->cop

■cop

[del cat. ant. colp¹, íd. (v. colp¹); 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Encontre violent, brusc, d’un cos contra un altre. Em vaig donar un cop al braç. Has sentit quin cop de porta?

2 tancar de cop Tancar fort (una porta), cloent-la sense emprar la clau.

2 1 Acció brusca d’una arma o d’un objecte emprat com a arma contra un cos. Va rebre un cop al cap. Donar un cop de puny. Fer entrar un tascó a cops de martell. Errar el cop. Parar el cop.

2 fig Infortuni, desgràcia, que afecta greument. Aquesta mort ha estat un cop per a ell.

3 fig Acció notable, que causa admiració o impressiona profundament. Allò de presentar-s’hi fou un cop genial.

4 fig i col·loq Robatori, atracament d’una certa envergadura preparat prèviament. Els lladres van preparar el cop meticulosament.

5 a cop calent fig En els primers moments després d’un fet, abans que els qui n’han sofert les conseqüències reaccionin.

6 a cop de loc prep Expressió que indica la insistència, l’abundor, dels mitjans emprats; mitjançant. A cop de diners té tot el que vol.

7 a cops loc adv Amb cops, donant cops. Fer entrar un tascó a cops de martell.

8 a cops d’escombra loc adv fig i col·loq Amb desconsideració. Tracta les coses a cops d’escombra.

9 caure (una cosa, a algú) com un cop de puny al ventre fig i col·loq Desplaure-li o disgustar-lo molt.

10 cop baix En boxa i en lluita, cop donat més avall del límit establert.

11 cop de Expressió que denota una acció reiterada. Ell cop de demanar-ho, però no ho aconseguirà pas.

12 cop d’efecte Impressió forta, admiració, que provoca algú o alguna cosa.

13 cop de gràcia Cop que acaba de matar el qui està greument ferit.

14 cop de gràcia fig Allò que és decisiu, definitiu, per a aconseguir un resultat.

15 cop sec Cop fort donat sobtadament.

16 de cop (o de cop i volta, o de cop sobte) Sense pensar-s’hi; bruscament.

17 de cop descuit De copdescuit, d’improvís.

18 donar el cop fig Fer cop.

19 ésser com un cop de puny (o ésser un cop de puny) Ésser, una cosa, molt petita. Tenim un pis que és com un cop de puny.

20 fer cop fig Causar algú, en aparèixer o en actuar d’una manera determinada, un gran efecte; fer impressió.

3 Senyal produït en un cos pel contacte brusc d’un altre cos. Té la cama plena de cops per culpa de la caiguda. Unes pomes plenes de cops.

4 1 Acció sobtada exercida per un element natural. Cop de vent. Cop de pluja.

2 cop de calor PAT Síndrome produïda per un augment patològic de la temperatura corporal amb fallida dels mecanismes termoreguladors, que s’esdevé en individus exposats a una calor ambiental excessiva o que fan exercicis físics intensos.

3 cop de mar Onada grossa que romp amb violència.

4 cop de sol Insolació.

5 1 Cadascun dels moviments repetits, o conjunt d’aquests moviments, que hom fa o que hom imprimeix a instruments, màquines, etc., en fer-los funcionar, per dur a terme una operació breu, ràpida. Donar un cop de planxa a un vestit. Amb un cop de cotxe hi ets. Un cop de llima, de pinzell, de raspall.

2 cop de cap fig Resolució brusca, irreflexiva. No sé per què ho va fer, devia ésser un cop de cap.

3 cop de geni fig Reacció violenta i sobtada.

4 cop de mà fig Ajut, treball que hom fa circumstancialment per ajudar un altre.

5 cop de mà TÀCT Acció de curta durada efectuada per sorpresa i amb audàcia.

6 cop de pantalla INFORM Acció de treure per pantalla i, especialment, imatge treta per pantalla.

7 cop d’estat Tècnica d’accés al poder polític per part d’un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses.

8 cop de teatre fig Acció, resolució, d’efecte, inesperada.

9 cop de telèfon Telefonada.

10 cop d’ull fig Esguard ràpid.

11 fer un cop de cap fig Prendre una determinació.

12 tenir cop d’ull fig Veure-hi just, discernir amb promptitud.

13 tenir cops amagats fig i col·loq Tenir reaccions, sortides, sorpreses, inesperades.

6 ESPORT 1 En alguns esports, acció de copejar la pilota, la bola o el volant, amb la raqueta, l’estic, el bastó o la pala;

2 l’efecte.

3 cop franc En alguns esports de conjunt, càstig imposat a un equip a causa d’una infracció.

7 1 Vegada. He estat dos cops a casa seva.

2 un cop [seguit de participi] Així que, tot seguit que. Un cop enllestit, vindrem.

8 TÈXT 1 Bobina que hom empra directament com a bitlla en l’operació de teixir.

2 cop de les taules En l’operació del tissatge, cop que rep cadascuna de les passades de trama en ésser pressionada per la pua fins a ocupar el lloc corresponent.

->cóp

■cóp

[probablement del gr. kólpos ‘clot de la falda, sina’; en l’accepció de ‘objecte prominent (vegetal o topogràfic)’, pot ser una masculinització de copa; 1a FONT: 1324]

m 1 1 ant Copa gran o pica.

2 METROL Antiga mesura de capacitat per als àrids, dividida en dos picotins, vint-i-quatrena part de la quartera.

3 cóp fruiter METROL Antiga mesura per a fruita de clofolla (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.).

4 dret dels cóps Del segle XII al XIX, impost de mesuratge cobrat a Barcelona sobre el blat i tota mena de gra i de farina que hom entrava a la ciutat.

2 borralló 2.

3 ARM Copa.

4 BOT 1 Cor del cabdell de les cols.

2 Part superior del tronc d’un arbre, de la qual arrenquen les branques.

5 PESC Part de la majoria dels arts d’encerclament i d’arrossegament, i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura.

6 TÈXT Floc de qualsevol fibra tèxtil ja neta i pentinada que antigament era posat a la filosa per filar-lo.

->copa

■copa

[del ll. vg. cŭppa, íd.; 1a FONT: 949]

f 1 1 Vas de beure, generalment de forma acampanada, sostingut per un peu. Una copa de cristall.

2 Líquid que cap en una copa. Beure una copa de vi.

3 ESPORT Trofeu en forma de copa ornamental, generalment d’argent, que hom sol atorgar al vencedor en una competició esportiva.

4 p ext Competició que té una copa com a trofeu.

5 anar de copes Sortir, generalment a la nit i amb altra gent, per prendre copes i divertir-se.

6 fer la copa Beure una copa o un got de vi, de licor, etc.

2 p anal 1 Part del capell en què entra el cap. Un barret de copa alta.

2 Braser de figura de copa, amb nanses, de coure, llautó, terrissa, etc.

3 Platet de balança.

3 ANAT Cassoleta, ròtula.

4 ARM 1 Genollera.

2 Part central, hemisfèrica, de l’escut de guerra o broquer.

5 BOT Capçada.

6 JOCS 1 pl Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de copa que duen gravades.

2 sing Carta d’aquest coll.

7 copa de Neptú ZOOL Esponja de la classe de les demosponges (Poterion neptuni), de grans dimensions, en forma de copa o de calze.

->copada¹

■copada¹

[de copa]

f FUST 1 Motllura de secció còncava de semicercle o de quadrant de cercle.

2 Plana de fuster que té la superfície inferior i el tall en forma convexa i serveix per a fer les motllures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle.

->copada²

■copada²

[de copar²]

f Fet d’aconseguir tots els llocs en una elecció, una competició, etc.

->copador

copador

[de cop]

m OFIC Maça de fusta o martell de cap arrodonit que serveix per a corbar planxes de ferro, de coure, etc., emprat especialment per a adaptar una peça còncava a una altra peça metàl·lica.

->copagorja

■copagorja

f ant ARM Daga.

->copaiba

■copaiba

Part. sil.: co_pai_ba

f BOT i FARM Bàlsam de copaiba.

->copaier

■copaier

Part. sil.: co_pa_ier

m BOT Gènere d’arbres de la família de les mimosàcies (Copaifera sp), de grans dimensions, de fulles compostes i de fruits lleguminosos, que forneixen l’oleoresina anomenada bàlsam de copaiba o simplement copaiba.

->copal

■copal

m 1 BOT Nom donat a diverses lleguminoses de l’Àfrica oriental, especialment Trachylobium verrucosum i T. Mossambicense, o del Brasil, com ara Hymenae coubaril, de les quals hom obté la resina homònima.

2 QUÍM Resina obtinguda dels copals africans (copals durs) o brasilers (copals tous), o també de l’agatis (copal kauri i copal de Manila), que serveix per a la fabricació de vernissos i del linòleum.

->copalta

■copalta

[de copa i alta; 1a FONT: 1898, Oller]

m Capell de copa alta.

->copar¹

■copar¹

[de copa]

v tr i pron acopar 1 i acopar 3. Les cols encara no s’han copat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copar

GERUNDI: copant

PARTICIPI: copat, copada, copats, copades

INDICATIU PRESENT: copo, copes, copa, copem, copeu, copen

INDICATIU IMPERFET: copava, copaves, copava, copàvem, copàveu, copaven

INDICATIU PASSAT: copí, copares, copà, copàrem, copàreu, coparen

INDICATIU FUTUR: coparé, coparàs, coparà, coparem, copareu, coparan

INDICATIU CONDICIONAL: coparia, coparies, coparia, coparíem, coparíeu, coparien

SUBJUNTIU PRESENT: copi, copis, copi, copem, copeu, copin

SUBJUNTIU IMPERFET: copés, copessis, copés, copéssim, copéssiu, copessin

IMPERATIU: copa, copi, copem, copeu, copin

->copar²

■copar²

[del fr. couper ‘tallar’]

v tr 1 Envoltar (una força enemiga) tallant-li la retirada. Els bàrbars coparen els romans en aquell congost.

2 Aconseguir (tots els llocs) en una elecció, una competició, etc. Una llista electoral que ha copat tots els càrrecs.

3 JOCS En un joc d’atzar, fer una aposta equivalent a tot el diner de què respon la banca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copar

GERUNDI: copant

PARTICIPI: copat, copada, copats, copades

INDICATIU PRESENT: copo, copes, copa, copem, copeu, copen

INDICATIU IMPERFET: copava, copaves, copava, copàvem, copàveu, copaven

INDICATIU PASSAT: copí, copares, copà, copàrem, copàreu, coparen

INDICATIU FUTUR: coparé, coparàs, coparà, coparem, copareu, coparan

INDICATIU CONDICIONAL: coparia, coparies, coparia, coparíem, coparíeu, coparien

SUBJUNTIU PRESENT: copi, copis, copi, copem, copeu, copin

SUBJUNTIU IMPERFET: copés, copessis, copés, copéssim, copéssiu, copessin

IMPERATIU: copa, copi, copem, copeu, copin

->coparticipació

■coparticipació

Part. sil.: co_par_ti_ci_pa_ci_ó

[de participació]

f Fet de participar en una cosa amb un altre o amb altres.

->coparticipant

■coparticipant

[de participant]

m i f Persona que té participació en una cosa amb una altra o amb altres.

->copat

■copat -ada

[de copa; 1a FONT: c. 1800]

adj BOT 1 Proveït de copa o capçada.

2 Clos per l’acostament mutu de les parts exteriors, que eren badades o desplegades. Enciam copat.

->copatró

■copatró -ona

[de patró]

m i f Patró juntament amb un altre o amb altres.

->copblau

■copblau

Part. sil.: cop_blau

m PAT Blau.

->copdescuit

■copdescuit

Part. sil.: cop_des_cuit

m Mot emprat en l’expressió de copdescuit loc adv De sobte i per sorpresa.

->copec

copec

[del rus kopejka, der. de kopje ‘llança’, d’un cavaller amb llança que apareixia en les antigues monedes]

m Moneda russa equivalent a la centèsima part del ruble.

->copejador

■copejador -a

[de copejar¹]

adj Que copeja¹.

->copejament

■copejament

[de copejar¹]

m Acció de copejar¹.

->copejar¹

■copejar¹

[de cop]

v tr Donar cops (a algú o alguna cosa). Uns vàndals el copejaren brutalment. Copejar la taula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copejar

GERUNDI: copejant

PARTICIPI: copejat, copejada, copejats, copejades

INDICATIU PRESENT: copejo, copeges, copeja, copegem, copegeu, copegen

INDICATIU IMPERFET: copejava, copejaves, copejava, copejàvem, copejàveu, copejaven

INDICATIU PASSAT: copegí, copejares, copejà, copejàrem, copejàreu, copejaren

INDICATIU FUTUR: copejaré, copejaràs, copejarà, copejarem, copejareu, copejaran

INDICATIU CONDICIONAL: copejaria, copejaries, copejaria, copejaríem, copejaríeu, copejarien

SUBJUNTIU PRESENT: copegi, copegis, copegi, copegem, copegeu, copegin

SUBJUNTIU IMPERFET: copegés, copegessis, copegés, copegéssim, copegéssiu, copegessin

IMPERATIU: copeja, copegi, copegem, copegeu, copegin

->copejar²

copejar²

[de cóp]

v tr PESC 1 Buidar el cóp (d’un art).

2 Donar cullerades a l’aigua amb el salabret per tal d’agafar (alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copejar

GERUNDI: copejant

PARTICIPI: copejat, copejada, copejats, copejades

INDICATIU PRESENT: copejo, copeges, copeja, copegem, copegeu, copegen

INDICATIU IMPERFET: copejava, copejaves, copejava, copejàvem, copejàveu, copejaven

INDICATIU PASSAT: copegí, copejares, copejà, copejàrem, copejàreu, copejaren

INDICATIU FUTUR: copejaré, copejaràs, copejarà, copejarem, copejareu, copejaran

INDICATIU CONDICIONAL: copejaria, copejaries, copejaria, copejaríem, copejaríeu, copejarien

SUBJUNTIU PRESENT: copegi, copegis, copegi, copegem, copegeu, copegin

SUBJUNTIU IMPERFET: copegés, copegessis, copegés, copegéssim, copegéssiu, copegessin

IMPERATIU: copeja, copegi, copegem, copegeu, copegin

->copel·la

■copel·la

[probablement del fr. coupelle, primer ‘argent depurat’, segurament de l’ant. coispel ‘planxa prima’, der. al seu torn d’un *coispe, provinent del ll. cuspis, -ĭdis ‘punxa’; 1a FONT: 1285]

f Vas en forma cònica truncada fet de cendra d’ossos calcinats que serveix per a assajar i purificar els minerals d’or i argent.

->copel·lació

■copel·lació

Part. sil.: co_pel_la_ci_ó

[de copel·lar]

f METAL·L Separació dels metalls nobles que conté un aliatge per oxidació amb un corrent d’aire que passa per la massa metàl·lica fosa i precipita els metalls no nobles en forma d’òxid.

->copel·lar

■copel·lar

[de copel·la]

v tr Depurar (or, argent) en una copel·la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copel·lar

GERUNDI: copel·lant

PARTICIPI: copel·lat, copel·lada, copel·lats, copel·lades

INDICATIU PRESENT: copel·lo, copel·les, copel·la, copel·lem, copel·leu, copel·len

INDICATIU IMPERFET: copel·lava, copel·laves, copel·lava, copel·làvem, copel·làveu, copel·laven

INDICATIU PASSAT: copel·lí, copel·lares, copel·là, copel·làrem, copel·làreu, copel·laren

INDICATIU FUTUR: copel·laré, copel·laràs, copel·larà, copel·larem, copel·lareu, copel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: copel·laria, copel·laries, copel·laria, copel·laríem, copel·laríeu, copel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: copel·li, copel·lis, copel·li, copel·lem, copel·leu, copel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: copel·lés, copel·lessis, copel·lés, copel·léssim, copel·léssiu, copel·lessin

IMPERATIU: copel·la, copel·li, copel·lem, copel·leu, copel·lin

->copeo

■copeo

Part. sil.: co_pe_o

m DANSA Ball popular mallorquí de parella de ritme ràpid i ternari, en compàs de tres per quatre o de tres per vuit.

->copèpodes

■copèpodes

m ZOOL 1 pl Subclasse de crustacis entomostracis de petites dimensions, amb la coberta del cos exclusivament quitinosa, components importants del zooplàncton.

2 sing Crustaci de la subclasse dels copèpodes.

->coper¹

■coper¹

[de copa]

m HIST A la corona catalanoaragonesa, durant l’edat mitjana, oficial palatí al servei immediat del majordom que, ensems amb el boteller, tenia cura del servei del vi a la taula reial.

->coper²

■coper²

[de cóp]

m HIST Oficial encarregat de mesurar amb el cóp.

->copera

■copera

[de copa]

f Lloc on hom guarda les copes.

->copernicà

■copernicà -ana

1 adj Relatiu o pertanyent a Nicolau Copèrnic o a les seves teories.

2 adj i m i f Partidari del sistema copernicà.

3 sistema copernicà ASTR Model heliocèntric de l’Univers en què els planetes, àdhuc la Terra, descriuen òrbites circulars al voltant del Sol.

->còpia

■còpia

Part. sil.: cò_pi_a

[del ll. copia ‘abundor, riquesa, possibilitat de disposar d’una cosa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Gran quantitat; abundància. N’hi ha còpia.

2 a còpia de loc prep Emprant insistentment, llargament, un mitjà. Va guanyar a còpia de diners. A còpia de repetir-ho es pensa que és veritat.

2 1 Acció de copiar.

2 Allò que ha estat fet copiant.

3 fig Aquesta noia és la còpia de sa germana gran.

4 ART Reproducció artesanal, més o menys exacta, d’una obra d’art.

5 CIN i FOTOG Exemplar positiu obtingut a partir d’un negatiu.

6 CRÍT TEXT i DIPL Transcripció d’un text o d’un document manuscrit.

7 DR Transcripció d’un escrit original que hom reprodueix íntegrament o en extracte.

8 INFORM Resultat d’escriure dades a partir d’un original (que roman intacte) sense canviar-ne la representació.

9 còpia de seguretat INFORM Informació que ha estat conservada i que pot substituir l’original en cas que aquest es destrueixi.

10 còpia mestra ELECTRÒN Còpia obtinguda de l’original d’un enregistrament a partir de la qual es poden fer altres còpies sense deteriorar-lo.

11 màquina de fer còpies GRÀF Màquina copiadora.

->copiador

■copiador -a

Part. sil.: co_pi_a_dor

[de copiar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que copia.

2 m Llibre auxiliar de comptabilitat que recull íntegrament i ordenadament originals o còpies de diversos documents.

3 màquina copiadora (o simplement copiadora) GRÀF Nom genèric de cadascun dels aparells o dispositius que per diversos procediments són capaços de reproduir fidelment un document, un imprès, un dibuix, etc.

4 màquina copiadora (o simplement copiadora) TECNOL Màquina que copia per mitjà d’un mecanisme hidràulic o mecànic de resseguiment per contacte, el qual transmet a l’eina de tall el perfil exacte de la peça o del model que hom vol reproduir.

->copiar

■copiar

Part. sil.: co_pi_ar

[de còpia; 1a FONT: 1676]

v tr 1 Reproduir el text d’un escrit. Copiar un manuscrit, un document, una acta, una carta. Copiar música.

2 Reproduir (quelcom) per imitació. Un artista que copia la natura. Copiar una pintura, una estàtua.

3 1 Imitar servilment; plagiar. Copiar l’examen d’un altre alumne.

2 fig Tractar d’assemblar-se (a algú) copiant-ne les maneres, el llenguatge, etc. El candidat intenta copiar la seva rival política perquè té més carisma que ell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copiar

GERUNDI: copiant

PARTICIPI: copiat, copiada, copiats, copiades

INDICATIU PRESENT: copio, copies, copia, copiem, copieu, copien

INDICATIU IMPERFET: copiava, copiaves, copiava, copiàvem, copiàveu, copiaven

INDICATIU PASSAT: copií, copiares, copià, copiàrem, copiàreu, copiaren

INDICATIU FUTUR: copiaré, copiaràs, copiarà, copiarem, copiareu, copiaran

INDICATIU CONDICIONAL: copiaria, copiaries, copiaria, copiaríem, copiaríeu, copiarien

SUBJUNTIU PRESENT: copiï, copiïs, copiï, copiem, copieu, copiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: copiés, copiessis, copiés, copiéssim, copiéssiu, copiessin

IMPERATIU: copia, copiï, copiem, copieu, copiïn

->copilot

■copilot

[de pilot²]

m i f AERON, AUT i NÀUT Pilot la missió del qual consisteix a assistir el primer pilot.

->copina

copina

[variant de copinya]

f ANAT ANIM Cassoleta del genoll; ròtula.

->copinya

■copinya

[d’origen incert, possiblement d’una variant d’un preromà *pekina ‘petxina’, o d’una metàtesi més tardana d’aquest, *kopina]

f ZOOL 1 Petxina.

2 Escopinya.

3 Cloïssa.

->copió

■copió

Part. sil.: co_pi_ó

[de còpia]

m CIN Còpia positiva de tot el material impressionat en una filmació.

->copiós

■copiós -osa

Part. sil.: co_pi_ós

[del ll. copiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj En gran còpia; abundós. Un àpat copiós.

->copiosament

■copiosament

Part. sil.: co_pi_o_sa_ment

[de copiós; 1a FONT: 1399, Metge]

adv D’una manera copiosa. Ploure copiosament.

->copiositat

copiositat

Part. sil.: co_pi_o_si_tat

[del ll. copiosĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de copiós.

->copisplet

■copisplet

m TÈXT En la selfactina, regle de configuració especial sobre el qual s’arrossega la crossa, articulada a la barra del plegador.

->copista

■copista

[de còpia]

m i f 1 Persona que es dedica a copiar escrits, documents, música, etc. Això és una falta del copista.

2 ART Persona que copia l’obra d’un artista.

->copisteria

■copisteria

Part. sil.: co_pis_te_ri_a

[de copista]

f GRÀF Establiment especialitzat en la realització de còpies d’escrits o dibuixos originals mitjançant copiadores o per procediments reprogràfics.

->coplanar

■coplanar

adj MAT Coplanari.

->coplanari

■coplanari -ària

adj MAT Dit de dos punts, dues rectes o dues figures planes situades en un mateix pla.

->cople

■cople

m BOT Pollancre.

->copó

■copó

Hom.: cupó

[del cast. copón, íd.]

m LITÚRG Copa de metall amb tapadora, daurada en la part interior, on hom guarda les hòsties consagrades.

->copolímer

■copolímer

m PLÀST Substància produïda per copolimerització.

->copolimerització

■copolimerització

Part. sil.: co_po_li_me_rit_za_ci_ó

f QUÍM ORG i PLÀST Polimerització d’addició de dos monòmers diferents o més.

->copolimeritzar

■copolimeritzar

v tr QUÍM Polimeritzar dos monòmers diferents o més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copolimeritzar

GERUNDI: copolimeritzant

PARTICIPI: copolimeritzat, copolimeritzada, copolimeritzats, copolimeritzades

INDICATIU PRESENT: copolimeritzo, copolimeritzes, copolimeritza, copolimeritzem, copolimeritzeu, copolimeritzen

INDICATIU IMPERFET: copolimeritzava, copolimeritzaves, copolimeritzava, copolimeritzàvem, copolimeritzàveu, copolimeritzaven

INDICATIU PASSAT: copolimeritzí, copolimeritzares, copolimeritzà, copolimeritzàrem, copolimeritzàreu, copolimeritzaren

INDICATIU FUTUR: copolimeritzaré, copolimeritzaràs, copolimeritzarà, copolimeritzarem, copolimeritzareu, copolimeritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: copolimeritzaria, copolimeritzaries, copolimeritzaria, copolimeritzaríem, copolimeritzaríeu, copolimeritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: copolimeritzi, copolimeritzis, copolimeritzi, copolimeritzem, copolimeritzeu, copolimeritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: copolimeritzés, copolimeritzessis, copolimeritzés, copolimeritzéssim, copolimeritzéssiu, copolimeritzessin

IMPERATIU: copolimeritza, copolimeritzi, copolimeritzem, copolimeritzeu, copolimeritzin

->copoll

copoll

m BOT Capoll.

->coponenc

coponenc -a

adj i m i f De Copons (Anoia).

->copr-

■copr-

Forma prefixada del mot grec kópros, que significa ‘excrement’. Ex.: coprèmia, coprí.

->copra

■copra

f ALIM i INDÚST Polpa de coco assecada.

->coprecipitació

■coprecipitació

Part. sil.: co_pre_ci_pi_ta_ci_ó

f QUÍM ANAL Precipitació parcial d’una segona sal conjuntament amb la primera, que és l’única que ha ultrapassat el límit de la seva solubilitat i que, per tant, és l’única que hauria de precipitar.

->coprèmesi

coprèmesi

f PAT Vòmit de matèries fecals.

->coprí

coprí

m BOT Gènere de fongs de la família de les coprinàcies (Coprinus sp), d’espores negres i de barret, generalment cònic o ogival, tardanament obert com un paraigua girat a l’inrevés.

->coprinàcies

coprinàcies

Part. sil.: co_pri_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada negra molt fosca, de barret sovint cònic o ogival i de làmines sovint deliqüescents.

2 sing Fong de la família de les coprinàcies.

->copríncep

■copríncep

[de príncep]

m DR POL A Andorra, cadascuna de les dues persones que són, conjuntament i indivisament, el cap de l’estat i exerceixen la més alta representació.

->coprincesa

■coprincesa

f DR POL Dona que té el càrrec de copríncep.

->coprincipat

■coprincipat

[de copríncep]

m DR POL Règim polític actual d’Andorra, presidit per dos coprínceps.

->copró

■copró

[der. del germ. *krŭpps ‘bony’ i *krŭppa ‘gropa’; 1a FONT: s. XV]

m ANAT ANIM Rabada.

->copro-

■copro-

Forma prefixada del mot grec kópros, que significa ‘excrement’. Ex.: copròfag, copròlit.

->coprobi

■coprobi -òbia

adj 1 Que habita sobre els excrements.

2 esp Dit dels insectes que habiten i efectuen la posta en els llocs on hi ha excrements.

->coprocultiu

■coprocultiu

Part. sil.: co_pro_cul_tiu

m MICROB Mètode bacteriològic consistent en el cultiu de matèria fecal en un medi adequat per tal d’identificar i d’isolar soques microbianes responsables d’un determinat procés patològic intestinal.

->coprodeu

coprodeu

m ANAT ANIM Segment inicial de la cloaca dels rèptils i els ocells, unit directament al final del recte.

->coproducció

■coproducció

Part. sil.: co_pro_duc_ci_ó

[de producció]

f CIN Col·laboració entre productors cinematogràfics de diferents estats per a produir pel·lícules.

->coproductor

■coproductor -a

[de productor]

adj i m i f Que coprodueix.

->coproduir

■coproduir

Part. sil.: co_pro_du_ir

[de produir]

v tr Produir juntament amb un altre o amb altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coproduir

GERUNDI: coproduint

PARTICIPI: coproduït, coproduïda, coproduïts, coproduïdes

INDICATIU PRESENT: coprodueixo, coprodueixes, coprodueix, coproduïm, coproduïu, coprodueixen

INDICATIU IMPERFET: coproduïa, coproduïes, coproduïa, coproduíem, coproduíeu, coproduïen

INDICATIU PASSAT: coproduí, coproduïres, coproduí, coproduírem, coproduíreu, coproduïren

INDICATIU FUTUR: coproduiré, coproduiràs, coproduirà, coproduirem, coproduireu, coproduiran

INDICATIU CONDICIONAL: coproduiria, coproduiries, coproduiria, coproduiríem, coproduiríeu, coproduirien

SUBJUNTIU PRESENT: coprodueixi, coprodueixis, coprodueixi, coproduïm, coproduïu, coprodueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: coproduís, coproduïssis, coproduís, coproduíssim, coproduíssiu, coproduïssin

IMPERATIU: coprodueix, coprodueixi, coproduïm, coproduïu, coprodueixin

->copròfag

■copròfag -a

adj i m i f 1 BIOL Dit de l’organisme que ingereix excrements o que se n’alimenta, com és el cas d’alguns coleòpters.

2 PSIQ Afectat de coprofàgia.

->coprofàgia

coprofàgia

Part. sil.: co_pro_fà_gi_a

f PSIQ Alteració psicòtica que consisteix en la ingestió de les femtes pròpies o d’altri.

->copròfil

■copròfil -a

adj ECOL Dit dels organismes que habiten en els excrements.

->coprofília

coprofília

Part. sil.: co_pro_fí_li_a

f PSIQ Escatofília.

->coprofòbia

coprofòbia

Part. sil.: co_pro_fò_bi_a

f PSIQ Por patològica de tocar els excrements i de resultar-ne contaminat.

->coprogènic

coprogènic -a

adj PEDOL Originat a partir d’excrements.

->coprolàlia

coprolàlia

Part. sil.: co_pro_là_li_a

f PSIQ Tipus d’estereotípia verbal que consisteix en la reiteració de paraules grolleres d’una manera constant i involuntària en el llenguatge.

->copròlit

■copròlit

m 1 PALEONT i ZOOL Concreció fecal fossilitzada de peixos, rèptils, ocells o mamífers.

2 PAT Escíbal.

->coprologia

■coprologia

Part. sil.: co_pro_lo_gi_a

f Estudi bioquímic, bacteriològic i parasitològic dels excrements de l’home i d’altres éssers vius.

->copromania

■copromania

Part. sil.: co_pro_ma_ni_a

f PSIC Impuls obsessiu vers les matèries fecals i l’orina.

->copropietari

■copropietari -ària

Part. sil.: co_pro_pi_e_ta_ri

[de propietari]

m i f Propietari juntament amb un altre o amb altres.

->copropietat

■copropietat

Part. sil.: co_pro_pi_e_tat

[de propietat]

f 1 Propietat en comú d’un bé indivís entre dues persones o més.

2 copropietat de sòl i de volada DR CIV Forma del dret de superfície sobre finques rústiques que permet l’existència de dues titularitats sobre un mateix predi.

->coproporfíria

coproporfíria

Part. sil.: co_pro_por_fí_ri_a

f PAT Tipus de porfíria hepàtica caracteritzada pel dèficit congènit i hereditari de l’enzim coproporfirinogen-oxidasa.

->coproporfirina

coproporfirina

f FISIOL ANIM Porfirina, present normalment als excrements en petites quantitats, que augmenta patològicament en diversos tipus de porfíries i en algunes altres malalties.

->copròstasi

copròstasi

f PAT Acumulació de matèries fecals en el budell gros.

->coprosterina

coprosterina

f BIOQ Coprosterol, 5-β-colestà-3β-ol, esteroide present en els excrements humans i d’altres carnívors.

->copsable

■copsable

[de copsar; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que pot ésser copsat.

->copsadora

■copsadora

[de copsar]

f TÈXT Màquina formadora del cóp, per enrotllament del fil sobre si mateix, anomenada també supercopsadora automàtica o canillera automàtica per a supercops.

->copsar

■copsar

[d’origen incert, podria tractar-se d’un ll. vg. *cupessare, resultat de l’encreuament entre cuperare ‘agafar, prendre, collir’ i el ll. capessĕre ‘empunyar, aferrar’; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

v tr 1 Agafar, atrapar, al vol. Copsar la pilota. Copsar una papallona.

2 fig Aconseguir alguna cosa d’una manera ràpida i inesperada. Copsar un càrrec.

3 fig Entendre. Copsar el sentit d’una paraula, la significació d’un acte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copsar

GERUNDI: copsant

PARTICIPI: copsat, copsada, copsats, copsades

INDICATIU PRESENT: copso, copses, copsa, copsem, copseu, copsen

INDICATIU IMPERFET: copsava, copsaves, copsava, copsàvem, copsàveu, copsaven

INDICATIU PASSAT: copsí, copsares, copsà, copsàrem, copsàreu, copsaren

INDICATIU FUTUR: copsaré, copsaràs, copsarà, copsarem, copsareu, copsaran

INDICATIU CONDICIONAL: copsaria, copsaries, copsaria, copsaríem, copsaríeu, copsarien

SUBJUNTIU PRESENT: copsi, copsis, copsi, copsem, copseu, copsin

SUBJUNTIU IMPERFET: copsés, copsessis, copsés, copséssim, copséssiu, copsessin

IMPERATIU: copsa, copsi, copsem, copseu, copsin

->copte

■copte -a

1 adj Relatiu o pertanyent als coptes o al copte. Alfabet copte. Art copte.

2 m i f ETNOL 1 A l’alta edat mitjana, nom donat a la població d’Egipte.

2 Nom aplicat actualment als cristians egipcis.

3 m LING Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, conservada en la litúrgia copta.

->còpula

■còpula

[del ll. copŭla, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 GRAM Tot element de relació que uneix els dos termes d’una oració o bé dues oracions.

2 BOT En les diatomees, peça suplementària del cíngol.

3 MÚS Passatge vocalitzat que era present a la fi de diferents formes musicals dels segles XII i XIII.

4 ZOOL 1 Acoblament dels òrgans sexuals masculins i femenins per tal d’efectuar l’acte sexual.

2 Procés pel qual l’espermatozoide es posa en contacte amb l’òvul dins l’aparell femení.

->copulable

■copulable

m QUÍM ORG Amina aromàtica o fenol capaç de reaccionar amb una sal de diazoni per a formar un azocompost.

->copulació

■copulació

Part. sil.: co_pu_la_ci_ó

[del ll. copulatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de copular; acoblament.

2 esp ZOOL Còpula.

2 QUÍM ORG i COL Reacció de substitució aromàtica per una sal de diazoni com a agent electrofílic.

->copulador

■copulador -a

[del ll. copulator, -ōris, íd.]

adj Que serveix per a la copulació.

->copular

■copular

[del ll. copulare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr Acoblar.

2 intr Fer l’acte sexual.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: copular

GERUNDI: copulant

PARTICIPI: copulat, copulada, copulats, copulades

INDICATIU PRESENT: copulo, copules, copula, copulem, copuleu, copulen

INDICATIU IMPERFET: copulava, copulaves, copulava, copulàvem, copulàveu, copulaven

INDICATIU PASSAT: copulí, copulares, copulà, copulàrem, copulàreu, copularen

INDICATIU FUTUR: copularé, copularàs, copularà, copularem, copulareu, copularan

INDICATIU CONDICIONAL: copularia, copularies, copularia, copularíem, copularíeu, copularien

SUBJUNTIU PRESENT: copuli, copulis, copuli, copulem, copuleu, copulin

SUBJUNTIU IMPERFET: copulés, copulessis, copulés, copuléssim, copuléssiu, copulessin

IMPERATIU: copula, copuli, copulem, copuleu, copulin

->copulatiu

■copulatiu -iva

Part. sil.: co_pu_la_tiu

[del ll. copulativus, -a, -um, íd.]

adj GRAM Que lliga una cosa amb una altra. Conjunció copulativa. Verb copulatiu.

->copulativament

■copulativament

[de copulatiu]

adv Juntament.

->copura

■copura

f TÈXT Aigua o matèria no colorant que hom afegeix a un color per rebaixar-ne la concentració.

->copyright

■copyright^* [kɔ̀pirájt]

[mot angl., comp. de copy ‘reproducció’ i right ‘dret’]

m 1 Dret que es reserven l’autor o l’editor d’una obra literària, musical, artística o científica, impresa, gravada, etc., d’explotar-la durant un cert temps.

2 Referència del copyright que figura impresa en l’obra a la qual es refereix en forma de símbol © seguit del nom del seu titular i de l’any de la primera publicació.

->coqueria

■coqueria

Part. sil.: co_que_ri_a

[de coc²]

f Instal·lació industrial dedicada a la producció de carbó de coc.

->coquessa

■coquessa

[de coc¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Cuinera llogada per a un àpat de festa.

->coquet

■coquet -a

[del fr. coquet, -ette ‘gallet’, de l’ostentació que fa el gall entre les gallines]

adj i m i f Que cerca d’agradar, que coqueteja. És una coqueta. Un noi molt coquet.

->coquetament

■coquetament

[de coqueta]

adv Amb coqueteria.

->coqueteig

■coqueteig

Part. sil.: co_que_teig

[de coquetejar]

m Acció de coquetejar.

->coquetejar

■coquetejar

[de coqueta]

v intr Cercar, una persona, d’agradar a una altra; fer coqueteries. Abans li agradava coquetejar. Coquetejava amb tots els companys de feina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coquetejar

GERUNDI: coquetejant

PARTICIPI: coquetejat, coquetejada, coquetejats, coquetejades

INDICATIU PRESENT: coquetejo, coqueteges, coqueteja, coquetegem, coquetegeu, coquetegen

INDICATIU IMPERFET: coquetejava, coquetejaves, coquetejava, coquetejàvem, coquetejàveu, coquetejaven

INDICATIU PASSAT: coquetegí, coquetejares, coquetejà, coquetejàrem, coquetejàreu, coquetejaren

INDICATIU FUTUR: coquetejaré, coquetejaràs, coquetejarà, coquetejarem, coquetejareu, coquetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: coquetejaria, coquetejaries, coquetejaria, coquetejaríem, coquetejaríeu, coquetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: coquetegi, coquetegis, coquetegi, coquetegem, coquetegeu, coquetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: coquetegés, coquetegessis, coquetegés, coquetegéssim, coquetegéssiu, coquetegessin

IMPERATIU: coqueteja, coquetegi, coquetegem, coquetegeu, coquetegin

->coqueteria

■coqueteria

Part. sil.: co_que_te_ri_a

[de coqueta]

f 1 Qualitat de coquet.

2 Acte, afalac, etc., propi d’una persona coqueta.

->coqueto

coqueto -a

adj i m i f Coquet.

->coquetó

coquetó -ona

[de coquet]

adj col·loq Dit d’un lloc o d’un objecte amb encant, amb gràcia. Un restaurant petit, però molt coquetó.

->coquí

■coquí -ina

[potser del ll. coquinus, -a, -um ‘relatiu a la cuina’, der. de coquus ‘cuiner’, que degué significar ’noi de cuina’, amb fama de lladre, o potser del fr. coquin ‘pillet’; 1a FONT: 1550]

desp adj 1 Dit de la persona gasiva, avara.

2 Dit del covard, del qui és capaç de trair.

->coquílids

coquílids

m ENTOM 1 pl Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids, dels quals són considerats una subfamília.

2 sing Insecte de la subfamília dels coquílids.

->coquineria

■coquineria

Part. sil.: co_qui_ne_ri_a

[de coquí]

f 1 Qualitat de coquí.

2 Acte propi d’un coquí.

->coquinesa

■coquinesa

[de coquí]

f Coquineria.

->coquitzable

coquitzable

[de coquitzar]

adj QUÍM IND Dit del carbó que és bo per a l’obtenció de carbó de coc.

->coquització

■coquització

Part. sil.: co_quit_za_ci_ó

[de coquitzar]

f QUÍM IND Destil·lació seca del carbó bituminós.

->coquitzar

coquitzar

[de coc²]

v tr QUÍM IND Efectuar una coquització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coquitzar

GERUNDI: coquitzant

PARTICIPI: coquitzat, coquitzada, coquitzats, coquitzades

INDICATIU PRESENT: coquitzo, coquitzes, coquitza, coquitzem, coquitzeu, coquitzen

INDICATIU IMPERFET: coquitzava, coquitzaves, coquitzava, coquitzàvem, coquitzàveu, coquitzaven

INDICATIU PASSAT: coquitzí, coquitzares, coquitzà, coquitzàrem, coquitzàreu, coquitzaren

INDICATIU FUTUR: coquitzaré, coquitzaràs, coquitzarà, coquitzarem, coquitzareu, coquitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: coquitzaria, coquitzaries, coquitzaria, coquitzaríem, coquitzaríeu, coquitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: coquitzi, coquitzis, coquitzi, coquitzem, coquitzeu, coquitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: coquitzés, coquitzessis, coquitzés, coquitzéssim, coquitzéssiu, coquitzessin

IMPERATIU: coquitza, coquitzi, coquitzem, coquitzeu, coquitzin

->cor¹

■cor¹

[del ll. cor, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 ANAT ANIM i FISIOL ANIM Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.

2 1 p anal Representació convencional d’un cor.

2 batre (o bategar) el cor fig Estar algú molt emocionat per l’alegria o la impaciència.

3 estar amb l’ai al cor fig Estar envaït d’una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d’allò que pugui ocórrer.

4 sagnar el cor fig Estar algú molt adolorit a causa d’una ferida moral.

3 1 El cor considerat com la seu del sentiment interior. Tenir el cor trist, alegre.

2 anar amb el cor a la mà (o tenir el cor a la mà) Obrar amb sinceritat.

3 de cor (o de bon cor, o de tot cor) Amb sinceritat, volenterosament.

4 de cor a pensa (o de cor i pensa) Sense reflexionar, per simple impuls sentimental.

5 dir (o anunciar) el cor (alguna cosa) Pressentir-la. El cor em diu que vindran.

6 obrir el cor Manifestar els secrets o les intimitats pròpies a algú.

7 portar el cor a la boca Ésser obert, sincer.

8 sortir del cor Ésser (una cosa) feta amb sinceritat, provenir d’un impuls veritable.

9 tenir el cor net Tenir la consciència tranquil·la.

4 1 El cor considerat com a seu de l’afecció (especialment de l’amor), de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral. Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, sec, inhumà, de bronze, de pedra.

2 arribar al cor Commoure vivament.

3 clavar-se al cor Produir alguna cosa molt sofriment o compassió.

4 donar-se mal cor Afligir-se, anguniejar-se.

5 ésser tot cor Ésser molt sensible o caritatiu.

6 guanyar el cor de (algú) Captivar-li la simpatia, l’afecte.

7 no tenir cor Ésser dur de sentiments, poc o gens sensible a l’amor i a la pietat.

8 omplir el cor Donar, una persona o una cosa, plena satisfacció als desigs o a les afeccions d’una persona.

9 partir-se (o trencar-se, o nuar-se) el cor (a algú) Commoure’s molt de pena o de pietat.

10 rompre (o trencar) el cor fig Produir una gran pena, un dolor moral intens.

11 tenir el cor robat (una persona o una cosa, a algú) Agradar-li bojament. Aquesta noia em té el cor robat.

12 tenir una pena al cor (o rosegar una pena el cor) Estar molt afligit.

5 1 El cor considerat com a seu de la força d’ànim; coratge. Un cor de lleó. Un cor de gallina. No tenir cor de fer una cosa.

2 fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats o els perills amb la força de la voluntat.

3 veure’s amb cor de (fer una cosa) Tenir valor, sentir-se capaç, de fer-la.

6 1 El cor com a centre de la voluntat, del desig.

2 anar (o anar-se’n) el cor cap a (una cosa) Tenir-ne desig, voler-la amb vehemència.

3 contra cor ant A contracor.

4 cor (o a cor, o boca) què vols, cor què desitges Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable.

5 proposar-se en cor de (fer una cosa) Proposar-se-la, prendre el determini de fer-la.

6 tenir en cor de (fer una cosa) Desitjar de fer-la.

7 tenir per cor de Tenir intenció de. Avui tinc per cor d’anar al cinema.

7 1 ant El cor humà com a centre suposat de les facultats intel·lectuals, especialment de la memòria i de l’enteniment.

2 de cor De memòria. Aprendre, saber, de cor.

8 p ext 1 Part del pit on hi ha el cor. El vaig estrènyer contra el meu cor.

2 mal de cor Defalliment, sensació de buidor a l’estómac, produïts per la gana.

9 p anal 1 Part central d’una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d’una fruita. El cor d’una ciutat. El cor d’una qüestió. El cor de l’hivern.

2 ADOB Part interior de la peça de sola adobada o treballada.

3 BOT En un fruit pomaci, la part interior, de consistència coriàcia, que correspon a l’endocarpi.

4 BOT Duramen.

5 FUST Part central del tronc de l’arbre, on hi ha la fusta de més bona qualitat, especialment la més dura i més compacta.

6 HERÀLD Abisme.

10 p anal 1 TÈXT Excèntric de forma de cor, que transforma un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines de plegament del fil.

2 TÈXT En el teler mecànic, peça en forma de plat o de disc de contorn cònic.

3 cor de bou ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis (Isocardia cor), de conquilla cordiforme amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i de dues valves iguals.

4 cor de via FERROC Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.

11 JOCS 1 pl Un dels quatre colls de les cartes franceses, que es distingeix pels cors que duu gravats.

2 sing Carta d’aquest coll.

->cor²

■cor²

[del ll. chorus ‘dansa en rotllo, cor de tragèdia’, i aquest, del gr. khóros, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 TEAT 1 En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica narrativa.

2 Fragment que canta o recita el cor. Traduir un cor de Sòfocles.

3 p ext Conjunt de persones que dansen o es mouen rítmicament.

2 MÚS 1 Conjunt de músics que canten simultàniament.

2 Societat coral.

3 Composició musical destinada a ésser cantada per un grup de persones.

4 Grup d’instruments que col·laboren en l’execució d’una obra musical.

5 a (o en) cor loc adv Cantant o sonant al mateix temps.

3 CRIST 1 Conjunt de clergues, de religiosos o de monges que canten junts l’ofici.

2 Cadascuna de les dues bandes en què es divideix la comunitat per cantar o recitar les hores canòniques alternativament.

3 llibre de cor Llibre litúrgic de gran format, manuscrit o imprès, que conté la música que canta el cor durant els oficis litúrgics.

4 ARQUIT Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.

->cor-

■cor-

[variant de con- davant de r en alguns casos] Prefix, del llatí cum, que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’. Ex.: correlacionar, corrompre, corroborar.

->-cor

■-cor -cora

Forma sufixada del mot grec khōréō, que significa ‘escampar-se’. Ex.: autocor, hidrocor, zoocor.

->cora¹

■cora¹

[de l’àr. kūra, i aquest, del gr. khṓra ‘país, contrada’]

f HIST Circumscripció administrativa d’al-Àndalus sota la dependència d’un governador o valí creada per l’administració islàmica com a continuadora de la província o ducat visigòtic.

->cora²

cora²

[del ll. cient. cora]

f BOT Gènere de líquens del grup dels basidiolíquens (Cora sp), de tal·lus foliaci, formats per lòbuls orbiculars, zonats i entapissats per l’himeni, llis, a la cara inferior.

->cora³

cora³

f ART Estàtua grega d’època arcaica de marbre o de bronze que representa una figura femenina.

->coràcids

■coràcids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells tropicals o subtropicals de l’ordre dels coraciformes, de plomatge blavós i de règim insectívor que habiten en àrees obertes, boscs, parcs i jardins a l’Àfrica, el sud d’Euràsia i Austràlia.

2 sing Ocell de la família dels coràcids.

->coraciformes

■coraciformes

m ORNIT 1 pl Ordre molt heterogeni d’ocells grimpadors de bec llarg i fort i de plomatge generalment escàs, dur i de colors vistosos.

2 sing Ocell de l’ordre dels coraciformes.

->coracoïdal

■coracoïdal

Part. sil.: co_ra_co_ï_dal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’apòfisi coracoide.

->coracoide

■coracoide

Part. sil.: co_ra_coi_de

adj i f ANAT ANIM Dit de l’apòfisi en forma de bec de corb situada a l’angle extern i superior de l’escàpula.

->corada

■corada

[de cor¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Impuls amb què hom es llança a executar el que el cor li diu de fer, sense parar-se a considerar les dificultats, els perills, etc., de l’empresa.

2 pl Conjunt de les entranyes d’un animal.

->coradella

■coradella

[de corada]

f Freixura.

->coragre

■coragre

Part. sil.: cor_a_gre

[de cor¹ i agre²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m PAT Pirosi.

->coragror

■coragror

Part. sil.: cor_a_gror

[de cor¹ i agror]

f PAT Pirosi.

->coral¹

■coral¹

[de cor¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que surt del cor¹; entranyable, cordial. Una afecció coral. Amics corals.

->coral²

■coral²

[de cor²; 1a FONT: 1713]

MÚS 1 adj Relatiu o pertanyent al cor². Música coral.

2 m 1 Composició musical, especialment religiosa, destinada a ésser cantada en cor.

2 coral instrumental Composició per a instruments de tecla, en especial per a orgue, que té per base la melodia d’un coral o l’empra com a subjecte de variacions.

3 societat coral (o simplement coral f) Societat dedicada al cant coral.

->coral³

■coral³

[del ll. td. corallum, ll. cl. corallium, i aquest, del gr. korállion, íd.; la variant corall, que alterna ja d’antic amb coral, prové de la forma del ll. cl.; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 ZOOL Corall.

2 BOT i JARD Arbust de la família de les crassulàcies (Cotyledon orbiculata), ramificat des de la base, de flors vermelles agrupades en cimes paniculiformes.

->coralar

■coralar

v intr PESC Corallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coralar

GERUNDI: coralant

PARTICIPI: coralat, coralada, coralats, coralades

INDICATIU PRESENT: coralo, corales, corala, coralem, coraleu, coralen

INDICATIU IMPERFET: coralava, coralaves, coralava, coralàvem, coralàveu, coralaven

INDICATIU PASSAT: coralí, coralares, coralà, coralàrem, coralàreu, coralaren

INDICATIU FUTUR: coralaré, coralaràs, coralarà, coralarem, coralareu, coralaran

INDICATIU CONDICIONAL: coralaria, coralaries, coralaria, coralaríem, coralaríeu, coralarien

SUBJUNTIU PRESENT: corali, coralis, corali, coralem, coraleu, coralin

SUBJUNTIU IMPERFET: coralés, coralessis, coralés, coraléssim, coraléssiu, coralessin

IMPERATIU: corala, corali, coralem, coraleu, coralin

->coraler

■coraler -a

m i f PESC Coraller.

->coralera

■coralera

[haplologia de coraletera]

f AGR i BOT Coraletera.

->coralet

■coralet

[de coral³]

m BOT 1 1 Arbust de la família de les berberidàcies (Berberis vulgaris), de flors grogues en raïms penjats i de fruits en baia, de tast acídul, que en madurar prenen un color vermell viu com de corall.

2 coralet del Japó Arbust caducifoli (Berberis thumbergii var atropurpurea) de flors grogues, conreat en jardineria per la coloració vermellosa de les fulles.

2 Bitxo.

->coraletera

coraletera

[de coralet]

f BOT Pebrotera que fa els coralets; bitxo 1.

->corall

■corall

[v. coral³]

m 1 ZOOL Nom donat a qualsevol cnidari marí proveït d’un esquelet calcari, sobretot arborescent, que pot viure isolat o formar una colònia.

2 ZOOL 1 Antozou o coral·lari.

2 corall groc Cnidari antozou de l’ordre dels madreporaris (Dendrophyllia ramea), de pòlips groguencs, que habita a la Mediterrània i a l’Atlàntic.

3 corall negre Gènere de cnidaris antozous de l’ordre dels antipataris (Antipathes sp i Parantiphates sp), molt ramificats, amb els pòlips de color gris o rosat i l’esquelet negre i foliaci.

4 corall vermell Cnidari antozou de l’ordre dels gorgonaris (Corallium rubrum), arborescent i de color vermell viu, sobre el qual destaquen els pòlips, blancs i plomosos.

3 corall bord ZOOL Briozou gimnolema de la classe dels briozous (Myriozoum truncatum), colonial i arborescent, que recorda el corall vermell pel color i la forma, present en coves i parets rocalloses amb poca claror i properes a la superfície.

4 JOI Esquelet calcari comú de certs pòlips que viuen en colònies que afecten generalment una forma arborescent, d’un vermell més o menys viu, emprat en joieria.

->corallar

■corallar

[de coral³; 1a FONT: 1423]

v intr PESC Pescar corall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corallar

GERUNDI: corallant

PARTICIPI: corallat, corallada, corallats, corallades

INDICATIU PRESENT: corallo, coralles, coralla, corallem, coralleu, corallen

INDICATIU IMPERFET: corallava, corallaves, corallava, corallàvem, corallàveu, corallaven

INDICATIU PASSAT: corallí, corallares, corallà, corallàrem, corallàreu, corallaren

INDICATIU FUTUR: corallaré, corallaràs, corallarà, corallarem, corallareu, corallaran

INDICATIU CONDICIONAL: corallaria, corallaries, corallaria, corallaríem, corallaríeu, corallarien

SUBJUNTIU PRESENT: coralli, corallis, coralli, corallem, coralleu, corallin

SUBJUNTIU IMPERFET: corallés, corallessis, corallés, coralléssim, coralléssiu, corallessin

IMPERATIU: coralla, coralli, corallem, coralleu, corallin

->coral·laris

coral·laris

m pl ZOOL Antozous.

->corallejar

■corallejar

[de coral³]

v intr PESC Pescar corall amb la corallera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corallejar

GERUNDI: corallejant

PARTICIPI: corallejat, corallejada, corallejats, corallejades

INDICATIU PRESENT: corallejo, coralleges, coralleja, corallegem, corallegeu, corallegen

INDICATIU IMPERFET: corallejava, corallejaves, corallejava, corallejàvem, corallejàveu, corallejaven

INDICATIU PASSAT: corallegí, corallejares, corallejà, corallejàrem, corallejàreu, corallejaren

INDICATIU FUTUR: corallejaré, corallejaràs, corallejarà, corallejarem, corallejareu, corallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: corallejaria, corallejaries, corallejaria, corallejaríem, corallejaríeu, corallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: corallegi, corallegis, corallegi, corallegem, corallegeu, corallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: corallegés, corallegessis, corallegés, corallegéssim, corallegéssiu, corallegessin

IMPERATIU: coralleja, corallegi, corallegem, corallegeu, corallegin

->coraller

■coraller -a

[de coral³]

m i f 1 PESC Pescador de corall.

2 HIST Mercader de corall.

->corallera

■corallera

[de coral³]

f PESC Instrument per a pescar corall que consisteix en un pal que duu en un cap uns ganxos i, sota mateix, una bossa feta de xarxa.

->coral·lí

■coral·lí -ina

[de coral³]

adj 1 De corall.

2 Semblant al corall.

3 formacions coral·lines GEOL Roques orgàniques íntegrament constituïdes per animals marins del grup dels coralls.

->coral·li-

■coral·li-

Forma prefixada del mot llatí corallium, que significa ‘corall’. Ex.: coral·lífer, coral·liforme.

->coral·lífer

■coral·lífer -a

[de coral·li- i -fer]

adj Que conté corall.

->coral·liforme

coral·liforme

[de coral·li- i -forme]

adj 1 Que té forma de corall.

2 PAT Dit del càlcul renal que ocupa els calzes o la pelvis renals, els quals li han fet de motlle per a la seva formació.

->coral·ligen

■coral·ligen -ígena

ECOL 1 adj Dit de la comunitat del bentos pròxim al litoral amb presència important d’animals fixos i filtradors i d’algues coral·lines.

2 m Comunitat coral·lígena.

->coral·lina

■coral·lina

f BOT Gènere d’algues vermelles de l’ordre de les criptonemials (Corallina sp), molt calcificades, que formen pinzells rosats o blancs d’aspecte cespitós.

->coral·linàcies

coral·linàcies

Part. sil.: co_ral_li_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’algues vermelles, la més important de l’ordre de les criptonemials, de coloracions blanquinoses o rosades que formen crostes vora el nivell on baten les ones o bé frondes rectes amb moltes ramificacions.

2 sing Alga de la família de les coral·linàcies.

->coral·lins

■coral·lins

m pl BOT i JARD Subarbust perenne de la família de les labiades (Salvia splendens), de fulles ovades acuminades, crenades, i de flors, generalment de color escarlata, que s’obren a la tardor.

->coral·loide

■coral·loide

Part. sil.: co_ral_loi_de

[de coral·li- i -oide]

adj Que té forma o aparença de corall. Arrels coral·loides.

->coral·loriza

coral·loriza

f BOT Planta de la família de les orquidàcies (Corallorhiza trifida), pròpia de les fagedes i de les avetoses, de flors pèndules, de fulles transformades en esquames i d’arrels reduïdes a causa de l’associació que estableix amb un fong del qual depèn.

->coralment

■coralment

[de coral¹]

adv D’una manera coral, cordialment.

->corassot

■corassot

m Cadascun dels tanys drets que treu un arbre esporgat.

->coratge

■coratge

[del ll. vg. *coratĭcum, der. de cor¹; 1a FONT: s. XII, Hom]

m 1 Disposició del cor, de l’ànima. Ésser ferm de coratge.

2 Fermesa de cor davant el perill, les dificultats; valor, resolució. Envestint un enemic superior en nombre donaren una prova de coratge.

->coratgia

■coratgia

Part. sil.: co_rat_gi_a

[de coratge; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de coratjós.

->coratjós

■coratjós -osa

[de coratge; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Que té coratge; valent. Un home coratjós.

2 p ext Una conducta coratjosa.

->coratjosament

■coratjosament

[de coratjós]

adv Amb coratge. Lluitar coratjosament.

->corb¹

■corb¹

[del ll. corvus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Corvus corax), de plomatge de color negre lluent, de bec gruixut, de potes amb ungles fortes i de cua unciforme.

2 corb de mar (o corb marí gros) Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocorax carbo), de plomatge negre i de galtes blanques, marí i cabussador.

3 corb marí emplomallat Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocorax aristotelis), semblant al corb marí gros, però més petit i amb un plomall verd fosc al cap en l’època de zel.

4 corb pescador Àguila pescadora.

2 ICT Corball de roca.

3 color d’ala de corb Color negre blavós.

->corb²

■corb² -a

[del ll. curvus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Desviat de la línia recta o del pla d’una manera contínua i sense formar angles. Una trajectòria corba. Té l’esquena una mica corba. Una línia, una superfície, corba.

2 f 1 Línia corba.

2 GEOM Conjunt de punts les coordenades dels quals, respecte a un sistema de referència donat, poden ésser expressades com a funcions contínues d’un sol paràmetre.

3 CARTOG Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.

4 corba de nivell CARTOG Corba emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal.

3 f Tros corb d’alguna cosa.

4 f 1 AGR Cameta.

2 CONSTR NAV Peça de fusta clavada a la banda de la barca per a subjectar els bancs.

3 TRANSP Cadascuna de les vuit peces corbades de fusta que formen la circumferència de la roda, damunt la qual és fixada la llanda.

4 corba coral CONSTR NAV Peça grossa de fusta o de ferro, en forma de corbató, que serveix per a reforçar la unió de la contraroda amb la sobrequilla d’un bastiment.

5 f TECNOL Motlle de fer teules.

->corba

■corba

f 1 ORNIT Corb femella.

2 ICT Corball de roca.

->corbador

■corbador -a

[de corbar]

1 adj Que corba.

2 màquina corbadora TECNOL Màquina emprada per a corbar planxes metàl·liques, constituïda per tres o quatre corrons de posició regulable, segons el diàmetre de la corba que hom vol obtenir.

->corball

■corball

[de corb¹; 1a FONT: 1313]

m ICT Peix perciforme de la família dels esciènids (Umbrina cirrosa), amb una barba gruixuda i curta com una berruga i amb bandes laterals de color daurat sobre fons blau, anomenat també corball de sorra, per distingir-lo del corball de fang (Umbrina ronchus [Sciaena ronchus]) de color gris verdós, i del corball de roca (Corvina nigra [Johnius umbra]), de dors i aletes negres, anomenat també corb i corba.

->corbament

corbament

[de corbar]

m Acció de corbar.

->corbar

■corbar

[de corb²; 1a FONT: 1575, DPou.]

v 1 tr 1 Fer corba (una cosa). Corbar una barra de ferro. Corbar una branca.

2 corbar el cos (o l’esquena) fig Ajupir-se, humiliar-se.

2 pron Esdevenir corb. Corbar-se una branca sota el pes de la fruita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corbar

GERUNDI: corbant

PARTICIPI: corbat, corbada, corbats, corbades

INDICATIU PRESENT: corbo, corbes, corba, corbem, corbeu, corben

INDICATIU IMPERFET: corbava, corbaves, corbava, corbàvem, corbàveu, corbaven

INDICATIU PASSAT: corbí, corbares, corbà, corbàrem, corbàreu, corbaren

INDICATIU FUTUR: corbaré, corbaràs, corbarà, corbarem, corbareu, corbaran

INDICATIU CONDICIONAL: corbaria, corbaries, corbaria, corbaríem, corbaríeu, corbarien

SUBJUNTIU PRESENT: corbi, corbis, corbi, corbem, corbeu, corbin

SUBJUNTIU IMPERFET: corbés, corbessis, corbés, corbéssim, corbéssiu, corbessin

IMPERATIU: corba, corbi, corbem, corbeu, corbin

->corbassa

■corbassa

f VETER Tumor que es forma en el garró dels quadrúpedes ungulats.

->corbat

corbat -ada

[de corbar]

adj HERÀLD 1 Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades. Escut calçat corbat.

2 corbat amunt (o avall) Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.

->corbata

■corbata

[de l’it. corvatta o croata ‘croata; corbata’, perquè la començaren a usar els genets croats, provinent del serbocroat hrvat ‘croat’; 1a FONT: 1696]

f 1 Tira de seda, de mussolina, de llana, etc., que hom porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant. Una corbata de seda. Fer el nus de la corbata.

2 Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard.

3 corbata de llacet Corbatí.

->corbater

■corbater -a

m i f Persona que fa corbates o que en ven.

->corbateria

■corbateria

Part. sil.: cor_ba_te_ri_a

[de corbata]

f Indústria o comerç de corbater.

->corbatí

■corbatí

[de corbata; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Tireta amb un llaç fet al davant posada al voltant del coll i cordada amb un gafet a la part del darrere.

2 MOBL Travesser corbat que forma part del respatller d’una cadira.

->corbató

■corbató

[de corb¹; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 Pollet del corb.

2 CONSTR NAV 1 Peça de fusta que reforça la cinta per la part de proa.

2 Unió dels bancs d’una embarcació.

->corbell

■corbell

[del ll. *corbicŭlus, dimin. de corbis, íd.; 1a FONT: 1288]

m Sàrria feta de branques torçades, per a transportar llenya.

->corbella

■corbella

[de corb²; 1a FONT: 1472]

f Falç.

->corbellot

■corbellot

[de corb²; 1a FONT: 1575, DPou.]

m AGR Coltell ample, corbat i amb mànec.

->corbera

■corbera

[de corb¹]

f Indret on nien els corbs.

->corberà

corberà -ana

adj i m i f De Corbera de la Ribera (Ribera Baixa).

->corberenc

corberenc -a

adj i m i f De Corbera d’Ebre (Terra Alta), de Corbera de les Cabanes (Rosselló), de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) o de Corbera del Castell (Rosselló).

->corbesa

■corbesa

[de corb²]

f Qualitat de corb².

->corbet

■corbet

[de corb²]

m Cadascuna de les vèrtebres del porc amb la carn que porta adherida.

->corbeta

■corbeta

[del fr. corvette, íd., d’origen incert, possiblement germ., emparentat amb el baix al. mitjà Korf i el neerl. mitjà korver, noms de vaixells]

f 1 NÀUT Bricbarca.

2 MAR GUER Vaixell molt lleuger, més petit que la fragata, dissenyat especialment per a la lluita antisubmarina i proveït d’armament similar al de la fragata i el destructor.

->corbina

■corbina

[de corb¹]

f ICT Peix perciforme de la família dels esciènids (Johnius regius [Sciaena aquila]), de color grisenc, amb el dors més fosc i el ventre argentat, anomenat també reig.

->corbinenc

corbinenc -a

adj i m i f De Corbins (Segrià).

->corc

■corc

[de corcar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 ENTOM 1 Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals, dels quals s’alimenten, com el corc del pa (Stegobium paniceum), el corc de la fusta o rellotge de la mort (Anobius punctatus), el corc gros del gra (Tenebriodes mauritanicus), el corc de la vinya (Synoxylon sexdentatum), el corc dental del gra (Oryzaephilus surinamensis), el corc del llegum (Bruchus pisorum), anomenat també jaumet, el corc del blat (Calandra granaria), el corc de l’arròs (Calandra oryzae), el corc de la pomera (Anthonomus grandis), el corc de l’olivera (Phlocohibus scarabeoides) i el corc de l’om (Scalytus sulcifrons).

2 Nom genèric aplicat a les erugues de diversos lepidòpters, com ara el corc dels troncs (Cossus cossus), i els tortrícids corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella) i corc del raïm (Lobesia botrana).

3 corc de la fruita Qualsevol larva que viu en la fruita.

2 corc marí broma³.

3 PAT Càries d’un os o d’una dent.

4 fig Persona o cosa que va consumint la hisenda, els cabals, etc., d’algú.

->corcadura

■corcadura

[de corcar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Pols que fa el corc.

2 Part corcada d’un objecte.

->corçanenc

corçanenc -a

adj i m i f De Corçà (Baix Empordà).

->corcar

■corcar

[d’origen incert (com corcó o corc, que sembla der. del primer o del segon), podria ser preromà, relacionat potser amb el ll. corgus, nom d’un animal minúscul; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Rosegar el corc (la fusta, els grans, etc.). Els tèrmits han corcat l’armari de fusta.

2 pron 1 Ésser rosegat pel corc. Corcar-se la fusta, l’arròs.

2 ODONT Cariar-se. Se’m corca un queixal. Una dent corcada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corcar

GERUNDI: corcant

PARTICIPI: corcat, corcada, corcats, corcades

INDICATIU PRESENT: corco, corques, corca, corquem, corqueu, corquen

INDICATIU IMPERFET: corcava, corcaves, corcava, corcàvem, corcàveu, corcaven

INDICATIU PASSAT: corquí, corcares, corcà, corcàrem, corcàreu, corcaren

INDICATIU FUTUR: corcaré, corcaràs, corcarà, corcarem, corcareu, corcaran

INDICATIU CONDICIONAL: corcaria, corcaries, corcaria, corcaríem, corcaríeu, corcarien

SUBJUNTIU PRESENT: corqui, corquis, corqui, corquem, corqueu, corquin

SUBJUNTIU IMPERFET: corqués, corquessis, corqués, corquéssim, corquéssiu, corquessin

IMPERATIU: corca, corqui, corquem, corqueu, corquin

->corcat

■corcat

[de corcar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Resultat de l’acció del corc.

2 Part corcada d’una cosa.

->corcó

■corcó

[de corcar; 1a FONT: 1399]

m 1 Corc.

2 p anal 1 Treballar com un corcó.

2 ésser un corcó de treball Ésser incansable en el treball.

3 fig 1 Rosec.

2 Persona insistent, porfidiosa.

->corcoll

■corcoll

[d’origen incert, sembla resultat d’un encreuament entre corc o corcó i l’aragonès gorgollo ‘insecte coleòpter’ (cast. gorgojo) o també el cat. capoll (de la baldufa)]

m 1 capoll 2 1. Ballar de corcoll una baldufa.

2 p anal 1 anar (o caure) de corcoll Caure (algú).

2 anar de corcoll fig i Decaure (algú o alguna cosa), esfondrar-se.

->corcollana

■corcollana

[probable encreuament de curculla ‘petxina’ i porcellana ‘cuc’]

f Papaorelles.

->corcorcar-se

■corcorcar-se

[de cor¹ i corcar-se]

v pron Consumir-se de neguit, d’angúnia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corcorcar

GERUNDI: corcorcant

PARTICIPI: corcorcat, corcorcada, corcorcats, corcorcades

INDICATIU PRESENT: corcorco, corcorques, corcorca, corcorquem, corcorqueu, corcorquen

INDICATIU IMPERFET: corcorcava, corcorcaves, corcorcava, corcorcàvem, corcorcàveu, corcorcaven

INDICATIU PASSAT: corcorquí, corcorcares, corcorcà, corcorcàrem, corcorcàreu, corcorcaren

INDICATIU FUTUR: corcorcaré, corcorcaràs, corcorcarà, corcorcarem, corcorcareu, corcorcaran

INDICATIU CONDICIONAL: corcorcaria, corcorcaries, corcorcaria, corcorcaríem, corcorcaríeu, corcorcarien

SUBJUNTIU PRESENT: corcorqui, corcorquis, corcorqui, corcorquem, corcorqueu, corcorquin

SUBJUNTIU IMPERFET: corcorqués, corcorquessis, corcorqués, corcorquéssim, corcorquéssiu, corcorquessin

IMPERATIU: corcorca, corcorqui, corcorquem, corcorqueu, corcorquin

->corcovat

■corcovat -ada

[probablement del cast. corcovado, íd., i aquest, del ll. cucurvus ‘encorbat, geperut’ o concurvare ‘encorbar’]

1 adj Deteriorat per l’ús.

2 adj Geperut.

3 f ICT Déntol corcovat.

->corcuitós

■corcuitós -osa

Part. sil.: cor_cui_tós

[de cor¹ i cuitós²]

adj Que obra precipitadament.

->cord

■cord

[de l’angl. cord, pres del fr. corde, ll. chorda ‘corda’]

m TÈXT Teixit elàstic i robust emprat en la fabricació de pneumàtics i de roba d’esport.

->cord-

■cord-

Forma prefixada del mot grec khordḗ, que significa ‘tripa’, ‘corda musical’, ‘cordó’. Ex.: cordectomia, corditis.

->corda

■corda

[del ll. chorda ‘fil cilíndric d’un instrument musical; soga’, i aquest, del gr. khordḗ ‘tripa; corda musical’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 TÈXT Conjunt de fils o fibres de cànem, cotó, espart, etc., retorts o trenats, anomenats cordons, els quals torçuts tots junts formen un cos cilíndric, flexible, d’un gruix variable.

2 PESC Ormeig de pesca consistent en una corda, ancorada mitjançant un roc gros, que es manté suspesa d’un flotador vertical i tibant dins l’aigua i que duu un fil amb un ham enferit a mig aire.

3 GIMN En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en un cordill gruixut i flexible de longitud proporcional a l’alçada de la gimnasta.

4 a casa d’un penjat no hi anomenis cordes Refrany que recomana d’ésser discrets i no parlar de certes coses davant de gent que se’n pot disgustar.

5 corda de nusos Corda proveïda de nusos de distància en distància per tal de poder-s’hi enfilar tot al llarg.

6 estar amb la corda al coll fig Estar amb el dogal al coll.

7 saltar a corda (o joc de la corda) JOCS Joc que consisteix a fer voltar, a l’aire i a l’altura d’una persona, una corda sostinguda pels caps i a saltar-la cada vegada que toca a terra.

2 1 Corda feta de cànem, de crin, de tripa, etc., que hom col·loca ben tesa entre els dos extrems de la ballesta o de l’arc de tirar sagetes i serveix per a parar l’arma.

2 ARQUIT Línia d’arrencada d’un arc o d’una volta.

3 GEOM Segment de recta que uneix dos punts de qualsevol corba o superfície.

4 afluixar la corda fig Disminuir la severitat o l’esforç.

5 estirar (o tibar) la corda fig Portar massa enllà les coses, extremar el rigor.

6 tant s’estira la corda, que a la fi es trenca Refrany que significa que no convé d’extremar el rigor, perquè produeix efectes contraproduents.

3 1 ANAT Nom de certs lligaments, de certs nervis i de certs conductes membranosos.

2 corda dorsal EMBRIOL Notocordi.

3 corda vocal ANAT i FON Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, posteriorment, el cartílag aritenoide.

4 CONSTR NAV Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota dels baus, descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.

5 ESPORT Vorera que delimita el perímetre interior d’una pista d’atletisme, d’un velòdrom, etc., i que en determina la longitud.

6 MÚS Cadascuna de les quatre veus o registres fonamentals.

7 MÚS 1 Fil cilíndric de determinats instruments la vibració del qual en produeix el so.

2 corda sensible fig Part sensible de l’esperit.

3 instrument de corda Instrument musical el so del qual és produït per la vibració de les cordes.

4 tocar la corda sensible fig Atacar (una persona o una cosa) pel punt més dèbil o més sensible.

8 1 RELL Part propulsora del mecanisme d’un rellotge, constituïda per una tira d’acer enrotllada en el tambor.

2 donar corda RELL Donar tensió a la corda o apujar els pesos.

3 donar corda fig Animar (algú) en les seves inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.

4 tenir corda fig Estar algú en disposició de prosseguir fent alguna cosa.

9 corda fluixa Filferro poc tesat on els funàmbuls fan llurs exercicis.

->cordabotes

■cordabotes

[de cordar i botes; 1a FONT: c. 1910]

m Tija metàl·lica, amb l’un cap doblegat a tall d’empunyadura i l’altre terminat en ganxo, que facilita l’operació de cordar les botes fent passar els botons pels traus.

->cordada

■cordada

[de corda]

f 1 Cop donat amb una corda.

2 1 Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda.

2 esp Conjunt de roba estesa penjada en una corda.

3 1 Conjunt d’animals lligats a una corda.

2 Conjunt de persones lligades a una corda per tal d’obligar-les a un treball o impedir-los la fugida.

3 Mena de traca.

4 EXCURS Grup d’alpinistes units a una mateixa corda a fi de progressar en terreny difícil.

->cordaïtàcies

cordaïtàcies

Part. sil.: cor_da_ï_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de cordaïtòpsids que comprèn el gènere cordaïtes.

2 sing Planta de la família de les cordaïtàcies.

->cordaïtates

cordaïtates

Part. sil.: cor_da_ï_ta_tes

f pl PALEOBOT Cordaïtòpsids.

->cordaïtes

■cordaïtes

Part. sil.: cor_da_ï_tes

m PALEOBOT Gènere de plantes arbòries de la classe dels cordaïtòpsids (Cordaites sp), que visqueren al final de l’era primària, amb les flors disposades en inflorescències axil·lars amentoides.

->cordaïtòpsids

cordaïtòpsids

Part. sil.: cor_da_ï_tòp_sids

m PALEOBOT 1 pl Classe de gimnospermes del carbonífer i el permià, de fulles linears o lanceolades i de flors disposades en inflorescències axil·lars amentoides i unisexuals.

2 sing Planta de la classe dels cordaïtòpsids.

->cordal

■cordal

[de corda]

m MÚS Peça del violí on van fixades les cordes.

->cordam

■cordam

[de corda; 1a FONT: 1288]

m 1 Conjunt de cordes.

2 esp NÀUT Conjunt de caps o cordes d’una nau.

->cordar

■cordar

[de corda; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Cloure l’obertura d’una peça de vestir fent passar els botons pels traus, els gafets per les bagues, etc. Corda-li el sobretot.

2 pron Cordar-se els pantalons, l’armilla.

3 tr Fer passar el botó pel trau, el gafet per la baga, etc. Cordar els botons, els gafets.

2 tr Torçar cànem, cotó, etc., formant corda. Cordar la boga per a fer un seient.

3 tr 1 Posar les cordes a certs instruments. Cordar una raqueta.

2 Embogar. Cordar una cadira.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cordar

GERUNDI: cordant

PARTICIPI: cordat, cordada, cordats, cordades

INDICATIU PRESENT: cordo, cordes, corda, cordem, cordeu, corden

INDICATIU IMPERFET: cordava, cordaves, cordava, cordàvem, cordàveu, cordaven

INDICATIU PASSAT: cordí, cordares, cordà, cordàrem, cordàreu, cordaren

INDICATIU FUTUR: cordaré, cordaràs, cordarà, cordarem, cordareu, cordaran

INDICATIU CONDICIONAL: cordaria, cordaries, cordaria, cordaríem, cordaríeu, cordarien

SUBJUNTIU PRESENT: cordi, cordis, cordi, cordem, cordeu, cordin

SUBJUNTIU IMPERFET: cordés, cordessis, cordés, cordéssim, cordéssiu, cordessin

IMPERATIU: corda, cordi, cordem, cordeu, cordin

->cordarials

cordarials

Part. sil.: cor_da_ri_als

f BOT 1 pl Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, d’aparell vegetatiu en forma de disc, coixí hemisfèric o fronda simple o ramificada.

2 sing Alga de l’ordre de les cordarials.

->cordat¹

■cordat¹ -ada

[del ll. cordatus, -a, -um ‘que te cor’, i aquest, de cor cordis ‘cor’]

adj Cordiforme.

->cordat²

■cordat² -ada

[de cordar]

adj HERÀLD Dit d’un arc o d’un instrument musical amb les cordes d’un esmalt diferent.

->cordatge

■cordatge

[de corda; 1a FONT: 1393]

m Conjunt de cordes de certs instruments. El cordatge d’una raqueta.

->cordats

■cordats

m ZOOL 1 pl Grup d’animals de simetria bilateral amb un sol cordó nerviós dorsal tubular i fissures branquials a la faringe, dividits en tres embrancaments: urocordats o tunicats, cefalocordats i vertebrats o craniotes.

2 sing Animal pertanyent al grup dels cordats.

->cordejar

■cordejar

[de corda]

v tr NÀUT Sirgar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cordejar

GERUNDI: cordejant

PARTICIPI: cordejat, cordejada, cordejats, cordejades

INDICATIU PRESENT: cordejo, cordeges, cordeja, cordegem, cordegeu, cordegen

INDICATIU IMPERFET: cordejava, cordejaves, cordejava, cordejàvem, cordejàveu, cordejaven

INDICATIU PASSAT: cordegí, cordejares, cordejà, cordejàrem, cordejàreu, cordejaren

INDICATIU FUTUR: cordejaré, cordejaràs, cordejarà, cordejarem, cordejareu, cordejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cordejaria, cordejaries, cordejaria, cordejaríem, cordejaríeu, cordejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cordegi, cordegis, cordegi, cordegem, cordegeu, cordegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cordegés, cordegessis, cordegés, cordegéssim, cordegéssiu, cordegessin

IMPERATIU: cordeja, cordegi, cordegem, cordegeu, cordegin

->cordell

■cordell

[de corda; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m dial Cordill.

->cordellat

■cordellat

[de cordell; 1a FONT: 1512]

m TÈXT 1 Teixit groller de llana en què el fil de trama és molt més gruixut que el d’ordit i forma un teixit de cordonets.

2 Cinta de passamaneria de dibuix semblant a una corda.

->corder¹

■corder¹ -a

[de corda; 1a FONT: 1399]

m i f 1 Persona que fabrica cordes o en ven.

2 corder de viola HIST Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons.

->corder²

■corder²

[del ll. vg. *cordarius, der. del ll. cordus, -a, -um ‘tardà’, aplicat als anyells nascuts després de temps; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 Anyell.

2 Carn de corder. Corder a la brasa.

->corderar

■corderar

[de corder²]

v intr Anyellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corderar

GERUNDI: corderant

PARTICIPI: corderat, corderada, corderats, corderades

INDICATIU PRESENT: cordero, corderes, cordera, corderem, cordereu, corderen

INDICATIU IMPERFET: corderava, corderaves, corderava, corderàvem, corderàveu, corderaven

INDICATIU PASSAT: corderí, corderares, corderà, corderàrem, corderàreu, corderaren

INDICATIU FUTUR: corderaré, corderaràs, corderarà, corderarem, corderareu, corderaran

INDICATIU CONDICIONAL: corderaria, corderaries, corderaria, corderaríem, corderaríeu, corderarien

SUBJUNTIU PRESENT: corderi, corderis, corderi, corderem, cordereu, corderin

SUBJUNTIU IMPERFET: corderés, corderessis, corderés, corderéssim, corderéssiu, corderessin

IMPERATIU: cordera, corderi, corderem, cordereu, corderin

->corderia

■corderia

Part. sil.: cor_de_ri_a

[de corder¹]

f Lloc on hom fabrica cordes o en ven.

->cordi-

cordi-

Forma prefixada del mot llatí cor, cordis, que significa ‘cor’. Ex.: cordiforme.

->cordial

■cordial

Part. sil.: cor_di_al

[del b. ll. cordialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Que surt del cor; sincer, intens. Una salutació cordial. Regraciament cordial. Un afecte cordial.

2 Afectuós. Un home cordial.

2 adj Que reconforta el cor.

3 m Medicament o beguda per a estimular o vigoritzar el cor.

->cordialitat

■cordialitat

Part. sil.: cor_di_a_li_tat

[del b. ll. cordialĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XVI]

f Qualitat de cordial. És ple de cordialitat. Tractar, acollir, algú amb cordialitat.

->cordialment

■cordialment

Part. sil.: cor_di_al_ment

[de cordial]

adv D’una manera cordial, amb cordialitat.

->cordierita

■cordierita

Part. sil.: cor_di_e_ri_ta

f MINERAL Silicat d’alumini, magnesi i ferro, (MgFe)₂Al₄Si₅O₁₈, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->cordiforme

■cordiforme

[de cordi- i -forme]

adj Que té la forma d’un cor.

->cordilina

■cordilina

f BOT i JARD Gènere de plantes arborescents de la família de les liliàcies (Cordyline sp), de fulles ensiformes, de flors blanques o liles disposades en panícula terminal i de fruits en baia.

->cordill

■cordill

[de corda; 1a FONT: s. XVIII]

m 1 Fil gruixut de cànem retort, de dos a quatre caps, emprat per a lligar i fer cosits.

2 NÀUT Cap de poc gruix que porten la corredora i l’escandall.

->cordimarià

cordimarià -ana

Part. sil.: cor_di_ma_ri_à

1 adj Relatiu o pertanyent al Cor de Maria.

2 m Religiós claretià.

->cordino

cordino^* [kordíno]

[mot it., dimin. de corda]

m EXCURS En escalada, en espeleologia, etc., corda curta, resistent i de poc diàmetre usada per a assegurar-se i com a tercera corda en l’escalada artificial.

->cordita

■cordita

f EXPL Pólvora de les anomenades sense fum, mescla de cotó pólvora, nitroglicerina i vaselina.

->corditis

■corditis

f PAT Inflamació de les cordes vocals.

->cordó

■cordó

[de corda; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Cordeta, generalment d’estructura tubular, feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, lli, llana, seda, etc., amb ànima o sense. Els cordons de les sabates.

2 Unió de filasses retortes que formen com una corda i que serveix per a fer altres cordes i caps.

3 Corda que porten cenyida els frares de certs ordes religiosos. El cordó de sant Francesc.

4 Banda que porten com a insígnia els membres de certs ordes. El cordó d’un orde de cavalleria.

5 MÚS En els instruments de fusta, cordeta agafada a l’instrument que permet de mantenir-lo penjat al coll.

6 afluixar els cordons fig Gastar, despendre, diners.

7 allargar els cordons fig Donar diners.

8 no arribar els cordons per a (alguna cosa) fig No tenir prou diners per a fer-la.

2 Conjunt de persones col·locades a intervals tot al llarg d’una línia per a impedir el pas de l’un costat a l’altre d’aquesta línia. Un cordó de policia impedia l’accés a la plaça.

3 Motllura en forma de cilindre massís.

4 ANAT Estructura anatòmica amb morfologia semblant a un cordó.

5 ELECTROT Cable constituït per un conductor flexible aïllat o més, sovint protegit per una coberta comuna també flexible, destinat especialment per a les instal·lacions domèstiques, per a l’alimentació d’aparells electrodomèstics o per a efectuar determinades connexions provisionals entre aparells.

6 FOLK Conjunt de castellers que cenyeixen la cassola.

7 FRUCT Tipus de poda de formació que comporta la utilització d’armadures i que consisteix a deixar en l’arbre fruiter un eix o més.

8 NUMIS Orla gravada al cantell de les monedes que en fa més difícil la falsificació i posa en evidència si han estat retallades o hi falta metall.

9 TÈXT Cadascuna de les llistes estretes i de relleu que formen els teixits acanalats.

10 cordó litoral (o de platja) GEOMORF Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral·lelament a la línia de costa.

11 cordons! vulg Eufemisme per collons!

12 cordons de gitana BOT Moc de gall.

->cordo-

■cordo-

Forma prefixada del mot grec khordḗ, que significa ‘tripa’, ‘corda musical’, ‘cordó’. Ex.: cordòfon, cordotomia.

->cordòfon

■cordòfon -a

adj i m MÚS Dit de l’instrument en el qual el so és produït per mitjà de la vibració d’una corda tesada entre punts fixos.

->cordonada

■cordonada

[de cordó]

f 1 Cop de cordó.

2 cordonada de Sant Francesc METEOR Temporals que se solen produir al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació.

->cordonat

cordonat -ada

[de cordó]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça o la figura formades per cordes fetes de cordons enrotllats.

2 Dit dels corns de caça i les trompetes quan tenen el cordó d’un esmalt diferent.

->cordoner

■cordoner -a

[de cordó]

m i f 1 Fabricant de cordons.

2 Treballador que fabrica cordons.

3 HIST Passamaner.

->cordoneria

■cordoneria

Part. sil.: cor_do_ne_ri_a

[de cordoner]

f 1 Lloc on hom fabrica o ven cordons.

2 Conjunt de les classes de cordons que fabrica el cordoner.

->cordonet

■cordonet

[de cordó]

m 1 Cordó prim.

2 BOT Camamilla de muntanya.

->cordotomia

cordotomia

Part. sil.: cor_do_to_mi_a

f CIR 1 Secció quirúrgica del cordó anterolateral medul·lar per tal d’interrompre la conducció dels estímuls dolorosos aferents.

2 Secció d’una corda vocal.

->cordovà

■cordovà

[del nom de Còrdova, on hi havia bones adoberies; 1a FONT: 1249]

m ADOB Pell de l’ancó del cavall, tractada generalment amb adob vegetal, que antigament era molt apreciada per la seva finor i la seva resistència.

->cordovès

■cordovès -esa

adj i m i f De Còrdova (ciutat i província d’Andalusia).

->cordur

■cordur -a

[de cor¹ i dur²]

adj Que té el cor dur.

->core-

core-

Forma prefixada del mot grec kórē, que significa ‘pupil·la’. Ex.: corectòpia.

->corea

■corea

Part. sil.: co_re_a

[del ll. chorēa, i aquest, del gr. khoreía ‘dansa’]

f PAT Moviment involuntari, ràpid, desordenat i irregular que afecta d’una manera variable les extremitats, el tronc i el cap, anomenat popularment ball de Sant Vito.

->coreà

■coreà -ana

Part. sil.: co_re_à

1 adj i m i f De Corea (península de l’Àsia oriental), dels coreans (poble) o del coreà (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea.

3 m LING Llengua d’origen probablement altaic parlada pels coreans.

->coredempció

coredempció

Part. sil.: co_re_demp_ci_ó

[de redempció]

f CATOL Concepte teològic que expressa la cooperació de Maria en l’obra redemptora de Crist.

->coredemptor

■coredemptor -a

[de redemptor]

m i f Redemptor ensems amb un altre.

->coreferència

■coreferència

Part. sil.: co_re_fe_rèn_ci_a

[de referència]

f LING Relació per la qual dos elements lingüístics d’una o més oracions tenen el mateix referent.

->coreferent

■coreferent

[de referent]

adj LING Dit de l’element lingüístic que designa el mateix referent que un altre element.

->coregència

■coregència

Part. sil.: co_re_gèn_ci_a

[de coregent]

f Càrrec de coregent.

->coregent

■coregent

[de regent]

m i f Persona que exerceix una regència ensems amb una altra.

->coregnant

■coregnant

[de coregnar]

adj Que regna ensems amb un altre.

->coregnar

■coregnar

[de regnar]

v intr Regnar ensems amb un altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coregnar

GERUNDI: coregnant

PARTICIPI: coregnat, coregnada, coregnats, coregnades

INDICATIU PRESENT: coregno, coregnes, coregna, coregnem, coregneu, coregnen

INDICATIU IMPERFET: coregnava, coregnaves, coregnava, coregnàvem, coregnàveu, coregnaven

INDICATIU PASSAT: coregní, coregnares, coregnà, coregnàrem, coregnàreu, coregnaren

INDICATIU FUTUR: coregnaré, coregnaràs, coregnarà, coregnarem, coregnareu, coregnaran

INDICATIU CONDICIONAL: coregnaria, coregnaries, coregnaria, coregnaríem, coregnaríeu, coregnarien

SUBJUNTIU PRESENT: coregni, coregnis, coregni, coregnem, coregneu, coregnin

SUBJUNTIU IMPERFET: coregnés, coregnessis, coregnés, coregnéssim, coregnéssiu, coregnessin

IMPERATIU: coregna, coregni, coregnem, coregneu, coregnin

->coreic

■coreic -a

Part. sil.: co_reic

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la corea.

2 adj i m i f Afectat de corea.

->corejar

■corejar

[de cor²]

v tr 1 Cantar (quelcom) en cor. Corejar una cançó. Corejaven el seu nom en senyal d’alegria.

2 Acompanyar amb un cor (una peça de música). Han enregistrat una versió corejada del “Camí d’Ítaca".

3 fig Assentir al que diu algú repetint pràcticament les mateixes paraules. Els militants corejaven les paraules del seu líder.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corejar

GERUNDI: corejant

PARTICIPI: corejat, corejada, corejats, corejades

INDICATIU PRESENT: corejo, coreges, coreja, coregem, coregeu, coregen

INDICATIU IMPERFET: corejava, corejaves, corejava, corejàvem, corejàveu, corejaven

INDICATIU PASSAT: coregí, corejares, corejà, corejàrem, corejàreu, corejaren

INDICATIU FUTUR: corejaré, corejaràs, corejarà, corejarem, corejareu, corejaran

INDICATIU CONDICIONAL: corejaria, corejaries, corejaria, corejaríem, corejaríeu, corejarien

SUBJUNTIU PRESENT: coregi, coregis, coregi, coregem, coregeu, coregin

SUBJUNTIU IMPERFET: coregés, coregessis, coregés, coregéssim, coregéssiu, coregessin

IMPERATIU: coreja, coregi, coregem, coregeu, coregin

->coreligionari

■coreligionari -ària

Part. sil.: co_re_li_gi_o_na_ri

[de religionari; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj i m i f 1 Dit de la persona que professa la mateixa religió que una altra.

2 Dit de la persona que té la mateixa opinió que una altra.

->coreo-

coreo-

Forma prefixada del mot grec kórē, que significa ‘pupil·la’. Ex.: coreometria.

->coreògraf

■coreògraf -a

Part. sil.: co_re_ò_graf

[del gr. khoreĩos ‘relatiu als cors’ i -graf]

m i f DANSA Persona que es dedica a la coreografia.

->coreografia

■coreografia

Part. sil.: co_re_o_gra_fi_a

[del gr. khoreĩos ‘relatiu als cors’ i -grafia]

f DANSA Art de compondre ballets o danses anotant les figures i els passos dels solistes i dels grups, harmonitzats amb la música i altres elements de l’espectacle.

->coreografiar

coreografiar

Part. sil.: co_re_o_gra_fi_ar

v tr BALLET i DANSA Fer la coreografia (d’un espectacle).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coreografiar

GERUNDI: coreografiant

PARTICIPI: coreografiat, coreografiada, coreografiats, coreografiades

INDICATIU PRESENT: coreografio, coreografies, coreografia, coreografiem, coreografieu, coreografien

INDICATIU IMPERFET: coreografiava, coreografiaves, coreografiava, coreografiàvem, coreografiàveu, coreografiaven

INDICATIU PASSAT: coreografií, coreografiares, coreografià, coreografiàrem, coreografiàreu, coreografiaren

INDICATIU FUTUR: coreografiaré, coreografiaràs, coreografiarà, coreografiarem, coreografiareu, coreografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: coreografiaria, coreografiaries, coreografiaria, coreografiaríem, coreografiaríeu, coreografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: coreografiï, coreografiïs, coreografiï, coreografiem, coreografieu, coreografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: coreografiés, coreografiessis, coreografiés, coreografiéssim, coreografiéssiu, coreografiessin

IMPERATIU: coreografia, coreografiï, coreografiem, coreografieu, coreografiïn

->coreogràfic

■coreogràfic -a

Part. sil.: co_re_o_grà_fic

[de coreografia]

adj DANSA Relatiu o pertanyent a la dansa o al ballet.

->coreòpside

■coreòpside

Part. sil.: co_re_òp_si_de

f BOT i JARD Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Coreopsis tinctoria), de capítols amb el disc bru purpuri i amb les lígules grogues per la part terminal i vermelles purpúries per la part basal.

->coreopsis

■coreopsis

Part. sil.: co_re_op_sis

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Coreopsis sp), de fulles dividides o enteres i capítols amb la corona groga, purpúria, vermellosa o de dos colors, sovint cultivades com a ornamentals.

->corepressor

corepressor

m GEN Molècula que, unida a una altra, anomenada repressora, impedeix que els gens formin ARN missatger.

->coresforç

■coresforç

Part. sil.: cor_es_forç

[de cor¹ i esforç; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 Acció de coresforçar-se;

2 l’efecte.

->coresforçar-se

■coresforçar-se

Part. sil.: cor_es_for_çar-se

[de cor¹ i esforçar-se; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v pron Esforçar-se algú desplegant la seva força moral.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coresforçar

GERUNDI: coresforçant

PARTICIPI: coresforçat, coresforçada, coresforçats, coresforçades

INDICATIU PRESENT: coresforço, coresforces, coresforça, coresforcem, coresforceu, coresforcen

INDICATIU IMPERFET: coresforçava, coresforçaves, coresforçava, coresforçàvem, coresforçàveu, coresforçaven

INDICATIU PASSAT: coresforcí, coresforçares, coresforçà, coresforçàrem, coresforçàreu, coresforçaren

INDICATIU FUTUR: coresforçaré, coresforçaràs, coresforçarà, coresforçarem, coresforçareu, coresforçaran

INDICATIU CONDICIONAL: coresforçaria, coresforçaries, coresforçaria, coresforçaríem, coresforçaríeu, coresforçarien

SUBJUNTIU PRESENT: coresforci, coresforcis, coresforci, coresforcem, coresforceu, coresforcin

SUBJUNTIU IMPERFET: coresforcés, coresforcessis, coresforcés, coresforcéssim, coresforcéssiu, coresforcessin

IMPERATIU: coresforça, coresforci, coresforcem, coresforceu, coresforcin

->coreu

coreu

Part. sil.: co_reu

m Troqueu.

->corfa

■corfa

[de l’àr. vg. qórfa, àr. qírfa, íd. (v. clova); 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Clofolla, closca.

2 Pela de certs fruits, del formatge, etc.

3 Crosta del pa, de les ferides, etc.

4 Escorça.

->corfbol

corfbol

m ESPORT Esport en què prenen part dos equips de quatre homes i quatre dones cadascun, distribuïts en zones d’atac i de defensa, que cerquen d’introduir amb les mans una pilota dins una cistella sense tauler defensada per l’equip contrari.

->corferir

■corferir

[de cor¹ i ferir¹]

v tr Ferir del cor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corferir

GERUNDI: corferint

PARTICIPI: corferit, corferida, corferits, corferides

INDICATIU PRESENT: corfereixo, corfereixes, corfereix, corferim, corferiu, corfereixen

INDICATIU IMPERFET: corferia, corferies, corferia, corferíem, corferíeu, corferien

INDICATIU PASSAT: corferí, corferires, corferí, corferírem, corferíreu, corferiren

INDICATIU FUTUR: corferiré, corferiràs, corferirà, corferirem, corferireu, corferiran

INDICATIU CONDICIONAL: corferiria, corferiries, corferiria, corferiríem, corferiríeu, corferirien

SUBJUNTIU PRESENT: corfereixi, corfereixis, corfereixi, corferim, corferiu, corfereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: corferís, corferissis, corferís, corferíssim, corferíssiu, corferissin

IMPERATIU: corfereix, corfereixi, corferim, corferiu, corfereixin

->corfoll

corfoll

m dial Túnica de la ceba.

->corfondre

■corfondre

[de cor¹ i fondre’s; 1a FONT: c. 1900]

v 1 tr Fer que (algú) senti que la seva personalitat es fon amb allò que l’envolta.

2 pron Sentir fondre’s la pròpia personalitat amb allò que l’envolta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corfondre

GERUNDI: corfonent

PARTICIPI: corfós, corfosa, corfosos, corfoses

INDICATIU PRESENT: corfonc, corfons, corfon, corfonem, corfoneu, corfonen

INDICATIU IMPERFET: corfonia, corfonies, corfonia, corfoníem, corfoníeu, corfonien

INDICATIU PASSAT: corfonguí, corfongueres, corfongué, corfonguérem, corfonguéreu, corfongueren

INDICATIU FUTUR: corfondré, corfondràs, corfondrà, corfondrem, corfondreu, corfondran

INDICATIU CONDICIONAL: corfondria, corfondries, corfondria, corfondríem, corfondríeu, corfondrien

SUBJUNTIU PRESENT: corfongui, corfonguis, corfongui, corfonguem, corfongueu, corfonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: corfongués, corfonguessis, corfongués, corfonguéssim, corfonguéssiu, corfonguessin

IMPERATIU: corfon, corfongui, corfonguem, corfoneu, corfonguin

->corgelar

■corgelar

[de cor¹ i gelar; 1a FONT: s. XVIII]

v 1 1 tr El fred, gelar per dins (la fruita, els llegums, etc.).

2 pron La fruita s’ha corgelat.

2 tr i pron fig Corglaçar, esglaiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corgelar

GERUNDI: corgelant

PARTICIPI: corgelat, corgelada, corgelats, corgelades

INDICATIU PRESENT: corgelo, corgeles, corgela, corgelem, corgeleu, corgelen

INDICATIU IMPERFET: corgelava, corgelaves, corgelava, corgelàvem, corgelàveu, corgelaven

INDICATIU PASSAT: corgelí, corgelares, corgelà, corgelàrem, corgelàreu, corgelaren

INDICATIU FUTUR: corgelaré, corgelaràs, corgelarà, corgelarem, corgelareu, corgelaran

INDICATIU CONDICIONAL: corgelaria, corgelaries, corgelaria, corgelaríem, corgelaríeu, corgelarien

SUBJUNTIU PRESENT: corgeli, corgelis, corgeli, corgelem, corgeleu, corgelin

SUBJUNTIU IMPERFET: corgelés, corgelessis, corgelés, corgeléssim, corgeléssiu, corgelessin

IMPERATIU: corgela, corgeli, corgelem, corgeleu, corgelin

->corglaçar

■corglaçar

[de cor¹ i glaçar]

v 1 tr Esglaiar.

2 pron Esglaiar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corglaçar

GERUNDI: corglaçant

PARTICIPI: corglaçat, corglaçada, corglaçats, corglaçades

INDICATIU PRESENT: corglaço, corglaces, corglaça, corglacem, corglaceu, corglacen

INDICATIU IMPERFET: corglaçava, corglaçaves, corglaçava, corglaçàvem, corglaçàveu, corglaçaven

INDICATIU PASSAT: corglací, corglaçares, corglaçà, corglaçàrem, corglaçàreu, corglaçaren

INDICATIU FUTUR: corglaçaré, corglaçaràs, corglaçarà, corglaçarem, corglaçareu, corglaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: corglaçaria, corglaçaries, corglaçaria, corglaçaríem, corglaçaríeu, corglaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: corglaci, corglacis, corglaci, corglacem, corglaceu, corglacin

SUBJUNTIU IMPERFET: corglacés, corglacessis, corglacés, corglacéssim, corglacéssiu, corglacessin

IMPERATIU: corglaça, corglaci, corglacem, corglaceu, corglacin

->cori

■cori

m 1 EMBRIOL Membrana que envolta l’embrió, la més externa de totes.

2 MED Capa profunda, vascular, de la mucosa.

3 cori cutani ANAT Derma.

->cori-

■cori-

BOT Forma prefixada del mot grec khōrís, que significa ‘separadament’. Ex.: coripètal, corisèpal.

->-còria

■-còria

Forma sufixada del mot grec khōréō ‘escampar-se’, que significa ‘acció d’escampar-se’. Ex.: hidrocòria.

->coriaci

■coriaci -àcia

Part. sil.: co_ri_a_ci

[del ll. coriaceus, -a, -um, íd.]

adj Que té la consistència del cuir. Fulles coriàcies.

->coriambe

■coriambe

Part. sil.: co_ri_am_be

m POÈTICA Peu de quatre síl·labes, compost d’un troqueu i un iambe.

->coriàmbic

■coriàmbic -a

Part. sil.: co_ri_àm_bic

adj 1 Relatiu o pertanyent al coriambe.

2 Que conté coriambes.

->coriandre

■coriandre

Part. sil.: co_ri_an_dre

[del ll. coriandrum, i aquest, del gr. koríandron, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m BOT Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Coriandrum sativum), de fulles compostes, de flors blanques disposades en umbel·les i de fruits aromàtics emprats com a condiment.

->coriariàcies

■coriariàcies

Part. sil.: co_ri_a_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals integrada per plantes arbustives o herbàcies de flors actinomorfes solitàries o disposades en raïm i que comprèn només el gènere coriaria, amb el roldor (Coriaria myrtifolia) com a representant més conegut.

2 sing Planta de la família de les coriariàcies.

->coribant

■coribant

m Sacerdot de Cíbele.

->coricàrpic

■coricàrpic -a

adj BOT Apocàrpic.

->corifènids

■corifènids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos allargat i comprimit amb l’alçada màxima a la regió cefàlica i aleta dorsal única i molt llarga, que inclou la llampuga.

2 sing Peix de la família dels corifènids.

->corifeu

■corifeu

Part. sil.: co_ri_feu

[del ll. coryphaeus, i aquest, del gr. koryphaĩos, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 TEAT En les tragèdies clàssiques gregues i llatines, el qui dirigia el cor.

2 fig Guia, el qui va al davant, d’un partit, d’una secta, etc.

->corimbe

■corimbe

m BOT Inflorescència en què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s’eleven fins a un mateix nivell.

->corimbi-

■corimbi-

Forma prefixada del mot grec kórymbos, que significa ‘cim’, ‘ramet de flors’. Ex.: corimbiforme.

->corimbífer

■corimbífer -a

adj BOT Que fa flors disposades en corimbe.

->corimbiforme

■corimbiforme

adj Que té forma de corimbe. Una cima corimbiforme.

->corimboide

■corimboide

Part. sil.: co_rim_boi_de

adj BOT Semblant a un corimbe.

->corimbós

corimbós -osa

adj BOT 1 Corimbiforme.

2 Corimbífer.

->cori-mori

■cori-mori

[formació ecoica amb cor¹ i morir, potser del tipus cor hi mor; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Mal de cor.

->corindó

■corindó

[del fr. corindon, íd., i aquest, del tàmil kurundam ‘robí’, d’origen sànscrit; 1a FONT: 1910]

m MINERAL Òxid d’alumini, Al₂O₃, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric, d’una gran duresa, amb varietats de color blau fosc (el safir) o vermell (el robí).

->corinebacteriàcies

corinebacteriàcies

Part. sil.: co_ri_ne_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, generalment en forma de bacil immòbil o amb flagels perítrics que sovint formen filaments.

2 sing Bacteri de la família de les corinebacteriàcies.

->corinocarpàcies

corinocarpàcies

Part. sil.: co_ri_no_car_pà_ci_es

f BOT 1 pl Família de celastrals integrada per plantes arbòries de flors pentàmeres disposades en panícules terminals i de fruits en drupa.

2 sing Planta de la família de les corinocarpàcies.

->corinti

■corinti -íntia

1 adj i m i f De Corint (ciutat de Grècia).

2 ordre corinti ARQUIT Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna esvelta i estriada, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell decorat amb fulles d’acant.

->coríntic

■coríntic -a

adj Corinti.

->còrion

■còrion

Part. sil.: cò_ri_on

m EMBRIOL i ANAT Cori.

->coripètal

coripètal -a

adj BOT Dialipètal.

->corisèpal

■corisèpal -a

adj BOT Dialisèpal.

->corísia

■corísia

Part. sil.: co_rí_si_a

f BOT i JARD Arbre caducifoli (Chorisia speciosa), ornamental, espinós, amb el tronc eixamplat a la base, fulles lanceolades i serrades, i flors rosades que apareixen abans que les fulles.

->corissó

■corissó

m TECNOL Lleva en forma de cor emprada en diferents màquines tèxtils.

->corista

■corista

[de cor²; 1a FONT: 1600]

m i f 1 1 Persona que canta en un cor.

2 esp Religiós que canta en el cor.

2 Persona que canta formant el cor en les òperes i les sarsueles.

3 Artista que forma part del conjunt d’un espectacle de revista musical.

->corístides

corístides

m ZOOL 1 pl Ordre de porífers de la subclasse dels tetractinèl·lides, que inclou la taronja de mar.

2 sing Porífer de l’ordre dels corístides.

->corivell

■corivell

Hom.: curibell

[de corivella]

m dial AGR Oliva, de mena petita, de la corivella.

->corivella

■corivella

[d’origen incert, potser alteració de coriell (variant local de colitx) per encreuament amb olivera, olivella (v. colitx)]

f dial AGR Varietat d’olivera.

->coriza

■coriza

f PAT Inflamació aguda de la membrana mucosa de les cavitats nasals; catarro nasal.

->corm

■corm

m 1 BOT Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.

2 ZOOL Cormidi.

->corma

■corma

[de l’àr. qúrma ‘soca, tronc’]

f Cep que hom adapta al peu de l’home o d’un animal per impedir que camini lliurement.

->cormidi

cormidi

m ZOOL Associació secundària dins l’estoló dels sifonòfors, formada per grups d’elements que s’encarreguen de la reproducció, la nutrició, l’excreció i la protecció de la colònia.

->cormobiont

cormobiont

Part. sil.: cor_mo_bi_ont

m BOT Planta amb corm.

->cormòfit

■cormòfit

m BOT 1 Cormobiont.

2 pl Grup sistemàtic que reuneix briòfits, pteridòfits i espermatòfits, caracteritzat per la presència de corm.

->cormofític

■cormofític -a

adj BOT Relatiu o pertanyent als cormòfits.

->cormorà

■cormorà

[del fr. cormoran, fr. ant. corp-marenc ‘corb de mar’ (ll. mare i sufix d’origen germ. -enc)]

m ZOOL Corb de mar.

->corn

■corn

[del ll. cornu, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 obs Banya.

2 esp Instrument de vent format per una banya d’animal, un ullal d’elefant o altres matèries d’origen animal, que servia per a fer senyals sonors forts en la guerra i en la caça.

3 p ext Instrument de vent de forma similar al corn.

4 corn anglès MÚS Oboè corbat, més baix de to que l’oboè ordinari.

5 corn de l’abundància MIT Vas en forma de corn ple de fruita i de flors que simbolitza l’abundància.

2 1 Qualsevol cosa que per la seva forma cònica té semblança amb una banya d’animal.

2 Cadascuna de les puntes d’una mitra o altra mena de capell.

3 Cadascun dels caps d’una enclusa.

4 Cornaló. Un corn de màrfega, de sàrria, de mocador.

5 ASTR Cadascuna de les puntes de la lluna en quart minvant o creixent.

6 SUR Cadascun dels quatre caires o les quatre arestes del carrac.

7 ant TÀCT Ala, costat o flanc d’un exèrcit.

3 ANAT Formació de substància grisa de la medul·la espinal que, en una secció transversal, pren la forma de mitja lluna.

4 BOT Corniol.

5 HERÀLD Figura que comprèn tres variants: el corn de caça, que es caracteritza perquè porta cordó, el cornet, que és un corn de caça petit i sense cordó, i la trompa de caça, que és un gran corn de caça sense cordó i cargolat sobre si mateix.

6 ZOOL 1 Botzina.

2 Gènere de gastròpodes prosobranquis de la família dels murícids (Murex sp), amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó, que comprèn el corn comú (M. trunculus), el corn eriçonat (M. erinaceus) i el corn amb pues (M. brandaris).

->cornac

■cornac

m i f A l’Índia i en altres llocs d’Àsia, persona que doma o guia un elefant o en té cura.

->cornàcies

■cornàcies

Part. sil.: cor_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’umbel·liflores integrada per plantes llenyoses de flors actinomorfes disposades en cimes i de fruit drupaci o bacciforme, que comprèn l’espècie Cornus sanguinea, el sanguinyol.

2 sing Planta de la família de les cornàcies.

->cornada

■cornada

[de corn]

f Cop de corn; banyada.

->cornadís

■cornadís

[de cornar]

m Tipus de menjadora on l’animal pot quedar travat.

->cornal

■cornal

[del ll. cornualis ‘relatiu al corn’]

m 1 cornaló 1.

2 ASTR Corn de la lluna.

3 PESC Corda d’uns dos metres de llarg lligada al costat del cóp de l’ormeig, que serveix per a estirar-lo quan va molt ple.

->cornalera

■cornalera

[de cornal; 1a FONT: 1311]

f Nansa d’una portadora.

->cornalina

■cornalina

[de cornal; 1a FONT: 1575, DPou.]

f MINERAL Àgata de color rogenc.

->cornaló

■cornaló

[de cornal; 1a FONT: s. XVII]

m 1 Punta d’una manta, d’un mocador, d’un full de paper, etc.

2 PESC Cadascuna de les dues anelles de corda que hom fixa en els dos extrems del cóp d’un art d’arrossegament per tal de poder hissar l’art i assecar-lo.

->cornamenta

■cornamenta

[de corn i la forma sufixal -menta, de valor col·lectiu (cf. ferramenta, impedimenta), que prové del n. pl. ll. -menta corresponent al sing. -mentum]

f Banyam d’un animal.

->cornamusa

■cornamusa

[compost dels imperatius de cornar ‘tocar el corn’ i musar ‘entretenir-se’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 MÚS Instrument musical tradicional consistent en un bot de cuir al qual hom insufla l’aire per mitjà d’un tub petit (tudell o bufador) i del qual pengen tres o quatre tubs, l’un dels quals, proveït de forats (grall o xeremia), fa la melodia i els altres (bunes o bordons)fan el bordó.

2 CONSTR NAV Gafa de ferro o de fusta destinada a encapellar un cap.

->cornamusaire

■cornamusaire

Part. sil.: cor_na_mu_sai_re

[de cornamusa]

m i f MÚS Tocador de cornamusa.

->cornar

■cornar

[de corn; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Sonar el corn.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cornar

GERUNDI: cornant

PARTICIPI: cornat, cornada, cornats, cornades

INDICATIU PRESENT: corno, cornes, corna, cornem, corneu, cornen

INDICATIU IMPERFET: cornava, cornaves, cornava, cornàvem, cornàveu, cornaven

INDICATIU PASSAT: corní, cornares, cornà, cornàrem, cornàreu, cornaren

INDICATIU FUTUR: cornaré, cornaràs, cornarà, cornarem, cornareu, cornaran

INDICATIU CONDICIONAL: cornaria, cornaries, cornaria, cornaríem, cornaríeu, cornarien

SUBJUNTIU PRESENT: corni, cornis, corni, cornem, corneu, cornin

SUBJUNTIU IMPERFET: cornés, cornessis, cornés, cornéssim, cornéssiu, cornessin

IMPERATIU: corna, corni, cornem, corneu, cornin

->corne-

■corne-

Forma prefixada del mot llatí corneus, que significa ‘corni’ o ‘de la còrnia’. Ex.: corneïtis.

->corneal

■corneal

Part. sil.: cor_ne_al

[der. del ll. corneus, -a, -um ‘corni’]

adj Relatiu o pertanyent a la còrnia.

->corneïtis

■corneïtis

Part. sil.: cor_ne_ï_tis

f PAT Inflamació de la còrnia.

->cornell

■cornell

[de corn; 1a FONT: 1460, Roig]

m Marit enganyat.

->cornella

■cornella

[de corn; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ant Dona adúltera.

2 ORNIT Ocell de la família dels còrvids (Corvus corone), de color totalment negre i llustrós, amb el bec negre i poderós i la cua quadrada. L’espècie típica (C. corone corone) rep el nom de cornella negra per diferenciar-la de la subespècie C. corone cornix o cornella emmantellada.

->cornellanenc

cornellanenc -a

adj i m i f D’alguna població anomenada Cornellà.

->cornellenc

cornellenc -a

adj i m i f De Cornellà del Terri (Pla de l’Estany).

->corneller

■corneller

m BOT Sanguinyol.

->corneo-

■corneo-

Forma prefixada del mot llatí corneus, que significa ‘corni’ o ‘de la còrnia’. Ex.: corneosilici, corneocalcari, corneoscleròtic.

->corner

■corner

m BOT Arbust de la família de les rosàcies (Amelanchier ovalis), de flors blanques aplegades en raïms terminals pauciflors i de fruits pomacis petits, globulosos, d’un color blau negrós.

->córner

■córner

[de l’angl. corner (kick) ‘cop des de l’angle’, usat ben aviat ja en forma reduïda, del fr. cornier ‘racó, angle’]

m ESPORT 1 En el joc de futbol, falta que un jugador comet quan —voluntàriament o involuntàriament— fa sortir la pilota del camp pel costat on el seu bàndol té la porteria.

2 En el joc de futbol, cop franc des d’un dels dos angles del camp més pròxims a la porteria del bàndol que ha comès la falta homònima, concedit al bàndol contrari.

->cornera

■cornera

[de corn; 1a FONT: 1645]

f BOT 1 Arbust de la família de les rosàcies (Cotoneaster integerrima), de flors de color de rosa agrupades en cimes curtes i de fruits globulosos de color vermell viu. La cornera tomentosa (C. tomentosa) és semblant, però més alta i amb les fulles tomentoses a l’anvers.

2 cornera borda Xuclamel xilosti.

->cornet

■cornet

[de corn]

m 1 Instrument de banya, de cuir, etc., que serveix per a remenar i tirar els daus.

2 ANAT ANIM Cadascuna de les petites làmines òssies situades a l’interior de les cavitats nasals.

->corneta

■corneta

[de corn; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

1 MÚS 1 f Instrument musical de vent, de metall, de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, molt utilitzat a les bandes militars.

2 corneta de bec Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.

3 m i f Persona que toca la corneta.

2 f NÀUT Banderola que acaba en dues puntes i té una escotadura angular.

->cornetí

■cornetí

[de corneta; 1a FONT: 1868, DLCo.]

MÚS 1 m Instrument musical de vent, de metall, amb embocadura, d’una sonoritat molt aguda i estrepitosa.

2 m Registre de l’orgue.

3 m i f Persona que toca el cornetí.

->corni còrnia

■corni còrnia

[del ll. corneus, -a, -um, íd.]

1 adj D’una textura semblant a la de la banya. Substància còrnia. El teixit corni de les ungles.

2 f ANAT 1 Part anterior, clara i transparent, de la capa més externa de l’ull, que cobreix l’iris i la pupil·la.

2 Capa més externa de l’epidermis de la pell, formada per cèl·lules carregades de ceratina.

->corniana

■corniana

Part. sil.: cor_ni_a_na

f PETROG Roca metamòrfica de gra fi o mitjà i microestructura granoblàstica produïda per metamorfisme de contacte.

->còrnic

■còrnic -a

1 adj i m i f De Cornualla (península del SO d’Anglaterra) o del còrnic (llengua).

2 m LING Llengua cèltica del grup britònic parlada a Cornualla fins al segle XVIII.

->cornicabra

■cornicabra

[de corn i cabra; 1a FONT: s. XVII]

f BOT Noguerola.

->corniculat

■corniculat -ada

[del ll. corniculatus, -a, -um, íd.]

adj BOT 1 Que té forma de banya.

2 Dit de la planta que té algun òrgan amb forma de banya.

->corniforme

■corniforme

[de corn i -forme]

adj Que té la forma d’una banya.

->corniol

■corniol

Part. sil.: cor_ni_ol

[del ll. corneolus, -a, -um ‘com la banya’]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Aquilegia vulgaris), de flors llargament pedunculades de color blau, amb els pètals esperonats.

->corniola

■corniola

Part. sil.: cor_ni_o_la

f ant MINERAL Cornalina.

->cornisa

■cornisa

[del gr. korōnís, -ídos ‘traç agut d’algunes lletres; coronament, motllura, d’algun objecte’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 1 ARQUIT Element arquitectònic sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana.

2 p anal Motllura que culmina un moble, un pedestal, una porta, etc.

3 p ext GEOMORF Part rocallosa d’una muntanya o d’una costa abrupta que sobresurt a causa d’una capa més dura que recobreix les que són immediatament inferiors.

4 p ext GEOMORF i ESPORT Petit relleix en una paret rocosa que serveix de via d’escalada.

2 Camí que segueix els contorns exteriors d’una muntanya.

3 cornisa de neu Neu acumulada sobre el sortint d’un cingle.

->corniülls

■corniülls

Part. sil.: cor_ni_ülls

[de l’ant. cornicervi, del ll. cornu cĕrvi ‘banya de cervo’, potser contaminat per abriülls]

m BOT Cervina.

->cornual·lita

cornual·lita

Part. sil.: cor_nu_al_li_ta

f MINERAL Hidroxiarsenat hidratat de coure, mineral de color verd maragda que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->cornuament

cornuament

Part. sil.: cor_nu_a_ment

[de cornuar-se]

m Acció de cornuar-se.

->cornuar-se

■cornuar-se

Part. sil.: cor_nu_ar-se

[de cor¹ i nuar-se]

v pron Nuar-se-li a algú el cor. En sentir aquells esgarips es cornuava d’angúnia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cornuar

GERUNDI: cornuant

PARTICIPI: cornuat, cornuada, cornuats, cornuades

INDICATIU PRESENT: cornuo, cornues, cornua, cornuem, cornueu, cornuen

INDICATIU IMPERFET: cornuava, cornuaves, cornuava, cornuàvem, cornuàveu, cornuaven

INDICATIU PASSAT: cornuí, cornuares, cornuà, cornuàrem, cornuàreu, cornuaren

INDICATIU FUTUR: cornuaré, cornuaràs, cornuarà, cornuarem, cornuareu, cornuaran

INDICATIU CONDICIONAL: cornuaria, cornuaries, cornuaria, cornuaríem, cornuaríeu, cornuarien

SUBJUNTIU PRESENT: cornuï, cornuïs, cornuï, cornuem, cornueu, cornuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: cornués, cornuessis, cornués, cornuéssim, cornuéssiu, cornuessin

IMPERATIU: cornua, cornuï, cornuem, cornueu, cornuïn

->cornubianita

■cornubianita

Part. sil.: cor_nu_bi_a_ni_ta

f PETROG Corniana formada a partir de roques argiloses no carbonatades.

->cornucòpia

■cornucòpia

Part. sil.: cor_nu_cò_pi_a

[del ll. cornu copiae ‘corn de l’abundància’, és a dir, ple a vessar de fruites; 1a FONT: s. XVIII]

f ART 1 Representació del corn de l’abundància.

2 Objecte decoratiu consistent en un marc molt historiat i generalment daurat basat en el tema del corn de l’abundància, que pot tenir un braç o més per a posar-hi bugies.

->cornudellenc

cornudellenc -a

adj i m i f De Cornudella de Montsant (Priorat).

->cornúpeta

■cornúpeta

[del ll. cornupĕta ‘que envesteix amb les banyes’]

1 adj i m Dit de l’animal que envesteix amb les banyes.

2 adj NUMIS Dit de l’animal que hom representa en les monedes en actitud d’envestir amb les banyes.

->cornut

■cornut -uda

[el sentit de ‘marit enganyat per la muller’ sembla provenir de l’ús medieval de senyalar els galls castrats amb la implantació dels esperons a la cresta, que semblaven petites banyes; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj Proveït de corns.

2 adj i m i f Dit de la persona enganyada pel seu cònjuge o parella; banyut.

3 f ICT Peix martell.

4 ball de cornuts FOLK Ball cantat humorístic d’homes sols, sovint disfressats amb banyes de moltó al cap, en nombre imparell, que hom ballava a les comarques septentrionals catalanes per Carnestoltes o per la matança del porc.

5 ésser cornut i pagar el beure col·loq Fer una cosa a profit d’altri i sortir-ne perjudicat.

->cornuti

cornuti

m ENTOM En els genitalia masculins, conjunt de formacions esclerificades en forma de punxa, a l’interior de l’edeagus.

->coro-

coro-

Forma prefixada del mot grec khṓra, o khõros, que significa ‘país, contrada’. Ex.: corografia, corònim.

->coroça

■coroça

f HIST Cucurulla infamant, de paper engrutat, que hom solia posar als condemnats per la inquisició ensems amb la gramalleta.

->corògraf

■corògraf -a

[de coro- i -graf; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que es dedica a la corografia.