->mosqueta

■mosqueta

[de mosca]

f ORNIT Mosquiter.

->mosquetada

■mosquetada

f ARM Tret de mosquet.

->mosqueter

■mosqueter

[de mosquet; 1a FONT: 1640]

m 1 Soldat armat de mosquet.

2 HIST Component de companyies a cavall, pertanyents a la casa del rei de França.

->mosqueteria

■mosqueteria

Part. sil.: mos_que_te_ri_a

f ARM Descàrrega de mosquets.

->mosquetó

■mosquetó

[de mosquet]

m 1 ARM Arma de foc portàtil, de repetició, més curta i més lleugera que el fusell.

2 1 EXCURS Estri, emprat en l’escalada, en forma d’anella, d’acer o d’aliatges lleugers, que, mitjançant un ressort, pot obrir-se vers l’interior a fi de passar-hi una corda o el forat d’un pitó.

2 MAR Fermall metàl·lic de diferents formes que es tanca automàticament gràcies a una molla o que sol ésser col·locat a l’extrem d’un cap.

->mosquetonejar

mosquetonejar

v intr EXCURS Introduir la corda pels mosquetons de les bagues expressament col·locades als punts d’assegurament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mosquetonejar

GERUNDI: mosquetonejant

PARTICIPI: mosquetonejat, mosquetonejada, mosquetonejats, mosquetonejades

INDICATIU PRESENT: mosquetonejo, mosquetoneges, mosquetoneja, mosquetonegem, mosquetonegeu, mosquetonegen

INDICATIU IMPERFET: mosquetonejava, mosquetonejaves, mosquetonejava, mosquetonejàvem, mosquetonejàveu, mosquetonejaven

INDICATIU PASSAT: mosquetonegí, mosquetonejares, mosquetonejà, mosquetonejàrem, mosquetonejàreu, mosquetonejaren

INDICATIU FUTUR: mosquetonejaré, mosquetonejaràs, mosquetonejarà, mosquetonejarem, mosquetonejareu, mosquetonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mosquetonejaria, mosquetonejaries, mosquetonejaria, mosquetonejaríem, mosquetonejaríeu, mosquetonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mosquetonegi, mosquetonegis, mosquetonegi, mosquetonegem, mosquetonegeu, mosquetonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mosquetonegés, mosquetonegessis, mosquetonegés, mosquetonegéssim, mosquetonegéssiu, mosquetonegessin

IMPERATIU: mosquetoneja, mosquetonegi, mosquetonegem, mosquetonegeu, mosquetonegin

->mòsquids

■mòsquids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, que comprèn el mesquer.

2 sing Mamífer de la família dels mòsquids.

->mosquit

■mosquit

[der. de mosca segons el model de cabra/cabrit, del sufix dimin. ll. -īttu (variant de l’altre dimin. ll. -ĭttu), de més rendiment en cast. (dimin. en -ito), que en cat. només ha donat cabrit i mosquit; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

m ENTOM 1 1 Nom donat a diversos insectes dípters de la família dels culícids i semblants.

2 mosquit anòfel Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids (Anopheles sp), semblant al cúlex, però els seus individus romanen en posició obliqua sobre una superfície vertical; són hostes intermediaris de diverses espècies de plasmodis.

3 mosquit cúlex Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids (Culex sp), d’ulls grossos, tòrax prim i allargat i que produeix picades doloroses.

2 p ext Nom donat a qualsevol insecte dípter del subordre dels nematòcers.

3 mosquit verd Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids (Empoasca lybica), amb una àrea cerosa a l’èlitre i que ponen ous sobre diverses plantes, on provoquen alteracions.

4 matar els mosquits a canonades fig Fer servir mitjans desproporcionats per a resoldre coses senzilles.

->mosquitam

■mosquitam

[de mosquit]

m Munió de mosquits.

->mosquiter

■mosquiter

[de mosquit]

m ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids (Phylloscopus sp), de dimensions petites, plomatge pàl·lid o groguenc i cant agradable. Cal destacar-ne el mosquiter groc petit (P. collibyta), el mosquiter pàl·lid (P. bonelli), el mosquiter xiulaire (P. sibilatrix) i el mosquiter groc gros (P. trochilus).

->mosquitera

■mosquitera

[de mosquit; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Pavelló de gasa amb què es cobreix el llit per evitar que hi entrin els mosquits.

->mosquito

mosquito

adj i m i f Misquito.

->mossa

■mossa

[de mos]

f 1 Osca.

2 FUST Peça gruixuda de fusta, amb una esmotxadura al mig, que serveix per a fer-hi tascons o subjectar-hi peces que s’hagin de picar o treballar amb l’aixa.

3 TECNOL Buit que hom fa en una cosa per encaixar-n’hi una altra.

->mossada

■mossada

[de mos; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de mossegar; mossegada.

2 1 mos 2.

2 fer (o menjar) una mossada p ext Fer una menjada lleugera fora d’àpat.

->mossam

■mossam

[de mosso]

m Conjunt de mossos i mosses.

->mossàrab

■mossàrab

[de l’àr. mustá’rab ‘arabitzat’]

1 adj Relatiu o pertanyent als mossàrabs.

2 adj ESCR Dit impròpiament de l’escriptura visigòtica.

3 m i f HIST Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la Península Ibèrica.

4 m LING Romandalusí.

5 adj LITÚRG i MÚS Dit de la litúrgia pròpia dels cristians de la Península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà, anomenada també litúrgia visigòtica.

6 art mossàrab ART Art dels cristians hispànics que vivien sota la dominació musulmana i de les regions repoblades per monjos cordovesos a partir d’Alfons III de Lleó.

->mossarabia

mossarabia

Part. sil.: mos_sa_ra_bi_a

[de mossàrab]

f Comunitat de mossàrabs.

->mossaràbic

■mossaràbic -àbiga

[de mossàrab]

adj Mossàrab.

->mossarabisme

■mossarabisme

[de mossàrab]

m LING Romandalusisme.

->mossard

■mossard

[de mosso (v. moscard)]

m dial Noi.

->mossardàs

■mossardàs

[de mossard]

[pl -assos] m Noi ben plantat.

->mossardó

■mossardó

[de mossard]

m Mossardàs.

->mossat

■mossat -ada

[de mossa]

adj HERÀLD Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de cua d’oronella, de manera que les cues d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.

->mossatge

mossatge

m dial Aprenentatge.

->mossec

■mossec

[de mossegar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Mossegada. Va desfer-ho a mossecs.

->mossega

■mossega

[de mossegar]

col·loq m i f 1 Persona que mira de treure profit de qualsevol cosa.

2 esp i Lladre.

->mossegada

■mossegada

[de mossegar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció de mossegar.

2 Lesió feta mossegant.

2 mossegada del diable BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les dipsacàcies (Succisa pratensis), de fulles oposades, el·líptiques o lanceolades, i de capítols de flors blaves.

->mossegador

■mossegador -a

[de mossegar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que mossega; mossegaire.

->mossegaire

■mossegaire

Part. sil.: mos_se_gai_re

[de mossegar]

adj Que mossega, que té el costum de mossegar.

->mossegar

■mossegar

[del ll. td. morsicare, íd., freqüentatiu de mordēre ‘mossegar’]

v 1 1 tr Agafar i prémer amb les dents. Un gos l’ha mossegat a la cama, li ha mossegat la cama.

2 pron No et mosseguis les ungles.

3 tr p anal Estrènyer, pinçar, fortament un objecte, una cosa entre dues peces, dues rodes, etc., fent pressió per tal d’agafar-lo o subjectar-lo.

2 tr abs 1 Tenir l’habitud de mossegar. Gos que lladra no mossega.

2 iròn Ja pots acostar-te, ja, que no mossego.

3 tr p ext La llima mossega el metall.

4 tr fig 1 Atacar acerbament de paraula. Sempre ha de mossegar algú o altre.

2 abs esp No pot parlar sense mossegar.

5 tr fig i col·loq 1 Aconseguir algun profit egoistament, abusivament, etc. Quina vergonya mossegar aquesta misèria d’una pobra vídua!

2 esp i Robar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mossegar

GERUNDI: mossegant

PARTICIPI: mossegat, mossegada, mossegats, mossegades

INDICATIU PRESENT: mossego, mossegues, mossega, mosseguem, mossegueu, mosseguen

INDICATIU IMPERFET: mossegava, mossegaves, mossegava, mossegàvem, mossegàveu, mossegaven

INDICATIU PASSAT: mosseguí, mossegares, mossegà, mossegàrem, mossegàreu, mossegaren

INDICATIU FUTUR: mossegaré, mossegaràs, mossegarà, mossegarem, mossegareu, mossegaran

INDICATIU CONDICIONAL: mossegaria, mossegaries, mossegaria, mossegaríem, mossegaríeu, mossegarien

SUBJUNTIU PRESENT: mossegui, mosseguis, mossegui, mosseguem, mossegueu, mosseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: mossegués, mosseguessis, mossegués, mosseguéssim, mosseguéssiu, mosseguessin

IMPERATIU: mossega, mossegui, mosseguem, mossegueu, mosseguin

->mossegós

■mossegós -osa

[de mossegar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Mossegaire. Una mula mossegosa.

->mossèn

■mossèn

[d’una reducció per haplologia del cat. ant. mossènyer (mon sènyer) En, en trobar-se en posició proclítica, sobretot davant de mot començat en consonant palatal, mossenye en, mossenye’n (Jacme, Joan, Llorenç), amb dos sons de -ny- seguits; 1a FONT: 1379]

m 1 ant Monsenyor.

2 Tractament que hom donava als cavallers, als ciutadans o burgesos honrats i a altres membres de la mà major.

3 [abrev Mn.] Tractament que hom dóna actualment als sacerdots.

4 1 Persona a la qual hom dóna el tractament de mossèn.

2 esp Sacerdot.

->mossènyer

■mossènyer

m ant dial 1 Monsenyor.

2 CATOL Rector.

->mossicot

■mossicot

[de mosso]

m dial Nen.

->mosso

■mosso -a

[del cast. mosso, d’origen incert, potser relacionat amb la família del basc motz ‘motxo, rapat’, de creació expressiva, aplicat als nens pel costum que hi havia de fer-los dur el cabell molt curt (cf. cat. ant. toset ‘infant’, dim. de tos ‘esquilat’, participi de tondre, v. aquest mot); 1a FONT: 988]

1 m i f 1 Noi gran, xicot, minyó.

2 Fadrí, solter.

3 bon mosso (o bona mossa) Expressió que hom aplica a una persona jove ben plantada.

4 mosso d’esquadra MIL i HIST Membre d’un cos de forces policíaques de Catalunya.

2 1 m Criat, especialment d’una masia. Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s’ho creu.

2 f Serventa, minyona. Mossa d’hostal.

3 m Persona que presta els seus serveis en un establiment, un magatzem, etc.

4 mosso de cavalls TAUROM Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat de la plaça.

3 f [o m] 1 Nom de diferents peces o objectes destinats a sostenir o subjectar alguna cosa.

2 Trespeus de ferro emprat per a sostenir la paella quan és al foc.

3 Suport giratori format per un braç o un mànec i una anella, damunt el qual hom posa la cassola d’on van prenent la vianda els qui mengen al voltant de la llar.

4 Capfoguer.

4 m FUST Serjant.

5 m ORG MIL Individu sotmès al servei militar, des que és allistat fins que ingressa a la caixa de reclutament.

->mossó

mossó -ona

m i f mosson 2.

->mosson

mosson -a

1 m A Mallorca, als segles XVI i XVII, mossèn.

2 m i f 1 A Mallorca i a Menorca, individu de la classe mitjana que vol sostenir aparença de senyor o de ric, sense tenir béns econòmics.

2 Habitador de la Vila, del recinte emmurallat d’Eivissa.

3 m A Mallorca, fàmul.

->most

■most

[del ll. mustum, íd.; 1a FONT: 1372]

m ALIM 1 Suc del raïm abans de fermentar i esdevenir vi.

2 Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt mòlt.

->mosta

■mosta

[de almosta, sense -al, considerat com l’article àr. (v. almosta)]

f Almosta.

->mostalla

■mostalla

[variant de mostassa; 1a FONT: 1249]

f BOT Mostassa.

->mostassa

■mostassa

[del ll. mustacea, pl. neutre de mustaceus, -a, -um ‘del gra de mostassa mullat amb most’, der. del ll. mustum ‘most’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 BOT i FARM 1 Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Sinapis alba), de fulles lirades o pinnatipartides, flors grogues arraïmades i fruits en síliqua curta; les llavors, grogues, tenen propietats revulsives.

2 mostassa blanca Mostassa.

3 mostassa negra Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Brassica nigra), de fulles lirades i lanceolades, flors grogues arraïmades i fruits en síliqua.

2 gas mostassa QUÍM Iperita.

3 mostassa nitrogenada FARM Derivat de la iperita obtingut per la substitució del sofre de la molècula del gas mostassa per un àtom de nitrogen, tot evitant l’efecte tòxic vesicant i obtenint efectes biològics sobre diversos tumors.

4 salsa de mostassa (o simplement mostassa) Condiment de la carn o d’altres menges preparat a base de les llavors de la mostassa negra.

->mostassà

■mostassà

[de l’àr. hispànic mųḥtasáb, íd.]

[pl -às] m HIST Persona encarregada de contrastar oficialment els pesos i les mesures i de vetllar per la bona qualitat dels queviures.

->mostassaf

■mostassaf

[variant ant. de mostassà]

m ant HIST Mostassà.

->mostassaferia

■mostassaferia

Part. sil.: mos_tas_sa_fe_ri_a

f ant HIST 1 Càrrec de mostassaf.

2 Temps durant el qual exercia el càrrec el mostassaf.

->mostassera

■mostassera

[de mostassa]

f Salsera per a servir la mostassa a taula.

->mostatxo

■mostatxo

[de l’it. mostaccio, variant de mostacchio, íd., i aquest, del gr. mystákion, dimin. del gr. mýstax ‘llavi superior; bigoti’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 [sovint en pl] bigoti 1.

2 MAR Cadascun dels caps gruixuts amb què hom assegura el bauprès per una i altra banda, els quals fan d’obencs d’aquest pal i van fixats a les mures.

->mostatxó

mostatxó

[del ll. mustacĕum, íd., der. de mustum ‘most’, perquè s’hi afegia vi dolç]

m GASTR Panellet de farina, sucre i ou.

->mostatxoni

■mostatxoni

[de mostatxó, amb desinència italianitzant]

m dial Dibuix, retall, pastisset, etc., de forma rombal o romboïdal.

->mostatxut

■mostatxut -uda

[de mostatxo; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

adj Bigotut.

->mostel

■mostel

m ZOOL Mostela.

->mostela

■mostela

[del ll. mŭstela, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ZOOL Mamífer de l’ordre dels carnívors de la família dels mustèlids (Mustela nivalis), amb el cap allargat, potes curtes, vermellós i blanquinós, molt actiu durant la nit i que es nodreix de mamífers molt més grossos que ell.

2 fig Persona molt llesta, astuta i eixerida.

->mosterià

mosterià -ana

Part. sil.: mos_te_ri_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al mosterià.

2 m Època prehistòrica corresponent al paleolític mitjà.

->mostós

■mostós -osa

[de most; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj ENOL 1 Que forneix most en quantitat considerable.

2 Abundant en most.

->mostra

■mostra

[de mostrar; 1a FONT: 1271]

f 1 1 Acció de mostrar, especialment amb afectació. Féu mostra del seu saber. Es desfeien en mostres de respecte.

2 Exposició.

3 mostra d’armes HIST Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.

4 gos de mostra Gos de caça que resta immòbil per assenyalar la presència de la peça.

2 1 Porció o unitat d’alguna cosa, especialment d’una mercaderia, que hom mostra per fer-ne conèixer la qualitat.

2 ECON Signe convencional que hom posa en una botiga, etc., per indicar allò que hi venen.

3 ESTAD Fracció d’una població o d’un univers estadístic, triada de manera que sigui ben representativa i utilitzada per a càlculs o investigacions referits al tot de què formen part.

4 FÍS, QUÍM i TECNOL Tros o petita quantitat d’un material, que és utilitzat per a analitzar-lo o determinar-ne les propietats.

3 Model, cosa ja feta, que hom ha d’imitar, de copiar.

4 BOT Garró.

5 TÈXT En una roba, qualsevol mena de dibuix teixit o estampat.

->mostrable

■mostrable

[del ll. monstrabĭlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Susceptible d’ésser mostrat.

->mostrador

■mostrador -a

[del ll. monstrator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que mostra.

->mostral

■mostral

[de mostra]

adj ESTAD Relatiu o pertanyent a la mostra.

->mostrar

■mostrar

[del ll. monstrare ‘mostrar, advertir’, der. de monstrum ‘prodigi, avís dels déus’, amb pèrdua del seu sentit religiós; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 1 tr Exposar a la vista d’altri. Us mostraré tots els models que fabriquem.

2 tr Fer veure, indicar, amb un gest, un signe. Ens ho mostrà amb el dit.

3 tr Deixar veure, tenir a la vista d’altri. El plafó mostra una imatge del Carib.

4 pron El rei es mostrà a la multitud.

2 fig 1 tr Palesar, donar a conèixer. Va mostrar un gran coratge.

2 pron S’ha mostrat molt despectiu.

3 [usat sempre tenint com a complement directe la cosa ensenyada] tr fig i ant ensenyar 2.

4 intr BOT Treure mostra o garró les plantes; garronar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mostrar

GERUNDI: mostrant

PARTICIPI: mostrat, mostrada, mostrats, mostrades

INDICATIU PRESENT: mostro, mostres, mostra, mostrem, mostreu, mostren

INDICATIU IMPERFET: mostrava, mostraves, mostrava, mostràvem, mostràveu, mostraven

INDICATIU PASSAT: mostrí, mostrares, mostrà, mostràrem, mostràreu, mostraren

INDICATIU FUTUR: mostraré, mostraràs, mostrarà, mostrarem, mostrareu, mostraran

INDICATIU CONDICIONAL: mostraria, mostraries, mostraria, mostraríem, mostraríeu, mostrarien

SUBJUNTIU PRESENT: mostri, mostris, mostri, mostrem, mostreu, mostrin

SUBJUNTIU IMPERFET: mostrés, mostressis, mostrés, mostréssim, mostréssiu, mostressin

IMPERATIU: mostra, mostri, mostrem, mostreu, mostrin

->mostrari

■mostrari

[de mostra]

m Col·lecció de mostres de mercaderies que ofereix un fabricant, un comerciant, etc.

->mostratge

■mostratge

[de mostrar]

m ESTAD, FÍS, QUÍM i TECNOL Mostreig.

->mostreig

■mostreig

Part. sil.: mos_treig

[de mostrejar]

m 1 ESTAD Procediment consistent en l’elecció a l’atzar d’una mostra d’una població, a fi de poder treure conclusions sobre els individus que componen aquesta població.

2 FÍS, QUÍM i TECNOL Operació d’anàlisi consistent a escollir mostres representatives de les qualitats i la composició mitjanes de la totalitat de la mostra.

->mostrejador

■mostrejador

m 1 GEOL Giny emprat en els sondatges per a obtenir mostres o testimonis de roca, de mineral.

2 BIOL i QUÍM Dispositiu que recull mostres del material en suspensió de l’aigua, d’una manera més o menys automàtica.

->mostrejar

mostrejar

[de mostra]

v tr ESTAD Obtenir mostres d’una població.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mostrejar

GERUNDI: mostrejant

PARTICIPI: mostrejat, mostrejada, mostrejats, mostrejades

INDICATIU PRESENT: mostrejo, mostreges, mostreja, mostregem, mostregeu, mostregen

INDICATIU IMPERFET: mostrejava, mostrejaves, mostrejava, mostrejàvem, mostrejàveu, mostrejaven

INDICATIU PASSAT: mostregí, mostrejares, mostrejà, mostrejàrem, mostrejàreu, mostrejaren

INDICATIU FUTUR: mostrejaré, mostrejaràs, mostrejarà, mostrejarem, mostrejareu, mostrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mostrejaria, mostrejaries, mostrejaria, mostrejaríem, mostrejaríeu, mostrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mostregi, mostregis, mostregi, mostregem, mostregeu, mostregin

SUBJUNTIU IMPERFET: mostregés, mostregessis, mostregés, mostregéssim, mostregéssiu, mostregessin

IMPERATIU: mostreja, mostregi, mostregem, mostregeu, mostregin

->mostrejat

■mostrejat -ada

[de mostrejar]

adj TÈXT Dit d’una roba que presenta dibuixos teixits o estampats.

->mot¹

■mot¹

[del ll. vg. mŭttum ‘xiuxiueig’, onomatopeia usada en expressions com non muttum facere ‘no fer ni un murmuri’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 LING Unitat constituïda per un o més morfemes, que es transcriu entre dos blancs i que no es pot analitzar sintàcticament.

2 agafar (o prendre) (algú) pel (o al, o del) mot Exigir-li de complir la paraula.

3 dir quatre mots Parlar breument.

4 mot a mot (o mot per mot) loc adv Expressions usades per a indicar que hom reprodueix una comunicació oral o escrita amb estricta exactitud. Ha traduït el text literalment, mot a mot. Va repetir-m’ho mot per mot.

5 mot de doble sentit Mot susceptible de dues interpretacions.

6 no dir mot No dir res.

7 no poder treure (o arrencar) mot (o un mot) (a algú) No poder-lo fer parlar.

8 no tornar mot No tornar resposta.

2 ELECTRÒN Grup d’elements, de caràcters, de posicions de memòria, de bits, etc., que constitueix una entitat, caracteritzat per la seva adreça o referència de posició i susceptible d’ésser tractat en una sola operació.

3 mots encreuats (o enreixats) Acròstic en forma de diagrama, regular o irregular, format per una quadrícula amb espais blancs i negres, els primers destinats a rebre lletres i els segons a assenyalar el començament o l’acabament dels mots que cal compondre, a partir d’unes definicions degudament numerades.

->mot²

■mot²

[de mota]

m AGR Marge o relleu artificial que serveix per a deturar, desviar, conduir, etc., l’aigua d’un rec.

->mota

■mota

[d’origen incert, probablemet preromà; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 1 GEOG Eminència de terra, petita i aïllada, natural o artificial.

2 mota submarina GEOMORF Acumulació sedimentària que forma un relleu prismàtic i allargassat a les vores d’un canyó o d’un canal submarí.

3 fer (o parar) mota Ésser d’un volum considerable.

2 Pilot, escamot, grup més o menys compacte.

3 Clap de pèls, de filaments, etc., a la superfície d’un òrgan o d’una part del cos.

4 AGR 1 Petita massa de terra compacta.

2 Conjunt de plantes que creixen en una mota.

3 Peu d’una mota.

5 DR CAT 1 Capital bàsic d’un negoci, d’una heretat, etc., per oposició als rèdits, els emoluments i altres quantitats adventícies.

2 Capital en diners que el capità i patró té a càrrec seu dins el vaixell que mena perquè l’empri a compte de l’expedició d’anada i de tornada.

6 DR CAT 1 En el contracte de mitgeria, a la vall d’Àger, la quantitat de caps de bestiar que un dels mitgers aporta de més que l’altre soci.

2 A Menorca, quantitat de caps de bestiar que el pagès mitger rep del propietari en entrar en el lloc, de la qual respon davant aquell, amb dret damunt la meitat del producte del dit bestiar.

7 TÈXT Reixat o malla que hom fa a les blondes en els petits espais que resten entre els motius principals del dibuix.

->motacíl·lids

■motacíl·lids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen el bec curt, prim i cilíndric, les potes i els dits llargs i prims i les ales punxegudes.

2 sing Ocell de la família dels motacíl·lids.

->motada

■motada

[de mot¹; 1a FONT: 1599]

f Paraula insultant.

->motar

motar

Hom.: mutar

[de mot¹]

v [usat generalment en frases negatives] intr dial Dir un mot. No gosaven motar.

->moteig

■moteig

Part. sil.: mo_teig

[de motejar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Motejament.

->motejador

■motejador -a

[de motejar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Motejaire.

->motejaire

■motejaire

Part. sil.: mo_te_jai_re

[de motejar]

adj i m i f Que moteja, que té el costum de motejar.

->motejament

■motejament

[de motejar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de motejar.

->motejar

■motejar

[de mot¹; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Aplicar a algú una qualificació de blasme o de menyspreu. Començaren a motejar-lo d’atrevit.

2 esp Posar un motiu, un malnom. El van motejar com “el Sopes".

CONJUGACIÓ

INFINITIU: motejar

GERUNDI: motejant

PARTICIPI: motejat, motejada, motejats, motejades

INDICATIU PRESENT: motejo, moteges, moteja, motegem, motegeu, motegen

INDICATIU IMPERFET: motejava, motejaves, motejava, motejàvem, motejàveu, motejaven

INDICATIU PASSAT: motegí, motejares, motejà, motejàrem, motejàreu, motejaren

INDICATIU FUTUR: motejaré, motejaràs, motejarà, motejarem, motejareu, motejaran

INDICATIU CONDICIONAL: motejaria, motejaries, motejaria, motejaríem, motejaríeu, motejarien

SUBJUNTIU PRESENT: motegi, motegis, motegi, motegem, motegeu, motegin

SUBJUNTIU IMPERFET: motegés, motegessis, motegés, motegéssim, motegéssiu, motegessin

IMPERATIU: moteja, motegi, motegem, motegeu, motegin

->motel

■motel

[de l’angl. nord-americà motel, comp. de l’angl. mo(tor), abreviació de motor car ‘automòbil’, i (hot)el, del fr. hôtel; el mot fou creat per un arquitecte el 1925 per a una cadena hotelera de Califòrnia]

m Establiment hoteler especialitzat en l’allotjament de viatgers i turistes de trànsit que utilitzen l’automòbil com a mitjà de desplaçament.

->motet

■motet

[de mot¹; 1a FONT: 1380]

m MÚS Composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d’instruments o sense.

->motí¹

■motí¹

[del fr. mitjà mutin, substantivació de l’adj. mutin ‘revoltós’, ant. meutin, der. de l’ant. muete ‘revolta’ (mod. meute), i aquest, del ll. vg. mŏvĭta ‘moviment’; 1a FONT: 1640]

m 1 HIST Avalot, alçament popular contra l’autoritat establerta.

2 MAR Tumult o aixecament de la tripulació o el passatge contra el comandament d’un vaixell.

3 MIL Aixecament de la tropa contra els seus caps.

->motí²

■motí²

[de mota]

m PESC Mola de peix.

->motilitat

■motilitat

[probablement del fr. motilité, íd., der. savi del ll. motus ‘moviment’]

f 1 Facultat de moure’s.

2 FISIOL Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.

->motiu¹

■motiu¹

Part. sil.: mo_tiu

[der. de mot¹ amb influx de motiu², der. de moure]

m 1 Malnom.

2 esp Malnom que passa de pares a fills i que, en general, no és tingut com a ofensiu, usat sobretot als pobles.

->motiu²

■motiu² -iva

Part. sil.: mo_tiu

[del ll. motivus, -a, -um ‘relatiu al moviment’, der. de motus, -a, -um, participi de movēre ‘moure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Que indueix a moure’s, a fer alguna cosa.

2 m FILOS i PSIC Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.

2 m 1 Raó d’obrar. Aquest és el motiu que l’ha empès a escriure. Ell li ha donat motiu per a intervenir. Té els seus motius per a dir-ho.

2 p ext Allò que fa pensar, que fa sentir, etc., alguna cosa. Això li dóna motiu a creure que canviarà. Tens prou motius per a ésser feliç.

3 p ext Allò que explica, que fa entenedora, que justifica, alguna cosa. Quin ha estat el motiu de la derrota?

4 amb motiu de loc prep Expressió usada per a indicar allò que indueix a fer alguna cosa o n’és ocasió. Us ho regalem amb motiu del vostre aniversari. Hi coincidírem amb motiu d’una festa.

5 per motius de loc prep Expressió usada per a indicar allò que explica alguna cosa. No he pogut anar-hi per motius de salut.

6 sense motiu loc adv D’una manera irracional, injustificada. T’enfades sense motiu.

3 m ART 1 En una obra d’art, tema, assumpte, a desenvolupar.

2 Tema bàsic d’ornamentació.

4 m MÚS Frase o fragment musical que serveix de nucli inicial del desenvolupament musical.

5 motiu conductor Leitmotiv.

->motiuejar

■motiuejar

Part. sil.: mo_ti_ue_jar

v tr Motejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: motiuejar

GERUNDI: motiuejant

PARTICIPI: motiuejat, motiuejada, motiuejats, motiuejades

INDICATIU PRESENT: motiuejo, motiueges, motiueja, motiuegem, motiuegeu, motiuegen

INDICATIU IMPERFET: motiuejava, motiuejaves, motiuejava, motiuejàvem, motiuejàveu, motiuejaven

INDICATIU PASSAT: motiuegí, motiuejares, motiuejà, motiuejàrem, motiuejàreu, motiuejaren

INDICATIU FUTUR: motiuejaré, motiuejaràs, motiuejarà, motiuejarem, motiuejareu, motiuejaran

INDICATIU CONDICIONAL: motiuejaria, motiuejaries, motiuejaria, motiuejaríem, motiuejaríeu, motiuejarien

SUBJUNTIU PRESENT: motiuegi, motiuegis, motiuegi, motiuegem, motiuegeu, motiuegin

SUBJUNTIU IMPERFET: motiuegés, motiuegessis, motiuegés, motiuegéssim, motiuegéssiu, motiuegessin

IMPERATIU: motiueja, motiuegi, motiuegem, motiuegeu, motiuegin

->motivació

■motivació

Part. sil.: mo_ti_va_ci_ó

[de motivar]

f 1 1 Acció de motivar.

2 DIPL Part del text d’un document, d’una butlla, etc., on són exposats els motius del seu contingut.

2 FILOS i PSIC Procés que sosté i que dirigeix l’activitat de l’organisme i el comportament dels individus.

->motivadament

■motivadament

[de motivat]

adv Que té el seu motiu o raó.

->motivador

motivador -a

adj Que motiva. L’interès de l’alumnat en l’assignatura és un element motivador de l’aprenentatge.

->motivar

■motivar

[de motiu²; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Ésser motiu d’alguna cosa. Aquelles paraules van motivar la nostra intervenció.

2 Donar (a algú) motius que l’estimulin a fer una cosa. Motivava el noi amb premis perquè estudiés.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: motivar

GERUNDI: motivant

PARTICIPI: motivat, motivada, motivats, motivades

INDICATIU PRESENT: motivo, motives, motiva, motivem, motiveu, motiven

INDICATIU IMPERFET: motivava, motivaves, motivava, motivàvem, motivàveu, motivaven

INDICATIU PASSAT: motiví, motivares, motivà, motivàrem, motivàreu, motivaren

INDICATIU FUTUR: motivaré, motivaràs, motivarà, motivarem, motivareu, motivaran

INDICATIU CONDICIONAL: motivaria, motivaries, motivaria, motivaríem, motivaríeu, motivarien

SUBJUNTIU PRESENT: motivi, motivis, motivi, motivem, motiveu, motivin

SUBJUNTIU IMPERFET: motivés, motivessis, motivés, motivéssim, motivéssiu, motivessin

IMPERATIU: motiva, motivi, motivem, motiveu, motivin

->motivat

motivat -ada

[de motivar]

adj 1 Que és fet, que és sentit, etc., amb motiu.

2 Que és justificat o que és explicat amb una motivació. Les seves raons eren ben motivades.

->motlada

■motlada

[variant de motllada]

f TECNOL Motllada.

->motle

■motle

[variant de motlle]

m Motlle.

->motllada

■motllada

[de motlle]

f TECNOL Conjunt de peces que hom fa d’un cop amb el motlle.

->motlle

■motlle

[del ll. mŏdŭlus ‘mesura; mòdul’, dimin. de modus ‘mesura’; 1a FONT: 1284]

m 1 1 TECNOL, METAL·L i ART Peça amb una cavitat en la qual hom introdueix una substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passar a l’estat sòlid, agafi la forma de la cavitat.

2 fig D’homes com aquest, ja no n’hi ha: se n’ha romput el motlle.

2 ART 1 Peça buidada en negatiu d’un objecte que hom vol reproduir, la qual hom omple d’una pasta més aviat clara perquè aquesta prengui la forma de la peça i la conservi un cop solidificada.

2 CONSTR Encofrat.

3 Qualsevol model buit o ple que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada o per a estampar-hi un dibuix.

4 Model de cartó, de llauna o d’una altra matèria, retallat, que, resseguint-lo amb llapis, amb pinzell o amb retolador, serveix per a marcar lletres o nombres o per a reproduir dibuixos en una superfície.

3 GEOL Figura d’alguna estructura o animal que queda en un sediment en consolidar-se aquest.

4 GRÀF Composició seguida o complexa, que pot ésser integrada solament per text o bé per text i quadrats, llengots, filets, interlínies, il·lustracions, etc., i que, un cop ajustada i lligada, forma la pàgina o paquet que serà imprès posteriorment.

->motllo

■motllo

[variant de motlle]

m Motlle.

->motllura

■motllura

[del fr. moulure, íd., der. de mouler ‘emmotllar’, i aquest, de moule ‘motllo’, del ll. mŏdŭlus ‘mesura; mòdul’, dimin. de modus ‘mesura’; 1a FONT: 1527]

f ART i CONSTR 1 Element decoratiu, tirat, estret, que forma sortint i és de perfil uniforme.

2 Astràgal.

3 motllura aprofundida Motllura que enllaça amb una altra de més endinsada.

4 motllura de sòcol Llistó ample, generalment motllurat, que hom col·loca en una paret per tal d’evitar les refregades dels respatllers de les cadires.

5 motllura ressaltada Motllura que enllaça dues superfícies planes a un nivell diferent.

6 passar motllura Fer córrer el motlle o la plantilla per unes guies per tal de donar perfil a la motllura.

->motllurar

■motllurar

[de motllura]

v tr CONSTR 1 Passar motllura.

2 Posar o fer motllures.

3 Adornar amb motllures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: motllurar

GERUNDI: motllurant

PARTICIPI: motllurat, motllurada, motllurats, motllurades

INDICATIU PRESENT: motlluro, motllures, motllura, motllurem, motllureu, motlluren

INDICATIU IMPERFET: motllurava, motlluraves, motllurava, motlluràvem, motlluràveu, motlluraven

INDICATIU PASSAT: motllurí, motllurares, motllurà, motlluràrem, motlluràreu, motlluraren

INDICATIU FUTUR: motlluraré, motlluraràs, motllurarà, motllurarem, motllurareu, motlluraran

INDICATIU CONDICIONAL: motlluraria, motlluraries, motlluraria, motlluraríem, motlluraríeu, motllurarien

SUBJUNTIU PRESENT: motlluri, motlluris, motlluri, motllurem, motllureu, motllurin

SUBJUNTIU IMPERFET: motllurés, motlluressis, motllurés, motlluréssim, motlluréssiu, motlluressin

IMPERATIU: motllura, motlluri, motllurem, motllureu, motllurin

->motlluratge

■motlluratge

[de motllurar]

m ART Conjunt de les motllures que adornen un edifici, un portal, una habitació, un moble.

->motlo

■motlo

[variant der motllo]

m Motlle.

->motlura

■motlura

[variant de motllura]

f ART i CONSTR Motllura.

->motlurar

■motlurar

[de motlura]

v tr CONSTR Motllurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: motlurar

GERUNDI: motlurant

PARTICIPI: motlurat, motlurada, motlurats, motlurades

INDICATIU PRESENT: motluro, motlures, motlura, motlurem, motlureu, motluren

INDICATIU IMPERFET: motlurava, motluraves, motlurava, motluràvem, motluràveu, motluraven

INDICATIU PASSAT: motlurí, motlurares, motlurà, motluràrem, motluràreu, motluraren

INDICATIU FUTUR: motluraré, motluraràs, motlurarà, motlurarem, motlurareu, motluraran

INDICATIU CONDICIONAL: motluraria, motluraries, motluraria, motluraríem, motluraríeu, motlurarien

SUBJUNTIU PRESENT: motluri, motluris, motluri, motlurem, motlureu, motlurin

SUBJUNTIU IMPERFET: motlurés, motluressis, motlurés, motluréssim, motluréssiu, motluressin

IMPERATIU: motlura, motluri, motlurem, motlureu, motlurin

->motluratge

motluratge

m ART Motlluratge.

->motmot

■motmot

m ORNIT Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels momòtids (Momotus momota), amb dues rectrius centrals molt desenvolupades, acolorit i que habita les selves tropicals del Brasil.

->moto

■moto

[abreviació de motocicleta; 1a FONT: c. 1925]

f 1 TRANSP Motocicleta.

2 moto aquàtica AUT i ESPORT Embarcació autopropulsada i de poc calat, semblant a una moto i governada per un manillar, on seuen una o dues persones.

3 moto de neu AUT i ESPORT Vehicle monoplaça, carenat, proveït d’un parell d’esquís curts, a la part del davant, que fan la funció directriu, i un parell de cintes sens fi de cautxú, a la part del darrere, accionades per un motor de dos temps, que fan la funció motriu, apte per a desplaçar-se sobre la neu.

->moto-

■moto-

1 Forma prefixada del mot motor. Ex.: motopropulsor, motonau, motoveler.

2 Forma prefixada del mot motocicleta. Ex.: motocròs, motopolo.

->motoanivelladora

■motoanivelladora

Part. sil.: mo_to_a_ni_ve_lla_do_ra

[de moto- i anivellador]

f OBR PÚBL Anivelladora.

->motobomba

■motobomba

[de moto- i bomba²]

f HIDR Bomba impulsada per un motor de combustió interna.

->motocicle

■motocicle

[de moto- i [bi]cicle]

m AUT Vehicle automòbil de dues rodes o de tres.

->motocicleta

■motocicleta

[de moto- i [bi]cicleta; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f AUT Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, gairebé sempre refredat per mitjà d’aire i que pot transportar un passatger o dos.

->motociclisme

■motociclisme

[de motocicle]

m ESPORT Utilització esportiva de la motocicleta.

->motociclista

■motociclista

[de motocicle]

ESPORT 1 adj Relatiu o pertanyent al motociclisme.

2 m i f Persona que va amb motocicleta.

->motocròs

■motocròs

[de moto- i cros²]

m inv ESPORT Cursa motociclista de velocitat disputada en terreny accidentat.

->motocultor

■motocultor

[de moto- i -cultor]

m AGR i AUT Giny automotor d’un sol eix utilitzat per a conrear la terra.

->motoesquí

motoesquí

Part. sil.: mo_to_es_quí

[pl -ís] m ESPORT Pràctica esportiva que consisteix a desplaçar-se amb una moto de neu.

->motomodel

motomodel

m AERON Aeromodel per a vol lliure, equipat amb motor d’explosió o elèctric que acciona una hèlix.

->motonau

■motonau

Part. sil.: mo_to_nau

[de moto- i nau]

f CONSTR NAV Vaixell propulsat per motors de combustió interna.

->motonàutic

■motonàutic -a

Part. sil.: mo_to_nàu_tic

[de moto- i nàutic]

MAR i ESPORT 1 adj Relatiu o pertanyent a la motonàutica.

2 f Utilització esportiva de llanxes motores.

->motoneurona

motoneurona

Part. sil.: mo_to_neu_ro_na

f HISTOL Neurona motora.

->motopolo

motopolo

[de moto- i polo¹]

m ESPORT Esport d’origen anglès, anàleg al futbol, practicat entre dos equips de sis jugadors cadascun, en el qual els participants van amb unes motocicletes especials.

->motor motriu

■motor motriu [o motora]

[del ll. motor, -ōris ‘que mou’; b. ll. motrix, -īcis; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 Dit de la força, de la màquina, etc., capaç de generar un moviment. Impuls motor. Causa motriu o motora. Llanxa motora.

2 placa motriu (o motora) FISIOL ANIM Placa neuromotriu.

2 1 m i f Persona o cosa que incita a obrar, que provoca un efecte. En Pere és el motor de l’equip.

2 motor d’inferències INFORM Programa d’intel·ligència artificial que realitza inferències a partir d’una base de coneixements.

3 motor immòbil (o primer motor) FILOS Nom amb què també és coneguda la causa primera aristotèlica, segons l’argumentació que parteix de l’ordre còsmic.

3 m MOT i TECNOL 1 Màquina que transforma en energia mecànica una altra forma d’energia (hidràulica, química, elèctrica, etc.).

2 motor de combustió interna Motor endotèrmic.

3 motor de reacció Motor endotèrmic que funciona per l’ejecció dels gasos de combustió a gran velocitat i pressió, d’acord amb el principi d’acció-reacció de Newton.

4 motor d’explosió Motor endotèrmic en què la combustió es produeix per un seguit d’explosions controlades.

5 motor elèctric ELECTROT Màquina elèctrica que converteix l’energia elèctrica en mecànica.

6 motor endotèrmic Motor tèrmic mogut per la combustió d’un carburant en un espai tancat a l’interior del mateix motor.

7 motor hidràulic HIDR Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.

8 motor pneumàtic Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.

9 motor tèrmic Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.

10 motor turbo Motor sobrealimentat per una turbina.

4 motor coet ASTRON Propulsor coet.

->motorisme

■motorisme

[de motor]

m ESPORT Motociclisme.

->motorista

■motorista

[de motor; 1a FONT: c. 1925]

m i f 1 Persona que mena un motor.

2 esp Persona que mena una motocicleta.

->motorització

■motorització

Part. sil.: mo_to_rit_za_ci_ó

[de motoritzar]

f 1 Acció de motoritzar;

2 l’efecte.

->motoritzar

■motoritzar

[de motor]

v tr TRANSP 1 1 Proveir de motor un vehicle perquè pugui traslladar-se pels seus propis mitjans.

2 esp Dotar (alguna cosa) de mitjans de transport automòbil. Motoritzar el camp.

2 estar motoritzat col·loq Posseir un vehicle amb motor per als desplaçaments propis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: motoritzar

GERUNDI: motoritzant

PARTICIPI: motoritzat, motoritzada, motoritzats, motoritzades

INDICATIU PRESENT: motoritzo, motoritzes, motoritza, motoritzem, motoritzeu, motoritzen

INDICATIU IMPERFET: motoritzava, motoritzaves, motoritzava, motoritzàvem, motoritzàveu, motoritzaven

INDICATIU PASSAT: motoritzí, motoritzares, motoritzà, motoritzàrem, motoritzàreu, motoritzaren

INDICATIU FUTUR: motoritzaré, motoritzaràs, motoritzarà, motoritzarem, motoritzareu, motoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: motoritzaria, motoritzaries, motoritzaria, motoritzaríem, motoritzaríeu, motoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: motoritzi, motoritzis, motoritzi, motoritzem, motoritzeu, motoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: motoritzés, motoritzessis, motoritzés, motoritzéssim, motoritzéssiu, motoritzessin

IMPERATIU: motoritza, motoritzi, motoritzem, motoritzeu, motoritzin

->motoveler

■motoveler

[de moto- i veler¹]

m AERON Veler que disposa d’un grup motopropulsor per a enlairar-se de terra i com a ajuda per a cercar les ascendències atmosfèriques.

->motricitat

■motricitat

[del b. ll. motrix, -īcis (v. motor)]

f FISIOL Activitat motriu de l’organisme considerada des del punt de vista anatòmic i fisiològic.

->motu proprio

■motu proprio^* [mɔ̀tupɾɔ́pɾio]

[llat ] 1 loc adv Locució que significa ‘per voluntat pròpia’, amb la qual hom indica que fa una cosa de pròpia iniciativa.

2 m DIPL Document emanat directament del sobirà, sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.

->motxilla

■motxilla

[del cast. mochilla/mochila, der. de mochil ‘noi de dur encàrrecs’ amb motxilla, del basc motxil, dimin. de motil ‘noi’, ll. mŭtĭlus ‘rapat’, pel costum de tallar els cabells als nens; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Sac, generalment de tela o de cuir, que hom porta a l’esquena, penjat per mitjà de corretges que passen per sobre les espatlles, i que serveix per a portar aliments i estris necessaris per a excursionistes, caçadors, etc.

->motxo

■motxo -a

[v. mus²]

adj 1 1 Escapçat, esmussat. Una branca motxa.

2 Arrasat. La pedregada ho ha deixat tot motxo.

3 Sense banyes. Cabra motxa.

2 fig 1 Decaigut, mancat de forces.

2 Taciturn, capficat.

->mountain bike

mountain bike^* [máwntəjmbájk]

[angl ] f Bicicleta tot terreny.

->moure

■moure

Part. sil.: mou_re

[del ll. mŏvēre, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

v 1 1 tr Posar en moviment. Els molins moguts pel vent. No puc moure els braços: els tinc lligats.

2 pron No et moguis d’aquí. Mou-te!, cuita!

2 pron Sortir de casa, anar-se’n d’un lloc, marxar. Si no us heu de moure, aquesta tarda vindrem.

3 fig 1 tr Posar en acció. El mou la passió.

2 pron Es mou sols per l’interès.

3 tr Incitar. Moure a compassió.

4 tr Suscitar. Moure xivarri, escàndol. Moure raons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: moure

GERUNDI: movent

PARTICIPI: mogut, moguda, moguts, mogudes

INDICATIU PRESENT: moc, mous, mou, movem, moveu, mouen

INDICATIU IMPERFET: movia, movies, movia, movíem, movíeu, movien

INDICATIU PASSAT: moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren

INDICATIU FUTUR: mouré, mouràs, mourà, mourem, moureu, mouran

INDICATIU CONDICIONAL: mouria, mouries, mouria, mouríem, mouríeu, mourien

SUBJUNTIU PRESENT: mogui, moguis, mogui, moguem, mogueu, moguin

SUBJUNTIU IMPERFET: mogués, moguessis, mogués, moguéssim, moguéssiu, moguessin

IMPERATIU: mou, mogui, moguem, moveu, moguin

->mousse

■mousse^* [mús]

Hom.: mus

[mot fr., d’origen incert, però v. molsa]

f ALIM Plat fet amb diferents ingredients que es quallen després de barrejar-los amb clara d’ou batuda, nata muntada o gelatina.

->movedís

■movedís -issa

[de moure; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Que es mou amb facilitat.

2 fig Inconstant.

->movent

■movent

[de moure; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj i m ant Que mou o fa moure.

2 adj Movible.

3 adj i m moble 1.

4 adj HERÀLD Dit de la part d’una figura que surt de qualsevol part de la vora de l’escut, que cal indicar.

->movible

■movible

[de moure; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que pot ésser mogut.

->moviment

■moviment

[de moure; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció per la qual un cos o alguna de les seves parts canvia de lloc o de posició. Va dir que sí amb un moviment de cap. És lent de moviments. El vent comunica un moviment a les fulles dels arbres.

2 moviment ameboide BIOL Manera peculiar de moure’s una ameba o un leucòcit per la protrusió de pseudopodis.

3 moviment automàtic Moviment que es produeix en el cos, independent, però, de la voluntat.

4 moviment coreic PAT Moviment involuntari, ràpid, que es produeix sense causa aparent, en el repòs i en l’acció, il·lògic i desordenat, observat en les distintes varietats de corea.

5 moviment paratònic (o induït) Moviment provocat per un factor extern que actua com a excitant.

2 fig 1 Alteració en la manera d’ésser.

2 Primera manifestació d’un afecte, d’un sentiment, etc. Moviment d’ira, de gelosia. L’actuació del cantant trobà, en l’auditori, un moviment d’aprovació, d’entusiasme.

3 p anal 1 ART, LIT, TEAT i MÚS Animació, vivacitat, etc., d’una descripció literària, d’una obra d’art, d’una peça teatral, etc.

2 DIB Efecte de la combinació de les línies, de la llum i de l’ombra.

4 ART, LIT i FILOS 1 Conjunt de manifestacions artístiques o ideològiques, amb una certa unitat de trets característics, que comporten un canvi respecte a l’època anterior.

2 Corrent d’opinió o tendència artística que recull i tipifica el moviment corresponent.

3 Conjunt de persones que integren un moviment, llur activitat i llurs obres, etc.

5 FILOS Esdevenir.

6 FÍS En un sistema material, variació amb el temps de la seva posició respecte a una base de referència.

7 GEOM Aplicació d’un espai mètric en ell mateix que conserva la distància.

8 MIL Evolució de tropes, de vaixells. Els soldats executaren un moviment endavant. Els moviments de l’esquadra foren un model d’estratègia.

9 MÚS 1 Grau de velocitat en la interpretació d’un fragment musical, que hom sol anomenar amb els italianismes: presto, allegro, andante, adagio i largo i amb llurs augmentatius i diminutius: prestissimo, allegretto, andantino i larghetto.

2 Nom que hom dóna a les diferents parts que formen una composició musical; així, la simfonia sol tenir quatre moviments, i el concert, tres.

10 POLÍT 1 Corrent, ideologia, etc., polítics.

2 moviment militar Rebel·lió militar.

11 TRANSP Circulació, trànsit. El moviment d’una estació de ferrocarril, d’un carrer, d’un port.

12 ASTR 1 moviment aparent d’un astre Moviment que un astre qualsevol sembla descriure sobre l’esfera celeste.

2 moviment directe Moviment de translació o de rotació d’un astre, que té lloc en el sentit oest-est.

3 moviment diürn Moviment aparent de rotació de la volta celeste en sentit est-oest, que és degut al moviment real de rotació de la Terra en el sentit oest-est.

4 moviment invers Moviment retrògrad.

5 moviment propi Component del moviment d’un astre, perpendicular al seu moviment radial.

6 moviment radial Component del moviment d’un astre en la direcció de la visual de l’observador.

7 moviment retrògad Moviment de translació o de rotació dels astres quan té lloc en el sentit est-oest, és a dir, contrari al directe.

13 moviments internacionals de capital ECON Transaccions de capital efectuades entre països o organitzacions internacionals, la forma de les quals depèn de l’objecte pel qual hom les duu a terme.

14 moviment de terres CONSTR Conjunt d’operacions d’arrencament i transport de terra i roques que hom fa en la preparació d’un terreny per a construir-hi una carretera, una via fèrria, etc.

15 moviments de la terra GEOL Desplaçaments de les masses continentals terrestres, que, segons les forces que els produeixen, poden ésser de dos tipus: epirogènics i orogènics.

16 moviment sísmic GEOG FÍS Terratrèmol

17 MEC 1 moviment absolut Moviment que resulta de la composició d’un moviment relatiu i d’un moviment d’emportament.

2 moviment d’emportament Moviment d’un sistema mòbil en relació amb un sistema fix de referència, quan un cos o un punt es mouen en relació amb el dit sistema mòbil.

3 moviment relatiu Moviment d’un cos o d’un punt amb relació al sistema mòbil de què forma part.

->moviola

■moviola

Part. sil.: mo_vi_o_la

[marca registrada el 1929, de l’angl. nord-americà moviola, comp. de movie ‘film’ i -ola, segons model de pianola]

f CIN Nom registrat d’un aparell que serveix per a veure en una pantalla petita una pel·lícula cinematogràfica que hom pot desplaçar a velocitat voluntària i aturar-la.

->moxa

moxa

f TERAP Procediment de cauterització que consisteix a fer cremar lentament una petita massa de combustible damunt del punt del cos a tractar.

->mozartià

mozartià -ana

Part. sil.: mo_zar_ti_à

adj Relatiu o pertanyent al músic J.W. Amadeus Mozart.

->mozzarella

mozzarella^* [modzaɾɛ́lla]

[mot it., dimin. meridional de mozza ‘mena de formatge’]

f GASTR Formatge fet amb llet de vaca i, originàriament, de búfala, de pasta tendra, blanca i compacta, amb un 40-45% de matèries grasses, molt emprat, fos, en diversos plats de la cuina italiana.

->mRNA

mRNA

[de l’angl. messenger ribonucleic acid] sigla m BIOQ i BIOL MOL àcid ribonucleic missatger.

->ms.

ms.

abrev manuscrit.

->MSG

MSG

sigla m ALIM glutamat monosòdic.

->Mt

Mt

símb QUÍM meitneri.

->MT

MT

símb METROL i ARM megatona.

->muc-

muc-

Forma prefixada del mot llatí mucus, que significa ‘mucositat’, ‘membrana mucosa’. Ex.: mucagog.

->mucedinàcies

mucedinàcies

Part. sil.: mu_ce_di_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de fongs caracteritzats per tenir les hifes i els conidiòfors solts.

2 sing Fong de la família de les mucedinàcies.

->muci-

■muci-

Forma prefixada del mot llatí mucus, que significa ‘mucositat’, ‘membrana mucosa’. Ex.: mucífer, muciforme.

->mucià

mucià -ana

Part. sil.: mu_ci_à

adj HIST DR 1 Relatiu o pertanyent al jurista romà Muci Escèvola.

2 presumpció muciana Promesa o garantia efectuada per via d’estipulació, en virtut de la qual els legataris instituïts sota condició potestativa negativa poden entrar en possessió immediata de l’objecte llegat, comprometent-se a restituir l’herència als cohereus o substituts, o una part de la que els correspongui, si la condició es compleix.

->múcic

■múcic, àcid

QUÍM ORG i BIOQ Àcid dicarboxílic derivat de la lactosa o de la galactosa per oxidació. Té la fórmula C₆H₁₀O₈.

->mucífer

mucífer -a

[de muci- i -fer]

adj Mucós.

->muciforme

■muciforme

[de muci- i -forme]

adj FISIOL Que té aspecte de mucus.

->mucílag

■mucílag

[del ll. mucilāgo, -ĭnis ‘mucositat’]

m 1 BOT Substància gelatinosa que contenen certes plantes, de composició química semblant a la de les gomes.

2 FARM Solució col·loïdal molt viscosa obtinguda per dissolució amb aigua de gomes.

->mucilaginós

■mucilaginós -osa

[de mucílag]

adj 1 Que conté mucílag.

2 De la natura del mucílag.

->mucina

■mucina

f BIOQ Substància semilíquida, constituïda per una mescla de mucoproteïnes i mucopolisacàrids, que es troba a les glàndules salivals, a les mucoses, al teixit conjuntiu i en altres òrgans de caràcter embrionari.

->mucípar

■mucípar -a

[de muci- i -par]

adj FISIOL Que produeix mucus o mucina.

->mucívor

mucívor -a

[de muci- i -vor]

adj Que s’alimenta de mucositats, de sucs de planta.

->muco-

■muco-

Forma prefixada del mot llatí mucus, que significa ‘mucositat’, ‘membrana mucosa’.

->mucocele

mucocele

f PAT 1 Quist ple de mucositat.

2 Dilatació catarral del sac lacrimal.

3 Pòlip mucós.

->mucoide

■mucoide

Part. sil.: mu_coi_de

[cpt. híbrid de muc- i -oide]

1 adj FISIOL Semblant al mucus.

2 m Grup de glicoproteïnes, molt riques en hidrats de carboni components de les mucoses de l’organisme.

->mucolític

mucolític -a

[comp. híbrid de muco- i -lític¹]

1 adj FISIOL Que dissol les mucositats.

2 m FARM Substància que té la propietat de disminuir la viscositat de les secrecions del tracte respiratori, produint la seva fluïdització.

->mucònic

mucònic, àcid

BIOQ Àcid dicarboxílic insaturat obtingut per oxidació del fenol amb àcid peracètic. Té la fórmula C₆H₆O₄.

->mucopolisacàrid

mucopolisacàrid

m BIOQ Polisacàrid resultant de la condensació d’una molècula d’hexosa o d’àcid hexurònic, associat a una molècula d’hexosamina, portadora o no de grups sulfat.

->mucopolisacaridosi

mucopolisacaridosi

f PAT Cadascuna de les malalties hereditàries caracteritzades per la manca d’algun enzim que degradi els mucopolisacàrids, per la qual cosa s’acumulen patològicament en els teixits orgànics.

->mucoproteïna

■mucoproteïna

Part. sil.: mu_co_pro_te_ï_na

f BIOQ Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.

->múcor

■múcor

m BOT Gènere de fongs de la família de les mucoràcies (Mucor sp), de color grisós, que creixen en forma de floridures sobre matèria orgànica en descomposició.

->mucoràcies

mucoràcies

Part. sil.: mu_co_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ficomicets zigomicetals de l’ordre de les mucorals, que comprèn espècies paràsites o que habiten damunt substàncies orgàniques en descomposició.

2 sing Fong de la família de les mucoràcies.

->mucorals

■mucorals

f BOT 1 pl Ordre de ficomicets de la subclasse de les zigomicètides, que comprèn fongs sapròfits de nucli no septat.

2 sing Fong de l’ordre de les mucorals.

->mucormicosi

mucormicosi

f PAT Micosi produïda per fongs de gèneres diversos, de l’ordre de les mucorals.

->mucós

■mucós -osa

Hom.: mocós

[del ll. mucōsus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al mucus.

2 Que produeix mucositats o en conté.

2 f ANAT ANIM Membrana mucosa.

->mucositat

■mucositat

[de mucós]

f FISIOL 1 Secreció viscosa de les membranes mucoses inflamades.

2 Qualitat de mucós.

->mucoviscidosi

mucoviscidosi

f PAT Trastorn genètic de la síntesi d’algunes fraccions proteiques que es manifesta per hiperviscositat de la secreció d’algunes glàndules exocrines.

->mucró

■mucró

Cp. mugró

[del ll. mucro, -ōnis ‘punta’]

m ANAT ANIM Extremitat en punta d’un òrgan o d’una part orgànica.

->mucronat

■mucronat -ada

[del ll. mucronatus, -a, -um, íd.]

adj Terminat en mucró.

->mucronífer

■mucronífer -a

[del ll. mucro, -ōnis i -fer]

adj Mucronat.

->mucronulat

■mucronulat -ada

[del ll. científic mucronulatus ‘acabat en un petit mucró’, format sobre el també ll. cient. mucronulus, dimin. de mucro, -ōnis ‘punta’]

adj Terminat en un petit mucró.

->mucus

■mucus

[del ll. mucus ‘moc’]

m FISIOL 1 Moc.

2 esp Mucositat.

->muda

■muda

[de mudar; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Acció de mudar o de mudar-se.

2 esp Conjunt de la roba que hom es posa d’un cop, especialment la blanca o interior.

3 ZOOL 1 Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals.

2 p ext Renovació de les banyes en els mamífers.

->mudable

■mudable

[de mudar; 1a FONT: 1670, DTo.]

adj 1 Susceptible de mudar o d’ésser mudat.

2 fig Inconstant, que canvia fàcilment de pensament, de conducta, etc.

->mudablement

■mudablement

[de mudable]

adv D’una manera mudable.

->mudada

■mudada

[de mudar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 muda 2.

2 TÈXT 1 Operació de treure els bots, les bobines o fusades plens d’una màquina i substituir-los per bots, tubs o ànimes buits.

2 Quantitat de metxa o fil enrotllat en les bobines o fusades d’una màquina quan són plenes.

->mudadís

■mudadís -issa

[de mudar]

adj Variable, inconstant, que muda amb facilitat.

->mudament¹

■mudament¹

[de mudar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de mudar o de mudar-se;

2 l’efecte.

->mudament²

■mudament²

[de mut; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adv Sense dir res; calladament.

->mudança

■mudança

[de mudar; 1a FONT: s. XIV]

f mudament¹. Fer mudança el temps.

->mudancer

■mudancer -a

[de mudança]

adj Que fa sovint mudança. Un temps mudancer.

->mudar

■mudar

[del ll. mutare ‘canviar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 1 tr Canviar, transformar. A la primavera el camp muda l’aparença.

2 intr Sofrir un canvi, una transformació. El temps ha mudat. En veure’m, mudà de color.

3 pron El diable es mudà en serp.

2 1 tr Canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie; reemplaçar. Mudar els botons d’un vestit.

2 intr Mudar de casa. Mudar d’ofici. Mudar de vestit.

3 mudar la fileta TÈXT Substituir els rodets amb què és guarnida la fileta d’un ordidor per uns altres rodets amb els quals hom vol confeccionar un nou ordit.

3 1 tr Treure a algú el vestit o una de les peces de vestir que porta o posar-li un altre vestit o una altra peça de vestir. Muden els malalts cada dia i sempre van nets.

2 pron Cada dia es muda la camisa.

4 1 tr Vestir algú amb robes que no són les de tot portar. Mudar els nens abans d’anar a missa.

2 pron Quan es muda, fa d’allò més goig. Els diumenges cal mudar-se.

5 1 tr Canviar de lloc o de data; traslladar. Han mudat la fira als nous locals.

2 pron Traslladar-se, anar a habitar en un altre lloc. Encara no s’han mudat a la casa nova.

6 ZOOL 1 tr Fer la muda un animal. El verdum va mudar les plomes.

2 abs El canari aviat mudarà.

7 mudar la veu (o de veu) FISIOL Canviar la veu, els nens, en entrar a la pubertat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mudar

GERUNDI: mudant

PARTICIPI: mudat, mudada, mudats, mudades

INDICATIU PRESENT: mudo, mudes, muda, mudem, mudeu, muden

INDICATIU IMPERFET: mudava, mudaves, mudava, mudàvem, mudàveu, mudaven

INDICATIU PASSAT: mudí, mudares, mudà, mudàrem, mudàreu, mudaren

INDICATIU FUTUR: mudaré, mudaràs, mudarà, mudarem, mudareu, mudaran

INDICATIU CONDICIONAL: mudaria, mudaries, mudaria, mudaríem, mudaríeu, mudarien

SUBJUNTIU PRESENT: mudi, mudis, mudi, mudem, mudeu, mudin

SUBJUNTIU IMPERFET: mudés, mudessis, mudés, mudéssim, mudéssiu, mudessin

IMPERATIU: muda, mudi, mudem, mudeu, mudin

->mudat

■mudat -ada

[de mudar]

adj Ben vestit, que porta una roba que no és la de feina o dels dies feiners. On vas, tan mudat?

->mudèjar

■mudèjar

[del cast. mudéjar, i aquest, de l’àr. mudáǧǧan ‘aquell a qui han permès quedar-se’, participi passiu de la 2a forma de dáǧan ‘quedar-se’]

1 adj Relatiu o pertanyent als mudèjars.

2 m i f HIST Musulmà que romangué a la Península Ibèrica sota dominació cristiana.

3 art mudèjar ART Art, principalment arquitectònic, que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.

->mudella

■mudella

[afèresi de almudella, per haver entès al- com l’article àr]

f BOT 1 Om.

2 Pollancre.

->mudesa

■mudesa

Cp. mutisme

[de mut; 1a FONT: 1272, CTort.]

f PAT 1 Privació de la capacitat de parlar. Pateix una mudesa de naixença.

2 Qualitat de mut.

->muetzí

■muetzí

Part. sil.: mu_et_zí

[de l’àr. mu'áḏḏin, íd.]

m ISLAM Encarregat de fer la crida a l’oració des del minaret.

->mufar

■mufar

[probablement d’un dial. muar, per canvi de la conjugació de mugir (a través d’una alteració popular muiir) i amb influx de bufar, que fa el toro quan envesteix rabiosament]

v intr dial Envestir a cops de cap, especialment els bous i els mardans.

->mufla

■mufla

[del fr. moufle, íd., i aquest, del b. ll. muffŭla ‘mitena’]

f 1 QUÍM Recipient refractari semicilíndric que preserva dels canvis ràpids de temperatura o de l’oxidació de l’aire els cossos que conté, quan és col·locat en un forn.

2 Forn de mufla.

->mufló

■mufló

[de l’it. muflone, íd., aquest, del ll. td. mufro, -ōnis, i aquest, d’un preromà sard o cors; 1a FONT: 1460, Roig]

m ZOOL Mamífer del subordre dels remugants de la família dels òvids (Ovis musimon), amb banyes desenvolupades en els mascles, de pèl curt i llis i color variable amb les estacions.

->muftí

■muftí

[de l’àr. muftī, íd.]

[pl -ís] m ISLAM Jurisconsult encarregat d’evacuar respostes jurídiques a petició d’un jutge o d’un particular.

->mugic

■mugic

m Pagès rus.

->mugilicultura

■mugilicultura

[de mugili(d) i cultura]

f ZOOT Cria de llísseres amb finalitats comercials o de repoblació.

->mugílids

■mugílids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels mugiliformes, de cos afusat i robust, cap pla, llavis carnosos i dents petites, amb espècies anomenades llísseres.

2 sing Peix de la família dels mugílids.

->mugiliformes

mugiliformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis que alguns autors consideren com a subordre dels perciformes, amb individus amb escates cicloides i opercle inerme. Inclou les famílies dels aterínids, els esfirènids i els mugílids.

2 sing Peix de l’ordre dels mugiliformes.

->mugiment

■mugiment

[de mugir]

m Mugit.

->mugir

■mugir

[del ll. mūgīre, íd.; 1a FONT: c. 1400]

v intr Bramar el bou. Les vaques del prat mugien constantment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mugir

GERUNDI: mugint

PARTICIPI: mugit, mugida, mugits, mugides

INDICATIU PRESENT: mugeixo, mugeixes, mugeix, mugim, mugiu, mugeixen

INDICATIU IMPERFET: mugia, mugies, mugia, mugíem, mugíeu, mugien

INDICATIU PASSAT: mugí, mugires, mugí, mugírem, mugíreu, mugiren

INDICATIU FUTUR: mugiré, mugiràs, mugirà, mugirem, mugireu, mugiran

INDICATIU CONDICIONAL: mugiria, mugiries, mugiria, mugiríem, mugiríeu, mugirien

SUBJUNTIU PRESENT: mugeixi, mugeixis, mugeixi, mugim, mugiu, mugeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: mugís, mugissis, mugís, mugíssim, mugíssiu, mugissin

IMPERATIU: mugeix, mugeixi, mugim, mugiu, mugeixin

->mugit

■mugit

[de mugir]

m Crit del bou.

->mugró

■mugró

Cp. mucró

[d’origen incert, probablement ll. mucro, -ōnis ‘punta’; però les variants dial. mocoró, mugaró, mugoró, mugueró fan possible una base preromana, com la del sard mógoro ‘puig baix’, que es dóna en mots bascos i mediterranis fins al Caucas; 1a FONT: s. XVIII]

m ANAT ANIM Papil·la situada al centre de l’arèola mamària, amb petits orificis on desemboquen els conductes galactòfors.

->mugronera

■mugronera

[de mugró]

f Didal de goma, de boix, de metall, de plàstic, etc., que les dones es posen als mugrons quan comencen a criar.

->muguet

■muguet

[del fr. muguet, fr. ant. mugue ‘mesc’, variant de musc, íd., ll. muscus, íd.]

m 1 BOT Lliri de maig.

2 PAT Afecció consistent en unes plaques de color blanc perlat sobre una base ulcerosa, que es presenta generalment en la mucosa lingual i bucal dels infants i dels vells mal alimentats.

->muig

■muig

Part. sil.: muig

m METROL Modi.

->muiñeira

muiñeira^* [mujɲɛ́jɾa]

[gall ] f DANSA i MÚS Dansa popular pròpia de Galícia, sovint cantada, de compàs ternari, acompanyada amb gaita, pandero i pandereta.

->muixa

■muixa

Part. sil.: mui_xa

[d’origen incert, probablement variant de moixa² ‘fruit de la moixera’]

f BOT Boixerola.

->múixer

múixer

[de l’angl. musher, íd.]

m i f ESPORT Persona especialitzada en la conducció de trineus de gossos.

->muixera

■muixera

Part. sil.: mui_xe_ra

Hom.: moixera

f CONSTR NAV Llibi.

->muixeranga

muixeranga

Part. sil.: mui_xe_ran_ga

f FOLK A Algemesí (Ribera Alta), comparsa que participa en la processó religiosa de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut (8 de setembre), patrona de la ciutat.

->múixing

múixing

[de l’angl. mushing, íd.]

m ESPORT Esport consistent en el tir de trineus mitjançant gossos nòrdics.

->mujada

■mujada

[der. de l’ant. muig ‘mesura agrària de capacitat’, del ll. mŏdĭus ‘mesura de capacitat’, der. de modus ‘mesura’; 1a FONT: 1459]

f AGR i METROL Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia.

->mujahidí

mujahidí

m MIL Combatent islàmic que participa en una guerra santa o gihad.

->mujol

■mujol

[del ll. mediolum, íd., der. de medius ‘mig’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m 1 ant Rovell d’ou.

2 TECNOL i MAR Torn o barra vertical d’un argue.

->mújol

■mújol -a

[del ll. mūgil, -ĭlis, íd.; 1a FONT: 1324]

1 m ICT Llíssera.

2 adj dial Consirós, taciturn.

->mul

■mul

[del ll. mūlus, íd.; 1a FONT: 1030]

m ZOOL i RAM Híbrid de l’ase i l’egua o del cavall i la somera.

->mula

■mula

[del ll. mūla, íd.]

f 1 1 ZOOL i RAM Mul femella.

2 ésser més tossut que una mula Ésser molt tossut, molt obstinat.

2 BOT Lleterassa.

3 ICT 1 agulla 3 2.

2 Trompeter.

4 1 Durícia que hom es fa a les mans amb el fregadís d’una cosa que maneja constantment.

2 Sangtraït.

->muladí

■muladí

[de l’àr. muwalladîn, pl. de muwállad ‘adoptat’, participi passiu de la 2a forma de wálad ‘parir’]

[pl -ís] adj i m i f HIST A al-Àndalus, dit del musulmà d’origen cristià.

->mular¹

■mular¹

Hom.: molar adj

[del ll. mularis, íd.; 1a FONT: 1284]

adj RAM Relatiu o pertanyent als muls.

->mular²

■mular²

Hom.: molar adj

[de mul o mula, pel dors ample del cetaci; 1a FONT: s. XV]

m ZOOL Cetaci del subordre dels odontocets de la família dels delfínids (Tursiops truncatus), semblant al dofí comú, però amb el musell més curt i ample de color fosc i que habita en moles poc nombroses.

->mulassa

■mulassa

Hom.: molassa

[de mul; 1a FONT: 1299]

f 1 FOLK 1 Entremès que consisteix en una figura de mula més o menys desfigurada, coberta de gualdrapes, que obria el pas, juntament amb el bou, de la processó de Corpus. És anomenat també mula guita o mula fera.

2 LITÚRG Guarniment de fusta cobert de roba negra que, en els aniversaris, hom col·loca al mig de l’església i que figura el fèretre.

2 CONSTR Motlle de fusta emprat pels paletes per a construir revoltons.

3 Escalfeta de llit.

->mulat

■mulat -a

[format amb el sufix ll. -attus, dimin. de noms d’animals; l’accepció de ‘mestís’ prové del cast. mulato ‘mul jove’, aplicat al mestís per analogia amb l’híbrid que és el mul; 1a FONT: 1288]

1 adj i m i f Fill d’una persona blanca i d’una altra de negra.

2 m RAM Mul jove.

->mulater

■mulater -a

[de mul; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f Mosso que té cura de les mules i totes altres haveries.

->mulatí

■mulatí -ina

[de mul]

adj RAM Mular.

->mulato

■mulato -a

[variant de mulat]

adj i m i f Mulat.

->mulenc

■mulenc -a

[de mul; 1a FONT: 1776]

adj RAM 1 Semblant al mul.

2 Mular.

->muler

■muler -a

Hom.: moler

[de mul]

m i f Mulater.

->muleta¹

■muleta¹

Hom.: moleta

[de mul]

f 1 mula 4.

2 CONSTR NAV 1 Antiga embarcació portuguesa de petites dimensions, amb un sol pal, molt inclinat a proa, la qual era emprada en la pesca fluvial al riu Tejo.

2 Tipus d’embarcació portuguesa amb força rufa, que arbora dos o tres pals inclinats cap a proa i que va aparellada amb veles llatines.

3 Barqueta de poca capacitat, intermèdia entre el gussi i la barca de palangre, destinada a la pesca del verat. És emprada a les costes del País Valencià i de Tarragona.

4 Barqueta petita de riu, de fons pla i de poca càrrega, emprada a la Ribera d’Ebre.

->muleta²

■muleta²

Hom.: moleta

f TAUROM Bastó que porta penjant tot al llarg un drap vermell, amb què el torero efectua les millors posicions de lluïment, davant les envestides del toro, i amb què el fa acotar per a l’estocada final.

->mulgènua

■mulgènua

Part. sil.: mul_gè_nu_a

[de l’angl. mule-jenny, íd.]

f TÈXT Primitiva màquina de filar, precursora de la selfactina.

->mulla

■mulla

[de mullar]

f Gorg.

->mul·là

■mul·là

[pl -às] m ISLAM Títol honorífic aplicat als erudits (mestres religiosos, juristes, caps d’escola, etc.) de l’islam.

->mullabilitat

mullabilitat

[de mullable]

f QUÍM FÍS Propietat de mullar-se que tenen les superfícies dels sòlids quan entren en contacte amb líquids.

->mullable

mullable

[de mullar]

adj Que pot ésser mullat.

->mullada

■mullada

[de mullar]

f Acció de mullar.

->mullader

■mullader

[de mullar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Líquid, especialment aigua, aturat en un clot, escampat per terra.

2 fig Raons, escàndol, etc., entre dues persones o més. Si fem tant mullader, els veïns es queixaran.

->mulladiu

■mulladiu

Part. sil.: mu_lla_diu

m Lloc molt humit; aiguamoll.

->mullador

■mullador -a

[de mullar]

adj 1 Que mulla.

2 GRÀF Dit del roleu emprat en la impressió planogràfica que en humitejar les planxes no permet de dipositar la tinta més que en aquelles parts que han estat gravades.

->mullament

■mullament

[de mullar]

m Mullada.

->mullant

■mullant

[de mullar]

adj i m QUÍM FÍS Dit d’un producte que té la propietat d’estendre’s per la superfície dels cossos amb què entra en contacte.

->mullar

■mullar

[del ll. vg. mŏllĭare ‘estovar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Adherir-se, l’aigua o un altre líquid, a la superfície d’alguna cosa o penetrar els seus porus. La pluja no ha arribat a mullar els carrers.

2 pron Anit no vam entrar les cadires i s’han ben mullat. Si no m’emporto el paraigua, em mullaré.

2 1 tr Fer esdevenir moll, cobert o impregnat d’aigua o d’un altre líquid. Quan pren aigua beneita, mulla tota la mà. Sempre mullava les llesques amb vi.

2 pron Mulla’t les mans.

3 mullar-se el cul fig i col·loq Comprometre’s, arriscar-se.

3 intr Treure profit d’alguna cosa; sucar. En aquell negoci no vam mullar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mullar

GERUNDI: mullant

PARTICIPI: mullat, mullada, mullats, mullades

INDICATIU PRESENT: mullo, mulles, mulla, mullem, mulleu, mullen

INDICATIU IMPERFET: mullava, mullaves, mullava, mullàvem, mullàveu, mullaven

INDICATIU PASSAT: mullí, mullares, mullà, mullàrem, mullàreu, mullaren

INDICATIU FUTUR: mullaré, mullaràs, mullarà, mullarem, mullareu, mullaran

INDICATIU CONDICIONAL: mullaria, mullaries, mullaria, mullaríem, mullaríeu, mullarien

SUBJUNTIU PRESENT: mulli, mullis, mulli, mullem, mulleu, mullin

SUBJUNTIU IMPERFET: mullés, mullessis, mullés, mulléssim, mulléssiu, mullessin

IMPERATIU: mulla, mulli, mullem, mulleu, mullin

->mullat

mullat -ada

[de mullar]

adj moll⁴ 3.

->mullena

■mullena

[de mullar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Quantitat considerable de líquid, especialment d’aigua, adherida a la superfície d’una cosa, que fa bassiols, que xopa els vestits, etc.

->mullenada

■mullenada

[de mullena]

f Aigualera.

->muller

■muller

[del ll. mŭlĭer, -ĕris ‘dona’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f DR Dona, amb relació al marit, dintre el matrimoni civil o canònic.

->mullerar-se

■mullerar-se

[de muller]

v pron Amullerar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mullerar

GERUNDI: mullerant

PARTICIPI: mullerat, mullerada, mullerats, mullerades

INDICATIU PRESENT: mullero, mulleres, mullera, mullerem, mullereu, mulleren

INDICATIU IMPERFET: mullerava, mulleraves, mullerava, mulleràvem, mulleràveu, mulleraven

INDICATIU PASSAT: mullerí, mullerares, mullerà, mulleràrem, mulleràreu, mulleraren

INDICATIU FUTUR: mulleraré, mulleraràs, mullerarà, mullerarem, mullerareu, mulleraran

INDICATIU CONDICIONAL: mulleraria, mulleraries, mulleraria, mulleraríem, mulleraríeu, mullerarien

SUBJUNTIU PRESENT: mulleri, mulleris, mulleri, mullerem, mullereu, mullerin

SUBJUNTIU IMPERFET: mullerés, mulleressis, mullerés, mulleréssim, mulleréssiu, mulleressin

IMPERATIU: mullera, mulleri, mullerem, mullereu, mullerin

->múl·lids

■múl·lids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb dues aletes dorsals ben espaiades, perfil cefàlic molt inclinat, ulls molt grossos i alts i d’uns colors sovint vistosos. Cal destacar-ne el Mullus barbatus i el Mullus surmulletus, coneguts com a molls.

2 sing Peix de la família dels múl·lids.

->mullim

■mullim

[de mullar]

m Mullena.

->mullinet

■mullinet

[de mullar]

m Pluja menuda.

->mull-mull

mull-mull

[de mullar]

m dial Plugim.

->multa

■multa

[del ll. mŭlta, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f DR Pena o sanció pecuniària imposada per la comissió de determinats delictes o per infraccions de caràcter administratiu, governatiu o de treball.

->multar

■multar

[de multa; 1a FONT: s. XV]

v tr DR Imposar una multa per una falta o un delicte que hom ha comès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: multar

GERUNDI: multant

PARTICIPI: multat, multada, multats, multades

INDICATIU PRESENT: multo, multes, multa, multem, multeu, multen

INDICATIU IMPERFET: multava, multaves, multava, multàvem, multàveu, multaven

INDICATIU PASSAT: multí, multares, multà, multàrem, multàreu, multaren

INDICATIU FUTUR: multaré, multaràs, multarà, multarem, multareu, multaran

INDICATIU CONDICIONAL: multaria, multaries, multaria, multaríem, multaríeu, multarien

SUBJUNTIU PRESENT: multi, multis, multi, multem, multeu, multin

SUBJUNTIU IMPERFET: multés, multessis, multés, multéssim, multéssiu, multessin

IMPERATIU: multa, multi, multem, multeu, multin

->multi-

■multi-

Prefix, del llatí multi, que significa ‘molts’, ‘més d’un’. Ex.: multicolor, multiforme, multisecular.

->multiaccés

multiaccés

Part. sil.: mul_ti_ac_cés

[de multi- i accés]

[pl -essos] m INFORM Fenomen o circumstància que es dóna quan dos o més usuaris fan servir concurrentment un ordinador o sistema informàtic, especialment quan el procés és conversacional.

->multiaxial

■multiaxial

Part. sil.: mul_ti_a_xi_al

adj BOT Dit de l’alga vermella, formada per un feix de filaments centrals, paral·lels, productors de ramificacions, que pot estar englobada en mucílag.

->multibanda

■multibanda

adj inv 1 CARTOG i TOPOG Dit del dispositiu, procediment, etc., que permet d’obtenir o processar imatges en diferents bandes espectrals alhora. Càmera multibanda, fotografia multibanda.

2 TELECOM Dit de l’aparell radioreceptor capaç de sintonitzar més d’una banda de radiofreqüències, generalment des de la freqüència més baixa fins a la més alta.

->multibuc

■multibuc

[de multi- i buc]

m CONSTR NAV Embarcació constituïda per més d’un buc.

->multicanal

■multicanal

[de multi- i canal]

adj inv TELECOM Dit de l’aparell emissor o receptor que és capaç de funcionar amb diversos canals.

->multicarpel·lar

multicarpel·lar

adj BOT Amb uns quants carpels.

->multicaule

■multicaule

Part. sil.: mul_ti_cau_le

[de multi- i caule]

adj BOT Amb moltes tiges.

->multicel·lular

multicel·lular

[de multi- i cel·lular]

adj BIOL Pluricel·lular.

->multicíclic

■multicíclic -a

adj Que té o que forma més d’un cicle.

->multicine

■multicine

m CIN Local d’exhibició cinematogràfica que consta de diverses sales de projecció independents, sovint de mides reduïdes.

->multicolor

■multicolor

[de multi- i color; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Que té molts colors.

->multiconfessional

■multiconfessional

Part. sil.: mul_ti_con_fes_si_o_nal

[de multi- i confessional]

adj Que té més d’una confessió de fe. Un estat, una societat, multiconfessional.

->multicopiar

■multicopiar

Part. sil.: mul_ti_co_pi_ar

[de multi- i copiar]

v tr OFICINA Reproduir (un document) per mitjà d’una multicopista.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: multicopiar

GERUNDI: multicopiant

PARTICIPI: multicopiat, multicopiada, multicopiats, multicopiades

INDICATIU PRESENT: multicopio, multicopies, multicopia, multicopiem, multicopieu, multicopien

INDICATIU IMPERFET: multicopiava, multicopiaves, multicopiava, multicopiàvem, multicopiàveu, multicopiaven

INDICATIU PASSAT: multicopií, multicopiares, multicopià, multicopiàrem, multicopiàreu, multicopiaren

INDICATIU FUTUR: multicopiaré, multicopiaràs, multicopiarà, multicopiarem, multicopiareu, multicopiaran

INDICATIU CONDICIONAL: multicopiaria, multicopiaries, multicopiaria, multicopiaríem, multicopiaríeu, multicopiarien

SUBJUNTIU PRESENT: multicopiï, multicopiïs, multicopiï, multicopiem, multicopieu, multicopiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: multicopiés, multicopiessis, multicopiés, multicopiéssim, multicopiéssiu, multicopiessin

IMPERATIU: multicopia, multicopiï, multicopiem, multicopieu, multicopiïn

->multicopista

■multicopista

[de multi- i copista]

f OFICINA Màquina amb la qual hom pot obtenir, ràpidament i econòmicament, còpies d’un document o un text d’un clixé o un full especial.

->multicultural

■multicultural

[de multi- i cultural]

adj Que abraça més d’una cultura.

->multidisciplinari

multidisciplinari -ària

adj Pluridisciplinari.

->multiestàndard

multiestàndard

Part. sil.: mul_ti_es_tàn_dard

adj inv TV Dit del televisor capaç de rebre imatges de diferents característiques, com ara el nombre de línies, la banda passant, la modulació, la sincronització, etc.

->multífid

■multífid -a

[del ll. multifĭdus, -a, -um, íd., comp. de multus, -a, -um ‘molt’ i findere ‘fendre’]

adj Fes en moltes parts. Fulles multífides.

->multifilar

■multifilar

adj 1 Que consta de diversos fils.

2 ELECTROT Dit del conductor, el cable, etc., constituït per diversos fils, aïllats o no.

->multiflor

■multiflor -a

[de multi- i flor]

adj BOT Que porta moltes flors.

->multiforme

■multiforme

[del ll. multiformis, íd.]

adj Que té o presenta diferents formes.

->multigrau

multigrau

Part. sil.: mul_ti_grau

adj inv AUT Dit de l’oli lubrificant per a motors que manté inalterades les seves propietats amb els canvis de temperatura.

->multigrup

multigrup, teoria

FÍS ATÒM En la física dels reactors nuclears, teoria segons la qual l’interval d’energia en què evolucionen els neutrons és descompost en un cert nombre de bandes de característiques definides, la qual cosa permet de simplificar l’estudi del flux neutrònic.

->multilàter

■multilàter -a

[del ll. multilatĕrus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que té diversos costats.

->multilateral

■multilateral

adj Que concerneix diverses parts o diversos aspectes. Tractat multilateral. Una comprensió multilateral de la condició humana.

->multilineal

■multilineal

Part. sil.: mul_ti_li_ne_al

[de multi- i lineal]

adj MAT Lineal en cada variable.

->multilingüe

■multilingüe

Part. sil.: mul_ti_lin_güe

[forma anàloga de bilingüe]

adj 1 Que conté moltes llengües.

2 Poliglot.

->multilingüisme

■multilingüisme

Part. sil.: mul_ti_lin_güis_me

[de multilingüe]

m LING i SOCIOL Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.

->multilobular

■multilobular

adj ANAT 1 Format per diversos lòbuls.

2 Relatiu o pertanyent a diversos lòbuls.

3 Que afecta més d’un lòbul.

->multilocular

■multilocular

adj BOT Que té molts lòculs.

->multimèdia

■multimèdia

Part. sil.: mul_ti_mè_di_a

[de multi- i l’angl. media ‘mitjans’]

adj inv 1 m INFORM i TELECOM Dit de la tècnica, l’aparell, etc., que combina diversos mitjans tècnics d’informació. Ordinador multimèdia. Enciclopèdia multimèdia.

2 ECON Dit dels grans grups empresarials formats per absorció d’empreses dels sectors dels mitjans de comunicació, l’oci i les noves tecnologies.

->multímetre

multímetre

m ELECTROT Instrument de mesura universal que permet de mesurar les magnituds elèctriques d’un circuit, com el voltatge, la intensitat del corrent o la resistència.

->multimilionari

■multimilionari -ària

Part. sil.: mul_ti_mi_li_o_na_ri

[de multi- i milionari; 1a FONT: s. XX, Carner]

adj i m i f Que és diverses vegades milionari, que posseeix una fortuna de molts milions.

->multinacional

■multinacional

Part. sil.: mul_ti_na_ci_o_nal

[de multi- i nacional]

adj 1 Relatiu o pertanyent a moltes nacions, a molts estats.

2 empresa multinacional (o simplement multinacional) ECON Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant inversions directes.

->multineuritis

multineuritis

Part. sil.: mul_ti_neu_ri_tis

f PAT Afectació de diferents troncs nerviosos en forma de mononeuritis múltiple asincrònica o asimètrica o metabòlica.

->multípar

■multípar -a

[de multi- i -par]

adj 1 1 Que dóna naixença a més d’un.

2 Dit de la femella que ha parit més d’un fill en un mateix part.

3 MED Dit de la dona que ha parit més d’una vegada.

2 BOT Dit de la ramificació o de la inflorescència que presenten diverses branques al mateix nivell.

->multipartidisme

multipartidisme

m POLÍT Pluripartidisme.

->multipartit

■multipartit -ida

[de multi- i partir]

adj Dividit en moltes parts.

->multipista

multipista

[de multi- i pista]

adj ELECTROAC Dit del magnetòfon capaç d’enregistrar i reproduir informació emprant diverses pistes en la cinta magnètica.

->multiplà

multiplà

[de multi- i pla³]

m AERON Avió que disposa de més de dues superfícies sustentadores, constituïdes per ales situades generalment a diferents nivells.

->múltiple¹

■múltiple¹

[v. múltiple²]

1 adj Que no és un ni simple, que consta de diferents parts, repetit diferents vegades. Eco múltiple. Un contacte múltiple entre dues corbes.

2 m ART Obra d’art realitzada d’una manera seriada a fi d’obtenir-ne un nombre major d’exemplars.

->múltiple²

■múltiple² -a

[del ll. cl. multĭplex, -ĭcis ‘de molts plecs’, comp. de multus, -a, -um ‘molt’ i plicare ‘plegar’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj Que conté exactament, un cert nombre de vegades, un altre nombre o quantitat.

2 m ARIT i ÀLG 1 Donat un nombre enter n, nombre m tal, que m = a n, on a és també enter.

2 mínim comú múltiple [abrev m. c. m.] El més petit dels nombres enters (o polinomis) que són múltiples comuns de dos o més nombres enters (o polinomis) donats.

->multiplet

multiplet

m 1 MAT En un conjunt, conjunt de n elements disposats ordenadament.

2 MEC QUÀNT Nivell degenerat format per subnivells molt pròxims.

3 PART Conjunt de partícules, que comparteixen certes propietats però que es diferencien d’acord amb alguna classificació donada per un grup de simetria.

->múltiplex

■múltiplex

[del ll. multĭplex, -ĭcis ‘de molts plecs’]

adj i m TELECOM Dit del sistema de telecomunicació que permet la transmissió simultània, per un mateix circuit o canal, d’un nombre elevat de missatges, sense perdre la identitat de cadascun d’ells.

->multiplexació

multiplexació

Part. sil.: mul_ti_ple_xa_ci_ó

[de multiplexar]

f TELECOM i INFORM 1 Acció de multiplexar;

2 l’efecte.

->multiplexar

■multiplexar

[de múltiplex]

v tr TELECOM i INFORM Fer passar diversos senyals per un mateix canal de transmissió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: multiplexar

GERUNDI: multiplexant

PARTICIPI: multiplexat, multiplexada, multiplexats, multiplexades

INDICATIU PRESENT: multiplexo, multiplexes, multiplexa, multiplexem, multiplexeu, multiplexen

INDICATIU IMPERFET: multiplexava, multiplexaves, multiplexava, multiplexàvem, multiplexàveu, multiplexaven

INDICATIU PASSAT: multiplexí, multiplexares, multiplexà, multiplexàrem, multiplexàreu, multiplexaren

INDICATIU FUTUR: multiplexaré, multiplexaràs, multiplexarà, multiplexarem, multiplexareu, multiplexaran

INDICATIU CONDICIONAL: multiplexaria, multiplexaries, multiplexaria, multiplexaríem, multiplexaríeu, multiplexarien

SUBJUNTIU PRESENT: multiplexi, multiplexis, multiplexi, multiplexem, multiplexeu, multiplexin

SUBJUNTIU IMPERFET: multiplexés, multiplexessis, multiplexés, multiplexéssim, multiplexéssiu, multiplexessin

IMPERATIU: multiplexa, multiplexi, multiplexem, multiplexeu, multiplexin

->multiplexatge

■multiplexatge

[de multiplexar]

m TELECOM i INFORM Tècnica que permet, en sistemes teleinformàtics, transmetre diversos senyals a través d’un canal únic.

->multiplexor

■multiplexor

[formació culta analògica sobre la base de multiplexar (v. flexor)]

m TELECOM i INFORM Dispositiu que permet que diversos senyals comparteixin un mateix canal de transmissió.

->multiplicable

■multiplicable

[del ll. multiplicabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que es pot multiplicar.

->multiplicació

■multiplicació

Part. sil.: mul_ti_pli_ca_ci_ó

[del ll. multiplicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1390]

f 1 1 Acció de multiplicar o de multiplicar-se;

2 l’efecte. El miracle de la multiplicació dels pans.

2 1 ARIT i ÀLG Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, a×b o a·b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a.

2 ÀLG En general, nom donat a la segona operació d’un anell.

3 MAT Nom que, per analogia en la notació, hom dóna a certes operacions, tals com la composició d’aplicacions o la llei de composició externa dels espais vectorials.

3 BIOL 1 Reproducció.

2 Reproducció asexual.

3 multiplicació vegetativa BOT Reproducció asexual de les plantes, és a dir, la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes o espores asexuals.

4 TECNOL Augment de la velocitat de rotació d’un eix de transmissió respecte a un altre.

5 factor de multiplicació FÍS ATÒM En un reactor nuclear, relació entre el nombre de neutrons de fissió de dues generacions consecutives.

6 multiplicació heràldica HERÀLD Resultat de la repetició regular de certes peces fonamentals o derivades omplint tot el camper de l’escut i amb els esmalts alternats.

->multiplicador

■multiplicador -a

[del ll. td. multiplicator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que multiplica.

2 m ARIT El nombre pel qual un altre és multiplicat.

3 m ARM i EXPL Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils i que serveix per a provocar l’explosió de la càrrega.

4 m ECON Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona.

5 multiplicador de freqüència RADIOTÈC Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un múltiple exacte de la d’entrada.

6 multiplicador d’electrons ELECTRÒN Part d’un tub electrònic en què el corrent electrònic inicial és amplificat, successivament, per un conjunt de dínodes alimentats a un potencial cada cop més elevat.

7 multiplicador de tensió ELECTRÒN Circuit rectificador que produeix una tensió contínua de sortida superior al valor de la tensió alterna d’alimentació i aproximadament igual a un múltiple seu.

8 multiplicador de velocitat TECNOL Sistema de transmissió de moviment en què l’eix de sortida té una velocitat de rotació superior a la de l’eix d’entrada.

->multiplicand

■multiplicand

[de multiplicar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ARIT El nombre que s’ha de multiplicar per un altre, dit multiplicador.

->multiplicar

■multiplicar

[del ll. multiplicare, íd., der. de multĭplex, -ĭcis ‘que té molts plecs, múltiple’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer créixer en nombre, fer més nombrós. Així multiplicareu els guanys.

2 pron Ara s’han multiplicat les probabilitats. Creixeu i multipliqueu-vos.

3 pron Fer, algú, la feina de molts, estar en tot, etc. Em vaig haver de multiplicar per a enllestir-ho a temps.

2 tr ARIT i ÀLG Efectuar una multiplicació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: multiplicar

GERUNDI: multiplicant

PARTICIPI: multiplicat, multiplicada, multiplicats, multiplicades

INDICATIU PRESENT: multiplico, multipliques, multiplica, multipliquem, multipliqueu, multipliquen

INDICATIU IMPERFET: multiplicava, multiplicaves, multiplicava, multiplicàvem, multiplicàveu, multiplicaven

INDICATIU PASSAT: multipliquí, multiplicares, multiplicà, multiplicàrem, multiplicàreu, multiplicaren

INDICATIU FUTUR: multiplicaré, multiplicaràs, multiplicarà, multiplicarem, multiplicareu, multiplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: multiplicaria, multiplicaries, multiplicaria, multiplicaríem, multiplicaríeu, multiplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: multipliqui, multipliquis, multipliqui, multipliquem, multipliqueu, multipliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: multipliqués, multipliquessis, multipliqués, multipliquéssim, multipliquéssiu, multipliquessin

IMPERATIU: multiplica, multipliqui, multipliquem, multipliqueu, multipliquin

->multiplicatiu

■multiplicatiu -iva

Part. sil.: mul_ti_pli_ca_tiu

adj 1 Que per la seva multiplicació produeix un augment quantitatiu.

2 LING Que indica el nombre de vegades que s’augmenta una entitat. “Triple" és un numeral multiplicatiu.

->multiplicitat

■multiplicitat

[del ll. td. multiplicĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de múltiple.

2 Existència d’un gran nombre de coses de la mateixa espècie.

3 ÀLG Donat un valor propi a d’un operador lineal A d’un espai vectorial E, dimensió del subespai vectorial de E format pels vectors propis de A que tenen a per valor propi.

4 FÍS Degeneració.

5 ordre de multiplicitat GEOM En un punt múltiple d’una corba, nombre de vegades que la corba passa per aquest punt.

->multipol

multipol

[de multi- i pol]

m FÍS Conjunt format per dos o més pols elèctrics o magnètics, iguals i oposats, separats per poca distància.

->multipolar

■multipolar

[de multi- i polar]

adj ELECTROT Que té més de dos pols.

->multiprocés

multiprocés

[de multi- i procés]

[pl -essos] m INFORM Tècnica d’operació d’un sistema informàtic que permet d’intercalar l’execució d’instruccions corresponents a diverses seqüències, és a dir, que permet de descodificar i executar més d’una instrucció alhora.

->multiprocessador

■multiprocessador

[de multi- i processador]

m INFORM Sistema informàtic capaç de realitzar un multiprocés.

->multiprogramació

■multiprogramació

Part. sil.: mul_ti_pro_gra_ma_ci_ó

[de multi- i programació]

f INFORM Programació que permet el tractament en paral·lel de diferents programes independents.

->multipropietat

multipropietat

Part. sil.: mul_ti_pro_pi_e_tat

f TUR Denominació legalment inadequada de l’aprofitament per torns.

->multiracial

■multiracial

Part. sil.: mul_ti_ra_ci_al

[de multi- i racial]

adj Que conté moltes races. Societat multiracial.

->multiradiat

multiradiat -ada

Part. sil.: mul_ti_ra_di_at

adj BOT Dit de les umbel·les amb molts radis.

->multisectorial

multisectorial

Part. sil.: mul_ti_sec_to_ri_al

adj Que comprèn diversos sectors.

->multisecular

■multisecular

[de multi- i secular]

adj Que dura molts segles.

->multiseptat

multiseptat -ada

adj BOT Amb molts septes.

->multituberculats

multituberculats

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels al·loteris, amb les incisives grosses i un diastema al lloc de les canines.

2 sing Mamífer de l’ordre dels multituberculats.

->multitud

■multitud

[del ll. multitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Gran nombre de persones o coses, conjunt nombrós. Una multitud de curiosos. La multitud d’estels que omple el firmament.

2 esp Conjunt molt nombrós de persones. La multitud s’arremolinava a les portes del teatre.

3 la multitud (o les multituds) pej El comú de la gent popular. La multitud es deixa arrossegar pels líders.

->multitudinari

■multitudinari -ària

[de multitud]

adj 1 Relatiu a la multitud.

2 Que reuneix una multitud de persones. Organitzen actes multitudinaris.

->multiús

multiús

Part. sil.: mul_ti_ús

adj inv Apte per a diferents usos. Sales multiús.

->multivalent

■multivalent

1 adj Polivalent.

2 m GEN Associació de més de dos cromosomes, parcialment o completament homòlegs, a causa de la constitució i la consolidació d’entrecreuaments o quiasmes.

->multivalve

■multivalve -a

[de multi- i valva (v. bivalve)]

adj ANAT ANIM Que té més d’una valva.

->multivariable

■multivariable

Part. sil.: mul_ti_va_ri_a_ble

adj ESTAD Que implica diverses variables estadístiques. Anàlisi multivariable de dades.

->multivibrador

■multivibrador

m ELECTRÒN Circuit electrònic que produeix oscil·lacions no sinusoïdals i que en la forma més simple constitueix un cas especial de bàscula en què l’equilibri és sempre inestable (per això hom diu que és un circuit astable).

->mundà

■mundà -ana

Hom.: mundar

[del ll. mundanus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Relatiu o pertanyent al món.

2 1 esp Que és propi de la vida terrena, contraposada a la vida celestial o espiritual.

2 Frívol, amant del plaer, del luxe, de la vanitat.

3 dona mundana (o simplement mundana) Prostituta.

->mundanal

■mundanal

[de mundà; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Mundà.

->mundanament

■mundanament

[de mundà]

adv D’una manera mundana.

->mundanitat

■mundanitat

[de mundà]

f 1 Qualitat de mundà.

2 Cosa mundana. El públic frívol de les mundanitats artístiques.

->mundar

mundar

Hom.: mundà

v tr ant Netejar, purificar.

->mundatge

mundatge

m HIST DR Dret que es pagava per les despeses de netejar (o mundar) les séquies.

->mundial

■mundial

Part. sil.: mun_di_al

[del ll. td. mundialis, íd.; 1a FONT: 1905]

1 adj Relatiu o pertanyent a la totalitat del món. La producció mundial. Un autor de fama mundial. Les guerres mundials.

2 m ESPORT Campionat en què poden participar esportistes de tot el món. El mundial de futbol.

->mundialista

mundialista

Part. sil.: mun_di_a_lis_ta

1 adj Que afecta la totalitat del món. Una perspectiva econòmica mundialista.

2 ESPORT 1 adj Relatiu o pertanyent a un campionat del món. Una fase de classificació mundialista.

2 adj i m i f Dit de l’esportista o de l’equip que participa en un campionat del món. Un selecció mundialista. Convocatòria dels mundialistes per al partit.

->mundialització

■mundialització

Part. sil.: mun_di_a_lit_za_ci_ó

[de mundial]

f Procés pel qual un fenomen polític, econòmic, social o cultural esdevé d’àmbit mundial. La mundialització de l’economia i la cultura.

->mundialment

■mundialment

Part. sil.: mun_di_al_ment

[de mundial]

adv En tot el món.

->mundícia

■mundícia

Part. sil.: mun_dí_ci_a

f ant Netedat.

->mundificació

■mundificació

Part. sil.: mun_di_fi_ca_ci_ó

f ant 1 Acció de mundificar;

2 l’efecte.

->mundificant

■mundificant

[de mundificar; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

adj ant Que mundifica.

->mundificar

■mundificar

[del ll. td. mundificare, íd., comp. de mundus, -a, -um ‘net, pur’ i facere ‘fer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr ant Netejar, purificar.

->mundificatiu

■mundificatiu -iva

Part. sil.: mun_di_fi_ca_tiu

[del b. ll. mundificativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj ant Que té la virtut de mundificar.

->mundina

■mundina

f AGR i METROL Mesura agrària equivalent a una setzena part de la mujada, o sia 306,03 m².

->mundovisió

■mundovisió

Part. sil.: mun_do_vi_si_ó

[del ll. mundus ‘món’ i visió]

f TV Transmissió d’imatges de televisió entre diferents continents mitjançant satèl·lits artificials de telecomunicació que graviten al voltant de la Terra.

->munició

■munició

Part. sil.: mu_ni_ci_ó

Hom.: monició

[del ll. munitio, -ōnis ‘fortificació; provisió’, der. de munīre ‘construir, fortificar’; 1a FONT: 1505]

f 1 ARM 1 Conjunt d’equips i provisions necessaris per a un exèrcit, una plaça, etc., en temps de guerra.

2 [sovint en pl] Càrrega de tota mena d’armes de foc, qualsevulla que sigui llur finalitat.

3 municions de caça Els perdigons amb què són carregades les escopetes de caça menor.

4 pa de munició Pa que hom dóna als soldats en la milícia.

2 de munició loc adv fig De mala qualitat.

->municionament

■municionament

Part. sil.: mu_ni_ci_o_na_ment

[de municionar]

m ARM Acció de municionar.

->municionar

■municionar

Part. sil.: mu_ni_ci_o_nar

[de munició]

v tr ARM Proveir de municions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: municionar

GERUNDI: municionant

PARTICIPI: municionat, municionada, municionats, municionades

INDICATIU PRESENT: municiono, municiones, municiona, municionem, municioneu, municionen

INDICATIU IMPERFET: municionava, municionaves, municionava, municionàvem, municionàveu, municionaven

INDICATIU PASSAT: municioní, municionares, municionà, municionàrem, municionàreu, municionaren

INDICATIU FUTUR: municionaré, municionaràs, municionarà, municionarem, municionareu, municionaran

INDICATIU CONDICIONAL: municionaria, municionaries, municionaria, municionaríem, municionaríeu, municionarien

SUBJUNTIU PRESENT: municioni, municionis, municioni, municionem, municioneu, municionin

SUBJUNTIU IMPERFET: municionés, municionessis, municionés, municionéssim, municionéssiu, municionessin

IMPERATIU: municiona, municioni, municionem, municioneu, municionin

->municipal

■municipal

[del ll. municipalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al municipi. Banda municipal. Teatre municipal.

2 llei municipal DR Llei que regula l’estructura, el funcionament i el desenvolupament de la vida dels municipis.

2 m i f Guàrdia municipal.

->municipalisme

■municipalisme

m Preponderància atorgada a l’activitat dels municipis enfront d’altres instàncies superiors.

->municipalista

municipalista

adj Relatiu o pertanyent al municipalisme.

->municipalitat

■municipalitat

[de municipal]

f 1 Qualitat de municipal.

2 Circumscripció administrativa regida per un ajuntament.

3 Ajuntament.

->municipalització

■municipalització

Part. sil.: mu_ni_ci_pa_lit_za_ci_ó

[de municipalitzar]

f DR ADM Procés de socialització d’uns béns, uns serveis, etc., a través de l’organisme municipal.

->municipalitzar

■municipalitzar

[de municipal]

v tr Assignar un servei públic al municipi. Volen municipalitzar l’atenció a la immigració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: municipalitzar

GERUNDI: municipalitzant

PARTICIPI: municipalitzat, municipalitzada, municipalitzats, municipalitzades

INDICATIU PRESENT: municipalitzo, municipalitzes, municipalitza, municipalitzem, municipalitzeu, municipalitzen

INDICATIU IMPERFET: municipalitzava, municipalitzaves, municipalitzava, municipalitzàvem, municipalitzàveu, municipalitzaven

INDICATIU PASSAT: municipalitzí, municipalitzares, municipalitzà, municipalitzàrem, municipalitzàreu, municipalitzaren

INDICATIU FUTUR: municipalitzaré, municipalitzaràs, municipalitzarà, municipalitzarem, municipalitzareu, municipalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: municipalitzaria, municipalitzaries, municipalitzaria, municipalitzaríem, municipalitzaríeu, municipalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: municipalitzi, municipalitzis, municipalitzi, municipalitzem, municipalitzeu, municipalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: municipalitzés, municipalitzessis, municipalitzés, municipalitzéssim, municipalitzéssiu, municipalitzessin

IMPERATIU: municipalitza, municipalitzi, municipalitzem, municipalitzeu, municipalitzin

->municipi

■municipi

[del ll. municipĭum, íd., comp. de munus ‘ofici; obsequi’ i capĕre ‘agafar’; 1a FONT: s. XVII, Boades]

m 1 Ajuntament.

2 DR ADM i HIST Associació natural, reconeguda per la llei, de persones i béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.

->munífic

■munífic -a

[del ll. munifĭcus, -a, -um, íd., comp. de munus ‘obsequi’ i facere ‘fer’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Molt liberal, generós, especialment amb magnificència. Fou un príncep verament munífic.

->muníficament

■muníficament

[de munífic]

adv Amb munificència.

->munificència

■munificència

Part. sil.: mu_ni_fi_cèn_ci_a

[del ll. munificentia, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de munificent o munífic.

2 Acte propi d’una persona munificent.

->munificent

■munificent

[del ll. inusitat munificens, -ntis ‘munífic’, base del comparatiu munificentior i el superlatiu munificentissimus]

adj Munífic.

->munificentment

■munificentment

[de munificent]

adv Amb munificència.

->munió

■munió

Part. sil.: mu_ni_ó

[forma assimilada de bonior (bonió) ‘remor fonda i seguida d’un eixam d’insectes’; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

f Gran nombre de persones, d’animals o de coses. A l’aplec hi havia una munió de gent.

->muniquès

■muniquès -esa

adj i m i f De Munic (ciutat d’Alemanya).

->munir

■munir

[del ll. munīre ‘construir, fortificar’, der. de moenia ‘muralles’; 1a FONT: s. XV, Curial]

v tr ORG MIL Proveir dels materials i dels mitjans de defensa o de subsistència un cos de tropes, una plaça, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: munir

GERUNDI: munint

PARTICIPI: munit, munida, munits, munides

INDICATIU PRESENT: muneixo, muneixes, muneix, munim, muniu, muneixen

INDICATIU IMPERFET: munia, munies, munia, muníem, muníeu, munien

INDICATIU PASSAT: muní, munires, muní, munírem, muníreu, muniren

INDICATIU FUTUR: muniré, muniràs, munirà, munirem, munireu, muniran

INDICATIU CONDICIONAL: muniria, muniries, muniria, muniríem, muniríeu, munirien

SUBJUNTIU PRESENT: muneixi, muneixis, muneixi, munim, muniu, muneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: munís, munissis, munís, muníssim, muníssiu, munissin

IMPERATIU: muneix, muneixi, munim, muniu, muneixin

->munt

■munt

[del ll. mons, montis ‘muntanya’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Muntanya.

2 1 Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació. Un munt de fems.

2 a munts loc adv p ext En gran nombre. N’hi ha a munts.

3 un munt p ext Un gran nombre. Hi havia un munt de gent esperant. Té un munt de propietats. Fa un munt d’anys.

->munta

■munta

[de muntar]

f 1 Acció de muntar 3 2.

2 Ocell que hom fa servir de reclam.

->muntà

■muntà -ana

Hom.: montà i muntar

[del ll. montanus, -a, -um, íd.]

adj Muntanyà.

->muntacàrregues

■muntacàrregues

[de muntar i càrrega]

m TECNOL Aparell ascensor usat per al transport de pesos, mitjançant una plataforma, una cabina, una gàbia, etc.

->muntada

■muntada

[de muntar; 1a FONT: s. XII]

f 1 Acció de muntar, especialment a cavall.

2 Pujada, indret per on puja algú o alguna cosa.

->muntador¹

■muntador¹

[de muntar i -dor²; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Pedrís per a pujar a cavall amb més facilitat.

->muntador²

■muntador² -a

[de muntar i -dor¹; 1a FONT: 1696]

1 adj Que munta.

2 m i f Obrer que munta aparells, màquines, etc.

3 m i f GRÀF Operari especialitzat en fotolitografia que fa la distribució i col·loca, damunt un suport laminar transparent, exactament a registre, mitjançant les creus de puntura o per l’encaix dels colors, les pel·lícules de les pàgines, de les fotografies o dels texts d’un llibre.

4 m INFORM Carregador (o part d’un carregador) que només executa les operacions d’edició.

->muntadura

■muntadura

[de muntar]

f SUR Estructuració del suro marcada per les venes o gruixos de creixement anual.

->muntament

■muntament

[de muntar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de muntar.

->muntaner

■muntaner

m HIST Guarda de muntanyes o de garrigues.

->muntant

■muntant

[de muntar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 1 En certs aparells o certes construccions (premses, telers, escales, etc.), cadascuna de les peces de fusta, de pedra, de ferro, etc., posades verticalment sobre les quals van muntades les altres peces.

2 esp CONSTR Cadascuna de les peces verticals que formen els costats del bastiment d’una porta, d’una finestra, etc.

3 muntant de penjar CONSTR Muntant d’una porta, d’una finestra, etc., on van disposades les frontisses.

4 muntant de tancar CONSTR Muntant d’una porta, d’una finestra, etc., on hi ha el pany.

5 muntant de taula TÈXT En el teler mecànic, cadascun dels dos peus que aguanten la taula.

2 ARM Espasa grossa que cal esgrimir amb totes dues mans.

3 CONSTR NAV Part dreta i esquerra de la popa, corresponent a les gambotes raconeres vistes des de l’exterior.

4 HERÀLD Lluneta amb les banyes dirigides vers el cap de l’escut.

->muntanya

■muntanya

[del ll. vg. *montanea, pl. n. d’un adj. *montaneus, -a, -um ‘de la muntanya’; 1a FONT: 1250]

f 1 1 GEOMORF Elevació natural del terreny.

2 fig Cosa que resulta molt difícil de fer. Tot li és una muntanya. Aquesta visita se’m fa una muntanya.

2 1 GEOG Part muntanyosa d’una contrada. Anar a muntanya.

2 ballet de muntanya DANSA Nom que hom dóna al Ripollès al ballet o ballet de quatre.

3 HERÀLD Representació estilitzada d’una muntanya, generalment formada per tres, quatre o cinc puigs.

4 muntanyes russes JOCS Atracció de fira que consisteix en una pista amb alts i baixos molt pronunciats damunt la qual hom instal·la vehicles sobre vies fèrries.

->muntanyà

■muntanyà -ana

[de muntanya]

adj muntanyenc 1 i muntanyenc 2.

->muntanyam

muntanyam

[de muntanya]

m Conjunt de muntanyes.

->muntanyejar

■muntanyejar

[de muntanya]

v intr Semblar de muntanya. El poble us agradarà, perquè muntanyeja molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: muntanyejar

GERUNDI: muntanyejant

PARTICIPI: muntanyejat, muntanyejada, muntanyejats, muntanyejades

INDICATIU PRESENT: muntanyejo, muntanyeges, muntanyeja, muntanyegem, muntanyegeu, muntanyegen

INDICATIU IMPERFET: muntanyejava, muntanyejaves, muntanyejava, muntanyejàvem, muntanyejàveu, muntanyejaven

INDICATIU PASSAT: muntanyegí, muntanyejares, muntanyejà, muntanyejàrem, muntanyejàreu, muntanyejaren

INDICATIU FUTUR: muntanyejaré, muntanyejaràs, muntanyejarà, muntanyejarem, muntanyejareu, muntanyejaran

INDICATIU CONDICIONAL: muntanyejaria, muntanyejaries, muntanyejaria, muntanyejaríem, muntanyejaríeu, muntanyejarien

SUBJUNTIU PRESENT: muntanyegi, muntanyegis, muntanyegi, muntanyegem, muntanyegeu, muntanyegin

SUBJUNTIU IMPERFET: muntanyegés, muntanyegessis, muntanyegés, muntanyegéssim, muntanyegéssiu, muntanyegessin

IMPERATIU: muntanyeja, muntanyegi, muntanyegem, muntanyegeu, muntanyegin

->muntanyenc

■muntanyenc -a

[de muntanya; 1a FONT: c. 1878]

1 adj Relatiu o pertanyent a la muntanya.

2 adj Que habita a la muntanya; muntanyès.

3 m i f Persona que practica l’excursionisme o muntanyisme.

->muntanyès

■muntanyès -esa

[de muntanya; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

1 adj muntanyenc 1.

2 adj i m i f Que habita a la muntanya, a la part muntanyosa d’una contrada.

->muntanyisme

■muntanyisme

[de muntanya]

m ESPORT Excursionisme.

->muntanyós

■muntanyós -osa

[del ll. td. montaniosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Abundant en muntanyes. Un país muntanyós.

->muntaplats

■muntaplats

[de muntar i plat]

m TECNOL Aparell ascensor dels hotels i restaurants usat per a pujar i baixar, des de diferents plantes de l’edifici, plats i altres estris procedents de la cuina.

->muntar

■muntar

Hom.: montà i muntà

[de munt; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 Pujar, anar de baix a dalt.

2 esp Pujar en un vehicle, en un mitjà de locomoció. Muntar en una barca.

3 muntar a cavall (o simplement muntar) Cavalcar. Aprèn de muntar a l’anglesa.

2 tr Pujar, recórrer pujant, portar de baix a dalt. Muntar els graons de dos en dos. Munto el nen a la trona?

3 tr 1 Cavalcar. Ell muntava un cavall millor que el meu.

2 Cobrir el cavall, l’ase, etc., la femella.

4 tr 1 Armar, dreçar (un objecte), ajustant les parts de què es compon. Muntar una trampa, una cadira, un fusell.

2 fig Establir (un negoci, una indústria, etc.), prenent les mesures necessàries per al seu funcionament. Muntar una editorial.

3 CIN Empalmar (diverses seqüències fílmiques) de manera que formin una successió ordenada.

4 GRÀF Distribuir, damunt un suport laminar transparent, les pel·lícules corresponents a les pàgines (d’un llibre) per a poder imprimir-lo.

5 ORFEB Col·locar pedreria, perles o esmalts (en una joia) ajustant totes les parts que la componen.

5 tr ALIM Batre (aliments líquids) a fi de provocar la incorporació d’aire o d’un altre gas a la massa i fer-la pujar. Muntar la nata.

6 intr ESPORT 1 En l’hípica, cavalcar o dirigir un cavall.

2 En el joc de polo, marcar l’adversari.

7 muntar les creus TÈXT En els telers a mà, fer córrer les dues canyes o creus de l’ordit per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d’ordit cada vegada que, a causa del desenrotllament d’aquest darrer, les creus arriben a ésser massa a prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.

8 muntar un cos TÈXT Preparar convenientment una muntura jacquard per poder fer accionar els fils d’un ordit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: muntar

GERUNDI: muntant

PARTICIPI: muntat, muntada, muntats, muntades

INDICATIU PRESENT: munto, muntes, munta, muntem, munteu, munten

INDICATIU IMPERFET: muntava, muntaves, muntava, muntàvem, muntàveu, muntaven

INDICATIU PASSAT: muntí, muntares, muntà, muntàrem, muntàreu, muntaren

INDICATIU FUTUR: muntaré, muntaràs, muntarà, muntarem, muntareu, muntaran

INDICATIU CONDICIONAL: muntaria, muntaries, muntaria, muntaríem, muntaríeu, muntarien

SUBJUNTIU PRESENT: munti, muntis, munti, muntem, munteu, muntin

SUBJUNTIU IMPERFET: muntés, muntessis, muntés, muntéssim, muntéssiu, muntessin

IMPERATIU: munta, munti, muntem, munteu, muntin

->muntatge

■muntatge

[de muntar]

m 1 HIST DR CAT Imposició medieval que percebia el senyor jurisdiccional pel passatge del bestiar per una muntanya.

2 1 CIN Operació d’empalmar diverses seqüències fílmiques, obtingudes separadament, de manera que formin una successió ordenada que produeixi una línia temàtica coherent.

2 Operació de muntar una màquina, un aparell o qualsevol altre objecte.

3 FOTOG Fotomuntatge.

3 INFORM Conjunt de les operacions executades per un muntador.

4 QUÍM i TECNOL 1 Conjunt de diverses peces, adaptadors, components, etc., acoblats convenientment a fi d’obtenir un aparell, una instal·lació, etc., especialment per a fer proves en un laboratori.

2 Manera d’ésser acoblades les peces d’un muntatge.

5 TEAT Escenificació.

->muntaverní

muntaverní -ina

adj i m i f Montaverní.

->muntell

■muntell

m dial Duna.

->munter

■munter -a

[de munt; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m i f Persona encarregada de fer caçar els gossos en una cacera major.

->munteria

■munteria

Part. sil.: mun_te_ri_a

[de munter; 1a FONT: 1392]

f 1 Cacera major, generalment amb gossos i a cavall.

2 Tot allò necessari per a una cacera major.

3 Art de caçar o conjunt de regles per a la caça.