->pèdon

■pèdon

m GEOL Unitat artificial de classificació de l’horitzó del sòl consistent en un cos de sòl tridimensional amb dimensions laterals prou grans per a estudiar la forma i relació de l’horitzó.

->pedopsiquiatria

pedopsiquiatria

Part. sil.: pe_do_psi_qui_a_tri_a

f PSIQ Part de la psiquiatria que té per objecte l’estudi i el tractament dels trastorns mentals de la infància.

->pedosfera

■pedosfera

f GEOL Capa terrestre en què es realitzen els processos de la formació dels sòls.

->pedra

■pedra

[del ll. pĕtra, i aquest, del gr. pétra, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 PETROG i MINERAL 1 Matèria mineral sòlida i dura, de composició molt variable, no metàl·lica però amb sals i òxids metàl·lics.

2 fer plorar les pedres fig Commoure profundament tothom, ésser llastimós.

3 pedra còrnia Varietat de jaspi.

4 pedra de l’Amazones Amazonita.

5 pedra de lluna Varietat d’ortosa pròpia de Sri Lanka.

6 pedra de sabó Saponita.

7 pedra de sang Varietat d’hematites, compacta i de color.

8 pedra de sol Oligòclasi amb interposició d’oligist.

9 pedra de toc Jaspi negre emprat pels joiers per assajar la llei dels metalls.

10 pedra de toc fig Dit d’allò que serveix per a conèixer o confirmar el valor d’algú o d’alguna cosa, certa qualitat o sentiment, etc. La mort de l’oncle fou la pedra de toc per a conèixer els seus veritables sentiments.

11 pedra foguera Varietat de sílex que en ésser ferida amb un tros d’acer o d’una altra pedra produeix espurnes.

12 pedra imant Magnetita.

13 pedra ollera Varietat de talc, pròpia de Galícia, emprada per a fer olles i altres vasos.

14 pedra preciosa (o simplement pedra) JOI Pedra dura, transparent i de gran valor que, un cop tallada, és utilitzada en joieria.

15 restar de pedra fig Romandre sense paraula a causa d’una gran sorpresa, d’una gran admiració, etc.

2 CONSTR, OFIC i PETROG 1 Tros de pedra d’una certa grandària; roc. Li va tirar una pedra.

2 Tros de matèria mineral, emprada generalment com a material de construcció.

3 no deixar pedra sobre pedra Enderrocar completament.

4 passar per la pedra Esmolar, afilar, una navalla, etc., passant-la per la pedra d’esmolar.

5 passar per la pedra fig Obligar algú a fer quelcom vencent la seva resistència.

6 pedra angular Cadascuna de les pedres que formen una cantonada i que solen servir de lligam entre les dues parets. És anomenada també pedra cantonera.

7 pedra arenosa Pedra obtinguda d’una roca arenosa.

8 pedra artificial Bloc de formigó de constitució adequada perquè presenti, un cop polida, un aspecte semblant al d’una pedra natural.

9 pedra calcària Pedra despresa o treta d’una roca calcària, anomenada també pedra calcinal.

10 pedra de moldre Peça gran de pedra molt llisa i dura damunt la qual hom mol algun producte.

11 pedra d’empedrar Llambordí.

12 pedra d’encenedor INDÚST Petita peça cilíndrica de ferroceri que produeix la guspira en els encenedors d’encesa per guspira.

13 pedra d’esmolar Pedra natural o artificial, emprada per a esmolar instruments i eines de tall.

14 pedra de tall Pedra tallada en forma regular per tal d’emprar-la en construcció. És anomenada també pedra picada.

15 pedra dreta pop Menhir.

16 pedra d’ull de serp Pedra treta del granit.

17 pedra fonamental Pedra que és la primera que es posa en la construcció d’un edifici.

18 pedra litogràfica GRÀF Pedra calcària compacta damunt la qual són realitzats els dibuixos litogràfics. És anomenada també calcària litogràfica.

19 pedra mil·liar En un camí, pedra que marca la distància d’una milla, de mil passes.

20 pedra rodoladissa no posa molsa Refrany que ensenya que les persones que canvien sovint de feina o de residència no prosperen gaire.

21 primera pedra Pedra de la primera filada d’un edifici. Posar la primera pedra d’un edifici.

22 tirar la pedra i amagar la mà fig Causar un dany i tenir molta cura d’amagar-ho.

23 tirar la primera pedra fig Ésser el primer a fer una acusació.

24 tret de pedra Distància equivalent aproximada a la que recorre una pedra llançada per un home normal.

3 JOCS 1 Llobí, pedreta, etc., amb què hom marca els punts guanyats en certs jocs.

2 pl Cartes que valen molts de punts per al qui les guanya.

3 fer-se’n set pedres Sortir-ne greument perjudicat, passar-ho molt malament.

4 METEOR 1 Calamarsa gruixuda.

2 pedra seca Precipitació en forma de pedra però sense pluja.

5 1 PAT Càlcul que es fa als ronyons, a la bufeta de l’orina, a les vies urinàries o a la bufeta biliar.

2 no posar-se cap pedra al fetge fig Prendre-s’ho tot amb calma, no preocupar-se de res.

6 RELL Robí.

7 TÈXT Antiga màquina constituïda per una gran pedra plana i llisa que era emprada per a planxar els teixits sense fer-los perdre el relleu entre l’ordit i la trama.

8 VIDR Partícula de matèria sòlida no cristal·litzada que resta englobada en un vidre.

9 edat de la pedra PREHIST Nom donat a les primeres fases de la prehistòria, anteriors a l’ús dels metalls.

10 pedra tallada PREHIST Instrument del paleolític fet amb sílex tallat bastament fent-ne saltar esquerdills.

->pedrada

■pedrada

[de pedra; 1a FONT: 1374]

f 1 Acció de tirar una pedra contra algú o alguna cosa.

2 Cop donat amb la pedra tirada.

3 pl Combat fet tirant-se pedres.

->pedraferit

pedraferit

[de pedra i ferit]

m ENTOM 1 Nom de diverses erugues, de diferents lepidòpters.

2 pedraferit de les lleterasses Eruga de l’esfinx de les lleterasses, que hom troba sobre diverses euforbiàcies.

3 pedraferit de les patateres Eruga de l’esfinx de calavera, que hom troba a les solanàcies.

->pedraire

■pedraire

Part. sil.: pe_drai_re

[de pedra; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f OFIC Persona que, en una pedrera, treu pedra o la pica.

->pedral

■pedral

Hom.: padral

[de pedra; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m PESC Cadascuna de les pedres que serveixen per a tenir submergits alguns ormeigs.

->pedralló

■pedralló

[de pedra]

m PESC Pedral.

->pedralta

■pedralta

[de pedra i alta]

f JOCS 1 Cadascuna de les cinc pedretes rodonenques emprades per a jugar a pedralta.

2 Joc consistent a tirar enlaire i tomar pedretes fins a cinc, segons certes regles.

->pedram

■pedram

[de pedra]

m Munió de pedres, pedregam.

->pedrapiquer

■pedrapiquer -a

[der. de petra ‘pedra’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m i f OFIC Picapedrer.

->pedraplè

■pedraplè

[de pedra i ple]

m OBR PÚBL Massís que es forma per amuntegament de pedres procedents d’una excavació feta a la roca, consistent en elements petris de diverses mides, difícilment compactables i amb una elevada proporció de buits.

->pedrega

■pedrega

[de pedregar²; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Acció d’apedregar o tirar pedres.

2 Baralla a pedrades.

->pedregada

■pedregada

[de pedregar²]

f 1 METEOR Precipitació en forma de calamarsa gruixuda.

2 Acció de llançar pedres; pedrega.

->pedregam

■pedregam

[de pedra; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Munió de pedres, pedram.

->pedregar¹

■pedregar¹

[de pedra; 1a FONT: 956]

m 1 Indret ple de pedres, pedreguer. Fa de molt mal caminar, pel pedregar.

2 Terreny on hi ha acumulats fragments de roca resultants d’una acció mecànica damunt la roca originària.

3 anar el carro pel pedregar fig Anar malament un afer.

->pedregar²

■pedregar²

[de pedra; 1a FONT: s. XV]

v 1 intr Caure pedra, granissar. Ja pedrega.

2 pron Fer-se pedres (càlculs). Pedregar-se el fetge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pedregar

GERUNDI: pedregant

PARTICIPI: pedregat, pedregada, pedregats, pedregades

INDICATIU PRESENT: pedrego, pedregues, pedrega, pedreguem, pedregueu, pedreguen

INDICATIU IMPERFET: pedregava, pedregaves, pedregava, pedregàvem, pedregàveu, pedregaven

INDICATIU PASSAT: pedreguí, pedregares, pedregà, pedregàrem, pedregàreu, pedregaren

INDICATIU FUTUR: pedregaré, pedregaràs, pedregarà, pedregarem, pedregareu, pedregaran

INDICATIU CONDICIONAL: pedregaria, pedregaries, pedregaria, pedregaríem, pedregaríeu, pedregarien

SUBJUNTIU PRESENT: pedregui, pedreguis, pedregui, pedreguem, pedregueu, pedreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pedregués, pedreguessis, pedregués, pedreguéssim, pedreguéssiu, pedreguessin

IMPERATIU: pedrega, pedregui, pedreguem, pedregueu, pedreguin

->pedregat

■pedregat -ada

[de pedregar²]

adj Afectat per la pedregada.

->pedregós

■pedregós -osa

[de pedra; 1a FONT: 1011]

adj Ple de pedres o rocs. Un camí pedregós.

->pedreguer¹

■pedreguer¹

[de pedra]

m Pedregar.

->pedreguer²

pedreguer² -a

adj i m i f De Pedreguer (Marina Alta)

->pedrejar

■pedrejar

[de pedra; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr AGR 1 Malmetre les plantes, els camps. Les erugues han pedrejat tot el camp.

2 p ext Malmetre la salut d’un animal, de l’home. La passa ens ha pedrejat els porcs.

2 pron Desmillorar-se un animal, l’home. Aquest bou es pedreja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pedrejar

GERUNDI: pedrejant

PARTICIPI: pedrejat, pedrejada, pedrejats, pedrejades

INDICATIU PRESENT: pedrejo, pedreges, pedreja, pedregem, pedregeu, pedregen

INDICATIU IMPERFET: pedrejava, pedrejaves, pedrejava, pedrejàvem, pedrejàveu, pedrejaven

INDICATIU PASSAT: pedregí, pedrejares, pedrejà, pedrejàrem, pedrejàreu, pedrejaren

INDICATIU FUTUR: pedrejaré, pedrejaràs, pedrejarà, pedrejarem, pedrejareu, pedrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pedrejaria, pedrejaries, pedrejaria, pedrejaríem, pedrejaríeu, pedrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pedregi, pedregis, pedregi, pedregem, pedregeu, pedregin

SUBJUNTIU IMPERFET: pedregés, pedregessis, pedregés, pedregéssim, pedregéssiu, pedregessin

IMPERATIU: pedreja, pedregi, pedregem, pedregeu, pedregin

->pedrenc

■pedrenc -a

[de pedra; 1a FONT: 1329]

adj 1 De pedra.

2 Pedregós. Terra pedrenca.

->pedrenca

■pedrenca

[de pedra]

f BOT 1 Cervina.

2 Trèvol pudent.

->pedreny

■pedreny

[de pedra (v. areny); 1a FONT: 1717]

m 1 1 Massa de pedra.

2 Conjunt de pedres.

2 ANAT ANIM Païdor.

->pedrenyal

■pedrenyal

[de pedreny; 1a FONT: s. XVI]

m 1 Pedra foguera.

2 Arma de foc, que, emprada als segles XVI i XVII, es disparava amb pedrenyera.

->pedrenyera

■pedrenyera

[de pedreny; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 MINERAL Pedra foguera.

2 HERÀLD Part integrant del collar de l’orde del Toisó d’Or, la qual es troba sovint com a figura als blasons.

->pedrer

■pedrer -a

[de pedra; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 m i f Persona que té per ofici d’arrencar pedra de les pedreres, pedraire.

2 m ANAT ANIM Estómac muscular dels ocells, o segon estómac.

3 m ant Giny de guerra que llançava pedres.

4 m Canó d’artilleria, dels segles XVI-XVIII, que disparava boles de pedra.

->pedrera

■pedrera

Cp. planter 2

[de pedra; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f MIN Lloc d’on hom extreu pedres emprades en construcció o en obres públiques.

->pedreria

■pedreria

Part. sil.: pe_dre_ri_a

[de pedrer; 1a FONT: 1803, DEst.]

f JOI Conjunt de pedres precioses.

->pedrerol

■pedrerol

[de pedra; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m BOT Guixó.

->pedreta

■pedreta

[de pedra; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Pedra petita.

2 arribar a les tres pedretes Arribar o trobar-se en una situació de gran destret, altament perillosa.

2 PESC Plom que serveix per a enfonsar i mantenir submergits certs ormeigs de pesca.

->pedrís

■pedrís

[de pedra; 1a FONT: 1144]

[pl -issos] m Banc, seti de pedra o de maons.

->pedrissa

■pedrissa

[de pedra; 1a FONT: 1300]

f MIN Pedrera.

->pedró

■pedró

Hom.: padró

[de pedra; 1a FONT: s. XIV]

m 1 CATOL 1 Pedra posada a terra per a sostenir un altar o una creu.

2 Creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites.

2 p ext Columna o pilar solt, especialment amb una inscripció recordatòria d’algun fet memorable.

->pedrol

■pedrol

[de pedra]

m BOT Guixó.

->pedrolí

■pedrolí

[de pedró]

m Pedreta molt petita.

->pedrós

■pedrós -osa

[de pedra; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Pedregós. Camins pedrosos, de mala petja.

->pedrosa

■pedrosa

[de pedra]

f BOT 1 Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Aethionema saxatile), amb fulles ovades o lanceolades, flors purpúries o blanques, en raïm, i fruits en silícula.

2 Planta herbàcia de la família de les valerianàcies (Centranthus calcitrapa), sovint vermellosa i flors rosades agrupades en inflorescències cimoses.

->pedrusca

■pedrusca

[de pedra; 1a FONT: s. XIV]

f Pedruscall.

->pedruscada

■pedruscada

[de pedrusca; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Calamarsada, granissada.

->pedruscall

■pedruscall

[de pedrusca; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Conjunt de pedretes que es desprenen de les roques, que salten quan hom pica pedra.

2 Terreny inclinat cobert de rocs mòbils de pocs centímetres de diàmetre.

->peduncle

■peduncle

[del ll. peduncŭlus, variant de pedicŭlus, dimin. de pes, pedis ‘peu’]

m 1 ANAT ANIM Cinta de matèria nerviosa que uneix diferents parts de la massa encefàlica.

2 BOT 1 Cua d’una flor o d’una inflorescència.

2 Suport allargat i relativament gruixut.

->peduncular

■peduncular

[del ll. peduncularis, der. de peduncŭlus]

adj ANAT ANIM i BOT Relatiu o pertanyent al peduncle.

->pedunculat

■pedunculat -ada

[de peduncle]

adj BOT i ZOOL Proveït de peduncle.

->pega

■pega

[del ll. vg. td. pĭca, alteració del ll. pĭx, pĭcis, íd.; 1a FONT: 1249]

f 1 1 Substància negra o d’un color molt fosc, molt viscosa, residu de la destil·lació del quitrà. Negre com la pega. Enganxar amb pega.

2 p ext Qualsevol substància adhesiva.

3 pega de sabater Pega mesclada amb cera verge.

4 pega dolça Extracte sec de regalèssia preparat en forma de barretes o pastilles.

5 pega grega Colofònia.

2 Mala sort que sembla perseguir algú. Estar de pega. Ja és pega!

3 fer-hi pega (una cosa posada en un cert indret, etc.) No anar-hi gens bé, fer-hi lleig.

->pegada

■pegada

[de pegar]

f Acció de pegar cops.

->pegadella

■pegadella

[de pega; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Crostisser produït a la pell per exsudació i manca de netedat.

2 PEDIAT Crostisser que, per manca de netedat, es forma al cap dels infants de llet.

->pegaire

■pegaire

Part. sil.: pe_gai_re

[de pegar; 1a FONT: 1883]

adj i m i f Amic de pegar als altres.

->pegallós

■pegallós -osa

[de pega]

adj Apegalós, enganxós.

->pegament

■pegament

[de pec; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adv D’una manera pega, nècia, estúpida.

->pegar

■pegar

Hom.: pagà i pagar

[del ll. pĭcāre ‘enganxar amb pega’ i d’aquí, passant pel sentit de ‘tenir contacte estret’, ‘enganxar-se amb algú, atacar-lo a cops’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 intr 1 Arribar, un cos, a tocar amb una certa violència un altre cos. La pedra va anar a pegar contra la paret. Vaig pegar de cap a la paret.

2 fig Venir sobtadament (un pensament, una passió, etc.). Li va pegar un rampell. Li va pegar per plorar, per riure, per cantar.

2 tr Donar (un cop, una empenta, etc.) a algú. Li vaig pegar un cop de puny. Em va pegar una empenta.

3 abs 1 Donar cops a algú; batre. Per què li peguen, a aquest xicot? A mi, ningú no em pega!

2 qui pega primer pega dos cops (o pics) Frase que significa que en una lluita té avantatge el primer a agredir.

4 tr Fer un bot, un sotrac. Va pegar un bot que de cap va tocar el sostre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pegar

GERUNDI: pegant

PARTICIPI: pegat, pegada, pegats, pegades

INDICATIU PRESENT: pego, pegues, pega, peguem, pegueu, peguen

INDICATIU IMPERFET: pegava, pegaves, pegava, pegàvem, pegàveu, pegaven

INDICATIU PASSAT: peguí, pegares, pegà, pegàrem, pegàreu, pegaren

INDICATIU FUTUR: pegaré, pegaràs, pegarà, pegarem, pegareu, pegaran

INDICATIU CONDICIONAL: pegaria, pegaries, pegaria, pegaríem, pegaríeu, pegarien

SUBJUNTIU PRESENT: pegui, peguis, pegui, peguem, pegueu, peguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pegués, peguessis, pegués, peguéssim, peguéssiu, peguessin

IMPERATIU: pega, pegui, peguem, pegueu, peguin

->pega-roques

■pega-roques

m ICT Qualsevol peix de la família dels gobiesòcids.

->pegàs

■pegàs

[del ll. Pegăsus, i aquest, del gr. Pḗgasos, nom del cavall alat mitològic]

m 1 MIT Animal fabulós en forma de cavall alat.

2 HERÀLD Figura d’animal fabulós, representada per un cavall alat.

->pegat

■pegat

[de pegar; 1a FONT: 1465]

m 1 1 Tros de tela, de paper, de cuir, etc., que, per mitjà d’un aglutinant, hom enganxa sobre una cosa.

2 esp FARM i TERAP Emplastre adhesiu emprat especialment com a revulsiu.

3 prova del pegat MED Prova de sensibilitat en la qual hom aplica un pegat impregnat de l’antigen.

2 fig Cosa sobreposada, com enganxada, a una altra i que no s’hi adiu, no hi lliga.

->pegater

■pegater -a

[de pega; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Persona que té per ofici fabricar pega.

->pegatera

■pegatera

[de pega]

f Brutícia encastada a la pell.

->pegmatita

■pegmatita

f PETROG Roca eruptiva filoniana d’origen hidrotermal.

->pegmatític

■pegmatític -a

adj PETROG Relatiu o pertanyent a la pegmatita.

->pego-

■pego-

Forma prefixada del mot grec pege, que significa ‘font’. Ex.: pegologia.

->pegolí

pegolí -ina

adj i m i f De Pego (Marina Alta).

->pegorella

pegorella

[d’origen incert; 1a FONT: 1653, DTo.]

f ICT Caçó.

->pegós

■pegós -osa

[de pega]

adj 1 Semblant a la pega.

2 Que conté pega.

->pegot

■pegot

[de pega]

m 1 Capa o untament de pega.

2 fig Cosa que no està gens bé, que no fa gens de bon efecte en el lloc on hom l’ha posada. Aquesta porcellana damunt la taula antiga és un pegot.

3 OFIC Sabater que es dedica a adobar calçat; ataconador.

->peguera

■peguera

[de pega]

f 1 Forn on es crema la llenya de pi per fer quitrà i pega.

2 Lloc on s’escalfa la pega per a marcar el bestiar.

->peguesa

■peguesa

[de pec; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f Qualitat de pec; niciesa, estupidesa.

->peguissaire

■peguissaire

Part. sil.: pe_guis_sai_re

[de pegar]

adj i m i f Amic de pegar als altres; pegaire.

->peguisser

■peguisser -a

[de pegar; 1a FONT: 1910]

adj i m i f Peguissaire.

->pegunta

■pegunta

[der. de l’ant. peguntar ‘untar amb pega’, d’una formació ll. parasintètica pic(a)-unct-are, de pica ‘pega’ i unctare, freqüentatiu del ll. ungĕre, unctum ‘ungir, untar’; 1a FONT: 1271]

f pega 1.

->pehlevi

pehlevi

adj i m LING Pahlavi.

->pehlvi

pehlvi

adj i m LING Pahlavi.

->peia

■peia

Part. sil.: pe_ia

f HIST Pella.

->-peia

-peia

Forma sufixada del mot grec poiḗō, que significa ‘fer’. Ex.: etopeia, prosopopeia.

->peier

■peier -a

Part. sil.: pe_ier

m i f HIST Peller.

->peiot

■peiot

Part. sil.: pe_iot

m BOT Planta suculenta de la família de les cactàcies (Lophophora willamsii), globosa, petita i glauca, que fa flors roses o blanques i té propietats narcòtiques.

->peirada

■peirada

Part. sil.: pei_ra_da

[de l’ant. peira ‘pedra’]

f TRANSP Munt de pedres per a aturar el rai.

->peirer

peirer -a

Part. sil.: pei_rer

[forma del cat. nord-oriental, der. de peira, forma semioccitana de pedra; 1a FONT: s. XIII]

m i f OFIC Mestre d’obres.

->peiró

■peiró

Part. sil.: pei_ró

m Al Maestrat i als Ports, pedró.

->peita

■peita

Part. sil.: pei_ta

f ant Tribut que hom pagava al rei o al senyor territorial.

->peitaví

■peitaví -ina

Part. sil.: pei_ta_ví

adj i m i f Peitoví.

->peitoví

peitoví -ina

Part. sil.: pei_to_ví

adj i m i f De Poitou (regió de França).

->peix

■peix

Part. sil.: peix

[del ll. pĭscis, íd.; 1a FONT: o., Llull]

m 1 ICT 1 Cordat de la classe dels peixos.

2 pl Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic, que constitueixen el grup de vertebrats més nombrós, amb forma de fus, amb escates o denticles i una sèrie d’aletes. Peix de mar, d’aigua dolça. Peix d’escata. Peix salat.

3 peix àngel àngel².

4 peix bada Peix teleosti de l’ordre dels gasterosteïformes i de la família dels singnàtids (Syngnathus typhle), de coloració variable, amb tub bucal i una bossa incubadora en posició ventral.

5 peix ballesta ballesta 6.

6 peix clavellat Peix de l’ordre dels esqualiformes de la família dels esquàlids (Echinorhinus brucus), tipus de tauró tot recobert d’uns denticles grossos i en forma de clau.

7 peix de bassa carpí².

8 peix de plata Peix de l’ordre dels clupeïformes i de la família dels salmoniformes (Argentina sphyraena), de color verd clar amb escates argentines brillants, de carn exquisida i que habita a les aigües profundes.

9 peix destral Peix de l’ordre dels clupeïformes i de la família dels esternoptíquids (Argyropelecus hemigymnus), amb el cap i el cos alts, proveït de fotòfors, i amb la fulla brillant, argentina i blava.

10 peix espasa Peix teleosti de l’ordre dels perciformes i de la família dels xífids (Xiphias gladius), amb el maxil·lar prolongat en forma d’espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics.

11 peix gat gat 4.

12 peix lloro Peix teleosti de l’ordre dels perciformes (Sparisoma cretense), amb les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro.

13 peix lluna Nom donat als peixos de l’ordre dels tetraodontiformes, de la família dels mòlids, entre els quals hi ha el bot.

14 peix martell Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esfírnids (Sphyrna zygaena), amb el cap amb dues expansions laterals, on hi ha els ulls, bon nedador, capaç d’agredir l’home i amb bon olfacte.

15 peix porc Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes i de la família dels gobiesòcids (Lepadogaster bimaculatus), petit, sense escates i amb mucus que recobreix el cos.

16 peix sense sang Joell.

17 peix serra Gènere de peixos de l’ordre dels raïformes i de la família dels prístids (Pristis sp), amb el morro prolongat en una làmina plana amb dents fortes i agudes.

18 peix vermell carpí².

19 peix volador Nom amb què hom coneix diversos gèneres i espècies de peixos teleostis de la família dels exocètids. Es caracteritzen per l’extrema hipertròfia de les aletes pectorals.

20 peix xovato Peix de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels hexànquids (Hexanchus griseus), amb sis brànquies, cua llarga i cap ample, i de color terrós o grisenc.

2 1 impr Nom que hom dóna a qualsevol animal, vertebrat o invertebrat, que viu exclusivament a l’aigua. Pescar peix.

2 ALIM La carn i certs productes dels peixos. Peix fregit. Una parada de peix.

3 peix blanc (o magre) ALIM Peix que té una petita proporció de greix a la seva carn, com el lluç, el rap, el llenguado, etc.

4 peix blau (o gras) ALIM Peix que té una elevada proporció de greix a la seva carn, com la sardina, la tonyina, el verat, etc.

3 pl 1 ASTROL Dotzè signe del zodíac.

2 [en majúscula] ASTROL Dotzena zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de l’hivern.

3 [en majúscula] ASTR Constel·lació zodiacal situada entre les d’Andròmeda, el Triangle, Àries, la Balena, Aquari i el Pegàs.

4 fig 1 agafar peix Aconseguir allò que hom es proposava; induir algú a fer quelcom en profit nostre o a imitació nostra.

2 ésser el peix que es mossega la cua Ésser un cercle viciós.

3 ésser (una cosa) peix al cove Ésser fàcil, d’un resultat segur.

4 ésser un bon peix Es diu d’un home astut, sagaç, que la sap llarga.

5 ésser un peix que es porta l’oli Tenir totes les condicions que calen per a reeixir.

6 estar com un peix a l’aigua Trobar-se en un lloc molt a gust.

7 estar com un peix al rostoll Estar molt incòmode, molt a disgust.

8 estar (o anar) peix No saber una assignatura, una lliçó, etc.

9 no ésser ni carn ni peix desp Es diu de qui no té idees definides.

10 peix gros Persona d’un gran poder polític, econòmic, social, etc.

11 qui vol peix, que es mulli el cul Refrany que significa que l’obtenció de coses valuoses o agradables comporta esforç i molèsties.

->peixada

■peixada

Part. sil.: pei_xa_da

[de peix]

f 1 Menjada de peix.

2 Peixalla.

->peixalla

■peixalla

Part. sil.: pei_xa_lla

[de peix]

f Multitud de peixos.

->peixar

■peixar

Part. sil.: pei_xar

Hom.: paixà

[variant de péixer per canvi de conjugació]

v tr péixer 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peixar

GERUNDI: peixant

PARTICIPI: peixat, peixada, peixats, peixades

INDICATIU PRESENT: peixo, peixes, peixa, peixem, peixeu, peixen

INDICATIU IMPERFET: peixava, peixaves, peixava, peixàvem, peixàveu, peixaven

INDICATIU PASSAT: peixí, peixares, peixà, peixàrem, peixàreu, peixaren

INDICATIU FUTUR: peixaré, peixaràs, peixarà, peixarem, peixareu, peixaran

INDICATIU CONDICIONAL: peixaria, peixaries, peixaria, peixaríem, peixaríeu, peixarien

SUBJUNTIU PRESENT: peixi, peixis, peixi, peixem, peixeu, peixin

SUBJUNTIU IMPERFET: peixés, peixessis, peixés, peixéssim, peixéssiu, peixessin

IMPERATIU: peixa, peixi, peixem, peixeu, peixin

->peixard

■peixard -a

Part. sil.: pei_xard

adj Dit del cavall de pelatge de color blanc i roig.

->peixater

■peixater -a

Part. sil.: pei_xa_ter

[de peix]

1 m i f Persona que ven peix.

2 m i f fig pescater 2.

3 f Indret on els peixos nien, on abunda el peix.

->peixateria

■peixateria

Part. sil.: pei_xa_te_ri_a

[de peixater]

f 1 Lloc on hom ven públicament peix.

2 dret de peixateria HIST DR CAT Dret que percebien alguns municipis catalans o bé propietaris particulars sobre el consum del peix que hom hi venia.

->peixejar

■peixejar

Part. sil.: pei_xe_jar

[de peix]

v intr 1 Tenir gust de peix.

2 esp Sentir-se el gust que té el peix quan comença a passar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peixejar

GERUNDI: peixejant

PARTICIPI: peixejat, peixejada, peixejats, peixejades

INDICATIU PRESENT: peixejo, peixeges, peixeja, peixegem, peixegeu, peixegen

INDICATIU IMPERFET: peixejava, peixejaves, peixejava, peixejàvem, peixejàveu, peixejaven

INDICATIU PASSAT: peixegí, peixejares, peixejà, peixejàrem, peixejàreu, peixejaren

INDICATIU FUTUR: peixejaré, peixejaràs, peixejarà, peixejarem, peixejareu, peixejaran

INDICATIU CONDICIONAL: peixejaria, peixejaries, peixejaria, peixejaríem, peixejaríeu, peixejarien

SUBJUNTIU PRESENT: peixegi, peixegis, peixegi, peixegem, peixegeu, peixegin

SUBJUNTIU IMPERFET: peixegés, peixegessis, peixegés, peixegéssim, peixegéssiu, peixegessin

IMPERATIU: peixeja, peixegi, peixegem, peixegeu, peixegin

->peixena

■peixena

Part. sil.: pei_xe_na

f RAM pastura 1 2.

->péixer

■péixer

Part. sil.: péi_xer

[del ll. pascĕre ‘fer pasturar’; 1a FONT: o., Llull]

v 1 tr 1 Fornir d’aliment o pastura algú o alguna bèstia. Em toca péixer el ramat.

2 esp Fornir d’aliment donant el menjar a la boca. La mare li ha pascut el dinar.

2 intr Pasturar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: péixer

GERUNDI: paixent

PARTICIPI: pascut, pascuda, pascuts, pascudes

INDICATIU PRESENT: peixo, peixes, peix, paixem, paixeu, peixen

INDICATIU IMPERFET: paixia, paixies, paixia, paixíem, paixíeu, paixien

INDICATIU PASSAT: paixí, paixeres, paixé, paixérem, paixéreu, paixeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): pasquí, pasqueres, pasqué, pasquérem, pasquéreu, pasqueren

INDICATIU FUTUR: paixeré, paixeràs, paixerà, paixerem, paixereu, paixeran

INDICATIU CONDICIONAL: paixeria, paixeries, paixeria, paixeríem, paixeríeu, paixerien

SUBJUNTIU PRESENT: peixi, peixis, peixi, paixem, paixeu, peixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): peixi, peixis, peixi, pasquem, pasqueu, peixin

SUBJUNTIU IMPERFET: paixés, paixessis, paixés, paixéssim, paixéssiu, paixessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): pasqués, pasquessis, pasqués, pasquéssim, pasquéssiu, pasquessin

IMPERATIU: peix, peixi, paixem, paixeu, peixin

IMPERATIU (alternatiu): peix, peixi, pasquem, paixeu, peixin

->peixera¹

■peixera¹

Part. sil.: pei_xe_ra

[de peix; 1a FONT: 1315]

f Recipient ple d’aigua per a tenir-hi peixos.

->peixera²

■peixera²

[d’un ll. *paxaria, relacionat amb el ll. paxillus ‘estaca’, probable dimin. de *paxus ‘pal’; les peixeres es fan amb estaques, aspres, branques, etc; 1a FONT: 1189]

f Rec que pren l’aigua d’un riu o un estany per al regadiu, per a moure un molí, etc.

->peixet¹

■peixet¹

Part. sil.: pei_xet

[de peix]

m 1 Peix petit.

2 ALIM Peça de la carn de boví, magra i tendra, de la part de la cuixa.

3 TÈXT Cadascuna de les palanquetes sobre les quals actua el dibuix en les maquinetes de lliços.

4 ENTOM 1 peixet de coure Gènere de tisanurs del subordre dels maquiloïdeus i de la família dels maquílids (Machilis sp), de cos dorsalment convex i recobert d’escates, d’ulls grossos, cosmopolites i que habiten sota les pedres o les molses.

2 peixet de paper Peixet de plata.

3 peixet de plata Gènere de zigentomes del subordre dels lepismoïdeus i de la família dels lepismàtids (Lepisma sp), de cos aplanat, tòrax gros, ulls molt reduïts, lucífugs i recoberts d’escates brillants.

->peixet²

■peixet²

Part. sil.: pei_xet

[de péixer]

1 interj Forma arcaica de l’imperatiu del verb péixer amb proclític (peix-et) usada com a exclamació que acompanya cada cullerada amb què hom peix un infant. Peixet!.

2 donar peixet En un joc, afluixar perquè l’adversari guanyi punts que altrament no podria guanyar.

3 tira peixet! Exclamació amb què hom significa que l’interlocutor pot estar ben content d’allò que li ha escaigut.

->peixetó

peixetó

Part. sil.: pei_xe_tó

[de peix]

m ICT Peix de menys d’un any.

->peixigà

■peixigà

Part. sil.: pei_xi_gà

m BOT Camperol.

->peixopalo

■peixopalo

Part. sil.: pei_xo_pa_lo

[del cast. ant. pexepalo, comp. de lleonès pexe ‘peix’ i palo ‘fusta’]

m Bacallà assecat sense salar-lo.

->pejoratiu

■pejoratiu -iva

Part. sil.: pe_jo_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. td. pejorare ‘empitjorar’, der. de pejor, -ōris ‘pitjor’]

adj LING Dit de l’element lingüístic que expressa o pot expressar una significació de caràcter desfavorable.

->pejorativament

■pejorativament

[de pejoratiu]

adv En sentit desfavorable.

->pel

■pel

Contracció de la preposició per i l’article el.Pel juny, la falç al puny. Ho he fet portar pel noi. Hi anirem pel camí de baix.

->pèl

■pèl

Cp. l’acc. 1 1 amb cabell 1 1.

[del ll. pĭlus, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 ANAT ANIM 1 Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers.

2 Conjunt d’aquests apèndixs. Un animal de pèl negre. Un gos de pèl llarg. Bestiar de pèl. Caça de pèl. Té els cabells rossos i el pèl de la barba negre. Posar pèl. Caure el pèl. Un vestit de pèl de cabra.

3 a (o al) pèl loc adv En direcció en què el pèl s’inclina naturalment. Afaitar a pèl.

4 a (o en) pèl loc adv Despullat, sense vestits, sense guarniments.

5 al pèl loc adv fig i col·loq Al moment oportú, a mesura del desig. Aquests diners m’han vingut al pèl.

6 fer posar els pèls de punta (a algú) Esborronar-lo; fer posar els cabells de punta. El final de la pel·lícula m’ha fet posar els pèls de punta.

7 lluir-li (a un animal) el pèl Estar gras.

8 lluir-li (a algú) el pèl fig Ésser patent una millora substancial, especialment en la seva fortuna.

9 mudar de pèl fig Canviar, algú, de condició, de manera d’ésser o de pensar.

10 muntar a cavall a pèl Muntar un cavall sense sella.

11 prendre el pèl (a algú) fig Burlar-se’n. Sempre et deixes prendre el pèl.

12 presa de pèl fig Burla, engany.

2 1 Apèndixs filiformes que presenten alguns animals altres que els mamífers i certes plantes. El pèl suau i curt dels préssecs s’anomena pelussa.

2 Fibres que sobresurten a la superfície de certes robes; borrissol. Amb el fregadís, aquesta roba ha perdut tot el pèl. Un vellut de pèl llarg.

3 BOT Tricoma de forma prima i allargada.

4 pèl de roca BOT Nom donat als revestiments d’algues filamentoses que es troben sobre les roques submergides o mullades per les ones.

5 pèl glandular BOT Glàndula epidèrmica piliforme.

6 pèl radical (o absorbent) BOT Prolongació filiforme del rizoderma en la zona pilífera de l’arrel.

7 pèls d’una fusta Fibretes que s’alcen a la superfície d’un tros de fusta a manera de pèls.

8 pèl urticant BOT Pèl glandular que produeix una acció irritant en la pell dels animals.

3 1 Pèl desprès, trosset de filament, bri que constitueix una nosa.

2 JOI Taqueta o clivella filiformes que constitueixen un defecte d’una pedra preciosa, d’un objecte de vidre o de metall.

3 conèixer (o descriure) (una cosa) amb tots els pèls i senyals fig Conèixer-la (o descriure-la) amb tots els detalls.

4 trobar pèls en tot fig Trobar-hi defectes, coses a objectar.

4 1 Gruix d’un pèl. A aquestes boles no els falta sinó un pèl per a tocar-se. Ha vingut d’un pèl que no el toquessin.

2 Quantitat petitíssima. No fa un pèl d’aire.

5 TÈXT 1 Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó.

2 Cadascuna de les fibres subtils que sobresurten de la superfície de certes robes, a causa d’haver tallat determinats fils d’ordit o d’haver perxat el teixit.

3 pèl caní Pèl gruixut, rígid i punxegut, que hom sol trobar barrejat amb la llana, anomenat també pèl mort.

4 pèl de cuca Fibra molt resistent, brillant i rígida, obtinguda en estirar el budell dels cucs de seda després d’haver-los sotmès a maceració en vinagre.

6 BOT 1 pèl caní Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Nardus stricta), de fulles filiformes i rígides i d’inflorescències primes i violàcies, que forma prats densos.

2 pèl de boc Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Vulpia myuros), d’arrel fibrosa, fulles estretes i enrotllades, de lígula curta i panícula estreta.

3 pèl de bou (o de ca) Poa.

4 pèl de ca Margall.

5 pèl de gos Pèl caní.

->pela¹

■pela¹

[de pelar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 1 Acció de pelar o llevar la pell o l’escorça, especialment el suro de l’alzina surera;

2 l’efecte.

2 Coberta exterior de moltes fruites, tubercles, etc., especialment quan n’és separada en pelar-les. Una pela de préssec. Peles de patata.

->pela²

■pela²

[d’origen popular, probablement de pelar]

f vulg Pesseta.

->pelable

■pelable

[de pelar]

adj Que es pot pelar.

->pelabou

■pelabou

Part. sil.: pe_la_bou

m BOT Sanguinyol.

->pelacanyes

■pelacanyes

[de pelar i canya; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f pop Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida.

->peladella

■peladella

f PAT Alopècia.

->peladís

■peladís -issa

[de pelar]

adj Que es pot pelar. La part peladissa de la soca d’una surera.

->peladits

■peladits

[de pelar i dit]

m col·loq Encenedor primitiu en què, per a encendre’l, cal fer rodar, amb el polze, una rodeta molt rasposa que frega la pedra.

->pelador

■pelador -a

[de pelar; 1a FONT: 1399]

1 adj i m i f Que pela o serveix per a pelar.

2 m i f 1 Persona que pela alguna cosa.

2 OFIC Operari que treu el suro de les alzines sureres.

->peladures

■peladures

[de pelar]

f pl Pells que hom treu de la fruita en pelar-la, peles.

->pèlag

■pèlag

Hom.: pèlec

[del ll. pĕlăgus ‘mar profunda; aigües fondes’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ant i poèt Mar.

2 fig Un pèlag de dubtes, d’errors.

->pelagià

pelagià -ana

Part. sil.: pe_la_gi_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Pelagi o a les seves doctrines.

2 m i f Partidari de Pelagi o del pelagianisme.

->pelagianisme

■pelagianisme

Part. sil.: pe_la_gi_a_nis_me

m HIST ECL Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori.

->pelàgic

■pelàgic -a

[del ll. pelagĭcus, -a, -um ‘d’alta mar’; 1a FONT: c. 1925]

adj 1 BIOL 1 Que habita a la mar o als llacs, més enllà de la zona nerítica, en contrast amb el litoral i el fons.

2 Relatiu o pertanyent al medi que comprèn totes les aigües marines per sota el nivell de la baixamar.

2 ORNIT Dit dels ocells que, llevat del període de reproducció, passen l’existència a mar.

->pelagonemertins

pelagonemertins

m ZOOL 1 pl Ordre de cucs de la classe dels enoploides, als quals pertany el nemerte.

2 sing Cuc de l’ordre dels pelagonemertins.

->pelagrí

■pelagrí

Hom.: pelegrí

[d’un ant. espeleguinar ‘treure la primera pela de l’alzina surera’, amb -r- afegida per repercussió de líquides o per influx de pelegrí]

m SUR Primer suro que dóna l’alzina surera quan no ha estat mai pelada.

->pelaguer

■pelaguer

m BOT Nom de diverses plantes herbàcies perennes de la família de les gramínies (Stipa sp), entre les quals destaquen el pelaguer junci (S. offneri) i el pelaguer plomós (S. pennata).

->pelaí

■pelaí

Part. sil.: pe_la_í

[variant de palaí]

[pl -ïns] m ICT Llenguado.

->pelaia

■pelaia

Part. sil.: pe_la_ia

f ICT Palaia.

->pelalla

■pelalla

[de pelar]

[generalment en pl] f Peladures.

->pelar

■pelar

[del ll. pĭlare, íd.; 1a FONT: 1271]

v 1 tr Llevar el pèl. S’ha fet pelar el cap al zero.

2 tr 1 Llevar la pell, l’escorça, etc. Ha caigut i s’ha pelat els genolls. Pelar patates.

2 SUR Llevar el suro a l’alzina surera, després d’haver-ne llevat el pelagrí. Hom en diu, també, pelar suro.

3 Fa un fred que pela. Ens pelàvem de fred.

3 tr Gastar, esmolar, deteriorar, la part superficial d’una cosa. El frec sovintejat ha pelat la paret.

4 tr fig Apoderar-se dels diners d’algú, especialment en el joc. Em van pelar tots els diners que portava. Em van deixar ben pelat.

5 tr fig i col·loq Matar.

6 pelar-se-la vulg Masturbar-se l’home.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pelar

GERUNDI: pelant

PARTICIPI: pelat, pelada, pelats, pelades

INDICATIU PRESENT: pelo, peles, pela, pelem, peleu, pelen

INDICATIU IMPERFET: pelava, pelaves, pelava, pelàvem, pelàveu, pelaven

INDICATIU PASSAT: pelí, pelares, pelà, pelàrem, pelàreu, pelaren

INDICATIU FUTUR: pelaré, pelaràs, pelarà, pelarem, pelareu, pelaran

INDICATIU CONDICIONAL: pelaria, pelaries, pelaria, pelaríem, pelaríeu, pelarien

SUBJUNTIU PRESENT: peli, pelis, peli, pelem, peleu, pelin

SUBJUNTIU IMPERFET: pelés, pelessis, pelés, peléssim, peléssiu, pelessin

IMPERATIU: pela, peli, pelem, peleu, pelin

->pelargoni

■pelargoni

m BOT Gerani de jardí.

->pelargònic

pelargònic, àcid

QUÍM ORG Àcid nonanoic, CH₃—(CH₂)₇—COOH, àcid monocarboxílic saturat.

->pelargonidina

pelargonidina, clorur de

QUÍM ORG Antocianidina obtinguda per hidròlisi del clorur de pelargonina.

->pelargonina

pelargonina, clorur de

QUÍM ORG Glucòsid que es troba en el gerani escarlata i en la dàlia.

->pela-roques

■pela-roques

[de pelar i roca¹]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels ticodromàtids (Tichodroma muraria), de cos grisenc, les ales arrodonides, vermelles i negrenques, i el bec llarg. S’alimenta d’insectes.

->pelasg

■pelasg -a

m i f HIST Nom donat pels antics als habitants de Grècia i altres territoris de l’Àsia Menor, Creta, Sicília, Itàlia meridional, etc., abans de l’arribada dels hel·lens al territori grec.

->pelàsgic

■pelàsgic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent als pelasgs.

2 ARQUEOL Dit dels murs de tipus poligonal que hom troba a Grècia, a l’Orient hel·lenístic o a Itàlia.

->pelat

■pelat -ada

Hom.: palat

[de pelar]

1 1 adj Mancat de vegetació, d’adorns, de coses supèrflues. Una muntanya pelada. Un paisatge pelat. Una construcció pelada.

2 m i f Molt pobre, indigent. D’aquell no n’esperis cap regal: no és avar, però és un pelat.

2 1 f Acció de pelar o llevar el pèl;

2 f l’efecte.

3 f pela¹.

4 m Part d’un cos de la qual ha estat llevada la pell o l’escorça o que manca d’allò que la cobria.

5 m Part d’una superfície peluda de la qual ha estat llevat o ha caigut el pèl.

6 f PAT Afecció del cuir cabellut caracteritzada per l’aparició sobtada de plaques alopèciques de superfície llisa i blanca.

7 f PAT Erosió de la pell.

8 m TÈXT Defecte per manca de pèl que presenten en certs indrets alguns teixits (pana, vellut, etc.).

->pelatge

■pelatge

[de pèl]

m ANAT ANIM El pèl d’un animal.

->pèl-blanc

■pèl-blanc -a

[de pèl i blanc]

adj Que té el pèl blanc.

->pèl-curt

■pèl-curt -a

[de pèl i curt]

adj Que té el pèl curt.

->peleà

■peleà -ana

Part. sil.: pe_le_à

[del fr. péléen, del nom de Pelée, volcà de la Martinica]

adj GEOL Dit del volcà que es caracteritza per erupcions de tipus explosiu molt violentes acompanyades per l’emissió de núvols ardents.

->pèlec

■pèlec

Hom.: pèlag

m Toll.

->pelecànids

■pelecànids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes, amb el bec i el coll llargs i la bossa membranosa molt desenvolupada, gregaris i pertanyents al gènere Pelecanus.

2 sing Ocell de la família dels pelecànids.

->pelecaniformes

■pelecaniformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells palmípedes, de potes curtes, ales ben desenvolupades, piscívors i bons voladors. Comprèn les famílies dels faetònids, pelecànids, falacrocoràcids, anhíngids, súlids i fregàtids.

2 sing Ocell de l’ordre dels pelecaniformes.

->pelecípodes

pelecípodes

m pl ZOOL Lamel·libranquis.

->pelegrí

■pelegrí -ina

Hom.: pelagrí

Cp. peregrí

[del ll. td. pelegrinus, -a, -um, dissimilació del cl. peregrinus ‘estranger, rodamón’, der. de perĕgre ‘de (a) l’estranger’, de per i ager ‘camp’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f RELIG Persona que fa per devoció un romiatge a algun santuari, sol o en companyia d’altres. Hom l’anomena també romeu.

2 m ICT Peix cartilaginós de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels cetorínids (Cetorhinus maximus), filtrador i de grans dimensions.

3 f ZOOL Petxina de pelegrí.

->pelegrinar

■pelegrinar

Cp. peregrinar

[de pelegrí]

v intr RELIG Anar en pelegrinatge a un santuari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pelegrinar

GERUNDI: pelegrinant

PARTICIPI: pelegrinat, pelegrinada, pelegrinats, pelegrinades

INDICATIU PRESENT: pelegrino, pelegrines, pelegrina, pelegrinem, pelegrineu, pelegrinen

INDICATIU IMPERFET: pelegrinava, pelegrinaves, pelegrinava, pelegrinàvem, pelegrinàveu, pelegrinaven

INDICATIU PASSAT: pelegriní, pelegrinares, pelegrinà, pelegrinàrem, pelegrinàreu, pelegrinaren

INDICATIU FUTUR: pelegrinaré, pelegrinaràs, pelegrinarà, pelegrinarem, pelegrinareu, pelegrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: pelegrinaria, pelegrinaries, pelegrinaria, pelegrinaríem, pelegrinaríeu, pelegrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: pelegrini, pelegrinis, pelegrini, pelegrinem, pelegrineu, pelegrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: pelegrinés, pelegrinessis, pelegrinés, pelegrinéssim, pelegrinéssiu, pelegrinessin

IMPERATIU: pelegrina, pelegrini, pelegrinem, pelegrineu, pelegrinin

->pelegrinatge

■pelegrinatge

[de pelegrinar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m RELIG 1 Pràctica devocional consistent a visitar col·lectivament o individualment un santuari per acomplir-hi actes especials de religió: devoció, penitència, vot, etc.

2 Comitiva de pelegrins que van a un o més centres de devoció.

->pelèndon

pelèndon -a

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als pelèndons.

2 m i f Individu d’un poble cèltic que entrà a la Península Ibèrica i s’establí a la conca del Duero.

->pelfa

■pelfa

[potser d’un anglonormand *pilfilt, comp. del germ. filt ‘drap pelut’ i el ll. pĭlleum ‘casquet de roba’, contret en *pelfle i dissimilat en pelfa; 1a FONT: 1271]

f TÈXT Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit.

->pelfar

■pelfar

[de pelfa]

v tr Guarnir de pelfa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pelfar

GERUNDI: pelfant

PARTICIPI: pelfat, pelfada, pelfats, pelfades

INDICATIU PRESENT: pelfo, pelfes, pelfa, pelfem, pelfeu, pelfen

INDICATIU IMPERFET: pelfava, pelfaves, pelfava, pelfàvem, pelfàveu, pelfaven

INDICATIU PASSAT: pelfí, pelfares, pelfà, pelfàrem, pelfàreu, pelfaren

INDICATIU FUTUR: pelfaré, pelfaràs, pelfarà, pelfarem, pelfareu, pelfaran

INDICATIU CONDICIONAL: pelfaria, pelfaries, pelfaria, pelfaríem, pelfaríeu, pelfarien

SUBJUNTIU PRESENT: pelfi, pelfis, pelfi, pelfem, pelfeu, pelfin

SUBJUNTIU IMPERFET: pelfés, pelfessis, pelfés, pelféssim, pelféssiu, pelfessin

IMPERATIU: pelfa, pelfi, pelfem, pelfeu, pelfin

->pelfeta

■pelfeta

[de pelfa]

f TÈXT Pelfa de pèl molt curt i poc atapeït.

->pelfó

■pelfó

[de pelfa; 1a FONT: 1789]

m INDUM Adorn de passamaneria.

->pelfut

■pelfut -uda

[de pelfa]

adj Que fa o té pèls com la pelfa.

->pelicà

■pelicà

[del ll. pelicānus, i aquest, del gr. pelekán, -ãnos, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes i de la família dels pelecànids (Pelecanus sp), l’únic vivent de la família. Cal destacar-ne el pelicà vulgar (P. onocrotalus), el pelicà africà (P. rufescens), el pelicà rosat (P. roseus), el pelicà blanc americà (P. erythrorhynchus) i el pelicà bru (P. occidentalis).

2 pl BOT Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Delphinium pubescens), de fulles multífides, flors de color blau pàl·lid, violaci o blanquinós, en raïms, i fruits en fol·licle.

3 HERÀLD Figura que representa un pelicà posat de cara amb els seus pollets en nombre de tres dins el seu niu i amb la seva pietat.

->pelicaniformes

pelicaniformes

m pl ORNIT Pelecaniformes.

->pelicosaures

■pelicosaures

Part. sil.: pe_li_co_sau_res

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de rèptils sinàpsids fòssils que visqueren al carbonífer superior i al permià inferior, algunes espècies del qual tenien espines per damunt de les vèrtebres.

2 sing Rèptil de l’ordre dels pelicosaures.

->pelilla

■pelilla

[de pela¹]

f Pela prima, com la de les pomes i les patates, especialment la despresa dels carracs de suro en arrodonir-los.

->peliosi

peliosi

Part. sil.: pe_li_o_si

f obs PAT Púrpura.

->pelita

■pelita

f PETROG Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.

->pelític

■pelític -a

adj PETROG Relatiu o pertanyent a la pelita.

->pelitre

■pelitre

m BOT Piretre.

->pelitxó

■pelitxó

[de pèl]

m ADOB Pèl curt que encara resta a la flor del cuir un cop treballada.

->pell

■pell

[del ll. pĕllis, íd.; 1a FONT: 1249]

f 1 1 ANAT ANIM Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.

2 ésser de la pell de Barrabàs (o del diable, o de Judes) fig Ésser molt dolent, molt entremaliat.

3 fer la pell (a algú) fig Matar-lo.

4 fer posar la pell de gallina (a algú) Esborronar-lo; fer posar els cabells de punta.

5 fer posar la pell de gallina (a algú) Emocionar-lo. Se li posa la pell de gallina cada vegada que sent “L’emigrant".

6 llevar la pell (a algú) fig Despullar-lo d’allò que té, difamar-lo.

7 no cabre (algú) a la pell fig Estar orgullós d’alguna cosa, ple de satisfacció.

8 no tenir sinó la pell i l’os Estar molt magre.

9 pell de gallina ANAT ANIM Pell que es troba en un estat caracteritzat per l’erecció dels fol·licles pilosos.

10 tenir la pell dura fig No sentir els danys de la intempèrie, especialment no sentir les injúries, els blasmes, etc.

11 tenir la pell fina fig Ésser molt susceptible.

12 tenir la pell gruixuda fig No avergonyir-se pels retrets de què hom s’ha fet mereixedor.

2 fig Vida. Arriscar la pell. Salvar la pell. T’hi va la pell. Ésser, algú, amic de la seva pell.

3 col·loq L’home mateix quant a la seva índole. Ja ets una bona pell, tu!

4 pela¹ 2.

5 ADOB 1 Pell d’un animal separada del cos destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria; les altres pells són anomenades cuir.

2 Porció de pell considerada com a material de què és fabricada alguna cosa.

3 pell abrillantada Pell que ha estat sotmesa a l’operació d’abrillantament.

4 pell adobada Pell que ha estat sotmesa a un procés d’adob.

5 pell de guanteria Pell emprada en la confecció de guants i caracteritzada per la seva gran elasticitat.

6 pell de tripa Pell que passa o ha acabat de passar pel procés de ribera i és a punt d’ésser adobada.

7 pell en brut Pell que, després d’escorxat l’animal, ha estat sotmesa només a un tractament de conservació abans d’ésser treballada en l’adoberia.

8 pell rentable Pell que pot ésser sotmesa a un rentatge normal, sense perdre el color, la flexibilitat, etc.

6 PELL Pell d’animals salvatges que conserva el pèl o la llana naturals de l’animal, i que és destinada generalment a la fabricació de roba d’abric o, també, a la de catifes i adornaments. És anomenada també pell fina.

7 p ext TÈXT 1 Nom de certes teles més o menys semblants a la pell.

2 pell de cotilla Teixit gruixut de cotó, amb lligat de setí, emprat en la confecció de cotilles.

3 pell de seda Nom vulgar donat al setí de Lió i al radsimir fets en qualitat molt bona.

8 mitja pell GRÀF Tipus d’enquadernació en què el llom és de pell, les cantoneres de tela o pergamí, i els plans, de paper o tela.

9 pell d’escat FUST Tros de pell del peix anomenat escat o àngel, que era emprada en fusteria per a polir la fusta.

10 pells de foca Estris emprats en esquí de muntanya o travessia a fi de no lliscar endarrere durant la pujada.

11 pell sintètica PLÀST Producte plàstic que imita la pell i les seves propietats, obtingut a partir d’una tela sintètica tractada amb polímers termoplàstics, com ara el poliuretà o el clorur de polivinil.

->pella

■pella

f HIST 1 A l’edat mitjana, roba confeccionada i usada, que era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament.

2 drap de pella Nom donat, sembla, a alguna mena de drap grosser.

3 dret de la pella Un dels imposts medievals permanents de la ciutat de Barcelona, que gravava la compravenda en subhasta de roba usada.

->pelladura

■pelladura

[de pellar; 1a FONT: 1465]

f 1 FISIOL Acció de pellar-se una ferida, una plaga.

2 tenir bona (o mala) pelladura Tenir bona (o mala) carnadura.

->pel·lagra

■pel·lagra

f PAT Malaltia deguda a un dèficit de vitamina PP o àcid nicotínic.

->pellaire

■pellaire

Part. sil.: pe_llai_re

[de pell; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f OFIC 1 Pelleter.

2 Pellissaire.

->pellam

■pellam

[de pell; 1a FONT: 1545]

m ADOB 1 Quantitat de pells adobades.

2 Pell sencera d’un animal.

->pellanc

■pellanc

[v. salanc; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Penca, porció d’una cosa plana i flexible, com carn, pell, roba, etc. Es va menjar un bell pellanc de carn.

->pellar

■pellar

Hom.: pallar

[de pell]

v FISIOL 1 intr Créixer la pell sobre una ferida, una nafra, etc.

2 pron La ferida comença a pellar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pellar

GERUNDI: pellant

PARTICIPI: pellat, pellada, pellats, pellades

INDICATIU PRESENT: pello, pelles, pella, pellem, pelleu, pellen

INDICATIU IMPERFET: pellava, pellaves, pellava, pellàvem, pellàveu, pellaven

INDICATIU PASSAT: pellí, pellares, pellà, pellàrem, pellàreu, pellaren

INDICATIU FUTUR: pellaré, pellaràs, pellarà, pellarem, pellareu, pellaran

INDICATIU CONDICIONAL: pellaria, pellaries, pellaria, pellaríem, pellaríeu, pellarien

SUBJUNTIU PRESENT: pelli, pellis, pelli, pellem, pelleu, pellin

SUBJUNTIU IMPERFET: pellés, pellessis, pellés, pelléssim, pelléssiu, pellessin

IMPERATIU: pella, pelli, pellem, pelleu, pellin

->pellenya

■pellenya

[de pell (v. areny)]

f OFIC Garbell de filferro.

->peller

■peller -a

Hom.: paller

[de pell; 1a FONT: 1289]

m i f 1 OFIC Pelleter.

2 HIST Menestral del ram de la confecció que venia roba vella als encants i feia vestits sense prendre mides.

->pelleria

pelleria

Part. sil.: pe_lle_ri_a

[de peller; 1a FONT: 1322]

f 1 ADOB Establiment destinat a adobar pells; adoberia.

2 Pelleteria.

->pelleringa

■pelleringa

[variant alterada de la forma més ant. pellerenca; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Tros de pell sobrera o penjant.

2 MED i ANAT ANIM Tros de pell despresa.

3 MED i ANAT ANIM Descamació laminar o foliàcia.

2 p ext Tros de roba que penja.

3 estar fet una pelleringa Estar molt magre.

->pelleró

■pelleró

Hom.: palleró

[de pell]

m AGR Pelló.

->pellerofa

■pellerofa

[de pell; 1a FONT: s. XV]

f AGR Pellofa.

->pellerot

■pellerot

[de pell]

m OFIC Pellissaire.

->pèl·let

■pèl·let

m 1 FARM Petites esferes de sucre emprades en medicina homeopàtica.

2 METAL·L Agregat esfèric que resulta de la pel·letització.

3 PETROG Partícula carbonatada de forma arrodonida o ovoïdal, sense estructura interna, constituïda per un agregat homogeni de micrita.

->pelleter

■pelleter -a

Hom.: palleter

[de pell; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f OFIC Persona que prepara pells d’abric o en ven.

->pelleteria

■pelleteria

Part. sil.: pe_lle_te_ri_a

[de pelleter]

f PELL i OFIC 1 Indústria o comerç de pelleter, on són treballades o venudes les pells d’abric.

2 Ofici de pelleter o art de preparar les pells per tal de fer-ne peces d’abric, d’adorn, etc.

3 Conjunt o assortiment de pells que prepara el pelleter.

->pel·letierina

■pel·letierina

Part. sil.: pel_le_ti_e_ri_na

f [C₈H₁₅ON] QUÍM ORG Alcaloide òpticament actiu que ocorre a l’escorça del magraner.

->pel·letització

pel·letització

Part. sil.: pel_le_tit_za_ci_ó

f METAL·L 1 Acció de pel·letitzar;

2 l’efecte.

->pel·letitzar

pel·letitzar

v tr METAL·L Aglomerar en forma de petites esferes petits grànuls d’un material, després d’humitejar-los, mesclar-los amb un aglutinant i sotmetre’ls a un procés de sinterització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pel·letitzar

GERUNDI: pel·letitzant

PARTICIPI: pel·letitzat, pel·letitzada, pel·letitzats, pel·letitzades

INDICATIU PRESENT: pel·letitzo, pel·letitzes, pel·letitza, pel·letitzem, pel·letitzeu, pel·letitzen

INDICATIU IMPERFET: pel·letitzava, pel·letitzaves, pel·letitzava, pel·letitzàvem, pel·letitzàveu, pel·letitzaven

INDICATIU PASSAT: pel·letitzí, pel·letitzares, pel·letitzà, pel·letitzàrem, pel·letitzàreu, pel·letitzaren

INDICATIU FUTUR: pel·letitzaré, pel·letitzaràs, pel·letitzarà, pel·letitzarem, pel·letitzareu, pel·letitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: pel·letitzaria, pel·letitzaries, pel·letitzaria, pel·letitzaríem, pel·letitzaríeu, pel·letitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: pel·letitzi, pel·letitzis, pel·letitzi, pel·letitzem, pel·letitzeu, pel·letitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: pel·letitzés, pel·letitzessis, pel·letitzés, pel·letitzéssim, pel·letitzéssiu, pel·letitzessin

IMPERATIU: pel·letitza, pel·letitzi, pel·letitzem, pel·letitzeu, pel·letitzin

->pellicar

■pellicar

[de pell; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr Pellucar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pellicar

GERUNDI: pellicant

PARTICIPI: pellicat, pellicada, pellicats, pellicades

INDICATIU PRESENT: pellico, pelliques, pellica, pelliquem, pelliqueu, pelliquen

INDICATIU IMPERFET: pellicava, pellicaves, pellicava, pellicàvem, pellicàveu, pellicaven

INDICATIU PASSAT: pelliquí, pellicares, pellicà, pellicàrem, pellicàreu, pellicaren

INDICATIU FUTUR: pellicaré, pellicaràs, pellicarà, pellicarem, pellicareu, pellicaran

INDICATIU CONDICIONAL: pellicaria, pellicaries, pellicaria, pellicaríem, pellicaríeu, pellicarien

SUBJUNTIU PRESENT: pelliqui, pelliquis, pelliqui, pelliquem, pelliqueu, pelliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pelliqués, pelliquessis, pelliqués, pelliquéssim, pelliquéssiu, pelliquessin

IMPERATIU: pellica, pelliqui, pelliquem, pelliqueu, pelliquin

->pel·lícula

■pel·lícula

[del ll. pellicŭla, dimin. de pellis ‘pell’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Pell o membrana molt fina.

2 Capa molt fina, sòlida o líquida, que cobreix algun objecte o que es forma a la superfície d’un líquid.

3 Làmina, especialment molt prima.

4 CIN i FOTOG 1 Material fotogràfic, presentat en forma de cinta o de full, constituït per una base o suport de material flexible, transparent i resistent, recobert d’una emulsió fotosensible en la qual són impressionades imatges fotogràfiques o cinematogràfiques.

2 Carregador, rodet, bobina, qualsevol recipient que contingui pel·lícula verge o ja impressionada.

3 Pel·lícula impressionada amb imatges.

4 Obra cinematogràfica.

5 pel·lícula negativa Pel·lícula impressionada i revelada en la qual els tons foscs i clars són inversos als de la realitat que l’ha impressionada.

6 pel·lícula positiva Pel·lícula impressionada i revelada que ha estat sotmesa a una positivació i que inverteix els tons de la pel·lícula negativa tot restituint els de la realitat.

7 pel·lícula reversible Pel·lícula que es converteix directament en positiva en ésser sotmesa a un revelatge.

8 pel·lícula verge Pel·lícula no impressionada.

5 pel·lícula dosimètrica FÍS Dosímetre fotogràfic consistent en una emulsió sensible a les radiacions.

->pel·licular

■pel·licular

[de pel·lícula]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la pel·lícula.

2 efecte pel·licular ELECT Distribució irregular d’un corrent variable que circula per un conductor, de manera que la densitat de corrent és més gran a la perifèria que a l’interior.

->pellingot

■pellingot

[de pell; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

m Parrac.

->pellissa

■pellissa

Hom.: pallissa

[de pell; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f INDUM Nom de diferents peces de vestir fetes o folrades de pell amb el pèl o amb la llana.

->pellissaire

■pellissaire

Part. sil.: pe_llis_sai_re

[de pellissa]

m i f OFIC Persona que va per les cases comprant pells, especialment de conill.

->pellisser

■pellisser -a

m i f OFIC i HIST Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del blanquer i de l’assaonador.

->pellisseria

■pellisseria

Part. sil.: pe_llis_se_ri_a

[de pellissa; 1a FONT: 1249]

f PELL i OFIC 1 Indústria, comerç, botiga, de pellisser o pellaire.

2 Ofici de pellisser.

->pèl-llarg

■pèl-llarg -a

[de pèl i llarg]

adj Que té el pèl llarg.

->pelló

■pelló

Hom.: palló

[de pell]

m Clofolla d’alguns fruits secs.

->pellobrir-se

■pellobrir-se

Part. sil.: pell_o_brir-se

[de pell i obrir; 1a FONT: 1915, DAg.]

v pron AGR Parlant de fruita, obrir-se, trencar-se, la pell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pellobrir

GERUNDI: pellobrint

PARTICIPI: pellobert, pelloberta, pelloberts, pellobertes

INDICATIU PRESENT: pellobro, pellobres, pellobre, pellobrim, pellobriu, pellobren

INDICATIU IMPERFET: pellobria, pellobries, pellobria, pellobríem, pellobríeu, pellobrien

INDICATIU PASSAT: pellobrí, pellobrires, pellobrí, pellobrírem, pellobríreu, pellobriren

INDICATIU FUTUR: pellobriré, pellobriràs, pellobrirà, pellobrirem, pellobrireu, pellobriran

INDICATIU CONDICIONAL: pellobriria, pellobriries, pellobriria, pellobriríem, pellobriríeu, pellobririen

SUBJUNTIU PRESENT: pellobri, pellobris, pellobri, pellobrim, pellobriu, pellobrin

SUBJUNTIU IMPERFET: pellobrís, pellobrissis, pellobrís, pellobríssim, pellobríssiu, pellobrissin

IMPERATIU: pellobre, pellobri, pellobrim, pellobriu, pellobrin

->pellofa

■pellofa

[der. de pell amb un sufix poc comú que fa recordar el sufix preromà, cèlt. o paracèlt., -osta amb la seva variant ant. -ofa; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Nom donat a la pela de certes fruites i a la tavella dels llegums.

2 A Menorca, beguda preparada amb gin menorquí i pell de llimona.

3 NUMIS 1 Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.

2 Moneda local del final del segle XV.

->pellpartir-se

■pellpartir-se

[de pell i partir]

v pron AGR Pellobrir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pellpartir

GERUNDI: pellpartint

PARTICIPI: pellpartit, pellpartida, pellpartits, pellpartides

INDICATIU PRESENT: pellparteixo, pellparteixes, pellparteix, pellpartim, pellpartiu, pellparteixen

INDICATIU IMPERFET: pellpartia, pellparties, pellpartia, pellpartíem, pellpartíeu, pellpartien

INDICATIU PASSAT: pellpartí, pellpartires, pellpartí, pellpartírem, pellpartíreu, pellpartiren

INDICATIU FUTUR: pellpartiré, pellpartiràs, pellpartirà, pellpartirem, pellpartireu, pellpartiran

INDICATIU CONDICIONAL: pellpartiria, pellpartiries, pellpartiria, pellpartiríem, pellpartiríeu, pellpartirien

SUBJUNTIU PRESENT: pellparteixi, pellparteixis, pellparteixi, pellpartim, pellpartiu, pellparteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: pellpartís, pellpartissis, pellpartís, pellpartíssim, pellpartíssiu, pellpartissin

IMPERATIU: pellparteix, pellparteixi, pellpartim, pellpartiu, pellparteixin

->pellroja

■pellroja

[de pell i roig]

m i f Nom donat pels europeus a l’individu de certes tribus ameríndies que ocupaven els boscs del Canadà, la conca del Mississipí i la península de Florida, pel costum que tenien de pintar-se la cara amb colors roigs.

->pelltrencar-se

■pelltrencar-se

[de pell i trencar]

v pron Trencar-se o clivellar-se la pell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pelltrencar

GERUNDI: pelltrencant

PARTICIPI: pelltrencat, pelltrencada, pelltrencats, pelltrencades

INDICATIU PRESENT: pelltrenco, pelltrenques, pelltrenca, pelltrenquem, pelltrenqueu, pelltrenquen

INDICATIU IMPERFET: pelltrencava, pelltrencaves, pelltrencava, pelltrencàvem, pelltrencàveu, pelltrencaven

INDICATIU PASSAT: pelltrenquí, pelltrencares, pelltrencà, pelltrencàrem, pelltrencàreu, pelltrencaren

INDICATIU FUTUR: pelltrencaré, pelltrencaràs, pelltrencarà, pelltrencarem, pelltrencareu, pelltrencaran

INDICATIU CONDICIONAL: pelltrencaria, pelltrencaries, pelltrencaria, pelltrencaríem, pelltrencaríeu, pelltrencarien

SUBJUNTIU PRESENT: pelltrenqui, pelltrenquis, pelltrenqui, pelltrenquem, pelltrenqueu, pelltrenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pelltrenqués, pelltrenquessis, pelltrenqués, pelltrenquéssim, pelltrenquéssiu, pelltrenquessin

IMPERATIU: pelltrenca, pelltrenqui, pelltrenquem, pelltrenqueu, pelltrenquin

->pellucalles

■pellucalles

[de pellucar; 1a FONT: 1739]

f pl Deixes de menjar que hom dóna a pellucar al bestiar, a l’aviram.

->pellucar

■pellucar

[d’origen incert, es podria pensar en una base preromana indoeuropea, pregermànica, *pi(l)luccare o *plukkare, amb un sentit com ‘borra, pèl, deixalla’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Prendre a miques, en petites quantitats, d’un menjar. Els ocells van pellucant les llavors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pellucar

GERUNDI: pellucant

PARTICIPI: pellucat, pellucada, pellucats, pellucades

INDICATIU PRESENT: pelluco, pelluques, pelluca, pelluquem, pelluqueu, pelluquen

INDICATIU IMPERFET: pellucava, pellucaves, pellucava, pellucàvem, pellucàveu, pellucaven

INDICATIU PASSAT: pelluquí, pellucares, pellucà, pellucàrem, pellucàreu, pellucaren

INDICATIU FUTUR: pellucaré, pellucaràs, pellucarà, pellucarem, pellucareu, pellucaran

INDICATIU CONDICIONAL: pellucaria, pellucaries, pellucaria, pellucaríem, pellucaríeu, pellucarien

SUBJUNTIU PRESENT: pelluqui, pelluquis, pelluqui, pelluquem, pelluqueu, pelluquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pelluqués, pelluquessis, pelluqués, pelluquéssim, pelluquéssiu, pelluquessin

IMPERATIU: pelluca, pelluqui, pelluquem, pelluqueu, pelluquin

->pel·lúcid

pel·lúcid -a

adj MED Transparent.

->pellut

■pellut -uda

[de pell]

adj Que té molta pell. El raïm que hi ha a la teva vinya és molt gustós però massa pellut.

->pelmatozous

■pelmatozous

Part. sil.: pel_ma_to_zous

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subembrancament dels equinoderms que comprèn les formes fixes.

2 sing Equinoderm fòssil del subembrancament dels pelmatozous.

->pèl-muda

pèl-muda

[de pèl-mudar]

f muda 3 1.

->pèl-mudar

pèl-mudar

[de pèl i mudar]

v intr Fer la muda un animal; mudar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: par

GERUNDI: pant

PARTICIPI: pat, pada, pats, pades

INDICATIU PRESENT: po, pes, pa, pem, peu, pen

INDICATIU IMPERFET: pava, paves, pava, pàvem, pàveu, paven

INDICATIU PASSAT: pí, pares, pà, pàrem, pàreu, paren

INDICATIU FUTUR: paré, paràs, parà, parem, pareu, paran

INDICATIU CONDICIONAL: paria, paries, paria, paríem, paríeu, parien

SUBJUNTIU PRESENT: pi, pis, pi, pem, peu, pin

SUBJUNTIU IMPERFET: pés, pessis, pés, péssim, péssiu, pessin

IMPERATIU: pa, pi, pem, peu, pin

->pelobàtids

■pelobàtids

m ZOOL 1 pl Família d’anurs del subordre dels anomocels, de cos arrodonit i que inclou espècies de l’hemisferi septentrional.

2 sing Anur de la família dels pelobàtids.

->pelodítids

■pelodítids

m ZOOL 1 pl Segons alguns autors, família d’amfibis anurs formada per les tres espècies de gripaus de petites dimensions del gènere Pelodytes, com el gripauet o granoteta de punts, i que altres autors inclouen dins la família dels pelobàtids.

2 sing Amfibi de la família dels pelodítids.

->peloia

■peloia

Part. sil.: pe_lo_ia

[de pela¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

f pela¹ 2. Peloies de patata.

->peloide

■peloide

Part. sil.: pe_loi_de

m MINERAL Al·loquímic format per carbonat microcristal·lí de mida inferior a 0,5 mil·límetres.

->pèlon

■pèlon

[del gr. pelós ‘llot’]

f ECOL Comunitat biòtica aquàtica formada per organismes errants i corpulents que habiten entre el material fi o fangós del fons.

->peloplocàcies

peloplocàcies

Part. sil.: pe_lo_plo_cà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels clamidobacterials, que es multipliquen per conidis mòbils amb un flagel polar. El gènere més important és Peloploca.

2 sing Bacteri de la família de les peloplocàcies.

->peloponesi

■peloponesi -èsia

adj i m i f Del Peloponès (regió de Grècia).

->pelòria

■pelòria

Part. sil.: pe_lò_ri_a

f BOT Anomalia d’una flor normalment zigomorfa que esdevé actinomorfa.

->pelós

■pelós -osa

[de pèl; 1a FONT: 1284]

1 adj 1 Que té pèl.

2 ANAT ANIM Que té borrissol o pèl moixí.

2 f BOT Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Polypogon monspeliensis), de fulles allargades i planes i d’inflorescència espiciforme, pilosa, sedosa i blanquinosa.

->pelosella

■pelosella

[de pelós; 1a FONT: 1575, DPou.]

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Hieracium pilosella), de fulles oblongues o lanceolades, en roseta, i de capítols grocs, amb propietats astringents.

->pelovella

pelovella

[variant fonètica de pelosella]

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les cariofil·làcies (Cerastium sp), generalment peloses, de fulles simples, enteres i oposades, flors blanques i fruits en càpsula.

->pèl-ras

■pèl-ras -a

[de pèl i ras; 1a FONT: c. 1400]

adj TÈXT Dit de la roba que no té pèl.

->pèl-roig

■pèl-roig -roja

Part. sil.: pèl-roig

[de pèl i roig]

adj Que té el pèl o els cabells roigs.

->pelta

pelta

f HIST MIL Escut el·líptic truncat, molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir.

->peltasta

peltasta

m HIST En l’antiga Grècia, soldat d’infanteria que duia la pelta.

->peltat

■peltat -ada

adj BOT Dit de la fulla amb el pecíol inserit, en el centre del limbe.

->peltígera

peltígera

f BOT Gènere de líquens de la família de les peltigeràcies (Peltigera sp), de tal·lus gros i foliaci, amb rizines i apotecis marginals, i que creixen entre les molses.

->peltigeràcies

peltigeràcies

Part. sil.: pel_ti_ge_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus gros i coriaci i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex.

2 sing Liquen de la família de les peltigeràcies.

->peltinervi

■peltinervi -èrvia

adj Peltat.

->peltre

■peltre

[d’origen incert, probablement preromà; 1a FONT: 1529]

m METAL·L Aliatge de zinc, plom i estany.

->peluix

■peluix

Part. sil.: pe_luix

[del fr. peluche, íd., del fr. ant. peluchier ‘netejar pèls embullats’, del ll. vg. *piluccare, íd., forma sincopada de *pilucicare, freqüentatiu de *pilucare, del b. ll. pilare ‘depilar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m TÈXT 1 Vellut de llana o de seda amb pèl tallat de llargària regular.

2 Pelfa.

->pelura

■pelura

[de pèl]

f Pelilla.

->pelussa

■pelussa

[de pèl]

f 1 1 Pèl curt i suau.

2 Borrissol dels ocellets; plomís.

3 Borrissol que cau de la roba en raspallar-la o a força d’usar-la.

4 Pubescència de certes plantes, flors i fruites, de certs insectes.

2 Pelussera.

->pelussera

■pelussera

[de pelussa; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f Pèls, cabells, llargs i embullats o mal pentinats.

->pelut

■pelut -uda

[de pèl; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj 1 Que té molt de pèl.

2 fig Difícil, ple de complicacions. Era un assumpte molt pelut.

2 m Estora o catifa d’espart amb pèls llargs que surten del teixit.

3 f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Hypochoeris radicata), de fulles en roseta, híspides, oblongues o sinuades i de capítols grossos i grocs.

4 ICT 1 f Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels bòtids (Solea variegata), molt semblant al llenguado, però amb bandes transversals o amb grans taques, i anomenat també llenguado d’arena.

2 peluda d’alga Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids (Monochirus hispidus), semblant al llenguado, però amb l’aleta pectoral inexistent, de color castany i anomenat també llenguado de fonera.

3 pelut d’escata Escatós.

->pelutxo

■pelutxo

[deriv. de pèl, a causa de les nombroses acícules que presenta el bolet, amb sufix anòmal; 1a FONT: 1915, DAg.]

m BOT Bolet carner.

->pelvi-

pelvi-

Forma prefixada del mot llatí pelvis, que significa ‘pelvis’. Ex.: pelvímetre, pelvitomia.

->pelvià

■pelvià -ana

Part. sil.: pel_vi_à

[de pelvis]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la pelvis. Cavitat pelviana.

->pelvicel·lulitis

pelvicel·lulitis

f PAT Inflamació del teixit cel·lular de la pelvis.

->pelvímetre

■pelvímetre

m DIAG i OBST Instrument per a mesurar els diàmetres i la capacitat de la pelvis.

->pelvimetria

■pelvimetria

Part. sil.: pel_vi_me_tri_a

f ANTROP Mesura dels diàmetres de la pelvis.

->pelviperitonitis

pelviperitonitis

f PAT Inflamació del peritoneu que entapissa la pelvis i dels òrgans continguts en ella.

->pelvis

■pelvis

[del ll. pelvis ‘bací’; 1a FONT: 1864, DLab.]

f ANAT ANIM Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.

->pelvitomia

pelvitomia

Part. sil.: pel_vi_to_mi_a

f CIR Nom genèric de les intervencions que tenen per finalitat ampliar la pelvis a fi de facilitar el part.

->pèmfig

■pèmfig

m PAT Nom genèric de diverses malalties de la pell caracteritzades per flictenes o vesícules, plenes de líquid serós, que deixen taques pigmentàries.

->pemfigoide

■pemfigoide

Part. sil.: pem_fi_goi_de

adj PAT Semblant al pèmfig.

->pena¹

■pena¹

[del ll. poena, i aquest, del gr. poinḗ ‘multa, compensació, penyora’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Sofriment, dany, que es fa patir al qui ha comès un delicte, una falta. Infligir, aplicar, una pena. Alleujar, mitigar, una pena. Condonar una pena. Pena aflictiva.

2 DR PEN Efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.

3 RELIG Càstig reservat als pecadors.

4 ànima en pena RELIG Ànima que sofreix les penes de l’infern o del purgatori.

5 pena corporal DR PEN Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.

6 pena de mort (o pena capital) DR PEN Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.

7 pena eterna RELIG Infern, que inclou la pena de dany i la pena de sentit.

8 pena temporal RELIG Dolor o sofriment de duració limitada, sofert com a expiació del pecat, en aquesta vida o en l’altra.

9 semblar una ànima en pena fig Tenir un aspecte mújol, trist, abatut.

2 1 Dolor, angoixa, morals que provenen de l’ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de veure’l tan abatut. Em fa pena, pobre xicot! És una pena que sigui tan gandul. Això em fa estar en pena.

2 treure (algú) de pena Alliberar-lo d’una preocupació, una inquietud, etc.

3 1 Esforç que costa de fer. Doneu-vos pena, treballeu. Amb penes i treballs vam reeixir. Pren-te la pena de llegir-lo i veuràs com t’agradarà.

2 valer (o pagar) la pena Expressió usada per a indicar que alguna cosa té valor o mèrit, és prou bona o interessant per a compensar els inconvenients que presenta, etc. No val la pena d’anar-hi. Paga la pena matinar per anar a buscar bolets.

4 1 a penes loc adv Gairebé no. A penes m’ha mirat.

2 a penes loc adv Tot seguit que. A penes havíem sortit de casa que es va posar a ploure.

3 amb penes i treballs Amb prou feines.

5 pena de terç HIST DR CAT Del segle XIII al XVIII en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes, clàusula penal contractual en virtut de la qual el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc.

->pena²

■pena²

[del ll. pĭnna ‘ploma’]

f 1 MAR Extrem més prim d’una antena o d’una verga de vela aurica o de les antigues mitjanes.

2 OFIC Extrem d’un martell oposat al cap, generalment molt rebaixat de gruix a partir de l’ull o en forma de bola.

->pena³

■pena³

[del ll. pĭnna ‘merlet’]

f Roca espadada; penya.

->penable

■penable

[de penar]

adj Que pot rebre una pena.

->penaguilenc

penaguilenc -a

adj i m i f De Penàguila (Alcoià).

->penailenc

penailenc -a

Part. sil.: pe_nai_lenc

adj i m i f Penaguilenc.

->penal¹

■penal¹

[del ll. poenalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

DR PEN 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les infraccions del dret i a les penes judicials corresponents.

2 Que obliga amb una pena. Llei penal. Clàusula penal.

2 m Centre penitenciari on les persones que han estat jutjades i condemnades compleixen les penes que els han estat imposades.

->penal²

■penal²

[de l’angl. penalty ‘pena, càstig’]

m ESPORT En el futbol, handbol, hoquei i altres esports d’equip, màxima pena imposada a un equip per falta greu comesa dins l’àrea de porta pròpia, per la qual pena l’equip contrari llança la pilota contra la porteria des del punt de penal.

->penalista

■penalista

[de penal¹]

m i f DR Jurista especialitzat en dret penal.

->penalitat

■penalitat

[de penal¹; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f 1 DR PEN 1 Qualitat de penable.

2 Sistema de penes establertes per la llei.

2 Treball o molèstia greu, incomoditat gran, que afligeix fortament.

->penalització

■penalització

Part. sil.: pe_na_lit_za_ci_ó

f ESPORT i JOCS 1 Acció de penalitzar;

2 l’efecte.

->penalitzar

■penalitzar

v tr 1 penar 1 i penar 1.

2 ESPORT i JOCS En una contesa esportiva o un joc, infligir un desavantatge a un jugador o a un equip que ha contravingut a una norma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: penalitzar

GERUNDI: penalitzant

PARTICIPI: penalitzat, penalitzada, penalitzats, penalitzades

INDICATIU PRESENT: penalitzo, penalitzes, penalitza, penalitzem, penalitzeu, penalitzen

INDICATIU IMPERFET: penalitzava, penalitzaves, penalitzava, penalitzàvem, penalitzàveu, penalitzaven

INDICATIU PASSAT: penalitzí, penalitzares, penalitzà, penalitzàrem, penalitzàreu, penalitzaren

INDICATIU FUTUR: penalitzaré, penalitzaràs, penalitzarà, penalitzarem, penalitzareu, penalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: penalitzaria, penalitzaries, penalitzaria, penalitzaríem, penalitzaríeu, penalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: penalitzi, penalitzis, penalitzi, penalitzem, penalitzeu, penalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: penalitzés, penalitzessis, penalitzés, penalitzéssim, penalitzéssiu, penalitzessin

IMPERATIU: penalitza, penalitzi, penalitzem, penalitzeu, penalitzin

->penar

■penar

[de pena¹; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

v 1 tr 1 Imposar una pena a algú. Van penar-lo a tres anys de presó.

2 Assenyalar, la llei, una pena per una falta o un delicte. Robar està penat per la llei.

2 intr Patir un dolor, un treball, etc. No el facis penar més: digues-li-ho d’un cop.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: penar

GERUNDI: penant

PARTICIPI: penat, penada, penats, penades

INDICATIU PRESENT: peno, penes, pena, penem, peneu, penen

INDICATIU IMPERFET: penava, penaves, penava, penàvem, penàveu, penaven

INDICATIU PASSAT: pení, penares, penà, penàrem, penàreu, penaren

INDICATIU FUTUR: penaré, penaràs, penarà, penarem, penareu, penaran

INDICATIU CONDICIONAL: penaria, penaries, penaria, penaríem, penaríeu, penarien

SUBJUNTIU PRESENT: peni, penis, peni, penem, peneu, penin

SUBJUNTIU IMPERFET: penés, penessis, penés, penéssim, penéssiu, penessin

IMPERATIU: pena, peni, penem, peneu, penin

->pena-rogenc

pena-rogenc -a

adj i m i f De Pena-roja (Matarranya).

->penat

■penat -ada

[de penar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Penós, que costa esforç o molèstia. És una pujada molt penada.

->penats

■penats

[del ll. Penates, íd.]

m pl 1 HIST REL En la Roma antiga, divinitats protectores de la família i de l’estat.

2 fig Lloc nadiu. Tornar als propis penats.

->penca

■penca

[d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, der. de pes, pedis ‘peu’, ja que les penques solen sortir directament del peu; 1a FONT: 1459]

f 1 1 Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d’alguna cosa. Una penca de cansalada. Una penca de pebrot.

2 SUR Panna llarga i ampla.

3 haver-n’hi una penca Es diu d’una persona alta i prima.

4 quines penques! Es diu de la persona que té un gran desvergonyiment, molta barra.

5 tenir bones penques Tenir bons palpissos, bons tous de carn.

6 tenir penques (o moltes penques) fig i col·loq Tenir barra, atreviment desvergonyit.

2 BOT Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols gruixuts i carnosos de certes plantes.

->pencaire

■pencaire

Part. sil.: pen_cai_re

[de pencar]

adj i m i f col·loq Que penca molt.

->pencar

■pencar

[de penca; 1a FONT: s. XIX]

v intr 1 col·loq Treballar o esforçar-se molt en una feina, etc. He de pencar molt per poder-me’n sortir.

2 Avançar ràpidament en una marxa, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pencar

GERUNDI: pencant

PARTICIPI: pencat, pencada, pencats, pencades

INDICATIU PRESENT: penco, penques, penca, penquem, penqueu, penquen

INDICATIU IMPERFET: pencava, pencaves, pencava, pencàvem, pencàveu, pencaven

INDICATIU PASSAT: penquí, pencares, pencà, pencàrem, pencàreu, pencaren

INDICATIU FUTUR: pencaré, pencaràs, pencarà, pencarem, pencareu, pencaran

INDICATIU CONDICIONAL: pencaria, pencaries, pencaria, pencaríem, pencaríeu, pencarien

SUBJUNTIU PRESENT: penqui, penquis, penqui, penquem, penqueu, penquin

SUBJUNTIU IMPERFET: penqués, penquessis, penqués, penquéssim, penquéssiu, penquessin

IMPERATIU: penca, penqui, penquem, penqueu, penquin

->pencut

■pencut -uda

[de penca; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Que té penques, que té bons palpissos.

->pendeló

■pendeló

[der. alterat de pèndol]

m CONSTR Biga vertical que baixa de la serrera a la jàssera de l’encavallat.

->pendeloc

■pendeloc

m CONSTR Pendeló.

->pendent

■pendent

[del ll. pendens, -ntis, part. pres. de pendēre ‘penjar’; 1a FONT: 1345]

1 adj 1 Que és per resoldre. Plets pendents.

2 estar pendent (d’algú o d’alguna cosa) Estar-hi molt atent, estar-ne molt preocupat, molt condicionat. Estar pendent del telèfon. No fa vacances perquè està pendent d’una operació.

2 1 adj Inclinat, que fa baixada. Un camí molt pendent.

2 m Terreny que fa baixada.

3 m p ext Superfície inclinada.

4 m CONSTR Inclinació que tenen els plans de les teulades per tal de facilitar el desguàs.

5 m CONSTR Cadascun dels plans inclinats d’una teulada. Una teulada de dos pendents.

6 m FERROC i OBR PÚBL Inclinació que la calçada d’una carretera, la via d’un ferrocarril o la superfície d’un curs d’aigua tenen respecte al pla horitzontal. És mesurat, respectivament, en tant per cent, en tant per mil i en tant per deu mil, i s’expressa com la diferència de nivell en metres entre dos punts que disten, respectivament, cent, mil i deu mil metres.

7 m GEOMORF Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, tàlveg, etc.

8 m MAT Inclinació d’una recta respecte d’un eix horitzontal.

3 m ELECTRÒN Transconductància.

->pendís

■pendís

[de pendent; 1a FONT: s. XX, Oller]

[pl -issos] m Terreny pendent, que fa baixada.

->pendleià

pendleià -ana

Part. sil.: pend_le_ià

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al pendleià.

2 m Estatge (i edat) del namurià A, que jeu damunt el viseà i sota l’arnsbergià.

->pendó

■pendó

[del cast. pendón; algun cas esporàdic en cat. ant. podria ser també d’origen occità; 1a FONT: 1600]

m 1 1 Penó.

2 esp gonfanó 2.

2 fig i col·loq 1 Persona malfardada.

2 Persona de conducta dissoluta.

->pèndol

■pèndol

Hom.: pèndul

[del ll. pendŭlus, -a, -um ‘que penja’, der. de pendēre ‘penjar’]

m 1 FÍS Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d’un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat. Pèndol simple o matemàtic. Pèndol físic. Pèndol reversible.

2 pèndol balístic BALÍST Dispositiu que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte.

3 pèndol de torsió MEC Sistema constituït per un sòlid suspès d’un fil molt prim que oscil·la a l’entorn de l’eix constituït pel fil i a causa de la seva torsió.

4 pèndol elèctric ELECT Tipus d’electroscopi constituït per una petita bola de suro o de saüc, suspesa amb un fil de seda.

5 pèndol sideri ASTR Rellotge magistral que, en els observatoris astronòmics, serveix per a assenyalar el temps sideri.

->pèndola

■pèndola

[v. pèndol; 1a FONT: 1803, DEst.]

f RELL Pèndol d’un rellotge.

->pendolada

■pendolada

[de pèndola]

f RELL Cadascuna de les oscil·lacions de la pèndola.

->pendolar

■pendolar

Hom.: pendular

[de pèndol]

v intr ESPORT 1 Bascular, un escalador, penjat de la corda en el transcurs d’una caiguda.

2 En escalada, travessar un tros de paret llisa fent un moviment de balanceig amb l’ajut d’una corda fixada en un pitó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pendolar

GERUNDI: pendolant

PARTICIPI: pendolat, pendolada, pendolats, pendolades

INDICATIU PRESENT: pendolo, pendoles, pendola, pendolem, pendoleu, pendolen

INDICATIU IMPERFET: pendolava, pendolaves, pendolava, pendolàvem, pendolàveu, pendolaven

INDICATIU PASSAT: pendolí, pendolares, pendolà, pendolàrem, pendolàreu, pendolaren

INDICATIU FUTUR: pendolaré, pendolaràs, pendolarà, pendolarem, pendolareu, pendolaran

INDICATIU CONDICIONAL: pendolaria, pendolaries, pendolaria, pendolaríem, pendolaríeu, pendolarien

SUBJUNTIU PRESENT: pendoli, pendolis, pendoli, pendolem, pendoleu, pendolin

SUBJUNTIU IMPERFET: pendolés, pendolessis, pendolés, pendoléssim, pendoléssiu, pendolessin

IMPERATIU: pendola, pendoli, pendolem, pendoleu, pendolin

->pendonista

■pendonista

[de pendó]

m i f 1 Penoner.

2 Gonfanoner.

->pèndul

■pèndul -a

Hom.: pèndol

[del ll. pendŭlus, -a, -um ‘que penja’, der. de pendēre ‘penjar’; 1a FONT: s. XVII]

adj Penjant.

->pendular¹

■pendular¹

[de pèndul]

adj Relatiu o pertanyent al pèndol. Moviment pendular.

->pendular²

■pendular²

Hom.: pendolar

v intr ESPORT Pendolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pendular

GERUNDI: pendulant

PARTICIPI: pendulat, pendulada, pendulats, pendulades

INDICATIU PRESENT: pendulo, pendules, pendula, pendulem, penduleu, pendulen

INDICATIU IMPERFET: pendulava, pendulaves, pendulava, pendulàvem, pendulàveu, pendulaven

INDICATIU PASSAT: pendulí, pendulares, pendulà, pendulàrem, pendulàreu, pendularen

INDICATIU FUTUR: pendularé, pendularàs, pendularà, pendularem, pendulareu, pendularan

INDICATIU CONDICIONAL: pendularia, pendularies, pendularia, pendularíem, pendularíeu, pendularien

SUBJUNTIU PRESENT: penduli, pendulis, penduli, pendulem, penduleu, pendulin

SUBJUNTIU IMPERFET: pendulés, pendulessis, pendulés, penduléssim, penduléssiu, pendulessin

IMPERATIU: pendula, penduli, pendulem, penduleu, pendulin

->penedesenc

■penedesenc -a

adj i m i f Del Penedès (regió de Catalunya).

->penediment

■penediment

[de penedir-se; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció de penedir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està penedit.

->penedir-se

■penedir-se

[del ll. paenĭtēre, íd.; 1a FONT: 1242]

v pron Saber greu d’haver fet o deixat de fer alguna cosa. Vaig renyir amb ell i ara me’n penedeixo. M’he penedit moltes vegades de no haver-ho fet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: penedir

GERUNDI: penedint

PARTICIPI: penedit, penedida, penedits, penedides

INDICATIU PRESENT: penedeixo, penedeixes, penedeix, penedim, penediu, penedeixen

INDICATIU IMPERFET: penedia, penedies, penedia, penedíem, penedíeu, penedien

INDICATIU PASSAT: penedí, penedires, penedí, penedírem, penedíreu, penediren

INDICATIU FUTUR: penediré, penediràs, penedirà, penedirem, penedireu, penediran

INDICATIU CONDICIONAL: penediria, penediries, penediria, penediríem, penediríeu, penedirien

SUBJUNTIU PRESENT: penedeixi, penedeixis, penedeixi, penedim, penediu, penedeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: penedís, penedissis, penedís, penedíssim, penedíssiu, penedissin

IMPERATIU: penedeix, penedeixi, penedim, penediu, penedeixin

->penegal

■penegal

[del ll. pelagalis, íd., der. de pelăgus ‘pèlag’]

m ICT Serrà penegal.

->peneids

peneids

Part. sil.: pe_neids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn la majoria de les espècies d’importància comercial.

2 sing Crustaci de la família dels peneids.

->penell

■penell

Hom.: panell

[de pena²; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m CONSTR Peça lleugera de metall, en forma de sageta, de gall, etc., que pot girar a l’entorn d’un eix vertical empesa pel vent i serveix per a assenyalar la direcció d’aquest.

->penellenc

penellenc -a

adj i m i f De Penelles (Noguera).

->penelló

■penelló

[del ll. pernio, -ōnis ‘congelació del peu’, der. de perna ‘cama’, a través de diverses alteracions: *pernyó, *perenyó, perelló, penelló; 1a FONT: s. XVI]

m PAT Tumefacció de la pell produïda pel fred i que es forma especialment a la part distal de les extremitats (mans, peus, orelles i nas).

->peneplà

■peneplà

[de l’angl. peneplain, comp. de pene (ll. paene ‘gairebé’) i plain ‘pla’, mot creat el 1889 pel geòleg i geògraf nord-americà William Davis (1850-1934)]

m GEOMORF Gran superfície planera amb molt poques desnivellacions.

->peneplana

■peneplana

[de peneplà]

f GEOMORF Peneplà.

->peneplanació

peneplanació

Part. sil.: pe_ne_pla_na_ci_ó

[de l’angl. peneplanation (1904), der. de peneplain]

f GEOMORF Acció o procés de formació i desenvolupament d’un peneplà.

->penetrabilitat

■penetrabilitat

[de penetrable]

f Qualitat de penetrable.

->penetrable

■penetrable

[del ll. penetrabĭlis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Que hom pot penetrar, que pot ésser penetrat.

->penetració

■penetració

Part. sil.: pe_ne_tra_ci_ó

[del ll. td. penetratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de penetrar;

2 l’efecte.

2 Facultat que hom té d’anar fins al fons de les coses, alt grau d’intel·ligència i de comprensió.

3 GEN Percentatge d’individus en els quals un gen, existent en tots ells, es manifesta fenotípicament.

4 assaig de penetració OBR PÚBL Assaig de duresa dels productes bituminosos.

->penetrador

■penetrador -a

[del ll. td. penetrator, -ōris, íd.]

1 adj Que penetra.

2 m TECNOL Element que en un assaig de duresa penetra en la proveta.

->penetral

■penetral

[sovint en pl] m poèt Cambra, part, més íntima d’una casa, d’un temple.

->penetrament

■penetrament

[de penetrar]

m Acció de penetrar.

->penetrància

penetrància

Part. sil.: pe_ne_tràn_ci_a

f GEN Freqüència, expressada en tant per cent, amb què un gen present en un conjunt d’individus es manifesta fenotípicament.

->penetrant

■penetrant

[del ll. penetrans, -ntis, part. pres. de penetrare ‘penetrar’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Que penetra, que es fica endins. Una ferida penetrant.

2 fig Una veu penetrant. Un fred penetrant.

3 agent penetrant QUÍM ORG i QUÍM IND Qualsevol compost emprat per a augmentar la velocitat i la facilitat amb què un bany o un líquid mullen un material.

->penetrar

■penetrar

[del ll. penetrare, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

v 1 tr 1 Entrar en una cosa, fer-hi via endins. La humitat ha penetrat tota la paret.

2 fig Una gran pietat penetrà la seva ànima. Penetrar una qüestió difícil, misteriosa. Penetrar un misteri.

2 intr 1 Una sala on no penetra mai la llum. Vam penetrar a la cova.

2 fig Les teves paraules li penetraren fins al fons del cor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: penetrar

GERUNDI: penetrant

PARTICIPI: penetrat, penetrada, penetrats, penetrades

INDICATIU PRESENT: penetro, penetres, penetra, penetrem, penetreu, penetren

INDICATIU IMPERFET: penetrava, penetraves, penetrava, penetràvem, penetràveu, penetraven

INDICATIU PASSAT: penetrí, penetrares, penetrà, penetràrem, penetràreu, penetraren

INDICATIU FUTUR: penetraré, penetraràs, penetrarà, penetrarem, penetrareu, penetraran

INDICATIU CONDICIONAL: penetraria, penetraries, penetraria, penetraríem, penetraríeu, penetrarien

SUBJUNTIU PRESENT: penetri, penetris, penetri, penetrem, penetreu, penetrin

SUBJUNTIU IMPERFET: penetrés, penetressis, penetrés, penetréssim, penetréssiu, penetressin

IMPERATIU: penetra, penetri, penetrem, penetreu, penetrin

->penetratiu

■penetratiu -iva

Part. sil.: pe_ne_tra_tiu

[del b. ll. penetrativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que té la propietat o la facultat de penetrar.

2 GEOL Dit de la textura de deformació que afecta uniformement la totalitat d’una roca o conjunt de roques.

->penetròmetre

■penetròmetre

m CONSTR i OBR PÚBL Aparell que serveix per a mesurar la duresa d’un producte bituminós mitjançant l’assaig de penetració.

->pengim-penjam

■pengim-penjam

[de penjar; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

1 adv Deixant-se anar indolentment a l’un costat i a l’altre, sense gens de gràcia ni de vivacitat. Estava fatigat i caminava pengim-penjam.

2 m i f Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia. En Joan és un pengim-penjam.

->penià

■penià -ana

Part. sil.: pe_ni_à

[de penis]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al penis.

->penible

■penible

[de pena¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que causa pena moral. Un espectacle penible. Una separació molt penible.

->peniblement

■peniblement

[de penible; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera penible.

->penic

■penic

[de l’angl. ant. penig, actual penny, íd.]

m ECON Moneda divisionària anglesa que equival actualment a un centè de lliura.

->penicil·lamina

penicil·lamina

f FARM Agent quelant, producte de la degradació de la penicil·lina, emprat en el tractament de les intoxicacions per metalls pesants, poliartritis reumatoide, etc.

->penicil·li

■penicil·li

m BOT Gènere de fongs microscòpics (Penicillium sp), que tenen els conidis ramificats en forma de pinzell.

->penicil·lina

■penicil·lina

[de l’angl. penicillin (1929), i aquest, del ll. científic penicillium, der. del cl. penicillum ‘pinzellet’, per la semblança amb un pinzell, dimin. de penis ‘cua, pinzell’]

f [C₆H₁₁O₄N₂SR] QUÍM ORG i FARM Nom genèric de diversos composts d’origen natural o sintètic, efectius contra múltiples bacteris i alguns fongs.

->penicil·linasa

penicil·linasa

f BIOQ i FISIOL Enzim secretat per certes soques bacterianes que hidrolitza l’anell β-lactàmic de la penicil·lina, inactivant-la.

->península

■península

[del ll. paeninsŭla, íd., comp. de paene ‘gairebé’ i insula ‘illa’]

f GEOG 1 Porció de terra gairebé completament envoltada d’aigua, unida a una extensió major de terra només per una part anomenada istme.

2 Territori envoltat en gran part d’aigua, que és la prolongació, mar endins, d’una entitat territorial major, el continent.

->peninsular

■peninsular

[de península]

adj i m i f D’una península.

->penis

■penis

[del ll. penis, íd., ‘cua; pinzell’]

m ANAT ANIM 1 Òrgan masculí erèctil que serveix per a la còpula i la micció, situat davant la símfisi del pubis.

2 En els artròpodes, part final de l’aparell reproductor masculí, on desemboca el canal ejaculador, constituïda per l’edeagus.

->penisclà

penisclà -ana

adj i m i f De Peníscola (Baix Maestrat).

->penitència

■penitència

Part. sil.: pe_ni_tèn_ci_a

[del ll. paenitentia, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Penediment, contrició pel mal comès.

2 RELIG i CRIST Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat.

3 RELIG i CRIST Sagrament en què són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d’esmena.

4 RELIG i CRIST Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.

2 DR CAN Conjunt de pràctiques penitencials, especialment el dejuni i l’abstinència, que l’Església imposa als fidels en general en determinades ocasions.

3 1 HIST Càstig públic que imposava el tribunal de la inquisició a alguns reus.

2 hàbit de penitència Vestit distintiu dels reus de la inquisició, adoptat després pels penitents de les processons.

->penitencial

■penitencial

Part. sil.: pe_ni_ten_ci_al

[del ll. td. paenitentialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la penitència.

2 salms penitencials LITÚRG Grup de salms de penediment que el Pontifical romà manava recitar en diverses ocasions.

2 m DR CAN Llibre medieval que contenia catàlegs de pecats i regles per a determinar la penitència corresponent.

->penitenciar

■penitenciar

Part. sil.: pe_ni_ten_ci_ar

[de penitència; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr Imposar una penitència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: penitenciar

GERUNDI: penitenciant

PARTICIPI: penitenciat, penitenciada, penitenciats, penitenciades

INDICATIU PRESENT: penitencio, penitencies, penitencia, penitenciem, penitencieu, penitencien

INDICATIU IMPERFET: penitenciava, penitenciaves, penitenciava, penitenciàvem, penitenciàveu, penitenciaven

INDICATIU PASSAT: penitencií, penitenciares, penitencià, penitenciàrem, penitenciàreu, penitenciaren

INDICATIU FUTUR: penitenciaré, penitenciaràs, penitenciarà, penitenciarem, penitenciareu, penitenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: penitenciaria, penitenciaries, penitenciaria, penitenciaríem, penitenciaríeu, penitenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: penitenciï, penitenciïs, penitenciï, penitenciem, penitencieu, penitenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: penitenciés, penitenciessis, penitenciés, penitenciéssim, penitenciéssiu, penitenciessin

IMPERATIU: penitencia, penitenciï, penitenciem, penitencieu, penitenciïn

->penitenciari

■penitenciari -ària

Part. sil.: pe_ni_ten_ci_a_ri

[del b. ll. paenitentiarius, -a, -um, íd.]

1 adj DR PEN 1 Relatiu o pertanyent a l’expiació de la pena del qui és condemnat per la justícia, al seu millorament moral.

2 centre penitenciari Establiment on els reus sofreixen condemna o són sotmesos a un règim regenerador, o bé hi són recloses persones processades o inculpades provisionalment mentre se’n tramita la causa.

3 sistema penitenciari Conjunt de mètodes adoptats per a càstig i correcció dels penats amb vista a una tasca reformadora, com també el règim i els serveis dels establiments destinats a aquest fi.

2 m DR CAN Penitencier.

->penitencier

■penitencier

Part. sil.: pe_ni_ten_ci_er

[de penitència; 1a FONT: 1494]

m CATOL 1 Un dels canonges d’ofici dels capítols de les catedrals que té com a obligació d’escoltar les confessions dels fidels a les catedrals, amb potestat d’absoldre els pecats i censures reservats al bisbe.

2 penitencier major Cardenal que presideix la Penitencieria Apostòlica.

->penitencieria

■penitencieria

Part. sil.: pe_ni_ten_ci_e_ri_a

[de penitencier]

f CATOL 1 Càrrec de penitencier.

2 Penitencieria Apostòlica Tribunal de la cúria romana que coneix de totes les qüestions de consciència, com absolució de casos reservats, dispenses, commutacions de vots, etc.

->penitent

■penitent

[del ll. paenĭtens, -ntis, part. pres. de paenitēre ‘penedir-se’; 1a FONT: 1766]

RELIG 1 adj i m i f Que es penedeix dels propis errors o pecats.

2 m i f 1 Persona que es confessa amb relació al confessor.

2 esp El qui, després de confessar els pecats, en fa l’expiació fent vida devota amb exercicis de mortificació.

3 Persona que va a les processons vestit de túnica en senyal de penitència.

->penjada

■penjada

[de penjar]

f 1 Acció de penjar;

2 l’efecte.

->penjadís

■penjadís -issa

[de penjar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que es pot penjar, que pot ésser penjat.

2 f Penjada múltiple. Haurien de fer una penjadissa d’aquests lladres!

->penjador

■penjador

[de penjar; 1a FONT: 1329]

m 1 Croc, clau o qualsevol dispositiu que serveix per a penjar-hi alguna cosa.

2 penja-robes 1.

->penja-i-despenja

penja-i-despenja, can

pop m 1 1 Casa de préstecs, casa d’empenyoraments.

2 encant² 2.

2 fig Casa, botiga, etc., malendreçades.

->penjall

■penjall

m TRAUM i CIR Tros de teixit que penja a causa d’un traumatisme o d’una intervenció quirúrgica.

->penjament

■penjament

[de penjar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Acció de penjar.

2 Cosa que hom penja o imputa a algú.

3 1 Paraula o frase ofensiva.

2 dir penjaments (d’algú) Malparlar-ne.

->penjant

■penjant

[de penjar; 1a FONT: 1396]

1 adj Que penja. Els cascavells penjants dels guarniments.

2 m Pendent molt pronunciat d’una roca, d’un roquisser submarí.

3 m ART Adorn que penja des de la part superior d’una obra, des d’una clau de volta, d’un sostre o dels cassetons d’un teginat.

4 adj HERÀLD Dit de cadascuna de les peces que pengen del fil del lambel.

->penjar

■penjar

[del ll. vg. *pendicare, der. del ll. cl. pendēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer aguantar una cosa per la part superior sense que res la sostingui per sota. Penjar un llum en un clau. Penjar domassos als balcons.

2 tr p ext Col·locar o fer aguantar una cosa en un lloc alt, encara que sigui amb sosteniment de la part inferior. D’un xut va penjar la pilota a la teulada.

3 pron Es va penjar amb les mans a la branca.

4 tr INFORM Copiar (programes, fitxers, etc.), d’un ordinador local o un altre dispositiu electrònic a un ordinador remot, generalment a través d’Internet.

5 penjar-se al coll (d’algú) Abraçar-lo.

6 penjar-se en (algú) No separar-se’n.

2 1 tr esp Fer morir algú per estrangulació penjant-lo amb una corda passada al voltant del coll. L’assassí fou penjat a la plaça del poble.

2 pron Es va suïcidar penjant-se.

3 tr fig Imputar una cosa a algú. Totes les malifetes que es fan, les pengen al pastor.

4 tr 1 Posar en una situació dolenta, sense solució o de sortida difícil, sia en l’aspecte econòmic, sia en un altre aspecte. L’han deixat penjat i ara no sap com sortir-se’n.

2 esp Suspendre en els exàmens. M’han penjat de llatí.

5 intr 1 Estar, una cosa, aguantada per la part superior sense res que la sostingui per sota. Els fruits que pengen de l’arbre. Les faldilles li pengen d’un costat.

2 fig Estar en suspens, sense resoldre. Fou qüestió entre ells i penja la dita qüestió encara, que mai no ha estat resolta.

6 1 tr Interrompre una comunicació telefònica en col·locar l’auricular de l’aparell sobre els pius o un dispositiu anàleg que desconnecten el circuit elèctric. Penja el telèfon ara mateix.

2 abs A veure si penges d’una vegada, que ja fa deu minuts que parles per telèfon!

7 pron INFORM Blocar-se un sistema informàtic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: penjar

GERUNDI: penjant

PARTICIPI: penjat, penjada, penjats, penjades

INDICATIU PRESENT: penjo, penges, penja, pengem, pengeu, pengen

INDICATIU IMPERFET: penjava, penjaves, penjava, penjàvem, penjàveu, penjaven

INDICATIU PASSAT: pengí, penjares, penjà, penjàrem, penjàreu, penjaren

INDICATIU FUTUR: penjaré, penjaràs, penjarà, penjarem, penjareu, penjaran

INDICATIU CONDICIONAL: penjaria, penjaries, penjaria, penjaríem, penjaríeu, penjarien

SUBJUNTIU PRESENT: pengi, pengis, pengi, pengem, pengeu, pengin

SUBJUNTIU IMPERFET: pengés, pengessis, pengés, pengéssim, pengéssiu, pengessin

IMPERATIU: penja, pengi, pengem, pengeu, pengin

->penjarella

■penjarella

[de penjar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Cosa que penja.

->penja-robes

■penja-robes

[de penjar i roba]

m 1 1 Penjador per a penjar-hi peces de roba.

2 Utensili consistent en un suport en forma d’espatlles en què hom col·loca un vestit, una camisa, etc., amb un ganxo per a penjar-lo en la barra de l’armari.

2 Moble fixat a la paret o amb un peu, amb crocs, ganxos o qualssevol dispositius que serveixen per a penjar-hi peces de roba, barrets, etc.

->penjaroll

■penjaroll

[deriv. de penjar amb influx de penjoll]

m Penjoll.

->penjarolla

■penjarolla

[de penjaroll]

f Penjarella.

->penja-sargantanes

■penja-sargantanes

[de penjar i sargantana]

m ORNIT Xoriguer.

->penjat

penjat -ada

col·loq adj i m i f 1 perdulari 1.

2 Que està sota els efectes d’una droga o n’és addicte.

3 1 deixar penjat (algú) Deixar-lo esperant alguna cosa amb què comptava o no acudir a una cita. Volia vendre el cotxe, però el comprador que tenia m’ha deixat penjat.

2 quedar penjat Restar esperant alguna cosa amb què hom comptava o algú que no acut a una cita.

->penjolar-se

■penjolar-se

[de penjar]

v pron Repenjar-se, recolzar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: penjolar

GERUNDI: penjolant

PARTICIPI: penjolat, penjolada, penjolats, penjolades

INDICATIU PRESENT: penjolo, penjoles, penjola, penjolem, penjoleu, penjolen

INDICATIU IMPERFET: penjolava, penjolaves, penjolava, penjolàvem, penjolàveu, penjolaven

INDICATIU PASSAT: penjolí, penjolares, penjolà, penjolàrem, penjolàreu, penjolaren

INDICATIU FUTUR: penjolaré, penjolaràs, penjolarà, penjolarem, penjolareu, penjolaran

INDICATIU CONDICIONAL: penjolaria, penjolaries, penjolaria, penjolaríem, penjolaríeu, penjolarien

SUBJUNTIU PRESENT: penjoli, penjolis, penjoli, penjolem, penjoleu, penjolin

SUBJUNTIU IMPERFET: penjolés, penjolessis, penjolés, penjoléssim, penjoléssiu, penjolessin

IMPERATIU: penjola, penjoli, penjolem, penjoleu, penjolin

->penjoll

■penjoll

[probablement d’un ll. vg. *penducŭlus, ll. cl. pendicŭlus, der. de pendēre ‘penjar’, que hauria donat *pen(d)oll i penjoll amb influx de penjar; 1a FONT: s. XV]

m 1 Grup de fruits o de flors que pengen plegats formant pom o ramell.

2 Joia o adorn que hom porta penjant del coll.

->penna

■penna

f ANAT ANIM i ORNIT Cadascuna de les grans plomes dels ocells, que neixen a les ales i a la cua.

->pennals

■pennals

f BOT 1 pl Ordre de bacil·lariofícies integrat per diatomees amb simetria bilateral i de forma bacil·lar, navicular o cuneïforme.

2 sing Alga de l’ordre de les pennals.

->pennat

■pennat -ada

[del ll. pennatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Proveït de plomes.

2 1 Penniforme.

2 Pinnat.

3 BOT Dit de les diatomees de simetria bilateral.

4 HERÀLD Dit de la sageta amb plomes d’un esmalt diferent.

->pennatulacis

pennatulacis

m ZOOL 1 pl Ordre d’animals metazous diploblàstics de l’embrancament dels cnidaris, classe dels antozous, subclasse dels alcionaris, que formen colònies que endinsen en el fang o en la sorra una part basal, en forma de peduncle contràctil. En els gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula hi ha espècies comunes.

2 sing Cnidari de l’ordre dels pennatulacis.

->pennatúlids

pennatúlids

m ZOOL 1 pl Família d’antozous alcionaris de l’ordre dels pennatulacis, que inclou les plomes de mar.

2 sing Antozou de la família dels pennatúlids.

->penni-

■penni-

Forma prefixada del mot llatí penna, que significa ‘ploma’. Ex.: penniforme.

->penniforme

■penniforme

[de penni- i -forme]

adj De forma semblant a la d’una ploma d’ocell; plumiforme.

->penníger

■penníger -a

[de penni- i -ger]

adj Proveït de plomes.

->penninervi

■penninervi -èrvia

adj BOT Pinnatinervi.

->pennsilvanià

■pennsilvanià -ana

Part. sil.: penn_sil_va_ni_à

1 adj i m i f De Pennsilvània (estat dels Estats Units d’Amèrica).

2 adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent al pennsilvanià.

3 m ESTRATIG Subsistema (i subperíode) que correspon al carbonífer superior.

->penó

■penó

[de pena²; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Bandera o estendard petit que era usat com a insígnia d’un cavaller, d’una mainada, d’un regiment, etc.

2 Guió de cua llarga usat per la cavalleria francesa i italiana fins a mitjan segle XIX.

3 MAR Verga.

->penol

■penol

[probablement der. de penó; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m CONSTR NAV 1 Cadascun dels dos extrems d’una verga de creu.

2 Part més prima d’un botaló.

3 Part d’una vela immediata a l’extrem d’una perxa.

->penologia

penologia

Part. sil.: pe_no_lo_gi_a

[de pena¹ i -logia]

f DR Ciència que estudia els diferents mitjans de prevenció i repressió dels delictes en llur aspecte de penes i mesures de seguretat.

->penombra

■penombra

[del ll. científic paenumbra, íd., comp. de paene ‘gairebé’ i umbra ‘ombra’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 1 FÍS Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa no puntual, és parcialment privada de la llum.

2 penombra de la Lluna ASTR Regió de l’espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Lluna.

3 penombra de la Terra ASTR Regió de l’espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Terra.

2 Mitja claror, ombra incompleta, llum feble.

3 fig Absència de fama, de publicitat, de glòria. Ell era el cervell rector, però preferia romandre a la penombra.

->penombrós

■penombrós -osa

[de penombra; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

adj Que és a la penombra, on la claror arriba solament a mitges.

->penoner

■penoner -a

m i f Persona que porta el penó.

->penós

■penós -osa

[de pena¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Ple de penes. Una vida penosa.

2 Que causa molta pena o molt treball. Un viatge penós. Una tasca penosa.

->penosament

■penosament

[de penós]

adv Amb pena i treball.

->penquer

■penquer

[de penca]

m BOT Espigot de l’atzavara.

->penques

■penques

adj i m i f col·loq Dit d’una persona que té molta barra, que és molt desvergonyida. No siguis penques i acaba la feina. Ets una penques: encara no m’has tornat els diners que et vaig deixar. El penques del teu marit sempre fa tard.

->pensa

■pensa

[de pensar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Facultat de pensar.

2 1 Exercici de la facultat de pensar.

2 de pensa acordada loc adv Deliberadament.

3 de pura pensa loc adv Sense comprovació experimental, sense dades o indicis que aportin una fonamentació.

->pensada

■pensada

Cp. pensament

[de pensar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Allò que acudeix al pensament, idea que ve de fer tal o tal cosa. Ja plou: hem tingut una bona pensada de tornar a casa.

->pensadament

■pensadament

[de pensar]

adv Pensant-hi, havent-ho pensat bé.

->pensador

■pensador -a

[de pensar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m i f 1 Que pensa.

2 esp Que pensa amb rigor, profundament.

2 m i f Filòsof, intel·lectual.

->pensament

■pensament

Cp. pensada

[de pensar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 FILOS, LÒG i PSIC 1 Acció de pensar, el fet de pensar;

2 l’efecte.

2 1 Facultat de pensar; intel·lecte, enteniment.

2 llibertat de pensament Llibertat de jutjar sense imposicions.

3 1 Conjunt d’idees, cos doctrinal, sistema filosòfic, ideologia, etc., propis d’una persona o d’una escola o moviment intel·lectuals.

2 lliure pensament FILOS Manera de pensar pròpia d’un lliurepensador.

4 1 Concepció de l’esperit; judici, propòsit, creença. La seva ment era incapaç de concebre aquest pensament. Havia fet el pensament de no veure-la mai més. Canviar de pensament.

2 en un pensament En un instant brevíssim. Ho va enllestir tot en un pensament.

3 fer un pensament Prendre una decisió. Ja és molt tard: haurem de fer un pensament.

4 ni per pensament Indica que la cosa de què hom parla és molt lluny d’ésser realitat.

5 un pensament de Una petitíssima quantitat de. Aquí hi falta un pensament de sal.

5 BOT i JARD Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors policromes amb dos pètals laterals. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre (V. tricolor).

->pensamentera

■pensamentera

[de pensament]

f BOT i JARD pensament 5.

->pensant

■pensant

[de pensar]

adj Que pensa, racional. L’home és un animal pensant.