->flebèctasi

flebèctasi

f PAT Dilatació d’una vena.

->flebectomia

flebectomia

Part. sil.: fle_bec_to_mi_a

f CIR Extirpació d’una vena o d’una part d’una vena.

->flèbil

■flèbil

[del ll. flebĭlis ‘lamentable, que fa plorar’, der. de flere ‘plorar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Com de plor. Veu flèbil.

->flèbilment

■flèbilment

[de flèbil]

adv D’una manera flèbil.

->flebític

■flebític -a

adj PAT Relatiu o pertanyent a la flebitis.

->flebitis

■flebitis

[de fleb- i -itis]

f PAT Procés inflamatori en un segment del sistema venós.

->flebo-

■flebo-

Forma prefixada del mot grec phléps, phlebós, que significa ‘vena’. Ex.: flebotomia, fleboplàstia.

->flebobranquis

flebobranquis

m ZOOL 1 pl Subordre de la classe dels ascidiacis amb el sac branquial proveït de solcs longitudinals interns i el cos no dividit en tòrax i abdomen.

2 sing Ascidi de l’ordre dels flebobranquis.

->flebòclisi

flebòclisi

f TERAP Injecció d’un líquid en una vena.

->flebografia

flebografia

Part. sil.: fle_bo_gra_fi_a

f DIAG 1 Descripció de les venes.

2 Visualització radiològica de les venes d’una zona mitjançant la injecció d’una substància de contrast.

3 Enregistrament gràfic del pols venós.

->flebòlit

flebòlit

m PAT Coàgul de fibrina encrostat de sals calcàries que es pot trobar a les venes varicoses.

->flebopatia

flebopatia

Part. sil.: fle_bo_pa_ti_a

f PAT Procés patològic que afecta les venes.

->flebotomia

flebotomia

Part. sil.: fle_bo_to_mi_a

f CIR Obertura d’una vena per a practicar una sagnia.

->flebotrombosi

flebotrombosi

f PAT Formació d’un coàgul intravenós, no inflamatori ni infecciós, amb escassa o nul·la lesió de la paret del vas.

->fleca

■fleca

[d’origen incert, potser preromà, indoeuropeu, no cèlt., o germ. visigòtic *flêko, fem., ‘tallada o fogassa de pa’; 1a FONT: 1343]

f 1 Forn de pa.

2 Botiga on hom ven pa.

->flectar

■flectar

[del ll. flĕctĕre ‘plegar, doblegar’, neologisme modern mal format del verb llatí; 1a FONT: 1865]

v tr Posar un genoll o tots dos genolls en terra en agenollar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flectar

GERUNDI: flectant

PARTICIPI: flectat, flectada, flectats, flectades

INDICATIU PRESENT: flecto, flectes, flecta, flectem, flecteu, flecten

INDICATIU IMPERFET: flectava, flectaves, flectava, flectàvem, flectàveu, flectaven

INDICATIU PASSAT: flectí, flectares, flectà, flectàrem, flectàreu, flectaren

INDICATIU FUTUR: flectaré, flectaràs, flectarà, flectarem, flectareu, flectaran

INDICATIU CONDICIONAL: flectaria, flectaries, flectaria, flectaríem, flectaríeu, flectarien

SUBJUNTIU PRESENT: flecti, flectis, flecti, flectem, flecteu, flectin

SUBJUNTIU IMPERFET: flectés, flectessis, flectés, flectéssim, flectéssiu, flectessin

IMPERATIU: flecta, flecti, flectem, flecteu, flectin

->flectir

■flectir

[del ll. flĕctĕre ‘doblegar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr 1 1 Fer blegar o corbar a poc a poc alguna cosa. El vent flectia els canyissars.

2 ESPORT Fer una flexió.

2 fig Fer cedir a poc a poc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flectir

GERUNDI: flectint

PARTICIPI: flectit, flectida, flectits, flectides

INDICATIU PRESENT: flecteixo, flecteixes, flecteix, flectim, flectiu, flecteixen

INDICATIU IMPERFET: flectia, flecties, flectia, flectíem, flectíeu, flectien

INDICATIU PASSAT: flectí, flectires, flectí, flectírem, flectíreu, flectiren

INDICATIU FUTUR: flectiré, flectiràs, flectirà, flectirem, flectireu, flectiran

INDICATIU CONDICIONAL: flectiria, flectiries, flectiria, flectiríem, flectiríeu, flectirien

SUBJUNTIU PRESENT: flecteixi, flecteixis, flecteixi, flectim, flectiu, flecteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: flectís, flectissis, flectís, flectíssim, flectíssiu, flectissin

IMPERATIU: flecteix, flecteixi, flectim, flectiu, flecteixin

->flectiu

■flectiu -iva

Part. sil.: flec_tiu

adj LING Flexional.

->flector

■flector -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a la flexió.

2 moment flector TECNOL Moment de flexió.

->flegma

■flegma

[de fleuma]

f 1 PAT Mucositat anormal del nas o de la boca procedent de les vies respiratòries.

2 1 MED Un dels quatre humors cardinals de la medicina antiga, més conegut per pituïta.

2 fig Temperament calmós, apàtic.

3 QUÍM 1 Les darreres porcions del destil·lat obtingudes en la destil·lació de l’etanol en brut. Hom l’anomena també cues o oli de fusel.

2 Substància líquida obtinguda per destil·lació de substàncies orgàniques.

->flegmasia

■flegmasia

Part. sil.: fleg_ma_si_a

f PAT 1 Inflamació.

2 flegmasia ‘alba dolens’ Forma atenuada de la flebitis infecciosa que es manifesta per un edema blanc especial que ocupa el membre, o un segment del membre, la vena principal del qual és afectada de trombosi.

3 flegmasia ‘caerulea dolens’ Varietat de flebitis complicada amb espasme arterial.

->flegmàtic

■flegmàtic -a

[del ll. phlegmatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. phlegmatikós, íd.; 1a FONT: s. XIX]

1 adj Relatiu o pertanyent a la flegma.

2 adj i m i f fig Que té flegma 2 2. És molt flegmàtic, i res no el neguiteja.

3 adj PSIC Dit del tipus caracterològic caracteritzat per la calma, el domini de les reaccions i l’ordre.

->flegmàticament

■flegmàticament

[de flegmàtic]

adv Amb flegma 2 2.

->flegmó

■flegmó

[del ll. phlegmŏne, -es (ll. vg. td. fleumon), i aquest, del gr. phlegmonḗ, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

m PAT 1 Inflamació supurativa del teixit conjuntiu, especialment del subcutani o subaponeuròtic. Flegmó circumscrit, difús.

2 flegmó emfisematós (o gasós) Gangrena gasosa.

->flegmonós

■flegmonós -osa

[de flegmó]

adj PAT Relatiu o pertanyent a un flegmó o als flegmons.

->fleix

■fleix

Part. sil.: fleix

[mot valencià, d’un encreuament del valencià flexar ‘doblegar’, ll. flexare ‘doblar’ i el cat. freixe, ll. fraxĭnus, íd., pel fet que els fleixos són sovint de fusta de freixe]

m TECNOL 1 Cèrcol de ferro, de fusta flexible o altre material amb què hom subjecta i estreny les dogues d’una bóta, les posts d’un embalatge, etc.

2 Cinta d’acer laminat o de material sintètic per a subjectar embalatges.

->flendi

flendi

[variant de fendi; 1a FONT: s. XIX]

m JOCS Fendi.

->flequer

■flequer -a

[de fleca; 1a FONT: 1249]

m i f Persona que fa pa o en ven.

->flesca

■flesca

f VIDR En l’antic sistema de fabricació d’ampolles, canó de ferro emprat pels vidriers per a bufar el vidre fos dins el motlle.

->fletxa

■fletxa

[del fr. ant. flèche, íd., d’origen incert, potser relacionat amb el neerl. vlieke, baix al. ant. fliuca, íd., del frànc. *fleu(k)ka; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 ARM Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un dels extrems i, a vegades, a l’altre extrem, unes aletes de ploma o de metall.

2 ESPORT En el tir amb arc, projectil que hom dispara.

3 com una fletxa (o disparat com una fletxa) col·loq Molt de pressa.

2 Senyal semblant a una fletxa o un cap de fletxa, usat principalment per a indicar una direcció.

3 1 Objecte que s’alça formant punxa.

2 ARQUIT Element arquitectònic propi del gòtic, de forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal.

4 AERON Angle que forma la línia que uneix els punts de les cordes dels perfils d’una ala situats a un 25% del caire d’atac amb el pla de simetria de l’avió.

5 1 GEOM Distància del punt mitjà d’un arc a la corda.

2 TECNOL Distància entre el punt de màxima deformació d’una biga sotmesa a flexió i el lloc que ocuparia teòricament el mateix punt si no hi hagués deformació.

6 fletxa astronòmica ASTR Instrument emprat antigament per a determinar l’altura dels astres.

7 fletxa litoral GEOMORF Tipus de cordó litoral, format per l’acumulació de material detrític, que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa.

->fletxadura

■fletxadura

[de fletxa]

f MAR Cadascun dels llistons de fusta o tros de corda que hom fa ferms en els obencs de manera que serveixin d’escalons.

->fletxat

fletxat -ada

[de fletxa]

adj HERÀLD Dit de l’escut dividit en dues parts iguals, una de les quals té a la meitat de la línia de partició una punta que s’introdueix dins l’altra.

->fletxer

■fletxer -a

[de fletxa; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj Relatiu o pertanyent a les fletxes.

2 m ant Home armat d’arc i fletxes.

3 m i f Persona que fa fletxes.

->fleuma

■fleuma

Part. sil.: fleu_ma

[del ll. phlegma, -ătis, i aquest, del gr. phlégma, -atos ‘mucositat causada per una inflamació’, der. de phlégō ‘inflamar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 f ant Flegma.

2 adj i m i f Dit d’una persona mancada de caràcter, de decisió. És una fleuma. No té gens d’empenta, és un fleuma.

3 f ICT Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids (Trachypterus iris), sense escates, de color argentat amb taques fosques als costats.

->fleumàtic

■fleumàtic -a

Part. sil.: fleu_mà_tic

adj i m i f ant Flegmàtic.

->fleumó

■fleumó

Part. sil.: fleu_mó

m ant Flegmó.

->flexàedre

flexàedre [o flexaedre]

Part. sil.: fle_xà_e_dre, fle_xa_e_dre

m GEOM Políedre flexible de cares rígides.

->flexàgon

flexàgon

m GEOM Superfície poligonal plana, que és la superposició dels plecs amb què ha estat doblegada una superfície plana inicial, i que és originada de tal manera que una acció simple sobre els seus plecs elementals té com a conseqüència un canvi en la figura.

->flexibilitat

■flexibilitat

[del ll. flexibilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de flexible.

->flexibilització

■flexibilització

Part. sil.: fle_xi_bi_lit_za_ci_ó

[de flexibilitzar]

f 1 Acció de flexibilitzar;

2 l’efecte.

->flexibilitzar

■flexibilitzar

[de flexible]

v tr Fer esdevenir flexible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flexibilitzar

GERUNDI: flexibilitzant

PARTICIPI: flexibilitzat, flexibilitzada, flexibilitzats, flexibilitzades

INDICATIU PRESENT: flexibilitzo, flexibilitzes, flexibilitza, flexibilitzem, flexibilitzeu, flexibilitzen

INDICATIU IMPERFET: flexibilitzava, flexibilitzaves, flexibilitzava, flexibilitzàvem, flexibilitzàveu, flexibilitzaven

INDICATIU PASSAT: flexibilitzí, flexibilitzares, flexibilitzà, flexibilitzàrem, flexibilitzàreu, flexibilitzaren

INDICATIU FUTUR: flexibilitzaré, flexibilitzaràs, flexibilitzarà, flexibilitzarem, flexibilitzareu, flexibilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: flexibilitzaria, flexibilitzaries, flexibilitzaria, flexibilitzaríem, flexibilitzaríeu, flexibilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: flexibilitzi, flexibilitzis, flexibilitzi, flexibilitzem, flexibilitzeu, flexibilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: flexibilitzés, flexibilitzessis, flexibilitzés, flexibilitzéssim, flexibilitzéssiu, flexibilitzessin

IMPERATIU: flexibilitza, flexibilitzi, flexibilitzem, flexibilitzeu, flexibilitzin

->flexible

■flexible

[del ll. flexibĭlis, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 1 Que fàcilment pot flectir-se o corbar-se sense rompre’s. Un bastó flexible. Un capell flexible.

2 veu flexible Que passa fàcilment d’un to a l’altre.

2 fig Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies, etc.

->flexió

■flexió

Part. sil.: fle_xi_ó

[del ll. flexio -ōnis, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 Acció de flectir o flectir-se. La flexió d’una biga. La flexió de la cama, del braç.

2 ESPORT Moviment de blegar o corbar el cos o alguna extremitat.

3 GEOL Plegament de capes allargat en direcció del pla de l’accident tectònic, sense produir cap trencament, de tal manera que un costat d’una línia ha estat enfonsat i un altre aixecat.

4 FÍS i MEC 1 Acció a què és sotmès un cos elàstic (una barra, una biga, un eix, etc.) que es flecteix per efecte del propi pes o de càrregues externes;

2 l’efecte.

3 assaig de flexió TECNOL Assaig a què hom sotmet una biga per tal de calcular la fletxa produïda per una càrrega determinada.

5 LING A les llengües flexionals, cadascuna de les possibilitats paradigmàtiques que té una forma gramatical per a indicar les seves diverses funcions en els sintagmes i les relacions d’interdependència amb les altres formes.

6 flexió uterina FISIOL Inclinació del cos de l’úter respecte al coll.

->flexional

■flexional

Part. sil.: fle_xi_o_nal

[de flexió]

adj LING 1 Relatiu o pertanyent a la flexió.

2 Caracteritzat per la flexió.

3 aspecte flexional Aspecte verbal expressat mitjançant uns morfemes afegits al tema del verb.

4 llengua flexional Per oposició a llengua aglutinant i a llengua aïllant, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà de la flexió. Rep també el nom d’amalgamant, formant i sintètica.

5 morfema flexional (o gramatical) Morfema que atribueix el temps, la persona i el nombre en el verb, i el nombre i el gènere en el nom, l’adjectiu i el pronom.

->flexionar

■flexionar

Part. sil.: fle_xi_o_nar

[de flexió]

v tr 1 Doblegar, flectir.

2 LING Modificar un morfema per flexió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flexionar

GERUNDI: flexionant

PARTICIPI: flexionat, flexionada, flexionats, flexionades

INDICATIU PRESENT: flexiono, flexiones, flexiona, flexionem, flexioneu, flexionen

INDICATIU IMPERFET: flexionava, flexionaves, flexionava, flexionàvem, flexionàveu, flexionaven

INDICATIU PASSAT: flexioní, flexionares, flexionà, flexionàrem, flexionàreu, flexionaren

INDICATIU FUTUR: flexionaré, flexionaràs, flexionarà, flexionarem, flexionareu, flexionaran

INDICATIU CONDICIONAL: flexionaria, flexionaries, flexionaria, flexionaríem, flexionaríeu, flexionarien

SUBJUNTIU PRESENT: flexioni, flexionis, flexioni, flexionem, flexioneu, flexionin

SUBJUNTIU IMPERFET: flexionés, flexionessis, flexionés, flexionéssim, flexionéssiu, flexionessin

IMPERATIU: flexiona, flexioni, flexionem, flexioneu, flexionin

->flexiu

■flexiu -iva

Part. sil.: fle_xiu

[der. del ll. flexus, -a, -um, participi de flectĕre ‘flectir, doblegar’, per analogia amb reflexiu]

adj LING Flexional.

->flexo

flexo

m Llum, generalment de taula, amb braç flexible.

->flexografia

■flexografia

Part. sil.: fle_xo_gra_fi_a

[del ll. flexus, -a, -um, participi de flectĕre ‘flectir’, i -grafia]

f GRÀF Procediment d’impressió damunt paper, plàstic o metall.

->flexòmetre

flexòmetre

m Cinta mètrica flexible, generalment d’acer, que mitjançant una molla es cargola i queda desada dins d’un petit estoig.

->flexor

■flexor -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. flexus, -a, -um, participi de flectĕre ‘flectir’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Que serveix per a flectir.

2 Que produeix la flexió.

3 FISIOL Dit dels músculs la contracció dels quals provoca la flexió d’un membre o segment del cos (oposat a extensor).

->flexuós

■flexuós -osa

Part. sil.: fle_xu_ós

[del ll. flexuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que presenta curvatures en diversos sentits.

->flexuositat

■flexuositat

Part. sil.: fle_xu_o_si_tat

[del ll. flexuosĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de flexuós.

->flictena

■flictena

f PAT Elevació epidèrmica plena de serositat provocada per un agent traumàtic o irritant.

->flingant

■flingant

[de flingar; 1a FONT: c. 1880]

m Verga prima que hom empra per a pegar als animals.

->flingantada

■flingantada

[de flingant; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f Cop de flingant; vergassada.

->flingantejar

■flingantejar

[de flingant]

v tr Batre amb un flingant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flingantejar

GERUNDI: flingantejant

PARTICIPI: flingantejat, flingantejada, flingantejats, flingantejades

INDICATIU PRESENT: flingantejo, flinganteges, flinganteja, flingantegem, flingantegeu, flingantegen

INDICATIU IMPERFET: flingantejava, flingantejaves, flingantejava, flingantejàvem, flingantejàveu, flingantejaven

INDICATIU PASSAT: flingantegí, flingantejares, flingantejà, flingantejàrem, flingantejàreu, flingantejaren

INDICATIU FUTUR: flingantejaré, flingantejaràs, flingantejarà, flingantejarem, flingantejareu, flingantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flingantejaria, flingantejaries, flingantejaria, flingantejaríem, flingantejaríeu, flingantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flingantegi, flingantegis, flingantegi, flingantegem, flingantegeu, flingantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: flingantegés, flingantegessis, flingantegés, flingantegéssim, flingantegéssiu, flingantegessin

IMPERATIU: flinganteja, flingantegi, flingantegem, flingantegeu, flingantegin

->flingar

■flingar

[probable alteració de vinclar per influx de quasi-sinònims com fimbrar, fiblar i anàlegs]

v intr 1 Fimbrar.

2 Ésser flexible; vinclar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flingar

GERUNDI: flingant

PARTICIPI: flingat, flingada, flingats, flingades

INDICATIU PRESENT: flingo, flingues, flinga, flinguem, flingueu, flinguen

INDICATIU IMPERFET: flingava, flingaves, flingava, flingàvem, flingàveu, flingaven

INDICATIU PASSAT: flinguí, flingares, flingà, flingàrem, flingàreu, flingaren

INDICATIU FUTUR: flingaré, flingaràs, flingarà, flingarem, flingareu, flingaran

INDICATIU CONDICIONAL: flingaria, flingaries, flingaria, flingaríem, flingaríeu, flingarien

SUBJUNTIU PRESENT: flingui, flinguis, flingui, flinguem, flingueu, flinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: flingués, flinguessis, flingués, flinguéssim, flinguéssiu, flinguessin

IMPERATIU: flinga, flingui, flinguem, flingueu, flinguin

->flint-glass

■flint-glass^* [flìnglás]

[de l’angl. flint ‘sílex’ i glass ‘cristall’]

m inv Vidre flint.

->flipada

flipada

col·loq f 1 Estat del qui està sota els efectes d’una droga.

2 Cosa que flipa, que agrada molt. El concert va ser una flipada.

->flipar

flipar

v col·loq 1 intr 1 Estar sota els efectes d’una droga.

2 fig Tu flipes, si et penses que et donaran festa.

2 intr 1 Entusiasmar-se. He flipat amb els efectes especials de la pel·lícula.

2 Agradar molt. Li flipen les motos.

3 pron Drogar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flipar

GERUNDI: flipant

PARTICIPI: flipat, flipada, flipats, flipades

INDICATIU PRESENT: flipo, flipes, flipa, flipem, flipeu, flipen

INDICATIU IMPERFET: flipava, flipaves, flipava, flipàvem, flipàveu, flipaven

INDICATIU PASSAT: flipí, flipares, flipà, flipàrem, flipàreu, fliparen

INDICATIU FUTUR: fliparé, fliparàs, fliparà, fliparem, flipareu, fliparan

INDICATIU CONDICIONAL: fliparia, fliparies, fliparia, fliparíem, fliparíeu, fliparien

SUBJUNTIU PRESENT: flipi, flipis, flipi, flipem, flipeu, flipin

SUBJUNTIU IMPERFET: flipés, flipessis, flipés, flipéssim, flipéssiu, flipessin

IMPERATIU: flipa, flipi, flipem, flipeu, flipin

->flirt

■flirt

[mot angl. ‘closquet; moviment ràpid; persona inconstant; dona lleugera’, der. de to flirt ‘copejar al cap; agitar; fer la papallona; galantejar’, d’origen onomatopeic]

m 1 Acció de flirtar.

2 Persona amb qui hom flirta.

->flirtar

■flirtar

[de flirt]

v intr 1 Simular algú una inclinació amorosa per coqueteria o per simple passatemps.

2 Tenir, dues persones, una relació o una inclinació amorosa durant un cert temps, generalment per coqueteria o per simple passatemps.

3 fig Simular una aproximació. El diputat ha estat flirtant amb el partit de l’oposició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flirtar

GERUNDI: flirtant

PARTICIPI: flirtat, flirtada, flirtats, flirtades

INDICATIU PRESENT: flirto, flirtes, flirta, flirtem, flirteu, flirten

INDICATIU IMPERFET: flirtava, flirtaves, flirtava, flirtàvem, flirtàveu, flirtaven

INDICATIU PASSAT: flirtí, flirtares, flirtà, flirtàrem, flirtàreu, flirtaren

INDICATIU FUTUR: flirtaré, flirtaràs, flirtarà, flirtarem, flirtareu, flirtaran

INDICATIU CONDICIONAL: flirtaria, flirtaries, flirtaria, flirtaríem, flirtaríeu, flirtarien

SUBJUNTIU PRESENT: flirti, flirtis, flirti, flirtem, flirteu, flirtin

SUBJUNTIU IMPERFET: flirtés, flirtessis, flirtés, flirtéssim, flirtéssiu, flirtessin

IMPERATIU: flirta, flirti, flirtem, flirteu, flirtin

->flirteig

■flirteig

Part. sil.: flir_teig

[de flirtejar]

m flirt 1.

->flirtejar

■flirtejar

[de flirt]

v intr Flirtar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flirtejar

GERUNDI: flirtejant

PARTICIPI: flirtejat, flirtejada, flirtejats, flirtejades

INDICATIU PRESENT: flirtejo, flirteges, flirteja, flirtegem, flirtegeu, flirtegen

INDICATIU IMPERFET: flirtejava, flirtejaves, flirtejava, flirtejàvem, flirtejàveu, flirtejaven

INDICATIU PASSAT: flirtegí, flirtejares, flirtejà, flirtejàrem, flirtejàreu, flirtejaren

INDICATIU FUTUR: flirtejaré, flirtejaràs, flirtejarà, flirtejarem, flirtejareu, flirtejaran

INDICATIU CONDICIONAL: flirtejaria, flirtejaries, flirtejaria, flirtejaríem, flirtejaríeu, flirtejarien

SUBJUNTIU PRESENT: flirtegi, flirtegis, flirtegi, flirtegem, flirtegeu, flirtegin

SUBJUNTIU IMPERFET: flirtegés, flirtegessis, flirtegés, flirtegéssim, flirtegéssiu, flirtegessin

IMPERATIU: flirteja, flirtegi, flirtegem, flirtegeu, flirtegin

->flist-flast

■flist-flast

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia que imita el soroll de dues bufetades que hom venta l’una darrere l’altra.

->flit

■flit

m QUÍM 1 Marca registrada de l’insecticida constituït per una mescla d’oli de crisantem diluït en petroli.

2 p ext Qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.

->flitar

■flitar

v tr Projectar un insecticida líquid qualsevol per polvorització amb una manxa especial anomenada popularment màquina de flitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flitar

GERUNDI: flitant

PARTICIPI: flitat, flitada, flitats, flitades

INDICATIU PRESENT: flito, flites, flita, flitem, fliteu, fliten

INDICATIU IMPERFET: flitava, flitaves, flitava, flitàvem, flitàveu, flitaven

INDICATIU PASSAT: flití, flitares, flità, flitàrem, flitàreu, flitaren

INDICATIU FUTUR: flitaré, flitaràs, flitarà, flitarem, flitareu, flitaran

INDICATIU CONDICIONAL: flitaria, flitaries, flitaria, flitaríem, flitaríeu, flitarien

SUBJUNTIU PRESENT: fliti, flitis, fliti, flitem, fliteu, flitin

SUBJUNTIU IMPERFET: flités, flitessis, flités, flitéssim, flitéssiu, flitessin

IMPERATIU: flita, fliti, flitem, fliteu, flitin

->flixanco

flixanco -a

adj i m i f De Flix (Ribera d’Ebre).

->flixar-se

■flixar-se

[del cat. ant. flix ‘doblegat, rebregat, negligit; revolt’, del ll. flexus, -us ‘corba; afluixament’]

v pron dial Privar-se, abstenir-se, d’alguna cosa.

->flixat

■flixat -ada

[de flixar-se]

adj dial Sobri, que se sap privar de les coses.

->flixenc

flixenc -a

adj i m i f Flixanco.

->flòbia

■flòbia

Part. sil.: flò_bi_a

f dial Borralló de neu.

->floc¹

■floc¹

[del ll. flŏccus ‘borrall de llana’; 1a FONT: c. 1400]

m 1 1 Manyoc, petita porció, de llana, de seda, de cotó, etc. Un floc de llana.

2 Manyoc petit de cabells o de plomes.

3 Conjunt de dues o més fruites o de dos o més llegums, especialment faves o avellanes, units pel capoll.

4 Embolcall de l’avellana. Per sant Roc l’avellana cau del floc.

5 Petita porció de neu. La neu queia a flocs.

6 FUST Encenall.

2 1 Adorn de passamaneria.

2 pl Borles, llaços, cintes, etc., que adornen un vestit.

->floc²

■floc²

[del neerl. fok, íd., der. de fokken ‘hissar (una vela)’, segurament a través del fr. foc, alterat per influx de floc¹ ‘manyoc’]

m NÀUT Nom genèric de totes les veles triangulars que hom fa fermes entre l’arbre de proa i el bauprès o els botalons.

->floca

■floca

[de floc¹; 1a FONT: 1546]

f TÈXT Qualsevol matèria tèxtil abans d’entrar en manufactura.

->flocadura

■flocadura

[de floc¹; 1a FONT: 1575, DPou.]

f Serrell que adorna la vora d’un vestit.

->flocall

■flocall

[de floc¹]

m 1 Floc, plomall.

2 Cabellera de blat de moro.

->flocar¹

■flocar¹

[de floc¹; 1a FONT: 1460]

v tr Pegar. Et flocaré un revés.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flocar

GERUNDI: flocant

PARTICIPI: flocat, flocada, flocats, flocades

INDICATIU PRESENT: floco, floques, floca, floquem, floqueu, floquen

INDICATIU IMPERFET: flocava, flocaves, flocava, flocàvem, flocàveu, flocaven

INDICATIU PASSAT: floquí, flocares, flocà, flocàrem, flocàreu, flocaren

INDICATIU FUTUR: flocaré, flocaràs, flocarà, flocarem, flocareu, flocaran

INDICATIU CONDICIONAL: flocaria, flocaries, flocaria, flocaríem, flocaríeu, flocarien

SUBJUNTIU PRESENT: floqui, floquis, floqui, floquem, floqueu, floquin

SUBJUNTIU IMPERFET: floqués, floquessis, floqués, floquéssim, floquéssiu, floquessin

IMPERATIU: floca, floqui, floquem, floqueu, floquin

->flocar²

■flocar²

[v. flocar¹]

v intr Treure flocs els avellaners i altres arbres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flocar

GERUNDI: flocant

PARTICIPI: flocat, flocada, flocats, flocades

INDICATIU PRESENT: floco, floques, floca, floquem, floqueu, floquen

INDICATIU IMPERFET: flocava, flocaves, flocava, flocàvem, flocàveu, flocaven

INDICATIU PASSAT: floquí, flocares, flocà, flocàrem, flocàreu, flocaren

INDICATIU FUTUR: flocaré, flocaràs, flocarà, flocarem, flocareu, flocaran

INDICATIU CONDICIONAL: flocaria, flocaries, flocaria, flocaríem, flocaríeu, flocarien

SUBJUNTIU PRESENT: floqui, floquis, floqui, floquem, floqueu, floquin

SUBJUNTIU IMPERFET: floqués, floquessis, floqués, floquéssim, floquéssiu, floquessin

IMPERATIU: floca, floqui, floquem, floqueu, floquin

->flocatge

■flocatge

m TÈXT Procediment que consisteix a enganxar manyocs de fibres tèxtils sobre un suport prèviament recobert d’un adhesiu.

->flocós

flocós -osa

[de floc¹]

adj BOT Amb un toment que fa flocs.

->flòcul

■flòcul

[del ll. floccŭlus ‘floquet’]

m ASTR Formació semblant a un núvol, brillant o fosc, que hom veu a la fotosfera.

->floculació

■floculació

Part. sil.: flo_cu_la_ci_ó

[de flocular]

f 1 QUÍM i QUÍM IND 1 Tractament a què hom sotmet els sòlids disgregats dispersos en el si d’un fluid per tal de formar agregats de partícules que facin possible la separació del sòlid per sedimentació o filtració.

2 agent de floculació Substància tensioactiva o electròlit que hom empra per a produir la floculació.

2 GEOMORF Formació de grumolls en una dissolució col·loïdal per fenòmens de natura elèctrica, per evaporació o per refredament.

3 reacció de floculació DIAG 1 Aparició d’un enterboliment en una solució col·loïdal dosificada, a la qual hom afegeix una quantitat determinada d’un sèrum amb un excés de gammaglobulines.

2 Tipus de reacció immunològica de precipitació que produeixen alguns antisèrums, fonamentalment els preparats amb toxines diftèriques i estreptocòcciques.

->flocular

■flocular

[de flòcul]

v QUÍM i QUÍM IND 1 tr Formar, per mitjà d’un agent de floculació, agregats de partícules sòlides en el si d’un fluid.

2 intr Produir, un tensioactiu, un electròlit, etc., una floculació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flocular

GERUNDI: floculant

PARTICIPI: floculat, floculada, floculats, floculades

INDICATIU PRESENT: floculo, flocules, flocula, floculem, floculeu, floculen

INDICATIU IMPERFET: floculava, floculaves, floculava, floculàvem, floculàveu, floculaven

INDICATIU PASSAT: floculí, floculares, floculà, floculàrem, floculàreu, flocularen

INDICATIU FUTUR: flocularé, flocularàs, flocularà, flocularem, floculareu, flocularan

INDICATIU CONDICIONAL: flocularia, flocularies, flocularia, flocularíem, flocularíeu, flocularien

SUBJUNTIU PRESENT: floculi, floculis, floculi, floculem, floculeu, floculin

SUBJUNTIU IMPERFET: floculés, floculessis, floculés, floculéssim, floculéssiu, floculessin

IMPERATIU: flocula, floculi, floculem, floculeu, floculin

->floema

■floema

Part. sil.: flo_e_ma

m BOT Part del feix conductor formada pels tubs cribrosos i generalment també per les cèl·lules annexes, per fibres i per cèl·lules parenquimàtiques, que condueix la saba elaborada.

->floemàtic

■floemàtic -a

Part. sil.: flo_e_mà_tic

adj BOT Relatiu o pertanyent al floema.

->flogist

■flogist

[del gr. phlogistós ‘rostit, consumit pel foc’, der. de flégō ‘cremar, inflamar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m HIST CIÈNC Substància hipotètica postulada a la fi del segle XVII per a explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.

->flogístic

■flogístic -a

[de flogist; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al flogist.

2 PAT Inflamatori.

->flogisticar

■flogisticar

v tr Segons la teoria del flogist, combinar-lo (amb una altra substància).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flogisticar

GERUNDI: flogisticant

PARTICIPI: flogisticat, flogisticada, flogisticats, flogisticades

INDICATIU PRESENT: flogistico, flogistiques, flogistica, flogistiquem, flogistiqueu, flogistiquen

INDICATIU IMPERFET: flogisticava, flogisticaves, flogisticava, flogisticàvem, flogisticàveu, flogisticaven

INDICATIU PASSAT: flogistiquí, flogisticares, flogisticà, flogisticàrem, flogisticàreu, flogisticaren

INDICATIU FUTUR: flogisticaré, flogisticaràs, flogisticarà, flogisticarem, flogisticareu, flogisticaran

INDICATIU CONDICIONAL: flogisticaria, flogisticaries, flogisticaria, flogisticaríem, flogisticaríeu, flogisticarien

SUBJUNTIU PRESENT: flogistiqui, flogistiquis, flogistiqui, flogistiquem, flogistiqueu, flogistiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: flogistiqués, flogistiquessis, flogistiqués, flogistiquéssim, flogistiquéssiu, flogistiquessin

IMPERATIU: flogistica, flogistiqui, flogistiquem, flogistiqueu, flogistiquin

->flogopita

■flogopita

f MINERAL Aluminosilicat de magnesi i potassi, KMg₃(AlSi₃O₁₀)(OH)₂, mineral del grup de les miques que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->flogosi

■flogosi

f PAT 1 Enrogiment i calor que caracteritza la inflamació.

2 Inflamació.

->flongesa

■flongesa

[de flonjo; 1a FONT: s. XX, Carner]

f Flonjor.

->flonjall

■flonjall

[de flonjo]

m OBR PÚBL Zona d’un ferm de carretera menys compactada que les zones veïnes i que, a conseqüència d’això, es deforma.

->flonjament

■flonjament

[de flonjo]

adv Amb flongesa.

->flonjo

■flonjo -a

[d’origen incert, possiblement del ll. td. fŭngĭdus ‘esponjós’, der. de fungus ‘bolet’, amb influx de fluix pel que fa a la -l-; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Tou i esponjós.

2 fig De poca consistència.

->flonjor

■flonjor

[de flonjo; 1a FONT: s. XX, Carner]

f Qualitat de flonjo.

->floqueter

floqueter

m BOT Balsamina.

->flor

■flor

[del ll. flōs, flōris, íd.; 1a FONT: o., Llull]

f 1 1 BOT En les plantes fanerògames, part on hi ha inserits els òrgans de reproducció (estams, pistils) amb altres de funció protectora (pètals i sèpals).

2 p ext Nom aplicat vulgarment i impròpiament a diverses inflorescències, com és ara el capítol de les compostes o l’espàdix de les aràcies.

3 en flor Florit. Un cirerer en flor.

4 flor artificial Objecte de paper, de roba, de plàstic, etc., que imita una flor.

5 flors cordials FARM Mescla de quatre flors (borratja, buglossa, viola i rosa roja) amb la qual hom fa una infusió, emprada en medicina popular com a sudorípara.

6 una flor no fa estiu fig Refrany que vol dir que un objecte o un fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general.

2 BOT 1 flor d’abella Abelles.

2 flor d’aigua ECOL Massa flotant d’algues microscòpiques, bàsicament esquizofícies (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc.), que formen, a l’estiu, capes mucilaginoses, d’olor desagradable, sobre aigües estancades eutròfiques.

3 flor d’avellana Planta herbàcia de la família de les oxalidàcies (Oxalis cernua), amb fulles trifoliades i flors grogues en umbel·la.

4 flor de cera JARD Liana de la família de les asclepiadàcies (Hoya carnosa), amb fulles oposades, ovades i carnoses, i amb inflorescències cimoses de flors blanques.

5 flor de corall JARD Arbust o petit arbre espinós de la família de les papilionàcies (Erythrina crista-galli), de fulles alternes trifoliades i flors carmesines.

6 flor de cucut Planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies (Lychnis flos-cuculi), de fulles lanceolades i flors amb cinc pètals rosats.

7 flor de galàpet JARD Planta herbàcia cactiforme de la família de les asclepiadàcies (Stapelia variegata), afil·la, de tiges gruixudes i tetragonals i de flors grogues amb taques purpúries.

8 flor de l’amor JARD Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Agapanthus africanus), de fulles lanceolades i flors blaves en umbel·la sobre un llarg escap.

9 flor de la passió Passionera.

10 flor de lis Lis.

11 flor de lluna JARD Planta herbàcia enfiladissa de la família de les convolvulàcies (Calonyction aculeatum), aculeada, de fulles cordiformes i flors blanques oloroses, que s’obren al capvespre.

12 flor de mel JARD Arbust perennifoli de la família de les meliantàcies (Melianthus major), d’olor molt forta, fulles imparipinnades i flors vermelles irregulars, disposades en raïm.

13 flor de neu Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Leontopodium alpinum), més o menys llanosa i blanquinosa, que es fa en alta muntanya. És anomenada també edelweiss.

14 flor de neu Lliri de neu.

15 flor de nit JARD Planta herbàcia vivaç de la família de les nictaginàcies (Mirabilis jalapa), d’arrel tuberosa, fulles ovals acuminades i flors atrompetades de diversos colors que s’obren al vespre.

16 flor de papallona JARD Planta herbàcia anual o biennal de la família de les solanàcies (Schizanthus pinnatus), de fulles pinnatisectes i flors grosses amb una corol·la molt bilabiada i lobulada, que recorda la papallona.

17 flor de sant Joan Planta sufruticosa de la família de les compostes (Helichrysum angustifolium), de fulles molt estretes i capítols grocs.

18 flor de sempredura Pota de gat.

3 fig 1 Esplendor, excelsitud de les coses intel·lectuals o morals. La flor de la innocència. La flor de la virginitat.

2 Paraula o dita d’elogi, afectuosa, amable, etc. Tirar flors a una noia.

3 poèt Vulva.

4 RET Ornament de l’estil.

5 en flor En l’estat de major perfecció, bellesa, etc.

6 ésser flors i violes Ésser cosa fàcil i plaent.

7 flor natural En els Jocs Florals, flor d’or amb què és premiada la millor composició de tema amorós.

8 la flor de la joventut (o de l’edat, o de la vida) El temps de la plena joventut, l’època millor de la vida.

9 néixer amb la flor al cul loc verb col·loq Tenir molta sort.

10 tirar flors a la tomba (d’algú) Retre homenatge a la seva memòria.

4 La part més delicada, més triada, d’una cosa. La flor de la farina. La flor de la intel·lectualitat catalana.

5 1 a flor de A la superfície de. A flor d’aigua. A flor de terra.

2 a flor de llavis A punt de sortir de la boca. Sempre té alguna cançó a flor de llavis.

3 a flor de pell Que no passa de la pell, superficial.

6 1 Polsim que recobreix certs fruits.

2 Bromera que es produeix a la superfície de certs líquids fermentats en contacte amb l’aire. Flor del vi. Flor del vinagre.

7 ADOB 1 Capa superior del derma de la pell d’un animal que apareix quan ha estat depilada i l’epidermis ha estat eliminada.

2 Capa de la flor, molt prima, que hom separa en dividir una pell.

3 flor corregida Cuir la flor del qual ha estat parcialment eliminada per desflorament.

4 flor crispada Cuir adobat de manera que es produeixi un encongiment en la capa de flor per tal d’obtenir una superfície amb plecs i ranures desiguals.

5 flor pujada Cuir de flor de gra petit i aspre obtinguda per granejatge.

8 JOCS En certs jocs, conjunt de tres o més cartes d’un mateix coll.

9 flor de lis HERÀLD Figura que representa la flor del lliri formada per un pètal central dreçat i dos de corbats cap enfora, generalment reunits per una mena d’anella que deixa veure la base o peu de la flor.

10 QUÍM Producte d’alteració o de sublimació que forma una crosta o eflorescència.

->-flor

■-flor -flora

Forma sufixada del mot llatí flos, floris, que significa ‘flor’. Ex.: cauliflor.

->flora

■flora

[del ll. Flōra, nom de la deessa de les flors; 1a FONT: 1911]

f 1 BOT 1 Conjunt d’espècies vegetals que creixen en una regió o en un territori.

2 p ext Estudi de la flora d’una regió o d’un territori.

3 Obra que tracta de la flora d’una regió o d’un territori.

2 MICROB 1 Conjunt de microorganismes d’un òrgan o d’un medi.

2 flora intestinal Conjunt de bacteris simbiòtics comensals del budell gros dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals formaran part dels excrements.

->floració

■floració

Part. sil.: flo_ra_ci_ó

[de flor; 1a FONT: 1888, DLab.]

f FISIOL VEG Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.

->florada

■florada

[de flor; 1a FONT: 1839, DLab.]

f floret¹. Una florada de joves.

->floral

■floral

[del ll. floralis, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj 1 BOT Relatiu o pertanyent a la flor o a les flors. Verticil floral. Diagrama floral.

2 estil floral ART Estil caracteritzat per la inspiració en elements vegetals i per la utilització de la línia corba.

3 teràpia floral TERAP Mètode terapèutic basat en les propietats benèfiques de certes essències florals, destinat a reequilibrar estats mentals negatius i a aconseguir la superació de conflictes psíquics que hom considera que són l’origen de determinades malalties.

->floralesc

■floralesc -a

[de floral; 1a FONT: c. 1890]

adj 1 Relatiu o pertanyent als Jocs Florals.

2 fig i pej Dit dels mots, les expressions o les composicions literàries afectats, antiquats, arcaïtzants o ridículs.

->floratge

■floratge

[de flor]

m Conjunt de les flors d’un arbre, d’un boscatge, etc.

->floravia

■floravia

Part. sil.: flo_ra_vi_a

[pròpiament no és comp. de flor, sinó alteració per etimologia popular de l’ant. foravia o voravia, planta que es fa a les voreres dels camins; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f BOT 1 Espina-xoca.

2 Obriülls.

->flordelisat

■flordelisat -ada

[del fr. fleurdelisé, der. de fleur de lis ‘flor de lliri’]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça o la figura de les extremitats de la qual surt un cap de flor de lis.

2 Dit del camper i de la peça sembrats de flors de lis.

->floreal

floreal

Part. sil.: flo_re_al

m HIST Nom del vuitè mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 20 d’abril al 19 de maig.

->floreig

■floreig

Part. sil.: flo_reig

[de florejar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Acció de florejar;

2 l’efecte

2 ART Obra de passamà de ferro que fa volutes, popularitzada en baranes de balcó o d’escala i en els enreixats de caràcter barroc.

3 ESPORT En l’esgrima, vibració que hom comunica a la punta de l’espasa.

->florejar

■florejar

[de flor; 1a FONT: 1398]

v 1 intr BOT 1 Florir.

2 Ésser en flor les plantes d’un indret.

2 tr 1 Adornar, guarnir, alguna cosa amb flors pintades, esculpides, etc.

2 fig MÚS Fer sonar les cordes de la guitarra amb tres dits de manera contínua, repetint una figura musical.

3 fig MÚS Adornar una melodia amb notes suplementàries.

3 tr Triar la flor, la part millor d’alguna cosa.

4 intr Ésser a flor de terra, d’aigua, etc.

5 intr ESPORT En l’esgrima, fer brandar la punta de l’espasa.

6 tr SUR Treure la pela del suro.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: florejar

GERUNDI: florejant

PARTICIPI: florejat, florejada, florejats, florejades

INDICATIU PRESENT: florejo, floreges, floreja, floregem, floregeu, floregen

INDICATIU IMPERFET: florejava, florejaves, florejava, florejàvem, florejàveu, florejaven

INDICATIU PASSAT: floregí, florejares, florejà, florejàrem, florejàreu, florejaren

INDICATIU FUTUR: florejaré, florejaràs, florejarà, florejarem, florejareu, florejaran

INDICATIU CONDICIONAL: florejaria, florejaries, florejaria, florejaríem, florejaríeu, florejarien

SUBJUNTIU PRESENT: floregi, floregis, floregi, floregem, floregeu, floregin

SUBJUNTIU IMPERFET: floregés, floregessis, floregés, floregéssim, floregéssiu, floregessin

IMPERATIU: floreja, floregi, floregem, floregeu, floregin

->florençat

florençat -ada

[del fr. florencé, de Florence ‘Florència’, ciutat d’Itàlia]

adj HERÀLD Esbadellat.

->florència

■florència

Part. sil.: flo_rèn_ci_a

[del nom de Florència, ciutat d’Itàlia]

f TÈXT Roba feta amb lligat de plana, l’ordit de seda i la trama de cotó, usada principalment per a folres de capell.

->florent

■florent

[del ll. florens, -ntis, participi pres. de florēre (ll. td. florīre) ‘florir’; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que està en flor.

2 fig Pròsper, esponerós. Comerç florent.

->florentí

■florentí -ina

1 adj i m i f De Florència (ciutat i província d’Itàlia) o del florentí (dialecte).

2 m LING Un dels dialectes toscans, base principal damunt la qual ha estat construït l’italià actual.

3 f TÈXT Teixit de seda amb trama de filadís i lligament de tafetà.

4 escola florentina ART Escola artística que es desenvolupà a Florència del començament del segle XIV a la darreria del XVI, sota els Mèdici, que la convertí en el centre més important del Renaixement.

->florera

■florera

[de flor; 1a FONT: 1664]

f Gerro per a posar-hi flors.

->florescència

■florescència

Part. sil.: flo_res_cèn_ci_a

[de florescent; 1a FONT: 1864, DLab.]

f BOT 1 Fet d’estar en flor.

2 Antesi.

3 florescència algal Flor d’aigua.

->florescent

■florescent

[del ll. florescens, -ntis, participi pres. de florescĕre ‘començar a florir’]

adj Florent.

->florestí

florestí -ina

adj i m i f De la Floresta (Garrigues).

->floret¹

■floret¹

[del ll. td. florētum ‘jardí de flors’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m Conjunt de persones o coses triades entre les millors. Hi havia un floret de noies que enamorava!

->floret²

■floret²

[de l’it. fioretto, íd., que inicialment designà, sembla, el botó que cobria la punta de l’arma]

m ESPORT 1 Una de les tres armes amb què hom practica l’esgrima, mena d’espasa de fulla de secció quadrada, amb la punta acabada en una boleta.

2 Una de les especialitats de l’esgrima.

->floreta

■floreta

[de flor; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Paraula afalagadora que hom endreça a algú, especialment a una dona, lloant-ne els atractius.

->floretista

■floretista

[de floret²]

m i f ESPORT Esgrimidor que practica l’especialitat de floret.

->florí

■florí

Hom.: florir

[de l’it. fiorino, moneda marcada inicialment amb la flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m NUMIS 1 1 Nom de diverses monedes d’or i d’argent encunyades a Florència.

2 florí d’or d’Aragó Moneda catalana d’or introduïda pel rei Pere III l’any 1346, que n’establí la primera seca a Perpinyà.

2 ECON 1 Unitat monetària dels Països Baixos (fl), dividida en 100 cèntims, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.

2 Fòrint.

3 florí de Surinam Unitat monetària de Surinam (Sfl), dividida en 100 cèntims.

->flori-

■flori-

Forma prefixada del mot llatí flos, floris, que significa ‘flor’. Ex.: florífer.

->floricol

■floricol

[variant de coliflor per inversió dels termes]

f dial AGR i BOT Coliflor.

->floricultor

■floricultor -a

[de flori- i cultor]

m i f AGR Persona que es dedica a la floricultura.

->floricultura

■floricultura

[de flori- i cultura]

f AGR Branca de l’horticultura que tracta del conreu de les plantes per a l’obtenció de flors destinades, sobretot, a ornamentació.

->flòrid

■flòrid -a

[del ll. florĭdus, -a, -um ‘florit, florent’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Florent.

->florida

■florida

[de florir; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de florir les plantes;

2 l’efecte.

2 fer (o treure) florida Florir.

3 fig Hi ha hagut una florida de poetes.

->floridament

■floridament

[de florit]

adv 1 D’una manera florida.

2 Amb llenguatge, estil, etc., florits, elegants.

->flòridament

■flòridament

[de flòrid]

adv Amb floridesa.

->floridesa

■floridesa

[de flor]

f Qualitat de flòrid.

->florídies

■florídies

Part. sil.: flo_rí_di_es

f BOT 1 pl Subclasse de rodofícies de tal·lus pluricel·lular de forma variable, que tenen midó de florídies com a substància de reserva.

2 sing Alga de la subclasse de les florídies.

->floridofícies

■floridofícies

Part. sil.: flo_ri_do_fí_ci_es

f pl BOT Florídies.

->floridura

■floridura

[de florir]

f BOT Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especialment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa cotonosa. Cal esmentar la floridura blanca (Mucor mucedo), de la fruita, la floridura glauca (Penicillium glaucum), del formatge, la floridura negra (Rhizopus nigricans), del pa i altres aliments, i la floridura verda (Penicillium digitatum), de les taronges i les llimones.

->florífer

■florífer -a

[de flori- i -fer]

adj BOT Que duu o que fa flors.

->florilegi

■florilegi

[del ll. florilegium, calc del gr. anthología ‘collida de flors’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Antologia.

->floriment

■floriment

[de florir]

m Acció de florir.

->florir

■florir

Hom.: florí

[del ll. td. florīre, ll. cl. florēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr BOT 1 Fer flor les plantes.

2 Aparèixer les flors. Les roses floreixen per l’abril.

2 intr fig 1 Prosperar, estar en ple vigor. Aquell segle floriren totes les arts. Hi floreixen l’agricultura, el comerç i la indústria.

2 Aparèixer, produir-se una cosa agradosa. Un somriure li florí dels llavis. L’amor florí de seguida entre ells dos.

3 Viure una persona i produir obres en una època o un país determinat. Aquell poeta florí al segle XV.

3 pron 1 BOT Cobrir-se una cosa de floridura.

2 fig Neguitejar-se, consumir-se. Ens vam florir esperant-los.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: florir

GERUNDI: florint

PARTICIPI: florit, florida, florits, florides

INDICATIU PRESENT: floreixo, floreixes, floreix, florim, floriu, floreixen

INDICATIU IMPERFET: floria, flories, floria, floríem, floríeu, florien

INDICATIU PASSAT: florí, florires, florí, florírem, floríreu, floriren

INDICATIU FUTUR: floriré, floriràs, florirà, florirem, florireu, floriran

INDICATIU CONDICIONAL: floriria, floriries, floriria, floriríem, floriríeu, floririen

SUBJUNTIU PRESENT: floreixi, floreixis, floreixi, florim, floriu, floreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: florís, florissis, florís, floríssim, floríssiu, florissin

IMPERATIU: floreix, floreixi, florim, floriu, floreixin

->florista

■florista

[de flor; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Persona que ven flors.

2 Persona que fa flors artificials.

3 BOT Botànic especialitzat en estudis florístics.

->floristeria

■floristeria

Part. sil.: flo_ris_te_ri_a

[de florista]

f Botiga on hom ven flors.

->florístic

■florístic -a

[de flora]

adj BOT Relatiu o pertanyent a la flora.

->florit

■florit -ida

[de florir]

1 adj 1 Que té flors. Un arbre florit.

2 fig Dit del llenguatge, l’estil, etc., granment adornat de gales retòriques.

3 barba florida Barba blanca.

4 Pasqua Florida Pasqua de Resurrecció.

2 adj Que té floridura. Una taronja florida.

3 m BOT Floridura.

4 adj HERÀLD Dit de la planta o de l’arbre amb les flors d’un esmalt diferent del del fullatge.

->floritura

■floritura

[de l’it. fioritura, íd., der. de fiorire ‘florir’]

f 1 MÚS Ornament afegit a una frase musical, generalment sense alterar-ne l’estructura.

2 p ext Ornament artificiós.

->floró

■floró

[del fr. fleuron, íd., der. de fleur, probablement de l’it. fiorone, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 ART Ornament en forma de flor.

2 ART Ornament pintat o esculpit que decora un sostre.

3 fig Fet, mèrit, títol, etc., que dóna esplendor o honra a algú o a alguna cosa. Aquesta província és el més bell floró de la seva corona.

4 HERÀLD Adorn en forma de fulla, generalment d’api o julivert, posat sobre el cercle d’una corona.

2 BOT Flòscul.

3 GRÀF Instrument de ferro que duu, gravats en relleu, flors, creus, etc., emprat per a adornar el llom i les cobertes dels llibres.

->floroglucinol

■floroglucinol

m QUÍM Antiespasmòdic emprat com a reactiu analític i com a intermediari en la indústria de colorants.

->floronat

■floronat -ada

[de floró]

adj HERÀLD 1 Dit de la creu i del mont amb les extremitats o el cim, respectivament, acabats en forma de cap de flor de lis.

2 Dit de la peça longitudinal els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de caps de flor de lis, de manera que els caps d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.

3 Dit de la partició, la peça o el moble dels quals surt una flor de lis.

->floronco

■floronco

[del ll. fūrŭncŭlus, íd., inicialment ‘rebrot secundari del cep’, dimin. de fūr ‘lladre’, que degué donar furonclo i després floronco per metàtesi; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m PAT Furóncol.

->flòrula

■flòrula

[dimin. culte analògic sobre la base del ll. flora]

f BOT Flora d’una regió molt petita.

->flòscul

■flòscul

[del ll. floscŭlus ‘flor jove i tendre’, dimin. de flos ‘flor’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m BOT Flor de corol·la tubular, simpètala, pentàmera i actinomorfa que forma part del capítol de les compostes tubuliflores.

->flosculós

■flosculós -osa

[de flòscul]

adj BOT Dit de les compostes amb capítols constituïts exclusivament per flòsculs.

->flota

■flota

[del fr. flotte, íd., i aquest, de l’escandinau ant. floti ‘estol, esquadra, rai’; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Reunió de persones que van plegades. Seguien la bandera una flota de joves. Una flota de gent.

2 a flotes Formant diversos grups. Anaven a flotes.

3 en flota Reunits en un grup, formant grup. Anar, córrer, jugar en flota.

2 AGR Tros de terra de mates o sembrat on les plantes creixen molt espesses.

3 BOT Grup dens de bolets normalment originats pel mateix miceli i que es fan a la soca dels arbres o sobre rabasses mortes. Es destaquen la flota d’alzina (Clitocybe tabescens), la flota de bruc (C. conglobata), la flota de pollancre, més coneguda per pollancró, la flota de roure (Collybia fusipes) i la flota de roure o d’alzina, més coneguda per alzinoi.

4 MAR 1 Reunió d’un cert nombre de vaixells mercants o de guerra destinats a navegar junts.

2 Conjunt dels vaixells de guerra, pesquers, mercants, etc., d’un estat o d’un mateix armador.

3 Unitat estratègica constituïda per la reunió de diferents esquadres concentrades per a dur a terme una missió principal.

4 Conjunt de les embarcacions de regates o d’esport d’una mateixa sèrie que solen navegar per unes aigües determinades.

5 p anal Una flota d’avions, de camions.

->flotabilitat

■flotabilitat

[de flotable]

f 1 Qualitat de flotable.

2 MAR Diferència entre la densitat d’un líquid i la d’un cos que hi sura.

->flotable

■flotable

[de flotar]

adj Capaç de flotar o surar.

->flotació

■flotació

Part. sil.: flo_ta_ci_ó

[de flotar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Acte de flotar.

2 ECON Situació en la qual la paritat d’una moneda respecte a d’altres és deixada lliure a les forces del mercat.

3 QUÍM IND Operació emprada per a la separació d’un o més components d’una mescla de minerals, composts químics, etc., en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.

->flotador

■flotador

[de flotar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 1 Cos flotant.

2 Objecte flotant, massís o inflat d’aire, que hom empra per a sostenir-se damunt l’aigua.

3 Cos surant amb què hom mesura la velocitat d’un corrent líquid.

4 MAR Cos surant amb què se sosté damunt l’aigua un aparell que, tot sol, s’enfonsaria.

2 AERON Cadascun dels elements destinats a suportar els esforços que actuen sobre l’estructura de l’hidroavió durant les maniobres d’envol i aterratge i que serveixen per a aconseguir la flotació de l’aeronau.

->flotant

■flotant

[de flotar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Que flota. Dic flotant.

2 1 Fluctuant, oscil·lant. Deute flotant. Població flotant.

2 ECON Dit de la moneda que és en flotació.

3 HERÀLD Dit de la nau o el peix representats sobre l’aigua.

->flotar

■flotar

[del fr. flotter ‘surar’, de la mateixa arrel germ. de flotte ‘flota’, però més aviat del fràncic que de l’escandinau; 1a FONT: 1851, DEsc.]

v intr Surar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: flotar

GERUNDI: flotant

PARTICIPI: flotat, flotada, flotats, flotades

INDICATIU PRESENT: floto, flotes, flota, flotem, floteu, floten

INDICATIU IMPERFET: flotava, flotaves, flotava, flotàvem, flotàveu, flotaven

INDICATIU PASSAT: flotí, flotares, flotà, flotàrem, flotàreu, flotaren

INDICATIU FUTUR: flotaré, flotaràs, flotarà, flotarem, flotareu, flotaran

INDICATIU CONDICIONAL: flotaria, flotaries, flotaria, flotaríem, flotaríeu, flotarien

SUBJUNTIU PRESENT: floti, flotis, floti, flotem, floteu, flotin

SUBJUNTIU IMPERFET: flotés, flotessis, flotés, flotéssim, flotéssiu, flotessin

IMPERATIU: flota, floti, flotem, floteu, flotin

->flotilla

■flotilla

[del cast. flotilla]

f AERON i MAR Flota composta de poques naus o de naus petites.

->flotó

■flotó

[de flota]

m 1 Petita flota o grup. Un flotó de gent. Un flotó d’arbres, de bolets.

2 La gent sortia del teatre a flotons.

->flou

■flou^* [flú]

[mot fr., del ll. flavus ‘groc; pàl·lid’]

m FOTOG Efecte fotogràfic que consisteix a difuminar una imatge per sistemes òptics o electrònics.

->flox

■flox

f BOT i JARD Gènere d’herbes o petits arbusts de la família de les polemoniàcies (Phlox), de fulles enteres oposades, inflorescències en panícula i fruit en càpsula, entre els quals cal esmentar Ph. drummondii, planta molt emprada com a ornamental.

->flucitosina

flucitosina

f QUÍM ORG i FARM Agent antifúngic molt útil en individus amb insuficiència renal.

->fluctuació

■fluctuació

Part. sil.: fluc_tu_a_ci_ó

[del ll. fluctuatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de fluctuar;

2 l’efecte.

2 ECON Variació experimentada en el curs general de l’activitat econòmica o en una magnitud econòmica rellevant.

3 ESTAD i FÍS Desviació del valor d’una magnitud respecte al seu valor mitjà.

4 PAT Sensació d’onada que experimenta la mà col·locada sobre la pell al nivell d’una regió tumescent, mentre l’altra mà, posada al costat contrari, provoca, mitjançant un cop, una oscil·lació del líquid contingut.

->fluctuant

■fluctuant

Part. sil.: fluc_tu_ant

[del ll. fluctuans, -ntis, participi pres. de fluctuari ‘fluctuar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que fluctua.

->fluctuar

■fluctuar

Part. sil.: fluc_tu_ar

[del ll. fluctuari, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr 1 ant Moure’s per l’impuls de les onades, sobre les onades.

2 Experimentar, una situació, variacions d’augment o disminució. El preu dels préssecs fluctua segons la temporada.

3 1 Oscil·lar entre dues situacions diferents o oposades. Sempre fluctua entre l’eufòria i la depressió.

2 fig Vacil·lar, dubtar, en la resolució d’una cosa, estar indecís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fluctuar

GERUNDI: fluctuant

PARTICIPI: fluctuat, fluctuada, fluctuats, fluctuades

INDICATIU PRESENT: fluctuo, fluctues, fluctua, fluctuem, fluctueu, fluctuen

INDICATIU IMPERFET: fluctuava, fluctuaves, fluctuava, fluctuàvem, fluctuàveu, fluctuaven

INDICATIU PASSAT: fluctuí, fluctuares, fluctuà, fluctuàrem, fluctuàreu, fluctuaren

INDICATIU FUTUR: fluctuaré, fluctuaràs, fluctuarà, fluctuarem, fluctuareu, fluctuaran

INDICATIU CONDICIONAL: fluctuaria, fluctuaries, fluctuaria, fluctuaríem, fluctuaríeu, fluctuarien

SUBJUNTIU PRESENT: fluctuï, fluctuïs, fluctuï, fluctuem, fluctueu, fluctuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: fluctués, fluctuessis, fluctués, fluctuéssim, fluctuéssiu, fluctuessin

IMPERATIU: fluctua, fluctuï, fluctuem, fluctueu, fluctuïn

->fluctuós

■fluctuós -osa

Part. sil.: fluc_tu_ós

[del ll. fluctuosus, -a, -um, íd.]

adj Agitat per moviments contraris; fluctuant.

->fluència

■fluència

Part. sil.: flu_èn_ci_a

[del ll. fluentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de fluent.

2 1 Acció de fluir;

2 l’efecte.

3 TECNOL Fenomen que presenten certs materials elàstics, com l’acer, de deformar-se plàsticament, sense cap augment apreciable de l’esforç de tracció a què són sotmesos, quan assoleixen el límit de comportament elàstic.

4 límit de fluència TECNOL Valor de l’esforç de tracció en el qual es comença a presentar el fenomen de fluència en un material.

->fluent

■fluent

Part. sil.: flu_ent

[del ll. fluens, -ntis, participi pres. de fluĕre ‘fluir’]

1 adj Que flueix.

2 f MAT En la teoria de les fluxions de Newton, nom de les variables (independent i dependent), que en fluir determinen la funció.

->fluid

■fluid -a

Part. sil.: fluid

[del ll. fluidus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Fluent, que flueix.

2 Dit de la matèria en estat líquid o gasós.

3 fig Dit de la manera d’expressar-se natural i fàcil. Llenguatge fluid. Estil fluid.

2 m FÍS Sistema material a l’interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres.

3 fluid actiu MOT Fluid que aporta el treball necessari en el funcionament de qualsevol màquina productora de moviment.

->fluïdal

■fluïdal

Part. sil.: flu_ï_dal

adj PETROG Dit de l’estructura que presenten algunes roques eruptives en les quals els cristalls o micròlits aciculars són orientats segons les inflexions dels corrents de la lava.

->fluidament

■fluidament

Part. sil.: flui_da_ment

[de fluid]

adv D’una manera fluida, amb fluïdesa.

->fluïdesa

■fluïdesa

Part. sil.: flu_ï_de_sa

[de fluid; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de fluid.

2 FÍS Magnitud característica d’un fluid, igual a la inversa de la viscositat.

->fluídic

■fluídic -a

Part. sil.: flu_í_dic

TECNOL 1 adj Relatiu o pertanyent a la fluídica.

2 f 1 Branca de la mecànica de fluids que estudia els fenòmens lligats al desplaçament i a la interacció dels raigs de fluids en moviment sense participació de peces mòbils i la seva aplicació industrial per a realitzar amplificacions, commutacions, etc.

2 Tractament de la informació mitjançant aquesta tècnica.

->fluïdificació

■fluïdificació

Part. sil.: flu_ï_di_fi_ca_ci_ó

[de fluïdificar]

f QUÍM Acció de fluïdificar.

->fluïdificar

■fluïdificar

Part. sil.: flu_ï_di_fi_car

[de fluid]

v tr Fer més fluid un sòlid o un líquid molt viscós per acció de la temperatura o per addició d’un dissolvent. L’all ajuda a fluïdificar la circulació sanguínia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fluïdificar

GERUNDI: fluïdificant

PARTICIPI: fluïdificat, fluïdificada, fluïdificats, fluïdificades

INDICATIU PRESENT: fluïdifico, fluïdifiques, fluïdifica, fluïdifiquem, fluïdifiqueu, fluïdifiquen

INDICATIU IMPERFET: fluïdificava, fluïdificaves, fluïdificava, fluïdificàvem, fluïdificàveu, fluïdificaven

INDICATIU PASSAT: fluïdifiquí, fluïdificares, fluïdificà, fluïdificàrem, fluïdificàreu, fluïdificaren

INDICATIU FUTUR: fluïdificaré, fluïdificaràs, fluïdificarà, fluïdificarem, fluïdificareu, fluïdificaran

INDICATIU CONDICIONAL: fluïdificaria, fluïdificaries, fluïdificaria, fluïdificaríem, fluïdificaríeu, fluïdificarien

SUBJUNTIU PRESENT: fluïdifiqui, fluïdifiquis, fluïdifiqui, fluïdifiquem, fluïdifiqueu, fluïdifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: fluïdifiqués, fluïdifiquessis, fluïdifiqués, fluïdifiquéssim, fluïdifiquéssiu, fluïdifiquessin

IMPERATIU: fluïdifica, fluïdifiqui, fluïdifiquem, fluïdifiqueu, fluïdifiquin

->fluïditat

■fluïditat

Part. sil.: flu_ï_di_tat

[de fluid]

f Fluïdesa.

->fluïdització

■fluïdització

Part. sil.: flu_ï_dit_za_ci_ó

[de fluïditzar]

f QUÍM IND Operació de fluïditzar un sòlid polvoritzat.

->fluïditzar

■fluïditzar

Part. sil.: flu_ï_dit_zar

[de fluid]

v tr QUÍM IND Fer que un sòlid polvoritzat tingui el comportament d’un fluid introduint en la massa polvoritzada un corrent ascendent d’aire o d’un altre gas, de manera que les partícules sòlides restin en suspensió en el corrent fluid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fluïditzar

GERUNDI: fluïditzant

PARTICIPI: fluïditzat, fluïditzada, fluïditzats, fluïditzades

INDICATIU PRESENT: fluïditzo, fluïditzes, fluïditza, fluïditzem, fluïditzeu, fluïditzen

INDICATIU IMPERFET: fluïditzava, fluïditzaves, fluïditzava, fluïditzàvem, fluïditzàveu, fluïditzaven

INDICATIU PASSAT: fluïditzí, fluïditzares, fluïditzà, fluïditzàrem, fluïditzàreu, fluïditzaren

INDICATIU FUTUR: fluïditzaré, fluïditzaràs, fluïditzarà, fluïditzarem, fluïditzareu, fluïditzaran

INDICATIU CONDICIONAL: fluïditzaria, fluïditzaries, fluïditzaria, fluïditzaríem, fluïditzaríeu, fluïditzarien

SUBJUNTIU PRESENT: fluïditzi, fluïditzis, fluïditzi, fluïditzem, fluïditzeu, fluïditzin

SUBJUNTIU IMPERFET: fluïditzés, fluïditzessis, fluïditzés, fluïditzéssim, fluïditzéssiu, fluïditzessin

IMPERATIU: fluïditza, fluïditzi, fluïditzem, fluïditzeu, fluïditzin

->fluïdoteràpia

fluïdoteràpia

Part. sil.: flu_ï_do_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode terapèutic destinat a mantenir o a restaurar per via endovenosa el volum i la composició normal dels fluids corporals.

->fluir

■fluir

Part. sil.: flu_ir

[del ll. fluĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 Córrer un líquid. Només hi flueix un fil d’aigua. La sang fluïa de la ferida en abundància.

2 fig Les paraules fluïen clares dels seus llavis. Del seu cap flueixen projectes i projectes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fluir

GERUNDI: fluint

PARTICIPI: fluït, fluïda, fluïts, fluïdes

INDICATIU PRESENT: flueixo, flueixes, flueix, fluïm, fluïu, flueixen

INDICATIU IMPERFET: fluïa, fluïes, fluïa, fluíem, fluíeu, fluïen

INDICATIU PASSAT: fluí, fluïres, fluí, fluírem, fluíreu, fluïren

INDICATIU FUTUR: fluiré, fluiràs, fluirà, fluirem, fluireu, fluiran

INDICATIU CONDICIONAL: fluiria, fluiries, fluiria, fluiríem, fluiríeu, fluirien

SUBJUNTIU PRESENT: flueixi, flueixis, flueixi, fluïm, fluïu, flueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: fluís, fluïssis, fluís, fluíssim, fluíssiu, fluïssin

IMPERATIU: flueix, flueixi, fluïm, fluïu, flueixin

->fluix

■fluix -a

Part. sil.: fluix

Cp. les acc. 3, 4 i 5 amb flux

[del ll. fluxus, -a, -um ‘fluid; fluix; feble’, participi de fluĕre ‘fluir’; el subst. fluix ‘vessament abundant d’un líquid normal o patològic’ prové del subst. ll. fluxus, -us, íd.; 1a FONT: s. XII]

1 adj 1 Que no tiba. Tesar un cable fluix. Corda fluixa.

2 Que no estreny o no prem fort. Un llaç fluix. Un cargol fluix.

3 Que no és ben fix, ben ferm; trontolladís. Un eix fluix.

4 anar fluix de ventre Evacuar amb molta freqüència.

5 fluix de boca (o de llengua) Bocafluix, bocamoll.

6 fluix de molles Que deixa escapar sovint ventositats o que xerra massa.

7 tenir un cargol fluix No tenir seny complit.

2 adj 1 Poc fort. Una tela fluixa. Un cop fluix. Un vent fluix. Una veu fluixa. Un color fluix. Un vi fluix. Ja no faig llit, però encara estic molt fluix.

2 p ext Que no arriba al grau d’abundància, de profit, d’intensitat, etc., que caldria. Enguany la collita serà fluixa. L’estiu havia estat fluix i l’hivern es presentava magre. Darrerament la venda és molt fluixa.

3 p ext Que no arriba al nivell de qualitat, de rendiment, etc., que caldria. Un treball fluix. Un estudiant fluix. Un jugador fluix.

4 fig Poc ferm, mancat de tremp, que cedeix fàcilment. És un home molt fluix de caràcter. Ànim fluix.

5 Moderat. Les nostres exigències són força fluixes.

6 [usat adverbialment] Estireu fluix. Parla molt fluix.

7 FON Dit de la consonant, generalment sonora o lenis, caracteritzada pel fet de repartir l’energia articulatòria global entre el sector bucal i el faringi.

3 m FISIOL i PAT 1 Vessament abundant i transitori d’un líquid normal o patològic.

2 fluix biliós Diarrea que conté una gran abundància de bilis.

3 fluix blanc Leucorrea.

4 fluix de sang Disenteria.

5 fluix de ventre Diarrea.

4 m fig Un fluix de paraules.

5 m TÈXT Defecte, en forma de bossa, que presenta el tel d’una xarxa quan, en el tissatge, hom pren una major quantitat de fil que la corresponent.

6 de fluix loc adv Sense reflexió, amb lleugeresa. Obra massa de fluix.

->fluixa

■fluixa

Part. sil.: flui_xa

[de fluix; 1a FONT: 1902, Ruyra]

f PESC Ormeig de pescar format per un cordill prim de seda i un ham petit.

->fluixament

■fluixament

Part. sil.: flui_xa_ment

[de fluix]

adv D’una manera fluixa.

->fluixedat

■fluixedat

Part. sil.: flui_xe_dat

[de fluix; 1a FONT: 1599]

f Qualitat de fluix.

->fluixejar

■fluixejar

Part. sil.: flui_xe_jar

[de fluix]

v intr 1 Ésser més aviat fluix, tirar a fluix. L’argument és bo, però els diàlegs fluixegen.

2 Mostrar-se fluix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fluixejar

GERUNDI: fluixejant

PARTICIPI: fluixejat, fluixejada, fluixejats, fluixejades

INDICATIU PRESENT: fluixejo, fluixeges, fluixeja, fluixegem, fluixegeu, fluixegen

INDICATIU IMPERFET: fluixejava, fluixejaves, fluixejava, fluixejàvem, fluixejàveu, fluixejaven

INDICATIU PASSAT: fluixegí, fluixejares, fluixejà, fluixejàrem, fluixejàreu, fluixejaren

INDICATIU FUTUR: fluixejaré, fluixejaràs, fluixejarà, fluixejarem, fluixejareu, fluixejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fluixejaria, fluixejaries, fluixejaria, fluixejaríem, fluixejaríeu, fluixejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fluixegi, fluixegis, fluixegi, fluixegem, fluixegeu, fluixegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fluixegés, fluixegessis, fluixegés, fluixegéssim, fluixegéssiu, fluixegessin

IMPERATIU: fluixeja, fluixegi, fluixegem, fluixegeu, fluixegin

->fluixell

■fluixell

Part. sil.: flui_xell

[de fluix; 1a FONT: 1335]

m ant Plomes d’ocell per a omplir coixins, matalassos, etc.

->fluixesa

■fluixesa

Part. sil.: flui_xe_sa

[de fluix; 1a FONT: 1460, Roig]

f Qualitat de fluix; fluixedat.

->flum

■flum

m ant Riu. El flum de Tor.

->fluo-

■fluo-

QUÍM Forma prefixada que indica la presència del fluor en un compost. Ex.: fluoborat, fluofosfat.

->fluor

■fluor

Part. sil.: flu_or

[del ll. fluor, -ōris ‘raig, acte de rajar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG [símb: F] Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1, de nombre atòmic 9 i de pes atòmic 18.9984.

->fluoració

■fluoració

Part. sil.: flu_o_ra_ci_ó

[de fluorar]

f QUÍM 1 Acció de fluorar;

2 l’efecte.

->fluorantè

■fluorantè

Part. sil.: flu_o_ran_tè

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat.

->fluorapatita

■fluorapatita

Part. sil.: flu_o_ra_pa_ti_ta

f MINERAL Terme extrem de la sèrie de les apatites, de fórmula Ca₅(PO₄)₃F.

->fluorar

■fluorar

Part. sil.: flu_o_rar

[de fluor]

v tr QUÍM 1 Sotmetre una substància, un compost, a halogenació amb fluor.

2 Addicionar fluorurs a l’aigua potable per tal de millorar la resistència a la càries dental.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fluorar

GERUNDI: fluorant

PARTICIPI: fluorat, fluorada, fluorats, fluorades

INDICATIU PRESENT: fluoro, fluores, fluora, fluorem, fluoreu, fluoren

INDICATIU IMPERFET: fluorava, fluoraves, fluorava, fluoràvem, fluoràveu, fluoraven

INDICATIU PASSAT: fluorí, fluorares, fluorà, fluoràrem, fluoràreu, fluoraren

INDICATIU FUTUR: fluoraré, fluoraràs, fluorarà, fluorarem, fluorareu, fluoraran

INDICATIU CONDICIONAL: fluoraria, fluoraries, fluoraria, fluoraríem, fluoraríeu, fluorarien

SUBJUNTIU PRESENT: fluori, fluoris, fluori, fluorem, fluoreu, fluorin

SUBJUNTIU IMPERFET: fluorés, fluoressis, fluorés, fluoréssim, fluoréssiu, fluoressin

IMPERATIU: fluora, fluori, fluorem, fluoreu, fluorin

->fluorat

■fluorat -ada

Part. sil.: flu_o_rat

[de fluorar]

adj QUÍM Que conté fluor.

->fluorè

■fluorè

Part. sil.: flu_o_rè

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic tricíclic condensat, present en els quitrans.

->fluoresceïna

■fluoresceïna

Part. sil.: flu_o_res_ce_ï_na

f QUÍM ANAL Indicador d’absorció obtingut per escalfament de l’anhídrid ftàlic amb resorcinol. Té com a fórmula C₂₀ H₁₂O₅.

->fluorescència

■fluorescència

Part. sil.: flu_o_res_cèn_ci_a

[de fluorescent; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f FÍS 1 Emissió de radiació per àtoms o molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat).

2 fluorescència de raigs X Emissió de raigs X secundaris per una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.

->fluorescent

■fluorescent

Part. sil.: flu_o_res_cent

[formació culta analògica sobre la base del ll. fluor, -ōris, amb el sufix ll. -escens (v. degenerescent); 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la fluorescència.

2 adj Que posseeix fluorescència.

3 m LUM Tub fluorescent.

->fluorhídric

■fluorhídric -a

Part. sil.: flu_or_hí_dric

[de fluor i -hídric]

adj 1 Que conté àcid fluorhídric.

2 àcid fluorhídric QUÍM INORG Nom no sistemàtic amb què és conegut el fluorur d’hidrogen, de fórmula HF.

->fluorimetria

■fluorimetria

Part. sil.: flu_o_ri_me_tri_a

f QUÍM ANAL Mètode d’anàlisi química basat en la mesura de la intensitat de la fluorescència emesa per algunes substàncies en ésser exposades a la radiació ultraviolada.

->fluorimètric

■fluorimètric -a

Part. sil.: flu_o_ri_mè_tric

[de fluorimetria]

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la fluorimetria.

->fluorita

■fluorita

Part. sil.: flu_o_ri_ta

[de fluor i -ita; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f MINERAL Fluorur de calci, CaF₂, mineral que cristal·litza en el sistema regular.

->fluoro-

fluoro-

QUÍM Forma prefixada que indica la presència de fluor en un compost. Ex.: fluoroacetat.

->fluoroacetat

fluoroacetat

Part. sil.: flu_o_ro_a_ce_tat

m QUÍM Cadascun dels derivats de l’àcid fluoroacètic (CH₂FCOOH).

->fluorocarbur

fluorocarbur

Part. sil.: flu_o_ro_car_bur

m QUÍM ORG Cadascun dels composts de cadena carbonada, totalment fluorats o no, que contenen uns altres àtoms d’halògens o d’hidrogen.

->fluorocrom

fluorocrom

Part. sil.: flu_o_ro_crom

m QUÍM i BIOL Nom de diverses substàncies fluorescents emprades com a colorants en tincions de preparacions citològiques, a les quals confereixen fluorescència secundària.

->fluoroform

■fluoroform

Part. sil.: flu_o_ro_form

m QUÍM ORG Trifluorometà, CHF₃, compost fluorat que hom pot considerar formalment derivat del metà.

->fluorografia

fluorografia

Part. sil.: flu_o_ro_gra_fi_a

f DIAG Fotografia d’una imatge obtinguda en un fluoroscopi.

->fluoroscopi

fluoroscopi

Part. sil.: flu_o_ros_co_pi

m DIAG Instrument emprat en la fluoroscòpia.

->fluoroscòpia

■fluoroscòpia

Part. sil.: flu_o_ros_cò_pi_a

f DIAG Examen dels teixits profunds de l’organisme en una pantalla de fluorescència amb raigs X.

->fluorosi

■fluorosi

Part. sil.: flu_o_ro_si

f PAT Emmetzinament crònic per fluor.

->fluorosilícic

fluorosilícic, àcid

Part. sil.: flu_o_ro_si_lí_cic

QUÍM Hexafluorosilicat d’hidrogen, H₂SiF₆, substància que només és coneguda en dissolució, on es comporta com un electròlit fort.

->fluorosulfònic

fluorosulfònic, àcid

Part. sil.: flu_o_ro_sul_fò_nic

[HSO₃F] QUÍM ORG Líquid obtingut fent passar un corrent gasós de HF en SO₃ líquid, o a la inversa.

->fluorur

■fluorur

Part. sil.: flu_o_rur

[de fluor i -ur**]

m QUÍM Compost binari de fluor amb uns altres elements metàl·lics o no metàl·lics, obtingut tant a partir de l’àcid fluorhídric com del fluor elemental.

->fluvi-

fluvi-

Forma prefixada del mot llatí fluvius, que significa ‘riu’. Ex.: fluvial.

->fluvial

■fluvial

Part. sil.: flu_vi_al

[del ll. fluvialis, íd., der. de fluvius ‘riu’; 1a FONT: s. XX, Pla]

adj 1 Relatiu o pertanyent als rius. Pesca fluvial. Navegació fluvial. Plantes fluvials.

2 GEOMORF Dit del llit i la vall, de l’erosió, el transport i la sedimentació i del cicle mateix d’un riu.

->fluviàtil

■fluviàtil

Part. sil.: flu_vi_à_til

[del ll. fluviatĭlis, íd., variant de fluvialis]

adj Que viu en els rius o en les seves vores.

->fluvio-

■fluvio-

Forma prefixada del mot llatí fluvius, que significa ‘riu’. Ex.: fluviomarí, fluviògraf.

->fluvioglacial

fluvioglacial

Part. sil.: flu_vi_o_gla_ci_al

[de fluvio- i glacial]

adj GEOMORF Dit del dipòsit que té origen en els corrents d’aigua de fusió que es formaren prop del límit de fusió del glaç i que constituïren veritables rius, molt carregats de materials d’arrossegament derivats de les morenes.

->fluviògraf

■fluviògraf

Part. sil.: flu_vi_ò_graf

[de fluvio- i -graf]

m HIDROL Aparell per a enregistrar automàticament els canvis de nivell d’un riu, d’un pantà, d’un llac, etc.

->fluviòmetre

■fluviòmetre

Part. sil.: flu_vi_ò_me_tre

[de fluvio- i -metre]

m HIDROL Aparell per a mesurar la variació dels canvis de nivell d’un riu en un lloc canalitzat, consistent en una escala mètrica vertical.

->flux

■flux

Cp. fluix 3, 4 i 5

[del ll. fluxus, -us ‘acció de rajar’]

m 1 1 Moviment incessant d’allò que es mou en una direcció determinada.

2 fig El flux i el reflux de la gentada pel passeig.

3 fig El flux i el reflux de l’opinió.

4 OCEANOG Moviment ascendent de la marea, dit també marea entrant.

2 ECON 1 Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees geogràfiques. Flux monetari.

2 flux de caixa Magnitud comptable utilitzada per a estimar els recursos generats per una empresa durant un període, constituïts per la suma dels beneficis, de les amortitzacions i de les provisions, tant si es materialitzen com no en saldos líquids.

3 FÍS 1 Moviment d’energia o de partícules.

2 flux energètic (o radiant) Potència emesa, transportada o rebuda en forma de radiació.

3 flux lluminós LUM Magnitud característica d’un flux radiant que expressa l’aptitud de produir una sensació lluminosa avaluada segons els valors de l’eficàcia lluminosa relativa.

4 1 flux d’un vector MAT i FÍS Integral de superfície del mateix vector.

2 flux elèctric ELECT [símb: ΦE] Flux del vector desplaçament D d’un camp elèctric.

3 flux magnètic MAGNET [símb: ΦB] Flux del vector inducció magnètica B d’un camp magnètic.

5 diagrama de flux INFORM Ordinograma.

6 flux gènic GEN Canvi gradual de gens entre dues poblacions, produït per dispersió de gàmetes o per migració d’individus.

7 flux magnètic Agent hipotètic i invisible d’ordre físic o vital que constitueix l’essència dels fenòmens de tipus nerviós, vital o psíquic.

->fluxgrama

fluxgrama

m TELECOM Graf orientat equivalent a un diagrama de blocs, però de traçat més senzill.

->fluxímetre

fluxímetre

[de flux i -metre]

m METROL Fluxòmetre.

->fluxió

■fluxió

Part. sil.: flu_xi_ó

[del ll. fluxio, -ōnis ‘acte de rajar’; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

f 1 FÍS i MAT 1 Terme que designa el concepte que, posteriorment, fou anomenat derivada d’una variable respecte al temps.

2 teoria de les fluxions Teoria que constitueix el precedent més immediat de la teoria de derivades i que fou utilitzada per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica.

2 PAT Primer estadi de la inflamació, caracteritzat per un augment de volum de la regió inflamada i una gran aportació de sang.

->fluxionari

■fluxionari -ària

Part. sil.: flu_xi_o_na_ri

[de fluxió]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la fluxió.

2 Que pateix fluxió.

->flúxmetre

flúxmetre

[variant de fluxímetre]

m METROL Fluxòmetre.

->fluxòmetre

fluxòmetre

[variant de fluxímetre]

m METROL Aparell emprat per a mesurar un flux magnètic.

->flysch

flysch^* [flíʃ]

[alem ] m ESTRATIG Fàcies sedimentària formada per estrats alternats poc potents de gres o llim i d’argila més o menys esquistosa.

->fm

fm

símb METROL fermi².

->Fm

Fm

símb QUÍM fermi¹.

->FM

FM

[de l’angl. frequency modulation] sigla f TELECOM 1 modulació de freqüència.

2 freqüència modulada.

->fmm

fmm

abrev MAGNET força magnetomotriu.

->FMN

FMN

sigla m BIOQ flavina-mononucleòtid.

->-fob

■-fob -foba

Forma sufixada del mot grec phóbos, que significa ‘aversió’ i que designa la persona que té aversió a la cosa designada pel primitiu. Ex.: hidròfob, xenòfob.

->fòbia

■fòbia

Part. sil.: fò_bi_a

[del gr. phóbos ‘terror, espant’]

f PSIQ Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic, a persones, objectes, situacions o actes.

->-fòbia

■-fòbia

Forma sufixada del mot grec phóbos, que significa ‘aversió’. Ex.: anglofòbia, hidrofòbia.

->foc

■foc

[del ll. fŏcus ‘fogar, llar’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d’un cos.

2 Cos en estat de combustió.

3 p ext Conjunt de trossos de llenya, de carbó, etc., disposats per a cremar. El foc ja és a punt d’encendre.

4 Foguera. Els focs de Sant Joan.

5 Incendi. Hi ha foc a la llibreria de la plaça!

6 llar 1. Sèiem tots al voltant del foc escoltant les rondalles del pastor.

7 p ext fogar¹ 1. Un forn de tres focs. Ja pots encendre el foc per fer el dinar.

8 fig Ardor de l’ànima, de les passions, d’una disputa, etc. En el foc de la discussió no s’adonaven de res. El foc de la joventut fa fer proeses.

9 a foc lent (o viu) Amb poc (o molt) de foc. La verdura s’ha de coure a foc viu, però el rostit a foc lent.

10 donar (demanar, tenir, etc.) foc Proporcionar (demanar, tenir, etc.) foc amb un encenedor, amb llumins, etc., per a poder-hi encendre alguna cosa, especialment tabac per a fumar. Tens foc? Demana foc a algú.

11 encendre (o posar) foc fig Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor, etc. Sempre ha d’encendre foc allà on hi ha pau i harmonia!

12 encendre (o calar) foc Incendiar.

13 fer foc Disposar trossos de llenya, de carbó, etc., per cremar-los. Tu fes foc i jo couré la carn.

14 fer foc nou fig Recomençar una cosa que hom considera que l’havia començada malament.

15 foc! Exclamació d’alarma que hom fa per denunciar un incendi.

16 foc d’encenalls fig Sentiment, passió, etc., vius però de poca durada.

17 foc follet Flama erràtica que es produeix arran de terra, als cementiris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.

18 foc nou LITÚRG Foc que hom encén (tradicionalment amb pedra foguera) la nit de Pasqua i amb el qual és encès el ciri pasqual.

19 haver-n’hi (d’una cosa) més que un foc no en cremaria fig Haver-n’hi en gran abundància, especialment de coses perjudicials, molestes, etc.

20 jugar amb foc fig Exposar-se imprudentment al perill.

21 posar les mans al foc Expressió usada en sentit de probabilitat per a manifestar la certesa, la garantia, la seguretat, etc., que hom té d’alguna cosa. Posaria les mans al foc i no em cremaria. Ell ho diu, però jo no posaria pas les mans al foc.

22 posar (o tirar) llenya al foc (o atiar el foc) fig Fer augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla, de dissensió, etc., excitar les passions.

23 tirar el barret (o la gorra) al foc fig Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc., per causa d’una contrarietat. Tot li surt tan de revés, que n’hi hauria per tirar el barret al foc!

24 tocar a foc Fer sonar un instrument d’alarma per avisar que hi ha un incendi.

25 treure foc pels queixals fig Manifestar una gran indignació, irritació.

2 1 ant llar 2. Aquesta població té cent focs.

2 HIST Casa o habitatge sotmès a la imposició del fogatge.

3 foc i lloc DR ADM A Andorra, contribució de caràcter comunal que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.

3 MIL 1 Descàrrega d’una arma de foc.

2 alto el foc! Veu amb què hom comanda de parar el foc.

3 apagar el foc (de l’enemic) Inutilitzar l’artilleria enemiga.

4 entrar en foc Entrar en combat amb armes de foc.

5 estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs Estar enmig de dos atacants.

6 estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs fig Estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris, etc.

7 fer foc Disparar una arma de foc.

8 foc! Veu amb què hom comanda de fer foc.

9 foc a discreció Foc no sotmès a cap ritme.

10 foc granejat Foc molt ràpid.

11 foc real Foc fet amb munició real.

12 pla de focs Conjunt de disposicions adoptades per una unitat de combat per tal d’aconseguir el màxim rendiment.

4 PAT 1 Nom genèric i popular de moltes malalties, especialment de les erupcions.

2 foc de Sant Antoni (o foc de Sant Marçal, o foc volatge) Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada a la pell o a les mucoses, tot al llarg del territori d’innervació d’un nervi sensitiu, espinal o cranial.

3 foc volant (o salvatge) ant Foc de Sant Antoni.

5 PIR 1 pl Focs artificials.

2 foc grec Substància inflamable composta probablement de salnitre, fòsfor i calç viva, la qual feia que cremés espontàniament en contacte amb l’aigua.

3 focs artificials (o d’artifici) Composicions pirotècniques d’efectes lluminosos i sonors, a base de coets i altres artificis de pólvora, que s’engeguen a l’aire, en general com a diversió, seguint una successió determinada per tal d’obtenir la màxima espectacularitat.

4 focs artificiosos (o grecs, o voladors) ant Focs artificials.

6 foc creuat TERAP Aplicació del tractament radioteràpic de manera que hi hagi diferents punts de la pell per tal de disminuir el risc de cremar-la.

7 foc de Sant Elm METEOR Meteor igni que hom observa a vegades als extrems d’objectes punxeguts en nits de tempestat.

8 teoria del foc central GEOL Teoria, elaborada per explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la terra és format per materials en estat de fusió, que surten a l’exterior a través de l’escorça terrestre.

->foca

■foca

[del ll. phoca, i aquest, del gr. phṓkē, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ZOOL Nom donat a diversos gèneres de mamífers de la família dels fòcids, de l’ordre dels carnívors, subordre dels pinnípedes, com la foca comuna (Phoca vitulina), de cos rabassut i membres curts, amb la pell groguenca o grisenca, tacada de blanc i gris, que habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses de l’Atlàntic nord, la foca barbuda (Erignathus barbatus), la foca blanca (Lobodon carcinofagus), la foca caputxina (Monachus albiventer), l’única de les costes catalanes, la foca grisa (Halichoerus grypus), la foca de Grenlàndia (Phoca groenlandica) i la foca marbrada (Phoca hispida).

->focal

■focal

[de focus]

adj 1 Relatiu o pertanyent al focus.

2 distància focal objecte ÒPT Distància del punt principal objecte fins al focus objecte.

3 pla focal imatge ÒPT Pla normal a l’eix òptic del sistema en el focus imatge.

4 pla focal objecte ÒPT Pla normal a l’eix òptic del sistema en el focus objecte.

->focalitzable

focalitzable

adj FÍS i TECNOL Susceptible d’ésser focalitzat.

->focalització

■focalització

Part. sil.: fo_ca_lit_za_ci_ó

[de focal]

f FÍS i TECNOL 1 1 Acció de focalitzar;

2 l’efecte.

2 Acció de concentrar un feix de partícules al voltant d’una trajectòria ideal.

->focalitzar

■focalitzar

v tr 1 FÍS i TECNOL Fer convergir (una radiació, un feix, etc.), en un punt, que hom sovint anomena focus.

2 Centrar l’atenció en un tema central. L’autor ha focalitzat l’estudi en els efectes del tabac sobre els fumadors passius.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: focalitzar

GERUNDI: focalitzant

PARTICIPI: focalitzat, focalitzada, focalitzats, focalitzades

INDICATIU PRESENT: focalitzo, focalitzes, focalitza, focalitzem, focalitzeu, focalitzen

INDICATIU IMPERFET: focalitzava, focalitzaves, focalitzava, focalitzàvem, focalitzàveu, focalitzaven

INDICATIU PASSAT: focalitzí, focalitzares, focalitzà, focalitzàrem, focalitzàreu, focalitzaren

INDICATIU FUTUR: focalitzaré, focalitzaràs, focalitzarà, focalitzarem, focalitzareu, focalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: focalitzaria, focalitzaries, focalitzaria, focalitzaríem, focalitzaríeu, focalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: focalitzi, focalitzis, focalitzi, focalitzem, focalitzeu, focalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: focalitzés, focalitzessis, focalitzés, focalitzéssim, focalitzéssiu, focalitzessin

IMPERATIU: focalitza, focalitzi, focalitzem, focalitzeu, focalitzin

->focènids

focènids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels cetacis, subordre dels odontocets, que comprèn els marsuïns, molt semblants als dofins.

2 sing Mamífer de la família dels focènids.

->foceu

■foceu -ea

Part. sil.: fo_ceu

adj i m i f De Focea (antiga ciutat de l’Àsia Menor).

->fòcids

■fòcids

m ZOOL 1 pl Família de carnívors del subordre dels pinnípedes, adaptats a la vida aquàtica, amb les potes posteriors reduïdes i girades enrere, no aptes per a caminar, que comprèn les foques i els elefants marins.

2 sing Carnívor de la família dels fòcids.

->focomèlia

focomèlia

Part. sil.: fo_co_mè_li_a

f PAT Monstruositat en la qual els segments mitjans dels membres són atrofiats i reduïts de llargària, de manera que les mans i els peus sembla que s’insereixen directament al tronc, com en les foques.

->focus

■focus

[del ll. focus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Punt on neix o d’on procedeix una cosa expandible de diversos punts.

2 FÍS Punt on convergeixen els raigs d’un feix de radiacions.

3 focus coherents ÒPT Focus que emeten raigs coherents de llum.

4 focus imatge ÒPT Punt on convergeixen els raigs de llum que han incidit sobre el sistema paral·lelament a l’eix òptic.

5 focus objecte ÒPT Punt on convergeixen els raigs de llum que, després de travessar el sistema, són paral·lels a l’eix òptic.

6 focus sísmic GEOF Hipocentre.

2 1 fogar¹ 2.

2 focus infecciós PAT Localització, arreu de l’organisme, on formen colònies, de microbis de qualsevol mena que determinen trastorns tòxics a distància i alteracions de la temperatura.

3 GEOM Punt la distància del qual a qualsevol dels punts d’una corba pot ésser expressada com una funció racional de les coordenades dels punts.

4 LING Part de major interès comunicatiu d’un enunciat, que el parlant subratlla mitjançant l’èmfasi.

5 LUM Llum de gran potència que concentra molta intensitat de llum, sobre un lloc concret.

->foehn

■foehn

m METEOR Vent descendent, càlid i sec, que bufa a sotavent d’una serralada, que fa augmentar ràpidament la temperatura i provoca la fosa de la neu. Efecte foehn.

->fofo

■fofo -a

[d’origen expressiu; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Tou i de poca consistència.

->fogaina

■fogaina

Part. sil.: fo_gai_na

[de foc i -aina; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Fogar, especialment sense engraellat.

2 QUÍM IND Fogar cobert amb una planxa de ferro on són posats a escalfar els calderons de l’aiguacuit.

3 EBEN Cambra d’escalfar les cales per als aplacats que fan els ebenistes a sota de la qual hi ha la llar de foc.

->fogainer

■fogainer -a

Part. sil.: fo_gai_ner

[de fogaina; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f Fogoner.

->fogal

■fogal

[de foc]

m FITOPAT Malura de certs arbres, com les oliveres i les sureres, consistent en el podriment de l’escorça.

->fogall

■fogall

[de foc; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m fogar¹.

->fogalleig

■fogalleig

Part. sil.: fo_ga_lleig

[de fogallejar]

m 1 Acció de fogallejar;

2 l’efecte.

->fogallejar

■fogallejar

[de fogall; 1a FONT: s. XX, Carner]

v intr Flamejar i espurnejar una cosa encesa i agitada al vent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fogallejar

GERUNDI: fogallejant

PARTICIPI: fogallejat, fogallejada, fogallejats, fogallejades

INDICATIU PRESENT: fogallejo, fogalleges, fogalleja, fogallegem, fogallegeu, fogallegen

INDICATIU IMPERFET: fogallejava, fogallejaves, fogallejava, fogallejàvem, fogallejàveu, fogallejaven

INDICATIU PASSAT: fogallegí, fogallejares, fogallejà, fogallejàrem, fogallejàreu, fogallejaren

INDICATIU FUTUR: fogallejaré, fogallejaràs, fogallejarà, fogallejarem, fogallejareu, fogallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fogallejaria, fogallejaries, fogallejaria, fogallejaríem, fogallejaríeu, fogallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fogallegi, fogallegis, fogallegi, fogallegem, fogallegeu, fogallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fogallegés, fogallegessis, fogallegés, fogallegéssim, fogallegéssiu, fogallegessin

IMPERATIU: fogalleja, fogallegi, fogallegem, fogallegeu, fogallegin

->foganya

■foganya

[der. del ll. focus ‘fogar, llar’ amb el sufix. -anea]

f dial Fogaina.

->fogar¹

■fogar¹

[de foc; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 TERMOT Part d’un aparell per a la producció d’energia calorífica (forn, caldera, etc.) on es produeix la combustió.

2 p ext Llar.

2 fig 1 Lloc on hi ha i des d’on irradia, es propaga, exerceix la seva influència, alguna cosa. Un fogar de civilització.

2 esp Lloc on hi ha i des d’on es propaga una malaltia encomanadissa o un mal qualsevol. Un fogar d’infecció. Un fogar de corrupció.

3 fogar rural Centre d’esbarjo i de cultura popular que hom ha creat en diversos pobles del Rosselló després del 1945.

3 METAL·L Fenomen de corrosió que apareix en els límits de gra d’un metall quan ha estat sotmès a temperatures molt elevades.

->fogar²

■fogar²

[variant de afogar¹]

v tr afogar¹. Fogar boïcs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fogar

GERUNDI: fogant

PARTICIPI: fogat, fogada, fogats, fogades

INDICATIU PRESENT: fogo, fogues, foga, foguem, fogueu, foguen

INDICATIU IMPERFET: fogava, fogaves, fogava, fogàvem, fogàveu, fogaven

INDICATIU PASSAT: foguí, fogares, fogà, fogàrem, fogàreu, fogaren

INDICATIU FUTUR: fogaré, fogaràs, fogarà, fogarem, fogareu, fogaran

INDICATIU CONDICIONAL: fogaria, fogaries, fogaria, fogaríem, fogaríeu, fogarien

SUBJUNTIU PRESENT: fogui, foguis, fogui, foguem, fogueu, foguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fogués, foguessis, fogués, foguéssim, foguéssiu, foguessin

IMPERATIU: foga, fogui, foguem, fogueu, foguin

->fogarenc

fogarenc -a

adj i m i f De Fogars de la Selva (Selva).

->fogassa

■fogassa

[del ll. vg. focacia, pl. de focacium, íd., abreviació de panis focacius ‘pa cuit a la llar o al forn, a la cendra’; 1a FONT: 980]

f ALIM 1 1 Pa bast de forma plana i rodona.

2 Pastís fet de farina, a manera de coca.

2 Peça de formatge, semblant a un pa.

->fogasser

■fogasser

[de fogassa]

m dial Motlle de fer fogassons.

->fogassó

■fogassó

[de fogassa]

m dial ALIM Fogassa de formatge tendre destinada a ésser consumida al cap de poc temps d’haver estat feta.

->fogata

■fogata

[del cast. fogata, íd.]

f 1 Foguera.

2 Cavitat petita i de poca profunditat disposada per a inflamar-hi una petita porció de pólvora.

->fogater

■fogater -a

[de foc; 1a FONT: 1815]

1 adj Foguer.

2 m i f Combatedor amb armes de foc.

3 f Foguera.

->fogatge

■fogatge

[de foc; 1a FONT: 1314]

m HIST 1 Dels segles XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.

2 Fogatjament.

3 Als regnes de Mallorca i de València, nom donat també a l’impost del monedatge o morabatí.

->fogatger

■fogatger -a

[de fogatge]

adj HIST i DR CAT Als segles XIV-XVII, dit del foc o la llar que podia ésser tingut en compte en la confecció d’un fogatjament.

->fogatjador

■fogatjador

[de fogatjar]

m HIST Persona encarregada de la confecció d’un fogatjament.

->fogatjament

■fogatjament

[de fogatjar]

m 1 HIST DR Relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l’exacció de la imposició del fogatge.

2 ant Empadronament.

->fogatjar

■fogatjar

[de fogatge; 1a FONT: 1702]

v tr 1 Incloure en un fogatjament.

2 Fer un fogatjament.

3 ant Empadronar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fogatjar

GERUNDI: fogatjant

PARTICIPI: fogatjat, fogatjada, fogatjats, fogatjades

INDICATIU PRESENT: fogatjo, fogatges, fogatja, fogatgem, fogatgeu, fogatgen

INDICATIU IMPERFET: fogatjava, fogatjaves, fogatjava, fogatjàvem, fogatjàveu, fogatjaven

INDICATIU PASSAT: fogatgí, fogatjares, fogatjà, fogatjàrem, fogatjàreu, fogatjaren

INDICATIU FUTUR: fogatjaré, fogatjaràs, fogatjarà, fogatjarem, fogatjareu, fogatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: fogatjaria, fogatjaries, fogatjaria, fogatjaríem, fogatjaríeu, fogatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: fogatgi, fogatgis, fogatgi, fogatgem, fogatgeu, fogatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: fogatgés, fogatgessis, fogatgés, fogatgéssim, fogatgéssiu, fogatgessin

IMPERATIU: fogatja, fogatgi, fogatgem, fogatgeu, fogatgin

->fogó

■fogó

Hom.: fogor

[de foc; 1a FONT: 1403]

m 1 1 TERMOT Fogar.

2 esp OFIC i LLAR Fogar instal·lat a les cuines en un buit fet en un massís d’obra en forma de taula, amb un forat lateral per a donar-hi accés a l’aire i treure’n la cendra i un forat a sobre, on hom posa allò que cal escalfar.

3 OFIC i LLAR Suport on hom col·loca un recipient per a escalfar-ne el contingut i que té un dispositiu adequat per a la combustió d’un combustible qualsevol o bé va proveït d’unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària. Un fogó elèctric. Una cuina de quatre fogons. Un fogó portàtil.

4 pl Taulell de cuina.

2 ARM cassoleta 2 4.

3 sortir de fogó Perdre la continença, especialment per ira.

->fogona

■fogona

[de fogó]

f Fogó portàtil.

->fogonada

■fogonada

[de fogó]

f 1 Quantitat de carbó, de llenya, de caliu, etc., que cap en un fogó o un fogar per a combustible.

2 Flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se.

->fogonejar

■fogonejar

[de fogó]

v tr Cremar superficialment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fogonejar

GERUNDI: fogonejant

PARTICIPI: fogonejat, fogonejada, fogonejats, fogonejades

INDICATIU PRESENT: fogonejo, fogoneges, fogoneja, fogonegem, fogonegeu, fogonegen

INDICATIU IMPERFET: fogonejava, fogonejaves, fogonejava, fogonejàvem, fogonejàveu, fogonejaven

INDICATIU PASSAT: fogonegí, fogonejares, fogonejà, fogonejàrem, fogonejàreu, fogonejaren

INDICATIU FUTUR: fogonejaré, fogonejaràs, fogonejarà, fogonejarem, fogonejareu, fogonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fogonejaria, fogonejaries, fogonejaria, fogonejaríem, fogonejaríeu, fogonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fogonegi, fogonegis, fogonegi, fogonegem, fogonegeu, fogonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fogonegés, fogonegessis, fogonegés, fogonegéssim, fogonegéssiu, fogonegessin

IMPERATIU: fogoneja, fogonegi, fogonegem, fogonegeu, fogonegin

->fogoner

■fogoner -a

[de fogó; 1a FONT: 1628]

m i f Persona que té cura del foc, d’un aparell qualsevol de calefacció, d’una màquina de vapor, etc.

->fogonet

fogonet

m 1 Fogó portàtil. Un fogonet de terrissa.

2 EXCURS Aparell petit i portàtil, format per un suport metàl·lic i una bombona o un recipient de combustible, que serveix per a escalfar el menjar.

->fogony

■fogony

[variant de fagony]

m CLIMAT Fagony.

->fogor

■fogor

Hom.: fogó

[de foc]

f Acalorament.

->fogós

■fogós -osa

[de foc; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Ple d’impuls vital; ardorós.

->fogosament

■fogosament

[de fogós]

adv Amb fogositat.

->fogositat

■fogositat

[de fogós; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de fogós.

2 Acció fogosa.

->fogot

■fogot

[de foc; 1a FONT: c. 1800]

m 1 Llenya per a fer foc en els forns de pa, calç, etc.

2 [generalment en pl] Sufocació, calrada. Tenir fogots.

->fogueig

fogueig

Part. sil.: fo_gueig

[de foguejar]

m 1 1 Acció de foguejar;

2 l’efecte.

2 de fogueig De salva. Cartutxos de fogueig.

->foguejament

■foguejament

[de foguejar]

m Acció de foguejar.

->foguejar

■foguejar

[de foc; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Sotmetre a l’acció de la flama, d’un cos incandescent. Li van foguejar la ferida amb un ferro roent. Foguejar una arma per a netejar-la.

2 fig 1 Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora.

2 p ext Avesar, exercitar, en coses difícils. No hi està gaire foguejat a pledejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: foguejar

GERUNDI: foguejant

PARTICIPI: foguejat, foguejada, foguejats, foguejades

INDICATIU PRESENT: foguejo, fogueges, fogueja, foguegem, foguegeu, foguegen

INDICATIU IMPERFET: foguejava, foguejaves, foguejava, foguejàvem, foguejàveu, foguejaven

INDICATIU PASSAT: foguegí, foguejares, foguejà, foguejàrem, foguejàreu, foguejaren

INDICATIU FUTUR: foguejaré, foguejaràs, foguejarà, foguejarem, foguejareu, foguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: foguejaria, foguejaries, foguejaria, foguejaríem, foguejaríeu, foguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: foguegi, foguegis, foguegi, foguegem, foguegeu, foguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: foguegés, foguegessis, foguegés, foguegéssim, foguegéssiu, foguegessin

IMPERATIU: fogueja, foguegi, foguegem, foguegeu, foguegin

->foguer

■foguer -a

[de foc; 1a FONT: c. 1405]

1 1 adj Que serveix per a fer foc.

2 m Tros d’acer que serveix per a fer sortir espurnes d’un tros de sílex.

3 pedra foguera Tros de sílex que, rascat amb un foguer, treu espurnes.

2 m A la farga catalana, treballador que dirigia l’operació al forn.

3 f Munt de llenya o altra matèria combustible que hom encén a terra i a l’aire lliure.

->foguerada

■foguerada

[de foguer; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Foc de molta flama.

2 Rojor que puja a la cara; calrada.

3 MED 1 Erupció sobtada i generalitzada.

2 Cremada, especialment la produïda per una escopetada.

->foguerer

■foguerer -a

m i f FOLK Membre de les comissions encarregades de l’organització de la festa de les fogueres de Sant Joan, a Alacant.

->fogueró

■fogueró

[de foc; 1a FONT: 1494]

m 1 Foc petit.

2 1 Foguera.

2 [escrit en majúscula] pl esp FOLK Festa popular que se celebra a Mallorca la vigília de la festa de Sant Antoni Abat (17 de gener) en diversos pobles des Pla (sa Pobla, Muro), en què hom encén foguerons pels carrers.

->föhn

■föhn^* [fén]

[alem ] m METEOR Foehn.

->foia

■foia

Part. sil.: fo_ia

[del ll. fŏvĕa ‘clot’, cat. ant. fòvia; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f GEOG Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.

->foide

foide

Part. sil.: foi_de

m MINERAL Feldspatoide.

->foídic

foídic -a

Part. sil.: fo_í_dic

adj MINERAL Feldspatoídic.

->foie gras

■foie gras^* [fwàɣɾás]

[mot fr., ‘fetge gras’; 1a FONT: c. 1920]

m inv ALIM Pasta feta amb fetge d’oca o d’ànec (i, sovint, de porc) i ous, mantega, tòfones, etc.

->foier

foier -a

Part. sil.: fo_ier

adj i m i f De Foios (Horta).

->foixanenc

foixanenc -a

Part. sil.: foi_xa_nenc

adj i m i f De Foixà (Baix Empordà).

->foixarda

■foixarda

Part. sil.: foi_xar_da

[alteració de fusillada, possible dissimilació de *fulillada en lloc de fol·liculada, der. del ll. follicŭlus ‘saquet’, dimin. de follis ‘sac, manxa’]

f BOT Subarbust de la família de les globulariàcies (Globularia alypum), de fulles lanceolades i capítols terminals de flors blaves.

->foixenc

foixenc -a

Part. sil.: foi_xenc

adj i m i f De Foix (ciutat d’Occitània) o del País de Foix (territori d’Occitània).

->fòlada

■fòlada

f ZOOL Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels folàdids (Pholas dactylus), amb conquilla de valves iguals i allargades, sense xarnera i amb estriacions denticulades.

->folàdids

folàdids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, que inclou espècies perforants com la fòlada.

2 sing Mol·lusc de la família dels folàdids.

->folc

■folc

[del germ. fulk ‘tropa, batalló de guerrers’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m Ramat.

->folcat

■folcat

[de folc]

m ant Folc, ramat.

->folga

■folga

[de folgar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 Folgança.

2 Cosa que hom diu jocosament, festivament.

->folgadament

■folgadament

[de folgat]

adv D’una manera folgada. Viure folgadament.

->folgança

■folgança

[de folgar; 1a FONT: s. XV]

f 1 Acció de folgar.

2 Qualitat de folgat, amplitud, llibertat de moviments.

->folgar

■folgar

[del ll. td. follĭcare ‘panteixar, esbufegar; anar balder’, der. de fŏllis ‘manxa’; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr 1 Fer festa, reposar de treballar. Entre vacances i vagues, folguen gairebé tot l’any.

2 Passar el temps divertint-se. Anaven a folgar a l’hostal de l’Arengada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: folgar

GERUNDI: folgant

PARTICIPI: folgat, folgada, folgats, folgades

INDICATIU PRESENT: folgo, folgues, folga, folguem, folgueu, folguen

INDICATIU IMPERFET: folgava, folgaves, folgava, folgàvem, folgàveu, folgaven

INDICATIU PASSAT: folguí, folgares, folgà, folgàrem, folgàreu, folgaren

INDICATIU FUTUR: folgaré, folgaràs, folgarà, folgarem, folgareu, folgaran

INDICATIU CONDICIONAL: folgaria, folgaries, folgaria, folgaríem, folgaríeu, folgarien

SUBJUNTIU PRESENT: folgui, folguis, folgui, folguem, folgueu, folguin

SUBJUNTIU IMPERFET: folgués, folguessis, folgués, folguéssim, folguéssiu, folguessin

IMPERATIU: folga, folgui, folguem, folgueu, folguin

->folgat

■folgat -ada

[de folgar]

adj 1 Dit d’un vestit o una peça de vestir que no estreny. Unes faldilles folgades.

2 fig Sense estretors, especialment econòmiques. Una posició folgada. Una vida folgada.

->folgós

■folgós -osa

[de folgar]

adj Amic de folgues, de divertir-se fent barrila, dient jocositats, etc.

->folguera

■folguera

[variant de falguera]

f BOT falguera 2.

->folguerila

■folguerila

[dimin. de folguera]

f BOT Pteridòfit de la família de les polipodiàcies (Cosentinia vellea), de frondes bipinnatisectes cobertes de pèls blanquinosos, que habita a les fissures de les roques de les contrades mediterrànies marítimes.

->folguerolenc

folguerolenc -a

adj i m i f De Folgueroles (Osona).

->foli

■foli

[del ll. fŏlĭum, íd.]

m 1 1 CODIC Full d’un llibre o d’un manuscrit que hom numera només per l’anvers.

2 Full de paper que fa 22 per 32 cm.

2 GEOM 1 Corba una part de la qual té una forma similar a la d’una fulla d’arbre.

2 foli de Descartes Cúbica expressada implícitament per l’equació cartesiana x³ + y³ = 3axy, on a és una constant.

3 GRÀF 1 Número que indica l’ordre de les pàgines d’un llibre, un conjunt de fulls impresos, etc.

2 Plec de quatre planes.

->foli-

■foli-

Forma prefixada del mot llatí folium, que significa ‘fulla’. Ex.: foliaci, foliífer.

->-foli

■-foli -fòlia

Forma sufixada del mot llatí folium, que significa ‘fulla’. Ex.: densifoli, caducifoli.

->folia

folia

Part. sil.: fo_li_a

f MÚS follia 2 1.

->foliaci

■foliaci -àcia

Part. sil.: fo_li_a_ci

[del ll. foliaceus, -a, -um, íd.]

adj 1 BOT Que té l’aspecte o la natura de les fulles. Sèpal foliaci.

2 Laminar.

->foliació

■foliació

Part. sil.: fo_li_a_ci_ó

[de foliar²]

f 1 1 Acció de foliar;

2 l’efecte.

2 BOT 1 Disposició relativa de les fulles dins la gemma.

2 Desenvolupament de les gemmes foliars.

3 Aparició de les fulles en els arbres i arbusts caducifolis.

3 impr GEOL Exfoliació.

4 PETROG Estructura que presenten les roques metamòrfiques segons la disposició sedimentària original, en produir-se fenòmens de recristal·lització.

->foliar¹

■foliar¹

Part. sil.: fo_li_ar

[de foli]

adj BOT Relatiu o pertanyent a la fulla.

->foliar²

■foliar²

Part. sil.: fo_li_ar

[v. foliar¹]

v tr GRÀF 1 Posar els folis a les pàgines corresponents (d’un llibre).

2 Numerar els folis (d’un manuscrit).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: foliar

GERUNDI: foliant

PARTICIPI: foliat, foliada, foliats, foliades

INDICATIU PRESENT: folio, folies, folia, foliem, folieu, folien

INDICATIU IMPERFET: foliava, foliaves, foliava, foliàvem, foliàveu, foliaven

INDICATIU PASSAT: folií, foliares, folià, foliàrem, foliàreu, foliaren

INDICATIU FUTUR: foliaré, foliaràs, foliarà, foliarem, foliareu, foliaran

INDICATIU CONDICIONAL: foliaria, foliaries, foliaria, foliaríem, foliaríeu, foliarien

SUBJUNTIU PRESENT: foliï, foliïs, foliï, foliem, folieu, foliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: foliés, foliessis, foliés, foliéssim, foliéssiu, foliessin

IMPERATIU: folia, foliï, foliem, folieu, foliïn

->-foliat

■-foliat -foliada

Forma sufixada del mot llatí folium ‘fulla’, emprada per a indicar que una planta té tal nombre o tal mena de fulles. Ex.: quadrifoliat.

->fòlic

■fòlic, àcid

FARM Àcid pteroïlglutàmic, C₁₉H₁₉N₇O₆, substància que forma part del complex vitamínic B.

->folidots

■folidots

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers de la subclasse dels euteris, recoberts de grosses escates còrnies, epidèrmiques i imbricades, sense dents i amb llengua llarga, viscosa i protràctil. Inclou la família dels mànids.

2 sing Mamífer de l’ordre dels folidots.

->foliífer

foliífer -a

Part. sil.: fo_li_í_fer

[del ll. folium ‘fulla’ i -fer]

adj BOT Que porta fulles.

->folio-

■folio-

Forma prefixada del mot llatí folium, que significa ‘fulla’. Ex.: foliòfag.

->foliocel·losi

foliocel·losi

Part. sil.: fo_li_o_cel_lo_si

f FITOPAT Malaltia dels cítrics que es manifesta per una variegació característica de les fulles en zones cloròtiques internervials.

->folíol

■folíol

Part. sil.: fo_lí_ol

[del ll. folíolum, dimin. de folium ‘fulla’]

m BOT Cadascuna de les divisions d’una fulla composta.

->foliolat

■foliolat -ada

Part. sil.: fo_li_o_lat

[de folíol]

adj BOT Que té folíols.

->foliós

■foliós -osa

Part. sil.: fo_li_ós

[del ll. foliosus, -a, -um, íd.]

adj BOT Fullós, dit especialment de les hepàtiques i dels líquens.

->foliot

foliot

Part. sil.: fo_li_ot

m RELL Esperit.

->foliota

■foliota

Part. sil.: fo_li_o_ta

f BOT Nom donat a diversos bolets del gènere Pholiota, de la família de les estrofariàcies, gairebé tots lignícoles, de carpòfor carnós que sovint conserva, en forma d’esquames, restes del vel.

->folívor

■folívor -a

adj Dit de l’animal que s’alimenta de fulles.

->folk

folk^* [fɔ́lk]

[mot angl., ‘poble’]

adj inv i m MÚS Dit d’un tipus de cançó o de música, inspirada en la cançó tradicional nord-americana.

->folklore

■folklore

[de l’angl. folklore, comp. de folk ‘poble’ i lore ‘saviesa, saber tradicional’, de la mateixa arrel de learn ‘aprendre’; 1a FONT: c. 1880]

m FOLK 1 Conjunt de tradicions (musicals, artístiques, culturals, etc.), de costums, de llegendes i de dites populars.

2 Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.

->folklòric

■folklòric -a

[de folklore; 1a FONT: 1887]

adj Relatiu o pertanyent al folklore.

->folklorista

■folklorista

[de folklore]

m i f Persona que estudia d’una manera científica els jocs, la música i els costums de caràcter popular en general o d’un grup humà en particular.

->foll

■foll -a

[del ll. fŏllis ‘bossa, sac; cap buit, boig’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adj i m i f 1 boig 1. Un home foll. És un foll. Un projecte foll. La dansa folla de les espurnes.

2 folla fembra ant Prostituta.

2 adj Referint-se a una bèstia, rabiós. Un gos foll.

->follador

■follador -a

[de follar]

adj i m i f VITIC Que folla.

->follament

■follament

[de foll; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adv Bojament.

->follar

■follar

Hom.: fullar

[probablement ll. vg. fŭllare ‘batre, batanar’, der. td. del ll. fŭllo, -ōnis ‘batanador’, d’on ’batre, fer malbé’; en el sentit vulgar de ‘cardar’, calc del cast. follar, íd., del mateix origen; 1a FONT: s. XII]

v 1 tr VITIC Trepitjar el raïm per fer-ne most.

2 intr vulg Cardar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: follar

GERUNDI: follant

PARTICIPI: follat, follada, follats, follades

INDICATIU PRESENT: follo, folles, folla, follem, folleu, follen

INDICATIU IMPERFET: follava, follaves, follava, follàvem, follàveu, follaven

INDICATIU PASSAT: follí, follares, follà, follàrem, follàreu, follaren

INDICATIU FUTUR: follaré, follaràs, follarà, follarem, follareu, follaran

INDICATIU CONDICIONAL: follaria, follaries, follaria, follaríem, follaríeu, follarien

SUBJUNTIU PRESENT: folli, follis, folli, follem, folleu, follin

SUBJUNTIU IMPERFET: follés, follessis, follés, folléssim, folléssiu, follessin

IMPERATIU: folla, folli, follem, folleu, follin

->follejar

■follejar

Hom.: fullejar

[de foll; 1a FONT: s. XIV]

v intr Bogejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: follejar

GERUNDI: follejant

PARTICIPI: follejat, follejada, follejats, follejades

INDICATIU PRESENT: follejo, folleges, folleja, follegem, follegeu, follegen

INDICATIU IMPERFET: follejava, follejaves, follejava, follejàvem, follejàveu, follejaven

INDICATIU PASSAT: follegí, follejares, follejà, follejàrem, follejàreu, follejaren

INDICATIU FUTUR: follejaré, follejaràs, follejarà, follejarem, follejareu, follejaran

INDICATIU CONDICIONAL: follejaria, follejaries, follejaria, follejaríem, follejaríeu, follejarien

SUBJUNTIU PRESENT: follegi, follegis, follegi, follegem, follegeu, follegin

SUBJUNTIU IMPERFET: follegés, follegessis, follegés, follegéssim, follegéssiu, follegessin

IMPERATIU: folleja, follegi, follegem, follegeu, follegin

->follet

■follet

Hom.: fullet

[de foll; 1a FONT: 1670, DTo.]

m 1 FOLK Esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc.

2 Ventada que arremolina la pols.

->follia

■follia

Part. sil.: fo_lli_a

[de foll; 1a FONT: c. 1080]

f 1 1 Qualitat de foll; bogeria.

2 Estat de foll.

2 MÚS 1 Dansa d’origen popular, molt alegre, possiblement provinent de Portugal.

2 Corranda.

->folliaire

■folliaire

Part. sil.: fo_lli_ai_re

[de follia]

m i f MÚS Persona que compon o canta follies.

->fol·licle

■fol·licle

[del ll. follicŭlus ‘petit sac o embolcall’]

m 1 BOT Fruit sec, monocarpel·lar, polispèrmic i dehiscent per la sutura ventral.

2 ANAT ANIM 1 Cripta o sac petit (invaginació) de la pell o les mucoses, generalment de funció secretora.

2 fol·licle de De Graaf Vesícula que conté l’òvul o cèl·lula germinal de la femella.

3 fol·licle pilós Aparell format per un pèl i la glàndula que genera la capa àcida de la pell.

4 fol·licle primitiu Fol·licle de Graaf no madur, en procés de desenvolupament.

5 fol·licle sebaci Glàndula sebàcia.

6 fol·licle tuberculós Lesió anatomicopatològica típica que produeix el bacil de Koch en els teixits.

->fol·licular

■fol·licular

[del ll. folliculare, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al fol·licle.

2 Semblant a un fol·licle.

3 ANAT ANIM Que afecta el fol·licle.

->fol·liculina

fol·liculina

[del ll. follicŭlus i -ina]

f [C₁₈H₂₂O₂] BIOL Hormona esteroide secretada i continguda en els fol·licles de Graaf de l’ovari dels vertebrats.

->fol·liculitis

■fol·liculitis

f PAT Inflamació dels fol·licles, especialment dels pilosos.

->folliga

■folliga

[del ll. fŭlix, -ĭcis, íd.]

f ORNIT Fotja.

->follor

■follor

[de foll; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Follia, bogeria.

->folondres

■folondres

[d’origen incert, potser alteració d’un ant. mot nàutic mallorquí, folondrar-se ‘decantar-se’, alteració de esfondrar-se]

Mot emprat en l’expressió anar (o caure, o pegar) de folondres loc adv dial Caure de costat.

->folradura

■folradura

[de folrar; 1a FONT: 1306]

f 1 Folre.

2 esp Pell de certs animals preparada perquè serveixi per a folrar o guarnir vestits, capells, etc.