->fraró
■fraró[de frare]
m ENTOM 1 Corc del blat.
2 Corc de l’arròs.
->frase
■frase[del ll. phrasis ‘dicció, estil’, i aquest, del gr. phrásis ‘expressió’, der. de phrázō ‘explicar’; 1a FONT: 1596]
f 1 1 LING Sintagma.
2 LING Oració.
3 fer frases Parlar pretensiosament, procurant de cridar l’atenció amb paradoxes, idees contraposades, etc.
4 frase feta LING Expressió d’ús corrent en la llengua, especialment quan el seu significat no pot ésser deduït del dels seus components.
5 frase matriu LING Segons la terminologia de Lees, frase dins la qual hom n’intercala una altra, anomenada frase constituent.
2 MÚS Element d’una composició musical que comprèn normalment dos compassos o més i que acaba en una cadència.
->fraseig
■fraseigPart. sil.: fra_seig
[de frasejar]
m MÚS Art o tècnica de frasejar.
->frasejar
■frasejar[de frase]
v 1 intr Formar les frases de tal o tal manera.
2 tr Llegir, dir, destacant bé les frases i els seus membres.
3 tr MÚS En l’execució d’una peça musical, destacar els elements de l’obra, donant valor a les frases, les pauses, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: frasejar
GERUNDI: frasejant
PARTICIPI: frasejat, frasejada, frasejats, frasejades
INDICATIU PRESENT: frasejo, fraseges, fraseja, frasegem, frasegeu, frasegen
INDICATIU IMPERFET: frasejava, frasejaves, frasejava, frasejàvem, frasejàveu, frasejaven
INDICATIU PASSAT: frasegí, frasejares, frasejà, frasejàrem, frasejàreu, frasejaren
INDICATIU FUTUR: frasejaré, frasejaràs, frasejarà, frasejarem, frasejareu, frasejaran
INDICATIU CONDICIONAL: frasejaria, frasejaries, frasejaria, frasejaríem, frasejaríeu, frasejarien
SUBJUNTIU PRESENT: frasegi, frasegis, frasegi, frasegem, frasegeu, frasegin
SUBJUNTIU IMPERFET: frasegés, frasegessis, frasegés, frasegéssim, frasegéssiu, frasegessin
IMPERATIU: fraseja, frasegi, frasegem, frasegeu, frasegin
->fraseo-
fraseo-Forma prefixada del mot grec phrásis, phráseōs, que significa ‘llenguatge, frase’. Ex.: fraseologia.
->fraseologia
■fraseologiaPart. sil.: fra_se_o_lo_gi_a
[de fraseo- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 LING 1 Conjunt de característiques dels enunciats d’una llengua.
2 Estil d’un escriptor en l’estructuració dels enunciats de la seva obra.
3 Recull de les maneres de dir d’una llengua, d’un sector d’aquesta o d’un autor.
2 desp Ús inadequat o abús de la frase o dels seus elements, que provoca una redundància.
->fraseològic
■fraseològic -aPart. sil.: fra_se_o_lò_gic
[de fraseologia]
adj Relatiu o pertanyent a la fraseologia.
->-frasi
-frasiForma sufixada del mot grec phrásis, phráseōs, que significa ‘llenguatge, frase’. Ex.: perífrasi.
->-fràsia
-fràsiaForma sufixada del mot grec phrásis, phráseōs, que significa ‘llenguatge, frase’. Ex.: bradifràsia.
->frasnià
frasnià -anaPart. sil.: fras_ni_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al frasnià.
2 m Primer estatge del devonià superior, situat sobre el givetià i sota el famennià.
->frasqueta
■frasqueta[possiblement adaptació del fr. frisquette, der. de frisque, alteració, per influx de l’ant. fresche, de frique ‘viu, espavilat’, fràncic *frik ‘atrevit’]
f GRÀF Marc de ferro revestit amb paper fort, tallat solament al lloc que ha d’imprimir el motlle, i que impedeix que caiguin els plecs fixats al timpà.
->fratern
■fratern -a[del ll. fraternus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1480]
adj 1 Relatiu o pertanyent als germans.
2 Propi de germans.
3 BIOL Bivitel·lí.
->fraternal
■fraternal[de fratern; 1a FONT: c. 1375, Pere III]
adj 1 De germà.
2 Propi de persones que es tracten com a germans. Amor fraternal.
->fraternalment
■fraternalment[de fraternal]
adv D’una manera fraternal.
->fraternitat
■fraternitat[del ll. fraternĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Lligam entre germans, germanor.
2 Unió i entesa entre germans o entre els qui es tracten com a tals.
3 HIST Associació religiosa creada entorn d’una església, un santuari o una comunitat monàstica per fer participar els seus membres dels seus béns espirituals i temporals.
4 fraternitat d’armes 1 HIST Lligam que s’establia entre dos cavallers en prometre’s ajut i fidelitat mutus, la qual cosa comportava la defensa mútua en qualsevol moment i el compartiment del botí.
2 p ext Lligam que uneix els qui han combatut junts per una mateixa causa.
->fraternitzar
■fraternitzar[de fratern]
v intr Unir-se i tractar-se com a germans.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fraternitzar
GERUNDI: fraternitzant
PARTICIPI: fraternitzat, fraternitzada, fraternitzats, fraternitzades
INDICATIU PRESENT: fraternitzo, fraternitzes, fraternitza, fraternitzem, fraternitzeu, fraternitzen
INDICATIU IMPERFET: fraternitzava, fraternitzaves, fraternitzava, fraternitzàvem, fraternitzàveu, fraternitzaven
INDICATIU PASSAT: fraternitzí, fraternitzares, fraternitzà, fraternitzàrem, fraternitzàreu, fraternitzaren
INDICATIU FUTUR: fraternitzaré, fraternitzaràs, fraternitzarà, fraternitzarem, fraternitzareu, fraternitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: fraternitzaria, fraternitzaries, fraternitzaria, fraternitzaríem, fraternitzaríeu, fraternitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: fraternitzi, fraternitzis, fraternitzi, fraternitzem, fraternitzeu, fraternitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: fraternitzés, fraternitzessis, fraternitzés, fraternitzéssim, fraternitzéssiu, fraternitzessin
IMPERATIU: fraternitza, fraternitzi, fraternitzem, fraternitzeu, fraternitzin
->fraticel
■fraticel[de l’it. fraticello, íd., dimin. de frate ‘germà, frare’]
m HIST ECL Espiritual.
->fratria
fratriaPart. sil.: fra_tri_a
[del gr. phratría, der. de phratḗr ‘germà’]
f ANTROP Organització de parentiu formada per dos o més clans els membres dels quals estan relacionats per parentiu unilineal.
->fratricida
■fratricida[del ll. fraticida, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 adj Que serveix per a cometre un fratricidi. L’arma fratricida.
2 m i f Persona que comet un fratricidi.
->fratricidi
■fratricidi[del ll. fratricidium, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Mort d’una persona causada per un seu germà.
->frau1
■frau1Part. sil.: frau
[del ll. fraus, fraudis ‘mala fe; engany’; 1a FONT: 1271]
m 1 Acció d’enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d’ell.
2 DR Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure’n un profit a costa de l’estat o d’altri.
3 DR CIV Intenció de perjudicar algú o d’aprofitar-se d’un error seu en benefici propi.
4 DR FISC Acció de falsejar les declaracions al fisc o d’acomplir actes maliciosos en perjudici d’aquest, per tal d’eludir les obligacions fiscals.
5 DR CIV Acció feta emparant-se en una llei per eludir-ne una altra, sia de l’ordenament jurídic del mateix país, sia d’un altre.
6 en frau de creditors DR CIV Dit del negoci jurídic que pot ésser objecte de rescissió quan el deutor ha defugit les seves obligacions i no pot satisfer els crèdits.
->frau2
■frau2Part. sil.: frau
[d’origen incert, però molt probablement del ll. hispànic *fragum ‘país trencat, congost’, de la mateixa arrel del ll. frangĕre ‘trencar’; també podria provenir d’una base preromana indoeuropea, frago-, de la mateixa arrel que el verb llatí (cf. fracció); 1a FONT: 1282]
1 m AGR Espai que hi ha entre dos arbres o dues plantes o entre dues fileres de plantes en un camp, un hort, etc.
2 f Congost.
->fraudós
fraudós -osaPart. sil.: frau_dós
[de frau1]
adj ant Fraudulent.
->fraudulència
■fraudulènciaPart. sil.: frau_du_lèn_ci_a
[del ll. fraudulentia, íd.; 1a FONT: 1464]
f 1 Qualitat de fraudulent.
2 Cosa fraudulenta.
->fraudulent
■fraudulent -aPart. sil.: frau_du_lent
[del ll. fraudulens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]
adj 1 Que empra el frau.
2 Que és fet amb frau.
->fraudulentament
■fraudulentamentPart. sil.: frau_du_len_ta_ment
[de fraudulent; 1a FONT: c. 1322]
adv Amb frau.
->fraudulós
■fraudulós -osaPart. sil.: frau_du_lós
[del ll. fraudulosus, -a,- um, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]
adj Fraudulent.
->fraudulosament
■fraudulosamentPart. sil.: frau_du_lo_sa_ment
[de fraudulós]
adv Fraudulentament.
->fraula
■fraulaPart. sil.: frau_la
[variant dial. de fraga, del dimin. ll. vg. *fragŭla; 1a FONT: 1762]
f dial BOT Maduixa.
->fraular
■fraularPart. sil.: frau_lar
[de fraula]
m dial AGR Maduixerar.
->fraulera
■frauleraPart. sil.: frau_le_ra
[de fraula]
f BOT dial 1 Maduixera.
2 Fraguera.
->fre
■fre[del ll. frēnum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Instrument de ferro al qual hom lliga les regnes i que, posat a la boca dels cavalls, els muls, etc., serveix per a subjectar-los i menar-los.
2 fig Aturador, moderador de les accions, de la passió, etc. Aquella dona no té fre. Si no poseu fre a l’anarquia tot serà desordre. Cal posar fre a la seva ambició.
3 ANAT ANIM 1 Plec membranós que, a manera de brida, limita els moviments d’un òrgan o d’una part.
2 Sistema d’acoblament de les ales dels lepidòpters consistent en un o més pèls de la base de l’ala posterior, que es fixen en el retinacle de l’ala anterior.
3 fre de la llengua Tel de la llengua.
4 fre del prepuci Brida que uneix el prepuci al gland.
4 1 TECNOL Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
2 fre de disc Fre de fregament en què uns dispositius de fricció pincen una peça mòbil, el disc, que gira solidària amb la roda.
3 fre de fregament TECNOL Fre que transforma l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil.
4 fre de tambor TECNOL Fre de fregament, emprat principalment en els automòbils, en què una part, el tambor, va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades que pressionen sobre la cara interior del tambor.
5 TÈXT 1 Mecanisme per a aturar ràpidament el teler mecànic, amb la llançadora totalment dins un calaix, evitant que resti enclosa dins la calada.
2 Mecanisme d’acoblament que transmet, en la selfactina, el moviment a les pues per al despuntatge.
3 Tensor de fil en la llançadora.
4 Mecanisme aplicat al plegador d’ordit per a donar a aquest últim una tensió regular.
->freàtic
■freàtic -aPart. sil.: fre_à_tic
[del gr. phréar, phréatos ‘pou, cisterna’]
adj Relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies. Mantell freàtic.
->frec
■frec[de fregar; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Fregament.
2 PAT i DIAG Signe clínic constituït per un soroll determinat per auscultació i de vegades per palpació, produït en fregar dues superfícies seroses inflamades.
3 1 a frec (d’una cosa) Molt acostat, a punt de fregar-la, de tenir-hi contacte.
2 frec a frec A frec.
->fred
■fred -a[del ll. vg. frĭgdus, ll. cl. frīgĭdus, íd.; 1a FONT: 1122]
1 adj 1 Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un clima fred.
2 No escalfat. Un bany fred.
3 Que no té el grau de calor normal, necessari a un fi. Tenir el cos fred, les extremitats fredes. Trobar el menjar fred.
2 adj fig 1 Sense afecte, passió, sensibilitat, etc. Una persona freda, incapaç de plorar o de riure.
2 p ext Una carta freda, gairebé descortesa.
3 Poc sensible als estímuls sexuals.
4 Que no s’immuta davant esdeveniments imprevists, impressionants, per inclinacions afectives, etc. Un jutge fred, que sap ésser equitatiu.
5 p ext Una investigació científica ha d’ésser freda. Ha fet una crítica ponderada i freda.
6 Mancat de gràcia, d’al·licient, de simpatia, d’expressió, etc. Un actor, un orador, fred.
7 p ext Un quadre fred. Una decoració freda.
3 m [i f dial] 1 Sensació produïda per la pèrdua de calor. Tenir fred. Sentir fred.
2 Temps fred. Fer fred. Un fred tardà.
3 FÍS i INDÚST Estat d’un cos, d’una substància, d’una cambra, etc., que té una temperatura inferior a la normal.
4 no fer fred ni calor (o ni fred ni calor) (una cosa a algú) fig Ésser-li indiferent.
4 adj PINT Dit dels tons de color que van del verd, passant pels blaus, fins al violat.
->fredament
■fredament[de fred]
adv Amb fredor.
->fredejar
■fredejar[de fred; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v intr 1 Fer més aviat fred. Avui fredeja.
2 Mostrar-se més o menys freda una cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fredejar
GERUNDI: fredejant
PARTICIPI: fredejat, fredejada, fredejats, fredejades
INDICATIU PRESENT: fredejo, fredeges, fredeja, fredegem, fredegeu, fredegen
INDICATIU IMPERFET: fredejava, fredejaves, fredejava, fredejàvem, fredejàveu, fredejaven
INDICATIU PASSAT: fredegí, fredejares, fredejà, fredejàrem, fredejàreu, fredejaren
INDICATIU FUTUR: fredejaré, fredejaràs, fredejarà, fredejarem, fredejareu, fredejaran
INDICATIU CONDICIONAL: fredejaria, fredejaries, fredejaria, fredejaríem, fredejaríeu, fredejarien
SUBJUNTIU PRESENT: fredegi, fredegis, fredegi, fredegem, fredegeu, fredegin
SUBJUNTIU IMPERFET: fredegés, fredegessis, fredegés, fredegéssim, fredegéssiu, fredegessin
IMPERATIU: fredeja, fredegi, fredegem, fredegeu, fredegin
->fredeluc
■fredeluc -uga[de fred (v. feixuc)]
adj i m dial Fredolic.
->fredeluga
■fredeluga[de fredeluc]
f ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Vanellus vanellus), amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap i el plomatge negre i blanc.
->frederic
fredericm NUMIS 1 Moneda alemanya d’or, de valor de 5 tàlers d’argent, encunyada pels reis de Prússia des de Frederic Guillem I (1713-1740) fins a la proclamació de l’imperi Alemany (1871).
2 Moneda danesa d’or, del segle XIX, de valor de 5 tàlers, introduïda pel rei Frederic VI.
->fredolec
■fredolec -ega[de fred]
adj dial Fredolic.
->fredolí
■fredolí -ina[variant de fredolic]
adj dial fredolic 1.
->fredolic
■fredolic -a[de fred]
1 adj Molt sensible al fred.
2 m BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma terreum) de barret convex, grisenc, fibrós i esquamós, i de cama blanca grisenca, comestible.
->fredor
■fredor[de fred; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Qualitat de fred. No es banya per la fredor de l’aigua. L’aigua, no la vull gaire calenta: només que hagi perdut la fredor.
2 fig La fredor d’un públic. La fredor de les seves paraules. Saludar-se amb fredor.
2 fred 3.
->fredorada
■fredorada[de fredor]
f 1 Gran fred.
2 METEOR Període de temperatures molt baixes associat amb la invasió del país per masses d’aire polar o continental.
->fredorejar
■fredorejar[de fredor]
v intr Fer fred.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fredorejar
GERUNDI: fredorejant
PARTICIPI: fredorejat, fredorejada, fredorejats, fredorejades
INDICATIU PRESENT: fredorejo, fredoreges, fredoreja, fredoregem, fredoregeu, fredoregen
INDICATIU IMPERFET: fredorejava, fredorejaves, fredorejava, fredorejàvem, fredorejàveu, fredorejaven
INDICATIU PASSAT: fredoregí, fredorejares, fredorejà, fredorejàrem, fredorejàreu, fredorejaren
INDICATIU FUTUR: fredorejaré, fredorejaràs, fredorejarà, fredorejarem, fredorejareu, fredorejaran
INDICATIU CONDICIONAL: fredorejaria, fredorejaries, fredorejaria, fredorejaríem, fredorejaríeu, fredorejarien
SUBJUNTIU PRESENT: fredoregi, fredoregis, fredoregi, fredoregem, fredoregeu, fredoregin
SUBJUNTIU IMPERFET: fredoregés, fredoregessis, fredoregés, fredoregéssim, fredoregéssiu, fredoregessin
IMPERATIU: fredoreja, fredoregi, fredoregem, fredoregeu, fredoregin
->fredorós
■fredorós -osa[de fredor; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj 1 Que fa sentir fred. Un dia fredorós.
2 Que sent fred.
->fredós
■fredós -osa[de fred]
adj Que tira a fred.
->freelance
■freelance* [fɾìláns][angl ] 1 adj i m i f Dit del professional, especialment del que duu a terme activitats creatives, que treballa pel seu compte prestant serveis professionals per altri.
2 adj Dit del treball o activitat encarregat a un professional freelance.
->frega
■frega[de fregar; 1a FONT: 1618]
f TERAP Fricció.
->fregada
■fregada[de fregar]
f 1 Acció de fregar.
2 fregada d’orelles Repulsa, reprensió aspra.
->fregadís
■fregadís[de fregar; 1a FONT: c. 1900]
[pl -issos] m Fregament continu, reiterat, de dues coses que es toquen, que llisquen l’una sobre l’altra.
->fregadissa
■fregadissa[de fregar]
f Acció continuada, repetida, de fregar.
->fregador1
■fregador1[de fregar i -dor2]
m Aigüera.
->fregador2
■fregador2-a[de fregar i -dor1; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
1 adj i m i f Que frega.
2 m ELECTROT Escombreta.
3 FUST 1 m Estri format per una petita peça rectangular de fusta amb una maneta en una de les cares i a l’altra, coberta generalment per una capa de suro, un revestiment de paper de vidre, que serveix per a polir la fusta tot fregant-la.
2 f Màquina elèctrica proveïda de bandes, discs o cilindres abrasius emprada per a fregar i donar un acabat millor a la superfície d’una peça de fusta.
->fregadora
■fregadora[de fregador1]
f Aigüera.
->fregall
■fregall[de fregar; 1a FONT: 1575, DPou.]
m 1 Manyoc d’espart, de fils d’alumini, esponja dura, etc., que serveix per a fregar, especialment els plats, les rajoles, etc.
2 pl TÈXT Caps de fils de cotó emprats per a netejar la maquinària en les fàbriques tèxtils.
->fregament
■fregament[de fregar]
m 1 1 Acció de fregar-se;
2 l’efecte.
2 MED Fricció.
->fregar
■fregar[del ll. frĭcare, íd.; 1a FONT: 1250]
v 1 intr Moure’s dues superfícies en contacte de manera que uns mateixos punts de l’una es vagin posant successivament en contacte amb punts diferents de l’altra. La roda de la bicicleta frega amb la forquilla.
2 tr Tocar superficialment en passar. És tan alt, que frega el sostre del menjador amb els cabells.
3 1 tr Sotmetre una cosa a l’acció d’una altra que hom fa moure sobre la seva superfície. Frega el mirall amb aquest drap. Fregar una peça de fusta amb paper de vidre.
2 pron Es fregava els ulls meravellat.
3 tr esp Netejar (el paviment) fregant-lo amb una baieta, un fregall, etc., molls. Dissabte fregarem el pis.
4 tr Rentar (els plats).
5 fregar-se les mans Sentir satisfacció per una cosa que està a punt d’esdevenir-se i de la qual hom espera treure profit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fregar
GERUNDI: fregant
PARTICIPI: fregat, fregada, fregats, fregades
INDICATIU PRESENT: frego, fregues, frega, freguem, fregueu, freguen
INDICATIU IMPERFET: fregava, fregaves, fregava, fregàvem, fregàveu, fregaven
INDICATIU PASSAT: freguí, fregares, fregà, fregàrem, fregàreu, fregaren
INDICATIU FUTUR: fregaré, fregaràs, fregarà, fregarem, fregareu, fregaran
INDICATIU CONDICIONAL: fregaria, fregaries, fregaria, fregaríem, fregaríeu, fregarien
SUBJUNTIU PRESENT: fregui, freguis, fregui, freguem, fregueu, freguin
SUBJUNTIU IMPERFET: fregués, freguessis, fregués, freguéssim, freguéssiu, freguessin
IMPERATIU: frega, fregui, freguem, fregueu, freguin
->fregata
■fregataHom.: fragata
[del ll. cient. Fregata, i aquest, de l’it. fregata ‘fragata’, amb al·lusió a la velocitat]
f ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels fregàtids (Fregata sp), de plomatge poc conspicu, cua llarga i forcada, propis de l’Amèrica tropical.
->fregatel·la
■fregatel·la[der. de fregar amb el sufix -el·la, corresponent en molts casos al sufix fr. -elle i a l’it. -ella, dimin. ll. -ellus, -ella; 1a FONT: s. XX, Bertrana]
f Fregada, fregadissa.
->fregàtids
fregàtidsm ORNIT 1 pl Família de pelecaniformes, que únicament comprèn el gènere Fregata sp.
2 sing Ocell de la família dels fregàtids.
->fregida
■fregida[de fregit]
f 1 Acció de fregir;
2 l’efecte.
->fregidina
■fregidina[de fregit]
f Soroll, olor i fum que fa l’oli, el llard, etc., quan bull.
->fregidora
■fregidora[de fregir]
f Recipient en què hom posa oli a bullir, proveït d’una escorredora on hom posa els aliments que vol fregir, mitjançant la qual són introduïts aquests en l’oli.
->freginal
freginalm ant AGR Farraginal.
->freginalenc
freginalenc -aadj i m i f De Freginals (Montsià).
->freginat
■freginat[de fregir]
m GASTR Fregit, especialment de freixura.
->fregir
■fregir[del ll. frīgĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV]
v 1 1 tr Coure en oli, en llard o en mantega bullent. No fregeixis els llegums en aquesta paella: acabo de fregir-hi peix.
2 pron La ceba es fregeix més de pressa que el tomàquet.
3 fregir-la (a algú) fig Fer-li una mala passada, enganyar-lo o causar-li un perjudici que no esperava. Ai, la gata maula: ens l’ha ben fregida!
2 intr Fer soroll l’aigua de mar en passar entre roques llepant-les.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fregir
GERUNDI: fregint
PARTICIPI: fregit, fregida, fregits, fregides
INDICATIU PRESENT: fregeixo, fregeixes, fregeix, fregim, fregiu, fregeixen
INDICATIU IMPERFET: fregia, fregies, fregia, fregíem, fregíeu, fregien
INDICATIU PASSAT: fregí, fregires, fregí, fregírem, fregíreu, fregiren
INDICATIU FUTUR: fregiré, fregiràs, fregirà, fregirem, fregireu, fregiran
INDICATIU CONDICIONAL: fregiria, fregiries, fregiria, fregiríem, fregiríeu, fregirien
SUBJUNTIU PRESENT: fregeixi, fregeixis, fregeixi, fregim, fregiu, fregeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: fregís, fregissis, fregís, fregíssim, fregíssiu, fregissin
IMPERATIU: fregeix, fregeixi, fregim, fregiu, fregeixin
->fregit
■fregit -ida[de fregir]
1 adj 1 Cuit en oli, en llard o en mantega bullent. Carn fregida. Patates fregides.
2 fig Exasperat, cuit. Ja n’estava ben fregit, d’esperar-lo. No para de molestar: em té fregit.
2 m Menjar fregit, cuit en oli, en llard o en mantega bullent.
->fregitel·la
■fregitel·la[de fregir (cf. fregatel·la)]
f 1 Acció de fregir.
2 Conjunt de coses fregides.
->fregó
fregó[de frec]
m dial Fregada.
->freixe
■freixePart. sil.: frei_xe
[del ll. fraxĭnus, íd.; 1a FONT: s. XIV]
[pl freixes o, ant i dial, fréixens] m 1 BOT i FUST Gènere d’arbres caducifolis de la família de les oleàcies (Fraxinus sp), de fulles oposades imparipinnades, folíols ovals o lanceolats, amb vora dentada, flors petites en panícules i fruits en sàmara; hom n’aprofita la fusta, que és dura i elàstica, semblant a la de roure. Les espècies dels Països Catalans són el freixe de flor (F. ornus), el freixe de fulla grossa (F. excelsior) i el freixe de fulla petita (F. oxycarpa).
2 Fusta del freixe.
->freixeda
■freixedaPart. sil.: frei_xe_da
[de freixe]
f GEOBOT Freixeneda.
->freixeneda
■freixenedaPart. sil.: frei_xe_ne_da
[de freixe]
f GEOBOT Lloc poblat de freixes.
->freixenet
■freixenetPart. sil.: frei_xe_net
[de freixe]
m GEOBOT Freixeneda.
->freixnedà
freixnedà -anaPart. sil.: freix_ne_dà
adj i m i f De la Freixneda (Matarranya).
->freixura
■freixuraPart. sil.: frei_xu_ra
[d’origen incert, però probablement ll. td. frixūra ‘freginat’, der. de frigĕre ‘fregir’; 1a FONT: 1262]
f ANAT ANIM 1 Entranyes, especialment pulmons.
2 treure la freixura per la boca fig Esfreixurar-se.
->frèjol
■frèjol -a[del ll. fragĭlis ‘fràgil’, a través d’una forma *fràjol, alterat en frèjol per influx del mot semblant frèvol; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
adj Lleuger, prim, que va poc vestit, té poca carn, etc. El minyó anava sempre frèjol de roba, nu de peus.
->frement
■frement[del ll. fremens, -ntis, participi pres. del ll. fremĕre ‘fer remor; tremolar, estremir-se’; 1a FONT: s. XIII, Vides]
adj Que fremeix.
->fremiment
■fremiment[de fremir]
m 1 Acció de fremir;
2 l’efecte.
->fremir
■fremir[del ll. frĕmĕre, íd.; 1a FONT: c. 1480]
v intr Tremolar fortament, estremir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fremir
GERUNDI: fremint
PARTICIPI: fremit, fremida, fremits, fremides
INDICATIU PRESENT: fremeixo, fremeixes, fremeix, fremim, fremiu, fremeixen
INDICATIU IMPERFET: fremia, fremies, fremia, fremíem, fremíeu, fremien
INDICATIU PASSAT: fremí, fremires, fremí, fremírem, fremíreu, fremiren
INDICATIU FUTUR: fremiré, fremiràs, fremirà, fremirem, fremireu, fremiran
INDICATIU CONDICIONAL: fremiria, fremiries, fremiria, fremiríem, fremiríeu, fremirien
SUBJUNTIU PRESENT: fremeixi, fremeixis, fremeixi, fremim, fremiu, fremeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: fremís, fremissis, fremís, fremíssim, fremíssiu, fremissin
IMPERATIU: fremeix, fremeixi, fremim, fremiu, fremeixin
->fren-
■fren-Forma prefixada del mot grec phrḗn, phrenós, que significa ‘diafragma, ment’. Ex.: frenitis, frenastènia.
->frenada
■frenada[de frenar]
f Acció de frenar.
->frenar
■frenar[de fre; 1a FONT: c. 1900]
v tr 1 Deturar o alentir el moviment d’una màquina, un carro, etc., fent funcionar el fre o els frens. A les baixades, freneu.
2 fig Frena la llengua!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: frenar
GERUNDI: frenant
PARTICIPI: frenat, frenada, frenats, frenades
INDICATIU PRESENT: freno, frenes, frena, frenem, freneu, frenen
INDICATIU IMPERFET: frenava, frenaves, frenava, frenàvem, frenàveu, frenaven
INDICATIU PASSAT: frení, frenares, frenà, frenàrem, frenàreu, frenaren
INDICATIU FUTUR: frenaré, frenaràs, frenarà, frenarem, frenareu, frenaran
INDICATIU CONDICIONAL: frenaria, frenaries, frenaria, frenaríem, frenaríeu, frenarien
SUBJUNTIU PRESENT: freni, frenis, freni, frenem, freneu, frenin
SUBJUNTIU IMPERFET: frenés, frenessis, frenés, frenéssim, frenéssiu, frenessin
IMPERATIU: frena, freni, frenem, freneu, frenin
->frenastènia
frenastèniaPart. sil.: fre_nas_tè_ni_a
f PSIC Desenvolupament psíquic deficient per causes que actuen sobre l’organisme, especialment sobre el cervell, durant la vida intrauterina o durant els primers períodes de vida extrauterina.
->frenats
frenatsm ENTOM 1 pl Grup de famílies de lepidòpters que presenten l’acoblament de les ales mitjançant el fre.
2 sing Insecte del grup dels frenats.
->frèndol
■frèndol[probablement dissimilació d’un *flèndol, ultracorrecció de *flendo, variant de flendi/fendi]
m dial Ímpetu, empenta. Quin frèndol que portes!
->frenell
■frenell[de fre; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
m ant Cap o corda curta per a lligar.
->frener
■frener -a[de fre; 1a FONT: 1358]
m i f HIST Menestral que fabricava frens o guarnicions per a les cavalleries.
->freneria
■freneriaPart. sil.: fre_ne_ri_a
[de frener; 1a FONT: s. XIII]
f HIST 1 Obrador o botiga de frener.
2 Carrer o barri on hi havia els obradors o les botigues de frener.
->frenesí
■frenesí[de frenesia; 1a FONT: 1736]
[pl -ís] m Frenesia.
->frenesia
■frenesiaPart. sil.: fre_ne_si_a
[del ll. phrenēsis, -is, i aquest, del gr. td. phrénēsis ‘deliri’, der. de phrḗn, prenós ‘diafragma; ment’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 PSIC Exaltació o excitació extrema.
2 p ext Exaltació furiosa, excitació extrema. Estimar amb frenesia.
->frenètic
■frenètic -a[del ll. phrenētGcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]
1 1 adj i m i f PSIC Que té frenesia. Un boig frenètic. Hom lliga els frenètics perquè no facin mal.
2 adj p ext Avui tot li surt malament: està frenètic. Aquest soroll em fa posar frenètic.
2 adj 1 PSIC Que és senyal de frenesia. Els xiscles i gestos frenètics del dement.
2 p ext Aplaudiments frenètics. Un entusiasme frenètic. Una dansa frenètica.
->frenèticament
■frenèticament[de frenètic]
adv Amb frenesia, d’una manera frenètica.
->-frènia
■-frèniaForma sufixada del mot grec phrḗn, phrenós, que significa ‘diafragma’, ‘ment’. Ex.: esquizofrènia.
->frènic
■frènic -a[del gr. phrenikós, íd., der. de phrḗn, phrenós ‘diafragma’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al diafragma.
->-frènic
■-frènic -frènicaForma sufixada del mot grec phrḗn, phrenós, que significa ‘diafragma’, ‘ment’. Ex.: oligofrènic, esquizofrènica.
->frenicotomia
frenicotomiaPart. sil.: fre_ni_co_to_mi_a
f CIR Secció d’un nervi frènic.
->frenitis
frenitisf PAT Inflamació del diafragma.
->freno-
■freno-Forma prefixada del mot grec phrḗn, phrenós, que significa ‘diafragma, ment’. Ex.: frenograma, frenopatia.
->frenòleg
■frenòleg -òloga[de freno- i -leg]
m i f Persona versada en frenologia.
->frenologia
■frenologiaPart. sil.: fre_no_lo_gi_a
[de freno- i -logia; 1a FONT: 1864, DLab.]
f ANTROP Sistema ideològic fonamentat en la doctrina de les localitzacions cerebrals, segons la qual les distintes funcions del cervell són localitzades en unes àrees determinades i hi ha un paral·lelisme entre el grau de desenvolupament d’aquestes àrees i la intensitat de les funcions que hi són assentades.
->frenològic
■frenològic -a[de frenologia]
adj Relatiu o pertanyent a la frenologia.
->frenòmetre
frenòmetrem AUT Aparell per a mesurar la capacitat i l’equilibri de frenada d’un vehicle.
->frenòpata
■frenòpata[de freno- i -pata; formació errònia del mot, aplicat a un metge, atès que, formalment el mot significa ‘que pateix de la ment’ (cf. psicòpata); hauria estat més apropiat frenopatòleg (v. homeòpata)]
m i f PSIC i PSIQ 1 Persona versada en frenopatia.
2 Psiquiatre.
3 Malalt mental.
->frenopatia
■frenopatiaPart. sil.: fre_no_pa_ti_a
[de freno- i -patia (v. frenòpata)]
f PSIC i PSIQ 1 Part de la medicina que estudia les malalties mentals.
2 Psiquiatria.
3 Malaltia mental.
->frenopàtic
■frenopàtic -a[de frenopatia]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la frenopatia.
2 hospital frenopàtic (o simplement frenopàtic) PSIQ Hospital psiquiàtric.
->freó
■freóPart. sil.: fre_ó
[del nom enregistrat freon]
m QUÍM Cadascun dels derivats halogenats (amb clor i fluor) del metà i l’età.
->freqüència
■freqüènciaPart. sil.: fre_qüèn_ci_a
[del ll. frequentia, íd.]
f 1 Qualitat de freqüent, repetició reiterada i a curts intervals d’un acte o un esdeveniment. La freqüència de les seves visites. Va a Barcelona amb freqüència.
2 1 ESTAD En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.
2 ESTAD En una sèrie de N repeticions d’una experiència en què hom estudia la realització o no realització d’un esdeveniment A, quocient f entre el nombre d’esdeveniments en què A es realitza i el nombre total d’esdeveniments.
3 freqüència cumulativa ESTAD En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, suma de les freqüències dels valors del caràcter, o de les classes de valors de caràcter, anteriors al valor que caracteritza la freqüència cumulativa en qüestió.
4 freqüència gènica (o al·lèlica) GEN Expressió que indica la proporció en què un al·lel es troba dins d’una població amb relació a tots els al·lels d’un mateix locus.
3 1 FÍS En una magnitud periòdica, inversa del període.
2 FON Nombre de cicles, de períodes o de vibracions senceres referit a una unitat de temps.
3 freqüència angular ELECTROT pulsació 3 1.
4 freqüència ciclotrònica FÍS Freqüència angular ωc, a la qual giren les partícules carregades elèctricament a l’interior d’un ciclotró.
5 freqüència de ressonància ELECTRÒN En un circuit RLC, freqüència per a la qual la capacitància és igual a la inductància i, en conseqüència la intensitat que circula pel circuit és màxima.
6 freqüència de tall ELECTRÒN En un filtre, freqüència per a la qual la magnitud de sortida sofreix una atenuació de tres decibels.
7 freqüència giromagnètica FÍS Freqüència corresponent a la rotació d’una partícula electritzada que, introduïda en un camp magnètic uniforme perpendicular a la seva velocitat, descriu una trajectòria circular.
8 freqüència imatge RADIOTÈC En els sistemes heterodins, freqüència capaç de donar la mateixa freqüència intermèdia que una freqüència donada.
9 freqüència intermèdia RADIOTÈC En els receptors superheterodins, freqüència resultant de la mescla del senyal rebut i el de l’oscil·lador local i que és igual a la diferència de les dues freqüències.
10 freqüència lateral RADIOTÈC Cadascuna de les freqüències que apareixen simètricament a banda i banda de la portadora quan aquesta és modulada.
11 freqüència modulada TELECOM [sigla FM] Sistema de radiodifusió que utilitza la modulació de freqüència i que permet aconseguir una alta qualitat de so.
12 freqüència musical ELECTROAC Freqüència audible corresponent a la zona de baixes freqüències de les notes musicals.
13 freqüència vocal TELECOM Freqüència compresa dins la banda emprada per a la transmissió de la paraula.
->freqüencial
■freqüencialPart. sil.: fre_qüen_ci_al
[de freqüència]
adj FÍS Relatiu o pertanyent a la freqüència.
->freqüencímetre
■freqüencímetrePart. sil.: fre_qüen_cí_me_tre
[de freqüència i -metre]
m METROL i ELECTRÒN Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
->freqüent
■freqüentPart. sil.: fre_qüent
[de frequens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
adj Que té lloc sovint, a curts intervals. Pluges freqüents. Un cas freqüent.
->freqüentació
■freqüentacióPart. sil.: fre_qüen_ta_ci_ó
[del ll. frequentatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Acció de freqüentar.
->freqüentador
■freqüentador -aPart. sil.: fre_qüen_ta_dor
[del ll. frequentator, -ōris, íd.]
adj i m i f Que freqüenta. Un freqüentador del teatre.
->freqüentar
■freqüentarPart. sil.: fre_qüen_tar
Cp. sovintejar
[del ll. frequentare, íd.; 1a FONT: 1399, Metge]
v tr 1 Anar sovint a un indret, a visitar algú, per obligació o per habitud. No freqüenta gaire la universitat. Freqüenta massa la taverna. Només freqüenta unes quantes famílies aristocràtiques.
2 1 Practicar amb freqüència. Freqüentar els jocs.
2 freqüentar els sagraments CATOL Anar sovint a confessar i combregar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: freqüentar
GERUNDI: freqüentant
PARTICIPI: freqüentat, freqüentada, freqüentats, freqüentades
INDICATIU PRESENT: freqüento, freqüentes, freqüenta, freqüentem, freqüenteu, freqüenten
INDICATIU IMPERFET: freqüentava, freqüentaves, freqüentava, freqüentàvem, freqüentàveu, freqüentaven
INDICATIU PASSAT: freqüentí, freqüentares, freqüentà, freqüentàrem, freqüentàreu, freqüentaren
INDICATIU FUTUR: freqüentaré, freqüentaràs, freqüentarà, freqüentarem, freqüentareu, freqüentaran
INDICATIU CONDICIONAL: freqüentaria, freqüentaries, freqüentaria, freqüentaríem, freqüentaríeu, freqüentarien
SUBJUNTIU PRESENT: freqüenti, freqüentis, freqüenti, freqüentem, freqüenteu, freqüentin
SUBJUNTIU IMPERFET: freqüentés, freqüentessis, freqüentés, freqüentéssim, freqüentéssiu, freqüentessin
IMPERATIU: freqüenta, freqüenti, freqüentem, freqüenteu, freqüentin
->freqüentat
■freqüentat -adaPart. sil.: fre_qüen_tat
[del ll. frequentatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1580]
adj Dit d’un lloc on ordinàriament hi ha gent o va gent en gran nombre. Un cafè molt freqüentat.
->freqüentatiu
■freqüentatiu -ivaPart. sil.: fre_qüen_ta_tiu
[del ll. frequentativus, -a, -um, íd.]
adj GRAM Que serveix per a expressar la repetició freqüent d’una acció. Un verb freqüentatiu.
->freqüentment
■freqüentmentPart. sil.: fre_qüent_ment
[de freqüent; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adv Amb freqüència, d’una manera freqüent.
->fres1
fres1[forma ant. de fris; 1a FONT: 1259]
m ant Galó, passamà.
->fres2
■fres2[de fresar1]
m Indret d’un riu on les truites, els salmons, etc., van a fresar.
->fresa1
■fresa1[de fresar1]
f ICT i ZOOL 1 Acció de fresar els peixos i els amfibis; posta.
2 Època que s’esdevé la posta dels peixos i dels amfibis.
3 Conjunt d’ous posts per un peix o un amfibi en un període de temps determinat.
->fresa2
■fresa2[del ll. frēsa, participi fem. del ll. frĕndĕre ‘moldre, esmicolar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 TECNOL Eina tallant proveïda d’unes dents afilades les arestes de les quals són disposades en una superfície de revolució i que és emprada en el fresatge.
2 AGR Conreadora formada per una fresa d’eix horitzontal mogut per la presa de força d’un tractor.
->fresada
■fresada[de fresar3]
f Part superior d’un forat eixamplada mitjançant una fresa.
->fresadora
■fresadora[de fresar3]
f TECNOL Màquina eina emprada per a efectuar el fresatge.
->fresar1
■fresar1[cf. fressar]
v intr ICT i ZOOL Pondre els peixos o els amfibis.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fresar
GERUNDI: fresant
PARTICIPI: fresat, fresada, fresats, fresades
INDICATIU PRESENT: freso, freses, fresa, fresem, freseu, fresen
INDICATIU IMPERFET: fresava, fresaves, fresava, fresàvem, fresàveu, fresaven
INDICATIU PASSAT: fresí, fresares, fresà, fresàrem, fresàreu, fresaren
INDICATIU FUTUR: fresaré, fresaràs, fresarà, fresarem, fresareu, fresaran
INDICATIU CONDICIONAL: fresaria, fresaries, fresaria, fresaríem, fresaríeu, fresarien
SUBJUNTIU PRESENT: fresi, fresis, fresi, fresem, freseu, fresin
SUBJUNTIU IMPERFET: fresés, fresessis, fresés, freséssim, freséssiu, fresessin
IMPERATIU: fresa, fresi, fresem, freseu, fresin
->fresar2
■fresar2[probablement de fresa2]
v tr Mesclar el (llevat amb la farina) abans de pastar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fresar
GERUNDI: fresant
PARTICIPI: fresat, fresada, fresats, fresades
INDICATIU PRESENT: freso, freses, fresa, fresem, freseu, fresen
INDICATIU IMPERFET: fresava, fresaves, fresava, fresàvem, fresàveu, fresaven
INDICATIU PASSAT: fresí, fresares, fresà, fresàrem, fresàreu, fresaren
INDICATIU FUTUR: fresaré, fresaràs, fresarà, fresarem, fresareu, fresaran
INDICATIU CONDICIONAL: fresaria, fresaries, fresaria, fresaríem, fresaríeu, fresarien
SUBJUNTIU PRESENT: fresi, fresis, fresi, fresem, freseu, fresin
SUBJUNTIU IMPERFET: fresés, fresessis, fresés, freséssim, freséssiu, fresessin
IMPERATIU: fresa, fresi, fresem, freseu, fresin
->fresar3
■fresar3[de fresa2]
v tr TECNOL Mecanitzar una peça mitjançant el fresatge.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fresar
GERUNDI: fresant
PARTICIPI: fresat, fresada, fresats, fresades
INDICATIU PRESENT: freso, freses, fresa, fresem, freseu, fresen
INDICATIU IMPERFET: fresava, fresaves, fresava, fresàvem, fresàveu, fresaven
INDICATIU PASSAT: fresí, fresares, fresà, fresàrem, fresàreu, fresaren
INDICATIU FUTUR: fresaré, fresaràs, fresarà, fresarem, fresareu, fresaran
INDICATIU CONDICIONAL: fresaria, fresaries, fresaria, fresaríem, fresaríeu, fresarien
SUBJUNTIU PRESENT: fresi, fresis, fresi, fresem, freseu, fresin
SUBJUNTIU IMPERFET: fresés, fresessis, fresés, freséssim, freséssiu, fresessin
IMPERATIU: fresa, fresi, fresem, freseu, fresin
->fresatge
■fresatge[de fresar3]
m TECNOL Operació de mecanitzar peces metàl·liques amb la fresa per tal d’obtenir superfícies planes, corbes o de formes diverses.
->fresc
■fresc -a[del germ. occ. frisk ‘nou; jove; viu’; 1a FONT: s. XIII]
1 1 adj Moderadament fred, que produeix una sensació de frescor. Un temps fresc.
2 adj Agradablement fred. Aigua fresca. Tenir la boca fresca.
3 f Temps fresc.
4 f Fred moderat, especialment agradable quan hom té calor. Fer fresca. Sentir fresca. Prendre la fresca.
5 adj i m Dit del teixit prim que no reté la calor del cos, emprat per a vestits d’estiu.
6 anar a la fresca Anar vestit lleugerament, amb poca roba.
7 dir-ne (o engegar-ne) una de fresca (o quatre, o unes quantes de fresques) (a algú) Fer-li desconsideradament retrets, observacions, etc.
8 en fresc En un lloc fred, especialment en aigua freda, perquè es refredi. Posar les begudes i la fruita en fresc.
9 estar a (o prendre) la fresca Estar en un indret fresc.
10 posar-se a la fresca Alleugerir-se de roba.
11 prendre’s (una cosa) a la fresca fig Sense immutar-se.
2 adj 1 Acabat de fer, d’acomplir, etc., o completament recent. Notícies fresques. Una ferida fresca.
2 Que no ha experimentat cap mena d’alteració i conserva inalterables les qualitats originàries. Ous frescos. Peix fresc.
3 fig Que conserva íntegres les facultats físiques o intel·lectuals. Una pell fresca. Un cos fresc.
4 fig i p ext Una memòria fresca.
5 No passat, no marcit. Un ram de flors fresques. L’herba fresca dels prats.
6 Humit, perquè és acabat de fer. La pintura de la paret encara és fresca.
7 de fresc D’ara mateix, de poc temps. Afaitat de fresc.
8 dir-ne (o explicar-ne) una de fresca Explicar una nova sorprenent.
3 adj fig 1 Dit del qui actua en profit propi sense importar-li si perjudica algú altre. Quin home més fresc: només va a la seva!
2 Que no s’immuta fàcilment. Ets molt fresc, tu: tot t’ho prens a broma!
3 Dit de les persones, especialment les dones, despreocupades en la relació amb l’altre sexe.
4 estar fresc (o ben fresc) Estar en una situació difícil, dificultosa de resoldre.
4 m ART 1 Obra pictòrica mural realitzada amb la tècnica de la pintura al fresc. Els frescs de Giotto.
2 Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una preparació composta d’un arrebossat de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua sola que hom ha d’assentar mentre aquesta es manté fresca.
3 fresc sec Obra pictòrica mural feta amb la tècnica del tremp, aplicada damunt un lliscat ja sec.
4 fresc mig sec Pintura mural feta damunt un arrebossat de sorra i calç al qual, un cop eixut, hom aplica unes emblanquinades de calç com a preparació, emprant colors trempats mitjançant lletada de calç o llet.
->frescal
■frescal[de fresc; 1a FONT: 1433]
1 adj Fresc, dit especialment d’un paratge, d’una planta.
2 m Paratge fresc, ombrívol.
->frescament
■frescament[de fresc]
adv 1 De fresc.
2 fig Amb frescor.
->frescor
■frescor[de fresc; 1a FONT: 1398]
f 1 Qualitat de fresc. La frescor de l’aire. La frescor d’un peix. La frescor de la seva veu.
2 fig M’agrada la teva frescor: no t’immutes per res. La frescor física del teu avi és excepcional.
->frescós
■frescós -osa[de fresc]
adj Més aviat fresc. Vam tenir un dia frescós.
->frescum
■frescum[de fresc; 1a FONT: 1789]
m ALIM Carn de porc matat de poc.
->frescumada
■frescumada[de frescum]
f ALIM Frescum.
->frèsia
■frèsiaPart. sil.: frè_si_a
f BOT Lliri de Sant Josep.
->fresquejar
■fresquejar[de fresc]
v intr 1 Fer fresca. Aquest matí fresquejava.
2 Mostrar-se, quelcom, més o menys fresc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fresquejar
GERUNDI: fresquejant
PARTICIPI: fresquejat, fresquejada, fresquejats, fresquejades
INDICATIU PRESENT: fresquejo, fresqueges, fresqueja, fresquegem, fresquegeu, fresquegen
INDICATIU IMPERFET: fresquejava, fresquejaves, fresquejava, fresquejàvem, fresquejàveu, fresquejaven
INDICATIU PASSAT: fresquegí, fresquejares, fresquejà, fresquejàrem, fresquejàreu, fresquejaren
INDICATIU FUTUR: fresquejaré, fresquejaràs, fresquejarà, fresquejarem, fresquejareu, fresquejaran
INDICATIU CONDICIONAL: fresquejaria, fresquejaries, fresquejaria, fresquejaríem, fresquejaríeu, fresquejarien
SUBJUNTIU PRESENT: fresquegi, fresquegis, fresquegi, fresquegem, fresquegeu, fresquegin
SUBJUNTIU IMPERFET: fresquegés, fresquegessis, fresquegés, fresquegéssim, fresquegéssiu, fresquegessin
IMPERATIU: fresqueja, fresquegi, fresquegem, fresquegeu, fresquegin
->fresquívol
■fresquívol -a[de fresc; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj Dit del lloc on fa fresca.
->fressa1
■fressa1[der. postverbal de fressar; del sentit de ‘refrec’ es passà al de ‘remor’ resultant]
f 1 1 Soroll continuat, brogit. La fressa de l’aigua del torrent. La fressa dels cucs de seda quan mengen. Sentir fressa. Fer fressa.
2 moure fressa Fer soroll de crits.
2 CINEG Senya (excrement, petjades, olor, etc.) deixada per animals de caça i que indica als gossos i als caçadors el lloc per on han passat.
->fressa2
■fressa2[probablement de fressar ‘deixar un rastre’ (v. disfressar)]
f Disfressa.
->fressar
■fressar[d’un ll. vg, *frĭctiare ‘refregar’, der. de fricare ‘fregar’, que primer significà ‘pondre els ous fregant el ventre a la sorra’ (v. fresar1) i passà a ‘rastre d’ous, d’excrements o altres senyals’]
v 1 intr 1 fressejar 1.
2 ZOOL Menjar, els cucs de seda.
2 intr CINEG Deixar rastre —excrements o altres senyals— els animals de caça.
3 tr Petjar sovint (un terreny, especialment un camí) de manera que hom facilita de passar-hi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fressar
GERUNDI: fressant
PARTICIPI: fressat, fressada, fressats, fressades
INDICATIU PRESENT: fresso, fresses, fressa, fressem, fresseu, fressen
INDICATIU IMPERFET: fressava, fressaves, fressava, fressàvem, fressàveu, fressaven
INDICATIU PASSAT: fressí, fressares, fressà, fressàrem, fressàreu, fressaren
INDICATIU FUTUR: fressaré, fressaràs, fressarà, fressarem, fressareu, fressaran
INDICATIU CONDICIONAL: fressaria, fressaries, fressaria, fressaríem, fressaríeu, fressarien
SUBJUNTIU PRESENT: fressi, fressis, fressi, fressem, fresseu, fressin
SUBJUNTIU IMPERFET: fressés, fressessis, fressés, fresséssim, fresséssiu, fressessin
IMPERATIU: fressa, fressi, fressem, fresseu, fressin
->fressat
■fressat -ada[de fressar]
adj Dit d’un camí freqüentat.
->fressejar
■fressejar[de fressa1; 1a FONT: 1460, Roig]
v intr 1 Fer fressa.
2 fig Moure’s molt com si hom treballés o fes alguna cosa important, fer veure que hom fa molt i no fer res.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fressejar
GERUNDI: fressejant
PARTICIPI: fressejat, fressejada, fressejats, fressejades
INDICATIU PRESENT: fressejo, fresseges, fresseja, fressegem, fressegeu, fressegen
INDICATIU IMPERFET: fressejava, fressejaves, fressejava, fressejàvem, fressejàveu, fressejaven
INDICATIU PASSAT: fressegí, fressejares, fressejà, fressejàrem, fressejàreu, fressejaren
INDICATIU FUTUR: fressejaré, fressejaràs, fressejarà, fressejarem, fressejareu, fressejaran
INDICATIU CONDICIONAL: fressejaria, fressejaries, fressejaria, fressejaríem, fressejaríeu, fressejarien
SUBJUNTIU PRESENT: fressegi, fressegis, fressegi, fressegem, fressegeu, fressegin
SUBJUNTIU IMPERFET: fressegés, fressegessis, fressegés, fressegéssim, fressegéssiu, fressegessin
IMPERATIU: fresseja, fressegi, fressegem, fressegeu, fressegin
->fresser
■fresser -a[de fressa1]
adj Que fa fressa, bullícia.
->fresseta
■fresseta[de fressa1; 1a FONT: s. XX, Oller]
m i f Persona que es mou molt i es fica on no caldria; manifasser.
->fressós
■fressós -osa[de fressa1; 1a FONT: 1460, Roig]
adj Que fa fressa.
->fressosament
■fressosament[de fressós]
adv Amb fressa.
->freta
■freta[del fr. frette, íd., participi fem. de l’ant. fraindre ‘trencar’]
f HERÀLD Figura molt comuna a les armeries britàniques formada per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada.
->fretat
fretat -ada[del fr. fretté, íd., der. de frette ‘freta’]
adj HERÀLD Dit de l’escut o de la peça formats per tres (o quatre) cotisses i tres (o quatre) llistes que s’entrecreuen entre elles passant alternativament per sobre i per sota i formen com un enreixat i claraboies.
->fretura
■fretura[del ll. fractūra ‘ruptura, trencament’, der. de frangĕre ‘trencar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Mancança o escassetat del necessari o d’alguna cosa necessària. Passar fretura. Venir a fretura. Hi hagué una gran fretura d’oli.
2 fer fretura Mancar alguna cosa necessària, de què hom sent la pèrdua. El finat ens farà molta fretura.
3 tenir (o passar) fretura (d’alguna cosa) Estar-ne mancat, tenir-ne necessitat. No consentiré que passis fretura de res.
->freturant
■freturant[de freturar]
adj Que fretura; mancat.
->freturar
■freturar[de fretura; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v intr 1 1 Estar mancat. Freturàvem de tot ajut, en aquella època.
2 Tenir necessitat. Hi ha una infinitat de coses que freturen de redreçament.
2 Caldre, ésser indispensable. No fretura que hi vagis.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: freturar
GERUNDI: freturant
PARTICIPI: freturat, freturada, freturats, freturades
INDICATIU PRESENT: freturo, fretures, fretura, freturem, fretureu, freturen
INDICATIU IMPERFET: freturava, freturaves, freturava, freturàvem, freturàveu, freturaven
INDICATIU PASSAT: freturí, freturares, freturà, freturàrem, freturàreu, freturaren
INDICATIU FUTUR: freturaré, freturaràs, freturarà, freturarem, freturareu, freturaran
INDICATIU CONDICIONAL: freturaria, freturaries, freturaria, freturaríem, freturaríeu, freturarien
SUBJUNTIU PRESENT: freturi, freturis, freturi, freturem, fretureu, freturin
SUBJUNTIU IMPERFET: freturés, freturessis, freturés, freturéssim, freturéssiu, freturessin
IMPERATIU: fretura, freturi, freturem, fretureu, freturin
->freturejar
■freturejar[de fretura; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v intr Freturar, estar mancat, tenir fretura. Freturejaven de vitualles.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: freturejar
GERUNDI: freturejant
PARTICIPI: freturejat, freturejada, freturejats, freturejades
INDICATIU PRESENT: freturejo, fretureges, fretureja, freturegem, freturegeu, freturegen
INDICATIU IMPERFET: freturejava, freturejaves, freturejava, freturejàvem, freturejàveu, freturejaven
INDICATIU PASSAT: freturegí, freturejares, freturejà, freturejàrem, freturejàreu, freturejaren
INDICATIU FUTUR: freturejaré, freturejaràs, freturejarà, freturejarem, freturejareu, freturejaran
INDICATIU CONDICIONAL: freturejaria, freturejaries, freturejaria, freturejaríem, freturejaríeu, freturejarien
SUBJUNTIU PRESENT: freturegi, freturegis, freturegi, freturegem, freturegeu, freturegin
SUBJUNTIU IMPERFET: freturegés, freturegessis, freturegés, freturegéssim, freturegéssiu, freturegessin
IMPERATIU: fretureja, freturegi, freturegem, freturegeu, freturegin
->freturós
■freturós -osa[de fretura; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Mancat, que fretura.
->freturosament
■freturosament[de freturós]
adv Amb fretura.
->freu
■freuPart. sil.: freu
[mot exclusiu del cat., del ll. frĕtum, íd., o d’una seva variant, atenent el tractament de la u final; 1a FONT: s. XIII]
m GEOMORF Pas o canal relativament estret i generalment poc fondo situat entre dues illes.
->freudià
■freudià -anaPart. sil.: freu_di_à
adj Relatiu o pertanyent a Freud i al freudisme.
->freudisme
■freudismePart. sil.: freu_dis_me
[del nom del psiquiatre austríac Sigmund Freud (1856-1939)]
m PSIC 1 Doctrina de Sigmund Freud sobre la vida psíquica.
2 Corrent derivat d’aquesta doctrina.
->frèvol
■frèvol -a[del ll. flēbĭlis ‘lamentable; afligit’, der. de flēre ‘plorar’, d’on passà al sentit de ‘desvalgut’ i després ‘dèbil’; 1a FONT: s. XIII]
adj Flac, mancat de forces, sense vigor.
->frevolesa
■frevolesa[de frèvol; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f Qualitat de frèvol.
->friabilitat
■friabilitatPart. sil.: fri_a_bi_li_tat
[de friable; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f Qualitat de friable.
->friable
■friablePart. sil.: fri_a_ble
[del ll. friabĭlis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]
adj Susceptible d’ésser disgregat o de disgregar-se fàcilment en petits trossos, en pólvores.
->fricandó
■fricandó[del fr. fricandeau, íd., format sobre fricassée (v. fricassé), prenent -assée com un sufix i fric- com un radical variant de fri-, de frire ‘fregir’; 1a FONT: s. XVIII]
[pl -ós] m GASTR Guisat de carn amb suc a base de ceba, tomàquet, herbes aromàtiques i bolets.
->fricassé
■fricassé[del fr. fricassée, íd., participi de fricasser ‘fer aquest guisat’, probablement comp. de frire ‘fregir’ i casser ‘esmicolar’]
[pl -és] m GASTR Guisat de carn tallada a trossos i cuita en una salsa amb llard i espècies servit damunt llesques de pa.
->fricatització
■fricatitzacióPart. sil.: fri_ca_tit_za_ci_ó
[de fricatitzar]
f FON Procés pel qual una consonant no fricativa s’hi torna.
->fricatitzar
■fricatitzar[formació culta analògica sobre la base del ll. fricatus, -a, -um, participi de fricare ‘fregar’]
v tr FON Produir una consonant fricativa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fricatitzar
GERUNDI: fricatitzant
PARTICIPI: fricatitzat, fricatitzada, fricatitzats, fricatitzades
INDICATIU PRESENT: fricatitzo, fricatitzes, fricatitza, fricatitzem, fricatitzeu, fricatitzen
INDICATIU IMPERFET: fricatitzava, fricatitzaves, fricatitzava, fricatitzàvem, fricatitzàveu, fricatitzaven
INDICATIU PASSAT: fricatitzí, fricatitzares, fricatitzà, fricatitzàrem, fricatitzàreu, fricatitzaren
INDICATIU FUTUR: fricatitzaré, fricatitzaràs, fricatitzarà, fricatitzarem, fricatitzareu, fricatitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: fricatitzaria, fricatitzaries, fricatitzaria, fricatitzaríem, fricatitzaríeu, fricatitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: fricatitzi, fricatitzis, fricatitzi, fricatitzem, fricatitzeu, fricatitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: fricatitzés, fricatitzessis, fricatitzés, fricatitzéssim, fricatitzéssiu, fricatitzessin
IMPERATIU: fricatitza, fricatitzi, fricatitzem, fricatitzeu, fricatitzin
->fricatiu
■fricatiu -ivaPart. sil.: fri_ca_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. fricatus, -a, -um, participi de fricare ‘fregar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
adj FON Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat: [f, v, s, z, ʃ, ʒ].
->fricció
■friccióPart. sil.: fric_ci_ó
[del ll. frictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]
f 1 1 Acció de fregar un cos amb un altre.
2 fig Desacord, topada lleugera. Hi hagué diverses friccions entre aquells dos partits polítics.
2 1 Acció de fregar el cap amb quina, etc., per netejar els cabells, el cuir cabellut.
2 TERAP Acció de sotmetre alguna part del cos als efectes d’un medicament o d’una altra substància que hom fa moure i relliscar amb pressió sobre la superfície, generalment per tal que sigui absorbida gràcies als microtraumatismes que es produeixen.
3 TECNOL Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte l’altre.
->friccional
■friccionalPart. sil.: fric_ci_o_nal
adj FÍS i TECNOL Relatiu o pertanyent a la fricció.
->friccionar
■friccionarPart. sil.: fric_ci_o_nar
[de fricció; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v tr Sotmetre a una fricció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: friccionar
GERUNDI: friccionant
PARTICIPI: friccionat, friccionada, friccionats, friccionades
INDICATIU PRESENT: fricciono, fricciones, fricciona, friccionem, friccioneu, friccionen
INDICATIU IMPERFET: friccionava, friccionaves, friccionava, friccionàvem, friccionàveu, friccionaven
INDICATIU PASSAT: friccioní, friccionares, friccionà, friccionàrem, friccionàreu, friccionaren
INDICATIU FUTUR: friccionaré, friccionaràs, friccionarà, friccionarem, friccionareu, friccionaran
INDICATIU CONDICIONAL: friccionaria, friccionaries, friccionaria, friccionaríem, friccionaríeu, friccionarien
SUBJUNTIU PRESENT: friccioni, friccionis, friccioni, friccionem, friccioneu, friccionin
SUBJUNTIU IMPERFET: friccionés, friccionessis, friccionés, friccionéssim, friccionéssiu, friccionessin
IMPERATIU: fricciona, friccioni, friccionem, friccioneu, friccionin
->fricofília
fricofíliaPart. sil.: fri_co_fí_li_a
f PSIQ Parafília en què una persona s’excita tocant-se o fregant-se amb una altra persona que no hi consent, especialment en llocs concorreguts, com ara transports públics, etc.
->frifrit
■frifrit[d’origen onomatopeic]
m ORNIT Pinsà.
->frigània
■frigàniaPart. sil.: fri_gà_ni_a
f ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels tricòpters, de la família dels frigànids (Phryganea sp), amb quatre ales transparents, que pleguen durant el repòs, i d’aspecte semblant a les papallones.
->frigànids
frigànidsm ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels tricòpters les larves dels quals habiten tant en aigua corrent com en aigua estancada.
2 sing Insecte de la família dels frigànids.
->frigi frígia
■frigi frígia1 adj i m i f De Frígia (antiga regió de l’Àsia Menor) o dels frigis (poble).
2 m i f Individu d’un poble de l’Àsia Menor procedent de Tràcia que s’establí a Frígia el segon mil·lenni aC.
3 barret frigi Barret semblant a una barretina emprat pels frigis.
4 mode frigi MÚS 1 Primer mode antic de la música grega clàssica, que consistia en una escala descendent començada i acabada en re.
2 En la música medieval, un dels vuit modes eclesiàstics, format pels tetracords mi-fa-sol-la i si-do-re-mi.
->frígid
■frígid -a[del ll. frigĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1911]
adj 1 Molt fred.
2 Dit de la dona que té frigidesa.
->frigidari
■frigidari[del ll. frigidarium, íd., relacionat amb el caldarium ‘bany d’aigua calenta’ i el tepidarium ‘bany d’aigua tèbia’]
m ARQUEOL Part de les termes romanes destinada al bany amb aigua freda.
->frigidesa
■frigidesa[de frígid]
f 1 Qualitat de frígid.
2 PSIC Incapacitat de la dona per a experimentar plaer sexual i arribar a l’orgasme.
->frigiditat
■frigiditat[del ll. frigĭdĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: c. 1500]
f 1 Qualitat de frígid.
2 PAT Fredor d’un òrgan.
->frígola
■frígola[variant dial. de farigola]
f BOT 1 Farigola.
2 Farigola de Menorca.
->frigolar
■frigolar[de frígola]
m GEOBOT Farigolar.
->frigoleta
■frigoleta[de farigola]
f BOT Serpoll.
->frigoria
■frigoriaPart. sil.: fri_go_ri_a
[formació culta analògica sobre la base del ll. frigus, -ŏris, calcada de caloria]
f METROL [símb: fg] Unitat de producció de fred equivalent a l’absorció d’una quilocaloria.
->frigorífic
■frigorífic -a[del ll. frigorifĭcus, -a, -um, íd., comp. de frigus, -ŏris ‘fred’ i facĕre ‘fer’]
REFRIG 1 adj Que serveix per a abaixar la temperatura o per a mantenir-la baixa. Una màquina frigorífica.
2 m Refrigerador.
3 cambra frigorífica Cambra freda.
->frigorigen
frigorigen -ígenaadj i m TERMO Dit del fluid que hom fa evolucionar per un cicle frigorífic perquè prengui la calor en un medi a baixa temperatura i la restableixi en un medi a temperatura més elevada.
->frigorista
■frigorista[formació culta analògica sobre la base del ll. frigor, -ŏris ‘fred’]
m i f OFIC Persona experta en instal·lacions de fred i climatització.
->frigoteràpia
frigoteràpiaPart. sil.: fri_go_te_rà_pi_a
f TERAP Crioteràpia.
->frimari
frimarim HIST Nom del tercer mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 21 de novembre al 20 de desembre.
->fringíl·lids
■fringíl·lidsm ORNIT 1 pl Família de passeriformes, de bec curt i cònic, plomatge de colors vius, que tenen un vol ondulat i són apreciats com a ocells de gàbia.
2 sing Ocell de la família dels fringíl·lids.
->frinoderma
frinodermam PAT Frinodèrmia.
->frinodèrmia
frinodèrmiaPart. sil.: fri_no_dèr_mi_a
f PAT Malaltia cutània que fa tornar la pell aspra, rugosa, escatosa i fosca, semblant a la pell d’un gripau, considerada una manifestació cutània de l’avitaminosi A.
->frinomèrids
frinomèridsm ZOOL 1 pl Família d’anurs de l’ordre dels diplasiocels, que reuneix espècies de granotes africanes amb la pell amb aspecte de cautxú.
2 sing Anur de la família dels frinomèrids.
->fris
■fris[cat. ant. fres, del b. ll. frisium o frisum, íd. o potser de l’àr. 'ifrîz ‘ràfec o barbacana’ amb influx culte del ll; 1a FONT: 1572]
m 1 ART i CONSTR 1 En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
2 p ext Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals.
3 Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons.
2 1 Faixa més o menys ampla que hom sol pintar a la part inferior de les parets, de diferent color que aquestes.
2 p anal Faixa de paper pintat, de drap, d’estora de jonc, de fusta, etc., que hom sol col·locar a la part inferior de les parets.
3 HERÀLD Ornament exterior posat sota un escut per aguantar els sostenidors.
4 TÈXT Cadascun dels petits aglomerats esfèrics de fibres emprats en la fabricació de certs fils de fantasia.
->frisança
■frisança[de frisar1]
f 1 Neguit del qui frisa. No tinguis frisança.
2 Pruïja. Es va ficar en un ortigar, i després no podia viure de frisança.
->frisar1
■frisar1[alteració de frissar, amb canvi de -ss- en -s- per confusió amb frisar2, terme tèxtil; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 1 intr Impacientar-se vivament. No frisis, home, tard o d’hora vindrà. Frisava perquè d’un cop acabés de parlar.
2 pron Corro perquè em friso per arribar-hi.
2 tr ant Fregar lleugerament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: frisar
GERUNDI: frisant
PARTICIPI: frisat, frisada, frisats, frisades
INDICATIU PRESENT: friso, frises, frisa, frisem, friseu, frisen
INDICATIU IMPERFET: frisava, frisaves, frisava, frisàvem, frisàveu, frisaven
INDICATIU PASSAT: frisí, frisares, frisà, frisàrem, frisàreu, frisaren
INDICATIU FUTUR: frisaré, frisaràs, frisarà, frisarem, frisareu, frisaran
INDICATIU CONDICIONAL: frisaria, frisaries, frisaria, frisaríem, frisaríeu, frisarien
SUBJUNTIU PRESENT: frisi, frisis, frisi, frisem, friseu, frisin
SUBJUNTIU IMPERFET: frisés, frisessis, frisés, friséssim, friséssiu, frisessin
IMPERATIU: frisa, frisi, frisem, friseu, frisin
->frisar2
■frisar2[del fr. friser ‘arrissar’, der. de frise ‘tela de Frise’, Frísia (Països Baixos)]
v TÈXT 1 intr Fabricar els aglomerats anomenats frisos.
2 tr Alçar el pèl d’un teixit, especialment de certs draps de llana.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: frisar
GERUNDI: frisant
PARTICIPI: frisat, frisada, frisats, frisades
INDICATIU PRESENT: friso, frises, frisa, frisem, friseu, frisen
INDICATIU IMPERFET: frisava, frisaves, frisava, frisàvem, frisàveu, frisaven
INDICATIU PASSAT: frisí, frisares, frisà, frisàrem, frisàreu, frisaren
INDICATIU FUTUR: frisaré, frisaràs, frisarà, frisarem, frisareu, frisaran
INDICATIU CONDICIONAL: frisaria, frisaries, frisaria, frisaríem, frisaríeu, frisarien
SUBJUNTIU PRESENT: frisi, frisis, frisi, frisem, friseu, frisin
SUBJUNTIU IMPERFET: frisés, frisessis, frisés, friséssim, friséssiu, frisessin
IMPERATIU: frisa, frisi, frisem, friseu, frisin
->frisat
■frisat[de frisar2]
m TÈXT Frisatge.
->frisatge
■frisatge[de frisar2]
m TÈXT 1 Acció de frisar;
2 l’efecte.
->frisel·la
■frisel·la[variant del dial. tarragoní faritzela ‘cordill’, alteració del fr. ficelle, íd., d’un ll. vg. *filicella, encreuament de filum ‘fil’ amb funis, funicella ‘corda, cordeta’; 1a FONT: 1901]
f TÈXT Cordill fi de lli o de cànem, molt retort i amb torsió inversa de la usual, que serveix per a fer xurriaques.
->frisó
■frisó -onaHom.: frisor
1 adj i m i f De Frísia (regió del N d’Europa), dels frisons (poble) o del frisó (dialecte).
2 m i f HIST Individu d’un poble de raça germànica instal·lat des de temps prehistòrics a la costa del mar del Nord, entre la boca del Rin i la península de Jutlàndia.
3 m LING Dialecte del baix alemany.
->frisor
■frisorHom.: frisó
[de frisar1]
f Frisança.
->frisós
■frisós -osa[de frisar1; 1a FONT: 1869]
adj Fortament impacient.
->frisosament
■frisosament[de frisós]
adv Amb frisança.
->frissança
frissançaf dial 1 Pressa.
2 Frisança.
->frissar
frissar[probablement d’un ll. vg. *frīctiare ‘estremir-se de fred’, der. de frīgēre ‘tenir fred’, amb canvi semàntic a ‘estremir-se d’impaciència’]
v dial 1 intr Tenir pressa.
2 1 intr Impacientar-se vivament, frisar.
2 tr Fregar lleugerament, frisar.
->frissor
frissorf dial Frissança.
->frissós
frissós -osaadj dial 1 Que té pressa.
2 Frisós.
->frit
frit -a[del ll. frīctus,-a, -um, participi de frīgĕre ‘fregir’; 1a FONT: s. XV]
adj i m dial Fregit.
->fritada
■fritada[del cast. fritada, tot i el cat. ant. frit, -a, participi fort de fregir]
f GASTR Plat de fregit, especialment de peix variat.
->fritel·la
fritel·la[der. de l’ant. frit ‘fregit’ (cf. fregatel·la)]
f GASTR Fritura.
->fritil·lària
■fritil·làriaPart. sil.: fri_til_là_ri_a
f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies bulboses de la família de les liliàcies (Fritillaria sp), de fulles alternes o verticil·lades i flors solitàries o agrupades en raïm, penjants i campanulades.
->fritura
■fritura[deriv. de l’ant. frit ‘fregit’]
f GASTR Guisat de carn i freixura fregida amb patates o moniatos.
->friülà
■friülà -anaPart. sil.: fri_ü_là
1 adj i m i f Del Friül (regió d’Itàlia) o del friülà (dialecte).
2 m LING Dialecte oriental del retoromànic que s’estén pel Friül.
->friülès
■friülès -esaPart. sil.: fri_ü_lès
adj i m i f Friülà.
->frívol
■frívol -a[del ll. frīvŏlus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1380]
adj 1 De poc pes, sense consistència ni serietat. Li agraden les distraccions frívoles. Unes discussions frívoles.
2 A qui agraden les coses vanes i fútils. Ets una persona massa frívola, només penses en divertir-te.
->frívolament
■frívolament[de frívol]
adv D’una manera frívola, amb frivolitat.
->frivolitat
■frivolitat[de frívol]
f 1 Qualitat de frívol.
2 Acció o cosa frívola.
->frivolité
■frivolité[del fr. frivolité, íd.]
[pl -és] m TÈXT Treball de malla que hom fa amb la filoja.
->frivolitzar
■frivolitzar[de frívol]
v tr Tractar (alguna cosa) amb frivolitat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: frivolitzar
GERUNDI: frivolitzant
PARTICIPI: frivolitzat, frivolitzada, frivolitzats, frivolitzades
INDICATIU PRESENT: frivolitzo, frivolitzes, frivolitza, frivolitzem, frivolitzeu, frivolitzen
INDICATIU IMPERFET: frivolitzava, frivolitzaves, frivolitzava, frivolitzàvem, frivolitzàveu, frivolitzaven
INDICATIU PASSAT: frivolitzí, frivolitzares, frivolitzà, frivolitzàrem, frivolitzàreu, frivolitzaren
INDICATIU FUTUR: frivolitzaré, frivolitzaràs, frivolitzarà, frivolitzarem, frivolitzareu, frivolitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: frivolitzaria, frivolitzaries, frivolitzaria, frivolitzaríem, frivolitzaríeu, frivolitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: frivolitzi, frivolitzis, frivolitzi, frivolitzem, frivolitzeu, frivolitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: frivolitzés, frivolitzessis, frivolitzés, frivolitzéssim, frivolitzéssiu, frivolitzessin
IMPERATIU: frivolitza, frivolitzi, frivolitzem, frivolitzeu, frivolitzin
->fromental
■fromental[del ll. frumentalis ‘de blat’]
m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Arrhenatherum elatius), de rizoma fibrós, fulles lanceolades i panícula llarga.
2 fromental petit Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Trisetoria flavescens), de rizoma cespitós, fulles lanceolades i panícula ramificada.
->fronda
■fronda[del ll. frons, frondis, íd.; 1a FONT: s. XX]
f BOT 1 Fulla de les falgueres.
2 Nom aplicat als tal·lus foliacis de les algues i d’altres criptògames.
3 Fullatge.
->frondós
■frondós -osa[del ll. frondosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1561]
adj Abundós de branques i fulles. Un bosc frondós.
->frondositat
■frondositat[de frondós; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Qualitat de frondós.
2 Lloc frondós.
->front
■front[del ll. frōns, frŏntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 ANAT ANIM Part superior de la cara, des de les arcades supraorbitals fins on comença la volta del crani.
2 ENTOM En els insectes, peça del cap, situada entre el clipi i la sutura frontal, a la zona compresa entre els dos ulls composts.
3 abaixar (o acalar) el front Humiliar-se, declarar-se vençut o culpable, etc.
4 amb el front alt Amb el cap alt, sense avergonyir-se.
5 fer front afrontar 3.
2 1 Part anterior d’un edifici, d’una construcció o d’un objecte material qualsevol.
2 Part d’una muralla compresa entre dos bastions veïns.
3 MIL Primera fila de la tropa formada o acampada.
4 MIL Espai en ample ocupat per una porció de tropa o un exèrcit.
5 MIL Extensió de terreny on hom combat.
6 Part d’un incendi forestal que avança amb més força, en general a favor del vent o costa amunt.
7 de front loc adv Del costat del front. L’enemic ens venia de front, i no de costat. Marxar de front.
8 fer un canvi de front fig Canviar bruscament d’opinió, de partit.
3 METEOR 1 Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
2 front de convergència intertropical Front que s’estableix, a la zona de baixes pressions equatorials, on els alisis d’ambdós hemisferis entren en contacte.
3 front polar Línia de discontinuïtat atmosfèrica d’una forta concentració del gradient tèrmic i, en conseqüència, del gradient de pressió.
4 POLÍT 1 Coalició de diferents partits polítics o de moviments integrats per militants de diferents partits.
2 front comú Unió de diverses forces amb vista a una empresa comuna.
3 front d’alliberament Front dirigit a la consecució de les llibertats nacionals.
4 front popular Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.
5 front únic Front comú propugnat per la tàctica política del moviment comunista sorgida del tercer congrés de la Internacional Comunista i adoptada pel seu comitè executiu pel desembre del 1921.
5 front d’ona 1 ELECTRÒN Part de l’envolupant d’una ona, compresa entre el punt inicial de la dita envolupant i el punt on aquesta assoleix el valor màxim.
2 FÍS i TELECOM Superfície imaginària normal a la direcció de propagació d’una ona electromagnètica.
6 front peoner GEOG AGR Zona d’avanç de la colonització en un territori no explotat encara.
->frontal
■frontal[del ll. frontalis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 adj 1 Relatiu o pertanyent al front. Angle frontal.
2 os frontal (o simplement frontal) ANAT ANIM Os que forma la part anterior i superior del crani i participa en la formació de la fossa cranial anterior.
2 m Part de l’armadura, de l’abillament, per a cobrir, adornar, el front.
3 m Drap mullat d’alguna aigua remeiera, cataplasma, que s’aplica al front.
4 m LITÚRG i ART Peça de tela, de fusta decorada, de metall, etc., col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi.
->frontaler
■frontaler -a[de frontal; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj davanter 1.
2 f 1 Part del davant d’algú o alguna cosa.
2 Front de persona o animal.
3 Façana o paret davantera d’una casa.
4 Corretja de les morralles que passa per damunt del front d’un animal de tir.
5 LITÚRG i ART Frontal.
3 f ORG MIL Porció d’exèrcit situat en la frontera o la proximitat de l’enemic.
->frontalitat
■frontalitat[de frontal]
f 1 Qualitat de frontal.
2 llei de frontalitat ART Llei que, en els estils arcaics, es compleix en les obres d’art, especialment en l’escultura, en les quals es dóna un pla mitjà que divideix l’obra en dues parts simètriques i corresponents.
->frontample
■frontample -aPart. sil.: front_am_ple
[de front i ample]
adj De front ample.
->frontenis
■frontenism ESPORT Frontennis.
->frontennis
■frontennis[de fron[tó] i tennis]
m ESPORT Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en un frontó curt de 30 m, en partits per parelles, a 30 punts i amb raqueta.
->fronter
■fronter -a[de front; 1a FONT: s. XVI]
1 adj Dit de dos territoris que es toquen, que són davant per davant. Dos països fronters.
2 m ARQUIT Part superior d’un arc o una portalada.
->frontera
■fronteraf 1 1 Línia que separa dos territoris fronters.
2 Línia que indica els límits reconeguts d’un estat.
3 fig Límit en què acaba una cosa i en comença una altra. La frontera entre el somni i la realitat.
4 fig Allò que limita l’extensió o l’abast d’una cosa. La seva ambició no té fronteres.
5 frontera biogeogràfica BIOL i ECOL Línia més o menys laxa que limita l’àrea de distribució d’una espècie animal o vegetal.
6 frontera lingüística LING Límit que separa dos dominis lingüístics.
7 sense fronteres loc adj Dit de certs col·lectius professionals, normalment organitzacions no governamentals, que fan la seva tasca d’una manera altruista en països necessitats. Metges sense fronteres.
2 MAT Conjunt de punts que separa l’interior d’una regió del seu exterior, de manera que qualsevol entorn d’un punt de la frontera té punts de l’interior i de l’exterior.
->fronterejar
■fronterejar[de fronter; 1a FONT: 1490]
v intr Ésser, un territori, fronter amb un altre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fronterejar
GERUNDI: fronterejant
PARTICIPI: fronterejat, fronterejada, fronterejats, fronterejades
INDICATIU PRESENT: fronterejo, frontereges, frontereja, fronteregem, fronteregeu, fronteregen
INDICATIU IMPERFET: fronterejava, fronterejaves, fronterejava, fronterejàvem, fronterejàveu, fronterejaven
INDICATIU PASSAT: fronteregí, fronterejares, fronterejà, fronterejàrem, fronterejàreu, fronterejaren
INDICATIU FUTUR: fronterejaré, fronterejaràs, fronterejarà, fronterejarem, fronterejareu, fronterejaran
INDICATIU CONDICIONAL: fronterejaria, fronterejaries, fronterejaria, fronterejaríem, fronterejaríeu, fronterejarien
SUBJUNTIU PRESENT: fronteregi, fronteregis, fronteregi, fronteregem, fronteregeu, fronteregin
SUBJUNTIU IMPERFET: fronteregés, fronteregessis, fronteregés, fronteregéssim, fronteregéssiu, fronteregessin
IMPERATIU: frontereja, fronteregi, fronteregem, fronteregeu, fronteregin
->fronterer
■fronterer -a[de fronter; 1a FONT: s. XV]
adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la frontera.
2 Situat prop de la frontera d’un territori.
2 p ext Situat prop d’un límit.
->frontis
■frontis[reducció de frontispici, íd.; 1a FONT: c. 1700]
m 1 Façana, frontispici.
2 p ext FUST Part davantera d’un moble.
->frontispici
■frontispici[del ll. frontispĭcĭum, íd., comp., de frons, frontis ‘front’ i spĭcĕre ‘mirar’; 1a FONT: 1575, DPou.]
m 1 Cara principal d’un edifici.
2 GRÀF Pàgina que en els llibres va davant de la portada.
->frontissa
■frontissa[de l’ant. frantissa, der. de frant, participi de frànyer, ll. frangĕre ‘trencar’, amb canvi en front- per considerar que les dues peces es fan front; 1a FONT: 1309]
f 1 FERRET Conjunt de dues plaques de ferro o metall, a banda i banda d’un eix comú, les quals, fixades als batents d’una porta o finestra, a una tapa, etc., serveixen per a facilitar-ne el moviment giratori.
2 col·loq articulació 1.
->frontó
■frontó[possiblement del cast. frontón, però és molt antic a València i Mallorca, sobretot com a terme topogràfic; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 ART Acabament triangular d’una façana o d’un pòrtic.
2 ESPORT 1 Paret contra la qual hom llança la pilota en certs jocs de pilota.
2 Edifici disposat per a jugar-hi a pilota basca.
->fronto-
■fronto-Forma prefixada del mot llatí frons, frontis, que significa ‘front’ i que indica connexió amb l’os frontal. Ex.: frontoparietal.
->frontoclipi
frontoclipim ENTOM Àrea del cap dels insectes que inclou el front i el clipi.
->frontogènesi
■frontogènesi[de fronto- i -gènesi]
f METEOR Formació d’un front.
->frontoparietal
frontoparietalPart. sil.: fron_to_pa_ri_e_tal
adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent alhora a la regió frontal i a la parietal del crani.
2 esp Dit de la sutura articular entre l’os frontal i els dos ossos parietals.
->frontpopulista
■frontpopulistaPOLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al front popular.
2 m i f Partidari del front popular.
->frotis
■frotis[del fr. frottis, íd., der. de frotter ‘fregar’]
m HISTOL Preparació microscòpica, prima i transparent, obtinguda d’un líquid orgànic espès o d’un teixit semilíquid o pastós, com és ara sang, exsudats, cultiu de bacteris, etc.
->fruct-
fruct-Forma prefixada del mot llatí fructus, que significa ‘fruit’. Ex.: fructosa.
->fructan
■fructanm BIOQ Qualsevol dels polisacàrids naturals, presents en bulbs o arrels d’alguns vegetals, anàlegs al midó, resultants de la condensació d’unitats de fructosa formant cadenes que poden ésser ramificades.
->fructi-
■fructi-Forma prefixada del mot llatí fructus, que significa ‘fruit’. Ex.: fructívor.
->fructicultor
■fructicultor -a[de fructi- i cultor]
m i f AGR Persona que es dedica a la fructicultura.
->fructicultura
■fructicultura[de fructi- i cultura]
f AGR Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu d’arbres i plantes fruiters.
->fructidor
fructidor[del fr. fructidor, íd., del ll. fructus ‘fruit’ i el gr. dõron ‘do, donació’]
m HIST Nom del dotzè mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 18 d’agost al 16 de setembre.
->fructífer
■fructífer -a[del ll. fructĭfer, -a, -um, íd., del ll. fructus ‘fruit’ i -fer; 1a FONT: 1490, Tirant]
adj Que dóna fruit.
->fructíferament
■fructíferament[de fructífer]
adv Amb fruit.
->fructificació
■fructificacióPart. sil.: fruc_ti_fi_ca_ci_ó
[del ll. fructificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f BOT 1 1 Acció de fructificar;
2 l’efecte.
2 Procés de formació del fruit a partir de la flor.
3 Aparell esporífer d’una criptògama.
->fructificant
■fructificant[del ll. fructificans, -ntis, participi pres. de fructificare ‘fructificar’]
adj Que fructifica.
->fructificar
■fructificar[del ll. fructificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v intr 1 Donar fruit. Els arbres fructificaran aviat.
2 fig Els vostres esforços fructificaran.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fructificar
GERUNDI: fructificant
PARTICIPI: fructificat, fructificada, fructificats, fructificades
INDICATIU PRESENT: fructifico, fructifiques, fructifica, fructifiquem, fructifiqueu, fructifiquen
INDICATIU IMPERFET: fructificava, fructificaves, fructificava, fructificàvem, fructificàveu, fructificaven
INDICATIU PASSAT: fructifiquí, fructificares, fructificà, fructificàrem, fructificàreu, fructificaren
INDICATIU FUTUR: fructificaré, fructificaràs, fructificarà, fructificarem, fructificareu, fructificaran
INDICATIU CONDICIONAL: fructificaria, fructificaries, fructificaria, fructificaríem, fructificaríeu, fructificarien
SUBJUNTIU PRESENT: fructifiqui, fructifiquis, fructifiqui, fructifiquem, fructifiqueu, fructifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: fructifiqués, fructifiquessis, fructifiqués, fructifiquéssim, fructifiquéssiu, fructifiquessin
IMPERATIU: fructifica, fructifiqui, fructifiquem, fructifiqueu, fructifiquin
->fructofuranosa
■fructofuranosaf BIOQ Forma semiacetàlica cíclica de la fructosa, que conté un anell de furan.
->fructosa
■fructosa[de fruct- i el sufix -osa1 (v. glucosa)]
f QUÍM Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.
->fructosan
■fructosanm BIOQ Fructan.
->fructuari
■fructuari -àriaPart. sil.: fruc_tu_a_ri
[del ll. fructuarius, -a, -um, íd.]
DR 1 adj i m i f Usufructuari.
2 adj Que consisteix en fruits. Pensió fructuària.
->fructuós
■fructuós -osaPart. sil.: fruc_tu_ós
[del ll. fructuōsus, -a, -um, íd.]
adj Que dóna fruit.
->fru-fru
■fru-fru[possiblement del fr. frou-frou, id, d’origen onomatopeic]
[pl -us] m Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.
->frugal
■frugal[del ll. frugalis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 1 Que s’acontenta d’aliments simples i poc abundants, moderat en el menjar. Una persona frugal.
2 p ext Una vida frugal.
2 Que consisteix en aliments simples i poc abundants. Un sopar frugal.
->frugalitat
■frugalitat[del ll. frugalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f Qualitat de frugal.
->frugalment
■frugalment[de frugal]
adv Amb frugalitat.
->frugi-
■frugi-Forma prefixada del mot llatí frux, frugis, que significa ‘fruit de la terra’. Ex.: frugívor.
->frugífer
■frugífer -a[del ll. frugĭfer, -a, -um, íd., comp. de frugi- i -fer (v. frugal)]
adj Que duu fruits.
->frugívor
■frugívor -a[de frugi- i -vor (v. frugal)]
adj ZOOL Dit de l’animal que s’alimenta de fruita o vegetals.
->fruïble
■fruïblePart. sil.: fru_ï_ble
[de fruir]
adj Que pot ésser fruït.
->fruïció
■fruïcióPart. sil.: fru_ï_ci_ó
[del ll. fruĭtio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Acció de fruir;
2 l’efecte.
->fruir
■fruirPart. sil.: fru_ir
[del ll. frŭī ‘gaudir, sentir goig’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v intr Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d’una cosa, per la consecució d’una cosa desitjada; gaudir. Espero que en puguis fruir molts anys.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fruir
GERUNDI: fruint
PARTICIPI: fruït, fruïda, fruïts, fruïdes
INDICATIU PRESENT: frueixo, frueixes, frueix, fruïm, fruïu, frueixen
INDICATIU IMPERFET: fruïa, fruïes, fruïa, fruíem, fruíeu, fruïen
INDICATIU PASSAT: fruí, fruïres, fruí, fruírem, fruíreu, fruïren
INDICATIU FUTUR: fruiré, fruiràs, fruirà, fruirem, fruireu, fruiran
INDICATIU CONDICIONAL: fruiria, fruiries, fruiria, fruiríem, fruiríeu, fruirien
SUBJUNTIU PRESENT: frueixi, frueixis, frueixi, fruïm, fruïu, frueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: fruís, fruïssis, fruís, fruíssim, fruíssiu, fruïssin
IMPERATIU: frueix, frueixi, fruïm, fruïu, frueixin
->fruit
■fruitPart. sil.: fruit
[del ll. fructus, -us, íd., der. nominal del verb frui, fructum ‘gaudir, sentir goig’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
m 1 1 BOT Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
2 p ext Peduncle, receptacle, etc., acrescent, poc o molt carnós i sovint comestible.
3 p anal Producte de la concepció, fill. El fruit de les seves entranyes. El fruit del vostre sant ventre.
4 fig El fruit del seu enginy.
2 1 Qualsevol producció de la terra que ret una utilitat. Aquests camps, si els regaven, donarien molt fruit.
2 p ext Profit, utilitat, que alguna cosa produeix. Viu dels fruits del seu treball. Treballa amb fruit. Unes gestions sense fruit. Els bons exemples donen fruit.
3 p ext Efecte, conseqüència. El fruit de la guerra és la misèria.
4 DR Benefici o profit que hom pot treure d’algun bé, d’alguna propietat, etc. Fruits naturals, industrials, civils.
->fruita
■fruitaPart. sil.: frui_ta
[del b. ll. fructa, íd., neutre pl. de fructum, forma neutre que prengué en b. ll. el ll. cl. fructus, -us; 1a FONT: c. 1075]
f ALIM 1 1 Fruits comestibles d’alguns arbres o plantes, normalment de gust dolç, que hom sol prendre com a postres. Un cistell de fruita, amb pomes, peres i mandarines.
2 Peça de fruita. He hagut de llençar mitja fruita.
2 fruita de la passió BOT Fruit comestible de la passionera Passiflora edulis, de forma ovalada o subglobosa, color de púrpura o groc i polpa sucosa, plena de llavors de color negre, emprat també per a fer begudes i licors.
3 fruita del temps 1 Fruita que hom menja en l’estació en què madura i es cull.
2 fig Cosa pròpia d’un temps o una època determinats. A l’hivern, els refredats són fruita del temps. La violència és fruita del temps.
4 fruita seca Fruits comestibles d’alguns arbres o plantes, normalment envoltats d’una closca dura, sense polpa i amb un baix contingut en aigua, cosa que en permet una llarga conservació, com les ametlles, les avellanes, les nous, les castanyes i els pinyons.
->fruital
fruitalPart. sil.: frui_tal
adj 1 Que lleva fruit.
2 arbre fruital (o simplement fruital) BOT i AGR Arbre fruiter.
->fruitar
■fruitarPart. sil.: frui_tar
[de fruit]
v intr Fructificar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fruitar
GERUNDI: fruitant
PARTICIPI: fruitat, fruitada, fruitats, fruitades
INDICATIU PRESENT: fruito, fruites, fruita, fruitem, fruiteu, fruiten
INDICATIU IMPERFET: fruitava, fruitaves, fruitava, fruitàvem, fruitàveu, fruitaven
INDICATIU PASSAT: fruití, fruitares, fruità, fruitàrem, fruitàreu, fruitaren
INDICATIU FUTUR: fruitaré, fruitaràs, fruitarà, fruitarem, fruitareu, fruitaran
INDICATIU CONDICIONAL: fruitaria, fruitaries, fruitaria, fruitaríem, fruitaríeu, fruitarien
SUBJUNTIU PRESENT: fruiti, fruitis, fruiti, fruitem, fruiteu, fruitin
SUBJUNTIU IMPERFET: fruités, fruitessis, fruités, fruitéssim, fruitéssiu, fruitessin
IMPERATIU: fruita, fruiti, fruitem, fruiteu, fruitin
->fruitat
■fruitat -adaPart. sil.: frui_tat
[del fr. fruité, der. de fruit, íd.]
adj 1 Carregat de fruit. Un cirerer fruitat.
2 HERÀLD Dit de l’arbre amb fruita d’un esmalt diferent del del fullatge.
->fruiter
■fruiter -aPart. sil.: frui_ter
[de fruit; 1a FONT: 1272]
1 1 adj Que dóna fruit.
2 adj i m AGR i ECON Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
2 m i f Persona que ven fruita.
3 f Plat o altre recipient per a tenir-hi fruita i servir-la a taula.
->fruiterar
■fruiterarPart. sil.: frui_te_rar
[de fruiter; 1a FONT: 1803, DEst.]
m AGR Indret plantat d’arbres fruiters.
->fruiteria
■fruiteriaPart. sil.: frui_te_ri_a
[de fruiter]
f Botiga o parada de fruiter.
->fruïtiu
■fruïtiu -ivaPart. sil.: fru_ï_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. fruitus sum, participi de frui ‘gaudir, sentir goig’]
adj Propi per a causar plaer amb la seva possessió.
->fruitós
■fruitós -osaPart. sil.: frui_tós
[de fruit]
adj Fructuós.
->frumentaci
■frumentaci -àcia[del ll. frumentaceus, -a, -um, íd.]
adj AGR 1 Fet de blat o un altre gra semblant al blat.
2 Semblant al blat.
->frumentari
■frumentari -ària[del ll. frumentarius, -a, -um, íd.]
1 adj AGR Frumentaci.
2 adj AGR Relatiu al blat i als altres cereals, especialment amb relació al comerç, a l’abastament públic.
3 m HIST A l’antiga Roma, oficial que tenia a cura seva l’abastament de blat als exèrcits.
4 lleis frumentàries DR ROM Lleis romanes que regulaven l’abastament del blat.
->frunzidor
■frunzidor -a[de frunzir]
m i f Persona que frunzeix.
->frunzidura
frunzidura[de frunzir]
f 1 Frunziment.
2 Frunzit.
->frunziment
frunziment[de frunzir]
m Operació de frunzir.
->frunzir
■frunzir[del fr. ant. froncir ‘arrugar’, probablement del germ. fràncic *wrunkja ‘arruga’; 1a FONT: 1303]
v tr Fer plecs petits, especialment a una roba.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: frunzir
GERUNDI: frunzint
PARTICIPI: frunzit, frunzida, frunzits, frunzides
INDICATIU PRESENT: frunzeixo, frunzeixes, frunzeix, frunzim, frunziu, frunzeixen
INDICATIU IMPERFET: frunzia, frunzies, frunzia, frunzíem, frunzíeu, frunzien
INDICATIU PASSAT: frunzí, frunzires, frunzí, frunzírem, frunzíreu, frunziren
INDICATIU FUTUR: frunziré, frunziràs, frunzirà, frunzirem, frunzireu, frunziran
INDICATIU CONDICIONAL: frunziria, frunziries, frunziria, frunziríem, frunziríeu, frunzirien
SUBJUNTIU PRESENT: frunzeixi, frunzeixis, frunzeixi, frunzim, frunziu, frunzeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: frunzís, frunzissis, frunzís, frunzíssim, frunzíssiu, frunzissin
IMPERATIU: frunzeix, frunzeixi, frunzim, frunziu, frunzeixin
->frunzit
■frunzit[de frunzir]
m 1 El conjunt de plecs petits fets a una roba en frunzir-la.
2 Frunziment.
->frust
■frust[del ll. frustum ‘bocí, fragment’]
m GEOM Part d’un con o d’una piràmide compresa entre dues seccions transversals.
->frustració
■frustracióPart. sil.: frus_tra_ci_ó
[del ll. frustratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció de frustrar;
2 l’efecte.
3 PSIC Estat del qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances.
2 DR PEN Execució sense els efectes materials desitjats per l’autor de tots els actes necessaris per a la producció d’un delicte.
->frustrador
■frustrador -a[del ll. frustrator, -ōris, íd.]
adj Que frustra o causa frustració.
->frustrant
■frustrant[del ll. frustrans, -ntis, participi pres. de frustrare ‘frustrar’]
adj Frustrador.
->frustrar
■frustrar[del ll. frustrare, íd.; 1a FONT: 1405]
v tr 1 Privar algú d’atènyer el que esperava. Frustrar algú en les seves esperances.
2 1 Deixar sense efecte un propòsit.
2 Portar a no res un pla, un desig, etc. Els vigilants van frustrar l’intent de fuga.
3 p anal Ha frustrat les nostres esperances.
4 DR PEN Deixar sense efecte un propòsit delictiu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: frustrar
GERUNDI: frustrant
PARTICIPI: frustrat, frustrada, frustrats, frustrades
INDICATIU PRESENT: frustro, frustres, frustra, frustrem, frustreu, frustren
INDICATIU IMPERFET: frustrava, frustraves, frustrava, frustràvem, frustràveu, frustraven
INDICATIU PASSAT: frustrí, frustrares, frustrà, frustràrem, frustràreu, frustraren
INDICATIU FUTUR: frustraré, frustraràs, frustrarà, frustrarem, frustrareu, frustraran
INDICATIU CONDICIONAL: frustraria, frustraries, frustraria, frustraríem, frustraríeu, frustrarien
SUBJUNTIU PRESENT: frustri, frustris, frustri, frustrem, frustreu, frustrin
SUBJUNTIU IMPERFET: frustrés, frustressis, frustrés, frustréssim, frustréssiu, frustressin
IMPERATIU: frustra, frustri, frustrem, frustreu, frustrin
->frustrat
frustrat -ada[del ll. frustratus, -a, -um, íd.]
adj i m i f Que sofreix o ha sofert frustració.
->frustratori
■frustratori -òria[del ll. frustratorius, -a, -um, íd.]
adj 1 Que frustra.
2 Que implica frustració.
->frústul
■frústul[del ll. td. frustŭlum, dimin. de frustum ‘bocí, fragment’]
m BOT Membrana pèctica silicificada, sovint finament perforada i diversament ornamentada, dividida en dues meitats o teques, que recobreix les cèl·lules de les diatomees.
->frutescent
■frutescent[del ll. frutescens, -ntis, participi pres. del ll. frutescĕre ‘cobrir-se de brots’, der. del ll. frutex, -ĭcis ‘arbust, brot’]
adj Fruticós.
->fruticós
■fruticós -osa[del ll. fruticosus, -a, -um ‘ple de brots’, der. de frutex, -ĭcis ‘arbust, brot’]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’arbust.
2 Semblant a un arbust.
->fruticulós
■fruticulós -osa[formació culta analògica sobre la base del ll. frutex, -ĭcis ‘arbust, brot’]
adj 1 Que sembla un arbust en petit.
2 esp Dit dels líquens amb el tal·lus fixat al substrat per un sol punt i ramificat.
->ft
ftsímb METROL peu 10 2.
->ftal-
ftal-Forma prefixada de (na)ftàlic, que indica relació amb l’àcid ftàlic. Ex.: ftalat.
->ftalat
ftalatm QUÍM ORG Cadascuna de les sals o els èsters de l’àcid ftàlic.
->ftaleïna
ftaleïnaPart. sil.: fta_le_ï_na
f QUÍM ORG Cadascun dels composts resultants de la reacció de condensació de l’anhídrid ftàlic amb fenols.
->ftàlic
■ftàlic -aadj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid o a l’anhídrid ftàlic.
2 àcid ftàlic Àcid aromàtic dicarboxílic que hom obté per oxidació del naftalè. Té la fórmula C6H4(COOH)2.
3 anhídrid ftàlic [C6H4(CO)2O] Anhídrid corresponent a l’àcid ortoftàlic, obtingut a partir de l’ortoxilè per oxidació amb pentòxid de vanadi.
->ftalida
ftalidaf QUÍM ORG γ-lactona que hom obté per reducció de l’àcid ftàlic amb pols de Zn i àcid acètic.
->ftalimida
ftalimidaf QUÍM ORG Amida de l’àcid ftàlic.
->ftalo-
ftalo-Forma prefixada de (na)ftàlic, que indica relació amb l’àcid ftàlic. Ex.: ftalocianina.
->ftalocianina
■ftalocianinaPart. sil.: fta_lo_ci_a_ni_na
f QUÍM ORG i COL 1 Compost relacionat amb pigments naturals tan importants com la clorofil·la i l’hemoglobina.
2 Qualsevol dels derivats metàl·lics de la ftalocianina o dels seus derivats substituïts en els anells benzènics.
->ftanita
ftanitaf PETROG Roca sedimentària d’estructura criptocristal·lina formada per calcedònia i quars criptocristal·lí.
->ftiriasi
■ftiriasiPart. sil.: fti_ri_a_si
[del gr. phtheiríasis, de phtheír ‘poll’]
f PAT Pediculosi.
->-ftong
-ftongForma sufixada del mot grec phthóggos, que significa ‘so’. Ex.: monoftong, diftong.
->fua
■fuaPart. sil.: fu_a
[mot mallorquí, de afuar-se ‘escometre’, der. de afusar-se ‘llançar-se amb embranzida’, der. de fus]
f Envestida.
->fucàcies
fucàciesPart. sil.: fu_cà_ci_es
f BOT 1 pl Família de fucals integrada per algues de tal·lus gran i molt diferenciat.
2 sing Alga de la família de les fucàcies.
->fucals
■fucalsf BOT 1 pl Ordre de feofícies que compon la subclasse de les ciclospòries i que comprèn bàsicament la família de les fucàcies.
2 sing Alga de l’ordre de les fucals.
->fucofícies
■fucofíciesPart. sil.: fu_co_fí_ci_es
f pl BOT Feofícies.
->fucosan
fucosan[de l’angl. fucosan, íd., der. del ll. fucus ‘alga’]
m BOT Substància fenòlica incolora, típica de les algues feofícies, acumulada en forma de gotetes semifluides a l’interior d’unes vesícules citoplasmàtiques molt abundants en els teixits amb un metabolisme intens o en procés de divisió.
->fúcsia
■fúcsiaPart. sil.: fúc_si_a
[nom del ll. científic Fuchsia hybrida que, el 1693, donà a la planta el botànic i viatger francès Charles Plumier (1646-1706) en memòria del metge i botànic alemany Leonhard Fuchs (1501-1566); 1a FONT: 1917, DOrt.]
1 f BOT i JARD Planta subarbustiva de la família de les enoteràcies (Fuchsia hybrida), de fulles ovals, flors penjants, vermelles, violàcies o blanques, amb el calze cilíndric, tepaloide i amb quatre lòbuls, amb la corol·la quadripètala, i fruits en baia.
2 1 m Color de fúcsia, rosa o vermell violaci.
2 adj inv Un jersei fúcsia.
->fucsina
■fucsinaf QUÍM ORG Colorant que pertany a la família de la pararosanilina.
->fucus
■fucus[del ll. fucus, i aquest, del gr. phỹkos ‘alga’]
m BOT Gènere de feofícies de la família de les fucàcies (Fucus sp), integrat per algues coriàcies i molt mucoses, que constitueixen una part important del varec.
->fuel
■fuelPart. sil.: fu_el
[de l’angl. fuel oil, comp. de fuel ‘combustible’ i oil ‘oli’, manllevats al fr. ant. fouaille ‘fusta per a cremar, allò que serveix per a escalfar’, b. ll. focalia, íd., der. de focus ‘llar, foc’, i oile, ll. oleum ‘oli’]
m QUÍM IND Combustible líquid, espès i de color fosc, que hom obté com a residu en la destil·lació del petroli.
->fuell
■fuellPart. sil.: fu_ell
m ORNIT Daurada.
->fueloil
fueloilPart. sil.: fu_el_oil
[v. fuel]
m QUÍM IND Fuel.
->fuent
■fuentPart. sil.: fu_ent
[formació analògica sobre la base de fua]
adj Rabent.
->fuet
■fuetPart. sil.: fu_et
[del fr. fouet, íd., der. dimin. del fr. ant. fou ‘faig’, ll. vg. fagu, ll. cl. fagus, íd., perquè es degué fer servir una vareta de faig com a assot; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Corretgeta, cordeta, etc., generalment fixada a un mànec, amb què hom colpeja els cavalls, els muls, etc., per fer-los caminar.
2 ALIM Llonganissa llarga i prima deixada assecar.
->fuetada
■fuetadaPart. sil.: fu_e_ta_da
[de fuet; 1a FONT: 1803, DEst.]
f Cop de fuet.
->fuetejar
■fuetejarPart. sil.: fu_e_te_jar
[de fuet; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr 1 Donar cops de fuet.
2 Assotar el vent (el rostre, els arbres, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fuetejar
GERUNDI: fuetejant
PARTICIPI: fuetejat, fuetejada, fuetejats, fuetejades
INDICATIU PRESENT: fuetejo, fueteges, fueteja, fuetegem, fuetegeu, fuetegen
INDICATIU IMPERFET: fuetejava, fuetejaves, fuetejava, fuetejàvem, fuetejàveu, fuetejaven
INDICATIU PASSAT: fuetegí, fuetejares, fuetejà, fuetejàrem, fuetejàreu, fuetejaren
INDICATIU FUTUR: fuetejaré, fuetejaràs, fuetejarà, fuetejarem, fuetejareu, fuetejaran
INDICATIU CONDICIONAL: fuetejaria, fuetejaries, fuetejaria, fuetejaríem, fuetejaríeu, fuetejarien
SUBJUNTIU PRESENT: fuetegi, fuetegis, fuetegi, fuetegem, fuetegeu, fuetegin
SUBJUNTIU IMPERFET: fuetegés, fuetegessis, fuetegés, fuetegéssim, fuetegéssiu, fuetegessin
IMPERATIU: fueteja, fuetegi, fuetegem, fuetegeu, fuetegin
->-fug
■-fug -fugaForma sufixada que prové del llatí -fugus, -a, -um, sufix de fugere o fugare ‘fugir’ o ‘fer fugir’, que denota allò que allunya o s’allunya. Ex.: vermífug, centrífug.
->fuga
■fuga[del ll. fŭga, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 1 Acció de fugar-se; fugida.
2 ELECTROT i TECNOL Fuita.
2 El fort d’una cosa passatgera, eufòria momentània. En els negocis hi ha èpoques de fuga i èpoques de calma.
3 MÚS Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema.
4 punt de fuga GEOM i DIB Punt imaginari on convergeixen en un dibuix en perspectiva els feixos de línies paral·leles.
->fugaç
■fugaç[del ll. fugax, -ācis, íd.; 1a FONT: 1905]
adj De durada molt breu.
->fugacitat
■fugacitat[del ll. fugacĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XX, Carner]
f 1 Qualitat de fugaç.
2 QUÍM i FÍS Funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que tracten de descriure el comportament dels gasos reals.
->fugaçment
■fugaçment[de fugaç]
adv D’una manera fugaç.
->fugar-se
fugar-sev pron Fugir, escapar-se d’un lloc on hom està tancat, vigilat o privat de llibertat. Uns presos s’han fugat de la presó a través d’un túnel.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fugar
GERUNDI: fugant
PARTICIPI: fugat, fugada, fugats, fugades
INDICATIU PRESENT: fugo, fugues, fuga, fuguem, fugueu, fuguen
INDICATIU IMPERFET: fugava, fugaves, fugava, fugàvem, fugàveu, fugaven
INDICATIU PASSAT: fuguí, fugares, fugà, fugàrem, fugàreu, fugaren
INDICATIU FUTUR: fugaré, fugaràs, fugarà, fugarem, fugareu, fugaran
INDICATIU CONDICIONAL: fugaria, fugaries, fugaria, fugaríem, fugaríeu, fugarien
SUBJUNTIU PRESENT: fugui, fuguis, fugui, fuguem, fugueu, fuguin
SUBJUNTIU IMPERFET: fugués, fuguessis, fugués, fuguéssim, fuguéssiu, fuguessin
IMPERATIU: fuga, fugui, fuguem, fugueu, fuguin
->fugat
■fugat -ada[de l’it. fugato, íd., der. de fuga]
adj MÚS Dit d’un fragment o d’una peça musical que hom ha tractat a manera de fuga, però sense subjectar-se a les regles establertes per a la fuga clàssica.
->fugida
■fugida[de fugir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
f Acció de fugir. Afavorir la seva fugida.
->fugina
■fuginaMot emprat en l’expressió fer fugina loc verb Deixar d’assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un encàrrec, etc.
->fugir
■fugir[del ll. fŭgĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v* intr 1 1 Allunyar-se corrent per tal d’evitar un dany, un perill, etc. Fuig; si no, t’agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies.
2 fig Allunyar-se, alguna cosa, ràpidament. El barret, amb el vent, li va fugir del cap.
3 fuig! (o fuig, home [o dona], fuig!) Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu. Fuig, home, fuig! No t’ho creguis pas.
2 1 Escapar-se. Les vaques han fugit de la cleda.
2 fig Sortir, desprendre’s, etc., una cosa del lloc on restava subjecta. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell li ha fugit de les mans.
3 Allunyar-se, apartar-se. Fuig dels vicis.
4 Passar ràpidament. Com fuig el temps!
5 fugir d’estudi Defugir una qüestió, un assumpte, que hom considerava poc convenient.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fugir
GERUNDI: fugint
PARTICIPI: fugit, fugida, fugits, fugides
INDICATIU PRESENT: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen
INDICATIU IMPERFET: fugia, fugies, fugia, fugíem, fugíeu, fugien
INDICATIU PASSAT: fugí, fugires, fugí, fugírem, fugíreu, fugiren
INDICATIU FUTUR: fugiré, fugiràs, fugirà, fugirem, fugireu, fugiran
INDICATIU CONDICIONAL: fugiria, fugiries, fugiria, fugiríem, fugiríeu, fugirien
SUBJUNTIU PRESENT: fugi, fugis, fugi, fugim, fugiu, fugin
SUBJUNTIU IMPERFET: fugís, fugissis, fugís, fugíssim, fugíssiu, fugissin
IMPERATIU: fuig, fugi, fugim, fugiu, fugin
->fugireacció
fugireaccióPart. sil.: fu_gi_re_ac_ci_ó
f BIOL Resposta de fugida d’un organisme provocada per un estímul.
->fugisser
■fugisser -a[de fugir; 1a FONT: 1878]
adj Que passa ràpidament, fugaç.
->fugisserament
■fugisserament[de fugisser]
adv Fugaçment.
->fugitiu
■fugitiu -ivaPart. sil.: fu_gi_tiu
[del ll. fugitīvus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]
adj i m i f Que ha fugit o s’ha escapat. Un esclau fugitiu.
->fuita
■fuitaPart. sil.: fui_ta
[del ll. fugĭta, participi fem. del ll. fugĕre ‘fugir’]
f 1 Fugida. Posar en fuita l’enemic.
2 ELECTRÒN Derivació de corrent provocada per un aïllament defectuós o per efectes externs en un aïllant, en un circuit o en una instal·lació.
3 TECNOL Acció d’escapar-se un gas o un líquid d’un recipient, d’un tub, etc., a través d’una esquerda, d’una juntura defectuosa, etc.
->ful1
ful11 adj Relatiu o pertanyent al ful.
2 inv m LING Llengua del grup nigerocongolès parlada pels fulbes.
->ful2
■ful2-a[del caló o gitano ful ‘merda’]
adj Fals, no autèntic.
->fulard
■fulard[del fr. foulard, íd., probablement alteració del prov. foulat, equivalent del fr. foulé ‘teixit lleuger d’estiu’, terme tècnic tèxtil, participi substantivat de fouler ‘prémer, masegar’; 1a FONT: 1916]
m 1 1 TÈXT Tela de seda amb lligament de tafetà, molt lleugera i estampada en diversos colors, emprada per a mocadors de butxaca, xals, etc.
2 p anal TÈXT Teixit de seda lleuger d’ús similar al del fulard.
3 esp INDUM Mocador de coll, sobretot de tela de fulard. El fulard dels escoltes.
2 TÈXT Màquina composta d’una o més cubetes o pasteres i de dos, tres o quatre cilindres escorredors que hom fa servir per a impregnar un teixit a l’ample amb un bany de tintura, un material d’aprest o amb altres substàncies.
->fulardar
■fulardar[de fulard]
v tr Impregnar teixits amb un líquid o una pasta per a llur tintura, llur aprest, llur acabament, llur impermeabilització, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fulardar
GERUNDI: fulardant
PARTICIPI: fulardat, fulardada, fulardats, fulardades
INDICATIU PRESENT: fulardo, fulardes, fularda, fulardem, fulardeu, fularden
INDICATIU IMPERFET: fulardava, fulardaves, fulardava, fulardàvem, fulardàveu, fulardaven
INDICATIU PASSAT: fulardí, fulardares, fulardà, fulardàrem, fulardàreu, fulardaren
INDICATIU FUTUR: fulardaré, fulardaràs, fulardarà, fulardarem, fulardareu, fulardaran
INDICATIU CONDICIONAL: fulardaria, fulardaries, fulardaria, fulardaríem, fulardaríeu, fulardarien
SUBJUNTIU PRESENT: fulardi, fulardis, fulardi, fulardem, fulardeu, fulardin
SUBJUNTIU IMPERFET: fulardés, fulardessis, fulardés, fulardéssim, fulardéssiu, fulardessin
IMPERATIU: fularda, fulardi, fulardem, fulardeu, fulardin
->fulbe
fulbem i f ETNOL Individu d’un poble islàmic africà dispers per l’Àfrica negra des del Sudan fins al Senegal.
->fulcre
■fulcre[del ll. fulcrum, íd., der. del ll. fulcīre ‘apuntalar, donar suport’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m 1 TECNOL 1 Suport, especialment d’un alçaprem.
2 Punt de suport del canastró o dels balançons d’una balança.
2 BOT Apèndix del periteci de les erisifàcies.
->fulcri fúlcria
fulcri fúlcriaadj 1 Que té aspecte de fulcre o en fa la funció.
2 arrel fúlcria BOT Arrel que neix d’una tija aèria i que en endinsar-se a terra ajuda al sosteniment del vegetal.
->fulé
■fulé[del fr. foulé, participi de fouler (v. fulard)]
[pl -és] adj Dit de certs teixits fins de llana batanats.
->fulgència
■fulgènciaPart. sil.: ful_gèn_ci_a
[de fulgent]
f Qualitat de fulgent.
->fulgent
■fulgent[del ll. fulgens, -ntis, participi pres. del ll. fulgēre ‘brillar, resplendir’; 1a FONT: s. XV]
adj Brillant, resplendent.
->fúlgid
■fúlgid -a[del ll. fulgĭdus, -a, -um, íd.]
adj Fulgent.
->fulgidesa
■fulgidesa[de fúlgid]
f Qualitat de fúlgid.
->fulgir
■fulgir[del ll. fulgēre, íd.]
v intr Brillar, resplendir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fulgir
GERUNDI: fulgint
PARTICIPI: fulgit, fulgida, fulgits, fulgides
INDICATIU PRESENT: fulgeixo, fulgeixes, fulgeix, fulgim, fulgiu, fulgeixen
INDICATIU IMPERFET: fulgia, fulgies, fulgia, fulgíem, fulgíeu, fulgien
INDICATIU PASSAT: fulgí, fulgires, fulgí, fulgírem, fulgíreu, fulgiren
INDICATIU FUTUR: fulgiré, fulgiràs, fulgirà, fulgirem, fulgireu, fulgiran
INDICATIU CONDICIONAL: fulgiria, fulgiries, fulgiria, fulgiríem, fulgiríeu, fulgirien
SUBJUNTIU PRESENT: fulgeixi, fulgeixis, fulgeixi, fulgim, fulgiu, fulgeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: fulgís, fulgissis, fulgís, fulgíssim, fulgíssiu, fulgissin
IMPERATIU: fulgeix, fulgeixi, fulgim, fulgiu, fulgeixin
->fulgor
■fulgor[del ll. fulgor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV]
m [o f] Esplendor d’un cos lluminós.
->fulgòrids
fulgòridsm ENTOM 1 pl Família d’insectes del subordre dels homòpters de cap ample, cos curt i ales grosses i de colors brillants.
2 sing Insecte de la família dels fulgòrids.
->fulguració
■fulguracióPart. sil.: ful_gu_ra_ci_ó
[del ll. fulguratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 1 Acció de fulgurar.
2 METAL·L Esclat lluminós de l’or o l’argent foscos quan el tel d’òxid metàl·lic en deixa al descobert la superfície.
3 fulguració solar ASTR Augment notable de la lluminositat de la superfície solar que es produeix en regions d’àrea reduïda durant un temps generalment breu.
2 MED Electrocució per electricitat natural.
3 TERAP Ús de guspires d’alta freqüència i d’alta tensió al damunt de la pell o d’un camp operatori per tal de modificar la nutrició dels teixits.
->fulgural
■fulgural[del ll. fulguralis, íd.]
adj 1 Relatiu o pertanyent al llamp.
2 ASTR Relatiu o pertanyent a la fulguració solar.
->fulgurant
■fulgurant[de fulgurar]
adj Que fulgura.
->fulgurar
■fulgurar[del ll. fulgurare, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
v intr Llançar raigs de llum.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: fulgurar
GERUNDI: fulgurant
PARTICIPI: fulgurat, fulgurada, fulgurats, fulgurades
INDICATIU PRESENT: fulguro, fulgures, fulgura, fulgurem, fulgureu, fulguren
INDICATIU IMPERFET: fulgurava, fulguraves, fulgurava, fulguràvem, fulguràveu, fulguraven
INDICATIU PASSAT: fulgurí, fulgurares, fulgurà, fulguràrem, fulguràreu, fulguraren
INDICATIU FUTUR: fulguraré, fulguraràs, fulgurarà, fulgurarem, fulgurareu, fulguraran
INDICATIU CONDICIONAL: fulguraria, fulguraries, fulguraria, fulguraríem, fulguraríeu, fulgurarien
SUBJUNTIU PRESENT: fulguri, fulguris, fulguri, fulgurem, fulgureu, fulgurin
SUBJUNTIU IMPERFET: fulgurés, fulguressis, fulgurés, fulguréssim, fulguréssiu, fulguressin
IMPERATIU: fulgura, fulguri, fulgurem, fulgureu, fulgurin
->fulgurita
■fulguritaf PETROG Vitrificació produïda per la caiguda d’un llamp en materials compactes o que són poc coherents i amb molta sílice, sobretot les sorres.
->fuliginós
■fuliginós -osa[del ll. fuliginosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1905]
adj Semblant al sutge o al fum.
->fuliginositat
■fuliginositat[de fuliginós]
f 1 Qualitat de fuliginós.
2 Matèria fuliginosa.
->fuliolenc
fuliolenc -aPart. sil.: fu_li_o_lenc
adj i m i f De la Fuliola (Urgell).
->full
■fullCp. fulla
[del ll. fŏlĭum, íd.; 1a FONT: c. 1200]
m 1 1 Tros de paper rectangular, especialment l’obtingut o com l’obtingut d’una vegada en el motlle en la fabricació a mà. Un full de paper de barba, de paper Canson.
2 p anal Un full de cartó.
3 Cadascuna de les làmines rectangulars de paper que formen un llibre, un quadern, etc. Un llibre que té un full arrencat.
4 CODIC Tros de pergamí, de paper o d’altra matèria dúctil, rectangular, preparat per a escriure-hi.
5 full de serveis MIL Document on consta tot l’historial d’un militar.
6 full dominical CATOL Butlletí diocesà i parroquial que hom distribueix els diumenges.
7 full volant Full imprès de propaganda, generalment política o social, normalment de la grandària de mitja quartilla.
8 girar full Passar d’una idea a una altra, canviar de conversa, de pensaments, etc.
2 1 Cadascuna de les làmines o les escates que forma una massa que s’exfolia. L’esquist es divideix fàcilment en fulls.
2 CONSTR Cadascuna de les capes de material la superposició de les quals constitueix un element complet de construcció.
3 pasta de full (o de fulls) PAST Pasta fullada.
3 EMBRIOL 1 full blastodèrmic Capa de cèl·lules que forma la paret de la blàstula.
2 full embrionari Qualsevol de les dues o tres capes de cèl·lules de l’embrió, segons que sigui diploblàstic o triploblàstic, que donen lloc als teixits i a les estructures de l’individu adult.
4 INFORM 1 full de càlcul Programa utilitzat per a la gestió comptable de conjunts de dades.
2 full de programació Full disposat per a l’escriptura d’un programa en un llenguatge determinat.
3 full electrònic Programa que maneja en una pantalla una quadrícula en què cada casella pot emmagatzemar informació alfanumèrica o fórmules on intervenen altres caselles.
5 full β BIOQ Disposició tridimensional de les proteïnes en què les cadenes dels aminoàcids es pleguen en zig-zag.
->fulla
■fullaCp. full
[del ll. fŏlĭa, pl. del neutre fŏlĭum ‘full’, inicialment usat com a mot col·lectiu i estès després a designar cada fulla de les plantes; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f 1 BOT 1 Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
2 p anal Fil·lidi.
3 impr Pètal.
4 no es mou fulla que Déu no vulla Refrany que es diu per a donar confiança i resignació.
5 tremolar com una fulla loc verb Tremolar molt.
2 1 Làmina prima de metall d’una eina tallant.
2 FUST Eina de tall d’un ribot, d’un garlopí o uns altres estris per a obrar i afaiçonar la fusta.
3 Cadascuna de les parts mòbils que obren o tanquen en una porta, una finestra, etc.
4 ADOB La meitat de tot un cuir amb les seves vores, incloent el tos, el coll i les faldes.
5 HERÀLD 1 fulla de serra Moble consistent en una fulla de serra, amb el dentat inferior tocant les vores de l’escut i ocupant les posicions de la faixa, la banda o la barra.
2 fulla marina Moble cordiforme i entallat en forma de trèvol per la part inferior.
6 MAT Cadascuna de les parts connexes d’una superfície desenvolupable. Les fulles d’un hiperboloide.
7 PREHIST Punta lítica solutriana que presenta un retoc clar en forma de fulla.
8 fulla de rosa ZOOL Anòmia.
->fullac
■fullac[de fulla]
m Fullaraca, especialment del pi.
->fullaca
■fullaca[de fulla]
f Fullaraca.
->fullalda
fullaldaf PAST Fulloldre.
->fullam
■fullam[de fulla; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 Gran quantitat de fulles despreses.
2 fullatge 1.