->arriada1
■arriada1[de arriar1]
f MAR 1 Acció d’arriar, d’abaixar veles, vergues o banderes;
2 l’efecte.
->arriada2
■arriada2Part. sil.: ar_ri_a_da
[de arriar2]
f Asenada, rucada.
->arrianisme
■arrianismePart. sil.: ar_ri_a_nis_me
[de arrià]
m CRIST Arianisme.
->arriar1
■arriar1Part. sil.: ar_ri_ar
Hom.: arrià
[variant de arrear en el sentit ant. de ‘arranjar o plegar (les veles)’]
v tr 1 MAR 1 Afluixar o deixar anar un cap, una cadena o un cable.
2 Fer baixar les veles o qualsevol altra cosa que estigui hissada.
2 arriar bandera ORG MIL Abaixar una bandera.
3 arriar en banda MAR Deixar anar totalment un cap que era fermat o que hom aguantava amb les mans.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arriar
GERUNDI: arriant
PARTICIPI: arriat, arriada, arriats, arriades
INDICATIU PRESENT: arrio, arries, arria, arriem, arrieu, arrien
INDICATIU IMPERFET: arriava, arriaves, arriava, arriàvem, arriàveu, arriaven
INDICATIU PASSAT: arrií, arriares, arrià, arriàrem, arriàreu, arriaren
INDICATIU FUTUR: arriaré, arriaràs, arriarà, arriarem, arriareu, arriaran
INDICATIU CONDICIONAL: arriaria, arriaries, arriaria, arriaríem, arriaríeu, arriarien
SUBJUNTIU PRESENT: arriï, arriïs, arriï, arriem, arrieu, arriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: arriés, arriessis, arriés, arriéssim, arriéssiu, arriessin
IMPERATIU: arria, arriï, arriem, arrieu, arriïn
->arriar2
■arriar2Part. sil.: ar_ri_ar
Hom.: arrià
[de arri; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 1 Estimular (una bèstia) a continuar o accelerar la marxa, amb la veu, les xurriaques, etc. Arria la mula, que fem tard!
2 arriar el rellotge p ext Donar-li corda.
2 Tirar, arrossegar (un vehicle). Un carro arriat per dos cavalls.
3 abs Una moto que arria molt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arriar
GERUNDI: arriant
PARTICIPI: arriat, arriada, arriats, arriades
INDICATIU PRESENT: arrio, arries, arria, arriem, arrieu, arrien
INDICATIU IMPERFET: arriava, arriaves, arriava, arriàvem, arriàveu, arriaven
INDICATIU PASSAT: arrií, arriares, arrià, arriàrem, arriàreu, arriaren
INDICATIU FUTUR: arriaré, arriaràs, arriarà, arriarem, arriareu, arriaran
INDICATIU CONDICIONAL: arriaria, arriaries, arriaria, arriaríem, arriaríeu, arriarien
SUBJUNTIU PRESENT: arriï, arriïs, arriï, arriem, arrieu, arriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: arriés, arriessis, arriés, arriéssim, arriéssiu, arriessin
IMPERATIU: arria, arriï, arriem, arrieu, arriïn
->arribada
■arribada[de arribar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció d’arribar.
2 donar la bona arribada Donar la benvinguda.
3 fer una bona arribada Rebre bé els qui arriben.
2 ESPORT 1 Moment que l’atleta, la màquina o l’animal atenyen la línia d’arribada.
2 línia d’arribada Senyal de referència que indica el lloc on fineix una cursa.
3 1 MAR Acció d’atènyer el port un vaixell.
2 arribada forçosa DR MAR Acció d’atènyer un vaixell un indret de la costa no previst en la seva ruta per causes imprevistes i extraordinàries.
4 d’arribada loc adv De bell antuvi, per començar.
->arribar
■arribar[de riba1; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
v 1 intr Venir a trobar-se en un indret per moció progressiva, tocar al terme del seu camí. Demà arribarà una balandra estrangera. Ha arribat el tren amb passatgers i equipatges.
2 intr 1 Atènyer la seva destinació una cosa. Ha arribat l’encàrrec d’ahir.
2 fig Atènyer el fi perseguit. Arribar al bisbat. Arribar a aconseguir un desig.
3 pron Anar en un lloc no gaire llunyà. M’hi arribaré en un salt i li ho diré. Arribar-se a la font.
4 intr Per transcurs del temps una època esdevenir actual. És arribat el moment de manifestar-se.
5 intr Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que puja, etc.) a un cert grau o nivell. L’aigua va arribar al tercer esglaó.
6 intr Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o un cert fi. Acosta-m’ho, que no hi arribo. És massa car i no hi arribem.
7 intr Durar una cosa que passa, que es consumeix, etc., fins a una certa època. Les provisions no arribaran a l’estiu.
8 intr Esdevenir-se, tenir lloc. Arribi el que arribi.
9 intr MAR 1 Moure el timó de manera que el vaixell viri cap a sotavent.
2 Portar la proa del vaixell cap a sotavent.
3 Portar el vaixell fins al port o fins a la vora.
10 intr Unit a un infinitiu amb la preposició a, indica la intensitat de l’acció expressada per aquest infinitiu. Que n’arriba a ser, de talòs! Si n’arriba a tenir, de diners!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arribar
GERUNDI: arribant
PARTICIPI: arribat, arribada, arribats, arribades
INDICATIU PRESENT: arribo, arribes, arriba, arribem, arribeu, arriben
INDICATIU IMPERFET: arribava, arribaves, arribava, arribàvem, arribàveu, arribaven
INDICATIU PASSAT: arribí, arribares, arribà, arribàrem, arribàreu, arribaren
INDICATIU FUTUR: arribaré, arribaràs, arribarà, arribarem, arribareu, arribaran
INDICATIU CONDICIONAL: arribaria, arribaries, arribaria, arribaríem, arribaríeu, arribarien
SUBJUNTIU PRESENT: arribi, arribis, arribi, arribem, arribeu, arribin
SUBJUNTIU IMPERFET: arribés, arribessis, arribés, arribéssim, arribéssiu, arribessin
IMPERATIU: arriba, arribi, arribem, arribeu, arribin
->arribatge
■arribatgem BOT Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.
->arribisme
■arribisme[del fr. arrivisme, id; 1a FONT: 1932, DFa.]
m Condició d’arribista.
->arribista
■arribista[del fr. arriviste, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]
m i f Persona que per tots els mitjans procura d’atènyer de pressa l’objecte de la seva ambició.
->arridar
arridar[del fr. rider, íd., ‘arrugar’, de l’alt al. ant. rîdan ‘girar, torçar’; o bé a través del cast. arridar, que prové també del fr]
v tr MAR Referit al tesat de l’eixàrcia, cobrar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arridar
GERUNDI: arridant
PARTICIPI: arridat, arridada, arridats, arridades
INDICATIU PRESENT: arrido, arrides, arrida, arridem, arrideu, arriden
INDICATIU IMPERFET: arridava, arridaves, arridava, arridàvem, arridàveu, arridaven
INDICATIU PASSAT: arridí, arridares, arridà, arridàrem, arridàreu, arridaren
INDICATIU FUTUR: arridaré, arridaràs, arridarà, arridarem, arridareu, arridaran
INDICATIU CONDICIONAL: arridaria, arridaries, arridaria, arridaríem, arridaríeu, arridarien
SUBJUNTIU PRESENT: arridi, arridis, arridi, arridem, arrideu, arridin
SUBJUNTIU IMPERFET: arridés, arridessis, arridés, arridéssim, arridéssiu, arridessin
IMPERATIU: arrida, arridi, arridem, arrideu, arridin
->arrienc
■arrienc -aPart. sil.: ar_ri_enc
[de arri]
adj Que fa arrieses o coses d’ase.
->arrier
■arrier -aPart. sil.: ar_ri_er
[de arriar2, a través segurament del cast. arriero, íd.]
m i f Traginer.
->arrieria
■arrieriaPart. sil.: ar_ri_e_ri_a
[de arrier]
f Ofici d’arrier o de traginer.
->arriesa
■arriesaPart. sil.: ar_ri_e_sa
[de arri]
f Asenada, rucada.
->arriet
■arrietPart. sil.: ar_ri_et
[de arri]
m 1 Ase petit.
2 ZOOL Gènere de crustacis peracàrides de l’ordre dels isòpodes (Lygia sp), amb el cos oval i deprimit, sense closca; panerola de mar.
->arrigolar-se
■arrigolar-se[variant de regolar]
v pron Atipar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrigolar
GERUNDI: arrigolant
PARTICIPI: arrigolat, arrigolada, arrigolats, arrigolades
INDICATIU PRESENT: arrigolo, arrigoles, arrigola, arrigolem, arrigoleu, arrigolen
INDICATIU IMPERFET: arrigolava, arrigolaves, arrigolava, arrigolàvem, arrigolàveu, arrigolaven
INDICATIU PASSAT: arrigolí, arrigolares, arrigolà, arrigolàrem, arrigolàreu, arrigolaren
INDICATIU FUTUR: arrigolaré, arrigolaràs, arrigolarà, arrigolarem, arrigolareu, arrigolaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrigolaria, arrigolaries, arrigolaria, arrigolaríem, arrigolaríeu, arrigolarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrigoli, arrigolis, arrigoli, arrigolem, arrigoleu, arrigolin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrigolés, arrigolessis, arrigolés, arrigoléssim, arrigoléssiu, arrigolessin
IMPERATIU: arrigola, arrigoli, arrigolem, arrigoleu, arrigolin
->arrimada
■arrimada[de arrimar]
f 1 Acció d’arrimar o d’arrimar-se;
2 l’efecte.
->arrimador
■arrimador[de arrimar]
m CONSTR Revestiment que hom posa a la part baixa d’algunes parets per a protegir-les del fregament dels mobles (si és molt baix, rep el nom de sòcol).
->arrimament
■arrimament[de arrimar]
m Acció d’arrimar o d’arrimar-se.
->arrimar
■arrimar[d’origen incert, potser derivat de rim o rima1 ‘igualtat de terminacions en el vers’, d’on arrimar ‘igualar o adaptar la construcció, les idees, etc.’ i després ‘posar en contacte una cosa amb una altra’; 1a FONT: s. XIII]
v 1 tr Disposar formant rima2.
2 1 tr Posar (una cosa) tocant a una altra; arrambar. Arrimeu les cadires a la paret.
2 pron S’han embrutat arrimant-se a la paret.
3 pron fig Acollir-se a la protecció d’algú. Va arrimar-se a l’alcalde i al final li han concedit el permís.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrimar
GERUNDI: arrimant
PARTICIPI: arrimat, arrimada, arrimats, arrimades
INDICATIU PRESENT: arrimo, arrimes, arrima, arrimem, arrimeu, arrimen
INDICATIU IMPERFET: arrimava, arrimaves, arrimava, arrimàvem, arrimàveu, arrimaven
INDICATIU PASSAT: arrimí, arrimares, arrimà, arrimàrem, arrimàreu, arrimaren
INDICATIU FUTUR: arrimaré, arrimaràs, arrimarà, arrimarem, arrimareu, arrimaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrimaria, arrimaries, arrimaria, arrimaríem, arrimaríeu, arrimarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrimi, arrimis, arrimi, arrimem, arrimeu, arrimin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrimés, arrimessis, arrimés, arriméssim, arriméssiu, arrimessin
IMPERATIU: arrima, arrimi, arrimem, arrimeu, arrimin
->arriscadament
■arriscadament[de arriscat]
adv Amb risc, d’una manera arriscada.
->arriscament
■arriscament[de arriscar]
m Acció d’arriscar o d’arriscar-se.
->arriscar
■arriscar[de risc; 1a FONT: 1386]
v 1 tr Exposar a un risc, posar en risc. Arriscar els béns en un negoci. Arriscar la vida.
2 pron 1 Arriscar-se en una empresa difícil. No t’arrisquis pas a volar, amb aquest temps.
2 qui no s’arrisca no pisca Refrany que indica que, per a obtenir coses importants, cal arriscar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arriscar
GERUNDI: arriscant
PARTICIPI: arriscat, arriscada, arriscats, arriscades
INDICATIU PRESENT: arrisco, arrisques, arrisca, arrisquem, arrisqueu, arrisquen
INDICATIU IMPERFET: arriscava, arriscaves, arriscava, arriscàvem, arriscàveu, arriscaven
INDICATIU PASSAT: arrisquí, arriscares, arriscà, arriscàrem, arriscàreu, arriscaren
INDICATIU FUTUR: arriscaré, arriscaràs, arriscarà, arriscarem, arriscareu, arriscaran
INDICATIU CONDICIONAL: arriscaria, arriscaries, arriscaria, arriscaríem, arriscaríeu, arriscarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrisqui, arrisquis, arrisqui, arrisquem, arrisqueu, arrisquin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrisqués, arrisquessis, arrisqués, arrisquéssim, arrisquéssiu, arrisquessin
IMPERATIU: arrisca, arrisqui, arrisquem, arrisqueu, arrisquin
->arriscat
■arriscat -ada[de arriscar]
adj 1 Ple de riscs, que ofereix un risc.
2 Que afronta els riscs.
->arrissada
■arrissada[de arrissar]
f Acció d’arrissar.
->arrissar
■arrissar[de ris; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr 1 Cargolar (els cabells, el pèl) formant anells, rulls. Fer-se arrissar les puntes dels cabells. Arrissar el pèl d’un teixit. Arrissar els cabells a algú.
2 dial Apallissar.
3 col·loq Enganyar cobrant un preu abusiu. Hi vam menjar bé, però ens van arrissar.
2 pron 1 Cargolar-se el pèl, els cabells, formant anells, rulls. Se li arrissà la barba en eixugar-se.
2 Arrissar-se la mar. Arrissar-se una fulla quan és seca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrissar
GERUNDI: arrissant
PARTICIPI: arrissat, arrissada, arrissats, arrissades
INDICATIU PRESENT: arrisso, arrisses, arrissa, arrissem, arrisseu, arrissen
INDICATIU IMPERFET: arrissava, arrissaves, arrissava, arrissàvem, arrissàveu, arrissaven
INDICATIU PASSAT: arrissí, arrissares, arrissà, arrissàrem, arrissàreu, arrissaren
INDICATIU FUTUR: arrissaré, arrissaràs, arrissarà, arrissarem, arrissareu, arrissaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrissaria, arrissaries, arrissaria, arrissaríem, arrissaríeu, arrissarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrissi, arrissis, arrissi, arrissem, arrisseu, arrissin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrissés, arrissessis, arrissés, arrisséssim, arrisséssiu, arrissessin
IMPERATIU: arrissa, arrissi, arrissem, arrisseu, arrissin
->-arro
-arroSufix, d’una forma preromana *-arru, amb valor augmentatiu. Ex.: homenarro, xicotarro.
->arrocar
arrocar[de roca1]
v tr dial Destrossar, desfer.
->arrodir-se
arrodir-se[de roda]
v pron dial 1 Doblegar-se sobre si mateix; cargolar-se. El gat s’arrodia vora el foc.
2 fig Arrodir-se de fred.
->arrodolar
■arrodolar[de roda]
v tr Fer anar violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrodolar
GERUNDI: arrodolant
PARTICIPI: arrodolat, arrodolada, arrodolats, arrodolades
INDICATIU PRESENT: arrodolo, arrodoles, arrodola, arrodolem, arrodoleu, arrodolen
INDICATIU IMPERFET: arrodolava, arrodolaves, arrodolava, arrodolàvem, arrodolàveu, arrodolaven
INDICATIU PASSAT: arrodolí, arrodolares, arrodolà, arrodolàrem, arrodolàreu, arrodolaren
INDICATIU FUTUR: arrodolaré, arrodolaràs, arrodolarà, arrodolarem, arrodolareu, arrodolaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrodolaria, arrodolaries, arrodolaria, arrodolaríem, arrodolaríeu, arrodolarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrodoli, arrodolis, arrodoli, arrodolem, arrodoleu, arrodolin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrodolés, arrodolessis, arrodolés, arrodoléssim, arrodoléssiu, arrodolessin
IMPERATIU: arrodola, arrodoli, arrodolem, arrodoleu, arrodolin
->arrodonida
arrodonida[de arrodonir]
f 1 Acció d’arrodonir;
2 l’efecte.
->arrodonidament
■arrodonidament[de arrodonida]
adv D’una manera arrodonida.
->arrodonidor
arrodonidor -a[de arrodonir]
adj i m i f Que arrodoneix.
->arrodoniment
■arrodoniment[de arrodonir]
m 1 1 Acció d’arrodonir o d’arrodonir-se;
2 l’efecte.
2 FON Fenomen particular de la labialització que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certs fonemes.
->arrodonir
■arrodonir[de rodó; 1a FONT: 1575, DPou.]
v 1 tr Fer esdevenir rodó. El fuster va arrodonir-ne els caires amb un cop de raspa.
2 pron Esdevenir rodó. La pedra s’ha arrodonit per l’acció de les onades.
3 tr Fer més complet. Arrodonir la fortuna.
4 tr Deixar més ben acabat. Arrodonir una redacció. Una tasca ben arrodonida.
5 arrodonir un nombre Substituir un nombre per un altre de més simple i de valor aproximadament igual per tal d’alleugerir el càlcul.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrodonir
GERUNDI: arrodonint
PARTICIPI: arrodonit, arrodonida, arrodonits, arrodonides
INDICATIU PRESENT: arrodoneixo, arrodoneixes, arrodoneix, arrodonim, arrodoniu, arrodoneixen
INDICATIU IMPERFET: arrodonia, arrodonies, arrodonia, arrodoníem, arrodoníeu, arrodonien
INDICATIU PASSAT: arrodoní, arrodonires, arrodoní, arrodonírem, arrodoníreu, arrodoniren
INDICATIU FUTUR: arrodoniré, arrodoniràs, arrodonirà, arrodonirem, arrodonireu, arrodoniran
INDICATIU CONDICIONAL: arrodoniria, arrodoniries, arrodoniria, arrodoniríem, arrodoniríeu, arrodonirien
SUBJUNTIU PRESENT: arrodoneixi, arrodoneixis, arrodoneixi, arrodonim, arrodoniu, arrodoneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrodonís, arrodonissis, arrodonís, arrodoníssim, arrodoníssiu, arrodonissin
IMPERATIU: arrodoneix, arrodoneixi, arrodonim, arrodoniu, arrodoneixin
->arrodonit
■arrodonit -ida[de arrodonir]
adj FON Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència dels llavis.
->arroentament
■arroentamentPart. sil.: ar_ro_en_ta_ment
[de arroentar]
m Acció d’arroentar.
->arroentar
■arroentarPart. sil.: ar_ro_en_tar
[de roent]
v tr Fer esdevenir roent. Si vols doblegar el ferro, l’has d’arroentar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arroentar
GERUNDI: arroentant
PARTICIPI: arroentat, arroentada, arroentats, arroentades
INDICATIU PRESENT: arroento, arroentes, arroenta, arroentem, arroenteu, arroenten
INDICATIU IMPERFET: arroentava, arroentaves, arroentava, arroentàvem, arroentàveu, arroentaven
INDICATIU PASSAT: arroentí, arroentares, arroentà, arroentàrem, arroentàreu, arroentaren
INDICATIU FUTUR: arroentaré, arroentaràs, arroentarà, arroentarem, arroentareu, arroentaran
INDICATIU CONDICIONAL: arroentaria, arroentaries, arroentaria, arroentaríem, arroentaríeu, arroentarien
SUBJUNTIU PRESENT: arroenti, arroentis, arroenti, arroentem, arroenteu, arroentin
SUBJUNTIU IMPERFET: arroentés, arroentessis, arroentés, arroentéssim, arroentéssiu, arroentessin
IMPERATIU: arroenta, arroenti, arroentem, arroenteu, arroentin
->arrogació
■arrogacióPart. sil.: ar_ro_ga_ci_ó
[del ll. arrogatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 1 Acció d’arrogar-se;
2 l’efecte.
2 DR ROM Adopció d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
3 arrogació de funcions DR PEN Delicte consistent en el fet que un funcionari de l’administració pública s’atribueix funcions judicials o impedeix l’execució de les resolucions dels tribunals, o que un jutge s’atribueix funcions d’una autoritat administrativa o impedeix l’exercici legítim de les atribucions d’aquesta.
->arrogància
■arrogànciaPart. sil.: ar_ro_gàn_ci_a
[del ll. arrogantia, íd.; 1a FONT: c. 1390]
f 1 Orgull agressiu, insolent, de qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un home d’una gran arrogància.
2 Manifestació o acte d’arrogància.
3 Qualitat d’arrogant.
->arrogant
■arrogant[del ll. arrogans, -ntis, íd., participi present de arrogare (v. arrogar-se); 1a FONT: 1507]
adj 1 Que té, que manifesta, arrogància.
2 De posats, de maneres, de presència, altívols, superbs, que imposen.
->arrogantment
■arrogantment[de arrogant]
adv Amb arrogància.
->arrogar-se
■arrogar-se[del ll. arrogare, íd., der. de rogare ‘demanar’; 1a FONT: 1803, DEst.]
v pron Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). El president s’ha arrogat drets que el reglament no li permet.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrogar
GERUNDI: arrogant
PARTICIPI: arrogat, arrogada, arrogats, arrogades
INDICATIU PRESENT: arrogo, arrogues, arroga, arroguem, arrogueu, arroguen
INDICATIU IMPERFET: arrogava, arrogaves, arrogava, arrogàvem, arrogàveu, arrogaven
INDICATIU PASSAT: arroguí, arrogares, arrogà, arrogàrem, arrogàreu, arrogaren
INDICATIU FUTUR: arrogaré, arrogaràs, arrogarà, arrogarem, arrogareu, arrogaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrogaria, arrogaries, arrogaria, arrogaríem, arrogaríeu, arrogarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrogui, arroguis, arrogui, arroguem, arrogueu, arroguin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrogués, arroguessis, arrogués, arroguéssim, arroguéssiu, arroguessin
IMPERATIU: arroga, arrogui, arroguem, arrogueu, arroguin
->arromançar
■arromançar[de romanç; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v tr Posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò que és escrit en una llengua clàssica).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arromançar
GERUNDI: arromançant
PARTICIPI: arromançat, arromançada, arromançats, arromançades
INDICATIU PRESENT: arromanço, arromances, arromança, arromancem, arromanceu, arromancen
INDICATIU IMPERFET: arromançava, arromançaves, arromançava, arromançàvem, arromançàveu, arromançaven
INDICATIU PASSAT: arromancí, arromançares, arromançà, arromançàrem, arromançàreu, arromançaren
INDICATIU FUTUR: arromançaré, arromançaràs, arromançarà, arromançarem, arromançareu, arromançaran
INDICATIU CONDICIONAL: arromançaria, arromançaries, arromançaria, arromançaríem, arromançaríeu, arromançarien
SUBJUNTIU PRESENT: arromanci, arromancis, arromanci, arromancem, arromanceu, arromancin
SUBJUNTIU IMPERFET: arromancés, arromancessis, arromancés, arromancéssim, arromancéssiu, arromancessin
IMPERATIU: arromança, arromanci, arromancem, arromanceu, arromancin
->arromangada
■arromangada[de arromangar]
f 1 Acció d’arromangar o d’arromangar-se;
2 l’efecte.
->arromangall
■arromangall[de arromangar]
m Plec o plecs que fa la roba que s’arromanga.
->arromangar
■arromangar[de arremangar]
v 1 tr 1 Tirar amunt, replegant-les, les mànigues (d’una peça de roba). Arromanga’t la camisa i no tindràs tanta calor.
2 Tirar amunt (una peça de roba) replegant-la. Arromangar-se les faldilles.
3 abs Arromanga’t per fregar els plats.
2 pron fig i col·loq Decidir-se resoludament a fer alguna cosa. Mira que si m’hi arromango!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arromangar
GERUNDI: arromangant
PARTICIPI: arromangat, arromangada, arromangats, arromangades
INDICATIU PRESENT: arromango, arromangues, arromanga, arromanguem, arromangueu, arromanguen
INDICATIU IMPERFET: arromangava, arromangaves, arromangava, arromangàvem, arromangàveu, arromangaven
INDICATIU PASSAT: arromanguí, arromangares, arromangà, arromangàrem, arromangàreu, arromangaren
INDICATIU FUTUR: arromangaré, arromangaràs, arromangarà, arromangarem, arromangareu, arromangaran
INDICATIU CONDICIONAL: arromangaria, arromangaries, arromangaria, arromangaríem, arromangaríeu, arromangarien
SUBJUNTIU PRESENT: arromangui, arromanguis, arromangui, arromanguem, arromangueu, arromanguin
SUBJUNTIU IMPERFET: arromangués, arromanguessis, arromangués, arromanguéssim, arromanguéssiu, arromanguessin
IMPERATIU: arromanga, arromangui, arromanguem, arromangueu, arromanguin
->arrombollament
■arrombollament[de arrombollar]
m 1 Acció d’arrombollar o d’arrombollar-se;
2 l’efecte.
->arrombollar
■arrombollar[de rombollar; 1a FONT: 1877, Verdaguer]
v 1 tr Arremolinar. El vent arrombolla les fulles seques.
2 pron Arrombollar-se la neu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrombollar
GERUNDI: arrombollant
PARTICIPI: arrombollat, arrombollada, arrombollats, arrombollades
INDICATIU PRESENT: arrombollo, arrombolles, arrombolla, arrombollem, arrombolleu, arrombollen
INDICATIU IMPERFET: arrombollava, arrombollaves, arrombollava, arrombollàvem, arrombollàveu, arrombollaven
INDICATIU PASSAT: arrombollí, arrombollares, arrombollà, arrombollàrem, arrombollàreu, arrombollaren
INDICATIU FUTUR: arrombollaré, arrombollaràs, arrombollarà, arrombollarem, arrombollareu, arrombollaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrombollaria, arrombollaries, arrombollaria, arrombollaríem, arrombollaríeu, arrombollarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrombolli, arrombollis, arrombolli, arrombollem, arrombolleu, arrombollin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrombollés, arrombollessis, arrombollés, arrombolléssim, arrombolléssiu, arrombollessin
IMPERATIU: arrombolla, arrombolli, arrombollem, arrombolleu, arrombollin
->arronsada
■arronsada[de arronsar]
f 1 Acció d’arronsar o d’arronsar-se;
2 l’efecte.
->arronsament
■arronsament[de arronsar; 1a FONT: s. XV]
m Acció d’arronsar o d’arronsar-se.
->arronsar
■arronsar[d’origen incert, probablement de l’àr. ar-råmz, romz ‘signe fet amb la cara, ullet’; de la idea d’arrugar una part de la cara es va passar a la de contreure en general; 1a FONT: s. XIII]
v 1 tr 1 Disminuir per contracció el volum (d’alguna cosa, especialment el cos o alguns dels seus membres). Arronseu més les cames.
2 arronsar les celles Arrufar-les.
3 arronsar les celles fig Demostrar enuig, sorpresa.
4 arronsar les espatlles fig Demostrar ignorància, indiferència.
2 pron 1 Arronsar-se de fred.
2 fig Perdre el coratge, la resolució, intimidar-se. Baladreja molt, però amb quatre raons s’arronsa.
3 arronsar-se-li el melic (a algú) fig Agafar algú molta por.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arronsar
GERUNDI: arronsant
PARTICIPI: arronsat, arronsada, arronsats, arronsades
INDICATIU PRESENT: arronso, arronses, arronsa, arronsem, arronseu, arronsen
INDICATIU IMPERFET: arronsava, arronsaves, arronsava, arronsàvem, arronsàveu, arronsaven
INDICATIU PASSAT: arronsí, arronsares, arronsà, arronsàrem, arronsàreu, arronsaren
INDICATIU FUTUR: arronsaré, arronsaràs, arronsarà, arronsarem, arronsareu, arronsaran
INDICATIU CONDICIONAL: arronsaria, arronsaries, arronsaria, arronsaríem, arronsaríeu, arronsarien
SUBJUNTIU PRESENT: arronsi, arronsis, arronsi, arronsem, arronseu, arronsin
SUBJUNTIU IMPERFET: arronsés, arronsessis, arronsés, arronséssim, arronséssiu, arronsessin
IMPERATIU: arronsa, arronsi, arronsem, arronseu, arronsin
->arronyacat
■arronyacat -ada[der. de renoc, amb possible contaminació amb anyoc]
adj Dit d’un arbre migrat, petit i amatat a terra.
->arronyonat
■arronyonat -ada[de ronyó]
adj Que té la forma de ronyó.
->arrop
■arrop[de l’àr. ar-rubb ‘suc de fruita cuit fins a espessir-se’; 1a FONT: 1372]
m 1 ALIM 1 Almívar obtingut concentrant el most no fermentat, ric en sucres.
2 p ext Confitura elaborada amb el most concentrat.
2 ésser dolç com l’arrop (o com un arrop) fig Ésser de caràcter dòcil i pacífic.
->arropar
■arropar[de arrop]
v tr Tirar arrop (al vi).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arropar
GERUNDI: arropant
PARTICIPI: arropat, arropada, arropats, arropades
INDICATIU PRESENT: arropo, arropes, arropa, arropem, arropeu, arropen
INDICATIU IMPERFET: arropava, arropaves, arropava, arropàvem, arropàveu, arropaven
INDICATIU PASSAT: arropí, arropares, arropà, arropàrem, arropàreu, arroparen
INDICATIU FUTUR: arroparé, arroparàs, arroparà, arroparem, arropareu, arroparan
INDICATIU CONDICIONAL: arroparia, arroparies, arroparia, arroparíem, arroparíeu, arroparien
SUBJUNTIU PRESENT: arropi, arropis, arropi, arropem, arropeu, arropin
SUBJUNTIU IMPERFET: arropés, arropessis, arropés, arropéssim, arropéssiu, arropessin
IMPERATIU: arropa, arropi, arropem, arropeu, arropin
->arroper
■arroper -a[de arrop]
m i f Venedor d’arrop.
->arropera
■arropera[de arrop]
f Pot per a l’arrop.
->arròs
■arròs[de l’àr. ar-ruzz ‘l’arròs’, provinent segurament de l’Índia; 1a FONT: 1262]
[pl -ossos] m 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Oryza sativa), de fulles linears i espícules uniflores disposades en panícula, molt conreada pels seus grans.
2 Gra d’arròs. Comprar tres quilos d’arròs.
3 GASTR Plat o cuinat fet amb arròs.
4 arròs de bruixa BOT 1 Crespinell groc.
2 Crespinell blanc.
5 arròs de pardal BOT Crespinell gros.
6 d’arròs loc adv Sense pagar. Hem entrat al cinema d’arròs.
->arrosar
■arrosar[de ros1]
v tr Mullar (alguna cosa) com si fos de rosada, espargir-li al damunt un líquid en gotetes menudes. És una planta que vol humitat: convé arrosar-ne les fulles de tant en tant.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrosar
GERUNDI: arrosant
PARTICIPI: arrosat, arrosada, arrosats, arrosades
INDICATIU PRESENT: arroso, arroses, arrosa, arrosem, arroseu, arrosen
INDICATIU IMPERFET: arrosava, arrosaves, arrosava, arrosàvem, arrosàveu, arrosaven
INDICATIU PASSAT: arrosí, arrosares, arrosà, arrosàrem, arrosàreu, arrosaren
INDICATIU FUTUR: arrosaré, arrosaràs, arrosarà, arrosarem, arrosareu, arrosaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrosaria, arrosaries, arrosaria, arrosaríem, arrosaríeu, arrosarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrosi, arrosis, arrosi, arrosem, arroseu, arrosin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrosés, arrosessis, arrosés, arroséssim, arroséssiu, arrosessin
IMPERATIU: arrosa, arrosi, arrosem, arroseu, arrosin
->arrosegallat
■arrosegallat -ada[de rosegall]
adj Que té l’aparença de rosegall, de cosa rosegada.
->arrossada
■arrossada[de arròs]
f Menjada d’arròs.
->arrossaire
■arrossairePart. sil.: ar_ros_sai_re
[de arròs]
m i f 1 Persona que conrea arròs.
2 Comerciant, venedor, d’arròs.
3 Persona a la qual agrada molt l’arròs.
4 fig Persona que cerca sempre, que acostuma, de no pagar, d’anar d’arròs.
->arrossar
■arrossar[de arròs]
m AGR Camp plantat d’arròs.
->arrossar-se
arrossar-se[de l’expressió d’arròs]
v pron Anar en companyia d’una persona assenyalada, generosa, etc., per fer-se veure, treure’n algun profit, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrossar
GERUNDI: arrossant
PARTICIPI: arrossat, arrossada, arrossats, arrossades
INDICATIU PRESENT: arrosso, arrosses, arrossa, arrossem, arrosseu, arrossen
INDICATIU IMPERFET: arrossava, arrossaves, arrossava, arrossàvem, arrossàveu, arrossaven
INDICATIU PASSAT: arrossí, arrossares, arrossà, arrossàrem, arrossàreu, arrossaren
INDICATIU FUTUR: arrossaré, arrossaràs, arrossarà, arrossarem, arrossareu, arrossaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrossaria, arrossaries, arrossaria, arrossaríem, arrossaríeu, arrossarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrossi, arrossis, arrossi, arrossem, arrosseu, arrossin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrossés, arrossessis, arrossés, arrosséssim, arrosséssiu, arrossessin
IMPERATIU: arrossa, arrossi, arrossem, arrosseu, arrossin
->arrossegada
■arrossegada[de arrossegar]
f Acció d’arrossegar quelcom, especialment d’una vegada.
->arrossegadís
■arrossegadís -issa[de arrossegar]
adj Susceptible d’ésser arrossegat.
->arrossegadissa
■arrossegadissa[de arrossegadís]
f Acció d’arrossegar un gran nombre de coses.
->arrossegador
■arrossegador -a[de arrossegar]
adj Que arrossega.
->arrossegall
■arrossegall[de arrossegar]
1 m Allò que hom arrossega darrere seu.
2 a l’arrossegall loc adj loc adv Arrosegant; a ròssec. Pesca a l’arrossegall.
->arrossegament
■arrossegament[de arrossegar]
m 1 Acció d’arrossegar o d’arrossegar-se.
2 AERON Fase de l’aterratge d’un globus tripulat en la qual la cistella s’arrossega per terra mentre que l’aeròstat, encara no desinflat del tot, és endut per la força del vent.
3 PESC Art de ròssec.
->arrossegar
■arrossegar[de rossegar]
v 1 tr 1 Fer moure (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense aixecar-la de terra, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment. Arrossegar un carreu, un sac.
2 arrossegar els peus (o la cama, etc.) Caminar sense alçar-los de terra.
3 arrossegar pel fang fig Denigrar (algú) greument. L’ha fet fora de casa i, a més, no para d’arrossegar-lo pel fang.
2 pron 1 Avançar el cos o una part del cos descansant a terra, com fan els animals que no tenen potes. Arrossegar-se per terra una criatura.
2 Anar sense objecte concret. Sempre s’arrossega pels cafès.
3 Restar inútilment en un lloc. Arrossegar-se un menjar dies i dies per la cuina.
4 Durar, progressar amb dificultat. Arrossegar-se una feina molt de temps.
5 arrossegar-se als peus (d’algú) fig Humiliar-se vilment davant algú. No t’arrosseguis als peus d’aquesta gent.
3 tr fig 1 Forçar a seguir, portar darrere seu vencent una resistència, com a conseqüència forçada, amb dificultat, lentament. No vol anar mai enlloc, sempre l’hem d’arrossegar.
2 Arrossegar una vida miserable.
3 arrossegar la veu (o les paraules) Parlar lentament, prolongant els sons.
4 tr fig 1 Portar com a conseqüència. La guerra arrossega calamitats.
2 Remolcar. El pràctic arrossega el vaixell dins el port.
5 1 intr Alguna cosa penjar tocant una part d’ella a terra. La corda era massa llarga i arrossegava.
2 pron Aquesta cortina s’arrossega.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrossegar
GERUNDI: arrossegant
PARTICIPI: arrossegat, arrossegada, arrossegats, arrossegades
INDICATIU PRESENT: arrossego, arrossegues, arrossega, arrosseguem, arrossegueu, arrosseguen
INDICATIU IMPERFET: arrossegava, arrossegaves, arrossegava, arrossegàvem, arrossegàveu, arrossegaven
INDICATIU PASSAT: arrosseguí, arrossegares, arrossegà, arrossegàrem, arrossegàreu, arrossegaren
INDICATIU FUTUR: arrossegaré, arrossegaràs, arrossegarà, arrossegarem, arrossegareu, arrossegaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrossegaria, arrossegaries, arrossegaria, arrossegaríem, arrossegaríeu, arrossegarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrossegui, arrosseguis, arrossegui, arrosseguem, arrossegueu, arrosseguin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrossegués, arrosseguessis, arrossegués, arrosseguéssim, arrosseguéssiu, arrosseguessin
IMPERATIU: arrossega, arrossegui, arrosseguem, arrossegueu, arrosseguin
->arrosser
■arrosser -a[de arròs]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’arròs. Molí arrosser.
2 m i f Arrossaire.
->arrossinadament
■arrossinadament[de arrossinat]
adv D’una manera arrossinada.
->arrossinament
■arrossinament[de arrossinar]
m Condició d’arrossinat.
->arrossinar
■arrossinar[de rossí]
v tr 1 Causar l’arrossinament (d’algú).
2 fig Malmenar, menyscabar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrossinar
GERUNDI: arrossinant
PARTICIPI: arrossinat, arrossinada, arrossinats, arrossinades
INDICATIU PRESENT: arrossino, arrossines, arrossina, arrossinem, arrossineu, arrossinen
INDICATIU IMPERFET: arrossinava, arrossinaves, arrossinava, arrossinàvem, arrossinàveu, arrossinaven
INDICATIU PASSAT: arrossiní, arrossinares, arrossinà, arrossinàrem, arrossinàreu, arrossinaren
INDICATIU FUTUR: arrossinaré, arrossinaràs, arrossinarà, arrossinarem, arrossinareu, arrossinaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrossinaria, arrossinaries, arrossinaria, arrossinaríem, arrossinaríeu, arrossinarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrossini, arrossinis, arrossini, arrossinem, arrossineu, arrossinin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrossinés, arrossinessis, arrossinés, arrossinéssim, arrossinéssiu, arrossinessin
IMPERATIU: arrossina, arrossini, arrossinem, arrossineu, arrossinin
->arrossinat
■arrossinat -ada[de arrossinar; 1a FONT: 1507]
adj En molt mal estat, decaigut, ple de xacres per l’edat, per malalties, per contratemps, etc., en mala situació per revessos de fortuna, etc.
->arrova
■arrova[de l’àr. vg. ar-rub’a, íd. (v. rova); 1a FONT: s. XIII]
f 1 METROL Rova.
2 INFORM Símbol [@] que, en una adreça de correu electrònic, separa el nom de l’internauta del nom del servidor.
->arrow-root
arrow-root* [árəwrùt][de l’angl. arrow ‘fletxa’ i root ‘arrel’, perquè cura les ferides de fletxa emmetzinada]
m 1 ALIM Fècula rica en midó que hom obté de certes plantes tropicals, especialment de Maranta arundinacea.
2 BOT Nom donat a les plantes productores d’arrow-root.
->arruament
■arruamentPart. sil.: ar_ru_a_ment
[de arruar-se]
m Acció d’arruar-se.
->arruar-se
■arruar-sePart. sil.: ar_ru_ar-se
[de rua; 1a FONT: 1915, DAg.]
v pron Aplegar-se formant riu, torrent, cascada, formant una massa que es mou en un sentit determinat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arruar
GERUNDI: arruant
PARTICIPI: arruat, arruada, arruats, arruades
INDICATIU PRESENT: arruo, arrues, arrua, arruem, arrueu, arruen
INDICATIU IMPERFET: arruava, arruaves, arruava, arruàvem, arruàveu, arruaven
INDICATIU PASSAT: arruí, arruares, arruà, arruàrem, arruàreu, arruaren
INDICATIU FUTUR: arruaré, arruaràs, arruarà, arruarem, arruareu, arruaran
INDICATIU CONDICIONAL: arruaria, arruaries, arruaria, arruaríem, arruaríeu, arruarien
SUBJUNTIU PRESENT: arruï, arruïs, arruï, arruem, arrueu, arruïn
SUBJUNTIU IMPERFET: arrués, arruessis, arrués, arruéssim, arruéssiu, arruessin
IMPERATIU: arrua, arruï, arruem, arrueu, arruïn
->arruf
arruf[de arrufar]
m MAR Curvatura de les cobertes d’una embarcació, en sentit longitudinal, de manera que els extrems de proa i popa siguin més alts que el centre de la nau.
->arrufada
■arrufada[de arrufar]
f Acció d’arrufar o d’arrufar-se.
->arrufament
■arrufament[de arrufar]
m Arrufada.
->arrufar
■arrufar[relacionat amb rufià i el ll. rūfus ‘pèl-roig’, que en sembla l’origen; de l’aspecte de la pell rogenca es degué passar al de pell eriçada, com pell de gallina]
v 1 tr 1 Fer rufes (en alguna cosa); arrugar.
2 Contreure (alguna part de la cara) fins a arrugar-se la pell. Arrufar el front.
3 arrufar les celles (o el nas) fig Manifestar desgrat, desaprovació. No arrufis el nas: ho has de fer i prou.
2 pron Eriçar-se, estarrufar-se, els cabells, el pèl. El gos ni l’ha vist, però al gat se li ha arrufat el pèl.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrufar
GERUNDI: arrufant
PARTICIPI: arrufat, arrufada, arrufats, arrufades
INDICATIU PRESENT: arrufo, arrufes, arrufa, arrufem, arrufeu, arrufen
INDICATIU IMPERFET: arrufava, arrufaves, arrufava, arrufàvem, arrufàveu, arrufaven
INDICATIU PASSAT: arrufí, arrufares, arrufà, arrufàrem, arrufàreu, arrufaren
INDICATIU FUTUR: arrufaré, arrufaràs, arrufarà, arrufarem, arrufareu, arrufaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrufaria, arrufaries, arrufaria, arrufaríem, arrufaríeu, arrufarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrufi, arrufis, arrufi, arrufem, arrufeu, arrufin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrufés, arrufessis, arrufés, arruféssim, arruféssiu, arrufessin
IMPERATIU: arrufa, arrufi, arrufem, arrufeu, arrufin
->arrufat1
■arrufat1[de arrufar]
m 1 Adornament consistent en unes arrugues fetes a la roba en una peça de vestir.
2 TÈXT 1 Efecte d’arrugues que hom produeix en els teixits per diferents procediments.
2 En un teixit, defecte consistent en una acumulació d’arrugues indesitjades.
->arrufat2
■arrufat2[v. arrufat1]
m FITOPAT Malura dels presseguers i els ametllers provocada pel fong Taphrina deformans.
->arrufat3
■arrufat3-ada[de rufa1, extret de arrufar]
adj MAR Dit del vaixell amb rufa.
->arrufir
arrufir[variant de arrufar]
v tr dial Arrufar.
->arruga
■arruga[de ruga; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 ANAT ANIM Solc o plec de la pell.
2 p anal Plec, especialment defectuós, fet a la roba o en una altra cosa flexible per compressió, etc.
->arrugament
■arrugament[de arrugar]
m 1 Acció d’arrugar o d’arrugar-se;
2 l’efecte.
->arrugar
■arrugar[del ll. rugare, íd., ant. rugar]
v 1 tr Fer arrugues (en alguna cosa). Arrugar una roba.
2 pron Arrugar-se les faldilles en seure. Se li arrugà la cara.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrugar
GERUNDI: arrugant
PARTICIPI: arrugat, arrugada, arrugats, arrugades
INDICATIU PRESENT: arrugo, arrugues, arruga, arruguem, arrugueu, arruguen
INDICATIU IMPERFET: arrugava, arrugaves, arrugava, arrugàvem, arrugàveu, arrugaven
INDICATIU PASSAT: arruguí, arrugares, arrugà, arrugàrem, arrugàreu, arrugaren
INDICATIU FUTUR: arrugaré, arrugaràs, arrugarà, arrugarem, arrugareu, arrugaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrugaria, arrugaries, arrugaria, arrugaríem, arrugaríeu, arrugarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrugui, arruguis, arrugui, arruguem, arrugueu, arruguin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrugués, arruguessis, arrugués, arruguéssim, arruguéssiu, arruguessin
IMPERATIU: arruga, arrugui, arruguem, arrugueu, arruguin
->arrugat1
■arrugat1[de arrugar]
m TÈXT arrufat1 2 1.
->arrugat2
■arrugat2[v. arrugat1]
m BOT 1 Auró blanc.
2 Auró negre.
->arruí
■arruíPart. sil.: ar_ru_í
[de l’àr. magribí aruyī, íd.]
m ZOOL Gènere d’ovins africans grossos com cérvols i semblants a les cabres (Ammotragus sp), amb una crinera de pèls llargs que els penja des de sota el coll per davant les potes.
->arruïnar
■arruïnarPart. sil.: ar_ru_ï_nar
[de ruïna; 1a FONT: 1571]
v 1 tr Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna.
2 tr fig Causar la ruïna. La crisi arruïnà les indústries petites. La malaltia li arruïnà la salut.
3 pron S’arruïnarà darrere el joc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arruïnar
GERUNDI: arruïnant
PARTICIPI: arruïnat, arruïnada, arruïnats, arruïnades
INDICATIU PRESENT: arruïno, arruïnes, arruïna, arruïnem, arruïneu, arruïnen
INDICATIU IMPERFET: arruïnava, arruïnaves, arruïnava, arruïnàvem, arruïnàveu, arruïnaven
INDICATIU PASSAT: arruïní, arruïnares, arruïnà, arruïnàrem, arruïnàreu, arruïnaren
INDICATIU FUTUR: arruïnaré, arruïnaràs, arruïnarà, arruïnarem, arruïnareu, arruïnaran
INDICATIU CONDICIONAL: arruïnaria, arruïnaries, arruïnaria, arruïnaríem, arruïnaríeu, arruïnarien
SUBJUNTIU PRESENT: arruïni, arruïnis, arruïni, arruïnem, arruïneu, arruïnin
SUBJUNTIU IMPERFET: arruïnés, arruïnessis, arruïnés, arruïnéssim, arruïnéssiu, arruïnessin
IMPERATIU: arruïna, arruïni, arruïnem, arruïneu, arruïnin
->arruix
■arruixPart. sil.: ar_ruix
[d’origen onomatopeic i expressiu, com les variants semblants uix, buix, beix]
interj dial Interjecció per a allunyar el bestiar, els ocells, etc.
->arruixada1
■arruixada1Part. sil.: ar_rui_xa_da
[de arruixar; 1a FONT: 1915, DAg.]
f dial 1 Acció d’arruixar;
2 l’efecte.
->arruixada2
arruixada2Part. sil.: ar_rui_xa_da
f Ruixada.
->arruixador
■arruixadorPart. sil.: ar_rui_xa_dor
[de arruixar]
m dial Espantamosques.
->arruixadora
■arruixadoraPart. sil.: ar_rui_xa_do_ra
[de arruixador]
f Ruixador.
->arruixar1
■arruixar1Part. sil.: ar_rui_xar
[de arruix]
v tr dial Fer allunyar (el bestiar, els ocells, etc.). Arruixa les mosques, que no vagin al menjar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arruixar
GERUNDI: arruixant
PARTICIPI: arruixat, arruixada, arruixats, arruixades
INDICATIU PRESENT: arruixo, arruixes, arruixa, arruixem, arruixeu, arruixen
INDICATIU IMPERFET: arruixava, arruixaves, arruixava, arruixàvem, arruixàveu, arruixaven
INDICATIU PASSAT: arruixí, arruixares, arruixà, arruixàrem, arruixàreu, arruixaren
INDICATIU FUTUR: arruixaré, arruixaràs, arruixarà, arruixarem, arruixareu, arruixaran
INDICATIU CONDICIONAL: arruixaria, arruixaries, arruixaria, arruixaríem, arruixaríeu, arruixarien
SUBJUNTIU PRESENT: arruixi, arruixis, arruixi, arruixem, arruixeu, arruixin
SUBJUNTIU IMPERFET: arruixés, arruixessis, arruixés, arruixéssim, arruixéssiu, arruixessin
IMPERATIU: arruixa, arruixi, arruixem, arruixeu, arruixin
->arruixar2
■arruixar2Part. sil.: ar_rui_xar
[variant de ruixar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
v tr Ruixar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arruixar
GERUNDI: arruixant
PARTICIPI: arruixat, arruixada, arruixats, arruixades
INDICATIU PRESENT: arruixo, arruixes, arruixa, arruixem, arruixeu, arruixen
INDICATIU IMPERFET: arruixava, arruixaves, arruixava, arruixàvem, arruixàveu, arruixaven
INDICATIU PASSAT: arruixí, arruixares, arruixà, arruixàrem, arruixàreu, arruixaren
INDICATIU FUTUR: arruixaré, arruixaràs, arruixarà, arruixarem, arruixareu, arruixaran
INDICATIU CONDICIONAL: arruixaria, arruixaries, arruixaria, arruixaríem, arruixaríeu, arruixarien
SUBJUNTIU PRESENT: arruixi, arruixis, arruixi, arruixem, arruixeu, arruixin
SUBJUNTIU IMPERFET: arruixés, arruixessis, arruixés, arruixéssim, arruixéssiu, arruixessin
IMPERATIU: arruixa, arruixi, arruixem, arruixeu, arruixin
->arruixat
■arruixat -adaPart. sil.: ar_rui_xat
[de arruixar]
adj Que pren resolucions brusques, que obra impulsivament.
->arruixó
arruixóPart. sil.: ar_rui_xó
m dial METEOR Ruixat, xàfec.
->arrumar
arrumar[probablement de la mateixa base que eixarreir]
v tr dial Socarrimar.
->arrumbament
■arrumbamentm 1 Acció d’arrumbar o d’arrumbar-se;
2 l’efecte.
->arrumbar
■arrumbar[de rumb; 1a FONT: 1851, DEsc.]
v 1 1 tr Fer prendre (a una embarcació) un rumb determinat. El timoner arrumbà la nau a llevant.
2 pron S’arrumbaren a prendre terra.
2 intr Adreçar-se vers un punt, vers una direcció determinada. La barca arrumba cap al sud.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrumbar
GERUNDI: arrumbant
PARTICIPI: arrumbat, arrumbada, arrumbats, arrumbades
INDICATIU PRESENT: arrumbo, arrumbes, arrumba, arrumbem, arrumbeu, arrumben
INDICATIU IMPERFET: arrumbava, arrumbaves, arrumbava, arrumbàvem, arrumbàveu, arrumbaven
INDICATIU PASSAT: arrumbí, arrumbares, arrumbà, arrumbàrem, arrumbàreu, arrumbaren
INDICATIU FUTUR: arrumbaré, arrumbaràs, arrumbarà, arrumbarem, arrumbareu, arrumbaran
INDICATIU CONDICIONAL: arrumbaria, arrumbaries, arrumbaria, arrumbaríem, arrumbaríeu, arrumbarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrumbi, arrumbis, arrumbi, arrumbem, arrumbeu, arrumbin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrumbés, arrumbessis, arrumbés, arrumbéssim, arrumbéssiu, arrumbessin
IMPERATIU: arrumba, arrumbi, arrumbem, arrumbeu, arrumbin
->arrupiment
■arrupiment[de arrupir-se]
m 1 Acció d’arrupir-se;
2 l’efecte.
->arrupir
■arrupir[d’origen incert, probablement d’un encreuament entre sinònims més antics, com arronsar i ajupir o arraulir; 1a FONT: c. 1800]
[també com dormir] v 1 tr Contreure i estrènyer els músculs (d’una part del cos); arronsar. Va arrupir les espatlles en un gest d’indiferència.
2 pron Contreure i estrènyer els músculs del cos. Dormir arrupit com les gallines.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrupir
GERUNDI: arrupint
PARTICIPI: arrupit, arrupida, arrupits, arrupides
INDICATIU PRESENT: arrupeixo, arrupeixes, arrupeix, arrupim, arrupiu, arrupeixen
INDICATIU PRESENT (alternatiu): arrupo, arrups, arrup, arrupim, arrupiu, arrupen
INDICATIU IMPERFET: arrupia, arrupies, arrupia, arrupíem, arrupíeu, arrupien
INDICATIU PASSAT: arrupí, arrupires, arrupí, arrupírem, arrupíreu, arrupiren
INDICATIU FUTUR: arrupiré, arrupiràs, arrupirà, arrupirem, arrupireu, arrupiran
INDICATIU CONDICIONAL: arrupiria, arrupiries, arrupiria, arrupiríem, arrupiríeu, arrupirien
SUBJUNTIU PRESENT: arrupeixi, arrupeixis, arrupeixi, arrupim, arrupiu, arrupeixin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): arrupi, arrupis, arrupi, arrupim, arrupiu, arrupin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrupís, arrupissis, arrupís, arrupíssim, arrupíssiu, arrupissin
IMPERATIU: arrupeix, arrupeixi, arrupim, arrupiu, arrupeixin
IMPERATIU (alternatiu): arrup, arrupi, arrupim, arrupiu, arrupin
->arrupit
■arrupit -ida[de arrupir-se]
adj HERÀLD Dit de l’animal no domèstic estintolat sobre les potes del darrere.
->arrusquerar
■arrusquerar[de rusc]
v tr SUR Apilar en rusquers (el suro tret del bosc).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arrusquerar
GERUNDI: arrusquerant
PARTICIPI: arrusquerat, arrusquerada, arrusquerats, arrusquerades
INDICATIU PRESENT: arrusquero, arrusqueres, arrusquera, arrusquerem, arrusquereu, arrusqueren
INDICATIU IMPERFET: arrusquerava, arrusqueraves, arrusquerava, arrusqueràvem, arrusqueràveu, arrusqueraven
INDICATIU PASSAT: arrusquerí, arrusquerares, arrusquerà, arrusqueràrem, arrusqueràreu, arrusqueraren
INDICATIU FUTUR: arrusqueraré, arrusqueraràs, arrusquerarà, arrusquerarem, arrusquerareu, arrusqueraran
INDICATIU CONDICIONAL: arrusqueraria, arrusqueraries, arrusqueraria, arrusqueraríem, arrusqueraríeu, arrusquerarien
SUBJUNTIU PRESENT: arrusqueri, arrusqueris, arrusqueri, arrusquerem, arrusquereu, arrusquerin
SUBJUNTIU IMPERFET: arrusquerés, arrusqueressis, arrusquerés, arrusqueréssim, arrusqueréssiu, arrusqueressin
IMPERATIU: arrusquera, arrusqueri, arrusquerem, arrusquereu, arrusquerin
->arsacetina
arsacetina[de ars(ènic), acèt(ic) i -ina]
f [C8H10AsNO4] QUÍM ORG Pólvores blanques cristal·lines, molt metzinoses, les sals de les quals s’empren en medicina com a antisifilític.
->arsaci
arsaci -àcia[del nom d’Àrsaces (s. III aC), cap d’una tribu escita]
adj Relatiu o pertanyent a Àrsaces o als arsàcides.
->arsàcida
arsàcida[de arsaci]
HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als arsàcides.
2 m i f Membre d’una dinastia originària de Pàrtia que substituí l’imperi dels selèucides en el domini de l’Iran i d’Armènia.
->arsanílic
■arsanílic, àcid[de ars(ènic), anil(ina) i -ic1]
QUÍM ORG Àcid p-aminobenzenarsònic, sòlid blanc, anomenat també àcid atoxílic.
->arsen-
■arsen-QUÍM Forma prefixada del mot grec arsenikón, que significa ‘viril, vigorós’; ‘arsènic’. Ex.: arsenur.
->arsenal
■arsenal[de l’it. arsenale, i aquest de l’àr. dâr ṣinâ’a ‘casa de construcció’; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Dipòsit o magatzem d’armes i d’altres articles de guerra.
2 fig Aquells llibres vells eren un arsenal de dades desconegudes.
3 MAR GUER Establiment marítim militar tancat, bastit en un port defès, que consta de drassanes, tallers i magatzems on, a redós del mal temps, hom construeix, forneix, adoba i conserva els vaixells de guerra, com també llurs ormeigs, llurs provisions i llurs armaments.
->arsenamina
arsenamina[de arsen- i amina]
f [AsH3] QUÍM INORG Hidrur d’arsènic.
->arsenat1
■arsenat1[de arsen- i -at2]
m QUÍM INORG Qualsevol sal de l’àcid arsènic.
->arsenat2
arsenat2-ada[de arseni]
adj QUÍM Que conté arsènic.
->arseni
■arseni[variant de arsènic]
m QUÍM INORG Arsènic.
->arseni-
■arseni-QUÍM Forma prefixada del mot grec arsenikón, que significa ‘viril, vigorós’; ‘arsènic’. Ex.: arsenífer.
->arsènic
■arsènic -a[del ll. arsenĭcum i aquest del gr. arsenikón, ‘viril’; 1a FONT: s. XV]
QUÍM INORG 1 adj Dit dels composts d’arsènic en què aquest és quinquevalent.
2 m [símb: As] Element amb propietats metàl·liques i no metàl·liques, pertanyent al grup VB de la taula periòdica, de nombre atòmic 33 i de pes atòmic 74,92.
3 m Òxid arsenós, As2O3, de gust astringent i fortament tòxic.
->arsenical
■arsenical[de arsènic]
1 adj QUÍM Relatiu o pertanyent a l’arsènic, que conté arsènic.
2 m QUÍM i FARM Substància d’aplicació terapèutica que conté arsènic en la molècula.
3 níquel arsenical MINERAL Niquelina.
->arsenicisme
arsenicisme[de arsènic]
m PAT Intoxicació aguda o crònica per arsènic o els seus derivats.
->arsenico-
arsenico-QUÍM Forma prefixada del mot grec arsenikón, que significa ‘viril, vigorós; arsènic’. Ex.: arsenicofàgia.
->arsenicòfag
arsenicòfag -a[de arsenico- i -fag]
adj Que menja arsènic.
->arsenicofàgia
arsenicofàgiaPart. sil.: ar_se_ni_co_fà_gi_a
[de arsenico- i -fàgia]
f Habitud de menjar arsènic conscientment i sense intenció d’intoxicar-se.
->arsenífer
■arsenífer -a[de arseni- i -fer]
adj QUÍM Que porta arsènic (dit especialment dels minerals que en contenen).
->arsenit
arsenit[de arsènic]
m QUÍM INORG Qualsevol sal de l’àcid arsenós.
->arsenita
arsenita[de arsen- i -ita]
f MINERAL Sesquiòxid d’arsènic, As2O3, compost d’arsènic que cristal·litza en el sistema regular, emprat en la fabricació de raticides.
->arseno-
■arseno-QUÍM Forma prefixada del mot grec arsenikón, que significa ‘viril, vigorós’; ‘arsènic’. Ex.: arsenobenzol.
->arsenobenzol
arsenobenzol[de arseno- i benzol]
m QUÍM ORG i FARM Arsfenamina.
->arsenoic
arsenoic -aPart. sil.: ar_se_noic
[de arsen- i -oic]
adj QUÍM ORG Dit dels composts amb dos àtoms d’arsènic units per un enllaç doble.
->arsenolita
arsenolita[de arseno- i -lita]
f MINERAL Òxid d’arsènic incolor que cristal·litza en el sistema cúbic.
->arsenopirita
■arsenopirita[de arseno- i pirita]
f MINERAL Sulfarsenur de ferro, SAsFe, mineral d’arsènic que cristal·litza en el sistema monoclínic, anomenat també mispíquel i pirita arsenical.
->arsenós
arsenós -osa[de arseno- i -ós1]
adj QUÍM INORG Dit dels composts d’arsènic en què aquest és trivalent.
->arsenoso-
arsenoso-QUÍM ORG Prefix utilitzat en la nomenclatura sistemàtica per a designar el substituent —AsO.
->arsenur
■arsenur[de arsen- i -ur2]
m QUÍM INORG Compost d’arsènic amb un metall.
->arsfenamina
arsfenamina[de ars(ènic), fen(ol) i amina]
f QUÍM ORG i FARM Derivat organoarsenical conegut també com a arsenobenzol i originàriament patentat com a salvarsan.
->arsi
■arsi[del gr. ársis ‘elevació’]
f 1 MÚS En una melodia, elevació i temps feble que forma unitat amb la tesi o descens i temps fort.
2 POÈTICA En mètrica clàssica, temps fort d’un peu (per oposició al temps feble o tesi).
->àrsia
■àrsiaPart. sil.: àr_si_a
[del b. ll. arsio ‘acció de cremar’]
f HIST DR A l’edat mitjana, indemnització pecuniària a favor del senyor a la qual era obligat el pagès en cas d’incendi casual de la propietat cedida emfitèuticament.
->arsina1
■arsina1[de ars(ènic) i -ina]
f QUÍM INORG 1 Hidrur d’arsènic de fórmula AsH3, gas incolor molt metzinós, obtingut per l’acció dels àcids sobre arsenurs metàl·lics.
2 Qualsevol dels derivats de l’arsina per substitució progressiva dels hidrògens per radicals orgànics.
->arsina2
■arsina2[variant de àrsia]
f HIST DR Àrsia.
->arsínic
arsínic, àcid[de arsina1]
QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics arsenicals, de natura àcida, de fórmula general RR′As(O)OH.
->arsinós
arsinós, àcid[de arsina1]
QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics arsenicals, de natura àcida, de fórmula general RR′AsOH.
->arso-
arso-QUÍM ORG Prefix utilitzat en la nomenclatura sistemàtica per a designar el substituent —AsO2.
->arsoni
■arsoni[de ars(ènic) i (am)oni]
m QUÍM INORG Catió monovalent de fórmula AsH+4.
->arsònic
arsònic, àcid[de arsoni]
QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics arsenicals, de natura àcida, de fórmula general RAsO(OH)2.
->arsono-
arsono-QUÍM ORG Prefix utilitzat en la nomenclatura sistemàtica per a designar el substituent —AsO(OH)2.
->arsonós
arsonós, àcid[de arsònic]
QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics arsenicals, de natura àcida, de fórmula general RAs(OH)2.
->arstinol
arstinolm [C11H14AsNO3S2] QUÍM ORG Pólvores blanques microcristal·lines emprades en medicina com a antiprotozoari.
->art1
■art1[del ll. ars, artis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
1 m 1 Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’abnegació. L’art d’ésser bon venedor.
2 Manera de fer alguna cosa segons regles. L’art de viure bé. Fer una cosa amb art.
2 f 1 Sistema de preceptes i de regles per a fer bé alguna cosa. L’art culinària. L’art del ben menjar. L’art de navegar.
2 art militar MIL Dit de l’estratègia, de la logística, de la tàctica i de l’organització militars.
3 art poètica POÈTICA Obra didàctica en la qual són definides les característiques principals de la creació poètica i són exposades les regles que hom ha d’observar en la composició poètica.
4 arts liberals (o simplement arts) Les set disciplines en què hom dividí els coneixements humans, que corresponien aproximadament als ensenyaments impartits des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
3 f 1 Professió que requereix la coneixença i l’explicació d’un sistema de preceptes i de regles.
2 art de la mar Professió de mariner.
3 art indecorosa ant Professió prohibida als clergues.
4 art liberal ant En oposició a art servil, art pròpia de l’home lliure, i en oposició a art mecànica, art que requereix especialment l’exercici de la intel·ligència.
5 art manual Art mecànica.
6 art mecànica ant En oposició a art liberal, art que requereix principalment la pràctica manual; ofici.
7 art servil ant En oposició a art liberal, art exercida per persones de condició servil.
8 arts gràfiques GRÀF Conjunt de coneixements, operacions i processos inclosos en el camp de l’edició impresa.
9 arts i oficis Conjunt de regles teòriques i de tècniques manuals necessàries per als oficis mecànics.
10 belles arts Tradicionalment, arts que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment (pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa).
11 ésser de l’art Ésser entès en una determinada professió o una determinada activitat.
12 nobles arts Belles arts.
13 no tenir art ni part No tenir (en una cosa) cap interès ni cap intervenció.
4 1 m Mitjà amb què hom reïx a fer alguna cosa.
2 art màgica Art d’encantament.
3 per males arts Per mitjans reprovables.
5 ESTÈT 1 m Producte o missatge considerat primàriament en funció de la seva forma o la seva estructura sensible.
2 m Cadascuna de les belles arts.
3 m Estil d’un artista.
4 art dramàtic Art d’interpretar el teatre.
5 art figuratiu Art que parteix de la realitat (en oposició a art abstracte).
6 arts figuratives ant Arts plàstiques.
7 arts plàstiques Tradicionalment, l’escultura, la pintura i l’arquitectura (actualment, la pintura i l’escultura).
8 setè art Art cinematogràfic.
6 ART 1 m Conjunt de les arts plàstiques.
2 art aplicada Art aplicada als productes industrials, amb la finalitat d’embellir objectes d’ús comú (mobles, orfebreria, ceràmica, armes).
3 art decorativa Art aplicada que afegeix elements d’ornamentació a una estructura arquitectònica.
4 art industrial Art aplicada.
5 art popular Art realitzat pel poble i per al poble, generalment d’una manera anònima, amb finalitat decorativa i amb materials simples i d’escàs valor material.
6 art sacre Art religiós.
7 arts majors Tradicionalment, la pintura, l’escultura i l’arquitectura (en oposició a les anomenades arts menors).
8 arts menors Tradicionalment, l’argenteria, la ceràmica, la marqueteria, l’enquadernació, el gravat, l’ebenisteria, el mosaic, etc. (en oposició a les anomenades arts majors).
9 art sumptuari Art decoratiu que empra materials luxosos.
10 obra d’art Resultat de l’aplicació d’una activitat artística.
7 l’art per l’art Actitud que defensa la validesa de la finalitat de l’art per ell mateix, enfront de les diferents menes de compromís o d’alienació.
->art2
■art2[v. art1]
m PESC 1 Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cóp, i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
2 art de deriva Qualsevol dels arts d’encalç formats per xarxes generalment rectangulars que són calats entre dues aigües, a mercè del corrent.
3 art de fons Qualsevol dels arts de captura passiva formats per xarxes generalment rectangulars que hom cala de manera que l’armadura dels ploms resti arran de fons.
4 art d’encerclament Qualsevol dels arts d’encalç de grans dimensions emprats per a capturar moles de peix.
5 art de ròssec (o d’arrossegament) Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas, que retenen en la part final.
->art3
■art3[de l’it. arte ‘art’]
m HIST Gremi o corporació professional.
->art.
art.abrev article.
->artaire
■artairePart. sil.: ar_tai_re
[de art2]
m i f PESC 1 Persona que es dedica a pescar a l’art.
2 Patró dels ormeigs, el qui tira l’art.
->artanenc
■artanenc -aadj i m i f D’Artà (Mallorca).
->artaner
artaner -aadj i m i f D’Artana (Plana Baixa).
->art déco
art déco* [àrddekó][fr ] m ART Estil de disseny aplicat especialment a les arts decoratives que es basa en la preferència per les línies simples i geomètriques, pels colors plans i pels motius exòtics, desenvolupat durant els anys vint del segle XX.
->artec
■artec -ega[de art1; 1a FONT: s. XIV]
adj Enginyós a trobar la manera, el camí, etc., d’aconseguir el fi que es proposa.
->artefacte
■artefacte[del ll. arte factus ‘fet amb art’; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 1 obs Objecte produït pel treball de l’home.
2 Aparell, màquina, dispositiu, etc., generalment de mida grossa i fet d’una manera tosca.
2 BIOL Alteració produïda en les preparacions microscòpiques a causa dels processos preparatoris previs a l’observació.
->artell1
■artell1[del ll. artĭcŭlus ‘articulació (dels ossos)’, ‘membre, divisió’, dimin. de artus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m ANAT ANIM 1 Juntura dels ossos de les mans i dels peus.
2 Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels artròpodes (potes, antenes).
->artell2
■artell2[d’origen incert]
m AGR Nom de les diverses varietats d’avellaner, vigoroses, grosses i productives, conreades a l’Alt Camp.
->artèmia
■artèmiaPart. sil.: ar_tè_mi_a
[del nom de la deessa gr. Àrtemis]
f ZOOL Crustaci branquiòpode de l’ordre dels anostracis (Artemia salina), de color vermellós, que habita en les aigües de les salines o en llacs salats.
->artemisa
■artemisa[variant de artemísia]
f BOT Artemísia.
->artemísia
■artemísiaPart. sil.: ar_te_mí_si_a
[del ll. artemisia, i aquest, del gr. artemisía, íd., del nom de la deessa gr. Àrtemis]
f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes (Artemisia sp), de fulles alternes i de flors grogues o purpúries agrupades en raïm o panícula, generalment riques en essències i en absintina.
->artemisina
artemisina[de artemisa i -ina]
f BIOQ Principi amarg present en diverses artemísies, emprat com a aperitiu.
->arter
■arter -a[de art1; 1a FONT: s. XVI]
adj 1 Arterós.
2 Viu, atrevit.
->arteria
■arteriaPart. sil.: ar_te_ri_a
[de arter; 1a FONT: s. XIV]
f 1 Qualitat d’arter o arterós.
2 Acte propi d’una persona arterosa.
->artèria
■artèriaPart. sil.: ar_tè_ri_a
[del ll. arterĭa i aquest del gr. artēría, íd.; 1a FONT: s. XV]
f 1 ANAT ANIM Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
2 p ext TRANSP Carrer o carretera que canalitza la part més important del trànsit en una àrea urbana o suburbana.
->arterial
■arterialPart. sil.: ar_te_ri_al
[de artèria]
adj ANAT ANIM i FISIOL ANIM 1 Relatiu o pertanyent a les artèries.
2 sang arterial Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme.
->arterialitzar
■arterialitzarPart. sil.: ar_te_ri_a_lit_zar
[de arterial]
v tr FISIOL ANIM Transformar (la sang venosa) en sang arterial.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arterialitzar
GERUNDI: arterialitzant
PARTICIPI: arterialitzat, arterialitzada, arterialitzats, arterialitzades
INDICATIU PRESENT: arterialitzo, arterialitzes, arterialitza, arterialitzem, arterialitzeu, arterialitzen
INDICATIU IMPERFET: arterialitzava, arterialitzaves, arterialitzava, arterialitzàvem, arterialitzàveu, arterialitzaven
INDICATIU PASSAT: arterialitzí, arterialitzares, arterialitzà, arterialitzàrem, arterialitzàreu, arterialitzaren
INDICATIU FUTUR: arterialitzaré, arterialitzaràs, arterialitzarà, arterialitzarem, arterialitzareu, arterialitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: arterialitzaria, arterialitzaries, arterialitzaria, arterialitzaríem, arterialitzaríeu, arterialitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: arterialitzi, arterialitzis, arterialitzi, arterialitzem, arterialitzeu, arterialitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: arterialitzés, arterialitzessis, arterialitzés, arterialitzéssim, arterialitzéssiu, arterialitzessin
IMPERATIU: arterialitza, arterialitzi, arterialitzem, arterialitzeu, arterialitzin
->arteriectomia
arteriectomiaPart. sil.: ar_te_ri_ec_to_mi_a
[de arterio- i -ectomia]
f CIR Resecció d’un segment arterial i del plexe simpàtic que l’envolta.
->arterio-
■arterio-Forma prefixada del mot artèria. Ex.: arteriotomia, arteriologia, arteriovenós, arteriocapil·lar.
->arteriografia
arteriografiaPart. sil.: ar_te_ri_o_gra_fi_a
[de arterio- i -grafia]
f DIAG Angiografia d’una artèria.
->arteriola
■arteriolaPart. sil.: ar_te_ri_o_la
[de artèria]
f ANAT ANIM Cadascuna de les petites artèries situades després de les últimes ramificacions arterials.
->arteriolar
■arteriolarPart. sil.: ar_te_ri_o_lar
[de arteriola]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les arterioles.
->arteriolosclerosi
arteriolosclerosiPart. sil.: ar_te_ri_o_los_cle_ro_si
[de arteriola i esclerosi]
f PAT Esclerosi i engruiximent de les parets de les arterioles.
->arteriopatia
■arteriopatiaPart. sil.: ar_te_ri_o_pa_ti_a
[de arterio- i -patia]
f PAT Malaltia de les artèries.
->arteriorràfia
arteriorràfiaPart. sil.: ar_te_ri_or_rà_fi_a
[de arterio- i -ràfia]
f CIR Sutura arterial.
->arteriós
■arteriós -osaPart. sil.: ar_te_ri_ós
[de artèria]
adj ANAT ANIM Arterial.
->arteriosclerosi
■arteriosclerosiPart. sil.: ar_te_ri_os_cle_ro_si
[de arterio- i esclerosi]
f PAT Engruiximent, enduriment i a vegades oclusió (trombosi obliterant) de les artèries.
->arterioscleròtic
■arterioscleròtic -aPart. sil.: ar_te_ri_os_cle_rò_tic
[de arteriosclerosi]
PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’arteriosclerosi.
2 m i f Afectat d’arteriosclerosi.
->arteriospasme
■arteriospasmePart. sil.: ar_te_ri_os_pas_me
[de arterio- i -spasme]
m PAT Contracció de les parets d’una artèria.
->arteriotomia
■arteriotomiaPart. sil.: ar_te_ri_o_to_mi_a
[de arterio- i -tomia]
f CIR Incisió quirúrgica d’una artèria, per a practicar una sagnia o per a introduir un catèter en el cas d’exploracions funcionals cardiològiques o en el de l’administració continuada de sang, de plasma o de líquids terapèutics, etc.
->arteriovenós
■arteriovenós -osaPart. sil.: ar_te_ri_o_ve_nós
[de arterio- i venós]
adj MED Arterial i venós al mateix temps, relatiu o pertanyent a una artèria i a una vena.
->arteritis
■arteritisCp. artritis
[de arterio- i -itis]
f PAT Inflamació o lesió degenerativa d’una artèria que mena a un engruiximent de la paret, a una dilatació o a una oclusió.
->arterós
■arterós -osa[de arter; 1a FONT: s. XV]
adj Astut, fi, hàbil a enganyar.
->arterosament
■arterosament[de arterós]
adv D’una manera arterosa.
->artesà1
■artesà1-ana[de l’it. artigiano, íd., der. de arte ‘art’; 1a FONT: 1460, Roig]
1 m i f 1 Persona que fa obres d’artesania.
2 Menestral.
2 adj Relatiu o pertanyent a l’artesà o a l’artesania.
->artesà2
artesà2-anaadj i m i f D’Artesa de Lleida (Segrià) i d’Artesa de Segre (Noguera); artesenc.
->artesanal
■artesanal[de artesà1]
adj artesà1.
->artesanat
■artesanat[de artesà1]
m Conjunt d’artesans.
->artesania
■artesaniaPart. sil.: ar_te_sa_ni_a
[de artesà1]
f 1 Producció d’obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces.
2 Producció o obra menestral, feta a mà. Sabates d’artesania.
3 Artesanat, menestralia.
->artesenc
artesenc -aadj i m i f D’Artés (Bages), d’Artesa de Lleida (Segrià) o d’Artesa de Segre (Noguera).
->artesià
■artesià -anaPart. sil.: ar_te_si_à
[del fr. artésien ‘relatiu a l’Artois’, regió on es van iniciar aquesta mena de pous; 1a FONT: 1887]
1 adj i m i f De la regió d’Artois (antiga província de França).
2 adj Relatiu o pertanyent al pou artesià.
3 pou artesià adj GEOL Pou en el qual l’aigua que hi ha en profunditat es troba a una pressió hidràulica suficient per a obligar-la a pujar fins a sobrepassar la superfície.
->artet
■artet[de art2]
m PESC Ormeig de pesca semblant a l’art de platja, però de dimensions més petites.
->artètica
■artètica[fem. de artètic, forma ant. de artrític]
f BOT Herba felera.
->àrtic
■àrtic -a[del ll. arctĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. arktikós, íd., der. de árktos ‘ós’, ‘constel·lació de l’Óssa’; 1a FONT: s. XV]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’Àrtida o a l’oceà Àrtic.
2 BIOGEOG 1 Dit de l’element corològic propi de la regió àrtica.
2 regió àrtica Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn tota l’Àrtida.
->article
■article[del ll. artĭcŭlus ‘articulació’]
m [abrev art.] 1 1 DR Cadascuna de les disposicions el conjunt de les quals formen un estatut, un reglament, un tractat, un contracte, etc.
2 DR Cadascuna de les clàusules d’un contracte.
3 LIT Cadascuna de les parts d’una publicació col·lectiva.
4 LING Cadascuna de les divisions d’un diccionari corresponents a un mot.
5 PERIOD Escrit d’una certa extensió i una certa importància inserit en un periòdic.
6 article de fons PERIOD Article periodístic, generalment sense signatura, sobre un tema d’actualitat que els periòdics publiquen en lloc preferent i que il·lustra el punt de vista de la redacció.
2 1 Cada mena de coses comerciables. Articles de primera necessitat. Articles de luxe.
2 fer l’article Fer valer la mercaderia.
3 ANAT ANIM 1 Segment articulat del cos dels artròpodes.
2 Artell.
4 ANAT VEG Cadascun dels segments de qualsevol òrgan vegetal (fruit, tija, estams), generalment susceptibles de separar-se espontàniament dels immediats, separat d’aquests per nusos o constriccions més o menys diferenciades.
5 DR PROC 1 Qüestió incidental dins un procés.
2 Cadascuna de les proves d’un judici o cadascuna de les preguntes dels escrits d’interrogació dels testimonis.
6 GRAM Element gramatical que, en l’aspecte formal, expressa el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn, o que dóna caràcter substantiu a expressions que no són pròpiament un substantiu.
7 article de fe 1 CRIST Veritat que cal creure perquè és revelada per Déu.
2 fig Allò que mereix ésser cregut.
8 en l’article de la mort A punt de morir-se.
->articoalpí
articoalpí -inaPart. sil.: ar_ti_co_al_pí
[de àrtic i alpí]
adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la regió o a la disjunció articoalpina.
2 Àrtic.
3 disjunció articoalpina Disjunció característica de les àrees de distribució de molts organismes, com la llebre polar, i el salze nan, que habiten només a la terra baixa de l’Àrtida i a les altes muntanyes de l’hemisferi boreal.
4 regió articoalpina Regió àrtica.
->articulació
■articulacióPart. sil.: ar_ti_cu_la_ci_ó
[del ll. articulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]
f 1 ANAT ANIM Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dóna mobilitat.
2 ANAT VEG Nus ben diferenciat que separa dos segments d’un òrgan vegetal.
3 CONSTR Unió mòbil entre dos elements, peces o parts d’una estructura, que pot transmetre esforços de tracció o compressió però mai parells de torsió.
4 FON Posició i moviments globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
5 MÚS Emissió clara, precisa, nítida, dels diversos sons d’una frase musical.
6 TECNOL Unió mòbil entre dues peces, que els permet un desplaçament angular recíproc, la transmissió d’esforços de tracció o compressió, però mai parells de torsió. Articulació de ròtula.
7 Acció d’enunciar en articles separats. L’articulació dels motius d’un recurs.
->articuladament
■articuladament[de articulat]
adv D’una manera articulada.
->articulades
articulades[de articular1]
f pl BOT Esfenòpsids.
->articulador
■articuladorm FON Òrgan del tracte vocal que intervé en la producció d’un so.
->articular1
■articular1[del ll. articulare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]
v 1 1 tr Ajuntar, enllaçar, dues parts (d’un cos, d’un tot), especialment no d’una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat.
2 pron L’escàpula s’articula amb l’húmer.
3 tr TECNOL Unir mitjançant una articulació dues peces o dues parts d’una màquina o d’un instrument.
2 tr Produir (els sons d’un llenguatge) mitjançant moviments determinats de la llengua, els llavis, el vel del paladar, etc. Articular la ella en posició final.
3 tr Pronunciar (els mots) clarament. Havia perdut moltes dents i no articulava bé algunes paraules.
4 tr Enunciar, especificar, en articles separats.
5 tr MÚS Produir sons, la veu o un instrument, d’una manera clara i precisa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: articular
GERUNDI: articulant
PARTICIPI: articulat, articulada, articulats, articulades
INDICATIU PRESENT: articulo, articules, articula, articulem, articuleu, articulen
INDICATIU IMPERFET: articulava, articulaves, articulava, articulàvem, articulàveu, articulaven
INDICATIU PASSAT: articulí, articulares, articulà, articulàrem, articulàreu, articularen
INDICATIU FUTUR: articularé, articularàs, articularà, articularem, articulareu, articularan
INDICATIU CONDICIONAL: articularia, articularies, articularia, articularíem, articularíeu, articularien
SUBJUNTIU PRESENT: articuli, articulis, articuli, articulem, articuleu, articulin
SUBJUNTIU IMPERFET: articulés, articulessis, articulés, articuléssim, articuléssiu, articulessin
IMPERATIU: articula, articuli, articulem, articuleu, articulin
->articular2
■articular2[del ll. articularis, íd.; 1a FONT: 1613]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a una articulació. Superfície articular. Càpsula articular.
->articulat
■articulat -ada[de articular1]
1 adj Que té articulacions, que consta de segments units per articulacions.
2 adj Expressat en articles, fet de parts que es complementen mútuament.
3 adj Dit d’un nom acompanyat de l’article.
4 m Conjunt d’articles d’una llei, d’un reglament, d’un tractat, etc.
5 llenguatge articulat LING Forma d’expressió oral humana caracteritzada per la successió de trets convencionals, diferents, contrastius, identificables i, per tant, analitzables en llurs components.
->articulatori
■articulatori -òria[de articular1]
adj Relatiu o pertanyent a l’articulació.
->articulats
■articulats[de articular1]
m ZOOL 1 pl Antigament, gran grup d’animals invertebrats caracteritzats pel fet de tenir el cos compost de segments articulats i que reunia els actuals embrancaments dels anèl·lids i dels artròpodes.
2 sing Animal del grup dels articulats.
->articulejar
■articulejar[del ll. artĭcŭlus ‘articulació’]
v intr 1 Enraonar llargament, detingudament, d’una cosa. Sempre que es troben articulegen sobre l’antiga vida a pagès.
2 Tenir enraonies. Articulejaven sobre meteorologia, però no en sabien res de res.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: articulejar
GERUNDI: articulejant
PARTICIPI: articulejat, articulejada, articulejats, articulejades
INDICATIU PRESENT: articulejo, articuleges, articuleja, articulegem, articulegeu, articulegen
INDICATIU IMPERFET: articulejava, articulejaves, articulejava, articulejàvem, articulejàveu, articulejaven
INDICATIU PASSAT: articulegí, articulejares, articulejà, articulejàrem, articulejàreu, articulejaren
INDICATIU FUTUR: articulejaré, articulejaràs, articulejarà, articulejarem, articulejareu, articulejaran
INDICATIU CONDICIONAL: articulejaria, articulejaries, articulejaria, articulejaríem, articulejaríeu, articulejarien
SUBJUNTIU PRESENT: articulegi, articulegis, articulegi, articulegem, articulegeu, articulegin
SUBJUNTIU IMPERFET: articulegés, articulegessis, articulegés, articulegéssim, articulegéssiu, articulegessin
IMPERATIU: articuleja, articulegi, articulegem, articulegeu, articulegin
->articulista
■articulista[del ll. artĭcŭlus ‘articulació’]
m i f 1 Autor d’un article.
2 esp PERIOD Persona que redacta articles de periòdic.
->artífex
■artífex[del ll. artĭfex, -ĭficis , comp. amb ll. facĕre ‘fer’; 1a FONT: s. XV]
[pl -xs] m i f 1 Persona que exerceix alguna art manual, especialment la que fa treballs manuals que exigeixen una habilitat especial.
2 fig Autor d’alguna cosa.
->artifici
■artifici[del ll. artificium, comp. amb el ll. ars i facĕre; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 obs Art de fer.
2 Truc enginyós. Un artifici artístic.
3 Art, habilitat, truc, emprats per a estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d’una cosa, per a produir un efecte determinat, que serveix per a enganyar. Un artifici per a tapar la manca d’art.
4 obs Obra de l’home feta amb art, amb habilitat, amb enginy.
5 QUÍM Dispositiu capaç d’originar efectes explosius i lluminosos. Focs d’artifici.
->artificial
■artificialPart. sil.: ar_ti_fi_ci_al
[del ll. artificialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Fet de la mà de l’home o que no és natural. Respiració artificial.
2 Mancat de naturalitat o espontaneïtat; artificiós. Un somriure artificial.
3 llengua artificial LING Per oposició a llengua natural, sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada.
->artificialitat
■artificialitatPart. sil.: ar_ti_fi_ci_a_li_tat
[de artificial]
f Qualitat d’artificial.
->artificialment
■artificialmentPart. sil.: ar_ti_fi_ci_al_ment
[de artificial]
adv D’una manera artificial.
->artificier
■artificier -aPart. sil.: ar_ti_fi_ci_er
[de artifici]
m i f ORG MIL Soldat o caporal especialment instruït per al maneig de munició i d’explosius.
->artificiós
■artificiós -osaPart. sil.: ar_ti_fi_ci_ós
[de artifici; 1a FONT: s. XV]
adj 1 Fet amb artifici.
2 Mancat de naturalitat.
3 Ple d’artificis, que cerca d’enganyar.
->artificiosament
■artificiosamentPart. sil.: ar_ti_fi_ci_o_sa_ment
[de artificiós]
adv D’una manera artificiosa.
->artificiositat
■artificiositatPart. sil.: ar_ti_fi_ci_o_si_tat
[de artificiós]
f Qualitat d’artificiós.
->artiga
■artiga[d’origen preromà, però de família incerta; 1a FONT: 978]
f AGR 1 Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, que hom ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts que després s’escampen perquè les cendres serveixin d’adob.
2 fer artiga Transformar (un tros de bosc, de garriga, etc.) en artiga.
->artigaire
■artigairePart. sil.: ar_ti_gai_re
[de artiga]
m i f AGR Persona que fa artigues.
->artigar
■artigar[de artiga]
v tr AGR Fer artiga.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: artigar
GERUNDI: artigant
PARTICIPI: artigat, artigada, artigats, artigades
INDICATIU PRESENT: artigo, artigues, artiga, artiguem, artigueu, artiguen
INDICATIU IMPERFET: artigava, artigaves, artigava, artigàvem, artigàveu, artigaven
INDICATIU PASSAT: artiguí, artigares, artigà, artigàrem, artigàreu, artigaren
INDICATIU FUTUR: artigaré, artigaràs, artigarà, artigarem, artigareu, artigaran
INDICATIU CONDICIONAL: artigaria, artigaries, artigaria, artigaríem, artigaríeu, artigarien
SUBJUNTIU PRESENT: artigui, artiguis, artigui, artiguem, artigueu, artiguin
SUBJUNTIU IMPERFET: artigués, artiguessis, artigués, artiguéssim, artiguéssiu, artiguessin
IMPERATIU: artiga, artigui, artiguem, artigueu, artiguin
->artigatge
■artigatge[de artigar]
m 1 Acció d’artigar;
2 l’efecte.
->artiguer
■artiguer -a[de artiga]
m i f AGR Artigaire.
->artillar
■artillar[del fr. ant. artillier ‘preparar, equipar’; 1a FONT: 1524]
v tr Armar amb peces d’artilleria (una fortificació, un vaixell, etc.). Van fer artillar el vaixell per por que els ataquessin.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: artillar
GERUNDI: artillant
PARTICIPI: artillat, artillada, artillats, artillades
INDICATIU PRESENT: artillo, artilles, artilla, artillem, artilleu, artillen
INDICATIU IMPERFET: artillava, artillaves, artillava, artillàvem, artillàveu, artillaven
INDICATIU PASSAT: artillí, artillares, artillà, artillàrem, artillàreu, artillaren
INDICATIU FUTUR: artillaré, artillaràs, artillarà, artillarem, artillareu, artillaran
INDICATIU CONDICIONAL: artillaria, artillaries, artillaria, artillaríem, artillaríeu, artillarien
SUBJUNTIU PRESENT: artilli, artillis, artilli, artillem, artilleu, artillin
SUBJUNTIU IMPERFET: artillés, artillessis, artillés, artilléssim, artilléssiu, artillessin
IMPERATIU: artilla, artilli, artillem, artilleu, artillin
->artillat
artillat -ada[de artilleria]
adj HERÀLD Dit de la torre o del castell amb canons.
->artiller
■artiller -a[de artilleria; 1a FONT: s. XIV]
m i f ORG MIL Persona que pertany a l’arma d’artilleria.
->artilleria
■artilleriaPart. sil.: ar_ti_lle_ri_a
[del fr. artillerie, íd., der. de l’ant. artillier (abans atillier) ‘preparar, equipar’, der. probablement d’un ll. vg. *apticulare, de aptare ’adaptar’; 1a FONT: 1370]
f ARM 1 1 Conjunt de canons, de morters, d’obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent. Artilleria antiaèria. Artilleria de campanya.
2 artilleria pesant Artilleria dotada d’armes d’un gran calibre.
2 Arma o cos d’exèrcit que mitjançant l’ús d’artilleria té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria i de defensa antiaèria i de les costes.
->artimó
■artimó[del ll. artĕmo, -ŏnis, i aquest del gr. artémon, -onos, íd.; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]
m MAR 1 Pal de més a popa d’una galiassa.
2 Vela llatina que hom col·loca al pal del mateix nom.
->artinita
artinita[del nom del mineralogista it. Ettore Artini (1866-1928) i -ita]
f MINERAL Carbonat bàsic de magnesi hidratat, Mg2(OH)2CO·3H2O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
->artinskià
artinskià -anaPart. sil.: ar_tins_ki_à
[del nom de la localitat d’Artinsk, als Urals]
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’artinskià.
2 m Tercer estatge del permià inferior, situat damunt del sakmarià i sota del kungurià.
->artiodàctils
■artiodàctilsPart. sil.: ar_ti_o_dàc_tils
[del gr. ártios ‘parell’ i -dàctil]
m ZOOL 1 pl Ordre de la classe dels mamífers integrat per individus ungulats i ungulígrads molt difosos arreu del món.
2 sing Mamífer de l’ordre dels artiodàctils.
->artista
■artista[de art1; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 m i f 1 ART Persona que practica un art, especialment una de les belles arts.
2 ART Persona que té per professió de representar, cantar, tocar, dansar, etc., obres teatrals, musicals, cançons, danses, etc.
3 col·loq Persona que realitza una activitat amb una gran habilitat o perfecció. Ets un artista a la cuina!
2 adj Dotat per a les arts.
3 m HIST 1 Antigament, el qui professava o estudiava les arts liberals.
2 En l’antic règim, el qui es dedicava a una art o una professió no mecànica.
->artístic
■artístic -a[de artista; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’art o als artistes.
2 Fet amb art.
->artísticament
■artísticament[de artístic]
adv Amb art, d’una manera artística.
->artitzat
■artitzat -ada[de art1; 1a FONT: s. XV, Roig, Tirant]
adj Fet amb art o artifici.
->artó
■artó[de art2]
m PESC Artet.
->artoide
■artoidePart. sil.: ar_toi_de
[del gr. árktos ‘ós’ i -oide]
adj ZOOL Semblant a un ós; ursí.
->artonials
■artonialsPart. sil.: ar_to_ni_als
f BOT 1 pl Grup de fongs ascomicets que sovint s’associen a l’alga trentepòlia (Trentepohlia) per a formar líquens.
2 sing Fong del grup de les artonials.
->artopireniàcies
artopireniàciesPart. sil.: ar_to_pi_re_ni_à_ci_es
[del ll. cient. arthopyrenia i -àcia]
f BOT 1 pl Família de líquens de l’ordre de les artopirenials, integrada per espècies de líquens crustacis sobre escorces i pedres.
2 sing Liquen de la família de les artopireniàcies.
->artopirenials
artopirenialsPart. sil.: ar_to_pi_re_ni_als
[del ll. cient. arthopyrenia i -al]
f BOT 1 pl Ordre de pirenolíquens integrat per espècies crustàcies sense paràfisis veritables i que comprèn les famílies de les artopireniàcies i les opegrafàcies.
2 sing Liquen de l’ordre de les artopirenials.
->artoterciari
artoterciari -àriaPart. sil.: ar_to_ter_ci_a_ri
[del gr. árktos ‘ós, constel·lació de l’Óssa’ i terciari]
adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la flora artoterciària.
2 flora artoterciària Flora que es diferencià durant el miocè a les terres boreals i de la qual procedeix una gran part de la flora actual del regne holàrtic.
->artr-
■artr-Forma prefixada del mot grec árthron, que significa ‘articulació’. Ex.: artràlgia.
->artràlgia
■artràlgiaPart. sil.: ar_tràl_gi_a
[de artr- i -àlgia]
f PAT Dolor articular, que pot anar acompanyat d’alteració dels teixits.
->artrectomia
■artrectomiaPart. sil.: ar_trec_to_mi_a
[de artr- i -ectomia]
f CIR Intervenció quirúrgica consistent en l’extirpació d’una articulació.
->artrític
■artrític -a[del ll. arthritĭcus, -a, -um, pres del gr., ‘relatiu a les articulacions, gotós’, der. de arthrĩis ‘gota, i aquest, de árthron ‘articulació’; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les articulacions.
2 adj i m i f PAT Que pateix d’artritis.
->artritis
■artritisCp. arteritis
[de artrític; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f PAT Inflamació articular.
->artritisme
■artritisme[de artrític]
m PAT Terme que ha estat emprat per a designar una predisposició de l’organisme a patir de certes afeccions d’etiologia obscura i evolució llarga.
->artro-
■artro-Forma prefixada del mot grec árthron, que significa ‘articulació’. Ex.: artropatia, artroplàstia.
->artrobrànquia
■artrobrànquiaPart. sil.: ar_tro_bràn_qui_a
[de artro- i brànquia]
f ANAT ANIM Tipus de brànquia que presenten alguns crustacis, la qual s’insereix a la membrana articular que uneix la base d’un pereopodi amb el cos.
->artrocentesi
artrocentesi[de artro- i el gr. kéntēsis ‘punció’]
f DIAG i TERAP Punció, amb una agulla, d’una cavitat articular per extreure’n líquid.
->artròdesi
■artròdesi[de artro- i el gr. désis ‘acció de lligar’]
f CIR Operació quirúrgica per la qual hom provoca l’anquilosi òssia d’una articulació.
->artròdia
■artròdiaPart. sil.: ar_trò_di_a
[del gr. arthrōdía, íd.]
f ANAT ANIM Varietat de diartrosi amb superfícies articulars llises i aplanades que només té moviments de lliscament.
->artrodínia
artrodíniaPart. sil.: ar_tro_dí_ni_a
[de artro- i -odínia]
f PAT Dolor articular imprecís que apareix sense signes d’inflamació.
->artrodont
artrodont -a[de artro- i -odont]
BOT 1 adj Dit de les molses amb dos perístomes procedents d’una mateixa capa de teixit primordial.
2 m pl Grup de molses brials.
->artròfits
■artròfits[de artro- i -fit]
m pl BOT Esfenòpsids.
->artrografia
artrografiaPart. sil.: ar_tro_gra_fi_a
[de artro- i -grafia]
f DIAG Radiografia d’una articulació.
->artrogriposi
artrogriposi[de artro-, el gr. grypós ‘recargolat’ i -osi]
f PAT Artropatia múltiple, secundària d’una amioplàsia congènita.
->artròlit
■artròlit[de artro- i -lit]
m PAT Cos lliure intraarticular que apareix a conseqüència d’una lesió traumàtica o d’una afecció patològica de l’articulació.
->artrologia
artrologiaPart. sil.: ar_tro_lo_gi_a
[de artro- i -logia]
f ANAT ANIM Part de l’anatomia que estudia les articulacions.
->artromalàcia
artromalàciaPart. sil.: ar_tro_ma_là_ci_a
[de artro- i malàcia]
f PAT Displàsia caracteritzada per una hiperlaxitud lligamentosa amb deformació dels cossos vertebrals i de certes epífisis.
->artròmer
■artròmer[de artro- i -mer]
m ANAT ANIM Qualsevol dels segments d’un animal articulat.
->artropatia
■artropatiaPart. sil.: ar_tro_pa_ti_a
[de artro- i -patia]
f PAT Afecció patològica d’una articulació.
->artroplàstia
■artroplàstiaPart. sil.: ar_tro_plàs_ti_a
[de artro- i -plàstia]
f CIR Operació quirúrgica que té per objecte construir una nova articulació que en substitueixi una altra de destruïda o d’anquilosada.
->artropleura
■artropleuraPart. sil.: ar_tro_pleu_ra
[de artro- i pleura]
f ANAT ANIM Peça lateral de cada segment dels artròpodes; pleurita.
->artròpodes
■artròpodes[de artro- i -pode]
m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous protostomats de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats, i que comprèn les classes dels insectes, els aràcnids i els crustacis.
2 sing Invertebrat de l’embrancament dels artròpodes.
->artropodina
artropodina[de artròpode i -ina]
f BIOQ Proteïna hidrosoluble que, juntament amb la quitina, forma la cutícula dels artròpodes.
->artroscopi
■artroscopi[de artro- i -scopi]
m DIAG Instrument per a practicar l’artroscòpia.
->artroscòpia
■artroscòpiaPart. sil.: ar_tros_cò_pi_a
[de artro- i -scòpia]
f DIAG Examen visual de l’interior d’una articulació mitjançant l’artroscopi.
->artrosi
■artrosi[del gr. árthrōsis ‘articulació’, de árthron ‘articulació’ i ōsis ‘condició o estat, impulsió’]
f PAT Artropatia crònica no inflamatòria.
->artròspora
■artròspora[de artro- i -spora]
f BIOL Espora perdurant que resulta de la separació de cèl·lules que formen un filament, usualment després d’un reforçament de la membrana i d’una deshidratació.
->artteràpia
artteràpiaPart. sil.: art_te_rà_pi_a
f TERAP Mètode terapèutic basat en l’expressió a través de les arts visuals, especialment les arts plàstiques i l’escultura, destinat a millorar l’estat psíquic i emocional del pacient.
->arturià
■arturià -anaPart. sil.: ar_tu_ri_à
[del nom llatinitzat Arturus]
adj Relatiu o pertanyent al rei Artús o als seus cavallers.
->artúric
■artúric -aadj Arturià.
->àrum
■àrum[del ll. arum, íd.]
m BOT Nom donat a diverses espècies d’herbes del gènere Arum, de la família de les aràcies, caracteritzades per llurs inflorescències en espàdix proveïdes de vistoses espates, entre les quals hi ha la sarriassa i la rapa blava.
->arundinaci
arundinaci -àcia[del ll. arundinaceus, -a, -um ‘semblant a una canya’, der. de arundo, -ĭnis ‘canya’]
adj BOT D’aspecte semblant al de les canyes, relatiu a les canyes.
->arussi
arussim i f ETNOL Individu d’un dels grups gal·les més importants d’Etiòpia que habita la província d’Arussi.
->arval
arval[del ll. arvalis ‘del camp’, der. de arvum ‘camp’]
HIST 1 m Membre del col·legi sacerdotal romà dels germans arvals, els quals celebraven les festes ambarvals, on hom cantava un himne, en llatí molt arcaic, per a la propiciació de la collita.
2 adj Relatiu o pertanyent al col·legi dels germans arvals.
->arvella
■arvella[del ll. ervĭlĭa, íd.]
f BOT Veça.
->arvellola
arvellola[de arvella]
f BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Vicia pyrenaica), de fulles paripinnades, amb circell, i flors solitàries de color purpuri.
2 p ext Qualsevol planta del gènere Vicia, semblant a l’arvellola.
->arvense
■arvense[del ll. arvensis ‘propi del camp’]
adj BOT Dit de la planta no conreada que es fa en les terres de conreu (males herbes).
->arvern
arvern -a[del ll. arvernus, -a, -um, íd.]
1 adj Relatiu o pertanyent als arverns.
2 m i f Individu d’un poble cèltic de la Gàl·lia preromana establert a l’actual Alvèrnia.
->arvernès
arvernès -esa[variant de arvern]
adj Arvern.
->arvicòlids
■arvicòlids[del b. ll. arvicola ‘que viu al camp’ i -id]
m pl ZOOL Micròtids.
->arx.
arx.abrev arxiu.
->arxet
arxet[del fr. archet ‘arquet’]
m ant ART Arc que sobresurt lleugerament del mur on és adossat, usat particularment en l’arquitectura romànica.
->arxi-
■arxi-Prefix, del grec arkhḗ, que significa ‘principi, autoritat’, per a denotar: 1 Preeminència o superioritat. Ex.: arxiduc, arxicanceller.
2 Força superlativa. Ex.: arximilionari, arxiconegut.
->arxicanceller
■arxicanceller[de arxi- i canceller; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m Gran canceller.
->arxiconfraria
■arxiconfrariaPart. sil.: ar_xi_con_fra_ri_a
[de arxi- i confraria; 1a FONT: 1803, DEst.]
f Confraria més antiga o que té privilegis més grans que d’altres.
->arxidiaca
■arxidiacaPart. sil.: ar_xi_di_a_ca
[de arxi- i diaca]
m CRIST Ardiaca.
->arxidiaconat
■arxidiaconatPart. sil.: ar_xi_di_a_co_nat
[de arxi- i diaconat]
m CRIST Ardiaconat.
->arxidiocesà
arxidiocesà -anaPart. sil.: ar_xi_di_o_ce_sà
[de arxidiòcesi]
adj DR CAN Relatiu o pertanyent a l’arxidiòcesi.
->arxidiòcesi
■arxidiòcesiPart. sil.: ar_xi_di_ò_ce_si
[de arxi- i diòcesi]
f DR CAN Circumscripció eclesiàstica sota la jurisdicció d’un arquebisbe.
->arxiduc
■arxiduc[de arxi- i duc1; 1a FONT: 1653, DTo.]
m HIST 1 Duc revestit d’una autoritat superior a la dels altres ducs.
2 Títol inherent als membres masculins de la casa imperial d’Àustria.
->arxiducal
■arxiducal[de arxiduc; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Relatiu o pertanyent a l’arxiduc.
->arxiducat
■arxiducat[de arxiduc; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Dignitat d’arxiduc.
2 Territori on un arxiduc exerceix la senyoria.
->arxiduquessa
■arxiduquessa[de arxiduc; 1a FONT: 1653, DTo.]
f 1 Muller d’un arxiduc.
2 Títol inherent als membres femenins de la casa d’Àustria.
->arxiepiscopal
■arxiepiscopalPart. sil.: ar_xi_e_pis_co_pal
[de arxi- i episcopal]
adj Relatiu o pertanyent a l’arquebisbe; arquebisbal.
->arxiepiscopat
■arxiepiscopatPart. sil.: ar_xi_e_pis_co_pat
[de arxi- i episcopat]
m Dignitat d’arquebisbe.
->arxiepiscopologi
■arxiepiscopologiPart. sil.: ar_xi_e_pis_co_po_lo_gi
[de arxi- i episcopologi]
m HIST ECL Llista d’arquebisbes d’una metròpoli.
->arxifonema
■arxifonema[de arxi- i fonema]
m FON Conjunt de trets distintius comuns a dos fonemes producte d’una neutralització fonològica.
->arxifonemàtic
■arxifonemàtic -a[de arxifonema]
adj Relatiu o pertanyent a l’arxifonema.
->arxillaüt
■arxillaütPart. sil.: ar_xi_lla_üt
[de arxi- i llaüt]
m MÚS Llaüt gros de mànec molt llarg i amb dos clavillers, l’un per a les cordes normals del llaüt i l’altre, més elevat, per a sis o vuit cordes suplementàries.
->arximandrita
■arximandrita[del gr. arkhimandrítēs, de árkhō ‘manar’ i mándra ‘estable, pleta; monestir’]
m CRIST A l’orient cristià, títol donat al superior d’una comunitat monàstica.
->arximorfema
arximorfema[de arxi- i morfema]
m LING Conjunt de trets distintius comuns a dos morfemes producte d’una neutralització morfosintàctica.
->arximorfemàtic
arximorfemàtic -a[de arximorfema]
adj Relatiu o pertanyent a l’arximorfema.
->arxiota
■arxiotaPart. sil.: ar_xi_o_ta
[alteració del cast. achiote, i aquest, del nàhuatl ačiotl, íd.]
m COL Colorant natural extret de l’escorça de la bixa.
->arxipèlag
■arxipèlag[de arxi- i pèlag]
m GEOG FÍS Conjunt d’illes més o menys agrupades i sovint amb característiques geogràfiques similars.
->arxipelàgic
arxipelàgic -aadj 1 Relatiu o pertanyent a l’arxipèlag.
2 estat arxipelàgic POLÍT Estat constituït per un arxipèlag o per més d’un, o només per una part.
->arxiprestal
arxiprestal[de arxipreste]
adj Relatiu o pertanyent a l’arxipreste.
->arxiprestat
■arxiprestat[de arxipreste; 1a FONT: 1803, DEst.]
m CATOL 1 En els capítols catedrals o de col·legiates, dignitat d’arxipreste.
2 1 Entre els preveres diocesans, càrrec d’arxipreste.
2 Territori sota la jurisdicció d’un arxipreste.
->arxipreste
■arxipreste[del fr. archiprêtre, de arxi- i el ll. presbyter, -tĕri ‘prevere’ (v. preste); 1a FONT: s. XIX]
m 1 DR CAN Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres d’un territori determinat, que comprèn diverses parròquies.
2 HIST ECL Antigament, en les esglésies catedrals, sacerdot, generalment el més vell, que exercia les funcions de l’actual vicari general.
3 CATOL Títol d’una dignitat dels capítols de catedrals o de col·legiates, generalment unida a la cura d’ànimes.
4 cardenal arxipreste CATOL Cardenal que presideix i governa la clerecia d’una de les basíliques patriarcals de Roma.
->arxiprestessa
arxiprestessaf CRIST En algunes esglésies cristianes, dona que té el títol d’arxipreste.
->arxiu
■arxiuPart. sil.: ar_xiu
[del ll. td. archivum i aquest del gr. arkheĩon ‘residència dels magistrats’, ‘arxiu’, der. del gr. arkhḗ ‘comandament’; 1a FONT: 1399, Metge]
m [abrev arx.] 1 ARXIV 1 Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
2 arxiu capitular Conjunt de la documentació relativa a l’administració d’una catedral i les institucions que se’n deriven.
3 arxiu de protocols Arxiu notarial.
2 Edifici o local on és dipositat un conjunt documental.
3 INFORM fitxer 5.
->arxivador
■arxivador[de arxivar]
m Moble, capsa, calaix, carpeta, etc., destinats a guardar-hi documents, fitxes, etc.
->arxivament
■arxivament[de arxivar]
m 1 1 Acció d’arxivar;
2 l’efecte. Arxivament d’un cas.
2 arxivament de les actuacions DR PROC Resolució judicial que tanca definitivament unes actuacions i n’ordena la conservació a l’arxiu del jutjat o tribunal.
->arxivar
■arxivar[de arxiu; 1a FONT: 1497]
v tr 1 ARXIV Posar i guardar (documents) en un arxiu o en un arxivador.
2 ARXIV Destinar un document a ésser dipositat en un arxiu pel fet de no tenir utilització actual ni interès jurídic, o d’haver caducat el que tenia i considerar-ne necessària la conservació.
3 INFORM Desar una informació en un arxiu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arxivar
GERUNDI: arxivant
PARTICIPI: arxivat, arxivada, arxivats, arxivades
INDICATIU PRESENT: arxivo, arxives, arxiva, arxivem, arxiveu, arxiven
INDICATIU IMPERFET: arxivava, arxivaves, arxivava, arxivàvem, arxivàveu, arxivaven
INDICATIU PASSAT: arxiví, arxivares, arxivà, arxivàrem, arxivàreu, arxivaren
INDICATIU FUTUR: arxivaré, arxivaràs, arxivarà, arxivarem, arxivareu, arxivaran
INDICATIU CONDICIONAL: arxivaria, arxivaries, arxivaria, arxivaríem, arxivaríeu, arxivarien
SUBJUNTIU PRESENT: arxivi, arxivis, arxivi, arxivem, arxiveu, arxivin
SUBJUNTIU IMPERFET: arxivés, arxivessis, arxivés, arxivéssim, arxivéssiu, arxivessin
IMPERATIU: arxiva, arxivi, arxivem, arxiveu, arxivin
->arxiver
■arxiver -a[de arxiu; 1a FONT: 1497]
m i f ARXIV Persona que té un arxiu a càrrec seu.
->arxivista
■arxivista[de arxiu; 1a FONT: 1839, DLab.]
m i f ARXIV Arxiver.
->arxivístic
■arxivístic -a[de arxiu]
ARXIV 1 adj Relatiu o pertanyent a l’arxivística.
2 f Ciència dels arxius, que conté les normes per a la deguda conservació dels documents i per a l’organització que en faciliti la consulta administrativa o històrica.
->arxivologia
■arxivologiaPart. sil.: ar_xi_vo_lo_gi_a
[de arxiu i -logia]
f ARXIV Arxivística.
->as1
■as1[del ll. as, assis ‘unitat monetària bàsica dels romans’; 1a FONT: s. XV]
m 1 1 Cara del dau marcada amb un punt.
2 sempre hi ha un sis o un as Sempre hi ha algun destorb.
2 1 Carta que, en la numeració de cada coll, és l’u i, en la majoria dels jocs, trumfa totes les altres cartes del mateix coll.
2 fig Persona que excel·leix en un esport.
3 METROL Entre els romans, unitat de pes, igual aproximadament a 327 g.
4 NUMIS Unitat base del sistema monetari romà. As semilibral, triental, etc.
5 SUR Carrac trefí que en el bany no ha donat senyal de podridura.
6 as de guia MAR Nus molt usat pels mariners, caracteritzat pel fet de no ésser escorredor.
->as2
■as2dial Contracció de la preposició a i de l’article es.
->as3
■as3[del germ. ass, as, ans (b. ll. ansis), íd., probablement del sànscrit asu ‘vida, esperit’ o asura ‘senyor, poderós’]
m MIT En la mitologia germànica, cadascun dels dotze déus principals.
->As
Assímb QUÍM INORG arsènic 2.
->-às
-àsSufix, del llatí -aceus, -a, de valor augmentatiu. Ex.: xicotàs (de xicot).
->-asa
-asaBIOQ Sufix emprat en la nomenclatura sistemàtica per a designar els enzims.
->asafètida
■asafètida[del b. ll. asa foetida, íd., comp. del persa aze ‘planter’ i el ll. foetidus, -a, -um ‘pudent’]
f BOT Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Ferula asafoetida), perenne i erecta, de flors grogues i fruits en càpsula estrellada, les arrels de la qual són rizomes comestibles.
->asafia
■asafiaPart. sil.: a_sa_fi_a
[del gr. asápheia ‘obscuritat’]
f PAT Pronunciació confusa que fa articular indiferentment les paraules.
->asamela
■asamela[d’origen incert, potser d’una llengua africana]
f BOT i FUST 1 Varietat ghanesa de l’afrormòsia.
2 Fusta de l’asamela.
->asarina
■asarina[del ll. asarum ‘nard’ i -ina]
f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les escrofulariàcies (Antirrhinum asarina), de fulles reniformes i oposades i flors oloroses d’un blanc groguenc, estriades de rosa.
->asb
asbsímb METROL apostilb.
->asberg
asberg[del germ. halsberg ‘protecció del coll’, comp. de hals ‘coll’ i bergan ‘cobrir’]
m ARM Ausberg.
->asbest
■asbest[del ll. asbestos, íd., i aquest, del gr. ásbestos ‘inextingible’]
m MINERAL Amiant de serpentina, de fibres fines i paral·leles, de lluïssor sedosa i colors tornassolats.
->asbestí
■asbestí -ina[de asbest]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’asbest, de la natura de l’asbest.
2 Ininflamable, incombustible.
->asbestiforme
■asbestiforme[de asbest i -forme]
adj Que té la forma o l’estructura de l’asbest.
->asbestinitzar
■asbestinitzar[de asbest]
v tr Fer ininflamable com l’asbest.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: asbestinitzar
GERUNDI: asbestinitzant
PARTICIPI: asbestinitzat, asbestinitzada, asbestinitzats, asbestinitzades
INDICATIU PRESENT: asbestinitzo, asbestinitzes, asbestinitza, asbestinitzem, asbestinitzeu, asbestinitzen
INDICATIU IMPERFET: asbestinitzava, asbestinitzaves, asbestinitzava, asbestinitzàvem, asbestinitzàveu, asbestinitzaven
INDICATIU PASSAT: asbestinitzí, asbestinitzares, asbestinitzà, asbestinitzàrem, asbestinitzàreu, asbestinitzaren
INDICATIU FUTUR: asbestinitzaré, asbestinitzaràs, asbestinitzarà, asbestinitzarem, asbestinitzareu, asbestinitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: asbestinitzaria, asbestinitzaries, asbestinitzaria, asbestinitzaríem, asbestinitzaríeu, asbestinitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: asbestinitzi, asbestinitzis, asbestinitzi, asbestinitzem, asbestinitzeu, asbestinitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: asbestinitzés, asbestinitzessis, asbestinitzés, asbestinitzéssim, asbestinitzéssiu, asbestinitzessin
IMPERATIU: asbestinitza, asbestinitzi, asbestinitzem, asbestinitzeu, asbestinitzin
->asbestosi
asbestosi[de asbest i -osi]
f PAT Pneumoconiosi produïda per la inhalació prolongada de partícules d’amiant.
->asbolina
asbolina[del gr. asbólē ‘sutge’ i -ina]
f QUÍM ORG Líquid oliós, de sabor acre i amarg i de color groc fosc, obtingut per destil·lació del sutge.
->asbolita
asbolita[del gr. asbólē ‘sutge’ i -ita]
f MINERAL Òxid de manganès i de cobalt hidratat, mineral que es presenta en masses negres i és mena del cobalt.
->asc1
■asc1[del gr. askós ‘odre’]
m ANAT VEG Esporocist propi dels ascomicets i dels ascolíquens.
->asc2
asc2[v. asc1]
m ART Vas grec, de figura plàstica, en forma d’animal.
->ascàfids
ascàfids[del gr. áskaphos ‘no cavat, no solcat’ i -id]
m ZOOL 1 pl Família d’anurs de l’ordre dels amficels, que reuneix petites granotes del nord-oest dels Estats Units, els mascles de les quals tenen un òrgan copulador amb aspecte de cua.
2 sing Anur de la família dels ascàfids.
->ascalàfids
ascalàfids[del gr. askálaphos ‘mena de mussol’ i -id]
m ENTOM 1 pl Família d’insectes que comprèn individus d’antenes molt llargues acabades en forma de paleta o de maça i d’ales molt reticulades de color de sofre o groc lletós.
2 sing Insecte de la família dels ascalàfids.
->àscari
àscari[de l’àr. ’askarī ‘soldat’]
m HIST Soldat indígena reclutat per les tropes colonials de determinades potències europees en països de tradició islàmica.
->ascari-
■ascari-Forma prefixada del mot grec askarís, que significa ‘ascàride’. Ex.: ascaricida.
->ascariasi
■ascariasiPart. sil.: as_ca_ri_a_si
[del gr. askarís, -ídos ‘ascàride’ i -iasi]
f MED i VETER Malaltia parasitària causada en diversos vertebrats per la presència d’ascàrides o de llurs larves al budell prim o en altres òrgans.
->ascaricida
■ascaricida[de ascari- i -cida]
adj i m FARM Dit del medicament o la substància que destrueix les ascàrides.
->ascàride
■ascàride[del gr. askarís, -ídos, íd.]
f ZOOL, VETER i MED Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, paràsits intestinals de diferents vertebrats, com l’ascàride del cavall (Parascaris equorum [Ascaris megalocephala]), la més grossa de totes, l’ascàride del gos (Toxocara canis), l’ascàride de l’home (Ascaris lumbricoides) i l’ascàride del porc (Ascaris suum).
->ascarídides
ascarídides[del gr. askarís, -ídos ‘ascàride’ i -id]
m ZOOL 1 pl Ordre de nematodes que reuneix alguns dels principals paràsits de l’home, com l’ascàride.
2 sing Nematode de l’ordre dels ascarídides.
->ascaridol
ascaridol[del gr. askarís, -ídos ‘ascàride’ i -ol1]
m [C10H16O2] QUÍM ORG i FARM Antihelmíntic (ascaricida) que es troba a l’oli de blet.
->ascendència
■ascendènciaPart. sil.: as_cen_dèn_ci_a
[de ascendent; 1a FONT: 1839, DLab.]
f Conjunt de parents de la línia ascendent. Ascendència materna, paterna.
->ascendent
■ascendent[de ascendir; 1a FONT: s. XIII, CTort.]
1 adj Que ascendeix, que va de baix a dalt. Direcció ascendent.
2 adj ASTR Dit dels astres en incrementar llur altura per damunt l’horitzó.
3 adj BOT Dit de les tiges que, després d’haver començat a créixer en una direcció aproximadament horitzontal, prenen una direcció de creixement vertical o obliqua cap amunt.
4 adj MÚS Dit de tot interval o tot seguit d’intervals en què qualsevol so (fora del primer) és més agut que l’anterior.
5 m i f Parent de la línia ascendent que precedeix en la successió genealògica.
6 m fig 1 Autoritat, predomini moral. Abusar de l’ascendent que hom té sobre els altres.
2 abs Tenir molt d’ascendent.
7 m ASTROL Punt del zodíac que apareix sobre l’horitzó en un moment donat, com el del naixement d’algú, i que, segons l’horòscop, hom suposa que té una influència sobre la seva vida o la seva fortuna.
8 línia ascendent En genealogia, línia que va de fills a pares.
->ascendible
■ascendible[del ll. ascendibĭlis, íd.]
adj Susceptible o digne d’ésser ascendit.
->ascendir
■ascendir[del ll. ascendĕre, íd.]
v 1 intr 1 Pujar. El globus ascendí cel amunt. Les despeses han ascendit per damunt dels pressuposts.
2 Procedir d’un grau, una dignitat, un càrrec, etc., inferior a un altre de superior, d’allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat. Ascendir de comandant a tinent coronel. Les investigacions ascendeixen a la segona dinastia.
2 tr Donar, concedir, un ascens. Ascendir el tinent a capità.
3 ascendir en latitud MAR Navegar cap a latituds més elevades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ascendir
GERUNDI: ascendint
PARTICIPI: ascendit, ascendida, ascendits, ascendides
INDICATIU PRESENT: ascendeixo, ascendeixes, ascendeix, ascendim, ascendiu, ascendeixen
INDICATIU IMPERFET: ascendia, ascendies, ascendia, ascendíem, ascendíeu, ascendien
INDICATIU PASSAT: ascendí, ascendires, ascendí, ascendírem, ascendíreu, ascendiren
INDICATIU FUTUR: ascendiré, ascendiràs, ascendirà, ascendirem, ascendireu, ascendiran
INDICATIU CONDICIONAL: ascendiria, ascendiries, ascendiria, ascendiríem, ascendiríeu, ascendirien
SUBJUNTIU PRESENT: ascendeixi, ascendeixis, ascendeixi, ascendim, ascendiu, ascendeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: ascendís, ascendissis, ascendís, ascendíssim, ascendíssiu, ascendissin
IMPERATIU: ascendeix, ascendeixi, ascendim, ascendiu, ascendeixin
->ascens
■ascens[del ll. ascensus, -us, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Promoció d’una dignitat, un càrrec, una plaça, etc., inferior a un altre de superior.
2 DR ADM Nomenament d’un funcionari per a un càrrec públic vacant de categoria jeràrquica superior al que exercia dins el mateix cos de funcionaris.
->ascensió
■ascensióPart. sil.: as_cen_si_ó
[del ll. ascensio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
f 1 Acció d’ascendir.
2 CRIST 1 Elevació de Crist al cel davant els seus deixebles, quaranta dies després de la resurrecció.
2 [en majúscula] Festivitat amb què l’Església commemora l’ascensió de Crist.
->ascensional
■ascensionalPart. sil.: as_cen_si_o_nal
[de ascensió; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ascensió.
2 Que causa l’ascensió.
->ascensor
■ascensor[del ll. td. ascensor, -ōris ‘pujador’]
m TECNOL Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
->ascensorista
■ascensorista[de ascensor]
m i f Persona encarregada d’un ascensor.
->ascesi
■ascesi[del gr. áskēsis ‘exercici, estudi’]
f 1 Exercici i esforç de la voluntat que, amb vista a la consecució d’un fi o un ideal físic, moral, intel·lectual, polític o religiós, s’orienta cap a un desenvolupament conscient i sistemàtic dels aspectes que l’afavoreixen i a una abstenció dels que el dificulten.
2 RELIG Pràctica de l’ascetisme.
->asceta
■asceta[del b. ll. asceta i aquest del gr. askētḗs ‘el qui fa exercici, atleta’; 1a FONT: 1839, DLab.]
m i f 1 RELIG Persona que practica l’ascetisme.
2 p ext Persona que s’imposa una vida austera.
->asceteri
■asceteri[del gr. askētḗrion, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m RELIG 1 Lloc on es congreguen els ascetes.
2 Monestir.
->ascètic
■ascètic -a[del gr. askētikós ‘propi per a exercitar, que li agrada d’exercitar-se’; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj Relatiu o pertanyent als ascetes o a llurs pràctiques.
2 adj Caracteritzat per l’oblit de si mateix i la severitat de costums.
3 f CRIST Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
->asceticisme
asceticisme[de ascètic]
m RELIG Exageració de l’ascetisme, que tendeix a menysprear les coses terrenals i a sobreestimar el valor de la renúncia interior i exterior i de la mortificació voluntària.
->ascetisme
■ascetisme[de asceta; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m RELIG Esforç constant i sistemàtic per atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió dels vicis, les renúncies voluntàries de plaers lícits i a vegades, fins i tot, la imposició voluntària de mortificacions corporals, i per mitjà de l’exercici de les virtuts, la pregària i el recolliment interior.
->asci àscia
■asci àscia[del ll. ascius, -a, -um, i aquest, del gr. áskios ‘sense ombra’]
adj i m i f Que és situat en els tròpics, on dues vegades l’any al migdia els raigs del sol cauen verticalment i els cossos per tant no projecten cap ombra.
->ascidi1
■ascidi1[del gr. askídion, dim. de askós ‘odre’]
m ANAT VEG Òrgan digestiu propi d’algunes plantes insectívores, que consisteix en una fulla transformada en un recipient més o menys còncau o tubular que conté un suc digestiu.
->ascidi2
■ascidi2[v. ascidi1]
m ZOOL 1 Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis (Ascidia sp), que comprèn moltes espècies, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats.
2 p ext Qualsevol membre de la classe dels ascidiacis, i més generalment de l’embrancament dels urocordats.
3 ascidi roig Ascidi de l’ordre dels estolidobranquiats (Halocynthia papillosa), força vistós, en forma d’odre, de mantell consistent i aspre.