->subexposar

subexposar

Part. sil.: sub_ex_po_sar

[de exposar]

v tr FOTOG Sotmetre (una emulsió fotosensible) a una exposició insuficient.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subexposar

GERUNDI: subexposant

PARTICIPI: subexposat, subexposada, subexposats, subexposades

INDICATIU PRESENT: subexposo, subexposes, subexposa, subexposem, subexposeu, subexposen

INDICATIU IMPERFET: subexposava, subexposaves, subexposava, subexposàvem, subexposàveu, subexposaven

INDICATIU PASSAT: subexposí, subexposares, subexposà, subexposàrem, subexposàreu, subexposaren

INDICATIU FUTUR: subexposaré, subexposaràs, subexposarà, subexposarem, subexposareu, subexposaran

INDICATIU CONDICIONAL: subexposaria, subexposaries, subexposaria, subexposaríem, subexposaríeu, subexposarien

SUBJUNTIU PRESENT: subexposi, subexposis, subexposi, subexposem, subexposeu, subexposin

SUBJUNTIU IMPERFET: subexposés, subexposessis, subexposés, subexposéssim, subexposéssiu, subexposessin

IMPERATIU: subexposa, subexposi, subexposem, subexposeu, subexposin

->subexposició

■subexposició

Part. sil.: sub_ex_po_si_ci_ó

[de exposició]

f FOTOG 1 Acció de subexposar;

2 l’efecte.

->subfamília

■subfamília

Part. sil.: sub_fa_mí_li_a

[de família]

f BIOL Divisió taxonòmica d’ordre inferior a la família i que comprèn un determinat nombre de gèneres.

->subfebril

subfebril

[de febril]

adj MED i PAT Dit de l’estat de lleugera hipertèrmia, entre 37 i 37,8°C, de llarga durada, estat anomenat de subfebrilitat.

->subfluvial

■subfluvial

Part. sil.: sub_flu_vi_al

[de fluvial]

adj GEOG Relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies tot al llarg d’una vall i als processos que en resulten.

->subfrènic

subfrènic -a

adj ANAT ANIM Situat sota el diafragma, anomenat també subdiafragmàtic.

->subfusell

■subfusell

[de fusell¹]

m ARM Arma de foc automàtica de canó curt, que es maneja amb les dues mans i pot disparar a ràfegues, i que es pot considerar evolució de la pistola metralladora i antecedent del fusell d’assalt.

->subfusió

■subfusió

Part. sil.: sub_fu_si_ó

f 1 FÍS Permanència d’un cos en estat líquid a una temperatura inferior a la de fusió.

2 METEOR Permanència de l’aigua en estat líquid a una temperatura inferior al punt de congelació.

->subgènere

■subgènere

[de gènere]

m BIOL Entitat taxonòmica inferior al gènere i superior a l’espècie.

->subglacial

■subglacial

Part. sil.: sub_gla_ci_al

adj GEOMORF Dit del procés erosiu i de les formes resultants que tenen lloc sota el glaç d’una glacera de vall o d’un inlandsis.

->subgravetat

subgravetat

[de gravetat]

f FÍS i ASTRON Estat d’un cos sotmès a una gravetat inferior a la corresponent a la superfície terrestre.

->subgrup

■subgrup

[de grup]

m 1 Subdivisió d’un grup, grup subordinat.

2 ÀLG Qualsevol subconjunt H d’un grup (G, +) tal, que és estable per a l’operació del grup i té estructura de grup mitjançant aquesta operació induïda; és un subconjunt no buit tal, que si x, y són d’ell, el resultat x-y també hi pertany.

->subharmònic

■subharmònic -a

[de harmònic]

1 adj MAT Dit de qualsevol funció real de dues variables u(x, y) que tingui segones derivades parcials contínues en el seu domini de definició.

2 m FÍS i ELECTROAC Cadascuna de les magnituds sinusoïdals la freqüència de la qual és un submúltiple enter de la freqüència fonamental.

->subhasta

■subhasta

[de subhastar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Sistema de venda pública consistent a atorgar una cosa al millor postor, és a dir, a la persona que n’ofereix un preu més elevat.

2 Adjudicació al millor postor d’una obra a executar, de l’abast de provisions, etc.

3 DR ADM Sistema que utilitza l’administració per a adjudicar els contractes, concessions, arrendaments, aprofitament de béns comunals, serveis de recaptació i cobrament, etc., administratius als particulars que ofereixen condicions econòmiques més avantatjoses.

4 DR PROC Venda pública que fa l’autoritat judicial dels béns embargats d’un deutor que hom adjudica al millor postor, per tal de satisfer amb el seu preu els creditors que l’han demanada.

5 subhasta a la baixa Subhasta en la qual el preu resta fixat en sentit descendent, és a dir, que les xifres que el subhastador proclama van de més a menys.

->subhastador

■subhastador -a

[de subhastar]

adj i m i f Que subhasta.

->subhastar

■subhastar

[del ll. td. subhastare, íd., format a partir de la frase sub hasta vendere ‘vendre sota l’asta’, perquè els béns confiscats als deutors del fisc es venien al millor postor, col·locats sota una asta com a símbol de la propietat pública; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

v tr Vendre, adjudicar, en subhasta. Subhastar un pis, una obra d’art.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subhastar

GERUNDI: subhastant

PARTICIPI: subhastat, subhastada, subhastats, subhastades

INDICATIU PRESENT: subhasto, subhastes, subhasta, subhastem, subhasteu, subhasten

INDICATIU IMPERFET: subhastava, subhastaves, subhastava, subhastàvem, subhastàveu, subhastaven

INDICATIU PASSAT: subhastí, subhastares, subhastà, subhastàrem, subhastàreu, subhastaren

INDICATIU FUTUR: subhastaré, subhastaràs, subhastarà, subhastarem, subhastareu, subhastaran

INDICATIU CONDICIONAL: subhastaria, subhastaries, subhastaria, subhastaríem, subhastaríeu, subhastarien

SUBJUNTIU PRESENT: subhasti, subhastis, subhasti, subhastem, subhasteu, subhastin

SUBJUNTIU IMPERFET: subhastés, subhastessis, subhastés, subhastéssim, subhastéssiu, subhastessin

IMPERATIU: subhasta, subhasti, subhastem, subhasteu, subhastin

->subhipoteca

■subhipoteca

[de hipoteca¹]

f DR Acció d’hipotecar una hipoteca voluntària.

->subicterícia

subicterícia

Part. sil.: sub_ic_te_rí_ci_a

f PAT Icterícia lleugera.

->subíndex

■subíndex

Part. sil.: sub_ín_dex

[de índex]

m 1 MAT Índex que hom col·loca sota un símbol, generalment a la dreta.

2 INFORM Clau usada en certs llenguatges de programació per a identificar i seleccionar un element dins d’una taula.

->subinfeudació

■subinfeudació

Part. sil.: sub_in_feu_da_ci_ó

f HIST DR Infeudació sota una altra, que constitueix un feu subordinat del primer.

->subinfeudar

■subinfeudar

Part. sil.: sub_in_feu_dar

v tr HIST DR Posar un feu sota un altre, fent-lo subordinat d’aquest.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subinfeudar

GERUNDI: subinfeudant

PARTICIPI: subinfeudat, subinfeudada, subinfeudats, subinfeudades

INDICATIU PRESENT: subinfeudo, subinfeudes, subinfeuda, subinfeudem, subinfeudeu, subinfeuden

INDICATIU IMPERFET: subinfeudava, subinfeudaves, subinfeudava, subinfeudàvem, subinfeudàveu, subinfeudaven

INDICATIU PASSAT: subinfeudí, subinfeudares, subinfeudà, subinfeudàrem, subinfeudàreu, subinfeudaren

INDICATIU FUTUR: subinfeudaré, subinfeudaràs, subinfeudarà, subinfeudarem, subinfeudareu, subinfeudaran

INDICATIU CONDICIONAL: subinfeudaria, subinfeudaries, subinfeudaria, subinfeudaríem, subinfeudaríeu, subinfeudarien

SUBJUNTIU PRESENT: subinfeudi, subinfeudis, subinfeudi, subinfeudem, subinfeudeu, subinfeudin

SUBJUNTIU IMPERFET: subinfeudés, subinfeudessis, subinfeudés, subinfeudéssim, subinfeudéssiu, subinfeudessin

IMPERATIU: subinfeuda, subinfeudi, subinfeudem, subinfeudeu, subinfeudin

->subinspecció

■subinspecció

Part. sil.: sub_ins_pec_ci_ó

f Sotsinspecció.

->subinspector

■subinspector -a

m i f Sotsinspector.

->subintrant

■subintrant

adj PAT Dit dels accessos o paroxismes que subintren.

->subintrar

■subintrar

v intr PAT Començar un accés febril abans d’acabar l’anterior.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subintrar

GERUNDI: subintrant

PARTICIPI: subintrat, subintrada, subintrats, subintrades

INDICATIU PRESENT: subintro, subintres, subintra, subintrem, subintreu, subintren

INDICATIU IMPERFET: subintrava, subintraves, subintrava, subintràvem, subintràveu, subintraven

INDICATIU PASSAT: subintrí, subintrares, subintrà, subintràrem, subintràreu, subintraren

INDICATIU FUTUR: subintraré, subintraràs, subintrarà, subintrarem, subintrareu, subintraran

INDICATIU CONDICIONAL: subintraria, subintraries, subintraria, subintraríem, subintraríeu, subintrarien

SUBJUNTIU PRESENT: subintri, subintris, subintri, subintrem, subintreu, subintrin

SUBJUNTIU IMPERFET: subintrés, subintressis, subintrés, subintréssim, subintréssiu, subintressin

IMPERATIU: subintra, subintri, subintrem, subintreu, subintrin

->sub iudice

sub iudice^* [subjúðitʃe, subjúðise]

[llat ] loc adj Locució que significa ‘sota el jutge’, usada per a indicar problemes encara no resolts o opinions encara discutides. L’atribució d’aquesta obra a Aristòtil és encara ‘sub iudice’.

->subjacent

■subjacent

[de jacent; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Situat sota, més avall.

2 estructura (o representació) subjacent LING Estructura o representació abstracta d’una entitat lingüística (mot complex, oració, etc.) postulada en l’anàlisi gramatical o generada per una gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb l’estructura immediata dels fets empírics.

->subjecció

■subjecció

Part. sil.: sub_jec_ci_ó

[del ll. subjectio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 El fet d’estar subjecte.

2 L’estat i la condició de qui està subjecte.

3 Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element.

4 RET Figura retòrica consistent en el fet que la persona que parla o escriu fa preguntes a les quals ella mateixa respon.

->subjectador

■subjectador -a

[de subjectar]

adj i m i f Que subjecta.

->subjectament

■subjectament

[de subjecte]

adv Amb subjecció.

->subjectar

■subjectar

[del ll. subjectare, freqüentatiu de subjicĕre, íd.; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

v tr Tenir subjecte algú o alguna cosa. El van subjectar amb cadenes a la paret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subjectar

GERUNDI: subjectant

PARTICIPI: subjectat, subjectada, subjectats, subjectades

INDICATIU PRESENT: subjecto, subjectes, subjecta, subjectem, subjecteu, subjecten

INDICATIU IMPERFET: subjectava, subjectaves, subjectava, subjectàvem, subjectàveu, subjectaven

INDICATIU PASSAT: subjectí, subjectares, subjectà, subjectàrem, subjectàreu, subjectaren

INDICATIU FUTUR: subjectaré, subjectaràs, subjectarà, subjectarem, subjectareu, subjectaran

INDICATIU CONDICIONAL: subjectaria, subjectaries, subjectaria, subjectaríem, subjectaríeu, subjectarien

SUBJUNTIU PRESENT: subjecti, subjectis, subjecti, subjectem, subjecteu, subjectin

SUBJUNTIU IMPERFET: subjectés, subjectessis, subjectés, subjectéssim, subjectéssiu, subjectessin

IMPERATIU: subjecta, subjecti, subjectem, subjecteu, subjectin

->subjecte

■subjecte -a

[del ll. td. subjectum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Dit d’una cosa sotmesa a l’acció d’una altra que la priva de separar-se’n, que no la deixa anar. Dos guàrdies el tenien subjecte perquè no se’ns escapés.

2 adj 1 Sotmès al poder o domini d’un altre, obligat a obeir-lo. La Jamaica està subjecta a la Gran Bretanya.

2 Sotmès a una necessitat inevitable. Tots estem subjectes a la mort.

3 Sotmès a tal o tal contingència. Els homes estan sempre subjectes a la temptació, a l’error, a les malalties.

4 abs És un amo que té els criats molt subjectes.

3 m 1 Persona innominada, a què hom vol referir-se d’una manera anònima, imprecisa o àdhuc menyspreadora. És un subjecte perillós.

2 FILOS Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.

4 m 1 DR ADM Titular d’un òrgan administratiu que actuï en interès de l’administració.

2 subjecte del delicte DR PEN Responsable actiu o passiu de fets penables.

3 subjecte del dret DR CIV Titular d’un dret o d’un interès jurídicament protegit, com ara les persones físiques i jurídiques, la societat i l’estat.

5 m GRAM 1 Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat.

2 subjecte el·líptic Subjecte d’una oració que no és representat en l’estructura superficial.

3 subjecte gramatical Subjecte d’una oració que concorda amb el verb, però que no és necessàriament el subjecte lògic de l’oració en què apareix.

4 subjecte lògic Element que és el subjecte des del punt de vista de les relacions logicosemàntiques.

5 subjecte psicològic Element de l’oració expressat emfàticament pel parlant, el qual, doncs, l’hi situa en primer terme.

6 m LÒG 1 En un judici o proposició, allò de què hom afirma o nega alguna cosa, dita predicat.

2 Assumpte o matèria, qualsevol cosa de què hom parla, de què hom pot afirmar una qualitat, un predicat o atribut, una relació, etc.

7 m MED Persona innominada sotmesa a un tractament, una observació o una experimentació.

8 m MÚS Tema d’una composició contrapuntística, en especial de la fuga.

9 subjecte econòmic ECON Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.

->subjectiu

■subjectiu -iva

Part. sil.: sub_jec_tiu

[del ll. td. subjectivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al subjecte.

2 esp Dit del que només és propi del subjecte, de la subjectivitat. S’oposa a objectiu.

3 MED Dit dels símptomes que són percebuts pel malalt mateix.

4 economia subjectiva ECON Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.

->subjectivament

■subjectivament

[de subjectiu]

adv D’una manera subjectiva.

->subjectivar

■subjectivar

[de subjectiu]

v tr Fer subjectiu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subjectivar

GERUNDI: subjectivant

PARTICIPI: subjectivat, subjectivada, subjectivats, subjectivades

INDICATIU PRESENT: subjectivo, subjectives, subjectiva, subjectivem, subjectiveu, subjectiven

INDICATIU IMPERFET: subjectivava, subjectivaves, subjectivava, subjectivàvem, subjectivàveu, subjectivaven

INDICATIU PASSAT: subjectiví, subjectivares, subjectivà, subjectivàrem, subjectivàreu, subjectivaren

INDICATIU FUTUR: subjectivaré, subjectivaràs, subjectivarà, subjectivarem, subjectivareu, subjectivaran

INDICATIU CONDICIONAL: subjectivaria, subjectivaries, subjectivaria, subjectivaríem, subjectivaríeu, subjectivarien

SUBJUNTIU PRESENT: subjectivi, subjectivis, subjectivi, subjectivem, subjectiveu, subjectivin

SUBJUNTIU IMPERFET: subjectivés, subjectivessis, subjectivés, subjectivéssim, subjectivéssiu, subjectivessin

IMPERATIU: subjectiva, subjectivi, subjectivem, subjectiveu, subjectivin

->subjectivisme

■subjectivisme

[de subjectiu]

m FILOS Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat.

->subjectivista

■subjectivista

[de subjectiu]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al subjectivisme.

2 m i f Partidari del subjectivisme.

2 adj subjectiu 2.

->subjectivitat

■subjectivitat

[de subjectiu]

f Qualitat de subjectiu.

->subjugable

■subjugable

[de subjugar]

adj Que pot ésser subjugat.

->subjugació

■subjugació

Part. sil.: sub_ju_ga_ci_ó

[del ll. td. subjugatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de subjugar;

2 l’efecte.

->subjugador

■subjugador -a

[del ll. td. subjugator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que subjuga.

->subjugar

■subjugar

[del ll. td. subjugare, íd.; 1a FONT: 1309]

v tr 1 Posar sota el jou. Subjugar els bous per a llaurar.

2 Sotmetre al poder, a la força vencedora, d’algú. Els romans subjugaren un gran nombre de pobles. Subjugar les males passions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subjugar

GERUNDI: subjugant

PARTICIPI: subjugat, subjugada, subjugats, subjugades

INDICATIU PRESENT: subjugo, subjugues, subjuga, subjuguem, subjugueu, subjuguen

INDICATIU IMPERFET: subjugava, subjugaves, subjugava, subjugàvem, subjugàveu, subjugaven

INDICATIU PASSAT: subjuguí, subjugares, subjugà, subjugàrem, subjugàreu, subjugaren

INDICATIU FUTUR: subjugaré, subjugaràs, subjugarà, subjugarem, subjugareu, subjugaran

INDICATIU CONDICIONAL: subjugaria, subjugaries, subjugaria, subjugaríem, subjugaríeu, subjugarien

SUBJUNTIU PRESENT: subjugui, subjuguis, subjugui, subjuguem, subjugueu, subjuguin

SUBJUNTIU IMPERFET: subjugués, subjuguessis, subjugués, subjuguéssim, subjuguéssiu, subjuguessin

IMPERATIU: subjuga, subjugui, subjuguem, subjugueu, subjuguin

->subjuntiu

■subjuntiu -iva

Part. sil.: sub_jun_tiu

[del ll. td. subjunctivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Adjuntat com a terme subordinat.

2 mode subjuntiu (o simplement subjuntiu) GRAM Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.

3 vocal subjuntiva FON Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant.

->subletal

■subletal

Part. sil.: sub_le_tal

adj MED i TERAP Dit de les dosis inferiors a les mortals.

->sublim

■sublim

[del ll. sublimis, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj i m ESTÈT Dit d’allò que suscita una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, pel fet que ultrapassa la comprensió humana.

->sublimable

■sublimable

[de sublimar]

adj Susceptible de sublimació.

->sublimació

■sublimació

Part. sil.: su_bli_ma_ci_ó

[del ll. td. sublimatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de sublimar;

2 l’efecte.

2 FÍS i QUÍM Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.

3 PSIQ Procés inconscient de l’ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores (ciència, art, etc.).

->sublimador

sublimador

[del ll. td. sublimator, -ōris, íd.]

m QUÍM Aparell que serveix per a efectuar sublimacions.

->sublimar

■sublimar

[del ll. sublimare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 Exaltar, elevar a una altura excelsa. En el discurs de presa de possessió sublimà els seus precedessors.

2 QUÍM i FÍS Fer passar una substància de l’estat sòlid al gasós i d’aquest al sòlid sense passar per l’estat líquid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sublimar

GERUNDI: sublimant

PARTICIPI: sublimat, sublimada, sublimats, sublimades

INDICATIU PRESENT: sublimo, sublimes, sublima, sublimem, sublimeu, sublimen

INDICATIU IMPERFET: sublimava, sublimaves, sublimava, sublimàvem, sublimàveu, sublimaven

INDICATIU PASSAT: sublimí, sublimares, sublimà, sublimàrem, sublimàreu, sublimaren

INDICATIU FUTUR: sublimaré, sublimaràs, sublimarà, sublimarem, sublimareu, sublimaran

INDICATIU CONDICIONAL: sublimaria, sublimaries, sublimaria, sublimaríem, sublimaríeu, sublimarien

SUBJUNTIU PRESENT: sublimi, sublimis, sublimi, sublimem, sublimeu, sublimin

SUBJUNTIU IMPERFET: sublimés, sublimessis, sublimés, subliméssim, subliméssiu, sublimessin

IMPERATIU: sublima, sublimi, sublimem, sublimeu, sublimin

->sublimat

■sublimat

[del ll. sublimatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m QUÍM 1 Producte resultant d’una sublimació.

2 sublimat corrosiu obs Clorur de mercuri (II).

->sublimatori

■sublimatori -òria

[de sublimar]

adj Relatiu o pertanyent a la sublimació.

->subliminar

■subliminar

Part. sil.: sub_li_mi_nar

[de liminar]

adj FISIOL i PSIC 1 Que no arriba al llindar.

2 Dit de la percepció situada per sota del nivell de la consciència per tal com l’estímul que la provoca és massa instantani o massa feble perquè pugui ésser recordat i pres en consciència.

->sublimitat

■sublimitat

[del ll. sublimĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de sublim.

2 Cosa molt sublim.

->sublingual

■sublingual

Part. sil.: sub_lin_gual

[de lingual]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la part inferior de la llengua.

2 artèria sublingual Artèria que s’origina a partir de la lingual i que irriga la glàndula sublingual, la llengua, la boca i els músculs del maxil·lar inferior.

3 glàndula sublingual Glàndula salival situada en el sòl de la boca.

->sublitoral

sublitoral

Part. sil.: sub_li_to_ral

[de litoral]

adj i m ECOL Zona faunística litoral, des del límit de la marea baixa fins al caire de la plataforma continental, que resta habitualment submergida i només es descobreix durant les marees excepcionalment baixes, i en la qual la vida animal és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca.

->sublunar

■sublunar

Part. sil.: sub_lu_nar

[de lunar]

adj 1 Que és sota la lluna.

2 el món sublunar La terra.

->subluxació

■subluxació

Part. sil.: sub_lu_xa_ci_ó

f PAT Luxació incompleta.

->submamari

submamari -ària

[de mamari]

adj ANAT ANIM 1 Situat sota la mamella.

2 MED Que hom practica, introdueix, etc., sota la mamella.

->submarí

■submarí -ina

[de marí]

1 adj 1 Que és, creix, actua, etc., sota la superfície de la mar. Cable submarí. Volcà submarí.

2 relleu submarí GEOMORF Conjunt de relleus del fons marí.

2 m CONSTR NAV i MAR GUER 1 Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.

2 submarí de butxaca Submarí especialment projectat i construït per a realitzar operacions militars especials o per a la inspecció tècnica de bucs de vaixells, de dics, etc., o per a explotacions científiques, caracteritzat per les seves petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda.

->submarinisme

■submarinisme

[de submarí]

m MAR i ESPORT 1 Conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives.

2 Pràctica de la immersió submarina amb finalitats científiques, militars o esportives.

3 Exploració submarina.

->submarinista

■submarinista

[de submarí]

1 adj Relatiu o pertanyent al submarinisme.

2 m i f Persona que practica el submarinisme.

3 m i f Tripulant d’un submarí.

->submatitat

submatitat

f DIAG So obtingut per la percussió d’una part del cos i caracteritzat per l’elevació del to i la disminució de la sonoritat amb relació al so timpànic o clar.

->submaxil·lar

■submaxil·lar

[de maxil·lar]

adj ANAT ANIM 1 Situat sota la mandíbula inferior.

2 glàndula submaxil·lar Glàndula salival situada a la regió suprahioïdal, a la part mitjana del múscul digàstric.

->submediterrani

■submediterrani -ània

[de mediterrani]

adj 1 GEOBOT Dit de les plantes i de les comunitats vegetals que es troben a la regió mediterrània, però que tenen el seu òptim fora d’ella.

2 província submediterrània BIOGEOG Província meridional de la regió biogeogràfica eurosiberiana, que marca la transició cap a la regió mediterrània i amb un paisatge caracteritzat pel predomini del bosc caducifoli sec.

->submergibilitat

■submergibilitat

[de submergible]

f Qualitat de submergible.

->submergible

■submergible

[de submergir]

1 adj Que es pot submergir.

2 m MAR GUER 1 Submarí.

2 esp Nom donat en els primers temps dels submarins a aquells que tenien bones qualitats per a la navegació de superfície i que només se submergien ocasionalment.

->submergir

■submergir

[del ll. submergĕre, íd.; 1a FONT: 1494]

v 1 tr 1 Posar una cosa sota l’aigua o un altre líquid. És hora de submergir la sonda exploradora.

2 Cobrir l’aigua o un altre líquid alguna cosa completament. Una inundació que submergí tota la plana.

2 pron 1 Submergir-se en l’aigua de la piscina.

2 fig Se submergí en les seves pors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: submergir

GERUNDI: submergint

PARTICIPI: submergit, submergida, submergits, submergides

INDICATIU PRESENT: submergeixo, submergeixes, submergeix, submergim, submergiu, submergeixen

INDICATIU IMPERFET: submergia, submergies, submergia, submergíem, submergíeu, submergien

INDICATIU PASSAT: submergí, submergires, submergí, submergírem, submergíreu, submergiren

INDICATIU FUTUR: submergiré, submergiràs, submergirà, submergirem, submergireu, submergiran

INDICATIU CONDICIONAL: submergiria, submergiries, submergiria, submergiríem, submergiríeu, submergirien

SUBJUNTIU PRESENT: submergeixi, submergeixis, submergeixi, submergim, submergiu, submergeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: submergís, submergissis, submergís, submergíssim, submergíssiu, submergissin

IMPERATIU: submergeix, submergeixi, submergim, submergiu, submergeixin

->submersió

■submersió

Part. sil.: sub_mer_si_ó

[del ll. td. submersio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de submergir o de submergir-se;

2 l’efecte.

2 PAT Varietat d’asfíxia dels ofegats.

->submetàl·lic

■submetàl·lic -a

[de metàl·lic]

adj MINERAL Dit de la lluïssor o l’esclat d’un mineral translúcid amb un índex de refracció intermediari entre la lluïssor metàl·lica i la no metàl·lica.

->submicró

submicró

m FÍS i QUÍM Col·loide.

->submicroanàlisi

■submicroanàlisi

Part. sil.: sub_mi_cro_a_nà_li_si

[de microanàlisi]

f QUÍM ANAL Branca de l’anàlisi química en la qual les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del nanogram.

->subminiatura

subminiatura

Part. sil.: sub_mi_ni_a_tu_ra

[de miniatura]

f ELECTRÒN Denominació de certs tubs electrònics extraordinàriament petits.

->subminiaturització

subminiaturització

Part. sil.: sub_mi_ni_a_tu_rit_za_ci_ó

f ELECTRÒN Primera etapa que tingué lloc en el procés de reducció de les dimensions i el pes dels components que formen els circuits electrònics.

->subministrable

■subministrable

[de subministrar]

adj Que pot ésser subministrat.

->subministració

■subministració

Part. sil.: sub_mi_nis_tra_ci_ó

[del ll. subministratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció de subministrar.

->subministrador

■subministrador -a

[del ll. subministrator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que subministra.

->subministrament

■subministrament

[de subministrar]

m 1 Acció de subministrar.

2 La cosa subministrada.

->subministrar

■subministrar

[del ll. subministrare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Proveir algú d’allò que necessita, fornir. Subministrar queviures a l’exèrcit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subministrar

GERUNDI: subministrant

PARTICIPI: subministrat, subministrada, subministrats, subministrades

INDICATIU PRESENT: subministro, subministres, subministra, subministrem, subministreu, subministren

INDICATIU IMPERFET: subministrava, subministraves, subministrava, subministràvem, subministràveu, subministraven

INDICATIU PASSAT: subministrí, subministrares, subministrà, subministràrem, subministràreu, subministraren

INDICATIU FUTUR: subministraré, subministraràs, subministrarà, subministrarem, subministrareu, subministraran

INDICATIU CONDICIONAL: subministraria, subministraries, subministraria, subministraríem, subministraríeu, subministrarien

SUBJUNTIU PRESENT: subministri, subministris, subministri, subministrem, subministreu, subministrin

SUBJUNTIU IMPERFET: subministrés, subministressis, subministrés, subministréssim, subministréssiu, subministressin

IMPERATIU: subministra, subministri, subministrem, subministreu, subministrin

->submís

■submís -isa

[del ll. submissus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que mostra submissió. Un fill submís als seus pares.

->submisament

■submisament

[de submís]

adv Amb submissió.

->submissió

■submissió

Part. sil.: sub_mis_si_ó

[del ll. submissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de sotmetre o de sotmetre’s. La submissió dels rebels.

2 Obediència, docilitat, de l’inferior envers el superior. Mostrar submissió als seus superiors.

3 DR CIV i DR PROC Subordinació a una jurisdicció determinada, renunciant al dret del propi domicili.

4 DR PROC Acte jurídic mitjançant el qual hom renuncia al dret de demandar i d’ésser demandat davant el tribunal de la corresponent jurisdicció territorial, per a acatar la jurisdicció d’un altre tribunal.

->submòdul

submòdul

[de mòdul]

m ÀLG Qualsevol subconjunt M′ d’un mòdul M (amb anell unitari A) tal, que és estable per a les dues lleis de M i que, proveït d’aquestes lleis induïdes, és també un mòdul sobre A.

->submón

submón

m Part de la societat que constitueix una unitat definida i limitada. El submón delictiu, de la pobresa.

->submúltiple

■submúltiple -a

[de múltiple²]

1 adj Dit del nombre o la quantitat contingut en un altre un nombre exacte de vegades.

2 m ARIT i ÀLG Donat un nombre enter n, nombre m tal, que m = n/a, on a és també enter.

->submunició

submunició

Part. sil.: sub_mu_ni_ci_ó

[de munició]

f ARM Municions que omplen la carcassa de determinats tipus de bombes i que en esclatar són alliberades i s’escampen sobre una àrea extensa, gràcies al paracaigudes de què van proveïdes.

->subnasal

subnasal

[de nasal]

adj ANTROP Dit del punt craniomètric situat a la meitat de la vora inferior de les fosses nasals, en l’anomenada espina nasal.

->subnival

subnival

[de nival]

adj GEOBOT Dit de les zones d’alta muntanya que presenten condicions gairebé nivals, la neu hi roman molt de temps i la vegetació hi és pobra i esclarissada.

->subnivell

■subnivell

[de nivell]

m MIN Nivell intermedi d’una mina entre dos nivells principals o bé per sota o per sobre del principal.

->subnormal

■subnormal

[de normal]

1 f GEOM Donats una corba y = f(x) i un punt x_o d’aquesta, distància del punt de l’eix d’abscisses on la normal a la corba en x_oel talla al punt d’abscissa x_odel mateix eix.

2 adj i m i f PSIC i PEDAG Dit de la persona —infant o adolescent— que sofreix un retard mental, amb possibilitat de recuperació i, doncs, de lenta incorporació al grup dels normals.

->subnormalitat

■subnormalitat

[de subnormal]

f PAT Qualitat de subnormal.

->subnota

■subnota

[de nota]

f Nota a una nota d’un text escrit o imprès.

->subnutrició

■subnutrició

Part. sil.: sub_nu_tri_ci_ó

[de nutrició]

f FISIOL i SOCIOL Nutrició insuficient.

->suboccipital

■suboccipital

Part. sil.: sub_oc_ci_pi_tal

[de occipital]

adj ANAT ANIM Situat sota l’occipital.

->suboctava

■suboctava

Part. sil.: sub_oc_ta_va

[de octava]

f MÚS Octava sota una nota determinada.

->subocupació

■subocupació

Part. sil.: sub_o_cu_pa_ci_ó

[de ocupació]

f ECON Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació de recursos disponibles.

->subocupat

■subocupat -ada

Part. sil.: sub_o_cu_pat

[de ocupat]

adj Que treballa en activitats de productivitat i remuneració inferiors a les que li corresponen per les seves capacitats.

->subombrel·la

subombrel·la

Part. sil.: sub_om_brel_la

[de ombrel·la]

f ANAT ANIM Part ventral de l’ombrel·la.

->subopercular

■subopercular

Part. sil.: sub_o_per_cu_lar

[de opercular]

ANAT ANIM 1 adj Situat sota l’opercle.

2 m Os de membrana del crani dels peixos ossis que constitueix la part posterior de l’aparell opercular i que és situat per darrere de l’opercle.

->suborbital

■suborbital

Part. sil.: sub_or_bi_tal

[de orbital]

adj ANAT ANIM 1 Situat sota l’òrbita de l’ull.

2 MED Que hom practica, introdueix, etc., sota l’òrbita de l’ull.

->subordinable

■subordinable

[de subordinar]

adj Que pot ésser subordinat a una altra cosa.

->subordinació

■subordinació

Part. sil.: su_bor_di_na_ci_ó

[del ll. td. subordinatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Acció de subordinar.

2 El fet d’estar subordinat.

3 Submissió a l’autoritat d’un superior.

4 GRAM Construcció expansiva d’un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents.

->subordinacionisme

subordinacionisme

Part. sil.: su_bor_di_na_ci_o_nis_me

m HIST ECL Tendència teològica que estableix la subordinació del Fill respecte al Pare.

->subordinacionista

subordinacionista

Part. sil.: su_bor_di_na_ci_o_nis_ta

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al subordinacionisme.

2 m i f Seguidor del subordinacionisme.

->subordinadament

■subordinadament

[de subordinat]

adv Amb subordinació.

->subordinament

■subordinament

[de subordinar]

m Acció de subordinar.

->subordinant

■subordinant

[de subordinar]

adj GRAM Dit de tot element gramatical que en subordina un altre.

->subordinar

■subordinar

[del b. ll. subordinare, íd.; 1a FONT: 1593]

v tr 1 Posar en un rang o una classe inferior. El cap ha subordinat molts dels seus antics col·laboradors.

2 Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions.

3 Fer dependre una cosa de l’acompliment d’una altra. Subordinar una decisió al consentiment d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subordinar

GERUNDI: subordinant

PARTICIPI: subordinat, subordinada, subordinats, subordinades

INDICATIU PRESENT: subordino, subordines, subordina, subordinem, subordineu, subordinen

INDICATIU IMPERFET: subordinava, subordinaves, subordinava, subordinàvem, subordinàveu, subordinaven

INDICATIU PASSAT: subordiní, subordinares, subordinà, subordinàrem, subordinàreu, subordinaren

INDICATIU FUTUR: subordinaré, subordinaràs, subordinarà, subordinarem, subordinareu, subordinaran

INDICATIU CONDICIONAL: subordinaria, subordinaries, subordinaria, subordinaríem, subordinaríeu, subordinarien

SUBJUNTIU PRESENT: subordini, subordinis, subordini, subordinem, subordineu, subordinin

SUBJUNTIU IMPERFET: subordinés, subordinessis, subordinés, subordinéssim, subordinéssiu, subordinessin

IMPERATIU: subordina, subordini, subordinem, subordineu, subordinin

->subordinat

■subordinat -ada

[de subordinar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f Persona que està sota la dependència jeràrquica d’algú. Era molt correcte envers els seus subordinats.

2 adj GRAM Dit de tot element gramatical que depèn d’un altre. Oració subordinada.

->subordre

■subordre

Part. sil.: sub_or_dre

[de ordre]

m BIOL Divisió taxonòmica de categoria inferior a l’ordre i superior a la família.

->suborn

■suborn

[de subornar; 1a FONT: 1618]

m 1 Acció de subornar.

2 Allò amb què hom suborna.

3 suborn de funcionari DR PEN Delicte que cometen un funcionari que compleix o omet un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions a canvi de regals, oferiments o promeses , i també la persona que l’indueix a cometre’l.

->subornable

■subornable

[de subornar; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que pot ésser subornat.

->subornació

■subornació

Part. sil.: su_bor_na_ci_ó

[de subornar; 1a FONT: 1378]

f suborn 1.

->subornador

■subornador -a

[del ll. td. subornator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XVIII]

adj i m i f Que suborna.

->subornament

■subornament

[de subornar; 1a FONT: s. XVII]

m suborn 1.

->subornar

■subornar

[del ll. subornare, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr Induir algú amb diners, amb un esquer qualsevol, a fer una cosa contrària al seu deure. Van subornar un dels guardians perquè els obrís la porta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subornar

GERUNDI: subornant

PARTICIPI: subornat, subornada, subornats, subornades

INDICATIU PRESENT: suborno, subornes, suborna, subornem, suborneu, subornen

INDICATIU IMPERFET: subornava, subornaves, subornava, subornàvem, subornàveu, subornaven

INDICATIU PASSAT: suborní, subornares, subornà, subornàrem, subornàreu, subornaren

INDICATIU FUTUR: subornaré, subornaràs, subornarà, subornarem, subornareu, subornaran

INDICATIU CONDICIONAL: subornaria, subornaries, subornaria, subornaríem, subornaríeu, subornarien

SUBJUNTIU PRESENT: suborni, subornis, suborni, subornem, suborneu, subornin

SUBJUNTIU IMPERFET: subornés, subornessis, subornés, subornéssim, subornéssiu, subornessin

IMPERATIU: suborna, suborni, subornem, suborneu, subornin

->subperíode

subperíode

Part. sil.: sub_pe_rí_o_de

[de període]

m ESTRATIG Subdivisió de la unitat geocronològica període.

->subpermanent

■subpermanent

[de permanent]

adj Permanent en un grau inferior. Magnetisme subpermanent.

->subpoblació

subpoblació

Part. sil.: sub_po_bla_ci_ó

[de població]

f DEMOG Concepte demogeogràfic que considera subpoblat aquell territori on manca força de treball per a aprofitar adequadament els recursos potencials i per a permetre una vida social plena.

->subpolar

■subpolar

[de polar]

adj ASTR Dit d’un estel quan passa pel meridià sota el pol visible.

->subportadora

■subportadora

[de portadora]

f TELECOM Portadora sobre la qual hi ha una ona modulada i que és destinada a modular una altra portadora de freqüència diferent.

->subproducte

■subproducte

[de producte]

m INDÚST i TECNOL Producte obtingut en l’elaboració, la confecció, la fabricació o l’extracció d’un altre producte, anomenat principal.

->subprograma

subprograma

[de programa]

m INFORM Subrutina.

->subratllada

subratllada

Part. sil.: sub_rat_lla_da

[de subratllar]

f 1 Acció de subratllar;

2 l’efecte.

->subratllar

■subratllar

Part. sil.: sub_rat_llar

[de ratllar]

v tr 1 Traçar una ratlla sota un text o una part d’aquest. Subratlla aquesta frase, que és important.

2 fig Recalcar. L’orador subratllà la importància de la llei nova.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subratllar

GERUNDI: subratllant

PARTICIPI: subratllat, subratllada, subratllats, subratllades

INDICATIU PRESENT: subratllo, subratlles, subratlla, subratllem, subratlleu, subratllen

INDICATIU IMPERFET: subratllava, subratllaves, subratllava, subratllàvem, subratllàveu, subratllaven

INDICATIU PASSAT: subratllí, subratllares, subratllà, subratllàrem, subratllàreu, subratllaren

INDICATIU FUTUR: subratllaré, subratllaràs, subratllarà, subratllarem, subratllareu, subratllaran

INDICATIU CONDICIONAL: subratllaria, subratllaries, subratllaria, subratllaríem, subratllaríeu, subratllarien

SUBJUNTIU PRESENT: subratlli, subratllis, subratlli, subratllem, subratlleu, subratllin

SUBJUNTIU IMPERFET: subratllés, subratllessis, subratllés, subratlléssim, subratlléssiu, subratllessin

IMPERATIU: subratlla, subratlli, subratllem, subratlleu, subratllin

->subrefredament

■subrefredament

Part. sil.: sub_re_fre_da_ment

[de refredament]

m REFRIG Operació que consisteix a refredar el fluid condensat a una temperatura inferior a la de condensació, per tal d’augmentar el rendiment d’una instal·lació de refrigeració.

->subrem

■subrem

Part. sil.: sub_rem

[de rem¹]

m 1 En el bosc baix, part del rem on es localitza la tallada d’un any.

2 SUR En una sureda, part del bosc on es localitza l’àrea de pela d’un any.

->subrepció

■subrepció

Part. sil.: sub_rep_ci_ó

[del ll. td. subreptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f DR PEN 1 Obrepció.

2 Pretensió de càrrec, privilegi o dignitat, feta amb frau, al·legant fets i circumstàncies alienes a la veritat.

->subreptici

■subreptici -ícia

Part. sil.: sub_rep_ti_ci

[del ll. suprepticius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Obtingut per subrepció.

2 Fet ocultament.

3 document subreptici (o acta subreptícia) DIPL Acta autèntica, obtinguda per subrepció i, doncs, falsa en el contingut.

->subreptíciament

■subreptíciament

Part. sil.: sub_rep_tí_ci_a_ment

[de subreptici; 1a FONT: 1399]

adv D’una manera subreptícia.

->subreptiu

■subreptiu -iva

Part. sil.: sub_rep_tiu

[del ll. td. subreptivus, -a, -um, íd.]

adj Subreptici.

->subrogació

■subrogació

Part. sil.: sub_ro_ga_ci_ó

[del ll. subrogatio, -ōnis, íd.]

f DR CIV 1 Acció de subrogar.

2 subrogació hipotecària Dret concedit al creditor que tenia hipoteca sobre un immoble o més i no l’ha cobrada de subrogar-se en la hipoteca, amb preferència respecte als creditors posteriors.

->subrogar

■subrogar

Part. sil.: sub_ro_gar

[del ll. subrogare, íd., der. de rogare ‘demanar’; 1a FONT: s. XV]

v tr DR CIV Posar una persona o una cosa en el lloc o la situació que una altra persona o cosa ocupava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subrogar

GERUNDI: subrogant

PARTICIPI: subrogat, subrogada, subrogats, subrogades

INDICATIU PRESENT: subrogo, subrogues, subroga, subroguem, subrogueu, subroguen

INDICATIU IMPERFET: subrogava, subrogaves, subrogava, subrogàvem, subrogàveu, subrogaven

INDICATIU PASSAT: subroguí, subrogares, subrogà, subrogàrem, subrogàreu, subrogaren

INDICATIU FUTUR: subrogaré, subrogaràs, subrogarà, subrogarem, subrogareu, subrogaran

INDICATIU CONDICIONAL: subrogaria, subrogaries, subrogaria, subrogaríem, subrogaríeu, subrogarien

SUBJUNTIU PRESENT: subrogui, subroguis, subrogui, subroguem, subrogueu, subroguin

SUBJUNTIU IMPERFET: subrogués, subroguessis, subrogués, subroguéssim, subroguéssiu, subroguessin

IMPERATIU: subroga, subrogui, subroguem, subrogueu, subroguin

->subrogatori

■subrogatori -òria

Part. sil.: sub_ro_ga_to_ri

[de subrogar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que subroga.

2 acció subrogatòria DR PROC Facultat concedida a una persona perquè pugui respondre econòmicament de les obligacions d’una altra.

->subrutina

■subrutina

Part. sil.: sub_ru_ti_na

[de rutina¹]

f INFORM 1 Programa no autònom, amb les característiques funcionals d’una rutina, que sol treballar amb dades concretes i que pot ésser usat en més d’un punt d’un altre programa, dit principal, en el qual pot incorporar-se com a part integrant.

2 subrutina recursiva Subrutina que es pot cridar ella mateixa sense perdre el control de les condicions d’entrada o dels resultats que s’havien obtingut abans de cada crida.

->subsaharià

■subsaharià -ana

Part. sil.: sub_sa_ha_ri_à

adj i m i f De la part d’Àfrica situada al sud del Sàhara. Regions subsaharianes. Immigrants subsaharians.

->subscripció

■subscripció

Part. sil.: subs_crip_ci_ó

[del ll. subscriptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1398]

f 1 1 Acció de subscriure o de subscriure’s;

2 l’efecte.

2 DIPL Signatura autògrafa al peu d’un document jurídic de tots els qui l’avalen (autors, confirmants, testimonis, notaris, etc.).

3 DR MERC 1 Adquisició de títols d’una societat.

2 dret de subscripció preferent Dret preferent concedit als accionistes d’una societat sobre les accions emeses per a ampliar el capital.

4 ECON 1 Acte pel qual una persona s’adhereix a una societat en canvi de l’adquisició d’una o més accions.

2 Recull d’adhesions a una iniciativa o dels fons necessaris per a sostenir-la.

3 Abonament a una publicació periòdica.

->subscriptor

■subscriptor -a

[del ll. subscriptor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que subscriu o se subscriu.

->subscrit

■subscrit -a

[del ll. subscriptus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que és escrit a sota.

2 iota subscrita LING En la llengua grega, iota que, en l’escriptura en caràcters minúsculs, s’escriu sota les vocals α (llarga), η i ω, en formar-hi diftong.

->subscriure

■subscriure

Part. sil.: subs_criu_re

[del ll. subscribĕre, íd.]

v 1 tr Escriure a sota, sotaescriure.

2 tr 1 Signar o firmar un escrit, posar-hi el propi nom. Qui subscriu aquest pamflet?

2 fig Adherir-se formalment a una iniciativa, a un escrit o a les paraules d’un altre. Subscric les vostres propostes.

3 tr Comprometre’s a pagar una part d’un emprèstit, d’un capital social, etc.

4 pron Obligar-se a pagar una quantitat fixa i periòdica per tal de tenir dret a un servei, a un forniment, o per tal de contribuir a sostenir una empresa, una obra social, una publicació periòdica, etc. M’he subscrit a una revista infantil. Estic subscrit a aquest diari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subscriure

GERUNDI: subscrivint

PARTICIPI: subscrit, subscrita, subscrits, subscrites

INDICATIU PRESENT: subscric, subscrius, subscriu, subscrivim, subscriviu, subscriuen

INDICATIU IMPERFET: subscrivia, subscrivies, subscrivia, subscrivíem, subscrivíeu, subscrivien

INDICATIU PASSAT: subscriví, subscrivires, subscriví, subscrivírem, subscrivíreu, subscriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): subscriguí, subscrigueres, subscrigué, subscriguérem, subscriguéreu, subscrigueren

INDICATIU FUTUR: subscriuré, subscriuràs, subscriurà, subscriurem, subscriureu, subscriuran

INDICATIU CONDICIONAL: subscriuria, subscriuries, subscriuria, subscriuríem, subscriuríeu, subscriurien

SUBJUNTIU PRESENT: subscrigui, subscriguis, subscrigui, subscriguem, subscrigueu, subscriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: subscrivís, subscrivissis, subscrivís, subscrivíssim, subscrivíssiu, subscrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): subscrigués, subscriguessis, subscrigués, subscriguéssim, subscriguéssiu, subscriguessin

IMPERATIU: subscriu, subscrigui, subscriguem, subscriviu, subscriguin

->subsecció

■subsecció

Part. sil.: sub_sec_ci_ó

[de secció]

f Subdivisió d’una secció.

->subsector

subsector

[de sector]

m Subdivisió d’un sector.

->subsegüent

■subsegüent

Part. sil.: sub_se_güent

[de subseguir]

adj 1 Que subsegueix.

2 Que ve després del següent.

->subsegüentment

■subsegüentment

Part. sil.: sub_se_güent_ment

[de subsegüent; 1a FONT: 1316]

adv D’una manera subsegüent.

->subseguir

■subseguir

[de seguir; 1a FONT: 1341]

v tr Una cosa seguir-ne immediatament una altra, especialment en el temps. Les calamitats que subseguiren la revolta militar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subseguir

GERUNDI: subseguint

PARTICIPI: subseguit, subseguida, subseguits, subseguides

INDICATIU PRESENT: subsegueixo, subsegueixes, subsegueix, subseguim, subseguiu, subsegueixen

INDICATIU IMPERFET: subseguia, subseguies, subseguia, subseguíem, subseguíeu, subseguien

INDICATIU PASSAT: subseguí, subseguires, subseguí, subseguírem, subseguíreu, subseguiren

INDICATIU FUTUR: subseguiré, subseguiràs, subseguirà, subseguirem, subseguireu, subseguiran

INDICATIU CONDICIONAL: subseguiria, subseguiries, subseguiria, subseguiríem, subseguiríeu, subseguirien

SUBJUNTIU PRESENT: subsegueixi, subsegueixis, subsegueixi, subseguim, subseguiu, subsegueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: subseguís, subseguissis, subseguís, subseguíssim, subseguíssiu, subseguissin

IMPERATIU: subsegueix, subsegueixi, subseguim, subseguiu, subsegueixin

->subseqüent

■subseqüent

Part. sil.: sub_se_qüent

[de subseguir]

adj Subsegüent.

->subseqüentment

■subseqüentment

Part. sil.: sub_se_qüent_ment

[de subseqüent]

adv Subsegüentment.

->subsèrie

subsèrie

Part. sil.: sub_sè_ri_e

[de sèrie]

f 1 BIBLIOT Dit dels blocs en què es distribueixen algunes col·leccions.

2 ESTRATIG Subdivisió de la unitat cronostratigràfica sèrie.

->subsèssil

subsèssil

[de sèssil]

adj BOT Dit de les fulles o dels òrgans proveïts d’un pecíol o d’un peduncle molt curt.

->subsidència

■subsidència

Part. sil.: sub_si_dèn_ci_a

[del ll. subsidentia ‘dipòsit, sediment’]

f 1 CLIMAT i METEOR Moviment descendent de l’aire d’una gran extensió, en l’atmosfera; sol presentar-se en situacions anticiclòniques.

2 GEOMORF 1 Enfonsament d’un sector de la superfície terrestre.

2 Enfonsament d’una conca de sedimentació.

3 PAT Desaparició gradual d’un accés o d’una malaltia.

->subsidi

■subsidi

[del ll. subsidium, íd.; 1a FONT: 1350]

m 1 DR 1 Ajut econòmic concedit, normalment amb caràcter oficial, per a subvenir a determinades necessitats, individuals o col·lectives.

2 subsidi agrícola Ajut econòmic extraordinari atorgat en benefici de les explotacions rurals.

3 subsidi d’atur Ajut extraordinari concedit al treballador en desocupació o en atur en proporció al seu salari base i tenint en compte les càrregues familiars.

4 subsidi familiar Prestació de la seguretat social als treballadors caps de família.

2 HIST Tribut mensual imposat pel govern carlí de Catalunya als eclesiàstics (novembre del 1837) com a contribució a les despeses de la guerra.

->subsidiari

■subsidiari -ària

Part. sil.: sub_si_di_a_ri

[del ll. subsidiarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Que constitueix un subsidi.

2 Que ve a ajudar, a reforçar, quelcom més important.

3 Auxiliar, tributari.

2 DR Dit de la responsabilitat, la pretensió o l’acció que hom disposa per a substituir-ne una altra de principal en el cas que aquesta falli.

->subsidiàriament

■subsidiàriament

Part. sil.: sub_si_di_à_ri_a_ment

[de subsidiari; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera subsidiària.

->subsidiarietat

■subsidiarietat

Part. sil.: sub_si_di_a_ri_e_tat

[de subsidiari]

f Qualitat de subsidiari.

->subsíndic

■subsíndic -a

[de síndic]

m i f 1 Substitut del síndic.

2 subsíndic general DR ADM Substitut del síndic general d’Andorra.

->subsistema

subsistema

[de sistema]

m ESTRATIG Subdivisió de la unitat cronostratigràfica sistema.

->subsistència

■subsistència

Part. sil.: sub_sis_tèn_ci_a

[de subsistent; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Fet de subsistir.

2 [sovint en pl] Conjunt de mitjans necessaris per al sosteniment de la vida humana.

3 FILOS i CRIST Terme escolàstic que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.

->subsistent

■subsistent

[de subsistir]

adj Que subsisteix.

->subsistir

■subsistir

[del ll. subsistĕre, íd. (v. assistir); 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Continuar existint, a ésser vàlid. Subsisteixen encara les mateixes causes de disgust.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subsistir

GERUNDI: subsistint

PARTICIPI: subsistit, subsistida, subsistits, subsistides

INDICATIU PRESENT: subsisteixo, subsisteixes, subsisteix, subsistim, subsistiu, subsisteixen

INDICATIU IMPERFET: subsistia, subsisties, subsistia, subsistíem, subsistíeu, subsistien

INDICATIU PASSAT: subsistí, subsistires, subsistí, subsistírem, subsistíreu, subsistiren

INDICATIU FUTUR: subsistiré, subsistiràs, subsistirà, subsistirem, subsistireu, subsistiran

INDICATIU CONDICIONAL: subsistiria, subsistiries, subsistiria, subsistiríem, subsistiríeu, subsistirien

SUBJUNTIU PRESENT: subsisteixi, subsisteixis, subsisteixi, subsistim, subsistiu, subsisteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: subsistís, subsistissis, subsistís, subsistíssim, subsistíssiu, subsistissin

IMPERATIU: subsisteix, subsisteixi, subsistim, subsistiu, subsisteixin

->subsòl

■subsòl

[de sub- i sòl]

m PEDOL 1 Terreny situat sota la capa del terreny de conreu, o, en general, sota una capa de terra.

2 Part profunda del terreny a la qual no arriben els aprofitaments superficials dels predis, que les lleis consideren del domini públic i permeten d’ésser concedida per a l’explotació minera.

->subsolador

■subsolador

[de subsolar]

m AGR Eina per a llaurar el sòl a profunditats de 60 centímetres o més.

->subsolar

■subsolar

[de subsòl]

v tr Solcar amb el subsolador. Subsolar un camp.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subsolar

GERUNDI: subsolant

PARTICIPI: subsolat, subsolada, subsolats, subsolades

INDICATIU PRESENT: subsolo, subsoles, subsola, subsolem, subsoleu, subsolen

INDICATIU IMPERFET: subsolava, subsolaves, subsolava, subsolàvem, subsolàveu, subsolaven

INDICATIU PASSAT: subsolí, subsolares, subsolà, subsolàrem, subsolàreu, subsolaren

INDICATIU FUTUR: subsolaré, subsolaràs, subsolarà, subsolarem, subsolareu, subsolaran

INDICATIU CONDICIONAL: subsolaria, subsolaries, subsolaria, subsolaríem, subsolaríeu, subsolarien

SUBJUNTIU PRESENT: subsoli, subsolis, subsoli, subsolem, subsoleu, subsolin

SUBJUNTIU IMPERFET: subsolés, subsolessis, subsolés, subsoléssim, subsoléssiu, subsolessin

IMPERATIU: subsola, subsoli, subsolem, subsoleu, subsolin

->subsolatge

■subsolatge

[de subsolar]

m AGR 1 Acció de subsolar.

2 Acció de condicionar el sòl obrint-hi solcs profunds sense barrejar-ne les capes.

->subsònic

■subsònic -a

[de sònic]

adj 1 1 FÍS Dit de la velocitat inferior a la del so.

2 Relatiu a les velocitats inferiors a la del so.

3 ACÚST Infrasonor.

2 1 MEC Dit de l’objecte que es mou en el si d’un medi material a una velocitat inferior a la de les ones sonores en el mateix medi.

2 AERON Dit del règim de vol d’una aeronau quan el nombre de Mach és inferior a 0,8.

->substància

■substància

Part. sil.: subs_tàn_ci_a

[del ll. substantia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Part essencial, verament important, d’una cosa. La substància d’un discurs, d’un llibre.

2 ALIM Part nutritiva d’un aliment, suc que hom n’extreu o brou que hom en fa. La llet té molta substància.

3 en substància Essencialment, sumàriament, en resum.

2 1 Cadascuna de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos, les quals es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques. Una substància mineral. Una substància enganxosa. Substància d’origen vegetal.

2 substància blanca ANAT ANIM Part de la substància nerviosa de l’organisme, que és de color blanc, formada per fibres i situada a la part interior del cervell i en la perifèrica de la medul·la.

3 substància grisa ANAT ANIM Substància nerviosa, de color gris, formada per les cèl·lules nervioses i situada a la part perifèrica del cervell i a la interior de la medul·la.

4 substància medicinal MED i FARM Qualsevol producte natural o sintètic emprat per a corregir o prevenir un estat patològic.

5 substància ‘nigra’ FISIOL ANIM Grup de neurones situades al mesencèfal que produeixen dopamina, la destrucció de les quals s’associa amb la malatia de Parkinson.

6 substància pura QUÍM Cadascuna de les classes de matèria homogènia, de composició química definida, per contraposició a mescla.

7 substància tigroide BIOL Cadascuna de les estructures granulars basòfiles, anomenades també grànuls o cossos de Nissl, característiques del citoplasma de les cèl·lules nervioses.

3 1 FILOS Concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies, que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.

2 LING Segons F. de Saussure, allò que transcendeix els elements fònics i significatius del signe lingüístic.

3 TEOL Natura divina.

4 1 Valor. Tenia coses de molta substància.

2 ant Riquesa, patrimoni.

3 poca substància fig Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny. És un poca substància.

4 sense substància Sense raó, sense fonament, oportunitat o utilitat. Ha fet un comentari sense substància.

->substanciació

■substanciació

Part. sil.: subs_tan_ci_a_ci_ó

[de substanciar]

f Acció de substanciar.

->substancial

■substancial

Part. sil.: subs_tan_ci_al

[del ll. td. substantialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la substància.

2 Que constitueix la substància d’una cosa. Un element substancial d’una nació és la llengua.

3 Que conté substància.

4 FILOS 1 Relatiu o pertanyent a la substància. S’oposa a accidental.

2 unió substancial Expressió amb què la filosofia tradicional occidental designava la unió entre cos i ànima.

->substancialisme

substancialisme

Part. sil.: subs_tan_ci_a_lis_me

m FILOS Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.

->substancialitat

■substancialitat

Part. sil.: subs_tan_ci_a_li_tat

[del ll. td. substantialĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de substancial.

2 p ext Materialitat.

->substanciar

■substanciar

Part. sil.: subs_tan_ci_ar

[de substància; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Fer real o existent. Substanciar una promesa.

2 Establir la veritat d’una cosa amb proves. Heu de substanciar les vostres acusacions.

3 DR PROC Portar un afer per la via processal adequada fins a arribar a la pronunciació de sentència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: substanciar

GERUNDI: substanciant

PARTICIPI: substanciat, substanciada, substanciats, substanciades

INDICATIU PRESENT: substancio, substancies, substancia, substanciem, substancieu, substancien

INDICATIU IMPERFET: substanciava, substanciaves, substanciava, substanciàvem, substanciàveu, substanciaven

INDICATIU PASSAT: substancií, substanciares, substancià, substanciàrem, substanciàreu, substanciaren

INDICATIU FUTUR: substanciaré, substanciaràs, substanciarà, substanciarem, substanciareu, substanciaran

INDICATIU CONDICIONAL: substanciaria, substanciaries, substanciaria, substanciaríem, substanciaríeu, substanciarien

SUBJUNTIU PRESENT: substanciï, substanciïs, substanciï, substanciem, substancieu, substanciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: substanciés, substanciessis, substanciés, substanciéssim, substanciéssiu, substanciessin

IMPERATIU: substancia, substanciï, substanciem, substancieu, substanciïn

->substanciós

■substanciós -osa

Part. sil.: subs_tan_ci_ós

[de substància; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que té substància, elements útils, actius. Un plat culinari substanciós. Un compendi molt substanciós.

->substanciosament

■substanciosament

Part. sil.: subs_tan_ci_o_sa_ment

[de substanciós]

adv D’una manera substanciosa.

->substantiu

■substantiu -iva

Part. sil.: subs_tan_tiu

[del ll. td. substantivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 FILOS 1 Que existeix per si, substancial.

2 Que constitueix l’essència, la part principal d’una cosa, que n’integra els principis.

2 GRAM 1 nom substantiu (o simplement substantiu) nom 1 2.

2 proposició substantiva Proposició subordinada, anomenada també completiva, que pot tenir les mateixes funcions que exerceix un substantiu en l’oració simple.

3 verb substantiu El verb ésser, anomenat també copulatiu, que dóna lloc al predicat dit nominal.

->substantivació

■substantivació

Part. sil.: subs_tan_ti_va_ci_ó

[de substantivar]

f GRAM Transposició per la qual un mot que pertany a una categoria gramatical altra que el substantiu passa a exercir la funció d’aquest, com en els restants; no patiu pel demà; el saber no ocupa lloc.

->substantivament

■substantivament

[de substantiu]

adv 1 D’una manera substantiva.

2 A la manera d’un substantiu. Un adjectiu usat substantivament.

->substantivar

■substantivar

[de substantiu]

v tr Emprar com a substantiu, convertir en substantiu una altra part de l’oració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: substantivar

GERUNDI: substantivant

PARTICIPI: substantivat, substantivada, substantivats, substantivades

INDICATIU PRESENT: substantivo, substantives, substantiva, substantivem, substantiveu, substantiven

INDICATIU IMPERFET: substantivava, substantivaves, substantivava, substantivàvem, substantivàveu, substantivaven

INDICATIU PASSAT: substantiví, substantivares, substantivà, substantivàrem, substantivàreu, substantivaren

INDICATIU FUTUR: substantivaré, substantivaràs, substantivarà, substantivarem, substantivareu, substantivaran

INDICATIU CONDICIONAL: substantivaria, substantivaries, substantivaria, substantivaríem, substantivaríeu, substantivarien

SUBJUNTIU PRESENT: substantivi, substantivis, substantivi, substantivem, substantiveu, substantivin

SUBJUNTIU IMPERFET: substantivés, substantivessis, substantivés, substantivéssim, substantivéssiu, substantivessin

IMPERATIU: substantiva, substantivi, substantivem, substantiveu, substantivin

->substantivitat

■substantivitat

[de substantiu]

f FILOS Qualitat de substantiu.

->substitució

■substitució

Part. sil.: subs_ti_tu_ci_ó

[del ll. substitutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Acció de substituir.

2 DR CAT 1 Disposició testamentària per la qual hom designa un substitut perquè rebi l’herència en comptes de l’hereu que no vulgui o no pugui ésser-ho.

2 substitució exemplar Substitució legal per part dels ascendents, en la facultat de testar, d’una persona amb incapacitat mental per a fer-ho, per tal que ho facin a favor dels descendents d’aquesta i, en llur defecte, a favor dels descendents dels substituents i, encara, a manca d’uns i altres, a favor de qualsevol persona capaç per a succeir.

3 substitució fideïcomissària Denominació tradicional del fideïcomís de substitució.

4 substitució pupil·lar Substitució legal, per part del pare o de la mare, en la facultat de testar, del fill menor de catorze anys, que doncs no pot fer-ho i en previsió que mori abans d’arribar a la pubertat.

5 substitució preventiva de residu Modalitat del fideïcomís de residu que té lloc quan el primer instituït o hereu resulta expressament autoritzat pel testador per a disposar lliurement dels béns hereditaris per actes entre vius i per causa de mort, tot designant per a després de morir aquell un substitut o substituts; i també quan el testador, en previsió que mori intestat el primer instituït, crida una o més persones per tal que a la mort d’aquell adquireixin els béns del testador, dels quals el primer instituït no hagi disposat per actes entre vius o per causa de mort.

6 substitució vulgar Institució preventiva d’hereu que consisteix a cridar a l’herència una o més persones amb el caràcter de substituts vulgars, i que entraran en l’herència en el cas que el cridat en lloc preferent no pugui o no vulgui ésser hereu.

7 substitució vulgar en fideïcomís Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari pel cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler.

3 ECON Possibilitat d’utilització de factors alternatius en un determinat procés de producció o d’elecció de béns excloents per part del consumidor.

4 MAT 1 Reemplaçament d’una quantitat per una altra.

2 Grup de permutacions.

5 PSIC i PSIQ Mecanisme de defensa mitjançant el qual l’organisme substitueix una activitat per una altra.

6 reacció de substitució QUÍM ORG Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup.

7 substitució lingüística LING Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant s’imposa, totalment (lingüicidi) o parcialment (diglòssia), sobre una altra.

->substituent

■substituent

Part. sil.: subs_ti_tu_ent

[del ll. substituens, -ntis, participi pres. de substituĕre ‘substituir’]

m QUÍM ORG Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.

->substituïble

■substituïble

Part. sil.: subs_ti_tu_ï_ble

[de substituir]

adj Que pot ésser substituït.

->substituïdor

■substituïdor -a

Part. sil.: subs_ti_tu_ï_dor

[de substituir]

adj i m i f Que substitueix.

->substituir

■substituir

Part. sil.: subs_ti_tu_ir

[del ll. substituĕre, íd. (v. constituir); 1a FONT: 1361]

v tr Posar o posar-se una persona o una cosa en el lloc d’una altra; reemplaçar. X ha substituït Y en el càrrec de caixer. Y ha estat substituït per X. Hem substituït X per Y.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: substituir

GERUNDI: substituint

PARTICIPI: substituït, substituïda, substituïts, substituïdes

INDICATIU PRESENT: substitueixo, substitueixes, substitueix, substituïm, substituïu, substitueixen

INDICATIU IMPERFET: substituïa, substituïes, substituïa, substituíem, substituíeu, substituïen

INDICATIU PASSAT: substituí, substituïres, substituí, substituírem, substituíreu, substituïren

INDICATIU FUTUR: substituiré, substituiràs, substituirà, substituirem, substituireu, substituiran

INDICATIU CONDICIONAL: substituiria, substituiries, substituiria, substituiríem, substituiríeu, substituirien

SUBJUNTIU PRESENT: substitueixi, substitueixis, substitueixi, substituïm, substituïu, substitueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: substituís, substituïssis, substituís, substituíssim, substituíssiu, substituïssin

IMPERATIU: substitueix, substitueixi, substituïm, substituïu, substitueixin

->substitut

■substitut -a

[del ll. substitutus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

m i f 1 Persona que en substitueix una altra. El seu substitut no estava gaire al corrent d’aquest afer.

2 DR CIV Hereu o legatari designat per a substituir amb causa legítima el nomenat amb prioritat.

->substitutiu

■substitutiu -iva

Part. sil.: subs_ti_tu_tiu

[del ll. td. substitutivus, -a, -um, íd.]

1 adj Dit d’una cosa que, en l’ús, en pot substituir una altra.

2 m Cosa que hom pot usar en lloc d’una altra.

3 m ALIM Succedani.

->substitutori

■substitutori -òria

[de substituir]

adj Que substitueix. Prestació social substitutòria.

->substrat

■substrat

[del ll. substratus, -us, íd.; 1a FONT: s. XX]

m 1 Capa inferior, allò que està sota una altra cosa i en constitueix el suport.

2 BIOL 1 Terreny o lloc que serveix de suport a una planta o animal fix.

2 Substància sobre la qual actua un ferment.

3 BIOQ Substància sobre la qual actua un enzim.

4 ELECTRÒN Suport de material semiconductor sobre el qual hom incorpora diferents impureses a fi d’obtenir zones p i n i constituir així un circuit integrat.

5 FILOS Denominació genèrica escolàstica que designa allò que resta sota una altra cosa i que pot significar tant la substància com el subjecte i el supòsit.

6 LING Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització; els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat.

7 MICROB Medi de cultiu.

8 QUÍM En una reacció química, per contraposició als reactius, nom que hom dóna a la substància de partida que hom desitja transformar mitjançant la reacció.

->substràtum

substràtum

m Substrat.

->subsumir

■subsumir

[de sub- i sumir]

v tr FILOS i LÒG Considerar un individu com a comprès en una espècie o una espècie com a compresa en un gènere, o bé considerar un fet com l’aplicació d’una llei.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subsumir

GERUNDI: subsumint

PARTICIPI: subsumit, subsumida, subsumits, subsumides

INDICATIU PRESENT: subsumeixo, subsumeixes, subsumeix, subsumim, subsumiu, subsumeixen

INDICATIU IMPERFET: subsumia, subsumies, subsumia, subsumíem, subsumíeu, subsumien

INDICATIU PASSAT: subsumí, subsumires, subsumí, subsumírem, subsumíreu, subsumiren

INDICATIU FUTUR: subsumiré, subsumiràs, subsumirà, subsumirem, subsumireu, subsumiran

INDICATIU CONDICIONAL: subsumiria, subsumiries, subsumiria, subsumiríem, subsumiríeu, subsumirien

SUBJUNTIU PRESENT: subsumeixi, subsumeixis, subsumeixi, subsumim, subsumiu, subsumeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: subsumís, subsumissis, subsumís, subsumíssim, subsumíssiu, subsumissin

IMPERATIU: subsumeix, subsumeixi, subsumim, subsumiu, subsumeixin

->subsumpció

subsumpció

Part. sil.: sub_sump_ci_ó

[de subsumir]

f FILOS i LÒG 1 Acció de subsumir;

2 l’efecte.

->subtangent

■subtangent

[de tangent]

f GEOM Donats una corba y = f(x) i un punt x d’aquesta, distància des del punt de l’eix d’abscisses en el qual la tangent a la corba en x el talla al punt d’abscissa x del mateix eix.

->subtendir

■subtendir

[de tendir]

v tr GEOM Estendre’s una recta des d’un extrem a l’altre d’un arc, d’una figura angular, etc. La corda que subtendeix un arc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subtendir

GERUNDI: subtendint

PARTICIPI: subtendit, subtendida, subtendits, subtendides

INDICATIU PRESENT: subtendeixo, subtendeixes, subtendeix, subtendim, subtendiu, subtendeixen

INDICATIU IMPERFET: subtendia, subtendies, subtendia, subtendíem, subtendíeu, subtendien

INDICATIU PASSAT: subtendí, subtendires, subtendí, subtendírem, subtendíreu, subtendiren

INDICATIU FUTUR: subtendiré, subtendiràs, subtendirà, subtendirem, subtendireu, subtendiran

INDICATIU CONDICIONAL: subtendiria, subtendiries, subtendiria, subtendiríem, subtendiríeu, subtendirien

SUBJUNTIU PRESENT: subtendeixi, subtendeixis, subtendeixi, subtendim, subtendiu, subtendeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: subtendís, subtendissis, subtendís, subtendíssim, subtendíssiu, subtendissin

IMPERATIU: subtendeix, subtendeixi, subtendim, subtendiu, subtendeixin

->subtensió

subtensió

Part. sil.: sub_ten_si_ó

[de tensió]

f ELECTROT Tensió inferior a la normal de funcionament d’un aparell o circuit.

->subterfugi

■subterfugi

[del ll. td. subterfugium, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Excusa a què hom recorre per defugir una cosa.

->subterrani

■subterrani -ània

Cp. soterrani 2

[del ll. subterraneus, -a, -um, íd.]

adj Que és situat sota terra. Un passadís subterrani.

->subterràniament

■subterràniament

Part. sil.: sub_ter_rà_ni_a_ment

[de subterrani]

adv Per sota terra, d’una manera subterrània.

->subtil

■subtil

[del ll. subtīlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 D’una tenuïtat extrema. Un airet subtil.

2 1 Mentalment agut, que percep fineses dificilíssimes de copsar, que estableix distincions gairebé imperceptibles. La distinció és tan subtil que costa molt de copsar.

2 Que revela en el seu autor una gran agudesa mental. Una imaginació subtil. Un estratagema subtil.

3 el doctor subtil Sobrenom donat per la filosofia escolàstica a Duns Escot.

->subtilesa

■subtilesa

[de subtil]

f Qualitat de subtil.

->subtilisina

subtilisina

f BIOQ Enzim exopeptidasa alcalí produït pel bacteri Bacillus subtilis i altres espècies.

->subtilitat

■subtilitat

[del ll. subtilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f Subtilesa.

->subtilització

■subtilització

Part. sil.: sub_ti_lit_za_ci_ó

[de subtilitzar]

f Acció de subtilitzar.

->subtilitzador

■subtilitzador -a

[de subtilitzar]

adj i m i f Que subtilitza.

->subtilitzar

■subtilitzar

[de subtil]

v 1 tr Fer subtil.

2 intr Fer distincions, observacions, etc., subtils o excessivament subtils. No subtilitzis tant, que la qüestió és més simple del que sembla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subtilitzar

GERUNDI: subtilitzant

PARTICIPI: subtilitzat, subtilitzada, subtilitzats, subtilitzades

INDICATIU PRESENT: subtilitzo, subtilitzes, subtilitza, subtilitzem, subtilitzeu, subtilitzen

INDICATIU IMPERFET: subtilitzava, subtilitzaves, subtilitzava, subtilitzàvem, subtilitzàveu, subtilitzaven

INDICATIU PASSAT: subtilitzí, subtilitzares, subtilitzà, subtilitzàrem, subtilitzàreu, subtilitzaren

INDICATIU FUTUR: subtilitzaré, subtilitzaràs, subtilitzarà, subtilitzarem, subtilitzareu, subtilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: subtilitzaria, subtilitzaries, subtilitzaria, subtilitzaríem, subtilitzaríeu, subtilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: subtilitzi, subtilitzis, subtilitzi, subtilitzem, subtilitzeu, subtilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: subtilitzés, subtilitzessis, subtilitzés, subtilitzéssim, subtilitzéssiu, subtilitzessin

IMPERATIU: subtilitza, subtilitzi, subtilitzem, subtilitzeu, subtilitzin

->subtilment

■subtilment

[de subtil; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv D’una manera subtil.

->subtip

subtip

[de tipus]

m ZOOL Subembrancament.

->subtipus

subtipus

[de tipus]

m ZOOL Subtip.

->subtítol

■subtítol

[de títol]

m 1 LIT Títol secundari que hom afegeix a un de principal, normalment a sota.

2 1 CIN Inscripció que apareix a la part inferior de la pantalla en els films projectats en versió original, quan es tracta d’una llengua estrangera, i que tradueix el diàleg dels actors d’una manera abreujada.

2 CIN Breu text intercalat entre les seqüències d’un film mut.

3 TV Text que apareix superposat a la part inferior de la pantalla del televisor.

->subtitular

■subtitular

[de subtítol]

v tr Posar un subtítol a una obra, subtítols a un film, etc. Una pel·lícula subtitulada en català.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subtitular

GERUNDI: subtitulant

PARTICIPI: subtitulat, subtitulada, subtitulats, subtitulades

INDICATIU PRESENT: subtitulo, subtitules, subtitula, subtitulem, subtituleu, subtitulen

INDICATIU IMPERFET: subtitulava, subtitulaves, subtitulava, subtitulàvem, subtitulàveu, subtitulaven

INDICATIU PASSAT: subtitulí, subtitulares, subtitulà, subtitulàrem, subtitulàreu, subtitularen

INDICATIU FUTUR: subtitularé, subtitularàs, subtitularà, subtitularem, subtitulareu, subtitularan

INDICATIU CONDICIONAL: subtitularia, subtitularies, subtitularia, subtitularíem, subtitularíeu, subtitularien

SUBJUNTIU PRESENT: subtituli, subtitulis, subtituli, subtitulem, subtituleu, subtitulin

SUBJUNTIU IMPERFET: subtitulés, subtitulessis, subtitulés, subtituléssim, subtituléssiu, subtitulessin

IMPERATIU: subtitula, subtituli, subtitulem, subtituleu, subtitulin

->subtracció

■subtracció

Part. sil.: sub_trac_ci_ó

[del ll. td. subtractio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ARIT Donats dos nombres a i b, operació consistent a determinar el nombre c tal, que c + b = a. El nombre a és el minuend, i b el subtrahend; c és la resta o residu.

->subtractiu

■subtractiu -iva

Part. sil.: sub_trac_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. subtractus, -a, -um, participi de subtrahĕre ‘substreure’]

adj 1 Que té la virtut de sostreure.

2 MAT Que resta, que duu el signe menys (-). Terme subtractiu.

->subtrahend

■subtrahend

[del ll. subtrahendus, -a, -um, participi de futur passiu de subtrahĕre ‘substreure’]

m ARIT En la subtracció, quantitat que ha d’ésser sostreta del minuend.

->subtropical

subtropical

[de tropical]

adj BIOGEOG Dit del territori de caràcter tropical atenuat.

->subulat

■subulat -ada

adj BOT En forma d’alena.

->subultramicroanàlisi

subultramicroanàlisi

Part. sil.: sub_ul_tra_mi_cro_a_nà_li_si

f QUÍM ANAL Branca de l’anàlisi química en la qual les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del picogram.

->subunitat

subunitat

Part. sil.: sub_u_ni_tat

[de unitat]

f METROL Unitat que és un submúltiple d’una altra unitat estàndard, en un determinat sistema d’unitats.

->suburbà

■suburbà -ana

Part. sil.: sub_ur_bà

[del ll. suburbanus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’espai situat fora de la ciutat però que hi és en relació.

2 àrea suburbana GEOG URB Espai situat fora de la ciutat, però que s’hi integra funcionalment.

3 ferrocarril suburbà Ferrocarril que posa en comunicació una ciutat amb les zones pròximes que hi són estretament relacionades.

->suburbi

■suburbi

Part. sil.: sub_ur_bi

[del ll. suburbium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m GEOG URB Part d’una ciutat, habitualment perifèrica, considerada de qualitat inferior al nucli vital.

->suburbial

■suburbial

Part. sil.: sub_ur_bi_al

[de suburbi]

adj Relatiu o pertanyent al suburbi.

->suburbicari

■suburbicari -ària

Part. sil.: sub_ur_bi_ca_ri

adj CATOL 1 Dit de cadascuna de les diòcesis que formen la província eclesiàstica de Roma.

2 Dit del bisbe d’una diòcesi suburbicària.

->subvenció

■subvenció

Part. sil.: sub_ven_ci_ó

[del ll. td. subventio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de subvenir.

2 Quantitat amb què hom subvé.

3 ECON Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.

->subvencionable

■subvencionable

Part. sil.: sub_ven_ci_o_na_ble

[de subvencionar; 1a FONT: 1393]

adj Que pot ésser subvencionat.

->subvencionador

■subvencionador -a

Part. sil.: sub_ven_ci_o_na_dor

[de subvencionar]

adj i m i f Que subvenciona.

->subvencional

■subvencional

Part. sil.: sub_ven_ci_o_nal

[de subvenció]

adj Relatiu o pertanyent a una subvenció.

->subvencionar

■subvencionar

Part. sil.: sub_ven_ci_o_nar

[de subvenció]

v tr Gratificar amb una subvenció; subvenir. Subvencionar propostes culturals. Un projecte de recerca subvencionat pel govern.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subvencionar

GERUNDI: subvencionant

PARTICIPI: subvencionat, subvencionada, subvencionats, subvencionades

INDICATIU PRESENT: subvenciono, subvenciones, subvenciona, subvencionem, subvencioneu, subvencionen

INDICATIU IMPERFET: subvencionava, subvencionaves, subvencionava, subvencionàvem, subvencionàveu, subvencionaven

INDICATIU PASSAT: subvencioní, subvencionares, subvencionà, subvencionàrem, subvencionàreu, subvencionaren

INDICATIU FUTUR: subvencionaré, subvencionaràs, subvencionarà, subvencionarem, subvencionareu, subvencionaran

INDICATIU CONDICIONAL: subvencionaria, subvencionaries, subvencionaria, subvencionaríem, subvencionaríeu, subvencionarien

SUBJUNTIU PRESENT: subvencioni, subvencionis, subvencioni, subvencionem, subvencioneu, subvencionin

SUBJUNTIU IMPERFET: subvencionés, subvencionessis, subvencionés, subvencionéssim, subvencionéssiu, subvencionessin

IMPERATIU: subvenciona, subvencioni, subvencionem, subvencioneu, subvencionin

->subvenir

■subvenir

[del ll. subvenīre, íd.; 1a FONT: 1395]

v intr Venir en ajut d’algú, en ajut de les necessitats d’algú. Subvenir a les despeses d’una expedició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subvenir

GERUNDI: subvenint

PARTICIPI: subvingut, subvinguda, subvinguts, subvingudes

INDICATIU PRESENT: subvinc, subvens, subvé, subvenim, subveniu, subvenen

INDICATIU IMPERFET: subvenia, subvenies, subvenia, subveníem, subveníeu, subvenien

INDICATIU PASSAT: subvinguí, subvingueres, subvingué, subvinguérem, subvinguéreu, subvingueren

INDICATIU FUTUR: subvindré, subvindràs, subvindrà, subvindrem, subvindreu, subvindran

INDICATIU CONDICIONAL: subvindria, subvindries, subvindria, subvindríem, subvindríeu, subvindrien

SUBJUNTIU PRESENT: subvingui, subvinguis, subvingui, subvinguem, subvingueu, subvinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: subvingués, subvinguessis, subvingués, subvinguéssim, subvinguéssiu, subvinguessin

IMPERATIU: subvén, subvingui, subvinguem, subveniu, subvinguin

->subversió

■subversió

Part. sil.: sub_ver_si_ó

[del ll. td. subversio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de subvertir;

2 l’efecte.

2 DR PEN 1 Activitat delictiva encaminada a subvertir l’estructura del poder i de l’estat.

2 p ext Alteració de l’ordre públic.

->subversiu

■subversiu -iva

Part. sil.: sub_ver_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. subversus, -a, -um, participi de subvertĕre ‘subvertir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Capaç de subvertir, que tendeix a subvertir.

2 activitat subversiva DR PEN Delicte que inclou tota mena d’accions que atemptin contra la seguretat de l’estat o contra els governants o les disposicions legals aprovades per les corts o el govern.

3 guerra subversiva MIL Guerra revolucionària contra el poder establert.

4 moviment subversiu POLÍT Moviment politicosocial encaminat a produir, mitjançant l’agitació, un desgast en el poder i una desconfiança en els ciutadans i, finalment, a apoderar-se del govern.

->subversivament

■subversivament

[de subversiu]

adv D’una manera subversiva.

->subversor

■subversor -a

[del ll. subversor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que subverteix, que actua subversivament.

->subvertir

■subvertir

[del ll. subvertĕre, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Destruir, tirar a terra l’ordre establert, uns principis, una regla, etc. Un grup que vol subvertir els valors de la societat.

2 DR PEN Mirar de canviar, per mitjans contraris a les lleis establertes, l’estructura politicosocial d’un país, d’una manera violenta o en la clandestinitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subvertir

GERUNDI: subvertint

PARTICIPI: subvertit, subvertida, subvertits, subvertides

INDICATIU PRESENT: subverteixo, subverteixes, subverteix, subvertim, subvertiu, subverteixen

INDICATIU IMPERFET: subvertia, subverties, subvertia, subvertíem, subvertíeu, subvertien

INDICATIU PASSAT: subvertí, subvertires, subvertí, subvertírem, subvertíreu, subvertiren

INDICATIU FUTUR: subvertiré, subvertiràs, subvertirà, subvertirem, subvertireu, subvertiran

INDICATIU CONDICIONAL: subvertiria, subvertiries, subvertiria, subvertiríem, subvertiríeu, subvertirien

SUBJUNTIU PRESENT: subverteixi, subverteixis, subverteixi, subvertim, subvertiu, subverteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: subvertís, subvertissis, subvertís, subvertíssim, subvertíssiu, subvertissin

IMPERATIU: subverteix, subverteixi, subvertim, subvertiu, subverteixin

->subvindre

subvindre

[variant de subvenir]

v intr Subvenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subvindre

GERUNDI: subvenint

PARTICIPI: subvingut, subvinguda, subvinguts, subvingudes

INDICATIU PRESENT: subvinc, subvens, subvé, subvenim, subveniu, subvenen

INDICATIU IMPERFET: subvenia, subvenies, subvenia, subveníem, subveníeu, subvenien

INDICATIU PASSAT: subvinguí, subvingueres, subvingué, subvinguérem, subvinguéreu, subvingueren

INDICATIU FUTUR: subvindré, subvindràs, subvindrà, subvindrem, subvindreu, subvindran

INDICATIU CONDICIONAL: subvindria, subvindries, subvindria, subvindríem, subvindríeu, subvindrien

SUBJUNTIU PRESENT: subvingui, subvinguis, subvingui, subvinguem, subvingueu, subvinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: subvingués, subvinguessis, subvingués, subvinguéssim, subvinguéssiu, subvinguessin

IMPERATIU: subvén, subvingui, subvinguem, subveniu, subvinguin

->subzona

subzona

[de zona]

f ESTRATIG Subdivisió de la unitat estratigràfica zona.

->suc¹

■suc¹

[del ll. sūcus ‘saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals’ (cf. eixugar); 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m 1 1 Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats (la carn, el fruit de certes plantes, etc.), d’on hom pot extreure’l per pressió, cocció, etc.

2 suc de fruita ALIM Líquid obtingut de fruita fresca.

3 suc nuclear BIOL Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.

4 suc vacuolar BIOL Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols.

2 p anal Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes. De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent.

3 FISIOL ANIM 1 Secreció líquida fisiològica.

2 suc gàstric Líquid clar secretat per la mucosa gàstrica.

3 suc intestinal Líquid clar, groguenc i alcalí, secretat per les glàndules de la mucosa intestinal, que conté gran quantitat d’enzims hidrolítics que contribueixen a la digestió intestinal.

4 suc pancreàtic Líquid viscós i alcalí secretat pel pàncrees.

4 En certs guisats, la part líquida substanciosa i condimentada que acompanya les viandes cuinades. Lluç amb suc.

5 fig 1 Utilitat o profit que hom treu d’una cosa.

2 Allò que té de substanciós una cosa. Treure el suc d’una cosa.

3 sense suc ni bruc Sense substància ni gràcia.

->suc²

■suc²

[d’origen incert, probablement preromà i relacionat amb tuc]

m dial Cop donat amb el cap.

->sucada

■sucada

Hom.: socada

[de sucar]

f 1 Acció de sucar.

2 Tros de pa, de bescuit, etc., sucat en vi, xocolata, etc.

->suca-mulla

■suca-mulla

[de sucar i mullar]

f El fet de sucar pa en vi. Fer suca-mulla.

->sucar

■sucar

[de suc¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr Fer que certa quantitat d’un suc o d’un líquid qualsevol penetri una cosa i s’hi adhereixi, especialment ficant-la-hi i traient-la’n. Sucar pa en vi. Sucar galetes al cafè amb llet. No hi ha prou tinta per a sucar la ploma.

2 intr fig Participar en una cosa traient-ne un profit o un benefici. Quan una cosa promet ésser un bon negoci, tothom procura sucar-hi.

3 intr col·loq Fer l’acte sexual. Fa setmanes que no suco.

4 tr dial esprémer 1 1. Sucar una llimona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sucar

GERUNDI: sucant

PARTICIPI: sucat, sucada, sucats, sucades

INDICATIU PRESENT: suco, suques, suca, suquem, suqueu, suquen

INDICATIU IMPERFET: sucava, sucaves, sucava, sucàvem, sucàveu, sucaven

INDICATIU PASSAT: suquí, sucares, sucà, sucàrem, sucàreu, sucaren

INDICATIU FUTUR: sucaré, sucaràs, sucarà, sucarem, sucareu, sucaran

INDICATIU CONDICIONAL: sucaria, sucaries, sucaria, sucaríem, sucaríeu, sucarien

SUBJUNTIU PRESENT: suqui, suquis, suqui, suquem, suqueu, suquin

SUBJUNTIU IMPERFET: suqués, suquessis, suqués, suquéssim, suquéssiu, suquessin

IMPERATIU: suca, suqui, suquem, suqueu, suquin

->succedani

■succedani -ània

[del ll. succedaneus, -a, -um, íd.]

1 adj i m 1 Que pot substituir quelcom pel fet de tenir propietats anàlogues. Un succedani del cafè.

2 esp FARM Dit de qualsevol producte que pot substituir-ne un altre amb efectes semblants i gairebé iguals per a una determinada aplicació.

2 m ALIM Producte amb unes propietats organolèptiques similars a les d’un altre producte, pel qual podria passar, però amb la manca d’un component bioquímic específic, que li dóna caràcter.

->succedent

■succedent

[del ll. succedens, -ntis, participi pres. de succedĕre ‘succeir’]

adj Successor.

->succeïdor

■succeïdor -a

Part. sil.: suc_ce_ï_dor

[de succeir; 1a FONT: 1299]

adj i m i f Successor.

->succeïment

■succeïment

Part. sil.: suc_ce_ï_ment

[de succeir]

m Successió.

->succeir

■succeir

Part. sil.: suc_ce_ir

[del ll. succedĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 intr Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell.

2 tr La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell.

2 intr Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai. L’hivern succeeix a la tardor.

3 intr Esdevenir-se, ocórrer. Des d’aquell dia, han succeït moltes coses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: succeir

GERUNDI: succeint

PARTICIPI: succeït, succeïda, succeïts, succeïdes

INDICATIU PRESENT: succeeixo, succeeixes, succeeix, succeïm, succeïu, succeeixen

INDICATIU IMPERFET: succeïa, succeïes, succeïa, succeíem, succeíeu, succeïen

INDICATIU PASSAT: succeí, succeïres, succeí, succeírem, succeíreu, succeïren

INDICATIU FUTUR: succeiré, succeiràs, succeirà, succeirem, succeireu, succeiran

INDICATIU CONDICIONAL: succeiria, succeiries, succeiria, succeiríem, succeiríeu, succeirien

SUBJUNTIU PRESENT: succeeixi, succeeixis, succeeixi, succeïm, succeïu, succeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: succeís, succeïssis, succeís, succeíssim, succeíssiu, succeïssin

IMPERATIU: succeeix, succeeixi, succeïm, succeïu, succeeixin

->succeït

■succeït

Part. sil.: suc_ce_ït

m Esdeveniment, cosa succeïda.

->succentor

succentor

m CATOL Sotscabiscol.

->succentoria

succentoria

Part. sil.: suc_cen_to_ri_a

f CATOL Càrrec de succentor; sotscabiscolia.

->succés

■succés

[del ll. successus, -us, íd.]

[pl -essos] m 1 Esdeveniment.

2 Èxit, resultat feliç. Es va dedicar a pintar retrats, amb grandíssim succés.

->successibilitat

■successibilitat

[de successible]

f Qualitat de successible.

->successible

■successible

[de succeir]

adj Que té dret a succeir legítimament algú. Hereu successible.

->successió

■successió

Part. sil.: suc_ces_si_ó

[del ll. successio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de succeir;

2 l’efecte.

2 1 Fet de trobar-se o d’esdevenir-se una cosa darrere una altra en el temps o en l’espai. La successió dels dies i de les nits.

2 ECOL Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves, que poden eliminar lentament les poblacions originàries.

3 MAT Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals N.

3 Descendència directa d’una persona. Ha mort sense successió.

4 1 Allò en què una persona succeeix a una altra.

2 esp DR CIV i DR CAT Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques. Successió intestada.

3 successió agnatícia DR ROM Successió que rebia l’agnat més proper a manca d’hereu, bé que fos per successió intestada.

4 successió al tron DR CONST Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.

5 successió apostòlica CRIST Continuïtat del ministeri de l’Església, que en legitima l’autenticitat i l’autoritat per raó de la seva procedència dels apòstols feta eficient per l’ordenació.

6 successió per caps DR Modalitat de successió per la qual cadascú hereta per la seva persona i no pas per cap representació d’altri, i l’herència es divideix en tantes parts com individus hi són cridats.

7 successió per estirps DR Heretament o successió que es produeix no pas perquè correspongui directament, sinó en el lloc d’un difunt, talment que l’herència és la mateixa que hauria correspost a la persona representada si vivia i no pas a les parts de cadascuna de les persones de l’estirp.

->successiu

■successiu -iva

Part. sil.: suc_ces_siu

[del ll. td. successīvus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1384]

adj 1 1 Relatiu a la successió d’una cosa.

2 drets successius DR CIV Drets successoris.

2 1 Dit de les coses que se succeeixen les unes a les altres.

2 Consecutiu.

->successivament

■successivament

[de successiu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera successiva, l’un darrere l’altre.

->successor

■successor -a

[del ll. successor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que succeeix a altri.

2 m i f 1 Persona que ocupa el lloc d’un altre en un càrrec, en una indústria, etc.

2 DR CIV El qui se subroga a un altre en quelcom que ha adquirit d’ell, per qualsevol títol de successió.

3 successor universal DR CAT Hereu.

->successori

■successori -òria

[del ll. successorius, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f Relatiu o pertanyent a una successió.

2 drets successoris DR CIV Drets que hom té a la successió d’algú.

3 pacte successori DR CAT Heretament.

->succí

■succí

m MINERAL Ambre.

->succinat

■succinat

m QUÍM ORG i BIOQ Qualsevol sal o èster de l’àcid succínic.

->succinat-deshidrogenasa

succinat-deshidrogenasa

f BIOQ Flavoproteïna capaç de catalitzar l’oxidació de succinat a fumarat.

->succínic

■succínic, àcid

QUÍM ORG Àcid butandioic, àcid dicarboxílic saturat, obtingut per destil·lació de l’ambre.

->succinil

succinil

m QUÍM ORG Diradical acil format per pèrdua dels dos hidroxils de la molècula de l’àcid succínic.

->succinil-CoA-sintetasa

succinil-CoA-sintetasa

Part. sil.: suc_ci_nil-CoA-sin_te_ta_sa

f BIOQ Succiniltioquinasa, enzim que catalitza la formació de guanosina-trifosfat a partir de guanosina-difosfat per mitjà de l’enllaç tioester del succinil-CoA.

->succinilcoenzim

succinilcoenzim

Part. sil.: suc_ci_nil_co_en_zim

m BIOQ Substància intermèdia en la formació del succinat a partir de l’α-oxoglutarat.

->succinil-homoserina

ο-succinil-homoserina

f BIOQ Substància intermèdia en la biosíntesi de la metionina.

->succinil-tioquinasa

succinil-tioquinasa

Part. sil.: suc_ci_nil-ti_o_qui_na_sa

f BIOQ Succinil-CoA-sintetasa.

->succinimida

succinimida

f QUÍM ORG Imida cíclica de l’àcid succínic.

->succint

■succint -a

[del ll. succinctus, -a, -um, íd.]

adj Breu i concís. Gramàtica succinta de la llengua romanesa.

->succintament

■succintament

[de succint]

adv D’una manera succinta.

->succió

■succió

Part. sil.: suc_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. suctus, -a, -um, participi de sugĕre ‘xuclar’]

f Acció de xuclar.

->succionadora

■succionadora

Part. sil.: suc_ci_o_na_do_ra

[de succió]

f TÈXT Màquina per a escórrer els teixits a l’ample.

->succionar

■succionar

Part. sil.: suc_ci_o_nar

[de succió]

v tr Xuclar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: succionar

GERUNDI: succionant

PARTICIPI: succionat, succionada, succionats, succionades

INDICATIU PRESENT: succiono, succiones, succiona, succionem, succioneu, succionen

INDICATIU IMPERFET: succionava, succionaves, succionava, succionàvem, succionàveu, succionaven

INDICATIU PASSAT: succioní, succionares, succionà, succionàrem, succionàreu, succionaren

INDICATIU FUTUR: succionaré, succionaràs, succionarà, succionarem, succionareu, succionaran

INDICATIU CONDICIONAL: succionaria, succionaries, succionaria, succionaríem, succionaríeu, succionarien

SUBJUNTIU PRESENT: succioni, succionis, succioni, succionem, succioneu, succionin

SUBJUNTIU IMPERFET: succionés, succionessis, succionés, succionéssim, succionéssiu, succionessin

IMPERATIU: succiona, succioni, succionem, succioneu, succionin

->sucorrea

sucorrea

Part. sil.: su_cor_re_a

f FISIOL Secreció excessiva d’algun fluix.

->sucós

■sucós -osa

[de suc¹; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que té suc. Una taronja molt sucosa.

2 fig 1 Que pot suscitar molts comentaris, aportar informacions abundants. Unes declaracions molt sucoses.

2 Que dóna molt de profit. El sucós negoci immobiliari.

->sucosament

■sucosament

[de sucós]

adv Substanciosament.

->sucòvia

sucòvia

Part. sil.: su_cò_vi_a

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Succowia balearica), de fulles pinnatisectes, flors grogues i fruits en silícula, eriçats d’agullons, que es fa en cingleres.

->sucraire

■sucraire

Part. sil.: su_crai_re

[de sucre¹; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f Sucrer.

->sucre¹

■sucre¹

[de l’àr. súkkar, i aquest, del sànscrit çárkarā, íd., per conducte de l’irànic šakar, íd., com el gr. sákkhar, íd., d’on també el ll. sacchărum, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 BIOQ i ALIM 1 Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes. Els sucres són anomenats també hidrats de carboni o glúcids.

2 de sucre loc adj fig Molt delicat. Que ets de sucre, que no se’t pot tocar?

3 sucre candi Sucre purificat i cristal·litzat en cristalls grossos.

4 sucre de floret El primer sucre obtingut, molt pur.

5 sucre de llustre Sucre en pols.

6 sucre de pa Sucre en forma de pans cònics.

7 sucre esponjat Esponjat.

8 sucre glacé Sucre en pols amb el 0,5% de fècula.

9 sucre granulat Sucre amb els cristalls en forma de grànuls.

10 sucre pilé Sucre aglomerat i trossejat.

11 sucre quadradet Sucre granulat i en prismes rectangulars.

12 sucre roig (o morè, o cru) Sucre sense refinar.

2 p ext BIOQ i ALIM 1 Nom genèric d’un gran nombre de substàncies dolces anàlogues a la sacarosa.

2 sucre de fècula Glucosa líquida obtinguda per hidròlisi del midó.

3 sucre de llet Lactosa.

4 sucre de malt Maltosa.

5 sucre de raïm Glucosa.

6 sucre invertit Mescla equimolecular de glucosa i fructosa obtinguda per hidròlisi de la sacarosa.

3 col·loq PAT Glucosa a la sang o l’orina. Tinc el sucre massa alt.

->sucre²

■sucre²

[del nom del general veneçolà Antonio José de Sucre (1795-1830), alliberador de l’Equador]

m ECON Unitat monetària de l’Equador.

->sucrer

■sucrer -a

[de sucre¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent al sucre, a la fabricació del sucre. Indústria sucrera. La producció sucrera d’un país.

2 m i f 1 Persona que fabrica sucre o en ven.

2 Persona que prepara i ven confitures i dolços, anomenat també confiter.

3 f Fàbrica de sucre.

4 f Vas en què hom guarda i serveix el sucre.

->sucreria

■sucreria

Part. sil.: su_cre_ri_a

[de sucrer]

f Indústria d’obtenció de sucre.

->sucroclàstic

■sucroclàstic -a

adj BIOQ Dit de l’enzim capaç d’hidrolitzar els sucres.

->sucrol

sucrol

m ALIM Dulcina.

->sucrós

sucrós -osa

[de sucre¹]

adj Semblant al sucre quant al gust.

->suctor

■suctor -a

1 adj Que xucla.

2 m ZOOL 1 pl Classe de protozous d’aigua dolça o marins, amb unes prolongacions filiformes o tentacles que segreguen una substància enganxosa, i que s’alimenten de preses que s’adhereixen als tentacles i els xuclen els líquids orgànics. El gènere més important és l’acineta.

2 sing Protozou de la classe dels suctors.

->súcub

■súcub

[variant de súcube]

m OCULT Dimoni que, segons una superstició vulgar que arrenca de l’època medieval, prenia la forma d’una dona i tenia comerç carnal amb un home per induir-lo a pecar.

->súcube

■súcube

[del ll. succuba ‘concubina, la que jeu a sota’, amb canvi de gènere per analogia amb incubus ‘íncube’]

m OCULT Súcub.

->suculència

■suculència

Part. sil.: su_cu_lèn_ci_a

[de suculent]

f Qualitat de suculent.

->suculent

■suculent -a

[del ll. suculentus, -a, -um ‘ple de suc’; 1a FONT: s. XX, Liost]

adj 1 1 Abundant en suc, especialment nutritiu.

2 Substanciós, molt nutritiu. Una vianda suculenta. Un àpat suculent.

2 fig Un diàleg suculent.

3 BOT Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses.

->suculentament

■suculentament

[de suculent]

adv D’una manera suculenta.

->sucumbir

■sucumbir

[del ll. succumbĕre, íd. (cf. incumbir); 1a FONT: 1460, Roig]

v intr 1 Cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més. Sucumbir a la fatiga, a la temptació.

2 abs Cessar de viure; morir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sucumbir

GERUNDI: sucumbint

PARTICIPI: sucumbit, sucumbida, sucumbits, sucumbides

INDICATIU PRESENT: sucumbeixo, sucumbeixes, sucumbeix, sucumbim, sucumbiu, sucumbeixen

INDICATIU IMPERFET: sucumbia, sucumbies, sucumbia, sucumbíem, sucumbíeu, sucumbien

INDICATIU PASSAT: sucumbí, sucumbires, sucumbí, sucumbírem, sucumbíreu, sucumbiren

INDICATIU FUTUR: sucumbiré, sucumbiràs, sucumbirà, sucumbirem, sucumbireu, sucumbiran

INDICATIU CONDICIONAL: sucumbiria, sucumbiries, sucumbiria, sucumbiríem, sucumbiríeu, sucumbirien

SUBJUNTIU PRESENT: sucumbeixi, sucumbeixis, sucumbeixi, sucumbim, sucumbiu, sucumbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sucumbís, sucumbissis, sucumbís, sucumbíssim, sucumbíssiu, sucumbissin

IMPERATIU: sucumbeix, sucumbeixi, sucumbim, sucumbiu, sucumbeixin

->sucursal

■sucursal

[del b. ll. ecl. *succursalis ‘(església) sucursal’, der. de succursus, -a, -um, participi de sŭccŭrrĕre ‘socórrer’; sentit estès més tard a tot establiment complementari d’un altre]

1 adj i f Dit d’un establiment, una entitat, etc., que depèn d’un altre, situat generalment a una certa distància del principal o en un altre lloc.

2 església sucursal DR CAN Capella o església, dins el terme d’una parròquia, en la qual se celebra el culte i els serveis parroquials per tal de poder atendre els fidels que resideixen lluny de l’església parroquial.

->sucursalisme

■sucursalisme

m POLÍT Concepte encunyat els darrers anys de l’oposició franquista per a designar que determinats partits polítics creats a Catalunya depenen de centres de decisió situats fora del Principat, generalment a Madrid.

->sucursalista

■sucursalista

1 adj Relatiu o pertanyent al sucursalisme.

2 m i f Persona que practica el sucursalisme.

->sucussió

sucussió

Part. sil.: su_cus_si_ó

f DIAG Acció de sacsejar el cos o una part per tal de descobrir-hi la presència de líquid.

->sud

■sud

[del fr. sud, i aquest, de l’anglosaxó suth, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

[símb: S] 1 m El punt de l’horitzó que es troba davant un observador quan té a la dreta l’occident. Ens dirigirem cap al sud.

2 adj inv En direcció sud.

3 m 1 Part d’un país situada vers el sud.

2 Regions situades vers el sud.

3 vent del sud (o simplement sud) CLIMAT Vent que bufa del sud; migjorn.

->Sud

Sud

símb FISIOL ANIM suor 1 1.

->suda

■suda

f HIST Nom donat als castells d’origen àrab de Balaguer, Lleida, Tortosa, Palma, etc.

->sudació

■sudació

Part. sil.: su_da_ci_ó

[del ll. sudatio, -ōnis, íd.]

f HIG i TERAP Producció de suor amb una finalitat higiènica o terapèutica.

->sud-africà

■sud-africà -ana

adj i m i f De l’Àfrica del sud o de la República de Sud-àfrica (estat d’Àfrica).

->sud-americà

■sud-americà -ana

adj i m i f D’Amèrica del Sud.

->sudamina

sudamina

f PAT Exantema maculopapulós que, en forma d’eritema punctiforme, apareix en els plecs de la pell, en l’arrel dels cabells i en les parts descobertes.

->sudanellenc

sudanellenc -a

adj i m i f De Sudanell (Segrià).

->sudanès

■sudanès -esa

adj i m i f Del Sudan (regió i estat d’Àfrica).

->sudànic

■sudànic -a

1 adj 1 Sudanès.

2 Relatiu o pertanyent al sudànic.

2 m LING Grup de les llengües sudàniques.

3 llengües sudàniques LING Llengües africanes parlades en una àrea que va des del sud d’Egipte fins al nord de Tanzània i des d’Etiòpia i Kenya fins al Txad.

->sudànid

sudànid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça sudànida o als seus representants.

2 m i f Individu de raça sudànida.

3 raça sudànida Raça del grup melanoderm, dolicocèfala, de talla elevada, cos esvelt, pell molt negra, nas ample i prognatisme acusat, que viu bàsicament a l’Àfrica occidental i central, des del Sàhara fins al golf de Guinea.

->sud-aràbic

sud-aràbic -àbiga

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la part meridional de la península Aràbiga.

2 Relatiu o pertanyent al sud-aràbic.

2 m LING Etapa antiga dels parlars aràbics meridionals.

3 llengües sud-aràbigues LING Conjunt de llengües que constitueixen el subgrup meridional perifèric del grup de llengües semítiques de la família afroasiàtica, que comprèn els parlars semítics, antics i moderns, d’Etiòpia i diverses llengües de la costa meridional d’Aràbia.

->sudari

■sudari

[del ll. sudarium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Llençol amb què és embolcallat un mort.

2 sant sudari HIST Llençol fúnebre amb què fou embolcallat el cos de Jesús.

2 ant Drap per a eixugar la suor; mocador.

->sudatori

■sudatori -òria

1 adj Apte a produir sudoració. Les cabanes sudatòries dels indis.

2 m ARQUEOL A les termes romanes, departament caldejat on hom provocava l’exsudació prèvia al bany.

->sudatòrium

■sudatòrium

Part. sil.: su_da_tò_ri_um

m ARQUEOL Sudatori.

->sud-coreà

sud-coreà -ana

adj i m i f De la República de Corea o Corea del Sud (estat d’Àsia).

->sud-eslau

■sud-eslau -ava

Part. sil.: sud-es_lau

adj i m i f Iugoslau.

->sud-est

■sud-est

[de sud i est¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

[símb: SE] 1 m 1 Punt de l’horitzó sensible entre el sud i l’est.

2 Regió, país, etc., situats en direcció sud-est.

3 vent del sud-est (o simplement sud-est) CLIMAT Vent que bufa del sud-est; xaloc.

2 adj inv Les costes sud-est.

->sudet

■sudet -a

1 adj Relatiu o pertanyent als sudets.

2 m i f HIST Individu d’un poble de parla alemanya que habita les terres de Bohèmia frontereres amb Alemanya.

->sudètic

sudètic -a

adj GEOL i ESTRATIG Dit de la fase de plegament hercinià que, segons Stille, s’esdevingué durant el carbonífer, entre el viseà i el namurià.

->sudista

■sudista

adj i m i f Dit dels partidaris dels Estats Confederats d’Amèrica durant la guerra de Secessió nord-americana.

->sud-mongòlic

sud-mongòlic -a

adj i m i f ANTROP FÍS Paleomongòlid.

->sud-oest

■sud-oest

Part. sil.: sud-o_est

[de sud i oest; 1a FONT: 1839, DLab.]

[símb: SW, SO] 1 m 1 Punt de l’horitzó sensible entre el sud i l’oest.

2 Regió, país, etc., situats en direcció sud-oest.

3 vent del sud-oest (o simplement sud-oest) CLIMAT Vent que bufa del sud-oest; llebeig.

2 adj inv La paret sud-oest de la masia.

->sudoku

sudoku

m JOCS Joc d’estratègia matemàtica que consisteix a omplir amb les xifres de l’1 al 9 una quadrícula de 81 caselles dividida en subquadrícules de 3 × 3, partint d’algunes xifres ja col·locades i sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula.

->sudoració

■sudoració

Part. sil.: su_do_ra_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. sudor, -ōris ‘suor’]

f 1 Acció de suar;

2 l’efecte.

->sudori-

■sudori-

Forma prefixada del mot llatí sūdor, -ōris, que significa ‘suor’. Ex.: sudorípar.

->sud-oriental

sud-oriental

Part. sil.: sud-o_ri_en_tal

adj i m i f ANTROP FÍS Orientàlid.

->sudorífer

■sudorífer -a

[del ll. td. sudorifer, -a, -um, íd.]

adj i m Sudorífic.

->sudorífic

■sudorífic -a

[de sudori- i -fic; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que provoca la suor.

2 adj i m FARM Dit del medicament o el producte que provoca la secreció de la suor, anomenat també diaforètic.

->sudorípar

■sudorípar -a

[de sudori- i -par]

adj Que secreta la suor. Glàndules sudorípares.

->sudorn

■sudorn

m BOT Herba robusta de la família de les gramínies (Festuca paniculata o F. spadicea), de fulles rígides i panícula pèndula de color grogós o torrat, pròpia dels prats muntanyencs.

->suec

■suec -a

Part. sil.: su_ec

1 adj i m i f De Suècia (estat d’Europa) o del suec (llengua).

2 m LING Llengua germànica del subgrup septentrional o escandinau oriental, parlada pels suecs.

->suecà

■suecà -ana

Part. sil.: su_e_cà

adj i m i f De Sueca (Ribera Baixa).

->suècia

■suècia

Part. sil.: su_è_ci_a

f ADOB Pell molt blana, emprada en guanteria, fabricada amb serratges de pell ovina o amb pells ovines desflorades.

->suera

■suera

Part. sil.: su_e_ra

f dessuadora 1.

->suèter

■suèter

Part. sil.: su_è_ter

[de l’angl. sweater, íd., pròpiament ‘suador’, de to sweat ‘suar’; 1a FONT: 1932]

m Jersei gruixut de llana.

->sueu

■sueu -eva

Part. sil.: su_eu

1 adj Relatiu o pertanyent als sueus.

2 m i f HIST Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.

->sufecte

sufecte -a

adj HIST A l’antiga Roma, dit del cònsol que hom designava en substitució d’un cònsol ordinari que havia mort o abdicat.

->sufet

■sufet

m HIST Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica.

->sufí

■sufí

[pl -ís] ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent al sufisme o als sufís.

2 m i f Adepte del sufisme.

->suficiència

■suficiència

Part. sil.: su_fi_ci_èn_ci_a

[del ll. td. sufficientia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de suficient.

2 1 Confiança en si mateix.

2 Manifestació exagerada d’aquesta confiança. Donar-se algú aires de suficiència.

->suficient

■suficient

Part. sil.: su_fi_ci_ent

[del ll. sufficiens, -ntis, íd., part. pres. de sufficĕre ‘ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 adj Que basta, que és en la quantitat, la intensitat, la proporció, etc., que cal. Tres homes són suficients: no en necessitarem més.

2 1 adj Que revela suficiència o excessiva confiança en si mateix. Era un home antipàtic, suficient i ple de vanitat.

2 m ENSENY Nota d’examen o d’avaluació en què és reconeguda la simple suficiència de l’examinand; aprovat.

->suficientment

■suficientment

Part. sil.: su_fi_ci_ent_ment

[de suficient; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera suficient.

->sufisme

■sufisme

Hom.: sofisma

m ISLAM Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, que cerca la unió mística, sota el guiatge d’un mestre.

->sufix

■sufix -a

[del ll. suffixus, -a, -um, participi de suffigĕre ‘fixar, enganxar per sota’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj Afixat a l’acabament.

2 m GRAM Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.

->sufixació

■sufixació

Part. sil.: su_fi_xa_ci_ó

[de sufixar]

f GRAM Acció de sufixar.

->sufixal

■sufixal

[de sufix]

adj LING 1 Relatiu o pertanyent al sufix.

2 Que té la forma o la funció d’un sufix.

->sufixar

■sufixar

[de sufix]

v tr GRAM Afegir un sufix a un mot, al seu radical.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sufixar

GERUNDI: sufixant

PARTICIPI: sufixat, sufixada, sufixats, sufixades

INDICATIU PRESENT: sufixo, sufixes, sufixa, sufixem, sufixeu, sufixen

INDICATIU IMPERFET: sufixava, sufixaves, sufixava, sufixàvem, sufixàveu, sufixaven

INDICATIU PASSAT: sufixí, sufixares, sufixà, sufixàrem, sufixàreu, sufixaren

INDICATIU FUTUR: sufixaré, sufixaràs, sufixarà, sufixarem, sufixareu, sufixaran

INDICATIU CONDICIONAL: sufixaria, sufixaries, sufixaria, sufixaríem, sufixaríeu, sufixarien

SUBJUNTIU PRESENT: sufixi, sufixis, sufixi, sufixem, sufixeu, sufixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sufixés, sufixessis, sufixés, sufixéssim, sufixéssiu, sufixessin

IMPERATIU: sufixa, sufixi, sufixem, sufixeu, sufixin

->sufixoide

■sufixoide

Part. sil.: su_fi_xoi_de

[de sufix i -oide]

m LING Segon element de certs mots composts que ha perdut parcialment el seu significat originari i ha adquirit un valor de sufix. Ex.: -cola en terrícola, agrícola, cavernícola.

->suflé

■suflé

[del fr. soufflé ‘inflat, bufat’]

[pl -és] GASTR 1 m Preparació a base de clares d’ou batudes a punt de neu amb altres ingredients dolços (com crema o xocolata) o salats (com pernil o peix) que, cuita al forn, queda esponjosa.

2 adj Dit de les viandes preparades de manera que siguin esponjoses.

->sufocació

■sufocació

Part. sil.: su_fo_ca_ci_ó

[del ll. suffocatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1491]

f 1 1 Acció de sufocar o de sufocar-se;

2 l’efecte.

2 Sensació sobtada de calor congestiva que puja al rostre, generalment amb enrojolament, anomenada també calrada o fogot.

->sufocador

■sufocador -a

[de sufocar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que sufoca.

->sufocant

■sufocant

[del ll. suffocans, -ntis, part. pres. de suffocare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que sufoca.

->sufocar

■sufocar

[del ll. suffocare, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr 1 Impedir, dificultar, la respiració a algú. Feia una calor que sufocava.

2 1 Apagar, extingir. Sufocar un incendi.

2 fig Sufocar un tumult.

3 Fer sortir a algú els colors a la cara avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc. Aquells retrets la sufocaren.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sufocar

GERUNDI: sufocant

PARTICIPI: sufocat, sufocada, sufocats, sufocades

INDICATIU PRESENT: sufoco, sufoques, sufoca, sufoquem, sufoqueu, sufoquen

INDICATIU IMPERFET: sufocava, sufocaves, sufocava, sufocàvem, sufocàveu, sufocaven

INDICATIU PASSAT: sufoquí, sufocares, sufocà, sufocàrem, sufocàreu, sufocaren

INDICATIU FUTUR: sufocaré, sufocaràs, sufocarà, sufocarem, sufocareu, sufocaran

INDICATIU CONDICIONAL: sufocaria, sufocaries, sufocaria, sufocaríem, sufocaríeu, sufocarien

SUBJUNTIU PRESENT: sufoqui, sufoquis, sufoqui, sufoquem, sufoqueu, sufoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: sufoqués, sufoquessis, sufoqués, sufoquéssim, sufoquéssiu, sufoquessin

IMPERATIU: sufoca, sufoqui, sufoquem, sufoqueu, sufoquin

->sufossió

■sufossió

f GEOMORF Erosió produïda per infiltració d’aigua en un terreny, que provoca l’arrossegament del material granular del sòl des de la superfície fins a la part inferior d’aquest.

->sufragani

■sufragani -ània

[del b. ll. suffraganeus, -a, -um ‘auxiliar’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adj 1 Sotaposat a l’autoritat d’algú.

2 esp CATOL 1 Dit del bisbe d’una diòcesi sotaposat a l’autoritat de l’arquebisbe o metropolità.

2 Dit d’una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, sotmesa a una parròquia principal o matriu.

3 Relatiu o pertanyent a la jurisdicció d’un bisbe sufragani. Diòcesi sufragània.

->sufragar

■sufragar

[del ll. suffragare ‘votar per algú, ajudar-lo’, partint del fet que es votava trencant la téssera o mena de fitxa metàl·lica o de vori d’identificació personal; 1a FONT: 1498]

v tr 1 Prestar ajut, contribuir a favor d’algú o d’alguna cosa. Sufragar una iniciativa.

2 esp Contribuir a pagar una cosa. Un anònim ha sufragat la restauració de l’ermita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sufragar

GERUNDI: sufragant

PARTICIPI: sufragat, sufragada, sufragats, sufragades

INDICATIU PRESENT: sufrago, sufragues, sufraga, sufraguem, sufragueu, sufraguen

INDICATIU IMPERFET: sufragava, sufragaves, sufragava, sufragàvem, sufragàveu, sufragaven

INDICATIU PASSAT: sufraguí, sufragares, sufragà, sufragàrem, sufragàreu, sufragaren

INDICATIU FUTUR: sufragaré, sufragaràs, sufragarà, sufragarem, sufragareu, sufragaran

INDICATIU CONDICIONAL: sufragaria, sufragaries, sufragaria, sufragaríem, sufragaríeu, sufragarien

SUBJUNTIU PRESENT: sufragui, sufraguis, sufragui, sufraguem, sufragueu, sufraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sufragués, sufraguessis, sufragués, sufraguéssim, sufraguéssiu, sufraguessin

IMPERATIU: sufraga, sufragui, sufraguem, sufragueu, sufraguin

->sufragi

■sufragi

[del ll. suffragium, íd., del sentit d’ajut o auxili a algú que implica un vot; d’aquí sorgí el sentit cristià d’auxili espiritual pels difunts; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Manifestació de la pròpia voluntat en una assemblea, en unes eleccions, en una consulta, etc., per mitjà d’un vot. Ho decidirem pel nombre de sufragis.

2 Vot afirmatiu. Donar, negar, el sufragi a un candidat.

3 DR CAN Parer exprés dels jutges en un procés canònic, principalment matrimonial.

2 DR CONST i POLÍT Sistema electoral per a provisió de càrrecs. Sufragi restringit. Sufragi universal.

3 1 obs Ajut, socors.

2 TEOL Obra bona feta pels fidels amb vista a obtenir per a un altre —viu o difunt— la remissió de les penes temporals degudes als seus pecats ja perdonats.

3 missa en sufragi (o simplement sufragi) LITÚRG Missa de difunts.

->sufragisme

■sufragisme

m SOCIOL 1 Moviment per a la consecució del sufragi universal.

2 Moviment feminista per a la consecució del vot.

->sufragista

■sufragista

1 adj Relatiu o pertanyent al sufragisme.

2 m i f Partidari del sufragisme.

->sufrutescent

■sufrutescent

adj BOT Sufruticós.

->sufruticós

■sufruticós -osa

adj BOT 1 Llenyós solament a la base.

2 Subarbustiu.

->sufumigació

■sufumigació

Part. sil.: su_fu_mi_ga_ci_ó

f Acció de sufumigar.

->sufumigar

■sufumigar

v tr Sotmetre a l’acció de certs fums; fumigar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sufumigar

GERUNDI: sufumigant

PARTICIPI: sufumigat, sufumigada, sufumigats, sufumigades

INDICATIU PRESENT: sufumigo, sufumigues, sufumiga, sufumiguem, sufumigueu, sufumiguen

INDICATIU IMPERFET: sufumigava, sufumigaves, sufumigava, sufumigàvem, sufumigàveu, sufumigaven

INDICATIU PASSAT: sufumiguí, sufumigares, sufumigà, sufumigàrem, sufumigàreu, sufumigaren

INDICATIU FUTUR: sufumigaré, sufumigaràs, sufumigarà, sufumigarem, sufumigareu, sufumigaran

INDICATIU CONDICIONAL: sufumigaria, sufumigaries, sufumigaria, sufumigaríem, sufumigaríeu, sufumigarien

SUBJUNTIU PRESENT: sufumigui, sufumiguis, sufumigui, sufumiguem, sufumigueu, sufumiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sufumigués, sufumiguessis, sufumigués, sufumiguéssim, sufumiguéssiu, sufumiguessin

IMPERATIU: sufumiga, sufumigui, sufumiguem, sufumigueu, sufumiguin

->sufusió

■sufusió

Part. sil.: su_fu_si_ó

f PAT 1 Imbibició, en els teixits orgànics, de líquids extravasats, especialment de sang.

2 Vessament.

->suggerible

■suggerible

[de suggerir]

adj Que pot ésser suggerit.

->suggeridor

■suggeridor -a

[de suggerir]

adj Que suggereix.

->suggeriment

■suggeriment

[de suggerir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de suggerir.

2 Cosa suggerida.