->cossia

■cossia

Part. sil.: cos_si_a

[de l’it. corsìa, fem. de corsìo ‘corrent’, der. de corso ‘curs’]

f 1 CONSTR NAV Passadís central d’una galera que dividia els bancs dels remadors de babord dels d’estribord.

2 CONSTR NAV Pla diametral d’una nau.

3 córrer la cossia HIST Córrer per càstig d’un cap a l’altre d’un vaixell essent assotat en el trajecte pels mariners.

->cossiada¹

■cossiada¹

Part. sil.: cos_si_a_da

[de cossi]

f Contingut d’un cossi.

->cossiada²

■cossiada²

Part. sil.: cos_si_a_da

f BOT Foixarda.

->còssids

còssids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de cos robust i abdomen llarg que, en estat adult, en mancar d’espiritrompa, no s’alimenten.

2 sing Insecte de la família dels còssids.

->cossier

■cossier

Part. sil.: cos_si_er

m FOLK Cadascun dels balladors d’una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers, esmentada ja al segle XVI i molt popular durant el Barroc.

->cossiet

cossiet

Part. sil.: cos_si_et

m dial test¹ 1 2.

->cossigolles

■cossigolles

[variant de pessigolles]

f pl dial Pessigolles.

->còssigues

còssigues

[variant de cossigolles]

f pl dial Pessigolles.

->cossiguetes

■cossiguetes

[variant de pessigolles]

f pl dial Pessigolles.

->cossiol

■cossiol

Part. sil.: cos_si_ol

[de cossi; 1a FONT: 1517]

m 1 Receptacle de forma de tronc de con, més petit que un cossi, a vegades proveït d’un mànec llarg.

2 test¹ 1 2.

->cossol

■cossol

Hom.: cussol

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *calceolus, dimin. de calx, calcis ‘peu d’un arbre’, o potser d’un *cauciolus, variant de *caucellus, dimin. de caucus ‘copa’]

m 1 Suport, fonaments.

2 METROL Antiga mesura d’àrids equivalent a 1,85 litres.

->cossolar

■cossolar

[de cossol]

v tr Fornir suport, fonaments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cossolar

GERUNDI: cossolant

PARTICIPI: cossolat, cossolada, cossolats, cossolades

INDICATIU PRESENT: cossolo, cossoles, cossola, cossolem, cossoleu, cossolen

INDICATIU IMPERFET: cossolava, cossolaves, cossolava, cossolàvem, cossolàveu, cossolaven

INDICATIU PASSAT: cossolí, cossolares, cossolà, cossolàrem, cossolàreu, cossolaren

INDICATIU FUTUR: cossolaré, cossolaràs, cossolarà, cossolarem, cossolareu, cossolaran

INDICATIU CONDICIONAL: cossolaria, cossolaries, cossolaria, cossolaríem, cossolaríeu, cossolarien

SUBJUNTIU PRESENT: cossoli, cossolis, cossoli, cossolem, cossoleu, cossolin

SUBJUNTIU IMPERFET: cossolés, cossolessis, cossolés, cossoléssim, cossoléssiu, cossolessin

IMPERATIU: cossola, cossoli, cossolem, cossoleu, cossolin

->cossura

■cossura

f HIST DR Dret de mesuratge sobre els cereals.

->cost¹

■cost¹

[de costar; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

m ECON 1 1 Allò que costa una cosa; preu, valor. Ésser de molt cost. Cost fix, variable. Cost d’elaboració.

2 preu de cost (d’un producte manufacturat) Preu que costa al productor.

2 cost de la vida Despeses necessàries en un determinat moment per a mantenir un cert nivell de vida.

->cost²

■cost²

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Tanacetum balsamina), de fulles fistonades, àmpliament conreada com a planta oficinal.

->costa¹

■costa¹

[del ll. costa ‘costella; costat del cos; part lateral i pendent d’altres coses’; 1a FONT: s. X]

f 1 1 ant costella 1.

2 ant Regió on hi ha costelles; costat¹ 1.

3 BOT Filet que fa ressalt a la superfície de diversos òrgans vegetals, especialment en els fruits de les umbel·líferes.

4 ENTOM Zona o vora inferior de l’ala dels insectes.

5 de costa loc prep ant Prop de.

2 GEOMORF Tros de terra que és en contacte amb la mar.

3 1 Pendent d’un terreny.

2 p ext Pla inclinat.

3 costa amunt (o avall) loc adv En direcció a la part superior (o inferior) d’un pla inclinat.

4 venir (o fer-se) costa amunt fig Resultar una cosa difícil o molesta.

->costa²

■costa²

[de costar; 1a FONT: 1598]

f 1 cost¹ 1.

2 pl DR PROC Conjunt de despeses que origina un procés i que han de pagar les parts litigants o, en alguns casos, solament la part vençuda.

3 a costa de loc prep Mitjançant (tal esforç, tal fatic, tal sacrifici, etc.).

->costal¹

■costal¹

[de costa¹]

adj 1 ANAT Relatiu o pertanyent a les costelles o als costats. Regió costal. Respiració costal.

2 BOT Relatiu o pertanyent a la costa.

->costal²

■costal²

[v. costal¹]

m 1 Sac gros fet de xarpellera teixida amb cànem o jute.

2 Feix gros de llenya, com els que hom crema en un forn de coure pa, de rajoler, etc.

3 Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast.

->costàlgia

■costàlgia

Part. sil.: cos_tàl_gi_a

f Neuràlgia intercostal.

->costaner

■costaner -a

[de costa¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la costa. Poble costaner.

2 f Costat, ala, d’un exèrcit.

->costar

■costar

[del ll. constare ‘existir; consistir en; costar’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v intr 1 1 Requerir, per a ésser obtingut o adquirit, de pagar tal o tal suma. Aquest anell m’ha costat una fortuna.

2 costar un ull (o un ull de la cara, o un ronyó, etc.) Ésser molt cara una cosa.

2 fig Ocasionar esforç o sacrifici, ésser difícil. Aquest llibre li costa quatre anys de treball. Em costa molt d’aprendre de comptes.

3 Tenir una conseqüència onerosa, dolenta. Aquesta imprudència li costarà la vida.

4 costi el que costi A qualsevol preu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: costar

GERUNDI: costant

PARTICIPI: costat, costada, costats, costades

INDICATIU PRESENT: costo, costes, costa, costem, costeu, costen

INDICATIU IMPERFET: costava, costaves, costava, costàvem, costàveu, costaven

INDICATIU PASSAT: costí, costares, costà, costàrem, costàreu, costaren

INDICATIU FUTUR: costaré, costaràs, costarà, costarem, costareu, costaran

INDICATIU CONDICIONAL: costaria, costaries, costaria, costaríem, costaríeu, costarien

SUBJUNTIU PRESENT: costi, costis, costi, costem, costeu, costin

SUBJUNTIU IMPERFET: costés, costessis, costés, costéssim, costéssiu, costessin

IMPERATIU: costa, costi, costem, costeu, costin

->costa-riqueny

■costa-riqueny -a

adj i m i f De Costa Rica (estat d’Amèrica).

->costat¹

■costat¹

[de costa¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 La part dreta o la part esquerra del tronc o del cos de l’home o d’un animal. Tinc dolor al costat esquerre. Jeure del costat dret. Caure de costat.

2 esp Cadascuna de les dues regions laterals sortints del cos de l’home des de la cintura fins al començament de la cuixa. Tenir bons costats.

2 1 La part dreta o l’esquerra d’un objecte que té davant i darrere o que hom imagina recorregut en direcció longitudinal. Els dos costats d’un camí, d’un carrer. A l’un costat del llit hi havia una tauleta, i a l’altre costat, una cadira de boga.

2 CONSTR NAV Cadascuna de les dues bandes que formen el buc d’una embarcació: babord a l’esquerra i estribord a la dreta.

3 1 Cadascuna de les cares oposades d’un objecte. Els dos costats d’una serralada, d’una muntanya. Aquesta moneda té en l’un costat el bust del rei i en l’altre costat l’escut d’Espanya.

2 GEOM Cadascuna de les línies que limiten una superfície. Els tres costats d’un triangle.

4 1 Qualsevol part de l’espai al voltant d’un objecte considerada per oposició a les altres. El costat d’on ve el vent. La ciutat era assetjada per tots costats.

2 fig Aspecte, sentit, d’una cosa, en oposició amb els altres que pot tenir. Agafar les coses pel costat bo. Atacar algú pel seu costat feble.

3 GRÀF Marge.

5 fig 1 Persona que protegeix o que ajuda. Tenir bons costats, un bon costat.

2 Protecció, ajut.

3 fer costat Ajudar algú, protegir-lo.

6 al costat de loc prep 1 Prop de, a la vora de. Posar-se, estar, anar, al costat d’algú. Sota un arbre al costat de la font.

2 fig Al costat del seu oncle, és més fàcil que faci bondat.

3 En comparació de. Això no és res al costat del que ell et donarà.

7 del costat de En direcció de.

->costat²

costat² -ada

[v. costat¹]

adj BOT Que té costes.

->costejar¹

■costejar¹

[de costa¹; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v tr MAR 1 Navegar seguint la costa. Costejàvem l’illa.

2 abs Feia dos dies que costejaven.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: costejar

GERUNDI: costejant

PARTICIPI: costejat, costejada, costejats, costejades

INDICATIU PRESENT: costejo, costeges, costeja, costegem, costegeu, costegen

INDICATIU IMPERFET: costejava, costejaves, costejava, costejàvem, costejàveu, costejaven

INDICATIU PASSAT: costegí, costejares, costejà, costejàrem, costejàreu, costejaren

INDICATIU FUTUR: costejaré, costejaràs, costejarà, costejarem, costejareu, costejaran

INDICATIU CONDICIONAL: costejaria, costejaries, costejaria, costejaríem, costejaríeu, costejarien

SUBJUNTIU PRESENT: costegi, costegis, costegi, costegem, costegeu, costegin

SUBJUNTIU IMPERFET: costegés, costegessis, costegés, costegéssim, costegéssiu, costegessin

IMPERATIU: costeja, costegi, costegem, costegeu, costegin

->costejar²

■costejar²

[de cost¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Pagar el cost (d’alguna cosa). Costejar un judici, l’edició d’un disc, obres en un edifici, una investigació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: costejar

GERUNDI: costejant

PARTICIPI: costejat, costejada, costejats, costejades

INDICATIU PRESENT: costejo, costeges, costeja, costegem, costegeu, costegen

INDICATIU IMPERFET: costejava, costejaves, costejava, costejàvem, costejàveu, costejaven

INDICATIU PASSAT: costegí, costejares, costejà, costejàrem, costejàreu, costejaren

INDICATIU FUTUR: costejaré, costejaràs, costejarà, costejarem, costejareu, costejaran

INDICATIU CONDICIONAL: costejaria, costejaries, costejaria, costejaríem, costejaríeu, costejarien

SUBJUNTIU PRESENT: costegi, costegis, costegi, costegem, costegeu, costegin

SUBJUNTIU IMPERFET: costegés, costegessis, costegés, costegéssim, costegéssiu, costegessin

IMPERATIU: costeja, costegi, costegem, costegeu, costegin

->costell

■costell

m HIST Pal on hom lligava el qui era condemnat a la vergonya pública.

->costella

■costella

[de costa¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ANAT 1 Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que conté.

2 Tros de carn de bou, de moltó, etc., adherida a una costella.

3 fig Muller.

4 anar de costelles fig Caure de costat.

2 1 AERON Element estructural de les superfícies de sustentació i de comandament d’una aeronau que fa de suport del revestiment.

2 CONSTR En un bastigi, cadascun dels llistons posats horitzontalment i que en conjunt fan la base on descansa un plafó o fonadura.

3 CONSTR NAV Quaderna.

4 GRÀF Llenques de cartolina que hom posa al llom del llibre abans de cobrir-lo de pell per a relligar-lo.

5 TÈXT Nom vulgar amb què és conegut cadascun dels llistons de què es compon el dibuix en els telers de maquineta.

6 TÈXT Cadascun dels quatre llistons de fusta, recoberts de fil i empegats, que subjecten les palletes de les pues de teixir anomenades a la pega.

7 TÈXT Cadascun dels regles de fusta que constitueixen el perímetre de la bóta dels ordidors d’aquest nom.

->costellada

■costellada

[de costella]

f 1 costellam 1.

2 Menjada de costelles.

3 Cop a les costelles.

->costellam

■costellam

[de costella; 1a FONT: 1839, Dlab.]

m 1 Conjunt de les costelles d’un home o d’un animal.

2 Conjunt de les costelles d’una nau.

3 CONSTR NAV Conjunt de les quadernes que formen la carcanada del buc d’una embarcació.

->costellut

■costellut -uda

[de costella]

adj Que té bon costellam.

->costenc

■costenc -a

[de costa¹]

adj Costaner.

->coster

■coster -a

[de costa¹; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 1 adj Que fa costa, rost.

2 m Costa, pendent.

3 venir coster fig Resultar difícil o molesta (una cosa).

2 1 adj Lateral. Les parts costeres.

2 f GRÀF Costat, part lateral d’un paquet, un feix o un altre embalum.

3 m GRÀF Full de paper defectuós que va a la part superior o inferior de la raima per tal de protegir els altres fulls i que hom utilitza per a proves.

4 fer coster No encertar el blanc.

3 f Costa, litoral.

4 m FUST Post serrada del cap d’un tronc que en una cara presenta el segment circular i la seva albeca.

5 f PESC En una nansa, cadascuna de les quatre nervadures que per tal de reforçar-la van del nanset de la boca al nanset de l’afàs.

->costerejar

■costerejar

[de costa¹; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v intr MAR costejar¹ 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: costerejar

GERUNDI: costerejant

PARTICIPI: costerejat, costerejada, costerejats, costerejades

INDICATIU PRESENT: costerejo, costereges, costereja, costeregem, costeregeu, costeregen

INDICATIU IMPERFET: costerejava, costerejaves, costerejava, costerejàvem, costerejàveu, costerejaven

INDICATIU PASSAT: costeregí, costerejares, costerejà, costerejàrem, costerejàreu, costerejaren

INDICATIU FUTUR: costerejaré, costerejaràs, costerejarà, costerejarem, costerejareu, costerejaran

INDICATIU CONDICIONAL: costerejaria, costerejaries, costerejaria, costerejaríem, costerejaríeu, costerejarien

SUBJUNTIU PRESENT: costeregi, costeregis, costeregi, costeregem, costeregeu, costeregin

SUBJUNTIU IMPERFET: costeregés, costeregessis, costeregés, costeregéssim, costeregéssiu, costeregessin

IMPERATIU: costereja, costeregi, costeregem, costeregeu, costeregin

->costerós

■costerós -osa

[de costa¹]

adj dial Que fa costa; coster. Un camí costerós.

->costerut

■costerut -uda

[de costa¹]

adj 1 Que fa molta costa; rost. Un camí costerut.

2 fer-se costerut Esdevenir de mal fer, difícil (una cosa).

->costitxer

costitxer -a

adj i m i f De Costitx (Mallorca).

->costojà

costojà -ana

adj i m i f De Costoja (Vallespir).

->costós

■costós -osa

[de cost¹; 1a FONT: s. XIV]

adj Que costa molt. És un viatge molt costós. La victòria ha estat costosa.

->costosament

■costosament

[de costós]

adv D’una manera costosa.

->costum

■costum

[del ll. consuetūdo, -udĭnis, der. de consuescĕre ‘acostumar’, i aquest, de suescĕre, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 1 Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. Ho tenia per costum. Tinc costum d’anar-me’n al llit a les onze. És el costum del país. La força del costum.

2 de costum D’ordinari. Arribà més tard que de costum.

2 pl esp Habituds d’un poble o d’un individu des del punt de vista del bé o del mal. Un poble de costums relaxats.

3 DR Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat.

->costumari

■costumari

[de costum; 1a FONT: 1920]

m 1 Descripció, estudi, etc., dels costums d’un poble, d’un país, etc.

2 Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts per a regular la manera de viure dels monjos i les observances dels monestirs.

->costumisme

■costumisme

[de costum]

m LIT i ART Descripció literària o plàstica d’ambients i de personatges, de forma tipificada.

->costumista

■costumista

[de costum]

1 adj Relatiu o pertanyent al costumisme.

2 m i f Persona que conrea el costumisme.

->costura

■costura

[del ll. vg. *consutūra, der. de consutus, -a, -um, participi de consuĕre ‘cosir’; 1a FONT: 1302]

f 1 Acció de cosir. Aprendre de costura.

2 1 Sèrie de punts que uneix dues peces de roba, de cuir, etc. Un vestit amb unes costures molt ben fetes.

2 aplanar les costures fig Bastonejar algú, pegar-li.

3 obs Escola de nenes o de pàrvuls. Encara no va a costura: és massa petita.

4 Marca deixada per una nafra mal curada.

5 METAL·L 1 Junta, zona d’unió de dues planxes per rebló o soldadura.

2 Defecte superficial d’una peça de motlle que té l’aspecte d’un solc amb vores arrodonides.

->costurer¹

■costurer¹ -a

[de costura; 1a FONT: 1405]

1 m Cosidor.

2 m i f esp En els obradors de sastres i de sabaters, obrer que es dedicava al treball de cosir.

3 f obs Mestra de nenes, encarregada de la costura 3.

->costurer²

costurer² -a

adj i m i f De Costur (Alcalatén).

->cot¹

■cot¹

[de cota¹, llatinitzat abans en masc. cotus (909); 1a FONT: 1003]

m INDUM Antiga peça de vestir llarga amb mànigues, semblant a una bata o casaca, utilitzada per homes i dones.

->cot²

■cot²

[del ll. quotus (v. cota²)]

m DR CAT Pena pecuniària imposada per alguns dels consells andorrans.

->cot³

■cot³ -a

[de acotar¹]

1 adj Inclinat avall, cap a terra. Anar amb el cap cot.

2 cap cot (o amb el cap cot) loc adv Trist, capficat.

->cota¹

■cota¹

[del germ. frànc. *kotta ‘tela gruixuda de llana’; 1a FONT: 981]

f 1 1 INDUM Vestit que portaven els homes i les dones que cobria el cos des del coll fins a prop dels peus.

2 cota d’armes ARM Túnica exterior lleugera, amb senyals heràldics brodats, que hom portava damunt l’arnès.

3 cota de malles (o de malla) ARM Ausberg.

2 Bata, especialment la usada pels escolans.

->cota²

■cota²

[del ll. quota (pars) ‘quina part, quanta part’, fem. de l’adj. interrogatiu quotus, -a, -um ‘en quin nombre, en quina quantitat’, ètim també del cultisme quota ‘part de pagament que toca a cadascú’]

f 1 TOPOG 1 Nombre que en els plans topogràfics representa l’altura d’un punt geogràfic sobre el nivell de la mar o bé respecte a algun altre pla convencional que hom pren com a origen d’altituds.

2 p ext Altitud d’un punt geogràfic.

2 DIB En el dibuix tècnic, cadascuna de les xifres que indiquen les dimensions de l’objecte representat.

->cotador

■cotador -a

[de cotar]

adj Que cota.

->cotamaller

■cotamaller

m HIST Menestral que fabricava cotes de malla.

->cotangent

■cotangent

[de tangent]

f MAT [símb: cotg] Tangent del complement d’un angle o d’un arc.

->cotar

■cotar

[d’una probable arrel expressiva kott-, kotts-, evocadora del so d’un xoc; 1a FONT: s. XIII]

v intr Abaixar el cap en actitud de pegar banyada, de tossar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cotar

GERUNDI: cotant

PARTICIPI: cotat, cotada, cotats, cotades

INDICATIU PRESENT: coto, cotes, cota, cotem, coteu, coten

INDICATIU IMPERFET: cotava, cotaves, cotava, cotàvem, cotàveu, cotaven

INDICATIU PASSAT: cotí, cotares, cotà, cotàrem, cotàreu, cotaren

INDICATIU FUTUR: cotaré, cotaràs, cotarà, cotarem, cotareu, cotaran

INDICATIU CONDICIONAL: cotaria, cotaries, cotaria, cotaríem, cotaríeu, cotarien

SUBJUNTIU PRESENT: coti, cotis, coti, cotem, coteu, cotin

SUBJUNTIU IMPERFET: cotés, cotessis, cotés, cotéssim, cotéssiu, cotessin

IMPERATIU: cota, coti, cotem, coteu, cotin

->cotardia

cotardia

Part. sil.: co_tar_di_a

f INDUM A la baixa edat mitjana, cota que usaven homes i dones ajustada a la cintura, amb la part superior bombada mitjançant un farciment de cotó o d’un altre encoixinat.

->coteig

coteig

Part. sil.: co_teig

[de cotejar]

m 1 Acció de cotejar;

2 l’efecte.

->cotejar

cotejar

[de cota²; 1a FONT: 1409]

v tr confrontar 1 1. Cotejar un manuscrit original amb una còpia. Cotejar dos documents.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cotejar

GERUNDI: cotejant

PARTICIPI: cotejat, cotejada, cotejats, cotejades

INDICATIU PRESENT: cotejo, coteges, coteja, cotegem, cotegeu, cotegen

INDICATIU IMPERFET: cotejava, cotejaves, cotejava, cotejàvem, cotejàveu, cotejaven

INDICATIU PASSAT: cotegí, cotejares, cotejà, cotejàrem, cotejàreu, cotejaren

INDICATIU FUTUR: cotejaré, cotejaràs, cotejarà, cotejarem, cotejareu, cotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cotejaria, cotejaries, cotejaria, cotejaríem, cotejaríeu, cotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cotegi, cotegis, cotegi, cotegem, cotegeu, cotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cotegés, cotegessis, cotegés, cotegéssim, cotegéssiu, cotegessin

IMPERATIU: coteja, cotegi, cotegem, cotegeu, cotegin

->coter

coter -a

adj i m i f De Cotes (Ribera Alta).

->cotera

■cotera

[d’origen incert, sembla alteració de botera]

f PESC Fitora.

->cotext

cotext

m LING Context lingüístic.

->cotg

cotg

símb MAT cotangent.

->cotí

■cotí

[del fr. coutil, der. del fr. ant. coute, variant del fr. couette ‘matalàs de plomes’, del ll. culcĭta ‘matalàs’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m TÈXT Tela gruixuda i resistent que primerament hom fabricava amb fils de lli o de cànem i després de cotó.

->cotidal

■cotidal

[de l’angl. cotidal, del prefix co- i tidal ‘relatiu a la marea’, de tide ‘marea’]

adj GEOG FÍS Dit de la línia imaginària que uneix els punts d’una costa on la plenamar i la baixamar tenen lloc a la mateixa hora.

->còtids

■còtids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels escorpeniformes, de cap gros i cuirassat amb crestes i espines, que produeixen una fiblada dolorosa però no verinosa, com el cavilat.

2 sing Peix de la família dels còtids.

->cotiflat

■cotiflat -ada

adj dial Escotiflat.

->còtila

■còtila

f 1 Entre els grecs antics, nom d’un vas i d’una mesura de capacitat.

2 ANAT ANIM Cavitat d’un os on s’insereix un altre os.

->cotiledó

■cotiledó

m Cotilèdon.

->cotilèdon

■cotilèdon

[i la variant cotiledó, del gr. kotylēdṓn, -ónos ‘cavitat d’un recipient’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 BOT Primera fulla o primeres fulles de l’embrió de les fanerògames.

2 ANAT Cadascun dels lòbuls de la cara uterina de la placenta.

->cotiledonar

cotiledonar

adj BOT Cotiledoni.

->cotiledoni

■cotiledoni -ònia

[de cotilèdon]

adj BOT Relatiu o pertanyent al cotilèdon.

->cotilla

■cotilla

[de cota¹; 1a FONT: 1760]

f 1 INDUM Faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que serveix per a sostenir el pit i els costats de les dones.

2 MED Aparell ortopèdic utilitzat per a millorar les malalties de la columna vertebral o per a immobilitzar-la després d’una intervenció quirúrgica.

->cotillaire

■cotillaire

Part. sil.: co_ti_llai_re

[de cotilla; 1a FONT: s. XX, Oller]

m i f Persona que fa cotilles o que en ven.

->cotilleria

■cotilleria

Part. sil.: co_ti_lle_ri_a

[de cotilla]

f Obrador o botiga de cotillaire.

->cotilló

■cotilló

m DANSA Dansa que hom executava generalment a la fi d’un ball de societat, amb acompanyament de valsos i de masurques.

->cotiloïdal

■cotiloïdal

Part. sil.: co_ti_lo_ï_dal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la cavitat cotiloide.

->cotiloide

■cotiloide

Part. sil.: co_ti_loi_de

adj 1 En forma de copa, de còtila.

2 Cotiloïdal.

3 cavitat cotiloide ANAT ANIM Cavitat articular de l’os coxal en la qual s’insereix el cap del fèmur.

->cotilosaures

■cotilosaures

Part. sil.: co_ti_lo_sau_res

m ZOOL 1 pl Ordre de rèptils anàpsids fòssils, la forma i les particularitats morfològiques dels quals recorden les de les salamandres i els tritons actuals.

2 sing Rèptil de l’ordre dels cotilosaures.

->cotíngids

cotíngids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels cotíngids.

->cotip

cotip

m BOT 1 Isotip.

2 Sintip.

->cotipus

cotipus

m BOT Cotip.

->cotissa¹

■cotissa¹

[probablement del mateix origen de cotissa²]

f Extrem d’un ordit, cap de peça a tall de serrell.

->cotissa²

■cotissa²

[del fr. cotice, íd., der. de côte ‘costat, flanc’, del ll. costa ‘costat’]

f HERÀLD Peça disminuïda de primer grau, equivalent a una banda reduïda a la meitat de la seva amplària.

->cotissat

■cotissat -ada

[de cotissa²]

adj HERÀLD 1 Dit de l’escut el camper del qual és cobert de cotisses alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.

2 Dit de la faixa, la banda, la barra i el xebró quan són col·locats entre dues cotisses, una a cada costat, que segueixen la mateixa direcció.

->cotitzable

■cotitzable

[de cotitzar]

adj Que pot ésser cotitzat.

->cotització

■cotització

Part. sil.: co_tit_za_ci_ó

[de cotitzar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció de cotitzar;

2 l’efecte.

2 ECON Preu de venda obligatori, normal o mitjà, segons els casos, vigent per a un títol, un producte, un article o una mercaderia.

->cotitzar

■cotitzar

[del fr. coter, íd., amb influx de cotiser ‘imposar una contribució’, o potser del cast. cotizar, que té el mateix origen; 1a FONT: 1888, DLab.]

v 1 1 tr Assignar el preu (d’un valor) en la borsa, (d’un article) en el mercat. Cotitzen aquest producte a un valor superior del que realment val.

2 pron El cotó es cotitza a un preu elevat.

3 tr fig Apreuar (alguna cosa).

4 pron Avui les virtuts cíviques no es cotitzen.

2 intr En una recaptació, pagar cadascú la part que li ha estat imposada. En aquesta associació cotitzen tots els socis. Ja cotitzeu a la seguretat social?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cotitzar

GERUNDI: cotitzant

PARTICIPI: cotitzat, cotitzada, cotitzats, cotitzades

INDICATIU PRESENT: cotitzo, cotitzes, cotitza, cotitzem, cotitzeu, cotitzen

INDICATIU IMPERFET: cotitzava, cotitzaves, cotitzava, cotitzàvem, cotitzàveu, cotitzaven

INDICATIU PASSAT: cotitzí, cotitzares, cotitzà, cotitzàrem, cotitzàreu, cotitzaren

INDICATIU FUTUR: cotitzaré, cotitzaràs, cotitzarà, cotitzarem, cotitzareu, cotitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cotitzaria, cotitzaries, cotitzaria, cotitzaríem, cotitzaríeu, cotitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cotitzi, cotitzis, cotitzi, cotitzem, cotitzeu, cotitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cotitzés, cotitzessis, cotitzés, cotitzéssim, cotitzéssiu, cotitzessin

IMPERATIU: cotitza, cotitzi, cotitzem, cotitzeu, cotitzin

->cotlliurenc

cotlliurenc -a

Part. sil.: cot_lliu_renc

adj i m i f De Cotlliure (Rosselló).

->cotna

■cotna

[d’origen preromà, d’una base *kútena (*kuténna per a altres llengües romàniques), segurament indoeuropea, emparentada amb el ll. cutis ‘pell’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Pell grossa i dura.

2 esp 1 Pell de porc, un cop eliminat el pèl.

2 [generalment en pl] ALIM Tros de cotna fregit i salat que hom menja com a aperitiu.

->cotnar

■cotnar

[de cotna; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Pelar.

2 Fer pagar (a algú) excessivament per alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cotnar

GERUNDI: cotnant

PARTICIPI: cotnat, cotnada, cotnats, cotnades

INDICATIU PRESENT: cotno, cotnes, cotna, cotnem, cotneu, cotnen

INDICATIU IMPERFET: cotnava, cotnaves, cotnava, cotnàvem, cotnàveu, cotnaven

INDICATIU PASSAT: cotní, cotnares, cotnà, cotnàrem, cotnàreu, cotnaren

INDICATIU FUTUR: cotnaré, cotnaràs, cotnarà, cotnarem, cotnareu, cotnaran

INDICATIU CONDICIONAL: cotnaria, cotnaries, cotnaria, cotnaríem, cotnaríeu, cotnarien

SUBJUNTIU PRESENT: cotni, cotnis, cotni, cotnem, cotneu, cotnin

SUBJUNTIU IMPERFET: cotnés, cotnessis, cotnés, cotnéssim, cotnéssiu, cotnessin

IMPERATIU: cotna, cotni, cotnem, cotneu, cotnin

->cotó

■cotó

[de l’hispanoàrab quṭún, àr. qúṭn, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 1 TÈXT Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.

2 cotó de Filipines TÈXT Cotó de fibres de color de canyella, de blanqueig molt delicat.

3 cotó fluix (o en floca, o en pèl) TÈXT Cotó hidròfil.

4 cotó hidròfil TÈXT Cotó desgreixat, blanquejat i cardat de manera que els filaments restin més o menys ordenats i disposats en capes homogènies, d’ús en medicina i higiene.

5 cotó jumel TÈXT Cotó de fibra llarga i de color de mantega procedent d’Egipte.

6 cotó merceritzat TÈXT Cotó sotmès al merceritzatge per tal de donar-li una brillantor semblant a la seda.

7 cotó pólvora EXPL Nitrocel·lulosa.

2 Teixit fet amb cotó.

->cotoliu

■cotoliu

Part. sil.: co_to_liu

[d’origen onomatopeic, si bé amb possible influx d’altres noms; 1a FONT: 1803, DEst.]

m [o f] ORNIT Moixó de camp de la família dels alàudids (Lullula arborea), molt similar a l’alosa, però més petit i amb la cua més curta, de color terrós i amb una petita cresta.

->cotonada

■cotonada

[de cotó; 1a FONT: 1789]

f TÈXT Empesa teixida amb cotó pur o barrejat amb unes altres fibres.

->cotonaire

■cotonaire

Part. sil.: co_to_nai_re

[de cotó]

m i f 1 Persona que tracta en cotó en floca.

2 p ext Fabricant de teixits de cotó.

->cotoneàster

cotoneàster

Part. sil.: co_to_ne_às_ter

m BOT Gènere d’arbusts i petits arbres de la família de les rosàcies (Cotoneaster sp), de fulles alternades, enteres i simples i flors petites, normalment blanques, entre els quals cal esmentar la cornera (C. integerrimus) i la cornera tomentosa (C. nebrodensis).

->cotoner

■cotoner -a

[de cotó; 1a FONT: 1360]

1 adj Relatiu o pertanyent al cotó.

2 m i f 1 Cotonaire.

2 HIST Menestral que venia, batia i filava el cotó.

3 m BOT i AGR Gènere de plantes de la família de les malvàcies (Gossypium sp), arbusts o subarbusts de flors blanques o groguenques i de fruits en càpsules allargades o esfèriques amb llavors recobertes de borra, molt conreats com a fornidors del cotó.

->cotonera

■cotonera

[de cotó]

f BOT 1 Gènere de plantes herbàcies perennes, rizomatoses i graminiformes, de la família de les ciperàcies (Eriophorum sp), de flors piloses amb llavors cotonoses.

2 cotoner 3.

->cotoneria

■cotoneria

Part. sil.: co_to_ne_ri_a

[de cotoner]

f Indústria d’elaboració del cotó.

->cotonet

■cotonet

[de cotó; 1a FONT: 1476]

m FITOPAT 1 Malaltia de les oliveres, anomenada també borra de les oliveres, ocasionada per un petit hemípter xuclador (Euphyllura olivina).

2 Malaltia dels tarongers, els llimoners i la vinya produïda per Pseudococcus citri.

->cotonia

■cotonia

Part. sil.: co_to_ni_a

[de cotó; 1a FONT: 1439]

f TÈXT Teixit de cotó semblant a la lona, però més prim, fet amb ordit i trama de fil retort a dos caps sense empesar ni blanquejar.

->cotonina

■cotonina

[de cotó; 1a FONT: 1345]

f TÈXT Tela de cotó gruixuda, que forma llistes, produïdes per les diferents direccions del lligat de sarja a retorn amb què és teixida.

->cotonitzar

■cotonitzar

[de cotó]

v tr Efectuar l’operació del cotonitzatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cotonitzar

GERUNDI: cotonitzant

PARTICIPI: cotonitzat, cotonitzada, cotonitzats, cotonitzades

INDICATIU PRESENT: cotonitzo, cotonitzes, cotonitza, cotonitzem, cotonitzeu, cotonitzen

INDICATIU IMPERFET: cotonitzava, cotonitzaves, cotonitzava, cotonitzàvem, cotonitzàveu, cotonitzaven

INDICATIU PASSAT: cotonitzí, cotonitzares, cotonitzà, cotonitzàrem, cotonitzàreu, cotonitzaren

INDICATIU FUTUR: cotonitzaré, cotonitzaràs, cotonitzarà, cotonitzarem, cotonitzareu, cotonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cotonitzaria, cotonitzaries, cotonitzaria, cotonitzaríem, cotonitzaríeu, cotonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cotonitzi, cotonitzis, cotonitzi, cotonitzem, cotonitzeu, cotonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cotonitzés, cotonitzessis, cotonitzés, cotonitzéssim, cotonitzéssiu, cotonitzessin

IMPERATIU: cotonitza, cotonitzi, cotonitzem, cotonitzeu, cotonitzin

->cotonitzatge

■cotonitzatge

[de cotonitzar]

m TÈXT Operació de tractar les fibres de cànem, de lli, etc., amb banys alcalins per dissoldre les matèries pèctiques i resinoses que mantenen unides les fibres formant petits feixos.

->cotonós

■cotonós -osa

[de cotó]

adj Cobert d’una pelussa semblant al cotó. Una fulla cotonosa.

->cotorliu

cotorliu

Part. sil.: co_tor_liu

m ORNIT Cotoliu.

->cotorra

■cotorra

[del cast. cotorra, regressiu de cotorrera ‘dona xerraire’, variant de cotarrera ‘la qui va als cotarros o albergs de vagabunds’, der. de coto ‘lloc clos’; 1a FONT: c. 1800]

f 1 ORNIT Nom comú de diferents ocells grimpadors de l’ordre dels psitaciformes, molt semblants al papagai, però més petits i d’un color predominantment verd.

2 fig Persona que xerra fora mesura. Aquella dona és una cotorra.

->cotorrejar

■cotorrejar

[de cotorra]

v intr Parlar massa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cotorrejar

GERUNDI: cotorrejant

PARTICIPI: cotorrejat, cotorrejada, cotorrejats, cotorrejades

INDICATIU PRESENT: cotorrejo, cotorreges, cotorreja, cotorregem, cotorregeu, cotorregen

INDICATIU IMPERFET: cotorrejava, cotorrejaves, cotorrejava, cotorrejàvem, cotorrejàveu, cotorrejaven

INDICATIU PASSAT: cotorregí, cotorrejares, cotorrejà, cotorrejàrem, cotorrejàreu, cotorrejaren

INDICATIU FUTUR: cotorrejaré, cotorrejaràs, cotorrejarà, cotorrejarem, cotorrejareu, cotorrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cotorrejaria, cotorrejaries, cotorrejaria, cotorrejaríem, cotorrejaríeu, cotorrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cotorregi, cotorregis, cotorregi, cotorregem, cotorregeu, cotorregin

SUBJUNTIU IMPERFET: cotorregés, cotorregessis, cotorregés, cotorregéssim, cotorregéssiu, cotorregessin

IMPERATIU: cotorreja, cotorregi, cotorregem, cotorregeu, cotorregin

->cotramesa

cotramesa

f PUBL Publitramesa que inclou materials publicitaris de diferents empreses, els productes o les ofertes de les quals no es fan la competència.

->cotrimoxazole

cotrimoxazole

m QUÍM ORG i FARM Associació antibacteriana d’ampli espectre d’acció formada per sulfametoxazole i trimetoprim en la proporció fixa 1:5, emprada en el tractament d’infeccions, particularment en les urinàries.

->cottage

cottage^* [kɔ́tedʒ]

[angl ] m ARQUIT Casa rural d’estil britànic caracteritzada per un interior simple, però confortable, i per una disposició arquitectònica que tendeix a no destacar en l’ambient rural circumdant.

->coturn

■coturn

[del ll. cothurnus, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m TEAT 1 En la tragèdia clàssica, calçat destinat a augmentar l’estatura dels actors.

2 calçar el coturn Compondre, recitar, tragèdies.

->coturnicultura

coturnicultura

f ZOOT Cria i explotació comercials de la guatlla domèstica.

->cotutor

■cotutor -a

[de tutor]

m i f Tutor ensems amb un altre.

->cotx

■cotx

m ZOOL Porc.

->cotxa

■cotxa

Hom.: cotxe

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: c. 1380, Torcimany]

f ORNIT Gènere de moixons de la família dels muscicàpids (Phoenicurus sp), de bec curt i de tarsos llargs i prims, que comprèn la cotxa fumada (P. ochruros), la cotxa cua-roja (P. phoenicurus) i la cotxa blava (Cyanosylvia svecica).

->cotxada

■cotxada

[de cotxe]

f Conjunt de les persones que porta un cotxe.

->cotxe

■cotxe

Hom.: cotxa

[de l’hongarès Kocsi (szerkér) ‘(carruatges) de Kocs’, poble entre Györ i Budapest, on a l’edat mitjana es fabricaven carruatges per a tot Europa; 1a FONT: 1559]

m 1 TRANSP Carruatge de dues rodes o de quatre destinat preferentment al transport de passatgers.

2 AUT 1 Automòbil.

2 cotxe bomba Automòbil carregat d’explosius preparat per a cometre atemptats.

3 cotxe compartit TRANSP Sistema de transport en què diverses persones comparteixen un cotxe privat, generalment per a desplaçaments periòdics del tipus domicili-lloc de treball o també per a desplaçaments llargs.

4 cotxe de bombers Vehicle automòbil del servei de bombers, normalment amb dipòsits d’aigua, mànegues, escales i altres utensilis per a la lluita contra el foc i el salvament de persones.

5 cotxe escombra ESPORT Vehicle que, en una cursa ciclista o atlètica, se situa al final de la caravana per recollir els corredors que abandonen la competició.

6 cotxe familiar brec² 1.

7 cotxe multiusuari TRANSP Sistema de transport privat, gestionat per una entitat, en què un grup de persones comparteix la utilització d’una flota d’automòbils.

3 FERROC 1 Vagó de passatgers.

2 cotxe llit Vagó llit.

3 cotxe restaurant Vagó restaurant.

->cotxer

■cotxer -a

[de cotxe; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als cotxes.

2 porta cotxera Porta d’una casa per la qual pot passar un cotxe.

2 1 m i f Persona que té per ofici de guiar els cavalls, els muls, etc., que tiren el cotxe.

2 [en desús] f Muller del cotxer.

3 f Lloc que serveix per a guardar-hi cotxes.

->cotxeria

■cotxeria

Part. sil.: cot_xe_ri_a

[de cotxe]

f Lloc que serveix per a guardar-hi cotxes, especialment els de lloguer.

->cotxet

■cotxet

[de cotxe]

m 1 Cotxe petit.

2 Cotxe destinat a portar-hi un infant o dos, empenyent-lo.

->cotxineal

■cotxineal

Part. sil.: cot_xi_ne_al

[der. del ll. coccineus, -a, -um ‘de color escarlata’]

m ALIM i COSM Pólvores obtingudes de la mòlta de les femelles dessecades de l’insecte Coccus cacti, riques en àcid carmínic, emprades com a colorant natural vermell, acceptat per a acolorir productes alimentaris i cosmètics.

->cotxinilla

■cotxinilla

[del cast. cochinilla, d’origen incert, potser mossàrab; 1a FONT: 1704]

f 1 ENTOM Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids.

2 COL Carmí.

3 ZOOL Panerola.

->coudinar

■coudinar

Part. sil.: cou_di_nar

[de cou (imperatiu) i dinar; 1a FONT: s. XIX]

m Joc d’infants que consisteix a fer com si cuinessin.

->coulis

coulis^* [kulí]

[fr ] m GASTR Puré poc espès fet amb hortalisses, llegums, crustacis o fruites que hom utilitza com a acompanyament d’alguns plats.

->coulomb

■coulomb

Part. sil.: cou_lomb

Hom.: colom

[del nom del físic fr. Ch. A. de Coulomb (l735-1806)]

m METROL 1 [símb: C] Unitat de quantitat d’electricitat o càrrega elèctrica del sistema internacional equivalent a la quantitat d’electricitat transportada per un corrent d’un ampere en un segon.

2 coulomb per quilogram [símb: C/kg] Unitat de quantitat de radiació X o [γ] tal que, en un quilogram d’aire, l’emissió corpuscular que li és associada produeix ions amb una càrrega elèctrica positiva o negativa igual a 1 coulomb.

->coulombímetre

■coulombímetre

Part. sil.: cou_lom_bí_me_tre

[de coulomb i -metre]

m METROL Voltàmetre.

->coulombimetria

■coulombimetria

Part. sil.: cou_lom_bi_me_tri_a

f QUÍM ANAL Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.

->coulòmbmetre

coulòmbmetre

Part. sil.: cou_lòmb_me_tre

m METROL i ELECTROQ Voltàmetre.

->country

country^* [kántɾi]

[mot angl., ‘ruralia’]

[pl countries] adj i m MÚS Dit de la música popular, generalment cantada, pròpia de la població blanca rural d’algunes zones de l’oest dels Estats Units d’Amèrica, amb el banjo, la guitarra i el violí com a instruments més característics.

->courar

■courar

Part. sil.: cou_rar

v tr Cobrir d’una capa de coure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: courar

GERUNDI: courant

PARTICIPI: courat, courada, courats, courades

INDICATIU PRESENT: couro, coures, coura, courem, coureu, couren

INDICATIU IMPERFET: courava, couraves, courava, couràvem, couràveu, couraven

INDICATIU PASSAT: courí, courares, courà, couràrem, couràreu, couraren

INDICATIU FUTUR: couraré, couraràs, courarà, courarem, courareu, couraran

INDICATIU CONDICIONAL: couraria, couraries, couraria, couraríem, couraríeu, courarien

SUBJUNTIU PRESENT: couri, couris, couri, courem, coureu, courin

SUBJUNTIU IMPERFET: courés, couressis, courés, couréssim, couréssiu, couressin

IMPERATIU: coura, couri, courem, coureu, courin

->coure¹

■coure¹

Part. sil.: cou_re

[del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat; 1a FONT: s. XIII]

m 1 QUÍM INORG 1 [símb: Cu] Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l’electricitat, de nombre atòmic 29 i de pes atòmic 63,54.

2 coure vitri Calcosina.

2 BOT Beina de la darrera fulla del blat que embolcalla l’espiga naixent.

3 1 ant NUMIS Moneda de poc valor.

2 tocar coure Disposar de mitjans econòmics, tenir diners.

->coure²

■coure²

Part. sil.: cou_re

[del ll. vg. cocĕre, ll. cl. coquĕre, íd.]

v 1 [p p cuit -a] tr ALIM Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.

2 [p p cuit -a] tr Sotmetre porcellana, maons, guix, etc., a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats.

3 [p p cuit -a] tr 1 Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats. Coure aliments, teules, calç.

2 fig Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor. Les fredorades han cuit les plantes.

4 [p p cogut -uda] intr fig 1 Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt.

2 Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa.

3 Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.

5 [p p cuit -a] intr Sofrir una transformació una substància sotmesa a l’acció del foc o de la calor. Les mongetes ara couen.

6 [p p cuit -a] tr Digerir, pair. L’estómac cou els aliments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coure

GERUNDI: coent

PARTICIPI: cuit, cuita, cuits, cuites

PARTICIPI (alternatiu): cogut, coguda, coguts, cogudes

INDICATIU PRESENT: coc, cous, cou, coem, coeu, couen

INDICATIU IMPERFET: coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen

INDICATIU PASSAT: coguí, cogueres, cogué, coguérem, coguéreu, cogueren

INDICATIU FUTUR: couré, couràs, courà, courem, coureu, couran

INDICATIU CONDICIONAL: couria, couries, couria, couríem, couríeu, courien

SUBJUNTIU PRESENT: cogui, coguis, cogui, coguem, cogueu, coguin

SUBJUNTIU IMPERFET: cogués, coguessis, cogués, coguéssim, coguéssiu, coguessin

IMPERATIU: cou, cogui, coguem, coeu, coguin

->courer

■courer -a

Part. sil.: cou_rer

[de coure¹; 1a FONT: 1486]

m i f Operari que treballa el coure.

->courim

■courim

Part. sil.: cou_rim

[de coure²; 1a FONT: s. XVII]

m Estris de cuinar.

->couvinià

couvinià -ana

Part. sil.: cou_vi_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al couvinià.

2 m Primer estatge (i edat) del devonià mitjà, interjacent entre l’emsià, a la base, i el givetià, al sostre.

->cov

cov

símb ESTAD covariància.

->cova

■cova

Hom.: cove

[del ll. vg. *cŏva, íd., substantivació del ll. vg. *cŏvus, -a, -um, variant del ll. cavus, -a, -um ‘buit, concavat’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 GEOMORF Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables.

2 1 Habitatge normalment unifamiliar constituït per un conjunt d’habitacions excavades totalment o parcialment a la roca.

2 Soterrani.

3 cova de lladres fig Casa on s’aplega gent de mal viure.

->covada

■covada

Hom.: cubada

[de covar; 1a FONT: 1617]

f 1 Llocada.

2 fig Fillada.

3 fig Una covada de lladres, de brètols.

4 ETNOG Costum de certes cultures consistent en el fet que, després del part d’un fill, la dona comença immediatament les seves tasques quotidianes mentre el marit simula els sofriments del part i fa llit fins a “recuperar-se".

->covador

■covador

[de covar; 1a FONT: 1617]

m Lloc disposat per a pondre i covar els ous les gallines o d’altres ocells domèstics.

->coval

■coval

Hom.: cobalt

[de cova]

m Cova.

->covalència

■covalència

Part. sil.: co_va_lèn_ci_a

[de valència]

f QUÍM FÍS Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits o bé un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç.

->covalent

■covalent

adj QUÍM Que té covalència.

->covament

■covament

[de covar]

m incubació 1.

->covar

■covar

Hom.: cubà

[del ll. cŭbare ‘jeure, fer llit’; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr 1 Estar l’ocell (sobre els ous) per donar-los la calor necessària al desenvolupament de l’embrió. La lloca cova una vintena d’ous.

2 abs La canària cova.

2 1 intr Ésser una cosa mantinguda gairebé apagada, latent, fins a l’hora d’esclatar. El foc que cova sota la cendra.

2 tr fig Preparar (alguna cosa) detingudament sense manifestar-la fins que sigui l’hora oportuna. Covar un projecte, una idea. Covar l’odi.

3 intr fig L’odi que cova en el seu cor.

4 tr fig Portar latent una malaltia. Fa temps que covava la varicel·la.

3 tr p anal Fer llit per guarir-se d’un refredat, de la grip. Si vols guarir-te, has de covar.

4 pron Reposar massa alguna menja després de treta del foc. Covar-se l’arròs, la sopa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: covar

GERUNDI: covant

PARTICIPI: covat, covada, covats, covades

INDICATIU PRESENT: covo, coves, cova, covem, coveu, coven

INDICATIU IMPERFET: covava, covaves, covava, covàvem, covàveu, covaven

INDICATIU PASSAT: coví, covares, covà, covàrem, covàreu, covaren

INDICATIU FUTUR: covaré, covaràs, covarà, covarem, covareu, covaran

INDICATIU CONDICIONAL: covaria, covaries, covaria, covaríem, covaríeu, covarien

SUBJUNTIU PRESENT: covi, covis, covi, covem, coveu, covin

SUBJUNTIU IMPERFET: covés, covessis, covés, covéssim, covéssiu, covessin

IMPERATIU: cova, covi, covem, coveu, covin

->covard

■covard -a

[del fr. ant. coart (actual couard), der. de coe (actual queue) ‘cua’, en el sentit que el covard gira cua per fugir; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj i m i f Dit de la persona que té por del perill. És un covard. No ens mostrem tan covards.

2 adj Propi de la persona que té por del perill. Actes covards.

3 adj HERÀLD Dit de tot animal pintat amb la cua entre cames.

->covardament

■covardament

[de covard]

adv Amb covardia.

->covardia

■covardia

Part. sil.: co_var_di_a

[de covard; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de covard, mancança de coratge. La derrota fou deguda a la covardia dels soldats.

2 Acte propi d’un covard. No plantar-li cara fóra una covardia.

->covariància

■covariància

Part. sil.: co_va_ri_àn_ci_a

f ESTAD [símb: cov] Correspondència que assigna a cada parell de variables aleatòries X,Y l’esperança matemàtica del producte de les corresponents variables centrades X—m_x i Y—m_y.

->covariant

■covariant

Part. sil.: co_va_ri_ant

adj ÀLG 1 Dit de les coordenades que són determinades mitjançant perpendiculars als eixos en un sistema de coordenades obliqües.

2 Dit dels tensors d’ordre superior a 1 les components dels quals es transformen, en un canvi de coordenades, segons la matriu del canvi de base.

->covarot

■covarot

[de covar]

m 1 Ou xarbot.

2 Ou que hom posa al covador perquè la gallina vagi a pondre.

->covarxí

covarxí -ina

adj i m i f De les Coves de Vinromà (Plana Alta).

->covaterra

■covaterra

f ORNIT Enganyapastors.

->cove

■cove

Hom.: cova

[del ll. cŏphĭnus, i aquest, del gr. kóphinos, íd.; 1a FONT: c. 1300]

[pl coves o, ant i dial, còvens] m 1 1 Recipient portàtil gros, d’una fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o de canyes, que serveix per a diferents usos. Cove bugader. El cove de la roba bruta. Cove peixater, de peix. Cove femater.

2 a coves loc adv En una gran abundància.

3 fer-ne una (o fer-la) com un cove Fer inconscientment un disbarat.

4 qui fa un cove fa un cistell Refrany que significa que el qui n’ha feta una, de bona o de dolenta, en pot fer d’altres de semblants.

5 voler agafar la lluna amb un cove Pretendre coses impossibles.

2 Covenada.

->covel·lina

covel·lina

f MINERAL Sulfur de coure, CuS, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->covenada

■covenada

[de cove]

f El que cap dins un cove. Encara cal rentar aquestes dues covenades de roba.

->cover

■cover

[de covar]

m Covador.

->covera

■covera

[de covar]

f Ganes de covar que demostren les gallines quan es fan lloques.

->coverbo

■coverbo

m dial 1 Conversa anecdòtica. Fer un coverbo amb qualcú.

2 pl Circumloquis, paraules sobreres.

3 contar coverbos Contar coses gracioses.

->cover-girl

cover-girl^* [kɔ́ßərgɛ̀l]

[angl ] f Noia que posa per als fotògrafs de les revistes il·lustrades, especialment per a il·lustrar la coberta.

->coverol

■coverol

[de cove]

m En el prosceni d’un teatre, forat on s’amaga l’apuntador.

->covinença

covinença

f ant Convinença.

->covolum

■covolum

m QUÍM i FÍS Part del volum d’un sistema gasós que no és accessible al moviment lliure d’una molècula qualsevol perquè és ocupat per les altres molècules.

->cowboy

cowboy^* [kàwßɔ̀j]

[mot angl., comp. de cow ‘vaca’ i boy ‘noi’]

m Vaquer de l’oest nord-americà.

->cox-

■cox-

Forma prefixada del mot llatí coxa, que significa ‘costat’. Ex.: coxàlgia.

->coxa

■coxa

[del ll. coxa ‘maluc, cuixa’]

f 1 ANAT Articulació de l’anca.

2 ZOOL Segment basal de la pota dels insectes, aràcnids i alguns altres artròpodes, situat entre el trocànter i el tòrax.

->coxal

■coxal

[de coxa]

1 adj Relatiu o pertanyent al costat o la part superoexterior de la cuixa.

2 m ANAT Os pla de l’anca que connecta el sacre amb el fèmur.

->coxartrosi

coxartrosi

f PAT Artrosi de l’articulació coxofemoral.

->coxiel·la

coxiel·la

Part. sil.: co_xi_el_la

f MICROB Gènere de bacteris de l’ordre de les rickettsials (Coxiella sp), molt resistents als agents externs, que poden produir diferents infeccions en els animals i en els homes.

->coxo-

■coxo-

Forma prefixada del mot llatí coxa, que significa ‘costat’. Ex.: coxofemoral.

->coxofemoral

coxofemoral

adj ANAT Relatiu al coxal i al fèmur. Articulació coxofemoral.

->Cr

Cr

símb QUÍM INORG crom.

->cra.

cra.

abrev carretera 1.

->crac

■crac

[d’origen onomatopeic, com altres mots semblants amb una altra vocal radical, crec, croc; els sentits de ‘persona que destaca’ i ‘droga’, a través de l’angl. crack, de la mateixa etimologia; 1a FONT: 1710]

m 1 Onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula?

2 fig Fallida d’una casa o d’una empresa comercial. El crac de la banca.

3 Home d’una escassa vàlua.

4 Persona que destaca molt en la seva especialitat. És un crac del futbol, de les finances.

5 FARM i TOXICOL En l’argot de la droga, derivat de la cocaïna, en forma de cristalls i violentament tòxic, per a ésser fumat.

->cracant

■cracant

[de crac]

m TÈXT Cruix característic que fa la seda natural quan hom la comprimeix una vegada descruada i que conserva després de teixida, de tenyida, etc.

->-cràcia

■-cràcia

Forma sufixada del mot grec krátos, que significa ‘força, poder’. Ex.: aristocràcia.

->cràcids

cràcids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels gal·liformes de talla grossa o mitjana que tenen generalment el bec petit, les potes robustes i sovint una cresta erèctil.

2 sing Ocell de la família dels cràcids.

->cracking

cracking^* [kɾákiŋ]

[angl ] m PETROL Craqueig.

->cracovià

cracovià -ana

Part. sil.: cra_co_vi_à

adj i m i f De Cracòvia (ciutat de Polònia).

->cràmbids

cràmbids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, que inclou el cucat i altres flagells de gramínies.

2 sing Insecte de la família dels cràmbids.

->cran

■cran

[del fr. cran ‘osca feta en alguna cosa’, potser d’origen cèlt; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Tall fet en alguna cosa com a senyal a algun fi.

2 GRÀF Entalla que tenen els tipus d’impremta a fi que hom pugui distingir pel tacte la part superior de la inferior.

->cranar

■cranar

[de cran]

v tr Fer un cran en alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cranar

GERUNDI: cranant

PARTICIPI: cranat, cranada, cranats, cranades

INDICATIU PRESENT: crano, cranes, crana, cranem, craneu, cranen

INDICATIU IMPERFET: cranava, cranaves, cranava, cranàvem, cranàveu, cranaven

INDICATIU PASSAT: craní, cranares, cranà, cranàrem, cranàreu, cranaren

INDICATIU FUTUR: cranaré, cranaràs, cranarà, cranarem, cranareu, cranaran

INDICATIU CONDICIONAL: cranaria, cranaries, cranaria, cranaríem, cranaríeu, cranarien

SUBJUNTIU PRESENT: crani, cranis, crani, cranem, craneu, cranin

SUBJUNTIU IMPERFET: cranés, cranessis, cranés, cranéssim, cranéssiu, cranessin

IMPERATIU: crana, crani, cranem, craneu, cranin

->cranc

■cranc

[del ll. cancer, cancri, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ZOOL 1 Nom comú dels crustacis decàpodes, amb el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen i amb el primer parell de potes de grans dimensions i en forma de pinça, que comprèn el cranc de fons (Geryon longipes), el cranc dels cocoters (Birgus latro), el cranc de pinces negres (Xantho hydrophilus), el cranc de sopa (Liocarcinus depurator), el cranc llanut (Dorippe anata), el cranc pelfut (o de llit) (Dromia vulgaris), anomenat també dròmia, el cranc pelut (Eriphia spinifrons), el cranc roquer (o de roca) (Pachygraspus marmoratus), el cranc dimoni (Grapsus maculatus), el cranc vellutat (Pilumnus spinifer) i el cranc verd (Carcinus aestuarii).

2 cranc de riu Nom comú dels crustacis decàpodes macrurs del gènere Astacus.

3 cranc rei (o reial) Pessic.

2 ASTROL i ASTR Càncer.

3 BOT Bolet de la família de les fal·làcies (Clathrus ruber), amb aspecte d’un ou blanc, de contingut gelatinós i que fa pudor de carn descomposta.

->cranca

■cranca

[de cranc]

f ZOOL cabra 5.

->crancelí

■crancelí

[del fr. crancelin, íd., de l’al. Kranz ‘corona’]

m HERÀLD Banda, generalment corbada amunt, que representa un segment d’una corona.

->crani

■crani

[del gr. kraníon, íd., dimin. de krános ‘casc’; 1a FONT: s. XIV]

m ANAT ANIM Cavitat òssia del cap dels vertebrats que conté l’encèfal.

->crani-

■crani-

Forma prefixada del mot grec kraníon, -ou, que significa ‘crani’. Ex.: craniectomia.

->cranià

■cranià -ana

Part. sil.: cra_ni_à

[de crani]

adj Cranial.

->cranial

■cranial

Part. sil.: cra_ni_al

[de crani]

adj Relatiu o pertanyent al crani.

->craniat

■craniat -ada

Part. sil.: cra_ni_at

[de crani]

adj Proveït de crani.

->cranio-

■cranio-

Forma prefixada del mot grec kraníon, -ou, que significa ‘crani’. Ex.: craniologia, cranioscòpia.

->craniòclasi

craniòclasi

Part. sil.: cra_ni_ò_cla_si

f CIR Aixafament quirúrgic del cap fetal per a facilitar l’extracció d’un fetus mort.

->craniòfor

craniòfor

Part. sil.: cra_ni_ò_for

m ANTROP Aparell emprat per al suport d’un crani a fi d’examinar-lo i prendre mesures craniomètriques.

->craniomalàcia

craniomalàcia

Part. sil.: cra_ni_o_ma_là_ci_a

f PAT Reblaniment dels ossos del crani.

->craniometria

■craniometria

Part. sil.: cra_ni_o_me_tri_a

[de cranio- i -metria]

f ANTROP Part de l’antropometria que estudia els índexs i les mesures cranials.

->craniomètric

■craniomètric -a

Part. sil.: cra_ni_o_mè_tric

[de craniometria]

adj Relatiu o pertanyent a la craniometria.

->cranioplàstia

cranioplàstia

Part. sil.: cra_ni_o_plàs_ti_a

f CIR Cirurgia plàstica del crani per a la correcció d’una deficiència òssia cranial.

->craniòsquisi

craniòsquisi

Part. sil.: cra_ni_òs_qui_si

f PAT Absència total o parcial de la volta cranial, amb exteriorització de les meninges i del cervell.

->craniotabes

craniotabes

Part. sil.: cra_ni_o_ta_bes

f PAT Craniomalàcia.

->craniotes

craniotes

Part. sil.: cra_ni_o_tes

m pl ZOOL Vertebrats.

->cranquejar

■cranquejar

[de cranc]

v intr Perseguint un fi, més aviat recular que avançar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cranquejar

GERUNDI: cranquejant

PARTICIPI: cranquejat, cranquejada, cranquejats, cranquejades

INDICATIU PRESENT: cranquejo, cranqueges, cranqueja, cranquegem, cranquegeu, cranquegen

INDICATIU IMPERFET: cranquejava, cranquejaves, cranquejava, cranquejàvem, cranquejàveu, cranquejaven

INDICATIU PASSAT: cranquegí, cranquejares, cranquejà, cranquejàrem, cranquejàreu, cranquejaren

INDICATIU FUTUR: cranquejaré, cranquejaràs, cranquejarà, cranquejarem, cranquejareu, cranquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cranquejaria, cranquejaries, cranquejaria, cranquejaríem, cranquejaríeu, cranquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cranquegi, cranquegis, cranquegi, cranquegem, cranquegeu, cranquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cranquegés, cranquegessis, cranquegés, cranquegéssim, cranquegéssiu, cranquegessin

IMPERATIU: cranqueja, cranquegi, cranquegem, cranquegeu, cranquegin

->cranquet

■cranquet

[de cranc]

m 1 pop Nom d’algunes espècies de crancs del litoral dels Països Catalans.

2 cranquet dels nacres (o simplement cranquet) ZOOL Crustaci de la secció dels branquiürs, de l’ordre dels decàpodes (Pinnotheres sp), de color blanquinós, que en estat larval s’introdueix en la cavitat branquial d’alguns mol·luscs i ascidis.

->crapodina

■crapodina

f TÈXT Grapaldina.

->cràpula

■cràpula

[del ll. crapŭla, i aquest del gr. kraipálē ‘embriaguesa’; 1a FONT: 1533]

1 f 1 Embriaguesa.

2 p ext Disbauxa.

2 m Home que viu en la disbauxa.

->crapulós

■crapulós -osa

[de cràpula; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

adj 1 Inclinat a la cràpula, disbauxat.

2 Propi d’un cràpula. Una vida crapulosa.

->craqueig

craqueig

Part. sil.: cra_queig

[de craquejar]

m PETROL Procés de transformació de determinades fraccions del petroli en unes altres de més lleugeres per l’efecte combinat de la temperatura, la pressió i a vegades un catalitzador.

->craquejar

craquejar

[de l’angl. to crack ‘petar, cruixir’]

v tr PETROL Tractar un producte petrolier per craqueig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: craquejar

GERUNDI: craquejant

PARTICIPI: craquejat, craquejada, craquejats, craquejades

INDICATIU PRESENT: craquejo, craqueges, craqueja, craquegem, craquegeu, craquegen

INDICATIU IMPERFET: craquejava, craquejaves, craquejava, craquejàvem, craquejàveu, craquejaven

INDICATIU PASSAT: craquegí, craquejares, craquejà, craquejàrem, craquejàreu, craquejaren

INDICATIU FUTUR: craquejaré, craquejaràs, craquejarà, craquejarem, craquejareu, craquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: craquejaria, craquejaries, craquejaria, craquejaríem, craquejaríeu, craquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: craquegi, craquegis, craquegi, craquegem, craquegeu, craquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: craquegés, craquegessis, craquegés, craquegéssim, craquegéssiu, craquegessin

IMPERATIU: craqueja, craquegi, craquegem, craquegeu, craquegin

->cras crassa

■cras crassa

[del ll. crassus, -a, -um ‘espès, gras’]

adj 1 Dit de l’error, l’engany, la ignorància, grossers, indisculpables.

2 Gruixut.

3 BOT Suculent.

->crasi

■crasi

[del gr. krãsis ‘acció de mesclar’]

f 1 MED En la medicina antiga, mescla de les parts que constitueixen els líquids de l’economia animal.

2 LING Fusió de la vocal final d’un mot amb la vocal inicial del mot següent.

->-cràsia

■-cràsia

Forma sufixada del mot grec krãsis, que significa ‘constitució, temperament’. Ex.: idiosincràsia, discràsia.

->craspa

■craspa

f OFIC Capa rugosa que recobreix la superfície d’una peça acabada de fondre.

->craspedomonadals

craspedomonadals

f BOT 1 pl Ordre de protozous de la subclasse dels zooflagel·lats que viuen fixos per un peduncle o reunits en colònies, amb un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic.

2 sing Organisme de l’ordre de les craspedomonadals.

->crassament

■crassament

[de cras]

adv D’una manera crassa.

->crasses

■crasses

[de cras]

f pl Brutícia que resta a les bresques després de treta la cera.

->crassi-

crassi-

Forma prefixada del mot llatí crassus, que significa ‘espès’. Ex.: crassifoli.

->crassifoli

■crassifoli -òlia

adj BOT De fulles suculentes.

->crassinucel·lat

crassinucel·lat -ada

adj BOT Dit de les plantes en què, a la nucel·la, l’àpex del sac embrionari és separat de l’epidermis nucel·lar per diversos estrats de cèl·lules.

->crassitud

■crassitud

[del ll. crassitudo, -ĭnis, íd., der. de crassus, -a, -um ‘gras’]

f BOT Qualitat de cras.

->crassulàcies

■crassulàcies

Part. sil.: cras_su_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de rosals integrada per herbes o subarbusts generalment suculents de fulles simples, de flors regulars i de fruits en plurifol·licle o en càpsula.

2 sing Planta de la família de les crassulàcies.

->-crata

■-crata

Forma sufixada del mot grec krátos, que significa ‘força, poder’. Ex.: demòcrata.

->crater

■crater

[del gr. kratḗr, íd.]

m ARQUEOL Vas grec de grans dimensions on hom barrejava l’aigua i el vi.

->cràter

■cràter

[del ll. crater, -ĕris, i aquest del gr. kratḗr, -ẽros ‘vas ample per a mesclar vi amb aigua’, der. de keránnymi ‘mesclar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m GEOMORF 1 1 En els volcans, punt per on surten els materials eruptius a la superfície.

2 Boca d’un guèiser, d’un volcà de fang, d’una font termal, etc.

2 Depressió circular formada en la superfície d’un cos celeste per l’impacte d’un altre cos celeste, generalment un meteorit o un cometa.

3 cràter lunar impr Circ lunar.

->-cràtic

-cràtic -cràtica

Forma sufixada del mot grec krátos, que significa ‘força, poder’. Ex.: burocràtic.

->cratícula

■cratícula

[del ll. cratĭcŭla, íd.]

f 1 1 Reixeta.

2 Finestra per on el sacerdot dóna la comunió a les monges de clausura.

2 DIB Quadrícula.

->crató

■crató

m GEOMORF Sector de l’escorça de la Terra la duresa i la consistència del qual l’han mantingut estable durant les fases orogèniques, que, si més no, l’han trencat i han originat, així, el tipus de relleu germànic.

->cratogènic

cratogènic -a

adj Relatiu o pertanyent al crató.

->craurosi

craurosi

Part. sil.: crau_ro_si

f PAT 1 Estat de sequedat i retracció d’algunes zones de la pell o la mucosa.

2 craurosi vulvar Atròfia i retracció dels genitals externs femenins, probablement en relació amb les modificacions hormonals pròpies de la menopausa.

->creable

■creable

Part. sil.: cre_a_ble

[de crear]

adj Que pot ésser creat.

->creació

■creació

Part. sil.: cre_a_ci_ó

[del ll. creatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Acció de crear;

2 l’efecte.

2 1 RELIG i FILOS Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.

2 En una perspectiva cientificopositiva, producció natural d’un ésser a partir d’elements preexistents originalment combinats.

->creacionisme

■creacionisme

Part. sil.: cre_a_ci_o_nis_me

m 1 BIOL Conjunt de doctrines biològiques que sostenen que les espècies vivents han estat originades per un acte creador.

2 LIT Doctrina poètica que declara l’autonomia total del poema, partint de la negativa de tota representació.

3 RELIG i FILOS Doctrina que sosté la intervenció directa i immediata de Déu en la creació de cada ànima humana.

->creacionista

■creacionista

Part. sil.: cre_a_ci_o_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al creacionisme.

2 m i f Seguidor del creacionisme.

->creador

■creador -a

Part. sil.: cre_a_dor

[del ll. creator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj i m i f Que crea. El creador de l’home.

2 [en majúscula] m abs Déu. L’obra del Creador.

2 1 adj i m i f Que és autor d’una cosa nova. El creador d’un producte.

2 adj Que crea, que inventa. Esperit creador.

->crear

■crear

Part. sil.: cre_ar

[del ll. creare, íd.]

v* tr 1 Fer (una cosa) de no res. Déu creà el cel i la terra.

2 1 Fer una cosa que abans no existia. Crear un estil.

2 Elegir (algú), conferir un grau de dignitat, un càrrec, etc. (a algú). Crear un jutge assessor.

3 Fundar (una societat, una persona jurídica, etc.). Ha creat diverses empreses.

4 Compondre una obra intel·lectual o artística. Per a crear una novel·la cal estar inspirat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crear

GERUNDI: creant

PARTICIPI: creat, creada, creats, creades

INDICATIU PRESENT: creo, crees, crea, creem, creeu, creen

INDICATIU IMPERFET: creava, creaves, creava, creàvem, creàveu, creaven

INDICATIU PASSAT: creí, creares, creà, creàrem, creàreu, crearen

INDICATIU FUTUR: crearé, crearàs, crearà, crearem, creareu, crearan

INDICATIU CONDICIONAL: crearia, crearies, crearia, crearíem, crearíeu, crearien

SUBJUNTIU PRESENT: creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn

SUBJUNTIU IMPERFET: creés, creessis, creés, creéssim, creéssiu, creessin

IMPERATIU: crea, creï, creem, creeu, creïn

->creatina

■creatina

Part. sil.: cre_a_ti_na

f BIOQ 1 [C₄H₉N₃O₂] Substància que es troba en el teixit muscular, on intervé en la cessió d’energia per a la contracció muscular, i també en la sang i, sovint, en l’orina, en condicions normals i patològiques.

2 creatina fosfat Sal que l’àcid creatinafosfòric forma amb ions metàl·lics.

->creatinafosfòric

creatinafosfòric, àcid

Part. sil.: cre_a_ti_na_fos_fò_ric

BIOL Fosfocreatina.

->creatinina

■creatinina

Part. sil.: cre_a_ti_ni_na

f [C₄H₇N₃O] BIOQ Producte final del metabolisme de la creatina.

->creatiu

■creatiu -iva

Part. sil.: cre_a_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. creatus, -a, -um, participi del ll. creare ‘crear’]

1 adj Que pot crear.

2 m i f PUBL Professional responsable de l’elaboració de l’estratègia creativa, de la conceptualització i creació d’accions o campanyes publicitàries, promocionals, de màrqueting directe, etc., i de la supervisió de la producció.

->creativitat

■creativitat

Part. sil.: cre_a_ti_vi_tat

[de creatiu]

f Capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia.

->creatorrea

creatorrea

Part. sil.: cre_a_tor_re_a

[del gr. kréas, -atos ‘carn’ i -rrea]

f PAT Presència de carn sense digerir en els excrements.

->creatoxicosi

creatoxicosi

Part. sil.: cre_a_to_xi_co_si

[del gr. kréas ‘carn’ i toxicosi]

f ALIM i TOXICOL Intoxicació produïda per ingestió de carn amb toxines.

->creatura

creatura

Part. sil.: cre_a_tu_ra

[del ll. creatura, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 RELIG Ésser en general com a creació de Déu.

2 esp Ésser animal.

->creaturitat

■creaturitat

Part. sil.: cre_a_tu_ri_tat

[de creatura]

f Qualitat de l’ésser creat.

->crebant

■crebant

[de crebantar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de crebantar o de crebantar-se;

2 l’efecte.

->crebantar

■crebantar

[del ll. vg. *crepantare ‘fer esclatar’, del ll. crepare ‘cruixir, esclatar’; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr 1 Un cop violent, una batzegada, etc., fer perdre consistència o resistència a alguna cosa.

2 fig Crebantar la moral de la població.

2 pron Els peus se’t crebantaran de tant caminar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crebantar

GERUNDI: crebantant

PARTICIPI: crebantat, crebantada, crebantats, crebantades

INDICATIU PRESENT: crebanto, crebantes, crebanta, crebantem, crebanteu, crebanten

INDICATIU IMPERFET: crebantava, crebantaves, crebantava, crebantàvem, crebantàveu, crebantaven

INDICATIU PASSAT: crebantí, crebantares, crebantà, crebantàrem, crebantàreu, crebantaren

INDICATIU FUTUR: crebantaré, crebantaràs, crebantarà, crebantarem, crebantareu, crebantaran

INDICATIU CONDICIONAL: crebantaria, crebantaries, crebantaria, crebantaríem, crebantaríeu, crebantarien

SUBJUNTIU PRESENT: crebanti, crebantis, crebanti, crebantem, crebanteu, crebantin

SUBJUNTIU IMPERFET: crebantés, crebantessis, crebantés, crebantéssim, crebantéssiu, crebantessin

IMPERATIU: crebanta, crebanti, crebantem, crebanteu, crebantin

->crebar

■crebar

[del ll. crepare ‘cruixir, esclatar, rebentar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr ant Rebentar, esclatar.

->crebassa

■crebassa

f 1 Clivella, obertura estreta i llarga, produïda en un cos per sequedat, fred, vellura, malaltia.

2 GEOMORF Esquerda estreta i profunda de la superfície d’una glacera.

->crec

■crec

[d’origen onomatopeic]

m 1 Onomatopeia per a representar el soroll d’una cosa que es trenca.

2 Botó de pressió.

->credença

■credença

[de l’it. credenza (b. ll. credentia ‘confiança’), del costum dels senyors que, per por de ser emmetzinats, feien tastar el menjar abans de servir-lo; el nom passà a la tauleta de servei; 1a FONT: 1707]

f 1 Tauleta, conjunt de prestatges, armariet, etc., on hom posava els objectes que calia tenir a mà per al servei de taula.

2 LITÚRG Tauleta, prop de l’altar, per a tenir-hi les canadelles i d’altres instruments litúrgics.

3 llibre de credença HIST Llibre de comptes de les germandats i confraries.

->credencer

■credencer

m HIST Escrivà encarregat de portar el llibre de credença d’una confraria, de l’administració d’una imposició, d’una taula de canvi, etc.

->credenceria

■credenceria

Part. sil.: cre_den_ce_ri_a

f HIST Administració a càrrec d’un credencer.

->credencial

■credencial

Part. sil.: cre_den_ci_al

[del b. ll. credentialis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que acredita.

2 1 f Document personal d’un policia que acredita la seva pertinença al cos.

2 carta credencial (o lletra credencial, o simplement credencial f) DR ADM Document que acredita el nomenament d’un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça.

->credibilitat

■credibilitat

Cp. crèdit 1

[del b. ll. credibilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de creïble.

2 CATOL Qualitat de la revelació cristiana.

->crèdit

■crèdit

[del ll. credĭtum ‘préstec, deute’; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Confiança que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa. No mereixen gaire crèdit, aquestes paraules.

2 donar crèdit (a alguna cosa) Creure-se-la. No puc donar crèdit a les teves promeses.

2 ECON Confiança que inspira la solvència d’algú.

3 Autoritat, influència, que hom té a prop d’algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d’un ministre.

4 pl Relació de les persones, les entitats, les empreses, etc., que han intervingut en l’elaboració d’una publicació, una pel·lícula, un programa de televisió, un disc, etc. Pàgina de crèdits.

5 COMPT 1 Anotació feta en l’haver d’un compte.

2 Suma de totes les quantitats anotades en l’haver d’un compte.

6 ECON 1 Intercanvi no simultani entre la prestació i la contraprestació de béns, de diners o de serveis.

2 crèdit bancari Crèdit concedit a canvi de la percepció d’un interès i de la recuperació del capital cedit.

3 crèdit hipotecari Crèdit per a l’obtenció del qual és exigit, com a garantia, un bé immoble.

4 establiment de crèdit Banc, caixa d’estalvis.

7 ENSENY Unitat didàctica que concreta un aprenentatge i que és impartida en un nombre d’hores determinat.

->creditici

■creditici -ícia

[formació culta analògica amb el sufix -ici (ll. -icius, -a, -um) de molts altres llatinismes: natalici, gentilici, nutrici, acomodatici, dentifrici, etc]

adj ECON Relatiu o pertanyent al crèdit.

->creditor

■creditor -a

[del ll. creditor, -ōris, íd.]

m i f 1 Persona envers la qual hom té un deute.

2 Titular d’un crèdit.

->credo

■credo

[del ll. credo ‘crec’, del ll. crēdĕre ‘creure’, substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum ‘Crec en un sol Déu’; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 CRIST Mot llatí amb què comencen els símbols de fe de l’Església antiga i que significa la professió de fe catòlica.

2 en el temps de dir un credo (o en un credo) En un espai molt curt de temps.

2 1 RELIG Nucli doctrinal de qualsevol religió.

2 fig Conjunt de les idees bàsiques d’un partit, d’una escola, etc.

->crèdul

■crèdul -a

[del ll. credŭlus, íd.; 1a FONT: 1660, DTo.]

adj 1 Que creu massa fàcilment.

2 esp Que creu fàcilment en les coses sobrenaturals.

->credulitat

■credulitat

[del ll. credulitas, -ātis, íd.]

f 1 Facilitat exagerada per a creure.

2 Facilitat per a creure en les coses sobrenaturals.

->creedor

creedor -a

Part. sil.: cre_e_dor

m i f ant Creditor.

->creença

■creença

Part. sil.: cre_en_ça

[de creure; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acte de creure. Aquests mots són dignes de creença.

2 Allò que hom creu, especialment en matèria religiosa. És una persona de creences molt fermes.

3 FILOS Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.

4 ant Document acreditatiu de la personalitat del portador.

->cregut

■cregut -uda

[de creure]

adj i m i f Vanitós, convençut de la pròpia vàlua. Fóra més simpàtic si no fos tan cregut.

->creïble

■creïble

Part. sil.: cre_ï_ble

[del ll. credĭbĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Dit d’una cosa que mereix d’ésser creguda. És més creïble això que no pas el que deia ell.

->creïblement

■creïblement

Part. sil.: cre_ï_ble_ment

[de creïble]

adv D’una manera creïble, versemblantment, probablement.

->creient

■creient

Part. sil.: cre_ient

[de creure]

1 adj i m i f Que creu en les doctrines d’una religió, que professa una fe religiosa. Una dona creient. Un bon creient.

2 adj col·loq Obedient, dit especialment dels infants. Uns fills molt creients.

->creïlla

■creïlla

Part. sil.: cre_ï_lla

[del cast. criadilla ‘turma, tubercle’]

f dial BOT, AGR i ALIM Patata.

->creïllera

■creïllera

Part. sil.: cre_ï_lle_ra

[de creïlla]

f dial BOT, AGR i ALIM Patatera.

->creix

creix

Part. sil.: creix

m ant Escreix.

->creixa

■creixa

Part. sil.: crei_xa

Hom.: créixer

[de créixer]

f Fet d’elevar-se el nivell de la mar o de les aigües d’un riu.

->creixellenc

creixellenc -a

Part. sil.: crei_xe_llenc

adj i m i f De Creixell (Tarragonès).

->creixement

■creixement

Part. sil.: crei_xe_ment

[de créixer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de créixer.

2 BIOL Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, d’organismes o de poblacions.

->creixen

■creixen

Part. sil.: crei_xen

[d’origen incert, probablement d’una base preromana centreeuropea *krassiono-, kressione, difícil de precisar; 1a FONT: c. 1500]

m BOT 1 Planta perenne de la família de les crucíferes (Nasturtium officinale), de flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.

2 creixen bord Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Apium nodiflorum), de fulles pinnaticompostes i de flors disposades en umbel·la.

3 creixen d’Amèrica Barbàrea.

4 creixen de cavall Verònica becabunga.

->creixenar

■creixenar

Part. sil.: crei_xe_nar

[de creixen]

m Lloc plantat de créixens.

->creixença

■creixença

Part. sil.: crei_xen_ça

[de créixer]

f 1 Acció de créixer;

2 l’efecte.

->creixenera

■creixenera

Part. sil.: crei_xe_ne_ra

[de creixen]

f BOT Creixen bord.

->creixent

■creixent

Part. sil.: crei_xent

[de créixer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Que creix, que va augmentant per graus. Una alegria creixent. Una remor creixent.

2 m Augment, especialment del nivell de l’aigua d’un corrent, de la mar.

2 m Llevat.

3 m ASTR 1 Interval de temps que s’escola entre la lluna nova i la lluna plena.

2 Aspecte que presenta la Lluna quan només se’n veu il·luminada aproximadament la quarta part del disc.

4 m BOT Longitud de creixement d’una planta en un temps determinat, generalment en un any.

5 m HERÀLD Lluneta amb les banyes dirigides cap al flanc destre de l’escut.

->creixentat

creixentat -ada

Part. sil.: crei_xen_tat

[de creixent]

adj HERÀLD Dit de la peça que porta creixents a les puntes.

->créixer

■créixer

Part. sil.: créi_xer

Hom.: creixa

[del ll. crēscĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v* intr 1 1 Un organisme viu augmentar gradualment en virtut de la seva força vital. Les plantes creixen sense parar. El nen ha crescut dos centímetres des de l’última mesura.

2 p anal Li han crescut els cabells.

3 créixer com els arbres de la Rambla fig Criar-se abandonat, sense cura de cap superior.

4 créixer com una carbassera fig Créixer molt de pressa.

2 p ext 1 Pujar el nivell de l’aigua d’un riu, de la mar. El riu va créixer fins aquí la darrera riuada.

2 Augmentar de nombre. Aquest poble cada dia creix més.

3 fig Anar augmentant per graus. La seva preocupació anava creixent.

4 Una planta, fer-se, desenvolupar-se, naturalment en una regió. Els garrofers creixen als països mediterranis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: créixer

GERUNDI: creixent

PARTICIPI: crescut, crescuda, crescuts, crescudes

INDICATIU PRESENT: creixo, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen

INDICATIU IMPERFET: creixia, creixies, creixia, creixíem, creixíeu, creixien

INDICATIU PASSAT: creixí, creixeres, creixé, creixérem, creixéreu, creixeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren

INDICATIU FUTUR: creixeré, creixeràs, creixerà, creixerem, creixereu, creixeran

INDICATIU CONDICIONAL: creixeria, creixeries, creixeria, creixeríem, creixeríeu, creixerien

SUBJUNTIU PRESENT: creixi, creixis, creixi, creixem, creixeu, creixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): creixi, creixis, creixi, cresquem, cresqueu, creixin

SUBJUNTIU IMPERFET: creixés, creixessis, creixés, creixéssim, creixéssiu, creixessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): cresqués, cresquessis, cresqués, cresquéssim, cresquéssiu, cresquessin

IMPERATIU: creix, creixi, creixem, creixeu, creixin

IMPERATIU (alternatiu): creix, creixi, cresquem, creixeu, creixin

->creiximoni

creiximoni

Part. sil.: crei_xi_mo_ni

[de créixer i la terminació -moni, per analogia amb mots com patrimoni, testimoni, etc; 1a FONT: 1617]

m 1 Augment.

2 esp Augment que fa el blat al graner o en traspalar-lo.

->crem

■crem

[del fr. crème ‘tel de la llet, nata’, en funció d’adjectiu de color]

1 adj inv De color blanc lleugerament tintat de groc. Unes tovalles crem.

2 m Color crem.

->crema¹

■crema¹

[del fr. crème ‘tel de llet, nata’, procedent del gal·lollatí crama, íd., d’origen cèlt; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 f ALIM 1 Component gras de la llet.

2 Llet enriquida en greix per evaporació parcial de l’aigua.

2 f fig La flor i nata. Hi haurà la crema de la burgesia.

3 f FARM i COSM Emulsió semisòlida d’aplicació farmacèutica i cosmètica.

4 f GASTR Preparació culinària de textura fina contínua obtinguda mitjançant farina de cereals, llegums, midó, etc., sovint afegint-hi llet. Crema d’espàrrecs.

5 1 f PAST Plat dolç de consistència semisòlida elaborat amb ous, llet, sucre, fècula o farina i vainilla o canyella, bullit fins a un cert punt.

2 adj inv i m Del color de la crema, groc blanquinós; crem.

6 crema de licor DESTIL·L Licor que té una quantitat de sucre superior al trenta per cent.

->crema²

■crema²

[de cremar; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Acció de cremar o de cremar-se. No és bo ni per a la crema.

2 TÈXT Operació de cremar el borrim d’un fil o d’un teixit a fi d’aconseguir una brillantor superficial i una millor afinitat per als aprests i els acabats.

->cremació

■cremació

Part. sil.: cre_ma_ci_ó

[de cremar]

f 1 Acció de cremar.

2 esp Acció de cremar el cos d’un mort, les despulles d’animals.

->cremada

■cremada

[de cremar]

f 1 1 Acció de cremar;

2 l’efecte. Caldria fer una cremada d’esbarzers.

2 [pop: cremà] FOLK A València, acte de calar foc a la falla enmig d’un gran renou de música, de coets i de traques, a les dotze de la nit de Sant Josep.

3 Brolla cremada.

4 MED Lesió tissular produïda per l’acció de la calor.

->cremadell

cremadell

[de cremar]

m PEDOL Sòl estèril a conseqüència de l’alt contingut de sals.

->cremadent

■cremadent

[de crema (imperatiu) i dent]

Mot emprat en l’expressió a cremadent loc adv A corre-cuita. Sempre menja a cremadent.

->cremadís

■cremadís -issa

[de cremar; 1a FONT: 1597]

1 adj Fàcil, susceptible, d’ésser cremat, de cremar.

2 f Acció de cremar en munió.

->cremador¹

■cremador¹ -a

[de cremar i -dor¹]

1 adj 1 Que crema.

2 fig Càustic. Té una manera de parlar cremadora.

2 m TERMOT Aparell emprat per a barrejar un combustible amb aire o oxigen per tal d’ésser cremat.

3 m MOT Dispositiu d’injecció del combustible a la cambra de combustió d’una turbina que, juntament amb un sistema de regulació, permet la regulació i la limitació de la seva velocitat i la limitació de la temperatura d’entrada del gas.

->cremador²

■cremador² -a

[de cremar i -dor²]

1 adj Que pot ésser cremat. No és una llenya cremadora.

2 m Lloc destinat a cremar-hi animals morts, viandes avariades, escombraries, etc.

->cremall

■cremall

[de cremar]

m 1 Tros de carbó mal cremat. Un cremall que fa fum.

2 pl Clemàstecs.

->cremallejar

■cremallejar

[de cremall]

v intr Fer cremallot un llum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cremallejar

GERUNDI: cremallejant

PARTICIPI: cremallejat, cremallejada, cremallejats, cremallejades

INDICATIU PRESENT: cremallejo, cremalleges, cremalleja, cremallegem, cremallegeu, cremallegen

INDICATIU IMPERFET: cremallejava, cremallejaves, cremallejava, cremallejàvem, cremallejàveu, cremallejaven

INDICATIU PASSAT: cremallegí, cremallejares, cremallejà, cremallejàrem, cremallejàreu, cremallejaren

INDICATIU FUTUR: cremallejaré, cremallejaràs, cremallejarà, cremallejarem, cremallejareu, cremallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cremallejaria, cremallejaries, cremallejaria, cremallejaríem, cremallejaríeu, cremallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cremallegi, cremallegis, cremallegi, cremallegem, cremallegeu, cremallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cremallegés, cremallegessis, cremallegés, cremallegéssim, cremallegéssiu, cremallegessin

IMPERATIU: cremalleja, cremallegi, cremallegem, cremallegeu, cremallegin

->cremaller

■cremaller

[de cremall; 1a FONT: 1376]

m 1 Teiera.

2 pl Clemàstecs.

->cremallera¹

■cremallera¹

[de cremaller]

f 1 Instrument format d’una o de dues barretes de ferro amb ganxo, unides per dalt amb un altre ferro arquejat, que hom penja a una anella dels clemàstecs i serveix per a sostenir-hi penjada l’olla o un altre recipient.

2 barra cremallera Cremallera.

->cremallera²

■cremallera²

[del fr. crémaillère ‘clemàstecs; cremallera’, per comparació de la seva cadena d’engranatge amb la cremallera dels clemàstecs]

1 f Barra dentada en sentit transversal destinada a engranar en un pinyó i que serveix per a convertir el moviment circular del pinyó en el rectilini de la barra.

2 f p ext Fermall (d’una peça de vestir, una cartera, una maleta, etc.) que consisteix en dues llistes amb dents damunt les quals corre un passador que les uneix o les separa.

3 m FERROC Ferrocarril de muntanya que utilitza un tercer carril dentat per als grans pendents.

4 f FUST Cadascun dels llistons col·locats a cada banda dels costats interiors d’un armari, en una cara dels quals hi ha una rastellera de dents que serveixen per a encaixar-hi les travesseres sostenidores dels prestatges del moble.

->cremallot

■cremallot

[de cremall]

m Tros de ble incandescent en deixar de fer flama.

->cremallut

■cremallut -uda

[de cremall]

adj Que fa cremallot.

->cremar

■cremar

[del ll. cremare, íd.; 1a FONT: s. XII]

v 1 intr 1 Consumir-se un cos per l’acció del foc quan, ell o els seus components, es combinen amb l’oxigen de l’aire. La masia cremava per la banda de migdia.

2 esp Estar encès per fer llum un ciri, un llum d’oli, de gas, de petroli, etc. Aquesta llàntia crema poc.

3 p ext Al llum del menjador hi ha una bombeta que no crema.

4 fig Cremar de passió.

5 posaria la mà al foc i no em cremaria fig Expressió emprada per a indicar que hom està segur d’una cosa.

2 intr Ésser una cosa molt calenta, fins al punt de resultar-ne dolorós o molt molest el contacte. Aquesta escudella crema molt. Li cremava el front de tanta febre.

3 1 tr Consumir, destruir per l’acció del foc (alguna cosa), combinant-se, ella o els seus components, amb l’oxigen de l’aire. Cremarem aquests tronquets per coure la carn.

2 tr Matar per l’acció del foc. El cremaren de viu en viu.

3 pron L’arxiu s’ha cremat.

4 fer pudor de cremat fig Inspirar sospites.

4 1 tr Exercir una acció destructora el foc o una calor excessiva. Tant de sol cremarà les mongeteres.

2 abs El sol d’agost crema.

3 tr TÈXT Sotmetre un fil o un teixit a l’operació de la crema.

4 tr Deixar fer malbé un guisat per excés de foc o per falta de suc. Cremar les patates.

5 pron Les patates s’han cremat.

6 pron Fer-se una cremada (en alguna part del cos). La llet bullia i m’he cremat la llengua.

7 el que no t’hagis de menjar (o el que no es cou per a tu), deixa-ho cremar Olla que no has de menjar, deixa-la cremar.

5 1 tr Afectar (alguna cosa) d’una manera que suggereix l’acció destructora del foc o d’una calor molt intensa. Un àcid que crema les mans. La glaçada va cremar les oliveres.

2 tr fig Irritar. Aquesta dona em crema, amb les seves ironies.

3 pron fig No et cremis, que no en trauràs res.

4 abs fig Cansar, desgastar el vigor o l’ànim. Una feina que crema molt.

5 cremar la sang (o les sangs) fig Irritar molt (algú).

6 cremar-se les celles fig Aplicar-se molt en l’estudi, el treball, etc.

6 cremar una terra AGR Fer-hi formiguers per adobar-la.

7 ja et cremes! Expressió que hom diu a una persona que cerca una cosa i està molt acostada al lloc on és amagada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cremar

GERUNDI: cremant

PARTICIPI: cremat, cremada, cremats, cremades

INDICATIU PRESENT: cremo, cremes, crema, cremem, cremeu, cremen

INDICATIU IMPERFET: cremava, cremaves, cremava, cremàvem, cremàveu, cremaven

INDICATIU PASSAT: cremí, cremares, cremà, cremàrem, cremàreu, cremaren

INDICATIU FUTUR: cremaré, cremaràs, cremarà, cremarem, cremareu, cremaran

INDICATIU CONDICIONAL: cremaria, cremaries, cremaria, cremaríem, cremaríeu, cremarien

SUBJUNTIU PRESENT: cremi, cremis, cremi, cremem, cremeu, cremin

SUBJUNTIU IMPERFET: cremés, cremessis, cremés, creméssim, creméssiu, cremessin

IMPERATIU: crema, cremi, cremem, cremeu, cremin

->cremàster

cremàster

[del gr. kremastḗr ‘penjador’]

m 1 ANAT ANIM Petit múscul estriat que acompanya el cordó espermàtic.

2 ENTOM Mucró.

->cremat

■cremat -ada

[de cremar]

1 adj i m i f Que ha sofert cremades greus. La unitat de cremats d’un hospital.

2 adj fig i col·loq Enfadat, irritat amb algú. Està molt cremat amb els companys de la feina.

3 adj 1 fig i col·loq Esgotat físicament i psicològicament, sense forces per a fer una activitat, una feina.

2 síndrome del cremat PSIC Síndrome d’esgotament professional.

4 m Part cremada d’una cosa.

5 m ADOB Defecte que presenta el cuir quan, en deixar-lo massa temps a l’acció del sol, reacciona amb les substàncies grasses que conté.

6 m GASTR Beguda feta a base de rom (o un altre aiguardent), cafè, llimona, sucre, etc., que abans de beure-se-la hom fa flamejar una estona fins a la combustió gairebé total de l’alcohol.

->crematístic

■crematístic -a

[del gr. khrēmatistikós, íd., der. de khrēmatídzomai ‘dedicar-se als negocis’, i aquest, de khrẽma, -atos, ‘afer; diners (en pl.)’; 1a FONT: c. 1895]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la riquesa.

2 p ext Pecuniari.

2 f ECON Terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, emprat com a sinònim d’economia política.

->crematori

■crematori -òria

[de cremar]

adj 1 Emprat en la cremació.

2 forn crematori (o simplement crematori m) Forn on són cremats els cadàvers.

->cremocarp

cremocarp

m BOT Esquizocarp procedent d’un ovari bicarpel·lar ínfer que en la maturitat es divideix en dos mericarpis que resten penjats en un carpòfor bisecte.

->cremona

■cremona

[d’origen incert, probablement del fr. crémone, íd., també d’origen incert, potser del nom de la ciutat italiana de Cremona]

f MEC Aparell per a tancar portes i finestres que, mitjançant un joc de cremalleres, dóna un moviment vertical a dues barres de ferro que encaixen dins les mosses superior i inferior del bastiment.

->cremor

■cremor

[der. de cremar o, probablement també, del ll. cremor, -ōris ‘cocció’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Ardor.

2 esp Ardor que hom sent en alguna part del cos.

->crémor

■crémor

[del ll. crĕmor ‘crema, suc’]

m QUÍM 1 Tartrat d’hidrogen i potassi, usat com a purgant i com a mordent en tintoreria.

2 crémor tàrtar Crémor.

->cremós¹

■cremós¹ -osa

[de cremar]

adj Ardent.

->cremós²

■cremós² -osa

[de crema¹]

adj Que té consistència de crema.

->crenat

■crenat -ada

adj BOT Fistonat.

->crenobiologia

crenobiologia

Part. sil.: cre_no_bi_o_lo_gi_a

f BIOL Estudi dels organismes que són presents a les deus d’aigües minerals.

->crenoteràpia

crenoteràpia

Part. sil.: cre_no_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode de tractament de les malalties basat en la utilització de les aigües mineromedicinals.

->crenulat

crenulat -ada

adj BOT Fistonat, especialment si els fistons són petits.

->creo-

creo-

Forma prefixada del mot grec kréas, -atos, que significa ‘carn’. Ex.: creodonts, creofàgia, creosota.

->creodonts

creodonts

Part. sil.: cre_o_donts

m ZOOL 1 pl Subordre de carnívors fòssils de l’era terciària, de cos massís i de crani gros, que constitueix la primera radiació evolutiva de placentaris carnívors.

2 sing Carnívor del subordre dels creodonts.

->creofàgia

creofàgia

Part. sil.: cre_o_fà_gi_a

f ALIM Alimentació a base de carn.

->creolina

■creolina

Part. sil.: cre_o_li_na

f FARM Preparació a base de creosota d’hulla i sabons resinosos, d’efectes desodorants, antisèptics i parasiticides.

->creosol

■creosol

Part. sil.: cre_o_sol

m QUÍM ORG Líquid d’olor aromàtica que hi ha en el quitrà de la fusta de faig i que és el constituent principal de la creosota.

->creosota

■creosota

Part. sil.: cre_o_so_ta

[de creo- i el gr. sṓdzō ‘salvar’, aplicat a aquest producte descobert pel químic alemany Carl Ludwig von Reichenbach el 1832; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f QUÍM ORG i FARM Líquid oliós, mescla de fenols, obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d’hulla.

->creosotar

■creosotar

Part. sil.: cre_o_so_tar

[de creosota]

v tr FUST Impregnar la fusta amb creosota.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: creosotar

GERUNDI: creosotant

PARTICIPI: creosotat, creosotada, creosotats, creosotades

INDICATIU PRESENT: creosoto, creosotes, creosota, creosotem, creosoteu, creosoten

INDICATIU IMPERFET: creosotava, creosotaves, creosotava, creosotàvem, creosotàveu, creosotaven

INDICATIU PASSAT: creosotí, creosotares, creosotà, creosotàrem, creosotàreu, creosotaren

INDICATIU FUTUR: creosotaré, creosotaràs, creosotarà, creosotarem, creosotareu, creosotaran

INDICATIU CONDICIONAL: creosotaria, creosotaries, creosotaria, creosotaríem, creosotaríeu, creosotarien

SUBJUNTIU PRESENT: creosoti, creosotis, creosoti, creosotem, creosoteu, creosotin

SUBJUNTIU IMPERFET: creosotés, creosotessis, creosotés, creosotéssim, creosotéssiu, creosotessin

IMPERATIU: creosota, creosoti, creosotem, creosoteu, creosotin

->creosotatge

■creosotatge

Part. sil.: cre_o_so_tat_ge

[de creosotar]

m FUST Operació de creosotar.

->crep

■crep

[del fr. crêpe, substantivació fem. de l’adj. fr. ant. cresp, crespe, del ll. crispus, -a, -um ‘arrissat, crespat’]

f [o m] GASTR Pasta de farina, aigua o llet, i ous, que, un cop cuita a la paella, pren una forma prima i rodonenca i que se sol servir, bo i doblegada o enrotllada, farcida amb menges diverses.

->crepar

crepar

[del fr. crêper ‘arrissar, ondular’ (v. crep)]

v tr Aixecar blens (de cabells) pentinant-los de la punta a l’arrel a fi d’inflar-los perquè aparentin més volum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crepar

GERUNDI: crepant

PARTICIPI: crepat, crepada, crepats, crepades

INDICATIU PRESENT: crepo, crepes, crepa, crepem, crepeu, crepen

INDICATIU IMPERFET: crepava, crepaves, crepava, crepàvem, crepàveu, crepaven

INDICATIU PASSAT: crepí, crepares, crepà, crepàrem, crepàreu, creparen

INDICATIU FUTUR: creparé, creparàs, creparà, creparem, crepareu, creparan

INDICATIU CONDICIONAL: creparia, creparies, creparia, creparíem, creparíeu, creparien

SUBJUNTIU PRESENT: crepi, crepis, crepi, crepem, crepeu, crepin

SUBJUNTIU IMPERFET: crepés, crepessis, crepés, crepéssim, crepéssiu, crepessin

IMPERATIU: crepa, crepi, crepem, crepeu, crepin

->crepè

■crepè

[del fr. crêpé ‘encrespat’, participi de crêper ‘arrissar, ondular’, der. de crêpe (v. crep)]

[pl -ès] m 1 Cabells o pèls estretament trenats que serveixen, destrenant-los, per a fer barbes postisses, per a augmentar aparentment la cabellera, etc.

2 TÈXT Teixit de cotó, de lli, etc., de lligament molt irregular, que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes.

3 crepè de cautxú Cautxú cru en llenques sense vulcanitzar ni sotmetre a cap tractament químic.

->crepera

crepera

[de crep]

f Planxa metàl·lica, sovint elèctrica, o paella molt plana per a fer creps.

->creperia

■creperia

Part. sil.: cre_pe_ri_a

[de crep]

f GASTR Restaurant on hom serveix preferentment creps.

->crèpida

crèpida

[del ll. crepĭda, i aquest, del gr. krēpís, -idos, íd.]

f Antic calçat grec que consistia en una sola amb corretges per a lligar-la al peu i una peça posterior de cuir que protegia el taló.

->crepidotàcies

crepidotàcies

Part. sil.: cre_pi_do_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de bolets de l’ordre de les agaricals que comprèn bolets de mida petita amb cama central i capell infundibuliforme o cama lateral i curta.

2 sing Bolet de la família de les crepidotàcies.

->crepídula

crepídula

f ZOOL Mol·lusc de la classe dels gastròpodes prosobranquis, de l’ordre dels monotocardis (Crepidula sp), amb la closca en forma de sac, que viu fixat a les pedres o damunt d’altres individus del mateix gènere.

->crepis

crepis

m BOT Gènere de liguliflores anuals o perennes de la família de les compostes (Crepis sp), de fulles dentades o pinnatífides i de capítols grocs o vermellosos.

->crepitació

■crepitació

Part. sil.: cre_pi_ta_ci_ó

[del ll. crepitatio, -ōnis ‘soroll sec’]

f 1 1 Acció de crepitar;

2 l’efecte.

2 PAT 1 crepitació nívia Soroll semblant al de trepitjar la neu que hom sent en pressionar la pell en els casos d’emfisema subcutani.

2 crepitació pulmonar Soroll especial produït en les vies respiratòries en certes malalties.

->crepitant

■crepitant

[de crepitar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que crepita.

->crepitar

■crepitar

[del ll. crepitare ‘fer un soroll sec i repetit’, der. freqüentatiu del ll. crepare ‘cruixir, espetegar, esclatar’]

v intr Fer una sèrie de sorolls secs i repetits com els que fa la llenya quan espetarrega. El foc crepitava alegrement.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crepitar

GERUNDI: crepitant

PARTICIPI: crepitat, crepitada, crepitats, crepitades

INDICATIU PRESENT: crepito, crepites, crepita, crepitem, crepiteu, crepiten

INDICATIU IMPERFET: crepitava, crepitaves, crepitava, crepitàvem, crepitàveu, crepitaven

INDICATIU PASSAT: crepití, crepitares, crepità, crepitàrem, crepitàreu, crepitaren

INDICATIU FUTUR: crepitaré, crepitaràs, crepitarà, crepitarem, crepitareu, crepitaran

INDICATIU CONDICIONAL: crepitaria, crepitaries, crepitaria, crepitaríem, crepitaríeu, crepitarien

SUBJUNTIU PRESENT: crepiti, crepitis, crepiti, crepitem, crepiteu, crepitin

SUBJUNTIU IMPERFET: crepités, crepitessis, crepités, crepitéssim, crepitéssiu, crepitessin

IMPERATIU: crepita, crepiti, crepitem, crepiteu, crepitin

->crepuscle

■crepuscle

[del ll. crepuscŭlum, íd.; 1a FONT: 1660, DTo.]

m 1 1 ASTR Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.

2 Temps que dura el crepuscle. Crepuscle matutí, vespertí.

2 fig Darrera fase d’una cosa que fineix.

->crepuscular

■crepuscular

[formació culta analògica sobre la base del ll. crepuscŭlum ‘crepuscle’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al crepuscle.

2 estat crepuscular MED i PSIQ Estat de semiconsciència que precedeix i segueix la pèrdua absoluta de consciència, particularment en les crisis epilèptiques.

->crequier

■crequier

Part. sil.: cre_qui_er

[del fr. créquier, íd.]

m HERÀLD Figura que representa una prunera borda amb les arrels i les branques en forma de canelobre de set braços i amb fruits.

->crescendo

■crescendo^* [kɾeʃɛ́ndo]

[mot it., ‘creixent’]

m MÚS Indicació que prescriu l’augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d’una composició musical.

->crescuda

■crescuda

[de créixer]

f 1 Fet de créixer.

2 Augment del cabal d’un corrent d’aigua degut a fortes precipitacions o a la fusió de la neu.

->cresílic

■cresílic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent al cresol.

2 Derivat del cresol o de la creosota.

->cresol¹

■cresol¹

[variant ant. de gresol]

m ant i dial Gresol.

->cresol²

■cresol²

[de creosota i -ol¹]

m QUÍM ORG Líquid d’olor fenòlica, mescla de cadascun dels tres components isomèrics de fórmula HOC₆H₄CH₃, obtingut del quitrà de carbó.

->cresola

cresola

[de cresol¹]

f ant i dial Gresola.

->cresp¹

■cresp¹

[postverbal de crespar]

m 1 Capa més consistent que es forma a la superfície d’una cosa líquida, pastosa, terrosa, etc.

2 esp Tel o crema de la llet.

->cresp²

■cresp² -a

[del ll. crispus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1481]

adj 1 Arrissat formant ondes molt petites.

2 fer-ne una de crespa fig Fer una grossa atzagaiada.

->crespador

■crespador

[de crespar]

m Instrument per a crespar els cabells.

->crespar

■crespar

[del ll. crispare ‘arrissar, ondular’]

v tr 1 Fer esdevenir cresp. Crespar un fil.

2 esp Arrissar (els cabells).

3 esp Fer plecs ondulats (a la roba).

4 TÈXT Fabricar el fil de crespó o teixir-lo per obtenir el teixit de crespó o un teixit similar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crespar

GERUNDI: crespant

PARTICIPI: crespat, crespada, crespats, crespades

INDICATIU PRESENT: crespo, crespes, crespa, crespem, crespeu, crespen

INDICATIU IMPERFET: crespava, crespaves, crespava, crespàvem, crespàveu, crespaven

INDICATIU PASSAT: crespí, crespares, crespà, crespàrem, crespàreu, cresparen

INDICATIU FUTUR: cresparé, cresparàs, cresparà, cresparem, crespareu, cresparan

INDICATIU CONDICIONAL: cresparia, cresparies, cresparia, cresparíem, cresparíeu, cresparien

SUBJUNTIU PRESENT: crespi, crespis, crespi, crespem, crespeu, crespin

SUBJUNTIU IMPERFET: crespés, crespessis, crespés, crespéssim, crespéssiu, crespessin

IMPERATIU: crespa, crespi, crespem, crespeu, crespin

->crespell

■crespell

[de cresp²; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 Cresp.

2 ALIM Bunyol prim de pasta dolça.

3 PAST Pasta dolça ondada, dentada o rugosa de forma i de composició variables.

->crespella

■crespella

[de cresp²]

f Mena de coca o de tortell.

->crespí

crespí -ina

[de cresp²]

adj Eriçat, encrespat, punxent.

->crespianenc

crespianenc -a

Part. sil.: cres_pi_a_nenc

adj i m i f De Crespià (Pla de l’Estany).

->crespinell

■crespinell

[de cresp²; 1a FONT: 1660, DTo.]

m BOT Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les crassulàcies (Sedum sp), de flors pentàmeres i de fruits en fol·licle, que comprèn el crespinell blanc (S. album), el crespinell groc (S. acre) i el crespinell gros (S. sediforme).

->crespó

■crespó

[de cresp²]

m TÈXT 1 Fil que hom obté torcent dos caps de seda o més, un dels quals ja ha estat torçut prèviament.

2 1 Teixit, obtingut amb fil de crespó, que presenta una superfície crespada.

2 Tros de crespó negre usat com a signe de dol.

->cresta

■cresta

[del ll. crĭsta, íd.; 1a FONT: c. 1330]

f 1 1 ANAT ANIM Excrescència carnosa que tenen damunt el cap alguns fasianiformes, generalment més desenvolupada en els mascles.

2 alçar (o abaixar) la cresta fig Agafar (o perdre) coratge.

3 picar la cresta fig Renyar (algú), acovardir-lo.

4 picar-se les crestes fig Barallar-se amb paraules ofensives.

2 p anal 1 Part sortint i estreta de certes coses que recorda, per la forma o la posició, la cresta d’un gall. La cresta d’un casc, d’un elm. La cresta d’una ploma.

2 ANAT Nom de diverses eminències estretes i allargades del cos humà. Cresta de la tíbia. Cresta ilíaca.

3 ANAT VEG Aril de petites dimensions format sobre el rafe que presenten les llavors de moltes papaveràcies.

4 GASTR i PAST Pasta de forma semblant a una cresta de gall elaborada amb farina, ous, mantega i aigua, farcida i fregida.

5 GEOMORF Part estreta de la divisòria d’aigües d’algunes muntanyes.

6 GEOMORF Cadascuna de les vores abruptes que envolten un anticlinal esventrat o una comba i de les que limiten les depressions sinclinals o periclinals.

7 GEOMORF Relleu dels fons oceànics, de forma allargada.

8 MEC En una eina, la banda del tall que, a l’altra banda de l’ull, té una punta o bec.

9 cresta topogràfica TOPOG Àrea més o menys petita al punt més alt d’una elevació del terreny.

3 FÍS Punt on una ona o una magnitud variable en temps pren el valor màxim dins un interval donat.

4 cresta de gall BOT Bolet de l’ordre de les tremel·lals (Guepinia hebrelloides), de carn gelatinosa de color taronja i de cama blanquinosa.

5 cresta de gall BOT i JARD Planta herbàcia anual de la família de les amarantàcies (Celosia argentea, var cristata), de fulles ovals i d’inflorescències terminals en forma de cresta vermella, violada, blanca o groga.

6 cresta de gallina BOT Cranc.

->crestador

■crestador

[de crestar]

m APIC Instrument per a tallar les bresques quan hom cresta les arnes.

->crestall

■crestall

[de cresta; 1a FONT: 1660, DTo.]

m 1 AGR Munt de terra que limita lateralment dos solcs de sembrat o de regadiu o dues taules d’hort.

2 Carena d’una serralada.

3 Cresta d’un casc, un elm, etc.

4 Crestallera.

5 MEC Cresta.

->crestallar

■crestallar

[de crestall]

v tr AGR Fer crestalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crestallar

GERUNDI: crestallant

PARTICIPI: crestallat, crestallada, crestallats, crestallades

INDICATIU PRESENT: crestallo, crestalles, crestalla, crestallem, crestalleu, crestallen

INDICATIU IMPERFET: crestallava, crestallaves, crestallava, crestallàvem, crestallàveu, crestallaven

INDICATIU PASSAT: crestallí, crestallares, crestallà, crestallàrem, crestallàreu, crestallaren

INDICATIU FUTUR: crestallaré, crestallaràs, crestallarà, crestallarem, crestallareu, crestallaran

INDICATIU CONDICIONAL: crestallaria, crestallaries, crestallaria, crestallaríem, crestallaríeu, crestallarien

SUBJUNTIU PRESENT: crestalli, crestallis, crestalli, crestallem, crestalleu, crestallin

SUBJUNTIU IMPERFET: crestallés, crestallessis, crestallés, crestalléssim, crestalléssiu, crestallessin

IMPERATIU: crestalla, crestalli, crestallem, crestalleu, crestallin

->crestallera

■crestallera

[de crestall; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f CONSTR Línia de teules posades sobre l’aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada.

->crestallut

■crestallut -uda

[de cresta]

adj 1 Que té cresta.

2 Crestut. Un gall molt crestallut.

->crestar

■crestar

[alteració de castrar per metàtesi, consolidada per l’influx de cresta, pel fet que un gall castrat perdia la cresta; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Castrar.

2 APIC Treure les bresques amb la mel del rusc i deixar-hi les necessàries perquè les abelles puguin alimentar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crestar

GERUNDI: crestant

PARTICIPI: crestat, crestada, crestats, crestades

INDICATIU PRESENT: cresto, crestes, cresta, crestem, cresteu, cresten

INDICATIU IMPERFET: crestava, crestaves, crestava, crestàvem, crestàveu, crestaven

INDICATIU PASSAT: crestí, crestares, crestà, crestàrem, crestàreu, crestaren

INDICATIU FUTUR: crestaré, crestaràs, crestarà, crestarem, crestareu, crestaran

INDICATIU CONDICIONAL: crestaria, crestaries, crestaria, crestaríem, crestaríeu, crestarien

SUBJUNTIU PRESENT: cresti, crestis, cresti, crestem, cresteu, crestin

SUBJUNTIU IMPERFET: crestés, crestessis, crestés, crestéssim, crestéssiu, crestessin

IMPERATIU: cresta, cresti, crestem, cresteu, crestin

->crestat¹

■crestat¹

[de crestar]

m Boc castrat.

->crestat²

crestat² -ada

[de cresta]

adj HERÀLD Dit de l’animal, especialment el gall i el dofí, amb la cresta d’un esmalt diferent.

->crestejar

■crestejar

[de cresta; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Fer cresta, sobresortir a tall de cresta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crestejar

GERUNDI: crestejant

PARTICIPI: crestejat, crestejada, crestejats, crestejades

INDICATIU PRESENT: crestejo, cresteges, cresteja, crestegem, crestegeu, crestegen

INDICATIU IMPERFET: crestejava, crestejaves, crestejava, crestejàvem, crestejàveu, crestejaven

INDICATIU PASSAT: crestegí, crestejares, crestejà, crestejàrem, crestejàreu, crestejaren

INDICATIU FUTUR: crestejaré, crestejaràs, crestejarà, crestejarem, crestejareu, crestejaran

INDICATIU CONDICIONAL: crestejaria, crestejaries, crestejaria, crestejaríem, crestejaríeu, crestejarien

SUBJUNTIU PRESENT: crestegi, crestegis, crestegi, crestegem, crestegeu, crestegin

SUBJUNTIU IMPERFET: crestegés, crestegessis, crestegés, crestegéssim, crestegéssiu, crestegessin

IMPERATIU: cresteja, crestegi, crestegem, crestegeu, crestegin

->cresteria

■cresteria

Part. sil.: cres_te_ri_a

[de cresta]

f CONSTR Conjunt d’adorns, de calats, de merlets, etc., que coronen la part alta d’un edifici, d’una obra de defensa, etc.

->crestó

■crestó

[der. de crestar amb el sufix -ó¹, aplicat originàriament a radicals verbals; 1a FONT: 1289]

m crestat¹.

->crestomatia

■crestomatia

Part. sil.: cres_to_ma_ti_a

[del gr. khrēstomátheia ‘estudi de les coses útils’, comp. de khrēstós ‘útil’ i manthánō ‘aprendre’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Recull de fragments literaris escollits, especialment per a ésser usat en l’ensenyament d’una llengua.

->crestut

■crestut -uda

[de cresta]

adj Que té la cresta grossa.

->creta

■creta

[del ll. creta, íd.]

f PETROG Roca calcària d’origen orgànic de color blanc o gris, de gra fi i de textura microporosa i impermeable.

->cretaci

■cretaci -àcia

[del ll. cretaceus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la creta.

2 Que conté creta.

3 ESTRATIG Relatiu o pertanyent al cretaci.

2 adj i m ESTRATIG Darrer període i sistema de l’era secundària, situat per sobre del juràssic i per sota del paleocè (era terciària).

->cretàcic

■cretàcic -a

[de cretaci]

adj ESTRATIG Cretaci.

->cretenc

■cretenc -a

1 adj i m i f De Creta (illa de Grècia) o del cretenc (dialecte).

2 m LING Dialecte grec de grup dòric, parlat a Creta.

->cretès

cretès -esa

adj i m i f De Cretes (Matarranya).

->cretí

■cretí -ina

[del fr. crétin, variant suïssa (Valais) de chrétien ‘cristià’, usada inicialment per commiseració envers els dèbils mentals, com beneit, benaventurat; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f 1 PAT Que pateix de cretinisme.

2 col·loq Estúpid, neci.

->crètic

■crètic

[del ll. (pes) cretĭcus, íd., der. de Creta]

m POÈTICA Peu de la poesia grega i de la llatina que consta de tres síl·labes, una de breu entre dues de llargues; amfímacre.

->cretinisme

■cretinisme

[de cretí; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PAT Idiòcia endèmica o heretada acompanyada de degeneració física i de deformitats.

->cretona

■cretona

[del fr. cretonne, pel nom de la població normanda de Creton, on la fabricaven; 1a FONT: 1906]

f TÈXT Teixit fet amb fils gruixuts de cotó, lligat de plana i bastant d’empesa, que hom destina generalment a l’estampació.

->cretós

cretós -osa

[del ll. cretosus, -a, -um, íd.]

adj PETROG Relatiu o pertanyent a la creta.