->borneig

borneig

Part. sil.: bor_neig

[de bornejar]

m MAR 1 1 Acció de bornar;

2 l’efecte.

2 zona de borneig Espai necessari per a bornar un vaixell.

->bornejar

■bornejar

[de bornar]

v intr MAR Bornar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bornejar

GERUNDI: bornejant

PARTICIPI: bornejat, bornejada, bornejats, bornejades

INDICATIU PRESENT: bornejo, borneges, borneja, bornegem, bornegeu, bornegen

INDICATIU IMPERFET: bornejava, bornejaves, bornejava, bornejàvem, bornejàveu, bornejaven

INDICATIU PASSAT: bornegí, bornejares, bornejà, bornejàrem, bornejàreu, bornejaren

INDICATIU FUTUR: bornejaré, bornejaràs, bornejarà, bornejarem, bornejareu, bornejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bornejaria, bornejaries, bornejaria, bornejaríem, bornejaríeu, bornejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bornegi, bornegis, bornegi, bornegem, bornegeu, bornegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bornegés, bornegessis, bornegés, bornegéssim, bornegéssiu, bornegessin

IMPERATIU: borneja, bornegi, bornegem, bornegeu, bornegin

->borneol

■borneol

Part. sil.: bor_ne_ol

m QUÍM ORG Substància terpènica coneguda com a càmfora de Borneo, de fórmula C₁₀H₁₈O.

->borni bòrnia

■borni bòrnia

[d’origen incert, probablement d’una forma adjectival preromana indoeuropea born-io- ‘ullbuidat’; 1a FONT: 1346]

adj i m i f Mancat d’un ull.

->bornil

bornil

m QUÍM ORG Grup univalent l’hidròxid del qual és el borneol.

->bornita

■bornita

f MINERAL Sulfur de coure i de ferro, Cu₅FeS₄, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->bornoi

■bornoi

Part. sil.: bor_noi

[de born²]

m Enfilada de trossos circulars de suro que serveix per a sostenir quelcom a flor d’aigua, per a evitar que vagi a fons un ormeig calat, etc.

->bornoiera

■bornoiera

Part. sil.: bor_no_ie_ra

[de bornoi]

f Corda que enfila els suros que formen un bornoi.

->bornós

■bornós -osa

[de born²]

adj SUR Dit del suro mal format.

->boro-

■boro-

QUÍM INORG Forma prefixada del mot bor. Ex.: borosilicat, borotungstat.

->boroglicerina

■boroglicerina

f FARM Compost d’àcid bòric i de glicerina, usat com a antisèptic.

->borohidrur

borohidrur

m QUÍM INORG Qualsevol compost obtingut a partir del diborà que conté l’agrupament atòmic H₄B, generalment com a anió monovalent fortament reductor.

->boronatrocalcita

boronatrocalcita

f MINERAL Borat de sodi i de calci hidratat, mineral que es presenta en agregats de cristalls triclínics.

->borosilicat

■borosilicat

m QUÍM INORG Cadascun dels anions complexos formats per silicats que contenen unitats estructurals d’òxid de bor.

->borra

■borra

[del ll. td. bŭrra ‘drap bast de llana’, d’origen incert en llatí; 1a FONT: s. XIII]

f 1 TÈXT Fibra curta de qualsevol matèria tèxtil procedent de les operacions de batanatge, cardatge, pentinament, etc., considerada com a rebuig.

2 p anal i 1 pop Inflorescència de flors aclamídies i poc acolorides però amb aspecte pilós, a causa, en bona part, dels llargs estams ben aparents per la manca de calze, pròpia de diversos arbres, com l’alzina, l’àlber, el castanyer, etc.

2 FITOPAT Cotonet de les oliveres.

->borradura

■borradura

[de borra; 1a FONT: s. XIX]

f PAT Erupció de grans molt petits, sovint causada per la suor.

->borraina

■borraina

Part. sil.: bor_rai_na

f BOT Borratja.

->borraire

■borraire

Part. sil.: bor_rai_re

[de borra]

m i f 1 OFIC Filador de borres.

2 Comerciant de borres.

->borraix

■borraix

Part. sil.: bor_raix

m QUÍM INORG Bòrax.

->borrall

■borrall

[de borra; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Borralló.

2 1 Porció petitíssima (d’una cosa).

2 no entendre-hi (o no saber-ne, etc.) un borrall No entendre-hi, no saber-ne, etc., mica.

->borraller

borraller

m ant Borraire.

->borralló

■borralló

[de borrall; 1a FONT: 1298]

m 1 Petita porció de fibres aglomerades.

2 Floc de neu.

->borrallut

■borrallut -uda

[de borra]

adj Que té molt pèl, molta borra.

->borràs

■borràs

[de borra; 1a FONT: 1132]

[pl -assos] m 1 TÈXT 1 Part més basta de l’estopa de cànem sense netejar.

2 Teixit bast fet amb aquesta estopa.

2 anar a (o de) mal borràs Anar malament, molt avall en la fortuna, en la salut; malmetre’s, perdre’s.

->borrasca

■borrasca

[probablement der. postverbal del ll. vg. *borrasicare, der. del ll. boreas, -ae ‘bòrees’; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 METEOR Vent fort acompanyat de pluja, de neu o de pedra.

2 fig Esdeveniment desordenat i violent.

->borrascada

■borrascada

[de borrasca; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Vent impetuós acompanyat de pluja o de calamarsa. Va venir una borrascada i va malmetre el blat de moro.

->borrascall

■borrascall

[de borrasca; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Caiguda de petites volves de neu, petita nevada que amb treballs cobreix la terra.

->borrascós

■borrascós -osa

[de borrasca; 1a FONT: 1623]

adj 1 1 Que causa borrasques. Vent borrascós.

2 En què es produeixen borrasques, propens a borrasques. Regió borrascosa.

2 fig Ple d’esdeveniments desordenats, violents. Una joventut borrascosa.

->borrascosament

borrascosament

[de borrascós]

adv D’una manera borrascosa.

->borrasquejar

■borrasquejar

[de borrasca]

v intr Fer temps borrascós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borrasquejar

GERUNDI: borrasquejant

PARTICIPI: borrasquejat, borrasquejada, borrasquejats, borrasquejades

INDICATIU PRESENT: borrasquejo, borrasqueges, borrasqueja, borrasquegem, borrasquegeu, borrasquegen

INDICATIU IMPERFET: borrasquejava, borrasquejaves, borrasquejava, borrasquejàvem, borrasquejàveu, borrasquejaven

INDICATIU PASSAT: borrasquegí, borrasquejares, borrasquejà, borrasquejàrem, borrasquejàreu, borrasquejaren

INDICATIU FUTUR: borrasquejaré, borrasquejaràs, borrasquejarà, borrasquejarem, borrasquejareu, borrasquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: borrasquejaria, borrasquejaries, borrasquejaria, borrasquejaríem, borrasquejaríeu, borrasquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: borrasquegi, borrasquegis, borrasquegi, borrasquegem, borrasquegeu, borrasquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: borrasquegés, borrasquegessis, borrasquegés, borrasquegéssim, borrasquegéssiu, borrasquegessin

IMPERATIU: borrasqueja, borrasquegi, borrasquegem, borrasquegeu, borrasquegin

->borrasquer

■borrasquer -a

[de borrasca]

adj 1 De borrasca (dit del vent).

2 fig Amic de gresques i d’esvalots.

->borrassa

■borrassa

[de borra; 1a FONT: 1372]

f 1 Espècie de manta o de llençol de roba de cànem o de jute que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc., per a portar faves, mongetes, palla, etc.

2 MÚS Sac de gemecs.

->borrassanenc

borrassanenc -a

adj i m i f De Borrassà (Alt Empordà).

->borrassó

■borrassó

[de borrassa]

m Borrassa petita feta amb dos o tres sacs cosits junts.

->borratja

■borratja

[b. ll. borrago, -agĭnis, provinent probablement de l’àr. vg. bū ’aráq (àr. 'abū ’áraq), pròpiament ‘pare de la suor’, ‘sudorífic’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f BOT i AGR 1 Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies (Borago officinalis), de fulles grosses, ovades i molt rugoses, i de flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.

2 borratja de cingle Orella d’ós.

->borratxa

■borratxa

[d’origen incert, és possible que sigui una alteració del mot morratxa ‘recipient de vidre de diferents brocs’ per influx de botella; 1a FONT: 1379]

f dial Botella de cuir, o carbassa, per a vi.

->borratxada

■borratxada

[de borratxo]

f 1 Feta o dita irracional, pròpia de gent beguda.

2 borratxera 2.

->borratxejar

■borratxejar

[de borratxo; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Emborratxar-se sovint.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borratxejar

GERUNDI: borratxejant

PARTICIPI: borratxejat, borratxejada, borratxejats, borratxejades

INDICATIU PRESENT: borratxejo, borratxeges, borratxeja, borratxegem, borratxegeu, borratxegen

INDICATIU IMPERFET: borratxejava, borratxejaves, borratxejava, borratxejàvem, borratxejàveu, borratxejaven

INDICATIU PASSAT: borratxegí, borratxejares, borratxejà, borratxejàrem, borratxejàreu, borratxejaren

INDICATIU FUTUR: borratxejaré, borratxejaràs, borratxejarà, borratxejarem, borratxejareu, borratxejaran

INDICATIU CONDICIONAL: borratxejaria, borratxejaries, borratxejaria, borratxejaríem, borratxejaríeu, borratxejarien

SUBJUNTIU PRESENT: borratxegi, borratxegis, borratxegi, borratxegem, borratxegeu, borratxegin

SUBJUNTIU IMPERFET: borratxegés, borratxegessis, borratxegés, borratxegéssim, borratxegéssiu, borratxegessin

IMPERATIU: borratxeja, borratxegi, borratxegem, borratxegeu, borratxegin

->borratxel·lo

■borratxel·lo

m dial METROL Mesura mallorquina per a vi, equivalent a un vuitè del quartí.

->borratxera

■borratxera

[de borratxo; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Embriaguesa.

2 fig Quantitat enorme (d’alguna cosa).

->borratxeria

■borratxeria

Part. sil.: bor_rat_xe_ri_a

[de borratxo; 1a FONT: 1615]

f borratxera 2.

->borratxo

■borratxo -a

[d’origen incert, probablement der. de borratxa per comparació de l’embriac ple de vi amb aquell recipient botit també de vi; 1a FONT: s. XV]

1 adj i m i f vulg Ebri, embriac.

2 adj CONSTR Dit de l’obra que és totalment amarada d’aigua.

3 m ICT Lluerna.

4 m PAST Dolç elaborat generalment amb bescuit tallat a trossos i banyat amb xarop d’aigua i rom, o un altre licor, ensucrat i cremat.

->borrec

■borrec

[probablement de borra, a causa de la llana de l’animal; 1a FONT: 1580]

m Animal de llana d’un any a dos anys.

->borredanès

borredanès -esa

adj i m i f De Borredà (Berguedà).

->borrega

■borrega

f 1 Borrec femella.

2 Sac de gemecs.

->borregada

■borregada

[de borrec]

f Ramat de borrecs.

->borrego

■borrego

[variant del mot borrec, pròpia dels parlars meridionals, d’aplicació popular al pastisset per raons poc clares]

m PAST Cadascuna de les rodanxes d’un pastís fet de farina i de sucre i aromatitzat amb comí que hom torra un cop tallades.

->borreguer

■borreguer -a

[de borrec]

1 adj Relatiu o pertanyent als borrecs. Un tren borreguer.

2 m i f Pastor que guarda borrecs.

->borreia

borreia

Part. sil.: bor_re_ia

f FOLK i MÚS Dansa tradicional de moviment lleuger que fou introduïda en la suite instrumental a mitjan segle XVII.

->borrejar

■borrejar

[de borra]

v intr Començar a tornar-se gris. Els cabells li borregen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borrejar

GERUNDI: borrejant

PARTICIPI: borrejat, borrejada, borrejats, borrejades

INDICATIU PRESENT: borrejo, borreges, borreja, borregem, borregeu, borregen

INDICATIU IMPERFET: borrejava, borrejaves, borrejava, borrejàvem, borrejàveu, borrejaven

INDICATIU PASSAT: borregí, borrejares, borrejà, borrejàrem, borrejàreu, borrejaren

INDICATIU FUTUR: borrejaré, borrejaràs, borrejarà, borrejarem, borrejareu, borrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: borrejaria, borrejaries, borrejaria, borrejaríem, borrejaríeu, borrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: borregi, borregis, borregi, borregem, borregeu, borregin

SUBJUNTIU IMPERFET: borregés, borregessis, borregés, borregéssim, borregéssiu, borregessin

IMPERATIU: borreja, borregi, borregem, borregeu, borregin

->borrèlia

borrèlia

Part. sil.: bor_rè_li_a

f MICROB Gènere de bacteris mòbils de l’ordre de les espiroquetals (Borrelia sp), agents causants de les diverses febres recurrents.

->borrell

■borrell

[potser deformació de *borell, der. de bora]

m Forat de la bóta per on hom aboca el vi.

->borrempostí

borrempostí -ina

adj i m i f col·loq Bonrepostí.

->borrena

■borrena

f Relleu de la sella que fa que el genet no rellisqui endavant o endarrere.

->borrer

■borrer -a

[de borra]

adj 1 Dit popularment dels peus masculins de les plantes dioiques.

2 Dit de la flor o de la inflorescència masculina.

3 Infructífer. Una anyada borrera.

->borreu

■borreu

Part. sil.: bor_reu

[de l’oc. borrèu, borrèl, íd.]

m Botxí.

->borrianenc

■borrianenc -a

Part. sil.: bor_ri_a_nenc

adj i m i f De Borriana (Plana Baixa).

->borrianer

■borrianer -a

Part. sil.: bor_ri_a_ner

adj i m i f Borrianenc.

->borriga

■borriga

[de borra amb influx de borruga, variant dialectal de berruga; 1a FONT: 1839, DLab.]

f TÈXT Cargolí que hom fa expressament en ajuntar dos caps de fil per no haver de fer-hi un nus.

->borrim

■borrim

[de borra]

m 1 Borrissol.

2 dial Pluja menuda.

->borrimar

borrimar

v intr dial Plovisquejar.

->borrimejar

■borrimejar

[de borrim]

v intr dial Plovisquejar.

->borriolenc

borriolenc -a

Part. sil.: bor_ri_o_lenc

adj i m i f De Borriol (Plana Alta).

->borrissó

■borrissó

[de borra; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Borrissol.

->borrissol

■borrissol

[de borra; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Pelussa que fa la llana, el cotó, etc.

2 p anal Pelussa que tenen algunes fruites.

3 Pèl moixí.

4 Plomís o primera ploma dels ocells.

5 Herba menuda que cobreix un tros de terra.

6 BOT Morró 2.

->borró

■borró

[der. del ll. burra ‘borra’, a causa de la pelussa dels borrons; en el sentit de ‘borrissol’ prové directament de borra; 1a FONT: 1708]

m 1 1 ANAT VEG Gemma ovoïdal o fusiforme constituïda per una coberta de fulletes modificades (catafil·les) estretament imbricades, sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat a originar un brot o una flor.

2 borró sec FITOPAT Malaltia dels avellaners que es manifesta per l’assecament de les gemmes abans de la brotada o després d’haver sortit les primeres fulles.

2 Primer pèl dels ocells abans de canonar, borrissol.

3 Pèl moixí, borrissol.

4 Pòsit que van formant lentament en el sòl d’una habitació les matèries en suspensió en l’aire, com el que es forma al dessota dels mobles quan fa temps que hom no hi ha fet neteja.

5 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Ammophila arenaria), de fulles llargues, cargolades i junciformes, i de flors en panícula cilíndrica d’un blanc groguenc.

->borromba

■borromba

[d’origen onomatopeic, amb influx segurament de rebombori o la seva variant borrombori; 1a FONT: c. 1640]

f 1 1 Esquella grossa que hom penja al coll de les egües i de les vaques a muntanya.

2 Esquella que porta l’ovella que guia el ramat.

2 dur la borromba fig Ésser a la cua d’una secció en una escola.

->borrombí

■borrombí

m Borromba petita.

->borrombori

■borrombori

[probablement de borrombar, metàtesi de rebombar, der. de bomba¹]

m dial Rebombori.

->borronada

■borronada

[de borronar]

f 1 Acció de borronar una planta.

2 Conjunt dels borrons d’una planta.

->borronadura

■borronadura

f Borradura.

->borronar

■borronar

[de borró; 1a FONT: s. XV]

v intr Treure borrons les plantes. Els fruiters han borronat massa aviat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borronar

GERUNDI: borronant

PARTICIPI: borronat, borronada, borronats, borronades

INDICATIU PRESENT: borrono, borrones, borrona, borronem, borroneu, borronen

INDICATIU IMPERFET: borronava, borronaves, borronava, borronàvem, borronàveu, borronaven

INDICATIU PASSAT: borroní, borronares, borronà, borronàrem, borronàreu, borronaren

INDICATIU FUTUR: borronaré, borronaràs, borronarà, borronarem, borronareu, borronaran

INDICATIU CONDICIONAL: borronaria, borronaries, borronaria, borronaríem, borronaríeu, borronarien

SUBJUNTIU PRESENT: borroni, borronis, borroni, borronem, borroneu, borronin

SUBJUNTIU IMPERFET: borronés, borronessis, borronés, borronéssim, borronéssiu, borronessin

IMPERATIU: borrona, borroni, borronem, borroneu, borronin

->borrós

■borrós -osa

[en l’accepció de ‘desdibuixat’ és d’origen cast; 1a FONT: 1616]

adj 1 Borrut, ple de borra.

2 fig 1 Que no és traçat, que no es dibuixa, que no és percebut, netament. Signes borrosos. Una figura borrosa.

2 PINT Dit de les obres pictòriques, els dibuixos, etc., poc concrets de contorns o de traços.

3 PINT Dit de les obres desvalorades de to, per manca de mestratge en l’ofici pictòric.

->borrosament

■borrosament

[de borrós]

adv D’una manera borrosa.

->borrufa

■borrufa

[segurament resultat de la combinació de brufar, arrufar i rúfol]

f METEOR Temps núvol i gelat en què la boira es resol en volves de neu emportades pel vent.

->borrufada

■borrufada

[de borrufa]

f METEOR Tempestat de vent i de neu.

->borrufar

■borrufar

[de borrufa]

v intr Nevar i fer vent alhora. La setmana passada va borrufar tres dies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borrufar

GERUNDI: borrufant

PARTICIPI: borrufat, borrufada, borrufats, borrufades

INDICATIU PRESENT: borrufo, borrufes, borrufa, borrufem, borrufeu, borrufen

INDICATIU IMPERFET: borrufava, borrufaves, borrufava, borrufàvem, borrufàveu, borrufaven

INDICATIU PASSAT: borrufí, borrufares, borrufà, borrufàrem, borrufàreu, borrufaren

INDICATIU FUTUR: borrufaré, borrufaràs, borrufarà, borrufarem, borrufareu, borrufaran

INDICATIU CONDICIONAL: borrufaria, borrufaries, borrufaria, borrufaríem, borrufaríeu, borrufarien

SUBJUNTIU PRESENT: borrufi, borrufis, borrufi, borrufem, borrufeu, borrufin

SUBJUNTIU IMPERFET: borrufés, borrufessis, borrufés, borruféssim, borruféssiu, borrufessin

IMPERATIU: borrufa, borrufi, borrufem, borrufeu, borrufin

->borrufejar

■borrufejar

[de borrufa]

v intr Borrufar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borrufejar

GERUNDI: borrufejant

PARTICIPI: borrufejat, borrufejada, borrufejats, borrufejades

INDICATIU PRESENT: borrufejo, borrufeges, borrufeja, borrufegem, borrufegeu, borrufegen

INDICATIU IMPERFET: borrufejava, borrufejaves, borrufejava, borrufejàvem, borrufejàveu, borrufejaven

INDICATIU PASSAT: borrufegí, borrufejares, borrufejà, borrufejàrem, borrufejàreu, borrufejaren

INDICATIU FUTUR: borrufejaré, borrufejaràs, borrufejarà, borrufejarem, borrufejareu, borrufejaran

INDICATIU CONDICIONAL: borrufejaria, borrufejaries, borrufejaria, borrufejaríem, borrufejaríeu, borrufejarien

SUBJUNTIU PRESENT: borrufegi, borrufegis, borrufegi, borrufegem, borrufegeu, borrufegin

SUBJUNTIU IMPERFET: borrufegés, borrufegessis, borrufegés, borrufegéssim, borrufegéssiu, borrufegessin

IMPERATIU: borrufeja, borrufegi, borrufegem, borrufegeu, borrufegin

->borrut

■borrut -uda

[de borra]

adj Que té borra, borrós.

->borsa

■borsa

[del ll. bŭrsa ‘pell, cuir’]

f 1 ant Bossa.

2 ECON Mercat organitzat i abstracte en el qual es reuneixen professionals d’una manera periòdica per tal d’efectuar compres i vendes de valors (públics o privats) o de productes.

3 borsa d’estudi ENSENY Diners destinats a subvencionar, del tot o en part, un estudi o una investigació.

4 borsa de treball SOCIOL Entitat de caràcter públic o privat destinada a fer correspondre, en la mesura possible, les ofertes i les demandes d’ocupació i a facilitar treball a qui ho sol·licita.

5 jugar a la borsa ECON Especular sobre l’alça i la baixa dels valors.

->borsari

■borsari -ària

[de borsa]

adj Relatiu a les operacions de borsa i als valors que hi són cotitzats.

->borseguí

■borseguí

[d’origen incert; 1a FONT: 1393]

m CALÇ Calçat que arriba més amunt del turmell, obert per davant i que s’ajusta amb cordons.

->borsí

borsí

[de borsa]

m ECON 1 Centre de contractació oficial de valors a les places on no hi ha borsa.

2 Centre subsidiari de contractació, de caràcter oficial o no, a les ciutats on funciona un mercat de valors de caràcter oficial.

3 p ext Qualsevol centre de contractació (de valors o de mercaderies) de caràcter restringit.

->borsista

■borsista

[de borsa]

m i f ECON Persona física o jurídica que es dedica a operacions borsàries.

->borumballa

■borumballa

f dial Encenall.

->borur

■borur

m QUÍM INORG Compost binari de bor i un element menys electronegatiu, generalment metalls de transició.

->borzoi

borzoi

Part. sil.: bor_zoi

[del rus borzoi ‘ràpid’]

m ZOOL Raça de gos d’origen rus, de pèl llarg i ondulat, amb el cap allargat i estret.

->bosc

■bosc

[d’un preromà *bosko-, segurament indoeuropeu, comú amb les altres llengües de la Península de França i nord d’Itàlia; 1a FONT: s. X]

m 1 Lloc poblat d’arbres silvestres.

2 GEOBOT i SILV 1 Formació vegetal on predominen els arbres.

2 bosc alt (o gros) Bosc tractat de manera que els arbres procedeixen en general de llavor, talment que cadascun sol presentar un tronc únic, que en estat normal sol tenir un diàmetre superior a 20 cm.

3 bosc baix (o menut) Bosc tractat de manera que la majoria dels arbres procedeixen de la rebrotada de soques d’arbres tallats.

4 bosc de llavor Bosc alt.

5 bosc de rebrot Bosc baix.

6 bosc de ribera Bosc que es fa a la ribera dels rius i dels estanys, damunt sòls humits, constituït per un sistema de comunitats vegetals adaptades a les inundacions intermitents i als arrossegaments que aquestes inundacions comporten.

7 bosc mitjà Bosc format per bosc alt i bosc baix.

->boscà

■boscà -ana

Hom.: boscar i buscar

[de bosc; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Dit de les plantes que habiten generalment al bosc i que rarament hom troba en llocs més oberts.

2 Silvestre.

->boscaler

■boscaler

[de bosc]

m ORNIT 1 Gènere de moixons de la família dels sílvids (Locustella sp), que habiten en els canyissos i les jonqueres de rius i aiguamolls, com el boscaler comú (L. luscinioides) i el boscaler pintat (L. naevia).

2 boscaler mostatxut Moixó petit de la família dels muscicàpids (Lusciniola melanopogon), semblant a la boscarla dels joncs, que habita en canyars i aiguamolls.

->boscam

■boscam

[de bosc; 1a FONT: c. 1850]

m Boscatge.

->boscana

■boscana

[de bosc]

f Bosc mancat d’estrat arbustiu, de manera que per sota el nivell de les capçades dels arbres la vista s’estén a grans distàncies.

->boscany

■boscany

[de bosc]

m Tros de bosc en un jardí o un parc.

->boscar

■boscar

Hom.: boscà i buscar

[de bosc; 1a FONT: 1304]

v tr Esboscassar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boscar

GERUNDI: boscant

PARTICIPI: boscat, boscada, boscats, boscades

INDICATIU PRESENT: bosco, bosques, bosca, bosquem, bosqueu, bosquen

INDICATIU IMPERFET: boscava, boscaves, boscava, boscàvem, boscàveu, boscaven

INDICATIU PASSAT: bosquí, boscares, boscà, boscàrem, boscàreu, boscaren

INDICATIU FUTUR: boscaré, boscaràs, boscarà, boscarem, boscareu, boscaran

INDICATIU CONDICIONAL: boscaria, boscaries, boscaria, boscaríem, boscaríeu, boscarien

SUBJUNTIU PRESENT: bosqui, bosquis, bosqui, bosquem, bosqueu, bosquin

SUBJUNTIU IMPERFET: bosqués, bosquessis, bosqués, bosquéssim, bosquéssiu, bosquessin

IMPERATIU: bosca, bosqui, bosquem, bosqueu, bosquin

->boscarla

■boscarla

[de busca]

f ORNIT Nom aplicat a diversos moixons del gènere Acrocephalus, de la família dels sílvids, de bec fi, bons cantaires i típics de maresmes i aiguamolls, com la boscarla d’aigua (A. paludicola), la boscarla de canyar (A. scirpaceus), la boscarla dels joncs(A. schoenobaenus) i la boscarla menjamosquits (A. palustris).

->boscat

■boscat -ada

[de bosc]

adj Cobert de bosc.

->boscater

■boscater -a

[de bosc; 1a FONT: 1609]

1 1 m i f Persona que fa llenya al bosc.

2 f pop Dona d’un boscater.

2 adj NUMIS Dit de la moneda falsa que corria pel Principat de Catalunya a la fi del s XVI i al començament del XVII, per tal com era encunyada principalment a les cabanes dels carboners.

->boscatge

■boscatge

[de bosc; 1a FONT: 1169]

m 1 Bosc.

2 Lloc ombrat d’arbres i d’arbusts.

3 HIST DR Als segles XIII i XIV, dret del baró a percebre dels vassalls una part de la llenya, de la fusta i dels fruits silvestres recollits en els boscs baronials o comunals, o un equivalent en metàl·lic.

->boscós

■boscós -osa

[de bosc; 1a FONT: 1568]

adj 1 Poblat de bosc.

2 Amb aparença de bosc.

->boscúria

■boscúria

Part. sil.: bos_cú_ri_a

[de bosc; 1a FONT: s. XVI]

f 1 Bosc gran i dens.

2 Espessor d’un bosc.

->bosnià

■bosnià -ana

Part. sil.: bos_ni_à

1 adj i m i f De Bòsnia (regió de Bòsnia i Hercegovina) o dels bosnians (poble).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble eslau del sud que ocupa la part central de Bòsnia i que es diferencia dels seus veïns (serbis ortodoxos i croats catòlics) principalment per l’arrelament històric en la religió musulmana.

->bosó

■bosó

m PART Partícula de spin enter que pot ocupar simultàniament un mateix estat quàntic en grups sense limitació de nombre.

->bosònic

■bosònic -a

adj PART Relatiu o pertanyent al bosó.

->bosquer

■bosquer -a

[de bosc; 1a FONT: 1546]

m i f Boscater.

->bosqueró

■bosqueró

[de bosc; 1a FONT: s. XV]

m Bosc petit, bosquet.

->bosquerol

■bosquerol -a

[de bosc; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Boscà, bosquetà.

2 adj i m i f Que habita habitualment al bosc.

->bosquet

■bosquet

[de bosc]

m Grup d’arbres reduït i que posseeix incompletament els caràcters del bosc.

->bosquetà

■bosquetà -ana

[de bosc; 1a FONT: s. XIX]

adj Boscà.

->bosquetó

■bosquetó

[de bosquet]

m BOT Bosc de port discret integrat per arbres baixos o d’aspecte arbustiu.

->bosquí

■bosquí -ina

[de bosc]

1 adj Relatiu o pertanyent al bosc. Flors bosquines.

2 adj Que forma bosc. Una zona bosquina.

3 f Població vegetal més o menys densa en la qual predominen els arbusts.

->bossa

■bossa

[del ll. bŭrsa, i aquest del gr. býrsa ‘pell, cuir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Saquet de cuir, de roba, etc., amb cordons o amb tancador, per a portar diners.

2 1 fig Diners que hom porta o que hom té.

2 consultar amb la bossa Examinar l’estat pecuniari abans de fer una despesa, de començar una empresa.

3 fer bossa Reunir diners a un fi determinat.

4 gratar-se (o afluixar) la bossa Despendre diners.

5 la bossa o la vida! Intimació a lliurar els diners que hom porta sota pena de la vida.

6 tenir els cordons de la bossa Tenir el maneig dels diners.

3 1 Saquet per a guardar tota mena d’objectes, recipient flexible. Una bossa de viatge. Una bossa de paper.

2 MANUT Saquet de paper, de teixit, de cel·lofana, de plàstic, etc., utilitzat com a envàs de quantitats petites de diversos materials pulverulents o granulars, i fins i tot líquids, per a facilitar-ne la comercialització, especialment la venda al detall.

3 bossa de mà (o simplement bossa) Saquet o estoig de pell o d’altra matèria, amb tancador o sense, que porten normalment les dones, on guarden el portamonedes, el mocador, petits objectes de toaleta, etc.

4 Bossat.

5 Plec en forma de bossa practicat com a adorn en una peça de vestir.

6 Bòfega que per un defecte de confecció, un esllenegament, etc., fa una peça de vestir, un embolcall qualsevol. Una jaqueta que fa una bossa a l’esquena.

7 Sector o conjunt homogeni i limitat d’alguna cosa, diferenciat del seu entorn per alguna circumstància o característica. Bossa de pobresa, de marginació, d’atur juvenil.

8 ANAT ANIM 1 Cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac.

2 bossa de les aigües Annexos embrionaris.

9 BOT i FITOPAT 1 Bolet basidiomicet de la família de les clavariàcies (Clavaria pistillaris), de barret de color gris groguenc i de gust amargós que es fa als boscs de caducifolis.

2 bosses de pastor Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Capsella bursapastoris), de flors blanques, petites, agrupades en raïm i de fruits en silícula triangular, en forma de petita bossa aplanada.

3 bossa truncada Bolet basidiomicet de la família de les clavariàcies (Clavaria truncata), semblant a la bossa, però de color més pujat i no tan amargós, que es fa en boscs de coníferes.

4 bosses del blat de moro Carbó.

5 bosses vermelles Alquequengi.

10 MAR 1 Cap no gaire llarg que sol anar fermat a un punt de la coberta d’una embarcació i que serveix normalment per a subjectar pel seu extrem lliure un cap de maniobra que podria escapar-se en un moment donat.

2 bossa de cadena Tros de cadena de pocs metres de llargària que, fermada a la coberta d’un vaixell, és usada per a retenir la cadena de l’àncora.

11 PESC Cóp d’un art de ròssec.

12 TÈXT Banda sens fi de cuir, de goma, etc., emprada en diverses màquines de filatura.

13 bossa d’aire AERON i METEOR Porció d’aire atmosfèric menys dens que el del voltant que provoca en les aeronaus una disminució de la sustentació, acompanyada d’un descens brusc si no és compensada.

->bossada

■bossada

[de bossa]

f Quantitat de coses que caben dins una bossa.

->bossa nova

bossa nova^* [bòsanɔ́ßa]

[mot del port. del Brasil que significa ‘nova onada’ (bossa ‘habilitat, caient, estil’), promoguda per una generació de cantants entre el 1960 i el 1965; 1a FONT: c. 1960]

f MÚS Tipus de música basada, sobretot, en la samba i altres aires del Brasil, i influïda pel jazz.

->bossanya

■bossanya

[de bossa]

f Bony, protuberància.

->bossarrera

■bossarrera

f ADOB Forat per on és llençada a la claveguera l’aigua bruta de l’adoberia.

->bossat

■bossat

[de bossa]

m TRANSP Reixat de cordes, peça d’estora, etc., que hom posa sota el carro per a portar-hi càrrega.

->bossell

■bossell

[d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *butticellus, diminutiu de bŭttis ‘bóta’; 1a FONT: 1282]

m 1 ART Motllura rodona que generalment forma part dels basaments de les columnes.

2 FUST Mena de ribot estret amb sola còncava de secció semicircular, i també el tall de la fulla, que serveix per a perfilar bordons en les motllures de fusta.

3 MANUT Dispositiu que consisteix en una politja o unes quantes col·locades amb llurs eixos paral·lels dins l’ull d’un bloc de ferro o de fusta emprat per a canviar la direcció del moviment d’un cap, d’una cadena, etc., i, en els vaixells, per a formar un aparell.

->bossellam

bossellam

[de bossell]

m MANUT Conjunt de bossells, de quadernals, de bigotes, etc., pels quals passen els caps, generalment per a constituir un aparell.

->bossellar

■bossellar

[de bossell]

v tr Donar forma de bossell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bossellar

GERUNDI: bossellant

PARTICIPI: bossellat, bossellada, bossellats, bossellades

INDICATIU PRESENT: bossello, bosselles, bossella, bossellem, bosselleu, bossellen

INDICATIU IMPERFET: bossellava, bossellaves, bossellava, bossellàvem, bossellàveu, bossellaven

INDICATIU PASSAT: bossellí, bossellares, bossellà, bossellàrem, bossellàreu, bossellaren

INDICATIU FUTUR: bossellaré, bossellaràs, bossellarà, bossellarem, bossellareu, bossellaran

INDICATIU CONDICIONAL: bossellaria, bossellaries, bossellaria, bossellaríem, bossellaríeu, bossellarien

SUBJUNTIU PRESENT: bosselli, bossellis, bosselli, bossellem, bosselleu, bossellin

SUBJUNTIU IMPERFET: bossellés, bossellessis, bossellés, bosselléssim, bosselléssiu, bossellessin

IMPERATIU: bossella, bosselli, bossellem, bosselleu, bossellin

->bossellat

bossellat

[de bossellar]

m FUST Perfil o secció curvilínia a la superfície d’un plafó de fusta o en els caires interiors d’un bastiment o una porta.

->bosser

■bosser -a

[de bossa; 1a FONT: 1364]

m i f 1 Persona que fa bosses.

2 HIST Tresorer o caixer encarregat de la custòdia dels cabals del comú d’un monestir o d’una parròquia.

3 HIST En les comunitats seculars, encarregat de donar els ploms d’assistència al cor.

->bossic

■bossic

[de bossa; 1a FONT: s. XVI]

m En una bossa que té diferents compartiments, cadascun d’aquests.

->bossoc

■bossoc

m Bony.

->bossoga

■bossoga

[d’origen incert, probablement d’una forma preindoeuropea *bottia ‘objecte bonyegut’, amb el sufix -oka, propi de noms de substrat hispànic; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Bony.

2 Protuberància que es forma a l’escorça d’un arbre, en el suro.

->bossonalla

■bossonalla

f NUMIS 1 Nom genèric de la moneda menuda de billó de poc valor.

2 Nom donat a una de les monedes barcelonines de billó de Pere I.

3 Moneda menuda o de billó, fora del seu context legal de circulació i que val, com a màxim, el seu valor intrínsec.

->bossot

■bossot

[de bossa; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m Bossa grossa, sarró.

->bossut

■bossut -uda

[de bossa]

adj 1 Que forma bossa.

2 Ple de bosses.

->bòston

■bòston

[nom que en totes dues accepcions prové del de la ciutat nord-americana de Boston, per bé que sorgit en temps diferents, respectivament 1785 i 1882; 1a FONT: s. XIX]

m 1 JOCS Joc de cartes jugat entre quatre jugadors i amb dues baralles de cinquanta-dos naips, la primera de les quals hom reparteix íntegrament, i la segona serveix per a establir els atots.

2 MÚS Variant del vals, de ritme lent, també anomenat vals bòston.

->bostonià

bostonià -ana

Part. sil.: bos_to_ni_à

adj i m i f De Boston (ciutat dels Estats Units d’Amèrica).

->bostríquids

bostríquids

m ZOOL 1 pl Família de coleòpters polífags integrada per individus de dimensions mitjanes, amb el cos cilíndric i amb mandíbules molt potents.

2 sing Coleòpter de la família dels bostríquids.

->bòstrix

bòstrix

m BOT Monocasi en el qual les branques laterals successives arrenquen sempre del mateix costat de llur eix respectiu i no són situades en un mateix pla, de manera que el conjunt tendeix a prendre una forma helicoïdal.

->boswèl·lia

■boswèl·lia

f BOT Gènere d’arbres de la família de les burseràcies (Boswellia sp), de fulles imparipinnades, de flors blanquinoses i de fruits en drupa.

->bot¹

■bot¹

[del ll. vg. bŭttis, provinent, sembla, d’una llengua preindoeuropea; 1a FONT: 1249]

m 1 1 Cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids. Foradar-se un bot de vi. Un bot olier. Inflar-se com un bot.

2 ploure a bots i barrals Fer un gran xàfec.

2 ADOB Pells o peces que, cosides, tenen l’aparença d’un bot.

3 CINEG Reclam, a manera d’ocell, usat en la caça menor.

4 ICT Peix de l’ordre dels tetraodontiformes, de la família dels mòlids (Mola mola), de cos discoïdal, comprimit, recobert d’una pell aspra i granulosa de color gris o castany.

5 TÈXT Recipient cilíndric on és dipositada la matèria tèxtil, en forma de veta o de cinta, a la sortida d’algunes màquines, que serveix per al seu transport a les màquines següents per a continuar l’elaboració.

6 bot de gemecs (o simplement bot) MÚS Sac de gemecs.

7 fer bot 1 Formar protuberància, sobresortir poc o molt un cos que descansa o recolza en una superfície. Fer molt bot, poc bot. Feia més bot la càrrega que el vehicle.

2 Presentar, una superfície, una cara convexa; bombar-se. Amb aquesta humitat els taulons faran bot.

8 fer el bot 1 Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar.

2 Entossudir-se en una actitud de retraïment fent l’ofès, el disgustat, etc., amb algú per produir-li un sentiment de greu, de penediment, etc., esperant d’ésser desagreujat, pregat de deposar tal actitud, etc.

9 rebentar el bot fig Cessar de retenir-se, esclatar.

10 tenir el bot ple fig Estar cansat, fart, de sofrir, de suportar, alguna cosa.

->bot²

■bot²

[de botar¹; 1a FONT: c. 1460, Roig]

m 1 1 Salt brusc d’una persona o un animal. Baixar l’escala fent bots. El gos es llançà d’un bot sobre la presa.

2 anar (en un indret) en un bot Anar-hi corrents, en un instant.

3 fer (una cosa) a bots i empentes Fer-la precipitadament.

2 1 Moviment d’un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire en virtut de la seva elasticitat, fins a tornar a tocar a terra. Els bots d’una pilota.

2 p ext L’auto sortí de la carretera i caigué a la mar fent bots entre les roques.

3 fer un bot fig Experimentar l’esperit una commoció violenta. Féu un bot en sentir el nom del seu contrincant.

->bot³

■bot³

[de l’angl. mitjà bot (avui boat), probablement a través del fr. ant. bot; 1a FONT: s. XVIII]

m MAR 1 Embarcació menor, sense coberta ni corredor, propulsada amb rem, amb vela o amb motor.

2 bot pneumàtic Embarcació menor, inflable, emprada especialment com a bot salvavides.

3 bot salvavides Embarcació menor destinada especialment al salvament de la tripulació i del passatge d’un vaixell en cas de naufragi.

->bota

■bota

[d’origen incert, potser del fr. botter ‘calçat groller’, o del fr. ant. bot ‘gripau’ per la comparació onomatopeica del soroll que fan ambdós en xipollejar en els bassals; 1a FONT: 1181]

f 1 CALÇ 1 Calçat que cobreix el peu i una part de la cama. Un parell de botes.

2 botes de muntar Botes que cobreixen una gran part de la cama.

2 ESPORT Calçat que hom utilitza en les especialitats esportives que demanen una protecció especial o un determinat reforç per als peus.

3 Doblec que es fa com a adorn al cap de la màniga.

->bóta

■bóta

[der. de bot¹, amb terminació femenina per influx de tunna ‘tona, bóta’; 1a FONT: 1246]

f 1 1 FUST i EMBAL Recipient destinat a contenir líquids (generalment begudes alcohòliques), més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes.

2 bóta congrenyada FUST i EMBAL Vaixell.

3 semblar una bóta (de set cargues) (algú) fig Ésser molt gros.

4 vi de la bóta del racó El vi més vell o millor del celler.

2 ADOB Bombo.

3 ant CONSTR NAV Mesura de capacitat usada per a arquejar vaixells, que equivalia a vuit o deu quintars.

4 METROL 1 Mesura de capacitat per a vi, equivalent a 64 porrons.

2 Mesura de capacitat per a oli, de valor variable.

5 OFIC Argolla de ferro molt forta amb quatre peces sortints (palmes) disposades a distàncies iguals sobre la perifèria que, manegada al calaibre de l’antiga farga catalana, transformava el moviment circular de la roda en l’alternatiu del mall.

6 PELL botella 1.

7 TÈXT 1 Debanadora grossa formada per regles de fusta on s’enrotllen els fils en forma de faixes.

2 Cilindre de major diàmetre de la carda, recobert de guarnició metàl·lica.

3 bóta de nassos Porcupina del batan obridor.

->botada

■botada

[de bóta]

f 1 Quantitat de líquid que cap en una bóta.

2 FUST 1 Fusta per a fer bótes, carretells, etc.

2 Quantitat de fusta equivalent a quatre sostrades de dogues.

3 fusta de botada Fusta de castanyer o de roure que serveix per a fer dogues.

->botador

■botador

Hom.: botedor

[de botar²]

m 1 CONSTR NAV Instrument de ferro usat pels calafats per a llevar perns.

2 MAR 1 Gafa.

2 Bastó llarg amb el qual hom fa força en el fons de la mar per desencallar o fer caminar els bots i altres embarcacions.

->botafió

■botafió

Part. sil.: bo_ta_fi_ó

[d’origen incert, probablement d’un gòtic *waithafahjo, -ons ‘traves per a les potes del bestiar que pastura’, comp. de *waitho ‘pastura’ i fahan ‘agafar’; 1a FONT: c. 1300]

m MAR Cadascun dels petits caps, anomenats també rissos, que pengen arrenglerats per ambdues cares de la vela i que serveixen per a disminuir-ne la superfície quan fa molt de vent.

->botafionar

botafionar

Part. sil.: bo_ta_fi_o_nar

[de botafió]

v tr MAR Apagar una vela llatina fermant-la a l’antena per mitjà de botafions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botafionar

GERUNDI: botafionant

PARTICIPI: botafionat, botafionada, botafionats, botafionades

INDICATIU PRESENT: botafiono, botafiones, botafiona, botafionem, botafioneu, botafionen

INDICATIU IMPERFET: botafionava, botafionaves, botafionava, botafionàvem, botafionàveu, botafionaven

INDICATIU PASSAT: botafioní, botafionares, botafionà, botafionàrem, botafionàreu, botafionaren

INDICATIU FUTUR: botafionaré, botafionaràs, botafionarà, botafionarem, botafionareu, botafionaran

INDICATIU CONDICIONAL: botafionaria, botafionaries, botafionaria, botafionaríem, botafionaríeu, botafionarien

SUBJUNTIU PRESENT: botafioni, botafionis, botafioni, botafionem, botafioneu, botafionin

SUBJUNTIU IMPERFET: botafionés, botafionessis, botafionés, botafionéssim, botafionéssiu, botafionessin

IMPERATIU: botafiona, botafioni, botafionem, botafioneu, botafionin

->botafoc

■botafoc

m MAR GUER En l’antiga artilleria, pal que portava en un cap la metxa encesa per a calar foc al canó.

->botafora

■botafora

f MAR Botaló de popa de les barques de mitjana que feia la funció de botavara respecte al pal de mitjana, l’escota de la vela del qual passava per una rotllana de què anava proveïda la botafora al seu extrem de popa.

->botall

■botall

[de bot¹]

m 1 EMBAL Barril de mitja carga o d’un quart de carga en què sol ésser guardat el vi ranci.

2 Barril portàtil usat pels carboners.

->botaló

■botaló

[del cast. ant. (i també port.) botaló, avui botalón, compost de la frase bota a ló ‘tira cap a sobrevent’ (v. botar¹)]

m 1 MAR 1 Perxa rodona o pal que serveix, respectivament, per a aguantar les ales o per a donar el floc o el petit floc en els vaixells de vela.

2 Cadascuna de les perxes que neixen a la coberta o al costat del buc d’un vaixell de guerra, que serveixen per a amarrar-hi embarcacions menors.

3 En les barques de bou, cadascuna de les dues perxes horitzontals i perpendiculars a l’eslora que sortien de l’orla i servien per a aguantar i mantenir separats els extrems de les cames de l’art quan hom no pescava amb parella i amb portes.

2 AERON Estructura longitudinal formada per una biga o dues que surten enfora del buc d’algunes aeronaus i que és el suport dels empenatges.

->botam

■botam

[de bóta; 1a FONT: 1311]

m 1 Conjunt de bótes.

2 MAR Bótes que contenien la provisió o la càrrega d’aigua, de vi, etc., d’un vaixell.

->botan-

botan-

Forma prefixada del mot grec botánē, que significa ‘planta’. Ex.: botànica.

->botana

■botana

[variant de badana]

f 1 ant Peça de roba de què eren fetes màrfegues, cobertors de llit i d’albarda, draps de cuina, etc.

2 Peça rodona de fusta, pedaç, amb què hom tapa els forats dels bots o de les bótes, especialment l’adaptada a la boca de la botella o gat on hom fica la xeremina o broc.

3 Forat que fa a la roba una guspira de foc.

4 CONSTR NAV Barraganet.

->botànic

■botànic -a

[del ll. botanicum i aquest del gr. botanikós, der. de botánē ‘herba’; 1a FONT: 1803, DEst.]

BOT 1 adj Relatiu o pertanyent a la botànica.

2 m i f Persona versada en botànica.

3 f Part de la biologia, anomenada també fitologia, que estudia els organismes vegetals.

->botano-

■botano-

Forma prefixada del mot grec botánē, que significa ‘planta’. Ex.: botanologia, botanòfil.

->botanòfil

botanòfil -a

[del gr. botánē ‘herba’ i -fil]

m i f BOT Persona afeccionada a l’estudi de les plantes.

->botar¹

■botar¹

Hom.: butà i votar

[segurament del fr. ant. boter ‘colpir, empènyer, posar’ i aquest del fràncic *botan, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr Botre.

2 tr Saltar (una cosa), passar-li pel damunt fent un bot. Botar corda.

3 botar foc (a un objecte) Calar-hi foc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botar

GERUNDI: botant

PARTICIPI: botat, botada, botats, botades

INDICATIU PRESENT: boto, botes, bota, botem, boteu, boten

INDICATIU IMPERFET: botava, botaves, botava, botàvem, botàveu, botaven

INDICATIU PASSAT: botí, botares, botà, botàrem, botàreu, botaren

INDICATIU FUTUR: botaré, botaràs, botarà, botarem, botareu, botaran

INDICATIU CONDICIONAL: botaria, botaries, botaria, botaríem, botaríeu, botarien

SUBJUNTIU PRESENT: boti, botis, boti, botem, boteu, botin

SUBJUNTIU IMPERFET: botés, botessis, botés, botéssim, botéssiu, botessin

IMPERATIU: bota, boti, botem, boteu, botin

->botar²

■botar²

Hom.: butà i votar

v intr Fer el bot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botar

GERUNDI: botant

PARTICIPI: botat, botada, botats, botades

INDICATIU PRESENT: boto, botes, bota, botem, boteu, boten

INDICATIU IMPERFET: botava, botaves, botava, botàvem, botàveu, botaven

INDICATIU PASSAT: botí, botares, botà, botàrem, botàreu, botaren

INDICATIU FUTUR: botaré, botaràs, botarà, botarem, botareu, botaran

INDICATIU CONDICIONAL: botaria, botaries, botaria, botaríem, botaríeu, botarien

SUBJUNTIU PRESENT: boti, botis, boti, botem, boteu, botin

SUBJUNTIU IMPERFET: botés, botessis, botés, botéssim, botéssiu, botessin

IMPERATIU: bota, boti, botem, boteu, botin

->botar³

botar³

Hom.: butà i votar

[de bot¹]

v tr ADOB Treure la carnassa que porta el cuir quan és tret del reforç i és a punt d’ésser portat a la colga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botar

GERUNDI: botant

PARTICIPI: botat, botada, botats, botades

INDICATIU PRESENT: boto, botes, bota, botem, boteu, boten

INDICATIU IMPERFET: botava, botaves, botava, botàvem, botàveu, botaven

INDICATIU PASSAT: botí, botares, botà, botàrem, botàreu, botaren

INDICATIU FUTUR: botaré, botaràs, botarà, botarem, botareu, botaran

INDICATIU CONDICIONAL: botaria, botaries, botaria, botaríem, botaríeu, botarien

SUBJUNTIU PRESENT: boti, botis, boti, botem, boteu, botin

SUBJUNTIU IMPERFET: botés, botessis, botés, botéssim, botéssiu, botessin

IMPERATIU: bota, boti, botem, boteu, botin

->botarellenc

botarellenc -a

adj i m i f De Botarell (Baix Camp).

->botàs

■botàs

[pl -assos] m OFIC En la farga catalana, dipòsit que rebia l’aigua del rec i la dirigia a les pales de la roda hidràulica.

->botasset

botasset

m OFIC En la farga catalana, dipòsit d’on sortia l’aigua que arrossegava l’aire fins a la caixa de vents.

->botatge

■botatge

m HIST DR Als Països Catalans, impost exigit dels segles XIII al XVIII per un baró o un municipi sobre la collita de vi, en diners o en part de collita.

->botavant

■botavant

[de botar¹ i avant; 1a FONT: 1399]

m 1 Pal llarg ferrat per un cap, com l’usat pels raiers, els pescadors, etc., per a evitar l’abordatge.

2 OFIC 1 Eina de ferrer, emprada per a rebaixar les peülles de les cavalleries abans de ferrar-les, constituïda per una planxa de ferro disposada en forma de pala i proveïda de tall a l’extrem oposat al mànec.

2 Eina d’escloper, consistent en un tallantet que serveix per a rebaixar la fusta de l’interior de l’esclop i fer-li la sola.

3 enviar (o engegar, o fer anar) (algú) al botavant Treure-se’l del davant de mala manera.

->botavara

■botavara

[d’origen incert, segurament modificació de botafora per influx del cast]

f MAR Perxa de secció rodona o rectangular que, subjecta a un pal per l’extrem de proa, és maniobrable pel de popa amb l’escota i és proveïda normalment, a la part superior, d’una ranura per a fer-hi passar la ralinga d’una aurica o d’una bermudiana.

->botedor¹

■botedor¹

Hom.: botador

[de botre i -dor²]

m 1 Lloc a propòsit per a botre-hi o fer-hi botre alguna cosa.

2 Pal travesser que hom posa a la gàbia dels ocells.

->botedor²

■botedor² -a

Hom.: botador

[de botre i -dor¹]

1 adj Que bot o salta.

2 m ENTOM Cadascuna de les dues potes posteriors de la llagosta i d’altres insectes saltadors.

->botejar

■botejar

[de botar¹]

v intr Fer bots, saltironar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botejar

GERUNDI: botejant

PARTICIPI: botejat, botejada, botejats, botejades

INDICATIU PRESENT: botejo, boteges, boteja, botegem, botegeu, botegen

INDICATIU IMPERFET: botejava, botejaves, botejava, botejàvem, botejàveu, botejaven

INDICATIU PASSAT: botegí, botejares, botejà, botejàrem, botejàreu, botejaren

INDICATIU FUTUR: botejaré, botejaràs, botejarà, botejarem, botejareu, botejaran

INDICATIU CONDICIONAL: botejaria, botejaries, botejaria, botejaríem, botejaríeu, botejarien

SUBJUNTIU PRESENT: botegi, botegis, botegi, botegem, botegeu, botegin

SUBJUNTIU IMPERFET: botegés, botegessis, botegés, botegéssim, botegéssiu, botegessin

IMPERATIU: boteja, botegi, botegem, botegeu, botegin

->botell

■botell

[de bot¹]

m Mena de carretell amb un galet aplatat que serveix per a beure vi, usat pels pagesos i els treballadors del camp.

->botella

■botella

[del ll. vg. buttĭcŭla ‘ampolleta’, dimin. de buttĭs ‘bot’; en el sentit de ‘ampolla de vidre’ ha estat pres de fr. bouteille i transmès pel cast. (v. bóta); 1a FONT: 1530]

f 1 Bot petit proveït d’un broc o xeremina que permet de beure a galet.

2 Botell.

3 Ampolla.

4 EMBAL Cilindre per a transportar gasos.

5 MÚS Sac de gemecs.

->boteller

■boteller -a

[de botella; 1a FONT: s. XIII]

1 m i f OFIC Persona que fa botelles o bots.

2 m HIST Oficial encarregat de la custòdia i l’administració del vi de la casa reial o d’altres senyors.

->botelleria

■botelleria

Part. sil.: bo_te_lle_ri_a

[de boteller; 1a FONT: 1309]

f 1 Obrador de boteller.

2 Ofici de boteller.

3 Lloc on són guardades les botelles de vi o de licor.

->botenc

botenc -a

adj i m i f De Bot (Terra Alta).

->boter

■boter -a

[de bóta; 1a FONT: 1391]

m i f OFIC 1 1 Persona que té l’ofici de fer bótes, especialment de vi.

2 boter de fusta grossa Persona que fabricava bótes grosses de fusta per a posar-hi vi.

3 boter de fusta prima Persona que fabricava bótes petites de fusta per a posar-hi licor.

2 boter de cuir (o simplement boter) Persona que fa bots; boteller.

->botera

■botera

[com altres variants dial. botàs, boteral, botanal, botern, resultat de la concurrència de botar i botir, amb els sentits de saltar i omplir-se; 1a FONT: 1883]

f 1 Forat arran de terra en un mur, en una porta, etc.

2 Marc o part sortint del conducte de sortida d’un recipient, especialment del que arrenca d’una bononera.

3 TRANSP Cadascuna de les peces de fusta que surten a la part inferior del bast, al davant i al darrere, i que serveixen per a subjectar-hi les cordes de fermar la càrrega.

->boterat

■boterat

[de botera]

m Lloc per on surt l’aigua de regar.

->boterell

■boterell

[de botar¹; 1a FONT: 1932, DFa.]

m CONSTR Contrafort exterior d’un mur que serveix per a ajudar-lo a resistir l’empenta d’un arc, sovint constituït per un pilar sobre el qual descansa l’extrem inferior d’aquest arc, que, pel superior, recolza en el mur.

->boteria

■boteria

Part. sil.: bo_te_ri_a

[de boter]

f 1 Taller on són construïdes bótes.

2 Conjunt de bótes d’un celler.

3 FUST i EMBAL Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, especialment bótes, aptes a contenir líquids.

->boterola

■boterola

[del fr. bouterolle, íd., der. de bouter, ant. boter]

f OFIC estampidor 2 2.

->boterut

■boterut -uda

[de bot¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que té figura de bot o de bóta.

2 Que fa bot. Una superfície boteruda.

3 Gras i baix, revingut. Una persona boteruda. Mans boterudes.

->botet

■botet

[de bot¹; 1a FONT: 1546]

m 1 1 Reclam per a atreure guatlles consistent en una bosseta de pell unida, per un cap, a un canonet d’os i que, estirant-la per l’altre cap amb un fil, produeix un so semblant al garrameu de les guatlles.

2 tocar el botet (a algú) Fer-lo cantar, fer-li dir el que volia tenir secret.

3 tocar el botet (a algú) Dir-li coses molestes perquè es piqui.

2 pl MÚS Sac de gemecs.

->boteu

boteu

Part. sil.: bo_teu

[de bot³]

m MAR Bot petit.

->botgeta

■botgeta

[de botja]

f 1 Bosseta.

2 BOT Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Alyssum spinosum), de fulles recobertes d’un borrissol, de petites flors blanques i de fruits en silícula de contorn orbicular.

->botí¹

■botí¹

Hom.: botir

[del fr. butin, íd., i aquest del baix al. mitjà bûte ‘repartiment’; 1a FONT: 1398]

m 1 Objectes de valor (armes, diners, bestiar, etc.) que hom agafa com a profit d’una victòria, d’una empresa reeixida, etc.

2 DR INTERN Béns mobles pertanyents a l’estat enemic que l’estat bel·ligerant fa seus.

->botí²

■botí²

Hom.: botir

[de bota]

m 1 Peça de drap, de cuir, etc., cordada amb botons, sivelles, etc., que s’adapta al calçat i cobreix l’empenya, els turmells i el taló.

2 CALÇ Botina.

->bòtids

■bòtids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, amb les mandíbules proveïdes de dents i una línia lateral única al costat ocular.

2 sing Peix de la família dels bòtids.

->botifarra

■botifarra

[segurament de botir i farro; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 f ALIM 1 Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví amb una barreja de carn de porc convenientment picolada, espècies i sal. Botifarra negra. Botifarra blanca. Botifarra de sang.

2 botifarra catalana (o simplement catalana) Mena de botifarra especialment compacta elaborada amb carn de porc de qualitat, més aviat magra i poc picolada, i tòfones, com a components principals.

2 m i f HIST 1 Botifler.

2 p ext i desp Dit dels membres de la noblesa mallorquina.

3 f JOCS manilla² 1.

4 f TÈXT Excés de gruix que poden presentar els filats de jute, produït a les màquines de filar.

5 fer botifarra (a algú) Fer un gest, d’origen obscè, alçant el braç i plegant-lo, per indicar oposició, refús, rèplica, menyspreu, etc.

->botifarrada

■botifarrada

f 1 Gran quantitat de botifarres.

2 Menjada de botifarres.

->botifarrer

■botifarrer -a

[de botifarra]

1 m i f Persona que fa botifarres.

2 f Barra o perxa on hom penja les botifarres.

->botifarró

■botifarró

[de botifarra]

m ALIM Embotit elaborat farcint un budell prim o curt amb carn magra i sang de porc, amanides amb sal, pebre i espècies.

->botifler

■botifler -a

[variant de botinflar, -at ‘galtut’; 1a FONT: 1700]

1 adj i m i f 1 Que té les galtes molt grosses.

2 fig Inflat, presumit, arrogant.

2 m i f HIST 1 Durant la guerra de Successió, als Països Catalans, dit dels partidaris de Felip V de Castella.

2 obs i desp Nom donat als habitants de certes poblacions pels pobles veïns pel fet d’haver estat partidaris de Felip V de Castella durant la guerra de Successió.

3 p ext Dit del català que col·labora amb els enemics del seu país.

->botiga

■botiga

[del gr. bizantí apothḗkē ‘dipòsit, magatzem’, llatinitzat en apotica a causa de la pronúncia grega itacista apothíki; 1a FONT: 1203]

f 1 Peça a pla terreny que dóna al carrer, on hom ven a la menuda un article o diversos. Tenir botiga de robes. Posar botiga, parar botiga.

2 ECON 1 Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda.

2 botiga a l’abast (o de conveniència) Establiment comercial la superfície de venda del qual és superior a 500 m², obert al públic almenys durant divuit hores el dia, en què hom distribueix llibres, diaris, revistes, productes d’alimentació, discs, vídeos, joguines, regals i articles diversos.

3 botiga lliure d’imposts Botiga situada a la zona internacional d’un aeroport o d’un port on hom ofereix als viatgers productes francs d’imposts, especialment begudes alcohòliques, tabac, perfums i articles de regal.

3 p ext HIST Obrador on el menestral venia també la seva producció.

4 p ext Mercaderies que hi ha en una botiga. Traspassen el local i tota la botiga.

5 1 Celler que no és sota terra o sota volta.

2 Dependència de la planta baixa d’un mas on hom guarda queviures i algunes eines.

6 Barraca per a guardar eines o ormeigs.

7 SUR Fàbrica de taps.

->botiguer

■botiguer -a

[de botiga; 1a FONT: 1434]

1 m i f Persona que té botiga posada, propietari o gerent d’una botiga.

2 m ORNIT Blauet.

->botija

■botija

[del cast. botija (v. bóta)]

f 1 Vas de terrissa de ventre gros i de coll curt i estret.

2 dial càntir 1.

3 Bony que surt al cap de resultes d’una contusió.

4 fer botiges dial 1 Parlar balbuç; balbucejar.

2 Quequejar.

->botijó

botijó

m dial 1 càntir 1.

2 esp Càntir baix i ventrut amb dues nanses petites a la part superior.

->botijós

■botijós -osa

[de botija]

adj 1 Balbucient.

2 dial Quec.

->bòtil

■bòtil

[del ll. vg. bŭttis ‘bot’, probablement a partir d’una forma bote, pronunciada búti o buti en hispanoàrab, i una terminació suspecta de mossarabisme (v. bot¹)]

m 1 dial Palet de torrent.

2 Botella grossa.

3 botiró².

->botilla

■botilla

[variant baleàrica de botella; 1a FONT: 1683]

f Botija.

->botiller

botiller -a

m i f ESPORT En la pilota basca, tècnic esportiu que assessora el pilotari durant el partit sobre les tàctiques que ha de desenvolupar i que pot dirigir-se al jutge per demanar els períodes de descans.

->botillós

■botillós -osa

[de botilla]

adj Balbuç.

->botina

■botina

[de bota; 1a FONT: 1696, DLac.]

f CALÇ Calçat que arriba més amunt del turmell.

->botinflament

■botinflament

[de botinflar-se]

m Embotornament.

->botinflar-se

■botinflar-se

[de bot¹ i inflat; 1a FONT: 1776]

v pron 1 Inflar-se, embotornar-se.

2 figues botinflades Figues plenes i arrodonides sense ésser, però, encara ben madures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botinflar

GERUNDI: botinflant

PARTICIPI: botinflat, botinflada, botinflats, botinflades

INDICATIU PRESENT: botinflo, botinfles, botinfla, botinflem, botinfleu, botinflen

INDICATIU IMPERFET: botinflava, botinflaves, botinflava, botinflàvem, botinflàveu, botinflaven

INDICATIU PASSAT: botinflí, botinflares, botinflà, botinflàrem, botinflàreu, botinflaren

INDICATIU FUTUR: botinflaré, botinflaràs, botinflarà, botinflarem, botinflareu, botinflaran

INDICATIU CONDICIONAL: botinflaria, botinflaries, botinflaria, botinflaríem, botinflaríeu, botinflarien

SUBJUNTIU PRESENT: botinfli, botinflis, botinfli, botinflem, botinfleu, botinflin

SUBJUNTIU IMPERFET: botinflés, botinflessis, botinflés, botinfléssim, botinfléssiu, botinflessin

IMPERATIU: botinfla, botinfli, botinflem, botinfleu, botinflin

->botir

■botir

Hom.: botí

[de bot¹; 1a FONT: s. XIX]

v 1 intr Fer bot alguna cosa a algú, especialment causant la tibantor de la pell, de l’embolcall. La panxa li botia.

2 pron Embotir-se.

3 pron Enutjar-se. Va sortit tot botit de la reunió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botir

GERUNDI: botint

PARTICIPI: botit, botida, botits, botides

INDICATIU PRESENT: boteixo, boteixes, boteix, botim, botiu, boteixen

INDICATIU IMPERFET: botia, boties, botia, botíem, botíeu, botien

INDICATIU PASSAT: botí, botires, botí, botírem, botíreu, botiren

INDICATIU FUTUR: botiré, botiràs, botirà, botirem, botireu, botiran

INDICATIU CONDICIONAL: botiria, botiries, botiria, botiríem, botiríeu, botirien

SUBJUNTIU PRESENT: boteixi, boteixis, boteixi, botim, botiu, boteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: botís, botissis, botís, botíssim, botíssiu, botissin

IMPERATIU: boteix, boteixi, botim, botiu, boteixin

->botiró¹

■botiró¹

[relacionat amb botera, variant de potera]

m PESC Potera.

->botiró²

■botiró²

[de bot¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Home, noi, petit i gras.

->botit

■botit -ida

[de botir]

1 adj Inflat. Tenia les galtes botides.

2 m Crescuda del riu, arribada de la riuada.

->botja

■botja

[potser d’un preromà *bótica o budica, o de *ipudica, llatinització d’un basc *ipudi, col·lectiu de ipu, íd., base també del gascó podja ‘ermàs aglevat’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 BOT 1 Nom donat a qualsevol mata més aviat petita, de forma arrodonida.

2 botja blanca Albada.

3 botja d’escombres Mata grisenca de la família de les papilionàcies (Dorycnium pentaphyllum), de fulles piloses i de flors petites i blanques agrupades en glomèruls arrodonits sobre un llarg peduncle.

4 botja fenollera Espernallac.

5 botja llemenosa Llemenosa.

6 botja peluda Mata de la família de les papilionàcies (Dorycnium hirsutum), molt peluda, de flors rosades agrupades en glomèrul i de llegums oblongs inflats.

7 botja pudent Mata de la família de les compostes (Artemisia herba-alba), de fulles blanquinoses agrupades en brots arrodonits i de petits capítols agrupats en panícula.

2 SER Enramada feta a les andanes on hom cria el cuc de seda perquè aquest s’hi enfili a filar el capoll.

3 TÈXT Apilotament de fibres de cotó, de jute, etc., especialment el que es produeix en cardar-les.

->botjar

■botjar

[de botja; 1a FONT: 1371]

m Lloc on són abundants les botges.

->botjosa

■botjosa

f Botjar.

->botó

■botó

[del fr. ant. boton (actual bouton), íd., provinent del fràncic *botan ‘empènyer, brollar, donar un cop’ (v. botar); 1a FONT: 1296]

m 1 1 Peça petita generalment circular, plana o bombada, que hom cus als vestits i que serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l’una a l’altra dues peces del vestit o dues parts d’una mateixa peça. Un abric amb botons de banya. Cordar-se, un abric, amb un rengle de botons. Un llibre amb cobertes de pergamí, baga i botó.

2 Peça petita usualment formada per un disc que porta al centre una espiga amb cabota i que serveix, passant-la per dos traus, per a subjectar l’una a l’altra dues peces de vestir o dues parts d’una mateixa peça.

3 anar de vint-i-un botó Anar mudat, molt ben vestit.

4 botó de pressió Conjunt de dues petites peces metàl·liques circulars, l’una amb una espiga central i l’altra amb un encaix, les quals, cosides cadascuna en un dels costats d’una peça de vestir, hom fa encaixar a pressió per tal de cordar-la. És anomenat també tancador de pressió i crec.

5 botons de puny Joc de botons dobles per a cordar els punys de les camises.

2 1 Arracada en forma de bola.

2 Part en forma de bola d’una arracada. Botons d’arracades. Arracades de botó i ametlla.

3 1 p ext Nom de diferents objectes en forma de botó o de bola.

2 pl p ext i pop Collons.

3 p ext ESPORT Bola en què termina la fulla d’un floret d’esgrima.

4 p ext JOI Residu d’or, d’argent, etc., que es reuneix formant una bola al fons del gresol, la copel·la, etc.

5 p ext MÚS Peça petita circular, bombada, de fusta o de vori, que sosté el cordam dels instruments de la família del violí.

6 MÚS Peça per a fixar les cordes de les arpes a la taula d’harmonia.

7 MÚS En l’orgue, cadascun dels comandaments que permeten d’introduir, amb un sol moviment del peu o de les mans, els jocs preparats prèviament.

8 p ext PAT Furóncol o pàpula.

9 p ext TECNOL Part central d’una roda, d’un volant, etc., travessada per l’arbre, generalment de secció circular i més gruixuda que la resta de la peça.

10 p ext TECNOL Part més gruixuda d’una peça en la qual s’ajusta un arbre, un cargol.

11 p ext TECNOL Peça mòbil, generalment de dimensions reduïdes, que hom fa girar o bé pitja a fi d’accionar un mecanisme, obrir o tancar un circuit elèctric, etc.

12 p ext TÈXT Petit apilotament de fibres produït durant l’operació de cardatge, anomenat també nep.

13 botó de foc p ext CIR Tija de ferro o d’acer terminada en una bola que serveix, arroentant-la, per a cauteritzar.

14 botó de foc p ext CIR Cauterització superficial feta amb el botó de foc o amb el termocauteri.

15 botó terminal (o sinàptic) p ext FISIOL ANIM Regió presinàptica de l’axó, contigua al soma, una dendrita o l’axó d’una altra neurona.

4 1 BOT Gemma.

2 BOT Poncella. Un botó de rosa.

3 botó embrionari EMBRIOL Blastema embrionari.

5 BOT 1 botó d’or (o botó daurat) Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ranunculus (família de les ranunculàcies), plantes herbàcies perennes de fulles retallades i de flors grogues.

2 botons de gos Nom aplicat a diverses espècies de plantes dels gèneres Orchis i Ophrys (família de les orquidàcies), caracteritzades pel fet de tenir arrels amb dues tuberositats arrodonides.

6 botó d’Orient PAT Afecció endèmica en molts països de l’Orient Pròxim i de les costes mediterrànies, caracteritzada per l’aparició a les parts descobertes del cos, sobretot a la cara, d’unes pàpules vermelles de 2 o 3 cm de diàmetre, que poden augmentar de mida i ulcerar-se.

->botonada

■botonada

[de botó]

f Joc de botons d’una peça de vestir.

->botonador

■botonador

[de botonar]

m obs Instrument per a cordar els botons del calçat o de la roba.

->botonadura

■botonadura

[de botonar; 1a FONT: 1384]

f Botonada.

->botonar

■botonar

[de botó; 1a FONT: 1489, Esteve]

v 1 tr Cordar (un vestit, un calçat) ficant els botons a llurs traus o llurs bagues.

2 intr Borronar les plantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botonar

GERUNDI: botonant

PARTICIPI: botonat, botonada, botonats, botonades

INDICATIU PRESENT: botono, botones, botona, botonem, botoneu, botonen

INDICATIU IMPERFET: botonava, botonaves, botonava, botonàvem, botonàveu, botonaven

INDICATIU PASSAT: botoní, botonares, botonà, botonàrem, botonàreu, botonaren

INDICATIU FUTUR: botonaré, botonaràs, botonarà, botonarem, botonareu, botonaran

INDICATIU CONDICIONAL: botonaria, botonaries, botonaria, botonaríem, botonaríeu, botonarien

SUBJUNTIU PRESENT: botoni, botonis, botoni, botonem, botoneu, botonin

SUBJUNTIU IMPERFET: botonés, botonessis, botonés, botonéssim, botonéssiu, botonessin

IMPERATIU: botona, botoni, botonem, botoneu, botonin

->botonat

■botonat -ada

[de botonar; 1a FONT: 1366]

adj HERÀLD 1 Dit de la flor amb la part central o botó d’un esmalt diferent.

2 Dit del roser proveït de borrons o poncelles.

3 Dit dels vestits amb botons d’un esmalt diferent.

->botoner

■botoner -a

[de botó]

1 m i f Persona que fa botons o que en ven.

2 f Trau d’un botó.

->botoneria

■botoneria

Part. sil.: bo_to_ne_ri_a

[de botoner; 1a FONT: 1484]

f Fàbrica o botiga de botons.

->botorn

■botorn

[mot equivalent a xaloc, germà del cast. bochorno, del ll. vulturnus, íd., conservat en la llatinitat hispànica; 1a FONT: 1914]

m Aire calent, sufocant, que fa a vegades a l’estiu. Quin botorn que fa, avui!

->botornons

■botornons

m pl Tumor que es fa entre l’orella i el coll.

->botós

■botós -osa

[de bot¹]

adj Que fa sovint el bot (dit d’una criatura).

->botre

■botre

[d’origen incert, sembla una romanalla preromana que es pugui relacionar amb botar¹]

v intr 1 1 Botar, fer un bot algú, aixecar el cos bruscament del seu punt de suport i restar un moment enlaire. Després anirem a botre als llits elàstics.

2 fig Fer un bot, experimentar l’esperit una commoció violenta. Va botre quan li feren retret del seu deute.

2 Ésser llançat enlaire un cos elàstic després de topar a terra, etc. Una pilota que no bot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botre

GERUNDI: botent

PARTICIPI: botut, botuda, botuts, botudes

INDICATIU PRESENT: boto, bots, bot, botem, boteu, boten

INDICATIU IMPERFET: botia, boties, botia, botíem, botíeu, botien

INDICATIU PASSAT: botí, boteres, boté, botérem, botéreu, boteren

INDICATIU FUTUR: botré, botràs, botrà, botrem, botreu, botran

INDICATIU CONDICIONAL: botria, botries, botria, botríem, botríeu, botrien

SUBJUNTIU PRESENT: boti, botis, boti, botem, boteu, botin

SUBJUNTIU IMPERFET: botés, botessis, botés, botéssim, botéssiu, botessin

IMPERATIU: bot, boti, botem, boteu, botin

->botri

■botri

m 1 ANAT ANIM Òrgan de fixació d’alguns cestodes, menys perfeccionat que el botridi.

2 OFTAL Ulceració profunda de la còrnia.

->botridi

■botridi

m ANAT ANIM Òrgan de fixació d’alguns cestodes, semblant a una ventosa, però sense musculatura i més o menys foliaci.

->botrio-¹

botrio-¹

Forma prefixada del mot grec bóthrion, que significa ‘foradet, alvèol’. Ex.: botriocèfal.

->botrio-²

botrio-²

Forma prefixada del mot grec bótrys, que significa ‘raïm’. Ex.: botriomicosi.

->botriocèfal

■botriocèfal

Part. sil.: bo_tri_o_cè_fal

m ZOOL Cuc paràsit intestinal de la classe dels cestodes (Diphyllobothrium latum), amb l’escòlex proveït de dos botris.

->botriocefalosi

botriocefalosi

Part. sil.: bo_tri_o_ce_fa_lo_si

f PAT Afecció produïda pel botriocèfal.

->botrioide

■botrioide

Part. sil.: bo_tri_oi_de

adj 1 BOT D’aspecte semblant al d’un raïm.

2 GEOMORF Dit de les colades estalagmítiques de formes arraïmades que s’han disposat en un pendent accentuat adaptant-se a les irregularitats de la roca subjacent.

->botriolita

botriolita

Part. sil.: bo_tri_o_li_ta

f MINERAL Varietat, en agregats fibrosos, de la datolita.

->botriomicoma

botriomicoma

Part. sil.: bo_tri_o_mi_co_ma

m PAT Tumor vascular que creix amb rapidesa i sagna amb facilitat.

->botriomicosi

■botriomicosi

Part. sil.: bo_tri_o_mi_co_si

f VETER Malaltia dels cavalls, caracteritzada per la formació de granulomes amb focus d’ablaniment i de supuració deguda al desenvolupament en els teixits del micrococ Botryomyces ascoformans.

->botrític

botrític -a

adj BOT Racemós.

->botswanès

botswanès -esa

adj i m i f De Botswana (estat d’Àfrica).

->botuliforme

■botuliforme

[del ll. botŭlus ‘botifarra’ i -forme]

adj De forma cilíndrica allargada, lleugerament corbada i amb extrems arrodonits, com una botifarra.

->botulínic

botulínic -a

adj 1 PAT Relatiu o pertanyent al botulisme.

2 toxina botulínica BIOQ Nom d’un complex de toxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.

->botulisme

botulisme

m PAT Intoxicació produïda per la ingestió d’aliments, especialment d’embotits o de conserves, que contenen la toxina botulínica.

->botxa

■botxa

[de l’it. bòccia ‘bola grossa’; 1a FONT: c. 1390]

f 1 1 Bola de fusta o de metall emprada en el joc de botxes.

2 joc de botxes (o simplement botxes) JOCS Joc practicat entre dos equips, d’un a quatre participants, amb boles de fusta o metàl·liques, en el qual el jugador que tira ha de procurar que la bola, rodolant, se situï com més a prop millor del bolig, bola de referència.

2 Arruga que es fa al vestit quan no ajusta bé al cos, bossa.

3 CERÀM Obra de terrisser crua.

->botxeria

botxeria

Part. sil.: bot_xe_ri_a

f MAR A les barques de pesca, caixonet petit on hom guarda coses delicades que convé aïllar de l’aigua.

->botxí

■botxí

[del fr. dial. botchî, variant ant. de boucher ‘carnisser, home cruel’; 1a FONT: 1405]

m 1 1 El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.

2 fig Persona que castiga sense pietat, que tortura, que turmenta, que fa sofrir, algú.

3 joc del botxí JOCS Joc popular infantil, anomenat també joc de l’osset o taba, jugat amb un os (astràgal) de be o de porc emprat com a dau, les distintes posicions de caiguda del qual determinen el rei i el botxí, el qual executa els càstigs ordenats pel primer.

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids (Lanius excubitor), de cap i dors grisos i de bec fi, llarg i lleugerament ganxut, que abans de menjar-se les preses sol clavar-les en branques trencades o en arbusts espinosos.

->botxinejar

■botxinejar

[de botxí]

v tr Turmentar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botxinejar

GERUNDI: botxinejant

PARTICIPI: botxinejat, botxinejada, botxinejats, botxinejades

INDICATIU PRESENT: botxinejo, botxineges, botxineja, botxinegem, botxinegeu, botxinegen

INDICATIU IMPERFET: botxinejava, botxinejaves, botxinejava, botxinejàvem, botxinejàveu, botxinejaven

INDICATIU PASSAT: botxinegí, botxinejares, botxinejà, botxinejàrem, botxinejàreu, botxinejaren

INDICATIU FUTUR: botxinejaré, botxinejaràs, botxinejarà, botxinejarem, botxinejareu, botxinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: botxinejaria, botxinejaries, botxinejaria, botxinejaríem, botxinejaríeu, botxinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: botxinegi, botxinegis, botxinegi, botxinegem, botxinegeu, botxinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: botxinegés, botxinegessis, botxinegés, botxinegéssim, botxinegéssiu, botxinegessin

IMPERATIU: botxineja, botxinegi, botxinegem, botxinegeu, botxinegin

->botzina

■botzina

[del ll. bucĭna ‘corn que tocaven pastors i caçadors’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 1 Instrument de vent que consisteix en una banya, un tub corbat, etc., i produeix un so semblant al de la trompa, que serveix normalment per a fer senyals. Transmeteren l’alarma mitjançant una botzina. Les botzines dels automòbils antics.

2 Tub en forma de con, que, acostat a la boca, permet de projectar la veu en una determinada direcció i que aquesta arribi més lluny que no ho faria sense el dit aparell.

2 AUT Avisador acústic basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica que serveix d’acoblament entre una placa vibrant d’entrada i l’aire exterior de sortida.

3 ELECTROAC Tub de secció variable, amb superfícies terminals d’àrees diferents, destinat a acoblar correctament una membrana vibrant de superfície petita a l’aire ambient.

4 MÚS Trompeta medieval recta, molt llarga i estreta, amb un pavelló força gros.

5 ZOOL Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Triton nodiferus), molt gros, de conquilla cònica, de colors clars, amb espires regulars.

->botzinador

botzinador -a

[de botzinar]

adj i m i f Botzinaire.

->botzinaire

■botzinaire

Part. sil.: bot_zi_nai_re

[de botzinar]

adj i m i f Que acostuma a botzinar, rondinaire.

->botzinar

■botzinar

[de botzina; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 ant Sonar la botzina.

2 Rondinar, queixar-se murmurant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botzinar

GERUNDI: botzinant

PARTICIPI: botzinat, botzinada, botzinats, botzinades

INDICATIU PRESENT: botzino, botzines, botzina, botzinem, botzineu, botzinen

INDICATIU IMPERFET: botzinava, botzinaves, botzinava, botzinàvem, botzinàveu, botzinaven

INDICATIU PASSAT: botziní, botzinares, botzinà, botzinàrem, botzinàreu, botzinaren

INDICATIU FUTUR: botzinaré, botzinaràs, botzinarà, botzinarem, botzinareu, botzinaran

INDICATIU CONDICIONAL: botzinaria, botzinaries, botzinaria, botzinaríem, botzinaríeu, botzinarien

SUBJUNTIU PRESENT: botzini, botzinis, botzini, botzinem, botzineu, botzinin

SUBJUNTIU IMPERFET: botzinés, botzinessis, botzinés, botzinéssim, botzinéssiu, botzinessin

IMPERATIU: botzina, botzini, botzinem, botzineu, botzinin

->botzinejar

■botzinejar

[de botzinar]

v 1 intr Botzinar.

2 tr Escampar, esbombar (una nova).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: botzinejar

GERUNDI: botzinejant

PARTICIPI: botzinejat, botzinejada, botzinejats, botzinejades

INDICATIU PRESENT: botzinejo, botzineges, botzineja, botzinegem, botzinegeu, botzinegen

INDICATIU IMPERFET: botzinejava, botzinejaves, botzinejava, botzinejàvem, botzinejàveu, botzinejaven

INDICATIU PASSAT: botzinegí, botzinejares, botzinejà, botzinejàrem, botzinejàreu, botzinejaren

INDICATIU FUTUR: botzinejaré, botzinejaràs, botzinejarà, botzinejarem, botzinejareu, botzinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: botzinejaria, botzinejaries, botzinejaria, botzinejaríem, botzinejaríeu, botzinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: botzinegi, botzinegis, botzinegi, botzinegem, botzinegeu, botzinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: botzinegés, botzinegessis, botzinegés, botzinegéssim, botzinegéssiu, botzinegessin

IMPERATIU: botzineja, botzinegi, botzinegem, botzinegeu, botzinegin

->bou¹

■bou¹

Part. sil.: bou

[del ll. bōs, bŏvis, íd.; 1a FONT: o.]

m 1 ZOOL i RAM 1 Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Bos taurus), anomenat també brau o toro, de cap gros i massís, amb potents banyes punxegudes recorbades enlaire.

2 esp Bou castrat, emprat per l’home com a animal domèstic, per a les feines del camp, com a bèstia de càrrega i per a l’obtenció de carn.

3 pl FOLK Nom de les festes populars de joc amb un bou o amb bous. Avui fan bous.

4 pl TAUROMCorrida. Anar als bous. Plaça de bous. No m’agraden els bous.

5 agafar el bou per les banyes fig Encarar decididament una situació dolenta.

6 anar a pas de bou Anar molt a poc a poc.

7 bou sense cabestrell es llepa allà on vol Refrany que significa que una persona que no té obligacions pot fer el que vulgui.

8 correguda de bous FOLK Festa en què hom corre bous.

9 correguda de bous TAUROMCorrida.

10 córrer bous Fer-los córrer, esquivant-ne les envestides.

11 no veure un bou a tres passes fig Ésser molt curt de vista.

12 passar bou per bèstia grossa fig Ésser possibles o passadores certes coses perquè hom no mira prim, perquè no s’hi mira gaire.

13 perdre bous i esquelles (o el bou i les esquelles) fig Perdre-ho tot.

2 Carn de bou. Avui hem menjat bou per dinar.

3 Bestreta feta per un fabricant a un treballador pagant-li per endavant una feina a fer.

4 ADOB Pell de bou.

5 TECNOL Pal d’uns quatre metres de llarg que va fixat a l’exterior del molí de vent, prolongant l’arbre, proveït a l’extrem lliure d’unes cordes que l’uneixen a cadascuna de les antenes.

6 ZOOL Crustaci decàpode marí de la secció dels braquiürs (Cancer pagurus), gros i robust, comestible molt apreciat.

7 bou mesquer ZOOL Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Ovibos moschatus), de grans dimensions, amb pelatge llarg fins als peus i unes grans banyes dirigides cap avall i recorbades cap amunt davant els ulls.

8 fer bou SUR Presentar les llesques de suro més amplada a la part del mig que no a les puntes, per defecte del llescat.

->bou²

■bou²

Part. sil.: bou

[de l’oc. prov. bou, variant del llenguadocià bol, íd.]

m PESC 1 Art de ròssec de fons constituït essencialment per dues peces llargues de xarxa unides als costats de l’obertura d’una mena d’embut, també de xarxa, de fons cec.

2 Barca de pesca d’aparell llatí emprada per a arrossegar l’art de bou, anomenada també barca del bou.

3 anar al bou Aparellar una sortida de pesca al bou.

4 art del bou bou² 1.

5 peix del bou Peix obtingut pescant al bou.

6 pescar al bou Pescar amb l’art del bou.

->bouada

■bouada

Part. sil.: bo_ua_da

[de bou¹]

f Bovada.

->boual

■boual

Part. sil.: bo_ual

[de bou¹]

m [o f] Boval.

->bouejar

■bouejar

Part. sil.: bo_ue_jar

[de bou¹]

v intr Bovejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bouejar

GERUNDI: bouejant

PARTICIPI: bouejat, bouejada, bouejats, bouejades

INDICATIU PRESENT: bouejo, boueges, boueja, bouegem, bouegeu, bouegen

INDICATIU IMPERFET: bouejava, bouejaves, bouejava, bouejàvem, bouejàveu, bouejaven

INDICATIU PASSAT: bouegí, bouejares, bouejà, bouejàrem, bouejàreu, bouejaren

INDICATIU FUTUR: bouejaré, bouejaràs, bouejarà, bouejarem, bouejareu, bouejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bouejaria, bouejaries, bouejaria, bouejaríem, bouejaríeu, bouejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bouegi, bouegis, bouegi, bouegem, bouegeu, bouegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bouegés, bouegessis, bouegés, bouegéssim, bouegéssiu, bouegessin

IMPERATIU: boueja, bouegi, bouegem, bouegeu, bouegin

->bouenc

■bouenc -a

Part. sil.: bo_uenc

[de bou¹]

adj Bovenc.

->bouer

■bouer -a

Part. sil.: bo_uer

[de bou¹]

m i f Pastor de bous; bover¹ 1.

->bouet

■bouet

Part. sil.: bo_uet

[de bou²]

m 1 PESC Artet.

2 dial ZOOL Llebre de mar.

->boulangerita

■boulangerita

Part. sil.: bou_lan_ge_ri_ta

f MINERAL Sulfur complex d’antimoni i de plom, mineral de la singonia ròmbica.

->bourbon

bourbon^* [búrbən]

[abreviació de l’angl. nord-americà Bourbon Whiskey ‘whisky fabricat al comtat de Bourbon (Kentucky)’; 1a FONT: s. XIX]

m DESTIL·L Tipus de whisky nord-americà elaborat amb un 51% com a mínim de whisky de moresc.

->bournonita

■bournonita

Part. sil.: bour_no_ni_ta

f MINERAL Tioantimonat de coure i plom, mineral que es presenta en cristalls ròmbics holoèdrics.

->boutique

■boutique^* [butík]

[mot fr., ‘botiga’ (v. botiga)]

f Botiga elegant de roba de vestir i altres accessoris, sovint exclusius.

->bouvaca

■bouvaca

Part. sil.: bou_va_ca

[mot creat per contaminació homonímica del primer element amb bou, el mamífer remugant]

m PESC Art de pesca semblant al bou, però més petit, arrossegat per una sola embarcació proveïda d’un botaló a banda i banda, als extrems dels quals hom lliga els caps de l’ormeig.

->bova

■bova

f BOT Boga.

->bovada

■bovada

[de bou¹]

f Gran nombre de bous, ramada de bous.

->boval

■boval

[de bou¹]

m [o f] Estable de bous.

->bovalar

■bovalar

m dial Tancat per als bous; boveral.

->bovar

bovar

m BOT Bogar.

->bovarisme

bovarisme

m PSIC Estat d’insatisfacció en els camps afectiu i social degut al desequilibri entre les aspiracions d’una persona que s’imagina superior al que realment és i les seves condicions socials, ambientals, psicològiques i intel·lectuals.

->bovatge

■bovatge

m HIST DR Als regnes de la corona catalanoaragonesa, imposició medieval que percebia el rei sobre les parelles de bous i a vegades sobre d’altre bestiar.

->bovejar

bovejar

[de bou¹]

v intr Semblar un bou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bovejar

GERUNDI: bovejant

PARTICIPI: bovejat, bovejada, bovejats, bovejades

INDICATIU PRESENT: bovejo, boveges, boveja, bovegem, bovegeu, bovegen

INDICATIU IMPERFET: bovejava, bovejaves, bovejava, bovejàvem, bovejàveu, bovejaven

INDICATIU PASSAT: bovegí, bovejares, bovejà, bovejàrem, bovejàreu, bovejaren

INDICATIU FUTUR: bovejaré, bovejaràs, bovejarà, bovejarem, bovejareu, bovejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bovejaria, bovejaries, bovejaria, bovejaríem, bovejaríeu, bovejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bovegi, bovegis, bovegi, bovegem, bovegeu, bovegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bovegés, bovegessis, bovegés, bovegéssim, bovegéssiu, bovegessin

IMPERATIU: boveja, bovegi, bovegem, bovegeu, bovegin

->bovenaga

bovenaga

f BOT Bracera.

->bovenc

■bovenc -a

adj Relatiu o pertanyent al bou.

->bover¹

■bover¹ -a

[de bou¹; 1a FONT: s. XIII]

1 m i f Pastor de bous.

2 estel bover Nom popular de l’α del Bover, que també rep el nom d’Artur.

->bover²

■bover² -a

[de bova]

1 adj Relatiu o pertanyent a la bova.

2 cargol bover (o simplement bover) ZOOL Espècie de cargol (Helix pomatia) molt apreciada en gastronomia.

->boveral

■boveral

[variant d’una forma ant. bovalar ‘pasturatge de bous’]

m Lloc tancat on estan els bous.

->boverí

boverí -ina

adj i m i f De Bovera (Garrigues).

->boví

■boví -ina

[de bou¹; 1a FONT: 1288]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als bovins.

2 bestiar boví RAM Bestiar integrat per bous, vaques i vedells, i en general per qualsevol representant domèstic de la subfamília dels bovins.

2 m ADOB Pell de boví.

->bovicultura

■bovicultura

f ZOOT Cria i explotació de bovins amb finalitats comercials.

->bòvids

■bòvids

[cpt. híbrid del ll. bos, bovis ‘bou’ i -id]

m ZOOL 1 pl Família de mamífers cavicornis, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn els bous, les cabres, les gaseles, etc.

2 sing Mamífer de la família dels bòvids.

->bovina

bovina

Hom.: bobina

[de bou¹; 1a FONT: 1466]

f Excrement de bou.

->bovins

■bovins

m ZOOL 1 pl Subfamília de mamífers bòvids integrada per individus de grans dimensions i de cos massís i pesant, utilitzats des de temps remots com a animals domèstics.

2 sing Mamífer de la subfamília dels bovins.

->bovor

■bovor

Hom.: bubó

[variant per assimilació de bavor ‘baf, bavarada’, der. de baf ‘vapor exhalat’]

f 1 Xafogor de l’atmosfera.

2 Escalfor que se sent en un lloc tancat i poc ventilat on hi ha moltes persones, moltes bèsties, una gran il·luminació, etc.

->bowling

bowling^* [bówliŋ]

[mot angl., ‘joc de boles’, especialitzat als Estats Units per abreviació de bowling saloon; 1a FONT: s. XX]

m ESPORT 1 Joc de bitlles.

2 Pista de bitlles, local on es juga a bitlles.

->box

■box

[de l’angl. box ‘caixa, capsa’, del ll. buxus, i aquest, del gr. pýxos ‘boix (arbust)’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 AUT Lloc destinat a l’assistència tècnica i als serveis auxiliars dels ginys que participen en una cursa d’automòbils o de motocicletes.

2 ESPORT En hípica, clos on es reuneixen els cavalls abans d’una prova.

->boxa

■boxa

[de boxar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ESPORT Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari, en accions combinades d’atac i de defensa.

->boxador

■boxador -a

[de boxar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f Persona que practica la boxa.

->boxar

■boxar

[del fr. boxer (s. XVI), i aquest de l’angl. to box ‘pegar un cop de puny’ (1567) (box ‘cop’, possible onomatopeia); 1a FONT: 1887]

v intr ESPORT Batre’s a cops de puny d’acord amb el reglament de la boxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boxar

GERUNDI: boxant

PARTICIPI: boxat, boxada, boxats, boxades

INDICATIU PRESENT: boxo, boxes, boxa, boxem, boxeu, boxen

INDICATIU IMPERFET: boxava, boxaves, boxava, boxàvem, boxàveu, boxaven

INDICATIU PASSAT: boxí, boxares, boxà, boxàrem, boxàreu, boxaren

INDICATIU FUTUR: boxaré, boxaràs, boxarà, boxarem, boxareu, boxaran

INDICATIU CONDICIONAL: boxaria, boxaries, boxaria, boxaríem, boxaríeu, boxarien

SUBJUNTIU PRESENT: boxi, boxis, boxi, boxem, boxeu, boxin

SUBJUNTIU IMPERFET: boxés, boxessis, boxés, boxéssim, boxéssiu, boxessin

IMPERATIU: boxa, boxi, boxem, boxeu, boxin

->boxejador

■boxejador -a

[de boxejar]

m i f Boxador.

->boxejar

■boxejar

[del cast. boxear ‘boxar’; 1a FONT: s. XX]

v intr Boxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boxejar

GERUNDI: boxejant

PARTICIPI: boxejat, boxejada, boxejats, boxejades

INDICATIU PRESENT: boxejo, boxeges, boxeja, boxegem, boxegeu, boxegen

INDICATIU IMPERFET: boxejava, boxejaves, boxejava, boxejàvem, boxejàveu, boxejaven

INDICATIU PASSAT: boxegí, boxejares, boxejà, boxejàrem, boxejàreu, boxejaren

INDICATIU FUTUR: boxejaré, boxejaràs, boxejarà, boxejarem, boxejareu, boxejaran

INDICATIU CONDICIONAL: boxejaria, boxejaries, boxejaria, boxejaríem, boxejaríeu, boxejarien

SUBJUNTIU PRESENT: boxegi, boxegis, boxegi, boxegem, boxegeu, boxegin

SUBJUNTIU IMPERFET: boxegés, boxegessis, boxegés, boxegéssim, boxegéssiu, boxegessin

IMPERATIU: boxeja, boxegi, boxegem, boxegeu, boxegin

->bòxer¹

bòxer¹

[de l’al. Boxer ‘boxador’, pres de l’angl. boxer, íd., aplicat translatíciament al gos]

m ZOOL Raça de gos guardià semblant al buldog, però d’una alçària superior.

->bòxer²

■bòxer²

[de l’angl. o l’al. boxer ‘boxador’, aplicat a la societat xenòfoba que tenia un puny per símbol]

m HIST Membre d’una societat secreta xinesa de caràcter xenòfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Japó i de les pressions politicoeconòmiques de les potències europees el darrer decenni del segle XIX.

->boy scout

boy scout^* [bɔ̀jəskáwt]

[mot angl., ‘noi escolta’, membre de l’organització fundada a Anglaterra, el 1908, per Sir Robert Baden-Powell; 1a FONT: s. XX]

m escolta² 2.

->Bq

Bq

símb METROL becquerel.

->Br

Br

símb QUÍM INORG brom¹.

->brabançó

brabançó -ona

1 adj i m i f De Brabant (regió de l’O d’Europa).

2 m HIST Soldat mercenari originari de Brabant que a l’edat mitjana actuava en bandes, famoses per llurs rapinyes.

->brabant

■brabant

m TÈXT Teixit de lli de fabricació manual procedent de la província belga de Brabant.

->brac¹

■brac¹

[del cèlt. bracu- ‘pantà, llot’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ant Fang.

2 PAT Pus.

->brac²

■brac²

[del germ. brakko, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ZOOL Raça de gos de caça d’alçada mitjana, d’orelles penjants i de pèl ras, de color blanc o castany.

->braç

■braç

[del ll. brachium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Cadascuna de les dues extremitats toràciques de l’home.

2 esp Part compresa entre l’espatlla i la mà.

3 esp ANAT ANIM Part de cada extremitat toràcica de l’home compresa entre el colze i l’espatlla.

4 a força de braços Sense valer-se de cap màquina, de cap bèstia ni de cap aparell.

5 agafar pel braç (algú) Agafar algú per anar-hi de bracet.

6 al braç (o a plec de braç) De manera que la persona o la cosa que hom porta recolzi damunt l’avantbraç formant angle amb el braç superior o que en pengi.

7 amb els braços oberts En actitud d’abraçar.

8 amb els braços oberts fig Amb ànim acollidor, complagut.

9 anar amb els braços arromangats Anar amb les mànigues arromangades.

10 a pes de braços A força de braços.

11 braç a braç De costat, amb familiaritat, amb confiança.

12 braços caiguts Braços deixats anar.

13 dur (o portar, etc.) (una cosa) sota el braç Dur-la estrenyent-la amb el braç contra el tronc.

14 en braços De manera que hom suspèn una persona o una cosa damunt ambdós braços oberts endavant. Prendre un nen desmaiat en braços.

15 estar de braços plegats Romandre inactiu.

16 estirar (o allargar) més el braç que la màniga fig Fer algú, per ostentació, més despeses que els seus havers no li permeten de fer.

17 home de braç Home forçut.

18 llançar-se (o tirar-se) als braços (d’algú) Lliurar-s’hi per ésser abraçat.

19 prendre del braç (algú) Agafar algú per anar-hi de bracet.

2 p anal ANAT ANIM 1 Cadascun dels dos apèndixs toràcics mòbils, especialment locomotors, que tenen alguns animals.

2 Nom aplicat als tentacles dels cefalòpodes, a les extremitats d’alguns equinoderms i a les pinces d’alguns crustacis.

3 fig Obrer, treballador. Les obres no avancen perquè manquen braços.

4 fig 1 Executor.

2 ésser el braç dret (d’algú) Ésser el seu principal instrument.

5 p anal 1 Part d’una cosa que s’allarga en forma de braç partint d’un tronc, un eix o un fulcre. El braç d’una grua. Un salomó de sis braços.

2 Barrots, sovint entapissats, que se sostenen entre el respatller i el seient d’una butaca, un sofà, un tron, etc., on la persona asseguda reposa els braços. Una cadira de braços.

3 ASTROF En les galàxies espirals, cadascuna de les parts que envolten el nucli.

4 HIST, CRIST i ART Cada meitat del travesser o patíbul de la creu.

5 GEN Cadascun dels dos segments principals del cromosoma separats pel centròmer, la posició del qual determina llur longitud.

6 HIST MIL Cadascun dels dos sortints de ferro de l’empunyadura de l’espasa que amb la part vertical d’aquesta formen la creuera.

7 MAR Cadascuna de les parts d’una verga compresa entre la creu i cadascun dels penols.

8 MAR Cadascuna de les dues parts de l’àncora compreses entre la creu i cadascuna de les ungles.

9 MEC Distància del punt de referència a la recta d’acció de la força.

10 MEC En una palanca, distància entre el punt de suport i el punt d’aplicació de la força mesurada perpendicularment a la direcció de la dita força.

11 TECNOL Part articulada d’un mecanisme, de forma allargada i generalment horitzontal, que per un dels extrems suporta, agafa, etc., una altra peça o un altre element o li transmet un moviment. Els braços articulats d’un tendal.

12 braç de cavalló AGR Petit rec que embranca amb un rec principal i serveix per a distribuir millor l’aigua, séquia secundària.

13 braç de gitano PAST Pastís de forma allargada, fet amb fulls de pa de pessic, farcit de crema, de nata, de trufa, etc., enrotllat i empolvorat amb sucre de llustre, xocolata o rovell cremat.

14 braç de mar OCEANOG Canal format per una estreta porció de mar que entra terra endins o resta entre la costa i una illa propera.

15 braç de riu GEOMORF Part d’un riu que se separa del curs principal i forma un curs secundari que hi corre més o menys paral·lel, fins a reunir-s’hi de nou o desembocar a la mar.

16 braç fals HIDROG i GEOMORF Braç de riu que, tan bon punt s’ha separat del curs principal, no torna a reunir-s’hi, sinó que es perd, es filtra, s’esgota o es difon en una àrea pantanosa.

17 braç fonocaptor ELECTROAC En un tocadiscs, braç que sosté la càpsula fonocaptora en un dels seus extrems i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci pel damunt del disc seguint el camí fixat per l’avenç del solc.

18 braç mort GEOMORF Meandre abandonat d’un riu.

6 HERÀLD Figura de braç, generalment el destre, cobert d’armadura, normalment d’argent.

7 HIST 1 Cadascun dels grups (braç eclesiàstic, braç militar, braç reial o popular) que a manera de cambres aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del rei, constituïen les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa.

2 braç secular En oposició al tribunal de la Inquisició i els altres tribunals eclesiàstics, conjunt dels tribunals de justícia civils o seculars.

8 gent del meu (o del teu, etc.) braç Del mateix estat, la mateixa posició, la mateixa classe social, etc., que jo, que tu, etc.

9 gent de poc braç Plebs.

->braça

■braça

[del ll. brachia, plural neutre de brachium, que en cat. ant. tingué el sentit de ‘a pes de braços’ i després passà a tenir el de mesura de longitud o fondària; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 ESPORT Estil de natació, el més elemental de tots, la pràctica del qual exigeix que tot el cos, llevat el cap, resti submergit horitzontalment.

2 MAR i METROL 1 Mesura de longitud que originàriament era la distància des de l’extrem d’una mà fins a l’extrem de l’altra, amb els braços en creu.

2 Mesura itinerària equivalent a 1/1 200 de la milla.

3 MAR Cap que, ferm al penol d’una verga o passant per un bossell que és fix al penol o en un braçalot, serveix per a bracejar-la.

4 de molta braça De molta força.

5 tenir braça Tenir bon braç, ésser forcegut.

->braçada

■braçada

Hom.: bressada

[de braç; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Cadascun dels moviments de contracció dels braços quan a força de braços hom estira quelcom.

2 Cadascun dels moviments dels braços en nedar.

3 Braçat.

4 MAR i METROL braça 2 1.

->bracal

■bracal

m Primera llet que porten les vaques després de parir.

->braçal

■braçal

[de braç; 1a FONT: 1164]

m 1 Tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze i que serveix de distintiu.

2 Nansa disposada per a passar-hi el braç.

3 Braç de riu o de séquia, ramal de segla.

4 DIAG Peça de l’esfigmomanòmetre que envolta el membre explorat.

5 HIST MIL En l’armament medieval, cadascuna de les defenses dels braços.

->braçalada

■braçalada

[de braçal]

f Costats d’un portal.

->braçalera

■braçalera

[de braçal]

f Braç de cadira de cor, de banc, etc.

->braçalet

■braçalet

[de braçal; 1a FONT: s. XV]

m Objecte d’ornament en forma d’anell que hom porta a l’extrem inferior de l’avantbraç envoltant-lo.

->braçalladora

■braçalladora

f En la premsa de formatge, barra de fusta que prem el formatge i li fa escórrer el xerigot.

->braçalot

■braçalot

[de braça; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m MAR Tros de cap o de cable fermat per un extrem i amb un bossell en l’altre, especialment quan per aquest passa una braça.

->bràcar

bràcar -a

1 adj Relatiu o pertanyent als bràcars.

2 m i f HIST Individu d’una tribu galaica preromana que ocupava les terres portugueses de la Braga actual.

->braçat

■braçat

[de braç; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Quantitat de llenya, de canyes, d’herba, etc., que cap dins els braços.

2 esp Cadascun dels feixos de blat que agafa el segador quan cull l’estassada.

2 agafar d’un braçat (una cosa) Agafar-la bo i envoltant-la amb els braços.

->braçatge

■braçatge

m HIST DR 1 Dret de compensació que el sobirà o l’estat rebia, juntament amb el de senyoria, per les despeses de fabricació de moneda.

2 A la baixa edat mitjana, prestació d’una part de la collita que el pagès adscrit a la gleva tributava per raó de la possessió de la terra que li havia estat establerta.

->braceig

■braceig

Part. sil.: bra_ceig

[de bracejar]

m Acció de bracejar.

->bracejador

■bracejador -a

[de bracejar]

adj Que braceja.

->bracejant

■bracejant

[de bracejar]

adj Que braceja.

->bracejar¹

■bracejar¹

[de braç; 1a FONT: 1429]

v intr 1 Manejar, agitar, els braços.

2 ESPORT En hípica, anar el cavall amb moviment regular de mig trot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bracejar

GERUNDI: bracejant

PARTICIPI: bracejat, bracejada, bracejats, bracejades

INDICATIU PRESENT: bracejo, braceges, braceja, bracegem, bracegeu, bracegen

INDICATIU IMPERFET: bracejava, bracejaves, bracejava, bracejàvem, bracejàveu, bracejaven

INDICATIU PASSAT: bracegí, bracejares, bracejà, bracejàrem, bracejàreu, bracejaren

INDICATIU FUTUR: bracejaré, bracejaràs, bracejarà, bracejarem, bracejareu, bracejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bracejaria, bracejaries, bracejaria, bracejaríem, bracejaríeu, bracejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bracegi, bracegis, bracegi, bracegem, bracegeu, bracegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bracegés, bracegessis, bracegés, bracegéssim, bracegéssiu, bracegessin

IMPERATIU: braceja, bracegi, bracegem, bracegeu, bracegin

->bracejar²

■bracejar²

[de braça]

v intr MAR Maniobrar les braces des de la coberta del vaixell, a fi de fer girar horitzontalment les vergues sobre la creu i deixar-les en la posició que correspongui a la direcció del vent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bracejar

GERUNDI: bracejant

PARTICIPI: bracejat, bracejada, bracejats, bracejades

INDICATIU PRESENT: bracejo, braceges, braceja, bracegem, bracegeu, bracegen

INDICATIU IMPERFET: bracejava, bracejaves, bracejava, bracejàvem, bracejàveu, bracejaven

INDICATIU PASSAT: bracegí, bracejares, bracejà, bracejàrem, bracejàreu, bracejaren

INDICATIU FUTUR: bracejaré, bracejaràs, bracejarà, bracejarem, bracejareu, bracejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bracejaria, bracejaries, bracejaria, bracejaríem, bracejaríeu, bracejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bracegi, bracegis, bracegi, bracegem, bracegeu, bracegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bracegés, bracegessis, bracegés, bracegéssim, bracegéssiu, bracegessin

IMPERATIU: braceja, bracegi, bracegem, bracegeu, bracegin

->bracer

■bracer -a

[de braç; 1a FONT: 1392]

1 adj Feiner (dit especialment de les dones).

2 adj De vares, escaler, animal que va enmig dels braços o vares del carro.

3 m i f Treballador, jornaler, del camp.

->bracera

■bracera

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Centaurea aspera), de fulles més o menys retallades i de capítols terminals de flors d’un rosa purpuri.

->bracerola

■bracerola

f 1 dial Braçalet.

2 1 HIST MIL Peça de l’armadura que defensava tot el braç o només una part.

2 ESPORT En el tir amb arc, peça de cuir o de plàstic amb què hom cobreix i protegeix la part interna del braç que sosté l’arc del frec de la corda en el moment de disparar.

->bracet

■bracet

[de braç]

m 1 Braç petit.

2 de bracet loc adv L’avantbraç de l’un repenjat en l’avantbraç de l’altre. Anar de bracet. Caminava de bracet amb la pubilla.

3 fer bracet Anar de bracet.

->bracista

■bracista

[de braça]

m i f ESPORT Nedador especialitzat en proves de braça.

->braçol

■braçol

Hom.: bressol

[de braç]

m PESC Cadascun dels cordills d’un palangre que porten enferits els hams.

->braçola

■braçola

Hom.: bressola

[de braç; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f CONSTR NAV Tira de fusta o de ferro disposada verticalment per tota la vora d’una banyera o d’una escotilla, que en reforça la boca i impedeix l’entrada d’aigua i d’objectes diversos a les cobertes inferiors.

->braçolada

■braçolada

[de braçol]

f PESC Conjunt de braçols d’un palangre.

->braçolí

■braçolí

[de braçol]

m 1 Torçalet de seda que serveix d’ànima en fer la vora d’un trau.

2 PESC Braçol.

->bràctea

■bràctea

Part. sil.: bràc_te_a

[del ll. bractea (brattea) ‘fulla de metall’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 ANAT VEG 1 Òrgan foliaci, situat vora les flors, d’estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, de mida, de coloració, etc., diferents d’aquestes i de les peces de la corol·la.

2 Cadascuna de les branquetes unicel·lulars que en els caròfits envolten els òrgans reproductors.

3 Cadascun dels fil·lidis més grossos que els normals que formen l’involucre o periqueci de les molses i les hepàtiques tal·loses.

4 Bractèola.

2 HIST i JOI Full de metall batut, molt fi, generalment d’or o d’argent, usat en l’antiguitat a l’Orient, a Grècia i a Roma per a fabricar joies o per a revestir objectes.

->bracteal

■bracteal

Part. sil.: brac_te_al

[de bràctea]

adj BOT Relatiu o pertanyent a les bràctees.

->bracteat

■bracteat -ada

Part. sil.: brac_te_at

[de bràctea]

1 adj BOT Que té una bràctea o bràctees.

2 f NUMIS Moneda batuda damunt d’un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny que bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu.

->bracteífer

bracteífer -a

Part. sil.: brac_te_í_fer

[de bràctea i -fer]

adj BOT Bracteat.

->bracteïforme

■bracteïforme

Part. sil.: brac_te_ï_for_me

[de bràctea i -forme]

adj BOT Que té la forma o la natura de bràctea.

->bractèola

■bractèola

Part. sil.: brac_tè_o_la

[de bràctea]

f ANAT VEG Fulla, generalment petita, que neix a la base del pedicel floral.

->bracteolar

bracteolar

Part. sil.: brac_te_o_lar

[de bractèola]

adj BOT Relatiu o pertanyent a les bractèoles.

->bracteolat

■bracteolat -ada

Part. sil.: brac_te_o_lat

[de bractèola]

adj BOT Que posseeix bractèoles.

->bracteós

bracteós -osa

Part. sil.: brac_te_ós

[de bràctea]

adj BOT Que té bràctees abundants.

->bradi-

■bradi-

Forma prefixada del mot grec bradýs, que significa ‘lent’. Ex.: bradisísmic.

->bradiarítmia

bradiarítmia

Part. sil.: bra_di_a_rít_mi_a

f PAT Arítmia consistent en un batec cardíac lent i irregular.

->bradicàrdia

■bradicàrdia

Part. sil.: bra_di_càr_di_a

f FISIOL ANIM i PAT Lentitud dels batecs del cor.

->bradicinèsia

bradicinèsia

Part. sil.: bra_di_ci_nè_si_a

f PAT Lentitud dels moviments voluntaris que hom observa en certes síndromes postencefalítiques.

->bradicinina

bradicinina

f BIOQ i FISIOL ANIM Cal·lidina I, enneapèptid d’acció hormonal vasomotora present en diverses glàndules sudorípares i digestives.

->bradidiastòlia

bradidiastòlia

Part. sil.: bra_di_di_as_tò_li_a

f PAT Prolongament considerable de la pausa diastòlica.

->bradiestèsia

bradiestèsia

Part. sil.: bra_di_es_tè_si_a

f PAT Lentitud en la percepció de les sensacions.

->bradifrènia

bradifrènia

Part. sil.: bra_di_frè_ni_a

f PAT Debilitat extrema de la iniciativa, de l’interès i de l’activitat psicomotora, provocada per determinats trastorns psíquics i del sistema nerviós.

->bradilàlia

bradilàlia

Part. sil.: bra_di_là_li_a

f PAT Disàrtria caracteritzada per la lentitud anormal en l’articulació de les paraules.

->bradilèxia

bradilèxia

Part. sil.: bra_di_lè_xi_a

f PAT Lentitud anormal en l’expressió parlada.

->bradipèpsia

■bradipèpsia

Part. sil.: bra_di_pèp_si_a

f MED Digestió lenta.

->bradipnea

bradipnea

Part. sil.: bra_dip_ne_a

f FISIOL ANIM Respiració lenta.

->bradipòdids

■bradipòdids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers del subordre dels xenartres que comprèn els peresosos.

2 sing Mamífer de la família dels bradipòdids.

->bradipsíquia

bradipsíquia

Part. sil.: bra_di_psí_qui_a

f PSIQ Lentitud dels processos psíquics, observable en els estats depressius i de consciència enterbolida.

->bradisfígmia

bradisfígmia

Part. sil.: bra_dis_fíg_mi_a

f PAT Disminució de la freqüència del pols deguda a l’alentiment dels batecs del cor o a la producció d’extrasístoles que no atenyen les artèries perifèriques.

->bradisisme

bradisisme

m GEOL Moviment ascendent o descendent del sòl en una àrea determinada de la superfície terrestre.

->bradisísmic

bradisísmic -a

adj GEOL Relatiu o pertanyent als bradisismes.

->braditèlia

braditèlia

Part. sil.: bra_di_tè_li_a

f BIOL Evolució morfològica lenta.

->brafimenc

brafimenc -a

adj i m i f De Bràfim (Alt Camp).

->braga

■braga

[del ll. bracae, íd., i aquest del gàl·lic; 1a FONT: 1181]

f 1 1 Drap de tela que hom posava als infants perquè no embrutessin els bolquers i poder-los netejar sense desbolcar-los.

2 bolquer 1 2.

2 pl Calces 3.

3 pl ant Calces que els homes duien sota l’altra roba.

4 ICT Peix osteïcti de l’ordre dels cipriniformes (Chondrostoma genei), de color gris verdós amb el ventre argentat.

5 MANUT i MAR Tros de cap, de cable o de cadena amb els dos extrems units, el qual, passat al voltant de la càrrega a hissar, és agafat al ganxo de l’amant.

->bragada

■bragada

Hom.: bregada

[de braga; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 ANAT ANIM Entrecuix del cavall i d’altres animals.

2 MAR Sèrie de voltes donades amb un cap o un cable al buc d’una embarcació submergida per tal de fer-la boiar.

->bragasses

■bragasses

[de braga]

m Calçasses.

->bragat

■bragat -ada

Hom.: bregat

[de braga; 1a FONT: c. 1283]

adj Dit del bou i d’altres animals que tenen l’entrecuix d’un color diferent de la resta del cos.

->braggita

braggita

f MINERAL Sulfur de platí, PtS, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->bragot

■bragot

m MAR 1 En algunes embarcacions d’aparell llatí, tros de cap fermat per un extrem al car i que té a l’altre el bossell pel qual passen els caps que formen el burro.

2 En una embarcació de vela llatina, estrop folrat que sosté l’antena al capdavall de l’enflonc.

->braguer

■braguer

[de braga; 1a FONT: 1322]

m 1 ant Cinyell, cinturó.

2 ANAT ANIM Mamelles d’una vaca, d’una cabra i d’altres quadrúpedes.

3 MAR GUER Cap gruixut que, trincant les antigues peces d’artilleria al folre interior del vaixell, les retenia en llur retrocés en ésser disparades.

4 TERAP Aparell ortopèdic destinat a mantenir reduïdes les hèrnies.

->bragueta

■bragueta

[de braga; 1a FONT: 1515]

f Obertura a la part anterior de les calces o pantalons.

->brahmi

brahmi

m ESCR Escriptura emprada des d’abans del segle III aC fins al segle V dC per diverses llengües al nord-oest de l’Índia, que ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals de l’Índia i de l’Àsia del sud-est.

->braidar

braidar

Part. sil.: brai_dar

v ant intr 1 Cridar, clamar planyent-se.

2 Bramar.

->braille

braille^* [bɾájə, bɾájʎə]

[del nom de L. Braille] m Sistema d’escriptura per a cecs consistent en punts marcats en relleu sobre el paper, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil.

->braire

braire

Part. sil.: brai_re

v intr ant Braidar.

->bram¹

■bram¹

[de bramar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Crit d’ase.

2 p ext Crit d’altres animals.

2 Crit fortíssim, eixordador.

3 Soroll intens del vent tempestuós, de la mar avalotada.

->bram²

■bram²

[de bramar]

m Corrent impetuós d’aigua, com el que surt d’un molí. La força d’un bram entre les penyes.

->brama¹

■brama¹

[de bramar; 1a FONT: c. 1500]

f Mot emprat en les expressions 1 córrer la brama Córrer la veu, la notícia, ésser dit.

2 tenir en brama de Tenir en fama de, en reputació de. Tinguda en brama de santa.

->brama²

■brama²

[de bramar]

f Escuma de la llet.

->bramadissa

■bramadissa

[de bramar]

f 1 Acció repetida de bramar un ase o uns quants.

2 Bram fort i seguit.

->bramador¹

■bramador¹

[de bramar i -dor²]

m En un molí, forat per on surt el bram o cabal d’aigua que ha mogut les moles.

->bramador²

■bramador² -a

[de bramar i -dor¹]

adj Que brama, bramaire.

->bramaire

■bramaire

Part. sil.: bra_mai_re

[de bramar]

adj i m i f Que brama.

->braman

■braman

[del port. brahmane, i aquest del sànscrit brâhmana, der. de brahma ‘pregària’]

m HIND Individu pertanyent a la primera de les quatre castes originàries de l’Índia.

->bramànic

■bramànic -a

[de braman]

adj Relatiu o pertanyent als bramans o a llurs doctrines i llurs cultes.

->bramanisme

■bramanisme

[de braman]

m HIND Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també principis doctrinals i mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.

->bramar

■bramar

[d’origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 Fer brams l’ase.

2 p ext Fer crits altres animals.

2 Cridar fort les persones. Aquest home no crida, brama.

3 Cantar fent grans crits. Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar.

4 Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bramar

GERUNDI: bramant

PARTICIPI: bramat, bramada, bramats, bramades

INDICATIU PRESENT: bramo, brames, brama, bramem, brameu, bramen

INDICATIU IMPERFET: bramava, bramaves, bramava, bramàvem, bramàveu, bramaven

INDICATIU PASSAT: bramí, bramares, bramà, bramàrem, bramàreu, bramaren

INDICATIU FUTUR: bramaré, bramaràs, bramarà, bramarem, bramareu, bramaran

INDICATIU CONDICIONAL: bramaria, bramaries, bramaria, bramaríem, bramaríeu, bramarien

SUBJUNTIU PRESENT: brami, bramis, brami, bramem, brameu, bramin

SUBJUNTIU IMPERFET: bramés, bramessis, bramés, braméssim, braméssiu, bramessin

IMPERATIU: brama, brami, bramem, brameu, bramin

->bràmids

■bràmids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos oval i comprimit lateralment, de cap arrodonit i de boca obliqua, que comprèn la castanyola.

2 sing Peix de la família dels bràmids.

->bramul

■bramul

[de bramular; 1a FONT: 1830]

m 1 Crit del bou i d’animals afins.

2 Soroll intens de la tempestat, de la mar avalotada.

->bramular

■bramular

[d’un encreuament de bramar amb udolar; 1a FONT: 1601]

v intr Fer bramuls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bramular

GERUNDI: bramulant

PARTICIPI: bramulat, bramulada, bramulats, bramulades

INDICATIU PRESENT: bramulo, bramules, bramula, bramulem, bramuleu, bramulen

INDICATIU IMPERFET: bramulava, bramulaves, bramulava, bramulàvem, bramulàveu, bramulaven

INDICATIU PASSAT: bramulí, bramulares, bramulà, bramulàrem, bramulàreu, bramularen

INDICATIU FUTUR: bramularé, bramularàs, bramularà, bramularem, bramulareu, bramularan

INDICATIU CONDICIONAL: bramularia, bramularies, bramularia, bramularíem, bramularíeu, bramularien

SUBJUNTIU PRESENT: bramuli, bramulis, bramuli, bramulem, bramuleu, bramulin

SUBJUNTIU IMPERFET: bramulés, bramulessis, bramulés, bramuléssim, bramuléssiu, bramulessin

IMPERATIU: bramula, bramuli, bramulem, bramuleu, bramulin

->bran

■bran

m ant Espasa.

->branc

■branc

[de branca; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Branca grossa.

2 Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.

3 OBR PÚBL Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell. Branc d’entrada. Branc de sortida.

->branca

■branca

[d’origen incert, però probablement preromà, d’un indoeuropeu arcaic *wranka ‘extremitat de quadrúpede’, que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres; 1a FONT: s. XIII]

f 1 BOT Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes.

2 p anal 1 En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica. Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria.

2 ANAT Ramificació, part en què es divideix un tal·lus, un conducte orgànic, etc. Les branques d’una artèria, d’una vena.

3 fig i GENEAL Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú.

4 LING Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és limitat per dos nusos i dos de successius tenen un nus comú.

3 Braç. Un canelobre de quatre branques.

4 Cadascuna de les dues peces amb què unes ulleres recolzen a les orelles.

5 En un portal o una finestra, pedra que forma cadascun dels costats, brancal.

6 FÍS ATÒM Cadascuna de les agrupacions diferenciades de ratlles d’una banda de vibració-rotació d’una molècula.

7 GEOM Part d’una corba oberta que s’allunya cap a l’infinit.