R

->R

R

símb 1 MAGNET reluctància.

2 ELECT i ELECTROT resistència 4.

3 METROL röntgen.

->R+D

R+D

sigla f ECON recerca i desenvolupament.

->Ra

Ra

símb QUÍM INORG radi².

->rabada

■rabada

f ANAT ANIM Regió del cos corresponent al còccix i a la terminació del sacre.

->rabadà

■rabadà

[de l’àr. rabb aḍ-ḍá'n ‘el dels moltons’, comp. de ḍa'n, pl. de ḍâ'in ‘moltó’ i rabb ‘senyor’, en el sentit de ‘l’home dels moltons’; 1a FONT: 1569]

m Noi que ajuda un pastor a guardar el ramat.

->rabassa

■rabassa

[probablement der. del ll. vg. rapa, ll. cl. rapum ‘nap rodó’, per les arrels voluminoses d’aquest vegetal; 1a FONT: 1249]

f 1 1 Part de la soca d’un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.

2 Soca grossa i seca destinada a ésser cremada.

3 rabassa morta DR CAT i HIST Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. És anomenat també establiment a primers ceps.

4 rabassa morta a pa i vi DR CAT Contracte de rabassa morta de caràcter perpetu segons el qual, un cop morts els ceps, hom els torna a plantar. També rep el nom de rabassa morta a segons ceps.

5 rabassa morta a pa i vi DR CAT Contracte de rabassa morta en el qual hom estableix el conreu de blat en els bancals, entre els ceps.

2 TÈXT Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers.

->rabassaire

■rabassaire

Part. sil.: ra_bas_sai_re

[de rabassa]

m i f 1 Persona que arrenca rabasses.

2 Nom que rep la persona que conrea una terra amb contracte de rabassa morta.

3 HIST Membre de la Unió de Rabassaires.

->rabassell

■rabassell

[de rabassa; 1a FONT: 1373]

m 1 Rabassa petita.

2 Seient fet d’una rabassa.

3 Piló per a estellar-hi llenya fet amb una rabassa.

->rabasser

■rabasser -a

[de rabassa]

m i f Rabassaire.

->rabassó

■rabassó

[de rabassa; 1a FONT: 1315]

m Rabassa dels brucs i alguns altres arbusts.

->rabassola

■rabassola

[de rabassa]

f BOT Múrgola.

->rabassot

■rabassot

m BOT Frare d’estepa.

->rabassut

■rabassut -uda

[de rabassa; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj De molt gruix o volum, relativament a la seva alçada.

->rabasta

■rabasta

[pròpiament rebasta, contracció de rere-bast-a, amb la grafia amb ra- per contacte amb rabassa]

f Banda de cuir, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per sota la cua de la bèstia.

->rabatxet

■rabatxet

m ZOOL Tritó pirinenc.

->rabdiasoïdeus

rabdiasoïdeus

Part. sil.: rab_di_a_so_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cos llis i sense bulb esofàgic, amb un cicle biològic amb interessants variacions. L’espècie Strongyloides stercoralis habita a l’intestí humà.

2 sing Nematohelmint de l’ordre dels rabdiasoïdeus.

->rabditoïdeus

rabditoïdeus

Part. sil.: rab_di_to_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cutícula llisa o anellada i amb un o dos bulbs esofàgics, que comprèn espècies causants de malalties en vegetals.

2 sing Nematohelmint de l’ordre dels rabditoïdeus.

->rabdo-

■rabdo-

Forma prefixada del mot grec rhábdos, que significa ‘vareta’. Ex.: rabdomància, rabdosoma.

->rabdocels

rabdocels

m ZOOL 1 pl Ordre de turbel·laris, de cos allargat, fi i transparent, amb un o dos protonefridis, marins i litorals, d’aigua dolça o cavernícoles.

2 sing Turbel·lari de l’ordre dels rabdocels.

->rabdologia

■rabdologia

Part. sil.: rab_do_lo_gi_a

f ARIT Mètode de càlcul per mitjà de varetes dividides en nou espais on hi ha inscrits els nombres adequats per a fer amb elles multiplicacions i divisions.

->rabdomància

■rabdomància

Part. sil.: rab_do_màn_ci_a

[de rabdo- i -mància; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Procediment per a detectar objectes ocults, minerals o aigua al subsòl, per mitjà d’una vareta, un pèndol, etc., que hom duu a la mà.

->rabdomàntic

■rabdomàntic -a

[de rabdomància]

1 adj Relatiu o pertanyent a la rabdomància.

2 m i f Persona que practica la rabdomància.

->rabdòmer

rabdòmer

m ANAT ANIM Formació diferenciada, semblant a un bastonet, present a l’extrem de les diverses cèl·lules que formen la retínula fotoreceptora de l’ommatidi, en els ulls composts dels artròpodes.

->rabdomioma

rabdomioma

Part. sil.: rab_do_mi_o_ma

m PAT Tumor de teixit muscular estriat.

->rabdomiosarcoma

rabdomiosarcoma

Part. sil.: rab_do_mi_o_sar_co_ma

m PAT Sarcoma del teixit muscular estriat.

->rabdoplèurids

rabdoplèurids

Part. sil.: rab_do_plèu_rids

m ZOOL 1 pl Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis, que formen colònies i els individus són reunits per un estoló negrós, recoberts per un tub corni.

2 sing Estomocordat de l’ordre dels rabdoplèurids.

->rabec

■rabec

Hom.: rebec

[de l’àr. rabǟb ‘mena de violí’; 1a FONT: s. XIX]

m MÚS Antic instrument músic, mena de violí de tres cordes, que hom tocava amb un arquet curt i corbat.

->rabeig

■rabeig

Part. sil.: ra_beig

[del ll. vg. *rapĭdĭum, der. de rapĭdus, -a, -um ‘ràpid’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 Acció de rabejar o de rabejar-se.

2 Lloc d’un riu, etc., a propòsit per a rabejar-s’hi o banyar-s’hi.

3 Lloc o vorera on es desfan les onades. Al rabeig de l’ona.

4 Aigua que baixa o s’agita amb força. El rabeig d’un riu.

->rabejar

■rabejar

[de rabeig; 1a FONT: c. 1400]

v 1 tr 1 Ficar una cosa o tenir-la estona dins l’aigua en moviment perquè resti ben mullada; banyar. Rabegeu la roba bruta al torrent abans de portar-la al rentador.

2 ADOB Netejar els cuirs en un safareig, després d’haver-los pelats o toscats.

2 pron 1 Rabejar-se en un gorg del riu.

2 fig Complaure’s a prolongar allò en què hom troba una satisfacció. Ja el tens vençut i indefens als teus peus: ara rabeja-t’hi.

3 fig Rabejar-se, la mar, a la platja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rabejar

GERUNDI: rabejant

PARTICIPI: rabejat, rabejada, rabejats, rabejades

INDICATIU PRESENT: rabejo, rabeges, rabeja, rabegem, rabegeu, rabegen

INDICATIU IMPERFET: rabejava, rabejaves, rabejava, rabejàvem, rabejàveu, rabejaven

INDICATIU PASSAT: rabegí, rabejares, rabejà, rabejàrem, rabejàreu, rabejaren

INDICATIU FUTUR: rabejaré, rabejaràs, rabejarà, rabejarem, rabejareu, rabejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rabejaria, rabejaries, rabejaria, rabejaríem, rabejaríeu, rabejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rabegi, rabegis, rabegi, rabegem, rabegeu, rabegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rabegés, rabegessis, rabegés, rabegéssim, rabegéssiu, rabegessin

IMPERATIU: rabeja, rabegi, rabegem, rabegeu, rabegin

->rabent

■rabent

[d’origen incert, podria tractar-se d’un der. del ll. rapĕre ‘arrabassar, endur-se’ i el ll. rapĭdus ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adv. ll. repente ‘de sobte’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj Animat d’un moviment molt ràpid. L’aigua davallava atorrentada, rabent.

2 adv Van passar rabent.

->rabequet

■rabequet

[de rabec; 1a FONT: 1599]

m MÚS Rabec.

->rabera

■rabera

[probablement de l’àr. rabǟrįb, pl. de rabrab, íd.; 1a FONT: 1409]

f RAM Ramat d’animals de pastura.

->rabet

rabet

m 1 dial Cua petita.

2 rabet de gat BOT Cua de gat.

->rabí

■rabí

Hom.: reví

[de l’heb. rabb ‘mestre, senyor’, en la forma possessiva rabbi ‘mestre meu’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m HIST i JUD 1 Entre els jueus, títol donat als doctors de la Llei (segle I aC).

2 Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.

->ràbia

■ràbia

Part. sil.: rà_bi_a

[del ll. vg. rabĭa, ll. cl. rabies, íd.; 1a FONT: 1344]

f 1 1 Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Tremolava de ràbia. La ràbia se l’emportava.

2 hiperb Fer ràbia una cosa. Tenir ràbia a algú. Hem fet tard: quina ràbia!

2 PAT Malaltia infecciosa aguda produïda per un virus i que l’home contreu generalment per mossegada dels animals rabiosos, sobretot el gos.

->rabiar

rabiar

Part. sil.: ra_bi_ar

[de ràbia; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 Estar enrabiat. T’agrada fer rabiar els pares.

2 Patir intensament. Està rabiant de mal de queixal.

3 Desitjar alguna cosa amb vehemència. Rabiava per anar a la festa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rabiar

GERUNDI: rabiant

PARTICIPI: rabiat, rabiada, rabiats, rabiades

INDICATIU PRESENT: rabio, rabies, rabia, rabiem, rabieu, rabien

INDICATIU IMPERFET: rabiava, rabiaves, rabiava, rabiàvem, rabiàveu, rabiaven

INDICATIU PASSAT: rabií, rabiares, rabià, rabiàrem, rabiàreu, rabiaren

INDICATIU FUTUR: rabiaré, rabiaràs, rabiarà, rabiarem, rabiareu, rabiaran

INDICATIU CONDICIONAL: rabiaria, rabiaries, rabiaria, rabiaríem, rabiaríeu, rabiarien

SUBJUNTIU PRESENT: rabiï, rabiïs, rabiï, rabiem, rabieu, rabiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: rabiés, rabiessis, rabiés, rabiéssim, rabiéssiu, rabiessin

IMPERATIU: rabia, rabiï, rabiem, rabieu, rabiïn

->ràbic

■ràbic -a

[de ràbia]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la ràbia.

->rabietat

■rabietat

Part. sil.: ra_bi_e_tat

[de ràbia]

f Ràbia, rabior.

->rabínic

■rabínic -a

[de rabí]

JUD 1 adj 1 Relatiu o pertanyent als rabins i al rabinisme.

2 escriptura rabínica ESCR Forma semicursiva de l’alfabet hebraic derivada de la quadrada.

3 literatura rabínica LIT Conjunt d’obres de literatura hebraica, escrites en hebreu i en arameu, que recullen les opinions dels rabins sobre qüestions legals o bé col·leccions d’ensenyament o de tradicions atribuïdes a rabins notables.

2 adj i m LING Dit de l’hebreu de la Misnà i del Talmud (texts jurídics) i de la literatura hebraica medieval, influït per l’arameu i per l’àrab.

->rabinisme

rabinisme

[de rabí]

m JUD 1 Conjunt d’activitats intel·lectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple (70), que constituïren una base d’organització del judaisme.

2 LING Idiotisme del rabínic.

->rabinista

rabinista

[de rabí]

m i f 1 Partidari de les doctrines dels rabins.

2 Estudiós de la cultura rabínica.

->rabiola

■rabiola

Part. sil.: ra_bi_o_la

[de ràbia; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Enrabiada de criatura o com de criatura. Ja li passarà, la rabiola!

->rabior

■rabior

Part. sil.: ra_bi_or

[de ràbia; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Molèstia produïda per una picor forta, un dolor intens, etc.

->rabiós

■rabiós -osa

Part. sil.: ra_bi_ós

[del ll. rabiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1400]

adj 1 1 Emportat per la ràbia. Està rabiós amb l’odiosa passada que li han jugat.

2 Que pateix rabior. Té un mal de queixal que el fa estar rabiós.

3 Persona que es deixa emportar fàcilment per la ràbia. Que ets rabiosa: de seguida t’enfureixes!

2 PAT Que pateix de ràbia. Un gos rabiós.

->rabiosament

■rabiosament

Part. sil.: ra_bi_o_sa_ment

[de rabiós]

adv 1 Amb ràbia.

2 Amb fúria. Defensava rabiosament el seu punt de vista.

->ràbita

ràbita

f ARQUIT Edifici musulmà, militar o religiós, situat a la frontera o en un lloc apartat.

->rabiüt

■rabiüt -üda

Part. sil.: ra_bi_üt

[de ràbia]

adj Rabiós, propens a la ira.

->rabona

rabona

f ESPORT En el futbol, xut en què el jugador colpeja la pilota amb el peu per darrere de la cama de suport.

->rabosa

■rabosa

[del ll. rapum ‘nap rodó’, origen també del cast. rabo ‘cua’ i de rabassa, per la forma voluminosa de la cua, o potser directament del cast. ant. rabosa, actual raposa, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 ZOOL Guineu comuna.

2 BOT Planta herbàcia anual de la família de les rubiàcies (Galium verrucosum), de fulles lanceolades, en verticils, flors blanquinoses, en grups de tres, i fruits berrugosos.

3 ICT 1 Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids (Blennius galerita), sense tentacles supraciliars, amb lòbuls dèrmics erèctils i triangulars, aleta dorsal retallada en el centre i cos gris o verd, amb taques blaves al cap.

2 rabosa argentada Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels clínids (Cristiceps argentatus), amb dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i la caudal petita i en forma de ventall, el cap petit i el cos recobert d’escates cicloides.

3 rabosa morruda Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids (Tripterygion tripteronotus), amb una coloració molt diferent en el mascle que en la femella, i comú als fons rocallosos.

->raboseria

■raboseria

Part. sil.: ra_bo_se_ri_a

[de rabosa]

f Astúcia.

->rabosí

■rabosí -ina

[de rabosa]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la rabosa o guineu.

2 fig Astut.

->rabosinc

rabosinc -a

adj i m i f De Rabós d’Empordà (Alt Empordà).

->rabosot

■rabosot

m dial ZOOL Rabosa o guineu mascle.

->rabut

rabut -uda

Hom.: rebut

m i f Entre la població de Tàrbena (Marina Baixa) vinguda de Mallorca arran de la repoblació posterior a l’expulsió dels moriscs, xueta.

->raca

■raca

[del fr. racque, íd., i aquest, de l’escandinau ant. rakki, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MAR Anella grossa que hom disposa a l’extrem d’una vela, d’una verga, etc., per tal que pugui córrer fàcilment al llarg d’un pal, d’un cap, etc.

->raça

■raça

Hom.: rassa

[del ll. ratio, -ōnis ‘càlcul, modalitat, índole’, a partir del nominatiu per via semiculta, tot i que és possible que sigui a través de l’it. razza o l’oc. ant. rassa; 1a FONT: c. 1400]

f 1 1 Descendents d’un avantpassat comú. La raça ismaelita.

2 BIOL, ANTROP FÍS i ETNOL Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris.

2 1 impr Tribu, poble o nació considerats com a procedents de la mateixa soca. La raça llatina.

2 GENEAL Llinatge, nissaga, ascendència, especialment emprat per als grans llinatges, principalment els regnants. Ésser de raça reial. La raça carolíngia, capetiana, etc.

3 fig 1 Categoria de persones que tenen característiques, interessos, habituds, etc., comuns. La mala raça dels dictadors.

2 Mena. Ésser de mala raça.

4 p ext Categoria de coses inanimades amb característiques comunes. S’ha perdut la raça de la virtut.

5 ZOOL Cadascun dels grups en què hom pot considerar dividides algunes espècies zoològiques, els caràcters diferencials dels quals, molt secundaris, són perpetuats per generació. Una raça de gossos.

->racament

■racament

[de raca]

m MAR Collar de raca.

->racèmic

■racèmic -a

adj QUÍM ORG 1 Dit de qualsevol mescla constituïda per iguals proporcions de les formes òpticament actives d’un compost quiral.

2 àcid racèmic Denominació vulgar de la varietat òpticament inactiva de l’àcid tàrtric.

->racemiforme

■racemiforme

[del ll. racemus ‘raïm’ i -forme]

adj En forma de raïm.

->racemització

■racemització

Part. sil.: ra_ce_mit_za_ci_ó

f QUÍM ORG Procediment químic mitjançant el qual una forma òpticament activa d’un compost quiral es transforma en una mescla racèmica.

->racemós

■racemós -osa

[del ll. racemosus, íd.]

adj BOT Dit de les inflorescències l’eix de les quals creix indefinidament.

->raciació

raciació

Part. sil.: ra_ci_a_ci_ó

f BIOL Conjunt de processos que menen a la diferenciació dels grups naturals d’individus en races.

->racial

■racial

Part. sil.: ra_ci_al

[de l’angl. racial, der. de race ‘raça’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una raça.

2 Que caracteritza una raça.

3 memòria racial PSIC Predisposició, trets metapsíquics i continguts ideològics que l’home té, determinats per la raça des de la seva naixença.

4 problema racial SOCIOL Problema o conflicte provocats per la pertinença a una o altra raça que pot derivar en racisme.

->ració

■ració

Part. sil.: ra_ci_ó

[del ll. ratio, -ōnis ‘càlcul, modalitat’, en el sentit de ‘proporció’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Porció d’aliments que hom dóna cada vegada a una persona o a un animal.

2 Assignació en espècie o diners que hom dóna a un soldat, a un mariner, etc., per al seu aliment diari.

3 Porció de cada vianda que, a les fondes, els restaurants, etc., hom dóna per un preu determinat.

4 ALIM Conjunt d’aliment que ingereix diàriament un individu normal per satisfer les seves necessitats energètiques, plàstiques i protectores.

5 posar a ració Mesurar la quantitat de menjar que hom dóna.

2 ant Raó, compte.

3 DR CAN Porció.

->raciocinació

■raciocinació

Part. sil.: ra_ci_o_ci_na_ci_ó

[del ll. ratiocinatio, -ōnis, íd.]

f Acció de raciocinar.

->raciocinar

■raciocinar

Part. sil.: ra_ci_o_ci_nar

[del ll. ratiocinari, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Fer ús de la raó, per a conèixer o jutjar, per a inferir o demostrar quelcom partint d’unes bases o premisses. Només l’ésser humà raciocina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raciocinar

GERUNDI: raciocinant

PARTICIPI: raciocinat, raciocinada, raciocinats, raciocinades

INDICATIU PRESENT: raciocino, raciocines, raciocina, raciocinem, raciocineu, raciocinen

INDICATIU IMPERFET: raciocinava, raciocinaves, raciocinava, raciocinàvem, raciocinàveu, raciocinaven

INDICATIU PASSAT: raciociní, raciocinares, raciocinà, raciocinàrem, raciocinàreu, raciocinaren

INDICATIU FUTUR: raciocinaré, raciocinaràs, raciocinarà, raciocinarem, raciocinareu, raciocinaran

INDICATIU CONDICIONAL: raciocinaria, raciocinaries, raciocinaria, raciocinaríem, raciocinaríeu, raciocinarien

SUBJUNTIU PRESENT: raciocini, raciocinis, raciocini, raciocinem, raciocineu, raciocinin

SUBJUNTIU IMPERFET: raciocinés, raciocinessis, raciocinés, raciocinéssim, raciocinéssiu, raciocinessin

IMPERATIU: raciocina, raciocini, raciocinem, raciocineu, raciocinin

->raciocini

■raciocini

Part. sil.: ra_ci_o_ci_ni

[del ll. ratiocinium, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Acció de raciocinar;

2 l’efecte.

2 Facultat de raciocinar.

->racional

■racional

Part. sil.: ra_ci_o_nal

[del ll. rationalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Dotat de raó, de la facultat de raonar. L’home és un animal racional.

2 m Animal racional, persona.

2 adj 1 Relatiu o pertanyent a la raó. Un mètode racional.

2 Fundat en la raó. Una deducció racional.

3 Conforme amb la raó. Un tractament racional.

3 1 adj ant Relatiu o pertanyent a la ració o compte.

2 m A l’antic règim, fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.

3 m A l’antic règim, fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.

4 m Oficial de la Generalitat suprem revisor dels comptes.

5 llibre racional DR CAN Llibre on es registren les còngrues o porcions que corresponen a cada canonge en la mesa del capítol.

4 adj ÀLG i MAT Dit de l’expressió algèbrica que no conté cap radical. Funció racional. Nombre racional.

5 m 1 JUD Nom que la Vulgata dóna al pectoral del summe sacerdot hebreu.

2 LITÚRG Ornament episcopal antic, semblant al pal·li, format de dues peces de tela ricament brodades, l’una damunt l’esquena i l’altra damunt el pit, subjectes per espatlleres ovalades, de les quals penjaven dues o tres franges.

->racionalisme

■racionalisme

Part. sil.: ra_ci_o_na_lis_me

[de racional; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 FILOS 1 Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, comprensió o interpretació veritable de la realitat.

2 Doctrina que interpreta i fonamenta les creences religioses a partir de la sola raó.

2 Actitud en virtut de la qual hom cerca una comprensió o interpretació de les coses d’una manera exclusivament, o àdhuc excessivament, racional.

3 ART Moviment arquitectònic caracteritzat per la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats. Aquesta denominació, però, va essent substituïda per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern.

->racionalista

■racionalista

Part. sil.: ra_ci_o_na_lis_ta

[de racional; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Relatiu o pertanyent al racionalisme.

2 m i f Seguidor del racionalisme.

->racionalitat

■racionalitat

Part. sil.: ra_ci_o_na_li_tat

[del ll. td. rationalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de racional.

2 Facultat de raonar.

3 racionalitat econòmica ECON Pressupòsit que hom aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que hom considera coherents i per a obtenir els quals fan servir uns mitjans que hom creu adients.

->racionalitzable

■racionalitzable

Part. sil.: ra_ci_o_na_lit_za_ble

[de racionalitzar]

adj Que pot ésser racionalitzat.

->racionalització

■racionalització

Part. sil.: ra_ci_o_na_lit_za_ci_ó

[de racionalitzar]

f 1 1 Acció de racionalitzar;

2 l’efecte.

2 PSIC Justificació lògica i inconscient d’una conducta de la qual hom ignora els veritables motius.

3 racionalització del treball ECON Aplicació de tècniques i procediments de control i organització del procés de treball l’objecte dels quals és d’incrementar la productivitat i disminuir els costs.

->racionalitzar

■racionalitzar

Part. sil.: ra_ci_o_na_lit_zar

[de racional]

v tr 1 Fer racional.

2 ECON Organitzar la producció o el treball de manera que hom augmenti el rendiment o disminueixi el cost amb el mínim esforç.

3 ÀLG Donat un quocient de nombres reals, multiplicar numerador i denominador per un mateix nombre de tal manera que el denominador esdevingui natural.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: racionalitzar

GERUNDI: racionalitzant

PARTICIPI: racionalitzat, racionalitzada, racionalitzats, racionalitzades

INDICATIU PRESENT: racionalitzo, racionalitzes, racionalitza, racionalitzem, racionalitzeu, racionalitzen

INDICATIU IMPERFET: racionalitzava, racionalitzaves, racionalitzava, racionalitzàvem, racionalitzàveu, racionalitzaven

INDICATIU PASSAT: racionalitzí, racionalitzares, racionalitzà, racionalitzàrem, racionalitzàreu, racionalitzaren

INDICATIU FUTUR: racionalitzaré, racionalitzaràs, racionalitzarà, racionalitzarem, racionalitzareu, racionalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: racionalitzaria, racionalitzaries, racionalitzaria, racionalitzaríem, racionalitzaríeu, racionalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: racionalitzi, racionalitzis, racionalitzi, racionalitzem, racionalitzeu, racionalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: racionalitzés, racionalitzessis, racionalitzés, racionalitzéssim, racionalitzéssiu, racionalitzessin

IMPERATIU: racionalitza, racionalitzi, racionalitzem, racionalitzeu, racionalitzin

->racionalitzat

racionalitzat -ada

Part. sil.: ra_ci_o_na_lit_zat

adj ELECT i METROL Dit de les fórmules i del sistema d’unitats emprats en electricitat en què només apareix el factor 4π en els casos de simetria esfèrica.

->racionalment

■racionalment

Part. sil.: ra_ci_o_nal_ment

[de racional]

adv D’una manera racional, conforme a la raó.

->racionament

■racionament

Part. sil.: ra_ci_o_na_ment

[de racionar]

m 1 1 Acció de racionar;

2 l’efecte.

2 POLÍT i ECON Control de la demanda de determinats articles degut a circumstàncies excepcionals o a l’escassetat continuada de l’oferta.

->racionar

■racionar

Part. sil.: ra_ci_o_nar

[de ració]

v tr 1 Donar les racions que pertoquen a un grup o comunitat, especialment a la tropa. Racionar la guarnició.

2 Posar a ració d’una vianda. Racionar el pa, la carn.

3 ECON i POLÍT Sotmetre els articles de primera necessitat, en cas d’escassesa, a una distribució establerta per l’autoritat.

4 p ext Posar a ració un producte qualsevol. Racionar la gasolina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: racionar

GERUNDI: racionant

PARTICIPI: racionat, racionada, racionats, racionades

INDICATIU PRESENT: raciono, raciones, raciona, racionem, racioneu, racionen

INDICATIU IMPERFET: racionava, racionaves, racionava, racionàvem, racionàveu, racionaven

INDICATIU PASSAT: racioní, racionares, racionà, racionàrem, racionàreu, racionaren

INDICATIU FUTUR: racionaré, racionaràs, racionarà, racionarem, racionareu, racionaran

INDICATIU CONDICIONAL: racionaria, racionaries, racionaria, racionaríem, racionaríeu, racionarien

SUBJUNTIU PRESENT: racioni, racionis, racioni, racionem, racioneu, racionin

SUBJUNTIU IMPERFET: racionés, racionessis, racionés, racionéssim, racionéssiu, racionessin

IMPERATIU: raciona, racioni, racionem, racioneu, racionin

->racioner

■racioner -a

Part. sil.: ra_ci_o_ner

[de ració; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Persona que distribueix les racions en una comunitat, una tropa, etc.

2 m CATOL Porcioner.

->racisme

■racisme

[de raça]

m 1 SOCIOL i POLÍT Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.

2 Actitud o comportament inspirats en aquesta doctrina.

->racista

■racista

[de raça]

1 adj Relatiu o pertanyent al racisme.

2 m i f Partidari del racisme.

->raclet

raclet

f 1 GASTR Plat originari del cantó suís de Valais que es prepara generalment a taula exposant una peça de formatge de raclet a una font de calor i col·locant la pasta fosa a sobre de patates o verdures.

2 GASTR Fogonet, generalment elèctric, que serveix per a preparar raclets.

3 formatge de raclet ALIM Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i textura cremosa, madurat durant un període de tres a quatre mesos, amb gust dolç i lleugerament cítric, originari del cantó suís de Valais.

->racó

■racó

Hom.: recó

[de l’àr. vg. rukún, rakún, àr. rukn, íd.; 1a FONT: 1257]

m 1 Espai comprès entre dues parets que formen angle i en la proximitat de llur punt d’encontre. Poseu la tauleta al racó.

2 1 Lloc apartat, ocult, d’una casa, una ciutat, una contrada. Un casalot ple de racons i amagatalls. En un racó de la muntanya. Viure en un racó de món.

2 de racó loc adv A l’abandó, sense tenir en consideració. Sense voler, la deixava de racó. Que la feina no quedi de racó.

3 1 Cosa aturada en un racó. A la canonada hi havia un racó de brutícia que no deixava passar l’aigua.

2 Allò que per negligència es deixa en endreçar una habitació, etc. Quan fa dissabte no li agrada deixar racons.

3 col·loq PAT Indigestió, trastorn causat pels aliments que s’han encallat en un indret de l’organisme.

4 Estalvis que hom guarda. Estalviem una mica: fem un racó per a quan serem vells.

->racofòrids

racofòrids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis anurs del subordre dels diplasiocels, amb un aspecte semblant al dels hílids però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica.

2 sing Amfibi de la família dels racofòrids.

->raconada

■raconada

[de racó; 1a FONT: 1261]

f 1 Racó, especialment d’un camí, d’un carrer, de la costa, del curs d’un riu, etc.

2 CONSTR Racó, especialment el format per les façanes de dues cases.

3 PAT Racó, especialment d’aliments mal digerits.

->raconer

■raconer -a

[de racó]

1 adj Que es complau a posar-se pels racons, que cerca els racons.

2 1 adj A posta per a posar en un racó.

2 f MOBL Taula de superfície triangular, adaptable a un racó d’habitació.

3 f MOBL Prestatge de superfície triangular que es posa en un racó d’habitació o de dormitori per tenir-hi un llum o objectes decoratius.

4 tauleta raconera Raconera 2 2.

3 f CONSTR Part d’una paret compresa entre un racó i el buit més pròxim.

4 m i f dial Persona encarregada de treure els racons; escombriaire.

->ràcord

■ràcord

[del fr. raccord, íd., der. de raccorder ‘ajuntar’, de re- i accorder ‘acordar, conciliar’]

m TECNOL Maneguet, element intermediari que uneix dos tubs, dues parts d’una canonada, etc., o que, disposat en un extrem, uneix un tub, una canonada, etc., a un dispositiu, un aparell, etc.

->racosi

racosi

f PAT Arruga de la cara.

->rad¹

■rad¹

Hom.: rat

m FÍS ATÒM [símb: rad, rd] Unitat de dosi de radiació absorbida.

->rad²

rad²

símb 1 FÍS ATÒM rad¹.

2 GEOM i METROL radiant 5.

->rada

■rada

[del fr. rade, i aquest, de l’angl. ant. râd, íd., der. de rîdan ‘moure d’una banda a una altra; muntar a cavall’ (angl. to ride ‘cavalcar’), pel bressoleig de les embarcacions ancorades en una rada; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Badia apta per a arrecerar-hi les naus.

->radar

■radar

[acrònim format amb els mots de l’angl. nord-americà RAdio Detecting And Ranging ‘detecció i mesura de la distància per ràdio’]

m AERON, MAR i RADIOTÈC Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).

->radarastronomia

radarastronomia

Part. sil.: ra_dar_as_tro_no_mi_a

f ASTR Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.

->radi¹

■radi¹

[del ll. radius, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 GEOM Distància del centre d’un cercle o d’una esfera a qualsevol punt de la circumferència del cercle de la superfície esfèrica, respectivament.

2 TRANSP Raig d’una roda.

3 radi covalent QUÍM Distància característica de cada element, en un tipus particular d’hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent.

4 radi de girada AUT Radi mínim de la circumferència descrita per la roda directriu exterior d’un vehicle automòbil en efectuar un viratge permès pel seu sistema de direcció. És anomenat també radi de viratge.

5 radi iònic QUÍM En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.

6 radi metàl·lic QUÍM En una estructura metàl·lica, radi de l’esfera que hom pot assimilar a un àtom metàl·lic.

7 radi vector GEOM Vector que va des d’un origen o punt fix determinat (centre, pol, focus, etc.) fins a un punt variable.

2 1 Espai circular definit pel seu radi geomètric. En un radi de cinc quilòmetres. Radi d’acció d’un submarí.

2 fig El radi d’activitat d’una empresa comercial.

3 radi d’acció AERON Distància que una aeronau pot recórrer sense proveir-se de combustible en vol.

3 ANAT ANIM 1 Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n’ocupa la part interna.

2 Peça esquelètica de les aletes dels peixos.

4 BOT 1 En una umbel·la, cadascun dels pedicels o peduncles que sostenen una flor o una umbèl·lula.

2 Lígula d’un capítol radiat.

5 radi medul·lar HISTOL i BOT En l’arrel i en la tija, banda radial de teixit parenquimàtic situada entre els feixos conductors.

->radi²

■radi²

[v. radi¹]

m QUÍM INORG 1 [símb: Ra] Element químic de nombre atòmic 88 pertanyent al grup IIa de la taula periòdica.

2 bromur de radi [RaBr₂] Cristalls incolors que s’engrogueixen amb el temps, fortament corrosius, obtinguts directament de les menes del radi barrejats amb bromur de bari.

3 clorur de radi [RaCl₂] Cristalls groguencs fortament corrosius i elevadament tòxics, obtinguts directament de les menes del radi.

->radiació

■radiació

Part. sil.: ra_di_a_ci_ó

[del ll. radiatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció de radiar;

2 l’efecte.

2 1 FÍS Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material.

2 p ext FÍS Nom donat a les partícules elementals emeses pels nuclis radioactius. Radiació alfa. Radiació beta. Radiació gamma.

3 radiació atmosfèrica ASTROF i METEOR Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament

4 radiació contrària AERON i METEOR Porció de la radiació atmosfèrica que és retornada cap a la Terra.

5 radiació de sincrotró FÍS Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.

6 radiació efectiva ASTROF i METEOR Diferència o balanç entre la radiació emesa per la superfície terrestre i l’absorbida provinent de l’atmosfera.

7 radiació solar ASTROF i METEOR Energia emesa pel sol en forma de radiació electromagnètica.

8 radiació tèrmica FÍS Radiació que emeten els cossos pel fet de trobar-se a temperatura absoluta diferent de zero.

9 radiació terrestre ASTROF i METEOR Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.

3 GEOM 1 Conjunt de figures geomètriques que tenen un punt comú.

2 Figura amb una disposició radial.

4 radiació adaptativa EVOL Terme emprat per a explicar els processos mitjançant els quals s’han arribat a diferenciar els grans grups d’organismes vius.

->radiador

■radiador

Part. sil.: ra_di_a_dor

[de radiar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 CALEF i 1 AUT, TECNOL Aparell que presenta una gran superfície de radiació, emprat per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc., o bé per a refredar una substància calenta que hi ha al seu interior o hi circula.

2 radiador elèctric Calefactor basat en la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència.

2 FÍS 1 radiador gris Radiador que en tot l’espectre emet una fracció k de l’energia emesa pel cos negre a la mateixa temperatura.

2 radiador integral Cos negre.

3 radiador ideal ÒPT i LUM Font lluminosa teòrica que compleix aquestes dues condicions: dins la zona visible de l’espectre emet amb una distribució d’energies, segons les longituds d’ona, igual que la del cos negre a la mateixa temperatura, i en les altres zones de l’espectre no emet cap radiació.

->radial

■radial

Part. sil.: ra_di_al

[de radi¹]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a un radi.

2 Dit d’una disposició anàloga a la dels raigs d’una roda.

3 Que es desenvolupa uniformement al voltant d’un eix central. Simetria radial.

2 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al radi, os de l’avantbraç. Artèria radial. Músculs radials. Nervi radial.

3 conducte radial ANAT ANIM 1 Cadascun dels conductes que surten de l’estómac de les meduses i van a parar al canal circular que voreja l’ombrel·la.

2 Cadascun dels conductes que en els equinoderms surten del canal anular i s’estenen pels braços o regions del cos de l’animal i dels quals surten els peus ambulacrals.

->radialment

■radialment

Part. sil.: ra_di_al_ment

[de radial]

adv D’una manera radial.

->radian

■radian

Part. sil.: ra_di_an

Hom.: radiant

[de l’angl. radian, íd.]

m GEOM i METROL radiant 5.

->radiància

■radiància

Part. sil.: ra_di_àn_ci_a

f FÍS i LUM Donats un punt d’una superfície i una certa direcció, quocient entre la intensitat de radiació en aquesta direcció d’un element infinitament petit de la superfície que envolta el punt considerat i l’àrea de la projecció ortogonal del dit element sobre un pla normal a la direcció considerada. És anomenada també luminància energètica o radiant.

->radiant

■radiant

Part. sil.: ra_di_ant

Hom.: radian

[del ll. radians, -ntis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj 1 Que radia. Punt radiant.

2 fig Estava radiant d’alegria. Cara radiant.

2 adj Que es propaga per radiació. Calor radiant.

3 adj i m ART Dit del gòtic flamíger.

4 m ASTR 1 Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d’un eixam de meteors.

2 Punt aparent en què sembla originar-se el moviment de cossos celestes (estels d’un núvol o meteors d’una pluja) que es desplacen conjuntament i vers l’observador.

5 m GEOM i METROL [símb: rad] Unitat de mesura d’angles del sistema internacional equivalent a l’angle que, amb el vèrtex situat al centre d’una circumferència, determina sobre la circumferència un arc la mesura del qual és igual al radi.

6 adj FÍS Dit del cos que emet una radiació.

7 adj HERÀLD 1 Dit de la figura o la peça proveïda de raigs.

2 Dit de l’estrella amb les puntes o els raigs ondats.

3 Dit de la creu amb els braços formats per raigs.

->radiar

■radiar

Part. sil.: ra_di_ar

[del ll. radiare, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 intr 1 Emetre raigs, irradiar, resplendir. El sol radia.

2 Sortir formant raigs. La llum que radia del sol.

2 tr 1 FÍS Emetre els cossos raigs lluminosos o d’altres radiacions ondulatòries o corpusculars.

2 fig Radiava alegria.

3 tr TELECOM Transmetre un programa per ràdio.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: radiar

GERUNDI: radiant

PARTICIPI: radiat, radiada, radiats, radiades

INDICATIU PRESENT: radio, radies, radia, radiem, radieu, radien

INDICATIU IMPERFET: radiava, radiaves, radiava, radiàvem, radiàveu, radiaven

INDICATIU PASSAT: radií, radiares, radià, radiàrem, radiàreu, radiaren

INDICATIU FUTUR: radiaré, radiaràs, radiarà, radiarem, radiareu, radiaran

INDICATIU CONDICIONAL: radiaria, radiaries, radiaria, radiaríem, radiaríeu, radiarien

SUBJUNTIU PRESENT: radiï, radiïs, radiï, radiem, radieu, radiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: radiés, radiessis, radiés, radiéssim, radiéssiu, radiessin

IMPERATIU: radia, radiï, radiem, radieu, radiïn

->radiat

■radiat -ada

Part. sil.: ra_di_at

[del ll. radiatus, -a, -um, íd.]

1 adj Que té raigs o parts radials.

2 adj Que té una disposició radial, que es caracteritza per la seva simetria radial.

3 adj BOT 1 Dit de l’estructura de molts líquens fruticulosos, caracteritzada pel fet que la capa gonidial envolta tot el tal·lus.

2 Actinomorf.

4 adj i m ZOOL Dit de l’animal metazou triploblàstic acelomat que presenta simetria radial.

->radiatiu

radiatiu -iva

Part. sil.: ra_di_a_tiu

adj FÍS 1 Relatiu o pertanyent a les radiacions.

2 Dit d’un fenomen en el decurs del qual és emesa una radiació. Captura radiativa.

->radicació

■radicació

Part. sil.: ra_di_ca_ci_ó

[del b. ll. radicatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de radicar.

2 l’efecte.

2 Arrelament.

3 MAT Operació aritmètica consistent a extreure l’arrel d’un membre.

->radical

■radical

[del ll. radicalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj BOT Relatiu o pertanyent a l’arrel, que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals.

2 adj fig 1 Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.

2 cura radical Cura que combat el mal en el seu origen.

3 vici radical Vici que deprava completament.

3 adj Que canvia del tot, de dalt a baix. Reformes radicals.

4 m LING 1 Arrel.

2 Realització concreta d’una arrel.

5 1 m MAT Signe √ emprat per a indicar l’arrel enèsima d’una quantitat o expressió.

2 adj Dit de la quantitat o expressió afectades pel signe √.

3 centre radical GEOM Punt que té la mateixa potència respecte a tres circumferències.

4 eix radical GEOM Recta formada pels punts que tenen la mateixa potència respecte a dues circumferències.

6 POLÍT 1 adj Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme.

2 m i f Membre d’un dels diversos partits seguidors del radicalisme.

7 m QUÍM 1 Concepte per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional.

2 Grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula.

3 radical lliure Àtom o agrupament d’àtoms que conté un electró desaparellat, procedent en general de la ruptura homolítica d’un enllaç químic covalent, que presenta una reactivitat exaltada.

->radicalari

radicalari -ària

adj QUÍM Dit d’una reacció en què intervenen radicals lliures. Addició radicalària.

->radicalisme

■radicalisme

[de radical]

m 1 Qualitat de radical.

2 Doctrines o principis dels radicals.

3 HIST i POLÍT Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.

->radicalitat

■radicalitat

[de radical]

f Qualitat de radical.

->radicalització

■radicalització

Part. sil.: ra_di_ca_lit_za_ci_ó

[de radicalitzar]

f Acció de radicalitzar o de radicalitzar-se.

->radicalitzar

■radicalitzar

[de radical]

v 1 tr Donar un caràcter extrem o radical a certes coses, especialment en el camp polític o ideològic. Aquest partit ha radicalitzat el seu discurs.

2 pron Les posicions s’han radicalitzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: radicalitzar

GERUNDI: radicalitzant

PARTICIPI: radicalitzat, radicalitzada, radicalitzats, radicalitzades

INDICATIU PRESENT: radicalitzo, radicalitzes, radicalitza, radicalitzem, radicalitzeu, radicalitzen

INDICATIU IMPERFET: radicalitzava, radicalitzaves, radicalitzava, radicalitzàvem, radicalitzàveu, radicalitzaven

INDICATIU PASSAT: radicalitzí, radicalitzares, radicalitzà, radicalitzàrem, radicalitzàreu, radicalitzaren

INDICATIU FUTUR: radicalitzaré, radicalitzaràs, radicalitzarà, radicalitzarem, radicalitzareu, radicalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: radicalitzaria, radicalitzaries, radicalitzaria, radicalitzaríem, radicalitzaríeu, radicalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: radicalitzi, radicalitzis, radicalitzi, radicalitzem, radicalitzeu, radicalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: radicalitzés, radicalitzessis, radicalitzés, radicalitzéssim, radicalitzéssiu, radicalitzessin

IMPERATIU: radicalitza, radicalitzi, radicalitzem, radicalitzeu, radicalitzin

->radicalment

■radicalment

[de radical; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adv D’una manera radical.

->radicand

■radicand

Hom.: radicant

m MAT En un radical, expressió que hi ha dins el signe radical i que, per tant, és afectada per aquest.

->radicant

■radicant

Hom.: radicand

adj BOT Que produeix o pot produir arrels.

->radicar

■radicar

[del ll. td. radicare, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v intr 1 Arrelar.

2 Ésser situat, tenir la seva permanència, en tal lloc, en tal substància, etc. Aquesta manera de pensar radica en la ideologia comunista.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: radicar

GERUNDI: radicant

PARTICIPI: radicat, radicada, radicats, radicades

INDICATIU PRESENT: radico, radiques, radica, radiquem, radiqueu, radiquen

INDICATIU IMPERFET: radicava, radicaves, radicava, radicàvem, radicàveu, radicaven

INDICATIU PASSAT: radiquí, radicares, radicà, radicàrem, radicàreu, radicaren

INDICATIU FUTUR: radicaré, radicaràs, radicarà, radicarem, radicareu, radicaran

INDICATIU CONDICIONAL: radicaria, radicaries, radicaria, radicaríem, radicaríeu, radicarien

SUBJUNTIU PRESENT: radiqui, radiquis, radiqui, radiquem, radiqueu, radiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: radiqués, radiquessis, radiqués, radiquéssim, radiquéssiu, radiquessin

IMPERATIU: radica, radiqui, radiquem, radiqueu, radiquin

->radicel·la

■radicel·la

[formació culta analògica sobre la base del ll. radix, -īcis ‘arrel’, amb el sufix dimin. ll. -ellus, -ella]

f BOT Arrel petita, especialment les últimes ramificacions radicals.

->radici-

■radici-

Forma prefixada del mot llatí radix, -īcis, que significa ‘arrel’. Ex.: radicícola, radiciforme.

->radicícola

■radicícola

[de radici- i -cola]

adj ZOOL Dit de l’animal que habita sobre les arrels de les plantes o entre aquestes arrels.

->radiciforme

■radiciforme

[de radici- i -forme]

adj BOT Que té la forma o l’aparença d’una arrel.

->radico-

■radico-

Forma prefixada del mot llatí radix, -īcis, que significa ‘arrel’. Ex.: radicotomia.

->radicofuncional

radicofuncional

Part. sil.: ra_di_co_fun_ci_o_nal

adj QUÍM Dit de la nomenclatura que considera les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals.

->radicotomia

radicotomia

Part. sil.: ra_di_co_to_mi_a

f CIR Secció quirúrgica d’una o més arrels nervioses en el seu trajecte intrameningi, anomenada també rizotomia.

->radicul-

■radicul-

Forma prefixada del mot radícula. Ex.: radiculàlgia.

->radícula

■radícula

[del ll. radicŭla, dimin. de radix, -īcis ‘arrel’]

f BOT 1 Rudiment radical de l’embrió.

2 Radicel·la.

->radiculàlgia

radiculàlgia

Part. sil.: ra_di_cu_làl_gi_a

f PAT Dolor degut a una lesió d’una arrel nerviosa i localitzat en el territori sensitiu innervat per aquesta arrel.

->radicular

■radicular

[de radícula]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les arrels, especialment les de la medul·la.

2 BOT Relatiu o pertanyent a la radícula.

->radiculitis

■radiculitis

f PAT Afecció inflamatòria de les arrels dels nervis espinals, i més exactament, del trajecte comprès entre la medul·la i el forat vertebral de conjunció.

->radiculo-

■radiculo-

Forma prefixada del mot radícula. Ex.: radiculoneuritis, radiculopatia.

->radiculoneuritis

radiculoneuritis

Part. sil.: ra_di_cu_lo_neu_ri_tis

f PAT Polineuritis que afecta els nervis perifèrics, les arrels espinals nervioses i la medul·la espinal. És anomenada també poliradiculoneuritis o síndrome de Guillain-Garré.

->radimitxi

radimitxi -ítxia

1 adj Relatiu o pertanyent als radimitxis.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble eslau oriental, que residia entre el Dnièper i el Desna.

->ràdio

■ràdio

[reducció de diversos compostos de radio- [cf. radio-]]

1 f DIAG i TECNOL Radiografia.

2 f TELECOM 1 Radiotelefonia.

2 Radiodifusió.

3 Aparell receptor de radiotelefonia o de radiodifusió.

4 Emissora de radiodifusió.

3 m TELECOM Radiograma.

->radio-

■radio-

1 Forma prefixada que significa ‘radiocomunicació’, ‘per ràdio’. Ex.: radioenllaç, radioona.

2 Forma prefixada que indica la condició d’ésser radioactiu. Ex.: radiotori.

3 Forma prefixada del mot radi, que indica connexió amb el radi de l’avantbraç. Ex.: radiohumeral, radiocubital.

4 Forma prefixada del mot llatí radius, que significa ‘raig’, i que indica relació amb els raigs X. Ex.: radiodiagnosi, radiografia.

->radioactiu

■radioactiu -iva

Part. sil.: ra_di_o_ac_tiu

[de radio- i actiu]

adj FÍS ATÒM 1 Relatiu o pertanyent a la radioactivitat.

2 constant radioactiva En una població infinitament gran de nuclis radioactius de la mateixa espècie, probabilitat de desintegració per unitat de temps de cadascun dels nuclis que la componen.

->radioactivitat

■radioactivitat

Part. sil.: ra_di_o_ac_ti_vi_tat

[de radio- i activitat]

f FÍS ATÒM Fenomen físic que presenten certes substàncies, consistent en l’emissió de partícules o radiacions o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats nuclis que la formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna.

->radioafeccionat

■radioafeccionat -ada

Part. sil.: ra_di_o_a_fec_ci_o_nat

[de radio- i afeccionat]

adj i m i f TELECOM i RADIOTÈC Persona que, per afecció i no professionalment, es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques.

->radioaficionat

■radioaficionat -ada

Part. sil.: ra_di_o_a_fi_ci_o_nat

[de radio- i aficionat]

adj i m i f TELECOM i RADIOTÈC Radioafeccionat.

->radioaltímetre

radioaltímetre

Part. sil.: ra_di_o_al_tí_me_tre

[de radio- i altímetre]

m AERON Instrument indicador de l’altura de vol d’una aeronau que utilitza les propietats telemètriques del radar.

->radioastronomia

■radioastronomia

Part. sil.: ra_di_o_as_tro_no_mi_a

[de radio- i astronomia]

f ASTR Branca de l’astronomia que estudia les ones radioelèctriques que arriben de l’espai exterior.

->radioautografia

radioautografia

Part. sil.: ra_di_o_au_to_gra_fi_a

[de radio-, auto- i grafia]

f FÍS i TECNOL Autoradiografia.

->radiobalisa

■radiobalisa

Part. sil.: ra_di_o_ba_li_sa

f AERON i NÀUT Balisa que emet energia electromagnètica per definir la seva situació.

->radiobiologia

radiobiologia

Part. sil.: ra_di_o_bi_o_lo_gi_a

[de radio- i biologia]

f BIOL Ciència que estudia els efectes de les radiacions sobre els organismes vius i els mecanismes que els determinen

->radiobrúixola

radiobrúixola

Part. sil.: ra_di_o_brúi_xo_la

[de radio- i brúixola]

f AERON Instrument indicador de ruta basat en la capacitat direccional d’una antena de quadre per a rebre radiacions electromagnètiques de baixa freqüència.

->radiocarboni

■radiocarboni

Part. sil.: ra_di_o_car_bo_ni

m 1 QUÍM Carboni 14.

2 mètode del radiocarboni FÍS Procediment de datació del carboni 14.

->radiocasset

■radiocasset

Part. sil.: ra_di_o_cas_set

[de radio- i casset]

m ELECTROAC Aparell constituït per un receptor de ràdio i un magnetòfon de casset.

->radiocomandament

■radiocomandament

Part. sil.: ra_di_o_co_man_da_ment

[de radio- i comandament]

m TELECOM i AUTOM Telecomandament transmès per ràdio.

->radiocomunicació

■radiocomunicació

Part. sil.: ra_di_o_co_mu_ni_ca_ci_ó

[de radio- i comunicació]

f TELECOM Telecomunicació feta per mitjà d’ones radioelèctriques, l’aspecte tècnic de la qual constitueix la radiotècnia.

->radiocristal·lografia

radiocristal·lografia

Part. sil.: ra_di_o_cris_tal_lo_gra_fi_a

f FÍS Branca de la física que estudia l’estructura cristal·lina dels cossos sòlids tot emprant tècniques de difracció de radiacions electromagnètiques o de difracció de partícules.

->radiocroisme

radiocroisme

Part. sil.: ra_di_o_cro_is_me

[de radio- i el gr. khroiá ‘color; pell; superfície’]

m FÍS Propietat que presenten els cossos de deixar penetrar o travessar més o menys els raigs X.

->radiocromatografia

radiocromatografia

Part. sil.: ra_di_o_cro_ma_to_gra_fi_a

f FÍS ATÒM i QUÍM ANAL Mètode d’anàlisi qualitativa i quantitativa basat en la cromatografia en paper, en la qual la sensibilitat de detecció ha estat augmentada.

->radiocronologia

radiocronologia

Part. sil.: ra_di_o_cro_no_lo_gi_a

[de radio- i cronologia]

f FÍS Procediment emprat per a establir una cronologia per mitjà de la radioactivitat d’una mostra.

->radiodermitis

radiodermitis

Part. sil.: ra_di_o_der_mi_tis

f PAT Nom genèric de les lesions cutànies produïdes per l’exposició fortuïta o professional a radiacions ionitzants.

->radiodespertador

radiodespertador

Part. sil.: ra_di_o_des_per_ta_dor

m ELECTROD i RELL Despertador elèctric que, a l’hora volguda, sintonitza amb una emissora de ràdio preseleccionada i a un volum convingut.

->radiodetecció

radiodetecció

Part. sil.: ra_di_o_de_tec_ci_ó

f FÍS Detecció de radiacions.

->radiodetector

radiodetector

Part. sil.: ra_di_o_de_tec_tor

m RADIOTÈC Radar.

->radiodiagnosi

radiodiagnosi

Part. sil.: ra_di_o_di_ag_no_si

[de radio- i diagnosi]

f DIAG Utilització, per a fins diagnòstics, de les radiacions.

->radiodiagnòstic

radiodiagnòstic -a

Part. sil.: ra_di_o_di_ag_nòs_tic

[de radiodiagnosi]

DIAG 1 adj Relatiu o pertanyent a la radiodiagnosi.

2 m Radiodiagnosi.

->radiodiari

■radiodiari

Part. sil.: ra_di_o_di_a_ri

[de ràdio i diari]

m TELECOM Programa radiofònic consistent en la lectura i el comentari de les notícies d’actualitat.

->radiodifusió

■radiodifusió

Part. sil.: ra_di_o_di_fu_si_ó

[de radio- i difusió]

f TELECOM i RADIOTÈC Transmissió a distància, mitjançant ones hertzianes, del so, especialment la veu humana i la música, en forma de programes a l’abast d’un nombre pràcticament il·limitat d’oïdors.

->radiodirigir

■radiodirigir

Part. sil.: ra_di_o_di_ri_gir

[de radio- i dirigir]

v tr TELECOM i AUTOM Teledirigir per ràdio.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: radiodirigir

GERUNDI: radiodirigint

PARTICIPI: radiodirigit, radiodirigida, radiodirigits, radiodirigides

INDICATIU PRESENT: radiodirigeixo, radiodirigeixes, radiodirigeix, radiodirigim, radiodirigiu, radiodirigeixen

INDICATIU IMPERFET: radiodirigia, radiodirigies, radiodirigia, radiodirigíem, radiodirigíeu, radiodirigien

INDICATIU PASSAT: radiodirigí, radiodirigires, radiodirigí, radiodirigírem, radiodirigíreu, radiodirigiren

INDICATIU FUTUR: radiodirigiré, radiodirigiràs, radiodirigirà, radiodirigirem, radiodirigireu, radiodirigiran

INDICATIU CONDICIONAL: radiodirigiria, radiodirigiries, radiodirigiria, radiodirigiríem, radiodirigiríeu, radiodirigirien

SUBJUNTIU PRESENT: radiodirigeixi, radiodirigeixis, radiodirigeixi, radiodirigim, radiodirigiu, radiodirigeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: radiodirigís, radiodirigissis, radiodirigís, radiodirigíssim, radiodirigíssiu, radiodirigissin

IMPERATIU: radiodirigeix, radiodirigeixi, radiodirigim, radiodirigiu, radiodirigeixin

->radiodirigit

■radiodirigit -ida

Part. sil.: ra_di_o_di_ri_git

[de radiodirigir]

adj TELECOM i AUTOM Teledirigit per ràdio.

->radioelèctric

■radioelèctric -a

Part. sil.: ra_di_o_e_lèc_tric

[de radio- i elèctric]

adj TELECOM i RADIOTÈC Relatiu o pertanyent a la radioelectricitat. Ones radioelèctriques.

->radioelectricitat

■radioelectricitat

Part. sil.: ra_di_o_e_lec_tri_ci_tat

[de radioelèctric]

f TELECOM i RADIOTÈC Estudi i tècnica relatives a la producció, transmissió i utilització de les ones (dites radioelèctriques) produïdes per oscil·lacions elèctriques en circuits apropiats.

->radioelement

radioelement

Part. sil.: ra_di_o_e_le_ment

m FÍS ATÒM Designació impròpia de radionúclid i de radioisòtop.

->radioemissor

radioemissor

Part. sil.: ra_di_o_e_mis_sor

[de radio- i emissor]

m TELECOM Emissor de ràdio.

->radioemissora

■radioemissora

Part. sil.: ra_di_o_e_mis_so_ra

[de radio- i emissora]

f TELECOM Centre que reuneix les instal·lacions i els aparells necessaris per a la producció i transmissió, mitjançant una antena, de programes de ràdio.

->radioenllaç

■radioenllaç

Part. sil.: ra_di_o_en_llaç

[de radio- i enllaç]

m TELECOM Sistema que permet de transmetre informació entre dos o més punts mitjançant la utilització d’ones radioelèctriques.

->radioestel

■radioestel

Part. sil.: ra_di_o_es_tel

m ASTR Nom donat inicialment a certes radiofonts que hom creia que eren estels.

->radioestèsia

■radioestèsia

Part. sil.: ra_di_o_es_tè_si_a

[de radio- i -estèsia]

f Conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l’organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop.

->radiofar

■radiofar

Part. sil.: ra_di_o_far

[de radio- i far]

m AERON i NÀUT Balisa que fa indicacions d’advertència mitjançant la transmissió automàtica de senyals electromagnètics de ràdio.

->radiòfon

■radiòfon

Part. sil.: ra_di_ò_fon

[de radio- i -fon¹]

m TELECOM Aparell per a la producció de sons mitjançant l’energia radiant, que es transforma en sonora.

->radiofonia

■radiofonia

Part. sil.: ra_di_o_fo_ni_a

[de radio- i -fonia]

f TELECOM 1 Ús del radiòfon.

2 esp Part de la radioelectricitat que tracta de la transmissió de sons mitjançant ones hertzianes.

->radiofònic

■radiofònic -a

Part. sil.: ra_di_o_fò_nic

[de radiofonia]

adj TELECOM Relatiu o pertanyent a la radiofonia.

->radiofont

■radiofont

Part. sil.: ra_di_o_font

[de radio- i font]

f ASTROF Cadascuna de les regions més o menys extenses del firmament en les quals hom detecta una emissió d’ones radioelèctriques.

->radiofreqüència

■radiofreqüència

Part. sil.: ra_di_o_fre_qüèn_ci_a

[de radio- i freqüència]

f TELECOM i RADIOTÈC Freqüència de les ones electromagnètiques emprades en radiocomunicacions.

->radiogalàxia

■radiogalàxia

Part. sil.: ra_di_o_ga_là_xi_a

[de radio- i galàxia]

f ASTROF Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.

->radiogen

radiogen -ògena

Part. sil.: ra_di_o_gen

[de radio- i -gen]

adj FÍS Que produeix una radiació, especialment raigs X.

->radiogènic

radiogènic -a

Part. sil.: ra_di_o_gè_nic

[de radio- i -gènic]

adj FÍS Produït per radioactivitat. Plom radiogènic.

->radiogoniòmetre

■radiogoniòmetre

Part. sil.: ra_di_o_go_ni_ò_me_tre

[de radio- i goniòmetre]

m RADIOTÈC Aparell per a determinar la direcció d’un emissor d’ones radioelèctriques, emprat en radiogoniometria.

->radiogoniometria

■radiogoniometria

Part. sil.: ra_di_o_go_ni_o_me_tri_a

[de radio- i goniometria]

f RADIOTÈC Mètode per a determinar la direcció i la posició d’un emissor de ràdio.

->radiogoniomètric

■radiogoniomètric -a

Part. sil.: ra_di_o_go_ni_o_mè_tric

[de radiogoniometria]

adj RADIOTÈC Relatiu o pertanyent al radiogoniòmetre o a la radiogoniometria.

->radiografia

■radiografia

Part. sil.: ra_di_o_gra_fi_a

[de radio- i grafia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 DIAG 1 Tècnica consistent a sotmetre un cos que hom vol examinar a l’acció de raigs X, a fi d’obtenir-ne una imatge sobre una emulsió sensible a aquesta radiació.

2 TECNOL Imatge obtinguda mitjançant la radiografia.

2 radiografia industrial FÍS, TECNOL i METAL·L Radiografia emprada amb fins industrials, com ara control de qualitat de peces o soldadures en canonades, dispositius de pressió, etc.

->radiografiar

■radiografiar

Part. sil.: ra_di_o_gra_fi_ar

[de radiografia]

v tr Fer una radiografia. Radiografiar un braç trencat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: radiografiar

GERUNDI: radiografiant

PARTICIPI: radiografiat, radiografiada, radiografiats, radiografiades

INDICATIU PRESENT: radiografio, radiografies, radiografia, radiografiem, radiografieu, radiografien

INDICATIU IMPERFET: radiografiava, radiografiaves, radiografiava, radiografiàvem, radiografiàveu, radiografiaven

INDICATIU PASSAT: radiografií, radiografiares, radiografià, radiografiàrem, radiografiàreu, radiografiaren

INDICATIU FUTUR: radiografiaré, radiografiaràs, radiografiarà, radiografiarem, radiografiareu, radiografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: radiografiaria, radiografiaries, radiografiaria, radiografiaríem, radiografiaríeu, radiografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: radiografiï, radiografiïs, radiografiï, radiografiem, radiografieu, radiografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: radiografiés, radiografiessis, radiografiés, radiografiéssim, radiografiéssiu, radiografiessin

IMPERATIU: radiografia, radiografiï, radiografiem, radiografieu, radiografiïn

->radiogràfic

■radiogràfic -a

Part. sil.: ra_di_o_grà_fic

[de radiografia]

adj Relatiu o pertanyent a la radiografia.

->radiograma

■radiograma

Part. sil.: ra_di_o_gra_ma

[de radio- i -grama]

m 1 DIAG i TECNOL radiografia 1 2.

2 TELECOM Missatge transmès per radiotelegrafia.

->radiogramòfon

radiogramòfon

Part. sil.: ra_di_o_gra_mò_fon

[de radio- i gramòfon]

m RADIOTÈC i ELECTROAC Aparell consistent en un gramòfon acoblat a un receptor de ràdio.

->radiogramola

radiogramola

Part. sil.: ra_di_o_gra_mo_la

[de radio- i gramola]

f RADIOTÈC i ELECTROAC Radiogramòfon.

->radioguiar

radioguiar

Part. sil.: ra_di_o_gui_ar

[de radio- i guiar]

v tr RADIOTÈC Efectuar un radioguiatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: radioguiar

GERUNDI: radioguiant

PARTICIPI: radioguiat, radioguiada, radioguiats, radioguiades

INDICATIU PRESENT: radioguio, radioguies, radioguia, radioguiem, radioguieu, radioguien

INDICATIU IMPERFET: radioguiava, radioguiaves, radioguiava, radioguiàvem, radioguiàveu, radioguiaven

INDICATIU PASSAT: radioguií, radioguiares, radioguià, radioguiàrem, radioguiàreu, radioguiaren

INDICATIU FUTUR: radioguiaré, radioguiaràs, radioguiarà, radioguiarem, radioguiareu, radioguiaran

INDICATIU CONDICIONAL: radioguiaria, radioguiaries, radioguiaria, radioguiaríem, radioguiaríeu, radioguiarien

SUBJUNTIU PRESENT: radioguiï, radioguiïs, radioguiï, radioguiem, radioguieu, radioguiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: radioguiés, radioguiessis, radioguiés, radioguiéssim, radioguiéssiu, radioguiessin

IMPERATIU: radioguia, radioguiï, radioguiem, radioguieu, radioguiïn

->radioguiatge

radioguiatge

Part. sil.: ra_di_o_gui_at_ge

[de radioguiar]

m RADIOTÈC Sistema de conducció o pilotatge a distància d’un vaixell, un avió, un coet, etc., mitjançant ones radioelèctriques.

->radioimmunoassaig

■radioimmunoassaig

Part. sil.: ra_di_o_im_mu_no_as_saig

m BIOQ i FISIOL Tècnica d’anàlisi serològica emprada per a la determinació quantitativa in vitro de molècules de fluids i teixits biològics.

->radioindicador

radioindicador

Part. sil.: ra_di_o_in_di_ca_dor

[de radio- i indicador]

m FÍS i BIOL Indicador radioactiu.

->radiointerferòmetre

■radiointerferòmetre

Part. sil.: ra_di_o_in_ter_fe_rò_me_tre

m ASTR Radiotelescopi previst per a funcionar per un procediment interferomètric.

->radioisòtop

radioisòtop

Part. sil.: ra_di_o_i_sò_top

[de radio- i isòtop]

m FÍS ATÒM Respecte a un element determinat, cadascun dels seus isòtops que és radioactiu.

->radiolaris

■radiolaris

Part. sil.: ra_di_o_la_ris

m 1 ZOOL 1 pl Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, proveïts d’una càpsula central perforada, segregada per l’endoplasma, en el centre del qual hi ha el nucli cel·lular, i amb un exosquelet de sílice.

2 sing Protozou de l’ordre dels radiolaris.

2 fang de radiolaris PETROG Dipòsit de creta, format al fons dels oceans fins a profunditats de més de 3 000 m i que conté restes de closques de globigerines, coralls, esponges, radiolaris, diatomees, etc.

->radiolarita

■radiolarita

Part. sil.: ra_di_o_la_ri_ta

f PETROG Roca sedimentària formada a partir del fang de radiolaris.

->radiòleg

■radiòleg -òloga

Part. sil.: ra_di_ò_leg

[de radio- i -leg]

m i f MED Metge especialista en radiologia.

->radiòlisi

■radiòlisi

Part. sil.: ra_di_ò_li_si

[de radio- i -lisi]

f QUÍM Procés de descomposició d’una substància per irradiació amb partícules d’alta energia, raigs X o raigs γ.

->radiolit

■radiolit

Part. sil.: ra_di_o_lit

m PALEONT i ZOOL Gènere de lamel·libranquis rudistes fòssils (Radiolites sp), amb la valva inferior cònica i la superior bombada i sense porus, que visqueren al cretaci.

->radiolocalització

■radiolocalització

Part. sil.: ra_di_o_lo_ca_lit_za_ci_ó

[de radio- i localització]

f RADIOTÈC Sistema que permet de localitzar un objecte o un obstacle qualsevol i determinar-ne la posició mitjançant ones radioelèctriques.

->radiologia

■radiologia

Part. sil.: ra_di_o_lo_gi_a

[de radio- i -logia]

f MED Branca de la medicina que utilitza les radiacions ionitzants amb fins diagnòstics o terapèutics.

->radiològic

■radiològic -a

Part. sil.: ra_di_o_lò_gic

[de radiologia]

adj MED Relatiu o pertanyent a la radiologia.

->radioluminescència

■radioluminescència

Part. sil.: ra_di_o_lu_mi_nes_cèn_ci_a

[de radio- i luminescència]

f FÍS Luminescència produïda en certes substàncies en ésser sotmeses a les radiacions, especialment les radiacions d’ona curta.

->radiometal·lografia

■radiometal·lografia

Part. sil.: ra_di_o_me_tal_lo_gra_fi_a

f METAL·L Assaig no destructiu amb raigs X per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.

->radiòmetre

■radiòmetre

Part. sil.: ra_di_ò_me_tre

m 1 FÍS Aparell per a il·lustrar certs fenòmens dels gasos rarificats i de l’energia radiant.

2 METROL Aparell per a mesurar la radiació.

->radiometria

■radiometria

Part. sil.: ra_di_o_me_tri_a

f FÍS i METROL Mesurament d’una radiació per mitjà del radiòmetre.

->radiomètric

radiomètric -a

Part. sil.: ra_di_o_mè_tric

adj FÍS i METROL Relatiu o pertanyent al radiòmetre o a la radiometria.

->radiomicròmetre

radiomicròmetre

Part. sil.: ra_di_o_mi_crò_me_tre

[de radio- i micròmetre]

m METROL Instrument per a mesurar radiacions calorífiques molt febles.

->radiomissatge

radiomissatge

Part. sil.: ra_di_o_mis_sat_ge

[de radio- i missatge]

m TELECOM Missatge transmès per ràdio.

->radionavegació

■radionavegació

Part. sil.: ra_di_o_na_ve_ga_ci_ó

[de radio- i navegació]

f AERON i NÀUT Navegació aèria o marítima basada en la utilització de dispositius radioelèctrics, emissors o receptors, bé instal·lats a terra, bé a bord de l’aeronau o de l’embarcació.

->radionecrosi

radionecrosi

Part. sil.: ra_di_o_ne_cro_si

f PAT Úlcera necròtica, de llarga evolució, produïda per una irradiació interna i localitzada.

->radioneuritis

radioneuritis

Part. sil.: ra_di_o_neu_ri_tis

f PAT Tipus de neuritis que apareix en individus que han estat sotmesos als raigs X durant molt de temps.

->radionovel·la

■radionovel·la

Part. sil.: ra_di_o_no_vel_la

f Novel·la adaptada o concebuda per a ésser emesa per ràdio en capítols.

->radionúclid

■radionúclid

Part. sil.: ra_di_o_nú_clid

m QUÍM FÍS i QUÍM INORG Núclid radioactiu.

->radiooïdor

radiooïdor -a

Part. sil.: ra_di_o_o_ï_dor

[de radio- i oïdor¹]

adj i m i f Persona que escolta emissions radiofòniques.

->radiooient

■radiooient

Part. sil.: ra_di_o_o_ient

[de ràdio i oient]

adj i m i f Radiooïdor.

->radioona

radioona

Part. sil.: ra_di_o_o_na

[de radio- i ona]

f TELECOM i RADIOTÈC Ona de radiofreqüència.

->radioopac

radioopac -a

Part. sil.: ra_di_o_o_pac

[de radio- i opac]

adj FÍS Opac a les radiacions, especialment als raigs X.

->radiopasteurització

radiopasteurització

Part. sil.: ra_di_o_pas_teu_rit_za_ci_ó

f ALIM Pasteurització dels aliments amb radiacions ionitzants.

->radiopelvimetria

radiopelvimetria

Part. sil.: ra_di_o_pel_vi_me_tri_a

f DIAG Estudi radiogràfic de les dimensions i la capacitat de la pelvis amb fins obstètrics.

->radioprotecció

radioprotecció

Part. sil.: ra_di_o_pro_tec_ci_ó

[de radio- i protecció]

f TECNOL i FÍS ATÒM En la indústria nuclear o en la utilització de radioisòtops, tècnica consistent en l’engegada dels diversos mètodes i dispositius que permeten de protegir les persones i el medi ambient de les radiacions nocives a les cèl·lules vives.

->radioprotector

radioprotector -a

Part. sil.: ra_di_o_pro_tec_tor

[de radio- i protector]

adj i m HIG Dit del cos o de la substància que, afegit a un sistema químic o ingerit per un ésser viu, atenua els efectes de la irradiació.

->radioquímica

■radioquímica

Part. sil.: ra_di_o_quí_mi_ca

[de radio- i química]

f QUÍM Part de la química que comprèn l’estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, l’ús de materials radioactius en problemes químics.

->radioreceptor

■radioreceptor

Part. sil.: ra_di_o_re_cep_tor

[de radio- i receptor]

m TELECOM i RADIOTÈC Receptor de radiodifusió.

->radiós

■radiós -osa

Part. sil.: ra_di_ós

[del ll. radiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj 1 Que emet raigs de llum.

2 fig Una vida radiosa.

->radioscòpia

■radioscòpia

Part. sil.: ra_di_os_cò_pi_a

[de radio- i -scòpia]

f DIAG Estudi de diverses regions del cos humà a través de l’examen de la imatge produïda en una pantalla fluorescent en ésser travessades per un feix de raigs X.

->radioscòpic

■radioscòpic -a

Part. sil.: ra_di_os_cò_pic

[de radioscòpia]

adj Relatiu o pertanyent a la radioscòpia.

->radiosensibilitat

radiosensibilitat

Part. sil.: ra_di_o_sen_si_bi_li_tat

[de radio- i sensibilitat]

f BIOL Sensibilitat que presenten les cèl·lules i els teixits sans a l’acció de les radiacions.

->radiosensible

radiosensible

Part. sil.: ra_di_o_sen_si_ble

[de radio- i sensible]

adj BIOL Que presenta radiosensibilitat.

->radiositat

radiositat

Part. sil.: ra_di_o_si_tat

[de radiós]

f Qualitat de radiós.

->radiosonda

■radiosonda

Part. sil.: ra_di_o_son_da

[de radio- i sonda]

f AERON i METEOR Instrument meteorològic destinat a l’estudi de les propietats de l’aire en l’altura.

->radiosondatge

radiosondatge

Part. sil.: ra_di_o_son_dat_ge

[de radio- i sondatge]

m AERON i METEOR Sondatge de l’atmosfera mitjançant la radiosonda.

->radiostereoscòpia

radiostereoscòpia

Part. sil.: ra_di_os_te_re_os_cò_pi_a

[de radio- i estereoscòpia]

f FÍS Procediment de radioscòpia que utilitza dos tubs de raigs X a fi d’obtenir dues imatges que donin una sensació de relleu anàloga a l’obtinguda amb un estereoscopi.

->radiotècnia

■radiotècnia

Part. sil.: ra_di_o_tèc_ni_a

[de radio- i -tècnia]

f TELECOM i RADIOTÈC Tècnica de la transmissió a distància d’informació per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.

->radiotècnic

■radiotècnic -a

Part. sil.: ra_di_o_tèc_nic

[de radiotècnia]

RADIOTÈC 1 adj Relatiu o pertanyent a la radiotècnia.

2 m i f Persona versada en radiotècnia.

->radiotelecomunicació

radiotelecomunicació

Part. sil.: ra_di_o_te_le_co_mu_ni_ca_ci_ó

[de radio- i telecomunicació]

f TELECOM Telecomunicació per ràdio.

->radiotelèfon

■radiotelèfon

Part. sil.: ra_di_o_te_lè_fon

[de radio- i telèfon]

m TELECOM Telèfon sense fils emprat en radiotelefonia.

->radiotelefonema

radiotelefonema

Part. sil.: ra_di_o_te_le_fo_ne_ma

[de radio- i telefonema]

m TELECOM Missatge transmès per radiotelefonia.

->radiotelefonia

■radiotelefonia

Part. sil.: ra_di_o_te_le_fo_ni_a

[de radio- i telefonia]

f TELECOM Sistema de comunicació telefònica entre dos interlocutors mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques. És anomenada també telefonia sense fils.

->radiotelefònic

■radiotelefònic -a

Part. sil.: ra_di_o_te_le_fò_nic

[de radiotelefonia]

adj TELECOM Relatiu o pertanyent a la radiotelefonia.

->radiotelefonista

■radiotelefonista

Part. sil.: ra_di_o_te_le_fo_nis_ta

[de ràdio i telefonista]

m i f TELECOM Tècnic en radiotelefonia.

->radiotelègraf

■radiotelègraf

Part. sil.: ra_di_o_te_lè_graf

[de radio- i telègraf]

m TELECOM Telègraf sense fils emprat en radiotelegrafia.

->radiotelegrafia

■radiotelegrafia

Part. sil.: ra_di_o_te_le_gra_fi_a

[de radio- i telegrafia]

f TELECOM Sistema de comunicació telegràfica entre dos o més llocs mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques. És anomenada també telegrafia sense fils.

->radiotelegrafiar

■radiotelegrafiar

Part. sil.: ra_di_o_te_le_gra_fi_ar

[de radio- i telegrafiar]

v tr TELECOM Transmetre un radiotelegrama per radiotelegrafia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: radiotelegrafiar

GERUNDI: radiotelegrafiant

PARTICIPI: radiotelegrafiat, radiotelegrafiada, radiotelegrafiats, radiotelegrafiades

INDICATIU PRESENT: radiotelegrafio, radiotelegrafies, radiotelegrafia, radiotelegrafiem, radiotelegrafieu, radiotelegrafien

INDICATIU IMPERFET: radiotelegrafiava, radiotelegrafiaves, radiotelegrafiava, radiotelegrafiàvem, radiotelegrafiàveu, radiotelegrafiaven

INDICATIU PASSAT: radiotelegrafií, radiotelegrafiares, radiotelegrafià, radiotelegrafiàrem, radiotelegrafiàreu, radiotelegrafiaren

INDICATIU FUTUR: radiotelegrafiaré, radiotelegrafiaràs, radiotelegrafiarà, radiotelegrafiarem, radiotelegrafiareu, radiotelegrafiaran

INDICATIU CONDICIONAL: radiotelegrafiaria, radiotelegrafiaries, radiotelegrafiaria, radiotelegrafiaríem, radiotelegrafiaríeu, radiotelegrafiarien

SUBJUNTIU PRESENT: radiotelegrafiï, radiotelegrafiïs, radiotelegrafiï, radiotelegrafiem, radiotelegrafieu, radiotelegrafiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: radiotelegrafiés, radiotelegrafiessis, radiotelegrafiés, radiotelegrafiéssim, radiotelegrafiéssiu, radiotelegrafiessin

IMPERATIU: radiotelegrafia, radiotelegrafiï, radiotelegrafiem, radiotelegrafieu, radiotelegrafiïn

->radiotelegràfic

■radiotelegràfic -a

Part. sil.: ra_di_o_te_le_grà_fic

[de radiotelegrafia]

adj TELECOM Relatiu o pertanyent a la radiotelegrafia.

->radiotelegrafista

■radiotelegrafista

Part. sil.: ra_di_o_te_le_gra_fis_ta

[de radiotelegrafia]

m i f TELECOM 1 Tècnic en radiotelegrafia.

2 Encarregat de transmetre radiogrames.

->radiotelegrama

■radiotelegrama

Part. sil.: ra_di_o_te_le_gra_ma

[de radio- i telegrama]

m TELECOM Missatge transmès per radiotelegrafia; radiograma.

->radiotelescopi

■radiotelescopi

Part. sil.: ra_di_o_te_les_co_pi

[de radio- i telescopi]

m ASTR Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.

->radioterapeuta

■radioterapeuta

Part. sil.: ra_di_o_te_ra_peu_ta

[de radio- i terapeuta]

m i f TERAP Persona especialitzada en radioteràpia.

->radioteràpia

■radioteràpia

Part. sil.: ra_di_o_te_rà_pi_a

[de radio- i -teràpia]

f TERAP Aplicació terapèutica de les radiacions ionitzants.

->radioteràpic

radioteràpic -a

Part. sil.: ra_di_o_te_rà_pic

[de radioteràpia]

adj TERAP Relatiu o pertanyent a la radioteràpia.

->radiotèrmia

radiotèrmia

Part. sil.: ra_di_o_tèr_mi_a

[de radio- i -tèrmia]

f TERAP Ús terapèutic de la calor radiant o de les emanacions calentes de les substàncies radioactives.

->radiotransmissió

radiotransmissió

Part. sil.: ra_di_o_trans_mis_si_ó

[de radio- i transmissió]

f TELECOM Transmissió d’informació mitjançant ones radioelèctriques.

->radiotransmissor

radiotransmissor

Part. sil.: ra_di_o_trans_mis_sor

[de radio- i transmissor]

m TELECOM Aparell per a efectuar una radiotransmissió.

->radiotransparent

radiotransparent

Part. sil.: ra_di_o_trans_pa_rent

adj FÍS Transparent envers una radiació, especialment els raigs X.

->radiumteràpia

radiumteràpia

Part. sil.: ra_di_um_te_rà_pi_a

[del ll. radius ‘raig’ i -teràpia]

f TERAP Ús terapèutic del radi, anomenada també curieteràpia.

->radó

■radó

Hom.: redó

[de l’angl. o el fr. radon, i aquest, del ll. científic rad(ium), ll. radius ‘raig’, amb el sufix científic -on, usat en física per a formar noms de gasos rars]

m QUÍM INORG [símb: Rn] Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup O de la taula periòdica.

->radom

■radom

m TELECOM i AERON Coberta de protecció del sistema d’antenes de ràdio i radar, especialment de les aeronaus, dissenyada de manera que permet el pas de les ones de radiació electromagnètica sense provocar cap distorsió.

->radsimir

■radsimir

[probable alteració del nom de la població polonesa de Radzimin]

m TÈXT Teixit de seda tintada en madeixa, generalment de color negre, emprat per a fer mocadors de coll o de cap, corbates i vestits de dona.

->ràdula

■ràdula

f ANAT ANIM Massa muscular bucal proveïda de denticles quitinosos i corbs pròpia d’alguns mol·luscs.

->raduliforme

■raduliforme

adj En forma de raspa.

->raent

■raent

Part. sil.: ra_ent

[de raure]

adj Que rau.

->rafa

rafa

Hom.: rafe

[variant ant., rafe, de ràfec, si no del cast. rafa, íd.; 1a FONT: 1681]

f ARQUIT 1 Pilar sortint del pla d’un mur.

2 Contrafort oposat a un arc o una volta.

3 ant Barra travessera clavada a la paret i que, amb la rifa, servia per a sostenir-hi les llances.

->rafaelesc

■rafaelesc -a

Part. sil.: ra_fa_e_lesc

adj ART 1 Relatiu o pertanyent al pintor Rafael.

2 Dit de l’obra que pel seu estil recorda el de Rafael.

->rafal¹

■rafal¹

[de l’àr. vg. raḥál, àr. raḥ ‘lloc de parada en un camí; campament’; 1a FONT: 1181]

m 1 CONSTR Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret, especialment el que és construït davant el portal o el terrat d’una casa per tal de guardar de la pluja o especialment del sol.

2 fer rafal Fer pont les branques dels arbres d’un caminal, en una carretera, etc.

->rafal²

rafal²

[v. rafal¹]

m ant Casa de camp amb un tros de terra no gaire gran.

->rafalenc

rafalenc -a

adj i m i f Del Ràfol d’Almúnia (Marina Alta).

->rafània

■rafània

Part. sil.: ra_fà_ni_a

f PAT Intoxicació deguda a la ingestió de llavors de rave silvestre barrejada amb el blat.

->rafanistre

■rafanistre

m BOT Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Raphanus raphanistrum) d’arrel dura, de flors blanques o grogues i fruits en síliqua, anomenada també ravenissa.

->rafe

■rafe

Hom.: rafa

f [o m] 1 ANAT ANIM Línia de sutura entre dues parts o òrgans d’un animal.

2 BOT 1 Ressalt que presenten marginalment des de l’hílum a la calaza molts primordis seminals anàtrops i les llavors consegüents.

2 Fissura longitudinal que presenten les valves de certes diatomees.

3 EMBRIOL Solc que es forma a la superfície dorsal de la nèurula dels embrions dels animals epineures en el qual s’allotjarà el cordó nerviós dorsal.

->ràfec

■ràfec

[ant. rafe, de l’àr. vg. ráffä, pronúncia tardana de ráffa, més conegut en la forma raff, íd., pl. col·lectiu d’aquell, amb una -c epitètica (cf. tàvec, ràvec); 1a FONT: 1639]

m CONSTR 1 Part de la teulada que sobresurt del pla d’una façana.

2 p ext Canal de la teulada situada a l’extrem del ràfec.

->rafega

■rafega

[variant de ràfega]

f 1 Tongada, passada, cada cop que es fa o que passa una cosa que va a intermitències. La font raja a rafegues. Ja han passat dues rafegues d’excursionistes.

2 HIST DR Als segles X i XI, dret que hom pagava pel pas dels ramats.

->ràfega

■ràfega

[d’origen incert, potser alteració del cat. ant. i dial. refega, refrega, postverbals de *rafegar (cf. tràfec de trafegar), forma dissimilada de refregar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 METEOR Fluctuació del vent en direcció i velocitat.

2 p ext Una ràfega de llum.

2 Successió ràpida de trets d’arma automàtica.

->rafegada

■rafegada

[de ràfega]

f Ratxada.

->rafegut

■rafegut -uda

[de ràfec]

adj Que fa volada a la manera d’un ràfec. Una grossa penya rafeguda feia de sopluig. Bigoti rafegut.

->rafel

rafel

m ICT Garneu.

->rafelguarafí

rafelguarafí -ina

adj i m i f De Rafelguaraf (Ribera Alta).

->rafelguareny

rafelguareny -a

adj i m i f Rafelguarafí.

->rafet

■rafet

m ICT Lluerna roja.

->rafflesiàcies

■rafflesiàcies

Part. sil.: raf_fle_si_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals, integrada per plantes paràsites, sense clorofil·la, de flors actinomorfes i fruits bacciformes o capsulars.

2 sing Planta de la família de les rafflesiàcies.

->rafi

■rafi

[variant de l’ant. grafi ‘garfi’]

m PESC Ganxo de ferro amb mànec de fusta que usen els pescadors de la costa de València.

->ràfia

■ràfia

Part. sil.: rà_fi_a

[del ll. científic raphia, d’un mot d’origen malgaix]

f 1 BOT Arbre monoic de la família de les palmes (Raphia raffia), de tronc gruixut i baix, de fulles pinnades molt grans, inflorescències en règim i fruits en drupa.

2 TÈXT 1 Fibra extreta de l’epidermis de les fulles de la ràfia, emprada en la fabricació de cordills i objectes de cistelleria.

2 p ext Fibra sintètica, obtinguda del polietilè, d’aspecte semblant a la ràfia.

->rafica

rafica [o ràfica]

f HIST DR Rafega.

->rafidi

■rafidi

m BOT Nom aplicat als cristalls d’oxalat càlcic que, reunits en fascicles, es troben a l’interior de vacúols, en certes cèl·lules vegetals.

->rafidiòpters

rafidiòpters

Part. sil.: ra_fi_di_òp_ters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes, petits, amb dues parelles d’ales, carnívors, amb metamorfosi complicada i amb poques espècies, que habiten als boscs frescs i amb poca claror.

2 sing Insecte de l’ordre dels rafidiòpters.

->rafidofícies

■rafidofícies

Part. sil.: ra_fi_do_fí_ci_es

f pl BOT Cloromonadofícies.

->rafidòfits

■rafidòfits

m BOT 1 pl Grup d’algues microscòpiques, al qual alguns sistemes de classificació assignen la categoria de divisió, constituït per espècies unicel·lulars de vida lliure, proveïdes de dos flagels de longitud desigual, que viuen principalment al plàncton de les aigües dolces.

2 sing Alga del grup dels rafidòfits.

->ràfids

ràfids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes que comprenia tres espècies extingides a la darreria del segle XVII i al començament del XVIII.

2 sing Ocell de la família dels ràfids.

->rafinosa

■rafinosa

f BIOQ Trisacàrid format per unitats de fructosa, glucosa i galactosa.

->rafió

■rafió

Part. sil.: ra_fi_ó

[de rafió]

m PESC Fitora.

->rafolí

rafolí -ina

adj i m i f Del Ràfol de Salem (Vall d’Albaida).

->ràfting

■ràfting

m ESPORT Pràctica esportiva que consisteix a baixar per rius d’aigües braves amb bots pneumàtics que es manegen amb pagaies.

->ragatxo

■ragatxo

[de l’it. ragazzo ‘minyó’, ant. ‘escuder, soldadet’, i aquest, de l’àr. raqqâṣ ‘el qui porta una carta; conductor de la posta’, pres segurament de l’època d’ocupació catalana a Sicília, abans dominada pels àrabs]

m 1 Noi o noia que treballa per ajudar les persones en feines que no necessiten aprenentatge.

2 Mosso.

3 Rabadà, mosso de pastor.

->rager

■rager -a

m i f ant Raier.

->raglan

raglan

INDUM 1 m Mena de paltó amb valona les mànigues del qual partien de la base del coll en forma radial.

2 mànigues raglan Mànigues d’un vestit tallades segons la moda raglan.

->ragusà

ragusà

[de la ciutat de Ragusa (Sicília)]

m ALIM Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura, fermentat en salmorra, i a vegades fumat, típic de Ragusa.

->rai¹

■rai¹

Part. sil.: rai

[de l’ant. raig, d’una base preromana *radio-, *rabdio-, corresponent al ll. ratis, íd., que en pl. (rates) donà rats, forma pròpia de la Noguera; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m TRANSP 1 Conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjectats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes, que, conduït amb rems per dos o més raiers, es deixa anar seguint el corrent d’un riu per al transport de la mateixa fusta.

2 Vehicle aquàtic format per un conjunt d’elements flotants subjectats junts que no arriben a constituir un cos únic estanc.

->rai²

■rai²

Part. sil.: rai

[d’origen incert, malgrat les propostes que s’hi han fet, potser es tracta d’una creació de caràcter expressiu, com sembla corroborar-ho la forma paral·lela en gascó, harai, amb h- aspirada i -r- simple, no explicables amb altres teories; 1a FONT: 1839, DLab.]

Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc.), forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc., no és gens o tant de témer, de plànyer, etc., i, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi. Equival a bé, prou, no és res, tant se val, segons els casos. Són molt de plànyer les dones que han perdut el marit. La Maria rai, que és rica: la Joana, és de plànyer, que ha quedat pobra i amb quatre fills! Hi haurà noies per a ballar? Noies rai, no en mancaran: el que mancarà seran les ganes de ballar. M’han cobrat seixanta euros pel dinar. Tu rai, que ets ric! He trencat la cadira. Això rai! No et preocupis.

->raid

■raid

Part. sil.: raid

[de l’angl. raid, íd., variant escocesa de l’angl. ant. rad (mod. road ‘camí’), que originàriament significava ‘acció d’anar a cavall’, relacionat amb to ride ‘cavalcar’]

m 1 1 ORG MIL Incursió ràpida en terreny enemic o desconegut per recollir informació, capturar material, fer presoners, etc.

2 raid aeri AERON Vol a llarga distància per recollir informació, bombardejar territori enemic, etc.

2 ESPORT En esports de motor i en hípica, prova de llarga distància per tot tipus de terreny en què se segueix un itinerari establert prèviament i en què s’evidencia la resistència dels participants i dels materials.

->raids

■raids

Part. sil.: raids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels raïformes al qual pertanyen les rajades.

2 sing Peix de la família dels raids.

->raier

■raier -a

Part. sil.: ra_ier

[de rai¹; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

[ant: rager] m i f TRANSP Persona que barranqueja o condueix des de la vorera bigues soltes d’arbre per un corrent d’aigua, en construeix un rai i el mena riu avall muntat sobre seu.

->raïformes

raïformes

Part. sil.: ra_ï_for_mes

Hom.: reïformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos de la classe dels condrictis, de cos aplanat, tronc en forma d’escut o disc i cua llarga, marins, carnívors, predadors i bentònics.

2 sing Peix de l’ordre dels raïformes.

->raig¹

■raig¹

Part. sil.: raig

[del ll. radius ‘raig de roda; raig de llum’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 FÍS 1 Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica. Raigs lluminosos. Raigs infraroigs. Raigs ultraviolats.

2 Representació convencional de la trajectòria d’una radiació o d’un feix de partícules en llur propagació per l’espai.

3 pl Nom donat a un tipus concret de radiació o de partícula. Raigs alfa. Raigs beta. Raigs gamma. Raigs còsmics.

4 raig de Sant Martí METEOR Arc de Sant Martí.

5 raig directe ÒPT Raig que prové directament de la font lluminosa.

6 raig emergent Raig que ha travessat una superfície de referència.

7 raig extraordinari ÒPT Un dels dos raigs en què es divideix la llum que incideix en un material sòlid birefringent i en una direcció diferent de la de l’eix òptic del material.

8 raig incident Raig que arriba a una superfície.

9 raig ordinari ÒPT Un dels dos raigs en què es divideix la llum que incideix en un material birefringent i que correspon al raig refractat segons les lleis de la refracció.

10 raig paraxial ÒPT Raig de llum que forma un angle petit amb l’eix d’un sistema òptic centrat, de manera que li són aplicables les fórmules de l’òptica geomètrica en l’aproximació de Gauss.

11 raig reflectit Raig emergent d’una superfície en la qual la radiació ha sofert una reflexió.

12 raig refractat Raig emergent d’una superfície en la qual la radiació ha sofert una refracció.

13 raigs corpusculars Radiació la natura de la qual és corpuscular.

14 raigs X Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible i que, gràcies al seu poder penetrant, és usada per a fer exploracions mèdiques.

2 fig Un raig d’esperança.

3 1 Massa líquida contínua no suportada per cap sòlid, formada per partícules animades d’un moviment de translació, com la que brolla d’un orifici practicat en el fons d’un recipient, del galet d’un càntir, de la canella d’una font, etc. Renta’t la cara al raig de la font.

2 AERON i MOT Massa de gasos calents projectats amb força cap endarrere per la tovera d’un motor de reacció, anomenada també doll.

3 MAR Massa d’aire llançada a gran velocitat cap endarrere per la tovera, en la propulsió per reacció d’embarcacions.

4 a raig loc adv Formant raig el líquid que cau. Beure a raig d’ampolla. L’oli s’hi tira a raig.

5 a raig fet (o a bell raig, o a raig a raig) loc adv Copiosament, en gran abundància. Plorar a raig fet. A raig a raig plovien els diners.

6 raig de sorra CONSTR i TECNOL Raig d’aire comprimit que arrossega sorra i la projecta, en les màquines sorrejadores, contra les peces de metall atacades per la corrosió o contra les façanes que hom vol netejar per abrasió.

7 un raig de Molt, molts. L’ase li va engegar un raig de guitzes.

4 HERÀLD Nom donat a cadascuna de les puntes de l’estrella i als bastonets del carboncle.

5 TECNOL Moviment d’un líquid o d’un gas que s’escapen amb força per un orifici o que són projectats per una tovera, per un broquet, etc.

6 TECNOL i TRANSP Cadascun dels barrots, les tiges, etc., que uneixen el botó d’una roda amb la seva circumferència, especialment en les rodes de bicicleta i d’algunes motocicletes que uneixen el botó amb la llanda.

7 raigs crepusculars ASTROF i METEOR Il·luminació difusa, deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol.

8 raig verd ASTROF i METEOR Llambreig viu i instantani que hom observa alguna vegada en dies molt clars en traspassar el Sol l’horitzó de la mar: la vora inferior del Sol apareix vermellosa i la superior verdosa.

->raig²

■raig²

Part. sil.: raig

[variant de rai¹]

m ant TRANSP rai¹.

->raigràs

■raigràs

Part. sil.: rai_gràs

[pl -assos] m BOT i JARD Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Lolium perenne), de fulles estretes i d’espícules amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència, que es fa en prats i vores de camins, emprada com a past i en jardineria.

->raiguer

■raiguer

Part. sil.: rai_guer

[d’un ll. *radicarius, der. de radix, -īcis ‘arrel’; 1a FONT: 1419]

m GEOMORF 1 Part més baixa d’una muntanya, on comença la pujada; piemont.

2 Glacis.

->rail

■rail

Part. sil.: rail

[de l’angl. rail, íd., manlleu del fr. ant. raille, reille ‘barra’, del ll. regŭla ‘regla, barra’]

m FERROC i TECNOL Carril.

->raïl²

■raïl²

Part. sil.: ra_ïl

[del ll. radix, -īcis, íd., que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl; 1a FONT: s. XIII]

f ant i dial arrel 1 i arrel 2.

->raïm

■raïm

Part. sil.: ra_ïm

[del ll. vg. racīmus, variant del ll. racēmus ‘gotim’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 BOT Inflorescència que consta d’un eix de creixement indefinit sobre el qual són inserides flors pedicel·lades.

2 AGR i VITIC Fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia (els grans de raïm), de diversos colors formats per una pellofa, la polpa i unes quantes llavors.

2 p ext BOT 1 Nom aplicat a certes infructescències semblants al raïm. Un raïm de dàtils.

2 raïm de guineu Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Paris quadrifolia), rizomatosa, amb tiges dretes i simples, amb una sola flor apical i verda groguenca, i baies globuloses.

3 raïm de llop Crespinell blanc.

4 raïm de llop Crespinell groc.

5 raïm de moro Planta herbàcia perenne de la família de les fitolacàcies (Phytolacca americana), d’olor forta, amb fulles lanceolades, flors blanquinoses en raïms i fruits de color purpuri fosc.

6 raïm d’óssa Boixerola.

3 fig A cada plataforma hi havia un raïm de persones.

4 raïm de mar ZOOL Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats i de la família dels ascídids (Molgula manhattensis), de cos més ample que llarg, sifons anal i bucal distanciats i mantell prim i transparent.

->raima

■raima

Part. sil.: rai_ma

[de l’àr. vg. hispànic rázma, àr. comú rízma ‘feix; bala de drap o teles’; 1a FONT: 1284]

f GRÀF Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper.

->raïmada

■raïmada

Part. sil.: ra_ï_ma_da

[de raïm]

f 1 Abundància de raïms.

2 Menjada de raïms.

->raïmar

■raïmar

Part. sil.: ra_ï_mar

[de raïm; 1a FONT: 1323]

v AGR 1 tr Collir els raïms d’una vinya; veremar.

2 intr Produir raïms una vinya, un cep.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raïmar

GERUNDI: raïmant

PARTICIPI: raïmat, raïmada, raïmats, raïmades

INDICATIU PRESENT: raïmo, raïmes, raïma, raïmem, raïmeu, raïmen

INDICATIU IMPERFET: raïmava, raïmaves, raïmava, raïmàvem, raïmàveu, raïmaven

INDICATIU PASSAT: raïmí, raïmares, raïmà, raïmàrem, raïmàreu, raïmaren

INDICATIU FUTUR: raïmaré, raïmaràs, raïmarà, raïmarem, raïmareu, raïmaran

INDICATIU CONDICIONAL: raïmaria, raïmaries, raïmaria, raïmaríem, raïmaríeu, raïmarien

SUBJUNTIU PRESENT: raïmi, raïmis, raïmi, raïmem, raïmeu, raïmin

SUBJUNTIU IMPERFET: raïmés, raïmessis, raïmés, raïméssim, raïméssiu, raïmessin

IMPERATIU: raïma, raïmi, raïmem, raïmeu, raïmin

->raïmat

■raïmat

Part. sil.: ra_ï_mat

[de raïm; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ALIM Conserva feta de raïms cuits amb el most fins que pren consistència d’arrop.

->raïmera

■raïmera

Part. sil.: ra_ï_me_ra

[de raïm; 1a FONT: 1575, DPou.]

f BOT i AGR 1 parra 1.

2 Vinya.

->raïmet

■raïmet

Part. sil.: ra_ï_met

m BOT Crespinell groc.

->raïmós

■raïmós -osa

Part. sil.: ra_ï_mós

[de raïm]

adj AGR 1 Que lleva raïms, que fa molts raïms.

2 Que té forma de raïm.

->raió

■raió

Part. sil.: ra_ió

[de l’angl. americà rayon, marca registrada d’una seda artificial, de l’angl. ray ‘raig’, manlleu del fr. ant. rai ‘raig de la roda, raig de llum’, del ll. radius, íd., per l’aspecte brillant de la roba]

m TÈXT 1 Nom genèric donat a les fibres i filaments artificials de cel·lulosa regenerada o d’èsters de cel·lulosa. Inicialment, el propòsit era la imitació de la seda natural, motiu pel qual reberen el nom, avui prohibit, de seda artificial.

2 Teixit fet amb aquesta fibra.

->rais

■rais

Part. sil.: rais

m 1 Títol donat al president del govern egipci.

2 HIST 1 Títol donat als dignataris de la cort otomana.

2 Arrais, arraix.

->raïssa

■raïssa

Part. sil.: ra_ïs_sa

[del ll. rasicia, íd., der. de radĕre ‘raspar; raure, afaitar’]

f 1 1 Residu de cosa que hom rau o lleva del lloc on és adherida.

2 pl esp Residus de pasta que resten adherits a la pastera i que hom rau amb la rasora.

3 pl esp Llesques primes de fang que els terrissaires lleven de les peces amb la ferrussa abans de coure-les.

4 p ext Herbes que hom arrabassa de les juntures de les parets, de les rajoles de l’era, etc.

2 ALIM Coca feta amb les llenques obtingudes raent amb la rasora la pasta adherida a les parets de la pastera.

->raïssos

■raïssos

Part. sil.: ra_ïs_sos

[forma masculinitzada de raïssa]

m pl Rosegons, deixes de menjar. Aquest tros de pa, acaba-te’l: no facis raïssos.

->raja

■raja

m 1 Príncep feudal de l’Índia i de Malacca.

2 Feudatari musulmà del soldanat de Delhi.

3 Dignatari indi vassall de la corona britànica.

->rajada¹

■rajada¹

[der. del ll. raia, íd.; 1a FONT: 1300]

f 1 ICT Nom donat a diversos peixos de la família dels raids que pertanyen al gènere Raja, de cos en forma de disc, cua més o menys prima i llarga, aleta caudal reduïda, ovípars i que habiten en fons sorrencs. Cal destacar la rajada blanca (Raja alba) o cardaire, la rajada estrellada (R. asterias) o grisol, rajada de boca rosa, llisol i escrita, la rajada de miralls (o de taques) (R. miraletus), anomenada també rajada vestideta i rajada de Sant Pere, la rajada jaspiada (R. radula) o rajada peluda, la rajada punxosa (R. clavata), clavellada o clavell, la rajada romeguera (R. [Dipturus] batis) i la rajada vestida (R. naevus) o menjamoixines.

2 tenir més fetge que una rajada Ésser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res.

->rajada²

■rajada²

[de rajar]

f 1 1 Acció de rajar;

2 l’efecte.

2 una rajada de Un raig de. Va rebre una bona rajada de cops.

3 una rajada de sol Ullada del sol que surt d’entre les boires o que penetra en una habitació per una escletxa.

->rajadellenc

rajadellenc -a

adj i m i f De Rajadell (Bages).

->rajaploma

■rajaploma

[de rajar i ploma¹]

Mot emprat en l’expressió a rajaploma loc adv Tal com, sense pensar-s’hi gaire, va ocorrent-se-li al qui escriu. Li va respondre a rajaploma, sense filigranes ni diplomàcia.

->rajar

■rajar

[del ll. radiare ‘emetre raigs de llum’, der. de radius ‘raig’; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr 1 1 Un líquid, sortir d’un orifici, d’un tub, etc., formant raig o doll. L’aigua raja per dues canelles. Li rajava sang del nas.

2 fig No sé d’on li ragen les paraules. D’on no n’hi ha no en raja.

2 Un recipient, un canó, etc., treure aigua, vi, etc., formant un raig o doll. Amb la secada, les fonts no rajaran. Aquest porró no raja; està embussat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rajar

GERUNDI: rajant

PARTICIPI: rajat, rajada, rajats, rajades

INDICATIU PRESENT: rajo, rages, raja, ragem, rageu, ragen

INDICATIU IMPERFET: rajava, rajaves, rajava, rajàvem, rajàveu, rajaven

INDICATIU PASSAT: ragí, rajares, rajà, rajàrem, rajàreu, rajaren

INDICATIU FUTUR: rajaré, rajaràs, rajarà, rajarem, rajareu, rajaran

INDICATIU CONDICIONAL: rajaria, rajaries, rajaria, rajaríem, rajaríeu, rajarien

SUBJUNTIU PRESENT: ragi, ragis, ragi, ragem, rageu, ragin

SUBJUNTIU IMPERFET: ragés, ragessis, ragés, ragéssim, ragéssiu, ragessin

IMPERATIU: raja, ragi, ragem, rageu, ragin

->rajasthani

rajasthani

Part. sil.: ra_ja_stha_ni

1 adj Relatiu o pertanyent al Rajasthan (estat del NW de l’Índia) i al rajasthani.

2 m LING Llengua indoària occidental parlada al Rajasthan i a la banda occidental de Madhya Pradesh.

->rajol

■rajol

[de rajola; 1a FONT: 1803, DEst.]

m CERÀM i CONSTR Rajola.

->rajola

■rajola

[de l’hispanoàrab laǧûra (pronunciat laǧór), àr. cl. al-'aǧú(r)r, íd., pres del persa agur, amb canvis fonètics no prou explicats i sense excloure el possible influx d’algun altre mot romànic; 1a FONT: 1284]

f 1 CERÀM i CONSTR 1 Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.

2 Maó prim.

3 rajola de València Rajola decorada i envernissada, normalment de forma quadrada.

4 rajola vidriada Rajola de València.

2 CONSTR i PLÀST Peça quadrada de matèria plàstica, obtinguda per laminatge, molt poc gruixuda, que és fixada al sòl, amb coles especials, per tal de constituir paviments.

3 rajola de xocolata ALIM Peça de xocolata, de forma anàloga a la d’una rajola, generalment amb unes ranures que permeten de dividir-la en petits rectangles, anomenats preses.

->rajolar

rajolar

[de rajola; 1a FONT: 1588]

m dial rajoleria 1.

->rajoler

■rajoler -a

[de rajola; 1a FONT: 1375]

m i f 1 OFIC i HIST Menestral que fa rajoles o en ven.

2 comptar com un rajoler Comptar exagerant les xifres arbitràriament.

->rajoleria

■rajoleria

Part. sil.: ra_jo_le_ri_a

[de rajoler]

f 1 Fàbrica de rajoles.

2 Botiga de rajoler.

->rajoleta

■rajoleta

[de rajola; 1a FONT: 1538]

f Rajola de València, taulell.

->rajolí

■rajolí

[de raig¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Raig molt prim d’un líquid.

->rajput

rajput

1 adj Relatiu o pertanyent als rajputs.

2 m i f HIST Individu d’una casta guerrera hindú que comprèn diverses poblacions del NE de l’Índia lligades ètnicament i, sobretot, per l’esperit guerrer.

->ral

■ral

[contracció de l’ant. real ‘reial’; 1a FONT: s. XVII]

1 adj Reial, només en l’expressió camí ral.

2 m ECON 1 Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta.

2 Moneda equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta.

3 m NUMIS 1 A l’edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local.

2 cinc rals Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors.

3 ral d’ardits (o d’ardit) Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del segle XVII amb una equivalència de 24 diners.

4 ral d’argent Genèricament, moneda catalana d’argent.

5 ral d’argent p ext Tota moneda d’argent de pes aproximat als 3 g.

6 ral d’argent de València Moneda d’argent creada per Joan I, amb un valor de 18 diners (equivalent a un sou i mig), coneguda popularment amb el nom de divuitè.

7 ral de billó Genèricament, moneda reial de lliga d’argent i coure.

8 ral de billó Unitat de compte usada a la monarquia hispànica, generalitzada des del segle XVIII i oficialitzada el 1809.

9 ral de Castella Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al segle XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la més estable moneda d’argent d’aquell regne.

10 ral de Mallorca Moneda d’argent del regne de Mallorca, creada pel rei Jaume II de Mallorca, que valia 16 diners de rals senars o menuts.

11 ral de València Moneda de billó creada per Jaume I, que valia un diner.

12 ral d’or Moneda d’or francesa, imitada repetidament a l’època medieval, que valia 25 sous parisencs.

13 ral d’or Timbre d’Alfons el Magnànim.

14 ral d’or de Mallorca Moneda d’or creada per Jaume II, d’una talla de 60 peces per marc.

15 ral d’or de València Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim, amb una talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc. Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts.

4 ral del batlle HIST DR Prestació senyorial que hom pagava a Catalunya.

->ralenc

ralenc -a

adj i m i f De Ral (Capcir).

->ralentí

■ralentí

[del fr. ralenti, part. passat substantivat de ralentir ‘alentir’, der. de lent]

[pl -ís] m MOT Estat de funcionament d’un motor endotèrmic en el qual la potència desenvolupada és justament la que cal per a mantenir el motor engegat.

->ralet

■ralet

m 1 NUMIS 1 Al segle XVII, moneda d’argent barcelonesa valorada en mig croat.

2 Moneda barcelonesa d’argent creada el 1674, tipus de croat, de baix contingut d’argent, taxada en tres sous de compte.

3 Nom donat al croat del temps de la guerra de Successió.

2 fer ralet Moixaina i petit copet que hom fa al palmell de la mà dels infants mentre diu ‘ralet, ralet, paga dineret’.

->ralinga

■ralinga

[del fr. ralingue, íd., i aquest, del neerl. ant. râlîk (actual raalijk), comp. de râ ‘verga’ i lîk ‘ralinga’; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 AERON Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons o globus, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta.

2 MAR Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.

3 PESC Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa.

->ralingar

■ralingar

[de ralinga; 1a FONT: 1864, DLab.]

v 1 tr 1 Cosir la ralinga o les ralingues, especialment a les veles.

2 NÀUT Hissar una vela fins a posar les ralingues ben tibants.

2 intr MAR Flamar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ralingar

GERUNDI: ralingant

PARTICIPI: ralingat, ralingada, ralingats, ralingades

INDICATIU PRESENT: ralingo, ralingues, ralinga, ralinguem, ralingueu, ralinguen

INDICATIU IMPERFET: ralingava, ralingaves, ralingava, ralingàvem, ralingàveu, ralingaven

INDICATIU PASSAT: ralinguí, ralingares, ralingà, ralingàrem, ralingàreu, ralingaren

INDICATIU FUTUR: ralingaré, ralingaràs, ralingarà, ralingarem, ralingareu, ralingaran

INDICATIU CONDICIONAL: ralingaria, ralingaries, ralingaria, ralingaríem, ralingaríeu, ralingarien

SUBJUNTIU PRESENT: ralingui, ralinguis, ralingui, ralinguem, ralingueu, ralinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ralingués, ralinguessis, ralingués, ralinguéssim, ralinguéssiu, ralinguessin

IMPERATIU: ralinga, ralingui, ralinguem, ralingueu, ralinguin

->rall¹

■rall¹

[del ll. td. retiacŭlum, format sobre el ll. reticŭlum, dimin. de rete ‘xarxa’; documentat en textos llatins rossellonesos del s. XII, resallo, resallis; 1a FONT: 1370]

m 1 CONSTR paleta 2 5.

2 PESC Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, per la qual hom la pot sostenir.

->rall²

■rall²

[de rallar]

m Xerrameca, remor de conversa.

->rall³

■rall³

[d’una ultracorrecció d’una variant rai de raig, sentida com una forma amb ieisme de rall]

m 1 dial 1 Raig. Un rall d’oli.

2 Raig de la roda d’un carro.

2 FERROC Rail.

->rallador¹

■rallador¹ -a

[de rallar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Xerraire.

->rallador²

■rallador² -a

m i f PESC Pescador de rall.

->rallar¹

■rallar¹

Cp. ratllar

[probablement d’un ll. vg. *ragŭlare, segurament sorgit d’una metàtesi de garrulare ‘xerrar massa’ amb influx de mots com rugire ‘rugir’, ringere ‘grunyir’, raucare ‘raucar’, rudere ‘rugir’, rhonchare ‘roncar’; 1a FONT: 1399]

v intr Xerrar, garlar. Es passen el dia rallant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rallar

GERUNDI: rallant

PARTICIPI: rallat, rallada, rallats, rallades

INDICATIU PRESENT: rallo, ralles, ralla, rallem, ralleu, rallen

INDICATIU IMPERFET: rallava, rallaves, rallava, rallàvem, rallàveu, rallaven

INDICATIU PASSAT: rallí, rallares, rallà, rallàrem, rallàreu, rallaren

INDICATIU FUTUR: rallaré, rallaràs, rallarà, rallarem, rallareu, rallaran

INDICATIU CONDICIONAL: rallaria, rallaries, rallaria, rallaríem, rallaríeu, rallarien

SUBJUNTIU PRESENT: ralli, rallis, ralli, rallem, ralleu, rallin

SUBJUNTIU IMPERFET: rallés, rallessis, rallés, ralléssim, ralléssiu, rallessin

IMPERATIU: ralla, ralli, rallem, ralleu, rallin

->rallar²

■rallar²

v tr PESC Pescar amb rall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rallar

GERUNDI: rallant

PARTICIPI: rallat, rallada, rallats, rallades

INDICATIU PRESENT: rallo, ralles, ralla, rallem, ralleu, rallen

INDICATIU IMPERFET: rallava, rallaves, rallava, rallàvem, rallàveu, rallaven

INDICATIU PASSAT: rallí, rallares, rallà, rallàrem, rallàreu, rallaren

INDICATIU FUTUR: rallaré, rallaràs, rallarà, rallarem, rallareu, rallaran

INDICATIU CONDICIONAL: rallaria, rallaries, rallaria, rallaríem, rallaríeu, rallarien

SUBJUNTIU PRESENT: ralli, rallis, ralli, rallem, ralleu, rallin

SUBJUNTIU IMPERFET: rallés, rallessis, rallés, ralléssim, ralléssiu, rallessin

IMPERATIU: ralla, ralli, rallem, ralleu, rallin

->raller

■raller

m BOT Capferrat.

->ralleuenc

ralleuenc -a

Part. sil.: ra_lle_uenc

adj i m i f De Ralleu (Conflent).

->ral·li

■ral·li

[de l’angl. rally o rallye, forma el·líptica de rally-auto, de to rally ‘reunir, agrupar’, manlleu del fr. rallier, íd.]

m ESPORT Prova esportiva a disputar per vehicles o per persones a peu que consisteix a seguir unes normes preestablertes en un itinerari fixat.

->ràl·lids

■ràl·lids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, que tenen el dit posterior molt curt, el coll i la cua curts, els tarsos alts, el bec estret i curt. Són d’aspecte compacte i no sociables. Cal destacar-ne els gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula.

2 sing Ocell de la família dels ràl·lids.

->ral·liformes

ral·liformes

m pl ORNIT Gruïformes.

->ram¹

■ram¹

[del ll. ramus ‘branca’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Branca tallada de l’arbre. Un ram de llorer.

2 Branca esponerosa que els caçadors planten a terra, simulant un arbre, i que guarneixen amb creueres envescades per agafar-hi els ocells que hi acudeixen en sentir el reclam. Caçar amb ram.

3 Branquetes de pi que hom penjava damunt el portal o la finestra d’una casa com a senyal que hi venien vi.

4 LITÚRG i ETNOG Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams.

5 dia del Ram (o el Ram, o Rams) LITÚRG i FOLK Denominació popular del diumenge de Rams.

6 plegar el ram fig Desistir en un intent, deixar un ofici, una ocupació, etc.

7 posar ram on no hi ha vi fig Fer imputacions o suposicions infundades.

2 1 Manoll de flors, d’herbes, etc., que serveix d’adorn. Un ram de flors boscanes.

2 p ext Conjunt de fruits units pels pecíols en una branca. Un ram de raïm. Un ram de cireres.

3 ball de ram (o de rams) Nom que hom aplica a diferents tipus de balls en els quals els balladors regalen rams a les balladores.

3 fig Qualsevol de les parts en què es considera dividida una ciència, un art, una professió o una altra activitat. Un ram de la medicina, del saber. El ram de la construcció. Treballa al ram del tèxtil.

4 1 Començament d’una malaltia. Un ram d’erisipela.

2 fig Atac, accés. Un ram de bogeria. Un ram d’enyorança.

5 TÈXT 1 Nom de diferents unitats de longitud emprades per als teixits i fils.

2 Troqueta de fil, de seda, etc. Qui ha embolicat el ram que el desemboliqui.

3 Conjunt de seccions d’una fàbrica dedicades a efectuar les operacions d’acabar les peces teixides.

4 ram de l’aigua Fàbrica especialment dedicada als tints, aprests i acabaments de peces tèxtils teixides.

6 ésser del ram de l’aigua fig Ésser homosexual.

7 ram d’aigua Ramassada, xàfec breu.

8 ram d’escala (o simplement ram) CONSTR Porció d’escala compresa entre dos replans consecutius.

->ram²

ram²

[del neerl. mitjà rame ‘suport, bastidor’, i aquest, del fràncic *hrama, íd.]

m TÈXT Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments.

->RAM

RAM

[de l’angl. random access memory] sigla f ELECTRÒN i INFORM memòria d’accés aleatori (o memòria viva).

->rama¹

■rama¹

[formació analògica del ll. folia, pl. de folium ‘fulla’, a partir de ramus ‘branca’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Brancó.

2 Conjunt de brancons tallats. Un sostre de rama. Tallar rama per al bestiar.

->rama²

■rama²

[v. ram²]

f TIPOG Marc rectangular de ferro a l’interior del qual hom fixa amb tascons o amb cargols el motlle que vol imprimir.

->rama³

rama³

[v. ram²]

f TÈXT Ram.

->ramada¹

■ramada¹

Hom.: remada

[de rama¹; 1a FONT: 1310]

f Conjunt de rames o brancons.

->ramada²

■ramada²

Hom.: remada

[de rama¹, per comparació amb el conjunt de rames o branques]

f 1 RAM Ramat, especialment el molt nombrós i de bestiar oví.

2 p ext Vol d’ocells.

->ramadà

■ramadà

[de l’àr. ramadān, íd.]

m ISLAM Mes novè del calendari musulmà durant el qual és prescrit el dejuni homònim.

->ramader

■ramader -a

[de ramat; 1a FONT: s. XX, Oller]

1 adj Relatiu als ramats. Camí ramader.

2 m i f Tractant de bestiar.

->ramaderia

■ramaderia

Part. sil.: ra_ma_de_ri_a

[de ramader]

f RAM 1 Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut.

2 Conjunt del bestiar d’un país, d’una comarca.

->ramal

■ramal

[de ram¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Tros de corda lligat al musell, a les morralles, d’una bèstia, per a menar-la.

2 branc 2.

->ramalada

■ramalada

[de ramal; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Cop donat amb un ramal.

2 Rauxa.

->ramalar

■ramalar

v tr Lligar (els animals) pel ramal de manera que uns segueixen els altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ramalar

GERUNDI: ramalant

PARTICIPI: ramalat, ramalada, ramalats, ramalades

INDICATIU PRESENT: ramalo, ramales, ramala, ramalem, ramaleu, ramalen

INDICATIU IMPERFET: ramalava, ramalaves, ramalava, ramalàvem, ramalàveu, ramalaven

INDICATIU PASSAT: ramalí, ramalares, ramalà, ramalàrem, ramalàreu, ramalaren

INDICATIU FUTUR: ramalaré, ramalaràs, ramalarà, ramalarem, ramalareu, ramalaran

INDICATIU CONDICIONAL: ramalaria, ramalaries, ramalaria, ramalaríem, ramalaríeu, ramalarien

SUBJUNTIU PRESENT: ramali, ramalis, ramali, ramalem, ramaleu, ramalin

SUBJUNTIU IMPERFET: ramalés, ramalessis, ramalés, ramaléssim, ramaléssiu, ramalessin

IMPERATIU: ramala, ramali, ramalem, ramaleu, ramalin

->ramalina

ramalina

f BOT Gènere de líquens de la família de les lecanoràcies (Ramalina sp), amb forma d’arbrets laciniats, rígids o penjants que es fan sobre escorces d’arbres o roques.

->ramalla

■ramalla

[de rama¹]

f Conjunt de rames, especialment tallades. Cremar ramalla.

->ramallut

■ramallut -uda

[de rama¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Molt ramós.

->ramanxola

■ramanxola

f tort 4 2.

->ramapitec

ramapitec

m ANTROP i ZOOL Gènere de primats fòssils inclosos en sediments del miocè superior o del pliocè inferior, trobats a l’Índia, a Alemanya, a Kenya i a la Xina.

->ramar¹

■ramar¹

Hom.: remà i remar

[de rama¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Brancar, treure rama, un arbre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ramar

GERUNDI: ramant

PARTICIPI: ramat, ramada, ramats, ramades

INDICATIU PRESENT: ramo, rames, rama, ramem, rameu, ramen

INDICATIU IMPERFET: ramava, ramaves, ramava, ramàvem, ramàveu, ramaven

INDICATIU PASSAT: ramí, ramares, ramà, ramàrem, ramàreu, ramaren

INDICATIU FUTUR: ramaré, ramaràs, ramarà, ramarem, ramareu, ramaran

INDICATIU CONDICIONAL: ramaria, ramaries, ramaria, ramaríem, ramaríeu, ramarien

SUBJUNTIU PRESENT: rami, ramis, rami, ramem, rameu, ramin

SUBJUNTIU IMPERFET: ramés, ramessis, ramés, raméssim, raméssiu, ramessin

IMPERATIU: rama, rami, ramem, rameu, ramin

->ramar²

ramar²

Hom.: remà i remar

[de ram²]

v tr TÈXT Passar les peces de roba pel ram, per tal d’eliminar el líquid que encara contenen després de la hidroextracció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ramar

GERUNDI: ramant

PARTICIPI: ramat, ramada, ramats, ramades

INDICATIU PRESENT: ramo, rames, rama, ramem, rameu, ramen

INDICATIU IMPERFET: ramava, ramaves, ramava, ramàvem, ramàveu, ramaven

INDICATIU PASSAT: ramí, ramares, ramà, ramàrem, ramàreu, ramaren

INDICATIU FUTUR: ramaré, ramaràs, ramarà, ramarem, ramareu, ramaran

INDICATIU CONDICIONAL: ramaria, ramaries, ramaria, ramaríem, ramaríeu, ramarien

SUBJUNTIU PRESENT: rami, ramis, rami, ramem, rameu, ramin

SUBJUNTIU IMPERFET: ramés, ramessis, ramés, raméssim, raméssiu, ramessin

IMPERATIU: rama, rami, ramem, rameu, ramin

->ramària

■ramària

Part. sil.: ra_mà_ri_a

f BOT Peu de rata.

->ramarol

■ramarol

[grafia per remerol, alteració de remorol, der. de remor]

adj i m i f Noi o noia inquiet, bellugadís, que sempre està en moviment.

->ramàs

■ramàs

[de ram¹; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

[pl -assos] m 1 Escombra feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a escombrar el carrer, el forn, l’era, etc.

2 fig Crin de la cua d’un animal cavallí o boví.

3 AGR Rascle.

->ramassa

■ramassa

[de rama¹]

f Conjunt de branquillons amb llurs fulles.