->abrasar

■abrasar

[de brasa]

v tr 1 Convertir en brasa ardent. Un bosc abrasat.

2 Comunicar una escalfor ardent. L’aire abrasat per l’incendi.

3 fig Lliurar a les ardors d’una passió. Abrasat pel desig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrasar

GERUNDI: abrasant

PARTICIPI: abrasat, abrasada, abrasats, abrasades

INDICATIU PRESENT: abraso, abrases, abrasa, abrasem, abraseu, abrasen

INDICATIU IMPERFET: abrasava, abrasaves, abrasava, abrasàvem, abrasàveu, abrasaven

INDICATIU PASSAT: abrasí, abrasares, abrasà, abrasàrem, abrasàreu, abrasaren

INDICATIU FUTUR: abrasaré, abrasaràs, abrasarà, abrasarem, abrasareu, abrasaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrasaria, abrasaries, abrasaria, abrasaríem, abrasaríeu, abrasarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrasi, abrasis, abrasi, abrasem, abraseu, abrasin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrasés, abrasessis, abrasés, abraséssim, abraséssiu, abrasessin

IMPERATIU: abrasa, abrasi, abrasem, abraseu, abrasin

->abrasax

■abrasax

[del gr. abrasax o abraxas, íd.]

m ESOT Abraxas.

->abrasímetre

■abrasímetre

[de abrasió i -metre]

m TECNOL Aparell per a mesurar la resistència dels materials a l’abrasió.

->abrasió

■abrasió

Part. sil.: a_bra_si_ó

[del b. ll. abrasio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de llevar o arrencar per fricció.

2 CIR 1 Acció de destruir, extirpar, exulcerar, separar, etc., quirúrgicament.

2 esp Exulceració dels petits fragments mucosos.

3 CONSTR Neteja feta amb un doll de sorra projectat per aire comprimit damunt una pedra.

4 ENG Desgast de la superfície d’un cos a causa de la fricció d’un altre de més dur, anomenat abrasiu.

5 EPIG i CODIC Raspadura feta per tal de cancel·lar una escriptura a fi de tornar a escriure-hi al damunt (en resulta un palimpsest).

6 GEOMORF 1 Desgast de les roques per fricció, on actuen com a agents abrasius l’aigua, el glaç, la sorra arrossegada pel vent, etc.

2 Acció erosiva que les ones exerceixen sobre les costes rocalloses, amb la formació de plataformes d’abrasió i de penya-segats.

7 ODONT Destrucció, per desgast, dels teixits durs de la dent.

8 PAT Acció irritant dels purgants dràstics.

9 TERAP Mètode emprat en dermatologia per a corregir una cicatriu viciosa mitjançant un instrument escaient.

10 resistència a l’abrasió TECNOL Resistència d’un material al desgast per fregament.

->abrasir

■abrasir

[de brasa]

v tr dial 1 Abrasar.

2 Assecar, el sol, el fred massa fort, etc. (les plantes).

->abrasiu

■abrasiu -iva

Part. sil.: a_bra_siu

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. abrasus, -a, -um, participi del ll. abradĕre ‘arranar, rascar’]

1 adj Que produeix abrasió.

2 m TECNOL Material dur capaç de produir abrasió.

->abrasor

■abrasor

[del b. ll. abrasor, -ōris, íd.]

m CIR Instrument emprat per a raspar o llimar una superfície òssia o dental.

->abrastol

abrastol

m QUÍM IND Nom comercial de la sal càlcica de l’àcid β-naftol-α-sulfònic, utilitzada com a antiferment en vinicultura.

->abraxas

■abraxas

[del gr. abraxas o abrasax. íd.]

1 m ESOT Talismà que portava gravat el mot abraxas, sovint en la forma abrasax; el valor numèric de les lletres en grec suma 365.

2 f ENTOM Gènere de lepidòpters de la família dels geomètrids (Abraxas sp).

3 f BIOL Tipus de distribució cromosòmica.

->abreacció

abreacció

Part. sil.: ab_re_ac_ci_ó

[calc de l’al. Abreaktion, íd., afavorit per la identitat de sentit de la partícula ab-¹ tant en al. com en ll. i cat]

f PSIQ Descàrrega emocional que permet a un subjecte d’alliberar-se de l’afecte nociu lligat a un record traumàtic.

->abrerenc

abrerenc -a

adj i m i f D’Abrera (Baix Llobregat).

->abret

■abret

[de arbre]

m BOT Balsamina.

->abreujable

■abreujable

Part. sil.: a_breu_ja_ble

[de abreujar]

adj Que es pot abreujar.

->abreujadament

■abreujadament

Part. sil.: a_breu_ja_da_ment

[de abreujar]

adv Sota una forma abreujada.

->abreujador

■abreujador -a

Part. sil.: a_breu_ja_dor

[de abreujar]

adj Que abreuja.

->abreujament

■abreujament

Part. sil.: a_breu_ja_ment

Cp. abreviació i abreviatura

[de abreujar]

m 1 Acció d’abreujar o d’abreujar-se.

2 FON Tota mena de reducció fònica que, per diverses causes, pot sofrir un mot.

->abreujar

■abreujar

Part. sil.: a_breu_jar

[del ll. abbreviare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr Fer més breu, més curta (una cosa) en la seva durada o en la seva extensió. Abreujar un mot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abreujar

GERUNDI: abreujant

PARTICIPI: abreujat, abreujada, abreujats, abreujades

INDICATIU PRESENT: abreujo, abreuges, abreuja, abreugem, abreugeu, abreugen

INDICATIU IMPERFET: abreujava, abreujaves, abreujava, abreujàvem, abreujàveu, abreujaven

INDICATIU PASSAT: abreugí, abreujares, abreujà, abreujàrem, abreujàreu, abreujaren

INDICATIU FUTUR: abreujaré, abreujaràs, abreujarà, abreujarem, abreujareu, abreujaran

INDICATIU CONDICIONAL: abreujaria, abreujaries, abreujaria, abreujaríem, abreujaríeu, abreujarien

SUBJUNTIU PRESENT: abreugi, abreugis, abreugi, abreugem, abreugeu, abreugin

SUBJUNTIU IMPERFET: abreugés, abreugessis, abreugés, abreugéssim, abreugéssiu, abreugessin

IMPERATIU: abreuja, abreugi, abreugem, abreugeu, abreugin

->abreviació

■abreviació

Part. sil.: a_bre_vi_a_ci_ó

Cp. abreujament

[del ll. abbreviatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’abreujar, abreujament.

2 Reducció d’un mot o d’un grup de mots mitjançant abreviatures, símbols o altres procediments semblants.

3 Abreviatura.

->abreviador

■abreviador

Part. sil.: a_bre_vi_a_dor

[del ll. abbreviator, -ōris, íd.]

m HIST ECL Oficial de la cancelleria pontifícia que redactava les minutes de butlles i breus.

->abreviadoria

abreviadoria

Part. sil.: a_bre_vi_a_do_ri_a

[de abreviador]

f DR CAN 1 Oficina d’un abreviador.

2 Càrrec d’abreviador.

->abreviar

■abreviar

Part. sil.: a_bre_vi_ar

[del ll. abbreviare, íd.]

v tr Abreujar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abreviar

GERUNDI: abreviant

PARTICIPI: abreviat, abreviada, abreviats, abreviades

INDICATIU PRESENT: abrevio, abrevies, abrevia, abreviem, abrevieu, abrevien

INDICATIU IMPERFET: abreviava, abreviaves, abreviava, abreviàvem, abreviàveu, abreviaven

INDICATIU PASSAT: abrevií, abreviares, abrevià, abreviàrem, abreviàreu, abreviaren

INDICATIU FUTUR: abreviaré, abreviaràs, abreviarà, abreviarem, abreviareu, abreviaran

INDICATIU CONDICIONAL: abreviaria, abreviaries, abreviaria, abreviaríem, abreviaríeu, abreviarien

SUBJUNTIU PRESENT: abreviï, abreviïs, abreviï, abreviem, abrevieu, abreviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: abreviés, abreviessis, abreviés, abreviéssim, abreviéssiu, abreviessin

IMPERATIU: abrevia, abreviï, abreviem, abrevieu, abreviïn

->abreviatiu

■abreviatiu -iva

Part. sil.: a_bre_vi_a_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. abbreviatus, -a, -um, participi del ll. abbreviare ‘abreujar’]

adj Que serveix per a abreujar.

->abreviatura

■abreviatura

Part. sil.: a_bre_vi_a_tu_ra

Cp. abreujament i abreviació

[formació culta analògica sobre la base del ll. abbreviare ‘abreujar’]

f Representació d’un mot o d’una expressió per una o algunes de les seves lletres. Ex.: av. per avinguda, p. per pàgina.

->abric

■abric

[de abrigar; 1a FONT: c. 1500]

m 1 Cosa que abriga.

2 1 Peça de vestir que es posa sobre les altres i serveix per a protegir-se del fred, com una capa, un capot, un sobretot, un mantell, etc.

2 esp Peça de vestir que té mànigues, més o menys cenyida o ampla, que arriba fins a sobre o a sota els genolls o fins als peus, generalment cordada al davant.

3 abric de tres quarts Abric que arriba aproximadament a mitja cuixa.

3 1 Indret on hom està a cobert contra les injúries del temps.

2 Indret de la costa on les naus poden posar-se a recer del vent, de la mar o dels corrents.

3 fig Allò que resguarda contra un perill.

4 AGR 1 Instal·lació no calefactada que té com a objecte de reduir la pèrdua de calor.

2 Hivernacle.

5 ARQUEOL Balma, per oposició a cova.

6 TÀCT Obra de fortificació que serveix per a protegir el personal militar i el material contra els efectes de la intempèrie i de l’acció de l’enemic.

7 ZOOT Lloc resguardat contra alguns elements climàtics que serveix per a la protecció del bestiar que es troba a la pastura.

8 a l’abric loc adv A cobert.

9 a l’abric de loc prep A cobert de, a l’empara de.

->abrider

abrider

m BOT Albergener.

->abrigall

■abrigall

[de abrigar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Cosa que serveix per a abrigar, especialment de roba; abric.

2 1 Cadascuna de les peces de roba (llençols, flassades, cobertors, etc.) que hom posa al llit per cobrir-se.

2 pl Conjunt de la roba del llit.

3 Porxada o lloc cobert per a aixoplugar-s’hi de nit o en dia de mal temps.

4 INDUM 1 Mantell curt que usen les dones per a cobrir-se o abrigar-se.

2 A Eivissa, xal gruixut de llana i estopa.

3 A Menorca, vel o mantellina que portaven les dones per a cobrir-se el cap o les espatlles.

4 abrigall de toca A Menorca, mantell dut damunt el cap, de drap vorejat d’una toca o cinta de vellut negre.

5 abrigall de vel A Menorca, conjunt de mocador i vel de cap.

5 INDUM A Mallorca, faldilles que, alçades per darrere, servien per a protegir-se de la pluja.

->abrigallar

■abrigallar

[de abrigall]

v tr Embolcallar (una persona o una bèstia) amb abrigalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrigallar

GERUNDI: abrigallant

PARTICIPI: abrigallat, abrigallada, abrigallats, abrigallades

INDICATIU PRESENT: abrigallo, abrigalles, abrigalla, abrigallem, abrigalleu, abrigallen

INDICATIU IMPERFET: abrigallava, abrigallaves, abrigallava, abrigallàvem, abrigallàveu, abrigallaven

INDICATIU PASSAT: abrigallí, abrigallares, abrigallà, abrigallàrem, abrigallàreu, abrigallaren

INDICATIU FUTUR: abrigallaré, abrigallaràs, abrigallarà, abrigallarem, abrigallareu, abrigallaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrigallaria, abrigallaries, abrigallaria, abrigallaríem, abrigallaríeu, abrigallarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrigalli, abrigallis, abrigalli, abrigallem, abrigalleu, abrigallin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrigallés, abrigallessis, abrigallés, abrigalléssim, abrigalléssiu, abrigallessin

IMPERATIU: abrigalla, abrigalli, abrigallem, abrigalleu, abrigallin

->abrigament

■abrigament

[de abrigar; 1a FONT: s. XIV]

m Acció d’abrigar o d’abrigar-se.

->abrigar

■abrigar

[del ll. aprīcare ‘escalfar amb el sol’, der. de aprīcus, -a, -um ‘assolellat’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Resguardar del fred. Abrigava la malalta amb una rebeca.

2 1 Posar a cobert de les injúries del temps. El paravent abrigarà els treballadors de la tramuntana.

2 Posar (una nau) a l’abric.

3 Resguardar els ceps i els plançons per donar-los estabilitat i abric a les arrels.

3 Cobrir, tapar. La neu ja abriga valls i planures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrigar

GERUNDI: abrigant

PARTICIPI: abrigat, abrigada, abrigats, abrigades

INDICATIU PRESENT: abrigo, abrigues, abriga, abriguem, abrigueu, abriguen

INDICATIU IMPERFET: abrigava, abrigaves, abrigava, abrigàvem, abrigàveu, abrigaven

INDICATIU PASSAT: abriguí, abrigares, abrigà, abrigàrem, abrigàreu, abrigaren

INDICATIU FUTUR: abrigaré, abrigaràs, abrigarà, abrigarem, abrigareu, abrigaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrigaria, abrigaries, abrigaria, abrigaríem, abrigaríeu, abrigarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrigui, abriguis, abrigui, abriguem, abrigueu, abriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrigués, abriguessis, abrigués, abriguéssim, abriguéssiu, abriguessin

IMPERATIU: abriga, abrigui, abriguem, abrigueu, abriguin

->abril

■abril

[del ll. aprīlis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 CRON [abrev abr.] [símb: AB] El quart mes de l’any. Pel mes d’abril no et llevis un fil.

2 poèt Primavera.

3 fig 1 Primera joventut.

2 pl Anys de la primera joventut.

->abrilat

■abrilat -ada

[de abril]

1 adj Propi de l’abril.

2 f Esclat de la natura al mes d’abril.

->abrilejar

■abrilejar

[de abril]

v intr 1 Fer a l’hivern un temps primaveral.

2 Fer a l’abril un temps variable, amb ventades i pluges freqüents.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrilejar

GERUNDI: abrilejant

PARTICIPI: abrilejat, abrilejada, abrilejats, abrilejades

INDICATIU PRESENT: abrilejo, abrileges, abrileja, abrilegem, abrilegeu, abrilegen

INDICATIU IMPERFET: abrilejava, abrilejaves, abrilejava, abrilejàvem, abrilejàveu, abrilejaven

INDICATIU PASSAT: abrilegí, abrilejares, abrilejà, abrilejàrem, abrilejàreu, abrilejaren

INDICATIU FUTUR: abrilejaré, abrilejaràs, abrilejarà, abrilejarem, abrilejareu, abrilejaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrilejaria, abrilejaries, abrilejaria, abrilejaríem, abrilejaríeu, abrilejarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrilegi, abrilegis, abrilegi, abrilegem, abrilegeu, abrilegin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrilegés, abrilegessis, abrilegés, abrilegéssim, abrilegéssiu, abrilegessin

IMPERATIU: abrileja, abrilegi, abrilegem, abrilegeu, abrilegin

->abrilenc

■abrilenc -a

[de abril]

adj Relatiu o pertanyent al mes d’abril.

->abrillantador

■abrillantador -a

[de abrillantar]

adj 1 Que serveix per a donar llustre.

2 Que abrillanta o fa lluent.

3 màquina abrillantadora (o simplement abrillantadora) TECNOL Màquina utilitzada per a fer un abrillantament.

->abrillantament

■abrillantament

[de abrillantar]

m 1 Acció d’abrillantar.

2 ADOB Operació consistent a aplicar amb un raspall o a màquina una o diverses mans d’un aprest negre o acolorit i tot seguit treure llustre amb una estira de vidre o amb la màquina d’abrillantar.

3 CONSTR 1 Tractament que hom dóna als paviments que consisteix a aplicar ceres o vernissos que facin de més durada la brillantor dels materials de base.

2 Operació amb la qual els marbristes poleixen la pedra fregant-la amb aigua, pólvores de plom i esmeril, i l’enllustren posteriorment amb aiguarràs i cera.

->abrillantar

■abrillantar

[de brillar¹]

v tr 1 Tallar en facetes com un brillant.

2 Fer brillant (una cosa). Abrillantar les rajoles.

3 ADOB Acabar un cuir de manera que quedi llis i llustrós.

4 màquina d’abrillantar TECNOL Màquina abrillantadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrillantar

GERUNDI: abrillantant

PARTICIPI: abrillantat, abrillantada, abrillantats, abrillantades

INDICATIU PRESENT: abrillanto, abrillantes, abrillanta, abrillantem, abrillanteu, abrillanten

INDICATIU IMPERFET: abrillantava, abrillantaves, abrillantava, abrillantàvem, abrillantàveu, abrillantaven

INDICATIU PASSAT: abrillantí, abrillantares, abrillantà, abrillantàrem, abrillantàreu, abrillantaren

INDICATIU FUTUR: abrillantaré, abrillantaràs, abrillantarà, abrillantarem, abrillantareu, abrillantaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrillantaria, abrillantaries, abrillantaria, abrillantaríem, abrillantaríeu, abrillantarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrillanti, abrillantis, abrillanti, abrillantem, abrillanteu, abrillantin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrillantés, abrillantessis, abrillantés, abrillantéssim, abrillantéssiu, abrillantessin

IMPERATIU: abrillanta, abrillanti, abrillantem, abrillanteu, abrillantin

->abrillantat

abrillantat

[de abrillantar]

m TECNOL Defecte, en forma de brillantor i enduriment superficial, que presenten les peces metàl·liques pel fregament excessiu i continuat de les eines de tall.

->abrina

abrina

[del ll. cient. abr(us precatorius) i -ina]

f BIOQ 1 Toxalbúmina molt tòxica, isolada de les granes de la papilionàcia Abrus precatorius.

2 Aminoàcid natural present en les llavors de la papilionàcia Abrus precatorius.

->abrinar-se

■abrinar-se

[de bri]

v pron Aprimar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrinar

GERUNDI: abrinant

PARTICIPI: abrinat, abrinada, abrinats, abrinades

INDICATIU PRESENT: abrino, abrines, abrina, abrinem, abrineu, abrinen

INDICATIU IMPERFET: abrinava, abrinaves, abrinava, abrinàvem, abrinàveu, abrinaven

INDICATIU PASSAT: abriní, abrinares, abrinà, abrinàrem, abrinàreu, abrinaren

INDICATIU FUTUR: abrinaré, abrinaràs, abrinarà, abrinarem, abrinareu, abrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrinaria, abrinaries, abrinaria, abrinaríem, abrinaríeu, abrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrini, abrinis, abrini, abrinem, abrineu, abrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrinés, abrinessis, abrinés, abrinéssim, abrinéssiu, abrinessin

IMPERATIU: abrina, abrini, abrinem, abrineu, abrinin

->abrinat

■abrinat -ada

[de abrinar-se]

adj 1 Dit de la fusta que presenta fibres regulars, sense grops.

2 Esvelt, alt i prim.

3 créixer abrinat Créixer prim.

->abriolar

■abriolar

Part. sil.: a_bri_o_lar

[de briol]

v tr MAR 1 Posar briols a les veles.

2 Estirar cap a proa la ralinga de sobrevent de la vela major per evitar que flamegi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abriolar

GERUNDI: abriolant

PARTICIPI: abriolat, abriolada, abriolats, abriolades

INDICATIU PRESENT: abriolo, abrioles, abriola, abriolem, abrioleu, abriolen

INDICATIU IMPERFET: abriolava, abriolaves, abriolava, abriolàvem, abriolàveu, abriolaven

INDICATIU PASSAT: abriolí, abriolares, abriolà, abriolàrem, abriolàreu, abriolaren

INDICATIU FUTUR: abriolaré, abriolaràs, abriolarà, abriolarem, abriolareu, abriolaran

INDICATIU CONDICIONAL: abriolaria, abriolaries, abriolaria, abriolaríem, abriolaríeu, abriolarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrioli, abriolis, abrioli, abriolem, abrioleu, abriolin

SUBJUNTIU IMPERFET: abriolés, abriolessis, abriolés, abrioléssim, abrioléssiu, abriolessin

IMPERATIU: abriola, abrioli, abriolem, abrioleu, abriolin

->abriüllar

■abriüllar

Part. sil.: a_bri_ü_llar

[de abriülls]

m Obriüllar.

->abriülls

■abriülls

Part. sil.: a_bri_ülls

[del ll. aperi oculos ‘obre els ulls’ (advertiment, de primer, al qui segava en terreny cobert d’abriülls perquè se’n guardés i després nom de la planta); 1a FONT: s. XV]

m BOT Obriülls.

->abrivada

■abrivada

[de abrivar]

f Embranzida impetuosa, furient.

->abrivadament

■abrivadament

[de abrivat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Amb embranzida impetuosa, impetuosament, intrèpidament.

->abrivament

■abrivament

[de abrivar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 Impetuositat.

2 Intrepidesa.

->abrivar

■abrivar

[de briu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Llançar impetuosament (una persona o un animal) contra algú o alguna cosa. Han abrivat els gossos als forasters.

2 tr Fer agafar abrivada. Abrivar els cavalls.

3 tr fig Enardir.

4 pron Lliurar-se, llançar-se amb impetuositat, amb ardor, a fer alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrivar

GERUNDI: abrivant

PARTICIPI: abrivat, abrivada, abrivats, abrivades

INDICATIU PRESENT: abrivo, abrives, abriva, abrivem, abriveu, abriven

INDICATIU IMPERFET: abrivava, abrivaves, abrivava, abrivàvem, abrivàveu, abrivaven

INDICATIU PASSAT: abriví, abrivares, abrivà, abrivàrem, abrivàreu, abrivaren

INDICATIU FUTUR: abrivaré, abrivaràs, abrivarà, abrivarem, abrivareu, abrivaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrivaria, abrivaries, abrivaria, abrivaríem, abrivaríeu, abrivarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrivi, abrivis, abrivi, abrivem, abriveu, abrivin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrivés, abrivessis, abrivés, abrivéssim, abrivéssiu, abrivessin

IMPERATIU: abriva, abrivi, abrivem, abriveu, abrivin

->abrivat

■abrivat -ada

[de abrivar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj 1 Impetuós, intrèpid.

2 pujar abrivat Pujar ufanós, esponerós.

->abró

■abró

[variant de auró, d’existència incerta]

m BOT Bolet comestible, del grup dels mollerics (Boletus aurantiacus ssp duriusculus), de barret roig i peu gruixut, cobert d’esquames, que creix sota els trèmols.

->abrogable

■abrogable

Part. sil.: ab_ro_ga_ble

[de abrogar]

adj Que pot ésser abrogat.

->abrogació

■abrogació

Part. sil.: ab_ro_ga_ci_ó

[del ll. abrogatio, -ōnis, íd.]

f Acció d’abrogar.

->abrogar

■abrogar

Part. sil.: ab_ro_gar

[del ll. abrogare, íd., der. de rogare ‘demanar’; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr Abolir o revocar (una llei, un decret, un reglament).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrogar

GERUNDI: abrogant

PARTICIPI: abrogat, abrogada, abrogats, abrogades

INDICATIU PRESENT: abrogo, abrogues, abroga, abroguem, abrogueu, abroguen

INDICATIU IMPERFET: abrogava, abrogaves, abrogava, abrogàvem, abrogàveu, abrogaven

INDICATIU PASSAT: abroguí, abrogares, abrogà, abrogàrem, abrogàreu, abrogaren

INDICATIU FUTUR: abrogaré, abrogaràs, abrogarà, abrogarem, abrogareu, abrogaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrogaria, abrogaries, abrogaria, abrogaríem, abrogaríeu, abrogarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrogui, abroguis, abrogui, abroguem, abrogueu, abroguin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrogués, abroguessis, abrogués, abroguéssim, abroguéssiu, abroguessin

IMPERATIU: abroga, abrogui, abroguem, abrogueu, abroguin

->abrogatiu

■abrogatiu -iva

Part. sil.: ab_ro_ga_tiu

[de abrogar]

adj Que abroga.

->abromar-se

■abromar-se

[de broma³]

v pron MAR Cobrir-se de broma l’obra viva d’un vaixell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abromar

GERUNDI: abromant

PARTICIPI: abromat, abromada, abromats, abromades

INDICATIU PRESENT: abromo, abromes, abroma, abromem, abromeu, abromen

INDICATIU IMPERFET: abromava, abromaves, abromava, abromàvem, abromàveu, abromaven

INDICATIU PASSAT: abromí, abromares, abromà, abromàrem, abromàreu, abromaren

INDICATIU FUTUR: abromaré, abromaràs, abromarà, abromarem, abromareu, abromaran

INDICATIU CONDICIONAL: abromaria, abromaries, abromaria, abromaríem, abromaríeu, abromarien

SUBJUNTIU PRESENT: abromi, abromis, abromi, abromem, abromeu, abromin

SUBJUNTIU IMPERFET: abromés, abromessis, abromés, abroméssim, abroméssiu, abromessin

IMPERATIU: abroma, abromi, abromem, abromeu, abromin

->abroquerar

■abroquerar

[de broquer]

v 1 tr Cobrir amb el broquer.

2 pron Adargar-se, escudar-se.

3 tr MAR 1 Tirar cap a sotavent els punys d’escota dels flocs.

2 Tirar cap a popa els penols de sobrevent de les vergues.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abroquerar

GERUNDI: abroquerant

PARTICIPI: abroquerat, abroquerada, abroquerats, abroquerades

INDICATIU PRESENT: abroquero, abroqueres, abroquera, abroquerem, abroquereu, abroqueren

INDICATIU IMPERFET: abroquerava, abroqueraves, abroquerava, abroqueràvem, abroqueràveu, abroqueraven

INDICATIU PASSAT: abroquerí, abroquerares, abroquerà, abroqueràrem, abroqueràreu, abroqueraren

INDICATIU FUTUR: abroqueraré, abroqueraràs, abroquerarà, abroquerarem, abroquerareu, abroqueraran

INDICATIU CONDICIONAL: abroqueraria, abroqueraries, abroqueraria, abroqueraríem, abroqueraríeu, abroquerarien

SUBJUNTIU PRESENT: abroqueri, abroqueris, abroqueri, abroquerem, abroquereu, abroquerin

SUBJUNTIU IMPERFET: abroquerés, abroqueressis, abroquerés, abroqueréssim, abroqueréssiu, abroqueressin

IMPERATIU: abroquera, abroqueri, abroquerem, abroquereu, abroquerin

->abròtan

■abròtan

[del ll. abrotănum, íd.]

m BOT Broida.

->abrucès

abrucès -esa

1 adj i m i f Dels Abruços (regió d’Itàlia) o de l’abrucès (dialecte).

2 m LING Dialecte italià del grup centremeridional.

->abrupció

■abrupció

Part. sil.: a_brup_ci_ó

[del ll. abruptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Ruptura, separació violenta.

2 RET Figura consistent en la supressió violenta de transició entre dues o més idees per tal d’imprimir més vivesa al diàleg.

3 TRAUM Fractura transversal d’un os.

->abruptament

■abruptament

[de abrupte]

adv D’una manera abrupta.

->abrupte

■abrupte -a

[del ll. abruptus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Espadat, molt rost.

2 fig Que presenta transicions sobtoses o brusques. Llenguatge abrupte.

->abruptesa

■abruptesa

[de abrupte]

f Qualitat d’abrupte.

->abruptinervi

abruptinervi -èrvia

[de abrupte i -nervi]

adj BOT Dit d’una fulla, d’un sèpal, etc., quan els nervis acaben bruscament.

->abrusador

■abrusador -a

[de abrusar; 1a FONT: s. XIX]

adj Que abrusa.

->abrusament

■abrusament

[de abrusar]

m Acció d’abrusar o d’abrusar-se.

->abrusar

■abrusar

[der. de brasa, amb probable contaminació, pel que fa a la u, de *brūstŭlare, modificació, al seu torn, del ll. ūstulare i būrere ‘cremar’, extrets del ll. cl. ūrĕre; 1a FONT: c. 1640]

v 1 tr Sotmetre a l’acció del foc. Tot el bosc ha quedat abrusat.

2 tr Cremar l’ardor del sol (les plantes), especialment després d’una glaçada.

3 tr Fer el sol, l’ambient excessivament calent, etc., una sensació de cremor.

4 pron 1 Tenir sensació de cremor.

2 fig Abrusar-se d’amor.

3 Cremar-se les plantes per l’ardor del sol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrusar

GERUNDI: abrusant

PARTICIPI: abrusat, abrusada, abrusats, abrusades

INDICATIU PRESENT: abruso, abruses, abrusa, abrusem, abruseu, abrusen

INDICATIU IMPERFET: abrusava, abrusaves, abrusava, abrusàvem, abrusàveu, abrusaven

INDICATIU PASSAT: abrusí, abrusares, abrusà, abrusàrem, abrusàreu, abrusaren

INDICATIU FUTUR: abrusaré, abrusaràs, abrusarà, abrusarem, abrusareu, abrusaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrusaria, abrusaries, abrusaria, abrusaríem, abrusaríeu, abrusarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrusi, abrusis, abrusi, abrusem, abruseu, abrusin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrusés, abrusessis, abrusés, abruséssim, abruséssiu, abrusessin

IMPERATIU: abrusa, abrusi, abrusem, abruseu, abrusin

->abs-

abs-

Prefix, del llatí abs, que significa ‘allunyament’, ‘separació’. Ex.: absència.

->abscés

■abscés

[del ll. abscessus, -us ‘allunyament’; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -essos] m 1 FITOPAT Acumulació d’una secreció anòmala en els troncs o les branques dels arbres.

2 PAT Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.

->abscindir

■abscindir

[del ll. abscindĕre ‘tallar, separar’]

v tr HERÀLD Disminuir de longitud (les peces d’un escut).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abscindir

GERUNDI: abscindint

PARTICIPI: abscindit, abscindida, abscindits, abscindides

INDICATIU PRESENT: abscindeixo, abscindeixes, abscindeix, abscindim, abscindiu, abscindeixen

INDICATIU IMPERFET: abscindia, abscindies, abscindia, abscindíem, abscindíeu, abscindien

INDICATIU PASSAT: abscindí, abscindires, abscindí, abscindírem, abscindíreu, abscindiren

INDICATIU FUTUR: abscindiré, abscindiràs, abscindirà, abscindirem, abscindireu, abscindiran

INDICATIU CONDICIONAL: abscindiria, abscindiries, abscindiria, abscindiríem, abscindiríeu, abscindirien

SUBJUNTIU PRESENT: abscindeixi, abscindeixis, abscindeixi, abscindim, abscindiu, abscindeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abscindís, abscindissis, abscindís, abscindíssim, abscindíssiu, abscindissin

IMPERATIU: abscindeix, abscindeixi, abscindim, abscindiu, abscindeixin

->abscís

■abscís -issa

[del ll. abscissus, -a, -um ‘tallat, separat’]

adj HERÀLD Dit de les peces escurçades de manera que no toquin les vores de l’escut.

->abscísic

abscísic, àcid

[de abscisió]

BIOQ i FISIOL VEG Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement.

->abscisió

■abscisió

[del ll. abscisio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de separar tallant.

2 BOT 1 Separació, en desfer-se la unió entre dues cèl·lules o dos òrgans, tals com l’espora i el seu esporòfor.

2 Ruptura basal del peduncle de les fulles o els fruits que comporta, per tant, la seva caiguda.

3 RET Reticència.

->abscissa

■abscissa

[del ll. abscissa (linea) ‘(línia) tallada’]

f GEOM 1 Fent referència a un punt sobre una recta, distància mesurada amb la unitat adoptada des d’un punt fixat per endavant, anomenat origen, fins al punt considerat.

2 Fent referència a un punt del pla, primera de les dues coordenades del punt.

->absència

■absència

Part. sil.: ab_sèn_ci_a

[del ll. absentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 El fet d’ésser, de trobar-se, absent. Notar la seva absència.

2 fig Absència d’esperit.

2 Mancança, privació. Absència de tacte.

3 Temps durant el qual hom és absent. Durant l’absència del president, el substituí el secretari.

4 Manca d’assistència. Fer moltes absències al treball.

5 1 DR CIV Condició de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.

2 DR CAN En dret processal canònic, rebel·lia.

6 PSIC 1 Pèrdua momentània de la memòria o del coneixement.

2 pl Breus interrupcions de l’acció i de la consciència acompanyades d’una expressió estranya de la mirada, pròpies de l’epilèpsia menor.

7 en absència de loc prep A manca de.

->absent

■absent

[del ll. absens, -ntis, íd., participi pres. de abesse ‘estar a distància’, der. de esse; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 No present en un lloc. Absent de la pàtria.

2 Separat, allunyat, d’algú. Absent de mi, de tu.

3 fig Distret, inatent al que passa.

4 DR CIV Dit de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.

->absenta

■absenta

[del fr. absinthe, íd.]

f ENOL Licor que hom obté macerant les fulles del donzell (Artemisia absinthium) amb anís i determinades herbes i destil·lant la barreja.

->absentar

■absentar

[del ll. absentare, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Llevar de la presència, separar, allunyar. Absentar un infant de l’escola.

2 pron Absentar-se d’un lloc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: absentar

GERUNDI: absentant

PARTICIPI: absentat, absentada, absentats, absentades

INDICATIU PRESENT: absento, absentes, absenta, absentem, absenteu, absenten

INDICATIU IMPERFET: absentava, absentaves, absentava, absentàvem, absentàveu, absentaven

INDICATIU PASSAT: absentí, absentares, absentà, absentàrem, absentàreu, absentaren

INDICATIU FUTUR: absentaré, absentaràs, absentarà, absentarem, absentareu, absentaran

INDICATIU CONDICIONAL: absentaria, absentaries, absentaria, absentaríem, absentaríeu, absentarien

SUBJUNTIU PRESENT: absenti, absentis, absenti, absentem, absenteu, absentin

SUBJUNTIU IMPERFET: absentés, absentessis, absentés, absentéssim, absentéssiu, absentessin

IMPERATIU: absenta, absenti, absentem, absenteu, absentin

->absentisme

■absentisme

[de l’angl. absenteeism, aplicat als latifundistes anglesos i irlandesos absents de llurs terres; 1a FONT: s. XIX]

m 1 1 ECON Fet de viure el propietari fora de la localitat on són situats els seus béns, tot deixant-ne la gestió a un tercer i percebent-ne ingressos en concepte de parceria o d’arrendament.

2 p ext Fet d’ésser algú habitualment absent del lloc on hauria d’ésser.

2 absentisme laboral ECON i SOCIOL Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals.

->absentista

■absentista

1 adj Relatiu o pertanyent a l’absentisme.

2 m i f Que practica l’absentisme.

->àbsida

■àbsida

Hom.: àpside

[del fr. abside, i aquest, del b. ll. absida, íd.]

f Absis.

->absidal

■absidal

[de àbsida]

adj Relatiu o pertanyent a l’absis. Capelles absidals.

->absídia

absídia

Part. sil.: ab_sí_di_a

[del ll. cient. absidia, del ll. cl. absis, -ĭdis ‘absis’]

f BOT Gènere de fongs de l’ordre de les mucorals (Absidia sp), presents als aliments en descomposició, que poden arribar a ésser tòxics per a l’home i els animals.

->absidiola

■absidiola

Part. sil.: ab_si_di_o_la

[de absis]

f Absis petit o secundari.

->absinti

absinti

[del ll. absinthium, i aquest, del gr. apsínthion, íd.]

m BOT Donzell.

->absintina

■absintina

[de absinti, variant de absenta i -ina]

f QUÍM Principi actiu amarg extret de les fulles del donzell, de fórmula C₃₀H₄₀O₈.

->absintisme

absintisme

[de absinti]

m PAT Intoxicació produïda per begudes derivades del donzell, com l’absenta.

->absis

■absis

[del ll. absis, -īdis, i aquest del gr. apsís, apsídos ‘volta, cúpula’; 1a FONT: c. 1878]

m 1 ARQUIT Part d’una església que s’obre normalment al fons de la nau central, on sol haver-hi el presbiteri i l’altar.

2 absis lobulat ARQUIT Absis voltat de diverses absidioles, generalment en nombre senar.

3 EXCURS En les tendes de campanya, part oposada a l’entrada.

->absoldre

■absoldre

[del ll. absolvĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v* tr 1 Eximir d’una pena, d’un deure, d’una obligació, d’una responsabilitat. No m’ho puc creure: volen absoldre aquell criminal.

2 esp Remetre els pecats. El capellà el va absoldre. Fou absolt de tots els pecats i faltes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: absoldre

GERUNDI: absolent

PARTICIPI: absolt, absolta, absolts, absoltes

INDICATIU PRESENT: absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen

INDICATIU IMPERFET: absolia, absolies, absolia, absolíem, absolíeu, absolien

INDICATIU PASSAT: absolguí, absolgueres, absolgué, absolguérem, absolguéreu, absolgueren

INDICATIU FUTUR: absoldré, absoldràs, absoldrà, absoldrem, absoldreu, absoldran

INDICATIU CONDICIONAL: absoldria, absoldries, absoldria, absoldríem, absoldríeu, absoldrien

SUBJUNTIU PRESENT: absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: absolgués, absolguessis, absolgués, absolguéssim, absolguéssiu, absolguessin

IMPERATIU: absol, absolgui, absolguem, absoleu, absolguin

->absolta

■absolta

[de absoldre]

[generalment en pl] f LITÚRG Conjunt de responsori, versets i oracions que hom canta o diu per als difunts després de la missa de funeral.

->absolució

■absolució

Part. sil.: ab_so_lu_ci_ó

[del ll. absolutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció d’absoldre.

2 CRIST 1 Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral.

2 absolució general En l’Església Catòlica, absolució donada després d’una confessió genèrica o després d’un acte penitencial fet en comunitat.

3 DR PROC 1 Acabament d’un procés amb un pronunciament que eximeix de tota condemna el demandat o acusat.

2 Resolució judicial per la qual hom decideix la no-actuació de la pretensió punitiva.

3 absolució de la demanda Fet de dictar el jutge o tribunal, en un plet civil, sentència denegatòria de totes les peticions fetes per l’actor en el seu escrit inicial o demanda.

4 absolució de posicions Declaració davant el jutge i sota jurament a la qual és obligat tot litigant sobre les preguntes (posicions) formulades per un altre litigant.

->absolut

■absolut -a

[del ll. absolūtus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que no comporta cap restricció, cap limitació o cap condició.

2 Que exclou tota relació.

3 Que no tolera cap oposició.

4 CRIST Concepte aplicable només a Déu.

5 FILOS 1 Independent o incondicionat, que porta en si la pròpia raó d’ésser. Déu és l’ésser absolut.

2 La cosa en si, l’ésser tal com existeix en ell mateix, independentment del coneixement que hom en pugui tenir.

6 LING Dit de la forma, l’ús o la significació autosuficient o no relacionada amb una altra.

7 QUÍM Dit d’una substància quan és pura, sense mescla. Alcohol absolut.

8 adjectiu absolut GRAM Adjectiu que no admet graus de comparació.

9 construcció absoluta GRAM Construcció que no depèn de cap altre element de l’oració.

10 en absolut loc adv 1 D’una manera absoluta, terminant. Li ha prohibit en absolut de tornar-hi.

2 [en frases negatives i interrogatives] De cap manera, gens ni mica. Et fa res que vingui? —En absolut.

11 estat absolut ASTR Diferència entre l’hora civil al meridià de Greenwich i l’hora del cronòmetre.

12 forma absoluta FON Forma fonètica considerada aïlladament del context, sense sofrir les modificacions que experimenta normalment en el curs de la cadena fònica.

13 posició absoluta FON Posició d’un so immediatament abans o després d’una pausa llarga.

->absolutament

■absolutament

[de absolut; 1a FONT: 1575, DPou.]

adv 1 D’una manera absoluta.

2 verb emprat absolutament GRAM Verb emprat sense els complements habituals. Ex.: Escriu molt. Només menja tres cops al dia.

->absolutesa

■absolutesa

[de absolut]

f absolutisme 1.

->absolutisme

■absolutisme

[de absolut; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Qualitat d’absolut. L’absolutisme de les seves opinions.

2 POLÍT 1 Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.

2 Corrent doctrinal que propugna, defensa i justifica el sistema polític absolutista.

->absolutista

■absolutista

[de absolut; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’absolutisme.

2 m i f Partidari de l’absolutisme.

->absolutitzar

■absolutitzar

v tr Donar (a una cosa) un valor absolut, no relatiu. És una persona que absolutitza el valor material de les coses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: absolutitzar

GERUNDI: absolutitzant

PARTICIPI: absolutitzat, absolutitzada, absolutitzats, absolutitzades

INDICATIU PRESENT: absolutitzo, absolutitzes, absolutitza, absolutitzem, absolutitzeu, absolutitzen

INDICATIU IMPERFET: absolutitzava, absolutitzaves, absolutitzava, absolutitzàvem, absolutitzàveu, absolutitzaven

INDICATIU PASSAT: absolutitzí, absolutitzares, absolutitzà, absolutitzàrem, absolutitzàreu, absolutitzaren

INDICATIU FUTUR: absolutitzaré, absolutitzaràs, absolutitzarà, absolutitzarem, absolutitzareu, absolutitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: absolutitzaria, absolutitzaries, absolutitzaria, absolutitzaríem, absolutitzaríeu, absolutitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: absolutitzi, absolutitzis, absolutitzi, absolutitzem, absolutitzeu, absolutitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: absolutitzés, absolutitzessis, absolutitzés, absolutitzéssim, absolutitzéssiu, absolutitzessin

IMPERATIU: absolutitza, absolutitzi, absolutitzem, absolutitzeu, absolutitzin

->absolutiu

■absolutiu

Part. sil.: ab_so_lu_tiu

m LING Cas de la declinació que, en certes llengües, com el basc, caracteritza l’objecte d’un verb transitiu i el subjecte d’un verb intransitiu, per oposició al subjecte d’un verb transitiu.

->absolutori

■absolutori -òria

[del ll. absolutorius, -a, -um, íd.]

adj Que absol.

->absolviment

absolviment

[de absoldre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m HIST DR Dispensa de les obligacions derivades del vassallatge.

->absorbància

■absorbància

Part. sil.: ab_sor_bàn_ci_a

[de l’angl. absorbance, íd.]

f ÒPT [símb: A] Valor de l’absorció que es produeix quan la llum (o, més generalment, l’energia radiant) travessa una substància.

->absorbefaent

■absorbefaent

Part. sil.: ab_sor_be_fa_ent

[de absorbir i faent]

adj Que promou l’absorció.

->absorbència

■absorbència

Part. sil.: ab_sor_bèn_ci_a

[de absorbent]

f TÈXT Capacitat d’una matèria tèxtil en forma de floca, de filat o de teixit per a absorbir una matèria de tractament, tal com un tint.

->absorbent

■absorbent

[del ll. absorbens, -ntis, participi pres. del ll. absorbēre ‘absorbir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Que absorbeix.

2 poder absorbent Capacitat d’absorció.

2 m 1 Substància capaç d’absorbir.

2 FARM Medicament o substància que absorbeix productes nocius.

3 FÍS ATÒM Substància capaç d’aturar o d’alentir partícules elementals en moviment.

4 FÍS ATÒM Substància capaç de capturar neutrons sense generar-ne d’altres.

->absorbibilitat

■absorbibilitat

[de absorbible]

f Qualitat d’absorbible. L’absorbibilitat d’un gas per la potassa.

->absorbible

■absorbible

[de absorbir]

adj Que pot ésser absorbit.

->absorbidor

■absorbidor -a

[de absorbir]

1 adj 1 Dit dels dispositius adequats per a absorbir.

2 ENG QUÍM Dit de les instal·lacions i els aparells adequats per a absorbir un gas en un líquid. Torre absorbidora.

2 m 1 Aparell absorbidor.

2 REFRIG Dispositiu d’una instal·lació frigorífica d’absorció.

3 absorbidor d’ones ELECT Dispositiu que protegeix les línies elèctriques contra les supertensions.

->absorbiment

■absorbiment

[de absorbir]

m 1 Estat del qui és absort.

2 Absorció.

->absorbir

■absorbir

[del ll. absorbēre, íd.]

v tr 1 Fer penetrar dins seu i retenir-ho. Absorbir els teixits orgànics un verí, un medicament.

2 fig Fer desaparèixer, consumir enterament (una cosa) com engolint-la. El joc ha absorbit la seva fortuna.

3 Emparar-se (d’algú) ocupant-lo enterament. La feina l’absorbeix.

4 FÍS ATÒM Atenuar la intensitat d’un feix de partícules o de radiacions en travessar certes substàncies.

5 MEC Consumir energia un sistema.

6 MEC Suportar un esforç un sistema mecànic sense que hi aparegui deformació permanent.

7 QUÍM FÍS Efectuar una absorció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: absorbir

GERUNDI: absorbint

PARTICIPI: absorbit, absorbida, absorbits, absorbides

INDICATIU PRESENT: absorbeixo, absorbeixes, absorbeix, absorbim, absorbiu, absorbeixen

INDICATIU IMPERFET: absorbia, absorbies, absorbia, absorbíem, absorbíeu, absorbien

INDICATIU PASSAT: absorbí, absorbires, absorbí, absorbírem, absorbíreu, absorbiren

INDICATIU FUTUR: absorbiré, absorbiràs, absorbirà, absorbirem, absorbireu, absorbiran

INDICATIU CONDICIONAL: absorbiria, absorbiries, absorbiria, absorbiríem, absorbiríeu, absorbirien

SUBJUNTIU PRESENT: absorbeixi, absorbeixis, absorbeixi, absorbim, absorbiu, absorbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: absorbís, absorbissis, absorbís, absorbíssim, absorbíssiu, absorbissin

IMPERATIU: absorbeix, absorbeixi, absorbim, absorbiu, absorbeixin

->absorció

■absorció

Part. sil.: ab_sor_ci_ó

Cp. adsorció

[del ll. td. absorptio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’absorbir.

2 ECON Fusió d’empreses en la qual la dominant fa desaparèixer la personalitat jurídica independent de les altres, tot englobant-les dins l’estructura pròpia.

3 FISIOL ANIM Funció pròpia dels organismes vius que consisteix en la penetració en el medi intern, intracel·lular o extracel·lular, de substàncies provinents del medi extern. Absorció cutània. Absorció digestiva.

4 FISIOL VEG Incorporació, a través dels pèls absorbents, d’aigua amb sals minerals dissoltes.

5 FON Fenomen fonètic pel qual un fonema resta suprimit en incorporar-se en qualsevol dels altres que l’envolten.

6 MEC Transferència d’energia entre dos sistemes mecànics oscil·latoris.

7 MED Propietat que tenen determinats medicaments i alguns teixits de permetre la penetració a llur interior de substàncies exteriors, dissoltes o aeriformes, i de retenir-les-hi.

8 QUÍM FÍS Penetració d’una substància en el si d’una altra al nivell molecular, amb formació d’una solució, d’un complex d’inclusió o d’una veritable combinació química.

9 absorció acústica ACÚST Pèrdua d’energia de les ones sonores quan travessen un medi o es dispersen en incidir damunt la superfície de separació de dos medis.

10 absorció de calor TERMO Intercanvi de calor i de treball entre dos sistemes, especialment en termodinàmica.

11 absorció de les radiacions FÍS ATÒM Pèrdua d’intensitat d’un feix de radiacions en travessar un medi absorbent.

12 absorció dielèctrica ELECT Fenomen segons el qual determinats dielèctrics conserven una certa càrrega elèctrica residual després d’haver estat descarregats.

13 absorció iònica RADIOTÈC Pèrdua d’energia experimentada per les ones hertzianes a causa del xoc amb els ions de l’atmosfera.

14 absorció per ressonància FÍS Absorció màxima que es produeix quan l’energia de la radiació incident dóna lloc a un màxim d’interaccions amb la matèria.

15 absorció selectiva FÍS Absorció que una substància exerceix sobre determinades radiacions.

16 agent d’absorció QUÍM IND Substància absorbent de les radiacions ultraviolades que hom afegeix a un producte.

17 capacitat d’absorció PAPER Expressió de l’aptitud d’un paper a absorbir líquids en un temps donat.

18 coeficient d’absorció FÍS ATÒM Magnitud característica de cada medi absorbidor per a cada freqüència (o energia) de la radiació que hi incideix.

19 mètode de l’absorció ECON Mètode d’anàlisi de la balança de pagaments segons el qual aquesta és la diferència entre els ingressos totals dels residents d’un país i llurs pagaments o despeses globals, exclosa l’autoritat monetària.

20 ratlla d’absorció ÒPT Ratlla fosca d’un espectre d’absorció.

->absorciòmetre

■absorciòmetre

Part. sil.: ab_sor_ci_ò_me_tre

[de absorció i -metre]

m 1 QUÍM ANAL Aparell que serveix per a efectuar anàlisis per absorciometria dins una banda espectral.

2 QUÍM FÍS Aparell per a mesurar la solubilitat dels gasos.

->absorciometria

■absorciometria

Part. sil.: ab_sor_ci_o_me_tri_a

[de absorció i -metria]

f QUÍM ANAL Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per part de la matèria.

->absorciomètric

absorciomètric -a

Part. sil.: ab_sor_ci_o_mè_tric

[de absorciometria]

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a l’absorciometria.

->absort

■absort -a

[del ll. absorptus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Amb l’ànim suspès davant una cosa extraordinària.

2 Abstret profundament.

->absortiu

■absortiu -iva

Part. sil.: ab_sor_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. absorptus, -a, -um, participi de absorbēre ‘absorbir’]

adj Que té poder o capacitat d’absorbir.

->absortivitat

■absortivitat

[de absortiu]

f ÒPT 1 Absorbància específica.

2 absortivitat molar Absortivitat quan la concentració és expressada en mols per litre.

->abstemi

■abstemi -èmia

[del ll. abstemius, íd., der. de la mateixa arrel que temētum ‘vi’ i temulentus ‘embriac’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f Dit de la persona que s’absté de beure vi i altres begudes alcohòliques; aiguader.

->abstenció

■abstenció

Part. sil.: abs_ten_ci_ó

[del ll. td. abstentio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’abstenir-se.

2 Acte d’abstenir-se d’exercir un dret, especialment el dret de vot.

3 DR CONST 1 Acció de no prendre part en una votació;

2 l’efecte.

4 DR PROC i DR MERC Separació espontània d’un funcionari del coneixement d’unes actuacions pel fet d’estimar que concorren en ell motius de recusació legalment establerts.

5 benefici d’abstenció DR ROM Facultat concedida als hereus d’abstenir-se d’acceptar l’heretatge.

->abstencionisme

■abstencionisme

Part. sil.: abs_ten_ci_o_nis_me

[de abstenció]

m Actitud d’abstenció sistemàtica d’intervenir en una qüestió, especialment en una elecció.

->abstencionista

■abstencionista

Part. sil.: abs_ten_ci_o_nis_ta

[de abstenció]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’abstencionisme.

2 m i f Partidari de l’abstencionisme.

->absteniment

■absteniment

[de abstenir-se]

m Acció d’abstenir-se, abstenció.

->abstenir-se

■abstenir-se

[del ll. abstĭnēre, íd.]

v pron 1 1 Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se d’opinar.

2 abs En cas de dubte, m’abstindré.

2 Privar-se d’alguna cosa, especialment de menjar o beure. Abstenir-se del cafè.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abstenir

GERUNDI: abstenint

PARTICIPI: abstingut, abstinguda, abstinguts, abstingudes

INDICATIU PRESENT: abstinc, abstens, absté, abstenim, absteniu, abstenen

INDICATIU IMPERFET: abstenia, abstenies, abstenia, absteníem, absteníeu, abstenien

INDICATIU PASSAT: abstinguí, abstingueres, abstingué, abstinguérem, abstinguéreu, abstingueren

INDICATIU FUTUR: abstindré, abstindràs, abstindrà, abstindrem, abstindreu, abstindran

INDICATIU CONDICIONAL: abstindria, abstindries, abstindria, abstindríem, abstindríeu, abstindrien

SUBJUNTIU PRESENT: abstingui, abstinguis, abstingui, abstinguem, abstingueu, abstinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: abstingués, abstinguessis, abstingués, abstinguéssim, abstinguéssiu, abstinguessin

IMPERATIU: abstén, abstingui, abstinguem, absteniu, abstinguin

IMPERATIU (alternatiu): abstingues, abstingui, abstinguem, abstingueu, abstinguin

->abstergent

■abstergent

[del ll. abstergens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que serveix per a abstergir.

2 m FARM Substància que serveix per a netejar de matèries viscoses, purulentes, llefiscoses, etc., les superfícies orgàniques.

->abstergir

■abstergir

[del ll. abstergēre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr MED Netejar, purificar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abstergir

GERUNDI: abstergint

PARTICIPI: abstergit, abstergida, abstergits, abstergides

INDICATIU PRESENT: abstergeixo, abstergeixes, abstergeix, abstergim, abstergiu, abstergeixen

INDICATIU IMPERFET: abstergia, abstergies, abstergia, abstergíem, abstergíeu, abstergien

INDICATIU PASSAT: abstergí, abstergires, abstergí, abstergírem, abstergíreu, abstergiren

INDICATIU FUTUR: abstergiré, abstergiràs, abstergirà, abstergirem, abstergireu, abstergiran

INDICATIU CONDICIONAL: abstergiria, abstergiries, abstergiria, abstergiríem, abstergiríeu, abstergirien

SUBJUNTIU PRESENT: abstergeixi, abstergeixis, abstergeixi, abstergim, abstergiu, abstergeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abstergís, abstergissis, abstergís, abstergíssim, abstergíssiu, abstergissin

IMPERATIU: abstergeix, abstergeixi, abstergim, abstergiu, abstergeixin

->abstersió

■abstersió

Part. sil.: abs_ter_si_ó

[del ll. abstersio, -ōnis, íd.]

f MED Acció d’abstergir.

->abstersiu

■abstersiu -iva

Part. sil.: abs_ter_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. abstersus, -a, -um, participi del ll. abstergēre ‘abstergir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj MED Que té poder d’abstergir.

2 m FARM Abstergent.

->abstersivitat

■abstersivitat

[de abstersiu]

f MED Poder d’abstergir.

->abstindre’s

abstindre’s

[variant de abstenir-se]

v pron Abstenir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abstindre

GERUNDI: abstenint

PARTICIPI: abstingut, abstinguda, abstinguts, abstingudes

INDICATIU PRESENT: abstinc, abstens, absté, abstenim, absteniu, abstenen

INDICATIU IMPERFET: abstenia, abstenies, abstenia, absteníem, absteníeu, abstenien

INDICATIU PASSAT: abstinguí, abstingueres, abstingué, abstinguérem, abstinguéreu, abstingueren

INDICATIU FUTUR: abstindré, abstindràs, abstindrà, abstindrem, abstindreu, abstindran

INDICATIU CONDICIONAL: abstindria, abstindries, abstindria, abstindríem, abstindríeu, abstindrien

SUBJUNTIU PRESENT: abstingui, abstinguis, abstingui, abstinguem, abstingueu, abstinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: abstingués, abstinguessis, abstingués, abstinguéssim, abstinguéssiu, abstinguessin

IMPERATIU: abstén, abstingui, abstinguem, absteniu, abstinguin

IMPERATIU (alternatiu): abstingues, abstingui, abstinguem, abstingueu, abstinguin

->abstinència

■abstinència

Part. sil.: abs_ti_nèn_ci_a

[del ll. abstinentia, íd.]

f 1 Qualitat d’abstinent.

2 Virtut que consisteix a abstenir-se dels gaudis materials.

3 1 RELIG Privació d’un plaer o d’un menjar en compliment d’un precepte religiós o d’un vot especial.

2 esp DR CAN Precepte de l’Església Catòlica referent a l’abstenció de menjar carn o derivats de carn determinats dies de l’any. Dia d’abstinència.

4 síndrome d’abstinència PAT Conjunt de símptomes que apareixen en interrompre l’administració d’una determinada substància, a la qual, per un ús repetitiu, una persona havia desenvolupat addicció o toxicomania.

->abstinent

■abstinent

[del ll. abstinens, -tis, íd.]

1 adj Que s’absté dels gaudiments materials, especialment de certs menjars i certes begudes.

2 adj Que observa les abstinències ordenades per un precepte religiós.

3 m i f HIST ECL Designació que rebien en l’Església primitiva els homes i les dones que s’abstenien del matrimoni i de qualsevol relació sexual com a mitjà de perfeccionament religiós.

->abstinentment

■abstinentment

[de abstinent]

adv Amb abstinència.

->abstracció

■abstracció

Part. sil.: abs_trac_ci_ó

[del ll. abstractio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció d’abstreure.

2 Acció d’abstreure’s.

3 FILOS 1 Procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament.

2 Resultat d’aquest procés.

->abstractament

■abstractament

[de abstracte]

adv D’una manera abstracta.

->abstracte

■abstracte -a

[del ll. abstractus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que és resultat de l’abstracció. Idees abstractes.

2 Que es complau en les abstraccions. Un predicador abstracte.

3 FILOS Dit de tota noció considerada d’una manera més o menys general i separadament de les representacions en les quals és donada.

4 art abstracte ART Art que no parteix de la representació de la realitat visual ni hi arriba.

5 en abstracte loc adv D’una manera abstracta.

6 film abstracte CIN Film caracteritzat per la successió de formes gràfiques no figuratives, sovint seguint el ritme d’una banda sonora musical.

7 formes abstractes GRAM Formes d’idèntica significació lèxica que són usades en posicions sintàctiques diferents.

8 nom abstracte GRAM Nom que designa un concepte obtingut per abstracció mental. Ex.: voluntat, bellesa, etc.

->abstractesa

■abstractesa

[de abstracte]

f Condició d’abstracte.

->abstractiu

■abstractiu -iva

Part. sil.: abs_trac_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. abstractus, -a, -um, participi de abstrahĕre ‘abstreure’]

adj Que té poder d’abstreure. La facultat abstractiva.

->abstractivament

■abstractivament

[de abstractiu]

adv Amb abstracció.

->abstractivitat

■abstractivitat

[de abstractiu]

f Poder d’abstreure.

->abstraure

■abstraure

Part. sil.: abs_trau_re

[del ll. abstrahĕre, íd.]

v [p p abstret -a] tr i pron Abstreure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abstraure

GERUNDI: abstraient

PARTICIPI: abstret, abstreta, abstrets, abstretes

INDICATIU PRESENT: abstrac, abstraus, abstrau, abstraiem, abstraieu, abstrauen

INDICATIU IMPERFET: abstreia, abstreies, abstreia, abstrèiem, abstrèieu, abstreien

INDICATIU PASSAT: abstraguí, abstragueres, abstragué, abstraguérem, abstraguéreu, abstragueren

INDICATIU FUTUR: abstrauré, abstrauràs, abstraurà, abstraurem, abstraureu, abstrauran

INDICATIU CONDICIONAL: abstrauria, abstrauries, abstrauria, abstrauríem, abstrauríeu, abstraurien

SUBJUNTIU PRESENT: abstragui, abstraguis, abstragui, abstraguem, abstragueu, abstraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: abstragués, abstraguessis, abstragués, abstraguéssim, abstraguéssiu, abstraguessin

IMPERATIU: abstrau, abstragui, abstraguem, abstraieu, abstraguin

->abstret

■abstret -a

[de abstreure]

adj 1 Que sol abstreure’s.

2 Retret del tracte de la gent.

->abstretament

■abstretament

[de abstret]

adv D’una manera abstreta.

->abstreure

■abstreure

Part. sil.: abs_treu_re

[del ll. abstrahĕre, íd.; cat. ant. i dial. abstraure]

[p p abstret -a] v 1 tr Aïllar amb la pensa, considerar separadament (un atribut o una qualitat), considerar (una part) separant-la del tot. Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular.

2 pron Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o cap atenció a res d’exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que hom té en la pensa. Malgrat la gentada, et vas abstreure del tot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abstreure

GERUNDI: abstraient

PARTICIPI: abstret, abstreta, abstrets, abstretes

INDICATIU PRESENT: abstrec, abstreus, abstreu, abstraiem, abstraieu, abstreuen

INDICATIU IMPERFET: abstreia, abstreies, abstreia, abstrèiem, abstrèieu, abstreien

INDICATIU PASSAT: abstraguí, abstragueres, abstragué, abstraguérem, abstraguéreu, abstragueren

INDICATIU FUTUR: abstrauré, abstrauràs, abstraurà, abstraurem, abstraureu, abstrauran

INDICATIU CONDICIONAL: abstrauria, abstrauries, abstrauria, abstrauríem, abstrauríeu, abstraurien

SUBJUNTIU PRESENT: abstregui, abstreguis, abstregui, abstraguem, abstragueu, abstreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: abstragués, abstraguessis, abstragués, abstraguéssim, abstraguéssiu, abstraguessin

IMPERATIU: abstreu, abstregui, abstraguem, abstraieu, abstreguin

->abstrús

■abstrús -usa

[del ll. abstrusus, -a, -um ‘amagat’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj De difícil comprensió, recòndit.

->abstrusament

■abstrusament

[de abstrús]

adv D’una manera abstrusa.

->abstrusitat

■abstrusitat

[de abstrús]

f 1 Qualitat d’abstrús.

2 Allò que és abstrús.

->absurd

■absurd -a

[del ll. absŭrdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj 1 Contrari a la raó, al sentit comú. Tot això em sembla absurd.

2 p ext Sense sentit, sense finalitat. Menar una vida absurda. Una feina absurda.

2 m 1 Cosa absurda. El que dius és un absurd.

2 LÒG Proposició, judici, absurds.

3 demostració per l’absurd LÒG Demostració que prova la veritat posant de manifest la falsedat de la contradictòria.

4 reducció a l’absurd LÒG Raonament que prova la veritat o la falsedat d’una proposició per la veritat o la falsedat d’una conseqüència.

5 reducció a l’absurd LÒG Raonament que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència coneguda com a falsa o contrària a la hipòtesi de partida.

->absurdament

■absurdament

[de absurd]

adv D’una manera absurda.

->absurditat

■absurditat

[del ll. absurdĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat d’absurd.

2 Allò que és absurd.

->abudicre

■abudicre

[de abudikro, íd., d’una llengua africana]

m BOT Varietat camerunesa del sapel·li, de la família de les meliàcies (Entandrophragma cylindricum).

->abuixar

■abuixar

Part. sil.: a_bui_xar

[der. d’una interjecció (b)uix!, encaminada a esverar o incitar la bèstia]

v tr abordar².

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abuixar

GERUNDI: abuixant

PARTICIPI: abuixat, abuixada, abuixats, abuixades

INDICATIU PRESENT: abuixo, abuixes, abuixa, abuixem, abuixeu, abuixen

INDICATIU IMPERFET: abuixava, abuixaves, abuixava, abuixàvem, abuixàveu, abuixaven

INDICATIU PASSAT: abuixí, abuixares, abuixà, abuixàrem, abuixàreu, abuixaren

INDICATIU FUTUR: abuixaré, abuixaràs, abuixarà, abuixarem, abuixareu, abuixaran

INDICATIU CONDICIONAL: abuixaria, abuixaries, abuixaria, abuixaríem, abuixaríeu, abuixarien

SUBJUNTIU PRESENT: abuixi, abuixis, abuixi, abuixem, abuixeu, abuixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abuixés, abuixessis, abuixés, abuixéssim, abuixéssiu, abuixessin

IMPERATIU: abuixa, abuixi, abuixem, abuixeu, abuixin

->abúlia

■abúlia

Part. sil.: a_bú_li_a

[del gr. aboulía ‘sense voluntat’; 1a FONT: 1911]

f PSIC Pèrdua o afebliment de la voluntat en moltes afeccions mentals.

->abúlic

■abúlic -a

[de abúlia]

PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent a l’abúlia.

2 adj i m i f 1 Privat de voluntat.

2 Malalt d’abúlia.

->abuna

abuna

[del gueez o etiòpic ant. abuna ‘pare nostre’]

m CRIST Antic títol del cap de l’Església d’Etiòpia.

->abundància

■abundància

Part. sil.: a_bun_dàn_ci_a

[del ll. abundantia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Gran quantitat, quantitat més que suficient, d’una cosa. Abundància de fruita, de vi, de menjar.

2 en abundància loc adj Abundant. Hi ha diners en abundància.

2 1 abs Riquesa, prosperitat, opulència. Any d’abundància. Una casa on regnava l’abundància.

2 nedar (o viure) en l’abundància loc verb Estar dins una gran abundància d’alguna cosa, especialment de riqueses.

3 fig Riquesa d’expressió, de sentiment.

4 ASTROF 1 abundància còsmica Proporció d’àtoms o nuclis d’un element observada en la composició d’un objecte estel·lar o dels raigs còsmics.

2 abundància còsmica relativa Abundància còsmica d’un element respecte a un altre.

5 abundància isotòpica QUÍM FÍS Percentatge en què, en una mescla natural d’isòtops que constitueix un element químic, es troba cadascun d’aquests isòtops.

->abundant

■abundant

[de abundar; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Que és en abundància. Les olives són abundants aquest any.

2 Que té en abundància. Una contrada abundant en blat.

3 abs Un predicador abundant.

->abundantment

■abundantment

[de abundant; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv D’una manera abundant.

->abundar

■abundar

[del ll. abundare, íd., der. de unda ‘ona’; 1a FONT: s. XIII]

v intr 1 Ésser en abundància. Al camp abunden els insectes.

2 Tenir en abundància. El camp abunda d’insectes, en insectes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abundar

GERUNDI: abundant

PARTICIPI: abundat, abundada, abundats, abundades

INDICATIU PRESENT: abundo, abundes, abunda, abundem, abundeu, abunden

INDICATIU IMPERFET: abundava, abundaves, abundava, abundàvem, abundàveu, abundaven

INDICATIU PASSAT: abundí, abundares, abundà, abundàrem, abundàreu, abundaren

INDICATIU FUTUR: abundaré, abundaràs, abundarà, abundarem, abundareu, abundaran

INDICATIU CONDICIONAL: abundaria, abundaries, abundaria, abundaríem, abundaríeu, abundarien

SUBJUNTIU PRESENT: abundi, abundis, abundi, abundem, abundeu, abundin

SUBJUNTIU IMPERFET: abundés, abundessis, abundés, abundéssim, abundéssiu, abundessin

IMPERATIU: abunda, abundi, abundem, abundeu, abundin

->abundor

■abundor

[de abundar; 1a FONT: 1888, DLab.]

f Abundància.

->abundós

■abundós -osa

[de abundar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Abundant.

->abundosament

■abundosament

[de abundós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera abundosa.

->abunyolat

■abunyolat -ada

[de bunyol]

adj Dit d’una cosa a la qual hom ha donat, en coure-la, la forma i l’esponjositat d’un bunyol.

->abura

■abura

[del ioruba (llengua africana) abura, íd.]

m BOT 1 Arbre de la família de les loganiàcies (Mitragyna stipulosa), de fulles molt llargues i coriàcies, propi de l’Àfrica equatorial i apreciat per la seva fusta.

2 FUST Fusta de l’abura, de color rosa pàl·lid, emprada especialment en enquadernacions, motllures i plaques.

->aburgesament

■aburgesament

[de aburgesar]

m 1 Acció d’aburgesar o d’aburgesar-se;

2 l’efecte.

->aburgesar

■aburgesar

[de burgès]

v 1 tr Fer tornar burgès o semblant a un burgès. El càrrec ha aburgesat el teu germà.

2 pron Tornar-se burgès. Amb aquest sou s’ha aburgesat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aburgesar

GERUNDI: aburgesant

PARTICIPI: aburgesat, aburgesada, aburgesats, aburgesades

INDICATIU PRESENT: aburgeso, aburgeses, aburgesa, aburgesem, aburgeseu, aburgesen

INDICATIU IMPERFET: aburgesava, aburgesaves, aburgesava, aburgesàvem, aburgesàveu, aburgesaven

INDICATIU PASSAT: aburgesí, aburgesares, aburgesà, aburgesàrem, aburgesàreu, aburgesaren

INDICATIU FUTUR: aburgesaré, aburgesaràs, aburgesarà, aburgesarem, aburgesareu, aburgesaran

INDICATIU CONDICIONAL: aburgesaria, aburgesaries, aburgesaria, aburgesaríem, aburgesaríeu, aburgesarien

SUBJUNTIU PRESENT: aburgesi, aburgesis, aburgesi, aburgesem, aburgeseu, aburgesin

SUBJUNTIU IMPERFET: aburgesés, aburgesessis, aburgesés, aburgeséssim, aburgeséssiu, aburgesessin

IMPERATIU: aburgesa, aburgesi, aburgesem, aburgeseu, aburgesin

->aburgesat

aburgesat -ada

[de aburgesar]

adj Que ha pres els costums burgesos.

->abús

■abús

[del ll. abūsus, -ūs, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció d’abusar;

2 l’efecte. Abús de menjar. Cometre abusos.

2 DR Acció d’usar d’una facultat, d’un dret, d’una cosa, etc., més enllà del que és considerat lícit, o amb finalitats diverses de les normals o pròpies.

3 abús contra l’honestedat DR PEN Proposició de realització de l’acte sexual feta pel funcionari públic que té pendent de resolució d’informe o consulta alguna pretensió.

4 abús d’armes DR PEN Delicte que consisteix a agredir amb qualsevol arma una persona, encara que aquesta no en resulti ferida.

5 abús d’autoritat DR ADM Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o els seus poders.

6 abús de confiança DR PEN Acte il·lícit comès tot violant deures especials de lleialtat derivats de lligams entre l’autor i la víctima.

7 abús de dret DR Exercici il·legítim d’un dret.

8 abús de firma (o de signatura) DR PEN 1 Acció comesa per qui, estant autoritzat legalment per a signar en nom d’una altra persona o entitat, firma documents ultrapassant les limitacions fixades en l’escriptura de poder o en l’acte de nomenament.

2 Utilització d’una firma posada en un paper en blanc i que, en el delicte d’estafa, suposa circumstància agreujant específica del delicte.

9 abús de poder DR Ús que ultrapassa els límits naturals o legals que té l’autoritat o el poder jurídicament considerats.

10 abús deshonest DR PEN Segons el codi penal espanyol, acte libidinós o d’abús contra l’honestedat amb una persona de l’un sexe o de l’altre, que no sigui la còpula sexual, fet utilitzant la força o la intimidació, o si la víctima està privada de la raó o sense sentit, o si és menor de dotze anys.

->abusador

■abusador -a

[de abusar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f 1 Que abusa o enganya.

2 esp Seductor.

->abusananos

abusananos

m i f col·loq Persona que abusa dels febles.

->abusar

■abusar

[de abús; 1a FONT: 1450]

v intr 1 Usar malament, usar amb excés. Abusar del poder.

2 Aprofitar-se amb excés d’alguna cosa. Abusar de l’amistat d’algú.

3 Violar. Abusar d’una dona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abusar

GERUNDI: abusant

PARTICIPI: abusat, abusada, abusats, abusades

INDICATIU PRESENT: abuso, abuses, abusa, abusem, abuseu, abusen

INDICATIU IMPERFET: abusava, abusaves, abusava, abusàvem, abusàveu, abusaven

INDICATIU PASSAT: abusí, abusares, abusà, abusàrem, abusàreu, abusaren

INDICATIU FUTUR: abusaré, abusaràs, abusarà, abusarem, abusareu, abusaran

INDICATIU CONDICIONAL: abusaria, abusaries, abusaria, abusaríem, abusaríeu, abusarien

SUBJUNTIU PRESENT: abusi, abusis, abusi, abusem, abuseu, abusin

SUBJUNTIU IMPERFET: abusés, abusessis, abusés, abuséssim, abuséssiu, abusessin

IMPERATIU: abusa, abusi, abusem, abuseu, abusin

->abusió

■abusió

Part. sil.: a_bu_si_ó

[del ll. abusio, -ōnis, íd.]

f Abús.

->abusiu

■abusiu -iva

Part. sil.: a_bu_siu

[del ll. abusivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que constitueix un abús.

->abusivament

■abusivament

[de abusiu]

adv D’una manera abusiva, amb abús.

->abútilon

■abútilon

[del ll. cient. abutilon, i aquest, de l’àr. abūtīlūn, íd.]

m BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les malvàcies (Abutilon sp), conreades com a ornamentals.

->abutor

■abutor

[del fr. butor, íd., i aquest, del ll. vg. *buti-taurus, amb influx del ll. avis ‘au’]

m ZOOL Bitó.

->abvolt

abvolt

[de l’angl. abvolt, comp. de ab-² i volt²]

m ELECT [símb: aV] Unitat electromagnètica de força electromotriu i de tensió.

->aC

aC

símb 1 CRON abans de Crist.

2 ELECT abcoulomb.

->Ac

Ac

símb QUÍM actini.

->a. c.

a. c.

abrev DOC amb còpia.

->a/c

a/c

abrev a compte.

->acabable

■acabable

[de acabar]

adj Que es pot acabar.

->acabacases

acabacases

m i f col·loq Persona malgastadora.

->acabadament

■acabadament

[de acabat³]

adv Enterament, complidament.

->acabador¹

■acabador¹ -a

[de acabar i -dor²]

adj Susceptible d’ésser acabat.

->acabador²

■acabador² -a

[de acabar i -dor¹]

m i f Persona que dóna l’última mà a una cosa.

->acabalar

■acabalar

[de cabal]

v tr Aplegar (riqueses, cabals).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acabalar

GERUNDI: acabalant

PARTICIPI: acabalat, acabalada, acabalats, acabalades

INDICATIU PRESENT: acabalo, acabales, acabala, acabalem, acabaleu, acabalen

INDICATIU IMPERFET: acabalava, acabalaves, acabalava, acabalàvem, acabalàveu, acabalaven

INDICATIU PASSAT: acabalí, acabalares, acabalà, acabalàrem, acabalàreu, acabalaren

INDICATIU FUTUR: acabalaré, acabalaràs, acabalarà, acabalarem, acabalareu, acabalaran

INDICATIU CONDICIONAL: acabalaria, acabalaries, acabalaria, acabalaríem, acabalaríeu, acabalarien

SUBJUNTIU PRESENT: acabali, acabalis, acabali, acabalem, acabaleu, acabalin

SUBJUNTIU IMPERFET: acabalés, acabalessis, acabalés, acabaléssim, acabaléssiu, acabalessin

IMPERATIU: acabala, acabali, acabalem, acabaleu, acabalin

->acabalat

■acabalat -ada

[de acabalar]

adj Que té molts cabals.

->acaball

■acaball

[de acabar]

m Acabament. Tenir un mal acaball. Els acaballs de la vida.

->acaballes

■acaballes

[de acabar; 1a FONT: 1888, DLab.]

f pl 1 Acabament d’un àpat, d’una festa, d’un espectacle, etc. Vam arribar que la reunió ja era a les acaballes.

2 esp Darrers moments de la vida.

3 ETNOL Cerimònies, festes o commemoracions que celebren l’acabament dels grans cicles de l’any agrícola. Les acaballes de la sega.

->acabament

■acabament

[de acabar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Acció d’acabar o d’acabar-se.

2 1 Fi, extrem d’una cosa.

2 esp Ornament que termina una construcció, un moble, etc.

3 TECNOL Conjunt d’operacions a què és sotmès un article, un cop llesta la seva fabricació pròpiament dita, per tal de fer-lo comercialment adequat i donar-li la presentació i les característiques definitives.

->acabança

■acabança

[de acabar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acabament.

2 pl Acaballes.

->acabar

■acabar

[del ll. vg. *accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del ll. vg. capu per caput; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

v 1 1 tr Portar a fi, donar fi (a una cosa començada), terminar. Acabar la carrera.

2 tr Donar l’última mà (a una cosa), perfer. Acabar un vestit.

3 tr Exhaurir (una cosa). Acabar les municions.

4 pron Menjar o beure una cosa sense deixar-ne gens. S’ha acabat totes les sopes.

2 1 intr Arribar, algú o alguna cosa, a la seva fi. El ball ha acabat molt d’hora.

2 intr Tenir fi. La finca acaba ací.

3 intr Ésser terminat. Acabar, un mot, en vocal.

4 pron Aquesta carretera s’acaba a Tavertet. S’ha acabat el sucre. Això s’acabarà en baralles.

3 tr TÈXT Sotmetre els teixits a les operacions d’acabament.

4 acabar amb (algú de fer una cosa) 1 Obtenir-ho d’ell. Al final acabaren amb el rei que els ho concediria.

2 Convenir amb ell de fer-ho, posar-s’hi d’acord per fer-ho. He acabat amb en Pere d’anar-hi plegats.

5 acabar de [seguit d’infinitiu] 1 Estar a punt de, mancar poc per a. Som-hi, que ja acabem d’arribar-hi.

2 Haver (fet, dit, etc.) adés. El tren acaba de partir. Pa acabat de fer.

6 acabar-ne Aconseguir-ne, treure’n (un profit). No et disgustis, que no n’acabaràs res.

7 acabar per [seguit d’infinitiu] Arribar finalment a fer una cosa. Si insisteixes una mica més, acabarà per confessar el que va fer.

8 no acabar de No arribar a, no abastar a. No acabar de veure-ho clar. No acabem d’arribar-hi mai.

9 no poder-se (o no saber-se) acabar (una cosa) No saber-se’n avenir. Que, a tu, no t’hagin volgut ajudar, no ens ho podem acabar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acabar

GERUNDI: acabant

PARTICIPI: acabat, acabada, acabats, acabades

INDICATIU PRESENT: acabo, acabes, acaba, acabem, acabeu, acaben

INDICATIU IMPERFET: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu, acabaven

INDICATIU PASSAT: acabí, acabares, acabà, acabàrem, acabàreu, acabaren

INDICATIU FUTUR: acabaré, acabaràs, acabarà, acabarem, acabareu, acabaran

INDICATIU CONDICIONAL: acabaria, acabaries, acabaria, acabaríem, acabaríeu, acabarien

SUBJUNTIU PRESENT: acabi, acabis, acabi, acabem, acabeu, acabin

SUBJUNTIU IMPERFET: acabés, acabessis, acabés, acabéssim, acabéssiu, acabessin

IMPERATIU: acaba, acabi, acabem, acabeu, acabin

->acabat¹

■acabat¹

[de acabar]

m Última mà donada a una obra.

->acabat²

■acabat²

[v. acabat¹]

1 adv Immediatament després. Acabat, on anirem?

2 acabat de (o en acabat de) loc prep Després de. Acabat de sopar anirem al casino.

3 acabat que loc conj Després que. Acabat que hauran cantat, passaran la cistella.

4 en acabat loc adv Acabat. En acabat vindran.

->acabat³

■acabat³ -ada

[v. acabat¹]

adj 1 A què no manca fer-hi res.

2 fig És un viciós acabat.

3 Malparat del tot. És un home acabat.

->acabatall

acabatall

[de acabar]

m acabament 1.

->acabdillament

■acabdillament

[de acabdillar]

m Acció d’acabdillar.

->acabdillar

■acabdillar

[de cabdill]

v tr Manar com a cap o cabdill (una host, un partit, etc.). El Palleter acabdillava els ciutadans revoltats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acabdillar

GERUNDI: acabdillant

PARTICIPI: acabdillat, acabdillada, acabdillats, acabdillades

INDICATIU PRESENT: acabdillo, acabdilles, acabdilla, acabdillem, acabdilleu, acabdillen

INDICATIU IMPERFET: acabdillava, acabdillaves, acabdillava, acabdillàvem, acabdillàveu, acabdillaven

INDICATIU PASSAT: acabdillí, acabdillares, acabdillà, acabdillàrem, acabdillàreu, acabdillaren

INDICATIU FUTUR: acabdillaré, acabdillaràs, acabdillarà, acabdillarem, acabdillareu, acabdillaran

INDICATIU CONDICIONAL: acabdillaria, acabdillaries, acabdillaria, acabdillaríem, acabdillaríeu, acabdillarien

SUBJUNTIU PRESENT: acabdilli, acabdillis, acabdilli, acabdillem, acabdilleu, acabdillin

SUBJUNTIU IMPERFET: acabdillés, acabdillessis, acabdillés, acabdilléssim, acabdilléssiu, acabdillessin

IMPERATIU: acabdilla, acabdilli, acabdillem, acabdilleu, acabdillin

->acaçament

■acaçament

[de acaçar]

m Acció d’acaçar.

->acaçar

■acaçar

[de caçar]

v tr Perseguir insistentment, afanyar-se a obtenir. El governador acaçà els revolucionaris per tota la ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acaçar

GERUNDI: acaçant

PARTICIPI: acaçat, acaçada, acaçats, acaçades

INDICATIU PRESENT: acaço, acaces, acaça, acacem, acaceu, acacen

INDICATIU IMPERFET: acaçava, acaçaves, acaçava, acaçàvem, acaçàveu, acaçaven

INDICATIU PASSAT: acací, acaçares, acaçà, acaçàrem, acaçàreu, acaçaren

INDICATIU FUTUR: acaçaré, acaçaràs, acaçarà, acaçarem, acaçareu, acaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: acaçaria, acaçaries, acaçaria, acaçaríem, acaçaríeu, acaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: acaci, acacis, acaci, acacem, acaceu, acacin

SUBJUNTIU IMPERFET: acacés, acacessis, acacés, acacéssim, acacéssiu, acacessin

IMPERATIU: acaça, acaci, acacem, acaceu, acacin

->acacià¹

acacià¹ -ana

Part. sil.: a_ca_ci_à

HIST ECL 1 adj Relatiu o pertanyent a Acaci de Cesarea.

2 m i f Seguidor de les doctrines d’Acaci de Cesarea.

->acacià²

acacià² -ana

Part. sil.: a_ca_ci_à

HIST ECL 1 adj Relatiu o pertanyent a Acaci de Constantinoble.

2 m i f Adepte del cisma acacià.

3 cisma acacià Cisma provocat pel patriarca Acaci de Constantinoble.

->acàcia

■acàcia

Part. sil.: a_cà_ci_a

[del ll. acacia, íd., i aquest, del gr. akakía, íd.; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f BOT 1 Gènere d’arbres i arbusts de la família de les mimosàcies (Acacia sp), de flors en glomèruls i fruits en llegum; quan són conreades, en jardineria, sovint reben el nom de mimoses.

2 impr Nom aplicat sovint a arbres del gènere Robinia, emprats en ornamentació i en repoblació forestal.

3 acàcia del Japó Sòfora.

4 acàcia de tres punxes Arbre ornamental de la família de les cesalpiniàcies (Gleditsia triacanthos), de flors blanques en panícula.

->acadèmia

■acadèmia

Part. sil.: a_ca_dè_mi_a

[del ll. Academĭa ‘l’escola de filosofia platònica’, i aquest, del gr. Akadémeia pròpiament ‘el jardí d’ācadem’, on ensenyava Plató; 1a FONT: 1591]

f 1 1 Societat literària, artística o científica constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o una art.

2 p ext Ateneu, societat cultural.

2 1 Lloc on els acadèmics tenen llurs juntes.

2 Residència d’una acadèmia.

3 1 Junta d’acadèmics, sessió acadèmica.

2 Reunió o certamen de caràcter filosòfic, teològic, científic, literari, artístic, commemoratiu, etc.

3 MIL Lliçó de tàctica i d’ordenances militars que hom dóna a la tropa en els quarters o altres dependències de l’exèrcit.

4 ART Estudi de nu fet al natural.

5 ENSENY 1 Institució d’ensenyament artístic o tècnic, o també general, de nivell superior o mitjà. Acadèmia militar.

2 Institució, especialment de caràcter privat, dedicada a l’ensenyament a nivell mitjà de caràcter tècnic i pràctic, sense conferir títols oficials.

6 1 ENSENY Estudi general, universitat.

2 GEOG ADM Circumscripció administrativa francesa de l’educació.

->acadèmic

■acadèmic -a

[del ll. Academĭcus, -a, -um ‘relatiu a l’Acadèmia’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a una acadèmia. Concurs acadèmic. Sessió acadèmica.

2 Relatiu o pertanyent als estudis superiors. Curs acadèmic. Diploma acadèmic.

2 m i f Membre d’una acadèmia.

3 adj ART Que segueix rigorosament les normes clàssiques. Estil acadèmic. Pintor acadèmic. Dibuix acadèmic.

4 FILOS 1 adj Pertanyent a l’escola filosòfica de Plató.

2 m Filòsof de l’Acadèmia (de Plató).

->acadèmicament

■acadèmicament

[de acadèmic]

adv D’una manera acadèmica.

->academicisme

■academicisme

[de acadèmic]

m 1 Qualitat d’acadèmic.

2 Manierisme propi d’una acadèmia o d’un acadèmic.

3 ART Aplicació a les obres d’art d’un esperit formalista, que substitueix l’expressió espontània per una correcció d’acord amb les normes artístiques tradicionals.

->academicista

■academicista

[de acadèmic]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’academicisme.

2 m i f Que conrea, que segueix, l’academicisme.

->academitzar

■academitzar

[de acadèmia]

v tr ART Fer una obra artística segons les normes acadèmiques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: academitzar

GERUNDI: academitzant

PARTICIPI: academitzat, academitzada, academitzats, academitzades

INDICATIU PRESENT: academitzo, academitzes, academitza, academitzem, academitzeu, academitzen

INDICATIU IMPERFET: academitzava, academitzaves, academitzava, academitzàvem, academitzàveu, academitzaven

INDICATIU PASSAT: academitzí, academitzares, academitzà, academitzàrem, academitzàreu, academitzaren

INDICATIU FUTUR: academitzaré, academitzaràs, academitzarà, academitzarem, academitzareu, academitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: academitzaria, academitzaries, academitzaria, academitzaríem, academitzaríeu, academitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: academitzi, academitzis, academitzi, academitzem, academitzeu, academitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: academitzés, academitzessis, academitzés, academitzéssim, academitzéssiu, academitzessin

IMPERATIU: academitza, academitzi, academitzem, academitzeu, academitzin

->acadenat

■acadenat -ada

[de cadena]

adj Formant cadena o cadenes.

->acadià

acadià -ana

Part. sil.: a_ca_di_à

[de l’ant. nom de Nova Escòcia, Acàdia (Canadà)]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’acadià.

2 m Unitat que, amb categoria de sèrie (i època), hom ha abandonat per la de cambrià mitjà.

->acagallonament

acagallonament

[de acagallonar-se]

m Acció d’acagallonar-se.

->acagallonar-se

■acagallonar-se

[de cagalló]

v pron Formar pilotes o flocs. La llana del coixí s’ha acagallonat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acagallonar

GERUNDI: acagallonant

PARTICIPI: acagallonat, acagallonada, acagallonats, acagallonades

INDICATIU PRESENT: acagallono, acagallones, acagallona, acagallonem, acagalloneu, acagallonen

INDICATIU IMPERFET: acagallonava, acagallonaves, acagallonava, acagallonàvem, acagallonàveu, acagallonaven

INDICATIU PASSAT: acagalloní, acagallonares, acagallonà, acagallonàrem, acagallonàreu, acagallonaren

INDICATIU FUTUR: acagallonaré, acagallonaràs, acagallonarà, acagallonarem, acagallonareu, acagallonaran

INDICATIU CONDICIONAL: acagallonaria, acagallonaries, acagallonaria, acagallonaríem, acagallonaríeu, acagallonarien

SUBJUNTIU PRESENT: acagalloni, acagallonis, acagalloni, acagallonem, acagalloneu, acagallonin

SUBJUNTIU IMPERFET: acagallonés, acagallonessis, acagallonés, acagallonéssim, acagallonéssiu, acagallonessin

IMPERATIU: acagallona, acagalloni, acagallonem, acagalloneu, acagallonin

->acalar

■acalar

[de calar; 1a FONT: 1462]

v 1 tr Abaixar, fer passar a un nivell més baix. Acalar l’antena d’un automòbil.

2 1 tr Inclinar, dirigir cap avall, especialment una part del cos. Acalar els ulls, el front.

2 pron Inclinar-se, ajupir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acalar

GERUNDI: acalant

PARTICIPI: acalat, acalada, acalats, acalades

INDICATIU PRESENT: acalo, acales, acala, acalem, acaleu, acalen

INDICATIU IMPERFET: acalava, acalaves, acalava, acalàvem, acalàveu, acalaven

INDICATIU PASSAT: acalí, acalares, acalà, acalàrem, acalàreu, acalaren

INDICATIU FUTUR: acalaré, acalaràs, acalarà, acalarem, acalareu, acalaran

INDICATIU CONDICIONAL: acalaria, acalaries, acalaria, acalaríem, acalaríeu, acalarien

SUBJUNTIU PRESENT: acali, acalis, acali, acalem, acaleu, acalin

SUBJUNTIU IMPERFET: acalés, acalessis, acalés, acaléssim, acaléssiu, acalessin

IMPERATIU: acala, acali, acalem, acaleu, acalin

->acalàsia

■acalàsia

Part. sil.: a_ca_là_si_a

[de a-¹ i el gr. khálasis ‘relaxació’]

f PAT Dificultat de funcionament dels esfínters consistent en l’absència de llur relaxament quan aquest funcionament és demanat per contraccions dels conductes adjacents.

->acalcúlia

acalcúlia

Part. sil.: a_cal_cú_li_a

[de a-¹ i el ll. calcŭlus ‘càlcul’]

f PAT Pèrdua de l’aptitud per als càlculs numèrics, associada sovint a trastorns afàsics.

->acàlef

acàlef

[del gr. akalḗphē ‘ortiga, ortiga de mar’]

m ZOOL 1 Individu de la classe dels escifozous.

2 acàlef cresp Gran medusa de la classe dels escifozous, de l’ordre de les discomeduses (Cotylorhiza tuberculata), generalment acompanyada de petits sorells, que es refugien sota la umbel·la.

3 acàlef luminescent Medusa de la classe dels escifozous, de l’ordre de les discomeduses (Pelagia noctiluca), de color rosat, que emet llum a la nit.

4 pl Escifozous.

->acalical

acalical

[de a-¹ i el ll. calix, -ĭcis ‘calze’]

adj BOT Dit de l’estam no concrescent amb el calze.

->acalici

acalici -ícia

[de a-¹ i el ll. calix, -ĭcis ‘calze’]

adj BOT Privat de calze.

->acaliuat

■acaliuat -ada

Part. sil.: a_ca_li_uat

[de caliu]

adj Reduït a caliu.

->acalorada

■acalorada

[de acalorar]

f 1 1 Acció d’acalorar-se;

2 l’efecte.

2 acalorament 2.

->acaloradament

■acaloradament

[de acalorar]

adv D’una manera acalorada. Discutir acaloradament.

->acalorador

■acalorador -a

[de acalorar]

adj Que acalora.

->acalorament

■acalorament

[de acalorar]

m 1 Acció d’acalorar o d’acalorar-se.

2 Congestió perifèrica, sobretot de la cara, causada per una assolellada, per un exercici excessiu o per un estat febril.

->acalorar

■acalorar

[de calor; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Comunicar calor; escalfar. El foc acalora els cossos.

2 pron Sufocar-se una persona com a resultat d’una assolellada, d’un exercici excessiu. Anant per la muntanya m’he acalorat.

3 tr fig Animar, incitar, encoratjar.

4 pron Enardir-se disputant. Per un no res, s’han acalorat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acalorar

GERUNDI: acalorant

PARTICIPI: acalorat, acalorada, acalorats, acalorades

INDICATIU PRESENT: acaloro, acalores, acalora, acalorem, acaloreu, acaloren

INDICATIU IMPERFET: acalorava, acaloraves, acalorava, acaloràvem, acaloràveu, acaloraven

INDICATIU PASSAT: acalorí, acalorares, acalorà, acaloràrem, acaloràreu, acaloraren

INDICATIU FUTUR: acaloraré, acaloraràs, acalorarà, acalorarem, acalorareu, acaloraran

INDICATIU CONDICIONAL: acaloraria, acaloraries, acaloraria, acaloraríem, acaloraríeu, acalorarien

SUBJUNTIU PRESENT: acalori, acaloris, acalori, acalorem, acaloreu, acalorin

SUBJUNTIU IMPERFET: acalorés, acaloressis, acalorés, acaloréssim, acaloréssiu, acaloressin

IMPERATIU: acalora, acalori, acalorem, acaloreu, acalorin

->acamàntid

acamàntid -a

[del ll. Acamas, -ntis ‘Acames’]

1 m i f Membre d’una tribu d’Atenes que pretenia descendir d’Acames, heroi troià.

2 adj Relatiu o pertanyent a la tribu acamàntida.

->acampada

■acampada

[de acampar]

f 1 Fet d’acampar a l’aire lliure.

2 ESPORT Activitat esportiva consistent a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.

->acampador¹

■acampador¹

[de acampar i -dor²]

m 1 Lloc per a acampar-hi.

2 RAM Lloc de barreja de les ramades a les fondalades o en punts amples.

->acampador²

■acampador² -a

[de acampar i -dor¹]

1 adj Que acampa.

2 m i f Persona que practica l’acampada.

->acampament

■acampament

[de acampar]

m Acció d’acampar o d’acampar-se.

->acampanar

■acampanar

[de campana]

v tr Donar (a una cosa) forma de campana. El vent acampanava les faldilles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acampanar

GERUNDI: acampanant

PARTICIPI: acampanat, acampanada, acampanats, acampanades

INDICATIU PRESENT: acampano, acampanes, acampana, acampanem, acampaneu, acampanen

INDICATIU IMPERFET: acampanava, acampanaves, acampanava, acampanàvem, acampanàveu, acampanaven

INDICATIU PASSAT: acampaní, acampanares, acampanà, acampanàrem, acampanàreu, acampanaren

INDICATIU FUTUR: acampanaré, acampanaràs, acampanarà, acampanarem, acampanareu, acampanaran

INDICATIU CONDICIONAL: acampanaria, acampanaries, acampanaria, acampanaríem, acampanaríeu, acampanarien

SUBJUNTIU PRESENT: acampani, acampanis, acampani, acampanem, acampaneu, acampanin

SUBJUNTIU IMPERFET: acampanés, acampanessis, acampanés, acampanéssim, acampanéssiu, acampanessin

IMPERATIU: acampana, acampani, acampanem, acampaneu, acampanin

->acampanat

■acampanat -ada

[de campana]

adj Que té forma de campana. Una faldilla tallada al biaix i acampanada.

->acampar

■acampar

[de camp]

v 1 1 intr Establir-se, un exèrcit, uns excursionistes, etc., provisòriament fora d’una població. El destacament acampà al costat del riu.

2 tr El comandant acampà els soldats prop de la vila.

2 1 tr Salvar, fer escapar d’un perill, de la mort. Acampar la vida.

2 intr Escapar-se d’un perill. No podran acampar de la mort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acampar

GERUNDI: acampant

PARTICIPI: acampat, acampada, acampats, acampades

INDICATIU PRESENT: acampo, acampes, acampa, acampem, acampeu, acampen

INDICATIU IMPERFET: acampava, acampaves, acampava, acampàvem, acampàveu, acampaven

INDICATIU PASSAT: acampí, acampares, acampà, acampàrem, acampàreu, acamparen

INDICATIU FUTUR: acamparé, acamparàs, acamparà, acamparem, acampareu, acamparan

INDICATIU CONDICIONAL: acamparia, acamparies, acamparia, acamparíem, acamparíeu, acamparien

SUBJUNTIU PRESENT: acampi, acampis, acampi, acampem, acampeu, acampin

SUBJUNTIU IMPERFET: acampés, acampessis, acampés, acampéssim, acampéssiu, acampessin

IMPERATIU: acampa, acampi, acampem, acampeu, acampin

->acàmpsia

■acàmpsia

Part. sil.: a_càmp_si_a

[de a-¹ i el gr. kámpsis ‘plec, curvatura’]

f PAT Rigidesa o inflexibilitat d’un membre, anquilosi.

->acampte

■acampte -a

[del gr. kamptós ‘corbat, doblegat’, amb el prefix privatiu a-¹]

adj ÒPT Que no reflecteix la llum malgrat ésser opac i polit.

->acamussar

■acamussar

[de camussa]

v tr ADOB Adobar una pell a la manera del cuir de camussa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acamussar

GERUNDI: acamussant

PARTICIPI: acamussat, acamussada, acamussats, acamussades

INDICATIU PRESENT: acamusso, acamusses, acamussa, acamussem, acamusseu, acamussen

INDICATIU IMPERFET: acamussava, acamussaves, acamussava, acamussàvem, acamussàveu, acamussaven

INDICATIU PASSAT: acamussí, acamussares, acamussà, acamussàrem, acamussàreu, acamussaren

INDICATIU FUTUR: acamussaré, acamussaràs, acamussarà, acamussarem, acamussareu, acamussaran

INDICATIU CONDICIONAL: acamussaria, acamussaries, acamussaria, acamussaríem, acamussaríeu, acamussarien

SUBJUNTIU PRESENT: acamussi, acamussis, acamussi, acamussem, acamusseu, acamussin

SUBJUNTIU IMPERFET: acamussés, acamussessis, acamussés, acamusséssim, acamusséssiu, acamussessin

IMPERATIU: acamussa, acamussi, acamussem, acamusseu, acamussin

->acamussatge

■acamussatge

[de acamussar]

m ADOB 1 Acció d’acamussar;

2 l’efecte.

->acanada

acanada

[de acanar]

f col·loq Cobrament abusiu d’un preu alt. Li clavaren una acanada.

->acanador

■acanador -a

[de acanar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 m i f Persona que acana.

2 m i f Persona que té per ofici acanar les terres, agrimensor.

3 f ENTOM Apamadora.

->acanalador

■acanalador

[de acanalar]

m TECNOL Eina per a fer canals o estries en alguna cosa.

->acanaladora

■acanaladora

[de acanalador]

f TECNOL Màquina que serveix per a fer canals o estries.

->acanalar

■acanalar

[de canal; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Fer canals o estries (en alguna cosa). S’han d’acanalar totes les pilastres.

2 Donar (a una cosa) forma de canal. Si podem acanalar aquesta pasta, ja tindrem un motlle.

3 Plegar (la roba) formant canaletes.

4 Fer passar (aigua o un altre fluid) per una canal. Acanalar l’aigua per a regar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acanalar

GERUNDI: acanalant

PARTICIPI: acanalat, acanalada, acanalats, acanalades

INDICATIU PRESENT: acanalo, acanales, acanala, acanalem, acanaleu, acanalen

INDICATIU IMPERFET: acanalava, acanalaves, acanalava, acanalàvem, acanalàveu, acanalaven

INDICATIU PASSAT: acanalí, acanalares, acanalà, acanalàrem, acanalàreu, acanalaren

INDICATIU FUTUR: acanalaré, acanalaràs, acanalarà, acanalarem, acanalareu, acanalaran

INDICATIU CONDICIONAL: acanalaria, acanalaries, acanalaria, acanalaríem, acanalaríeu, acanalarien

SUBJUNTIU PRESENT: acanali, acanalis, acanali, acanalem, acanaleu, acanalin

SUBJUNTIU IMPERFET: acanalés, acanalessis, acanalés, acanaléssim, acanaléssiu, acanalessin

IMPERATIU: acanala, acanali, acanalem, acanaleu, acanalin

->acanalat

■acanalat -ada

[de acanalar]

1 adj 1 Amb canals o estries.

2 En forma de canal.

3 Que passa per un indret estret, per un congost. Vent acanalat.

2 adj HERÀLD 1 Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són formats per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la peça.

2 Dit de la línia de partició formada per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la primera partició.

3 m TECNOL Conjunt de canals, dents o entalles mecanitzat sobre la perifèria d’un eix i a l’interior del forat central de la peça que s’hi acobla, que permet la transmissió de moviment i força entre ambdues.

4 m TÈXT Tipus de lligat derivat del tafetà en què els cordons superficials produïts per les bastes d’ordit i la trama són separats per uns solcs (canals) ben pronunciats.

5 cavall acanalat ZOOT Cavall que presenta un solc des de la regió dorsal fins a la gropa.

6 espectre acanalat ÒPT Espectre discontinu produït en descompondre un espectroscopi la llum blanca d’ordre superior.

->acanament

■acanament

[de acanar]

m Acció d’acanar.

->acanar

■acanar

[de cana; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 1 Amidar la llargària (d’una cosa, especialment d’un terreny) amb la cana.

2 p ext Amidar amb qualsevol altra mida. Acanar una tela.

2 1 Vendre a mida. A quant te l’han acanada, aquesta roba?

2 col·loq Cobrar abusivament un preu alt. Diuen que en aquesta botiga acanen els clients. M’han acanat!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acanar

GERUNDI: acanant

PARTICIPI: acanat, acanada, acanats, acanades

INDICATIU PRESENT: acano, acanes, acana, acanem, acaneu, acanen

INDICATIU IMPERFET: acanava, acanaves, acanava, acanàvem, acanàveu, acanaven

INDICATIU PASSAT: acaní, acanares, acanà, acanàrem, acanàreu, acanaren

INDICATIU FUTUR: acanaré, acanaràs, acanarà, acanarem, acanareu, acanaran

INDICATIU CONDICIONAL: acanaria, acanaries, acanaria, acanaríem, acanaríeu, acanarien

SUBJUNTIU PRESENT: acani, acanis, acani, acanem, acaneu, acanin

SUBJUNTIU IMPERFET: acanés, acanessis, acanés, acanéssim, acanéssiu, acanessin

IMPERATIU: acana, acani, acanem, acaneu, acanin

->acanissar

■acanissar

[de ca¹; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr Aquissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acanissar

GERUNDI: acanissant

PARTICIPI: acanissat, acanissada, acanissats, acanissades

INDICATIU PRESENT: acanisso, acanisses, acanissa, acanissem, acanisseu, acanissen

INDICATIU IMPERFET: acanissava, acanissaves, acanissava, acanissàvem, acanissàveu, acanissaven

INDICATIU PASSAT: acanissí, acanissares, acanissà, acanissàrem, acanissàreu, acanissaren

INDICATIU FUTUR: acanissaré, acanissaràs, acanissarà, acanissarem, acanissareu, acanissaran

INDICATIU CONDICIONAL: acanissaria, acanissaries, acanissaria, acanissaríem, acanissaríeu, acanissarien

SUBJUNTIU PRESENT: acanissi, acanissis, acanissi, acanissem, acanisseu, acanissin

SUBJUNTIU IMPERFET: acanissés, acanissessis, acanissés, acanisséssim, acanisséssiu, acanissessin

IMPERATIU: acanissa, acanissi, acanissem, acanisseu, acanissin

->acanonar

■acanonar

[de canó]

v tr Conduir (l’aigua) per canonades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acanonar

GERUNDI: acanonant

PARTICIPI: acanonat, acanonada, acanonats, acanonades

INDICATIU PRESENT: acanono, acanones, acanona, acanonem, acanoneu, acanonen

INDICATIU IMPERFET: acanonava, acanonaves, acanonava, acanonàvem, acanonàveu, acanonaven

INDICATIU PASSAT: acanoní, acanonares, acanonà, acanonàrem, acanonàreu, acanonaren

INDICATIU FUTUR: acanonaré, acanonaràs, acanonarà, acanonarem, acanonareu, acanonaran

INDICATIU CONDICIONAL: acanonaria, acanonaries, acanonaria, acanonaríem, acanonaríeu, acanonarien

SUBJUNTIU PRESENT: acanoni, acanonis, acanoni, acanonem, acanoneu, acanonin

SUBJUNTIU IMPERFET: acanonés, acanonessis, acanonés, acanonéssim, acanonéssiu, acanonessin

IMPERATIU: acanona, acanoni, acanonem, acanoneu, acanonin

->acant

■acant

[del ll. acanthus, i aquest, del gr. ákanthos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les acantàcies (Acanthus sp), de fulles grosses i oblongues, molt lobulades.

2 ARQUIT Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant.

->acant-

acant-

Forma prefixada del mot grec ákantha, que significa ‘espina’. Ex.: acantosi, acantoma.

->-acant

-acant

Forma sufixada del mot grec ákantha, que significa ‘espina’. Ex.: celacant.

->acantaci

■acantaci -àcia

[de acant]

adj Relatiu o pertanyent a l’acant.

->acantàcies

■acantàcies

Part. sil.: a_can_tà_ci_es

[de acant]

f BOT 1 pl Família de personades tropicals o subtropicals de flors agrupades en inflorescències.

2 sing Planta de la família de les acantàcies.

->acantaris

acantaris

[de acant]

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous rizòpodes marins i planctònics el gènere més característic del qual és Acanthometra (acantòmetra).

2 sing Protozou del grup dels acantaris.

->acanticonita

acanticonita

[del gr. akhanthikós ‘espinós’ i -ita]

f MINERAL Varietat d’epidot.

->acantina

acantina

[de acant- i -ina]

f ZOOL Substància orgànica, anàloga a la quitina, que forma les espines o esquelets dels radiolaris.

->acantisítids

acantisítids

[del gr. akanthís ‘cadernera’, sítta ‘pica-soques’ i -id]

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels acantisítids.

->acantita

■acantita

[de acant- i -ita]

f MINERAL Varietat de l’argentita, sulfur de plata, SAg₂, que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->acanto-

■acanto-

Forma prefixada del mot grec ákantha, que significa ‘espina’. Ex.: acantocèfals, acantobdels.

->acantobdel·la

acantobdel·la

[de acanto- i el gr. bdélla ‘sangonera’]

m ZOOL Única espècie coneguda del grup dels acantobdels, de la subclasse dels acantobdels (Acanthobdella peledina).

->acantobdels

acantobdels

[de acanto- i el gr. bdélla ‘sangonera’]

m ZOOL 1 pl Subclasse d’anèl·lids hirudinis, amb un sol gènere que representa el grup (Acanthobdella).

2 sing Anèl·lid de la subclasse dels acantobdels.

->acantocarp

acantocarp -a

[de acanto- i -carp]

adj BOT Que té fruits espinosos.

->acantocèfals

acantocèfals

[de acanto- i -cèfal]

m ZOOL 1 pl Grup d’animals acelomats, vermiformes, de simetria bilateral, endoparàsits d’hostes marins o continentals.

2 sing Acelomat del grup dels acantocèfals.

->acantòcit

acantòcit

[de acanto- i -cit]

m HISTOL Eritròcit deformat per projeccions membranoses irregulars, de grandària i forma variables.

->acantocitosi

acantocitosi

[de acanto-, cit- i -osi]

f PAT Presència en la sang d’una majoria d’eritròcits en forma d’acantòcit.

->acantodàctils

acantodàctils

[de acanto- i -dàctil]

m ZOOL 1 pl Gènere de llangardaixos de la família dels lacèrtids.

2 sing Llangardaix del gènere dels acantodàctils.

->acantodis

■acantodis

[del gr. akanthōdēs ‘espinós’]

m pl PALEONT Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms que visqueren durant el paleozoic, del període silurià al permià.

->acantofira

acantofira

f ZOOL Gènere de crustacis abissals de l’ordre dels decàpodes (Acanthophyra sp).

->acantoma

acantoma

[de acant- i -oma]

m PAT Nom genèric dels tumors o hiperplàsies cutànies benignes degudes a un desenvolupament excessiu de la capa espinosa de Malpighi.

->acantòmetra

acantòmetra

[de acanto- i -metre]

m ZOOL Principal gènere de l’ordre dels acantaris (Acanthometra sp), amb vint espícules radials iguals.

->acantonament

■acantonament

[de acantonar]

m 1 1 Acció d’acantonar;

2 l’efecte. L’acantonament de les tropes.

2 Lloc on les tropes són acantonades amb motiu de guerra o de maniobres.

->acantonar

■acantonar

[de cantó]

v 1 tr Posar en un cantó o indret separat.

2 1 tr esp Distribuir i allotjar (les tropes) en diferents punts habitats d’un territori. Han acantonat els soldats al Rosselló.

2 pron Les tropes es van acantonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acantonar

GERUNDI: acantonant

PARTICIPI: acantonat, acantonada, acantonats, acantonades

INDICATIU PRESENT: acantono, acantones, acantona, acantonem, acantoneu, acantonen

INDICATIU IMPERFET: acantonava, acantonaves, acantonava, acantonàvem, acantonàveu, acantonaven

INDICATIU PASSAT: acantoní, acantonares, acantonà, acantonàrem, acantonàreu, acantonaren

INDICATIU FUTUR: acantonaré, acantonaràs, acantonarà, acantonarem, acantonareu, acantonaran

INDICATIU CONDICIONAL: acantonaria, acantonaries, acantonaria, acantonaríem, acantonaríeu, acantonarien

SUBJUNTIU PRESENT: acantoni, acantonis, acantoni, acantonem, acantoneu, acantonin

SUBJUNTIU IMPERFET: acantonés, acantonessis, acantonés, acantonéssim, acantonéssiu, acantonessin

IMPERATIU: acantona, acantoni, acantonem, acantoneu, acantonin

->acantopterigi

■acantopterigi -ígia

[de acanto- i -pterigi]

ICT 1 adj Que té les aletes proveïdes de radis espinosos.

2 m obs 1 pl Grup format pels peixos que presenten veixiga, manquen de tubs pneumàtics i tenen radis espinosos a les aletes.

2 sing Peix del grup dels acantopterigis.

->acantosi

acantosi

[de acant- i -osi]

f 1 FITOPAT Producció anormal i excessiva d’espines que presenten algunes plantes parasitades per fongs.

2 PAT Nom general que designa una modificació patològica de les capes espinoses de la pell.

->acantozooide

acantozooide

Part. sil.: a_can_to_zo_oi_de

[de acanto- i zooide]

m ZOOL Individu de les colònies d’hidrozous que té forma d’espina i una missió defensiva.

->acanyament

■acanyament

[de acanyar-se]

m Extenuació, magresa extrema deguda a una insuficiència de nutrició.

->acanyar-se

■acanyar-se

[de canya]

v pron 1 Esdevenir extremament magre, dit especialment de les criatures.

2 Empobrir-se la terra per un conreu intensiu i la manca d’adob.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acanyar

GERUNDI: acanyant

PARTICIPI: acanyat, acanyada, acanyats, acanyades

INDICATIU PRESENT: acanyo, acanyes, acanya, acanyem, acanyeu, acanyen

INDICATIU IMPERFET: acanyava, acanyaves, acanyava, acanyàvem, acanyàveu, acanyaven

INDICATIU PASSAT: acanyí, acanyares, acanyà, acanyàrem, acanyàreu, acanyaren

INDICATIU FUTUR: acanyaré, acanyaràs, acanyarà, acanyarem, acanyareu, acanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: acanyaria, acanyaries, acanyaria, acanyaríem, acanyaríeu, acanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: acanyi, acanyis, acanyi, acanyem, acanyeu, acanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: acanyés, acanyessis, acanyés, acanyéssim, acanyéssiu, acanyessin

IMPERATIU: acanya, acanyi, acanyem, acanyeu, acanyin

->acanyat

■acanyat -ada

[de acanyar-se; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Extremament magre.

->acaparador

■acaparador -a

[de acaparar]

1 adj i m i f Que acapara.

2 adj fig Absorbent. Una feina acaparadora.

->acaparament

■acaparament

[de acaparar]

m Acció d’acaparar; agabellament.

->acaparar

■acaparar

[del fr. accaparer, i aquest, de l’it. accaparrare ‘assegurar un contracte deixant paga i senyal’, de l’it. caparra ‘paga i senyal’; 1a FONT: 1890, DBal.]

v tr 1 Adquirir i retenir (d’una mercaderia) una quantitat extraordinària amb finalitat especulativa, agabellar. Acaparar la sal.

2 Apropiar-se (alguna cosa) en detriment dels altres. Ha acaparat totes les joguines.

3 fig Acaparar l’atenció del públic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acaparar

GERUNDI: acaparant

PARTICIPI: acaparat, acaparada, acaparats, acaparades

INDICATIU PRESENT: acaparo, acapares, acapara, acaparem, acapareu, acaparen

INDICATIU IMPERFET: acaparava, acaparaves, acaparava, acaparàvem, acaparàveu, acaparaven

INDICATIU PASSAT: acaparí, acaparares, acaparà, acaparàrem, acaparàreu, acapararen

INDICATIU FUTUR: acapararé, acapararàs, acapararà, acapararem, acaparareu, acapararan

INDICATIU CONDICIONAL: acapararia, acapararies, acapararia, acapararíem, acapararíeu, acapararien

SUBJUNTIU PRESENT: acapari, acaparis, acapari, acaparem, acapareu, acaparin

SUBJUNTIU IMPERFET: acaparés, acaparessis, acaparés, acaparéssim, acaparéssiu, acaparessin

IMPERATIU: acapara, acapari, acaparem, acapareu, acaparin

->acàpnia

■acàpnia

Part. sil.: a_càp_ni_a

[de a-¹ i el gr. kapnós ‘fum’]

f PAT 1 Hipocàpnia.

2 Mal de muntanya.

->a cappella

a cappella^* [akapélla]

[expressió it., ‘a capella, a cor’]

loc adj loc adv MÚS Dit del cant polifònic sense acompanyament d’instruments. Cantar ‘a cappella’.

->acaptador

■acaptador -a

[de acaptar]

m i f Persona que acapta.

->acaptar

■acaptar

Cp. captar

[forma més antiga que captar, que suposa un ll. accap(i)tare, der. de cap(i)tare, origen de captar; 1a FONT: 1088]

v tr Demanar, recollir (almoines) per a un objecte piadós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acaptar

GERUNDI: acaptant

PARTICIPI: acaptat, acaptada, acaptats, acaptades

INDICATIU PRESENT: acapto, acaptes, acapta, acaptem, acapteu, acapten

INDICATIU IMPERFET: acaptava, acaptaves, acaptava, acaptàvem, acaptàveu, acaptaven

INDICATIU PASSAT: acaptí, acaptares, acaptà, acaptàrem, acaptàreu, acaptaren

INDICATIU FUTUR: acaptaré, acaptaràs, acaptarà, acaptarem, acaptareu, acaptaran

INDICATIU CONDICIONAL: acaptaria, acaptaries, acaptaria, acaptaríem, acaptaríeu, acaptarien

SUBJUNTIU PRESENT: acapti, acaptis, acapti, acaptem, acapteu, acaptin

SUBJUNTIU IMPERFET: acaptés, acaptessis, acaptés, acaptéssim, acaptéssiu, acaptessin

IMPERATIU: acapta, acapti, acaptem, acapteu, acaptin

->acapte

■acapte

[de acaptar; 1a FONT: c. 1040]

m 1 Acció d’acaptar;

2 l’efecte.

->àcar

■àcar

[del ll. científic dels naturalistes acarus, i aquest, del gr. ákari ‘paràsit de la ronya’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ZOOL 1 pl Ordre d’aràcnids integrat per animals generalment molt petits, amb moltes formes paràsites.

2 sing Aràcnid de l’ordre dels àcars.

3 àcar de la sarna Aràcnid paramicroscòpic de l’ordre dels àcars (Sarcoptes scabiei), agent causant de la sarna humana.

4 àcar del formatge Aràcnid de l’ordre dels àcars (Tyroglyphus casei) sense tràquees, que viu en el formatge.

5 àcar dels fol·licles sebacis Aràcnid de l’ordre dels àcars (Demodex folliculorum) que viu paràsit a les glàndules sebàcies de l’home i d’alguns altres mamífers.

->acaramel·lar

■acaramel·lar

[de caramel]

v tr Donar al sucre el punt de caramel, convertir-lo en caramel mitjançant l’acció del foc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acaramel·lar

GERUNDI: acaramel·lant

PARTICIPI: acaramel·lat, acaramel·lada, acaramel·lats, acaramel·lades

INDICATIU PRESENT: acaramel·lo, acaramel·les, acaramel·la, acaramel·lem, acaramel·leu, acaramel·len

INDICATIU IMPERFET: acaramel·lava, acaramel·laves, acaramel·lava, acaramel·làvem, acaramel·làveu, acaramel·laven

INDICATIU PASSAT: acaramel·lí, acaramel·lares, acaramel·là, acaramel·làrem, acaramel·làreu, acaramel·laren

INDICATIU FUTUR: acaramel·laré, acaramel·laràs, acaramel·larà, acaramel·larem, acaramel·lareu, acaramel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: acaramel·laria, acaramel·laries, acaramel·laria, acaramel·laríem, acaramel·laríeu, acaramel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: acaramel·li, acaramel·lis, acaramel·li, acaramel·lem, acaramel·leu, acaramel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: acaramel·lés, acaramel·lessis, acaramel·lés, acaramel·léssim, acaramel·léssiu, acaramel·lessin

IMPERATIU: acaramel·la, acaramel·li, acaramel·lem, acaramel·leu, acaramel·lin

->acaramel·lat

■acaramel·lat -ada

[de acaramel·lar]

adj 1 1 Excessivament dolç.

2 fig Un lirisme acaramel·lat.

2 encaramel·lat 2.

->acarament

■acarament

[de acarar; 1a FONT: 1489, Esteve]

m 1 Acció d’acarar.

2 INFORM Comparació en què el criteri seguit és la identitat de les dues entitats comparades.

->acaramullar

■acaramullar

[de caramull]

v tr 1 curullar 1.

2 Amuntegar, acumular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acaramullar

GERUNDI: acaramullant

PARTICIPI: acaramullat, acaramullada, acaramullats, acaramullades

INDICATIU PRESENT: acaramullo, acaramulles, acaramulla, acaramullem, acaramulleu, acaramullen

INDICATIU IMPERFET: acaramullava, acaramullaves, acaramullava, acaramullàvem, acaramullàveu, acaramullaven

INDICATIU PASSAT: acaramullí, acaramullares, acaramullà, acaramullàrem, acaramullàreu, acaramullaren

INDICATIU FUTUR: acaramullaré, acaramullaràs, acaramullarà, acaramullarem, acaramullareu, acaramullaran

INDICATIU CONDICIONAL: acaramullaria, acaramullaries, acaramullaria, acaramullaríem, acaramullaríeu, acaramullarien

SUBJUNTIU PRESENT: acaramulli, acaramullis, acaramulli, acaramullem, acaramulleu, acaramullin

SUBJUNTIU IMPERFET: acaramullés, acaramullessis, acaramullés, acaramulléssim, acaramulléssiu, acaramullessin

IMPERATIU: acaramulla, acaramulli, acaramullem, acaramulleu, acaramullin

->acarar

■acarar

[de cara¹; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Posar en presència (dues o més persones que fan afirmacions contradictòries) per treure la veritat d’un fet. Acarar dos testimonis.

2 1 confrontar 1 1.

2 CRÍT TEXT Comparar dos o més documents, còdexs o còpies manuscrites per tal d’establir la forma original d’un text.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acarar

GERUNDI: acarant

PARTICIPI: acarat, acarada, acarats, acarades

INDICATIU PRESENT: acaro, acares, acara, acarem, acareu, acaren

INDICATIU IMPERFET: acarava, acaraves, acarava, acaràvem, acaràveu, acaraven

INDICATIU PASSAT: acarí, acarares, acarà, acaràrem, acaràreu, acararen

INDICATIU FUTUR: acararé, acararàs, acararà, acararem, acarareu, acararan

INDICATIU CONDICIONAL: acararia, acararies, acararia, acararíem, acararíeu, acararien

SUBJUNTIU PRESENT: acari, acaris, acari, acarem, acareu, acarin

SUBJUNTIU IMPERFET: acarés, acaressis, acarés, acaréssim, acaréssiu, acaressin

IMPERATIU: acara, acari, acarem, acareu, acarin

->acarcanyar-se

■acarcanyar-se

[v. carcanyell]

v pron Beure en excés, atipar-se. Acarcanyar-se d’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acarcanyar

GERUNDI: acarcanyant

PARTICIPI: acarcanyat, acarcanyada, acarcanyats, acarcanyades

INDICATIU PRESENT: acarcanyo, acarcanyes, acarcanya, acarcanyem, acarcanyeu, acarcanyen

INDICATIU IMPERFET: acarcanyava, acarcanyaves, acarcanyava, acarcanyàvem, acarcanyàveu, acarcanyaven

INDICATIU PASSAT: acarcanyí, acarcanyares, acarcanyà, acarcanyàrem, acarcanyàreu, acarcanyaren

INDICATIU FUTUR: acarcanyaré, acarcanyaràs, acarcanyarà, acarcanyarem, acarcanyareu, acarcanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: acarcanyaria, acarcanyaries, acarcanyaria, acarcanyaríem, acarcanyaríeu, acarcanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: acarcanyi, acarcanyis, acarcanyi, acarcanyem, acarcanyeu, acarcanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: acarcanyés, acarcanyessis, acarcanyés, acarcanyéssim, acarcanyéssiu, acarcanyessin

IMPERATIU: acarcanya, acarcanyi, acarcanyem, acarcanyeu, acarcanyin

->acari-

acari-

Forma prefixada del mot llatí acarus, que significa ‘àcar’. Ex.: acaricida, acariosi.

->acariasi

■acariasi

Part. sil.: a_ca_ri_a_si

[de acari- i -iasi]

f PAT Sarna.

->acariciador

■acariciador -a

Part. sil.: a_ca_ri_ci_a_dor

[de acariciar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que acaricia.

->acariciar

■acariciar

Part. sil.: a_ca_ri_ci_ar

[de carícia; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Fer carícies. Acariciar un gat. Li acariciava el clatell.

2 Passar tocant suaument. La brisa li acariciava els cabells.

3 fig Complaure’s a alimentar (una esperança, una idea, un projecte, una quimera, un pensament, un designi, una empresa). Acaricien el somni d’assolir la independència del país.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acariciar

GERUNDI: acariciant

PARTICIPI: acariciat, acariciada, acariciats, acariciades

INDICATIU PRESENT: acaricio, acaricies, acaricia, acariciem, acaricieu, acaricien

INDICATIU IMPERFET: acariciava, acariciaves, acariciava, acariciàvem, acariciàveu, acariciaven

INDICATIU PASSAT: acaricií, acariciares, acaricià, acariciàrem, acariciàreu, acariciaren

INDICATIU FUTUR: acariciaré, acariciaràs, acariciarà, acariciarem, acariciareu, acariciaran

INDICATIU CONDICIONAL: acariciaria, acariciaries, acariciaria, acariciaríem, acariciaríeu, acariciarien

SUBJUNTIU PRESENT: acariciï, acariciïs, acariciï, acariciem, acaricieu, acariciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: acariciés, acariciessis, acariciés, acariciéssim, acariciéssiu, acariciessin

IMPERATIU: acaricia, acariciï, acariciem, acaricieu, acariciïn

->acaricida

■acaricida

[de acari- i -cida]

1 adj Que té el poder de matar àcars.

2 m QUÍM Qualsevol substància amb poder de matar àcars.

->acarinosi

acarinosi

[del ll. cient. acarina, der. de acarus, i -osi]

f PAT Sarna.

->acariobiont

acariobiont

Part. sil.: a_ca_ri_o_bi_ont

[de acario-, bio- i el gr. ṓn, óntos ‘ésser, ens’]

adj i m BIOL Acariota.

->acariosi

■acariosi

Part. sil.: a_ca_ri_o_si

[de acari- i -osi]

f 1 FITOPAT Nom donat a algunes afeccions de les plantes, produïdes per àcars paràsits, com l’acariosi de la vinya o la del crisantem.

2 ZOOT Afecció de les abelles produïda per l’àcar Acarapis woodi que viu a l’interior de les tràquees respiratòries.

->acariota

acariota

Part. sil.: a_ca_ri_o_ta

[de a-¹ i el gr. karyōtós ‘en forma de dàtil’]

adj i m BIOL 1 Que no té nucli.

2 impr Procariota.

->acarnani

acarnani -ània

1 adj i m i f D’Acarnània (regió de Grècia) o de l’acarnani (dialecte).

2 m LING Dialecte dòric parlat a Acarnània.

->acarnissament

■acarnissament

[de acarnissar-se]

m Acció d’acarnissar-se.

->acarnissar-se

■acarnissar-se

[de carn]

v pron aferrissar-se 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acarnissar

GERUNDI: acarnissant

PARTICIPI: acarnissat, acarnissada, acarnissats, acarnissades

INDICATIU PRESENT: acarnisso, acarnisses, acarnissa, acarnissem, acarnisseu, acarnissen

INDICATIU IMPERFET: acarnissava, acarnissaves, acarnissava, acarnissàvem, acarnissàveu, acarnissaven

INDICATIU PASSAT: acarnissí, acarnissares, acarnissà, acarnissàrem, acarnissàreu, acarnissaren

INDICATIU FUTUR: acarnissaré, acarnissaràs, acarnissarà, acarnissarem, acarnissareu, acarnissaran

INDICATIU CONDICIONAL: acarnissaria, acarnissaries, acarnissaria, acarnissaríem, acarnissaríeu, acarnissarien

SUBJUNTIU PRESENT: acarnissi, acarnissis, acarnissi, acarnissem, acarnisseu, acarnissin

SUBJUNTIU IMPERFET: acarnissés, acarnissessis, acarnissés, acarnisséssim, acarnisséssiu, acarnissessin

IMPERATIU: acarnissa, acarnissi, acarnissem, acarnisseu, acarnissin

->acaronador

■acaronador -a

[de acaronar]

adj Que acarona.

->acaronament

■acaronament

[de acaronar]

m Acció d’acaronar.

->acaronar

■acaronar

[de carona]

v tr 1 Acostar la cara (d’un infant) al pit.

2 Acostar (algú) amorosament a si com per protegir-lo, per emparar-lo.

3 fig Acariciar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acaronar

GERUNDI: acaronant

PARTICIPI: acaronat, acaronada, acaronats, acaronades

INDICATIU PRESENT: acarono, acarones, acarona, acaronem, acaroneu, acaronen

INDICATIU IMPERFET: acaronava, acaronaves, acaronava, acaronàvem, acaronàveu, acaronaven

INDICATIU PASSAT: acaroní, acaronares, acaronà, acaronàrem, acaronàreu, acaronaren

INDICATIU FUTUR: acaronaré, acaronaràs, acaronarà, acaronarem, acaronareu, acaronaran

INDICATIU CONDICIONAL: acaronaria, acaronaries, acaronaria, acaronaríem, acaronaríeu, acaronarien

SUBJUNTIU PRESENT: acaroni, acaronis, acaroni, acaronem, acaroneu, acaronin

SUBJUNTIU IMPERFET: acaronés, acaronessis, acaronés, acaronéssim, acaronéssiu, acaronessin

IMPERATIU: acarona, acaroni, acaronem, acaroneu, acaronin

->acarp

acarp -a

[de a-¹ i -carp²]

adj BOT Privat de fruit.

->acarrerament

■acarrerament

[de acarrerar]

m Acció d’acarrerar o d’acarrerar-se.

->acarrerar

■acarrerar

[de carro; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer agafar una via, una direcció, un avés. Acarrerar les ovelles.

2 pron Agafar una via, una direcció, un avés. Acarrerar-se a la beguda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acarrerar

GERUNDI: acarrerant

PARTICIPI: acarrerat, acarrerada, acarrerats, acarrerades

INDICATIU PRESENT: acarrero, acarreres, acarrera, acarrerem, acarrereu, acarreren

INDICATIU IMPERFET: acarrerava, acarreraves, acarrerava, acarreràvem, acarreràveu, acarreraven

INDICATIU PASSAT: acarrerí, acarrerares, acarrerà, acarreràrem, acarreràreu, acarreraren

INDICATIU FUTUR: acarreraré, acarreraràs, acarrerarà, acarrerarem, acarrerareu, acarreraran

INDICATIU CONDICIONAL: acarreraria, acarreraries, acarreraria, acarreraríem, acarreraríeu, acarrerarien

SUBJUNTIU PRESENT: acarreri, acarreris, acarreri, acarrerem, acarrereu, acarrerin

SUBJUNTIU IMPERFET: acarrerés, acarreressis, acarrerés, acarreréssim, acarreréssiu, acarreressin

IMPERATIU: acarrera, acarreri, acarrerem, acarrereu, acarrerin

->acasat

■acasat -ada

[de casa]

adj Dit de la persona que té casa.

->acaserat

■acaserat -ada

[de casera²]

adj Que té casera o afany de casar-se.