->albinyanenc

albinyanenc -a

adj i m i f D’Albinyana (Baix Penedès).

->albió¹

■albió¹ -ona

Part. sil.: al_bi_ó

[del ll. Albion, nom ant. de la Gran Bretanya, d’origen cèltic]

m i f HIST 1 Individu d’un poble cèltic establert a l’època preromana al sud d’Anglaterra.

2 Individu d’un poble preromà establert a Astúries.

->albió²

■albió² -ona

Part. sil.: al_bi_ó

[del ll. Albion, nom ant. de la Gran Bretanya, d’origen cèltic]

adj HIST Relatiu o pertanyent als albions.

->albiolenc

albiolenc -a

Part. sil.: al_bi_o_lenc

adj i m i f De l’Albiol (Baix Camp).

->albir

■albir

[de albirar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Acció d’albirar, judici.

2 FILOS 1 Lliure albir. Obraven al seu albir.

2 lliure (o franc) albir Facultat de la voluntat per a decidir lliurement.

->albirador

■albirador -a

[de albirar]

adj Que pot ésser albirat.

->albirament

■albirament

[de albirar; 1a FONT: s. XVII]

m 1 Acció d’albirar;

2 l’efecte.

->albirar

■albirar

[del ll. arbĭtrare ‘judicar’ i també ‘examinar, veure sense ser vist’, der. de arbĭter, -tri ‘testimoni ocular’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com pot executar-se, etc. No podia albirar aquella victòria futura.

2 Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé. Des de dalt albiraven el vaixell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: albirar

GERUNDI: albirant

PARTICIPI: albirat, albirada, albirats, albirades

INDICATIU PRESENT: albiro, albires, albira, albirem, albireu, albiren

INDICATIU IMPERFET: albirava, albiraves, albirava, albiràvem, albiràveu, albiraven

INDICATIU PASSAT: albirí, albirares, albirà, albiràrem, albiràreu, albiraren

INDICATIU FUTUR: albiraré, albiraràs, albirarà, albirarem, albirareu, albiraran

INDICATIU CONDICIONAL: albiraria, albiraries, albiraria, albiraríem, albiraríeu, albirarien

SUBJUNTIU PRESENT: albiri, albiris, albiri, albirem, albireu, albirin

SUBJUNTIU IMPERFET: albirés, albiressis, albirés, albiréssim, albiréssiu, albiressin

IMPERATIU: albira, albiri, albirem, albireu, albirin

->albita

■albita

Hom.: helvita

[del ll. albus ‘blanc’ i -ita]

f 1 EXPL Mescla explosiva de baixa temperatura d’explosió, a base de nitrat amònic, nitrat de guanidini i nitroguanidina.

2 MINERAL Silicat d’alumini i de sodi, Si₃O₈AlNa, del grup dels feldspats.

->albitització

■albitització

Part. sil.: al_bi_tit_za_ci_ó

[de albita]

f MINERAL Procés pel qual els feldspats de diverses roques es transformen en albita.

->albíxeres

■albíxeres

[de l’àr. al-bišâra o al-búšrā, probablement en la seva variant vulgar *bíšra; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f pl Regal que hom dóna al portador d’una bona nova.

->albízia

albízia

Part. sil.: al_bí_zi_a

[del nom de Filippo degli Albizzi, que la introduí a Itàlia el 1749]

f BOT Gènere d’arbres i d’arbusts caducifolis de la família de les mimosàcies (Albizia sp), de fulles compostes i de flors vistents, força emprats com a planta ornamental.

->albó

■albó

Hom.: albor

[del ll. *albucione, derivat de albucus, nom de la mateixa planta; 1a FONT: s. XV]

m BOT Herba de la família de les liliàcies (Asphodelus aestivus o A. microcarpus), de fulles basals i tija robusta ramificada a la part superior, terminada en raïms de flors blanquinoses, freqüent als indrets secs i pedregosos de les Balears i, en general, de la regió mediterrània.

->alboc

■alboc

[de l’àr. bûq ‘mena de trompeta’]

m MÚS 1 Instrument de vent, mena de flauta rústega de dues canyes paral·leles.

2 Instrument de percussió format per dos plats.

->albomicina

albomicina

[del ll. albus ‘blanc’, mic- i -ina]

f FARM Antibiòtic produït pel bacteri Actinomyces subtropicus, actiu contra els cocs resistents a la penicil·lina.

->albonenc

albonenc -a

adj i m i f D’Albons (Baix Empordà).

->albor¹

■albor¹

Hom.: albó

[del ll. albor, -ōris ‘blancor’]

f 1 Blancor.

2 1 Llum de l’alba.

2 fig Les primeres albors de la cultura.

->albor²

■albor²

Hom.: albó

[probable alteració o combinació del ll. albŭrnus, íd., amb l’àr. al-bûrī, peix semblant o igual]

m ICT Peix d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes (Alburnus sp), semblant a la carpa, de l’escata del qual hom obté l’albet.

->alboraier

alboraier -a

Part. sil.: al_bo_ra_ier

adj i m i f D’Alboraia (Horta).

->albudeca

■albudeca

[de l’àr. al-buṭṭáiḫa, dimin. de baṭṭîḫa, íd.; 1a FONT: 1252]

f AGR Mena de meló aigualit i insípid.

->albufera

■albufera

[de l’àr. al-buḥäira ‘estany’, diminutiu de baḥr ‘mar’; 1a FONT: 1315]

f GEOMORF Llacuna d’aigua salabrosa o salada separada del mar per un cordó litoral.

->albuferenc

■albuferenc -a

[de albufera]

dial 1 adj Relatiu o pertanyent a una albufera.

2 m Barqueta sense quilla, pròpia per a navegar dins l’Albufera de València.

->albugínia

■albugínia

Part. sil.: al_bu_gí_ni_a

[del ll. albugo, -gĭnis ‘taca blanca a l’ull; caspa’]

f HISTOL Capa gruixuda, blanca, de teixit connectiu que cobreix un òrgan, especialment els testicles, i també els ovaris, la melsa i els ulls.

->albuginitis

albuginitis

[de albugínia i -itis]

f PAT Inflamació de l’albugínia, especialment de la immediata al testicle.

->albugo

■albugo

[del ll. albugo, -gĭnis ‘taca blanca a l’ull; caspa’]

m 1 BOT Gènere de ficomicets paràsits de l’ordre de les peronosporals (Albugo sp), alguns dels quals, com l’A. candida o rovell blanc, és un paràsit deformador de crucíferes (cols, violers, etc.).

2 PAT 1 Taques transversals, blanquinoses, de les ungles, ocasionades per un trastorn tròfic. És anomenat també leuconíquia.

2 Opacitat blanquinosa de la còrnia de l’ull causada per l’acumulació de gotes de greix. És anomenat també leucoma.

->albuixequí

albuixequí -ina

Part. sil.: al_bui_xe_quí

adj i m i f D’Albuixec (Horta).

->albúlids

albúlids

[del ll. albŭlus, dimin. de albus ‘blanc’ i -id]

m ICT 1 pl Família de clupeïformes, integrada per peixos de cos en forma de fus recobert d’escata petita i argentada.

2 sing Peix de la família dels albúlids.

->àlbum

■àlbum

[del ll. album, -i ‘blanc; tauler blanc’]

m 1 Llibre en blanc destinat a escriure-hi poesies, màximes, música, col·leccionar-hi signatures, dibuixos, fotografies, etc.

2 Col·lecció relligada semblant a un àlbum. Àlbum de vistes de Montserrat.

3 Títol que hom dóna a algunes publicacions il·lustrades de caràcter pedagògic o divulgador.

4 MÚS 1 Col·lecció de discs musicals.

2 Disc musical de llarga durada que conté diverses peces del mateix autor. Un àlbum de cançons inèdites.

->albumen

■albumen

[del ll. albūmen, -ĭnis, íd., der. de albus, -a, -um ‘blanc’]

m 1 HISTOL Teixit nutrici de les llavors que acompanya l’embrió i representa la seva reserva d’aliments.

2 Solució proteica rica en aigua que envolta el rovell de l’ou dels rèptils i dels ocells.

3 albumen nuclear HISTOL Albumen que, en el curs de l’acumulació de substàncies de reserva, ha perdut les membranes de les cèl·lules.

->albumin-

■albumin-

BIOQ Forma prefixada d’albumen i d’albúmina. Ex.: albuminúria.

->albúmina

■albúmina

[del ll. albumĭna, neutre pl. de albūmen, -ĭnis, íd.]

f 1 BIOQ i FISIOL Nom genèric d’un grup de proteïnes solubles en aigua pura i en solucions salines diluïdes.

2 QUÍM IND 1 albúmina de llet Producte obtingut a partir del xerigot, un cop separada la lactosa.

2 albúmina de sang Sèrum sanguini dessecat, en general provinent de sang de bou.

3 albúmina d’ou Clara d’ou dessecada.

4 albúmina sèrica Seroalbúmina.

->albuminat

albuminat

[de albumin- i -at²]

m BIOQ Compost format per una albúmina i un metall pesant, obtingut generalment fent precipitar una solució d’albúmina amb una sal metàl·lica.

->albuminèmia

■albuminèmia

Part. sil.: al_bu_mi_nè_mi_a

[de albumini- i -metre]

f FISIOL ANIM Presència d’albúmina a la sang.

->albumini-

■albumini-

BIOQ Forma prefixada d’albumen i d’albúmina. Ex.: albuminímetre.

->albuminímetre

albuminímetre

[de albumini- i -metre]

m BIOQ Petit aparell utilitzat per a determinar la quantitat d’albúmina present en un líquid.

->albumino-

■albumino-

BIOQ Forma prefixada d’albumen i d’albúmina. Ex.: albuminogen.

->albuminoide

■albuminoide

Part. sil.: al_bu_mi_noi_de

[de albúmina]

BIOQ 1 adj Semblant a l’albúmina.

2 m 1 En l’antiga terminologia bioquímica, qualsevol proteïna.

2 impr Escleroproteïna.

->albuminós

■albuminós -osa

[de albúmina]

adj BIOQ 1 Que té albúmina o que en posseeix les propietats.

2 Dit de les llavors que tenen endosperma quan són madures.

->albuminosi

■albuminosi

[de albumin- i -osi]

f PAT Augment patològic de les albúmines del plasma o de qualsevol altre líquid orgànic.

->albuminúria

■albuminúria

Part. sil.: al_bu_mi_nú_ri_a

[de albumin- i -úria¹]

f impr PAT Proteïnúria.

->albumosa

■albumosa

[de album(ina) i -osa¹]

f BIOQ Polipèptid de pes molecular elevat, producte de la hidròlisi incompleta de proteïnes.

->albumosúria

■albumosúria

Part. sil.: al_bu_mo_sú_ri_a

[de albumos(a) i -úria¹]

f PAT Presència d’albumosa a l’orina.

->albúrnia

■albúrnia

Part. sil.: al_búr_ni_a

[de l’àr. vg. al-búrnia, àr. burnîya, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Alfabieta de terrissa per a mel, confitura, etc.

2 Barral per a dur vi o aiguardent.

->alcà

■alcà

[de alc(ohol) i -à*]

m QUÍM ORG Cadascun dels hidrocarburs saturats de cadena oberta, de fórmula general C_nH_2n+2, presents en el petroli i en el gas natural.

->alça

■alça

[de alçar; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Acció de portar a un nivell més alt (oposat a baixa).

2 1 Objecte que serveix per a alçar o fer més alta una cosa.

2 Tros de sola que els sabaters posen a la forma perquè el calçat surti més alt.

3 Tros de paper que hom posa sobre el timpà de la premsa tipogràfica en els indrets on es vol reforçar la pressió.

3 ARM Reglet graduat posat generalment a la part posterior del canó de les armes de foc per tal de precisar la punteria en direcció i de donar a l’arma l’angle de tir per a aconseguir l’abast necessari.

4 ECON 1 Augment del preu d’un bé econòmic (monedes, mercaderies, lloguers, etc.).

2 a l’alça loc adv Cap amunt, per damunt. Arrodonir els preus a l’alça.

5 1 en alça loc adj Dit d’una cosa que està augmentant de valor, d’estimació. El turisme rural és un sector en alça.

2 estar en alça (alguna cosa) loc verb Augmentar el valor, l’estimació. Els esports d’aventura estan en alça.

6 alça telescòpica ARM Telescopi paral·lel al canó d’una arma que precisa la punteria a més llarga distància que els aparells normals.

->alcabala

■alcabala

[de l’àr. al-qabâla, íd.]

f HIST DR Impost consistent en el tant per cent de l’import de les mercaderies venudes o permutades.

->alcabalatori

■alcabalatori

[de alcabala]

m HIST 1 Llibre on eren recopilades les lleis i les disposicions referents a la manera de repartir i de cobrar les alcabales.

2 Llista o padró per al repartiment i el cobrament d’alcabales.

->alcabaler

■alcabaler

[de alcabala]

m HIST 1 Encarregat d’administrar o de cobrar les alcabales.

2 El qui arrendava les alcabales d’alguna província, alguna ciutat o algun poble.

->alçacavall

■alçacavall

[de alçar i cavall¹]

m NÀUT Combinació de dipòsits de llast que hom posa als costats d’una nau per fer-la surar més i poder-la fer anar per aigües de fondària inferior al primitiu calat.

->alçacoll

■alçacoll

[de alçar i coll¹]

m Coll postís que usen certs capellans, collet de capellà.

->alçacortina

■alçacortina

[de alçar i cortina¹]

f Fermall que serveix per a replegar una cortina.

->alçada

■alçada

Cp. altura

[de alçar; 1a FONT: s. XVII]

f 1 1 Acció d’alçar;

2 l’efecte.

2 Alçària, especialment d’un home o d’una bèstia.

3 DR 1 Apel·lació davant un òrgan o un tribunal superior en què hom demana la modificació de la resolució dictada per l’inferior.

2 Actuacions d’aquesta apel·lació.

3 esp Recurs administratiu que és interposat contra una resolució de l’administració pública davant el superior jeràrquic de qui la dictà.

4 GRÀF Operació d’alçar.

->alcadiè

■alcadiè

Part. sil.: al_ca_di_è

[de alca i diè]

m QUÍM ORG Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules dos enllaços dobles.

->alçadora

■alçadora

[de alçar]

f GRÀF Màquina que serveix per a alçar els fulls o els plecs impresos.

->alcaduf

■alcaduf

[de l’àr. al-qadûs ‘galleda’ (v. caduf)]

m dial 1 Caduf.

2 AGR Peça d’obra cuita, porosa, utilitzada en conduccions subterrànies per al dessecament o el sanejament de terres aiguals.

->alcadufar

■alcadufar

[de alcaduf]

v tr dial AGR Posar alcadufs en un camp.

->alcaic

■alcaic -a

Part. sil.: al_caic

[del ll. alcaicus, íd.]

POÈTICA 1 adj 1 Dit del vers grec o llatí format per un espondeu, un iambe i dos dàctils, o bé per dos dàctils i dos troqueus.

2 estrofa alcaica Estrofa grega composta per dos versos alcaics, un dímetre iàmbic hipercatalèctic i un dactilicotrocaic.

2 m Vers alcaic.

->alcaid

■alcaid

Part. sil.: al_caid

[de l’àr. al-qâid ‘capità, governador d’una ciutat’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 HIST 1 Governador àrab d’una província o una ciutat.

2 Castellà o governador d’un castell.

2 DR ADM 1 El qui en un establiment penitenciari o de presó preventiva tenia a càrrec seu la custòdia i la seguretat dels presos i l’organització del règim de l’establiment.

2 Funcionari que a les duanes té la missió de guardar i conservar les mercaderies dels magatzems i els efectes per a la percepció de l’impost del timbre de l’estat.

3 Persona encarregada del bon govern i la custòdia dels alfòndecs.

3 alcaid de la mar HIST Als segles XIV i XV, en alguns territoris de règim senyorial o reial, el qui tenia la missió de vetllar pel bon ordre i el compliment de les ordinacions de pesca.

->alcaidia

■alcaidia

Part. sil.: al_cai_di_a

[de alcaid]

f Ofici o dignitat d’alcaid.

->alcalaí

alcalaí -ïna

Part. sil.: al_ca_la_í

adj i m i f D’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) o de la Vall d’Alcalà (Marina Alta).

->alcaldable

alcaldable

[de alcalde]

adj i m i f Dit de la persona que té possibilitats d’ésser alcalde.

->alcaldada

■alcaldada

[de alcalde]

f 1 Acció feta per un alcalde abusant de la seva autoritat.

2 p ext Acció feta per una persona qualsevol abusant de l’autoritat que té.

->alcalde

■alcalde

[de l’àr. al-qâḍī ‘jutge’, aplicat en cat. antigament als jutges dels moros i més tard pres del cast. com a substitut de conseller¹, jurat en cap o batlle, amb l’antecedent dels moriscos catalans; 1a FONT: 1315]

m i f 1 DR ADM 1 President de l’ajuntament de cada municipi.

2 alcalde de barri Persona nomenada per l’alcalde per al regiment de nuclis de cases de barriades separades de la població o per al regiment dels districtes urbans en les ciutats que ho exigeixen.

3 alcalde pedani Alcalde que presideix una entitat local menor.

4 tinent d’alcalde En els municipis de més de dos mil habitants, regidor de l’ajuntament nomenat per l’alcalde per a exercir funcions delegades.

2 HIST 1 alcalde del crim Un dels noms que rebien els ministres de la sala del crim en les audiències creades al començament del segle XVIII per Felip V als Països Catalans.

2 alcalde major Nom amb el qual també fou designat el tinent corregidor en la nova planta establerta per Felip V als Països Catalans.

3 ball (o sardana) de l’alcalde FOLK Ball comú a moltes localitats dels Països Catalans que consistia en una dansa, encapçalada per l’alcalde o batlle de la localitat, en la qual prenia part tota la població.

4 tenir el pare alcalde fig Tenir influències o bons padrins.

->alcaldessa

■alcaldessa

[de alcalde; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Alcalde.

2 [en desús] Muller de l’alcalde.

->alcaldia

■alcaldia

Part. sil.: al_cal_di_a

[de alcalde]

f 1 Càrrec d’alcalde.

2 Oficina per als assumptes propis de l’alcalde.

3 alcaldia major HIST Territori jurisdiccional de l’alcalde major o tinent de corregidor durant el règim borbònic, que perdurà fins el 1833.

->alcalescència

■alcalescència

Part. sil.: al_ca_les_cèn_ci_a

[de alcalescent; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Qualitat d’alcalescent.

->alcalescent

■alcalescent

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. alcali amb el sufix -escens (v. degenerescent); 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Que esdevé alcalí.

2 Lleugerament alcalí.

->alcalí

■alcalí -ina

[relatiu als àlcalis, amb canvi d’accent; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent als àlcalis, que té les propietats d’un àlcali.

2 metall alcalí Cadascun dels elements del grup IA de la taula periòdica: liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci.

3 terres alcalines Antiga denominació dels òxids dels metalls alcalinoterris.

->àlcali

■àlcali

[del b. ll. alcali, i aquest, de l’àr. vg. al-qalī (àr. qily) ‘sosa’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM INORG 1 1 Originàriament, cadascun dels carbonats alcalins solubles obtinguts de les cendres dels vegetals.

2 Actualment, designació genèrica, imprecisa, de cadascun dels òxids, els hidròxids i els carbonats dels metalls alcalins.

2 àlcali càustic Cadascun dels hidròxids dels metalls alcalins i, per extensió, de calci i de bari.

3 àlcali volàtil Antigament, nom donat a la solució aquosa d’amoníac.

->alcali-

■alcali-

Forma prefixada del mot llatí alcali, que significa ‘sosa’. Ex.: alcalímetre.

->alcalicel·lulosa

■alcalicel·lulosa

[de àlcali i cel·lulosa]

f QUÍM IND Compost d’addició de la cel·lulosa amb hidròxids dels metalls alcalins, en especial amb el de sodi.

->alcalímetre

■alcalímetre

[de alcali- i -metre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM INORG Instrument destinat a l’assaig dels àlcalis.

->alcalimetria

■alcalimetria

Part. sil.: al_ca_li_me_tri_a

[de alcali- i -metria]

f QUÍM ANAL Part de la volumetria que inclou els mètodes d’anàlisi de substàncies àcides per valoració amb una solució d’una base de concentració coneguda.

->alcalimètric

■alcalimètric -a

[de alcalimetria]

adj Relatiu o pertanyent a l’alcalimetria.

->alcalin-

■alcalin-

Forma prefixada del mot llatí alcali, que significa ‘sosa’. Ex.: alcalinúria.

->alcalinitat

■alcalinitat

[de alcalí]

f QUÍM Qualitat d’alcalí, propietat alcalina.

->alcalinització

■alcalinització

Part. sil.: al_ca_li_nit_za_ci_ó

[de alcalinitzar]

f QUÍM Acció d’alcalinitzar o d’alcalinitzar-se.

->alcalinitzant

alcalinitzant

[de alcalinitzar]

adj 1 BIOL Dit de l’organisme que fa alcalí un medi.

2 QUÍM Dit d’una substància que fa alcalina una solució.

->alcalinitzar

■alcalinitzar

[de alcalí]

v QUÍM 1 tr Fer tornar alcalina una solució mitjançant l’addició d’una base.

2 pron Tornar-se alcalina una solució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alcalinitzar

GERUNDI: alcalinitzant

PARTICIPI: alcalinitzat, alcalinitzada, alcalinitzats, alcalinitzades

INDICATIU PRESENT: alcalinitzo, alcalinitzes, alcalinitza, alcalinitzem, alcalinitzeu, alcalinitzen

INDICATIU IMPERFET: alcalinitzava, alcalinitzaves, alcalinitzava, alcalinitzàvem, alcalinitzàveu, alcalinitzaven

INDICATIU PASSAT: alcalinitzí, alcalinitzares, alcalinitzà, alcalinitzàrem, alcalinitzàreu, alcalinitzaren

INDICATIU FUTUR: alcalinitzaré, alcalinitzaràs, alcalinitzarà, alcalinitzarem, alcalinitzareu, alcalinitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: alcalinitzaria, alcalinitzaries, alcalinitzaria, alcalinitzaríem, alcalinitzaríeu, alcalinitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: alcalinitzi, alcalinitzis, alcalinitzi, alcalinitzem, alcalinitzeu, alcalinitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: alcalinitzés, alcalinitzessis, alcalinitzés, alcalinitzéssim, alcalinitzéssiu, alcalinitzessin

IMPERATIU: alcalinitza, alcalinitzi, alcalinitzem, alcalinitzeu, alcalinitzin

->alcalino-

■alcalino-

Forma prefixada del mot llatí alcali, que significa ‘sosa’. Ex.: alcalinoterri.

->alcalinoterri

■alcalinoterri -èrria

[de alcalino- i -terri]

QUÍM INORG 1 adj Dit dels metalls calci, estronci, bari i radi i de llurs composts.

2 m Cadascun dels elements metàl·lics pertanyents al grup IIA de la taula periòdica: calci, estronci, bari i radi.

->alcalinúria

■alcalinúria

Part. sil.: al_ca_li_nú_ri_a

[de alcalin- i -úria¹]

f FISIOL ANIM Presència d’àlcalis a l’orina.

->alcalla

alcalla

[variant de alcolla]

f ant Càntir.

->alcallaire

alcallaire

Part. sil.: al_ca_llai_re

[de alcalla]

m i f ant Gerrer, terrissaire.

->alcalo-

alcalo-

Forma prefixada del mot llatí alcali, que significa ‘sosa’. Ex.: alcalosi.

->alcaloide

■alcaloide

Part. sil.: al_ca_loi_de

[de alcalí; 1a FONT: 1868, DLCo.]

BIOQ i FARM 1 adj Relatiu o pertanyent als alcaloides.

2 m Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades de caràcter bàsic, d’origen vegetal, que en general tenen, a dosi feble, uns marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.

->alcaloídic

alcaloídic -a

Part. sil.: al_ca_lo_í_dic

[de alcaloide]

adj BIOQ Alcaloide.

->alcalosi

■alcalosi

[de alcalo- i -osi]

f 1 BOT Afecció patològica motivada per un excés d’alcalinitat en el sòl.

2 PAT 1 Autointoxicació orgànica amb alteració de l’equilibri acidobàsic de l’organisme caracteritzada per un predomini dels cations.

2 alcalosi metabòlica Alcalosi caracteritzada per la presència d’un excés de bases o per la pèrdua d’ions hidrogen.

3 alcalosi respiratòria (o gasosa) Alcalosi deguda fonamentalment a una hiperpnea que condueix a una eliminació excessiva d’anhídrid carbònic amb producció d’hipocàpnia.

->alçament

■alçament

[de alçar; 1a FONT: s. XVII]

m 1 Acció d’alçar o d’alçar-se.

2 Acció d’alçar o d’alçar-se en rebel·lió.

3 alçament de béns DR Aixec.

->alcamina

■alcamina

f QUÍM Compost que és alcohol i amina alhora.

->alcandora

■alcandora

[de l’àr. al-qandûra, íd.]

f ant INDUM Peça de roba interior amb mànigues, a manera de camisa, que portaven homes i dones indistintament.

->alcanització

alcanització

Part. sil.: al_ca_nit_za_ci_ó

[de alcà]

f PETROL En la indústria petroliera, condensació de l’isobutè i de diversos butens per a formar trimetilbutè i l’anomenat isooctà.

->alcanna

■alcanna

[variant de alquena]

f Tintura del rizoma de la pota de colom, utilitzada com a colorant vermell en perfumeria, en farmàcia, etc.

->alcanonès

alcanonès -esa

adj i m i f D’Alcanó (Segrià).

->alcantarí

alcantarí -ina

[del nom de sant Pere d’Alcántara]

CATOL 1 m i f Nom donat fins al final del segle XIX als religiosos franciscans reformats per sant Pere d’Alcántara.

2 adj Relatiu o pertanyent als alcantarins.

->alcanterer

alcanterer -a

adj i m i f ant Alcanterí.

->alcanterí

alcanterí -ina

adj i m i f D’Alcàntera (Ribera Alta).

->alçaprem

■alçaprem

[de alçar i prem; 1a FONT: 1776]

m TECNOL Barra rígida mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre a la manera d’una palanca, que serveix per a alçar objectes pesants i desplaçar-los.

->alçapremar

■alçapremar

[de alçaprem]

v tr Alçar (alguna cosa) amb l’alçaprem o desplaçar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alçapremar

GERUNDI: alçapremant

PARTICIPI: alçapremat, alçapremada, alçapremats, alçapremades

INDICATIU PRESENT: alçapremo, alçapremes, alçaprema, alçapremem, alçapremeu, alçapremen

INDICATIU IMPERFET: alçapremava, alçapremaves, alçapremava, alçapremàvem, alçapremàveu, alçapremaven

INDICATIU PASSAT: alçapremí, alçapremares, alçapremà, alçapremàrem, alçapremàreu, alçapremaren

INDICATIU FUTUR: alçapremaré, alçapremaràs, alçapremarà, alçapremarem, alçapremareu, alçapremaran

INDICATIU CONDICIONAL: alçapremaria, alçapremaries, alçapremaria, alçapremaríem, alçapremaríeu, alçapremarien

SUBJUNTIU PRESENT: alçapremi, alçapremis, alçapremi, alçapremem, alçapremeu, alçapremin

SUBJUNTIU IMPERFET: alçapremés, alçapremessis, alçapremés, alçapreméssim, alçapreméssiu, alçapremessin

IMPERATIU: alçaprema, alçapremi, alçapremem, alçapremeu, alçapremin

->alçapremera

■alçapremera

[de alçaprem]

f Forat fet en una pedra per alçapremar-la.

->alcaps

alcaps

[de l’àr. al-ḥábs ‘presó’]

m HIST Presó domèstica per als membres de la família i els servents.

->alcaptona

alcaptona

[de àlca(li), el gr. aptō ‘agafar’ i -ona]

f BIOQ Producte de desintegració incompleta dels aminoàcids aromàtics de la fenilalanina i de la tirosina.

->alcaptonúria

alcaptonúria

Part. sil.: al_cap_to_nú_ri_a

[de alcaptona i -úria¹]

f PAT Malaltia hereditària que consisteix en una deficiència de l’enzim oxidasa de l’àcid homogentísic o alcaptona, que s’acumula en quantitats anormals en l’orina i en el teixit connectiu.

->alçar

■alçar

[de alt; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Portar a un nivell més alt. Alçar el coll de l’abric. Alçar veles. Alçar la mà, una cama. Alçar la vista, la mirada, els ulls.

2 pron Alçar-se de puntetes.

3 alçar Déu el·líp Alçar, elevar, l’hòstia i el calze després de la consagració.

4 alçar el colze fig Beure.

5 alçar el cor fig Portar-lo a sentiments més alts.

6 alçar (quelcom) de terra Aixecar-ho.

2 tr fig 1 Portar a una condició superior, a un grau superior d’intensitat, a un tant superior. Alçar el coratge, la moral. Alçar la veu.

2 Apujar. Alçar els preus, els imposts.

3 tr 1 Augmentar l’alçària (d’alguna cosa). Alçar una tàpia tres pams més.

2 GRÀF Prendre fulls o plecs impresos i disposar-los segons un ordre per tal que, un cop reunits, puguin ésser lligats.

3 màquina d’alçar GRÀF Alçadora.

4 tr Fer, bastir, aparellar (alguna cosa que sobresurt d’un pla, que ateny una certa alçària), edificar. Alçar un cinema, un gratacel.

5 pron Sobresortir atenyent una certa alçària. Al capdavall del passeig s’alça un arc de triomf.

6 tr i pron aixecar 8 , 9 , 10 i 11.

7 tr Tenir d’alt. No alça dos pams de terra.

8 tr MAR Aixecar (l’àncora o una vela).

9 alça! interj Denota sorpresa, admiració, incredulitat.

10 alçar el setge (o una excomunió) Llevar el setge, una excomunió.

11 alçar la caça CINEG Aixecar la caça.

12 alçar un pla fig Aixecar un pla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alçar

GERUNDI: alçant

PARTICIPI: alçat, alçada, alçats, alçades

INDICATIU PRESENT: alço, alces, alça, alcem, alceu, alcen

INDICATIU IMPERFET: alçava, alçaves, alçava, alçàvem, alçàveu, alçaven

INDICATIU PASSAT: alcí, alçares, alçà, alçàrem, alçàreu, alçaren

INDICATIU FUTUR: alçaré, alçaràs, alçarà, alçarem, alçareu, alçaran

INDICATIU CONDICIONAL: alçaria, alçaries, alçaria, alçaríem, alçaríeu, alçarien

SUBJUNTIU PRESENT: alci, alcis, alci, alcem, alceu, alcin

SUBJUNTIU IMPERFET: alcés, alcessis, alcés, alcéssim, alcéssiu, alcessin

IMPERATIU: alça, alci, alcem, alceu, alcin

->alcaravia

■alcaravia

Part. sil.: al_ca_ra_vi_a

[de l’àr. al-karauyā, íd.]

f BOT Comí de prat.

->alçària

■alçària

Part. sil.: al_çà_ri_a

Cp. altura

[creació de compromís entre alçada (s. XVII) i altària (s. XV); 1a FONT: 1493]

f 1 Allò que un cos té d’alt, dimensió d’un cos en direcció vertical. L’alçària d’un edifici. Una alçària de tres metres. Tres metres d’alçària.

2 GEOM Altura.

3 alçària baromètrica METROL Alçària de la columna de mercuri sostinguda per la pressió atmosfèrica.

->alcassaba

■alcassaba

[de l’àr. hispànic al-qaṣába, íd.]

f 1 HIST Recinte fortificat a l’interior d’una població emmurallada, per a refugi de la guarnició i dels habitants.

2 Barri antic de les ciutats del nord d’Àfrica.

->alcasser

alcasser -a

adj i m i f D’Alcàsser (Horta).

->alcàsser

■alcàsser

[de l’àr. al-qaṣr ‘fortalesa, palau moro’, i aquest del ll. castrum ‘campament, castell’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 HIST Residència fortificada que servia de palau del rei o del príncep.

2 NÀUT Part de la coberta alta, entre el pal major i l’entrada de la cambra, en les embarcacions que en tenen, i fins al coronament en les altres.

->alçat

■alçat -ada

[de alçar]

1 adj HERÀLD Dit d’una peça, especialment de la faixa i del xebró, que és a més altura de la que li correspon.

2 m GEOM Projecció ortogonal d’una figura o un cos damunt el pla vertical d’un sistema de dos plans on l’altre pla és horitzontal.

->alçavidres

■alçavidres

[de alçar i vidre]

m AUT Mecanisme que, situat en el gruix de la porta de l’automòbil, mitjançant una maneta o un interruptor elèctric fa pujar i baixar el vidre.

->alcavor

alcavor

[de l’àr. hispànic al-qabû ‘volta, cúpula’]

m dial 1 Mina d’aigua o pas subterrani d’una séquia.

2 Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.

->alcavot

■alcavot -a

[de l’àr. al-qawwâd, íd.; 1a FONT: s. XIII]

1 m i f Mitjancer, encobridor, de relacions sexuals considerades il·lícites.

2 m i f p ext Encobridor.

3 m Teló que substituïa el de boca en l’escenari d’un teatre, emprat per a indicar que l’entreacte seria curt.

4 m FOLK Cadascuna de les persones (dues o tres) que en les cerimònies de noces de la Catalunya Vella eren encarregades d’anar a cercar la núvia i de conduir-la a l’església.

->alcavotejar

■alcavotejar

[de alcavot]

v intr Fer actes d’alcavot o d’alcavota.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alcavotejar

GERUNDI: alcavotejant

PARTICIPI: alcavotejat, alcavotejada, alcavotejats, alcavotejades

INDICATIU PRESENT: alcavotejo, alcavoteges, alcavoteja, alcavotegem, alcavotegeu, alcavotegen

INDICATIU IMPERFET: alcavotejava, alcavotejaves, alcavotejava, alcavotejàvem, alcavotejàveu, alcavotejaven

INDICATIU PASSAT: alcavotegí, alcavotejares, alcavotejà, alcavotejàrem, alcavotejàreu, alcavotejaren

INDICATIU FUTUR: alcavotejaré, alcavotejaràs, alcavotejarà, alcavotejarem, alcavotejareu, alcavotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: alcavotejaria, alcavotejaries, alcavotejaria, alcavotejaríem, alcavotejaríeu, alcavotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: alcavotegi, alcavotegis, alcavotegi, alcavotegem, alcavotegeu, alcavotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: alcavotegés, alcavotegessis, alcavotegés, alcavotegéssim, alcavotegéssiu, alcavotegessin

IMPERATIU: alcavoteja, alcavotegi, alcavotegem, alcavotegeu, alcavotegin

->alcavoteria

■alcavoteria

Part. sil.: al_ca_vo_te_ri_a

[de alcavot]

f 1 Qualitat d’alcavot o d’alcavota.

2 Acte, mitjà, propi d’un alcavot o d’una alcavota.

3 p ext Encobriment.

->alcea

■alcea

Part. sil.: al_ce_a

[del ll. alcea, i aquest, del gr. alkéa, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies (Malva alcea), alta, de fulles palmades i de grosses flors rosades.

->alcedínids

■alcedínids

[del ll. alcēdo, -ĭnis ‘alció’ i -id]

m ORNIT 1 pl Família de coraciformes integrada per ocells petits, de potes curtes i de bec lateralment comprimit, el representant més característic de la qual és el blauet.

2 sing Ocell de la família dels alcedínids.

->àlcids

■àlcids

[del ll. cient. alca, i aquest, del suec alka ‘ocell nòrdic’ i -id]

m ORNIT 1 pl Família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors de colors blancs i negres.

2 sing Ocell de la família dels àlcids.

->alció

■alció

Part. sil.: al_ci_ó

[del ll. alcyon, i aquest, del gr. alkyṓn, -ónos, íd.; 1a FONT: c. 1850]

m 1 ORNIT Blauet.

2 ASTR L’estel més brillant de les Plèiades.

3 HERÀLD Ocell fabulós representat per una mena de cigne dintre el niu i sacsejat per les ones de la mar.

->alcionacis

alcionacis

Part. sil.: al_ci_o_na_cis

[del ll. cient. alcyonium, i aquest, del gr. alkyónion, íd., i -aci]

m ZOOL 1 pl Ordre d’alcionaris que comprèn pòlips de consistència blana que habiten fons de sorra litorals.

2 sing Pòlip de l’ordre dels alcionacis.

->alcionaris

■alcionaris

Part. sil.: al_ci_o_na_ris

[del ll. cient. alcyonium, i aquest, del gr. alkyónion, íd.]

m ZOOL 1 pl Subclasse d’antozous formada per pòlips amb vuit septes que divideixen la cavitat gastrovascular i vuit tentacles disposats en corona.

2 sing Pòlip de la subclasse dels alcionaris.

->alciònids

■alciònids

Part. sil.: al_ci_ò_nids

[del ll. cient. alcyonium, i aquest, del gr. alkyónion, íd., i -id]

m pl ORNIT Alcedínids.

->alcista

■alcista

[de alçar]

ECON 1 adj Relatiu a l’alça.

2 m i f Persona que juga a l’alça sobre els fons públics.

->alclad

alclad

[de l’angl. alclad, format per al, símbol de l’alumini, i el mot clad ‘placa’: marca registrada]

m METAL·L Nom genèric de materials metàl·lics constituïts per una capa exterior d’alumini pur unida metal·lúrgicament a un aliatge d’alumini que constitueix el nucli intern.

->alcmeònida

alcmeònida

Part. sil.: alc_me_ò_ni_da

[del gr. alkmaiṓnidai, íd.]

1 m i f Membre d’una família aristocràtica atenesa.

2 adj Relatiu o pertanyent als alcmeònides.

->alcofoll

■alcofoll

[de alcohol; 1a FONT: 1249]

m COSM Pólvores finíssimes de galena o d’estibina que antigament usaven algunes dones per a ennegrir-se les celles, les pestanyes i les parpelles.

->alcofollar

■alcofollar

[de alcofoll; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Ennegrir amb alcofoll. Alcofollar-se les pestanyes, els ulls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alcofollar

GERUNDI: alcofollant

PARTICIPI: alcofollat, alcofollada, alcofollats, alcofollades

INDICATIU PRESENT: alcofollo, alcofolles, alcofolla, alcofollem, alcofolleu, alcofollen

INDICATIU IMPERFET: alcofollava, alcofollaves, alcofollava, alcofollàvem, alcofollàveu, alcofollaven

INDICATIU PASSAT: alcofollí, alcofollares, alcofollà, alcofollàrem, alcofollàreu, alcofollaren

INDICATIU FUTUR: alcofollaré, alcofollaràs, alcofollarà, alcofollarem, alcofollareu, alcofollaran

INDICATIU CONDICIONAL: alcofollaria, alcofollaries, alcofollaria, alcofollaríem, alcofollaríeu, alcofollarien

SUBJUNTIU PRESENT: alcofolli, alcofollis, alcofolli, alcofollem, alcofolleu, alcofollin

SUBJUNTIU IMPERFET: alcofollés, alcofollessis, alcofollés, alcofolléssim, alcofolléssiu, alcofollessin

IMPERATIU: alcofolla, alcofolli, alcofollem, alcofolleu, alcofollin

->alcofollera

■alcofollera

[de alcofoll; 1a FONT: c. 1500]

f Vas de posar alcofoll.

->alcohil

■alcohil

[de alcoh(il) i -il]

m obs QUÍM ORG Alquil.

->alcohilació

■alcohilació

Part. sil.: al_co_hi_la_ci_ó

[de alcohil]

f obs QUÍM ORG Alquilació.

->alcohol

■alcohol

[de l’àr. vg. al-kuḥúl (cl. kuḥl) ‘alcofoll’, a través del b. ll. dels alquimistes on té el significat de ‘essència obtinguda per trituració o destil·lació’; 1a FONT: s. XVII]

m 1 QUÍM ORG Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.

2 QUÍM ORG, FARM i ALIM 1 En el llenguatge corrent, etanol.

2 Tota mena de beguda obtinguda de la destil·lació.

3 alcohol absolut QUÍM IND Etanol pur, del qual ha estat eliminada totalment l’aigua.

4 alcohol de cremar QUÍM IND Alcohol desnaturalitzat utilitzat com a combustible.

5 alcohol de fusta QUÍM IND Metanol obtingut per destil·lació de la fusta.

6 alcohol de melissa compost FARM Extret alcohòlic de melissa, pells de llimona i taronja, nou moscada i canyella, conegut popularment com a aigua del Carme.

7 alcohol deshidratat QUÍM IND Alcohol absolut.

8 alcohol desnaturalitzat QUÍM IND Alcohol etílic al qual ha estat afegit, per raons fiscals, un desnaturalitzant que el fa organolèpticament inadequat a l’ús de boca.

9 alcohol etílic QUÍM ORG Etanol.

10 alcohol gras QUÍM ORG Designació genèrica dels alcohols alifàtics primaris, de pes molecular elevat, de cadena no ramificada i de nombre parell d’àtoms de carboni.

11 alcohol metílic QUÍM ORG Metanol.

12 alcohol ordinari QUÍM ORG Etanol.

13 alcohol polivinílic PLÀST Resina sintètica soluble en aigua obtinguda mitjançant hidròlisi del (poli) acetat de vinil.

->alcohol-

■alcohol-

Forma prefixada del mot alcohol. Ex.: alcoholèmia.

->alcoholat

■alcoholat

[de alcohol- i -at²]

m 1 QUÍM ORG Cadascuna de les sals de fórmula general ROM obtingudes substituint per un metall l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.

2 QUÍM IND i FARM Cadascun dels medicaments o els líquids aromatitzants constituïts per una solució alcohòlica de substàncies volàtils.

->alcoholèmia

■alcoholèmia

Part. sil.: al_co_ho_lè_mi_a

[de alcohol- i -èmia]

f PAT Presència d’alcohol en la sang.

->alcoholi-

■alcoholi-

Forma prefixada del mot alcohol. Ex.: alcoholímetre.

->alcohòlic

■alcohòlic -a

[de alcohol; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’alcohol ordinari, que conté alcohol ordinari. Begudes alcohòliques.

2 Relatiu o pertanyent als alcohols en general.

2 adj i m i f Dit de la persona que abusa habitualment de les begudes alcohòliques.

3 radical alcohòlic QUÍM ORG Grup R que resulta de l’eliminació de l’hidroxil en un alcohol ROH.

->alcoholificació

alcoholificació

Part. sil.: al_co_ho_li_fi_ca_ci_ó

[de alcoholificar]

f QUÍM IND 1 Acció d’alcoholificar;

2 l’efecte.

->alcoholificar

alcoholificar

[de alcohol]

v tr QUÍM IND Transformar sucres o substàncies amilàcies en alcohol ordinari per fermentació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alcoholificar

GERUNDI: alcoholificant

PARTICIPI: alcoholificat, alcoholificada, alcoholificats, alcoholificades

INDICATIU PRESENT: alcoholifico, alcoholifiques, alcoholifica, alcoholifiquem, alcoholifiqueu, alcoholifiquen

INDICATIU IMPERFET: alcoholificava, alcoholificaves, alcoholificava, alcoholificàvem, alcoholificàveu, alcoholificaven

INDICATIU PASSAT: alcoholifiquí, alcoholificares, alcoholificà, alcoholificàrem, alcoholificàreu, alcoholificaren

INDICATIU FUTUR: alcoholificaré, alcoholificaràs, alcoholificarà, alcoholificarem, alcoholificareu, alcoholificaran

INDICATIU CONDICIONAL: alcoholificaria, alcoholificaries, alcoholificaria, alcoholificaríem, alcoholificaríeu, alcoholificarien

SUBJUNTIU PRESENT: alcoholifiqui, alcoholifiquis, alcoholifiqui, alcoholifiquem, alcoholifiqueu, alcoholifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: alcoholifiqués, alcoholifiquessis, alcoholifiqués, alcoholifiquéssim, alcoholifiquéssiu, alcoholifiquessin

IMPERATIU: alcoholifica, alcoholifiqui, alcoholifiquem, alcoholifiqueu, alcoholifiquin

->alcoholigen

alcoholigen -ígena

[de alcoholi- i -gen]

adj QUÍM IND Susceptible de donar alcohol ordinari per fermentació.

->alcoholímetre

■alcoholímetre

[de alcoholi- i -metre]

m 1 TECNOL Areòmetre que, per lectura directa, dóna la riquesa alcohòlica de les mescles d’alcohol etílic i d’aigua.

2 METROL Aparell per a mesurar la quantitat d’alcohol present en l’aire expirat.

->alcoholimetria

alcoholimetria

Part. sil.: al_co_ho_li_me_tri_a

[de alcoholi- i -metria]

f QUÍM IND Determinació, mitjançant un alcoholímetre, de la proporció d’alcohol etílic existent en les seves mescles amb aigua i en els líquids fermentats.

->alcohòlisi

■alcohòlisi

[de alcohol- i -lisi]

f QUÍM ORG Reacció en la qual una molècula és descomposta en dos fragments per l’acció d’un alcohol.

->alcoholisme

■alcoholisme

[de alcohol]

m PAT Intoxicació deguda a l’abús habitual de begudes alcohòliques.

->alcoholització

■alcoholització

Part. sil.: al_co_ho_lit_za_ci_ó

[de alcoholitzar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció d’alcoholitzar;

2 l’efecte.

2 TERAP Injecció d’alcohol de 90° amb finalitats terapèutiques.

->alcoholitzar

■alcoholitzar

[de alcohol; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 tr AGR Afegir alcohol al vi a fi d’augmentar-ne el grau alcohòlic, o al most per a impedir-ne la fermentació.

2 pron 1 Intoxicar-se amb alcohol.

2 Tornar-se alcohòlic.

3 tr MED Efectuar un tractament mitjançant la injecció o l’aplicació d’alcohol de 90°, especialment per a les neuràlgies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alcoholitzar

GERUNDI: alcoholitzant

PARTICIPI: alcoholitzat, alcoholitzada, alcoholitzats, alcoholitzades

INDICATIU PRESENT: alcoholitzo, alcoholitzes, alcoholitza, alcoholitzem, alcoholitzeu, alcoholitzen

INDICATIU IMPERFET: alcoholitzava, alcoholitzaves, alcoholitzava, alcoholitzàvem, alcoholitzàveu, alcoholitzaven

INDICATIU PASSAT: alcoholitzí, alcoholitzares, alcoholitzà, alcoholitzàrem, alcoholitzàreu, alcoholitzaren

INDICATIU FUTUR: alcoholitzaré, alcoholitzaràs, alcoholitzarà, alcoholitzarem, alcoholitzareu, alcoholitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: alcoholitzaria, alcoholitzaries, alcoholitzaria, alcoholitzaríem, alcoholitzaríeu, alcoholitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: alcoholitzi, alcoholitzis, alcoholitzi, alcoholitzem, alcoholitzeu, alcoholitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: alcoholitzés, alcoholitzessis, alcoholitzés, alcoholitzéssim, alcoholitzéssiu, alcoholitzessin

IMPERATIU: alcoholitza, alcoholitzi, alcoholitzem, alcoholitzeu, alcoholitzin

->alcoholitzat

■alcoholitzat -ada

[de alcoholitzar]

adj Que pateix d’alcoholisme.

->alcoholo-

■alcoholo-

Forma prefixada del mot alcohol. Ex.: alcoholoteràpia.

->alcoholoacidoresistència

alcoholoacidoresistència

Part. sil.: al_co_ho_lo_a_ci_do_re_sis_tèn_ci_a

[de alcoholo-, acido- i resistència]

f MICROB Qualitat dels bacteris que, després d’ésser tenyits amb colorants bàsics, conserven el color en ésser tractats amb solucions alcohòliques d’àcids forts diluïdes.

->alcoholoacidoresistent

alcoholoacidoresistent

Part. sil.: al_co_ho_lo_a_ci_do_re_sis_tent

[de alcoholo-, acido- i resistent]

adj MICROB Dit del bacteri que presenta alcoholoacidoresistència.

->alcoholòmetre

■alcoholòmetre

[de alcoholo- i -metre]

m TECNOL Alcoholímetre.

->alcoholoteràpia

alcoholoteràpia

Part. sil.: al_co_ho_lo_te_rà_pi_a

[de alcoholo- i -teràpia]

f TERAP Ús de l’alcohol amb finalitats terapèutiques.

->alcoià

■alcoià -ana

Part. sil.: al_co_ià

adj i m i f D’Alcoi (Alcoià).

->alcolejà

alcolejà -ana

adj i m i f D’Alcoleja (Comtat).

->alcolla

alcolla

[de l’àr. al-qųlla, íd.]

f ant Gerra de terrissa o de vidre.

->alcollaire

alcollaire

Part. sil.: al_co_llai_re

[de alcolla]

m i f ant Persona que feia alcolles.

->alconit

alconit

[de al(umini), co(balt) i ní(quel)]

m MAGNET Aliatge del tipus de l’alnico que conté ferro, cobalt, níquel, alumini i coure.

->alcorà

■alcorà

m ISLAM 1 [en majúscula] Llibre sagrat dels musulmans que inclou la predicació de Mahoma.

2 Exemplar de l’Alcorà. Dos alcorans en lletra cúfica.

->alcorànic

■alcorànic -a

[de Alcorà, àr. al-Qur’ān ‘el Llibre’]

adj Relatiu o pertanyent a l’Alcorà.

->alcoranista

■alcoranista

[de Alcorà]

m ISLAM Doctor o expositor de l’Alcorà.

->alcoreny

alcoreny -a

adj i m i f De l’Alcora (Alcalatén).

->alcorí

■alcorí -ina

adj i m i f De l’Alcora (Alcalatén).

->alcosserí

alcosserí -ina

adj i m i f D’Alcosser (Comtat).

->alcova

■alcova

[de l’àr. al-qúbba ‘volta, cúpula’, ‘habitació petita que dóna a una de més gran’; 1a FONT: 1309]

f Cambra petita que dóna a una altra de més gran, o una de les parts en què és dividida una cambra destinada a contenir un o més llits.

->alcovat

■alcovat -ada

[de alcova; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 adj Amb alcova. Sala alcovada.

2 m Alcova, especialment alcova gran on es pot parar més d’un llit.

->alcoverenc

alcoverenc -a

adj i m i f D’Alcover (Alt Camp).

->alcoxi

■alcoxi

[de alc(ohol) i òxi(d)]

m QUÍM ORG Nom genèric dels grups RO— que resulten de l’eliminació de l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.

->alcòxid

■alcòxid

[de alc(ohol) i òxid]

m QUÍM ORG Alcoholat.

->alcudienc

alcudienc -a

Part. sil.: al_cu_di_enc

adj i m i f D’alguna població anomenada Alcúdia.

->alcudier

alcudier -a

Part. sil.: al_cu_di_er

adj i m i f De l’Alcúdia de Veo (Plana Baixa); alcudienc.

->alçurar-se

■alçurar-se

[del cat. ant. (1308) arsura ‘carn per a menjar cuita’, que correspondria al participi de futur ll. arsurus, -a, -um, del verb ardere ‘cremar’; hauria pres el sentit de ‘ardor, vigor’]

v pron Mancar (enfurint-se, altivant-se, rebel·lant-se) a la mansuetud acostumada, al respecte o la submissió deguts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alçurar

GERUNDI: alçurant

PARTICIPI: alçurat, alçurada, alçurats, alçurades

INDICATIU PRESENT: alçuro, alçures, alçura, alçurem, alçureu, alçuren

INDICATIU IMPERFET: alçurava, alçuraves, alçurava, alçuràvem, alçuràveu, alçuraven

INDICATIU PASSAT: alçurí, alçurares, alçurà, alçuràrem, alçuràreu, alçuraren

INDICATIU FUTUR: alçuraré, alçuraràs, alçurarà, alçurarem, alçurareu, alçuraran

INDICATIU CONDICIONAL: alçuraria, alçuraries, alçuraria, alçuraríem, alçuraríeu, alçurarien

SUBJUNTIU PRESENT: alçuri, alçuris, alçuri, alçurem, alçureu, alçurin

SUBJUNTIU IMPERFET: alçurés, alçuressis, alçurés, alçuréssim, alçuréssiu, alçuressin

IMPERATIU: alçura, alçuri, alçurem, alçureu, alçurin

->ald-

■ald-

QUÍM ORG Forma prefixada utilitzada ocasionalment per a denotar que un compost prové d’un aldehid, té una estructura pseudoaldehídica o conté en la seva molècula un grup aldehídic. Ex.: aldol.

->aldaier

■aldaier -a

Part. sil.: al_da_ier

adj i m i f D’Aldaia (Horta).

->aldarull

■aldarull

[d’origen incert; la var. aldarulla (pronunciada aldaruia) fa pensar en una dissimilació del ll. ecl. alleluia en el sentit de ‘crits d’alegria’ propis de Pasqua, amb influx de trull² ‘renou’; 1a FONT: 1891]

m Confusió, avalot.

->aldarulla

■aldarulla

[de aldarull]

f Aldarull.

->aldazina

aldazina

[de ald(ehid) i azina]

f QUÍM ORG Azina que deriva d’un aldehid.

->aldea

■aldea

Part. sil.: al_de_a

[de l’àr. al-ḍái’a ‘camp, poblet’; de molt ús en l’edat mitjana en terres de l’Ebre i València, actualment sona més aviat com un castellanisme; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f ant Llogaret (aplicat generalment a llocs de moriscs o de fora de les terres de llengua catalana).

->aldeà¹

■aldeà¹ -ana

Part. sil.: al_de_à

[de aldea; 1a FONT: 1460]

m i f ant Habitant d’una aldea.

->aldeà²

aldeà² -ana

Part. sil.: al_de_à

adj i m i f De l’Aldea (Baix Ebre).

->aldehid

■aldehid

[cpt. amb les primeres lletres de alcohol i dehidratat; 1a FONT: 1868, DLCo]

m 1 QUÍM ORG 1 Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional carbonil unit a un hidrogen.

2 aldehid acètic Acetaldehid.

3 aldehid fòrmic Formaldehid.

4 aldehid ordinari Acetaldehid.

2 adob a l’aldehid ADOB Mena d’adob que proporciona a les pells una gran estabilitat enfront de les substàncies alcalines.

->aldehidat

aldehidat

[de aldehid i -at²]

m obs QUÍM ORG Designació incorrecta dels composts d’addició que els aldehids formen amb l’amoníac.

->aldehídic

■aldehídic -a

[de aldehid]

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a un aldehid o als aldehids.

->aldí

aldí -ina

[del nom de l’editor italià Aldo Manuzio (1449-1515)]

adj 1 BIBLIOG Dit dels llibres i de les edicions sortides de les premses dels editors venecians Aldo Manuzio i els seus successors.

2 TIPOG Dit del tipus de lletra d’impremta perfeccionat per A.Manuzio i reformat per Elzevier a mitjan segle XVI.

->aldo-

■aldo-

QUÍM ORG Forma prefixada utilitzada ocasionalment per a denotar que un compost prové d’un aldehid, té una estructura pseudoaldehídica o conté en la seva molècula un grup aldehídic. Ex.: aldohexosa.

->aldoàcid

aldoàcid

Part. sil.: al_do_à_cid

[de aldo- i àcid]

m QUÍM ORG Àcid aldònic.

->aldohexosa

■aldohexosa

[de aldo- i hexosa]

f QUÍM ORG Hexosa pseudoaldehídica de sis carbonis.

->aldol

■aldol

[de ald- i -ol¹]

m QUÍM ORG 1 Designació genèrica dels β-hidroxialdehids.

2 Líquid obtingut per condensació aldòlica de l’acetaldehid, anomenat també acetaldol.

->aldolasa

aldolasa

[de aldol i -asa]

f BIOQ 1 Denominació genèrica de diversos enzims que intervenen en el metabolisme dels glúcids i d’alguns aminoàcids.

2 cetosa-1-fosfat-aldolasa Aldolasa que catalitza l’escissió d’un cetosa-1-fosfat en dihidroxiacetona-fosfat i un aldehid.

3 fructosa-difosfat-aldolasa Aldolasa que catalitza l’escissió del fructosa-1,6-difosfat i D-gliceraldehid-3-fosfat.

->aldòlic

aldòlic -a

[de aldol]

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent als aldols.

2 condensació aldòlica Condensació de dues molècules d’aldehids que es produeix en presència de quantitats catalítiques d’una base i dóna lloc a la formació d’aldols.

->aldolització

aldolització

Part. sil.: al_do_lit_za_ci_ó

[de aldol]

f QUÍM ORG Condensació aldòlica.

->aldònic

aldònic, àcid

[de aldo- i -ic¹]

QUÍM ORG i BIOQ Designació genèrica de cadascun dels àcids que resulten de l’oxidació de les aldoses pel iode en medi alcalí.

->aldopentosa

■aldopentosa

[de aldo- i pentosa]

f QUÍM ORG i BIOQ Pentosa pseudoaldehídica.

->aldosa

■aldosa

[de ald- i osa]

f QUÍM ORG i BIOQ Osa la funció reductora de la qual és pseudoaldehídica.

->aldosterona

aldosterona

[de aldo-, ester(ol) i (horm)ona]

f BIOQ Hormona esteroïdal secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal, metabolitzada i conjugada al fetge, que regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, com també el dels hidrats de carboni.

->aldosteronisme

aldosteronisme

[de aldosterona]

m PAT Conjunt de trastorns provocats per una secreció massa abundant d’aldosterona.

->aldoverenc

aldoverenc -a

adj i m i f D’Aldover (Baix Ebre).

->aldoxima

aldoxima

[de ald- i oxima]

f QUÍM ORG Oxima que deriva d’un aldehid.

->aldrín

aldrín

[de l’angl. aldrin, del nom del químic al. Kurt Alder (1902-1958)]

m QUÍM ORG Insecticida agrícola obtingut per síntesi diènica a partir de l’hexacloropentadiè i del norbornadiè.

->alducar

alducar

[d’origen incert, probablement àr]

m dial dúcar 1.

->alduf

■alduf

[de l’àr. al-duff, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m MÚS Instrument músic semblant a la pandereta.

->aldufer

■aldufer -a

[de alduf; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m i f MÚS Tocador d’alduf.

->alè

■alè

[de alenar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració.

2 aguantar-se l’alè Estar una estona sense respirar.

3 beure d’un alè Beure d’un cop, sense respirar.

4 fer un alè Reposar una estona.

5 perdre l’alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d’un esforç violent, d’una forta emoció, etc.

6 prendre alè Reposar abans de reprendre un treball, etc.

2 fig Capacitat de sostenir un esforç. És una empresa de molt d’alè.

3 alè de bou BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Achillea ageratum), de fulles oblongues, de flors grogues i de tija llenyosa a la base.

4 no fer un alè d’aire No córrer gens de vent.

->aleatori

■aleatori -òria

Part. sil.: a_le_a_to_ri

[del ll. aleatorius, -a, -um, íd., der. de alĕa ‘joc de daus, atzar, sort’; 1a FONT: 1904, Oller]

adj 1 Que depèn d’un esdeveniment incert o d’una contingència.

2 DR Dit del contracte en el qual a la prestació certa d’una part correspon una prestació incerta de l’altra (renda vitalícia), o en el qual la incertesa afecta ambdues parts (l’aposta).

3 ESTAD 1 Dit d’un esdeveniment que hom no pot assegurar que es produeixi o que es pot produir de diverses maneres.

2 variable aleatòria Variable que pot rebre diversos valors numèrics que depenen de l’atzar.

->aleatòriament

■aleatòriament

Part. sil.: a_le_a_tò_ri_a_ment

[de aleatori]

adv D’una manera aleatòria.

->aleatorietat

aleatorietat

Part. sil.: a_le_a_to_ri_e_tat

[de aleatori]

f 1 Qualitat d’aleatori.

2 MAT Propietat de les variables aleatòries o estocàstiques de poder prendre qualsevol valor dins un interval, amb probabilitats fixades prèviament.

->aleatorització

aleatorització

Part. sil.: a_le_a_to_rit_za_ci_ó

[de aleatori]

f INFORM Tècnica per a obtenir l’adreça d’una informació a partir de la clau per mitjà d’un algorisme que tracta la clau segons criteris preestablerts.

->alecític

■alecític -a

[de a-¹, el gr. lékithos ‘rovell d’ou’ i -ic³]

adj EMBRIOL Dit de l’ou que presenten la majoria dels mamífers, pobre en vitel i que experimenta una segmentació total i bilateral.

->alèctic

■alèctic -a

[de alèxia]

adj Relatiu o pertanyent a l’alèxia.

->alectriomància

■alectriomància

Part. sil.: a_lec_tri_o_màn_ci_a

[del gr. alektryō ‘gall’ i -mància]

f ESOT Endevinament fet per mitjà d’un gall, observant-ne la manera de menjar.

->àlef

■àlef

[de l’heb. ’àlef, íd.]

f ESCR Nom de la primera lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->alefat

■alefat

[de àlef]

m ESCR Nom donat al conjunt ordenat de les vint-i-dues consonants de l’alfabet hebreu.

->alegrament

■alegrament

[de alegrar]

m Acció d’alegrar o d’alegrar-se.

->alegrança

■alegrança

[de alegrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Alegria.

->alegrar

■alegrar

[de alegre; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 1 tr Causar alegria (a algú). Com ens alegra la teva arribada!

2 tr Alegrar la vista. Alegrar una festa.

3 pron Esdevenir alegre. M’alegro de trobar-te.

4 pron Ens vam alegrar de tant beure.

2 pron ant Fer ús (d’una cosa) per dret, acceptar (un privilegi o un benefici) i gaudir-ne.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alegrar

GERUNDI: alegrant

PARTICIPI: alegrat, alegrada, alegrats, alegrades

INDICATIU PRESENT: alegro, alegres, alegra, alegrem, alegreu, alegren

INDICATIU IMPERFET: alegrava, alegraves, alegrava, alegràvem, alegràveu, alegraven

INDICATIU PASSAT: alegrí, alegrares, alegrà, alegràrem, alegràreu, alegraren

INDICATIU FUTUR: alegraré, alegraràs, alegrarà, alegrarem, alegrareu, alegraran

INDICATIU CONDICIONAL: alegraria, alegraries, alegraria, alegraríem, alegraríeu, alegrarien

SUBJUNTIU PRESENT: alegri, alegris, alegri, alegrem, alegreu, alegrin

SUBJUNTIU IMPERFET: alegrés, alegressis, alegrés, alegréssim, alegréssiu, alegressin

IMPERATIU: alegra, alegri, alegrem, alegreu, alegrin

->alegratge

■alegratge

[de alegre]

m ant Alegria.

->alegre

■alegre

[del ll. vg. *alĭcer, alĕcris (cl. alăcer, alăcris) ‘viu, animat’; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Que sent alegria. Avui està alegre.

2 Que d’ordinari està alegre, predisposat a l’alegria. Ésser una persona alegre.

3 Excitat alegrement per la beguda. Han begut i estan alegres.

4 Que denota alegria. Fer una cara alegre.

5 Capaç d’infondre alegria, que sembla predisposar a l’alegria. Un dia alegre, un cel alegre.

6 Passat amb alegria. Fou un sopar molt alegre.

7 HIST DR Soliu, prompte i esforçat al servei del senyor.

8 color alegre Color viu, clar.

->alegrement

■alegrement

[de alegre; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adv 1 Amb alegria.

2 Sense mirar-s’hi gaire ni tenir en compte totes les circumstàncies. Vol despatxar els treballadors alegrement.

->alegria

■alegria

Part. sil.: a_le_gri_a

[de alegre; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció d’ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, les paraules, etc.). Aquesta nova m’ha produït una gran alegria. Està boig d’alegria. Crits d’alegria.

2 BOT Sèsam.

->alegrois

■alegrois

Part. sil.: a_le_grois

[de alegre]

m pl 1 Manifestacions d’alegria.

2 tenir els alegrois 1 Estar molt alegre.

2 Estar un poc begut.

->aleia

■aleia

Part. sil.: a_le_ia

f ISLAM Cadascuna de les divisions de les sures de l’Alcorà.

->aleixandri

■aleixandri

Part. sil.: a_lei_xan_dri

[del nom d’Alexandre el Gran]

m BOT Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Smyrnium olusatrum), robusta i biennal, de fulles intensament verdes i de flors groguenques.

->aleixarenc

aleixarenc -a

Part. sil.: a_lei_xa_renc

adj i m i f De l’Aleixar (Baix Camp).

->alejar

■alejar

[de ala¹]

v intr Aletejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alejar

GERUNDI: alejant

PARTICIPI: alejat, alejada, alejats, alejades

INDICATIU PRESENT: alejo, aleges, aleja, alegem, alegeu, alegen

INDICATIU IMPERFET: alejava, alejaves, alejava, alejàvem, alejàveu, alejaven

INDICATIU PASSAT: alegí, alejares, alejà, alejàrem, alejàreu, alejaren

INDICATIU FUTUR: alejaré, alejaràs, alejarà, alejarem, alejareu, alejaran

INDICATIU CONDICIONAL: alejaria, alejaries, alejaria, alejaríem, alejaríeu, alejarien

SUBJUNTIU PRESENT: alegi, alegis, alegi, alegem, alegeu, alegin

SUBJUNTIU IMPERFET: alegés, alegessis, alegés, alegéssim, alegéssiu, alegessin

IMPERATIU: aleja, alegi, alegem, alegeu, alegin

->alelat

alelat -ada

[de lelo]

adj col·loq Que sembla lelo.

->alellenc

alellenc -a

adj i m i f D’Alella (Maresme).

->alemanda

■alemanda

[del fr. allemande, íd.]

f MÚS Ball d’origen alemany de ritme binari (compàs de 4/4), de moviment moderat, de melodia simple i de caire seriós.

->alemany

■alemany -a

1 adj i m i f D’Alemanya (estat d’Europa), dels alemanys (poble) o de l’alemany (llengua, etc.).

2 m i f HIST Individu d’un poble de llengua germànica establert majoritàriament a l’Europa central.

3 m LING 1 Conjunt de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, tret de l’anglès i el frisó.

2 esp Llengua estàndard oficial a Alemanya, Àustria i gran part de Suïssa.

3 alt alemany Conjunt dels dialectes centrals i meridionals de l’alemany.

4 baix alemany Conjunt dels dialectes septentrionals de l’alemany.

->alemanya

■alemanya

f 1 MÚS Alemanda.

2 (o dansa alemanya) DANSA 1 Ball popular molt viu, de ritme ternari (compàs de 3/4), vigent als segles XVIII i XIX.

2 Ball executat per homes sols, dividits en dos rengles, que servia per a acompanyar processons o comitives diverses.

3 Ball d’origen flamenc, de ritme binari.

->alena

■alena

[del germ. occid. *alisna, derivat de ala, íd., a través de l’ant. i dial. alesna; 1a FONT: s. XIV]

f CALÇ Punxó d’acer emprat pels sabaters, els basters i en d’altres oficis per a foradar, cosir i repuntar.

->alenada

■alenada

[de alenar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Aire que s’escapa dels pulmons en una expiració.

2 alenada d’aire Cop de vent.

->alenament

■alenament

[de alenar]

m Acció d’alenar.

->alenar

■alenar

[del ll. vg. *alenare, metàtesi del ll. cl. anhēlare, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v intr 1 Exhalar o tirar l’alè. Va alenar damunt el malalt per guarir-lo.

2 p ext Respirar. Encara el sento alenar: és viu.

3 deixar algú sense alenar Deixar-lo mort, com mort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alenar

GERUNDI: alenant

PARTICIPI: alenat, alenada, alenats, alenades

INDICATIU PRESENT: aleno, alenes, alena, alenem, aleneu, alenen

INDICATIU IMPERFET: alenava, alenaves, alenava, alenàvem, alenàveu, alenaven

INDICATIU PASSAT: alení, alenares, alenà, alenàrem, alenàreu, alenaren

INDICATIU FUTUR: alenaré, alenaràs, alenarà, alenarem, alenareu, alenaran

INDICATIU CONDICIONAL: alenaria, alenaries, alenaria, alenaríem, alenaríeu, alenarien

SUBJUNTIU PRESENT: aleni, alenis, aleni, alenem, aleneu, alenin

SUBJUNTIU IMPERFET: alenés, alenessis, alenés, alenéssim, alenéssiu, alenessin

IMPERATIU: alena, aleni, alenem, aleneu, alenin

->alendar

alendar

[variant de alenar]

v intr ant Alenar.

->alende

alende

[variant de alè]

m ant Alè.

->alentejà

alentejà -ana

1 adj i m i f De l’Alentejo (regió de Portugal) o de l’alentejà (dialecte).

2 m LING Dialecte continental portuguès del grup meridional.

->alentidor

■alentidor -a

[de alentir]

1 adj i m i f Que alenteix.

2 m AUT Dispositiu que permet de reduir la velocitat d’un sistema en moviment. Alentidor elèctric. Alentidor hidràulic.

3 alentidor de neutrons m FÍS ATÒM Moderador.

->alentiment

■alentiment

[de alentir]

m 1 1 Acció d’alentir o d’alentir-se;

2 l’efecte.

2 CIN Procediment cinematogràfic que consisteix a allargar un moviment durant un temps superior a aquell en què és produït.

->alentir

■alentir

[de lent²]

v 1 tr Fer més lent. Alentir la marxa.

2 pron Esdevenir més lent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alentir

GERUNDI: alentint

PARTICIPI: alentit, alentida, alentits, alentides

INDICATIU PRESENT: alenteixo, alenteixes, alenteix, alentim, alentiu, alenteixen

INDICATIU IMPERFET: alentia, alenties, alentia, alentíem, alentíeu, alentien

INDICATIU PASSAT: alentí, alentires, alentí, alentírem, alentíreu, alentiren

INDICATIU FUTUR: alentiré, alentiràs, alentirà, alentirem, alentireu, alentiran

INDICATIU CONDICIONAL: alentiria, alentiries, alentiria, alentiríem, alentiríeu, alentirien

SUBJUNTIU PRESENT: alenteixi, alenteixis, alenteixi, alentim, alentiu, alenteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: alentís, alentissis, alentís, alentíssim, alentíssiu, alentissin

IMPERATIU: alenteix, alenteixi, alentim, alentiu, alenteixin

->alentit

alentit

[de alentir]

adj i m CIN Dit de l’efecte produït per un alentiment.

->alentorns

■alentorns

[aglutinació de a l’entorn]

m pl Voltants.

->alenyanenc

alenyanenc -a

adj i m i f D’Alenyà (Rosselló).

->aleocara

aleocara

Part. sil.: a_le_o_ca_ra

[del gr. aláios ‘que no es veu’ i kára ‘cap’]

f ENTOM Gènere de petits coleòpters de la família dels estafilínids (Aleochara sp), de colors foscs, que habiten en llocs humits.

->àlep

■àlep

[d’origen incert, potser del ll. alĭper, -ĕdis ‘alat’]

m 1 ant Cadascun dels caixonets o les paletes còncaves que van arrenglerats en tota la circumferència de la roda del molí d’aigua.

2 HIDR En les turbines hidràuliques, cadascuna de les paletes guerxades que constitueixen el rodet i reben l’acció motriu de l’aigua.

3 MOT En les turbines de gas i en certs compressors rotatius, cadascuna de les peces metàl·liques, en forma de paletes fixades al rotor, que reben l’acció motriu del gas.

->alepocefàlids

alepocefàlids

[de a-¹, el gr. lepís, lepídos ‘escata’, kephalḗ i -id]

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels salmoniformes, de cos allargat, de color fosc i d’ulls molt grossos.

2 sing Peix de la família dels alepocefàlids.

->aler

■aler -a

[de ala¹]

m i f ESPORT En bàsquet, ala¹ 10 2.

->alerç

■alerç

m BOT i JARD Làrix.

->alerió

■alerió

Part. sil.: a_le_ri_ó

m HERÀLD Àguila petita sense bec ni potes i amb el vol abaixat.

->aleró

■aleró

[de ala¹]

m 1 Ala sencera d’un ocell tretes les plomes.

2 AERON En els avions, superfície mòbil i articulada situada a l’extrem del caire de sortida de l’ala.

3 AGR Al País Valencià, llom de terra que hom fa als camps de regadiu per tal de separar els reguerons per on passa l’aigua.

4 AUT Element de carrosseria situat a la part posterior de l’automòbil o sota el para-xocs anterior que té com a funció millorar-ne l’aerodinàmica.

5 MAR Cadascuna de les extremitats laterals del pont de comandament.

->alerta

■alerta

[de la loc it. all’erta! ‘crit per a ordenar els soldats a posar-se drets’, de erta ’aixecada’, participi femení de ergere, der. del ll. erĭgĕre ‘alçar’; 1a FONT: 1497]

1 interj Interjecció emprada per a avisar algú d’un perill, per a posar-lo en guàrdia, per a despertar la seva atenció. Alerta al tren!

2 anar (o estar) alerta Anar, estar, etc., amb vigilància, amb atenció. Vés alerta a fer renou.

3 f 1 Avís o senyal que prevé d’un perill imminent. Donar l’alerta.

2 alerta aèria TÀCT Servei prestat per les unitats de defensa aèria.

3 alerta roja Situació de màxima atenció i vigilància, especialment davant de possibles catàstrofes naturals. Poblacions en alerta roja pel risc d’inundacions.

4 crit d’alerta Crit d’atenció.

5 estat d’alerta (o simplement alerta) PSIC Estat de l’organisme causat per l’espera d’una situació imminent.

->alertar

■alertar

[de alerta; 1a FONT: 1649]

v tr 1 Posar en estat d’alerta. Aquella tos va alertar el metge. Les autoritats han alertat la població.

2 Prevenir (algú) contra un perill. Ens van alertar que era perillós de passejar sols per aquella barriada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alertar

GERUNDI: alertant

PARTICIPI: alertat, alertada, alertats, alertades

INDICATIU PRESENT: alerto, alertes, alerta, alertem, alerteu, alerten

INDICATIU IMPERFET: alertava, alertaves, alertava, alertàvem, alertàveu, alertaven

INDICATIU PASSAT: alertí, alertares, alertà, alertàrem, alertàreu, alertaren

INDICATIU FUTUR: alertaré, alertaràs, alertarà, alertarem, alertareu, alertaran

INDICATIU CONDICIONAL: alertaria, alertaries, alertaria, alertaríem, alertaríeu, alertarien

SUBJUNTIU PRESENT: alerti, alertis, alerti, alertem, alerteu, alertin

SUBJUNTIU IMPERFET: alertés, alertessis, alertés, alertéssim, alertéssiu, alertessin

IMPERATIU: alerta, alerti, alertem, alerteu, alertin

->aleshores

■aleshores

[duplicat tardà de llavores, llavors (v. llavors); 1a FONT: s. XV]

adv 1 En aquell moment. Era aleshores que havia de parlar.

2 En aquest cas. Si teníeu interès a saber-ho, aleshores us ho diria.

->alesiat

■alesiat -ada

Part. sil.: a_le_si_at

[de lesió; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj MED 1 Que té alguna imperfecció orgànica.

2 Esguerrat.

->aleta

■aleta

[de ala¹]

f 1 1 Ala petita.

2 p ext Nom donat a certes peces o a certes parts d’un objecte que surten enfora a semblança d’una aleta. Les aletes d’un ventilador.

3 fer l’aleta Planar un ocell.

4 fer l’aleta Sol·licitar el colom i altres ocells (la femella).

5 fer l’aleta p anal Afalagar insistentment algú per guanyar-li la voluntat, per ben disposar-lo a fer una cosa, per recaptar-ne un favor.

6 fer l’aleta FOLK En les colles de castellers, gest que fa l’enxaneta amb la mà enlaire en el moment de coronar el castell o el pilar.

2 ANAT ANIM 1 Cadascun dels apèndixs que posseeixen els peixos, a vegades amb funció locomotora, i sempre amb funció estabilitzadora, compensadora i de timó.

2 p ext Apèndix d’altres animals aquàtics semblant a l’aleta dels peixos.

3 ARM 1 Sortint de certes bombes d’aviació que les estabilitza en llur trajectòria.

2 Peça dels màusers, col·locada a la part posterior del pany, que serveix per a posar l’arma en situació de seguretat, de desmuntatge o de tir.

4 CONSTR NAV 1 Cadascuna de les peces de fusta de forma corba que constitueixen la darrera quaderna de popa.

2 En algunes embarcacions menors, prolongació de la part superior de l’obra morta de popa més amunt de la coberta.

3 Part del vaixell compresa aproximadament entre les marcacions de 10 i de 14 quartes (aleta d’estribord) i entre les de 18 i de 22 quartes (aleta de babord).

4 aleta de balanç Cadascun dels rengles de peces que sobresurten perpendicularment del pantoc.

5 aleta estabilitzadora Cadascuna de les peces de forma semblant a l’ala d’un avió que sobresurten del buc a l’altura del pantoc.

5 ESPORT Cadascun dels suplements de goma en forma de peu d’ànec que els nedadors es calcen per tal que els ajudin a nedar.

6 OBR PÚBL Cadascuna de les parets que als ponts i a les clavegueres serveixen per a contenir les terres i dirigir les aigües.

7 TERMOT Formes laminars de certs dispositius tèrmics que n’augmenten la superfície de contacte amb el medi ambient a fi de facilitar l’intercanvi tèrmic.

8 TÈXT 1 Cadascuna de les dues molles planes que hi ha dins la llançadora, quan hom teixeix amb bitlles de fusta, per tal de mantenir-les subjectes.

2 Extremitat de les aranyes de la màquina metxera, per on surt la metxa.

->aleteig

■aleteig

Part. sil.: a_le_teig

[de aletejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Acció d’aletejar.

2 PAT 1 Estat de arítmia cardíaca d’un focus amb un mínim de 300 impulsos per minut, sense que tots provoquin necessàriament una contracció muscular pel fenomen de la refracció del nòdul, i produeixen diferents graus de blocatge.

2 aleteig auricular Ona que no travessa el nòdul auriculoventricular en totes les ocasions.

3 aleteig nasal Dilatació del vestíbul nasal, en la dispnea, per acció muscular dels elevadors de l’ala del nas.

4 aleteig ventricular Situació semblant a la fibril·lació ventricular, de contracció ràpida i feble dels ventricles i inefectiva com a bomba.

->aletejar

■aletejar

[de ala¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr 1 Moure els ocells les ales, especialment sense volar.

2 Moure els peixos les aletes quan són trets de l’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aletejar

GERUNDI: aletejant

PARTICIPI: aletejat, aletejada, aletejats, aletejades

INDICATIU PRESENT: aletejo, aleteges, aleteja, aletegem, aletegeu, aletegen

INDICATIU IMPERFET: aletejava, aletejaves, aletejava, aletejàvem, aletejàveu, aletejaven

INDICATIU PASSAT: aletegí, aletejares, aletejà, aletejàrem, aletejàreu, aletejaren

INDICATIU FUTUR: aletejaré, aletejaràs, aletejarà, aletejarem, aletejareu, aletejaran

INDICATIU CONDICIONAL: aletejaria, aletejaries, aletejaria, aletejaríem, aletejaríeu, aletejarien

SUBJUNTIU PRESENT: aletegi, aletegis, aletegi, aletegem, aletegeu, aletegin

SUBJUNTIU IMPERFET: aletegés, aletegessis, aletegés, aletegéssim, aletegéssiu, aletegessin

IMPERATIU: aleteja, aletegi, aletegem, aletegeu, aletegin

->aletó

■aletó

[de ala¹]

m Llenqueta de roba amb un petit trau cosida per la seva part superior a la part inferior de la pitrera d’una camisa.

->alèucia

■alèucia

Part. sil.: a_lèu_ci_a

[de a-¹ i el gr. leukós ‘blanc’]

f PAT 1 Leucopènia, manca de leucòcits.

2 alèucia hemorràgica Panmieloptisi.

->aleuro-

aleuro-

Forma prefixada del mot grec áleuron, que significa ‘farina’. Ex.: aleuròmetre.

->aleuròdids

aleuròdids

Part. sil.: a_leu_rò_dids

[del gr. áleuron ‘farina’ i -id]

m ENTOM 1 pl Família d’insectes homòpters fitòfags, que comprèn les mosques blanques.

2 sing Insecte de la família dels aleuròdids.

->aleuròmetre

aleuròmetre

Part. sil.: a_leu_rò_me_tre

[de aleur(o)- i -metre]

m ALIM Aparell emprat per a mesurar la qualitat panificable de la farina.

->aleurona

■aleurona

Part. sil.: a_leu_ro_na

[del gr. áleuron ‘farina’]

f BIOQ Substància proteica que, com a material de reserva, se sol acumular, en forma de grànuls, en el citoplasma de les cèl·lules de moltes llavors.

->aleuta

■aleuta

Part. sil.: a_leu_ta

[d’origen asiàtic]

1 adj Relatiu o pertanyent al poble aleuta o a la seva llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble que habita les illes Aleutianes i la part occidental d’Alaska.

3 m LING Nom donat a cadascuna de les dues llengües esquimoaleutes parlades a les illes Aleutianes i a la part occidental d’Alaska.

->aleutià

aleutià -ana

Part. sil.: a_leu_ti_à

[d’origen asiàtic]

adj i m i f De les illes Aleutianes.

->aleví

■aleví -ina

[del fr. alevin, íd.]

1 ESPORT 1 adj Dit de la categoria que inclou generalment els esportistes d’edat entre nou i onze anys.

2 adj i m i f Dit de l’esportista que pertany a la categoria alevina.

2 m ICT Peix durant els primers estadis de la seva vida, posteriors a la desclosa de l’ou i anteriors a la larva pròpiament dita.

->alevinatge

■alevinatge

m ICT i BIOL 1 Cria d’alevins.

2 Fase d’aleví dels peixos.

->alexandrí¹

■alexandrí¹ -ina

[en art poètica, del títol del poema fr. Roman d’Alexandre (s. XII)]

1 adj Relatiu o pertanyent a personatges anomenats Alexandre, com ara Alexandre el Gran, el papa Alexandre VI, etc.

2 POÈTICA 1 m Vers alexandrí.

2 vers alexandrí Vers polirítmic format per dos hemistiquis.

->alexandrí²

■alexandrí² -ina

[del nom de la ciutat d’Alexandria]

adj i m i f D’Alexandria (ciutat d’Egipte).

->alexandrita

alexandrita

[del nom del tsar Alexandre II de Rússia (1818-1881)]

f MINERAL Varietat mineral de crisoberil de color verdós.

->alèxia

■alèxia

Part. sil.: a_lè_xi_a

[de a-¹ i el gr. lèxis ‘elocució, llenguatge’]

f PAT 1 Agnòsia que comporta la pèrdua de la facultat de llegir.

2 Ceguesa verbal.

->alèxic

alèxic -a

[de alèxia]

adj PAT Alèctic.

->alexifàrmac

■alexifàrmac

[del gr. aléxō ‘refusar, defensar’ i phármakon ‘medicament’]

m FARM Contraverí.

->alexina

alexina

[del gr. aléxō ‘rebutjar’ i -ina]

f FISIOL ANIM Complement.

->alfa

■alfa

[del gr. álfa., íd.]

f 1 Nom de la primera lletra de l’alfabet grec [α Α].

2 alfa i omega CRIST Segons l’Apocalipsi, símbol de Jesucrist, principi i fi de tota la creació.

3 l’alfa i l’omega El principi i la fi.

->alfàbega

alfàbega

[variant de alfàbrega]

f BOT Alfàbrega.

->alfabeguera

■alfabeguera

[de alfàbega]

f BOT Alfàbrega.

->alfabegueta

■alfabegueta

[de alfàbega]

f BOT i AGR 1 Planta herbàcia de fulles serrades de la família de les elatinàcies (Bergia aquatica) que abunda sovint, com a mala herba, en els arrossars.

2 alfabegueta de fulla estreta Planta herbàcia de fulles linears de la família de les litràcies (Ammannia coccinea), molt abundant en els arrossars.

->alfabet¹

■alfabet¹

[del ll. alphabetum, pres del gr. alphábētos, format amb el nom de les dues primeres lletres gregues álpha i bẽta; 1a FONT: s. XIII, Llull]

m 1 1 Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.

2 Llista d’aquestes lletres disposades en un ordre convencional. Ordenar segons l’alfabet.

2 1 Conjunt de signes visuals, acústics o tàctils, emprats en un sistema de comunicació cadascun dels quals correspon a una lletra de l’alfabet. Alfabet braille.

2 alfabet morse TELECOM Codi telegràfic que assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents: curta, anomenats punts, i llarga, anomenats ratlles.

3 alfabet telegràfic TELECOM Conjunt de signes cadascun dels quals correspon a una lletra o a un número.

3 MÚS Notació alfabètica.

4 alfabet fonètic FON Sistematització gràfica convencional a través de la qual es transcriuen els trets fonètics de les locucions fòniques.

->alfabet²

■alfabet² -a

[de alfabet¹]

adj i m i f ENSENY Dit de la persona que sap de llegir i d’escriure.

->alfabètic

■alfabètic -a

[de alfabet¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’alfabet.

2 Expressat amb lletres.

3 Ordenat segons les lletres de l’alfabet.

->alfabèticament

■alfabèticament

[de alfabètic]

adv Per ordre alfabètic.

->alfabetització

■alfabetització

Part. sil.: al_fa_be_tit_za_ci_ó

[de alfabetitzar; 1a FONT: s. XX]

f 1 1 Acció d’alfabetitzar;

2 l’efecte.

2 BIBLIOT Ordenació de les cèdules d’un catàleg, d’un índex o d’un cedulari segons l’ordre de l’alfabet.

3 ENSENY 1 Acció d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de persones adultes i d’instruir-les;

2 l’efecte.

3 Escolarització, acció d’ensenyar de llegir i d’escriure els infants;

4 l’efecte.

->alfabetitzador

alfabetitzador -a

[de alfabetitzar]

adj i m i f Que alfabetitza.

->alfabetitzar

■alfabetitzar

[de alfabet¹; 1a FONT: s. XX]

v tr 1 Posar per ordre alfabètic (una sèrie de mots, de grups de mots, etc., dit especialment de les cèdules lexicogràfiques o de les fitxes d’un catàleg).

2 Ensenyar de llegir i d’escriure o bé instruir (sobretot persones adultes) per tal de reduir el nombre d’analfabets.

3 BIBLIOT Ordenar alfabèticament (una cèdula darrere l’altra).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alfabetitzar

GERUNDI: alfabetitzant

PARTICIPI: alfabetitzat, alfabetitzada, alfabetitzats, alfabetitzades

INDICATIU PRESENT: alfabetitzo, alfabetitzes, alfabetitza, alfabetitzem, alfabetitzeu, alfabetitzen

INDICATIU IMPERFET: alfabetitzava, alfabetitzaves, alfabetitzava, alfabetitzàvem, alfabetitzàveu, alfabetitzaven

INDICATIU PASSAT: alfabetitzí, alfabetitzares, alfabetitzà, alfabetitzàrem, alfabetitzàreu, alfabetitzaren

INDICATIU FUTUR: alfabetitzaré, alfabetitzaràs, alfabetitzarà, alfabetitzarem, alfabetitzareu, alfabetitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: alfabetitzaria, alfabetitzaries, alfabetitzaria, alfabetitzaríem, alfabetitzaríeu, alfabetitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: alfabetitzi, alfabetitzis, alfabetitzi, alfabetitzem, alfabetitzeu, alfabetitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: alfabetitzés, alfabetitzessis, alfabetitzés, alfabetitzéssim, alfabetitzéssiu, alfabetitzessin

IMPERATIU: alfabetitza, alfabetitzi, alfabetitzem, alfabetitzeu, alfabetitzin

->alfàbia

■alfàbia

Part. sil.: al_fà_bi_a

[de l’àr. al-ḥâbiya, íd.; 1a FONT: 1363]

f Gerra, tenalla.

->alfàbrega

■alfàbrega

[de l’àr. al-ḥábaqa, íd.; la forma antiga alfàbega és encara l’actual balear i valenciana; 1a FONT: 1397]

f BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Ocimum basilicum), molt olorosa, de flors blanques o rosades agrupades en pisos al cap de la tija.

2 alfàbrega borda Planta herbàcia de la família de les labiades (Satureja acinos), anual o biennal, força olorosa, de flors purpúries.

3 alfàbrega boscana Clinopodi.

4 alfàbrega de fulla menuda Planta de la família de les labiades (Ocimum minimum), semblant a l’alfàbrega, però de fulles més petites i d’olor poc intensa.

->alfabreguera

■alfabreguera

[de alfàbrega]

f BOT Alfàbrega.

->alfac

■alfac

[de l’àr. al-fakk ‘mandíbula, gola’; 1a FONT: s. XVI]

m GEOMORF Banc de terra o de sorra que es forma al litoral a la desembocadura d’un riu.

->alfafarenc

alfafarenc -a

adj i m i f D’Alfafara (Comtat).

->alfafareny

alfafareny -a

adj i m i f D’Alfafar (Horta).

->alfafarí

■alfafarí -ina

adj i m i f D’Alfafar (Horta) i d’Alfafara (Comtat).

->alfafonètica

alfafonètica, classificació

[de alfa(bet) i fonètic]

Classificació en què l’ordre dels mots és establert per la fonètica.

->alfals

■alfals

[probablement àr. vg. al-fáṣfaṣ, forma poc definida, provinent del persa aspest; 1a FONT: 1487]

m 1 BOT i AGR Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Medicago sativa), d’inflorescències blavoses i de fruits en llegum, molt conreada com a planta farratgera.

2 alfals arbori BOT Petit arbust caducifoli de la família de les papilionàcies (Medicago arborea), de flors grogues i de fruit en llegum enrotllat en hèlix.

3 alfals bord BOT Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Medicago falcata), semblant a l’alfals, però d’inflorescències grogues.

4 alfals marí BOT Melgó marí.

5 cuca de l’alfals ZOOL i AGR Larva d’alguns insectes que ataca l’alfals.

->alfalsar

■alfalsar

[de alfals]

m Camp sembrat d’alfals.

->alfange

■alfange

[de l’hispanoàrab al-ḫánǧal ‘punyal, espasa curta’, àr. ḫánǧar; 1a FONT: 1561]

m HIST MIL Sabre corbat que només talla d’un costat i d’ambdós a la punta.

->alfanic

■alfanic

[de l’àr. al-fanid ‘sucre’]

m dial Pasta de sucre amassat amb oli d’ametlles dolces.

->alfanumèric

■alfanumèric -a

[neologisme comp. de alfa(bètic) i numèric; 1a FONT: s. XX]

adj 1 CIBERN Dit del tipus de codi en què els elements de base representats són lletres i xifres.

2 màquina alfanumèrica TECNOL Màquina comptabilitzadora que fa conjuntament les funcions de màquina d’escriure i de màquina calculadora.

->alfaquí

■alfaquí

[de l’àr. al-faqîh ‘teòleg, jurisconsult’; 1a FONT: 1413]

m ISLAM Intèrpret i definidor del dret canònic musulmà.

->alfarbí

alfarbí -ina

adj i m i f D’Alfarb (Ribera Alta).

->alfarda¹

■alfarda¹

[de l’àr. al-fárḍa, íd.]

f HIST 1 A Castella, tribut que pagaven els sarraïns i els jueus radicats en terra de cristians.

2 Al regne d’Aragó, tribut o exacció per a l’ús de les aigües de regatge.

->alfarda²

■alfarda²

[de l’àr. al-fárda ‘cada peça d’un tot’]

f INDUM A l’edat mitjana, mena de toca de tela rica usada per les dones.

->alfarder

alfarder

[de alfarda¹]

m HIST Administrador o perceptor del tribut de l’alfarda.

->alfardó

■alfardó

[probablement derivat de l’àr. al-fárda ‘cada una de les peces o els costats d’una cosa que formen un tot’ o bé ‘femella o anella que s’ajunta amb una altra peça que hi penetra’; 1a FONT: s. XV]

m 1 Anella de ferro posada a l’eix dels carros entre la clavilla i la caixa.

2 CERÀM Rajola esmaltada d’origen àrab, de forma hexagonal allargada.

->alfarenc

alfarenc -a

adj i m i f D’Alfara de Carles (Baix Ebre) i d’Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre).

->alfareny

alfareny -a

adj i m i f D’Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre).

->alfarer

alfarer -a

adj i m i f D’Alfara del Patriarca (Horta).

->alfarràs

■alfarràs

[de alfarrassar; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m Ajust a un tant alçat.

->alfarrasiner

alfarrasiner -a

adj i m i f D’Alfarrasí (Vall d’Albaida).

->alfarrassada

alfarrassada

[de alfarrassar]

f Acció d’alfarrassar.

->alfarrassador

alfarrassador -a

[de alfarrassar]

m i f Persona que alfarrassa, ajustador a tant alçat.

->alfarrassar

■alfarrassar

[de l’àr. ḫarraṣ ‘avaluar’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

v tr 1 Ajustar a un tant alçat.

2 Mesurar a ull la quantitat de fruita que hi ha en un camp o un bancal. Alfarrassar la taronja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alfarrassar

GERUNDI: alfarrassant

PARTICIPI: alfarrassat, alfarrassada, alfarrassats, alfarrassades

INDICATIU PRESENT: alfarrasso, alfarrasses, alfarrassa, alfarrassem, alfarrasseu, alfarrassen

INDICATIU IMPERFET: alfarrassava, alfarrassaves, alfarrassava, alfarrassàvem, alfarrassàveu, alfarrassaven

INDICATIU PASSAT: alfarrassí, alfarrassares, alfarrassà, alfarrassàrem, alfarrassàreu, alfarrassaren

INDICATIU FUTUR: alfarrassaré, alfarrassaràs, alfarrassarà, alfarrassarem, alfarrassareu, alfarrassaran

INDICATIU CONDICIONAL: alfarrassaria, alfarrassaries, alfarrassaria, alfarrassaríem, alfarrassaríeu, alfarrassarien

SUBJUNTIU PRESENT: alfarrassi, alfarrassis, alfarrassi, alfarrassem, alfarrasseu, alfarrassin

SUBJUNTIU IMPERFET: alfarrassés, alfarrassessis, alfarrassés, alfarrasséssim, alfarrasséssiu, alfarrassessin

IMPERATIU: alfarrassa, alfarrassi, alfarrassem, alfarrasseu, alfarrassin

->alfarrassí

alfarrassí -ina

adj i m i f D’Alfarràs (Segrià).

->alfassí

alfassí -ina

adj i m i f De l’Alfàs (Marina Baixa).

->alfauirenc

alfauirenc -a

Part. sil.: al_fa_ui_renc

adj i m i f D’Alfauir (Safor).

->alfauireny

alfauireny -a

Part. sil.: al_fa_ui_reny

adj i m i f Alfauirenc.

->alfeids

alfeids

Part. sil.: al_feids

[del gr. Alphéios ‘riu de Grècia’ i -id]

m ZOOL 1 pl Família de crustacis de l’ordre dels decàpodes, integrada per individus de petites dimensions, marins, abundosos a les plataformes de fons fangosos de les zones temperades.

2 sing Crustaci de la família dels alfeids.

->alfènid

■alfènid

[marca registrada]

m METAL·L Aliatge blanc, del tipus dels anomenats plata alemanya, alpaca o metall blanc, recobert d’argent legítim.

->alferes

■alferes

[del cast. alférez, ant. ‘banderer’, avui ‘sotstinent’, de l’àr. al-fâris ‘cavaller, genet’, derivat de fáras ‘cavall’]

1 m HIST A l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.

2 m i f MIL Oficial dels exèrcits de terra i aire en el grau i l’ocupació inferiors de la carrera militar.

3 alferes de fragata MAR Grau del cos general de l’armada immediatament superior al de guardiamarina i inferior al d’alferes de navili.

4 alferes de navili MAR Grau del cos general de l’armada immediatament superior al d’alferes de fragata i inferior al de tinent de navili.

->alficòs

■alficòs

[de l’àr. al-faqqûs, íd.]

[pl -ossos] m AGR i BOT dial 1 Alficossera.

2 Fruit de l’alficossera, semblant al cogombre, però més llarg, cilíndric i solcat.

->alficossera

■alficossera

[de alficòs]

f dial AGR i BOT Planta herbàcia anual de la família de les cucurbitàcies (Cucumis flexuosus), reptant, de fulles rodonenques i dèbilment lobulades, de flors fasciculades i de fruit en pepònide (alficòs), comestible.

->alfil

■alfil

[de l’àr. al-fîl ‘l’elefant’, i aquest, del persa pîl, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m JOCS Peça del joc d’escacs que es mou en diagonal endavant o endarrere una casa del tauler o unes quantes, sempre sense passar per damunt de cap altra peça.

->alfin

alfin, catalitzadors

[de l’angl. alfin, i aquest, de al(cohol) i (ole)fin]

QUÍM IND Iniciadors de polimerització d’olefines constituïts per mescles de composts organometàl·lics alquil-metall alcalí i d’alcòxids i sals de metalls alcalins.

->alfirem

alfirem

[de l’àr. vg. al-ḥiram, íd.]

m INDUM Antigament, peça de roba en forma de mocador o de tovalla que servia per a cobrir i decorar taules, calzes i altres objectes.

->alfol

alfol

m CONSTR Aïllant tèrmic de gran lleugeresa constituït per làmines molt primes d’alumini.

->alfolba

alfolba

[de l’àr. al-ḥúlba, íd.]

f BOT Fenigrec.

->alfòndec

■alfòndec

[de l’àr. hispànic al-fúndaq ‘fonda’, i aquest, del gr. pandokheĩon, íd.]

m HIST 1 Originàriament, hostal.

2 A l’edat mitjana, conjunt d’edificis on els mercaders estrangers podien allotjar-se i efectuar tota mena d’afers comercials.

->alfondeguer

■alfondeguer -a

[de alfòndec]

m i f Persona que tenia cura de l’alfòndec.

->alfonsí

■alfonsí -ina

1 adj Relatiu o pertanyent a algun Alfons.

2 m i f esp HIST Partidari d’Alfons XII d’Espanya (per oposició a carlí).

3 m NUMIS Nom donat a diverses monedes dels reis anomenats Alfons.

->alforgenc

alforgenc -a

adj i m i f D’Alforja (Baix Camp).

->alforger

■alforger -a

[de alforja]

m i f Persona que fa alforges o que en ven.

->alforgetà

alforgetà -ana

adj i m i f Alforgenc.

->alforiner

alforiner -a

adj i m i f De l’Alforí (Vall d’Albaida).

->alforja

■alforja

[de l’àr. al-ḫųrǧ; 1a FONT: 1523]

f 1 1 Sac obert pel mig i tancat pels caps, els quals formen dues bosses grosses, ordinàriament quadrangulars.

2 dur sempre l’alforja al coll Viure previngut.

3 preparar l’alforja (a algú) Preparar-li el que cal per a un viatge.

4 preparar l’alforja (a algú) iròn Parlant d’un malalt, preparar-li la mortalla o preparar-se per a la seva mort.

2 MAR Gasa d’un quadernal o bossell.

->alforrador

■alforrador -a

[de alforrar²]

adj Estalviador.

->alforrament

■alforrament

[de alforrar²]

m Estalvi, economia.

->alforrar¹

■alforrar¹

[de alforro; 1a FONT: 1497]

v tr ant Donar llibertat (a esclaus, serfs o presos).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alforrar

GERUNDI: alforrant

PARTICIPI: alforrat, alforrada, alforrats, alforrades

INDICATIU PRESENT: alforro, alforres, alforra, alforrem, alforreu, alforren

INDICATIU IMPERFET: alforrava, alforraves, alforrava, alforràvem, alforràveu, alforraven

INDICATIU PASSAT: alforrí, alforrares, alforrà, alforràrem, alforràreu, alforraren

INDICATIU FUTUR: alforraré, alforraràs, alforrarà, alforrarem, alforrareu, alforraran

INDICATIU CONDICIONAL: alforraria, alforraries, alforraria, alforraríem, alforraríeu, alforrarien

SUBJUNTIU PRESENT: alforri, alforris, alforri, alforrem, alforreu, alforrin

SUBJUNTIU IMPERFET: alforrés, alforressis, alforrés, alforréssim, alforréssiu, alforressin

IMPERATIU: alforra, alforri, alforrem, alforreu, alforrin

->alforrar²

■alforrar²

[v. alforrar¹; 1a FONT: 1497]

v tr 1 Estalviar, economitzar.

2 HIST MIL Revestir els guerrers o els cavalls de peces de cuir, per a la guerra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alforrar

GERUNDI: alforrant

PARTICIPI: alforrat, alforrada, alforrats, alforrades

INDICATIU PRESENT: alforro, alforres, alforra, alforrem, alforreu, alforren

INDICATIU IMPERFET: alforrava, alforraves, alforrava, alforràvem, alforràveu, alforraven

INDICATIU PASSAT: alforrí, alforrares, alforrà, alforràrem, alforràreu, alforraren

INDICATIU FUTUR: alforraré, alforraràs, alforrarà, alforrarem, alforrareu, alforraran

INDICATIU CONDICIONAL: alforraria, alforraries, alforraria, alforraríem, alforraríeu, alforrarien

SUBJUNTIU PRESENT: alforri, alforris, alforri, alforrem, alforreu, alforrin

SUBJUNTIU IMPERFET: alforrés, alforressis, alforrés, alforréssim, alforréssiu, alforressin

IMPERATIU: alforra, alforri, alforrem, alforreu, alforrin

->alforrat

alforrat -ada

[de alforrar²]

adj HIST MIL Dit del cavaller i del cavall protegits amb peces de cuir.

->alforre

■alforre -a

[variant de alforro]

adj ant Alforro.

->alforria

■alforria

Part. sil.: al_for_ri_a

[de alforro]

f ant Alliberament d’un esclau fet per testament o per contracte.

->alforro

■alforro -a

[de l’àr. al-ḥurr, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj ant Lliure, alliberat.

->alga

■alga

[del ll. alga, íd.; 1a FONT: 1350]

f BOT i ALIM 1 1 Grup de plantes inferiors autotròfiques, generalment aquàtiques, caracteritzades per la presència de pigments assimiladors de coloracions diverses.

2 impr Nom aplicat a algunes plantes superiors que, sense ésser veritablement algues, viuen dins l’aigua.

2 alga de mar Planta fanerògama herbàcia de la família de les potamogetonàcies (Zostera marina), de fulles llargues i estretes i de flors arrenglerades en un espàdix laminar.

3 alga de vidriers Altina.

4 algues blanques Algues artificials fixades sobre una base sintètica, llastada convenientment a una distància adequada de la costa, per tal d’evitar l’erosió de les platges.

5 algues blauverdes Esquizofícies.

6 algues blaves Esquizofícies.

7 algues brunes Feòfits.

8 algues verdes Cloròfits.

9 algues vermelles Rodòfits.

->algaidí

algaidí -ina

Part. sil.: al_gai_dí

adj i m i f D’Algaida (Mallorca).

->algal

■algal

[de alga]

adj BOT Relatiu o pertanyent a les algues.

->algàlia¹

■algàlia¹

Part. sil.: al_gà_li_a

[de l’àr. al-ġâliya ‘mesc’; 1a FONT: s. XIV]

f ZOOL i PERFUM Substància semisòlida, untuosa, d’olor de mesc, que segrega la civeta o gat d’algàlia en una bossa prop dels òrgans genitals.

->algàlia²

■algàlia²

Part. sil.: al_gà_li_a

[del b. ll. algalia, íd., alteració del gr. argaleĩon (cl. ergaleĩon) ‘eina’, der. de érgon ‘obra’]

f TERAP Sonda especial per a facilitar la sortida de l’orina, sonda uretral.

->algaliar

■algaliar

Part. sil.: al_ga_li_ar

[de algàlia¹; 1a FONT: 1490]

v tr Perfumar amb algàlia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: algaliar

GERUNDI: algaliant

PARTICIPI: algaliat, algaliada, algaliats, algaliades

INDICATIU PRESENT: algalio, algalies, algalia, algaliem, algalieu, algalien

INDICATIU IMPERFET: algaliava, algaliaves, algaliava, algaliàvem, algaliàveu, algaliaven

INDICATIU PASSAT: algalií, algaliares, algalià, algaliàrem, algaliàreu, algaliaren

INDICATIU FUTUR: algaliaré, algaliaràs, algaliarà, algaliarem, algaliareu, algaliaran

INDICATIU CONDICIONAL: algaliaria, algaliaries, algaliaria, algaliaríem, algaliaríeu, algaliarien

SUBJUNTIU PRESENT: algaliï, algaliïs, algaliï, algaliem, algalieu, algaliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: algaliés, algaliessis, algaliés, algaliéssim, algaliéssiu, algaliessin

IMPERATIU: algalia, algaliï, algaliem, algalieu, algaliïn

->algara

■algara

[del cast. algara, i aquest, de l’àr. al-ġâra, íd.]

f HIST MIL A l’edat mitjana, incursió feta per musulmans en territoris cristians.

->algarada

■algarada

[de algara]

f Algara.

->algaravia

■algaravia

Part. sil.: al_ga_ra_vi_a

[de l’àr. al-’arabîya ‘l’aràbiga’]

f 1 ant Llengua aràbiga.

2 LING i HIST Dialecte de l’àrab que parlaven les minories musulmanes residents als estats cristians de la Península Ibèrica després de la conquesta cristiana.

->algarer

algarer

[de algara]

m HIST MIL Soldat de cavall que prenia part en les algares.

->algarí

algarí -ina

adj i m i f D’Algar (Camp de Morvedre).

->algarot

■algarot, pólvores d’

[del nom del metge it. Vittorio Algarotto (1553-1604)]

FARM Nom que rebia antigament l’oxiclorur d’antimoni.

->algarrada

■algarrada

[de l’àr. al-’arrâda, íd.]

f ant ARM Giny de guerra, mena de trabuc o de manganell emprat per a disparar pedres.

->algarvès

■algarvès -esa

1 adj i m i f De l’Algarve (regió de Portugal) o de l’algarvès (dialecte).

2 m LING Dialecte continental portuguès del grup meridional.

->alge-

alge-

Forma prefixada del mot grec álgos, que significa ‘dolor’. Ex.: algedònic.

->àlgebra

■àlgebra

[del b. ll. algebra, íd., i aquest de l’àr. al-ǧäbr ‘reducció’; 1a FONT: 1696]

f 1 MAT i HIST Part de la matemàtica que comprèn l’estudi de les propietats de determinats elements, la natura dels quals no és precisada, quan han estat definides una o diverses operacions entre ells.

2 àlgebra de Boole MAT Aplicació dels mètodes de l’àlgebra a la teoria de conjunts i a la lògica.

3 àlgebra de la lògica LÒG Nom donat al càlcul de classes, a causa de l’ús de símbols literals.

4 àlgebra matricial MAT Teoria algèbrica que s’ocupa de les operacions entre matrius.

->algebraic

■algebraic -a

Part. sil.: al_ge_braic

[de àlgebra; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Algèbric.

->algebraicament

■algebraicament

Part. sil.: al_ge_brai_ca_ment

[de algebraic]

adv Algèbricament.

->algèbric

■algèbric -a

[del fr. algébrique, íd.]

adj MAT 1 Relatiu o pertanyent a l’àlgebra.

2 Que solament conté operacions d’àlgebra en nombre finit. Equació algèbrica. Funció algèbrica.

->algèbricament

■algèbricament

[de algèbric]

adv Segons les regles de l’àlgebra.

->algebrista

■algebrista

[de àlgebra; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona versada en àlgebra.

->algefaent

■algefaent

Part. sil.: al_ge_fa_ent

[del ll. algēre ‘tenir fred’ i faent]

adj PAT Que tendeix a enfredorir-se.

->algemesinenc

■algemesinenc -a

adj i m i f D’Algemesí (Ribera Alta).

->algeps

■algeps

[de l’àr. al-ǧębs, provinent del ll. gypsum, íd.; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

m inv dial Guix.

->algepsar

■algepsar

[de algeps]

m dial Guixera.

->algepser

■algepser -a

[de algeps]

m i f dial Persona que fabrica guix o que en ven.

->algepseria

■algepseria

Part. sil.: al_gep_se_ri_a

[de algepser]

f dial Forn d’algeps; guixera 4.

->algepsó

■algepsó

[de algeps]

m dial Tros de paret o envà de guix que hom aprofita per a una nova elaboració.

->algepsot

■algepsot

[de algeps]

m Algepsó.

->algerí

■algerí -ina

adj i m i f D’Alger (capital d’Algèria).

->algerià

■algerià -ana

Part. sil.: al_ge_ri_à

adj i m i f D’Algèria (estat d’Àfrica).

->algerrià

algerrià -ana

Part. sil.: al_ger_ri_à

adj i m i f D’Algerri (Noguera).

->algèsia

■algèsia

Part. sil.: al_gè_si_a

[del gr. álgēsis ‘sofriment, dolor’]

f MED Sensibilitat per al dolor.

->-algèsia

-algèsia

Forma sufixada del mot grec álgēsis ‘dolor’, que significa ‘sensibilitat per al dolor’. Ex.: analgèsia.

->algi-

algi-

Forma prefixada del mot llatí alga, que significa ‘alga’. Ex.: algícola.

->àlgia

■àlgia

Part. sil.: àl_gi_a

[del gr. álgos ‘dolor’]

f PAT 1 Síndrome caracteritzada per l’aparició, després d’un traumatisme insignificant, d’uns dolors de caire lacerant.

2 Dolor d’un òrgan o d’una regió que no correspon a cap lesió anatòmica. Àlgies histèriques.

->-àlgia

■-àlgia

PAT Forma sufixada del mot grec álgos, que significa ‘dolor’ i que denota un dolor sense lesió. Ex.: artràlgia, neuràlgia.

->àlgic

àlgic -a

[de àlgia]

adj PAT Que té relació amb el dolor. Febre àlgica.

->-àlgic

■-àlgic -àlgica

PAT Forma sufixada del mot grec álgos, que significa ‘dolor’. Ex.: antineuràlgic.

->algicida

■algicida

[de algi- i -cida]

m QUÍM IND Producte químic que hom afegeix a l’aigua per destruir les algues.

->algícola

algícola

[de algi- i -cola]

adj ECOL Que es fa o habita damunt les algues.

->àlgid

■àlgid -a

[del ll. algĭdus, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 PAT 1 Dit d’una malaltia o d’una síndrome que va acompanyada d’algidesa.

2 Acompanyat d’un fred intens.

2 p ext PAT Dit del període més greu de qualsevol malaltia. Període àlgid del còlera.

3 p ext De màxima intensitat. Els moments àlgids d’una pel·lícula. El punt àlgid de la carrera d’un escriptor.

->algidesa

■algidesa

[de àlgid]

f PAT Estat patològic caracteritzat per un refredament del cos amb sensació de fred i tendència al col·lapse.

->algiditat

■algiditat

[de àlgid]

f PAT Algidesa.

->algimià

algimià -ana

Part. sil.: al_gi_mi_à

adj i m i f D’Algímia d’Almonesir (Alt Palància) o d’Algímia de la Baronia (Camp de Morvedre).

->algina

■algina

[de algi- i -ina**]

f QUÍM IND 1 Substància mucilaginosa constituïda per àcid algínic o alginats impurs, extreta de varecs.

2 fibra d’algina Fibra o fil format per un alginat metàl·lic.

->alginat

■alginat

[de algi- i -at²]

m QUÍM ORG Sal o èster de l’àcid algínic.

->alginetí

alginetí -ina

adj i m i f D’Alginet (Ribera Alta).

->algínic

■algínic, àcid

[de algi- i -ic¹]

[(C₆H₈O₆)_n] QUÍM ORG Polisacàrid constituït per un polímer lineal de l’àcid β-D-mannurònic en forma piranòsica.

->alginuresi

■alginuresi

[del gr. álgos ‘dolor’ i oúrēsis ‘micció’]

f PAT Micció dolorosa.

->algio-

algio-

Forma prefixada del mot grec álgos, que significa ‘dolor’. Ex.: algiometabòlic.

->algo-¹

■algo-¹

Forma prefixada del mot grec álgos, que significa ‘dolor’. Ex.: algofòbia, algomania.

->algo-²

algo-²

Forma prefixada del mot llatí alga, que significa ‘alga’. Ex.: algòleg.

->algoestèsia

algoestèsia

Part. sil.: al_go_es_tè_si_a

[de algo-¹ i -estèsia]

f PAT 1 Sensació dolorosa.

2 Percepció dolorosa.

->algofília

algofília

Part. sil.: al_go_fí_li_a

[de algo-¹ i -fília]

f PSIQ Perversió instintiva que consisteix en el desig de patir dolor físic.

->algofòbia

algofòbia

Part. sil.: al_go_fò_bi_a

[de algo-¹ i -fòbia]

f PSIQ Fòbia al dolor.

->algolagnia

algolagnia

Part. sil.: al_go_lag_ni_a

[de algo-¹ i el gr. lagneía ‘luxúria, erotisme’]

f PSIQ Plaer sexual associat al dolor.

->algòleg

■algòleg -òloga

[de algo-² i -leg]

m i f BOT Ficòleg.

->algologia

■algologia

Part. sil.: al_go_lo_gi_a

[de algo-² i -logia]

f BOT Ficologia.

->algomania

algomania

Part. sil.: al_go_ma_ni_a

[de algo-¹ i -mania]

f PSIQ Mania caracteritzada per la recerca del dolor.

->algòmetre

■algòmetre

[de algo-¹ i -metre]

m PSIQ Instrument que mesura la intensitat d’un estímul dolorós.

->algonquí

■algonquí -ina

[d’una llengua ameríndia]

1 1 adj Relatiu o pertanyent als algonquins o a l’algonquí.

2 m i f ETNOL i HIST Individu d’un poble que comprenia diverses tribus que habitaren a l’est de la ciutat d’Ottawa, al Canadà.

2 m LING 1 Família de llengües, ara totes en camí d’extinció, que forma un dels grups més importants de les llengües ameríndies nord-americanes.

2 Llengua de la família homònima.

->algonquià

algonquià -ana

Part. sil.: al_gon_qui_à

[de algonquí]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’algonquià.

2 m Unitat del precambrià de l’escut canadenc, equivalent del proterozoic.

->algorfa

■algorfa

f CONSTR Golfa.

->algorisme

■algorisme

[del gentilici al-ḫwārizmî, sobrenom del matemàtic iranià arabitzat Muḥammad ibn Musà (s.IX), natural de Coràsmia (ḫwārizmî), introductor de l’àlgebra a l’Europa medieval amb les seves traduccions; 1a FONT: c. 1275, Llull]

m LÒG i MAT Procediment de càlcul que consisteix a acomplir un seguit ordenat i finit d’instruccions que condueix, un cop especificades les dades, a la solució que el problema genèric en qüestió té per a les dades considerades.

->algorísmia

algorísmia

Part. sil.: al_go_rís_mi_a

[de algorisme]

f MAT Ciència del càlcul algèbric.

->algorísmic

■algorísmic -a

[de algorisme]

adj Relatiu o pertanyent a l’algorisme.

->algorismista

algorismista

[de algorisme]

HIST 1 m i f Partidari de les xifres aràbigues com a signes de càlcul.

2 adj Relatiu o pertanyent als algorismistes.

->algoritme

■algoritme

[variant de algorisme]

m LÒG i MAT Algorisme.

->algorítmic

■algorítmic -a

[de algoritme]

adj Relatiu o pertanyent a l’algoritme.

->algrafia

algrafia

Part. sil.: al_gra_fi_a

[de al(umini) i -grafia]

f GRÀF Litografia impresa a partir d’una planxa d’alumini.

->algú

■algú

[del ll. vg. *alicūnus, íd., contracció de aliquis ‘algun, algú’, amb unus ‘un, u’, origen també de algun, -una; 1a FONT: s. XIII]

pron 1 Alguna persona, una persona qualsevol indeterminada.

2 ésser algú Ésser una persona important, amb prestigi. La jove actriu aspira a ser algú en el món del cinema.

->alguairenc

alguairenc -a

Part. sil.: al_guai_renc

adj i m i f D’Alguaire (Segrià).

->alguenyer

alguenyer -a

adj i m i f De l’Alguenya (Vinalopó Mitjà).

->alguer

■alguer

[de alga]

m GEOBOT Herbassar de fanerògames marines.

->alguerès

■alguerès -esa

1 adj i m i f De l’Alguer (Sardenya) o de l’alguerès (dialecte).

2 m LING Dialecte del català parlat a l’Alguer.

->algueró

■algueró

[de alguer]

m BOT 1 Planta fanerògama herbàcia de la família de les potamogetonàcies (Zostera nana), de fulles linears i de flors agrupades en un espàdix pla.

2 Cimodocea.

->algun

■algun -a

[v. algú]

adj i pron 1 Denota un petit nombre indeterminat de persones o de coses, i a vegades també una de sola. Compraré alguna pintura de les teves. Si veig algun dels teus germans.

2 En una certa quantitat, ni poc ni gaire. Hi ha alguna possibilitat de supervivència.

3 alguna 1 Fet extraordinari. N’ha passat alguna de grossa.

2 Malifeta, entremaliadura. Si t’han castigat és que n’has fet alguna.

4 alguna cosa Indica una realitat amb una gran indeterminació. En saps alguna cosa?

->algutzir

■algutzir

[de l’àr. al-wazîr ‘ministre, visir’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 DR ADM Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l’alcalde, etc.

2 DR PROC Agent judicial.

3 HIST 1 A l’edat mitjana, governador d’una població sarraïna.

2 Oficial encarregat de fer complir la llei i de l’administració de justícia en nom del rei o de les constitucions.

->alhora

■alhora

[contracció de a l’hora; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv Conjuntament, a la vegada. Volen i dolen alhora. Hi anirem tots tres alhora.

->ali

■ali

[segurament postverbal de aliar, com desvari, canvi, nunci, etc]

m 1 JOCS En certs jocs de cartes, dues o tres cartes del mateix nombre.

2 fer ali fig Anar a l’una, fer companyia.

->ali-

■ali-

Forma prefixada del mot llatí āla, que significa ‘ala’. Ex.: alífer, aliforme.

->aliable

■aliable

Part. sil.: a_li_a_ble

[de aliar]

adj Susceptible d’aliatge.

->aliacrà¹

■aliacrà¹

Part. sil.: a_li_a_crà

[de l’àr. al-yaraqân, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m PAT Icterícia.

->aliacrà²

■aliacrà²

Part. sil.: a_li_a_crà

m ZOOL escorpí 1 1.

->aliadòfil

■aliadòfil -a

Part. sil.: a_li_a_dò_fil

[de aliat i -fil; 1a FONT: s. XX]

adj i m i f Partidari dels països aliats durant les grans guerres del segle XX.

->aliança

■aliança

Part. sil.: a_li_an_ça

[de aliar; 1a FONT: 1461]

f 1 1 Acció d’aliar o d’aliar-se dos o més pobles, dues o més organitzacions o dues o més persones;

2 l’efecte. Aliança ofensiva, defensiva.

2 Connexió o parentiu contret per matrimoni.

3 Anell de casament.

4 Acció d’aliar o d’unir coses dissemblants. L’aliança de la força amb la justícia.

5 BOT Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a l’ordre, que agrupa una o més associacions afins.

6 DR INTERN Forma de cooperació estreta entre estats, materialitzada en un acord o tractat polític o militar, mitjançant el qual els estats protegeixen o realitzen els seus interessos.

7 HERÀLD 1 Dit de dues destres enllaçades.

2 Dit de les armes de llinatge que formen diferents quarters dins un mateix escut.

3 Dit de l’escut partit al primer quarter del qual hi ha les armes del marit i al segon les de la muller.

8 POLÍT Acord entre diversos partits polítics a nivell electoral o parlamentari per formar un govern de coalició.

9 RELIG En la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.

10 aliança de llengües LING Grup de llengües no emparentades genèticament que presenten certes característiques comunes.

11 aliança de sòls PEDOL Agrupament dels sòls segons la natura química de la part mineral del filtre del sòl.

->aliancista

■aliancista

Part. sil.: a_li_an_cis_ta

[de aliança]

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’Aliança Atlàntica o Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).

2 m i f Partidari de l’Aliança Atlàntica.