->cas1
■cas1[del ll. casus, -ūs ‘caiguda, cas fortuït’ i, aquest, de casus, -a, -um, part. passat de cadĕre ‘caure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 Esdeveniment, estat, circumstància que s’escau a produir-se entre els diversos que poden produir-se o donar-se. Li ha passat un cas extraordinari. Obrar segons el cas.
2 cas de consciència Fet concret, real o fictici, entorn del qual hom no acaba de veure clar quin és el comportament que li exigeixen els principis que professa.
3 cas fortuït Fet o esdeveniment imprevisible, o previst però inevitable (terratrèmol, inundació, etc.), que produeix danys materials o corporals, o que provoca un perjudici en un determinat patrimoni.
4 casos reservats DR CAN Pecats dels quals hom no pot ésser absolt per un confessor ordinari.
5 cas perdut Esdeveniment o situació desfavorable que no té solució.
6 cas perdut Persona a qui no es possible canviar el tarannà.
7 el cas és que El que passa és que, la veritat és que. Ho faria, però el cas és que no té temps.
8 el meu (o el teu, o el seu, etc.) cas El que em (o et, o li, etc.) convé. Fas ton cas si et cases del teu braç.
9 en cap cas En cap circumstància. En cap cas no dubteu de les seves paraules.
10 en cas de (o donat [o posat] cas que) Suposant que s’esdevingui. En cas de bombardeig aneu al refugi. Donat cas que arribi a les deu, digueu-li-ho.
11 en tot cas Passi el que passi. En tot cas telefoneu-li.
12 en tots els casos En qualsevol circumstància. En tots els casos ha actuat igual.
13 és cas de És l’ocasió de. És cas de veure si en té gaires.
14 ésser cosa de gran cas Ésser de molta importància, d’una gran consideració.
15 ésser un cas (o un cas com un cabàs) col·loq Ésser una cosa extraordinària.
16 ésser (algú) un cas (o un cas com un cabàs) col·loq Ésser una persona amb un comportament poc corrent, amb una actitud fora del que és ordinari.
17 passar un cas (o un cas com un cabàs) col·loq Succeir una cosa extraordinària.
18 estar al cas (d’alguna cosa) Atendre-la. Mai no esteu al cas de la feina, vosaltres!
19 estar en el cas de fer (una cosa) Estar en situació de fer (una cosa).
20 fer (o no fer) al cas (o ésser [o no ésser, o ésser fora] del cas) Ésser o no propi, adequat a la situació, a les circumstàncies. Res del que ha dit no fa al cas.
21 fer cas (o un gran cas) de Considerar (algú o alguna cosa) important, digne de posar-hi esment. No fa cas de res. Li’n fa un gran cas.
22 no fos cas que No s’esdevingués que; no fos cosa que. M’enduré el paraigua, no fos cas que plogués.
23 posar-se en el cas (o al cas) de Fer-se càrrec de la situació d’un altre. Posa’t en el seu cas i li donaràs la raó.
24 si de cas (o si per cas, o si és cas que) Si tal cosa s’esdevenia, si ho creieu convenient. Si per cas ve, expliqueu-li el fet.
2 GRAM Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una oració.
3 PAT Cadascuna de les invasions individuals d’una malaltia. Hi ha hagut deu casos de tifus.
->cas2
■cas2[d’origen incert, sembla provinent de l’àr. vg. qafe (àr. qafā’) ‘clatell del cap’; 1a FONT: 1420]
m Esquena d’un ganivet o d’una altra eina, part oposada al tall.
->cas3
■cas3[deriv., en forma masculina, de cassa, estri semblant]
[pl cassos] m Recipient de ferro, amb mànec, que hom emprava per a fondre metall.
->cas4
■cas4Contracció del mot ca (casa) i l’article es.
->casa
■casa[del ll. casa ‘cabana, barraca’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]
f 1 1 Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
2 pl En una explotació agrícola baleàrica, habitatge dels pagesos, amb dependències annexes.
3 casa adossada CONSTR Cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per la paret dorsal.
4 casa aparellada (o bessona) CONSTR Cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per una paret mitgera.
5 casa barata Designació del tipus de casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics a partir de la segona meitat del segle XIX en els països de gran desenvolupament industrial.
6 casa de camp (o de pagès) Casa situada fora poblat.
7 casa de Déu (o del Senyor) Església.
8 casa de veïns (o de pisos) Edifici urbà en el qual habiten diverses famílies en diferents pisos o apartaments.
9 casa en filera CONSTR Cadascuna de les cases de forma idèntica o semblant unides per les parets laterals, que tenen sovint un pati o jardí.
10 casa mortuòria Casa en la qual ha mort recentment alguna persona i des d’on surt l’enterrament.
11 caure (a algú) la casa al damunt (o a sobre) fig No trobar-se bé a casa, desitjar tothora de sortir-ne. No hi és pas mai; la casa li cau damunt.
12 començar la casa per la teulada fig Fer les coses al revés de com caldria.
13 no tenir casa ni alberg Ésser molt pobre, no tenir de què viure ni on habitar. Els seus avantpassats no tenien casa ni alberg, però ell és milionari.
14 tenir casa franca Tenir dret a habitar gratuïtament un edifici o una part de l’edifici.
2 1 Edifici, especialment el destinat a un ús públic determinat. Casa de Correus. Casa de Telèfons. Casa de Telègrafs.
2 casa comuna A Andorra, casa del comú.
3 casa de colònies Casa destinada a l’allotjament i la manutenció de grups, especialment d’infants i joves, que disposa també d’instal·lacions per a fer activitats educatives i lúdiques.
4 casa de la vall En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
5 casa del comú (o consistorial, o de la ciutat, o de la vila, o del consell, o de l’ajuntament) Edifici on es reuneix el consell municipal.
6 casa de les comèdies ant Teatre.
7 casa forestal Casa construïda dins el bosc destinada a aixopluc dels guardaboscs i a tenir-hi el material necessari per a la conservació i la vigilància del bosc.
8 com una casa fig Molt gros o molt important. Una ximpleria, una veritat, com una casa.
9 la casa gran L’ajuntament.
10 mestre de cases Constructor capacitat per a contractar o dur a terme la construcció d’edificis i altres obres.
3 1 Edifici o part d’un edifici (pis, apartament, etc.) en què hom habita amb els seus. Allí és a casa. Surt de casa a les deu.
2 Família, conjunt de gent que habita una mateixa casa o que està emparentada, especialment el conjunt de persones que hi viuen sota l’autoritat del cap de casa i amb un mateix patrimoni.
3 La família des del punt de vista genealògic, llinatge, dinastia. Un noi de bona casa.
4 impr i fig GENEAL Llinatge, família, dinastia, de caràcter nobiliari o senyorial. Casa d’Àustria. Casa de Borbó.
5 Conjunt de funcionaris i d’empleats destinats al servei immediat d’un cap d’estat o d’un alt personatge. La casa militar del rei. La casa civil del príncep.
6 HIST A la corona catalanoaragonesa, conjunt de servidors fixos que eren al servei dels infants reials des que aquests complien dotze anys.
7 fig HIST Entitat històrica lligada a un territori i a un senyor. La casa reial de Catalunya-Aragó. La casa comtal d’Urgell. La casa ducal de Cardona.
8 a casa (de) loc prep Són a casa l’àvia. Són a casa de la Joana.
9 anar vestit d’estar per casa Anar vestit d’una manera senzilla, descurada.
10 casa aloera HIST A la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer.
11 casa mare Establiment principal d’un orde religiós.
12 casa pairal Casa on habiten o han habitat els pares o els progenitors del llinatge d’una persona.
13 casa pairal esp Masia o casa adscrita a una finca rústica seu d’un llinatge organitzat com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l’hereu.
14 casa professa Casa de religiosos que viuen en comunitat.
15 d’estar per casa fig Mancat de valor o de pretensions, negligent. Una organització d’estar per casa.
16 dret de casa DR CAT Costum vigent a les zones rurals catalanes que fa que, en cas de necessitat, els fills puguin tornar a la casa pairal i obtenir de l’hereu (llur germà) taula i aixopluc.
17 ésser com de casa Ésser com de la família.
18 ésser l’hereu de la casa cremada col·loq Ésser el fill d’una casa arruïnada.
19 ésser molt de casa Trobar gust en el fet d’estar a casa, amb la família.
20 fer casa fig Fer diners i estalviar-los.
21 fer casa a part Separar-se els qui viuen plegats.
22 parar (o posar) casa Instal·lar-hi els mobles, deixar-la en condicions d’ésser habitada.
23 portar la casa a sobre fig Anar carregat amb una bona part d’allò que hom posseeix.
24 tenir casa oberta Ésser hospitalari.
25 tirar la casa per la finestra Despendre molt en una festa, en una celebració, fent demostracions excessives d’alegria.
4 1 Lloc que serveix d’habitació, de recer, etc., als animals.
2 fig Closca dels cargols, de les tortugues, etc.
3 casa apiari APIC Edificació destinada a allotjar els ruscs mòbils, de manera que tinguin el trescador obert cap a l’exterior, per tal de protegir-los contra el fred, els furts i la destrucció.
4 casa d’abelles Rusc.
5 1 Institució, empresa, establiment. Casa de l’almoina. Casa de convalescència. Casa de maternitat. Casa de salut. Casa de banca. Casa de canvis. Casa de joc.
2 casa bressol Institució en la qual hom atén els infants mentre els pares treballen.
3 casa de banys Establiment proveït de banys destinat al públic.
4 casa de barrets col·loq Prostíbul.
5 casa de beneficència Hospici.
6 casa de boigs Manicomi.
7 casa de caritat Hospici.
8 casa de comerç Empresa dedicada al comerç.
9 casa de correcció Reformatori.
10 casa de cultura Institució municipal de cultura.
11 casa de família Institució o residència de caire benèfic en la qual hom intenta de donar als internats un tracte semblant al que tindrien si vivien en família.
12 casa de folls ant Manicomi.
13 casa de joc JOCS Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs d’atzar.
14 casa de maturrangues vulg Prostíbul.
15 casa de misericòrdia Hospici.
16 casa de moneda Seca.
17 casa de prostitució Prostíbul.
18 casa de putes vulg Prostíbul.
19 casa de socors Institució d’assistència mèdica per a accidentats.
20 casa de tolerància Prostíbul.
21 casa d’hostes Casa on donen allotjament i menjar per un preu convingut, pensió.
22 casa d’infants expòsits Borderia.
23 casa d’infants orfes Orfenat.
24 casa d’innocents ant Manicomi.
6 Compartiment, cambra, casella. Les seixanta-quatre cases d’un tauler d’escacs.
7 casa celeste ASTR Cadascuna de les dotze cases en què hom considera dividit el cel.
->casaca
■casaca[probablement del fr. casaque, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]
f 1 Peça de vestir exterior usada en certs uniformes, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs.
2 Tub metàl·lic que, col·locat a l’extrem d’un arbre o un mascle, fa que aquest resti ajustat en el forat, el dau o la femella quan hi va balder.
->casada
■casada[de casa]
f Tots els qui habiten una casa.
->casador
■casador -a[de casar; 1a FONT: 1575, DPou.]
adj Que té edat i aptitud per a casar-se, núbil.
->casafabrí
casafabrí -inaadj i m i f De Casafabre (Rosselló).
->casal
■casal[del b. ll. casalis, íd.; 1a FONT: c. 1320, Muntaner]
m 1 Casa gran, especialment casa on resideix una família nombrosa o un llinatge.
2 Compartiment, divisió, especialment cadascun dels departaments d’un graner.
3 Entitat de caràcter popular específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, religioses o polítiques.
4 ant GENEAL Alt llinatge, especialment el dels comtes de Barcelona, que regnà fins al compromís de Casp.
5 OLEÏC Casell.
->casalici
■casalici[del b. ll. casalicium, íd.; 1a FONT: 1060]
m 1 Casa molt gran, casal 1. A l’avinguda hi ha bells casalicis.
2 Templet.
->casalot
■casalot[de casal]
m Casa gran vella i ruïnosa.
->casamata
■casamata[de l’it. casamatta, íd., de casa i matta, literalment ‘casa boja’, és a dir, ‘casa aparent, enganyosa’; 1a FONT: 1568]
f MIL En les fortificacions permanents, reducte blindat per a protegir armes pesants i excepcionalment per a allotjar-hi tropes.
->casament
■casament[v. casar; 1a FONT: s. XV]
m 1 1 Acció de casar-se;
2 l’efecte.
3 Cerimònia de contreure matrimoni.
4 casament a casa DR CIV Conveni o pacte pel qual el cònjuge que restarà vidu es podrà tornar a casar sense perdre l’usdefruit legal i amb la facultat de transmetre’l al nou cònjuge.
5 casament de cap d’any FOLK En algunes contrades catalanes, festa tradicional de celebració del cap d’any que consistia a aparellar a la sort els fadrins i els vidus del poble amb les fadrines i les vídues.
6 desfer un casament Fer que no arribi a celebrar-se un casament que era concertat.
7 fer un casament Proposar-lo a les parts i fer que hi convinguin.
2 1 fig Reunió, unió, coincidència de dues coses.
2 AGR Reunió d’una mata d’arròs i la brossa d’una gramínia perjudicial per a la creixença de l’arròs en una mateixa tija.
3 GRÀF Operació que consisteix a col·locar les pàgines de composició de manera que, en plegar el full imprès, les pàgines restin ordenades.
4 TÈXT En filatura i tissatge, unió de dos fils de finalitat diferent.
3 fig Punt de contacte de dos cimals.
->casapenenc
casapenenc -aadj i m i f De les Cases de Pena (Rosselló).
->casar
■casar[de casa, per la idea de ‘dur la núvia a casa’ o de ‘fundar una casa’, per influx probablement de l’aragonès o del cast; 1a FONT: s. XIV]
v 1 1 tr Unir (dues persones) en matrimoni. Els ha casats un monjo del monestir.
2 pron S’ha casat amb la filla de l’amo. Aquells promesos es casaran aviat. No ens volem casar per l’església.
3 (vestit, sabates, etc.) de casar loc adj fig i col·loq El més bo, el millor, de mudar. Per al ball us heu de posar el vestit de casar.
2 tr Disposar un pare, un superior, etc., el casament d’algú que és sota la seva autoritat. Ha casat la filla amb un enginyer.
3 pron fig Lliurar-se amb molt d’afecte o d’obstinació a un estudi, una idea, etc. Casar-se amb els llibres, amb la literatura.
4 tr fig 1 Unir estretament, fer coincidir, aparellar (una cosa amb una altra). Casar dos retalls de roba.
2 TÈXT En l’estampació, fer que les diferents parts d’un dibuix restin a llur lloc per tal de formar el conjunt proposat.
5 intr fig Avenir-se dues o més coses, adaptar-se bé l’una a l’altra. Aquests colors no casen.
6 casar-se els fils TÈXT En les màquines de filar, els ordidors o els telers, agafar-se indegudament dos fils o més.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: casar
GERUNDI: casant
PARTICIPI: casat, casada, casats, casades
INDICATIU PRESENT: caso, cases, casa, casem, caseu, casen
INDICATIU IMPERFET: casava, casaves, casava, casàvem, casàveu, casaven
INDICATIU PASSAT: casí, casares, casà, casàrem, casàreu, casaren
INDICATIU FUTUR: casaré, casaràs, casarà, casarem, casareu, casaran
INDICATIU CONDICIONAL: casaria, casaries, casaria, casaríem, casaríeu, casarien
SUBJUNTIU PRESENT: casi, casis, casi, casem, caseu, casin
SUBJUNTIU IMPERFET: casés, casessis, casés, caséssim, caséssiu, casessin
IMPERATIU: casa, casi, casem, caseu, casin
->casat1
casat1[de casa]
m 1 Conjunt de cases.
2 Casada.
->casat2
casat2-ada[de casar]
adj i m i f Que ha contret matrimoni. Uns casats de nou.
->casatinent
■casatinent[de casa i tinent1]
m El qui té casa en un poble i és cap de família.
->casba
■casbaf URBAN Barri antic d’algunes ciutats nord-africanes habitat per població autòctona.
->casc
■casc[del cast. casco, íd. i ‘crani’, d’origen incert, potser cèlt; 1a FONT: 1653, DTo.]
m 1 Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
2 p ext Peça que cobreix i defensa el cap, comunament metàl·lica, o d’altres materials durs, emprada pels bombers, els soldats, els esportistes, etc.
3 Aparell assecador de cabells que té la forma d’un casc a l’interior del qual circula un corrent d’aire produït per un ventilador i escalfat mitjançant unes resistències elèctriques.
4 Copa del capell.
5 1 Nom genèric dels atuells emprats per a contenir i transportar líquids (bótes, barrils, ampolles, etc.).
2 EMBAL barril 1 2. Un casc d’arengades.
6 1 BOT Nom amb què són designades les peces florals que recorden un casc.
2 ZOOL Nom d’algunes estructures de certs animals que recorden un casc.
7 pl ELECTROAC Auriculars.
8 HERÀLD Timbre de l’escut.
9 ZOOL Peülla de cavall, d’ase i d’altres perissodàctils.
10 casc blau Membre de les forces militars de l’ONU.
->casca
■casca[de cascar]
f 1 Clofolla.
2 PAST Coca circular foradada al centre feta de pasta ensucrada i untada d’ou, tradicional al País Valencià i a les Balears.
->cascabot
cascabotm BOT Pecíol d’una fulla de palmera.
->cascada
■cascada[de l’it. cascata ‘caiguda, cascada’, part. de cascare ‘caure’, del ll. vg. *casicare, der. del ll. cadĕre ‘caure’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 1 GEOMORF Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici, saltant.
2 Caiguda d’un corrent de glaç o de lava.
3 p ext Font monumental d’on brolla l’aigua en forma de cascada.
2 PIR Conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imiti la forma d’una cascada.
3 en cascada loc adv 1 En sèrie.
2 ELECTROT Successivament i de manera que la sortida de cadascun dels elements, els dispositius, els aparells, etc., d’un conjunt estigui connectada a l’entrada del següent. Muntar uns elements en cascada.
->cascadeig
■cascadeigPart. sil.: cas_ca_deig
[de cascadejar]
m Acció de cascadejar.
->cascadejar
■cascadejar[de cascada]
v intr 1 Caure com una cascada.
2 Avançar per una sèrie de cascades o salts.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: cascadejar
GERUNDI: cascadejant
PARTICIPI: cascadejat, cascadejada, cascadejats, cascadejades
INDICATIU PRESENT: cascadejo, cascadeges, cascadeja, cascadegem, cascadegeu, cascadegen
INDICATIU IMPERFET: cascadejava, cascadejaves, cascadejava, cascadejàvem, cascadejàveu, cascadejaven
INDICATIU PASSAT: cascadegí, cascadejares, cascadejà, cascadejàrem, cascadejàreu, cascadejaren
INDICATIU FUTUR: cascadejaré, cascadejaràs, cascadejarà, cascadejarem, cascadejareu, cascadejaran
INDICATIU CONDICIONAL: cascadejaria, cascadejaries, cascadejaria, cascadejaríem, cascadejaríeu, cascadejarien
SUBJUNTIU PRESENT: cascadegi, cascadegis, cascadegi, cascadegem, cascadegeu, cascadegin
SUBJUNTIU IMPERFET: cascadegés, cascadegessis, cascadegés, cascadegéssim, cascadegéssiu, cascadegessin
IMPERATIU: cascadeja, cascadegi, cascadegem, cascadegeu, cascadegin
->cascadura
■cascadura[de cascar]
f 1 Efecte de cascar, contusió.
2 col·loq PAT Mastitis.
->cascall1
■cascall1[de l’àr. ḫašḫâš´, íd.; 1a FONT: s. XIV]
m BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver somniferum), de tija fistulosa, de flors roses, blaves o violàcies i de fruits en càpsula globulosa.
2 Fruit del cascall.
3 cascall banyut Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Glaucium corniculatum), de fulles profundament lobulades, de flors més petites que les del cascall marí i de càpsules cobertes de sedes.
4 cascall bord Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver somniferum var setigerum), de fulles profundament dividides, amb els segments acabats en setes, i de càpsula petita.
5 cascall marí Planta herbàcia biennal de la família de les papaveràcies (Glaucium flavum), de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga.
->cascall2
■cascall2[de cascar]
m PEDOL Terra sorrenca, saulosa o pedregosa.
->cascament
■cascament[de cascar]
m 1 Acció de cascar;
2 l’efecte.
->cascar
■cascar[probablement ll. vg. *quassicare, der. del ll. quassare ‘sacsejar, masegar’, der. freqüentatiu del ll. quatĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr 1 Masegar, copejar fins a produir contusió, macar. Aquest feix tan gros cascarà el ruc.
2 p anal Fruita cascada.
2 pron Sofrir cascadura 2.
3 tenir la veu cascada fig Tenir la veu trencada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: cascar
GERUNDI: cascant
PARTICIPI: cascat, cascada, cascats, cascades
INDICATIU PRESENT: casco, casques, casca, casquem, casqueu, casquen
INDICATIU IMPERFET: cascava, cascaves, cascava, cascàvem, cascàveu, cascaven
INDICATIU PASSAT: casquí, cascares, cascà, cascàrem, cascàreu, cascaren
INDICATIU FUTUR: cascaré, cascaràs, cascarà, cascarem, cascareu, cascaran
INDICATIU CONDICIONAL: cascaria, cascaries, cascaria, cascaríem, cascaríeu, cascarien
SUBJUNTIU PRESENT: casqui, casquis, casqui, casquem, casqueu, casquin
SUBJUNTIU IMPERFET: casqués, casquessis, casqués, casquéssim, casquéssiu, casquessin
IMPERATIU: casca, casqui, casquem, casqueu, casquin
->cascarres
■cascarresf pl Cascàrries.
->cascàrries
■cascàrriesPart. sil.: cas_càr_ri_es
[d’origen incert, potser del basc kazkarria, íd., o relacionat amb cascar ‘capolar’ o amb el ll. cascus ‘vell’, amb trànsit a ‘decrèpit’ i ‘brut’; 1a FONT: 1803, DEst.]
f pl 1 Boletes d’excrement, de brutícia, enganxades a la llana o a la pell, que les ovelles, els bous, etc., arrepleguen del jaç.
2 Llana molt bruta d’excrement, procedent de les parts baixes de l’animal.
->cascaula
■cascaulaPart. sil.: cas_cau_la
f BOT Argelagó.
->cascavell
■cascavell[del ll. vg. cascabellus, variant del dimin. del ll. vg. *cascabŭlum, variant també del ll. caccabŭlus ‘cassoleta, olleta; esquella’; 1a FONT: 1224]
m 1 1 Instrument consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
2 ball de cascavells DANSA Ball popular en què els balladors porten cascavells als braços i a les cames o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
3 ésser un cascavell fig Ésser (algú) lleuger, de poc seny.
4 omplir (a algú) el cap de cascavells fig Omplir-lo d’esperances falagueres, d’il·lusions, etc.
5 posar el cascavell al gat fig Encarregar-se d’una missió perillosa.
2 ZOOL Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals) a l’extrem de la cua.
->cascavellada
■cascavellada[de cascavell]
f 1 Collera de cascavells que posen als cavalls, els muls, etc., de les tartanes.
2 Conjunt de cascavells en els collars o pitrals dels cavalls, dels muls, etc.
3 Esquellotada feta amb cascavells.
4 FOLK Dansa popular rossellonesa que hom ballava durant el carnaval al final del segle XIX.
->cascavellat
■cascavellat -ada[de cascavell]
adj HERÀLD Dit del falcó i de l’esparver quan porten picarols a les potes.
->cascavelleig
■cascavelleigPart. sil.: cas_ca_ve_lleig
[de cascavellejar]
m 1 Acció de cascavellejar;
2 l’efecte.
->cascavellejar
■cascavellejar[de cascavell]
v intr 1 Fer soroll de cascavells.
2 Bellugar, brandar, una cosa que no és ben subjecta i produir soroll.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: cascavellejar
GERUNDI: cascavellejant
PARTICIPI: cascavellejat, cascavellejada, cascavellejats, cascavellejades
INDICATIU PRESENT: cascavellejo, cascavelleges, cascavelleja, cascavellegem, cascavellegeu, cascavellegen
INDICATIU IMPERFET: cascavellejava, cascavellejaves, cascavellejava, cascavellejàvem, cascavellejàveu, cascavellejaven
INDICATIU PASSAT: cascavellegí, cascavellejares, cascavellejà, cascavellejàrem, cascavellejàreu, cascavellejaren
INDICATIU FUTUR: cascavellejaré, cascavellejaràs, cascavellejarà, cascavellejarem, cascavellejareu, cascavellejaran
INDICATIU CONDICIONAL: cascavellejaria, cascavellejaries, cascavellejaria, cascavellejaríem, cascavellejaríeu, cascavellejarien
SUBJUNTIU PRESENT: cascavellegi, cascavellegis, cascavellegi, cascavellegem, cascavellegeu, cascavellegin
SUBJUNTIU IMPERFET: cascavellegés, cascavellegessis, cascavellegés, cascavellegéssim, cascavellegéssiu, cascavellegessin
IMPERATIU: cascavelleja, cascavellegi, cascavellegem, cascavellegeu, cascavellegin
->cascavellic
■cascavellicm AGR i ALIM Varietat de pruna petita i rodona, de color purpuri.
->cascavelliquer
■cascavelliquerm AGR i ALIM Varietat de prunera que produeix els cascavellics.
->càscode
càscodem RADIOTÈC Muntatge amplificador consistent en dos tríodes en cascada el segon dels quals és connectat amb la seva reixa a terra.
->cascú
■cascú[de cadascú; 1a FONT: 1284]
pron Cadascú.
->cascun
■cascun -una[de cadascun]
adj Cadascun.
->case-
case-Forma prefixada del mot llatí caseus, que significa ‘formatge’. Ex.: caseasa, caseïna.
->casei-
casei-Forma prefixada del mot llatí caseus, que significa ‘formatge’. Ex.: caseïforme.
->caseïficació
caseïficacióPart. sil.: ca_se_ï_fi_ca_ci_ó
[de caseïficar]
f PAT Degeneració caseosa.
->caseïficar
■caseïficarPart. sil.: ca_se_ï_fi_car
[de case- i -ificar]
v tr 1 Transformar en caseïna.
2 Separar o precipitar la caseïna de la llet.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: caseïficar
GERUNDI: caseïficant
PARTICIPI: caseïficat, caseïficada, caseïficats, caseïficades
INDICATIU PRESENT: caseïfico, caseïfiques, caseïfica, caseïfiquem, caseïfiqueu, caseïfiquen
INDICATIU IMPERFET: caseïficava, caseïficaves, caseïficava, caseïficàvem, caseïficàveu, caseïficaven
INDICATIU PASSAT: caseïfiquí, caseïficares, caseïficà, caseïficàrem, caseïficàreu, caseïficaren
INDICATIU FUTUR: caseïficaré, caseïficaràs, caseïficarà, caseïficarem, caseïficareu, caseïficaran
INDICATIU CONDICIONAL: caseïficaria, caseïficaries, caseïficaria, caseïficaríem, caseïficaríeu, caseïficarien
SUBJUNTIU PRESENT: caseïfiqui, caseïfiquis, caseïfiqui, caseïfiquem, caseïfiqueu, caseïfiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: caseïfiqués, caseïfiquessis, caseïfiqués, caseïfiquéssim, caseïfiquéssiu, caseïfiquessin
IMPERATIU: caseïfica, caseïfiqui, caseïfiquem, caseïfiqueu, caseïfiquin
->caseïna
■caseïnaPart. sil.: ca_se_ï_na
[de case- i -ina*; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f BIOQ i QUÍM IND Fosfoproteid que ocorre en la llet com un col·loide protector de l’albúmina i que forma correntment caseïnats.
->caseïnat
■caseïnatPart. sil.: ca_se_ï_nat
m BIOQ Sal de la caseïna.
->casell
■casell[de casa]
m 1 Compartiment, especialment cadascun dels que, adossats a la paret i separats per envans, hi ha en els trulls per a posar-hi les olives.
2 JARD Cadascun dels espais poc o molt quadrats d’un jardí on hi ha herbes i flors plantades.
->casella
■casella[de casa; 1a FONT: s. XV]
f 1 Caseta.
2 p anal Cadascuna de les subdivisions regulars d’un espai destinades a contenir alguna cosa, casa, compartiment. Les caselles d’un retaule. Les caselles d’un tauler d’escacs.
->caseller
casellerm MOBL Moble amb caselles o compartiments, sense calaixos ni portes, destinat a classificar-hi documents, cartes, etc.
->case mix
case mix* [kèjsmíks][angl ] m MED Casuística de pacients atesos en un determinat recurs assistencial.
->caseós
■caseós -osaPart. sil.: ca_se_ós
[de case- i -ós2]
adj 1 Que té les qualitats del formatge, semblant al formatge.
2 PAT Relatiu o pertanyent al casi. Degeneració caseosa.
->casera1
■casera1[de casa]
f 1 Criada major d’una casa.
2 Criada que governa la casa d’un home sol, especialment majordona.
->casera2
■casera2[de casar]
f Desig immoderat de casar-se.
->casera3
■casera3f 1 AGR Arnot.
2 APIC Rusc.
->caseria
■caseriaPart. sil.: ca_se_ri_a
[de casa; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f 1 Conjunt de les cases d’una població.
2 GEOG Agrupament de cases separades del nucli principal d’una població, sorgit amb una certa independència respecte a aquest.
->caseriu
■caseriuPart. sil.: ca_se_riu
[de casa]
m Caseria.
->caserna
■caserna[del fr. caserne, manllevat a l’oc. caserna ‘grup de quatre persones’, del ll. vg. *quaderna, fem. del ll. vg. *quadernus, ll. quaternus ‘de quatre en quatre’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f ORG MIL Edifici on s’allotja la tropa en una guarnició permanent.
->casernari
■casernari -ària[de caserna]
adj Relatiu o pertanyent a la caserna, propi de la caserna.
->caserol
caserol -aadj i m i f De Caseres (Terra Alta).
->caseta
■caseta[de casa; 1a FONT: 1460, Roig]
f 1 1 Casa petita, especialment la destinada a alberg o recer de guardaboscs, guardaagulles, burots, etc., o a habitar-hi durant la temporada de certes feines.
2 caseta de banys Barraca petita instal·lada a la riba de la mar, d’un llac, etc., que serveix de vestidor dels banyistes.
2 Casella, especialment cadascun dels petits compartiments del calaix on hom posa la xocolata sobre el paper per batre-la i donar-li la forma de rajola.
3 Armadura en forma de pinya, formada per tres barnilles corbes o més que, al capdamunt de la filosa, serveix per a posar-hi el floc.
4 APIC Cel·la de bresca.
->càseum
■càseumPart. sil.: cà_se_um
[del ll. caseum (o caseus) ‘formatge’]
m Casi.
->casi
casi[del ll. caseum ‘formatge’]
m 1 ALIM En la llet presa, la part coagulada que se separa del xerigot.
2 PAT Substància semblant al casi de la llet en què es transformen sovint els teixits que han estat necrosats per la tuberculosi.
->casimir
■casimir[alteració de caixmir]
m TÈXT 1 Caixmir.
2 Teixit de llana o de llana i cotó imitació del caixmir.
->casimiroa
■casimiroaPart. sil.: ca_si_mi_ro_a
f BOT Arbre alt de la família de les rutàcies (Casimiroa edulis), de fulles digitades i de fruits drupacis subglobosos de polpa mengívola.
->casiner
casiner -aadj i m i f De Casinos (Camp de Túria).
->casino
■casino[de l’it. casino, íd., primitivament ‘casa senyorial’]
m 1 Associació privada de caràcter recreatiu i cultural (similar als clubs, centres, cercles, ateneus, etc.).
2 Edifici on radica un casino.
3 casino de joc Establiment de luxe de caràcter recreatiu autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
->casinyot
■casinyot[de casa; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m Casa petita i menyspreable.
->casmant
■casmantm BOT Planta herbàcia bulbosa de la família de les iridàcies (Chasmanthe aethiopica), de flors irregulars disposades en espiga multiflora.
->casmo-
■casmo-Forma prefixada del mot grec khásma, que significa ‘obertura’. Ex.: casmòfit, casmògam.
->casmòfit
casmòfitm ECOL Planta fissurícola.
->casmògam
■casmògam -aadj BOT Dit de la flor i de la planta en què es produeix la casmogàmia.
->casmogàmia
■casmogàmiaPart. sil.: cas_mo_gà_mi_a
f BOT Tipus de pol·linització en què l’estigma pot rebre pol·len aliè perquè s’acompleix quan la flor és oberta.
->casolà
■casolà -ana[del ll. vg. *casulanus, -a, -um, der. del ll. casŭla ‘cabaneta’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adj 1 Que pertany a l’interior de la casa, de la família, domèstic. Costums casolans. Cuina casolana.
2 Que s’està molt a casa, afecte als deures o els plaers de la casa. És un noi molt casolà.
3 Que viu prop o dins la casa de l’home. Els animals casolans.
->casolanament
■casolanament[de casolà]
adv D’una manera casolana.
->casolanisme
casolanismem Qualitat de casolà.
->casor
■casor[de casar]
f casera2.
->casori
■casori[de casar; 1a FONT: 1839, DLab.]
m Casament, noces.
->casot
■casot[de casa]
m Casa petita i rònega.
->caspa
■caspa[d’origen incert, probablement preromà i amb parentiu en altres llengües romàniques; 1a FONT: 1653, DTo.]
f PAT Làmines untuoses separades per descamació de l’estrat corni cutani del cuir cabellut.
->caspera
■caspera[de caspa; 1a FONT: 1839, DLab.]
f Pinta espessa per a treure la caspa dels cabells.
->caspi càspia
■caspi càspiaadj Relatiu o pertanyent a la mar Càspia.
->caspós
■caspós -osa[de caspa; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Cobert de caspa, ple de caspa.
->casquet
■casquetCp. l’acc. 1 amb gorra 1 1.
[de casc; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Lligadura de tela, de cuir, etc., rodona, sense ales ni visera.
2 Pegat compost de pega i d’herbes que hom posava al cap d’un tinyós per guarir-lo.
3 Extrem més o menys esfèric d’alguna cosa.
4 ARM Cartutx metàl·lic buit.
5 casquet esfèric GEOM Cadascuna de les dues parts en què un pla divideix una superfície esfèrica.
6 casquet glacial GEOMORF Acumulació de glaç que cobreix grans superfícies del globus terraqüi.
7 casquet polar GEOG Regió de gel situada als pols nord i sud d’un planeta.
->casqueta
■casqueta[de casca; 1a FONT: 1460, Roig]
f PAST Pastisset farcit de confitura.
->casqueter
■casqueter -am i f Persona que ven casquetes, casques.
->cassa
■cassaHom.: caça
[d’origen incert, probablement d’un preromà, no cèlt. ni protohispànic, *kattia/kattio-, provinent d’una forma protohel·lènica o mediterrània, afí a formes micèniques; 1a FONT: s. XIII]
f Vas de metall proveït d’un mànec que serveix per a escudellar, treure oli, etc., d’una olla, d’una gerra, etc.
->cassació1
■cassació1Part. sil.: cas_sa_ci_ó
[de cassar; 1a FONT: 1696, DLac.]
f DR PROC 1 Anul·lació, feta per un tribunal suprem i únic, de les sentències judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris en cas que aquestes no s’ajustin a la llei.
2 recurs de cassació Recurs que hom interposa davant el tribunal suprem o, en certs casos, davant el tribunal superior de justícia, contra decisions d’altres tribunals, denunciant error de llei o trencament de forma.
->cassació2
■cassació2Part. sil.: cas_sa_ci_ó
f MÚS Composició instrumental a diverses parts pròpia del segle XVIII als països germànics.
->cassada
■cassadaHom.: caçada
[de cassa; 1a FONT: 1613]
f Quantitat de líquid que cap en una cassa.
->cassal
■cassal[de cassa]
m 1 Dipòsit per a conservar les olives o els cereals.
2 En el molí paperer, indret on són posats els draps triats.
->cassalla
■cassalla[del nom de la població andalusa de Cazalla]
f DESTIL·L Beguda alcohòlica d’alta graduació i molt seca.
->cassanell
■cassanell[deriv. de cassanella, que abans designà també un ormeig de fusta de les embarcacions (també escarsanella), de forma esferoïdal, semblant a les agalles del roure; 1a FONT: 1465]
m 1 MANUT Bossell.
2 MAR Bastonet de fusta tornejada, que s’estreny al centre, emprat, a manera de passador, per a unir l’extrem d’un cap a la gassa d’un altre o a un ullet d’una vela.
->cassanella
■cassanella[del cèlt. *kassanĭllā, íd., der. del gàl·lic kássanos ‘roure’]
f BOT Gala, cecidi.
->cassanenc
cassanenc -aadj i m i f De Caçà (o Cassà) de la Selva (Gironès).
->cassar
■cassarHom.: caçar
[del ll. cassare ‘anul·lar, destruir’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v tr DR PROC Anul·lar una sentència en virtut d’un recurs de cassació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: cassar
GERUNDI: cassant
PARTICIPI: cassat, cassada, cassats, cassades
INDICATIU PRESENT: casso, casses, cassa, cassem, casseu, cassen
INDICATIU IMPERFET: cassava, cassaves, cassava, cassàvem, cassàveu, cassaven
INDICATIU PASSAT: cassí, cassares, cassà, cassàrem, cassàreu, cassaren
INDICATIU FUTUR: cassaré, cassaràs, cassarà, cassarem, cassareu, cassaran
INDICATIU CONDICIONAL: cassaria, cassaries, cassaria, cassaríem, cassaríeu, cassarien
SUBJUNTIU PRESENT: cassi, cassis, cassi, cassem, casseu, cassin
SUBJUNTIU IMPERFET: cassés, cassessis, cassés, casséssim, casséssiu, cassessin
IMPERATIU: cassa, cassi, cassem, casseu, cassin
->cassaret
■cassaret[de l’ant. càsser ‘fortalesa’, procedent de l’àr. qaṣr, origen del mot alcàsser; 1a FONT: 1868]
m PESC Cadascuna de les dues peces de xarxa que en els arts de ròssec de fons delimiten l’entrada de l’embut o de l’art.
->casserola
■casserola[de cassa; 1a FONT: 1593]
f Vas de metall rodó, més ample que alt, amb mànec, que serveix per a cuinar.
->casserrenc
casserrenc -aadj i m i f De Casserres (Berguedà).
->casset
■casset[mot fr. cassette ‘capseta’]
ELECTROAC 1 f 1 Sistema compacte de cinta magnètica preenregistrada o per enregistrar consistent en una capsa de plàstic que conté dues bobines en les quals va repartida la cinta, de manera que, en girar el conjunt, la cinta es cargola en una bobina i es descargola de l’altra.
2 casset digital Tipus de casset en què el senyal, prèviament digitalitzat, és enregistrat sobre una cinta segons una successió de pistes disposades en sentit diagonal a la seva amplada i paral·leles entre elles.
2 m impr 1 Magnetòfon de casset.
2 casset de butxaca Aparell de reproducció de cassets consistent en una capseta proveïda d’un cap lector i d’uns auriculars molt lleugers.
->casseta
■casseta[de cassa; 1a FONT: 1485]
f 1 FUST Calderó.
2 OFIC Cullera de ferro usada en caldereria per a fondre metalls de baix punt de fusió i per a abocar metall fos al motlle.
->cassetó
■cassetó[de l’it. cassettone der. de cassa ‘caixa’; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m CONSTR Cadascun dels buits quadrats, rectangulars o poligonals formats per les bigues aparents amb què són construïts els cassetonats o teginats, practicats per a adornament de sostres.
->cassetonat
■cassetonat -ada[de cassetó]
CONSTR 1 adj Adornat amb cassetons.
2 m Conjunt de cassetons amb què és adornat un sostre, teginat.
->càssia
■càssiaPart. sil.: càs_si_a
f BOT Canyafístula.
->cassigall
■cassigall[probablement alteració per dissimilació d’una forma *calcigall, der. de calcigar ‘trepitjar’; 1a FONT: c. 1880]
m Parrac.
->cassis
cassism ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes marins del subordre dels prosobranquis (Cassis sp), de conquilla de forma globosa, grossa i massissa, propis de les mars càlides.
->cassita
cassita1 adj Relatiu o pertanyent als cassites.
2 m i f HIST Individu d’un poble que envaí el país de Babilònia des de les muntanyes del Zagros.
->cassiterita
■cassiteritaf MINERAL Biòxid d’estany, O2Sn, mineral de cristalls tetragonals, fràgils i opacs, de color bru o negre.
->cassó
■cassóHom.: caçó
[de cassa; 1a FONT: 1546]
m Recipient petit de metall amb mànec.
->cassogues
■cassogues[variant de pessigolles]
f pl Pessigolles.
->cassola
■cassola[de cassa; 1a FONT: s. XIII]
f 1 Recipient, ordinàriament rodó i de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a cuinar. Arròs a la cassola.
2 FOLK 1 Basament d’un castell format pels baixos reforçats pels crosses i els agulles, anomenat també soca.
2 Aixecador.
3 GRÀF Componedor en el qual hom pot col·locar fins a vuit ratlles de tipus de cos 12.
4 OLEÏC En una premsa de lliura, plataforma circular de pedra voltada d’un regueró, que recull l’oli, on hom posa els cofins d’olives.
5 TÈXT Concavitat que, a un costat del teler i tot seguit del catxapit del davant, serveix per a posar-hi la llançadora.
6 cassola de les Filipines ZOOL Límul.
->cassolada
■cassolada[de cassola]
f Menjar cuinat d’un cop en una cassola. Una cassolada d’arròs.
->cassoleta
■cassoleta[de cassola; 1a FONT: s. XIV]
f 1 Cassola petita.
2 1 Nom de diferents peces que tenen forma semblant a una cassoleta.
2 ARM Peça de la guarnició o puny de l’espasa que resguarda la mà.
3 ARM Peça que hom posa a la part de fora del broquer per cobrir l’empunyadura.
4 ARM Peça del puny de les armes de foc on hom posa l’enceb.
3 Allotjament còncau, generalment semiesfèric, d’una peça (bola, cap d’un arbre, etc.).
4 ANAT Ròtula.
5 BOT 1 Nom aplicat popularment a molts bolets ascomicets en forma de copa carnosa i poc o molt oberta.
2 cassoleta ataronjada Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Peziza aurantia), en forma de copa oberta, irregular, de color vermell taronja a l’interior i blanquinós carni a l’exterior.
3 cassoleta bruna Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Galactinia badia), en forma de copa i de carn gruixuda, blana i sucosa.
4 cassoleta bruna de primavera (o cassoleta murgolera) Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Peziza phyllogena), de color bru fosc i carn violàcia.
5 cassoleta groga Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Aleuria vesiculosa), en forma de copa molt tancada, groc de color de mel per dins i blanquinós per fora.
6 cassoleta venosa Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Disciotis venosa), de cama curta i gruixuda, que es fa a la primavera.
7 cassoleta vermella Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Sarcoscypha coccinea), en forma de copa pedunculada, de color vermell escarlata a la superfície interna.
8 cassoleta violàcia Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Sarcosphaera eximia), en forma d’esfera carnosa buida de color blanquinós.
6 GASTR 1 Pasta fullada en forma de cassola petita que hom omple amb carn, peix o verdures o també amb dolços.
2 cassoleta tolosana Plat a base de mongetes seques blanques cuites amb carn i amb un sofregit de ceba, tomàquet i herbes aromàtiques.
->cassot
■cassotm INDUM Camisa de tela ordinària que els pagesos de Mallorca es posaven sobre la roba per treballar al camp.
->cassussa
■cassussa[d’origen incert, probablement d’un *caçús, adj. der. de caçar, com el cast. gazuzo, que en alguns països sud-americans té encara el sentit de ‘el qui va a la caça de menjar’; 1a FONT: s. XIX]
f col·loq Gana. Menava una cassussa!
->cast
■cast -a[del ll. castus, -a, -um ‘pur’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]
adj 1 1 Dit de qui s’absté de tot plaer sexual considerat il·lícit.
2 p ext Dit de qui s’absté de pensaments impurs. Un home cast. La casta Susanna.
2 Conforme a la castedat. Costums casts. Paraules castes.
3 les castes germanes MIT Les muses.
->casta
■casta[d’origen incert, possiblement d’un germ. gòt. *kasts ‘grup d’animals, niada’; 1a FONT: s. XV]
f 1 Raça, llinatge, estirp, d’homes o d’animals. Un personatge nat de digna casta. De quina casta és aquest animal?
2 Mena, qualitat, natura, d’una persona o d’una cosa. De bona casta. De mala casta.
3 RELIG OR A l’Índia, cadascun dels estaments, generalment hereditaris, que formen la divisió jeràrquica de la societat.
4 p ext i fig Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc., té un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat. La casta nobiliària, militar. Esperit de casta. Tenir algú els prejudicis de la seva casta.
5 ENTOM En els insectes socials (abelles, formigues, etc.), grup de funció especialitzada.
->castallut
castallut -udaadj i m i f De Castalla (Alcoià).
->castament
■castament[de cast; 1a FONT: s. XIV, Metge]
adv D’una manera casta. Viure castament.
->castany
■castany -a[de castanya; 1a FONT: c. 1370]
1 adj i m D’un color terrós de matís rogenc i to fosc similar al color de les clofolles de les castanyes. Cabells castanys.
2 adj Dit del cavall que té el pelatge castany amb la crina i la cua negres.
->castanya
■castanya[del ll. castănĕa, íd., i aquest, del gr. kástanon, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
f 1 1 BOT Fruit del castanyer.
2 BOT i ALIM Llavor comestible del castanyer.
3 castanya d’aigua BOT Planta herbàcia aquàtica de la família de les trapàcies (Trapa natans), de flors hermafrodites blanques, solitàries, a les axil·les de les fulles flotants.
4 castanya d’Índia BOT i FARM Fruit del castanyer d’Índia.
5 treure les castanyes del foc Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc.
2 Mena de lligat dels cabells en figura de castanya.
3 Vas de vidre, d’argila, etc., en figura de castanya, per a guardar licor.
4 fig 1 Cop donat al cap amb la mà. Li clavà dues castanyes.
2 p ext Cop, topada. S’ha clavat una castanya amb la moto.
5 castanya de mar ZOOL Garota.
->castanyada
■castanyada[de castanya]
f FOLK Menjada de castanyes, normalment torrades, especialment la que hom sol fer la nit de Tots Sants.
->castanyar
■castanyar[de castanya]
m Castanyeda.
->castanyeda
■castanyeda[de castanya]
f 1 Lloc poblat de castanyers.
2 GEOBOT Comunitat vegetal integrada principalment per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el castanyer.
->castanyer
■castanyer -a[de castanya; 1a FONT: 1485]
1 m i f Persona que torra castanyes pels carrers i en ven.
2 f Paella plena de forats per a torrar-hi castanyes.
3 m 1 BOT, SILV i FUST Arbre corpulent de la família de les fagàcies (Castanea sativa), de capçada frondosa, de fulles lanceolades fortament dentades i de fruits (les castanyes) reunits en grups màxims de tres.
2 BOT i FUST Fusta del castanyer.
3 castanyer d’Índia (o bord) BOT i JARD Arbre alt de la família de les hipocastanàcies (Aesculus hippocastanum), de capçada densa, de fulles caduques palmaticompostes i de flors disposades en vistoses panícules piramidals.
4 extret de castanyer ADOB Extret aquós de la fusta i l’escorça de castanyer emprat per a adobar pells.
->castanyerar
■castanyerar[de castanyer; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m Castanyeda.
->castanyereda
■castanyereda[de castanyer]
f Castanyeda.
->castanyeta
■castanyeta[de castanya; 1a FONT: 1575, DPou.]
f 1 Castanya petita.
2 pl MÚS Castanyoles.
->castanyó
■castanyó[de castanya]
m ZOOL Mol·lusc cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes (Sepia elegans), semblant a la sípia, però més petit i que comparteix l’hàbitat amb el calamarsó.
->castanyola
■castanyola[de castanya]
f 1 BOT Anemone coronària.
2 BOT Jónçara de la família de les ciperàcies (Cyperus rotundus), de fulles llargues i linears i de flors agrupades en espiguetes de color rogenc.
3 BOT Nom aplicat a algunes umbel·líferes que fan uns tubercles que s’assemblen a una castanya petita.
4 ICT Peix perciforme marí, pelàgic, de la família dels bràmids (Brama raii), semblant al besuc, però més comprimit lateralment, de color gris o negrós.
5 MAR Peça de fusta col·locada verticalment a la part interior de l’orla d’un vaixell que té, a l’extrem superior, que sobresurt de la borda, una groera amb una rotllana per la qual fila l’amura de la major.
6 pl MÚS Instrument de percussió, anomenat també castanyetes i esclafidors, format per dues peces de fusta dura o de vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
7 pl OFIC Motlle petit dividit en dues meitats fixades a les puntes d’unes tenalles que permeten de tancar-lo per abocar el metall i d’obrir-lo per treure la peça.
->castanyoleta
■castanyoleta[de castanyola]
f ICT Peix perciforme marí de la família dels pomacèntrids (Chromis [Heliastes] chromis), de color marró o blau negrós, de cua escotada i d’aletes pectorals grosses, conegut també per estudiant, moret, soldat, somera i tuta.
->castanyot
■castanyot[de castanya]
m castanya 4.
->castedat
■castedat[del ll. castĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIII]
f 1 1 Qualitat de cast.
2 Virtut que ordena la conducta sexual.
2 p ext Continència absoluta. Vot de castedat.
->castell
■castell[del ll. castĕllum ‘fortalesa, reducte’, dimin. del ll. castrum ‘campament fortificat’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]
m 1 1 HIST Edifici fortificat situat generalment al cim d’un turó o en el punt dominant d’una població.
2 p ext Fortalesa.
3 p ext Casa senyorívola d’un poble, més gran que les altres.
4 p ext Casa senyorívola situada al cim d’un puig o turó.
5 castell de vent fig Projecte visionari, béns quimèrics.
6 castell roquer (o de roca) HIST Castell bastit en una roca, en el cim d’un penyal.
7 castells en l’aire p anal Il·lusions, projectes mancats de fonament.
8 castell termenat HIST Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció.
2 p anal 1 Nom d’algunes construccions que s’assemblen a un castell.
2 HIST Als segles XV i XVI, nom donat sovint als entremesos o representacions que formaven part de la processó de Corpus de Barcelona.
3 FOLK Conjunt de castellers enfilats els uns damunt les espatlles dels altres fins a aconseguir diversos pisos d’alçada.
4 MAR Estructura d’alguns vaixells de vela situada per damunt de la coberta superior i compresa aproximadament entre la roda i el trinquet.
5 MAR En els vaixells moderns, extrem de proa per damunt de la coberta superior compresa entre la roda i el lloc on correspondria de situar el trinquet.
6 castell de cartes Construcció de cartes les unes sobre les altres.
7 castell de cartes fig i Cosa poc sòlida.
8 castell de focs PIR Conjunt de focs artificials, originàriament en forma de castell, que hom engega en ocasió d’una festa.
9 castell de fust HIST MIL Bastida.
10 castell de sorra Figura modelada amb sorra humitejada que fan els infants com a joc, sovint en forma de castell.
3 1 Pila, munt, que suggereix la mola d’un castell, com la pila de rajoles que fan els rajolers perquè s’airegin, la pila de dogues dels boters, etc.
2 METEOR Acumulament de núvols.
4 HERÀLD Figura molt freqüent en les armories catalanes i provençals representada generalment amb tres torres emmerletades, amb la del mig més alta.
->castellà1
■castellà1-anaHom.: castellar
[de castell; 1a FONT: s. XIV, Llull]
HIST 1 1 m i f A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà, amb obligació de defensar-lo.
2 f Muller d’un castellà.
2 m Càrrec judicial de l’orde de Malta que tenia inherent la presidència del Consell de Justícia de Malta i el govern de la població no militar de l’illa.
->castellà2
■castellà2-anaHom.: castellar
1 adj i m i f De Castella o del castellà (llengua).
2 m LING Llengua romànica de l’agrupament iberoromànic, parlada a la major part de l’estat espanyol i de les antigues colònies castellanes.
->castellà3
castellà3-anaHom.: castellar
adj i m i f Des Castell (Menorca) o de Castell de Castells (Marina Alta).
->castel·là
■castel·là -ana1 adj Relatiu o pertanyent als castel·lans.
2 m i f HIST Individu d’un poble preromà del nord de Catalunya.
->castellaire
castellairePart. sil.: cas_te_llai_re
adj i m i f De Castell (Conflent).
->castellanada
■castellanadaf Errada per influència del castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure la seva llengua. Dir ‘después’ no és un barbarisme, sinó una castellanada.
->castellanejar
■castellanejarv intr Tenir l’aire de castellà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: castellanejar
GERUNDI: castellanejant
PARTICIPI: castellanejat, castellanejada, castellanejats, castellanejades
INDICATIU PRESENT: castellanejo, castellaneges, castellaneja, castellanegem, castellanegeu, castellanegen
INDICATIU IMPERFET: castellanejava, castellanejaves, castellanejava, castellanejàvem, castellanejàveu, castellanejaven
INDICATIU PASSAT: castellanegí, castellanejares, castellanejà, castellanejàrem, castellanejàreu, castellanejaren
INDICATIU FUTUR: castellanejaré, castellanejaràs, castellanejarà, castellanejarem, castellanejareu, castellanejaran
INDICATIU CONDICIONAL: castellanejaria, castellanejaries, castellanejaria, castellanejaríem, castellanejaríeu, castellanejarien
SUBJUNTIU PRESENT: castellanegi, castellanegis, castellanegi, castellanegem, castellanegeu, castellanegin
SUBJUNTIU IMPERFET: castellanegés, castellanegessis, castellanegés, castellanegéssim, castellanegéssiu, castellanegessin
IMPERATIU: castellaneja, castellanegi, castellanegem, castellanegeu, castellanegin
->castellanenc
castellanenc -aadj i m i f De Castellar del Riu (Berguedà) o de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).
->castellanès
castellanès -esaadj i m i f De Castellar de n’Hug (Berguedà).
->castellania
■castellaniaPart. sil.: cas_te_lla_ni_a
[de castellà1; 1a FONT: 1018]
f 1 Càrrec de castellà.
2 Territori propi d’un castell.
3 castlania 1.
4 Drets annexos al càrrec de castlà; castlania 2.
->castellanisme
■castellanismem LING Element lingüístic del castellà usat en una altra llengua.
->castellanització
■castellanitzacióPart. sil.: cas_te_lla_nit_za_ci_ó
f 1 Acció de castellanitzar o de castellanitzar-se;
2 l’efecte.
->castellanitzant
■castellanitzantadj Que tendeix a castellà, a les coses castellanes.
->castellanitzar
■castellanitzarv 1 tr Conformar als costums castellans.
2 tr Revestir de la forma castellana. Mots francesos castellanitzats.
3 pron Adoptar mots, girs, etc., del castellà. El català de Barcelona s’havia castellanitzat molt.
4 tr LING Omplir de castellanismes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: castellanitzar
GERUNDI: castellanitzant
PARTICIPI: castellanitzat, castellanitzada, castellanitzats, castellanitzades
INDICATIU PRESENT: castellanitzo, castellanitzes, castellanitza, castellanitzem, castellanitzeu, castellanitzen
INDICATIU IMPERFET: castellanitzava, castellanitzaves, castellanitzava, castellanitzàvem, castellanitzàveu, castellanitzaven
INDICATIU PASSAT: castellanitzí, castellanitzares, castellanitzà, castellanitzàrem, castellanitzàreu, castellanitzaren
INDICATIU FUTUR: castellanitzaré, castellanitzaràs, castellanitzarà, castellanitzarem, castellanitzareu, castellanitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: castellanitzaria, castellanitzaries, castellanitzaria, castellanitzaríem, castellanitzaríeu, castellanitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: castellanitzi, castellanitzis, castellanitzi, castellanitzem, castellanitzeu, castellanitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: castellanitzés, castellanitzessis, castellanitzés, castellanitzéssim, castellanitzéssiu, castellanitzessin
IMPERATIU: castellanitza, castellanitzi, castellanitzem, castellanitzeu, castellanitzin
->castellanoparlant
■castellanoparlantadj i m i f De parla castellana.
->castellar
castellarHom.: castellà
m HIST Als segles X-XII, demarcació d’un castell termenat, denominació substituïda en l’ús comú per terme o baronia.
->castellarenc
castellarenc -aadj i m i f De Castell d’Aro (Baix Empordà) o de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).
->castellatge
castellatgem HIST DR Imposició que el senyor feudal percebia dels vassalls per la construcció i la conservació del castell, quan aquests s’hi refugiaven o hi eren presos, i pel pas de mercaderies o de bestiar per la seva proximitat.
->castellcirenc
castellcirenc -aadj i m i f De Castellcir (Vallès Oriental).
->castelldanenc
castelldanenc -aadj i m i f De Castelldans (Garrigues).
->castelldefelenc
castelldefelenc -aadj i m i f De Castelldefels (Baix Llobregat).
->castellenc
castellenc -aadj i m i f De Castell (Conflent) o de Castell de Cabres (Baix Maestrat).
->casteller
■casteller -a[de castell]
FOLK 1 adj Relatiu o pertanyent als castells.
2 m i f Cadascuna de les persones que fan els castells.
->castellera
■castelleraf METEOR Acumulament de núvols; castell.
->castellet
■castellet[de castell]
m 1 Castell petit.
2 CONSTR 1 Bastida construïda amb elements lleugers i proveïda d’un ternal o d’un muntacàrregues, l’estabilitat de la qual no depèn de l’obra en construcció.
2 MIN Bastida metàl·lica o de fusta que hom munta a la boca d’un pou d’una mina, la qual sosté la barrina, els ascensors, els contenidors o les gàbies.
3 ENTOM En els ruscs, la casella on es cria la reina.
->castelletenc
castelletenc -aadj i m i f De Castellet (Alt Penedès).
->castellfollitenc
castellfollitenc -aadj i m i f De Castellfollit de la Roca (Garrotxa), de Castellfollit de Riubregós (Anoia) o de Castellfollit del Boix (Bages).
->castellfortí
castellfortí -inaadj i m i f De Castellfort (Ports).
->castellgalinenc
castellgalinenc -aadj i m i f De Castellgalí (Bages).
->castellnouenc
castellnouenc -aPart. sil.: cas_tell_no_uenc
adj i m i f De Castellnou de Bages (Bages) o de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell).
->castellnoví
castellnoví -inaadj i m i f De Castellnou (Rosselló).
->castellolinenc
castellolinenc -aadj i m i f De Castellolí (Anoia).
->castellologia
■castellologiaPart. sil.: cas_te_llo_lo_gi_a
f Estudi dels castells i les fortificacions.
->castellonenc
■castellonenc -aadj i m i f De Castelló de la Plana (Plana Alta) o de Castelló de Rugat (Vall d’Albaida).
->castelloner
■castelloner -aadj i m i f De Castelló de la Plana (Plana Alta) o de Castelló de la Ribera (Ribera Alta).
->castellonetí
castellonetí -inaadj i m i f De Castellonet (Safor).
->castelloní
■castelloní -inaadj i m i f De Castelló de Farfanya (Noguera) o de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
->castellonrogenc
castellonrogenc -aadj i m i f De Castellonroi (Llitera).
->castellonroienc
castellonroienc -aPart. sil.: cas_te_llon_ro_ienc
adj i m i f Castellonrogenc.
->castellot
■castellot[de castell]
m Talaiot.
->castellseraní
castellseraní -inaadj i m i f De Castellserà (Urgell).
->castellterçolenc
castellterçolenc -aadj i m i f De Castellterçol (Vallès Oriental).
->castellut
castellut -udaadj i m i f Del Castell de Guadalest (Marina Baixa).
->castellvellenc
castellvellenc -aadj i m i f De Castellvell del Camp (Baix Camp).
->castellvilarenc
castellvilarenc -aadj i m i f De Castellbell i el Vilar (Bages).
->castellvinenc
castellvinenc -aadj i m i f De Castellví de Rosanes (Baix Llobregat).
->castic
■castic[variant de càstig]
m dial Càstig.
->càstig
■càstig[de castigar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina, punició. Donar un càstig a un alumne. Sofrir, merèixer, témer, un càstig. Aixecar un càstig. Ha rebut un càstig molt fort. En càstig fareu tot el treball. Per càstig no hi aniràs.
->castigament
■castigament[de castigar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció de castigar.
2 Càstig, punició.
->castigar
■castigar[del ll. castigāre ‘amonestar, esmenar’; 1a FONT: s. XIII]
v tr 1 Imposar un càstig (a algú) per fer-li expiar una falta, punir. Castigar els sediciosos.
2 Sancionar (una falta) amb un càstig. La indisciplina serà castigada.
3 1 Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d’algú). L’enemic ha estat molt castigat. Aquest carreter castiga massa les mules.
2 castigar-se el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència.
4 Netejar d’errors, d’incorreccions, de faltes, etc. Un estil castigat.
5 Obrar una cosa (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Rentar la roba castiga molt les mans. Tants obsequis castiguen la butxaca.
6 AGR Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.
7 PAST Tradicionalment, tractar l’almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: castigar
GERUNDI: castigant
PARTICIPI: castigat, castigada, castigats, castigades
INDICATIU PRESENT: castigo, castigues, castiga, castiguem, castigueu, castiguen
INDICATIU IMPERFET: castigava, castigaves, castigava, castigàvem, castigàveu, castigaven
INDICATIU PASSAT: castiguí, castigares, castigà, castigàrem, castigàreu, castigaren
INDICATIU FUTUR: castigaré, castigaràs, castigarà, castigarem, castigareu, castigaran
INDICATIU CONDICIONAL: castigaria, castigaries, castigaria, castigaríem, castigaríeu, castigarien
SUBJUNTIU PRESENT: castigui, castiguis, castigui, castiguem, castigueu, castiguin
SUBJUNTIU IMPERFET: castigués, castiguessis, castigués, castiguéssim, castiguéssiu, castiguessin
IMPERATIU: castiga, castigui, castiguem, castigueu, castiguin
->castina
■castinaf METAL·L Fundent calcari constituït per carbonat càlcic impur que conté òxid de calci.
->càsting
■càsting[de l’angl. casting, íd., de to cast ‘assignar un paper’]
m TEAT i CIN Selecció dels actors i figurants per a un espectacle, un film, etc.
->castís
■castís -issa[de casta; 1a FONT: s. XV]
adj De bona casta, pur, sense defectes. Estil castís. Habituds castisses.
->castlà
■castlàm HIST A l’edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats.
->castlania
■castlaniaPart. sil.: cast_la_ni_a
f HIST 1 Càrrec de castlà.
2 Drets annexos al càrrec de castlà; castellania 4.
->castor
■castorHom.: questor
[del ll. castor, -ŏris, i aquest del gr. kástōr, -oros, íd.; 1a FONT: s. XV]
m 1 ZOOL Gènere de rosegadors de la família dels castòrids (Castor sp), de grans dimensions, recoberts d’un pelatge dens i suau, de tons castanys, i amb el cap i el tronc massissos, que comprèn el castor europeu (C. fiber) i el castor americà (C. canadensis).
2 Pell del castor.
3 TÈXT Teixit de llana fort, atapeït, perxat i enfeltrat, que imita la pell de castor.
->castori
■castorim PERFUM Substància segregada pels fol·licles prepucials del castor comú, amb la qual fa el marcatge del seu territori.
->castòrids
■castòridsm ZOOL 1 pl Família de rosegadors que antigament comprenia diversos gèneres i que actualment només comprèn el gènere Castor.
2 sing Rosegador de la família dels castòrids.
->castorina
■castorina[de castori i -ina*]
f PERFUM Substància blanca cristal·lina obtinguda del castori.
->castra
castra* [kástɾa][llat ] m pl ARQUEOL Campament militar romà organitzat a partir d’un traçat reticular que té el cardo maximus i el decumanus maximus com a eixos, i que va ser l’origen de nombroses ciutats europees.
->castració
■castracióPart. sil.: cas_tra_ci_ó
[del ll. castratio, -ōnis, íd.]
f 1 Acció de castrar;
2 l’efecte.
->castrador
■castrador -a[del ll. castrator, -ōris, íd.]
m i f Persona que fa l’ofici de castrar els animals, sanador.
->castral
castraladj Relatiu o pertanyent als castells.
->castrametació
■castrametacióPart. sil.: cas_tra_me_ta_ci_ó
[del ll. castrametāri, íd., comp. de castrum ‘camp, campament’ i metari ‘amidar’]
f Art d’establir un campament militar.
->castrar
■castrar[del ll. castrare, íd.; 1a FONT: s. XIII]
v tr 1 Privar (l’home, un animal, una planta) dels òrgans reproductors.
2 MED i VETER Esterilitzar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: castrar
GERUNDI: castrant
PARTICIPI: castrat, castrada, castrats, castrades
INDICATIU PRESENT: castro, castres, castra, castrem, castreu, castren
INDICATIU IMPERFET: castrava, castraves, castrava, castràvem, castràveu, castraven
INDICATIU PASSAT: castrí, castrares, castrà, castràrem, castràreu, castraren
INDICATIU FUTUR: castraré, castraràs, castrarà, castrarem, castrareu, castraran
INDICATIU CONDICIONAL: castraria, castraries, castraria, castraríem, castraríeu, castrarien
SUBJUNTIU PRESENT: castri, castris, castri, castrem, castreu, castrin
SUBJUNTIU IMPERFET: castrés, castressis, castrés, castréssim, castréssiu, castressin
IMPERATIU: castra, castri, castrem, castreu, castrin
->castrat
■castrat[de castrar]
m Cantor privat dels testicles abans de la pubertat, per tal de conservar-li la veu infantil aguda, reforçada per la capacitat pulmonar adulta.
->castre
castrem ARQUEOL Poblat fortificat preromà del nord i del centre de la Península Ibèrica situat dalt d’un turó i envoltat de muralles.
->castrense
■castrense[del ll. castrensis, íd.]
adj MIL Relatiu o pertanyent al campament, a l’exèrcit o a una professió militar. Capellà castrense.
->castrisme
castrismem Moviment polític revolucionari desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir de mitjan segle XX, inspirat en la revolució cubana de Fidel Castro.
->casual
■casualPart. sil.: ca_su_al
[del ll. casualis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 Que s’esdevé per atzar, sense ésser previst o esperat. Un encontre casual. Una descoberta casual.
2 condició casual Condició que depèn de l’atzar, no de la voluntat del creditor o del deutor.
->casualitat
■casualitatPart. sil.: ca_su_a_li_tat
Cp. causalitat
[de casual; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Qualitat de casual.
2 Esdeveniment casual.
3 per casualitat loc adv Casualment, per atzar. S’han vist per casualitat.
->casualment
■casualmentPart. sil.: ca_su_al_ment
[de casual; 1a FONT: 1696, DLac.]
adv D’una manera casual, per casualitat (sovint usat referint-se a quelcom que s’oposa a allò que algú diu). Avui casualment l’he trobat i li ho he dit.
->casuari
■casuariPart. sil.: ca_su_a_ri
[del ll. científic casuarius, i aquest del malai kasuwari, íd.]
m ORNIT Ocell de la subclasse de les neornítides, de l’ordre dels casuariformes (Casuarius casuarius), de grans dimensions, de cos robust cobert de plomes llises de color negre i que té al cap una excrescència òssia en forma d’elm.
->casuàrids
casuàridsPart. sil.: ca_su_à_rids
m ORNIT 1 pl Família d’ocells exòtics de l’ordre dels casuariformes, caminadors, de grans dimensions, que viuen a la selva d’Austràlia i de Nova Guinea i es caracteritzen per un casc corni que els adorna el cap i per potes robustes amb tres dits.
2 sing Ocell de la família dels casuàrids.
->casuariformes
■casuariformesPart. sil.: ca_su_a_ri_for_mes
m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells que comprèn individus de grans dimensions amb les ales molt reduïdes i les potes llargues, gruixudes i fortes.
2 sing Ocell de l’ordre dels casuariformes.
->casuarina
■casuarinaPart. sil.: ca_su_a_ri_na
f BOT Gènere d’arbres de la família de les casuarinàcies (Casuarina sp), de fulles reduïdes a petites dents que semblen agulles de pi, d’un color verd grisós.
->casuarinàcies
■casuarinàciesPart. sil.: ca_su_a_ri_nà_ci_es
f BOT 1 pl Única família de l’ordre de les verticil·lades integrada només per arbres del gènere Casuarina.
2 sing Arbre de la família de les casuarinàcies.
->casuista
■casuistaPart. sil.: ca_su_is_ta
[formació culta analògica sobre la base del ll. casus ‘cas’ amb el sufix -ista]
m i f 1 Persona versada en casuística.
2 Donat a subtilitzar.
->casuístic
■casuístic -aPart. sil.: ca_su_ís_tic
[de casuista]
1 adj Relatiu o pertanyent a la casuística.
2 adj Dit de les disposicions que regeixen casos especials.
3 f 1 Consideració dels casos particulars que es poden preveure en una determinada matèria.
2 Conjunt dels casos particulars considerats en una casuística.
3 RELIG Mètode d’estudi o d’exposició de la teologia moral a base de casos concrets i dubtosos.
4 Disposició a subtilitzar.
->casuísticament
■casuísticamentPart. sil.: ca_su_ís_ti_ca_ment
[de casuístic]
adv D’una manera casuística.
->casull
■casull[der. de casa, amb el sufix dimin. -ull, ll. -ūcŭlus (cf. barracull), o potser d’un *casŭpŭlus (v. casulla), alterat en casŭcŭlus]
m Casa petita, miserable.
->casulla
■casulla[del ll. caŭla ‘cabaneta’, perquè aixoplugava el cos, que donà en ll. vg. *casŭpŭla i casŭb(ŭ)la, per influx del ll. manĭpŭlus ‘maniple’ i cuculla ‘cogulla’]
f LITÚRG Vestidura en forma de campana o d’escapulari amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap i que penja fins a mitja cama, que el sacerdot es posa a sobre de tot per celebrar la missa.
->casuller
■casuller -a[de casulla]
m i f Sastre de casulles i altres ornaments eclesiàstics.
->casulleria
■casulleriaPart. sil.: ca_su_lle_ri_a
[de casuller]
f Sastreria de casulles i altres vestidures o ornaments eclesiàstics.
->casunyet
■casunyet[variant de casullet, diminutiu de casull]
m Casa rústega i petita.
->casus belli
casus belli* [kàzuzßɛ́lli][llat ] m DR INTERN Locució que significa ‘cas, motiu de guerra’, que designa l’esdeveniment que dóna motiu o pretext a una declaració de guerra.
->cat
■catm BOT Arbust de la família de les celastràcies (Catha edulis), de fulles sempre verdes, flors petites disposades en cimes axil·lars i llavors amb aril.
->cat-
■cat-Prefix, del grec katá, que significa ‘sota’. Ex.: càtode.
->cata-
■cata-Prefix, del grec katá, que significa ‘sota’. Ex.: cataclisme, catalèpsia.
->catabalma
■catabalma[d’un encreuament de catau i balma; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
f Catau.
->catabàtic
■catabàtic -a[del gr. katabatikós ‘descendent’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj METEOR Dit del vent descendent.
->catabòlic
■catabòlic -a[del gr. katabolikós ‘relatiu al capgirament’]
adj 1 FISIOL Relatiu o pertanyent al catabolisme.
2 tipus catabòlic BIOL i PSIC Biotip caracteritzat pel predomini del sistema nerviós simpàtic.
->catabolisme
■catabolisme[del gr. katabolḗ ‘el fet de deixar caure, capgirament’, format científicament sobre metabolisme]
m FISIOL Conjunt de reaccions de degradació que comporten una oxidació i que tenen lloc en els processos del metabolisme.
->catabòlit
■catabòlitm BIOL Substància produïda en les reaccions catabòliques.
->catàclasi
catàclasif GEOL Conjunt de fractura i trituració dels cristalls d’una roca seguits de recristal·lització i recimentació.
->cataclàstic
cataclàstic -aadj GEOL Dit de la textura que té la roca que ha experimentat fenòmens de catàclasi.
->cataclinal
■cataclinaladj GEOMORF Dit d’un curs d’aigua o d’una vall el pendent de la qual va en el mateix sentit de la inclinació dels estrats del terreny.
->cataclínic
cataclínic -aadj Cataclinal.
->cataclisme
■cataclisme[del ll. cataclysmos ‘diluvi’, i aquest, del gr. kataklysmós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 GEOL Trastorn catastròfic de la superfície de la Terra produït per un terratrèmol, una erupció volcànica, etc.
2 fig Un cataclisme social, polític.
->catacrac
■catacrac[d’origen onomatopeic]
m Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar una ruptura, etc. No heu sentit un catacrac?
->catacresi
■catacresi[del gr. katákhrēsis ‘abús’]
f Figura per la qual un mot que designa pròpiament un objecte és emprat per a designar-ne un altre que hi té una certa analogia. Ex.: Les ales d’un molí.
->catacrèstic
■catacrèstic -a[de catacresi]
adj Relatiu o pertanyent a la catacresi.
->catacumba
■catacumba[del ll. td. catacumba, íd., potser del gr. katá ‘dessota’ i el ll. cumbĕre ‘jeure’ o tumba ‘tomba’, o de cryptae *catechūmĕnae ‘criptes de catecúmens’ amb influx de tumba; 1a FONT: 1839, DLab.]
[generalment en pl] f Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i de cambres.
->catacústica
■catacústicaf ACÚST Part de l’acústica que tracta dels sons reflectits o ecos.
->catadauí
catadauí -inaPart. sil.: ca_ta_da_uí
adj i m i f De Catadau (Ribera Alta).
->catadídim
catadídimm EMBRIOL Individu siamès unit amb el bessó per la part inferior del cos.
->catadiòptric
■catadiòptric -aPart. sil.: ca_ta_di_òp_tric
ÒPT 1 adj Dit dels sistemes òptics que treballen per reflexió i refracció.
2 m Element de senyalització amb propietats catadiòptriques.
3 f Ciència que tracta dels fenòmens catadiòptrics.
->catàdrom
■catàdrom -aadj ZOOL Dit dels peixos que des dels rius o les llacunes litorals van a reproduir-se a la mar.
->catafil·le
■catafil·lem BOT Fulla esquamiforme situada per damunt dels cotilèdons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu.
->catàfora
■catàfora[del gr. kataphorá ‘caiguda’]
f LING 1 Relació de referència entre un element lingüístic i un de posterior en el discurs.
2 Element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment.
->cataforesi
cataforesif 1 ELECTROQ Migració vers el càtode de les partícules col·loïdals sotmeses a l’acció d’un camp elèctric.
2 TERAP Mètode terapèutic que té per finalitat la introducció d’agents farmacològics en l’organisme humà, a través de la pell, mitjançant un corrent galvànic.
->cataifa
■cataifaPart. sil.: ca_tai_fa
f caterva 2.
->catal
catalm BIOQ Unitat d’activitat enzimàtica equivalent a la de la transformació d’un mol de substrat en un segon.
->català
■català -ana[d’origen incert, probablement de l’ant. catelani, metàtesi de lacetani, gr. laketanoí, ‘lacetans’, que potser cal identificar amb els ka(s)telanoí de Ptolemeu]
1 adj i m i f De Catalunya, dels Països Catalans o del català (llengua).
2 m Membre d’un partit de la noblesa siciliana.
3 m LING 1 Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques i a les llengües gal·loromàniques i molt afí a l’occità, pròpia dels Països Catalans.
2 català central Dialecte oriental del català, parlat en una part de Catalunya, que inclou el subdialecte septentrional de transició, el barceloní i el tarragoní.
3 català nord-occidental Dialecte occidental del català, parlat en una part de Catalunya, a Andorra, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i una part del Matarranya, que inclou el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.
4 català occidental Grup dialectal del català que inclou el català nord-occidental i el valencià.
5 català oriental Grup dialectal del català que inclou el rossellonès, el català central, el balear i l’alguerès.
6 català septentrional Rossellonès.
7 català septentrional de transició Subdialecte del català central, de transició cap al rossellonès.
4 f ALIM Botifarra catalana.
->catalanada
■catalanadaf 1 col·loq Cosa, especialment expressió, pròpia dels catalans.
2 LIT Al Rosselló, narració popular en català de caire humorístic.
->catalanejar
■catalanejarv intr 1 Fer segons el caràcter propi dels catalans.
2 Assemblar-se als catalans.
3 Ésser afecte a les coses catalanes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: catalanejar
GERUNDI: catalanejant
PARTICIPI: catalanejat, catalanejada, catalanejats, catalanejades
INDICATIU PRESENT: catalanejo, catalaneges, catalaneja, catalanegem, catalanegeu, catalanegen
INDICATIU IMPERFET: catalanejava, catalanejaves, catalanejava, catalanejàvem, catalanejàveu, catalanejaven
INDICATIU PASSAT: catalanegí, catalanejares, catalanejà, catalanejàrem, catalanejàreu, catalanejaren
INDICATIU FUTUR: catalanejaré, catalanejaràs, catalanejarà, catalanejarem, catalanejareu, catalanejaran
INDICATIU CONDICIONAL: catalanejaria, catalanejaries, catalanejaria, catalanejaríem, catalanejaríeu, catalanejarien
SUBJUNTIU PRESENT: catalanegi, catalanegis, catalanegi, catalanegem, catalanegeu, catalanegin
SUBJUNTIU IMPERFET: catalanegés, catalanegessis, catalanegés, catalanegéssim, catalanegéssiu, catalanegessin
IMPERATIU: catalaneja, catalanegi, catalanegem, catalanegeu, catalanegin
->catalanesc
■catalanesc -aant 1 adj Català.
2 adj Propi dels catalans.
3 m Llengua catalana.
->catalanisme
■catalanismem 1 Afecció per Catalunya, pels Països Catalans o per les característiques nacionals catalanes.
2 HIST Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans.
3 LING Element propi del català que ha penetrat en una altra llengua.
->catalanista
■catalanista1 m i f Estudiós de la llengua i la cultura catalanes.
2 adj i m i f Adepte del catalanisme com a ideologia política.
3 adj Dels catalanistes, pertanyent als catalanistes.
->catalanística
■catalanísticaf 1 Estudi de la llengua, la literatura, l’art, la música, el folklore, el dret, els costums, la història i, en general, la cultura dels Països Catalans.
2 esp Conjunt d’aportacions a la catalanística feta per estudiosos no catalans.
->catalanitat
■catalanitatf 1 Qualitat, fet, d’ésser català.
2 Caràcter o esperit propi dels catalans.
->catalanització
■catalanitzacióPart. sil.: ca_ta_la_nit_za_ci_ó
f 1 Acció de catalanitzar;
2 l’efecte.
->catalanitzar
■catalanitzarv 1 1 tr Conformar als costums catalans. El tertulià va dir sense embuts que calia catalanitzar alguns barris de la ciutat.
2 pron Després d’un any de viure aquí, ja s’han ben catalanitzat.
2 tr Revestir de la forma catalana. Catalanitzar els llatinismes.
3 tr LING Omplir de catalanismes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: catalanitzar
GERUNDI: catalanitzant
PARTICIPI: catalanitzat, catalanitzada, catalanitzats, catalanitzades
INDICATIU PRESENT: catalanitzo, catalanitzes, catalanitza, catalanitzem, catalanitzeu, catalanitzen
INDICATIU IMPERFET: catalanitzava, catalanitzaves, catalanitzava, catalanitzàvem, catalanitzàveu, catalanitzaven
INDICATIU PASSAT: catalanitzí, catalanitzares, catalanitzà, catalanitzàrem, catalanitzàreu, catalanitzaren
INDICATIU FUTUR: catalanitzaré, catalanitzaràs, catalanitzarà, catalanitzarem, catalanitzareu, catalanitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: catalanitzaria, catalanitzaries, catalanitzaria, catalanitzaríem, catalanitzaríeu, catalanitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: catalanitzi, catalanitzis, catalanitzi, catalanitzem, catalanitzeu, catalanitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: catalanitzés, catalanitzessis, catalanitzés, catalanitzéssim, catalanitzéssiu, catalanitzessin
IMPERATIU: catalanitza, catalanitzi, catalanitzem, catalanitzeu, catalanitzin
->catalano-
■catalano-Forma prefixada del mot català, en la forma llatinitzada catalanus. Ex.: catalanòfil, catalanoparlant.
->catalanòfil
■catalanòfil -a1 adj i m i f Amador de Catalunya o dels catalans.
2 m i f catalanista 1.
->catalanofília
■catalanofíliaPart. sil.: ca_ta_la_no_fí_li_a
f Afecció a Catalunya o als catalans.
->catalanòfob
■catalanòfob -aadj i m i f Hostil, advers, a Catalunya o als catalans.
->catalanofòbia
■catalanofòbiaPart. sil.: ca_ta_la_no_fò_bi_a
f Aversió a Catalunya o als catalans.
->catalanòfon
■catalanòfon -aadj i m i f Catalanoparlant.
->catalanoparlant
■catalanoparlantadj i m i f De parla catalana.
->catalasa
catalasaf BIOQ Hidroperoxidasa, enzim que catalitza la reacció de dismutació del peròxid d’hidrogen a oxigen i aigua.
->catalasanegatiu
catalasanegatiu -ivaPart. sil.: ca_ta_la_sa_ne_ga_tiu
adj MICROB Dit dels microorganismes mancats de catalasa.
->catalasapositiu
catalasapositiu -ivaPart. sil.: ca_ta_la_sa_po_si_tiu
adj MICROB Dit dels microorganismes dotats de catalasa.
->catalàunic
catalàunic -aPart. sil.: ca_ta_làu_nic
HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als catalàunics.
2 m i f Individu pertanyent a una tribu cèltica esmentada en les fonts llatines tardanes que habitava la Belgica Secunda.
->catalèctic
■catalèctic -aadj Dit del vers afectat de catalexi.
->catàleg
■catàleg[del ll. catalŏgus, íd., i aquest, del gr. katálogos ‘llista, catàleg’; 1a FONT: 1653, DTo.]
m 1 1 Llista descriptiva de coses agrupades per un nexe comú redactada segons unes regles establertes. Catàleg d’autors, de matèries, d’una biblioteca.
2 catàleg raonat Catàleg d’obres d’art que, ultra contenir les dades essencials, descriu les peces, les comenta, les critica, etc.
2 LIT Poema o versos d’un poema que enumeren qualitats o objectes.
3 catàleg astronòmic ASTR Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
->catalèpsia
■catalèpsiaPart. sil.: ca_ta_lèp_si_a
[del ll. catalepsis, i aquest, del gr. katálēpsis, íd., der. de katalambánō ‘caure del tot’, i aquest, de lambánō ‘agafar, prendre’; 1a FONT: 1888, DLab.]
f PSIQ Trastorn psicomotor consistent en hipertonia rígida amb incapacitat de moviments espontanis i amb manteniment de les positures imposades, que es presenta sobretot en alguns malalts esquizofrènics i en histèrics.
->catalèptic
■catalèptic -a[de catalèpsia; 1a FONT: 1888, DLab.]
PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la catalèpsia.
2 adj Atacat de catalèpsia.
3 m i f Persona afectada de catalèpsia.
->catalexi
■catalexif En mètrica clàssica, supressió d’una síl·laba del darrer peu d’un vers.
->cataliner
cataliner -aadj i m i f Del barri de Santa Catalina (Palma).
->catalinoia
■catalinoiaPart. sil.: ca_ta_li_no_ia
f BOT Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Scolymus maculatus), amb aspecte de card, de fulles oblongues lobulades.
->catàlisi
■catàlisi[de cata- i -lisi; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 1 QUÍM FÍS Procés de canvi de velocitat de les reaccions químiques per l’acció d’una substància que es manté químicament inalterada.
2 catàlisi enzimàtica BIOQ Acció per la qual un enzim produeix una catàlisi.
2 LING En glossemàtica, funció de restablir un functiu inexpressat en el text per tal de fer-lo analitzable exhaustivament.
->catalític
■catalític -a[de catàlisi]
adj QUÍM FÍS 1 Relatiu o pertanyent a la catàlisi.
2 Que produeix una catàlisi. Agent catalític.
->catalitzador
■catalitzador -a[de catalitzar]
1 adj i m Que catalitza.
2 adj i m QUÍM FÍS Dit de la substància que modifica la velocitat d’una reacció química sense aparèixer en els productes finals de la reacció.
3 m AUT Aparell emprat per a reduir l’emissió de substàncies tòxiques dels gasos d’escapament produïts pels motors d’automòbil.
->catalitzar
■catalitzar[de catàlisi]
v tr 1 QUÍM FÍS Intervenir com a catalitzador en una reacció.
2 fig Provocar per la seva sola presència la realització de quelcom que existia potencialment. El Romanticisme catalitzà les aspiracions renaixentistes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: catalitzar
GERUNDI: catalitzant
PARTICIPI: catalitzat, catalitzada, catalitzats, catalitzades
INDICATIU PRESENT: catalitzo, catalitzes, catalitza, catalitzem, catalitzeu, catalitzen
INDICATIU IMPERFET: catalitzava, catalitzaves, catalitzava, catalitzàvem, catalitzàveu, catalitzaven
INDICATIU PASSAT: catalitzí, catalitzares, catalitzà, catalitzàrem, catalitzàreu, catalitzaren
INDICATIU FUTUR: catalitzaré, catalitzaràs, catalitzarà, catalitzarem, catalitzareu, catalitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: catalitzaria, catalitzaries, catalitzaria, catalitzaríem, catalitzaríeu, catalitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: catalitzi, catalitzis, catalitzi, catalitzem, catalitzeu, catalitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: catalitzés, catalitzessis, catalitzés, catalitzéssim, catalitzéssiu, catalitzessin
IMPERATIU: catalitza, catalitzi, catalitzem, catalitzeu, catalitzin
->catalogable
catalogable[de catalogar]
adj Que pot ésser catalogat.
->catalogació
■catalogacióPart. sil.: ca_ta_lo_ga_ci_ó
[de catalogar]
f 1 Acció de catalogar;
2 l’efecte.
->catalogador
■catalogador -a[de catalogar]
adj i m i f Dit de la persona encarregada de la catalogació d’una biblioteca, d’un arxiu, etc.
->catalogar
■catalogar[de catàleg; 1a FONT: 1888, DLab.]
v tr 1 Fer el catàleg (dels llibres, les obres d’art, les monedes, els objectes en venda, etc.) d’una biblioteca, un museu, una col·lecció, una empresa comercial, etc.
2 Incloure en un catàleg. El llibre va arribar ahir a la facultat, però encara no l’hem catalogat.
3 BIBLIOT i DOC Elaborar registres bibliogràfics mitjançant un procediment informàtic. Catalogar en format MARC.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: catalogar
GERUNDI: catalogant
PARTICIPI: catalogat, catalogada, catalogats, catalogades
INDICATIU PRESENT: catalogo, catalogues, cataloga, cataloguem, catalogueu, cataloguen
INDICATIU IMPERFET: catalogava, catalogaves, catalogava, catalogàvem, catalogàveu, catalogaven
INDICATIU PASSAT: cataloguí, catalogares, catalogà, catalogàrem, catalogàreu, catalogaren
INDICATIU FUTUR: catalogaré, catalogaràs, catalogarà, catalogarem, catalogareu, catalogaran
INDICATIU CONDICIONAL: catalogaria, catalogaries, catalogaria, catalogaríem, catalogaríeu, catalogarien
SUBJUNTIU PRESENT: catalogui, cataloguis, catalogui, cataloguem, catalogueu, cataloguin
SUBJUNTIU IMPERFET: catalogués, cataloguessis, catalogués, cataloguéssim, cataloguéssiu, cataloguessin
IMPERATIU: cataloga, catalogui, cataloguem, catalogueu, cataloguin
->catalogràfic
■catalogràfic -a[de catalo(gació) i gràfic]
adj Relatiu o pertanyent a la catalogació.
->catalpa
■catalpaf BOT i JARD Gènere d’arbres de fulles caduques de la família de les bignoniàcies (Catalpa sp), que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades blanques, rosades o groguenques.
->catamarà
■catamarà[de l’angl. catamaran, pres del tàmil katta-maram, comp. de katta ‘lligam’ i maram ‘llenya, fusta’]
m MAR 1 Rai originari de l’oceà Índic, de tres cossos, usat per a la pesca i per a navegar en zona de rompents.
2 Forma genèrica per a designar diverses menes d’embarcació esportiva, generalment de dos cossos.
->catamènia
catamèniaPart. sil.: ca_ta_mè_ni_a
f FISIOL ANIM Menstruació.
->catameus
■catameusPart. sil.: ca_ta_meus
m BOT i FARM Rementerola.
->catamnesi
catamnesif PAT Observació del curs d’un malalt després que ha deixat d’ésser assistit.
->catana
catana[del jap. katana ‘espasa’, a través del port. catana]
f ARM Mena d’alfange oriental.
->cataplasma
■cataplasma[del gr. katáplasma ‘emplastre’; 1a FONT: 1653, DTo.]
m 1 FARM Composició mucilaginosa capaç de retenir una gran quantitat de calor humida, interposada entre dues gases, que hom aplica directament sobre la pell.
2 fig Persona carregada de xacres.
->cataplexia
■cataplexiaPart. sil.: ca_ta_ple_xi_a
f PAT Estat caracteritzat per la pèrdua sobtada del to muscular, amb caiguda a terra, habitualment sense pèrdua de consciència, i de pocs minuts de durada.
->catapulta
■catapulta[del ll. catapulta, íd., i aquest, del gr. katapéltēs, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 ARM Antiga màquina de guerra emprada per a llançar tota mena de projectils.
2 AERON i MAR Dispositiu emprat per a facilitar que prenguin vol els avions situats a bord dels portaavions o dels vaixells.
->catapultar
■catapultar[de catapulta; 1a FONT: c. 1940]
v tr 1 Llançar amb una catapulta.
2 Llançar, projectar violentament.
3 fig Projectar algú sobtadament a una posició rellevant. Catapultar a la fama, a la riquesa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: catapultar
GERUNDI: catapultant
PARTICIPI: catapultat, catapultada, catapultats, catapultades
INDICATIU PRESENT: catapulto, catapultes, catapulta, catapultem, catapulteu, catapulten
INDICATIU IMPERFET: catapultava, catapultaves, catapultava, catapultàvem, catapultàveu, catapultaven
INDICATIU PASSAT: catapultí, catapultares, catapultà, catapultàrem, catapultàreu, catapultaren
INDICATIU FUTUR: catapultaré, catapultaràs, catapultarà, catapultarem, catapultareu, catapultaran
INDICATIU CONDICIONAL: catapultaria, catapultaries, catapultaria, catapultaríem, catapultaríeu, catapultarien
SUBJUNTIU PRESENT: catapulti, catapultis, catapulti, catapultem, catapulteu, catapultin
SUBJUNTIU IMPERFET: catapultés, catapultessis, catapultés, catapultéssim, catapultéssiu, catapultessin
IMPERATIU: catapulta, catapulti, catapultem, catapulteu, catapultin
->càtar
■càtar -a[del gr. katharós ‘pur’]
1 adj Relatiu o pertanyent als càtars o al catarisme.
2 m i f Partidari del catarisme.
->cataracta
■cataracta[del ll. cataracta, i aquest, del gr. kataráktēs ‘cascada’; 1a FONT: s. XV]
f OFTAL Afecció ocular consistent en l’opacitat, parcial o total, del cristal·lí o de la seva càpsula.
->catarins
■catarinsm ZOOL 1 pl Grup de primats antropoides que comprèn els simis de l’antic continent (cinomorfs i antropomorfs), de crani voluminós i de narius molt junts i dirigits cap avall.
2 sing Individu del grup dels catarins.
->catarisme
■catarisme[de càtar]
m CRIST Conjunt de doctrines i moviment religiós de base maniquea estesos per l’Europa occidental, especialment a Occitània, als segles XII i XIII.
->catarobi
■catarobi -òbiaadj ECOL Que viu en aigües amb poca matèria orgànica i molt d’oxigen.
->cataròmetre
cataròmetrem QUÍM ANAL Element de certs analitzadors de gasos que en determina les proporcions en comparar llurs conductivitats tèrmiques amb la d’un gas patró.
->catarqueà
■catarqueà -anaPart. sil.: ca_tar_que_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al catarqueà.
2 m Unitat geocronològica situada sobre l’arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
->catarral
■catarral[de catarro]
adj PAT 1 Relatiu o pertanyent al catarro.
2 De la natura del catarro.
->catarro
■catarro[del ll. catarrhus ‘refredat’]
m PAT 1 Inflamació aguda o crònica d’una mucosa.
2 Tos ferina.
->catarrogí
■catarrogí -inaadj i m i f De Catarroja (Horta).
->catarrós
■catarrós -osa[de catarro]
adj PAT Que pateix de catarro.
->catarsi
■catarsi[del gr. kátharsis ‘purificació]
f 1 Purificació de les emocions de l’espectador produïda per l’obra d’art.
2 PSIC Exteriorització i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques, els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.
->catàrtic
■catàrtic -a[del gr. kathartikós ‘purificador, relatiu a la catarsi’; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 adj PSIC Relatiu o pertanyent a la catarsi.
2 adj i m Que neteja els budells, que provoca evacuacions, purgant.
->catàrtids
catàrtidsm ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, semblants als voltors, que s’alimenten de carronya.
2 sing Ocell de la família dels catàrtids.
->catasta
catastaf HIST Mena de poltre que hom emprava per a turmentar els reus.
->catàstrofe
■catàstrofe[del gr. katastrophé ‘ruïna’; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 TEAT 1 Esdeveniments finals del drama.
2 esp Final malaurat de l’acció tràgica.
2 Esdeveniment desastrós, daltabaix.
->catastròfic
■catastròfic -a[de catàstrofe; 1a FONT: c. 1911]
adj De la natura d’una catàstrofe.
->catastròficament
catastròficament[de catastròfic]
adv D’una manera catastròfica.
->catastrofisme
■catastrofismem 1 GEOL i BIOL Teoria que atribueix a processos catastròfics tots els canvis produïts en la superfície de la Terra en el transcurs de la seva història.
2 p ext Tendència a predir catàstrofes o esdeveniments funestos.
->catastrofista
■catastrofista1 adj GEOL Relatiu o pertanyent al catastrofisme.
2 m i f GEOL Partidari del catastrofisme.
3 adj p ext Que manifesta catastrofisme. Una actitud catastrofista. Una visió catastrofista de la vida.
->catatèrmic
catatèrmic -aadj FOTOG Dit d’un filtre que redueix la transmissió de la component infraroja d’un raig lluminós.
->catatermòmetre
catatermòmetrem TERMOT i FISIOL Instrument constituït per dos termòmetres, un d’eixut i un altre de mullat, que és usat per a determinar l’índex de refredament d’un organisme.
->catatímia
■catatímiaPart. sil.: ca_ta_tí_mi_a
f PSIC Mecanisme psíquic compensador consistent en una deformació inconscient de la realitat segons els desigs o les pors del subjecte.
->catatonia
■catatoniaPart. sil.: ca_ta_to_ni_a
f 1 PSIQ Síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora.
2 PAT Hipertonia i rigidesa d’una part del cos, generalment una extremitat, que es manté molta estona en una postura fixa sense fatiga aparent.
->catatònic
■catatònic -aPSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la catatonia.
2 m i f Que pateix de catatonia.
->catatonosi
catatonosif BOT Fenomen pel qual algunes cèl·lules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més petit, disminueixen llur pressió osmòtica i, per tant, llur turgència.
->catau
■catauPart. sil.: ca_tau
[d’origen incert, probablement resultat d’una alteració i combinació de cau1 i cacau, amb influx, pel que fa a la -t, de catacumba, per motivació formal i semàntica; 1a FONT: 1803, DEst.]
m Cau, amagatall, lloc on sol fer cap o recollir-se algú.
->catavent
■catavent[del cast. cataviento, íd.]
m MAR 1 Aparell per a assenyalar la direcció del vent format per un petit cap que enfila uns quants bocins de suro amb plomes clavades al seu voltant, que hom col·locava a l’extrem d’una antena.
2 Tastavent.
->catazona
■catazonaf GEOL Zona més profunda del metamorfisme, on predominen les altes temperatures i pressions.
->catch
catch* [kɛ́tʃ]Hom.: quetx
[abreviació de l’angl. catch-as-catch-can, lit. ‘agafa com agafar puguis’, possiblement a través del fr]
m ESPORT Varietat de lluita originària dels Estats Units d’Amèrica, derivada de la clàssica grecoromana, en la qual hom admet tota mena de cops, amb l’única excepció de mossegades, esgarrapades i preses d’estrangulació.
->catcher
catcher* [kɛ́tʃər][angl ] m i f ESPORT En el beisbol, receptor.
->catecisme
■catecisme[del ll. ecl. catechismus, i aquest, del gr. hel·lenístic katēkhismós, íd., der. de katēkhízō ‘catequitzar’, i aquest, de katēkhéō ‘instruir oralment, ressonar’; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 1 CRIST Llibre que conté un sumari de principis de la doctrina cristiana, generalment en forma de preguntes i respostes.
2 p ext Llibre que conté un sumari de principis d’una doctrina.
3 catecisme polític POLÍT Compendi doctrinal dirigit a les classes populars i utilitzat (sobretot al segle XIX) per a propagar teories polítiques i socials a través de preguntes i respostes.
2 CRIST Ensenyament elemental de la doctrina cristiana.
3 p ext Conjunt de principis i de punts bàsics d’una doctrina.
->catecol
■catecolm QUÍM ORG Catequina.
->catecolamina
■catecolaminaf BIOQ i FISIOL ANIM Cadascuna de les amines d’origen natural, derivades de l’aminoàcid tirosina (dopamina, adrenalina i noradrenalina), o sintètiques (isopropilnoradrenalina).
->catecumen
■catecumen -úmena[del ll. ecl. catechumĕnus, i aquest, del gr. katēkhoúmenos, part. passiu de katēkhéō ‘instruir oralment’ (v. catecisme); 1a FONT: 1653, DTo.]
m i f 1 Persona que hom instrueix en els rudiments, en els principis, d’una doctrina.
2 esp CRIST Persona que es prepara per a rebre el baptisme, en el catecumenat.
->catecumenat
■catecumenat[de catecumen]
m CRIST Període de preparació per al baptisme i conjunt d’elements rituals i jurídics que el configuren com a institució eclesiàstica.
->càtedra
■càtedra[de cadira; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
f 1 Seti oficial o soli d’una alta autoritat.
2 CRIST Seient amb espatller o dosser ocupat pel bisbe al presbiteri.
3 ENSENY 1 Seient elevat des d’on els professors llegien o explicaven magistralment una ciència o un art als alumnes.
2 Plaça de professor en una universitat o altres centres de cultura. Demanar una càtedra.
3 p ext Conjunt d’activitats i de persones dedicades a l’estudi, la investigació i la docència superior d’una matèria en una institució concreta.
4 exercir una càtedra Ensenyar, un catedràtic o un professor, la matèria que li ha estat assignada.
->catedral
■catedral[de càtedra; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 CRIST Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
2 catedral dels castells FOLK Nom atribuït modernament al castell de cinc de vuit.
->catedralici
■catedralici -ícia[de catedral]
adj Relatiu o pertanyent a la catedral.
->catedralitat
■catedralitat[de catedral]
f Dignitat d’ésser catedral una església.
->catedràtic
■catedràtic -a[de càtedra; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
1 adj Pertanyent a la càtedra.
2 m i f 1 Professor que ocupa en propietat una càtedra d’ensenyament.
2 poder ésser catedràtic d’una matèria fig Saber-ne molt.
3 m DR CAN Segons el dret canònic general, petit tribut que les esglésies, els benifets i les associacions seglars han de pagar cada any al bisbe com a signe de llur submissió.
->categorema
categorema[del b. ll. categorema, -ătis, i aquest, del gr. katēgórēma, íd.]
m LÒG Atribut.
->categoremàtic
■categoremàtic -a[del b. ll. categorematicus, -a, -um, íd.]
adj LÒG En una proposició, dit del terme que té significació en si mateix.
->categoria
■categoriaPart. sil.: ca_te_go_ri_a
[del ll. td. categoria, i aquest, del gr. katēgoría ‘acusació; atribució’, der. de katḗgoros ‘acusador’, i aquest, de agoreúō ‘parlar’; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 FILOS 1 Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes o els conceptes.
2 Concepte fonamental en el sistema de referències mentals d’un filòsof (o d’una tendència, o d’una època) o d’un tipus d’activitat humana.
2 1 Cadascun dels grups en què hom pot classificar diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.
2 Cadascun dels graus, els grups, etc., establerts en una professió o una carrera atenent a llur importància, a llur funció, etc.
3 ESPORT Cadascuna de les distribucions per sexe, pes o edat dels esportistes establertes per les federacions.
4 de categoria De condició elevada.
3 ÀLG Família d’objectes matemàtics, tals que per cada parell X, Y, d’ells, existeix un conjunt que es denota per Hom, (X, Y) i que s’anomena de morfismes de X a Y.
4 LING 1 Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe.
2 categoria buida En gramàtica generativa, categoria sense contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas, etc.
3 categoria gramatical (o lèxica) Categoria que caracteritza els morfemes flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord amb determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc.
4 categoria lèxica Categoria que caracteritza les unitats lèxiques d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les característiques morfològiques o semàntiques.
->categorial
■categorialPart. sil.: ca_te_go_ri_al
[de categoria]
adj Relatiu o pertanyent a la categoria.
->categòric
■categòric -a[del ll. categorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. kategorikós ‘relatiu a una acusació’; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Que afirma o nega d’una manera absoluta, sense restriccions, sense condicions. Una contesta categòrica.
2 FILOS Dit de les proposicions simples d’índole predicativa o atributiva.
->categòricament
■categòricament[de categòric]
adv D’una manera categòrica.
->categorització
■categoritzacióPart. sil.: ca_te_go_rit_za_ci_ó
f 1 Acció de categoritzar.
2 categorització social PSIC i SOCIOL Procés psicològic mitjançant el qual hom classifica persones, objectes o esdeveniments segons llur mútua semblança.
->categoritzar
■categoritzar[de categoria]
v tr Classificar per categories.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: categoritzar
GERUNDI: categoritzant
PARTICIPI: categoritzat, categoritzada, categoritzats, categoritzades
INDICATIU PRESENT: categoritzo, categoritzes, categoritza, categoritzem, categoritzeu, categoritzen
INDICATIU IMPERFET: categoritzava, categoritzaves, categoritzava, categoritzàvem, categoritzàveu, categoritzaven
INDICATIU PASSAT: categoritzí, categoritzares, categoritzà, categoritzàrem, categoritzàreu, categoritzaren
INDICATIU FUTUR: categoritzaré, categoritzaràs, categoritzarà, categoritzarem, categoritzareu, categoritzaran
INDICATIU CONDICIONAL: categoritzaria, categoritzaries, categoritzaria, categoritzaríem, categoritzaríeu, categoritzarien
SUBJUNTIU PRESENT: categoritzi, categoritzis, categoritzi, categoritzem, categoritzeu, categoritzin
SUBJUNTIU IMPERFET: categoritzés, categoritzessis, categoritzés, categoritzéssim, categoritzéssiu, categoritzessin
IMPERATIU: categoritza, categoritzi, categoritzem, categoritzeu, categoritzin
->catena
■catenaf 1 GEOBOT Conjunt de tipus de vegetació ordenats en l’espai a conseqüència de la variació, en un sentit determinat, d’un factor ecològic important.
2 PEDOL Conjunt ordenat espacialment de sòls derivats de la mateixa roca mare però de característiques diferents a causa de variacions en un factor ecològic determinat.
->catenal
catenaladj GEOBOT i PEDOL Relatiu o pertanyent a la catena.
->catenària
■catenàriaPart. sil.: ca_te_nà_ri_a
[de cadena]
f 1 MAT Corba que adopta una cadena, una corda, etc., perfectament flexible i amb una càrrega uniformement repartida en tota la seva llargària, fixa pels caps i suspesa lliurement.
2 FERROC Estesa de cables que constitueix la línia aèria de contacte dels ferrocarrils elèctrics i els tramvies.
->catenoide
catenoidePart. sil.: ca_te_noi_de
f GEOM Superfície de revolució engendrada per una catenària que gira al voltant de la seva base.
->catenulat
catenulat -adaadj BOT Disposat en forma de cadeneta. Espores catenulades.
->catepsina
catepsinaf BIOQ Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars del grup de les endopeptidases.
->catequesi
■catequesi[del ll. ecl. catechēsis, i aquest, del gr. katḗkhēsis ‘instrucció oral’, der. de katēkhéō ‘instruir oralment’ (v. catecisme)]
f CRIST Acció de catequitzar, d’ensenyar metòdicament la doctrina cristiana d’una manera apropiada a les diverses categories de persones (infants, adults, batejats o no).
->catequeta
catequetam i f CRIST Persona que, a través de la catequesi o la predicació, explana sistemàticament el símbol de la fe o els sagraments.
->catequètic
■catequètic -a[de catequesi]
1 adj Relatiu a la catequesi.
2 f CRIST Assignatura teològica que exposa els principis, la història, el contingut i el mètode de la catequesi.
->catequina
■catequinaf QUÍM ORG Flavonoide que ocorre en la fusta de diferents arbres de l’Àsia tropical, emprat per a tenyir i, en medecina, com a astringent.
->catequisme
■catequisme[del ll. ecl. catechismus, i aquest, del gr. katēkhismós, íd., variant de catecisme]
m Art d’instruir per mitjà de preguntes i respostes.
->catequista
■catequista[del ll. ecl. catechista, i aquest, del gr. katēkhistḗs, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
m i f CRIST Persona que pel seu càrrec, o d’una manera ocasional, ensenya el catecisme.
->catequístic
■catequístic -a[de catequista]
adj Relatiu o pertanyent al catequisme, al catecisme, al catequista o a la catequesi.
->catequitzable
■catequitzable[de catequitzar]
adj Susceptible d’ésser catequitzat.
->catequització
■catequització[del ll. ecl. catechizatio, -onis, íd.]
f Acció de catequitzar.
->catequitzar
■catequitzar[del ll. ecl. catechizare i aquest del gr. katēkhízō, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Instruir oralment (algú), especialment en la religió cristiana.
2 Explicar per tractar de convèncer a fer o a consentir alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: catequitzar
GERUNDI: catequitzant
PARTICIPI: catequitzat, catequitzada, catequitzats, catequitzades
INDICATIU PRESENT: catequitzo, catequitzes, catequitza, catequitzem, catequitzeu, catequitzen
INDICATIU IMPERFET: catequitzava, catequitzaves, catequitzava, catequitzàvem, catequitzàveu, catequitzaven
INDICATIU PASSAT: catequitzí, catequitzares, catequitzà, catequitzàrem, catequitzàreu, catequitzaren
INDICATIU FUTUR: catequitzaré, catequitzaràs, catequitzarà, catequitzarem, catequitzareu, catequitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: catequitzaria, catequitzaries, catequitzaria, catequitzaríem, catequitzaríeu, catequitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: catequitzi, catequitzis, catequitzi, catequitzem, catequitzeu, catequitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: catequitzés, catequitzessis, catequitzés, catequitzéssim, catequitzéssiu, catequitzessin
IMPERATIU: catequitza, catequitzi, catequitzem, catequitzeu, catequitzin
->caterètic
■caterètic -aadj i m Dit de la substància suaument càustica.
->caterina
■caterinaf MAR Politgeta de fusta.
->càtering
càteringm Servei d’àpats.
->caterva
■caterva[del ll. caterva ‘batalló, multitud’; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Entre els romans, cossos d’exèrcit de les nacions bàrbares.
2 Catèrvola.
->catèrvola
■catèrvola[de caterva]
f Colla desordenada, especialment de mainada.
->catet
■catet[del ll. cathĕtus, i aquest, del gr. káthetos ‘perpendicular’, der. de kathíēmi ‘deixar caure’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m GEOM Cadascun dels costats que formen l’angle recte d’un triangle rectangle.
->catèter
■catèter[del gr. kathetḗr ‘sonda de cirurgià’, der. de kathíēmi ‘deixar caure’ (cf. catet)]
m MED Instrument quirúrgic, constituït per un tub llarg i prim, destinat a explorar, eixamplar, injectar o evacuar un conducte, un vas sanguini o un òrgan buit.
->cateterisme
■cateterisme[de catèter]
m DIAG i TERAP Conjunt de maniobres, realitzades amb un catèter, amb finalitat diagnòstica o terapèutica.
->catetòmetre
■catetòmetrem METROL Instrument que serveix per a mesurar la distància vertical entre dos punts pròxims.
->catetxina
■catetxinaf QUÍM ORG Catequina.
->catexi
catexif PSIC Investiment.
->catgut
■catgut[mot angl., comp. de cat ‘gat’ i gut ‘budell’, malgrat que el fil de sutura no sigui de gat]
m CIR Fil fet a partir del teixit conjuntiu d’intestí d’ovella esterilitzat i conservat, que és emprat en cirurgia per a lligadures i sutures.
->catià
catià -anaPart. sil.: ca_ti_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al catià.
2 m Estatge situat a la part alta de l’oligocè, per sota l’aquitanià i damunt l’estampià.
->catifa
■catifa[de l’àr. caṭîfa, íd.; 1a FONT: 1388]
f 1 TÈXT Teixit gruixut que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc., per a resguardar del fred i com a ornamentació.
2 fig Una catifa de margarides.
->catifaire
■catifairePart. sil.: ca_ti_fai_re
[de catifa]
m i f Catifer.
->catifer
■catifer -a[de catifa]
m i f Persona que fa catifes o que en ven.
->catilinària
■catilinàriaPart. sil.: ca_ti_li_nà_ri_a
[del ll. (oratio) catilinaria, dit de cada un dels quatre famosos discursos de Ciceró contra Catilina]
f Discurs violent contra algú o contra alguna cosa.
->catinenc
catinenc -aadj i m i f De Catí (Alt Maestrat).
->catió
■catióPart. sil.: ca_ti_ó
[de càt(ode) i ió]
m QUÍM Ió de càrrega positiva, format per un àtom que ha perdut un electró o uns quants o per un grup d’àtoms de composició definida.
->catiònic
■catiònic -aPart. sil.: ca_ti_ò_nic
[de catió]
adj 1 QUÍM Relatiu o pertanyent als cations.
2 detergent catiònic QUÍM IND Detergent a base d’un tensioactiu catiònic.
3 tensioactiu catiònic QUÍM IND Compost tensioactiu que, dissociat en solució aquosa, té la major part de l’activitat superficial de la molècula en el catió.
->cationotropia
cationotropiaPart. sil.: ca_ti_o_no_tro_pi_a
f QUÍM ORG Tautomerisme en el qual les estructures difereixen per la posició d’un àtom o d’un grup d’àtoms que són capaços de donar un catió estable.
->catipén
■catipén[mot d’argot, probablement d’origen caló, potser relacionat amb el caló jindipén ‘brutícia’]
f pop pudor2.
->catleia
catleiaPart. sil.: cat_le_ia
f BOT Gènere de plantes epifítiques i rizomatoses de la família de les orquidàcies (Cattleya sp), de fulles coriàcies i cintiformes i de flors bellíssimes, grans i solitàries o bé en nombre divers per a cada peu.
->catllanenc
catllanenc -aadj i m i f De Catllà (Conflent).
->catllaner
catllaner -aadj i m i f ant Catllanenc.
->catllanès
catllanès -esaadj i m i f ant Catllanenc.
->catllarenc
catllarenc -aadj i m i f Del Catllar (Tarragonès).
->cató
■catóm ENSENY Primer llibre de lectura.
->càtode
■càtode[de cata- i -ode; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m ELECT i ELECTROQ [símb: k, K] Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic.
->catòdic
■catòdic -a[de càtode]
adj 1 ELECT i ELECTROQ 1 Relatiu al càtode.
2 Que emana del càtode.
2 protecció catòdica ELECTROQ Procediment de protecció d’estructures metàl·liques contra la corrosió consistent en la polarització negativa de l’estructura amb relació al medi que l’envolta.
3 raigs catòdics FÍS i ELECTRÒN Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric.
->catodoluminescència
catodoluminescènciaPart. sil.: ca_to_do_lu_mi_nes_cèn_ci_a
f FÍS Emissió de radiació electromagnètica per algunes substàncies quan són excitades energèticament, mitjançant l’exposició de la substància a un feix d’electrons provinents d’un tub de raigs catòdics.
->catòlic
■catòlic -a[del ll. catholĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. katholikós ‘universal, general’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj Universal.
2 adj esp CRIST 1 Dit de l’antiga església cristiana indivisa.
2 Dit de l’església que reconeix com a cap visible el papa.
3 adj i m i f Que pertany a l’Església Catòlica.
4 lletres catòliques BÍBL Les lletres d’apòstols que, contingudes en el cànon bíblic, són diferents de les de Pau.
5 no estar catòlic col·loq No trobar-se bé.
->catòlicament
■catòlicament[de catòlic]
adv D’acord amb la doctrina catòlica.
->catolicisme
■catolicisme[de catòlic; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 CRIST Religió dels seguidors de Crist que són en plena comunió amb el bisbe de Roma, cap del col·legi episcopal, successor del col·legi apostòlic.
2 catolicisme liberal CRIST Denominació amb què són coneguts els moviments del catolicisme del segle XIX que intentaven de conciliar l’Església Catòlica amb les idees i les institucions del liberalisme.
3 catolicisme social Nom amb què també és conegut el moviment social catòlic.
->catolicitat
■catolicitat[de catòlic]
f CRIST Qualitat de catòlic.
->catolicocristià
catolicocristiàPart. sil.: ca_to_li_co_cris_ti_à
CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als catolicocristians.
2 m i f Vellcatòlic de Suïssa.
->catolicós
catolicósm CRIST En algunes esglésies orientals, títol del cap d’una església autònoma però no patriarcal.
->catolicosat
catolicosatm CRIST 1 Dignitat, càrrec de catolicós.
2 Època i durada del govern d’un catolicós.
3 Territori sotmès a la jurisdicció d’un catolicós.
->catòptric
■catòptric -a1 adj Produït per reflexió.
2 f Part de l’òptica que estudia la reflexió de la llum.
3 adj Relatiu o pertanyent a la catòptrica.