->embotir

■embotir

[de botir; 1a FONT: 1223]

v 1 1 tr Omplir atapeïdament (alguna cosa), especialment posant-la tibant; farcir. Embotir el bast de borra.

2 tr Embotir la carn en el budell.

3 pron fig A la fi ha aconseguit d’embotir-se en els pantalons!

2 pron Inflar-se, alguna cosa, fins a posar-se tibant; botir-se.

3 tr ENG HID Fer pujar, un obstacle, el nivell de l’aigua en un rec, canal, etc.

4 tr METAL·L Donar forma a fulls i planxes de metall per mitjà de l’embotició.

5 tr OFIC 1 Incrustar a les superfícies d’un moble petites peces o filets de nacre, boix o argent per a la seva decoració.

2 Fer relleus en una làmina d’argent o de coure picant-la per la bescara.

3 Aplicar una pasta dura a una superfície modelant-hi certs relleus ornamentals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotir

GERUNDI: embotint

PARTICIPI: embotit, embotida, embotits, embotides

INDICATIU PRESENT: emboteixo, emboteixes, emboteix, embotim, embotiu, emboteixen

INDICATIU IMPERFET: embotia, emboties, embotia, embotíem, embotíeu, embotien

INDICATIU PASSAT: embotí, embotires, embotí, embotírem, embotíreu, embotiren

INDICATIU FUTUR: embotiré, embotiràs, embotirà, embotirem, embotireu, embotiran

INDICATIU CONDICIONAL: embotiria, embotiries, embotiria, embotiríem, embotiríeu, embotirien

SUBJUNTIU PRESENT: emboteixi, emboteixis, emboteixi, embotim, embotiu, emboteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotís, embotissis, embotís, embotíssim, embotíssiu, embotissin

IMPERATIU: emboteix, emboteixi, embotim, embotiu, emboteixin

->embotit

■embotit -ida

[de embotir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj 1 Sotmès a embotiment.

2 fig Molt ple. Els carrers embotits de gent.

2 m 1 Embotiment.

2 ALIM Budell, una altra part del cos (bufeta, etc.) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc.) farcit de carn, generalment de porc, capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.

->embotjar

■embotjar

[de botja]

v intr SER Posar la botja o enramada a les andanes perquè els cucs s’hi enfilin a filar els capolls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotjar

GERUNDI: embotjant

PARTICIPI: embotjat, embotjada, embotjats, embotjades

INDICATIU PRESENT: embotjo, embotges, embotja, embotgem, embotgeu, embotgen

INDICATIU IMPERFET: embotjava, embotjaves, embotjava, embotjàvem, embotjàveu, embotjaven

INDICATIU PASSAT: embotgí, embotjares, embotjà, embotjàrem, embotjàreu, embotjaren

INDICATIU FUTUR: embotjaré, embotjaràs, embotjarà, embotjarem, embotjareu, embotjaran

INDICATIU CONDICIONAL: embotjaria, embotjaries, embotjaria, embotjaríem, embotjaríeu, embotjarien

SUBJUNTIU PRESENT: embotgi, embotgis, embotgi, embotgem, embotgeu, embotgin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotgés, embotgessis, embotgés, embotgéssim, embotgéssiu, embotgessin

IMPERATIU: embotja, embotgi, embotgem, embotgeu, embotgin

->embotonar

■embotonar

[de botó; 1a FONT: s. XV]

v tr Botonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotonar

GERUNDI: embotonant

PARTICIPI: embotonat, embotonada, embotonats, embotonades

INDICATIU PRESENT: embotono, embotones, embotona, embotonem, embotoneu, embotonen

INDICATIU IMPERFET: embotonava, embotonaves, embotonava, embotonàvem, embotonàveu, embotonaven

INDICATIU PASSAT: embotoní, embotonares, embotonà, embotonàrem, embotonàreu, embotonaren

INDICATIU FUTUR: embotonaré, embotonaràs, embotonarà, embotonarem, embotonareu, embotonaran

INDICATIU CONDICIONAL: embotonaria, embotonaries, embotonaria, embotonaríem, embotonaríeu, embotonarien

SUBJUNTIU PRESENT: embotoni, embotonis, embotoni, embotonem, embotoneu, embotonin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotonés, embotonessis, embotonés, embotonéssim, embotonéssiu, embotonessin

IMPERATIU: embotona, embotoni, embotonem, embotoneu, embotonin

->embotornament

■embotornament

[de embotornar]

m PAT Efecte d’embotornar-se.

->embotornar

■embotornar

[de botorn]

v PAT 1 tr Inflar (una part del cos).

2 pron Se li embotornen les cames. Tenir la cara embotornada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotornar

GERUNDI: embotornant

PARTICIPI: embotornat, embotornada, embotornats, embotornades

INDICATIU PRESENT: embotorno, embotornes, embotorna, embotornem, embotorneu, embotornen

INDICATIU IMPERFET: embotornava, embotornaves, embotornava, embotornàvem, embotornàveu, embotornaven

INDICATIU PASSAT: embotorní, embotornares, embotornà, embotornàrem, embotornàreu, embotornaren

INDICATIU FUTUR: embotornaré, embotornaràs, embotornarà, embotornarem, embotornareu, embotornaran

INDICATIU CONDICIONAL: embotornaria, embotornaries, embotornaria, embotornaríem, embotornaríeu, embotornarien

SUBJUNTIU PRESENT: embotorni, embotornis, embotorni, embotornem, embotorneu, embotornin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotornés, embotornessis, embotornés, embotornéssim, embotornéssiu, embotornessin

IMPERATIU: embotorna, embotorni, embotornem, embotorneu, embotornin

->embotxada

■embotxada

[de botxa]

f ESPORT Cop de botxa.

->embotxador

■embotxador -a

[de embotxar]

m i f ESPORT Persona que tira la botxa en el joc de botxes.

->embotxar

■embotxar

[de botxa]

v tr ESPORT Treure una botxa del lloc on és allunyant-la del bolig amb una altra botxa que hom tira.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotxar

GERUNDI: embotxant

PARTICIPI: embotxat, embotxada, embotxats, embotxades

INDICATIU PRESENT: embotxo, embotxes, embotxa, embotxem, embotxeu, embotxen

INDICATIU IMPERFET: embotxava, embotxaves, embotxava, embotxàvem, embotxàveu, embotxaven

INDICATIU PASSAT: embotxí, embotxares, embotxà, embotxàrem, embotxàreu, embotxaren

INDICATIU FUTUR: embotxaré, embotxaràs, embotxarà, embotxarem, embotxareu, embotxaran

INDICATIU CONDICIONAL: embotxaria, embotxaries, embotxaria, embotxaríem, embotxaríeu, embotxarien

SUBJUNTIU PRESENT: embotxi, embotxis, embotxi, embotxem, embotxeu, embotxin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotxés, embotxessis, embotxés, embotxéssim, embotxéssiu, embotxessin

IMPERATIU: embotxa, embotxi, embotxem, embotxeu, embotxin

->embotzegar-se

■embotzegar-se

[de bot¹]

v pron Posar-se a fer el bot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotzegar

GERUNDI: embotzegant

PARTICIPI: embotzegat, embotzegada, embotzegats, embotzegades

INDICATIU PRESENT: embotzego, embotzegues, embotzega, embotzeguem, embotzegueu, embotzeguen

INDICATIU IMPERFET: embotzegava, embotzegaves, embotzegava, embotzegàvem, embotzegàveu, embotzegaven

INDICATIU PASSAT: embotzeguí, embotzegares, embotzegà, embotzegàrem, embotzegàreu, embotzegaren

INDICATIU FUTUR: embotzegaré, embotzegaràs, embotzegarà, embotzegarem, embotzegareu, embotzegaran

INDICATIU CONDICIONAL: embotzegaria, embotzegaries, embotzegaria, embotzegaríem, embotzegaríeu, embotzegarien

SUBJUNTIU PRESENT: embotzegui, embotzeguis, embotzegui, embotzeguem, embotzegueu, embotzeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotzegués, embotzeguessis, embotzegués, embotzeguéssim, embotzeguéssiu, embotzeguessin

IMPERATIU: embotzega, embotzegui, embotzeguem, embotzegueu, embotzeguin

->embovar

■embovar

[variant de embogar]

v tr dial OFIC Embogar.

->embraçadura

■embraçadura

f ARM Ansa o agafall per on hom sostenia l’escut o darga.

->embragament

■embragament

[de embragar]

m Acció d’embragar.

->embragar

■embragar

[de braga]

v tr 1 MAR i MANUT 1 Passar una braga.

2 Lligar o subjectar una cosa amb cordes.

2 TECNOL Comunicar el moviment d’un òrgan de transmissió a un mecanisme per mitjà d’un embragatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embragar

GERUNDI: embragant

PARTICIPI: embragat, embragada, embragats, embragades

INDICATIU PRESENT: embrago, embragues, embraga, embraguem, embragueu, embraguen

INDICATIU IMPERFET: embragava, embragaves, embragava, embragàvem, embragàveu, embragaven

INDICATIU PASSAT: embraguí, embragares, embragà, embragàrem, embragàreu, embragaren

INDICATIU FUTUR: embragaré, embragaràs, embragarà, embragarem, embragareu, embragaran

INDICATIU CONDICIONAL: embragaria, embragaries, embragaria, embragaríem, embragaríeu, embragarien

SUBJUNTIU PRESENT: embragui, embraguis, embragui, embraguem, embragueu, embraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embragués, embraguessis, embragués, embraguéssim, embraguéssiu, embraguessin

IMPERATIU: embraga, embragui, embraguem, embragueu, embraguin

->embragatge

■embragatge

[de embragar]

m 1 Embragament.

2 TECNOL i AUT Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç (o la separació) de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar (o d’interrompre) la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.

->embrancament

■embrancament

[de embrancar]

m 1 Lloc on embranquen dos o més camins, vials, etc.

2 ZOOL Grup taxonòmic format per la reunió de classes afins.

->embrancar

■embrancar

[de branca; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 intr Ajuntar-se un camí, via, etc., amb un altre, especialment un de secundari amb el principal.

2 pron 1 Enredar-se algú o alguna cosa entre branques.

2 fig Ficar-se algú en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida.

3 MAR i PESC Enganxar-se un ormeig, una corda, etc., amb algun obstacle submarí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrancar

GERUNDI: embrancant

PARTICIPI: embrancat, embrancada, embrancats, embrancades

INDICATIU PRESENT: embranco, embranques, embranca, embranquem, embranqueu, embranquen

INDICATIU IMPERFET: embrancava, embrancaves, embrancava, embrancàvem, embrancàveu, embrancaven

INDICATIU PASSAT: embranquí, embrancares, embrancà, embrancàrem, embrancàreu, embrancaren

INDICATIU FUTUR: embrancaré, embrancaràs, embrancarà, embrancarem, embrancareu, embrancaran

INDICATIU CONDICIONAL: embrancaria, embrancaries, embrancaria, embrancaríem, embrancaríeu, embrancarien

SUBJUNTIU PRESENT: embranqui, embranquis, embranqui, embranquem, embranqueu, embranquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embranqués, embranquessis, embranqués, embranquéssim, embranquéssiu, embranquessin

IMPERATIU: embranca, embranqui, embranquem, embranqueu, embranquin

->embranzida

■embranzida

[d’origen incert, probablement resultat d’un encreuament entre brandir i brunzir, atesa l’existència de la forma barcelonina més ant. branzida i de les formes esbrandir, esbrunzir, esbranzida; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 1 Velocitat adquirida. Portar embranzida.

2 prendre (o agafar) embranzida Adquirir velocitat.

2 Impuls que hom aplica a algú o a alguna cosa per comunicar-li una velocitat, un moviment, vèncer una resistència, etc. Donar una embranzida a algú.

3 fig L’embranzida dels nous corrents ideològics.

->embraviment

■embraviment

[de embravir]

m 1 Acció d’embravir o d’embravir-se;

2 l’efecte.

->embravir

■embravir

[de brau; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 1 tr Infondre bravura o valentia. Aquesta primera victòria els embraví.

2 pron Agafar bravura o valentia. Davant la nostra reculada, ells s’embraviren i ens atacaren abrivadament.

2 1 tr Fer tornar agressiu, enfurir, especialment un animal.

2 pron Aquest gos només s’embraveix quan té por!

3 pron fig Embravir-se la mar, els elements.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embravir

GERUNDI: embravint

PARTICIPI: embravit, embravida, embravits, embravides

INDICATIU PRESENT: embraveixo, embraveixes, embraveix, embravim, embraviu, embraveixen

INDICATIU IMPERFET: embravia, embravies, embravia, embravíem, embravíeu, embravien

INDICATIU PASSAT: embraví, embravires, embraví, embravírem, embravíreu, embraviren

INDICATIU FUTUR: embraviré, embraviràs, embravirà, embravirem, embravireu, embraviran

INDICATIU CONDICIONAL: embraviria, embraviries, embraviria, embraviríem, embraviríeu, embravirien

SUBJUNTIU PRESENT: embraveixi, embraveixis, embraveixi, embravim, embraviu, embraveixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embravís, embravissis, embravís, embravíssim, embravíssiu, embravissin

IMPERATIU: embraveix, embraveixi, embravim, embraviu, embraveixin

->embrear

■embrear

Part. sil.: em_bre_ar

[de brea]

v tr 1 Revestir alguna cosa d’una capa de brea.

2 CONSTR NAV Pintar i revestir amb una capa de brea o quitrà en calent les juntures dels taulons del folre i les taules de la coberta, després de calafatar-les, per fer-les impermeables a l’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrear

GERUNDI: embreant

PARTICIPI: embreat, embreada, embreats, embreades

INDICATIU PRESENT: embreo, embrees, embrea, embreem, embreeu, embreen

INDICATIU IMPERFET: embreava, embreaves, embreava, embreàvem, embreàveu, embreaven

INDICATIU PASSAT: embreí, embreares, embreà, embreàrem, embreàreu, embrearen

INDICATIU FUTUR: embrearé, embrearàs, embrearà, embrearem, embreareu, embrearan

INDICATIU CONDICIONAL: embrearia, embrearies, embrearia, embrearíem, embrearíeu, embrearien

SUBJUNTIU PRESENT: embreï, embreïs, embreï, embreem, embreeu, embreïn

SUBJUNTIU IMPERFET: embreés, embreessis, embreés, embreéssim, embreéssiu, embreessin

IMPERATIU: embrea, embreï, embreem, embreeu, embreïn

->embretolir

■embretolir

[de brètol]

v 1 tr Fer tornar brètol.

2 pron Esdevenir brètol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embretolir

GERUNDI: embretolint

PARTICIPI: embretolit, embretolida, embretolits, embretolides

INDICATIU PRESENT: embretoleixo, embretoleixes, embretoleix, embretolim, embretoliu, embretoleixen

INDICATIU IMPERFET: embretolia, embretolies, embretolia, embretolíem, embretolíeu, embretolien

INDICATIU PASSAT: embretolí, embretolires, embretolí, embretolírem, embretolíreu, embretoliren

INDICATIU FUTUR: embretoliré, embretoliràs, embretolirà, embretolirem, embretolireu, embretoliran

INDICATIU CONDICIONAL: embretoliria, embretoliries, embretoliria, embretoliríem, embretoliríeu, embretolirien

SUBJUNTIU PRESENT: embretoleixi, embretoleixis, embretoleixi, embretolim, embretoliu, embretoleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embretolís, embretolissis, embretolís, embretolíssim, embretolíssiu, embretolissin

IMPERATIU: embretoleix, embretoleixi, embretolim, embretoliu, embretoleixin

->embretxita

embretxita

f PETROG Tipus de migmatites homogènies que es caracteritzen pel fet de tenir una estructura cristal·lofíl·lica molt ben conservada.

->embriac

■embriac -aga

Part. sil.: em_bri_ac

[del ll. vg. ebriacus, -a, -um, íd., der. de ebrius, -a, -um, íd., amb probable canvi de la part inicial en emb- per influx del prefix en-¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que té les facultats pertorbades pel vi o qualsevol altra beguda alcohòlica. Farts i embriacs com estaven, no podien córrer. Donant ensopegades com embriac.

2 p anal Embriacs de sang.

3 fig Que té l’ànim pertorbat pel transport d’una passió. Embriac d’amor. Embriac d’orgull.

2 m i f Persona que sol prendre begudes alcohòliques en quantitat excessiva. L’embriac sortia de la taverna.

->embriagador

■embriagador -a

Part. sil.: em_bri_a_ga_dor

[de embriagar]

adj Que embriaga.

->embriagament

■embriagament

Part. sil.: em_bri_a_ga_ment

[de embriagar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’embriagar o d’embriagar-se;

2 l’efecte.

->embriagar

■embriagar

Part. sil.: em_bri_a_gar

[de embriac; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer tornar embriac. L’embriagaren per fer-lo parlar.

2 abs Les begudes alcohòliques embriaguen.

3 pron No està avesat a beure i s’embriaga de seguida.

4 abs fig L’ambició satisfeta embriaga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embriagar

GERUNDI: embriagant

PARTICIPI: embriagat, embriagada, embriagats, embriagades

INDICATIU PRESENT: embriago, embriagues, embriaga, embriaguem, embriagueu, embriaguen

INDICATIU IMPERFET: embriagava, embriagaves, embriagava, embriagàvem, embriagàveu, embriagaven

INDICATIU PASSAT: embriaguí, embriagares, embriagà, embriagàrem, embriagàreu, embriagaren

INDICATIU FUTUR: embriagaré, embriagaràs, embriagarà, embriagarem, embriagareu, embriagaran

INDICATIU CONDICIONAL: embriagaria, embriagaries, embriagaria, embriagaríem, embriagaríeu, embriagarien

SUBJUNTIU PRESENT: embriagui, embriaguis, embriagui, embriaguem, embriagueu, embriaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embriagués, embriaguessis, embriagués, embriaguéssim, embriaguéssiu, embriaguessin

IMPERATIU: embriaga, embriagui, embriaguem, embriagueu, embriaguin

->embriagós

■embriagós -osa

Part. sil.: em_bri_a_gós

[de embriagar]

adj Donat a l’embriaguesa.

->embriaguesa

■embriaguesa

Part. sil.: em_bri_a_gue_sa

[de embriac; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Estat del qui està embriac.

->embridar

■embridar

[de brida; 1a FONT: 1518]

v tr Posar la brida a una haveria, a una eina, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embridar

GERUNDI: embridant

PARTICIPI: embridat, embridada, embridats, embridades

INDICATIU PRESENT: embrido, embrides, embrida, embridem, embrideu, embriden

INDICATIU IMPERFET: embridava, embridaves, embridava, embridàvem, embridàveu, embridaven

INDICATIU PASSAT: embridí, embridares, embridà, embridàrem, embridàreu, embridaren

INDICATIU FUTUR: embridaré, embridaràs, embridarà, embridarem, embridareu, embridaran

INDICATIU CONDICIONAL: embridaria, embridaries, embridaria, embridaríem, embridaríeu, embridarien

SUBJUNTIU PRESENT: embridi, embridis, embridi, embridem, embrideu, embridin

SUBJUNTIU IMPERFET: embridés, embridessis, embridés, embridéssim, embridéssiu, embridessin

IMPERATIU: embrida, embridi, embridem, embrideu, embridin

->embrió

■embrió

Part. sil.: em_bri_ó

[del gr. émbryon, íd., ‘nou nat’, der. de brýō ‘brotar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 BOT Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.

2 EMBRIOL Organisme viu des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, que mena una vida reclosa i que és alimentat per l’organisme maternal que l’ha format o per les reserves nutritives que l’envolten, fins que el nou ésser ja manifesta una estructura bàsica semblant a l’adulta (desenvolupament directe) o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva (desenvolupament indirecte).

3 embrió hexacant ZOOL Oncosfera.

2 fig Cosa en el seu naixement, quan tot just es comença a desenvolupar.

3 en embrió loc adv En un estat incipient o no desenvolupat.

->embrio-

■embrio-

Forma prefixada del mot grec émbryon, que significa ‘embrió, fetus’. Ex.: embriologia, embriogènia.

->embriocàrdia

embriocàrdia

Part. sil.: em_bri_o_càr_di_a

f FISIOL Modificació del ritme del cor que tendeix a assemblar-se al del cor fetal.

->embriòfits

■embriòfits

Part. sil.: em_bri_ò_fits

m BOT 1 pl Grup de plantes que presenten embrió.

2 sing Planta del grup dels embriòfits.

->embriòfor

embriòfor

Part. sil.: em_bri_ò_for

m BOT Suspensor.

->embriogènesi

embriogènesi

Part. sil.: em_bri_o_gè_ne_si

[de embrio- i -gènesi]

f EMBRIOL Formació i desenvolupament de l’embrió.

->embriogènia

■embriogènia

Part. sil.: em_bri_o_gè_ni_a

[de embrio- i -gènia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f EMBRIOL Conjunt de coneixements sobre l’embriogènesi.

->embriogènic

■embriogènic -a

Part. sil.: em_bri_o_gè_nic

[de embriogènia]

adj EMBRIOL Relatiu o pertanyent a l’embriogènia.

->embriòleg

■embriòleg -òloga

Part. sil.: em_bri_ò_leg

[de embrio- i -leg; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f EMBRIOL Biòleg versat en embriologia.

->embriologia

■embriologia

Part. sil.: em_bri_o_lo_gi_a

[de embrio- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f EMBRIOL Branca de la biologia que estudia els embrions.

->embriològic

■embriològic -a

Part. sil.: em_bri_o_lò_gic

[de embriologia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj EMBRIOL Relatiu o pertanyent a l’embriologia.

->embrional

embrional

Part. sil.: em_bri_o_nal

[de embrió]

adj EMBRIOL Embrionari.

->embrionari

■embrionari -ària

Part. sil.: em_bri_o_na_ri

[de embrió; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj EMBRIOL Relatiu o pertanyent a l’embrió.

->embriopatia

■embriopatia

Part. sil.: em_bri_o_pa_ti_a

f PAT Anomalia produïda per factors nocius exògens durant el període embrionari.

->embriòspora

embriòspora

Part. sil.: em_bri_òs_po_ra

f BOT Zoòspora que ha perdut els flagels i s’ha embolcat d’una membrana.

->embriòtom

embriòtom

Part. sil.: em_bri_ò_tom

m OBST Instrument utilitzat per a la pràctica d’embriotomies.

->embriotomia

■embriotomia

Part. sil.: em_bri_o_to_mi_a

[de embrio- i -tomia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f OBST Operació que té per objecte de reduir el volum del fetus mort en els parts distòcics.

->embrocació

■embrocació

Part. sil.: em_bro_ca_ci_ó

[de embrocar¹]

f TERAP 1 Acció d’embrocar¹.

2 Preparat farmacèutic emprat per a embrocar.

->embrocar¹

■embrocar¹

[v. embrocar²]

v tr TERAP Vessar lentament un preparat consistent en oli simple o addicionat de càmfora, belladona, etc. (sobre una part malalta per llevar-li una contractura).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrocar

GERUNDI: embrocant

PARTICIPI: embrocat, embrocada, embrocats, embrocades

INDICATIU PRESENT: embroco, embroques, embroca, embroquem, embroqueu, embroquen

INDICATIU IMPERFET: embrocava, embrocaves, embrocava, embrocàvem, embrocàveu, embrocaven

INDICATIU PASSAT: embroquí, embrocares, embrocà, embrocàrem, embrocàreu, embrocaren

INDICATIU FUTUR: embrocaré, embrocaràs, embrocarà, embrocarem, embrocareu, embrocaran

INDICATIU CONDICIONAL: embrocaria, embrocaries, embrocaria, embrocaríem, embrocaríeu, embrocarien

SUBJUNTIU PRESENT: embroqui, embroquis, embroqui, embroquem, embroqueu, embroquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embroqués, embroquessis, embroqués, embroquéssim, embroquéssiu, embroquessin

IMPERATIU: embroca, embroqui, embroquem, embroqueu, embroquin

->embrocar²

■embrocar²

[de broca]

v 1 tr 1 Posar la broca a un filaberquí, a un torn, etc.

2 APIC Posar la broca o les broques a un rusc.

2 tr 1 Comprometre algú a alguna cosa.

2 esp Comprometre algú per ballar.

3 pron Ficar-se en negocis, qüestions, etc., difícils.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrocar

GERUNDI: embrocant

PARTICIPI: embrocat, embrocada, embrocats, embrocades

INDICATIU PRESENT: embroco, embroques, embroca, embroquem, embroqueu, embroquen

INDICATIU IMPERFET: embrocava, embrocaves, embrocava, embrocàvem, embrocàveu, embrocaven

INDICATIU PASSAT: embroquí, embrocares, embrocà, embrocàrem, embrocàreu, embrocaren

INDICATIU FUTUR: embrocaré, embrocaràs, embrocarà, embrocarem, embrocareu, embrocaran

INDICATIU CONDICIONAL: embrocaria, embrocaries, embrocaria, embrocaríem, embrocaríeu, embrocarien

SUBJUNTIU PRESENT: embroqui, embroquis, embroqui, embroquem, embroqueu, embroquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embroqués, embroquessis, embroqués, embroquéssim, embroquéssiu, embroquessin

IMPERATIU: embroca, embroqui, embroquem, embroqueu, embroquin

->embrolla

■embrolla

[de embrollar; 1a FONT: 1810]

f 1 Complicació, enrevessament, d’un afer, una qüestió, etc.

2 Engany, martingala.

->embrolladament

■embrolladament

[de embrollat]

adv D’una manera embrollada.

->embrollador

■embrollador -a

[de embrollar]

1 adj Que embrolla. Accions embrolladores.

2 adj i m i f Embrollaire.

->embrollaire

■embrollaire

Part. sil.: em_bro_llai_re

[de embrollar]

adj i m i f Que es complau a embrollar.

->embrollament

■embrollament

[de embrollar]

m 1 Acció d’embrollar o d’embrollar-se;

2 l’efecte; embrolla.

->embrollar

■embrollar

[del fr. embrouiller i de l’it. imbrogliare, íd.]

v 1 1 tr Complicar molt un afer, una qüestió, etc.

2 pron Les coses cada dia s’embrollen més.

3 pron Embrancar-se en explicacions, consideracions, afers, etc., confusos i de difícil sortida.

2 tr Intentar d’enganyar posant confusió, especialment jugar brut, fer trampes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrollar

GERUNDI: embrollant

PARTICIPI: embrollat, embrollada, embrollats, embrollades

INDICATIU PRESENT: embrollo, embrolles, embrolla, embrollem, embrolleu, embrollen

INDICATIU IMPERFET: embrollava, embrollaves, embrollava, embrollàvem, embrollàveu, embrollaven

INDICATIU PASSAT: embrollí, embrollares, embrollà, embrollàrem, embrollàreu, embrollaren

INDICATIU FUTUR: embrollaré, embrollaràs, embrollarà, embrollarem, embrollareu, embrollaran

INDICATIU CONDICIONAL: embrollaria, embrollaries, embrollaria, embrollaríem, embrollaríeu, embrollarien

SUBJUNTIU PRESENT: embrolli, embrollis, embrolli, embrollem, embrolleu, embrollin

SUBJUNTIU IMPERFET: embrollés, embrollessis, embrollés, embrolléssim, embrolléssiu, embrollessin

IMPERATIU: embrolla, embrolli, embrollem, embrolleu, embrollin

->embrollat

■embrollat -ada

adj Complicat, confús i difícil de resoldre.

->embrollós

■embrollós -osa

[de embrollar]

adj 1 Que implica embrolla.

2 Embrollador.

->embromallar-se

■embromallar-se

[de bromall]

v pron Cobrir-se el cel de petits núvols, com bromalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embromallar

GERUNDI: embromallant

PARTICIPI: embromallat, embromallada, embromallats, embromallades

INDICATIU PRESENT: embromallo, embromalles, embromalla, embromallem, embromalleu, embromallen

INDICATIU IMPERFET: embromallava, embromallaves, embromallava, embromallàvem, embromallàveu, embromallaven

INDICATIU PASSAT: embromallí, embromallares, embromallà, embromallàrem, embromallàreu, embromallaren

INDICATIU FUTUR: embromallaré, embromallaràs, embromallarà, embromallarem, embromallareu, embromallaran

INDICATIU CONDICIONAL: embromallaria, embromallaries, embromallaria, embromallaríem, embromallaríeu, embromallarien

SUBJUNTIU PRESENT: embromalli, embromallis, embromalli, embromallem, embromalleu, embromallin

SUBJUNTIU IMPERFET: embromallés, embromallessis, embromallés, embromalléssim, embromalléssiu, embromallessin

IMPERATIU: embromalla, embromalli, embromallem, embromalleu, embromallin

->embromament

■embromament

[de embromar-se²]

m PAT Estat del qui està embromat.

->embromar

■embromar

[de broma¹]

v tr i pron METEOR 1 Emboirar.

2 Ennuvolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embromar

GERUNDI: embromant

PARTICIPI: embromat, embromada, embromats, embromades

INDICATIU PRESENT: embromo, embromes, embroma, embromem, embromeu, embromen

INDICATIU IMPERFET: embromava, embromaves, embromava, embromàvem, embromàveu, embromaven

INDICATIU PASSAT: embromí, embromares, embromà, embromàrem, embromàreu, embromaren

INDICATIU FUTUR: embromaré, embromaràs, embromarà, embromarem, embromareu, embromaran

INDICATIU CONDICIONAL: embromaria, embromaries, embromaria, embromaríem, embromaríeu, embromarien

SUBJUNTIU PRESENT: embromi, embromis, embromi, embromem, embromeu, embromin

SUBJUNTIU IMPERFET: embromés, embromessis, embromés, embroméssim, embroméssiu, embromessin

IMPERATIU: embroma, embromi, embromem, embromeu, embromin

->embromar-se

embromar-se

[v. embromar-se¹]

v pron PAT Refredar-se de nas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embromar

GERUNDI: embromant

PARTICIPI: embromat, embromada, embromats, embromades

INDICATIU PRESENT: embromo, embromes, embroma, embromem, embromeu, embromen

INDICATIU IMPERFET: embromava, embromaves, embromava, embromàvem, embromàveu, embromaven

INDICATIU PASSAT: embromí, embromares, embromà, embromàrem, embromàreu, embromaren

INDICATIU FUTUR: embromaré, embromaràs, embromarà, embromarem, embromareu, embromaran

INDICATIU CONDICIONAL: embromaria, embromaries, embromaria, embromaríem, embromaríeu, embromarien

SUBJUNTIU PRESENT: embromi, embromis, embromi, embromem, embromeu, embromin

SUBJUNTIU IMPERFET: embromés, embromessis, embromés, embroméssim, embroméssiu, embromessin

IMPERATIU: embroma, embromi, embromem, embromeu, embromin

->embromat¹

■embromat¹ -ada

[de embromar-se¹]

1 adj METEOR 1 Boirós.

2 Nuvolós.

2 m Nuvolat. L’embromat d’avui no és tan feréstec com el d’ahir.

->embromat²

■embromat² -ada

[v. embromat¹]

adj PAT Dit del qui té els conductes nasals més o menys obstruïts per un excés de mucositat. Estar embromat.

->embroquerar-se

■embroquerar-se

[de broquer]

v pron ARM Cobrir-se amb el broquer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embroquerar

GERUNDI: embroquerant

PARTICIPI: embroquerat, embroquerada, embroquerats, embroquerades

INDICATIU PRESENT: embroquero, embroqueres, embroquera, embroquerem, embroquereu, embroqueren

INDICATIU IMPERFET: embroquerava, embroqueraves, embroquerava, embroqueràvem, embroqueràveu, embroqueraven

INDICATIU PASSAT: embroquerí, embroquerares, embroquerà, embroqueràrem, embroqueràreu, embroqueraren

INDICATIU FUTUR: embroqueraré, embroqueraràs, embroquerarà, embroquerarem, embroquerareu, embroqueraran

INDICATIU CONDICIONAL: embroqueraria, embroqueraries, embroqueraria, embroqueraríem, embroqueraríeu, embroquerarien

SUBJUNTIU PRESENT: embroqueri, embroqueris, embroqueri, embroquerem, embroquereu, embroquerin

SUBJUNTIU IMPERFET: embroquerés, embroqueressis, embroquerés, embroqueréssim, embroqueréssiu, embroqueressin

IMPERATIU: embroquera, embroqueri, embroquerem, embroquereu, embroquerin

->embrossar

■embrossar

[de brossa²]

v 1 tr Tapar amb brossa els intersticis d’una estacada, canyissada, etc.

2 1 tr Cobrir de brossa. Embrossar un corral, una carbonera.

2 pron Embrossar-se un bosc, un camí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrossar

GERUNDI: embrossant

PARTICIPI: embrossat, embrossada, embrossats, embrossades

INDICATIU PRESENT: embrosso, embrosses, embrossa, embrossem, embrosseu, embrossen

INDICATIU IMPERFET: embrossava, embrossaves, embrossava, embrossàvem, embrossàveu, embrossaven

INDICATIU PASSAT: embrossí, embrossares, embrossà, embrossàrem, embrossàreu, embrossaren

INDICATIU FUTUR: embrossaré, embrossaràs, embrossarà, embrossarem, embrossareu, embrossaran

INDICATIU CONDICIONAL: embrossaria, embrossaries, embrossaria, embrossaríem, embrossaríeu, embrossarien

SUBJUNTIU PRESENT: embrossi, embrossis, embrossi, embrossem, embrosseu, embrossin

SUBJUNTIU IMPERFET: embrossés, embrossessis, embrossés, embrosséssim, embrosséssiu, embrossessin

IMPERATIU: embrossa, embrossi, embrossem, embrosseu, embrossin

->embrostar

■embrostar

[de brosta]

v tr Cobrir amb brosta, especialment una pila de carbó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrostar

GERUNDI: embrostant

PARTICIPI: embrostat, embrostada, embrostats, embrostades

INDICATIU PRESENT: embrosto, embrostes, embrosta, embrostem, embrosteu, embrosten

INDICATIU IMPERFET: embrostava, embrostaves, embrostava, embrostàvem, embrostàveu, embrostaven

INDICATIU PASSAT: embrostí, embrostares, embrostà, embrostàrem, embrostàreu, embrostaren

INDICATIU FUTUR: embrostaré, embrostaràs, embrostarà, embrostarem, embrostareu, embrostaran

INDICATIU CONDICIONAL: embrostaria, embrostaries, embrostaria, embrostaríem, embrostaríeu, embrostarien

SUBJUNTIU PRESENT: embrosti, embrostis, embrosti, embrostem, embrosteu, embrostin

SUBJUNTIU IMPERFET: embrostés, embrostessis, embrostés, embrostéssim, embrostéssiu, embrostessin

IMPERATIU: embrosta, embrosti, embrostem, embrosteu, embrostin

->embruix

■embruix

Part. sil.: em_bruix

[de embruixar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m ESOT Sortilegi.

->embruixador

■embruixador -a

Part. sil.: em_brui_xa_dor

[de embruixar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que embruixa.

->embruixadura

■embruixadura

Part. sil.: em_brui_xa_du_ra

[de embruixar; 1a FONT: 1872]

f ESOT Estat del qui està embruixat.

->embruixament

■embruixament

Part. sil.: em_brui_xa_ment

[de embruixar]

m ESOT 1 Acció d’embruixar;

2 l’efecte.

->embruixar

■embruixar

Part. sil.: em_brui_xar

[de bruixa¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 ESOT Sotmetre a la influència d’un embruix.

2 fig Exercir sobre algú una influència inexplicable; captivar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embruixar

GERUNDI: embruixant

PARTICIPI: embruixat, embruixada, embruixats, embruixades

INDICATIU PRESENT: embruixo, embruixes, embruixa, embruixem, embruixeu, embruixen

INDICATIU IMPERFET: embruixava, embruixaves, embruixava, embruixàvem, embruixàveu, embruixaven

INDICATIU PASSAT: embruixí, embruixares, embruixà, embruixàrem, embruixàreu, embruixaren

INDICATIU FUTUR: embruixaré, embruixaràs, embruixarà, embruixarem, embruixareu, embruixaran

INDICATIU CONDICIONAL: embruixaria, embruixaries, embruixaria, embruixaríem, embruixaríeu, embruixarien

SUBJUNTIU PRESENT: embruixi, embruixis, embruixi, embruixem, embruixeu, embruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embruixés, embruixessis, embruixés, embruixéssim, embruixéssiu, embruixessin

IMPERATIU: embruixa, embruixi, embruixem, embruixeu, embruixin

->embrunidor

■embrunidor -a

[de embrunir]

1 adj Que embruneix.

2 m COSM Preparat cosmètic destinat a millorar l’embruniment de la pell per l’acció del sol i evitar l’eritema o a imitar amb colorants el color natural produït per insolació.

->embruniment

■embruniment

[de embrunir]

m 1 Acció d’embrunir o d’embrunir-se;

2 l’efecte.

->embrunir

■embrunir

[de bru; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Fer tornar bru, més bru.

2 pron Esdevenir bru, més bru.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrunir

GERUNDI: embrunint

PARTICIPI: embrunit, embrunida, embrunits, embrunides

INDICATIU PRESENT: embruneixo, embruneixes, embruneix, embrunim, embruniu, embruneixen

INDICATIU IMPERFET: embrunia, embrunies, embrunia, embruníem, embruníeu, embrunien

INDICATIU PASSAT: embruní, embrunires, embruní, embrunírem, embruníreu, embruniren

INDICATIU FUTUR: embruniré, embruniràs, embrunirà, embrunirem, embrunireu, embruniran

INDICATIU CONDICIONAL: embruniria, embruniries, embruniria, embruniríem, embruniríeu, embrunirien

SUBJUNTIU PRESENT: embruneixi, embruneixis, embruneixi, embrunim, embruniu, embruneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embrunís, embrunissis, embrunís, embruníssim, embruníssiu, embrunissin

IMPERATIU: embruneix, embruneixi, embrunim, embruniu, embruneixin

->embrutadís

■embrutadís -issa

[de embrutar]

adj Fàcil d’embrutar o d’embrutar-se.

->embrutar

■embrutar

[de brut; 1a FONT: 1402]

v 1 tr Llevar la netedat (d’alguna cosa) amb taques, pols, greix, etc.

2 tr p ext Les begudes alcohòliques embruten la sang. Tants caramels t’embrutaran l’estómac!

3 pron Fer-se brut. Aquest vestit s’embruta de seguida.

4 tr fig Embrutar la reputació, el nom, d’algú.

5 pron Va embrutar-se acceptant diners en aquest afer.

6 embrutar-se les mans Participar en un negoci o afer fraudulent, delictuós, poc honest, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrutar

GERUNDI: embrutant

PARTICIPI: embrutat, embrutada, embrutats, embrutades

INDICATIU PRESENT: embruto, embrutes, embruta, embrutem, embruteu, embruten

INDICATIU IMPERFET: embrutava, embrutaves, embrutava, embrutàvem, embrutàveu, embrutaven

INDICATIU PASSAT: embrutí, embrutares, embrutà, embrutàrem, embrutàreu, embrutaren

INDICATIU FUTUR: embrutaré, embrutaràs, embrutarà, embrutarem, embrutareu, embrutaran

INDICATIU CONDICIONAL: embrutaria, embrutaries, embrutaria, embrutaríem, embrutaríeu, embrutarien

SUBJUNTIU PRESENT: embruti, embrutis, embruti, embrutem, embruteu, embrutin

SUBJUNTIU IMPERFET: embrutés, embrutessis, embrutés, embrutéssim, embrutéssiu, embrutessin

IMPERATIU: embruta, embruti, embrutem, embruteu, embrutin

->embrutidor

■embrutidor -a

[de embrutir]

adj Que embruteix.

->embrutiment

■embrutiment

[de embrutir]

m 1 Acció d’embrutir o d’embrutir-se;

2 l’efecte.

->embrutir

■embrutir

[de brut]

v 1 tr Embrutar.

2 1 tr Fer tornar (algú) com una bèstia.

2 pron S’ha embrutit tant, que ja no és capaç de pensar!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embrutir

GERUNDI: embrutint

PARTICIPI: embrutit, embrutida, embrutits, embrutides

INDICATIU PRESENT: embruteixo, embruteixes, embruteix, embrutim, embrutiu, embruteixen

INDICATIU IMPERFET: embrutia, embruties, embrutia, embrutíem, embrutíeu, embrutien

INDICATIU PASSAT: embrutí, embrutires, embrutí, embrutírem, embrutíreu, embrutiren

INDICATIU FUTUR: embrutiré, embrutiràs, embrutirà, embrutirem, embrutireu, embrutiran

INDICATIU CONDICIONAL: embrutiria, embrutiries, embrutiria, embrutiríem, embrutiríeu, embrutirien

SUBJUNTIU PRESENT: embruteixi, embruteixis, embruteixi, embrutim, embrutiu, embruteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embrutís, embrutissis, embrutís, embrutíssim, embrutíssiu, embrutissin

IMPERATIU: embruteix, embruteixi, embrutim, embrutiu, embruteixin

->embuatar

■embuatar

Part. sil.: em_bu_a_tar

Hom.: emboetar

[de buata²]

v tr 1 Posar buata en una peça de roba.

2 Farcir de buata.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embuatar

GERUNDI: embuatant

PARTICIPI: embuatat, embuatada, embuatats, embuatades

INDICATIU PRESENT: embuato, embuates, embuata, embuatem, embuateu, embuaten

INDICATIU IMPERFET: embuatava, embuataves, embuatava, embuatàvem, embuatàveu, embuataven

INDICATIU PASSAT: embuatí, embuatares, embuatà, embuatàrem, embuatàreu, embuataren

INDICATIU FUTUR: embuataré, embuataràs, embuatarà, embuatarem, embuatareu, embuataran

INDICATIU CONDICIONAL: embuataria, embuataries, embuataria, embuataríem, embuataríeu, embuatarien

SUBJUNTIU PRESENT: embuati, embuatis, embuati, embuatem, embuateu, embuatin

SUBJUNTIU IMPERFET: embuatés, embuatessis, embuatés, embuatéssim, embuatéssiu, embuatessin

IMPERATIU: embuata, embuati, embuatem, embuateu, embuatin

->embudaire

■embudaire

Part. sil.: em_bu_dai_re

[de embut]

adj i m i f Que fa embuts, que barboteja. Jo no sóc embudaire i m’agrada parlar clar!

->embudell

■embudell

[de embut]

m Embut petit.

->embudella

■embudella

[de embudell]

f Embudell.

->embuder

■embuder -a

[de embut]

adj i m i f Embudaire.

->embufec

■embufec

[de bufar]

m Ofec, respiració dificultosa.

->embuinar

■embuinar

Part. sil.: em_bui_nar

[de buina]

v tr AGR 1 Untar amb buina.

2 esp Regar l’era amb un suc compost d’aigua i buina de bou per evitar que els animals facin massa pols en batre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embuinar

GERUNDI: embuinant

PARTICIPI: embuinat, embuinada, embuinats, embuinades

INDICATIU PRESENT: embuino, embuines, embuina, embuinem, embuineu, embuinen

INDICATIU IMPERFET: embuinava, embuinaves, embuinava, embuinàvem, embuinàveu, embuinaven

INDICATIU PASSAT: embuiní, embuinares, embuinà, embuinàrem, embuinàreu, embuinaren

INDICATIU FUTUR: embuinaré, embuinaràs, embuinarà, embuinarem, embuinareu, embuinaran

INDICATIU CONDICIONAL: embuinaria, embuinaries, embuinaria, embuinaríem, embuinaríeu, embuinarien

SUBJUNTIU PRESENT: embuini, embuinis, embuini, embuinem, embuineu, embuinin

SUBJUNTIU IMPERFET: embuinés, embuinessis, embuinés, embuinéssim, embuinéssiu, embuinessin

IMPERATIU: embuina, embuini, embuinem, embuineu, embuinin

->embulada

embulada

Hom.: embolada

f dial Esllavissada.

->embull

■embull

[de embullar]

m 1 Disposició intricada d’una cosa o un conjunt de coses.

2 Embrolla.

->embulladament

■embulladament

[de embullar]

adv Intricadament.

->embulladís

■embulladís -issa

[de embullar]

adj Que s’embulla fàcilment.

->embullador

■embullador -a

[de embullar]

1 adj Que embulla o embrolla. Una actitud embulladora.

2 adj i m i f Que es complau a embullar, embrollaire.

->embullar

■embullar

[d’origen incert, probablement del ll. vg. *imbŏtŭlare, der. de bŏtŭlus ‘budell’; semblantment el seu contrari esbullar provindria d’un exbotulare; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Fer que diverses coses o parts d’una cosa s’entortolliguin intricadament. No m’embullis els cabells! Qui ha embullat la corda?

2 tr p ext Desordenar, capgirar. Que no remenin més els calaixos: m’ho embullen tot!

3 pron Deixa la troca, que s’embullarà! Els papers que tenies damunt la taula, amb el vent, s’han embullat.

2 fig 1 tr Embrollar.

2 pron La cosa ha anat embullant-se i ja no sabem com sortir-nos-en! Com més xerren més s’embullen! Volia embullar-me, però no ho ha pas aconseguit!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embullar

GERUNDI: embullant

PARTICIPI: embullat, embullada, embullats, embullades

INDICATIU PRESENT: embullo, embulles, embulla, embullem, embulleu, embullen

INDICATIU IMPERFET: embullava, embullaves, embullava, embullàvem, embullàveu, embullaven

INDICATIU PASSAT: embullí, embullares, embullà, embullàrem, embullàreu, embullaren

INDICATIU FUTUR: embullaré, embullaràs, embullarà, embullarem, embullareu, embullaran

INDICATIU CONDICIONAL: embullaria, embullaries, embullaria, embullaríem, embullaríeu, embullarien

SUBJUNTIU PRESENT: embulli, embullis, embulli, embullem, embulleu, embullin

SUBJUNTIU IMPERFET: embullés, embullessis, embullés, embulléssim, embulléssiu, embullessin

IMPERATIU: embulla, embulli, embullem, embulleu, embullin

->embullós

■embullós -osa

[de embull]

adj 1 Que implica embull o embrolla.

2 Embullador.

->embús

■embús

[de embussar; 1a FONT: 1771]

[pl -ussos] m 1 Obstacle que embussa un conducte. Al canó hi ha un embús i l’aigua no passa.

2 embussament 1.

3 TRANSP Acumulació de vehicles en una via que impedeix la circulació o en provoca l’alentiment.

->embussada

■embussada

Hom.: embossada

[de embussar]

f Fet d’embussar o d’embussar-se un conducte, un pas.

->embussament

■embussament

Hom.: embossament

[de embussar; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

m 1 1 Acció d’embussar o d’embussar-se;

2 l’efecte.

2 Estat d’embussat.

->embussar

■embussar

Hom.: emboçar i embossar

[probablement variant de emboçar, aplicat figuradament a l’obturació d’un conducte (v. emboçar); 1a FONT: s. XIV]

v 1 1 tr Obstruir (un conducte) un obstacle qualsevol. La brossa ha embussat la canonada.

2 pron El clavegueró s’ha embussat i no engoleix l’aigua.

3 tenir el nas embussat Estar constipat del nas.

2 TRANSP 1 tr Obstaculitzar o immobilitzar la circulació, els vehicles, en un punt.

2 pron esp La circulació s’ha embussat al pont per culpa dels camions!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embussar

GERUNDI: embussant

PARTICIPI: embussat, embussada, embussats, embussades

INDICATIU PRESENT: embusso, embusses, embussa, embussem, embusseu, embussen

INDICATIU IMPERFET: embussava, embussaves, embussava, embussàvem, embussàveu, embussaven

INDICATIU PASSAT: embussí, embussares, embussà, embussàrem, embussàreu, embussaren

INDICATIU FUTUR: embussaré, embussaràs, embussarà, embussarem, embussareu, embussaran

INDICATIU CONDICIONAL: embussaria, embussaries, embussaria, embussaríem, embussaríeu, embussarien

SUBJUNTIU PRESENT: embussi, embussis, embussi, embussem, embusseu, embussin

SUBJUNTIU IMPERFET: embussés, embussessis, embussés, embusséssim, embusséssiu, embussessin

IMPERATIU: embussa, embussi, embussem, embusseu, embussin

->embut

■embut

[del ll. td. ĭmbūtum, íd., abreviació de trajectorium ‘conducte’ imbutum, participi de imbuĕre ‘mullar o amarar, impregnar’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bóta, ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc.

2 p ext Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut.

3 pl fig 1 Circumloquis, ambigüitats, etc., emprats per a no dir clarament una cosa.

2 anar amb embuts Parlar sense sinceritat, disfressant la veritat.

3 fer embuts Parlar d’una forma confusa o incompleta.

4 GEOMORF Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.

5 llei de l’embut Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir a llurs subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos.

->embutllofar

■embutllofar

[de butllofa]

v PAT 1 tr Fer una butllofa.

2 pron Fer-se una butllofa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embutllofar

GERUNDI: embutllofant

PARTICIPI: embutllofat, embutllofada, embutllofats, embutllofades

INDICATIU PRESENT: embutllofo, embutllofes, embutllofa, embutllofem, embutllofeu, embutllofen

INDICATIU IMPERFET: embutllofava, embutllofaves, embutllofava, embutllofàvem, embutllofàveu, embutllofaven

INDICATIU PASSAT: embutllofí, embutllofares, embutllofà, embutllofàrem, embutllofàreu, embutllofaren

INDICATIU FUTUR: embutllofaré, embutllofaràs, embutllofarà, embutllofarem, embutllofareu, embutllofaran

INDICATIU CONDICIONAL: embutllofaria, embutllofaries, embutllofaria, embutllofaríem, embutllofaríeu, embutllofarien

SUBJUNTIU PRESENT: embutllofi, embutllofis, embutllofi, embutllofem, embutllofeu, embutllofin

SUBJUNTIU IMPERFET: embutllofés, embutllofessis, embutllofés, embutlloféssim, embutlloféssiu, embutllofessin

IMPERATIU: embutllofa, embutllofi, embutllofem, embutllofeu, embutllofin

->embutllofat

embutllofat -ada

[de embutllofar]

adj PAT Que té butllofes.

->embutxacar

■embutxacar

[de butxaca]

v 1 tr Ficar a la butxaca.

2 pron esp Apoderar-se d’una quantitat de diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embutxacar

GERUNDI: embutxacant

PARTICIPI: embutxacat, embutxacada, embutxacats, embutxacades

INDICATIU PRESENT: embutxaco, embutxaques, embutxaca, embutxaquem, embutxaqueu, embutxaquen

INDICATIU IMPERFET: embutxacava, embutxacaves, embutxacava, embutxacàvem, embutxacàveu, embutxacaven

INDICATIU PASSAT: embutxaquí, embutxacares, embutxacà, embutxacàrem, embutxacàreu, embutxacaren

INDICATIU FUTUR: embutxacaré, embutxacaràs, embutxacarà, embutxacarem, embutxacareu, embutxacaran

INDICATIU CONDICIONAL: embutxacaria, embutxacaries, embutxacaria, embutxacaríem, embutxacaríeu, embutxacarien

SUBJUNTIU PRESENT: embutxaqui, embutxaquis, embutxaqui, embutxaquem, embutxaqueu, embutxaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embutxaqués, embutxaquessis, embutxaqués, embutxaquéssim, embutxaquéssiu, embutxaquessin

IMPERATIU: embutxaca, embutxaqui, embutxaquem, embutxaqueu, embutxaquin

->emena

emena

f HIST DR Esmena.

->emenda

emenda

f HIST DR Esmena.

->emergència

■emergència

Part. sil.: e_mer_gèn_ci_a

[de emergent; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció d’emergir;

2 l’efecte.

2 1 Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata. En cas d’emergència, aviseu-me! Situació d’emergència. Sortida d’emergència.

2 estat d’emergència Situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics.

3 vorera d’emergència CARRET Voral.

3 1 Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls.

2 BOT Ressalt de la superfície d’un òrgan vegetal en la formació del qual intervenen teixits subepidèrmics.

->emergent

■emergent

[del ll. emergens, -ntis, participi pres. de emergĕre ‘emergir’; 1a FONT: 1365]

adj 1 1 Que emergeix. Raigs emergents.

2 GEOL Dit de la part de la superfície terrestre que surt per sobre del nivell de l’aigua.

3 any emergent CRON Any que comença una era.

2 Resultant, com a conseqüència natural o lògica. Dany emergent.

->emergir

■emergir

[del ll. emergĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 1 Sortir d’un líquid en què era immergit.

2 p anal Sobresortir. El campanar emergia del mig del poble.

2 1 FÍS Sortir, els raigs de llum, les ones sonores, etc., d’un medi després d’haver-lo travessat.

2 p anal Sortir de l’obscuritat o vèncer l’obstacle que en tapava la vista.

3 Sortir a la superfície un curs d’aigua subterrània.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emergir

GERUNDI: emergint

PARTICIPI: emergit, emergida, emergits, emergides

INDICATIU PRESENT: emergeixo, emergeixes, emergeix, emergim, emergiu, emergeixen

INDICATIU IMPERFET: emergia, emergies, emergia, emergíem, emergíeu, emergien

INDICATIU PASSAT: emergí, emergires, emergí, emergírem, emergíreu, emergiren

INDICATIU FUTUR: emergiré, emergiràs, emergirà, emergirem, emergireu, emergiran

INDICATIU CONDICIONAL: emergiria, emergiries, emergiria, emergiríem, emergiríeu, emergirien

SUBJUNTIU PRESENT: emergeixi, emergeixis, emergeixi, emergim, emergiu, emergeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emergís, emergissis, emergís, emergíssim, emergíssiu, emergissin

IMPERATIU: emergeix, emergeixi, emergim, emergiu, emergeixin

->emèrit

■emèrit -a

[del ll. emerĭtus, -a, -um, íd., participi de emerēre ‘merèixer, guanyar’, der. de merēre]

adj Dit de la persona que, un cop retirada del seu càrrec, en conserva el grau i els honors i, sovint, l’estipendi. Professor emèrit. Bisbe emèrit.

->emersió

■emersió

Part. sil.: e_mer_si_ó

[del ll. td. emersio, -ōnis, íd.]

f 1 emergència 1.

2 esp ASTR Reaparició d’un astre després del seu eclipsi o ocultació per un altre.

->èmesi

■èmesi

[del gr. émesis, íd., der. de eméō ‘vomitar’]

f PAT Vòmit.

->emètic

■emètic -a

[del gr. emetikós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m FARM Dit dels productes que provoquen el vòmit.

->emetina

■emetina

Hom.: hematina

f QUÍM ORG i FARM Èter metílic de la cefalina, alcaloide principal de la Cephaelis ipecacuanha, de fórmula C₂₉H₄₀N₂O₄, emprat com a expectorant, emètic i amebicida.

->emetitzar

■emetitzar

[de emètic]

v tr FARM Afegir emètic a una substància.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emetitzar

GERUNDI: emetitzant

PARTICIPI: emetitzat, emetitzada, emetitzats, emetitzades

INDICATIU PRESENT: emetitzo, emetitzes, emetitza, emetitzem, emetitzeu, emetitzen

INDICATIU IMPERFET: emetitzava, emetitzaves, emetitzava, emetitzàvem, emetitzàveu, emetitzaven

INDICATIU PASSAT: emetitzí, emetitzares, emetitzà, emetitzàrem, emetitzàreu, emetitzaren

INDICATIU FUTUR: emetitzaré, emetitzaràs, emetitzarà, emetitzarem, emetitzareu, emetitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: emetitzaria, emetitzaries, emetitzaria, emetitzaríem, emetitzaríeu, emetitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: emetitzi, emetitzis, emetitzi, emetitzem, emetitzeu, emetitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: emetitzés, emetitzessis, emetitzés, emetitzéssim, emetitzéssiu, emetitzessin

IMPERATIU: emetitza, emetitzi, emetitzem, emetitzeu, emetitzin

->emetocatàrtic

■emetocatàrtic -a

adj FARM Medicament que té alhora una acció catàrtica i emètica.

->emetre

■emetre

[del ll. emittĕre, íd.; 1a FONT: 1541]

v tr 1 Produir, una cosa, una altra que se’n separa. Emetre un so. Un cos que emet llum, calor. El pol·len emès pels estams.

2 fig Expressar, manifestar una opinió, un judici, un informe, un vot, etc.

3 ECON Posar en circulació valors. El banc ha emès nous bitllets.

4 FÍS i TELECOM Produir una emissió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emetre

GERUNDI: emetent

PARTICIPI: emès, emesa, emesos, emeses

INDICATIU PRESENT: emeto, emets, emet, emetem, emeteu, emeten

INDICATIU IMPERFET: emetia, emeties, emetia, emetíem, emetíeu, emetien

INDICATIU PASSAT: emetí, emeteres, emeté, emetérem, emetéreu, emeteren

INDICATIU FUTUR: emetré, emetràs, emetrà, emetrem, emetreu, emetran

INDICATIU CONDICIONAL: emetria, emetries, emetria, emetríem, emetríeu, emetrien

SUBJUNTIU PRESENT: emeti, emetis, emeti, emetem, emeteu, emetin

SUBJUNTIU IMPERFET: emetés, emetessis, emetés, emetéssim, emetéssiu, emetessin

IMPERATIU: emet, emeti, emetem, emeteu, emetin

->èmfasi

■èmfasi

[del ll. emphăsis, i aquest, del gr. émphasis ‘demostració; figura que pretén expressar més que no diu’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m [o f] 1 1 Força d’expressió, entonació amb què hom tracta de realçar la importància del que diu o llegeix. Parlar amb èmfasi. Llegir, recitar, amb èmfasi.

2 Importància que hom comunica al que diu mitjançant certes expressions, el to, l’accionat, etc.

2 RET Figura que consisteix a donar a entendre més coses que no les realment expressades amb les paraules emprades.

->emfasització

■emfasització

Part. sil.: em_fa_sit_za_ci_ó

[de emfasitzar]

f Emfatització.

->emfasitzar

■emfasitzar

[de èmfasi; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr Emfatitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emfasitzar

GERUNDI: emfasitzant

PARTICIPI: emfasitzat, emfasitzada, emfasitzats, emfasitzades

INDICATIU PRESENT: emfasitzo, emfasitzes, emfasitza, emfasitzem, emfasitzeu, emfasitzen

INDICATIU IMPERFET: emfasitzava, emfasitzaves, emfasitzava, emfasitzàvem, emfasitzàveu, emfasitzaven

INDICATIU PASSAT: emfasitzí, emfasitzares, emfasitzà, emfasitzàrem, emfasitzàreu, emfasitzaren

INDICATIU FUTUR: emfasitzaré, emfasitzaràs, emfasitzarà, emfasitzarem, emfasitzareu, emfasitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: emfasitzaria, emfasitzaries, emfasitzaria, emfasitzaríem, emfasitzaríeu, emfasitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: emfasitzi, emfasitzis, emfasitzi, emfasitzem, emfasitzeu, emfasitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: emfasitzés, emfasitzessis, emfasitzés, emfasitzéssim, emfasitzéssiu, emfasitzessin

IMPERATIU: emfasitza, emfasitzi, emfasitzem, emfasitzeu, emfasitzin

->emfàtic

■emfàtic -a

[de èmfasi; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Proferit amb èmfasi. Unes paraules emfàtiques.

2 Que denota o implica èmfasi. Ho ha dit en un to emfàtic.

2 Que parla amb èmfasi. Una persona emfàtica.

3 consonant emfàtica FON Consonant, molt corrent en les llengües semítiques, en la pronúncia de la qual apareix un tret articulatori que consisteix en un retraïment cap a l’arrel de la llengua i una concavitat del dors d’aquesta, acompanyat d’una elevació brusca de la laringe.

->emfàticament

■emfàticament

[de emfàtic]

adv D’una manera emfàtica, amb èmfasi.

->emfatització

■emfatització

Part. sil.: em_fa_tit_za_ci_ó

f Acció d’emfatitzar.

->emfatitzar

■emfatitzar

v tr 1 Proferir amb èmfasi una frase, un mot, etc.

2 Fer que el to amb què hom parla, l’accionat, etc., tinguin èmfasi. Emfatitzar la veu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emfatitzar

GERUNDI: emfatitzant

PARTICIPI: emfatitzat, emfatitzada, emfatitzats, emfatitzades

INDICATIU PRESENT: emfatitzo, emfatitzes, emfatitza, emfatitzem, emfatitzeu, emfatitzen

INDICATIU IMPERFET: emfatitzava, emfatitzaves, emfatitzava, emfatitzàvem, emfatitzàveu, emfatitzaven

INDICATIU PASSAT: emfatitzí, emfatitzares, emfatitzà, emfatitzàrem, emfatitzàreu, emfatitzaren

INDICATIU FUTUR: emfatitzaré, emfatitzaràs, emfatitzarà, emfatitzarem, emfatitzareu, emfatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: emfatitzaria, emfatitzaries, emfatitzaria, emfatitzaríem, emfatitzaríeu, emfatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: emfatitzi, emfatitzis, emfatitzi, emfatitzem, emfatitzeu, emfatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: emfatitzés, emfatitzessis, emfatitzés, emfatitzéssim, emfatitzéssiu, emfatitzessin

IMPERATIU: emfatitza, emfatitzi, emfatitzem, emfatitzeu, emfatitzin

->emfisema

■emfisema

[del gr. emphýsēma, -atos ‘inflor’, der. de emphysáō ‘inflar’, i aquest, de physáō ‘bufar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PAT Presència anormal d’aire o de gas en els teixits orgànics. Emfisema pulmonar, subcutani.

->emfisematós

■emfisematós -osa

[de emfisema]

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’emfisema.

->emfiteusi

■emfiteusi

Part. sil.: em_fi_teu_si

[del ll. emphyteusis, i aquest, del gr. emphýteusis, íd., der. de emphyteúō ‘empeltar’, i aquest, de phytón ‘vegetal’, der. de phýō ‘néixer’ (cf. físic); 1a FONT: 1696, DLac.]

f DR CIV Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, tot retenint-ne el domini directe, a canvi de rebre un cànon de l’emfiteuta o senyor útil.

->emfiteuta

■emfiteuta

Part. sil.: em_fi_teu_ta

[del ll. emphyteuta, íd.; 1a FONT: 1383]

m i f DR CIV Persona que té el domini útil sobre un bé immoble i està obligada al pagament del cànon de l’emfiteusi.

->emfitèutic

■emfitèutic -a

Part. sil.: em_fi_tèu_tic

[del ll. emphyteuticus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj DR CIV 1 Relatiu o pertanyent a l’emfiteusi.

2 Dit de la cosa cedida a emfiteusi.

->emfràctic

■emfràctic -a

[del gr. emphraktikós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m MED Que produeix l’emfraxi.

->emfraxi

■emfraxi

[del gr. émphraxis ‘obstrucció, embús’, der. de emphráttō ‘tapar, embussar’, i aquest, de phráttō ‘estrènyer, obstruir’; 1a FONT: 1932, DFa.]

f MED Obstrucció, especialment dels porus de la pell.

->-èmia

■-èmia

Forma sufixada del mot grec haĩma, -atos, que significa ‘sang’. Ex.: urèmia.

->emídids

■emídids

m ZOOL 1 pl Família de quelonis d’aigua dolça, aquàtics i semiaquàtics, de cos oval, que tenen el dorsal ossificat i unit al plastró mitjançant lligaments.

2 sing Queloni de la família dels emídids.

->emigració

■emigració

Part. sil.: e_mi_gra_ci_ó

[de emigrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 DEMOG Moviment migratori des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants.

2 DEMOG Conjunt d’emigrants.

3 emigració animal ZOOL Migració animal.

->emigrant

■emigrant

[de emigrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que emigra.

->emigrar

■emigrar

[de migrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Deixar el propi país per anar a viure en un altre. Han emigrat a Alemanya.

2 ZOOL Migrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emigrar

GERUNDI: emigrant

PARTICIPI: emigrat, emigrada, emigrats, emigrades

INDICATIU PRESENT: emigro, emigres, emigra, emigrem, emigreu, emigren

INDICATIU IMPERFET: emigrava, emigraves, emigrava, emigràvem, emigràveu, emigraven

INDICATIU PASSAT: emigrí, emigrares, emigrà, emigràrem, emigràreu, emigraren

INDICATIU FUTUR: emigraré, emigraràs, emigrarà, emigrarem, emigrareu, emigraran

INDICATIU CONDICIONAL: emigraria, emigraries, emigraria, emigraríem, emigraríeu, emigrarien

SUBJUNTIU PRESENT: emigri, emigris, emigri, emigrem, emigreu, emigrin

SUBJUNTIU IMPERFET: emigrés, emigressis, emigrés, emigréssim, emigréssiu, emigressin

IMPERATIU: emigra, emigri, emigrem, emigreu, emigrin

->emigrat

■emigrat -ada

[de emigrar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Dit de la persona que viu fora de la seva pàtria obligat per una causa política.

->emigratori

■emigratori -òria

[de emigrar]

adj Relatiu o pertanyent a l’emigració.

->emilià

emilià -ana

Part. sil.: e_mi_li_à

1 adj i m i f De l’Emília (regió d’Itàlia) o de l’emilià (dialecte).

2 m LING Dialecte italià septentrional, gal·loitàlic, parlat a la regió de l’Emília.

->eminència

■eminència

Part. sil.: e_mi_nèn_ci_a

[del ll. eminentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 1 Lloc eminent.

2 ANAT Protuberància.

2 1 Qualitat d’eminent.

2 CATOL Títol d’honor donat als cardenals.

3 Persona eminent.

4 eminència grisa Conseller privat que actua a l’ombra.

->eminent

■eminent

[del ll. emĭnens, -ntis, íd., participi pres. de eminēre ‘elevar-se’, der. de minae ‘sobresortints d’un mur’; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Més alt o sobresortint que les coses circumdants. La torre és en una posició eminent.

2 fig Que excel·leix. Un científic eminent. Té un paper eminent.

->eminentíssim

eminentíssim -a

[de eminent]

adj 1 Molt eminent.

2 CATOL [abrev Emm. Emma., Emtm. Emtma.] Tractament donat especialment als cardenals.

->eminentment

■eminentment

[de eminent]

adv 1 En alt grau.

2 esp Principalment, sobretot.

->emir

■emir

[de l’àr. 'ämîr ‘cap, comandant’, der. de 'ámar ‘manar’; 1a FONT: s. XIX]

m HIST 1 Als països islàmics, cap militar, governador o príncep.

2 1 Als països islàmics, títol que porten els prínceps de les famílies reials.

2 Sobirà d’un emirat.

->emirat

■emirat

[de emir]

m 1 Dignitat d’emir.

2 Durada del govern d’un emir.

3 HIST Territori governat per un emir.

->emis

emis

m ZOOL Tortuga d’estany.

->emissari

■emissari -ària

[del ll. emissarius, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 m 1 Canal que serveix per a buidar un estany, una bassa, etc.

2 esp GEOMORF Riu que s’origina en un llac i que en transporta l’aigua a un altre llac o riu o a la mar.

3 OBR PÚBL Conducció que recull les aigües residuals d’una xarxa de clavegueres o les aigües tractades en una depuradora i les transporta a la mar, a una certa distància de la costa.

2 m i f Agent, encarregat d’una missió secreta.

3 boc emissari Boc expiatori.

->emissió

■emissió

Part. sil.: e_mis_si_ó

Hom.: amissió

[del ll. emissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f 1 1 Acció d’emetre;

2 l’efecte. Emissió de diner, de títols.

2 1 FÍS Producció en un punt donat i transmissió a l’espai d’ones electromagnètiques, partícules elementals, calor (cos negre), vibracions mecàniques (so) i gasoses, etc. Emissió radiofònica, televisiva.

2 ECOL Descàrrega d’un o més contaminants al medi.

3 MÚS Producció de sons musicals amb instruments o, sobretot, amb la veu.

->emissiu

■emissiu -iva

Part. sil.: e_mis_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. emissus, -a, -um, participi de emittĕre ‘emetre’]

adj FÍS 1 Que té la propietat de produir una emissió.

2 poder emissiu Emissivitat.

3 poder emissiu total Energia total emesa per un cos termoradiant per unitat de temps i de superfície.

->emissivitat

■emissivitat

[de emissiu]

f 1 Poder d’emissió.

2 FÍS Relació entre el poder emissiu total d’un cos i el poder emissiu total d’un cos negre perfecte a la mateixa temperatura.

->emissor

■emissor -a

[del ll. emissor, -ōris, íd.]

1 adj i m Que emet.

2 m ELECTRÒN Un dels elèctrodes principals d’un transistor.

3 m ELECTRÒN Aparell destinat a emetre ones electromagnètiques a fi de transmetre una determinada informació.

4 m LING Persona que produeix un missatge en un acte de comunicació.

5 f TELECOM Conjunt d’aparells i d’instal·lacions que, mitjançant l’emissió d’ones electromagnètiques, serveix per a la transmissió a distància de sons i imatges.

->emitància

■emitància

Part. sil.: e_mi_tàn_ci_a

f FÍS [símb: ε] Quocient entre el flux energètic (emitància energètica) o lluminós (emitància lluminosa) emès per un element infinitament petit d’una superfície emissora i l’àrea d’aquest element.

->emitró

emitró

m TV Tub analitzador de televisió, molt semblant a l’orticó, caracteritzat per un poder resolutiu elevat i una sensibilitat mitjana.

->Emm. Emma.

Emm. Emma.

abrev CATOL eminentíssim 2.

->emmacat

■emmacat

[de mac¹]

m OBR PÚBL Paviment format amb grava o amb còdols, col·locats en sec o amb una beurada de morter de ciment per a travar-los.

->emmagatzemador

■emmagatzemador -a

[de emmagatzemar]

adj Que emmagatzema.

->emmagatzemament

■emmagatzemament

[de emmagatzemar]

m MANUT Emmagatzematge.

->emmagatzemar

■emmagatzemar

[de magatzem]

v tr 1 MANUT Posar en magatzem.

2 FÍS i TECNOL Acumular energia, calor, electricitat, etc., per utilitzar-la en el moment escaient.

3 INFORM Desar en una memòria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmagatzemar

GERUNDI: emmagatzemant

PARTICIPI: emmagatzemat, emmagatzemada, emmagatzemats, emmagatzemades

INDICATIU PRESENT: emmagatzemo, emmagatzemes, emmagatzema, emmagatzemem, emmagatzemeu, emmagatzemen

INDICATIU IMPERFET: emmagatzemava, emmagatzemaves, emmagatzemava, emmagatzemàvem, emmagatzemàveu, emmagatzemaven

INDICATIU PASSAT: emmagatzemí, emmagatzemares, emmagatzemà, emmagatzemàrem, emmagatzemàreu, emmagatzemaren

INDICATIU FUTUR: emmagatzemaré, emmagatzemaràs, emmagatzemarà, emmagatzemarem, emmagatzemareu, emmagatzemaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmagatzemaria, emmagatzemaries, emmagatzemaria, emmagatzemaríem, emmagatzemaríeu, emmagatzemarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmagatzemi, emmagatzemis, emmagatzemi, emmagatzemem, emmagatzemeu, emmagatzemin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmagatzemés, emmagatzemessis, emmagatzemés, emmagatzeméssim, emmagatzeméssiu, emmagatzemessin

IMPERATIU: emmagatzema, emmagatzemi, emmagatzemem, emmagatzemeu, emmagatzemin

->emmagatzematge

■emmagatzematge

[de emmagatzemar]

m 1 MANUT Operació de guardar objectes o mercaderies en un magatzem.

2 INFORM Desament de dades en una memòria per a ús posterior.

->emmagriment

■emmagriment

m Amagriment.

->emmagrir

■emmagrir

v tr i pron Amagrir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmagrir

GERUNDI: emmagrint

PARTICIPI: emmagrit, emmagrida, emmagrits, emmagrides

INDICATIU PRESENT: emmagreixo, emmagreixes, emmagreix, emmagrim, emmagriu, emmagreixen

INDICATIU IMPERFET: emmagria, emmagries, emmagria, emmagríem, emmagríeu, emmagrien

INDICATIU PASSAT: emmagrí, emmagrires, emmagrí, emmagrírem, emmagríreu, emmagriren

INDICATIU FUTUR: emmagriré, emmagriràs, emmagrirà, emmagrirem, emmagrireu, emmagriran

INDICATIU CONDICIONAL: emmagriria, emmagriries, emmagriria, emmagriríem, emmagriríeu, emmagririen

SUBJUNTIU PRESENT: emmagreixi, emmagreixis, emmagreixi, emmagrim, emmagriu, emmagreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmagrís, emmagrissis, emmagrís, emmagríssim, emmagríssiu, emmagrissin

IMPERATIU: emmagreix, emmagreixi, emmagrim, emmagriu, emmagreixin

->emmainadar-se

■emmainadar-se

Part. sil.: em_mai_na_dar-se

[de mainada]

v pron Tenir fills.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmainadar

GERUNDI: emmainadant

PARTICIPI: emmainadat, emmainadada, emmainadats, emmainadades

INDICATIU PRESENT: emmainado, emmainades, emmainada, emmainadem, emmainadeu, emmainaden

INDICATIU IMPERFET: emmainadava, emmainadaves, emmainadava, emmainadàvem, emmainadàveu, emmainadaven

INDICATIU PASSAT: emmainadí, emmainadares, emmainadà, emmainadàrem, emmainadàreu, emmainadaren

INDICATIU FUTUR: emmainadaré, emmainadaràs, emmainadarà, emmainadarem, emmainadareu, emmainadaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmainadaria, emmainadaries, emmainadaria, emmainadaríem, emmainadaríeu, emmainadarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmainadi, emmainadis, emmainadi, emmainadem, emmainadeu, emmainadin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmainadés, emmainadessis, emmainadés, emmainadéssim, emmainadéssiu, emmainadessin

IMPERATIU: emmainada, emmainadi, emmainadem, emmainadeu, emmainadin

->emmainadat

emmainadat -ada

Part. sil.: em_mai_na_dat

[de emmainadar-se]

adj Que té fills. Els meus germans ja són tots emmainadats.

->emmalaltir

■emmalaltir

[de malalt; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr Posar-se malalt.

2 1 tr Fer posar malalt. Tant de beure la va emmalaltint.

2 pron Posar-se malalt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmalaltir

GERUNDI: emmalaltint

PARTICIPI: emmalaltit, emmalaltida, emmalaltits, emmalaltides

INDICATIU PRESENT: emmalalteixo, emmalalteixes, emmalalteix, emmalaltim, emmalaltiu, emmalalteixen

INDICATIU IMPERFET: emmalaltia, emmalalties, emmalaltia, emmalaltíem, emmalaltíeu, emmalaltien

INDICATIU PASSAT: emmalaltí, emmalaltires, emmalaltí, emmalaltírem, emmalaltíreu, emmalaltiren

INDICATIU FUTUR: emmalaltiré, emmalaltiràs, emmalaltirà, emmalaltirem, emmalaltireu, emmalaltiran

INDICATIU CONDICIONAL: emmalaltiria, emmalaltiries, emmalaltiria, emmalaltiríem, emmalaltiríeu, emmalaltirien

SUBJUNTIU PRESENT: emmalalteixi, emmalalteixis, emmalalteixi, emmalaltim, emmalaltiu, emmalalteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmalaltís, emmalaltissis, emmalaltís, emmalaltíssim, emmalaltíssiu, emmalaltissin

IMPERATIU: emmalalteix, emmalalteixi, emmalaltim, emmalaltiu, emmalalteixin

->emmaleïment

■emmaleïment

Part. sil.: em_ma_le_ï_ment

[de emmaleir]

m 1 Acció d’emmaleir o d’emmaleir-se;

2 l’efecte.

->emmaleir

■emmaleir

Part. sil.: em_ma_le_ir

[de maleir]

v tr i pron enverinar 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmaleir

GERUNDI: emmaleint

PARTICIPI: emmaleït, emmaleïda, emmaleïts, emmaleïdes

INDICATIU PRESENT: emmaleeixo, emmaleeixes, emmaleeix, emmaleïm, emmaleïu, emmaleeixen

INDICATIU IMPERFET: emmaleïa, emmaleïes, emmaleïa, emmaleíem, emmaleíeu, emmaleïen

INDICATIU PASSAT: emmaleí, emmaleïres, emmaleí, emmaleírem, emmaleíreu, emmaleïren

INDICATIU FUTUR: emmaleiré, emmaleiràs, emmaleirà, emmaleirem, emmaleireu, emmaleiran

INDICATIU CONDICIONAL: emmaleiria, emmaleiries, emmaleiria, emmaleiríem, emmaleiríeu, emmaleirien

SUBJUNTIU PRESENT: emmaleeixi, emmaleeixis, emmaleeixi, emmaleïm, emmaleïu, emmaleeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmaleís, emmaleïssis, emmaleís, emmaleíssim, emmaleíssiu, emmaleïssin

IMPERATIU: emmaleeix, emmaleeixi, emmaleïm, emmaleïu, emmaleeixin

->emmalesar-se

■emmalesar-se

[de malesa]

v pron Omplir-se de malesa. Un camí, un corriol, emmalesat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmalesar

GERUNDI: emmalesant

PARTICIPI: emmalesat, emmalesada, emmalesats, emmalesades

INDICATIU PRESENT: emmaleso, emmaleses, emmalesa, emmalesem, emmaleseu, emmalesen

INDICATIU IMPERFET: emmalesava, emmalesaves, emmalesava, emmalesàvem, emmalesàveu, emmalesaven

INDICATIU PASSAT: emmalesí, emmalesares, emmalesà, emmalesàrem, emmalesàreu, emmalesaren

INDICATIU FUTUR: emmalesaré, emmalesaràs, emmalesarà, emmalesarem, emmalesareu, emmalesaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmalesaria, emmalesaries, emmalesaria, emmalesaríem, emmalesaríeu, emmalesarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmalesi, emmalesis, emmalesi, emmalesem, emmaleseu, emmalesin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmalesés, emmalesessis, emmalesés, emmaleséssim, emmaleséssiu, emmalesessin

IMPERATIU: emmalesa, emmalesi, emmalesem, emmaleseu, emmalesin

->emmallar

■emmallar

[de malla¹]

v 1 tr 1 Cobrir de malla.

2 Guarnir amb malla.

2 PESC 1 tr Agafar (peix) amb la malla d’una xarxa.

2 pron Agafar-se, un peix, a la malla d’una xarxa.

3 pron Encallar-se el rai en el fons del corrent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmallar

GERUNDI: emmallant

PARTICIPI: emmallat, emmallada, emmallats, emmallades

INDICATIU PRESENT: emmallo, emmalles, emmalla, emmallem, emmalleu, emmallen

INDICATIU IMPERFET: emmallava, emmallaves, emmallava, emmallàvem, emmallàveu, emmallaven

INDICATIU PASSAT: emmallí, emmallares, emmallà, emmallàrem, emmallàreu, emmallaren

INDICATIU FUTUR: emmallaré, emmallaràs, emmallarà, emmallarem, emmallareu, emmallaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmallaria, emmallaries, emmallaria, emmallaríem, emmallaríeu, emmallarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmalli, emmallis, emmalli, emmallem, emmalleu, emmallin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmallés, emmallessis, emmallés, emmalléssim, emmalléssiu, emmallessin

IMPERATIU: emmalla, emmalli, emmallem, emmalleu, emmallin

->emmallat

■emmallat -ada

[de emmallar]

adj 1 Cobert de malla. Duia el cavall emmallat.

2 Guarnit amb malla. Una brusa emmallada.

->emmalurar-se

■emmalurar-se

[de malura]

v pron AGR Emmalurir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmalurar

GERUNDI: emmalurant

PARTICIPI: emmalurat, emmalurada, emmalurats, emmalurades

INDICATIU PRESENT: emmaluro, emmalures, emmalura, emmalurem, emmalureu, emmaluren

INDICATIU IMPERFET: emmalurava, emmaluraves, emmalurava, emmaluràvem, emmaluràveu, emmaluraven

INDICATIU PASSAT: emmalurí, emmalurares, emmalurà, emmaluràrem, emmaluràreu, emmaluraren

INDICATIU FUTUR: emmaluraré, emmaluraràs, emmalurarà, emmalurarem, emmalurareu, emmaluraran

INDICATIU CONDICIONAL: emmaluraria, emmaluraries, emmaluraria, emmaluraríem, emmaluraríeu, emmalurarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmaluri, emmaluris, emmaluri, emmalurem, emmalureu, emmalurin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmalurés, emmaluressis, emmalurés, emmaluréssim, emmaluréssiu, emmaluressin

IMPERATIU: emmalura, emmaluri, emmalurem, emmalureu, emmalurin

->emmalurir-se

■emmalurir-se

[de malura]

v pron AGR Agafar, les plantes, una malura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmalurir

GERUNDI: emmalurint

PARTICIPI: emmalurit, emmalurida, emmalurits, emmalurides

INDICATIU PRESENT: emmalureixo, emmalureixes, emmalureix, emmalurim, emmaluriu, emmalureixen

INDICATIU IMPERFET: emmaluria, emmaluries, emmaluria, emmaluríem, emmaluríeu, emmalurien

INDICATIU PASSAT: emmalurí, emmalurires, emmalurí, emmalurírem, emmaluríreu, emmaluriren

INDICATIU FUTUR: emmaluriré, emmaluriràs, emmalurirà, emmalurirem, emmalurireu, emmaluriran

INDICATIU CONDICIONAL: emmaluriria, emmaluriries, emmaluriria, emmaluriríem, emmaluriríeu, emmaluririen

SUBJUNTIU PRESENT: emmalureixi, emmalureixis, emmalureixi, emmalurim, emmaluriu, emmalureixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmalurís, emmalurissis, emmalurís, emmaluríssim, emmaluríssiu, emmalurissin

IMPERATIU: emmalureix, emmalureixi, emmalurim, emmaluriu, emmalureixin

->emmandridor

■emmandridor -a

[de emmandrir]

adj Que fa agafar mandra.

->emmandriment

■emmandriment

[de emmandrir]

m 1 1 Acció d’emmandrir o d’emmandrir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui s’ha emmandrit.

->emmandrir

■emmandrir

[de mandra; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Fer agafar mandra; emperesir.

2 pron Agafar mandra; emperesir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmandrir

GERUNDI: emmandrint

PARTICIPI: emmandrit, emmandrida, emmandrits, emmandrides

INDICATIU PRESENT: emmandreixo, emmandreixes, emmandreix, emmandrim, emmandriu, emmandreixen

INDICATIU IMPERFET: emmandria, emmandries, emmandria, emmandríem, emmandríeu, emmandrien

INDICATIU PASSAT: emmandrí, emmandrires, emmandrí, emmandrírem, emmandríreu, emmandriren

INDICATIU FUTUR: emmandriré, emmandriràs, emmandrirà, emmandrirem, emmandrireu, emmandriran

INDICATIU CONDICIONAL: emmandriria, emmandriries, emmandriria, emmandriríem, emmandriríeu, emmandririen

SUBJUNTIU PRESENT: emmandreixi, emmandreixis, emmandreixi, emmandrim, emmandriu, emmandreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmandrís, emmandrissis, emmandrís, emmandríssim, emmandríssiu, emmandrissin

IMPERATIU: emmandreix, emmandreixi, emmandrim, emmandriu, emmandreixin

->emmanegament

■emmanegament

[de emmanegar]

m Acció d’emmanegar.

->emmanegar

■emmanegar

[de mànec]

v tr Posar mànec a una cosa. Han emmanegat la destral.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmanegar

GERUNDI: emmanegant

PARTICIPI: emmanegat, emmanegada, emmanegats, emmanegades

INDICATIU PRESENT: emmanego, emmanegues, emmanega, emmaneguem, emmanegueu, emmaneguen

INDICATIU IMPERFET: emmanegava, emmanegaves, emmanegava, emmanegàvem, emmanegàveu, emmanegaven

INDICATIU PASSAT: emmaneguí, emmanegares, emmanegà, emmanegàrem, emmanegàreu, emmanegaren

INDICATIU FUTUR: emmanegaré, emmanegaràs, emmanegarà, emmanegarem, emmanegareu, emmanegaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmanegaria, emmanegaries, emmanegaria, emmanegaríem, emmanegaríeu, emmanegarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmanegui, emmaneguis, emmanegui, emmaneguem, emmanegueu, emmaneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmanegués, emmaneguessis, emmanegués, emmaneguéssim, emmaneguéssiu, emmaneguessin

IMPERATIU: emmanega, emmanegui, emmaneguem, emmanegueu, emmaneguin

->emmangrar

■emmangrar

[de mangra]

v tr Pintar amb mangra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmangrar

GERUNDI: emmangrant

PARTICIPI: emmangrat, emmangrada, emmangrats, emmangrades

INDICATIU PRESENT: emmangro, emmangres, emmangra, emmangrem, emmangreu, emmangren

INDICATIU IMPERFET: emmangrava, emmangraves, emmangrava, emmangràvem, emmangràveu, emmangraven

INDICATIU PASSAT: emmangrí, emmangrares, emmangrà, emmangràrem, emmangràreu, emmangraren

INDICATIU FUTUR: emmangraré, emmangraràs, emmangrarà, emmangrarem, emmangrareu, emmangraran

INDICATIU CONDICIONAL: emmangraria, emmangraries, emmangraria, emmangraríem, emmangraríeu, emmangrarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmangri, emmangris, emmangri, emmangrem, emmangreu, emmangrin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmangrés, emmangressis, emmangrés, emmangréssim, emmangréssiu, emmangressin

IMPERATIU: emmangra, emmangri, emmangrem, emmangreu, emmangrin

->emmanillar

■emmanillar

[de manilla¹]

v tr Lligar (algú) amb manilles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmanillar

GERUNDI: emmanillant

PARTICIPI: emmanillat, emmanillada, emmanillats, emmanillades

INDICATIU PRESENT: emmanillo, emmanilles, emmanilla, emmanillem, emmanilleu, emmanillen

INDICATIU IMPERFET: emmanillava, emmanillaves, emmanillava, emmanillàvem, emmanillàveu, emmanillaven

INDICATIU PASSAT: emmanillí, emmanillares, emmanillà, emmanillàrem, emmanillàreu, emmanillaren

INDICATIU FUTUR: emmanillaré, emmanillaràs, emmanillarà, emmanillarem, emmanillareu, emmanillaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmanillaria, emmanillaries, emmanillaria, emmanillaríem, emmanillaríeu, emmanillarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmanilli, emmanillis, emmanilli, emmanillem, emmanilleu, emmanillin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmanillés, emmanillessis, emmanillés, emmanilléssim, emmanilléssiu, emmanillessin

IMPERATIU: emmanilla, emmanilli, emmanillem, emmanilleu, emmanillin

->emmanisar

■emmanisar

[de manisa]

v tr CONSTR Enrajolar amb manises. Emmanisar el bany.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmanisar

GERUNDI: emmanisant

PARTICIPI: emmanisat, emmanisada, emmanisats, emmanisades

INDICATIU PRESENT: emmaniso, emmanises, emmanisa, emmanisem, emmaniseu, emmanisen

INDICATIU IMPERFET: emmanisava, emmanisaves, emmanisava, emmanisàvem, emmanisàveu, emmanisaven

INDICATIU PASSAT: emmanisí, emmanisares, emmanisà, emmanisàrem, emmanisàreu, emmanisaren

INDICATIU FUTUR: emmanisaré, emmanisaràs, emmanisarà, emmanisarem, emmanisareu, emmanisaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmanisaria, emmanisaries, emmanisaria, emmanisaríem, emmanisaríeu, emmanisarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmanisi, emmanisis, emmanisi, emmanisem, emmaniseu, emmanisin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmanisés, emmanisessis, emmanisés, emmaniséssim, emmaniséssiu, emmanisessin

IMPERATIU: emmanisa, emmanisi, emmanisem, emmaniseu, emmanisin

->emmanlleu

■emmanlleu

Part. sil.: em_man_lleu

[de emmanllevar]

m Manlleu.

->emmanllevar

■emmanllevar

[de manllevar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Manllevar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmanllevar

GERUNDI: emmanllevant

PARTICIPI: emmanllevat, emmanllevada, emmanllevats, emmanllevades

INDICATIU PRESENT: emmanllevo, emmanlleves, emmanlleva, emmanllevem, emmanlleveu, emmanlleven

INDICATIU IMPERFET: emmanllevava, emmanllevaves, emmanllevava, emmanllevàvem, emmanllevàveu, emmanllevaven

INDICATIU PASSAT: emmanlleví, emmanllevares, emmanllevà, emmanllevàrem, emmanllevàreu, emmanllevaren

INDICATIU FUTUR: emmanllevaré, emmanllevaràs, emmanllevarà, emmanllevarem, emmanllevareu, emmanllevaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmanllevaria, emmanllevaries, emmanllevaria, emmanllevaríem, emmanllevaríeu, emmanllevarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmanllevi, emmanllevis, emmanllevi, emmanllevem, emmanlleveu, emmanllevin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmanllevés, emmanllevessis, emmanllevés, emmanllevéssim, emmanllevéssiu, emmanllevessin

IMPERATIU: emmanlleva, emmanllevi, emmanllevem, emmanlleveu, emmanllevin

->emmanseir

■emmanseir

Part. sil.: em_man_se_ir

[de mans]

v tr Amansir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmanseir

GERUNDI: emmanseint

PARTICIPI: emmanseït, emmanseïda, emmanseïts, emmanseïdes

INDICATIU PRESENT: emmanseeixo, emmanseeixes, emmanseeix, emmanseïm, emmanseïu, emmanseeixen

INDICATIU IMPERFET: emmanseïa, emmanseïes, emmanseïa, emmanseíem, emmanseíeu, emmanseïen

INDICATIU PASSAT: emmanseí, emmanseïres, emmanseí, emmanseírem, emmanseíreu, emmanseïren

INDICATIU FUTUR: emmanseiré, emmanseiràs, emmanseirà, emmanseirem, emmanseireu, emmanseiran

INDICATIU CONDICIONAL: emmanseiria, emmanseiries, emmanseiria, emmanseiríem, emmanseiríeu, emmanseirien

SUBJUNTIU PRESENT: emmanseeixi, emmanseeixis, emmanseeixi, emmanseïm, emmanseïu, emmanseeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmanseís, emmanseïssis, emmanseís, emmanseíssim, emmanseíssiu, emmanseïssin

IMPERATIU: emmanseeix, emmanseeixi, emmanseïm, emmanseïu, emmanseeixin

->emmantar

■emmantar

[de manta; 1a FONT: 1414]

v tr Cobrir amb una manta o amb mantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmantar

GERUNDI: emmantant

PARTICIPI: emmantat, emmantada, emmantats, emmantades

INDICATIU PRESENT: emmanto, emmantes, emmanta, emmantem, emmanteu, emmanten

INDICATIU IMPERFET: emmantava, emmantaves, emmantava, emmantàvem, emmantàveu, emmantaven

INDICATIU PASSAT: emmantí, emmantares, emmantà, emmantàrem, emmantàreu, emmantaren

INDICATIU FUTUR: emmantaré, emmantaràs, emmantarà, emmantarem, emmantareu, emmantaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmantaria, emmantaries, emmantaria, emmantaríem, emmantaríeu, emmantarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmanti, emmantis, emmanti, emmantem, emmanteu, emmantin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmantés, emmantessis, emmantés, emmantéssim, emmantéssiu, emmantessin

IMPERATIU: emmanta, emmanti, emmantem, emmanteu, emmantin

->emmantellar

■emmantellar

[de mantell; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 Cobrir, envoltar, amb un mantell.

2 fig La boira emmantellava tota la muntanya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmantellar

GERUNDI: emmantellant

PARTICIPI: emmantellat, emmantellada, emmantellats, emmantellades

INDICATIU PRESENT: emmantello, emmantelles, emmantella, emmantellem, emmantelleu, emmantellen

INDICATIU IMPERFET: emmantellava, emmantellaves, emmantellava, emmantellàvem, emmantellàveu, emmantellaven

INDICATIU PASSAT: emmantellí, emmantellares, emmantellà, emmantellàrem, emmantellàreu, emmantellaren

INDICATIU FUTUR: emmantellaré, emmantellaràs, emmantellarà, emmantellarem, emmantellareu, emmantellaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmantellaria, emmantellaries, emmantellaria, emmantellaríem, emmantellaríeu, emmantellarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmantelli, emmantellis, emmantelli, emmantellem, emmantelleu, emmantellin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmantellés, emmantellessis, emmantellés, emmantelléssim, emmantelléssiu, emmantellessin

IMPERATIU: emmantella, emmantelli, emmantellem, emmantelleu, emmantellin

->emmarament

■emmarament

[de mare]

m Estat del qui està emmarat.

->emmarar-se¹

■emmarar-se¹

[de mar]

v pron MAR Anar una embarcació molt mar endins.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmarar

GERUNDI: emmarant

PARTICIPI: emmarat, emmarada, emmarats, emmarades

INDICATIU PRESENT: emmaro, emmares, emmara, emmarem, emmareu, emmaren

INDICATIU IMPERFET: emmarava, emmaraves, emmarava, emmaràvem, emmaràveu, emmaraven

INDICATIU PASSAT: emmarí, emmarares, emmarà, emmaràrem, emmaràreu, emmararen

INDICATIU FUTUR: emmararé, emmararàs, emmararà, emmararem, emmarareu, emmararan

INDICATIU CONDICIONAL: emmararia, emmararies, emmararia, emmararíem, emmararíeu, emmararien

SUBJUNTIU PRESENT: emmari, emmaris, emmari, emmarem, emmareu, emmarin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmarés, emmaressis, emmarés, emmaréssim, emmaréssiu, emmaressin

IMPERATIU: emmara, emmari, emmarem, emmareu, emmarin

->emmarar-se²

■emmarar-se²

[de mare; 1a FONT: s. XIX]

v pron Agafar excessiva afecció a la mare.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmarar

GERUNDI: emmarant

PARTICIPI: emmarat, emmarada, emmarats, emmarades

INDICATIU PRESENT: emmaro, emmares, emmara, emmarem, emmareu, emmaren

INDICATIU IMPERFET: emmarava, emmaraves, emmarava, emmaràvem, emmaràveu, emmaraven

INDICATIU PASSAT: emmarí, emmarares, emmarà, emmaràrem, emmaràreu, emmararen

INDICATIU FUTUR: emmararé, emmararàs, emmararà, emmararem, emmarareu, emmararan

INDICATIU CONDICIONAL: emmararia, emmararies, emmararia, emmararíem, emmararíeu, emmararien

SUBJUNTIU PRESENT: emmari, emmaris, emmari, emmarem, emmareu, emmarin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmarés, emmaressis, emmarés, emmaréssim, emmaréssiu, emmaressin

IMPERATIU: emmara, emmari, emmarem, emmareu, emmarin

->emmarat

■emmarat -ada

[de mare]

adj Excessivament vinculat a la mare. Una criatura molt emmarada.

->emmarcament

■emmarcament

[de emmarcar]

m 1 Acció d’emmarcar;

2 l’efecte.

->emmarcar

■emmarcar

[de marc¹]

v tr 1 1 Posar dins un marc.

2 fig Els arbres que emmarquen el llac.

2 Servir de marc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmarcar

GERUNDI: emmarcant

PARTICIPI: emmarcat, emmarcada, emmarcats, emmarcades

INDICATIU PRESENT: emmarco, emmarques, emmarca, emmarquem, emmarqueu, emmarquen

INDICATIU IMPERFET: emmarcava, emmarcaves, emmarcava, emmarcàvem, emmarcàveu, emmarcaven

INDICATIU PASSAT: emmarquí, emmarcares, emmarcà, emmarcàrem, emmarcàreu, emmarcaren

INDICATIU FUTUR: emmarcaré, emmarcaràs, emmarcarà, emmarcarem, emmarcareu, emmarcaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmarcaria, emmarcaries, emmarcaria, emmarcaríem, emmarcaríeu, emmarcarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmarqui, emmarquis, emmarqui, emmarquem, emmarqueu, emmarquin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmarqués, emmarquessis, emmarqués, emmarquéssim, emmarquéssiu, emmarquessin

IMPERATIU: emmarca, emmarqui, emmarquem, emmarqueu, emmarquin

->emmarcir

■emmarcir

[de marcir]

v tr i pron Marcir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmarcir

GERUNDI: emmarcint

PARTICIPI: emmarcit, emmarcida, emmarcits, emmarcides

INDICATIU PRESENT: emmarceixo, emmarceixes, emmarceix, emmarcim, emmarciu, emmarceixen

INDICATIU IMPERFET: emmarcia, emmarcies, emmarcia, emmarcíem, emmarcíeu, emmarcien

INDICATIU PASSAT: emmarcí, emmarcires, emmarcí, emmarcírem, emmarcíreu, emmarciren

INDICATIU FUTUR: emmarciré, emmarciràs, emmarcirà, emmarcirem, emmarcireu, emmarciran

INDICATIU CONDICIONAL: emmarciria, emmarciries, emmarciria, emmarciríem, emmarciríeu, emmarcirien

SUBJUNTIU PRESENT: emmarceixi, emmarceixis, emmarceixi, emmarcim, emmarciu, emmarceixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmarcís, emmarcissis, emmarcís, emmarcíssim, emmarcíssiu, emmarcissin

IMPERATIU: emmarceix, emmarceixi, emmarcim, emmarciu, emmarceixin

->emmaregat

■emmaregat -ada

[de mare]

adj Emmarat, marer.

->emmaressar

■emmaressar

[de marès¹]

v tr Revestir d’una capa de sorra imitant marès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmaressar

GERUNDI: emmaressant

PARTICIPI: emmaressat, emmaressada, emmaressats, emmaressades

INDICATIU PRESENT: emmaresso, emmaresses, emmaressa, emmaressem, emmaresseu, emmaressen

INDICATIU IMPERFET: emmaressava, emmaressaves, emmaressava, emmaressàvem, emmaressàveu, emmaressaven

INDICATIU PASSAT: emmaressí, emmaressares, emmaressà, emmaressàrem, emmaressàreu, emmaressaren

INDICATIU FUTUR: emmaressaré, emmaressaràs, emmaressarà, emmaressarem, emmaressareu, emmaressaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmaressaria, emmaressaries, emmaressaria, emmaressaríem, emmaressaríeu, emmaressarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmaressi, emmaressis, emmaressi, emmaressem, emmaresseu, emmaressin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmaressés, emmaressessis, emmaressés, emmaresséssim, emmaresséssiu, emmaressessin

IMPERATIU: emmaressa, emmaressi, emmaressem, emmaresseu, emmaressin

->emmaridar

■emmaridar

[de marit; 1a FONT: 1862]

v tr i pron Maridar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmaridar

GERUNDI: emmaridant

PARTICIPI: emmaridat, emmaridada, emmaridats, emmaridades

INDICATIU PRESENT: emmarido, emmarides, emmarida, emmaridem, emmarideu, emmariden

INDICATIU IMPERFET: emmaridava, emmaridaves, emmaridava, emmaridàvem, emmaridàveu, emmaridaven

INDICATIU PASSAT: emmaridí, emmaridares, emmaridà, emmaridàrem, emmaridàreu, emmaridaren

INDICATIU FUTUR: emmaridaré, emmaridaràs, emmaridarà, emmaridarem, emmaridareu, emmaridaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmaridaria, emmaridaries, emmaridaria, emmaridaríem, emmaridaríeu, emmaridarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmaridi, emmaridis, emmaridi, emmaridem, emmarideu, emmaridin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmaridés, emmaridessis, emmaridés, emmaridéssim, emmaridéssiu, emmaridessin

IMPERATIU: emmarida, emmaridi, emmaridem, emmarideu, emmaridin

->emmarranar-se

■emmarranar-se

[de marrà¹]

v pron Entossudir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmarranar

GERUNDI: emmarranant

PARTICIPI: emmarranat, emmarranada, emmarranats, emmarranades

INDICATIU PRESENT: emmarrano, emmarranes, emmarrana, emmarranem, emmarraneu, emmarranen

INDICATIU IMPERFET: emmarranava, emmarranaves, emmarranava, emmarranàvem, emmarranàveu, emmarranaven

INDICATIU PASSAT: emmarraní, emmarranares, emmarranà, emmarranàrem, emmarranàreu, emmarranaren

INDICATIU FUTUR: emmarranaré, emmarranaràs, emmarranarà, emmarranarem, emmarranareu, emmarranaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmarranaria, emmarranaries, emmarranaria, emmarranaríem, emmarranaríeu, emmarranarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmarrani, emmarranis, emmarrani, emmarranem, emmarraneu, emmarranin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmarranés, emmarranessis, emmarranés, emmarranéssim, emmarranéssiu, emmarranessin

IMPERATIU: emmarrana, emmarrani, emmarranem, emmarraneu, emmarranin

->emmascara

■emmascara

[de mascara; 1a FONT: s. XX, Carner]

f Mascara.

->emmascarament

emmascarament

[de emmascarar¹]

m GRÀF Procediment emprat en la selecció de colors per a obtenir en el positiu el percentatge adequat del color primari que hom selecciona.

->emmascarar¹

■emmascarar¹

[de emmascara; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Embrutar de mascara. El foc emmascararà l’olla!

2 pron Compte, no toquis l’olla, que t’emmascararies!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmascarar

GERUNDI: emmascarant

PARTICIPI: emmascarat, emmascarada, emmascarats, emmascarades

INDICATIU PRESENT: emmascaro, emmascares, emmascara, emmascarem, emmascareu, emmascaren

INDICATIU IMPERFET: emmascarava, emmascaraves, emmascarava, emmascaràvem, emmascaràveu, emmascaraven

INDICATIU PASSAT: emmascarí, emmascarares, emmascarà, emmascaràrem, emmascaràreu, emmascararen

INDICATIU FUTUR: emmascararé, emmascararàs, emmascararà, emmascararem, emmascarareu, emmascararan

INDICATIU CONDICIONAL: emmascararia, emmascararies, emmascararia, emmascararíem, emmascararíeu, emmascararien

SUBJUNTIU PRESENT: emmascari, emmascaris, emmascari, emmascarem, emmascareu, emmascarin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmascarés, emmascaressis, emmascarés, emmascaréssim, emmascaréssiu, emmascaressin

IMPERATIU: emmascara, emmascari, emmascarem, emmascareu, emmascarin

->emmascarar²

■emmascarar²

[de màscara]

v tr 1 Cobrir amb una màscara.

2 INFORM Utilitzar una cadena de caràcters com a màscara per a designar els elements d’una altra cadena que hom vol seleccionar (extreure o rebutjar).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmascarar

GERUNDI: emmascarant

PARTICIPI: emmascarat, emmascarada, emmascarats, emmascarades

INDICATIU PRESENT: emmascaro, emmascares, emmascara, emmascarem, emmascareu, emmascaren

INDICATIU IMPERFET: emmascarava, emmascaraves, emmascarava, emmascaràvem, emmascaràveu, emmascaraven

INDICATIU PASSAT: emmascarí, emmascarares, emmascarà, emmascaràrem, emmascaràreu, emmascararen

INDICATIU FUTUR: emmascararé, emmascararàs, emmascararà, emmascararem, emmascarareu, emmascararan

INDICATIU CONDICIONAL: emmascararia, emmascararies, emmascararia, emmascararíem, emmascararíeu, emmascararien

SUBJUNTIU PRESENT: emmascari, emmascaris, emmascari, emmascarem, emmascareu, emmascarin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmascarés, emmascaressis, emmascarés, emmascaréssim, emmascaréssiu, emmascaressin

IMPERATIU: emmascara, emmascari, emmascarem, emmascareu, emmascarin

->emmascarat

emmascarat -ada

adj i m i f Que porta la cara coberta amb una màscara.

->emmatar-se

■emmatar-se

[de mata¹]

v pron Omplir-se de mates.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmatar

GERUNDI: emmatant

PARTICIPI: emmatat, emmatada, emmatats, emmatades

INDICATIU PRESENT: emmato, emmates, emmata, emmatem, emmateu, emmaten

INDICATIU IMPERFET: emmatava, emmataves, emmatava, emmatàvem, emmatàveu, emmataven

INDICATIU PASSAT: emmatí, emmatares, emmatà, emmatàrem, emmatàreu, emmataren

INDICATIU FUTUR: emmataré, emmataràs, emmatarà, emmatarem, emmatareu, emmataran

INDICATIU CONDICIONAL: emmataria, emmataries, emmataria, emmataríem, emmataríeu, emmatarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmati, emmatis, emmati, emmatem, emmateu, emmatin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmatés, emmatessis, emmatés, emmatéssim, emmatéssiu, emmatessin

IMPERATIU: emmata, emmati, emmatem, emmateu, emmatin

->emmatxucament

■emmatxucament

[de emmatxucar]

m 1 Acció d’emmatxucar o d’emmatxucar-se;

2 l’efecte.

->emmatxucar

■emmatxucar

[de matxucar]

v 1 tr Rebregar, arrugar, especialment la roba.

2 pron Aquestes faldilles són massa delicades: de seguida s’emmatxuquen!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmatxucar

GERUNDI: emmatxucant

PARTICIPI: emmatxucat, emmatxucada, emmatxucats, emmatxucades

INDICATIU PRESENT: emmatxuco, emmatxuques, emmatxuca, emmatxuquem, emmatxuqueu, emmatxuquen

INDICATIU IMPERFET: emmatxucava, emmatxucaves, emmatxucava, emmatxucàvem, emmatxucàveu, emmatxucaven

INDICATIU PASSAT: emmatxuquí, emmatxucares, emmatxucà, emmatxucàrem, emmatxucàreu, emmatxucaren

INDICATIU FUTUR: emmatxucaré, emmatxucaràs, emmatxucarà, emmatxucarem, emmatxucareu, emmatxucaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmatxucaria, emmatxucaries, emmatxucaria, emmatxucaríem, emmatxucaríeu, emmatxucarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmatxuqui, emmatxuquis, emmatxuqui, emmatxuquem, emmatxuqueu, emmatxuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmatxuqués, emmatxuquessis, emmatxuqués, emmatxuquéssim, emmatxuquéssiu, emmatxuquessin

IMPERATIU: emmatxuca, emmatxuqui, emmatxuquem, emmatxuqueu, emmatxuquin

->emmelangir

■emmelangir

[de melangia]

v 1 tr Causar melangia (a algú).

2 pron Caure en melangia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmelangir

GERUNDI: emmelangint

PARTICIPI: emmelangit, emmelangida, emmelangits, emmelangides

INDICATIU PRESENT: emmelangeixo, emmelangeixes, emmelangeix, emmelangim, emmelangiu, emmelangeixen

INDICATIU IMPERFET: emmelangia, emmelangies, emmelangia, emmelangíem, emmelangíeu, emmelangien

INDICATIU PASSAT: emmelangí, emmelangires, emmelangí, emmelangírem, emmelangíreu, emmelangiren

INDICATIU FUTUR: emmelangiré, emmelangiràs, emmelangirà, emmelangirem, emmelangireu, emmelangiran

INDICATIU CONDICIONAL: emmelangiria, emmelangiries, emmelangiria, emmelangiríem, emmelangiríeu, emmelangirien

SUBJUNTIU PRESENT: emmelangeixi, emmelangeixis, emmelangeixi, emmelangim, emmelangiu, emmelangeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmelangís, emmelangissis, emmelangís, emmelangíssim, emmelangíssiu, emmelangissin

IMPERATIU: emmelangeix, emmelangeixi, emmelangim, emmelangiu, emmelangeixin

->emmelar

■emmelar

[de mel²; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 Untar amb mel, posar mel. Emmelar una llesca de pa, una beguda.

2 fig El seu cant emmelava l’aire.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmelar

GERUNDI: emmelant

PARTICIPI: emmelat, emmelada, emmelats, emmelades

INDICATIU PRESENT: emmelo, emmeles, emmela, emmelem, emmeleu, emmelen

INDICATIU IMPERFET: emmelava, emmelaves, emmelava, emmelàvem, emmelàveu, emmelaven

INDICATIU PASSAT: emmelí, emmelares, emmelà, emmelàrem, emmelàreu, emmelaren

INDICATIU FUTUR: emmelaré, emmelaràs, emmelarà, emmelarem, emmelareu, emmelaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmelaria, emmelaries, emmelaria, emmelaríem, emmelaríeu, emmelarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmeli, emmelis, emmeli, emmelem, emmeleu, emmelin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmelés, emmelessis, emmelés, emmeléssim, emmeléssiu, emmelessin

IMPERATIU: emmela, emmeli, emmelem, emmeleu, emmelin

->emmelat

emmelat -ada

[de emmelar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 Que conté mel. Una beguda emmelada.

2 fig Paraules emmelades.

->emmenagog

■emmenagog -a

adj i m FARM Dit de l’agent que estimula o afavoreix l’aparició del fluix menstrual.

->emmenar

■emmenar

Cp. menar

[de menar; 1a FONT: s. XX, Carner]

v tr 1 [sovint conjugat pronominalment] Emportar-se, fer anar amb si d’un lloc a un altre.

2 fig menar 1 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmenar

GERUNDI: emmenant

PARTICIPI: emmenat, emmenada, emmenats, emmenades

INDICATIU PRESENT: emmeno, emmenes, emmena, emmenem, emmeneu, emmenen

INDICATIU IMPERFET: emmenava, emmenaves, emmenava, emmenàvem, emmenàveu, emmenaven

INDICATIU PASSAT: emmení, emmenares, emmenà, emmenàrem, emmenàreu, emmenaren

INDICATIU FUTUR: emmenaré, emmenaràs, emmenarà, emmenarem, emmenareu, emmenaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmenaria, emmenaries, emmenaria, emmenaríem, emmenaríeu, emmenarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmeni, emmenis, emmeni, emmenem, emmeneu, emmenin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmenés, emmenessis, emmenés, emmenéssim, emmenéssiu, emmenessin

IMPERATIU: emmena, emmeni, emmenem, emmeneu, emmenin

->emmental

■emmental

[del nom de la regió suïssa d’Emmental]

m ALIM Formatge fet amb llet de vaca, de crosta atapeïda i pasta premsada i cuita, de color groc, ferma, plena de forats grossos, amb un sabor afruitat, suau, que conté un 45% de matèries grasses, i que es presenta en peces rodones i gruixudes de mida molt gran.

->emmerdar

■emmerdar

[de merda]

v 1 1 tr Embrutar de merda.

2 pron Embrutar-se de merda.

2 tr fig embolicar 4.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmerdar

GERUNDI: emmerdant

PARTICIPI: emmerdat, emmerdada, emmerdats, emmerdades

INDICATIU PRESENT: emmerdo, emmerdes, emmerda, emmerdem, emmerdeu, emmerden

INDICATIU IMPERFET: emmerdava, emmerdaves, emmerdava, emmerdàvem, emmerdàveu, emmerdaven

INDICATIU PASSAT: emmerdí, emmerdares, emmerdà, emmerdàrem, emmerdàreu, emmerdaren

INDICATIU FUTUR: emmerdaré, emmerdaràs, emmerdarà, emmerdarem, emmerdareu, emmerdaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmerdaria, emmerdaries, emmerdaria, emmerdaríem, emmerdaríeu, emmerdarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmerdi, emmerdis, emmerdi, emmerdem, emmerdeu, emmerdin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmerdés, emmerdessis, emmerdés, emmerdéssim, emmerdéssiu, emmerdessin

IMPERATIU: emmerda, emmerdi, emmerdem, emmerdeu, emmerdin

->emmerdissar

■emmerdissar

[de merda]

v tr i pron Emmerdar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmerdissar

GERUNDI: emmerdissant

PARTICIPI: emmerdissat, emmerdissada, emmerdissats, emmerdissades

INDICATIU PRESENT: emmerdisso, emmerdisses, emmerdissa, emmerdissem, emmerdisseu, emmerdissen

INDICATIU IMPERFET: emmerdissava, emmerdissaves, emmerdissava, emmerdissàvem, emmerdissàveu, emmerdissaven

INDICATIU PASSAT: emmerdissí, emmerdissares, emmerdissà, emmerdissàrem, emmerdissàreu, emmerdissaren

INDICATIU FUTUR: emmerdissaré, emmerdissaràs, emmerdissarà, emmerdissarem, emmerdissareu, emmerdissaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmerdissaria, emmerdissaries, emmerdissaria, emmerdissaríem, emmerdissaríeu, emmerdissarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmerdissi, emmerdissis, emmerdissi, emmerdissem, emmerdisseu, emmerdissin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmerdissés, emmerdissessis, emmerdissés, emmerdisséssim, emmerdisséssiu, emmerdissessin

IMPERATIU: emmerdissa, emmerdissi, emmerdissem, emmerdisseu, emmerdissin

->emmerletar

■emmerletar

[de merlet]

v tr Posar merlets en una torre, una muralla, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmerletar

GERUNDI: emmerletant

PARTICIPI: emmerletat, emmerletada, emmerletats, emmerletades

INDICATIU PRESENT: emmerleto, emmerletes, emmerleta, emmerletem, emmerleteu, emmerleten

INDICATIU IMPERFET: emmerletava, emmerletaves, emmerletava, emmerletàvem, emmerletàveu, emmerletaven

INDICATIU PASSAT: emmerletí, emmerletares, emmerletà, emmerletàrem, emmerletàreu, emmerletaren

INDICATIU FUTUR: emmerletaré, emmerletaràs, emmerletarà, emmerletarem, emmerletareu, emmerletaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmerletaria, emmerletaries, emmerletaria, emmerletaríem, emmerletaríeu, emmerletarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmerleti, emmerletis, emmerleti, emmerletem, emmerleteu, emmerletin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmerletés, emmerletessis, emmerletés, emmerletéssim, emmerletéssiu, emmerletessin

IMPERATIU: emmerleta, emmerleti, emmerletem, emmerleteu, emmerletin

->emmerletat

emmerletat -ada

[de emmerletar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Guarnit de merlets. Un castell emmerletat.

->emmetrop

■emmetrop

[de en-³, metro- i -op]

adj OFTAL Dit de l’ull que, sense esforçar-s’hi, refracta degudament els raigs lluminosos i dóna, així, una visió perfecta.

->emmetropia

■emmetropia

Part. sil.: em_me_tro_pi_a

[de en-³, metro- i -opia]

f OFTAL Condició de l’ull emmetrop.

->emmetròpic

■emmetròpic -a

[de emmetropia]

OFTAL 1 adj Relatiu o pertanyent a l’emmetropia.

2 adj i m i f Que té emmetropia.

->emmetxar

■emmetxar

[de metxa]

v tr 1 Introduir, en una cosa, una metxa o metxes.

2 FUST Unir dues fustes, posts, etc., per mitjà d’un emmetxat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmetxar

GERUNDI: emmetxant

PARTICIPI: emmetxat, emmetxada, emmetxats, emmetxades

INDICATIU PRESENT: emmetxo, emmetxes, emmetxa, emmetxem, emmetxeu, emmetxen

INDICATIU IMPERFET: emmetxava, emmetxaves, emmetxava, emmetxàvem, emmetxàveu, emmetxaven

INDICATIU PASSAT: emmetxí, emmetxares, emmetxà, emmetxàrem, emmetxàreu, emmetxaren

INDICATIU FUTUR: emmetxaré, emmetxaràs, emmetxarà, emmetxarem, emmetxareu, emmetxaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmetxaria, emmetxaries, emmetxaria, emmetxaríem, emmetxaríeu, emmetxarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmetxi, emmetxis, emmetxi, emmetxem, emmetxeu, emmetxin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmetxés, emmetxessis, emmetxés, emmetxéssim, emmetxéssiu, emmetxessin

IMPERATIU: emmetxa, emmetxi, emmetxem, emmetxeu, emmetxin

->emmetxat

■emmetxat

[de emmetxar]

m FUST Unió de dues fustes, posts, etc., per mitjà de metxes o espigues que encaixen en forats fets a la mida.

->emmetzinador

■emmetzinador -a

[de emmetzinar]

adj i m i f TOXICOL Que emmetzina.

->emmetzinament

■emmetzinament

[de emmetzinar]

m 1 1 Acció d’emmetzinar o d’emmetzinar-se;

2 l’efecte.

2 TOXICOL Estat morbós produït per l’absorció d’una metzina.

->emmetzinar

■emmetzinar

[de metzina; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v 1 1 tr Donar una metzina a algú, matar o danyar algú amb una metzina.

2 pron Es va emmetzinar amb arsènic.

3 tr fig Doctrines que emmetzinen l’esperit.

2 tr 1 Posar metzina en alguna cosa, infectar amb metzina. Emmetzinar una vianda.

2 fig Ells, en reportar les vostres paraules, les emmetzinen!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmetzinar

GERUNDI: emmetzinant

PARTICIPI: emmetzinat, emmetzinada, emmetzinats, emmetzinades

INDICATIU PRESENT: emmetzino, emmetzines, emmetzina, emmetzinem, emmetzineu, emmetzinen

INDICATIU IMPERFET: emmetzinava, emmetzinaves, emmetzinava, emmetzinàvem, emmetzinàveu, emmetzinaven

INDICATIU PASSAT: emmetziní, emmetzinares, emmetzinà, emmetzinàrem, emmetzinàreu, emmetzinaren

INDICATIU FUTUR: emmetzinaré, emmetzinaràs, emmetzinarà, emmetzinarem, emmetzinareu, emmetzinaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmetzinaria, emmetzinaries, emmetzinaria, emmetzinaríem, emmetzinaríeu, emmetzinarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmetzini, emmetzinis, emmetzini, emmetzinem, emmetzineu, emmetzinin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmetzinés, emmetzinessis, emmetzinés, emmetzinéssim, emmetzinéssiu, emmetzinessin

IMPERATIU: emmetzina, emmetzini, emmetzinem, emmetzineu, emmetzinin

->emmidonament

■emmidonament

[de emmidonar]

m 1 Acció d’emmidonar;

2 l’efecte.

->emmidonar

■emmidonar

[de midó]

v tr Impregnar de midó desfet en aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmidonar

GERUNDI: emmidonant

PARTICIPI: emmidonat, emmidonada, emmidonats, emmidonades

INDICATIU PRESENT: emmidono, emmidones, emmidona, emmidonem, emmidoneu, emmidonen

INDICATIU IMPERFET: emmidonava, emmidonaves, emmidonava, emmidonàvem, emmidonàveu, emmidonaven

INDICATIU PASSAT: emmidoní, emmidonares, emmidonà, emmidonàrem, emmidonàreu, emmidonaren

INDICATIU FUTUR: emmidonaré, emmidonaràs, emmidonarà, emmidonarem, emmidonareu, emmidonaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmidonaria, emmidonaries, emmidonaria, emmidonaríem, emmidonaríeu, emmidonarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmidoni, emmidonis, emmidoni, emmidonem, emmidoneu, emmidonin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmidonés, emmidonessis, emmidonés, emmidonéssim, emmidonéssiu, emmidonessin

IMPERATIU: emmidona, emmidoni, emmidonem, emmidoneu, emmidonin

->emmidonat

■emmidonat -ada

[de emmidonar]

1 adj Impregnat de midó.

2 f TÈXT Operació d’amarar els teixits amb midó en el curs de llur aprest.

->emmigranyar-se

■emmigranyar-se

[de migranya; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v pron 1 PAT Agafar migranya.

2 fig Capficar-se excessivament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmigranyar

GERUNDI: emmigranyant

PARTICIPI: emmigranyat, emmigranyada, emmigranyats, emmigranyades

INDICATIU PRESENT: emmigranyo, emmigranyes, emmigranya, emmigranyem, emmigranyeu, emmigranyen

INDICATIU IMPERFET: emmigranyava, emmigranyaves, emmigranyava, emmigranyàvem, emmigranyàveu, emmigranyaven

INDICATIU PASSAT: emmigranyí, emmigranyares, emmigranyà, emmigranyàrem, emmigranyàreu, emmigranyaren

INDICATIU FUTUR: emmigranyaré, emmigranyaràs, emmigranyarà, emmigranyarem, emmigranyareu, emmigranyaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmigranyaria, emmigranyaries, emmigranyaria, emmigranyaríem, emmigranyaríeu, emmigranyarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmigranyi, emmigranyis, emmigranyi, emmigranyem, emmigranyeu, emmigranyin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmigranyés, emmigranyessis, emmigranyés, emmigranyéssim, emmigranyéssiu, emmigranyessin

IMPERATIU: emmigranya, emmigranyi, emmigranyem, emmigranyeu, emmigranyin

->emmirallament

■emmirallament

[de emmirallar]

m Acció d’emmirallar o d’emmirallar-se.

->emmirallar

■emmirallar

[de mirall; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr 1 Donar, un mirall, per reflexió, la imatge d’un objecte.

2 p ext i esp Fixa’t com l’aigua de la bassa emmiralla la lluna!

2 pron 1 Mirar-se al mirall.

2 p ext i esp Els pals del vaixell s’emmirallaven en la mar.

3 fig En tots els ulls s’emmirallava l’emoció que sentien els cors!

4 emmirallar-se en (algú) fig Seguir-ne l’exemple, imitar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmirallar

GERUNDI: emmirallant

PARTICIPI: emmirallat, emmirallada, emmirallats, emmirallades

INDICATIU PRESENT: emmirallo, emmiralles, emmiralla, emmirallem, emmiralleu, emmirallen

INDICATIU IMPERFET: emmirallava, emmirallaves, emmirallava, emmirallàvem, emmirallàveu, emmirallaven

INDICATIU PASSAT: emmirallí, emmirallares, emmirallà, emmirallàrem, emmirallàreu, emmirallaren

INDICATIU FUTUR: emmirallaré, emmirallaràs, emmirallarà, emmirallarem, emmirallareu, emmirallaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmirallaria, emmirallaries, emmirallaria, emmirallaríem, emmirallaríeu, emmirallarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmiralli, emmirallis, emmiralli, emmirallem, emmiralleu, emmirallin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmirallés, emmirallessis, emmirallés, emmiralléssim, emmiralléssiu, emmirallessin

IMPERATIU: emmiralla, emmiralli, emmirallem, emmiralleu, emmirallin

->emmodorrir-se

emmodorrir-se

[de modorro; 1a FONT: 1839]

v pron Caure en modorra; ensopir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmodorrir

GERUNDI: emmodorrint

PARTICIPI: emmodorrit, emmodorrida, emmodorrits, emmodorrides

INDICATIU PRESENT: emmodorreixo, emmodorreixes, emmodorreix, emmodorrim, emmodorriu, emmodorreixen

INDICATIU IMPERFET: emmodorria, emmodorries, emmodorria, emmodorríem, emmodorríeu, emmodorrien

INDICATIU PASSAT: emmodorrí, emmodorrires, emmodorrí, emmodorrírem, emmodorríreu, emmodorriren

INDICATIU FUTUR: emmodorriré, emmodorriràs, emmodorrirà, emmodorrirem, emmodorrireu, emmodorriran

INDICATIU CONDICIONAL: emmodorriria, emmodorriries, emmodorriria, emmodorriríem, emmodorriríeu, emmodorririen

SUBJUNTIU PRESENT: emmodorreixi, emmodorreixis, emmodorreixi, emmodorrim, emmodorriu, emmodorreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmodorrís, emmodorrissis, emmodorrís, emmodorríssim, emmodorríssiu, emmodorrissin

IMPERATIU: emmodorreix, emmodorreixi, emmodorrim, emmodorriu, emmodorreixin

->emmolinar

■emmolinar

[de molí]

v tr i pron Marejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmolinar

GERUNDI: emmolinant

PARTICIPI: emmolinat, emmolinada, emmolinats, emmolinades

INDICATIU PRESENT: emmolino, emmolines, emmolina, emmolinem, emmolineu, emmolinen

INDICATIU IMPERFET: emmolinava, emmolinaves, emmolinava, emmolinàvem, emmolinàveu, emmolinaven

INDICATIU PASSAT: emmoliní, emmolinares, emmolinà, emmolinàrem, emmolinàreu, emmolinaren

INDICATIU FUTUR: emmolinaré, emmolinaràs, emmolinarà, emmolinarem, emmolinareu, emmolinaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmolinaria, emmolinaries, emmolinaria, emmolinaríem, emmolinaríeu, emmolinarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmolini, emmolinis, emmolini, emmolinem, emmolineu, emmolinin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmolinés, emmolinessis, emmolinés, emmolinéssim, emmolinéssiu, emmolinessin

IMPERATIU: emmolina, emmolini, emmolinem, emmolineu, emmolinin

->emmoquetador

■emmoquetador -a

m i f OFIC Persona que es dedica a emmoquetar.

->emmoquetar

■emmoquetar

v tr OFIC Col·locar moqueta (sobre el sòl o les parets d’una habitació).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmoquetar

GERUNDI: emmoquetant

PARTICIPI: emmoquetat, emmoquetada, emmoquetats, emmoquetades

INDICATIU PRESENT: emmoqueto, emmoquetes, emmoqueta, emmoquetem, emmoqueteu, emmoqueten

INDICATIU IMPERFET: emmoquetava, emmoquetaves, emmoquetava, emmoquetàvem, emmoquetàveu, emmoquetaven

INDICATIU PASSAT: emmoquetí, emmoquetares, emmoquetà, emmoquetàrem, emmoquetàreu, emmoquetaren

INDICATIU FUTUR: emmoquetaré, emmoquetaràs, emmoquetarà, emmoquetarem, emmoquetareu, emmoquetaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmoquetaria, emmoquetaries, emmoquetaria, emmoquetaríem, emmoquetaríeu, emmoquetarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmoqueti, emmoquetis, emmoqueti, emmoquetem, emmoqueteu, emmoquetin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmoquetés, emmoquetessis, emmoquetés, emmoquetéssim, emmoquetéssiu, emmoquetessin

IMPERATIU: emmoqueta, emmoqueti, emmoquetem, emmoqueteu, emmoquetin

->emmorcar

■emmorcar

[de morca]

v tr Untar amb morques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmorcar

GERUNDI: emmorcant

PARTICIPI: emmorcat, emmorcada, emmorcats, emmorcades

INDICATIU PRESENT: emmorco, emmorques, emmorca, emmorquem, emmorqueu, emmorquen

INDICATIU IMPERFET: emmorcava, emmorcaves, emmorcava, emmorcàvem, emmorcàveu, emmorcaven

INDICATIU PASSAT: emmorquí, emmorcares, emmorcà, emmorcàrem, emmorcàreu, emmorcaren

INDICATIU FUTUR: emmorcaré, emmorcaràs, emmorcarà, emmorcarem, emmorcareu, emmorcaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmorcaria, emmorcaries, emmorcaria, emmorcaríem, emmorcaríeu, emmorcarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmorqui, emmorquis, emmorqui, emmorquem, emmorqueu, emmorquin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmorqués, emmorquessis, emmorqués, emmorquéssim, emmorquéssiu, emmorquessin

IMPERATIU: emmorca, emmorqui, emmorquem, emmorqueu, emmorquin

->emmordassament

■emmordassament

[de emmordassar]

m 1 Acció d’emmordassar;

2 l’efecte.

->emmordassar

■emmordassar

[de mordassa]

v tr Posar (a un animal o a una persona) mordassa 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmordassar

GERUNDI: emmordassant

PARTICIPI: emmordassat, emmordassada, emmordassats, emmordassades

INDICATIU PRESENT: emmordasso, emmordasses, emmordassa, emmordassem, emmordasseu, emmordassen

INDICATIU IMPERFET: emmordassava, emmordassaves, emmordassava, emmordassàvem, emmordassàveu, emmordassaven

INDICATIU PASSAT: emmordassí, emmordassares, emmordassà, emmordassàrem, emmordassàreu, emmordassaren

INDICATIU FUTUR: emmordassaré, emmordassaràs, emmordassarà, emmordassarem, emmordassareu, emmordassaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmordassaria, emmordassaries, emmordassaria, emmordassaríem, emmordassaríeu, emmordassarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmordassi, emmordassis, emmordassi, emmordassem, emmordasseu, emmordassin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmordassés, emmordassessis, emmordassés, emmordasséssim, emmordasséssiu, emmordassessin

IMPERATIU: emmordassa, emmordassi, emmordassem, emmordasseu, emmordassin

->emmordassat

emmordassat -ada

[de emmordassar]

adj HERÀLD Dit de l’animal que té un bastó entre les dents.

->emmorenidor

■emmorenidor -a

[de emmorenir]

adj i m Embrunidor.

->emmoreniment

■emmoreniment

[de emmorenir]

m Embruniment.

->emmorenir

■emmorenir

[de moreno; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Embrunir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmorenir

GERUNDI: emmorenint

PARTICIPI: emmorenit, emmorenida, emmorenits, emmorenides

INDICATIU PRESENT: emmoreneixo, emmoreneixes, emmoreneix, emmorenim, emmoreniu, emmoreneixen

INDICATIU IMPERFET: emmorenia, emmorenies, emmorenia, emmoreníem, emmoreníeu, emmorenien

INDICATIU PASSAT: emmorení, emmorenires, emmorení, emmorenírem, emmoreníreu, emmoreniren

INDICATIU FUTUR: emmoreniré, emmoreniràs, emmorenirà, emmorenirem, emmorenireu, emmoreniran

INDICATIU CONDICIONAL: emmoreniria, emmoreniries, emmoreniria, emmoreniríem, emmoreniríeu, emmorenirien

SUBJUNTIU PRESENT: emmoreneixi, emmoreneixis, emmoreneixi, emmorenim, emmoreniu, emmoreneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmorenís, emmorenissis, emmorenís, emmoreníssim, emmoreníssiu, emmorenissin

IMPERATIU: emmoreneix, emmoreneixi, emmorenim, emmoreniu, emmoreneixin

->emmorrallar

■emmorrallar

[de morralles]

v tr Arrear amb les morralles una bèstia de càrrega.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmorrallar

GERUNDI: emmorrallant

PARTICIPI: emmorrallat, emmorrallada, emmorrallats, emmorrallades

INDICATIU PRESENT: emmorrallo, emmorralles, emmorralla, emmorrallem, emmorralleu, emmorrallen

INDICATIU IMPERFET: emmorrallava, emmorrallaves, emmorrallava, emmorrallàvem, emmorrallàveu, emmorrallaven

INDICATIU PASSAT: emmorrallí, emmorrallares, emmorrallà, emmorrallàrem, emmorrallàreu, emmorrallaren

INDICATIU FUTUR: emmorrallaré, emmorrallaràs, emmorrallarà, emmorrallarem, emmorrallareu, emmorrallaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmorrallaria, emmorrallaries, emmorrallaria, emmorrallaríem, emmorrallaríeu, emmorrallarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmorralli, emmorrallis, emmorralli, emmorrallem, emmorralleu, emmorrallin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmorrallés, emmorrallessis, emmorrallés, emmorralléssim, emmorralléssiu, emmorrallessin

IMPERATIU: emmorralla, emmorralli, emmorrallem, emmorralleu, emmorrallin

->emmorronar-se

■emmorronar-se

[de morro; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v pron Emmurriar-se, enfellonir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmorronar

GERUNDI: emmorronant

PARTICIPI: emmorronat, emmorronada, emmorronats, emmorronades

INDICATIU PRESENT: emmorrono, emmorrones, emmorrona, emmorronem, emmorroneu, emmorronen

INDICATIU IMPERFET: emmorronava, emmorronaves, emmorronava, emmorronàvem, emmorronàveu, emmorronaven

INDICATIU PASSAT: emmorroní, emmorronares, emmorronà, emmorronàrem, emmorronàreu, emmorronaren

INDICATIU FUTUR: emmorronaré, emmorronaràs, emmorronarà, emmorronarem, emmorronareu, emmorronaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmorronaria, emmorronaries, emmorronaria, emmorronaríem, emmorronaríeu, emmorronarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmorroni, emmorronis, emmorroni, emmorronem, emmorroneu, emmorronin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmorronés, emmorronessis, emmorronés, emmorronéssim, emmorronéssiu, emmorronessin

IMPERATIU: emmorrona, emmorroni, emmorronem, emmorroneu, emmorronin

->emmorterar

■emmorterar

[de morter]

v tr Posar morter (a les pedres, als maons, etc., d’una construcció).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmorterar

GERUNDI: emmorterant

PARTICIPI: emmorterat, emmorterada, emmorterats, emmorterades

INDICATIU PRESENT: emmortero, emmorteres, emmortera, emmorterem, emmortereu, emmorteren

INDICATIU IMPERFET: emmorterava, emmorteraves, emmorterava, emmorteràvem, emmorteràveu, emmorteraven

INDICATIU PASSAT: emmorterí, emmorterares, emmorterà, emmorteràrem, emmorteràreu, emmorteraren

INDICATIU FUTUR: emmorteraré, emmorteraràs, emmorterarà, emmorterarem, emmorterareu, emmorteraran

INDICATIU CONDICIONAL: emmorteraria, emmorteraries, emmorteraria, emmorteraríem, emmorteraríeu, emmorterarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmorteri, emmorteris, emmorteri, emmorterem, emmortereu, emmorterin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmorterés, emmorteressis, emmorterés, emmorteréssim, emmorteréssiu, emmorteressin

IMPERATIU: emmortera, emmorteri, emmorterem, emmortereu, emmorterin

->emmotlable

emmotlable

adj TECNOL Emmotllable.

->emmotlador

emmotlador -a

adj i m i f TECNOL Emmotllador.

->emmotlament

emmotlament

m Emmotllament.

->emmotlar

emmotlar

v tr i pron Emmotllar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmotlar

GERUNDI: emmotlant

PARTICIPI: emmotlat, emmotlada, emmotlats, emmotlades

INDICATIU PRESENT: emmotlo, emmotles, emmotla, emmotlem, emmotleu, emmotlen

INDICATIU IMPERFET: emmotlava, emmotlaves, emmotlava, emmotlàvem, emmotlàveu, emmotlaven

INDICATIU PASSAT: emmotlí, emmotlares, emmotlà, emmotlàrem, emmotlàreu, emmotlaren

INDICATIU FUTUR: emmotlaré, emmotlaràs, emmotlarà, emmotlarem, emmotlareu, emmotlaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmotlaria, emmotlaries, emmotlaria, emmotlaríem, emmotlaríeu, emmotlarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmotli, emmotlis, emmotli, emmotlem, emmotleu, emmotlin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmotlés, emmotlessis, emmotlés, emmotléssim, emmotléssiu, emmotlessin

IMPERATIU: emmotla, emmotli, emmotlem, emmotleu, emmotlin

->emmotlat

emmotlat

m TECNOL Emmotllat.

->emmotlatge

emmotlatge

m TECNOL Emmotllatge.

->emmotllable

■emmotllable

[de emmotllar]

adj TECNOL Que pot ésser emmotllat.

->emmotllador

■emmotllador -a

[de emmotllar]

adj i m i f TECNOL Que emmotlla.

->emmotllament

■emmotllament

[de emmotllar]

m 1 1 Acció d’emmotllar o d’emmotllar-se;

2 l’efecte.

2 TECNOL Operació de donar la forma desitjada a una matèria per mitjà d’un motlle.

->emmotllar

■emmotllar

[de motlle]

v 1 tr TECNOL Donar forma a una substància per mitjà d’un motlle.

2 pron fig Conformar-se exactament, ajustar la conducta a una pauta determinada. Cal emmotllar-se a les circumstàncies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmotllar

GERUNDI: emmotllant

PARTICIPI: emmotllat, emmotllada, emmotllats, emmotllades

INDICATIU PRESENT: emmotllo, emmotlles, emmotlla, emmotllem, emmotlleu, emmotllen

INDICATIU IMPERFET: emmotllava, emmotllaves, emmotllava, emmotllàvem, emmotllàveu, emmotllaven

INDICATIU PASSAT: emmotllí, emmotllares, emmotllà, emmotllàrem, emmotllàreu, emmotllaren

INDICATIU FUTUR: emmotllaré, emmotllaràs, emmotllarà, emmotllarem, emmotllareu, emmotllaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmotllaria, emmotllaries, emmotllaria, emmotllaríem, emmotllaríeu, emmotllarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmotlli, emmotllis, emmotlli, emmotllem, emmotlleu, emmotllin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmotllés, emmotllessis, emmotllés, emmotlléssim, emmotlléssiu, emmotllessin

IMPERATIU: emmotlla, emmotlli, emmotllem, emmotlleu, emmotllin

->emmotllat

■emmotllat

[de emmotllar]

m TECNOL emmotllament 2.

->emmotllatge

■emmotllatge

[de emmotllar]

m TECNOL Operació d’emmotllar; emmotllament 2.

->emmotllurar

■emmotllurar

[de motllura]

v tr FUST Efectuar el guarniment amb motllures d’un plafó, una paret o un moble.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmotllurar

GERUNDI: emmotllurant

PARTICIPI: emmotllurat, emmotllurada, emmotllurats, emmotllurades

INDICATIU PRESENT: emmotlluro, emmotllures, emmotllura, emmotllurem, emmotllureu, emmotlluren

INDICATIU IMPERFET: emmotllurava, emmotlluraves, emmotllurava, emmotlluràvem, emmotlluràveu, emmotlluraven

INDICATIU PASSAT: emmotllurí, emmotllurares, emmotllurà, emmotlluràrem, emmotlluràreu, emmotlluraren

INDICATIU FUTUR: emmotlluraré, emmotlluraràs, emmotllurarà, emmotllurarem, emmotllurareu, emmotlluraran

INDICATIU CONDICIONAL: emmotlluraria, emmotlluraries, emmotlluraria, emmotlluraríem, emmotlluraríeu, emmotllurarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmotlluri, emmotlluris, emmotlluri, emmotllurem, emmotllureu, emmotllurin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmotllurés, emmotlluressis, emmotllurés, emmotlluréssim, emmotlluréssiu, emmotlluressin

IMPERATIU: emmotllura, emmotlluri, emmotllurem, emmotllureu, emmotllurin

->emmotlurar

emmotlurar

v tr FUST Emmotllurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmotlurar

GERUNDI: emmotlurant

PARTICIPI: emmotlurat, emmotlurada, emmotlurats, emmotlurades

INDICATIU PRESENT: emmotluro, emmotlures, emmotlura, emmotlurem, emmotlureu, emmotluren

INDICATIU IMPERFET: emmotlurava, emmotluraves, emmotlurava, emmotluràvem, emmotluràveu, emmotluraven

INDICATIU PASSAT: emmotlurí, emmotlurares, emmotlurà, emmotluràrem, emmotluràreu, emmotluraren

INDICATIU FUTUR: emmotluraré, emmotluraràs, emmotlurarà, emmotlurarem, emmotlurareu, emmotluraran

INDICATIU CONDICIONAL: emmotluraria, emmotluraries, emmotluraria, emmotluraríem, emmotluraríeu, emmotlurarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmotluri, emmotluris, emmotluri, emmotlurem, emmotlureu, emmotlurin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmotlurés, emmotluressis, emmotlurés, emmotluréssim, emmotluréssiu, emmotluressin

IMPERATIU: emmotlura, emmotluri, emmotlurem, emmotlureu, emmotlurin

->emmudiment

■emmudiment

[de emmudir]

m Acció d’emmudir o d’emmudir-se.

->emmudir

■emmudir

[de mut; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

v 1 intr 1 PAT Esdevenir mut, perdre la paraula.

2 Esdevenir com mut, restar sense dir un mot.

2 FON 1 tr Elidir un fonema.

2 pron La “a" de l’article “la" s’emmudeix davant certes vocals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmudir

GERUNDI: emmudint

PARTICIPI: emmudit, emmudida, emmudits, emmudides

INDICATIU PRESENT: emmudeixo, emmudeixes, emmudeix, emmudim, emmudiu, emmudeixen

INDICATIU IMPERFET: emmudia, emmudies, emmudia, emmudíem, emmudíeu, emmudien

INDICATIU PASSAT: emmudí, emmudires, emmudí, emmudírem, emmudíreu, emmudiren

INDICATIU FUTUR: emmudiré, emmudiràs, emmudirà, emmudirem, emmudireu, emmudiran

INDICATIU CONDICIONAL: emmudiria, emmudiries, emmudiria, emmudiríem, emmudiríeu, emmudirien

SUBJUNTIU PRESENT: emmudeixi, emmudeixis, emmudeixi, emmudim, emmudiu, emmudeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmudís, emmudissis, emmudís, emmudíssim, emmudíssiu, emmudissin

IMPERATIU: emmudeix, emmudeixi, emmudim, emmudiu, emmudeixin

->emmurallament

■emmurallament

[de emmurallar]

m 1 Acció d’emmurallar;

2 l’efecte.