->reflexió

■reflexió

Part. sil.: re_fle_xi_ó

[del ll. reflexio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de reflectir o de reflectir-se;

2 l’efecte.

2 1 Acció de reflexionar. Obrar sense reflexió.

2 Pensament, judici, etc., resultat de la reflexió. Aquesta reflexió em féu desistir del meu propòsit. L’obra és un recull de reflexions.

3 FILOS i PSIC Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d’aquests mateixos actes.

3 CRISTAL·L Obtenció de la figura simètrica d’una de donada amb relació a un pla que hom pren com a element de simetria.

4 FÍS Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideix sobre una superfície límit del medi per on es mouen.

5 GEOM Simetria respecte a un pla o a una recta.

6 coeficient de reflexió MEC QUÀNT En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula d’ésser reflectida per una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.

7 factor de reflexió LUM Relació entre el flux lluminós reflectit per un cos, un objecte, una superfície, etc., i el flux incident.

8 reflexió acústica ACÚST Fenomen consistent en el fet que quan un objecte s’interposa en l’àmbit de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.

9 reflexió total ÒPT Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent hi ha un angle d’incidència màxim tal, que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen.

->reflexionar

■reflexionar

Part. sil.: re_fle_xi_o_nar

[de reflexió]

v 1 1 tr Pensar (una cosa) detingudament, aprofundint-la. Reflexiona-ho bé i veuràs que no ho has de fer.

2 abs Ho has fet sense reflexionar.

2 intr Considerar detingudament, pensar profundament. Reflexionar sobre les causes de les migracions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reflexionar

GERUNDI: reflexionant

PARTICIPI: reflexionat, reflexionada, reflexionats, reflexionades

INDICATIU PRESENT: reflexiono, reflexiones, reflexiona, reflexionem, reflexioneu, reflexionen

INDICATIU IMPERFET: reflexionava, reflexionaves, reflexionava, reflexionàvem, reflexionàveu, reflexionaven

INDICATIU PASSAT: reflexioní, reflexionares, reflexionà, reflexionàrem, reflexionàreu, reflexionaren

INDICATIU FUTUR: reflexionaré, reflexionaràs, reflexionarà, reflexionarem, reflexionareu, reflexionaran

INDICATIU CONDICIONAL: reflexionaria, reflexionaries, reflexionaria, reflexionaríem, reflexionaríeu, reflexionarien

SUBJUNTIU PRESENT: reflexioni, reflexionis, reflexioni, reflexionem, reflexioneu, reflexionin

SUBJUNTIU IMPERFET: reflexionés, reflexionessis, reflexionés, reflexionéssim, reflexionéssiu, reflexionessin

IMPERATIU: reflexiona, reflexioni, reflexionem, reflexioneu, reflexionin

->reflexiu

■reflexiu -iva

Part. sil.: re_fle_xiu

[del b. ll. reflexivus, -a, -um, íd.]

adj 1 Dit d’una persona que sol obrar o parlar amb reflexió. És un home molt reflexiu.

2 FILOS i PSIC Relatiu o pertanyent a la reflexió.

3 GRAM 1 Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte. Ex.: El nen ja es renta tot sol.

2 Dit del pronom personal que substitueix com a complement directe o indirecte la persona que fa de subjecte d’un verb reflexiu. Ex.: Els rics es donen tots els gustos.

4 relació reflexiva MAT Relació binària R que compleix que, per a tot element a del conjunt A en el qual és definida, a R a.

->reflexivament

■reflexivament

[de reflexiu; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adv Amb reflexió.

->reflexivitat

■reflexivitat

[de reflexiu]

f Qualitat de reflexiu.

->reflexo-

■reflexo-

Forma prefixada del mot llatí reflexus, -a, -um, que significa ‘reflectit’, ‘reflex’. Ex.: reflexologia.

->reflexogen

■reflexogen -ògena

[de reflexo- i -gen]

adj FISIOL ANIM 1 Que provoca l’aparició d’un reflex.

2 zona reflexògena Regió l’estimulació de la qual desencadena un reflex.

->reflexologia

■reflexologia

Part. sil.: re_fle_xo_lo_gi_a

f PSIC Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle XX que intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals.

->reflexoteràpia

■reflexoteràpia

Part. sil.: re_fle_xo_te_rà_pi_a

f PSIC i TERAP Utilització terapèutica dels reflexos condicionats.

->reflorida

■reflorida

[de reflorir]

f Refloriment.

->refloriment

■refloriment

[de reflorir]

m 1 Acció de reflorir;

2 l’efecte.

->reflorir

■reflorir

[de florir]

v intr Florir de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reflorir

GERUNDI: reflorint

PARTICIPI: reflorit, reflorida, reflorits, reflorides

INDICATIU PRESENT: refloreixo, refloreixes, refloreix, reflorim, refloriu, refloreixen

INDICATIU IMPERFET: refloria, reflories, refloria, refloríem, refloríeu, reflorien

INDICATIU PASSAT: reflorí, reflorires, reflorí, reflorírem, refloríreu, refloriren

INDICATIU FUTUR: refloriré, refloriràs, reflorirà, reflorirem, reflorireu, refloriran

INDICATIU CONDICIONAL: refloriria, refloriries, refloriria, refloriríem, refloriríeu, refloririen

SUBJUNTIU PRESENT: refloreixi, refloreixis, refloreixi, reflorim, refloriu, refloreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reflorís, reflorissis, reflorís, refloríssim, refloríssiu, reflorissin

IMPERATIU: refloreix, refloreixi, reflorim, refloriu, refloreixin

->reflotar

reflotar

[de flotar]

v tr 1 Fer tornar a flotar. Reflotar una barca.

2 fig Reflotar una empresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reflotar

GERUNDI: reflotant

PARTICIPI: reflotat, reflotada, reflotats, reflotades

INDICATIU PRESENT: refloto, reflotes, reflota, reflotem, refloteu, refloten

INDICATIU IMPERFET: reflotava, reflotaves, reflotava, reflotàvem, reflotàveu, reflotaven

INDICATIU PASSAT: reflotí, reflotares, reflotà, reflotàrem, reflotàreu, reflotaren

INDICATIU FUTUR: reflotaré, reflotaràs, reflotarà, reflotarem, reflotareu, reflotaran

INDICATIU CONDICIONAL: reflotaria, reflotaries, reflotaria, reflotaríem, reflotaríeu, reflotarien

SUBJUNTIU PRESENT: refloti, reflotis, refloti, reflotem, refloteu, reflotin

SUBJUNTIU IMPERFET: reflotés, reflotessis, reflotés, reflotéssim, reflotéssiu, reflotessin

IMPERATIU: reflota, refloti, reflotem, refloteu, reflotin

->refluent

■refluent

Part. sil.: re_flu_ent

[del ll. refluens, -ntis, participi pres. de refluĕre ‘refluir’]

adj Que reflueix.

->refluir

■refluir

Part. sil.: re_flu_ir

[del ll. refluĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Tornar endarrere, en direcció contrària, un líquid que es movia en una direcció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refluir

GERUNDI: refluint

PARTICIPI: refluït, refluïda, refluïts, refluïdes

INDICATIU PRESENT: reflueixo, reflueixes, reflueix, refluïm, refluïu, reflueixen

INDICATIU IMPERFET: refluïa, refluïes, refluïa, refluíem, refluíeu, refluïen

INDICATIU PASSAT: refluí, refluïres, refluí, refluírem, refluíreu, refluïren

INDICATIU FUTUR: refluiré, refluiràs, refluirà, refluirem, refluireu, refluiran

INDICATIU CONDICIONAL: refluiria, refluiries, refluiria, refluiríem, refluiríeu, refluirien

SUBJUNTIU PRESENT: reflueixi, reflueixis, reflueixi, refluïm, refluïu, reflueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: refluís, refluïssis, refluís, refluíssim, refluíssiu, refluïssin

IMPERATIU: reflueix, reflueixi, refluïm, refluïu, reflueixin

->reflux

■reflux

[del ll. refluxus, -a, -um, part. de refluĕre ‘refluir’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m 1 1 Moviment d’un líquid que reflueix.

2 OCEANOG Moviment descendent de la marea, dit també marea sortint.

2 INDÚST En una instal·lació de destil·lació, part de la fracció evaporada que es condensa i torna a l’estat líquid.

3 PAT 1 Pas d’un líquid per un conducte natural en sentit oposat al fisiològic. Reflux gastroesofàgic.

2 reflux hepatojugular Turgescència de les venes jugulars externes per la compressió lenta i metòdica del fetge.

4 QUÍM Operació consistent en l’ebullició d’un líquid en un recipient, generalment un matràs, de tal manera que els vapors, en condensar-se en un refrigerant convenientment acoblat a la part superior del sistema, reflueixin.

->refocil·lació

■refocil·lació

Part. sil.: re_fo_cil_la_ci_ó

[del ll. refocillatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de refocil·lar o de refocil·lar-se;

2 l’efecte.

->refocil·lar

■refocil·lar

[del ll. refocillare, íd.; 1a FONT: 1487]

v 1 tr Alegrar, recrear, sobretot donant calor o vigor. Refocil·len els infants amb contalles alegres.

2 pron Sentir-se satisfet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refocil·lar

GERUNDI: refocil·lant

PARTICIPI: refocil·lat, refocil·lada, refocil·lats, refocil·lades

INDICATIU PRESENT: refocil·lo, refocil·les, refocil·la, refocil·lem, refocil·leu, refocil·len

INDICATIU IMPERFET: refocil·lava, refocil·laves, refocil·lava, refocil·làvem, refocil·làveu, refocil·laven

INDICATIU PASSAT: refocil·lí, refocil·lares, refocil·là, refocil·làrem, refocil·làreu, refocil·laren

INDICATIU FUTUR: refocil·laré, refocil·laràs, refocil·larà, refocil·larem, refocil·lareu, refocil·laran

INDICATIU CONDICIONAL: refocil·laria, refocil·laries, refocil·laria, refocil·laríem, refocil·laríeu, refocil·larien

SUBJUNTIU PRESENT: refocil·li, refocil·lis, refocil·li, refocil·lem, refocil·leu, refocil·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: refocil·lés, refocil·lessis, refocil·lés, refocil·léssim, refocil·léssiu, refocil·lessin

IMPERATIU: refocil·la, refocil·li, refocil·lem, refocil·leu, refocil·lin

->refonamentar

■refonamentar

[de fonamentar]

v tr Tornar a fonamentar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refonamentar

GERUNDI: refonamentant

PARTICIPI: refonamentat, refonamentada, refonamentats, refonamentades

INDICATIU PRESENT: refonamento, refonamentes, refonamenta, refonamentem, refonamenteu, refonamenten

INDICATIU IMPERFET: refonamentava, refonamentaves, refonamentava, refonamentàvem, refonamentàveu, refonamentaven

INDICATIU PASSAT: refonamentí, refonamentares, refonamentà, refonamentàrem, refonamentàreu, refonamentaren

INDICATIU FUTUR: refonamentaré, refonamentaràs, refonamentarà, refonamentarem, refonamentareu, refonamentaran

INDICATIU CONDICIONAL: refonamentaria, refonamentaries, refonamentaria, refonamentaríem, refonamentaríeu, refonamentarien

SUBJUNTIU PRESENT: refonamenti, refonamentis, refonamenti, refonamentem, refonamenteu, refonamentin

SUBJUNTIU IMPERFET: refonamentés, refonamentessis, refonamentés, refonamentéssim, refonamentéssiu, refonamentessin

IMPERATIU: refonamenta, refonamenti, refonamentem, refonamenteu, refonamentin

->refondre

■refondre

[del ll. refundĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr 1 Tornar a fondre (un metall, cera, etc). Van refondre l’anell d’or.

2 fig Refer enterament (una obra literària, científica, etc.), donant-li nova forma i disposició. Si vols publicar la tesi doctoral, has de refondre-la i fer-la més amena.

3 CONSTR i FUST Eliminar, allisar, (les parts sobreres resultants de tota mena d’encolades o d’aplacats).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refondre

GERUNDI: refonent

PARTICIPI: refós, refosa, refosos, refoses

INDICATIU PRESENT: refonc, refons, refon, refonem, refoneu, refonen

INDICATIU IMPERFET: refonia, refonies, refonia, refoníem, refoníeu, refonien

INDICATIU PASSAT: refonguí, refongueres, refongué, refonguérem, refonguéreu, refongueren

INDICATIU FUTUR: refondré, refondràs, refondrà, refondrem, refondreu, refondran

INDICATIU CONDICIONAL: refondria, refondries, refondria, refondríem, refondríeu, refondrien

SUBJUNTIU PRESENT: refongui, refonguis, refongui, refonguem, refongueu, refonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: refongués, refonguessis, refongués, refonguéssim, refonguéssiu, refonguessin

IMPERATIU: refon, refongui, refonguem, refoneu, refonguin

->refonologització

■refonologització

Part. sil.: re_fo_no_lo_git_za_ci_ó

f FON Procés diacrònic també anomenat transfonologització que consisteix en un canvi de trets distintius dins una entitat fonemàtica.

->reforç

■reforç

[de reforçar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 1 Acció de reforçar;

2 l’efecte.

2 Allò que serveix per a reforçar.

3 Pedaç o afegit que hom cus a un vestit per a reforçar-lo.

4 Gruix més gran que hom dóna a un objecte, a una peça, en les parts en les quals ha de suportar un esforç més gran, per tal d’augmentar-ne la resistència.

5 [sovint en pl] Grup de persones que hom afegeix a una tropa, a un equip de treball o esportiu, etc., per augmentar-ne la força o l’eficàcia. Envieu-nos reforços.

6 ADOB Clot o tina en el qual les pells i els cuirs són sotmesos a pressió per tal d’aplanar-los i donar-los consistència.

7 OFIC i TECNOL Peça que hom aplica contra una altra de gastada o poc forta, per tal d’augmentar-ne la resistència.

8 PALEOG i TIPOG Engruiximent dels traços de les lletres a les puntes.

9 PSIC Dins la tècnica d’adquisició d’un reflex condicionat, modificació de la força de connexió entre un estímul i una resposta mitjançant la presentació d’un estímul adequat, anomenat agent reforçador.

->reforçador

■reforçador -a

adj i m Que reforça. Bany reforçador. Pantalla reforçadora.

->reforçament

■reforçament

[de reforçar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de reforçar.

->reforçant

■reforçant

[de reforçar]

1 adj Que reforça.

2 adj i m FARM Dit del medicament emprat per a augmentar les forces debilitades a causa d’una malaltia o degudes a una alimentació o situació anormals.

->reforçar

■reforçar

[de força¹; 1a FONT: 1284]

v 1 tr 1 Fer més fort. Reforçar els petges d’una taula. Reforçar una esquadra amb dos nous cuirassats.

2 Donar noves forces, envigorir. Reforçar una persona convalescent amb una alimentació adequada.

3 ADOB Posar els cuirs i les pells en el reforç per tal d’anar-los aplanant per pressió i donar-los consistència.

4 OFIC i TECNOL Fer una peça, un objecte, més fort, assegurant-lo, protegint-lo, amb un reforç.

2 pron Recobrar la força. El malalt va reforçant-se cada dia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reforçar

GERUNDI: reforçant

PARTICIPI: reforçat, reforçada, reforçats, reforçades

INDICATIU PRESENT: reforço, reforces, reforça, reforcem, reforceu, reforcen

INDICATIU IMPERFET: reforçava, reforçaves, reforçava, reforçàvem, reforçàveu, reforçaven

INDICATIU PASSAT: reforcí, reforçares, reforçà, reforçàrem, reforçàreu, reforçaren

INDICATIU FUTUR: reforçaré, reforçaràs, reforçarà, reforçarem, reforçareu, reforçaran

INDICATIU CONDICIONAL: reforçaria, reforçaries, reforçaria, reforçaríem, reforçaríeu, reforçarien

SUBJUNTIU PRESENT: reforci, reforcis, reforci, reforcem, reforceu, reforcin

SUBJUNTIU IMPERFET: reforcés, reforcessis, reforcés, reforcéssim, reforcéssiu, reforcessin

IMPERATIU: reforça, reforci, reforcem, reforceu, reforcin

->reforestació

■reforestació

Part. sil.: re_fo_res_ta_ci_ó

[de reforestar]

f 1 Recomposició dels boscs mitjançant la plantació d’arbres.

2 Fet de plantar arbres en quantitat en un ambient que tradicionalment no n’ha tingut.

->reforestar

■reforestar

[de forest]

v tr Repoblar d’arbres un desboscat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reforestar

GERUNDI: reforestant

PARTICIPI: reforestat, reforestada, reforestats, reforestades

INDICATIU PRESENT: reforesto, reforestes, reforesta, reforestem, reforesteu, reforesten

INDICATIU IMPERFET: reforestava, reforestaves, reforestava, reforestàvem, reforestàveu, reforestaven

INDICATIU PASSAT: reforestí, reforestares, reforestà, reforestàrem, reforestàreu, reforestaren

INDICATIU FUTUR: reforestaré, reforestaràs, reforestarà, reforestarem, reforestareu, reforestaran

INDICATIU CONDICIONAL: reforestaria, reforestaries, reforestaria, reforestaríem, reforestaríeu, reforestarien

SUBJUNTIU PRESENT: reforesti, reforestis, reforesti, reforestem, reforesteu, reforestin

SUBJUNTIU IMPERFET: reforestés, reforestessis, reforestés, reforestéssim, reforestéssiu, reforestessin

IMPERATIU: reforesta, reforesti, reforestem, reforesteu, reforestin

->reforjar

■reforjar

[de forjar]

v tr Forjar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reforjar

GERUNDI: reforjant

PARTICIPI: reforjat, reforjada, reforjats, reforjades

INDICATIU PRESENT: reforjo, reforges, reforja, reforgem, reforgeu, reforgen

INDICATIU IMPERFET: reforjava, reforjaves, reforjava, reforjàvem, reforjàveu, reforjaven

INDICATIU PASSAT: reforgí, reforjares, reforjà, reforjàrem, reforjàreu, reforjaren

INDICATIU FUTUR: reforjaré, reforjaràs, reforjarà, reforjarem, reforjareu, reforjaran

INDICATIU CONDICIONAL: reforjaria, reforjaries, reforjaria, reforjaríem, reforjaríeu, reforjarien

SUBJUNTIU PRESENT: reforgi, reforgis, reforgi, reforgem, reforgeu, reforgin

SUBJUNTIU IMPERFET: reforgés, reforgessis, reforgés, reforgéssim, reforgéssiu, reforgessin

IMPERATIU: reforja, reforgi, reforgem, reforgeu, reforgin

->reforma

■reforma

[de reformar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció de reformar o de reformar-se;

2 l’efecte. Fer reformes en una casa.

2 CATOL 1 Mitigació d’una regla religiosa excessivament rígida.

2 Restabliment de l’antiga o primitiva observança.

3 [en majúscula] abs HIST i CRIST Conjunt d’innovacions, de canvis profunds, en la vida de la societat, de l’Església, especialment dels segles XV-XVII, a Europa, que és a l’origen de les Esglésies protestants i de la Contrareforma.

4 recurs de reforma DR PROC En un procés penal, demanda adreçada al jutge d’instrucció amb vista a reexaminar i revocar una resolució.

5 reforma fiscal (o tributària) ECON i POLÍT Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut de les lleis tributàries.

->reformabilitat

■reformabilitat

[de reformable]

f Qualitat de reformable.

->reformable

■reformable

[del ll. reformabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser reformat.

->reformació

■reformació

Part. sil.: re_for_ma_ci_ó

[del ll. reformatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f Acció de reformar; reforma.

->reformador

■reformador -a

[del ll. reformator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que reforma.

2 m HIST Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.

->reformar

■reformar

[del ll. reformare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr 1 Tornar a formar. Volen reformar la banda de cantaires trenta anys després.

2 Fer modificacions en una cosa donant-li una nova forma, una nova disposició, etc., amb l’intent de millorar-la. Reformar els estatuts d’una societat. Reformar l’ensenyament.

3 CRIST, CATOL i HIST Dur a terme una reforma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reformar

GERUNDI: reformant

PARTICIPI: reformat, reformada, reformats, reformades

INDICATIU PRESENT: reformo, reformes, reforma, reformem, reformeu, reformen

INDICATIU IMPERFET: reformava, reformaves, reformava, reformàvem, reformàveu, reformaven

INDICATIU PASSAT: reformí, reformares, reformà, reformàrem, reformàreu, reformaren

INDICATIU FUTUR: reformaré, reformaràs, reformarà, reformarem, reformareu, reformaran

INDICATIU CONDICIONAL: reformaria, reformaries, reformaria, reformaríem, reformaríeu, reformarien

SUBJUNTIU PRESENT: reformi, reformis, reformi, reformem, reformeu, reformin

SUBJUNTIU IMPERFET: reformés, reformessis, reformés, reforméssim, reforméssiu, reformessin

IMPERATIU: reforma, reformi, reformem, reformeu, reformin

->reformat

reformat -ada

[del ll. reformatus, -a, -um, íd.]

1 adj Modificat per mitjà d’una reforma.

2 adj i m i f CATOL Dit dels ordes religiosos que observen una regla renovada respecte a l’antiga o que han retornat a una observança més estricta de la regla.

3 PROTEST 1 adj Relatiu o pertanyent a la Reforma.

2 m i f Membre de la Reforma o d’una església reformada.

3 església reformada HIST Cadascuna de les comunitats calvinistes desenvolupades al continent europeu i a llurs missions.

->reformatació

reformatació

Part. sil.: re_for_ma_ta_ci_ó

f INFORM 1 Acció de reformatar;

2 l’efecte.

->reformatar

reformatar

v tr INFORM Tornar a formatar (un suport informàtic).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reformatar

GERUNDI: reformatant

PARTICIPI: reformatat, reformatada, reformatats, reformatades

INDICATIU PRESENT: reformato, reformates, reformata, reformatem, reformateu, reformaten

INDICATIU IMPERFET: reformatava, reformataves, reformatava, reformatàvem, reformatàveu, reformataven

INDICATIU PASSAT: reformatí, reformatares, reformatà, reformatàrem, reformatàreu, reformataren

INDICATIU FUTUR: reformataré, reformataràs, reformatarà, reformatarem, reformatareu, reformataran

INDICATIU CONDICIONAL: reformataria, reformataries, reformataria, reformataríem, reformataríeu, reformatarien

SUBJUNTIU PRESENT: reformati, reformatis, reformati, reformatem, reformateu, reformatin

SUBJUNTIU IMPERFET: reformatés, reformatessis, reformatés, reformatéssim, reformatéssiu, reformatessin

IMPERATIU: reformata, reformati, reformatem, reformateu, reformatin

->reformatori

■reformatori -òria

[de reformar; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj Apte a reformar.

2 m DR PEN Establiment on són acollits menors amb conductes delictives amb vista a la seva readaptació a la societat.

->reformisme

■reformisme

[de reforma]

m HIST i POLÍT Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.

->reformista

■reformista

[de reforma]

1 adj Relatiu o pertanyent al reformisme.

2 m i f Partidari del reformisme.

->refosa

■refosa

[de refondre]

f 1 Acció de refondre;

2 l’efecte.

->refracció

■refracció

Part. sil.: re_frac_ci_ó

Cp. difracció

[del b. ll. refractio, -ōnis ‘retorn, inversió’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 FÍS Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.

2 LING Evolució d’un fonema que es descompon en dos.

3 ÒPT 1 índex de refracció Per a un medi material, nombre adimensional nc/v, on c és la velocitat de les ones electromagnètiques (llum en el buit), i v la velocitat d’aquestes en el medi material considerat.

2 refracció doble Fenomen de refracció que es produeix quan la llum incideix sobre cristalls anisòtrops en direccions diferents de la de l’eix òptic.

4 índex de refracció ALIM En l’anàlisi d’aliments, paràmetre determinat amb el refractòmetre d’Abbé i emprat per a l’estimació de la concentració de solucions de sucres i la identificació de greixos.

5 refracció acústica ACÚST Fenomen consistent en la variació de la direcció de propagació d’una ona sonora, en passar d’un medi a un altre, deguda a la distinta velocitat de propagació del so en els dos medis.

6 refracció astronòmica ASTR Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.

->refractar

■refractar

[de l’angl. to refract, ll. refractus, participi de refringĕre ‘reflectir’, der. de frangĕre ‘trencar’]

v FÍS 1 tr Produir una refracció.

2 pron Ésser un raig, o una ona, refractat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refractar

GERUNDI: refractant

PARTICIPI: refractat, refractada, refractats, refractades

INDICATIU PRESENT: refracto, refractes, refracta, refractem, refracteu, refracten

INDICATIU IMPERFET: refractava, refractaves, refractava, refractàvem, refractàveu, refractaven

INDICATIU PASSAT: refractí, refractares, refractà, refractàrem, refractàreu, refractaren

INDICATIU FUTUR: refractaré, refractaràs, refractarà, refractarem, refractareu, refractaran

INDICATIU CONDICIONAL: refractaria, refractaries, refractaria, refractaríem, refractaríeu, refractarien

SUBJUNTIU PRESENT: refracti, refractis, refracti, refractem, refracteu, refractin

SUBJUNTIU IMPERFET: refractés, refractessis, refractés, refractéssim, refractéssiu, refractessin

IMPERATIU: refracta, refracti, refractem, refracteu, refractin

->refractari

■refractari -ària

[del ll. refractarius, -a, -um ‘disputador’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Dit d’una persona que no se sotmet a una autoritat, a una regla, que es resisteix a acceptar unes idees, una opinió, un costum, etc. Refractari a les ordres donades. Refractari a tota reforma.

2 QUÍM INORG i QUÍM IND 1 adj Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica destinats a suportar temperatures elevades.

2 m Element, peça, etc., fabricat amb materials refractaris.

3 m esp Maó refractari.

3 adj MED 1 Resistent al tractament habitual.

2 Resistent a l’estimulació, especialment la muscular i la nerviosa.

3 període refractari Període breu de relaxament d’un múscul durant el qual l’estimulació no aconsegueix d’excitar-lo o només ho assoleix dèbilment.

->refractat

refractat -ada

[de refractar]

adj FÍS Dit del raig o de l’ona que han sofert una refracció.

->refracte

■refracte -a

[del ll. refractus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj FÍS Refractat.

->refractiu

■refractiu -iva

Part. sil.: re_frac_tiu

[del ll. refractivus, -a, -um, íd.]

adj FÍS 1 Que és capaç de refractar un raig o una ona.

2 Dit de la superfície de separació de dos medis de diferent índex de refracció.

->refractivitat

■refractivitat

[de refractiu]

f FÍS Propietat d’ésser refractiu.

->refractòmetre

■refractòmetre

[del radical del ll. refractio, -ōnis ‘refracció’ i -metre]

m METROL i ÒPT Aparell destinat a mesurar l’índex de refracció d’un medi material.

->refrangibilitat

■refrangibilitat

[de refrangible]

f FÍS Qualitat de refrangible.

->refrangible

■refrangible

[de l’angl. refrangible, mot creat per Newton el 1673, del ll. popular refrangĕre per refringĕre, der. de frangĕre ‘trencar’]

adj FÍS Que pot ésser refractat.

->refrany

■refrany

[del cat. ant. refrànyer, ll. popular refrangĕre, refet sobre el ll. cl. refringĕre, d’on també l’oc. ant. refrànher ‘consolar; repetir; modular’ i refranh ‘tornada’, que també degué influir en el cat; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 POÈTICA En l’antiga poesia catalana, i avui especialment com a mot tècnic, resposta, represa o recoble d’una cançó.

2 Frase sentenciosa divulgada; proverbi.

->refranyer

■refranyer -a

[de refrany]

1 adj i m i f Amic de dir refranys.

2 m Recull de refranys.

->refrec

■refrec

[de refregar]

m 1 Refregada.

2 Frec reiterat.

->refredador

refredador

m Xampanyera.

->refredament

■refredament

[de refredar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de refredar o de refredar-se.

2 TECNOL Operació que consisteix a fer baixar la temperatura d’un cos, d’un aparell, d’una peça, etc., per tal d’evitar-ne un escalfament excessiu i perjudicial. El circuit hidràulic de refredament del motor.

->refredar

■refredar

[de fred; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Fer esdevenir fred, més fred. Refredar una beguda amb glaç.

2 fig Sovint l’absència refreda l’afecte.

3 deixar refredar (una cosa) No fer (una cosa) en el moment oportú.

2 pron 1 Esdevenir fred, més fred. L’aigua triga a refredar-se.

2 fig Refredar-se el fervor, l’entusiasme, el zel.

3 pron Repensar-se i desistir d’una cosa que hom tenia intenció de fer. Hi estava ben engrescat, però me n’he refredat.

4 pron PAT Agafar un refredat. Amb aquest corrent d’aire m’he ben refredat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refredar

GERUNDI: refredant

PARTICIPI: refredat, refredada, refredats, refredades

INDICATIU PRESENT: refredo, refredes, refreda, refredem, refredeu, refreden

INDICATIU IMPERFET: refredava, refredaves, refredava, refredàvem, refredàveu, refredaven

INDICATIU PASSAT: refredí, refredares, refredà, refredàrem, refredàreu, refredaren

INDICATIU FUTUR: refredaré, refredaràs, refredarà, refredarem, refredareu, refredaran

INDICATIU CONDICIONAL: refredaria, refredaries, refredaria, refredaríem, refredaríeu, refredarien

SUBJUNTIU PRESENT: refredi, refredis, refredi, refredem, refredeu, refredin

SUBJUNTIU IMPERFET: refredés, refredessis, refredés, refredéssim, refredéssiu, refredessin

IMPERATIU: refreda, refredi, refredem, refredeu, refredin

->refredat

■refredat

[de refredar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m PAT Afecció catarral de les vies respiratòries altes, de natura vírica o al·lèrgica, produïda per efecte del fred o de la humitat.

->refregada

■refregada

[de refregar; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 1 Acció de refregar;

2 l’efecte.

2 Senyal que deixa una refregada.

->refregament

■refregament

[de refregar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Acció de refregar.

->refregar

■refregar

[de fregar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Tornar a fregar. Refreguem el terra, que no ha quedat prou net.

2 Fregar reiteradament. Perquè marxi la taca, hauràs de refregar força.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refregar

GERUNDI: refregant

PARTICIPI: refregat, refregada, refregats, refregades

INDICATIU PRESENT: refrego, refregues, refrega, refreguem, refregueu, refreguen

INDICATIU IMPERFET: refregava, refregaves, refregava, refregàvem, refregàveu, refregaven

INDICATIU PASSAT: refreguí, refregares, refregà, refregàrem, refregàreu, refregaren

INDICATIU FUTUR: refregaré, refregaràs, refregarà, refregarem, refregareu, refregaran

INDICATIU CONDICIONAL: refregaria, refregaries, refregaria, refregaríem, refregaríeu, refregarien

SUBJUNTIU PRESENT: refregui, refreguis, refregui, refreguem, refregueu, refreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: refregués, refreguessis, refregués, refreguéssim, refreguéssiu, refreguessin

IMPERATIU: refrega, refregui, refreguem, refregueu, refreguin

->refregir

■refregir

[de fregir]

v tr 1 Tornar a fregir. Refregeix el tall de carn, que ha quedat un xic cru.

2 Fregir excessivament. El peix està refregit: no es pot menjar!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refregir

GERUNDI: refregint

PARTICIPI: refregit, refregida, refregits, refregides

INDICATIU PRESENT: refregeixo, refregeixes, refregeix, refregim, refregiu, refregeixen

INDICATIU IMPERFET: refregia, refregies, refregia, refregíem, refregíeu, refregien

INDICATIU PASSAT: refregí, refregires, refregí, refregírem, refregíreu, refregiren

INDICATIU FUTUR: refregiré, refregiràs, refregirà, refregirem, refregireu, refregiran

INDICATIU CONDICIONAL: refregiria, refregiries, refregiria, refregiríem, refregiríeu, refregirien

SUBJUNTIU PRESENT: refregeixi, refregeixis, refregeixi, refregim, refregiu, refregeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: refregís, refregissis, refregís, refregíssim, refregíssiu, refregissin

IMPERATIU: refregeix, refregeixi, refregim, refregiu, refregeixin

->refrenable

■refrenable

[de refrenar]

adj Que pot ésser refrenat.

->refrenament

■refrenament

[de refrenar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de refrenar o de refrenar-se.

->refrenar

■refrenar

[del ll. refrenare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Posar fre.

2 fig 1 tr Reprimir. Refrenar les passions.

2 pron No es va poder refrenar i li va cantar les veritats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refrenar

GERUNDI: refrenant

PARTICIPI: refrenat, refrenada, refrenats, refrenades

INDICATIU PRESENT: refreno, refrenes, refrena, refrenem, refreneu, refrenen

INDICATIU IMPERFET: refrenava, refrenaves, refrenava, refrenàvem, refrenàveu, refrenaven

INDICATIU PASSAT: refrení, refrenares, refrenà, refrenàrem, refrenàreu, refrenaren

INDICATIU FUTUR: refrenaré, refrenaràs, refrenarà, refrenarem, refrenareu, refrenaran

INDICATIU CONDICIONAL: refrenaria, refrenaries, refrenaria, refrenaríem, refrenaríeu, refrenarien

SUBJUNTIU PRESENT: refreni, refrenis, refreni, refrenem, refreneu, refrenin

SUBJUNTIU IMPERFET: refrenés, refrenessis, refrenés, refrenéssim, refrenéssiu, refrenessin

IMPERATIU: refrena, refreni, refrenem, refreneu, refrenin

->refresc

■refresc

[de refrescar; 1a FONT: 1486]

m 1 Beguda refrescant.

2 esp Convit, a propòsit d’una festa familiar, d’una recepció, etc., en el qual hom serveix begudes, pastes, etc.

3 de refresc 1 Que serveix per a renovar o substituir una cosa quan comença a gastar-se.

2 ORG MIL Dit de la tropa no involucrada al combat i reservada per a prendre el lloc de la tropa ja desgastada.

->refrescada

■refrescada

[de refrescar]

f Acció de refrescar o de refrescar-se.

->refrescador

■refrescador -a

[de refrescar]

adj Que refresca.

->refrescament

■refrescament

[de refrescar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m Acció de refrescar o de refrescar-se.

->refrescant

■refrescant

[de refrescar]

adj 1 Que té la virtut de refrescar.

2 beguda refrescant (o simplement refrescant m) ALIM Designació genèrica de les begudes no alcohòliques, carbòniques o no, preparades amb aigua i alguns ingredients, com sucs i extrets de fruites o d’altres parts de plantes, essències, sucres i additius.

->refrescar

■refrescar

[de fresc; 1a FONT: 1274]

v 1 1 tr Fer esdevenir fresc, mitigar la calentor. Cal refrescar el vi. La pluja ha refrescat el temps.

2 tr Remullar amb aigua o un altre líquid fresc. Si té febre, refresqueu-li el front amb compreses ben xopes.

3 pron Esdevenir fresc. Així l’aigua es refrescarà més de pressa.

4 intr Minvar la calor. El temps ha refrescat.

2 1 intr ant Prendre una beguda refrescant.

2 tr Celebrar amb refresc; remullar. Això s’ha de refrescar.

3 tr fig 1 Donar a una cosa la seva frescor primitiva, renovar-la. Refrescar una pintura netejant-la.

2 refrescar la memòria (d’algú) Renovar-li el record de quelcom, fer-li present una cosa.

3 refrescar les idees Tornar a tenir-les presents.

4 1 tr Renovar, fer més viu.

2 intr Esdevenir més fort el vent. El llevant ha refrescat amb gran força.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refrescar

GERUNDI: refrescant

PARTICIPI: refrescat, refrescada, refrescats, refrescades

INDICATIU PRESENT: refresco, refresques, refresca, refresquem, refresqueu, refresquen

INDICATIU IMPERFET: refrescava, refrescaves, refrescava, refrescàvem, refrescàveu, refrescaven

INDICATIU PASSAT: refresquí, refrescares, refrescà, refrescàrem, refrescàreu, refrescaren

INDICATIU FUTUR: refrescaré, refrescaràs, refrescarà, refrescarem, refrescareu, refrescaran

INDICATIU CONDICIONAL: refrescaria, refrescaries, refrescaria, refrescaríem, refrescaríeu, refrescarien

SUBJUNTIU PRESENT: refresqui, refresquis, refresqui, refresquem, refresqueu, refresquin

SUBJUNTIU IMPERFET: refresqués, refresquessis, refresqués, refresquéssim, refresquéssiu, refresquessin

IMPERATIU: refresca, refresqui, refresquem, refresqueu, refresquin

->refrigeració

■refrigeració

Part. sil.: re_fri_ge_ra_ci_ó

[del ll. refrigeratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de refrigerar o de refrigerar-se;

2 l’efecte.

2 ALIM Procediment de conservació d’aliments que provoca la inhibició del creixement microbià i de les reaccions enzimàtiques, emprat quan hom vol aconseguir la conservació dels productes durant períodes de temps relativament curts.

3 REFRIG Producció i utilització de temperatures inferiors a les atmosfèriques normals.

->refrigerador

■refrigerador -a

[de refrigerar]

1 adj Que refrigera; refrigerant.

2 m REFRIG 1 Aparell per al refredament i la conservació de productes en el qual hom obté baixes temperatures mitjançant un sistema de refrigeració.

2 Aparell per a la refrigeració ambiental d’un local dotat d’un radiador, per on circula un líquid fred, i d’un ventilador, que impulsa l’aire del local a través del radiador.

->refrigerant

■refrigerant

[del ll. refrigerans, -ntis, part. pres. de refrigerare ‘refredar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 1 adj Que refrigera. Mescla refrigerant.

2 adj i m FARM Dit de l’element destinat a disminuir exteriorment la temperatura de la pell i contribuir així a l’acció antitèrmica d’altres medicaments.

2 m 1 TERMOT Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a un nivell determinat de temperatura i transportar-la a un nivell diferent.

2 agent refrigerant QUÍM i QUÍM IND Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.

3 m 1 REFRIG Aparell que permet de refredar un medi o de condensar un vapor mitjançant la circulació d’un fluid fred.

2 QUÍM Aparell que serveix per a refredar el condensat obtingut en un muntatge destil·latori.

3 QUÍM Peça d’un muntatge de destil·lació o de reflux, en forma de tub, a l’interior del qual es condensa el vapor, i posteriorment es refreda el líquid condensat.

->refrigerar

■refrigerar

[del ll. refrigerare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr REFRIG 1 Refredar mitjançant l’ús de màquines frigorífiques.

2 Sotmetre un producte, una matèria, a refrigeració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refrigerar

GERUNDI: refrigerant

PARTICIPI: refrigerat, refrigerada, refrigerats, refrigerades

INDICATIU PRESENT: refrigero, refrigeres, refrigera, refrigerem, refrigereu, refrigeren

INDICATIU IMPERFET: refrigerava, refrigeraves, refrigerava, refrigeràvem, refrigeràveu, refrigeraven

INDICATIU PASSAT: refrigerí, refrigerares, refrigerà, refrigeràrem, refrigeràreu, refrigeraren

INDICATIU FUTUR: refrigeraré, refrigeraràs, refrigerarà, refrigerarem, refrigerareu, refrigeraran

INDICATIU CONDICIONAL: refrigeraria, refrigeraries, refrigeraria, refrigeraríem, refrigeraríeu, refrigerarien

SUBJUNTIU PRESENT: refrigeri, refrigeris, refrigeri, refrigerem, refrigereu, refrigerin

SUBJUNTIU IMPERFET: refrigerés, refrigeressis, refrigerés, refrigeréssim, refrigeréssiu, refrigeressin

IMPERATIU: refrigera, refrigeri, refrigerem, refrigereu, refrigerin

->refrigerat

refrigerat -ada

[del ll. refrigeratus, -a, -um, íd.]

adj ALIM Dit del producte alimentari sotmès a refrigeració.

->refrigeratiu

■refrigeratiu -iva

Part. sil.: re_fri_ge_ra_tiu

[del ll. refrigerativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que té la virtut de refrigerar.

->refrigeri

■refrigeri

[del ll. refrigerium, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 Alleujament que hom sent amb la frescor.

2 fig Alleujament d’una incomoditat, d’una molèstia.

3 1 Aliment lleuger que hom pren per reparar les forces.

2 LITÚRG i ARQUEOL Antic ritu funerari dels cristians de Roma consistent en la celebració d’un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè, trentè i aniversari d’un difunt.

->refringència

■refringència

Part. sil.: re_frin_gèn_ci_a

[de refringent]

f FÍS Refractivitat.

->refringent

■refringent

[del ll. refringens, -ntis, participi pres. de refringĕre ‘trencar, esquinçar’]

adj FÍS 1 Refractiu.

2 poder refringent Transmissivitat relativa a la refracció d’una ona que travessa la superfície de separació de dos medis.

->refringir

■refringir

[del ll. refringĕre ‘trencar, esquinçar; refractar’, der. de frangĕre ‘trencar’]

v tr i pron FÍS Refractar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refringir

GERUNDI: refringint

PARTICIPI: refringit, refringida, refringits, refringides

INDICATIU PRESENT: refringeixo, refringeixes, refringeix, refringim, refringiu, refringeixen

INDICATIU IMPERFET: refringia, refringies, refringia, refringíem, refringíeu, refringien

INDICATIU PASSAT: refringí, refringires, refringí, refringírem, refringíreu, refringiren

INDICATIU FUTUR: refringiré, refringiràs, refringirà, refringirem, refringireu, refringiran

INDICATIU CONDICIONAL: refringiria, refringiries, refringiria, refringiríem, refringiríeu, refringirien

SUBJUNTIU PRESENT: refringeixi, refringeixis, refringeixi, refringim, refringiu, refringeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: refringís, refringissis, refringís, refringíssim, refringíssiu, refringissin

IMPERATIU: refringeix, refringeixi, refringim, refringiu, refringeixin

->refugi

■refugi

[del ll. refugium, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 Protecció, auxili, que hom ofereix a una persona en perill o perseguida, per tal de posar-la en seguretat. Cercar, trobar, refugi. Un lloc de refugi.

2 fig Refugi dels pecadors.

2 Lloc o construcció on hom es recull per protegir-se d’algun perill, de la inclemència del temps, d’alguna persecució, etc.

3 Lloc o construcció que serveix per a recollir els animals, per tal de protegir-los d’algun perill o de la inclemència del temps.

4 CONSTR i EXCURS Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen, puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.

5 MIL 1 Trinxera, construcció subterrània, etc., feta o habilitada per a protegir-se dels bombardeigs.

2 refugi antiaeri Construcció adequada, destinada a protegir les persones dels efectes dels bombardeigs aeris, especialment subterrània, de formigó armat.

3 refugi antinuclear Construcció semblant a un refugi antiaeri però especialment equipada per a resistir els efectes d’un bombardeig nuclear.

6 TRÀNS Zona d’una calçada especialment senyalitzada i eventualment protegida en la qual els qui van a peu poden guardar-se del trànsit rodat.

->refugiar

■refugiar

Part. sil.: re_fu_gi_ar

[de refugi]

v 1 tr Donar refugi a algú. Els masovers van refugiar el pres que s’havia escapat. Han refugiat el teu amic en un graner.

2 pron Posar-se en un lloc on hom està en seguretat, trobar refugi. Ens vam refugiar en una cabana de pastors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refugiar

GERUNDI: refugiant

PARTICIPI: refugiat, refugiada, refugiats, refugiades

INDICATIU PRESENT: refugio, refugies, refugia, refugiem, refugieu, refugien

INDICATIU IMPERFET: refugiava, refugiaves, refugiava, refugiàvem, refugiàveu, refugiaven

INDICATIU PASSAT: refugií, refugiares, refugià, refugiàrem, refugiàreu, refugiaren

INDICATIU FUTUR: refugiaré, refugiaràs, refugiarà, refugiarem, refugiareu, refugiaran

INDICATIU CONDICIONAL: refugiaria, refugiaries, refugiaria, refugiaríem, refugiaríeu, refugiarien

SUBJUNTIU PRESENT: refugiï, refugiïs, refugiï, refugiem, refugieu, refugiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: refugiés, refugiessis, refugiés, refugiéssim, refugiéssiu, refugiessin

IMPERATIU: refugia, refugiï, refugiem, refugieu, refugiïn

->refugiat

■refugiat -ada

Part. sil.: re_fu_gi_at

[de refugiar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f DR INTERN Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.

->refulgència

■refulgència

Part. sil.: re_ful_gèn_ci_a

[del ll. refulgentia, íd.]

f Qualitat de refulgent.

->refulgent

■refulgent

[del ll. refulgens, -ntis, part. pres. de refulgĕre ‘refulgir’]

adj Resplendent, que llança una llum viva.

->refulgir

■refulgir

[del ll. refulgĕre, íd.]

v intr Resplendir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refulgir

GERUNDI: refulgint

PARTICIPI: refulgit, refulgida, refulgits, refulgides

INDICATIU PRESENT: refulgeixo, refulgeixes, refulgeix, refulgim, refulgiu, refulgeixen

INDICATIU IMPERFET: refulgia, refulgies, refulgia, refulgíem, refulgíeu, refulgien

INDICATIU PASSAT: refulgí, refulgires, refulgí, refulgírem, refulgíreu, refulgiren

INDICATIU FUTUR: refulgiré, refulgiràs, refulgirà, refulgirem, refulgireu, refulgiran

INDICATIU CONDICIONAL: refulgiria, refulgiries, refulgiria, refulgiríem, refulgiríeu, refulgirien

SUBJUNTIU PRESENT: refulgeixi, refulgeixis, refulgeixi, refulgim, refulgiu, refulgeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: refulgís, refulgissis, refulgís, refulgíssim, refulgíssiu, refulgissin

IMPERATIU: refulgeix, refulgeixi, refulgim, refulgiu, refulgeixin

->refús

■refús

[de refusar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m Acció de refusar o de refusar-se.

->refusable

■refusable

[de refusar]

adj Que pot ésser refusat.

->refusar

■refusar

Cp. rebutjar

[del ll. vg. *refusare, íd., der. de refusus, -a, -um, participi de refundĕre ‘vessar, espargir; rebutjar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Declinar d’acceptar alguna cosa. Ha refusat els diners que volien donar-li. Ell va refusar la mà de la princesa.

2 pron No consentir. Ens vam refusar a fer-ho.

3 tr ESPORT rebutjar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refusar

GERUNDI: refusant

PARTICIPI: refusat, refusada, refusats, refusades

INDICATIU PRESENT: refuso, refuses, refusa, refusem, refuseu, refusen

INDICATIU IMPERFET: refusava, refusaves, refusava, refusàvem, refusàveu, refusaven

INDICATIU PASSAT: refusí, refusares, refusà, refusàrem, refusàreu, refusaren

INDICATIU FUTUR: refusaré, refusaràs, refusarà, refusarem, refusareu, refusaran

INDICATIU CONDICIONAL: refusaria, refusaries, refusaria, refusaríem, refusaríeu, refusarien

SUBJUNTIU PRESENT: refusi, refusis, refusi, refusem, refuseu, refusin

SUBJUNTIU IMPERFET: refusés, refusessis, refusés, refuséssim, refuséssiu, refusessin

IMPERATIU: refusa, refusi, refusem, refuseu, refusin

->refusible

■refusible

[formació culta analògica sobre la base del ll. refusus, -a, -um, part. de refundĕre ‘refondre’]

adj Que pot ésser refós.

->refutabilitat

■refutabilitat

[de refutable]

f Qualitat de refutable.

->refutable

■refutable

[del ll. refutabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser refutat.

->refutació

■refutació

Part. sil.: re_fu_ta_ci_ó

[del ll. refutatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de refutar.

2 1 Allò amb què hom refuta.

2 FILOS Argumentació mitjançant la qual hom intenta de desqualificar opinions o posicions oposades a la pròpia.

3 refutació aparent (o sofística) Sofisma.

3 RET Part d’un discurs en què hom respon a les objeccions.

->refutador

■refutador -a

[del ll. refutator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que refuta.

->refutar

■refutar

[del ll. refutare, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v tr Demostrar que (un argument, una objecció, una opinió o una teoria) és fals o erroni. Han refutat la versió que va donar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refutar

GERUNDI: refutant

PARTICIPI: refutat, refutada, refutats, refutades

INDICATIU PRESENT: refuto, refutes, refuta, refutem, refuteu, refuten

INDICATIU IMPERFET: refutava, refutaves, refutava, refutàvem, refutàveu, refutaven

INDICATIU PASSAT: refutí, refutares, refutà, refutàrem, refutàreu, refutaren

INDICATIU FUTUR: refutaré, refutaràs, refutarà, refutarem, refutareu, refutaran

INDICATIU CONDICIONAL: refutaria, refutaries, refutaria, refutaríem, refutaríeu, refutarien

SUBJUNTIU PRESENT: refuti, refutis, refuti, refutem, refuteu, refutin

SUBJUNTIU IMPERFET: refutés, refutessis, refutés, refutéssim, refutéssiu, refutessin

IMPERATIU: refuta, refuti, refutem, refuteu, refutin

->refutatori

■refutatori -òria

[del ll. td. refutatorius, -a, -um, íd.]

adj Que serveix per a refutar.

->reg

■reg

Hom.: rec

[de regar; 1a FONT: 1369]

m 1 AGR Regatge, irrigació.

2 PEDOL Sòl mineral brut propi del desert, constituït per pedres, sovint cimentades per una crosta.

->reg.

reg.

abrev registre 1.

->rega

■rega

[del cèlt. *rĭcā ‘solc, pórca’, i aquest, de l’indoeuropeu prka, íd.; 1a FONT: 1174]

f 1 AGR Solc.

2 TÈXT Ratlla produïda a les mitges i en altres treballs de punt a conseqüència dels punts deixats que hom hi ha fet per tal de donar-los forma.

->regada

■regada

[de regar]

f AGR Operació de regar, especialment la que és feta d’una vegada.

->regadiu

■regadiu

Part. sil.: re_ga_diu

[de regar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m AGR Terreny de conreu que és regat.

->regador

■regador -a

[de regar; 1a FONT: 1393]

1 adj i m i f Que rega.

2 f Recipient portàtil a propòsit per a regar, que consisteix generalment en una caixa cilíndrica amb un broc a l’extrem d’un tub lateral.

3 f AGR Canal de regatge secundari.

4 f METROL Antiga mesura per a cabals d’aigua emprada al Principat de Catalunya.

5 regadora de Filipines ZOOL Porífer de l’ordre dels hexasteròfors, família dels euplectèl·lids (Euplectella aspergillum), amb esquelet silícic transparent format per espícules espiraliformes encaixades en forma cilíndrica.

->regal

■regal

[de regalar¹; 1a FONT: c. 1500]

m 1 Gust donat als sentits. Una noia regal dels ulls.

2 Present que hom fa a algú.

->regala

■regala

[d’origen incert, probablement extret regressivament de regaló, der. de galó¹, en l’accepció de ‘bordó o llenca de fusta que ressegueix la part exterior d’un vaixell’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f CONSTR NAV Fusta o passamà que constitueix la part superior de la borda d’una embarcació.

->regalada

■regalada

[de regalat]

Mot emprat en l’expressió a la regalada loc adv A tot plaer, amb tota comoditat. Viure a la regalada. Menjar, beure, a la regalada.

->regaladament

■regaladament

[de regalat]

adv A tot plaer, a la regalada.

->regalaix

■regalaix

Part. sil.: re_ga_laix

[del fr. régalage ‘reparació de les puntes o randes’, der. de régaler ‘reparar’, de re- i égaler ‘igualar’]

m TÈXT Encreuament del fil en les madeixes de seda.

->regalament

■regalament

[de regalar¹]

m Acció de regalar o de regalar-se; adelitament.

->regalar¹

■regalar¹

[del fr. régaler ‘fer festa a algú, festivar’, der. de galer ‘divertir-se’; 1a FONT: s. XVI]

v 1 1 tr Adelitar, causar plaer. Aquell espectacle regalava la vista dels espectadors.

2 pron Tractar-se bé, refinadament, regaladament.

2 tr Donar quelcom com a regal o present. Regalarem un llibre a l’àvia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regalar

GERUNDI: regalant

PARTICIPI: regalat, regalada, regalats, regalades

INDICATIU PRESENT: regalo, regales, regala, regalem, regaleu, regalen

INDICATIU IMPERFET: regalava, regalaves, regalava, regalàvem, regalàveu, regalaven

INDICATIU PASSAT: regalí, regalares, regalà, regalàrem, regalàreu, regalaren

INDICATIU FUTUR: regalaré, regalaràs, regalarà, regalarem, regalareu, regalaran

INDICATIU CONDICIONAL: regalaria, regalaries, regalaria, regalaríem, regalaríeu, regalarien

SUBJUNTIU PRESENT: regali, regalis, regali, regalem, regaleu, regalin

SUBJUNTIU IMPERFET: regalés, regalessis, regalés, regaléssim, regaléssiu, regalessin

IMPERATIU: regala, regali, regalem, regaleu, regalin

->regalar²

■regalar²

[del ll. vg. *recalare, der. de calare, i aquest, del gr. khaláō ‘deixar caure, afluixar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr 1 Un objecte o un cos deixar córrer per la seva superfície o deixar caure a gotes o a raigs un líquid que el mulla, que se’n desprèn. Aquest càntir regala, per això fa l’aigua fresca. El camp regalava d’aigua. Aquestes espelmes regalen massa.

2 Córrer un líquid per una superfície cap avall. L’aigua que regalava per les parets. La suor li regalava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regalar

GERUNDI: regalant

PARTICIPI: regalat, regalada, regalats, regalades

INDICATIU PRESENT: regalo, regales, regala, regalem, regaleu, regalen

INDICATIU IMPERFET: regalava, regalaves, regalava, regalàvem, regalàveu, regalaven

INDICATIU PASSAT: regalí, regalares, regalà, regalàrem, regalàreu, regalaren

INDICATIU FUTUR: regalaré, regalaràs, regalarà, regalarem, regalareu, regalaran

INDICATIU CONDICIONAL: regalaria, regalaries, regalaria, regalaríem, regalaríeu, regalarien

SUBJUNTIU PRESENT: regali, regalis, regali, regalem, regaleu, regalin

SUBJUNTIU IMPERFET: regalés, regalessis, regalés, regaléssim, regaléssiu, regalessin

IMPERATIU: regala, regali, regalem, regaleu, regalin

->regalat

■regalat -ada

[de regalar¹]

adj 1 Dit d’una vida, un tracte, una situació, plena de comoditats, de plaers. Fer una vida regalada.

2 Que adelita els sentits; delitós.

3 Molt barat. He comprat unes sabates a un preu regalat.

->regalèssia

■regalèssia

Part. sil.: re_ga_lès_si_a

[metàtesi del ll. td. lĭquĭritĭa, i aquest, alteració del gr. glykýrriza, íd., comp. de glykýs ‘dolç’ i rhíza ‘arrel’; 1a FONT: 1386]

f BOT i FARM 1 Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Glycyrrhiza glabra), de soca llenyosa i dolcenca, fulles imparipinnades, flors blaves o violàcies, fruits en llegum i d’arrel masticatòria i amb propietats pectorals.

2 regalèssia de muntanya Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Trifolium alpinum), cespitosa, de fulles compostes, flors rosades o purpúries, oloroses, i fruits en llegum terminat en bec.

->regalia¹

■regalia¹

Part. sil.: re_ga_li_a

[del ll. regalia ‘coses reials’, pl. neutre de regalis, -e ‘reial’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 HIST 1 Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.

2 Cadascun dels drets que els sobirans europeus dels segles XVII i XVIII anaren adquirint en afers eclesiàstics gràcies a la política del regalisme.

2 fig Privilegi o excepció privativa o particular que té algú en alguna cosa.

3 Allò que sobre llur sou perceben els oficials en algunes oficines.

4 ECON cànon 4 3.

5 tabac de regalia Tabac de qualitat superior.

->regalia²

■regalia²

Part. sil.: re_ga_li_a

f MÚS Joc suau de la llengüeteria de l’orgue.

->regàlia

■regàlia

Part. sil.: re_gà_li_a

[de la mateixa etimologia que regalia amb variació d’accent més d’acord amb el ll. regalĭa]

f 1 Nissaga, família.

2 venir-ne de regàlia Venir-ne de mena.

->regalim

■regalim

[de regalar²; 1a FONT: 1840]

m Filet de líquid que corre per la superfície d’un cos o d’un objecte que regala, del qual cau.

->regalimar

■regalimar

[de regalim; 1a FONT: c. 1883]

v intr Fer regalims un cos que regala, un líquid que regala. El raïm estava tan madur que, premut un xic, va regalimar. L’aigua regalimava paret avall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regalimar

GERUNDI: regalimant

PARTICIPI: regalimat, regalimada, regalimats, regalimades

INDICATIU PRESENT: regalimo, regalimes, regalima, regalimem, regalimeu, regalimen

INDICATIU IMPERFET: regalimava, regalimaves, regalimava, regalimàvem, regalimàveu, regalimaven

INDICATIU PASSAT: regalimí, regalimares, regalimà, regalimàrem, regalimàreu, regalimaren

INDICATIU FUTUR: regalimaré, regalimaràs, regalimarà, regalimarem, regalimareu, regalimaran

INDICATIU CONDICIONAL: regalimaria, regalimaries, regalimaria, regalimaríem, regalimaríeu, regalimarien

SUBJUNTIU PRESENT: regalimi, regalimis, regalimi, regalimem, regalimeu, regalimin

SUBJUNTIU IMPERFET: regalimés, regalimessis, regalimés, regaliméssim, regaliméssiu, regalimessin

IMPERATIU: regalima, regalimi, regalimem, regalimeu, regalimin

->regalimós

■regalimós -osa

[de regalim; 1a FONT: 1882]

adj Dit d’un cos o d’un objecte que regalima.

->regalisme

■regalisme

m HIST Nom donat a la política religiosa dels sobirans europeus durant els segles XVII i XVIII, que tenia per finalitat controlar l’acció de l’Església.

->regalíssia

■regalíssia

Part. sil.: re_ga_lís_si_a

[variant de regalèssia; 1a FONT: 1249]

f BOT Regalèssia.

->regalista

■regalista

1 adj Relatiu o pertanyent al regalisme.

2 m i f Partidari del regalisme.

->regall¹

■regall¹

[de rec]

m AGR Regueró.

->regall²

regall²

[de regallar]

m dial Regalim.

->regallar

regallar

[alteració de regalar per contaminació del mot connex galet/gallet i altres com gala/agalla]

v intr dial 1 regalar².

2 Regalimar.

->reganar

■reganar

v tr PESC Pescar amb fitora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reganar

GERUNDI: reganant

PARTICIPI: reganat, reganada, reganats, reganades

INDICATIU PRESENT: regano, reganes, regana, reganem, reganeu, reganen

INDICATIU IMPERFET: reganava, reganaves, reganava, reganàvem, reganàveu, reganaven

INDICATIU PASSAT: reganí, reganares, reganà, reganàrem, reganàreu, reganaren

INDICATIU FUTUR: reganaré, reganaràs, reganarà, reganarem, reganareu, reganaran

INDICATIU CONDICIONAL: reganaria, reganaries, reganaria, reganaríem, reganaríeu, reganarien

SUBJUNTIU PRESENT: regani, reganis, regani, reganem, reganeu, reganin

SUBJUNTIU IMPERFET: reganés, reganessis, reganés, reganéssim, reganéssiu, reganessin

IMPERATIU: regana, regani, reganem, reganeu, reganin

->regant

■regant

[de regar; 1a FONT: 1325]

m i f 1 AGR 1 Persona que rega.

2 Obrer encarregat especialment de regar els camps.

2 OFIC Persona que té per ofici el regatge dels carrers, dels arbres, etc., d’una població.

3 comunitat de regants AGR Associació de beneficiaris d’una séquia o d’un altre sistema col·lectiu de regatge.

->regany

■regany

[d’origen incert, segurament prové del ll. gannīre ‘grunyir, rondinar’, d’on derivà un ll. vg. *regannium ‘regany, acció d’ensenyar les dents grunyint’, i d’aquí *reganniare ‘reganyar’; 1a FONT: s. XIV]

m Paraules de reprovació amb què algú mostra que està malcontent, enfadat, etc.

->reganyador

■reganyador -a

[de reganyar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj i m i f Que reganya.

->reganyaire

■reganyaire

Part. sil.: re_ga_nyai_re

[de reganyar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Inclinat a reganyar.

->reganyament

■reganyament

[de reganyar]

m Acció de reganyar.

->reganyar

■reganyar

[de regany; 1a FONT: c. 1200]

v 1 tr Mostrar les dents, un gos o altra bèstia, com amenaçant de mossegar. El gos reganyava les dents perquè no ens coneixia.

2 tr Mostrar les corbes d’una part del cos posant-les al descobert, estrenyent la roba que les cobreix, traient-les enfora. Qui no reganyava una natja reganyava una cama.

3 intr Mostrar d’estar enfadat, malcontent, etc., amb paraules de reny, amb retrets, etc. És una vella insuportable: tot el dia reganya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reganyar

GERUNDI: reganyant

PARTICIPI: reganyat, reganyada, reganyats, reganyades

INDICATIU PRESENT: reganyo, reganyes, reganya, reganyem, reganyeu, reganyen

INDICATIU IMPERFET: reganyava, reganyaves, reganyava, reganyàvem, reganyàveu, reganyaven

INDICATIU PASSAT: reganyí, reganyares, reganyà, reganyàrem, reganyàreu, reganyaren

INDICATIU FUTUR: reganyaré, reganyaràs, reganyarà, reganyarem, reganyareu, reganyaran

INDICATIU CONDICIONAL: reganyaria, reganyaries, reganyaria, reganyaríem, reganyaríeu, reganyarien

SUBJUNTIU PRESENT: reganyi, reganyis, reganyi, reganyem, reganyeu, reganyin

SUBJUNTIU IMPERFET: reganyés, reganyessis, reganyés, reganyéssim, reganyéssiu, reganyessin

IMPERATIU: reganya, reganyi, reganyem, reganyeu, reganyin

->reganyol

■reganyol

[potser d’un encreuament entre reganyar i *recargol, de recargolar; 1a FONT: s. XVII]

m Rínxol.

->reganyós

■reganyós -osa

[de regany; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Dit de la persona que té el costum de reganyar. Una vella reganyosa.

->regar

■regar

[del ll. rigare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Espargir, vessar, aigua sobre la superfície d’una terra (per fornir-li la humitat necessària per a les plantes), d’un carrer, d’una sala, etc. (per netejar-los o refrescar-los). Rega aquesta planta, que està molt seca. Regueu el jardí.

2 Espargir aigua, especialment en forma de pluja, sobre una planta.

3 fig Amb aquest ciri que regala vas regant de cera tot el paviment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regar

GERUNDI: regant

PARTICIPI: regat, regada, regats, regades

INDICATIU PRESENT: rego, regues, rega, reguem, regueu, reguen

INDICATIU IMPERFET: regava, regaves, regava, regàvem, regàveu, regaven

INDICATIU PASSAT: reguí, regares, regà, regàrem, regàreu, regaren

INDICATIU FUTUR: regaré, regaràs, regarà, regarem, regareu, regaran

INDICATIU CONDICIONAL: regaria, regaries, regaria, regaríem, regaríeu, regarien

SUBJUNTIU PRESENT: regui, reguis, regui, reguem, regueu, reguin

SUBJUNTIU IMPERFET: regués, reguessis, regués, reguéssim, reguéssiu, reguessin

IMPERATIU: rega, regui, reguem, regueu, reguin

->regata¹

■regata¹

[de regatar¹]

f ESPORT Cursa de regularitat o de velocitat per a embarcacions amb motor, de vela o de rem.

->regata²

■regata²

[der. de rega, format analògicament sobre la base del dimin. ll. -attus, -atta; 1a FONT: 1575]

f 1 Estria, solc estret en la superfície d’una cosa, d’una peça.

2 Ratlla feta amb el punxó, pel fregament d’un projectil, etc.

3 CONSTR 1 Junt entre dues rajoles, en un enrajolat.

2 Petit rebaix en forma de línia o canaleta a la superfície d’un mur o envà per a encastar-hi un tub o un conductor elèctric.

->regata³

■regata³

[de regatar¹]

f Regateig.

->regatar¹

■regatar¹

[del ll. *recaptare ‘tornar a comprar’, der. de accaptare ‘comprar’; el sentit de ‘discutir, contendre’ en una compra s’estengué a les competicions nàutiques; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 intr ESPORT Córrer dues o més embarcacions a veure quina passa al davant de l’altra o les altres.

2 tr Regatejar² 1 i 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regatar

GERUNDI: regatant

PARTICIPI: regatat, regatada, regatats, regatades

INDICATIU PRESENT: regato, regates, regata, regatem, regateu, regaten

INDICATIU IMPERFET: regatava, regataves, regatava, regatàvem, regatàveu, regataven

INDICATIU PASSAT: regatí, regatares, regatà, regatàrem, regatàreu, regataren

INDICATIU FUTUR: regataré, regataràs, regatarà, regatarem, regatareu, regataran

INDICATIU CONDICIONAL: regataria, regataries, regataria, regataríem, regataríeu, regatarien

SUBJUNTIU PRESENT: regati, regatis, regati, regatem, regateu, regatin

SUBJUNTIU IMPERFET: regatés, regatessis, regatés, regatéssim, regatéssiu, regatessin

IMPERATIU: regata, regati, regatem, regateu, regatin

->regatar²

■regatar²

[de regata²; 1a FONT: 1674]

v tr Fer regates en un objecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regatar

GERUNDI: regatant

PARTICIPI: regatat, regatada, regatats, regatades

INDICATIU PRESENT: regato, regates, regata, regatem, regateu, regaten

INDICATIU IMPERFET: regatava, regataves, regatava, regatàvem, regatàveu, regataven

INDICATIU PASSAT: regatí, regatares, regatà, regatàrem, regatàreu, regataren

INDICATIU FUTUR: regataré, regataràs, regatarà, regatarem, regatareu, regataran

INDICATIU CONDICIONAL: regataria, regataries, regataria, regataríem, regataríeu, regatarien

SUBJUNTIU PRESENT: regati, regatis, regati, regatem, regateu, regatin

SUBJUNTIU IMPERFET: regatés, regatessis, regatés, regatéssim, regatéssiu, regatessin

IMPERATIU: regata, regati, regatem, regateu, regatin

->regateig

■regateig

Part. sil.: re_ga_teig

[de regatejar²; 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 Acció de regatejar².

2 ESPORT Driblatge.

->regatejador

■regatejador -a

[de regatejar²]

1 adj Que regateja, que, quan compra, acostuma a regatejar.

2 m i f ESPORT Driblador.

->regatejar¹

■regatejar¹

[de regatar²]

v tr regatar².

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regatejar

GERUNDI: regatejant

PARTICIPI: regatejat, regatejada, regatejats, regatejades

INDICATIU PRESENT: regatejo, regateges, regateja, regategem, regategeu, regategen

INDICATIU IMPERFET: regatejava, regatejaves, regatejava, regatejàvem, regatejàveu, regatejaven

INDICATIU PASSAT: regategí, regatejares, regatejà, regatejàrem, regatejàreu, regatejaren

INDICATIU FUTUR: regatejaré, regatejaràs, regatejarà, regatejarem, regatejareu, regatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: regatejaria, regatejaries, regatejaria, regatejaríem, regatejaríeu, regatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: regategi, regategis, regategi, regategem, regategeu, regategin

SUBJUNTIU IMPERFET: regategés, regategessis, regategés, regategéssim, regategéssiu, regategessin

IMPERATIU: regateja, regategi, regategem, regategeu, regategin

->regatejar²

■regatejar²

[de regatar¹; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr 1 Tractar d’obtenir una cosa a un preu més baix. Regatejar el preu. Regatejar una mercaderia.

2 abs No m’agrada de regatejar: digueu-me l’últim preu.

2 tr fig Escatimar, procurar no donar. Regatejar a algú les lloances merescudes.

3 tr ESPORT Driblar.

4 intr ESPORT regatar¹ 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regatejar

GERUNDI: regatejant

PARTICIPI: regatejat, regatejada, regatejats, regatejades

INDICATIU PRESENT: regatejo, regateges, regateja, regategem, regategeu, regategen

INDICATIU IMPERFET: regatejava, regatejaves, regatejava, regatejàvem, regatejàveu, regatejaven

INDICATIU PASSAT: regategí, regatejares, regatejà, regatejàrem, regatejàreu, regatejaren

INDICATIU FUTUR: regatejaré, regatejaràs, regatejarà, regatejarem, regatejareu, regatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: regatejaria, regatejaries, regatejaria, regatejaríem, regatejaríeu, regatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: regategi, regategis, regategi, regategem, regategeu, regategin

SUBJUNTIU IMPERFET: regategés, regategessis, regategés, regategéssim, regategéssiu, regategessin

IMPERATIU: regateja, regategi, regategem, regategeu, regategin

->regater

■regater -a

[de regatar¹; 1a FONT: 1275]

adj i m i f Revenedor a la menuda.

->regatera

■regatera

[de regata²; 1a FONT: 1639]

f 1 regató¹.

2 col·loq 1 Solc entre les galtes del cul.

2 Solc entre els pits d’una dona. Ensenyar la regatera.

->regateria

■regateria

Part. sil.: re_ga_te_ri_a

[de regater]

f Ofici de regater o revenedor a la menuda.

->regatge

■regatge

[de regar]

m AGR 1 Acció de fornir aigua a un terreny de conreu.

2 regatge gota a gota Regatge que consisteix a distribuir l’aigua a poca pressió a través d’uns orificis fets en tubs suspesos o recolzats en el sòl.

->regatista

■regatista

[de regata¹]

m i f ESPORT Esportista que participa en regates i, en general, practica l’esport de la vela.

->regató¹

■regató¹

[de regata²]

m 1 Regata petita; solc.

2 CONSTR Cadascuna de les regates que hom fa als mitjans i a d’altres pedres de construcció, per tal que, amb el morter clar que hom hi tira quan és feta la filada, facin com de nervis d’unió entre les pedres.

->regató²

■regató² -ona

[de regatar¹]

m i f Revenedor de coses a la menuda, especialment el venedor ambulant de quincalleria i altres coses petites.

->regatxo

regatxo

[variant de ragatxo; 1a FONT: 1575, DPou.]

m Ragatxo.

->regel

■regel

[de regelar]

m 1 1 Acció de regelar;

2 l’efecte.

2 FÍS i GEOL Formació de gel a partir de l’aigua líquida, prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema.

->regelació

■regelació

Part. sil.: re_ge_la_ci_ó

[de regelar; 1a FONT: 1932, DFa.]

f Regel.

->regelar

■regelar

[de gelar; 1a FONT: s. XV]

v 1 intr Gelar de nou.

2 pron Sofrir, el glaç, un regel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regelar

GERUNDI: regelant

PARTICIPI: regelat, regelada, regelats, regelades

INDICATIU PRESENT: regelo, regeles, regela, regelem, regeleu, regelen

INDICATIU IMPERFET: regelava, regelaves, regelava, regelàvem, regelàveu, regelaven

INDICATIU PASSAT: regelí, regelares, regelà, regelàrem, regelàreu, regelaren

INDICATIU FUTUR: regelaré, regelaràs, regelarà, regelarem, regelareu, regelaran

INDICATIU CONDICIONAL: regelaria, regelaries, regelaria, regelaríem, regelaríeu, regelarien

SUBJUNTIU PRESENT: regeli, regelis, regeli, regelem, regeleu, regelin

SUBJUNTIU IMPERFET: regelés, regelessis, regelés, regeléssim, regeléssiu, regelessin

IMPERATIU: regela, regeli, regelem, regeleu, regelin

->regència

■regència

Part. sil.: re_gèn_ci_a

[de regent]

f 1 Acció de regir o governar.

2 HIST Govern d’un estat monàrquic en lloc i en nom del rei.

3 HIST 1 Nom donat a l’administració municipal d’algunes ciutats d’Alemanya i dels Països Baixos.

2 Nom donat al govern d’alguns països de l’Àfrica del nord.

4 Dignitat o càrrec de regent.

5 Època i durada del govern d’un regent.

->regenerable

■regenerable

[de regenerar]

adj Que pot ésser regenerat.

->regeneració

■regeneració

Part. sil.: re_ge_ne_ra_ci_ó

[del ll. td. regeneratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

f 1 1 Acció de regenerar o de regenerar-se;

2 l’efecte.

2 FISIOL 1 Conjunt de processos que menen a la restitució més o menys completa d’un òrgan, els quals s’engeguen per la pèrdua accidental, total o parcial, de l’òrgan.

2 regeneració atípica Regeneració relacionada amb la hipertròfia compensadora, que s’esdevé quan, havent extirpat part d’un òrgan complex, no es dóna una regeneració pròpiament dita, puix que no es restableix la forma original, però les cèl·lules que resten es divideixen activament i restitueixen almenys la grandària i el pes original.

3 regeneració fisiològica Aportació continuada a l’organisme d’elements que són periòdicament destruïts i renovats.

4 regeneració traumàtica Reconstitució de les parts del cos que han estat escindides, de manera que cada part pot regenerar un individu sencer, com fan els platihelmints.

3 HISTOL Renovació o reparació d’un teixit o de parts desaparegudes.

4 RELIG i ÈTIC Renovament, renaixement moral, canvi radical en bé, d’un individu o d’un grup.

5 TECNOL Reciclatge.

6 TEOL i BÍBL Renaixement a la vida espiritual pel baptisme (anomenat també sagrament de la regeneració).

->regeneracionisme

■regeneracionisme

Part. sil.: re_ge_ne_ra_ci_o_nis_me

[de regeneració]

m HIST Corrent ideològic que es desenvolupà a l’estat espanyol al final del segle XIX i principi del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898, però amb un rerefons d’insatisfacció pel sistema social, polític i econòmic de la Restauració.

->regeneracionista

■regeneracionista

Part. sil.: re_ge_ne_ra_ci_o_nis_ta

[de regeneració]

1 adj Relatiu o pertanyent al regeneracionisme.

2 m i f Partidari del regeneracionisme.

->regenerador

■regenerador -a

[de regenerar]

1 1 adj i m i f Que regenera.

2 regenerador capil·lar COSM Loció regeneradora.

2 m TERMOT Recuperador d’inversió.

->regenerar

■regenerar

[del ll. regenerare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 Generar o produir de nou.

2 fig Renovar moralment, fer fer un canvi radical en bé. Les bones companyies el van regenerar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regenerar

GERUNDI: regenerant

PARTICIPI: regenerat, regenerada, regenerats, regenerades

INDICATIU PRESENT: regenero, regeneres, regenera, regenerem, regenereu, regeneren

INDICATIU IMPERFET: regenerava, regeneraves, regenerava, regeneràvem, regeneràveu, regeneraven

INDICATIU PASSAT: regenerí, regenerares, regenerà, regeneràrem, regeneràreu, regeneraren

INDICATIU FUTUR: regeneraré, regeneraràs, regenerarà, regenerarem, regenerareu, regeneraran

INDICATIU CONDICIONAL: regeneraria, regeneraries, regeneraria, regeneraríem, regeneraríeu, regenerarien

SUBJUNTIU PRESENT: regeneri, regeneris, regeneri, regenerem, regenereu, regenerin

SUBJUNTIU IMPERFET: regenerés, regeneressis, regenerés, regeneréssim, regeneréssiu, regeneressin

IMPERATIU: regenera, regeneri, regenerem, regenereu, regenerin

->regeneratiu

■regeneratiu -iva

Part. sil.: re_ge_ne_ra_tiu

[del b. ll. regenerativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que té la virtut de regenerar.

->regent

■regent

[del ll. regens, -ntis, participi pres. de regĕre ‘regir’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj i m i f 1 Que regeix o governa.

2 Dit de la persona que regeix una col·lectivitat, un càrrec, una institució.

3 Dit del qui governa un estat durant la minoritat o l’absència del sobirà.

4 Dit del qui presideix els estudis en alguns ordes religiosos i de qui els presidia en les universitats.

5 Dit del qui, sense ésser-ne l’amo, dirigeix el treball d’una impremta, el despatx d’una farmàcia, etc.

2 m DR CAN Persona que regeix la cura d’ànimes d’una parròquia per absència o incapacitat de la persona titular.

3 m HIST 1 Membre de la cúria del governador.

2 Membre de la cancelleria reial que dirigia la pràctica diària del despatx dels documents i, en cas d’absència del canceller o del vicecanceller, els substituïa en el càrrec.

3 Membre del Consell d’Aragó sota la direcció i presidència del vice-canceller o president.

->regenta

■regenta

[de regent]

f Muller del regent.

->regentar

■regentar

[de regent; 1a FONT: 1560]

v tr Regir un càrrec, un ofici, una indústria, etc. Regenta la direcció de l’empresa. Regentar un bar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regentar

GERUNDI: regentant

PARTICIPI: regentat, regentada, regentats, regentades

INDICATIU PRESENT: regento, regentes, regenta, regentem, regenteu, regenten

INDICATIU IMPERFET: regentava, regentaves, regentava, regentàvem, regentàveu, regentaven

INDICATIU PASSAT: regentí, regentares, regentà, regentàrem, regentàreu, regentaren

INDICATIU FUTUR: regentaré, regentaràs, regentarà, regentarem, regentareu, regentaran

INDICATIU CONDICIONAL: regentaria, regentaries, regentaria, regentaríem, regentaríeu, regentarien

SUBJUNTIU PRESENT: regenti, regentis, regenti, regentem, regenteu, regentin

SUBJUNTIU IMPERFET: regentés, regentessis, regentés, regentéssim, regentéssiu, regentessin

IMPERATIU: regenta, regenti, regentem, regenteu, regentin

->regest

■regest

[del ll. regestus, -a, -um, participi de regerĕre ‘transcriure, consignar’]

m DIPL Resum, més o menys breu, anteposat a la transcripció d’un document.

->reggae

reggae^* [rɛ́ɣi]

[angl ] adj i m MÚS Dit de la música popular jamaicana de ritme marcat amb considerables influències africanes, així com del gospel i del blues.

->regi règia

■regi règia

[del ll. regius, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al rei o a la reina.

2 fig Sumptuós, magnífic.

->règiament

■règiament

Part. sil.: rè_gi_a_ment

[de regi]

adv D’una manera règia.

->regicida

■regicida

[del b. ll. regicida, íd., sobre el model de homicida]

adj i m i f Dit de la persona que comet un regicidi.

->regicidi

■regicidi

[del b. ll. regicidium, íd., sobre el model de homicidium]

m DR PEN Delicte de lesa majestat consistent a donar mort a un rei o al seu successor.

->regidor

■regidor -a

[de regir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que regeix.

2 m i f Conseller d’un ajuntament.

3 m HIST Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.

->regidorat

■regidorat

[de regidor; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Càrrec o ofici de regidor.

->regidoria

■regidoria

Part. sil.: re_gi_do_ri_a

[de regidor; 1a FONT: 1888, DLab.]

f Regidorat.

->règim

■règim

[del ll. regĭmen, -ĭnis ‘direcció, govern’]

m 1 1 Manera de regir, de governar.

2 Conjunt de disposicions que regulen una matèria. Règim matrimonial. Règim de la seguretat social.

3 POLÍT Conjunt d’institucions polítiques que constitueixen la forma de govern que ha adoptat un país per resoldre els seus problemes polítics.

4 TUR Conjunt de regles que regeixen les modalitats d’allotjament, d’aplicació d’un contracte, etc. Allotjament en hotel en règim de mitja pensió.

5 antic règim HIST Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses.

6 règim local DR ADM Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.

2 Manera d’administrar un establiment. El règim d’un hospital. Règim penitenciari.

3 1 Manera de comportar-se un procés natural continu.

2 METEOR Distribució d’un element meteorològic en una zona geogràfica i durant un període de temps determinats. Règim de pluges, de temperatures, nival.

3 règim fluvial HIDROL Conjunt de les circumstàncies hidrològiques que es donen en un riu o en un grup de rius.

4 BOT Inflorescència constituïda per flors unisexuals disposades en una espiga composta, la qual és envoltada per una espata.

5 1 DIET i TERAP Ús metòdic dels mitjans que hom creu necessaris per al manteniment de la salut o del vigor corporal, o bé per a aconseguir un determinat efecte.

2 règim alimentari ALIM Conjunt de normes referides i aplicades a la quantitat i la qualitat dels aliments a ingerir, i àdhuc a la periodicitat de la ingestió.

3 règim alimentari FISIOL ANIM i ECOL Conjunt de les substàncies nutritives que ingereix normalment un animal.

6 GRAM Mot o mots que depenen gramaticalment d’un altre en l’oració.

7 1 MOT Velocitat de rotació d’un motor, durant un espai de temps determinat.

2 TECNOL Permanència del ritme de funcionament d’una màquina, d’una instal·lació, etc.

3 règim de creuer TECNOL Ritme de funcionament d’un motor, d’una màquina, d’un vehicle, d’una instal·lació industrial, etc.

4 règim permanent ELECT Règim de funcionament d’un circuit elèctric en el qual els valors eficaços de les intensitats i tensions no varien en el transcurs del temps.

5 FÍS Moviment d’un fluid la velocitat del qual en passar per un punt fixat de l’espai no canvia en el transcurs del temps.

->regiment

■regiment

[del ll. td. regimentum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 Acció de regir o de regir-se.

2 ORG MIL Unitat de tropa de la mateixa arma, comandada per un coronel.

->regimental

■regimental

[de regiment]

adj Relatiu o pertanyent a un regiment.

->regimentar

regimentar

[de regiment; 1a FONT: 1888, DLab.]

v tr Formar un regiment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regimentar

GERUNDI: regimentant

PARTICIPI: regimentat, regimentada, regimentats, regimentades

INDICATIU PRESENT: regimento, regimentes, regimenta, regimentem, regimenteu, regimenten

INDICATIU IMPERFET: regimentava, regimentaves, regimentava, regimentàvem, regimentàveu, regimentaven

INDICATIU PASSAT: regimentí, regimentares, regimentà, regimentàrem, regimentàreu, regimentaren

INDICATIU FUTUR: regimentaré, regimentaràs, regimentarà, regimentarem, regimentareu, regimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: regimentaria, regimentaries, regimentaria, regimentaríem, regimentaríeu, regimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: regimenti, regimentis, regimenti, regimentem, regimenteu, regimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: regimentés, regimentessis, regimentés, regimentéssim, regimentéssiu, regimentessin

IMPERATIU: regimenta, regimenti, regimentem, regimenteu, regimentin

->regina

■regina

[del ll. regīna, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Reina.

2 ZOOL Cargol de la família dels helícids (Pseudotachea splendida), ratllat helicoïdalment i de colors vistosos i variats.

->regineta

■regineta

[de regina]

f ZOOL regina 2.

->regingonenc

regingonenc -a

adj i m i f De Regencós (Baix Empordà).

->reginjolat

■reginjolat -ada

[de gínjol]

adj Trempat, refocil·lat.

->regió

■regió

Part. sil.: re_gi_ó

[del ll. regio, -ōnis ‘direcció; regió, contrada’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 GEOG i DR ADM 1 Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).

2 Nom que prengué la vegueria en la redacció del decret de Divisió Territorial de Catalunya per acord del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya.

3 regió aèria A l’estat espanyol, divisió territorial en bases d’estacionament i d’instrucció de l’exèrcit de l’aire, en temps de pau, i d’operacions, en temps de guerra.

4 regió (o zona) marítima Departament marítim.

5 regió militar Capitania general.

6 regió zoogeogràfica (o faunística) ZOOL Nom donat a cadascuna de les zones geogràfiques que es distingeixen sobre la superfície terrestre, tenint en compte les afinitats o diferències faunístiques.

2 BIOGEOG Divisió biogeogràfica inferior al regne, que comprèn una zona extensa i ben caracteritzada florísticament i faunísticament, amb endemismes a nivell de família o subfamília.

3 MAT 1 Conjunt obert connex d’un espai topològic.

2 regió crítica (o de rebuig) ESTAD Conjunt de valors de la variable que corresponen a la no-acceptació d’una hipòtesi.

3 regió d’acceptació ESTAD Conjunt de valors de la variable que corresponen a l’acceptació d’una hipòtesi.

4 regió anatòmica ANAT ANIM Cadascuna de les zones o parts en què hom pot considerar dividit, naturalment o arbitràriament, el cos humà.

->regional

■regional

Part. sil.: re_gi_o_nal

[del ll. td. regionalis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una regió o a les regions.

2 economia regional ECON Especialitat de l’anàlisi econòmica que aparegué al principi del decenni dels cinquanta, com a teorització de l’aplicació pràctica de mesures de política conjuntural a àmbits territorials específics.

->regionalisme

■regionalisme

Part. sil.: re_gi_o_na_lis_me

[de regional; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Amor a les coses de la pròpia regió.

2 POLÍT 1 Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.

2 Doctrina de política internacional que propugna l’establiment de vincles particulars entre els estats o les nacions d’un mateix continent, subcontinent o zona geopolítica àmplia.

3 HIST Nom amb el qual és conegut el moviment favorable a la recuperació de la pròpia identitat cultural i política, als Països Catalans, sorgit els primers anys de la restauració borbònica del 1874.

->regionalista

■regionalista

Part. sil.: re_gi_o_na_lis_ta

[de regional; 1a FONT: 1911]

1 adj Relatiu o pertanyent al regionalisme.

2 m i f Partidari del regionalisme.

->regionalitat

■regionalitat

Part. sil.: re_gi_o_na_li_tat

[de regional]

f 1 Qualitat de regional.

2 DR CIV Submissió d’una persona a un determinat dret civil motivada per la diversitat regional, dins l’estat espanyol, en matèria legislativa.

->regionalització

■regionalització

Part. sil.: re_gi_o_na_lit_za_ci_ó

[de regionalitzar]

f 1 1 Acció de regionalitzar;

2 l’efecte.

2 ECON Fraccionament en zones d’un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.

->regionalitzar

■regionalitzar

Part. sil.: re_gi_o_na_lit_zar

[de regional; 1a FONT: 1888]

v tr Dividir un territori en regions. L’any 1932 hom regionalitzà Catalunya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regionalitzar

GERUNDI: regionalitzant

PARTICIPI: regionalitzat, regionalitzada, regionalitzats, regionalitzades

INDICATIU PRESENT: regionalitzo, regionalitzes, regionalitza, regionalitzem, regionalitzeu, regionalitzen

INDICATIU IMPERFET: regionalitzava, regionalitzaves, regionalitzava, regionalitzàvem, regionalitzàveu, regionalitzaven

INDICATIU PASSAT: regionalitzí, regionalitzares, regionalitzà, regionalitzàrem, regionalitzàreu, regionalitzaren

INDICATIU FUTUR: regionalitzaré, regionalitzaràs, regionalitzarà, regionalitzarem, regionalitzareu, regionalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: regionalitzaria, regionalitzaries, regionalitzaria, regionalitzaríem, regionalitzaríeu, regionalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: regionalitzi, regionalitzis, regionalitzi, regionalitzem, regionalitzeu, regionalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: regionalitzés, regionalitzessis, regionalitzés, regionalitzéssim, regionalitzéssiu, regionalitzessin

IMPERATIU: regionalitza, regionalitzi, regionalitzem, regionalitzeu, regionalitzin

->regionari

regionari

Part. sil.: re_gi_o_na_ri

adj i m HIST ECL Dit dels diaques, i, després, dels cardenals, que s’encarregaven de cadascuna de les dotze regions en què era dividida la Roma del segle XI.

->regir

■regir

[del ll. regĕre, rectum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Tenir sota la seva direcció, governar, manar amb autoritat. Regir un estat. Regir una farmàcia.

2 Guiar, regular. Les lleis que regeixen l’univers. Els principis que regien la seva vida.

3 HIST Exercir un càrrec o ofici reial, municipal, etc., sense ésser-ne el titular.

2 intr Ésser vigent, tenir validesa una norma, una llei, etc. Aquesta disposició ja no regeix.

3 tr GRAM Sotmetre un element sintàctic a un altre, de manera que aquest darrer depengui gramaticalment del primer.

4 intr NÀUT 1 Fer efecte en el rumb d’una embarcació l’acció del timó.

2 Obeir una embarcació els moviments comunicats pel timó.

5 intr TECNOL Funcionar bé un mecanisme, un dispositiu, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regir

GERUNDI: regint

PARTICIPI: regit, regida, regits, regides

INDICATIU PRESENT: regeixo, regeixes, regeix, regim, regiu, regeixen

INDICATIU IMPERFET: regia, regies, regia, regíem, regíeu, regien

INDICATIU PASSAT: regí, regires, regí, regírem, regíreu, regiren

INDICATIU FUTUR: regiré, regiràs, regirà, regirem, regireu, regiran

INDICATIU CONDICIONAL: regiria, regiries, regiria, regiríem, regiríeu, regirien

SUBJUNTIU PRESENT: regeixi, regeixis, regeixi, regim, regiu, regeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: regís, regissis, regís, regíssim, regíssiu, regissin

IMPERATIU: regeix, regeixi, regim, regiu, regeixin

->regirada

■regirada

[de regirar]

f Cada moviment que fa el qui es regira.

->regirament

■regirament

[de regirar]

m 1 Acció de regirar;

2 l’efecte.

->regirar

■regirar

[de girar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Treure (coses) del seu lloc, fer-les anar d’un costat a l’altre posant-les de damunt a sota, etc., especialment per cercar-ne o treure’n una que hi està barrejada. Per a trobar aquest rebut he hagut de regirar tots els papers del calaix.

2 Remenar les coses que hi ha (en un armari, un calaix, etc.). M’ha regirat tots els calaixos. És capaç de regirar la casa de dalt a baix.

3 regirar-ho tot Fer tots els esforços per trobar o aconseguir una cosa.

2 tr 1 Remoure, tornar a girar. Regirar la terra, els fems.

2 fig Trasbalsar, alterar profundament. Aquesta notícia m’ha regirat tot.

3 regirar l’estómac fig Provocar nàusees, pertorbar la digestió.

3 pron Moure’s d’un costat a l’altre, especialment al llit. Tota la nit t’has estat regirant.

4 pron PAT Torçar-se un membre, fer-se una torçada. Regirar-se un peu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regirar

GERUNDI: regirant

PARTICIPI: regirat, regirada, regirats, regirades

INDICATIU PRESENT: regiro, regires, regira, regirem, regireu, regiren

INDICATIU IMPERFET: regirava, regiraves, regirava, regiràvem, regiràveu, regiraven

INDICATIU PASSAT: regirí, regirares, regirà, regiràrem, regiràreu, regiraren

INDICATIU FUTUR: regiraré, regiraràs, regirarà, regirarem, regirareu, regiraran

INDICATIU CONDICIONAL: regiraria, regiraries, regiraria, regiraríem, regiraríeu, regirarien

SUBJUNTIU PRESENT: regiri, regiris, regiri, regirem, regireu, regirin

SUBJUNTIU IMPERFET: regirés, regiressis, regirés, regiréssim, regiréssiu, regiressin

IMPERATIU: regira, regiri, regirem, regireu, regirin

->regiró

■regiró

[de regirar]

m 1 dial 1 Acció d’esporuguir o d’esporuguir-se;

2 l’efecte.

2 Regirament.

->regisme

regisme

m ant Reialme.

->registració

■registració

Part. sil.: re_gis_tra_ci_ó

[del b. ll. registratio, -ōnis, íd.]

f MÚS Tècnica de combinar diversos registres per a obtenir determinats timbres sonors.

->registrador

■registrador -a

[del b. ll. registrator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que registra; enregistrador.

2 m i f DR 1 Funcionari encarregat d’un registre públic.

2 esp Funcionari encarregat d’inscriure i signar les inscripcions en els llibres del registre de la propietat.

->registra

■registra

adj Relatiu o pertanyent al registre.

->registrament

■registrament

[de registrar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de registrar;

2 l’efecte.

->registrar

■registrar

Cp. escorcollar

[del b. ll. registrare, íd.; 1a FONT: 1286]

v tr 1 Inscriure en un registre; enregistrar. Registrar un nadó, una idea.

2 DR Copiar literalment —o en extracte, segons els casos—, en els llibres del registre oficial, determinades disposicions de l’autoritat administrativa o judicial o determinats actes i contractes de particulars.

3 COMPT Inscriure un moviment de valors o una operació comptable en un llibre de comptabilitat. Registrar en un compte.

4 enregistrar 2 i enregistrar 4.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: registrar

GERUNDI: registrant

PARTICIPI: registrat, registrada, registrats, registrades

INDICATIU PRESENT: registro, registres, registra, registrem, registreu, registren

INDICATIU IMPERFET: registrava, registraves, registrava, registràvem, registràveu, registraven

INDICATIU PASSAT: registrí, registrares, registrà, registràrem, registràreu, registraren

INDICATIU FUTUR: registraré, registraràs, registrarà, registrarem, registrareu, registraran

INDICATIU CONDICIONAL: registraria, registraries, registraria, registraríem, registraríeu, registrarien

SUBJUNTIU PRESENT: registri, registris, registri, registrem, registreu, registrin

SUBJUNTIU IMPERFET: registrés, registressis, registrés, registréssim, registréssiu, registressin

IMPERATIU: registra, registri, registrem, registreu, registrin

->registre

■registre

[del b. ll. registrum, íd., alteració del ll. td. regesta, -ōrum, íd., part. neutre pl. de regerĕre ‘transcriure’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 [abrev reg.] 1 Acció de registrar;

2 l’efecte.

3 Anotació feta en registrar una cosa.

4 Llibre, quadern, etc., en què hom anota regularment cert ordre de fets de què vol guardar el record.

5 ARXIV i DIPL Compilació manuscrita de documents originals o còpies en el moment de llur expedició.

6 BIBLIOT Quadern o llibre on hom inscriu els llibres d’una biblioteca per ordre cronològic d’entrada.

7 DR Protocol notarial, padró, matrícula, acta, assentament.

8 DR Oficina on hom enregistra actes, contractes, etc.

9 DR Cèdula on consta l’enregistrament realitzat.

10 registre civil DR CIV Registre on consta d’una manera oficial tot el que es refereix al naixement, la filiació, els noms i els cognoms, l’emancipació, la nacionalitat, el veïnatge, el matrimoni, l’absència i la defunció dels ciutadans d’un estat.

11 registre d’actes d’última voluntat DR CIV Registre on hom inscriu l’atorgament davant de notari de tot testament o acte d’última voluntat.

12 registre d’assegurances DR CIV Registre d’inscripció de les companyies d’assegurances perquè puguin operar.

13 registre de la propietat DR CIV Instrument tècnic de la publicitat del tràfic immobiliari, que té per objecte la inscripció de les actes i els contractes relatius al domini i als drets reals sobre els immobles. Antigament era anomenat comptadoria d’hipoteques.

14 registre de la propietat industrial DR CIV Registre que té per objecte la inscripció dels drets de la propietat industrial per raó de patents d’invenció, marques de fàbrica, noms comercials, models i dibuixos industrials, etc., amb vista a obtenir-ne la protecció legal.

15 registre de la propietat intel·lectual DR CIV Registre on consta, per ordre cronològic, el títol de les obres científiques, literàries, musicals i artístiques, i que té per objecte la protecció legal dels drets d’autor.

16 registre de penats i rebels DR PEN A l’estat espanyol, oficina dependent del ministeri de justícia on són recollides totes les notícies sobre els delinqüents condemnats o declarats rebels que compleixin o hagin complert llurs penes.

17 registre mercantil DR MERC Oficina pública on són inscrits els comerciants (individuals o col·lectius), els vaixells i certs documents que assenyala la llei.

18 registre parroquial DR CAN Llibre parroquial.

2 FON Banda de freqüència en què se situa acústicament un element fònic.

3 GRÀF 1 Correspondència entre les línies impreses, en una cara i en l’altra d’un full.

2 Coincidència exacta entre les impressions dels diferents colors en un treball d’impremta de més d’una tinta.

3 creu de registre En la impressió a més d’una tinta, cadascuna de les creus —generalment dues— situades a cada marge de l’imprès i que són resultat de la superposició de les que porta incorporades la forma corresponent a cada color.

4 INFORM Element de memòria.

5 LING Varietat funcional d’una llengua definida d’acord amb els factors de la situació comunicativa, com ara el nivell de formalitat, el tema del qual es parla i el canal i el propòsit de l’acte.

6 MAR Tonatge de registre; arqueig.

7 MÚS 1 Peça movible d’un orgue, un harmònium, etc., que permet de modificar el timbre dels sons.

2 Cadascun dels diferents timbres de l’orgue (o de l’harmònium).

3 Extensió que comprèn normalment cadascun dels tipus de veu humana. Registre de ‘soprano’, de tenor.

8 RELL Peça proveïda de dos topalls, entre els quals passa l’espiral d’un rellotge, que serveix per a regular la marxa del mecanisme tot accelerant-la o retardant-la.

9 TECNOL 1 Mot genèric de diversos dispositius que serveixen per a accelerar o retardar la marxa d’un mecanisme.

2 Placa, vàlvula, etc., que permet de regular el tiratge d’una xemeneia, l’entrada d’aire a un fogar o, en general, la circulació d’un fluid per una conducció.

10 registre de molles TÈXT Mecanisme de molles i palanques que fa baixar els lliços en els telers.

->regit

■regit

[de regir]

m Govern, direcció.

->regitar

■regitar

[de re- i gitar; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr Gitar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regitar

GERUNDI: regitant

PARTICIPI: regitat, regitada, regitats, regitades

INDICATIU PRESENT: regito, regites, regita, regitem, regiteu, regiten

INDICATIU IMPERFET: regitava, regitaves, regitava, regitàvem, regitàveu, regitaven

INDICATIU PASSAT: regití, regitares, regità, regitàrem, regitàreu, regitaren

INDICATIU FUTUR: regitaré, regitaràs, regitarà, regitarem, regitareu, regitaran

INDICATIU CONDICIONAL: regitaria, regitaries, regitaria, regitaríem, regitaríeu, regitarien

SUBJUNTIU PRESENT: regiti, regitis, regiti, regitem, regiteu, regitin

SUBJUNTIU IMPERFET: regités, regitessis, regités, regitéssim, regitéssiu, regitessin

IMPERATIU: regita, regiti, regitem, regiteu, regitin

->regla

■regla

Hom.: regle

[del ll. rēgŭla ‘barra recta; línia de conducta, regla’, der. de l’arrel de regĕre ‘regir’; 1a FONT: 1284]

f 1 1 Allò que serveix per a dirigir la conducta en l’estudi, en la creença, en la moral, en l’execució d’una cosa.

2 Precepte, principi o màxima que expressen una regla. Una regla de conducta. Les regles d’urbanitat. Les regles de la lògica. Les regles de joc, del joc, d’un joc.

3 Ordre o concert invariable que guarden les coses. No hi ha regla sense excepció. L’excepció confirma la regla.

4 en regla Com és degut.

5 en tota regla Molt fort o amb gran intensitat. Fou un atac en tota regla.

6 per regla general Gairebé sempre, segons sol ésser o esdevenir-se.

7 posar (alguna cosa) (o posar-se) en regla Sotmetre-la (o sotmetre’s) als tràmits legals pertinents.

2 ARIT 1 les quatre regles Les quatre operacions aritmètiques fonamentals (addició, subtracció, multiplicació i divisió).

2 regla de tres Algorisme utilitzat en la resolució de problemes de proporcionalitat.

3 CRIST i DR CAN 1 Conjunt de les ordenacions que regulen la vida quotidiana i el comportament a seguir en un orde religiós.

2 Cadascun dels preceptes d’una regla religiosa.

3 regla monàstica Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.

4 FILOS Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.

5 FISIOL ANIM Menstruació.

6 LING 1 En gramàtica tradicional i normativa, precepte referent al bon ús de la llengua.

2 En general, formulació d’un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de mots d’una llengua.

3 Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.

7 MAT 1 Mètode prescrit per a fer una operació o per a resoldre un determinat problema.

2 regla de falsa posició Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual.

3 regla dels signes Regla que dóna el signe del producte de dos nombres qualssevol.

8 regla d’or ÈTIC Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.

->reglament

■reglament

[de reglar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Conjunt ordenat de regles, disposicions i preceptes, dictats per l’autoritat competent per a l’execució d’una llei, per al funcionament d’una corporació, d’una dependència o d’un servei o per a qualsevol altra activitat.

->reglamentació

■reglamentació

Part. sil.: re_gla_men_ta_ci_ó

[de reglamentar]

f 1 Acció de reglamentar;

2 l’efecte.

->reglamentador

■reglamentador -a

[de reglamentar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f Que reglamenta.

->reglamentar

■reglamentar

[de reglament; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Sotmetre una societat, un joc, un esport, una activitat, etc., a un reglament. Reglamentar les donacions econòmiques a fundacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reglamentar

GERUNDI: reglamentant

PARTICIPI: reglamentat, reglamentada, reglamentats, reglamentades

INDICATIU PRESENT: reglamento, reglamentes, reglamenta, reglamentem, reglamenteu, reglamenten

INDICATIU IMPERFET: reglamentava, reglamentaves, reglamentava, reglamentàvem, reglamentàveu, reglamentaven

INDICATIU PASSAT: reglamentí, reglamentares, reglamentà, reglamentàrem, reglamentàreu, reglamentaren

INDICATIU FUTUR: reglamentaré, reglamentaràs, reglamentarà, reglamentarem, reglamentareu, reglamentaran

INDICATIU CONDICIONAL: reglamentaria, reglamentaries, reglamentaria, reglamentaríem, reglamentaríeu, reglamentarien

SUBJUNTIU PRESENT: reglamenti, reglamentis, reglamenti, reglamentem, reglamenteu, reglamentin

SUBJUNTIU IMPERFET: reglamentés, reglamentessis, reglamentés, reglamentéssim, reglamentéssiu, reglamentessin

IMPERATIU: reglamenta, reglamenti, reglamentem, reglamenteu, reglamentin

->reglamentari

■reglamentari -ària

[de reglament; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al reglament. Disposició reglamentària.

2 D’acord amb el reglament. Entra a l’hora reglamentària.

->reglamentàriament

■reglamentàriament

Part. sil.: re_gla_men_tà_ri_a_ment

[de reglamentari]

adv 1 D’una manera reglamentària.

2 Per mitjà d’un reglament.

->reglar

■reglar

[de regla; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Traçar ratlles amb un regle o amb un altre instrument similar. Reglar un registre.

2 Sotmetre a regla. Reglar el funcionament d’una comunitat monàstica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reglar

GERUNDI: reglant

PARTICIPI: reglat, reglada, reglats, reglades

INDICATIU PRESENT: reglo, regles, regla, reglem, regleu, reglen

INDICATIU IMPERFET: reglava, reglaves, reglava, reglàvem, reglàveu, reglaven

INDICATIU PASSAT: reglí, reglares, reglà, reglàrem, reglàreu, reglaren

INDICATIU FUTUR: reglaré, reglaràs, reglarà, reglarem, reglareu, reglaran

INDICATIU CONDICIONAL: reglaria, reglaries, reglaria, reglaríem, reglaríeu, reglarien

SUBJUNTIU PRESENT: regli, reglis, regli, reglem, regleu, reglin

SUBJUNTIU IMPERFET: reglés, reglessis, reglés, regléssim, regléssiu, reglessin

IMPERATIU: regla, regli, reglem, regleu, reglin

->reglat

■reglat -ada

[de reglar]

1 adj Que té ratlles traçades. Paper reglat.

2 adj Sotmès a una regla. Estudis reglats.

3 adj GEOM Dit de la superfície que té la propietat que per a cada punt d’ella hom pot traçar una recta totalment continguda sobre la superfície.

4 f CONSTR Mestra.

->reglatge

■reglatge

[de reglar]

m MEC i AUT Operació encaminada a deixar en l’estat o la posició original o normal totes les peces d’un mecanisme o d’una màquina que tendeixen a variar llurs posicions relatives amb el funcionament prolongat.

->regle

■regle

Hom.: regla

[masculinització de regla.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m 1 GEOM i DIB 1 Instrument llarg i dret, de secció rectangular i generalment de poc gruix, emprat per a traçar línies rectes amb un llapis, un tiralínies, etc.

2 regle graduat Regle que duu gravada una escala lineal en centímetres, mil·límetres, etc.

2 CONSTR Instrument semblant a un regle gran i gruixut emprat pels paletes com a guia per a fer planes les parets, fer llisos els enrajolats, etc.

3 TECNOL Element pla, dret, més o menys llarg, que forma part d’algunes màquines, en les quals acompleix comeses diverses.

4 regle de càlcul MAT i ENG Petit instrument portàtil emprat per a fer certs càlculs numèrics ràpids i amb un grau d’aproximació suficient, a la pràctica, per a la majoria d’aplicacions tècniques.

->reglejar

■reglejar

[de regle]

v 1 intr Traçar ratlles rectes amb l’ajut d’un regle.

2 tr CONSTR Enguixar (parets i sostres) mitjançant l’establiment previ de mestres o reglades que asseguren la regularitat del pla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reglejar

GERUNDI: reglejant

PARTICIPI: reglejat, reglejada, reglejats, reglejades

INDICATIU PRESENT: reglejo, regleges, regleja, reglegem, reglegeu, reglegen

INDICATIU IMPERFET: reglejava, reglejaves, reglejava, reglejàvem, reglejàveu, reglejaven

INDICATIU PASSAT: reglegí, reglejares, reglejà, reglejàrem, reglejàreu, reglejaren

INDICATIU FUTUR: reglejaré, reglejaràs, reglejarà, reglejarem, reglejareu, reglejaran

INDICATIU CONDICIONAL: reglejaria, reglejaries, reglejaria, reglejaríem, reglejaríeu, reglejarien

SUBJUNTIU PRESENT: reglegi, reglegis, reglegi, reglegem, reglegeu, reglegin

SUBJUNTIU IMPERFET: reglegés, reglegessis, reglegés, reglegéssim, reglegéssiu, reglegessin

IMPERATIU: regleja, reglegi, reglegem, reglegeu, reglegin

->reglejat

■reglejat

[de reglejar]

m Acció de reglejar.

->reglot

■reglot

[de reglotar]

m FISIOL i PAT Regurgitació.

->reglotar

■reglotar

[del cast. regoldar ‘rotar’]

v intr FISIOL i PAT Tornar a la boca els aliments; regurgitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reglotar

GERUNDI: reglotant

PARTICIPI: reglotat, reglotada, reglotats, reglotades

INDICATIU PRESENT: regloto, reglotes, reglota, reglotem, regloteu, regloten

INDICATIU IMPERFET: reglotava, reglotaves, reglotava, reglotàvem, reglotàveu, reglotaven

INDICATIU PASSAT: reglotí, reglotares, reglotà, reglotàrem, reglotàreu, reglotaren

INDICATIU FUTUR: reglotaré, reglotaràs, reglotarà, reglotarem, reglotareu, reglotaran

INDICATIU CONDICIONAL: reglotaria, reglotaries, reglotaria, reglotaríem, reglotaríeu, reglotarien

SUBJUNTIU PRESENT: regloti, reglotis, regloti, reglotem, regloteu, reglotin

SUBJUNTIU IMPERFET: reglotés, reglotessis, reglotés, reglotéssim, reglotéssiu, reglotessin

IMPERATIU: reglota, regloti, reglotem, regloteu, reglotin

->regna

■regna

Hom.: regne

[del ll. vg. *rĕtĭna, der. del ll. rĕtĭnēre ‘retenir’; 1a FONT: 1170]

f 1 Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què hom governa el cavall o l’haveria.

2 fig Portar les regnes de l’estat.

3 afluixar les regnes fig Regir amb menys severitat, donar un xic de llibertat.

4 anar a regna solta 1 Córrer sense ésser refrenat.

2 fig Obrar amb tota llibertat.

->regnant

■regnant

[del ll. regnans, -ntis, part. pres. de regnare ‘regnar’; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Que regna. La dinastia regnant.

->regnar

■regnar

[del ll. regnare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 Un rei, una reina o un príncep, regir un estat. A Catalunya, durant el segle XIII, regnà Jaume I.

2 p ext Un emperador, un papa, governar. Carlemany regnava sobre mig Europa.

3 p ext Un poble dominar políticament sobre un altre. La corona castellana regnà sobre Catalunya després de la desfeta del 1714.

2 fig Dominar, exercir una influència, prevaler. La calor que regna en aquelles regions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regnar

GERUNDI: regnant

PARTICIPI: regnat, regnada, regnats, regnades

INDICATIU PRESENT: regno, regnes, regna, regnem, regneu, regnen

INDICATIU IMPERFET: regnava, regnaves, regnava, regnàvem, regnàveu, regnaven

INDICATIU PASSAT: regní, regnares, regnà, regnàrem, regnàreu, regnaren

INDICATIU FUTUR: regnaré, regnaràs, regnarà, regnarem, regnareu, regnaran

INDICATIU CONDICIONAL: regnaria, regnaries, regnaria, regnaríem, regnaríeu, regnarien

SUBJUNTIU PRESENT: regni, regnis, regni, regnem, regneu, regnin

SUBJUNTIU IMPERFET: regnés, regnessis, regnés, regnéssim, regnéssiu, regnessin

IMPERATIU: regna, regni, regnem, regneu, regnin

->regnat

■regnat

[del ll. regnatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 1 Exercici de la dignitat reial per part d’un rei, una reina o un príncep sobirà.

2 p ext Imperi, papat, pontificat.

2 Època i durada del govern d’un rei, d’una reina, d’un príncep, d’un sobirà, etc.

3 fig Quan arribarà, el regnat de la veritat?

->regne

■regne

Hom.: regna

[del ll. regnum, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 Cadascun dels tres grans grups en què tradicionalment hom considera dividits els ens naturals (regne animal, regne vegetal i regne mineral) per tal de facilitar-ne l’estudi.

2 BIOGEOG Divisió biogeogràfica principal, que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna.

3 BIOL Cadascuna de les categories taxonòmiques, inferiors a domini, en què són agrupats els éssers vius, reconegudes pels codis internacionals de nomenclatura de zoologia, de botànica i de bacteriologia.

4 DR ADM 1 Estat o territori governat per una monarquia, absoluta o constitucional, sota la sobirania d’un cap amb títol de rei (o de reina).

2 Regnat.

5 MIT i RELIG En la visió mítica de l’univers, poder d’una divinitat i lloc on s’estén. El regne de Neptú (l’infern). El regne dels celestes (l’Olimp).

6 regne de Déu (o del cel) BÍBL Expressió dels Evangelis que constitueix el primer nucli de la predicació de Jesús: la bona nova de la proximitat del regne anunciat pel segon Isaïes i pel salm 96, que havia de començar pel judici de les nacions i per l’alliberament del poble.

7 regne zoogeogràfic ZOOL Regió zoogeogràfica.

->regnícola

■regnícola

adj i m i f D’un regne, del país que habita.

->regó

■regó

[del ll. rigatĭo -ōnis ‘acció de regar’]

m AGR Regada.

->regolf

■regolf

[de regolfar]

m Remolí d’un corrent d’aire, d’aigua, etc., que regolfa.

->regolfada

■regolfada

[de regolfar; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Fet de regolfar un fluid (un corrent d’aigua, d’aire, etc.).

->regolfar

■regolfar

[de golf¹]

v intr Retrocedir, un fluid en moviment, en topar amb un obstacle i formar un remolí, un gorg. El vent regolfa darrere la porta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regolfar

GERUNDI: regolfant

PARTICIPI: regolfat, regolfada, regolfats, regolfades

INDICATIU PRESENT: regolfo, regolfes, regolfa, regolfem, regolfeu, regolfen

INDICATIU IMPERFET: regolfava, regolfaves, regolfava, regolfàvem, regolfàveu, regolfaven

INDICATIU PASSAT: regolfí, regolfares, regolfà, regolfàrem, regolfàreu, regolfaren

INDICATIU FUTUR: regolfaré, regolfaràs, regolfarà, regolfarem, regolfareu, regolfaran

INDICATIU CONDICIONAL: regolfaria, regolfaries, regolfaria, regolfaríem, regolfaríeu, regolfarien

SUBJUNTIU PRESENT: regolfi, regolfis, regolfi, regolfem, regolfeu, regolfin

SUBJUNTIU IMPERFET: regolfés, regolfessis, regolfés, regolféssim, regolféssiu, regolfessin

IMPERATIU: regolfa, regolfi, regolfem, regolfeu, regolfin

->regolita

■regolita

f GEOL Mantell de pedruscall damunt la roca mare.

->regor

■regor

[variant de regó]

f AGR Regada.

->regosòl

■regosòl

m PEDOL Sòl mineral brut d’erosió format a partir de roca blana.

->regraciable

■regraciable

Part. sil.: re_gra_ci_a_ble

[de regraciar]

adj Digne d’ésser regraciat.

->regraciament

■regraciament

Part. sil.: re_gra_ci_a_ment

[de regraciar; 1a FONT: s. XV]

m Acció de regraciar.

->regraciar

■regraciar

Part. sil.: re_gra_ci_ar

[de gràcia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Expressar gratitud a algú (per un servei rebut). Us regracio l’ajut que m’haveu prestat.

2 Expressar gratitud (a algú) per un servei rebut. Jo us regracio pel servei que m’haveu prestat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regraciar

GERUNDI: regraciant

PARTICIPI: regraciat, regraciada, regraciats, regraciades

INDICATIU PRESENT: regracio, regracies, regracia, regraciem, regracieu, regracien

INDICATIU IMPERFET: regraciava, regraciaves, regraciava, regraciàvem, regraciàveu, regraciaven

INDICATIU PASSAT: regracií, regraciares, regracià, regraciàrem, regraciàreu, regraciaren

INDICATIU FUTUR: regraciaré, regraciaràs, regraciarà, regraciarem, regraciareu, regraciaran

INDICATIU CONDICIONAL: regraciaria, regraciaries, regraciaria, regraciaríem, regraciaríeu, regraciarien

SUBJUNTIU PRESENT: regraciï, regraciïs, regraciï, regraciem, regracieu, regraciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: regraciés, regraciessis, regraciés, regraciéssim, regraciéssiu, regraciessin

IMPERATIU: regracia, regraciï, regraciem, regracieu, regraciïn

->regràs

regràs

[de gras]

[pl -assos] m CONSTR Gruix més gran per la part de l’extradós que per la de l’intradós, d’una peça d’un arc o d’una volta.

->regrés

■regrés

Cp. regressió

[del ll. regressus, -us ‘retorn’, der. de regrĕdi ‘tornar enrere’ (cf. progrés); 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -essos] m 1 Acció de regressar.

2 1 DR Dret de reclamar i obtenir allò que s’havia alienat o cedit.

2 regrés canviari DR MERC Acció de què disposa el tenidor d’una lletra de canvi per a dirigir-se contra el lliurador o els endossants quan aquesta no ha estat acceptada o pagada pel destinatari de l’efecte.

->regressar

■regressar

[de regrés; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Tornar al lloc de partida. La comissió que ha anat a Madrid regressarà dijous.

2 1 DR Tornar a entrar en possessió del benefici que hom havia cedit o permutat.

2 DR MERC Exercitar l’acció de regrés contra els obligats canviaris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regressar

GERUNDI: regressant

PARTICIPI: regressat, regressada, regressats, regressades

INDICATIU PRESENT: regresso, regresses, regressa, regressem, regresseu, regressen

INDICATIU IMPERFET: regressava, regressaves, regressava, regressàvem, regressàveu, regressaven

INDICATIU PASSAT: regressí, regressares, regressà, regressàrem, regressàreu, regressaren

INDICATIU FUTUR: regressaré, regressaràs, regressarà, regressarem, regressareu, regressaran

INDICATIU CONDICIONAL: regressaria, regressaries, regressaria, regressaríem, regressaríeu, regressarien

SUBJUNTIU PRESENT: regressi, regressis, regressi, regressem, regresseu, regressin

SUBJUNTIU IMPERFET: regressés, regressessis, regressés, regresséssim, regresséssiu, regressessin

IMPERATIU: regressa, regressi, regressem, regresseu, regressin

->regressió

■regressió

Part. sil.: re_gres_si_ó

Cp. regrés

[del ll. regressio, -ōnis ‘retorn’; 1a FONT: c. 1925]

f 1 Moviment regressiu.

2 BIOL Retorn d’un teixit, d’un òrgan, d’un caràcter o d’un fenomen a un estadi anterior a la seva evolució ontogènica.

3 ESTAD 1 Estudi de la millor aproximació d’una variable estadística y a partir d’una família donada de variables estadístiques x₁,..., x_n, mitjançant combinacions lineals del tipus a₁x₁,..., a_nx_n+ b.

2 funció de regressió Funció lineal y = m_y(x_i) obtinguda a partir de dues variables aleatòries x, y estocàsticament dependents amb funció de densitat conjunta contínua f(x, y), essent y_i= E (y/x_i), l’esperança de f(y/x) per als donats x_i.

4 ESTRATIG Retracció o contracció de l’àrea coberta pel mar amb relació a les terres emergides.

5 PAT Remissió d’una malaltia.

6 PSIQ Procés inconscient mitjançant el qual l’individu torna a una etapa anterior del seu desenvolupament, com a mitjà de defensa davant una frustració i com a recuperació d’un comportament i d’uns models de satisfacció anteriors considerats millors per l’individu.

7 SOCIOL i POLÍT Retorn a una situació anterior, política, social o religiosa, ja superada.

->regressiu

■regressiu -iva

Part. sil.: re_gres_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. regressus, -a, -um, part. de regredĕre ‘tornar enrere’]

adj Que va endarrere (oposat a evolutiu i a progressiu).

->regròs

■regròs -ossa

[de gros; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Molt gros.

->regruar

■regruar

Part. sil.: re_gru_ar

[de gruar; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

v tr Gruar molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regruar

GERUNDI: regruant

PARTICIPI: regruat, regruada, regruats, regruades

INDICATIU PRESENT: regruo, regrues, regrua, regruem, regrueu, regruen

INDICATIU IMPERFET: regruava, regruaves, regruava, regruàvem, regruàveu, regruaven

INDICATIU PASSAT: regruí, regruares, regruà, regruàrem, regruàreu, regruaren

INDICATIU FUTUR: regruaré, regruaràs, regruarà, regruarem, regruareu, regruaran

INDICATIU CONDICIONAL: regruaria, regruaries, regruaria, regruaríem, regruaríeu, regruarien

SUBJUNTIU PRESENT: regruï, regruïs, regruï, regruem, regrueu, regruïn

SUBJUNTIU IMPERFET: regrués, regruessis, regrués, regruéssim, regruéssiu, regruessin

IMPERATIU: regrua, regruï, regruem, regrueu, regruïn

->regruat

■regruat -ada

Part. sil.: re_gru_at

[de regruar]

adj 1 Dit del vegetal o de l’animal que no arriba a assolir un desenvolupament normal. Un arbre regruat.

2 Dit del guisat que s’ha covat molt. Un arròs ben regruat.

->regruix

■regruix

Part. sil.: re_gruix

[de gruix]

m 1 Cosa que hom aplica a una altra per augmentar-ne el gruix.

2 FUST Tira o llistó de 4 o 5 mm de gruix mínim que hom encola al cantell dels aglomerats, dels enllistonats i d’altres taulers.

->regruixador

■regruixador -a

Part. sil.: re_grui_xa_dor

[de regruixar]

adj Que regruixa. Màquina regruixadora.

->regruixar

■regruixar

Part. sil.: re_grui_xar

[de regruix; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr Augmentar el gruix d’una cosa posant-hi un regruix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: regruixar

GERUNDI: regruixant

PARTICIPI: regruixat, regruixada, regruixats, regruixades

INDICATIU PRESENT: regruixo, regruixes, regruixa, regruixem, regruixeu, regruixen

INDICATIU IMPERFET: regruixava, regruixaves, regruixava, regruixàvem, regruixàveu, regruixaven

INDICATIU PASSAT: regruixí, regruixares, regruixà, regruixàrem, regruixàreu, regruixaren

INDICATIU FUTUR: regruixaré, regruixaràs, regruixarà, regruixarem, regruixareu, regruixaran

INDICATIU CONDICIONAL: regruixaria, regruixaries, regruixaria, regruixaríem, regruixaríeu, regruixarien

SUBJUNTIU PRESENT: regruixi, regruixis, regruixi, regruixem, regruixeu, regruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: regruixés, regruixessis, regruixés, regruixéssim, regruixéssiu, regruixessin

IMPERATIU: regruixa, regruixi, regruixem, regruixeu, regruixin

->reguanyar

■reguanyar

[de re- i guanyar]

v tr Guanyar de nou, guanyar o recobrar allò que hom havia perdut. Ha reguanyat el que havia perdut al joc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reguanyar

GERUNDI: reguanyant

PARTICIPI: reguanyat, reguanyada, reguanyats, reguanyades

INDICATIU PRESENT: reguanyo, reguanyes, reguanya, reguanyem, reguanyeu, reguanyen

INDICATIU IMPERFET: reguanyava, reguanyaves, reguanyava, reguanyàvem, reguanyàveu, reguanyaven

INDICATIU PASSAT: reguanyí, reguanyares, reguanyà, reguanyàrem, reguanyàreu, reguanyaren

INDICATIU FUTUR: reguanyaré, reguanyaràs, reguanyarà, reguanyarem, reguanyareu, reguanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: reguanyaria, reguanyaries, reguanyaria, reguanyaríem, reguanyaríeu, reguanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: reguanyi, reguanyis, reguanyi, reguanyem, reguanyeu, reguanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: reguanyés, reguanyessis, reguanyés, reguanyéssim, reguanyéssiu, reguanyessin

IMPERATIU: reguanya, reguanyi, reguanyem, reguanyeu, reguanyin

->reguard

■reguard

[de reguardar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Temor, desconfiança, recel, per quelcom que sembla oferir un perill.

2 HIST A l’edat mitjana, demora, dilació o impediment de qualsevol mena a la qual recorria el vassall per tal de dificultar la missió dels enviats del senyor feudal i eludir, així, el compliment de les seves obligacions.

->reguarda

reguarda

[de guarda]

f 1 A Mallorca, guàrdia que fa un mosso o missatge d’una possessió la nit del dissabte.

2 Grup reduït de bombers que vigila l’evolució d’un sinistre, un cop resolt, durant un cert temps, o que controla una situació de risc.

->reguardant

■reguardant

[de reguardar]

adj HERÀLD Dit de l’animal que mira enrere o que té el cap i els ulls dirigits cap a un objecte que cal indicar.

->reguardar

■reguardar

[de guardar; 1a FONT: 1461]

v tr 1 Mirar (algú o alguna cosa) amb reguard. Reguardava aquells nois perquè no se’n fiava.

2 col·loq Preservar. Déu te’n reguard de fer (de dir, d’anar, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reguardar

GERUNDI: reguardant

PARTICIPI: reguardat, reguardada, reguardats, reguardades

INDICATIU PRESENT: reguardo, reguardes, reguarda, reguardem, reguardeu, reguarden

INDICATIU IMPERFET: reguardava, reguardaves, reguardava, reguardàvem, reguardàveu, reguardaven

INDICATIU PASSAT: reguardí, reguardares, reguardà, reguardàrem, reguardàreu, reguardaren

INDICATIU FUTUR: reguardaré, reguardaràs, reguardarà, reguardarem, reguardareu, reguardaran

INDICATIU CONDICIONAL: reguardaria, reguardaries, reguardaria, reguardaríem, reguardaríeu, reguardarien

SUBJUNTIU PRESENT: reguardi, reguardis, reguardi, reguardem, reguardeu, reguardin

SUBJUNTIU IMPERFET: reguardés, reguardessis, reguardés, reguardéssim, reguardéssiu, reguardessin

IMPERATIU: reguarda, reguardi, reguardem, reguardeu, reguardin

->reguardejar

■reguardejar

[de reguardar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr MIL Reconèixer un territori per esbrinar-ne l’estat, els perills existents i els recursos de l’enemic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reguardejar

GERUNDI: reguardejant

PARTICIPI: reguardejat, reguardejada, reguardejats, reguardejades

INDICATIU PRESENT: reguardejo, reguardeges, reguardeja, reguardegem, reguardegeu, reguardegen

INDICATIU IMPERFET: reguardejava, reguardejaves, reguardejava, reguardejàvem, reguardejàveu, reguardejaven

INDICATIU PASSAT: reguardegí, reguardejares, reguardejà, reguardejàrem, reguardejàreu, reguardejaren

INDICATIU FUTUR: reguardejaré, reguardejaràs, reguardejarà, reguardejarem, reguardejareu, reguardejaran

INDICATIU CONDICIONAL: reguardejaria, reguardejaries, reguardejaria, reguardejaríem, reguardejaríeu, reguardejarien

SUBJUNTIU PRESENT: reguardegi, reguardegis, reguardegi, reguardegem, reguardegeu, reguardegin

SUBJUNTIU IMPERFET: reguardegés, reguardegessis, reguardegés, reguardegéssim, reguardegéssiu, reguardegessin

IMPERATIU: reguardeja, reguardegi, reguardegem, reguardegeu, reguardegin

->reguardonador

■reguardonador -a

[de reguardonar]

adj Que reguardona.

->reguardonament

■reguardonament

[de reguardonar]

m Acció de reguardonar.

->reguardonar

■reguardonar

[de re- i guardonar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Premiar els serveis o els mèrits d’algú, donar-li el guardó que es mereix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reguardonar

GERUNDI: reguardonant

PARTICIPI: reguardonat, reguardonada, reguardonats, reguardonades

INDICATIU PRESENT: reguardono, reguardones, reguardona, reguardonem, reguardoneu, reguardonen

INDICATIU IMPERFET: reguardonava, reguardonaves, reguardonava, reguardonàvem, reguardonàveu, reguardonaven

INDICATIU PASSAT: reguardoní, reguardonares, reguardonà, reguardonàrem, reguardonàreu, reguardonaren

INDICATIU FUTUR: reguardonaré, reguardonaràs, reguardonarà, reguardonarem, reguardonareu, reguardonaran

INDICATIU CONDICIONAL: reguardonaria, reguardonaries, reguardonaria, reguardonaríem, reguardonaríeu, reguardonarien

SUBJUNTIU PRESENT: reguardoni, reguardonis, reguardoni, reguardonem, reguardoneu, reguardonin

SUBJUNTIU IMPERFET: reguardonés, reguardonessis, reguardonés, reguardonéssim, reguardonéssiu, reguardonessin

IMPERATIU: reguardona, reguardoni, reguardonem, reguardoneu, reguardonin

->reguardós

■reguardós -osa

[de reguard; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj Que ofereix un perill i inspira recel. És temerari d’aventurar-se per aquests indrets reguardosos.

->reguer

■reguer

[de rec; 1a FONT: 1090]

m 1 AGR i HIDR Rec.

2 Xaragall.

->reguera

■reguera

[de reguer; 1a FONT: 1122]

f 1 Porció d’un líquid, d’una substància en pols, etc., espargits linealment sobre una superfície. Una reguera d’oli. Una reguera de pólvora.

2 fig Una reguera de llum.

3 TÈXT Rega.

->reguerall

■reguerall

[de reguer]

m AGR i HIDR Regueró.

->regueró

■regueró

[de reguer; 1a FONT: 1332]

m 1 AGR i HIDR Rec petit, canal de regatge secundari.

2 CONSTR Canal entre dues fileres de teules, en una teulada.

->reguerol

■reguerol

[de reguer; 1a FONT: s. XX, Liost]

m AGR i HIDR Regueró.

->reguerot

■reguerot

[de reguer; 1a FONT: 1911]

m AGR Solc per on passa aigua.

->reguiny

reguiny

[alteració de regany per influx de reguitnar]

m dial Fastig, tedi.

->reguinyar

reguinyar

[de reguiny]

v intr dial reganyar 3.

->reguinyós

reguinyós -osa

adj dial Reganyós.

->reguitnador

■reguitnador -a

[de reguitnar]

adj Que reguitna.

->reguitnant

reguitnant

[de reguitnar]

adj HERÀLD Dit del cavall amb les potes posteriors enlaire.