfaixessis, enfaixés, enfaixéssim, enfaixéssiu, enfaixessin

IMPERATIU: enfaixa, enfaixi, enfaixem, enfaixeu, enfaixin

->enfaixat

■enfaixat

Part. sil.: en_fai_xat

[de enfaixar]

m 1 Resultat de l’operació d’enfaixar un pal, un rem, etc.

2 Enfaixament.

->enfangada

■enfangada

[de enfangar]

f 1 Acció d’enfangar o d’enfangar-se;

2 l’efecte.

->enfangament

■enfangament

[de enfangar]

m Enfangada.

->enfangar

■enfangar

[de fang; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v 1 tr Ficar en el fang.

2 1 tr Cobrir, embrutar, de fang.

2 pron S’ha enfangat les cames fins als genolls.

3 tr fig Embrutar moralment. Certes lectures enfanguen l’esperit.

4 pron fig S’ha enfangat en el vici.

3 pron fig Ficar-se en un afer, una empresa, etc., de difícil solució. M’he ben enfangat; no sé pas com me’n sortiré.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfangar

GERUNDI: enfangant

PARTICIPI: enfangat, enfangada, enfangats, enfangades

INDICATIU PRESENT: enfango, enfangues, enfanga, enfanguem, enfangueu, enfanguen

INDICATIU IMPERFET: enfangava, enfangaves, enfangava, enfangàvem, enfangàveu, enfangaven

INDICATIU PASSAT: enfanguí, enfangares, enfangà, enfangàrem, enfangàreu, enfangaren

INDICATIU FUTUR: enfangaré, enfangaràs, enfangarà, enfangarem, enfangareu, enfangaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfangaria, enfangaries, enfangaria, enfangaríem, enfangaríeu, enfangarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfangui, enfanguis, enfangui, enfanguem, enfangueu, enfanguin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfangués, enfanguessis, enfangués, enfanguéssim, enfanguéssiu, enfanguessin

IMPERATIU: enfanga, enfangui, enfanguem, enfangueu, enfanguin

->enfarcellament

■enfarcellament

[de enfarcellar]

m 1 Acció d’enfarcellar;

2 l’efecte.

->enfarcellar

■enfarcellar

[de farcell]

v tr 1 Disposar (alguna cosa) formant un farcell o farcells.

2 Posar (a algú) la roba de manera que li faci bonys, no li caigui bé, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfarcellar

GERUNDI: enfarcellant

PARTICIPI: enfarcellat, enfarcellada, enfarcellats, enfarcellades

INDICATIU PRESENT: enfarcello, enfarcelles, enfarcella, enfarcellem, enfarcelleu, enfarcellen

INDICATIU IMPERFET: enfarcellava, enfarcellaves, enfarcellava, enfarcellàvem, enfarcellàveu, enfarcellaven

INDICATIU PASSAT: enfarcellí, enfarcellares, enfarcellà, enfarcellàrem, enfarcellàreu, enfarcellaren

INDICATIU FUTUR: enfarcellaré, enfarcellaràs, enfarcellarà, enfarcellarem, enfarcellareu, enfarcellaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfarcellaria, enfarcellaries, enfarcellaria, enfarcellaríem, enfarcellaríeu, enfarcellarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfarcelli, enfarcellis, enfarcelli, enfarcellem, enfarcelleu, enfarcellin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfarcellés, enfarcellessis, enfarcellés, enfarcelléssim, enfarcelléssiu, enfarcellessin

IMPERATIU: enfarcella, enfarcelli, enfarcellem, enfarcelleu, enfarcellin

->enfardador

■enfardador -a

[de enfardar]

m i f Persona que es dedica a enfardar o enfardellar una mercaderia.

->enfardament

■enfardament

[de enfardar]

m Acció d’enfardar.

->enfardar

■enfardar

[de farda¹]

v tr 1 Enfardellar.

2 Enfardissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfardar

GERUNDI: enfardant

PARTICIPI: enfardat, enfardada, enfardats, enfardades

INDICATIU PRESENT: enfardo, enfardes, enfarda, enfardem, enfardeu, enfarden

INDICATIU IMPERFET: enfardava, enfardaves, enfardava, enfardàvem, enfardàveu, enfardaven

INDICATIU PASSAT: enfardí, enfardares, enfardà, enfardàrem, enfardàreu, enfardaren

INDICATIU FUTUR: enfardaré, enfardaràs, enfardarà, enfardarem, enfardareu, enfardaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfardaria, enfardaries, enfardaria, enfardaríem, enfardaríeu, enfardarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfardi, enfardis, enfardi, enfardem, enfardeu, enfardin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfardés, enfardessis, enfardés, enfardéssim, enfardéssiu, enfardessin

IMPERATIU: enfarda, enfardi, enfardem, enfardeu, enfardin

->enfardellament

■enfardellament

[de enfardellar]

m 1 Acció d’enfardellar;

2 l’efecte.

->enfardellar

■enfardellar

[de fardell]

v tr Disposar (alguna cosa) formant un fardell o fardells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfardellar

GERUNDI: enfardellant

PARTICIPI: enfardellat, enfardellada, enfardellats, enfardellades

INDICATIU PRESENT: enfardello, enfardelles, enfardella, enfardellem, enfardelleu, enfardellen

INDICATIU IMPERFET: enfardellava, enfardellaves, enfardellava, enfardellàvem, enfardellàveu, enfardellaven

INDICATIU PASSAT: enfardellí, enfardellares, enfardellà, enfardellàrem, enfardellàreu, enfardellaren

INDICATIU FUTUR: enfardellaré, enfardellaràs, enfardellarà, enfardellarem, enfardellareu, enfardellaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfardellaria, enfardellaries, enfardellaria, enfardellaríem, enfardellaríeu, enfardellarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfardelli, enfardellis, enfardelli, enfardellem, enfardelleu, enfardellin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfardellés, enfardellessis, enfardellés, enfardelléssim, enfardelléssiu, enfardellessin

IMPERATIU: enfardella, enfardelli, enfardellem, enfardelleu, enfardellin

->enfardissar

■enfardissar

[de farda¹]

v tr Omplir de farda¹ 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfardissar

GERUNDI: enfardissant

PARTICIPI: enfardissat, enfardissada, enfardissats, enfardissades

INDICATIU PRESENT: enfardisso, enfardisses, enfardissa, enfardissem, enfardisseu, enfardissen

INDICATIU IMPERFET: enfardissava, enfardissaves, enfardissava, enfardissàvem, enfardissàveu, enfardissaven

INDICATIU PASSAT: enfardissí, enfardissares, enfardissà, enfardissàrem, enfardissàreu, enfardissaren

INDICATIU FUTUR: enfardissaré, enfardissaràs, enfardissarà, enfardissarem, enfardissareu, enfardissaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfardissaria, enfardissaries, enfardissaria, enfardissaríem, enfardissaríeu, enfardissarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfardissi, enfardissis, enfardissi, enfardissem, enfardisseu, enfardissin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfardissés, enfardissessis, enfardissés, enfardisséssim, enfardisséssiu, enfardissessin

IMPERATIU: enfardissa, enfardissi, enfardissem, enfardisseu, enfardissin

->enfarfec

■enfarfec

[de enfarfegar; 1a FONT: 1877]

m Conjunt d’adornaments, accessoris, etc., que enfarfeguen alguna cosa.

->enfarfegament

■enfarfegament

[de enfarfegar]

m 1 Acció d’enfarfegar o d’enfarfegar-se;

2 l’efecte.

->enfarfegar

■enfarfegar

[probablement d’un ant. *enfrafegar ‘mig ofegar’, comp. de enfre ‘entre’ i afegar ‘ofegar’, amb desplaçament de la r pretònica; 1a FONT: 1864]

v 1 tr Omplir d’un nombre excessiu d’adornaments, d’accessoris, d’elements, etc.

2 pron Si et poses tantes joies t’enfarfegaràs!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfarfegar

GERUNDI: enfarfegant

PARTICIPI: enfarfegat, enfarfegada, enfarfegats, enfarfegades

INDICATIU PRESENT: enfarfego, enfarfegues, enfarfega, enfarfeguem, enfarfegueu, enfarfeguen

INDICATIU IMPERFET: enfarfegava, enfarfegaves, enfarfegava, enfarfegàvem, enfarfegàveu, enfarfegaven

INDICATIU PASSAT: enfarfeguí, enfarfegares, enfarfegà, enfarfegàrem, enfarfegàreu, enfarfegaren

INDICATIU FUTUR: enfarfegaré, enfarfegaràs, enfarfegarà, enfarfegarem, enfarfegareu, enfarfegaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfarfegaria, enfarfegaries, enfarfegaria, enfarfegaríem, enfarfegaríeu, enfarfegarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfarfegui, enfarfeguis, enfarfegui, enfarfeguem, enfarfegueu, enfarfeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfarfegués, enfarfeguessis, enfarfegués, enfarfeguéssim, enfarfeguéssiu, enfarfeguessin

IMPERATIU: enfarfega, enfarfegui, enfarfeguem, enfarfegueu, enfarfeguin

->enfarfegós

■enfarfegós -osa

adj Que enfarfega; excessivament pesat, farragós. Vestidures enfarfegoses. Pastissets enfarfegosos. Un escriptor, un debat enfarfegós.

->enfarfoll

■enfarfoll

[de enfarfollar-se]

m Empatoll.

->enfarfollar-se

■enfarfollar-se

Cp. enforfollar

[der. i variant de forfoll]

v pron 1 Entrebancar-se parlant. Quan parla, s’enfarfolla i acaba que ningú no l’entén.

2 Empatollar-se. Què t’enfarfolles?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfarfollar

GERUNDI: enfarfollant

PARTICIPI: enfarfollat, enfarfollada, enfarfollats, enfarfollades

INDICATIU PRESENT: enfarfollo, enfarfolles, enfarfolla, enfarfollem, enfarfolleu, enfarfollen

INDICATIU IMPERFET: enfarfollava, enfarfollaves, enfarfollava, enfarfollàvem, enfarfollàveu, enfarfollaven

INDICATIU PASSAT: enfarfollí, enfarfollares, enfarfollà, enfarfollàrem, enfarfollàreu, enfarfollaren

INDICATIU FUTUR: enfarfollaré, enfarfollaràs, enfarfollarà, enfarfollarem, enfarfollareu, enfarfollaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfarfollaria, enfarfollaries, enfarfollaria, enfarfollaríem, enfarfollaríeu, enfarfollarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfarfolli, enfarfollis, enfarfolli, enfarfollem, enfarfolleu, enfarfollin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfarfollés, enfarfollessis, enfarfollés, enfarfolléssim, enfarfolléssiu, enfarfollessin

IMPERATIU: enfarfolla, enfarfolli, enfarfollem, enfarfolleu, enfarfollin

->enfarinada

■enfarinada

[de enfarinar]

f 1 Acció d’enfarinar o d’enfarinar-se;

2 l’efecte.

->enfarinament

■enfarinament

[de enfarinar]

m Enfarinada.

->enfarinar

■enfarinar

[de farina]

v 1 tr Cobrir de farina. Enfarinar el peix abans de fregir-lo.

2 iròn 1 tr Empolvorar excessivament.

2 pron Quan s’enfarina tant, sembla una màscara. Enfarinar-se la cara.

3 1 tr Embrutar de farina o de pols semblant a la farina.

2 pron T’enfarinaràs l’abric! Sempre t’enfarines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfarinar

GERUNDI: enfarinant

PARTICIPI: enfarinat, enfarinada, enfarinats, enfarinades

INDICATIU PRESENT: enfarino, enfarines, enfarina, enfarinem, enfarineu, enfarinen

INDICATIU IMPERFET: enfarinava, enfarinaves, enfarinava, enfarinàvem, enfarinàveu, enfarinaven

INDICATIU PASSAT: enfariní, enfarinares, enfarinà, enfarinàrem, enfarinàreu, enfarinaren

INDICATIU FUTUR: enfarinaré, enfarinaràs, enfarinarà, enfarinarem, enfarinareu, enfarinaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfarinaria, enfarinaries, enfarinaria, enfarinaríem, enfarinaríeu, enfarinarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfarini, enfarinis, enfarini, enfarinem, enfarineu, enfarinin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfarinés, enfarinessis, enfarinés, enfarinéssim, enfarinéssiu, enfarinessin

IMPERATIU: enfarina, enfarini, enfarinem, enfarineu, enfarinin

->enfaristolament

■enfaristolament

[de enfaristolar-se]

m 1 1 Acció d’enfaristolar-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està enfaristolat.

->enfaristolar-se

■enfaristolar-se

[de faristol]

v pron 1 Agafar urc, altivar-se.

2 Enutjar-se, encendre’s d’ira.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfaristolar

GERUNDI: enfaristolant

PARTICIPI: enfaristolat, enfaristolada, enfaristolats, enfaristolades

INDICATIU PRESENT: enfaristolo, enfaristoles, enfaristola, enfaristolem, enfaristoleu, enfaristolen

INDICATIU IMPERFET: enfaristolava, enfaristolaves, enfaristolava, enfaristolàvem, enfaristolàveu, enfaristolaven

INDICATIU PASSAT: enfaristolí, enfaristolares, enfaristolà, enfaristolàrem, enfaristolàreu, enfaristolaren

INDICATIU FUTUR: enfaristolaré, enfaristolaràs, enfaristolarà, enfaristolarem, enfaristolareu, enfaristolaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfaristolaria, enfaristolaries, enfaristolaria, enfaristolaríem, enfaristolaríeu, enfaristolarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfaristoli, enfaristolis, enfaristoli, enfaristolem, enfaristoleu, enfaristolin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfaristolés, enfaristolessis, enfaristolés, enfaristoléssim, enfaristoléssiu, enfaristolessin

IMPERATIU: enfaristola, enfaristoli, enfaristolem, enfaristoleu, enfaristolin

->enfastidir

■enfastidir

[del cat. ant. fastidi ‘fàstic, enuig’]

v 1 tr Causar tedi.

2 pron Sentir tedi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfastidir

GERUNDI: enfastidint

PARTICIPI: enfastidit, enfastidida, enfastidits, enfastidides

INDICATIU PRESENT: enfastideixo, enfastideixes, enfastideix, enfastidim, enfastidiu, enfastideixen

INDICATIU IMPERFET: enfastidia, enfastidies, enfastidia, enfastidíem, enfastidíeu, enfastidien

INDICATIU PASSAT: enfastidí, enfastidires, enfastidí, enfastidírem, enfastidíreu, enfastidiren

INDICATIU FUTUR: enfastidiré, enfastidiràs, enfastidirà, enfastidirem, enfastidireu, enfastidiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfastidiria, enfastidiries, enfastidiria, enfastidiríem, enfastidiríeu, enfastidirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfastideixi, enfastideixis, enfastideixi, enfastidim, enfastidiu, enfastideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfastidís, enfastidissis, enfastidís, enfastidíssim, enfastidíssiu, enfastidissin

IMPERATIU: enfastideix, enfastideixi, enfastidim, enfastidiu, enfastideixin

->enfastijar

■enfastijar

[der. del cat. ant. fastijar, ll. fastidiare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr i pron Enfastidir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfastijar

GERUNDI: enfastijant

PARTICIPI: enfastijat, enfastijada, enfastijats, enfastijades

INDICATIU PRESENT: enfastijo, enfastiges, enfastija, enfastigem, enfastigeu, enfastigen

INDICATIU IMPERFET: enfastijava, enfastijaves, enfastijava, enfastijàvem, enfastijàveu, enfastijaven

INDICATIU PASSAT: enfastigí, enfastijares, enfastijà, enfastijàrem, enfastijàreu, enfastijaren

INDICATIU FUTUR: enfastijaré, enfastijaràs, enfastijarà, enfastijarem, enfastijareu, enfastijaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfastijaria, enfastijaries, enfastijaria, enfastijaríem, enfastijaríeu, enfastijarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfastigi, enfastigis, enfastigi, enfastigem, enfastigeu, enfastigin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfastigés, enfastigessis, enfastigés, enfastigéssim, enfastigéssiu, enfastigessin

IMPERATIU: enfastija, enfastigi, enfastigem, enfastigeu, enfastigin

->enfavar-se

■enfavar-se

[de fava]

v pron col·loq Embadalir-se, encantar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfavar

GERUNDI: enfavant

PARTICIPI: enfavat, enfavada, enfavats, enfavades

INDICATIU PRESENT: enfavo, enfaves, enfava, enfavem, enfaveu, enfaven

INDICATIU IMPERFET: enfavava, enfavaves, enfavava, enfavàvem, enfavàveu, enfavaven

INDICATIU PASSAT: enfaví, enfavares, enfavà, enfavàrem, enfavàreu, enfavaren

INDICATIU FUTUR: enfavaré, enfavaràs, enfavarà, enfavarem, enfavareu, enfavaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfavaria, enfavaries, enfavaria, enfavaríem, enfavaríeu, enfavarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfavi, enfavis, enfavi, enfavem, enfaveu, enfavin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfavés, enfavessis, enfavés, enfavéssim, enfavéssiu, enfavessin

IMPERATIU: enfava, enfavi, enfavem, enfaveu, enfavin

->enfavat

■enfavat -ada

[de enfavar-se]

adj i m i f Embadalit, encantat. Està tan enfavat amb la seva enamorada, que no veu res més.

->enfebrar

■enfebrar

[de febre]

v 1 tr Fer agafar febre. L’ànsia de poder l’ha ben enfebrat.

2 pron Agafar febre. Ja no tenia gens de febre, però aquesta nit s’ha tornat a enfebrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfebrar

GERUNDI: enfebrant

PARTICIPI: enfebrat, enfebrada, enfebrats, enfebrades

INDICATIU PRESENT: enfebro, enfebres, enfebra, enfebrem, enfebreu, enfebren

INDICATIU IMPERFET: enfebrava, enfebraves, enfebrava, enfebràvem, enfebràveu, enfebraven

INDICATIU PASSAT: enfebrí, enfebrares, enfebrà, enfebràrem, enfebràreu, enfebraren

INDICATIU FUTUR: enfebraré, enfebraràs, enfebrarà, enfebrarem, enfebrareu, enfebraran

INDICATIU CONDICIONAL: enfebraria, enfebraries, enfebraria, enfebraríem, enfebraríeu, enfebrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfebri, enfebris, enfebri, enfebrem, enfebreu, enfebrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfebrés, enfebressis, enfebrés, enfebréssim, enfebréssiu, enfebressin

IMPERATIU: enfebra, enfebri, enfebrem, enfebreu, enfebrin

->enfebrosir-se

enfebrosir-se

v pron Enfebrar-se. Al matí, s’havia enfebrosit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfebrosir

GERUNDI: enfebrosint

PARTICIPI: enfebrosit, enfebrosida, enfebrosits, enfebrosides

INDICATIU PRESENT: enfebroseixo, enfebroseixes, enfebroseix, enfebrosim, enfebrosiu, enfebroseixen

INDICATIU IMPERFET: enfebrosia, enfebrosies, enfebrosia, enfebrosíem, enfebrosíeu, enfebrosien

INDICATIU PASSAT: enfebrosí, enfebrosires, enfebrosí, enfebrosírem, enfebrosíreu, enfebrosiren

INDICATIU FUTUR: enfebrosiré, enfebrosiràs, enfebrosirà, enfebrosirem, enfebrosireu, enfebrosiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfebrosiria, enfebrosiries, enfebrosiria, enfebrosiríem, enfebrosiríeu, enfebrosirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfebroseixi, enfebroseixis, enfebroseixi, enfebrosim, enfebrosiu, enfebroseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfebrosís, enfebrosissis, enfebrosís, enfebrosíssim, enfebrosíssiu, enfebrosissin

IMPERATIU: enfebroseix, enfebroseixi, enfebrosim, enfebrosiu, enfebroseixin

->enfeinassat

■enfeinassat -ada

Part. sil.: en_fei_nas_sat

[de feina]

adj Molt enfeinat.

->enfeinat

■enfeinat -ada

Part. sil.: en_fei_nat

[de feina; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

adj 1 Que està fent una feina.

2 Carregat de feina.

->enfeinegassat

■enfeinegassat -ada

Part. sil.: en_fei_ne_gas_sat

[de feina]

adj Enfeinassat.

->enfeixador

■enfeixador -a

Part. sil.: en_fei_xa_dor

[de enfeixar]

m i f Persona que enfeixa.

->enfeixar

■enfeixar

Part. sil.: en_fei_xar

Hom.: enfaixar

[de feix]

v tr Disposar la llenya, etc., en un feix o en feixos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfeixar

GERUNDI: enfeixant

PARTICIPI: enfeixat, enfeixada, enfeixats, enfeixades

INDICATIU PRESENT: enfeixo, enfeixes, enfeixa, enfeixem, enfeixeu, enfeixen

INDICATIU IMPERFET: enfeixava, enfeixaves, enfeixava, enfeixàvem, enfeixàveu, enfeixaven

INDICATIU PASSAT: enfeixí, enfeixares, enfeixà, enfeixàrem, enfeixàreu, enfeixaren

INDICATIU FUTUR: enfeixaré, enfeixaràs, enfeixarà, enfeixarem, enfeixareu, enfeixaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfeixaria, enfeixaries, enfeixaria, enfeixaríem, enfeixaríeu, enfeixarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfeixi, enfeixis, enfeixi, enfeixem, enfeixeu, enfeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfeixés, enfeixessis, enfeixés, enfeixéssim, enfeixéssiu, enfeixessin

IMPERATIU: enfeixa, enfeixi, enfeixem, enfeixeu, enfeixin

->enfelar-se

■enfelar-se

v pron RAM Emmalaltir del fetge un animal, especialment una ovella o una cabra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfelar

GERUNDI: enfelant

PARTICIPI: enfelat, enfelada, enfelats, enfelades

INDICATIU PRESENT: enfelo, enfeles, enfela, enfelem, enfeleu, enfelen

INDICATIU IMPERFET: enfelava, enfelaves, enfelava, enfelàvem, enfelàveu, enfelaven

INDICATIU PASSAT: enfelí, enfelares, enfelà, enfelàrem, enfelàreu, enfelaren

INDICATIU FUTUR: enfelaré, enfelaràs, enfelarà, enfelarem, enfelareu, enfelaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfelaria, enfelaries, enfelaria, enfelaríem, enfelaríeu, enfelarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfeli, enfelis, enfeli, enfelem, enfeleu, enfelin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfelés, enfelessis, enfelés, enfeléssim, enfeléssiu, enfelessin

IMPERATIU: enfela, enfeli, enfelem, enfeleu, enfelin

->enfelloniment

■enfelloniment

[de enfellonir]

m 1 1 Acció d’enfellonir o d’enfellonir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està enfellonit.

->enfellonir

■enfellonir

[de felló; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Enutjar algú fortament, excitar-li la ira.

2 pron Enutjar-se fortament; aïrar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfellonir

GERUNDI: enfellonint

PARTICIPI: enfellonit, enfellonida, enfellonits, enfellonides

INDICATIU PRESENT: enfelloneixo, enfelloneixes, enfelloneix, enfellonim, enfelloniu, enfelloneixen

INDICATIU IMPERFET: enfellonia, enfellonies, enfellonia, enfelloníem, enfelloníeu, enfellonien

INDICATIU PASSAT: enfelloní, enfellonires, enfelloní, enfellonírem, enfelloníreu, enfelloniren

INDICATIU FUTUR: enfelloniré, enfelloniràs, enfellonirà, enfellonirem, enfellonireu, enfelloniran

INDICATIU CONDICIONAL: enfelloniria, enfelloniries, enfelloniria, enfelloniríem, enfelloniríeu, enfellonirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfelloneixi, enfelloneixis, enfelloneixi, enfellonim, enfelloniu, enfelloneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfellonís, enfellonissis, enfellonís, enfelloníssim, enfelloníssiu, enfellonissin

IMPERATIU: enfelloneix, enfelloneixi, enfellonim, enfelloniu, enfelloneixin

->enfeltrament

■enfeltrament

[de enfeltrar]

m TÈXT Operació de produir l’enfeltre en les teles de llana o en la llana en floca.

->enfeltrar

■enfeltrar

[de feltre; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr TÈXT 1 Produir l’enfeltre en un teixit de llana.

2 Obtenir l’efecte d’encongiment permanent (de fibres, fils i teixits de llana).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfeltrar

GERUNDI: enfeltrant

PARTICIPI: enfeltrat, enfeltrada, enfeltrats, enfeltrades

INDICATIU PRESENT: enfeltro, enfeltres, enfeltra, enfeltrem, enfeltreu, enfeltren

INDICATIU IMPERFET: enfeltrava, enfeltraves, enfeltrava, enfeltràvem, enfeltràveu, enfeltraven

INDICATIU PASSAT: enfeltrí, enfeltrares, enfeltrà, enfeltràrem, enfeltràreu, enfeltraren

INDICATIU FUTUR: enfeltraré, enfeltraràs, enfeltrarà, enfeltrarem, enfeltrareu, enfeltraran

INDICATIU CONDICIONAL: enfeltraria, enfeltraries, enfeltraria, enfeltraríem, enfeltraríeu, enfeltrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfeltri, enfeltris, enfeltri, enfeltrem, enfeltreu, enfeltrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfeltrés, enfeltressis, enfeltrés, enfeltréssim, enfeltréssiu, enfeltressin

IMPERATIU: enfeltra, enfeltri, enfeltrem, enfeltreu, enfeltrin

->enfeltre

■enfeltre

[de enfeltrar]

m TÈXT 1 Atapeïment produït en una porció de llana en floca o en un teixit de llana mullant-lo.

2 pl Part de la llana curta i endurida que correspon al ventre de les ovelles.

->enfereir-se

■enfereir-se

Part. sil.: en_fe_re_ir-se

[de fer³; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v pron Esdevenir feroç.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfereir

GERUNDI: enfereint

PARTICIPI: enfereït, enfereïda, enfereïts, enfereïdes

INDICATIU PRESENT: enfereeixo, enfereeixes, enfereeix, enfereïm, enfereïu, enfereeixen

INDICATIU IMPERFET: enfereïa, enfereïes, enfereïa, enfereíem, enfereíeu, enfereïen

INDICATIU PASSAT: enfereí, enfereïres, enfereí, enfereírem, enfereíreu, enfereïren

INDICATIU FUTUR: enfereiré, enfereiràs, enfereirà, enfereirem, enfereireu, enfereiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfereiria, enfereiries, enfereiria, enfereiríem, enfereiríeu, enfereirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfereeixi, enfereeixis, enfereeixi, enfereïm, enfereïu, enfereeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfereís, enfereïssis, enfereís, enfereíssim, enfereíssiu, enfereïssin

IMPERATIU: enfereeix, enfereeixi, enfereïm, enfereïu, enfereeixin

->enferestir

■enferestir

[de ferest; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Fer tornar ferest (algú). La duresa dels seus primers anys la van enferestir.

2 pron Esdevenir ferest.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enferestir

GERUNDI: enferestint

PARTICIPI: enferestit, enferestida, enferestits, enferestides

INDICATIU PRESENT: enferesteixo, enferesteixes, enferesteix, enferestim, enferestiu, enferesteixen

INDICATIU IMPERFET: enferestia, enferesties, enferestia, enferestíem, enferestíeu, enferestien

INDICATIU PASSAT: enferestí, enferestires, enferestí, enferestírem, enferestíreu, enferestiren

INDICATIU FUTUR: enferestiré, enferestiràs, enferestirà, enferestirem, enferestireu, enferestiran

INDICATIU CONDICIONAL: enferestiria, enferestiries, enferestiria, enferestiríem, enferestiríeu, enferestirien

SUBJUNTIU PRESENT: enferesteixi, enferesteixis, enferesteixi, enferestim, enferestiu, enferesteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enferestís, enferestissis, enferestís, enferestíssim, enferestíssiu, enferestissin

IMPERATIU: enferesteix, enferesteixi, enferestim, enferestiu, enferesteixin

->enferidura

■enferidura

[de enferir]

f PESC Nus amb què hom lliga un esquer a la llinya o bé als braçols de la mare del palangre.

->enferir

■enferir

[probablement del ll. infērre ‘portar en algun lloc; formular’]

v tr 1 CONSTR NAV Presentar una contra l’altra dues peces que hom vol unir.

2 MAR Ajuntar la cadena amb l’àncora mitjançant un grilló.

3 MAR Fer ferma una vela.

4 PESC Lligar un ham a un braçol, pèl de cuca, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enferir

GERUNDI: enferint

PARTICIPI: enferit, enferida, enferits, enferides

INDICATIU PRESENT: enfereixo, enfereixes, enfereix, enferim, enferiu, enfereixen

INDICATIU IMPERFET: enferia, enferies, enferia, enferíem, enferíeu, enferien

INDICATIU PASSAT: enferí, enferires, enferí, enferírem, enferíreu, enferiren

INDICATIU FUTUR: enferiré, enferiràs, enferirà, enferirem, enferireu, enferiran

INDICATIU CONDICIONAL: enferiria, enferiries, enferiria, enferiríem, enferiríeu, enferirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfereixi, enfereixis, enfereixi, enferim, enferiu, enfereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enferís, enferissis, enferís, enferíssim, enferíssiu, enferissin

IMPERATIU: enfereix, enfereixi, enferim, enferiu, enfereixin

->enferotgir-se

■enferotgir-se

[de ferotge; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v pron Enfereir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enferotgir

GERUNDI: enferotgint

PARTICIPI: enferotgit, enferotgida, enferotgits, enferotgides

INDICATIU PRESENT: enferotgeixo, enferotgeixes, enferotgeix, enferotgim, enferotgiu, enferotgeixen

INDICATIU IMPERFET: enferotgia, enferotgies, enferotgia, enferotgíem, enferotgíeu, enferotgien

INDICATIU PASSAT: enferotgí, enferotgires, enferotgí, enferotgírem, enferotgíreu, enferotgiren

INDICATIU FUTUR: enferotgiré, enferotgiràs, enferotgirà, enferotgirem, enferotgireu, enferotgiran

INDICATIU CONDICIONAL: enferotgiria, enferotgiries, enferotgiria, enferotgiríem, enferotgiríeu, enferotgirien

SUBJUNTIU PRESENT: enferotgeixi, enferotgeixis, enferotgeixi, enferotgim, enferotgiu, enferotgeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enferotgís, enferotgissis, enferotgís, enferotgíssim, enferotgíssiu, enferotgissin

IMPERATIU: enferotgeix, enferotgeixi, enferotgim, enferotgiu, enferotgeixin

->enferrar

■enferrar

[de ferro; 1a FONT: 1444]

v tr Enferrissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enferrar

GERUNDI: enferrant

PARTICIPI: enferrat, enferrada, enferrats, enferrades

INDICATIU PRESENT: enferro, enferres, enferra, enferrem, enferreu, enferren

INDICATIU IMPERFET: enferrava, enferraves, enferrava, enferràvem, enferràveu, enferraven

INDICATIU PASSAT: enferrí, enferrares, enferrà, enferràrem, enferràreu, enferraren

INDICATIU FUTUR: enferraré, enferraràs, enferrarà, enferrarem, enferrareu, enferraran

INDICATIU CONDICIONAL: enferraria, enferraries, enferraria, enferraríem, enferraríeu, enferrarien

SUBJUNTIU PRESENT: enferri, enferris, enferri, enferrem, enferreu, enferrin

SUBJUNTIU IMPERFET: enferrés, enferressis, enferrés, enferréssim, enferréssiu, enferressin

IMPERATIU: enferra, enferri, enferrem, enferreu, enferrin

->enferrissar

■enferrissar

[de ferro; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Travessar (algú) amb el ferro d’una arma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enferrissar

GERUNDI: enferrissant

PARTICIPI: enferrissat, enferrissada, enferrissats, enferrissades

INDICATIU PRESENT: enferrisso, enferrisses, enferrissa, enferrissem, enferrisseu, enferrissen

INDICATIU IMPERFET: enferrissava, enferrissaves, enferrissava, enferrissàvem, enferrissàveu, enferrissaven

INDICATIU PASSAT: enferrissí, enferrissares, enferrissà, enferrissàrem, enferrissàreu, enferrissaren

INDICATIU FUTUR: enferrissaré, enferrissaràs, enferrissarà, enferrissarem, enferrissareu, enferrissaran

INDICATIU CONDICIONAL: enferrissaria, enferrissaries, enferrissaria, enferrissaríem, enferrissaríeu, enferrissarien

SUBJUNTIU PRESENT: enferrissi, enferrissis, enferrissi, enferrissem, enferrisseu, enferrissin

SUBJUNTIU IMPERFET: enferrissés, enferrissessis, enferrissés, enferrisséssim, enferrisséssiu, enferrissessin

IMPERATIU: enferrissa, enferrissi, enferrissem, enferrisseu, enferrissin

->enferritjament

■enferritjament

[de enferritjar-se]

m TECNOL 1 Acció d’enferritjar-se;

2 l’efecte.

->enferritjar-se

■enferritjar-se

[de ferritja]

v pron TECNOL Restar travades dues peces, l’una dintre l’altra, o un mecanisme per acció de la pols o perquè s’ha rovellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enferritjar

GERUNDI: enferritjant

PARTICIPI: enferritjat, enferritjada, enferritjats, enferritjades

INDICATIU PRESENT: enferritjo, enferritges, enferritja, enferritgem, enferritgeu, enferritgen

INDICATIU IMPERFET: enferritjava, enferritjaves, enferritjava, enferritjàvem, enferritjàveu, enferritjaven

INDICATIU PASSAT: enferritgí, enferritjares, enferritjà, enferritjàrem, enferritjàreu, enferritjaren

INDICATIU FUTUR: enferritjaré, enferritjaràs, enferritjarà, enferritjarem, enferritjareu, enferritjaran

INDICATIU CONDICIONAL: enferritjaria, enferritjaries, enferritjaria, enferritjaríem, enferritjaríeu, enferritjarien

SUBJUNTIU PRESENT: enferritgi, enferritgis, enferritgi, enferritgem, enferritgeu, enferritgin

SUBJUNTIU IMPERFET: enferritgés, enferritgessis, enferritgés, enferritgéssim, enferritgéssiu, enferritgessin

IMPERATIU: enferritja, enferritgi, enferritgem, enferritgeu, enferritgin

->enfervoriment

■enfervoriment

[de enfervorir]

m 1 Acció d’enfervorir o d’enfervorir-se;

2 l’efecte.

->enfervorir

■enfervorir

[de fervor]

v 1 tr Infondre fervor.

2 pron S’havia enfervorit tant, que no sentia res del que li dèiem.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfervorir

GERUNDI: enfervorint

PARTICIPI: enfervorit, enfervorida, enfervorits, enfervorides

INDICATIU PRESENT: enfervoreixo, enfervoreixes, enfervoreix, enfervorim, enfervoriu, enfervoreixen

INDICATIU IMPERFET: enfervoria, enfervories, enfervoria, enfervoríem, enfervoríeu, enfervorien

INDICATIU PASSAT: enfervorí, enfervorires, enfervorí, enfervorírem, enfervoríreu, enfervoriren

INDICATIU FUTUR: enfervoriré, enfervoriràs, enfervorirà, enfervorirem, enfervorireu, enfervoriran

INDICATIU CONDICIONAL: enfervoriria, enfervoriries, enfervoriria, enfervoriríem, enfervoriríeu, enfervoririen

SUBJUNTIU PRESENT: enfervoreixi, enfervoreixis, enfervoreixi, enfervorim, enfervoriu, enfervoreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfervorís, enfervorissis, enfervorís, enfervoríssim, enfervoríssiu, enfervorissin

IMPERATIU: enfervoreix, enfervoreixi, enfervorim, enfervoriu, enfervoreixin

->enfetgegar

■enfetgegar

[de fetge]

v 1 tr Afetgegar.

2 pron Afartar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfetgegar

GERUNDI: enfetgegant

PARTICIPI: enfetgegat, enfetgegada, enfetgegats, enfetgegades

INDICATIU PRESENT: enfetgego, enfetgegues, enfetgega, enfetgeguem, enfetgegueu, enfetgeguen

INDICATIU IMPERFET: enfetgegava, enfetgegaves, enfetgegava, enfetgegàvem, enfetgegàveu, enfetgegaven

INDICATIU PASSAT: enfetgeguí, enfetgegares, enfetgegà, enfetgegàrem, enfetgegàreu, enfetgegaren

INDICATIU FUTUR: enfetgegaré, enfetgegaràs, enfetgegarà, enfetgegarem, enfetgegareu, enfetgegaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfetgegaria, enfetgegaries, enfetgegaria, enfetgegaríem, enfetgegaríeu, enfetgegarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfetgegui, enfetgeguis, enfetgegui, enfetgeguem, enfetgegueu, enfetgeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfetgegués, enfetgeguessis, enfetgegués, enfetgeguéssim, enfetgeguéssiu, enfetgeguessin

IMPERATIU: enfetgega, enfetgegui, enfetgeguem, enfetgegueu, enfetgeguin

->enfeudar

■enfeudar

Part. sil.: en_feu_dar

[de feu; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr HIST Infeudar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfeudar

GERUNDI: enfeudant

PARTICIPI: enfeudat, enfeudada, enfeudats, enfeudades

INDICATIU PRESENT: enfeudo, enfeudes, enfeuda, enfeudem, enfeudeu, enfeuden

INDICATIU IMPERFET: enfeudava, enfeudaves, enfeudava, enfeudàvem, enfeudàveu, enfeudaven

INDICATIU PASSAT: enfeudí, enfeudares, enfeudà, enfeudàrem, enfeudàreu, enfeudaren

INDICATIU FUTUR: enfeudaré, enfeudaràs, enfeudarà, enfeudarem, enfeudareu, enfeudaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfeudaria, enfeudaries, enfeudaria, enfeudaríem, enfeudaríeu, enfeudarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfeudi, enfeudis, enfeudi, enfeudem, enfeudeu, enfeudin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfeudés, enfeudessis, enfeudés, enfeudéssim, enfeudéssiu, enfeudessin

IMPERATIU: enfeuda, enfeudi, enfeudem, enfeudeu, enfeudin

->enfigar-se

■enfigar-se

[de figa]

v pron 1 vulg Sentir una forta atracció sexual per una dona.

2 p ext Embadalir-se a causa d’una dona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfigar

GERUNDI: enfigant

PARTICIPI: enfigat, enfigada, enfigats, enfigades

INDICATIU PRESENT: enfigo, enfigues, enfiga, enfiguem, enfigueu, enfiguen

INDICATIU IMPERFET: enfigava, enfigaves, enfigava, enfigàvem, enfigàveu, enfigaven

INDICATIU PASSAT: enfiguí, enfigares, enfigà, enfigàrem, enfigàreu, enfigaren

INDICATIU FUTUR: enfigaré, enfigaràs, enfigarà, enfigarem, enfigareu, enfigaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfigaria, enfigaries, enfigaria, enfigaríem, enfigaríeu, enfigarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfigui, enfiguis, enfigui, enfiguem, enfigueu, enfiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfigués, enfiguessis, enfigués, enfiguéssim, enfiguéssiu, enfiguessin

IMPERATIU: enfiga, enfigui, enfiguem, enfigueu, enfiguin

->enfigassament

■enfigassament

[de enfigassar]

m 1 Acció d’enfigassar o d’enfigassar-se;

2 l’efecte.

->enfigassar

■enfigassar

[de figa]

v 1 tr Embrutar amb una cosa espessa i enganxosa.

2 pron No toquis el sèu, que t’enfigassaràs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfigassar

GERUNDI: enfigassant

PARTICIPI: enfigassat, enfigassada, enfigassats, enfigassades

INDICATIU PRESENT: enfigasso, enfigasses, enfigassa, enfigassem, enfigasseu, enfigassen

INDICATIU IMPERFET: enfigassava, enfigassaves, enfigassava, enfigassàvem, enfigassàveu, enfigassaven

INDICATIU PASSAT: enfigassí, enfigassares, enfigassà, enfigassàrem, enfigassàreu, enfigassaren

INDICATIU FUTUR: enfigassaré, enfigassaràs, enfigassarà, enfigassarem, enfigassareu, enfigassaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfigassaria, enfigassaries, enfigassaria, enfigassaríem, enfigassaríeu, enfigassarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfigassi, enfigassis, enfigassi, enfigassem, enfigasseu, enfigassin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfigassés, enfigassessis, enfigassés, enfigasséssim, enfigasséssiu, enfigassessin

IMPERATIU: enfigassa, enfigassi, enfigassem, enfigasseu, enfigassin

->enfigassós

■enfigassós -osa

[de enfigassar]

adj Que enfigassa; apegalós.

->enfila

■enfila

[de enfilar]

f 1 Escudeller, prestatge.

2 PESC Xarxa gran, tan ampla com el riu, per a aturar el peix i pescar-lo.

->enfilació

■enfilació

Part. sil.: en_fi_la_ci_ó

[de enfilar]

f 1 1 Acció d’enfilar;

2 l’efecte.

2 Punt de vista del relleu de la costa, que serveix al pescador com a guia per a orientar-se en la situació de la barca en el mar.

->enfilada

■enfilada

[de enfilar]

f 1 1 Acció d’enfilar;

2 l’efecte.

2 Conjunt de coses enfilades.

->enfiladís

■enfiladís -issa

[de enfilar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj BOT Que s’enfila per un tronc, un aspre, etc., arrapant-s’hi.

->enfilador¹

■enfilador¹ -a

[de enfilar]

1 m i f 1 Persona que enfila.

2 Persona que s’enfila.

3 OFIC En la indústria surera, operari que s’enfila a dalt de les sureres per arrencar el suro.

2 adj Que enfila o serveix per a enfilar. Clavava les matrius dels rebuts en una agulla enfiladora.

->enfilador²

■enfilador² -a

[v. enfilador¹]

adj Susceptible d’ésser enfilat. Aquestes perles no són enfiladores: tenen el forat massa petit.

->enfilall

■enfilall

[de enfilar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Conjunt de les coses enfilades en un fil, una corda, etc. Venia del riu amb un enfilall de peixos a la mà. Un enfilall de perles.

2 fig Sèrie de coses que vénen l’una darrere l’altra sense interrupció. Aquest mes hi ha un enfilall de festes. Un enfilall de disbarats, de mentides.

->enfilant

■enfilant

[de enfilar]

adj HERÀLD Dit d’una peça o figura allargada que travessa una corona o un anellet.

->enfilar

■enfilar

[de fil; 1a FONT: 1575, DPou.]

v 1 1 tr Fer passar un fil, un cordill, etc., pel forat d’alguna cosa, especialment d’una agulla de cosir.

2 tr Travessar algunes coses amb un fil, un cordill, etc., que les ha de mantenir unides. Enfilava perles per fer un collaret.

3 tr Traspassar algú o alguna cosa amb una arma o una eina punxeguda. Enfilar algú amb la baioneta. Enfilar tres pollastres amb l’ast.

4 tr Lligar diverses coses disposant-les en fila. Enfila els gotims de raïms i els podrem penjar.

5 tr fig Agafar tot dret un camí. Enfilarem el carrer Major. Enfileu la carretera i hi arribareu abans.

6 tr Fer coincidir (dues o més coses) observant-les des d’un punt de vista situat en el mateix pla vertical que elles.

7 intr fig Enfilar pel camí. Enfilàvem costa amunt.

8 cadascú per on l’enfila (o les enfila) Comentari amb què s’indica la diversitat de parers, de manera de veure les coses, que es troba sempre entre diferents persones.

9 enfilar-la (o enfilar-les) Anar-se’n, dirigir-se de dret en un sentit determinat. Les enfilo cap a Barcelona.

10 enfilar l’agulla fig Encetar un tema de conversació.

2 pron 1 Pujar valent-se alhora dels peus i de les mans. S’ha enfilat en un pi. S’enfilava penya amunt. Enfilar-se en un tamboret.

2 Pujar, una planta, arrapant-se o entortolligant-se al tronc d’un arbre, un aspre, una paret, etc. El lligabosc s’enfilava pels troncs de les alzines.

3 p ext Pujar, especialment amb esforç. S’enfila pel pendent xiulant, com si no li costés.

4 fig Amb baixeses i adulacions s’ha anat enfilant, i avui ja ocupa un càrrec dels més importants.

5 fig Irritar-se molt, prendre un gran enuig. Quan discuteix, s’enfila, s’enfila, i ni ell mateix no sap el que es diu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfilar

GERUNDI: enfilant

PARTICIPI: enfilat, enfilada, enfilats, enfilades

INDICATIU PRESENT: enfilo, enfiles, enfila, enfilem, enfileu, enfilen

INDICATIU IMPERFET: enfilava, enfilaves, enfilava, enfilàvem, enfilàveu, enfilaven

INDICATIU PASSAT: enfilí, enfilares, enfilà, enfilàrem, enfilàreu, enfilaren

INDICATIU FUTUR: enfilaré, enfilaràs, enfilarà, enfilarem, enfilareu, enfilaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfilaria, enfilaries, enfilaria, enfilaríem, enfilaríeu, enfilarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfili, enfilis, enfili, enfilem, enfileu, enfilin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfilés, enfilessis, enfilés, enfiléssim, enfiléssiu, enfilessin

IMPERATIU: enfila, enfili, enfilem, enfileu, enfilin

->enfillat

■enfillat -ada

[de fill]

adj Emmainadat. Cap pare enfillat no mor enfitat.

->enfilosada

■enfilosada

[de enfilosar]

f TÈXT Encerrosada.

->enfilosar

■enfilosar

[de filosa¹]

v tr TÈXT Encerrosar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfilosar

GERUNDI: enfilosant

PARTICIPI: enfilosat, enfilosada, enfilosats, enfilosades

INDICATIU PRESENT: enfiloso, enfiloses, enfilosa, enfilosem, enfiloseu, enfilosen

INDICATIU IMPERFET: enfilosava, enfilosaves, enfilosava, enfilosàvem, enfilosàveu, enfilosaven

INDICATIU PASSAT: enfilosí, enfilosares, enfilosà, enfilosàrem, enfilosàreu, enfilosaren

INDICATIU FUTUR: enfilosaré, enfilosaràs, enfilosarà, enfilosarem, enfilosareu, enfilosaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfilosaria, enfilosaries, enfilosaria, enfilosaríem, enfilosaríeu, enfilosarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfilosi, enfilosis, enfilosi, enfilosem, enfiloseu, enfilosin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfilosés, enfilosessis, enfilosés, enfiloséssim, enfiloséssiu, enfilosessin

IMPERATIU: enfilosa, enfilosi, enfilosem, enfiloseu, enfilosin

->enfinestrat

■enfinestrat -ada

[de finestra]

adj Guarnit de finestres. Un cloquer enfinestrat.

->enfistular

■enfistular

[de fístula]

v PAT 1 tr Produir una fístula.

2 pron Convertir-se en fístula, especialment una nafra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfistular

GERUNDI: enfistulant

PARTICIPI: enfistulat, enfistulada, enfistulats, enfistulades

INDICATIU PRESENT: enfistulo, enfistules, enfistula, enfistulem, enfistuleu, enfistulen

INDICATIU IMPERFET: enfistulava, enfistulaves, enfistulava, enfistulàvem, enfistulàveu, enfistulaven

INDICATIU PASSAT: enfistulí, enfistulares, enfistulà, enfistulàrem, enfistulàreu, enfistularen

INDICATIU FUTUR: enfistularé, enfistularàs, enfistularà, enfistularem, enfistulareu, enfistularan

INDICATIU CONDICIONAL: enfistularia, enfistularies, enfistularia, enfistularíem, enfistularíeu, enfistularien

SUBJUNTIU PRESENT: enfistuli, enfistulis, enfistuli, enfistulem, enfistuleu, enfistulin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfistulés, enfistulessis, enfistulés, enfistuléssim, enfistuléssiu, enfistulessin

IMPERATIU: enfistula, enfistuli, enfistulem, enfistuleu, enfistulin

->enfit

■enfit

[de enfitar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m PAT Indigestió, empatx.

->enfitament

■enfitament

[de enfitar]

m Indigestió, empatx.

->enfitar

■enfitar

[del ll. vg. *infīctare, der. freqüentatiu del ll. infīgĕre ‘clavar, fixar’, participi infixus, vg. infictus, en el sentit de ‘enclavat, atapeït’; 1a FONT: s. XVIII, Sanelo]

v 1 tr i pron PAT Indigestar, empatxar.

2 estar enfitat (d’una cosa) fig Estar-ne tip. Estic enfitat de tanta falsedat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfitar

GERUNDI: enfitant

PARTICIPI: enfitat, enfitada, enfitats, enfitades

INDICATIU PRESENT: enfito, enfites, enfita, enfitem, enfiteu, enfiten

INDICATIU IMPERFET: enfitava, enfitaves, enfitava, enfitàvem, enfitàveu, enfitaven

INDICATIU PASSAT: enfití, enfitares, enfità, enfitàrem, enfitàreu, enfitaren

INDICATIU FUTUR: enfitaré, enfitaràs, enfitarà, enfitarem, enfitareu, enfitaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfitaria, enfitaries, enfitaria, enfitaríem, enfitaríeu, enfitarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfiti, enfitis, enfiti, enfitem, enfiteu, enfitin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfités, enfitessis, enfités, enfitéssim, enfitéssiu, enfitessin

IMPERATIU: enfita, enfiti, enfitem, enfiteu, enfitin

->enfiter

■enfiter

[der. de enfit, perquè l’oli de ricí, usat com a purgant, s’usa per a curar els enfitats]

m BOT i FARM Ricí.

->enflocadura

■enflocadura

[de enflocar]

f Conjunt de flocs, llaços, etc.

->enflocament

■enflocament

[de enflocar]

m 1 Acció d’enflocar o d’enflocar-se;

2 l’efecte.

->enflocar

■enflocar

[de floc¹]

v 1 tr Adornar algú o alguna cosa amb flocs, llaços, etc.

2 pron Adornar-se amb flocs, llaços, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enflocar

GERUNDI: enflocant

PARTICIPI: enflocat, enflocada, enflocats, enflocades

INDICATIU PRESENT: enfloco, enfloques, enfloca, enfloquem, enfloqueu, enfloquen

INDICATIU IMPERFET: enflocava, enflocaves, enflocava, enflocàvem, enflocàveu, enflocaven

INDICATIU PASSAT: enfloquí, enflocares, enflocà, enflocàrem, enflocàreu, enflocaren

INDICATIU FUTUR: enflocaré, enflocaràs, enflocarà, enflocarem, enflocareu, enflocaran

INDICATIU CONDICIONAL: enflocaria, enflocaries, enflocaria, enflocaríem, enflocaríeu, enflocarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfloqui, enfloquis, enfloqui, enfloquem, enfloqueu, enfloquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfloqués, enfloquessis, enfloqués, enfloquéssim, enfloquéssiu, enfloquessin

IMPERATIU: enfloca, enfloqui, enfloquem, enfloqueu, enfloquin

->enflocat

enflocat -ada

[de enflocar]

adj HERÀLD Dit del pavelló amb flocs als cordons que aguanten les cortines.

->enflonc

■enflonc

[potser d’un *floncu, der. del gr. epholkón ‘que estira cap a si’, usat per la gent de mar, amb influx d’altres mots parònims; 1a FONT: 1352]

m NÀUT Cap que forma part de l’aparell d’hissar l’antena.

->enfloració

enfloració

Part. sil.: en_flo_ra_ci_ó

[de enflorar]

f COSM Mètode d’extracció de les essències de les flors basat en la propietat que tenen les substàncies grasses d’absorbir el perfum de les flors.

->enflorar

■enflorar

[de flor]

v 1 tr Guarnir amb flors.

2 pron Omplir-se de flors. Has vist com s’ha enflorat el jardí d’un dia a l’altre?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enflorar

GERUNDI: enflorant

PARTICIPI: enflorat, enflorada, enflorats, enflorades

INDICATIU PRESENT: enfloro, enflores, enflora, enflorem, enfloreu, enfloren

INDICATIU IMPERFET: enflorava, enfloraves, enflorava, enfloràvem, enfloràveu, enfloraven

INDICATIU PASSAT: enflorí, enflorares, enflorà, enfloràrem, enfloràreu, enfloraren

INDICATIU FUTUR: enfloraré, enfloraràs, enflorarà, enflorarem, enflorareu, enfloraran

INDICATIU CONDICIONAL: enfloraria, enfloraries, enfloraria, enfloraríem, enfloraríeu, enflorarien

SUBJUNTIU PRESENT: enflori, enfloris, enflori, enflorem, enfloreu, enflorin

SUBJUNTIU IMPERFET: enflorés, enfloressis, enflorés, enfloréssim, enfloréssiu, enfloressin

IMPERATIU: enflora, enflori, enflorem, enfloreu, enflorin

->enfocament

■enfocament

[de enfocar]

m 1 1 Acció d’enfocar;

2 l’efecte.

2 esp FOTOG Grau de nitidesa i perfecció que presenten les imatges d’una fotografia.

->enfocar

■enfocar

[de focus; 1a FONT: c. 1900]

v tr 1 1 ÒPT Moure un sistema òptic al llarg del seu eix per aconseguir que la imatge d’un objecte es formi en el punt desitjat.

2 FOTOG i CIN Modificar la distància entre l’objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d’obtenir una imatge ben nítida.

2 ELECTRÒN Concertar el feix d’electrons d’un tub de raigs catòdics sobre un punt determinat mitjançant l’acció de camps electrostàtics o magnètics adequats.

3 fig Dirigir en un sentit determinat el pensament, l’acció. Cal enfocar intel·ligentment les relacions comercials del país.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfocar

GERUNDI: enfocant

PARTICIPI: enfocat, enfocada, enfocats, enfocades

INDICATIU PRESENT: enfoco, enfoques, enfoca, enfoquem, enfoqueu, enfoquen

INDICATIU IMPERFET: enfocava, enfocaves, enfocava, enfocàvem, enfocàveu, enfocaven

INDICATIU PASSAT: enfoquí, enfocares, enfocà, enfocàrem, enfocàreu, enfocaren

INDICATIU FUTUR: enfocaré, enfocaràs, enfocarà, enfocarem, enfocareu, enfocaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfocaria, enfocaries, enfocaria, enfocaríem, enfocaríeu, enfocarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfoqui, enfoquis, enfoqui, enfoquem, enfoqueu, enfoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfoqués, enfoquessis, enfoqués, enfoquéssim, enfoquéssiu, enfoquessin

IMPERATIU: enfoca, enfoqui, enfoquem, enfoqueu, enfoquin

->enfocat

enfocat -ada

[de enfocar]

adj FOTOG Dit de la imatge que apareix perfectament nítida i ben definida.

->enfogonament

■enfogonament

[de fogó]

m CONSTR NAV 1 Cadascun dels forats que hi ha a les cobertes d’un vaixell per a fer-hi passar els pals i que hom designa amb el nom del pal i el de la coberta. L’enfogonament del pal trinquet en la coberta de bots.

2 p ext Qualsevol forat de la coberta per a fer-hi passar tubs, etc.

3 Entrant semicircular a la part posterior i al mig del banc d’arborar d’una barca de pesca on hom recolza el pal subjectat amb la clau.

4 Part de l’arbre que toca arran de la coberta en les embarcacions grosses i al banc d’arborar en les barques de pesca.

->enfolcar

■enfolcar

[de folc]

v tr Aplegar un folc; arramadar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfolcar

GERUNDI: enfolcant

PARTICIPI: enfolcat, enfolcada, enfolcats, enfolcades

INDICATIU PRESENT: enfolco, enfolques, enfolca, enfolquem, enfolqueu, enfolquen

INDICATIU IMPERFET: enfolcava, enfolcaves, enfolcava, enfolcàvem, enfolcàveu, enfolcaven

INDICATIU PASSAT: enfolquí, enfolcares, enfolcà, enfolcàrem, enfolcàreu, enfolcaren

INDICATIU FUTUR: enfolcaré, enfolcaràs, enfolcarà, enfolcarem, enfolcareu, enfolcaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfolcaria, enfolcaries, enfolcaria, enfolcaríem, enfolcaríeu, enfolcarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfolqui, enfolquis, enfolqui, enfolquem, enfolqueu, enfolquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfolqués, enfolquessis, enfolqués, enfolquéssim, enfolquéssiu, enfolquessin

IMPERATIU: enfolca, enfolqui, enfolquem, enfolqueu, enfolquin

->enfollidor

■enfollidor -a

[de enfollir]

adj Que fa enfollir.

->enfollir

■enfollir

[de foll]

v tr, intr i pron Embogir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfollir

GERUNDI: enfollint

PARTICIPI: enfollit, enfollida, enfollits, enfollides

INDICATIU PRESENT: enfolleixo, enfolleixes, enfolleix, enfollim, enfolliu, enfolleixen

INDICATIU IMPERFET: enfollia, enfollies, enfollia, enfollíem, enfollíeu, enfollien

INDICATIU PASSAT: enfollí, enfollires, enfollí, enfollírem, enfollíreu, enfolliren

INDICATIU FUTUR: enfolliré, enfolliràs, enfollirà, enfollirem, enfollireu, enfolliran

INDICATIU CONDICIONAL: enfolliria, enfolliries, enfolliria, enfolliríem, enfolliríeu, enfollirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfolleixi, enfolleixis, enfolleixi, enfollim, enfolliu, enfolleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfollís, enfollissis, enfollís, enfollíssim, enfollíssiu, enfollissin

IMPERATIU: enfolleix, enfolleixi, enfollim, enfolliu, enfolleixin

->enfonadura

■enfonadura

[de la base llatina fūnis ‘corda, cordeta’]

f TÈXT Tros de roba o combinació de cordills que hom posa enrotllat en un plegador, en enrotllar-hi un ordit, per tal d’aprofitar-lo millor en el tissatge.

->enfondir

■enfondir

[de fondo; 1a FONT: 1670, DTo.]

v tr i pron Apregonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfondir

GERUNDI: enfondint

PARTICIPI: enfondit, enfondida, enfondits, enfondides

INDICATIU PRESENT: enfondeixo, enfondeixes, enfondeix, enfondim, enfondiu, enfondeixen

INDICATIU IMPERFET: enfondia, enfondies, enfondia, enfondíem, enfondíeu, enfondien

INDICATIU PASSAT: enfondí, enfondires, enfondí, enfondírem, enfondíreu, enfondiren

INDICATIU FUTUR: enfondiré, enfondiràs, enfondirà, enfondirem, enfondireu, enfondiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfondiria, enfondiries, enfondiria, enfondiríem, enfondiríeu, enfondirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfondeixi, enfondeixis, enfondeixi, enfondim, enfondiu, enfondeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfondís, enfondissis, enfondís, enfondíssim, enfondíssiu, enfondissin

IMPERATIU: enfondeix, enfondeixi, enfondim, enfondiu, enfondeixin

->enfondre

■enfondre

[de fondre]

v tr dial Enfonsar.

->enfonsada

■enfonsada

[de enfonsar]

f 1 Acció d’enfonsar o d’enfonsar-se;

2 l’efecte.

->enfonsament

■enfonsament

[de enfonsar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 1 Acció d’enfonsar o d’enfonsar-se;

2 l’efecte.

2 GEOL Moviment pel qual una massa rocallosa de dimensions molt variables baixa respecte al seu nivell anterior o al nivell de les masses circumdants.

->enfonsar

■enfonsar

[de fons; 1a FONT: s. XVI]

v 1 1 tr Fer anar cap al fons. El submarí enfonsà tres cuirassats.

2 pron Els cossos pesants s’enfonsen més ràpidament que els lleugers.

3 pron NÀUT Perdre l’estabilitat en el nivell normal de l’aigua.

4 pron NÀUT Submergir-se completament en l’aigua passant a ocupar un nivell inferior del seu normal.

2 1 tr Fer penetrar profundament una cosa dins una altra. Li enfonsà l’espasa al pit.

2 pron S’enfonsà en la sorra fins als genolls. A mesura que es fa vell, els ulls se li van enfonsant.

3 1 tr Fer descendir, una cosa, al nivell del sòl o la superfície sobre la qual descansa.

2 pron Amb el pes dels llibres, la base s’anava enfonsant a poc a poc.

4 1 tr Destruir una cosa rompent-la, fent-hi una obertura, de fora endins, de dalt a baix. Enfonsar una paret, una porta. Un camió ha enfonsat la vorera.

2 pron Hem de reforçar les bigues; si no, el sostre s’enfonsarà.

5 fig 1 tr Arruïnar, destruir. Sembla com si volguessin enfonsar l’empresa.

2 tr Fer caure en una situació dolenta, en un estat de depressió, etc. Ha enfonsat el poble en la misèria i la ignorància. Aquella desgràcia va enfonsar-lo.

3 pron Tots els imperis acaben enfonsant-se. Té molt poc de tremp: a la més petita s’enfonsa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfonsar

GERUNDI: enfonsant

PARTICIPI: enfonsat, enfonsada, enfonsats, enfonsades

INDICATIU PRESENT: enfonso, enfonses, enfonsa, enfonsem, enfonseu, enfonsen

INDICATIU IMPERFET: enfonsava, enfonsaves, enfonsava, enfonsàvem, enfonsàveu, enfonsaven

INDICATIU PASSAT: enfonsí, enfonsares, enfonsà, enfonsàrem, enfonsàreu, enfonsaren

INDICATIU FUTUR: enfonsaré, enfonsaràs, enfonsarà, enfonsarem, enfonsareu, enfonsaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfonsaria, enfonsaries, enfonsaria, enfonsaríem, enfonsaríeu, enfonsarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfonsi, enfonsis, enfonsi, enfonsem, enfonseu, enfonsin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfonsés, enfonsessis, enfonsés, enfonséssim, enfonséssiu, enfonsessin

IMPERATIU: enfonsa, enfonsi, enfonsem, enfonseu, enfonsin

->enfonsat

enfonsat -ada

[de enfonsar]

adj HERÀLD Dit de la peça de longitud, generalment el xebró i la faixa, amb el fragment central desplaçat cap avall.

->enfony

■enfony

[de enfonyar]

m Lloc de mals endreços; cofurna.

->enfonyall

■enfonyall

[de enfonyar]

m Amagatall.

->enfonyar

■enfonyar

[de fonyar]

v 1 tr Amagar, entaforar.

2 pron On s’ha enfonyat, el gos?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfonyar

GERUNDI: enfonyant

PARTICIPI: enfonyat, enfonyada, enfonyats, enfonyades

INDICATIU PRESENT: enfonyo, enfonyes, enfonya, enfonyem, enfonyeu, enfonyen

INDICATIU IMPERFET: enfonyava, enfonyaves, enfonyava, enfonyàvem, enfonyàveu, enfonyaven

INDICATIU PASSAT: enfonyí, enfonyares, enfonyà, enfonyàrem, enfonyàreu, enfonyaren

INDICATIU FUTUR: enfonyaré, enfonyaràs, enfonyarà, enfonyarem, enfonyareu, enfonyaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfonyaria, enfonyaries, enfonyaria, enfonyaríem, enfonyaríeu, enfonyarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfonyi, enfonyis, enfonyi, enfonyem, enfonyeu, enfonyin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfonyés, enfonyessis, enfonyés, enfonyéssim, enfonyéssiu, enfonyessin

IMPERATIU: enfonya, enfonyi, enfonyem, enfonyeu, enfonyin

->enfora

■enfora

[de de² i fora]

adv 1 1 Cap a la banda de fora. Caminava pit enfora i cap alt.

2 Més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé a tocar de la vila; la d’ells és més enfora.

2 a l’enfora de (o enfora de) Exceptuant, salvant.

3 de (algú, algun lloc, etc.) enfora Exceptuant, salvant. I, del duc enfora, tots l’abandonaren i es passaren a l’enemic.

->enforat

■enforat -ada

[de enfora]

adj Situat enfora. De les dues barques, la més enforada.

->enforatar

■enforatar

[de forat]

v tr 1 Ficar en un forat.

2 Entaforar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enforatar

GERUNDI: enforatant

PARTICIPI: enforatat, enforatada, enforatats, enforatades

INDICATIU PRESENT: enforato, enforates, enforata, enforatem, enforateu, enforaten

INDICATIU IMPERFET: enforatava, enforataves, enforatava, enforatàvem, enforatàveu, enforataven

INDICATIU PASSAT: enforatí, enforatares, enforatà, enforatàrem, enforatàreu, enforataren

INDICATIU FUTUR: enforataré, enforataràs, enforatarà, enforatarem, enforatareu, enforataran

INDICATIU CONDICIONAL: enforataria, enforataries, enforataria, enforataríem, enforataríeu, enforatarien

SUBJUNTIU PRESENT: enforati, enforatis, enforati, enforatem, enforateu, enforatin

SUBJUNTIU IMPERFET: enforatés, enforatessis, enforatés, enforatéssim, enforatéssiu, enforatessin

IMPERATIU: enforata, enforati, enforatem, enforateu, enforatin

->enforcada

■enforcada

[de enforcar¹]

f 1 1 Acció d’enforcar;

2 l’efecte.

2 La quantitat d’herba, fenc, etc., que hom enforca en una vegada.

->enforcadura

■enforcadura

[de enforcar¹]

f BOT Punt d’on arrenquen les besses o branques principals d’un arbre.

->enforcall

■enforcall

[de enforcar¹]

m Punt on concorren dos camins, rius, etc.

->enforcar¹

■enforcar¹

[de forca; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 Agafar quelcom amb una forca. No vulguis enforcar tanta palla alhora i la carregaràs millor.

2 Penjar algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enforcar

GERUNDI: enforcant

PARTICIPI: enforcat, enforcada, enforcats, enforcades

INDICATIU PRESENT: enforco, enforques, enforca, enforquem, enforqueu, enforquen

INDICATIU IMPERFET: enforcava, enforcaves, enforcava, enforcàvem, enforcàveu, enforcaven

INDICATIU PASSAT: enforquí, enforcares, enforcà, enforcàrem, enforcàreu, enforcaren

INDICATIU FUTUR: enforcaré, enforcaràs, enforcarà, enforcarem, enforcareu, enforcaran

INDICATIU CONDICIONAL: enforcaria, enforcaries, enforcaria, enforcaríem, enforcaríeu, enforcarien

SUBJUNTIU PRESENT: enforqui, enforquis, enforqui, enforquem, enforqueu, enforquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enforqués, enforquessis, enforqués, enforquéssim, enforquéssiu, enforquessin

IMPERATIU: enforca, enforqui, enforquem, enforqueu, enforquin

->enforcar²

■enforcar²

[de forc]

v tr Fer forcs (d’alls, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enforcar

GERUNDI: enforcant

PARTICIPI: enforcat, enforcada, enforcats, enforcades

INDICATIU PRESENT: enforco, enforques, enforca, enforquem, enforqueu, enforquen

INDICATIU IMPERFET: enforcava, enforcaves, enforcava, enforcàvem, enforcàveu, enforcaven

INDICATIU PASSAT: enforquí, enforcares, enforcà, enforcàrem, enforcàreu, enforcaren

INDICATIU FUTUR: enforcaré, enforcaràs, enforcarà, enforcarem, enforcareu, enforcaran

INDICATIU CONDICIONAL: enforcaria, enforcaries, enforcaria, enforcaríem, enforcaríeu, enforcarien

SUBJUNTIU PRESENT: enforqui, enforquis, enforqui, enforquem, enforqueu, enforquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enforqués, enforquessis, enforqués, enforquéssim, enforquéssiu, enforquessin

IMPERATIU: enforca, enforqui, enforquem, enforqueu, enforquin

->enforfoguir

■enforfoguir

v 1 tr i pron Enfarfegar.

2 tr Apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d’airejar-se.

3 tr Privar de ventilació (un espai) per excés de persones o coses acumulades.

4 pron Acalorar-se, posar-se nerviós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enforfoguir

GERUNDI: enforfoguint

PARTICIPI: enforfoguit, enforfoguida, enforfoguits, enforfoguides

INDICATIU PRESENT: enforfogueixo, enforfogueixes, enforfogueix, enforfoguim, enforfoguiu, enforfogueixen

INDICATIU IMPERFET: enforfoguia, enforfoguies, enforfoguia, enforfoguíem, enforfoguíeu, enforfoguien

INDICATIU PASSAT: enforfoguí, enforfoguires, enforfoguí, enforfoguírem, enforfoguíreu, enforfoguiren

INDICATIU FUTUR: enforfoguiré, enforfoguiràs, enforfoguirà, enforfoguirem, enforfoguireu, enforfoguiran

INDICATIU CONDICIONAL: enforfoguiria, enforfoguiries, enforfoguiria, enforfoguiríem, enforfoguiríeu, enforfoguirien

SUBJUNTIU PRESENT: enforfogueixi, enforfogueixis, enforfogueixi, enforfoguim, enforfoguiu, enforfogueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enforfoguís, enforfoguissis, enforfoguís, enforfoguíssim, enforfoguíssiu, enforfoguissin

IMPERATIU: enforfogueix, enforfogueixi, enforfoguim, enforfoguiu, enforfogueixin

->enforfollar

■enforfollar

Cp. enfarfollar-se

[de forfollar]

v tr Encabir alguna cosa en una butxaca, bossa, etc., on es barreja entre altres coses que ja hi són entaforades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enforfollar

GERUNDI: enforfollant

PARTICIPI: enforfollat, enforfollada, enforfollats, enforfollades

INDICATIU PRESENT: enforfollo, enforfolles, enforfolla, enforfollem, enforfolleu, enforfollen

INDICATIU IMPERFET: enforfollava, enforfollaves, enforfollava, enforfollàvem, enforfollàveu, enforfollaven

INDICATIU PASSAT: enforfollí, enforfollares, enforfollà, enforfollàrem, enforfollàreu, enforfollaren

INDICATIU FUTUR: enforfollaré, enforfollaràs, enforfollarà, enforfollarem, enforfollareu, enforfollaran

INDICATIU CONDICIONAL: enforfollaria, enforfollaries, enforfollaria, enforfollaríem, enforfollaríeu, enforfollarien

SUBJUNTIU PRESENT: enforfolli, enforfollis, enforfolli, enforfollem, enforfolleu, enforfollin

SUBJUNTIU IMPERFET: enforfollés, enforfollessis, enforfollés, enforfolléssim, enforfolléssiu, enforfollessin

IMPERATIU: enforfolla, enforfolli, enforfollem, enforfolleu, enforfollin

->enforinyar

■enforinyar

[deriv. i alteració de furinar, mallorquinisme der. de furó]

v tr i pron dial Entaforar.

->enformador

■enformador

[de enformar]

m OFIC Eina de tall de torner, fuster i ebenista consistent en una fulla rectangular de ferro acerat tallant en un dels seus extrems i unida per l’altre a un mànec de fusta.

->enformament

■enformament

[de enformar]

m INDÚST i TÈXT En l’acabament de peces de vestir de punt, operació de posar-les seques o molles, segons la classe de fibra, en formes metàl·liques, on són sotmeses a un tractament tèrmic.

->enformar

■enformar

[de forma]

v tr 1 Donar forma; afaiçonar.

2 INDÚST i TECNOL Posar una peça de vestir (sabates, mitges i mitjons, capell, etc.) a la forma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enformar

GERUNDI: enformant

PARTICIPI: enformat, enformada, enformats, enformades

INDICATIU PRESENT: enformo, enformes, enforma, enformem, enformeu, enformen

INDICATIU IMPERFET: enformava, enformaves, enformava, enformàvem, enformàveu, enformaven

INDICATIU PASSAT: enformí, enformares, enformà, enformàrem, enformàreu, enformaren

INDICATIU FUTUR: enformaré, enformaràs, enformarà, enformarem, enformareu, enformaran

INDICATIU CONDICIONAL: enformaria, enformaries, enformaria, enformaríem, enformaríeu, enformarien

SUBJUNTIU PRESENT: enformi, enformis, enformi, enformem, enformeu, enformin

SUBJUNTIU IMPERFET: enformés, enformessis, enformés, enforméssim, enforméssiu, enformessin

IMPERATIU: enforma, enformi, enformem, enformeu, enformin

->enfornada

■enfornada

[de enfornar]

f Acció d’enfornar. Ara farem la segona enfornada.

->enfornador

enfornador -a

[de enfornar]

adj i m i f Dit de la persona que enforna.

->enfornar

■enfornar

[de forn; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Posar al forn peces per coure. A les tres enfornarem els pans rodons. Ja es poden enfornar els plats i les tasses.

2 Clavar, enfonsar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfornar

GERUNDI: enfornant

PARTICIPI: enfornat, enfornada, enfornats, enfornades

INDICATIU PRESENT: enforno, enfornes, enforna, enfornem, enforneu, enfornen

INDICATIU IMPERFET: enfornava, enfornaves, enfornava, enfornàvem, enfornàveu, enfornaven

INDICATIU PASSAT: enforní, enfornares, enfornà, enfornàrem, enfornàreu, enfornaren

INDICATIU FUTUR: enfornaré, enfornaràs, enfornarà, enfornarem, enfornareu, enfornaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfornaria, enfornaries, enfornaria, enfornaríem, enfornaríeu, enfornarien

SUBJUNTIU PRESENT: enforni, enfornis, enforni, enfornem, enforneu, enfornin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfornés, enfornessis, enfornés, enfornéssim, enfornéssiu, enfornessin

IMPERATIU: enforna, enforni, enfornem, enforneu, enfornin

->enforquillar

■enforquillar

[de forquilla]

v tr Agafar alguna cosa amb una forquilla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enforquillar

GERUNDI: enforquillant

PARTICIPI: enforquillat, enforquillada, enforquillats, enforquillades

INDICATIU PRESENT: enforquillo, enforquilles, enforquilla, enforquillem, enforquilleu, enforquillen

INDICATIU IMPERFET: enforquillava, enforquillaves, enforquillava, enforquillàvem, enforquillàveu, enforquillaven

INDICATIU PASSAT: enforquillí, enforquillares, enforquillà, enforquillàrem, enforquillàreu, enforquillaren

INDICATIU FUTUR: enforquillaré, enforquillaràs, enforquillarà, enforquillarem, enforquillareu, enforquillaran

INDICATIU CONDICIONAL: enforquillaria, enforquillaries, enforquillaria, enforquillaríem, enforquillaríeu, enforquillarien

SUBJUNTIU PRESENT: enforquilli, enforquillis, enforquilli, enforquillem, enforquilleu, enforquillin

SUBJUNTIU IMPERFET: enforquillés, enforquillessis, enforquillés, enforquilléssim, enforquilléssiu, enforquillessin

IMPERATIU: enforquilla, enforquilli, enforquillem, enforquilleu, enforquillin

->enfortidor

■enfortidor -a

[de enfortir]

adj Que enforteix.

->enfortiment

■enfortiment

[de enfortir]

m 1 Acció d’enfortir o d’enfortir-se;

2 l’efecte.

->enfortir

■enfortir

[de fort; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer fort o més fort. L’exercici enforteix el cos. Enfortir la voluntat. Això enforteix la seva autoritat.

2 pron Aquest nen té necessitat d’enfortir-se. Així els membres s’enforteixen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfortir

GERUNDI: enfortint

PARTICIPI: enfortit, enfortida, enfortits, enfortides

INDICATIU PRESENT: enforteixo, enforteixes, enforteix, enfortim, enfortiu, enforteixen

INDICATIU IMPERFET: enfortia, enforties, enfortia, enfortíem, enfortíeu, enfortien

INDICATIU PASSAT: enfortí, enfortires, enfortí, enfortírem, enfortíreu, enfortiren

INDICATIU FUTUR: enfortiré, enfortiràs, enfortirà, enfortirem, enfortireu, enfortiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfortiria, enfortiries, enfortiria, enfortiríem, enfortiríeu, enfortirien

SUBJUNTIU PRESENT: enforteixi, enforteixis, enforteixi, enfortim, enfortiu, enforteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfortís, enfortissis, enfortís, enfortíssim, enfortíssiu, enfortissin

IMPERATIU: enforteix, enforteixi, enfortim, enfortiu, enforteixin

->enfoscament

■enfoscament

[de enfoscar]

m Enfosquiment.

->enfoscar

■enfoscar

[de fosc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr, intr i pron Enfosquir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfoscar

GERUNDI: enfoscant

PARTICIPI: enfoscat, enfoscada, enfoscats, enfoscades

INDICATIU PRESENT: enfosco, enfosques, enfosca, enfosquem, enfosqueu, enfosquen

INDICATIU IMPERFET: enfoscava, enfoscaves, enfoscava, enfoscàvem, enfoscàveu, enfoscaven

INDICATIU PASSAT: enfosquí, enfoscares, enfoscà, enfoscàrem, enfoscàreu, enfoscaren

INDICATIU FUTUR: enfoscaré, enfoscaràs, enfoscarà, enfoscarem, enfoscareu, enfoscaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfoscaria, enfoscaries, enfoscaria, enfoscaríem, enfoscaríeu, enfoscarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfosqui, enfosquis, enfosqui, enfosquem, enfosqueu, enfosquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfosqués, enfosquessis, enfosqués, enfosquéssim, enfosquéssiu, enfosquessin

IMPERATIU: enfosca, enfosqui, enfosquem, enfosqueu, enfosquin

->enfosques

■enfosques

[de fosc]

Mot emprat en l’expressió a les enfosques loc adv A les fosques.

->enfosquiment

■enfosquiment

[de enfosquir]

m 1 1 Acció d’enfosquir o d’enfosquir-se;

2 l’efecte.

2 enfosquiment enzimàtic ALIM Alteració enzimàtica que experimenten certs productes alimentaris d’origen vegetal (pomes, peres, plàtans, patates, etc.) i que consisteix en un enfosquiment progressiu per oxidació de composts o-dihidroxifenòlics continguts en ells.

->enfosquir

■enfosquir

[de fosc]

v 1 1 tr Fer tornar fosc o més fosc. Enfosquir la sala per fer una projecció. Enfosquir una fotografia. Enfosquir la veu.

2 pron Esdevenir fosc o més fosc. Enfosquir-se el dia, el cel. Aquesta pell, amb el temps, ha anat enfosquint-se.

2 esp 1 pron Fer-se fosc, vesprejar. Ja cal que ens afanyem, si volem arribar abans que no s’enfosqueixi.

2 intr A l’estiu enfosqueix més tard.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfosquir

GERUNDI: enfosquint

PARTICIPI: enfosquit, enfosquida, enfosquits, enfosquides

INDICATIU PRESENT: enfosqueixo, enfosqueixes, enfosqueix, enfosquim, enfosquiu, enfosqueixen

INDICATIU IMPERFET: enfosquia, enfosquies, enfosquia, enfosquíem, enfosquíeu, enfosquien

INDICATIU PASSAT: enfosquí, enfosquires, enfosquí, enfosquírem, enfosquíreu, enfosquiren

INDICATIU FUTUR: enfosquiré, enfosquiràs, enfosquirà, enfosquirem, enfosquireu, enfosquiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfosquiria, enfosquiries, enfosquiria, enfosquiríem, enfosquiríeu, enfosquirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfosqueixi, enfosqueixis, enfosqueixi, enfosquim, enfosquiu, enfosqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfosquís, enfosquissis, enfosquís, enfosquíssim, enfosquíssiu, enfosquissin

IMPERATIU: enfosqueix, enfosqueixi, enfosquim, enfosquiu, enfosqueixin

->enfotjar

■enfotjar

[de fotja¹]

v tr Ficar en una fotja¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfotjar

GERUNDI: enfotjant

PARTICIPI: enfotjat, enfotjada, enfotjats, enfotjades

INDICATIU PRESENT: enfotjo, enfotges, enfotja, enfotgem, enfotgeu, enfotgen

INDICATIU IMPERFET: enfotjava, enfotjaves, enfotjava, enfotjàvem, enfotjàveu, enfotjaven

INDICATIU PASSAT: enfotgí, enfotjares, enfotjà, enfotjàrem, enfotjàreu, enfotjaren

INDICATIU FUTUR: enfotjaré, enfotjaràs, enfotjarà, enfotjarem, enfotjareu, enfotjaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfotjaria, enfotjaries, enfotjaria, enfotjaríem, enfotjaríeu, enfotjarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfotgi, enfotgis, enfotgi, enfotgem, enfotgeu, enfotgin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfotgés, enfotgessis, enfotgés, enfotgéssim, enfotgéssiu, enfotgessin

IMPERATIU: enfotja, enfotgi, enfotgem, enfotgeu, enfotgin

->enfranc

■enfranc

[de enfranquir; 1a FONT: c. 1770]

m CALÇ La part més estreta de la sola del calçat entre la planta i el taló.

->enfranquidor

■enfranquidor -a

[de enfranquir]

CALÇ 1 m i f Persona que enfranqueix.

2 m Peça de forma arrodonida emprada pels sabaters per a enfranquir.

->enfranquiment

■enfranquiment

[de enfranquir; 1a FONT: c. 1670]

m Afranquiment.

->enfranquir

■enfranquir

[de franc²; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 Afranquir.

2 CALÇ Cosir les peces de cuir o tela del calçat per ajuntar-les després amb la sola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfranquir

GERUNDI: enfranquint

PARTICIPI: enfranquit, enfranquida, enfranquits, enfranquides

INDICATIU PRESENT: enfranqueixo, enfranqueixes, enfranqueix, enfranquim, enfranquiu, enfranqueixen

INDICATIU IMPERFET: enfranquia, enfranquies, enfranquia, enfranquíem, enfranquíeu, enfranquien

INDICATIU PASSAT: enfranquí, enfranquires, enfranquí, enfranquírem, enfranquíreu, enfranquiren

INDICATIU FUTUR: enfranquiré, enfranquiràs, enfranquirà, enfranquirem, enfranquireu, enfranquiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfranquiria, enfranquiries, enfranquiria, enfranquiríem, enfranquiríeu, enfranquirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfranqueixi, enfranqueixis, enfranqueixi, enfranquim, enfranquiu, enfranqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfranquís, enfranquissis, enfranquís, enfranquíssim, enfranquíssiu, enfranquissin

IMPERATIU: enfranqueix, enfranqueixi, enfranquim, enfranquiu, enfranqueixin

->enfredar

■enfredar

[de fred]

v tr i pron Refredar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfredar

GERUNDI: enfredant

PARTICIPI: enfredat, enfredada, enfredats, enfredades

INDICATIU PRESENT: enfredo, enfredes, enfreda, enfredem, enfredeu, enfreden

INDICATIU IMPERFET: enfredava, enfredaves, enfredava, enfredàvem, enfredàveu, enfredaven

INDICATIU PASSAT: enfredí, enfredares, enfredà, enfredàrem, enfredàreu, enfredaren

INDICATIU FUTUR: enfredaré, enfredaràs, enfredarà, enfredarem, enfredareu, enfredaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfredaria, enfredaries, enfredaria, enfredaríem, enfredaríeu, enfredarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfredi, enfredis, enfredi, enfredem, enfredeu, enfredin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfredés, enfredessis, enfredés, enfredéssim, enfredéssiu, enfredessin

IMPERATIU: enfreda, enfredi, enfredem, enfredeu, enfredin

->enfredolicar

■enfredolicar

[de fred]

v tr i pron Enfredorir lleugerament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfredolicar

GERUNDI: enfredolicant

PARTICIPI: enfredolicat, enfredolicada, enfredolicats, enfredolicades

INDICATIU PRESENT: enfredolico, enfredoliques, enfredolica, enfredoliquem, enfredoliqueu, enfredoliquen

INDICATIU IMPERFET: enfredolicava, enfredolicaves, enfredolicava, enfredolicàvem, enfredolicàveu, enfredolicaven

INDICATIU PASSAT: enfredoliquí, enfredolicares, enfredolicà, enfredolicàrem, enfredolicàreu, enfredolicaren

INDICATIU FUTUR: enfredolicaré, enfredolicaràs, enfredolicarà, enfredolicarem, enfredolicareu, enfredolicaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfredolicaria, enfredolicaries, enfredolicaria, enfredolicaríem, enfredolicaríeu, enfredolicarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfredoliqui, enfredoliquis, enfredoliqui, enfredoliquem, enfredoliqueu, enfredoliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfredoliqués, enfredoliquessis, enfredoliqués, enfredoliquéssim, enfredoliquéssiu, enfredoliquessin

IMPERATIU: enfredolica, enfredoliqui, enfredoliquem, enfredoliqueu, enfredoliquin

->enfredorament

■enfredorament

[de enfredorar]

m Enfredoriment.

->enfredorar

■enfredorar

[de fredor]

v tr i pron Enfredorir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfredorar

GERUNDI: enfredorant

PARTICIPI: enfredorat, enfredorada, enfredorats, enfredorades

INDICATIU PRESENT: enfredoro, enfredores, enfredora, enfredorem, enfredoreu, enfredoren

INDICATIU IMPERFET: enfredorava, enfredoraves, enfredorava, enfredoràvem, enfredoràveu, enfredoraven

INDICATIU PASSAT: enfredorí, enfredorares, enfredorà, enfredoràrem, enfredoràreu, enfredoraren

INDICATIU FUTUR: enfredoraré, enfredoraràs, enfredorarà, enfredorarem, enfredorareu, enfredoraran

INDICATIU CONDICIONAL: enfredoraria, enfredoraries, enfredoraria, enfredoraríem, enfredoraríeu, enfredorarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfredori, enfredoris, enfredori, enfredorem, enfredoreu, enfredorin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfredorés, enfredoressis, enfredorés, enfredoréssim, enfredoréssiu, enfredoressin

IMPERATIU: enfredora, enfredori, enfredorem, enfredoreu, enfredorin

->enfredoriment

■enfredoriment

[de enfredorir]

m 1 Acció d’enfredorir o d’enfredorir-se;

2 l’efecte.

->enfredorir

■enfredorir

[de fredor; 1a FONT: c. 1900]

v 1 tr Fer agafar fred.

2 pron Agafar fred.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfredorir

GERUNDI: enfredorint

PARTICIPI: enfredorit, enfredorida, enfredorits, enfredorides

INDICATIU PRESENT: enfredoreixo, enfredoreixes, enfredoreix, enfredorim, enfredoriu, enfredoreixen

INDICATIU IMPERFET: enfredoria, enfredories, enfredoria, enfredoríem, enfredoríeu, enfredorien

INDICATIU PASSAT: enfredorí, enfredorires, enfredorí, enfredorírem, enfredoríreu, enfredoriren

INDICATIU FUTUR: enfredoriré, enfredoriràs, enfredorirà, enfredorirem, enfredorireu, enfredoriran

INDICATIU CONDICIONAL: enfredoriria, enfredoriries, enfredoriria, enfredoriríem, enfredoriríeu, enfredoririen

SUBJUNTIU PRESENT: enfredoreixi, enfredoreixis, enfredoreixi, enfredorim, enfredoriu, enfredoreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfredorís, enfredorissis, enfredorís, enfredoríssim, enfredoríssiu, enfredorissin

IMPERATIU: enfredoreix, enfredoreixi, enfredorim, enfredoriu, enfredoreixin

->enfreixurar-se

■enfreixurar-se

Part. sil.: en_frei_xu_rar-se

v pron RAM Emmalaltir dels pulmons un animal, especialment una ovella o una cabra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfreixurar

GERUNDI: enfreixurant

PARTICIPI: enfreixurat, enfreixurada, enfreixurats, enfreixurades

INDICATIU PRESENT: enfreixuro, enfreixures, enfreixura, enfreixurem, enfreixureu, enfreixuren

INDICATIU IMPERFET: enfreixurava, enfreixuraves, enfreixurava, enfreixuràvem, enfreixuràveu, enfreixuraven

INDICATIU PASSAT: enfreixurí, enfreixurares, enfreixurà, enfreixuràrem, enfreixuràreu, enfreixuraren

INDICATIU FUTUR: enfreixuraré, enfreixuraràs, enfreixurarà, enfreixurarem, enfreixurareu, enfreixuraran

INDICATIU CONDICIONAL: enfreixuraria, enfreixuraries, enfreixuraria, enfreixuraríem, enfreixuraríeu, enfreixurarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfreixuri, enfreixuris, enfreixuri, enfreixurem, enfreixureu, enfreixurin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfreixurés, enfreixuressis, enfreixurés, enfreixuréssim, enfreixuréssiu, enfreixuressin

IMPERATIU: enfreixura, enfreixuri, enfreixurem, enfreixureu, enfreixurin

->enfrenament

■enfrenament

[de enfrenar]

m 1 Acció d’enfrenar;

2 l’efecte.

->enfrenar

■enfrenar

[de fre; 1a FONT: c. 1375, Pere III]

v tr 1 Posar el fre a una cavalleria.

2 fig Haurem d’enfrenar-li la llengua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfrenar

GERUNDI: enfrenant

PARTICIPI: enfrenat, enfrenada, enfrenats, enfrenades

INDICATIU PRESENT: enfreno, enfrenes, enfrena, enfrenem, enfreneu, enfrenen

INDICATIU IMPERFET: enfrenava, enfrenaves, enfrenava, enfrenàvem, enfrenàveu, enfrenaven

INDICATIU PASSAT: enfrení, enfrenares, enfrenà, enfrenàrem, enfrenàreu, enfrenaren

INDICATIU FUTUR: enfrenaré, enfrenaràs, enfrenarà, enfrenarem, enfrenareu, enfrenaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfrenaria, enfrenaries, enfrenaria, enfrenaríem, enfrenaríeu, enfrenarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfreni, enfrenis, enfreni, enfrenem, enfreneu, enfrenin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfrenés, enfrenessis, enfrenés, enfrenéssim, enfrenéssiu, enfrenessin

IMPERATIU: enfrena, enfreni, enfrenem, enfreneu, enfrenin

->enfront

■enfront

[de front; 1a FONT: 1461]

1 m Part anterior d’un element constructiu, especialment d’un edifici. Manà que emblanquinessin els enfronts de llurs cases.

2 1 adv Davant per davant Es va dirigir a la muntanya que tenia enfront. Viu a la casa d’enfront de la meva.

2 enfront de loc prep Davant per davant de, oposant-se a.

->enfrontament

■enfrontament

[de enfrontar]

m 1 Acció d’enfrontar o d’enfrontar-se;

2 l’efecte.

->enfrontar

■enfrontar

[de front]

v 1 tr Oposar front a front; afrontar.

2 pron Els dos exèrcits s’enfrontaren en aquelles muntanyes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfrontar

GERUNDI: enfrontant

PARTICIPI: enfrontat, enfrontada, enfrontats, enfrontades

INDICATIU PRESENT: enfronto, enfrontes, enfronta, enfrontem, enfronteu, enfronten

INDICATIU IMPERFET: enfrontava, enfrontaves, enfrontava, enfrontàvem, enfrontàveu, enfrontaven

INDICATIU PASSAT: enfrontí, enfrontares, enfrontà, enfrontàrem, enfrontàreu, enfrontaren

INDICATIU FUTUR: enfrontaré, enfrontaràs, enfrontarà, enfrontarem, enfrontareu, enfrontaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfrontaria, enfrontaries, enfrontaria, enfrontaríem, enfrontaríeu, enfrontarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfronti, enfrontis, enfronti, enfrontem, enfronteu, enfrontin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfrontés, enfrontessis, enfrontés, enfrontéssim, enfrontéssiu, enfrontessin

IMPERATIU: enfronta, enfronti, enfrontem, enfronteu, enfrontin

->enfú

■enfú

[probablement del participi ant. de enfondre, enfús ‘enterrat’, pel costum d’aquest peix d’enfonsar el cap a la sorra; interpretat com un pl., se n’extragué un sing. enfú]

[pl -ús] m dial ICT Sonso.

->enfugir-se

■enfugir-se

[de fugir]

v pron Escapar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfugir

GERUNDI: enfugint

PARTICIPI: enfugit, enfugida, enfugits, enfugides

INDICATIU PRESENT: enfujo, enfuges, enfuig, enfugim, enfugiu, enfugen

INDICATIU IMPERFET: enfugia, enfugies, enfugia, enfugíem, enfugíeu, enfugien

INDICATIU PASSAT: enfugí, enfugires, enfugí, enfugírem, enfugíreu, enfugiren

INDICATIU FUTUR: enfugiré, enfugiràs, enfugirà, enfugirem, enfugireu, enfugiran

INDICATIU CONDICIONAL: enfugiria, enfugiries, enfugiria, enfugiríem, enfugiríeu, enfugirien

SUBJUNTIU PRESENT: enfugi, enfugis, enfugi, enfugim, enfugiu, enfugin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfugís, enfugissis, enfugís, enfugíssim, enfugíssiu, enfugissin

IMPERATIU: enfuig, enfugi, enfugim, enfugiu, enfugin

->enfundar

■enfundar

[de funda]

v tr 1 Posar (una cosa) dins una funda. Enfunda la pistola.

2 Posar la funda (a una cosa). Enfundar uns mobles perquè no s’embrutin.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfundar

GERUNDI: enfundant

PARTICIPI: enfundat, enfundada, enfundats, enfundades

INDICATIU PRESENT: enfundo, enfundes, enfunda, enfundem, enfundeu, enfunden

INDICATIU IMPERFET: enfundava, enfundaves, enfundava, enfundàvem, enfundàveu, enfundaven

INDICATIU PASSAT: enfundí, enfundares, enfundà, enfundàrem, enfundàreu, enfundaren

INDICATIU FUTUR: enfundaré, enfundaràs, enfundarà, enfundarem, enfundareu, enfundaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfundaria, enfundaries, enfundaria, enfundaríem, enfundaríeu, enfundarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfundi, enfundis, enfundi, enfundem, enfundeu, enfundin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfundés, enfundessis, enfundés, enfundéssim, enfundéssiu, enfundessin

IMPERATIU: enfunda, enfundi, enfundem, enfundeu, enfundin

->enfundar-se

■enfundar-se

v pron Lliurar-se a la consideració d’alguna cosa encaparrant-s’hi, fer-ne massa cas. Es complica la vida enfundant-se en qüestions insolubles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfundar

GERUNDI: enfundant

PARTICIPI: enfundat, enfundada, enfundats, enfundades

INDICATIU PRESENT: enfundo, enfundes, enfunda, enfundem, enfundeu, enfunden

INDICATIU IMPERFET: enfundava, enfundaves, enfundava, enfundàvem, enfundàveu, enfundaven

INDICATIU PASSAT: enfundí, enfundares, enfundà, enfundàrem, enfundàreu, enfundaren

INDICATIU FUTUR: enfundaré, enfundaràs, enfundarà, enfundarem, enfundareu, enfundaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfundaria, enfundaries, enfundaria, enfundaríem, enfundaríeu, enfundarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfundi, enfundis, enfundi, enfundem, enfundeu, enfundin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfundés, enfundessis, enfundés, enfundéssim, enfundéssiu, enfundessin

IMPERATIU: enfunda, enfundi, enfundem, enfundeu, enfundin

->enfuriament

■enfuriament

Part. sil.: en_fu_ri_a_ment

[de enfuriar]

m 1 Acció d’enfuriar o d’enfuriar-se;

2 l’efecte.

->enfuriar

■enfuriar

Part. sil.: en_fu_ri_ar

[de fúria; 1a FONT: s. XVII]

v 1 tr Provocar la fúria, el furor.

2 pron Esdevenir furiós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfuriar

GERUNDI: enfuriant

PARTICIPI: enfuriat, enfuriada, enfuriats, enfuriades

INDICATIU PRESENT: enfurio, enfuries, enfuria, enfuriem, enfurieu, enfurien

INDICATIU IMPERFET: enfuriava, enfuriaves, enfuriava, enfuriàvem, enfuriàveu, enfuriaven

INDICATIU PASSAT: enfurií, enfuriares, enfurià, enfuriàrem, enfuriàreu, enfuriaren

INDICATIU FUTUR: enfuriaré, enfuriaràs, enfuriarà, enfuriarem, enfuriareu, enfuriaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfuriaria, enfuriaries, enfuriaria, enfuriaríem, enfuriaríeu, enfuriarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfuriï, enfuriïs, enfuriï, enfuriem, enfurieu, enfuriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: enfuriés, enfuriessis, enfuriés, enfuriéssim, enfuriéssiu, enfuriessin

IMPERATIU: enfuria, enfuriï, enfuriem, enfurieu, enfuriïn

->enfuriat

enfuriat -ada

Part. sil.: en_fu_ri_at

[de fúria]

adj Ple de furor.

->enfuriment

■enfuriment

[de enfurir]

m Enfuriament.

->enfurir

■enfurir

[calc del cast. enfurecer, per enfuriar i enfurismar; 1a FONT: c. 1928]

v tr i pron Enfuriar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfurir

GERUNDI: enfurint

PARTICIPI: enfurit, enfurida, enfurits, enfurides

INDICATIU PRESENT: enfureixo, enfureixes, enfureix, enfurim, enfuriu, enfureixen

INDICATIU IMPERFET: enfuria, enfuries, enfuria, enfuríem, enfuríeu, enfurien

INDICATIU PASSAT: enfurí, enfurires, enfurí, enfurírem, enfuríreu, enfuriren

INDICATIU FUTUR: enfuriré, enfuriràs, enfurirà, enfurirem, enfurireu, enfuriran

INDICATIU CONDICIONAL: enfuriria, enfuriries, enfuriria, enfuriríem, enfuriríeu, enfuririen

SUBJUNTIU PRESENT: enfureixi, enfureixis, enfureixi, enfurim, enfuriu, enfureixin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfurís, enfurissis, enfurís, enfuríssim, enfuríssiu, enfurissin

IMPERATIU: enfureix, enfureixi, enfurim, enfuriu, enfureixin

->enfurismar

■enfurismar

[encreuament de la base de fúria i ll. fŭrĕre amb entusiasmar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr i pron Irritar¹ 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfurismar

GERUNDI: enfurismant

PARTICIPI: enfurismat, enfurismada, enfurismats, enfurismades

INDICATIU PRESENT: enfurismo, enfurismes, enfurisma, enfurismem, enfurismeu, enfurismen

INDICATIU IMPERFET: enfurismava, enfurismaves, enfurismava, enfurismàvem, enfurismàveu, enfurismaven

INDICATIU PASSAT: enfurismí, enfurismares, enfurismà, enfurismàrem, enfurismàreu, enfurismaren

INDICATIU FUTUR: enfurismaré, enfurismaràs, enfurismarà, enfurismarem, enfurismareu, enfurismaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfurismaria, enfurismaries, enfurismaria, enfurismaríem, enfurismaríeu, enfurismarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfurismi, enfurismis, enfurismi, enfurismem, enfurismeu, enfurismin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfurismés, enfurismessis, enfurismés, enfurisméssim, enfurisméssiu, enfurismessin

IMPERATIU: enfurisma, enfurismi, enfurismem, enfurismeu, enfurismin

->enfurismat

enfurismat -ada

[de enfurismar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Enfuriat.

2 HERÀLD Dit del gat rampant.

->enfurit

enfurit -ida

[de enfurir]

adj Enfuriat.

->enfurrunyar-se

■enfurrunyar-se

[d’origen incert, probablement del cast. enfurruñarse, probable alteració del fr. ant. enfrogner, oc. s’enfrougnà ‘arrufar el nas, posar mala cara’, del gàl·lic *frogna ‘narius’]

v pron 1 Irritar-se sordament.

2 Posar-se de mal humor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfurrunyar

GERUNDI: enfurrunyant

PARTICIPI: enfurrunyat, enfurrunyada, enfurrunyats, enfurrunyades

INDICATIU PRESENT: enfurrunyo, enfurrunyes, enfurrunya, enfurrunyem, enfurrunyeu, enfurrunyen

INDICATIU IMPERFET: enfurrunyava, enfurrunyaves, enfurrunyava, enfurrunyàvem, enfurrunyàveu, enfurrunyaven

INDICATIU PASSAT: enfurrunyí, enfurrunyares, enfurrunyà, enfurrunyàrem, enfurrunyàreu, enfurrunyaren

INDICATIU FUTUR: enfurrunyaré, enfurrunyaràs, enfurrunyarà, enfurrunyarem, enfurrunyareu, enfurrunyaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfurrunyaria, enfurrunyaries, enfurrunyaria, enfurrunyaríem, enfurrunyaríeu, enfurrunyarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfurrunyi, enfurrunyis, enfurrunyi, enfurrunyem, enfurrunyeu, enfurrunyin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfurrunyés, enfurrunyessis, enfurrunyés, enfurrunyéssim, enfurrunyéssiu, enfurrunyessin

IMPERATIU: enfurrunya, enfurrunyi, enfurrunyem, enfurrunyeu, enfurrunyin

->enfusellar

■enfusellar

[de fusell²]

v tr Posar el fusell o eix (a un carro, un mecanisme, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfusellar

GERUNDI: enfusellant

PARTICIPI: enfusellat, enfusellada, enfusellats, enfusellades

INDICATIU PRESENT: enfusello, enfuselles, enfusella, enfusellem, enfuselleu, enfusellen

INDICATIU IMPERFET: enfusellava, enfusellaves, enfusellava, enfusellàvem, enfusellàveu, enfusellaven

INDICATIU PASSAT: enfusellí, enfusellares, enfusellà, enfusellàrem, enfusellàreu, enfusellaren

INDICATIU FUTUR: enfusellaré, enfusellaràs, enfusellarà, enfusellarem, enfusellareu, enfusellaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfusellaria, enfusellaries, enfusellaria, enfusellaríem, enfusellaríeu, enfusellarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfuselli, enfusellis, enfuselli, enfusellem, enfuselleu, enfusellin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfusellés, enfusellessis, enfusellés, enfuselléssim, enfuselléssiu, enfusellessin

IMPERATIU: enfusella, enfuselli, enfusellem, enfuselleu, enfusellin

->enfustament

■enfustament

[de enfustar]

m 1 Acció d’enfustar;

2 l’efecte.

->enfustar

■enfustar

[de fusta]

v tr Cobrir o revestir de fusta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfustar

GERUNDI: enfustant

PARTICIPI: enfustat, enfustada, enfustats, enfustades

INDICATIU PRESENT: enfusto, enfustes, enfusta, enfustem, enfusteu, enfusten

INDICATIU IMPERFET: enfustava, enfustaves, enfustava, enfustàvem, enfustàveu, enfustaven

INDICATIU PASSAT: enfustí, enfustares, enfustà, enfustàrem, enfustàreu, enfustaren

INDICATIU FUTUR: enfustaré, enfustaràs, enfustarà, enfustarem, enfustareu, enfustaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfustaria, enfustaries, enfustaria, enfustaríem, enfustaríeu, enfustarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfusti, enfustis, enfusti, enfustem, enfusteu, enfustin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfustés, enfustessis, enfustés, enfustéssim, enfustéssiu, enfustessin

IMPERATIU: enfusta, enfusti, enfustem, enfusteu, enfustin

->enfustat

■enfustat

[de enfustar]

m Conjunt de fustes amb què és enfustada alguna cosa.

->enfutimar-se

■enfutimar-se

[vulgarisme per enfurismar-se]

v pron Enfurir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfutimar

GERUNDI: enfutimant

PARTICIPI: enfutimat, enfutimada, enfutimats, enfutimades

INDICATIU PRESENT: enfutimo, enfutimes, enfutima, enfutimem, enfutimeu, enfutimen

INDICATIU IMPERFET: enfutimava, enfutimaves, enfutimava, enfutimàvem, enfutimàveu, enfutimaven

INDICATIU PASSAT: enfutimí, enfutimares, enfutimà, enfutimàrem, enfutimàreu, enfutimaren

INDICATIU FUTUR: enfutimaré, enfutimaràs, enfutimarà, enfutimarem, enfutimareu, enfutimaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfutimaria, enfutimaries, enfutimaria, enfutimaríem, enfutimaríeu, enfutimarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfutimi, enfutimis, enfutimi, enfutimem, enfutimeu, enfutimin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfutimés, enfutimessis, enfutimés, enfutiméssim, enfutiméssiu, enfutimessin

IMPERATIU: enfutima, enfutimi, enfutimem, enfutimeu, enfutimin

->enfutimat

enfutimat -ada

[de enfutimar-se]

adj 1 Enfurit.

2 Entremaliat.

->enfutismar-se

■enfutismar-se

[vulgarisme per enfurismar-se]

v pron Enfurir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: enfutismar

GERUNDI: enfutismant

PARTICIPI: enfutismat, enfutismada, enfutismats, enfutismades

INDICATIU PRESENT: enfutismo, enfutismes, enfutisma, enfutismem, enfutismeu, enfutismen

INDICATIU IMPERFET: enfutismava, enfutismaves, enfutismava, enfutismàvem, enfutismàveu, enfutismaven

INDICATIU PASSAT: enfutismí, enfutismares, enfutismà, enfutismàrem, enfutismàreu, enfutismaren

INDICATIU FUTUR: enfutismaré, enfutismaràs, enfutismarà, enfutismarem, enfutismareu, enfutismaran

INDICATIU CONDICIONAL: enfutismaria, enfutismaries, enfutismaria, enfutismaríem, enfutismaríeu, enfutismarien

SUBJUNTIU PRESENT: enfutismi, enfutismis, enfutismi, enfutismem, enfutismeu, enfutismin

SUBJUNTIU IMPERFET: enfutismés, enfutismessis, enfutismés, enfutisméssim, enfutisméssiu, enfutismessin

IMPERATIU: enfutisma, enfutismi, enfutismem, enfutismeu, enfutismin

->engabiament

■engabiament

Part. sil.: en_ga_bi_a_ment

[de engabiar]

m 1 Acció d’engabiar o d’engabiar-se;

2 l’efecte.