->sobreexcitar
■sobreexcitarPart. sil.: so_bre_ex_ci_tar
[de excitar]
v 1 1 tr Excitar d’una manera excessiva. Aquella reunió tan tensa l’ha sobreexcitat.
2 pron Excitar-se d’una manera excessiva. S’ha sobreexcitat en sentir tot allò.
2 tr ELECTROT Produir una sobreexcitació.
3 tr FISIOL Estimular un receptor de forma intensiva i continuada fins a provocar-hi una resposta màxima.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreexcitar
GERUNDI: sobreexcitant
PARTICIPI: sobreexcitat, sobreexcitada, sobreexcitats, sobreexcitades
INDICATIU PRESENT: sobreexcito, sobreexcites, sobreexcita, sobreexcitem, sobreexciteu, sobreexciten
INDICATIU IMPERFET: sobreexcitava, sobreexcitaves, sobreexcitava, sobreexcitàvem, sobreexcitàveu, sobreexcitaven
INDICATIU PASSAT: sobreexcití, sobreexcitares, sobreexcità, sobreexcitàrem, sobreexcitàreu, sobreexcitaren
INDICATIU FUTUR: sobreexcitaré, sobreexcitaràs, sobreexcitarà, sobreexcitarem, sobreexcitareu, sobreexcitaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreexcitaria, sobreexcitaries, sobreexcitaria, sobreexcitaríem, sobreexcitaríeu, sobreexcitarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreexciti, sobreexcitis, sobreexciti, sobreexcitem, sobreexciteu, sobreexcitin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobreexcités, sobreexcitessis, sobreexcités, sobreexcitéssim, sobreexcitéssiu, sobreexcitessin
IMPERATIU: sobreexcita, sobreexciti, sobreexcitem, sobreexciteu, sobreexcitin
->sobreexplotació
■sobreexplotacióPart. sil.: so_bre_ex_plo_ta_ci_ó
[de explotació]
f ECON Acció d’explotar d’una manera excessiva.
->sobreexposar
sobreexposarPart. sil.: so_bre_ex_po_sar
[de exposar]
v tr FOTOG Sotmetre una emulsió fotosensible a una exposició excessiva.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreexposar
GERUNDI: sobreexposant
PARTICIPI: sobreexposat, sobreexposada, sobreexposats, sobreexposades
INDICATIU PRESENT: sobreexposo, sobreexposes, sobreexposa, sobreexposem, sobreexposeu, sobreexposen
INDICATIU IMPERFET: sobreexposava, sobreexposaves, sobreexposava, sobreexposàvem, sobreexposàveu, sobreexposaven
INDICATIU PASSAT: sobreexposí, sobreexposares, sobreexposà, sobreexposàrem, sobreexposàreu, sobreexposaren
INDICATIU FUTUR: sobreexposaré, sobreexposaràs, sobreexposarà, sobreexposarem, sobreexposareu, sobreexposaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreexposaria, sobreexposaries, sobreexposaria, sobreexposaríem, sobreexposaríeu, sobreexposarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreexposi, sobreexposis, sobreexposi, sobreexposem, sobreexposeu, sobreexposin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobreexposés, sobreexposessis, sobreexposés, sobreexposéssim, sobreexposéssiu, sobreexposessin
IMPERATIU: sobreexposa, sobreexposi, sobreexposem, sobreexposeu, sobreexposin
->sobreexposició
■sobreexposicióPart. sil.: so_bre_ex_po_si_ci_ó
[de pondre]
f FOTOG 1 Acció de sobreexposar;
2 l’efecte.
->sobrefaç
■sobrefaç[de faç]
f Superfície exterior d’una cosa.
->sobrefil
■sobrefil[de fil; 1a FONT: s. XX, Oller]
m CONF 1 Cosit a mà que hom feia en treballs de confecció i de saqueria quan encara no s’havia imposat el cosit a màquina.
2 Cosit clar fet a les vores d’una roba, especialment a les vores interiors que resulten en una juntura d’una peça de vestir, per tal d’impedir que es desfili.
->sobrefiladora
■sobrefiladoraf CONF Màquina que retalla les vores dels teixits i els sobrefila.
->sobrefilar
■sobrefilar[de sobrefil]
v tr CONF Fer un sobrefil.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrefilar
GERUNDI: sobrefilant
PARTICIPI: sobrefilat, sobrefilada, sobrefilats, sobrefilades
INDICATIU PRESENT: sobrefilo, sobrefiles, sobrefila, sobrefilem, sobrefileu, sobrefilen
INDICATIU IMPERFET: sobrefilava, sobrefilaves, sobrefilava, sobrefilàvem, sobrefilàveu, sobrefilaven
INDICATIU PASSAT: sobrefilí, sobrefilares, sobrefilà, sobrefilàrem, sobrefilàreu, sobrefilaren
INDICATIU FUTUR: sobrefilaré, sobrefilaràs, sobrefilarà, sobrefilarem, sobrefilareu, sobrefilaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrefilaria, sobrefilaries, sobrefilaria, sobrefilaríem, sobrefilaríeu, sobrefilarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrefili, sobrefilis, sobrefili, sobrefilem, sobrefileu, sobrefilin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrefilés, sobrefilessis, sobrefilés, sobrefiléssim, sobrefiléssiu, sobrefilessin
IMPERATIU: sobrefila, sobrefili, sobrefilem, sobrefileu, sobrefilin
->sobrefusible
■sobrefusible[de fusible]
adj FÍS Dit de la substància que es pot mantenir en estat de sobrefusió.
->sobrefusió
■sobrefusióPart. sil.: so_bre_fu_si_ó
[de fusió]
f FÍS Estat d’una substància que resta líquida a una temperatura inferior a la del punt de fusió corresponent a les condicions en què es troba.
->sobregoneta
sobregoneta[de goneta]
f MAR Cadascuna de les veles situades sobre les gonetes.
->sobreguaita
■sobreguaitaPart. sil.: so_bre_guai_ta
[de guaita; 1a FONT: 1490, Tirant]
HIST 1 f Escamot de soldats encarregats de vigilar o inspeccionar les guaites.
2 m Cadascun dels soldats d’una sobreguaita.
->sobreguarda
sobreguarda[de guarda]
f HIST Guarda encarregada de vigilar-ne una altra.
->sobrehumà
■sobrehumà -ana[de humà]
adj Que està per damunt d’allò de què sembla capaç la natura humana. Esforços sobrehumans. Una virtut sobrehumana.
->sobreimposició
sobreimposicióPart. sil.: so_bre_im_po_si_ci_ó
[de imposició]
f GEOMORF Establiment i encaixament de la xarxa hidrogràfica damunt materials tous (o arrossegats i regularitzats per l’erosió anterior) que recobreixen una estructura discordant de la cobertora de materials durs.
->sobreimpressió
■sobreimpressióPart. sil.: so_bre_im_pres_si_ó
[de impressió]
f FOTOG i CIN 1 Acció de sobreimprimir;
2 l’efecte.
->sobreimprimir
■sobreimprimirPart. sil.: so_bre_im_pri_mir
[de imprimir]
v [p p sobreimprès -esa] tr FOTOG i CIN Imprimir (dues o més imatges diferents) sobre una mateixa pel·lícula amb la finalitat d’aconseguir efectes especials.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreimprimir
GERUNDI: sobreimprimint
PARTICIPI: sobreimprès, sobreimpresa, sobreimpresos, sobreimpreses
INDICATIU PRESENT: sobreimprimeixo, sobreimprimeixes, sobreimprimeix, sobreimprimim, sobreimprimiu, sobreimprimeixen
INDICATIU IMPERFET: sobreimprimia, sobreimprimies, sobreimprimia, sobreimprimíem, sobreimprimíeu, sobreimprimien
INDICATIU PASSAT: sobreimprimí, sobreimprimires, sobreimprimí, sobreimprimírem, sobreimprimíreu, sobreimprimiren
INDICATIU FUTUR: sobreimprimiré, sobreimprimiràs, sobreimprimirà, sobreimprimirem, sobreimprimireu, sobreimprimiran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreimprimiria, sobreimprimiries, sobreimprimiria, sobreimprimiríem, sobreimprimiríeu, sobreimprimirien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreimprimeixi, sobreimprimeixis, sobreimprimeixi, sobreimprimim, sobreimprimiu, sobreimprimeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobreimprimís, sobreimprimissis, sobreimprimís, sobreimprimíssim, sobreimprimíssiu, sobreimprimissin
IMPERATIU: sobreimprimeix, sobreimprimeixi, sobreimprimim, sobreimprimiu, sobreimprimeixin
->sobreintensitat
■sobreintensitatPart. sil.: so_bre_in_ten_si_tat
[de intensitat]
f ELECTROT En una màquina, instal·lació, etc., corrent anormal superior al corrent de plena càrrega.
->sobreïxent
■sobreïxentPart. sil.: so_bre_ï_xent
[de sobreeixir]
adj Que sobreïx.
->sobrejou
■sobrejouPart. sil.: so_bre_jou
[de jou]
m CONSTR NAV Peça de fusta tan llarga com el jou que hom posa damunt d’aquest per tal d’engruixir-lo.
->sobrejunter
■sobrejunter[de junta]
m HIST Al regne d’Aragó, cap d’una junta, o associació lliure de poblacions per a la defensa mútua.
->sobrejutge
sobrejutge[de jutge]
m DR Jutge superior o d’apel·lació.
->sobrejutgessa
sobrejutgessa[de jutgessa]
f DR Jutgessa superior o d’apel·lació.
->sobrellavi
■sobrellavim ANAT ANIM Part de la cara compresa entre el nas i el llavi superior.
->sobrellinda
■sobrellinda[de llinda]
f CONSTR Biga travessera que suporta el pes del mur per sobre del buit d’una porta, d’una finestra, etc.
->sobrellit
■sobrellit[de llit; 1a FONT: 1299]
m CONSTR Superfície inferior d’una pedra picada, que descansa sobre la cara superior de la que hi ha a sota.
->sobrellom
■sobrellom[de llom]
m Corretja que hom posa al llom de l’haveria perquè aguanti en llur lloc les altres peces del guarniment.
->sobremà
■sobremà[de mà]
m VETER Tumor ossi que es desenvolupa sobre la corona dels cascs davanters de les haveries.
->sobremànega
■sobremànega[variant de sobremàniga]
f Sobremàniga.
->sobremàniga
■sobremàniga[de màniga]
f La peça de sobre d’una màniga de dues peces.
->sobremenjar
■sobremenjar[de menjar1; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]
v intr Menjar en excés.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobremenjar
GERUNDI: sobremenjant
PARTICIPI: sobremenjat, sobremenjada, sobremenjats, sobremenjades
INDICATIU PRESENT: sobremenjo, sobremenges, sobremenja, sobremengem, sobremengeu, sobremengen
INDICATIU IMPERFET: sobremenjava, sobremenjaves, sobremenjava, sobremenjàvem, sobremenjàveu, sobremenjaven
INDICATIU PASSAT: sobremengí, sobremenjares, sobremenjà, sobremenjàrem, sobremenjàreu, sobremenjaren
INDICATIU FUTUR: sobremenjaré, sobremenjaràs, sobremenjarà, sobremenjarem, sobremenjareu, sobremenjaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobremenjaria, sobremenjaries, sobremenjaria, sobremenjaríem, sobremenjaríeu, sobremenjarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobremengi, sobremengis, sobremengi, sobremengem, sobremengeu, sobremengin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobremengés, sobremengessis, sobremengés, sobremengéssim, sobremengéssiu, sobremengessin
IMPERATIU: sobremenja, sobremengi, sobremengem, sobremengeu, sobremengin
->sobremitjana
■sobremitjana[de mitjà]
f MAR Vela quadra del pal de mitjana.
->sobremodulació
■sobremodulacióPart. sil.: so_bre_mo_du_la_ci_ó
[de modulació]
f TELECOM Condició en la qual l’ona moduladora excedeix el nivell màxim permissible en la modulació.
->sobremuntar
■sobremuntar[de muntar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Sobrepujar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobremuntar
GERUNDI: sobremuntant
PARTICIPI: sobremuntat, sobremuntada, sobremuntats, sobremuntades
INDICATIU PRESENT: sobremunto, sobremuntes, sobremunta, sobremuntem, sobremunteu, sobremunten
INDICATIU IMPERFET: sobremuntava, sobremuntaves, sobremuntava, sobremuntàvem, sobremuntàveu, sobremuntaven
INDICATIU PASSAT: sobremuntí, sobremuntares, sobremuntà, sobremuntàrem, sobremuntàreu, sobremuntaren
INDICATIU FUTUR: sobremuntaré, sobremuntaràs, sobremuntarà, sobremuntarem, sobremuntareu, sobremuntaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobremuntaria, sobremuntaries, sobremuntaria, sobremuntaríem, sobremuntaríeu, sobremuntarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobremunti, sobremuntis, sobremunti, sobremuntem, sobremunteu, sobremuntin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobremuntés, sobremuntessis, sobremuntés, sobremuntéssim, sobremuntéssiu, sobremuntessin
IMPERATIU: sobremunta, sobremunti, sobremuntem, sobremunteu, sobremuntin
->sobremuntat
■sobremuntat -ada[de sobremuntar]
adj 1 Sobrepujat, que excedeix en superioritat o en alçària.
2 HERÀLD Dit de la peça o figura que porta una altra figura al damunt sense tocar-la.
->sobrenaixement
■sobrenaixementPart. sil.: so_bre_nai_xe_ment
[de sobrenéixer]
m Sobrenaixença.
->sobrenaixença
■sobrenaixençaPart. sil.: so_bre_nai_xen_ça
[de sobrenéixer; 1a FONT: 1696, DLac.]
f Acció de sobrenéixer.
->sobrenàixer
■sobrenàixerPart. sil.: so_bre_nài_xer
[de nàixer]
v intr Sobrenéixer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrenàixer
GERUNDI: sobrenaixent
PARTICIPI: sobrenascut, sobrenascuda, sobrenascuts, sobrenascudes
INDICATIU PRESENT: sobrenaixo, sobrenaixes, sobrenaix, sobrenaixem, sobrenaixeu, sobrenaixen
INDICATIU IMPERFET: sobrenaixia, sobrenaixies, sobrenaixia, sobrenaixíem, sobrenaixíeu, sobrenaixien
INDICATIU PASSAT: sobrenaixí, sobrenaixeres, sobrenaixé, sobrenaixérem, sobrenaixéreu, sobrenaixeren
INDICATIU PASSAT (alternatiu): sobrenasquí, sobrenasqueres, sobrenasqué, sobrenasquérem, sobrenasquéreu, sobrenasqueren
INDICATIU FUTUR: sobrenaixeré, sobrenaixeràs, sobrenaixerà, sobrenaixerem, sobrenaixereu, sobrenaixeran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrenaixeria, sobrenaixeries, sobrenaixeria, sobrenaixeríem, sobrenaixeríeu, sobrenaixerien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrenaixi, sobrenaixis, sobrenaixi, sobrenaixem, sobrenaixeu, sobrenaixin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): sobrenaixi, sobrenaixis, sobrenaixi, sobrenasquem, sobrenasqueu, sobrenaixin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrenaixés, sobrenaixessis, sobrenaixés, sobrenaixéssim, sobrenaixéssiu, sobrenaixessin
SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): sobrenasqués, sobrenasquessis, sobrenasqués, sobrenasquéssim, sobrenasquéssiu, sobrenasquessin
IMPERATIU: sobrenaix, sobrenaixi, sobrenaixem, sobrenaixeu, sobrenaixin
IMPERATIU (alternatiu): sobrenaix, sobrenaixi, sobrenasquem, sobrenaixeu, sobrenaixin
->sobrenat
■sobrenat -ada[de nat]
adj Nat després de la mort del pare; pòstum.
->sobrenatural
■sobrenatural[de natural]
1 adj 1 Que excedeix el poder o les lleis de la natura, no pas en absolut, sinó quant a la manera d’esdevenir-se, com en el cas de miracles, visions, etc.
2 p ext Extraordinari, meravellós.
2 adj i m TEOL En l’especulació teològica occidental, dit de la comunicació lliure i gratuïta de Déu en tant que no és deguda a l’essència finita de cap ésser espiritual creat, ni aquest la pot exigir de Déu.
->sobrenaturalisme
sobrenaturalisme[de sobrenatural]
m TEOL Doctrina derivada d’una actitud no reflexa que redueix l’ordre sobrenatural a una ideologia, pretén deduir-ho tot positivament de la gràcia i de la revelació i, en darrer terme, ho posa tot sota la direcció de l’Església.
->sobrenaturalment
■sobrenaturalment[de sobrenatural]
adv D’una manera sobrenatural.
->sobrenedar
■sobrenedar[de nedar]
v intr Mantenir-se sobre un líquid sense enfonsar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrenedar
GERUNDI: sobrenedant
PARTICIPI: sobrenedat, sobrenedada, sobrenedats, sobrenedades
INDICATIU PRESENT: sobrenedo, sobrenedes, sobreneda, sobrenedem, sobrenedeu, sobreneden
INDICATIU IMPERFET: sobrenedava, sobrenedaves, sobrenedava, sobrenedàvem, sobrenedàveu, sobrenedaven
INDICATIU PASSAT: sobrenedí, sobrenedares, sobrenedà, sobrenedàrem, sobrenedàreu, sobrenedaren
INDICATIU FUTUR: sobrenedaré, sobrenedaràs, sobrenedarà, sobrenedarem, sobrenedareu, sobrenedaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrenedaria, sobrenedaries, sobrenedaria, sobrenedaríem, sobrenedaríeu, sobrenedarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrenedi, sobrenedis, sobrenedi, sobrenedem, sobrenedeu, sobrenedin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrenedés, sobrenedessis, sobrenedés, sobrenedéssim, sobrenedéssiu, sobrenedessin
IMPERATIU: sobreneda, sobrenedi, sobrenedem, sobrenedeu, sobrenedin
->sobrenéixer
■sobrenéixerPart. sil.: so_bre_néi_xer
[de néixer]
v intr 1 Néixer després de la mort del pare.
2 DR ROM Néixer després de la mort del pare un pòstum concebut abans de formular el testament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrenéixer
GERUNDI: sobrenaixent
PARTICIPI: sobrenascut, sobrenascuda, sobrenascuts, sobrenascudes
INDICATIU PRESENT: sobreneixo, sobreneixes, sobreneix, sobrenaixem, sobrenaixeu, sobreneixen
INDICATIU IMPERFET: sobrenaixia, sobrenaixies, sobrenaixia, sobrenaixíem, sobrenaixíeu, sobrenaixien
INDICATIU PASSAT: sobrenaixí, sobrenaixeres, sobrenaixé, sobrenaixérem, sobrenaixéreu, sobrenaixeren
INDICATIU PASSAT (alternatiu): sobrenasquí, sobrenasqueres, sobrenasqué, sobrenasquérem, sobrenasquéreu, sobrenasqueren
INDICATIU FUTUR: sobrenaixeré, sobrenaixeràs, sobrenaixerà, sobrenaixerem, sobrenaixereu, sobrenaixeran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrenaixeria, sobrenaixeries, sobrenaixeria, sobrenaixeríem, sobrenaixeríeu, sobrenaixerien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreneixi, sobreneixis, sobreneixi, sobrenaixem, sobrenaixeu, sobreneixin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): sobreneixi, sobreneixis, sobreneixi, sobrenasquem, sobrenasqueu, sobreneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrenaixés, sobrenaixessis, sobrenaixés, sobrenaixéssim, sobrenaixéssiu, sobrenaixessin
SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): sobrenasqués, sobrenasquessis, sobrenasqués, sobrenasquéssim, sobrenasquéssiu, sobrenasquessin
IMPERATIU: sobreneix, sobreneixi, sobrenaixem, sobrenaixeu, sobreneixin
IMPERATIU (alternatiu): sobreneix, sobreneixi, sobrenasquem, sobrenaixeu, sobreneixin
->sobrenom
■sobrenom[de nom; 1a FONT: s. XV]
m DR CIV, HIST i SOCIOL Nom afegit al nom d’una persona, sobretot per distingir-la d’altres del mateix nom.
->sobrenomenar
■sobrenomenar[de sobrenom]
v tr Designar algú amb un sobrenom.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrenomenar
GERUNDI: sobrenomenant
PARTICIPI: sobrenomenat, sobrenomenada, sobrenomenats, sobrenomenades
INDICATIU PRESENT: sobrenomeno, sobrenomenes, sobrenomena, sobrenomenem, sobrenomeneu, sobrenomenen
INDICATIU IMPERFET: sobrenomenava, sobrenomenaves, sobrenomenava, sobrenomenàvem, sobrenomenàveu, sobrenomenaven
INDICATIU PASSAT: sobrenomení, sobrenomenares, sobrenomenà, sobrenomenàrem, sobrenomenàreu, sobrenomenaren
INDICATIU FUTUR: sobrenomenaré, sobrenomenaràs, sobrenomenarà, sobrenomenarem, sobrenomenareu, sobrenomenaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrenomenaria, sobrenomenaries, sobrenomenaria, sobrenomenaríem, sobrenomenaríeu, sobrenomenarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrenomeni, sobrenomenis, sobrenomeni, sobrenomenem, sobrenomeneu, sobrenomenin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrenomenés, sobrenomenessis, sobrenomenés, sobrenomenéssim, sobrenomenéssiu, sobrenomenessin
IMPERATIU: sobrenomena, sobrenomeni, sobrenomenem, sobrenomeneu, sobrenomenin
->sobreòs
■sobreòsPart. sil.: so_bre_òs
[de os]
[pl -ossos] m PAT Tumor dur que es fa sobre un os.
->sobreoxidació
■sobreoxidacióPart. sil.: so_bre_o_xi_da_ci_ó
f QUÍM Peroxidació.
->sobreoxidar
■sobreoxidarPart. sil.: so_bre_o_xi_dar
v tr QUÍM Peroxidar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreoxidar
GERUNDI: sobreoxidant
PARTICIPI: sobreoxidat, sobreoxidada, sobreoxidats, sobreoxidades
INDICATIU PRESENT: sobreoxido, sobreoxides, sobreoxida, sobreoxidem, sobreoxideu, sobreoxiden
INDICATIU IMPERFET: sobreoxidava, sobreoxidaves, sobreoxidava, sobreoxidàvem, sobreoxidàveu, sobreoxidaven
INDICATIU PASSAT: sobreoxidí, sobreoxidares, sobreoxidà, sobreoxidàrem, sobreoxidàreu, sobreoxidaren
INDICATIU FUTUR: sobreoxidaré, sobreoxidaràs, sobreoxidarà, sobreoxidarem, sobreoxidareu, sobreoxidaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreoxidaria, sobreoxidaries, sobreoxidaria, sobreoxidaríem, sobreoxidaríeu, sobreoxidarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreoxidi, sobreoxidis, sobreoxidi, sobreoxidem, sobreoxideu, sobreoxidin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobreoxidés, sobreoxidessis, sobreoxidés, sobreoxidéssim, sobreoxidéssiu, sobreoxidessin
IMPERATIU: sobreoxida, sobreoxidi, sobreoxidem, sobreoxideu, sobreoxidin
->sobrepaga
■sobrepaga[de paga]
f Quantitat pecuniària que hom afegeix a la paga deguda o estipulada.
->sobrepany
■sobrepany[de pany; 1a FONT: 1430]
m Planxa metàl·lica que tanca o cobreix un pany i li serveix de reforç.
->sobreparalla
■sobreparalla[de paralla]
f CONSTR NAV Peça de fusta que, en els gussis i els llaguts, s’estén de proa a popa per sobre de la paralla i forma part del folre.
->sobrepart
■sobrepart[de part1; 1a FONT: 1629]
m OBST Puerperi.
->sobrepassar
■sobrepassar[de passar]
v tr Sobrepujar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrepassar
GERUNDI: sobrepassant
PARTICIPI: sobrepassat, sobrepassada, sobrepassats, sobrepassades
INDICATIU PRESENT: sobrepasso, sobrepasses, sobrepassa, sobrepassem, sobrepasseu, sobrepassen
INDICATIU IMPERFET: sobrepassava, sobrepassaves, sobrepassava, sobrepassàvem, sobrepassàveu, sobrepassaven
INDICATIU PASSAT: sobrepassí, sobrepassares, sobrepassà, sobrepassàrem, sobrepassàreu, sobrepassaren
INDICATIU FUTUR: sobrepassaré, sobrepassaràs, sobrepassarà, sobrepassarem, sobrepassareu, sobrepassaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrepassaria, sobrepassaries, sobrepassaria, sobrepassaríem, sobrepassaríeu, sobrepassarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrepassi, sobrepassis, sobrepassi, sobrepassem, sobrepasseu, sobrepassin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrepassés, sobrepassessis, sobrepassés, sobrepasséssim, sobrepasséssiu, sobrepassessin
IMPERATIU: sobrepassa, sobrepassi, sobrepassem, sobrepasseu, sobrepassin
->sobrepastura
sobrepastura[de pastura]
f RAM i ECOL Pastura intensiva i continuada en un terreny que provoca una pèrdua de nutrients i una desaparició de la vegetació, impedeix el creixement de les plantes joves i supera la capacitat de renovació del terreny.
->sobrepellís
■sobrepellís[del b. ll. superpellicium, íd., der. del ll. td. pellicius, -a, -um ‘de pell’; 1a FONT: 1370]
[pl -issos] m LITÚRG Ornament litúrgic de lli blanc, amb mànigues molt amples, més curt que l’alba, que duen sobre la sotana els clergues i ministres inferiors o els capellans com a hàbit de cor i en altres serveis del culte (processons, enterraments, etc.).
->sobrepès
sobrepèsm PAT Pes excessiu respecte a valors de referència en funció de la talla, però no necessàriament a causa d’un excés de greix corporal.
->sobrepesca
■sobrepesca[de pesca]
f PESC i ECOL Situació creada per l’excés de pesca d’una determinada espècie quan el nombre de captures n’ultrapassa l’índex de renovació.
->sobrepeu
■sobrepeuPart. sil.: so_bre_peu
[de peu]
m VETER Tumor ossi que es desenvolupa sobre la corona dels cascs posteriors de les haveries.
->sobreplè
■sobreplè -ena[de ple]
adj Que vessa o sobreïx de tan ple.
->sobreplom
■sobreplom[de plom]
m 1 Inclinació d’una paret, d’una roca, etc., que sobreploma.
2 CONSTR Desplom enfora de baix cap a dalt.
->sobreplomar
■sobreplomar[de sobreplom]
v intr Tenir una roca, un mur, etc., una inclinació enfora de baix cap a dalt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreplomar
GERUNDI: sobreplomant
PARTICIPI: sobreplomat, sobreplomada, sobreplomats, sobreplomades
INDICATIU PRESENT: sobreplomo, sobreplomes, sobreploma, sobreplomem, sobreplomeu, sobreplomen
INDICATIU IMPERFET: sobreplomava, sobreplomaves, sobreplomava, sobreplomàvem, sobreplomàveu, sobreplomaven
INDICATIU PASSAT: sobreplomí, sobreplomares, sobreplomà, sobreplomàrem, sobreplomàreu, sobreplomaren
INDICATIU FUTUR: sobreplomaré, sobreplomaràs, sobreplomarà, sobreplomarem, sobreplomareu, sobreplomaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreplomaria, sobreplomaries, sobreplomaria, sobreplomaríem, sobreplomaríeu, sobreplomarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreplomi, sobreplomis, sobreplomi, sobreplomem, sobreplomeu, sobreplomin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobreplomés, sobreplomessis, sobreplomés, sobreploméssim, sobreploméssiu, sobreplomessin
IMPERATIU: sobreploma, sobreplomi, sobreplomem, sobreplomeu, sobreplomin
->sobreporta
■sobreporta[de porta]
f CONSTR i DEC 1 Ornament, pintat o esculpit, que és fet o posat sobre una porta interior.
2 Peça de fusta que, disposada sobre una porta, serveix per a penjar-hi unes cortines.
->sobreportal
■sobreportal[de portal]
m CONSTR i DEC Sobreporta.
->sobreposar
■sobreposar[de posar]
v 1 tr Afegir, aplicar, una cosa damunt una altra. El dibuix no és del mateix teixit: és sobreposat.
2 tr fig Posar algú o alguna cosa per sobre d’altres en consideració, rang, autoritat, etc. Ell sobreposava el desig de comoditat al d’ésser elegant.
3 pron Fer-se superior a les adversitats, als obstacles, als propis impulsos i sentiments. Cal molta força per a sobreposar-se a l’egoisme.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreposar
GERUNDI: sobreposant
PARTICIPI: sobreposat, sobreposada, sobreposats, sobreposades
INDICATIU PRESENT: sobreposo, sobreposes, sobreposa, sobreposem, sobreposeu, sobreposen
INDICATIU IMPERFET: sobreposava, sobreposaves, sobreposava, sobreposàvem, sobreposàveu, sobreposaven
INDICATIU PASSAT: sobreposí, sobreposares, sobreposà, sobreposàrem, sobreposàreu, sobreposaren
INDICATIU FUTUR: sobreposaré, sobreposaràs, sobreposarà, sobreposarem, sobreposareu, sobreposaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreposaria, sobreposaries, sobreposaria, sobreposaríem, sobreposaríeu, sobreposarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreposi, sobreposis, sobreposi, sobreposem, sobreposeu, sobreposin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobreposés, sobreposessis, sobreposés, sobreposéssim, sobreposéssiu, sobreposessin
IMPERATIU: sobreposa, sobreposi, sobreposem, sobreposeu, sobreposin
->sobreposat
■sobreposat -ada[de sobreposar]
1 adj Afegit, col·locat al damunt.
2 adj HERÀLD Ressaltant.
3 m HIST 1 En determinades poblacions catalanes, cònsol.
2 sobreposat del sacramental Al segle XIV, oficial encarregat de reconèixer el sacramental.
->sobrepost
■sobrepost[de pondre; 1a FONT: s. XV]
m Ornamentació executada en matèria distinta de l’objecte al qual és sobreposada; aplicació.
->sobreprendre
■sobreprendre[de prendre; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v tr Una afecció, sobrevenir de sobte, agafar desprevingut. El sobreprengué un atac fort de febre. De dolor sobrepresa, caigué mig morta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreprendre
GERUNDI: sobreprenent
PARTICIPI: sobreprès, sobrepresa, sobrepresos, sobrepreses
INDICATIU PRESENT: sobreprenc, sobreprens, sobreprèn, sobreprenem, sobrepreneu, sobreprenen
INDICATIU IMPERFET: sobreprenia, sobreprenies, sobreprenia, sobrepreníem, sobrepreníeu, sobreprenien
INDICATIU PASSAT: sobreprenguí, sobreprengueres, sobreprengué, sobreprenguérem, sobreprenguéreu, sobreprengueren
INDICATIU FUTUR: sobreprendré, sobreprendràs, sobreprendrà, sobreprendrem, sobreprendreu, sobreprendran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreprendria, sobreprendries, sobreprendria, sobreprendríem, sobreprendríeu, sobreprendrien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreprengui, sobreprenguis, sobreprengui, sobreprenguem, sobreprengueu, sobreprenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobreprengués, sobreprenguessis, sobreprengués, sobreprenguéssim, sobreprenguéssiu, sobreprenguessin
IMPERATIU: sobreprèn, sobreprengui, sobreprenguem, sobrepreneu, sobreprenguin
->sobrepressió
■sobrepressióPart. sil.: so_bre_pres_si_ó
[de pressió]
f FÍS i TECNOL 1 Excés de pressió respecte a la pressió atmosfèrica o a una altra pressió de referència.
2 Pressió superior a l’atmosfèrica o a una altra de referència.
->sobrepreu
■sobrepreuPart. sil.: so_bre_preu
[de preu]
m Recàrrec sobre el preu ordinari.
->sobreprima
sobreprima[de prima]
f ASSEG Prima que hom paga en assegurances per garantir alguns riscs extraordinaris.
->sobreproa
■sobreproaPart. sil.: so_bre_pro_a
[de proa]
f CONSTR NAV Castell.
->sobreproducció
■sobreproduccióPart. sil.: so_bre_pro_duc_ci_ó
[de producció]
f ECON Desajust en la circulació econòmica motivat per un excés de producció, que fa que el volum de l’oferta d’un mercat sigui superior a la capacitat efectiva de la demanda.
->sobrepromesa
sobrepromesaf PUBL Promesa que exagera el benefici bàsic d’un producte o servei, que pot restar credibilitat a l’anunci i generar rebuig i frustració quan el consumidor o usuari no veu acomplertes les expectatives.
->sobreprotecció
■sobreproteccióPart. sil.: so_bre_pro_tec_ci_ó
[de protecció]
f Protecció dels pares i mestres envers els seus fills i deixebles, respectivament, per sobre del normal.
->sobrepuig
■sobrepuigPart. sil.: so_bre_puig
[de sobrepujar]
m 1 Acció de sobrepujar.
2 Allò en què una cosa en sobrepuja una altra.
->sobrepuja
■sobrepuja[de sobrepujar]
f Nova puja.
->sobrepujar
■sobrepujar[de pujar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 Ésser superior a algú o a alguna cosa en algun concepte. Sobrepuja totes les altres en prudència i en bellesa.
2 Excedir en alçària. El campanar de l’oest sobrepuja el de l’est.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrepujar
GERUNDI: sobrepujant
PARTICIPI: sobrepujat, sobrepujada, sobrepujats, sobrepujades
INDICATIU PRESENT: sobrepujo, sobrepuges, sobrepuja, sobrepugem, sobrepugeu, sobrepugen
INDICATIU IMPERFET: sobrepujava, sobrepujaves, sobrepujava, sobrepujàvem, sobrepujàveu, sobrepujaven
INDICATIU PASSAT: sobrepugí, sobrepujares, sobrepujà, sobrepujàrem, sobrepujàreu, sobrepujaren
INDICATIU FUTUR: sobrepujaré, sobrepujaràs, sobrepujarà, sobrepujarem, sobrepujareu, sobrepujaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrepujaria, sobrepujaries, sobrepujaria, sobrepujaríem, sobrepujaríeu, sobrepujarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrepugi, sobrepugis, sobrepugi, sobrepugem, sobrepugeu, sobrepugin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrepugés, sobrepugessis, sobrepugés, sobrepugéssim, sobrepugéssiu, sobrepugessin
IMPERATIU: sobrepuja, sobrepugi, sobrepugem, sobrepugeu, sobrepugin
->sobrepuntat
sobrepuntat -ada[de punta]
adj HERÀLD Dit de dues o més figures allargades amb les puntes o una de les extremitats posades l’una sobre l’altra.
->sobrequilla
■sobrequilla[de quilla]
f CONSTR NAV Biga de fusta o perfil de ferro o d’acer, en forma de T o de doble T, disposat de proa a popa damunt la quilla, a la qual és unida per l’interior del buc d’una embarcació.
->sobrer
■sobrer -a[de sobrar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
adj 1 Que sobra; sobrant.
2 Que ultrapassa la mesura ordinària en grandor, força, etc.
->sobrerament
■sobrerament[de sobrer]
adv Amb sobreria, amb accions violentes i abusives.
->sobrereserva
■sobrereserva[de reserva]
f Reserva de places per sobre de les disponibles, sobretot en hotels i en avions.
->sobreria
■sobreriaPart. sil.: so_bre_ri_a
[de sobrer]
f 1 Qualitat de sobrer.
2 Acte fet valent-se d’una superioritat de força, de mitjans, etc., sobre un altre.
->sobresalt
■sobresalt[de sobresaltar]
m 1 Emoció, expressada per uns moviments imprevists, produïda per una sensació sobtada.
2 sobresalt gamma ASTR Emissió de radiació gamma de breu durada, que arriba a l’alta atmosfera provinent de l’espai exterior.
->sobresaltar
■sobresaltar[de saltar]
v 1 tr Causar sobresalt a algú. El més petit soroll el sobresaltava.
2 pron Sofrir un sobresalt. Per un no res se sobresaltava.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobresaltar
GERUNDI: sobresaltant
PARTICIPI: sobresaltat, sobresaltada, sobresaltats, sobresaltades
INDICATIU PRESENT: sobresalto, sobresaltes, sobresalta, sobresaltem, sobresalteu, sobresalten
INDICATIU IMPERFET: sobresaltava, sobresaltaves, sobresaltava, sobresaltàvem, sobresaltàveu, sobresaltaven
INDICATIU PASSAT: sobresaltí, sobresaltares, sobresaltà, sobresaltàrem, sobresaltàreu, sobresaltaren
INDICATIU FUTUR: sobresaltaré, sobresaltaràs, sobresaltarà, sobresaltarem, sobresaltareu, sobresaltaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobresaltaria, sobresaltaries, sobresaltaria, sobresaltaríem, sobresaltaríeu, sobresaltarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobresalti, sobresaltis, sobresalti, sobresaltem, sobresalteu, sobresaltin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobresaltés, sobresaltessis, sobresaltés, sobresaltéssim, sobresaltéssiu, sobresaltessin
IMPERATIU: sobresalta, sobresalti, sobresaltem, sobresalteu, sobresaltin
->sobresanar
■sobresanar[de sanar; 1a FONT: 1412]
v PAT 1 intr Supurar.
2 pron Infectar-se.
3 pron Cloure’s un tall, una ferida, etc., abans de guarir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobresanar
GERUNDI: sobresanant
PARTICIPI: sobresanat, sobresanada, sobresanats, sobresanades
INDICATIU PRESENT: sobresano, sobresanes, sobresana, sobresanem, sobresaneu, sobresanen
INDICATIU IMPERFET: sobresanava, sobresanaves, sobresanava, sobresanàvem, sobresanàveu, sobresanaven
INDICATIU PASSAT: sobresaní, sobresanares, sobresanà, sobresanàrem, sobresanàreu, sobresanaren
INDICATIU FUTUR: sobresanaré, sobresanaràs, sobresanarà, sobresanarem, sobresanareu, sobresanaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobresanaria, sobresanaries, sobresanaria, sobresanaríem, sobresanaríeu, sobresanarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobresani, sobresanis, sobresani, sobresanem, sobresaneu, sobresanin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobresanés, sobresanessis, sobresanés, sobresanéssim, sobresanéssiu, sobresanessin
IMPERATIU: sobresana, sobresani, sobresanem, sobresaneu, sobresanin
->sobresang
■sobresang[de sang]
m PAT Apoplexia.
->sobresaturació
■sobresaturacióPart. sil.: so_bre_sa_tu_ra_ci_ó
[de sobresaturar]
f 1 FÍS Situació instantània d’un vapor en què les condicions termodinàmiques són les adequades per a la seva transformació en líquid, però que encara no ha tingut lloc.
2 QUÍM 1 Acció de sobresaturar o de sobresaturar-se una solució;
2 l’efecte.
->sobresaturant
sobresaturant[de sobresaturar]
adj FÍS Que produeix la sobresaturació. Vapor sobresaturant.
->sobresaturar
■sobresaturar[de saturar]
v 1 tr FÍS Produir una sobresaturació.
2 QUÍM 1 tr Fer que una solució contingui una quantitat del solut superior a la necessària per a saturar-la.
2 pron Sobrepassar una solució la concentració de saturació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobresaturar
GERUNDI: sobresaturant
PARTICIPI: sobresaturat, sobresaturada, sobresaturats, sobresaturades
INDICATIU PRESENT: sobresaturo, sobresatures, sobresatura, sobresaturem, sobresatureu, sobresaturen
INDICATIU IMPERFET: sobresaturava, sobresaturaves, sobresaturava, sobresaturàvem, sobresaturàveu, sobresaturaven
INDICATIU PASSAT: sobresaturí, sobresaturares, sobresaturà, sobresaturàrem, sobresaturàreu, sobresaturaren
INDICATIU FUTUR: sobresaturaré, sobresaturaràs, sobresaturarà, sobresaturarem, sobresaturareu, sobresaturaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobresaturaria, sobresaturaries, sobresaturaria, sobresaturaríem, sobresaturaríeu, sobresaturarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobresaturi, sobresaturis, sobresaturi, sobresaturem, sobresatureu, sobresaturin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobresaturés, sobresaturessis, sobresaturés, sobresaturéssim, sobresaturéssiu, sobresaturessin
IMPERATIU: sobresatura, sobresaturi, sobresaturem, sobresatureu, sobresaturin
->sobresaturat
sobresaturat -ada[de sobresaturar]
adj 1 FÍS Que presenta sobresaturació. Aire sobresaturat.
2 QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a la sobresaturació.
2 solució sobresaturada Solució que, a una temperatura determinada, conté una quantitat de solut superior a la que pot estar en equilibri amb el solut no dissolt.
->sobresegell
■sobresegell[de segell]
m Segon segell que hom posa en un document per donar-li més autoritat, garantia, etc.
->sobresegellar
■sobresegellar[de sobresegell]
v tr Posar un sobresegell.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobresegellar
GERUNDI: sobresegellant
PARTICIPI: sobresegellat, sobresegellada, sobresegellats, sobresegellades
INDICATIU PRESENT: sobresegello, sobresegelles, sobresegella, sobresegellem, sobresegelleu, sobresegellen
INDICATIU IMPERFET: sobresegellava, sobresegellaves, sobresegellava, sobresegellàvem, sobresegellàveu, sobresegellaven
INDICATIU PASSAT: sobresegellí, sobresegellares, sobresegellà, sobresegellàrem, sobresegellàreu, sobresegellaren
INDICATIU FUTUR: sobresegellaré, sobresegellaràs, sobresegellarà, sobresegellarem, sobresegellareu, sobresegellaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobresegellaria, sobresegellaries, sobresegellaria, sobresegellaríem, sobresegellaríeu, sobresegellarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobresegelli, sobresegellis, sobresegelli, sobresegellem, sobresegelleu, sobresegellin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobresegellés, sobresegellessis, sobresegellés, sobresegelléssim, sobresegelléssiu, sobresegellessin
IMPERATIU: sobresegella, sobresegelli, sobresegellem, sobresegelleu, sobresegellin
->sobreseïment
■sobreseïmentPart. sil.: so_bre_se_ï_ment
[de sobreseure; 1a FONT: 1331]
m 1 1 Acció de sobreseure;
2 l’efecte.
2 DR PROC Interlocutòria del tribunal competent per al coneixement d’una causa, un cop conclòs el sumari, donant-la per acabada abans del judici oral.
->sobreselvà
sobreselvàLING 1 adj Relatiu o pertanyent al sobreselvà.
2 m Subdialecte del romanx, parlat a Surselva, al cantó suís dels Grisons.
->sobresembrar
■sobresembrar[de sembrar]
v tr AGR Sembrar damunt una altra cosa sembrada que no ha germinat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobresembrar
GERUNDI: sobresembrant
PARTICIPI: sobresembrat, sobresembrada, sobresembrats, sobresembrades
INDICATIU PRESENT: sobresembro, sobresembres, sobresembra, sobresembrem, sobresembreu, sobresembren
INDICATIU IMPERFET: sobresembrava, sobresembraves, sobresembrava, sobresembràvem, sobresembràveu, sobresembraven
INDICATIU PASSAT: sobresembrí, sobresembrares, sobresembrà, sobresembràrem, sobresembràreu, sobresembraren
INDICATIU FUTUR: sobresembraré, sobresembraràs, sobresembrarà, sobresembrarem, sobresembrareu, sobresembraran
INDICATIU CONDICIONAL: sobresembraria, sobresembraries, sobresembraria, sobresembraríem, sobresembraríeu, sobresembrarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobresembri, sobresembris, sobresembri, sobresembrem, sobresembreu, sobresembrin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobresembrés, sobresembressis, sobresembrés, sobresembréssim, sobresembréssiu, sobresembressin
IMPERATIU: sobresembra, sobresembri, sobresembrem, sobresembreu, sobresembrin
->sobresenyal
sobresenyal[de senyal]
m HERÀLD i INDUM 1 Vesta exterior en la qual figura el senyal heràldic del qui la porta.
2 Senyal heràldic posat sobre l’arnès o el cavall de batalla.
->sobreseure
■sobreseurePart. sil.: so_bre_seu_re
[de seure]
v tr 1 Deturar la resolució o execució d’alguna cosa.
2 esp DR PROC Deixar sense curs ulterior un procediment, una instrucció sumarial.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreseure
GERUNDI: sobreseient
PARTICIPI: sobresegut, sobreseguda, sobreseguts, sobresegudes
INDICATIU PRESENT: sobresec, sobreseus, sobreseu, sobreseiem, sobreseieu, sobreseuen
INDICATIU IMPERFET: sobreseia, sobreseies, sobreseia, sobresèiem, sobresèieu, sobreseien
INDICATIU PASSAT: sobreseguí, sobresegueres, sobresegué, sobreseguérem, sobreseguéreu, sobresegueren
INDICATIU FUTUR: sobreseuré, sobreseuràs, sobreseurà, sobreseurem, sobreseureu, sobreseuran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreseuria, sobreseuries, sobreseuria, sobreseuríem, sobreseuríeu, sobreseurien
SUBJUNTIU PRESENT: sobresegui, sobreseguis, sobresegui, sobreseguem, sobresegueu, sobreseguin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobresegués, sobreseguessis, sobresegués, sobreseguéssim, sobreseguéssiu, sobreseguessin
IMPERATIU: sobreseu, sobresegui, sobreseguem, sobreseieu, sobreseguin
->sobresolar
■sobresolar[de solar4]
v tr CALÇ Posar una sola nova al calçat sobre la vella.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobresolar
GERUNDI: sobresolant
PARTICIPI: sobresolat, sobresolada, sobresolats, sobresolades
INDICATIU PRESENT: sobresolo, sobresoles, sobresola, sobresolem, sobresoleu, sobresolen
INDICATIU IMPERFET: sobresolava, sobresolaves, sobresolava, sobresolàvem, sobresolàveu, sobresolaven
INDICATIU PASSAT: sobresolí, sobresolares, sobresolà, sobresolàrem, sobresolàreu, sobresolaren
INDICATIU FUTUR: sobresolaré, sobresolaràs, sobresolarà, sobresolarem, sobresolareu, sobresolaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobresolaria, sobresolaries, sobresolaria, sobresolaríem, sobresolaríeu, sobresolarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobresoli, sobresolis, sobresoli, sobresolem, sobresoleu, sobresolin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobresolés, sobresolessis, sobresolés, sobresoléssim, sobresoléssiu, sobresolessin
IMPERATIU: sobresola, sobresoli, sobresolem, sobresoleu, sobresolin
->sobresortint
■sobresortint[de sobresortir]
adj Que sobresurt.
->sobresortir
■sobresortir[de sortir]
v intr 1 Ressortir, elevar-se, una cosa més que les circumdants. Un edifici que sobresurt respecte dels altres. Una gàrgola sobresurt del mur.
2 fig Excel·lir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobresortir
GERUNDI: sobresortint
PARTICIPI: sobresortit, sobresortida, sobresortits, sobresortides
INDICATIU PRESENT: sobresurto, sobresurts, sobresurt, sobresortim, sobresortiu, sobresurten
INDICATIU IMPERFET: sobresortia, sobresorties, sobresortia, sobresortíem, sobresortíeu, sobresortien
INDICATIU PASSAT: sobresortí, sobresortires, sobresortí, sobresortírem, sobresortíreu, sobresortiren
INDICATIU FUTUR: sobresortiré, sobresortiràs, sobresortirà, sobresortirem, sobresortireu, sobresortiran
INDICATIU CONDICIONAL: sobresortiria, sobresortiries, sobresortiria, sobresortiríem, sobresortiríeu, sobresortirien
SUBJUNTIU PRESENT: sobresurti, sobresurtis, sobresurti, sobresortim, sobresortiu, sobresurtin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobresortís, sobresortissis, sobresortís, sobresortíssim, sobresortíssiu, sobresortissin
IMPERATIU: sobresurt, sobresurti, sobresortim, sobresortiu, sobresurtin
->sobresou
■sobresouPart. sil.: so_bre_sou
[de sou; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m Sou especial que hom afegeix al sou normal. Treballava els vespres per fer-se un sobresou.
->sobretany
■sobretany[de tany]
m BOT Tany que surt d’un altre tany.
->sobretaula
■sobretaulaPart. sil.: so_bre_tau_la
[de taula; 1a FONT: 1575, DPou.]
1 m Cobretaula.
2 f Temps que hom resta a taula després de menjar. Estar de sobretaula. Fer una sobretaula molt llarga.
->sobretaxa
■sobretaxa[de taxa]
f Taxa suplementària.
->sobreteixir
■sobreteixirPart. sil.: so_bre_tei_xir
[de teixir]
v tr TÈXT Passar, teixint sobre el fons d’una tela, fils que formin un dibuix.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreteixir
GERUNDI: sobreteixint
PARTICIPI: sobreteixit, sobreteixida, sobreteixits, sobreteixides
INDICATIU PRESENT: sobreteixeixo, sobreteixeixes, sobreteixeix, sobreteixim, sobreteixiu, sobreteixeixen
INDICATIU IMPERFET: sobreteixia, sobreteixies, sobreteixia, sobreteixíem, sobreteixíeu, sobreteixien
INDICATIU PASSAT: sobreteixí, sobreteixires, sobreteixí, sobreteixírem, sobreteixíreu, sobreteixiren
INDICATIU FUTUR: sobreteixiré, sobreteixiràs, sobreteixirà, sobreteixirem, sobreteixireu, sobreteixiran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreteixiria, sobreteixiries, sobreteixiria, sobreteixiríem, sobreteixiríeu, sobreteixirien
SUBJUNTIU PRESENT: sobreteixeixi, sobreteixeixis, sobreteixeixi, sobreteixim, sobreteixiu, sobreteixeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobreteixís, sobreteixissis, sobreteixís, sobreteixíssim, sobreteixíssiu, sobreteixissin
IMPERATIU: sobreteixeix, sobreteixeixi, sobreteixim, sobreteixiu, sobreteixeixin
->sobretensió
■sobretensióPart. sil.: so_bre_ten_si_ó
[de tensió]
f 1 ELECTROT Tensió anormal superior a la de servei o de funcionament d’una màquina, un circuit, una instal·lació, etc.
2 QUÍM FÍS Diferència entre el potencial Eique adquireix un elèctrode pel qual circula un corrent elèctric i el potencial d’equilibri Eoque adquireix l’elèctrode en contacte amb la solució quan no passa corrent a través d’ell, definida per η = Ei- Eo.
->sobretítol
■sobretítol[de títol]
m GRÀF Títol curt, col·locat abans o damunt del títol d’un llibre o d’una altra publicació, que indica a quina sèrie o tema pertany.
->sobretò
■sobretò[de to]
m ACÚST En un to complex, qualsevol component que està per sobre de la freqüència fonamental.
->sobretot1
■sobretot1[v. sobretot2]
m INDUM Abric llarg fins més o menys avall de les cames.
->sobretot2
■sobretot2[de tot; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
adv Per damunt de tot, principalment.
->sobrevaldre
sobrevaldre[variant de sobrevaler]
v intr Sobrevaler.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrevaldre
GERUNDI: sobrevalent
PARTICIPI: sobrevalgut, sobrevalguda, sobrevalguts, sobrevalgudes
INDICATIU PRESENT: sobrevalc, sobrevals, sobreval, sobrevalem, sobrevaleu, sobrevalen
INDICATIU IMPERFET: sobrevalia, sobrevalies, sobrevalia, sobrevalíem, sobrevalíeu, sobrevalien
INDICATIU PASSAT: sobrevalguí, sobrevalgueres, sobrevalgué, sobrevalguérem, sobrevalguéreu, sobrevalgueren
INDICATIU FUTUR: sobrevaldré, sobrevaldràs, sobrevaldrà, sobrevaldrem, sobrevaldreu, sobrevaldran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrevaldria, sobrevaldries, sobrevaldria, sobrevaldríem, sobrevaldríeu, sobrevaldrien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrevalgui, sobrevalguis, sobrevalgui, sobrevalguem, sobrevalgueu, sobrevalguin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrevalgués, sobrevalguessis, sobrevalgués, sobrevalguéssim, sobrevalguéssiu, sobrevalguessin
IMPERATIU: sobreval, sobrevalgui, sobrevalguem, sobrevaleu, sobrevalguin
->sobrevaler
■sobrevaler[de valer1]
v intr Tenir un valor més gran.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrevaler
GERUNDI: sobrevalent
PARTICIPI: sobrevalgut, sobrevalguda, sobrevalguts, sobrevalgudes
INDICATIU PRESENT: sobrevalc, sobrevals, sobreval, sobrevalem, sobrevaleu, sobrevalen
INDICATIU IMPERFET: sobrevalia, sobrevalies, sobrevalia, sobrevalíem, sobrevalíeu, sobrevalien
INDICATIU PASSAT: sobrevalguí, sobrevalgueres, sobrevalgué, sobrevalguérem, sobrevalguéreu, sobrevalgueren
INDICATIU FUTUR: sobrevaldré, sobrevaldràs, sobrevaldrà, sobrevaldrem, sobrevaldreu, sobrevaldran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrevaldria, sobrevaldries, sobrevaldria, sobrevaldríem, sobrevaldríeu, sobrevaldrien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrevalgui, sobrevalguis, sobrevalgui, sobrevalguem, sobrevalgueu, sobrevalguin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrevalgués, sobrevalguessis, sobrevalgués, sobrevalguéssim, sobrevalguéssiu, sobrevalguessin
IMPERATIU: sobreval, sobrevalgui, sobrevalguem, sobrevaleu, sobrevalguin
->sobrevaloració
■sobrevaloracióPart. sil.: so_bre_va_lo_ra_ci_ó
[de sobrevalorar]
f 1 Acció de sobrevalorar;
2 l’efecte.
->sobrevalorar
■sobrevalorar[de valorar]
v tr Valorar excessivament; sobreestimar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrevalorar
GERUNDI: sobrevalorant
PARTICIPI: sobrevalorat, sobrevalorada, sobrevalorats, sobrevalorades
INDICATIU PRESENT: sobrevaloro, sobrevalores, sobrevalora, sobrevalorem, sobrevaloreu, sobrevaloren
INDICATIU IMPERFET: sobrevalorava, sobrevaloraves, sobrevalorava, sobrevaloràvem, sobrevaloràveu, sobrevaloraven
INDICATIU PASSAT: sobrevalorí, sobrevalorares, sobrevalorà, sobrevaloràrem, sobrevaloràreu, sobrevaloraren
INDICATIU FUTUR: sobrevaloraré, sobrevaloraràs, sobrevalorarà, sobrevalorarem, sobrevalorareu, sobrevaloraran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrevaloraria, sobrevaloraries, sobrevaloraria, sobrevaloraríem, sobrevaloraríeu, sobrevalorarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrevalori, sobrevaloris, sobrevalori, sobrevalorem, sobrevaloreu, sobrevalorin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrevalorés, sobrevaloressis, sobrevalorés, sobrevaloréssim, sobrevaloréssiu, sobrevaloressin
IMPERATIU: sobrevalora, sobrevalori, sobrevalorem, sobrevaloreu, sobrevalorin
->sobrevenir
■sobrevenir[de venir; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
v intr 1 Esdevenir-se d’improvís. Li sobrevingué una suor molt freda.
2 Venir després d’un altre o d’altres o allà on ja n’hi ha un altre o d’altres. Després de les segones noces encara van sobrevenir dos fills més.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrevenir
GERUNDI: sobrevenint
PARTICIPI: sobrevingut, sobrevinguda, sobrevinguts, sobrevingudes
INDICATIU PRESENT: sobrevinc, sobrevens, sobrevé, sobrevenim, sobreveniu, sobrevenen
INDICATIU IMPERFET: sobrevenia, sobrevenies, sobrevenia, sobreveníem, sobreveníeu, sobrevenien
INDICATIU PASSAT: sobrevinguí, sobrevingueres, sobrevingué, sobrevinguérem, sobrevinguéreu, sobrevingueren
INDICATIU FUTUR: sobrevindré, sobrevindràs, sobrevindrà, sobrevindrem, sobrevindreu, sobrevindran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrevindria, sobrevindries, sobrevindria, sobrevindríem, sobrevindríeu, sobrevindrien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrevingui, sobrevinguis, sobrevingui, sobrevinguem, sobrevingueu, sobrevinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrevingués, sobrevinguessis, sobrevingués, sobrevinguéssim, sobrevinguéssiu, sobrevinguessin
IMPERATIU: sobrevén, sobrevingui, sobrevinguem, sobreveniu, sobrevinguin
->sobrevent
■sobrevent[de vent; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
m MAR Costat d’on ve el vent, especialment respecte a una embarcació.
->sobrevesta
■sobrevesta[de vesta]
f INDUM Vesta a manera de túnica curta que hom portava sobre les altres peces de vestir i que podia anar adornada amb emblemes heràldics.
->sobrevindre
sobrevindre[variant de sobrevenir]
v intr Sobrevenir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrevindre
GERUNDI: sobrevenint
PARTICIPI: sobrevingut, sobrevinguda, sobrevinguts, sobrevingudes
INDICATIU PRESENT: sobrevinc, sobrevens, sobrevé, sobrevenim, sobreveniu, sobrevenen
INDICATIU IMPERFET: sobrevenia, sobrevenies, sobrevenia, sobreveníem, sobreveníeu, sobrevenien
INDICATIU PASSAT: sobrevinguí, sobrevingueres, sobrevingué, sobrevinguérem, sobrevinguéreu, sobrevingueren
INDICATIU FUTUR: sobrevindré, sobrevindràs, sobrevindrà, sobrevindrem, sobrevindreu, sobrevindran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrevindria, sobrevindries, sobrevindria, sobrevindríem, sobrevindríeu, sobrevindrien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrevingui, sobrevinguis, sobrevingui, sobrevinguem, sobrevingueu, sobrevinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrevingués, sobrevinguessis, sobrevingués, sobrevinguéssim, sobrevinguéssiu, sobrevinguessin
IMPERATIU: sobrevén, sobrevingui, sobrevinguem, sobreveniu, sobrevinguin
->sobrevinent
sobrevinent[de sobrevenir]
adj i m i f DR CIV Dit del fill nascut després que el pare hagi fet donació dels béns.
->sobrevingut
■sobrevingut -uda[de sobrevenir]
adj i m i f 1 Que ha vingut després o quan ja n’hi havia d’altres.
2 esp Dit del parent ingressat en una família per lligams matrimonials. Nebot sobrevingut.
->sobreviure
■sobreviurePart. sil.: so_bre_viu_re
[de viure1; 1a FONT: s. XIII]
v intr Romandre viu després de la mort d’un altre, després d’un fet qualsevol, especialment després d’una acció destructora. Calia sobreviure al desastre i refer-ho tot.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobreviure
GERUNDI: sobrevivint
PARTICIPI: sobreviscut, sobreviscuda, sobreviscuts, sobreviscudes
INDICATIU PRESENT: sobrevisc, sobrevius, sobreviu, sobrevivim, sobreviviu, sobreviuen
INDICATIU IMPERFET: sobrevivia, sobrevivies, sobrevivia, sobrevivíem, sobrevivíeu, sobrevivien
INDICATIU PASSAT: sobrevisquí, sobrevisqueres, sobrevisqué, sobrevisquérem, sobrevisquéreu, sobrevisqueren
INDICATIU FUTUR: sobreviuré, sobreviuràs, sobreviurà, sobreviurem, sobreviureu, sobreviuran
INDICATIU CONDICIONAL: sobreviuria, sobreviuries, sobreviuria, sobreviuríem, sobreviuríeu, sobreviurien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrevisqui, sobrevisquis, sobrevisqui, sobrevisquem, sobrevisqueu, sobrevisquin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrevisqués, sobrevisquessis, sobrevisqués, sobrevisquéssim, sobrevisquéssiu, sobrevisquessin
IMPERATIU: sobreviu, sobrevisqui, sobrevisquem, sobreviviu, sobrevisquin
->sobrevivent
■sobrevivent[de sobreviure]
adj i m i f Supervivent.
->sobrevolar
■sobrevolar[de volar]
v tr Volar sobre un indret. L’avió sobrevolava Eivissa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobrevolar
GERUNDI: sobrevolant
PARTICIPI: sobrevolat, sobrevolada, sobrevolats, sobrevolades
INDICATIU PRESENT: sobrevolo, sobrevoles, sobrevola, sobrevolem, sobrevoleu, sobrevolen
INDICATIU IMPERFET: sobrevolava, sobrevolaves, sobrevolava, sobrevolàvem, sobrevolàveu, sobrevolaven
INDICATIU PASSAT: sobrevolí, sobrevolares, sobrevolà, sobrevolàrem, sobrevolàreu, sobrevolaren
INDICATIU FUTUR: sobrevolaré, sobrevolaràs, sobrevolarà, sobrevolarem, sobrevolareu, sobrevolaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobrevolaria, sobrevolaries, sobrevolaria, sobrevolaríem, sobrevolaríeu, sobrevolarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobrevoli, sobrevolis, sobrevoli, sobrevolem, sobrevoleu, sobrevolin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobrevolés, sobrevolessis, sobrevolés, sobrevoléssim, sobrevoléssiu, sobrevolessin
IMPERATIU: sobrevola, sobrevoli, sobrevolem, sobrevoleu, sobrevolin
->sobrevoltatge
■sobrevoltatge[de voltatge]
m ELECTROT Sobretensió.
->sobri sòbria
■sobri sòbria[del ll. sobrius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]
adj 1 Amesurat, especialment en el beure i el menjar. Una persona sòbria.
2 p ext Una vida sòbria.
3 fig Sense adorns superflus. Sobri en paraules. Estil sobri.
->sòbriament
■sòbriamentPart. sil.: sò_bri_a_ment
[de sobri; 1a FONT: 1460, Roig]
adv D’una manera sòbria.
->sobrietat
■sobrietatPart. sil.: so_bri_e_tat
[del ll. sobriĕtas, -ātis, íd.]
f Qualitat de sobri.
->sobtà
■sobtà -anaHom.: sobtar
[d’una modificació del ll. subitaneus, -a, -um ‘sobtat’ amb la terminació -anus; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Sobtat, que es produeix d’improvís. Mort sobtana.
->sobtada
■sobtada[de sobtar]
f 1 Moviment sobtat de l’ànim. Es deixà emportar per una sobtada d’ira.
2 de sobtada Sense pensar-s’hi gaire, bruscament.
->sobtadament
■sobtadament[de sobtat]
adv D’una manera sobtada.
->sobtadesa
■sobtadesa[de sobtat]
f Qualitat de sobtat.
->sobtar
■sobtarHom.: sobtà
[de sobte; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Sorprendre algú quelcom que s’esdevé bruscament, d’improvís. La mort el va sobtar quan es disposava a tornar a la pàtria. La seva intervenció ens va sobtar a tots.
2 pron 1 Malmetre’s alguna cosa perquè ha sofert una modificació excessiva a causa d’una intensificació brusca de l’agent modificador.
2 esp Coure’s massa, superficialment, el pa, les viandes, etc., per excés de foc. Les croquetes s’han sobtat: tenies el foc massa fort.
3 esp ADOB Agafar mal aspecte i esdevenir trencadís el cuir per la sola a causa d’haver estat sotmès a l’acció d’aigua d’escorça massa carregada.
4 esp AGR Malmetre’s els sembrats a causa d’un vent calent i sec.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sobtar
GERUNDI: sobtant
PARTICIPI: sobtat, sobtada, sobtats, sobtades
INDICATIU PRESENT: sobto, sobtes, sobta, sobtem, sobteu, sobten
INDICATIU IMPERFET: sobtava, sobtaves, sobtava, sobtàvem, sobtàveu, sobtaven
INDICATIU PASSAT: sobtí, sobtares, sobtà, sobtàrem, sobtàreu, sobtaren
INDICATIU FUTUR: sobtaré, sobtaràs, sobtarà, sobtarem, sobtareu, sobtaran
INDICATIU CONDICIONAL: sobtaria, sobtaries, sobtaria, sobtaríem, sobtaríeu, sobtarien
SUBJUNTIU PRESENT: sobti, sobtis, sobti, sobtem, sobteu, sobtin
SUBJUNTIU IMPERFET: sobtés, sobtessis, sobtés, sobtéssim, sobtéssiu, sobtessin
IMPERATIU: sobta, sobti, sobtem, sobteu, sobtin
->sobtat
■sobtat -ada[de sobtar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Que es produeix de cop, d’improvís. Morir de mort sobtada.
2 Cuit excessivament, malmès, etc., pel fet d’haver-se sobtat. Un pa sobtat. Un cuir sobtat.
->sobte
■sobte[del ll. sŭbĭtus, -a, -um, participi de sŭbīre ‘anar per sota; entrar furtivament, inesperadament’, der. de ire ‘anar’; 1a FONT: s. XIII]
Mot emprat en l’expressió de sobte loc adv Sobtadament, tot d’un plegat, d’improvís.
->sobtós
■sobtós -osa[de sobte; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Que obra bruscament, sense aturar-se a pensar-hi.
2 Sobtat.
->sobtosament
■sobtosament[de sobtós]
adv D’una manera sobtosa.
->soc1
■soc1[de soca; 1a FONT: 1378]
m 1 Soca, tros de soca, separat de l’arbre.
2 Socó, especialment el que serveix de suport a una enclusa.
3 TRANSP Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per tal de frenar-la en impedir-ne el gir.
4 AUT i TECNOL En els frens, peça generalment metàl·lica, una de les cares de la qual va revestida amb un material d’alt coeficient de fregament i en ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàl·lic en redueix la velocitat fins a aturar-los.
->soc2
■soc2[del ll. sŏccus ‘calçat especial femení i dels comediants’; 1a FONT: 1323]
m CALÇ Esclop.
->soc3
soc3[de l’àr. sûq, íd. (v. assoc)]
m [o f] ant En els països àrabs, mercat.
->soca
■soca[probablement d’un cèlt. tsŭkka, corresponent al germ. stokk ‘garrot’; 1a FONT: 1306]
1 f 1 Tronc de l’arbre.
2 esp Part del tronc d’un arbre o arbust pròxima a les arrels.
3 esp Part del tronc que resta a terra amb les arrels quan hom talla l’arbre.
4 ésser (algú) de bona soca fig Ésser de complexió sana, forta.
2 f fig 1 GENEAL Estirp.
2 BIOL Població cel·lular que s’origina a partir d’una única cèl·lula comuna.
3 GEN Conjunt d’individus el genotip dels quals presenta un o més caràcters fixos que els diferencien dels altres individus de la varietat o població a la qual pertanyen.
4 MICROB Grup de bacteris amb determinades característiques genètiques que els diferencia dels altres individus de la varietat a la qual pertanyen, en general descendents d’un antecessor comú del qual conserven les seves característiques a través de les generacions.
3 f 1 TÈXT Fils amb què hom lliga les passades de basta destinades a formar el pèl del vellut.
2 Corda d’espart.
4 adj i m i f col·loq totxo 1. Sempre ha estat un soca, aquest noi.
->socada
■socadaHom.: sucada
[de soca]
f Soca.
->socaire
■socairePart. sil.: so_cai_re
[de soc2]
m i f OFIC escloper 1.
->socalivar
■socalivar[d’un encreuament de socarrar amb escalivar; 1a FONT: 1915, DAg.]
v tr GASTR Escalivar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: socalivar
GERUNDI: socalivant
PARTICIPI: socalivat, socalivada, socalivats, socalivades
INDICATIU PRESENT: socalivo, socalives, socaliva, socalivem, socaliveu, socaliven
INDICATIU IMPERFET: socalivava, socalivaves, socalivava, socalivàvem, socalivàveu, socalivaven
INDICATIU PASSAT: socaliví, socalivares, socalivà, socalivàrem, socalivàreu, socalivaren
INDICATIU FUTUR: socalivaré, socalivaràs, socalivarà, socalivarem, socalivareu, socalivaran
INDICATIU CONDICIONAL: socalivaria, socalivaries, socalivaria, socalivaríem, socalivaríeu, socalivarien
SUBJUNTIU PRESENT: socalivi, socalivis, socalivi, socalivem, socaliveu, socalivin
SUBJUNTIU IMPERFET: socalivés, socalivessis, socalivés, socalivéssim, socalivéssiu, socalivessin
IMPERATIU: socaliva, socalivi, socalivem, socaliveu, socalivin
->socam
■socam[de soca]
m Conjunt de soques.
->soca-rel
■soca-rel[de soca i rel]
Mot emprat en l’expressió de soca-rel loc adv 1 Del tot, íntegrament. El vent ha arrencat un roure de soca-rel.
2 fig És català de soca-rel.
->socarrada
■socarrada[de socarrar]
f 1 Acció de socarrar o de socarrar-se;
2 l’efecte.
->socarrament
■socarrament[de socarrar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Socarrada.
->socarrar
■socarrar[del basc ant. i dial. sukar(ra) ‘flama; incendi; febre’, comp. de su ‘foc’ i karr(a) ‘flama’; 1a FONT: 1050]
v 1 tr Cremar exteriorment, superficialment. Vigila no socarris el pa, quan el torris!
2 pron Socarrar-se l’arròs.
3 socarrar el porc Cremar-li els pèls, quan és mort, per deixar-ne la pell ben neta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: socarrar
GERUNDI: socarrant
PARTICIPI: socarrat, socarrada, socarrats, socarrades
INDICATIU PRESENT: socarro, socarres, socarra, socarrem, socarreu, socarren
INDICATIU IMPERFET: socarrava, socarraves, socarrava, socarràvem, socarràveu, socarraven
INDICATIU PASSAT: socarrí, socarrares, socarrà, socarràrem, socarràreu, socarraren
INDICATIU FUTUR: socarraré, socarraràs, socarrarà, socarrarem, socarrareu, socarraran
INDICATIU CONDICIONAL: socarraria, socarraries, socarraria, socarraríem, socarraríeu, socarrarien
SUBJUNTIU PRESENT: socarri, socarris, socarri, socarrem, socarreu, socarrin
SUBJUNTIU IMPERFET: socarrés, socarressis, socarrés, socarréssim, socarréssiu, socarressin
IMPERATIU: socarra, socarri, socarrem, socarreu, socarrin
->socarrat
■socarrat[de socarrar]
m CERÀM Rajola ordinària de fang bescuitat, per a cobrir l’espai entre les bigues del sostre.
->socarrell
■socarrell[de socarrar]
m 1 BOT 1 Bolet de la família de les poliporàcies (Polyporus [Melanopus] tunetanus), de color gris groguenc, amb el capell convex i que es fa sobre soques cremades o podrides.
2 gatovell 1.
2 FITOPAT Negre.
->socarrenc
■socarrenc -a[de soca; 1a FONT: 1932, DFa.]
adj BOT Dit de certs bolets que es fan a les soques dels arbres.
->socarrim
■socarrim[de socarrar; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Cremat d’una cosa socarrimada.
2 fer (una cosa) olor (o pudor) de socarrim fig Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina.
->socarrimada
■socarrimada[de socarrimar]
f 1 1 Acció de socarrimar o de socarrimar-se;
2 l’efecte.
2 TÈXT crema2.
->socarrimadora
■socarrimadora[de socarrimar]
f TÈXT Màquina de cremar els filats o teixits.
->socarrimar
■socarrimar[de socarrim; 1a FONT: s. XVIII]
v tr 1 Socarrar lleugerament. Se m’ha socarrimat la carn, però es pot menjar.
2 TÈXT Cremar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: socarrimar
GERUNDI: socarrimant
PARTICIPI: socarrimat, socarrimada, socarrimats, socarrimades
INDICATIU PRESENT: socarrimo, socarrimes, socarrima, socarrimem, socarrimeu, socarrimen
INDICATIU IMPERFET: socarrimava, socarrimaves, socarrimava, socarrimàvem, socarrimàveu, socarrimaven
INDICATIU PASSAT: socarrimí, socarrimares, socarrimà, socarrimàrem, socarrimàreu, socarrimaren
INDICATIU FUTUR: socarrimaré, socarrimaràs, socarrimarà, socarrimarem, socarrimareu, socarrimaran
INDICATIU CONDICIONAL: socarrimaria, socarrimaries, socarrimaria, socarrimaríem, socarrimaríeu, socarrimarien
SUBJUNTIU PRESENT: socarrimi, socarrimis, socarrimi, socarrimem, socarrimeu, socarrimin
SUBJUNTIU IMPERFET: socarrimés, socarrimessis, socarrimés, socarriméssim, socarriméssiu, socarrimessin
IMPERATIU: socarrima, socarrimi, socarrimem, socarrimeu, socarrimin
->sòccida
sòccidaf DR CIV CAT Sòcita.
->sòccita
sòccitaf DR CIV CAT Sòcita.
->soci sòcia
■soci sòcia[del ll. sŏcĭus ‘company’; 1a FONT: 1632]
m i f 1 1 Persona associada a una altra o a d’altres per a algun fi. Era el seu mateix soci qui l’estafava.
2 Persona que forma part d’una societat comercial, industrial, benèfica, cultural, esportiva, etc. Els socis del club de futbol. Soci efectiu, soci honorari.
3 soci fundador Soci que en una societat gaudeix de certs drets específics derivats del fet d’haver accedit a la condició de soci des del moment de fundació de la societat.
2 col·loq Usat en el llenguatge col·loquial en el sentit de subjecte, individu, etc. Quin soci! Un soci com aquest no és de fiar!
->sociabilitat
■sociabilitatPart. sil.: so_ci_a_bi_li_tat
[de sociable; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Qualitat de sociable.
2 GEOBOT Mode d’agrupament de les espècies d’una associació.
->sociable
■sociablePart. sil.: so_ci_a_ble
[del ll. sociabĭlis ‘que pot unir-se, unit’; 1a FONT: s. XV]
adj 1 Inclinat a viure en societat, en companyia d’altres persones. L’home és naturalment un animal sociable.
2 Que té un comportament amable en les relacions socials. L’infant ha d’aprendre a ser sociable.
3 Que gaudeix del tracte amb les altres persones. És una nena molt sociable, es relaciona amb tots els companys de classe.
->sociablement
■sociablementPart. sil.: so_ci_a_ble_ment
[de sociable]
adv D’una manera sociable.
->sociació
sociacióPart. sil.: so_ci_a_ci_ó
f GEOBOT Unitat de vegetació utilitzada per les escoles fitocenològiques del nord d’Europa i caracteritzada per les espècies constants, per l’estructura dels estrats i per diversos paràmetres quantitatius.
->social
■socialPart. sil.: so_ci_al
[del ll. socialis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la societat.
2 Relatiu o pertanyent a un grup o conjunt d’individus (s’oposa a individual).
3 Per oposició a individualista, dit del comportament en les relacions dels individus d’una societat en tant que és determinat o modelat per uns certs marcs socials preestablerts.
4 ciències socials SOCIOL Grup de ciències el tema principal de les quals és l’home en societat: antropologia, economia, estadística, sociologia, etc.
5 guerres socials HIST Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
2 adj esp 1 Relatiu o pertanyent a les relacions entre patrons i obrers, considerats com a classes socials.
2 classe social SOCIOL Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
3 graduat social SOCIOL Tècnic que, de manera independent o en una o diverses empreses, realitza funcions d’organització, control, assessorament i aplicació de la legislació social.
4 legislació social DR TREB Conjunt de normes de caràcter estatal per a tutelar la integritat física i econòmica dels treballadors i per a promoure llur elevació material i moral.
5 moviment social catòlic CATOL Moviment que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme i alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes.
6 qüestió social CATOL Expressió amb què, en l’àmbit catòlic, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— féu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
3 adj Relatiu o pertanyent a una associació o societat comercial, industrial, etc. Capital social. Raó social d’una casa. Local social.
4 m HIST Durant el franquisme, membre de la brigada politicosocial del cos general de policia.
->socialdemocràcia
■socialdemocràciaPart. sil.: so_ci_al_de_mo_crà_ci_a
[de social i democràcia]
f HIST i POLÍT 1 Nom amb què hom designà els partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, països escandinaus i Rússia, des de la fi del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
2 Tendència dins el moviment socialista internacional caracteritzada per la renúncia a les teories marxistes i una pràctica política de tipus moderat i reformista.
->socialdemòcrata
■socialdemòcrataPart. sil.: so_ci_al_de_mò_cra_ta
[de social i demòcrata]
1 adj Relatiu o pertanyent a la socialdemocràcia.
2 m i f Partidari de la socialdemocràcia.
->socialisme
■socialismePart. sil.: so_ci_a_lis_me
[de social; 1a FONT: 1864, DLab.]
m ECON, SOCIOL i POLÍT 1 Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.
2 socialisme utòpic Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social “perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
->socialista
■socialistaPart. sil.: so_ci_a_lis_ta
[de social; 1a FONT: 1864, DLab.]
1 adj Relatiu o pertanyent al socialisme o als socialistes.
2 m i f 1 Partidari del socialisme.
2 Membre d’un partit d’ideologia socialista.
->socialització
■socialitzacióPart. sil.: so_ci_a_lit_za_ci_ó
[de socialitzar]
f 1 1 Acció de socialitzar;
2 l’efecte.
2 ECON, POLÍT i SOCIOL Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
3 PSIC i SOCIOL Procés pel qual un individu aprèn i interioritza els elements de la cultura del seu entorn social.
->socialitzador
socialitzador -aPart. sil.: so_ci_a_lit_za_dor
[de socialitzar]
adj Que socialitza. La importància socialitzadora de la cultura.
->socialitzar
■socialitzarPart. sil.: so_ci_a_lit_zar
[de social; 1a FONT: c. 1920]
v tr 1 Transferir a l’estat o a un altre òrgan col·lectiu les indústries, les propietats, etc., dels particulars. Per decret, el govern ha socialitzat totes les empreses navilieres.
2 Portar cap a la socialització (d’un individu). Portar el fill al parc per a socialitzar-lo.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: socialitzar
GERUNDI: socialitzant
PARTICIPI: socialitzat, socialitzada, socialitzats, socialitzades
INDICATIU PRESENT: socialitzo, socialitzes, socialitza, socialitzem, socialitzeu, socialitzen
INDICATIU IMPERFET: socialitzava, socialitzaves, socialitzava, socialitzàvem, socialitzàveu, socialitzaven
INDICATIU PASSAT: socialitzí, socialitzares, socialitzà, socialitzàrem, socialitzàreu, socialitzaren
INDICATIU FUTUR: socialitzaré, socialitzaràs, socialitzarà, socialitzarem, socialitzareu, socialitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: socialitzaria, socialitzaries, socialitzaria, socialitzaríem, socialitzaríeu, socialitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: socialitzi, socialitzis, socialitzi, socialitzem, socialitzeu, socialitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: socialitzés, socialitzessis, socialitzés, socialitzéssim, socialitzéssiu, socialitzessin
IMPERATIU: socialitza, socialitzi, socialitzem, socialitzeu, socialitzin
->socialment
■socialmentPart. sil.: so_ci_al_ment
[de social]
adv Quant a l’aspecte social.
->societari
■societari -àriaPart. sil.: so_ci_e_ta_ri
[del b. ll. societarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1911]
adj Relatiu o pertanyent a l’associació per a la defensa col·lectiva.
->societat
■societatPart. sil.: so_ci_e_tat
[del ll. sociĕtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 SOCIOL Reunió permanent, basada en una relació estable, dels membres que integren el més ampli grup social.
2 alta societat SOCIOL i ECON Expressió amb què hom designa el conjunt de grups minoritaris de la societat que resulten més afavorits per l’estructura econòmica actual d’aquesta i que, conscientment o inconscientment, pretenen d’ésser model exemplar i representants d’una civilització o cultura determinada.
3 societat conjugal DR CIV Relació estable, socialment legitimada com a matrimoni o simplement reconeguda, entre dos o més individus de sexe diferent i que és a la base de la institució familiar.
4 societat de consum SOCIOL i ECON Expressió amb què hom designa l’estat i l’etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per a superar la saturació de la producció.
5 societat sense classes SOCIOL i POLÍT Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les diferències entre els homes degudes a l’actual estructura socioeconòmica capitalista.
6 vida en societat SOCIOL Conjunt de relacions, físiques i culturals, amb persones o grups les normes de vida dels quals hom considera, realment o fictícia, representants de la societat.
2 1 Reunió de persones aplegades oficialment i estable per perseguir un fi comú segons certes condicions o regles.
2 ECON i DR Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada. Societat col·lectiva.
3 societat anònima ECON i DR [abrev s. a.] [sigla SA] Societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions, tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixen, i participen en la direcció a través de llur intervenció en la junta general i el consell d’administració.
4 societat anònima laboral ECON i DR [abrev s. a. l.] Societat anònima mercantil en què com a mínim la meitat del capital social resta en mans dels treballadors de la mateixa empresa.
5 societat bíblica CRIST Institució protestant que té per objecte ajudar a traduir els texts bíblics i revisar-los, publicar noves Bíblies, facilitar-ne la distribució i, finalment, encoratjar-ne l’ús.
6 societat comanditària ECON i DR Comandita.
7 societat cooperativa ECON i DR [abrev s. coop.] [sigla SCOOP] Cooperativa.
8 societat d’autors Associació d’autors literaris, científics, musicals, etc., que té per objecte defensar llurs drets i fomentar-ne les activitats.
9 societat de cartera ECON i DR Societat que posseeix accions d’altres societats, del mateix sector o no, però que no exerceix cap activitat productiva, sinó només funcions financeres, de gestió o de màrqueting.
10 societat de guanys DR CIV CAT Règim econòmic conjugal característic de les regions de dret civil castellà, i que consisteix en una comunitat limitada de béns durant el matrimoni.
11 societat econòmica d’amics del país Institució cultural creada a diferents regions de l’estat espanyol durant el darrer terç del segle XVIII, les activitats de la qual, més aviat teòriques, se centraren en el desenvolupament de l’agricultura, de la indústria i del comerç.
12 societat limitada ECON i DR [abrev s. l.] [sigla SL] Societat mercantil en què la responsabilitat dels socis és limitada a llur participació i el capital és representat per participacions.
13 societat mercantil ECON i DR Societat amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectiu la realització d’operacions de comerç amb finalitat lucrativa.
14 societat patriòtica HIST Denominació que tenien les societats polítiques sorgides arreu de l’estat espanyol després del triomf de la Constitució del 1820 i que tingueren un paper determinant en la formació de les milícies nacionals.
15 societat rural DR CIV A Menorca, i també a Eivissa i Formentera, societat pactada comunament entre el propietari d’una propietat rústica i un agricultor, cap de família, i la representació de la qual correspon conjuntament a ambdós socis.
16 societat secreta SOCIOL, RELIG i HIST Nom donat a una gran varietat d’associacions i organitzacions caracteritzades per una iniciació secreta o per altres rituals, per l’ús d’insígnies, símbols o altres signes de reconeixement, i sovint per uns costums i un llenguatge particulars.
3 ZOOL 1 Comunitat natural, definida per la presència en un biòtop d’un cert nombre d’espècies que poden o no interactuar entre elles, però que condicionen molt estrictament aquell biòtop.
2 societat animal Grup d’animals d’una mateixa espècie que viuen en grups més o menys nombrosos i organitzats, per procrear, alimentar-se, defensar-se, etc.
4 GEOBOT Segons els geobotànics nord-americans, unitat inferior de vegetació diferenciada per la preponderància local d’una o més espècies subdominants.
->socinià
socinià -anaPart. sil.: so_ci_ni_à
1 adj Relatiu o pertanyent als teòlegs Fausto i Lelio Socini o al socinianisme.
2 m i f PROTEST Seguidor del socinianisme.
->socinianisme
socinianismePart. sil.: so_ci_ni_a_nis_me
m PROTEST Moviment ideologicoreligiós basat en l’humanisme i l’antitrinitarisme de Miquel Servet, l’anabaptisme i una interpretació racionalista del cristianisme.
->socio-
■socio-Forma prefixada del mot llatí socius ‘soci’, que connota la idea de societat o de social. Ex.: sociologia, socioeconòmic, sociohistòric.
->sociobiologia
sociobiologiaPart. sil.: so_ci_o_bi_o_lo_gi_a
[de socio- i biologia]
f EVOL Corrent evolutiu, emmarcat dins el neodarwinisme, que atribueix a la jerarquia, en la major part de les societats animals (inclòs l’home), una causa genètica.
->sociocentrisme
■sociocentrismePart. sil.: so_ci_o_cen_tris_me
[de socio- i centrisme]
m SOCIOL Perspectiva teòrica favorable a centrar només l’atenció sobre la dimensió social dels esdeveniments històrics o contemporanis.
->sociocultural
■socioculturalPart. sil.: so_ci_o_cul_tu_ral
[de socio- i cultural]
adj SOCIOL Relatiu o pertanyent a la cultura dins la societat.
->sociodrama
■sociodramaPart. sil.: so_ci_o_dra_ma
[de socio- i drama]
m PSIC Psicodrama que hom aplica a un conjunt de persones en llur interrelació per tal de resoldre problemes de grup mitjançant una catarsi col·lectiva.
->sociogènesi
■sociogènesiPart. sil.: so_ci_o_gè_ne_si
[de socio- i -gènesi]
f PSIC Gènesi i formació de la psique a partir dels condicionaments i determinants sociològics, objecte de la sociogènia.
->sociogenètic
sociogenètic -aPart. sil.: so_ci_o_ge_nè_tic
[de sociogènesi]
adj PSIC Relatiu o pertanyent a la sociogènesi.
->sociogènia
sociogèniaPart. sil.: so_ci_o_gè_ni_a
[de socio- i -gènia]
f PSIC Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l’observació dels condicionaments sociològics i dels esdeveniments socials l’influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona.
->sociogènic
sociogènic -aPart. sil.: so_ci_o_gè_nic
[de socio- i -gènic]
adj PSIC Relatiu o pertanyent a la sociogènia.
->sociograma
■sociogramaPart. sil.: so_ci_o_gra_ma
[de socio- i -grama]
m PSIC Representació gràfica del conjunt d’àtoms socials d’un grup.
->sociòleg
■sociòleg -òlogaPart. sil.: so_ci_ò_leg
[de socio- i -leg; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m i f Especialista en sociologia.
->sociolingüista
■sociolingüistaPart. sil.: so_ci_o_lin_güis_ta
[de socio- i lingüista]
m i f SOCIOL i LING Persona versada en sociolingüística.
->sociolingüístic
■sociolingüístic -aPart. sil.: so_ci_o_lin_güís_tic
[de socio- i lingüístic]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’ús lingüístic o al seu estudi.
2 f SOCIOL i LING Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
->sociologia
■sociologiaPart. sil.: so_ci_o_lo_gi_a
[de socio- i -logia; 1a FONT: 1911]
f SOCIOL Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
->sociològic
■sociològic -aPart. sil.: so_ci_o_lò_gic
[de sociologia; 1a FONT: 1911]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la sociologia.
2 social 1.
->sociologisme
■sociologismePart. sil.: so_ci_o_lo_gis_me
[de sociologia]
m FILOS i SOCIOL Tendència o doctrina que interpreta la realitat, particularment la realitat humanopsicològica i històrica, des d’un punt de vista, pràcticament exclusiu, social i sociològic.
->sociologista
■sociologistaPart. sil.: so_ci_o_lo_gis_ta
FILOS i SOCIOL 1 adj Relatiu o pertanyent al sociologisme.
2 adj i m i f Partidari del sociologisme.
->sociometria
■sociometriaPart. sil.: so_ci_o_me_tri_a
[de socio- i -metria]
f SOCIOL Mètode encaminat a establir la mesura en sociologia gràcies a l’estadística de les apreciacions obtingudes per mitjà de tests sociomètrics, el conjunt dels quals permet d’establir un sociograma.
->sociomètric
■sociomètric -aPart. sil.: so_ci_o_mè_tric
[de sociometria]
adj SOCIOL 1 Relatiu o pertanyent a la sociometria.
2 test sociomètric Tècnica utilitzada en sociometria consistent a proposar a tots els membres d’un grup prèviament delimitat una sèrie de preguntes relatives a les relacions reals o hipotètiques amb els altres integrants del grup.
->socioteràpia
■socioteràpiaPart. sil.: so_ci_o_te_rà_pi_a
[de socio- i teràpia]
f PSIC Teràpia tendent a reduir els trastorns mentals mitjançant la interacció de l’individu afectat i el medi social —normal, o artificialment condicionat— en què es troba.
->sòcita
■sòcita[del b. ll. (con)societas, -ātis, íd., amb influx de soci]
f DR CIV CAT Contracte especial sobre ramaderia fet entre el propietari d’un ramat i la persona que s’obliga a pasturar-lo, pel qual es reparteixen entre ambdós els fruits i guanys obtinguts del ramat durant la vigència del contracte.
->socó
■socó[de soca]
m 1 Tros de fusta cilíndric, tret d’un tronc d’arbre, que serveix com a seient, com a suport d’alguna cosa, etc.; roll.
2 HERÀLD Tros de tronc esbrancat.
->sòcol
■sòcol[de l’it. zòccolo, íd., del ll. soccŭlus, dimin. de soccus ‘calçat femení i dels comediants’; 1a FONT: s. XVII]
m 1 ARQUIT i CONSTR Membre arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, etc.
2 CONSTR 1 Cos inferior de l’exterior d’un edifici i d’altres construccions que compensa el declivi i les irregularitats del terreny i permet d’elevar el basament a un mateix nivell.
2 Fris que hom col·loca a la part inferior d’una paret.
3 ELECTRÒN Peça destinada a fer de suport d’un tub electrònic.
4 ELECTROT Base o part fixa d’una presa de corrent, d’un tallacircuit, etc.
5 FOTOG Peça destinada a fer de suport (i, generalment, establir el contacte elèctric) del flaix d’una càmera fotogràfica.
6 GEOL Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques que han experimentat més diagènesi o més metamorfisme i, sovint, han sofert diverses fases de plegament i fractura, amb la injecció de roques intrusives, ocorregudes abans de la sedimentació de la cobertora.
->socolada
■socolada[de sòcol]
f ARQUIT i CONSTR Basament, part inferior contínua d’una construcció o d’una part d’edifici.
->socorredor
■socorredor -a[de socórrer]
adj i m i f Que socorre.
->socórrer
■socórrer[del ll. sŭccŭrrĕre, íd., der. de sub ‘sota’ i cŭrrĕre ‘córrer’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v tr Portar ajut a algú en un perill, en una necessitat qualsevol. Si caic aquí, qui em vindrà a socórrer? Socórrer un amic empobrit. Socórrer una ciutat assetjada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: socórrer
GERUNDI: socorrent
PARTICIPI: socorregut, socorreguda, socorreguts, socorregudes
INDICATIU PRESENT: socorro, socorres, socorre, socorrem, socorreu, socorren
INDICATIU IMPERFET: socorria, socorries, socorria, socorríem, socorríeu, socorrien
INDICATIU PASSAT: socorreguí, socorregueres, socorregué, socorreguérem, socorreguéreu, socorregueren
INDICATIU FUTUR: socorreré, socorreràs, socorrerà, socorrerem, socorrereu, socorreran
INDICATIU CONDICIONAL: socorreria, socorreries, socorreria, socorreríem, socorreríeu, socorrerien
SUBJUNTIU PRESENT: socorri, socorris, socorri, socorrem, socorreu, socorrin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): socorri, socorris, socorri, socorreguem, socorregueu, socorrin
SUBJUNTIU IMPERFET: socorregués, socorreguessis, socorregués, socorreguéssim, socorreguéssiu, socorreguessin
IMPERATIU: socorre, socorri, socorrem, socorreu, socorrin
IMPERATIU (alternatiu): socorre, socorri, socorreguem, socorreu, socorrin
->socorriment
■socorriment[de socórrer; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Acció de socórrer; socors.
->socorrisme
■socorrisme[de socórrer]
m Conjunt de mitjans i tècniques simples de salvament d’índole pràctica i terapèutica que hom utilitza per a prestar els primers auxilis a persones accidentades o que es troben en perill.
->socorrista
■socorrista[de socórrer]
m i f Persona especialment ensinistrada per a practicar el socorrisme.
->socors
■socors[del ll. sŭccŭrsus, -a, -um, participi de sŭccŭrrĕre ‘socórrer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
[ant i dial secors] m inv 1 Acció de socórrer. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels nàufrags.
2 Ajut donat a algú en un perill, en una necessitat; auxili.
3 Allò que serveix per a socórrer. Els socors enviats pel govern van ésser escassos i d’una baixa qualitat.
4 DR PEN Deure d’auxili, l’omissió del qual (omissió de socors) constitueix un delicte castigat pel codi penal.
->socoster
■socoster[der. de l’ant. socost ‘vessant’, der. de costa amb una forma prefixada provinent del ll. sub ‘sota’]
m Part més alta d’un vessant.
->socràtic
■socràtic -aFILOS 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Sòcrates.
2 escola socràtica Cadascuna de les escoles filosòfiques basades en l’ensenyament de Sòcrates i especialment en la doctrina de la identitat entre virtut i coneixement del bé.
3 mètode socràtic Mètode per a descobrir la veritat, consistent a sotmetre l’altre a preguntes a partir de les quals ell mateix trobarà la veritable resposta al problema plantejat. Hom en diu també maièutica.
2 m i f 1 Seguidor de Sòcrates i de la seva doctrina.
2 socràtics menors Conjunt de filòsofs que integraren les escoles socràtiques.
->socràticament
■socràticamentadv Segons el mètode, etc., de Sòcrates.
->socratisme
■socratismem FILOS Sistema de pensament, o mètode, de Sòcrates.
->soda
■soda[de l’angl. soda (water) ‘aigua de soda’ (1802), per contenir bicarbonat sòdic o gas carbònic; de l’it. soda ‘barrella’]
f 1 ALIM 1 Aigua carbònica artificial, especialment la que conté crema, xarop de fruita o alguna altra substància aromàtica o endolcidora.
2 p ext Aigua carbònica artificial continguda o elaborada en un sifó.
2 QUÍM INORG Sosa.
->sodalita
■sodalitaf MINERAL Silicat alumínic de sodi amb clor, Na8(AlSiO4)Cl2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
->sodamida
■sodamidaf QUÍM INORG Amidur de sodi.
->sodar
■sodar[acrònim format amb els mots de l’angl. nord-americà SOund Detecting And Ranging ‘detecció i mesura de la distància del so’]
m METEOR i RADIOTÈC Radar meteorològic que utilitza senyals acústics.
->sodat
■sodat -adaadj QUÍM 1 Que conté sosa o sosa càustica.
2 Que ha estat tractat amb sosa.
->sodèmia
sodèmiaPart. sil.: so_dè_mi_a
f MED Concentració de sodi a la sang.
->sodi
■sodi[del ll. cient. sodium, creat a partir de l’angl. soda pel químic anglès Humphry Davy (1778-1829), que l’aïllà el 1807]
m QUÍM INORG 1 [símb: Na] Element químic, de nombre atòmic 11, pertanyent al grup IA de la taula periòdica, que és el més abundant dels metalls alcalins, és bla com la cera i de color blanc argentí.
2 acetat de sodi [CH3COONa] Cristalls incolors obtinguts per neutralització de l’àcid acètic amb carbonat sòdic.
3 amidur de sodi [NaNH2] Pólvores cristal·lines blanques obtingudes per l’acció de l’amoníac anhidre sobre sodi.
4 carbonat de sodi [Na2CO3] Pólvores blanques, higroscòpiques, obtingudes principalment mitjançant el procediment Solvay.
5 cianur de sodi [NaCN] Cristalls incolors deliqüescents obtinguts per escalfament de l’amidur de sodi (NaNH2) amb carbó i posterior escalfament amb carbó de la cianamida sòdica [Na2(CN)2] així formada.
6 clorat de sodi [NaClO3] Cristalls incolors de gust salí obtinguts per electròlisi de solucions àcides de clorur sòdic.
7 clorur de sodi Sal comuna, NaCl.
8 dicromat de sodi [Na2Cr2O7] Cristalls vermells obtinguts a partir de la cromita per torrefacció alcalina i posterior lixiviació.
9 ditionit de sodi [Na2S2O4] Pólvores cristal·lines grisenques obtingudes per tractament amb zinc de solucions d’hidrogensulfit de sodi.
10 dodecilbenzensulfonat de sodi [C12H25·C6H4·SO3Na] Denominació genèrica dels composts d’acció detergent obtinguts per sulfonació i posterior neutralització dels isòmers de cadena lateral del dodecilbenzè.
11 hidrogenocarbonat de sodi [NaHCO3] Pólvores blanques obtingudes per tractament de solucions saturades de carbonat de sodi amb diòxid de carboni. És també conegut com a bicarbonat sòdic o, simplement, bicarbonat.
12 hidrogenofosfat de sodi [Na2PO4H] Pólvores blanques obtingudes per tractament de l’àcid fosfòric amb carbonat sòdic.
13 hidrogenosulfat de sodi [NaHSO4] Cristalls incolors obtinguts com a subproducte en la preparació dels àcids clorhídric i nítric a partir del sulfúric.
14 hidròxid de sodi Sosa càustica, NaOH, base forta, de gran importància econòmica.
15 nitrat de sodi [NaNO3] Cristalls incolors obtinguts per tractament de l’àcid nítric amb carbonat potàssic i també a partir de les seves fonts naturals.
16 nitrit de sodi [NaNO2] Cristalls groguencs obtinguts per reducció del nitrat corresponent.
17 peròxid de sodi [Na2O2] Pólvores groguenques, altament oxidants obtingudes per reacció a 300°C de sodi metàl·lic amb aire sec i exempt de diòxid de carboni.
18 silicat de sodi Denominació genèrica dels materials formats per fusió de sílice amb carbonat sòdic, que poden ésser representats per (Na2O)x(SiO2)4, amb una proporció variable d’aigua.
19 sulfat de sodi [Na2SO4] Pólvores cristal·lines blanques obtingudes principalment com a subproducte en la fabricació de l’àcid clorhídric o a partir de les seves fonts naturals.
20 sulfit de sodi [Na3SO3] Cristalls incolors obtinguts per tractament del carbonat sòdic amb diòxid de sofre.
21 sulfur de sodi [Na2S] Sòlid groc amorf obtingut per reducció amb carbó a temperatura elevada de l’hidrogensulfat de sodi.
22 tetraborat de sodi Bòrax, Na2B4O7.
23 tiosulfat de sodi [Na2S2O3] Cristalls monoclínics incolors que hom obté en forma pentahidratada per tractament amb sofre de solucions aquoses de sulfit sòdic.
24 trifosfat de sodi [Na5P3O10] Pólvores blanques obtingudes per calcinació de l’ortofosfat sòdic.
->sòdic
■sòdic -a[de sodi]
adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al sodi.
2 Que conté sodi.
->sodio-
■sodio-QUÍM INORG Forma prefixada del mot sodi.
->sodomia
■sodomiaPart. sil.: so_do_mi_a
[del b. ll. sodomia, der. de Sodŏma, ciutat bíblica destruïda pel foc com a càstig pel vici contra natura dels seus habitants (Gènesi 19, 1-29); 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f 1 Pràctica del coit anal, especialment entre homes.
2 p ext PSIC Homosexualitat masculina.
3 p ext Bestialitat.
->sodomita
■sodomita[del ll. sodomīta, habitant de Sodoma, ciutat bíblica (v. sodomia); 1a FONT: 1272, CTort.]
1 adj i m i f De Sodoma (antiga ciutat de Palestina).
2 m i f Persona que practica la sodomia.
3 m i f ant Homosexual.
->sodomític
■sodomític -a[del b. ll. sodomitĭcus, -a, -um, íd. (v. sodomia)]
adj Relatiu o pertanyent a la sodomia o als sodomites.
->sodomitzar
■sodomitzar[de sodomia]
v tr Fer (algú) objecte de sodomia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sodomitzar
GERUNDI: sodomitzant
PARTICIPI: sodomitzat, sodomitzada, sodomitzats, sodomitzades
INDICATIU PRESENT: sodomitzo, sodomitzes, sodomitza, sodomitzem, sodomitzeu, sodomitzen
INDICATIU IMPERFET: sodomitzava, sodomitzaves, sodomitzava, sodomitzàvem, sodomitzàveu, sodomitzaven
INDICATIU PASSAT: sodomitzí, sodomitzares, sodomitzà, sodomitzàrem, sodomitzàreu, sodomitzaren
INDICATIU FUTUR: sodomitzaré, sodomitzaràs, sodomitzarà, sodomitzarem, sodomitzareu, sodomitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: sodomitzaria, sodomitzaries, sodomitzaria, sodomitzaríem, sodomitzaríeu, sodomitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: sodomitzi, sodomitzis, sodomitzi, sodomitzem, sodomitzeu, sodomitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: sodomitzés, sodomitzessis, sodomitzés, sodomitzéssim, sodomitzéssiu, sodomitzessin
IMPERATIU: sodomitza, sodomitzi, sodomitzem, sodomitzeu, sodomitzin
->-sof
-sof -sofaForma sufixada del mot grec sophós, que significa ‘savi’. Ex.: filòsof, teòsof.
->sofà
■sofà[del fr. sofa, íd., i aquest, de l’àr. ṣ#úo;ffa ‘matalàs; sofà’, segurament a través del turc; 1a FONT: 1868, DLCo.]
[pl -às] m 1 Seient per a dues o més persones, que té respatller i braços.
2 sofà llit Sofà funcional que pot convertir-se en un llit.
->sofert
■sofert -a[de sofrir]
adj 1 Que suporta bé, pacientment, els sofriments.
2 Dit de la roba, del color, etc., que és molt resistent a l’ús, que no s’embruta, que no perd, que no deixa.
->-sofia
■-sofiaForma sufixada del mot grec sophía, que significa ‘saviesa’. Ex.: filosofia, teosofia.
->sofiologia
sofiologiaPart. sil.: so_fi_o_lo_gi_a
f TEOL i FILOS Especulació teològica pròpia dels diversos autors russos sobre la saviesa (en grec sophía) en connexió amb la divinitat.
->sofisma
■sofismaHom.: sufisme
[del ll. sophisma, i aquest, del gr. sophísma ‘invenció enginyosa; artifici; sofisma’, der. de sophízō ‘ser hàbil’, i aquest, de sophós ‘savi; hàbil’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m LÒG Argument capciós, sil·logisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals.
->sofista
■sofista[del ll. sophista, i aquest, del gr. sophistḗs ‘home enginyós; savi; sofista’, de la mateixa arrel de sofisma; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
m i f 1 FILOS Filòsof pertanyent a la sofística.
2 p ext LÒG El qui fa sofismes, el qui empra arguments capciosos.
->sofisteria
■sofisteriaPart. sil.: so_fis_te_ri_a
[de sofista; 1a FONT: 1487]
f LÒG Raonament sofístic.
->sofístic
■sofístic -a[del ll. sophistĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. sophistikós, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
1 adj LÒG 1 Relatiu o pertanyent al sofisma.
2 Que enclou un sofisma o sofismes. Raonaments sofístics.
2 1 adj FILOS i LIT Relatiu o pertanyent als sofistes. Escola sofística.
2 f Moviment cultural que es produí a Atenes (segle V aC) que es basava en l’habilitat dialèctica i en la venda de la cultura en canvi de resultats pràctics.
->sofisticació
■sofisticacióPart. sil.: so_fis_ti_ca_ci_ó
[del b. ll. sophisticatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
f 1 1 Acció de sofisticar;
2 l’efecte.
2 Gran complexitat tècnica.
->sofisticador
■sofisticador -a[de sofisticar]
adj i m i f Que sofistica.
->sofísticament
■sofísticament[de sofístic]
adv D’una manera sofística.
->sofisticar
■sofisticar[del b. ll. sophisticare, íd.]
v 1 tr Adulterar o desnaturalitzar (una substància, un aliment, etc.), manipulant-lo. Sofisticar la llet. Vi sofisticat.
2 tr 1 Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables (a un instrument o a una disciplina científics o tècnics). Ha sofisticat el mètode de recerca. En els últims anys, la cuina tradicional s’ha anat sofisticant.
2 p ext Fer complicat. Sofisticar la manera de vestir.
3 intr Usar sofismes, raonar sofísticament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sofisticar
GERUNDI: sofisticant
PARTICIPI: sofisticat, sofisticada, sofisticats, sofisticades
INDICATIU PRESENT: sofistico, sofistiques, sofistica, sofistiquem, sofistiqueu, sofistiquen
INDICATIU IMPERFET: sofisticava, sofisticaves, sofisticava, sofisticàvem, sofisticàveu, sofisticaven
INDICATIU PASSAT: sofistiquí, sofisticares, sofisticà, sofisticàrem, sofisticàreu, sofisticaren
INDICATIU FUTUR: sofisticaré, sofisticaràs, sofisticarà, sofisticarem, sofisticareu, sofisticaran
INDICATIU CONDICIONAL: sofisticaria, sofisticaries, sofisticaria, sofisticaríem, sofisticaríeu, sofisticarien
SUBJUNTIU PRESENT: sofistiqui, sofistiquis, sofistiqui, sofistiquem, sofistiqueu, sofistiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: sofistiqués, sofistiquessis, sofistiqués, sofistiquéssim, sofistiquéssiu, sofistiquessin
IMPERATIU: sofistica, sofistiqui, sofistiquem, sofistiqueu, sofistiquin
->sofisticat
■sofisticat -ada[de sofisticar; 1a FONT: 1323]
adj 1 Dit d’un instrument, d’una tècnica o d’una disciplina de gran complexitat o perfecció.
2 Afectadament refinat, mancat de naturalitat.
->sofit
sofitm CONSTR Pla inferior de la volada d’una cornisa.
->soflamar
soflamar[del ll. td. sufflamare ‘posar sota la flama’; 1a FONT: 1851]
v dial 1 1 tr i pron Socarrar. Soflamar-se el pa, els fideus.
2 tr esp Socarrar a la flama les plomes o el pèl (d’un animal mort) abans de cuinar-lo.
2 pron fig Enrojolar-se.
->soflimar
soflimar[alteració de soflamar per influx de socarrimar o, menys probablement, per sublimar]
v tr dial soflamar 1.
->sòfora
■sòfora[del ll. cient. sophora, mot creat per Carl von Linné (1707-1778), potser inspirant-se en l’àr. ṣufairâ’, una lleguminosa oriental]
f BOT i JARD Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies (Sophora japonica), de flors blanques en panícula i fruits en llegum, que hom planta en parcs i jardins.
->sofra
■sofra[d’origen incert, potser de l’àr. súfur, pl. de sifâr ‘brida del camell’; 1a FONT: 1698]
f Sobrellom.
->sofraja
■sofraja[del ll. suffrāgo, -ĭnis, íd., der. de frangĕre ‘trencar’, pres en el sentit de ‘plegar la cama’; 1a FONT: 1653, DTo.]
f ANAT ANIM 1 Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada també buit popliti.
2 En els quadrúpedes, buit oposat a la garra de les potes de darrere.
->sofre
■sofre[del ll. sŭlfur (sulpur, sulphur), -ŭris, íd.; 1a FONT: 1249]
m QUÍM INORG 1 [símb: S] Element no metàl·lic de nombre atòmic 16 que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens. Té un pes atòmic de 32,06.
2 diclorur de sofre [SCl2] Líquid vermell obtingut per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disofre (S2Cl2).
3 diòxid de sofre [SO2] Gas incolor d’olor sufocant que es fon a -75°C i bull a -10,02°C, soluble en l’aigua, obtingut per torrefacció en l’aire de diversos sulfurs o per combinació directa dels elements, també conegut com a anhídrid sulfurós.
4 flor de sofre Sofre microcristal·lí que hom obté per sublimació del sofre cru.
5 hexafluorur de sofre [SF6] Gas incolor no tòxic, poc soluble en l’aigua i emprat com a dielèctric.
6 monoclorur de sofre [S2Cl2] Líquid groguenc, d’olor penetrant i molt irritant, que es congela a -80°C i bull a 138°C, emprat com a solvent de sofre i agent clorant.
7 sofre plàstic Varietat del sofre que hom obté per refredament ràpid del sofre fos.
8 triòxid de sofre [SO3] Anhídrid de l’àcid sulfúric.
->sofregall
■sofregall[formació analògica sobre la base del ll. suffricare ‘fregar lleugerament’, de sub ‘sota’ i fricare ‘fregar’]
m Senyal que deixa a la pell, en una paret, un moble, etc., una fregada, una premuda, etc.
->sofreginar
■sofreginar[de sofregir; 1a FONT: c. 1925]
v tr GASTR Sofregir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sofreginar
GERUNDI: sofreginant
PARTICIPI: sofreginat, sofreginada, sofreginats, sofreginades
INDICATIU PRESENT: sofregino, sofregines, sofregina, sofreginem, sofregineu, sofreginen
INDICATIU IMPERFET: sofreginava, sofreginaves, sofreginava, sofreginàvem, sofreginàveu, sofreginaven
INDICATIU PASSAT: sofreginí, sofreginares, sofreginà, sofreginàrem, sofreginàreu, sofreginaren
INDICATIU FUTUR: sofreginaré, sofreginaràs, sofreginarà, sofreginarem, sofreginareu, sofreginaran
INDICATIU CONDICIONAL: sofreginaria, sofreginaries, sofreginaria, sofreginaríem, sofreginaríeu, sofreginarien
SUBJUNTIU PRESENT: sofregini, sofreginis, sofregini, sofreginem, sofregineu, sofreginin
SUBJUNTIU IMPERFET: sofreginés, sofreginessis, sofreginés, sofreginéssim, sofreginéssiu, sofreginessin
IMPERATIU: sofregina, sofregini, sofreginem, sofregineu, sofreginin
->sofreginat
■sofreginat[de sofreginar; 1a FONT: c. 1925]
m GASTR Sofregit.
->sofregir
■sofregir[del ll. suffrigĕre, íd., de sub ‘sota’ i frigĕre ‘fregir’; 1a FONT: 1525]
v tr GASTR Fregir lleument els aliments a la paella per enrossir-los.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sofregir
GERUNDI: sofregint
PARTICIPI: sofregit, sofregida, sofregits, sofregides
INDICATIU PRESENT: sofregeixo, sofregeixes, sofregeix, sofregim, sofregiu, sofregeixen
INDICATIU IMPERFET: sofregia, sofregies, sofregia, sofregíem, sofregíeu, sofregien
INDICATIU PASSAT: sofregí, sofregires, sofregí, sofregírem, sofregíreu, sofregiren
INDICATIU FUTUR: sofregiré, sofregiràs, sofregirà, sofregirem, sofregireu, sofregiran
INDICATIU CONDICIONAL: sofregiria, sofregiries, sofregiria, sofregiríem, sofregiríeu, sofregirien
SUBJUNTIU PRESENT: sofregeixi, sofregeixis, sofregeixi, sofregim, sofregiu, sofregeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: sofregís, sofregissis, sofregís, sofregíssim, sofregíssiu, sofregissin
IMPERATIU: sofregeix, sofregeixi, sofregim, sofregiu, sofregeixin
->sofregit
■sofregit[de sofregir; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m GASTR 1 Vianda sofregida.
2 esp Condiment culinari a base de tomàquet i ceba fregits.
->sofrenada
■sofrenada[de sofrenar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f Estrebada forta donada a les regnes d’un cavall, mul, etc., per fer-lo aturar, per dominar-lo.
->sofrenar
■sofrenar[del ll. suffrenare, íd., de sub ‘sota’ i frenare ‘frenar’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v tr Donar una forta estrebada a les regnes d’un cavall, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sofrenar
GERUNDI: sofrenant
PARTICIPI: sofrenat, sofrenada, sofrenats, sofrenades
INDICATIU PRESENT: sofreno, sofrenes, sofrena, sofrenem, sofreneu, sofrenen
INDICATIU IMPERFET: sofrenava, sofrenaves, sofrenava, sofrenàvem, sofrenàveu, sofrenaven
INDICATIU PASSAT: sofrení, sofrenares, sofrenà, sofrenàrem, sofrenàreu, sofrenaren
INDICATIU FUTUR: sofrenaré, sofrenaràs, sofrenarà, sofrenarem, sofrenareu, sofrenaran
INDICATIU CONDICIONAL: sofrenaria, sofrenaries, sofrenaria, sofrenaríem, sofrenaríeu, sofrenarien
SUBJUNTIU PRESENT: sofreni, sofrenis, sofreni, sofrenem, sofreneu, sofrenin
SUBJUNTIU IMPERFET: sofrenés, sofrenessis, sofrenés, sofrenéssim, sofrenéssiu, sofrenessin
IMPERATIU: sofrena, sofreni, sofrenem, sofreneu, sofrenin
->sofrença
■sofrença[de sofrir; 1a FONT: s. XIV]
f Sofriment.
->sofrent
■sofrent[de sofrir; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que sofreix.
->sofrible
■sofrible[de sofrir]
adj Tolerable, que es pot molt ben sofrir.
->sofriment
■sofriment[de sofrir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
m 1 MED i PAT Sensació penosa, dolor físic o moral, més o menys prolongat.
2 PSIC Repercussió afectiva general davant una sensació àlgica.
->sofrir
■sofrirCp. patir
[del ll. sŭffĕrre ‘suportar, aguantar’, de sub ‘sota’ i ferre ‘portar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
[p p sofert -a o sofrit -ida] v 1 tr 1 Saber suportar; tolerar. No pot sofrir que el renyin. És un home antipàtic: no el puc sofrir.
2 No impedir, permetre, allò que caldria evitar. No sé com sofreixes que no faci gens de cas del que li dius.
3 Ésser sotmès a una prova, a un interrogatori, etc. Encara vam haver de sofrir un altre examen.
4 Suportar un dolor, una pena, etc.; patir. Els mals que hem sofert.
5 fig Ésser objecte de (una acció). Aquest edifici ha sofert diverses modificacions.
2 intr Experimentar un dolor físic o moral més o menys prolongat, un dany. Té un mal que el fa sofrir molt. Li han adormit la mà perquè no sofreixi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sofrir
GERUNDI: sofrint
PARTICIPI: sofert, soferta, soferts, sofertes
PARTICIPI (alternatiu): sofrit, sofrida, sofrits, sofrides
INDICATIU PRESENT: sofreixo, sofreixes, sofreix, sofrim, sofriu, sofreixen
INDICATIU IMPERFET: sofria, sofries, sofria, sofríem, sofríeu, sofrien
INDICATIU PASSAT: sofrí, sofrires, sofrí, sofrírem, sofríreu, sofriren
INDICATIU FUTUR: sofriré, sofriràs, sofrirà, sofrirem, sofrireu, sofriran
INDICATIU CONDICIONAL: sofriria, sofriries, sofriria, sofriríem, sofriríeu, sofririen
SUBJUNTIU PRESENT: sofreixi, sofreixis, sofreixi, sofrim, sofriu, sofreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: sofrís, sofrissis, sofrís, sofríssim, sofríssiu, sofrissin
IMPERATIU: sofreix, sofreixi, sofrim, sofriu, sofreixin
->sofrit
sofrit[del ll. suffrīctum, supí de suffrīgĕre ‘sofregir’]
m GASTR Sofregit.
->sofrologia
sofrologiaPart. sil.: so_fro_lo_gi_a
[del gr. sṓphron ‘savi, prudent, moderat’ i -logia]
f PSIQ Part de la medicina psicosomàtica que estudia els efectes sobre l’organisme de les tècniques d’acció psíquica (hipnotisme, suggestió, ioga, zen, etc.) orientades a la modificació, amb finalitat terapèutica, d’estats concrets de la vida psíquica i vegetativa.
->sofrós
■sofrós -osa[de sofre]
adj Que conté sofre.
->softbol
softbolm ESPORT Esport, variant del beisbol, practicat a l’aire lliure entre dos equips de deu jugadors cadascun, que hom juga en un camp en què quatre bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per a marcar una correguda.
->software
software* [sɔ́ftwər][mot angl. comp. de soft ‘suau, tou’ i ware ‘manufactures’, creat pels enginyers nord-americans per referir-se als fruits de la intel·ligència, als programes, per oposició a hardware]
m INFORM Programari.
->soga
■soga[del ll. td. sōca, d’un preromà indoeuropeu souka ‘corda trenada d’espart’; 1a FONT: 1002]
f 1 Corda gruixuda.
2 veure’s amb la soga al coll Veure’s en gran perill de rebre un gran dany.
->sogall
■sogall[de soga; 1a FONT: 1915, DAg.]
m 1 Cordeta d’espart usada principalment per a sogar.
2 fer sogall Alçar des d’una barca un sogall encès per fer senyals als de terra.
->sogar
■sogar[de soga]
v tr Encordar o lligar amb una corda la càrrega que porta una haveria, un carro, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sogar
GERUNDI: sogant
PARTICIPI: sogat, sogada, sogats, sogades
INDICATIU PRESENT: sogo, sogues, soga, soguem, sogueu, soguen
INDICATIU IMPERFET: sogava, sogaves, sogava, sogàvem, sogàveu, sogaven
INDICATIU PASSAT: soguí, sogares, sogà, sogàrem, sogàreu, sogaren
INDICATIU FUTUR: sogaré, sogaràs, sogarà, sogarem, sogareu, sogaran
INDICATIU CONDICIONAL: sogaria, sogaries, sogaria, sogaríem, sogaríeu, sogarien
SUBJUNTIU PRESENT: sogui, soguis, sogui, soguem, sogueu, soguin
SUBJUNTIU IMPERFET: sogués, soguessis, sogués, soguéssim, soguéssiu, soguessin
IMPERATIU: soga, sogui, soguem, sogueu, soguin
->sogdià
sogdià -anaPart. sil.: sog_di_à
1 adj i m i f De la Sogdiana (antiga província de l’imperi Persa) o del sogdià (llengua).
2 m LING Llengua de la família irànica oriental, que s’estengué des de la mar Càspia fins a Mongòlia i subsisteix únicament a Samarcanda.
->sogorbí
■sogorbí -inaadj i m i f De Sogorb (Alt Palància).
->sograstre
■sograstre -a[de sogre]
m i f Padrastre, madrastra, d’un cònjuge respecte a l’altre.
->sogre
■sogre -a[adaptació del ll. sŏcer, -ĕri, íd., a la forma del ll. vg. fem. sŏcra, substitut del ll. cl. fem. sŏcrus, -us, forma més usada en la llengua parlada que el masc; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
1 1 m i f Pare, mare, d’un dels dos cònjuges respecte a l’altre.
2 m i f pl El sogre i la sogra.
2 com a cal sogre m i f fig Amb tota la franquesa i comoditat, sense compliments.
->soguejador
■soguejador -a[de soguejar]
m i f Persona que sogueja.
->soguejar
■soguejar[de soga]
v tr Mesurar terrenys amb una soga.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: soguejar
GERUNDI: soguejant
PARTICIPI: soguejat, soguejada, soguejats, soguejades
INDICATIU PRESENT: soguejo, sogueges, sogueja, soguegem, soguegeu, soguegen
INDICATIU IMPERFET: soguejava, soguejaves, soguejava, soguejàvem, soguejàveu, soguejaven
INDICATIU PASSAT: soguegí, soguejares, soguejà, soguejàrem, soguejàreu, soguejaren
INDICATIU FUTUR: soguejaré, soguejaràs, soguejarà, soguejarem, soguejareu, soguejaran
INDICATIU CONDICIONAL: soguejaria, soguejaries, soguejaria, soguejaríem, soguejaríeu, soguejarien
SUBJUNTIU PRESENT: soguegi, soguegis, soguegi, soguegem, soguegeu, soguegin
SUBJUNTIU IMPERFET: soguegés, soguegessis, soguegés, soguegéssim, soguegéssiu, soguegessin
IMPERATIU: sogueja, soguegi, soguegem, soguegeu, soguegin
->soguer
■soguer -a[de soga]
m i f corder1.
->soia
■soiaPart. sil.: so_ia
[de l’angl. soya, i aquest del neerl. soja, pres del malai soi, i aquest, del jap. col.loquial sho-yu i, en darrer terme, del xinès shi-yu, comp. de shi ‘faves’ i yu ‘oli’]
f BOT, AGR i ALIM Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies (Glycine max), de fulles trifoliolades, de flors violades i fruits en llegum. Les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli.
->soja
■soja[del cast. soja, i aquest, del neerl. soja, íd. (v. soia)]
f BOT Soia.
->sojorn
■sojorn[de sojornar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció de sojornar. Durant el seu sojorn a París.
2 Lloc on hom s’està o sojorna. El cel, sojorn dels benaventurats.
->sojornar
■sojornar[d’un ll. vg. *subdiurnare ‘durar un cert temps’, de ll. sub ‘sota’ i diurnare ‘viure molt temps’, der. de diurnus ‘de dia’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v intr Estar-se en un lloc durant un cert temps. Sojornà a Ripoll uns quants dies.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: sojornar
GERUNDI: sojornant
PARTICIPI: sojornat, sojornada, sojornats, sojornades
INDICATIU PRESENT: sojorno, sojornes, sojorna, sojornem, sojorneu, sojornen
INDICATIU IMPERFET: sojornava, sojornaves, sojornava, sojornàvem, sojornàveu, sojornaven
INDICATIU PASSAT: sojorní, sojornares, sojornà, sojornàrem, sojornàreu, sojornaren
INDICATIU FUTUR: sojornaré, sojornaràs, sojornarà, sojornarem, sojornareu, sojornaran
INDICATIU CONDICIONAL: sojornaria, sojornaries, sojornaria, sojornaríem, sojornaríeu, sojornarien
SUBJUNTIU PRESENT: sojorni, sojornis, sojorni, sojornem, sojorneu, sojornin
SUBJUNTIU IMPERFET: sojornés, sojornessis, sojornés, sojornéssim, sojornéssiu, sojornessin
IMPERATIU: sojorna, sojorni, sojornem, sojorneu, sojornin
->sol1
■sol1Hom.: sòl
[del ll. sōl, sōlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 [en majúscula] ASTR Estel entorn del qual giren els planetes del sistema solar, entre els quals hi ha la Terra.
2 p anal Qualsevol cos celeste de natura anàloga al Sol.
2 1 El Sol vist des de la Terra. Sortir, eixir, el sol. Ésser el sol alt, baix. Pondre’s, colgar-se, el sol.
2 de sol a sol Des que surt el sol fins que es pon.
3 eixir (a algú) el sol a mitjanit fig Tenir algú una bona sort inesperada.
4 el sol eixit loc adv Immediatament després de sortir el sol.
5 el sol post (o colgat) loc adv Immediatament després de pondre’s el sol.
6 farà bon sol fig Expressió que hom usa per a significar que no farà tal o tal cosa, ni pensa fer-la. Farà bon sol quan et tornaré els diners.
7 pondre’s (a algú) el sol a migdia fig Passar a algú una desgràcia, morir-se-li algú estimat o protector.
8 sol colgant (o ponent) Posta del sol.
9 sol colgant (o ponent) p ext Part de ponent.
10 sol de mitjanit ASTR El Sol que hom veu sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions polars.
11 sol fictici ASTR Punt imaginari de l’esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l’eclíptica amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable.
12 sol ixent Sortida del sol.
13 sol ixent p ext Part de llevant.
14 sol mitjà ASTR Punt imaginari de l’esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l’equador celeste, amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable sobre l’eclíptica.
15 sol veritable ASTR El Sol, amb els seus moviments aparents sobre l’esfera celeste, per comparació amb el sol fictici i el sol mitjà.
16 sota la capa del sol Expressió utilitzada en frases negatives o que contenen un superlatiu i que significa en tot el món. No hi ha terra més ufana sota la capa del sol.
17 treure (a algú) els pedacets al sol fig Retreure escandalosament els defectes o les males accions que hom atribueix a algú.
3 1 La llum i l’escalfor del Sol. Prendre el sol. Posar a eixugar la roba al sol. Fa sol: avui no està núvol.
2 a sol i serena Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
3 entrar (a algú) el sol al cap PAT Produir una congestió en el cervell l’acció directa del sol.
4 haver de treure (algú) amb cabasset al sol fig Expressió que hom diu referint-se a una persona envellida, malaltissa o molt tímida.
5 sol covat Sol fort però entelat de núvols.
6 sol fort (o de justícia) Claror i escalfor intensa del sol.
7 sol i ombra Ombra no gaire compacta amb claps de sol.
8 sol mort Claror i escalfor fluixa del sol.
9 sol trist (o malalt) Claror poc intensa, esgrogueïda.
4 fig 1 Qualsevol persona molt extraordinària per la seva bellesa, poder, etc. És bonica com un sol. El Rei Sol.
2 Apel·latiu afectuós aplicat especialment a un infant. Ets un sol.
3 sol de justícia CRIST Expressió bíblica que l’Església aplica a Jesucrist.
5 ECON Unitat monetària del Perú, dividida en 100 centavos.
6 HERÀLD Figura d’or o d’argent representada per una cara humana voltada de dotze o setze raigs, un de recte i un d’ondat alternativament.
->sol2
■sol2Hom.: sòl
[v. do1]
m MÚS [símb: G] Cinquena nota de l’escala musical diatònica.
->sol3
■sol3Hom.: sòl
[de l’angl. sol(ution) ‘solució’]
m QUÍM FÍS Sistema col·loïdal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid.
->sol4
■sol4-aHom.: sòl
[del ll. sōlus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
adj 1 1 Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li va morir la germana. Deixeu-me sol, si us plau. En aquella casa era ell sol a treballar.
2 Menjar pa sol.
3 a soles loc adv Sol, sense companyia. Li agrada treballar a soles.
4 a soles loc adv Privadament. Vull parlar a soles amb tu.
2 Únic (en la combinació un sol). No hi ha sinó un sol Déu. L’he vist una sola vegada. Tenien un sol fill.
->sòl
■sòlHom.: sol
[del ll. sŏlum, íd.; 1a FONT: 1149]
m 1 1 Superfície de la terra considerada com a suport sobre el qual es mouen els homes i els animals o sobre el qual s’assenten les coses.
2 p ext Superfície feta artificialment amb la finalitat que s’hi puguin moure els homes i els animals o que serveixi d’assentament a les coses.
2 1 Terreny, solar.
2 AGR Terreny, capa superficial de l’escorça terrestre, destinada al conreu.
3 sòl sorrenc AGR Sòl amb una proporció de sorra de l’ordre del 60-80%.
3 PEDOL 1 Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
2 conservació dels sòls Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
4 Fons d’un atuell, d’un receptacle.
->sola
■sola[d’un ll. vg. *sŏla, modificació del ll. cl. solea ‘sandàlia’; 1a FONT: s. XIV]
f 1 CALÇ 1 Part inferior del calçat que toca al sòl i sobre la qual descansa la planta del peu.
2 de set soles loc adj col·loq Locució que intensifica el nom que acompanya, generalment amb un sentit pejoratiu. Ets un ruc de set soles!
3 mitja sola Part davantera de la sola d’una sabata que correspon aproximadament a la meitat anterior de la planta del peu.
4 mitja sola Peça de cuir, de cautxú, etc., que el sabater posa a la part davantera d’una sabata sobre la sola per tal d’evitar-ne el desgast o per a adobar-la quan la sola és gastada.
2 p anal La sola d’una mitja, d’un mitjó.
3 1 Superfície inferior de diverses coses.
2 Superfície inferior d’un pa.
3 Fons o superfície inferior d’un conducte o d’un recipient.
4 sola del mar Fons submarí.
4 ADOB 1 Cuir gruixut obtingut de pells de bestiar gros, generalment boví, que ha estat adobat i treballat pel blanquer o adobador.
2 Tros de cuir enganxat a la punta del tac de jugar a billar.
3 sola antiga Sola adobada pel sistema de nocs o tines.
4 sola magra Sola que prové de cuirs vells i presenta en la seva superfície uns clots o bonys.
5 sola moderna Sola adobada gairebé exclusivament a la bóta.
6 sola ràpida Sola adobada en la bóta emprant tècniques molt acurades.
5 CONSTR 1 Tros de fusta, disposat horitzontalment, sobre el qual s’assenta una biga o una altra peça horitzontal, vertical o inclinada, que hom posa sota alguna cosa per a alçar-la, que reemplaça la llinda d’alguna obertura, etc.
2 Barra horitzontal que suporta els barrots d’una barana.
6 CONSTR NAV Regala.
7 OBR PÚBL Base sobre la qual s’assenta un paviment, una via de ferrocarril, un canal, etc.
->solà
■solà -anaHom.: solar
[del ll. solanus, -a, -um ‘del cantó del sol’; 1a FONT: 1460, Roig]
1 1 adj i f Dit del costat d’una muntanya, d’una casa, etc., on el sol toca durant més temps del dia. Hem de tornar a emblanquinar la paret solana de la casa.
2 f Solell, vessant orientat cap a migdia.
2 1 m Galeria, porxo, etc., construït a la part solana d’una casa.
2 f Solà.
->solaç
■solaç[del ll. solacium ‘consol’, der. de solari ‘consolar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Esbargiment, entreteniment plaent.
->solaçar
■solaçar[de solaç; 1a FONT: c. 1400]
v 1 tr Donar solaç.
2 pron Esbargir-se, prendre solaç. No pensen sinó a solaçar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: solaçar
GERUNDI: solaçant
PARTICIPI: solaçat, solaçada, solaçats, solaçades
INDICATIU PRESENT: solaço, solaces, solaça, solacem, solaceu, solacen
INDICATIU IMPERFET: solaçava, solaçaves, solaçava, solaçàvem, solaçàveu, solaçaven
INDICATIU PASSAT: solací, solaçares, solaçà, solaçàrem, solaçàreu, solaçaren
INDICATIU FUTUR: solaçaré, solaçaràs, solaçarà, solaçarem, solaçareu, solaçaran
INDICATIU CONDICIONAL: solaçaria, solaçaries, solaçaria, solaçaríem, solaçaríeu, solaçarien
SUBJUNTIU PRESENT: solaci, solacis, solaci, solacem, solaceu, solacin
SUBJUNTIU IMPERFET: solacés, solacessis, solacés, solacéssim, solacéssiu, solacessin
IMPERATIU: solaça, solaci, solacem, solaceu, solacin
->solacer
■solacer -a[de solaç; 1a FONT: 1460, Roig]
adj Amic de solaçar-se.
->solacívol
■solacívol -a[de solaçar]
adj Que dóna solaç.
->solada
■solada[de sòl]
f 1 Solatge.
2 Quantitat de fruits caiguts al peu de l’arbre després d’una forta ventada o d’una espolsada o sacsejada.
->solament
■solament[de sol4; 1a FONT: s. XII, Hom.]
adv 1 [reforçat sovint per tan] 1 No més de, tot just. Solament té dos anys.
2 No altre que. El motiu d’aquella visita fou solament renyar-lo.
3 Sense altra cosa que. Anava solament amb calçotets.
4 Únicament. Digues solament una paraula, i el tindràs aquí.
5 Exclusivament. Aquest regal és solament per a tu.
6 ni tan solament Ni, ni encara. Ni tan solament sabia escriure.
7 no solament... sinó... (o ans) No menys... que.
2 solament que loc conj N’hi ha prou que, és suficient que. Solament que m’ho diguis, vindré.
->solanàcies
■solanàciesPart. sil.: so_la_nà_ci_es
f BOT 1 pl Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples, flors pentàmeres amb el calze persistent i fruits en baia o en càpsula.
2 sing Planta de la família de les solanàcies.
->solanina
■solaninaf BIOQ Alcaloide amb estructura d’esteroide i de glicòsid que es troba a les patates i en altres solanàcies.
->solapa
■solapa[del cast. solapa, íd., der. de lapa ‘roca que forma una balma’, d’origen incert, potser expressiu; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Cosa o part d’una cosa, peça o part d’una peça, doblegada sobre una altra, la qual cobreix parcialment.
2 esp Part d’un sobre, d’una bossa de paper, etc., que és doblegada sobre el seu revers i serveix per a tancar-lo.
3 En l’obertura anterior d’una peça de vestir (casaca, americana, sobretot, etc.), part de la vora que es doblega enfora sobre la mateixa peça deixant així sense cobrir una part del bust.
4 Porció lateral de la sobrecoberta d’un llibre que fa un doblec i passa pel revers de la coberta, i on hom sol imprimir la recensió del llibre, una breu biografia de l’autor o bibliografia.
5 CONSTR NAV Regala.
->solapament
solapamentm Acció de solapar.
->solapar
solapar[del cast. solapar, íd der. de solapa]
v 1 tr Un cos, cobrir-ne parcialment (un altre).
2 pron Solapar-se dos cossos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: solapar
GERUNDI: solapant
PARTICIPI: solapat, solapada, solapats, solapades
INDICATIU PRESENT: solapo, solapes, solapa, solapem, solapeu, solapen
INDICATIU IMPERFET: solapava, solapaves, solapava, solapàvem, solapàveu, solapaven
INDICATIU PASSAT: solapí, solapares, solapà, solapàrem, solapàreu, solaparen
INDICATIU FUTUR: solaparé, solaparàs, solaparà, solaparem, solapareu, solaparan
INDICATIU CONDICIONAL: solaparia, solaparies, solaparia, solaparíem, solaparíeu, solaparien
SUBJUNTIU PRESENT: solapi, solapis, solapi, solapem, solapeu, solapin
SUBJUNTIU IMPERFET: solapés, solapessis, solapés, solapéssim, solapéssiu, solapessin
IMPERATIU: solapa, solapi, solapem, solapeu, solapin
->solar1
■solar1Hom.: solà
[de sòl; 1a FONT: 1272, CTort.]
m 1 Casa d’on prové una família, casa pairal. Llinatge d’antic solar.
2 Terreny destinat a edificar-hi o bé on hom ha bastit un edifici.
->solar2
■solar2Hom.: solà
[del ll. solaris, íd.]
adj 1 1 Relatiu o pertanyent al Sol. Divinitat solar.
2 Que procedeix del Sol. Calor solar.
3 CRON Mesurat pel Sol. Any solar. Dia solar.
4 Que protegeix de les radiacions del sol. Crema solar. Filtre solar.
5 energia solar FÍS i METEOR Forma de manifestar-se l’activitat del sol.
6 sistema solar ASTR Conjunt del sol i dels astres, especialment planetes, que giren al seu voltant, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
2 ANAT ANIM Dit del plexe situat davant l’aorta, al voltant del tronc celíac i de l’artèria mesentèrica superior.
3 GRAM En gramàtica àrab, dit de catorze de les vint-i-vuit consonants de l’alifat que en posició inicial de mot causen assimilació regressiva de la consonant l de l’article àrab al que les precedeix.
->solar3
■solar3Hom.: solà
[de sòl]
v tr 1 CONSTR Pavimentar.
2 PESC Assentar un ormeig al fons de la mar, d’un riu, mitjançant pedres, ploms, etc., per tal d’evitar que el corrent se l’emporti.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: solar
GERUNDI: solant
PARTICIPI: solat, solada, solats, solades
INDICATIU PRESENT: solo, soles, sola, solem, soleu, solen
INDICATIU IMPERFET: solava, solaves, solava, solàvem, solàveu, solaven
INDICATIU PASSAT: solí, solares, solà, solàrem, solàreu, solaren
INDICATIU FUTUR: solaré, solaràs, solarà, solarem, solareu, solaran
INDICATIU CONDICIONAL: solaria, solaries, solaria, solaríem, solaríeu, solarien
SUBJUNTIU PRESENT: soli, solis, soli, solem, soleu, solin
SUBJUNTIU IMPERFET: solés, solessis, solés, soléssim, soléssiu, solessin
IMPERATIU: sola, soli, solem, soleu, solin
->solar4
■solar4Hom.: solà
[de sola; 1a FONT: 1568]
v 1 tr CALÇ Posar sola a un calçat.
2 pron OFIC Cremar-se el pa de la sola.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: solar
GERUNDI: solant
PARTICIPI: solat, solada, solats, solades
INDICATIU PRESENT: solo, soles, sola, solem, soleu, solen
INDICATIU IMPERFET: solava, solaves, solava, solàvem, solàveu, solaven
INDICATIU PASSAT: solí, solares, solà, solàrem, solàreu, solaren
INDICATIU FUTUR: solaré, solaràs, solarà, solarem, solareu, solaran
INDICATIU CONDICIONAL: solaria, solaries, solaria, solaríem, solaríeu, solarien
SUBJUNTIU PRESENT: soli, solis, soli, solem, soleu, solin
SUBJUNTIU IMPERFET: solés, solessis, solés, soléssim, soléssiu, solessin
IMPERATIU: sola, soli, solem, soleu, solin
->solari
■solari[del ll. solarium, íd.]
m 1 ARQUEOL A l’antiga Roma, part de la casa oberta al sol i a l’aire, ja fos una terrassa o bé una mena de galeria.
2 TERAP Lloc a propòsit per a prendre banys de sol.