->forniment

■forniment

[de fornir; 1a FONT: s. XI]

m 1 1 Acció de fornir;

2 l’efecte.

2 Conjunt d’estris, d’accessoris, etc. Tot el forniment de la cuina. La càbria amb tot el seu forniment.

3 CONSTR NAV Quadernes de la punta de proa i de popa.

4 GRÀF Porció de lletres que hom fon per completar una fosa.

->fornir

■fornir

[ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan ‘ser útil, profitós’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Proveir d’allò que cal o convé tenir. Havien fet grans provisions per fornir la host. Forniren molt bé de gent la torre.

2 Lliurar en quantitat suficient alguna cosa venent-la, donant-la, produint-la, etc. Forneixen oli als detallistes. Aquesta mina forneix carbó per a tot el país.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fornir

GERUNDI: fornint

PARTICIPI: fornit, fornida, fornits, fornides

INDICATIU PRESENT: forneixo, forneixes, forneix, fornim, forniu, forneixen

INDICATIU IMPERFET: fornia, fornies, fornia, forníem, forníeu, fornien

INDICATIU PASSAT: forní, fornires, forní, fornírem, forníreu, forniren

INDICATIU FUTUR: forniré, forniràs, fornirà, fornirem, fornireu, forniran

INDICATIU CONDICIONAL: forniria, forniries, forniria, forniríem, forniríeu, fornirien

SUBJUNTIU PRESENT: forneixi, forneixis, forneixi, fornim, forniu, forneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: fornís, fornissis, fornís, forníssim, forníssiu, fornissin

IMPERATIU: forneix, forneixi, fornim, forniu, forneixin

->fornit

■fornit -ida

[de fornir; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj 1 Proveït d’allò que és necessari o convenient. Un obrador fornit de totes les eines pertinents.

2 Ben ossat i musculat. Un home alt i fornit.

->fornitura

■fornitura

[de fornir; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Forniment.

2 ARM Cadascuna de les dues corretges amples que s’entrecreuen al pit i a l’esquena del soldat i que serveixen per a portar-hi les cartutxeres, el sabre, etc.

->fòrnix

■fòrnix

m 1 BOT Entrant del tub corol·lí d’algunes plantes, especialment boraginàcies.

2 ANAT ANIM Estructura anatòmica o espai en forma d’arc, de volta.

->fornolès

fornolès -esa

adj i m i f De Fórnols de Cadí (Alt Urgell).

->foròfit

foròfit -a

adj i m ECOL Dit de la planta que fa d’hoste d’un epífit.

->foronidis

foronidis

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de cos allargat i dividit en prosoma, mesosoma i metasoma.

2 sing Lofoforat de la classe dels foronidis.

->forqueta

■forqueta

[de forca; 1a FONT: 1472]

f 1 1 Forca petita.

2 Peça de ferro en forma de U fixada a l’extrem superior d’un pal.

3 esp Estaló per a sostenir les branques d’un arbre.

4 AGR Forca, especialment la que té les puntes de ferro.

5 ARM Bastó acabat en dues puntes que servia per a sostenir l’arcabús o el mosquetó al moment de disparar.

6 OFIC Forca de forner per a posar la llenya dins el foc.

7 OFIC Eina de vidrier que serveix per a apilar les peces de vidre fabricades.

2 p anal Trespeus de ferro que els ferrers empren per a sostenir les peces llargues de ferro que han d’obrar.

3 forquilla 1 1.

->forquilla

■forquilla

[de forca; 1a FONT: 1662]

f 1 1 Estri de fusta, d’argent, d’alumini, etc., en forma de forca, amb dues, tres o quatre puntes, el qual serveix per a agafar la vianda i portar-la a la boca, tallar-la, etc.

2 PESC Mena de fitora emprada en la pesca fluvial.

3 SUR Peça de ferro que aguanta la fusta que dóna moviment a l’espiral de les màquines de fer taps dites de ribot.

4 TRANSP Peça o conjunt de peces d’una bicicleta o d’una motocicleta que uneixen les rodes al quadre.

5 forquilla del paratrama TÈXT Dispositiu del teler mecànic que descobreix la manca de trama en la llançadora.

2 pl BOT Curripeus.

->forquilletes

forquilletes

f pl BOT Suassana.

->forra

■forra

Hom.: forre

[der. del verb forrar, variant de folrar, en el sentit originari de ‘coberta o protecció espessa del terrer’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Tofa, espessor, dit especialment dels cabells.

->forrar

forrar

v tr i pron Folrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forrar

GERUNDI: forrant

PARTICIPI: forrat, forrada, forrats, forrades

INDICATIU PRESENT: forro, forres, forra, forrem, forreu, forren

INDICATIU IMPERFET: forrava, forraves, forrava, forràvem, forràveu, forraven

INDICATIU PASSAT: forrí, forrares, forrà, forràrem, forràreu, forraren

INDICATIU FUTUR: forraré, forraràs, forrarà, forrarem, forrareu, forraran

INDICATIU CONDICIONAL: forraria, forraries, forraria, forraríem, forraríeu, forrarien

SUBJUNTIU PRESENT: forri, forris, forri, forrem, forreu, forrin

SUBJUNTIU IMPERFET: forrés, forressis, forrés, forréssim, forréssiu, forressin

IMPERATIU: forra, forri, forrem, forreu, forrin

->forre

forre -a

Hom.: forra

adj ant Alforre.

->forrellat

■forrellat

[ant. ferrollat, der. de ferroll, encara avui dialectal, alteració de verroll per influx de ferro, que exigeix un ll. vg. *verrŭcŭlum, ll. cl. verūculum, dimin. de veru ‘ast, dard’; 1a FONT: s. XIII]

m CONSTR Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s’encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura.

->forro¹

■forro¹ -a

[variant de folre]

adj 1 ant Forre, alforre.

2 Improductiu, estèril, dit especialment de les ovelles, les cabres, les vaques, etc.

->forro²

forro²

m Folre.

->forroll

forroll

[forma amb assimilació vocàlica de ferroll, nom primitiu del forrellat (v. forrellat); en el sentit de ‘pala per a remoure brases’ és variant també per assimilació vocàlica de ferroll, der. de ferro; 1a FONT: 1100]

m OFIC 1 Forrellat.

2 Pala de ferro per a remenar les brases i la cendra de la llar.

->forrolla

■forrolla

[variant fem. de forroll ‘pala per a remoure brases’; l’expressió fer forrolla ‘tenir èxit, bon nom, prosperar’ degué sorgir del fet que la pala o forrolla feia aprofitar el foc i servia també com a rasora en les pasteres per a aprofitar la pasta]

f 1 forroll 2.

2 fer forrolla fig Estar en voga, fer parlar molt de si, fer soroll. Aquesta novel·la farà forrolla. Amb les seves innovacions va fer forrolla.

->forsterita

■forsterita

f MINERAL Silicat de magnesi, Mg₂SiO₄, terme extrem de la sèrie de l’olivina.

->fort

■fort -a

[del ll. fŏrtis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 adj Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament o moralment. Un home fort com un roure. Ha crescut sa i fort. Els bous són forts. És molt fort: no cedí ni a les amenaces.

2 adj p ext Tenir una constitució forta. Una voluntat forta.

3 adj p ext Que té poderosos mitjans. L’home fort d’un règim. Un exèrcit fort. Un banc fort.

4 adv Amb força. Parla més fort. Pegar fort.

5 m Persona forta. Els forts abusen dels febles.

6 anar (o ésser) fort (en alguna cosa) Ésser-hi molt entès, excel·lir-hi.

7 consonant forta FON Consonant sorda.

8 pronom fort GRAM Pronom accentuat, que ocupa la posició de subjecte o de complement.

9 vocal forta FON Vocal clarament perceptible.

2 1 adj Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un explosiu fort. Un argument fort. Un fort motiu de greuge.

2 adj Que ateny un alt grau d’intensitat o de concentració. Una calor forta. Un desig fort. Un licor fort.

3 [usat adverbialment] ant En alt grau, molt. Qui serà en fort pecat.

4 interj Expressió amb què hom aprova el càstig infligit a algú, el sofriment d’algú, etc. T’ha pegat? Fort! perquè hi anaves.

5 m Part forta d’una cosa, moment que ateny la màxima intensitat. El fort de l’estiu, de l’hivern. Al fort de la tempestat. Al fort del combat.

6 m Allò en què hom excel·leix. El seu fort són les matemàtiques.

7 paraules fortes Paraules grolleres o violentes, ofensives.

8 poder parlar fort Tenir raó, no poder ésser desmentit.

3 1 adj Capaç de resistir molt a una pressió externa, a una tracció, un desgast, etc. Una roca forta. Una corda forta. Mobles forts.

2 adj CONSTR i ORG MIL Fortificat.

3 m CONSTR i ARM Obra de terra, de fàbrica, fortificada destinada a la defensa d’una ciutat, d’un port, d’un pas, etc.

4 fer-se fort (en un lloc) Establir-se fermament en un lloc posant-se en condicions de defensar-se.

5 fer-se fort (en una actitud, una opinió, etc.) Entossudir-s’hi, mantenir-la a ultrança.

4 NUMIS 1 adj ant Dit de la moneda que excedia la lliga o el pes. Moneda forta.

2 adj Dit de la moneda de bona qualitat o millor aliatge.

3 adj Dit del ral d’argent castellà i, des del 1714, espanyol.

4 m Moneda d’or del ducat d’Aquitània, a nom de Carles de Valois, germà de Lluís XI de França. Fou anomenada també fort d’or i fort de Guiena.

5 m Moneda portuguesa d’argent, de Dionís I de Portugal. Modernament hom en diu tornès.

6 fort de Ferran Moneda portuguesa de billó, de Ferran I de Portugal, també coneguda per tornès.

->fortalenyer

fortalenyer -a

adj i m i f De Fortaleny (Ribera Baixa).

->fortalesa

■fortalesa

[b. ll. fortalitium, fortalitia, íd.; 1a FONT: 1242]

f 1 1 Fortesa.

2 fortitud 2.

2 CONSTR i ORG MIL Plaça fortificada.

3 HIST Presidi.

->fortament

■fortament

[de fort; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adv D’una manera forta, amb fortesa.

->fortatge

■fortatge

m ant NUMIS Força, qualitat de fort (d’una moneda, d’un metall).

->forte

■forte^* [fórte, fɔ́rte]

[mot it., ‘fort’]

m MÚS [símb: f] En una partitura, indicació posada en un passatge per indicar que cal interpretar-lo de manera forta.

->fortesa

■fortesa

[de fort; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Qualitat de fort.

2 ant CONSTR i ORG MIL Fortalesa.

->fortí

■fortí

[de fort; 1a FONT: 1505]

m CONSTR i ARM Petit fort.

->fortianenc

fortianenc -a

Part. sil.: for-ti_a_nenc

adj i m i f De Fortià (Alt Empordà).

->fortificació

■fortificació

Part. sil.: for_ti_fi_ca_ci_ó

[del ll. fortificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de fortificar;

2 l’efecte.

2 CONSTR Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.

->fortificament

■fortificament

[de fortificar]

m Fortificació, enfortiment.

->fortificant

■fortificant

[de fortificar]

adj Que fortifica, que enforteix.

->fortificar

■fortificar

[del ll. fortificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Enfortir.

2 1 tr esp Fer forta, una plaça, una posició, amb obres de defensa.

2 pron Fer-se fort en un lloc per defensar-se. La població es va fortificar rere les muralles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fortificar

GERUNDI: fortificant

PARTICIPI: fortificat, fortificada, fortificats, fortificades

INDICATIU PRESENT: fortifico, fortifiques, fortifica, fortifiquem, fortifiqueu, fortifiquen

INDICATIU IMPERFET: fortificava, fortificaves, fortificava, fortificàvem, fortificàveu, fortificaven

INDICATIU PASSAT: fortifiquí, fortificares, fortificà, fortificàrem, fortificàreu, fortificaren

INDICATIU FUTUR: fortificaré, fortificaràs, fortificarà, fortificarem, fortificareu, fortificaran

INDICATIU CONDICIONAL: fortificaria, fortificaries, fortificaria, fortificaríem, fortificaríeu, fortificarien

SUBJUNTIU PRESENT: fortifiqui, fortifiquis, fortifiqui, fortifiquem, fortifiqueu, fortifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: fortifiqués, fortifiquessis, fortifiqués, fortifiquéssim, fortifiquéssiu, fortifiquessin

IMPERATIU: fortifica, fortifiqui, fortifiquem, fortifiqueu, fortifiquin

->fortissimo

■fortissimo^* [fortísimo]

[mot it., ‘fortíssim’]

m MÚS [símb: ff] En una partitura, indicació posada en un passatge per indicar que cal interpretar-lo de manera molt forta.

->fortitud

■fortitud

[del ll. fortitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Fortesa.

2 esp Força, fermesa, de l’ànim que permet d’afrontar el perill amb coratge, de suportar l’adversitat sense depressió, etc.

->fortor

■fortor

[de fort; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ant Força, intensitat.

2 Flaire forta i desagradable.

->fortuït

■fortuït -a

Part. sil.: for_tu_ït

[del ll. fortŭītus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1357]

adj Que s’esdevé per atzar o per accident, sense causa coneguda. Un encontre fortuït.

->fortuïtament

■fortuïtament

Part. sil.: for_tu_ï_ta_ment

[de fortuït]

adv D’una manera fortuïta.

->fortuïtat

■fortuïtat

Part. sil.: for_tu_ï_tat

[de fortuït]

f Qualitat de fortuït.

->fortuna

■fortuna

[del ll. fortūna, íd., der. del defectiu fors, fortis ‘sort, fortuna, atzar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 sort¹ 1. Temptar fortuna. Bona fortuna. Mala fortuna.

2 esp Bona fortuna. Té molta fortuna en el joc.

3 Patrimoni, béns que hom posseeix. Ha amassat una fortuna immensa. Vol deixar tota la seva fortuna a l’Església.

4 p ext Té milions: és una de les grans fortunes de la comarca.

5 fer fortuna (algú) Enriquir-se.

6 fer fortuna (un llibre, un espectacle, una invenció, etc.) Tenir èxit.

7 per fortuna Sortosament.

8 valer (o costar, o pagar, etc.) una fortuna Valer, pagar, etc., molt.

2 1 ant Dissort, infortuni.

2 Tempestat, especialment en la mar. Com més bonança esperava, més fortuna vaig corrent.

3 NÀUT Vela molt gruixuda i resistent que hom hissa per córrer un temps o aguantar-se a la capa.

->fortunal

■fortunal

[de fortuna; 1a FONT: 1415]

1 adj Tempestuós. Vent fortunal.

2 m Fortuna, temporal.

->fortunat

fortunat -ada

[del ll. fortunatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

ant adj 1 Dependent de la fortuna, de la sort.

2 Afortunat.

->fòrum

■fòrum

[expressió ll., íd.]

m 1 ARQUEOL Centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques, emplaçat generalment en l’encreuament del cardo maximus amb el decumanus principal.

2 1 Reunió pública per a discutir assumptes d’interès social, cultural, etc., en la qual els assistents intervenen en la discussió.

2 Lloc on es fan aquests fòrums.

3 TELECOM Grup de discussió sobre un tema específic que funciona en el si d’una xarxa de comunicació en línia.

3 DR La cúria i tot allò que concerneix l’exercici de l’advocacia i la pràctica dels tribunals.

4 INFORM Grup d’internautes que intercanvien opinions i informació sobre un tema per mitjà de missatges que es pengen en una pàgina web.

5 TEAT Part de l’escenari oposada a la boca o embocadura.

->fosa

■fosa

[de fondre; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de fondre o fondre’s;

2 l’efecte. La fosa d’una estàtua. La fosa de la neu.

2 1 ART Tècnica escultòrica que permet l’obtenció de peces de metall.

2 METAL·L Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.

3 METAL·L Procediment de conformació de metalls per emmotllament del metall fos.

4 fosa de roleus GRÀF Operació de fondre la pasta per a vessar-la dins els motlles cilíndrics preparats a aquest efecte.

3 CIN Recurs cinematogràfic que consisteix a fer aparèixer i desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla.

4 GRÀF Conjunt de lletres d’un mateix cos i tipus.

->fosc

■fosc -a

[del ll. fŭscus, -a, -um ‘fosc, moreno, obscur’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 1 Privat totalment o parcialment de llum, de claredat. Avui fa una nit molt fosca. Ahir va fer un dia fosc. Una cambra fosca.

2 a entrada (o a boca) de fosc En començar a fer-se de nit.

3 ésser fosc Haver-se post el sol, ésser de nit. Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc.

4 fer-se fosc Fer-se de nit.

5 fosc com (o més fosc que) una gola de llop Molt fosc, sense gens de llum o de claredat.

2 1 Dit del color que tira a negre, oposat a clar. El blau marí és un color fosc.

2 De color fosc o negre. Un vestit fosc.

3 fig 1 Difícil de percebre o d’entendre. Una veu fosca. Un escrit fosc.

2 p ext Un escriptor fosc.

3 [usat adverbialment] Parlar fosc. Escriure fosc.

4 vocal fosca FON Vocal velar, gutural o posterior.

->fosca¹

■fosca¹

[de fosc]

f 1 Mancança de llum, de claredat, durant la nit, en un indret on no penetra la claror, on no hi ha llum. La fosca de la nit. La fosca de l’interior de la cova.

2 a les fosques 1 Sense llum, sense claror. Berenàvem a les fosques.

2 fig Sense informació o intel·ligència d’alguna cosa. Em deixes parat: n’estava ben bé a les fosques. Eren qüestions molt abstruses: he restat a les fosques.

->fosca²

■fosca²

interj Eufemisme per fotre!

->foscam

■foscam

[forma creada analògicament a partir del pl. tortosí foscants, que sona foscams]

m dial Fosca.

->foscament

■foscament

[de fosc]

adv D’una manera fosca, poc clara.

->foscant

■foscant

[de fosc; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj 1 Que fosqueja.

2 a hora foscant A entrada de fosc.

2 m 1 Crepuscle vespertí.

2 al primer foscant En iniciar-se el crepuscle vespertí.

3 entre dos foscants loc adv A entrada de fosc.

->foscor

■foscor

[de fosc; 1a FONT: s. XV]

f 1 Qualitat de fosc.

2 Espai fosc.

->foscúria

■foscúria

Part. sil.: fos_cú_ri_a

[de fosc; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Fosca.

->fosf-

■fosf-

QUÍM Forma prefixada de fòsfor o fosfòric. Ex.: fosfamina.

->fosfà

■fosfà

m QUÍM 1 Fosfina.

2 Qualsevol dels hidrurs de fòsfor polinuclears no substituïts o substituïts per grups alquílics o arílics.

->fosfagen

fosfagen

m BIOQ Cadascuna de les substàncies fosforilades d’elevat nivell energètic que constitueixen un magatzem cel·lular de l’energia de l’enllaç fosfat.

->fosfamina

■fosfamina

f QUÍM Fosfina.

->fosfat

■fosfat

[de fòsfor amb la base apocopada i -at²; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid fosfòric (H₃PO₄).

->fosfatació

fosfatació

Part. sil.: fos_fa_ta_ci_ó

[de fosfatar]

f AGR 1 Acció de fosfatar;

2 l’efecte.

->fosfatar

■fosfatar

[de fosfat; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 AGR Adobar una terra, un conreu, etc., amb fosfats.

2 TECNOL Tractar superficialment (un metall) per tal de provocar-hi la formació de fosfats que evitin la corrosió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fosfatar

GERUNDI: fosfatant

PARTICIPI: fosfatat, fosfatada, fosfatats, fosfatades

INDICATIU PRESENT: fosfato, fosfates, fosfata, fosfatem, fosfateu, fosfaten

INDICATIU IMPERFET: fosfatava, fosfataves, fosfatava, fosfatàvem, fosfatàveu, fosfataven

INDICATIU PASSAT: fosfatí, fosfatares, fosfatà, fosfatàrem, fosfatàreu, fosfataren

INDICATIU FUTUR: fosfataré, fosfataràs, fosfatarà, fosfatarem, fosfatareu, fosfataran

INDICATIU CONDICIONAL: fosfataria, fosfataries, fosfataria, fosfataríem, fosfataríeu, fosfatarien

SUBJUNTIU PRESENT: fosfati, fosfatis, fosfati, fosfatem, fosfateu, fosfatin

SUBJUNTIU IMPERFET: fosfatés, fosfatessis, fosfatés, fosfatéssim, fosfatéssiu, fosfatessin

IMPERATIU: fosfata, fosfati, fosfatem, fosfateu, fosfatin

->fosfatasa

■fosfatasa

f BIOQ Fosfohidrolasa, cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi dels enllaços èster fosfòrics.

->fosfatasèmia

fosfatasèmia

Part. sil.: fos_fa_ta_sè_mi_a

f PAT Concentració de fosfatases en la sang.

->fosfatèmia

fosfatèmia

Part. sil.: fos_fa_tè_mi_a

f FISIOL Presència de fòsfor en la sang.

->fosfàtic

fosfàtic -a

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid fosfòric o als fosfats.

2 Que conté àcid fosfòric o fosfats.

->fosfàtid

■fosfàtid

m BIOQ Fosfolípid.

->fosfatídic

fosfatídic, àcid

BIOQ Cadascun dels fosfoglicèrids que per hidròlisi lliuren només àcid fosfòric, dos àcids grassos i glicerina.

->fosfatúria

■fosfatúria

Part. sil.: fos_fa_tú_ri_a

f PAT Eliminació de fosfats per l’orina en major quantitat que la normal.

->fosfazè

fosfazè

m QUÍM ORG Nom genèric dels composts fosfonitrílics.

->fosfè

■fosfè

m FISIOL Impressió lluminosa produïda en la retina per una causa altra que la llum.

->fosfina

■fosfina

f QUÍM 1 Hidrogen fosforat, PH₃, gas metzinós d’olor al·liàcia, espontàniament inflamable per la presència de P₂H₄.

2 Cadascun dels composts orgànics derivats de l’hidrogen fosforat per substitució d’un àtom d’hidrogen per un radical orgànic.

->fosfinat

fosfinat

m 1 QUÍM ORG Qualsevol de les sals o dels èsters de l’àcid fosfínic.

2 QUÍM INORG Anió monovalent, de fórmula PH₂O^-˜₂.

->fosfínic

fosfínic, àcid

[H₂PO(OH)] QUÍM ORG Compost del qual deriven formalment, per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen no ionitzable, els àcids alquilfosfínics i arilfosfínics.

->fosfit

■fosfit

m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid fosforós (H₃PO₃).

->fosfo-

■fosfo-

QUÍM Forma prefixada de fòsfor o fosfòric. Ex.: fosfomolíbdic, fosfoglicèric.

->fosfocreatina

fosfocreatina

Part. sil.: fos_fo_cre_a_ti_na

f [C₄H₁₀N₃O₅P] BIOQ Forma en què es dóna la major part de la creatina en el múscul.

->fosfoenolpirúvic

fosfoenolpirúvic, àcid

Part. sil.: fos_fo_e_nol_pi_rú_vic

BIOQ Èster fosfòric de la forma enòlica de l’àcid pirúvic.

->fosfoglicèric

fosfoglicèric, àcid

BIOQ Èster fosfòric de l’àcid glicèric en el qual el grup hidroxil del carboni 2 o del 3 és fosforilat.

->fosfoglicèrid

■fosfoglicèrid

m BIOQ Cadascun dels fosfolípids derivats de la glicerina. Són anomenats també glicerilfosfàtids.

->fosfolípid

■fosfolípid

m BIOQ Cadascun dels lípids de les cèl·lules que per hidròlisi poden lliurar àcid fosfòric; es donen, quasi exclusivament, en les membranes cel·lulars, especialment el teixit nerviós.

->fosfomicina

fosfomicina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic obtingut per fermentació de soques de Streptomyces fradiae, que actua contra bacteris grampositius i gramnegatius.

->fosfonat

fosfonat

m 1 QUÍM ORG Qualsevol de les sals o dels èsters de l’àcid fosfònic.

2 QUÍM INORG Anió divalent, de fórmula PHO²˜₃^-.

->fosfoni

fosfoni

m QUÍM 1 Catió de fórmula PH⁺˜₄.

2 sal de fosfoni Cadascuna de les sals de fórmula general PH₆X (X essent un halogen) en la dissolució aquosa de les quals hom admet la presència de l’ió PH⁺˜₄.

->fosfònic

fosfònic, àcid

[de fosfoni]

[HPO(OH)₂] Compost del qual deriven formalment, per substitució de l’àtom d’hidrogen no ionitzable, els àcids alquilfosfònics i arilfosfònics.

->fosfonitrílic

fosfonitrílic -a

adj QUÍM ORG Dit dels composts formats per cadenes lineals o cícliques on alternen àtoms de N i P amb dos substituents sobre cada àtom de fòsfor.

->fosfopanteteïna

4′-fosfopanteteïna

Part. sil.: fos_fo_pan_te_te_ï_na

f BIOQ Derivat fosforilat de l’àcid pantotènic que es dóna com a grup prostètic en la proteïna portadora de grups acil (ACP).

->fosfoproteïna

■fosfoproteïna

Part. sil.: fos_fo_pro_te_ï_na

f BIOQ Cadascuna de les proteïnes conjugades que contenen fosfat.

->fòsfor

■fòsfor

[del gr. phōsphóros ‘que porta llum’, comp. de phṓs, phōtós ‘llum’ i phérō ‘portar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m QUÍM [símb: P] Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o -5, de nombre atòmic 15 i de pes atòmic 30,97. El fòsfor blanc és una metzina molt violenta i el vermell no és tòxic.

->fosforar

■fosforar

[de fòsfor]

v tr QUÍM Addicionar fòsfor a una substància.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fosforar

GERUNDI: fosforant

PARTICIPI: fosforat, fosforada, fosforats, fosforades

INDICATIU PRESENT: fosforo, fosfores, fosfora, fosforem, fosforeu, fosforen

INDICATIU IMPERFET: fosforava, fosforaves, fosforava, fosforàvem, fosforàveu, fosforaven

INDICATIU PASSAT: fosforí, fosforares, fosforà, fosforàrem, fosforàreu, fosforaren

INDICATIU FUTUR: fosforaré, fosforaràs, fosforarà, fosforarem, fosforareu, fosforaran

INDICATIU CONDICIONAL: fosforaria, fosforaries, fosforaria, fosforaríem, fosforaríeu, fosforarien

SUBJUNTIU PRESENT: fosfori, fosforis, fosfori, fosforem, fosforeu, fosforin

SUBJUNTIU IMPERFET: fosforés, fosforessis, fosforés, fosforéssim, fosforéssiu, fosforessin

IMPERATIU: fosfora, fosfori, fosforem, fosforeu, fosforin

->fosforejar

■fosforejar

[de fòsfor]

v intr 1 Emetre llum un cos fosforescent.

2 p ext Lluir com fa un cos fosforescent en l’obscuritat. La blancor marmòria del bust i del cap fosforejava sota el casc florit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fosforejar

GERUNDI: fosforejant

PARTICIPI: fosforejat, fosforejada, fosforejats, fosforejades

INDICATIU PRESENT: fosforejo, fosforeges, fosforeja, fosforegem, fosforegeu, fosforegen

INDICATIU IMPERFET: fosforejava, fosforejaves, fosforejava, fosforejàvem, fosforejàveu, fosforejaven

INDICATIU PASSAT: fosforegí, fosforejares, fosforejà, fosforejàrem, fosforejàreu, fosforejaren

INDICATIU FUTUR: fosforejaré, fosforejaràs, fosforejarà, fosforejarem, fosforejareu, fosforejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fosforejaria, fosforejaries, fosforejaria, fosforejaríem, fosforejaríeu, fosforejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fosforegi, fosforegis, fosforegi, fosforegem, fosforegeu, fosforegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fosforegés, fosforegessis, fosforegés, fosforegéssim, fosforegéssiu, fosforegessin

IMPERATIU: fosforeja, fosforegi, fosforegem, fosforegeu, fosforegin

->fosforèmia

fosforèmia

Part. sil.: fos_fo_rè_mi_a

f FISIOL ANIM Presència de fòsfor en la sang.

->fosforescència

■fosforescència

Part. sil.: fos_fo_res_cèn_ci_a

[de fosforescent; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 FÍS Emissió de radiació deguda a transicions electròniques en les quals l’estat excitat i l’estat normal tenen diferent spin.

2 p ext Lluor en l’obscuritat.

3 BIOL Bioluminescència.

->fosforescent

■fosforescent

[formació culta analògica sobre la base del gr. phōsphóros, amb el sufix ll. -escens (v. degenerescent); 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 FÍS Que té fosforescència.

2 p ext París és com un diamant que brilla sota la nit fosforescent.

3 BIOL Bioluminescent.

->fosfòric

■fosfòric -a

[de fòsfor; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al fòsfor.

2 Que conté fòsfor.

3 esp Dit dels composts de fòsfor en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +5.

4 àcid fosfòric Àcid ortofosfòric, H₃PO₄, dels dipòsits de fosfat tricàlcic.

5 anhídrid fosfòric Pentòxid de fòsfor, P₂O₅, anhídrid obtingut comercialment per combustió del fòsfor, en corrent d’aire.

2 Fosforescent.

->fosforil

fosforil

m QUÍM Grup trivalent, derivat formalment de l’àcid fosfòric per pèrdua de tres grups hidroxil.

->fosforilació

■fosforilació

Part. sil.: fos_fo_ri_la_ci_ó

f BIOQ 1 Incorporació d’un grup fosfat a una molècula.

2 fosforilació oxidativa Fosforilació de l’ADP que té lloc en les cèl·lules conjuntament amb el transport d’electrons i que representa un mecanisme de conservació de l’energia produïda en la respiració cel·lular.

->fosforilasa

fosforilasa

f BIOQ Qualsevol dels enzims del grup de les transferases que catalitzen reversiblement l’escissió fosforolítica dels enllaços α(1→4) glucosídics dels disacàrids o polisacàrids.

->fosforisme¹

■fosforisme¹

m PAT Intoxicació pel fòsfor.

->fosforisme²

fosforisme²

[del nom de la revista sueca Phosphoros]

m LIT Escola literària sueca, romàntica, que admetia tendències neoclàssiques.

->fosforita

■fosforita

f MINERAL Varietat d’apatita amorfocol·loïdal, criptocristal·lina o finament fibrosa, de natura pulverulenta.

->fosforització

■fosforització

Part. sil.: fos_fo_rit_za_ci_ó

f 1 Acció de fosforitzar o fosforar;

2 l’efecte.

->fosforitzar

■fosforitzar

[de fòsfor]

v tr Fosforar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fosforitzar

GERUNDI: fosforitzant

PARTICIPI: fosforitzat, fosforitzada, fosforitzats, fosforitzades

INDICATIU PRESENT: fosforitzo, fosforitzes, fosforitza, fosforitzem, fosforitzeu, fosforitzen

INDICATIU IMPERFET: fosforitzava, fosforitzaves, fosforitzava, fosforitzàvem, fosforitzàveu, fosforitzaven

INDICATIU PASSAT: fosforitzí, fosforitzares, fosforitzà, fosforitzàrem, fosforitzàreu, fosforitzaren

INDICATIU FUTUR: fosforitzaré, fosforitzaràs, fosforitzarà, fosforitzarem, fosforitzareu, fosforitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: fosforitzaria, fosforitzaries, fosforitzaria, fosforitzaríem, fosforitzaríeu, fosforitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: fosforitzi, fosforitzis, fosforitzi, fosforitzem, fosforitzeu, fosforitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: fosforitzés, fosforitzessis, fosforitzés, fosforitzéssim, fosforitzéssiu, fosforitzessin

IMPERATIU: fosforitza, fosforitzi, fosforitzem, fosforitzeu, fosforitzin

->fosforografia

fosforografia

Part. sil.: fos_fo_ro_gra_fi_a

[de fòsfor i -grafia]

f ÒPT Mètode que permet la representació d’objectes emissors de llum ultraviolada mitjançant la utilització d’una pantalla fosforescent.

->fosforós

■fosforós -osa

[de fòsfor]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al fòsfor.

2 Que conté fòsfor.

3 esp Dit dels composts de fòsfor en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +3.

4 àcid fosforós Àcid ortofosforós, H₃PO₃, àcid dibàsic deliqüescent que hom obté per hidròlisi del triclorur de fòsfor.

5 anhídrid fosforós Triòxid de fòsfor, P₂O₃, anhídrid que es dóna en la forma P₄O₆.

->fosforoscopi

■fosforoscopi

[de fòsfor i -scopi]

m FÍS Aparell per a observar la fosforescència d’un cos i mesurar-ne la intensitat.

->fosfur

■fosfur

m QUÍM Combinació del fòsfor amb un metall.

->fosgen

■fosgen

m QUÍM ORG Diclorur de l’àcid carbònic, COCl₂, gas d’olor sufocant, fortament metzinós, obtingut per reacció de clor amb monòxid de carboni.

->fosgenita

fosgenita

f MINERAL Clorocarbonat de plom, Pb₂(Co₃)Cl₂, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->fosquedat

■fosquedat

[de fosc; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Foscor.

->fosquejar

■fosquejar

[de fosc; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Mostrar-se més o menys fosc, tirar a fosc. Aquesta roba no t’afavoreix: fosqueja massa.

2 Fer-se fosc. Deuen ésser les set: ja fosqueja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fosquejar

GERUNDI: fosquejant

PARTICIPI: fosquejat, fosquejada, fosquejats, fosquejades

INDICATIU PRESENT: fosquejo, fosqueges, fosqueja, fosquegem, fosquegeu, fosquegen

INDICATIU IMPERFET: fosquejava, fosquejaves, fosquejava, fosquejàvem, fosquejàveu, fosquejaven

INDICATIU PASSAT: fosquegí, fosquejares, fosquejà, fosquejàrem, fosquejàreu, fosquejaren

INDICATIU FUTUR: fosquejaré, fosquejaràs, fosquejarà, fosquejarem, fosquejareu, fosquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fosquejaria, fosquejaries, fosquejaria, fosquejaríem, fosquejaríeu, fosquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fosquegi, fosquegis, fosquegi, fosquegem, fosquegeu, fosquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fosquegés, fosquegessis, fosquegés, fosquegéssim, fosquegéssiu, fosquegessin

IMPERATIU: fosqueja, fosquegi, fosquegem, fosquegeu, fosquegin

->fosquet

■fosquet

[de fosc]

adv dial A entrada de fosc. Ja no tornaré fins fosquet.

->fossa

■fossa

[del ll. fŏssa ‘excavació; fossa; tomba’, participi de fŏdĕre ‘cavar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Clot excavat a terra.

2 esp Clot fet a terra per enterrar-hi un mort. Fer, obrir, una fossa.

3 fig El Marroc serà la fossa dels nostres soldats.

4 fossa comuna Lloc on hom enterra, al cementiri, els morts que no hi tenen una concessió de terreny.

5 fossa de purins Lloc, dins del recinte d’una granja, destinat a recollir els purins o fems líquids.

6 fossa marina GEOMORF Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.

7 fossa sèptica CONSTR Dipòsit, habitualment enterrat, on hom condueix l’aigua fecal per a fer-la fermentar i liquidar abans de llençar-la en un pou mort o en una claveguera.

8 fossa tectònica GEOL Depressió allargada, enfonsada, respecte als blocs laterals entre els quals és situada, per l’acció de les falles que la limiten.

9 tenir un peu a la fossa Estar pròxim a la mort.

2 ANAT ANIM 1 Cavitat del cos humà, ampla i poc o molt profunda, l’entrada de la qual és més ampla que el fons.

2 fossa nasal Cadascuna de les dues cavitats anfractuoses situades sota el crani i per damunt de la cavitat bucal, de la qual són separades per la volta palatina.

3 fossa orbitària Òrbita.

3 ANAT ANIM 1 Depressió que tenen en la superfície alguns ossos.

2 fossa ilíaca externa Gran depressió triangular en la cara externa de l’ili en la qual s’insereixen els músculs glutis i el recte anterior.

3 fossa ilíaca interna Depressió ampla, triangular, poc profunda i llisa situada en la cara superior interna de l’os ilíac.

->fossana

■fossana

[de fossa; 1a FONT: s. XVII]

f Fossa de morts.

->fossar¹

■fossar¹

[de fossa; 1a FONT: 1043]

m Cementiri.

->fossar²

■fossar²

[v. fossar¹]

v tr dial furgar 1 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fossar

GERUNDI: fossant

PARTICIPI: fossat, fossada, fossats, fossades

INDICATIU PRESENT: fosso, fosses, fossa, fossem, fosseu, fossen

INDICATIU IMPERFET: fossava, fossaves, fossava, fossàvem, fossàveu, fossaven

INDICATIU PASSAT: fossí, fossares, fossà, fossàrem, fossàreu, fossaren

INDICATIU FUTUR: fossaré, fossaràs, fossarà, fossarem, fossareu, fossaran

INDICATIU CONDICIONAL: fossaria, fossaries, fossaria, fossaríem, fossaríeu, fossarien

SUBJUNTIU PRESENT: fossi, fossis, fossi, fossem, fosseu, fossin

SUBJUNTIU IMPERFET: fossés, fossessis, fossés, fosséssim, fosséssiu, fossessin

IMPERATIU: fossa, fossi, fossem, fosseu, fossin

->fossat

■fossat

[de fossa; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Vall, excavació que circueix una fortalesa.

2 ESPORT 1 En hípica, obstacle natural o artificial format per un clot excavat a terra i delimitat pels quatre costats.

2 Excavació que circumda el terreny de joc per evitar que els espectadors hi accedeixin.

->fosser

■fosser -a

[de fossa; 1a FONT: 1392]

m i f Persona que té per ofici cavar les fosses en un cementiri per a enterrar-hi els morts.

->fosseta

fosseta

[de fossa]

f 1 ANAT ANIM Cavitat petita del cos dels animals.

2 ANAT VEG Alvèol.

->fòssil

■fòssil

[del ll. fossĭlis ‘extret de la terra’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m 1 1 PALEONT Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.

2 p ext Dit de les empremtes, pistes, trossos, etc., d’organismes i també de les empremtes de fenòmens climatològics, com ara la pluja, les ones, etc.

3 fig Extraordinàriament antiquat.

4 fòssil vivent Organisme actual que constitueix una relíquia d’un important grup biològic que visqué en èpoques passades.

2 LING Dit del mot que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i es dóna només en sintagmes o locucions.

->fossilífer

■fossilífer -a

[de fòssil i -fer]

adj PALEONT Que conté fòssils.

->fossilització

■fossilització

Part. sil.: fos_si_lit_za_ci_ó

[de fossilitzar]

f 1 PALEONT 1 Acció de fossilitzar o de fossilitzar-se;

2 l’efecte.

2 fossilització del relleu GEOMORF Recobriment d’un relleu per sediments.

3 LING Fet de convertir-se en fòssil.

->fossilitzar

■fossilitzar

[de fòssil]

v 1 tr Convertir en fòssil.

2 pron Esdevenir fòssil. Molts animals prehistòrics es van fossilitzar en quedar colgats sota el fang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fossilitzar

GERUNDI: fossilitzant

PARTICIPI: fossilitzat, fossilitzada, fossilitzats, fossilitzades

INDICATIU PRESENT: fossilitzo, fossilitzes, fossilitza, fossilitzem, fossilitzeu, fossilitzen

INDICATIU IMPERFET: fossilitzava, fossilitzaves, fossilitzava, fossilitzàvem, fossilitzàveu, fossilitzaven

INDICATIU PASSAT: fossilitzí, fossilitzares, fossilitzà, fossilitzàrem, fossilitzàreu, fossilitzaren

INDICATIU FUTUR: fossilitzaré, fossilitzaràs, fossilitzarà, fossilitzarem, fossilitzareu, fossilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: fossilitzaria, fossilitzaries, fossilitzaria, fossilitzaríem, fossilitzaríeu, fossilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: fossilitzi, fossilitzis, fossilitzi, fossilitzem, fossilitzeu, fossilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: fossilitzés, fossilitzessis, fossilitzés, fossilitzéssim, fossilitzéssiu, fossilitzessin

IMPERATIU: fossilitza, fossilitzi, fossilitzem, fossilitzeu, fossilitzin

->fot

■fot

[del gr. phṓs, phōtós ‘llum’]

m METROL [símb: ph] Unitat d’il·luminació del sistema cegesimal equivalent a 10 000 luxs.

->fot-

■fot-

Forma prefixada del mot grec phṓs, phōtós, que significa ‘llum’. Ex.: fotó, fotàlgia.

->fotesa

■fotesa

[de fotre; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Cosa de poca importància, bagatel·la.

2 ZOOL Morralet.

->fotesejar

■fotesejar

v intr Entretenir-se amb foteses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fotesejar

GERUNDI: fotesejant

PARTICIPI: fotesejat, fotesejada, fotesejats, fotesejades

INDICATIU PRESENT: fotesejo, foteseges, foteseja, fotesegem, fotesegeu, fotesegen

INDICATIU IMPERFET: fotesejava, fotesejaves, fotesejava, fotesejàvem, fotesejàveu, fotesejaven

INDICATIU PASSAT: fotesegí, fotesejares, fotesejà, fotesejàrem, fotesejàreu, fotesejaren

INDICATIU FUTUR: fotesejaré, fotesejaràs, fotesejarà, fotesejarem, fotesejareu, fotesejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fotesejaria, fotesejaries, fotesejaria, fotesejaríem, fotesejaríeu, fotesejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fotesegi, fotesegis, fotesegi, fotesegem, fotesegeu, fotesegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fotesegés, fotesegessis, fotesegés, fotesegéssim, fotesegéssiu, fotesegessin

IMPERATIU: foteseja, fotesegi, fotesegem, fotesegeu, fotesegin

->foteta

foteta

adj i m i f vulg mofeta¹.

->fotgera

■fotgera

[de fotja¹]

f dial fangar¹.

->fòtic

■fòtic -a

[formació culta analògica sobre la base del gr. ph#oAs; phōtós ‘llum’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la llum.

2 BIOL Bioluminescent.

3 regió fòtica ECOL Regió de la mar fins on arriba la llum solar.

->foticó

■foticó

[del gr. phṓs, phōtós ‘llum’ i eikṓn, eikónos ‘imatge’]

m TV Tub analitzador de televisió que constitueix una millora de l’iconoscopi d’imatge.

->fòtil

■fòtil

[del ll. futĭlis ‘que vessa, que deixa escapar el que conté’, de la mateixa arrel del ll. fundĕre ‘fondre’; 1a FONT: c. 1700]

col·loq m 1 Moble, estri o qualsevol objecte transportable o manejable.

2 p ext Menuderia, cosa insignificant.

->fotimer

■fotimer

[deriv. del dial. sobretot mallorquí fotim ‘home menut; criatura entremaliada’]

m Gran quantitat, abundància.

->fotims

■fotims

m pl Mot emprat en l’expressió tenir un geni de fotims loc verb Tenir un caràcter difícil, ésser molt irascible.

->fotínia

■fotínia

Part. sil.: fo_tí_ni_a

f BOT i JARD Nom de diverses espècies del gènere Photinia, de la família de les rosàcies, emprades en jardineria, com P. glabra i P. serrulata.

->fotisquejar

■fotisquejar

[de fotre]

v intr dial Treballotejar.

->fotja¹

■fotja¹

[de fotjar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Sot d’aigua o fang.

->fotja²

■fotja²

[del ll. fŭlix, -ĭcis, variant del ll. fŭlĭca; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Persona mandrosa, de moviments lents, que no treballa com cal.

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Fulica atra), de color negre, amb el bec blanc i les potes verdes, que viu vora l’aigua.

->fotjar

■fotjar

[del ll. fodicare ‘cavar, picar amb el magall; burxar amb una eina’, der. de fodĕre ‘cavar’; 1a FONT: 1902, Ruyra]

v intr Furgar la terra amb el morro, especialment el porc, el senglar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fotjar

GERUNDI: fotjant

PARTICIPI: fotjat, fotjada, fotjats, fotjades

INDICATIU PRESENT: fotjo, fotges, fotja, fotgem, fotgeu, fotgen

INDICATIU IMPERFET: fotjava, fotjaves, fotjava, fotjàvem, fotjàveu, fotjaven

INDICATIU PASSAT: fotgí, fotjares, fotjà, fotjàrem, fotjàreu, fotjaren

INDICATIU FUTUR: fotjaré, fotjaràs, fotjarà, fotjarem, fotjareu, fotjaran

INDICATIU CONDICIONAL: fotjaria, fotjaries, fotjaria, fotjaríem, fotjaríeu, fotjarien

SUBJUNTIU PRESENT: fotgi, fotgis, fotgi, fotgem, fotgeu, fotgin

SUBJUNTIU IMPERFET: fotgés, fotgessis, fotgés, fotgéssim, fotgéssiu, fotgessin

IMPERATIU: fotja, fotgi, fotgem, fotgeu, fotgin

->foto

■foto

[reducció de fotografia]

f 1 fotografia 2.

2 foto ‘finish’ ESPORT i FOTOG Fotografia del pas per la meta dels participants en una cursa (atlètica, ciclista, de cavalls, etc.), mitjançant la qual hom determina exactament l’ordre d’arribada.

->fotó

■fotó

[del gr. phṓs, phōtós ‘llum’ (cf. electró, protó)]

m FÍS [símb: γ] Quàntum d’energia en forma de radiació electromagnètica emès o absorbit per la matèria.

->foto-

■foto-

Forma prefixada del mot grec phṓs, phōtós, que significa ‘llum’. Ex.: fotoquímic, fotoelèctric, fototropisme.

->fotoacoblador

■fotoacoblador

Part. sil.: fo_to_a_co_bla_dor

m ELECTRÒN Dispositiu electrònic format per un díode fotoemissiu i un fotodíode, situats l’un enfront de l’altre de manera que aquest darrer s’excita en rebre els fotons provinents de l’altre.

->fotoautòtrof

■fotoautòtrof -a

Part. sil.: fo_to_au_tò_trof

adj i m i f BOT Dit de l’organisme que pot utilitzar la llum per a obtenir la seva energia i pot desenvolupar-se amb anhídrid carbònic (CO₂) com a única font de carboni.

->fotobiont

■fotobiont

Part. sil.: fo_to_bi_ont

m BOT Component que fa la fotosíntesi en un liquen que pot ésser una esquizofícia o una alga eucariota.

->fotocatàlisi

■fotocatàlisi

f QUÍM Reacció de catàlisi química que es produeix per efecte de la llum.

->fotocàtode

■fotocàtode

m ELECTRÒN Càtode fotoelèctric.

->fotocèl·lula

■fotocèl·lula

[de foto- i cèl·lula]

f ELECTRÒN Cèl·lula fotoelèctrica.

->fotocolorímetre

■fotocolorímetre

m 1 QUÍM ANAL Absorciòmetre que mesura fotoelèctricament la intensitat lluminosa transmesa per una solució, generalment per comparació amb la transmesa per una solució patró o pel dissolvent pur.

2 ÒPT Colorímetre fotoelèctric.

->fotocomponedor

■fotocomponedor -a

[de foto- i componedor]

GRÀF 1 adj Relatiu o pertanyent a la fotocomposició.

2 m i f Operari especialitzat en la fotocomposició.

3 f Màquina emprada en la fotocomposició.

->fotocomposició

■fotocomposició

Part. sil.: fo_to_com_po_si_ci_ó

[de foto- i composició]

f GRÀF Conjunt de tècniques basades en procediments fotogràfics que hom utilitza per a compondre texts que han d’ésser reproduïts per impressió.

->fotoconducció

■fotoconducció

Part. sil.: fo_to_con_duc_ci_ó

f ELECTRÒN Efecte fotoelèctric intern d’un sòlid o d’un líquid.

->fotoconductiu

fotoconductiu -iva

Part. sil.: fo_to_con_duc_tiu

adj ELECTRÒN Fotoconductor.

->fotoconductivitat

■fotoconductivitat

f ELECTRÒN 1 Propietat d’un fotoconductor.

2 Augment de la conductivitat de certs semiconductors per fotoexcitació.

->fotoconductor

■fotoconductor -a

[de foto- i conductor]

adj ELECTRÒN 1 Que condueix el corrent elèctric en ésser exposat a la llum. Cèl·lula fotoconductora.

2 efecte fotoconductor Fotoconducció.

->fotocòpia

■fotocòpia

Part. sil.: fo_to_cò_pi_a

[de foto- i còpia]

f GRÀF 1 Procediment de còpia basat en mètodes fotogràfics o electrofotogràfics, especialment la xerografia.

2 Còpia obtinguda per aquest procediment.

->fotocopiador

■fotocopiador -a

Part. sil.: fo_to_co_pi_a_dor

[de foto- i copiador]

GRÀF 1 adj Que fa fotocòpies.

2 màquina fotocopiadora (o simplement fotocopiadora f) Aparell emprat per a obtenir fotocòpies.

->fotocopiar

■fotocopiar

Part. sil.: fo_to_co_pi_ar

[de foto- i copiar]

v tr GRÀF Fer una fotocòpia o fotocòpies (d’un text, d’un gravat, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fotocopiar

GERUNDI: fotocopiant

PARTICIPI: fotocopiat, fotocopiada, fotocopiats, fotocopiades

INDICATIU PRESENT: fotocopio, fotocopies, fotocopia, fotocopiem, fotocopieu, fotocopien

INDICATIU IMPERFET: fotocopiava, fotocopiaves, fotocopiava, fotocopiàvem, fotocopiàveu, fotocopiaven

INDICATIU PASSAT: fotocopií, fotocopiares, fotocopià, fotocopiàrem, fotocopiàreu, fotocopiaren

INDICATIU FUTUR: fotocopiaré, fotocopiaràs, fotocopiarà, fotocopiarem, fotocopiareu, fotocopiaran

INDICATIU CONDICIONAL: fotocopiaria, fotocopiaries, fotocopiaria, fotocopiaríem, fotocopiaríeu, fotocopiarien

SUBJUNTIU PRESENT: fotocopiï, fotocopiïs, fotocopiï, fotocopiem, fotocopieu, fotocopiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: fotocopiés, fotocopiessis, fotocopiés, fotocopiéssim, fotocopiéssiu, fotocopiessin

IMPERATIU: fotocopia, fotocopiï, fotocopiem, fotocopieu, fotocopiïn

->fotocromia

■fotocromia

Part. sil.: fo_to_cro_mi_a

[de foto- i -cromia]

f GRÀF Conjunt de processos fotogràfics de descomposició dels colors d’un original en diverses tintes i en diversos motlles per a poder-los reproduir en arts gràfiques, normalment amb tres o quatre colors bàsics.

->fotodensitòmetre

fotodensitòmetre

m QUÍM ANAL Tipus de microfotòmetre emprat per a la mesura de la densitat òptica o absorbància de zones petites en materials transparents, translúcids o reflectors.

->fotodesintegració

fotodesintegració

Part. sil.: fo_to_des_in_te_gra_ci_ó

f FÍS ATÒM Reacció nuclear provocada per una radiació γ en incidir en un nucli atòmic.

->fotodetector

fotodetector

m ELECTRÒN Dispositiu semiconductor utilitzat per a convertir energia lluminosa en energia elèctrica.

->fotodíode

■fotodíode

Part. sil.: fo_to_dí_o_de

m ELECTRÒN Díode sensible a la llum.

->fotodissociació

■fotodissociació

Part. sil.: fo_to_dis_so_ci_a_ci_ó

f QUÍM Ruptura d’un enllaç com a resultat de l’absorció d’un fotó.

->fotoelàstic

■fotoelàstic -a

Part. sil.: fo_to_e_làs_tic

adj FÍS Que presenta fotoelasticitat.

->fotoelasticimetria

fotoelasticimetria

Part. sil.: fo_to_e_las_ti_ci_me_tri_a

f FÍS Mesura de la fotoelasticitat.

->fotoelasticitat

■fotoelasticitat

Part. sil.: fo_to_e_las_ti_ci_tat

f FÍS Propietat que tenen algunes substàncies transparents i isòtropes de convertir-se en birefringents per la influència d’una deformació elàstica.

->fotoelèctric

■fotoelèctric -a

Part. sil.: fo_to_e_lèc_tric

[de foto- i elèctric]

adj ELECTRÒN 1 Relatiu o pertanyent a la fotoelectricitat. Cèl·lula fotoelèctrica.

2 efecte fotoelèctric Fenomen consistent en l’alliberament d’electrons d’una substància exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

->fotoelectricitat

■fotoelectricitat

Part. sil.: fo_to_e_lec_tri_ci_tat

[de fotoelèctric]

f ELECTRÒN Electricitat produïda per efecte de la llum o de radiacions electromagnètiques en general.

->fotoelectró

■fotoelectró

Part. sil.: fo_to_e_lec_tró

[de foto- i electró¹]

m FÍS i ELECTRÒN Electró alliberat per efecte fotoelèctric.

->fotoelectrònic

■fotoelectrònic -a

Part. sil.: fo_to_e_lec_trò_nic

[de foto- i electrònic]

adj FÍS i ELECTRÒN 1 Relatiu o pertanyent al fotoelectró.

2 Relatiu o pertanyent a l’emissió fotoelectrònica.

3 càtode fotoelectrònic Càtode que produeix una emissió fotoelectrònica.

->fotoemissió

■fotoemissió

Part. sil.: fo_to_e_mis_si_ó

[de foto- i emissió]

f ELECTRÒN Emissió fotoelectrònica.

->fotoemissiu

■fotoemissiu -iva

Part. sil.: fo_to_e_mis_siu

[de foto- i emissiu]

adj ELECTRÒN 1 Que produeix emissió fotoelectrònica o fotoemissió. Cèl·lula fotoemissiva.

2 efecte fotoemissiu Emissió fotoelectrònica.

->fotoemissor

fotoemissor -a

Part. sil.: fo_to_e_mis_sor

[de foto- i emissor]

adj ELECTRÒN Fotoemissiu.

->fotoexcitació

fotoexcitació

Part. sil.: fo_to_ex_ci_ta_ci_ó

f ELECTRÒN Procés de generació de portadors (electrons i forats) que es produeix quan una radiació lluminosa d’energia suficient incideix sobre la superfície d’un semiconductor.

->fotòfil

■fotòfil -a

[de foto- i -fil]

adj BIOL Dit de l’organisme que necessita llum.

->fotofissió

fotofissió

Part. sil.: fo_to_fis_si_ó

f FÍS NUC Fissió del nucli d’un àtom provocada per una radiació gamma.

->fotòfob

fotòfob -a

[de foto- i -fob]

adj BIOL Dit de l’organisme que té intolerància a la llum.

->fotofòbia

■fotofòbia

Part. sil.: fo_to_fò_bi_a

[de foto- i -fòbia]

f PAT Por de la claror deguda a la impressió penosa i àdhuc dolorosa que produeix.

->fotòfon

■fotòfon

[de foto- i -fon¹]

m TECNOL i TELECOM Aparell per a la transmissió del so per mitjà de radiacions lluminoses.

->fotòfor

■fotòfor

m ANAT ANIM Òrgan lluminós que presenten la majoria de crustacis, de cefalòpodes i de peixos que habiten a més de 500 m de profunditat.

->fotoforesi

■fotoforesi

f FÍS Fenomen físic consistent en un moviment de partícules suspeses en un gas o en una dissolució col·loïdal quan hom les sotmet a l’acció de la llum o d’una radiació electromagnètica.

->fotogen

■fotogen -ògena

[de foto- i -gen]

adj Que produeix llum.

->fotogènia

■fotogènia

Part. sil.: fo_to_gè_ni_a

[de foto- i -gènia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Qualitat de fotogènic.

->fotogènic

■fotogènic -a

[de fotogènia]

adj 1 obs Fotogen.

2 Que sol sortir bé en ésser fotografiat.

->fotogeologia

fotogeologia

Part. sil.: fo_to_ge_o_lo_gi_a

f GEOL Conjunt de mètodes que permeten d’obtenir, a partir de les fotografies aèries, dades sobre la geologia d’una regió.

->fotoglicina

fotoglicina

f CIN i FOTOG Glicí.

->fotògraf

■fotògraf -a

[de foto- i -graf]

m i f Persona que fa fotografies o que es dedica a la fotografia.

->fotografia

■fotografia

Part. sil.: fo_to_gra_fi_a

[de foto- i -grafia; 1a FONT: 1864, DLab.]

f FOTOG 1 Procediment que permet d’obtenir, per mitjà de la llum i de substàncies químiques, imatges òptiques permanents sobre superfícies convenientment preparades.

2 p ext Estampa obtinguda mitjançant el procediment de la fotografia, especialment la còpia o positiu. És anomenada també, foto. Un àlbum de fotografies en blanc i negre, en color.

->fotografiable

■fotografiable

Part. sil.: fo_to_gra_fi_a_ble

[de fotografiar]

adj Que pot ésser fotografiat.

->fotografiar

■fotografiar

Part. sil.: fo_to_gra_fi_ar

[de fotografia; 1a FONT: 1864, DLab.]

v tr 1 FOTOG Obtenir una imatge per mitjà de la fotografia.

2 fig L’ha fotografiat amb poques paraules.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fotografiar

GERUNDI: fotografiant

PARTICIPI: fotografiat, fotografiada, fotografiats, fotografiades

INDICATIU PRESENT: fotografio, fotografies, fotografia, fotografiem, fotografieu, fotografien

INDICATIU IMPERFET: fotografiava, fotografiaves, fotografiava, fotografiàvem, fotografiàveu, fotografiaven

INDICATIU PASSAT: fotografií, fotografiares, fotografià, fotografiàrem, fotografiàreu, fotografiaren

INDICATIU FUTUR: fotografiaré, fotografiaràs, fotografiarà, fotografiarem, fotografiareu, fotografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: fotografiaria, fotografiaries, fotografiaria, fotografiaríem, fotografiaríeu, fotografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: fotografiï, fotografiïs, fotografiï, fotografiem, fotografieu, fotografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: fotografiés, fotografiessis, fotografiés, fotografiéssim, fotografiéssiu, fotografiessin

IMPERATIU: fotografia, fotografiï, fotografiem, fotografieu, fotografiïn

->fotogràfic

■fotogràfic -a

[de fotografia; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj FOTOG 1 Relatiu o pertanyent a la fotografia.

2 Obtingut mitjançant la fotografia.

3 Que serveix per a la fotografia.

4 Que representa o reprodueix alguna cosa acuradament, fins als més petits detalls, per un procediment mecànic.

->fotogràficament

■fotogràficament

[de fotogràfic]

adv 1 Per mitjà de la fotografia.

2 Com per mitjà de la fotografia.

->fotograma

■fotograma

[de foto- i -grama]

m 1 FOTOG Espai destinat a impressionar cadascun dels negatius d’una pel·lícula.

2 CIN Cadascuna de les imatges que componen una pel·lícula cinematogràfica.

->fotogrametria

■fotogrametria

Part. sil.: fo_to_gra_me_tri_a

[de fotograma i -metria]

f CARTOG i TOPOG Conjunt de tècniques que permeten, mitjançant la càmera fotogràfica, de deduir, d’una projecció cònica de l’objecte, les seves dimensions i la seva situació.

->fotogravador

■fotogravador -a

[de foto- i gravador]

m i f GRÀF Operari especialitzat en fotogravat.

->fotogravar

■fotogravar

[de foto- i gravar¹]

v tr GRÀF Gravar planxes mitjançant el sistema de fotogravat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fotogravar

GERUNDI: fotogravant

PARTICIPI: fotogravat, fotogravada, fotogravats, fotogravades

INDICATIU PRESENT: fotogravo, fotograves, fotograva, fotogravem, fotograveu, fotograven

INDICATIU IMPERFET: fotogravava, fotogravaves, fotogravava, fotogravàvem, fotogravàveu, fotogravaven

INDICATIU PASSAT: fotograví, fotogravares, fotogravà, fotogravàrem, fotogravàreu, fotogravaren

INDICATIU FUTUR: fotogravaré, fotogravaràs, fotogravarà, fotogravarem, fotogravareu, fotogravaran

INDICATIU CONDICIONAL: fotogravaria, fotogravaries, fotogravaria, fotogravaríem, fotogravaríeu, fotogravarien

SUBJUNTIU PRESENT: fotogravi, fotogravis, fotogravi, fotogravem, fotograveu, fotogravin

SUBJUNTIU IMPERFET: fotogravés, fotogravessis, fotogravés, fotogravéssim, fotogravéssiu, fotogravessin

IMPERATIU: fotograva, fotogravi, fotogravem, fotograveu, fotogravin

->fotogravat

■fotogravat

[de fotogravar]

m GRÀF 1 Conjunt de procediments fotogràfics i electrònics emprats per a reproduir il·lustracions, sia de traç negre ben marcat (ploma) o de fotografies (directe).

2 Planxa obtinguda pel procediment del fotogravat.

->fotoheteròtrof

■fotoheteròtrof -a

adj i m i f BOT Dit de l’organisme que pot utilitzar energia radiant, però que no pot desenvolupar-se amb anhídrid carbònic (CO₂) com a única font de carboni.

->fotoimpressor

■fotoimpressor -a

Part. sil.: fo_to_im_pres_sor

[de foto- i impressor]

m i f GRÀF Operari que reprodueix sobre planxes metàl·liques, partint de negatius fotogràfics, el material que s’ha d’imprimir.

->fotointerpretació

■fotointerpretació

Part. sil.: fo_to_in_ter_pre_ta_ci_ó

[de foto i interpretació]

f SILV Estudi d’imatges fotogràfiques per tal d’identificar accidents naturals, ocupació del terreny, espècies arbòries i deduir-ne les mesures.

->fotoionització

■fotoionització

Part. sil.: fo_to_i_o_nit_za_ci_ó

f QUÍM Alliberament d’un electró o més d’un, d’un àtom o d’una molècula com a resultat de l’absorció d’un fotó.

->fotòlisi

■fotòlisi

f 1 FISIOL VEG Descomposició de l’aigua en OH^- i H⁺ ocorreguda en el curs de la fotosíntesi.

2 QUÍM Reacció fotoquímica que s’esdevé amb ruptura homolítica o dissociació d’un enllaç i dóna dos radicals lliures, l’evolució posterior dels quals determina els productes finals de la reacció.

->fotolit

■fotolit

[de foto- i -lit]

m GRÀF Clixé fotolitogràfic obtingut fotogràficament.

->fotolitografia

■fotolitografia

Part. sil.: fo_to_li_to_gra_fi_a

[de foto- i litografia]

f GRÀF 1 Conjunt de procediments basats en la còpia fotogràfica (insolació) d’una pel·lícula positiva (fotolit) sobre la capa sensible d’un suport de metall, polímer, etc., per tal d’obtenir formes d’impressió litogràfiques o metal·logràfiques.

2 Estampa obtinguda per mitjà del sistema de la fotolitografia.

->fotolitogràfic

■fotolitogràfic -a

[de fotolitografia]

adj GRÀF Relatiu o pertanyent a la fotolitografia.

->fotolitòtrof

fotolitòtrof -a

m i f FISIOL Organisme que presenta fotolitotròfia.

->fotolitotròfia

fotolitotròfia

Part. sil.: fo_to_li_to_trò_fi_a

f FISIOL Tipus d’autotròfia dels organismes que sintetitzen llur material cel·lular per reducció de matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen de matèria inorgànica d’aquell medi i emprant la llum com a font d’energia.

->fotolitotròfic

fotolitotròfic -a

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la fotolitotròfia o als fotolitòtrofs.

->fotoluminescència

■fotoluminescència

Part. sil.: fo_to_lu_mi_nes_cèn_ci_a

f FÍS Luminescència produïda per certes substàncies en ésser exposades a radiacions electromagnètiques, especialment les visibles o molt pròximes a les visibles.

->fotomagnètic

■fotomagnètic -a

[de foto- i magnètic]

adj FÍS i MAGNET Relatiu o pertanyent al fotomagnetisme.

->fotomagnetisme

■fotomagnetisme

[de fotomagnètic]

m FÍS i MAGNET Magnetisme produït per radiacions lluminoses.

->fotomaton

fotomaton

[de la marca registrada Photomaton] m Cabina d’ús públic equipada per a fer i revelar fotografies en pocs minuts.

->fotomecànic

■fotomecànic -a

[de foto- i mecànic]

1 adj Dit dels procediments que per mitjà de la llum permeten d’obtenir imatges fotogràfiques sobre planxes metàl·liques.

2 m GRÀF Fotogravador.

->fotomesó

fotomesó

m FÍS Mesó emès en una fotodesintegració.

->fotometal·lografia

■fotometal·lografia

Part. sil.: fo_to_me_tal_lo_gra_fi_a

f GRÀF Procediment fotomecànic que utilitza una planxa de zinc o d’alumini en la qual la imatge que cal tintar no presenta buits ni relleus.

->fotometeor

■fotometeor

Part. sil.: fo_to_me_te_or

m METEOR Meteor lluminós en què es fan visibles fenòmens òptics de reflexió, refracció, difracció o interferències de la llum solar o lunar. L’arc de Sant Martí i els halos són fotometeors.

->fotòmetre

■fotòmetre

[de foto- i -metre]

m 1 METROL i ÒPT Dispositiu o aparell per a mesurar magnituds fotomètriques.

2 FOTOG Aparell electrònic que permet de mesurar la intensitat de la llum reflectida per un objecte.

->fotometria

■fotometria

Part. sil.: fo_to_me_tri_a

[de foto- i -metria]

f 1 ÒPT Part de l’òptica que té per objecte el mesurament de magnituds relatives a les radiacions lluminoses com a estímuls productors de sensacions visuals.

2 fotometria de flama QUÍM ANAL Mètode quantitatiu basat en la mesura de la intensitat de la radiació emesa per l’element a determinar quan és excitat dins una flama, intensitat relacionada amb la concentració d’aquest element en la solució problema.

->fotomètric

■fotomètric -a

[de fotometria]

adj 1 Relatiu o pertanyent al fotòmetre.

2 Relatiu o pertanyent a la fotometria.

3 LUM 1 corba fotomètrica Donada una font lluminosa, corba representativa de la intensitat lluminosa en un pla que passa per la font per a cada angle format entre la direcció de la intensitat i una direcció de referència.

2 superfície fotomètrica Donada una font lluminosa, superfície formada pels extrems dels vectors corresponents a la intensitat lluminosa de la font per a cada direcció.

->fotomicrografia

fotomicrografia

Part. sil.: fo_to_mi_cro_gra_fi_a

f FOTOG 1 Tècnica d’obtenció de fotografies d’objectes invisibles a simple vista mitjançant l’aplicació d’una càmera fotogràfica a un microscopi.

2 Fotografia obtinguda amb aquesta tècnica.

->fotomicrogràfic

fotomicrogràfic -a

adj FOTOG Relatiu o pertanyent a la fotomicrografia.

->fotomultiplicador

■fotomultiplicador

m ELECTRÒN Dispositiu electrònic emprat per a detectar i mesurar un petit flux de fotons.

->fotomuntatge

■fotomuntatge

[de foto- i muntatge]

m FOTOG Fotografia composta obtinguda retallant i enganxant juntes diverses fotografies o parts de fotografies per tal d’aconseguir un efecte determinat.

->fotonàstia

fotonàstia

Part. sil.: fo_to_nàs_ti_a

f FISIOL VEG Nàstia provocada per la variació en la intensitat de la llum.

->fotoneutró

fotoneutró

Part. sil.: fo_to_neu_tró

m FÍS Neutró alliberat d’un nucli atòmic per fotodesintegració.

->fotonovel·la

■fotonovel·la

[de foto- i novel·la]

f LIT Novel·la o conte il·lustrats que consten d’una sèrie de fotografies juxtaposades amb els texts dels diàlegs i els comentaris corresponents.

->fotonuclear

■fotonuclear

Part. sil.: fo_to_nu_cle_ar

adj FÍS ATÒM Dit de la reacció que té lloc quan una radiació γ incideix sobre un nucli atòmic.

->fotoorganòtrof

fotoorganòtrof -a

Part. sil.: fo_to_or_ga_nò_trof

adj i m i f FISIOL Dit de l’organisme que presenta fotoorganotròfia.

->fotoorganotròfia

fotoorganotròfia

Part. sil.: fo_to_or_ga_no_trò_fi_a

f FISIOL Tipus d’autotròfia dels organismes que sintetitzen llur material cel·lular per reducció de matèria orgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen de la matèria orgànica medial i emprant la llum com a font d’energia.

->fotoorganotròfic

fotoorganotròfic -a

Part. sil.: fo_to_or_ga_no_trò_fic

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la fotoorganotròfia o als fotoorganòtrofs.

->fotoperíode

■fotoperíode

Part. sil.: fo_to_pe_rí_o_de

m BIOL i FISIOL VEG Duració relativa dels períodes de llum i foscor diaris a què són sotmesos els organismes.

->fotoperiodicitat

fotoperiodicitat

Part. sil.: fo_to_pe_ri_o_di_ci_tat

f BIOL Conjunt de respostes dels organismes al fotoperíode.

->fotoperiodisme

fotoperiodisme

Part. sil.: fo_to_pe_ri_o_dis_me

m PERIOD Periodisme gràfic.

->fotopia

fotopia

Part. sil.: fo_to_pi_a

f FISIOL ANIM i ÒPT Visió que té lloc quan hi ha nivells d’il·luminació elevats i en la qual intervenen essencialment els cons de la retina.

->fotòpic

fotòpic -a

adj FISIOL ANIM i ÒPT Relatiu o pertanyent a la fotopia.

->fotopila

■fotopila

f ELECTROT i ELECTRÒN Cèl·lula fotovoltaica.

->fotoplà

■fotoplà

[de foto- i pla²]

m TOPOG Pla fotogràfic elaborat reunint fotografies aèries, les quals prèviament han estat reduïdes a una mateixa escala.

->fotoprotó

fotoprotó

m FÍS ATÒM Protó emès en una fotodesintegració.

->fotòpsia

■fotòpsia

Part. sil.: fo_tòp_si_a

f PAT Conjunt de sensacions visuals la causa de les quals és una excitació no lumínica de la retina o de les vies i els centres òptics.

->fotoquímic

■fotoquímic -a

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a la fotoquímica.

->fotoquímica

■fotoquímica

f QUÍM Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un quàntum lluminós i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.

->fotoràpid

fotoràpid

m Fotomaton.

->fotoreceptor

■fotoreceptor -a

[de foto- i receptor]

adj i m FISIOL Dit de qualsevol òrgan o de qualsevol estructura capaç de copsar la llum, com l’ull, l’estigma d’alguns protozous, etc.

->fotoreproducció

■fotoreproducció

Part. sil.: fo_to_re_pro_duc_ci_ó

[de foto- i reproducció]

f GRÀF Conjunt de tècniques i processos fotogràfics seguits en la confecció de fotolits.

->fotoreproductor

■fotoreproductor -a

m i f GRÀF Tècnic especialitzat en fotoreproducció.

->fotoresistència

■fotoresistència

Part. sil.: fo_to_re_sis_tèn_ci_a

f ELECTRÒN Fotodetector.

->fotosensibilització

■fotosensibilització

Part. sil.: fo_to_sen_si_bi_lit_za_ci_ó

[de foto- i sensibilització]

f 1 QUÍM 1 Acció de fotosensibilitzar;

2 l’efecte.

2 Sensibilització d’un organisme o d’una substància a la llum.

3 MED Fenomen que fa la pell anormalment sensible a les radiacions lluminoses, a causa de la presència en els teguments de substàncies que actuen per fotocatàlisi.

->fotosensibilitzador

■fotosensibilitzador

m QUÍM Substància que catalitza les reaccions fotoquímiques en presència de llum.

->fotosensibilitzar

fotosensibilitzar

v tr QUÍM Sensibilitzar (un organisme o una substància) a la llum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fotosensibilitzar

GERUNDI: fotosensibilitzant

PARTICIPI: fotosensibilitzat, fotosensibilitzada, fotosensibilitzats, fotosensibilitzades

INDICATIU PRESENT: fotosensibilitzo, fotosensibilitzes, fotosensibilitza, fotosensibilitzem, fotosensibilitzeu, fotosensibilitzen

INDICATIU IMPERFET: fotosensibilitzava, fotosensibilitzaves, fotosensibilitzava, fotosensibilitzàvem, fotosensibilitzàveu, fotosensibilitzaven

INDICATIU PASSAT: fotosensibilitzí, fotosensibilitzares, fotosensibilitzà, fotosensibilitzàrem, fotosensibilitzàreu, fotosensibilitzaren

INDICATIU FUTUR: fotosensibilitzaré, fotosensibilitzaràs, fotosensibilitzarà, fotosensibilitzarem, fotosensibilitzareu, fotosensibilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: fotosensibilitzaria, fotosensibilitzaries, fotosensibilitzaria, fotosensibilitzaríem, fotosensibilitzaríeu, fotosensibilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: fotosensibilitzi, fotosensibilitzis, fotosensibilitzi, fotosensibilitzem, fotosensibilitzeu, fotosensibilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: fotosensibilitzés, fotosensibilitzessis, fotosensibilitzés, fotosensibilitzéssim, fotosensibilitzéssiu, fotosensibilitzessin

IMPERATIU: fotosensibilitza, fotosensibilitzi, fotosensibilitzem, fotosensibilitzeu, fotosensibilitzin

->fotosensible

■fotosensible

[de foto- i sensible]

adj Sensible a la llum.

->fotosensor

■fotosensor

m ELECTRÒN i TECNOL Sensor sensible a la llum.

->fotosfera

■fotosfera

[de foto- i -sfera]

f ASTR Capa de la superfície del Sol de la qual provenen gairebé totes les radiacions solars que arriben a la Terra.

->fotosíntesi

■fotosíntesi

[de foto- i síntesi]

f FISIOL VEG Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar glúcids, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.

->fotosintètic

■fotosintètic -a

[de fotosíntesi]

adj FISIOL VEG Relatiu o pertanyent a la fotosíntesi.

->fotosintetitzador

fotosintetitzador -a

[de foto- i sintetitzador]

adj BIOL Que fotosintetitza.

->fotosintetitzar

fotosintetitzar

[de foto- i sintetitzar]

v BIOL 1 intr Fer la fotosíntesi.

2 tr Sintetitzar, un organisme, glúcids mitjançant el procés de la fotosíntesi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fotosintetitzar

GERUNDI: fotosintetitzant

PARTICIPI: fotosintetitzat, fotosintetitzada, fotosintetitzats, fotosintetitzades

INDICATIU PRESENT: fotosintetitzo, fotosintetitzes, fotosintetitza, fotosintetitzem, fotosintetitzeu, fotosintetitzen

INDICATIU IMPERFET: fotosintetitzava, fotosintetitzaves, fotosintetitzava, fotosintetitzàvem, fotosintetitzàveu, fotosintetitzaven

INDICATIU PASSAT: fotosintetitzí, fotosintetitzares, fotosintetitzà, fotosintetitzàrem, fotosintetitzàreu, fotosintetitzaren

INDICATIU FUTUR: fotosintetitzaré, fotosintetitzaràs, fotosintetitzarà, fotosintetitzarem, fotosintetitzareu, fotosintetitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: fotosintetitzaria, fotosintetitzaries, fotosintetitzaria, fotosintetitzaríem, fotosintetitzaríeu, fotosintetitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: fotosintetitzi, fotosintetitzis, fotosintetitzi, fotosintetitzem, fotosintetitzeu, fotosintetitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: fotosintetitzés, fotosintetitzessis, fotosintetitzés, fotosintetitzéssim, fotosintetitzéssiu, fotosintetitzessin

IMPERATIU: fotosintetitza, fotosintetitzi, fotosintetitzem, fotosintetitzeu, fotosintetitzin

->fototàctic

fototàctic -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la fototaxi.

->fototactisme

fototactisme

m BIOL Fototaxi.

->fototaxi

■fototaxi

f BIOL Taxi en què el factor estimulant és la llum.

->fototeca

■fototeca

[de foto- i -teca]

f Lloc on hom guarda i col·lecciona fotografies, arxiu fotogràfic.

->fototelègraf

■fototelègraf

[de foto- i telègraf]

m TELECOM Aparell emprat per a la fototelegrafia.

->fototelegrafia

■fototelegrafia

Part. sil.: fo_to_te_le_gra_fi_a

[de foto- i telegrafia]

f TELECOM Procediment de transmissió a distància, mitjançant cable o per ràdio, d’imatges fixes (fotografies, dibuixos, texts, etc.).

->fototeràpia

fototeràpia

Part. sil.: fo_to_te_rà_pi_a

[de foto- i teràpia]

f TERAP Tractament d’algunes malalties per l’acció de radiacions, naturals o artificials.

->fototípia

■fototípia

Part. sil.: fo_to_tí_pi_a

[de foto- i -típia]

f GRÀF Procediment d’impressió que empra com a matriu una placa de vidre coberta de gelatina bicromatada que, un cop tractada, rep la tinta en les seves parts seques i la rebutja en les que han estat humitejades.

->fototiristor

■fototiristor

m ELECTRÒN Tiristor previst per a ésser disparat per un raig lluminós, a més de poder ésser-ho mitjançant un impuls elèctric com qualsevol tiristor.

->fototransistor

■fototransistor

m ELECTRÒN Fotodetector.

->fotòtrof

fotòtrof

m BIOL Organisme que presenta fototròfia.

->fototròfia

fototròfia

Part. sil.: fo_to_trò_fi_a

f BIOL Tipus de fotosíntesi anaeròbica en la qual s’empren composts de sofre reduïts com a font d’electrons.

->fototròpic

fototròpic -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent al fototropisme.

->fototropisme

■fototropisme

m BIOL Tropisme en el qual el factor estimulant és la llum.

->fototub

fototub

m ELECTRÒN Fotomultiplicador.

->fotovaristor

fotovaristor

m ELECTRÒN Fotoresistència.

->fotovoltaic

■fotovoltaic -a

Part. sil.: fo_to_vol_taic

adj ELECTRÒN 1 Relatiu o pertanyent a l’efecte fotovoltaic.

2 Dit dels dispositius que es basen en l’efecte fotovoltaic.

3 efecte fotovoltaic Efecte fotoelèctric caracteritzat per la producció d’una força electromotriu entre dues peces de material diferent que són en contacte i exposades a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica.

->fotracada

fotracada

[de fotre]

f dial Fotral.

->fotral

■fotral

[de fotre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Gran quantitat. Té un fotral d’anys.

->fotralada

■fotralada

[de fotral; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Fotral.

->fotre

■fotre

[del ll. vg. fŭttĕre, ll. cl. fŭtŭĕre ‘copular, fer el coit’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

v vulg 1 1 tr ant Tenir relació sexual (amb algú).

2 intr Fer l’acte sexual.

2 1 tr Fer, en moltes de les seves accepcions. Què hi fots, aquí? Aquesta terra fot bon blat. És una noia que fot goig. He ensopegat i he fotut una tombarella. Fot unes escultures molt bones. Sempre fot el savi. No sap què fotre dels diners. Hem fotut un dinar per celebrar la seva arribada. En Joan fot de paleta.

2 pron Es fotrà un bon sobresou fent d’esquirol. Com s’ha fotut de gras! Fotre’s el pobre. Acabarà fotent-se monja. M’he fotut un tall al dit.

3 impers Fot un vent que aixeca les pedres.

3 1 tr Enganyar, sorprendre desagradablement, decebre, etc. No em fotràs pas, que et conec! Aquesta notícia m’ha ben fotut.

2 tr Prendre, robar, etc. M’han fotut el rellotge. M’ha fotut el diari mentre el llegia.

3 [usat en futur o condicional, en proposicions exclamatives] tr Escarmentar. Et ben fotré, si t’arreplego!

4 pron Riure’s, burlar-se. Et creus molt llest, però sempre es foten de tu. Es fot del mort i de qui el vetlla.

4 1 tr Molestar, perjudicar, etc. Ho han fet per fotre’l. La calor fot molt: no hi ha manera de fer res.

2 pron Fastiguejar-se, deprimir-se, avorrir-se, experimentar intensament una sensació desagradable, aclaparadora, dolenta, etc. Si va a treballar en aquella empresa es fotrà ben bé. Fotre’s de gana, de son. Fotre’s de fàstic, d’avorriment.

3 fer-se fotre Suportar una contrarietat, una experiència desagradable, dolenta, etc. No em va voler escoltar; ara, que es faci fotre!

4 fotre! (o fot!) interj Expressions de sorpresa, admiració, ira, enuig, entusiasme, etc. Fotre, quina cremada que m’he fotut!

5 jo et fot! Expressió usada per a manifestar contrarietat, desacord, etc. Jo et fot, ara diu que vol marxar de casa!

6 no fotis! (o no foti!, o no fotem!, o no foteu!, o no fotin!) Expressions usades per a manifestar sorpresa, contrarietat, etc. Que tu et cases? No fotis! Va, no fotem, home, que no estic per bromes!

5 [usat en tercera persona] 1 pron Desinteressar-se d’algú o alguna cosa, ésser indiferent, un fet, a algú. Se’ls en fotia, que ell patís! Se me’n fot, de tu: ja et podries morir, per mi!

2 intr Tant me fot que plogui com que nevi! Me’n fot, aquella: si té problemes, que se’ls resolgui!

6 [amb complement circumstancial de lloc] 1 tr Llençar, tirar bruscament. Hem fotut els mobles al carrer. Em va fotre per terra. Li han fotut una galleda d’aigua per sobre.

2 [amb complement circumstancial de lloc o de manera] pron Caure algú. Fotre’s escales avall. S’ha fotut de cap i s’ha fet un trenc.

3 fotre a la porta (o al carrer, o fora, etc.) fig i Expulsar algú d’un lloc, treure-l’en.

4 fotre a mar (o a la bassa) fig i Llençar. Això s’ha espatllat: ja ho pots fotre a mar!

5 fotre el camp fig, pop i Partir, anar-se’n, fugir. Ja m’he cansat de tots vosaltres: foto el camp!

7 tr Pegar, aplicar brutalment, un cop, una empenta, etc. Li va fotre una puntada de peu al cul. M’ha fotut una bufetada que m’ha deixat la mà marcada.

8 1 tr Posar, col·locar, aplicar, ficar. A les fosques, m’he fotut una sabata de cada color. Fotre algú a la presó. Fot les pomes al cistell.

2 pron Iniciar una acció. No et fotis a plorar, ara! Tot just em fotia a dormir, han trucat.

3 fot-li! Expressió per a indicar que hom procedeix o ha de procedir sense miraments, exageradament, tirant al dret, etc. Va, fot-li, home: no cal que t’hi miris tant!

9 pron Menjar, beure. S’ha fotut dotze costelles i un litre de vi com aquell qui res!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fotre

GERUNDI: fotent

PARTICIPI: fotut, fotuda, fotuts, fotudes

INDICATIU PRESENT: foto, fots, fot, fotem, foteu, foten

INDICATIU IMPERFET: fotia, foties, fotia, fotíem, fotíeu, fotien

INDICATIU PASSAT: fotí, foteres, foté, fotérem, fotéreu, foteren

INDICATIU FUTUR: fotré, fotràs, fotrà, fotrem, fotreu, fotran

INDICATIU CONDICIONAL: fotria, fotries, fotria, fotríem, fotríeu, fotrien

SUBJUNTIU PRESENT: foti, fotis, foti, fotem, foteu, fotin

SUBJUNTIU IMPERFET: fotés, fotessis, fotés, fotéssim, fotéssiu, fotessin

IMPERATIU: fot, foti, fotem, foteu, fotin

->fotut

fotut -uda

[de fotre]

vulg adj 1 Dolent, malvat, difícil, estrany, etc. Aquest fotut ximple! Té un fotut caràcter.

2 Malalt, deprimit, angoixat, etc. El seu pare està fotut. L’excursió m’ha deixat tan fotuda que hauré de fer tot un dia de repòs.

3 Trencat, espatllat, vell, etc. Tinc el cotxe fotut: l’haig de dur al taller.

->fou

■fou

Part. sil.: fou

f ant 1 Cala estreta.

2 Barranc, pas estret.

->fouling

■fouling^* [fáwliŋ]

[gerundi de to floul ‘embussar, obstruir’]

m BOT Conjunt d’organismes que s’adhereixen al buc de les embarcacions i en dificulten el moviment.

->fourierisme

fourierisme

Part. sil.: fou_ri_e_ris_me

m Sistema filosòfic i econòmic de Charles Fourier i dels seus seguidors.

->fourierista

fourierista

Part. sil.: fou_ri_e_ris_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al fourierisme.

2 m i f Partidari del fourierisme.

->fòvea

■fòvea

Part. sil.: fò_ve_a

f 1 ANAT ANIM i BOT Sot o depressió petita en un òrgan.

2 OFTAL Depressió central de la taca groga o màcula lútia de la retina, caracteritzada per ésser la zona amb la màxima agudesa visual.

->fovèola

fovèola

Part. sil.: fo_vè_o_la

f BOT Fòvea.

->foveolat

foveolat -ada

Part. sil.: fo_ve_o_lat

adj BOT Que presenta fòvees.

->fox

fox

m DANSA 1 Foxtrot.

2 fox lent Variant lenta del foxtrot que hom executa amb passos llargs que permeten de fer suspensions abans de posar els peus a terra.

->foxé

foxé

[pl -és] adj ENOL Dit del vi, especialment d’origen nord-americà, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda algunes fruites i que té una acritud característica.

->fox-terrier

fox-terrier^* [fɔ̀ksterié]

[angl ] m ZOOT Terrier petit de cap ample, cara petita, orelles mig caigudes i cua curta i aixecada, de pelatge blanc i negre o negre i marró, molt actiu i nerviós, infatigable ratador i molt apte per a la caça.

->foxtrot

■foxtrot

[de l’angl. foxtrot, comp. de fox ‘guineu’ i trot ‘trot’, manllevat antigament al fr. trot]

m DANSA Ball modern, originat als Estats Units d’Amèrica, d’un ritme ràpid, habitualment 4/4.

->Fr

Fr

símb QUÍM franci.

->fra

■fra

[reducció de l’ant. frare ‘germà’, per aplicació proclítica, i amb pronunciació ràpida, a noms propis, especialment de religiosos mendicants; 1a FONT: 1439]

m Abreviació de frare usada davant un nom propi. Fra Antoni. Fra Josep.

->fra.

fra.

abrev ECON factura 4.

->frac

■frac

[del fr. frac (s. XVIII), i aquest, de l’angl. frock ‘hàbit de frare’, manllevat, al seu torn, al fr. ant. froc ‘hàbit de frare’ (s. XIV), del frànc. *hrokk ‘gec’; 1a FONT: 1789]

m INDUM Peça de vestir amb mànigues que per davant arriba només fins a la cintura i per darrere porta dos faldons llargs de forma trapezial.

->fracàs

■fracàs

[de fracassar; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -assos] m Resultat del tot dolent, desastrós.

->fracassar

■fracassar

[de l’it. fracassare ‘destrossar, esmicolar’, der. de l’ant. cassare ‘trencar’, pres del fr. casser, íd., ll. quassare ‘fer trossos’; en cat. potser arribà a través del cast. fracasar, també italianisme; 1a FONT: 1864, DLab.]

v intr No tenir èxit, no reeixir en una empresa, etc. Tots els intents per convèncer-lo van fracassar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fracassar

GERUNDI: fracassant

PARTICIPI: fracassat, fracassada, fracassats, fracassades

INDICATIU PRESENT: fracasso, fracasses, fracassa, fracassem, fracasseu, fracassen

INDICATIU IMPERFET: fracassava, fracassaves, fracassava, fracassàvem, fracassàveu, fracassaven

INDICATIU PASSAT: fracassí, fracassares, fracassà, fracassàrem, fracassàreu, fracassaren

INDICATIU FUTUR: fracassaré, fracassaràs, fracassarà, fracassarem, fracassareu, fracassaran

INDICATIU CONDICIONAL: fracassaria, fracassaries, fracassaria, fracassaríem, fracassaríeu, fracassarien

SUBJUNTIU PRESENT: fracassi, fracassis, fracassi, fracassem, fracasseu, fracassin

SUBJUNTIU IMPERFET: fracassés, fracassessis, fracassés, fracasséssim, fracasséssiu, fracassessin

IMPERATIU: fracassa, fracassi, fracassem, fracasseu, fracassin

->fracassat

fracassat -ada

[de fracassar]

1 adj Frustrat, fallit. Una temptativa fracassada.

2 adj i m i f Dit de la persona que ha fracassat.

->fracció

■fracció

Part. sil.: frac_ci_ó

[del ll. td. fractio, -ōnis ‘acció de trencar’, der. de fractus, -a, -um, participi de frangĕre ‘trencar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de rompre o rompre’s, de dividir o dividir-se en parts.

2 LITÚRG En la missa, acció de partir el pa consagrat.

3 LITÚRG Part de la missa, abans de la comunió, en la qual el pa consagrat és partit amb vista a la comunió.

4 fracció del pa LITÚRG Expressió que significa la celebració de l’eucaristia.

2 1 Part d’un tot presa a part.

2 PEDOL Part d’un sòl els components de la qual són compresos entre uns límits de magnitud determinats.

3 QUÍM Producte obtingut per fraccionament d’una mescla.

4 fracció mecànica PEDOL Part que resta d’una mostra de sòl un cop extrets la matèria orgànica, els carbonats i les sals solubles.

5 fracció molar QUÍM Fracció de mols d’un determinat component d’una mescla o una dissolució sòlida, líquida o gasosa que conté un mol de la mescla o dissolució.

3 MAT 1 Expressió de la forma n/m, on n i m, anomenats, respectivament, numerador i denominador, són elements d’un domini d’integritat, amb la condició m ≠ 0.

2 fracció algèbrica Fracció en la qual intervenen símbols algèbrics.

3 fracció aparent Fracció ordinària en la qual el numerador és múltiple del denominador.

4 fracció decimal Fracció ordinària en la qual el denominador és una potència de 10.

5 fracció egípcia Fracció amb numerador 1.

6 fracció impròpia Fracció ordinària amb el numerador més gran que el denominador.

7 fracció irreductible Fracció en la qual el numerador i el denominador no tenen cap divisor comú, a part els trivials.

8 fracció ordinària Fracció n/m on n i m són nombres enters.

9 fracció periòdica Fracció l’expressió decimal de la qual conté una xifra o grup de xifres (anomenades període) que es repeteixen indefinidament.

10 fracció pròpia Fracció ordinària amb el numerador menor que el denominador.

11 fracció racional Fracció en la qual tant el numerador com el denominador són polinomis d’una variable.

->fraccionament

■fraccionament

Part. sil.: frac_ci_o_na_ment

[de fraccionar]

m 1 1 Acció de fraccionar;

2 l’efecte.

2 columna de fraccionament QUÍM Instal·lació industrial emprada en la destil·lació per a separar una mescla en productes de característiques diferents.

->fraccionar

■fraccionar

Part. sil.: frac_ci_o_nar

[de fracció]

v 1 tr Dividir un tot en parts o fraccions. Fraccionar el pagament d’una matrícula.

2 pron L’opinió pública es fraccionà: una part rebutjava el canvi, l’altra l’acceptava.

3 tr QUÍM Separar una mescla en productes de característiques diferents per destil·lació en una columna de fraccionament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fraccionar

GERUNDI: fraccionant

PARTICIPI: fraccionat, fraccionada, fraccionats, fraccionades

INDICATIU PRESENT: fracciono, fracciones, fracciona, fraccionem, fraccioneu, fraccionen

INDICATIU IMPERFET: fraccionava, fraccionaves, fraccionava, fraccionàvem, fraccionàveu, fraccionaven

INDICATIU PASSAT: fraccioní, fraccionares, fraccionà, fraccionàrem, fraccionàreu, fraccionaren

INDICATIU FUTUR: fraccionaré, fraccionaràs, fraccionarà, fraccionarem, fraccionareu, fraccionaran

INDICATIU CONDICIONAL: fraccionaria, fraccionaries, fraccionaria, fraccionaríem, fraccionaríeu, fraccionarien

SUBJUNTIU PRESENT: fraccioni, fraccionis, fraccioni, fraccionem, fraccioneu, fraccionin

SUBJUNTIU IMPERFET: fraccionés, fraccionessis, fraccionés, fraccionéssim, fraccionéssiu, fraccionessin

IMPERATIU: fracciona, fraccioni, fraccionem, fraccioneu, fraccionin

->fraccionari

■fraccionari -ària

Part. sil.: frac_ci_o_na_ri

[de fracció]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les fraccions.

2 Que constitueix una fracció.

3 MAT 1 Que constitueix una fracció.

2 nombre fraccionari Nombre expressat per una fracció ordinària.

4 numeral fraccionari GRAM Numeral partitiu.

->fractal

■fractal

FÍS i MAT 1 adj Relatiu o pertanyent a una fractal o a les fractals. Objecte fractal, geometria fractal.

2 f Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, tot i variant l’escala d’observació.

->fractocúmul

■fractocúmul

[del ll. fractus ‘trencat’ i cúmul]

m METEOR Cúmul esfilagarsat de contorns variables i aspecte blanquinós i opac.

->fractocúmulus

■fractocúmulus

[del ll. fractus ‘trencat’ i el ll. cumulus ‘cúmul’]

m METEOR Fractocúmul.

->fractonimbus

■fractonimbus

m METEOR Nimbus de vores molt esqueixades i com desfent-se, que corre sovint per dessota un nimbus més alt i més important.

->fractostrat

fractostrat

[del ll. fractus i estrat]

m METEOR Estrat esfilagarsat que canvia de forma molt ràpidament.

->fractostratus

fractostratus

[del ll. fractus ‘trencat’ i el ll. stratus ‘estrat’]

m METEOR Fractostrat.

->fractura

■fractura

[del ll. fractūra, íd.; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

f 1 1 Trencament, ruptura.

2 GEOL Ruptura d’una massa rocallosa en ésser ultrapassat el límit de plasticitat produïda per un esforç tectònic i sense cap desplaçament longitudinal de les dues masses originades.

2 1 Solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid.

2 PAT i TRAUM Solució de continuïtat d’un o més ossos, consecutiva generalment a un traumatisme o de vegades a una contracció violenta dels músculs que s’hi insereixen; també pot ésser deguda a una malaltia de l’os. Fractura articular, comminuta, esberlada, impactada, subperiòstica.

3 DR PEN Força en les coses.

4 MINERAL Superfície per on es trenca un mineral.

->fracturable

■fracturable

[de fracturar]

adj Que es pot fracturar.

->fracturar

■fracturar

[de fractura]

v 1 tr Produir la fractura d’alguna cosa, especialment d’un os o un cartílag.

2 pron Va caure i es va fracturar el fèmur.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fracturar

GERUNDI: fracturant

PARTICIPI: fracturat, fracturada, fracturats, fracturades

INDICATIU PRESENT: fracturo, fractures, fractura, fracturem, fractureu, fracturen

INDICATIU IMPERFET: fracturava, fracturaves, fracturava, fracturàvem, fracturàveu, fracturaven

INDICATIU PASSAT: fracturí, fracturares, fracturà, fracturàrem, fracturàreu, fracturaren

INDICATIU FUTUR: fracturaré, fracturaràs, fracturarà, fracturarem, fracturareu, fracturaran

INDICATIU CONDICIONAL: fracturaria, fracturaries, fracturaria, fracturaríem, fracturaríeu, fracturarien

SUBJUNTIU PRESENT: fracturi, fracturis, fracturi, fracturem, fractureu, fracturin

SUBJUNTIU IMPERFET: fracturés, fracturessis, fracturés, fracturéssim, fracturéssiu, fracturessin

IMPERATIU: fractura, fracturi, fracturem, fractureu, fracturin

->fraga

■fraga

[del ll. fraga, pl. de fragum ‘maduixa’; 1a FONT: 1653, DTo.]

f BOT i AGR 1 Fruit complex de la fraguera semblant a una maduixa, però més gros.

2 Fraguera.

3 fraga borda Maduixera borda.

->fragància

■fragància

Part. sil.: fra_gàn_ci_a

[del ll. fragantia, íd.]

f Perfum, olor suau, plaent. La fragància de les flors.

->fragant

■fragant

Cp. flagrant

[del ll. fragrans, -ntis, participi pres. del ll. fragrare ‘fer olor’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Olorós, que exhala fragància. Una rosa fragant.

->fragassa

■fragassa

[de fraga]

f BOT 1 Potentil·la vernal.

2 Gram negre.

->fragata

■fragata

Hom.: fregata

[mot it. dial. (it. fregata), provinent potser de (barca) naufragata, amb interpretació errònia de nau- per ‘nau’, atès el gran influx català al sud d’Itàlia; 1a FONT: 1533]

f 1 Vaixell de vela de tres pals (trinquet, major i mitjana), ultra el bauprès.

2 MAR GUER Mena de destructor petit creat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per tal de protegir combois i fer serveis de patrulla.

->fragatí

■fragatí -ina

1 adj i m i f De Fraga (Baix Cinca) o del fragatí (modalitat dialectal).

2 m LING Modalitat dialectal del català nord-occidental parlada al Baix Cinca, de característiques molt semblants a les del parlar de la plana de Lleida, amb uns escassos trets de transició.

->fragiforme

■fragiforme

[de fraga i -forme]

adj En forma de fraga o de maduixa.

->fràgil

■fràgil

[del ll. fragĭlis, íd.; 1a FONT: 1472]

adj 1 Que es trenca fàcilment. El vidre és fràgil. Un objecte fràgil.

2 fig 1 Feble, delicat, precari. Té una constitució molt fràgil. Una salut fràgil.

2 esp Que sucumbeix fàcilment a les temptacions. La té tancada a casa: diu que les dones són fràgils.

->fragilariàcies

fragilariàcies

Part. sil.: fra_gi_la_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de pennals, de la classe de les bacil·lariofícies, amb valves sense rafe, o sovint amb pseudorafe, i auxosporulació apogàmica.

2 sing Alga de la família de les fragilariàcies.

->fragilitat

■fragilitat

[del ll. fragilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de fràgil. La fragilitat del vidre.

2 fig La fragilitat de l’home.

->fràgilment

■fràgilment

[de fràgil]

adv Amb fragilitat.

->-fragma

-fragma

Forma sufixada del mot grec phrágma, que significa ‘tancat’, ‘estacada’. Ex.: mesofragma.

->fragment

■fragment

[del ll. fragmentum, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Tros d’una cosa trencada.

2 DR ROM Part de cadascun dels títols del Digest que servia, en la pràctica jurídica i en les glosses i els tractats de dret, per a citar-ne els texts.

3 LIT Part que ha restat, que és publicada o que és citada, d’una obra.

4 MÚS Part destacada d’una composició musical.

->fragmentació

■fragmentació

Part. sil.: frag_men_ta_ci_ó

[de fragmentar]

f 1 1 Acció de fragmentar o fragmentar-se;

2 l’efecte.

2 GEOMORF Divisió d’una massa rocallosa en fragments a causa de l’acció del glaç i de la coberta vegetal.

->fragmentar

■fragmentar

[de fragment]

v 1 tr Dividir en fragments. Els hereus van fragmentar tot el patrimoni patern.

2 pron La capa de glaç s’ha fragmentat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fragmentar

GERUNDI: fragmentant

PARTICIPI: fragmentat, fragmentada, fragmentats, fragmentades

INDICATIU PRESENT: fragmento, fragmentes, fragmenta, fragmentem, fragmenteu, fragmenten

INDICATIU IMPERFET: fragmentava, fragmentaves, fragmentava, fragmentàvem, fragmentàveu, fragmentaven

INDICATIU PASSAT: fragmentí, fragmentares, fragmentà, fragmentàrem, fragmentàreu, fragmentaren

INDICATIU FUTUR: fragmentaré, fragmentaràs, fragmentarà, fragmentarem, fragmentareu, fragmentaran

INDICATIU CONDICIONAL: fragmentaria, fragmentaries, fragmentaria, fragmentaríem, fragmentaríeu, fragmentarien

SUBJUNTIU PRESENT: fragmenti, fragmentis, fragmenti, fragmentem, fragmenteu, fragmentin

SUBJUNTIU IMPERFET: fragmentés, fragmentessis, fragmentés, fragmentéssim, fragmentéssiu, fragmentessin

IMPERATIU: fragmenta, fragmenti, fragmentem, fragmenteu, fragmentin

->fragmentari

■fragmentari -ària

[de fragment; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 No sencer o complet.

2 Compost de fragments.

->fragmentàriament

■fragmentàriament

Part. sil.: frag_men_tà_ri_a_ment

[de fragmentari]

adv D’una manera fragmentària.

->fragmo-

■fragmo-

Forma prefixada del mot grec phragmós, que significa ‘tancat’, ‘estacada’. Ex.: fragmobasidi, fragmoplast.

->fragmobasidi

fragmobasidi

m BOT Basidi dividit en compartiments, separats per envans formats després de les divisions del nucli.

->fragmobasidiomicètides

fragmobasidiomicètides

Part. sil.: frag_mo_ba_si_di_o_mi_cè_ti_des

f BOT 1 pl Subclasse de basidiomicets caracteritzada per la presència de fragmobasidis i que comprèn els ordres de les auricularials, de les tremel·lals, de les uredinals i de les ustilaginals.

2 sing Fong de la subclasse de les fragmobasidiomicètides.

->fragmocon

fragmocon

m ZOOL Part allargada, recta i amb envans, de la closca interna dels belemnits i de les sípies.

->fragmoplast

fragmoplast

m BIOL Part medial del fus acromàtic de la cèl·lula vegetal sobre la qual es forma la placa cel·lular.

->fragor

■fragor

[del ll. fragor, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1900]

m [o f] Soroll fort, estrèpit.

->fragorós

■fragorós -osa

[de fragor]

adj Que fa fragor, sorollós, estrepitós.

->fragorosament

■fragorosament

[de fragorós]

adv Sorollosament, estrepitosament.

->fragós

■fragós -osa

[del ll. fragosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1462]

adj Accidentat, ple de bosc baix, de roques, etc. Un terreny fragós.

->fragositat

■fragositat

[de fragós]

f 1 Qualitat de fragós.

2 Allò que fa fragós un terreny, un camí, etc.

->fraguera

■fraguera

[de fraga]

f BOT i AGR Planta herbàcia de la família de les rosàcies (Fragaria ananassa), de fulles basals trifoliades, de flors blanques i de fruits (les fragues) en núcula, disposats sobre un receptacle engruixit i carnós.

->frambèsia

■frambèsia

Part. sil.: fram_bè_si_a

f PAT Pian.

->framenor

■framenor

[de fra i menor, originàriament frare menor; 1a FONT: c. 1270]

m CATOL Membre de l’orde mendicant franciscà.

->framiré

■framiré

[mot de l’Àfrica tropical]

[pl -és] f BOT i JARD 1 Planta llenyosa de la família de les combretàcies (Terminalia ivorensis), de fulles oposades o alternades, flors normalment en espigues axil·lars i fruits en drupa, d’origen tropical, emprada en jardineria i en ebenisteria.

2 FUST Fusta de la framiré, resistent a l’aigua, emprada especialment en ebenisteria i en la fabricació de contraplacats.

->franc¹

■franc¹ -a

[del germ. frank, nom del poble germànic]

1 adj Relatiu o pertanyent als francs.

2 m i f HIST Individu d’un poble germànic, constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàl·lia.

3 adj i m i f Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana.

4 adj i m i f Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient.

5 m ECON Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d’Àfrica.

6 m NUMIS 1 Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.

2 Moneda francesa d’argent creada per Enric III el 1575.

3 Valor monetari establert al final del segle XVIII equivalent a una lliura tornesa, malgrat la disminució del valor d’aquesta unitat de compte, i que originà el franc modern.

4 Nom genèric d’una unitat monetària moderna adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé en altres per la seva influència al començament del segle XIX.

->franc²

■franc² -a

[de franc¹, poble germànic dominador de les Gàl·lies i dispensat de pagar tributs, situació estesa a l’antiga Marca Hispànica, d’on el sentit de ‘lliure, exempt’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que és de condició lliure. Franc i lliure. Fer llibert o franc algú.

2 Eximit.

3 ECON Lliure, exempt de certes càrregues. Franc de port. Zona franca. Port franc.

4 de franc Sense pagar. No et caldrà pagar: avui l’entrada és de franc.

2 1 adj Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva. És un xicot simpàtic i molt franc: de seguida sereu amics.

2 adv Parla’m franc.

3 adj fig Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat. Un vent franc. La malalta ha entrat en una fase de franca millora.

->francalet

francalet

[de francal ‘exempt’, der. de franc² ‘lliure, exempt’]

m AGR Corretgeta accessòria per a ajuntar o travar altres corretges, especialment la corretgeta de la collera o forcasset.

->francament

■francament

[de franc²; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adv Amb franquesa.

->francbord

■francbord

[de franc² i bord¹]

m CONSTR NAV Reserva de flotabilitat d’una embarcació, determinada per la línia de màxima càrrega fixada per alguna de les entitats oficials asseguradores.

->franccantó

■franccantó

m HERÀLD cantó 5.

->francès

■francès -esa

1 1 adj i m i f De França (estat d’Europa) o del francès (llengua).

2 a la francesa loc adv A la manera dels francesos. Amb el mocador lligat a la francesa. Truita a la francesa.

3 a la francesa loc adv iròn Sense prendre comiat, sense dir adéu. Se’n va anar a la francesa, com si fos mut. Marxar a la francesa.

2 m LING Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).

->francesilla¹

■francesilla¹

[del cast. francesilla, íd.]

f BOT Ranuncle asiàtic.

->francesilla²

■francesilla²

[v. francesilla¹]

f Allò que hom fa fora de l’acostumat i que implica una despesa extraordinària, no gaire considerable, però.

->francesisme

■francesisme

m LING Gal·licisme.

->francesització

■francesització

Part. sil.: fran_ce_sit_za_ci_ó

f 1 Acció de francesitzar o francesitzar-se;

2 l’efecte.

->francesitzar

■francesitzar

v 1 1 tr Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., francesos.

2 pron Adoptar els costums, les maneres, etc., francesos.

2 tr Donar un caient francès.

3 tr Introduir francesismes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: francesitzar

GERUNDI: francesitzant

PARTICIPI: francesitzat, francesitzada, francesitzats, francesitzades

INDICATIU PRESENT: francesitzo, francesitzes, francesitza, francesitzem, francesitzeu, francesitzen

INDICATIU IMPERFET: francesitzava, francesitzaves, francesitzava, francesitzàvem, francesitzàveu, francesitzaven

INDICATIU PASSAT: francesitzí, francesitzares, francesitzà, francesitzàrem, francesitzàreu, francesitzaren

INDICATIU FUTUR: francesitzaré, francesitzaràs, francesitzarà, francesitzarem, francesitzareu, francesitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: francesitzaria, francesitzaries, francesitzaria, francesitzaríem, francesitzaríeu, francesitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: francesitzi, francesitzis, francesitzi, francesitzem, francesitzeu, francesitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: francesitzés, francesitzessis, francesitzés, francesitzéssim, francesitzéssiu, francesitzessin

IMPERATIU: francesitza, francesitzi, francesitzem, francesitzeu, francesitzin

->franci

■franci

[del ll. científic francium, de France, nom donat a aquest element el 1939 per la seva descobridora, la física francesa Marguerite Perey (1909-1975)]

m QUÍM [símb: Fr] Element pertanyent al grup I de la taula periòdica de nombre atòmic 87.

->francià

■francià

Part. sil.: fran_ci_à

m LING Dialecte francès, parlat a l’Illa de França.

->fràncic

■fràncic -a

1 adj Relatiu o pertanyent al fràncic.

2 m LING Llengua del germànic occidental, parlada pels francs.

->franciscà

■franciscà -ana

[del b. ll. franciscanus, der. de Franciscus, nom de sant Francesc d’Assís (1182-1226), fundador de l’orde mendicant dels frares menors; franciscus és l’adaptació al ll. merovingi del germ. frankisk, gentilici de la nació franca de les Gàl·lies]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a sant Francesc d’Assís i als religiosos que segueixen la seva regla.

2 escola franciscana FILOS i CRIST Direcció del pensament filosoficoteològic pròpia dels franciscans medievals.

2 m i f CRIST Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís.

->franciscanisme

franciscanisme

[de franciscà]

m CRIST Moviment religiós sorgit entorn de sant Francesc d’Assís i d’acord amb el seu esperit, especialment la pobresa i l’amor envers totes les creatures.

->francmaçó

■francmaçó -ona

[del fr. francmaçon, calc de l’angl. free mason ‘mestre d’obres lliure’, per protegir-se en el gremi dels paletes; mason, del ll. td. machio, -ōnis, del frànc. *makjo ‘paleta’, de *makôn ‘fer’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que pertany a la francmaçoneria.

->francmaçoneria

■francmaçoneria

Part. sil.: franc_ma_ço_ne_ri_a

[de francmaçó; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Associació secreta internacional de persones que professen principis de fraternitat mútua i de racionalisme en política i religió i s’agrupa en entitats anomenades lògies.

->francmaçònic

■francmaçònic -a

[de francmaçó]

adj Relatiu o pertanyent a la francmaçoneria o als francmaçons.

->franco-

■franco-

Forma prefixada del mot francès. Ex.: francòfil, francòfob, francoprussià.

->francoamericà

francoamericà -ana

Part. sil.: fran_co_a_me_ri_cà

adj i m i f HIST Dit dels canadencs de parla francesa que al segle XIX s’establiren als Estats Units d’Amèrica (fonamentalment a Nova Anglaterra).

->francocanadenc

francocanadenc -a

adj i m i f Dit dels canadencs francòfons.

->francòfon

■francòfon -a

1 adj Relatiu o pertanyent als francòfons. La població francòfona de Suïssa.

2 m i f Persona que parla habitualment la llengua francesa.

->francolí¹

■francolí¹

[d’origen incert, potser del fr. ant. franc courli(s)]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids (Francolinus francolinus), semblant a la perdiu.

->francolí²

francolí²

[de franc²]

adj m A l’edat mitjana, a la Catalunya Vella, dit de l’alou consistent en terres de masades emfitèutiques, de les quals el senyor directe només rebia els censos, però no tasques, braçatges ni altres emoluments, i, en cas de transmissió del domini útil, només eren sotmeses al foriscapi i a la terça dels lluïsmes.

->francolita

francolita

[de Wheal Franco, localitat del comptat angl. de Devonshire, i -lita]

f [Ca₅F(PO₄,CO₃OH)₃] MINERAL Varietat d’apatita.

->franconià

franconià -ana

Part. sil.: fran_co_ni_à

adj Francònic.

->francònic

francònic -a

adj Relatiu o pertanyent a Francònia (regió del N de Baviera) o als seus habitants.

->francoprovençal

■francoprovençal

adj i m LING Dit del conjunt de parlars gal·loromànics d’una regió estesa al voltant de Lió, Roanne, Saint-Étienne, Grenoble, Chambéry, Aosta, Ginebra, Lausana i Neuchâtel.

->francquarter

■francquarter

[de franc² i quarter¹]

m HERÀLD Peça fonamental que ocupa la mateixa superfície del primer quarter d’un escut.

->franctirador

■franctirador -a

[calc del fr. franc tireur, íd.]

m i f 1 Combatent que no pertany a cap exèrcit regular.

2 fig Persona que actua sense disciplina de partit o de corporació.

->franel·la

■franel·la

[del fr. flanelle, i aquest, de l’angl. flannel, ant. flannen, del gal·lès gwlanen ‘drap de llana’, der. de gwlan (ant. vlan ‘llana’); 1a FONT: 1760]

f TÈXT 1 Teixit lleuger i fi de llana amb lligat de plana.

2 Teixit de cotó imitant en aspecte i en tacte la veritable franel·la de llana.

->franel·lògraf

■franel·lògraf

m ENSENY Tauler folrat de feltre o de franel·la al qual s’adhereixen figures o imatges que es van mostrant als alumnes, emprat especialment en educació infantil.

->franel·lograma

■franel·lograma

m ENSENY Figura o imatge de paper, feltre o franel·la que s’adhereix al franel·lògraf.

->franger

■franger

[de franja]

m ant Persona que fa franges o en ven.

->frangibilitat

■frangibilitat

[de frangible]

f Qualitat de frangible.

->frangible

■frangible

[del ll. frangibĭlis, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Susceptible d’ésser trencat, de trencar-se.

->fràngula

■fràngula

[del b. ll. botànic frangŭla, íd., der. de frangĕre ‘trencar’, a causa de la fragilitat de la seva fusta; 1a FONT: 1871]

f BOT Arbust de la família de les ramnàcies (Rhamnus frangula), de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axil·lars i fruits arrodonits i negres a la maturitat. La seva escorça té propietats purgants.

->frangulina

frangulina

f QUÍM ORG Glucòsid que es troba en el gènere Rhamnus. Té com a fórmula C₂₁H₂₀O₉.

->franja

■franja

[del fr. frange, i aquest, del ll. vg. *frĭmbĭa, ll. cl. fĭmbrĭa ‘vora d’un vestit’; 1a FONT: s. XV]

f 1 Guarnició en forma de banda sobreposada.

2 p ext 1 Tros llarg i estret d’alguna cosa. Una franja de terreny. La Franja de Ponent.

2 Un ocell de color brunenc amb franges blanques a les ales.

3 BOT Conjunt de sortints molt prims que formen una mena de serrell en el marge d’un òrgan o d’una part vegetal.

->franjar

■franjar

[de franja]

v tr Guarnir amb una franja o amb franges. Franjar d’or.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: franjar

GERUNDI: franjant

PARTICIPI: franjat, franjada, franjats, franjades

INDICATIU PRESENT: franjo, franges, franja, frangem, frangeu, frangen

INDICATIU IMPERFET: franjava, franjaves, franjava, franjàvem, franjàveu, franjaven

INDICATIU PASSAT: frangí, franjares, franjà, franjàrem, franjàreu, franjaren

INDICATIU FUTUR: franjaré, franjaràs, franjarà, franjarem, franjareu, franjaran

INDICATIU CONDICIONAL: franjaria, franjaries, franjaria, franjaríem, franjaríeu, franjarien

SUBJUNTIU PRESENT: frangi, frangis, frangi, frangem, frangeu, frangin

SUBJUNTIU IMPERFET: frangés, frangessis, frangés, frangéssim, frangéssiu, frangessin

IMPERATIU: franja, frangi, frangem, frangeu, frangin

->franjat

franjat -ada

[de franjar]

adj HERÀLD 1 Flanquejat.

2 Dit del gonfanó amb una franja d’un esmalt diferent i del pavelló amb una franja d’or.

->frankeniàcies

■frankeniàcies

Part. sil.: fran_ke_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de parietals, integrada per plantes halòfiles, de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites i de fruits capsulars.

2 sing Planta de la família de les frankeniàcies.

->frankfurt

frankfurt

m ALIM 1 Salsitxa de Frankfurt.

2 Entrepà calent de salsitxa de Frankfurt, sovint acompanyat de quètxup, mostassa, etc., fet amb un panet allargat migpartit.

3 Establiment on se serveixen especialment entrepans de frankfurt i begudes.

->franklin

franklin

[del nom del físic nord-americà Benjamin Franklin (1706-1790)]

m METROL Unitat de càrrega elèctrica del sistema cegesimal equivalent a la càrrega que, situada a 1 cm d’una altra d’igual en el buit, és repel·lida amb la força d’1 dina.

->franklinita

franklinita

Part. sil.: fran_kli_ni_ta

f MINERAL Òxid de ferro i zinc, amb manganès i ferro, (Zn,Mn,Fe)(Fe,Mn)₂O₄, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->franqueig

■franqueig

Part. sil.: fran_queig

[de franquejar]

m 1 Acció de franquejar una carta, un paquet, que hom tramet per correu, etc.;

2 l’efecte.

->franquejable

■franquejable

[de franquejar]

adj Que pot ésser franquejat, que hom pot travessar.

->franquejar

■franquejar

[de franc²; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Alliberar, fer exempt, algú de pagar contribució, tribut, etc.

2 tr Pagar prèviament, mitjançant segells, el port de qualsevol objecte que hom tramet per correu.

3 tr Travessar un pas, un espai. Franquejar la porta, la boca d’un riu.

4 pron Tractar-se amb franquesa amb algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: franquejar

GERUNDI: franquejant

PARTICIPI: franquejat, franquejada, franquejats, franquejades

INDICATIU PRESENT: franquejo, franqueges, franqueja, franquegem, franquegeu, franquegen

INDICATIU IMPERFET: franquejava, franquejaves, franquejava, franquejàvem, franquejàveu, franquejaven

INDICATIU PASSAT: franquegí, franquejares, franquejà, franquejàrem, franquejàreu, franquejaren

INDICATIU FUTUR: franquejaré, franquejaràs, franquejarà, franquejarem, franquejareu, franquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: franquejaria, franquejaries, franquejaria, franquejaríem, franquejaríeu, franquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: franquegi, franquegis, franquegi, franquegem, franquegeu, franquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: franquegés, franquegessis, franquegés, franquegéssim, franquegéssiu, franquegessin

IMPERATIU: franqueja, franquegi, franquegem, franquegeu, franquegin

->franquer

■franquer -a

[de franc²; 1a FONT: 1359]

adj i m i f HIST i DR CAT 1 Dit de la persona, el lloc o la cosa que gaudeix de la condició de franc.

2 Aloer.

->franqueres

■franqueres

[de franc²]

f pl PESC Boca de l’art per on entra el peix.

->franquesa

■franquesa

[de franc²; 1a FONT: s. XII]

f 1 Qualitat del qui és franc en el parlar.

2 Tracte d’amistat o coneixença suficient per a poder parlar amb algú francament, sense encongiments, compliments, reserves, etc.

3 HIST DR 1 A l’alta edat mitjana, condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’imposts.

2 Territori o localitat que gaudia de la condició de franquesa.

3 carta de franquesa Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.

->franquesí

franquesí -ina

adj i m i f De les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental).

->franquet

franquet

[de franc²; 1a FONT: 1893]

m ZOOL Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de la família dels portúnids (Portunus corrugatus), amb closca rosada i creuada pels solcs i costelles transversals.

->franquia

franquia

Part. sil.: fran_qui_a

[de franc²; 1a FONT: 1315]

f NÀUT Situació en què es posa un vaixell per eixir d’un port o lloc d’ancoratge.

->franquícia

■franquícia

Part. sil.: fran_quí_ci_a

[de franc²; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 DR 1 Exempció del pagament de certs drets o de serveis públics.

2 ASSEG Tant per cent sobre el valor dels efectes assegurats, a partir del qual comença a comptar la responsabilitat de l’assegurador.

3 HIST DR Franquesa.

2 MERC Autorització donada per un fabricant a un distribuïdor o comerciant de vendre els seus productes i d’usar certes patents o marques.

3 OFIC Espai balder afegit a un encaix, una regata, un trau, una cavitat, etc., per tal que hi pugui encaixar sense dificultats els mascle, l’espiga, la metxa, el calaix, etc.

->franquiciador

franquiciador -a

Part. sil.: fran_qui_ci_a_dor

m i f ECON Persona física o jurídica titular d’una marca, proveïdora de productes o serveis o posseïdora de tècniques originals, que concedeix al franquiciat la possibilitat d’explotar una franquícia.

->franquiciat

franquiciat -ada

Part. sil.: fran_qui_ci_at

m i f ECON Persona física o jurídica que accepta una franquícia per explotar un negoci en unes condicions ja experimentades i amb un nom i publicitat comuns a altres establiments similars però no competidors perquè són en àmbits de mercat diferents.

->franquisme

■franquisme

m HIST i POLÍT Règim polític dictatorial implantat a l’estat espanyol (1939-1975) com a resultat de la guerra civil de 1936-39 en el qual el general Franco detingué el poder hegemònic.

->franquista

■franquista

1 adj Relatiu o pertanyent al franquisme.

2 m i f Seguidor del franquisme.

->frarada

■frarada

[de frare]

f desp Acció pròpia d’un frare, especialment en mal sentit.

->fraram

■fraram

[de frare]

m desp Conjunt de frares.

->frare

■frare

[del ll. frater, -tris ‘germà’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 CATOL 1 Religiós pertanyent a certs ordes, especialment als mendicants.

2 p ext Clergue regular.

3 frare blanc ant Cistercenc.

4 frare de breviari (o de missa i olla) Frare que es dedica només al servei de l’altar i del cor, però no a la predicació ni a l’ensenyament.

5 frare llec Frare que no té ordes sagrats i sol ésser destinat a serveis inferiors.

6 frare menor Franciscà menoret.

7 frare negre ant Benedictí.

8 o tots frares o tots lladres fig O tots moros o tots cristians.

9 per un frare no es perd un convent Refrany que vol dir que per la defecció d’un membre no es desfà una comunitat o corporació.

2 ant Germà.

3 1 Tros de la vora d’una peça de vestir, d’una cortina, etc., que s’alça accidentalment i fa com un doblec.

2 Defecte que es produeix en fer mitja quan es deixa un punt sense collir.

3 GRÀF Part del motlle que, pel fet de no haver rebut adequadament la tinta, resta sense imprimir o amb una impressió defectuosa.

4 Joguina que es fa tallant l’extrem d’una fava i traient-ne el gra de manera que la pellofa imiti la caputxa d’un frare.

5 Escalfallits.

6 BOT 1 Orobanque.

2 frare cugot Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies (Arisarum vulgare), de fulles cordiformes, espàdixs amb l’espata blanca i verda i fruits en baia.

3 frare de faveres Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies (Orobanche crenata), de tija robusta, amb fulles esquamiformes lanceolades i amb una espiga de flors blanques, que ataca les faveres, els pèsols i altres lleguminoses.

4 frare del romaní Planta herbàcia paràsita de la família de les orobancàcies (Orobanche latisquama), de fulles esquamiformes ovades i flors d’un groc pàl·lid, en espiga terminal.

5 frare d’estepa Planta herbàcia paràsita de la família de les rafflesiàcies (Cytinus hypocistis), de tija carnosa, amb esquames oblongues imbricades i amb un raïm terminal de flors vermelles.

7 ORNIT Fraret.

->fraresc

■fraresc -a

[de frare]

1 adj Relatiu o pertanyent als frares.

2 f HIST i DR CAT 1 A Tortosa, del segle XIII al XV, partició dels béns paternals feta entre els germans mascles.

2 Llegítima.

->fraressa

fraressa

[de frare]

f ant Germana, en un orde religiós femení.

->fraret

■fraret

[de frare; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids (Fratercula arctica), de bec triangular i comprimit lateralment, i plomatge negre i blanc.