->solarímetre

solarímetre

[de solar² i -metre]

m METEOR Piranòmetre.

->solarització

■solarització

Part. sil.: so_la_rit_za_ci_ó

[de sol¹]

f 1 FOTOG Efecte consistent en la pèrdua aparent de la densitat del gra de determinades emulsions fotogràfiques quan, després d’haver estat impressionades per un excés de llum, són tractades amb un revelador superficial.

2 CIN i FOTOG Procediment per a obtenir efectes artístics o especials en una fotografia o en una pel·lícula que consisteix a exposar a la llum les superfícies sensibles ja impressionades mentre hom les revela.

3 MED i TERAP 1 Exposició a la llum del Sol, amb finalitat terapèutica.

2 Conjunt d’efectes produïts per la solarització.

->solàrium

■solàrium

Part. sil.: so_là_ri_um

[del ll. solarium, íd.]

m ARQUEOL i TERAP Solari.

->solàster

solàster

m ZOOL Estrella de mar de la classe dels asteroïdeus, de la família dels solastèrids (Solaster papposus), de color de porpra o vermell groguenc i de cos amb braços disposats al voltant d’un disc ample.

->solatge

■solatge

[de sòl; 1a FONT: 1575, DPou.]

m Pòsit que deixa un líquid.

->solc

■solc

[del ll. sŭlcus, íd.; 1a FONT: 1372]

m 1 1 AGR Cavitat longitudinal que fa en el sòl l’arada o un altre instrument semblant.

2 tornar a solc (algú) Tornar a ben obrar.

2 p anal 1 Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s’hi tot penetrant-hi.

2 Séc o arruga longitudinal.

3 Traç de llum, fum, etc., que deixa en l’aire un cos en moviment, un llamp, un avió, etc.; deixant.

4 ANAT ANIM Depressió o canal lineal superficial; fissura.

5 BOT Nom aplicat a qualsevol concavitat superficial, estreta i allargada.

6 BOT Colp.

7 ELECTROAC i MÚS Empremta acanalada i en espiral d’un disc fonogràfic que constitueix el suport de la informació sonora enregistrada.

8 NÀUT Senyal o rastre efímer que deixa, en la superfície de l’aigua, el pas d’una embarcació; deixant.

->solcada

■solcada

[de solcar]

f 1 1 Acció de solcar;

2 l’efecte.

2 AGR Conjunt de solcs.

->solcar

■solcar

[de solc; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr 1 AGR Fer solcs en la terra.

2 Fer ratlles a la manera de solcs. Les arrugues que li solcaven el rostre.

3 fig Solcar un ocell l’aire.

4 AERON Travessar l’aire una aeronau.

5 NÀUT Traslladar-se una embarcació damunt l’aigua, fendint-la amb el tallamar i amb part del buc que hi és submergida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solcar

GERUNDI: solcant

PARTICIPI: solcat, solcada, solcats, solcades

INDICATIU PRESENT: solco, solques, solca, solquem, solqueu, solquen

INDICATIU IMPERFET: solcava, solcaves, solcava, solcàvem, solcàveu, solcaven

INDICATIU PASSAT: solquí, solcares, solcà, solcàrem, solcàreu, solcaren

INDICATIU FUTUR: solcaré, solcaràs, solcarà, solcarem, solcareu, solcaran

INDICATIU CONDICIONAL: solcaria, solcaries, solcaria, solcaríem, solcaríeu, solcarien

SUBJUNTIU PRESENT: solqui, solquis, solqui, solquem, solqueu, solquin

SUBJUNTIU IMPERFET: solqués, solquessis, solqués, solquéssim, solquéssiu, solquessin

IMPERATIU: solca, solqui, solquem, solqueu, solquin

->solcat

solcat -ada

[de solcar]

adj BOT Proveït de solc o de solcs.

->solcatera

■solcatera

f Deixant.

->solcuit

■solcuit -a

Part. sil.: sol_cuit

[de sol i cuit]

1 adj Cremat del sol. Els sembrats estan solcuits.

2 m FUST Defecte de la fusta podrida per la humitat que se sol manifestar aparentment en forma de capes de fibres blanquinoses i fofes.

->soldà

■soldà

Hom.: soldar

[de l’àr. sulṭân ‘rei’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ISLAM i HIST Nom donat als sobirans turcs fins el 1924 i a d’altres prínceps islàmics.

->soldabilitat

■soldabilitat

[de soldable]

f Propietat que tenen alguns materials de soldar-se o de poder ésser soldats amb uns altres de la mateixa natura.

->soldable

■soldable

[de soldar]

adj Que pot soldar-se o ésser soldat.

->soldada

■soldada

[de soldar, que en cat. ant. tingué també el sentit de ‘pagar un sou, sobretot a mercenaris de les armes’ (v. sou, soldar); 1a FONT: s. XIII]

f 1 Sou, salari. Cobrar la soldada. Tenir algú a soldada. Estar algú a soldada.

2 DR CIV CAT Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni; i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa.

->soldader

■soldader -a

[de soldada; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj i m i f Que està al servei d’algú cobrant una soldada.

->soldadesc

■soldadesc -a

[de soldat¹; en el sentit que té el fem. substantivat, de ‘conjunt de soldats, sobretot usat despectivament’, és un calc del l’it. soldatesca, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als soldats.

2 f 1 Conjunt de soldats.

2 esp i pej Conjunt de soldats sense disciplina, deixats a la seva.

->soldador

■soldador -a

[de soldar]

1 adj 1 Que solda. Aparell soldador.

2 màquina soldadora (o simplement soldadora) TECNOL Màquina elèctrica, generalment automàtica, emprada per a efectuar soldadures per punts, per costura, o bé soldadura contínua en peces metàl·liques.

2 m i f OFIC Persona que té per ofici soldar.

3 m 1 TECNOL Instrument portàtil, emprat per a soldar metalls.

2 soldador de benzina (o de gas) TECNOL Llum de soldar.

3 soldador elèctric ELECTROT i ELECTRÒN Aparell emprat per a soldar conductors, cables elèctrics, components electrònics, etc., que s’escalfa elèctricament.

->soldadura

■soldadura

[de soldar; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 1 Acció de soldar o de soldar-se;

2 l’efecte.

2 TECNOL 1 Unió de dues peces, de metall o de plàstic, feta de manera que el punt d’unió sigui un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes. Soldadura blana. Soldadura per fusió.

2 Metall o aliatge de baix punt de fusió emprat per a efectuar la unió dita falsa soldadura entre dos metalls amb els quals té afinitat.

3 Lloc d’unió de dues peces unides per soldadura o per falsa soldadura.

3 INDÚST Secció d’una fàbrica on són efectuats els treballs de soldadura.

->soldana

soldana

[de soldà]

f 1 ISLAM i HIST Muller o mare d’un soldà.

2 MAR Embarcació principal de les esquadres turques.

->soldanat

■soldanat

[de soldà]

m ISLAM i HIST 1 Dignitat de soldà.

2 Temps que dura el govern d’un soldà.

3 Territori governat per un soldà.

->soldanel·la

soldanel·la

[del ll. científic soldanella (o soldonella), format sobre l’it. soldanella, d’origen incert]

f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies (Soldanella alpina), de fulles verdoses fosques, de flors blaves i de fruits capsulars, que es fa als Pirineus.

->soldar

■soldar

Hom.: soldà

[del ll. solidare ‘afermar, consolidar’; 1a FONT: c. 1500]

v 1 tr TECNOL 1 Unir sòlidament dues peces de metall o de matèria plàstica per mitjà d’una soldadura.

2 màquina de soldar Màquina soldadora.

2 pron TERAP Unir-se els dos trossos d’un os trencat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: soldar

GERUNDI: soldant

PARTICIPI: soldat, soldada, soldats, soldades

INDICATIU PRESENT: soldo, soldes, solda, soldem, soldeu, solden

INDICATIU IMPERFET: soldava, soldaves, soldava, soldàvem, soldàveu, soldaven

INDICATIU PASSAT: soldí, soldares, soldà, soldàrem, soldàreu, soldaren

INDICATIU FUTUR: soldaré, soldaràs, soldarà, soldarem, soldareu, soldaran

INDICATIU CONDICIONAL: soldaria, soldaries, soldaria, soldaríem, soldaríeu, soldarien

SUBJUNTIU PRESENT: soldi, soldis, soldi, soldem, soldeu, soldin

SUBJUNTIU IMPERFET: soldés, soldessis, soldés, soldéssim, soldéssiu, soldessin

IMPERATIU: solda, soldi, soldem, soldeu, soldin

->soldat¹

■soldat¹ -ada

[de l’it. soldato, participi de soldare ‘tenir algú a sou’, der. de soldo ‘moneda antiga; paga militar’, del ll. td. sŏlĭdus (v. sou); de l’it., a través del fr., s’escampà a totes les llengües europees; 1a FONT: 1382]

1 m i f ORG MIL 1 El qui serveix en un exèrcit.

2 Cadascun dels membres que integren majoritàriament la classe de tropa.

3 fer el soldat Fer el servei militar.

4 soldat desconegut Combatent no identificat mort en el camp de batalla, convertit en símbol dels morts en combat per una nació.

2 m i f fig 1 Persona que lluita o s’esforça coratjosament per una causa, per un ideal.

2 soldat de Crist Apòstol o propagandista de la religió cristiana.

3 soldat de la llibertat Defensor dels principis de la llibertat contra la tirania.

3 m ICT 1 Castanyoleta.

2 Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids (Solea ocellata), bàsicament igual al llenguado però més petit, de color gris groguenc amb taques negres i de carn molt apreciada.

->soldat²

soldat² -ada

[de soldar]

adj TECNOL Dit dels elements, de les peces, que han estat units per soldadura.

->soldatge

■soldatge

[de soldar]

m TECNOL Operació de soldar; soldadura.

->soldejar

■soldejar

[de sou; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v tr Prendre a sou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: soldejar

GERUNDI: soldejant

PARTICIPI: soldejat, soldejada, soldejats, soldejades

INDICATIU PRESENT: soldejo, soldeges, soldeja, soldegem, soldegeu, soldegen

INDICATIU IMPERFET: soldejava, soldejaves, soldejava, soldejàvem, soldejàveu, soldejaven

INDICATIU PASSAT: soldegí, soldejares, soldejà, soldejàrem, soldejàreu, soldejaren

INDICATIU FUTUR: soldejaré, soldejaràs, soldejarà, soldejarem, soldejareu, soldejaran

INDICATIU CONDICIONAL: soldejaria, soldejaries, soldejaria, soldejaríem, soldejaríeu, soldejarien

SUBJUNTIU PRESENT: soldegi, soldegis, soldegi, soldegem, soldegeu, soldegin

SUBJUNTIU IMPERFET: soldegés, soldegessis, soldegés, soldegéssim, soldegéssiu, soldegessin

IMPERATIU: soldeja, soldegi, soldegem, soldegeu, soldegin

->solear

■solear

Part. sil.: so_le_ar

adj ANAT ANIM Que va a parar al peu. Múscul solear.

->solecisme

■solecisme

[del ll. soloecismus, i aquest, del gr. soloikismós, íd., der. de sóloikos ‘el qui parla incorrectament’, i aquest, de Sóloi ‘colònia atenesa de la Cilícia’ on parlaven un patuès del gr; 1a FONT: c. 1390]

m GRAM Transgressió a les regles sintàctiques d’una llengua.

->soledat

■soledat

[de sol⁴; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f Solitud.

->soleids

■soleids

Part. sil.: so_leids

m ICT 1 pl Família de peixos plans de l’ordre dels pleuronectiformes, representada a la Mediterrània pels llenguados i espècies afins.

2 sing Peix de la família dels soleids.

->solejar

■solejar

[de sol¹]

v tr Sotmetre una cosa durant un temps a l’acció del sol; assolellar. Solejar els grans de raïm perquè esdevinguin panses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solejar

GERUNDI: solejant

PARTICIPI: solejat, solejada, solejats, solejades

INDICATIU PRESENT: solejo, soleges, soleja, solegem, solegeu, solegen

INDICATIU IMPERFET: solejava, solejaves, solejava, solejàvem, solejàveu, solejaven

INDICATIU PASSAT: solegí, solejares, solejà, solejàrem, solejàreu, solejaren

INDICATIU FUTUR: solejaré, solejaràs, solejarà, solejarem, solejareu, solejaran

INDICATIU CONDICIONAL: solejaria, solejaries, solejaria, solejaríem, solejaríeu, solejarien

SUBJUNTIU PRESENT: solegi, solegis, solegi, solegem, solegeu, solegin

SUBJUNTIU IMPERFET: solegés, solegessis, solegés, solegéssim, solegéssiu, solegessin

IMPERATIU: soleja, solegi, solegem, solegeu, solegin

->solell

■solell -a

[de sol¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m ant i dial Sol.

2 1 adj Assolellat.

2 m GEOMORF Vessant d’un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l’obac.

3 de solell loc adj fig i col·loq De secà. Un advocat de solell.

->solellada

■solellada

[de solell]

f Assolellada.

->soleller

soleller

[de solell]

m dial Sol molt intens.

->solellós

■solellós -osa

[de solell; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Dit d’un lloc on toca molt el sol.

->solemne

■solemne

[del ll. sollemnis ‘que se celebra en dates fixes, consagrat’; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Dit de festes, esdeveniments, actes religiosos o civils que hom celebra amb gran pompa, amb cerimònies públiques i amb formalitats que els donen una importància extraordinària. Festa solemne. Vots solemnes. Jurament solemne.

2 1 Seriós, majestuós, molt important, que imposa. Parlà en un to solemne.

2 [sempre davant el substantiu] p ext i iròn Molt gran, extraordinari. Li donà una solemne bufetada. És una solemne mentida.

->solemnement

■solemnement

[de solemne]

adv D’una manera solemne.

->solemnial

■solemnial

Part. sil.: so_lem_ni_al

[de solemne; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Solemne.

->solemnialment

■solemnialment

Part. sil.: so_lem_ni_al_ment

[de solemnial; 1a FONT: s. XIV]

adv D’una manera solemnial o solemne.

->solemnitat

■solemnitat

[del ll. sollemnĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de solemne. Va parlar amb solemnitat.

2 Festa solemne, festivitat que hom celebra cada any d’una manera solemne. Les solemnitats pasquals.

3 Conjunt de cerimònies, de formalitats, etc., que fan solemne un acte, públic o privat, l’estipulació d’un tractat, etc. L’acte fou d’una gran solemnitat.

->solemnització

■solemnització

Part. sil.: so_lem_nit_za_ci_ó

[de solemnitzar]

f Acció de solemnitzar.

->solemnitzar

■solemnitzar

[de solemne; 1a FONT: 1393]

v tr 1 Celebrar amb solemnitat alguna festa o esdeveniment. Solemnitzar el centenari d’una entitat.

2 Donar solemnitat a un acte públic, acomplint-ne totes les formalitats. Solemnitzar l’acte de lliurament d’uns premis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solemnitzar

GERUNDI: solemnitzant

PARTICIPI: solemnitzat, solemnitzada, solemnitzats, solemnitzades

INDICATIU PRESENT: solemnitzo, solemnitzes, solemnitza, solemnitzem, solemnitzeu, solemnitzen

INDICATIU IMPERFET: solemnitzava, solemnitzaves, solemnitzava, solemnitzàvem, solemnitzàveu, solemnitzaven

INDICATIU PASSAT: solemnitzí, solemnitzares, solemnitzà, solemnitzàrem, solemnitzàreu, solemnitzaren

INDICATIU FUTUR: solemnitzaré, solemnitzaràs, solemnitzarà, solemnitzarem, solemnitzareu, solemnitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: solemnitzaria, solemnitzaries, solemnitzaria, solemnitzaríem, solemnitzaríeu, solemnitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: solemnitzi, solemnitzis, solemnitzi, solemnitzem, solemnitzeu, solemnitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: solemnitzés, solemnitzessis, solemnitzés, solemnitzéssim, solemnitzéssiu, solemnitzessin

IMPERATIU: solemnitza, solemnitzi, solemnitzem, solemnitzeu, solemnitzin

->solen-

solen-

Forma prefixada del mot grec sōlḗn, -ẽnos, que significa ‘canal, tub’. Ex.: solenoide.

->solènids

solènids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis, de closca allargada, que viuen colgats en fons de sorra en posició vertical, i que són apreciats com a comestibles. Cal destacar-ne la navalla (Ensis ensis), el ganivet (Ensis siliqua) i la caravel·la (Solenocurtus antiquatus).

2 sing Mol·lusc de la família dels solènids.

->soleno-

soleno-

Forma prefixada del mot grec sōlḗn, -ẽnos, que significa ‘canal, tub’. Ex.: solenòglif.

->solenòcit

solenòcit

m ANAT ANIM Cèl·lula flamígera.

->solenodont

■solenodont

m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids (Solenodon sp), d’aspecte d’una musaranya, amb un musell que forma una petita trompa amb nombroses vibrisses.

->solenodòntids

■solenodòntids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, a la qual pertany només el gènere Solenodon, el solenodont, amb dues espècies, S. paradoxus i S. cubanus.

2 sing Mamífer de la família dels solenodòntids.

->solenogastres

solenogastres

m pl ZOOL Aplacòfors.

->solenòglif

solenòglif -a

adj i m ZOOL Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.

->solenoïdal

solenoïdal

Part. sil.: so_le_no_ï_dal

adj ELECT i MAGNET Relatiu o pertanyent al solenoide.

->solenoide

■solenoide

Part. sil.: so_le_noi_de

m ELECT i MAGNET Bobina cilíndrica constituïda per un conductor enrotllat segons una hèlix de pas molt petit i formant un cilindre d’una llargada generalment molt superior al diàmetre.

->solenòmids

solenòmids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis, que viuen enterrats als sediments de l’alguer de posidònia.

2 sing Mol·lusc de la família dels solenòmids.

->soler¹

■soler¹

[de sòl]

m 1 Sòl.

2 Part baixa d’una casa.

->soler²

■soler²

[del ll. sŏlēre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr 1 Acostumar. Solc anar-hi cada dia.

2 Ésser freqüent. Als vespres sol fer fred.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: soler

GERUNDI: solent

PARTICIPI: solgut, solguda, solguts, solgudes

INDICATIU PRESENT: solc, sols, sol, solem, soleu, solen

INDICATIU IMPERFET: solia, solies, solia, solíem, solíeu, solien

INDICATIU PASSAT: solguí, solgueres, solgué, solguérem, solguéreu, solgueren

INDICATIU FUTUR: soldré, soldràs, soldrà, soldrem, soldreu, soldran

INDICATIU CONDICIONAL: soldria, soldries, soldria, soldríem, soldríeu, soldrien

SUBJUNTIU PRESENT: solgui, solguis, solgui, solguem, solgueu, solguin

SUBJUNTIU IMPERFET: solgués, solguessis, solgués, solguéssim, solguéssiu, solguessin

IMPERATIU: sol, solgui, solguem, soleu, solguin

->soler³

soler³ -a

[de sola]

m i f OFIC Persona que fabrica, adoba o ven soles de sabata o d’espardenya.

->solera

■solera

[de sòl; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 CONSTR 1 Sostre pla, format per dos o tres gruixos de rajols posats horitzontalment, sense fer revoltó.

2 Jàssera, peça plana, etc., posada horitzontalment per tal de sostenir altres peces horitzontals, verticals o inclinades.

2 OFIC Mola inferior d’un molí fariner, olier, etc.

3 TECNOL Sòl, part inferior refractària dels forns de reverber, dels vidriers, etc., on és disposat el material que hom vol fondre o escalfar o on descansen els gresols.

4 TRANSP Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo.

->solerassenc

solerassenc -a

adj i m i f Del Soleràs (Garrigues).

->solerenc

solerenc -a

adj i m i f Del Soler (Rosselló).

->soleta

■soleta

[de sola; 1a FONT: 1437]

f 1 1 Part d’una mitja o mitjó que correspon a la planta del peu.

2 anar a soleta de mitja Anar sense calçat.

2 Plantilla, la primera sola sobre la qual hom forma la sabata.

3 CONSTR NAV Regala.

->sòleus

sòleus

Part. sil.: sò_le_us

m ANAT ANIM soli².

->solfa

■solfa

[de les dues notes de l’escala musical sol² i fa; 1a FONT: 1561]

f 1 MÚS 1 col·loq Nom donat a una partitura o a un text musical escrit.

2 Solfeig. Aprendre de solfa.

3 a punt de solfa fig Preparat.

4 posar en solfa (una idea, un projecte, etc.) fig Donar-los forma concreta, plasmar-los.

5 posar en solfa (algú o alguna cosa) Ridiculitzar o criticar. La novel·la posa en solfa la globalització de l’economia.

2 Taca al vestit, llàntia. Amb els pantalons plens de solfes.

->solfatara

■solfatara

[del ll. solfatara, íd., der. de solfo ‘sofre’]

f GEOF Terme que designa aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada (100-300°C) que es caracteritzen pel contingut elevat en SO₂.

->solfeig

■solfeig

Part. sil.: sol_feig

[de solfejar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MÚS 1 1 Acció de solfejar;

2 l’efecte.

2 Exercici de pràctica musical consistent en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, la durada, la intensitat i el fraseig.

->solfejador

■solfejador

[de solfejar]

adj i m i f MÚS Que solfeja.

->solfejar

■solfejar

[de solfa; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr MÚS Cantar les notes d’una partitura dient el nom de les notes i marcant el compàs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solfejar

GERUNDI: solfejant

PARTICIPI: solfejat, solfejada, solfejats, solfejades

INDICATIU PRESENT: solfejo, solfeges, solfeja, solfegem, solfegeu, solfegen

INDICATIU IMPERFET: solfejava, solfejaves, solfejava, solfejàvem, solfejàveu, solfejaven

INDICATIU PASSAT: solfegí, solfejares, solfejà, solfejàrem, solfejàreu, solfejaren

INDICATIU FUTUR: solfejaré, solfejaràs, solfejarà, solfejarem, solfejareu, solfejaran

INDICATIU CONDICIONAL: solfejaria, solfejaries, solfejaria, solfejaríem, solfejaríeu, solfejarien

SUBJUNTIU PRESENT: solfegi, solfegis, solfegi, solfegem, solfegeu, solfegin

SUBJUNTIU IMPERFET: solfegés, solfegessis, solfegés, solfegéssim, solfegéssiu, solfegessin

IMPERATIU: solfeja, solfegi, solfegem, solfegeu, solfegin

->solfista

■solfista

[de solfa; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f MÚS Solfejador.

->soli¹

■soli¹

[del ll. sŏlium, íd., de l’arrel de sedēre, amb alternança d/l del ll. arcaic i dialectal]

m 1 1 Tron, cadira reial.

2 soli pontifici CATOL Seu de Pere.

2 1 Reialesa.

2 Papat.

->soli²

■soli²

[del ll. solea ‘sola’]

m ANAT ANIM Múscul ample i gros, situat sota els bessons, que va des de la tíbia i el peroné fins al tendó d’Aquil·les.

->sòlid

■sòlid -a

Hom.: sòlit

[del ll. solĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Capaç d’oposar una gran resistència a les forces que tendeixen a deformar-lo, a alterar-lo, consistent, fort. Uns fonaments sòlids.

2 fig Una argumentació sòlida. Tenir sobre una matèria coneixements molt sòlids.

3 color sòlid Color que no perd gens.

2 ALIM 1 adj Dit de cadascun dels composts que constitueixen l’extracte sec dels aliments.

2 sòlid no gras de la llet Cadascun dels composts sòlids —exclòs el greix— de la llet, la quantitat dels quals és un índex de qualitat.

3 adj 1 Dit de la substància en estat sòlid.

2 Dit del sistema de punts materials les distàncies respectives dels quals romanen invariables, que idealitza un cos real i permet de fer senzill el plantejament i la resolució de problemes en física, especialment en mecànica racional.

3 estat sòlid Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.

4 m GEOM 1 Porció d’espai limitada per superfícies planes o corbes que dóna lloc a una figura amb tres dimensions (llargària, amplària i profunditat).

2 sòlid de revolució Cos limitat per una superfície de revolució, que hom obté per la rotació d’una línia entorn d’un eix.

5 m NUMIS Entre els romans i els bizantins, moneda d’or, anomenada també solidus aureus, que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 siliqües.

->solidago del Canadà

solidago del Canadà

m BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Solidago canadensis), de fulles alternes, capítols grocs i fruits en aqueni, conreada en jardins.

->sòlidament

■sòlidament

[de sòlid; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera sòlida.

->solidar

■solidar

Cp. solidificar

[del ll. solidare, íd.]

v tr 1 Fer fort, sòlid, afermar. Solidar la pau entre dos pobles.

2 Consolidar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solidar

GERUNDI: solidant

PARTICIPI: solidat, solidada, solidats, solidades

INDICATIU PRESENT: solido, solides, solida, solidem, solideu, soliden

INDICATIU IMPERFET: solidava, solidaves, solidava, solidàvem, solidàveu, solidaven

INDICATIU PASSAT: solidí, solidares, solidà, solidàrem, solidàreu, solidaren

INDICATIU FUTUR: solidaré, solidaràs, solidarà, solidarem, solidareu, solidaran

INDICATIU CONDICIONAL: solidaria, solidaries, solidaria, solidaríem, solidaríeu, solidarien

SUBJUNTIU PRESENT: solidi, solidis, solidi, solidem, solideu, solidin

SUBJUNTIU IMPERFET: solidés, solidessis, solidés, solidéssim, solidéssiu, solidessin

IMPERATIU: solida, solidi, solidem, solideu, solidin

->solidari

■solidari -ària

[del b. ll. solidarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 DR 1 Que té el vincle de solidaritat. Creditor solidari.

2 Dit de l’obligació insolutum. Obligació solidària.

2 p ext Concorde amb els altres en la manera de pensar, de sentir o de fer, disposat a compartir-ne les responsabilitats.

3 HIST Relatiu o pertanyent a la Solidaritat Catalana.

4 MEC i TECNOL 1 Dit de l’element d’un dispositiu o d’una estructura unit rígidament a un altre.

2 p ext Dit del moviment que presenten dos cossos no units materialment però que evolucionen com si fossin units.

->solidàriament

■solidàriament

Part. sil.: so_li_dà_ri_a_ment

[de solidari; 1a FONT: 1888, DLab.]

adv D’una manera solidària.

->solidaritat

■solidaritat

[de solidari; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 El fet d’ésser solidari amb altres, de compartir-ne les idees, els propòsits i les responsabilitats.

2 Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns.

3 DR Conjunció o acord de diverses persones per a tenir un dret o complir una obligació.

4 DR Quasicontracte establert entre dos o més propietaris pel qual es comprometen a respondre cadascun en particular als danys fortuïts que sobrevinguin als seus béns respectius.

5 LING Interdependència.

->solidarització

■solidarització

Part. sil.: so_li_da_rit_za_ci_ó

[de solidaritzar]

f 1 Acció de solidaritzar o de solidaritzar-se.

2 l’efecte.

->solidaritzar

■solidaritzar

[de solidari; 1a FONT: 1911]

v 1 tr Fer solidari.

2 pron Ésser solidari, declarar-se solidari. Ens solidaritzem amb els familiars de les víctimes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solidaritzar

GERUNDI: solidaritzant

PARTICIPI: solidaritzat, solidaritzada, solidaritzats, solidaritzades

INDICATIU PRESENT: solidaritzo, solidaritzes, solidaritza, solidaritzem, solidaritzeu, solidaritzen

INDICATIU IMPERFET: solidaritzava, solidaritzaves, solidaritzava, solidaritzàvem, solidaritzàveu, solidaritzaven

INDICATIU PASSAT: solidaritzí, solidaritzares, solidaritzà, solidaritzàrem, solidaritzàreu, solidaritzaren

INDICATIU FUTUR: solidaritzaré, solidaritzaràs, solidaritzarà, solidaritzarem, solidaritzareu, solidaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: solidaritzaria, solidaritzaries, solidaritzaria, solidaritzaríem, solidaritzaríeu, solidaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: solidaritzi, solidaritzis, solidaritzi, solidaritzem, solidaritzeu, solidaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: solidaritzés, solidaritzessis, solidaritzés, solidaritzéssim, solidaritzéssiu, solidaritzessin

IMPERATIU: solidaritza, solidaritzi, solidaritzem, solidaritzeu, solidaritzin

->solidesa

■solidesa

[de sòlid; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat de sòlid.

->solideu

■solideu

Part. sil.: so_li_deu

[del b. ll. ecl. soli Deo (sublatus) ’(tret) momés davant Déu‘, perquè els qui en duen només se’l treuen davant el Santíssim Sagrament; 1a FONT: 1803, DEst.]

m CATOL i INDUM Casquet de seda que usen els eclesiàstics.

->solidificable

■solidificable

[de solidificar]

adj FÍS Que pot ésser solidificat.

->solidificació

■solidificació

Part. sil.: so_li_di_fi_ca_ci_ó

[de solidificar]

f FÍS En una substància, pas de l’estat líquid a l’estat sòlid mitjançant la disminució de la seva temperatura, la variació adequada de pressió (en general, augment) o ambdues accions simultàniament.

->solidificar

■solidificar

Cp. solidar

[de sòlid]

v 1 tr 1 Fer sòlid.

2 FÍS Fer passar una substància de l’estat líquid o gasós al sòlid.

2 pron 1 FÍS Esdevenir sòlid, prendre l’estat sòlid.

2 Fer-se més sòlida o ferma alguna cosa. L’amistat entre ells es va solidificar gràcies a la confiança.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solidificar

GERUNDI: solidificant

PARTICIPI: solidificat, solidificada, solidificats, solidificades

INDICATIU PRESENT: solidifico, solidifiques, solidifica, solidifiquem, solidifiqueu, solidifiquen

INDICATIU IMPERFET: solidificava, solidificaves, solidificava, solidificàvem, solidificàveu, solidificaven

INDICATIU PASSAT: solidifiquí, solidificares, solidificà, solidificàrem, solidificàreu, solidificaren

INDICATIU FUTUR: solidificaré, solidificaràs, solidificarà, solidificarem, solidificareu, solidificaran

INDICATIU CONDICIONAL: solidificaria, solidificaries, solidificaria, solidificaríem, solidificaríeu, solidificarien

SUBJUNTIU PRESENT: solidifiqui, solidifiquis, solidifiqui, solidifiquem, solidifiqueu, solidifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: solidifiqués, solidifiquessis, solidifiqués, solidifiquéssim, solidifiquéssiu, solidifiquessin

IMPERATIU: solidifica, solidifiqui, solidifiquem, solidifiqueu, solidifiquin

->soliditat

■soliditat

[del ll. solidĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Solidesa.

->solifluxió

■solifluxió

Part. sil.: so_li_flu_xi_ó

[de l’angl. solifluction, íd., i aquest, del ll. solum ‘sòl’ i fluctio, -ōnis ‘flux’]

f GEOMORF Moviment de descens, en un vessant, d’una massa de terreny que ha estat reblanit per l’aigua.

->solífugs

■solífugs

m ZOOL 1 pl Ordre d’aràcnids, amb els quelícers molt desenvolupats en forma de pinça i pedipalps llargs, i el cos i les potes recoberts de pèls.

2 sing Aràcnid de l’ordre dels solífugs.

->soliloqui

■soliloqui

[del ll. soliloquium, íd., de solus, -a, -um ‘sol’ i loqui ‘parlar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Fet de parlar sol, amb si mateix.

2 LIT i TEAT Monòleg.

->solípede

■solípede -a

[contracció, per influx de solus ‘sol’, del ll. solidĭpes, -ĕdis ‘de peu massís’, comp. de solĭdus ‘sòlid’ i pes ‘peu’]

adj ZOOL Dit dels mamífers ungulats perissodàctils que tenen un sol dit a cada peu, protegit per una peülla.

->solipsisme

■solipsisme

m FILOS Doctrina segons la qual l’únic existent és la pròpia consciència i els seus continguts, i aquesta manca de tota possibilitat de transcendir el seu àmbit.

->solipsista

■solipsista

1 adj Relatiu o pertanyent al solipsisme.

2 m i f Partidari del solipsisme.

->solista

■solista

[de solo; 1a FONT: 1919]

adj i m i f MÚS Dit del qui executa un solo vocal o instrumental. Una peça per a solistes. Violí solista.

->sòlit

■sòlit -a

Hom.: sòlid

[del ll. solĭtus, -a, -um, participi de solēre ‘soler, estar acostumat’; 1a FONT: 1477]

adj Acostumat, que és de costum, que sol fer-se o esdevenir-se. Va prestar el sòlit jurament.

->solitari

■solitari -ària

[del ll. solitarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj i m i f Dit de qui viu sol.

2 adj BOT Dit de les flors no aplegades en inflorescència.

3 f ZOOL Tènia.

4 cuc solitari (o simplement solitari) ZOOL Tènia.

2 adj Desert, on hom es troba tot sol. Vam arribar a un paratge solitari.

3 m JOCS Joc, ordinàriament de cartes, que juga una sola persona.

4 m JOI Diamant muntat tot sol en una joia.

->solitàriament

■solitàriament

Part. sil.: so_li_tà_ri_a_ment

[de solitari]

adv D’una manera solitària.

->solitó

■solitó

m FÍS i MAT Tipus d’ona dispersiva i no lineal que es propaga sense deformació ni amortiment.

->solitud

■solitud

[del ll. solitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol.

2 Lloc solitari, desert, inhabitat.

->soliu

■soliu -a

Part. sil.: so_liu

[de sol⁴; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Solitari.

2 Sol, sense companatge.

->solivellenc

solivellenc -a

adj i m i f De Solivella (Conca de Barberà).

->soll

■soll

[segurament preromà, d’un comp. de l’indoeuropeu sus ‘porc’, com el gal sŭtĕgis, alterat per influx d’un ll. vg *sŭbtŭlus ‘soterrani’ en *sŭtĕlis, *sŭtle; 1a FONT: c. 1325]

f Cort o corral de porcs.

->sollament

■sollament

[de sollar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 Acció de sollar o de sollar-se;

2 l’efecte.

->sollaner

sollaner -a

adj i m i f De Sollana (Ribera Baixa).

->sollar

■sollar

[d’origen incert, probablement del germ. süljan, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Embrutar.

2 pron Embrutar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sollar

GERUNDI: sollant

PARTICIPI: sollat, sollada, sollats, sollades

INDICATIU PRESENT: sollo, solles, solla, sollem, solleu, sollen

INDICATIU IMPERFET: sollava, sollaves, sollava, sollàvem, sollàveu, sollaven

INDICATIU PASSAT: sollí, sollares, sollà, sollàrem, sollàreu, sollaren

INDICATIU FUTUR: sollaré, sollaràs, sollarà, sollarem, sollareu, sollaran

INDICATIU CONDICIONAL: sollaria, sollaries, sollaria, sollaríem, sollaríeu, sollarien

SUBJUNTIU PRESENT: solli, sollis, solli, sollem, solleu, sollin

SUBJUNTIU IMPERFET: sollés, sollessis, sollés, solléssim, solléssiu, sollessin

IMPERATIU: solla, solli, sollem, solleu, sollin

->sól·lera

■sól·lera

f dial ORNIT Cruixidell.

->solleric

■solleric -a

1 adj i m i f De Sóller (Mallorca) o del solleric (parlar).

2 m LING Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.

->sollevament

■sollevament

[de sollevar]

m 1 Acció de sollevar o de sollevar-se;

2 l’efecte.

->sollevar

■sollevar

[juntament amb la variant sosllevar, der. de llevar amb el prefix so-, sos-, reducció de sots-; 1a FONT: 1308]

v 1 1 tr Alçar una cosa separant-la d’allò que li feia de suport. Sollevaren el pilar amb una grua.

2 tr fig Revoltar, remoure. Sollevar el poble contra els opressors.

3 pron fig La gent es va sollevar contra els ocupants.

2 tr Remoure el ventrell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sollevar

GERUNDI: sollevant

PARTICIPI: sollevat, sollevada, sollevats, sollevades

INDICATIU PRESENT: sollevo, solleves, solleva, sollevem, solleveu, solleven

INDICATIU IMPERFET: sollevava, sollevaves, sollevava, sollevàvem, sollevàveu, sollevaven

INDICATIU PASSAT: solleví, sollevares, sollevà, sollevàrem, sollevàreu, sollevaren

INDICATIU FUTUR: sollevaré, sollevaràs, sollevarà, sollevarem, sollevareu, sollevaran

INDICATIU CONDICIONAL: sollevaria, sollevaries, sollevaria, sollevaríem, sollevaríeu, sollevarien

SUBJUNTIU PRESENT: sollevi, sollevis, sollevi, sollevem, solleveu, sollevin

SUBJUNTIU IMPERFET: sollevés, sollevessis, sollevés, sollevéssim, sollevéssiu, sollevessin

IMPERATIU: solleva, sollevi, sollevem, solleveu, sollevin

->sol·lícit

■sol·lícit -a

[del ll. sollĭcĭtus, -a, -um ‘mogut, agitat tot ell’, comp. de sollus, -a, -um ‘sencer, intacte’ i citus, -a, -um, participi de ciēre ‘posar en moviment’; 1a FONT: 1380]

adj Delerós de servir, de complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent un interès.

->sol·licitació

■sol·licitació

Part. sil.: sol_li_ci_ta_ci_ó

[del ll. sollicitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de sol·licitar.

2 DR CAN Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sol·licitar un penitent a cometre actes deshonests.

3 FÍS Força d’atracció que actua sobre un cos.

->sol·licitador

■sol·licitador -a

[del ll. sollicitator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que sol·licita.

->sol·lícitament

■sol·lícitament

[de sol·lícit; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adv D’una manera sol·lícita.

->sol·licitant

■sol·licitant

[del ll. sollicitans, -ntis, participi pres. de sollicitare ‘sol·licitar’]

m i f Persona que sol·licita.

->sol·licitar

■sol·licitar

[del ll. sollicitare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr 1 Mirar d’obtenir una cosa demanant-la, fent les diligències necessàries, escrivint una sol·licitud, etc. Sol·licitar una col·locació. Sol·licitar un favor.

2 1 Incitar algú a fer quelcom. L’honor el sol·licitava a refusar.

2 Instar una persona a tenir relacions lícites o il·lícites. Ell la sol·licitava, però ella no es deixava convèncer.

3 DR CAN Incórrer en el delicte de sol·licitació.

3 1 Atreure.

2 FÍS Una força atreure un cos a moure’s en la seva direcció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sol·licitar

GERUNDI: sol·licitant

PARTICIPI: sol·licitat, sol·licitada, sol·licitats, sol·licitades

INDICATIU PRESENT: sol·licito, sol·licites, sol·licita, sol·licitem, sol·liciteu, sol·liciten

INDICATIU IMPERFET: sol·licitava, sol·licitaves, sol·licitava, sol·licitàvem, sol·licitàveu, sol·licitaven

INDICATIU PASSAT: sol·licití, sol·licitares, sol·licità, sol·licitàrem, sol·licitàreu, sol·licitaren

INDICATIU FUTUR: sol·licitaré, sol·licitaràs, sol·licitarà, sol·licitarem, sol·licitareu, sol·licitaran

INDICATIU CONDICIONAL: sol·licitaria, sol·licitaries, sol·licitaria, sol·licitaríem, sol·licitaríeu, sol·licitarien

SUBJUNTIU PRESENT: sol·liciti, sol·licitis, sol·liciti, sol·licitem, sol·liciteu, sol·licitin

SUBJUNTIU IMPERFET: sol·licités, sol·licitessis, sol·licités, sol·licitéssim, sol·licitéssiu, sol·licitessin

IMPERATIU: sol·licita, sol·liciti, sol·licitem, sol·liciteu, sol·licitin

->sol·licitud

■sol·licitud

[del ll. sollicitūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f 1 Preocupació del qui és sol·lícit envers una persona o una cosa.

2 1 Escrit, document, en què hom sol·licita una cosa.

2 Instància. Va adreçar una sol·licitud al ministeri.

->solmització

■solmització

Part. sil.: sol_mit_za_ci_ó

[de solmitzar]

f MÚS En la teoria musical medieval (segles XI-XVI), sistema d’estudiar la música pel mètode dels hexacords i de la mutació dels noms de les notes en passar de l’un a l’altre, normalment sol-mi per sol-la.

->solmitzar

solmitzar

[de sol² i mi¹]

v tr MÚS Solfejar en el sistema de la solmització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solmitzar

GERUNDI: solmitzant

PARTICIPI: solmitzat, solmitzada, solmitzats, solmitzades

INDICATIU PRESENT: solmitzo, solmitzes, solmitza, solmitzem, solmitzeu, solmitzen

INDICATIU IMPERFET: solmitzava, solmitzaves, solmitzava, solmitzàvem, solmitzàveu, solmitzaven

INDICATIU PASSAT: solmitzí, solmitzares, solmitzà, solmitzàrem, solmitzàreu, solmitzaren

INDICATIU FUTUR: solmitzaré, solmitzaràs, solmitzarà, solmitzarem, solmitzareu, solmitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: solmitzaria, solmitzaries, solmitzaria, solmitzaríem, solmitzaríeu, solmitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: solmitzi, solmitzis, solmitzi, solmitzem, solmitzeu, solmitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: solmitzés, solmitzessis, solmitzés, solmitzéssim, solmitzéssiu, solmitzessin

IMPERATIU: solmitza, solmitzi, solmitzem, solmitzeu, solmitzin

->solo

■solo

[de l’it. solo, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 MÚS Nom donat a un passatge o fragment musical, generalment més brillant o difícil que no pas la resta, interpretat per un sol instrument o una sola veu.

2 JOCS 1 Joc de cartes que es juga amb un joc de què han estat trets els dosos, vuits i nous (o bé els dosos, tresos i quatres), i es reparteixen les trenta-sis cartes restants entre tres jugadors.

2 Jugada de tresillo en què el qui juga ho fa amb les cartes que li han tocat en sort sense canviar-ne cap.

->solod

■solod

m PEDOL Sòl salí derivat del solonetz per lixiviació, acidificació i degradació de les argiles.

->solonetz

■solonetz

m PEDOL Sòl salí, d’estructura compacta i degradada, amb una alta proporció de sodi en el complex absorbent.

->solontxac

■solontxac

m PEDOL Sòl salí de perfil poc diferenciat, d’estructura grumollosa i estable, amb una alta proporció de calci en el complex absorbent.

->solpostada

■solpostada

[format sobre la locució sol post, com sol ixent, sol ponent]

f Posta de sol.

->solraig

■solraig

Part. sil.: sol_raig

[potser d’un sol roig, ‘roig com un sol’, per l’aspecte del peix, que hauria passat, per etimologia popular, a solraig ‘raig de sol’ (v. salroig); 1a FONT: 1458]

m ICT Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids (Isurus oxyrinchus), que pot assolir 4 m de longitud, amb el rostre prolongat en un morro agut i dents llargues i triangulars que el fan molt voraç i perillós.

->sols

■sols

[de l’adj. sol⁴, amb -s adverbial (cf. abans); 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Solament.

->solsida

■solsida

[de solsir-se]

f dial Ensulsiada, esllavissada.

->solsidar

■solsidar

[de solsida]

m dial Terreny poc consistent, que té tendència a solsir-se.

->solsir-se

■solsir-se

[probablement d’una alteració d’un radical sossi-, del ll. subsīdĕre ‘engolir-se, ensorrar-se’, amb influx de sòl i sumir-se]

v pron dial 1 Ensulsiar-se.

2 Consumir-se, aflaquir-se, extenuar-se.

3 Torrar-se un menjar fins que resta sense suc.

->solsonenc

■solsonenc -a

adj i m i f Solsoní.

->solsoní

■solsoní -ina

adj i m i f De Solsona (Solsonès) o del Solsonès (Catalunya).

->solstici

■solstici

[del ll. solstitium, íd., comp. de sol i status, participi de stare ‘estar dret; aguantar-se’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ASTR 1 Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim.

2 1 Moment en què el Sol passa per un solstici.

2 solstici d’estiu Temps en què el Sol passa pel primer punt de Càncer, cap al 21 o el 22 de juny, que és el dia més llarg.

3 solstici d’hivern Temps en què el Sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 de desembre, que és el dia més curt.

3 línia dels solsticis Línia imaginària perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d’intersecció de la qual amb l’eclíptica determinen els solsticis.

->solsticial

■solsticial

Part. sil.: sols_ti_ci_al

[del ll. solstitialis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj ASTR Relatiu o pertanyent a un solstici o als solsticis.

->solt

■solt -a

[participi de l’arcaic soldre ‘deslligar’, del ll. sŏlvĕre, íd.; 1a FONT: 1462]

adj 1 1 Deixat anar d’un lligam, d’un vincle. Galopar a regnes soltes.

2 Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt. Una notícia solta.

3 Lliure. Vosaltres resteu ací presoners: ell pot tornar-se’n solt i quiti.

2 Expedit en l’execució d’una cosa. Tenir la llengua, la paraula, solta.

->solta

■solta

[substantivació del fem. de solt, en el sentit abstracte de ‘llibertat, desimboltura, gràcia, sentit comú’, d’on les expressions tenir o no tenir solta; no tenir solta ni volta; tenir poca solta; ser un poca-solta]

f 1 1 Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments del cas, no incongruentment amb aquests. Això són paraules sense solta.

2 Capacitat d’algú de fer les coses així. Aquest noi té molta solta. Una cosa feta amb molt poca solta.

3 sense solta ni volta loc adv Sense cap raó, sense cap ni peus, sense ordre ni concert, sense cap motiu raonable.

2 PESC Xarxa molt llarga i alta, no tant com l’almadrava, que es cala verticalment amb ploms. Solta clara, cega.

->soltament

■soltament

[de solt; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adv Amb soltesa, d’una manera solta o expedita. Li digué soltament allò que pensava.

->soltar

■soltar

Hom.: sultà

[de solt; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 Deixar anar allò que estava agafat, retingut. Després de dos dies, els soltaren de la presó.

2 Donar la solució adequada a una qüestió, a un assumpte, difícil. Blanquerna soltava les qüestions amb vives raons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: soltar

GERUNDI: soltant

PARTICIPI: soltat, soltada, soltats, soltades

INDICATIU PRESENT: solto, soltes, solta, soltem, solteu, solten

INDICATIU IMPERFET: soltava, soltaves, soltava, soltàvem, soltàveu, soltaven

INDICATIU PASSAT: soltí, soltares, soltà, soltàrem, soltàreu, soltaren

INDICATIU FUTUR: soltaré, soltaràs, soltarà, soltarem, soltareu, soltaran

INDICATIU CONDICIONAL: soltaria, soltaries, soltaria, soltaríem, soltaríeu, soltarien

SUBJUNTIU PRESENT: solti, soltis, solti, soltem, solteu, soltin

SUBJUNTIU IMPERFET: soltés, soltessis, soltés, soltéssim, soltéssiu, soltessin

IMPERATIU: solta, solti, soltem, solteu, soltin

->solter

■solter -a

[deriv. normal de solt; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj 1 Solt, lliure.

2 biga soltera Biga que baixa pel riu separada del rai on hauria d’estar unida.

2 adj i m i f esp Que no ha contret matrimoni. Una dona soltera. Solters i casats.

->solteràs

solteràs -assa

[de solter]

adj i m i f pej Conco.

->solteria

■solteria

Part. sil.: sol_te_ri_a

[de solter; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Estat de solter; celibat.

->soltesa

■soltesa

[de solt]

f Qualitat de solt o expedit en l’execució d’una cosa.

->solubilitat

■solubilitat

[de soluble; 1a FONT: c. 1925]

f 1 Qualitat de soluble.

2 QUÍM 1 Pel que fa a substàncies sòlides o líquides, pes de substància continguda en una solució en equilibri amb la substància pura no dissolta a una temperatura donada.

2 Pel que fa a les substàncies gasoses, relació entre la concentració del gas en la solució i la concentració del gas sobre la superfície de la solució a una temperatura determinada.

->solubilització

■solubilització

Part. sil.: so_lu_bi_lit_za_ci_ó

[de solubilitzar]

f QUÍM Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant.

->solubilitzant

■solubilitzant

adj QUÍM ORG i QUÍM IND 1 Que solubilitza.

2 agent solubilitzant Denominació genèrica de diverses substàncies emprades per a solubilitzar espècies insolubles en un medi determinat.

->solubilitzar

■solubilitzar

[de soluble]

v tr QUÍM 1 Fer soluble.

2 Portar a terme una solubilització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solubilitzar

GERUNDI: solubilitzant

PARTICIPI: solubilitzat, solubilitzada, solubilitzats, solubilitzades

INDICATIU PRESENT: solubilitzo, solubilitzes, solubilitza, solubilitzem, solubilitzeu, solubilitzen

INDICATIU IMPERFET: solubilitzava, solubilitzaves, solubilitzava, solubilitzàvem, solubilitzàveu, solubilitzaven

INDICATIU PASSAT: solubilitzí, solubilitzares, solubilitzà, solubilitzàrem, solubilitzàreu, solubilitzaren

INDICATIU FUTUR: solubilitzaré, solubilitzaràs, solubilitzarà, solubilitzarem, solubilitzareu, solubilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: solubilitzaria, solubilitzaries, solubilitzaria, solubilitzaríem, solubilitzaríeu, solubilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: solubilitzi, solubilitzis, solubilitzi, solubilitzem, solubilitzeu, solubilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: solubilitzés, solubilitzessis, solubilitzés, solubilitzéssim, solubilitzéssiu, solubilitzessin

IMPERATIU: solubilitza, solubilitzi, solubilitzem, solubilitzeu, solubilitzin

->soluble

■soluble

[del ll. solubĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Susceptible d’ésser dissolt.

2 fig Que hom pot resoldre. Un problema fàcilment soluble.

->solució

■solució

Part. sil.: so_lu_ci_ó

[del ll. solutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de resoldre un problema, una qüestió.

2 Allò que resol un problema, una qüestió, etc.

3 MAT Cadascuna de les quantitats que satisfan les condicions d’un problema, especialment d’una equació.

4 MED Terminació d’una malaltia.

2 1 Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar;

2 l’efecte.

3 PAT i TRAUM Separació, divisió o dislocació de parts contínues, com és el cas, per exemple, de la fractura d’un os.

4 solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d’una cosa.

3 METAL·L 1 Fenomen que s’esdevé en un aliatge quan els metalls que hom afegeix al metall principal formen amb aquest una massa on són mesclats els diferents components, els quals no canvien de natura.

2 solució sòlida Textura d’un aliatge quan els àtoms que el formen són de dimensions semblants, de manera que constitueixen un únic cristall.

4 1 Acció de dissoldre una substància en un líquid.

2 Líquid homogeni que resulta d’aquesta acció.

3 QUÍM FÍS Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.

4 solució regular TERMO Solució en què l’entropia de barreja té el valor esperat per a una solució ideal, però en la qual l’entalpia de barreja no és zero.

->solucionar

■solucionar

Part. sil.: so_lu_ci_o_nar

[de solució; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr Resoldre un problema, una qüestió, donar-hi solució. Aquell cas semblava difícil de solucionar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solucionar

GERUNDI: solucionant

PARTICIPI: solucionat, solucionada, solucionats, solucionades

INDICATIU PRESENT: soluciono, soluciones, soluciona, solucionem, solucioneu, solucionen

INDICATIU IMPERFET: solucionava, solucionaves, solucionava, solucionàvem, solucionàveu, solucionaven

INDICATIU PASSAT: solucioní, solucionares, solucionà, solucionàrem, solucionàreu, solucionaren

INDICATIU FUTUR: solucionaré, solucionaràs, solucionarà, solucionarem, solucionareu, solucionaran

INDICATIU CONDICIONAL: solucionaria, solucionaries, solucionaria, solucionaríem, solucionaríeu, solucionarien

SUBJUNTIU PRESENT: solucioni, solucionis, solucioni, solucionem, solucioneu, solucionin

SUBJUNTIU IMPERFET: solucionés, solucionessis, solucionés, solucionéssim, solucionéssiu, solucionessin

IMPERATIU: soluciona, solucioni, solucionem, solucioneu, solucionin

->solucionari

■solucionari

Part. sil.: so_lu_ci_o_na_ri

m ENSENY Llibre, o part d’un llibre, on consten les solucions del problemes i dels exercicis.

->solut

■solut

[del ll. solūtus, -a, -um, participi de solvĕre ‘dissoldre, desfer’]

m QUÍM FÍS Aquell component d’una solució que hom considera dissolt en l’altre, anomenat dissolvent.

->solutiu

■solutiu -iva

Part. sil.: so_lu_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. solūtus, -a, -um, participi de solvĕre ‘dissoldre, desfer’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m MED i FARM Laxant.

->solutrià

■solutrià -ana

Part. sil.: so_lu_tri_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al solutrià.

2 m Fàcies cultural de mitjan paleolític superior europeu.

->solvat

■solvat

m QUÍM FÍS Denominació genèrica de les espècies solvatades.

->solvatació

■solvatació

Part. sil.: sol_va_ta_ci_ó

f QUÍM FÍS En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.

->solvatar

■solvatar

v QUÍM FÍS 1 tr Efectuar o portar a terme, un dissolvent, la solvatació d’un ió o molècula.

2 pron Experimentar, un ió o molècula, un procés de solvatació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: solvatar

GERUNDI: solvatant

PARTICIPI: solvatat, solvatada, solvatats, solvatades

INDICATIU PRESENT: solvato, solvates, solvata, solvatem, solvateu, solvaten

INDICATIU IMPERFET: solvatava, solvataves, solvatava, solvatàvem, solvatàveu, solvataven

INDICATIU PASSAT: solvatí, solvatares, solvatà, solvatàrem, solvatàreu, solvataren

INDICATIU FUTUR: solvataré, solvataràs, solvatarà, solvatarem, solvatareu, solvataran

INDICATIU CONDICIONAL: solvataria, solvataries, solvataria, solvataríem, solvataríeu, solvatarien

SUBJUNTIU PRESENT: solvati, solvatis, solvati, solvatem, solvateu, solvatin

SUBJUNTIU IMPERFET: solvatés, solvatessis, solvatés, solvatéssim, solvatéssiu, solvatessin

IMPERATIU: solvata, solvati, solvatem, solvateu, solvatin

->solvència

■solvència

Part. sil.: sol_vèn_ci_a

[de solvent]

f 1 Qualitat de solvent.

2 ECON Indicador de la capacitat econòmica d’una persona o entitat social.

->solvent

■solvent

[del ll. solvens, -ntis, participi pres. de solvĕre ‘dissoldre, desfer; pagar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Capaç de complir degudament els compromisos contrets o les tasques professionals, pel fet de tenir els mitjans necessaris i coneguts.

2 adj ECON Que té solvència.

3 m QUÍM Dissolvent.

->solvòlisi

■solvòlisi

f QUÍM Reacció d’un compost amb el solvent en el qual es troba dissolt.

->som

■som -a

[del ll. sŭmmus, -a, -um, superlatiu de superus ‘alt’, que conserva el sentit de ‘el més alt; cim’ en topònims, i passà a ‘cim emergent sota l’aigua’, d’on ‘aigua de poca fondària’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj De poca profunditat; superficial. Un pou som. Aigües somes.

2 m Massa superficial. La barca embarrancà en un som de roques.

->soma

■soma

[del gr. sõma, -atos, íd.]

m 1 ANAT ANIM Cos, especialment en oposició a la psique.

2 BIOL Massa del cos, constituïda per les cèl·lules vegetatives o corporals, que, bé que es modifiquen per influència del medi, no transmeten per herència les variacions adquirides.

3 CIT Citoplasma, especialment el d’una neurona.

->-soma

-soma

Forma sufixada del mot grec sõma, sṓmatos, que significa ‘cos’. Ex.: cromosoma.

->somació

somació

Part. sil.: so_ma_ci_ó

Hom.: sumació

f BIOL Variació fenotípica o somàtica que no es transmet a la descendència i que no afecta la natura de les cèl·lules reproductores.

->somada

■somada

[der. de l’ant. soma amb les variants sauma, salma, del ll. sagma, -ătis, i aquest, del gr. ságma, -atos ‘càrrega, bast’, der. de sáttō ‘muntar, aparellar’; 1a FONT: 986]

f 1 Càrrega d’un animal de bast. Una somada de llenya.

2 METROL Màxima càrrega d’un animal de bast, que equivalia a tres quintars.

->somader

■somader -a

[de somada]

m i f Persona que tragina somades menant un animal de bast o uns quants.

->somaia

■somaia

Part. sil.: so_ma_ia

[variant de somalla]

f dial Botifarra somalla.

->somali

■somali

1 adj i m i f De Somàlia (estat d’Àfrica), dels somalis (poble) o del somali (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça etiòpida que viu a l’actual república de Somàlia.

3 m LING 1 Llengua cuixítica del subgrup oriental parlada al llarg de la costa entre Djibouti i Kismānyo.

2 Branca del subgrup oriental de les llengües cuixítiques, entre les quals hi ha el somali.

->somall

■somall -a

[alteració del dial. somoll, sumoll, postverbal de sumollar ‘fer pansir o madurar’, del ll. vg. submolliare, der. de mollis ‘tou’]

adj 1 A mig assecar. Llonganissa somalla.

2 Mig sec, pansit. Unes castanyes somalles.

->somanta

somanta

[probablement de sota i manta, en el sentit de ‘tunda pegada sota les mantes del llit’; 1a FONT: 1840]

f pallissa².

->somat

■somat -ada

[del fr. sommé, íd., der. de l’ant. somme ‘cim’, del ll. summa ‘el punt més elevat’]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça o figura que porta una altra figura al damunt unida a ella o tocant-la.

2 Dit del cap el terç superior del qual és d’un esmalt diferent del seu i del del camper.

->somàtic

■somàtic -a

[del gr. sōmatikós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 ANAT ANIM i BIOL 1 Relatiu o pertanyent al soma o cos, especialment en oposició a psíquic i funcional.

2 Relatiu o pertanyent a l’armadura o esquelet, en oposició a visceral.

2 punt somàtic ANTROP FÍS Cadascun dels punts del cos humà que hom pren com a punt de referència en estudis de somatometria i que solen correspondre a una part sortint de l’esquelet.

->somatització

somatització

Part. sil.: so_ma_tit_za_ci_ó

[de somàtic]

f PSIQ i MED Acció de somatitzar.

->somatitzar

somatitzar

v tr PSIQ i MED 1 Manifestar els impulsos, les angoixes o els conflictes psíquics inconscients per mitjà de símptomes orgànics o funcionals.

2 abs Té tendència a somatitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somatitzar

GERUNDI: somatitzant

PARTICIPI: somatitzat, somatitzada, somatitzats, somatitzades

INDICATIU PRESENT: somatitzo, somatitzes, somatitza, somatitzem, somatitzeu, somatitzen

INDICATIU IMPERFET: somatitzava, somatitzaves, somatitzava, somatitzàvem, somatitzàveu, somatitzaven

INDICATIU PASSAT: somatitzí, somatitzares, somatitzà, somatitzàrem, somatitzàreu, somatitzaren

INDICATIU FUTUR: somatitzaré, somatitzaràs, somatitzarà, somatitzarem, somatitzareu, somatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: somatitzaria, somatitzaries, somatitzaria, somatitzaríem, somatitzaríeu, somatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: somatitzi, somatitzis, somatitzi, somatitzem, somatitzeu, somatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: somatitzés, somatitzessis, somatitzés, somatitzéssim, somatitzéssiu, somatitzessin

IMPERATIU: somatitza, somatitzi, somatitzem, somatitzeu, somatitzin

->somato-

■somato-

Forma prefixada del mot grec sõma, sṓmatos, que significa ‘cos’. Ex.: somatologia, somatoplasma.

->somatocel

somatocel

m ZOOL Parell de vesícules celomàtiques que apareixen en la forma larvària inicial (diplèurula) dels equinoderms.

->somatoderma

somatoderma

m ANAT ANIM Capa exterior ciliada, monostratificada, constituent del cos dels mesozous.

->somatogàmia

somatogàmia

Part. sil.: so_ma_to_gà_mi_a

f BOT Tipus de fecundació típica dels basidiomicets, que consisteix en la fusió de dues cèl·lules vegetatives, la qual no condueix immediatament a la cariogàmia, sinó a la formació d’una hifa dicariòtica i basidiògena.

->somatologia

■somatologia

Part. sil.: so_ma_to_lo_gi_a

[de somato- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BIOL Estudi comparatiu de l’estructura i del desenvolupament del cos dels éssers vius.

->somatològic

■somatològic -a

[de somatologia]

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la somatologia.

->somatometria

■somatometria

Part. sil.: so_ma_to_me_tri_a

[de somato- i -metria]

f ANTROP FÍS Part de l’antropometria que estudia els índexs i les mesures del cos humà a partir d’uns punts fixos anomenats punts somàtics.

->somatomètric

somatomètric -a

[de somatometria]

adj ANTROP FÍS 1 Relatiu o pertanyent a la somatometria.

2 punt somatomètric Punt somàtic.

->somatoplasma

somatoplasma

m BIOL Plasma de les cèl·lules somàtiques, encarregat de les funcions vegetativa i de relació.

->somatopleura

somatopleura

Part. sil.: so_ma_to_pleu_ra

f ANAT ANIM Revestiment extern de la cavitat celomàtica, format per teixits d’origen mesodèrmic i adossat a la musculatura somàtica.

->somatopsíquic

■somatopsíquic -a

Part. sil.: so_ma_to_psí_quic

[de somato- i psíquic]

adj FISIOL i PSIC Psicosomàtic.

->somatostatina

somatostatina

f FISIOL ANIM Neurohormona de l’hipotàlem que actua inhibint l’alliberament de la somatotropina.

->somatotip

somatotip

[de somato- i tip]

m ANTROP i PSIC En biotipologia, tipus somàtic o corporal.

->somatotropina

somatotropina

f FISIOL ANIM i BIOQ Hormona de natura peptídica, constituïda per una cadena no ramificada de 188 aminoàcids i secretada per l’adenohipòfisi, d’acció hiperglucemiant, que potencia l’anabolisme proteic i el catabolisme lipídic.

->somatropina

somatropina

f FISIOL ANIM i BIOQ Somatotropina.

->somer

■somer

m dial Ase.

->somera

■somera

[amb el masc. ant. i dial. somer, der. de l’ant. soma ‘càrrega’ (v. somada), aplicat primer a bèsties de càrrega equines en general i després especialment a la femella de l’ase; 1a FONT: s. XII]

f 1 ZOOL Ase femella.

2 ICT Castanyoleta.

->somerer

■somerer -a

[de somera]

m i f Persona que guarda someres.

->somereta

■somereta

[de somera]

f ENTOM Ortòpter de la família dels efipigèrids pertanyent a diversos gèneres, com Ephippigera, Steropleurus i Pycnogaster, amb el pronot molt gros i les femelles del qual tenen un llarg oviscapte i s’alimenten exclusivament de plantes.

->somerí

■somerí -ina

[de somera]

adj ZOOL i RAM Dit del mul o de la mula fill d’un cavall i d’una somera.

->sometent

■sometent

[comp. de so¹ i metent, format de locucions com metre so, eixir so metent, que apareixen en modalitats diverses en documents antics; 1a FONT: 1391]

m 1 1 Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors.

2 Conjunt de persones mobilitzades per aquest toc d’alarma.

2 HIST Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental.

->somiador

■somiador -a

Part. sil.: so_mi_a_dor

[de somiar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f 1 Que somia molt.

2 fig Que somia despert, que s’imagina coses que no poden ésser.

->somiar

■somiar

Part. sil.: so_mi_ar

[del ll. somniare, íd., der. de somnium ‘somni’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 intr 1 Tenir un somni o somnis. Fa dies que somio cada nit: abans no somiava mai.

2 semblar-li (a algú) que somia Trobar-se veient o sentint coses inesperables, increïbles.

3 somiar despert (o simplement somiar) Imaginar-se coses que no poden ésser, donar com a cert o com a realitzable el que no és o bé és de quasi impossible realització, discórrer fantàsticament. I tu et penses que ell es desprendrà del que més estima per donar-nos-ho a nosaltres? Tu somies, noi.

2 tr 1 Veure en somni alguna cosa. He somiat que queia daltabaix d’un balcó. Tu em vas dir que ho pagaries o ho he somiat?

2 Imaginar com a possible o realitzable alguna cosa que no és d’esperar, que és de molt difícil realització. Qui hauria mai somiat de trobar-te aquí? Que ell et concedeixi això, ni ho somiïs. Somiava poder tenir una caseta vora la mar. Qui té fam somia pa.

3 somiar truites Fer-se il·lusions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somiar

GERUNDI: somiant

PARTICIPI: somiat, somiada, somiats, somiades

INDICATIU PRESENT: somio, somies, somia, somiem, somieu, somien

INDICATIU IMPERFET: somiava, somiaves, somiava, somiàvem, somiàveu, somiaven

INDICATIU PASSAT: somií, somiares, somià, somiàrem, somiàreu, somiaren

INDICATIU FUTUR: somiaré, somiaràs, somiarà, somiarem, somiareu, somiaran

INDICATIU CONDICIONAL: somiaria, somiaries, somiaria, somiaríem, somiaríeu, somiarien

SUBJUNTIU PRESENT: somiï, somiïs, somiï, somiem, somieu, somiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: somiés, somiessis, somiés, somiéssim, somiéssiu, somiessin

IMPERATIU: somia, somiï, somiem, somieu, somiïn

->somiatruites

■somiatruites

Part. sil.: so_mi_a_trui_tes

[der somiar i truita¹; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f col·loq Visionari, persona que s’il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.

->somic

■somic

[de somicar]

m Ploricó, soroll que hom fa en somicar.

->somicaire

■somicaire

Part. sil.: so_mi_cai_re

[de somicar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que somiqueja sovint.

->somicar

■somicar

[probablement d’una contracció de sonamicar, format amb sonar¹ i mica², paral·lel a ploramiques; 1a FONT: c. 1795]

v intr Ploriquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somicar

GERUNDI: somicant

PARTICIPI: somicat, somicada, somicats, somicades

INDICATIU PRESENT: somico, somiques, somica, somiquem, somiqueu, somiquen

INDICATIU IMPERFET: somicava, somicaves, somicava, somicàvem, somicàveu, somicaven

INDICATIU PASSAT: somiquí, somicares, somicà, somicàrem, somicàreu, somicaren

INDICATIU FUTUR: somicaré, somicaràs, somicarà, somicarem, somicareu, somicaran

INDICATIU CONDICIONAL: somicaria, somicaries, somicaria, somicaríem, somicaríeu, somicarien

SUBJUNTIU PRESENT: somiqui, somiquis, somiqui, somiquem, somiqueu, somiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: somiqués, somiquessis, somiqués, somiquéssim, somiquéssiu, somiquessin

IMPERATIU: somica, somiqui, somiquem, somiqueu, somiquin

->somicó

■somicó

[de somicar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Somic, ploricó. Fer el somicó.

->somicoi

■somicoi

Part. sil.: so_mi_coi

[de somicar]

m Somicó, ploricó.

->somieig

■somieig

Part. sil.: so_mi_eig

[de somiejar]

m Acció de somiejar.

->somiejador

■somiejador -a

Part. sil.: so_mi_e_ja_dor

[de somiejar]

adj i m i f Que somieja.

->somiejar

■somiejar

Part. sil.: so_mi_e_jar

[de somiar]

v intr Somiar despert, deixar anar els propis pensaments a l’atzar. No somiegis tant i posa’t a treballar!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somiejar

GERUNDI: somiejant

PARTICIPI: somiejat, somiejada, somiejats, somiejades

INDICATIU PRESENT: somiejo, somieges, somieja, somiegem, somiegeu, somiegen

INDICATIU IMPERFET: somiejava, somiejaves, somiejava, somiejàvem, somiejàveu, somiejaven

INDICATIU PASSAT: somiegí, somiejares, somiejà, somiejàrem, somiejàreu, somiejaren

INDICATIU FUTUR: somiejaré, somiejaràs, somiejarà, somiejarem, somiejareu, somiejaran

INDICATIU CONDICIONAL: somiejaria, somiejaries, somiejaria, somiejaríem, somiejaríeu, somiejarien

SUBJUNTIU PRESENT: somiegi, somiegis, somiegi, somiegem, somiegeu, somiegin

SUBJUNTIU IMPERFET: somiegés, somiegessis, somiegés, somiegéssim, somiegéssiu, somiegessin

IMPERATIU: somieja, somiegi, somiegem, somiegeu, somiegin

->somier

■somier

Part. sil.: so_mi_er

[del fr. sommier, íd., primerament ‘biga’ i després aplicat al suport del matalàs, del b. ll. sagmarius ‘bèstia de càrrega’, der. de sagma ‘bast’ (v. somada)]

m Suport elàstic del matalàs, constituït per un marc o bastidor, de fusta o metàl·lic, que duu convenientment muntada una tela metàl·lica, un conjunt de molles i de ressorts fixats al bastidor per altres molles o un conjunt de llates de fusta flexibles disposades en paral·lel.

->sòmines

■sòmines

[d’origen incert, possible alteració d’un mot modern, sòmies, abreviació de somiatruites]

adj i m i f Enze, adormit, encantat, mancat d’agilitat mental. Era una mica beneit, allò que hom en sol dir un sòmines. Que n’ets, de sòmines!

->somiós

■somiós -osa

Part. sil.: so_mi_ós

[de somiar]

adj Que somieja.

->somiqueig

■somiqueig

Part. sil.: so_mi_queig

m Acció de somiquejar; ploriqueig.

->somiquejar

■somiquejar

[de somicar; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

v intr Ploriquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somiquejar

GERUNDI: somiquejant

PARTICIPI: somiquejat, somiquejada, somiquejats, somiquejades

INDICATIU PRESENT: somiquejo, somiqueges, somiqueja, somiquegem, somiquegeu, somiquegen

INDICATIU IMPERFET: somiquejava, somiquejaves, somiquejava, somiquejàvem, somiquejàveu, somiquejaven

INDICATIU PASSAT: somiquegí, somiquejares, somiquejà, somiquejàrem, somiquejàreu, somiquejaren

INDICATIU FUTUR: somiquejaré, somiquejaràs, somiquejarà, somiquejarem, somiquejareu, somiquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: somiquejaria, somiquejaries, somiquejaria, somiquejaríem, somiquejaríeu, somiquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: somiquegi, somiquegis, somiquegi, somiquegem, somiquegeu, somiquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: somiquegés, somiquegessis, somiquegés, somiquegéssim, somiquegéssiu, somiquegessin

IMPERATIU: somiqueja, somiquegi, somiquegem, somiquegeu, somiquegin

->somita

somita

m EMBRIOL Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.

->sommelier

■sommelier^* [suməlié]

[fr ] m i f Persona encarregada del servei de vins i licors en els grans restaurants.

->somn-

somn-

Forma prefixada del mot llatí somnus, que significa ‘son’. Ex.: somnàmbul.

->somnàmbul

■somnàmbul -a

[formació culta moderna sobre la base del ll. somnus ‘son’ i ambulare ‘caminar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f PAT i PSIC Que pateix de somnambulisme.

->somnambulisme

■somnambulisme

[de somnàmbul; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PAT i PSIC Estat patològic, anàleg al somni, que es produeix generalment durant aquest, en el qual el subjecte s’aixeca, es mou, camina, escriu i parla en una mena de somni actiu i no sols representatiu.

->somni

■somni

[del ll. somnium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 PSIC Seguit d’imatges i fenòmens psíquics sobrevinguts durant el son.

2 fig 1 Imaginació vana de coses impossibles o tingudes per impossibles.

2 Esperança, projecte, que sembla no tenir gens de probabilitat de realitzar-se.

3 Idea quimèrica.

->somni-

■somni-

Forma prefixada del mot llatí somnus, que significa ‘son’. Ex.: somnífer, somnífug.

->somniador

■somniador -a

Part. sil.: som_ni_a_dor

[de somniar]

adj i m i f Somiador.

->somniar

■somniar

Part. sil.: som_ni_ar

[del ll. somniare, íd., forma ant. i llatinitzant de somiar]

v tr i intr Somiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somniar

GERUNDI: somniant

PARTICIPI: somniat, somniada, somniats, somniades

INDICATIU PRESENT: somnio, somnies, somnia, somniem, somnieu, somnien

INDICATIU IMPERFET: somniava, somniaves, somniava, somniàvem, somniàveu, somniaven

INDICATIU PASSAT: somnií, somniares, somnià, somniàrem, somniàreu, somniaren

INDICATIU FUTUR: somniaré, somniaràs, somniarà, somniarem, somniareu, somniaran

INDICATIU CONDICIONAL: somniaria, somniaries, somniaria, somniaríem, somniaríeu, somniarien

SUBJUNTIU PRESENT: somniï, somniïs, somniï, somniem, somnieu, somniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: somniés, somniessis, somniés, somniéssim, somniéssiu, somniessin

IMPERATIU: somnia, somniï, somniem, somnieu, somniïn

->somnífer

■somnífer -a

[de somni- i -fer]

1 adj Que provoca la son.

2 adj i m FARM Hipnòtic.

->somnífug

■somnífug -a

[de somni- i -fug]

adj Que treu la son, que desvetlla.

->somnolència

■somnolència

Part. sil.: som_no_lèn_ci_a

[del ll. somnolentia, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Estat del qui està somnolent.

->somnolent

■somnolent -a

[del ll. somnolentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Ple de son, que té molta son i no pot llevar-se-la.

->somordo

somordo -a

[encreuament de somort amb sordo, variant ribagorçana de sord]

adj dial Somort.

->somorgollaire

■somorgollaire

Part. sil.: so_mor_go_llai_re

[de somorgollar]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids (Uria aalge), amb les parts superiors i el coll bruns negrencs i les inferiors blanques, i que habita en colònies als penya-segats atlàntics.

->somorgollar

■somorgollar

[del ll. vg. *submerguliare, íd., probable resultat d’un encreuament d’un ll. vg. *mergulio, -ōnis, der. del ll. mergĕre ‘enfonsar’, amb el ll. submergĕre ‘submergir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr i pron Submergir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somorgollar

GERUNDI: somorgollant

PARTICIPI: somorgollat, somorgollada, somorgollats, somorgollades

INDICATIU PRESENT: somorgollo, somorgolles, somorgolla, somorgollem, somorgolleu, somorgollen

INDICATIU IMPERFET: somorgollava, somorgollaves, somorgollava, somorgollàvem, somorgollàveu, somorgollaven

INDICATIU PASSAT: somorgollí, somorgollares, somorgollà, somorgollàrem, somorgollàreu, somorgollaren

INDICATIU FUTUR: somorgollaré, somorgollaràs, somorgollarà, somorgollarem, somorgollareu, somorgollaran

INDICATIU CONDICIONAL: somorgollaria, somorgollaries, somorgollaria, somorgollaríem, somorgollaríeu, somorgollarien

SUBJUNTIU PRESENT: somorgolli, somorgollis, somorgolli, somorgollem, somorgolleu, somorgollin

SUBJUNTIU IMPERFET: somorgollés, somorgollessis, somorgollés, somorgolléssim, somorgolléssiu, somorgollessin

IMPERATIU: somorgolla, somorgolli, somorgollem, somorgolleu, somorgollin

->somort

■somort -a

[d’un ll. *submortuus, -a, -um ‘esmorteĭt’]

adj 1 Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep. Una llum somorta. Un soroll somort. Feia un sol somort i esblanqueït.

2 PAT Dit del dolor poc viu però continu.

->somoure

■somoure

Part. sil.: so_mou_re

[del ll. submovēre ‘separar, allunyar’; 1a FONT: s. XV, Curial]

v tr 1 Moure lleument una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra. Van aconseguir somoure les grans moles de pedra.

2 Treure una cosa del seu estat de repòs. Somoure la massa civil.

3 Vèncer la inèrcia, la passivitat, etc., d’algú per induir-lo a fer quelcom. No era pas amb raonaments com es podia somoure el seu caràcter orgullós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somoure

GERUNDI: somovent

PARTICIPI: somogut, somoguda, somoguts, somogudes

INDICATIU PRESENT: somoc, somous, somou, somovem, somoveu, somouen

INDICATIU IMPERFET: somovia, somovies, somovia, somovíem, somovíeu, somovien

INDICATIU PASSAT: somoguí, somogueres, somogué, somoguérem, somoguéreu, somogueren

INDICATIU FUTUR: somouré, somouràs, somourà, somourem, somoureu, somouran

INDICATIU CONDICIONAL: somouria, somouries, somouria, somouríem, somouríeu, somourien

SUBJUNTIU PRESENT: somogui, somoguis, somogui, somoguem, somogueu, somoguin

SUBJUNTIU IMPERFET: somogués, somoguessis, somogués, somoguéssim, somoguéssiu, somoguessin

IMPERATIU: somou, somogui, somoguem, somoveu, somoguin

->sompo

■sompo -a

[relacionat amb el cast. zompo i zopo, d’origen incert, probablement onomatopeic, del so d’un caminar feixuc]

adj dial 1 Dit de la persona lenta i indiferent a reaccionar, poc atenta i advertida, i que fa poc cas del que li diuen.

2 Mancat de vivesa i de gràcia.

->somrient

■somrient

Part. sil.: som_ri_ent

[de somriure¹; 1a FONT: c. 1890]

adj Que somriu.

->somrís

■somrís

[del ll. subrisus, -a, -um, participi de subridēre ‘somriure’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m Somriure.

->somriure¹

■somriure¹

Part. sil.: som_riu_re

[del ll. subridēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

[imperf ind: somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien] v intr 1 Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M’ha somrigut amablement.

2 fig 1 Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu.

2 Tenir un aspecte plaent. La vida li somriu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: somriure

GERUNDI: somrient

PARTICIPI: somrigut, somriguda, somriguts, somrigudes

INDICATIU PRESENT: somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen

INDICATIU IMPERFET: somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien

INDICATIU PASSAT: somriguí, somrigueres, somrigué, somriguérem, somriguéreu, somrigueren

INDICATIU FUTUR: somriuré, somriuràs, somriurà, somriurem, somriureu, somriuran

INDICATIU CONDICIONAL: somriuria, somriuries, somriuria, somriuríem, somriuríeu, somriurien

SUBJUNTIU PRESENT: somrigui, somriguis, somrigui, somriguem, somrigueu, somriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: somrigués, somriguessis, somrigués, somriguéssim, somriguéssiu, somriguessin

IMPERATIU: somriu, somrigui, somriguem, somrieu, somriguin

->somriure²

■somriure²

Part. sil.: som_riu_re

[v. somriure¹]

m 1 Acció de somriure. Un somriure maliciós, desdenyós, irònic. Un somriure d’incredulitat. Té un somriure per a tothom.

2 somriure d’orella a orella (o de galta a galta) Somriure molt ampli.

->son¹

■son¹

[del ll. sŏmnus, íd.; 1a FONT: 1250]

1 m 1 FISIOL ANIM Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.

2 el darrer son (o el son etern) La mort.

3 son artificial FISIOL ANIM Son provocat per l’administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.

4 son elèctric FISIOL ANIM Estat d’anestèsia general produït per l’aplicació al cap d’un corrent elèctric ràpidament interromput.

5 son hipnòtic FISIOL ANIM i TERAP Son provocat per la hipnosi, al qual hom recorre amb finalitats terapèutiques.

6 trencar el son (o fer un son) Dormir una estoneta.

2 f 1 Ganes de dormir. Tenir son. Resistir a la son. Caure de son. Perdre la son. Tinc una son que no m’hi veig. Això em fa passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.

2 malaltia de la son PAT Tripanosomiasi.

->son²

■son²

[del ll. suum, 3a pers. masc. sing. del pronom possessiu, contret en sum en construccions proclítiques del ll. vg; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[pl sos] [no emprat sinó atributivament i anteposat al nom] adj Possessiu masculí que fa referència a la tercera persona del singular; el seu. Son germà.

->son³

son³

[contracció de ço i (d’e)n, és a dir allò (el terreny, la propietat) d’en]

Grafia moderna de ço d’en, emprada en toponímia balear. Son Cervera, Son Armadans.

->son⁴

son⁴

m ACÚST i METROL Unitat d’intensitat o nivell de sensació sonora, equivalent a la intensitat d’un so de 1 000 Hz.

->sonable

■sonable

[de sonar¹; 1a FONT: s. XV]

adj Sonor.

->sonada

■sonada

[de sonar¹; 1a FONT: s. XV]

f MÚS Acció de sonar una peça de música; tocada.

->sonador

■sonador -a

[de sonar¹; 1a FONT: 1455]

1 adj i m i f Que sona, que fa sonar un instrument.

2 m Tros de canya tallat de manera que sona en insuflar-hi aire.

->sonall

■sonall

[de sonar¹; 1a FONT: s. XIV]

m 1 MÚS 1 Cadascun dels parells de planxetes de metall, generalment circulars, travessades centralment per un filferro i fixades en un cèrcol, que produeixen sons aguts en agitar-los.

2 pl Instrument consistent en un cèrcol proveït de sonalls, emprat per a marcar el ritme.

2 Joguina pròpia dels infants més menuts consistent en un recipient tancat que conté boletes o granets que, en ésser sacsejat, produeixen sons insistents.

3 A Eivissa, batall de campana.

4 ant Campaneta.

->sonalla

■sonalla

[de sonar¹; 1a FONT: 1423]

f 1 MÚS Sonall.

2 Esquellerinc.

->sonant

■sonant

[de sonar¹; 1a FONT: s. XIV]

1 adj 1 Que sona.

2 moneda sonant Moneda metàl·lica, en peces.

2 f FON Fonema, sempre sonor, que pot ésser nucli o marge en distintes estructures sil·làbiques.

->sonar¹

■sonar¹

[del ll. sonare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 intr 1 Emetre un so o sons. La trompeta s’ha trencat i no sona. Ja sonen les campanes.

2 Produir sons amb instruments músics. Tot el dia canta i sona.

3 Tenir, una lletra, un so. La hac no sona.

4 fer sonar (una lletra) Pronunciar-la. Feia sonar les erres finals.

2 intr 1 Deixar-se sentir per l’oïda. Aquest acord no sona prou. Un instrument que sona bé. Aquest mot sona bé a l’orella.

2 Ésser citat o esmentat. El seu nom sona entre els papables. Aquest assumpte no va sonar per res en la reunió.

3 Despertar alguna cosa en algú un record, com si ja ho hagués sentit en alguna altra ocasió. Et sona, aquest nom? Aquesta música no em sona gens.

4 p ext Em sona aquesta cara.

5 Causar una certa sensació. Tot això em sona molt estrany.

3 tr Tocar (un instrument), fer que emeti sons. Anaven cantant i sonant instruments.

4 tr Tocar una peça de música. Passava sonant tristes complantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sonar

GERUNDI: sonant

PARTICIPI: sonat, sonada, sonats, sonades

INDICATIU PRESENT: sono, sones, sona, sonem, soneu, sonen

INDICATIU IMPERFET: sonava, sonaves, sonava, sonàvem, sonàveu, sonaven

INDICATIU PASSAT: soní, sonares, sonà, sonàrem, sonàreu, sonaren

INDICATIU FUTUR: sonaré, sonaràs, sonarà, sonarem, sonareu, sonaran

INDICATIU CONDICIONAL: sonaria, sonaries, sonaria, sonaríem, sonaríeu, sonarien

SUBJUNTIU PRESENT: soni, sonis, soni, sonem, soneu, sonin

SUBJUNTIU IMPERFET: sonés, sonessis, sonés, sonéssim, sonéssiu, sonessin

IMPERATIU: sona, soni, sonem, soneu, sonin

->sonar²

■sonar²

[acrònim de l’angl. SOund Navigation And Ranging ‘navegació i mesurament per mitjà del so’]

m MAR GUER Aparell de radiolocalització submarina basat en el ressò produït per un cos submergit en rebre una ona ultrasònica.

->sonat

■sonat -ada

[de sonar¹]

1 adj Famós, de què es parla molt. Va resoldre venjar-se i fer-ne una que fos sonada.

2 adj Dit del boxador que ha perdut les facultats mentals a causa dels cops rebuts al cap en els combats.

3 adj i m i f Que no hi és tot, tocat de l’ala. Aquell està ben sonat.

->sonata

■sonata

[de l’it. sonata, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MÚS Composició instrumental per a solista o per a petit conjunt de cambra que comprèn ordinàriament quatre moviments: l’allegro, l’andante o adagio, el minuet o scherzo i el rondó o allegro final.

->sonatina

■sonatina

[de l’it. sonatina, íd.]

f MÚS Composició instrumental de forma i caràcter similars als de la sonata, però més breu.

->sonda

■sonda

[del fr. sonde, íd., i aquest, de l’anglosaxó sund ‘mar’, que figura en comp. com sundline ‘línia de sonda (de mar)’, sundrap ‘corda de sondar (de mar)’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 MAR 1 Escandall.

2 Aparell mecànic o radioelèctric emprat per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc., en un punt determinat.

2 MED i TERAP Instrument cilíndric de metall, goma, plàstic, etc., que pot presentar un conducte central, destinat a explorar els conductes o cavitats naturals o accidentals o bé a practicar el cateterisme.

3 METEOR Instrument que permet de conèixer algunes propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura.

4 MIN Perforadora que obre forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat líquid o gasós, etc.

5 sonda altimètrica AERON Altímetre de sondatge.

6 sonda còsmica ASTRON Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres o del medi interplanetari o interestel·lar.

->sondable

■sondable

[de sondar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que pot ésser sondat.

->sondar

■sondar

[de sonda; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Explorar amb una sonda. Sondar el fons del mar.

2 fig Tractar de penetrar les intencions o la manera de pensar (d’algú) o l’estat (d’alguna cosa). Vaig sondar-lo, a veure què pensava d’aquella qüestió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sondar

GERUNDI: sondant

PARTICIPI: sondat, sondada, sondats, sondades

INDICATIU PRESENT: sondo, sondes, sonda, sondem, sondeu, sonden

INDICATIU IMPERFET: sondava, sondaves, sondava, sondàvem, sondàveu, sondaven

INDICATIU PASSAT: sondí, sondares, sondà, sondàrem, sondàreu, sondaren

INDICATIU FUTUR: sondaré, sondaràs, sondarà, sondarem, sondareu, sondaran

INDICATIU CONDICIONAL: sondaria, sondaries, sondaria, sondaríem, sondaríeu, sondarien

SUBJUNTIU PRESENT: sondi, sondis, sondi, sondem, sondeu, sondin

SUBJUNTIU IMPERFET: sondés, sondessis, sondés, sondéssim, sondéssiu, sondessin

IMPERATIU: sonda, sondi, sondem, sondeu, sondin

->sondatge

■sondatge

[del fr. sondage, íd.]

m 1 1 Acció de sondar;

2 l’efecte.

2 DIAG i TERAP 1 Exploració mitjançant una sonda.

2 Cateterisme.

3 sondatge gàstric (o biliar) Introducció d’una sonda a l’estómac, a través del nas, per evacuar-ne el líquid gàstric.

4 sondatge vesical Cateterisme vesical.

3 METEOR Mètode d’aplicació d’una sonda.

->sondeig

■sondeig

Part. sil.: son_deig

[de sondejar]

m 1 1 Acció de sondejar.

2 Sondatge.

2 sondeig d’opinió ESTAD i SOCIOL Mètode per a saber l’opinió pública sobre un tema determinat, basat en les respostes d’una mostra de la població a determinades qüestions.

->sondejar

■sondejar

[de sondar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr sondar 2. Tractaven de sondejar la seva vida i els seus pensaments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sondejar

GERUNDI: sondejant

PARTICIPI: sondejat, sondejada, sondejats, sondejades

INDICATIU PRESENT: sondejo, sondeges, sondeja, sondegem, sondegeu, sondegen

INDICATIU IMPERFET: sondejava, sondejaves, sondejava, sondejàvem, sondejàveu, sondejaven

INDICATIU PASSAT: sondegí, sondejares, sondejà, sondejàrem, sondejàreu, sondejaren

INDICATIU FUTUR: sondejaré, sondejaràs, sondejarà, sondejarem, sondejareu, sondejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sondejaria, sondejaries, sondejaria, sondejaríem, sondejaríeu, sondejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sondegi, sondegis, sondegi, sondegem, sondegeu, sondegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sondegés, sondegessis, sondegés, sondegéssim, sondegéssiu, sondegessin

IMPERATIU: sondeja, sondegi, sondegem, sondegeu, sondegin

->sondroll

■sondroll

[de sondrollar]

m 1 Sotrac.

2 Trontoll.

->sondrollar

■sondrollar

[variant de sorollar; 1a FONT: s. XV]

v 1 intr 1 Balancejar-se fent sotracs com fan certs bressols. La barca sondrollava a causa de la tempesta.

2 Trontollar.

2 tr Fer sondrollar. L’onatge sondrollava la barca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sondrollar

GERUNDI: sondrollant

PARTICIPI: sondrollat, sondrollada, sondrollats, sondrollades

INDICATIU PRESENT: sondrollo, sondrolles, sondrolla, sondrollem, sondrolleu, sondrollen

INDICATIU IMPERFET: sondrollava, sondrollaves, sondrollava, sondrollàvem, sondrollàveu, sondrollaven

INDICATIU PASSAT: sondrollí, sondrollares, sondrollà, sondrollàrem, sondrollàreu, sondrollaren

INDICATIU FUTUR: sondrollaré, sondrollaràs, sondrollarà, sondrollarem, sondrollareu, sondrollaran

INDICATIU CONDICIONAL: sondrollaria, sondrollaries, sondrollaria, sondrollaríem, sondrollaríeu, sondrollarien

SUBJUNTIU PRESENT: sondrolli, sondrollis, sondrolli, sondrollem, sondrolleu, sondrollin

SUBJUNTIU IMPERFET: sondrollés, sondrollessis, sondrollés, sondrolléssim, sondrolléssiu, sondrollessin

IMPERATIU: sondrolla, sondrolli, sondrollem, sondrolleu, sondrollin

->soneria

soneria

Part. sil.: so_ne_ri_a

[del fr. sonnerie, íd., der. de sonner ‘sonar’]

f RELL Conjunt dels mecanismes que serveixen per a fer sonar un rellotge.

->sonet

■sonet

[de l’it. sonetto, dimin. de suono ‘so’, en el sentit de ‘poema cantat’]

m LIT Forma estròfica integrada per catorze versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals.

->sonetista

■sonetista

[de l’it. sonettista, íd.]

m i f Persona que compon sonets.

->sonia

sonia

Part. sil.: so_ni_a

[probablement del fr. sonie, íd., der. de son ‘so’]

f ACÚST i METROL Magnitud que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat.

->sònic

■sònic -a

[de so¹]

adj 1 Relatiu a la velocitat del so.

2 Que té una velocitat igual a la del so. Velocitat sònica.

->sonicació

sonicació

Part. sil.: so_ni_ca_ci_ó

f FÍS Tractament d’una substància mitjançant ultrasons.

->sonicitat

■sonicitat

f FON Grau de prominència segmental d’un so del llenguatge, basada sobretot en el grau de constricció del tracte vocal. Jerarquia de sonicitat.

->sono-

■sono-

Forma prefixada del mot llatí sŏnus, que significa ‘so’. Ex.: sonografia.

->sonògraf

sonògraf

[de sono- i -graf]

m FON Espectrògraf.

->sonografia

sonografia

Part. sil.: so_no_gra_fi_a

f OCEANOG 1 Imatge del fons marí obtinguda per un sistema d’emissió i recepció d’ecos que escombra transversalment els costats d’un vaixell especialment preparat.

2 Tècnica d’anàlisi dels fons marins mitjançant l’obtenció de sonografies.

->sonograma

sonograma

[de sono- i -grama]

m FON Espectrograma.

->sonoluminescència

■sonoluminescència

Part. sil.: so_no_lu_mi_nes_cèn_ci_a

f FÍS Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.

->sonòmetre

■sonòmetre

[de sono- i -metre]

m ELECTROAC i METROL Aparell per a mesurar la intensitat dels sons.

->sonometria

■sonometria

Part. sil.: so_no_me_tri_a

[de sono- i -metria]

f METROL Tècnica que s’ocupa de la mesura i l’anàlisi de nivells sonors amb la finalitat de determinar la incidència d’aquests sobre la salut pública, el bon funcionament de màquines i el disseny o condicionament de locals, amb vista a millorar-ne la resposta sonora.

->sonor

■sonor -a

[del ll. sonorus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XVII]

adj 1 Que sona. Campana sonora.

2 ACÚST 1 Que dóna un so. Les vibracions sonores.

2 Dit de les ones que produeixen la sensació de so.

3 Que torna el so de manera que se sent bé, que ressona. Sala sonora. Cavitat sonora.

3 CIN Dit del cinema o de la pel·lícula sonoritzats, per oposició al primitiu cinema, que hom anomena “mut".

4 FON Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals (s’oposa a sord).

5 1 Que sona molt o amb un so vibrant i no sord. Instrument sonor. Copa sonora.

2 Harmoniós, vibrant. Acord sonor.

3 fig Harmoniós i agradable. Una veu sonora.

4 fig Grandiloqüent. Parlava amb frases sonores.

->sonorament

■sonorament

[de sonor]

adv D’una manera sonora.

->sonoritat

■sonoritat

[del ll. sonorĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 1 Qualitat de sonor. La sonoritat de la seva veu.

2 Capacitat d’un instrument o d’un local, un ambient, etc., per a produir o recollir un so. Una sala d’una gran sonoritat.

2 ACÚST i METROL Sonia.

3 FON Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica.

->sonorització

■sonorització

Part. sil.: so_no_rit_za_ci_ó

[de sonoritzar]

f 1 1 Acció de sonoritzar;

2 l’efecte.

2 CIN Tècnica consistent a incorporar el so a una pel·lícula cinematogràfica.

3 ELECTROAC Tècnica consistent a amplificar els sons procedents d’una font o d’un focus emissor determinat, a fi de permetre’n la difusió.

4 FON 1 Procés pel qual una consonant sorda esdevé sonora.

2 Assimilació de sonoritat.

->sonoritzar

■sonoritzar

[de sonor]

v tr 1 Fer sonor, convertir en sonor. Sonoritzar un film mut.

2 ELECTROAC Efectuar una sonorització.

3 FON Fer esdevenir sonora (una consonant sorda).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sonoritzar

GERUNDI: sonoritzant

PARTICIPI: sonoritzat, sonoritzada, sonoritzats, sonoritzades

INDICATIU PRESENT: sonoritzo, sonoritzes, sonoritza, sonoritzem, sonoritzeu, sonoritzen

INDICATIU IMPERFET: sonoritzava, sonoritzaves, sonoritzava, sonoritzàvem, sonoritzàveu, sonoritzaven

INDICATIU PASSAT: sonoritzí, sonoritzares, sonoritzà, sonoritzàrem, sonoritzàreu, sonoritzaren

INDICATIU FUTUR: sonoritzaré, sonoritzaràs, sonoritzarà, sonoritzarem, sonoritzareu, sonoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: sonoritzaria, sonoritzaries, sonoritzaria, sonoritzaríem, sonoritzaríeu, sonoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: sonoritzi, sonoritzis, sonoritzi, sonoritzem, sonoritzeu, sonoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: sonoritzés, sonoritzessis, sonoritzés, sonoritzéssim, sonoritzéssiu, sonoritzessin

IMPERATIU: sonoritza, sonoritzi, sonoritzem, sonoritzeu, sonoritzin

->sonorós

■sonorós -osa

[de sonor; 1a FONT: s. XV]

adj Sonor.

->sonós

■sonós -osa

[de son¹]

adj Que té son; somnolent. Aquest noi està sonós.

->sonsada

■sonsada

[de sonso]

f Acció pròpia d’una persona sonsa.

->sonsament

■sonsament

[de sonso]

adv D’una manera sonsa.

->sonsejar

■sonsejar

[de sonso]

v intr Fer el sonso.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sonsejar

GERUNDI: sonsejant

PARTICIPI: sonsejat, sonsejada, sonsejats, sonsejades

INDICATIU PRESENT: sonsejo, sonseges, sonseja, sonsegem, sonsegeu, sonsegen

INDICATIU IMPERFET: sonsejava, sonsejaves, sonsejava, sonsejàvem, sonsejàveu, sonsejaven

INDICATIU PASSAT: sonsegí, sonsejares, sonsejà, sonsejàrem, sonsejàreu, sonsejaren

INDICATIU FUTUR: sonsejaré, sonsejaràs, sonsejarà, sonsejarem, sonsejareu, sonsejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sonsejaria, sonsejaries, sonsejaria, sonsejaríem, sonsejaríeu, sonsejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sonsegi, sonsegis, sonsegi, sonsegem, sonsegeu, sonsegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sonsegés, sonsegessis, sonsegés, sonsegéssim, sonsegéssiu, sonsegessin

IMPERATIU: sonseja, sonsegi, sonsegem, sonsegeu, sonsegin

->sonsera

■sonsera

f PESC Sonsotera.

->sonso

■sonso -a

[d’origen expressiu; 1a FONT: c. 1610]

1 adj i m i f Mancat de vivor, de gràcia.

2 m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids (Gymnammodytes cirerellus), de cos molt prim i apuntat, la pell mancada d’escates i de color verd oliva al dors i argentada als costats.

->sonsònia

■sonsònia

Part. sil.: son_sò_ni_a

[alteració de samfaina, particularment de la forma ant. samfònia, que significà ‘caramella, cornamusa’]

f So monòton i insistent. S’adormí amb la sonsònia d’una cançó insípida.

->sonsotera

■sonsotera

f PESC Xarxa per a pescar sonsos.

->sopa

■sopa

[del ll. td. sŭppa, i aquest, del germ. sŭppa ‘bocí de pa xopat de brou’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Tros de pa xopat de brou o d’altre líquid.

2 com una sopa (o fet una sopa) Completament ebri. Està borratxo com una sopa.

3 com una sopa (o fet una sopa) Molt moll. M’ha arreplegat un xàfec i estic fet una sopa.

4 com una sopa (o fet una sopa) Molt refredat. Em sento com una sopa.

2 [sovint en pl] 1 GASTR Plat fet amb pa tallat a llesquetes fines, a trossets, bullit o escaldat amb brou o amb un altre líquid, aigua assaonada, llet, vi, etc. Sopes d’all. Sopes bullides. Sopa de peix.

2 p anal GASTR Plat en què el pa és substituït per arròs, tapioca, fideus o altres pastes. Sopa de fideus. Pastes per a sopa.

3 descobrir la sopa d’all fig i col·loq Pensar-se haver descobert o inventat una cosa que ja és coneguda de tothom.

4 ésser un sopes fig i col·loq Ésser un home curt d’enteniment o sense gaire iniciativa.

5 fer sopes fig i col·loq Parlar papissot.

->sopada¹

■sopada¹

[de sopar¹]

f Sopar fet en un hostal, etc., generalment abundant.

->sopada²

■sopada²

[de sopa]

f Gran quantitat de sopes.

->sopador

■sopador -a

[de sopar¹; 1a FONT: 1670, DTo.]

adj Que sol sopar abundantment.

->sopaller

■sopaller -a

[de sopa]

adj i m i f Afeccionat a menjar sopes. Una dona molt sopallera.

->sopar¹

■sopar¹

[de sopa; 1a FONT: 1158]

v intr Fer l’àpat del vespre. A casa sopem a les nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sopar

GERUNDI: sopant

PARTICIPI: sopat, sopada, sopats, sopades

INDICATIU PRESENT: sopo, sopes, sopa, sopem, sopeu, sopen

INDICATIU IMPERFET: sopava, sopaves, sopava, sopàvem, sopàveu, sopaven

INDICATIU PASSAT: sopí, sopares, sopà, sopàrem, sopàreu, soparen

INDICATIU FUTUR: soparé, soparàs, soparà, soparem, sopareu, soparan

INDICATIU CONDICIONAL: soparia, soparies, soparia, soparíem, soparíeu, soparien

SUBJUNTIU PRESENT: sopi, sopis, sopi, sopem, sopeu, sopin

SUBJUNTIU IMPERFET: sopés, sopessis, sopés, sopéssim, sopéssiu, sopessin

IMPERATIU: sopa, sopi, sopem, sopeu, sopin

->sopar²

■sopar²

[v. sopar¹]

m 1 1 Àpat que hom fa al vespre. Un sopar lleuger.

2 sopar de duro Fet intranscendent presentat com a magnífic. No m’expliquis sopars de duro!

2 Sant (o Darrer) Sopar CRIST i ART Cena.

->soper

■soper -a

[de sopa; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 1 adj Dit del plat relativament fondo i de la cullera que hom fa servir per a menjar sopa. Un plat soper i dos plats plans.

2 adj p ext Una cullerada sopera.

3 f Recipient de forma rodonenca, que serveix per a posar-hi sopa i servir-la a taula.

4 f Contingut d’aquest vas.

2 adj Sopaller. Era molt soper: no deia mai que no davant un plat de sopa.

->sòpit

■sòpit -a

[del ll. sopītus, -a, -um, part. de sopīre ‘ensopir-se, adormir-se’, amb desplaçament d’accent per analogia amb altres adj. llatinitzants, però més popularitzats, com atònit, estúpid, túrgid; 1a FONT: 1874]

adj Ensopit.

->sopitesa

■sopitesa

[de sòpit]

f 1 Ensopiment.

2 PAT Son molt pesada, sopor, letargia lleu.

->sopluig

■sopluig

Part. sil.: so_pluig

[del ll. *subpluvius, -a, -um, íd.]

m Aixopluc.

->soplujar

■soplujar

[de sopluig; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr i pron Aixoplugar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: soplujar

GERUNDI: soplujant

PARTICIPI: soplujat, soplujada, soplujats, soplujades

INDICATIU PRESENT: soplujo, sopluges, sopluja, soplugem, soplugeu, soplugen

INDICATIU IMPERFET: soplujava, soplujaves, soplujava, soplujàvem, soplujàveu, soplujaven

INDICATIU PASSAT: soplugí, soplujares, soplujà, soplujàrem, soplujàreu, soplujaren

INDICATIU FUTUR: soplujaré, soplujaràs, soplujarà, soplujarem, soplujareu, soplujaran

INDICATIU CONDICIONAL: soplujaria, soplujaries, soplujaria, soplujaríem, soplujaríeu, soplujarien

SUBJUNTIU PRESENT: soplugi, soplugis, soplugi, soplugem, soplugeu, soplugin

SUBJUNTIU IMPERFET: soplugés, soplugessis, soplugés, soplugéssim, soplugéssiu, soplugessin

IMPERATIU: sopluja, soplugi, soplugem, soplugeu, soplugin

->sopols

■sopols

[del ll. subpulsus ‘empès per sota’; 1a FONT: s. XV, Curial]

Mot emprat en l’expressió en sopols loc adv Aguantant-ne el pes sense que recolzi enlloc. És un home de braó: aixeca en sopols una semal de deu roves de pes.

->sopor

■sopor

[del ll. sopor, -ōris, íd., de la mateixa arrel de somnus ‘son’; 1a FONT: 1460, Roig]

m [o f] 1 Son profund.

2 fig Somnolència, ensopiment.

3 PAT Estat intermedi entre l’ensopiment i el coma.

->soporífer

■soporífer -a

[del ll. soporifer, -a, -um, íd.]

1 adj Que fa venir son. Un discurs soporífer.

2 adj i m FARM Dit del producte que disminueix l’estat de vetlla sense arribar a produir la inconsciència.

->soporífic

■soporífic -a

[del b. ll. soporifĭcus, -a, -um, íd.]

adj i m 1 Soporífer.

2 Narcòtic.

->soporós

■soporós -osa

[de sopor]

1 adj Caracteritzat per sopor.

2 adj i m i f Que sofreix sopor.

->sopranista

■sopranista

[de soprano]

m MÚS 1 Cantant castrat que té la tessitura de la veu de soprano.

2 Falsetista.

->soprano

■soprano^* [sopɾáno]

[mot it., del b. ll. sŭpĕrānus, der. de super ‘sobre’ o bé del ll. superior, -ōris ‘superior’, dissimilat en superione i amb influx de medianus ‘mitjà’ i deorsanus ‘de sota’]

MÚS 1 m Veu humana, sobretot femenina, de tessitura més aguda.

2 m i f Cantant, especialment dona, que té veu de soprano.

3 adj i m i f Dit de l’instrument de so més agut dintre una família d’instruments.

->soqueria

soqueria

Part. sil.: so_que_ri_a

[de soca]

f TECNOL i METAL·L Conjunt de soques, tascons, pedres, etc., muntat per a suportar el mànec i el mall, per mitjà de la boga, en el martinet de la farga catalana.

->soquet

■soquet

Hom.: suquet

[de soc²]

m AGR Esclopet de segador.

->sor¹

■sor¹

[del ll. soror, sorōris, en el nominatiu i vocatiu; 1a FONT: 1251]

f 1 ant Germana.

2 CATOL Germana, mot usat com a tractament, anteposat al nom personal d’una religiosa. Sor Agnès.

->sor²

sor²

m BOT Sorus.

->sora

■sora

f BOT Agrella.

->sòrab

sòrab -a

1 adj Relatiu o pertanyent als sòrabs.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble eslau que habita a la regió de Lusàcia (Alemanya).

->soral

soral

Hom.: sural

adj BOT Relatiu o pertanyent al sorus.

->sorali

■sorali

m BOT En els líquens, zona on es formen els soredis, amb aspecte de pústula granulosa o pulverulenta.

->sorangiàcies

sorangiàcies

Part. sil.: so_ran_gi_à_ci_es

f 1 pl MICROB Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, que produeixen macrocists angulosos i de mida petita.

2 sing Bacteri de la família de les sorangiàcies.

->sorbefaent

■sorbefaent

Part. sil.: sor_be_fa_ent

adj i m obs MED i FARM Que produeix o facilita l’absorció.

->sorbet

■sorbet

[de l’it. sorbetto, íd., i aquest, del turc šerbét, tret de l’àr. vg. sirià šarbât ‘llimonada’, de la mateixa arrel de xarop]

m ALIM Gelat poc consistent fet a base de sucs de fruita, aigua o llet, eventualment aromatitzat amb vins escumosos o licors, que hom pren en copa.

->sòrbic

■sòrbic -a

1 adj Relatiu o pertanyent a les serves.

2 àcid sòrbic QUÍM ORG Àcid monocarboxílic insaturat que ocorre a la natura en les serves verdes. Té la fórmula C₆H₈O₂.

->sorbita¹

sorbita¹

f QUÍM ORG Nom obsolet del sorbitol.

->sorbita²

sorbita²

[del nom del geòleg anglès Henry C. Sorby (mort el 1908)]

f METAL·L Mescla molt fina de ferrita i cementita, de textura perlítica i amb contingut de carboni variable, que és un dels constituents dels acers trempats i recuits.

->sorbitol

■sorbitol

m QUÍM ORG i BIOQ Alcohol hexahidroxílic derivat formalment de la glucosa per reducció del grup aldehid d’aquesta, que ocorre a la natura en petita quantitat en diversos fruits.

->sorbosa

sorbosa

f QUÍM ORG Cetohexosa obtinguda per fermentació del sorbitol, emprada en la síntesi industrial de la vitamina C.

->sord

■sord -a

[del ll. sŭrdus, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj i m i f 1 PAT Que no hi sent, que pateix de sordesa. Sord de naixença. És sorda com una campana.

2 No hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir.

3 fig Que no vol escoltar exhortacions, consells, etc. Sord als meus precs. Sord a la veu de la consciència.

2 adj 1 Que no fa soroll, que té un so apagat, poc distint. Una llima sorda. Una veu sorda. El retrunyir sord dels trons llunyans.

2 fig Una llanterna sorda. Una guerra sorda.

3 FON Dit del fonema consonàntic que es realitza sense vibracions de les cordes vocals (s’oposa a sonor o fluix).

4 PAT Dit del soroll apagat de l’auscultació.

5 a la sorda loc adv Sense fer soroll, sense dir res. Anar-se’n a la sorda.

3 adj 1 Que apaga els sons.

2 ACÚST Dit del local o del recinte les parets del qual absorbeixen totes les ones sonores que hi incideixen.

4 adj PAT Dit del dolor persistent, no agut.

->sordament

■sordament

[de sord]

adv D’una manera sorda, sense fer soroll; secretament.

->sordària

■sordària

Part. sil.: sor_dà_ri_a

[de sord; 1a FONT: s. XVII]

f PAT Sordesa.

->sordcec

sordcec -ega

adj i m i f PAT Que pateix de sordceguesa.

->sordceguesa

sordceguesa

f PAT Privació dels sentits de l’oïda i de la vista.

->sordejar

■sordejar

[de sord; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Ésser més o menys sord. Sordejar d’una orella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sordejar

GERUNDI: sordejant

PARTICIPI: sordejat, sordejada, sordejats, sordejades

INDICATIU PRESENT: sordejo, sordeges, sordeja, sordegem, sordegeu, sordegen

INDICATIU IMPERFET: sordejava, sordejaves, sordejava, sordejàvem, sordejàveu, sordejaven

INDICATIU PASSAT: sordegí, sordejares, sordejà, sordejàrem, sordejàreu, sordejaren

INDICATIU FUTUR: sordejaré, sordejaràs, sordejarà, sordejarem, sordejareu, sordejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sordejaria, sordejaries, sordejaria, sordejaríem, sordejaríeu, sordejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sordegi, sordegis, sordegi, sordegem, sordegeu, sordegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sordegés, sordegessis, sordegés, sordegéssim, sordegéssiu, sordegessin

IMPERATIU: sordeja, sordegi, sordegem, sordegeu, sordegin

->sordera

sordera

[de sord; 1a FONT: 1803]

f PAT Sordesa.

->sordesa

■sordesa

[de sord; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 PAT 1 Privació o afebliment considerable del sentit de l’oïda.

2 Qualitat de sord.

2 FON Tret fonològic negatiu, oposat a sonoritat, que es caracteritza per l’absència de vibracions vocals en qualsevol emissió fonemàtica.

->sòrdid

■sòrdid -a

[del ll. sordĭdus, -a, -um, íd., der. de sordes, -ium ‘escombraries, brutícia’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Brut, d’una brutícia repugnant. Vivia en una habitació sòrdida.

2 fig 1 Miserable, mesquí. Un guany sòrdid.

2 Dit d’aquell que per gasiveria no gasta ni el necessari. És un avar sòrdid.

3 p ext i Avarícia sòrdida.

->sòrdidament

■sòrdidament

[de sòrdid; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv Amb sordidesa.

->sordidesa

■sordidesa

[de sòrdid]

f Qualitat de sòrdid.

->sordiditat

■sordiditat

[de sòrdid]

f Qualitat de sòrdid; sordidesa.

->sordina

■sordina

[de l’it. sordina, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 MÚS Dispositiu que serveix per a modificar o disminuir la sonoritat en els instruments músics.

2 fig Mitigació del so de la veu, de l’expressió. Posar sordina a les seves reclamacions.

2 RELL Ressort que, en els rellotges proveïts de dispositius auxiliars per a senyals acústics, serveix per a impedir que els facin.

->sordmudesa

■sordmudesa

[de sord i mudesa]

f PAT Privació de l’oïda i de la paraula, aquesta darrera deguda a la sordesa congènita o adquirida poc temps després de néixer.

->sordmut

■sordmut -uda

[de sord i mut]

adj i m i f PAT Que pateix sordmudesa.

->sordó

■sordó -ona

Hom.: sordor

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als sordons.

2 m i f Individu d’un poble preromà que ocupava el Rosselló.

->sordonaia

■sordonaia

Part. sil.: sor_do_na_ia

f dial BOT Planta herbàcia robusta de la família de les compostes (Chrysanthemum coronarium), de fulles caulinars auriculades i flors en capítols semblants a les margarides grosses, que creix a les vores dels camins de les contrades mediterrànies marítimes.

->sordor

■sordor

Hom.: sordó

[de sord; 1a FONT: 1915, DAg.]

f PAT Sordesa.

->soredi

■soredi

m BOT Diàspora dels líquens, constituïda per un apilotament d’hifes i gonidis de 25 a 100 μ de diàmetre.

->soredial

soredial

Part. sil.: so_re_di_al

adj BOT Relatiu o pertanyent al soredi.

->sorediat

sorediat -ada

Part. sil.: so_re_di_at

adj Dit del liquen que té soredis.

->sorell

■sorell

[dimin. del ll. saurus, i aquest, del gr. saũros, íd., pròpiament ‘llangardaix’; 1a FONT: 1349]

m ICT 1 Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids (Trachurus trachurus), amb la línia lateral ribetejada d’escudets ossis, el dors gris verdós o blavós i el ventre argentat, i que hom menja fresc o en conserva.

2 sorell de penya Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids (Trachynotus glaucus), molt semblant a la palomida i de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis.

->sorella

■sorella

[de sorell]

f Peix teleosti, perciforme, de la família dels caràngids (Caranx rhoncus), de cos fusiforme, alt i molt comprimit, que habita en aigües càlides i tropicals.

->sorellera

■sorellera

f PESC Nansa per a pescar sorells.

->sorellet

■sorellet

m ICT Espinós.

->sorenc

sorenc -a

adj i m i f De Sora (Osona).

->sorge

■sorge

[de l’angl. soldier, i aquest, del fr. ant. soldeier ‘soldat’, introduït segurament per soldats anglesos, amb una grafia ajustada a llur pronúncia]

col·loq m 1 Soldat, militar.

2 mal sorge Mal subjecte.

->sorgiment

■sorgiment

m Acció de sorgir. El sorgiment del moviment ocupa.

->sorgir

■sorgir

[del ll. sŭrgĕre ‘alçar-se, estar dret en un lloc’, aplicat primer als vaixells fondejats i oscil·lant en les aigŭes; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 intr 1 Brollar.

2 fig Aparèixer, alçar-se. De sobte sorgí una figura humana de la boira.

2 ant MAR 1 intr Ancorar.

2 tr Llançar les àncores dins la mar. Sorgiu les àncores.

3 tr Submergir algú, o alguna cosa, dins la mar agafat per una corda o un altre lligam.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sorgir

GERUNDI: sorgint

PARTICIPI: sorgit, sorgida, sorgits, sorgides

INDICATIU PRESENT: sorgeixo, sorgeixes, sorgeix, sorgim, sorgiu, sorgeixen

INDICATIU IMPERFET: sorgia, sorgies, sorgia, sorgíem, sorgíeu, sorgien

INDICATIU PASSAT: sorgí, sorgires, sorgí, sorgírem, sorgíreu, sorgiren

INDICATIU FUTUR: sorgiré, sorgiràs, sorgirà, sorgirem, sorgireu, sorgiran

INDICATIU CONDICIONAL: sorgiria, sorgiries, sorgiria, sorgiríem, sorgiríeu, sorgirien

SUBJUNTIU PRESENT: sorgeixi, sorgeixis, sorgeixi, sorgim, sorgiu, sorgeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: sorgís, sorgissis, sorgís, sorgíssim, sorgíssiu, sorgissin

IMPERATIU: sorgeix, sorgeixi, sorgim, sorgiu, sorgeixin

->sorgo

■sorgo

m BOT i AGR Melca.

->sorià¹

sorià¹ -ana

Part. sil.: so_ri_à

Hom.: surià

adj i m i f ant Sirià.

->sorià²

■sorià² -ana

Part. sil.: so_ri_à

Hom.: surià

adj i m i f De Sòria (ciutat i província de Castella i Lleó).

->sorícids

■sorícids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre i que inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes, de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat, ulls petits, potes curtes i pelatge bru grisenc.

2 sing Mamífer de la família dels sorícids.

->sorità

sorità -ana

adj i m i f De Sorita de Morella (Ports).

->sorites

■sorites

[del ll. sorītes, i aquest, del gr. sōreítēs, íd.]

m LÒG Sèrie de proposicions encadenades de manera que el predicat de cadascuna d’elles és el subjecte de la següent i la conclusió uneix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de la darrera.

->sorn

■sorn -a

[de l’oc. sorn, sourno ‘fosc, malenconiós’, d’origen incert, probablement d’una base preromana, indoeuropea, storno-, sturno- ‘dur, lúgubre; tenebrós; sord’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 No gens diligent o disposat a fer el que li manen.

2 fer el sorn Sornejar.

->sorna

■sorna

[probablement der. de sorn]

f Ironia malèvola, burleta. Sempre parla amb sorna.

->sorneguer

■sorneguer -a

[de sorna; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que dissimula la seva mala intenció, hostilitat, que obra i parla amb sorna.

->sorneguerament

■sorneguerament

[de sorneguer; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adv Amb sornegueria.

->sornegueria

■sornegueria

Part. sil.: sor_ne_gue_ri_a

[de sorneguer]

f 1 Condició de sorneguer.

2 Feta o dita sorneguera.

->sornejar

■sornejar

[de sorn; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr No apressar-se gens algú a fer allò que li manen. Si veus que sorneja, quadra-t’hi i veuràs com canvia d’actitud.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sornejar

GERUNDI: sornejant

PARTICIPI: sornejat, sornejada, sornejats, sornejades

INDICATIU PRESENT: sornejo, sorneges, sorneja, sornegem, sornegeu, sornegen

INDICATIU IMPERFET: sornejava, sornejaves, sornejava, sornejàvem, sornejàveu, sornejaven

INDICATIU PASSAT: sornegí, sornejares, sornejà, sornejàrem, sornejàreu, sornejaren

INDICATIU FUTUR: sornejaré, sornejaràs, sornejarà, sornejarem, sornejareu, sornejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sornejaria, sornejaries, sornejaria, sornejaríem, sornejaríeu, sornejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sornegi, sornegis, sornegi, sornegem, sornegeu, sornegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sornegés, sornegessis, sornegés, sornegéssim, sornegéssiu, sornegessin

IMPERATIU: sorneja, sornegi, sornegem, sornegeu, sornegin

->sorneria

■sorneria

Part. sil.: sor_ne_ri_a

[de sorn; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de sorn.

->sornudament

■sornudament

[de sornut]

adv D’una manera sornuda.

->sornut

■sornut -uda

[de sorn]

adj 1 Que té un caràcter retret, poc comunicatiu, poc tractable.

2 Dit d’allò que revela aquest caràcter. Tenia una mirada sornuda i esquiva.

->soroll

■soroll

Cp. so¹

[der. postverbal de sorollar, en el qual -com en aquest mateix verb- pot haver influït, pel que fa al seu significat de ‘so o conjunt de sons inharmoniosos, el verb eixorellar ‘tallar les orelles; eixordar a crits’ (v. sorollar); 1a FONT: c. 1700]

m 1 1 So o conjunt de sons inharmoniosos de qualsevol mena que no és la veu humana o d’un animal, ni el so d’un instrument músic. El soroll de la pluja, d’una cascada, del mar. El soroll del vent, del tro. Soroll de carros. Posa oli al pany perquè no faci soroll.

2 ACÚST Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l’aire, que són percebuts pel sistema auditiu i que provoquen en l’home, sota certes condicions, una reacció de rebuig.

2 ELECTROAC i ELECTRÒN 1 So que posseeix una característica espectral aleatòria.

2 soroll blanc Soroll que posseeix un espectre continu i uniforme, l’energia del qual és constant dins una banda de freqüències prou ampla.

3 soroll de fons Soroll obtingut a la sortida d’un amplificador en absència de senyal d’entrada.

4 soroll rosa Soroll l’espectre del qual és contínuament decreixent amb la freqüència, a raó de 3 dB per octava, en augmentar la freqüència.

5 supressor (o reductor) de soroll Sistema dissenyat per minimitzar el soroll produït per les cintes magnètiques, les bandes sonores, els fonocaptors, els equips de radiodifusió, etc.

3 LING 1 Pertorbació del canal de comunicació que pot ocasionar una pèrdua d’informació al receptor.

2 FON Emissió fònica que no pot ésser interpretada fonològicament.

4 MED i DIAG 1 So confús, irregular, més o menys fort, normal o patològic, que hom sent gairebé sempre per auscultació.

2 soroll clangorós Soroll de ressonància metàl·lica que hom sent en auscultar el focus aòrtic en els casos d’aortitis.

3 soroll de clapoteig Clapoteig.

4 soroll de galop Soroll observat en la insuficiència ventricular esquerra.

5 soroll metàl·lic Soroll de ressonància aguda i esclatant, semblant al que hom obté en percudir una cavitat de parets metàl·liques.

5 1 Moviment tumultuós. Lluny del soroll de la ciutat.

2 Moviment sediciós, avalot. El poble s’avalotarà: hi haurà soroll.

6 fer soroll fig Colpir l’atenció fent parlar molt de si, fer molta impressió.

->sorolla

■sorolla

f BOT Atzerola.