M
->m
msímb 1 MÚS menor 3.
2 METROL metre1 1.
3 METROL mil·li-.
->M
Msímb 1 FÍS exitància.
2 ELECT inductància mútua.
3 MÚS major 4.
4 METROL mega- 2.
->m.
m.abrev masculí -ina.
->m2
m2símb METROL metre quadrat.
->m3
m3símb METROL metre cúbic.
->’m
■’mpron Forma que adopta el pronom personal em quan, no seguint-lo cap altre pronom, va immediatament darrere d’un verb acabat en vocal altra que u semivocal o darrere d’un pronom acabat en vocal. Acosta’m el pa. No te’m plantis al davant.
->m’
■m’pron Forma que adopta el pronom personal em quan va immediatament davant d’un verb començat en vocal o h o davant dels pronoms ho o hi. No m’esperis. M’han regalat un rellotge. M’ho pensaré. M’hi repenjo.
->ma
■maHom.: me
[del ll. mea, 1a pers. fem. sing. del pronom possessiu, contret en ma en construccions proclítiques del ll. vg; 1a FONT: s. XIV, Llull]
[pl mes] adj Possessiu femení que fa referència a la primera persona del singular. Ma mare.
->mà
■mà[del ll. manus, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
[pl mans] f 1 1 ANAT ANIM Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits.
2 p anal ANAT ANIM Qualsevol dels dos peus de davant dels animals quadrúpedes.
3 p anal ANAT ANIM En els mamífers, extremitat posterior que té el dit gros oposable als altres.
4 p anal RAM Qualsevol dels quatre peus del bestiar d’escorxador un cop tallats.
5 p anal ANAT ANIM Trompa de l’elefant, especialment l’extrem prènsil.
6 agafar (algú) per la mà Agafar-li la mà per sostenir-lo, ajudar-lo.
7 ajuntar les mans Unir els palmells de les mans amb els dits estirats o bé entrecreuats els d’una mà amb els de l’altra en actitud de pregar, suplicar, etc.
8 alçar la mà (a algú) Amenaçar de pegar amb la mà.
9 alçar les mans al cel Aixecar els braços amb les mans obertes en actitud de súplica.
10 allargar la mà Posar-la estesa i plana.
11 allargar la mà fig Ésser caritatiu, generós.
12 allargar (o parar) la mà fig Demanar diners, béns, etc., especialment estenent-la amb el palmell cap amunt.
13 a mà (o a la mà) fig A l’abast, a la disposició. La casa és petita, i així ho tenim tot a la mà. No tenia el metre a mà i vaig mesurar-ho a pams.
14 a mà alçada Dit del dibuix geomètric fet a mà, sense l’ajut de cap estri especial.
15 a mà alçada POLÍT Dit de la votació pública en la qual hom emet el seu vot alçant la mà.
16 a mà armada DR PEN Expressió que designa els delictes perpetrats amb armes.
17 a mans besades fig Amb molt de gust.
18 a mans juntes fig Pregant molt.
19 a mans plenes fig Abundantment.
20 a mans salves fig Sense cap risc.
21 anar (o parlar) amb el cor a la mà fig Comportar-se, parlar, amb sinceritat.
22 anar de mà en mà (o passar per moltes mans) fig Passar del poder d’un al d’un altre successivament.
23 anar-se’n (o tornar-se’n, etc.) amb les mans buides (o netes) fig No haver obtingut res.
24 anar-se’n (o tornar-se’n, etc.) amb les mans plenes fig Haver obtingut molt.
25 arribar a les mans fig Pegar-se dues persones o més.
26 besar la mà Saludar algú besant-li la mà en senyal de cortesia.
27 carregar la mà fig Excedir-se en una reprensió, en el preu de venda, etc.
28 cloure (o tancar) la mà Arronsar-la aplicant els caps dels dits al palmell.
29 cloure la mà fig Donar, algú, molt menys del que era d’esperar.
30 deixar (alguna cosa) de les mans fig Deixar d’ocupar-se’n.
31 de llarga mà fig De fa molt temps.
32 de mà Manual. Una serra de mà.
33 de mà Dit de certes coses que, per les seves dimensions reduïdes, poden ésser portades còmodament en la mà o amb les mans. Un sac de mà.
34 demanar la mà (d’una noia) fig Demanar el consentiment del pare, el tutor, etc., per casar-s’hi.
35 de mans lliures loc adj Dit de l’accessori que, mitjançant un altaveu i un micròfon situats en l’aparell telefònic, permet mantenir una conversa sense necessitat d’agafar l’auricular.
36 de primera mà Que és usat per primera vegada.
37 de primera mà fig Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., que prové directament de la font.
38 descarregar la mà (sobre algú) fig Pegar-li.
39 de segona mà Que ja ha estat usat anteriorment per una altra persona.
40 de segona mà fig Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., aconseguida indirectament.
41 donar (o estrènyer, o encaixar, etc.) la mà Allargar la mà per tal d’estrènyer la d’una altra persona en senyal d’amistat, de reconciliació, de felicitació, etc.
42 donar la mà (a algú) Prestar-li ajut.
43 donar l’última (o la darrera) mà (a una cosa) fig Acabar-la, completar-la.
44 donar-se la mà (o les mans) fig Agafar-se-la.
45 en bones mans fig A cura d’una persona competent, interessada, etc. Hem deixat la casa en bones mans.
46 enviar (algú) a fer la mà vulg dial Engegar-lo.
47 escapar-se de la mà (una cosa, un fet, una situació, etc.) Quedar-se sense una cosa o perdre’n el control quan hom ja creia haver-ho aconseguit.
48 escapar-se (o anar-se’n) (a algú) la mà (o anar-se’n de la mà [algú]) fig Excedir-se, especialment en la quantitat d’un ingredient.
49 estar a les mans (o en la mà) (d’algú) Estar en el seu poder.
50 estar deixat de la mà de Déu fig Ésser molt desgraciat.
51 fer a mans (o donar en mà) fig Lliurar una cosa directament al seu destinatari.
52 fer la mà vulg dial Masturbar-se un home.
53 fer les mans fig Fer la manicura.
54 fer mans i mànigues fig Esforçar-se molt, fer tot el possible. Han fet mans i mànigues per acabar a l’hora.
55 fotre mà (a algú) col·loq Tocar-lo amb intenció eròtica.
56 haver-hi (en un afer, un negoci, etc.) una mà oculta fig Haver-hi una persona que hi intervé secretament.
57 lligar les mans fig Impedir d’obrar a algú. Aquells esdeveniments li van lligar les mans i ara no pot fer res.
58 lligar-se les mans (o de mans) fig Privar-se la llibertat d’obrar.
59 mà a mà Tots dos sols, sense cap avantatge per a cap dels dos. Es van menjar tot el formatge mà a mà.
60 mà contracturada (o de faquir) PAT Contractura de la mà en flexió intensa, de tal manera que les ungles es claven en el palmell.
61 mà de pinya PAT Deformació congènita o adquirida de la mà, caracteritzada pel doblegament d’aquesta sobre l’avantbraç, el qual acaba en un arrodoniment.
62 mà de predicador PAT Actitud de la mà que consisteix en l’extensió forçada de la mà sobre l’avantbraç, amb flexió dels darrers dits i extensió dels primers.
63 mà de simi PAT Atròfia del tènar, amb extensió permanent del polze, originada per una paràlisi del nervi mitjà.
64 mà de trident PAT Aspecte característic de la mà en l’acondroplàsia; els dits són quasi de la mateixa llargària, i hi ha més separació entre el segon i el tercer.
65 mà d’urpa PAT Aspecte de la mà degut a la paràlisi dels interossis i dels lumbricals.
66 mà morta Mà que es deixa inerta i, així, obedient a qualsevol impulsió exterior.
67 mans enlaire fig Comminació perquè posi les mans enlaire una persona que hom vol capturar com a garantia que no atacarà.
68 mà obstètrica PAT Contracció de la mà amb el polze en adducció forçada i els altres dits ajuntats entre ells formant un con.
69 mà sobre mà (o una mà sobre l’altra, o les mans plegades, o amb les mans a la butxaca) fig Inactiu, sense fer res.
70 mà suculenta PAT Tumefacció de la cara dorsal de la mà i engrossiment fusiforme dels dits.
71 no deixar de la mà fig Ocupar-se, treballar, sense intermissió, en un afer.
72 no tenir prou mans per a fer (una cosa) fig No donar l’abast a fer-la.
73 obrir la mà Estendre-la.
74 obrir la mà fig Donar amb liberalitat.
75 obrir la mà fig Moderar el rigor.
76 parlar amb les mans fig Gesticular molt en parlar.
77 per mà de fig Per mitjà de.
78 per sota mà fig Ocultament, en secret.
79 picar de mans Batre una mà contra l’altra, per cridar algú, per aplaudir o manifestar satisfacció, etc.
80 poder-se donar la mà (dues persones) fig Ésser l’una digna de l’altra, patir dels mateixos defectes, tenir els mateixos gusts, etc.
81 portar (o tenir) entre mans (un afer) fig Ocupar-se’n.
82 posar la mà en (un afer) Cooperar-hi.
83 posar la mà (o les mans) al foc fig Assegurar fermament la certesa d’una cosa.
84 posar mà (o mans) a l’obra fig Emprendre un treball, una activitat, etc. Apa, nois, mans a l’obra, que és tard i vol ploure!
85 posar-se la mà al pit fig Reflexionar interrogant-se la consciència.
86 rentar-se’n les mans fig Disculpar-se, eludir la responsabilitat d’una cosa.
87 sortir-ne (o anar-se’n, o tornar-se’n, etc.) amb les mans al cap fig Acabar malparat en una disputa, discussió, etc., o ésser desatès en una petició o pretensió.
88 tenir (algú) la mà foradada (o les mans foradades) fig Ésser malgastador.
89 tenir (algú) la mà pesada fig Fer mal quan pega.
90 tenir (algú) les mans brutes fig Haver fet guany il·lícit en un afer.
91 tenir les mans lligades (o lliures) fig Estar algú impedit, o no, d’obrar.
92 tenir (algú) les mans netes fig No haver fet guany il·lícit en un afer.
93 tenir mà esquerra fig Tenir habilitat per a aconseguir les coses indirectament.
94 tenir per la mà fig Tenir algú pràctica, habilitat, a fer alguna cosa.
95 treure (a algú) d’entre mans (alguna cosa) fig Privar-lo de continuar ocupant-se’n intervenint-hi.
96 untar les mans (a algú) fig Subornar-lo donant-li diner, regals, etc.
97 untar-se les mans fig Apropiar-se algú fraudulentament una part dels béns que administra, especialment diners.
98 venir a les mans fig Començar a anar a cops.
99 venir amb les mans netes fig Pretendre una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtenir-la.
2 fig 1 La mà com a òrgan de treball per a fer alguna cosa. Té molta mà per a fer ocells de paper.
2 p ext Persona que realitza una cosa, artista. Dos retrats de la mateixa mà.
3 pl Treball manual esmerçat en una obra. El vestit costa dos-cents euros: cent cinquanta de roba i cinquanta de mans.
4 a mà Dit de qualsevol cosa feta o fabricada amb les mans, sense màquina. Taps fets a mà.
5 de pròpia mà autògraf 1. Carta de pròpia mà.
6 de pròpia mà Personalment. Han lliurat el paquet de pròpia mà.
7 ésser males mans Ésser maldestre.
8 donar un cop de mà (a algú) Ajudar-lo en una feina, en una acció, etc. Em canso, dóna’m un cop de mà.
9 mà d’obra ECON Treball físic incorporat a un procés de producció.
10 mà d’obra ECON Total d’obrers assalariats d’un sector o un país determinats.
11 mà invisible ECON Concepte introduït per designar la regulació espontània que s’assoleix en el funcionament de l’economia i de la societat en general si hom deixa que els individus actuïn d’acord amb el principi de l’obtenció del màxim benefici individual.
12 tenir bones mans Tenir molta habilitat.
13 tenir la mà (o les mans) trencada (o trencades) (en una feina o activitat) Estar-hi molt versat, tenir-hi molta experiència.
14 treballar a mans TÈXT Teixir per a altri un fabricant que posseeix pocs telers, anomenat drapaire.
3 1 Costat dret o esquerre. A una mà hi ha el rec, a l’altra el camí.
2 a mà dreta (o a mà esquerra) fig A la banda o la regió que correspon al costat dret o esquerre d’algú.
3 ésser la mà dreta (d’algú) fig Ésser el seu principal col·laborador, auxiliar, etc. El director general és la mà dreta del ministre.
4 saber (algú) on té la mà dreta fig Estar ben assabentat o ben orientat en la qüestió que tracta.
4 fig [generalment en pl] 1 Possessió personal. En morir el pare, les terres passaren a les mans dels fills.
2 Control, direcció, cura. L’empresa ha caigut a mans d’una nova direcció.
3 fer a mans Lliurar.
4 posar (alguna cosa) a les mans de (algú) Procurar-li’n la possessió.
5 posar-se (algú) a les mans de (un altre) Confiar-se a la seva cura.
5 1 Posseïdor. Aquestes vinyes han mudat de mà.
2 mà forta DR Gent armada per a fer complir el que el jutge mana.
3 mà lliure DR Propietat de béns el domini dels quals és alienable per prescripció legal.
4 mà morta DR Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
6 1 Cadascuna de les etapes que comporta l’execució d’una obra. Donar l’última mà a una feina.
2 esp Cadascuna de les capes de pintura d’una pintada.
7 1 Representació convencional d’una mà amb l’índex estès, per a indicar una direcció, cridar l’atenció sobre un paràgraf, etc.
2 HERÀLD Representació heràldica de la mà.
8 GRÀF Conjunt de vint-i-cinc plecs de paper, que correspon a la vintena part d’una raima.
9 HIST Estament, classe social.
10 JOCS 1 En certs jocs, cada donada o passada.
2 ésser mà (o tenir la mà) En certs jocs de cartes o de fitxes, ésser el primer en l’ordre dels jugadors.
3 ésser mà (o tenir la mà) Ésser el qui rep la primera carta o fitxa quan hom en fa el repartiment i el qui juga o tira primer en començar el joc.
4 ésser mà (o tenir la mà) En els jocs de pilota, tenir aquesta a les mans amb dret a llançar-la.
5 guanyar per mà En certs jocs de cartes o de fitxes, guanyar perquè hom té la mà o és més a la vora del qui és mà.
6 guanyar per mà fig Anticipar-se a un altre en la consecució d’alguna cosa.
7 perdre la mà En certs jocs de cartes o de fitxes, deixar la preferència, el primer en l’ordre, a un altre dels jugadors.
11 mà de morter Maça amb què hom pica o remena el que hi ha en el morter.
12 una mà de fig Un gran nombre. En David té una mà de camises!
->maastrichtià
maastrichtià -anaPart. sil.: ma_as_trich_ti_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al maastrichtià.
2 m Sisè i darrer estatge (i edat) del cretaci superior, i també del mesozoic, situat damunt el campanià i sota el danià.
->maba
mabaadj i m i f Mabari.
->mabari
mabari1 adj Relatiu o pertanyent als mabaris.
2 m i f ETNOL Individu d’un poble txadià que durant el segle XVII fou el grup dominant del regne indígena de Wadais.
3 m LING Llengua de la família nilosahariana parlada a la zona que envolta Abéché (Txad).
->mabre
■mabreCp. marbre
[variant dissimilatòria de marbre, aplicada al peix per semblança del seu aspecte amb la pedra]
m ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels espàrids (Lithognathus mormyrus), de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques i amb els flancs i el ventre argentats.
->mabritxol
■mabritxol[de mabre]
m ICT Cria del mabre.
->mac1
■mac1Hom.: mag
[de macar1]
m 1 Pedra petita.
2 mac de torrent Còdol.
->mac2
■mac2Hom.: mag
[probable alteració de àmec o potser resultat d’una confusió amb mac1 ‘còdol’ o d’un influx de amarg, a causa de l’amargor d’aquesta substància; 1a FONT: 1821]
m APIC Àmec.
->maç
■maçHom.: mas
[deriv. masculinitzat de maça]
m Manoll.
->-mac
■-mac -macaForma sufixada del mot grec mákhē, que significa ‘combat’. Ex.: iconòmac, tauròmac.
->maça
■maçaHom.: massa
[del ll. vg. *mattea, possible der. regressiu del ll. mateola, íd., o que s’hi podria relacionar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 ARM Arma antiga contundent consistent en un bastó, sovint guarnit de ferro, de cap molt gruixut, el gruix del qual disminueix fins a l’altre cap, per on s’engrapa.
2 Nom de diferents objectes la forma dels quals recorda la de la maça antiga.
3 Mà de morter.
4 ESPORT Mena de bitlla de fusta emprada en els gimnasos per a fer exercicis de desenvolupament muscular.
5 GIMN En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en una bitlla de fusta o de material sintètic, de 40 a 50 cm de llargada i d’almenys 150 g de pes.
2 Insígnia, consistent en un bastó amb el cap d’or o d’argent, que porten certs funcionaris, en determinades solemnitats, davant els reis, els governadors, els ajuntaments i els capítols.
3 1 OFIC Eina de percussió, generalment de fusta dura o de ferro, travessada per un mànec i afectant una forma semblant a la d’un martell.
2 CONSTR Martell gros, amb el ferro de secció octagonal i lleugerament afuat, proveït d’un mànec prim i llarg i que és emprat per a picar pedra.
3 CONSTR Peça del martinet consistent en un bloc feixuc de fusta o de ferro que, guiat per dos rails, hom deixa caure sobre l’estaca.
4 ENTOM Bony format pels últims artells de les antenes (o d’altres parts del cos) que presenten alguns insectes.
5 MÚS Bola de feltre, de fusta o de roba folrada de cuir, unida a un bastó, que hom empra per a percudir un timbal o un instrument similar.
->macabeu
■macabeu -eaPart. sil.: ma_ca_beu
[del nom bíblic dels germans Macabeus, sense que se’n pugui justificar l’aplicació (v. macabre)]
1 BÍBL 1 adj Relatiu o pertanyent als macabeus.
2 m i f Nom amb què hom designa cadascun dels descendents del sacerdot Mataties, de la família asmonea.
3 m pl En la tradició cristiana, nom amb què són coneguts els set germans que, juntament amb llur mare, foren martiritzats en temps de la dominació selèucida.
2 adj i m i f Asmoneu.
3 m VITIC 1 Varietat de vinya que produeix un raïm de gra mitjà, blanc i molt dolç.
2 Raïm de vinya macabeu.
3 Vi elaborat amb raïm macabeu, blanc i licorós.
->macabre
■macabre -a[del fr. macabre, de l’ant. danse Macab(r)é ‘dansa de la Mort’, identificat amb el nom dels germans màrtirs Macabeus; el llibre homònim és primer testimoni bíblic de pregària pels difunts; 1a FONT: c. 1900]
adj 1 1 Dit de la visió, la representació, etc., en què intervenen cadàvers. Espectacle macabre.
2 dansa macabra Dansa de la mort.
2 p ext Gènere macabre. Humor macabre. Un gust macabre.
->macaco
■macaco[del port. macaco, íd., probablement d’una llengua africana d’Angola; 1a FONT: 1888, DLab.]
m ZOOL Nom donat a les espècies de primats antropoides catarins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus. Cal destacar-ne el macaco de capell (M. radiata), el macaco de Java (M. irus), el macaco de cua de porc (M. nemestrina) i el macaco del Japó (M. fuscata).
->macada
■macada[de mac1]
f Terreny abundant en macs.
->maçada
■maçada[de maça; 1a FONT: 1477]
f Cop de maça.
->macadam
■macadam[del nom de l’enginyer escocès John Loudon McAdam (1756-1836), el primer a emprar pedra matxucada a les carreteres britàniques; 1a FONT: c. 1920, Carner]
m OBR PÚBL Paviment per a carreteres format per una o més capes piconades de pedra matxucada i per un rebliment que omple els buits entre les pedres.
->macadàmia
■macadàmiaPart. sil.: ma_ca_dà_mi_a
f BOT 1 Petit arbre de la família de les proteàcies (Macadamia ternifolia), de fulles ovades o el·líptiques i flors roses, originari d’Austràlia oriental i cultivat com a ornamental i pels seus fruits comestibles.
2 ALIM Nou comestible de la macadàmia, grossa i de forma esfèrica, de la qual s’extreu un oli emprat en cuina i en cosmètica.
->macadamitzar
macadamitzar[de macadam]
v tr OBR PÚBL Pavimentar una calçada amb macadam.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: macadamitzar
GERUNDI: macadamitzant
PARTICIPI: macadamitzat, macadamitzada, macadamitzats, macadamitzades
INDICATIU PRESENT: macadamitzo, macadamitzes, macadamitza, macadamitzem, macadamitzeu, macadamitzen
INDICATIU IMPERFET: macadamitzava, macadamitzaves, macadamitzava, macadamitzàvem, macadamitzàveu, macadamitzaven
INDICATIU PASSAT: macadamitzí, macadamitzares, macadamitzà, macadamitzàrem, macadamitzàreu, macadamitzaren
INDICATIU FUTUR: macadamitzaré, macadamitzaràs, macadamitzarà, macadamitzarem, macadamitzareu, macadamitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: macadamitzaria, macadamitzaries, macadamitzaria, macadamitzaríem, macadamitzaríeu, macadamitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: macadamitzi, macadamitzis, macadamitzi, macadamitzem, macadamitzeu, macadamitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: macadamitzés, macadamitzessis, macadamitzés, macadamitzéssim, macadamitzéssiu, macadamitzessin
IMPERATIU: macadamitza, macadamitzi, macadamitzem, macadamitzeu, macadamitzin
->macadís
■macadís -issa[de macar2]
1 adj Que es maca fàcilment. Fruita macadissa.
2 m Contusió, alteració produïda en un cos per un cop o pressió violenta.
->macadura
■macadura[de macar2; 1a FONT: s. XV]
f 1 Macadís.
2 Dany lleu.
->macaleu
■macaleuPart. sil.: ma_ca_leu
m BOT Cirerer de guineu.
->maçam
■maçam[de maç]
m 1 Gran maç.
2 Gran quantitat de maços.
->maçana
■maçanaHom.: messana
[del ll. (mala ‘poma’) Mattiana, der. del nom de Caius Matius (o Mattius), escriptor sobre agricultura, amic de Juli Cèsar; 1a FONT: 1409]
f BOT i AGR Poma.
->maçanar
■maçanar[de maçana]
m AGR Pomereda.
->maçanella
■maçanella[de maçana]
f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Helichrysum stoechas), blanquinosa, tomentosa i olorosa, de fulles linears i capítols grocs, apreciada per les seves virtuts pectorals i febrífugues.
->maçanenc
maçanenc -aadj i m i f De la Maçana (Andorra).
->maçanera
■maçanera[de maçana]
f BOT i AGR 1 Pomera.
2 Pomera salvatge.
3 maçanera borda 1 Moixera.
2 Moixera de pastor.
->maçanetenc
maçanetenc -aadj i m i f De Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) o de Maçanet de la Selva (Selva).
->macar1
■macar1[de mac1]
m Terreny, llit, platja, abundant de macs; codolar.
->macar2
■macar2[d’origen incert, probablement de l’heb. makah ‘ferida, contusió’; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v 1 tr Causar dany a algun cos viu copejant-lo, rebregant-lo, pressionant-lo. Corrent-hi per sobre, van macar l’herba.
2 pron Macar-se la fruita amb els sotracs.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: macar
GERUNDI: macant
PARTICIPI: macat, macada, macats, macades
INDICATIU PRESENT: maco, maques, maca, maquem, maqueu, maquen
INDICATIU IMPERFET: macava, macaves, macava, macàvem, macàveu, macaven
INDICATIU PASSAT: maquí, macares, macà, macàrem, macàreu, macaren
INDICATIU FUTUR: macaré, macaràs, macarà, macarem, macareu, macaran
INDICATIU CONDICIONAL: macaria, macaries, macaria, macaríem, macaríeu, macarien
SUBJUNTIU PRESENT: maqui, maquis, maqui, maquem, maqueu, maquin
SUBJUNTIU IMPERFET: maqués, maquessis, maqués, maquéssim, maquéssiu, maquessin
IMPERATIU: maca, maqui, maquem, maqueu, maquin
->macaronèsic
macaronèsic -aadj GEOBOT Relatiu o pertanyent a la Macaronèsia.
->macaroni
macaronim ART i PREHIST Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l’argila fresca, pròpia de l’art rupestre del paleolític superior.
->macarró1
■macarró1[de l’it. maccherone, dial. maccarone, íd., probablement der. de l’it. dial. macco ‘farinetes’, i aquest, de (am)maccare ‘capolar’; 1a FONT: 1344]
m 1 ALIM Peça de pasta de farina en forma de tub gruixut, d’un diàmetre exterior superior al dels fideus. Macarrons a la italiana.
2 CONSTR NAV Cadascuna de les peces de fusta, acanalades a banda i banda, que van col·locades, a distàncies iguals, sobre l’orla d’una embarcació i amb les quals encaixen les falques.
->macarró2
■macarró2[del fr. maquereau, íd., i aquest, del neerl. makelaer ‘corredor, intermediari’, der. de makeln ‘traficar’, i aquest, de maken ‘fer’]
m El qui viu a costa d’una dona prostituïda, arlot.
->macarrònic
■macarrònic -a[de l’it. maccheronico, íd., der. de maccherone ‘macarró’, aplicat al ‘llatí de cuina’ que parlaven els cuiners llecs dels convents; també podria ser der. de l’alt it. macaron ‘error garrafal’; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Dit del llenguatge o de la producció literària d’un autor en què s’atempta greument contra la puresa del lèxic, les regles de la gramàtica, etc.
2 literatura macarrònica LIT Literatura escrita en un llatí macarrònic.
3 llatí macarrònic LIT Llenguatge fictici, constituït amb un lèxic vulgar i dialectal, però amb morfologia, sintaxi, mètrica i prosòdia llatines, usat en composicions poètiques burlesques o satíriques.
->macarulla
■macarullaf 1 Ballaruc.
2 ZOOL ballaruga 3.
->macassar
■macassar[del nom de la població de Makasar, a les illes Cèlebes (Indonèsia)]
m Peça, generalment de teixit i de formes decoratives, amb què hom cobreix el respatller i els braços d’un seient per a protegir-los de la brutícia i el desgast.
->macat
macat -adaadj 1 Danyat per un cop o pressió. Només mengen fruita macada.
2 Masegat. Estic tot macat.
->maccarthisme
■maccarthismePart. sil.: mac_car-this_me
m HIST Nom donat a la campanya anticomunista organitzada als Estats Units d’Amèrica pel senador Joseph R. McCarthy en acabar la Segona Guerra Mundial.
->macedoni
■macedoni -ònia1 adj i m i f De Macedònia (estat d’Europa).
2 dinastia macedònia HIST Dinastia d’emperadors bizantins que regnaren del 867 al 1059.
3 guerres macedònies Guerres hagudes entre romans i macedonis durant el segle II aC.
->macedonià
macedonià -anaPart. sil.: ma_ce_do_ni_à
1 adj Relatiu o pertanyent als macedonians.
2 m i f Individu d’un grup d’heretges del segle IV, coneguts també per pneumatòmacs, que negaven la divinitat de l’Esperit Sant.
->macedònia
■macedòniaPart. sil.: ma_ce_dò_ni_a
[segurament del fr. macédoine, nom del territori de Macedònia, que agrupava pobles molt diversos]
f ALIM Plat preparat amb diverses menes de fruita tallada a trossets i adobada amb sucre i licor o suc de fruita.
->macedònic
■macedònic -a1 adj i m i f Macedoni.
2 m LING 1 Antiga llengua que hom suposa indoeuropea, afí als dialectes grecs, parlada en l’antiga Macedònia.
2 Llengua moderna de Macedònia, pertanyent al grup meridional de la família eslava, molt afí al búlgar.
->macell
■macell[de maç]
m Maç petit.
->macellum
macellum* [masɛ́llum, makɛ́llum][llat ] m ARQUEOL i ARQUIT Construcció romana utilitzada com a mercat de productes alimentaris, formada per un pati porticat voltat de locals i amb un tolos central, de funció bàsicament decorativa.
->macer
■macer -aHom.: masser
[de maça; 1a FONT: c. 1600]
m i f Persona que porta la maça en una processó, en certes solemnitats, etc., davant l’ajuntament, el capítol, etc.
->maceració
■maceracióPart. sil.: ma_ce_ra_ci_ó
[del ll. maceratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
f 1 1 Acció de macerar o de macerar-se;
2 l’efecte.
2 ALIM i FARM Operació consistent a posar en contacte amb un líquid una substància vegetal o animal prèviament esmicolada, per extreure’n els principis actius.
3 FISIOL Ablaniment i descomposició dels teixits o òrgans en l’aigua o en un altre líquid.
->macerador
■macerador -a[de macerar]
1 adj i m Que serveix per a macerar.
2 m ALIM En les indústries cerveseres, cup tancat on s’esdevé la sacarificació.
->maceral
■maceral[formació sàvia sobre el ll. macer, -a, -um ‘magre, tou’]
m Constituent orgànic del carbó, homogeni, que es pot reconèixer al microscopi.
->macerar
■macerar[del ll. macerare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v 1 tr 1 Estovar alguna cosa tenint-la submergida un quant temps en un líquid.
2 ALIM i FARM Submergir una substància en un líquid a fi de dissoldre-hi els elements solubles. Macereu les pomes amb aigua i sucre. Deixeu macerar el bacallà.
2 1 tr Mortificar, extenuar el cos amb austeritats piadoses.
2 pron Macerar-se el cos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: macerar
GERUNDI: macerant
PARTICIPI: macerat, macerada, macerats, macerades
INDICATIU PRESENT: macero, maceres, macera, macerem, macereu, maceren
INDICATIU IMPERFET: macerava, maceraves, macerava, maceràvem, maceràveu, maceraven
INDICATIU PASSAT: macerí, macerares, macerà, maceràrem, maceràreu, maceraren
INDICATIU FUTUR: maceraré, maceraràs, macerarà, macerarem, macerareu, maceraran
INDICATIU CONDICIONAL: maceraria, maceraries, maceraria, maceraríem, maceraríeu, macerarien
SUBJUNTIU PRESENT: maceri, maceris, maceri, macerem, macereu, macerin
SUBJUNTIU IMPERFET: macerés, maceressis, macerés, maceréssim, maceréssiu, maceressin
IMPERATIU: macera, maceri, macerem, macereu, macerin
->macerat
macerat[del ll. maceratus, -a, -um, íd.]
m ALIM i FARM Producte resultant de la maceració d’una substància amb un dissolvent adequat.
->maceta
■maceta[de maça; 1a FONT: 1411]
f 1 CONSTR Martell de ferro gros de secció quadrada que és emprat pels mestres de cases i els picapedrers.
2 MÚS baqueta 2.
3 TÈXT Martell de la màquina jacquard.
->macfarlan
■macfarlan[del fr. macfarlane, probablement del nom propi escocès Mac Farlane, que degué ser el del creador de la peça de vestir]
m INDUM Abric proveït d’una llarga valona, sense mànigues i amb dues obertures per a fer-hi passar els braços.
->macilència
■macilènciaPart. sil.: ma_ci_lèn_ci_a
[de macilent]
f Qualitat de macilent.
->macilent
■macilent -a[del ll. macilentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj D’aspecte trist per la magror, pal·lidesa, extenuació.
->macip
■macip -a[del ll. (homo ‘home’) mancĭpī ‘de propietat’ (contracció de mancĭpĭī, genitiu de mancĭpĭum ‘propietat’), comp. de manus ‘mà’ i capĕre ‘agafar’, d’on ‘esclau, servent’; 1a FONT: s. XII]
m i f 1 ant Jove.
2 Servent, persona que està al servei d’altri.
3 Aprenent d’un ofici.
4 1 Bastaix.
2 macip de ribera (o simplement macip) HIST El qui tenia per ofici transportar manualment mercaderies entre la ribera del mar o del riu a la ciutat.
5 FOLK A la Costa de Llevant, encarregat d’organitzar i dirigir una festa de poble.
->macís
■macísm FARM Aril del fruit de l’arbre de la nou moscada, el qual, un cop assecat i aixafat, constitueix una espècia emprada com a eupèptic.
->macla
■macla[del fr. macle, íd., del frànc. *maskila, dimin. de *maska ‘malla’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f 1 1 CRISTAL·L Agregat cristal·lí regular constituït per dos cristalls associats simètricament.
2 METAL·L Deformació de l’estructura cristal·lina d’un metall en la qual una zona ben definida d’aquesta pren una orientació diferent però constant i amb una relació determinada amb la resta del cristall.
2 HERÀLD malla1 6.
->maclat
■maclat -ada[de macla]
adj CRISTAL·L i MINERAL Que presenta macles.
->maclura
■macluraf BOT Arbre o arbust caducifoli de la família de les moràcies (Maclura pomifera), de fulles simples i alternes, ovades o oblongues, flors petites i poc vistents i fruit gran i globulós, de color groc, originari d’Amèrica del Nord i molt apreciat per la seva fusta, forta i flexible.
->maco
■maco -a[del cast. majo ‘tipus vulgar rufianesc, fatxenda’, probablement der. d’un sentit eròtic del verb majar ‘capolar’; 1a FONT: s. XVIII]
pop adj 1 Bell, bonic.
2 p ext Dit de la persona que, per les seves qualitats, pel seu caràcter, etc., hom troba agradable, simpàtica, etc.
3 fer el maco Presumir de valent, d’intel·ligent, d’important, etc.
->maçó1
■maçó1[de maça; 1a FONT: 1504]
m CONSTR Picó.
->maçó2
■maçó2-ona[del fr. maçon (v. francmaçó)]
m i f HIST Francmaçó.
->maçola
■maçola[de maça; 1a FONT: 1780]
f 1 OFIC Maça gruixuda de mànec curt.
2 pl MÚS i LITÚRG Matraca.
->maçolador
■maçolador -a[de maçolar]
adj TÈXT 1 Que maçola.
2 màquina maçoladora (o simplement maçoladora) Màquina emprada per al maçolatge.
->maçolar
■maçolar[de maçola]
v tr 1 Batre a cops de maça.
2 Treballar en una feina pesada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: maçolar
GERUNDI: maçolant
PARTICIPI: maçolat, maçolada, maçolats, maçolades
INDICATIU PRESENT: maçolo, maçoles, maçola, maçolem, maçoleu, maçolen
INDICATIU IMPERFET: maçolava, maçolaves, maçolava, maçolàvem, maçolàveu, maçolaven
INDICATIU PASSAT: maçolí, maçolares, maçolà, maçolàrem, maçolàreu, maçolaren
INDICATIU FUTUR: maçolaré, maçolaràs, maçolarà, maçolarem, maçolareu, maçolaran
INDICATIU CONDICIONAL: maçolaria, maçolaries, maçolaria, maçolaríem, maçolaríeu, maçolarien
SUBJUNTIU PRESENT: maçoli, maçolis, maçoli, maçolem, maçoleu, maçolin
SUBJUNTIU IMPERFET: maçolés, maçolessis, maçolés, maçoléssim, maçoléssiu, maçolessin
IMPERATIU: maçola, maçoli, maçolem, maçoleu, maçolin
->maçolatge
■maçolatge[de maçolar]
m TÈXT Operació d’acabament dels teixits de lli i cotó consistent a sotmetre la peça enrotllada a successives percussions per mitjà de maces en diverses posicions.
->macolí
■macolí[de mac1]
m Mac o còdol petit.
->maçonar
■maçonar[de maçó1]
v tr CONSTR Piconar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: maçonar
GERUNDI: maçonant
PARTICIPI: maçonat, maçonada, maçonats, maçonades
INDICATIU PRESENT: maçono, maçones, maçona, maçonem, maçoneu, maçonen
INDICATIU IMPERFET: maçonava, maçonaves, maçonava, maçonàvem, maçonàveu, maçonaven
INDICATIU PASSAT: maçoní, maçonares, maçonà, maçonàrem, maçonàreu, maçonaren
INDICATIU FUTUR: maçonaré, maçonaràs, maçonarà, maçonarem, maçonareu, maçonaran
INDICATIU CONDICIONAL: maçonaria, maçonaries, maçonaria, maçonaríem, maçonaríeu, maçonarien
SUBJUNTIU PRESENT: maçoni, maçonis, maçoni, maçonem, maçoneu, maçonin
SUBJUNTIU IMPERFET: maçonés, maçonessis, maçonés, maçonéssim, maçonéssiu, maçonessin
IMPERATIU: maçona, maçoni, maçonem, maçoneu, maçonin
->maçonat
■maçonat -ada[de maçonar]
adj HERÀLD Dit de l’edificació de pedra en què els intersticis de les pedres o carreus són destacats amb un esmalt distint del de l’edifici.
->maçoneria
■maçoneriaPart. sil.: ma_ço_ne_ri_a
[del fr. maçonnerie, íd.; 1a FONT: 1534]
f 1 CONSTR Obra feta amb pedres o maons, generalment lligats amb un material de cohesió (calç, ciment, etc.).
2 HIST Francmaçoneria.
->maçònic
■maçònic -a[de maçó2]
adj Francmaçònic.
->macoré
■macoré[pl -és] m Arbre de la família de les sapotàcies (Tieghemella heckelii [Dumoria heckelii]), la fusta del qual és emprada en ebenisteria.
->macr-
■macr-Forma prefixada del mot grec makrós, que significa ‘gran’, ‘gros’. Ex.: macròpsia.
->macramé
■macramé[del fr. macramé, i aquest, de l’it. genovès macramè, íd., de l’àr. màḥrama ‘vel, mocador’]
[pl -és] m TÈXT Treball fet amb cordills o fils gruixuts trenats o nuats.
->macro
macrof INFORM 1 Macroinstrucció.
2 Preprocessador d’un compilador que resol les feines de més alt nivell.
3 generador de macros Programa generador que crea el grup d’instruccions en llenguatge objecte, apropiades per a una macroinstrucció determinada en llenguatge font.
->macro-
■macro-Forma prefixada del mot grec makrós, que significa ‘gran’, ‘gros’. Ex.: macrojudici, macroespectacle.
->macroanàlisi
■macroanàlisiPart. sil.: ma_cro_a_nà_li_si
f QUÍM ANAL Branca de l’anàlisi química en la qual les determinacions analítiques necessiten una mostra de l’ordre del gram.
->macrobiòtic
■macrobiòtic -aPart. sil.: ma_cro_bi_ò_tic
[de macro- i -biòtic]
1 adj 1 D’una llarga vida.
2 Que tendeix a allargar la vida.
2 ALIM 1 adj Relatiu o pertanyent a la macrobiòtica.
2 f Sistema d’alimentació considerat natural, que malda per cercar l’harmonia amb l’univers i recorre a les produccions estacionals locals, segons tradicions mil·lenàries xineses.
->macroblast
■macroblastm BOT Branca de creixement indefinit, sovint amb entrenusos llargs.
->macrocèfal
■macrocèfal -a[de macro- i -cèfal; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj i m i f ANAT ANIM i PAT Que presenta macrocefàlia.
->macrocefàlia
■macrocefàliaPart. sil.: ma_cro_ce_fà_li_a
[de macro- i -cefàlia]
f 1 ANAT ANIM i PAT Deformitat consistent en una grandària excessiva del cap.
2 fig La macrocefàlia barcelonina.
->macrocist
macrocistm BOT Porció arrodonida del plasmodi dels mixomicets, la qual és protegida per una membrana pluriestratificada.
->macròcit
■macròcitm FISIOL i PAT Eritròcit que té una mida gran, que es presenta en algunes anèmies.
->macrocitosi
macrocitosif CIT Presència de macròcits a la sang.
->macrocosmos
■macrocosmos[de macro- i cosmos]
m FILOS En contraposició al microcosmos (l’home) i, alhora, en correspondència amb ell, l’Univers considerat com un gran organisme, del qual el segon és reflex i compendi.
->macrodàctil
■macrodàctil -aadj ANAT ANIM i PAT Que presenta macrodactília.
->macrodactília
■macrodactíliaPart. sil.: ma_cro_dac_tí_li_a
f ANAT ANIM i PAT Hipertròfia d’un dit de la mà o del peu o d’uns quants.
->macrodasiòdids
macrodasiòdidsPart. sil.: ma_cro_da_si_ò_dids
m ZOOL 1 pl Ordre de metazous del grup dels gastròtrics, amb el cos allargat i deprimit, sense quetes i amb la paret del cos coberta de glàndules.
2 sing Metazou de l’ordre dels macrodasiòdids.
->macroeconomia
■macroeconomiaPart. sil.: ma_cro_e_co_no_mi_a
[de macro- i economia]
f ECON Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades —renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc.—, llur evolució i llurs taxes de variació.
->macroeconòmic
macroeconòmic -aPart. sil.: ma_cro_e_co_nò_mic
[de macroeconomia]
adj Relatiu o pertanyent a la macroeconomia.
->macroestat
■macroestatPart. sil.: ma_cro_es_tat
m FÍS Estat macroscòpic.
->macroestructura
macroestructuraPart. sil.: ma_cro_es_truc_tu_ra
[de macro- i estructura]
f METAL·L Estructura metàl·lica que hom pot observar per mitjà de la macrografia.
->macroevolució
■macroevolucióPart. sil.: ma_cro_e_vo_lu_ci_ó
f BIOL Evolució de les categories taxonòmiques per sobre del nivell d’espècie.
->macròfag
■macròfag -a1 adj ECOL Dit de l’organisme que presenta macrofàgia.
2 m CIT Cèl·lula d’unes grans dimensions del sistema reticuloendotelial caracteritzada per la seva activitat fagocitària i per la capacitat migratòria a través del teixit connectiu.
->macrofàgia
■macrofàgiaPart. sil.: ma_cro_fà_gi_a
f 1 CIT Facultat d’algunes cèl·lules de comportar-se com a macròfags.
2 ECOL Característica tròfica d’algunes espècies consistent a seleccionar l’aliment, que acostuma a ésser de valor nutritiu elevat.
->macrofil·le
macrofil·le -aBOT 1 adj De fulles grosses.
2 m Megafil·le.
->macroforaminífers
■macroforaminífersm ZOOL 1 pl Grup sense valor taxonòmic que inclou els foraminífers bentònics de dimensions mesurades en centímetres i els d’estructura complexa.
2 sing Foraminífer del grup dels macroforaminífers.
->macrofotografia
macrofotografiaPart. sil.: ma_cro_fo_to_gra_fi_a
[de macro- i fotografia]
f FOTOG 1 Tècnica per a l’obtenció d’imatges fotogràfiques d’unes dimensions més grans que les del model original mitjançant l’ús d’un objectiu de tipus corrent.
2 Imatge fotogràfica obtinguda per mitjà de la macrofotografia.
->macrogàmeta
macrogàmetam BIOL Nom aplicat als gàmetes més grossos en els casos d’heterogàmia.
->macrogametangi
macrogametangim BIOL Gametangi que produeix macrogàmetes.
->macrogenerador
macrogeneradorm INFORM Generador de macros.
->macròglia
macrògliaPart. sil.: ma_crò_gli_a
f HISTOL Cèl·lula grossa de la neuròglia.
->macroglòssia
■macroglòssiaPart. sil.: ma_cro_glòs_si_a
f PAT Hipertròfia consistent en un augment molt accentuat del volum de la llengua.
->macrognàtia
macrognàtiaPart. sil.: ma_crog_nà_ti_a
f PAT Grandària excessiva del maxil·lar inferior.
->macrografia
■macrografiaPart. sil.: ma_cro_gra_fi_a
[de macro- i -grafia]
f METAL·L Tècnica metal·logràfica d’observació de superfícies naturals, polides o de fractura, amb molt poc augment o sense.
->macrohèmer
macrohèmer -aadj BOT Dit del vegetal que floreix quan el fotoperíode és llarg.
->macroinstrucció
■macroinstruccióPart. sil.: ma_cro_ins_truc_ci_ó
f INFORM Instrucció d’un llenguatge d’assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
->macrolepidòpters
macrolepidòptersm ENTOM 1 pl Grup no taxonòmic que comprèn els lepidòpters de mida mitjana i gran, habitualment de més de dos centímetres d’envergadura alar.
2 sing Insecte del grup no taxonòmic dels macrolepidòpters.
->macròlid
macròlidm FARM Nom genèric d’un grup d’antibiòtics aïllats de diferents soques de Streptomyces sp, com l’eritromicina, l’oleandomicina, l’espiramicina i la josamicina.
->macròmer
macròmerm EMBRIOL Blastòmer d’una mida gran que apareix en els casos de segmentació desigual.
->macròmetre
macròmetrem METROL Instrument per a mesurar llargues distàncies.
->macromicet
macromicetm BOT Fong d’aparells esporífers visibles a ull nu.
->macromolècula
■macromolèculaf QUÍM ORG Molècula d’unes grans dimensions formada per encadenaments atòmics covalents monodimensionals, bidimensionals o tridimensionals.
->macromolecular
■macromolecularadj QUÍM Relatiu o pertanyent a la macromolècula.
->macronucli
macronuclim ANAT ANIM El nucli més gros dels dos nuclis que presenten els protozous ciliats.
->macroplàncton
macroplànctonm ECOL Conjunt d’organismes planctònics d’unes grans dimensions.
->macròpode
macròpode -aadj BOT De peduncle llarg.
->macropòdid
macropòdid -a1 adj Relatiu o pertanyent als macropòdids.
2 m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels marsupials amb les potes posteriors llargues i fortes, adaptades a saltar.
2 sing Mamífer de la família dels macropòdids.
->macroprotal·lus
macroprotal·lusm BOT Megaprotal·lus.
->macròpsia
macròpsiaPart. sil.: ma_cròp_si_a
f PSIQ Fenomen subjectiu, propi de l’histerisme, consistent en el fet de creure el malalt que els objectes que veu són més grossos que no són realment.
->macroramfòsids
■macroramfòsidsm ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels gasterosteïformes, de musell extremament llarg i tubiforme, boca menuda i desproveïda de dents a l’extrem, que inclou el trompeter.
2 sing Peix de la família dels macroramfòsids.
->macroscòpic
■macroscòpic -aadj FÍS 1 Dit dels objectes o sistemes observables a ull nu.
2 Dit de l’estat, el paràmetre, la propietat, etc., d’un sistema que té en compte només el comportament global d’aquest.
->macrosisme
■macrosismem GEOF Terratrèmol de gran intensitat i d’efectes devastadors.
->macrosò
macrosòm ACÚST i FÍS So de molt alta amplitud i intensitat.
->macrosociologia
■macrosociologiaPart. sil.: ma_cro_so_ci_o_lo_gi_a
f SOCIOL Part de la sociologia que estudia les comunitats grans i les estructures socials generals, com ara les revolucions, les grans migracions, els moviments socials i les formes de dominació política.
->macrosomia
macrosomiaPart. sil.: ma_cro_so_mi_a
f PAT Desenvolupament excessiu de l’organisme.
->macrosònica
macrosònicaf ACÚST i FÍS Part de l’acústica que estudia els macrosons.
->macròspora
■macròsporaf BOT 1 Espora grossa.
2 Megàspora.
->macrosporangi
■macrosporangim BOT Megasporangi.
->macrosporofil·le
macrosporofil·lem BOT Megasporofil·le.
->macrostil
macrostil -aadj BOT Longistil.
->macrostomia
macrostomiaPart. sil.: ma_cros_to_mi_a
f PAT Allargament exagerat de la fesa bucal.
->macroteri
■macroterim PALEONT i ZOOL Gènere de mamífers fòssils (Macrotherium sp) de l’ordre dels perissodàctils i de la família dels calicotèrids.
->macrúrids
■macrúridsm ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels macruriformes, de tronc curt i cua molt allargada, al final de la qual conflueixen la segona aleta dorsal i l’anal, que inclou els titulots i els batxillers.
2 sing Peix de la família dels macrúrids.
->macruriformes
macruriformesm ICT 1 pl Ordre de peixos de la classe dels osteïctis estretament relacionat amb la dels gadiformes, de musell prominent, boca ínfera i escates ctenoides, amb una cua llarga i punxeguda.
2 sing Peix de l’ordre dels macruriformes.
->macrurs
■macrursobs m ZOOL 1 pl Subordre de crustacis de l’ordre dels decàpodes, amb l’aleta caudal àmplia, formada pel tèlson i els uropodis.
2 sing Crustaci del subordre dels macrurs.
->màctrids
màctridsm ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, que inclou l’espècie comestible anomenada ou.
2 sing Mol·lusc de la família dels màctrids.
->màcula
■màcula[del ll. macŭla, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f 1 1 Taca.
2 esp i fig Una persona sense màcula.
3 ASTR Taca solar.
2 ANAT ANIM 1 màcula acústica Cadascuna de les petites prominències blanquinoses que es destaquen en la superfície llisa de l’utricle i del sàcul.
2 màcula lútia Regió central de la superfície interna de la retina.
3 PAT Lesió elemental de la pell que consisteix en una taca vermellosa que desapareix momentàniament amb la pressió del dit.
->maculació
■maculacióPart. sil.: ma_cu_la_ci_ó
[del ll. maculatio, -ōnis, íd.]
f 1 Acció de tacar.
2 Disposició de les taques o els claps en un organisme.
->macular
■macular[del ll. maculare, íd.; 1a FONT: 1391]
v tr 1 Tacar.
2 GRÀF Intercalar les maculatures entre els fulls del tiratge.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: macular
GERUNDI: maculant
PARTICIPI: maculat, maculada, maculats, maculades
INDICATIU PRESENT: maculo, macules, macula, maculem, maculeu, maculen
INDICATIU IMPERFET: maculava, maculaves, maculava, maculàvem, maculàveu, maculaven
INDICATIU PASSAT: maculí, maculares, maculà, maculàrem, maculàreu, macularen
INDICATIU FUTUR: macularé, macularàs, macularà, macularem, maculareu, macularan
INDICATIU CONDICIONAL: macularia, macularies, macularia, macularíem, macularíeu, macularien
SUBJUNTIU PRESENT: maculi, maculis, maculi, maculem, maculeu, maculin
SUBJUNTIU IMPERFET: maculés, maculessis, maculés, maculéssim, maculéssiu, maculessin
IMPERATIU: macula, maculi, maculem, maculeu, maculin
->maculat
maculat -ada[del ll. maculatus, -a, -um, íd.]
adj Tacat.
->maculatura
■maculatura[de macular]
f GRÀF Full defectuós en la impressió.
->maculós
■maculós -osa[del ll. maculosus, -a, -um, íd.]
adj Ple de màcules.
->macumba
macumbaf RELIG i ETNOG Ritual fetitxista propi dels negres brasilers, acompanyat de música i danses, que combina elements animistes africans i indígenes amb elements cristians.
->madapolam
■madapolam[del nom de la població de Madapollam, a la costa sud-est de l’Índia, on es fabricava aquest teixit; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m TÈXT Teixit de cotó amb lligat de tafetà que hom blanqueja i algunes vegades estampa i que és emprat per a roba blanca interior.
->madastra
madastraf Madrastra.
->madeira
■madeiraPart. sil.: ma_dei_ra
[del nom de l’illa portuguesa de Madeira]
m VITIC Nom de diverses menes de vi elaborades a l’illa de Madeira.
->madeixa
■madeixaPart. sil.: ma_dei_xa
[del ll. mataxa ‘seda crua; fil’; 1a FONT: 1380]
f TÈXT 1 Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
2 madeixa sense cap ni centener Madeixa sense aquests elements i, per tant, difícil de debanar.
->madianita
madianitaPart. sil.: ma_di_a_ni_ta
1 adj Relatiu o pertanyent als madianites.
2 m i f Individu d’una confederació de tribus àrabs que feien vida nòmada al desert siroaràbic.
->madò
■madòf A Mallorca, tractament usat davant el nom o el llinatge de les dones casades o vídues de modesta posició econòmica.
->madoganya
■madoganya[variant de maganya, amb possible influx de badar]
f Espantall.
->madona
■madona[contracció del possessiu ma i dona, en el sentit ant. de ‘senyora’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Tractament de cortesia que hom donava a les mullers dels menestrals i a les senyores.
2 Tractament que hom donava a la Mare de Déu. Madona Santa Maria.
2 Mestressa.
3 A Mallorca i a Menorca, masovera, la muller d’un amo.
->madral
madral[der. del radical madr- corresponent al del mot ll. de ‘mare’ matr-; 1a FONT: 1586]
m AGR Rec principal on van a parar els altres recs.
->madràs
■madràsm TÈXT 1 ant Teixit amb ordit de seda i trama de cotó, originari de Madràs (Índia), que era emprat en estampació.
2 Teixit amb ordit prim de cotó i trama més gruixuda, també de cotó, amb lligat de sarja batàvia o madràs.
3 Sarja batàvia.
->madrassa
■madrassaf Als països islàmics, escola d’ensenyament religiós.
->madrastra
■madrastra[del ll. matrastra, íd. (cf. padrastre); 1a FONT: s. XIV, Pere III]
f 1 Muller d’algú respecte als fills que aquest té d’un matrimoni anterior.
2 p ext Mare que es porta malament amb els fills.
->madremanyenc
madremanyenc -aadj i m i f De Madremanya (Gironès).
->madrèpora
■madrèporaf ZOOL 1 Gènere de cnidaris antozous de l’ordre dels madreporaris i de la família dels madrepòrids (Madrepora sp), que formen colònies ramificades, fasciculades o laminars.
2 p ext Nom donat a la majoria dels antozous zoantaris de l’ordre dels madreporaris.
->madreporaris
■madreporarism ZOOL 1 pl Ordre de cnidaris de la subclasse dels zoantaris format per individus colonials i proveïts d’esquelets calcaris.
2 sing Cnidari de l’ordre dels madreporaris.
->madrepòric
■madrepòric -aadj ZOOL 1 Relatiu o pertanyent a la madrèpora.
2 Semblant a la madrèpora.
->madrepòrids
madrepòridsm ZOOL 1 pl Família de cnidaris antozous de l’ordre dels madreporaris, que comprèn la madrèpora pròpiament dita.
2 sing Cnidari de la família dels madrepòrids.
->madreporita
■madreporitaf 1 MINERAL Varietat de carbonat càlcic de textura bacil·lar, que s’assembla a les madrèpores.
2 PALEONT i ZOOL Corall fòssil.
->madridista
madridista1 adj Relatiu o pertanyent al Real Madrid Club de Fútbol.
2 m i f Partidari del Real Madrid Club de Fútbol.
->madrigal
■madrigal[de l’it. madrigale, d’origen incert; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 1 POÈTICA Composició poètica curta en decasíl·labs i hexasíl·labs, de contingut generalment amorós.
2 p ext Paraules de galanteria.
2 MÚS Cançó amb text profà, quasi sempre a dues veus que contrasten i que sovint alternen amb instruments.
->madrigalejar
■madrigalejarv intr MÚS i POÈTICA Compondre, cantar madrigals.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: madrigalejar
GERUNDI: madrigalejant
PARTICIPI: madrigalejat, madrigalejada, madrigalejats, madrigalejades
INDICATIU PRESENT: madrigalejo, madrigaleges, madrigaleja, madrigalegem, madrigalegeu, madrigalegen
INDICATIU IMPERFET: madrigalejava, madrigalejaves, madrigalejava, madrigalejàvem, madrigalejàveu, madrigalejaven
INDICATIU PASSAT: madrigalegí, madrigalejares, madrigalejà, madrigalejàrem, madrigalejàreu, madrigalejaren
INDICATIU FUTUR: madrigalejaré, madrigalejaràs, madrigalejarà, madrigalejarem, madrigalejareu, madrigalejaran
INDICATIU CONDICIONAL: madrigalejaria, madrigalejaries, madrigalejaria, madrigalejaríem, madrigalejaríeu, madrigalejarien
SUBJUNTIU PRESENT: madrigalegi, madrigalegis, madrigalegi, madrigalegem, madrigalegeu, madrigalegin
SUBJUNTIU IMPERFET: madrigalegés, madrigalegessis, madrigalegés, madrigalegéssim, madrigalegéssiu, madrigalegessin
IMPERATIU: madrigaleja, madrigalegi, madrigalegem, madrigalegeu, madrigalegin
->madrigalesc
■madrigalesc -a[de madrigal]
adj 1 Relatiu o pertanyent al madrigal.
2 fig Amorós, galant. Frases madrigalesques.
->madrigalista
■madrigalista[de madrigal]
m i f MÚS i 1 POÈTICA Autor de madrigals.
2 Persona que canta madrigals.
->madrigalístic
■madrigalístic -a[de madrigal]
adj MÚS i POÈTICA Relatiu o pertanyent al madrigal.
->madriguera
■madriguera[del ll. matrix, -īcis ‘matriu’]
f dial Matriu d’una bèstia.
->madrileny
■madrileny -aadj i m i f De Madrid (capital de l’estat espanyol).
->madrilla
■madrillaf ICT Peix teleosti de l’ordre dels cipriniformes (Chondrostoma toxostoma), que es caracteritza pel llavi inferior corni, amb el qual rasca les pedres del fons per alimentar-se, i viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.
->madrilleta
■madrilletaf ICT Nom d’alguns peixos d’aigua dolça de la família dels ciprínids de l’ordre dels cipriniformes pertanyents al gènere Rutilus, com la madrilleta roja (R. arcasii), de pigmentació molt contrastada, i la madrilleta vera (R. rutilus), de dimensions més grans que la roja.
->madrina
■madrinaf Corretja que hom lliga als musells dels dos cavalls o muls que van de parella per tal que marxin iguals i no es molestin mútuament.
->madritxo
■madritxo[d’origen incert]
m dial PAST Peça de pastisseria feta de pasta de rovell d’ou, sucre i farina, de forma llarguera.
->madrona
■madronaf 1 BOT Sàlvia romana.
2 MED Llevadora.
->maduixa
■maduixaPart. sil.: ma_dui_xa
Cp. maduixot
[d’una forma bàsica preromana incerta *maiosta, evolucionada en *majoixa, majuixa i després dissimilada, que ha tingut també formes afins en altres parlars romànics; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
f BOT i AGR Infructescència comestible de la maduixera, constituïda pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen els fruits, petits i aqueniformes.
->maduixada
■maduixadaPart. sil.: ma_dui_xa_da
[de maduixa]
f Menjada de maduixes.
->maduixaire
■maduixairePart. sil.: ma_dui_xai_re
[de maduixa]
m i f Persona que ven maduixes.
->maduixar1
■maduixar1Part. sil.: ma_dui_xar
[de maduixa; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m BOT i AGR Maduixerar.
->maduixar2
■maduixar2Part. sil.: ma_dui_xar
[v. maduixar1]
v intr Collir maduixes. Era en temps de maduixar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: maduixar
GERUNDI: maduixant
PARTICIPI: maduixat, maduixada, maduixats, maduixades
INDICATIU PRESENT: maduixo, maduixes, maduixa, maduixem, maduixeu, maduixen
INDICATIU IMPERFET: maduixava, maduixaves, maduixava, maduixàvem, maduixàveu, maduixaven
INDICATIU PASSAT: maduixí, maduixares, maduixà, maduixàrem, maduixàreu, maduixaren
INDICATIU FUTUR: maduixaré, maduixaràs, maduixarà, maduixarem, maduixareu, maduixaran
INDICATIU CONDICIONAL: maduixaria, maduixaries, maduixaria, maduixaríem, maduixaríeu, maduixarien
SUBJUNTIU PRESENT: maduixi, maduixis, maduixi, maduixem, maduixeu, maduixin
SUBJUNTIU IMPERFET: maduixés, maduixessis, maduixés, maduixéssim, maduixéssiu, maduixessin
IMPERATIU: maduixa, maduixi, maduixem, maduixeu, maduixin
->maduixer
■maduixerPart. sil.: ma_dui_xer
[de maduixa; 1a FONT: 1641]
m BOT i AGR Maduixera.
->maduixera
■maduixeraPart. sil.: ma_dui_xe_ra
[de maduixa; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 BOT i AGR Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Fragaria vesca), estolonífera, de fulles trifoliades, flors blanques i fruits en aqueni, anomenats maduixes.
2 maduixera borda Nom aplicat a algunes espècies de rosàcies semblants a la maduixera.
->maduixerar
■maduixerarPart. sil.: ma_dui_xe_rar
[de maduixa]
m BOT i AGR Camp plantat de maduixeres.
->maduixot
■maduixotPart. sil.: ma_dui_xot
Cp. maduixa
[der. de maduixa amb el sufix -ot augmentatiu o masculinitzador (com barrot, bruixot, didot, perdigot), no pejoratiu o despectiu]
m BOT i AGR fraga 1.
->madur
■madur -a[del ll. matūrus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 BOT 1 Dit del fruit, de l’esporangi, etc., que és completament desenvolupat.
2 Dit de les llavors, les espores o les diàspores totalment formades i capaces de germinar.
2 Capaç de donar els resultats o els fruits convenients. Les coses ja eren madures per al canvi.
3 Que ha estat ben meditat i considerat en totes les possibles conseqüències. Després d’un madur examen decidírem d’actuar.
4 Vell, gastat, a punt d’ensorrar-se. Aquest sostre està molt madur.
5 1 Dit de la persona que ja no és jove. Una dona madura.
2 Dit de la persona que ha arribat a l’edat madura.
3 Que ha assolit el seny i la capacitat intel·lectual propis de l’edat adulta. Una nena molt madura.
4 p ext Un caràcter, un comportament madur.
6 PAT Dit del gra, l’abscés, etc., ple de pus i a punt de rebentar.
->maduració
■maduracióPart. sil.: ma_du_ra_ci_ó
[del ll. maturatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1383]
f 1 1 Acció de madurar o madurar-se;
2 l’efecte.
2 1 BIOL Procés consistent en un conjunt de transformacions de les cèl·lules, dels teixits o dels organismes, mitjançant el qual atenyen llur desenvolupament.
2 BIOL Procés consistent en un conjunt de modificacions que fan que les cèl·lules germinatives diploides passin a l’estat de gàmetes haploides després de les dues divisions de la meiosi.
3 PAT En un abscés, procés de formació de pus.
3 1 Operació consistent a deixar reposar un producte alimentari (carn, farina, llet, vi, etc.) a fi que adquireixi les propietats adequades (olor, gust, etc.).
2 maduració de la carn Estovament de la carn rígida d’animals acabats de sacrificar, acompanyat de l’aparició d’un tast i una aroma agradables.
3 maduració de la farina Millorament de les propietats reològiques de la farina destinada a panificació, aconseguit durant l’emmagatzematge i degut a oxidació.
->madurador
■madurador[del ll. td. maturator, -ōris, íd.]
m AGR Lloc on hom posa a madurar la fruita.
->madurament1
■madurament1[de madurar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Maduració.
->madurament2
■madurament2[de madur; 1a FONT: 1330]
adv Amb maduresa.
->madurar
■madurar[del ll. maturare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 intr Esdevenir madur. Les prunes han madurat a la fruitera.
2 tr Fer esdevenir madur. La calor madurarà el meló.
3 intr Seguir alguns productes alimentaris llur procés de maduració. El formatge ha de madurar dos mesos més.
4 tr fig Madurar un projecte.
2 1 intr PAT Formar-se matèria en un abscés.
2 tr Activar la supuració d’un abscés.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: madurar
GERUNDI: madurant
PARTICIPI: madurat, madurada, madurats, madurades
INDICATIU PRESENT: maduro, madures, madura, madurem, madureu, maduren
INDICATIU IMPERFET: madurava, maduraves, madurava, maduràvem, maduràveu, maduraven
INDICATIU PASSAT: madurí, madurares, madurà, maduràrem, maduràreu, maduraren
INDICATIU FUTUR: maduraré, maduraràs, madurarà, madurarem, madurareu, maduraran
INDICATIU CONDICIONAL: maduraria, maduraries, maduraria, maduraríem, maduraríeu, madurarien
SUBJUNTIU PRESENT: maduri, maduris, maduri, madurem, madureu, madurin
SUBJUNTIU IMPERFET: madurés, maduressis, madurés, maduréssim, maduréssiu, maduressin
IMPERATIU: madura, maduri, madurem, madureu, madurin
->maduratiu
■maduratiu -ivaPart. sil.: ma_du_ra_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. maturatus, -a, -um, participi de maturare ‘madurar’]
adj Apte a fer madurar.
->madurès
■madurès -esa1 adj i m i f De Madura (illa d’Indonèsia) o del madurès (llengua).
2 m LING Llengua austronèsia del grup indonesi parlada pels nadius de l’illa de Madura.
->maduresa
■maduresa[de madur; 1a FONT: s. XIV]
f 1 Qualitat de madur.
2 PSIC Estat global de la persona adulta amb relació a la forma, l’estructura i la funció de l’organisme.
3 maduresa sexual EMBRIOL i FISIOL Etapa en el desenvolupament dels éssers vius en la qual l’individu és apte per a la reproducció.
->maell
maellPart. sil.: ma_ell
m ant Escorxador.
->maellà
maellà -anaPart. sil.: ma_e_llà
adj i m i f De Maella (Terra Alta).
->maestoso
maestoso* [maestózo][it ] adj MÚS En una partitura, dit d’una indicació de temps musical que s’ha d’interpretar d’una manera solemne. Andante ’maestoso’.
->màfia
■màfiaPart. sil.: mà_fi_a
[de l’it. sicilià mafia ‘cofoisme, fatxenderia’, d’origen incert, potser de l’àr. maḥiaṣ, íd.]
f 1 Organització secreta siciliana.
2 p ext Associació de caràcter criminal que fa servir mètodes de repressió i d’intimidació en defensa d’interessos privats i que es manté gràcies a la por i als prejudicis de la població.
->màfic
■màfic -a[mot científic comp. de ma(gnesi) i f(erro) i el sufix adjectival -ic3]
adj 1 MINERAL Dit dels minerals de color fosc.
2 PETROG Dit de les roques en les quals predominen minerals màfics.
->mafiós
■mafiós -osaPart. sil.: ma_fi_ós
[de màfia]
1 adj Relatiu o pertanyent a la màfia.
2 m i f Membre de la màfia.
->mag
■mag -aHom.: mac
[del ll. magus, i aquest, del gr. mágos, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 m i f 1 Persona que practica la màgia.
2 Il·lusionista.
2 adj i m i f BÍBL i CRIST 1 Dit dels membres d’una casta religiosa de l’antiga Pèrsia, famosos pel seu saber religiós i pels seus dots d’astròlegs i endevinadors.
2 els Reis Mags Els Reis.
->magall
■magall[d’origen incert; 1a FONT: 1413]
m 1 AGR Eina per a cavar la terra consistent en una aixada proveïda d’escarpell.
2 ORNIT Falcillot.
->magalla
■magalla[de magall; 1a FONT: 1490]
f AGR Magall.
->magallada
■magallada[de magall; 1a FONT: 1696, DLac.]
f AGR 1 Cop de magall.
2 fig Disbarat, bestiesa.
->magalló
■magalló[de magall]
m AGR Magall petit.
->maganya
■maganya[de maganyar]
f Dany produït per un maganyament.
->maganyament
■maganyament[de maganyar]
m 1 Acció de maganyar;
2 l’efecte.
->maganyar
■maganyar[probablement d’un frànc. *hamjan ‘pegar, mutilar’, a través d’un ma(n) hamjan ‘mutilar un home’, amb influx de l’ant. baganyar, barganyar (v. gavanyar; 1a FONT: s. XIV]
v tr Copejar, masegar, lleugerament una part del cos, una fruita, una tela, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: maganyar
GERUNDI: maganyant
PARTICIPI: maganyat, maganyada, maganyats, maganyades
INDICATIU PRESENT: maganyo, maganyes, maganya, maganyem, maganyeu, maganyen
INDICATIU IMPERFET: maganyava, maganyaves, maganyava, maganyàvem, maganyàveu, maganyaven
INDICATIU PASSAT: maganyí, maganyares, maganyà, maganyàrem, maganyàreu, maganyaren
INDICATIU FUTUR: maganyaré, maganyaràs, maganyarà, maganyarem, maganyareu, maganyaran
INDICATIU CONDICIONAL: maganyaria, maganyaries, maganyaria, maganyaríem, maganyaríeu, maganyarien
SUBJUNTIU PRESENT: maganyi, maganyis, maganyi, maganyem, maganyeu, maganyin
SUBJUNTIU IMPERFET: maganyés, maganyessis, maganyés, maganyéssim, maganyéssiu, maganyessin
IMPERATIU: maganya, maganyi, maganyem, maganyeu, maganyin
->magarrinyes
■magarrinyes[d’origen incert, probablement d’un encreuament popular entre magarrufa i engrinyes ‘intrigues per a discòrdia’]
m i f Persona o bèstia petita, bufona, posturera.
->magarrufa
■magarrufa[de l’àr. maġrûfa ‘engarjolada’, dit d’una acció per a entabanar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f Mostra exagerada d’afecte, afalac enganyós.
->magatzem
■magatzem[de l’àr. hispànic maḫzén o maġzén, àr. máḫzan ‘dipòsit; graner; magatzem’, der. de l’arrel de ḫázan ‘dipositar’; 1a FONT: 1255]
m 1 1 ECON i MANUT Local destinat a guardar-hi primeres matèries, productes semielaborats o mercaderies acabades d’una empresa industrial o les existències de reserva d’un establiment comercial, etc.
2 ECON Establiment comercial especialitzat en la venda a l’engròs.
3 grans magatzems (o simplement magatzems) Establiment comercial gran amb distintes seccions on es venen diversos gèneres.
2 CIN i FOTOG Estoig impermeable a la llum, rígid, que serveix per a emmagatzemar-hi trossos de pel·lícula o plaques.
->magatzematge
■magatzematge[de magatzem]
m DR MERC Dret que hom paga per conservar mercaderies en un magatzem o dipòsit.
->magatzemer
■magatzemer -a[de magatzem]
m i f OFIC 1 Persona que s’encarrega de la custòdia d’un magatzem o dels magatzems.
2 p ext Persona que treballa en un magatzem.
->magatzemista
■magatzemista[de magatzem]
m i f OFIC Persona que té algun magatzem.
->magazín
■magazín[mot angl., manlleu del fr. magasin (v. magatzem), a través de l’it. maggazzino, aplicat a un periòdic a partir de The Gentleman’s Magazine (1731), amb el sentit de ‘magatzem d’informació’]
m 1 PERIOD Revista de divulgació, generalment il·lustrada.
2 TELECOM i TV Emissió periòdica de ràdio o de televisió sobre un tema determinat.
->magdalena
■magdalena[del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular]
f 1 1 Dona penedida d’haver menat una vida llicenciosa.
2 CATOL Membre dels convents dedicats a Santa Maria Magdalena formats, de bon principi, per a la reclusió de les anomenades repenedides.
3 plorar com una magdalena Plorar molt.
2 PAST Pastís petit, generalment ovalat, de massa bastant esponjosa, fet amb farina, llevat, llet, sucre, ou i oli cuit en motlle.
->magdalenià
■magdalenià -anaPart. sil.: mag_da_le_ni_à
[llatinització del nom de La Madeleine, localitat de Dordogne (França) on es trobaren en unes cavernes restes que permeteren definir aquest període prehistòric]
PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al magdalenià.
2 m Darrer període del paleolític superior.
->magdaleó
■magdaleóPart. sil.: mag_da_le_ó
[del gr. magdalía ‘massa de pasta’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
m FARM Cilindre de massa pil·lular fet a mà o a màquina, el qual hom talla per a formar les píndoles.
->magenc
■magenc -a[de maig; 1a FONT: c. 1100]
1 adj Relatiu o pertanyent al mes de maig.
2 m BOT Fong subterrani de l’ordre de les tuberals (Tuber brumale), en forma de tubercle, molt olorós, que és del grup de les tòfones.
->magenca
■magencaf ICT Xanguet.
->magencar
■magencar[de magenc; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v intr AGR 1 Treballar les terres, netejar d’herba els sembrats, pel maig.
2 esp Fer la segona cavada o llaurada a les vinyes o a les plantes en general, pel mes de maig.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: magencar
GERUNDI: magencant
PARTICIPI: magencat, magencada, magencats, magencades
INDICATIU PRESENT: magenco, magenques, magenca, magenquem, magenqueu, magenquen
INDICATIU IMPERFET: magencava, magencaves, magencava, magencàvem, magencàveu, magencaven
INDICATIU PASSAT: magenquí, magencares, magencà, magencàrem, magencàreu, magencaren
INDICATIU FUTUR: magencaré, magencaràs, magencarà, magencarem, magencareu, magencaran
INDICATIU CONDICIONAL: magencaria, magencaries, magencaria, magencaríem, magencaríeu, magencarien
SUBJUNTIU PRESENT: magenqui, magenquis, magenqui, magenquem, magenqueu, magenquin
SUBJUNTIU IMPERFET: magenqués, magenquessis, magenqués, magenquéssim, magenquéssiu, magenquessin
IMPERATIU: magenca, magenqui, magenquem, magenqueu, magenquin
->magenta
■magenta[del nom de la població italiana de Magenta (Llombardia), per referència al color dels pantalons dels zuaus francesos que lluitaren a la batalla de Magenta (4 de juny de 1859)]
1 COL 1 f Varietat de fucsina, que tenyeix de color vermell porpra.
2 adj inv i m De to porpra com el que produeix aquest colorant.
2 m FOTOG Vermell porpra, compost per la mescla additiva de llum vermella i blava.
->magí
■magí[d’un ant. i vulgar (em)maginar per imaginar; 1a FONT: c. 1800]
m col·loq cap1 2. Això treu-t’ho del magí, no ho aconseguiràs pas!
->màgia
■màgiaPart. sil.: mà_gi_a
[del ll. td. magia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 HIST i ETNOL 1 Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
2 màgia blanca Pràctica de màgia que pretén allunyar els mals esperits o alliberar les persones de sortilegis i maleficis.
3 màgia blanca Il·lusionisme.
4 màgia negra Pràctica de màgia que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides.
2 fig Influència extraordinària exercida per l’eloqüència, la poesia, etc.
->magiar
■magiarPart. sil.: ma_gi_ar
1 adj Relatiu o pertanyent als magiars.
2 m i f HIST Individu d’un poble finoúgric, originari dels Urals, que s’instal·là a les actuals Hongria i Transsilvània, a la fi del segle IX.
3 adj i m i f Hongarès.
->màgic
■màgic -a[del ll. magĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
1 1 adj Relatiu o pertanyent a la màgia o als mags.
2 adj i m i f Mag.
3 f Màgia.
4 pensament màgic ETNOG i PSIC Pensament que hom creu dotat de força per a modificar o canviar la realitat.
2 adj fig Que produeix uns efectes extraordinaris, meravellosos. El poder màgic de l’art.
3 nombre màgic FÍS ATÒM En un nucli atòmic, nombre de protons Z o de neutrons N que fa que una capa energètica sigui completa.
->màgicament
■màgicament[de màgic]
adv D’una manera màgica.
->magisme
■magisme[de mag]
m RELIG Doctrina segons la qual certs objectes, certs animals o certes persones posseeixen molta concentració de l’energia vital de l’Univers i són dotats d’uns poders extraordinaris.
->magisteri
■magisteri[del ll. magisterium, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
m 1 ENSENY 1 Càrrec o professió de mestre.
2 Conjunt de mestres d’un estat, una província, una demarcació, etc.
3 Preparació dels mestres per als càrrecs docents.
4 magisteri eclesiàstic (o simplement magisteri) CATOL Facultat i exercici de l’Església en virtut dels quals aquesta fixa la doctrina catòlica i la recta interpretació de l’Escriptura.
2 FARM Nom donat antigament a alguns productes amb propietats remeieres obtinguts per precipitació de solucions que els contenen.
->magisterial
■magisterialPart. sil.: ma_gis_te_ri_al
[de magisteri]
adj Relatiu o pertanyent al magisteri.
->magistral
■magistral[del ll. magistralis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adj 1 1 De mestre, fet amb mestria. Una obra, un discurs, magistral.
2 desp Un to, un aire, magistral.
3 lliçó magistral ENSENY En algunes universitats, discurs o defensa per a l’obtenció del grau de mestre.
2 Dit d’un instrument tan precís que serveix de terme de comparació amb els altres de la mateixa classe. Agulla magistral. Cronòmetre magistral.
3 FARM Prescrit per un metge, preparat per a un cas particular. Fórmula magistral.
4 MIL Dit de la línia que fa el paper principal en el traçat del pla d’una fortificació.
5 canonge magistral (o simplement magistral) CATOL Canonge d’ofici de les catedrals i col·legiates encarregat de la predicació.
->magistralment
■magistralment[de magistral]
adv Amb mestria, d’una manera magistral.
->magistrat
■magistrat -ada[del ll. magistratus, íd.; 1a FONT: 1627]
m i f 1 DR Funcionari de l’administració de justícia d’una categoria superior immediata a la dels jutges de primera instància i que forma part de les sales de les audiències provincials i territorials i de les del Tribunal Suprem.
2 HIST A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
->magistratura
■magistratura[de magistrat; 1a FONT: 1696, DLac.]
f DR 1 Ofici i dignitat de magistrat.
2 Temps que dura l’exercici del càrrec de magistrat.
3 Conjunt dels magistrats.
4 magistratura del treball Organisme de l’estat espanyol, dependent del ministeri del treball, creat per a resoldre els conflictes laborals i amb funcions judicials i un cos de jutges propi.
->maglemosià
maglemosià -anaPart. sil.: ma_gle_mo_si_à
1 adj Relatiu o pertanyent al maglemosià.
2 m PREHIST Cultura mesolítica de les planes de l’Europa septentrional, datada del 6800 al 5000 aC, aproximadament.
->magma
■magma[del ll. magma, i aquest, del gr. mágma ‘ungüent, perfum’; 1a FONT: c. 1925]
m 1 PETROG Massa en estat de fusió i d’una elevada temperatura, formada per silicats.
2 ÀLG Grupoide.
->magmàtic
■magmàtic -a[de magma; 1a FONT: c. 1925]
adj PETROG Relatiu o pertanyent al magma.
->magmatisme
■magmatisme[de magma]
m PETROG Procés de formació de les roques ígnies a partir d’un magma o material fos, a una temperatura elevada.
->magnali
■magnalim METAL·L Aliatge de l’alumini amb un contingut del 0,5 al 10% de magnesi.
->magnament
■magnament[de magne]
adv Granment, altament.
->magnànim
■magnànim -a[del ll. magnanĭmus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]
adj 1 Que mostra grandesa d’ànim. El príncep en aquella ocasió es mostrà magnànim.
2 p ext Un cor magnànim. Perdó magnànim.
3 abs El rei Alfons IV.
->magnànimament
■magnànimament[de magnànim]
adv Amb magnanimitat.
->magnanimitat
■magnanimitat[del ll. magnanimĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f Grandesa d’ànim.
->magnat
■magnat[del ll. magnatus, íd.; 1a FONT: s. XIII]
m 1 HIST Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà.
2 Persona de rang social elevat, poderós.
->magne
■magne -a[del ll. magnus, -a, -um, íd., d’una arrel *mag-, comuna a magne, major i màxim (v. aquests dos últims mots); 1a FONT: 1839, DLab.]
adj 1 Gran.
2 ASTROL Dit de la conjunció que té lloc entre Júpiter i Saturn.
->magnesi
■magnesi[del ll. magnesius, -a, -um ‘de Magnèsia’ (v. magnèsia)]
m QUÍM INORG 1 [símb: Mg] Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup IIA de la taula periòdica.
2 clorur de magnesi [MgCl2] Sal en forma de cristalls deliqüescents, emprada en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant.
3 òxid de magnesi [MgO] Pólvores blanques lleugeres i inodores obtingudes per la combustió del magnesi, emprades com a material refractari i, en medicina, com a antiàcid i laxant.
4 sulfat de magnesi [MgSO4] Cristalls o pólvores eflorescents, obtinguts pel tractament del carbonat de magnesi amb àcid sulfúric, emprats en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic.
->magnesià
■magnesià -anaPart. sil.: mag_ne_si_à
[de magnèsia]
adj QUÍM 1 Magnèsic.
2 Que conté magnèsia.
3 mixtura magnesiana Dissolució emprada en anàlisi per a la identificació de fosfats i d’arseniats.
->magnèsia
■magnèsiaPart. sil.: mag_nè_si_a
[del ll. i gr. Magnēsia, població de l’Àsia Menor, rica en pedra d’imant (font de tota la família lèxica del magnetisme)]
f 1 QUÍM INORG Òxid de magnesi.
2 FARM 1 Carbonat bàsic de magnesi, emprat com a catàrtic.
2 magnèsia efervescent Mescla de carbonat de magnesi, bicarbonat sòdic i àcid tartàric o cítric que, en desfer-se en l’aigua, produeix efervescència.
->magnèsic
■magnèsic -a[de magnesi]
adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al magnesi.
2 Que conté magnesi.
->magnesífer
■magnesífer -a[de magnesi i -fer]
adj GEOL Dit del mineral o de la roca que conté magnesi.
->magnesita
■magnesitaf MINERAL Carbonat de magnesi, MgCO3, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric.
->magnet
■magnet[del ll. magnēs, -ētis, i aquest, del gr. mágnēs, -ētos ‘de Magnèsia; iman’ (v. magnèsia)]
m MAGNET Imant.
->magnètic
■magnètic -a[del ll. magnetĭcus, -a, -um ‘d’iman’; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj MAGNET 1 1 Relatiu o pertanyent a l’imant.
2 Que posseeix les propietats d’un imant.
2 Relatiu o pertanyent al magnetisme.
3 fig Que exerceix una atracció irresistible. Un esguard magnètic.
4 òxid magnètic MINERAL Magnetita.
->magnèticament
■magnèticament[de magnètic]
adv D’una manera magnètica.
->magnetisme
■magnetisme[de magnètic]
m 1 1 MAGNET Força d’atracció d’un imant.
2 MAGNET Conjunt de fenòmens deguts a la força que es manifesta en els imants atraient el ferro.
3 MAGNET Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
4 magnetisme romanent MAGNET Magnetisme que resta en una substància magnètica en ésser suprimida l’excitació magnètica.
5 magnetisme terrestre GEOL Geomagnetisme.
2 1 fig Atracció irresistible.
2 magnetisme animal PSIC Acció que, segons el mesmerisme, una persona exerceix sobre una altra, en unes determinades condicions, i que produeix fenòmens de suggestió i d’hipnotisme.
->magnetita
■magnetitaf MINERAL Òxid ferrós i fèrric, Fe3O4, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, fortament magnètic.
->magnetitzable
■magnetitzable[de magnetitzar]
adj Capaç d’ésser magnetitzat.
->magnetització
■magnetitzacióPart. sil.: mag_ne_tit_za_ci_ó
[de magnetitzar]
f 1 1 Acció de magnetitzar;
2 l’efecte.
2 MAGNET Imantació.
3 PSIC Hipnotització.
->magnetitzador
■magnetitzador -a[de magnetitzar]
m i f PSIC Persona que magnetitza.
->magnetitzant
■magnetitzant[de magnetitzar]
adj 1 Que magnetitza.
2 camp (o força) magnetitzant MAGNET Camp magnètic destinat a produir una imantació.
3 corrent magnetitzant MAGNET Corrent elèctric destinat a crear un camp magnetitzant.
4 força magnetitzant MAGNET Intensitat de camp d’un camp magnètic.
->magnetitzar
■magnetitzar[de magnet]
v tr 1 MAGNET Imantar.
2 PSIC 1 Sotmetre algú a l’acció del magnetisme animal.
2 Hipnotitzar.
3 fig Exercir (sobre algú) una atracció irresistible. És un líder: magnetitza els qui l’escolten.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: magnetitzar
GERUNDI: magnetitzant
PARTICIPI: magnetitzat, magnetitzada, magnetitzats, magnetitzades
INDICATIU PRESENT: magnetitzo, magnetitzes, magnetitza, magnetitzem, magnetitzeu, magnetitzen
INDICATIU IMPERFET: magnetitzava, magnetitzaves, magnetitzava, magnetitzàvem, magnetitzàveu, magnetitzaven
INDICATIU PASSAT: magnetitzí, magnetitzares, magnetitzà, magnetitzàrem, magnetitzàreu, magnetitzaren
INDICATIU FUTUR: magnetitzaré, magnetitzaràs, magnetitzarà, magnetitzarem, magnetitzareu, magnetitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: magnetitzaria, magnetitzaries, magnetitzaria, magnetitzaríem, magnetitzaríeu, magnetitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: magnetitzi, magnetitzis, magnetitzi, magnetitzem, magnetitzeu, magnetitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: magnetitzés, magnetitzessis, magnetitzés, magnetitzéssim, magnetitzéssiu, magnetitzessin
IMPERATIU: magnetitza, magnetitzi, magnetitzem, magnetitzeu, magnetitzin
->magneto
■magneto[abreviació de màquina magnetoelèctrica; 1a FONT: c. 1925]
f MOT Generador de corrent altern emprat en motors de combustió interna per a produir la guspira d’encesa, en el qual l’inductor és un grup d’imants.
->magnetó
magnetóm FÍS ATÒM 1 Moment magnètic atòmic elemental.
2 magnetó nuclear [símb: μ] Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons.
->magneto-
■magneto-Forma prefixada del mot magnètic. Ex.: magnetòfon, magnetòmetre, magnetotècnia.
->magnetoaerodinàmica
magnetoaerodinàmicaPart. sil.: mag_ne_to_a_e_ro_di_nà_mi_ca
f FÍS Estudi de la circulació de gasos conductors ionitzats i a altes temperatures, sotmesos a l’acció de camps magnètics.
->magnetocalòric
■magnetocalòric -aadj MAGNET Dit dels fenòmens calorífics que es produeixen en imantar una substància ferromagnètica.
->magnetodinàmic
magnetodinàmic -aadj FÍS Dit de l’aparell el camp magnètic del qual es produeix mitjançant un imant permanent. Un altaveu magnetodinàmic.
->magnetoelasticitat
magnetoelasticitatPart. sil.: mag_ne_to_e_las_ti_ci_tat
[de magneto- i elasticitat]
f MAGNET i FÍS Part de la física que té per objecte l’estudi de la relació entre les propietats magnètiques i les elàstiques dels cossos.
->magnetoelèctric
■magnetoelèctric -aPart. sil.: mag_ne_to_e_lèc_tric
1 adj ELECTROT Dit de la màquina elèctrica o de l’aparell de mesura en els quals el camp magnètic és produït per imants permanents.
2 f MOT Magneto.
->magnetòfon
■magnetòfon[de magneto- i -fon1]
m ELECTROAC Aparell d’enregistrament magnètic de sons, basat en la imantació permanent d’un suport, generalment una cinta magnètica.
->magnetofònic
■magnetofònic -a[de magnetòfon]
adj ELECTROAC Relatiu o pertanyent al magnetòfon.
->magnetògraf
■magnetògrafm ÒPT i ASTR Telescopi capaç d’analitzar determinades línies espectrals i la seva polarització, de manera que permet mesurar la intensitat i la topologia del camp magnètic solar.
->magnetograma
■magnetogramam ASTR Mapa que mostra la intensitat i la polaritat magnètica de la superfície d’un astre, especialment del Sol.
->magnetohidrodinàmica
■magnetohidrodinàmicaf FÍS Part de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels fluids electritzats sotmesos a l’acció de camps magnètics.
->magnetòmetre
■magnetòmetre[de magneto- i -metre]
m MAGNET i METROL Aparell per a mesurar la intensitat d’un camp magnètic, mitjançant l’acció que aquest exerceix sobre una agulla imantada.
->magnetometria
magnetometriaPart. sil.: mag_ne_to_me_tri_a
f MAGNET Mesura dels camps magnètics i de les propietats magnètiques dels cossos.
->magnetomotor
■magnetomotor -motriu [o -motora][de magneto- i motor]
adj MAGNET 1 Que produeix un flux magnètic o tendeix a produir-lo.
2 força magnetomotriu [abrev fmm] En un circuit magnètic, causa capaç de produir-hi un flux magnètic.
->magnetoòptic
■magnetoòptic -aPart. sil.: mag_ne_to_òp_tic
[de magneto- i òptic]
MAGNET i ÒPT 1 adj Relatiu o pertanyent a la magnetoòptica.
2 f Part de la física que tracta de l’emissió, la propagació i l’absorció de la llum sotmesa a l’acció de camps magnètics, i de les aplicacions corresponents.
->magnetopausa
■magnetopausaPart. sil.: mag_ne_to_pau_sa
[de magneto- i pausa]
f METEOR Frontera entre el vent solar i el plasma contingut en el camp magnètic terrestre i que envolta la magnetosfera.
->magnetoquímica
■magnetoquímica[de magneto- i química]
f MAGNET i QUÍM Estudi del comportament magnètic de les substàncies químiques sotmeses a l’acció d’un camp magnètic.
->magnetoresistència
■magnetoresistènciaPart. sil.: mag_ne_to_re_sis_tèn_ci_a
[de magneto- i resistència]
f ELECTRÒN Resistència que té un valor variable dependent del camp magnètic present.
->magnetoscopi
■magnetoscopi[de magneto- i -scopi]
m ELECTRÒN i TV Aparell que enregistra imatges i els sons associats en una cinta magnètica, amb possibilitat de reproducció immediata en la pantalla d’un receptor de televisió.
->magnetosfera
■magnetosfera[de magneto- i -sfera]
f METEOR Capa superior de l’atmosfera de la Terra, situada més amunt dels mil quilòmetres d’altitud, fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.
->magnetostàtic
■magnetostàtic -a[de magneto- i -stàtic1]
MAGNET 1 adj Relatiu o pertanyent a la magnetostàtica.
2 f Part de la física que s’ocupa de l’estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus.
->magnetostratigrafia
■magnetostratigrafiaPart. sil.: mag_ne_tos_tra_ti_gra_fi_a
f GEOL Tècnica estratigràfica que estudia el magnetisme romanent de les roques sedimentàries.
->magnetostricció
■magnetostriccióPart. sil.: mag_ne_tos_tric_ci_ó
f MAGNET i FÍS Fenomen consistent en la deformació elàstica que presenten les substàncies magnètiques en ésser sotmeses a l’acció d’un camp magnètic.
->magnetoteràpia
magnetoteràpiaPart. sil.: mag_ne_to_te_rà_pi_a
f TERAP Tractament d’un trastorn mitjançant l’aplicació de camps magnètics.
->magnetró
■magnetróm ELECTRÒN Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials.
->magni-
■magni-Forma prefixada del mot llatí magnus, -a, -um, que significa ‘gran’. Ex.: magnicida, magniloqüència.
->magnicida
■magnicida[de magni- i -cida]
adj i m i f Dit de la persona que comet un magnicidi.
->magnicidi
■magnicidi[de magni- i -cidi]
m Assassinat d’un alt personatge de l’estat.
->magnicó
■magnicóm ELECTROT Màquina elèctrica de corrent continu emprada com a amplificador magnètic rotatiu de corrent elèctric.
->magnífic
■magnífic -a[del ll. magnifĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1399, Metge]
adj 1 1 D’una gran sumptuositat. Una sala emparamentada de cortinatges magnífics. Duia un magnífic vestit de vellut brodat d’or. Hi hagué unes festes magnífiques.
2 Caracteritzat per la seva grandesa, la seva bellesa majestuosa, la seva esplendor.
3 hiperb Molt bell, molt bo. Fa un temps magnífic.
2 1 Tractament donat als ajuntaments i als rectors d’universitat.
2 HIST Tractament donat als cavallers i donzells que fou estès als ciutadans de la mà major i als consellers de Barcelona i àdhuc (segle XVI) als mercaders.
->magníficament
■magníficament[de magnífic]
adv D’una manera magnífica, amb magnificència.
->magnificar
■magnificar[del ll. magnificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Exaltar la grandesa d’algú o d’alguna cosa. Magnificar Déu. Magnificar la bellesa del seu país.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: magnificar
GERUNDI: magnificant
PARTICIPI: magnificat, magnificada, magnificats, magnificades
INDICATIU PRESENT: magnifico, magnifiques, magnifica, magnifiquem, magnifiqueu, magnifiquen
INDICATIU IMPERFET: magnificava, magnificaves, magnificava, magnificàvem, magnificàveu, magnificaven
INDICATIU PASSAT: magnifiquí, magnificares, magnificà, magnificàrem, magnificàreu, magnificaren
INDICATIU FUTUR: magnificaré, magnificaràs, magnificarà, magnificarem, magnificareu, magnificaran
INDICATIU CONDICIONAL: magnificaria, magnificaries, magnificaria, magnificaríem, magnificaríeu, magnificarien
SUBJUNTIU PRESENT: magnifiqui, magnifiquis, magnifiqui, magnifiquem, magnifiqueu, magnifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: magnifiqués, magnifiquessis, magnifiqués, magnifiquéssim, magnifiquéssiu, magnifiquessin
IMPERATIU: magnifica, magnifiqui, magnifiquem, magnifiqueu, magnifiquin
->magníficat
■magníficat[del ll. magnificat, 3a persona del present de magnificare ‘magnificar’]
m BÍBL i LITÚRG Càntic (anomenat així pel seu primer mot, en llatí) que l’evangeli de Lluc posa en boca de Maria, quan aquesta visità la seva cosina Elisabet.
->magnificència
■magnificènciaPart. sil.: mag_ni_fi_cèn_ci_a
[del ll. magnificentia, íd.; 1a FONT: s. XV]
f 1 Qualitat de magnífic. La magnificència de Déu. La magnificència de la festa.
2 Liberalitat plena de grandesa. S’ha arruïnat amb les seves magnificències.
->magnificent
■magnificent[formació culta analògica sobre la base de magnificència, a causa de la correlació dels sufixos -ent/-ència (negligent/negligència, innocent/innocència, deficient/deficiència, etc.)]
adj Que es comporta amb magnificència, magnífic.
->magnitud
■magnitud[del ll. magnitūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]
f 1 Grandesa, grandària. La magnitud de la seva falta.
2 ASTR 1 Característica d’un astre relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric que hom atribueix arbitràriament i que permet d’establir una classificació comparativa.
2 magnitud absoluta Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.
3 magnitud aparent Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
4 magnitud bolomètrica Magnitud aparent mesurada computant l’energia total radiada per l’astre.
5 magnitud fotogràfica Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant com a detector una placa fotogràfica normal.
6 magnitud fotovisual Magnitud fotogràfica d’un astre mesurada amb una placa fotogràfica que tingui una sensibilitat comparable a la de l’ull humà per a totes les longituds d’ona de la llum visible.
7 magnitud visual Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant l’ull humà com a instrument de detecció.
3 METROL Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada.
4 ordre de magnitud MAT Valor d’un resultat numèric aproximat a una potència de 10.
->magnòlia
■magnòliaPart. sil.: mag_nò_li_a
[del ll. científic magnolia, creat per Carl von Linné (1707-1778) en honor del botànic francès Pierre Magnol (1638-1715); 1a FONT: 1868, DLCo.]
f BOT i JARD 1 Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies (Magnolia sp), de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant i de flors molt vistoses.
2 Flor de la magnòlia.
->magnoliàcies
■magnoliàciesPart. sil.: mag_no_li_à_ci_es
f BOT 1 pl Família de magnolials constituïda per arbres i arbusts de fulles simples i alternes, de flors terminals, amb peces periàntiques nombroses, i de fruits en càpsula o poliaqueni.
2 sing Planta de la família de les magnoliàcies.
->magnolials
magnolialsPart. sil.: mag_no_li_als
f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples i coriàcies, de flors acícliques, amb el periant sovint tepaloide, i amb el gineceu apocàrpic.
2 sing Planta de l’ordre de les magnolials.
->magnoliates
■magnoliatesPart. sil.: mag_no_li_a_tes
f pl BOT Dicotiledònies.
->magnolier
magnolierPart. sil.: mag_no_li_er
[de magnòlia]
m BOT magnòlia 1.
->magnoliera
■magnolieraPart. sil.: mag_no_li_e_ra
f BOT magnòlia 1.
->magnoliofitins
■magnoliofitinsPart. sil.: mag_no_li_o_fi_tins
m BOT 1 pl Subdivisió dels espermatòfits que correspon a les angiospermes.
2 sing Espermatòfit de la subdivisió dels magnoliofitins.
->magnoliòpsids
■magnoliòpsidsPart. sil.: mag_no_li_òp_sids
m pl BOT Dicotiledònies.
->magolament
■magolament[de magolar]
m 1 Acció de magolar;
2 l’efecte.
->magolar
■magolar[probablement del ll. maculare ‘marcar amb taques’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v tr Danyar, crebantar una part del cos prement-la fortament, copejant-la violentament. Premia tan fort que li magolava el braç. Tenir el cos magolat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: magolar
GERUNDI: magolant
PARTICIPI: magolat, magolada, magolats, magolades
INDICATIU PRESENT: magolo, magoles, magola, magolem, magoleu, magolen
INDICATIU IMPERFET: magolava, magolaves, magolava, magolàvem, magolàveu, magolaven
INDICATIU PASSAT: magolí, magolares, magolà, magolàrem, magolàreu, magolaren
INDICATIU FUTUR: magolaré, magolaràs, magolarà, magolarem, magolareu, magolaran
INDICATIU CONDICIONAL: magolaria, magolaries, magolaria, magolaríem, magolaríeu, magolarien
SUBJUNTIU PRESENT: magoli, magolis, magoli, magolem, magoleu, magolin
SUBJUNTIU IMPERFET: magolés, magolessis, magolés, magoléssim, magoléssiu, magolessin
IMPERATIU: magola, magoli, magolem, magoleu, magolin
->magrament
■magrament[de magre]
adv Insuficientment, no grassament.
->magrana
■magrana[d’un encreuament entre les dues formes ll. mille-grana ‘mil grans’ i malum granatum ‘fruit granat’; 1a FONT: s. XIII]
f 1 BOT i AGR Fruit del magraner.
2 FOLK Aparell emprat en la festa d’Elx per a fer davallar l’actor que fa d’àngel i que duu la palma a la Mare de Déu.
3 TECNOL Embragatge de dents.
->magraner
■magraner[de magrana; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m BOT, AGR i FARM Petit arbre de la família de les punicàcies (Punica granatum), de fulles simples oposades, oblongues, lluents i caduques i de fruits (magranes) en balàustia.
->magraneta de corb
■magraneta de corbf BOT Planta herbàcia de la família de les cinomoriàcies (Cynomorium coccineum), de color vermellós violaci, tiges carnoses, fulles esquamiformes, inflorescència en forma de clava i fruits en aqueni, que parasita les arrels de plantes que creixen en sòls salins.
->magre
■magre -a[del ll. macer, macra, macrum ‘prim’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 FISIOL Dit de la persona o de la part del cos que té poc greix o poc teixit adipós.
2 ALIM 1 Dit de l’aliment o els aliments en què no entra greix ni carn.
2 carn magra Carn sense greix, especialment la de porc.
3 fer magre RELIG Fer abstinència de carn.
3 fig 1 De poca substància. Una vegetació magra.
2 Mesquí, insuficient. Un guany magre.
3 passar-la (o ballar-la) magra Passar misèria, necessitat.
->magrebí
■magrebí -inaadj i m i f Magribí.
->magrejar1
■magrejar1[de magre]
v intr Tirar a magre; curtejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: magrejar
GERUNDI: magrejant
PARTICIPI: magrejat, magrejada, magrejats, magrejades
INDICATIU PRESENT: magrejo, magreges, magreja, magregem, magregeu, magregen
INDICATIU IMPERFET: magrejava, magrejaves, magrejava, magrejàvem, magrejàveu, magrejaven
INDICATIU PASSAT: magregí, magrejares, magrejà, magrejàrem, magrejàreu, magrejaren
INDICATIU FUTUR: magrejaré, magrejaràs, magrejarà, magrejarem, magrejareu, magrejaran
INDICATIU CONDICIONAL: magrejaria, magrejaries, magrejaria, magrejaríem, magrejaríeu, magrejarien
SUBJUNTIU PRESENT: magregi, magregis, magregi, magregem, magregeu, magregin
SUBJUNTIU IMPERFET: magregés, magregessis, magregés, magregéssim, magregéssiu, magregessin
IMPERATIU: magreja, magregi, magregem, magregeu, magregin
->magrejar2
■magrejar2[del cast. magrear]
v tr Grapejar (algú o una part d’algú) per obtenir plaer sexual.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: magrejar
GERUNDI: magrejant
PARTICIPI: magrejat, magrejada, magrejats, magrejades
INDICATIU PRESENT: magrejo, magreges, magreja, magregem, magregeu, magregen
INDICATIU IMPERFET: magrejava, magrejaves, magrejava, magrejàvem, magrejàveu, magrejaven
INDICATIU PASSAT: magregí, magrejares, magrejà, magrejàrem, magrejàreu, magrejaren
INDICATIU FUTUR: magrejaré, magrejaràs, magrejarà, magrejarem, magrejareu, magrejaran
INDICATIU CONDICIONAL: magrejaria, magrejaries, magrejaria, magrejaríem, magrejaríeu, magrejarien
SUBJUNTIU PRESENT: magregi, magregis, magregi, magregem, magregeu, magregin
SUBJUNTIU IMPERFET: magregés, magregessis, magregés, magregéssim, magregéssiu, magregessin
IMPERATIU: magreja, magregi, magregem, magregeu, magregin
->magrentí
■magrentí -ina[de magre; 1a FONT: s. XIII]
adj Magristó.
->magresa
■magresa[de magre; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Qualitat de magre.
->magreta
■magreta[alteració pallaresa de agreta, variant pirinenca de agrella]
f BOT Badola.
->magribí
■magribí -inaadj i m i f Del Magrib (regió del NO d’Àfrica).
->magrícia
■magríciaPart. sil.: ma_grí_ci_a
[de magre; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
f Magresa.
->magriscolis
■magriscolis[de magre, amb una desinència de llatí macarrònic]
adj col·loq Magristó.
->magristó
■magristó -ona[de magre; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]
adj Dit d’una persona, d’un animal, que magreja.
->magritxol
■magritxol -a[de magre]
adj Magristó.
->magror
■magror[de magre]
f Qualitat de magre.
->maguei
magueiPart. sil.: ma_guei
m BOT Atzavara.
->maharaja
■maharaja[del hindi maharaja, comp. de maha ‘gran’ i raja ‘rei’]
m Títol dels prínceps sobirans de l’Índia.
->maharani
■maharanif Muller del maharaja.
->mahatma
■mahatmam A l’Índia moderna, nom donat a persones venerables per llur espiritualitat o saviesa. El mahatma Gandhi.
->mahdisme
mahdismem ISLAM Moviment encapçalat per un mahdī, o restaurador escatològic de l’islam a la terra.
->mahdista
mahdistaISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent al mahdisme.
2 m i f Adepte d’un mahdī.
->mahjong
mahjongm JOCS Joc de taula que hom juga amb unes fitxes distribuïdes en sèries, i en què els quatre jugadors que hi participen intenten aconseguir unes determinades combinacions de fitxes a partir de successius descarts.
->mahometà
■mahometà -ana[del nom de Mahoma, fundador de l’Islam]
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Mahoma.
2 Islàmic.
2 adj i m i f Musulmà.
->mahometisme
■mahometisme[de mahometà]
m HIST REL islam 1 1.
->mahometitzar
mahometitzar[de Mahomet]
v tr Islamitzar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: mahometitzar
GERUNDI: mahometitzant
PARTICIPI: mahometitzat, mahometitzada, mahometitzats, mahometitzades
INDICATIU PRESENT: mahometitzo, mahometitzes, mahometitza, mahometitzem, mahometitzeu, mahometitzen
INDICATIU IMPERFET: mahometitzava, mahometitzaves, mahometitzava, mahometitzàvem, mahometitzàveu, mahometitzaven
INDICATIU PASSAT: mahometitzí, mahometitzares, mahometitzà, mahometitzàrem, mahometitzàreu, mahometitzaren
INDICATIU FUTUR: mahometitzaré, mahometitzaràs, mahometitzarà, mahometitzarem, mahometitzareu, mahometitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: mahometitzaria, mahometitzaries, mahometitzaria, mahometitzaríem, mahometitzaríeu, mahometitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: mahometitzi, mahometitzis, mahometitzi, mahometitzem, mahometitzeu, mahometitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: mahometitzés, mahometitzessis, mahometitzés, mahometitzéssim, mahometitzéssiu, mahometitzessin
IMPERATIU: mahometitza, mahometitzi, mahometitzem, mahometitzeu, mahometitzin
->mahònia
■mahòniaPart. sil.: ma_hò_ni_a
f BOT i JARD Arbust perennifoli de la família de les berberidàcies (Mahonia aquifolium), de fulles pinnaticompostes, flors grogues en raïms i fruits en baia.
->mai
■maiPart. sil.: mai
[del ll. magis ‘més’, per una evolució fonètica condicionada pel fet d’anar seguit de no en la combinació mais no; 1a FONT: 1561]
adv 1 1 Cap vegada. No vaig mai al teatre. D’ençà que se’n va anar a Amèrica, no l’he vist mai més.
2 mai per mai Cap vegada. Després del que m’has dit, mai per mai no aniré a casa seva.
3 ni mai! Expressió de menyspreu i d’impaciència amb què es contesta una negativa. Si no vols venir, ni mai!
2 1 En frases interrogatives i condicionals, alguna vegada. Hi has vingut mai, a la festa major? Si mai vaig a Vic, aniré a visitar el museu.
2 mai (o mai per mai) que Amb el verb en subjuntiu, si alguna vegada. Mai que et pregunti res, tu fes veure que no ho saps.
->maia
■maiaPart. sil.: ma_ia
1 adj Relatiu o pertanyent als maies.
2 m i f ETNOL i HIST Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i el Salvador.
3 m LING Llengua ameríndia parlada pels antics maies.
->maià
■maiàPart. sil.: ma_ià
[d’un possible col·lectiu mallar, der. de malla1, amb ieisme]
m PESC Bossa o cóp d’un art de pesca.
->maialenc
maialenc -aPart. sil.: ma_ia_lenc
adj i m i f De Maials (Segrià).
->maianenc
maianenc -aPart. sil.: ma_ia_nenc
adj i m i f De Maià de Montcal (Garrotxa).
->maièutic
■maièutic -aPart. sil.: ma_ièu_tic
[del gr. maieutikós ‘relatiu al part’, der. de maieutḗs ‘llevadora’]
adj i f FILOS Dit del mètode socràtic consistent a ajudar l’interlocutor, especialment interrogant-lo, a descobrir la veritat del seu pensament.
->maig
■maigPart. sil.: maig
Hom.: matx
[del ll. majus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
m 1 CRON [símb: MG] Cinquè mes de l’any.
2 FOLK 1 Arbre de Maig (o simplement Maig) Festes de l’arbre de maig.
2 arbre de maig (o simplement maig) Recipient dins el qual hi ha sembrades flors o blat deixat créixer a les fosques, perquè sigui blanc, i que hom posava com a ornament en el monument del Dijous Sant.
3 cara de maig Cara fresca, sana.
->mailing
mailing* [mɛ́jliŋ][angl ] m PUBL Publitramesa.
->maillon
maillon* [majoŋ][fr ] m ESPORT En escalada, anella metàl·lica amb un índex proveït d’una peça roscada, que li permet d’introduir-se en d’altres elements fixos, com ara cordes, mosquetons o anelles.
->maimó
■maimó -onaPart. sil.: mai_mó
[de l’àr. maimûn ‘feliç; provinent del Iemen o Aràbia Feliç’; 1a FONT: 1284]
1 adj Que fa les coses amb una gran lentitud, molt a poc a poc, ronsejant.
2 m BOT Gatmaimó.
->maimorrà
■maimorràPart. sil.: mai_mor_rà
[comp. de mai i morrà, futur arcaic de morir]
m BOT Consolva.
->maimudina
maimudinaPart. sil.: mai_mu_di_na
f NUMIS Masmudina.
->maina
■mainaPart. sil.: mai_na
[variant dial. de mannà]
f 1 Mannà.
2 fig 1 Fruit abundant.
2 Abundància, gran quantitat.
->mainada
■mainadaPart. sil.: mai_na_da
[del ll. vg. *mansionata, der. del ll. mansio, -ōnis ‘habitatge, casa’, cat. ant. maisonada, maisnada, mot que significava el ‘conjunt de personal de servei, gent d’armes i conjunt de criatures’ d’una mansió o vil·la feudal; 1a FONT: s. XIII]
f 1 HIST DR i MIL Del segle XI al XVI, agrupació de gent armada, organitzada sota un comandant i al servei del príncep, del rei o d’un baró, de manera permanent.
2 1 Conjunt de criatures d’una casa.
2 p ext Conjunt de criatures, xicalla.
->mainader
■mainader -aPart. sil.: mai_na_der
[de mainada; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
1 m HIST Home d’armes pertanyent a una mainada.
2 m i f Persona, especialment una dona, encarregada de tenir cura d’un infant o d’uns quants.
->mainaderia
■mainaderiaPart. sil.: mai_na_de_ri_a
f HIST DR i MIL 1 Conjunt de drets i obligacions del qui formava part de la mainada.
2 Sou d’un mainader.
->mainatge
■mainatgePart. sil.: mai_nat_ge
m dial Infant, criatura.
->mainell
■mainellPart. sil.: mai_nell
[der. dimin. de l’ant. i dial. meià, *meianell, i d’aquí mainell; del ll. medianus ‘mitjà’, der. de medius ‘mig’; 1a FONT: 1388]
m 1 FUST Barra de fusta que separa un calaix de l’altre en un armari, calaixera, etc.
2 ARQUIT Mena de columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d’una obertura, com és ara un finestral gòtic o una finestra coronella.
->maionesa
■maionesaPart. sil.: ma_io_ne_sa
[del fr. mayonnaise, íd. (1807), que sembla una alteració de (sauce) mahonnaise ‘salsa de Maó’, anomenada així en record de la presa de Maó pels francesos el 1756; 1a FONT: 1897]
adj i f GASTR Dit de la salsa feta deixatant rovells d’ou amb oli, sal i una mica de llimona o vinagre.
->maire
■mairePart. sil.: mai_re
f ICT Llúcera.
->maître
■maître* [mɛ́tɾə]Hom.: metre
[mot fr. ‘mestre’]
m mestre-sala 2.
->maixant
■maixant -aPart. sil.: mai_xant
[del fr. méchant ‘dolent’]
adj Entremaliat.
->maixard
maixardPart. sil.: mai_xard
adj i m EXCURS Dit del nus fet amb un cordino al voltant de la corda, amb un mosquetó interposat, adequat per a l’autoassegurança en ràpels i per a remuntar cordes.
->maixella
■maixellaPart. sil.: mai_xe_lla
[del ll. maxĭlla, íd.; 1a FONT: s. XV]
f ANAT ANIM Mandíbula.
->maixerina
■maixerinaPart. sil.: mai_xe_ri_na
f TÈXT Berguedana.
->màixhad
màixhadPart. sil.: màix_had
m ISLAM Monument funerari dedicat a un màrtir islàmic.
->maizena
maizenaPart. sil.: mai_ze_na
[de la marca registrada Maizena] f ALIM Fècula fina de blat de moro amb diverses aplicacions culinàries.
->maj.
maj.abrev ESCR i GRÀF majúscula.
->majestat
■majestat[del ll. majestas, -ātis ‘grandesa, dignitat’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Dignitat o autoritat del poder sobirà.
2 Grandesa que inspira respecte o veneració.
2 Títol honorífic donat als emperadors i les emperadrius i als reis i les reines.
3 ART Nom donat als crucifixos vestits amb túnica i sovint coronats, datables dels segles XI al XV.
->majestàtic
■majestàtic -a[de majestat]
adj Que posseeix o mostra majestat.
->majestuós
■majestuós -osaPart. sil.: ma_jes_tu_ós
[de majestat; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 Que té majestat. Aspecte majestuós. Espectacle majestuós.
2 D’una grandor imposant. Edifici majestuós.
->majestuosament
■majestuosamentPart. sil.: ma_jes_tu_o_sa_ment
[de majestuós]
adv Amb majestat, d’una manera majestuosa.
->majestuositat
■majestuositatPart. sil.: ma_jes_tu_o_si_tat
[de majestuós]
f Qualitat de majestuós.
->majola
■majolaf BOT Camamilla.
->majòlica
■majòlica[de l’it. majolica, primitivament majorica, del ll. Majorica, nom de l’illa de Mallorca, on es començà a fabricar aquesta ceràmica]
f ART Nom amb què és coneguda la ceràmica amb reflexos metàl·lics que hom fabricava a Itàlia als segles XV i XVI, a imitació de la tradició hispanoàrab arribada en aquest país des de Mallorca, d’on prengué el nom.
->major
■major[del ll. major, -ōris ‘més gran’, comparatiu de magnus ‘gran’, d’una forma *măg-yō-s (v. magne, màxim); 1a FONT: s. XII, Hom.]
1 1 adj Més gran. La major part dels habitants.
2 adj p ext Més important, principal. Carrer major.
3 adj i m MAR Dit del pal més gros i principal d’una embarcació, quan en té més d’un.
4 adj i f MAR Dit de la vela més gran que hom hissa en aquest pal.
5 altar major LITÚRG Altar principal d’una església.
6 causa major DR CAN Causa reservada a la Santa Seu.
7 llibre major COMPT Llibre de comerç principal i obligatori on són registrats els fets comptables, prèviament recollits en el llibre diari, i es classifiquen sistemàticament.
8 major de capa (o vela major de capa) MAR Vela triangular i molt reforçada que hom enverga en cas de mal temps.
9 major rodona (o vela major rodona) MAR Vela que hissen alguns bergantins, balandres i altres embarcacions semblants per a navegar de popa.
10 orde major CATOL Cadascun dels graus que integraven el sagrament de l’orde: sotsdiaconat, diaconat i presbiterat.
2 m pl Avantpassat.
3 1 adj Dit del superior, el cap, el primer, etc., de certes comunitats, certes corporacions, etc.
2 m ORG MIL Sergent major.
3 m i f ORG MIL Cap de l’exèrcit en alguns països, especialment de terra i aire, equivalent al comandant de l’exèrcit espanyol.
4 adj MÚS [símb: M] 1 Dit de l’interval format per sons situats a la distància d’un to (segona major), dos tons (tercera major), quatre tons i un semitò diatònic (sisena major) o cinc tons i un semitò (setena major).
2 Dit del mode que empra l’escala diatònica de cinc tons i dos semitons en la qual aquests són situats entre el tercer i el quart i entre el setè i el vuitè dels seus graus.
5 major d’edat DR CIV Dit d’aquell que, pel fet d’haver arribat a la majoritat, gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
6 premissa major (o simplement major) LÒG En un sil·logisme, la premissa més general i que hom sol posar en primer lloc.
->majora
■majora[de major]
f 1 ORG MIL 1 Dona amb el grau o càrrec de major.
2 [en desús] Muller del major.
2 senyora i majora Mestressa de disposar com vulgui dels seus béns. En morir la deixà senyora i majora de tot.
->majoració
■majoracióPart. sil.: ma_jo_ra_ci_ó
[de majorar]
f MAT 1 Acció de majorar;
2 l’efecte.
->majoral
■majoral -a[de major; 1a FONT: s. XIII, Vides]
1 m i f Superior en jerarquia.
2 m i f AGR i RAM Principal dels pastors, els segadors, els mossos o els criats, encarregat de governar-los en representació del propietari.
3 m i f HIST i FOLK Cadascun dels confrares majors d’una confraria encarregats d’administrar-la, regir-la i organitzar la festa del Patró.
4 m i f TAUROM Persona que representa un ramader de toros, dels quals presencia la lídia per poder informar de com s’ha desenvolupat
5 m i f TRANSP Conductor del tir dels cotxes grans o diligències.
6 [en desús] f Muller d’un majoral.
->majorana
■majoranaf BOT Marduix.
->majorant
■majorantMAT 1 m Donat un subconjunt B d’un conjunt ordenat A, element de A que és fita superior de B.
2 adj i f Donada una successió (o una sèrie) de nombres reals, dit de la successió (o de la sèrie) els termes de la qual són més grans que els respectius de la successió (o de la sèrie) donada.
->majorar
■majorar[de major]
v tr MAT 1 Substituir un element per un altre de més gran en qualsevol expressió algèbrica que conté termes d’un conjunt ordenat.
2 majorar una successió (o una sèrie) Substituir els seus termes per uns altres de més grans.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: majorar
GERUNDI: majorant
PARTICIPI: majorat, majorada, majorats, majorades
INDICATIU PRESENT: majoro, majores, majora, majorem, majoreu, majoren
INDICATIU IMPERFET: majorava, majoraves, majorava, majoràvem, majoràveu, majoraven
INDICATIU PASSAT: majorí, majorares, majorà, majoràrem, majoràreu, majoraren
INDICATIU FUTUR: majoraré, majoraràs, majorarà, majorarem, majorareu, majoraran
INDICATIU CONDICIONAL: majoraria, majoraries, majoraria, majoraríem, majoraríeu, majorarien
SUBJUNTIU PRESENT: majori, majoris, majori, majorem, majoreu, majorin
SUBJUNTIU IMPERFET: majorés, majoressis, majorés, majoréssim, majoréssiu, majoressin
IMPERATIU: majora, majori, majorem, majoreu, majorin