->sigil

■sigil

[del ll. sigillum ‘estatueta; empremta; marca’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Compte, precaució amb què hom guarda un secret.

2 sigil sacramental DR CAN Secret de confessió.

->sigil·lació

■sigil·lació

Part. sil.: si_gil_la_ci_ó

[de sigil·lar²]

f 1 Acció de sigil·lar;

2 l’efecte.

->sigil·lar¹

■sigil·lar¹

[del ll. sigillum ‘segell’]

adj Relatiu o pertanyent als segells o al sigil.

->sigil·lar²

■sigil·lar²

[del ll. sigillare, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr 1 segellar 1.

2 Decorar amb marques fetes per un segell o amb taques semblants a les d’un segell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sigil·lar

GERUNDI: sigil·lant

PARTICIPI: sigil·lat, sigil·lada, sigil·lats, sigil·lades

INDICATIU PRESENT: sigil·lo, sigil·les, sigil·la, sigil·lem, sigil·leu, sigil·len

INDICATIU IMPERFET: sigil·lava, sigil·laves, sigil·lava, sigil·làvem, sigil·làveu, sigil·laven

INDICATIU PASSAT: sigil·lí, sigil·lares, sigil·là, sigil·làrem, sigil·làreu, sigil·laren

INDICATIU FUTUR: sigil·laré, sigil·laràs, sigil·larà, sigil·larem, sigil·lareu, sigil·laran

INDICATIU CONDICIONAL: sigil·laria, sigil·laries, sigil·laria, sigil·laríem, sigil·laríeu, sigil·larien

SUBJUNTIU PRESENT: sigil·li, sigil·lis, sigil·li, sigil·lem, sigil·leu, sigil·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: sigil·lés, sigil·lessis, sigil·lés, sigil·léssim, sigil·léssiu, sigil·lessin

IMPERATIU: sigil·la, sigil·li, sigil·lem, sigil·leu, sigil·lin

->sigil·lat

■sigil·lat -ada

[del ll. sigillatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Segellat. Carta sigil·lada.

2 1 Marcat amb un segell o amb taques semblants a un segell.

2 terra (o ceràmica) sigil·lada CERÀM Ceràmica amb decoracions en relleu feta amb motlle o amb aplicacions de matrius sobre la superfície exterior.

->sigil·lo-

sigil·lo-

Forma prefixada del mot llatí sigillum, que significa ‘segell’. Ex.: sigil·lografia.

->sigil·lògraf

■sigil·lògraf -a

[de sigil·lo- i -graf]

m i f Persona versada en sigil·lografia.

->sigil·lografia

■sigil·lografia

Part. sil.: si_gil_lo_gra_fi_a

[de sigil·lo- i -grafia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f SIGIL·L Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.

->sigil·logràfic

■sigil·logràfic -a

[de sigil·lografia]

adj Relatiu o pertanyent a la sigil·lografia.

->sigil·lós

■sigil·lós -osa

adj Que actua amb sigil; que denota sigil.

->sigil·losament

sigil·losament

adv D’una manera sigil·losa.

->sigla

■sigla

[del ll. td. sigla, -orum ‘sigles, abreviatures’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Lletra o lletres inicials del nom de persones, d’entitats, de partits, etc., que hom usa per comoditat en comptes del nom sencer, especialment en la pràctica comercial i burocràtica. Ex.: PIB per producte interior brut.

->siglat

siglat -ada

[de sigla]

adj HERÀLD Dit de l’escut que porta alguna lletra o xifra.

->siglot

■siglot

[potser der. de cigne, contaminat amb sistot, variant de sisó]

m ORNIT Becut.

->sigm-

sigm-

Forma prefixada del mot grec sígma, -atos, que significa ‘sigma’. Ex.: sigmoide.

->sigma

■sigma

[del gr. sígma, íd.]

f 1 Nom de la divuitena lletra de l’alfabet grec [σς ΣC].

2 QUÍM FÍS 1 electró sigma (σ) Electró que ocupa un orbital sigma.

2 enllaç sigma (σ) Enllaç constituït per orbitals sigma enllaçants.

3 orbital sigma (σ) Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria cilíndrica respecte a l’eix d’enllaç.

3 sigma ilíaca (o simplement sigma) ANAT ANIM Part del còlon en forma de S, compresa entre el còlon descendent i el recte.

->sigmat-

sigmat-

Forma prefixada del mot grec sígma, -atos, que significa ‘sigma’. Ex.: sigmatisme.

->sigmàtic

■sigmàtic -a

[de sigma]

adj LING Dit de la forma lingüística caracteritzada per la presència de l’infix s.

->sigmatisme

■sigmatisme

[de sigma; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m LING Transformació de la consonant interdental [θ] en fricativa alveolar [s] davant les vocals [e] i [i].

->sigmatròpica

sigmatròpica, reacció

QUÍM ORG Denominació genèrica per a designar les reaccions concertades, que ocorren en absència de catalitzador, i impliquen la migració d’un enllaç de tipus sigma (σ) al llarg d’un estat de transició cíclic en el qual un àtom o grup és unit simultàniament als dos extrems d’un sistema electrònic pi (π).

->sigmo-

sigmo-

Forma prefixada del mot grec sígma, -atos, que significa ‘sigma’. Ex.: sigmoscopi.

->sigmoïdal

■sigmoïdal

Part. sil.: sig_mo_ï_dal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la nansa sigmoide.

->sigmoide

■sigmoide

Part. sil.: sig_moi_de

ANAT ANIM 1 adj De forma semblant a la lletra grega sigma. Cavitat sigmoide.

2 m Sigma ilíaca.

->sigmoïditis

sigmoïditis

Part. sil.: sig_mo_ï_di_tis

f PAT Inflamació del sigmoide o sigma ilíaca.

->sigmoidoscòpia

sigmoidoscòpia

Part. sil.: sig_moi_dos_cò_pi_a

f DIAG Inspecció del sigmoide per mitjà d’un endoscopi introduït per via anal.

->sign.

sign.

abrev ESCR, DIPL i DR signatura 1 1.

->signacle

■signacle

[del ll. signacŭlum, íd.; 1a FONT: s. XV]

m Senyal imprès, marca, segell, en un escrit.

->signador

■signador -a

[del ll. signator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que signa.

->signament

■signament

[de signar]

m Acció de signar.

->signant

■signant

[del ll. signans, -ntis, participi pres. de signare ‘marcar’]

adj i m i f Que signa o firma un escrit, un document, una obra artística, etc. Els països signants del tractat. Entre els signants del manifest hi ha molts intel·lectuals.

->signar

■signar

[del ll. signare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Assenyalar algú o alguna cosa. No el signis amb el dit.

2 Expressar un pensament amb un moviment, una acció o un gest. Ella va signar-me que ja era hora que ens n’anéssim.

2 Posar algú la seva signatura o firma. Ja he escrit la carta: només em manca signar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: signar

GERUNDI: signant

PARTICIPI: signat, signada, signats, signades

INDICATIU PRESENT: signo, signes, signa, signem, signeu, signen

INDICATIU IMPERFET: signava, signaves, signava, signàvem, signàveu, signaven

INDICATIU PASSAT: signí, signares, signà, signàrem, signàreu, signaren

INDICATIU FUTUR: signaré, signaràs, signarà, signarem, signareu, signaran

INDICATIU CONDICIONAL: signaria, signaries, signaria, signaríem, signaríeu, signarien

SUBJUNTIU PRESENT: signi, signis, signi, signem, signeu, signin

SUBJUNTIU IMPERFET: signés, signessis, signés, signéssim, signéssiu, signessin

IMPERATIU: signa, signi, signem, signeu, signin

->signat

■signat -ada

[del ll. signatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que porta una signatura. Aquest escrit ha d’anar signat.

2 mesura signada MAT Mesura que pot prendre valors positius i negatius.

->signatari

■signatari -ària

[de signar]

adj i m i f Signant.

->signatura

■signatura

[del b. ll. signatura, íd.; 1a FONT: 1472]

f 1 1 [abrev sign.] Acció de signar;

2 l’efecte.

2 1 ESCR, DIPL i DR Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc., per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.

2 ART Nom de l’autor d’una obra d’art, inscrit en una part visible o no visible d’ella, com a constància de la seva paternitat.

3 signatura en blanc Signatura que hom posa en un full perquè un altre l’ompli de la forma convinguda o perquè hi escrigui el que vulgui.

3 BIBLIOT i ARXIV 1 Sèrie ordenada de xifres o lletres que corresponen normalment a les matèries de què tracten els llibres o a la cronologia o topografia dels documents i que serveixen per a ordenar-los en les biblioteques i en els catàlegs, d’acord amb els diversos sistemes de classificació.

2 Indicació d’aquesta signatura en el llom dels llibres i sovint en el frontispici o en una altra pàgina, i que consta també en les fitxes del catàleg.

4 GRÀF 1 Senyal posat al peu de la primera pàgina de cada plec d’un llibre, que serveix per a indicar com ha d’ésser fet el plegat i l’ordre en què han d’ésser posats els plecs en l’alçada.

2 p ext Cadascun dels plecs de què es compon un volum.

5 MAT Nombre de termes positius en una forma quadràtica reduïda a una suma de quadrats mitjançant una transformació lineal.

->signe

■signe

Hom.: cigne

[del ll. signum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Allò amb què una cosa és representada.

2 DIAG Fenomen que, reconegut pel metge en l’organisme del malalt i apreciat per ell, permet d’arribar a la diagnosi i al pronòstic d’una malaltia determinada.

3 ENTOM En alguns insectes, formació esclerificada de la bossa copuladora de les femelles.

4 COMUN Associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant.

5 LITÚRG i RELIG Senyal, esdeveniment o paraula que hom interpreta com a manifestació i presència del transcendent o diví.

6 MAT Símbol emprat per a indicar una operació o caracteritzar una magnitud.

7 MÚS Nom donat als diferents senyals gràfics que complementen les notes d’una partitura i en permeten una interpretació correcta (silencis, dinàmica, ritme, etc.).

8 signe del zodíac ASTR i ASTROL Cadascuna de les dotze parts en què hom suposa dividit el zodíac.

9 signe descendent ASTR Cadascun dels signes del zodíac pels quals passa el Sol des del solstici d’estiu fins al solstici d’hivern.

10 signe notarial DR Senyal particular i registrat que cada notari dibuixa a mà abans de la signatura que autoritza un document públic.

11 signe òptic MINERAL Propietat que presenten els minerals anisòtrops transparents, quan, tallats en làmines primes, hom els observa al microscopi amb llum polaritzada (paral·lela o convergent), nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.

2 Moviment, acció, gest, amb què hom assenyala una persona o un objecte, expressa un pensament, dóna a conèixer una ordre, un desig, etc. Em va fer signe que el seguís. Si em parles amb signes, no t’entenc.

->signífer

■signífer -a

[del ll. signĭfer, -ĕri, íd., comp. de signum ‘signe’ i ferre ‘portar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que porta la insígnia o el senyal, en una processó, en una desfilada, etc.

2 m HIST 1 Portaestendard romà.

2 esp El qui portava les insígnies de les cohorts i de les centúries.

3 m ASTR Zodíac.

->significació

■significació

Part. sil.: sig_ni_fi_ca_ci_ó

[del ll. significatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 1 Acció de significar a algú una cosa.

2 LING Procés psíquic d’associar un significant a un significat o concepte per constituir un signe lingüístic.

2 Importància. Era una persona excel·lent, però de minsa significació en la vida ciutadana.

3 Sentit, allò que vol dir, que significa, un mot, un signe, significat.

4 ESTAD 1 nivell de significació En la teoria de contrasts d’hipòtesi, fita que hom estableix per assegurar que la probabilitat d’acceptar la hipòtesi, essent falsa, és menor que aquesta fita.

2 prova de significació En la teoria de contrasts d’hipòtesi, prova que hom fa per decidir si els valors observats permeten de rebutjar la hipòtesi dins un nivell convingut i amb una probabilitat adequada.

->significador

■significador -a

[del ll. td. significator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que significa.

->significament

■significament

[de significar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m significació 1.

->significança

■significança

[de significar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f Significació.

->significant

■significant

[del ll. significans, -ntis, participi pres. de significare ‘significar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que significa.

2 m LING En la terminologia estructuralista, conjunt d’elements fonològics que configuren la imatge acústica d’un signe lingüístic.

->significar

■significar

[del ll. significare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 Ésser una cosa senyal d’una altra. El teu silenci sembla significar que hi estàs d’acord.

2 Voler dir tal o tal cosa. Saps què significa aquesta abreviatura?

2 tr Fer saber a algú una cosa amb signes o amb paraules. Significar a algú les seves intencions.

3 tr Comportar, representar. La crisi del tèxtil va significar la ruïna de l’empresa.

4 pron Donar-se clarament a conèixer com a tal o tal cosa. Durant la manifestació et vas significar massa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: significar

GERUNDI: significant

PARTICIPI: significat, significada, significats, significades

INDICATIU PRESENT: significo, signifiques, significa, signifiquem, signifiqueu, signifiquen

INDICATIU IMPERFET: significava, significaves, significava, significàvem, significàveu, significaven

INDICATIU PASSAT: signifiquí, significares, significà, significàrem, significàreu, significaren

INDICATIU FUTUR: significaré, significaràs, significarà, significarem, significareu, significaran

INDICATIU CONDICIONAL: significaria, significaries, significaria, significaríem, significaríeu, significarien

SUBJUNTIU PRESENT: signifiqui, signifiquis, signifiqui, signifiquem, signifiqueu, signifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: signifiqués, signifiquessis, signifiqués, signifiquéssim, signifiquéssiu, signifiquessin

IMPERATIU: significa, signifiqui, signifiquem, signifiqueu, signifiquin

->significat

■significat -ada

[del ll. significatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que és important i remarcable. El seu avi havia estat una persona molt significada en el poble.

2 m 1 Significació, allò que vol dir o significa un mot, un signe, un gest. Ningú no entenia el significat d’aquelles paraules.

2 LING Contingut semàntic d’un signe lingüístic.

->significatiu

■significatiu -iva

Part. sil.: sig_ni_fi_ca_tiu

[del ll. td. significativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la significació.

2 Que significa.

3 Que significa ben marcadament alguna cosa.

->significativament

■significativament

[de significatiu]

adv D’una manera significativa.

->sikh

■sikh

Hom.: sic

[del panjabi sikh ‘deixeble’, i aquest, del sànscrit śikşati ‘ell estudia’]

1 adj Relatiu o pertanyent als sikhs o al sikhisme.

2 m i f HIST Membre d’una comunitat religiosopolítica fundada al segle XV, establerta bàsicament al Panjab.

->sikhisme

■sikhisme

Part. sil.: sikh_is_me

m HIST REL Conjunt de doctrines que constitueixen la religió dels sikhs, a l’Índia, d’un monoteisme estricte, que nega l’autoritat dels Vedes, aboleix el sacrifici, el sacerdoci i el sistema de castes.

->sil

■sil

[de l’angl. sill, íd., literalment ‘llindar’]

m GEOL Magma injectat entre dues capes sedimentàries. Sil mineralitzat.

->sil-

■sil-

[variant de sin- davant de l] Prefix, del grec sýn, originàriament preposició i adverbi, que significa ‘conjuntament’, ‘alhora’. Ex.: sil·logisme.

->silà

■silà

m QUÍM INORG 1 El més simple dels hidrurs de silici, SiH₄.

2 QUÍM ORG Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si_nH_2n+2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.

->silano

■silano

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts que contenen el grup Si—OH en llurs molècules.

->silè

■silè

[del gr. seilenós, íd.]

m MIT A la Grècia antiga, ésser mitològic imaginat en forma humana, però amb orelles, cua i, a vegades, cascs de cavall.

->silenc

silenc -a

adj i m i f De Sils (Selva).

->silenci

■silenci

[del ll. sĭlĕntium, íd., der. de silēre ‘callar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 Fet de no parlar, de callar. Guardar silenci. Rompre el silenci. Hi hagué un llarg silenci.

2 fig Fet de no expressar algú el seu pensament amb paraules o per escrit. Fa dos mesos que no he rebut carta teva i m’estranya molt el teu silenci. Imposar silenci als calumniadors.

3 passar (una cosa) en (o sota) silenci No parlar-ne.

4 silenci administratiu DR ADM Absència de resolució, per part d’una autoritat administrativa, respecte a una petició o a un recurs que li han estat presentats.

2 1 Absència de tot so o soroll.

2 FISIOL ANIM Cadascun dels dos intervals que separen els sorolls cardíacs.

3 MÚS Pausa, breu interval sense música ni cant.

4 MÚS Signe gràfic posat en el pentagrama per indicar aquest silenci.

->silenciador

■silenciador -a

Part. sil.: si_len_ci_a_dor

[de silenciar]

1 adj i m i f Dit del dispositiu emprat per a silenciar, per a esmorteir un soroll o sorolls.

2 m 1 ARM Dispositiu que, col·locat a la boca d’algunes armes de foc, disminueix el soroll dels trets per tal que passin desapercebuts o per dificultar la localització de l’arma.

2 MOT i TECNOL Dispositiu que, muntat al tub d’escapament dels motors d’explosió o a la tovera dels motors de reacció, esmorteeix el soroll produït pels gasos expulsats.

->silenciar

■silenciar

Part. sil.: si_len_ci_ar

[de silenci; 1a FONT: c. 1930]

v tr 1 Passar en silenci una cosa, deixar-la sense esmentar. No podem silenciar aquest fet: hem de denunciar-ho!

2 Fer silenciós un mecanisme, esmorteir el soroll d’un tret, dels gasos d’escapament d’un motor, etc. Silenciar un motor, una arma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: silenciar

GERUNDI: silenciant

PARTICIPI: silenciat, silenciada, silenciats, silenciades

INDICATIU PRESENT: silencio, silencies, silencia, silenciem, silencieu, silencien

INDICATIU IMPERFET: silenciava, silenciaves, silenciava, silenciàvem, silenciàveu, silenciaven

INDICATIU PASSAT: silencií, silenciares, silencià, silenciàrem, silenciàreu, silenciaren

INDICATIU FUTUR: silenciaré, silenciaràs, silenciarà, silenciarem, silenciareu, silenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: silenciaria, silenciaries, silenciaria, silenciaríem, silenciaríeu, silenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: silenciï, silenciïs, silenciï, silenciem, silencieu, silenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: silenciés, silenciessis, silenciés, silenciéssim, silenciéssiu, silenciessin

IMPERATIU: silencia, silenciï, silenciem, silencieu, silenciïn

->silencier

silencier -a

Part. sil.: si_len_ci_er

[de silenci; 1a FONT: 1671]

1 m i f Encarregat de mantenir l’ordre i el silenci en certs llocs, esglésies, recepcions, etc.

2 m HIST 1 Entre els romans, esclau encarregat de fer respectar el silenci i l’ordre a les cases senyorials i a la cort imperial.

2 A l’imperi Bizantí, funcionari de la categoria dels cubicularis o camarlencs encarregat de mantenir l’ordre en les processons imperials i en les recepcions oficials.

->silenciós

■silenciós -osa

Part. sil.: si_len_ci_ós

[del ll. silentiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que guarda silenci, que no parla. Ella estava silenciosa i pensarosa.

2 Que no fa gens de soroll. Un mecanisme silenciós.

3 On regna silenci. Una nit silenciosa.

->silenciosament

■silenciosament

Part. sil.: si_len_ci_o_sa_ment

[de silenciós]

adv D’una manera silenciosa.

->silene

silene

f BOT Gènere d’herbes o subarbusts de la família de les cariofil·làcies (Silene sp), amb fulles enteres, flors pentàmeres i fruits en càpsula. Cal destacar-ne la silene mosquera (S. muscipula), de fulles ovals, flors vermelloses i càpsules oblongues.

->silent

■silent

[del ll. silens, -ntis, participi pres. de silēre ‘callar’; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj Silenciós.

->silesià

■silesià -ana

Part. sil.: si_le_si_à

1 adj i m i f De Silèsia (regió de l’Europa central).

2 adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent al silesià.

3 m ESTRATIG Unitat del carbonífer que, amb categoria de subsistema, és equivalent del pennsilvanià, o carbonífer superior.

4 f TÈXT Teixit amb ordit de seda i trama de llana que és emprat com a tela de paraigües i com a folre.

->sílex

■sílex

[del ll. silex, -ĭcis ‘còdol; sílex’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m MINERAL 1 Varietat criptocristal·lina del quars.

2 sílex piròmac Pedra foguera.

->silf sílfide

■silf sílfide

[del fr. sylphe, tret potser del ll. sylphis d’algunes inscripcions, probable lectura errònia de suleuis, datiu de (matres) Suleuiae, nimfes gales, amb influx de nymphis ‘nimfes’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f MIT En la mitologia germànica i escandinava, habitant imaginari de l’aire, dels boscs i els camps, considerat com a geni protector o malèfic.

2 f Dona bella i esvelta.

->sílfids

sílfids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, integrada per escarabats de color fosc, olfacte molt sensible, carnívors, sapròfags i necròfags.

2 sing Insecte de la família dels sílfids.

->silicagel

silicagel

m QUÍM INORG Gel de sílice.

->silicat

■silicat

[de silici¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 QUÍM INORG Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions.

2 MINERAL Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO₄, units entre ells directament o bé per cations.

->sílice

■sílice

[deriv. savi del ll. silex, -ĭcis ‘sílex’]

f MINERAL i QUÍM INORG Diòxid de silici, SiO₂, mineral que ocorre a la natura tant en forma pura (quars, cristobalita) com en una gran varietat de formes impures (sorra, àgata, calcedònia, òpal, etc.).

->silici¹

■silici¹

Hom.: cilici

[del ll. científic silicium, íd., der. de silex, -ĭcis ‘sílex’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 QUÍM INORG 1 [símb: Si] Element químic de nombre atòmic 14 pertanyent al grup IV A de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 28,086.

2 carbur de silici [SiC] Cristalls negres de gran duresa obtinguts per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni.

3 diòxid de silici Sílice.

4 nitrur de silici [Si₃N₄] Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, obtingudes per reacció del silici amb nitrogen.

5 tetraclorur de silici [SiCl₄] Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, obtingut per acció del clor sobre el silici.

2 adob al silici ADOB Adob amb dispersions de sílice, generalment amb metasilicat sòdic, en medi àcid.

->silici²

■silici² -ícia

Hom.: cilici

[del ll. silicĕus, -a, -um, íd.]

adj 1 GEOL 1 De la natura del sílex.

2 Que conté sílice. Roca silícia.

2 MINERAL i QUÍM INORG Relatiu o pertanyent a la sílice.

3 PEDOL Dit del sòl que no conté carbonat càlcic.

->silícic

■silícic -a

[de silici¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al silici.

2 Que conté silici.

3 àcid silícic Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.

4 anhídrid silícic Diòxid de silici.

->silicícola

■silicícola

adj ECOL Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que viuen en sòls o substrats silícics.

->silicífer

silicífer -a

adj GEOL Que conté silici.

->silicificació

■silicificació

Part. sil.: si_li_ci_fi_ca_ci_ó

f 1 GEOL 1 Acció de silicificar;

2 l’efecte.

2 BOT Intercalació de sílice en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals.

->silicificar

■silicificar

v 1 tr GEOL Convertir en sílice.

2 1 tr GEOL Impregnar amb sílice.

2 pron BOT Sofrir silicificació algunes cèl·lules vegetals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: silicificar

GERUNDI: silicificant

PARTICIPI: silicificat, silicificada, silicificats, silicificades

INDICATIU PRESENT: silicifico, silicifiques, silicifica, silicifiquem, silicifiqueu, silicifiquen

INDICATIU IMPERFET: silicificava, silicificaves, silicificava, silicificàvem, silicificàveu, silicificaven

INDICATIU PASSAT: silicifiquí, silicificares, silicificà, silicificàrem, silicificàreu, silicificaren

INDICATIU FUTUR: silicificaré, silicificaràs, silicificarà, silicificarem, silicificareu, silicificaran

INDICATIU CONDICIONAL: silicificaria, silicificaries, silicificaria, silicificaríem, silicificaríeu, silicificarien

SUBJUNTIU PRESENT: silicifiqui, silicifiquis, silicifiqui, silicifiquem, silicifiqueu, silicifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: silicifiqués, silicifiquessis, silicifiqués, silicifiquéssim, silicifiquéssiu, silicifiquessin

IMPERATIU: silicifica, silicifiqui, silicifiquem, silicifiqueu, silicifiquin

->silicio-

silicio-

QUÍM INORG Forma prefixada del mot silici.

->silico-

■silico-

QUÍM INORG Forma prefixada, no sistemàtica, emprada per a denotar la presència de silici en un compost o aliatge.

->silicoblast

silicoblast

m ANAT ANIM Cèl·lula de la mesoglea dels porífers que dóna origen a les espícules silíciques que en constitueixen l’esquelet.

->silicocalcari

silicocalcari -ària

adj PETROG Dit de les roques que contenen conjuntament silicats i carbonats de calci.

->silicoflagel·lades

■silicoflagel·lades

f pl BOT Silicoflagel·lats.

->silicoflagel·lats

■silicoflagel·lats

m BOT 1 pl Grup de crisofícies constituït per algues microscòpiques marines, amb un sol flagel i amb un esquelet intern silici.

2 sing Alga del grup dels silicoflagel·lats.

->silicona

■silicona

[probablement del fr. silicone, der. de silic(ium) amb un sufix extret de la terminació de carbone ‘carboni’]

f QUÍM ORG i PLÀST Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.

->siliconar

siliconar

v tr Posar silicona. Siliconar una junta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: siliconar

GERUNDI: siliconant

PARTICIPI: siliconat, siliconada, siliconats, siliconades

INDICATIU PRESENT: silicono, silicones, silicona, siliconem, siliconeu, siliconen

INDICATIU IMPERFET: siliconava, siliconaves, siliconava, siliconàvem, siliconàveu, siliconaven

INDICATIU PASSAT: siliconí, siliconares, siliconà, siliconàrem, siliconàreu, siliconaren

INDICATIU FUTUR: siliconaré, siliconaràs, siliconarà, siliconarem, siliconareu, siliconaran

INDICATIU CONDICIONAL: siliconaria, siliconaries, siliconaria, siliconaríem, siliconaríeu, siliconarien

SUBJUNTIU PRESENT: siliconi, siliconis, siliconi, siliconem, siliconeu, siliconin

SUBJUNTIU IMPERFET: siliconés, siliconessis, siliconés, siliconéssim, siliconéssiu, siliconessin

IMPERATIU: silicona, siliconi, siliconem, siliconeu, siliconin

->silicosi

■silicosi

[der. de silici¹ amb el sufix -osi]

f PAT Pneumoconiosi causada per la inhalació de pols de sílice, la qual produeix un dipòsit d’òxid de silici en els pulmons.

->silícula

■silícula

[del ll. silicŭla, dimin. de sĭlĭqua ‘tavella’]

f BOT Síliqua curta, de llargària no superior a tres vegades l’amplària.

->siliculós

■siliculós -osa

adj BOT Relatiu o pertanyent a la silícula.

->silicur

■silicur

m QUÍM INORG 1 Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell. Responen a la fórmula general Mⁿ˜₄Si_n.

2 Anió Si^4-, que hom pot considerar formalment derivat del silà per pèrdua dels seus quatre àtoms d’hidrogen.

->silil

■silil

m QUÍM INORG Denominació sistemàtica del radical univalent H₃Si—, derivat formalment del silà per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen.

->sililació

■sililació

Part. sil.: si_li_la_ci_ó

f QUÍM ANAL i QUÍM ORG Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (—Si(CH₃)₃).

->sililar

■sililar

v tr QUÍM Efectuar una sililació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sililar

GERUNDI: sililant

PARTICIPI: sililat, sililada, sililats, sililades

INDICATIU PRESENT: sililo, sililes, silila, sililem, silileu, sililen

INDICATIU IMPERFET: sililava, sililaves, sililava, sililàvem, sililàveu, sililaven

INDICATIU PASSAT: sililí, sililares, sililà, sililàrem, sililàreu, sililaren

INDICATIU FUTUR: sililaré, sililaràs, sililarà, sililarem, sililareu, sililaran

INDICATIU CONDICIONAL: sililaria, sililaries, sililaria, sililaríem, sililaríeu, sililarien

SUBJUNTIU PRESENT: silili, sililis, silili, sililem, silileu, sililin

SUBJUNTIU IMPERFET: sililés, sililessis, sililés, sililéssim, sililéssiu, sililessin

IMPERATIU: silila, silili, sililem, silileu, sililin

->siling

siling -a

adj i m i f HIST Dit de l’individu d’un poble vàndal de Silèsia que emigrà fins a la Bètica on fou sotmès al segle V.

->síliqua

■síliqua

[del ll. sĭlĭqua ‘tavella de llegum; llegum; ant. moneda romana’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 BOT Fruit capsular allargat, sincàrpic, amb dos carpels de placentació marginal i parietal, amb dos lòculs separats per una cloenda fina d’origen placentari, i que s’obre en dues valves per dehiscència ventricida.

2 NUMIS Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran.

->siliqüiforme

■siliqüiforme

Part. sil.: si_li_qüi_for_me

adj BOT En forma de síliqua.

->siliquós

■siliquós -osa

Part. sil.: si_li_quós

adj BOT Relatiu o pertanyent a la síliqua.

->sillà

sillà -ana

adj i m i f De Silla (Horta).

->síl·laba

■síl·laba

[del ll. syllăba, i aquest, del gr. syllabḗ, íd., der. de syllambánō ‘prendre, agafar alhora’, i aquest, de lambánō ‘agafar, prendre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f LING Unitat fonètica i fonològica resultant de la segmentació de la cadena fònica, major que el so o el fonema i menor que el mot.

->sil·labació

■sil·labació

Part. sil.: sil_la_ba_ci_ó

[de síl·laba]

f FON Divisió de significants en síl·labes segons els límits que es produeixen dins cada seqüència fònica.

->sil·labari

■sil·labari

[de síl·laba]

m ENSENY Llibre per a aprendre a llegir pel mètode sil·làbic, és a dir, partint de la síl·laba com a element fonamental de la paraula.

->sil·labejar

■sil·labejar

v tr Pronunciar un mot o mots separant-ne les síl·labes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sil·labejar

GERUNDI: sil·labejant

PARTICIPI: sil·labejat, sil·labejada, sil·labejats, sil·labejades

INDICATIU PRESENT: sil·labejo, sil·labeges, sil·labeja, sil·labegem, sil·labegeu, sil·labegen

INDICATIU IMPERFET: sil·labejava, sil·labejaves, sil·labejava, sil·labejàvem, sil·labejàveu, sil·labejaven

INDICATIU PASSAT: sil·labegí, sil·labejares, sil·labejà, sil·labejàrem, sil·labejàreu, sil·labejaren

INDICATIU FUTUR: sil·labejaré, sil·labejaràs, sil·labejarà, sil·labejarem, sil·labejareu, sil·labejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sil·labejaria, sil·labejaries, sil·labejaria, sil·labejaríem, sil·labejaríeu, sil·labejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sil·labegi, sil·labegis, sil·labegi, sil·labegem, sil·labegeu, sil·labegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sil·labegés, sil·labegessis, sil·labegés, sil·labegéssim, sil·labegéssiu, sil·labegessin

IMPERATIU: sil·labeja, sil·labegi, sil·labegem, sil·labegeu, sil·labegin

->sil·làbic

■sil·làbic -a

[del ll. syllabĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. syllabikós, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la síl·laba o a les síl·labes. Accent sil·làbic.

2 augment sil·làbic GRAM Addició d’una síl·laba a un mot.

3 cant sil·làbic MÚS Cant en què cada nota respon a una síl·laba.

4 escriptura sil·làbica ESCR Sistema d’escriptura fonètica en el qual cada signe representa una síl·laba o conjunt de fonemes.

5 fonema sil·làbic FON Fonema que pot esdevenir nucli sil·làbic. S’oposa a fonema asil·làbic.

6 marge sil·làbic FON Posició de frontera o externa al nucli sil·làbic, ocupada normalment per les consonants.

7 nucli (o centre) sil·làbic FON Punt de màxima prominència i sonoritat en la síl·laba, ocupat habitualment per una vocal o una sonant.

->sil·labificació

■sil·labificació

Part. sil.: sil_la_bi_fi_ca_ci_ó

f FON Procés pel qual una seqüència fonològica s’agrupa en síl·labes.

->síl·labus

■síl·labus

[del ll. syllăbus, íd.]

m 1 Llista, catàleg, índex.

2 esp Llista d’errors condemnats pel papa, sobretot el Syllabus de Pius IX.

->sil·lepsi

■sil·lepsi

[del ll. syllēpsis, i aquest, del gr. sýllēpsis, íd., der. de syllambánō ‘agafar amb si’, i aquest, de lambanō ‘agafar, prendre’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f RET 1 Figura de construcció que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa. Ex.: La majoria han dit que no.

2 Figura que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora. Ex.: La seva dona és més dolça que la mel.

->sil·lèptic

■sil·lèptic -a

[de sil·lepsi]

adj GRAM i RET 1 Relatiu o pertanyent a la sil·lepsi.

2 Que enclou una sil·lepsi.

->síl·lids

síl·lids

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe.

2 sing Anèl·lid de la família dels síl·lids.

->sil·limanita

■sil·limanita

f MINERAL Nesosilicat del grup dels silicats d’alumini, mineral de color gris o bru clar, de metamorfisme d’alta pressió i alta temperatura, que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->sil·logisme

■sil·logisme

[del ll. syllogismus, i aquest, del gr. syllogismós, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m LÒG Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió.

->sil·logístic

■sil·logístic -a

[del ll. syllogistĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. syllogistikós, íd.]

LÒG 1 adj Relatiu o pertanyent al sil·logisme, a un sil·logisme.

2 f 1 Manera de disputar mitjançant l’ús de sil·logismes.

2 esp Ciència que estudia el sil·logisme.

->sil·logísticament

■sil·logísticament

[de sil·logístic]

adv En forma de sil·logisme.

->sil·logitzar

■sil·logitzar

[del ll. td. syllogizare, i aquest, del gr. syllogízō, íd.]

v intr Raonar mitjançant sil·logismes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sil·logitzar

GERUNDI: sil·logitzant

PARTICIPI: sil·logitzat, sil·logitzada, sil·logitzats, sil·logitzades

INDICATIU PRESENT: sil·logitzo, sil·logitzes, sil·logitza, sil·logitzem, sil·logitzeu, sil·logitzen

INDICATIU IMPERFET: sil·logitzava, sil·logitzaves, sil·logitzava, sil·logitzàvem, sil·logitzàveu, sil·logitzaven

INDICATIU PASSAT: sil·logitzí, sil·logitzares, sil·logitzà, sil·logitzàrem, sil·logitzàreu, sil·logitzaren

INDICATIU FUTUR: sil·logitzaré, sil·logitzaràs, sil·logitzarà, sil·logitzarem, sil·logitzareu, sil·logitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sil·logitzaria, sil·logitzaries, sil·logitzaria, sil·logitzaríem, sil·logitzaríeu, sil·logitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sil·logitzi, sil·logitzis, sil·logitzi, sil·logitzem, sil·logitzeu, sil·logitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sil·logitzés, sil·logitzessis, sil·logitzés, sil·logitzéssim, sil·logitzéssiu, sil·logitzessin

IMPERATIU: sil·logitza, sil·logitzi, sil·logitzem, sil·logitzeu, sil·logitzin

->siloxà

■siloxà

m QUÍM INORG i QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts de fórmula general H₃Si—(—OSiH₂—)_n—OSiH₃ que es formen per deshidratació intermolecular de silanols.

->silueta

■silueta

Part. sil.: si_lu_e_ta

[del fr. silhouette, reducció de portrait à la Silhouette, al·lusió a l’impopular controlador de finances É. de Silhouette (1709-67), que donà lloc a aplicar l’expressió a coses incompletes o mal fetes; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 ART 1 Tipus de retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar.

2 Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d’una persona o cosa.

2 1 Forma que presenta a la vista la massa d’un objecte llunyà destacant-se més o menys del fons sobre el qual es projecta. A l’horitzó llunyà s’albirava la silueta grisa de Montserrat.

2 Línia del contorn d’un cos esvelt i proporcionat, especialment femení. Té una silueta molt marcada.

3 silueta cardíaca DIAG Contorn de l’ombra cardíaca radiològica.

->silur

■silur

[del ll. silūrus, i aquest, del gr. sílouros, íd.; 1a FONT: 1670, DTo.]

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels siluriformes, de la família dels silúrids (Silurus glanis).

->sílur

sílur

m i f HIST Individu d’un antic poble, potser d’origen ibèric, que habitava al País de Gal·les, on fou sotmès pels romans.

->silurià

■silurià -ana

Part. sil.: si_lu_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al silurià.

2 m Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoic. És situat per sobre de l’ordovicià i per sota del devonià.

->silúric

■silúric -a

adj i m ESTRATIG Silurià.

->silúrids

■silúrids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit, cap eixamplat, barbes desenvolupades i ulls petits. L’espècie més característica és el silur.

2 sing Peix de la família dels silúrids.

->siluriformes

siluriformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals, fisòstoms, amb cua homocerca, pell nua o amb plaques òssies i que comprèn espècies repartides a la zona tropical.

2 sing Peix de l’ordre dels siluriformes.

->silva

■silva

[del cast. i port. silva, íd., del ll. silva ‘selva’ i ja alguna vegada en el sentit d’obra literària miscel·lània; 1a FONT: 1839, DLab.]

f POÈTICA Forma poètica constituïda per sèries continuades de versos sense estructura estròfica determinada.

->silvà

■silvà

[del ll. Silvanus, íd.]

m MIT Divinitat dels boscs.

->silvanita

silvanita

f MINERAL Tel·lurur d’or i argent, de fórmula AuAgTe₄, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->silvestre

■silvestre

[del ll. silvestris, íd.; 1a FONT: 1670, DTo.]

adj 1 Que es cria naturalment als boscs o als camps. Plantes silvestres.

2 Propi dels medis naturals.

3 Silvícola.

4 Forestal.

->silvestrè

■silvestrè

m QUÍM ORG Terpè present a l’essència de trementina i en alguns olis de pi.

->silvestrí

silvestrí -ina

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als silvestrins.

2 m i f Monjo benedictí de la congregació monàstica de Sant Benet de Montefano (Itàlia).

->silvi-

■silvi-

Forma prefixada del mot llatí silva, que significa ‘selva’. Ex.: silvicultor.

->silvícola

■silvícola

[del ll. silvicola, íd.]

adj ECOL Que viu als boscs.

->silvicultor

■silvicultor -a

[de silvi- i -cultor]

m i f SILV Persona que es dedica a la silvicultura.

->silvicultura

■silvicultura

[de silvi- i -cultura; 1a FONT: 1911]

f SILV Ciència que estudia el conreu dels boscs i llur aprofitament racional.

->sílvid

sílvid -a

1 ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça sílvida o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça sílvida.

3 raça sílvida Raça d’amerindis els representants de la qual són mesocèfals de talla elevada, pell de color bru clar, i ulls lleugerament oblics, que ocupava bàsicament les planures del centre i el nord-est dels Estats Units d’Amèrica.

2 m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec fi prim i recte, potes llargues i primes i cua llarga.

2 sing Ocell de la família dels sílvids.

->silvina

■silvina

f MINERAL Silvita.

->silvinita

■silvinita

f PETROG Roca formada per silvina.

->silvita

■silvita

f MINERAL Clorur de potassi, mineral incolor o rogenc, de gust salat astringent, molt soluble, evaporític, associat a l’halita, que cristal·litza en el sistema cúbic i és mena principal de potassi.

->silvo-

■silvo-

Forma prefixada del mot llatí silva, que significa ‘selva’. Ex.: silvostepa.

->silvostepa

silvostepa

f GEOBOT Paisatge on alternen claps de bosc amb àrees de vegetació estèpica.

->sim-¹

■sim-¹

QUÍM ORG Prefix no sistemàtic, abreviatura de simètric, que indica que, en l’estructura d’un compost orgànic, determinats substituents són disposats simètricament respecte a l’esquelet carbonat.

->sim-²

■sim-²

[variant de sin- davant de b, m, f o p] Prefix, del grec sýn, originàriament preposició i adverbi, que significa ‘conjuntament’, ‘alhora’. Ex.: simbiosi, simmèlia, simpatia, simfonia.

->sima¹

■sima¹

Hom.: cima

[mot d’existència dubtosa, potser alteració de cima en el seu sentit etimològic de ‘vareta flexible’]

f MAR Corda gruixuda i molt forta.

->sima²

■sima²

Hom.: cima

[acrònim de SIlici-MAgnesi]

m GEOL Nom donat per E.Suess a la capa basàltica de l’escorça terrestre, per tal d’indicar que el silici i el magnesi hi predominen.

->simandre

simandre

m MÚS Instrument consistent en una fusta llarga, penjada a la paret o portàtil, que hom colpeja amb una maça, utilitzada com a campana en els monestirs bizantins.

->simaruba

■simaruba

[del fr. simarouba, i aquest, del carib de la Guaiana francesa simaruba, íd.]

f BOT i FARM Arbre tropical de la família de les simarubàcies (Quassia simarouba), l’escorça del qual és emprada en medicina.

->simarubàcies

■simarubàcies

Part. sil.: si_ma_ru_bà_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals constituïda per plantes llenyoses, de fulles alternes, flors regulars arraïmades i de fruits sovint alats. Cal destacar-ne l’ailant (Ailanthus altissima) i la quàssia (Quassia amara).

2 sing Planta de la família de les simarubàcies.

->simater

simater -a

adj i m i f De Simat de Valldigna (Safor).

->símb.

símb.

abrev símbol.

->simbiogènesi

simbiogènesi

Part. sil.: sim_bi_o_gè_ne_si

f BIOL Associació de dos individus d’espècies diferents que comporta una integració genètica d’ambdós i, per tant, la conversió en un nou individu d’una nova espècie.

->simbiogenètic

simbiogenètic -a

Part. sil.: sim_bi_o_ge_nè_tic

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la simbiogènesi.

->simbiont

■simbiont

Part. sil.: sim_bi_ont

[del gr. symbióōn, -óntos, part. pres. de symbióō ‘viure junts’]

m BIOL Cadascun dels organismes d’una simbiosi.

->simbiosi

■simbiosi

Part. sil.: sim_bi_o_si

[del gr. symbíōsis ‘vida passada junts’; 1a FONT: c. 1925]

f 1 ECOL Associació física prolongada entre dos o més organismes de diferents espècies.

2 SOCIOL En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.

->simbiòtic

■simbiòtic -a

Part. sil.: sim_bi_ò_tic

[de simbiosi; 1a FONT: c. 1925]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la simbiosi.

2 Que viu en estat de simbiosi.

->simblefària

■simblefària

Part. sil.: sim_ble_fà_ri_a

f PAT Adherència, parcial o completa, entre les parpelles i el globus de l’ull.

->simblèfaron

■simblèfaron

m PAT Simblefària.

->símbol

■símbol

Hom.: címbol

[del ll. symbŏlum, i aquest, del gr. sýmbolon, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m [abrev símb.] 1 1 Allò que hom pren convencionalment com a signe d’una cosa o d’una operació, signe.

2 CIBERN Representació d’una entitat, normalment mitjançant un o més caràcters.

3 FÍS i METROL Lletra, signe o grup d’ells emprats per a presentar una magnitud, una quantitat, una unitat de mesura, etc.

4 LING Signe.

5 LÒG Expressió verbal o escrita, definida per unes normes determinades, de la qual hom se serveix per a significar objectes o relacions.

6 MAT Lletra, lletres o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats (nombres), relacions o operacions.

7 símbol d’una cara CRISTAL·L Notació emprada per a representar la cara d’un cristall.

8 símbol químic QUÍM Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.

2 1 A diferència del signe, imatge o cosa sensible que hom pren com a signe figuratiu d’una altra per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre elles o d’una convenció. L’olivera és símbol de la pau. La balança és el símbol de la justícia.

2 Emblema. La bandera és el símbol de la pàtria.

3 ETNOL, RELIG i ART Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.

3 1 ant Objecte trencat en dues parts, que dos hostes conservaven, cadascun una meitat, i que llegaven a llurs fills, els quals aproximant ambdues meitats, reconeixien les relacions d’hospitalitat existents entre llurs famílies.

2 símbol de fe (o simplement símbol) CRIST Fórmula concisa de la fe cristiana tal com fou expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.

->simbòlic

■simbòlic -a

[del ll. symbolĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. symbolikós, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un símbol o als símbols.

2 De la natura d’un símbol.

3 Que expressa o significa alguna cosa per mitjà d’un símbol o de símbols.

4 lògica simbòlica LÒG Nom amb què també és coneguda la lògica moderna.

->simbòlicament

■simbòlicament

[de simbòlic]

adv D’una manera simbòlica.

->simbolisme

■simbolisme

[de símbol]

m 1 1 Qualitat de simbòlic.

2 Caràcter d’allò que simbolitza una altra cosa, que la representa d’una manera sensible o imaginada. El simbolisme del foc.

2 1 Ús d’uns símbols determinats per a representar quelcom. El simbolisme que utilitzen els físics.

2 Sistema de símbols que hom utilitza per a representar quelcom. El simbolisme algèbric.

3 ART Moviment artístic, del segle XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir.

4 ETNOG i RELIG 1 Tendència espontània a transformar les experiències cognoscitives en símbols mítics.

2 Forma d’interpretació dels materials historicoreligiosos (mites, ritus, etc.) considerats representacions de realitats espirituals o idees diverses de les que manifesten en llur forma externa, al·legoria.

3 Forma d’expressió del llenguatge miticoreligiós, quan un signe conté un missatge divers i més ampli del literal i extern. El simbolisme de l’Apocalipsi.

5 LIT Moviment literari del segle XIX que es manifesta com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina parnassiana i cerca la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic, per a suggerir, amb els mots, l’essència de les coses.

6 PSIC Conjunt dels processos de representació deformada en la consciència de continguts o esdeveniments inconscients.

->simbolista

■simbolista

[de símbol]

1 adj Relatiu o pertanyent al simbolisme.

2 m i f Seguidor del simbolisme, especialment en la literatura i en l’art.

->simbolització

■simbolització

Part. sil.: sim_bo_lit_za_ci_ó

[de simbolitzar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de simbolitzar.

2 Representació simbòlica.

3 PSIC Mecanisme mental que consisteix en la representació d’una idea, un objecte o una qualitat per uns altres.

->simbolitzar

■simbolitzar

[del b. ll. symbolizare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Servir una cosa com a símbol d’una altra. El colom simbolitza la pau.

2 Representar alguna cosa mitjançant un símbol. Com podem simbolitzar l’amistat?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: simbolitzar

GERUNDI: simbolitzant

PARTICIPI: simbolitzat, simbolitzada, simbolitzats, simbolitzades

INDICATIU PRESENT: simbolitzo, simbolitzes, simbolitza, simbolitzem, simbolitzeu, simbolitzen

INDICATIU IMPERFET: simbolitzava, simbolitzaves, simbolitzava, simbolitzàvem, simbolitzàveu, simbolitzaven

INDICATIU PASSAT: simbolitzí, simbolitzares, simbolitzà, simbolitzàrem, simbolitzàreu, simbolitzaren

INDICATIU FUTUR: simbolitzaré, simbolitzaràs, simbolitzarà, simbolitzarem, simbolitzareu, simbolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: simbolitzaria, simbolitzaries, simbolitzaria, simbolitzaríem, simbolitzaríeu, simbolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: simbolitzi, simbolitzis, simbolitzi, simbolitzem, simbolitzeu, simbolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: simbolitzés, simbolitzessis, simbolitzés, simbolitzéssim, simbolitzéssiu, simbolitzessin

IMPERATIU: simbolitza, simbolitzi, simbolitzem, simbolitzeu, simbolitzin

->simbologia

■simbologia

Part. sil.: sim_bo_lo_gi_a

[de símbol i -logia]

f 1 Ciència que estudia els símbols i llur utilització.

2 Simbolisme.

->simbomba

■simbomba

[encreuament de simfonia amb bomba, bombo; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MÚS Instrument format per un recipient cobert amb una membrana travessada per un pal. El fregament d’aquest fa vibrar la membrana amb un so ronc.

->simbranquiformes

simbranquiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis, amb aspecte d’anguila, cos allargat i sense vesícula natatòria, propis de pantans, coves i aigües estancades.

2 sing Peix de l’ordre dels simbranquiformes.

->simetria

■simetria

Part. sil.: si_me_tri_a

[del ll. symmetria, i aquest, del gr. symmetría, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Correspondència de dimensions, forma i posició, respecte a un punt, una línia o un pla, dels diferents elements d’un conjunt o de dos o més conjunts entre ells.

2 ANAT ANIM 1 Igualtat o analogia entre dos òrgans que en componen un, o entre dues parts que en formen una.

2 Disposició repetitiva dels diferents òrgans o parts del cos d’un animal amb relació a un pla o plans imaginaris.

3 CRISTAL·L Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines de poder sobreposar-se a elles mateixes amb diverses orientacions diferents.

4 GEOM Configuració d’un objecte que és invariant per a determinats moviments geomètrics.

->simètric

■simètric -a

[de simetria; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que té simetria.

2 FÍS En mecànica quàntica, dit de les funcions i vectors que representen sistemes de partícules idèntiques tals, que romanen invariables per qualsevol permutació de les partícules entre elles.

3 MAT i GEOM 1 Que té simetria. Funció simètrica.

2 configuració simètrica Configuració geomètrica tal que per a tot punt A de la configuració hi ha un altre punt B, anomenat simètric, els quals equidisten respecte a un element prefixat, que pot ésser un punt (centre de simetria), una línia (eix de simetria) o un pla (pla de simetria).

3 grup simètric Grup de permutacions.

4 matriu simètrica Matriu quadrada que coincideix amb la seva transposada.

5 relació simètrica Relació binària R en un conjunt A tal que si (a,b) són relacionats per R també (b,a) ho són, és a dir, que si un element és relacionat amb un altre, aquest també ho és amb el primer.

6 transformació simètrica Transformació T d’un espai euclidià E tal que Tx · y = x · Ty si · indica el producte escalar de E.

4 entonació simètrica LING Entonació característica d’aquelles construccions que es componen d’una seqüència amb anticadència final seguida d’una altra seqüència amb cadència final, com ara Si vols la pau, prepara la guerra.

->simètricament

■simètricament

[de simètric; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv Amb simetria, d’una manera simètrica.

->simetrització

simetrització

Part. sil.: si_me_trit_za_ci_ó

[de simetritzar]

f 1 1 Acció de simetritzar;

2 l’efecte.

2 ÀLG Mètode algèbric mitjançant el qual tot semigrup commutatiu (A, +) amb un element neutre e i una llei simplificativa (a + b = a + c implica b = c) admet una extensió en un grup commutatiu G, que és donat per G = (A × A)/R, essent R la relació d’equivalència (a, b)R(c, d) si a + d = b + c (en A).

->simetritzar

■simetritzar

[de simètric]

v tr Reduir a simetria, fer simètric.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: simetritzar

GERUNDI: simetritzant

PARTICIPI: simetritzat, simetritzada, simetritzats, simetritzades

INDICATIU PRESENT: simetritzo, simetritzes, simetritza, simetritzem, simetritzeu, simetritzen

INDICATIU IMPERFET: simetritzava, simetritzaves, simetritzava, simetritzàvem, simetritzàveu, simetritzaven

INDICATIU PASSAT: simetritzí, simetritzares, simetritzà, simetritzàrem, simetritzàreu, simetritzaren

INDICATIU FUTUR: simetritzaré, simetritzaràs, simetritzarà, simetritzarem, simetritzareu, simetritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: simetritzaria, simetritzaries, simetritzaria, simetritzaríem, simetritzaríeu, simetritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: simetritzi, simetritzis, simetritzi, simetritzem, simetritzeu, simetritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: simetritzés, simetritzessis, simetritzés, simetritzéssim, simetritzéssiu, simetritzessin

IMPERATIU: simetritza, simetritzi, simetritzem, simetritzeu, simetritzin

->simetrodonts

simetrodonts

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels teris, carnívors o insectívors i amb la mandíbula d’un sol os dentari.

2 sing Mamífer de l’ordre dels simetrodonts.

->símfils

símfils

m ZOOL 1 pl Subclasse de miriàpodes, de cos petit i color blanc pàl·lid, semblants als centcames, que habiten en sòls humits sota les pedres.

2 sing Miriàpode de la subclasse dels símfils.

->simfisandre

■simfisandre -a

adj BOT Dit de l’androceu, la flor, etc., que té els estams totalment units en un sol cos tant pels filaments com per les anteres.

->símfisi

■símfisi

[del gr. sýmphysis ‘unió natural, connexió’]

f ANAT ANIM 1 1 Articulació immòbil o de moviments molt restringits, que hi ha entre certs ossos.

2 símfisi púbica Articulació dels dos ossos ilíacs entre ells.

3 símfisi sacroilíaca Articulació dels dos ossos ilíacs amb el sacre.

2 Adherència anormal.

->simfisiotomia

simfisiotomia

Part. sil.: sim_fi_si_o_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix a seccionar la símfisi púbica per tal d’obtenir una separació momentània dels ossos ilíacs i, en conseqüència, un engrandiment de la pelvis.

->símfit

símfit

m BOT Consolda.

->símfits

símfits

m ENTOM 1 pl Subordre d’himenòpters constituït per insectes que, a diferència dels apòcrits, no presenten cintura entre el tòrax i l’abdomen.

2 sing Insecte del subordre dels símfits.

->simfonia

■simfonia

Part. sil.: sim_fo_ni_a

[del ll. symphonia, i aquest, del gr. symphōnía ‘acord de veus o de sons; concert’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f MÚS Composició per a orquestra, estructurada segons les normes que regulaven la sonata.

->simfònic

■simfònic -a

[de simfonia]

adj MÚS 1 Relatiu o pertanyent a la simfonia.

2 Dit de l’obra musical, orquestra, etc., que té estructura o qualitat de simfonia, o una complexitat orquestral similar a la d’una simfonia. Una orquestra simfònica.

->simfonista

■simfonista

[de simfonia]

m i f MÚS Compositor que escriu simfonies o música simfònica.

->simi

■simi

[del ll. sīmius, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ZOOL Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels primats, en particular els del subordre dels antropomorfs.

->simiesc

■simiesc -a

Part. sil.: si_mi_esc

[de simi]

adj Que sembla un simi, propi d’un simi.

->símil

■símil

[del ll. sĭmĭlis ‘semblant’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj ant i dial Semblant.

2 m Semblança, cosa semblant a una altra. Enquadernació en símil de pell.

3 m RET Figura que consisteix en una comparació embellidora, en la qual són presents els elements gramaticals de la comparació.

->similar

■similar

[del b. ll. similaris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Dit d’una cosa que té semblança amb una altra, semblant.

->similicadència

■similicadència

Part. sil.: si_mi_li_ca_dèn_ci_a

[de símil i cadència; 1a FONT: 1839, DLab.]

f RET Figura que consisteix a acabar dues o més frases o membres del període amb la mateixa forma de cas o terminació verbal, o simplement amb mots d’un so semblant.

->similitud

■similitud

[del ll. similitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de similar, semblança.

->similitudinari

■similitudinari -ària

[del b. ll. similitudinarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Dit d’una cosa que té similitud o semblança amb una altra.

->similor

■similor

[de símil i or]

m METAL·L Aliatge de zinc i coure, que té el color i la brillantor de l’or.

->simitarra

■simitarra

[d’origen incert, potser d’un comp. persa dial. šäm-i tarr ‘espasa de vara’ o bé d’una confusió de mots afins; cap proposta no satisfà; 1a FONT: 1481]

f ARM Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ampla en el seu extrem, tallant en la seva part convexa, usat a l’edat mitjana principalment per àrabs, turcs i perses.

->simonia

■simonia

Part. sil.: si_mo_ni_a

[del b. ll. ecl. simonia, del nom de Simó el Mag, personatge dels Actes dels Apòstols (8, 9-25) que gosà d’oferir diners als apòstols a canvi de rebre el poder de conferir l’Esperit Sant per la imposició de mans; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f DR CAN i HIST Compra o venda de coses sagrades (gràcia, sagraments, jurisdicció eclesiàstica, prebenda, ordenació, etc.) en canvi d’un preu temporal (diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc.).

->simoníac

■simoníac -a

Part. sil.: si_mo_ní_ac

[del b. ll. ecl. simoniacus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1423]

1 adj Relatiu o pertanyent a la simonia.

2 adj i m i f Que comet simonia, culpable de simonia.

->simoníacament

■simoníacament

Part. sil.: si_mo_ní_a_ca_ment

[de simoníac]

adv Amb simonia.

->simpatàlgia

simpatàlgia

Part. sil.: sim_pa_tàl_gi_a

f PAT Dolor neurovegetatiu en un nervi, gangli o plexe simpàtic.

->simpatectomia

■simpatectomia

Part. sil.: sim_pa_tec_to_mi_a

f CIR Escissió quirúrgica d’una part del sistema nerviós simpàtic.

->simpatia

■simpatia

Part. sil.: sim_pa_ti_a

[del ll. sympathia, i aquest, del gr. sympátheia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Fenomen en virtut del qual un ésser reprodueix per influència o per imitació les modificacions d’un altre ésser. Posar-se una corda a vibrar per simpatia quan hom en fa vibrar una altra prop d’ella.

2 1 Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Tenir simpatia per una persona. Sentir simpatia per algú.

2 Manera d’ésser i caràcter d’una persona que la fan atractiva o agradable als altres. Un home ple de simpatia.

3 FILOS Sentiment o estat afectiu consistent en el fet de participar en els estats afectius dels altres, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva.

4 Tendència de dues coses a unir-se o a actuar l’una sobre l’altra. La simpatia entre el ferro i l’imant.

3 MED 1 Relació que existeix entre el cos i la ment per la qual ambdós s’influeixen mútuament.

2 Influència morbosa produïda en un òrgan o una part per malaltia o alteració d’un altre.

3 Influència transmesa d’un individu a un altre per imitació.

->simpàtic

■simpàtic -a

[de simpatia; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la simpatia.

2 Que inspira simpatia. És una noia molt simpàtica. X no m’és gens simpàtic.

3 Degut a la simpatia. Sons simpàtics. Afecció simpàtica d’un òrgan.

4 1 FISIOL ANIM i ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al sistema simpàtic.

2 sistema simpàtic (o simplement simpàtic m) Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de vint a vint-i-cinc, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix, que innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa, totes les glàndules, el miocardi i els vasos sanguinis.

->simpàticament

■simpàticament

[de simpàtic]

adv D’una manera simpàtica, amb simpatia.

->simpaticoblastoma

simpaticoblastoma

m PAT Tumor format a partir de les cèl·lules del sistema nerviós simpàtic (simpaticoblasts).

->simpaticolític

■simpaticolític -a

adj i m MED i FARM Dit de les substàncies que tenen una acció destructiva o paralitzant sobre el sistema nerviós simpàtic (oposat a simpaticomimètic).

->simpaticomimètic

■simpaticomimètic -a

adj i m MED i FARM Dit de les substàncies l’acció farmacològica de les quals provoca efectes semblants als de l’excitació del simpàtic.

->simpaticotonia

simpaticotonia

Part. sil.: sim_pa_ti_co_to_ni_a

f MED Estat d’excitació o predomini del to del sistema nerviós simpàtic, caracteritzat per l’espasme vascular, augment de la tensió arterial, midriasi, taquicàrdia, etc. És el terme oposat a vagotonia.

->simpatina

simpatina

f FARM Nom enregistrat de l’amfetamina.

->simpatitzant

■simpatitzant

[de simpatitzar]

adj i m i f Que mostra simpatia envers un partit, una doctrina, etc. Els militants i simpatitzants del nostre partit.

->simpatitzar

■simpatitzar

[de simpatia]

v intr Tenir o sentir simpatia envers algú o alguna cosa. És una persona amb qui no he pogut mai simpatitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: simpatitzar

GERUNDI: simpatitzant

PARTICIPI: simpatitzat, simpatitzada, simpatitzats, simpatitzades

INDICATIU PRESENT: simpatitzo, simpatitzes, simpatitza, simpatitzem, simpatitzeu, simpatitzen

INDICATIU IMPERFET: simpatitzava, simpatitzaves, simpatitzava, simpatitzàvem, simpatitzàveu, simpatitzaven

INDICATIU PASSAT: simpatitzí, simpatitzares, simpatitzà, simpatitzàrem, simpatitzàreu, simpatitzaren

INDICATIU FUTUR: simpatitzaré, simpatitzaràs, simpatitzarà, simpatitzarem, simpatitzareu, simpatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: simpatitzaria, simpatitzaries, simpatitzaria, simpatitzaríem, simpatitzaríeu, simpatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: simpatitzi, simpatitzis, simpatitzi, simpatitzem, simpatitzeu, simpatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: simpatitzés, simpatitzessis, simpatitzés, simpatitzéssim, simpatitzéssiu, simpatitzessin

IMPERATIU: simpatitza, simpatitzi, simpatitzem, simpatitzeu, simpatitzin

->simpatoblastoma

simpatoblastoma

m PAT Simpaticoblastoma.

->simpatoma

simpatoma

m PAT Tumor originat a partir de les cèl·lules del sistema nerviós simpàtic (simpaticoblasts o simpatogònies).

->simpàtric

simpàtric -a

adj ECOL En corologia, dit de les espècies molt afins que ocupen la mateixa àrea geogràfica o les àrees de les quals coincideixen en una bona part.

->simpètal

■simpètal -a

BOT 1 adj Gamopètal.

2 f 1 pl Grup de dicotiledònies integrat per ordres de plantes amb flors diclamídies i gamopètales.

2 sing Planta del grup de les simpètales.

->simpiezòmetre

■simpiezòmetre

Part. sil.: sim_pi_e_zò_me_tre

m METROL Baròmetre de líquid en la cambra baromètrica del qual hi ha aire (o un gas), que és comprimit per la columna de líquid.

->simplasma

simplasma

m HISTOL 1 En alguns bacteris, plasma amorf provinent de la plasmòlisi, dotat de vitalitat i que pot recuperar l’organització cel·lular en determinades condicions.

2 Teixit mancat d’estructures cel·lulars.

3 Nom proposat per a la denominació conjunta dels plasmodis sincicis.

->simple

■simple

[del ll. sĭmplus, -a, -um, doblet de simplex, -ĭcis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Que no té parts, no compost. L’ànima és simple, sense composició.

2 No doble o múltiple, sense subdivisió. Els elements químics són cossos simples. Regla de tres simple.

3 Exempt de complexitat, que és tal o tal cosa i no res més. És un simple obrer. No li demanis comptes: ell és un simple intermediari.

4 No complicat, no gens artificiós. Un estil simple.

2 BOT 1 No dividit en parts. Fulla simple.

2 No ramificat.

3 FILOS Que no té ni pot tenir parts i, per tant, és indivisible.

4 GRAM 1 oració simple Oració d’un sol predicat, en oposició a oració composta, que en té més d’un.

2 temps simple Forma de la conjugació verbal d’un sol element, en oposició a temps compost, que té algun altre element auxiliar.

5 LING 1 mot simple Mot constituït només per una arrel, en oposició a mot compost o derivat.

2 oposició simple Diferència fonològica mínima que origina una diferència de significat: bala/pala.

6 TELECOM Dit d’un telègraf que solament pot transmetre un telegrama d’un cop en cada línia.

->simplèctic

■simplèctic -a

adj ANAT ANIM Dit d’un dels ossos del cap dels peixos teleostis.

->simplectita

■simplectita

f MINERAL Textura d’intercreixement de dos minerals en la qual un dels dos, d’hàbit vermiforme, és contingut dins l’altre, la qual es produeix per reacció d’un agregat mineral primitiu amb un fluid o magma intersticial.

->simplement

■simplement

[de simple; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adv D’una manera simple.

->símplex

■símplex

m 1 MAT Conjunt format per n + 1 punts p₀, p₁, ..., p_nlinealment independents d’un espai euclidià de dimensió major que n i tots els punts de la forma x = λ₀p₀ + λ₁p₁ + ... + λ_n p_n, on λ₀ + λ₁ + ...+ λ_n= 1 i 0 ≤ λ_i, per a cada i.

2 TELECOM Sistema de transmissió d’informació que només permet d’enviar missatges en un sol sentit.

->simplicidentats

■simplicidentats

m pl obs ZOOL Lagomorfs.

->simplicíssim

■simplicíssim -a

[del ll. simplicissĭmus, -a, -um, íd., superlatiu format sobre simplex, -ĭcis; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Molt simple.

->simplicitat

■simplicitat

Cp. simplisme

[del ll. simplicĭtas, -ātis, íd., format sobre simplex, -ĭcis; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de simple. La simplicitat de l’ànima. Parla amb simplicitat. Simplicitat de costums.

->simplificable

■simplificable

[de simplificar]

adj Susceptible de simplificació.

->simplificació

■simplificació

Part. sil.: sim_pli_fi_ca_ci_ó

[de simplificar]

f 1 Acció de simplificar;

2 l’efecte.

->simplificador

■simplificador -a

[de simplificar]

adj Que simplifica.

->simplificar

■simplificar

[del b. ll. ecl. simplificari, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Fer més simple, menys complexa, una cosa. Simplificar tràmits.

2 MAT 1 Convertir una expressió en una altra d’equivalent, però més simple.

2 En una fracció, trobar el representant canònic del mateix nombre racional.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: simplificar

GERUNDI: simplificant

PARTICIPI: simplificat, simplificada, simplificats, simplificades

INDICATIU PRESENT: simplifico, simplifiques, simplifica, simplifiquem, simplifiqueu, simplifiquen

INDICATIU IMPERFET: simplificava, simplificaves, simplificava, simplificàvem, simplificàveu, simplificaven

INDICATIU PASSAT: simplifiquí, simplificares, simplificà, simplificàrem, simplificàreu, simplificaren

INDICATIU FUTUR: simplificaré, simplificaràs, simplificarà, simplificarem, simplificareu, simplificaran

INDICATIU CONDICIONAL: simplificaria, simplificaries, simplificaria, simplificaríem, simplificaríeu, simplificarien

SUBJUNTIU PRESENT: simplifiqui, simplifiquis, simplifiqui, simplifiquem, simplifiqueu, simplifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: simplifiqués, simplifiquessis, simplifiqués, simplifiquéssim, simplifiquéssiu, simplifiquessin

IMPERATIU: simplifica, simplifiqui, simplifiquem, simplifiqueu, simplifiquin

->simplificatiu

■simplificatiu -iva

Part. sil.: sim_pli_fi_ca_tiu

[de simplificar]

adj Que tendeix a simplificar.

->simplisme

■simplisme

Cp. simplicitat

[de simple]

m Qualitat de simplista.

->simplista

■simplista

[de simple; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f Que no sap, que no vol veure o tenir en compte, la complexitat d’un afer, d’una situació, d’una qüestió, etc., jutjant-los més simples que no són.

->símpode

símpode

m PAT Monstre caracteritzat pel soldament i la falta de creixença dels membres inferiors, que acaben en punta, sense que hi hagi peus.

->simpodi

■simpodi

m BOT Tipus de ramificació lateral en la qual l’àpex vegetatiu dels successius eixos principals creix de manera limitada, i el creixement és prosseguit per gemmes laterals.

->simpòdic

■simpòdic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al simpodi.

->simpol·linisme

simpol·linisme

m BOT Concrescència del pol·len.

->simposi

■simposi

[del ll. symposium, i aquest, del gr. sympósion ‘banquet’, der. de pínō ‘beure’, amb syn ‘juntament’; 1a FONT: 1945]

m 1 1 HIST Segona part dels banquets grecs i romans, en els quals els comensals bevien, cantaven poemes convivals (escolis), recitaven poesies o conversaven.

2 Reunió, banquet entre amics i col·legues, especialment per a retrobar-se i discutir temes d’interès comú.

2 Convenció, reunió de diversos professionals per a estudiar i discutir aspectes diversos relacionats amb llur camp de treball.

->simposíac

simposíac -a

Part. sil.: sim_po_sí_ac

adj Relatiu o pertanyent al simposi. Literatura simposíaca.

->simpòsium

■simpòsium

Part. sil.: sim_pò_si_um

[v. simposi]

m Simposi.

->símptoma

■símptoma

[del ll. td. symptoma, -ătis, i aquest, del gr. sýmptōma, -atos ‘coincidència, símptoma’, der. de sympíptō ‘caure junts; coincidir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 MED i PAT 1 Fenomen perceptible provocat en l’organisme per una malaltia.

2 símptoma patognomònic Símptoma característic d’una malaltia determinada, amb el qual hom estableix d’una manera segura la diagnosi.

3 símptoma subjectiu Símptoma que només percep el malalt.

2 fig Indici, senyal. Hi ha símptomes d’una pròxima ruptura.

->simptomàtic

■simptomàtic -a

[del gr. symptōmatikós ‘coincident, simptomàtic’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al símptoma.

2 MED i PAT 1 Indicatiu d’una malaltia o d’un trastorn determinats.

2 Dit del tractament dirigit a alleujar els símptomes d’una malaltia.

3 Que constitueix un símptoma, un indici o senyal. Un cas simptomàtic.

->simptomatologia

■simptomatologia

Part. sil.: simp_to_ma_to_lo_gi_a

[del gr. sýmptōma, -atos ‘símptoma’ i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MED i PAT 1 Part de la medicina que tracta dels símptomes d’una malaltia.

2 Conjunt dels símptomes d’una malaltia o d’un malalt.

->simptomatològic

■simptomatològic -a

[de simptomatologia]

adj MED i PAT Relatiu o pertanyent a la simptomatologia.

->simulació

■simulació

Part. sil.: si_mu_la_ci_ó

[del ll. simulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1670, DTo.]

f 1 Acció de simular. Amagava els seus vicis amb simulació de virtuts.

2 CIBERN Representació d’un fenomen de naturalesa física, tècnica, biològica, psicològica o militar econòmica mitjançant un model físic o matemàtic que en permet una anàlisi més senzilla, econòmica o innòcua que si aquesta es realitzés sobre l’original.

3 DR CIV Alteració aparent de la causa, l’índole o l’objecte veritable d’un acte o contracte.

4 ESTAD Tècnica emprada en recerca operacional consistent a construir un model simbòlic d’un sistema o procés complex, de manera que els seus elements siguin representats mitjançant els processos lògics i aritmètics que hom pot executar amb un programa d’ordinador, a fi d’estudiar el comportament del sistema i mesurar-ne les propietats dinàmiques, a base d’obtenir les característiques estadístiques del dit comportament.

5 PAT 1 Semblança d’una malaltia amb una altra.

2 Fingiment d’una malaltia o d’uns símptomes per a fins determinats.

->simulacre

■simulacre

[del ll. simulacrum, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Imatge feta a semblança d’una cosa, representació. Per a ell, les imatges dels sants a les esglésies no eren més que simulacres.

2 1 Acció simulada. Aquell gest no fou més que un simulacre de reconciliació.

2 Simulació d’una situació d’emergència per a assajar les mesures de seguretat que hi ha previstes. Simulacre d’incendi.

3 MIL Exercici de la instrucció militar fet en condicions com més semblants millor a les del combat autèntic.

->simuladament

■simuladament

[de simular]

adv Amb simulació.

->simulador

■simulador -a

[del ll. simulator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f 1 Que simula.

2 PAT Dit dels individus que fan simulació.

2 m 1 CIBERN Model material que simula un fenomen físic o que permet de reproduir el comportament de determinats dispositius, màquines o instal·lacions per tal d’estudiar-ne el comportament dinàmic o bé ensinistrar algú en el seu maneig. Simulador de vol.

2 TECNOL Dispositiu electrònic que, aprofitant l’analogia que hi ha entre les equacions que regeixen la cinètica dels reactors nuclears i les de determinats circuits electrònics, simula l’evolució que tindria un reactor nuclear enfront de diferents pertorbacions que hom li provoca.

3 m INFORM Programa emprat en una simulació.

->simular

■simular

[del ll. simulare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Assumir la mera aparença d’alguna cosa, fingir una cosa que no és real. Simular un combat.

2 CIBERN Representar el comportament d’un sistema mitjançant un simulador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: simular

GERUNDI: simulant

PARTICIPI: simulat, simulada, simulats, simulades

INDICATIU PRESENT: simulo, simules, simula, simulem, simuleu, simulen

INDICATIU IMPERFET: simulava, simulaves, simulava, simulàvem, simulàveu, simulaven

INDICATIU PASSAT: simulí, simulares, simulà, simulàrem, simulàreu, simularen

INDICATIU FUTUR: simularé, simularàs, simularà, simularem, simulareu, simularan

INDICATIU CONDICIONAL: simularia, simularies, simularia, simularíem, simularíeu, simularien

SUBJUNTIU PRESENT: simuli, simulis, simuli, simulem, simuleu, simulin

SUBJUNTIU IMPERFET: simulés, simulessis, simulés, simuléssim, simuléssiu, simulessin

IMPERATIU: simula, simuli, simulem, simuleu, simulin

->simúlids

simúlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla petita, cos massís, boca picadora-xucladora i ales curtes i amples, que piquen els bòvids fins a arribar a causar la mort.

2 sing Insecte de la família dels simúlids.

->simultaneïtat

■simultaneïtat

Part. sil.: si_mul_ta_ne_ï_tat

[de simultani; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de simultani.

2 FÍS Realització de dos esdeveniments o de dos fenòmens en el mateix instant t.

->simultani

■simultani -ània

[del b. ll. td. simultaneus, -a, -um, íd., format sobre el ll. cl. simultas, -ātis ‘rivalitat, competència’, der. de simul ‘juntament’; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj 1 Que té lloc al mateix temps que una altra cosa.

2 f pl JOCS Dit de les partides d’escacs jugades per un sol jugador contra diversos contrincants, a cadascun dels quals correspon un tauler distint.

->simultàniament

■simultàniament

Part. sil.: si_mul_tà_ni_a_ment

[de simultani]

adv D’una manera simultània.

->simultaniejar

■simultaniejar

Part. sil.: si_mul_ta_ni_e_jar

[de simultani]

v tr Fer simultànies (dues o més coses).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: simultaniejar

GERUNDI: simultaniejant

PARTICIPI: simultaniejat, simultaniejada, simultaniejats, simultaniejades

INDICATIU PRESENT: simultaniejo, simultanieges, simultanieja, simultaniegem, simultaniegeu, simultaniegen

INDICATIU IMPERFET: simultaniejava, simultaniejaves, simultaniejava, simultaniejàvem, simultaniejàveu, simultaniejaven

INDICATIU PASSAT: simultaniegí, simultaniejares, simultaniejà, simultaniejàrem, simultaniejàreu, simultaniejaren

INDICATIU FUTUR: simultaniejaré, simultaniejaràs, simultaniejarà, simultaniejarem, simultaniejareu, simultaniejaran

INDICATIU CONDICIONAL: simultaniejaria, simultaniejaries, simultaniejaria, simultaniejaríem, simultaniejaríeu, simultaniejarien

SUBJUNTIU PRESENT: simultaniegi, simultaniegis, simultaniegi, simultaniegem, simultaniegeu, simultaniegin

SUBJUNTIU IMPERFET: simultaniegés, simultaniegessis, simultaniegés, simultaniegéssim, simultaniegéssiu, simultaniegessin

IMPERATIU: simultanieja, simultaniegi, simultaniegem, simultaniegeu, simultaniegin

->simun

■simun

[del fr. simoun, i aquest, de l’àr. sämûm, íd., der. de samm ‘ser ardent’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m METEOR Vent molt calent, sec i sufocant, que bufa ocasionalment sobre els deserts d’Aràbia i d’Àfrica.

->sin

sin

símb MAT sinus 2.

->sin-

■sin-

1 [sim- davant labial, sil- davant l] Prefix, del grec sýn, originàriament preposició i adverbi, que significa ‘conjuntament’, ‘alhora’. Ex.: sindàctil, sincrònic, simbiòtic, sil·logisme.

2 QUÍM ORG En la designació de les oximes estereoisòmeres, prefix que ha estat emprat per a indicar que el substituent del carboni que té prioritat per la regla de la seqüència i l’hidroxil enllaçat a l’àtom de nitrogen es troben situats en el mateix costat d’un pla, perpendicular al molecular i que conté el doble enllaç.

->sina

■sina

Hom.: cine

[variant fem. de si¹, per influx de falda, pitrera, bossa; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 1 Escotadura.

2 esp BOT Escotadura que separa els lòbuls d’una fulla.

2 ANAT ANIM Pit, pitrera.

->sinada

sinada

[de si¹]

f dial 1 Conjunt de coses que es porten dins el si o la sina; pitralada.

2 Sina, pitrera.

->sinadelf

sinadelf -a

adj i m PAT Dit del monstre doble, monocèfal, caracteritzat per un sol cap i un sol tronc, i que posseeix vuit membres, quatre dels quals semblen dorsals i van dirigits cap amunt.

->sinagoga

■sinagoga

[del ll. synagōga, i aquest, del gr. synagōgḗ, íd., der. de synágō ‘aplegar, reunir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f JUD 1 Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l’època postexílica (segle VI aC).

2 1 Assemblea de culte de fidels jueus.

2 La comunitat jueva; judaisme.

->sinagogal

sinagogal

[de sinagoga]

adj Relatiu o pertanyent a la sinagoga. Culte sinagogal.

->sinagües

■sinagües

Part. sil.: si_na_gües

[del cast. dial. senaguas, las enaguas ‘enagos’]

f pl dial 1 Enagos.

2 Home fluix de caràcter i condescendent.

->sinaïta

sinaïta

Part. sil.: si_na_ï_ta

1 adj Sinaític.

2 m i f 1 Habitant del Sinaí (península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica).

2 esp Monjo del Sinaí. Gregori el Sinaïta.

->sinaític

sinaític -a

Part. sil.: si_na_í_tic

adj Relatiu o pertanyent al Sinaí. La península sinaítica.

->sinalbina

■sinalbina

f ALIM Substància cristal·lina que ocorre en les llavors de la mostassa blanca.

->sinalefa

■sinalefa

[del ll. synaloepha, i aquest, del gr. synaloiphḗ ‘fusió’, der. de synaleíphō ‘confondre, mesclar’, i aquest, comp. de sýn ‘conjuntament’ i aleíphō ‘untar’]

f LIT Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte situades l’una a la fi i l’altra al començament de mots distints.

->sinàlgia

sinàlgia

Part. sil.: si_nàl_gi_a

f PAT 1 Dolor en un punt llunyà de la lesió o de l’excitació causal.

2 Sinestèsia relativa al dolor.

->sinal·lagmàtic

■sinal·lagmàtic -a

[del gr. synallagmatikós ‘relatiu als contractes’, der. de synállagma ‘contracte’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Bilateral, que imposa obligacions recíproques.

2 DR CIV Dit del contracte en el qual les parts estipulen obligacions mútues i recíproques, de manera que, si una de les parts viola el contracte, l’altra resta lliure de complir el que prometé.

->sinamai

■sinamai

Part. sil.: si_na_mai

m TÈXT Teixit molt fi fabricat a les Filipines amb fibres d’abacà.

->sinandre

sinandre -a

adj BOT D’estams més o menys concrescents.

->sinandres

sinandres

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples, flors pentàmeres i fruits en aqueni o en càpsula. Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants.

2 sing Planta de l’ordre de les sinandres.

->sinangi

■sinangi

m BOT En les marattiàcies i en certs altres pteridòfits, conjunt d’esporangis concrescents.

->sinantema

sinantema

m PAT Erupció local que consta d’un grup d’elements del mateix tipus.

->sinanteri

■sinanteri -èria

adj BOT Amb les anteres concrescents.

->sinantrop

sinantrop

m ANTROP FÍS Pitecantrop.

->sinantròpic

■sinantròpic -a

adj ECOL Dit de l’organisme vegetal o animal que, sota la influència de l’home, ha arribat a establir-se en localitats situades al defora de la seva àrea de distribució natural.

->sinàpic

sinàpic, àcid

ALIM Àcid 4-oxi-3,5-dimetoxicinàmic.

->sinapílic

■sinapílic, alcohol

QUÍM Hidroxifenol natural, amb l’esquelet molecular del propenilbenzè, que es troba en forma de glucòsid a la saba dels arbres.

->sinapina

sinapina

f ALIM Èster de la colina amb l’àcid sinàpic, que ocorre en la mostassa blanca.

->sinapisme

■sinapisme

[del ll. sināpis ‘mostassa’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m FARM 1 Cataplasma de mostassa preparat amb farina de mostassa i aigua tèbia a parts iguals.

2 Senyal que resta a la pell, a l’indret on hom ha aplicat un sinapisme.

->sinapsi

■sinapsi

f 1 BOT En les florídies, en els ascomicets i en els basidiomicets, àrea de la paret cel·lular a través de la qual s’hi comuniquen els citoplasmes de les cèl·lules contigües.

2 CIT Aparellament de dos cromosomes homòlegs durant la profase meiòtica.

3 FISIOL ANIM Regió de comunicació, per contigüitat, i de transmissió d’impulsos nerviosos entre l’axó d’una neurona i les dendrites o el cos d’una altra neurona (sinapsis nervioses) o entre les terminacions nervioses d’una neurona motora i el múscul (sinapsi neuromuscular).

->sinàpsids

■sinàpsids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subclasse de rèptils fòssils que incloïa els ordres dels pelicosaures i dels teràpsids.

2 sing Rèptil fòssil de la subclasse dels sinàpsids.

->sinàptic

■sinàptic -a

adj FISIOL ANIM i CIT Relatiu o pertanyent a la sinapsi.

->sinàptids

sinàptids

m ZOOL 1 pl Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, de cos vermiforme, sense peus ambulacrals ni pulmons aqüífers, que comprèn espècies bentòniques.

2 sing Equinoderm de l’ordre dels sinàptids.

->sinaptinemal

sinaptinemal, complex

CIT i GEN Estructura axiforme que apareix en la profase de la meiosi, constituïda per dues línies laterals denses —les estructures dels cromosomes no aparellats— enroscades entre elles, que flanquegen una línia central o filament medial.

->sinaptinèmia

sinaptinèmia

Part. sil.: si_nap_ti_nè_mi_a

f CIT i GEN Fenomen cel·lular de diferenciació aparegut en els cromosomes durant la profase meiòtica.

->sinaptosaures

sinaptosaures

Part. sil.: si_nap_to_sau_res

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subclasse de rèptils fòssils que inclou els ordres dels protosaures i dels sauropterigis.

2 sing Rèptil fòssil de la subclasse dels sinaptosaures.

->sinartrosi

■sinartrosi

f ANAT ANIM Articulació òssia immòbil, sense cap teixit entre els ossos.

->sinascidi

sinascidi

m ZOOL Ascidi compost, els ascidiozooides del qual són parcialment fusionats i formen cenobis regulars o irregulars, amb els sifons bucals independents, mentre els intestins conflueixen en una cloaca comuna.

->sinaxari

sinaxari

m LITÚRG 1 En el ritu bizantí, llibre que conté, per ordre del calendari, les vides dels sants o el resum d’una festa que hom llegeix a l’ofici matinal.

2 Llibre litúrgic bizantí que conté l’enumeració de les festes i dels oficis de cada dia, amb la indicació de les lectures bíbliques apropiades.

->sinaxi

■sinaxi

[del gr. sýnaxis ‘reunió’, der. de synágō ‘reunir’]

f LITÚRG Reunió dels fidels per a escoltar la paraula de Déu o celebrar l’eucaristia. Sinaxi eucarística.

->sincant

sincant

m PAT Adhesió del globus ocular als teixits orbitaris.

->sincantus

sincantus

m PAT Sincant.

->sincàrides

sincàrides

m ZOOL 1 pl Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis, de cos allargat i sense closca calcària. Comprèn un sol ordre, el dels anaspidacis.

2 sing Crustaci del superordre dels sincàrides.

->sincàrion

sincàrion

Part. sil.: sin_cà_ri_on

m 1 BIOL Nucli originat per la unió dels pronuclis masculí i femení.

2 BOT En els fongs, parella nuclear produïda per successives divisions conjugades dels nuclis sexuals acoblats però no units.

->sincarp

sincarp

m BOT Fruit originat a partir d’un gineceu sincàrpic.

->sincàrpic

■sincàrpic -a

adj BOT Amb els carpels concrescents en un sol ovari.

->sincategorema

sincategorema

[del b. ll. sincategorema, -ătis, i aquest, del gr. synkatēgórēma, -atos, íd., comp. de sýn ‘conjuntament’ i katēgórēma, -atos ‘acusació; atribut, especificació’]

m FILOS i LÒG Terme que té caràcter sincategoremàtic.

->sincategoremàtic

sincategoremàtic -a

[del b. ll. sincategorematĭcus, -a, -um, íd.]

adj FILOS i LÒG 1 Dit del terme que, en una proposició, no té significació en ell mateix, sinó que només en té amb relació a altres, com la preposició i la conjunció.

2 Dit de l’infinit potencial.

->sincel·le

sincel·le

m HIST En l’imperi Bizantí, títol que designava la persona de confiança o el presumpte successor d’un patriarca o d’un bisbe.

->sincer

■sincer -a

[del ll. sincērus, -a, -um ‘natural, pur; intacte, enter; sincer’]

adj 1 Exempt d’hipocresia o simulació. És un home sincer.

2 Que és sentit o pensat realment, no fals, no simulat. Un penediment sincer. Un afecte sincer.

->sincerament

■sincerament

[de sincer; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv Amb sinceritat, d’una manera sincera.

->sincerar

■sincerar

[del ll. td. sincerare ‘fer pur’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Provar la no-culpabilitat d’algú en allò que hom li atribueix.

2 pron Excusar-se, justificar-se. Ella va provar de sincerar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sincerar

GERUNDI: sincerant

PARTICIPI: sincerat, sincerada, sincerats, sincerades

INDICATIU PRESENT: sincero, sinceres, sincera, sincerem, sincereu, sinceren

INDICATIU IMPERFET: sincerava, sinceraves, sincerava, sinceràvem, sinceràveu, sinceraven

INDICATIU PASSAT: sincerí, sincerares, sincerà, sinceràrem, sinceràreu, sinceraren

INDICATIU FUTUR: sinceraré, sinceraràs, sincerarà, sincerarem, sincerareu, sinceraran

INDICATIU CONDICIONAL: sinceraria, sinceraries, sinceraria, sinceraríem, sinceraríeu, sincerarien

SUBJUNTIU PRESENT: sinceri, sinceris, sinceri, sincerem, sincereu, sincerin

SUBJUNTIU IMPERFET: sincerés, sinceressis, sincerés, sinceréssim, sinceréssiu, sinceressin

IMPERATIU: sincera, sinceri, sincerem, sincereu, sincerin

->sinceritat

■sinceritat

[del ll. sincerĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de sincer.

->sincici

sincici

m 1 BOT Síncit.

2 CIT Plasmodi.

3 sincici placentari HISTOL Massa que recobreix la capa cel·lular interna de les vellositats del cori.

->sincinèsia

sincinèsia

Part. sil.: sin_ci_nè_si_a

f FISIOL ANIM i PAT Moviment involuntari associat a un moviment voluntari.

->sincípit

■sincípit

m ANAT ANIM Vèrtex o part superior i anterior del cap.

->sincipital

■sincipital

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al sincípit.

->síncit

síncit

m BOT Cenòcit originat per mitjà de divisions reiterades d’una cèl·lula original i de les seves descendents.

->sincític

sincític -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al síncit.

->sinclàstic

■sinclàstic -a

adj GEOM Dit de les superfícies corbades en el mateix sentit en totes les direccions a partir d’un punt (s’oposa a anticlàstic).

->sinclí

sinclí

m GEOMORF Sinclinal.

->sinclinal

■sinclinal

[de l’angl. synclinal, terme difós (1833) pel geòleg escocès Charles Lyell (1797-1875), un dels creadors de la geologia moderna, der. savi del gr. klínō ‘inclinar’ amb sýn ‘conjuntament’; 1a FONT: c. 1925]

GEOMORF 1 adj Relatiu o pertanyent al sinclinal.

2 m Plec en forma còncava que presenta en el nucli les capes més recents.

->sinclínic

sinclínic -a

adj GEOMORF Sinclinal.

->sinclinori

sinclinori

m GEOMORF Gran ondulació en forma de sinclinal, constituïda per una successió de petits plecs anticlinals i sinclinals.

->sínclon

sínclon

m PAT Tremolor muscular o contracció clònica de diversos músculs alhora.

->sínclonus

sínclonus

m PAT Sínclon.

->sincondrosi

■sincondrosi

f ANAT ANIM Varietat de sinartrosi formada per dues superfícies òssies unides per un cartílag articular més o menys desenvolupat, com per exemple la que forma l’esfenoide amb l’apòfisi basilar de l’occipital.

->sincopadament

■sincopadament

[de sincopat]

adv Amb síncope.

->sincopar

■sincopar

[del b. ll. syncopare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Fer una síncope.

2 Incloure síncopes en un text musical.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sincopar

GERUNDI: sincopant

PARTICIPI: sincopat, sincopada, sincopats, sincopades

INDICATIU PRESENT: sincopo, sincopes, sincopa, sincopem, sincopeu, sincopen

INDICATIU IMPERFET: sincopava, sincopaves, sincopava, sincopàvem, sincopàveu, sincopaven

INDICATIU PASSAT: sincopí, sincopares, sincopà, sincopàrem, sincopàreu, sincoparen

INDICATIU FUTUR: sincoparé, sincoparàs, sincoparà, sincoparem, sincopareu, sincoparan

INDICATIU CONDICIONAL: sincoparia, sincoparies, sincoparia, sincoparíem, sincoparíeu, sincoparien

SUBJUNTIU PRESENT: sincopi, sincopis, sincopi, sincopem, sincopeu, sincopin

SUBJUNTIU IMPERFET: sincopés, sincopessis, sincopés, sincopéssim, sincopéssiu, sincopessin

IMPERATIU: sincopa, sincopi, sincopem, sincopeu, sincopin

->sincopat

■sincopat

[del ll. td. syncopatus, -a, -um, íd.]

m MÚS Nom que hom dóna a la peça o fragment musical caracteritzat per l’ús de la síncope.

->síncope

■síncope

[del ll. syncŏpe ‘supressió d’elements fonològics a l’interior d’un mot’, i aquest, del gr. sygkopḗ ‘escurçament; contracció sil·làbica’, der. de sygkóptō ‘escurçar’, i aquest, comp. de sýn ‘conjuntament’ i kóptō ‘tallar’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 LING Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot.

2 MÚS Irregularitat de l’accentuació, originada per desplaçament de l’accent rítmic, que s’esdevé per la prolongació d’un temps feble sobre un temps fort.

3 PAT Pèrdua sobtada de la consciència, completa i transitòria, lligada a una brusca anòxia cerebral.

->sincorologia

sincorologia

Part. sil.: sin_co_ro_lo_gi_a

f BIOGEOG Part de la corologia que estudia la distribució de les biocenosis.

->sincòtil

sincòtil -a

adj BOT De cotilèdons soldats.

->sincrasi

■sincrasi

f Fusió o combinació de coses diferents.

->sincrètic

■sincrètic -a

[formació culta analògica sobre la base de sincretisme; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent al sincretisme.

->sincretisme

■sincretisme

[del ll. synkrētismós ‘coalició dels cretencs contra l’enemic comú’, der. de krētízō ‘fer com els de Creta (tinguts per falsos i astutament traïdors)’ amb el prefix sýn ‘conjuntament’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 FILOS i RELIG Tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.

2 TEOL Nom donat al segle XVII a un sistema teològic creat amb vista a la unió de l’Església Luterana amb les altres esglésies reformades d’Alemanya i amb l’Església Catòlica.

2 LING Assumpció de diverses funcions per una sola forma.

3 PSIC Aprehensió global i indiferenciada pròpia de la forma de pensar dels nens petits.

->sincretista

sincretista

[formació culta analògica sobre la base de sincretisme; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al sincretisme.

2 adj i m i f Que professa el sincretisme.

->sincro-

■sincro-

Forma prefixada que significa ‘síncron’, ‘simultani’. Ex.: sincrociclotró.

->sincrociclotró

■sincrociclotró

m FÍS ATÒM Accelerador de partícules circular de disseny idèntic al ciclotró, en el qual la freqüència ν del camp elèctric accelerador varia a mesura que hi augmenta la velocitat de les partícules nuclears, per tal de mantenir la sincronització del sistema, que és regida per ν = (B · Q)/m, on B és el camp magnètic emprat, Q la càrrega elèctrica de la partícula i m la massa.

->sincromàquina

sincromàquina

f ELECTROT Màquina elèctrica especial, similar a un motor d’inducció, que permet de conèixer i regular a distància la posició angular del rotor.

->síncron

■síncron -a

[del ll. td. synchrŏnus, -a, -um, i aquest, del gr. sýgkhronos ‘contemporani’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i khrónos ‘temps’]

1 adj Que s’esdevé al mateix temps.

2 f ESTRATIG 1 Zona estratigràfica que representa igualtat de temps.

2 Superfície o línia estratigràfica en la qual tots els seus punts tenen la mateixa edat.

3 adj INFORM Dit del funcionament d’una màquina en què una seqüència d’operacions s’executa sota el control d’un senyal de rellotge.

4 adj FÍS Que té el mateix període. Vibracions síncrones. Pèndol síncron.

5 màquina síncrona Màquina elèctrica rotativa el rotor de la qual gira exactament a la mateixa velocitat que la del camp magnètic giratori.

->sincronia

■sincronia

Part. sil.: sin_cro_ni_a

[del fr. synchronie, terme de lingüística introduït per F. de Saussure (1916), der. de synchrone (v. síncron)]

f 1 Qualitat, condició, de síncron.

2 LING Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució.

->sincrònic

■sincrònic -a

[de sincronia]

adj 1 Síncron, que s’esdevé al mateix temps.

2 GEOL i ESTRATIG Dit de qualsevol fenomen geològic o roca que es formà al mateix temps, contemporàniament o simultàniament.

3 LING Relatiu o pertanyent a la sincronia. Lingüística sincrònica.

->sincrònicament

sincrònicament

[de sincrònic]

adv D’una manera sincrònica.

->sincronisme

■sincronisme

[del gr. sygkhronismós, íd., der. de sygkhronízō ‘ser contemporani’, i aquest, de sýgkhronos ‘contemporani’]

m 1 Fet d’esdevenir-se al mateix temps.

2 Qualitat de síncron.

3 FÍS i ELECT Identitat de freqüència entre dos fenòmens periòdics.

->sincronització

■sincronització

Part. sil.: sin_cro_nit_za_ci_ó

[de sincronitzar]

f 1 1 Acció de sincronitzar;

2 l’efecte.

2 CIN Correspondència absoluta entre la imatge visual i el so en una pel·lícula cinematogràfica.

3 ELECTROT Procediment consistent a posar en sincronisme dues màquines síncrones no unides mecànicament.

4 TV Correlació perfecta entre l’anàlisi de la imatge a l’emissió i la síntesi a la recepció, per tal que hi hagi sincronisme.

->sincronitzador

■sincronitzador -a

[de sincronitzar]

1 adj Que sincronitza o serveix per a sincronitzar.

2 m ELECTROT Aparell o dispositiu que permet de sincronitzar automàticament dos alternadors.

3 m FOTOG Dispositiu que fa coincidir el funcionament de l’obturador d’una càmera fotogràfica amb el del flaix, quan hom l’utilitza.

4 TECNOL i 1 m AUT Dispositiu d’alguns canvis de marxa que permet de passar d’una marxa a una altra sense sotragades ni sorolls.

2 dispositiu sincronitzador Sincronitzador.

->sincronitzar

■sincronitzar

[de sincrònic]

v tr 1 Assignar la mateixa data a dos fets o més. Cal sincronitzar la conferència amb la inauguració de l’exposició.

2 Fer que dos fenòmens o més s’esdevinguin al mateix temps. Vam aconseguir sincronitzar l’assoliment de l’eclipsi solar i les campanades.

3 Regular o acoblar dos o més aparells, sistemes o màquines, per tal que funcionin en sincronisme. Sincronitzeu els rellotges.

4 CIN, ELECTROT i TV Fer una sincronització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sincronitzar

GERUNDI: sincronitzant

PARTICIPI: sincronitzat, sincronitzada, sincronitzats, sincronitzades

INDICATIU PRESENT: sincronitzo, sincronitzes, sincronitza, sincronitzem, sincronitzeu, sincronitzen

INDICATIU IMPERFET: sincronitzava, sincronitzaves, sincronitzava, sincronitzàvem, sincronitzàveu, sincronitzaven

INDICATIU PASSAT: sincronitzí, sincronitzares, sincronitzà, sincronitzàrem, sincronitzàreu, sincronitzaren

INDICATIU FUTUR: sincronitzaré, sincronitzaràs, sincronitzarà, sincronitzarem, sincronitzareu, sincronitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sincronitzaria, sincronitzaries, sincronitzaria, sincronitzaríem, sincronitzaríeu, sincronitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sincronitzi, sincronitzis, sincronitzi, sincronitzem, sincronitzeu, sincronitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sincronitzés, sincronitzessis, sincronitzés, sincronitzéssim, sincronitzéssiu, sincronitzessin

IMPERATIU: sincronitza, sincronitzi, sincronitzem, sincronitzeu, sincronitzin

->sincrono-

■sincrono-

Forma prefixada que significa ‘síncron’, ‘simultani’. Ex.: sincronoscopi.

->sincronoscopi

sincronoscopi

m ELECTRÒN Oscil·loscopi destinat a l’observació d’impulsos de durada molt curta.

->sincrotró

■sincrotró

m PART Accelerador de partícules circular el principi de funcionament del qual és com el d’un betatró al qual hom ha afegit els avantatges del principi de funcionament del ciclotró.

->sindàctil

■sindàctil -a

adj 1 ZOOL Dit d’alguns ocells i mamífers que presenten els dits totalment o parcialment units.

2 PAT Que té dos o més dits soldats.

->sindactília

■sindactília

Part. sil.: sin_dac_tí_li_a

f 1 ZOOL Qualitat de sindàctil.

2 PAT Malformació congènita, determinada per un gen dominant, que consisteix a tenir alguns dels dits units.

->sindactilisme

■sindactilisme

m PAT i ZOOL Sindactília.

->sindèresi

■sindèresi

[del b. ll. synderesis, i aquest, del gr. syntḗrēsis ‘observació, capacitat d’observació’, der. de teréō ‘conservar, observar’, amb el prefix sýn ‘conjuntament’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Capacitat natural per a jutjar rectament.

->síndesi

síndesi

f 1 CIR Artròdesi.

2 CIT Sinapsi.

->sindesmo-

■sindesmo-

Forma prefixada del mot grec sýndesmos, que significa ‘lligament’. Ex.: sindesmografia, sindesmotomia.

->sindesmografia

sindesmografia

Part. sil.: sin_des_mo_gra_fi_a

f MED Descripció dels lligaments.

->sindesmologia

■sindesmologia

Part. sil.: sin_des_mo_lo_gi_a

f MED Branca de l’anatomia que tracta dels lligaments.

->sindesmopèxia

sindesmopèxia

Part. sil.: sin_des_mo_pè_xi_a

f CIR Fixació quirúrgica d’un lligament.

->sindesmorràfia

sindesmorràfia

Part. sil.: sin_des_mor_rà_fi_a

f CIR Sutura o reparació dels lligaments.

->sindesmosi

■sindesmosi

f ANAT ANIM Unió de les peces òssies per mitjà d’un lligament o d’una membrana.

->sindesmotomia

sindesmotomia

Part. sil.: sin_des_mo_to_mi_a

f CIR Secció dels lligaments articulars.

->síndic

■síndic -a

[del ll. syndĭcus ‘advocat i representant d’una ciutat’, i aquest, del gr. sýndikos ‘defensor; membre d’un tribunal administratiu’, de sýn ‘conjuntament’ i díkē ‘justícia’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m i f 1 Encarregat dels interessos i les gestions administratives d’una corporació, una comunitat, un estament.

2 DR ADM 1 A l’Alguer (Sardenya), cap de l’administració municipal, denominació comuna a l’estat italià.

2 síndic de greuges Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans.

3 síndic general Procurador general de les Valls d’Andorra, president del consell general.

3 HIST 1 A la corona catalanoaragonesa, representant de les ciutats i les viles reials a les corts.

2 A Mallorca, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà.

3 síndic personer Funcionari municipal que exercia de procurador dels interessos dels veïns.

->sindicable

■sindicable

[de sindicar]

adj Que pot ésser sindicat.

->sindicació

■sindicació

Part. sil.: sin_di_ca_ci_ó

[del b. ll. sindicatio, -ōnis ‘enquesta’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Acció de sindicar o de sindicar-se.

2 FIN Agrupació de bancs amb l’objectiu de repartir els riscs d’una operació d’emissió de valors o anàloga.

3 sindicació d’accions DR MERC Limitació que hom fa del principi de la lliure transmissió d’accions, assignada d’una manera expressa en els estatuts d’una societat, o bé per una obligació que els accionistes assumeixen voluntàriament.

->sindicador

■sindicador -a

[del b. ll. syndicator, -ōris ‘enquestador’]

adj i m i f Que sindica.

->sindical

■sindical

[de síndic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les funcions del síndic.

2 Relatiu o pertanyent al sindicat.

3 central sindical Organització obrera formada per l’agrupació de diversos sindicats.

->sindicalisme

■sindicalisme

[de sindical; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m HIST i POLÍT Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d’una millora de llurs condicions de vida i de treball.

->sindicalista

■sindicalista

[de sindical; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj Relatiu o pertanyent al sindicalisme.

2 m i f Partidari del sindicalisme.

->sindicar

■sindicar

[de síndic]

v 1 tr 1 Reunir diverses persones d’una mateixa professió o ofici, o d’interessos comuns, per formar un sindicat. Volem sindicar tots els professionals del ram.

2 Fer algú d’un sindicat. El volen sindicar a la Unió, però ell no ho té clar.

2 pron Entrar a formar part d’un sindicat. La Laura es va sindicar l’any passat. S’ha sindicat a Comissions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sindicar

GERUNDI: sindicant

PARTICIPI: sindicat, sindicada, sindicats, sindicades

INDICATIU PRESENT: sindico, sindiques, sindica, sindiquem, sindiqueu, sindiquen

INDICATIU IMPERFET: sindicava, sindicaves, sindicava, sindicàvem, sindicàveu, sindicaven

INDICATIU PASSAT: sindiquí, sindicares, sindicà, sindicàrem, sindicàreu, sindicaren

INDICATIU FUTUR: sindicaré, sindicaràs, sindicarà, sindicarem, sindicareu, sindicaran

INDICATIU CONDICIONAL: sindicaria, sindicaries, sindicaria, sindicaríem, sindicaríeu, sindicarien

SUBJUNTIU PRESENT: sindiqui, sindiquis, sindiqui, sindiquem, sindiqueu, sindiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: sindiqués, sindiquessis, sindiqués, sindiquéssim, sindiquéssiu, sindiquessin

IMPERATIU: sindica, sindiqui, sindiquem, sindiqueu, sindiquin

->sindicat

■sindicat

[del b. ll. syndicatus, -us, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 Càrrec de síndic.

2 SOCIOL, POLÍT i HIST 1 Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Sindicat obrer. Sindicat camperol. Sindicat agrícola.

2 sindicat groc Sindicat controlat per la patronal que té com a objectiu obstaculitzar l’acció reivindicativa dels sindicats obrers.

3 sindicat d’iniciativa TUR Nom genèric donat a diverses societats locals o comarcals creades per estimular el turisme.

->sindicatura

■sindicatura

[de síndic; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Càrrec de síndic, sindicat.

2 DR MERC Òrgan d’administració de la massa de la fallida o del concurs de creditors.

->sindiotàctic

■sindiotàctic -a

Part. sil.: sin_di_o_tàc_tic

adj QUÍM FÍS Dit de la cadena polimèrica constituïda per àtoms de carboni asimètrics en la qual aquests tenen la configuració relativa alternada respecte a la cadena.

->sindoer

sindoer

Part. sil.: sin_do_er

m BOT i FUST Arbre de la família de les papilionàcies (Sindora conchinchinensis), de fulles coriàcies, flors en panícules i fruits en llegum, emprat en ebenisteria per la seva fusta.

->síndria

■síndria

Part. sil.: sín_dri_a

[de l’àr. baṭîḫa sindîia ‘meló del país de Sind, al Pakistan actual’, àr. vg. síndia, amb una -r- per influx de cidra, cídria ‘fruita cítrica’; 1a FONT: 1371]

f BOT i 1 AGR Sindriera.

2 ALIM Fruit de la sindriera, gros, rodó, de carn dolça, i molt refrescant.

->sindriar

■sindriar

Part. sil.: sin_dri_ar

[de síndria]

m AGR Camp plantat de síndries.

->sindriera

■sindriera

Part. sil.: sin_dri_e_ra

[de síndria]

f BOT i AGR Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies (Cucumis citrullus, var jace), de tiges asprament peloses, flors grogues i fruits (les síndries) en pepònide, comestibles.

->síndrome

■síndrome

[del gr. syndromḗ ‘concurrència de coses diverses’, der. de synédramon, aorist del verb syntrékhō ‘córrer conjuntament’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT 1 Conjunt de símptomes i signes que defineixen clínicament una malaltia.

2 1 Agrupament de símptomes amb personalitat clínica acusada descrit per un determinat autor.

2 síndrome de Down Afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica, caracteritzada per un aspecte especial que recorda els individus de raça mongòlida i per una deficiència mental.

->sindròmic

■sindròmic -a

[de síndrome]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la síndrome.

->sinècdoque

■sinècdoque

[del ll. synecdŏche, i aquest, del gr. synekdokhḗ, íd., der. de synekdékhomai ‘abraçar alhora’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i ekdékhomai ‘recollir d’algú’, der. de dékhomai ‘rebre’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f RET Figura que consisteix a estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere, etc.

->sinecdòquic

■sinecdòquic -a

[de sinècdoque]

adj RET Que implica una sinècdoque.

->sinecologia

■sinecologia

Part. sil.: si_ne_co_lo_gi_a

[de sin- i ecologia]

f ECOL Part de l’ecologia que estudia les relacions entre les col·lectivitats i llur medi. El terme és oposat a autoecologia.

->sinecura

■sinecura

[del ll. sine cura ‘sense preocupació’]

f Càrrec retribuït que no causa gens o gairebé gens de treball.

->síned

síned

m ant Sínode.

->sine die

■sine die^* [sineðíe]

[llat ] loc adv i loc adj Locució que significa ‘sense dia’ i que hom utilitza, generalment en el llenguatge diplomàtic i parlamentari, per a indicar que un afer queda suspès, posposat, ajornat, a temps indeterminat. L’assemblea ha estat ajornada ‘sine die’. L’ajornament ‘sine die’ del projecte.

->sinefrina

sinefrina

f [C₉H₁₃NO₂] FARM Simpaticomimètic d’acció similar a la de l’adrenalina però no tan actiu.

->sinemurià

sinemurià -ana

Part. sil.: si_ne_mu_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al sinemurià.

2 m Segon estatge (i edat) del liàsic (juràssic inferior), situat damunt el hettangià i sota el pliensbaquià.

->sine qua non

■sine qua non^* [sinekwánòn]

[llat ] loc adj Expressió que significa ‘sense la qual no’, aplicada a un tipus de condició per indicar que és imprescindible, que sense la qual no es farà una cosa.

->sinèquia

■sinèquia

Part. sil.: si_nè_qui_a

f PAT Adhèrencia de parts properes, especialment l’adherència de l’iris a la còrnia o al cristal·lí.

->sinèresi

■sinèresi

[del ll. synerĕsis, i aquest, del gr. synaíresis ‘contracció’, der. de synairéō ‘prendre; reduir’, comp. de sýn ‘conjuntament’ i airéō ‘agafar, endur-se’]

f 1 POÈTICA Llicència mètrica consistent en la pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals situades a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong.

2 QUÍM FÍS i BIOQ Fenomen que consisteix en la separació espontània d’un sistema col·loïdal homogeni en dues fases, constituïda l’una d’elles per un gel coherent i l’altra per una solució diluïda, la composició de la qual depèn del sistema inicial.

->sinergètic

■sinergètic -a

[de sinergia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la sinergia.

2 FARM i QUÍM Relatiu o pertanyent al sinergisme.

3 Dit de cadascun dels òrgans, dels components d’un fàrmac, etc., que cooperen a alguna acció.

->sinergia

■sinergia

Part. sil.: si_ner_gi_a

[del gr. synergía ‘cooperació’, der. de synergós, comp. de sýn ‘conjuntament’ i érgon ‘obra’]

f 1 BIOL i FISIOL Associació o cooperació de moviments, d’actes, d’òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada.

2 FARM i QUÍM Sinergisme.

3 MICROB Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits (s’oposa a antagonisme).

->sinèrgic

■sinèrgic -a

[de sinergia]

1 adj Sinergètic.

2 adj i m ALIM Dit de la substància que intensifica l’acció dels additius alimentaris antioxidants.

->sinèrgida

■sinèrgida

f BOT Cadascuna de les dues cèl·lules situades al costat de l’ovocèl·lula, en el sac embrional.

->sinergisme

■sinergisme

[de sinergia]

m 1 TEOL Tendència favorable a assignar un cert valor a les funcions del lliure albir i de les bones obres en l’economia de la salvació individual.

2 FARM Efecte terapèutic augmentat que es produeix, de vegades, en administrar simultàniament dos productes o fàrmacs d’acció similar.

3 QUÍM Augment d’una determinada activitat d’un compost provocat per la presència en mescla d’un altre compost, inactiu en el mateix sentit, anomenat agent sinèrgic.

->sinergistina

sinergistina

f FARM Nom genèric d’un grup d’antibiòtics aïllats de soques de Streptomyces sp, que són constituïts per diverses fraccions que actuen en sinergisme.

->sinestèsia

■sinestèsia

Part. sil.: si_nes_tè_si_a

Hom.: cinestèsia

Cp. cenestèsia

[de sin- i estèsia]

f 1 PAT i PSIC Sensació en una part, associada o secundària a la produïda en una altra part.

2 esp PAT i PSIC Experiència sensorial de certs individus consistent en l’associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada, per correspondència o ressonància, de percepcions en un altre o uns altres sectors.

3 RET Figura retòrica consistent en l’associació d’elements que provenen de diferents dominis sensorials. Ex.: Hi havia un silenci verd.

->sineuer

sineuer -a

Part. sil.: si_ne_uer

adj i m i f De Sineu (Mallorca).

->sineurosi

■sineurosi

Part. sil.: si_neu_ro_si

[del gr. synneurṓsis, íd.]

f ANAT ANIM Sincondrosi.

->sinforme

■sinforme

adj i m GEOL Dit del plec còncau cap amunt.

->sinfuel

sinfuel

Part. sil.: sin_fu_el

m QUÍM IND Fuel sintètic que és preparat a partir del carbó o de l’oli refinat.

->sing.

sing.

abrev GRAM singular 5.

->singalès

■singalès -esa

1 adj i m i f De Sri Lanka (estat d’Àsia) o de Ceilan (antic nom de Sri Lanka), dels singalesos (poble) o del singalès (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de llengua indoària que ocupa la part central i meridional de Sri Lanka i les illes Maldives.

3 m LING Llengua neoindoària parlada al centre i al sud de Sri Lanka.

->singameó

singameó

Part. sil.: sin_ga_me_ó

m GEN Població els components de la qual poden encreuar-se entre ells i intercanviar gens.

->singàmia

■singàmia

Part. sil.: sin_gà_mi_a

f 1 BIOL Reproducció sexual.

2 BOT Pol·linització encreuada entre plantes que floreixen simultàniament.

3 ZOOL Unió dels gàmetes en la formació del zigot.

->singapurès

singapurès -esa

adj i m i f De Singapur (estat d’Àsia i capital d’aquest estat).

->singènesi

■singènesi

f BIOL Antiga teoria segons la qual cada germen conté en ell mateix els gàmetes de tota generació que d’ell pot sorgir.

->singenèsic

■singenèsic -a

adj BOT Sinanteri.

->singenètic

■singenètic -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la singènesi.

->singeobotànica

singeobotànica

Part. sil.: sin_ge_o_bo_tà_ni_ca

f GEOBOT Fitocenologia.

->singlada

■singlada

Hom.: cinglada

[de singlar; 1a FONT: 1911]

f NÀUT Camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit.

->singladura

■singladura

[de singlar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f NÀUT Singlada.

->singlar

■singlar

Hom.: cinglar

[del fr. cingler, ant. sigler o singler, de l’escandinau ant. sigla ‘navegar’, deriv . de segl ‘vela’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr NÀUT Navegar una embarcació amb un rumb determinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: singlar

GERUNDI: singlant

PARTICIPI: singlat, singlada, singlats, singlades

INDICATIU PRESENT: singlo, singles, singla, singlem, singleu, singlen

INDICATIU IMPERFET: singlava, singlaves, singlava, singlàvem, singlàveu, singlaven

INDICATIU PASSAT: singlí, singlares, singlà, singlàrem, singlàreu, singlaren

INDICATIU FUTUR: singlaré, singlaràs, singlarà, singlarem, singlareu, singlaran

INDICATIU CONDICIONAL: singlaria, singlaries, singlaria, singlaríem, singlaríeu, singlarien

SUBJUNTIU PRESENT: singli, singlis, singli, singlem, singleu, singlin

SUBJUNTIU IMPERFET: singlés, singlessis, singlés, singléssim, singléssiu, singlessin

IMPERATIU: singla, singli, singlem, singleu, singlin

->single

■single^* [síŋgəl]

[mot angl., ‘únic, sol, simple’, i aquest, del fr. ant. sengle ‘cadascun, sol’, ll. singŭlus ‘sol, simple’]

m ELECTROAC Disc fonogràfic amb un enregistrament de generalment menys de cinc minuts de durada a cadascuna de les cares, per a ésser reproduït a 45 rpm.

->singlet

■singlet

adj i m QUÍM FÍS [símb: S] Dit de l’estat dels àtoms o molècules que tenen tots llurs electrons aparellats.

->singletó

singletó

m MAT 1 Conjunt que conté un únic element.

2 Cadascun dels signes {,} emprats en teoria de conjunts per a expressar que els elements inclosos dintre seu constitueixen un conjunt.

->singló

■singló

[de sengles]

m 1 AGR Gotim.

2 CONSTR NAV Cadascuna de les peces corbes que lliguen les quadernes amb les varengues en les embarcacions de fusta.

->singlonar

■singlonar

v tr Esgotimar, collir els singlons tardans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: singlonar

GERUNDI: singlonant

PARTICIPI: singlonat, singlonada, singlonats, singlonades

INDICATIU PRESENT: singlono, singlones, singlona, singlonem, singloneu, singlonen

INDICATIU IMPERFET: singlonava, singlonaves, singlonava, singlonàvem, singlonàveu, singlonaven

INDICATIU PASSAT: singloní, singlonares, singlonà, singlonàrem, singlonàreu, singlonaren

INDICATIU FUTUR: singlonaré, singlonaràs, singlonarà, singlonarem, singlonareu, singlonaran

INDICATIU CONDICIONAL: singlonaria, singlonaries, singlonaria, singlonaríem, singlonaríeu, singlonarien

SUBJUNTIU PRESENT: singloni, singlonis, singloni, singlonem, singloneu, singlonin

SUBJUNTIU IMPERFET: singlonés, singlonessis, singlonés, singlonéssim, singlonéssiu, singlonessin

IMPERATIU: singlona, singloni, singlonem, singloneu, singlonin

->singlot

■singlot

Cp. sanglot

[de singlotar]

m FISIOL ANIM i PAT Contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l’abdomen, la qual es va repetint a intervals més o menys regulars, i que va acompanyada d’un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.

->singlotar

■singlotar

[variant de sanglotar, que modernament restringí el sentit a ‘contreure espasmòdicament el diafragma’, mentre que sanglotar continuà significant ‘plorar amb sospirs’]

v intr 1 FISIOL ANIM i PAT Tenir singlot.

2 fig Fer un líquid, en xarbotar, sorolls semblants a singlots.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: singlotar

GERUNDI: singlotant

PARTICIPI: singlotat, singlotada, singlotats, singlotades

INDICATIU PRESENT: singloto, singlotes, singlota, singlotem, singloteu, singloten

INDICATIU IMPERFET: singlotava, singlotaves, singlotava, singlotàvem, singlotàveu, singlotaven

INDICATIU PASSAT: singlotí, singlotares, singlotà, singlotàrem, singlotàreu, singlotaren

INDICATIU FUTUR: singlotaré, singlotaràs, singlotarà, singlotarem, singlotareu, singlotaran

INDICATIU CONDICIONAL: singlotaria, singlotaries, singlotaria, singlotaríem, singlotaríeu, singlotarien

SUBJUNTIU PRESENT: singloti, singlotis, singloti, singlotem, singloteu, singlotin

SUBJUNTIU IMPERFET: singlotés, singlotessis, singlotés, singlotéssim, singlotéssiu, singlotessin

IMPERATIU: singlota, singloti, singlotem, singloteu, singlotin

->singnàtids

■singnàtids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes, de cos molt llarg i cobert de plaques òssies en anells que formen cuirassa, amb una sola aleta dorsal i ulls molt mòbils. Cal destacar-ne l’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí.

2 sing Peix de la família dels singnàtids.