->emplorallat
■emplorallat -ada[de ploralla]
adj 1 Que vessa llàgrimes.
2 Ple de llàgrimes.
->emplugencat
■emplugencat -ada[der. de plugenc, variant no registrada de plujós]
adj Emplujat.
->emplujar-se
■emplujar-se[de pluja]
v pron Posar-se plujós el temps.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emplujar
GERUNDI: emplujant
PARTICIPI: emplujat, emplujada, emplujats, emplujades
INDICATIU PRESENT: emplujo, empluges, empluja, emplugem, emplugeu, emplugen
INDICATIU IMPERFET: emplujava, emplujaves, emplujava, emplujàvem, emplujàveu, emplujaven
INDICATIU PASSAT: emplugí, emplujares, emplujà, emplujàrem, emplujàreu, emplujaren
INDICATIU FUTUR: emplujaré, emplujaràs, emplujarà, emplujarem, emplujareu, emplujaran
INDICATIU CONDICIONAL: emplujaria, emplujaries, emplujaria, emplujaríem, emplujaríeu, emplujarien
SUBJUNTIU PRESENT: emplugi, emplugis, emplugi, emplugem, emplugeu, emplugin
SUBJUNTIU IMPERFET: emplugés, emplugessis, emplugés, emplugéssim, emplugéssiu, emplugessin
IMPERATIU: empluja, emplugi, emplugem, emplugeu, emplugin
->emplujat
■emplujat -ada[de emplujar-se]
adj Plujós.
->empobridor
■empobridor -a[de empobrir]
adj Que empobreix.
->empobriment
■empobriment[de empobrir]
m 1 Acció d’empobrir o d’empobrir-se;
2 l’efecte.
->empobrir
■empobrir[de pobre; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Fer tornar pobre. Les guerres empobriren el país.
2 pron Esdevenir pobre.
3 tr QUÍM Minvar la proporció d’un element actiu en una mescla, en un mineral, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empobrir
GERUNDI: empobrint
PARTICIPI: empobrit, empobrida, empobrits, empobrides
INDICATIU PRESENT: empobreixo, empobreixes, empobreix, empobrim, empobriu, empobreixen
INDICATIU IMPERFET: empobria, empobries, empobria, empobríem, empobríeu, empobrien
INDICATIU PASSAT: empobrí, empobrires, empobrí, empobrírem, empobríreu, empobriren
INDICATIU FUTUR: empobriré, empobriràs, empobrirà, empobrirem, empobrireu, empobriran
INDICATIU CONDICIONAL: empobriria, empobriries, empobriria, empobriríem, empobriríeu, empobririen
SUBJUNTIU PRESENT: empobreixi, empobreixis, empobreixi, empobrim, empobriu, empobreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: empobrís, empobrissis, empobrís, empobríssim, empobríssiu, empobrissin
IMPERATIU: empobreix, empobreixi, empobrim, empobriu, empobreixin
->empolainament
■empolainamentPart. sil.: em_po_lai_na_ment
[de empolainar]
m 1 Acció d’empolainar o d’empolainar-se;
2 l’efecte.
->empolainar
■empolainarPart. sil.: em_po_lai_nar
[de polaina]
v 1 tr Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig.
2 pron S’empolaina per anar a ballar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empolainar
GERUNDI: empolainant
PARTICIPI: empolainat, empolainada, empolainats, empolainades
INDICATIU PRESENT: empolaino, empolaines, empolaina, empolainem, empolaineu, empolainen
INDICATIU IMPERFET: empolainava, empolainaves, empolainava, empolainàvem, empolainàveu, empolainaven
INDICATIU PASSAT: empolainí, empolainares, empolainà, empolainàrem, empolainàreu, empolainaren
INDICATIU FUTUR: empolainaré, empolainaràs, empolainarà, empolainarem, empolainareu, empolainaran
INDICATIU CONDICIONAL: empolainaria, empolainaries, empolainaria, empolainaríem, empolainaríeu, empolainarien
SUBJUNTIU PRESENT: empolaini, empolainis, empolaini, empolainem, empolaineu, empolainin
SUBJUNTIU IMPERFET: empolainés, empolainessis, empolainés, empolainéssim, empolainéssiu, empolainessin
IMPERATIU: empolaina, empolaini, empolainem, empolaineu, empolainin
->empolistrar
■empolistrar[potser variant del reg. empolustrar, que ho és de empalustrar ‘empastifar’, der. de palustre2 ‘paleta’, amb influx de empolainar i potser de polit]
v tr i pron Empolainar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empolistrar
GERUNDI: empolistrant
PARTICIPI: empolistrat, empolistrada, empolistrats, empolistrades
INDICATIU PRESENT: empolistro, empolistres, empolistra, empolistrem, empolistreu, empolistren
INDICATIU IMPERFET: empolistrava, empolistraves, empolistrava, empolistràvem, empolistràveu, empolistraven
INDICATIU PASSAT: empolistrí, empolistrares, empolistrà, empolistràrem, empolistràreu, empolistraren
INDICATIU FUTUR: empolistraré, empolistraràs, empolistrarà, empolistrarem, empolistrareu, empolistraran
INDICATIU CONDICIONAL: empolistraria, empolistraries, empolistraria, empolistraríem, empolistraríeu, empolistrarien
SUBJUNTIU PRESENT: empolistri, empolistris, empolistri, empolistrem, empolistreu, empolistrin
SUBJUNTIU IMPERFET: empolistrés, empolistressis, empolistrés, empolistréssim, empolistréssiu, empolistressin
IMPERATIU: empolistra, empolistri, empolistrem, empolistreu, empolistrin
->empollar
empollarv col·loq 1 tr Estudiar intensament (una matèria), especialment d’una manera memorística. Empollar matemàtiques.
2 intr He passat el cap de setmana empollant per a l’examen d’història.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empollar
GERUNDI: empollant
PARTICIPI: empollat, empollada, empollats, empollades
INDICATIU PRESENT: empollo, empolles, empolla, empollem, empolleu, empollen
INDICATIU IMPERFET: empollava, empollaves, empollava, empollàvem, empollàveu, empollaven
INDICATIU PASSAT: empollí, empollares, empollà, empollàrem, empollàreu, empollaren
INDICATIU FUTUR: empollaré, empollaràs, empollarà, empollarem, empollareu, empollaran
INDICATIU CONDICIONAL: empollaria, empollaries, empollaria, empollaríem, empollaríeu, empollarien
SUBJUNTIU PRESENT: empolli, empollis, empolli, empollem, empolleu, empollin
SUBJUNTIU IMPERFET: empollés, empollessis, empollés, empolléssim, empolléssiu, empollessin
IMPERATIU: empolla, empolli, empollem, empolleu, empollin
->empolsador
■empolsador[de empolsar]
m AGR Aparell que serveix per a aplicar productes en pols als conreus.
->empolsar
■empolsar[de pols2; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Cobrir de pols.
2 pron Embrutar-se de pols.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empolsar
GERUNDI: empolsant
PARTICIPI: empolsat, empolsada, empolsats, empolsades
INDICATIU PRESENT: empolso, empolses, empolsa, empolsem, empolseu, empolsen
INDICATIU IMPERFET: empolsava, empolsaves, empolsava, empolsàvem, empolsàveu, empolsaven
INDICATIU PASSAT: empolsí, empolsares, empolsà, empolsàrem, empolsàreu, empolsaren
INDICATIU FUTUR: empolsaré, empolsaràs, empolsarà, empolsarem, empolsareu, empolsaran
INDICATIU CONDICIONAL: empolsaria, empolsaries, empolsaria, empolsaríem, empolsaríeu, empolsarien
SUBJUNTIU PRESENT: empolsi, empolsis, empolsi, empolsem, empolseu, empolsin
SUBJUNTIU IMPERFET: empolsés, empolsessis, empolsés, empolséssim, empolséssiu, empolsessin
IMPERATIU: empolsa, empolsi, empolsem, empolseu, empolsin
->empolsegar
■empolsegar[de pols2]
v tr i pron Empolsar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empolsegar
GERUNDI: empolsegant
PARTICIPI: empolsegat, empolsegada, empolsegats, empolsegades
INDICATIU PRESENT: empolsego, empolsegues, empolsega, empolseguem, empolsegueu, empolseguen
INDICATIU IMPERFET: empolsegava, empolsegaves, empolsegava, empolsegàvem, empolsegàveu, empolsegaven
INDICATIU PASSAT: empolseguí, empolsegares, empolsegà, empolsegàrem, empolsegàreu, empolsegaren
INDICATIU FUTUR: empolsegaré, empolsegaràs, empolsegarà, empolsegarem, empolsegareu, empolsegaran
INDICATIU CONDICIONAL: empolsegaria, empolsegaries, empolsegaria, empolsegaríem, empolsegaríeu, empolsegarien
SUBJUNTIU PRESENT: empolsegui, empolseguis, empolsegui, empolseguem, empolsegueu, empolseguin
SUBJUNTIU IMPERFET: empolsegués, empolseguessis, empolsegués, empolseguéssim, empolseguéssiu, empolseguessin
IMPERATIU: empolsega, empolsegui, empolseguem, empolsegueu, empolseguin
->empolsimar
■empolsimar[de polsim]
v tr i pron Empolsar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empolsimar
GERUNDI: empolsimant
PARTICIPI: empolsimat, empolsimada, empolsimats, empolsimades
INDICATIU PRESENT: empolsimo, empolsimes, empolsima, empolsimem, empolsimeu, empolsimen
INDICATIU IMPERFET: empolsimava, empolsimaves, empolsimava, empolsimàvem, empolsimàveu, empolsimaven
INDICATIU PASSAT: empolsimí, empolsimares, empolsimà, empolsimàrem, empolsimàreu, empolsimaren
INDICATIU FUTUR: empolsimaré, empolsimaràs, empolsimarà, empolsimarem, empolsimareu, empolsimaran
INDICATIU CONDICIONAL: empolsimaria, empolsimaries, empolsimaria, empolsimaríem, empolsimaríeu, empolsimarien
SUBJUNTIU PRESENT: empolsimi, empolsimis, empolsimi, empolsimem, empolsimeu, empolsimin
SUBJUNTIU IMPERFET: empolsimés, empolsimessis, empolsimés, empolsiméssim, empolsiméssiu, empolsimessin
IMPERATIU: empolsima, empolsimi, empolsimem, empolsimeu, empolsimin
->empolsinar
■empolsinar[de polsina]
v tr i pron Empolsar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empolsinar
GERUNDI: empolsinant
PARTICIPI: empolsinat, empolsinada, empolsinats, empolsinades
INDICATIU PRESENT: empolsino, empolsines, empolsina, empolsinem, empolsineu, empolsinen
INDICATIU IMPERFET: empolsinava, empolsinaves, empolsinava, empolsinàvem, empolsinàveu, empolsinaven
INDICATIU PASSAT: empolsiní, empolsinares, empolsinà, empolsinàrem, empolsinàreu, empolsinaren
INDICATIU FUTUR: empolsinaré, empolsinaràs, empolsinarà, empolsinarem, empolsinareu, empolsinaran
INDICATIU CONDICIONAL: empolsinaria, empolsinaries, empolsinaria, empolsinaríem, empolsinaríeu, empolsinarien
SUBJUNTIU PRESENT: empolsini, empolsinis, empolsini, empolsinem, empolsineu, empolsinin
SUBJUNTIU IMPERFET: empolsinés, empolsinessis, empolsinés, empolsinéssim, empolsinéssiu, empolsinessin
IMPERATIU: empolsina, empolsini, empolsinem, empolsineu, empolsinin
->empoltroniment
■empoltroniment[de empoltronir]
m 1 Acció d’empoltronir o d’empoltronir-se;
2 l’efecte.
->empoltronir
■empoltronir[de poltró; 1a FONT: 1696]
v tr i pron Endropir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empoltronir
GERUNDI: empoltronint
PARTICIPI: empoltronit, empoltronida, empoltronits, empoltronides
INDICATIU PRESENT: empoltroneixo, empoltroneixes, empoltroneix, empoltronim, empoltroniu, empoltroneixen
INDICATIU IMPERFET: empoltronia, empoltronies, empoltronia, empoltroníem, empoltroníeu, empoltronien
INDICATIU PASSAT: empoltroní, empoltronires, empoltroní, empoltronírem, empoltroníreu, empoltroniren
INDICATIU FUTUR: empoltroniré, empoltroniràs, empoltronirà, empoltronirem, empoltronireu, empoltroniran
INDICATIU CONDICIONAL: empoltroniria, empoltroniries, empoltroniria, empoltroniríem, empoltroniríeu, empoltronirien
SUBJUNTIU PRESENT: empoltroneixi, empoltroneixis, empoltroneixi, empoltronim, empoltroniu, empoltroneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: empoltronís, empoltronissis, empoltronís, empoltroníssim, empoltroníssiu, empoltronissin
IMPERATIU: empoltroneix, empoltroneixi, empoltronim, empoltroniu, empoltroneixin
->empolvorar
■empolvorar[de pólvora; 1a FONT: s. XX, Carner]
v 1 tr 1 Espargir (una substància qualsevol) polvoritzada. Empolvorar un pastís amb sucre.
2 esp COSM Posar maquillatge en pols, especialment a la cara.
2 pron No t’empolvoris tant!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empolvorar
GERUNDI: empolvorant
PARTICIPI: empolvorat, empolvorada, empolvorats, empolvorades
INDICATIU PRESENT: empolvoro, empolvores, empolvora, empolvorem, empolvoreu, empolvoren
INDICATIU IMPERFET: empolvorava, empolvoraves, empolvorava, empolvoràvem, empolvoràveu, empolvoraven
INDICATIU PASSAT: empolvorí, empolvorares, empolvorà, empolvoràrem, empolvoràreu, empolvoraren
INDICATIU FUTUR: empolvoraré, empolvoraràs, empolvorarà, empolvorarem, empolvorareu, empolvoraran
INDICATIU CONDICIONAL: empolvoraria, empolvoraries, empolvoraria, empolvoraríem, empolvoraríeu, empolvorarien
SUBJUNTIU PRESENT: empolvori, empolvoris, empolvori, empolvorem, empolvoreu, empolvorin
SUBJUNTIU IMPERFET: empolvorés, empolvoressis, empolvorés, empolvoréssim, empolvoréssiu, empolvoressin
IMPERATIU: empolvora, empolvori, empolvorem, empolvoreu, empolvorin
->empomar1
■empomar1[de pom]
v tr Agafar pel pom. Empomar l’espasa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empomar
GERUNDI: empomant
PARTICIPI: empomat, empomada, empomats, empomades
INDICATIU PRESENT: empomo, empomes, empoma, empomem, empomeu, empomen
INDICATIU IMPERFET: empomava, empomaves, empomava, empomàvem, empomàveu, empomaven
INDICATIU PASSAT: empomí, empomares, empomà, empomàrem, empomàreu, empomaren
INDICATIU FUTUR: empomaré, empomaràs, empomarà, empomarem, empomareu, empomaran
INDICATIU CONDICIONAL: empomaria, empomaries, empomaria, empomaríem, empomaríeu, empomarien
SUBJUNTIU PRESENT: empomi, empomis, empomi, empomem, empomeu, empomin
SUBJUNTIU IMPERFET: empomés, empomessis, empomés, empoméssim, empoméssiu, empomessin
IMPERATIU: empoma, empomi, empomem, empomeu, empomin
->empomar2
empomar2[de l’ant. pomar, der. del ll. palma ‘palmell de la mà’]
v tr tomar1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empomar
GERUNDI: empomant
PARTICIPI: empomat, empomada, empomats, empomades
INDICATIU PRESENT: empomo, empomes, empoma, empomem, empomeu, empomen
INDICATIU IMPERFET: empomava, empomaves, empomava, empomàvem, empomàveu, empomaven
INDICATIU PASSAT: empomí, empomares, empomà, empomàrem, empomàreu, empomaren
INDICATIU FUTUR: empomaré, empomaràs, empomarà, empomarem, empomareu, empomaran
INDICATIU CONDICIONAL: empomaria, empomaries, empomaria, empomaríem, empomaríeu, empomarien
SUBJUNTIU PRESENT: empomi, empomis, empomi, empomem, empomeu, empomin
SUBJUNTIU IMPERFET: empomés, empomessis, empomés, empoméssim, empoméssiu, empomessin
IMPERATIU: empoma, empomi, empomem, empomeu, empomin
->emponar-se
emponar-se[variant de aponar-se]
v pron dial Acotar-se, ajupir-se.
->empopada
■empopada[de empopar]
f NÀUT 1 Acció del vent sobre una nau bufant en la direcció de popa a proa.
2 córrer una empopada Córrer, una nau, un temporal popa al vent i a la mar.
->empopar
■empopar[de popa1]
v intr NÀUT 1 Calar molt de popa una nau.
2 Donar la popa al vent.
3 Navegar amb el vent de popa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empopar
GERUNDI: empopant
PARTICIPI: empopat, empopada, empopats, empopades
INDICATIU PRESENT: empopo, empopes, empopa, empopem, empopeu, empopen
INDICATIU IMPERFET: empopava, empopaves, empopava, empopàvem, empopàveu, empopaven
INDICATIU PASSAT: empopí, empopares, empopà, empopàrem, empopàreu, empoparen
INDICATIU FUTUR: empoparé, empoparàs, empoparà, empoparem, empopareu, empoparan
INDICATIU CONDICIONAL: empoparia, empoparies, empoparia, empoparíem, empoparíeu, empoparien
SUBJUNTIU PRESENT: empopi, empopis, empopi, empopem, empopeu, empopin
SUBJUNTIU IMPERFET: empopés, empopessis, empopés, empopéssim, empopéssiu, empopessin
IMPERATIU: empopa, empopi, empopem, empopeu, empopin
->empoquir
■empoquir[de poc; 1a FONT: 1780]
v 1 tr Empetitir, fer més petit.
2 pron 1 Esdevenir més petit.
2 Minvar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empoquir
GERUNDI: empoquint
PARTICIPI: empoquit, empoquida, empoquits, empoquides
INDICATIU PRESENT: empoqueixo, empoqueixes, empoqueix, empoquim, empoquiu, empoqueixen
INDICATIU IMPERFET: empoquia, empoquies, empoquia, empoquíem, empoquíeu, empoquien
INDICATIU PASSAT: empoquí, empoquires, empoquí, empoquírem, empoquíreu, empoquiren
INDICATIU FUTUR: empoquiré, empoquiràs, empoquirà, empoquirem, empoquireu, empoquiran
INDICATIU CONDICIONAL: empoquiria, empoquiries, empoquiria, empoquiríem, empoquiríeu, empoquirien
SUBJUNTIU PRESENT: empoqueixi, empoqueixis, empoqueixi, empoquim, empoquiu, empoqueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: empoquís, empoquissis, empoquís, empoquíssim, empoquíssiu, empoquissin
IMPERATIU: empoqueix, empoqueixi, empoquim, empoquiu, empoqueixin
->emporcar
■emporcar[de porc]
v tr i pron Embrutar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emporcar
GERUNDI: emporcant
PARTICIPI: emporcat, emporcada, emporcats, emporcades
INDICATIU PRESENT: emporco, emporques, emporca, emporquem, emporqueu, emporquen
INDICATIU IMPERFET: emporcava, emporcaves, emporcava, emporcàvem, emporcàveu, emporcaven
INDICATIU PASSAT: emporquí, emporcares, emporcà, emporcàrem, emporcàreu, emporcaren
INDICATIU FUTUR: emporcaré, emporcaràs, emporcarà, emporcarem, emporcareu, emporcaran
INDICATIU CONDICIONAL: emporcaria, emporcaries, emporcaria, emporcaríem, emporcaríeu, emporcarien
SUBJUNTIU PRESENT: emporqui, emporquis, emporqui, emporquem, emporqueu, emporquin
SUBJUNTIU IMPERFET: emporqués, emporquessis, emporqués, emporquéssim, emporquéssiu, emporquessin
IMPERATIU: emporca, emporqui, emporquem, emporqueu, emporquin
->empordanès
■empordanès -esaadj i m i f De l’Empordà (regió de Catalunya).
->empori
■empori[del ll. emporium, i aquest, del gr. empórion ‘mercat’, der. de émporos ‘marxant’, i aquest, de poreúomai ‘viatjar’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Ciutat d’un comerç extens.
2 1 Centre comercial.
2 HIST A l’edat antiga, centre comercial establert en territori estranger, habitualment a la costa.
3 p ext Lloc de gran riquesa material o d’importància cultural o artística.
->emporità
■emporità -anaadj i m i f D’Empúries (antiga ciutat del golf de Roses) o del comtat d’Empúries.
->emporprar
■emporprar[de porpra1]
v 1 tr Tenyir de porpra.
2 1 tr Comunicar el color de la porpra.
2 pron El cel s’emporprava: estava a punt de sortir el sol.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emporprar
GERUNDI: emporprant
PARTICIPI: emporprat, emporprada, emporprats, emporprades
INDICATIU PRESENT: emporpro, emporpres, emporpra, emporprem, emporpreu, emporpren
INDICATIU IMPERFET: emporprava, emporpraves, emporprava, emporpràvem, emporpràveu, emporpraven
INDICATIU PASSAT: emporprí, emporprares, emporprà, emporpràrem, emporpràreu, emporpraren
INDICATIU FUTUR: emporpraré, emporpraràs, emporprarà, emporprarem, emporprareu, emporpraran
INDICATIU CONDICIONAL: emporpraria, emporpraries, emporpraria, emporpraríem, emporpraríeu, emporprarien
SUBJUNTIU PRESENT: emporpri, emporpris, emporpri, emporprem, emporpreu, emporprin
SUBJUNTIU IMPERFET: emporprés, emporpressis, emporprés, emporpréssim, emporpréssiu, emporpressin
IMPERATIU: emporpra, emporpri, emporprem, emporpreu, emporprin
->emportament
■emportament[de emportar-se; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m 1 Acció d’emportar-se.
2 MEC Fenomen pel qual un cos es mou perquè forma part d’un sistema en moviment, respecte del qual sistema pot tenir, a més, un moviment relatiu.
->emportar-se
■emportar-se[de portar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v pron 1 1 Portar amb si sortint d’un lloc, traient-ho d’un lloc. De casa no cal que ens emportem sinó l’esmorzar, perquè dinarem a la fonda. S’han emportat el ferit a pes de braços. Els lladres s’han emportat totes les joies que hi havia en aquest calaix! El vent s’ha emportat els papers de la taula.
2 p ext Portar amb si, acompanyar, en una direcció determinada. S’han emportat els nens al cinema. El corrent s’emporta la barca.
3 fig S’emportà el secret a la tomba!
2 Llevar, treure, especialment amb brusquedat o violència. La inundació s’ha emportat tots els ponts. La bala se li emportà un braç. El vent s’ha emportat la teulada.
3 Aconseguir o rebre, un o més d’entre diversos, una cosa determinada. T’emportaràs el premi, perquè la teva obra és la millor! Ell sol s’emporta la mala fama de tot el poble. Ells s’emporten les ovacions i nosaltres les xiulades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emportar
GERUNDI: emportant
PARTICIPI: emportat, emportada, emportats, emportades
INDICATIU PRESENT: emporto, emportes, emporta, emportem, emporteu, emporten
INDICATIU IMPERFET: emportava, emportaves, emportava, emportàvem, emportàveu, emportaven
INDICATIU PASSAT: emportí, emportares, emportà, emportàrem, emportàreu, emportaren
INDICATIU FUTUR: emportaré, emportaràs, emportarà, emportarem, emportareu, emportaran
INDICATIU CONDICIONAL: emportaria, emportaries, emportaria, emportaríem, emportaríeu, emportarien
SUBJUNTIU PRESENT: emporti, emportis, emporti, emportem, emporteu, emportin
SUBJUNTIU IMPERFET: emportés, emportessis, emportés, emportéssim, emportéssiu, emportessin
IMPERATIU: emporta, emporti, emportem, emporteu, emportin
->emportinar
■emportinar[der. de esportí, amb canvi de es- per em- per haver-se sentit el verb com a der. de portar (emportar)]
v tr Posar en esportins, especialment la pasta d’oliva.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emportinar
GERUNDI: emportinant
PARTICIPI: emportinat, emportinada, emportinats, emportinades
INDICATIU PRESENT: emportino, emportines, emportina, emportinem, emportineu, emportinen
INDICATIU IMPERFET: emportinava, emportinaves, emportinava, emportinàvem, emportinàveu, emportinaven
INDICATIU PASSAT: emportiní, emportinares, emportinà, emportinàrem, emportinàreu, emportinaren
INDICATIU FUTUR: emportinaré, emportinaràs, emportinarà, emportinarem, emportinareu, emportinaran
INDICATIU CONDICIONAL: emportinaria, emportinaries, emportinaria, emportinaríem, emportinaríeu, emportinarien
SUBJUNTIU PRESENT: emportini, emportinis, emportini, emportinem, emportineu, emportinin
SUBJUNTIU IMPERFET: emportinés, emportinessis, emportinés, emportinéssim, emportinéssiu, emportinessin
IMPERATIU: emportina, emportini, emportinem, emportineu, emportinin
->emporuguir
emporuguir[de poruc]
v tr i pron dial Esporuguir.
->emporxar
■emporxar[de porxo; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr 1 Posar alguna cosa sota porxo.
2 1 Cobrir alguna cosa a tall de porxo.
2 fig Ulls emporxats per unes celles aspres.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emporxar
GERUNDI: emporxant
PARTICIPI: emporxat, emporxada, emporxats, emporxades
INDICATIU PRESENT: emporxo, emporxes, emporxa, emporxem, emporxeu, emporxen
INDICATIU IMPERFET: emporxava, emporxaves, emporxava, emporxàvem, emporxàveu, emporxaven
INDICATIU PASSAT: emporxí, emporxares, emporxà, emporxàrem, emporxàreu, emporxaren
INDICATIU FUTUR: emporxaré, emporxaràs, emporxarà, emporxarem, emporxareu, emporxaran
INDICATIU CONDICIONAL: emporxaria, emporxaries, emporxaria, emporxaríem, emporxaríeu, emporxarien
SUBJUNTIU PRESENT: emporxi, emporxis, emporxi, emporxem, emporxeu, emporxin
SUBJUNTIU IMPERFET: emporxés, emporxessis, emporxés, emporxéssim, emporxéssiu, emporxessin
IMPERATIU: emporxa, emporxi, emporxem, emporxeu, emporxin
->empòsit
■empòsit[de pòsit]
m Pòsit, solatge.
->empostament
■empostament[de empostar1]
m Empostissament.
->empostar1
■empostar1[de post2; 1a FONT: 1406]
v tr Empostissar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empostar
GERUNDI: empostant
PARTICIPI: empostat, empostada, empostats, empostades
INDICATIU PRESENT: emposto, empostes, emposta, empostem, emposteu, emposten
INDICATIU IMPERFET: empostava, empostaves, empostava, empostàvem, empostàveu, empostaven
INDICATIU PASSAT: empostí, empostares, empostà, empostàrem, empostàreu, empostaren
INDICATIU FUTUR: empostaré, empostaràs, empostarà, empostarem, empostareu, empostaran
INDICATIU CONDICIONAL: empostaria, empostaries, empostaria, empostaríem, empostaríeu, empostarien
SUBJUNTIU PRESENT: emposti, empostis, emposti, empostem, emposteu, empostin
SUBJUNTIU IMPERFET: empostés, empostessis, empostés, empostéssim, empostéssiu, empostessin
IMPERATIU: emposta, emposti, empostem, emposteu, empostin
->empostar2
■empostar2[probablement format sobre pondre, post]
v tr dial TÈXT Encerrosar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empostar
GERUNDI: empostant
PARTICIPI: empostat, empostada, empostats, empostades
INDICATIU PRESENT: emposto, empostes, emposta, empostem, emposteu, emposten
INDICATIU IMPERFET: empostava, empostaves, empostava, empostàvem, empostàveu, empostaven
INDICATIU PASSAT: empostí, empostares, empostà, empostàrem, empostàreu, empostaren
INDICATIU FUTUR: empostaré, empostaràs, empostarà, empostarem, empostareu, empostaran
INDICATIU CONDICIONAL: empostaria, empostaries, empostaria, empostaríem, empostaríeu, empostarien
SUBJUNTIU PRESENT: emposti, empostis, emposti, empostem, emposteu, empostin
SUBJUNTIU IMPERFET: empostés, empostessis, empostés, empostéssim, empostéssiu, empostessin
IMPERATIU: emposta, emposti, empostem, emposteu, empostin
->empostat
■empostat -ada[de empostar1]
adj i m Empostissat.
->empostissament
■empostissament[de empostissar]
m Acció d’empostissar.
->empostissar
■empostissar[de post2; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr Cobrir amb posts.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empostissar
GERUNDI: empostissant
PARTICIPI: empostissat, empostissada, empostissats, empostissades
INDICATIU PRESENT: empostisso, empostisses, empostissa, empostissem, empostisseu, empostissen
INDICATIU IMPERFET: empostissava, empostissaves, empostissava, empostissàvem, empostissàveu, empostissaven
INDICATIU PASSAT: empostissí, empostissares, empostissà, empostissàrem, empostissàreu, empostissaren
INDICATIU FUTUR: empostissaré, empostissaràs, empostissarà, empostissarem, empostissareu, empostissaran
INDICATIU CONDICIONAL: empostissaria, empostissaries, empostissaria, empostissaríem, empostissaríeu, empostissarien
SUBJUNTIU PRESENT: empostissi, empostissis, empostissi, empostissem, empostisseu, empostissin
SUBJUNTIU IMPERFET: empostissés, empostissessis, empostissés, empostisséssim, empostisséssiu, empostissessin
IMPERATIU: empostissa, empostissi, empostissem, empostisseu, empostissin
->empostissat
■empostissat -ada[de empostissar; 1a FONT: s. XX, Oller]
1 adj Cobert amb posts.
2 m 1 Conjunt de posts unides sòlidament.
2 esp Soler, clos, cobert, etc., fet de posts.
3 f Empostissat.
->empotar
■empotarHom.: amputar
[de pot]
v tr Posar (alguna cosa) en un pot.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empotar
GERUNDI: empotant
PARTICIPI: empotat, empotada, empotats, empotades
INDICATIU PRESENT: empoto, empotes, empota, empotem, empoteu, empoten
INDICATIU IMPERFET: empotava, empotaves, empotava, empotàvem, empotàveu, empotaven
INDICATIU PASSAT: empotí, empotares, empotà, empotàrem, empotàreu, empotaren
INDICATIU FUTUR: empotaré, empotaràs, empotarà, empotarem, empotareu, empotaran
INDICATIU CONDICIONAL: empotaria, empotaries, empotaria, empotaríem, empotaríeu, empotarien
SUBJUNTIU PRESENT: empoti, empotis, empoti, empotem, empoteu, empotin
SUBJUNTIU IMPERFET: empotés, empotessis, empotés, empotéssim, empotéssiu, empotessin
IMPERATIU: empota, empoti, empotem, empoteu, empotin
->empotinar
■empotinar[del dial. potina, d’origen incert, potser d’un ll. *pultina, der. del ll. cl. puls, pultis ‘farinetes’]
v tr i pron dial Embrutar.
->empotingar
■empotingar[de potinga; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v 1 tr Administrar un excés de medicaments. No m’empotinguis amb tantes medecines!
2 pron Prendre un excés de medicaments.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empotingar
GERUNDI: empotingant
PARTICIPI: empotingat, empotingada, empotingats, empotingades
INDICATIU PRESENT: empotingo, empotingues, empotinga, empotinguem, empotingueu, empotinguen
INDICATIU IMPERFET: empotingava, empotingaves, empotingava, empotingàvem, empotingàveu, empotingaven
INDICATIU PASSAT: empotinguí, empotingares, empotingà, empotingàrem, empotingàreu, empotingaren
INDICATIU FUTUR: empotingaré, empotingaràs, empotingarà, empotingarem, empotingareu, empotingaran
INDICATIU CONDICIONAL: empotingaria, empotingaries, empotingaria, empotingaríem, empotingaríeu, empotingarien
SUBJUNTIU PRESENT: empotingui, empotinguis, empotingui, empotinguem, empotingueu, empotinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: empotingués, empotinguessis, empotingués, empotinguéssim, empotinguéssiu, empotinguessin
IMPERATIU: empotinga, empotingui, empotinguem, empotingueu, empotinguin
->empouar
■empouarPart. sil.: em_po_uar
[de pou]
v tr Posar al fons d’un pou, d’un sot pregon.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empouar
GERUNDI: empouant
PARTICIPI: empouat, empouada, empouats, empouades
INDICATIU PRESENT: empouo, empoues, empoua, empouem, empoueu, empouen
INDICATIU IMPERFET: empouava, empouaves, empouava, empouàvem, empouàveu, empouaven
INDICATIU PASSAT: empouí, empouares, empouà, empouàrem, empouàreu, empouaren
INDICATIU FUTUR: empouaré, empouràs, empouarà, empouarem, empouareu, empouaran
INDICATIU CONDICIONAL: empouaria, empouaries, empouaria, empouaríem, empouaríeu, empouarien
SUBJUNTIU PRESENT: empoui, empouis, empoui, empouem, empoueu, empouin
SUBJUNTIU IMPERFET: empoués, empouessis, empoués, empouéssim, empouéssiu, empouessin
IMPERATIU: empoua, empoui, empouem, empoueu, empouin
->emprament
■emprament[de emprar; 1a FONT: 1272, CTort.]
m Acció d’emprar.
->emprar
■emprarHom.: amprar
[del ll. vg. i b. ll adĭmpĕrare ‘invitar per una ordre, sol·licitar, convocar’, der. de imperare ‘manar’; 1a FONT: 1272, CTort.]
v tr 1 1 Usar, fer servir alguna cosa a un fi, per a fer alguna cosa. Per a fer aquest treball cal emprar una bona eina. Emprar diners en almoines. Emprar tots els mitjans possibles per a aconseguir una cosa.
2 Utilitzar algú, servir-se’n, per a fer alguna cosa. Emprà un parent seu perquè anés a emmetzinar el príncep. Per a dissuadir-lo d’aquell matrimoni, hi empraren tots els parents.
2 ant Apoderar-se d’alguna cosa en virtut de manament o autoritat.
3 ant Demanar a algú que faci una cosa.
4 Manllevar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emprar
GERUNDI: emprant
PARTICIPI: emprat, emprada, emprats, emprades
INDICATIU PRESENT: empro, empres, empra, emprem, empreu, empren
INDICATIU IMPERFET: emprava, empraves, emprava, empràvem, empràveu, empraven
INDICATIU PASSAT: emprí, emprares, emprà, empràrem, empràreu, empraren
INDICATIU FUTUR: empraré, empraràs, emprarà, emprarem, emprareu, empraran
INDICATIU CONDICIONAL: empraria, empraries, empraria, empraríem, empraríeu, emprarien
SUBJUNTIU PRESENT: empri, empris, empri, emprem, empreu, emprin
SUBJUNTIU IMPERFET: emprés, empressis, emprés, empréssim, empréssiu, empressin
IMPERATIU: empra, empri, emprem, empreu, emprin
->empre
■emprem Emprament. Fan vi per a l’empre de la casa.
->empremta
■empremta[fem. de empremt, participi del cat. ant. emprémer ‘marcar una petjada’, del ll. imprĭmĕre ‘fer pressió sobre alguna cosa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Senyal que deixa un cos, per pressió, damunt un altre. L’empremta del seu peu sobre el fang. Ha deixat les empremtes digitals sobre el moble.
2 fig La seva cara porta l’empremta del dolor.
3 empremta genètica BIOL MOL Patró de fragments polimòrfics d’ADN que serveix per a identificar genomes individuals.
->empremtar
■empremtar[de empremta; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v tr Deixar una empremta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empremtar
GERUNDI: empremtant
PARTICIPI: empremtat, empremtada, empremtats, empremtades
INDICATIU PRESENT: empremto, empremtes, empremta, empremtem, empremteu, empremten
INDICATIU IMPERFET: empremtava, empremtaves, empremtava, empremtàvem, empremtàveu, empremtaven
INDICATIU PASSAT: empremtí, empremtares, empremtà, empremtàrem, empremtàreu, empremtaren
INDICATIU FUTUR: empremtaré, empremtaràs, empremtarà, empremtarem, empremtareu, empremtaran
INDICATIU CONDICIONAL: empremtaria, empremtaries, empremtaria, empremtaríem, empremtaríeu, empremtarien
SUBJUNTIU PRESENT: empremti, empremtis, empremti, empremtem, empremteu, empremtin
SUBJUNTIU IMPERFET: empremtés, empremtessis, empremtés, empremtéssim, empremtéssiu, empremtessin
IMPERATIU: empremta, empremti, empremtem, empremteu, empremtin
->emprendre
■emprendre[de prendre; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr ant Decidir, resoldre de fer una cosa.
2 tr Posar-se a fer, començar una cosa, especialment una activitat que comporta un esforç considerable, que enclou dificultats, riscs, etc. Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge, una carrera. Emprendre una campanya contra la implantació dels nous imposts. No gosar emprendre res.
3 tr Escometre algú per fer-li una demanda, una recomanació. Veient que tu no volies prestar-li ajut, em va emprendre a mi explicant-me detalladament els seus propòsits.
4 pron dial Prendre’s massa confiances. Si no els plantes cara, aquests al·lots se n’emprenen.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emprendre
GERUNDI: emprenent
PARTICIPI: emprès, empresa, empresos, empreses
INDICATIU PRESENT: emprenc, emprens, emprèn, emprenem, empreneu, emprenen
INDICATIU IMPERFET: emprenia, emprenies, emprenia, empreníem, empreníeu, emprenien
INDICATIU PASSAT: emprenguí, emprengueres, emprengué, emprenguérem, emprenguéreu, emprengueren
INDICATIU FUTUR: emprendré, emprendràs, emprendrà, emprendrem, emprendreu, emprendran
INDICATIU CONDICIONAL: emprendria, emprendries, emprendria, emprendríem, emprendríeu, emprendrien
SUBJUNTIU PRESENT: emprengui, emprenguis, emprengui, emprenguem, emprengueu, emprenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: emprengués, emprenguessis, emprengués, emprenguéssim, emprenguéssiu, emprenguessin
IMPERATIU: emprèn, emprengui, emprenguem, empreneu, emprenguin
->emprenedor1
■emprenedor1-a[de emprendre i -dor1; 1a FONT: s. XV, Curial]
1 adj i m i f Que té iniciativa i coratge per a emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades. És un home molt emprenedor.
2 m i f ECON Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial.
->emprenedor2
■emprenedor2-a[de emprendre i -dor2; 1a FONT: s. XV]
adj Que pot emprendre’s o que ha d’emprendre’s. Les obres emprenedores per a fer el canal duraran tres anys.
->emprenedoria
emprenedoriaPart. sil.: em_pre_ne_do_ri_a
f ECON Qualitat d’emprenedor1 2.
->emprenyada
emprenyadaf vulg Emprenyament.
->emprenyador
■emprenyador -a[de emprenyar; 1a FONT: 1460, Roig]
adj i m i f vulg Que molesta, enutja, fortament. Una feina força emprenyadora! Vés, no siguis emprenyador! És una emprenyadora!
->emprenyament
■emprenyamentvulg m 1 Acció d’emprenyar o d’emprenyar-se;
2 l’efecte.
->emprenyar
■emprenyar[deriv. de prenys; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v 1 ant 1 tr Prenyar.
2 pron Concebre, una femella.
2 vulg 1 tr Molestar fortament.
2 pron Enutjar-se. Té mal caràcter: s’emprenya de seguida.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emprenyar
GERUNDI: emprenyant
PARTICIPI: emprenyat, emprenyada, emprenyats, emprenyades
INDICATIU PRESENT: emprenyo, emprenyes, emprenya, emprenyem, emprenyeu, emprenyen
INDICATIU IMPERFET: emprenyava, emprenyaves, emprenyava, emprenyàvem, emprenyàveu, emprenyaven
INDICATIU PASSAT: emprenyí, emprenyares, emprenyà, emprenyàrem, emprenyàreu, emprenyaren
INDICATIU FUTUR: emprenyaré, emprenyaràs, emprenyarà, emprenyarem, emprenyareu, emprenyaran
INDICATIU CONDICIONAL: emprenyaria, emprenyaries, emprenyaria, emprenyaríem, emprenyaríeu, emprenyarien
SUBJUNTIU PRESENT: emprenyi, emprenyis, emprenyi, emprenyem, emprenyeu, emprenyin
SUBJUNTIU IMPERFET: emprenyés, emprenyessis, emprenyés, emprenyéssim, emprenyéssiu, emprenyessin
IMPERATIU: emprenya, emprenyi, emprenyem, emprenyeu, emprenyin
->emprenyavelles
■emprenyavelles[de emprenyar i vella]
f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Ranunculus bullatus), de fulles basals, en roseta, i flors grogues, flairoses, pròpia d’indrets àrids.
->empresa
■empresa[de emprendre; 1a FONT: 1370]
f 1 1 Allò que hom emprèn, designi que hom posa en execució. Una empresa atrevida, perillosa, àrdua. Abandonar una empresa. Reeixir en una empresa.
2 home (o dona, o gent, etc.) d’empresa Persona emprenedora, que té empenta.
2 ECON 1 Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
2 home (o dona, o gent, etc.) d’empresa Empresari.
3 home (o dona, o gent, etc.) d’empresa Persona que té qualitats, aptituds, per a dirigir un negoci, una indústria, etc.
4 petita i mitjana empresa [sigla PIME] Empresa de dimensions reduïdes quant al nombre de treballadors, vendes anuals i actius totals, la més freqüent en el sistema econòmic de lliure empresa.
3 1 HIST Objectiu cavalleresc proposat per una associació voluntària de professionals de la milícia o un particular.
2 HERÀLD Emblema o distintiu usat pels membres d’una empresa.
4 HIST Distintiu, de caràcter personal, polític i cavalleresc, emprat pels sobirans medievals i membres de llurs famílies per a distingir o premiar llurs servidors o amics.
->empresari
■empresari -ària[de empresa]
m i f 1 ECON 1 Persona que té part en una empresa.
2 Propietari d’una empresa que n’assumeix la direcció.
2 1 DR ADM Persona que per concessió o per contracte executa una obra o explota un servei públic.
2 DR TREB Persona, natural o jurídica, per compte i sota la dependència de la qual hom fa un treball en canvi d’una remuneració.
3 ESPECT 1 Persona que explota una sala d’espectacles.
2 Persona que està al davant d’una companyia teatral, artística o d’espectacles.
->empresarial
■empresarialPart. sil.: em_pre_sa_ri_al
[de empresari]
adj Relatiu o pertanyent a l’empresa o a l’empresari.
->empresariat
■empresariatPart. sil.: em_pre_sa_ri_at
m 1 Conjunt dels empresaris.
2 Estament dels empresaris.
->empresonament
■empresonament[de empresonar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m 1 Acció d’empresonar;
2 l’efecte.
->empresonar
■empresonar[de presó; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 Ficar a la presó.
2 p ext Tancar una persona o un animal en un lloc del qual no podrà sortir per mitjans propis. Empresonar l’ocell dins la gàbia. La neu ens empresonà durant deu dies.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empresonar
GERUNDI: empresonant
PARTICIPI: empresonat, empresonada, empresonats, empresonades
INDICATIU PRESENT: empresono, empresones, empresona, empresonem, empresoneu, empresonen
INDICATIU IMPERFET: empresonava, empresonaves, empresonava, empresonàvem, empresonàveu, empresonaven
INDICATIU PASSAT: empresoní, empresonares, empresonà, empresonàrem, empresonàreu, empresonaren
INDICATIU FUTUR: empresonaré, empresonaràs, empresonarà, empresonarem, empresonareu, empresonaran
INDICATIU CONDICIONAL: empresonaria, empresonaries, empresonaria, empresonaríem, empresonaríeu, empresonarien
SUBJUNTIU PRESENT: empresoni, empresonis, empresoni, empresonem, empresoneu, empresonin
SUBJUNTIU IMPERFET: empresonés, empresonessis, empresonés, empresonéssim, empresonéssiu, empresonessin
IMPERATIU: empresona, empresoni, empresonem, empresoneu, empresonin
->emprestança
■emprestança[de emprestar; 1a FONT: 1452]
f ant Préstec.
->emprestar
■emprestar[de prestar; 1a FONT: 1404]
v tr ant Prestar.
->emprèstit
■emprèstit[del cast. empréstito, del ll. praestĭtus, -a, -um, participi de praestare ‘sobresortir; proporcionar; respondre d’alguna cosa’, amb possible influx de l’it. imprestito, íd.]
m ECON 1 Manlleu.
2 esp Manlleu que un govern, una institució pública o una empresa privada obté per subscripció, tot obligant-se a pagar-ne els interessos i a tornar-ne l’import en un període determinat.
->emprimació
■emprimacióPart. sil.: em_pri_ma_ci_ó
[de emprimar]
f PINTUR 1 1 Acció d’emprimar;
2 l’efecte.
2 Pasta o pintura emprada per a emprimar.
->emprimar
■emprimar[de prim; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr 1 AGR Fer la primera llaurada (d’un camp).
2 PINTUR Recobrir amb una primera capa de pintura (una superfície) per tal d’assegurar una bona adherència del recobriment definitiu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emprimar
GERUNDI: emprimant
PARTICIPI: emprimat, emprimada, emprimats, emprimades
INDICATIU PRESENT: emprimo, emprimes, emprima, emprimem, emprimeu, emprimen
INDICATIU IMPERFET: emprimava, emprimaves, emprimava, emprimàvem, emprimàveu, emprimaven
INDICATIU PASSAT: emprimí, emprimares, emprimà, emprimàrem, emprimàreu, emprimaren
INDICATIU FUTUR: emprimaré, emprimaràs, emprimarà, emprimarem, emprimareu, emprimaran
INDICATIU CONDICIONAL: emprimaria, emprimaries, emprimaria, emprimaríem, emprimaríeu, emprimarien
SUBJUNTIU PRESENT: emprimi, emprimis, emprimi, emprimem, emprimeu, emprimin
SUBJUNTIU IMPERFET: emprimés, emprimessis, emprimés, empriméssim, empriméssiu, emprimessin
IMPERATIU: emprima, emprimi, emprimem, emprimeu, emprimin
->empriu
■empriuPart. sil.: em_priu
[deriv. de emprar, amb el sufix -iu aplicat a un radical verbal per formar substantius, com en reguiu, balafiu, desafiu, etc; 1a FONT: s. XIII]
m 1 ant 1 Emprament.
2 Ús, aprofitament d’una cosa material, de béns immobles o d’accessoris d’altri.
2 HIST DR Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües, per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
3 Terra o altre bé objecte del dret d’empriu.
4 En algunes comarques (conca de la Tordera, el Montseny), servitud.
->empriuar
empriuarPart. sil.: em_pri_uar
v tr DR Emprivar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empriuar
GERUNDI: empriuant
PARTICIPI: empriuat, empriuada, empriuats, empriuades
INDICATIU PRESENT: empriuo, empriues, empriua, empriuem, empriueu, empriuen
INDICATIU IMPERFET: empriuava, empriuaves, empriuava, empriuàvem, empriuàveu, empriuaven
INDICATIU PASSAT: empriuí, empriuares, empriuà, empriuàrem, empriuàreu, empriuaren
INDICATIU FUTUR: empriuaré, empriuràs, empriuarà, empriuarem, empriuareu, empriuaran
INDICATIU CONDICIONAL: empriuaria, empriuaries, empriuaria, empriuaríem, empriuaríeu, empriuarien
SUBJUNTIU PRESENT: empriui, empriuis, empriui, empriuem, empriueu, empriuin
SUBJUNTIU IMPERFET: empriués, empriuessis, empriués, empriuéssim, empriuéssiu, empriuessin
IMPERATIU: empriua, empriui, empriuem, empriueu, empriuin
->emprivar
■emprivar[de empriu; 1a FONT: 1460, Roig]
v tr DR 1 Obtenir un empriu, concedir-lo.
2 Exercir el dret d’empriu o fer-ne ús.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emprivar
GERUNDI: emprivant
PARTICIPI: emprivat, emprivada, emprivats, emprivades
INDICATIU PRESENT: emprivo, emprives, empriva, emprivem, empriveu, empriven
INDICATIU IMPERFET: emprivava, emprivaves, emprivava, emprivàvem, emprivàveu, emprivaven
INDICATIU PASSAT: empriví, emprivares, emprivà, emprivàrem, emprivàreu, emprivaren
INDICATIU FUTUR: emprivaré, emprivaràs, emprivarà, emprivarem, emprivareu, emprivaran
INDICATIU CONDICIONAL: emprivaria, emprivaries, emprivaria, emprivaríem, emprivaríeu, emprivarien
SUBJUNTIU PRESENT: emprivi, emprivis, emprivi, emprivem, empriveu, emprivin
SUBJUNTIU IMPERFET: emprivés, emprivessis, emprivés, emprivéssim, emprivéssiu, emprivessin
IMPERATIU: empriva, emprivi, emprivem, empriveu, emprivin
->emproar
■emproarPart. sil.: em_pro_ar
[de proa; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v intr NÀUT 1 Calar molt de proa una nau.
2 Posar la proa del vaixell de cara al vent, a la marea, al corrent o a un objecte determinat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emproar
GERUNDI: emproant
PARTICIPI: emproat, emproada, emproats, emproades
INDICATIU PRESENT: emproo, emproes, emproa, emproem, emproeu, emproen
INDICATIU IMPERFET: emproava, emproaves, emproava, emproàvem, emproàveu, emproaven
INDICATIU PASSAT: emproí, emproares, emproà, emproàrem, emproàreu, emproaren
INDICATIU FUTUR: emproaré, emproaràs, emproarà, emproarem, emproareu, emproaran
INDICATIU CONDICIONAL: emproaria, emproaries, emproaria, emproaríem, emproaríeu, emproarien
SUBJUNTIU PRESENT: emproï, emproïs, emproï, emproem, emproeu, emproïn
SUBJUNTIU IMPERFET: emproés, emproessis, emproés, emproéssim, emproéssiu, emproessin
IMPERATIU: emproa, emproï, emproem, emproeu, emproïn
->emprova
■emprova[de emprovar]
f Acció d’emprovar 2. Fer la primera emprova.
->emprovador1
■emprovador1[de emprovar i -dor2]
m Cambra destinada a emprovar.
->emprovador2
■emprovador2-a[de emprovar i -dor1]
m i f CONF Persona que emprova.
->emprovar
■emprovar[de provar; 1a FONT: s. XX, Carner]
v 1 1 tr Veure si cau bé, a algú, una peça de vestir. Emprova-li el vestit i les sabates.
2 pron Emprovar-se un abric.
2 p ext CONF 1 tr Veure com cau, a algú, una peça de roba a mig fer i fer els retocs que calgui perquè caigui bé a fi de poder-la cosir definitivament.
2 pron Emprova’t l’abric.
3 abs Demà ja podrem emprovar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emprovar
GERUNDI: emprovant
PARTICIPI: emprovat, emprovada, emprovats, emprovades
INDICATIU PRESENT: emprovo, emproves, emprova, emprovem, emproveu, emproven
INDICATIU IMPERFET: emprovava, emprovaves, emprovava, emprovàvem, emprovàveu, emprovaven
INDICATIU PASSAT: emproví, emprovares, emprovà, emprovàrem, emprovàreu, emprovaren
INDICATIU FUTUR: emprovaré, emprovaràs, emprovarà, emprovarem, emprovareu, emprovaran
INDICATIU CONDICIONAL: emprovaria, emprovaries, emprovaria, emprovaríem, emprovaríeu, emprovarien
SUBJUNTIU PRESENT: emprovi, emprovis, emprovi, emprovem, emproveu, emprovin
SUBJUNTIU IMPERFET: emprovés, emprovessis, emprovés, emprovéssim, emprovéssiu, emprovessin
IMPERATIU: emprova, emprovi, emprovem, emproveu, emprovin
->empuat
■empuatPart. sil.: em_pu_at
[de pua]
m TÈXT Conjunt de totes les pues d’una màquina de filar, retòrcer, etc.
->empudegador
■empudegador -a[de empudegar]
adj Que empudega.
->empudegament
■empudegament[de empudegar]
m 1 Acció d’empudegar;
2 l’efecte.
->empudegar
■empudegar[de pudir; 1a FONT: s. XX, Oller]
v tr Omplir, infectar, de pudor. Amb aquesta pipa empudegues la sala.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empudegar
GERUNDI: empudegant
PARTICIPI: empudegat, empudegada, empudegats, empudegades
INDICATIU PRESENT: empudego, empudegues, empudega, empudeguem, empudegueu, empudeguen
INDICATIU IMPERFET: empudegava, empudegaves, empudegava, empudegàvem, empudegàveu, empudegaven
INDICATIU PASSAT: empudeguí, empudegares, empudegà, empudegàrem, empudegàreu, empudegaren
INDICATIU FUTUR: empudegaré, empudegaràs, empudegarà, empudegarem, empudegareu, empudegaran
INDICATIU CONDICIONAL: empudegaria, empudegaries, empudegaria, empudegaríem, empudegaríeu, empudegarien
SUBJUNTIU PRESENT: empudegui, empudeguis, empudegui, empudeguem, empudegueu, empudeguin
SUBJUNTIU IMPERFET: empudegués, empudeguessis, empudegués, empudeguéssim, empudeguéssiu, empudeguessin
IMPERATIU: empudega, empudegui, empudeguem, empudegueu, empudeguin
->empudeïment
■empudeïmentPart. sil.: em_pu_de_ï_ment
[de empudeir]
m Empudegament.
->empudeir
■empudeirPart. sil.: em_pu_de_ir
[der. de pudir amb variant en el sufix o bé d’un cat. ant. púdea i púdia, fem. del ll. putĭdus, -a, -um ‘pudent’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Empudegar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empudeir
GERUNDI: empudeint
PARTICIPI: empudeït, empudeïda, empudeïts, empudeïdes
INDICATIU PRESENT: empudeeixo, empudeeixes, empudeeix, empudeïm, empudeïu, empudeeixen
INDICATIU IMPERFET: empudeïa, empudeïes, empudeïa, empudeíem, empudeíeu, empudeïen
INDICATIU PASSAT: empudeí, empudeïres, empudeí, empudeírem, empudeíreu, empudeïren
INDICATIU FUTUR: empudeiré, empudeiràs, empudeirà, empudeirem, empudeireu, empudeiran
INDICATIU CONDICIONAL: empudeiria, empudeiries, empudeiria, empudeiríem, empudeiríeu, empudeirien
SUBJUNTIU PRESENT: empudeeixi, empudeeixis, empudeeixi, empudeïm, empudeïu, empudeeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: empudeís, empudeïssis, empudeís, empudeíssim, empudeíssiu, empudeïssin
IMPERATIU: empudeeix, empudeeixi, empudeïm, empudeïu, empudeeixin
->empudentir
■empudentir[de pudent]
v tr Empudegar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empudentir
GERUNDI: empudentint
PARTICIPI: empudentit, empudentida, empudentits, empudentides
INDICATIU PRESENT: empudenteixo, empudenteixes, empudenteix, empudentim, empudentiu, empudenteixen
INDICATIU IMPERFET: empudentia, empudenties, empudentia, empudentíem, empudentíeu, empudentien
INDICATIU PASSAT: empudentí, empudentires, empudentí, empudentírem, empudentíreu, empudentiren
INDICATIU FUTUR: empudentiré, empudentiràs, empudentirà, empudentirem, empudentireu, empudentiran
INDICATIU CONDICIONAL: empudentiria, empudentiries, empudentiria, empudentiríem, empudentiríeu, empudentirien
SUBJUNTIU PRESENT: empudenteixi, empudenteixis, empudenteixi, empudentim, empudentiu, empudenteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: empudentís, empudentissis, empudentís, empudentíssim, empudentíssiu, empudentissin
IMPERATIU: empudenteix, empudenteixi, empudentim, empudentiu, empudenteixin
->empunyadura
■empunyadura[de empunyar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
f Part d’una arma per on hom l’empunya; puny.
->empunyant
■empunyantadj HERÀLD Dit d’una mà o d’una pota que agafa un objecte.
->empunyar
■empunyar[de puny]
v tr Agafar una cosa estrenyent-la fortament amb la mà. Empunyar una espasa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: empunyar
GERUNDI: empunyant
PARTICIPI: empunyat, empunyada, empunyats, empunyades
INDICATIU PRESENT: empunyo, empunyes, empunya, empunyem, empunyeu, empunyen
INDICATIU IMPERFET: empunyava, empunyaves, empunyava, empunyàvem, empunyàveu, empunyaven
INDICATIU PASSAT: empunyí, empunyares, empunyà, empunyàrem, empunyàreu, empunyaren
INDICATIU FUTUR: empunyaré, empunyaràs, empunyarà, empunyarem, empunyareu, empunyaran
INDICATIU CONDICIONAL: empunyaria, empunyaries, empunyaria, empunyaríem, empunyaríeu, empunyarien
SUBJUNTIU PRESENT: empunyi, empunyis, empunyi, empunyem, empunyeu, empunyin
SUBJUNTIU IMPERFET: empunyés, empunyessis, empunyés, empunyéssim, empunyéssiu, empunyessin
IMPERATIU: empunya, empunyi, empunyem, empunyeu, empunyin
->empunyat
empunyat -ada[de empunyar; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]
adj HERÀLD 1 Dit d’un objecte qualsevol agafat per una mà humana o una grapa d’animal.
2 Dit de les sagetes reunides en un feix i retingudes per un llaç.
->empunyidura
empunyidura[de puny]
f NÀUT 1 Lligada del puny del gràtil d’una vela en el penol de la verga respectiva.
2 Lligam dels extrems d’una faixa de rissos que hom fa a la verga quan es prenen aquests.
3 Cap o corda prima que hom utilitza per a fer els rissos.
4 Cadascun dels dos angles de la part superior de la vela.
->emsià
emsià -anaPart. sil.: em_si_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’emsià.
2 m Tercer estatge (i edat) del devonià inferior, situat damunt el siegenià i sota el couvinià.
->Emtm. Emtma.
Emtm. Emtma.abrev CATOL eminentíssim 2.
->emú
■emú[pl -ús] m ORNIT Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromaids (Dromiceius novaehollandiae), que té el coll llarg, el bec de color groc fosc i ateny 1,5 m d’alçada.
->èmul
■èmul -a[del ll. aemŭlus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
m i f Persona que emula.
->emulació
■emulacióPart. sil.: e_mu_la_ci_ó
[del ll. aemulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Acció d’emular. L’emulació no és enveja.
2 Desig d’emular.
->emulador
■emulador -a[del ll. aemulator, ōris, íd.]
1 adj i m i f Èmul.
2 m INFORM Simulador que permet que un ordinador executi els programes que se li presenten escrits en el llenguatge de màquina d’un altre ordinador de model, marca o tipus diferent.
->emular
■emular[del ll. aemulari, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr 1 Cercar d’igualar o superar algú, o les accions d’algú, en alguna cosa, especialment en mèrit.
2 INFORM Simular (un ordinador) per mitjà d’un emulador.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emular
GERUNDI: emulant
PARTICIPI: emulat, emulada, emulats, emulades
INDICATIU PRESENT: emulo, emules, emula, emulem, emuleu, emulen
INDICATIU IMPERFET: emulava, emulaves, emulava, emulàvem, emulàveu, emulaven
INDICATIU PASSAT: emulí, emulares, emulà, emulàrem, emulàreu, emularen
INDICATIU FUTUR: emularé, emularàs, emularà, emularem, emulareu, emularan
INDICATIU CONDICIONAL: emularia, emularies, emularia, emularíem, emularíeu, emularien
SUBJUNTIU PRESENT: emuli, emulis, emuli, emulem, emuleu, emulin
SUBJUNTIU IMPERFET: emulés, emulessis, emulés, emuléssim, emuléssiu, emulessin
IMPERATIU: emula, emuli, emulem, emuleu, emulin
->emulgent
■emulgent[del ll. emulgens, -ntis, participi pres. de emulgēre ‘munyir’; 1a FONT: 1575, DPou.]
1 adj FISIOL ANIM Que provoca un tamisat, una extracció o una purificació, com l’artèria i la vena renals.
2 m QUÍM FÍS i ALIM Emulsionant.
->emulsina
■emulsinaf QUÍM ORG Mescla d’enzims β-glucosídics de composició semblant que hom troba en les llavors del cirerer, de la prunera, del presseguer i d’altres rosàcies.
->emulsió
■emulsióPart. sil.: e_mul_si_ó
[formació culta analògica del ll. científic sobre la base del ll. emulsus, -a, -um, participi de emulgēre ‘munyir’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 QUÍM FÍS Dispersió estable d’un líquid que conté en suspensió partícules diminutes d’un altre líquid, com la llet els glòbuls de mantega.
2 FOTOG Substància química sensible a la llum amb la qual hom recobreix uniformement les pel·lícules i els papers fotogràfics.
->emulsionant
■emulsionantPart. sil.: e_mul_si_o_nant
[de emulsionar]
adj i m QUÍM FÍS Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable.
->emulsionar
■emulsionarPart. sil.: e_mul_si_o_nar
[de emulsió; 1a FONT: 1868, DLCo.]
v tr QUÍM FÍS Convertir en emulsió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: emulsionar
GERUNDI: emulsionant
PARTICIPI: emulsionat, emulsionada, emulsionats, emulsionades
INDICATIU PRESENT: emulsiono, emulsiones, emulsiona, emulsionem, emulsioneu, emulsionen
INDICATIU IMPERFET: emulsionava, emulsionaves, emulsionava, emulsionàvem, emulsionàveu, emulsionaven
INDICATIU PASSAT: emulsioní, emulsionares, emulsionà, emulsionàrem, emulsionàreu, emulsionaren
INDICATIU FUTUR: emulsionaré, emulsionaràs, emulsionarà, emulsionarem, emulsionareu, emulsionaran
INDICATIU CONDICIONAL: emulsionaria, emulsionaries, emulsionaria, emulsionaríem, emulsionaríeu, emulsionarien
SUBJUNTIU PRESENT: emulsioni, emulsionis, emulsioni, emulsionem, emulsioneu, emulsionin
SUBJUNTIU IMPERFET: emulsionés, emulsionessis, emulsionés, emulsionéssim, emulsionéssiu, emulsionessin
IMPERATIU: emulsiona, emulsioni, emulsionem, emulsioneu, emulsionin
->emulsiu
■emulsiu -ivaPart. sil.: e_mul_siu
[formació culta analògica sobre la base del ll. emulsus, -a, -um, participi de emulgēre ‘munyir’]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’emulsió.
2 adj i m Emulsionant.
->emulsor
■emulsor[formació culta analògica sobre la base del ll. emulsus, -a, -um, participi de emulgēre ‘munyir’]
m QUÍM IND Agitador mecànic de gran potència emprat per a preparar emulsions.
->emunció
■emuncióPart. sil.: e_mun_ci_ó
[del ll. emunctio, -ōnis ‘acció de mocar-se’, der. de emungĕre ‘mocar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f FISIOL Evacuació o excreció de matèries o líquids superflus del cos.
->emundació
■emundacióPart. sil.: e_mun_da_ci_ó
[del ll. emundatio, -ōnis ‘purificació’]
f obs FARM Acció de depurar, per eliminació, les parts que podrien modificar les propietats de les substàncies minerals o vegetals.
->emuntori
■emuntori -òria[del ll. emunctorium ‘mocador’, der. de emungĕre ‘mocar’]
adj i m ANAT Dit de qualsevol òrgan o part del cos que serveix per a evacuar o excretar.
->en1
■en1[del ll. ĭnde ‘d’allí’, que, evolucionant fonèticament en enne, ene i a causa de la seva posició proclítica o enclítica dins les frases, donà les formes en o ne (cf. el1); 1a FONT: s. XII, Hom.]
[i les formes n’, ne, ’n] pron 1 1 Pronom personal adverbial que substitueix una determinació circumstancial de lloc introduïda amb la preposició de. Ells anaven cap al riu i jo en tornava. Anem-nos-en.
2 Reemplaça un complement introduït amb la preposició de. Abans tractava d’aquesta matèria, però ara ja no en tracta. D’aquell país, no en coneixia ni el nom!
3 Reemplaça un substantiu pres en sentit partitiu (en el complement directe o en el subjecte). En vull més. Ja en tens prou! De turistes, ara en vénen cada dia. De tots els convocats, només n’han vinguts cinc. Ja no en queden gaires, de bons polítics.
4 Substitueix el complement d’un verb factitiu. A tu t’han fet secretari; a ell no l’en faran mai.
5 Reemplaça l’atribut o el predicat nominal indeterminat, especialment en el llenguatge col·loquial, en competència amb la construcció normal amb ho. No en sóc pas, de professor.
2 En la literatura popular, especialment en el cançoner i en les seves imitacions, és usat abusivament, amb la funció de donar un lleu matís intensiu a la frase. Si n’eren tres tambors... N’és nat el Déu Infant...
->en2
■en2[del ll. ĭn ‘en, dins’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
prep 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten allà on és o s’esdevé alguna cosa o el terme final d’un moviment (és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals i mai davant noms propis). Treballen en un altre camp. Érem en mar. Els guardem en caixes de fusta. No troba sentit en la vida. Asseieu-vos en aquell banc. Torneu-me en terra. Entrar en guerra. Han introduït aquest article en el nostre mercat.
2 [en relacions circumstancials de temps] 1 Expressa en quant de temps s’acompleix una acció perfectiva. Ho han acabat en un mes, en menys de quinze dies. En poques hores es va morir.
2 Indica l’interval dins el qual s’esdevé l’acció (és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals). Hi van anar en ple hivern. En aquell temps digué Jesús... Us ho contaré en una altra ocasió.
3 En correlació amb de, expressa al cap de quin interval tindrà lloc l’acció. D’avui en quinze. De dijous en vuit.
3 1 Indica relacions circumstancials de manera. Tot se’n va anar en doina, en orris. Parlàvem en veu alta. Escriu en occità. Feu-ho en record meu. Encara estic en dejú. M’ho han dit en secret.
2 En correlació amb de, denota distribució, iteració o intensitat. Els mataven de deu en deu. Només ens ve a veure de tant en tant. La repressió augmentava de dia en dia. Trucaven de porta en porta. Els cremaven de viu en viu! Les coses s’han de fer de calent en calent!
4 Davant un infinitiu, expressa relacions circumstancials que denoten precedència immediata o causalitat. En ésser les set, se’n va anar. En tenir un llibre, ja no es recorda de ningú! En acabar la feina tornarem.
5 Introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs usats pronominalment o intransitivament, complement que sempre és un nom o pronom substituïble per hi. Es desfeia en elogis. Creuen en Déu. Estem d’acord en tot. Es complau en el pecat. Tenen fe en vosaltres. Insistiu en el tema. Confiem en l’èxit de l’acció.
6 Expressa relacions de complement del nom. Poeta en llengua castellana. Doctor en ciències. Poble en armes. Ciutat en festes. Ametllers en flor. Una veu en “off". Treball en cadena. Un carrer en pendent. Boscs en flames. Un camí en ziga-zaga. Dos homes en calçotets. Paraules en cursiva. Llibres en alguerès. Creixement en progressió geomètrica.
7 Expressa relacions de complement de l’adjectiu qualificatiu. Ric en minerals. Afectats en l’expressió. Entesa en matemàtiques. Hàbils en la feina. Violent en el tracte.
->en3
■en3[del ll. dŏmĭne ‘senyor’, usat amb caràcter proclític i pronunciat cada vegada més imperfectament, fins a passar de Don a N’, ’N i el posterior reforçament en la forma En (v. el1); 1a FONT: o.]
[o la forma n’] art 1 Article personal masculí d’ús familiar, substituït a bona part del domini català per l’article el. He vist en Joan.
2 [en majúscula] arc Títol de cortesia anteposat als noms propis de persona masculins. El rei En Jaume.
->en-1
■en-1[em- davant b, m i p] Prefix, del llatí in, que significa ‘posar dins’, ‘posar en estat de’. Ex.: encapsar, engreixar.
->en-2
en-2[em- davant b, m i p] Prefix, del llatí inde, amb valor adverbial de procedència d’un lloc, que significa ‘d’allí’. Ex.: endur-se.
->en-3
en-3Prefix, del grec en, que significa ‘en, dins, entre’. Ex.: encèfal, endèmia.
->ena
■enaf Nom de la lletra n N.
->enagista
enagistam obs A Mallorca, popularment, jesuïta.
->enagos
■enagos[del cast. enaguas, ant. naguas, i aquest, del taïno de Santo Domingo nagua, íd.; 1a FONT: 1840]
m pl INDUM Combinació generalment blanca i sense cos.
->enagrir
■enagrirPart. sil.: en_a_grir
[de agre2; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]
v tr i pron Agrir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enagrir
GERUNDI: enagrint
PARTICIPI: enagrit, enagrida, enagrits, enagrides
INDICATIU PRESENT: enagreixo, enagreixes, enagreix, enagrim, enagriu, enagreixen
INDICATIU IMPERFET: enagria, enagries, enagria, enagríem, enagríeu, enagrien
INDICATIU PASSAT: enagrí, enagrires, enagrí, enagrírem, enagríreu, enagriren
INDICATIU FUTUR: enagriré, enagriràs, enagrirà, enagrirem, enagrireu, enagriran
INDICATIU CONDICIONAL: enagriria, enagriries, enagriria, enagriríem, enagriríeu, enagririen
SUBJUNTIU PRESENT: enagreixi, enagreixis, enagreixi, enagrim, enagriu, enagreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enagrís, enagrissis, enagrís, enagríssim, enagríssiu, enagrissin
IMPERATIU: enagreix, enagreixi, enagrim, enagriu, enagreixin
->enagües
■enagüesPart. sil.: e_na_gües
[variant de enagos, més pròxima al cast]
f pl INDUM Enagos.
->enaiguament
■enaiguamentPart. sil.: en_ai_gua_ment
[de enaiguar]
m 1 Acció d’enaiguar o d’enaiguar-se;
2 l’efecte.
->enaiguar
■enaiguarPart. sil.: en_ai_guar
[del ll. inaquare; 1a FONT: s. XIII]
v* 1 tr Cobrir d’aigua. La pluja ha enaiguat els camps.
2 tr Aigualir. Aquest vi, l’han enaiguat!
3 pron Amarar-se la terra, un camp, etc.
4 pron 1 MED Decandir-se els infants, esdevenir trists, flacs, macilents.
2 VETER Migrar-se el bestiar quan el priven d’un bon tracte a què estava avesat.
5 enaiguar-se els ulls Omplir-se de llàgrimes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enaiguar
GERUNDI: enaiguant
PARTICIPI: enaiguat, enaiguada, enaiguats, enaiguades
INDICATIU PRESENT: enaiguo, enaigües, enaigua, enaigüem, enaigüeu, enaigüen
INDICATIU IMPERFET: enaiguava, enaiguaves, enaiguava, enaiguàvem, enaiguàveu, enaiguaven
INDICATIU PASSAT: enaigüí, enaiguares, enaiguà, enaiguàrem, enaiguàreu, enaiguaven
INDICATIU FUTUR: enaiguaré, enaiguaràs, enaiguarà, enaiguarem, enaiguareu, enaiguaran
INDICATIU CONDICIONAL: enaiguaria, enaiguaries, enaiguaria, enaiguaríem, enaiguaríeu, enaiguarien
SUBJUNTIU PRESENT: enaigüi, enaigüis, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin
SUBJUNTIU IMPERFET: enaigüés, enaigüessis, enaigüés, enaigüéssim, enaigüéssiu, enaigüessin
IMPERATIU: enaigua, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin
->enaiguatejar
■enaiguatejarPart. sil.: en_ai_gua_te_jar
[de aigua]
v intr 1 Tenir massa aigua.
2 esp BOT Transpirar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enaiguatejar
GERUNDI: enaiguatejant
PARTICIPI: enaiguatejat, enaiguatejada, enaiguatejats, enaiguatejades
INDICATIU PRESENT: enaiguatejo, enaiguateges, enaiguateja, enaiguategem, enaiguategeu, enaiguategen
INDICATIU IMPERFET: enaiguatejava, enaiguatejaves, enaiguatejava, enaiguatejàvem, enaiguatejàveu, enaiguatejaven
INDICATIU PASSAT: enaiguategí, enaiguatejares, enaiguatejà, enaiguatejàrem, enaiguatejàreu, enaiguatejaren
INDICATIU FUTUR: enaiguatejaré, enaiguatejaràs, enaiguatejarà, enaiguatejarem, enaiguatejareu, enaiguatejaran
INDICATIU CONDICIONAL: enaiguatejaria, enaiguatejaries, enaiguatejaria, enaiguatejaríem, enaiguatejaríeu, enaiguatejarien
SUBJUNTIU PRESENT: enaiguategi, enaiguategis, enaiguategi, enaiguategem, enaiguategeu, enaiguategin
SUBJUNTIU IMPERFET: enaiguategés, enaiguategessis, enaiguategés, enaiguategéssim, enaiguategéssiu, enaiguategessin
IMPERATIU: enaiguateja, enaiguategi, enaiguategem, enaiguategeu, enaiguategin
->enàl·lage
■enàl·lage[del gr. enallagḗ ‘canvi, inversió’, der. de enalláttō ‘canviar’, i aquest, de állos ‘altre’; 1a FONT: 1803, DEst.]
f RET Procediment retòric que consisteix a emprar excepcionalment un temps, un mode, un nombre o un gènere per un altre.
->enal·logen
enal·logen -ògenaadj MINERAL Dit del xenòlit que és un enclavament o una inclusió accidental en una roca.
->enaltidor
■enaltidor -aPart. sil.: en_al_ti_dor
[de enaltir]
adj Que enalteix.
->enaltiment
■enaltiment[de enaltir]
m 1 Acció d’enaltir;
2 l’efecte.
->enaltir
■enaltirPart. sil.: en_al_tir
[de alt; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr Posar alt el mèrit d’algú o d’alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enaltir
GERUNDI: enaltint
PARTICIPI: enaltit, enaltida, enaltits, enaltides
INDICATIU PRESENT: enalteixo, enalteixes, enalteix, enaltim, enaltiu, enalteixen
INDICATIU IMPERFET: enaltia, enalties, enaltia, enaltíem, enaltíeu, enaltien
INDICATIU PASSAT: enaltí, enaltires, enaltí, enaltírem, enaltíreu, enaltiren
INDICATIU FUTUR: enaltiré, enaltiràs, enaltirà, enaltirem, enaltireu, enaltiran
INDICATIU CONDICIONAL: enaltiria, enaltiries, enaltiria, enaltiríem, enaltiríeu, enaltirien
SUBJUNTIU PRESENT: enalteixi, enalteixis, enalteixi, enaltim, enaltiu, enalteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enaltís, enaltissis, enaltís, enaltíssim, enaltíssiu, enaltissin
IMPERATIU: enalteix, enalteixi, enaltim, enaltiu, enalteixin
->enamoradís
■enamoradís -issaPart. sil.: en_a_mo_ra_dís
[de enamorar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adj Propens a enamorar-se.
->enamorador
■enamorador -aPart. sil.: en_a_mo_ra_dor
[de enamorar]
adj i m i f Que enamora.
->enamorament
■enamoramentPart. sil.: en_a_mo_ra_ment
[de enamorar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció d’enamorar o d’enamorar-se;
2 l’efecte.
->enamorar
■enamorarPart. sil.: en_a_mo_rar
[de amor; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Inspirar amor (a algú). Va enamorar una pubilla del poble i s’hi va casar.
2 pron La meva cosina s’ha enamorat d’un arquitecte.
2 p ext 1 tr Agradar granment, causar un viu plaer de veure, sentir, etc. Un escriptor que enamora els lectors.
2 abs És una xicota que enamora! Fa un temps que enamora!
3 pron S’enamora de tots els cotxes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enamorar
GERUNDI: enamorant
PARTICIPI: enamorat, enamorada, enamorats, enamorades
INDICATIU PRESENT: enamoro, enamores, enamora, enamorem, enamoreu, enamoren
INDICATIU IMPERFET: enamorava, enamoraves, enamorava, enamoràvem, enamoràveu, enamoraven
INDICATIU PASSAT: enamorí, enamorares, enamorà, enamoràrem, enamoràreu, enamoraren
INDICATIU FUTUR: enamoraré, enamoraràs, enamorarà, enamorarem, enamorareu, enamoraran
INDICATIU CONDICIONAL: enamoraria, enamoraries, enamoraria, enamoraríem, enamoraríeu, enamorarien
SUBJUNTIU PRESENT: enamori, enamoris, enamori, enamorem, enamoreu, enamorin
SUBJUNTIU IMPERFET: enamorés, enamoressis, enamorés, enamoréssim, enamoréssiu, enamoressin
IMPERATIU: enamora, enamori, enamorem, enamoreu, enamorin
->enamorat
■enamorat -adaPart. sil.: en_a_mo_rat
[de enamorar; 1a FONT: 1490, Tirant]
1 adj i m i f 1 Que sent amor per algú.
2 Que sent amor o entusiasme per alguna cosa.
2 m i f Persona que festeja.
3 f ant Amistançada.
->enamoriscament
■enamoriscamentPart. sil.: en_a_mo_ris_ca_ment
[de enamoriscar]
m 1 1 Acció d’enamoriscar o d’enamoriscar-se;
2 l’efecte.
2 Estat del qui està enamoriscat.
->enamoriscar
■enamoriscarPart. sil.: en_a_mo_ris_car
[de enamorar]
v 1 tr Mig enamorar.
2 pron S’enamorisca sovint.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enamoriscar
GERUNDI: enamoriscant
PARTICIPI: enamoriscat, enamoriscada, enamoriscats, enamoriscades
INDICATIU PRESENT: enamorisco, enamorisques, enamorisca, enamorisquem, enamorisqueu, enamorisquen
INDICATIU IMPERFET: enamoriscava, enamoriscaves, enamoriscava, enamoriscàvem, enamoriscàveu, enamoriscaven
INDICATIU PASSAT: enamorisquí, enamoriscares, enamoriscà, enamoriscàrem, enamoriscàreu, enamoriscaren
INDICATIU FUTUR: enamoriscaré, enamoriscaràs, enamoriscarà, enamoriscarem, enamoriscareu, enamoriscaran
INDICATIU CONDICIONAL: enamoriscaria, enamoriscaries, enamoriscaria, enamoriscaríem, enamoriscaríeu, enamoriscarien
SUBJUNTIU PRESENT: enamorisqui, enamorisquis, enamorisqui, enamorisquem, enamorisqueu, enamorisquin
SUBJUNTIU IMPERFET: enamorisqués, enamorisquessis, enamorisqués, enamorisquéssim, enamorisquéssiu, enamorisquessin
IMPERATIU: enamorisca, enamorisqui, enamorisquem, enamorisqueu, enamorisquin
->enans
enansadv ant i dial Abans.
->enant
enantant adv 1 Davant.
2 Endavant.
3 Abans.
->enantament
enantamentm ant 1 1 Acció d’anar o fer anar endavant;
2 l’efecte.
2 DR 1 Acció d’enantar o adduir alguna cosa en procés.
2 Procediment judicial criminal.
->enantar
enantarv ant 1 1 tr Avançar, anar endavant.
2 intr Progressar en ciència, virtut, posició, etc.
3 tr Posar més amunt en mèrit, grau, categoria, etc.
2 tr Procedir a fer una cosa, executar.
3 DR 1 tr Adduir una cosa en procés.
2 intr Procedir.
->enantema
■enantemam PAT Erupció a la superfície interna d’una cavitat natural (boca, estómac, etc.).
->enantematós
■enantematós -osaadj PAT 1 Relatiu o pertanyent a l’enantema.
2 Que pateix d’enantema.
->enanti-
enanti-Forma prefixada del mot grec enantíos, que significa ‘oposat’. Ex.: enantiosi.
->enantio-
■enantio-Forma prefixada del mot grec enantíos, que significa ‘oposat’. Ex.: enantioblàstic, enantiomorf.
->enantiòmer
■enantiòmer -aPart. sil.: e_nan_ti_ò_mer
adj i m QUÍM ORG Dit de cadascun dels dos estereoisòmers òptics, que són mútuament imatge especular de l’altre.
->enantiomeria
■enantiomeriaPart. sil.: e_nan_ti_o_me_ri_a
f QUÍM ORG Qualitat d’enantiòmer.
->enantiomorf
■enantiomorf -aPart. sil.: e_nan_ti_o_morf
1 adj FÍS i CRISTAL·L Dit d’una substància que es dóna en dues formes cristal·lines, cadascuna essent mútuament la imatge de l’altra en un mirall, com, per exemple, l’àcid làctic-d i l’àcid làctic-l.
2 m QUÍM ORG Antípoda òptic.
->enantiomorfisme
■enantiomorfismePart. sil.: e_nan_ti_o_mor_fis_me
m CRISTAL·L Fenomen propi d’un cert tipus de cristalls en els quals la forma general es desenvolupa de dues maneres diferents, simètriques entre elles respecte a un pla, dins la mateixa espècie mineral.
->enantiòtrop
enantiòtrop -aPart. sil.: e_nan_ti_ò_trop
adj FÍS Dit d’una substància que es dóna en dues formes físiques diferents, una de les quals és estable per sota d’una certa temperatura, anomenada punt de transformació.
->enantiotropia
enantiotropiaPart. sil.: e_nan_ti_o_tro_pi_a
f QUÍM Propietat que presenten dues formes cristal·lines d’una mateixa substància, quan cadascuna és estable en un interval de temperatura definit i el canvi d’una forma a l’altra es dóna a una temperatura concreta.
->enarborar
■enarborarPart. sil.: en_ar_bo_rar
[de arborar; 1a FONT: 1620]
v 1 tr Arborar, hissar.
2 fig 1 tr Arborar, excitar.
2 pron Enarborar-se d’amor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enarborar
GERUNDI: enarborant
PARTICIPI: enarborat, enarborada, enarborats, enarborades
INDICATIU PRESENT: enarboro, enarbores, enarbora, enarborem, enarboreu, enarboren
INDICATIU IMPERFET: enarborava, enarboraves, enarborava, enarboràvem, enarboràveu, enarboraven
INDICATIU PASSAT: enarborí, enarborares, enarborà, enarboràrem, enarboràreu, enarboraren
INDICATIU FUTUR: enarboraré, enarboraràs, enarborarà, enarborarem, enarborareu, enarboraran
INDICATIU CONDICIONAL: enarboraria, enarboraries, enarboraria, enarboraríem, enarboraríeu, enarborarien
SUBJUNTIU PRESENT: enarbori, enarboris, enarbori, enarborem, enarboreu, enarborin
SUBJUNTIU IMPERFET: enarborés, enarboressis, enarborés, enarboréssim, enarboréssiu, enarboressin
IMPERATIU: enarbora, enarbori, enarborem, enarboreu, enarborin
->enarbrar
■enarbrarPart. sil.: en_ar_brar
[de arbrar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 tr Disposar (prop de les plantes enfiladisses) aspres, canyes, etc., perquè s’hi enfilin.
2 pron Enfilar-se les plantes enfiladisses. Enarbrar-se l’arítjol a l’om.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enarbrar
GERUNDI: enarbrant
PARTICIPI: enarbrat, enarbrada, enarbrats, enarbrades
INDICATIU PRESENT: enarbro, enarbres, enarbra, enarbrem, enarbreu, enarbren
INDICATIU IMPERFET: enarbrava, enarbraves, enarbrava, enarbràvem, enarbràveu, enarbraven
INDICATIU PASSAT: enarbrí, enarbrares, enarbrà, enarbràrem, enarbràreu, enarbraren
INDICATIU FUTUR: enarbraré, enarbraràs, enarbrarà, enarbrarem, enarbrareu, enarbraran
INDICATIU CONDICIONAL: enarbraria, enarbraries, enarbraria, enarbraríem, enarbraríeu, enarbrarien
SUBJUNTIU PRESENT: enarbri, enarbris, enarbri, enarbrem, enarbreu, enarbrin
SUBJUNTIU IMPERFET: enarbrés, enarbressis, enarbrés, enarbréssim, enarbréssiu, enarbressin
IMPERATIU: enarbra, enarbri, enarbrem, enarbreu, enarbrin
->enarcament
■enarcamentPart. sil.: en_ar_ca_ment
[de enarcar]
m 1 Acció d’enarcar o d’enarcar-se;
2 l’efecte.
->enarcar
■enarcarPart. sil.: en_ar_car
[de arc; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v 1 tr Corbar en forma d’arc.
2 pron esp Corbar l’esquena.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enarcar
GERUNDI: enarcant
PARTICIPI: enarcat, enarcada, enarcats, enarcades
INDICATIU PRESENT: enarco, enarques, enarca, enarquem, enarqueu, enarquen
INDICATIU IMPERFET: enarcava, enarcaves, enarcava, enarcàvem, enarcàveu, enarcaven
INDICATIU PASSAT: enarquí, enarcares, enarcà, enarcàrem, enarcàreu, enarcaren
INDICATIU FUTUR: enarcaré, enarcaràs, enarcarà, enarcarem, enarcareu, enarcaran
INDICATIU CONDICIONAL: enarcaria, enarcaries, enarcaria, enarcaríem, enarcaríeu, enarcarien
SUBJUNTIU PRESENT: enarqui, enarquis, enarqui, enarquem, enarqueu, enarquin
SUBJUNTIU IMPERFET: enarqués, enarquessis, enarqués, enarquéssim, enarquéssiu, enarquessin
IMPERATIU: enarca, enarqui, enarquem, enarqueu, enarquin
->enarçar
■enarçar[de arç]
v tr RAM Voltar d’arços un arbrissó, una planta, perquè el bestiar no se’n mengi les fulles.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enarçar
GERUNDI: enarçant
PARTICIPI: enarçat, enarçada, enarçats, enarçades
INDICATIU PRESENT: enarço, enarces, enarça, enarcem, enarceu, enarcen
INDICATIU IMPERFET: enarçava, enarçaves, enarçava, enarçàvem, enarçàveu, enarçaven
INDICATIU PASSAT: enarcí, enarçares, enarçà, enarçàrem, enarçàreu, enarçaren
INDICATIU FUTUR: enarçaré, enarçaràs, enarçarà, enarçarem, enarçareu, enarçaran
INDICATIU CONDICIONAL: enarçaria, enarçaries, enarçaria, enarçaríem, enarçaríeu, enarçarien
SUBJUNTIU PRESENT: enarci, enarcis, enarci, enarcem, enarceu, enarcin
SUBJUNTIU IMPERFET: enarcés, enarcessis, enarcés, enarcéssim, enarcéssiu, enarcessin
IMPERATIU: enarça, enarci, enarcem, enarceu, enarcin
->enardidor
■enardidor -aPart. sil.: en_ar_di_dor
[de enardir]
adj Que enardeix.
->enardiment
■enardimentPart. sil.: en_ar_di_ment
[de enardir]
m 1 Acció d’enardir o d’enardir-se;
2 l’efecte.
->enardir
■enardirPart. sil.: en_ar_dir
[formació analògica sobre ardit3, no havent existit cap verb ardir en cat; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
v 1 tr Excitar fortament a la lluita, a l’acció, etc.
2 pron Amb aquelles paraules s’enardiren!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enardir
GERUNDI: enardint
PARTICIPI: enardit, enardida, enardits, enardides
INDICATIU PRESENT: enardeixo, enardeixes, enardeix, enardim, enardiu, enardeixen
INDICATIU IMPERFET: enardia, enardies, enardia, enardíem, enardíeu, enardien
INDICATIU PASSAT: enardí, enardires, enardí, enardírem, enardíreu, enardiren
INDICATIU FUTUR: enardiré, enardiràs, enardirà, enardirem, enardireu, enardiran
INDICATIU CONDICIONAL: enardiria, enardiries, enardiria, enardiríem, enardiríeu, enardirien
SUBJUNTIU PRESENT: enardeixi, enardeixis, enardeixi, enardim, enardiu, enardeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enardís, enardissis, enardís, enardíssim, enardíssiu, enardissin
IMPERATIU: enardeix, enardeixi, enardim, enardiu, enardeixin
->enargita
■enargitaf MINERAL Sulfur de coure i arsènic, Cu3AsS4, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics.
->enartador
■enartador -a[de enartar]
adj Que enarta.
->enartament
■enartament[de enartar]
m 1 Acció d’enartar;
2 l’efecte.
->enartar
■enartar[de art1; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr Encisar, encantar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enartar
GERUNDI: enartant
PARTICIPI: enartat, enartada, enartats, enartades
INDICATIU PRESENT: enarto, enartes, enarta, enartem, enarteu, enarten
INDICATIU IMPERFET: enartava, enartaves, enartava, enartàvem, enartàveu, enartaven
INDICATIU PASSAT: enartí, enartares, enartà, enartàrem, enartàreu, enartaren
INDICATIU FUTUR: enartaré, enartaràs, enartarà, enartarem, enartareu, enartaran
INDICATIU CONDICIONAL: enartaria, enartaries, enartaria, enartaríem, enartaríeu, enartarien
SUBJUNTIU PRESENT: enarti, enartis, enarti, enartem, enarteu, enartin
SUBJUNTIU IMPERFET: enartés, enartessis, enartés, enartéssim, enartéssiu, enartessin
IMPERATIU: enarta, enarti, enartem, enarteu, enartin
->enartrosi
■enartrosif ANAT ANIM Diartrosi formada per un cap que encaixa dins una cavitat i es belluga en tots sentits (per exemple, la del maluc).
->enasprar
■enasprarPart. sil.: en_as_prar
[de aspre3]
v 1 1 tr Fer tornar aspre.
2 pron Esdevenir aspre.
2 1 tr Asprar.
2 pron Enfilar-se les plantes pels aspres.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enasprar
GERUNDI: enasprant
PARTICIPI: enasprat, enasprada, enasprats, enasprades
INDICATIU PRESENT: enaspro, enaspres, enaspra, enasprem, enaspreu, enaspren
INDICATIU IMPERFET: enasprava, enaspraves, enasprava, enaspràvem, enaspràveu, enaspraven
INDICATIU PASSAT: enasprí, enasprares, enasprà, enaspràrem, enaspràreu, enaspraren
INDICATIU FUTUR: enaspraré, enaspraràs, enasprarà, enasprarem, enasprareu, enaspraran
INDICATIU CONDICIONAL: enaspraria, enaspraries, enaspraria, enaspraríem, enaspraríeu, enasprarien
SUBJUNTIU PRESENT: enaspri, enaspris, enaspri, enasprem, enaspreu, enasprin
SUBJUNTIU IMPERFET: enasprés, enaspressis, enasprés, enaspréssim, enaspréssiu, enaspressin
IMPERATIU: enaspra, enaspri, enasprem, enaspreu, enasprin
->enasprat
enasprat -adaPart. sil.: en_as_prat
[de enasprar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj 1 Aspre, dit especialment d’un terreny.
2 1 Dit de la planta proveïda d’aspres.
2 Dit de la planta enfilada per un aspre.
->enaspriment
■enasprimentPart. sil.: en_as_pri_ment
[de enasprir]
m Acció d’enasprir o d’enasprir-se.
->enasprir
■enasprirPart. sil.: en_as_prir
[de aspre3]
v tr i pron enasprar 1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enasprir
GERUNDI: enasprint
PARTICIPI: enasprit, enasprida, enasprits, enasprides
INDICATIU PRESENT: enaspreixo, enaspreixes, enaspreix, enasprim, enaspriu, enaspreixen
INDICATIU IMPERFET: enaspria, enaspries, enaspria, enaspríem, enaspríeu, enasprien
INDICATIU PASSAT: enasprí, enasprires, enasprí, enasprírem, enaspríreu, enaspriren
INDICATIU FUTUR: enaspriré, enaspriràs, enasprirà, enasprirem, enasprireu, enaspriran
INDICATIU CONDICIONAL: enaspriria, enaspriries, enaspriria, enaspriríem, enaspriríeu, enaspririen
SUBJUNTIU PRESENT: enaspreixi, enaspreixis, enaspreixi, enasprim, enaspriu, enaspreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: enasprís, enasprissis, enasprís, enaspríssim, enaspríssiu, enasprissin
IMPERATIU: enaspreix, enaspreixi, enasprim, enaspriu, enaspreixin
->enastar
■enastarPart. sil.: en_as_tar
[de ast; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]
v tr 1 Traspassar amb l’ast una carn.
2 p ext Traspassar un cos amb un instrument punxant.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: enastar
GERUNDI: enastant
PARTICIPI: enastat, enastada, enastats, enastades
INDICATIU PRESENT: enasto, enastes, enasta, enastem, enasteu, enasten
INDICATIU IMPERFET: enastava, enastaves, enastava, enastàvem, enastàveu, enastaven
INDICATIU PASSAT: enastí, enastares, enastà, enastàrem, enastàreu, enastaren
INDICATIU FUTUR: enastaré, enastaràs, enastarà, enastarem, enastareu, enastaran
INDICATIU CONDICIONAL: enastaria, enastaries, enastaria, enastaríem, enastaríeu, enastarien
SUBJUNTIU PRESENT: enasti, enastis, enasti, enastem, enasteu, enastin
SUBJUNTIU IMPERFET: enastés, enastessis, enastés, enastéssim, enastéssiu, enastessin
IMPERATIU: enasta, enasti, enastem, enasteu, enastin
->enc.
enc.abrev enciclopèdia 3.
->-enc
-enc -encaSufix, del germànic -ing, que significa: 1 ‘habitant o natural de’. Ex.: sabadellenc, canadenc.
2 ‘que té qualitats pròpies de’. Ex.: sorrenc.
3 ‘tirant a’. Ex.: blavenc, rogenc.
->ençà
■ençàHom.: ansar
[de ça1; 1a FONT: 1315]
adv 1 Cap ací, en direcció on hom és. Ha venut tots els seus terrenys de la carretera ençà. No t’allunyis: fes-te ençà!
2 Cap al temps present, a partir d’un moment passat. No l’he vist de dijous ençà. D’un quant temps ençà han canviat, les coses. De llavors ençà.
3 1 d’ençà de loc prep Des de. D’ençà d’aquell dia.
2 d’ençà que loc conj Des que. D’ençà que és fora.
4 ençà i enllà A un costat i a un altre. Mirar ençà i enllà. He perdut tot el dia anant ençà i enllà!
->-ença
-ençaSufix, del llatí -entia, que significa ‘acció i efecte de’. Ex.: creença, prometença.
->encabassar
■encabassar[de cabàs]
v 1 tr Posar alguna cosa en un cabàs o en cabassos.
2 pron fig Ficar-se al cap alguna cosa, imaginar-se-la.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encabassar
GERUNDI: encabassant
PARTICIPI: encabassat, encabassada, encabassats, encabassades
INDICATIU PRESENT: encabasso, encabasses, encabassa, encabassem, encabasseu, encabassen
INDICATIU IMPERFET: encabassava, encabassaves, encabassava, encabassàvem, encabassàveu, encabassaven
INDICATIU PASSAT: encabassí, encabassares, encabassà, encabassàrem, encabassàreu, encabassaren
INDICATIU FUTUR: encabassaré, encabassaràs, encabassarà, encabassarem, encabassareu, encabassaran
INDICATIU CONDICIONAL: encabassaria, encabassaries, encabassaria, encabassaríem, encabassaríeu, encabassarien
SUBJUNTIU PRESENT: encabassi, encabassis, encabassi, encabassem, encabasseu, encabassin
SUBJUNTIU IMPERFET: encabassés, encabassessis, encabassés, encabasséssim, encabasséssiu, encabassessin
IMPERATIU: encabassa, encabassi, encabassem, encabasseu, encabassin
->encabestrar
■encabestrar[de cabestre; 1a FONT: 1696, DLac.]
v tr Posar el cabestre a un cavall, mul, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encabestrar
GERUNDI: encabestrant
PARTICIPI: encabestrat, encabestrada, encabestrats, encabestrades
INDICATIU PRESENT: encabestro, encabestres, encabestra, encabestrem, encabestreu, encabestren
INDICATIU IMPERFET: encabestrava, encabestraves, encabestrava, encabestràvem, encabestràveu, encabestraven
INDICATIU PASSAT: encabestrí, encabestrares, encabestrà, encabestràrem, encabestràreu, encabestraren
INDICATIU FUTUR: encabestraré, encabestraràs, encabestrarà, encabestrarem, encabestrareu, encabestraran
INDICATIU CONDICIONAL: encabestraria, encabestraries, encabestraria, encabestraríem, encabestraríeu, encabestrarien
SUBJUNTIU PRESENT: encabestri, encabestris, encabestri, encabestrem, encabestreu, encabestrin
SUBJUNTIU IMPERFET: encabestrés, encabestressis, encabestrés, encabestréssim, encabestréssiu, encabestressin
IMPERATIU: encabestra, encabestri, encabestrem, encabestreu, encabestrin
->encabiment
■encabiment[de encabir]
m Acció d’encabir o d’encabir-se.
->encabir
■encabir[de cabre; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr Ficar, acomodar, algú o alguna cosa en un lloc, fent-l’hi cabre. No sé pas on encabirem aquests llibres, si ja no resta cap prestatge buit!
2 pron Ens encabirem tots en un cotxe.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encabir
GERUNDI: encabint
PARTICIPI: encabit, encabida, encabits, encabides
INDICATIU PRESENT: encabeixo, encabeixes, encabeix, encabim, encabiu, encabeixen
INDICATIU IMPERFET: encabia, encabies, encabia, encabíem, encabíeu, encabien
INDICATIU PASSAT: encabí, encabires, encabí, encabírem, encabíreu, encabiren
INDICATIU FUTUR: encabiré, encabiràs, encabirà, encabirem, encabireu, encabiran
INDICATIU CONDICIONAL: encabiria, encabiries, encabiria, encabiríem, encabiríeu, encabirien
SUBJUNTIU PRESENT: encabeixi, encabeixis, encabeixi, encabim, encabiu, encabeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encabís, encabissis, encabís, encabíssim, encabíssiu, encabissin
IMPERATIU: encabeix, encabeixi, encabim, encabiu, encabeixin
->encabironar
■encabironar[de cabiró]
v tr CONSTR Posar els cabirons per a fer un sostre, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encabironar
GERUNDI: encabironant
PARTICIPI: encabironat, encabironada, encabironats, encabironades
INDICATIU PRESENT: encabirono, encabirones, encabirona, encabironem, encabironeu, encabironen
INDICATIU IMPERFET: encabironava, encabironaves, encabironava, encabironàvem, encabironàveu, encabironaven
INDICATIU PASSAT: encabironí, encabironares, encabironà, encabironàrem, encabironàreu, encabironaren
INDICATIU FUTUR: encabironaré, encabironaràs, encabironarà, encabironarem, encabironareu, encabironaran
INDICATIU CONDICIONAL: encabironaria, encabironaries, encabironaria, encabironaríem, encabironaríeu, encabironarien
SUBJUNTIU PRESENT: encabironi, encabironis, encabironi, encabironem, encabironeu, encabironin
SUBJUNTIU IMPERFET: encabironés, encabironessis, encabironés, encabironéssim, encabironéssiu, encabironessin
IMPERATIU: encabirona, encabironi, encabironem, encabironeu, encabironin
->encaboriador
■encaboriador -aPart. sil.: en_ca_bo_ri_a_dor
[de encaboriar]
adj Que encaboria.
->encaboriament
■encaboriamentPart. sil.: en_ca_bo_ri_a_ment
[de encaboriar]
m 1 1 Acció d’encaboriar o d’encaboriar-se;
2 l’efecte.
2 Estat de qui està encaboriat.
->encaboriar
■encaboriarPart. sil.: en_ca_bo_ri_ar
[probablement de cap1 i bòria, forma etimològica i dialectal de boira, encapboriar ‘posar boira al cap’; 1a FONT: c. 1800]
v 1 tr Donar cabòries.
2 pron Agafar cabòries.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encaboriar
GERUNDI: encaboriant
PARTICIPI: encaboriat, encaboriada, encaboriats, encaboriades
INDICATIU PRESENT: encaborio, encabories, encaboria, encaboriem, encaborieu, encaborien
INDICATIU IMPERFET: encaboriava, encaboriaves, encaboriava, encaboriàvem, encaboriàveu, encaboriaven
INDICATIU PASSAT: encaborií, encaboriares, encaborià, encaboriàrem, encaboriàreu, encaboriaren
INDICATIU FUTUR: encaboriaré, encaboriaràs, encaboriarà, encaboriarem, encaboriareu, encaboriaran
INDICATIU CONDICIONAL: encaboriaria, encaboriaries, encaboriaria, encaboriaríem, encaboriaríeu, encaboriarien
SUBJUNTIU PRESENT: encaboriï, encaboriïs, encaboriï, encaboriem, encaborieu, encaboriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: encaboriés, encaboriessis, encaboriés, encaboriéssim, encaboriéssiu, encaboriessin
IMPERATIU: encaboria, encaboriï, encaboriem, encaborieu, encaboriïn
->encaboriat
■encaboriat -adaPart. sil.: en_ca_bo_ri_at
[de encaboriar]
adj Ple de cabòries.
->encabotament
■encabotament[de encabotar-se]
m dial Entossudiment.
->encabotar-se
■encabotar-se[de cabota]
v pron dial Entossudir-se, agafar una idea forta, obstinar-se.
->encabritar-se
■encabritar-se[de cabrit]
v pron Alzinar-se un cavall dreçant-se sobre les potes del darrere.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encabritar
GERUNDI: encabritant
PARTICIPI: encabritat, encabritada, encabritats, encabritades
INDICATIU PRESENT: encabrito, encabrites, encabrita, encabritem, encabriteu, encabriten
INDICATIU IMPERFET: encabritava, encabritaves, encabritava, encabritàvem, encabritàveu, encabritaven
INDICATIU PASSAT: encabrití, encabritares, encabrità, encabritàrem, encabritàreu, encabritaren
INDICATIU FUTUR: encabritaré, encabritaràs, encabritarà, encabritarem, encabritareu, encabritaran
INDICATIU CONDICIONAL: encabritaria, encabritaries, encabritaria, encabritaríem, encabritaríeu, encabritarien
SUBJUNTIU PRESENT: encabriti, encabritis, encabriti, encabritem, encabriteu, encabritin
SUBJUNTIU IMPERFET: encabrités, encabritessis, encabrités, encabritéssim, encabritéssiu, encabritessin
IMPERATIU: encabrita, encabriti, encabritem, encabriteu, encabritin
->encadarnar
■encadarnar[de cadarn; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Afectar d’un cadarn, d’un refredat.
2 pron Agafar un cadarn, un refredat. T’has ben encadarnat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encadarnar
GERUNDI: encadarnant
PARTICIPI: encadarnat, encadarnada, encadarnats, encadarnades
INDICATIU PRESENT: encadarno, encadarnes, encadarna, encadarnem, encadarneu, encadarnen
INDICATIU IMPERFET: encadarnava, encadarnaves, encadarnava, encadarnàvem, encadarnàveu, encadarnaven
INDICATIU PASSAT: encadarní, encadarnares, encadarnà, encadarnàrem, encadarnàreu, encadarnaren
INDICATIU FUTUR: encadarnaré, encadarnaràs, encadarnarà, encadarnarem, encadarnareu, encadarnaran
INDICATIU CONDICIONAL: encadarnaria, encadarnaries, encadarnaria, encadarnaríem, encadarnaríeu, encadarnarien
SUBJUNTIU PRESENT: encadarni, encadarnis, encadarni, encadarnem, encadarneu, encadarnin
SUBJUNTIU IMPERFET: encadarnés, encadarnessis, encadarnés, encadarnéssim, encadarnéssiu, encadarnessin
IMPERATIU: encadarna, encadarni, encadarnem, encadarneu, encadarnin
->encadastrar
■encadastrar[de cadastre]
v tr Fer el cadastre d’una contrada, província, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encadastrar
GERUNDI: encadastrant
PARTICIPI: encadastrat, encadastrada, encadastrats, encadastrades
INDICATIU PRESENT: encadastro, encadastres, encadastra, encadastrem, encadastreu, encadastren
INDICATIU IMPERFET: encadastrava, encadastraves, encadastrava, encadastràvem, encadastràveu, encadastraven
INDICATIU PASSAT: encadastrí, encadastrares, encadastrà, encadastràrem, encadastràreu, encadastraren
INDICATIU FUTUR: encadastraré, encadastraràs, encadastrarà, encadastrarem, encadastrareu, encadastraran
INDICATIU CONDICIONAL: encadastraria, encadastraries, encadastraria, encadastraríem, encadastraríeu, encadastrarien
SUBJUNTIU PRESENT: encadastri, encadastris, encadastri, encadastrem, encadastreu, encadastrin
SUBJUNTIU IMPERFET: encadastrés, encadastressis, encadastrés, encadastréssim, encadastréssiu, encadastressin
IMPERATIU: encadastra, encadastri, encadastrem, encadastreu, encadastrin
->encadellar
■encadellar[der. de cadell1, eina de fuster, com un ribot, per a fer encaixos; 1a FONT: 1570]
v tr FUST Ajustar o unir (dues peces de fusta, posts, etc.) fent que el crestall, la metxa, etc., encaixi en el solc, l’encaix, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encadellar
GERUNDI: encadellant
PARTICIPI: encadellat, encadellada, encadellats, encadellades
INDICATIU PRESENT: encadello, encadelles, encadella, encadellem, encadelleu, encadellen
INDICATIU IMPERFET: encadellava, encadellaves, encadellava, encadellàvem, encadellàveu, encadellaven
INDICATIU PASSAT: encadellí, encadellares, encadellà, encadellàrem, encadellàreu, encadellaren
INDICATIU FUTUR: encadellaré, encadellaràs, encadellarà, encadellarem, encadellareu, encadellaran
INDICATIU CONDICIONAL: encadellaria, encadellaries, encadellaria, encadellaríem, encadellaríeu, encadellarien
SUBJUNTIU PRESENT: encadelli, encadellis, encadelli, encadellem, encadelleu, encadellin
SUBJUNTIU IMPERFET: encadellés, encadellessis, encadellés, encadelléssim, encadelléssiu, encadellessin
IMPERATIU: encadella, encadelli, encadellem, encadelleu, encadellin
->encadellat
■encadellat[de encadellar]
m FUST Encaix de dues fustes encadellades.
->encadenament
■encadenament[de encadenar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 Acció d’encadenar;
2 l’efecte.
2 Successió de coses encadenades.
3 Connexió d’unes coses amb unes altres.
4 CIN Recurs de llenguatge cinematogràfic que consisteix en la desaparició gradual d’una imatge i l’aparició, també gradual, damunt la primera d’una altra imatge diferent.
5 INFORM 1 Mètode en què el processament d’un element prepara el processament de l’element següent.
2 Enllaç que connecta fitxers.
6 MÚS 1 Unió directa de dos acords o més.
2 Unió entre dos moviments d’una composició que habitualment anirien separats.
->encadenar
■encadenar[de cadena; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Lligar, fermar, algú o alguna cosa amb cadenes.
2 tr Unir algunes coses entre elles formant cadena.
3 tr fig 1 Tenir algú sense deixar-lo moure, sense acció.
2 Tenir esclavitzat.
4 pron fig Succeir-se com les anelles d’una cadena. Les desgràcies sovint s’encadenen les unes amb les altres.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encadenar
GERUNDI: encadenant
PARTICIPI: encadenat, encadenada, encadenats, encadenades
INDICATIU PRESENT: encadeno, encadenes, encadena, encadenem, encadeneu, encadenen
INDICATIU IMPERFET: encadenava, encadenaves, encadenava, encadenàvem, encadenàveu, encadenaven
INDICATIU PASSAT: encadení, encadenares, encadenà, encadenàrem, encadenàreu, encadenaren
INDICATIU FUTUR: encadenaré, encadenaràs, encadenarà, encadenarem, encadenareu, encadenaran
INDICATIU CONDICIONAL: encadenaria, encadenaries, encadenaria, encadenaríem, encadenaríeu, encadenarien
SUBJUNTIU PRESENT: encadeni, encadenis, encadeni, encadenem, encadeneu, encadenin
SUBJUNTIU IMPERFET: encadenés, encadenessis, encadenés, encadenéssim, encadenéssiu, encadenessin
IMPERATIU: encadena, encadeni, encadenem, encadeneu, encadenin
->encadenat
■encadenat[de encadenar]
m DANSA 1 Dansa rossellonesa en què evolucionen algunes fileres de balladors amb un moviment de ziga-zaga entrelligant-se els moviments d’una filera amb els d’una altra.
2 Moviment d’aquesta dansa.
->encadirar
■encadirar[de cadira]
v tr TECNOL Posar les cadiretes o suports a un eix, a un arbre, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encadirar
GERUNDI: encadirant
PARTICIPI: encadirat, encadirada, encadirats, encadirades
INDICATIU PRESENT: encadiro, encadires, encadira, encadirem, encadireu, encadiren
INDICATIU IMPERFET: encadirava, encadiraves, encadirava, encadiràvem, encadiràveu, encadiraven
INDICATIU PASSAT: encadirí, encadirares, encadirà, encadiràrem, encadiràreu, encadiraren
INDICATIU FUTUR: encadiraré, encadiraràs, encadirarà, encadirarem, encadirareu, encadiraran
INDICATIU CONDICIONAL: encadiraria, encadiraries, encadiraria, encadiraríem, encadiraríeu, encadirarien
SUBJUNTIU PRESENT: encadiri, encadiris, encadiri, encadirem, encadireu, encadirin
SUBJUNTIU IMPERFET: encadirés, encadiressis, encadirés, encadiréssim, encadiréssiu, encadiressin
IMPERATIU: encadira, encadiri, encadirem, encadireu, encadirin
->encadufada
■encadufada[de caduf]
f Sèrie de catúfols d’una sínia.
->encaironar
■encaironarPart. sil.: en_cai_ro_nar
[de cairó]
v tr CONSTR Enrajolar amb cairons.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encaironar
GERUNDI: encaironant
PARTICIPI: encaironat, encaironada, encaironats, encaironades
INDICATIU PRESENT: encairono, encairones, encairona, encaironem, encaironeu, encaironen
INDICATIU IMPERFET: encaironava, encaironaves, encaironava, encaironàvem, encaironàveu, encaironaven
INDICATIU PASSAT: encaironí, encaironares, encaironà, encaironàrem, encaironàreu, encaironaren
INDICATIU FUTUR: encaironaré, encaironaràs, encaironarà, encaironarem, encaironareu, encaironaran
INDICATIU CONDICIONAL: encaironaria, encaironaries, encaironaria, encaironaríem, encaironaríeu, encaironarien
SUBJUNTIU PRESENT: encaironi, encaironis, encaironi, encaironem, encaironeu, encaironin
SUBJUNTIU IMPERFET: encaironés, encaironessis, encaironés, encaironéssim, encaironéssiu, encaironessin
IMPERATIU: encairona, encaironi, encaironem, encaironeu, encaironin
->encaix
■encaixPart. sil.: en_caix
[de encaixar; 1a FONT: 1640]
m 1 1 Acció d’encaixar dues coses;
2 l’efecte.
2 1 Cavitat en què encaixa una cosa.
2 FUST Forat o entrant fet en una fusta, post, etc., a fi de poder-la encadellar amb una altra de proveïda de metxa o espiga.
3 GRÀF Vora que hom forma en enquadernar un llibre girant els primers i els darrers plecs per tal de compensar el gruix de les tapes.
4 HERÀLD Figura formada per dos triangles o més, dits peces, amb les bases contigües, movent-se dels flancs o sortint de la punta de l’escut.
5 SUR Cargol de ferro emprat pels tapers per a sostenir l’estoig o ganiveta amb què hom arrodoneix els taps en la fabricació a mà.
6 encaix bancari ECON Reserva monetària formada pel diner legal que els bancs mantenen en llurs caixes i pels dipòsits que tenen obligació de retenir en el banc central.
->encaixament
■encaixamentPart. sil.: en_cai_xa_ment
[de encaixar; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Acció d’encaixar; encaix.
2 esp OBST Moment en què la circumferència màxima de la presentació fetal travessa l’estret superior i penetra progressivament en el canal pelvià.
3 GEOL Aprofundiment i estrenyiment d’una vall.
->encaixar
■encaixarPart. sil.: en_cai_xar
[de caixa; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v 1 intr 1 Entrar, una cosa, dins una altra ajustadament. Aquesta peça no encaixa bé.
2 esp Donar-se la mà dues persones.
3 fig Ésser oportú. Sempre dius coses que no encaixen!
2 tr 1 Fer entrar una cosa dins una altra ajustadament.
2 GRÀF Posar uns plecs dins uns altres, especialment els que formen els fulletons, les revistes o els diaris.
3 GRÀF Fer un encaix.
3 tr 1 Posar alguna cosa en una caixa o en caixes.
2 encaixar un mort Posar-lo al taüt.
4 tr 1 ESPORT En la boxa, aguantar bé els cops del contrari.
2 fig Encaixar bé una desgràcia.
5 tr ESPORT En el futbol i altres esports, no poder impedir un gol del contrari.
6 pron OBST Penetrar el fetus progressivament en el canal pelvià.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encaixar
GERUNDI: encaixant
PARTICIPI: encaixat, encaixada, encaixats, encaixades
INDICATIU PRESENT: encaixo, encaixes, encaixa, encaixem, encaixeu, encaixen
INDICATIU IMPERFET: encaixava, encaixaves, encaixava, encaixàvem, encaixàveu, encaixaven
INDICATIU PASSAT: encaixí, encaixares, encaixà, encaixàrem, encaixàreu, encaixaren
INDICATIU FUTUR: encaixaré, encaixaràs, encaixarà, encaixarem, encaixareu, encaixaran
INDICATIU CONDICIONAL: encaixaria, encaixaries, encaixaria, encaixaríem, encaixaríeu, encaixarien
SUBJUNTIU PRESENT: encaixi, encaixis, encaixi, encaixem, encaixeu, encaixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encaixés, encaixessis, encaixés, encaixéssim, encaixéssiu, encaixessin
IMPERATIU: encaixa, encaixi, encaixem, encaixeu, encaixin
->encaixat
■encaixat -adaPart. sil.: en_cai_xat
[de encaixar]
1 adj HERÀLD 1 Dit de l’escut dividit per la meitat per una línia trencada en angles aguts, dits encaixos.
2 encaixat en zig-zag Encaixat amb els encaixos tan llargs i agusats, que gairebé toquen la vora del camper.
2 f Acció d’encaixar, especialment de donar-se o estrènyer-se la mà dues persones.
->encaixonar
■encaixonarPart. sil.: en_cai_xo_nar
[de caixó; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Posar alguna cosa en un caixó o en caixons.
2 fig Posar dins un lloc molt estret.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encaixonar
GERUNDI: encaixonant
PARTICIPI: encaixonat, encaixonada, encaixonats, encaixonades
INDICATIU PRESENT: encaixono, encaixones, encaixona, encaixonem, encaixoneu, encaixonen
INDICATIU IMPERFET: encaixonava, encaixonaves, encaixonava, encaixonàvem, encaixonàveu, encaixonaven
INDICATIU PASSAT: encaixoní, encaixonares, encaixonà, encaixonàrem, encaixonàreu, encaixonaren
INDICATIU FUTUR: encaixonaré, encaixonaràs, encaixonarà, encaixonarem, encaixonareu, encaixonaran
INDICATIU CONDICIONAL: encaixonaria, encaixonaries, encaixonaria, encaixonaríem, encaixonaríeu, encaixonarien
SUBJUNTIU PRESENT: encaixoni, encaixonis, encaixoni, encaixonem, encaixoneu, encaixonin
SUBJUNTIU IMPERFET: encaixonés, encaixonessis, encaixonés, encaixonéssim, encaixonéssiu, encaixonessin
IMPERATIU: encaixona, encaixoni, encaixonem, encaixoneu, encaixonin
->encalafornat
■encalafornat -ada[variant de encofurnat]
adj Ficat molt endins d’un amagatall.
->encalaixonar
■encalaixonarPart. sil.: en_ca_lai_xo_nar
[deriv. de calaixó, dimin. de calaix]
v tr Posar alguna cosa en un calaix o en calaixos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalaixonar
GERUNDI: encalaixonant
PARTICIPI: encalaixonat, encalaixonada, encalaixonats, encalaixonades
INDICATIU PRESENT: encalaixono, encalaixones, encalaixona, encalaixonem, encalaixoneu, encalaixonen
INDICATIU IMPERFET: encalaixonava, encalaixonaves, encalaixonava, encalaixonàvem, encalaixonàveu, encalaixonaven
INDICATIU PASSAT: encalaixoní, encalaixonares, encalaixonà, encalaixonàrem, encalaixonàreu, encalaixonaren
INDICATIU FUTUR: encalaixonaré, encalaixonaràs, encalaixonarà, encalaixonarem, encalaixonareu, encalaixonaran
INDICATIU CONDICIONAL: encalaixonaria, encalaixonaries, encalaixonaria, encalaixonaríem, encalaixonaríeu, encalaixonarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalaixoni, encalaixonis, encalaixoni, encalaixonem, encalaixoneu, encalaixonin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalaixonés, encalaixonessis, encalaixonés, encalaixonéssim, encalaixonéssiu, encalaixonessin
IMPERATIU: encalaixona, encalaixoni, encalaixonem, encalaixoneu, encalaixonin
->encalbiment
■encalbiment[de encalbir]
m Acció d’encalbir o d’encalbir-se.
->encalbir
■encalbir[de calb; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Fer tornar calb.
2 pron Esdevenir calb.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalbir
GERUNDI: encalbint
PARTICIPI: encalbit, encalbida, encalbits, encalbides
INDICATIU PRESENT: encalbeixo, encalbeixes, encalbeix, encalbim, encalbiu, encalbeixen
INDICATIU IMPERFET: encalbia, encalbies, encalbia, encalbíem, encalbíeu, encalbien
INDICATIU PASSAT: encalbí, encalbires, encalbí, encalbírem, encalbíreu, encalbiren
INDICATIU FUTUR: encalbiré, encalbiràs, encalbirà, encalbirem, encalbireu, encalbiran
INDICATIU CONDICIONAL: encalbiria, encalbiries, encalbiria, encalbiríem, encalbiríeu, encalbirien
SUBJUNTIU PRESENT: encalbeixi, encalbeixis, encalbeixi, encalbim, encalbiu, encalbeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalbís, encalbissis, encalbís, encalbíssim, encalbíssiu, encalbissin
IMPERATIU: encalbeix, encalbeixi, encalbim, encalbiu, encalbeixin
->encalç
■encalç[de encalçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció d’encalçar. L’encalç durà ben bé mitja hora.
2 HIST i DR CAT A la baixa edat mitjana, acte d’encalçar o perseguir bandejats i foragitats de pau i treva per a detenir-los.
3 anar a l’encalç (d’algú o d’alguna cosa) 1 Esforçar-se per atrapar-lo.
2 fig Va a l’encalç de la fortuna.
4 donar encalç (o l’encalç) (a algú) Perseguir-lo.
->encalçador
■encalçador -a[de encalçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que encalça.
->encalçament
■encalçament[de encalçar]
m Acció d’encalçar.
->encalçant
■encalçant[de encalçar]
adj i m i f ant Encalçador.
->encalçar
■encalçarCp. atrapar
[del ll. vg. td. incalciare, íd., der. de calx, -cis ‘taló’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 Córrer darrere algú per atrapar-lo. El gos encalçava un conill.
2 fig La mort l’encalça. Encalçar la sort.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalçar
GERUNDI: encalçant
PARTICIPI: encalçat, encalçada, encalçats, encalçades
INDICATIU PRESENT: encalço, encalces, encalça, encalcem, encalceu, encalcen
INDICATIU IMPERFET: encalçava, encalçaves, encalçava, encalçàvem, encalçàveu, encalçaven
INDICATIU PASSAT: encalcí, encalçares, encalçà, encalçàrem, encalçàreu, encalçaren
INDICATIU FUTUR: encalçaré, encalçaràs, encalçarà, encalçarem, encalçareu, encalçaran
INDICATIU CONDICIONAL: encalçaria, encalçaries, encalçaria, encalçaríem, encalçaríeu, encalçarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalci, encalcis, encalci, encalcem, encalceu, encalcin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalcés, encalcessis, encalcés, encalcéssim, encalcéssiu, encalcessin
IMPERATIU: encalça, encalci, encalcem, encalceu, encalcin
->encalcinada
■encalcinada[de encalcinar]
f Encalcinament.
->encalcinament
■encalcinamentm ADOB Operació d’encalcinar.
->encalcinar
■encalcinar[de calcina; 1a FONT: s. XIII, Arnau]
v tr 1 1 Cobrir de calç.
2 esp Empolsinar amb calç. Encalcinar les vinyes.
2 Emblanquinar.
3 ADOB Tractar les pells en un bany de calç per tal de depilar-les.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalcinar
GERUNDI: encalcinant
PARTICIPI: encalcinat, encalcinada, encalcinats, encalcinades
INDICATIU PRESENT: encalcino, encalcines, encalcina, encalcinem, encalcineu, encalcinen
INDICATIU IMPERFET: encalcinava, encalcinaves, encalcinava, encalcinàvem, encalcinàveu, encalcinaven
INDICATIU PASSAT: encalciní, encalcinares, encalcinà, encalcinàrem, encalcinàreu, encalcinaren
INDICATIU FUTUR: encalcinaré, encalcinaràs, encalcinarà, encalcinarem, encalcinareu, encalcinaran
INDICATIU CONDICIONAL: encalcinaria, encalcinaries, encalcinaria, encalcinaríem, encalcinaríeu, encalcinarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalcini, encalcinis, encalcini, encalcinem, encalcineu, encalcinin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalcinés, encalcinessis, encalcinés, encalcinéssim, encalcinéssiu, encalcinessin
IMPERATIU: encalcina, encalcini, encalcinem, encalcineu, encalcinin
->encalentidor
■encalentidor[de encalentir]
m dial Escalfador.
->encalentir
■encalentir[de calent]
v tr Escalfar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalentir
GERUNDI: encalentint
PARTICIPI: encalentit, encalentida, encalentits, encalentides
INDICATIU PRESENT: encalenteixo, encalenteixes, encalenteix, encalentim, encalentiu, encalenteixen
INDICATIU IMPERFET: encalentia, encalenties, encalentia, encalentíem, encalentíeu, encalentien
INDICATIU PASSAT: encalentí, encalentires, encalentí, encalentírem, encalentíreu, encalentiren
INDICATIU FUTUR: encalentiré, encalentiràs, encalentirà, encalentirem, encalentireu, encalentiran
INDICATIU CONDICIONAL: encalentiria, encalentiries, encalentiria, encalentiríem, encalentiríeu, encalentirien
SUBJUNTIU PRESENT: encalenteixi, encalenteixis, encalenteixi, encalentim, encalentiu, encalenteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalentís, encalentissis, encalentís, encalentíssim, encalentíssiu, encalentissin
IMPERATIU: encalenteix, encalenteixi, encalentim, encalentiu, encalenteixin
->encalimar
■encalimar[de calima; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr i pron Encalitjar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalimar
GERUNDI: encalimant
PARTICIPI: encalimat, encalimada, encalimats, encalimades
INDICATIU PRESENT: encalimo, encalimes, encalima, encalimem, encalimeu, encalimen
INDICATIU IMPERFET: encalimava, encalimaves, encalimava, encalimàvem, encalimàveu, encalimaven
INDICATIU PASSAT: encalimí, encalimares, encalimà, encalimàrem, encalimàreu, encalimaren
INDICATIU FUTUR: encalimaré, encalimaràs, encalimarà, encalimarem, encalimareu, encalimaran
INDICATIU CONDICIONAL: encalimaria, encalimaries, encalimaria, encalimaríem, encalimaríeu, encalimarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalimi, encalimis, encalimi, encalimem, encalimeu, encalimin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalimés, encalimessis, encalimés, encaliméssim, encaliméssiu, encalimessin
IMPERATIU: encalima, encalimi, encalimem, encalimeu, encalimin
->encalitjar
■encalitjar[de calitja]
v 1 tr Cobrir de calitja.
2 pron Cobrir-se de calitja.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalitjar
GERUNDI: encalitjant
PARTICIPI: encalitjat, encalitjada, encalitjats, encalitjades
INDICATIU PRESENT: encalitjo, encalitges, encalitja, encalitgem, encalitgeu, encalitgen
INDICATIU IMPERFET: encalitjava, encalitjaves, encalitjava, encalitjàvem, encalitjàveu, encalitjaven
INDICATIU PASSAT: encalitgí, encalitjares, encalitjà, encalitjàrem, encalitjàreu, encalitjaren
INDICATIU FUTUR: encalitjaré, encalitjaràs, encalitjarà, encalitjarem, encalitjareu, encalitjaran
INDICATIU CONDICIONAL: encalitjaria, encalitjaries, encalitjaria, encalitjaríem, encalitjaríeu, encalitjarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalitgi, encalitgis, encalitgi, encalitgem, encalitgeu, encalitgin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalitgés, encalitgessis, encalitgés, encalitgéssim, encalitgéssiu, encalitgessin
IMPERATIU: encalitja, encalitgi, encalitgem, encalitgeu, encalitgin
->encall
■encall[de encallar1]
m Encallament.
->encallada
■encallada[de encallar1]
f Encallament.
->encallador
■encallador[de encallar1]
m Lloc on encallen o és fàcil que encallin els vehicles, les naus.
->encallament
■encallament[de encallar1]
m 1 Acció d’encallar o d’encallar-se;
2 l’efecte.
->encallar1
■encallar1[de call2; 1a FONT: 1460, Roig]
v 1 1 intr Ésser aturat i no poder anar, un vehicle, per raó d’un obstacle que trava el seu moviment. Encallar, un carro, en un fanguissar. El cotxe ha encallat enmig de l’aiguamoll.
2 pron Entre aquells dos pins no hi ha gens de neu i el trineu s’hi encallarà.
3 intr Ésser aturada, una embarcació, i no poder navegar perquè no té prou aigua per a surar. La nau encallà en la sorra.
4 pron Encallar-se, una barca, en les roques.
5 intr p ext Tinc una espina encallada a la gola.
6 pron p ext Aquests engranatges s’encallen sovint. La xarxa s’ha encallat en les roques del fons.
7 pron fig Aturar-se, algú o alguna cosa, de progressar, parlar, actuar, etc., per l’acció d’obstacles que ho impedeixen. La discussió es va encallar en aquell punt. Tenim tots els afers encallats per manca de capital.
2 tr 1 Privar, un obstacle, d’anar endavant un vehicle travant els seus moviments. El fang encallarà el carro.
2 p ext El rovell de les guies ha encallat la persiana.
3 fig Els teus silencis encallen la conversa!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encallar
GERUNDI: encallant
PARTICIPI: encallat, encallada, encallats, encallades
INDICATIU PRESENT: encallo, encalles, encalla, encallem, encalleu, encallen
INDICATIU IMPERFET: encallava, encallaves, encallava, encallàvem, encallàveu, encallaven
INDICATIU PASSAT: encallí, encallares, encallà, encallàrem, encallàreu, encallaren
INDICATIU FUTUR: encallaré, encallaràs, encallarà, encallarem, encallareu, encallaran
INDICATIU CONDICIONAL: encallaria, encallaries, encallaria, encallaríem, encallaríeu, encallarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalli, encallis, encalli, encallem, encalleu, encallin
SUBJUNTIU IMPERFET: encallés, encallessis, encallés, encalléssim, encalléssiu, encallessin
IMPERATIU: encalla, encalli, encallem, encalleu, encallin
->encallar2
■encallar2[probable encreuament de encadellar amb entollar2]
v tr TÈXT Retòrcer dos o més fils cadascun format per dos, tres o quatre caps retorts.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encallar
GERUNDI: encallant
PARTICIPI: encallat, encallada, encallats, encallades
INDICATIU PRESENT: encallo, encalles, encalla, encallem, encalleu, encallen
INDICATIU IMPERFET: encallava, encallaves, encallava, encallàvem, encallàveu, encallaven
INDICATIU PASSAT: encallí, encallares, encallà, encallàrem, encallàreu, encallaren
INDICATIU FUTUR: encallaré, encallaràs, encallarà, encallarem, encallareu, encallaran
INDICATIU CONDICIONAL: encallaria, encallaries, encallaria, encallaríem, encallaríeu, encallarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalli, encallis, encalli, encallem, encalleu, encallin
SUBJUNTIU IMPERFET: encallés, encallessis, encallés, encalléssim, encalléssiu, encallessin
IMPERATIU: encalla, encalli, encallem, encalleu, encallin
->encalliment
■encalliment[de encallir]
m 1 Acció d’encallir o d’encallir-se;
2 l’efecte.
->encallir
■encallir[de call1]
v 1 tr Endurir la pell fent-hi un call, una durícia.
2 tr p ext Aquesta feina encalleix les mans!
3 pron Se li han encallit les plantes dels peus de tant d’anar descalç.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encallir
GERUNDI: encallint
PARTICIPI: encallit, encallida, encallits, encallides
INDICATIU PRESENT: encalleixo, encalleixes, encalleix, encallim, encalliu, encalleixen
INDICATIU IMPERFET: encallia, encallies, encallia, encallíem, encallíeu, encallien
INDICATIU PASSAT: encallí, encallires, encallí, encallírem, encallíreu, encalliren
INDICATIU FUTUR: encalliré, encalliràs, encallirà, encallirem, encallireu, encalliran
INDICATIU CONDICIONAL: encalliria, encalliries, encalliria, encalliríem, encalliríeu, encallirien
SUBJUNTIU PRESENT: encalleixi, encalleixis, encalleixi, encallim, encalliu, encalleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: encallís, encallissis, encallís, encallíssim, encallíssiu, encallissin
IMPERATIU: encalleix, encalleixi, encallim, encalliu, encalleixin
->encalmar-se
■encalmar-se[de calma1; 1a FONT: 1803, DEst.]
v pron Tornar-se, esdevenir el temps, la mar, etc., calm.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalmar
GERUNDI: encalmant
PARTICIPI: encalmat, encalmada, encalmats, encalmades
INDICATIU PRESENT: encalmo, encalmes, encalma, encalmem, encalmeu, encalmen
INDICATIU IMPERFET: encalmava, encalmaves, encalmava, encalmàvem, encalmàveu, encalmaven
INDICATIU PASSAT: encalmí, encalmares, encalmà, encalmàrem, encalmàreu, encalmaren
INDICATIU FUTUR: encalmaré, encalmaràs, encalmarà, encalmarem, encalmareu, encalmaran
INDICATIU CONDICIONAL: encalmaria, encalmaries, encalmaria, encalmaríem, encalmaríeu, encalmarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalmi, encalmis, encalmi, encalmem, encalmeu, encalmin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalmés, encalmessis, encalmés, encalméssim, encalméssiu, encalmessin
IMPERATIU: encalma, encalmi, encalmem, encalmeu, encalmin
->encalmat
encalmat -ada[de encalmar-se]
adj Tornat calm, assossegat.
->encalostrar-se
■encalostrar-se[de calostre]
v pron PAT Emmalaltir-se un nadó per haver mamat els calostres.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encalostrar
GERUNDI: encalostrant
PARTICIPI: encalostrat, encalostrada, encalostrats, encalostrades
INDICATIU PRESENT: encalostro, encalostres, encalostra, encalostrem, encalostreu, encalostren
INDICATIU IMPERFET: encalostrava, encalostraves, encalostrava, encalostràvem, encalostràveu, encalostraven
INDICATIU PASSAT: encalostrí, encalostrares, encalostrà, encalostràrem, encalostràreu, encalostraren
INDICATIU FUTUR: encalostraré, encalostraràs, encalostrarà, encalostrarem, encalostrareu, encalostraran
INDICATIU CONDICIONAL: encalostraria, encalostraries, encalostraria, encalostraríem, encalostraríeu, encalostrarien
SUBJUNTIU PRESENT: encalostri, encalostris, encalostri, encalostrem, encalostreu, encalostrin
SUBJUNTIU IMPERFET: encalostrés, encalostressis, encalostrés, encalostréssim, encalostréssiu, encalostressin
IMPERATIU: encalostra, encalostri, encalostrem, encalostreu, encalostrin
->encambrar
■encambrar[de cambra]
v 1 tr Tancar en una cambra.
2 pron Tancar-se, algú, en una cambra.
3 pron esp i p ext Tancar-se dins de casa, o una part de casa, per refugiar-s’hi, defugir la comunicació amb la gent, treballar sol, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encambrar
GERUNDI: encambrant
PARTICIPI: encambrat, encambrada, encambrats, encambrades
INDICATIU PRESENT: encambro, encambres, encambra, encambrem, encambreu, encambren
INDICATIU IMPERFET: encambrava, encambraves, encambrava, encambràvem, encambràveu, encambraven
INDICATIU PASSAT: encambrí, encambrares, encambrà, encambràrem, encambràreu, encambraren
INDICATIU FUTUR: encambraré, encambraràs, encambrarà, encambrarem, encambrareu, encambraran
INDICATIU CONDICIONAL: encambraria, encambraries, encambraria, encambraríem, encambraríeu, encambrarien
SUBJUNTIU PRESENT: encambri, encambris, encambri, encambrem, encambreu, encambrin
SUBJUNTIU IMPERFET: encambrés, encambressis, encambrés, encambréssim, encambréssiu, encambressin
IMPERATIU: encambra, encambri, encambrem, encambreu, encambrin
->encamellada
■encamellada[de encamellar]
f Acció d’encamellar o d’encamellar-se.
->encamellar
■encamellar[de cama; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v 1 tr Posar la cama entre les cames d’un que corre o camina a fi d’entrebancar-lo.
2 pron Posar-se cama ací cama allà sobre alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encamellar
GERUNDI: encamellant
PARTICIPI: encamellat, encamellada, encamellats, encamellades
INDICATIU PRESENT: encamello, encamelles, encamella, encamellem, encamelleu, encamellen
INDICATIU IMPERFET: encamellava, encamellaves, encamellava, encamellàvem, encamellàveu, encamellaven
INDICATIU PASSAT: encamellí, encamellares, encamellà, encamellàrem, encamellàreu, encamellaren
INDICATIU FUTUR: encamellaré, encamellaràs, encamellarà, encamellarem, encamellareu, encamellaran
INDICATIU CONDICIONAL: encamellaria, encamellaries, encamellaria, encamellaríem, encamellaríeu, encamellarien
SUBJUNTIU PRESENT: encamelli, encamellis, encamelli, encamellem, encamelleu, encamellin
SUBJUNTIU IMPERFET: encamellés, encamellessis, encamellés, encamelléssim, encamelléssiu, encamellessin
IMPERATIU: encamella, encamelli, encamellem, encamelleu, encamellin
->encamerar
■encamerarv tr ant adulterar 2.
->encaminador
■encaminador -a[de encaminar]
1 adj i m i f Que encamina.
2 m INFORM i TELECOM Dispositiu intermedi d’una xarxa de comunicació que s’encarrega de l’encaminament.
->encaminament
■encaminament[de encaminar]
m 1 1 Acció d’encaminar o d’encaminar-se;
2 l’efecte.
2 INFORM i TELECOM Acció d’encaminar un paquet de dades.
->encaminar
■encaminar[de camí; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 tr Posar en camí, fer avançar, devers un punt determinat. Encamino el cavall cap al poble.
2 pron Posar-se en camí, avançar, devers un punt determinat. Em vaig encaminar cap a l’estany. Encaminar-se a passos comptats.
3 tr fig Dirigir cap a un fi. Et cal un bon mestre que sàpiga encaminar-te.
4 tr INFORM i TELECOM Determinar el trajecte que ha de seguir (un paquet de dades) dins d’una xarxa de commutació de paquets per a arribar a la seva destinació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encaminar
GERUNDI: encaminant
PARTICIPI: encaminat, encaminada, encaminats, encaminades
INDICATIU PRESENT: encamino, encamines, encamina, encaminem, encamineu, encaminen
INDICATIU IMPERFET: encaminava, encaminaves, encaminava, encaminàvem, encaminàveu, encaminaven
INDICATIU PASSAT: encaminí, encaminares, encaminà, encaminàrem, encaminàreu, encaminaren
INDICATIU FUTUR: encaminaré, encaminaràs, encaminarà, encaminarem, encaminareu, encaminaran
INDICATIU CONDICIONAL: encaminaria, encaminaries, encaminaria, encaminaríem, encaminaríeu, encaminarien
SUBJUNTIU PRESENT: encamini, encaminis, encamini, encaminem, encamineu, encaminin
SUBJUNTIU IMPERFET: encaminés, encaminessis, encaminés, encaminéssim, encaminéssiu, encaminessin
IMPERATIU: encamina, encamini, encaminem, encamineu, encaminin
->encamisar
■encamisarv 1 tr TECNOL Posar camises al bloc de cilindres d’un motor d’explosió.
2 pron Posar-se sobre el vestit una camisa, especialment per executar una encamisada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encamisar
GERUNDI: encamisant
PARTICIPI: encamisat, encamisada, encamisats, encamisades
INDICATIU PRESENT: encamiso, encamises, encamisa, encamisem, encamiseu, encamisen
INDICATIU IMPERFET: encamisava, encamisaves, encamisava, encamisàvem, encamisàveu, encamisaven
INDICATIU PASSAT: encamisí, encamisares, encamisà, encamisàrem, encamisàreu, encamisaren
INDICATIU FUTUR: encamisaré, encamisaràs, encamisarà, encamisarem, encamisareu, encamisaran
INDICATIU CONDICIONAL: encamisaria, encamisaries, encamisaria, encamisaríem, encamisaríeu, encamisarien
SUBJUNTIU PRESENT: encamisi, encamisis, encamisi, encamisem, encamiseu, encamisin
SUBJUNTIU IMPERFET: encamisés, encamisessis, encamisés, encamiséssim, encamiséssiu, encamisessin
IMPERATIU: encamisa, encamisi, encamisem, encamiseu, encamisin
->encamisat
■encamisat -ada1 adj TECNOL Dit d’un motor (o del bloc de cilindres d’un motor) d’explosió que porta camises.
2 f HIST Atac de nit per a sorprendre l’enemic adormit en el qual els soldats es cobrien amb una camisa blanca per no confondre’s amb els enemics.
3 f FOLK Cavalcada d’homes revestits de camisa que hom celebra la vigília de determinades festivitats.
->encampadà
encampadà -anaadj i m i f D’Encamp (Andorra).
->encanalament
■encanalament[de encanalar]
m 1 Acció d’encanalar;
2 l’efecte.
->encanalar
■encanalar[de canal]
v tr acanalar 4.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encanalar
GERUNDI: encanalant
PARTICIPI: encanalat, encanalada, encanalats, encanalades
INDICATIU PRESENT: encanalo, encanales, encanala, encanalem, encanaleu, encanalen
INDICATIU IMPERFET: encanalava, encanalaves, encanalava, encanalàvem, encanalàveu, encanalaven
INDICATIU PASSAT: encanalí, encanalares, encanalà, encanalàrem, encanalàreu, encanalaren
INDICATIU FUTUR: encanalaré, encanalaràs, encanalarà, encanalarem, encanalareu, encanalaran
INDICATIU CONDICIONAL: encanalaria, encanalaries, encanalaria, encanalaríem, encanalaríeu, encanalarien
SUBJUNTIU PRESENT: encanali, encanalis, encanali, encanalem, encanaleu, encanalin
SUBJUNTIU IMPERFET: encanalés, encanalessis, encanalés, encanaléssim, encanaléssiu, encanalessin
IMPERATIU: encanala, encanali, encanalem, encanaleu, encanalin
->encanallar
■encanallar[de canalla]
v 1 tr Fer esdevenir un canalla. La guerra encanalla fins l’home més honest.
2 pron Esdevenir un canalla.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: encanallar
GERUNDI: encanallant
PARTICIPI: encanallat, encanallada, encanallats, encanallades
INDICATIU PRESENT: encanallo, encanalles, encanalla, encanallem, encanalleu, encanallen
INDICATIU IMPERFET: encanallava, encanallaves, encanallava, encanallàvem, encanallàveu, encanallaven
INDICATIU PASSAT: encanallí, encanallares, encanallà, encanallàrem, encanallàreu, encanallaren
INDICATIU FUTUR: encanallaré, encanallaràs, encanallarà, encanallarem, encanallareu, encanallaran
INDICATIU CONDICIONAL: encanallaria, encanallaries, encanallaria, encanallaríem, encanallaríeu, encanallarien
SUBJUNTIU PRESENT: encanalli, encanallis, encanalli, encanallem, encanalleu, encanallin
SUBJUNTIU IMPERFET: encanallés, encanallessis, encanallés, encanalléssim, encanalléssiu, encanallessin
IMPERATIU: encanalla, encanalli, encanallem, encanalleu, encanallin
->encanar-se
encanar-se[de cana en el sentit de ‘canó, tràquea’]
v pron dial 1 Perdre l’alè a causa d’un excés de rialles o de plors. No deixes plorar tant aquesta criatura, que s’encanarà.
2 encanar-se de riure Riure molt; pixar-se de riure.