->almoina

■almoina

Part. sil.: al_moi_na

[del ll. td. alemosina, íd., pres del grecollatí eleemosyna, manlleu de la llengua de l’Església al gr. eleēmosýnē ‘pietat, compassió’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

f 1 1 Allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba.

2 RELIG Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.

2 HIST 1 Institució de beneficència de diversos bisbats, que arrenca de l’edat mitjana.

2 Edifici que albergava la institució de l’almoina, on hom procurava l’aliment quotidià als pobres i l’ajut als necessitats.

3 HIST A l’edat mitjana, deixa o llegat testamentari i donació generalment a favor d’esglésies o de monestirs.

->almoinar

■almoinar

Part. sil.: al_moi_nar

[de almoina; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr captar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: almoinar

GERUNDI: almoinant

PARTICIPI: almoinat, almoinada, almoinats, almoinades

INDICATIU PRESENT: almoino, almoines, almoina, almoinem, almoineu, almoinen

INDICATIU IMPERFET: almoinava, almoinaves, almoinava, almoinàvem, almoinàveu, almoinaven

INDICATIU PASSAT: almoiní, almoinares, almoinà, almoinàrem, almoinàreu, almoinaren

INDICATIU FUTUR: almoinaré, almoinaràs, almoinarà, almoinarem, almoinareu, almoinaran

INDICATIU CONDICIONAL: almoinaria, almoinaries, almoinaria, almoinaríem, almoinaríeu, almoinarien

SUBJUNTIU PRESENT: almoini, almoinis, almoini, almoinem, almoineu, almoinin

SUBJUNTIU IMPERFET: almoinés, almoinessis, almoinés, almoinéssim, almoinéssiu, almoinessin

IMPERATIU: almoina, almoini, almoinem, almoineu, almoinin

->almoiner¹

■almoiner¹ -a

Part. sil.: al_moi_ner

[de almoina; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f 1 1 Persona que distribueix les almoines en un establiment religiós, benèfic, etc.

2 Persona que fa almoina per altri.

2 CATOL Prelat del palau pontifici, el primer després dels cambrers secrets, que té el títol d’arquebisbe.

3 1 HIST Encarregat de distribuir o d’administrar les almoines dels prínceps, els nobles, els prelats, els monestirs i les corporacions.

2 HIST DR Als segles X-XII, equivalent a marmessor i a executor testamentari en certs testaments i actes de darrera voluntat.

->almoiner²

almoiner² -a

Part. sil.: al_moi_ner

adj i m i f D’Almoines (Safor).

->almoineria

■almoineria

Part. sil.: al_moi_ne_ri_a

[de almoiner¹; 1a FONT: 1047]

f 1 Rendes, casa o dignitat d’almoiner.

2 almoineria apostòlica CATOL Oficina apostòlica que regula la concessió dels subsidis pontificis als vells, als malalts, als necessitats, etc., i els rescriptes de les benediccions apostòliques.

->almoixàvena

almoixàvena

Part. sil.: al_moi_xà_ve_na

[de l’àr. al-muǧábbäna ‘coca o bunyol de formatge’, der. de ǧubn ‘formatge’]

f Coca de farina, d’ou i de sucre fregida a la paella, típica de Xàtiva.

->almoixerif

■almoixerif

Part. sil.: al_moi_xe_rif

[de l’àr. al-mušrif, íd.]

m HIST 1 A l’edat mitjana, entre els sarraïns, encarregat de la recaptació dels drets de duanes.

2 p ext A l’edat mitjana, als regnes cristians de la Península Ibèrica, oficial que tenia cura de la percepció i la custòdia de les rendes i els drets dels reis.

->almoixerifat

■almoixerifat

Part. sil.: al_moi_xe_ri_fat

[de almoixerif]

m HIST 1 Ofici i jurisdicció d’almoixerif.

2 Impost pagat entre els sarraïns per les mercaderies que entraven en una localitat o que en sortien.

->almón

■almón

[der. de món]

adv dial Enlloc.

->almorat

■almorat

[probablement del nom d’alguns soldans otomans, Murat, dels segles XV-XVI]

m ant A l’edat mitjana, nom donat a l’emperador dels turcs.

->almoràvit

■almoràvit

[de l’àr. al-murâbiṭ ‘ermità guerrer’, participi agent del verb râbaṭ ‘lliurar-se amb zel a un afer’]

1 adj Relatiu o pertanyent als almoràvits.

2 m i f HIST Individu d’una secta islàmica originària del Sàhara que fundà un imperi (segles XI-XII) antecessor dels almohades.

->almorratxa

■almorratxa

[de l’àr. al-miįrášš, íd.]

f Recipient de vidre, de terrissa o, excepcionalment, de metall, decorat i proveït de diferents brocs per a espargir aigua, anomenat també morratxa.

->almosta

■almosta

[d’un ant. amosta, variant de embosta, amb influx de mots amb la partícula al-, tinguda per l’article àr. al- (v. embosta); 1a FONT: s. XIV]

f El que cap a la conca de les mans juntes; embosta.

->almosterenc

almosterenc -a

adj i m i f D’Almoster (Baix Camp).

->almucantarat

■almucantarat

[de l’àr. al-muqanṭarât ‘astrolabi’]

m ASTR Cercle menor de l’esfera celeste, paral·lel a l’horitzó veritable.

->almud

■almud

[de l’àr. al-mudd, íd.; 1a FONT: s. XII]

m METROL Mesura de capacitat usada en diferents països, d’un valor variable.

->almudainer

almudainer -a

Part. sil.: al_mu_dai_ner

adj i m i f D’Almudaina (Comtat).

->almudella

almudella

[del b. ll. ulmatellus ‘omeda petita’, der. de ŭlmus ‘om’, que hauria donat *olmatella, almotella per metàtesi i almudella]

f BOT 1 Om.

2 Pollancre.

->almugatèn

■almugatèn

[de l’àr. vg. al-muqaddäm ‘cap, capità’]

m HIST Capità de peons o d’almogàvers d’una host.

->almunienc

almunienc -a

Part. sil.: al_mu_ni_enc

adj i m i f De Castellví de la Marca (Alt Penedès).

->almussa

■almussa

[del b. ll. almucia o almucium, d’origen incert, potser d’un encreuament entre amictus i capucium; 1a FONT: c. 1220]

f INDUM Esclavina que cobreix el pit i les espatlles utilitzada com a senyal de dignitat per bisbes, rectors i altres eclesiàstics.

->almussafenc

almussafenc -a

adj i m i f D’Almussafes (Ribera Baixa).

->almussafeny

almussafeny -a

adj i m i f Almussafenc.

->alna

■alna

[del germ. gòt. álina ‘colzada’]

f METROL Antiga mesura de longitud, equivalent aproximadament a mig metre.

->alnico

alnico

[de al(umini), ní(quel) i co(balt)]

m MAGNET Família d’aliatges fèrrics amb quantitats variables d’alumini, de níquel i de cobalt.

->aloc

■aloc

[d’origen incert, potser de l’àr. ḫalûq ‘substància olorosa de color vermellós; 1a FONT: 1575]

m BOT Arbret caducifoli de la família de les verbenàcies (Vitex agnus-castus), de fulles oposades, de flors blaves i de fruits menuts i arrodonits.

->alocar

■alocar

[de aloc]

m 1 Lloc poblat d’alocs.

2 GEOBOT Comunitat vegetal dominada per l’aloc.

->alodà

alodà

m [C₆H₆Cl₈] QUÍM IND Hidrocarbur clorat, usat com a insecticida.

->alodial

■alodial

Part. sil.: a_lo_di_al

[del b. ll. alodialis, íd.; 1a FONT: 1330]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’alou.

2 Dit de la senyoria directa de l’alou o en alou.

2 m pl Béns que hom té en alou.

->alodialitat

alodialitat

Part. sil.: a_lo_di_a_li_tat

[de alodial]

f Condició del domini en alou.

->àloe

■àloe

Part. sil.: à_lo_e

[del ll. aloe, pres del gr. alóē, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m BOT i JARD Gènere de plantes perennes de la família de les liliàcies (Aloe sp), de fulles suculentes disposades en roseta basal i de flors blanques, grogues o vermelles agrupades en vistoses inflorescències.

->àloe-emodina

àloe-emodina

Part. sil.: à_lo_e-e_mo_di_na

[de àloe i emodina, nom químic format sobre el ll. cient. emodi i -ina]

f [C₁₅H₁₀O₅] QUÍM ORG Sòlid taronja present en el ruibarbre, el senet i diverses espècies d’àloe.

->aloer

■aloer -a

Part. sil.: a_lo_er

[de alou; 1a FONT: 1321]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’alou.

2 m i f HIST Senyor de cases, de terres o de masos en alou.

->aloètic

■aloètic -a

Part. sil.: a_lo_è_tic

[de àloe]

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àloe, que conté àloe.

2 àcid aloètic [C₁₅H₆N₄O₁₃] Sòlid taronja obtingut tractant el sèver amb àcid nítric.

->alògia

■alògia

Part. sil.: a_lò_gi_a

[del gr. alogía, íd.]

f PSIQ Alteració del pensament caracteritzada per la incapacitat de produir idees.

->alògic

■alògic -a

[de lògic]

adj Dit d’allò que hom situa més ençà o més enllà de la lògica, que és estrany a les determinacions lògiques.

->aloïna

■aloïna

Part. sil.: a_lo_ï_na

[de àloe i -ina]

f [C₂₁H₂₂O₉] QUÍM ORG Un dels principis actius del sèver, sòlid amarg de color groc de llimona derivat de l’àloe-emodina i la glucosa.

->aloja

■aloja

[d’origen incert, potser del ll. allŭies ‘inundació, lloc inundat’]

f Fada, dona d’aigua.

->alopècia

■alopècia

Part. sil.: a_lo_pè_ci_a

[del ll. alopecia, pres del gr. alōpekía, íd., derivat de alṓpēks, -ekos ‘guineu’, a causa de la caiguda periòdica del pèl d’aquest animal; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 PAT Absència de pèl o de cabells a les regions que normalment en tenen.

2 VETER Absència parcial o total de pèl, llana o plomes.

->alòpids

■alòpids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis semblants als taurons, però amb el lòbul superior de l’aleta caudal gairebé tan llarg com la resta del cos, que habiten en aigües costaneres i oceàniques, des de tropicals a temperades fredes, de l’Atlàntic, el Pacífic i l’Índic.

2 sing Peix de la família dels alòpids.

->alosa

■alosa

[del ll. alauda, del gal alauda, íd.; 1a FONT: 1372]

f 1 ICT Saboga.

2 ORNIT 1 Moixó de camp de la família dels alàudids (Alauda arvensis), de color terrós, amb el dessota clar, i de llarga cua, que emet un cant agut i musical sostingut llargament.

2 alosa banyuda Moixó de la família dels alàudids (Eremophila alpestris), semblant a l’alosa, amb la cara i el coll d’un color groc pàl·lid.

3 alosa becuda Moixó de la família dels alàudids (Chersophilus duponti), semblant a l’alosa, de bec llarg, fi i corb.

->alosenc

alosenc -a

adj i m i f D’Alòs de Balaguer (Noguera).

->alot

■alot

[de ala¹]

m ANAT ANIM 1 Aleta.

2 Ala bastarda, petit plomall inserit en el primer article de l’ala, corresponent al dit polze.

->alotament

alotament

[probablement de lot¹]

m ZOOT Repartiment d’animals joves en grups de cria per tal de facilitar-ne l’atenció, la cura i l’engreix.

->alou

■alou

Part. sil.: a_lou

[del germ. fràncic alôd ‘patrimoni lliure’, comp. de al ‘tot’ i ôd ‘possessió’; 1a FONT: s. XI]

m HIST 1 Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles.

2 Immoble tingut en alou.

->alpaca

■alpaca

[cast. alpaca, de l’aimara alpáka, íd.]

f 1 METAL·L Designació genèrica d’aliatges de coure, zinc i níquel, anomenats també plata alemanya, plata de níquel i metall blanc.

2 TÈXT 1 Fibra tèxtil procedent de l’alpaca.

2 Tela prima teixida amb lligats diversos, d’ordit generalment de cotó i trama de pèl d’alpaca.

3 ZOOL Mamífer del Perú de la família dels camèlids (Lama pacos), molt semblant al llama, però més petit i de llana més llarga i fina.

->alpax

■alpax

[marca registrada, de al(umini) i probablement d’una acomodació del nom del seu inventor Aladar Pacz]

m METAL·L Aliatge eutèctic d’alumini i silici.

->alpenc

alpenc -a

adj i m i f D’Alp (Baixa Cerdanya).

->alpensí

alpensí -ina

adj i m i f D’Alpens (Osona).

->alpestre

■alpestre

[de l’it. alpestre, i aquest, del ll. alpestris, íd.]

adj GEOBOT Propi de l’alta muntanya alpina, dels estatges subalpí i alpí.

->alpí

■alpí -ina

[del ll. alpīnus, -a, -um, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als Alps (serralada d’Europa) o a les muntanyes elevades.

2 adj GEOBOT Relatiu o pertanyent a l’estatge alpí.

3 adj i m ORG MIL 1 Dit del caçador a peu especialment ensinistrat per al combat de muntanya.

2 tropes alpines Conjunt d’unitats d’infanteria, d’artilleria, etc., especialitzades en el combat de muntanya.

4 cicle alpí GEOL Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts durant les eres secundària i terciària.

5 club alpí ESPORT Entitat dedicada a la pràctica i a la difusió de l’alpinisme.

6 estatge alpí GEOBOT Estatge propi de les altes muntanyes dels països temperats de l’hemisferi boreal caracteritzat pel predomini dels prats i l’absència d’arbres.

7 estil alpí GEOL Estil tectònic basat en mantells de corriment, encavalcaments i plegaments.

8 resplendor alpina METEOR Fenomen òptic que s’esdevé abans de l’alba i després de la posta als cims i a les planes nevades situats a la banda oposada al sol.

->àlpic

àlpic -a

[del ll. alpĭcus, -a, -um, íd.]

adj GEOBOT Relatiu o pertanyent als Alps.

->alpicatí

alpicatí -ina

adj i m i f D’Alpicat (Segrià).

->àlpid

àlpid -a

[del nom dels Alps i -id]

1 ANTROP FÍS 1 m i f Individu de raça àlpida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça àlpida.

3 raça àlpida Raça del grup leucoderm integrada per individus molt braquicèfals, de talla inferior a la mitjana dels euròpids i de cara ampla i arrodonida.

2 m pl GEOL Conjunts muntanyosos aixecats durant el cicle orogènic alpí.

->alpídic

alpídic -a

[de àlpid]

adj GEOL 1 Alpí.

2 Relatiu o pertanyent als àlpids.

->alpínia

alpínia

Part. sil.: al_pí_ni_a

[del ll. cient. alpinia, der. de Alps]

f BOT Gènere de plantes herbàcies vivaces de la família de les zingiberàcies (Alpinia sp), conreades com a ornamentals i amb rizoma emprat com a condiment.

->alpinisme

■alpinisme

[de alpí]

m ESPORT Ascensió a pics elevats o difícilment accessibles.

->alpinista

■alpinista

[de alpí]

m i f ESPORT Esportista que practica l’alpinisme.

->alpinístic

■alpinístic -a

[de alpinista]

adj Relatiu o pertanyent a l’alpinisme.

->alpinització

■alpinització

Part. sil.: al_pi_nit_za_ci_ó

[de alpí]

f GEOBOT Degradació dels boscs de coníferes subalpins a prats i matolls de caràcter alpí.

->alportià

alportià -ana

Part. sil.: al_por_ti_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’alportià.

2 m Estatge del namurià A d’Anglaterra que jeu damunt el chokerià i sota el kinderscoutià.

->alquè

■alquè

[de alc(ohol) i el sufix -è d’hidrocarburs]

m QUÍM ORG Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç doble.

->alquemil·la

■alquemil·la

[del b. ll. cient. alchemilla, possiblement relacionat amb alchymia]

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les rosàcies (Alchemilla sp), de flors verdes i petites, pròpies dels prats i les pastures de muntanya.

->alquena

■alquena

[de l’àr. vg. al-ḥínna, íd.; 1a FONT: 1271]

f 1 BOT Arbret perennifoli de la família de les litràcies (Lawsonia inermis), de fulles oblongues agudes, flors blanques i oloroses i fruits en càpsula, originari de l’Àfrica septentrional i l’Àsia occidental i conreat per les seves fulles.

2 COSM Pólvores obtingudes de les fulles seques de l’alquena, emprades des de l’antigor per a tenyir els cabells, les celles i les ungles.

->alquenar

■alquenar

[de alquena; 1a FONT: 1566]

v tr COSM Tenyir amb alquena.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alquenar

GERUNDI: alquenant

PARTICIPI: alquenat, alquenada, alquenats, alquenades

INDICATIU PRESENT: alqueno, alquenes, alquena, alquenem, alqueneu, alquenen

INDICATIU IMPERFET: alquenava, alquenaves, alquenava, alquenàvem, alquenàveu, alquenaven

INDICATIU PASSAT: alquení, alquenares, alquenà, alquenàrem, alquenàreu, alquenaren

INDICATIU FUTUR: alquenaré, alquenaràs, alquenarà, alquenarem, alquenareu, alquenaran

INDICATIU CONDICIONAL: alquenaria, alquenaries, alquenaria, alquenaríem, alquenaríeu, alquenarien

SUBJUNTIU PRESENT: alqueni, alquenis, alqueni, alquenem, alqueneu, alquenin

SUBJUNTIU IMPERFET: alquenés, alquenessis, alquenés, alquenéssim, alquenéssiu, alquenessin

IMPERATIU: alquena, alqueni, alquenem, alqueneu, alquenin

->alquenil

■alquenil

[de alquè i -il]

m QUÍM ORG Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur etilènic.

->alquequengi

■alquequengi

[de l’àr. al-kākanǧ, íd., possiblement a través del cast. alquequenje]

m BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les solanàcies (Physalis alkekengi), de fulles ovades o lanceolades i de flors axil·lars blanques.

->alquerc

alquerc

m JOCS Joc d’estratègia que hom juga sobre un tauler en què hi ha marcades cinc línies paral·leles, les perpendiculars corresponents i algunes diagonals, i en què un jugador intenta matar les fitxes del contrari saltant-les.

->alqueria

■alqueria

Part. sil.: al_que_ri_a

[de l’àr. hispànic al-qarîya ‘llogaret’, ‘mas’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Antigament, conjunt de cases de conreu d’una heretat.

2 Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.

->alquerià

alquerià -ana

Part. sil.: al_que_ri_à

adj i m i f De l’Alqueria d’Asnar (Comtat), de l’Alqueria de la Comtessa (Safor) o de l’Alquerieta de Guardamar (Safor).

->alquí

■alquí

[de alq(uil) i -í²]

m QUÍM ORG Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç triple.

->alquibla

■alquibla

[de l’àr. al-qibla ‘migdia’]

f 1 Orientació vers la Meca, on han de mirar els musulmans en pregar.

2 ARQUIT i ISLAM Mur d’una mesquita oposat a la porta d’entrada, orientat vers la Meca.

->alquídica

■alquídica, resina

[de l’angl. alkyd, íd., de alk(yl) i (ac)id]

PINTUR Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols i poliàcids o llurs anhídrids, intervenen olis o àcids grassos.

->alquil

■alquil

[de alc(ohol) i -il]

m QUÍM ORG Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.

->alquilació

■alquilació

Part. sil.: al_qui_la_ci_ó

[de alquilar]

f 1 PETROL Combinació, mitjançant un catalitzador, d’un isoalcà amb un alquè, per tal d’obtenir hidrocarburs saturats ramificats de nombre d’octà elevat.

2 QUÍM ORG Introducció d’un grup alquil en una molècula orgànica.

->alquilant

alquilant

[de alquilar]

adj Que alquila.

->alquilar

■alquilar

[de alquil]

v tr QUÍM ORG Efectuar una alquilació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alquilar

GERUNDI: alquilant

PARTICIPI: alquilat, alquilada, alquilats, alquilades

INDICATIU PRESENT: alquilo, alquiles, alquila, alquilem, alquileu, alquilen

INDICATIU IMPERFET: alquilava, alquilaves, alquilava, alquilàvem, alquilàveu, alquilaven

INDICATIU PASSAT: alquilí, alquilares, alquilà, alquilàrem, alquilàreu, alquilaren

INDICATIU FUTUR: alquilaré, alquilaràs, alquilarà, alquilarem, alquilareu, alquilaran

INDICATIU CONDICIONAL: alquilaria, alquilaries, alquilaria, alquilaríem, alquilaríeu, alquilarien

SUBJUNTIU PRESENT: alquili, alquilis, alquili, alquilem, alquileu, alquilin

SUBJUNTIU IMPERFET: alquilés, alquilessis, alquilés, alquiléssim, alquiléssiu, alquilessin

IMPERATIU: alquila, alquili, alquilem, alquileu, alquilin

->alquilarilsulfonat

alquilarilsulfonat

[de alquilar, -il i sulfonat]

m QUÍM IND Qualsevol sal o èster d’un àcid sulfònic derivat d’un hidrocarbur aromàtic alquilat.

->alquilat

alquilat

[de alquilar]

m 1 PETROL Mescla d’hidrocarburs saturats ramificats obtinguts en una operació d’alquilació.

2 alquilat detergent QUÍM IND Nom genèric dels productes d’alquilació del benzè o dels seus homòlegs amb olefines de cadena llarga o amb alcans normals clorats que són utilitzats en la fabricació dels detergents sintètics.

->alquilbenzensulfonat

alquilbenzensulfonat

[de alquil, benzè i sulfonat]

m QUÍM IND Nom genèric dels composts de fórmula RC₆H₄SO₃M.

->alquílic

■alquílic -a

[de alquil]

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent als alquils.

->alquilsulfonat lineal

alquilsulfonat lineal

[de alquil i sulfonat]

m QUÍM IND En la indústria dels detergents sintètics, denominació genèrica dels alquilbenzensulfonats fàcilment biodegradables, on el grup alquil és normal o iso.

->alquímia

■alquímia

Part. sil.: al_quí_mi_a

[de l’àr. al-kīmiyã’ ‘pedra filosofal’, i aquest probablement del gr. khymeía ‘mescla de sucs’, der. de khymós ‘suc’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ALQ En les èpoques antiga i medieval, doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics que tenia per objecte trobar la pedra filosofal i l’elixir de llarga vida.

->alquímic

■alquímic -a

[de alquímia]

adj Relatiu o pertanyent a l’alquímia.

->alquimista

■alquimista

[de alquímia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f ALQ Persona dedicada a l’estudi de l’alquímia o que la practica.

->alquinal

alquinal

[de alquí]

m INDUM Toca o mocador de lli que duien antigament les dones morisques per a cobrir-se el cap.

->alquinil

alquinil

[de alquí i -il]

m QUÍM ORG Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur acetilènic.

->alquisser

■alquisser

[de l’àr. al-kisâ ‘drap de llana; cobertor’]

m INDUM Peça de la indumentària morisca a manera de capa, usada també com a cobertor de llits, de taules i d’altres objectes.

->alruna

■alruna

[del germ. alrūna, comp. de alb ‘mena de gnom’ i rünen ‘xiuxiuejar’]

f ESOT Nom donat a l’arrel de la mandràgora de forma antropomorfa.

->alsacià

■alsacià -ana

Part. sil.: al_sa_ci_à

1 adj i m i f D’Alsàcia (país centreeuropeu) o de l’alsacià (dialecte).

2 m LING Dialecte alamànic parlat a Alsàcia.

->alstònia

alstònia

Part. sil.: als_tò_ni_a

[del nom del botànic escocès Charles Alston (1683-1760)]

f BOT 1 Gènere d’arbres afroasiàtics i oceànics (Alstonia sp), l’escorça dels quals conté un seguit de composts químics, actius com a febrífugs, antihelmíntics o succedanis de la quina.

2 Arbre del gènere alstònia.

->alt

■alt -a

[del ll. altus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adj 1 Que és d’una alçària considerable, superior a l’ordinària.

2 alt de D’una alçària de.

2 adj 1 Que és o que arriba a una elevació considerable sobre la superfície de la terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol ja és alt.

2 fig El dia ja era ben alt.

3 passar alt fig Dit d’una cosa que no es pot aconseguir.

3 adj 1 Que és o que arriba a una elevació superior, situat més amunt, en un nivell superior. Les branques altes d’un arbre.

2 fig Que passa del nivell ordinari o d’un nivell donat, que arriba més amunt, més enllà, superior a les coses de la mateixa espècie. Alta burgesia. Temperatura alta. Alta matemàtica.

3 alta mar Des d’on no s’albira la riba.

4 en veu alta (o a alta veu) Amb veu forta.

4 adj Tardà. Altes hores. Aquest any Corpus ve molt alt.

5 adj Dit de l’etapa més antiga d’un període històric (oposat a baix). Alta edat mitjana.

6 m 1 Dimensió d’un cos en direcció vertical.

2 alts i baixos Desigualtats en alçària (d’un terreny, d’un camí, etc.).

3 alts i baixos fig Els alts i baixos de la qualitat.

7 m pl Part alta d’algunes coses. Els alts d’una casa.

8 m Part alta d’una muntanya, d’un pic.

9 adv A una altura considerable. Volen alt.

10 adv 1 Amb veu forta.

2 parlar alt fig Palesar l’excel·lència (d’alguna cosa).

11 MÚS 1 adj Agut.

2 adj Que sona més agut que no hauria de sonar.

3 adv Per sobre del to musical degut o establert. Aquesta flauta sona massa alt.

12 alta escola ESPORT Conjunt d’exercicis d’equitació de caire artificiós que exigeixen un gran domini del cavall i un bon entrenament de l’animal.

13 alta fidelitat ELECTROAC Reproducció de so pràcticament idèntica al programa original.

14 alta freqüència 1 ELECT En sentit general, dit de la freqüència emprada en les transmissions radiofòniques.

2 TELECOM Radiofreqüència compresa entre 3 000 i 30 000 Hz, segons conveni internacional.

15 anar alta Desitjar (una femella) l’acostament del mascle.

16 anar amb el cap alt Anar amb el cap no abaixat o acotat.

->alt.

alt.

abrev 1 altura 1 1 i 5.

2 GEOG altitud.

->alt-

alt-

Forma prefixada del mot alt, que hom anteposa exclusivament a alguns adjectius. Ex.: altalemany.

->alta

■alta

[de alt; 1a FONT: s. XIX]

f 1 1 En una associació, inclusió en la llista d’associats.

2 donar d’alta Declarar ingressat en un cos, en una associació.

3 donar-se d’alta Ingressar en un cos, en una associació.

2 DR Declaració per mitjà de la qual una persona, una finca, una indústria, un vehicle, etc., són inclosos en un padró, un cens, un registre o una llista a efectes tributaris, estadístics, de represa del treball després d’una malaltia, etc.

3 ORG MIL 1 En l’exèrcit, entrada en servei actiu d’un militar destinat a un cos o que hi torna després d’haver-ne estat donat de baixa.

2 Document que acredita l’entrada.

4 TERAP Permís donat a un convalescent de tornar a les ocupacions ordinàries.

->altafullenc

altafullenc -a

adj i m i f D’Altafulla (Tarragonès).

->altaic

■altaic -a

Part. sil.: al_taic

1 adj Relatiu o pertanyent a l’Altai, als altaics o a llurs llengües.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble turc de Sibèria de tipus mongòlic, anomenat també calmuc muntanyenc o calmuc blanc.

3 m LING Família de llengües parlades a l’Àsia Menor, l’Àsia central, Mongòlia i Sibèria.

->altalemany

altalemany -a

Part. sil.: alt_a_le_many

[de alt i alemany]

adj LING Relatiu o pertanyent a l’alt alemany.

->altament

■altament

[de alt]

adv D’una manera superior, en gran manera.

->altar

■altar

[del ll. ecl. altare, -is, íd., refet sobre el ll. cl. pl. altaria, mena de grada sobre l’ara dels sacrificis on es cremaven les ofrenes; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 RELIG Monument elevat damunt el sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat al sacrifici cultual, a col·locar-hi imatges, a cremar-hi encens, etc.

2 LITÚRG Taula de pedra o de fusta damunt la qual hom celebra l’eucaristia.

3 altar portàtil LITÚRG ara¹ 2.

4 conduir (algú) a l’altar Casar-s’hi.

2 TERMOT Paret que limita el fogar per a la sortida dels gasos de combustió.

->altària

altària

Part. sil.: al_tà_ri_a

[de alt]

f Alçària.

->altaveu

■altaveu

Part. sil.: al_ta_veu

[de alt i veu]

m ELECTROAC Transductor electroacústic per mitjà del qual hom obté ones acústiques a partir d’ones elèctriques, projectat per a radiar potència acústica en l’aire. Altaveu d’alta fidelitat. Altaveu electrodinàmic.

->altazimut

■altazimut

[de alt i azimut]

m TOPOG i ASTR Muntura dels instruments d’observació que permet de mesurar alhora l’azimut i l’angle d’altura.

->altazimutal

■altazimutal

[de altazimut]

adj ASTR Dit de l’instrument capaç de girar al voltant de dos eixos, un d’horitzontal i un de vertical.

->altburgès

altburgès -esa

adj Relatiu o pertanyent a l’alta burgesia. Les característiques altburgeses del nou barri.

->altd.

altd.

abrev GEOG altitud.

->altea

■altea

Part. sil.: al_te_a

[del ll. althaea, i aquest, del gr. althaía, íd.]

f BOT Malví.

->alteà

alteà -ana

Part. sil.: al_te_à

adj i m i f D’Altea (Marina Baixa).

->altejar

■altejar

[de alt]

v intr Mostrar-se alt, ésser més o menys alt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: altejar

GERUNDI: altejant

PARTICIPI: altejat, altejada, altejats, altejades

INDICATIU PRESENT: altejo, alteges, alteja, altegem, altegeu, altegen

INDICATIU IMPERFET: altejava, altejaves, altejava, altejàvem, altejàveu, altejaven

INDICATIU PASSAT: altegí, altejares, altejà, altejàrem, altejàreu, altejaren

INDICATIU FUTUR: altejaré, altejaràs, altejarà, altejarem, altejareu, altejaran

INDICATIU CONDICIONAL: altejaria, altejaries, altejaria, altejaríem, altejaríeu, altejarien

SUBJUNTIU PRESENT: altegi, altegis, altegi, altegem, altegeu, altegin

SUBJUNTIU IMPERFET: altegés, altegessis, altegés, altegéssim, altegéssiu, altegessin

IMPERATIU: alteja, altegi, altegem, altegeu, altegin

->altell

■altell

Cp. entresolat

[de alt; 1a FONT: s. XIX]

m GEOMORF Petita elevació en el terreny.

->altera

■altera

[de alt]

f ADOB Premsa per a pells que consisteix en un gros cilindre que es mou al llarg d’una taula plana damunt la qual ha estat col·locada la pell a premsar.

->alterabilitat

■alterabilitat

[de alterable]

f Qualitat d’alterable.

->alterable

■alterable

[de alterar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Capaç d’ésser alterat.

->alteració

■alteració

Part. sil.: al_te_ra_ci_ó

[del ll. alteratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’alterar o d’alterar-se;

2 l’efecte.

2 GEOL Transformació de les roques pròximes a la superfície que prepara l’erosió pròpiament dita.

3 MAR Variació de l’assentament d’un vaixell com a conseqüència d’haver carregat o traslladat un pes.

4 MÚS Accident que pot figurar en l’armadura o bé en el curs d’un passatge.

->alterador

■alterador -a

[de alterar]

adj Que altera.

->alterament

■alterament

[de alterar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m Estat de qui està alterat.

->alterar

■alterar

[del ll. alterare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer que (alguna cosa) sigui altra que no era abans, mudar-ne la natura, l’aspecte o qualsevol de les propietats. Alterar el color d’una substància.

2 tr Falsificar, desnaturalitzar. Alterar un article.

3 1 tr Fer sortir de l’estat normal, especialment torbar, commoure, agitar vivament l’ànim. Alterar la pau.

2 pron Alterar-se per no res.

4 tr MÚS Posar una alteració a una nota o modificar-ne l’altura mitjançant una alteració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alterar

GERUNDI: alterant

PARTICIPI: alterat, alterada, alterats, alterades

INDICATIU PRESENT: altero, alteres, altera, alterem, altereu, alteren

INDICATIU IMPERFET: alterava, alteraves, alterava, alteràvem, alteràveu, alteraven

INDICATIU PASSAT: alterí, alterares, alterà, alteràrem, alteràreu, alteraren

INDICATIU FUTUR: alteraré, alteraràs, alterarà, alterarem, alterareu, alteraran

INDICATIU CONDICIONAL: alteraria, alteraries, alteraria, alteraríem, alteraríeu, alterarien

SUBJUNTIU PRESENT: alteri, alteris, alteri, alterem, altereu, alterin

SUBJUNTIU IMPERFET: alterés, alteressis, alterés, alteréssim, alteréssiu, alteressin

IMPERATIU: altera, alteri, alterem, altereu, alterin

->alterat

alterat -ada

[del ll. alteratus, -a, -um, participi de alterare ‘alterar’]

adj HERÀLD Dit de la peça o la figura que no s’ajusta a les regles heràldiques.

->alteratiu

■alteratiu -iva

Part. sil.: al_te_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. alteratus, -a, -um, participi de alterare ‘alterar’; 1a FONT: s. XV]

adj Que té la virtut d’alterar, especialment que gradualment produeix un canvi. Medicaments alteratius.

->altercació

■altercació

Part. sil.: al_ter_ca_ci_ó

[del ll. altercatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1392]

f 1 1 Acció d’altercar;

2 l’efecte.

2 DR ROM En els processos i les causes criminals, tràmit del diàleg entre els advocats o els representants de les parts en litigi.

3 HIST DR A l’edat mitjana, qüestió o reclamació, tant en plet com extrajudicialment.

->altercar

■altercar

[del ll. altercare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v intr Disputar amb calor. Els dos diputats altercaren per culpa de la nova llei. La Maria sempre alterca amb en Joan per foteses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: altercar

GERUNDI: altercant

PARTICIPI: altercat, altercada, altercats, altercades

INDICATIU PRESENT: alterco, alterques, alterca, alterquem, alterqueu, alterquen

INDICATIU IMPERFET: altercava, altercaves, altercava, altercàvem, altercàveu, altercaven

INDICATIU PASSAT: alterquí, altercares, altercà, altercàrem, altercàreu, altercaren

INDICATIU FUTUR: altercaré, altercaràs, altercarà, altercarem, altercareu, altercaran

INDICATIU CONDICIONAL: altercaria, altercaries, altercaria, altercaríem, altercaríeu, altercarien

SUBJUNTIU PRESENT: alterqui, alterquis, alterqui, alterquem, alterqueu, alterquin

SUBJUNTIU IMPERFET: alterqués, alterquessis, alterqués, alterquéssim, alterquéssiu, alterquessin

IMPERATIU: alterca, alterqui, alterquem, alterqueu, alterquin

->altercat

■altercat

[de altercar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Altercació.

->àlter ego

■àlter ego

m i f 1 Locució que significa ‘un altre jo’, emprada per a designar una persona molt identificada amb les opinions i empreses d’una altra, que gaudeix de tota la seva confiança, que se li assembla molt.

2 Amic inseparable, amic íntim.

->alteritat

■alteritat

[del ll. alterĭtas, -ătis, íd.]

f 1 DR Qualitat de la justícia en tant que aquesta implica sempre una relació d’un subjecte amb un altre subjecte, donant-li allò que és seu, que li correspon.

2 FILOS Estat o qualitat d’ésser altre.

->altern

■altern -a

[del ll. alternus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 1 Que s’esdevé un dia sí i l’altre no. Classe alterna.

2 Que presenta alternança. Rimes alternes.

2 BOT 1 Dit de les fulles o d’altres òrgans esparsos i disposats en dos rengles longitudinals que fan un angle aproximat de 180°.

2 Espars.

3 corrent altern ELECTROT Corrent produït per una tensió alterna la magnitud del qual canvia ràpidament de sentit.

->alternació

■alternació

Part. sil.: al_ter_na_ci_ó

[del ll. alternatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció d’alternar; alternança.

2 SOCIOL Possibilitat d’escollir entre sistemes de significació diferents i, a vegades, contradictoris, que sol implicar un procés de resocialització.

->alternador

■alternador

[de alternar]

m ELECTROT Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns.

->alternança

■alternança

[de alternant; 1a FONT: s. XX]

f 1 El fet d’alternar dues coses o més.

2 Acció d’alternar.

3 AGR Divisió o repartiment dels terrenys d’una explotació en tantes parts equivalents com anys previstos per a la successió de conreus escollida com a més convenient.

4 BOT Disposició de cadascuna de les peces (fulles, pètals, estams, etc.) d’un verticil en els espais existents entre les peces del verticil immediat.

5 ELECTROT Cadascuna de les dues semiones de què és compost un cicle de corrent altern.

6 ESTRATIG 1 Acció d’alternar en una formació estratigràfica diverses capes que es repeteixen successivament;

2 l’efecte.

7 FÍS Semiperíode d’un fenomen altern durant el qual no canvia el signe de la magnitud que el caracteritza.

8 LING Relació combinatòria entre formes variants d’una mateixa unitat lingüística.

9 alternança de generacions BIOL Fenomen en virtut del qual el cicle biològic complet d’una espècie comprèn dues generacions, els individus d’una de les quals es reprodueixen sexualment, i els de l’altra asexualment.

10 llei de l’alternança BOT Llei en virtut de la qual les fulles o peces florals de dos verticils consecutius alternen entre elles.

->alternant

■alternant

[del ll. alternans, -ntis, íd.]

adj 1 Que alterna amb un altre. Conreus alternants.

2 ESTRATIG Que és format per capes o estrats que es repeteixen una vegada o unes quantes.

3 LING Dit de cadascun dels elements que intervenen en una alternança morfofonològica.

->alternar

■alternar

[del ll. alternare, íd.; 1a FONT: 1701]

v 1 intr Esdevenir-se, actuar, successivament adés l’un adés l’altre. Alternar la nit i el dia.

2 intr Trobar-se un objecte o uns quants objectes ensems amb un altre o amb d’altres en un mateix indret, un mateix grup, etc. Alternar carrers amples amb estrets.

3 intr Tenir comunicació amistosa, fer-se. Alternar amb tothom.

4 tr Fer que alternin (dues o més coses). Alternar l’estudi i l’esport.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alternar

GERUNDI: alternant

PARTICIPI: alternat, alternada, alternats, alternades

INDICATIU PRESENT: alterno, alternes, alterna, alternem, alterneu, alternen

INDICATIU IMPERFET: alternava, alternaves, alternava, alternàvem, alternàveu, alternaven

INDICATIU PASSAT: alterní, alternares, alternà, alternàrem, alternàreu, alternaren

INDICATIU FUTUR: alternaré, alternaràs, alternarà, alternarem, alternareu, alternaran

INDICATIU CONDICIONAL: alternaria, alternaries, alternaria, alternaríem, alternaríeu, alternarien

SUBJUNTIU PRESENT: alterni, alternis, alterni, alternem, alterneu, alternin

SUBJUNTIU IMPERFET: alternés, alternessis, alternés, alternéssim, alternéssiu, alternessin

IMPERATIU: alterna, alterni, alternem, alterneu, alternin

->alternària

alternària

Part. sil.: al_ter_nà_ri_a

[del ll. cient. alternaria, der. del ll. alternus ‘altern’]

f BOT Gènere de fongs imperfectes de la subclasse de les pirenomicètides (Alternaria sp), que comprèn espècies saprofítiques i espècies paràsites.

->alternàric

alternàric, àcid

[de alternària]

FITOPAT Toxina produïda pel fong Alternaria tenuis, que ocasiona taques negres en les fulles de la patatera i lesions necròtiques fosques en la tija i els pecíols.

->alternariosi

alternariosi

Part. sil.: al_ter_na_ri_o_si

[de alternària i -osi]

f FITOPAT Malaltia causada per alternàries, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.

->alternat

■alternat -ada

[del ll. alternatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que conté alternança, en alternança.

2 grup alternat MAT Subgrup del grup de les permutacions entre n elements que comprèn la permutació idèntica i les que en deriven per un nombre parell de transposicions.

3 sèrie alternada MAT Sèrie els termes de la qual són alternativament positius i negatius.

->alternatiu

■alternatiu -iva

Part. sil.: al_ter_na_tiu

[del b. ll. alternativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1757, DTo.]

adj 1 1 Que s’esdevé amb alternació. La successió alternativa dels dies i les nits.

2 moviment alternatiu TECNOL Moviment oscil·latori.

2 1 Que ofereix dues coses o més de les quals cal escollir l’una amb exclusió de l’altra (o de les altres).

2 proposició alternativa LÒG Proposició que expressa dues afirmacions l’una de les quals exclou l’altra.

3 Que constitueix una alternativa. Itinerari alternatiu.

4 Que es contraposa als models oficials, tradicionals o establerts. Cinema alternatiu. Medicina alternativa. Energia alternativa.

->alternativa¹

■alternativa¹

[de alternatiu; 1a FONT: 1600]

f 1 Successió de coses que alternen.

2 Obligació d’escollir entre dos o més partits a prendre.

3 LÒG Relació entre dues proposicions alternatives.

->alternativa²

■alternativa²

[del cast. alternativa, íd.]

f TAUROM Cerimònia per la qual un matador de toros, anomenat padrí, autoritza un matador de jònecs perquè actuï en lloc seu.

->alternativament

■alternativament

[de alternatiu; 1a FONT: 1696]

adv Amb alternació, d’una manera alternativa.

->alterni-

■alterni-

Forma prefixada del mot llatí alternus, -a, -um ‘altern’, usada principalment en botànica per a significar alternat. Ex.: alternipètal, alternisèpal.

->alterniflor

alterniflor -a

[de alterni- i -flor; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj BOT Que té les flors alternes.

->alternifoli

alternifoli -òlia

[del ll. alternus i folium ‘fulla’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj BOT De fulles alternes.

->alteró

■alteró

[de alt]

m 1 Turó, petita altura.

2 AGR En un arrossar, tros de terra de més elevació que la circumdant.

->alterós

■alterós -osa

[de alt]

adj 1 Situat en lloc elevat.

2 Altiu.

3 MAR Dit del vaixell el buc del qual ateny una alçària considerable damunt el nivell de la mar.

->alterquejar

■alterquejar

[de altercar]

v intr Altercar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alterquejar

GERUNDI: alterquejant

PARTICIPI: alterquejat, alterquejada, alterquejats, alterquejades

INDICATIU PRESENT: alterquejo, alterqueges, alterqueja, alterquegem, alterquegeu, alterquegen

INDICATIU IMPERFET: alterquejava, alterquejaves, alterquejava, alterquejàvem, alterquejàveu, alterquejaven

INDICATIU PASSAT: alterquegí, alterquejares, alterquejà, alterquejàrem, alterquejàreu, alterquejaren

INDICATIU FUTUR: alterquejaré, alterquejaràs, alterquejarà, alterquejarem, alterquejareu, alterquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: alterquejaria, alterquejaries, alterquejaria, alterquejaríem, alterquejaríeu, alterquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: alterquegi, alterquegis, alterquegi, alterquegem, alterquegeu, alterquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: alterquegés, alterquegessis, alterquegés, alterquegéssim, alterquegéssiu, alterquegessin

IMPERATIU: alterqueja, alterquegi, alterquegem, alterquegeu, alterquegin

->altesa

■altesa

[de alt; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Qualitat d’alt, d’elevat, especialment en sentit figurat. Altesa de mires.

2 Excel·lència, superioritat en poder, en noblesa o en dignitat damunt les altres persones.

3 Títol o tractament d’honor donat als prínceps i les princeses. Altesa reial.

4 Persona que porta el títol d’altesa.

->alti-

alti-

Forma prefixada del mot llatí altus, que significa ‘alt’, emprada principalment en meteorologia. Ex.: altímetre.

->altídom

altídom -a

[de alti- i el ll. domus ‘casa’]

adj GEOBOT Dit de les plantes que, en un mateix país, hom pot trobar en localitats separades per desnivells de 2 000 m o més.

->altificar

■altificar

[de alt; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Enaltir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: altificar

GERUNDI: altificant

PARTICIPI: altificat, altificada, altificats, altificades

INDICATIU PRESENT: altifico, altifiques, altifica, altifiquem, altifiqueu, altifiquen

INDICATIU IMPERFET: altificava, altificaves, altificava, altificàvem, altificàveu, altificaven

INDICATIU PASSAT: altifiquí, altificares, altificà, altificàrem, altificàreu, altificaren

INDICATIU FUTUR: altificaré, altificaràs, altificarà, altificarem, altificareu, altificaran

INDICATIU CONDICIONAL: altificaria, altificaries, altificaria, altificaríem, altificaríeu, altificarien

SUBJUNTIU PRESENT: altifiqui, altifiquis, altifiqui, altifiquem, altifiqueu, altifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: altifiqués, altifiquessis, altifiqués, altifiquéssim, altifiquéssiu, altifiquessin

IMPERATIU: altifica, altifiqui, altifiquem, altifiqueu, altifiquin

->altígraf

altígraf

[de alti- i -graf]

m METROL Altímetre registrador.

->altiloqüència

■altiloqüència

Part. sil.: al_ti_lo_qüèn_ci_a

[de alti- i el ll. loquentia ‘facilitat de parlar’]

f Grandiloqüència.

->altiloqüent

■altiloqüent

Part. sil.: al_ti_lo_qüent

[de alti- i el ll. loquens, -ntis ‘que parla’]

adj Grandiloqüent.

->altímetre

■altímetre

[de alti- i -metre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m METROL Instrument que indica la seva cota respecte al nivell de la mar o respecte al terreny que té a sota.

->altimetria

■altimetria

Part. sil.: al_ti_me_tri_a

[de alti- i -metria; 1a FONT: 1839, DLab.]

f TOPOG 1 Part de la topografia que s’ocupa de mesurar les altures, referides a un pla de comparació.

2 p ext En els mapes, conjunt de signes que representen el relleu del terreny.

->altimètric

■altimètric -a

[de altimetria; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj TOPOG Relatiu al mesurament d’altures.

->altimètricament

altimètricament

[de altimètric]

adv TOPOG Per mitjà de l’altimetria.

->altimira

■altimira

[del ll. artemisia, íd., alterat per etimologia popular a causa de la confusió amb ‘altesa de mires’, potser per les virtuts curatives atribuïdes a la planta; 1a FONT: s. XV]

f BOT 1 Corona de rei.

2 Artemísia.

3 Donzell.

->altimontà

■altimontà -ana

[de alti- i montà]

adj GEOBOT Propi de la part més alta de l’estatge montà.

->altina

■altina

[probablement der. del ll. altus, -a, -um ‘alt’]

f BOT Planta fanerògama marina de la família de les potamogetonàcies (Posidonia oceanica), de tija repent i de fulles linears, cintiformes i flàccides.

->altiplà

■altiplà

[de alti- i pla³; 1a FONT: s. XX]

m GEOMORF Elevació del terreny amb una superfície més o menys plana.

->altiplanació

altiplanació

Part. sil.: al_ti_pla_na_ci_ó

[del fr. o l’angl. altiplanation, íd.]

f GEOMORF Fase especial de la solifluxió en què aquesta, combinada amb un aixaragallament difús, es manifesta en forma de replans i relleus aplanats.

->altiport

altiport

[de alti- i port¹]

m AERON Petit aeròdrom de muntanya.

->altíson

altíson -a

[del ll. altisonus, íd.]

adj Altisonant.

->altisonància

■altisonància

Part. sil.: al_ti_so_nàn_ci_a

[de altisonant]

f Qualitat d’altisonant.

->altisonant

■altisonant

[del ll. altisonans, -ntis, íd.]

adj Que sona alt; pompós.

->altíssim

altíssim -a

[del ll. altissimus, -a, -um, íd.]

adj 1 Superlatiu d’alt.

2 l’Altíssim Déu.

->altitonant

■altitonant

[del ll. altitonans, -ntis, íd.]

adj Que trona des de dalt. Zeus altitonant.

->altitud

■altitud

[del ll. altitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f GEOG [abrev alt., altd.] Altura d’un punt de la terra respecte al nivell de la mar.

->altitud-densitat

altitud-densitat

f AERON Altura que en l’atmosfera estàndard correspondria a una densitat donada.

->altitudinal

altitudinal

[de l’angl. altitudinal, format sobre la base del ll. altitudo ‘altitud’]

adj Relatiu o pertanyent a l’altitud.

->altitud-pressió

altitud-pressió

f AERON Altura que en l’atmosfera estàndard correspondria a una pressió donada i que dóna una estimació de l’altura real d’una aeronau.

->altiu

■altiu -iva

Part. sil.: al_tiu

[del ll. vg. *altivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses.

2 Que demostra altivesa.

3 Que assoleix una alçària o una elevació considerable.

->altivament

■altivament

[de altiu]

adv Amb altivesa, d’una manera altiva.

->altivar

■altivar

[de altiu]

v 1 tr Fer esdevenir altiu, arrogant.

2 pron Esdevenir altiu, arrogant. Va altivar-se amb tants èxits professionals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: altivar

GERUNDI: altivant

PARTICIPI: altivat, altivada, altivats, altivades

INDICATIU PRESENT: altivo, altives, altiva, altivem, altiveu, altiven

INDICATIU IMPERFET: altivava, altivaves, altivava, altivàvem, altivàveu, altivaven

INDICATIU PASSAT: altiví, altivares, altivà, altivàrem, altivàreu, altivaren

INDICATIU FUTUR: altivaré, altivaràs, altivarà, altivarem, altivareu, altivaran

INDICATIU CONDICIONAL: altivaria, altivaries, altivaria, altivaríem, altivaríeu, altivarien

SUBJUNTIU PRESENT: altivi, altivis, altivi, altivem, altiveu, altivin

SUBJUNTIU IMPERFET: altivés, altivessis, altivés, altivéssim, altivéssiu, altivessin

IMPERATIU: altiva, altivi, altivem, altiveu, altivin

->altivesa

■altivesa

[de altiu]

f 1 Sentiment d’orgull arrogant, desdenyós.

2 Qualitat d’altiu.

->altivitat

■altivitat

[de altiu]

f Qualitat d’altiu; altivesa.

->altívol

■altívol -a

[de altiu; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Altiu.

->altnavarrès

altnavarrès -esa

[de alt i navarrès]

adj LING Relatiu o pertanyent a l’alt navarrès.

->alto

■alto

[segurament de l’it. alto, provinent de l’alemany halt, imperatiu del verb halten ‘detenir, aturar’; 1a FONT: s. XVI]

1 1 interj Interjecció usada per a fer que hom es deturi en una marxa, en una correguda, etc., que hom interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l’execució d’alguna cosa. Alto, no corris! Alto el foc!

2 [pl altos el foc] alto el foc m DR INTERN Cessació de les hostilitats entre enemics que estan en guerra.

2 m Arrest o parada que fan els soldats, els vianants, etc., per tal de descansar.

->alto-

■alto-

Forma prefixada del mot llatí altus, que significa ‘alt’, emprada principalment en meteorologia. Ex.: altocúmul, altostrat.

->altocúmul

■altocúmul

[del ll. mod. altocumulus]

m METEOR Sostre o banc de núvols a uns 4 000 m d’alçària, fet de flocs o de masses globulars disposats en grups o arrenglerats en una direcció o en dues.

->altocúmulus

■altocúmulus

[de alto- i del ll. cumulus ‘cúmul’]

m METEOR Altocúmul.

->altonúvol

■altonúvol

[de alto- i núvol]

m METEOR Núvol (altocúmul, altostrat) situat a la regió mitjana de la troposfera.

->altostrat

■altostrat

[del ll. mod. altostratus]

m METEOR Sostre de núvols situat a una alçària entre 2 000 i 6 000 m, constituït per un vel fibrós o estriat a través del qual són visibles els discs del Sol i de la Lluna.

->altostratus

■altostratus

[de alto- i del ll. stratus ‘estrat’]

m METEOR Altostrat.

->altrament

■altrament

[de altre; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adv D’una altra manera. La meva amiga actua altrament que jo.

2 conj D’altra manera, si no fos per això. Segur que vindrà; altrament, no m’ho hauria dit.

3 conj D’altra banda, endemés.

->altre

■altre -a

[del ll. alter, -a, -um ‘l’altre (entre dos)’, emparentat amb alius, -a, -ud ‘l’altre (entre molts)’, del qual és der., i amb alienus, -a, -um ‘pertanyent a un altre, estrany’, der. també de alius (v. aliè); 1a FONT: o.]

1 1 adj Que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que l’esmentada anteriorment o sobreentesa. Deixa’m un altre llibre. Una altra vegada afanya-t’hi més.

2 pron Prendre algú per un altre. S’ho deien l’un a l’altre.

3 altre que Diferent de. Tota vocal altra que a.

4 els altres Tothom que no és un mateix, l’altra gent. No facis cas del que pensaran els altres.

5 l’un i l’altre Ambdós. Tenien dos fills: perderen l’un i l’altre.

6 no altre que ell Precisament ell, ell mateix.

7 tot altre que no fos ell Qualsevol que no fos ell.

2 adj Segon. És un altre Salomó.

3 1 adj Encara un més. En vull un altre quilo.

2 pron En tinc dos, però me’n manca un altre.

4 adj 1 Restant. Ribot, serra, garlopa i totes altres eines de fusteria.

2 pron Demà us duré els altres.

5 adj i pron 1 abans-d’ahir l’altre El dia que fa tres abans d’avui.

2 demà passat l’altre El dia que fa tres després d’avui.

3 l’altra setmana (o l’altre mes, o l’altre any) La setmana, el mes, l’any, anterior.

4 l’altre dia Un dia proppassat.

5 l’endemà passat l’altre El dia que fa tres després d’un dia determinat.

6 adj Que no és de la mateixa qualitat, la mateixa condició, la mateixa mena. Aquest noi és tot un altre.

7 pron Altra cosa, res més. No hi havia altre a fer que rebel·lar-se.

8 m El proïsme individualitzat, en oposició al jo.

9 a altra hora A una hora anormal. Se n’han anat a dormir a altra hora.

10 altres tants Igual nombre. Ha caigut tres vegades i altres tantes s’ha aixecat.

11 altre tant La mateixa cosa, igual. Quan vam veure que corrien, nosaltres vam fer altre tant.

->altressí

■altressí

[de altre i sí; 1a FONT: s. XII, Hom.]

DR 1 adv En un escrit judicial, igualment, també.

2 m Petició de caràcter secundari que formula una de les parts litigants, després de la petició principal, en alguns documents judicials.

->altri

■altri

[del ll. alteri, datiu de alter, -a, -um ‘l’altre’]

pron Un altre, els altres. Prendre algú per altri.

->altruisme

■altruisme

Part. sil.: al_tru_is_me

[del fr. altruisme (1830), derivat de autrui ‘altri’, creat per August Comte o Andrieux per oposició a egoisme]

m 1 Mirament, afany, complaença, pel bé d’altri, àdhuc a costa del propi.

2 ÈTIC Doctrina que posa com a fi de la conducta moral l’interès d’altri com a tal.

->altruista

■altruista

Part. sil.: al_tru_is_ta

[del fr. altruiste (v. altruisme)]

adj i m i f Que mira pel bé d’altri, que es complau en el bé d’altri, àdhuc en perjudici del propi.

->altura

■altura

Cp. alçada i alçària

[de alt; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 [abrev alt.] Distància vertical d’un punt a la superfície de la terra o a qualsevol altre terme de comparació. Volar a una gran altura. Enlairar-se fins a una altura de dos mil metres.

2 fig Estar a l’altura de les circumstàncies. A quina altura de la ciència ens trobem?

3 altesa 1.

4 a l’altura de Al mateix paral·lel. Van virar a l’altura de Mallorca. Eren a l’altura de Tarragona.

2 1 Lloc elevat, eminència del terreny.

2 pl Cel.

3 ASTR Arc del vertical comptat des de l’horitzó a un astre.

4 FON Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.

5 GEOD [abrev alt.] Alçària determinada mitjançant els instruments d’anivellació.

6 GEOM 1 [símb: h] En una figura geomètrica, segment traçat per un vèrtex i perpendicular a un costat, si la figura és plana, o a una cara, si la figura és tridimensional, als quals no pertany i que s’anomena base.

2 p ext Longitud d’aquest segment corresponent a la distància entre el vèrtex i la base.

7 MÚS Qualitat del so determinada per la freqüència de les seves vibracions.

8 mal d’altura PAT Mal de muntanya.

->alturó

■alturó

[alteració de alteró, der. de alt, per possible influx de turó¹]

m Alteró.

->aluata

■aluata

Part. sil.: a_lu_a_ta

[del carib aluata, íd.]

m ZOOL Gènere de mones de la família dels cèbids (Alouatta sp), de color bru o daurat, que es desplacen penjant-se a les branques dels arbres.

->alucita

alucita

[del ll. alucita, íd.]

f ENTOM i FITOPAT Petita papallona del grup de les arnes, de la família dels tineids (Sitotroga cerealella), amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals dels graners.

->aluda¹

■aluda¹

[del ll. alūta, de la mateixa arrel que alūmen ‘alum’; 1a FONT: 1370]

f ADOB Pell de xai o de cabrit adobada amb alum, usada per a fer guants, bosses, cobertes de llibres, etc.

->aluda²

aluda²

[probablement del ll. lollīgo, -gĭnis, íd., amb evolució fonètica anòmala deguda a alteracions de l’àr. dels moriscos]

f ZOOL Canana.

->aludel

aludel

[del cast. aludel, i aquest, de l’àr. al-´uṭâl, íd.]

m HIST Tub curt en forma de pera de terra cuita i envernissada usat en la metal·lúrgia de l’alumini.

->aluder

■aluder -a

[de aluda¹]

m i f ADOB Fabricant d’aluda.

->alullar

■alullar

[de ull]

v tr Mirar de lluny (algú o alguna cosa) amb desig d’acostar-s’hi o d’obtenir-los.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alullar

GERUNDI: alullant

PARTICIPI: alullat, alullada, alullats, alullades

INDICATIU PRESENT: alullo, alulles, alulla, alullem, alulleu, alullen

INDICATIU IMPERFET: alullava, alullaves, alullava, alullàvem, alullàveu, alullaven

INDICATIU PASSAT: alullí, alullares, alullà, alullàrem, alullàreu, alullaren

INDICATIU FUTUR: alullaré, alullaràs, alullarà, alullarem, alullareu, alullaran

INDICATIU CONDICIONAL: alullaria, alullaries, alullaria, alullaríem, alullaríeu, alullarien

SUBJUNTIU PRESENT: alulli, alullis, alulli, alullem, alulleu, alullin

SUBJUNTIU IMPERFET: alullés, alullessis, alullés, alulléssim, alulléssiu, alullessin

IMPERATIU: alulla, alulli, alullem, alulleu, alullin

->alum

■alum

[del ll. alūmen, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ADOB 1 Rendent que consistia en una mescla d’aigua i d’excrements d’animals.

2 Qualsevol sal natural d’alumini utilitzada en adoberia.

3 adob a l’alum Adob a l’alumini fet amb alum.

4 clot de l’alum Clot o tina destinats a tenir-hi l’alum.

2 QUÍM INORG 1 Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat, que cristal·litza en octaedres, emprat per a adobar pells, com a mordent en tints, com a additiu alimentari i com a astringent en medicina.

2 Qualsevol dels sulfats dobles d’un metall trivalent i d’un metall monovalent isomorfs de l’alum comú.

3 alum cremat (o calcinat) Sulfat doble de potassi i d’alumini anhidre.

4 alum de crom Alum constituït pel sulfat doble de potassi i de crom hidratat.

5 alum de ploma Pseudoalum de fórmula Al₂(SO₄) ₃·FeSO₄·24H₂O.

6 alum de Rocca Alum comú fos en la seva aigua de cristal·lització, d’aspecte vidriós.

7 alum fèrric Alum constituït pel sulfat doble d’amoni i de ferro hidratat.

8 alum potàssic alum 2 1.

->alum.

alum.

abrev QUÍM INORG alumini.

->alumag

■alumag

[de alu(mini) i mag(nesi)]

m METAL·L Marca registrada d’un aliatge lleuger d’alumini i de magnesi.

->alumaire

alumaire

Part. sil.: a_lu_mai_re

[de alum]

m ant ADOB Persona que arreplegava els excrements d’animals per a emprar-los en les blanqueries.

->aluman

■aluman

[marca registrada, de alu(mini) i man(ganès)]

m METAL·L Aliatge lleuger d’alumini i de manganès, que resisteix bé als gasos corrosius de l’atmosfera.

->alumar

alumar

[de alum]

v tr ADOB Rendir, especialment amb els rendents antics o alums.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alumar

GERUNDI: alumant

PARTICIPI: alumat, alumada, alumats, alumades

INDICATIU PRESENT: alumo, alumes, aluma, alumem, alumeu, alumen

INDICATIU IMPERFET: alumava, alumaves, alumava, alumàvem, alumàveu, alumaven

INDICATIU PASSAT: alumí, alumares, alumà, alumàrem, alumàreu, alumaren

INDICATIU FUTUR: alumaré, alumaràs, alumarà, alumarem, alumareu, alumaran

INDICATIU CONDICIONAL: alumaria, alumaries, alumaria, alumaríem, alumaríeu, alumarien

SUBJUNTIU PRESENT: alumi, alumis, alumi, alumem, alumeu, alumin

SUBJUNTIU IMPERFET: alumés, alumessis, alumés, aluméssim, aluméssiu, alumessin

IMPERATIU: aluma, alumi, alumem, alumeu, alumin

->alumel

■alumel

[marca registrada, de alum(ini) i (níqu)el]

m METAL·L Marca registrada d’un aliatge de níquel i de petites quantitats de silici, alumini i manganès.

->alumenar

■alumenar

[de alum]

v tr TÈXT Impregnar d’alum (els teixits, les madeixes, etc.), abans de tenyir-los, a fi que els colors s’hi fixin millor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alumenar

GERUNDI: alumenant

PARTICIPI: alumenat, alumenada, alumenats, alumenades

INDICATIU PRESENT: alumeno, alumenes, alumena, alumenem, alumeneu, alumenen

INDICATIU IMPERFET: alumenava, alumenaves, alumenava, alumenàvem, alumenàveu, alumenaven

INDICATIU PASSAT: alumení, alumenares, alumenà, alumenàrem, alumenàreu, alumenaren

INDICATIU FUTUR: alumenaré, alumenaràs, alumenarà, alumenarem, alumenareu, alumenaran

INDICATIU CONDICIONAL: alumenaria, alumenaries, alumenaria, alumenaríem, alumenaríeu, alumenarien

SUBJUNTIU PRESENT: alumeni, alumenis, alumeni, alumenem, alumeneu, alumenin

SUBJUNTIU IMPERFET: alumenés, alumenessis, alumenés, alumenéssim, alumenéssiu, alumenessin

IMPERATIU: alumena, alumeni, alumenem, alumeneu, alumenin

->alumenatge

■alumenatge

[de alum]

m TÈXT Acció d’alumenar.

->alumera

■alumera

[de alum]

f Lloc on es troba alum.

->alumin-

■alumin-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot alumini. Ex.: aluminífer, aluminita.

->alúmina

■alúmina

[de alum(ini) i -ina]

f 1 QUÍM INORG Òxid d’alumini, Al₂O₃, sòlid d’una duresa molt elevada.

2 QUÍM IND Alundum.

3 alúmina activada QUÍM IND Alúmina en forma granular de porositat molt elevada i una gran superfície específica que manifesta una gran capacitat d’adsorció.

4 alúmina hidratada QUÍM INORG Qualsevol dels hidrats d’alúmina.

5 gel d’alúmina QUÍM INORG Hidròxid d’alumini col·loïdal.

->aluminat

■aluminat

[de alumin- i -at²]

m QUÍM INORG Nom genèric de les sals que deriven formalment de l’hidròxid alumínic, considerat com un àcid feble.

->alumini

■alumini

[de l’angl. aluminium, modificació de aluminum, creat el 1812 pel físic H. Davy com a der. savi, del ll. alūmen ‘alum’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG [abrev alum.] [símb: Al] Element metàl·lic pertanyent al grup III de la taula periòdica, de nombre atòmic 13 i de pes atòmic 26,9815.

->aluminiar

aluminiar

Part. sil.: a_lu_mi_ni_ar

[de alumini]

v tr TECNOL Cobrir d’una capa d’alumini.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aluminiar

GERUNDI: aluminiant

PARTICIPI: aluminiat, aluminiada, aluminiats, aluminiades

INDICATIU PRESENT: aluminio, aluminies, aluminia, aluminiem, aluminieu, aluminien

INDICATIU IMPERFET: aluminiava, aluminiaves, aluminiava, aluminiàvem, aluminiàveu, aluminiaven

INDICATIU PASSAT: aluminií, aluminiares, aluminià, aluminiàrem, aluminiàreu, aluminiaren

INDICATIU FUTUR: aluminiaré, aluminiaràs, aluminiarà, aluminiarem, aluminiareu, aluminiaran

INDICATIU CONDICIONAL: aluminiaria, aluminiaries, aluminiaria, aluminiaríem, aluminiaríeu, aluminiarien

SUBJUNTIU PRESENT: aluminiï, aluminiïs, aluminiï, aluminiem, aluminieu, aluminiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aluminiés, aluminiessis, aluminiés, aluminiéssim, aluminiéssiu, aluminiessin

IMPERATIU: aluminia, aluminiï, aluminiem, aluminieu, aluminiïn

->aluminiat

aluminiat -ada

Part. sil.: a_lu_mi_ni_at

[de aluminiar]

METAL·L 1 adj Que ha estat sotmès a l’operació d’aluminiatge.

2 m Efecte de l’operació d’aluminiatge.

->aluminiatge

aluminiatge

Part. sil.: a_lu_mi_ni_at_ge

[de aluminiar]

m METAL·L Deposició d’una capa d’alumini sobre un suport per a protegir-lo contra la corrosió.

->alumínic

■alumínic -a

[de alumini]

adj QUÍM INORG Relatiu o pertanyent a l’alumini, que conté alumini.

->aluminífer

■aluminífer -a

[de alumini i -fer]

adj Que conté alumini.

->aluminita

■aluminita

[de alumin- i -ita]

f Sulfat d’alumini hidratat de cristalls monoclínics.

->aluminó

aluminó

[de alumin- i -(i)ó]

m QUÍM ANAL Aurintricarboxilat d’amoni, sòlid vitri de fórmula C₂₂H₂₃N₃O₉.

->alumino-

■alumino-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot alumini. Ex.: aluminofèrric.

->aluminós

■aluminós -osa

[de alumin- i -ós¹]

adj QUÍM IND Que conté alúmina.

->aluminosi

■aluminosi

[de alumin- i -osi]

f 1 PAT Pneumoconiosi provocada per la inhalació de pols d’alumini, de silicat d’alúmina, de bauxita o d’esmeril.

2 CONSTR Pèrdua de resistència del formigó fet amb ciment aluminós als esforços de compressió.

->aluminosilicat

■aluminosilicat

[de alumino- i silicat]

m QUÍM INORG Designació genèrica dels silicats dobles d’alumini i d’un altre metall, monovalent o divalent.

->aluminotèrmia

■aluminotèrmia

Part. sil.: a_lu_mi_no_tèr_mi_a

[de alumino- i -tèrmia]

f METAL·L Procés d’obtenció de metalls a partir de llurs òxids o sulfurs, per acció de l’alumini.

->aluminotèrmic

■aluminotèrmic -a

[de alumino- i -tèrmic]

adj METAL·L Relatiu o pertanyent a l’aluminotèrmia. Soldadura aluminotèrmica.

->alumnat

■alumnat

[de alumne]

m Conjunt d’alumnes d’un centre docent.

->alumne

■alumne -a

[del ll. alumnus ‘cria, nodrissó’, part. pass. arcaic de alĕre ‘alimentar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 ENSENY Persona que rep ensenyament (amb relació a qui el dóna, a l’establiment docent on el rep, a la matèria que aprèn); deixeble, escolar, estudiant, educand. Alumne oficial, lliure, oient. Alumnes externs, interns o pensionistes, migpensionistes.

2 alumne de nàutica MAR Agregat.

->alumnessa

alumnessa

[de alumne]

f Alumna.

->alumogel

alumogel

[de alum(in)o- i gel²]

m Gel de l’hidròxid d’alumini.

->alundum

■alundum

[de l’angl. al(uminura) i (cor)undum, del tàmil kurundam ‘robí’, d’origen sànscrit]

m QUÍM IND Marca registrada de materials refractaris i abrasius, constituïts essencialment per alúmina fosa, obtinguts per fusió de la bauxita en el forn elèctric.

->alunita

■alunita

[del fr. alunite, de alun (ll. alumen ‘alum’) i -ite ‘-ita’]

f QUÍM INORG i MINERAL Mineral constituït per un sulfat bàsic de potassi i d’alumini.

->alunogen

alunogen

[del fr. alunogène, de alun (ll. alumen ‘alum’) i -gène ‘-gen’]

m MINERAL Sulfat d’alumini hidratat, Al₂(SO₄)₃·18H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.

->alveògraf

alveògraf

Part. sil.: al_ve_ò_graf

[del ll. alveus ‘cavitat’ i -graf]

m ALIM Aparell que mesura el treball de deformació i registra les característiques reològiques d’una massa constituïda per farina de blat i aigua preparada en condicions estàndard.

->alveograma

alveograma

Part. sil.: al_ve_o_gra_ma

[del ll. alveus ‘cavitat’ i -grama]

m ALIM Gràfic obtingut amb un alveògraf.

->alvèol

■alvèol

Part. sil.: al_vè_ol

[del ll. alveolus, dimin. de alveus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Petita cavitat.

2 ANAT VEG Petita concavitat existent en una superfície.

3 ELECTROT Cadascuna de les cavitats d’una presa de corrent on és introduïda la clavilla per establir el contacte.

4 GEOMORF Cavitat de mida petita a les roques, originada per erosió química o mecànica.

5 ZOOL Cadascun dels compartiments o les cel·les de la bresca d’alguns insectes socials.

6 alvèol dental ANAT ANIM Cavitat dels maxil·lars on són contingudes les dents.

7 alvèol pulmonar ANAT ANIM En els pulmons dels vertebrats, petit sac terminal dels bronquíols, al qual van a parar una arteriola i una vènula.

->alveolar

■alveolar

Part. sil.: al_ve_o_lar

[de alvèol; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent als alvèols, semblant als alvèols.

2 adj i f FON Dit del fonema la realització del qual és efectuada mitjançant un contacte de l’àpex de la llengua amb la cara interior dels alvèols superiors: [s, z, n, l, ɾ, r].

->alveolat

■alveolat -ada

Part. sil.: al_ve_o_lat

[de alvèol]

adj 1 Format per alvèols, que té alvèols.

2 ART Dit de la tècnica d’esmalt que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d’un mil·límetre de relleu que delimiten els contorns del dibuix.

->alveolina

■alveolina

Part. sil.: al_ve_o_li_na

[de alveol(o)- i -ina]

f PALEONT i ZOOL Foraminífer fòssil de closca globulosa o fusiforme.

->alveòlisi

alveòlisi

Part. sil.: al_ve_ò_li_si

[de alveol(o)- i -lisi]

f PAT Destrucció d’un alvèol, especialment dental.

->alveolitis

alveolitis

Part. sil.: al_ve_o_li_tis

[de alveol(o)- i -itis]

f PAT 1 Inflamació d’un alvèol dental.

2 Inflamació dels alvèols pulmonars.

->alveolització

■alveolització

Part. sil.: al_ve_o_lit_za_ci_ó

[de alvèol]

f GEOMORF Forma d’erosió que produeix cavitats alveolars o alvèols en les roques, especialment en els gresos, els esquists arenosos, els conglomerats, etc.

->alveolo-

■alveolo-

Forma prefixada del mot alvèol, que denota connexió, relació, amb els alvèols. Ex.: alveolodental, alveololabial, alveololingual.

->alvernès

alvernès -esa

1 adj i m i f D’Alvèrnia (regió d’Occitània) o de l’alvernès (dialecte).

2 m LING Dialecte occità que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità.

->alví

■alví -ina

Hom.: albí

[del ll. alvinus, -a, -um, íd.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al baix ventre o als budells. Evacuacions alvines.

->alvocat

■alvocat

[del nàhuatl awákatl, que apareix en textos valencians dels segles XVIII i XIX en la forma albocat; 1a FONT: s. XVIII]

m BOT i AGR Fruit en baia, piriforme o arrodonit, de l’alvocater, de pela verdosa i polpa mantegosa.

->alvocater

■alvocater

[de alvocat]

m BOT i AGR Arbre de la família de les lauràcies (Persea americana), de fulles coriàcies i de flors en panícula, el fruit del qual és l’alvocat.

->alzina

■alzina

[del ll. td. ilicīna, femení de l’adj. ilicīnus, -a, -um , substitut del clàssic iliceus, -a, -um, que designaven com a adjectius la fusta i el fruit de l’arbre, fins que el mot suplantà ilex, nom clàssic de l’arbre; 1a FONT: 1186]

f 1 BOT 1 Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d’un color verd fosc, que produeix glans com a fruit. Cal esmentar l’alzina de fulla llarga (Q. ilex ssp ilex) i l’alzina de fulla curta (o carrasca) (Q. ilex ssp rotundifolia).

2 FUST Fusta de l’alzina.

2 alzina surera BOT Surera.

3 alzina surera BOT Surolí.

4 escorça d’alzina ADOB Adob natural fet amb escorça d’alzina.

5 extret d’alzina impr ADOB Denominació comercial d’extrets tànnics preparats essencialment a base d’escorça de pi, amb addició de fusta d’alzina.

->alzinall

■alzinall

[de alzina]

m BOT Alzina petita, plançó d’alzina.

->alzinar¹

■alzinar¹

[de alzina; 1a FONT: 1507]

m 1 Lloc poblat d’alzines.

2 GEOBOT Comunitat vegetal, densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària, especialment alzines.

->alzinar²

■alzinar²

[de alzina, a partir de la idea de ‘créixer, un garric, com una alzina’]

v 1 tr Dreçar (el cos) mostrant tota la seva força i grandària.

2 pron Redreçar el cos. Quan la vaig veure entrar, em vaig alzinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alzinar

GERUNDI: alzinant

PARTICIPI: alzinat, alzinada, alzinats, alzinades

INDICATIU PRESENT: alzino, alzines, alzina, alzinem, alzineu, alzinen

INDICATIU IMPERFET: alzinava, alzinaves, alzinava, alzinàvem, alzinàveu, alzinaven

INDICATIU PASSAT: alziní, alzinares, alzinà, alzinàrem, alzinàreu, alzinaren

INDICATIU FUTUR: alzinaré, alzinaràs, alzinarà, alzinarem, alzinareu, alzinaran

INDICATIU CONDICIONAL: alzinaria, alzinaries, alzinaria, alzinaríem, alzinaríeu, alzinarien

SUBJUNTIU PRESENT: alzini, alzinis, alzini, alzinem, alzineu, alzinin

SUBJUNTIU IMPERFET: alzinés, alzinessis, alzinés, alzinéssim, alzinéssiu, alzinessin

IMPERATIU: alzina, alzini, alzinem, alzineu, alzinin

->alzinat

■alzinat -ada

[de alzina]

adj 1 Gairebé vertical.

2 HERÀLD Dit de l’animal dreçat, gairebé en vertical, sobre les potes del darrere i amb les del davant a l’altura del cap.

->alzineda

■alzineda

[de alzina]

f GEOBOT Alzinar.

->alzinenc

■alzinenc

m BOT Bolet comestible de la família de les boletàcies (Leccinum lepidum), amb el barret convex de color bru vermellós, els porus grocs i el peu robust, que viu als alzinars i a les suredes.

->alzinera

■alzinera

[de alzina]

f 1 GEOBOT Alzinar.

2 BOT Alzina.

->alzineta

■alzineta

[de alzina]

f BOT Camedris.

->alzinoi

■alzinoi

Part. sil.: al_zi_noi

[de alzina]

m BOT Bolet comestible de la família de les tricolomatàcies (Armilariella mellea), de capell d’un groc de mel i de cama amb un anell membranós que es fa en flotes sobre soques.

->alzinoia

■alzinoia

Part. sil.: al_zi_no_ia

[de alzina]

f BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus dryinus), de capell blanquinós i de cama gruixuda, que es fa sobre troncs.

->alzireny

■alzireny -a

adj i m i f D’Alzira (Ribera Alta).

->alziró

alziró

m BOT Gatsaule.

->am

am

[del ll. ante meridiem] símb abans del migdia.

->Am

Am

símb QUÍM INORG americi.

->AM

AM

[de l’angl. amplitude modulation] sigla f TELECOM modulació d’amplitud.

->a. m.

a. m.

[del ll. ante meridiem] abrev abans del migdia.

->-am

-am

Sufix, del llatí -amen, que significa ‘conjunt o gran quantitat de’, sovint usat en to despectiu. Ex.: bestiam, fustam, donam.

->ama

■ama

[del ll. hispànic amma ‘dida’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 ant Dida.

2 dial Mestressa.

3 dial Criada principal d’una casa.

->amabilitat

■amabilitat

[del ll. amabilitas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat d’amable.

->amable

■amable

[del ll. amabilis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Digne d’ésser amat.

2 De natural plaent, afectuós.

->amablement

■amablement

[de amable]

adv D’una manera amable, amb amabilitat.

->amaçar

■amaçar

Hom.: amassar

[de maça]

v tr 1 Donar cops amb una maça.

2 fig Insistir reiteradament sobre alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amaçar

GERUNDI: amaçant

PARTICIPI: amaçat, amaçada, amaçats, amaçades

INDICATIU PRESENT: amaço, amaces, amaça, amacem, amaceu, amacen

INDICATIU IMPERFET: amaçava, amaçaves, amaçava, amaçàvem, amaçàveu, amaçaven

INDICATIU PASSAT: amací, amaçares, amaçà, amaçàrem, amaçàreu, amaçaren

INDICATIU FUTUR: amaçaré, amaçaràs, amaçarà, amaçarem, amaçareu, amaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: amaçaria, amaçaries, amaçaria, amaçaríem, amaçaríeu, amaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: amaci, amacis, amaci, amacem, amaceu, amacin

SUBJUNTIU IMPERFET: amacés, amacessis, amacés, amacéssim, amacéssiu, amacessin

IMPERATIU: amaça, amaci, amacem, amaceu, amacin

->amadeu

amadeu

Part. sil.: a_ma_deu

m NUMIS Nom donat a les monedes de cinc pessetes encunyades a partir de l’any 1871 a nom del rei Amadeu.

->amador

■amador -a

[del ll. amator, -ōris, íd.]

adj Que ama.

->amagadament

■amagadament

[de amagat²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’amagat.

->amagador¹

■amagador¹ -a

[de amagar i -dor¹; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

m i f Persona que amaga; ocultador.

->amagador²

■amagador² -a

[de amagar i -dor²]

1 adj Que pot ésser amagat.

2 m Amagatall.

->amagament

■amagament

[de amagar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’amagar o d’amagar-se;

2 l’efecte.

->amagar

■amagar

[d’origen incert, possiblement de procedència preromana; 1a FONT: s. XIV, Llull, Jaume I]

v 1 1 tr Sostreure a la vista, impedir de veure (algú o alguna cosa), especialment posar (quelcom) en un lloc retret a fi que altri no ho vegi o li sigui difícil de trobar-ho. Un núvol que amaga el sol. Amagar un llibre en un racó.

2 pron Amagar-se darrere la porta.

2 tr fig Sostreure a la coneixença d’altri, no manifestar, no mostrar. Amagar la veritat. No poder amagar el pànic.

3 amagar esquenes JOCS Joc infantil en què els jugadors es peguen mútuament a l’esquena mentre no la tenen amagada, repenjada en una paret.

4 amagar l’ou (a algú) col·loq Enganyar-lo.

5 jugar a amagar-se JOCS Jugar a fet a amagar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amagar

GERUNDI: amagant

PARTICIPI: amagat, amagada, amagats, amagades

INDICATIU PRESENT: amago, amagues, amaga, amaguem, amagueu, amaguen

INDICATIU IMPERFET: amagava, amagaves, amagava, amagàvem, amagàveu, amagaven

INDICATIU PASSAT: amaguí, amagares, amagà, amagàrem, amagàreu, amagaren

INDICATIU FUTUR: amagaré, amagaràs, amagarà, amagarem, amagareu, amagaran

INDICATIU CONDICIONAL: amagaria, amagaries, amagaria, amagaríem, amagaríeu, amagarien

SUBJUNTIU PRESENT: amagui, amaguis, amagui, amaguem, amagueu, amaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: amagués, amaguessis, amagués, amaguéssim, amaguéssiu, amaguessin

IMPERATIU: amaga, amagui, amaguem, amagueu, amaguin

->amagat¹

amagat¹

[del nom del físic fr. É.-H. Amagat (1841-1915)]

m METROL Unitat de volum usada en termodinàmica que equival al volum molar d’un gas a 0°C i 1 atmosfera.

->amagat²

amagat² -ada

[de amagar]

1 adj Sostret a la vista.

2 adj fig Dissimulat. Ho duies molt amagat.

3 d’amagat adj i loc adv Amagant-se, ocultament.

4 d’amagat de loc prep Amagant-se de. Ho va fer d’amagat dels pares.

->amagatall

■amagatall

[de amagar; 1a FONT: s. XIII]

m Indret propi per a amagar-hi alguna cosa.

->amagatons

■amagatons

[der. de amagar amb el sufix -ons (v. bocons); 1a FONT: s. XVI]

Mot emprat en l’expressió d’amagatons loc adv D’amagat.

->amagatotis

■amagatotis

[potser acomodació al cat. oriental del val. i occidental d’amagatotes, variant de d’amagatons, amagatontes, tal volta de la pronúncia xipella transmesa a l’oriental; 1a FONT: s. XIX]

Mot emprat en l’expressió d’amagatotis loc adv D’amagat.

->amagriment

■amagriment

[de amagrir]

m 1 1 Acció d’amagrir o d’amagrir-se;

2 l’efecte.

2 PAT Dèficit de teixit adipós.

->amagrir

■amagrir

[de magre; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 1 tr Fer tornar magre. La dieta l’ha amagrit.

2 pron Esdevenir magre.

2 tr Fer semblar més magre. Aquest vestit l’amagreix.

3 1 tr Empobrir, disminuir. Les despeses de la guerra van amagrir les arques de l’estat.

2 pron Per culpa de la crisi s’han amagrit els sous.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amagrir

GERUNDI: amagrint

PARTICIPI: amagrit, amagrida, amagrits, amagrides

INDICATIU PRESENT: amagreixo, amagreixes, amagreix, amagrim, amagriu, amagreixen

INDICATIU IMPERFET: amagria, amagries, amagria, amagríem, amagríeu, amagrien

INDICATIU PASSAT: amagrí, amagrires, amagrí, amagrírem, amagríreu, amagriren

INDICATIU FUTUR: amagriré, amagriràs, amagrirà, amagrirem, amagrireu, amagriran

INDICATIU CONDICIONAL: amagriria, amagriries, amagriria, amagriríem, amagriríeu, amagririen

SUBJUNTIU PRESENT: amagreixi, amagreixis, amagreixi, amagrim, amagriu, amagreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: amagrís, amagrissis, amagrís, amagríssim, amagríssiu, amagrissin

IMPERATIU: amagreix, amagreixi, amagrim, amagriu, amagreixin

->amainar

■amainar

Part. sil.: a_mai_nar

[d’origen incert, probablement germà de l’oc. amainà ‘domesticar, calmar’ i el fr. ant. amaisnier, der. de l’ant. maisó ‘casa’, ll. mansio, -ōnis, *ad-mansionare; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d’un vaixell).

2 intr 1 Minvar el vent, la pluja, una tempestat, la calor, etc.

2 fig Minvar una malaltia, un dolor, un desig, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amainar

GERUNDI: amainant

PARTICIPI: amainat, amainada, amainats, amainades

INDICATIU PRESENT: amaino, amaines, amaina, amainem, amaineu, amainen

INDICATIU IMPERFET: amainava, amainaves, amainava, amainàvem, amainàveu, amainaven

INDICATIU PASSAT: amainí, amainares, amainà, amainàrem, amainàreu, amainaren

INDICATIU FUTUR: amainaré, amainaràs, amainarà, amainarem, amainareu, amainaran

INDICATIU CONDICIONAL: amainaria, amainaries, amainaria, amainaríem, amainaríeu, amainarien

SUBJUNTIU PRESENT: amaini, amainis, amaini, amainem, amaineu, amainin

SUBJUNTIU IMPERFET: amainés, amainessis, amainés, amainéssim, amainéssiu, amainessin

IMPERATIU: amaina, amaini, amainem, amaineu, amainin

->amalecita

■amalecita

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als amalecites.

2 m i f Individu d’una de les tribus nòmades establertes al sud del Nègueb que apareixen en la Bíblia com a descendents d’Amalec, nét d’Esaú.

->amalequita

■amalequita

[variant de amalecita]

adj i m i f HIST Amalecita.

->amalfità

amalfità -ana

adj i m i f D’Amalfi (ciutat d’Itàlia).

->amalfitanes

amalfitanes, taules

HIST DR Codi de costums marítims d’Amalfi (Itàlia).

->amalgama

■amalgama

[del b. ll. amalgama o del fr. amalgame (s. XV) (però en tot cas, sembla, procedent de França), que prové d’una alteració de l’àr. al-ǧamâ’a ‘reunió’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 LING 1 Fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol.

2 Reunió en un mateix morfema de diversos sentits gramaticals.

3 Reunió en un mateix mot o morfema de diverses funcions sintàctiques.

2 METAL·L Aliatge de mercuri i un metall o uns quants.

3 fig Mescla d’elements heterogenis.

4 amalgama dental ODONT Aliatge d’argent i estany utilitzat en les obturacions dentàries.

5 compàs d’amalgama MÚS Compàs format per la combinació d’un ritme binari i un de ternari.

->amalgamació

■amalgamació

Part. sil.: a_mal_ga_ma_ci_ó

[de amalgamar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció d’amalgamar o d’amalgamar-se;

2 l’efecte.

2 METAL·L Procediment d’extracció de l’or i de l’argent natius, i també del clorur d’argent.

->amalgamador

■amalgamador

[de amalgamar]

m METAL·L Aparell per a beneficiar l’or per amalgamació.

->amalgamant

■amalgamant

[de amalgamar]

adj 1 Que aglutina.

2 llengua amalgamant LING Llengua flexional.

->amalgamar

■amalgamar

[de amalgama; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Aliar (un metall) amb el mercuri.

2 fig Unir (elements heterogenis) en un tot uniforme. Amalgamar comunistes i anarquistes en un sol sindicat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amalgamar

GERUNDI: amalgamant

PARTICIPI: amalgamat, amalgamada, amalgamats, amalgamades

INDICATIU PRESENT: amalgamo, amalgames, amalgama, amalgamem, amalgameu, amalgamen

INDICATIU IMPERFET: amalgamava, amalgamaves, amalgamava, amalgamàvem, amalgamàveu, amalgamaven

INDICATIU PASSAT: amalgamí, amalgamares, amalgamà, amalgamàrem, amalgamàreu, amalgamaren

INDICATIU FUTUR: amalgamaré, amalgamaràs, amalgamarà, amalgamarem, amalgamareu, amalgamaran

INDICATIU CONDICIONAL: amalgamaria, amalgamaries, amalgamaria, amalgamaríem, amalgamaríeu, amalgamarien

SUBJUNTIU PRESENT: amalgami, amalgamis, amalgami, amalgamem, amalgameu, amalgamin

SUBJUNTIU IMPERFET: amalgamés, amalgamessis, amalgamés, amalgaméssim, amalgaméssiu, amalgamessin

IMPERATIU: amalgama, amalgami, amalgamem, amalgameu, amalgamin

->amalgamatge

■amalgamatge

[de amalgamar]

m TÈXT Operació de superposar ordenadament dos lligats o més per obtenir-ne de nous.

->amaluc

■amaluc

[de l’àr. ’aẓm al-ḥuqq ‘os del flanc’, segurament a través de l’oc; 1a FONT: c. 1880]

m ANAT ANIM Maluc.

->amandina

amandina

[del fr. amandine, der. de amanda ‘ametlla’]

f BIOQ Globulina vegetal present en les ametlles.

->amaneradament

■amaneradament

[de amanerat]

adv Amb amanerament.

->amanerament

■amanerament

[de amanerar]

m 1 Afectació.

2 1 Acció d’amanerar-se;

2 l’efecte.

->amanerar

■amanerar

[de manera]

v 1 tr Donar una certa uniformitat afectada i forçada (al posat, als gests, al vestir, al llenguatge, etc.). L’ambient cortesà amanerava el parlar dels aristòcrates.

2 pron Esdevenir amanerat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amanerar

GERUNDI: amanerant

PARTICIPI: amanerat, amanerada, amanerats, amanerades

INDICATIU PRESENT: amanero, amaneres, amanera, amanerem, amanereu, amaneren

INDICATIU IMPERFET: amanerava, amaneraves, amanerava, amaneràvem, amaneràveu, amaneraven

INDICATIU PASSAT: amanerí, amanerares, amanerà, amaneràrem, amaneràreu, amaneraren

INDICATIU FUTUR: amaneraré, amaneraràs, amanerarà, amanerarem, amanerareu, amaneraran

INDICATIU CONDICIONAL: amaneraria, amaneraries, amaneraria, amaneraríem, amaneraríeu, amanerarien

SUBJUNTIU PRESENT: amaneri, amaneris, amaneri, amanerem, amanereu, amanerin

SUBJUNTIU IMPERFET: amanerés, amaneressis, amanerés, amaneréssim, amaneréssiu, amaneressin

IMPERATIU: amanera, amaneri, amanerem, amanereu, amanerin

->amanerat

■amanerat -ada

[de amanerar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Dit del posat, els gests, el vestir, el llenguatge, l’estil, etc., afectats, recercats, conformant-se a motlles establerts.

2 Dit de la persona, l’escriptor, l’artista, de posat, de gests, de vestir, de llenguatge, d’estil, etc., amanerats.

3 obs ART Manierista.

->amanida

■amanida

[de amanir]

f Plat compost principalment de verdura amanida amb sal, oli, vinagre, etc.

->amanidor

■amanidor

[de amanir]

m Lloc on hom prepara i arregla les viandes.

->amaniment

■amaniment

[de amanir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció d’amanir;

2 l’efecte.

2 Allò que serveix per a amanir, condiment.

->amanir

■amanir

[del ll. *ammannire, procedent d’una forma *admanuire, romanització, en it. i cat., del gòt. manwjan ‘preparar’; arribat en cat. potser per via italiana; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Aparellar, preparar.

2 pron Amaneix-te a sortir.

2 tr esp Posar oli, sal, etc. (a certes viandes). Amanir tomàquets, cebes, pebrots i escarola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amanir

GERUNDI: amanint

PARTICIPI: amanit, amanida, amanits, amanides

INDICATIU PRESENT: amaneixo, amaneixes, amaneix, amanim, amaniu, amaneixen

INDICATIU IMPERFET: amania, amanies, amania, amaníem, amaníeu, amanien

INDICATIU PASSAT: amaní, amanires, amaní, amanírem, amaníreu, amaniren

INDICATIU FUTUR: amaniré, amaniràs, amanirà, amanirem, amanireu, amaniran

INDICATIU CONDICIONAL: amaniria, amaniries, amaniria, amaniríem, amaniríeu, amanirien

SUBJUNTIU PRESENT: amaneixi, amaneixis, amaneixi, amanim, amaniu, amaneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: amanís, amanissis, amanís, amaníssim, amaníssiu, amanissin

IMPERATIU: amaneix, amaneixi, amanim, amaniu, amaneixin

->amanita

■amanita

[del b. ll. amanites, i aquest, del gr. amanítēs, íd., der. de Ámanos, nom d’una muntanya de la Cilícia]

f BOT Gènere de bolets de la família de les amanitàcies (Amanita sp), integrat per espècies comestibles (reig, farinera) i per espècies metzinoses (pixacà, reig bord, farinera borda).

->amanitàcies

amanitàcies

Part. sil.: a_ma_ni_tà_ci_es

[de amanita i -àcia]

f BOT 1 pl Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets amb cama proveïda de volva i sovint d’anell i d’espores blanques o rosades.

2 sing Bolet de la família de les amanitàcies.

->amanitina

■amanitina

[de amanita i -ina]

f BIOQ Nom de dues substàncies extremament tòxiques extretes de la farinera borda, d’estructura polipeptídica.

->amanollar

■amanollar

[de manoll]

v tr 1 Disposar en manolls o manats.

2 Agafar amb la mà. No poder amanollar el braç d’una persona, de tan gruixut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amanollar

GERUNDI: amanollant

PARTICIPI: amanollat, amanollada, amanollats, amanollades

INDICATIU PRESENT: amanollo, amanolles, amanolla, amanollem, amanolleu, amanollen

INDICATIU IMPERFET: amanollava, amanollaves, amanollava, amanollàvem, amanollàveu, amanollaven

INDICATIU PASSAT: amanollí, amanollares, amanollà, amanollàrem, amanollàreu, amanollaren

INDICATIU FUTUR: amanollaré, amanollaràs, amanollarà, amanollarem, amanollareu, amanollaran

INDICATIU CONDICIONAL: amanollaria, amanollaries, amanollaria, amanollaríem, amanollaríeu, amanollarien

SUBJUNTIU PRESENT: amanolli, amanollis, amanolli, amanollem, amanolleu, amanollin

SUBJUNTIU IMPERFET: amanollés, amanollessis, amanollés, amanolléssim, amanolléssiu, amanollessin

IMPERATIU: amanolla, amanolli, amanollem, amanolleu, amanollin

->amanori

amanori

[mot japonès]

m BOT Pòrfira de l’ordre de les bangials (Porphyra laciniata), conreada en grans quantitats al Japó.

->amanós

■amanós -osa

[de mà; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Fàcil de manejar, manual.

->amansar

■amansar

[de mans; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr i pron Amansir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amansar

GERUNDI: amansant

PARTICIPI: amansat, amansada, amansats, amansades

INDICATIU PRESENT: amanso, amanses, amansa, amansem, amanseu, amansen

INDICATIU IMPERFET: amansava, amansaves, amansava, amansàvem, amansàveu, amansaven

INDICATIU PASSAT: amansí, amansares, amansà, amansàrem, amansàreu, amansaren

INDICATIU FUTUR: amansaré, amansaràs, amansarà, amansarem, amansareu, amansaran

INDICATIU CONDICIONAL: amansaria, amansaries, amansaria, amansaríem, amansaríeu, amansarien

SUBJUNTIU PRESENT: amansi, amansis, amansi, amansem, amanseu, amansin

SUBJUNTIU IMPERFET: amansés, amansessis, amansés, amanséssim, amanséssiu, amansessin

IMPERATIU: amansa, amansi, amansem, amanseu, amansin

->amansiment

■amansiment

[de amansir]

m 1 Acció d’amansir o d’amansir-se;

2 l’efecte.

->amansir

■amansir

[de mans; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Llevar (a un animal) la qualitat de feroç o d’esquerp, un estat d’indocilitat, d’enfuriment, etc. Amansir un llop.

2 pron Esdevenir mansuet, deixar d’ésser feroç, esquerp, etc. Amansir-se les bèsties amb la música.

2 tr Domar el caràcter violent, esquerp (d’una persona), fer-la tornar tractable, raonable. El matrimoni ha amansit el director.

3 tr Apaivagar, mitigar, calmar (la ferocitat, la ira, la malvolença, l’odi). El temps amanseix tots els odis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amansir

GERUNDI: amansint

PARTICIPI: amansit, amansida, amansits, amansides

INDICATIU PRESENT: amanseixo, amanseixes, amanseix, amansim, amansiu, amanseixen

INDICATIU IMPERFET: amansia, amansies, amansia, amansíem, amansíeu, amansien

INDICATIU PASSAT: amansí, amansires, amansí, amansírem, amansíreu, amansiren

INDICATIU FUTUR: amansiré, amansiràs, amansirà, amansirem, amansireu, amansiran

INDICATIU CONDICIONAL: amansiria, amansiries, amansiria, amansiríem, amansiríeu, amansirien

SUBJUNTIU PRESENT: amanseixi, amanseixis, amanseixi, amansim, amansiu, amanseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: amansís, amansissis, amansís, amansíssim, amansíssiu, amansissin

IMPERATIU: amanseix, amanseixi, amansim, amansiu, amanseixin

->amant¹

■amant¹

Hom.: hemant

[de amar]

1 adj Que té afecció per una cosa. Amant de la música.

2 adj Que ama.

3 m i f Persona que té relacions sexuals amb una altra persona amb la qual no és casada.

->amant²

■amant²

Hom.: hemant

[del gr. imás, -ántos, íd., i, en general, ‘corretja i altres lligaments’; 1a FONT: 1254]

m MAR 1 Nom genèric de tot cap gruixut o cable assegurat per un extrem al cap d’un pal o d’una verga, i per l’altre a un aparell.

2 esp Cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, té per finalitat d’hissar pesos.

->amantadina

amantadina

[de (amino-1 ad)amanta(ne) i -ina]

f QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina aplicada com a antivíric per a la profilaxi de la grip A₂ i per al tractament de la malaltia de Parkinson.

->amantar

amantar

[de manta]

v tr ant Cobrir per donar protecció.

->amantbraç

■amantbraç

[de amantar i braç]

m ARM Cadascuna de les defenses de l’avantbraç.

->amantina

■amantina

[de amant²; 1a FONT: 1331]

f MAR Cap o cable que té per finalitat de suspendre o donar l’angle d’inclinació desitjat a les vergues, les botavares i especialment als puntals o a les plomes de càrrega.

->amanuense

■amanuense

Part. sil.: a_ma_nu_en_se

[del ll. amanuensis ‘secretari’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Escrivent, persona que escriu a mà i al dictat o copiant.

->amanyac

■amanyac

[de amanyagar]

m 1 Acció d’amanyagar.

2 Cant amb què festegen els coloms i les tórtores.

3 Cant per a fer dormir els infants.

->amanyagador

■amanyagador -a

[de amanyagar]

adj Que amanyaga, acariciador.

->amanyagament

■amanyagament

[de amanyagar]

m 1 Acció d’amanyagar;

2 l’efecte.

->amanyagar

■amanyagar

[de manyac; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Fer tornar manyac, especialment amb carícies, amb afalacs. Sempre amanyaga les dues xiquetes.

2 Aviciar. Un noi amanyagat.

3 Acariciar. Amanyagar els cabells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amanyagar

GERUNDI: amanyagant

PARTICIPI: amanyagat, amanyagada, amanyagats, amanyagades

INDICATIU PRESENT: amanyago, amanyagues, amanyaga, amanyaguem, amanyagueu, amanyaguen

INDICATIU IMPERFET: amanyagava, amanyagaves, amanyagava, amanyagàvem, amanyagàveu, amanyagaven

INDICATIU PASSAT: amanyaguí, amanyagares, amanyagà, amanyagàrem, amanyagàreu, amanyagaren

INDICATIU FUTUR: amanyagaré, amanyagaràs, amanyagarà, amanyagarem, amanyagareu, amanyagaran

INDICATIU CONDICIONAL: amanyagaria, amanyagaries, amanyagaria, amanyagaríem, amanyagaríeu, amanyagarien

SUBJUNTIU PRESENT: amanyagui, amanyaguis, amanyagui, amanyaguem, amanyagueu, amanyaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: amanyagués, amanyaguessis, amanyagués, amanyaguéssim, amanyaguéssiu, amanyaguessin

IMPERATIU: amanyaga, amanyagui, amanyaguem, amanyagueu, amanyaguin

->amanyat

■amanyat -ada

[de manya]

adj Manyós.

->amanyogar

■amanyogar

[de manyoc]

v tr Convertir en un manyoc; rebregar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amanyogar

GERUNDI: amanyogant

PARTICIPI: amanyogat, amanyogada, amanyogats, amanyogades

INDICATIU PRESENT: amanyogo, amanyogues, amanyoga, amanyoguem, amanyogueu, amanyoguen

INDICATIU IMPERFET: amanyogava, amanyogaves, amanyogava, amanyogàvem, amanyogàveu, amanyogaven

INDICATIU PASSAT: amanyoguí, amanyogares, amanyogà, amanyogàrem, amanyogàreu, amanyogaren

INDICATIU FUTUR: amanyogaré, amanyogaràs, amanyogarà, amanyogarem, amanyogareu, amanyogaran

INDICATIU CONDICIONAL: amanyogaria, amanyogaries, amanyogaria, amanyogaríem, amanyogaríeu, amanyogarien

SUBJUNTIU PRESENT: amanyogui, amanyoguis, amanyogui, amanyoguem, amanyogueu, amanyoguin

SUBJUNTIU IMPERFET: amanyogués, amanyoguessis, amanyogués, amanyoguéssim, amanyoguéssiu, amanyoguessin

IMPERATIU: amanyoga, amanyogui, amanyoguem, amanyogueu, amanyoguin

->amar

■amar

[del ll. amare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr Tenir amor (a una persona o una cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amar

GERUNDI: amant

PARTICIPI: amat, amada, amats, amades

INDICATIU PRESENT: amo, ames, ama, amem, ameu, amen

INDICATIU IMPERFET: amava, amaves, amava, amàvem, amàveu, amaven

INDICATIU PASSAT: amí, amares, amà, amàrem, amàreu, amaren

INDICATIU FUTUR: amaré, amaràs, amarà, amarem, amareu, amaran

INDICATIU CONDICIONAL: amaria, amaries, amaria, amaríem, amaríeu, amarien

SUBJUNTIU PRESENT: ami, amis, ami, amem, ameu, amin

SUBJUNTIU IMPERFET: amés, amessis, amés, améssim, améssiu, amessin

IMPERATIU: ama, ami, amem, ameu, amin

->amàrac

■amàrac

[del gr. amárakos, íd.]

m BOT i FARM Marduix.

->amarador¹

■amarador¹

[de amarar¹ i -dor²]

m Bassa on hom amara el lli, el cànem, etc.

->amarador²

■amarador² -a

[de amarar¹ i -dor¹]

m i f TÈXT Persona que amara, especialment les fibres llenyoses.

->amarament

■amarament

[de amarar¹]

m 1 Acció d’amarar;

2 l’efecte.

->amarant

■amarant

[del ll. amarantus i aquest del gr. amárantos, íd., pròpiament ‘immarcescible’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Flor imaginària que hom suposa que no es marceix mai.

2 BOT 1 Gènere de plantes de la família de les amarantàcies (Amaranthus sp), sovint conreades com a ornamentals per les seves vistents inflorescències.

2 Flor o inflorescència de qualsevol espècie d’amarant.

3 COL Sal trisòdica de l’àcid 1-(4-sulfo-1-naftilazo)-2-naftol-3,6-disulfònic, colorant sintètic del grup dels monoazoics.

->amarantàcies

■amarantàcies

Part. sil.: a_ma_ran_tà_ci_es

[de amarant i -àcia]

f BOT 1 pl Família de centrospermes integrada per plantes herbàcies o arbustives de flors petites reunides en inflorescències complexes.

2 sing Planta de la família de les amarantàcies.

->amarantí

■amarantí -ina

[de amarant]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’amarant.

2 1 Immarcescible, com l’amarant.

2 Immortal.

3 De color d’amarant.

->amarantita

amarantita

[de amarant i -ita]

f MINERAL Sulfat de ferro hidratat, mineral de cristalls triclínics.

->amarar¹

■amarar¹

Hom.: amerar

[la var. ant. i reg. amerar fa pensar que ve d’un ll. *emerare ‘fer impur el vi afegint-hi aigua’, der. de merus ‘pur’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid. Les pluges han amarat els camps.

2 Mullar els vestits (d’algú). Amb aquella pluja arribàrem tots amarats.

3 amarar el vi Aigualir-lo.

4 amarat de suor Cobert de suor.

2 fig Penetrar (l’ànim) un afecte, una idea, etc. Amarat d’emoció.

3 CONSTR Mullar la calç viva fins a convertir-la en pasta de calç amarada.

4 TÈXT Tenir llarg temps submergides en basses d’aigua les tiges de lli, de cànem, de jute i d’altres vegetals fibrosos per fer-ne fermentar les parts llenyoses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amarar

GERUNDI: amarant

PARTICIPI: amarat, amarada, amarats, amarades

INDICATIU PRESENT: amaro, amares, amara, amarem, amareu, amaren

INDICATIU IMPERFET: amarava, amaraves, amarava, amaràvem, amaràveu, amaraven

INDICATIU PASSAT: amarí, amarares, amarà, amaràrem, amaràreu, amararen

INDICATIU FUTUR: amararé, amararàs, amararà, amararem, amarareu, amararan

INDICATIU CONDICIONAL: amararia, amararies, amararia, amararíem, amararíeu, amararien

SUBJUNTIU PRESENT: amari, amaris, amari, amarem, amareu, amarin

SUBJUNTIU IMPERFET: amarés, amaressis, amarés, amaréssim, amaréssiu, amaressin

IMPERATIU: amara, amari, amarem, amareu, amarin

->amarar²

■amarar²

Hom.: amerar

[de mar]

v intr AERON i ASTRON Posar-se a la superfície de l’aigua un hidroavió, un avió amfibi o una astronau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amarar

GERUNDI: amarant

PARTICIPI: amarat, amarada, amarats, amarades

INDICATIU PRESENT: amaro, amares, amara, amarem, amareu, amaren

INDICATIU IMPERFET: amarava, amaraves, amarava, amaràvem, amaràveu, amaraven

INDICATIU PASSAT: amarí, amarares, amarà, amaràrem, amaràreu, amararen

INDICATIU FUTUR: amararé, amararàs, amararà, amararem, amarareu, amararan

INDICATIU CONDICIONAL: amararia, amararies, amararia, amararíem, amararíeu, amararien

SUBJUNTIU PRESENT: amari, amaris, amari, amarem, amareu, amarin

SUBJUNTIU IMPERFET: amarés, amaressis, amarés, amaréssim, amaréssiu, amaressin

IMPERATIU: amara, amari, amarem, amareu, amarin

->amaratge

■amaratge

[de mar]

m AERON i ASTRON Acció d’amarar². L’amaratge d’un hidroavió.

->amarg

■amarg -a

[del ll. amārus, -a, -um, íd., en la forma antiga amar, modificada per influx del verb amargar, del ll. vg. amaricare, íd., derivat de amarus; 1a FONT: c. 1270, Cerverí]

adj 1 1 D’un sabor característicament desagradable, com el fel, el sèver, etc.

2 sabor amarg ALIM Sabor de les substàncies amargues.

3 tenir la boca amarga Experimentar una sensació d’amargor.

2 fig Que produeix una impressió de disgust, que expressa aflicció.

->amargament¹

■amargament¹

[de amargar]

m 1 Acció d’amargar;

2 l’efecte.

->amargament²

■amargament²

[de amarg]

adv D’una manera amarga, amb amargor.

->amargant

■amargant

[de amarg; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 adj Que amarga; amarg.

2 m ALIM Beguda alcohòlica de sabor amarg.

->amargantejar

■amargantejar

[de amargant]

v intr Mostrar-se amargant, ésser més o menys amargant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amargantejar

GERUNDI: amargantejant

PARTICIPI: amargantejat, amargantejada, amargantejats, amargantejades

INDICATIU PRESENT: amargantejo, amarganteges, amarganteja, amargantegem, amargantegeu, amargantegen

INDICATIU IMPERFET: amargantejava, amargantejaves, amargantejava, amargantejàvem, amargantejàveu, amargantejaven

INDICATIU PASSAT: amargantegí, amargantejares, amargantejà, amargantejàrem, amargantejàreu, amargantejaren

INDICATIU FUTUR: amargantejaré, amargantejaràs, amargantejarà, amargantejarem, amargantejareu, amargantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: amargantejaria, amargantejaries, amargantejaria, amargantejaríem, amargantejaríeu, amargantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: amargantegi, amargantegis, amargantegi, amargantegem, amargantegeu, amargantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: amargantegés, amargantegessis, amargantegés, amargantegéssim, amargantegéssiu, amargantegessin

IMPERATIU: amarganteja, amargantegi, amargantegem, amargantegeu, amargantegin

->amargantor

■amargantor

[de amargant]

f Qualitat d’amargant; amargor.

->amargar

■amargar

[de amarg; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Fer esdevenir amarga (alguna cosa).

2 fig Amargar l’existència a algú.

2 intr Tenir un gust amarg. Aquest vi amarga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amargar

GERUNDI: amargant

PARTICIPI: amargat, amargada, amargats, amargades

INDICATIU PRESENT: amargo, amargues, amarga, amarguem, amargueu, amarguen

INDICATIU IMPERFET: amargava, amargaves, amargava, amargàvem, amargàveu, amargaven

INDICATIU PASSAT: amarguí, amargares, amargà, amargàrem, amargàreu, amargaren

INDICATIU FUTUR: amargaré, amargaràs, amargarà, amargarem, amargareu, amargaran

INDICATIU CONDICIONAL: amargaria, amargaries, amargaria, amargaríem, amargaríeu, amargarien

SUBJUNTIU PRESENT: amargui, amarguis, amargui, amarguem, amargueu, amarguin

SUBJUNTIU IMPERFET: amargués, amarguessis, amargués, amarguéssim, amarguéssiu, amarguessin

IMPERATIU: amarga, amargui, amarguem, amargueu, amarguin

->amargenar

■amargenar

[de marge]

v tr 1 1 Fer marges (a un camp, un camí, etc.).

2 Un riu amargenat de pollancs.

2 Pasturar (bestiar) pels marges.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amargenar

GERUNDI: amargenant

PARTICIPI: amargenat, amargenada, amargenats, amargenades

INDICATIU PRESENT: amargeno, amargenes, amargena, amargenem, amargeneu, amargenen

INDICATIU IMPERFET: amargenava, amargenaves, amargenava, amargenàvem, amargenàveu, amargenaven

INDICATIU PASSAT: amargení, amargenares, amargenà, amargenàrem, amargenàreu, amargenaren

INDICATIU FUTUR: amargenaré, amargenaràs, amargenarà, amargenarem, amargenareu, amargenaran

INDICATIU CONDICIONAL: amargenaria, amargenaries, amargenaria, amargenaríem, amargenaríeu, amargenarien

SUBJUNTIU PRESENT: amargeni, amargenis, amargeni, amargenem, amargeneu, amargenin

SUBJUNTIU IMPERFET: amargenés, amargenessis, amargenés, amargenéssim, amargenéssiu, amargenessin

IMPERATIU: amargena, amargeni, amargenem, amargeneu, amargenin

->amargor

■amargor

[de amarg; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat d’amarg. L’amargor de la boca.

2 fig L’amargor de la derrota.

->amargós

■amargós -osa

[de amarg; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 Que tira a amarg.

2 fig Amarg.

->amargosament

■amargosament

[de amargós]

adv Amb amargor.

->amargot

■amargot

[de amarg]

m BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes (Urospermum dalechampii), amb rizoma, de flors grogues i de fulles vellutades i groguenques.

->amargotejar

■amargotejar

[de amarg]

v intr Ésser lleugerament amarg.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amargotejar

GERUNDI: amargotejant

PARTICIPI: amargotejat, amargotejada, amargotejats, amargotejades

INDICATIU PRESENT: amargotejo, amargoteges, amargoteja, amargotegem, amargotegeu, amargotegen

INDICATIU IMPERFET: amargotejava, amargotejaves, amargotejava, amargotejàvem, amargotejàveu, amargotejaven

INDICATIU PASSAT: amargotegí, amargotejares, amargotejà, amargotejàrem, amargotejàreu, amargotejaren

INDICATIU FUTUR: amargotejaré, amargotejaràs, amargotejarà, amargotejarem, amargotejareu, amargotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: amargotejaria, amargotejaries, amargotejaria, amargotejaríem, amargotejaríeu, amargotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: amargotegi, amargotegis, amargotegi, amargotegem, amargotegeu, amargotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: amargotegés, amargotegessis, amargotegés, amargotegéssim, amargotegéssiu, amargotegessin

IMPERATIU: amargoteja, amargotegi, amargotegem, amargotegeu, amargotegin

->amarguejar

■amarguejar

[de amarg]

v intr Ésser més o menys amarg, tenir un punt d’amarg.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amarguejar

GERUNDI: amarguejant

PARTICIPI: amarguejat, amarguejada, amarguejats, amarguejades

INDICATIU PRESENT: amarguejo, amargueges, amargueja, amarguegem, amarguegeu, amarguegen

INDICATIU IMPERFET: amarguejava, amarguejaves, amarguejava, amarguejàvem, amarguejàveu, amarguejaven

INDICATIU PASSAT: amarguegí, amarguejares, amarguejà, amarguejàrem, amarguejàreu, amarguejaren

INDICATIU FUTUR: amarguejaré, amarguejaràs, amarguejarà, amarguejarem, amarguejareu, amarguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: amarguejaria, amarguejaries, amarguejaria, amarguejaríem, amarguejaríeu, amarguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: amarguegi, amarguegis, amarguegi, amarguegem, amarguegeu, amarguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: amarguegés, amarguegessis, amarguegés, amarguegéssim, amarguegéssiu, amarguegessin

IMPERATIU: amargueja, amarguegi, amarguegem, amarguegeu, amarguegin

->amarguesa

■amarguesa

[de amarg; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Amargor.

->amargura

■amargura

[de amarg; 1a FONT: s. XIV]

f Amargor, especialment en sentit figurat.

->amaril·lidàcies

■amaril·lidàcies

Part. sil.: a_ma_ril_li_dà_ci_es

[de amaril·lis i -àcia]

f BOT 1 pl Família de liliïflores, integrada per plantes herbàcies d’ovari ínfer.

2 sing Planta de la família de les amaril·lidàcies.

->amaril·lina

amaril·lina

[de amaril·lis i -ina]

f BIOQ Licorina.

->amaril·lis

■amaril·lis

[del ll. Amaryllis, -ĭdis, pastora de les Èglogues de Virgili; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies bulboses de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllis sp), emprades com a ornamentals, de flors grosses i vistents.

->amarina

■amarina

[del ll. amarus, -a, -um ‘amarg’ i -ina]

f QUÍM ORG Un dels primers composts sintètics similars als alcaloides, de fórmula C₂₁H₁₈N₂.

->amarinament

■amarinament

[de amarinar]

m MAR Acció d’amarinar un vaixell.

->amarinar

■amarinar

[de marí]

v tr MAR Proveir (un vaixell) del nombre de tripulants necessaris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amarinar

GERUNDI: amarinant

PARTICIPI: amarinat, amarinada, amarinats, amarinades

INDICATIU PRESENT: amarino, amarines, amarina, amarinem, amarineu, amarinen

INDICATIU IMPERFET: amarinava, amarinaves, amarinava, amarinàvem, amarinàveu, amarinaven

INDICATIU PASSAT: amariní, amarinares, amarinà, amarinàrem, amarinàreu, amarinaren

INDICATIU FUTUR: amarinaré, amarinaràs, amarinarà, amarinarem, amarinareu, amarinaran

INDICATIU CONDICIONAL: amarinaria, amarinaries, amarinaria, amarinaríem, amarinaríeu, amarinarien

SUBJUNTIU PRESENT: amarini, amarinis, amarini, amarinem, amarineu, amarinin

SUBJUNTIU IMPERFET: amarinés, amarinessis, amarinés, amarinéssim, amarinéssiu, amarinessin

IMPERATIU: amarina, amarini, amarinem, amarineu, amarinin

->amarnià

amarnià -ana

Part. sil.: a_mar_ni_à

adj i m i f ARQUEOL D’Al-Amārna (jaciment arqueològic d’Egipte).

->amarra

■amarra

[de amarrar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 MAR Nom genèric de tota mena de caps, cadenes i cables metàl·lics usats per a amarrar un vaixell.

2 amollar les amarres fig Deslligar-se d’una dependència, un suport o una ajuda.

->amarrada

■amarrada

[de amarrar]

f MAR 1 Acció d’amarrar;

2 l’efecte.

->amarrador¹

■amarrador¹

[de amarrar i -dor²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Pilar, estaca o argolla en què hom amarra un vaixell.

2 Lloc on amarren les embarcacions.

->amarrador²

■amarrador² -a

[de amarrar i -dor¹; 1a FONT: 1839]

m i f Persona que, de terra estant, es dedica a la tasca d’amarrar embarcacions.

->amarrament

■amarrament

[de amarrar]

m MAR Amarratge.

->amarrar

■amarrar

[probablement del fr. amarrer ‘fermar amb corda de vaixell’, i aquest del neerl. mitjà aanmarren o aanmaren ‘lligar a (una altra cosa)’, derivat de ma(r)ren ‘lligar’; 1a FONT: 1678]

v 1 tr 1 Subjectar (alguna cosa, especialment una nau) amb cordes, cadenes, etc.

2 Lligar (una persona).

3 Lligar, fer ferm, assegurar (un cap, un cable metàl·lic, una cadena).

2 intr Ésser, la nau, subjectada, fermada. Les barques dels pescadors amarren a l’altre moll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amarrar

GERUNDI: amarrant

PARTICIPI: amarrat, amarrada, amarrats, amarrades

INDICATIU PRESENT: amarro, amarres, amarra, amarrem, amarreu, amarren

INDICATIU IMPERFET: amarrava, amarraves, amarrava, amarràvem, amarràveu, amarraven

INDICATIU PASSAT: amarrí, amarrares, amarrà, amarràrem, amarràreu, amarraren

INDICATIU FUTUR: amarraré, amarraràs, amarrarà, amarrarem, amarrareu, amarraran

INDICATIU CONDICIONAL: amarraria, amarraries, amarraria, amarraríem, amarraríeu, amarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: amarri, amarris, amarri, amarrem, amarreu, amarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: amarrés, amarressis, amarrés, amarréssim, amarréssiu, amarressin

IMPERATIU: amarra, amarri, amarrem, amarreu, amarrin

->amarratge

■amarratge

[de amarrar]

m MAR 1 Acció d’amarrar un vaixell.

2 dret d’amarratge 1 Impost pagat als ports pel fet de tenir-hi amarrat un vaixell.

2 Impost pagat als ports per la feina d’amarrar un vaixell.

->amarrir

■amarrir

[de marrà¹]

v tr Cobrir (l’ovella) el marrà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amarrir

GERUNDI: amarrint

PARTICIPI: amarrit, amarrida, amarrits, amarrides

INDICATIU PRESENT: amarreixo, amarreixes, amarreix, amarrim, amarriu, amarreixen

INDICATIU IMPERFET: amarria, amarries, amarria, amarríem, amarríeu, amarrien

INDICATIU PASSAT: amarrí, amarrires, amarrí, amarrírem, amarríreu, amarriren

INDICATIU FUTUR: amarriré, amarriràs, amarrirà, amarrirem, amarrireu, amarriran

INDICATIU CONDICIONAL: amarriria, amarriries, amarriria, amarriríem, amarriríeu, amarririen

SUBJUNTIU PRESENT: amarreixi, amarreixis, amarreixi, amarrim, amarriu, amarreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: amarrís, amarrissis, amarrís, amarríssim, amarríssiu, amarrissin

IMPERATIU: amarreix, amarreixi, amarrim, amarriu, amarreixin

->amartellar

■amartellar

[de martell]

v tr Donar cops amb un martell, martellejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amartellar

GERUNDI: amartellant

PARTICIPI: amartellat, amartellada, amartellats, amartellades

INDICATIU PRESENT: amartello, amartelles, amartella, amartellem, amartelleu, amartellen

INDICATIU IMPERFET: amartellava, amartellaves, amartellava, amartellàvem, amartellàveu, amartellaven

INDICATIU PASSAT: amartellí, amartellares, amartellà, amartellàrem, amartellàreu, amartellaren

INDICATIU FUTUR: amartellaré, amartellaràs, amartellarà, amartellarem, amartellareu, amartellaran

INDICATIU CONDICIONAL: amartellaria, amartellaries, amartellaria, amartellaríem, amartellaríeu, amartellarien

SUBJUNTIU PRESENT: amartelli, amartellis, amartelli, amartellem, amartelleu, amartellin

SUBJUNTIU IMPERFET: amartellés, amartellessis, amartellés, amartelléssim, amartelléssiu, amartellessin

IMPERATIU: amartella, amartelli, amartellem, amartelleu, amartellin

->amartiocentrisme

amartiocentrisme

Part. sil.: a_mar_ti_o_cen_tris_me

[del gr. hamartía ‘error, pecat’ i centrisme]

m CRIST Dins el cristianisme, tendència a reduir la vida del creient a la preocupació d’evitar tota mena de pecat.

->amàs

■amàs

[de massa¹]

[pl -assos] m 1 Conjunt de coses amassades. Un amàs de diners.

2 ASTR Cúmul.

->amasat

amasat -ada

[de mas]

m i f ant Persona que habitava un mas propietat d’un senyor feudal.

->amasesi

■amasesi

[de a-¹ i el gr. másēsis ‘masticació’]

f PAT Incapacitat de mastegar.

->amassament

■amassament

[de amassar]

m 1 Acció d’amassar;

2 l’efecte.

->amassar

■amassar

Hom.: amaçar

[de massa¹]

v 1 tr Reunir (una cosa) en massa; acumular. Amassar una fortuna.

2 pron La multitud s’amassà entorn del ferit.

3 pron Convertir-se per adhesió en una massa compacta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amassar

GERUNDI: amassant

PARTICIPI: amassat, amassada, amassats, amassades

INDICATIU PRESENT: amasso, amasses, amassa, amassem, amasseu, amassen

INDICATIU IMPERFET: amassava, amassaves, amassava, amassàvem, amassàveu, amassaven

INDICATIU PASSAT: amassí, amassares, amassà, amassàrem, amassàreu, amassaren

INDICATIU FUTUR: amassaré, amassaràs, amassarà, amassarem, amassareu, amassaran

INDICATIU CONDICIONAL: amassaria, amassaries, amassaria, amassaríem, amassaríeu, amassarien

SUBJUNTIU PRESENT: amassi, amassis, amassi, amassem, amasseu, amassin

SUBJUNTIU IMPERFET: amassés, amassessis, amassés, amasséssim, amasséssiu, amassessin

IMPERATIU: amassa, amassi, amassem, amasseu, amassin