->aposar

■aposar

[calc del ll. apponĕre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Allevar, imputar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aposar

GERUNDI: aposant

PARTICIPI: aposat, aposada, aposats, aposades

INDICATIU PRESENT: aposo, aposes, aposa, aposem, aposeu, aposen

INDICATIU IMPERFET: aposava, aposaves, aposava, aposàvem, aposàveu, aposaven

INDICATIU PASSAT: aposí, aposares, aposà, aposàrem, aposàreu, aposaren

INDICATIU FUTUR: aposaré, aposaràs, aposarà, aposarem, aposareu, aposaran

INDICATIU CONDICIONAL: aposaria, aposaries, aposaria, aposaríem, aposaríeu, aposarien

SUBJUNTIU PRESENT: aposi, aposis, aposi, aposem, aposeu, aposin

SUBJUNTIU IMPERFET: aposés, aposessis, aposés, aposéssim, aposéssiu, aposessin

IMPERATIU: aposa, aposi, aposem, aposeu, aposin

->aposat

■aposat -ada

[de aposar]

adj GRAM Que es troba en aposició. Mot aposat a un altre.

->aposaturn

■aposaturn

[de apo- i el nom de Saturn]

m ASTR Nom donat a l’apoastre dels satèl·lits de Saturn amb relació a aquest.

->aposemàtic

■aposemàtic -a

[de apo- i el gr. sẽma, sḗmatos ‘senyal’]

adj ECOL 1 Que es diferencia clarament del medi.

2 Dit de la coloració protectora que fa vivament desagradable un animal enfront dels seus presumptes predadors.

->aposentador

■aposentador -a

[de aposentar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f 1 Persona que aposenta.

2 ORG MIL Oficial encarregat de preparar l’allotjament de la tropa en un poble o en un altre lloc quan va de camí.

->aposentament

■aposentament

[de aposentar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Acció d’aposentar o d’aposentar-se;

2 l’efecte.

->aposentar

■aposentar

[de posar, però és també possible que provingui del cast., que hauria pogut sofrir l’influx de sentar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 tr Donar habitació i hostalatge. Aposentarem els convidats al pis de dalt.

2 pron 1 Prendre habitació i hostalatge. Ens vam aposentar a les cambres més assolellades.

2 p ext Instal·lar-se còmodament. S’ha aposentat a ca l’àvia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aposentar

GERUNDI: aposentant

PARTICIPI: aposentat, aposentada, aposentats, aposentades

INDICATIU PRESENT: aposento, aposentes, aposenta, aposentem, aposenteu, aposenten

INDICATIU IMPERFET: aposentava, aposentaves, aposentava, aposentàvem, aposentàveu, aposentaven

INDICATIU PASSAT: aposentí, aposentares, aposentà, aposentàrem, aposentàreu, aposentaren

INDICATIU FUTUR: aposentaré, aposentaràs, aposentarà, aposentarem, aposentareu, aposentaran

INDICATIU CONDICIONAL: aposentaria, aposentaries, aposentaria, aposentaríem, aposentaríeu, aposentarien

SUBJUNTIU PRESENT: aposenti, aposentis, aposenti, aposentem, aposenteu, aposentin

SUBJUNTIU IMPERFET: aposentés, aposentessis, aposentés, aposentéssim, aposentéssiu, aposentessin

IMPERATIU: aposenta, aposenti, aposentem, aposenteu, aposentin

->aposició

■aposició

Part. sil.: a_po_si_ci_ó

[de pondre; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de posar una cosa sobre una altra.

2 CIT Engruiximent de la membrana cel·lular pel dipòsit superficial de substàncies diverses.

3 GRAM En la juxtaposició de dos mots que tenen una mateixa categoria gramatical, el segon d’aquests mots, que serveix per a completar el significat del primer.

->aposiopesi

■aposiopesi

Part. sil.: a_po_si_o_pe_si

[del gr. aposiṓpēsis, íd., de apó ‘des de’ i siōpáō ‘callar’]

f RET Figura de dicció en què l’orador s’interromp sobtadament donant a entendre que, per prudència, per cavallerositat, etc., no vol dir què té en el pensament.

->apòsit

■apòsit

[del ll. apposĭtus, -a, -um ‘posat a tocar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m TERAP Bena, gasa, cotó, etc., a vegades impregnats d’alguna substància medicamentosa, que hom col·loca damunt una regió malalta per tal de protegir-la i facilitar-ne el guariment.

->apositiu

■apositiu -iva

Part. sil.: a_po_si_tiu

[del ll. appositīvus, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a l’aposició.

->apospòria

■apospòria

Part. sil.: a_pos_pò_ri_a

[der. de apo- i -spora]

f BOT 1 Formació del gametòfit a partir de l’esporòfit sense formació prèvia d’espores.

2 Formació de gonòspores sense meiosi prèvia.

->aposta

■aposta

[de apostar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció d’apostar 2;

2 l’efecte.

2 Quantitat apostada.

3 Juguesca.

->apostador

■apostador -a

[de apostar]

m i f Persona que aposta.

->apostament

■apostament

[de apostar]

m Acció d’apostar 1.

->apostar

■apostar

[de pondre]

v 1 1 tr Posar (una persona o unes quantes) en un indret per a algun fi, posar a l’aguait. Apostà un home dalt del campanar.

2 pron Posar-se a l’aguait. Aposteu-vos en aquell turó.

2 tr Pactar el guany o la pèrdua (d’una certa quantitat de diners o d’una altra cosa) segons quin sigui el resultat d’una juguesca. Apostar molts diners a un número. He apostat el cotxe que no ets capaç de fer-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apostar

GERUNDI: apostant

PARTICIPI: apostat, apostada, apostats, apostades

INDICATIU PRESENT: aposto, apostes, aposta, apostem, aposteu, aposten

INDICATIU IMPERFET: apostava, apostaves, apostava, apostàvem, apostàveu, apostaven

INDICATIU PASSAT: apostí, apostares, apostà, apostàrem, apostàreu, apostaren

INDICATIU FUTUR: apostaré, apostaràs, apostarà, apostarem, apostareu, apostaran

INDICATIU CONDICIONAL: apostaria, apostaries, apostaria, apostaríem, apostaríeu, apostarien

SUBJUNTIU PRESENT: aposti, apostis, aposti, apostem, aposteu, apostin

SUBJUNTIU IMPERFET: apostés, apostessis, apostés, apostéssim, apostéssiu, apostessin

IMPERATIU: aposta, aposti, apostem, aposteu, apostin

->apostasia

■apostasia

Part. sil.: a_pos_ta_si_a

[del ll. td. apostasia, del gr. apóstasis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció d’abandonar algú la religió que professa.

2 p ext Acció d’abandonar, de desertar, totalment un partit, una doctrina.

2 DR CAN 1 Abandó total de la fe cristiana després de rebut el baptisme.

2 Per a un eclesiàstic ordenat, abandó dels ordes sense llicència i retorn a la vida laïcal.

3 Per a un religiós, abandó, sense dispensa, dels vots solemnes.

->apòstata

■apòstata

[del ll. td. apostata, del gr. apostátēs, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que apostata.

->apostatar

■apostatar

[del ll. apostatare, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr Cometre una apostasia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apostatar

GERUNDI: apostatant

PARTICIPI: apostatat, apostatada, apostatats, apostatades

INDICATIU PRESENT: apostato, apostates, apostata, apostatem, apostateu, apostaten

INDICATIU IMPERFET: apostatava, apostataves, apostatava, apostatàvem, apostatàveu, apostataven

INDICATIU PASSAT: apostatí, apostatares, apostatà, apostatàrem, apostatàreu, apostataren

INDICATIU FUTUR: apostataré, apostataràs, apostatarà, apostatarem, apostatareu, apostataran

INDICATIU CONDICIONAL: apostataria, apostataries, apostataria, apostataríem, apostataríeu, apostatarien

SUBJUNTIU PRESENT: apostati, apostatis, apostati, apostatem, apostateu, apostatin

SUBJUNTIU IMPERFET: apostatés, apostatessis, apostatés, apostatéssim, apostatéssiu, apostatessin

IMPERATIU: apostata, apostati, apostatem, apostateu, apostatin

->apostàtic

■apostàtic -a

[del ll. td. apostaticus, del gr. apostatikós, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a l’apostasia.

->apostàticament

■apostàticament

[de apostàtic]

adv Com a apòstata, amb apostasia.

->apostema

■apostema

[del ll. apostema, del gr. apóstēma ‘abscés’]

m PAT Abscés.

->apostemació

■apostemació

Part. sil.: a_pos_te_ma_ci_ó

[de apostema]

f PAT Formació d’un apostema; supuració.

->apostemar

■apostemar

[de apostema]

v intr i pron PAT Formar apostema; supurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apostemar

GERUNDI: apostemant

PARTICIPI: apostemat, apostemada, apostemats, apostemades

INDICATIU PRESENT: apostemo, apostemes, apostema, apostemem, apostemeu, apostemen

INDICATIU IMPERFET: apostemava, apostemaves, apostemava, apostemàvem, apostemàveu, apostemaven

INDICATIU PASSAT: apostemí, apostemares, apostemà, apostemàrem, apostemàreu, apostemaren

INDICATIU FUTUR: apostemaré, apostemaràs, apostemarà, apostemarem, apostemareu, apostemaran

INDICATIU CONDICIONAL: apostemaria, apostemaries, apostemaria, apostemaríem, apostemaríeu, apostemarien

SUBJUNTIU PRESENT: apostemi, apostemis, apostemi, apostemem, apostemeu, apostemin

SUBJUNTIU IMPERFET: apostemés, apostemessis, apostemés, aposteméssim, aposteméssiu, apostemessin

IMPERATIU: apostema, apostemi, apostemem, apostemeu, apostemin

->apostematós

■apostematós -osa

[de apostema]

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’apostema, de la natura de l’apostema.

->a posteriori

■a posteriori^* [aposteɾiɔ́ɾi]

1 [llat ] loc adv Locució que significa ‘a partir d’allò que ve després’.

2 loc adj FILOS 1 [llat ] En filosofia medieval, dit del raonament que procedeix dels efectes a les causes, del particular a l’universal.

2 Modernament, dit del coneixement derivat de l’experiència.

->apostilb

apostilb

[de apo- i el gr. stílbō ‘brillar’]

m METROL [símb: asb] Una de les unitats en què pot expressar-se la luminància, equivalent a 1/π nits.

->apòstol¹

■apòstol¹

[del ll. apostolus, íd., i aquest, del gr. apóstolos ‘enviat’, der. de apostéllō ‘enviar’, de apó ‘des de’ i stéllō ‘posar, preparar, enviar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 BÍBL En el Nou Testament, cadascun dels dotze deixebles que Jesús envià a predicar la Bona Nova.

2 p ext CRIST Persona que propaga la fe cristiana.

3 fig Persona que s’esforça a propagar una doctrina.

->apòstol²

■apòstol²

m MAR Extrem de les guies del bauprès.

->apostolat

■apostolat

[de apòstol¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 CRIST Conjunt d’apòstols.

2 CRIST Qualitat d’apòstol.

3 CRIST Acció d’evangelitzar o d’instruir en la fe.

4 fig Divulgació, propaganda d’una doctrina, d’una ideologia, d’un moviment artístic, etc. Feien apostolat de la causa ecologista.

->apostolessa

■apostolessa

[de apòstol¹]

f Dona apòstol.

->apostoli

apostoli

[forma romanitzada de apostòlic¹]

m ant Papa, pontífex romà.

->apostòlic¹

■apostòlic¹ -a

[de apòstol¹; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj CRIST 1 Relatiu o pertanyent als apòstols, d’acord amb llurs doctrines, amb llur tradició. Missió apostòlica.

2 Relatiu o pertanyent al papa, a l’Església Catòlica. Benedicció apostòlica. Cancelleria apostòlica.

2 adj i m i f Nom amb el qual es designaven a ells mateixos els seguidors d’algunes sectes que volien imitar la vida dels apòstols.

->apostòlic²

■apostòlic² -a

m i f HIST Membre de la facció extrema de l’absolutisme espanyol des del 1823 fins al començament de la primera guerra Carlina.

->apostòlicament

■apostòlicament

[de apostòlic]

adv 1 D’una manera apostòlica.

2 Segons les regles i les pràctiques apostòliques.

3 Amb fervor apostòlic.

->apostolicitat

■apostolicitat

[de apostòlic¹]

f CRIST 1 Qualitat d’apostòlic.

2 Per als catòlics, una de les quatre notes essencials de l’autèntica Església de Jesucrist, la qual significa la continuïtat de la doctrina i dels bisbes, per successió directa, amb els apòstols.

->apòstols

■apòstols

[de apòstol¹]

m pl HIST DR Lletres lliurades, juntament amb el procés original, a qui apel·lava contra una sentència, dirigides a un jutge o a un tribunal superior.

->apòstrof

■apòstrof

Cp. apòstrofe

[del ll. apostrŏphus, i aquest, del gr. apóstrophos, íd., pròpiament ‘que aparta’, de apó ‘des de’ i stréphō ‘apartar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m GRAM Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’) que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o l’afixació d’un pronom asil·làbic.

->apostrofació

■apostrofació

Part. sil.: a_pos_tro_fa_ci_ó

[de apostrofar]

f Acció d’apostrofar.

->apostrofar¹

■apostrofar¹

[de apòstrof]

v tr 1 Substituir (una lletra) per un apòstrof. Cal apostrofar la e de la preposició de quan precedeix una vocal.

2 Escriure (un mot) substituint-ne una de les lletres per un apòstrof. No heu d’apostrofar mai el pronom li.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apostrofar

GERUNDI: apostrofant

PARTICIPI: apostrofat, apostrofada, apostrofats, apostrofades

INDICATIU PRESENT: apostrofo, apostrofes, apostrofa, apostrofem, apostrofeu, apostrofen

INDICATIU IMPERFET: apostrofava, apostrofaves, apostrofava, apostrofàvem, apostrofàveu, apostrofaven

INDICATIU PASSAT: apostrofí, apostrofares, apostrofà, apostrofàrem, apostrofàreu, apostrofaren

INDICATIU FUTUR: apostrofaré, apostrofaràs, apostrofarà, apostrofarem, apostrofareu, apostrofaran

INDICATIU CONDICIONAL: apostrofaria, apostrofaries, apostrofaria, apostrofaríem, apostrofaríeu, apostrofarien

SUBJUNTIU PRESENT: apostrofi, apostrofis, apostrofi, apostrofem, apostrofeu, apostrofin

SUBJUNTIU IMPERFET: apostrofés, apostrofessis, apostrofés, apostroféssim, apostroféssiu, apostrofessin

IMPERATIU: apostrofa, apostrofi, apostrofem, apostrofeu, apostrofin

->apostrofar²

■apostrofar²

[de apòstrofe]

v tr Adreçar un apòstrofe (a algú). El mestre apostrofà els nois.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apostrofar

GERUNDI: apostrofant

PARTICIPI: apostrofat, apostrofada, apostrofats, apostrofades

INDICATIU PRESENT: apostrofo, apostrofes, apostrofa, apostrofem, apostrofeu, apostrofen

INDICATIU IMPERFET: apostrofava, apostrofaves, apostrofava, apostrofàvem, apostrofàveu, apostrofaven

INDICATIU PASSAT: apostrofí, apostrofares, apostrofà, apostrofàrem, apostrofàreu, apostrofaren

INDICATIU FUTUR: apostrofaré, apostrofaràs, apostrofarà, apostrofarem, apostrofareu, apostrofaran

INDICATIU CONDICIONAL: apostrofaria, apostrofaries, apostrofaria, apostrofaríem, apostrofaríeu, apostrofarien

SUBJUNTIU PRESENT: apostrofi, apostrofis, apostrofi, apostrofem, apostrofeu, apostrofin

SUBJUNTIU IMPERFET: apostrofés, apostrofessis, apostrofés, apostroféssim, apostroféssiu, apostrofessin

IMPERATIU: apostrofa, apostrofi, apostrofem, apostrofeu, apostrofin

->apòstrofe

■apòstrofe

Cp. apòstrof

[del ll. apostrophe, íd., i aquest, del gr. apostrophḗ ‘acció d’apartar-se’, de apó ‘des de’ i stréphō ‘apartar’; 1a FONT: 1803]

m 1 RET Figura oratòria que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona present o absent, un ésser invisible, etc.

2 Interpel·lació vehement adreçada a algú.

->apotactita

apotactita

[del gr. apótaktos ‘reservat, que renuncia’ i -ita]

adj i m i f CRIST Seguidor d’una secta cristiana del segle IV que pretenia d’ésser fidel a l’Evangeli renunciant a tota mena de propietat, vivint d’almoina i menant una vida nòmada.

->apotecari

■apotecari -ària

[del ll. apothecarius, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m i f FARM 1 Aquell que, antigament, preparava medicaments.

2 Farmacèutic.

->apotecaria

■apotecaria

Part. sil.: a_po_te_ca_ri_a

[de apotecari; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f FARM 1 Botiga d’apotecari.

2 Farmàcia.

->apotecariessa

apotecariessa

Part. sil.: a_po_te_ca_ri_es_sa

[de apotecari]

f FARM Apotecària.

->apoteci

■apoteci

[del gr. apothḗkē ‘dipòsit’]

m ANAT VEG Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.

->apotegma

■apotegma

[del gr. apóphthegma ‘sentència’, de apó ‘per mitjà de’ i phthégma ‘so, veu’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Sentència breu, instructiva, especialment l’atribuïda a una persona il·lustre.

->apotema

■apotema

[de apo- i el gr. théma ‘posició’]

f GEOM [símb: ap] 1 Perpendicular traçada des del centre d’un polígon regular a un costat qualsevol.

2 Altura de cadascuna de les cares laterals d’una piràmide regular.

->apoteosi

■apoteosi

Part. sil.: a_po_te_o_si

[del gr. apothéōsis ‘deïficació’, format amb apó ‘idea d’intensitat’, theós ‘déu’ i ṓsis ‘formació’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Deïficació d’un mortal, acte d’elevar-lo a la categoria dels déus.

2 Glorificació, exaltació, d’una persona, un principi, un ideal, etc.

3 ART Tipus de representació artística d’arrel clàssica freqüent en la decoració pictòrica barroca i d’èpoques posteriors per a glorificar un personatge.

4 ESPECT En una representació de gran espectacle, escena final, muntada amb profusió de mitjans.

->apoteòsic

■apoteòsic -a

Part. sil.: a_po_te_ò_sic

[de apoteosi]

adj Que constitueix una apoteosi.

->apoteòsicament

■apoteòsicament

Part. sil.: a_po_te_ò_si_ca_ment

[de apoteòsic]

adv D’una manera apoteòsica.

->apoteòtic

■apoteòtic -a

Part. sil.: a_po_te_ò_tic

[de apoteosi]

adj Apoteòsic.

->apòtesi

apòtesi

[de apo- i -tesi]

f TERAP Reducció d’una fractura, d’una luxació o del cordó umbilical prolapsat.

->apòtrop

apòtrop -a

[de apo- i -trop]

adj BOT Dit del primordi seminal anàtrop en què el girament s’ha produït morfològicament en el sentit de la base del carpel.

->apòzema

apòzema

[del ll. apozĕma, i aquest, del gr. apózema, íd.]

m FARM Decuit o infusió medicinal.

->appenzell

appenzell^* [ápensel]

[del nom del cantó suís d’Appenzell]

m ALIM Formatge suís fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, ferma, i de sabor fort, afruitat, amb un 45% de matèries grasses.

->appertització

appertització

Part. sil.: ap_per_tit_za_ci_ó

[del nom del pastisser francès Nicolas François Appert (1749-1841)]

f ALIM Tècnica de conservació d’aliments que consisteix a sotmetre a bany maria durant un temps determinat un aliment contingut en un recipient hermètic.

->appoggiatura

■appoggiatura^* [apodʒatúɾa]

[it ] f MÚS Nota d’ornament que hom fa sentir abans d’una d’important i que, tot reforçant el temps en el qual sona, dóna un relleu particular a la nota esperada i substituïda.

->apràctic

■apràctic -a

[del gr. ápraktos ‘que no fa res’]

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’apràxia.

->apractofàgia

apractofàgia

Part. sil.: a_prac_to_fà_gi_a

[del gr. ápraktos ‘que no fa res’ i -fàgia]

f PAT Apràxia per a l’acte de menjar.

->apradament

■apradament

[de apradar]

m Acció d’apradar.

->apradar

■apradar

[de prat]

v tr Convertir en prat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apradar

GERUNDI: apradant

PARTICIPI: apradat, apradada, apradats, apradades

INDICATIU PRESENT: aprado, aprades, aprada, apradem, apradeu, apraden

INDICATIU IMPERFET: apradava, apradaves, apradava, apradàvem, apradàveu, apradaven

INDICATIU PASSAT: apradí, apradares, apradà, apradàrem, apradàreu, apradaren

INDICATIU FUTUR: apradaré, apradaràs, apradarà, apradarem, apradareu, apradaran

INDICATIU CONDICIONAL: apradaria, apradaries, apradaria, apradaríem, apradaríeu, apradarien

SUBJUNTIU PRESENT: apradi, apradis, apradi, apradem, apradeu, apradin

SUBJUNTIU IMPERFET: apradés, apradessis, apradés, apradéssim, apradéssiu, apradessin

IMPERATIU: aprada, apradi, apradem, apradeu, apradin

->apragmatisme

■apragmatisme

[de pragmatisme]

m PSIQ Trastorn psíquic caracteritzat per una impossibilitat d’acomplir els actes de la vida quotidiana.

->apràxia

■apràxia

Part. sil.: a_prà_xi_a

[de a-¹ i prâxis ‘pràctica’]

f PAT Incapacitat d’executar voluntàriament i d’una manera apropiada determinats gests o moviments anteriorment apresos sense que existeixin paràlisi ni altres trastorns motors simples ni demència.

->apreciable

■apreciable

Part. sil.: a_pre_ci_a_ble

[de apreciar; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj 1 1 Que pot ésser apreciat. Un error apreciable a primera vista.

2 p ext Prou considerable, digne d’ésser tingut en compte. Aquest càrrec li proporciona uns ingressos apreciables.

2 Digne d’ésser apreciat, d’ésser estimat. És una família molt apreciable.

->apreciablement

■apreciablement

Part. sil.: a_pre_ci_a_ble_ment

[de apreciable]

adv D’una manera apreciable, considerablement.

->apreciació

■apreciació

Part. sil.: a_pre_ci_a_ci_ó

[del ll. td. appretiatio, ōnis, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

f 1 Acció d’apreciar;

2 l’efecte.

->apreciador

■apreciador -a

Part. sil.: a_pre_ci_a_dor

[del b. ll. appretiator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj i m i f Que aprecia.

->apreciar

■apreciar

Part. sil.: a_pre_ci_ar

Cp. apreuar

[del ll. td. appretiare, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

v tr 1 Determinar el valor (d’una cosa). Apreciar les pèrdues que hi ha hagut. Apreciar el temps que durarà una escena.

2 percebre 1. Des de tan lluny, no aprecio els detalls. En la radiografia es pot apreciar una lesió al menisc.

3 Reconèixer el valor, el mèrit, etc. (d’alguna cosa). Apreciar l’actitud d’una persona.

4 Tenir estimació (a algú). Apreciem molt la teva família.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apreciar

GERUNDI: apreciant

PARTICIPI: apreciat, apreciada, apreciats, apreciades

INDICATIU PRESENT: aprecio, aprecies, aprecia, apreciem, aprecieu, aprecien

INDICATIU IMPERFET: apreciava, apreciaves, apreciava, apreciàvem, apreciàveu, apreciaven

INDICATIU PASSAT: aprecií, apreciares, aprecià, apreciàrem, apreciàreu, apreciaren

INDICATIU FUTUR: apreciaré, apreciaràs, apreciarà, apreciarem, apreciareu, apreciaran

INDICATIU CONDICIONAL: apreciaria, apreciaries, apreciaria, apreciaríem, apreciaríeu, apreciarien

SUBJUNTIU PRESENT: apreciï, apreciïs, apreciï, apreciem, aprecieu, apreciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: apreciés, apreciessis, apreciés, apreciéssim, apreciéssiu, apreciessin

IMPERATIU: aprecia, apreciï, apreciem, aprecieu, apreciïn

->apreciatiu

■apreciatiu -iva

Part. sil.: a_pre_ci_a_tiu

[de apreciar; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj Que expressa una apreciació.

->apregonament

■apregonament

[de apregonar]

m Acció d’apregonar.

->apregonar

■apregonar

[de pregon]

v 1 tr Fer més pregon (quelcom).

2 tr Anar fins molt endins (d’alguna cosa), penetrar a fons.

3 pron Endinsar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apregonar

GERUNDI: apregonant

PARTICIPI: apregonat, apregonada, apregonats, apregonades

INDICATIU PRESENT: apregono, apregones, apregona, apregonem, apregoneu, apregonen

INDICATIU IMPERFET: apregonava, apregonaves, apregonava, apregonàvem, apregonàveu, apregonaven

INDICATIU PASSAT: apregoní, apregonares, apregonà, apregonàrem, apregonàreu, apregonaren

INDICATIU FUTUR: apregonaré, apregonaràs, apregonarà, apregonarem, apregonareu, apregonaran

INDICATIU CONDICIONAL: apregonaria, apregonaries, apregonaria, apregonaríem, apregonaríeu, apregonarien

SUBJUNTIU PRESENT: apregoni, apregonis, apregoni, apregonem, apregoneu, apregonin

SUBJUNTIU IMPERFET: apregonés, apregonessis, apregonés, apregonéssim, apregonéssiu, apregonessin

IMPERATIU: apregona, apregoni, apregonem, apregoneu, apregonin

->aprehendre

■aprehendre

Cp. aprendre

[del ll. apprehendĕre, íd.]

v tr 1 Copsar mentalment. Aprehendre un objecte.

2 FILOS En l’escolàstica, conèixer d’una manera immediata, considerant aquest coneixement com a acció del subjecte cognoscent sobre l’objecte.

3 PSIC Conèixer simplement i immediatament un objecte, una situació o un comportament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprehendre

GERUNDI: aprehenent

PARTICIPI: aprehès, aprehesa, aprehesos, apreheses

INDICATIU PRESENT: aprehenc, aprehens, aprehèn, aprehenem, apreheneu, aprehenen

INDICATIU IMPERFET: aprehenia, aprehenies, aprehenia, apreheníem, apreheníeu, aprehenien

INDICATIU PASSAT: aprehenguí, aprehengueres, aprehengué, aprehenguérem, aprehenguéreu, aprehengueren

INDICATIU FUTUR: aprehendré, aprehendràs, aprehendrà, aprehendrem, aprehendreu, aprehendran

INDICATIU CONDICIONAL: aprehendria, aprehendries, aprehendria, aprehendríem, aprehendríeu, aprehendrien

SUBJUNTIU PRESENT: aprehengui, aprehenguis, aprehengui, aprehenguem, aprehengueu, aprehenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: aprehengués, aprehenguessis, aprehengués, aprehenguéssim, aprehenguéssiu, aprehenguessin

IMPERATIU: aprehèn, aprehengui, aprehenguem, apreheneu, aprehenguin

->aprehensible

■aprehensible

[del ll. apprehensĭbĭlis, íd.]

adj Capaç d’ésser copsat mentalment.

->aprehensió

■aprehensió

Part. sil.: a_pre_hen_si_ó

Cp. aprensió

[del ll. apprehensio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’aprehendre;

2 l’efecte.

->aprendre

■aprendre

Cp. aprehendre

[del ll. apprehendĕre, íd. (v. prendre); 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 tr Adquirir la coneixença, la pràctica (d’alguna cosa) amb l’estudi, l’atenció. Aprendre l’italià. Aprendre de memòria. Aprendre a parlar, de parlar. Aprendre de lletra.

2 pron Aprendre de memòria; memoritzar. Apreneu-vos la taula de multiplicar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprendre

GERUNDI: aprenent

PARTICIPI: après, apresa, apresos, apreses

INDICATIU PRESENT: aprenc, aprens, aprèn, aprenem, apreneu, aprenen

INDICATIU IMPERFET: aprenia, aprenies, aprenia, apreníem, apreníeu, aprenien

INDICATIU PASSAT: aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren

INDICATIU FUTUR: aprendré, aprendràs, aprendrà, aprendrem, aprendreu, aprendran

INDICATIU CONDICIONAL: aprendria, aprendries, aprendria, aprendríem, aprendríeu, aprendrien

SUBJUNTIU PRESENT: aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: aprengués, aprenguessis, aprengués, aprenguéssim, aprenguéssiu, aprenguessin

IMPERATIU: aprèn, aprengui, aprenguem, apreneu, aprenguin

->aprenedor

■aprenedor -a

[de aprendre]

adj Que hom pot aprendre.

->aprenent

■aprenent -a

[de aprendre]

1 m i f Persona que aprèn algun ofici.

2 m i f Persona novícia, no versada en alguna cosa.

3 m Primer dels tres graus bàsics de la francmaçoneria.

->aprenentatge

■aprenentatge

[de aprenent]

m 1 1 Acció d’aprendre.

2 PSIC i ENSENY Exercici que produeix els mòduls de comportament o els trets de personalitat no atribuïbles a la influència exclusiva de l’herència genètica.

3 SOCIOL Procés pel qual un individu, un grup o una col·lectivitat adquireixen trets o complexos culturals, tals com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta.

4 aprenentatge significatiu ENSENY Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements establerts en l’estructura cognoscitiva d’un individu, per oposició al aprenentatge repetitiu o memorístic.

2 1 Acció d’aprendre un ofici.

2 SOCIOL Període durant el qual hom aprèn un ofici o una professió.

3 pagar l’aprenentatge Sofrir danys, perjudicis, etc., a causa de la inexperiència en alguna cosa.

->aprensió

■aprensió

Part. sil.: a_pren_si_ó

Cp. aprehensió

[del ll. apprehensio, -ōnis, íd.]

f Recel, prevenció, contra allò de què hom tem algun dany, algun perjudici, alguna molèstia, etc.

->aprensiu

■aprensiu -iva

Part. sil.: a_pren_siu

[del b. ll. apprehensivus, -a, -um, íd.]

adj Que agafa fàcilment aprensió.

->aprés¹

■aprés¹

[der. de l’ant. pres ‘prop’, ll. prĕssus, -a, -um ‘premut, ajuntat’, participi de premĕre ‘estrènyer’, usat adverbialment, amb la prep. a (cf. hui/avui, hir/ahir, prop/a prop); 1a FONT: o.]

adv Després.

->aprés²

■aprés²

[der. d’un verb apressar, ll. vg. *appressare, freqüentatiu de apprimĕre ‘estrènyer, oprimir’ (participi appressus, -a, -um), der. de premĕre ‘estrènyer’; 1a FONT: s. XIX]

[pl -essos] m Lloc destinat a munyir-hi el bestiar.

->apressadament

■apressadament

[de apressar]

adv Amb pressa, precipitadament.

->apressament

■apressament

[de apressar]

m 1 Acció d’apressar o d’apressar-se;

2 l’efecte.

->apressant

■apressant

[de apressar]

adj Que apressa.

->apressar

■apressar

[de pressa; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 1 tr Donar pressa (a algú), empènyer-lo a fer promptament una cosa. Apressa’ls a vestir-se, que fem tard.

2 pron Apressar-se a fer la feina.

2 tr Accelerar. Apressar el pas.

3 intr Ésser urgent. Treballà tota la nit perquè la feina apressava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apressar

GERUNDI: apressant

PARTICIPI: apressat, apressada, apressats, apressades

INDICATIU PRESENT: apresso, apresses, apressa, apressem, apresseu, apressen

INDICATIU IMPERFET: apressava, apressaves, apressava, apressàvem, apressàveu, apressaven

INDICATIU PASSAT: apressí, apressares, apressà, apressàrem, apressàreu, apressaren

INDICATIU FUTUR: apressaré, apressaràs, apressarà, apressarem, apressareu, apressaran

INDICATIU CONDICIONAL: apressaria, apressaries, apressaria, apressaríem, apressaríeu, apressarien

SUBJUNTIU PRESENT: apressi, apressis, apressi, apressem, apresseu, apressin

SUBJUNTIU IMPERFET: apressés, apressessis, apressés, apresséssim, apresséssiu, apressessin

IMPERATIU: apressa, apressi, apressem, apresseu, apressin

->aprest

■aprest

[de aprestar]

m 1 ADOB Recobriment que hom aplica a la superfície de les pells adobades per tal de donar-los les propietats desitjades de brillantor, aspecte i tacte, o bé com a protecció enfront de les accions externes tals com l’aigua o el frec.

2 PAPER Tractament que rep el paper en la mateixa màquina, una vegada sortit dels assecadors.

3 TÈXT 1 Cadascun dels processos a què són sotmesos els productes tèxtils per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, el tacte o altres propietats necessàries per a la venda o l’ús final.

2 Compost d’una substància o d’unes quantes emprades en efectuar l’aprest.

3 aprest antiarnament Tractament a què és sotmesa la llana, en fil o teixida, per tal de protegir-la de les arnes, consistent a impregnar-la amb productes antiarnes.

4 aprest antiarrugament Tractament a què són sotmesos els teixits, generalment els cel·lulòsics i la llana, per tal de fer-los inarrugables.

5 aprest antiencongiment Tractament al qual són sotmesos alguns teixits per tal de conferir-los la propietat d’inencongibles, consistent a anul·lar-ne o reduir-ne l’encongiment en el contacte amb l’aigua.

6 aprest antiflorit Tractament a què són sotmeses les fibres tèxtils per a impedir-hi l’aparició de floridures.

->aprestador

■aprestador -a

[de aprestar]

TÈXT 1 m i f Operari especialitzat en l’aprest dels teixits.

2 f Màquina de parar.

->aprestar

■aprestar

[de prest²]

v tr 1 Preparar, aparellar.

2 TÈXT Sotmetre a aprest un producte tèxtil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprestar

GERUNDI: aprestant

PARTICIPI: aprestat, aprestada, aprestats, aprestades

INDICATIU PRESENT: apresto, aprestes, apresta, aprestem, apresteu, apresten

INDICATIU IMPERFET: aprestava, aprestaves, aprestava, aprestàvem, aprestàveu, aprestaven

INDICATIU PASSAT: aprestí, aprestares, aprestà, aprestàrem, aprestàreu, aprestaren

INDICATIU FUTUR: aprestaré, aprestaràs, aprestarà, aprestarem, aprestareu, aprestaran

INDICATIU CONDICIONAL: aprestaria, aprestaries, aprestaria, aprestaríem, aprestaríeu, aprestarien

SUBJUNTIU PRESENT: apresti, aprestis, apresti, aprestem, apresteu, aprestin

SUBJUNTIU IMPERFET: aprestés, aprestessis, aprestés, aprestéssim, aprestéssiu, aprestessin

IMPERATIU: apresta, apresti, aprestem, apresteu, aprestin

->apreuament

■apreuament

Part. sil.: a_pre_ua_ment

[de apreuar]

m 1 1 Acció d’apreuar;

2 l’efecte.

2 DR Valor atribuït a un bé o un dret.

->apreuar

■apreuar

Part. sil.: a_pre_uar

Cp. preuar i apreciar

[de preu; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr Avaluar, especialment escatir quin grau ateny (la virtut, el mèrit, la bondat, els avantatges, etc., d’una persona o una cosa). No han sabut apreuar la teva paciència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apreuar

GERUNDI: apreuant

PARTICIPI: apreuat, apreuada, apreuats, apreuades

INDICATIU PRESENT: apreuo, apreues, apreua, apreuem, apreueu, apreuen

INDICATIU IMPERFET: apreuava, apreuaves, apreuava, apreuàvem, apreuàveu, apreuaven

INDICATIU PASSAT: apreuí, apreuares, apreuà, apreuàrem, apreuàreu, apreuaren

INDICATIU FUTUR: apreuaré, apreuràs, apreuarà, apreuarem, apreuareu, apreuaran

INDICATIU CONDICIONAL: apreuaria, apreuaries, apreuaria, apreuaríem, apreuaríeu, apreuarien

SUBJUNTIU PRESENT: apreui, apreuis, apreui, apreuem, apreueu, apreuin

SUBJUNTIU IMPERFET: apreués, apreuessis, apreués, apreuéssim, apreuéssiu, apreuessin

IMPERATIU: apreua, apreui, apreuem, apreueu, apreuin

->aprimador¹

aprimador¹

[v. aprimador²]

m dial Corró, roleu.

->aprimador²

■aprimador² -a

[de aprimar]

adj Que aprima.

->aprimament

■aprimament

[de aprimar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Acció d’aprimar o d’aprimar-se;

2 l’efecte.

->aprimar

■aprimar

[de prim; 1a FONT: 1400]

v 1 1 tr Fer tornar prim, reduir el gruix (d’una cosa).

2 tr Fer semblar més prim. Aquests pantalons negres t’aprimen.

3 pron Tornar-se prim.

4 aprimar-se els núvols Fer-se menys densos, tendir a esvair-se.

2 tr En un afer, en la recerca d’una cosa, en la fixació d’un valor, tenir en compte fins el més petit detall, no deixar escapar res, procurar la major exactitud. Són gent que ho aprimen molt: sempre miren el cèntim.

3 aprimar un color TÈXT Disminuir la consistència d’un color d’estampació aclarint-ne la pasta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprimar

GERUNDI: aprimant

PARTICIPI: aprimat, aprimada, aprimats, aprimades

INDICATIU PRESENT: aprimo, aprimes, aprima, aprimem, aprimeu, aprimen

INDICATIU IMPERFET: aprimava, aprimaves, aprimava, aprimàvem, aprimàveu, aprimaven

INDICATIU PASSAT: aprimí, aprimares, aprimà, aprimàrem, aprimàreu, aprimaren

INDICATIU FUTUR: aprimaré, aprimaràs, aprimarà, aprimarem, aprimareu, aprimaran

INDICATIU CONDICIONAL: aprimaria, aprimaries, aprimaria, aprimaríem, aprimaríeu, aprimarien

SUBJUNTIU PRESENT: aprimi, aprimis, aprimi, aprimem, aprimeu, aprimin

SUBJUNTIU IMPERFET: aprimés, aprimessis, aprimés, apriméssim, apriméssiu, aprimessin

IMPERATIU: aprima, aprimi, aprimem, aprimeu, aprimin

->aprimorat

■aprimorat -ada

[de primor]

adj Ben elaborat quant a la finor o la delicadesa.

->a priori

■a priori^* [apɾiɔ́ɾi]

[llat ] 1 loc adv Locució que significa ‘a partir d’allò que és abans’, ‘amb anterioritat a l’experiència’, ‘sense recórrer a l’experiència’, ‘sense examen previ’.

2 loc adj FILOS En la filosofia medieval, dit del raonament que procedeix de les causes als efectes, de l’universal, lògicament anterior, al particular.

->apriorisme

■apriorisme

Part. sil.: a_pri_o_ris_me

[de a priori]

m FILOS 1 Doctrina gnoseològica que afirma la preeminència del coneixement a priori sobre l’experiència.

2 Mètode de raonament que es fonamenta en les idees a priori.

->apriorístic

■apriorístic -a

Part. sil.: a_pri_o_rís_tic

[de a priori]

adj Relatiu o pertanyent a l’apriorisme.

->aprísia

■aprísia

Part. sil.: a_prí_si_a

[del b. ll. aprisia, íd., format sobre aprisio, alteració de apprehensio, -onis ‘acció d’agafar’]

f HIST DR Nota presa per un escrivà o un notari per a redactar després la carta o l’instrument original.

->aprisiador

■aprisiador

Part. sil.: a_pri_si_a_dor

[de aprisiar]

m HIST Persona que ocupava terres per aprisió.

->aprisiar

■aprisiar

Part. sil.: a_pri_si_ar

[de aprisió]

v tr HIST Ocupar terres desertes per tal de rompre-les i de repoblar-les.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprisiar

GERUNDI: aprisiant

PARTICIPI: aprisiat, aprisiada, aprisiats, aprisiades

INDICATIU PRESENT: aprisio, aprisies, aprisia, aprisiem, aprisieu, aprisien

INDICATIU IMPERFET: aprisiava, aprisiaves, aprisiava, aprisiàvem, aprisiàveu, aprisiaven

INDICATIU PASSAT: aprisií, aprisiares, aprisià, aprisiàrem, aprisiàreu, aprisiaren

INDICATIU FUTUR: aprisiaré, aprisiaràs, aprisiarà, aprisiarem, aprisiareu, aprisiaran

INDICATIU CONDICIONAL: aprisiaria, aprisiaries, aprisiaria, aprisiaríem, aprisiaríeu, aprisiarien

SUBJUNTIU PRESENT: aprisiï, aprisiïs, aprisiï, aprisiem, aprisieu, aprisiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aprisiés, aprisiessis, aprisiés, aprisiéssim, aprisiéssiu, aprisiessin

IMPERATIU: aprisia, aprisiï, aprisiem, aprisieu, aprisiïn

->aprisió

■aprisió

Part. sil.: a_pri_si_ó

[del b. ll. aprisio -ōnis, alteració de apprehensio, -onis ‘acció d’agafar’]

f HIST Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.

->aprofitable

■aprofitable

[de aprofitar]

adj Que hom pot aprofitar.

->aprofitador

■aprofitador -a

[de aprofitar]

adj Que tot ho aprofita, que treu profit del que altres desaprofiten.

->aprofitadures

■aprofitadures

[de aprofitar]

f pl Residus d’alguna cosa que són aprofitats a algun fi.

->aprofitalls

■aprofitalls

[de aprofitar]

m pl Aprofitadures.

->aprofitament

■aprofitament

[de aprofitar]

m 1 1 Acció d’aprofitar o d’aprofitar-se;

2 l’efecte.

2 aprofitament per torns TUR Modalitat d’allotjament en què una persona adquireix el dret d’ús exclusiu d’un allotjament de vacances durant un nombre determinat de setmanes a l’any, generalment d’una a tres.

3 aprofitaments comunals DR Benefici de què gaudeixen els membres d’una determinada comunitat local que els permet d’aprofitar-se de boscs, de prats o de terres de conreu que són patrimoni de la comunitat.

->aprofitar

■aprofitar

[de profit; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 intr 1 Fer profit, portar profit, a algú. Aquell àpat no aprofità a ningú.

2 Servir de profit. Cap advertiment no li aprofita.

2 tr Emprar útilment; utilitzar. Aprofitar un vestit vell. Aprofitar l’ocasió per a parlar amb algú.

3 pron Treure profit; utilitzar, valer-se. Aprofitar-se de la bona fe d’algú per a enganyar-lo.

4 intr Progressar, algú, a causa de la seva aplicació. Uns alumnes que aprofiten.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprofitar

GERUNDI: aprofitant

PARTICIPI: aprofitat, aprofitada, aprofitats, aprofitades

INDICATIU PRESENT: aprofito, aprofites, aprofita, aprofitem, aprofiteu, aprofiten

INDICATIU IMPERFET: aprofitava, aprofitaves, aprofitava, aprofitàvem, aprofitàveu, aprofitaven

INDICATIU PASSAT: aprofití, aprofitares, aprofità, aprofitàrem, aprofitàreu, aprofitaren

INDICATIU FUTUR: aprofitaré, aprofitaràs, aprofitarà, aprofitarem, aprofitareu, aprofitaran

INDICATIU CONDICIONAL: aprofitaria, aprofitaries, aprofitaria, aprofitaríem, aprofitaríeu, aprofitarien

SUBJUNTIU PRESENT: aprofiti, aprofitis, aprofiti, aprofitem, aprofiteu, aprofitin

SUBJUNTIU IMPERFET: aprofités, aprofitessis, aprofités, aprofitéssim, aprofitéssiu, aprofitessin

IMPERATIU: aprofita, aprofiti, aprofitem, aprofiteu, aprofitin

->aprofitat

■aprofitat -ada

[de aprofitar]

adj 1 Que s’aprofita.

2 Que progressa a causa de la seva aplicació.

->aprofundiment

■aprofundiment

[de aprofundir; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Acció d’aprofundir.

->aprofundir

■aprofundir

[de profund; 1a FONT: 1932, DFa.]

v 1 1 tr Apregonar.

2 tr fig Estudiar a fons. Aprofundir una qüestió.

3 intr fig Anar al fons de les coses. Cal aprofundir més en aquesta qüestió.

2 tr fig Fer més profund, més ampli, més ric. Els avenços de la psicologia han aprofundit la comprensió de l’home.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprofundir

GERUNDI: aprofundint

PARTICIPI: aprofundit, aprofundida, aprofundits, aprofundides

INDICATIU PRESENT: aprofundeixo, aprofundeixes, aprofundeix, aprofundim, aprofundiu, aprofundeixen

INDICATIU IMPERFET: aprofundia, aprofundies, aprofundia, aprofundíem, aprofundíeu, aprofundien

INDICATIU PASSAT: aprofundí, aprofundires, aprofundí, aprofundírem, aprofundíreu, aprofundiren

INDICATIU FUTUR: aprofundiré, aprofundiràs, aprofundirà, aprofundirem, aprofundireu, aprofundiran

INDICATIU CONDICIONAL: aprofundiria, aprofundiries, aprofundiria, aprofundiríem, aprofundiríeu, aprofundirien

SUBJUNTIU PRESENT: aprofundeixi, aprofundeixis, aprofundeixi, aprofundim, aprofundiu, aprofundeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aprofundís, aprofundissis, aprofundís, aprofundíssim, aprofundíssiu, aprofundissin

IMPERATIU: aprofundeix, aprofundeixi, aprofundim, aprofundiu, aprofundeixin

->apromptament

■apromptament

[de apromptar]

m Acció d’apromptar.

->apromptar

■apromptar

[de prompte²]

v tr Posar (una cosa) en estat de servir-se’n o de disposar-ne immediatament. Apromptar una quantitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apromptar

GERUNDI: apromptant

PARTICIPI: apromptat, apromptada, apromptats, apromptades

INDICATIU PRESENT: aprompto, apromptes, aprompta, apromptem, aprompteu, aprompten

INDICATIU IMPERFET: apromptava, apromptaves, apromptava, apromptàvem, apromptàveu, apromptaven

INDICATIU PASSAT: apromptí, apromptares, apromptà, apromptàrem, apromptàreu, apromptaren

INDICATIU FUTUR: apromptaré, apromptaràs, apromptarà, apromptarem, apromptareu, apromptaran

INDICATIU CONDICIONAL: apromptaria, apromptaries, apromptaria, apromptaríem, apromptaríeu, apromptarien

SUBJUNTIU PRESENT: aprompti, apromptis, aprompti, apromptem, aprompteu, apromptin

SUBJUNTIU IMPERFET: apromptés, apromptessis, apromptés, apromptéssim, apromptéssiu, apromptessin

IMPERATIU: aprompta, aprompti, apromptem, aprompteu, apromptin

->apropament

■apropament

[de apropar]

m 1 Acció d’apropar o d’apropar-se.

2 AERON Aproximació.

->apropar

■apropar

[de prop; 1a FONT: 1889]

v 1 tr Acostar, aproximar.

2 pron S’apropa el bon temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apropar

GERUNDI: apropant

PARTICIPI: apropat, apropada, apropats, apropades

INDICATIU PRESENT: apropo, apropes, apropa, apropem, apropeu, apropen

INDICATIU IMPERFET: apropava, apropaves, apropava, apropàvem, apropàveu, apropaven

INDICATIU PASSAT: apropí, apropares, apropà, apropàrem, apropàreu, aproparen

INDICATIU FUTUR: aproparé, aproparàs, aproparà, aproparem, apropareu, aproparan

INDICATIU CONDICIONAL: aproparia, aproparies, aproparia, aproparíem, aproparíeu, aproparien

SUBJUNTIU PRESENT: apropi, apropis, apropi, apropem, apropeu, apropin

SUBJUNTIU IMPERFET: apropés, apropessis, apropés, apropéssim, apropéssiu, apropessin

IMPERATIU: apropa, apropi, apropem, apropeu, apropin

->apropiable

■apropiable

Part. sil.: a_pro_pi_a_ble

[de apropiar]

adj Capaç d’ésser apropiat.

->apropiació

■apropiació

Part. sil.: a_pro_pi_a_ci_ó

[de apropiar]

f 1 1 Acció d’apropiar o d’apropiar-se;

2 l’efecte.

2 CATOL Procediment teològic pel qual una activitat o una propietat comuna a les tres persones de la Trinitat és atribuïda preferentment a una d’elles.

3 1 DR Acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o de disposar-ne en concepte de propietari definitiu.

2 DR PEN Apropiació no justificada jurídicament.

->apropiadament

■apropiadament

Part. sil.: a_pro_pi_a_da_ment

[de apropiat]

adv Amb propietat, d’una manera apropiada.

->apropiar

■apropiar

Part. sil.: a_pro_pi_ar

[de propi; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 1 tr Fer pròpia d’algú (alguna cosa), atribuir a algú com a pròpia (alguna cosa). Apropià les seves terres als seus hereus. Apropiar un benefici.

2 pron Es va apropiar tots els béns dels seus pares.

3 pron fig Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits d’una altra persona.

2 tr Aplicar a algú o a alguna cosa (allò que li és adequat). Apropiar els actes a les circumstàncies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apropiar

GERUNDI: apropiant

PARTICIPI: apropiat, apropiada, apropiats, apropiades

INDICATIU PRESENT: apropio, apropies, apropia, apropiem, apropieu, apropien

INDICATIU IMPERFET: apropiava, apropiaves, apropiava, apropiàvem, apropiàveu, apropiaven

INDICATIU PASSAT: apropií, apropiares, apropià, apropiàrem, apropiàreu, apropiaren

INDICATIU FUTUR: apropiaré, apropiaràs, apropiarà, apropiarem, apropiareu, apropiaran

INDICATIU CONDICIONAL: apropiaria, apropiaries, apropiaria, apropiaríem, apropiaríeu, apropiarien

SUBJUNTIU PRESENT: apropiï, apropiïs, apropiï, apropiem, apropieu, apropiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: apropiés, apropiessis, apropiés, apropiéssim, apropiéssiu, apropiessin

IMPERATIU: apropia, apropiï, apropiem, apropieu, apropiïn

->apropiat

■apropiat -ada

Part. sil.: a_pro_pi_at

[de apropiar]

adj Que s’adapta bé, que és proporcionat, al fi a què és destinat.

->apropiatiu

■apropiatiu -iva

Part. sil.: a_pro_pi_a_tiu

[de apropiar]

adj Que tendeix a l’apropiació. Un acte apropiatiu.

->apropiativitat

■apropiativitat

Part. sil.: a_pro_pi_a_ti_vi_tat

[de apropiatiu]

f Qualitat d’apropiatiu.

->apropinquació

■apropinquació

Part. sil.: a_pro_pin_qua_ci_ó

[de apropinquar-se]

f 1 Acció d’apropinquar-se;

2 l’efecte.

->apropinquament

■apropinquament

[de apropinquar-se; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Apropinquació, acostament.

->apropinquar-se

■apropinquar-se

[de propinc; 1a FONT: 1803, DEst.]

v pron Acostar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apropinquar

GERUNDI: apropinquant

PARTICIPI: apropinquat, apropinquada, apropinquats, apropinquades

INDICATIU PRESENT: apropinquo, apropinqües, apropinqua, apropinqüem, apropinqüeu, apropinqüen

INDICATIU IMPERFET: apropinquava, apropinquaves, apropinquava, apropinquàvem, apropinquàveu, apropinquaven

INDICATIU PASSAT: apropinqüí, apropinquares, apropinquà, apropinquàrem, apropinquàreu, apropinquaren

INDICATIU FUTUR: apropinquaré, apropinquaràs, apropinquarà, apropinquarem, apropinquareu, apropinquaran

INDICATIU CONDICIONAL: apropinquaria, apropinquaries, apropinquaria, apropinquaríem, apropinquaríeu, apropinquarien

SUBJUNTIU PRESENT: apropinqüi, apropinqüis, apropinqüi, apropinqüem, apropinqüeu, apropinqüin

SUBJUNTIU IMPERFET: apropinqüés, apropinqüessis, apropinqüés, apropinqüéssim, apropinqüéssiu, apropinqüessin

IMPERATIU: apropinqua, apropinqüi, apropinqüem, apropinqüeu, apropinqüin

->aprosèxia

aprosèxia

Part. sil.: a_pro_sè_xi_a

[de a-¹ i gr. prósexis ‘atenció’]

f PSIQ Incapacitat de fixar l’atenció, amb impossibilitat d’una concentració prolongada en el mateix quefer.

->apròtic

■apròtic -a

[de l’angl. aprotic, format sobre prot(on)]

adj QUÍM Dit dels solvents que no accepten protons ni n’ofereixen.

->aprovable

■aprovable

[de aprovar]

adj Que pot ésser aprovat.

->aprovació

■aprovació

Part. sil.: a_pro_va_ci_ó

[de aprovar]

f 1 Acció d’aprovar;

2 l’efecte.

->aprovador

■aprovador -a

[de aprovar]

adj i m i f Que aprova.

->aprovar

■aprovar

[del ll. approbare, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Jutjar bona, trobar bé (una acció). El públic aprovà la decisió de l’àrbitre.

2 1 Declarar bona, acceptable, justa (una cosa) a uns efectes determinats qui està facultat per a fer-ho. Aprovar un reglament, una llei.

2 Donar la qualificació d’aprovat (a un examinand). El van aprovar a la primera convocatòria.

3 Donar la censura, l’autoritat eclesiàstica, etc., l’autorització per a publicar (un llibre, etc.). Un opuscle aprovat per l’autoritat.

3 Rebre la qualificació d’aprovat (en una assignatura). Pel juny no vaig aprovar les matemàtiques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprovar

GERUNDI: aprovant

PARTICIPI: aprovat, aprovada, aprovats, aprovades

INDICATIU PRESENT: aprovo, aproves, aprova, aprovem, aproveu, aproven

INDICATIU IMPERFET: aprovava, aprovaves, aprovava, aprovàvem, aprovàveu, aprovaven

INDICATIU PASSAT: aproví, aprovares, aprovà, aprovàrem, aprovàreu, aprovaren

INDICATIU FUTUR: aprovaré, aprovaràs, aprovarà, aprovarem, aprovareu, aprovaran

INDICATIU CONDICIONAL: aprovaria, aprovaries, aprovaria, aprovaríem, aprovaríeu, aprovarien

SUBJUNTIU PRESENT: aprovi, aprovis, aprovi, aprovem, aproveu, aprovin

SUBJUNTIU IMPERFET: aprovés, aprovessis, aprovés, aprovéssim, aprovéssiu, aprovessin

IMPERATIU: aprova, aprovi, aprovem, aproveu, aprovin

->aprovat

■aprovat

[de aprovar]

m ENSENY 1 Qualificació amb la qual hom reconeix que l’examinand ha passat la prova.

2 Suficient.

->aprovatiu

■aprovatiu -iva

Part. sil.: a_pro_va_tiu

[del ll. approbativus, -a, -um, íd.]

adj Que implica aprovació; aprovador.

->aprovativitat

■aprovativitat

[de aprovatiu]

f 1 Qualitat d’aprovatiu.

2 Anhel d’aprovació.

3 PSIQ Estat psicopatològic que porta el subjecte a donar el seu assentiment a tot allò que hom li proposa.

->aprovatori

■aprovatori -òria

[de aprovar]

adj Que expressa aprovació.

->aprovisionador

■aprovisionador -a

Part. sil.: a_pro_vi_si_o_na_dor

[de aprovisionar]

adj i m i f Que aprovisiona.

->aprovisionament

■aprovisionament

Part. sil.: a_pro_vi_si_o_na_ment

[de aprovisionar]

m 1 1 Acció d’aprovisionar o d’aprovisionar-se;

2 l’efecte.

2 Conjunt de provisions aplegades.

->aprovisionar

■aprovisionar

Part. sil.: a_pro_vi_si_o_nar

[de provisió; 1a FONT: 1932, DFa.]

v 1 tr Fornir de provisions.

2 pron S’han aprovisionat en quantitat suficient.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aprovisionar

GERUNDI: aprovisionant

PARTICIPI: aprovisionat, aprovisionada, aprovisionats, aprovisionades

INDICATIU PRESENT: aprovisiono, aprovisiones, aprovisiona, aprovisionem, aprovisioneu, aprovisionen

INDICATIU IMPERFET: aprovisionava, aprovisionaves, aprovisionava, aprovisionàvem, aprovisionàveu, aprovisionaven

INDICATIU PASSAT: aprovisioní, aprovisionares, aprovisionà, aprovisionàrem, aprovisionàreu, aprovisionaren

INDICATIU FUTUR: aprovisionaré, aprovisionaràs, aprovisionarà, aprovisionarem, aprovisionareu, aprovisionaran

INDICATIU CONDICIONAL: aprovisionaria, aprovisionaries, aprovisionaria, aprovisionaríem, aprovisionaríeu, aprovisionarien

SUBJUNTIU PRESENT: aprovisioni, aprovisionis, aprovisioni, aprovisionem, aprovisioneu, aprovisionin

SUBJUNTIU IMPERFET: aprovisionés, aprovisionessis, aprovisionés, aprovisionéssim, aprovisionéssiu, aprovisionessin

IMPERATIU: aprovisiona, aprovisioni, aprovisionem, aprovisioneu, aprovisionin

->aprox.

aprox.

abrev aproximadament.

->aproximació

■aproximació

Part. sil.: a_pro_xi_ma_ci_ó

[de aproximar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció d’aproximar o d’aproximar-se;

2 l’efecte.

2 1 Avaluació, apreciació, etc., que s’acosta a la correcta.

2 Quantitat, qualitat, etc., que s’acosta a una quantitat, a una qualitat, etc., donada.

3 esp En la loteria, cadascun dels premis concedits als números que serven una certa relació amb els que, en el sorteig, han obtingut els primers premis.

3 AERON Conjunt de maniobres fetes per un avió per a preparar l’aterratge, mitjançant operacions visuals o instrumentals.

4 MAT Ordre de grandor de les desviacions que els valors mesurats o calculats d’una magnitud en un sistema presenten respecte al valor teòric que acompliria amb exactitud la llei matemàtica que determina aquest sistema.

5 TÀCT Fase de la batalla que té per finalitat d’acostar els mitjans propis a l’enemic.

->aproximadament

■aproximadament

[de aproximat]

adv [abrev aprox.] D’una manera aproximada; gairebé.

->aproximament

■aproximament

[de aproximar]

m 1 Acció d’aproximar o d’aproximar-se;

2 l’efecte.

->aproximant

■aproximant

adj FON Dit de la consonant en què es dóna un acostament de dos òrgans d’articulació, amb un grau d’estretor menys marcat que en les fricatives. Ex.: [β], [ð] i [ɣ].

->aproximar

■aproximar

[de pròxim; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Acostar.

2 pron Aproximar-se a un punt determinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aproximar

GERUNDI: aproximant

PARTICIPI: aproximat, aproximada, aproximats, aproximades

INDICATIU PRESENT: aproximo, aproximes, aproxima, aproximem, aproximeu, aproximen

INDICATIU IMPERFET: aproximava, aproximaves, aproximava, aproximàvem, aproximàveu, aproximaven

INDICATIU PASSAT: aproximí, aproximares, aproximà, aproximàrem, aproximàreu, aproximaren

INDICATIU FUTUR: aproximaré, aproximaràs, aproximarà, aproximarem, aproximareu, aproximaran

INDICATIU CONDICIONAL: aproximaria, aproximaries, aproximaria, aproximaríem, aproximaríeu, aproximarien

SUBJUNTIU PRESENT: aproximi, aproximis, aproximi, aproximem, aproximeu, aproximin

SUBJUNTIU IMPERFET: aproximés, aproximessis, aproximés, aproximéssim, aproximéssiu, aproximessin

IMPERATIU: aproxima, aproximi, aproximem, aproximeu, aproximin

->aproximat

■aproximat -ada

[de aproximar]

adj Que és a prop d’ésser exacte, no completament exacte. Un compte aproximat.

->aproximatiu

■aproximatiu -iva

Part. sil.: a_pro_xi_ma_tiu

[de aproximar]

adj Fet amb aproximació. Càlcul aproximatiu.

->aproximativament

■aproximativament

[de aproximatiu]

adv D’una manera aproximativa. Un càlcul fet aproximativament.

->àpside

■àpside

Hom.: àbsida

[del gr. apsís, apsídos ‘volta, arc’]

m ASTR Cadascun dels extrems de l’eix major de l’el·lipse que un planeta descriu al voltant del Sol.

->apsíquia

apsíquia

Part. sil.: a_psí_qui_a

[de a-¹ i el gr. psykhḗ ‘ànima’]

f PSIQ Estat d’inconsciència.

->apt.

apt.

abrev apartat 2.

->aptament

■aptament

[de apte]

adv Amb aptitud.

->apte

■apte -a

[del ll. aptus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1344]

adj 1 Bo, propi, per disposició natural o adquirida, per a fer alguna cosa. Apte per a una feina, per a un art.

2 abs Una secretària apta.

->àpter

■àpter -a

[de a-¹ i -pter]

1 adj i m Mancat d’ales. Insecte àpter.

2 adj ART Dit dels temples o els edificis antics, especialment grecs, que només tenen columnes a les façanes anterior i posterior, però no als costats.

->aptèria

aptèria

Part. sil.: ap_tè_ri_a

[de àpter]

f ZOOL Manca d’ales, especialment en els insectes.

->apterígids

apterígids

[del gr. aptérygos ‘sense ales’ i -id]

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels apterigiformes a la qual pertanyen exclusivament els kiwis.

2 sing Ocell de la família dels apterígids.

->apterigiformes

■apterigiformes

[comp. híbrid del gr. aptérygos ‘sense ales’ i -forme]

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells integrat per individus terrestres de la mida d’una gallina, amb les ales atrofiades i les potes robustes.

2 sing Ocell de l’ordre dels apterigiformes.

->apterigots

■apterigots

[de a-¹ i el gr. pterygōtós ‘dotat d’ales’]

m ENTOM 1 pl Subclasse d’insectes integrada per individus àpters i ametàbols que comprèn els ordres dels col·lèmbols, els diplurs, els proturs i els tisanurs.

2 sing Insecte de la subclasse dels apterigots.

->aptesa

■aptesa

[de apte; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Qualitat de qui sap fer tal o tal cosa de manera que surti bé; destresa.

->aptià

aptià -ana

Part. sil.: ap_ti_à

[del nom del departament fr. Apt]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’aptià.

2 m Cinquè estatge del cretaci inferior, situat damunt el barremià i sota l’albià.

->aptialisme

aptialisme

Part. sil.: a_pti_a_lis_me

[de a-¹ i ptialisme]

m PAT Supressió o notable disminució de la secreció salival.

->aptitud

■aptitud

[del ll. aptitūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa.

2 MICROB Estat fisiològic específic dels bacteris lisògens durant el qual, per l’acció de certs agents inductors, produeixen bacteriòfags infecciosos.

->aptot

■aptot

[del gr. áptōtos, íd.]

m LING Nom indeclinable.

->aptòtic

■aptòtic -a

[de aptot]

adj LING Sense flexió. Llengües aptòtiques.

->apudoma

apudoma

m PAT Tumor format per cèl·lules APUD (sigla d’Amine Precursor Uptake and Decarboxylation [cells]), amb capacitat per a secretar hormones diferenciades.

->apugonament

apugonament

[de apugonar-se]

m Acció d’apugonar-se.

->apugonar-se

■apugonar-se

[de pugó]

v pron Carregar-se de pugó les plantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apugonar

GERUNDI: apugonant

PARTICIPI: apugonat, apugonada, apugonats, apugonades

INDICATIU PRESENT: apugono, apugones, apugona, apugonem, apugoneu, apugonen

INDICATIU IMPERFET: apugonava, apugonaves, apugonava, apugonàvem, apugonàveu, apugonaven

INDICATIU PASSAT: apugoní, apugonares, apugonà, apugonàrem, apugonàreu, apugonaren

INDICATIU FUTUR: apugonaré, apugonaràs, apugonarà, apugonarem, apugonareu, apugonaran

INDICATIU CONDICIONAL: apugonaria, apugonaries, apugonaria, apugonaríem, apugonaríeu, apugonarien

SUBJUNTIU PRESENT: apugoni, apugonis, apugoni, apugonem, apugoneu, apugonin

SUBJUNTIU IMPERFET: apugonés, apugonessis, apugonés, apugonéssim, apugonéssiu, apugonessin

IMPERATIU: apugona, apugoni, apugonem, apugoneu, apugonin

->apujar

■apujar

Cp. pujar

[de pujar]

v 1 tr Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt. Apujar els imposts, les tarifes postals.

2 tr Fer que un llum, un fogó, una estufa, etc., faci més claror, més flama, més calor, etc. Apujar la calefacció.

3 pron MÚS Desafinar tot fent més alt el to. Els tenors s’apugen una mica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apujar

GERUNDI: apujant

PARTICIPI: apujat, apujada, apujats, apujades

INDICATIU PRESENT: apujo, apuges, apuja, apugem, apugeu, apugen

INDICATIU IMPERFET: apujava, apujaves, apujava, apujàvem, apujàveu, apujaven

INDICATIU PASSAT: apugí, apujares, apujà, apujàrem, apujàreu, apujaren

INDICATIU FUTUR: apujaré, apujaràs, apujarà, apujarem, apujareu, apujaran

INDICATIU CONDICIONAL: apujaria, apujaries, apujaria, apujaríem, apujaríeu, apujarien

SUBJUNTIU PRESENT: apugi, apugis, apugi, apugem, apugeu, apugin

SUBJUNTIU IMPERFET: apugés, apugessis, apugés, apugéssim, apugéssiu, apugessin

IMPERATIU: apuja, apugi, apugem, apugeu, apugin

->apunt

■apunt

[de apuntar¹]

m 1 Dibuix o pintura fet de pressa, amb poques línies o poques pinzellades, d’una cosa que hom té al davant i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. Una col·lecció d’apunts d’un dibuixant.

2 pl Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi.

->apuntació

■apuntació

Part. sil.: a_pun_ta_ci_ó

[de apuntar¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Nota presa.

2 Document que acredita una participació en un bitllet de la loteria, etc.

->apuntador¹

■apuntador¹

[de apuntar¹ i -dor²]

m 1 Llibre on hom fa apuntacions.

2 JOCS Tauler on hom marca els punts guanyats pels diferents jugadors.

->apuntador²

■apuntador² -a

[de apuntar¹ i -dor]

1 adj i m i f Que apunta.

2 m CATOL Canonge encarregat d’apuntar o d’anotar les faltes en el cor.

3 m i f JOCS 1 Persona que en un joc porta el compte dels punts guanyats.

2 Persona que en un joc es posa darrere d’algun jugador per assenyalar el joc que aquest té a un altre jugador.

4 m i f MAR Persona que pren nota de la càrrega embarcada i desembarcada d’un vaixell.

5 m i f TEAT En les representacions teatrals, persona que dicta el paper als actors.

->apuntador³

■apuntador³ -a

[de apuntar² i -dor]

1 m 1 Objecte que serveix per a apuntar o assenyalar.

2 esp busca 3.

2 m i f ARM Artiller especialitzat en el servei d’apuntar les peces.

->apuntalament

■apuntalament

[de apuntalar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció d’apuntalar o d’apuntalar-se;

2 l’efecte.

2 CONSTR Estructura formada per un conjunt de puntals que són col·locats a mesura que hom fa una excavació i que serveix per a aguantar les parets i evitar esfondraments.

->apuntalar

■apuntalar

[de puntal; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Sostenir amb un puntal o amb diversos (alguna cosa). Apuntalar un arbre, una branca.

2 pron Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Quan hi va haver el terratrèmol, em vaig apuntalar en un fanal del carrer per no caure.

3 pron fig Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa.

4 tr CONSTR Posar puntals a una cosa, sostenir per mitjà de puntals una cosa que, altrament, podria caure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apuntalar

GERUNDI: apuntalant

PARTICIPI: apuntalat, apuntalada, apuntalats, apuntalades

INDICATIU PRESENT: apuntalo, apuntales, apuntala, apuntalem, apuntaleu, apuntalen

INDICATIU IMPERFET: apuntalava, apuntalaves, apuntalava, apuntalàvem, apuntalàveu, apuntalaven

INDICATIU PASSAT: apuntalí, apuntalares, apuntalà, apuntalàrem, apuntalàreu, apuntalaren

INDICATIU FUTUR: apuntalaré, apuntalaràs, apuntalarà, apuntalarem, apuntalareu, apuntalaran

INDICATIU CONDICIONAL: apuntalaria, apuntalaries, apuntalaria, apuntalaríem, apuntalaríeu, apuntalarien

SUBJUNTIU PRESENT: apuntali, apuntalis, apuntali, apuntalem, apuntaleu, apuntalin

SUBJUNTIU IMPERFET: apuntalés, apuntalessis, apuntalés, apuntaléssim, apuntaléssiu, apuntalessin

IMPERATIU: apuntala, apuntali, apuntalem, apuntaleu, apuntalin

->apuntament

■apuntament

[de apuntar¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Acció d’apuntar;

2 l’efecte.

2 DR PROC Resum de les actuacions d’un procés judicial del qual se servien els magistrats de les audiències i del tribunal suprem per a resoldre recursos interposats davant ells mateixos.

3 ESTAD Diferència o separació d’una distribució de probabilitats a la normal més pròxima a ella.

->apuntar¹

■apuntar¹

[de punt; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Prendre nota (d’alguna cosa). Que has apuntat el seu número de telèfon?

2 Inscriure en una llista. T’he apuntat de voluntari.

3 JOCS Posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera (la quantitat que hom vol jugar).

4 En una conversa, un discurs, etc., insinuar, tocar lleugerament (un assumpte, una matèria). Això del preu només ho ha apuntat.

5 1 Anar dictant baix a algú (allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc. L’actriu no es recordava de res i li han hagut d’apuntar tot el segon acte.

2 TEAT Dictar l’apuntador en veu baixa el text de la peça als actors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apuntar

GERUNDI: apuntant

PARTICIPI: apuntat, apuntada, apuntats, apuntades

INDICATIU PRESENT: apunto, apuntes, apunta, apuntem, apunteu, apunten

INDICATIU IMPERFET: apuntava, apuntaves, apuntava, apuntàvem, apuntàveu, apuntaven

INDICATIU PASSAT: apuntí, apuntares, apuntà, apuntàrem, apuntàreu, apuntaren

INDICATIU FUTUR: apuntaré, apuntaràs, apuntarà, apuntarem, apuntareu, apuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: apuntaria, apuntaries, apuntaria, apuntaríem, apuntaríeu, apuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: apunti, apuntis, apunti, apuntem, apunteu, apuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: apuntés, apuntessis, apuntés, apuntéssim, apuntéssiu, apuntessin

IMPERATIU: apunta, apunti, apuntem, apunteu, apuntin

->apuntar²

■apuntar²

[de punta]

v 1 tr Fixar (una agulla, etc.) introduint-ne solament la punta.

2 tr 1 Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc. Apunta aquest llistó: després ja el clavaràs bé.

2 FUST Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o claus, abans de clavar-la definitivament.

3 TECNOL Fixar dues parts metàl·liques, amb punts de soldadura, d’una manera lleugera i provisional, abans de soldar-les.

3 tr 1 Dirigir la punta (d’una arma) hostilment. Li apuntà un punyal al coll.

2 p ext ARM Disposar una arma de manera que, quan sigui disparada, el projectil toqui l’objectiu.

3 abs Apunteu! Foc!

4 tr Assenyalar cap a (una cosa o una persona). La víctima apuntava amb el dit l’assassí.

5 tr Fer punteria (amb una arma, amb un projectil). Li apuntava la bola de neu al cap.

6 intr Començar a sortir, a manifestar-se. Apuntar el dia, l’alba. Apuntar-li a un infant les dents. El blat ja apunta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apuntar

GERUNDI: apuntant

PARTICIPI: apuntat, apuntada, apuntats, apuntades

INDICATIU PRESENT: apunto, apuntes, apunta, apuntem, apunteu, apunten

INDICATIU IMPERFET: apuntava, apuntaves, apuntava, apuntàvem, apuntàveu, apuntaven

INDICATIU PASSAT: apuntí, apuntares, apuntà, apuntàrem, apuntàreu, apuntaren

INDICATIU FUTUR: apuntaré, apuntaràs, apuntarà, apuntarem, apuntareu, apuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: apuntaria, apuntaries, apuntaria, apuntaríem, apuntaríeu, apuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: apunti, apuntis, apunti, apuntem, apunteu, apuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: apuntés, apuntessis, apuntés, apuntéssim, apuntéssiu, apuntessin

IMPERATIU: apunta, apunti, apuntem, apunteu, apuntin

->apuntat

■apuntat -ada

[de apuntar²]

adj 1 Que té punta.

2 pl HERÀLD Dit de les peces i les figures que es toquen per la punta.

->apunyalar

■apunyalar

[de punyal; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Ferir amb un punyal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apunyalar

GERUNDI: apunyalant

PARTICIPI: apunyalat, apunyalada, apunyalats, apunyalades

INDICATIU PRESENT: apunyalo, apunyales, apunyala, apunyalem, apunyaleu, apunyalen

INDICATIU IMPERFET: apunyalava, apunyalaves, apunyalava, apunyalàvem, apunyalàveu, apunyalaven

INDICATIU PASSAT: apunyalí, apunyalares, apunyalà, apunyalàrem, apunyalàreu, apunyalaren

INDICATIU FUTUR: apunyalaré, apunyalaràs, apunyalarà, apunyalarem, apunyalareu, apunyalaran

INDICATIU CONDICIONAL: apunyalaria, apunyalaries, apunyalaria, apunyalaríem, apunyalaríeu, apunyalarien

SUBJUNTIU PRESENT: apunyali, apunyalis, apunyali, apunyalem, apunyaleu, apunyalin

SUBJUNTIU IMPERFET: apunyalés, apunyalessis, apunyalés, apunyaléssim, apunyaléssiu, apunyalessin

IMPERATIU: apunyala, apunyali, apunyalem, apunyaleu, apunyalin

->apunyegar

■apunyegar

[de puny; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Donar cops de puny.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apunyegar

GERUNDI: apunyegant

PARTICIPI: apunyegat, apunyegada, apunyegats, apunyegades

INDICATIU PRESENT: apunyego, apunyegues, apunyega, apunyeguem, apunyegueu, apunyeguen

INDICATIU IMPERFET: apunyegava, apunyegaves, apunyegava, apunyegàvem, apunyegàveu, apunyegaven

INDICATIU PASSAT: apunyeguí, apunyegares, apunyegà, apunyegàrem, apunyegàreu, apunyegaren

INDICATIU FUTUR: apunyegaré, apunyegaràs, apunyegarà, apunyegarem, apunyegareu, apunyegaran

INDICATIU CONDICIONAL: apunyegaria, apunyegaries, apunyegaria, apunyegaríem, apunyegaríeu, apunyegarien

SUBJUNTIU PRESENT: apunyegui, apunyeguis, apunyegui, apunyeguem, apunyegueu, apunyeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: apunyegués, apunyeguessis, apunyegués, apunyeguéssim, apunyeguéssiu, apunyeguessin

IMPERATIU: apunyega, apunyegui, apunyeguem, apunyegueu, apunyeguin

->apurament

■apurament

[de apurar]

m 1 Acció d’apurar;

2 l’efecte.

->apurar

■apurar

[de pur; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Depurar.

2 Posar en clar; verificar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apurar

GERUNDI: apurant

PARTICIPI: apurat, apurada, apurats, apurades

INDICATIU PRESENT: apuro, apures, apura, apurem, apureu, apuren

INDICATIU IMPERFET: apurava, apuraves, apurava, apuràvem, apuràveu, apuraven

INDICATIU PASSAT: apurí, apurares, apurà, apuràrem, apuràreu, apuraren

INDICATIU FUTUR: apuraré, apuraràs, apurarà, apurarem, apurareu, apuraran

INDICATIU CONDICIONAL: apuraria, apuraries, apuraria, apuraríem, apuraríeu, apurarien

SUBJUNTIU PRESENT: apuri, apuris, apuri, apurem, apureu, apurin

SUBJUNTIU IMPERFET: apurés, apuressis, apurés, apuréssim, apuréssiu, apuressin

IMPERATIU: apura, apuri, apurem, apureu, apurin

->aqua-

aqua-

Forma prefixada del mot llatí aqua, que significa ‘aigua’. Ex.: aquàtic.

->aquacicle

aquacicle

[de aqua- i -cicle]

m CONSTR NAV Patí de pedals.

->aquarel·la

■aquarel·la

[de l’it. acquarella, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

f ART 1 Tipus de pintura de colors transparents aconseguits per la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga.

2 Obra pictòrica feta amb aquarel·la.

->aquarel·lar

aquarel·lar

[de aquarel·la]

v tr Acolorir amb aquarel·la (un dibuix fet amb llapis, tinta, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aquarel·lar

GERUNDI: aquarel·lant

PARTICIPI: aquarel·lat, aquarel·lada, aquarel·lats, aquarel·lades

INDICATIU PRESENT: aquarel·lo, aquarel·les, aquarel·la, aquarel·lem, aquarel·leu, aquarel·len

INDICATIU IMPERFET: aquarel·lava, aquarel·laves, aquarel·lava, aquarel·làvem, aquarel·làveu, aquarel·laven

INDICATIU PASSAT: aquarel·lí, aquarel·lares, aquarel·là, aquarel·làrem, aquarel·làreu, aquarel·laren

INDICATIU FUTUR: aquarel·laré, aquarel·laràs, aquarel·larà, aquarel·larem, aquarel·lareu, aquarel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: aquarel·laria, aquarel·laries, aquarel·laria, aquarel·laríem, aquarel·laríeu, aquarel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: aquarel·li, aquarel·lis, aquarel·li, aquarel·lem, aquarel·leu, aquarel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: aquarel·lés, aquarel·lessis, aquarel·lés, aquarel·léssim, aquarel·léssiu, aquarel·lessin

IMPERATIU: aquarel·la, aquarel·li, aquarel·lem, aquarel·leu, aquarel·lin

->aquarel·lista

■aquarel·lista

[de aquarel·la]

m i f Persona que pinta aquarel·les.

->aquari

■aquari

[del ll. aquarium, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 1 Recipient destinat a l’exhibició i al manteniment d’espècimens aquàtics vius, amb finalitat didàctica o decorativa.

2 Edifici o local que conté una sèrie de recipients o de dipòsits destinats al manteniment i l’exhibició d’espècimens aquàtics amb finalitat fonamentalment didàctica.

2 1 ASTROL Onzè signe del zodíac.

2 [en majúscula] ASTROL Onzena zona del zodíac que recorre el Sol a la meitat de l’hivern.

3 [en majúscula] ASTR Constel·lació zodiacal situada entre el Capricorn i els Peixos.

->aquario-

■aquario-

Forma prefixada del mot llatí aquarium, que significa ‘aquari’. Ex.: aquariologia.

->aquariofília

■aquariofília

Part. sil.: a_qua_ri_o_fí_li_a

[de aquario- i -fília]

f Afecció als aquaris i als peixos d’aquari.

->aquariologia

■aquariologia

Part. sil.: a_qua_ri_o_lo_gi_a

[de aquario- i -logia]

f Activitat que estudia i tracta de resoldre els problemes de manteniment d’espècimens aquàtics en captivitat.

->aquàrium

■aquàrium

Part. sil.: a_quà_ri_um

[del ll. aquarium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m aquari 1.

->aquarterament

■aquarterament

[de aquarterar]

m ORG MIL 1 Acció d’aquarterar;

2 l’efecte.

->aquarterar

■aquarterar

[de quarter¹]

v tr 1 ORG MIL 1 Posar (la tropa) a quarter.

2 Retenir (la tropa) dins els quarters com a mesura preventiva.

2 MAR Posar, mitjançant les escotes, una vela a la banda contrària, o sigui a sobrevent, de tal manera que el vaixell augmenti la seva capacitat de virada, o fer que, acompanyada d’altres veles, quedi proa a la mar o faci anar l’embarcació endarrere.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aquarterar

GERUNDI: aquarterant

PARTICIPI: aquarterat, aquarterada, aquarterats, aquarterades

INDICATIU PRESENT: aquartero, aquarteres, aquartera, aquarterem, aquartereu, aquarteren

INDICATIU IMPERFET: aquarterava, aquarteraves, aquarterava, aquarteràvem, aquarteràveu, aquarteraven

INDICATIU PASSAT: aquarterí, aquarterares, aquarterà, aquarteràrem, aquarteràreu, aquarteraren

INDICATIU FUTUR: aquarteraré, aquarteraràs, aquarterarà, aquarterarem, aquarterareu, aquarteraran

INDICATIU CONDICIONAL: aquarteraria, aquarteraries, aquarteraria, aquarteraríem, aquarteraríeu, aquarterarien

SUBJUNTIU PRESENT: aquarteri, aquarteris, aquarteri, aquarterem, aquartereu, aquarterin

SUBJUNTIU IMPERFET: aquarterés, aquarteressis, aquarterés, aquarteréssim, aquarteréssiu, aquarteressin

IMPERATIU: aquartera, aquarteri, aquarterem, aquartereu, aquarterin

->aquàtic

■aquàtic -a

[del ll. aquatĭcus, -a, um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’aigua, que viu o es fa a l’aigua. Animal aquàtic. Plantes aquàtiques.

2 Que té lloc en l’aigua. Esports aquàtics.

->aquedar

■aquedar

[del ll. td. quietare ‘aquietar, fer callar’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 tr ant Calmar, posar en quietud.

2 pron Recloure’s de nits cadascú a casa seva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aquedar

GERUNDI: aquedant

PARTICIPI: aquedat, aquedada, aquedats, aquedades

INDICATIU PRESENT: aquedo, aquedes, aqueda, aquedem, aquedeu, aqueden

INDICATIU IMPERFET: aquedava, aquedaves, aquedava, aquedàvem, aquedàveu, aquedaven

INDICATIU PASSAT: aquedí, aquedares, aquedà, aquedàrem, aquedàreu, aquedaren

INDICATIU FUTUR: aquedaré, aquedaràs, aquedarà, aquedarem, aquedareu, aquedaran

INDICATIU CONDICIONAL: aquedaria, aquedaries, aquedaria, aquedaríem, aquedaríeu, aquedarien

SUBJUNTIU PRESENT: aquedi, aquedis, aquedi, aquedem, aquedeu, aquedin

SUBJUNTIU IMPERFET: aquedés, aquedessis, aquedés, aquedéssim, aquedéssiu, aquedessin

IMPERATIU: aqueda, aquedi, aquedem, aquedeu, aquedin

->aqüeducte

■aqüeducte

Part. sil.: a_qüe_duc_te

[del ll. aquae ductus ‘conducte d’aigua’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 ENG HID 1 Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en una gran quantitat.

2 Pont especial amb què una conducció d’aigua salva una depressió del terreny.

2 ANAT ANIM Conducte pel qual passa un líquid orgànic. Aqüeducte de Fal·lopi. Aqüeducte de Silvi.

3 HERÀLD Figura heràldica representada amb tres ordres d’arcs sobreposats.

->aqueferar

■aqueferar

[de quefer]

v dial 1 tr Donar quefer (a algú).

2 pron Omplir-se d’ocupació. Així que es lleva ja s’aquefera en totes les feines.

->aqueferat

■aqueferat -ada

[de aqueferar-se; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que té molta feina.

->aqueix

■aqueix -a

Part. sil.: a_queix

[del ll. vg. eccum ipse ‘vet aquí aquest’; 1a FONT: o.]

adj i pron Demostratiu que (en contraposició a aquest) designa les coses i les persones que són més a prop de la persona a qui hom parla que de la persona que parla, especialment la localitat on es troba aquell a qui hom escriu o els objectes que es troben en aquesta localitat quan no és la mateixa on es troba aquell qui escriu. Acosta’m aqueix llibre que tens al costat. Quan passarem per aqueixa vila us vindrem a veure.

->aquela

aquela

[v. akela]

f ESCOLT En el mètode escolta de la primera etapa, cap, educadora dels infants.

->aquelarre

■aquelarre

[del basc akelarre, íd.]

m ESOT i 1 HIST Al País Basc, lloc de reunió de bruixes i bruixots per a celebrar el sàbat.

2 Sàbat.

->aquell

■aquell -a

[del ll. vg. eccum ĭlle ‘vet aquí aquell’; 1a FONT: o.]

adj i pron 1 Demostratiu que designa els llocs, les coses, les persones que són lluny de qui parla i d’aquell a qui hom adreça la paraula. Aquella noia que hi ha al balcó és la meva cosina.

2 Designa també les coses allunyades en el temps. Aquell dia no va venir ningú.

3 En el discurs, designa la persona o la cosa de què hom ha parlat en primer lloc, abans que una altra.

4 com aquell que Com si. Fent com aquell que cercava alguna cosa. Fa com aquell que no en sap res.

->aquemènida

aquemènida

[del gr. Akhaimenidós, der. de Akhaimenẽs ‘Aquemenes’, rei llegendari dels perses]

1 adj Relatiu o pertanyent als aquemènides.

2 m i f HIST Membre de la dinastia que governà l’imperi persa des del segle VII aC fins a la destrucció de l’imperi per Alexandre el Gran.

->aquèn

■aquèn

[del ll. vg. eccum hinc ‘vet aquí d’aquesta banda’; 1a FONT: o.]

adv A aquesta banda (oposat a allèn).

->aqueni

■aqueni

[de a-¹ i el gr. khaínō ‘obrir-se’]

m BOT Fruit sec i indehiscent, amb una sola llavor no soldada al pericarpi.

->aqueniforme

aqueniforme

[de aqueni i -forme]

adj BOT En forma d’aqueni.

->aqüeo-

■aqüeo-

Forma prefixada del mot llatí aqueus, que significa ‘aquós’. Ex.: aqüeoglacial, aqüeoigni.

->aquest

■aquest -a

Hom.: aquet

[del ll. vg. eccum iste ‘vet aquí aquest’; 1a FONT: o.]

adj i pron 1 Demostratiu que designa el lloc on es troba la persona que parla i les coses i les persones veïnes a aquesta persona. He rebut aquesta carta. Aquest noi n’és testimoni.

2 Designa també les coses actuals, que són o s’esdevenen ara (sovint contraposat a altre). Aquesta setmana. Aquest any. Aquesta vida. Aquest món.

3 En el discurs, designa la persona o la cosa de què hom ha parlat en últim lloc, fa poc, o de què hom vol parlar. Passa un riu per aquell indret, i d’aquest riu neix un estany.

4 aquesta sí, que és bona! Expressió per a marcar sorpresa davant un fet inesperat.

->aquet

aquet -a

Hom.: aquest

[de a-¹ i queta]

ZOOL 1 adj Mancat de quetes.

2 m pl Hirudinis.

->aqueu

■aqueu -ea

[del gr. akhaiós, íd.]

1 adj i m i f D’Acaia (regió de Grècia), dels aqueus (poble) o de l’aqueu (grup de dialectes, etc.)

2 m i f HIST En els poemes homèrics, un dels termes amb què són designats els grecs de l’edat heroica.

3 adj i m i f HIST En la historiografia actual, dit dels pobles que desenvoluparen la civilització micènica.

4 m LING Grup de dialectes grecs de l’època micènica, del qual són coneguts per inscripcions els parlars arcàdic, pamfili i xipriota.

5 m LING Parlar dòric de l’Acaia, del Peloponès i de les colònies de la Magna Grècia que substituí l’antic aqueu després de les invasions dòriques.

->aquí

■aquí

Hom.: equí

[del ll. vg. eccum hic ‘vet ací aquí’; 1a FONT: o.]

adv 1 En aqueix lloc. T’escric des d’Oslo: demà surto d’ací i espero arribar aquí a Lleida la setmana entrant.

2 Ací. Acosta’t aquí, vora meu. Veniu aquí dintre. Del teu col·legi aquí hi ha mitja hora.

3 col·loq Aquest (designant una persona que és prop nostre).

4 1 En el moment present (marcant el principi o la fi d’un espai de temps). Fins aquí no ha nevat tant com esperàvem. D’aquí a Pasqua.

2 d’aquí a loc prep Al cap (d’un espai de temps) a comptar des d’ara. D’aquí a vint dies començaran les obres.

3 d’aquí a...! En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta retrobar-se amb la mateixa persona; fins. D’aquí a després! D’aquí a demà!

4 d’aquí a aquí..., d’aquí a aquí... loc conj Ara... ara... D’aquí a aquí juguen bé, d’aquí a aquí juguen malament.

->aqüi-

■aqüi-

Forma prefixada del mot llatí aqua, que significa ‘aigua’. Ex.: aqüífer.

->aqüiclude

aqüiclude -a

Part. sil.: a_qüi_clu_de

[de aqüi- i el ll. cludĕre ‘tancar’]

GEOL 1 adj Dit de les formacions geològiques que absorbeixen aigua, però que no són capaces de fornir-ne.

2 m Formació geològica que és porosa i absorbeix l’aigua però no permet un escolament prou ràpid d’aquesta per a alimentar pous o fonts.

->aqüícola

■aqüícola

Part. sil.: a_qüí_co_la

[de aqüi- i -cola]

adj Que viu en un medi aquós.

->aqüicultor

■aqüicultor -a

Part. sil.: a_qüi_cul_tor

[de aqüi- i -cultor]

m i f Persona que es dedica a l’aqüicultura.

->aqüicultura

■aqüicultura

Part. sil.: a_qüi_cul_tu_ra

[de aqüi- i -cultura]

f BIOL Cultiu d’organismes aqüícoles bé en el medi natural en què es troben, bé en instal·lacions adaptades a controlar les variables físiques i biològiques de l’aigua per tal d’optimar la producció en el medi aquós.

->aquiescència

■aquiescència

Part. sil.: a_qui_es_cèn_ci_a

[de aquiescent, sobre el model ll. de quiescentia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Consentiment tàcit, passiu; no-oposició.

->aquiescent

■aquiescent

Part. sil.: a_qui_es_cent

[del ll. acquiescens, -ntis, part. pres. de acquiescĕre ‘descansar, consentir tranquil·lament’]

adj Que no s’oposa, que consent tàcitament, passivament, a alguna cosa.

->aquietament

■aquietament

Part. sil.: a_qui_e_ta_ment

[de aquietar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció d’aquietar o d’aquietar-se;

2 l’efecte.

->aquietar

■aquietar

Part. sil.: a_qui_e_tar

[de quiet; 1a FONT: 1579]

v 1 tr Calmar, apaivagar, assossegar.

2 pron Aquietar-se la mar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aquietar

GERUNDI: aquietant

PARTICIPI: aquietat, aquietada, aquietats, aquietades

INDICATIU PRESENT: aquieto, aquietes, aquieta, aquietem, aquieteu, aquieten

INDICATIU IMPERFET: aquietava, aquietaves, aquietava, aquietàvem, aquietàveu, aquietaven

INDICATIU PASSAT: aquietí, aquietares, aquietà, aquietàrem, aquietàreu, aquietaren

INDICATIU FUTUR: aquietaré, aquietaràs, aquietarà, aquietarem, aquietareu, aquietaran

INDICATIU CONDICIONAL: aquietaria, aquietaries, aquietaria, aquietaríem, aquietaríeu, aquietarien

SUBJUNTIU PRESENT: aquieti, aquietis, aquieti, aquietem, aquieteu, aquietin

SUBJUNTIU IMPERFET: aquietés, aquietessis, aquietés, aquietéssim, aquietéssiu, aquietessin

IMPERATIU: aquieta, aquieti, aquietem, aquieteu, aquietin

->aqüífer

■aqüífer -a

Part. sil.: a_qüí_fer

[de aqüi- i -fer]

1 adj Que porta aigua o en conté.

2 adj BIOL Que conté aigua o que en secreta.

3 adj i m GEOL Dit de la formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat de la roca que l’acull i la pressió hidrostàtica present.

4 sistema aqüífer ANAT ANIM Aparell ambulacral.

->aquifoliàcies

■aquifoliàcies

Part. sil.: a_qui_fo_li_à_ci_es

[del ll. cient. aquifoliacea, der. del ll. aquifolia, íd.]

f BOT 1 pl Família de celastrals integrada per arbres o arbusts de flors petites agrupades en inflorescències i de fruit drupaci que comprèn el grèvol (Ilex aquifolium) i l’herba mate (I. paraguaiensis).

2 sing Planta de la família de les aquifoliàcies.

->aqüífug

■aqüífug -a

Part. sil.: a_qüí_fug

[de aqüi- i fug]

1 adj Que no és receptor d’aigua, que defuig l’aigua.

2 adj i m GEOL Dit de la roca o el terreny que no posseeix prou porus que permetin l’absorció o la circulació de l’aigua.

->aquilègia

aquilègia

Part. sil.: a_qui_lè_gi_a

[del ll. cient. aquilegia, comp. de aqua ‘aigua’ i legĕre ‘recollir’]

f 1 BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les ranunculàcies (Aquilegia sp), de flors amb cinc pètals blaus i esperonats.

2 HERÀLD Figura representada en forma de campaneta amb la tija cap amunt.

->aquilí

■aquilí -ina

[del ll. aquilinus, -a, -um ‘aguilenc’]

adj Aguilenc.

->aquília

aquília

Part. sil.: a_quí_li_a

[der. de a-¹ i quil]

f PAT Absència de sucs gàstrics a l’estómac.

->aquilífer

aquilífer

[del ll. aquilĭfer, íd., comp. de aquila ‘àguila’ i -fer]

m HIST Portaestendard de l’exèrcit romà.

->aquiló

■aquiló

[del ll. aquilo, -ōnis ‘vent del nord’, der. de aquila ‘àguila’, pel seu volar alt i vigorós]

m 1 Vent del nord.

2 fig Nord.

->aquilotament

■aquilotament

[de aquilotar]

m 1 Acció d’aquilotar o d’aquilotar-se;

2 l’efecte.

->aquilotar

■aquilotar

[del fr. culotter (une pipe) ‘ennegrir (una pipa)’, der. de cul ‘cul, fons d’un objecte’; 1a FONT: s. XIX]

v 1 tr Fer prendre (a una pipa o un broquet) un color torrat a força de fumar-hi, i, en general, impregnar del fum del tabac.

2 pron Amb el temps la pipa s’ha aquilotat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aquilotar

GERUNDI: aquilotant

PARTICIPI: aquilotat, aquilotada, aquilotats, aquilotades

INDICATIU PRESENT: aquiloto, aquilotes, aquilota, aquilotem, aquiloteu, aquiloten

INDICATIU IMPERFET: aquilotava, aquilotaves, aquilotava, aquilotàvem, aquilotàveu, aquilotaven

INDICATIU PASSAT: aquilotí, aquilotares, aquilotà, aquilotàrem, aquilotàreu, aquilotaren

INDICATIU FUTUR: aquilotaré, aquilotaràs, aquilotarà, aquilotarem, aquilotareu, aquilotaran

INDICATIU CONDICIONAL: aquilotaria, aquilotaries, aquilotaria, aquilotaríem, aquilotaríeu, aquilotarien

SUBJUNTIU PRESENT: aquiloti, aquilotis, aquiloti, aquilotem, aquiloteu, aquilotin

SUBJUNTIU IMPERFET: aquilotés, aquilotessis, aquilotés, aquilotéssim, aquilotéssiu, aquilotessin

IMPERATIU: aquilota, aquiloti, aquilotem, aquiloteu, aquilotin

->aquintanar

■aquintanar

[de quintana]

v tr AGR Convertir en quintà, en predi de pastura, les terres conreades o el bosc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aquintanar

GERUNDI: aquintanant

PARTICIPI: aquintanat, aquintanada, aquintanats, aquintanades

INDICATIU PRESENT: aquintano, aquintanes, aquintana, aquintanem, aquintaneu, aquintanen

INDICATIU IMPERFET: aquintanava, aquintanaves, aquintanava, aquintanàvem, aquintanàveu, aquintanaven

INDICATIU PASSAT: aquintaní, aquintanares, aquintanà, aquintanàrem, aquintanàreu, aquintanaren

INDICATIU FUTUR: aquintanaré, aquintanaràs, aquintanarà, aquintanarem, aquintanareu, aquintanaran

INDICATIU CONDICIONAL: aquintanaria, aquintanaries, aquintanaria, aquintanaríem, aquintanaríeu, aquintanarien

SUBJUNTIU PRESENT: aquintani, aquintanis, aquintani, aquintanem, aquintaneu, aquintanin

SUBJUNTIU IMPERFET: aquintanés, aquintanessis, aquintanés, aquintanéssim, aquintanéssiu, aquintanessin

IMPERATIU: aquintana, aquintani, aquintanem, aquintaneu, aquintanin

->aquiropoètic

aquiropoètic -a

Part. sil.: a_qui_ro_po_è_tic

[del gr. akheiropoíētos, íd.]

adj RELIG Dit de la imatge, temple, etc., no fets per mà d’home, sinó per mà d’àngels, etc.

->aquissar

■aquissar

[de quisso; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Atiar (els gossos) a envestir algú; abordar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aquissar

GERUNDI: aquissant

PARTICIPI: aquissat, aquissada, aquissats, aquissades

INDICATIU PRESENT: aquisso, aquisses, aquissa, aquissem, aquisseu, aquissen

INDICATIU IMPERFET: aquissava, aquissaves, aquissava, aquissàvem, aquissàveu, aquissaven

INDICATIU PASSAT: aquissí, aquissares, aquissà, aquissàrem, aquissàreu, aquissaren

INDICATIU FUTUR: aquissaré, aquissaràs, aquissarà, aquissarem, aquissareu, aquissaran

INDICATIU CONDICIONAL: aquissaria, aquissaries, aquissaria, aquissaríem, aquissaríeu, aquissarien

SUBJUNTIU PRESENT: aquissi, aquissis, aquissi, aquissem, aquisseu, aquissin

SUBJUNTIU IMPERFET: aquissés, aquissessis, aquissés, aquisséssim, aquisséssiu, aquissessin

IMPERATIU: aquissa, aquissi, aquissem, aquisseu, aquissin

->aquistar

■aquistar

[de l’it. acquistare, i aquest, d’un ll. *adquistare, freqüentatiu de adquirĕre ‘adquirir’; 1a FONT: s. XV]

v tr Recaptar, conquerir en sentit moral.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aquistar

GERUNDI: aquistant

PARTICIPI: aquistat, aquistada, aquistats, aquistades

INDICATIU PRESENT: aquisto, aquistes, aquista, aquistem, aquisteu, aquisten

INDICATIU IMPERFET: aquistava, aquistaves, aquistava, aquistàvem, aquistàveu, aquistaven

INDICATIU PASSAT: aquistí, aquistares, aquistà, aquistàrem, aquistàreu, aquistaren

INDICATIU FUTUR: aquistaré, aquistaràs, aquistarà, aquistarem, aquistareu, aquistaran

INDICATIU CONDICIONAL: aquistaria, aquistaries, aquistaria, aquistaríem, aquistaríeu, aquistarien

SUBJUNTIU PRESENT: aquisti, aquistis, aquisti, aquistem, aquisteu, aquistin

SUBJUNTIU IMPERFET: aquistés, aquistessis, aquistés, aquistéssim, aquistéssiu, aquistessin

IMPERATIU: aquista, aquisti, aquistem, aquisteu, aquistin

->aquità

■aquità -ana

1 adj i m i f De l’Aquitània (regió de França), dels aquitans (poble) o de l’aquità (llengua).

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània.

3 m LING Llengua preromana parlada antigament entre els Pirineus i la Garona.

->aquitanià

aquitanià -ana

Part. sil.: a_qui_ta_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’aquitanià.

2 m Primer estatge del miocè inferior marí, situat damunt l’oligocè i sota el burdigalià.

->aquitànic

■aquitànic -a

adj Relatiu o pertanyent a l’Aquitània (regió de França).

->aquo

aquo

[del ll. aqua ‘aigua’]

m QUÍM INORG Nom de l’aigua quan actua com a lligant neutre en els composts de coordinació.

->aquós

■aquós -osa

Part. sil.: a_quós

[del ll. aquosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 D’aigua, de la natura de l’aigua, abundant en aigua. Vapor aquós. Meteors aquosos.

2 Fet per mitjà de l’aigua. Extret aquós. Solució aquosa.

->aquositat

■aquositat

[del ll. aquosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Qualitat d’aquós.

2 HISTOL Humor aquós.

->aquòstat

aquòstat

Part. sil.: a_quòs_tat

[del ll. aqua ‘aigua’ i -stat]

m CALEF Termòstat que hom disposa en una instal·lació per a regular la temperatura de l’aigua.

->Ar

Ar

símb QUÍM INORG argó.

->-ar

-ar

Sufix, del llatí -are, que significa: 1 ‘lloc on hi ha’. Ex.: campanar, colomar.

2 ‘terreny plantat de’. Ex.: arrossar, fruiterar, alzinar.

3 ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: alveolar, molecular, popular.

4 ‘fer una acció relacionada amb’. Ex.: arrelar, segellar, alegrar, igualar.

->ara¹

■ara¹

[del ll. ara, íd.]

f 1 RELIG Altar per als sacrificis.

2 LITÚRG Pedra consagrada, que conté relíquies de sants, damunt la qual el sacerdot celebrava l’eucaristia quan l’altar no havia estat consagrat.

->ara²

■ara²

[probablement del ll. ad horam ‘a l’hora’; 1a FONT: 1084]

1 adv 1 En aquest moment. Ara vinc. Ara mateix. D’ara endavant.

2 En un moment futur o pretèrit pròxim al present; adés. Ara ha arribat el pare. Ara dinarem. Fins ara.

3 ara... ara... Introdueix proposicions distributives. Ara guanyem, ara perdem.

4 ara com ara Mentre no canviïn les coses.

5 ara i adés De tant en tant.

6 ara i sempre En tot temps.

7 ara o suara Un cop o altre.

8 ara per ara En aquest moment si més no.

9 ara si mai O ara o mai.

2 conj 1 Malgrat això. No tinc ganes d’anar a la platja; ara, si tan bo feia, hi aniria.

2 ara bé Això suposat, demostrat al punt on som del raonament.

3 com ara (o com és ara) loc conj Si fa no fa com, aproximadament com. Un noi alt com és ara tu.

4 i ara! 1 Exclamació que demostra sorpresa per una acció o una dita inesperada d’un altre. I ara!, amb aquest fred i sortir sense abric? I ara!, se n’ha anat sense dir-vos res? I ara!, què em dius?

2 Exclamació que denota negació davant una pregunta, una petició, sorprenents. Després de perseguir-nos volen ajut?, i ara!

->àrab

■àrab

[del ll. arabs, arăbis, de l’àr. ’arabĩ, 'á’rab, etc]

1 adj i m i f D’Aràbia (península del SO d’Àsia), dels àrabs (poble) o de l’àrab (llengua).

2 m i f HIST Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga, o de pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs.

3 m LING Llengua del grup meridional de les llengües semítiques, parlada a Aràbia i estesa a tots els països islàmics.

4 alfabet àrab ESCR Alifat.

->araban

■araban

[format sobre l’arrel de arab(inosa)]

m BIOQ Designació genèrica dels polisacàrids de fórmula (C₅H₈O₄)_n formats per unitats de L-arabinosa unides per enllaços glucosídics.

->arabesc

■arabesc -a

[de l’italià arabesco, íd.; 1a FONT: 1499]

1 adj Aràbic.

2 m ART 1 Decoració artística basada en espirals i línies distortes i entrecreuades que formen composicions harmòniques.

2 Línia imaginària que en una obra artística uneix els diversos punts vitals de la composició.

3 m DANSA En el ballet, posició del cos que s’aguanta amb una sola cama i manté l’altra aixecada i estirada endarrere, mentre els braços, l’un endavant i l’altre endarrere, continuen la línia de la cama aixecada.

->aràbic

■aràbic -àbiga

[del ll. arabĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Aràbia (península del SO d’Àsia) o als àrabs.

2 Que ve d’Aràbia.

3 goma aràbiga QUÍM IND Exsudació gomosa produïda pel tronc i les branques de diverses espècies africanes del gènere Acacia, assecada.

4 xifra aràbiga Cadascun dels signes gràfics del sistema de numeració decimal utilitzats als països de cultura europea.

->arabina

■arabina

[de (goma) aràb(iga) i -ina]

f BIOQ Constituent soluble en aigua de les gomes, especialment de la goma aràbiga.

->arabinogalactà

arabinogalactà

[comp. de arabino(sa) i galact(osa)]

m BIOQ Designació genèrica dels poliòsids formats per unitats d’arabinosa i de galactosa.

->arabinosa

■arabinosa

[de arabin(a) i osa]

f BIOQ Aldopentosa que hom troba abundantment en les plantes i també en els micobacteris, i no en l’estat lliure, sinó formant òxids complexos.

->àrabis

àrabis

[del ll. cient. arabis, de la base gr. arabíd- ‘procedent de l’Aràbia’]

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes (Arabis sp), de fulles alternes, de flors blanques, roses, violetes o blaves i de fruit en síliqua plana.

->arabisme

■arabisme

[de àrab]

m LING 1 Idiotisme peculiar de la llengua àrab.

2 Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.

->arabista

■arabista

[de àrab]

m i f Persona versada en la llengua i la cultura àrabs.

->arabitol

■arabitol

[de arabi(osa), -it(a) i -ol¹]

m QUÍM ORG Polialcohol derivat de l’arabinosa, de fórmula C₅H₁₂O₅

->arabització

■arabització

Part. sil.: a_ra_bit_za_ci_ó

[de arabitzar]

f 1 Acció d’arabitzar;

2 l’efecte.

->arabitzant

■arabitzant

[de arabitzar]

adj i m i f Que arabitza.

->arabitzar

■arabitzar

[de àrab]

v 1 intr Imitar la llengua, l’estil, els costums, aràbics.

2 tr Imprimir el caràcter àrab. Arabitzar una ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: arabitzar

GERUNDI: arabitzant

PARTICIPI: arabitzat, arabitzada, arabitzats, arabitzades

INDICATIU PRESENT: arabitzo, arabitzes, arabitza, arabitzem, arabitzeu, arabitzen

INDICATIU IMPERFET: arabitzava, arabitzaves, arabitzava, arabitzàvem, arabitzàveu, arabitzaven

INDICATIU PASSAT: arabitzí, arabitzares, arabitzà, arabitzàrem, arabitzàreu, arabitzaren

INDICATIU FUTUR: arabitzaré, arabitzaràs, arabitzarà, arabitzarem, arabitzareu, arabitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: arabitzaria, arabitzaries, arabitzaria, arabitzaríem, arabitzaríeu, arabitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: arabitzi, arabitzis, arabitzi, arabitzem, arabitzeu, arabitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: arabitzés, arabitzessis, arabitzés, arabitzéssim, arabitzéssiu, arabitzessin

IMPERATIU: arabitza, arabitzi, arabitzem, arabitzeu, arabitzin

->arable

■arable

Hom.: erable

[der. del cat. ant. arar ‘llaurar’, ll. arare, íd.]

adj Que pot ésser llaurat o conreat. Una feixa arable.

->arabo-

■arabo-

Forma prefixada del mot àrab. Ex.: araboparlant, araboisraelià.

->àrac

àrac

[de l’àr. ´araq ‘licor de palmera’]

m ALIM 1 Sake destil·lat.

2 Licor alcohòlic destil·lat, de 40° a 50°, d’origen oriental.

->araceli

araceli

[del ll. ara caeli ‘altar del cel’]

m TEAT Element escenogràfic utilitzat en la tramoia de la Festa d’Elx consistent en un vehicle ascensor format per plataformes sostingudes per un arc en forma de paràbola on hi ha cinc àngels.

->aràcies

■aràcies

Part. sil.: a_rà_ci_es

[del ll. arum, mena de planta, i -aci]

f BOT 1 pl Família d’espadiciflores integrada per plantes herbàcies, arbustives o arborescents i per lianes, de fruits en baia.

2 sing Planta de la família de les aràcies.

->aracnidisme

aracnidisme

[de aràcnid]

m PAT Estat patològic provocat per la picada dels aràcnids, sobretot les aranyes.

->aràcnids

■aràcnids

[del gr. arákhnē ‘aranya’]

m ZOOL 1 pl Classe d’artròpodes quelicerats integrada per individus que tenen el cos dividit en dues regions (prosoma i opistosoma), en general carnívors i de vida terrestre.

2 sing Artròpode de la classe dels aràcnids.

->aracno-

■aracno-

Forma prefixada del mot grec arákhnē, que significa ‘aranya’. Ex.: aracnodactília, aracnologia.

->aracnodactília

aracnodactília

Part. sil.: a_rac_no_dac_tí_li_a

[de aracno- i -dactília]

f PAT Síndrome constitucional caracteritzada per una sèrie d’anomalies neuroectodèrmiques heretades que afecten especialment l’esquelet, sobretot pel que fa a la llargària, exagerada, dels dits de les mans i dels peus.

->aracnoïdal

■aracnoïdal

Part. sil.: a_rac_no_ï_dal

[de aracnoide]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’aracnoide.

->aracnoide

■aracnoide

Part. sil.: a_rac_noi_de

[de aracno- i -oide]

1 adj Que té aspecte de teranyina.

2 adj i f ANAT ANIM Dit de la meninge situada entre la duramàter i la piamàter.

3 adj BOT Dit dels falsos teixits constituïts per hifes entrecreuades laxament, com els que formen la medul·la de molts líquens o la carn d’alguns bolets de soca.

->aracnoïditis

■aracnoïditis

Part. sil.: a_rac_no_ï_di_tis

[de aracnoide i -itis]

f PAT Inflamació de l’aracnoide.

->aracnologia

aracnologia

Part. sil.: a_rac_no_lo_gi_a

[de aracno- i -logia]

f ZOOL Branca de la zoologia que tracta de l’estudi dels aràcnids.

->aracnomorfs

aracnomorfs

[de aracno- i -morf]

m ZOOL 1 pl Subordre d’aràcnids de l’ordre dels aranèids que comprèn la majoria de les espècies d’aranyes de la fauna catalana.

2 sing Aràcnid del subordre dels aracnomorfs.

->arada

■arada

Hom.: erada

[del cat. ant. aradre (parles occidentals aladre) per dissimilació, ll. arātrum, íd.]

f 1 AGR Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra.

2 passar l’arada davant els bous Invertir l’ordre de les coses, fent més aviat allò que s’hauria hagut de fer més tard.

->arafidi

arafidi -ídia

[de a-¹ i rafidi]

adj BIOL Que no té rafe.

->aragall

■aragall

[segurament d’una base preromana argalio-, probablement identificable amb l’arrel indoeuropea arg- ‘terra blanquinosa’]

m 1 Xaragall.

2 BOT Arigany.

->arages

arages

[del b. ll. aragium, íd., der. de arare ‘arar’]

m pl HIST DR A Catalunya, exacció que els senyors directes de masos cobraven dels pagesos per l’explotació de terres.

->aragonès

■aragonès -esa

1 adj i m i f D’Aragó o de l’aragonès (dialectes i llengua literària).

2 adj HIST Per simplificació, relatiu o pertanyent a l’antiga corona catalanoaragonesa, als seus reis o a les seves institucions.

3 adj HIST Per simplificació, nom donat sovint pels estrangers, especialment a partir del segle XVI, als súbdits de la monarquia hispànica naturals o procedents dels estats hispànics de la corona catalanoaragonesa.

4 m LING 1 Dialecte romànic de la part pirinenca d’Aragó (alt Aragó i Sobrarb), pròxim al castellà.

2 Llengua literària medieval escrita a Aragó i a les zones de poblament aragonès del País Valencià.

3 Castellà dialectal d’Aragó, parlat en una gran part d’Aragó.

->aragonesisme

■aragonesisme

[de aragonès]

m LING Mot o gir de procedència aragonesa.

->aragonita

■aragonita

[de Molina de Aragón, Guadalajara, on és abundant, i -ita]

f MINERAL Carbonat càlcic, (CaCO₃), mineral que cristal·litza en la singonia ròmbica.

->araire

araire

Part. sil.: a_rai_re

[variant de arada]

m dial Arada.

->araldite

araldite

f QUÍM ORG Nom comercial amb què és coneguda internacionalment una resina epoxílica, utilitzada com a adhesiu per a metalls.

->aràlia

■aràlia

Part. sil.: a_rà_li_a

[del ll. cient. aralia, format potser sobre un mot canadenc]

f BOT i JARD Nom de diverses plantes de la família de les araliàcies que pertanyen principalment als gèneres Fatsia i Tetrapanax, com l’aràlia del Japó (Fatsia japonica) i l’aràlia papirífera (Tetrapanax papyriferus).

->araliàcies

■araliàcies

Part. sil.: a_ra_li_à_ci_es

[de aràlia i -aci]

f BOT 1 pl Família d’umbel·liflores integrada per plantes gairebé sempre llenyoses, de fulles generalment esparses i de fruit bacciforme o drupaci. Cal esmentar l’aràlia del Japó i l’heura.

2 sing Planta de la família de les araliàcies.

->aralocaspià

aralocaspià -ana

Part. sil.: a_ra_lo_cas_pi_à

[dels noms de les mars d’Aral i Càspia]

adj BIOGEOG Iranoturanià.

->aram

■aram

[del ll. td. aeramen ‘objecte de bronze’, der. del ll. aes, aeris ‘coure, bronze’; 1a FONT: 1162]

m 1 METAL·L Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.

2 ant Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.

->aramaisme

■aramaisme

Part. sil.: a_ra_ma_is_me

[de arameu]

m 1 HIST Cultura i influència aramees.

2 LING 1 Idiotisme peculiar dels parlars arameus.

2 Element lingüístic de l’arameu passat a una altra llengua.

->arameu

■arameu -ea

Part. sil.: a_ra_meu

[del ll. aramaeus, de l’hebreu Aram, epònim bíblic dels arameus i nom antic de Síria]

1 adj HIST Relatiu o pertanyent als arameus o a llur llengua.

2 m i f HIST Individu d’un poble semita establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.

3 m LING Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental parlats pels antics arameus, que constituí la lingua franca del Pròxim Orient.

->aramon

■aramon

[probablement de l’oc. alamon ‘braç de l’arada’]

m VITIC 1 Varietat de vinya conreada a la regió del Llenguadoc.

2 Raïm de vinya aramon, que dóna un vi corrent i de poca graduació.

->araneids

■araneids

Part. sil.: a_ra_neids

[del ll. aranea ‘aranya’ i -id]

m ZOOL 1 pl Ordre de la classe dels aràcnids integrat per un gran nombre d’espècies els individus de les quals són denominats comunament aranyes.

2 sing Aràcnid de l’ordre dels araneids.

->araneo-

araneo-

Forma prefixada del mot llatí aranĕa, que significa ‘aranya’. Ex.: araneós, araneomorf.

->araneós

araneós -osa

Part. sil.: a_ra_ne_ós

[del ll. araneosus, -a, -um, íd.]

adj 1 Dit dels pèls llargs i fins com teranyines.

2 BOT Dit de les plantes, les fulles, etc., que presenten pèls araneosos.

->aranès

■aranès -esa

1 adj i m i f De la Vall d’Aran (Catalunya) o de l’aranès (dialecte).

2 m LING Dialecte gascó parlat a la Vall d’Aran.

->aranger

■aranger

[de aranja]

m BOT i AGR 1 Arbre de la família de les rutàcies (Citrus paradisi), espinós, de fulles verdes tot l’any, els fruits del qual són les aranges.

2 aranger gran (o gros) Arbre de la família de les rutàcies (Citrus grandis), semblant a l’aranger, però més gros i amb no tantes espines, els fruits del qual són les aranges grosses.

->arangí

■arangí

[de aranja]

m BOT 1 Melissa.

2 arangí bord Petita liana de la família de les labiades (Prasium majus), de fulles verdes tot l’any, de tija prismàtica i de flors blanquinoses.

->aranja

■aranja

[de la variant ant. naranja, per confusió amb l’aglutinació de l’article una]

f BOT i AGR 1 Fruit de l’aranger, d’estructura semblant a la taronja, arrodonit o piriforme, de color groc pàl·lid.

2 aranja grossa Fruit de l’aranger gran (o gros), semblant a l’aranja, però més gros.

->aranya¹

■aranya¹

[del ll. aranĕa ‘aranya, teranyina’; 1a FONT: o.]

f 1 ZOOL Qualsevol dels individus de l’ordre dels araneids, com l’aranya d’aigua (Argyroneta aquatica) i l’aranya domèstica (Tegenaria domestica i Pholcus sp).

2 1 Nom de diferents objectes d’una forma que recorda la de l’aranya.

2 Salamó o canelobre de diferents braços que és col·locat penjant del sostre.

3 Conjunt de cordes o de petits caps que surten d’un mateix punt en direccions divergents, especialment els utilitzats per a sostenir les hamaques o els cois.

4 Fusta amb diferents forats o politges d’on arrenquen diferents cordes.

3 ELECTROT Bornat que és fet del cap de tots els cables que entren en una estació elèctrica distribuïdora per a poder deixar fora de circuit els embarrats, l’estructura i l’aparellatge, quan cal introduir-hi reformes o fer-hi reparacions importants, sense deixar d’alimentar el sector de xarxa corresponent.

4 INFORM Programa informàtic que busca pàgines web, les indexa i les emmagatzema en el directori d’un cercador.

5 TÈXT 1 Peça que, amb el seu moviment de rotació, torç la metxa i l’enrotlla a la bobina.

2 En algunes màquines de filar o de teixir, guiafils.

6 aranya roja ZOOL i FITOPAT Petit aràcnid de l’ordre dels àcars (Tetranychus telarius), fitoparàsit, que ataca la vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.

7 aranyes vasculars PAT Tipus de telangièctasi que apareix sovint en certes malalties hepàtiques.

8 ésser (algú) una aranya No deixar escapar cap avinentesa de guany, saber-se aprofitar de tot.

9 ésser una aranya de forat Dit de qui viu retirat i fuig de la gent.

10 potes d’aranya TECNOL Conjunt de ranures efectuades en la superfície de fregament d’un coixinet per tal de facilitar-hi la distribució de l’oli de lubrificació.

11 tela d’aranya ZOOL Teranyina.

->aranya²

■aranya²

[v. aranya¹]

f 1 ICT Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids (Trachinus sp), de cos allargat i comprimit, proveïts de glàndules i de fiblons verinosos. Cal destacar l’aranya de cap negre (o capçuda) (T. radiatus), de color grogós, amb taques negres arrodonides als flancs, i el cap vermellós o violaci i l’aranya fragata (o espasenca) (T. araneus), amb sis o set taques fosques, grans i ovalades, per sota la línia lateral i el ventre de color groc pàl·lid.

2 aranya de mar ZOOL Nom de diversos crustacis decàpodes braquiürs dels gèneres Inachus i Macropodia.

->aranya³

■aranya³

[v. aranya¹]

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Nigella damascena), de flors de color blau clar envoltades per un involucre de fulles amb l’aspecte d’una aranya.

->aranyer¹

■aranyer¹

[de aranya¹]

m ORNIT Pela-roques.

->aranyer²

■aranyer²

[de aranya¹]

m TÈXT En les màquines metxeres, selfactines i de rodets, peça llarga que serveix de suport als guiafils coneguts per aranyes.

->aranyeta

■aranyeta

[de aranya¹]

f TÈXT En certes màquines de filar o de retòrcer, peça que fa la mateixa funció que l’aranya de les metxeres.

->aranyó

■aranyó

[d’una forma afí al cèlt. *agranio, -on; 1a FONT: 1575]

m 1 BOT Fruit de l’aranyoner.

2 ENTOM i FITOPAT Petit insecte de l’ordre dels tisanòpters (Liothrips oleae), de color negre, que ataca l’olivera.

3 ICT aranya².

->aranyoner

■aranyoner

[de aranyó]

m BOT Arbust caducifoli i espinós de la família de les rosàcies (Prunus spinosa), de fulles esparses i de flors blanques i abundoses, els fruits del qual són els aranyons.

->aranyosa

■aranyosa

[de aranya¹]

f BOT Planta herbàcia de la família de les orquidàcies (Ophrys arachnites), de fulles lanceolades i de flors agrupades en espiga.

->aranzel

■aranzel

[del cast. arancel, ant. alanzel, d’origen àrab, però d’etimologia incerta, possiblement de l’àr. al-´ánzǟl, plural de nuzl ‘producte, fruit’, de l’arrel n-z-l ‘baixar, fer baixar’]

m ECON i DR FISC 1 Impost que paguen els béns importats a un estat i, a vegades, certs béns exportats.

2 Document en el qual són assenyalades les mercaderies, agrupades en capítols i seccions, i l’impost que els correspon a cadascuna.

3 Forma de retribució d’algunes funcions públiques o semipúbliques.

->aranzelari

■aranzelari -ària

[de aranzel]

adj Relatiu o pertanyent a l’aranzel.

->arapaho

arapaho

1 adj Relatiu o pertanyent als arapahos o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’una tribu índia de llengua algonquina d’Amèrica del Nord que vivia al nord del Missouri i, més tard, a l’àrea de les praderies, confinats actualment en reserves d’Oklahoma i Wyoming.

3 m LING Subgrup de llengües indígenes d’Amèrica del Nord de la família algonquina, del qual existeixen actualment dos dialectes: l’arapaho pròpiament dit i l’atsina.

->arapaima

arapaima

Part. sil.: a_ra_pai_ma

[del tupí arapaima, íd.]

m ICT Peix clupeïforme de la família dels osteoglòssids (Arapaima gigas), gros, de cos robust comprimit lateralment i recobert d’escata grossa.

->araquídic

araquídic, àcid

[del ll. cient. arachis; arachid-, del ll. arachidne, i aquest, del gr. arákhidna ‘cacauet’]

BIOQ Àcid gras present en l’oli de cacauet, emprat per a la fabricació de ceres sintètiques.

->araquidònic

araquidònic, àcid

[de araquídic]

Un dels àcids grassos indispensables, constituent dels fosfàtids animals.

->araquina

araquina

[de araqu(ídic) i -ina]

f BIOQ Globulina del cacauet, que conté sobretot arginina, histidina, lisina i cisteïna.

->araroba

araroba

[probablement d’origen tupí]

m BOT Arbre de la família de les papilionàcies (Andira araroba), que produeix una resina de la qual són obtingudes unes pólvores usades en farmàcia.

->aratori

■aratori -òria

[der. del cat. ant. arar ‘llaurar’, ll. arare, íd.]

adj 1 Que serveix per a llaurar.

2 Relatiu o pertanyent a l’operació de llaurar.

->arauac

■arauac

Part. sil.: a_ra_uac

1 adj Relatiu o pertanyent als arauacs o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu del grup de pobles de llengua arauac distribuïts per l’Amèrica del Sud i les Grans Antilles.

3 m LING Família de llengües de les Antilles i de l’Amèrica del Sud.

->araucà

■araucà -ana

Part. sil.: a_rau_cà

[del nom de la localitat xilena d’Arauco]

1 adj Relatiu o pertanyent als araucans o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile.

3 m LING Llengua parlada a Xile, pels volts de Valdivia i Concepción, i a l’Argentina, sobretot a la regió de Neuquén (sovint rep el nom de maputxe).

->araucària

■araucària

Part. sil.: a_rau_cà_ri_a

[del nom de la localitat xilena d’Arauco]

f BOT i JARD Gènere de grans arbres resinosos de la família de les araucariàcies (Araucaria sp), de fulles verdes tot l’any, dels quals hom obté fusta de bona qualitat.

->araucariàcies

■araucariàcies

Part. sil.: a_rau_ca_ri_à_ci_es

[de araucària i -àcia]

f BOT 1 pl Família de pinals integrada per arbres de fulles aciculars i més o menys lanceolades i que comprèn les araucàries.

2 sing Arbre de la família de les araucariàcies.

->aràujia

■aràujia

Part. sil.: a_ràu_ji_a

[del ll. científic Araujia, der. d’un mot brasiler]

f BOT Petita liana exòtica de la família de les asclepiadàcies (Araujia sericifera), de fruit gros, dehiscent i llavors proveïdes d’un plomall sedós, subespontània a la regió mediterrània.

->arawak

arawak

adj i m i f Arauac.

->arbequí

■arbequí -ina

1 adj i m i f D’Arbeca (Garrigues).

2 adj AGR Dit d’una varietat d’olivera, molt conreada a Catalunya, productora d’oli d’una qualitat excel·lent.

3 f AGR Oliva d’una olivera arbequina.

->arbitrable

■arbitrable

[de arbitrar]

adj Que pot ésser sotmès a decisió arbitral.

->arbitració

■arbitració

Part. sil.: ar_bi_tra_ci_ó

[del ll. arbitratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f Acció d’arbitrar.

->arbitrador

■arbitrador -a

[del ll. arbitrator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1311]

adj Que arbitra. Jutge arbitrador.

->arbitral

■arbitral

[del ll. arbitralis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj Relatiu o pertanyent als àrbitres o a l’arbitració. Sentència arbitral.

->arbitralment

■arbitralment

[de arbitral]

adv Amb la intervenció d’un àrbitre. Decisió presa arbitralment.

->arbitrament

■arbitrament

[de arbitrar]

m 1 Acció de donar sentència arbitral.

2 Sentència arbitral.

->arbitrar

■arbitrar

[del ll. arbitrare ‘judicar’, der. de arbĭter ‘jutge’]

v tr 1 Judicar, sentenciar, com a àrbitre. Arbitrar un litigi.

2 Fer d’àrbitre (en una competició). Arbitrar un partit de futbol.

3 Proporcionar-se, procurar-se. Arbitrar mitjans de subsistència.

4 concebre 2. Arbitrar una hipòtesi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: arbitrar

GERUNDI: arbitrant

PARTICIPI: arbitrat, arbitrada, arbitrats, arbitrades

INDICATIU PRESENT: arbitro, arbitres, arbitra, arbitrem, arbitreu, arbitren

INDICATIU IMPERFET: arbitrava, arbitraves, arbitrava, arbitràvem, arbitràveu, arbitraven

INDICATIU PASSAT: arbitrí, arbitrares, arbitrà, arbitràrem, arbitràreu, arbitraren

INDICATIU FUTUR: arbitraré, arbitraràs, arbitrarà, arbitrarem, arbitrareu, arbitraran

INDICATIU CONDICIONAL: arbitraria, arbitraries, arbitraria, arbitraríem, arbitraríeu, arbitrarien

SUBJUNTIU PRESENT: arbitri, arbitris, arbitri, arbitrem, arbitreu, arbitrin

SUBJUNTIU IMPERFET: arbitrés, arbitressis, arbitrés, arbitréssim, arbitréssiu, arbitressin

IMPERATIU: arbitra, arbitri, arbitrem, arbitreu, arbitrin

->arbitrari

■arbitrari -ària

[del ll. arbitrarius, -a, -um, íd.]

adj 1 1 Que depèn del lliure albir; discrecional.

2 multa arbitrària Multa deixada a la decisió del jutge.

2 Exercit no atenent sinó a la voluntat o al capritx propis. Una mesura arbitrària.

->arbitràriament

■arbitràriament

Part. sil.: ar_bi_trà_ri_a_ment

[de arbitrari]

adv D’una manera arbitrària. Governar arbitràriament.

->arbitrarietat

■arbitrarietat

Part. sil.: ar_bi_tra_ri_e_tat

[de arbitrari]

f 1 Qualitat d’arbitrari.

2 Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc., dictat pel capritx.

->arbitratge

■arbitratge

[de arbitrar; 1a FONT: s. XIX]

m 1 1 Acció d’arbitrar;

2 l’efecte.

2 Missió d’àrbitre.

3 1 DR Decisió d’una qüestió o un conflicte jurídic per part d’una persona o de diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.

2 DR TREB Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, de manca d’entesa en negociacions o de desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat.

3 arbitratge internacional DR INTERN Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre estats a través d’una decisió jurídica d’un o més àrbitres o d’un tribunal arbitral, escollits per les parts.

4 ECON 1 Operació de borsa que consisteix a obtenir un benefici en aprofitar les diferències de cotització en diferents mercats, comprant i venent valors o mercaderies.

2 Fixació d’un preu per part de l’estat o d’una comissió nomenada bilateralment.

->arbitratgista

■arbitratgista

[de arbitratge]

m i f ECON Persona que fa arbitratges de borsa o en la fixació dels preus.

->arbitratiu

■arbitratiu -iva

Part. sil.: ar_bi_tra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. arbitratus, -a, -um, participi de arbitrare ‘judicar’]

adj 1 Que depèn de l’arbitri; arbitrari.

2 Relatiu o pertanyent a l’arbitrador o jutge àrbitre, arbitral.

->arbitratori

■arbitratori -òria

[de arbitrar]

adj Arbitral.