->acoltellar

■acoltellar

[de coltell¹; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Donar coltellades, ferir amb el coltell. L’han acoltellat amb fúria.

2 Adornar (un vestit) fent-hi talls o obertures semblants a coltellades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acoltellar

GERUNDI: acoltellant

PARTICIPI: acoltellat, acoltellada, acoltellats, acoltellades

INDICATIU PRESENT: acoltello, acoltelles, acoltella, acoltellem, acoltelleu, acoltellen

INDICATIU IMPERFET: acoltellava, acoltellaves, acoltellava, acoltellàvem, acoltellàveu, acoltellaven

INDICATIU PASSAT: acoltellí, acoltellares, acoltellà, acoltellàrem, acoltellàreu, acoltellaren

INDICATIU FUTUR: acoltellaré, acoltellaràs, acoltellarà, acoltellarem, acoltellareu, acoltellaran

INDICATIU CONDICIONAL: acoltellaria, acoltellaries, acoltellaria, acoltellaríem, acoltellaríeu, acoltellarien

SUBJUNTIU PRESENT: acoltelli, acoltellis, acoltelli, acoltellem, acoltelleu, acoltellin

SUBJUNTIU IMPERFET: acoltellés, acoltellessis, acoltellés, acoltelléssim, acoltelléssiu, acoltellessin

IMPERATIU: acoltella, acoltelli, acoltellem, acoltelleu, acoltellin

->acolúria

■acolúria

Part. sil.: a_co_lú_ri_a

[de a-¹, col-² i -úria¹]

f FISIOL Absència de pigments biliars en l’orina.

->acomboiament

■acomboiament

Part. sil.: a_com_bo_ia_ment

[de acomboiar]

m Acció d’acomboiar.

->acomboiar

■acomboiar

Part. sil.: a_com_bo_iar

Cp. agomboiar-se

[de comboi]

v tr 1 1 Acompanyar d’un lloc a un altre (algú o alguna cosa) per tal de protegir-lo. Quan era petita, la mare m’acomboiava dins de casa i tot.

2 p ext Tractar bé, confortar. Se sentia molt acomboiat per la seva família.

2 MAR Fer escorta un vaixell de guerra o uns quants a d’altres de més o menys importants, especialment als vaixells mercants.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acomboiar

GERUNDI: acomboiant

PARTICIPI: acomboiat, acomboiada, acomboiats, acomboiades

INDICATIU PRESENT: acomboio, acomboies, acomboia, acomboiem, acomboieu, acomboien

INDICATIU IMPERFET: acomboiava, acomboiaves, acomboiava, acomboiàvem, acomboiàveu, acomboiaven

INDICATIU PASSAT: acomboí, acomboiares, acomboià, acomboiàrem, acomboiàreu, acomboiaren

INDICATIU FUTUR: acomboiaré, acomboiaràs, acomboiarà, acomboiarem, acomboiareu, acomboiaran

INDICATIU CONDICIONAL: acomboiaria, acomboiaries, acomboiaria, acomboiaríem, acomboiaríeu, acomboiarien

SUBJUNTIU PRESENT: acomboï, acomboïs, acomboï, acomboiem, acomboieu, acomboïn

SUBJUNTIU IMPERFET: acomboiés, acomboiessis, acomboiés, acomboiéssim, acomboiéssiu, acomboiessin

IMPERATIU: acomboia, acomboï, acomboiem, acomboieu, acomboïn

->acomiadament

■acomiadament

Part. sil.: a_co_mi_a_da_ment

[de acomiadar]

m 1 1 Acció d’acomiadar;

2 l’efecte.

2 DR Comiat.

->acomiadar

■acomiadar

Part. sil.: a_co_mi_a_dar

[de comiat; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 tr 1 Donar comiat. Hem d’acomiadar uns amics que se’n van a viure a l’estranger.

2 esp DR TREB Rescindir un contracte de treball (a algú). Han acomiadat deu treballadors per reducció de plantilla.

2 pron Prendre comiat. No sabia com acomiadar-se de l’estimada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acomiadar

GERUNDI: acomiadant

PARTICIPI: acomiadat, acomiadada, acomiadats, acomiadades

INDICATIU PRESENT: acomiado, acomiades, acomiada, acomiadem, acomiadeu, acomiaden

INDICATIU IMPERFET: acomiadava, acomiadaves, acomiadava, acomiadàvem, acomiadàveu, acomiadaven

INDICATIU PASSAT: acomiadí, acomiadares, acomiadà, acomiadàrem, acomiadàreu, acomiadaren

INDICATIU FUTUR: acomiadaré, acomiadaràs, acomiadarà, acomiadarem, acomiadareu, acomiadaran

INDICATIU CONDICIONAL: acomiadaria, acomiadaries, acomiadaria, acomiadaríem, acomiadaríeu, acomiadarien

SUBJUNTIU PRESENT: acomiadi, acomiadis, acomiadi, acomiadem, acomiadeu, acomiadin

SUBJUNTIU IMPERFET: acomiadés, acomiadessis, acomiadés, acomiadéssim, acomiadéssiu, acomiadessin

IMPERATIU: acomiada, acomiadi, acomiadem, acomiadeu, acomiadin

->acomodable

■acomodable

[de acomodar]

adj Que pot acomodar-se.

->acomodació

■acomodació

Part. sil.: a_co_mo_da_ci_ó

[del ll. accommodatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acomodament.

2 BIOL Conjunt de modificacions somàtiques o fisiològiques no transmissibles hereditàriament que presenta un organisme com a adaptació a l’ambient on viu o a canvis d’aquest ambient.

3 FON Forma de l’assimilació fonètica en virtut de la qual un fonema s’adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques d’un altre, sense perdre els seus trets distintius que permeten d’identificar-lo com a tal.

4 PSIC Procés d’adaptació al medi mitjançant el qual un organisme modifica un esquema inicial per adaptar-se a una situació nova.

5 ZOOL Facultat que tenen alguns animals d’adaptar-se a determinades circumstàncies ambientals.

6 reflex d’acomodació de l’ull FISIOL ANIM Reflex que provoca canvis coordinats de la pupil·la, del cristal·lí i de l’ull en general per tal que la retina percebi sempre imatges nítides i distintes.

->acomodadament

■acomodadament

[de acomodat]

adv Amb comoditat, amb benestar.

->acomodador

■acomodador -a

[del ll. accommodator, -ōris, íd.]

1 adj Que acomoda.

2 m i f En els teatres, els cinemes, etc., persona encarregada de designar als concurrents els seients que han d’ocupar.

->acomodament

■acomodament

[de acomodar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’acomodar o d’acomodar-se;

2 l’efecte.

->acomodar

■acomodar

[del ll. accommodare; 1a FONT: s. XVI]

v 1 1 tr Disposar (alguna cosa o alguna persona) de manera que convingui a una altra, adaptar. Acomodar la lletra a la música.

2 pron Acomodar-se a la foscor.

2 tr Posar (algú o alguna cosa) en lloc convenient, en situació còmoda. Acomodar un malalt en un llit.

3 tr Arranjar.

4 tr Ésser de la conveniència (d’algú). La proposta no ens acomoda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acomodar

GERUNDI: acomodant

PARTICIPI: acomodat, acomodada, acomodats, acomodades

INDICATIU PRESENT: acomodo, acomodes, acomoda, acomodem, acomodeu, acomoden

INDICATIU IMPERFET: acomodava, acomodaves, acomodava, acomodàvem, acomodàveu, acomodaven

INDICATIU PASSAT: acomodí, acomodares, acomodà, acomodàrem, acomodàreu, acomodaren

INDICATIU FUTUR: acomodaré, acomodaràs, acomodarà, acomodarem, acomodareu, acomodaran

INDICATIU CONDICIONAL: acomodaria, acomodaries, acomodaria, acomodaríem, acomodaríeu, acomodarien

SUBJUNTIU PRESENT: acomodi, acomodis, acomodi, acomodem, acomodeu, acomodin

SUBJUNTIU IMPERFET: acomodés, acomodessis, acomodés, acomodéssim, acomodéssiu, acomodessin

IMPERATIU: acomoda, acomodi, acomodem, acomodeu, acomodin

->acomodat

■acomodat -ada

[del ll. acommodatus, -a, -um]

adj Benestant, bastant ric.

->acomodatici

■acomodatici -ícia

[del ll. accommodatitius, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que s’avé fàcilment a tot.

->acomodatiu

■acomodatiu -iva

Part. sil.: a_co_mo_da_tiu

[del ll. accommodativus, -a, -um, íd.]

adj Que implica acomodació.

->acompanyable

■acompanyable

[de acompanyar]

adj Que hom pot acompanyar.

->acompanyada

■acompanyada

[de acompanyar]

f Seguici, gent que acompanya algú.

->acompanyador

■acompanyador -a

[de acompanyar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que acompanya, acompanyant.

->acompanyament

■acompanyament

[de acompanyar; 1a FONT: 1653, DTo]

m 1 Acció d’acompanyar.

2 Allò que acompanya. L’acompanyament d’un plat de carn.

3 Gent que acompanya algú.

4 HERÀLD En els escuts, emblemes, xifres i altres ornaments externs; adorn.

5 MÚS Conjunt de veus o d’acords subordinats a la part melòdica vocal o instrumental.

6 TÀCT Tot allò que és afegit a una unitat militar per tal de completar-la. Acompanyament de sapadors, de carros de combat.

->acompanyant¹

■acompanyant¹

[de acompanyar]

1 adj Que acompanya.

2 m i f Persona que acompanya.

3 m i f MÚS Instrument o intèrpret que acompanya.

4 m NÀUT Cronòmetre de funcionament menys regular que el magistral.

->acompanyant²

■acompanyant² -a

[v. acompanyant¹]

m i f Persona que té per ofici d’acompanyar algú. Les duia a l’escola una acompanyanta.

->acompanyar

■acompanyar

[de company; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Ajuntar-se (a algú) per fer el que ell fa, principalment per anar allà on ell va. Anar d’excursió acompanyat dels amics.

2 esp Anar (amb algú) per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo. Acompanyar un infant a l’escola.

3 Prendre part en un acompanyament. Acompanyar un mort.

4 Adjuntar (una cosa) a una altra, considerada la principal. Acompanyar una sol·licitud de la documentació reglamentària.

5 Ajudar al moviment (d’una cosa) guiant-la, sostenint-la. Acompanyar la mà d’un nen que aprèn a escriure.

6 MÚS Executar l’acompanyament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acompanyar

GERUNDI: acompanyant

PARTICIPI: acompanyat, acompanyada, acompanyats, acompanyades

INDICATIU PRESENT: acompanyo, acompanyes, acompanya, acompanyem, acompanyeu, acompanyen

INDICATIU IMPERFET: acompanyava, acompanyaves, acompanyava, acompanyàvem, acompanyàveu, acompanyaven

INDICATIU PASSAT: acompanyí, acompanyares, acompanyà, acompanyàrem, acompanyàreu, acompanyaren

INDICATIU FUTUR: acompanyaré, acompanyaràs, acompanyarà, acompanyarem, acompanyareu, acompanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: acompanyaria, acompanyaries, acompanyaria, acompanyaríem, acompanyaríeu, acompanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: acompanyi, acompanyis, acompanyi, acompanyem, acompanyeu, acompanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: acompanyés, acompanyessis, acompanyés, acompanyéssim, acompanyéssiu, acompanyessin

IMPERATIU: acompanya, acompanyi, acompanyem, acompanyeu, acompanyin

->acompanyat

acompanyat -ada

[de acompanyar]

adj HERÀLD Dit de la peça principal quan en té dues de secundàries o més als costats.

->acomplexar

■acomplexar

[de complex]

v PSIC 1 tr Fer agafar un complex.

2 pron Agafar un complex. Aquest noi s’ha acomplexat molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acomplexar

GERUNDI: acomplexant

PARTICIPI: acomplexat, acomplexada, acomplexats, acomplexades

INDICATIU PRESENT: acomplexo, acomplexes, acomplexa, acomplexem, acomplexeu, acomplexen

INDICATIU IMPERFET: acomplexava, acomplexaves, acomplexava, acomplexàvem, acomplexàveu, acomplexaven

INDICATIU PASSAT: acomplexí, acomplexares, acomplexà, acomplexàrem, acomplexàreu, acomplexaren

INDICATIU FUTUR: acomplexaré, acomplexaràs, acomplexarà, acomplexarem, acomplexareu, acomplexaran

INDICATIU CONDICIONAL: acomplexaria, acomplexaries, acomplexaria, acomplexaríem, acomplexaríeu, acomplexarien

SUBJUNTIU PRESENT: acomplexi, acomplexis, acomplexi, acomplexem, acomplexeu, acomplexin

SUBJUNTIU IMPERFET: acomplexés, acomplexessis, acomplexés, acomplexéssim, acomplexéssiu, acomplexessin

IMPERATIU: acomplexa, acomplexi, acomplexem, acomplexeu, acomplexin

->acompliment

■acompliment

[de acomplir; 1a FONT: s. XIV]

m Acció d’acomplir o d’acomplir-se.

->acomplir

■acomplir

[de complir; 1a FONT: 1274]

[p p acomplert -a o acomplit -ida] v 1 tr Executar, portar a cap. Acomplirem el que ens maneu.

2 pron Esdevenir-se. S’ha acomplert la profecia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acomplir

GERUNDI: acomplint

PARTICIPI: acomplert, acomplerta, acomplerts, acomplertes

PARTICIPI (alternatiu): acomplit, acomplida, acomplits, acomplides

INDICATIU PRESENT: acompleixo, acompleixes, acompleix, acomplim, acompliu, acompleixen

INDICATIU IMPERFET: acomplia, acomplies, acomplia, acomplíem, acomplíeu, acomplien

INDICATIU PASSAT: acomplí, acomplires, acomplí, acomplírem, acomplíreu, acompliren

INDICATIU FUTUR: acompliré, acompliràs, acomplirà, acomplirem, acomplireu, acompliran

INDICATIU CONDICIONAL: acompliria, acompliries, acompliria, acompliríem, acompliríeu, acomplirien

SUBJUNTIU PRESENT: acompleixi, acompleixis, acompleixi, acomplim, acompliu, acompleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: acomplís, acomplissis, acomplís, acomplíssim, acomplíssiu, acomplissin

IMPERATIU: acompleix, acompleixi, acomplim, acompliu, acompleixin

->acompte

■acompte

[substantivació de la locució a compte (‘donar, pagar a compte’)]

m 1 Allò que hom paga a compte, la part que hom paga d’un compte a pagar.

2 ECON Préstec reemborsable en un termini fixat, amb un tant per cent d’interès convingut i amb una garantia.

3 acompte al tresor FIN Préstec, de caràcter generalment permanent i sense interès, que fa el banc central emissor al tresor amb la garantia d’uns bons del tresor.

->acondiciament

■acondiciament

Part. sil.: a_con_di_ci_a_ment

[de acondiciar]

m 1 Acció d’acondiciar;

2 l’efecte.

->acondiciar

■acondiciar

Part. sil.: a_con_di_ci_ar

[de condícia]

v tr Arranjar curosament (alguna cosa), endegar-la amb condícia, amb mirament, amb minuciositat. No han acondiciat la segona cambra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acondiciar

GERUNDI: acondiciant

PARTICIPI: acondiciat, acondiciada, acondiciats, acondiciades

INDICATIU PRESENT: acondicio, acondicies, acondicia, acondiciem, acondicieu, acondicien

INDICATIU IMPERFET: acondiciava, acondiciaves, acondiciava, acondiciàvem, acondiciàveu, acondiciaven

INDICATIU PASSAT: acondicií, acondiciares, acondicià, acondiciàrem, acondiciàreu, acondiciaren

INDICATIU FUTUR: acondiciaré, acondiciaràs, acondiciarà, acondiciarem, acondiciareu, acondiciaran

INDICATIU CONDICIONAL: acondiciaria, acondiciaries, acondiciaria, acondiciaríem, acondiciaríeu, acondiciarien

SUBJUNTIU PRESENT: acondiciï, acondiciïs, acondiciï, acondiciem, acondicieu, acondiciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: acondiciés, acondiciessis, acondiciés, acondiciéssim, acondiciéssiu, acondiciessin

IMPERATIU: acondicia, acondiciï, acondiciem, acondicieu, acondiciïn

->acondrita

■acondrita

[de a-¹, condr- i -ita]

f ASTR Aeròlit constituït per olivina i piroxens que es caracteritza per l’absència de còndrules.

->acondroplàsia

■acondroplàsia

Part. sil.: a_con_dro_plà_si_a

[de a-¹, condro- i el gr. plásis ‘formació’]

f PAT Defecte congènit i hereditari caracteritzat per una manca de creixement dels ossos en longitud, conjuntament amb un engreixament periòstic.

->aconductament

aconductament

m 1 Acció d’aconductar o d’aconductar-se;

2 l’efecte.

->aconductar

■aconductar

[de conducta; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 1 tr Concertar amb un metge, un apotecari, etc., la prestació dels seus serveis professionals mitjançant una retribució mensual o anual. Aconductar els fills amb el metge.

2 pron Ens vam aconductar amb el metge del poble.

2 aconductar un metge (o un apotecari) Aconductar-se o aconductar algú o alguna entitat amb aquest metge, aquest apotecari, etc. El nostre gremi té el seu metge aconductat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aconductar

GERUNDI: aconductant

PARTICIPI: aconductat, aconductada, aconductats, aconductades

INDICATIU PRESENT: aconducto, aconductes, aconducta, aconductem, aconducteu, aconducten

INDICATIU IMPERFET: aconductava, aconductaves, aconductava, aconductàvem, aconductàveu, aconductaven

INDICATIU PASSAT: aconductí, aconductares, aconductà, aconductàrem, aconductàreu, aconductaren

INDICATIU FUTUR: aconductaré, aconductaràs, aconductarà, aconductarem, aconductareu, aconductaran

INDICATIU CONDICIONAL: aconductaria, aconductaries, aconductaria, aconductaríem, aconductaríeu, aconductarien

SUBJUNTIU PRESENT: aconducti, aconductis, aconducti, aconductem, aconducteu, aconductin

SUBJUNTIU IMPERFET: aconductés, aconductessis, aconductés, aconductéssim, aconductéssiu, aconductessin

IMPERATIU: aconducta, aconducti, aconductem, aconducteu, aconductin

->aconduïment

■aconduïment

Part. sil.: a_con_du_ï_ment

[de aconduir]

m 1 Acció d’aconduir.

2 Aconductament.

->aconduir

■aconduir

Part. sil.: a_con_du_ir

Cp. conduir

[de conduir; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Disposar convenientment (les coses que han d’ésser transportades). Aquestes ampolles, acondueix-les més bé, que vessaran.

2 p ext Disposar convenientment (les coses que han d’ésser guardades). No van aconduir bé la documentació i s’ha florit.

3 Aconductar.

4 conduir 1 1. El rabadà aconduïa el ramat a les pastures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aconduir

GERUNDI: aconduint

PARTICIPI: aconduït, aconduïda, aconduïts, aconduïdes

INDICATIU PRESENT: acondueixo, acondueixes, acondueix, aconduïm, aconduïu, acondueixen

INDICATIU IMPERFET: aconduïa, aconduïes, aconduïa, aconduíem, aconduíeu, aconduïen

INDICATIU PASSAT: aconduí, aconduïres, aconduí, aconduírem, aconduíreu, aconduïren

INDICATIU FUTUR: aconduiré, aconduiràs, aconduirà, aconduirem, aconduireu, aconduiran

INDICATIU CONDICIONAL: aconduiria, aconduiries, aconduiria, aconduiríem, aconduiríeu, aconduirien

SUBJUNTIU PRESENT: acondueixi, acondueixis, acondueixi, aconduïm, aconduïu, acondueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aconduís, aconduïssis, aconduís, aconduíssim, aconduíssiu, aconduïssin

IMPERATIU: acondueix, acondueixi, aconduïm, aconduïu, acondueixin

->aconfessional

■aconfessional

Part. sil.: a_con_fes_si_o_nal

[de confessional]

adj Que prescindeix de les confessions religioses, que n’és fora.

->aconfessionalitat

■aconfessionalitat

Part. sil.: a_con_fes_si_o_na_li_tat

[de aconfessional]

f Caràcter o qualitat d’aconfessional.

->aconhortar

aconhortar

v tr i pron Conhortar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aconhortar

GERUNDI: aconhortant

PARTICIPI: aconhortat, aconhortada, aconhortats, aconhortades

INDICATIU PRESENT: aconhorto, aconhortes, aconhorta, aconhortem, aconhorteu, aconhorten

INDICATIU IMPERFET: aconhortava, aconhortaves, aconhortava, aconhortàvem, aconhortàveu, aconhortaven

INDICATIU PASSAT: aconhortí, aconhortares, aconhortà, aconhortàrem, aconhortàreu, aconhortaren

INDICATIU FUTUR: aconhortaré, aconhortaràs, aconhortarà, aconhortarem, aconhortareu, aconhortaran

INDICATIU CONDICIONAL: aconhortaria, aconhortaries, aconhortaria, aconhortaríem, aconhortaríeu, aconhortarien

SUBJUNTIU PRESENT: aconhorti, aconhortis, aconhorti, aconhortem, aconhorteu, aconhortin

SUBJUNTIU IMPERFET: aconhortés, aconhortessis, aconhortés, aconhortéssim, aconhortéssiu, aconhortessin

IMPERATIU: aconhorta, aconhorti, aconhortem, aconhorteu, aconhortin

->aconillar

aconillar

[probablement de l’it. acconigliare, íd.]

v tr MAR Posar els rems dins el bot perpendicularment al sentit de l’eslora d’aquest, deixant fora de la borda tota la pala i una part de la canya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aconillar

GERUNDI: aconillant

PARTICIPI: aconillat, aconillada, aconillats, aconillades

INDICATIU PRESENT: aconillo, aconilles, aconilla, aconillem, aconilleu, aconillen

INDICATIU IMPERFET: aconillava, aconillaves, aconillava, aconillàvem, aconillàveu, aconillaven

INDICATIU PASSAT: aconillí, aconillares, aconillà, aconillàrem, aconillàreu, aconillaren

INDICATIU FUTUR: aconillaré, aconillaràs, aconillarà, aconillarem, aconillareu, aconillaran

INDICATIU CONDICIONAL: aconillaria, aconillaries, aconillaria, aconillaríem, aconillaríeu, aconillarien

SUBJUNTIU PRESENT: aconilli, aconillis, aconilli, aconillem, aconilleu, aconillin

SUBJUNTIU IMPERFET: aconillés, aconillessis, aconillés, aconilléssim, aconilléssiu, aconillessin

IMPERATIU: aconilla, aconilli, aconillem, aconilleu, aconillin

->acònit

■acònit

[del gr. akónĩton, íd.]

m 1 BOT Gènere de plantes d’alta muntanya de la família de les ranunculàcies (Aconitum sp), de flors blaves, blanques o grogues aplegades en inflorescències vistoses, entre les quals destaquen la tora blava i la tora groga.

2 extret (o tintura) d’acònit FARM Extret alcohòlic del tubercle o de les fulles de la tora blava.

->aconitasa

aconitasa

[de acònit i -asa]

f QUÍM Enzim del grup de les hidrases que catalitza les interconversions d’hidratació i deshidratació entre els àcids cítric, cis-aconític i isocítric que es produeixen en el cicle de Krebs.

->aconitat

aconitat

[de acònit]

m QUÍM ORG Sal o èster de l’àcid aconític.

->aconític

aconític, àcid

[de acònit]

QUÍM ORG Àcid orgànic, present en l’acònit, que s’obté sobretot deshidratant l’àcid cítric.

->aconitina

■aconitina

[de acònit i -ina]

f [C₃₄H₃₇NO₁₁] QUÍM ORG i FARM Alcaloide sòlid i cristal·lí extret de les arrels i les fulles de l’acònit matallops (Aconitum napellus).

->aconseguidor

■aconseguidor -a

[de aconseguir]

adj Que hom pot aconseguir.

->aconseguiment

■aconseguiment

[de aconseguir]

m Acció d’aconseguir, consecució.

->aconseguir

■aconseguir

[der. del ll. consĕqui ‘seguir’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Arribar caminant, corrent, nedant, etc., a ajuntar-se (a una persona o una cosa que va al davant). La moto aconseguí l’autocar.

2 Empaitar. Tots l’aconseguien, però ningú no l’atrapà.

3 Arribar a tocar llançant un projectil, ventant un cop. Li aconseguí el cap d’un cop de roc.

4 Referint-se a un esdeveniment i també a una persona, haver ja nascut o no haver encara mort a l’època d’aquell esdeveniment o en què vivia aquella persona. Havia aconseguit la guerra de Cuba.

5 Arribar a tenir (una edat determinada). Aconseguir la norantena.

6 fig Arribar (al fi que hom es proposa, a obtenir allò que hom desitja). Aconseguir la fama, la popularitat. Aconseguir un càrrec.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aconseguir

GERUNDI: aconseguint

PARTICIPI: aconseguit, aconseguida, aconseguits, aconseguides

INDICATIU PRESENT: aconsegueixo, aconsegueixes, aconsegueix, aconseguim, aconseguiu, aconsegueixen

INDICATIU IMPERFET: aconseguia, aconseguies, aconseguia, aconseguíem, aconseguíeu, aconseguien

INDICATIU PASSAT: aconseguí, aconseguires, aconseguí, aconseguírem, aconseguíreu, aconseguiren

INDICATIU FUTUR: aconseguiré, aconseguiràs, aconseguirà, aconseguirem, aconseguireu, aconseguiran

INDICATIU CONDICIONAL: aconseguiria, aconseguiries, aconseguiria, aconseguiríem, aconseguiríeu, aconseguirien

SUBJUNTIU PRESENT: aconsegueixi, aconsegueixis, aconsegueixi, aconseguim, aconseguiu, aconsegueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aconseguís, aconseguissis, aconseguís, aconseguíssim, aconseguíssiu, aconseguissin

IMPERATIU: aconsegueix, aconsegueixi, aconseguim, aconseguiu, aconsegueixin

->aconsellable

■aconsellable

[de aconsellar]

adj Que es pot aconsellar.

->aconsellador¹

■aconsellador¹ -a

[de aconsellar i -dor¹]

1 adj i m i f Que aconsella.

2 m i f PSIC Especialista en aconsellament.

->aconsellador²

■aconsellador² -a

[de aconsellar i -dor²]

adj Aconsellable.

->aconsellament

aconsellament

m PSIC Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l’objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

->aconsellar

■aconsellar

[de consell; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Donar consell, guiar (algú) indicant-li el que ha de fer. La llevadora aconsella les embarassades.

2 tr 1 Indicar a algú (el que ha de fer). T’aconsello que ho facis.

2 el·líp Li aconsellaren els aires de muntanya.

3 pron Prendre consell d’algú. Aconsellar-se amb un expert.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aconsellar

GERUNDI: aconsellant

PARTICIPI: aconsellat, aconsellada, aconsellats, aconsellades

INDICATIU PRESENT: aconsello, aconselles, aconsella, aconsellem, aconselleu, aconsellen

INDICATIU IMPERFET: aconsellava, aconsellaves, aconsellava, aconsellàvem, aconsellàveu, aconsellaven

INDICATIU PASSAT: aconsellí, aconsellares, aconsellà, aconsellàrem, aconsellàreu, aconsellaren

INDICATIU FUTUR: aconsellaré, aconsellaràs, aconsellarà, aconsellarem, aconsellareu, aconsellaran

INDICATIU CONDICIONAL: aconsellaria, aconsellaries, aconsellaria, aconsellaríem, aconsellaríeu, aconsellarien

SUBJUNTIU PRESENT: aconselli, aconsellis, aconselli, aconsellem, aconselleu, aconsellin

SUBJUNTIU IMPERFET: aconsellés, aconsellessis, aconsellés, aconselléssim, aconselléssiu, aconsellessin

IMPERATIU: aconsella, aconselli, aconsellem, aconselleu, aconsellin

->acont

acont

[de a-¹ i el gr. kontós ‘dard, flagel’]

adj BOT Desproveït de flagels (com les algues conjugades).

->acontentament

■acontentament

[de acontentar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Acció d’acontentar o d’acontentar-se.

->acontentar

■acontentar

[de content; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr Fer content (algú) satisfent els seus desigs, les seves aspiracions. Va sempre de bòlit per acontentar el seu marit.

2 pron Donar-se per content, per satisfet, no desitjar res més. No s’acontentaran pas amb aquesta explicació.

3 ésser de bon (o de mal) acontentar Acontentar-se fàcilment (o difícilment).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acontentar

GERUNDI: acontentant

PARTICIPI: acontentat, acontentada, acontentats, acontentades

INDICATIU PRESENT: acontento, acontentes, acontenta, acontentem, acontenteu, acontenten

INDICATIU IMPERFET: acontentava, acontentaves, acontentava, acontentàvem, acontentàveu, acontentaven

INDICATIU PASSAT: acontentí, acontentares, acontentà, acontentàrem, acontentàreu, acontentaren

INDICATIU FUTUR: acontentaré, acontentaràs, acontentarà, acontentarem, acontentareu, acontentaran

INDICATIU CONDICIONAL: acontentaria, acontentaries, acontentaria, acontentaríem, acontentaríeu, acontentarien

SUBJUNTIU PRESENT: acontenti, acontentis, acontenti, acontentem, acontenteu, acontentin

SUBJUNTIU IMPERFET: acontentés, acontentessis, acontentés, acontentéssim, acontentéssiu, acontentessin

IMPERATIU: acontenta, acontenti, acontentem, acontenteu, acontentin

->acontraltat

■acontraltat -ada

[de contralt]

adj Tirant a contralt. Una ‘soprano’ acontraltada.

->acopador

acopador

[de acopar]

m OFIC Martell utilitzat per a donar forma còncava a la planxa.

->acopar

■acopar

[de copa]

v 1 tr Tancar, cloure (allò que és badat o desplegat).

2 tr Esclafar un buc per pressió lateral. Acopar un pot.

3 pron Cloure’s, tancar-se. Acopar-se una flor, una col.

4 tr AGR Retallar el brancam d’un arbre o d’una planta per tal d’arrodonir-los.

5 tr OFIC i CONSTR NAV Donar forma còncava a la planxa, als taulons, per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma convexa.

6 acopar el bec Callar.

7 acopar-li col·loq Anar-se’n, fugir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acopar

GERUNDI: acopant

PARTICIPI: acopat, acopada, acopats, acopades

INDICATIU PRESENT: acopo, acopes, acopa, acopem, acopeu, acopen

INDICATIU IMPERFET: acopava, acopaves, acopava, acopàvem, acopàveu, acopaven

INDICATIU PASSAT: acopí, acopares, acopà, acopàrem, acopàreu, acoparen

INDICATIU FUTUR: acoparé, acoparàs, acoparà, acoparem, acopareu, acoparan

INDICATIU CONDICIONAL: acoparia, acoparies, acoparia, acoparíem, acoparíeu, acoparien

SUBJUNTIU PRESENT: acopi, acopis, acopi, acopem, acopeu, acopin

SUBJUNTIU IMPERFET: acopés, acopessis, acopés, acopéssim, acopéssiu, acopessin

IMPERATIU: acopa, acopi, acopem, acopeu, acopin

->acopar-se

acopar-se

[de copa]

v pron Formar capçada o mata atapeïda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acopar

GERUNDI: acopant

PARTICIPI: acopat, acopada, acopats, acopades

INDICATIU PRESENT: acopo, acopes, acopa, acopem, acopeu, acopen

INDICATIU IMPERFET: acopava, acopaves, acopava, acopàvem, acopàveu, acopaven

INDICATIU PASSAT: acopí, acopares, acopà, acopàrem, acopàreu, acoparen

INDICATIU FUTUR: acoparé, acoparàs, acoparà, acoparem, acopareu, acoparan

INDICATIU CONDICIONAL: acoparia, acoparies, acoparia, acoparíem, acoparíeu, acoparien

SUBJUNTIU PRESENT: acopi, acopis, acopi, acopem, acopeu, acopin

SUBJUNTIU IMPERFET: acopés, acopessis, acopés, acopéssim, acopéssiu, acopessin

IMPERATIU: acopa, acopi, acopem, acopeu, acopin

->acoprosi

acoprosi

[de a-¹, copr- i -osi]

f PAT Escassa o nul·la formació de femta.

->acoquinament

■acoquinament

[de acoquinar]

m Acció d’acoquinar o d’acoquinar-se.

->acoquinar

■acoquinar

[de coquí; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Acovardir, descoratjar, tornar pusil·lànime. Les visites a cal metge l’acoquinen d’allò més.

2 pron En veure aquell accident es va acoquinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acoquinar

GERUNDI: acoquinant

PARTICIPI: acoquinat, acoquinada, acoquinats, acoquinades

INDICATIU PRESENT: acoquino, acoquines, acoquina, acoquinem, acoquineu, acoquinen

INDICATIU IMPERFET: acoquinava, acoquinaves, acoquinava, acoquinàvem, acoquinàveu, acoquinaven

INDICATIU PASSAT: acoquiní, acoquinares, acoquinà, acoquinàrem, acoquinàreu, acoquinaren

INDICATIU FUTUR: acoquinaré, acoquinaràs, acoquinarà, acoquinarem, acoquinareu, acoquinaran

INDICATIU CONDICIONAL: acoquinaria, acoquinaries, acoquinaria, acoquinaríem, acoquinaríeu, acoquinarien

SUBJUNTIU PRESENT: acoquini, acoquinis, acoquini, acoquinem, acoquineu, acoquinin

SUBJUNTIU IMPERFET: acoquinés, acoquinessis, acoquinés, acoquinéssim, acoquinéssiu, acoquinessin

IMPERATIU: acoquina, acoquini, acoquinem, acoquineu, acoquinin

->acorador¹

■acorador¹

[de acorar i -dor²]

m Escorxador, lloc destinat a acorar o degollar el bestiar.

->acorador²

■acorador² -a

[de acorar i -dor¹]

1 adj Que acora.

2 m Ganivet o estilet per a acorar.

->acorament

■acorament

[de acorar]

m Dolor moral vivíssim.

->acorar

■acorar

[de cor¹; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Matar (una bèstia) traspassant-li el cor.

2 p ext Degollar (una bèstia).

2 fig Adolorar, afligir vivament.

3 TÈXT Repassar el cànem, ja pentinat, amb una pinta de pues molt primes i fines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acorar

GERUNDI: acorant

PARTICIPI: acorat, acorada, acorats, acorades

INDICATIU PRESENT: acoro, acores, acora, acorem, acoreu, acoren

INDICATIU IMPERFET: acorava, acoraves, acorava, acoràvem, acoràveu, acoraven

INDICATIU PASSAT: acorí, acorares, acorà, acoràrem, acoràreu, acoraren

INDICATIU FUTUR: acoraré, acoraràs, acorarà, acorarem, acorareu, acoraran

INDICATIU CONDICIONAL: acoraria, acoraries, acoraria, acoraríem, acoraríeu, acorarien

SUBJUNTIU PRESENT: acori, acoris, acori, acorem, acoreu, acorin

SUBJUNTIU IMPERFET: acorés, acoressis, acorés, acoréssim, acoréssiu, acoressin

IMPERATIU: acora, acori, acorem, acoreu, acorin

->acord

■acord

[de acordar; 1a FONT: c. 1270]

m 1 Unió entre dues persones o més que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar, d’obrar. Viure, una família, en bon acord.

2 Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Els rivals arribaren a un acord.

3 1 Resolució presa per una assemblea deliberant, una junta, un tribunal o qualsevol altre òrgan col·legiat.

2 acord marc Acord normatiu al qual s’han de cenyir altres acords de caràcter més concret.

4 Unió harmònica, justa correspondència, entre dues coses o més.

5 DR Decisió mútuament acceptada entre parts interessades.

6 GRAM Concordança.

7 MÚS 1 Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia. Acord perfecte.

2 p ext Producció simultània de diversos sons en els instruments de tecla i de corda.

8 d’acord loc adv Amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Anar, actuar, d’acord.

9 d’acord! Locució amb què és expressada la conformitat, el consentiment.

10 d’acord amb loc prep De conformitat amb, segons.

11 estar d’acord (diferents persones) Haver-hi acord entre elles, entendre’s, consentir, reconèixer (amb altres).

12 posar d’acord Fer que hi hagi acord (entre diferents persones).

13 prendre l’acord de Una assemblea, una junta, etc., i àdhuc una sola persona, resoldre de fer una cosa.

14 restar d’acord Convenir.

->acordable

■acordable

[de acordar]

adj Que pot ésser acordat.

->acordadament

■acordadament

[de acordar]

adv De propòsit deliberat.

->acordador

■acordador

[de acordar]

m DIB Plantilla corba formada per arcs de curvatura en les diverses parts del seu contorn.

->acordament

■acordament

[de acordar; 1a FONT: s. XV]

m MIL 1 A l’edat mitjana, contracte d’allistament de personal per a l’exèrcit o per a l’armada.

2 Llista on constava el contracte de personal militar.

->acordança

■acordança

[de acordar; 1a FONT: s. XV, Roís]

f Qualitat d’acordant.

->acordant

■acordant

[de acordar]

adj Que s’acorda amb un altre.

->acordar

■acordar

[de cor¹; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

v 1 tr Prendre l’acord (de fer una cosa), decidir o determinar de comú acord (una cosa), per majoria de vots, premeditadament. Van acordar d’anar-hi plegats. Han acordat unes condicions acceptables per a tothom.

2 tr Posar d’acord, fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses). Acordar els mobles del menjador. Acordar teoria i pràctica. Acordar la fe amb la raó.

3 pron Posar-se d’acord, haver-hi acord entre dues o més persones o coses, avenir-se. S’havien acordat per robar-lo.

4 tr Concedir, consentir o donar (el que algú demana), admetre com a vera (alguna cosa). Li acordaren una recompensa. Hom li acorda que ho ha fet de bona fe.

5 tr ART Disposar harmoniosament (els colors, els tons d’una pintura), per tal de no produir efectes antiestètics.

6 intr GRAM Concordar.

7 tr MÚS Afinar.

8 tr RADIOTÈC Regular un circuit oscil·lant de manera que la seva freqüència pròpia coincideixi amb una de determinada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acordar

GERUNDI: acordant

PARTICIPI: acordat, acordada, acordats, acordades

INDICATIU PRESENT: acordo, acordes, acorda, acordem, acordeu, acorden

INDICATIU IMPERFET: acordava, acordaves, acordava, acordàvem, acordàveu, acordaven

INDICATIU PASSAT: acordí, acordares, acordà, acordàrem, acordàreu, acordaren

INDICATIU FUTUR: acordaré, acordaràs, acordarà, acordarem, acordareu, acordaran

INDICATIU CONDICIONAL: acordaria, acordaries, acordaria, acordaríem, acordaríeu, acordarien

SUBJUNTIU PRESENT: acordi, acordis, acordi, acordem, acordeu, acordin

SUBJUNTIU IMPERFET: acordés, acordessis, acordés, acordéssim, acordéssiu, acordessin

IMPERATIU: acorda, acordi, acordem, acordeu, acordin

->acordillament

■acordillament

[de acordillar]

m PINT Defecte inicial d’una pintura aplicada amb brotxa, caracteritzat per l’aparició de fines estries rectilínies i paral·leles deixades pels pèls del pinzell.

->acordillar

■acordillar

[de cordill]

v intr PINT Produir (una pintura) acordillament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acordillar

GERUNDI: acordillant

PARTICIPI: acordillat, acordillada, acordillats, acordillades

INDICATIU PRESENT: acordillo, acordilles, acordilla, acordillem, acordilleu, acordillen

INDICATIU IMPERFET: acordillava, acordillaves, acordillava, acordillàvem, acordillàveu, acordillaven

INDICATIU PASSAT: acordillí, acordillares, acordillà, acordillàrem, acordillàreu, acordillaren

INDICATIU FUTUR: acordillaré, acordillaràs, acordillarà, acordillarem, acordillareu, acordillaran

INDICATIU CONDICIONAL: acordillaria, acordillaries, acordillaria, acordillaríem, acordillaríeu, acordillarien

SUBJUNTIU PRESENT: acordilli, acordillis, acordilli, acordillem, acordilleu, acordillin

SUBJUNTIU IMPERFET: acordillés, acordillessis, acordillés, acordilléssim, acordilléssiu, acordillessin

IMPERATIU: acordilla, acordilli, acordillem, acordilleu, acordillin

->acordió

■acordió

Part. sil.: a_cor_di_ó

[del fr. accordéon, i aquest, de l’al. Akkordion, der. de Akkord ‘acord musical’, mot ideat el 1829 per l’inventor d’aquest instrument, el constructor de pianos i orgues vienès Cyrillus Demian; 1a FONT: s. XIX]

m 1 MÚS Instrument de vent de llengüetes lliures situades a banda i banda d’una manxa que és accionada amb el braç.

2 BOT Melgó d’estormia.

->acordionista

■acordionista

Part. sil.: a_cor_di_o_nis_ta

[de acordió]

m i f Persona que toca l’acordió.

->acordonadora

acordonadora

[de acordonar]

f NUMIS Màquina per a imprimir el cordó a les monedes.

->acordonament

■acordonament

[de acordonar]

m Acció d’acordonar.

->acordonar

■acordonar

[de cordó]

v tr 1 Posar cordó per impedir l’accés, el pas (en un indret). Han acordonat tot el carrer per rodar-hi un anunci.

2 NUMIS Imprimir el cordó a les monedes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acordonar

GERUNDI: acordonant

PARTICIPI: acordonat, acordonada, acordonats, acordonades

INDICATIU PRESENT: acordono, acordones, acordona, acordonem, acordoneu, acordonen

INDICATIU IMPERFET: acordonava, acordonaves, acordonava, acordonàvem, acordonàveu, acordonaven

INDICATIU PASSAT: acordoní, acordonares, acordonà, acordonàrem, acordonàreu, acordonaren

INDICATIU FUTUR: acordonaré, acordonaràs, acordonarà, acordonarem, acordonareu, acordonaran

INDICATIU CONDICIONAL: acordonaria, acordonaries, acordonaria, acordonaríem, acordonaríeu, acordonarien

SUBJUNTIU PRESENT: acordoni, acordonis, acordoni, acordonem, acordoneu, acordonin

SUBJUNTIU IMPERFET: acordonés, acordonessis, acordonés, acordonéssim, acordonéssiu, acordonessin

IMPERATIU: acordona, acordoni, acordonem, acordoneu, acordonin

->acornat

■acornat -ada

[de corn]

adj HERÀLD Dit de l’animal que té les banyes amb un esmalt diferent del del cos.

->acorralador

■acorralador -a

[de acorralar]

adj Que acorrala.

->acorralament

■acorralament

[de acorralar]

m Acció d’acorralar.

->acorralar

■acorralar

[de corral; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Encorralar, posar (el bestiar) en un corral.

2 Assetjar, posar en situació de no poder fugir. L’assassí va acorralar la víctima al fons del carreró.

3 fig Deixar (algú) sense saber què respondre, com defensar-se d’una escomesa. Van poder acorralar-lo amb una pregunta que no s’esperava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acorralar

GERUNDI: acorralant

PARTICIPI: acorralat, acorralada, acorralats, acorralades

INDICATIU PRESENT: acorralo, acorrales, acorrala, acorralem, acorraleu, acorralen

INDICATIU IMPERFET: acorralava, acorralaves, acorralava, acorralàvem, acorralàveu, acorralaven

INDICATIU PASSAT: acorralí, acorralares, acorralà, acorralàrem, acorralàreu, acorralaren

INDICATIU FUTUR: acorralaré, acorralaràs, acorralarà, acorralarem, acorralareu, acorralaran

INDICATIU CONDICIONAL: acorralaria, acorralaries, acorralaria, acorralaríem, acorralaríeu, acorralarien

SUBJUNTIU PRESENT: acorrali, acorralis, acorrali, acorralem, acorraleu, acorralin

SUBJUNTIU IMPERFET: acorralés, acorralessis, acorralés, acorraléssim, acorraléssiu, acorralessin

IMPERATIU: acorrala, acorrali, acorralem, acorraleu, acorralin

->acórrer

■acórrer

[del ll. accurrĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 Córrer a un indret per donar ajut a algú; socórrer.

2 Comparèixer a un indret on hom és cridat; acudir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acórrer

GERUNDI: acorrent

PARTICIPI: acorregut, acorreguda, acorreguts, acorregudes

INDICATIU PRESENT: acorro, acorres, acorre, acorrem, acorreu, acorren

INDICATIU IMPERFET: acorria, acorries, acorria, acorríem, acorríeu, acorrien

INDICATIU PASSAT: acorreguí, acorregueres, acorregué, acorreguérem, acorreguéreu, acorregueren

INDICATIU FUTUR: acorreré, acorreràs, acorrerà, acorrerem, acorrereu, acorreran

INDICATIU CONDICIONAL: acorreria, acorreries, acorreria, acorreríem, acorreríeu, acorrerien

SUBJUNTIU PRESENT: acorri, acorris, acorri, acorrem, acorreu, acorrin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): acorri, acorris, acorri, acorreguem, acorregueu, acorrin

SUBJUNTIU IMPERFET: acorregués, acorreguessis, acorregués, acorreguéssim, acorreguéssiu, acorreguessin

IMPERATIU: acorre, acorri, acorrem, acorreu, acorrin

IMPERATIU (alternatiu): acorre, acorri, acorreguem, acorreu, acorrin

->acorriment

■acorriment

[de acórrer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció d’acórrer.

->acorriolar-se

■acorriolar-se

Part. sil.: a_cor_ri_o_lar-se

[de corriol¹]

v pron Caminant, posar-se l’un darrere l’altre com anant per un corriol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acorriolar

GERUNDI: acorriolant

PARTICIPI: acorriolat, acorriolada, acorriolats, acorriolades

INDICATIU PRESENT: acorriolo, acorrioles, acorriola, acorriolem, acorrioleu, acorriolen

INDICATIU IMPERFET: acorriolava, acorriolaves, acorriolava, acorriolàvem, acorriolàveu, acorriolaven

INDICATIU PASSAT: acorriolí, acorriolares, acorriolà, acorriolàrem, acorriolàreu, acorriolaren

INDICATIU FUTUR: acorriolaré, acorriolaràs, acorriolarà, acorriolarem, acorriolareu, acorriolaran

INDICATIU CONDICIONAL: acorriolaria, acorriolaries, acorriolaria, acorriolaríem, acorriolaríeu, acorriolarien

SUBJUNTIU PRESENT: acorrioli, acorriolis, acorrioli, acorriolem, acorrioleu, acorriolin

SUBJUNTIU IMPERFET: acorriolés, acorriolessis, acorriolés, acorrioléssim, acorrioléssiu, acorriolessin

IMPERATIU: acorriola, acorrioli, acorriolem, acorrioleu, acorriolin

->acorruament

■acorruament

Part. sil.: a_cor_ru_a_ment

[de acorruar]

m 1 Acció d’acorruar o d’acorruar-se;

2 l’efecte.

->acorruar

■acorruar

Part. sil.: a_cor_ru_ar

[de corrua]

v 1 tr Disposar en corrua.

2 pron Posar-se en corrua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acorruar

GERUNDI: acorruant

PARTICIPI: acorruat, acorruada, acorruats, acorruades

INDICATIU PRESENT: acorruo, acorrues, acorrua, acorruem, acorrueu, acorruen

INDICATIU IMPERFET: acorruava, acorruaves, acorruava, acorruàvem, acorruàveu, acorruaven

INDICATIU PASSAT: acorruí, acorruares, acorruà, acorruàrem, acorruàreu, acorruaren

INDICATIU FUTUR: acorruaré, acorruaràs, acorruarà, acorruarem, acorruareu, acorruaran

INDICATIU CONDICIONAL: acorruaria, acorruaries, acorruaria, acorruaríem, acorruaríeu, acorruarien

SUBJUNTIU PRESENT: acorruï, acorruïs, acorruï, acorruem, acorrueu, acorruïn

SUBJUNTIU IMPERFET: acorrués, acorruessis, acorrués, acorruéssim, acorruéssiu, acorruessin

IMPERATIU: acorrua, acorruï, acorruem, acorrueu, acorruïn

->acorticat

acorticat -ada

Hom.: ecorticat

[de a-¹ i el ll. corticātus ‘proveït d’escorça’]

adj BOT Desproveït d’escorça, de còrtex.

->acosmisme

acosmisme

[de a-¹ i cosmos]

m FILOS Sistema monista segons el qual el món resta totalment reduït al diví.

->acosmista

acosmista

[de a-¹ i cosmos]

adj Relatiu o pertanyent a l’acosmisme.

->acost

■acost

[de acostar]

m Acostament.

->acostadís

■acostadís -issa

[de acostar]

adj De fàcil acostar-s’hi.

->acostament

■acostament

[de acostar]

m 1 1 Acció d’acostar o d’acostar-se;

2 l’efecte.

2 esp Unió del mascle amb la femella.

->acostar

■acostar

[de costa¹; 1a FONT: 1250]

v 1 1 tr Posar a prop, apropar, aproximar. Acostar els extrems.

2 pron Acostar-se al mar.

2 tr MAR Arrambar el costat d’una nau en un moll o en un altre lloc.

3 no acostar-se (en un lloc) No anar-hi. Fa anys que no s’acosta a l’església.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acostar

GERUNDI: acostant

PARTICIPI: acostat, acostada, acostats, acostades

INDICATIU PRESENT: acosto, acostes, acosta, acostem, acosteu, acosten

INDICATIU IMPERFET: acostava, acostaves, acostava, acostàvem, acostàveu, acostaven

INDICATIU PASSAT: acostí, acostares, acostà, acostàrem, acostàreu, acostaren

INDICATIU FUTUR: acostaré, acostaràs, acostarà, acostarem, acostareu, acostaran

INDICATIU CONDICIONAL: acostaria, acostaries, acostaria, acostaríem, acostaríeu, acostarien

SUBJUNTIU PRESENT: acosti, acostis, acosti, acostem, acosteu, acostin

SUBJUNTIU IMPERFET: acostés, acostessis, acostés, acostéssim, acostéssiu, acostessin

IMPERATIU: acosta, acosti, acostem, acosteu, acostin

->acostat

■acostat -ada

[de acostar]

adj 1 Pròxim, especialment referint-se a un parent.

2 HERÀLD Dit de la peça de longitud (faixa, banda, etc.) quan té altres peces secundàries col·locades als seus dos costats i en la seva mateixa direcció.

->acostumable

■acostumable

[de acostumar]

adj Capaç d’acostumar-se.

->acostumadament

■acostumadament

[de acostumat]

adv De costum, segons costum.

->acostumament

■acostumament

[de acostumar]

m Acció d’acostumar o d’acostumar-se.

->acostumar

■acostumar

[de costum; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Fer prendre un costum, una habitud. Acostumar els estudiants a estudiar.

2 pron Prendre un costum, una habitud. Acostumar-se a estudiar.

2 intr 1 Tenir un costum. Acostumen a venir, de venir, cap al tard.

2 Ésser habitual que s’esdevingui alguna cosa; soler. Aquestes coses acostumen a passar. En aquella contrada les cigonyes acostumaven d’arribar molt d’hora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acostumar

GERUNDI: acostumant

PARTICIPI: acostumat, acostumada, acostumats, acostumades

INDICATIU PRESENT: acostumo, acostumes, acostuma, acostumem, acostumeu, acostumen

INDICATIU IMPERFET: acostumava, acostumaves, acostumava, acostumàvem, acostumàveu, acostumaven

INDICATIU PASSAT: acostumí, acostumares, acostumà, acostumàrem, acostumàreu, acostumaren

INDICATIU FUTUR: acostumaré, acostumaràs, acostumarà, acostumarem, acostumareu, acostumaran

INDICATIU CONDICIONAL: acostumaria, acostumaries, acostumaria, acostumaríem, acostumaríeu, acostumarien

SUBJUNTIU PRESENT: acostumi, acostumis, acostumi, acostumem, acostumeu, acostumin

SUBJUNTIU IMPERFET: acostumés, acostumessis, acostumés, acostuméssim, acostuméssiu, acostumessin

IMPERATIU: acostuma, acostumi, acostumem, acostumeu, acostumin

->acostumat

■acostumat -ada

[de acostumar]

adj Sòlit, de costum.

->acot

■acot

[de acotar¹]

m AGR 1 Arbre que hom ha acotat.

2 tanyada¹.

->acotació

■acotació

Part. sil.: a_co_ta_ci_ó

[de acotar²]

f 1 Anotació al marge d’un escrit.

2 TEAT En una peça teatral, nota explicativa referent a la disposició de l’escena, al moviment dels personatges, etc.

3 TOPOG Acotament.

->acotament¹

■acotament¹

[de acotar¹]

m Acció d’acotar o d’acotar-se. Saludà amb un acotament de cap.

->acotament²

■acotament²

[de acotar²]

m TOPOG Acció de posar les cotes en un croquis, un pla topogràfic, un mapa, etc.

->acotar¹

■acotar¹

[d’origen incert, segurament emparentat amb acotxar¹, acatxar i acatar, de significat semblant, amb possible relació amb el ll. coactare ‘ajuntar, estrènyer’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar l’orella a terra.

2 pron Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. Caminar acotat.

3 acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit.

4 tr AGR Tallar (una planta) ran de terra perquè tregui tanys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acotar

GERUNDI: acotant

PARTICIPI: acotat, acotada, acotats, acotades

INDICATIU PRESENT: acoto, acotes, acota, acotem, acoteu, acoten

INDICATIU IMPERFET: acotava, acotaves, acotava, acotàvem, acotàveu, acotaven

INDICATIU PASSAT: acotí, acotares, acotà, acotàrem, acotàreu, acotaren

INDICATIU FUTUR: acotaré, acotaràs, acotarà, acotarem, acotareu, acotaran

INDICATIU CONDICIONAL: acotaria, acotaries, acotaria, acotaríem, acotaríeu, acotarien

SUBJUNTIU PRESENT: acoti, acotis, acoti, acotem, acoteu, acotin

SUBJUNTIU IMPERFET: acotés, acotessis, acotés, acotéssim, acotéssiu, acotessin

IMPERATIU: acota, acoti, acotem, acoteu, acotin

->acotar²

■acotar²

Cp. delimitar

[de cota²]

v tr 1 Posar les cotes (en un croquis, un pla topogràfic, un mapa, etc.).

2 Posar acotacions (a un escrit).

3 MAT Fitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acotar

GERUNDI: acotant

PARTICIPI: acotat, acotada, acotats, acotades

INDICATIU PRESENT: acoto, acotes, acota, acotem, acoteu, acoten

INDICATIU IMPERFET: acotava, acotaves, acotava, acotàvem, acotàveu, acotaven

INDICATIU PASSAT: acotí, acotares, acotà, acotàrem, acotàreu, acotaren

INDICATIU FUTUR: acotaré, acotaràs, acotarà, acotarem, acotareu, acotaran

INDICATIU CONDICIONAL: acotaria, acotaries, acotaria, acotaríem, acotaríeu, acotarien

SUBJUNTIU PRESENT: acoti, acotis, acoti, acotem, acoteu, acotin

SUBJUNTIU IMPERFET: acotés, acotessis, acotés, acotéssim, acotéssiu, acotessin

IMPERATIU: acota, acoti, acotem, acoteu, acotin

->acotiar

■acotiar

Part. sil.: a_co_ti_ar

[d’origen incert, potser pot relacionar-se amb acotar¹]

v tr Endegar, endreçar, acotxar, etc., (algú) amb sol·licitud, amorosament. La noia acotiava delicadament l’infant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acotiar

GERUNDI: acotiant

PARTICIPI: acotiat, acotiada, acotiats, acotiades

INDICATIU PRESENT: acotio, acoties, acotia, acotiem, acotieu, acotien

INDICATIU IMPERFET: acotiava, acotiaves, acotiava, acotiàvem, acotiàveu, acotiaven

INDICATIU PASSAT: acotií, acotiares, acotià, acotiàrem, acotiàreu, acotiaren

INDICATIU FUTUR: acotiaré, acotiaràs, acotiarà, acotiarem, acotiareu, acotiaran

INDICATIU CONDICIONAL: acotiaria, acotiaries, acotiaria, acotiaríem, acotiaríeu, acotiarien

SUBJUNTIU PRESENT: acotiï, acotiïs, acotiï, acotiem, acotieu, acotiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: acotiés, acotiessis, acotiés, acotiéssim, acotiéssiu, acotiessin

IMPERATIU: acotia, acotiï, acotiem, acotieu, acotiïn

->acotiledoni

■acotiledoni -ònia

[de a-¹ i cotiledoni]

adj BOT Que no té cotilèdons.

->acotxador

acotxador -a

[de acotxar²]

m i f FOLK Aixecador.

->acotxar¹

■acotxar¹

[del fr. acoucher, coucher ‘ficar al llit’, ll. collocare, d’on també el cat. colgar]

v 1 tr Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit. Son pare sempre anava a acotxar-la.

2 pron Acotxa’t bé i no et destapis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acotxar

GERUNDI: acotxant

PARTICIPI: acotxat, acotxada, acotxats, acotxades

INDICATIU PRESENT: acotxo, acotxes, acotxa, acotxem, acotxeu, acotxen

INDICATIU IMPERFET: acotxava, acotxaves, acotxava, acotxàvem, acotxàveu, acotxaven

INDICATIU PASSAT: acotxí, acotxares, acotxà, acotxàrem, acotxàreu, acotxaren

INDICATIU FUTUR: acotxaré, acotxaràs, acotxarà, acotxarem, acotxareu, acotxaran

INDICATIU CONDICIONAL: acotxaria, acotxaries, acotxaria, acotxaríem, acotxaríeu, acotxarien

SUBJUNTIU PRESENT: acotxi, acotxis, acotxi, acotxem, acotxeu, acotxin

SUBJUNTIU IMPERFET: acotxés, acotxessis, acotxés, acotxéssim, acotxéssiu, acotxessin

IMPERATIU: acotxa, acotxi, acotxem, acotxeu, acotxin

->acotxar²

■acotxar²

[v. acotar¹]

v 1 tr Abaixar, ajupir.

2 pron Acotxar-se a collir una cosa de terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acotxar

GERUNDI: acotxant

PARTICIPI: acotxat, acotxada, acotxats, acotxades

INDICATIU PRESENT: acotxo, acotxes, acotxa, acotxem, acotxeu, acotxen

INDICATIU IMPERFET: acotxava, acotxaves, acotxava, acotxàvem, acotxàveu, acotxaven

INDICATIU PASSAT: acotxí, acotxares, acotxà, acotxàrem, acotxàreu, acotxaren

INDICATIU FUTUR: acotxaré, acotxaràs, acotxarà, acotxarem, acotxareu, acotxaran

INDICATIU CONDICIONAL: acotxaria, acotxaries, acotxaria, acotxaríem, acotxaríeu, acotxarien

SUBJUNTIU PRESENT: acotxi, acotxis, acotxi, acotxem, acotxeu, acotxin

SUBJUNTIU IMPERFET: acotxés, acotxessis, acotxés, acotxéssim, acotxéssiu, acotxessin

IMPERATIU: acotxa, acotxi, acotxem, acotxeu, acotxin

->acovardiment

■acovardiment

[de acovardir]

m Estat del qui s’ha acovardit.

->acovardir

■acovardir

[de covard; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Intimidar, fer perdre el coratge (a algú). Veure la pistola el va acovardir.

2 pron Perdre el coratge, agafar por. Quan es posa malalt s’acovardeix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acovardir

GERUNDI: acovardint

PARTICIPI: acovardit, acovardida, acovardits, acovardides

INDICATIU PRESENT: acovardeixo, acovardeixes, acovardeix, acovardim, acovardiu, acovardeixen

INDICATIU IMPERFET: acovardia, acovardies, acovardia, acovardíem, acovardíeu, acovardien

INDICATIU PASSAT: acovardí, acovardires, acovardí, acovardírem, acovardíreu, acovardiren

INDICATIU FUTUR: acovardiré, acovardiràs, acovardirà, acovardirem, acovardireu, acovardiran

INDICATIU CONDICIONAL: acovardiria, acovardiries, acovardiria, acovardiríem, acovardiríeu, acovardirien

SUBJUNTIU PRESENT: acovardeixi, acovardeixis, acovardeixi, acovardim, acovardiu, acovardeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: acovardís, acovardissis, acovardís, acovardíssim, acovardíssiu, acovardissin

IMPERATIU: acovardeix, acovardeixi, acovardim, acovardiu, acovardeixin

->acr-

■acr-

Forma prefixada del mot grec ákros, que significa ‘situat a l’extremitat, al cim’, ‘el més alt’.

->acràcia

■acràcia

Part. sil.: a_crà_ci_a

[de a-¹ i -cràcia]

f 1 Impotència, feblesa.

2 Anarquia.

3 Doctrina que nega la necessitat de l’existència d’un poder i una autoritat polítics, i els combat per tal de suprimir-los.

4 Situació social en què no existeix un poder o aquest resta marginat i amb escassa o nul·la autoritat.

->acral

acral

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les extremitats o als àpexs.

->acràndria

acràndria

Part. sil.: a_cràn_dri_a

[del gr. ákra ‘extremitat’ i anḗr, andrós ‘home’]

f BOT En els briòfits, presència d’anteridis en l’àpex de la tigeta.

->acrània

■acrània

Part. sil.: a_crà_ni_a

[de a-¹ i el gr. kraníon ‘crani’]

f PAT Absència total o parcial de crani.

->acranial

■acranial

Part. sil.: a_cra_ni_al

[de a-¹ i cranial]

adj PAT Mancat de crani.

->acraniats

acraniats

Part. sil.: a_cra_ni_ats

[de a-¹ i crani]

m pl ZOOL Cefalocordats.

->acràsia

acràsia

Part. sil.: a_crà_si_a

[de a-¹ i el gr. krãsis ‘mescla; temperament’]

f MED Excés, intemperància.

->acrasials

■acrasials

Part. sil.: a_cra_si_als

[de a-¹ i el gr. krãsis ‘mescla; temperament’]

f BOT 1 pl Ordre de mixomicets sense peridi en els esporocarps.

2 sing Mixomicet de l’ordre de les acrasials.

->acrasiomicots

■acrasiomicots

Part. sil.: a_cra_si_o_mi_cots

m BOT 1 pl Grup d’organismes eucariotes unicel·lulars, que sovint s’inclou dins el grup dels fongs amb la categoria de divisió o de classe (i aleshores pren el nom d’acrasiomicets), format per espècies heteròtrofes ameboides que es reprodueixen per espores originades en esporangis aeris i no formen plasmodis.

2 sing Organisme del grup dels acrasiomicots.

->acraspedota

acraspedota

[de a-¹ i el gr. kráspedon ‘vora, franja’]

adj ZOOL Dit de les meduses que no tenen vel.

->àcrata

■àcrata

[de acràcia]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’acràcia 2; anàrquic.

2 adj i m i f Anarquista.

3 m i f Partidari de la supressió de tota autoritat.

->acràtic

■acràtic -a

[de acràcia]

adj Relatiu o pertanyent a l’acràcia.

->acraturesi

acraturesi

[del gr. akratḗs ‘impotent’ i oúrēsis ‘micció’]

f PAT Dificultat de la micció per atonia de la bufeta.

->acre¹

■acre¹

Cp. agre²

[del ll. ācer, -cris, -cre (v. agre²); 1a FONT: s. XVI]

adj 1 1 D’un sabor fort i irritant.

2 p ext Olor acre. So acre.

2 Que conté un principi irritant.

3 fig Càustic, d’una aspror irritant. Un caràcter acre.

->acre²

■acre²

[de l’angl. acre, de la mateixa arrel del ll. ager, agri ‘camp’ (v. agre¹)]

m METROL Unitat angloamericana de mesura agrària, equivalent a 4 047 m².

->acreció

■acreció

Part. sil.: a_cre_ci_ó

[del ll. accretio, -ōnis ‘creixement’]

f 1 METEOR Formació de neu granulada i de gebre mitjançant la incorporació de gotetes d’aigua subfosa en un cristall de glaç.

2 MINERAL 1 Acció de créixer els minerals per juxtaposició de molècules des de l’exterior;

2 l’efecte.

3 PAT Adherència de parts naturalment separades.

4 acreció dels continents GEOL Procés de creixement dels continents que té lloc durant orogènesis successives.

5 disc d’acreció ASTR Massa gasosa en forma de disc que envolta un objecte celeste de gran massa, constituïda per àtoms i molècules que cauen sobre el cos central, atrets pel seu gran camp gravitatori, i seguint un moviment espiral.

->acreditable

■acreditable

[de acreditar]

adj Que hom pot acreditar.

->acreditació

■acreditació

Part. sil.: a_cre_di_ta_ci_ó

[de acreditar]

f 1 1 Acció d’acreditar;

2 l’efecte.

2 Document que acredita la identitat o la condició d’una persona i la capacita per a realitzar determinades funcions.

->acreditar

■acreditar

[de crèdit; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 1 tr Fer digna de crèdit (una cosa o una persona). Aquesta expressió és acreditada per bons escriptors. Aquest edifici l’acredita de bon arquitecte.

2 tr Servir per a demostrar que (algú) és la persona que diu que és, que exerceix una professió o que té autorització per a fer alguna cosa. Aquest carnet t’acredita com a periodista.

3 tr DR INTERN Autoritzar una persona per a representar, com a ambaixador o agent diplomàtic, un estat davant un altre, o bé davant un organisme internacional.

4 pron Percaçar crèdit, guanyar crèdit. El nou museu s’ha anat acreditant amb el temps.

2 tr Assegurar la realitat (d’una cosa), fer tenir creença (en alguna cosa). Podem acreditar que ell no estava al corrent dels fets.

3 tr COMPT Abonar.

4 tr DR MERC Reconèixer un crèdit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acreditar

GERUNDI: acreditant

PARTICIPI: acreditat, acreditada, acreditats, acreditades

INDICATIU PRESENT: acredito, acredites, acredita, acreditem, acrediteu, acrediten

INDICATIU IMPERFET: acreditava, acreditaves, acreditava, acreditàvem, acreditàveu, acreditaven

INDICATIU PASSAT: acredití, acreditares, acredità, acreditàrem, acreditàreu, acreditaren

INDICATIU FUTUR: acreditaré, acreditaràs, acreditarà, acreditarem, acreditareu, acreditaran

INDICATIU CONDICIONAL: acreditaria, acreditaries, acreditaria, acreditaríem, acreditaríeu, acreditarien

SUBJUNTIU PRESENT: acrediti, acreditis, acrediti, acreditem, acrediteu, acreditin

SUBJUNTIU IMPERFET: acredités, acreditessis, acredités, acreditéssim, acreditéssiu, acreditessin

IMPERATIU: acredita, acrediti, acreditem, acrediteu, acreditin

->acreditatiu

■acreditatiu -iva

Part. sil.: a_cre_di_ta_tiu

[de acreditar]

adj Que acredita.

->acreixement

■acreixement

Part. sil.: a_crei_xe_ment

[de acréixer; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Acció d’acréixer o d’acréixer-se;

2 l’efecte.

2 MINERAL Creixement que experimenten els minerals per juxtaposició.

3 PAT Primer període de les malalties, durant el qual els símptomes es fan progressivament intensos.

->acréixer

■acréixer

Part. sil.: a_créi_xer

[del ll. accrescĕre ‘augmentar’; 1a FONT: 1599]

v 1 tr Fer augmentar per graus. Aquesta pel·lícula ha acrescut la popularitat de l’actriu.

2 pron Augmentar per graus. L’afany de justícia s’acreixia molt de pressa.

3 dret d’acréixer DR CIV Dret que té l’hereu (o legatari) a incrementar la seva part de l’herència (o llegat) amb la d’un cohereu (o col·legatari) quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acréixer

GERUNDI: acreixent

PARTICIPI: acrescut, acrescuda, acrescuts, acrescudes

INDICATIU PRESENT: acreixo, acreixes, acreix, acreixem, acreixeu, acreixen

INDICATIU IMPERFET: acreixia, acreixies, acreixia, acreixíem, acreixíeu, acreixien

INDICATIU PASSAT: acreixí, acreixeres, acreixé, acreixérem, acreixéreu, acreixeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): acresquí, acresqueres, acresqué, acresquérem, acresquéreu, acresqueren

INDICATIU FUTUR: acreixeré, acreixeràs, acreixerà, acreixerem, acreixereu, acreixeran

INDICATIU CONDICIONAL: acreixeria, acreixeries, acreixeria, acreixeríem, acreixeríeu, acreixerien

SUBJUNTIU PRESENT: acreixi, acreixis, acreixi, acreixem, acreixeu, acreixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): acreixi, acreixis, acreixi, acresquem, acresqueu, acreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: acreixés, acreixessis, acreixés, acreixéssim, acreixéssiu, acreixessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): acresqués, acresquessis, acresqués, acresquéssim, acresquéssiu, acresquessin

IMPERATIU: acreix, acreixi, acreixem, acreixeu, acreixin

IMPERATIU (alternatiu): acreix, acreixi, acresquem, acreixeu, acreixin

->acrement

■acrement

[de acre¹]

adv D’una manera acre.

->acrementició

■acrementició

Part. sil.: a_cre_men_ti_ci_ó

[forma analògica sobre la base del ll. accrementum ‘creixement’]

f Disposició de nous elements estructurals damunt els que ja formen un teixit, una estructura, etc.

->acres

■acres

[del ll. achras, -ădis ‘perer salvatge’]

m BOT Arbre perennifoli de la família de les sapotàcies (Achras zapota), del làtex del qual hom fabrica el xiclet.

->acrescent

■acrescent

[del ll. accrescens -ntis, participi pres. de accrescĕre ‘augmentar’]

adj BOT Dit de l’òrgan d’un vegetal que continua creixent un cop format.

->acriaturat

■acriaturat -ada

Part. sil.: a_cri_a_tu_rat

[de criatura]

adj 1 Que sembla una criatura. És un home una mica acriaturat.

2 Propi de criatura. Té unes maneres totes acriaturades.

->acríbia

acríbia

Part. sil.: a_crí_bi_a

[del gr. akríbeia ‘precisió, perfecció extrema’]

f Qualitat que tenen certs escriptors d’estudiar molt profundament les matèries que tracten i d’apreciar el valor just dels arguments i texts en què es fonamenten.

->acrídids

■acrídids

[del gr. akrís, -ídos ‘llagost’ i -id]

m ENTOM 1 pl Família d’ortòpters integrada per insectes que produeixen un so característic amb el fregadís dels èlitres.

2 sing Insecte del grup dels acrídids.

->acridiforme

acridiforme

[del gr. akrís, -ídos ‘llagost’ i -forme]

adj ENTOM De forma semblant als acrídids.

->acridina

■acridina

[de la modificació del ll. acer, acris ‘agut’ per influx de àcid, i -ina]

f QUÍM ORG Compost heterocíclic de fórmula C₁₃H₉N.

->acridínic

■acridínic -a

[de acridina]

adj 1 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a l’acridina.

2 colorant acridínic COL Colorant sintètic bàsic que té en la seva molècula el nucli de l’acridina.

->acridòfag

■acridòfag -a

[del gr. akrís, -ídos i -fag]

adj ZOOL Que es nodreix d’acrídids.

->acridona

acridona

[de l’arrel de acridina i (cet)ona]

f QUÍM ORG Cetona derivada de l’acridina, de fórmula C₁₃H₉NO, obtinguda per ciclització de l’àcid N-fenilantranílic.

->acriflavina

■acriflavina

[del ll. acer, acris ‘agut’, flavus ‘groc’ i -ina]

f FARM Producte farmacèutic, dit també gonacrina, constituït per una mescla de colorants acridínics i utilitzat com a tòpic bacteriostàtic i bactericida.

->acrilaldehid

acrilaldehid

[de acríl(ic) i aldehid]

m QUÍM ORG Acroleïna.

->acrilamida

■acrilamida

[de acríl(ic) i amida]

f QUÍM ORG Amida de l’àcid acrílic, aplicada en síntesi orgànica (colorants) i sobretot per a obtenir polímers i copolímers.

->acrilat

■acrilat

[de acríl(ic) i -at²]

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid acrílic.

->acrílic

■acrílic -a

[comp. híbrid de acr(oleïna) i el gr. hylikós ‘material’, del gr. hýlē ‘matèria’]

adj 1 PLÀST Relatiu o pertanyent als polímers o als copolímers acrílics.

2 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a l’àcid acrílic o als seus derivats.

3 QUÍM ORG 1 àcid acrílic Àcid propenoic, utilitzat com a monòmer per a obtenir polímers acrílics, alguns acrilats per esterificació i com a intermediari en síntesi orgànica.

2 àcid acrílic glacial Àcid acrílic molt ric, capaç de cristal·litzar a les temperatures hivernals.

4 elastòmer acrílic PLÀST Tipus de polímer que té una quantitat predominant d’èster acrílic en forma d’acrilat d’etil o d’acrilat de butil en la cadena del polímer.

5 fibra acrílica QUÍM IND Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, en una gran proporció en pes, per unitats acrilonitril.

6 polímers de l’àcid acrílic PLÀST Composts resultants de la polimerització de l’àcid acrílic.

7 resines acríliques PLÀST Resines bàsicament formades pels polímers i els copolímers dels èsters dels àcids acrílic i metacrílic.

->acriloïl

■acriloïl

Part. sil.: a_cri_lo_ïl

[de acríl(ic), -o- i -il]

m QUÍM ORG Grup acil de fórmula CH═CHCO—, derivat de l’àcid acrílic.

->acrilonitril

■acrilonitril

[de acríl(ic), -o- i nitril]

m QUÍM ORG Líquid emprat en la fabricació de fibres acríliques.

->acrimònia

■acrimònia

Part. sil.: a_cri_mò_ni_a

[del ll. acrimōnia; 1a FONT: 1616]

f Qualitat d’acre.

->acrimoniós

■acrimoniós -osa

Part. sil.: a_cri_mo_ni_ós

[de acrimònia]

adj Que té acrimònia.

->acrínia

acrínia

Part. sil.: a_crí_ni_a

[de a-¹ i el gr. krínō ‘separar, segregar’]

f PAT Absència o disminució d’una secreció.

->acritarcs

■acritarcs

[del gr. ákritos ‘indecís, dubtós, confús’ i archós ‘cap, el primer’]

m MICROB 1 pl Grup de microorganismes esferoïdals, dotats d’espines, planctònics o bentònics, de 5 a 200 μm, de posició taxonòmica incerta (protists, espores, algues verdes) i que han viscut especialment al proterozoic i al paleozoic inferior.

2 sing Microorganisme del grup dels acritarcs.

->acrític

■acrític -a

[de a-¹ i crític]

adj No crític, poc racional.

->acritud

■acritud

[del ll. ācrītudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acrimònia.

2 TECNOL Estat adquirit pels metalls en ésser deformats plàsticament en fred, caracteritzat per l’augment de la duresa i de la fragilitat.

->acro

acro

m ESPORT Acroesquí.

->acro-

■acro-

Forma prefixada del mot grec ákros, que significa ‘situat a l’extremitat, al cim’, ‘el més alt’. Ex.: acròpoli, acrofòbia.

->acroagnòsia

acroagnòsia

Part. sil.: a_cro_ag_nò_si_a

[de acro- i agnòsia]

f PAT Absència de la sensació perceptiva en un membre.

->acroamàtic

■acroamàtic -a

Part. sil.: a_cro_a_mà_tic

[del gr. akroamatikós ‘que s’adreça a l’orella’]

adj 1 Comunicat oralment. Doctrina acroamàtica.

2 Que no s’adreça sinó a alguns iniciats, esotèric.

3 escrits acroamàtics FILOS Els escrits d’Aristòtil que contenen la seva obra científica i que no eren destinats al públic, sinó als deixebles.

->acroanòxia

acroanòxia

Part. sil.: a_cro_a_nò_xi_a

[de acro- i anòxia]

f PAT Anòxia local que afecta les extremitats.

->acrobàcia

■acrobàcia

Part. sil.: a_cro_bà_ci_a

[format incorrectament per imitació del fr. acrobatie, íd.]

f 1 1 Art de l’acròbata de fer salts, equilibris i tota mena d’exercicis perillosos sobre la corda fluixa, sobre cavalls, bicicletes, etc., i altres exercicis dinàmics arriscats.

2 Acte o maniobra que presenta dificultats excepcionals.

2 ESPECT Número de varietats que l’artista fa amb tota mena d’aparells o sense altre accessori que una catifa col·locada sobre la pista.

3 acrobàcia aèria AERON Conjunt de moviments i de situacions que no són els normals de vol, intencionadament imposats per un pilot al seu avió.

->acròbata

■acròbata

[del fr. acrobate, i aquest, del gr. akróbatos ‘que camina sobre la punta dels peus’, comp. de ákros ‘extrem’ i baínō ‘caminar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 m i f Persona que practica l’acrobàcia.

2 m ZOOL Petit marsupial australià de la família dels falangèrids (Acrobates pygmaeus), molt àgil, que fa grans salts entre les branques dels arbres.

->acrobàtic

■acrobàtic -a

[de acròbata]

adj Relatiu o pertanyent a l’acrobàcia. Exercicis acrobàtics.

->acrobatisme

■acrobatisme

[de acròbata]

m Art de l’acròbata, professió d’acròbata.

->acrobiont

acrobiont

Part. sil.: a_cro_bi_ont

[de acro-, bio- i el gr. ṓn, óntos ‘ens’]

adj i m BIOL Organisme aerobi.

->acroblast

acroblast

[de acro- i -blast]

m CIT i EMBRIOL Part del complex de Golgi de l’espermàtida que dóna lloc a l’acrosoma en el moment de l’espermatogènesi.

->acrocarp

■acrocarp -a

[de acro- i -carp²]

adj BOT Dit de les molses que tenen primer els arquegonis i després els esporogonis implantats a l’àpex del caulidi.

->acrocàrpic

■acrocàrpic -a

[de acrocarp]

adj BOT Acrocarp.

->acrocèfal

acrocèfal -a

[de acro- i -cèfal]

adj i m i f PAT Afectat d’acrocefàlia.

->acrocefàlia

acrocefàlia

Part. sil.: a_cro_ce_fà_li_a

[de acro- i -cefàlia]

f PAT Deformitat cranial caracteritzada per la forma cònica del crani, deguda a la sinostosi prematura de les sutures.

->acrocèntric

acrocèntric -a

[de acro- i cèntric]

adj GEN Dit del cromosoma el centròmer del qual no és situat en posició central sinó més a prop d’un extrem i dóna dos braços de longitud diferents.

->acrocianosi

■acrocianosi

Part. sil.: a_cro_ci_a_no_si

[de acro- i cianosi]

f PAT Cianosi permanent de les parts distals.

->acrocont

acrocont -a

[de acro- i el gr. kontós ‘dard, flagel’]

adj BIOL Que té flagels en posició apical.

->acrodermatitis

■acrodermatitis

[de acro- i dermatitis]

f PAT Inflamació de la pell localitzada a les extremitats.

->acrodextrina

acrodextrina

[de acro- i dextrina]

f BIOQ Varietat de dextrina, la més extensament hidrolitzada, que no dóna ja cap coloració amb el iode.

->acrodínia

■acrodínia

Part. sil.: a_cro_dí_ni_a

[de acr- i -odínia]

f PAT Infecció, gairebé sempre infantil, caracteritzada per un seguit d’erupcions febrils que solen persistir mesos i anys.

->acrodont

■acrodont -a

[de acr- i -odont]

1 adj ANAT ANIM Dit de les dents consolidades amb l’alvèol formant una sola massa.

2 m pl ZOOL Grup de rèptils que presenten una estructura dentària del tipus acrodont.

->acroesquí

acroesquí

Part. sil.: a_cro_es_quí

[pl -ís] m ESPORT Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens per una pista al llarg de la qual cal fer una sèrie de passos, cabrioles i piruetes acompanyats d’altres moviments acrobàtics harmonitzats amb música.

->acroestèsia

acroestèsia

Part. sil.: a_cro_es_tè_si_a

[de acro- i -estèsia]

f PAT Dolor a les extremitats.

->acrofase

acrofase

[de acro- i fase]

f ETOL Moment àlgid en el decurs de cada cicle d’un ritme biològic.

->acrofil·le

acrofil·le

[de acro- i -fil·le]

m BOT Part superior dels primordis foliars que comencen a diferenciar-se.

->acrofòbia

■acrofòbia

Part. sil.: a_cro_fò_bi_a

[de acro- i -fòbia]

f PSIC Fòbia als llocs elevats.

->acrogàmia

acrogàmia

Part. sil.: a_cro_gà_mi_a

[de acro- i -gàmia]

f BOT Porogàmia.

->acrogen

■acrogen -ògena

[de acro- i -gen]

adj BOT Format, engendrat, a sobre o a partir de l’àpex.

->acrogin

■acrogin -ògina

[de acro- i -gin]

BOT 1 adj Que té els arquegonis primer, i després els esporogonis, a l’àpex del tal·lus.

2 f pl Grup de jungermannials.

->acroide

acroide

Part. sil.: a_croi_de

[alteració del ll. cient. modern acaroides, íd., comp. de acărus ‘àcar’ i -oide]

f PINTUR Resina de baix preu, groga o vermella, obtinguda de diverses espècies d’arbusts australians del gènere Xanthorrhoea (liliàcies).

->acroïta

acroïta

Part. sil.: a_cro_ï_ta

[de a-¹, el gr. khr/s ‘color de carn ’, i el suf. propi de noms de minerals -ita]

f MINERAL Varietat de turmalina, incolora o d’un verd delicat.

->acroleïna

■acroleïna

Part. sil.: a_cro_le_ï_na

[del ll. ācer, ācris ‘agre’ i oleïna]

f QUÍM ORG Nom trivial de l’acrilaldehid, utilitzat en la fabricació de resines sintètiques i com a primera matèria per a diverses síntesis orgàniques.

->acromat-

■acromat-

Forma prefixada del mot grec akhrṓmatos, que significa ‘sense color’. Ex.: acromatòpsia.

->acromatiàcies

acromatiàcies

Part. sil.: a_cro_ma_ti_à_ci_es

[de acromati- i -àcia]

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels beggiatoals, caracteritzats pel fet de no formar tricomes.

2 sing Bacteri de la família de les acromatiàcies.

->acromàtic

■acromàtic -a

[de a-¹ i cromàtic]

adj 1 BIOL Dit de les estructures cel·lulars no susceptibles d’ésser tenyides amb els colorants emprats en les tècniques citològiques o histològiques.

2 ÒPT 1 Que refracta la llum blanca sense descompondre-la.

2 Dit del sistema òptic en el qual la correcció de l’aberració cromàtica permet de veure els objectes exempts de les coloracions estranyes que presenten a les vores amb els sistemes no corregits. Telescopi acromàtic. Microscopi acromàtic.

->acromatisme

■acromatisme

[de acromàtic]

m 1 ÒPT 1 Qualitat d’acromàtic.

2 Propietat d’un sistema òptic d’evitar l’aberració cromàtica.

2 PINT Descoloració que resulta de la barreja dels colors primaris i llurs complementaris en quantitats iguals.

->acromatitzar

■acromatitzar

[de acromàtic]

v tr 1 Fer acromàtic, privar de color.

2 ÒPT Fer acromàtic un sistema òptic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acromatitzar

GERUNDI: acromatitzant

PARTICIPI: acromatitzat, acromatitzada, acromatitzats, acromatitzades

INDICATIU PRESENT: acromatitzo, acromatitzes, acromatitza, acromatitzem, acromatitzeu, acromatitzen

INDICATIU IMPERFET: acromatitzava, acromatitzaves, acromatitzava, acromatitzàvem, acromatitzàveu, acromatitzaven

INDICATIU PASSAT: acromatitzí, acromatitzares, acromatitzà, acromatitzàrem, acromatitzàreu, acromatitzaren

INDICATIU FUTUR: acromatitzaré, acromatitzaràs, acromatitzarà, acromatitzarem, acromatitzareu, acromatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: acromatitzaria, acromatitzaries, acromatitzaria, acromatitzaríem, acromatitzaríeu, acromatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: acromatitzi, acromatitzis, acromatitzi, acromatitzem, acromatitzeu, acromatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: acromatitzés, acromatitzessis, acromatitzés, acromatitzéssim, acromatitzéssiu, acromatitzessin

IMPERATIU: acromatitza, acromatitzi, acromatitzem, acromatitzeu, acromatitzin

->acromato-

■acromato-

Forma prefixada del mot grec akhrṓmatos, que significa ‘sense color’. Ex.: acromatòlisi.

->acromatòpsia

acromatòpsia

Part. sil.: a_cro_ma_tòp_si_a

[de acromat- i -òpsia]

f PAT Impossibilitat o dificultat de percebre o de distingir els colors.

->acromegàlia

acromegàlia

Part. sil.: a_cro_me_gà_li_a

[de acro- i -megàlia]

f PAT Malaltia crònica que consisteix en el gigantisme congènit de les extremitats.

->acromelàlgia

acromelàlgia

Part. sil.: a_cro_me_làl_gi_a

[de acro-, el gr. mélos ‘membre, articulació’ i -àlgia]

f PAT Afecció caracteritzada per crisis paroxístiques de dolor i de rubefacció a les mans i als peus. És anomenada també eritromelàlgia.

->acromi

■acromi

[de acròmion]

m ANAT ANIM Apòfisi superior de l’omòplat, de forma triangular, que s’articula amb l’extremitat externa de la clavícula.

->acromia

acromia

Part. sil.: a_cro_mi_a

[de a-¹ i -cromia]

f PAT 1 Deficiència de pigmentació de la pell.

2 Manca de color en els teixits.

->acromial

■acromial

Part. sil.: a_cro_mi_al

[de acromi]

adj ANAT Relatiu o pertanyent a l’acromi.

->acromio-

■acromio-

Forma prefixada del mot acromi. Ex.: acromioclavicular.

->acròmion

■acròmion

Part. sil.: a_crò_mi_on

[de acro- i el gr. õmos ‘espatlla’]

m ANAT Acromi.

->acromobacteriàcies

acromobacteriàcies

Part. sil.: a_cro_mo_bac_te_ri_à_ci_es

[de a-¹, cromo- i bacteri]

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, formada per bacils gramnegatius lliures o paràsits.

2 sing Bacteri de la família de les acromobacteriàcies.

->àcron

■àcron

[del gr. ákros ‘extrem’]

m ANAT ANIM Segment apical del cap dels artròpodes.

->acrònic

■acrònic -a

[del gr. akrónykhos ‘del vespre’]

adj ASTR 1 Dit de l’astre que neix a posta de sol i es pon a sol ixent.

2 Dit de la sortida o la posta de l’astre acrònic.

->acronicta

acronicta

Hom.: acronicte

[del gr. akrónyktos ‘de vespre’]

f ENTOM Gènere de papallones nocturnes de l’ordre dels lepidòpters (Acronycta sp), l’eruga de les quals habita en els oms.

->acronicte

acronicte -a

Hom.: acronicta

[del gr. akrónyktos, íd., comp. de ákros ‘extrem’ i nýx, nyktós ‘nit’]

adj ASTR Que només és visible durant la nit.

->acrònim

■acrònim

[de acr- i gr. ónoma ‘nom’; 1a FONT: 1961]

m Qualsevol abreviació formada amb lletres o segments inicials o finals extrets dels mots que componen una frase, que és pronunciable com un mot ordinari; per exemple, radar, làser, UNESCO, etc.

->acronímia

acronímia

Part. sil.: a_cro_ní_mi_a

[de acrònim]

f Fenomen de creació d’acrònims.

->acroparestèsia

acroparestèsia

Part. sil.: a_cro_pa_res_tè_si_a

[de acro- i parestèsia]

f PAT Parestèsia de les extremitats, amb adormiment, formigueigs i dolors paroxismals.

->acropatia

■acropatia

Part. sil.: a_cro_pa_ti_a

[de acro- i -patia]

f PAT Afecció de les extremitats.

->acròpet

acròpet -a

[comp. híbrid de acro- i la forma sufixal ll. -peta, del ll. petĕre ‘adreçar-se’]

adj BOT Que neix començant per la base i prosseguint cap a l’àpex, com les fulles i les flors en una planta.

->acropodi

acropodi

[de acro- i el gr. pódion, dimin. de poũs, podós ‘peu’]

m ZOOL Part terminal de l’extremitat dels vertebrats, formada per cinc radis o dits.

->acròpoli

■acròpoli

[del gr. akrópolis, íd., comp. de ákros ‘extrem’ i pólis ‘ciutat’; 1a FONT: 1906]

f HIST En les ciutats gregues antigues, part alta, que servia sobretot com a lloc de defensa en moments de perill i com a centre de cultes religiosos i cívics.

->acròpolis

■acròpolis

[variant de acròpoli]

f HIST Acròpoli.

->acroquetials

acroquetials

Part. sil.: a_cro_que_ti_als

[del ll. cient. acrochaetiales, íd.]

f BOT 1 pl Ordre de florídies (rodòfits) senzilles de tal·lus heteròtric.

2 sing Alga de l’ordre de les acroquetials.

->acroquirisme

acroquirisme

[de akrokheirismós, íd., comp. de ákros ‘extrem’ i kheirismós ‘maneig’, de kheir ‘mà’]

m ESPORT 1 Un dels tres tipus de lluita dels antics grecs, en la qual hom emprava exclusivament els dits de les mans.

2 Prova de força en la qual dos lluitadors s’agafen per les mans o pels dits, repenjats amb els colzes damunt una taula, fins que un d’ells aconsegueix de fer posar el braç de l’altre en posició horitzontal.

->acrosa

α-acrosa

[de acro(leïna) i -osa¹]

f QUÍM ORG Fructosa racèmica.

->acroscòpic

acroscòpic -a

[de acro- i -scòpic]

adj BOT Dit de la part de la planta orientada cap a l’àpex d’un eix o cap a la part superior d’algun òrgan.

->acrosifonals

acrosifonals

[de acro- i sifonal]

f BOT 1 pl Ordre de clorofícies que comprèn algues filamentoses no ramificades.

2 sing Alga de l’ordre de les acrosifonals.

->acrosíndesi

acrosíndesi

[de acro- i síndesi]

f GEN Unió incompleta entre els extrems de les meitats d’un cromosoma durant la meiosi.

->acrosoma

■acrosoma

[de acro- i soma]

m CIT Vesícula plena d’enzims hidrolítics i substàncies riques en glúcids que embolcalla la part anterior del nucli de l’espermatozoide com si fos un caputxó, juntament amb el qual constitueix el cap del gàmeta, i que, a través de la reacció acrosòmica, digereix les cobertes de l’oòcit per tal que l’espermatozoide pugui penetrar-hi.

->acrosòmic

acrosòmic -a

[de acrosoma]

adj CIT 1 Relatiu o pertanyent a l’acrosoma.

2 grànul acrosòmic Grànul que apareix dins el complex de Golgi quan l’espermàtida esdevé espermatozoide.

3 reacció acrosòmica Conjunt de processos enzimàtics gràcies als quals el cap de l’espermatozoide pot travessar les membranes de l’oòcit.

->acròspora

acròspora

[de acro- i -spora]

f BOT Espora exògena formada a l’extrem apical de l’esporòfor.

->acròstic

■acròstic -a

[del gr. akrostikhís, comp. de ákros ‘extrem’ i stíkhos ‘línia, vers’; 1a FONT: 1696, DLac.]

LIT 1 adj Dit d’un poema o d’una altra composició en què les lletres que ocupen determinats llocs (generalment l’inici de cada vers) formen un mot o una frase.

2 m Composició acròstica.

->acrostoli

■acrostoli

[de acro- i el gr. stólos ‘sortint de la proa’]

m 1 Voluta que adornava la proa de les naus antigues.

2 Esperó que portaven les galeres per foradar el flanc de les galeres contràries en les batalles navals.

->acroteri

■acroteri

[del gr. akrōtḗrion ‘promontori’]

m ARQUIT 1 1 Ornament posat als extrems o al cim del frontó dels temples grecs, etruscs i romans, en forma de palmeta o de figura.

2 Sòcol o pedestal d’un frontó que sosté un acroteri.

2 Barana col·locada damunt una cornisa per a ocultar l’alçada de la teulada.

->acrotonia

acrotonia

Part. sil.: a_cro_to_ni_a

[del gr. akrótonos ‘que té l’extremitat estesa, tensa’]

f BOT Tendència a afavorir la brotada de les gemmes apicals, en comptes de les basals o de les de la porció intermèdia de cada ramificació, que manifesten alguns vegetals, principalment arbres.

->acrotoràcics

acrotoràcics

[de acro- i toràcic]

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis cirrípedes integrat per individus que viuen sempre fixats per la regió preoral.

2 sing Crustaci de l’ordre dels acrotoràcics.

->acrotropisme

acrotropisme

[de acro- i tropisme]

m BOT Quimiotropisme provocat per l’oxigen o pel diòxid de carboni de l’aire.

->acrozona

■acrozona

[de acro- i zona]

f ESTRATIG Unitat de biostratigrafia caracteritzada per la dispersió vertical d’un tàxon específic.

->a. c. s.

a. c. s.

abrev al cel sia.

->acta

■acta

Hom.: acte

[del ll. acta, neutre pl. de actus ‘acte’, pres com a sing; 1a FONT: s. XIII]

f 1 DR Document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat, a fi que n’hi hagi constància. Acta notarial.

2 acta electoral DR CONST 1 Document en el qual hom fa constància dels resultats i de les incidències d’una elecció.

2 Certificat on consta l’elecció d’una persona per a un càrrec.

3 acta proconsular DR ROM Procés verbal d’un judici pres pels taquígrafs del tribunal proconsular.

->actant

■actant

[del fr. actant, formació analògica sobre la base de act-, participi del ll. agĕre ‘fer’]

m LING En la terminologia de L. Tesnière, cadascun dels complements que són exigits, o poden ésser-ho, pel verb o l’adjectiu.

->acte

■acte

Hom.: acta

[del ll. actus, -ūs, íd., der. de agĕre ‘fer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Fet realitzat per l’home, efecte d’una determinació de la voluntat. Acte de justícia, de pietat, d’hospitalitat. Un acte covard.

2 Fet públic. L’acte solemne de la inauguració de la nova facultat.

3 Acta.

4 FILOS Segons la tradició aristotèlica, estat d’existència real, com a oposat a potència o existència possible.

5 RELIG Expressió feta a Déu per un creient per tal de manifestar-li el seu penediment, la seva fe, la seva confiança, el seu amor.

6 TEAT Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.

7 acte administratiu DR ADM Qualsevol acció o manifestació dels òrgans de l’administració pública en l’exercici de les seves funcions públiques.

8 acte carnal Coit.

9 acte de comerç DR MERC Qualsevol acte comprès dins les lleis mercantils.

10 acte de cort HIST DR 1 Acte acordat o dut a terme per les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del Regne d’Aragó.

2 Privilegi, edicte, pragmàtica, costum, ordinació, concòrdia, sentència o un altre dret preconstituït fora de l’assemblea legislativa i sotmès a l’aprovació de les corts, per tal de gaudir de la mateixa força legal d’una constitució o d’un fur.

11 acte de fe HIST Cerimònia establerta pels tribunals de la inquisició dels regnes hispànics (des de ben entrat el segle XVI) per tal de llegir solemnement el procés de les causes de fe que havien instruït o substanciat.

12 acte de l’home ÈTIC Segons l’escolàstica, acte irreflexiu, que prové de l’instint, de la rutina, etc., en oposició a acte humà.

13 acte de parla LING Emissió lingüística entesa com a part de l’acció humana. Acte de parla locutiu, il·locutiu, perlocutiu

14 acte de servei DR Acte que fa referència a l’acompliment d’una funció pública per part d’un funcionari, especialment per part d’un militar o un agent armat.

15 acte d’última voluntat DR Disposició que fa la persona sobre els seus béns per a després de la seva mort.

16 acte fallit PSIQ Comportament anormal d’un subjecte que falla alguns actes (lapsus, oblits, pèrdua d’objectes, etc.) que habitualment fa d’una manera correcta.

17 acte humà ÈTIC Segons l’escolàstica, acte que prové d’una decisió lliure i d’una reflexió personal, en oposició a acte de l’home.

18 acte il·lícit DR Acte que viola un manament o una prohibició jurídica, per malícia, mala voluntat o simple negligència.

19 acte jurídic DR Manifestació de la voluntat humana que produeix efectes jurídics.

20 acte morbós PSIQ Qualsevol dels actes anormals que fan els malalts mentals.

21 acte positiu HIST DR 1 Fet o acte que, concorrent en un cert nombre, justificava i qualificava la puresa i la noblesa de sang d’una persona o una família d’una manera tan indiscutible que no fos possible apel·lació en contra.

2 Document acreditatiu de noblesa i de puresa de sang.

22 acte preparatori d’un delicte DR PEN Acte o actes que l’autor del delicte fa abans de començar l’execució de l’acció delictiva.

23 acte processal DR PROC Acte efectuat en un procés pels òrgans jurisdiccionals i els litigants destinats a iniciar, impulsar i acabar el procés.

24 acte propi DR Acte jurídic d’una persona que impossibilita l’admissió legal d’una pretensió posterior d’ella mateixa que estigui en contradicció amb el sentit d’aquell acte.

25 acte pur FILOS Déu en tant que no pressuposa cap potència.

26 acte reflex FISIOL Reflex.

27 acte sacramental TEAT Peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, l’objecte de la qual és l’exaltació de l’eucaristia.

28 acte sexual Coit.

29 acte tabuat ETNOL Acte màgic o ritual que participa de les interdiccions inherents al tabú.

30 acte voluntari Acció o inhibició conscient controlada pel còrtex cerebral.

31 a l’acte loc adv De seguida.

32 fer acte de presència Comparèixer.

->actin-

actin-

Forma prefixada del mot grec aktís, -ĩnos, que significa ‘raig de llum’, usada per a denotar relació amb l’actinisme o efectes actínics, o bé la presència, en animals, d’una estructura radiada. Ex.: actinoide.

->actina

■actina

[del ll. actus ‘acte’ i -ina]

f BIOQ Proteïna del teixit muscular i del citosquelet d’alguns tipus cel·lulars que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular.

->actinal

■actinal

[de actin- i -al]

adj ZOOL Referent a la part oral dels cnidaris i ctenòfors.

->actini

■actini

[del gr. aktís, aktĩnos ‘raig de llum’]

m QUÍM 1 [símb: Ac] Element radioactiu molt rar de nombre atòmic 89.

2 sèrie de l’actini Sèrie genètica d’elements amb radioactivitat natural, de la qual l’actini 227 és el més característic.

->actínia

■actínia

Part. sil.: ac_tí_ni_a

[del ll. cient. actínia, der. de actin-]

f ZOOL Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia.

->actiniaris

■actiniaris

Part. sil.: ac_ti_ni_a_ris

[del gr. aktís, -ĩnos ‘raig de llum’]

m ZOOL 1 pl Ordre de zoantaris que comprèn les actínies i les anemones.

2 sing Zoantari de l’ordre dels actiniaris.

->actínic

■actínic -a

[del gr. aktís, -ĩnos ‘raig de llum’]

adj QUÍM FÍS 1 Que posseeix la propietat dita actinisme.

2 Que es refereix a aquesta propietat.

3 raigs actínics Radiacions electromagnètiques actíniques, especialment en les emulsions fotogràfiques.

->actínid

■actínid

[de actin- i -id]

m QUÍM INORG Qualsevol dels membres d’una família constituïda per quinze metalls radioactius, consecutius en la taula periòdica, que s’inicia amb l’actini i fineix amb el laurenci.

->actinídia

■actinídia

Part. sil.: ac_ti_ní_di_a

[del ll. cient. actinidia, der. de actínid]

f BOT i ALIM 1 Planta enfiladissa de la família de les actinidiàcies (Actinidia sinensis), originària de la Xina, de fruit comestible (kiwi).

2 Fruit de l’actinídia; kiwi 2 2.

->actinidiàcies

actinidiàcies

Part. sil.: ac_ti_ni_di_à_ci_es

[de actinídia i -àcia]

f BOT 1 pl Família de parietals constituïda per plantes llenyoses, generalment enfiladisses o volubles, de fulles esparses i flors en cimes axil·lars, que es distribueixen pràcticament per totes les regions càlides del planeta.

2 sing Planta de la família de les actinidiàcies.

->actinisme

■actinisme

[de actin- i -isme]

m QUÍM FÍS i FOTOG Capacitat de l’energia radiant d’induir transformacions químiques.

->actinó

actinó

[de actin- i -ó, sufix de noms de gasos]

m QUÍM Isòtop natural radioactiu del radó, dit també emanació de l’actini.

->actino-

■actino-

Forma prefixada del mot grec aktís, -ĩnos, que significa ‘raig de llum’, usada per a denotar relació amb l’actinisme o efectes actínics, o bé la presència, en animals, d’una estructura radiada. Ex.: actinologia, actinomorf.

->actinobacil·losi

■actinobacil·losi

[de actino- i bacil·losi]

f VETER Malaltia infecciosa produïda per l’Actinobacillus lignieresi, que s’observa especialment en el bestiar boví i en l’oví.

->actinocarp

actinocarp -a

[de actino- i carp]

adj BOT Que té el fruit radiat (com la badiana).

->actinodermatosi

actinodermatosi

[de actino- i dermatosi]

f PAT Dermatosi que té per origen els raigs solars.

->actinofaringe

actinofaringe

[de actino- i faringe]

f ZOOL En els pòlips, conducte que comunica la boca amb la cavitat gàstrica.

->actinofris

actinofris

[de actin- i el gr. ophrýs ‘cella’]

m ZOOL Protozou de l’ordre dels heliozous (Actinophrys sol), de forma esfèrica i proveït de llargs filopodis.

->actinoftalm

■actinoftalm -a

[de actin- i -oftalm]

adj ZOOL Dit de l’ull d’alguns animals (com el gat, el tigre, etc.) la nineta del qual reflecteix la llum.

->actinògraf

actinògraf

[de actino- i -graf]

m FÍS Actinòmetre registrador.

->actinograma

actinograma

[de actino- i -grama]

m METEOR Diagrama resultant d’un actinògraf.

->actinoide

■actinoide

Part. sil.: ac_ti_noi_de

[de actin- i -oide]

m obs QUÍM INORG Actínid.

->actinolita

■actinolita

[de actino- i -lita]

f MINERAL Amfíbol del grup de l’actinota, però amb grans quantitats d’òxid ferrós, que li donen un color verd fosc.

->actinologia

actinologia

Part. sil.: ac_ti_no_lo_gi_a

[de actino- i -logia]

f FÍS Part de la física que tracta de les radiacions, especialment de llurs efectes químics i biològics.

->actinòmetre

■actinòmetre

[de actino- i -metre]

m 1 FÍS Instrument per a mesurar el poder de provocar efectes químics i biològics d’una radiació.

2 METEOR Instrument per a mesurar la densitat de flux de la radiació solar, com el piroheliòmetre, el piranòmetre i el pirogeòmetre.

->actinometria

actinometria

Part. sil.: ac_ti_no_me_tri_a

[de actino- i -metria]

f 1 FÍS Mesura de la intensitat de les radiacions en general i de les radiacions solars en particular.

2 QUÍM En fotoquímica, mesura de la quantitat de llum absorbida o transmesa pel medi en reacció.

->actinomices

actinomices

[de actino- i el gr. mýkēs ‘fong’]

m MICROB Gènere de bacteris actinomicetals anaeròbics de la família de les actinomicetàcies (Actinomyces sp), paràsits de l’home i d’altres mamífers i agents de l’actinomicosi i d’altres malalties.

->actinomicetàcies

actinomicetàcies

Part. sil.: ac_ti_no_mi_ce_tà_ci_es

[de actino-, -micet i -àcia]

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels actinomicetals integrada per individus paràsits de la pell i les mucoses de l’home i de diversos animals.

2 sing Bacteri de la família de les actinomicetàcies.

->actinomicetals

■actinomicetals

[de actino-, -micet i -al]

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris grampositius la majoria de representants del qual habiten en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus.

2 sing Bacteri de l’ordre dels actinomicetals.

->actinomicets

■actinomicets

[de actino- i -micet]

m pl MICROB Actinomicetals.

->actinomicina

actinomicina

[de actino-, -mic i -ina]

f BIOL i FARM Antibiòtic produït per algunes espècies de bacteris del gènere Streptomyces.

->actinomicosi

actinomicosi

[de actino-, -mic i -osi]

f 1 PAT Malaltia produïda per diverses espècies de bacteris de l’ordre dels actinomicetals que apareix en els bòvids i és transmesa a l’home.

2 FITOPAT Malaltia de la patata produïda per l’actinomicet Streptomyces scabies, coneguda també per sarna de la patata.

->actinomixidis

actinomixidis

[de actino-, mix- i el sufix dimin. ll. cient. -idium, gr. -idion]

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous esporozous integrat per individus paràsits d’hostes marins.

2 sing Protozou de l’ordre dels actinomixidis.

->actinomorf

■actinomorf -a

[de actino- i -morf]

adj ANAT Dit dels òrgans que tenen simetria radial.

->actinoplanàcies

actinoplanàcies

Part. sil.: ac_ti_no_pla_nà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels actinomicetals integrada per individus que es reprodueixen mitjançant la formació d’esporangis que alliberen espores mòbils.

2 sing Bacteri de la família de les actinoplanàcies.

->actinopterigis

■actinopterigis

[de actino- i -pterigi]

m ICT 1 pl Gran grup de peixos osteïctis d’aletes pròximes a les formes primitives, constituïdes per radis ossis paral·lels.

2 sing Peix del grup dels actinopterigis.

->actinoscòpia

actinoscòpia

Part. sil.: ac_ti_nos_cò_pi_a

[de actino- i -scòpia]

f DIAG Examen dels teixits i dels òrgans per transparència a radiacions diverses, amb finalitat diagnòstica.

->actinostela

actinostela

[de actino- i el ll. stela ‘columna’]

f BOT Tipus d’estela el xilema de la qual és de secció estrellada.

->actinota

actinota

[del gr. aktinōtós ‘radiat’]

f MINERAL Amfíbol, mescla isomorfa de Si₈O₂₂(OH)₂Mg₅Ca₂.

->actinotactisme

actinotactisme

[de actino- i tactisme]

m BOT Tactisme en el qual l’estímul és una radiació.

->actinoteràpia

■actinoteràpia

Part. sil.: ac_ti_no_te_rà_pi_a

[de actino- i -teràpia]

f TERAP Ús terapèutic de les radiacions.

->actinotroca

actinotroca

[de actino- i el gr. trokhós ‘roda, disc’]

f ZOOL Larva marina dels foronidis, nedadora, amb un gran lòbul preoral ciliat.

->actinotropisme

actinotropisme

[de actino- i tropisme]

m BOT Tropisme en el qual l’estímul és una radiació.

->actínula

actínula

[del ll. cient. actinŭla, format sobre la base de actin-]

f ZOOL Petit pòlip que presenten alguns hidraris, proveït de tentacles sobre tota la superfície del cos.

->actitud

■actitud

[de l’it. attitudine ‘aptitud’, ‘positura, actitud’, probablement provinent del ll. aptitudo ‘aptitud’ amb adquisició del segon significat, en el mateix it. per influx de atto ‘acte’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Positura expressiva que correspon a una certa disposició de l’ànim. Actitud hostil, amenaçadora, respectuosa.

2 ART Positura o disposició d’una figura.

3 PSIC Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.

4 SOCIOL Predisposició apresa culturalment per l’individu segons la qual valora objectes, altres individus, col·lectivitats, grups i institucions.

->actiu

■actiu -iva

Part. sil.: ac_tiu

[del ll. activus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII]

1 adj 1 Que obra o té el poder d’obrar, en acció. Principis actius. Vida activa. Volcà actiu.

2 en actiu loc adj En servei actiu, exercint. Militar en actiu.

2 adj Que implica acció. Prendre una part activa en un afer.

3 adj Que obra promptament. Un medicament actiu.

4 adj Donat a l’acció, diligent. Un polític actiu.

5 adj DR ADM Dit del funcionari que actualment presta serveis a l’estat, etc., del membre d’una corporació que col·labora actualment en les seves tasques.

6 adj ECON Que pertany al crèdit, que dóna interès. Deutes actius.

7 m ECON 1 Conjunt de béns i de crèdits d’una empresa.

2 actiu circulant Part de l’actiu que inclou tots els elements de l’actiu que entren en el procés productiu, la finalitat mediata o immediata dels quals és la conversió en diners (mercaderies, primeres matèries, etc.).

3 actiu fictici Part de l’actiu que no és convertible en efectiu.

4 actiu fix Part de l’actiu que inclou els béns adquirits per tal d’ésser utilitzats en el procés productiu, però que normalment resten incorporats en aquest, com la maquinària.

8 adj ELECTROT 1 Dit dels circuits o els elements que contenen fonts d’energia.

2 En corrents alterns, dit de tota magnitud que representa una certa energia real. Corrent actiu. Potència activa. Energia activa.

9 adj FÍS i QUÍM En estat d’exercir alguna acció física o química.

10 adj FÍS ATÒM Radioactiu, físsil.

11 adj GRAM Dit de les formes verbals que expressen que el subjecte és considerat com a actuant.

12 adj QUÍM 1 Dit de les substàncies que presenten activitat òptica.

2 Dit de les substàncies que en virtut de llur estructura, llur estat de divisió, etc., es troben en una forma que no és l’ordinària, però que les fa especialment aptes a experimentar certes transformacions o a donar-hi lloc.

13 òpticament actiu ÒPT Que presenta activitat òptica.

14 posar (alguna cosa) en l’actiu (d’algú) Tenir-la-hi en compte.

15 vida activa CRIST Vida manifestada per una activitat exterior, generalment d’apostolat, oposada a vida contemplativa.

->activable

activable

[de activar]

adj FÍS ATÒM Dit de la substància que hom pot fer esdevenir radioactiva.

->activació

■activació

Part. sil.: ac_ti_va_ci_ó

[de activar]

f 1 1 Acció d’activar;

2 l’efecte.

2 FÍS ATÒM Inducció de radioactivitat en un àtom per bombardeig amb neutrons o amb altres partícules nuclears.

3 QUÍM 1 Procés de conferir a una substància, per tractaments físics o químics, un estat actiu.

2 Excitació d’una molècula que incrementa la seva energia fins al nivell en què esdevé químicament reactiva o emet radiació electromagnètica.

4 QUÍM ANAL Mètode d’anàlisi basat en la mesura de la radioactivitat induïda en un element químic com a conseqüència d’haver pres part en una reacció nuclear.

5 QUÍM IND Tractament d’una substància per la calor o per reactius químics per tal de comunicar-li qualitats d’adsorbent o de millorar les que ja tenia.

->activador

■activador -a

[de activar]

1 adj Que activa.

2 m BIOL MOL i GEN Proteïna que actua de regulador positiu de la transcripció.

3 m BIOQ Substància que és capaç d’iniciar o d’activar una acció enzimàtica.

4 m LUM Substància que hom afegeix al fluid principal dels tubs d’arc per iniciar-ne l’encesa o per augmentar-ne la lluminositat, i per completar la gamma de colors.

5 m MIN En la concentració de minerals per flotació, substància que fa tornar repel·lents a l’aigua les partícules del mineral, les quals s’adhereixen a les bombolles i es concentren a la superfície.

6 m ÒPT Substància que, en quantitat molt feble, dóna lloc a la luminescència de certs cristalls.

7 m QUÍM IND Substància que augmenta l’eficàcia d’un accelerant de vulcanització.

->activament

■activament

[de actiu]

adv 1 D’una manera activa.

2 GRAM Transitivament.

->activar

■activar

[de actiu]

v tr 1 1 Fer més actiu, més prompte en l’acció; accelerar. Activar les obres del nou hospital.

2 Fer actiu (un mecanisme que està aturat). Activar un engranatge.

2 Accelerar algun procés físic o químic. Activar l’oxidació.

3 FÍS ATÒM Irradiar una substància amb partícules atòmiques (principalment neutrons) per a inferir-li radioactivitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: activar

GERUNDI: activant

PARTICIPI: activat, activada, activats, activades

INDICATIU PRESENT: activo, actives, activa, activem, activeu, activen

INDICATIU IMPERFET: activava, activaves, activava, activàvem, activàveu, activaven

INDICATIU PASSAT: activí, activares, activà, activàrem, activàreu, activaren

INDICATIU FUTUR: activaré, activaràs, activarà, activarem, activareu, activaran

INDICATIU CONDICIONAL: activaria, activaries, activaria, activaríem, activaríeu, activarien

SUBJUNTIU PRESENT: activi, activis, activi, activem, activeu, activin

SUBJUNTIU IMPERFET: activés, activessis, activés, activéssim, activéssiu, activessin

IMPERATIU: activa, activi, activem, activeu, activin

->activisme

■activisme

[de actiu]

m 1 Propaganda activa al servei d’una doctrina política, d’un partit, d’un sindicat, etc.

2 CRIST Tipus d’apostolat que accentua el predomini de l’acció sobre l’oració i d’altres mitjans sobrenaturals.

3 FILOS 1 Designació genèrica d’alguns corrents filosòfics moderns que accentuen el predomini de l’acció sobre el coneixement.

2 Designació de les filosofies que consideren pròpia de la natura humana una constant activitat de superació i de conquesta.

->activista

■activista

[de actiu]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’activisme.

2 adj i m i f Dit del propagandista o militant actiu d’un partit polític, d’un sindicat, etc.

3 m i f Agitador.

->activitat

■activitat

[del b. ll. activĭtas, -ātis; 1a FONT: 1381]

f 1 Qualitat d’actiu, facultat d’obrar.

2 Diligència, promptitud en l’obrar. L’activitat d’un medicament.

3 pl Ocupacions, tasques, d’una persona o una entitat. Un home de moltes activitats. Les activitats d’una institució.

4 ENSENY En pedagogia, un dels fonaments de l’educació nova, anomenada, per això, escola activa.

5 ETOL 1 Conjunt dels actes motors d’un organisme.

2 activitat de substitució Comportament inapropiat que es produeix quan una sobreexcitació no pot ésser alliberada per una via usual.

6 PSIC Conjunt de fenòmens psíquics que tendeixen a l’acció.

7 QUÍM FÍS Relació entre la fugacitat d’una substància en un determinat estat i la seva fugacitat en un estat de referència arbitrari.

8 activitat d’aigua ALIM Quocient a una temperatura determinada entre la pressió de vapor d’un producte i la de l’aigua.

9 activitat econòmica ECON Activitat conscient i intencional dirigida als camps de la producció i de la distribució de béns i a la realització de finalitats definides materialment.

10 activitat nuclear FÍS ATÒM Nombre de nuclis atòmics d’una substància radioactiva que es desintegren per segon.

11 activitat òptica ÒPT Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.

12 activitat solar ASTR Estat de major o de menor intensitat de les energies del Sol.

13 coeficient d’activitat QUÍM FÍS Quantitat per la qual cal multiplicar les pressions gasoses o les concentracions per a obtenir les activitats.

14 en activitat loc adj En acció. Volcà en activitat. Un funcionari en activitat.

->actografia

actografia

Part. sil.: ac_to_gra_fi_a

Hom.: hectografia

[del gr. ákhthos, ákhtheos ‘pes, càrrega, fatiga’ i -grafia]

f ETOL Conjunt de tècniques d’enregistrament i mesura que permeten de conèixer cronològicament l’activitat d’un animal o de l’home.

->actogràfic

actogràfic -a

[de actografia]

adj ETOL Relatiu o pertanyent a l’actografia.

->actograma

actograma

[del gr. ákhthos, ákhtheos ‘pes, càrrega, fatiga’ i -grama]

m ETOL Enregistrament de les activitats locomotrius d’un animal o de l’home.

->actomiosina

actomiosina

Part. sil.: ac_to_mi_o_si_na

[de act(in)o- i miosina]

f BIOQ Complex de dues proteïnes (actina i miosina) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.

->actor¹

■actor¹ -a

[del ll. actor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m i f 1 DIPL Persona jurídica, singular o col·lectiva, que atorga un document.

2 DR PROC Persona que inicia un procés exercint una acció legal.

3 actor social SOCIOL Individu, grup o institució que es troba a l’origen d’una acció.

->actor²

■actor² -triu

[v. actor¹]

m i f Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.

->actuació

■actuació

Part. sil.: ac_tu_a_ci_ó

[de actuar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció d’actuar.

2 LING En gramàtica generativa, ús de la llengua en una situació concreta, manifestació de la competència o coneixença del model abstracte de la llengua que posseeixen els parlants; parla.

3 pl DR PROC Conjunt d’actes i de documents que integren la tramitació d’un procediment judicial, d’un expedient administratiu, etc.

4 actuació externa 1 PSIQ Pas impulsiu d’una representació mental a un acte.

2 PSIC Acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.

->actual

■actual

Part. sil.: ac_tu_al

[del b. ll. actualis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que existeix en el moment present. La generació actual.

2 Que es realitza, que existeix en acte (oposat a potencial, a virtual).

3 ESTRATIG Dit de les formacions i els dipòsits geològics contemporanis de l’home més recents que el neolític.

->actualisme

■actualisme

Part. sil.: ac_tu_a_lis_me

[de actual]

m 1 FILOS Doctrina filosòfica que considera que el principi de la realitat es troba en l’esperit concebut com a acte pur.

2 GEOL Teoria segons la qual els fenòmens geològics del passat tenen causes idèntiques als actuals.

->actualitat

■actualitat

Part. sil.: ac_tu_a_li_tat

[de actual; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat d’actual.

2 1 Cosa d’ara, del moment, de moda.

2 Temps actual. Ha durat fins a l’actualitat.

3 d’actualitat loc adj Que interessa ara, de què es parla molt ara. Un tema d’actualitat.

4 en l’actualitat loc adv Actualment, ara.

3 pl CIN Reproducció cinematogràfica de realitats pròximes en el temps.

->actualització

■actualització

Part. sil.: ac_tu_a_lit_za_ci_ó

[de actualitzar]

f 1 1 Acció d’actualitzar;

2 l’efecte.

2 COMPT Expressió d’una certa quantitat monetària del passat en termes adquisitius actuals tenint en compte la desvaloració soferta.

->actualitzar

■actualitzar

Part. sil.: ac_tu_a_lit_zar

[de actual]

v tr 1 1 Fer actual, posar al dia. Actualitzar una enciclopèdia.

2 Reduir a acte.

2 COMPT Calcular el capital que en el moment actual significa una quantitat futura a pagar.

3 LING Manifestar en la parla (un element lingüístic abstracte) amb una qualitat fònica, una significació i una funció concretes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: actualitzar

GERUNDI: actualitzant

PARTICIPI: actualitzat, actualitzada, actualitzats, actualitzades

INDICATIU PRESENT: actualitzo, actualitzes, actualitza, actualitzem, actualitzeu, actualitzen

INDICATIU IMPERFET: actualitzava, actualitzaves, actualitzava, actualitzàvem, actualitzàveu, actualitzaven

INDICATIU PASSAT: actualitzí, actualitzares, actualitzà, actualitzàrem, actualitzàreu, actualitzaren

INDICATIU FUTUR: actualitzaré, actualitzaràs, actualitzarà, actualitzarem, actualitzareu, actualitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: actualitzaria, actualitzaries, actualitzaria, actualitzaríem, actualitzaríeu, actualitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: actualitzi, actualitzis, actualitzi, actualitzem, actualitzeu, actualitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: actualitzés, actualitzessis, actualitzés, actualitzéssim, actualitzéssiu, actualitzessin

IMPERATIU: actualitza, actualitzi, actualitzem, actualitzeu, actualitzin

->actualment

■actualment

Part. sil.: ac_tu_al_ment

[de actual]

adv 1 En el moment present, ara.

2 Realitzant-se o existint en acte.

->actuant

■actuant

Part. sil.: ac_tu_ant

[de actuar]

adj i m i f Que actua, especialment en una oposició o en el curs d’un procés.

->actuar

■actuar

Part. sil.: ac_tu_ar

[del b. ll. actuare, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Posar en acció o moció.

2 intr Obrar, exercir actes propis de la seva natura, funcions pròpies del seu càrrec. El remei no ha actuat.

3 intr Representar o executar una obra escènica, una composició musical. On actua la nostra coral, aquest diumenge?

4 intr esp En les universitats, defensar conclusions públiques, practicar els exercicis d’una oposició.

5 intr DR 1 Exercir (un funcionari o una autoritat) les seves funcions.

2 Fer ús dels seus drets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: actuar

GERUNDI: actuant

PARTICIPI: actuat, actuada, actuats, actuades

INDICATIU PRESENT: actuo, actues, actua, actuem, actueu, actuen

INDICATIU IMPERFET: actuava, actuaves, actuava, actuàvem, actuàveu, actuaven

INDICATIU PASSAT: actuí, actuares, actuà, actuàrem, actuàreu, actuaren

INDICATIU FUTUR: actuaré, actuaràs, actuarà, actuarem, actuareu, actuaran

INDICATIU CONDICIONAL: actuaria, actuaries, actuaria, actuaríem, actuaríeu, actuarien

SUBJUNTIU PRESENT: actuï, actuïs, actuï, actuem, actueu, actuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: actués, actuessis, actués, actuéssim, actuéssiu, actuessin

IMPERATIU: actua, actuï, actuem, actueu, actuïn

->actuari

■actuari -ària

Part. sil.: ac_tu_a_ri

[del ll. actuarius, íd.; 1a FONT: 1702]

m i f 1 ASSEG Professional especialitzat en l’aplicació de la ciència matemàtica a les qüestions econòmiques, estadístiques, financeres i tècniques de l’assegurança i de la previsió.

2 DIPL Escrivent de l’època romana que redactava les actes privades.

3 DR PROC Antigament, funcionari auxiliar del jutge que donava fe de diverses actuacions judicials.

->actuarial

■actuarial

Part. sil.: ac_tu_a_ri_al

[de actuari]

adj Relatiu o pertanyent a l’actuari. Matemàtica actuarial.

->actuopaleontologia

actuopaleontologia

Part. sil.: ac_tu_o_pa_le_on_to_lo_gi_a

[de l’arrel del b. ll. actualis ‘actual’ i paleontologia]

f PALEONT Branca de la paleontologia que estudia certs fòssils tot comparant-los amb organismes vivents semblants, observables en l’actualitat, dels quals hom analitza la influència sobre l’entorn.

->acu-

acu-

Forma prefixada del mot grec akoúō, que significa ‘escoltar’. Ex.: acúmetre, acufonia.

->acubador

■acubador -a

[de acubar]

adj Que acuba.

->acubament

■acubament

[de acubar]

m 1 Acció d’acubar o d’acubar-se;

2 l’efecte.

->acubar

■acubar

[de cup; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr Impedir, dificultar, la respiració (a algú); sufocar. Feia hores que havien quedat tancats a l’ascensor i la calor els acubava.

2 pron 1 Poder a penes respirar de calor, per mancança de ventilació.

2 Perdre els sentits, desmaiar-se.

3 Perdre, les begudes espirituoses i altres líquids que contenen alcohol, una part d’aquest a causa de l’evaporació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acubar

GERUNDI: acubant

PARTICIPI: acubat, acubada, acubats, acubades

INDICATIU PRESENT: acubo, acubes, acuba, acubem, acubeu, acuben

INDICATIU IMPERFET: acubava, acubaves, acubava, acubàvem, acubàveu, acubaven

INDICATIU PASSAT: acubí, acubares, acubà, acubàrem, acubàreu, acubaren

INDICATIU FUTUR: acubaré, acubaràs, acubarà, acubarem, acubareu, acubaran

INDICATIU CONDICIONAL: acubaria, acubaries, acubaria, acubaríem, acubaríeu, acubarien

SUBJUNTIU PRESENT: acubi, acubis, acubi, acubem, acubeu, acubin

SUBJUNTIU IMPERFET: acubés, acubessis, acubés, acubéssim, acubéssiu, acubessin

IMPERATIU: acuba, acubi, acubem, acubeu, acubin

->acubillar

■acubillar

[del ll. vg. cubilare, der. de cubile ‘jaç’]

v 1 tr Abrigar (quelcom) posant-s’hi a sobre. La lloca acubilla els pollets.

2 tr Recollir el bestiar per tal de tancar-lo al corral.

3 pron Posar-se a l’abric, redossar-se. Acubillar-se en una cova.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acubillar

GERUNDI: acubillant

PARTICIPI: acubillat, acubillada, acubillats, acubillades

INDICATIU PRESENT: acubillo, acubilles, acubilla, acubillem, acubilleu, acubillen

INDICATIU IMPERFET: acubillava, acubillaves, acubillava, acubillàvem, acubillàveu, acubillaven

INDICATIU PASSAT: acubillí, acubillares, acubillà, acubillàrem, acubillàreu, acubillaren

INDICATIU FUTUR: acubillaré, acubillaràs, acubillarà, acubillarem, acubillareu, acubillaran

INDICATIU CONDICIONAL: acubillaria, acubillaries, acubillaria, acubillaríem, acubillaríeu, acubillarien

SUBJUNTIU PRESENT: acubilli, acubillis, acubilli, acubillem, acubilleu, acubillin

SUBJUNTIU IMPERFET: acubillés, acubillessis, acubillés, acubilléssim, acubilléssiu, acubillessin

IMPERATIU: acubilla, acubilli, acubillem, acubilleu, acubillin

->acudir

■acudir

[del cast. acudir, tret, amb canvi de prefix, de l’ant. recudir ‘rebotre; respondre; recórrer; concórrer’, ll. recutĕre ‘rebutjar’, der. de quatĕre ‘sacsejar’; 1a FONT: 1575, DPou.]

[també com dormir: pr ind sing 2 acuts, 3 acut; imper sing 2 acut] v 1 intr 1 Anar en un indret on hom ha estat cridat, atret per algun motiu. Acudir a una manifestació.

2 Recórrer a algú. Va acudir al jutge.

2 pron Oferir-se sobtosament a l’esperit una idea, un pensament, una resposta, etc. Contestà allò que primer se li acudí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acudir

GERUNDI: acudint

PARTICIPI: acudit, acudida, acudits, acudides

INDICATIU PRESENT: acudeixo, acudeixes, acudeix, acudim, acudiu, acudeixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): acudo, acuts, acut, acudim, acudiu, acuden

INDICATIU IMPERFET: acudia, acudies, acudia, acudíem, acudíeu, acudien

INDICATIU PASSAT: acudí, acudires, acudí, acudírem, acudíreu, acudiren

INDICATIU FUTUR: acudiré, acudiràs, acudirà, acudirem, acudireu, acudiran

INDICATIU CONDICIONAL: acudiria, acudiries, acudiria, acudiríem, acudiríeu, acudirien

SUBJUNTIU PRESENT: acudeixi, acudeixis, acudeixi, acudim, acudiu, acudeixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): acudi, acudis, acudi, acudim, acudiu, acudin

SUBJUNTIU IMPERFET: acudís, acudissis, acudís, acudíssim, acudíssiu, acudissin

IMPERATIU: acudeix, acudeixi, acudim, acudiu, acudeixin

IMPERATIU (alternatiu): acut, acudi, acudim, acudiu, acudin

->acudit

■acudit

[de acudir]

m 1 Pensada o dita aguda, enginyosa, original, que s’acudeix a l’esperit.

2 Joc de paraules o historieta breu d’intenció humorística.

->acufen

acufen

[de acu- i el gr. phaínō ‘aparèixer’]

[generalment en pl] m PAT Sensació auditiva contínua o intermitent en absència d’estímuls exteriors.

->acufonia

acufonia

Part. sil.: a_cu_fo_ni_a

[de acu- i -fonia]

f DIAG Procediment que combina l’auscultació amb la percussió.

->acugulament

■acugulament

[de acugular]

m 1 Acció d’acugular o d’acugular-se;

2 l’efecte.