->punyir

■punyir

[del ll. pŭngĕre ‘punxar’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr 1 Punxar.

2 fig Penetrar colpidorament l’ànim. El punyia el desig, la curiositat. Aquelles paraules li punyien el cor.

3 Burxar (en una cosa) ficant-hi la mà o un objecte punxegut. De tant punyir el pany amb la clau, el va espatllar.

2 intr Començar a sortir la barba o els sembrats. A quinze anys ja li començava a punyir la barba. El blat ja puny.

3 tr ADOB Pitjar les peces de sola amb el punyidor, dins el clot, per tal que ocupin poc lloc i es remullin bé pertot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: punyir

GERUNDI: punyint

PARTICIPI: punyit, punyida, punyits, punyides

INDICATIU PRESENT: punyo, punys, puny, punyim, punyiu, punyen

INDICATIU IMPERFET: punyia, punyies, punyia, punyíem, punyíeu, punyien

INDICATIU PASSAT: punyí, punyires, punyí, punyírem, punyíreu, punyiren

INDICATIU FUTUR: punyiré, punyiràs, punyirà, punyirem, punyireu, punyiran

INDICATIU CONDICIONAL: punyiria, punyiries, punyiria, punyiríem, punyiríeu, punyirien

SUBJUNTIU PRESENT: punyi, punyis, punyi, punyim, punyiu, punyin

SUBJUNTIU IMPERFET: punyís, punyissis, punyís, punyíssim, punyíssiu, punyissin

IMPERATIU: puny, punyi, punyim, punyiu, punyin

->puó

■puó

Part. sil.: pu_ó

m TÈXT Cadascuna de les pues llargues de ferro trempat que en dues o més fileres guarnien les cardes emprades per a separar l’estam de la llana.

->pupa¹

■pupa¹

[d’origen expressiu, propi del llenguatge infantil, paral·lel a buba (v. bua¹)]

f 1 col·loq En llenguatge infantil, mal, dolor físic.

2 Cosa molesta, que disgusta, que surt al contrari del que s’esperava o es desitjava.

->pupa²

■pupa²

[del ll. pupa ‘nena, nina’]

f ENTOM Estadi de desenvolupament intermedi dels insectes holometàbols entre la fase de larva i la d’adult, en estat quiescent.

->pupari

pupari

m ENTOM Embolcall quitinós de la pupa dels insectes dípters ciclòrrafs, que és la resta, molt endurida, de l’última muda larval.

->pupí

pupí

[pl -ins] m Eufemisme irònic, inventat per Josep Carner, per designar els membres del PUP (Partido de Unión Patriótica) del general Primo de Rivera.

->pupil

■pupil -il·la

[del ll. pūpīllus, -a, íd.; 1a FONT: c. 1300]

1 m i f DR CIV i DR ROM Orfe menor d’edat sota la cura d’un tutor.

2 f 1 ANAT ANIM Obertura de l’iris, anomenada també nineta de l’ull.

2 pupil·la d’entrada ÒPT En un sistema òptic, obertura eficaç del diafragma de l’aparell.

3 pupil·la de sortida ÒPT En un sistema òptic, imatge que el sistema dóna del diafragma real de l’aparell.

->pupil·lar

■pupil·lar

[del ll. pupillaris, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al pupil.

2 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la pupil·la.

->pupil·laritat

■pupil·laritat

[de pupil·lar]

f DR Edat que precedeix la pubertat.

->pupil·latge

■pupil·latge

[de pupil; 1a FONT: 1399]

m 1 Estat o condició de pupil.

2 Temps que dura l’estat de pupil.

3 p ext Estat del qui depèn d’un altre que en té cura i l’alimenta.

4 1 Servei ofert per certs establiments, consistent a albergar i guardar vehicles, mitjançant un preu convingut.

2 Preu que hom paga per aquest servei.

->pupil·latonia

pupil·latonia

Part. sil.: pu_pil_la_to_ni_a

f PAT Atonia de la pupil·la.

->pupil·lòmetre

pupil·lòmetre

m DIAG Instrument per a mesurar el diàmetre de la pupil·la.

->pupil·lotonia

pupil·lotonia

Part. sil.: pu_pil_lo_to_ni_a

f PAT Síndrome d’Adie.

->pupinització

pupinització

Part. sil.: pu_pi_nit_za_ci_ó

f TELECOM Mètode utilitzat per a millorar les característiques de transmissió d’un cable.

->pupitre

■pupitre

[del fr. pupitre, deformació popular del ll. pulpĭtum ‘estrada, tarima’; 1a FONT: c. 1850]

m 1 MOBL Moble de fusta, amb la tapa formant un pla inclinat, que hom posa damunt la taula i sobre la qual hom posa el paper per escriure més còmodament.

2 p anal ENOL Moble de les caves consistent en dues grans plaques inclinades unides pel vèrtex, en les quals hi ha fileres de forats per a ficar-hi de cap per avall les ampolles de xampany abans de degollar-les.

3 Moble, generalment metàl·lic, proveït de diversos elements tals com interruptors, teclats, polsadors, pantalles, visualitzadors, etc., emprat per a donar ordres de comandament, controlar el funcionament d’una instal·lació, etc.

->puput¹

■puput¹

[del ll. upŭpa, relacionat amb el gr. épops, íd., alterat en *apupot i, per influx de cucut o de put ‘fa pudor’, en apuput, d’on l’apuput, la puput; 1a FONT: 1460, Roig]

f [o m] 1 ICT Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids (Bothus podas).

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids (Upupa epops), de color bru rosat, ales i cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall.

->puput²

puput² -uda

adj i m i f Nom satíric que hom dóna als naturals de Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp).

->pur

■pur -a

[del ll. purus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla. Or pur. Oli d’oliva pur. Vi pur.

2 Sol, no acompanyat de cap altra cosa, que consisteix tan solament en tal cosa o tal altra. Una substància químicament pura.

3 1 Lliure d’elements espuris, d’imperfeccions. Un cavall de pura sang. Un aire pur.

2 RELIG En moltes religions, no contaminat per contacte amb persones o coses impures.

3 fig Innocent, net de culpa, de pecat. Una ànima pura.

4 esp Cast. Una noia pura.

4 1 Dit de les ciències, la filosofia, etc., exemptes d’elements pràctics o empírics, en la seva estructura formal, no aplicades.

2 forma pura GRAM En català, forma de radical verbal inalterable que presenten molts verbs de la tercera conjugació, en oposició a la majoria que prenen la forma dita incoativa.

->purament

■purament

[de pur; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv 1 D’una manera pura, amb puresa.

2 Estrictament.

3 Sense restriccions ni excepcions.

->purbeckià

purbeckià -ana

Part. sil.: pur_bec_ki_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al purbeckià.

2 m Estatge del juràssic superior anglès.

->puré

■puré

[del fr. purée, íd., der. de l’ant. purer ‘depurar, colar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

[pl -és] m ALIM Aliment triturat, cuit, reduït a pasta, fet a base d’hortalisses i, a vegades, amb llet, mantega, ous, carns i espècies.

->puresa

■puresa

[del ll. puritia, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Qualitat de pur. La puresa de l’aire de muntanya. La puresa de la llengua. La puresa del seu afecte.

2 ÒPT i LUM Magnitud que expressa el grau de dilució d’un color determinat, prenent com a referència el color pur del mateix to, al qual hom atribueix una puresa unitat.

3 RELIG 1 En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte.

2 Innocència.

3 esp Castedat.

4 criteris de puresa QUÍM Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.

->puret

puret

m Puro, sobretot si és petit o molt bo. Fer el puret.

->purga

■purga

[de purgar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 1 Acció de purgar o de purgar-se;

2 l’efecte.

2 esp FARM i MED Nom genèric dels medicaments que tenen un efecte purgant a causa del principi actiu que contenen.

3 DR 1 Alliberament d’un càrrec, d’una sospita, d’una sanció.

2 purga hipotecària Benefici legal concedit al posseïdor d’un immoble hipotecat per poder-se alliberar de totes les hipoteques i tots els gravàmens anteriors i posteriors existents, o per deixar amb validesa només les anteriors i preferents.

4 GEOMORF Allau que no desplaça prou neu per a colgar una persona i que es produeix en vessants molt inclinats després d’una nevada o en èpoques de calor forta.

5 HIST Procés d’eliminació d’elements políticament indesitjables o poc segurs en el si de l’administració pública o en un partit polític, acomplert per l’òrgan executiu o pels màxims dirigents.

6 TECNOL 1 Acció de purgar o extreure l’aire, l’aigua, el gas, el vapor, etc., d’una conducció, d’una caldera, etc.

2 aixeta de purga Purgador.

3 vàlvula de purga Purgador.

->purgable

■purgable

[del ll. purgabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser purgat.

->purgació

■purgació

Part. sil.: pur_ga_ci_ó

[del ll. purgatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

f 1 1 Acció de purgar o de purgar-se;

2 l’efecte.

2 CATOL Expiació de les culpes venials i de les penes temporals, sobretot al purgatori.

3 HIST DR i DR CAN A l’edat mitjana, acte solemne amb què una persona acusada públicament podia “purgar la infàmia", és a dir, disculpar-se de tots els efectes jurídics, posant Déu per testimoni de la pròpia innocència.

4 pl PAT 1 ant Evacuació de pus, d’humors naturals o patològics.

2 Fluix blennorràgic.

3 Blennorràgia.

->purgador

■purgador

Hom.: porgador

[del ll. purgator, -ōris, íd.]

m 1 TECNOL Aixeta, clau de pas o dispositiu automàtic que permet de purgar o purga automàticament un fluid d’una conducció, d’una caldera, de l’injector d’un motor, etc.

2 TÈXT Aparell que controla el gruix del fil que passa a través seu i el talla o el trenca quan es presenta algun defecte i, un cop tret el defecte, el fil és nuat i l’operació continua.

->purgament

■purgament

[de purgar]

m Acció de purgar.

->purgant

■purgant

[de purgar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 adj Que purga.

2 m FARM i MED Substància farmacològicament activa que provoca o afavoreix l’expulsió del contingut intestinal.

->purgar

■purgar

Hom.: porgar

[del ll. pŭrgare ‘purificar, purgar’, probablement der. de purus ‘pur’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr 1 1 Llevar d’una cosa allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé. Purgar l’or de tota matèria estranya.

2 MED i TERAP Administrar un purgant.

3 TECNOL Evacuar, extreure el fluid que pot dificultar el funcionament d’una màquina, d’un dispositiu, etc., o que pot dificultar o impedir la circulació d’un altre fluid per una canalització, etc.

4 TÈXT Sotmetre els fils a l’acció del purgador.

5 Disposar (els peixos) en aigua per tal que perdin el gust de llot.

2 Expiar, patir la pena o el càstig com a satisfacció d’un pecat, d’una culpa o d’un delicte. Hem de purgar els nostres pecats.

3 DR PEN 1 Esborrar els indicis, les sospites o els càrrecs que hi ha contra una persona.

2 Complir la pena privativa de llibertat imposada judicialment a un reu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: purgar

GERUNDI: purgant

PARTICIPI: purgat, purgada, purgats, purgades

INDICATIU PRESENT: purgo, purgues, purga, purguem, purgueu, purguen

INDICATIU IMPERFET: purgava, purgaves, purgava, purgàvem, purgàveu, purgaven

INDICATIU PASSAT: purguí, purgares, purgà, purgàrem, purgàreu, purgaren

INDICATIU FUTUR: purgaré, purgaràs, purgarà, purgarem, purgareu, purgaran

INDICATIU CONDICIONAL: purgaria, purgaries, purgaria, purgaríem, purgaríeu, purgarien

SUBJUNTIU PRESENT: purgui, purguis, purgui, purguem, purgueu, purguin

SUBJUNTIU IMPERFET: purgués, purguessis, purgués, purguéssim, purguéssiu, purguessin

IMPERATIU: purga, purgui, purguem, purgueu, purguin

->purgat

■purgat

[del ll. purgatus, -a, -um, íd.]

m 1 TECNOL Purgació.

2 ADOB Rendit.

->purgatiu

■purgatiu -iva

Part. sil.: pur_ga_tiu

[del ll. purgativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que té la virtut de purgar.

2 FARM i MED Dit de l’acció produïda per l’administració d’un purgant o d’un laxant.

->purgatori

■purgatori

[del ll. purgatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m CATOL i 1 HIST REL Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admeses definitivament al cel.

2 Cadafal, sovint molt espectacular i monumental, que era muntat en moltes esglésies parroquials durant el novenari de les ànimes.

->purí

■purí

[generalment en pl] m BIOL i ZOOT Fem líquid.

->púric

púric -a

adj BIOQ Purínic.

->puridina-desaminasa

puridina-desaminasa

f BIOQ Amidasa que actua sobre les purines i les transforma en hipoxantina o en derivats d’aquesta.

->purificable

■purificable

[de purificar]

adj Que pot ésser purificat.

->purificació

■purificació

Part. sil.: pu_ri_fi_ca_ci_ó

[del ll. purificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de purificar o de purificar-se;

2 l’efecte.

2 DR CAT Acompliment d’un esdeveniment o d’una condició, que fa que restin sense més efectes una obligació o un fideïcomís i que els béns que hi anaven gravats passin a la qualitat de lliures de la càrrega o substitució que els afectava, a disposició d’un darrer possessor.

3 1 HIST REL Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural concret.

2 LITÚRG A la litúrgia romana, acte de netejar amb el purificador alguns objectes que han estat en contacte amb el sagrat.

3 purificació de Maria BÍBL Ritu acomplert per Maria quaranta dies després del part, tal com prescriu la llei mosaica.

4 Purificació de Maria LITÚRG Festa que l’Església celebra el 2 de febrer juntament amb la Presentació del Senyor, anomenada popularment la Candelera.

->purificador

■purificador -a

[de purificar; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj i m i f Que purifica.

2 m LITÚRG Drap que, a la missa, serveix per a netejar el calze i la patena després de les ablucions i per a eixugar-se els llavis i els dits després de la comunió.

3 m TECNOL Nom donat a diversos aparells que serveixen per a depurar o purificar, rentar, filtrar, etc., especialment algun fluid.

->purificament

■purificament

[de purificar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de purificar.

->purificar

■purificar

[del ll. purificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Fer pur, llevar la part espúria, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu. Purificar l’or al gresol.

2 fig Purificar l’ànima.

2 RELIG i LITÚRG 1 tr Fer determinats actes rituals per fer una persona o una cosa digna d’entrar en contacte amb el sagrat.

2 tr A la litúrgia romana, netejar amb el purificador el calze i la patena després de les ablucions.

3 pron Complir certs ritus de purificació.

3 tr depurar 1.

4 tr TERAP Treure d’una part o d’un líquid del cos les coses que li són estranyes, per deixar-los en estat de puresa. Purificar la sang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: purificar

GERUNDI: purificant

PARTICIPI: purificat, purificada, purificats, purificades

INDICATIU PRESENT: purifico, purifiques, purifica, purifiquem, purifiqueu, purifiquen

INDICATIU IMPERFET: purificava, purificaves, purificava, purificàvem, purificàveu, purificaven

INDICATIU PASSAT: purifiquí, purificares, purificà, purificàrem, purificàreu, purificaren

INDICATIU FUTUR: purificaré, purificaràs, purificarà, purificarem, purificareu, purificaran

INDICATIU CONDICIONAL: purificaria, purificaries, purificaria, purificaríem, purificaríeu, purificarien

SUBJUNTIU PRESENT: purifiqui, purifiquis, purifiqui, purifiquem, purifiqueu, purifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: purifiqués, purifiquessis, purifiqués, purifiquéssim, purifiquéssiu, purifiquessin

IMPERATIU: purifica, purifiqui, purifiquem, purifiqueu, purifiquin

->purificatori

■purificatori -òria

[del ll. ecl. purificatorius, -a, -um, íd.]

adj Que serveix per a purificar.

->puriforme

■puriforme

adj PAT 1 Que s’assembla al pus.

2 Dit de la secreció dels abscessos freds.

->purina

■purina

f 1 QUÍM ORG i BIOQ 1 Compost heterocíclic d’estructura bicíclica consistent en un anell de pirimidina unit per un costat a un d’imidazole. Té la fórmula C₅H₄N₄.

2 p ext Nom genèric de diverses substàncies d’origen natural, derivades formalment de la purina, com ara l’adenina, la guanina, l’àcid úric o la xantina.

2 BIOL i ZOOT Purí.

->purinera

purinera

f Fossa de purins.

->purínic

■purínic -a

adj BIOQ 1 Relatiu o pertanyent a la purina.

2 base purínica Nom genèric d’un grup de substàncies, derivades de la purina, que presenten un caràcter feblement bàsic en llurs àtoms de nitrogen i que són constituents dels nucleòtids dels àcids nucleics.

->purisme

■purisme

Hom.: porisma

[de pur; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Qualitat de purista.

2 ART Moviment artístic italià que, derivat del natzarenisme, preconitzava la inspiració religiosa en l’art i la revaloració del trecento i el quattrocento italians.

->purista

■purista

[de pur; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al purisme.

2 m i f El qui afecta de parlar i escriure amb un gran respecte a la puresa de la llengua o hi té un interès intransigent.

3 m i f ART Seguidor del purisme.

->purità

■purità -ana

[de l’angl. puritain, membre de la secta presbiteriana o calvinista estricta (s. XVI), der. del ll. td. purĭtas, -ātis, o d’un ll. modern puritanus per analogia amb el b. ll. cathari, catharistae ‘càtars’, ‘purs’]

1 adj i m i f Que practica o afecta una gran puresa i escrupolositat en el seu capteniment.

2 HIST i PROTEST 1 adj Relatiu o pertanyent al puritanisme o als puritans.

2 m i f Membre o seguidor del puritanisme.

->puritanisme

■puritanisme

[de l’angl. puritanism (v. purità); 1a FONT: s. XIX]

m 1 Qualitat de purità.

2 PROTEST Moviment politicoreligiós en el si de les esglésies reformades d’Anglaterra i d’Escòcia que pretenia la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista.

->puritat

■puritat

[del ll. ecl. purĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Puresa, especialment la de la Verge Maria.

->purna

■purna

[v. espurna]

f dial 1 Espurna.

2 Penetració, vivesa d’enginy.

->puro

puro

m Cigar. Cafè, copa i puro.

->púrpura

■púrpura

[del ll. purpŭra, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 f Porpra¹ 1, 3, 4 i 5.

2 adj inv i m porpra¹ 2.

3 f PAT 1 Conjunt de taques hemorràgiques cutànies que es produeixen espontàniament i que es caracteritzen pel fet que no s’esborren sota la pressió exercida damunt la pell.

2 Nom donat a algunes malalties que es manifesten per una erupció purpúrica com a signe predominant.

->purpurat

■purpurat

[del ll. purpuratus, -a, -um, íd.]

m 1 QUÍM ORG i COL Qualsevol dels enolats, salins, derivats de l’àcid purpúric.

2 CATOL Cardenal.

->purpureo-

■purpureo-

Forma prefixada del mot llatí purpureus, -a, -um, que significa ‘purpuri’. Ex.: purpureoblanquinós.

->purpurescent

■purpurescent

[del ll. ecl. purpurescens, -ntis, participi pres. de purpurescĕre ‘tirar a color porpra’]

adj D’un color tirant a purpurí.

->purpuri

■purpuri -úria

[del ll. purpureus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 De porpra¹.

2 De color de porpra.

->purpurí

■purpurí -ina

[de púrpura]

1 adj De color de porpra.

2 f PINT Pols finíssims de bronze usats com a pintura.

3 f QUÍM ORG i COL Sòlid cristal·lí, de color vermell, obtingut sintèticament per oxidació de l’alitzarina. Té la fórmula C₁₄H₈O₅.

->purpúric

■purpúric -a

[de púrpura]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la porpra o púrpura.

2 àcid purpúric QUÍM ORG i BIOQ Compost bicíclic, poc estable, que hom obté per tractament amb amoníac de l’al·loxantina i acidificació de l’enolat amònic així obtingut. Té la fórmula C₈H₅N₅O₆.

->purreigtenc

purreigtenc -a

Part. sil.: pur_reig_tenc

adj i m i f De Puig-reig (Berguedà).

->púrria

■púrria

Part. sil.: púr_ri_a

[probablement d’una variant del basc apurr o apurri ‘molla, miqueta’, per a indicar una cosa insignificant, menyspreable; 1a FONT: c. 1880]

f Gentalla.

->purrialla

■purrialla

Part. sil.: pur_ri_a_lla

[de púrria]

f Púrria.

->purulència

■purulència

Part. sil.: pu_ru_lèn_ci_a

[del ll. ecl. purulentia, íd.]

f PAT 1 Qualitat de purulent.

2 Formació de pus.

->purulent

■purulent -a

[del ll. purulentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj PAT 1 Que conté pus.

2 De la natura del pus.

->pus¹

■pus¹

[del ll. pūs, pūris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m inv PAT Exsudat patològic de consistència líquida, d’aspecte tèrbol i opac i de reacció alcalina, produït com a conseqüència d’una inflamació aguda o crònica.

->pus²

■pus²

[del ll. plus, íd.]

adv ant i dial Més.

->pusil·lànime

■pusil·lànime

[del ll. td. pusillanĭmis, íd., comp. de pusillus, -a, -um ‘petit’ i animus ‘ànim, esperit’; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj D’ànim feble i tímid.

->pusil·lànimement

■pusil·lànimement

[de pusil·lànime]

adv Amb pusil·lanimitat.

->pusil·lanimitat

■pusil·lanimitat

[del ll. td. pusillanimĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Qualitat de pusil·lànime.

->pústula

■pústula

[del ll. pustŭla, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f PAT Lesió elemental de la pell, consistent en un alçament circumscrit de l’epidermis, que conté un líquid purulent.

->pustulació

■pustulació

Part. sil.: pus_tu_la_ci_ó

Hom.: postulació

[del ll. pustulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f PAT Formació de pústules.

->pustulós

■pustulós -osa

[del ll. pustulosus, -a, -um, íd.]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a les pústules.

2 Que té la forma d’una pústula.

3 De la natura d’una pústula.

4 Caracteritzat per pústules.

->púsula

púsula

f BOT En les dinoflagel·lades, vacúol situat vora el solc longitudinal, amb funcions nutritives i excretores.

->puta

■puta

[probablement del ll. vg. *pūttus, pūtta ‘xicot, xicota’, variant del ll. putus, puta ‘nen, nena’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

vulg 1 f Prostituta.

2 adj i m i f desp i 1 Terme aplicat a tota mena de persones o de coses dolentes, astutes, difícils, perilloses, etc. No et fiïs d’aquest home, que és molt puta. Feia un temps puta.

2 mala puta Persona dolenta, astuta. Quin mala puta està fet aquell!

->putada

■putada

Hom.: potada

[de puta]

vulg f 1 Acció pròpia de putes.

2 Acció indecent, deslleial o mancada de moral.

->putam

putam

m Conjunt de putes.

->putamen

putamen

m ANAT ANIM Porció externa, la més gran i la de coloració més fosca, del nucli lenticular.

->putana

putana

f ant Puta.

->putanejar

putanejar

v intr 1 ant 1 Prostituir-se, fer de puta.

2 Freqüentar putes.

2 Tenir aires de puta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: putanejar

GERUNDI: putanejant

PARTICIPI: putanejat, putanejada, putanejats, putanejades

INDICATIU PRESENT: putanejo, putaneges, putaneja, putanegem, putanegeu, putanegen

INDICATIU IMPERFET: putanejava, putanejaves, putanejava, putanejàvem, putanejàveu, putanejaven

INDICATIU PASSAT: putanegí, putanejares, putanejà, putanejàrem, putanejàreu, putanejaren

INDICATIU FUTUR: putanejaré, putanejaràs, putanejarà, putanejarem, putanejareu, putanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: putanejaria, putanejaries, putanejaria, putanejaríem, putanejaríeu, putanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: putanegi, putanegis, putanegi, putanegem, putanegeu, putanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: putanegés, putanegessis, putanegés, putanegéssim, putanegéssiu, putanegessin

IMPERATIU: putaneja, putanegi, putanegem, putanegeu, putanegin

->putaner

■putaner -a

adj Que freqüenta putes.

->putatiu

■putatiu -iva

Part. sil.: pu_ta_tiu

[del ll. putativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1618]

adj 1 1 Reputat o tingut pel que no és en realitat. Delicte putatiu. Títol putatiu.

2 esp Dit del pare, del germà, etc., que no ho és o del qual existeixen dubtes que ho sigui.

2 hereu putatiu DR CIV El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona.

3 matrimoni putatiu DR CAN Dit del matrimoni invàlid celebrat, almenys per un dels dos contraents, de bona fe i fins que no se’n conegui la nul·litat.

->puteig

puteig

Part. sil.: pu_teig

m 1 Acció de putejar;

2 l’efecte.

->putejar

putejar

Hom.: potejar

v vulg 1 intr 1 Prostituir-se, fer vida de puta.

2 Tenir tracte amb putes.

2 tr fig Maltractar, mortificar, fer patir (algú).

3 pron fig Passar-s’ho malament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: putejar

GERUNDI: putejant

PARTICIPI: putejat, putejada, putejats, putejades

INDICATIU PRESENT: putejo, puteges, puteja, putegem, putegeu, putegen

INDICATIU IMPERFET: putejava, putejaves, putejava, putejàvem, putejàveu, putejaven

INDICATIU PASSAT: putegí, putejares, putejà, putejàrem, putejàreu, putejaren

INDICATIU FUTUR: putejaré, putejaràs, putejarà, putejarem, putejareu, putejaran

INDICATIU CONDICIONAL: putejaria, putejaries, putejaria, putejaríem, putejaríeu, putejarien

SUBJUNTIU PRESENT: putegi, putegis, putegi, putegem, putegeu, putegin

SUBJUNTIU IMPERFET: putegés, putegessis, putegés, putegéssim, putegéssiu, putegessin

IMPERATIU: puteja, putegi, putegem, putegeu, putegin

->putenc

putenc -a

adj 1 Propi de les putes.

2 Que sembla de puta.

->puter

puter -a

adj i m Que freqüenta putes.

->puteria

■puteria

Part. sil.: pu_te_ri_a

vulg f 1 1 Condició de puta; prostitució.

2 Conjunt de putes; putam.

2 Qualitat de puta 2; murrieria.

->pútid

■pútid -a

[del ll. pūtĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj Pudent.

->putifeina

putifeina

Part. sil.: pu_ti_fei_na

[probablement de l’expressió ll. pūtēte facienda ‘podriu-vos, coses per fer’, a través d’un *putit-faena]

adj i m i f dial Dit de la persona que defuig el treball; malfeiner.

->puto

puto

vulg 1 m Sodomita.

2 adj i m dial Astut, hipòcrita, ple de malvolença dissimulada.

3 puto qui loc verb dial A veure qui, vejam qui.

->putrefacció

■putrefacció

Part. sil.: pu_tre_fac_ci_ó

[del ll. putrefactio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de podrir o de podrir-se;

2 l’efecte.

2 Descomposició de les substàncies orgàniques mortes.

->putrefacte

■putrefacte -a

[del ll. putrefactus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj En estat de putrefacció, podrit.

->putrefactiu

■putrefactiu -iva

Part. sil.: pu_tre_fac_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. putrefactus, -a, -um, participi de putrefacĕre ‘podrir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que produeix putrefacció.

->putrescència

■putrescència

Part. sil.: pu_tres_cèn_ci_a

[de putrescent]

f Qualitat de putrescent.

->putrescent

■putrescent

[del ll. putrescens, -ntis, participi pres. del ll. putrescĕre ‘podrir-se’]

adj 1 Que es podreix.

2 Relatiu o pertanyent a la putrefacció.

->putrescibilitat

■putrescibilitat

[de putrescible]

f Condició de putrescible.

->putrescible

■putrescible

[del ll. td. putrescibĭlis, íd.]

adj Que es pot podrir.

->putrescina

putrescina

f [H₂N—(CH₂)₄—NH₂] QUÍM ORG i BIOQ Diamina molt tòxica, d’olor desagradable, que es forma en la putrefacció de les proteïnes per descarboxilació de l’ornitina.

->pútrid

■pútrid -a

[del ll. putrĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Podrit, completament corromput.

->putridesa

■putridesa

[de pútrid]

f Qualitat de pútrid.

->putriditat

■putriditat

[del b. ll. putridĭtas, -ātis, íd.]

f Putridesa.

->putrílag

■putrílag

m PAT Matèria pultàcia pútrida que es forma en la gangrena.

->putt

putt^* [pát]

[angl ] m ESPORT En el golf, cop, executat generalment en el green, destinat a fer rodolar la bola cap al forat.

->putxinel·li

■putxinel·li

[de l’it. pulcinelle, pl. de pulcinella, personatge de la Comèdia Napolitana, der. de pulcino, del ll. pullicēnus ‘pollet’, der. de pullus ‘menut d’un animal; pollet’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 ESPECT 1 Titella compost d’un cap i d’uns braços enganxats al vestit, dins el qual el titellaire fica la mà per fer-lo bellugar. És anomenat també titella de guant.

2 pl Representació de putxinel·lis. A la plaça fan putxinel·lis.

2 fig 1 Persona a qui hom fa fer fàcilment allò que vol.

2 fer ballar (algú) com un putxinel·li Fer-li fer el que hom vol.

->putzolana

■putzolana

f PETROG Roca silícia molt porosa, formada de la consolidació de cendres i pols volcàniques.

->puzle

■puzle

[de l’angl. puzzle (o Chinese puzzle) ‘embaràs, perplexitat’, de to puzzle ‘embarassar, deixar perplex’, d’origen incert]

m JOCS Trencaclosques.

->PVC

PVC

[de l’angl. polyvinyl chloride] sigla m QUÍM ORG i PLÀST clorur de polivinil.

->pvt.

pvt.

abrev propvinent.