->folrar

■folrar

[de folre; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Cobrir alguna cosa, especialment per la seva part interior, a fi de protegir-la, donar-li més consistència, més gruix. Folrar un llibre. Folrar un vestit. Folrar els baixos d’un vaixell.

2 pron fig Guanyar molt i de pressa, enriquir-se en poc temps. Amb el negoci immobiliari, n’hi ha molts que s’han folrat.

3 pron fig Atipar-se, sadollar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: folrar

GERUNDI: folrant

PARTICIPI: folrat, folrada, folrats, folrades

INDICATIU PRESENT: folro, folres, folra, folrem, folreu, folren

INDICATIU IMPERFET: folrava, folraves, folrava, folràvem, folràveu, folraven

INDICATIU PASSAT: folrí, folrares, folrà, folràrem, folràreu, folraren

INDICATIU FUTUR: folraré, folraràs, folrarà, folrarem, folrareu, folraran

INDICATIU CONDICIONAL: folraria, folraries, folraria, folraríem, folraríeu, folrarien

SUBJUNTIU PRESENT: folri, folris, folri, folrem, folreu, folrin

SUBJUNTIU IMPERFET: folrés, folressis, folrés, folréssim, folréssiu, folressin

IMPERATIU: folra, folri, folrem, folreu, folrin

->folrat

■folrat -ada

[de folrar; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Proveït de folre. Un capell folrat.

2 fig Aquell està folrat de diners.

->folre

■folre

[del cat. ant. foure ‘beina, estoig’, del gòt. fodr o el frànc. *fodar, íd.; 1a FONT: 1371]

m 1 Allò amb què hom folra una cosa. El folre d’un llibre. Un folre de seda.

2 ant Beina d’una arma de tall.

3 CONSTR Construcció de pedres, rajoles, empostissada, etc., feta davant una paret per reforçar-la o per embellir-la.

4 CONSTR NAV 1 Conjunt de taulons clavats, damunt les quadernes amb què hom cobreix l’esquelet de la nau, tant exteriorment com interiorment.

2 Conjunt de planxes de coure amb què hom revesteix la part exterior del buc que va submergida.

5 FOLK Contrafort sobre la pinya d’un castell.

6 GRÀF Tira de paper o de tela amb què hom cobreix el llom d’un llibre per tal de reforçar la unió dels plecs i la del llibre a la tapa.

7 folre de fre AUTOM Ferodo.

8 folre polar INDUM Peça d’abric semblant a una dessuadora, de teixit acrílic, gruixut i lleuger, que aïlla del fred i reté la calor.

9 folre heràldic HERÀLD Classe d’esmalt heràldic.

->folreria

■folreria

Part. sil.: fol_re_ri_a

f TÈXT Branca de la indústria tèxtil especialitzada en la fabricació de teixits per a folrar peces de vestir.

->folro

■folro

[variant de folre; 1a FONT: 1518]

m Folre.

->foment

■foment

[del ll. fomĕntum ‘calmant, bàlsam; aliment del foc’, der. de fovēre ‘escalfar; acaronar; encoratjar’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Acció de fomentar;

2 l’efecte. El foment de la indústria.

2 1 DR Acció administrativa que té la finalitat de protegir o promoure determinades activitats dels particulars que per la seva naturalesa o finalitat contribueixen directament a la satisfacció de l’interès públic.

2 ministeri de foment DR ADM Nom històric (1847-1931) i actual del ministeri d’obres públiques.

3 FARM Cadascuna de les preparacions tòpiques, distintes d’un ungüent o un emplastre, que hom aplica, en calent i durant força estona, damunt la pell.

->fomentació

■fomentació

Part. sil.: fo_men_ta_ci_ó

[del ll. fomentatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

f 1 Acció de fomentar 1;

2 l’efecte.

->fomentador

■fomentador -a

[de fomentar]

adj i m i f Que fomenta.

->fomentar

■fomentar

[del ll. fomentare, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 MED Aplicar una loció calenta, draps o una esponja xopats amb aigua calenta o un líquid medicinal, un tòpic calent.

2 1 Donar calor natural. La gallina fomenta els ous.

2 fig Promoure la creixença (d’alguna cosa). Fomentar l’agricultura, el comerç d’un país. Unes idees que fomenten la revolució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fomentar

GERUNDI: fomentant

PARTICIPI: fomentat, fomentada, fomentats, fomentades

INDICATIU PRESENT: fomento, fomentes, fomenta, fomentem, fomenteu, fomenten

INDICATIU IMPERFET: fomentava, fomentaves, fomentava, fomentàvem, fomentàveu, fomentaven

INDICATIU PASSAT: fomentí, fomentares, fomentà, fomentàrem, fomentàreu, fomentaren

INDICATIU FUTUR: fomentaré, fomentaràs, fomentarà, fomentarem, fomentareu, fomentaran

INDICATIU CONDICIONAL: fomentaria, fomentaries, fomentaria, fomentaríem, fomentaríeu, fomentarien

SUBJUNTIU PRESENT: fomenti, fomentis, fomenti, fomentem, fomenteu, fomentin

SUBJUNTIU IMPERFET: fomentés, fomentessis, fomentés, fomentéssim, fomentéssiu, fomentessin

IMPERATIU: fomenta, fomenti, fomentem, fomenteu, fomentin

->fon

■fon

Hom.: font

[de fonètic]

m 1 ACÚST i METROL Unitat de la intensitat de la sensació sonora, equivalent a un decibel d’un so de 1 000 Hz.

2 FON Realització fonètica d’un fonema.

->fon-

■fon-

Forma prefixada del mot grec phōnḗ, que significa ‘veu’, ‘so’. Ex.: fonema, foniatria.

->-fon¹

■-fon¹

Forma sufixada del mot grec phōnḗ, que significa ‘veu’, ‘so’. Ex.: megàfon, micròfon, telèfon.

->-fon²

■-fon² -fona

Forma sufixada del mot grec phōnḗ ‘veu’, ‘so’, que significa: 1 ‘que sona’. Ex.: homòfon, heteròfon.

2 ‘parlant’, ‘que parla’. Ex.: anglòfon, francòfon.

->fona

■fona

[del ll. fŭnda, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f ARM Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, cànem, etc.; mandró.

->fonació

■fonació

Part. sil.: fo_na_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del gr. fon-]

f FISIOL ANIM Emissió de la veu o de sons articulats.

->fonador

■fonador -a

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a la fonació. Aparell fonador. La laringe és un òrgan fonador.

->fonadura

■fonadura

[de fonar]

f FUST Placa de fusta massissa o de contraplacat que serveix de fons en els calaixos, les bótes, etc., o que és suportada per bastigis a l’interior o al darrere dels mobles.

->fonament

■fonament

[del ll. fŭndamĕntum, íd., der. de fundare ‘assentar fermament sobre una base’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 [generalment en pl] 1 CONSTR Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten enterrats i transmeten al terreny el pes de la construcció.

2 fig Posar els fonaments d’una institució.

2 fig 1 Part essencial sobre què recolzen les altres. Les relacions econòmiques són el fonament de l’ordre social. Els fonaments de la fe.

2 Allò sobre què recolza un judici, una apreciació, etc. Ho diu amb fonament. Una opinió sense fonament. Aquesta sospita no té cap fonament.

3 [generalment en frases negatives] Serietat, formalitat, etc., d’una persona. Un home sense fonament.

->fonamentació

■fonamentació

Part. sil.: fo_na_men_ta_ci_ó

[de fonamentar]

f 1 1 Acció de fonamentar;

2 l’efecte.

2 CONSTR Conjunt dels fonaments d’una edificació.

->fonamental

■fonamental

[del ll. fundamentalis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que serveix de fonament, de base. Roca fonamental. Principis fonamentals.

2 p ext De capital importància. Un problema fonamental. És fonamental de fer-ho.

3 MÚS 1 Dit del so bàsic d’una escala musical.

2 Dit de la tonalitat bàsica d’una obra musical.

->fonamentalisme

■fonamentalisme

[de fonamental]

m 1 Moviment o actitud que ataca qualsevol desviació de les doctrines i pràctiques considerades essencials en un sistema religiós, polític, educatiu, etc.

2 POLÍT Conservadorisme extrem.

->fonamentalista

■fonamentalista

[de fonamental]

1 adj Relatiu o pertanyent al fonamentalisme.

2 m i f Seguidor del fonamentalisme.

->fonamentalment

■fonamentalment

[de fonamental]

adv D’una manera fonamental.

->fonamentar

■fonamentar

[de fonament; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Posar els fonaments d’alguna cosa, establir sobre un fonament. Fonamentar una teoria.

2 CONSTR Construir els fonaments d’una edificació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fonamentar

GERUNDI: fonamentant

PARTICIPI: fonamentat, fonamentada, fonamentats, fonamentades

INDICATIU PRESENT: fonamento, fonamentes, fonamenta, fonamentem, fonamenteu, fonamenten

INDICATIU IMPERFET: fonamentava, fonamentaves, fonamentava, fonamentàvem, fonamentàveu, fonamentaven

INDICATIU PASSAT: fonamentí, fonamentares, fonamentà, fonamentàrem, fonamentàreu, fonamentaren

INDICATIU FUTUR: fonamentaré, fonamentaràs, fonamentarà, fonamentarem, fonamentareu, fonamentaran

INDICATIU CONDICIONAL: fonamentaria, fonamentaries, fonamentaria, fonamentaríem, fonamentaríeu, fonamentarien

SUBJUNTIU PRESENT: fonamenti, fonamentis, fonamenti, fonamentem, fonamenteu, fonamentin

SUBJUNTIU IMPERFET: fonamentés, fonamentessis, fonamentés, fonamentéssim, fonamentéssiu, fonamentessin

IMPERATIU: fonamenta, fonamenti, fonamentem, fonamenteu, fonamentin

->fonar

■fonar

[de fons]

v tr FUST Col·locar el fons o fonadura (d’una bóta, un calaix, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fonar

GERUNDI: fonant

PARTICIPI: fonat, fonada, fonats, fonades

INDICATIU PRESENT: fono, fones, fona, fonem, foneu, fonen

INDICATIU IMPERFET: fonava, fonaves, fonava, fonàvem, fonàveu, fonaven

INDICATIU PASSAT: foní, fonares, fonà, fonàrem, fonàreu, fonaren

INDICATIU FUTUR: fonaré, fonaràs, fonarà, fonarem, fonareu, fonaran

INDICATIU CONDICIONAL: fonaria, fonaries, fonaria, fonaríem, fonaríeu, fonarien

SUBJUNTIU PRESENT: foni, fonis, foni, fonem, foneu, fonin

SUBJUNTIU IMPERFET: fonés, fonessis, fonés, fonéssim, fonéssiu, fonessin

IMPERATIU: fona, foni, fonem, foneu, fonin

->fonda

■fonda

[probablement del fr. ant. fonde, i aquest, de l’àr. fúndaq, íd., provinent del gr. pándokos ‘hospitalari, de pandokheĩon ‘hostatgeria’; 1a FONT: c. 1790]

f Casa pública on hom serveix menjar i dóna allotjament.

->fondal

■fondal

[de fondo]

m 1 Fondalada.

2 PESC 1 Pesquera d’aigües profundes.

2 pesca a fondal Sistema de pesca fluvial de les mateixes característiques que el sistema de llaçat marítim a gran distància.

->fondalada

■fondalada

[de fondal; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

f Tros de terreny entre uns altres de més elevats; depressió.

->fondant

■fondant

[del fr. fondant ‘que es fon’]

PAST 1 m Xarop espès preparat dissolent sucre aromatitzat en aigua.

2 m Pasta dolça que es desfà o es fon a la boca.

3 adj Dit d’una mena de xocolata en rajola especial per a ésser desfeta.

->fondarellenc

fondarellenc -a

adj i m i f De Fondarella (Pla d’Urgell).

->fondària

■fondària

Part. sil.: fon_dà_ri_a

[de fondo; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Profunditat, lloc profund. Té una fondària de quaranta metres.

->fondeguiller

fondeguiller -a

adj i m i f De Fondeguilla (Plana Baixa).

->fondeig

fondeig

Part. sil.: fon_deig

[de fondejar]

m Acció de fondejar una embarcació; ancoratge 5 1.

->fondejador

fondejador

m Lloc adient per a fondejar-hi les embarcacions; ancoratge 5 2.

->fondejar

■fondejar

[de fondo; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr i intr MAR Ancorar.

2 tr GASTR Cobrir el fons d’un recipient amb llegums, cansalada, verdures, etc., per coure-hi una vianda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fondejar

GERUNDI: fondejant

PARTICIPI: fondejat, fondejada, fondejats, fondejades

INDICATIU PRESENT: fondejo, fondeges, fondeja, fondegem, fondegeu, fondegen

INDICATIU IMPERFET: fondejava, fondejaves, fondejava, fondejàvem, fondejàveu, fondejaven

INDICATIU PASSAT: fondegí, fondejares, fondejà, fondejàrem, fondejàreu, fondejaren

INDICATIU FUTUR: fondejaré, fondejaràs, fondejarà, fondejarem, fondejareu, fondejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fondejaria, fondejaries, fondejaria, fondejaríem, fondejaríeu, fondejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fondegi, fondegis, fondegi, fondegem, fondegeu, fondegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fondegés, fondegessis, fondegés, fondegéssim, fondegéssiu, fondegessin

IMPERATIU: fondeja, fondegi, fondegem, fondegeu, fondegin

->fondista¹

■fondista¹

[de fonda]

m i f Persona que té al seu càrrec una fonda.

->fondista²

■fondista²

[der. del ll. fundus ‘fons’]

m i f ESPORT Esportista especialitzat en les proves de fons.

->fondo

■fondo -a

Cp. fons

[del ll. fŭndus, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

1 adj Pregon, profund.

2 adv Amb profunditat. Llaurar fondo. Respirar fondo.

3 m GEOMORF Al Garraf, vall seca i encaixada en terrenys calcaris.

->fondoner

fondoner -a

adj i m i f Del Fondó de les Neus (Vinalopó Mitjà) o del Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà).

->fondre

■fondre

[del ll. fŭndĕre ‘vessar, fondre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v* 1 1 tr FÍS Liquidar un sòlid mitjançant l’acció de la calor.

2 intr La neu ja comença a fondre.

3 pron Si plou es fondrà la neu. Fer fondre glaç, sèu. S’han fos els ploms.

4 pron p ext Fondre’s una bombeta.

2 tr 1 p ext Fabricar amb una substància en fusió. Fondre una estàtua, un canó, una campana.

2 GRÀF Fer el conjunt d’operacions necessàries per a obtenir lletres, filets, material de blanc, planxes estereotipades i també la pasta dels roleus.

3 màquina de fondre TECNOL i GRÀF Fonedora.

3 1 tr Dissoldre un sòlid en una substància líquida. Fondre sucre en aigua.

2 pron Fondre’s la sal a l’aigua.

3 fondre’s a (o dins) la boca (un menjar) fig Ésser molt bo, molt saborós.

4 fondre’s en excuses (o justificacions, o compliments, etc.) Desfer-se en excuses.

4 intr p ext Absorbir, un paper, una tela, etc., la tinta, la pintura, etc., de manera que els traços o les pinzellades s’hi estenen. Aquest paper fon.

5 fig 1 tr Unir íntimament una cosa amb una altra fins a formar-ne una de sola. Ha fos en el protagonista molts trets del poble.

2 pron Llurs ànimes s’havien fos en un mateix anhel.

6 fig 1 tr Disminuir una cosa fins a restar reduïda a no res; dissipar, consumir. Va fondre la seva fortuna en negocis ruïnosos.

2 pron Com s’han fos, aquests diners?

3 pron Desaparèixer sobtadament d’un indret. Hauria volgut fondre’m. No trobo enlloc la clau, es deu haver fos.

4 pron Consumir-se de desig, d’impaciència, etc. Em fonia per menjar-ne.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fondre

GERUNDI: fonent

PARTICIPI: fos, fosa, fosos, foses

INDICATIU PRESENT: fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen

INDICATIU IMPERFET: fonia, fonies, fonia, foníem, foníeu, fonien

INDICATIU PASSAT: fonguí, fongueres, fongué, fonguérem, fonguéreu, fongueren

INDICATIU FUTUR: fondré, fondràs, fondrà, fondrem, fondreu, fondran

INDICATIU CONDICIONAL: fondria, fondries, fondria, fondríem, fondríeu, fondrien

SUBJUNTIU PRESENT: fongui, fonguis, fongui, fonguem, fongueu, fonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fongués, fonguessis, fongués, fonguéssim, fonguéssiu, fonguessin

IMPERATIU: fon, fongui, fonguem, foneu, fonguin

->fondue

■fondue^* [fondí]

[mot fr., ‘fosa’, participi fem. de fondre, substantivat, en aquest sentit, mot dialectal de la Suïssa francesa]

f GASTR 1 Plat d’origen suís fet amb formatge barrejat amb vi blanc, que es manté fos en un recipient en què, servit a taula sobre un fogonet, els comensals suquen bocins de pa.

2 ‘fondue’ de carn Plat a base de carn tallada a daus, que hom cou en oli mantingut calent en el cassó d’una fondue i que hom consumeix acompanyada de salses i de condiments diversos.

3 joc de ‘fondue’ Conjunt d’estris emprats en la preparació i la consumició d’una fondue format per un cassó (de terrissa o metàl·lic), un fogonet d’esperit de vi i una sèrie de forquilles llargues de dues puntes i de mànec aïllant.

->fonedís

■fonedís -issa

[de fondre; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que es fon o desapareix amb facilitat.

2 1 fer fonedís Fer desaparèixer.

2 fer-se fonedís Desaparèixer sobtadament d’un indret. Ha aprofitat un moment de confusió per fer-se fonedís.

->fonedor

■fonedor -a

[de fondre; 1a FONT: 1285]

1 adj Que fon.

2 1 m HIST El qui fabricava peces d’artilleria.

2 m i f OFIC Persona que es dedica al treball del metall pel procediment de fosa.

3 fonedor de lletres El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.

3 màquina fonedora (o simplement fonedora f) 1 TECNOL Màquina emprada per a fondre metalls.

2 GRÀF Màquina destinada a la fosa de tipus d’impremta, filets, llengots, etc.

->fonejar

fonejar

[de fona; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr ant Disparar amb una fona.

->fonell

■fonell

[de fons; 1a FONT: 1550]

m APIC Pedra, suro o fusta amb què hom tapa les boques del rusc.

->fonellar

■fonellar

[de fonell]

v tr APIC Tapar les boques del rusc amb els fonells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fonellar

GERUNDI: fonellant

PARTICIPI: fonellat, fonellada, fonellats, fonellades

INDICATIU PRESENT: fonello, fonelles, fonella, fonellem, fonelleu, fonellen

INDICATIU IMPERFET: fonellava, fonellaves, fonellava, fonellàvem, fonellàveu, fonellaven

INDICATIU PASSAT: fonellí, fonellares, fonellà, fonellàrem, fonellàreu, fonellaren

INDICATIU FUTUR: fonellaré, fonellaràs, fonellarà, fonellarem, fonellareu, fonellaran

INDICATIU CONDICIONAL: fonellaria, fonellaries, fonellaria, fonellaríem, fonellaríeu, fonellarien

SUBJUNTIU PRESENT: fonelli, fonellis, fonelli, fonellem, fonelleu, fonellin

SUBJUNTIU IMPERFET: fonellés, fonellessis, fonellés, fonelléssim, fonelléssiu, fonellessin

IMPERATIU: fonella, fonelli, fonellem, fonelleu, fonellin

->fonema

■fonema

[del gr. phṓnēma ‘so de la veu, paraula’]

m FON Unitat funcional mínima, distintiva, no significativa, de la segona articulació del llenguatge, és a dir, del nivell fònic.

->fonemàtic

■fonemàtic -a

[de fonema]

FON 1 adj Relatiu o pertanyent al fonema.

2 f 1 Fonologia.

2 Cenemàtica.

->fonendoscopi

■fonendoscopi

[de fon-, endo- i -scopi]

m DIAG Estetoscopi consistent en una petita campana, proveïda d’una membrana, unida a dos tubs que transmeten el so fins als auriculars.

->foner

■foner -a

m i f 1 Persona que tira pedres amb fona.

2 HIST Guerrer que utilitzava la fona com a arma.

->fonera

■fonera

[de fons; 1a FONT: 1911]

f Depressió en el fons de la mar.

->foneria

■foneria

Part. sil.: fo_ne_ri_a

[de fondre]

f TECNOL Indústria o establiment on hom treballa els metalls pel procediment de fosa.

->fonètic

■fonètic -a

[del gr. phōnētikós ‘relatiu al so’, der. de phōnéō ‘fer sentir la veu, parlar’, i aquest, de phōnḗ ‘so, veu’; 1a FONT: 1864, DLab.]

FON 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.

2 Relatiu o pertanyent a la fonètica.

2 f 1 Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes llurs alternatives analitzables.

2 fonètica articulatòria Branca de la fonètica que estudia els sons de la parla des del punt de vista de la seva producció.

3 fonètica auditiva Branca de la fonètica que estudia la percepció dels sons per part de l’oient.

4 fonètica sintàctica Conjunt de fenòmens fonètics que es produeixen com a conseqüència del contacte entre fonemes contigus pertanyents a mots diferents.

3 canvi fonètic Modificació d’un fonema sense transcendència fonològica en el curs de l’evolució d’una llengua.

4 llei fonètica Llei proposada pels neogramàtics que intenta descriure i explicar el canvi fonètic d’un element o articulació en un moment del temps.

->fonèticament

■fonèticament

[de fonètic]

adv 1 En l’aspecte fonètic.

2 Segons les regles de la fonètica.

->foneticista

■foneticista

[de fonètic]

m i f Fonetista.

->fonetisme

■fonetisme

[de fonètic]

m FON Conjunt de caràcters fonètics d’un llenguatge.

->fonetista

■fonetista

[de fonètic]

m i f FON Persona versada en fonètica.

->fonèvol

■fonèvol

m HIST MIL Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells, consistent en una biga giratòria, en un extrem de la qual hom posava el projectil, que era llançat amb fúria per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre extrem.

->fongo

■fongo

m BOT Alzinenc.

->fongs

■fongs

[del cast. hongo, ll. fŭngus ‘bolet’]

m 1 BOT 1 pl Regne d’organismes vius constituït per individus unicel·lulars o pluricel·lulars, amb el cos constituït per hifes que formen un miceli, sense clorofil·la, de vida sapròfita, paràsita o simbiont, integrat per les classes dels ficomicets, els ascomicets, els basidiomicets, els mixomicets i els deuteromicets.

2 sing Organisme del regne dels fongs.

3 fongs imperfectes Deuteromicets.

2 sing PAT Teixit de granulació exuberant que es desenvolupa en algunes úlceres i ferides i en dificulta la cicatrització.

->-fonia

■-fonia

Forma sufixada del mot grec phōnḗ, que significa ‘veu’, ‘so’. Ex.: cacofonia, eufonia, polifonia.

->foniatre

■foniatre -a

Part. sil.: fo_ni_a_tre

[de fon- i -iatre]

m i f MED Persona versada en foniatria.

->foniatria

■foniatria

Part. sil.: fo_ni_a_tri_a

[de fon- i -iatria]

f MED Part de l’otorinolaringologia que estudia l’emissió de la veu i la seva patologia.

->fònic

■fònic -a

[de fonètic; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la veu o al so.

2 FON Relatiu o pertanyent al so i les seves característiques, en els fets de parla.

->fonó

■fonó

m FÍS Quàntum de l’energia de vibració d’una xarxa cristal·lina.

->fono-

■fono-

Forma prefixada del mot grec phōnḗ, que significa ‘veu’, ‘so’. Ex.: fonògraf, fonologia, fonòmetre.

->fonoarteriografia

fonoarteriografia

Part. sil.: fo_no_ar_te_ri_o_gra_fi_a

f DIAG Enregistrament gràfic, per mitjà d’aparells electrònics d’alta fidelitat, de la remor que es produeix durant el pas de la sang pel sistema arterial.

->fonocaptor

■fonocaptor -a

ELECTROAC 1 adj 1 Capaç de transformar els senyals enregistrats en el solc d’un disc en senyals elèctrics corresponents al so a reproduir.

2 càpsula fonocaptora Fonocaptor.

2 m Transductor mecanoelèctric que transforma els senyals mecànics o el moviment de la punta lectora en senyals elèctrics.

->fonocardiografia

fonocardiografia

Part. sil.: fo_no_car_di_o_gra_fi_a

f DIAG Mètode que té per objecte d’enregistrar gràficament els sorolls cardíacs gràcies a la transformació de les vibracions en energia elèctrica mitjançant un micròfon reforçador i un oscil·lògraf de mirall.

->fonocardiograma

fonocardiograma

Part. sil.: fo_no_car_di_o_gra_ma

m DIAG Enregistrament gràfic obtingut mitjançant la fonocardiografia.

->fonoestilístic

■fonoestilístic -a

Part. sil.: fo_no_es_ti_lís_tic

[de fono- i estilístic]

FON 1 adj Relatiu o pertanyent a la fonoestilística.

2 f Branca de la fonologia que estudia els elements fònics que tenen una funció expressiva en el llenguatge.

->fonofòbia

fonofòbia

Part. sil.: fo_no_fò_bi_a

f PAT Intolerància a qualsevol mena de soroll, en especial els que són intensos.

->fonògraf

■fonògraf

[de fono- i -graf; 1a FONT: 1888, DLab.]

m ELECTROAC i MÚS 1 Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un cilindre.

2 fonògraf de disc Gramòfon.

->fonografia

■fonografia

Part. sil.: fo_no_gra_fi_a

[de fono- i -grafia]

f FON 1 Descripció de la veu humana, dels sons del llenguatge, amb referència especial a llur representació fonètica.

2 Mètode emprat a la darreria del segle XIX per a investigar les característiques fonètiques físiques impreses en el solc d’una gravació discogràfica.

->fonogràfic

■fonogràfic -a

[de fonografia]

adj 1 ELECTROAC Relatiu o pertanyent al fonògraf.

2 FON Relatiu o pertanyent a la fonografia.

->fonograma

■fonograma

[de fono- i -grama]

m FON 1 Signe gràfic que representa una sola realització fonemàtica.

2 Inscripció del so sobre un disc, obtinguda mitjançant l’aplicació del mètode fonogràfic en fonètica experimental.

->fonòleg

■fonòleg -òloga

[de fono- i -leg]

m i f FON Persona que es dedica a l’estudi de la fonologia.

->fonolita

■fonolita

f PETROG Roca volcànica compacta i d’un color gris blavós o verdós que es parteix fàcilment en plaques.

->fonoll

■fonoll

[del ll. td. fenŭcŭlum, ll. cl. feniculum, dimin. de fenum ‘fenc, herba, farratge’, en cat. ant. fenoll]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Foeniculum vulgare), amb fulles dividides en lacínies, flors asèpales de pètals grocs, reunides en umbel·les, i fruits que són aquenis ovoides i costats.

2 fonoll dolç AGR Varietat de fonoll de la família de les umbel·líferes (Foeniculum vulgare varietat dulce), de tiges engruixides a la base.

3 fonoll marí Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Crithmum maritimum), de fulles bipinnatisectes, amb els segments enters, i flors grogues, disposades en umbel·les.

4 fonoll pudent Anet.

->fonollada

■fonollada

[de fonoll]

f BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Rhinanthus minor), de tija quadrangular, amb fulles oposades, sèssils i encreuades, amb flors grogues i fruits en càpsula loculicida.

2 fonollada groga Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Odontites lutea), de fulles linears, flors grogues disposades en raïm espiciforme i fruits en càpsula bilocular.

3 fonollada negra Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Odontites verna), de fulles lanceolades i dentades, flors vermelloses en raïm i fruits capsulars.

->fonollar

■fonollar

[de fonoll]

m GEOBOT Lloc on abunda el fonoll.

->fonollassa

■fonollassa

[de fonoll]

f BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Ridolfia segetum), de fulles quatre cops pinnades, amb els segments filiformes i divaricats, i flors grogues en umbel·les.

2 fonollassa marina Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Daucus gummifer), amb fulles bipinnatisectes i umbel·les de flors blanques o vermelloses.

->fonolleda

■fonolleda

[de fonoll]

f GEOBOT Fonollar.

->fonollosa

■fonollosa

f GEOBOT Fonollar.

->fonollosenc

fonollosenc -a

adj i m i f De Fonollosa (Bages).

->fonologia

■fonologia

Part. sil.: fo_no_lo_gi_a

[de fono- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f FON Disciplina particular de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües.

->fonològic

■fonològic -a

[de fonologia]

adj FON 1 Relatiu o pertanyent a la fonologia.

2 canvi fonològic Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua.

3 tret fonològic Component últim de l’estructura sonora del llenguatge, que es pot substituir, però no es pot segmentar, i que es combina amb d’altres elements de la seva espècie en un fonema.

->fonologista

■fonologista

[de fonologia]

m i f FON Fonòleg.

->fonologització

■fonologització

Part. sil.: fo_no_lo_git_za_ci_ó

[de fonologia]

f FON Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per combinació contextual de dos o més fonemes, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants al·lofòniques d’un sol fonema anterior o per manlleu a partir d’una altra llengua.

->fonòmetre

■fonòmetre

[de fono- i -metre]

m ACÚST i METROL Aparell, graduat directament en fons o en decibels, que serveix per a mesurar el nivell d’intensitat d’un so o del soroll.

->fonometria

■fonometria

Part. sil.: fo_no_me_tri_a

[de fono- i -metria]

f 1 ACÚST Mesura de la intensitat dels sons de la veu.

2 FON Ciència que estableix amb criteris estadístics l’estructura fonològica de les llengües.

->fonomètric

■fonomètric -a

[de fonometria]

adj ACÚST Relatiu o pertanyent a la fonometria.

->fonomímia

fonomímia

Part. sil.: fo_no_mí_mi_a

f MÚS Mètode d’ensenyament musical en què cada nota s’associa a un gest determinat fet amb la mà.

->fonosimbòlic

fonosimbòlic -a

[de fono- i simbòlic]

adj FON Dit de l’expressió, generalment una paraula, l’aspecte fònic de la qual indueix a la formulació d’imatges no relacionades amb el seu significat, per una relació sinestèsica.

->fonoteca

■fonoteca

[de fono- i -teca]

f 1 ELECTROAC Arxiu on hom conserva documents sonors de tota mena, especialment discs fonogràfics i cintes magnetofòniques.

2 ELECTROAC Col·lecció de documents sonors.

3 Moble per a guardar-hi discs i cintes magnetofòniques.

->fons

■fons

Cp. fondo

[del ll. fŭndus, -i, íd., amb conservació de la -s per haver-se convertit en neutre en el ll. td. amb acusatiu també fundus; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 inv 1 Part inferior d’un recipient, d’una cavitat, extrem més baix d’un precipici, etc. El fons d’una banyera. El poble és al fons de la vall. Va caure al fons de la timba.

2 Fondària. Un armari de 40 cm de fons.

3 Superfície inferior d’un recipient, d’una cavitat. Cal reforçar el fons de la caixa. El fons de la bóta és foradat. El fons de la fossa ha d’ésser ben pla.

4 esp Superfície sòlida sobre la qual hi ha l’aigua d’un estany, d’un riu, de la mar, etc. El fons de la badia és rocallós. Un fons d’algues. El vaixell se n’anà al fons.

5 CONSTR NAV Obra viva.

6 cantar el fons MAR Cantar les braces de l’escandall.

7 donar fons (a una nau) MAR Ancorar-la.

8 perdre fons MAR Passar d’un paratge de sonda a un altre on no arriba l’escandall.

2 inv 1 Part més interna, oposada a l’entrada. El fons de la botiga. El piano és al fons de la sala.

2 fig Part més íntima, fonamental, essencial. Va descobrir el fons del seu cor. El fons de la qüestió.

3 fig Conjunt de qualitats morals bones o dolentes d’una persona. Tenir un bon fons, un mal fons.

4 fig Contingut, matèria, d’un discurs, una obra, etc. El fons i la forma d’una novel·la.

5 MAR Part última i més interior d’un port.

6 TEAT Part més interna de l’escenari, on tradicionalment hom acostuma a penjar un decorat o una cortina (cortina de fons) que va de banda a banda.

7 a fons Profundament, més enllà de les aparences o els detalls, d’una manera no gens superficial o limitada. No el conec a fons. Ho ha examinat a fons.

8 baixos fons Part baixa de la societat, especialment l’ambient de la delinqüència.

9 en el fons Considerant allò que és fonamental, essencial, malgrat les aparences o els detalls. En el fons és un tros de pa. En el fons té raó.

10 fons de l’estómac ANAT ANIM Part superior de la porció vertical de l’estómac, situada a l’esquerra del càrdia.

11 fons de l’ull ANAT ANIM Part posterior del globus ocular.

3 inv GASTR Brou molt concentrat que s’utilitza per a elaborar salses o per a banyar un guisat o un rostit.

4 inv 1 ECON Cabal de què pot disposar una persona física o jurídica.

2 BIBLIOG Conjunt de llibres d’una llibreria o d’una biblioteca o de documents d’un arxiu.

3 BIBLIOG Conjunt d’obres publicades per una editorial.

4 BIBLIOT i DOC Conjunt d’elements documentals que formen un cos a part, dins un conjunt superior com és ara un arxiu, una biblioteca, un museu, etc.

5 fons d’amortització ECON Part dels beneficis no distribuïts de l’empresa que aquesta destina a l’amortització del capital fix.

6 fons de comerç ECON Valor atribuït als actius immaterials d’un establiment comercial i que hom afegeix al valor dels actius materials a l’hora de la valoració de l’establiment.

7 fons de garantia de dipòsits ECON Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia a fi de garantir als dipositaris i comptecorrentistes l’import fins a una determinada quantitat dels dipòsits constituïts en els establiments dels bancs adherits al sistema.

8 fons de garantia salarial ECON Òrgan autònom estatal que té per finalitat d’assegurar al treballador el pagament en cas d’insolvència de l’empresari de certes quantitats que acredita en concepte de salaris o d’indemnització derivades del contracte de treball extingit.

9 fons de pensions ECON Unitat patrimonial sense personalitat jurídica constituïda per un conjunt de valors i efectes de tota mena amb la finalitat de satisfer pensions de jubilació als inversors en la forma, quantitat i periodicitat que prèviament hagin establert.

10 fons de reserva ECON Part dels beneficis no distribuïts de l’empresa que aquesta destina a despeses específiques, com noves inversions i previsió d’imposts.

11 fons de salaris ECON Quantitat de capital disponible per a pagar salaris.

12 fons d’inversió ECON Unitat patrimonial sense personalitat jurídica constituïda per un conjunt de valors afectats al compliment d’una finalitat inversora, sobre els quals els inversors posseeixen un dret de propietat acreditat en un certificat de participació.

13 fons d’inversió mobiliària ECON Societat que té com a objecte invertir el seu capital en valors mobiliaris.

14 fons prestable ECON Diners disponibles per a ésser prestats a particulars i institucions.

15 fons reservats ECON Diners autoritzats pels pressuposts de l’estat per a finançar certes despeses de seguretat l’ús dels quals no cal justificar.

5 1 inv PINT Camp d’un suport sobre el qual són pintats o dibuixats objectes, figures, etc.

2 inv FOTOG Imatge que resta al darrere de la del tema principal en una fotografia.

3 inv GRÀF Orla fina o superfície plana que hom estampa en colors pàl·lids per a sobreimprimir-hi un imprès qualsevol.

4 de fons loc adv inv Que acompanya sense destorbar. Música, soroll, de fons.

5 fons d’un dibuix inv TÈXT Conjunt d’espais que resten llisos entre els motius ornamentals d’un estampat.

6 fons neutre inv FOTOG Fons que no contrasta amb la imatge del tema principal.

7 jocs de fons inv MÚS Jocs principals de l’orgue, de 16′, 8′, 4′, i 2′.

6 inv ESPORT 1 Capacitat de resistència física d’un esportista en l’exercici de la seva especialitat.

2 de fons loc adj Dit de les proves, particularment curses, que hom practica sobre llargues distàncies: de 3 000 m, 5 000 m, 10 000 m o de marató.

3 de mig fons loc adj Dit de les proves, particularment curses, que hom practica en distàncies mitjanes: de 800 m o de 1 500 m.

7 angle de fons inv TECNOL En els engranatges cònics, angle que forma la superfície del con del fons de la dent amb l’eix d’aquesta.

->font

■font

Hom.: fon

[del ll. fons, fŏntis; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 HIDROL Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.

2 1 CONSTR i ART Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una o més canals o aixetes per on surt l’aigua.

2 font baptismal (o fonts baptismals) LITÚRG Baptisteri.

3 nom de fonts Nom personal imposat al moment del baptisme.

4 padrí de fonts Padrí de baptisme.

3 fig 1 Origen, causa d’una cosa. Déu, font de tota gràcia.

2 Origen d’una informació. De bona font. Fonts ben informades.

3 Document, text, etc., en què es basa una doctrina, una interpretació, etc. Les fonts del marxisme. Les fonts històriques.

4 BIBLIOT i DOC 1 Document que conté informació original i al qual hom pot recórrer.

2 font documental Entitat o organisme que, després d’haver elaborat la informació procedent de documents primaris o secundaris, en facilita la consulta.

5 1 CIR Incisió feta i mantinguda artificialment en el cos humà amb finalitat guaridora.

2 FITOPAT En un arbre, ferida d’on raja un suc més o menys aigualós.

6 1 FÍS Cos, sistema o dispositiu que emet alguna mena de partícules o d’energia.

2 ELECTRÒN Un dels elèctrodes d’un transistor d’efecte de camp.

3 font d’alimentació ELECTRÒN Alimentador.

4 font de corrent ELECT Dispositiu capaç de fornir un corrent independent de la tensió entre els seus terminals o aproximadament independent.

5 font de tensió ELECT Dispositiu capaç de fornir entre els seus terminals una tensió independent del corrent que el travessa o aproximadament independent.

6 font lluminosa LUM Cos, objecte, superfície, etc., que emet llum.

7 GRÀF Assortiment de caràcters tipogràfics de la mateixa família en cadascuna de les seves variants de sèrie.

->fontada

■fontada

[de font; 1a FONT: 1864, DLab.]

f Aplec de gent a la vora d’una font per menjar i divertir-se.

->fontal¹

fontal¹

[del ll. fontalis ‘d’una font’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

ant adj 1 Primer i principal.

2 Que és font o origen d’altres.

->fontal²

fontal²

[alteració de fontina]

m ALIM Formatge italià fet amb llet de vaca, de crosta prima i compacta, i pasta premsada i cuita, tendra, de color blanc de vori, amb alguns forats petits, i de sabor suau, amb un 45% de matèries grasses, que imita la fontina.

->fontana

■fontana

[del ll. fontana, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ant i poèt font 2 1.

->fontanalenc

fontanalenc -a

adj i m i f De Fontanals de Cerdanya (Cerdanya).

->fontanella

■fontanella

[de fontana]

f Font petita.

->fontanel·la

■fontanel·la

f ANAT ANIM Àrea membranosa que separa els diversos ossos del neurocrani en el nadó.

->fontaner

■fontaner -a

[de font; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f OFIC Persona que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l’aigua.

->fontaneria

■fontaneria

Part. sil.: fon_ta_ne_ri_a

[de fontaner]

f Art de la conducció i distribució de l’aigua de les fonts.

->fontcobertí

fontcobertí -ina

adj i m i f De Fontcoberta (Pla de l’Estany).

->fonter

fonter -a

adj i m i f De la Font d’En Carròs (Safor).

->fontfiguerenc

fontfiguerenc -a

adj i m i f ant Fontí.

->fontfiguerí

fontfiguerí -ina

adj i m i f ant Fontí.

->fontí

fontí -ina

adj i m i f De la Font de la Figuera (Costera).

->fontina

fontina

[mot piemontès d’origen incert]

f ALIM Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, flexible, amb forats petits, i de sabor suau, amb un 45-50% de matèries grasses, propi de la Vall d’Aosta.

->fontinal

fontinal

[del ll. fontinalis, íd.]

adj ECOL Propi de les fonts.

->fontinalàcies

fontinalàcies

Part. sil.: fon_ti_na_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de brials aqüícoles de fulles triplòstiques i càpsula sèssil amb peristoma doble.

2 sing Molsa de la família de les fontinalàcies.

->fontinyó

■fontinyó

[de font]

m Font petita.

->fontinyol

■fontinyol

[de font]

m Font petita.

->fontinyola

■fontinyola

[de font]

f Font petita.

->fontpedrosat

fontpedrosat -ada

adj i m i f De Fontpedrosa (Conflent).

->font-rabiosat

font-rabiosat -ada

Part. sil.: font_ra_bi_o_sat

adj i m i f De Font-rabiosa (Capcir).

->font-rubinenc

font-rubinenc -a

adj i m i f De Font-rubí (Alt Penedès).

->fontura

■fontura

f TÈXT 1 Conjunt de diverses agulles de gènere de punt fixades en un sol bloc de plom.

2 Barra d’agulles on van fixades moltes fontures.

3 p ext Placa d’agulles plana, circular o cilíndrica, amb ranures per on llisquen individualment les agulles de llengüeta en les màquines de gènere de punt.

->fonyada

■fonyada

[de fonyar]

f Acció de prémer fonyant.

->fonyador

■fonyador

[de fonyar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Pala, espàtula, etc., emprada per a fonyar.

->fonyar

■fonyar

[probablement d’un ll. vg. *fŭndiare ‘furgar, remenar a fons’, der. de fundus ‘fons’; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

v tr 1 Moure la massa formada per un sòlid pulverulent i una certa quantitat d’un líquid amb la mà o un instrument apropiat, de manera que els ingredients es barregin íntimament i formin una pasta homogènia.

2 p ext Prémer i masegar alguna cosa fent amb la mà els mateixos moviments que per a fonyar una pasta.

3 dial VITIC Trepitjar la verema per extreure’n el most.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fonyar

GERUNDI: fonyant

PARTICIPI: fonyat, fonyada, fonyats, fonyades

INDICATIU PRESENT: fonyo, fonyes, fonya, fonyem, fonyeu, fonyen

INDICATIU IMPERFET: fonyava, fonyaves, fonyava, fonyàvem, fonyàveu, fonyaven

INDICATIU PASSAT: fonyí, fonyares, fonyà, fonyàrem, fonyàreu, fonyaren

INDICATIU FUTUR: fonyaré, fonyaràs, fonyarà, fonyarem, fonyareu, fonyaran

INDICATIU CONDICIONAL: fonyaria, fonyaries, fonyaria, fonyaríem, fonyaríeu, fonyarien

SUBJUNTIU PRESENT: fonyi, fonyis, fonyi, fonyem, fonyeu, fonyin

SUBJUNTIU IMPERFET: fonyés, fonyessis, fonyés, fonyéssim, fonyéssiu, fonyessin

IMPERATIU: fonya, fonyi, fonyem, fonyeu, fonyin

->fonyegar

■fonyegar

[de fonyar]

v tr ALIM Pitjar la pasta del formatge, en emmotllar-la dins la formatgera, perquè no surti ullat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fonyegar

GERUNDI: fonyegant

PARTICIPI: fonyegat, fonyegada, fonyegats, fonyegades

INDICATIU PRESENT: fonyego, fonyegues, fonyega, fonyeguem, fonyegueu, fonyeguen

INDICATIU IMPERFET: fonyegava, fonyegaves, fonyegava, fonyegàvem, fonyegàveu, fonyegaven

INDICATIU PASSAT: fonyeguí, fonyegares, fonyegà, fonyegàrem, fonyegàreu, fonyegaren

INDICATIU FUTUR: fonyegaré, fonyegaràs, fonyegarà, fonyegarem, fonyegareu, fonyegaran

INDICATIU CONDICIONAL: fonyegaria, fonyegaries, fonyegaria, fonyegaríem, fonyegaríeu, fonyegarien

SUBJUNTIU PRESENT: fonyegui, fonyeguis, fonyegui, fonyeguem, fonyegueu, fonyeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fonyegués, fonyeguessis, fonyegués, fonyeguéssim, fonyeguéssiu, fonyeguessin

IMPERATIU: fonyega, fonyegui, fonyeguem, fonyegueu, fonyeguin

->fopa

fopa

f Túnica llarga i folgada que els homes i les dones portaven, a l’edat mitjana, damunt la gonella.

->for

■for

m 1 ant Fur.

2 Taxa, preu.

3 Fòrum.

4 NUMIS Valor de circulació d’una moneda estimat al mercat.

->-for

■-for -fora

Forma sufixada del mot grec phorós, que significa ‘portador’. Ex.: electròfor, galactòfor.

->fora

■fora

[de l’ant. fores, ll. fŏras ‘a fora’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 1 [seguit normalment de de] prep Indica, respecte a un espai limitat, situació en un punt exterior o superficial d’aquest espai (oposat a dins). Passeu per fora dels sembrats. És fora de casa des d’ahir. Fora de concurs. Fora mida. Fora vila. Fora muralles.

2 adv A l’exterior del lloc on és o està el qui parla o d’un lloc ja sabut. A l’estiu dormim fora. Els gossos, traieu-los fora, a fora. De fora entra aire fred.

3 adv p ext Al camp. Anem a fora, d’excursió.

4 adv p ext En una altra ciutat o un altre país. Ha viatjat molt per fora. He estat tres anys fora, estudiant.

5 adv i prep Hom l’empra en frases exclamatives per a invitar peremptòriament algú a sortir, a treure’s alguna peça de vestir, a suprimir alguna cosa, a cessar en una activitat, etc. Fora les sabates! Fora pensar-hi més! Fora d’aquí!

6 interj p ext Fora!, no vull malentesos. Tot el públic cridava: fora!, perquè l’àrbitre ho feia molt malament.

7 fer fora Expulsar, foragitar. L’han fet fora de l’empresa.

8 fora de camp ÒPT Zona de l’espai objecte d’un sistema òptic que no és visible per tal com els feixos de raigs que surten dels punts d’aquesta zona són obstruïts pel diafragma de camp.

2 1 [seguit de de] prep fig Indica que una cosa n’excedeix una altra que hom expressa, o que no hi és compresa o inclosa. Aquesta fruita ha madurat fora de temps. El motor fa un any que és fora d’ús. Aquestes accions et posen fora de la llei.

2 [seguit de de] prep Excepte. Fora d’ell, tothom aplaudia.

3 fora de si Alienat per una emoció, un dolor, una alegria, etc.

4 fora que Llevat que.

3 ESPORT 1 m En alguns esports de pilota, falta que es produeix en ultrapassar la pilota la línia que delimita el camp de joc.

2 fora de joc En alguns jocs de pilota posició irregular en què és un jugador quan resta situat o se situa entre la pilota i la línia de fons contrària sense que hi hagi, entre aquesta i ell mateix, el nombre de jugadors contraris requerit segons el tipus d’esport.

3 fora de temps En les curses ciclistes per etapes, situació dels corredors que arriben a la fita quan ja ha estat tancat el control d’arribada.

->forà

■forà -ana

Hom.: furar

[del ll. td. foranus, -a, -um ‘extern, de fora’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj De fora, extern. Portal forà. Sentits forans. Gent forana.

2 HIST 1 m i f Fins al segle XVIII, habitant d’un mas, una parròquia o un lloc rural adscrit a una ciutat o una vila.

2 adj Relatiu o pertanyent als forans. Mà forana. Parròquia forana.

->fora-

fora-

Prefix, del llatí foris, que significa ‘fora de’. Ex.: foragitar, foraviar.

->forabord

■forabord

[de fora i bord¹]

m inv CONSTR NAV 1 Motor amovible, emplaçat en una barca o una embarcació esportiva, que generalment va fixat al coronament o l’espill de popa.

2 p ext Embarcació proveïda d’un forabord.

->forada

■forada

[de fora; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Sortida al camp, especialment per a menjar i divertir-se.

->foradada

■foradada

[de foradar; 1a FONT: 1670, DTo.]

f CONSTR i OBR PÚBL Túnel.

->foradador

■foradador -a

[de foradar]

adj Que forada.

->foradament

■foradament

[de foradar; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

m 1 Acció de foradar;

2 l’efecte.

->foradar

■foradar

[de forat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Fer un forat. La bala li foradà el capell, una mà. Les sabates em foraden els mitjons. Foradar un mur, una muntanya.

2 màquina de foradar OFIC i TECNOL trepant 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: foradar

GERUNDI: foradant

PARTICIPI: foradat, foradada, foradats, foradades

INDICATIU PRESENT: forado, forades, forada, foradem, foradeu, foraden

INDICATIU IMPERFET: foradava, foradaves, foradava, foradàvem, foradàveu, foradaven

INDICATIU PASSAT: foradí, foradares, foradà, foradàrem, foradàreu, foradaren

INDICATIU FUTUR: foradaré, foradaràs, foradarà, foradarem, foradareu, foradaran

INDICATIU CONDICIONAL: foradaria, foradaries, foradaria, foradaríem, foradaríeu, foradarien

SUBJUNTIU PRESENT: foradi, foradis, foradi, foradem, foradeu, foradin

SUBJUNTIU IMPERFET: foradés, foradessis, foradés, foradéssim, foradéssiu, foradessin

IMPERATIU: forada, foradi, foradem, foradeu, foradin

->foradat

foradat -ada

[de foradar]

adj 1 1 Que té un forat o forats.

2 tenir les mans foradades Ésser un malgastador.

2 HERÀLD Dit de la peça amb forats rodons o quadrats, que generalment la travessen de banda a banda i deixen veure el camper.

->foradataps

foradataps

[de foradar i tap]

m QUÍM Aparell metàl·lic que serveix per a foradar taps de suro, compost per diverses peces que permeten de fer els forats de diferents diàmetres.

->fora-d’hores

fora-d’hores

m Establiment nocturn d’activitats musicals que es manté obert més enllà de l’hora de tancament autoritzada.

->foragitament

■foragitament

[de foragitar]

m Acció de foragitar.

->foragitar

■foragitar

[de fora i gitar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Treure a fora; expulsar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: foragitar

GERUNDI: foragitant

PARTICIPI: foragitat, foragitada, foragitats, foragitades

INDICATIU PRESENT: foragito, foragites, foragita, foragitem, foragiteu, foragiten

INDICATIU IMPERFET: foragitava, foragitaves, foragitava, foragitàvem, foragitàveu, foragitaven

INDICATIU PASSAT: foragití, foragitares, foragità, foragitàrem, foragitàreu, foragitaren

INDICATIU FUTUR: foragitaré, foragitaràs, foragitarà, foragitarem, foragitareu, foragitaran

INDICATIU CONDICIONAL: foragitaria, foragitaries, foragitaria, foragitaríem, foragitaríeu, foragitarien

SUBJUNTIU PRESENT: foragiti, foragitis, foragiti, foragitem, foragiteu, foragitin

SUBJUNTIU IMPERFET: foragités, foragitessis, foragités, foragitéssim, foragitéssiu, foragitessin

IMPERATIU: foragita, foragiti, foragitem, foragiteu, foragitin

->foral

■foral

[del b. ll. foralis, íd., der. de forum ‘plaça pública, mercat; la vida pública’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al fur.

2 DR Segons la sistemàtica del codi civil vigent a l’estat espanyol, dit del dret propi de les regions i les antigues nacionalitats que conservaren llur dret, amb el caràcter d’especial amb relació al dret castellà imposat com a general de l’estat.

->foralisme

■foralisme

[de foral]

m DR i POLÍT Doctrina que propugna la conservació i el conreu dels diversos drets forals.

->foralista

■foralista

[de foral]

1 adj Relatiu o pertanyent al foralisme.

2 m i f Partidari del foralisme.

->forallançar

■forallançar

[de fora i llançar]

v tr Foragitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forallançar

GERUNDI: forallançant

PARTICIPI: forallançat, forallançada, forallançats, forallançades

INDICATIU PRESENT: forallanço, forallances, forallança, forallancem, forallanceu, forallancen

INDICATIU IMPERFET: forallançava, forallançaves, forallançava, forallançàvem, forallançàveu, forallançaven

INDICATIU PASSAT: forallancí, forallançares, forallançà, forallançàrem, forallançàreu, forallançaren

INDICATIU FUTUR: forallançaré, forallançaràs, forallançarà, forallançarem, forallançareu, forallançaran

INDICATIU CONDICIONAL: forallançaria, forallançaries, forallançaria, forallançaríem, forallançaríeu, forallançarien

SUBJUNTIU PRESENT: forallanci, forallancis, forallanci, forallancem, forallanceu, forallancin

SUBJUNTIU IMPERFET: forallancés, forallancessis, forallancés, forallancéssim, forallancéssiu, forallancessin

IMPERATIU: forallança, forallanci, forallancem, forallanceu, forallancin

->foraminal

foraminal

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent a un porus o forat.

2 esp Dit de la dehiscència poricida.

->foraminífers

■foraminífers

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes proveïts d’una closca calcària amb una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats.

2 sing Protozou de l’ordre dels foraminífers.

->foranca

■foranca

[probable der. del ll. forare ‘foradar’, amb influx de esvoranc]

f dial 1 Cova, balma, petita.

2 Lloc feréstec, de bosc espès.

->foranell

■foranell

[de forà]

m CLIMAT Vent que bufa de mar cap a terra.

->foranies

■foranies

Part. sil.: fo_ra_ni_es

[de forà]

f pl Voltants d’una població.

->forapista

forapista

m i f ESPORT Surfista especialitzat en surf forapista.

->forària

■forària

Part. sil.: fo_rà_ri_a

[de fora; 1a FONT: 1911]

f Llunyària mar enfora.

->forassenyat

■forassenyat -ada

[de fora i seny¹]

adj 1 Fora de seny, emportat per la ira, la ràbia.

2 Desassenyat.

->foraster

■foraster -a

Hom.: forester

[probable superposició d’un der. de l’oc. ant. forest ‘poblet fora de la població’, probablement der. del ll. foras ‘fora’, amb un de l’oc. ant., fr. ant. i cat. ant., forest ‘bosc’, potser d’origen germ; 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f Dit de la persona que es troba o resideix temporalment en una localitat que no és la seva.

2 adj p ext Aquests costums són forasters: aquí no ho hem fet mai així!

->forasteralla

■forasteralla

[de foraster]

f Conjunt de forasters, generalment en sentit despectiu.

->forasteria

■forasteria

Part. sil.: fo_ras_te_ri_a

[de foraster; 1a FONT: 1724]

f 1 Qualitat de foraster.

2 pl Voltants d’una població.

->forat

■forat

[del ll. fŏrātus, -ūs ‘perforació’, der. de forare ‘foradar’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Obertura que travessa un cos o s’hi fica endins. Fer un forat a la paret. Fer-se un forat als pantalons, al barret. El forat del pany. El forat d’una agulla. Els forats del nas. Mirar per un forat.

2 fer forat (en un menjar) Menjar-ne molt.

3 fer un forat (en un patrimoni, una herència, etc.) Despendre’n una bona part.

4 fer un forat per tapar-ne un altre Fer un mal per reparar-ne un altre.

5 forat de la metxa CONSTR NAV Obertura petita quadrada que hi ha a la paramola, on s’engalta la metxa d’un arbre en una embarcació.

6 forat del botaló CONSTR NAV Forat rodó practicat a l’orla de la proa d’una barca de mitjana, a la banda d’estribord, per on passa el botaló.

7 forat de lleteirol METAL·L Forat que hi havia en el forn de la farga catalana entre els dos lleteirols i la restanca, per on s’escolaven les escòries líquides.

8 forat d’home TECNOL Obertura que hi ha en alguns aparells o instal·lacions (filtres, columnes, etc.) de grans dimensions, que té la grandària suficient perquè pugui introduir-s’hi un home per a poder efectuar les reparacions, les inspeccions, etc.

9 forat occipital ANAT ANIM Gran orifici ovalat de l’os occipital, que comunica la caixa cranial amb el conducte vertebral i dóna pas al bulb raquidi, a les artèries vertebrals i al nervi espinal.

10 màquina de fer forats OFIC i TECNOL trepant 3.

11 tapar un forat fig Reparar una pèrdua.

2 1 Lloc amagat, especialment entre muntanyes.

2 Coll estret.

3 ELECTRÒN En un semiconductor, nom que rep una partícula “aparent" que representa la vacant deixada en l’enllaç del cristall per un electró alliberat i que es comporta com si fos una nova partícula lliure amb una càrrega electrònica positiva i una massa comparable a la de l’electró.

4 ESPORT 1 En el golf, obertura cilíndrica situada en la superfície del green dins la qual el jugador ha d’introduir la bola.

2 Terreny delimitat d’un camp de golf que inclou un lloc de sortida, un carrer, obstacles, un green i el rough adjacent.

5 forat blanc ASTROF Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.

6 forat d’aigüera JOCS En el joc del botxí, la part més enclotada de l’os, oposada a la que s’anomena panxa.

7 forat negre ASTROF Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.

->foravial

■foravial

Part. sil.: fo_ra_vi_al

[de fora i vial¹]

adj Lluny de camí.

->foraviament

■foraviament

Part. sil.: fo_ra_vi_a_ment

[de foraviar]

m 1 Acció de foraviar o foraviar-se;

2 l’efecte.

->foraviar

■foraviar

Part. sil.: fo_ra_vi_ar

[de fora i via¹; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v tr i pron Desencaminar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: foraviar

GERUNDI: foraviant

PARTICIPI: foraviat, foraviada, foraviats, foraviades

INDICATIU PRESENT: foravio, foravies, foravia, foraviem, foravieu, foravien

INDICATIU IMPERFET: foraviava, foraviaves, foraviava, foraviàvem, foraviàveu, foraviaven

INDICATIU PASSAT: foravií, foraviares, foravià, foraviàrem, foraviàreu, foraviaren

INDICATIU FUTUR: foraviaré, foraviaràs, foraviarà, foraviarem, foraviareu, foraviaran

INDICATIU CONDICIONAL: foraviaria, foraviaries, foraviaria, foraviaríem, foraviaríeu, foraviarien

SUBJUNTIU PRESENT: foraviï, foraviïs, foraviï, foraviem, foravieu, foraviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: foraviés, foraviessis, foraviés, foraviéssim, foraviéssiu, foraviessin

IMPERATIU: foravia, foraviï, foraviem, foravieu, foraviïn

->foraviler

■foraviler -a

[de fora i viler]

adj Que viu en una casa fora vila.

->fòrbia

fòrbia

Part. sil.: fòr_bi_a

f BOT Herba de fulla ampla, no graminoide.

->forbiana

forbiana

Part. sil.: for_bi_a_na

f ZOOL Clavellina.

->forbir

■forbir

v tr Polir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forbir

GERUNDI: forbint

PARTICIPI: forbit, forbida, forbits, forbides

INDICATIU PRESENT: forbeixo, forbeixes, forbeix, forbim, forbiu, forbeixen

INDICATIU IMPERFET: forbia, forbies, forbia, forbíem, forbíeu, forbien

INDICATIU PASSAT: forbí, forbires, forbí, forbírem, forbíreu, forbiren

INDICATIU FUTUR: forbiré, forbiràs, forbirà, forbirem, forbireu, forbiran

INDICATIU CONDICIONAL: forbiria, forbiries, forbiria, forbiríem, forbiríeu, forbirien

SUBJUNTIU PRESENT: forbeixi, forbeixis, forbeixi, forbim, forbiu, forbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: forbís, forbissis, forbís, forbíssim, forbíssiu, forbissin

IMPERATIU: forbeix, forbeixi, forbim, forbiu, forbeixin

->forc

■forc

[deriv. regressiu per masculinització; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Distància entre els extrems dels dits polze i índex formant angle recte, la qual serveix de mida.

2 Trena de joncs, espart, etc., on hom subjecta per les cues una partida d’alls, de cebes, etc.

->forca

■forca

[del ll. fŭrca, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 AGR Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, etc., palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, etc.

2 OFIC Pal acabat en un extrem en dues puntes que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn.

3 OFIC Barra de fusta que per un extrem és bifurcada i que serveix als vidriers per a agafar i transportar peces que tinguin coll.

2 1 DR PEN Instrument consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, en el qual hom penjava els condemnats a mort.

2 HIST DR Pal amb dues puntes i un travesser que hom ajustava al coll del reu al qual volia causar afront, el qual era passejat pel botxí o el saig pels carrers i les places de la població.

3 a la quinta forca Molt lluny. S’estan a la quinta forca. Vés-te’n a la quinta forca!

4 passar per les forques caudines fig Ésser obligat a suportar unes condicions humiliants.

->força¹

■força¹

[del ll. td. fŏrtĭa, íd., pl. neutre de fortis, -e ‘fort’; substitut del ll. cl. vis ‘força, vigor’; 1a FONT: 1075]

f 1 1 Potència del qui o d’allò que és fort, capacitat física, moral o intel·lectual d’obrar o resistir, de produir un efecte. La força muscular d’un home. És un home de molta força. Els bous, les màquines, el vent, tenen força. Tinc força per a sostenir-ho, però no per a alçar-ho. Li manca força de voluntat. La força d’un àcid. La força del costum. La força de les armes.

2 Intensitat. La força d’un cop. La força d’una passió.

3 Grau de concentració d’un vi, d’un licor, etc. Aquest claret té molta força.

4 forces productives ECON Conjunt de mitjans de producció (primeres matèries, força de treball i instruments de treball) i d’experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmic determinats.

2 pl 1 Vigor natural de l’home, d’un animal. Em faig vell: perdo les forces.

2 fig Vaig protestar amb totes les forces.

3 1 Emprament de la força per a fer o aconseguir alguna cosa. Ajuda’m a tancar la maleta: tinc el braç consentit i no puc fer força.

2 esp Emprament de la força per a constrènyer la voluntat d’altri. Contra la força no hi ha res a fer. La raó no vol força.

3 a força de loc prep Emprant insistentment un mitjà. Ho ha aconseguit a força de diners. A força de treballar. A força de precs, de renys.

4 a la (o per) força Cedint a la força, contra voluntat. Si no ho has fet de grat, ho hauràs de fer per força. No el feu menjar per força.

5 per força Necessàriament. Aquests escàndols han de commoure per força l’opinió pública. Per força li ha d’agradar: és preciós.

6 per força els pengen (o van a galeres, o va el moro a missa) Refrany que es diu referint-se a coses que un es veu obligat a fer sense tenir-ne ganes.

4 CONSTR i ORG MIL 1 Fortalesa, edifici fortificat.

2 Part fortificada d’una població.

5 DR 1 Una de les causes que vicien la validesa dels actes.

2 Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.

3 DR CAN Greuge que fa un jutge o un oficial eclesiàstic quan usurpa una jurisdicció per a conèixer d’una causa o quan es nega a donar el dret d’apel·lació.

4 força de llei Caràcter obligatori semblant al de la llei.

5 força major Circumstància imprevisible o inevitable que eximeix del compliment d’una obligació.

6 recurs de força Reclamació jurisdiccional que mou un jutge civil a un d’eclesiàstic considerant que aquest darrer no té jurisdicció per a conèixer d’una matèria determinada.

6 FÍS 1 [símb: F] Causa capaç de modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o de produir-li deformacions.

2 força central Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt O de l’espai.

3 força centrífuga Força d’inèrcia corresponent al moviment circular uniforme.

4 força centrípeta Força que actua sobre un punt material quan aquest descriu un moviment circular uniforme.

5 força conservativa Força per a la qual és possible de definir un potencial de manera que, quan un cos hi és sotmès, la suma de les energies cinètica i potencial del cos es manté constant.

6 força de Coriolis Força fictícia f_c, similar a la d’inèrcia, que apareix en aplicar la segona llei de Newton als sistemes de referència que giren respecte als sistemes inercials.

7 força de Lorentz Força total que actua sobre una càrrega elèctrica en el si d’un camp electromagnètic.

8 força d’inèrcia Força fictícia f, que per comoditat hom introdueix a l’hora de resoldre certs problemes dinàmics.

9 força electrostàtica Força, dita també de Coulomb, que s’exerceix entre dues càrregues elèctriques en repòs.

10 força gravitatòria Força atractiva que s’exerceix entre dues masses.

11 força magnètica Força que s’exerceix entre càrregues elèctriques en moviment.

12 força nuclear Força atractiva que actua entre els protons i els neutrons del nucli atòmic, sense distinció de llur càrrega elèctrica.

13 força univers Nom donat, en la teoria de la relativitat, al quadrivector derivada, respecte a l’interval s, del quadrivector moment lineal univers p.

7 HIST i DR CAT Exacció forçosa d’un tribut.

8 MIL 1 Gent armada.

2 pl Nombre efectiu de soldats.

3 força de xoc Conjunt d’elements militars que poden entrar en acció en un moment determinat per atacar o per respondre a una agressió.

4 forces aèries Conjunt d’unitats de vol i de serveis de terra que integren l’exèrcit de l’aire.

5 forces armades Conjunt dels exèrcits de terra, mar i aire d’un estat o d’una organització supraestatal.

6 forces marítimes Conjunt de força naval (esquadres), terrestres (bateries de costa o de defensa) i aèria (embarcada o no) que integra la marina militar.

9 força iònica QUÍM FÍS Mesura de la intensitat del camp elèctric degut als ions existents en una dissolució.

10 forces vives SOCIOL Conjunt de persones, de grups i d’institucions que fomenten i controlen l’activitat, especialment l’econòmica, en una població, una comarca o un país.

->força²

■força²

[v. força¹]

adj inv i adv En alt grau, en gran nombre, en gran quantitat. Ho ha fet força bé. Té força diners. Ens coneixem força.

->forcada

■forcada

f 1 Cop de forca.

2 Quantitat de palla, d’herba, etc., que hom agafa d’un cop amb una forca. Una forcada de palla.

->forçadament

■forçadament

[de forçat; 1a FONT: 1490, Tirant]

adv A la força, no de grat.

->forcadella

■forcadella

[de forca]

f 1 BOT Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Digitaria sanguinalis), amb fulles lanceolades peloses i amb unes quantes espigues filiformes divergents.

2 ICT Cabut.

->forçador

■forçador -a

[de forçar]

m i f Persona que força.

->forcadura

■forcadura

[de forcar]

f Obertura de dues coses o de dues parts que se separen com les dues puntes o les dues branques d’una forca. La forcadura entre el polze i l’índex. La forcadura de les cames.

->forcall

■forcall

[de forca]

m Enforcall.

->forcalla

forcalla

[de forca]

f ADOB Barra de fusta llarga, amb un ganxo de ferro en un extrem, en forma de V dentada a l’interior, que serveix als blanquers per a penjar les peces de sola.

->forcallà

forcallà -ana

adj i m i f De Forcall (Ports).

->forçament

■forçament

[de forçar]

m Acció de forçar.

->forcar

■forcar

[de forca; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Donar forma de forca, dividir en dues branques divergents.

2 pron Bifurcar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forcar

GERUNDI: forcant

PARTICIPI: forcat, forcada, forcats, forcades

INDICATIU PRESENT: forco, forques, forca, forquem, forqueu, forquen

INDICATIU IMPERFET: forcava, forcaves, forcava, forcàvem, forcàveu, forcaven

INDICATIU PASSAT: forquí, forcares, forcà, forcàrem, forcàreu, forcaren

INDICATIU FUTUR: forcaré, forcaràs, forcarà, forcarem, forcareu, forcaran

INDICATIU CONDICIONAL: forcaria, forcaries, forcaria, forcaríem, forcaríeu, forcarien

SUBJUNTIU PRESENT: forqui, forquis, forqui, forquem, forqueu, forquin

SUBJUNTIU IMPERFET: forqués, forquessis, forqués, forquéssim, forquéssiu, forquessin

IMPERATIU: forca, forqui, forquem, forqueu, forquin

->forçar

■forçar

[de força¹; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Fer cedir a la força. Hagueren de forçar la porta. Els lladres forçaren la caixa de cabals.

2 esp Constrènyer, obligar. Volen forçar-lo a fer-ho.

3 esp Prendre un lloc fortificat per la força, vencent la resistència dels defensors.

4 esp Violar una persona.

2 1 Portar a un grau extraordinari o excessiu. Els cantants no han de forçar la veu. Cal forçar la dosi d’estreptomicina. Aquest entrenador força massa els atletes.

2 fig Forçar el sentit d’un mot.

3 esp Accelerar. Forçar el pas. Forçar la creixença d’una planta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forçar

GERUNDI: forçant

PARTICIPI: forçat, forçada, forçats, forçades

INDICATIU PRESENT: forço, forces, força, forcem, forceu, forcen

INDICATIU IMPERFET: forçava, forçaves, forçava, forçàvem, forçàveu, forçaven

INDICATIU PASSAT: forcí, forçares, forçà, forçàrem, forçàreu, forçaren

INDICATIU FUTUR: forçaré, forçaràs, forçarà, forçarem, forçareu, forçaran

INDICATIU CONDICIONAL: forçaria, forçaries, forçaria, forçaríem, forçaríeu, forçarien

SUBJUNTIU PRESENT: forci, forcis, forci, forcem, forceu, forcin

SUBJUNTIU IMPERFET: forcés, forcessis, forcés, forcéssim, forcéssiu, forcessin

IMPERATIU: força, forci, forcem, forceu, forcin

->forcasset

forcasset

m AGR 1 Al sud del País Valencià, mena de collar format de dues cames de fusta unides per la part superior, amb uns ganxos de ferro on es passen els francalets, que hom posa al coll de l’animal per llaurar amb forcat o per tirar el carro.

2 Al nord del País Valencià, peça de fusta en forma de V amb un travesser recte, dins l’angle de la qual hom posa la rella ficada a l’arada.

->forcat

■forcat -ada

[de forcar]

1 adj Dividit en dues branques o parts a manera de forca. Pi forcat. Animals de peu forcat.

2 m 1 Forca, especialment llarga, com la usada per a ficar llenya en un forn.

2 AGR Peça de fusta en forma de forca que hom posa al bescoll de les haveries.

3 AGR En una arada, timó.

3 m Forc d’alls, de cebes, etc.

4 m BOT Enforcadura.

5 m CONSTR NAV Cavitat del buc de la barca a proa, sota el senó.

6 adj HERÀLD Dit de la peça, especialment la creu, les extremitats de la qual presenten com dues branques terminals a manera de forca.

->forçat

■forçat -ada

[de forçar]

1 1 adj Constret, compel·lit. Em vaig veure forçat a anar-hi.

2 adj ant Forçós.

3 m i f DR Condemnat a treballs forçats.

4 m HIST DR Condemnat per sentència judicial a la pena de galera, a remar en una galera sense sou.

2 adj 1 Fet amb esforç o violència. Un moviment forçat.

2 fig Una interpretació forçada.

3 No espontani, no natural. Un riure forçat.

->forcegut

■forcegut -uda

[de força¹; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Forçut.

->forcejament

■forcejament

[de forcejar]

m Acció de forcejar.

->forcejar

■forcejar

[de força¹; 1a FONT: s. XIV]

v intr Fer força per vèncer alguna resistència, per manejar alguna cosa, per escapar-se, per desagafar-se. Després de forcejar una bona estona, se’l van poder endur emmanillat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forcejar

GERUNDI: forcejant

PARTICIPI: forcejat, forcejada, forcejats, forcejades

INDICATIU PRESENT: forcejo, forceges, forceja, forcegem, forcegeu, forcegen

INDICATIU IMPERFET: forcejava, forcejaves, forcejava, forcejàvem, forcejàveu, forcejaven

INDICATIU PASSAT: forcegí, forcejares, forcejà, forcejàrem, forcejàreu, forcejaren

INDICATIU FUTUR: forcejaré, forcejaràs, forcejarà, forcejarem, forcejareu, forcejaran

INDICATIU CONDICIONAL: forcejaria, forcejaries, forcejaria, forcejaríem, forcejaríeu, forcejarien

SUBJUNTIU PRESENT: forcegi, forcegis, forcegi, forcegem, forcegeu, forcegin

SUBJUNTIU IMPERFET: forcegés, forcegessis, forcegés, forcegéssim, forcegéssiu, forcegessin

IMPERATIU: forceja, forcegi, forcegem, forcegeu, forcegin

->fòrceps

■fòrceps

[del ll. forceps, -ĭpis ‘tenalles’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m OBST Instrument obstètric apte per a agafar el cap fetal, fer-hi tracció i dirigir-lo, a fi d’accelerar el part.

->forcipressió

forcipressió

Part. sil.: for_ci_pres_si_ó

f TERAP Aplicació d’una pinça en un vas sanguini amb finalitat hemostàtica.

->forcípula

■forcípula

[del ll. cient. forcipŭla, dimin. de forceps, -ĭpis ‘tenalla’]

f SILV i METROL Instrument en forma de peu de rei que serveix per a mesurar el diàmetre del canó d’un arbre o el d’un roll.

->forcívol

■forcívol -a

adj 1 Efectuat per la força.

2 Potent, forçut.

->forcívolament

■forcívolament

[de força¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

adv Per la força, per la violència. Prendre forcívolament alguna cosa a algú.

->forcó

■forcó

[de forca; 1a FONT: 1413]

m Cadascuna de les puntes o branques d’una forca.

->forçós

■forçós -osa

[de força¹; 1a FONT: 1632]

1 adj Que cal fer o sofrir per força; necessari, indefectible, inevitable. Expropiació forçosa.

2 f 1 JOCS En el joc de dames, cop forçat, en què cal guanyar en un nombre determinat de jugades.

2 fer la forçosa (a algú) Forçar-lo a fer el que no vol.

->forçosament

■forçosament

[de forçós; 1a FONT: 1585]

adv D’una manera forçosa.

->forçut

■forçut -uda

[de força¹; 1a FONT: s. XIV]

adj Que té molta força muscular.

->forejar

■forejar

[de fora; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr MAR Navegar internant-se molt en la mar, molt separadament de la costa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forejar

GERUNDI: forejant

PARTICIPI: forejat, forejada, forejats, forejades

INDICATIU PRESENT: forejo, foreges, foreja, foregem, foregeu, foregen

INDICATIU IMPERFET: forejava, forejaves, forejava, forejàvem, forejàveu, forejaven

INDICATIU PASSAT: foregí, forejares, forejà, forejàrem, forejàreu, forejaren

INDICATIU FUTUR: forejaré, forejaràs, forejarà, forejarem, forejareu, forejaran

INDICATIU CONDICIONAL: forejaria, forejaries, forejaria, forejaríem, forejaríeu, forejarien

SUBJUNTIU PRESENT: foregi, foregis, foregi, foregem, foregeu, foregin

SUBJUNTIU IMPERFET: foregés, foregessis, foregés, foregéssim, foregéssiu, foregessin

IMPERATIU: foreja, foregi, foregem, foregeu, foregin

->forenc

■forenc -a

[de fora]

adj Propi de la gent forana, del camp.

->forense

■forense

[del ll. forensis, íd.]

DR 1 adj Relatiu o pertanyent al fòrum, a l’administració de justícia. Pràctica forense.

2 m i f Metge adscrit a un jutjat.

->forest

■forest

[mot fr. ant., íd., potser d’un frànc. *forhist, col·lectiu de forha ‘pi’, amb interferència del ll. td. forestis ‘fora d’accés’, de foras ‘fora’, aplicat als boscos reservats a la cacera del rei; 1a FONT: 1063]

f 1 ant Bosc, selva.

2 DR ADM Terreny productiu no conreat que pot ésser un prat, una riba, un planell, amb bosc o sense, i és sotmès a l’administració forestal.

3 ECOL Conjunt d’elements vius, majorment vegetals, d’un espai natural.

->forestal

■forestal

[de forest; 1a FONT: 1905]

adj 1 Relatiu o pertanyent als boscs o a la forest.

2 recursos forestals ECON Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització.

->forestatge

■forestatge

m HIST i DR CAT 1 Als segles XII-XVII, dret de fer ús d’un bosc de pertinença baronial o comunal per tal de fer-hi llenya o treure’n material per a la construcció.

2 Cànon o cens que es pagava per poder treure llenya d’un bosc comunal o baronial.

->forester

■forester -a

Hom.: foraster

[de forest]

m i f Guardabosc.

->foresteria

■foresteria

Part. sil.: fo_res_te_ri_a

[de forest]

f Bosc, terrenys no conreats i plens de vegetació.

->forfer

forfer

v ant intr 1 Delinquir.

2 En el feudalisme, mancar el vassall als seus deures envers el senyor natural.

->forfet¹

■forfet¹

[del fr. forfait, d’un ant. *furfait, comp. de fur, ll. forum ‘mercat’, i fait, participi de faire ‘fer’, alterat per forfait ‘mala acció’]

m 1 Clàusula d’un contracte que estableix en una quantitat invariable el preu d’una prestació o d’un conjunt de prestacions. Viatge a forfet.

2 Bitllet de preu fix que dóna dret a aquestes prestacions. Un forfet per a esquiar.

3 TUR Viatge dissenyat per una agència de viatges especialment per a un client atenent les seves peticions i preferències.

->forfet²

■forfet²

[comp. de for, ll. foris ‘fora’, i fet, participi de fer¹: ‘fet fora del deure’]

m HIST DR Malifeta, greuge, tort o delicte comès pel vassall respecte al senyor.

->forfeta

forfeta

f ant Forfet.

->forfetatge

forfetatge

m MERC Operació administrativa per la qual una empresa exportadora ven els efectes de comerç representatius del lliurament dels béns o els serveis exportats a una entitat, que els adquireix sense recurs contra l’exportador en cas que el comprador no pagui.

->forfeter

forfeter

m MERC Entitat a qui hom encomana un forfetatge.

->forfetista

forfetista

m i f TUR Persona d’una agència de viatges que dissenya i ven forfets.

->forfetor

forfetor

m ant Malfactor.

->forfetura

forfetura

f ant Forfet.

->forficúlids

forficúlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels dermàpters, que inclou el papaorelles.

2 sing Insecte de la família dels forficúlids.

->forfollar

■forfollar

[d’origen expressiu; 1a FONT: 1417, St. Vicent F.]

v tr 1 Remenar amb la mà un conjunt de coses per apreciar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, alguna o algunes, etc. No forfollis la bossa: ja te la donaré jo, la xocolata. Què forfolles a la calaixera?

2 Moure una clau, un ferro, dins un pany, un mecanisme, per obrir-lo, per fer-lo anar, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forfollar

GERUNDI: forfollant

PARTICIPI: forfollat, forfollada, forfollats, forfollades

INDICATIU PRESENT: forfollo, forfolles, forfolla, forfollem, forfolleu, forfollen

INDICATIU IMPERFET: forfollava, forfollaves, forfollava, forfollàvem, forfollàveu, forfollaven

INDICATIU PASSAT: forfollí, forfollares, forfollà, forfollàrem, forfollàreu, forfollaren

INDICATIU FUTUR: forfollaré, forfollaràs, forfollarà, forfollarem, forfollareu, forfollaran

INDICATIU CONDICIONAL: forfollaria, forfollaries, forfollaria, forfollaríem, forfollaríeu, forfollarien

SUBJUNTIU PRESENT: forfolli, forfollis, forfolli, forfollem, forfolleu, forfollin

SUBJUNTIU IMPERFET: forfollés, forfollessis, forfollés, forfolléssim, forfolléssiu, forfollessin

IMPERATIU: forfolla, forfolli, forfollem, forfolleu, forfollin

->forfollejar

■forfollejar

[de forfollar; 1a FONT: c. 1880]

v tr Forfollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forfollejar

GERUNDI: forfollejant

PARTICIPI: forfollejat, forfollejada, forfollejats, forfollejades

INDICATIU PRESENT: forfollejo, forfolleges, forfolleja, forfollegem, forfollegeu, forfollegen

INDICATIU IMPERFET: forfollejava, forfollejaves, forfollejava, forfollejàvem, forfollejàveu, forfollejaven

INDICATIU PASSAT: forfollegí, forfollejares, forfollejà, forfollejàrem, forfollejàreu, forfollejaren

INDICATIU FUTUR: forfollejaré, forfollejaràs, forfollejarà, forfollejarem, forfollejareu, forfollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: forfollejaria, forfollejaries, forfollejaria, forfollejaríem, forfollejaríeu, forfollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: forfollegi, forfollegis, forfollegi, forfollegem, forfollegeu, forfollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: forfollegés, forfollegessis, forfollegés, forfollegéssim, forfollegéssiu, forfollegessin

IMPERATIU: forfolleja, forfollegi, forfollegem, forfollegeu, forfollegin

->forfollons

■forfollons

[deriv. de forfollar amb el sufix -ons]

Mot emprat en l’expressió a forfollons loc adv A munts, a borbollons. Entren i surten a forfollons.

->-fòric

-fòric -fòrica

Forma sufixada del mot grec phorós, que significa ‘portador’. Ex.: pirofòric.

->fòrint

■fòrint

m ECON Unitat monetària d’Hongria (Ft).

->foriscapi

■foriscapi

m HIST i DR CAT Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.

->forja

■forja

[del fr. forge, ll. fabrĭca ‘ofici d’artesà; taller’; 1a FONT: 1302]

f METAL·L 1 1 Acció de forjar;

2 l’efecte.

2 farga¹.

3 Procediment de conformació de metalls que consisteix a variar la forma d’una peça metàl·lica per compressió, en calent, entre dues superfícies dures, l’una fixa i l’altra mòbil.

->forjable

■forjable

[de forjar]

adj Susceptible d’ésser forjat.

->forjador

■forjador -a

[de forjar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que forja. Un forjador de calúmnies.

2 m i f METAL·L Fargaire.

->forjar

■forjar

[del fr. forger, ll. fabricare ‘afaiçonar, fabricar’; 1a FONT: 1360]

v 1 tr METAL·L Treballar un metall o afaiçonar un objecte metàl·lic pel procediment de la forja.

2 fig 1 tr Formar amb un esforç o un treball intel·lectual o moral. Forjar mots nous. Forjar la grandesa d’un poble.

2 tr Imaginar, inventar, il·lusions o falsedats. Forjar somnis. Forjar calúmnies.

3 pron Forjar-se quimeres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: forjar

GERUNDI: forjant

PARTICIPI: forjat, forjada, forjats, forjades

INDICATIU PRESENT: forjo, forges, forja, forgem, forgeu, forgen

INDICATIU IMPERFET: forjava, forjaves, forjava, forjàvem, forjàveu, forjaven

INDICATIU PASSAT: forgí, forjares, forjà, forjàrem, forjàreu, forjaren

INDICATIU FUTUR: forjaré, forjaràs, forjarà, forjarem, forjareu, forjaran

INDICATIU CONDICIONAL: forjaria, forjaries, forjaria, forjaríem, forjaríeu, forjarien

SUBJUNTIU PRESENT: forgi, forgis, forgi, forgem, forgeu, forgin

SUBJUNTIU IMPERFET: forgés, forgessis, forgés, forgéssim, forgéssiu, forgessin

IMPERATIU: forja, forgi, forgem, forgeu, forgin

->forjat

■forjat -ada

[de forjar]

1 METAL·L 1 adj Obtingut pel procediment de la forja.

2 m Textura metal·logràfica característica de les peces forjades.

2 adj Vestit i arreglat, dit d’algú que hom pensa que va malforjat. Mireu com va forjat! Com va forjada, aquella dona?

->form-

■form-

QUÍM Forma prefixada del mot fòrmic o formil. Ex.: formaldehid, formamida.

->forma

■forma

[del ll. fōrma, íd.; 1a FONT: 1271]

f 1 1 Aparença externa d’una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta), conjunt de línies i de superfícies que en determinen el contorn. Un cos de forma cilíndrica. La forma del nas. Aquest capell ha perdut la forma. Un diable en forma d’àngel. Se li va aparèixer el dimoni sota la forma d’una donzella.

2 pl Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà, especialment de la dona. Té unes formes esculturals. Un vestit que dibuixa les formes.

3 fig Presentar el mal sota una forma atractívola. La forma de govern d’un estat. Després de l’abdicació del rei, hom implantà la forma republicana.

2 Cadascuna de les diferents maneres d’existència, d’acció o de manifestació d’una mateixa cosa o substància. El diamant, el grafit i el carbó són formes al·lotròfiques del carboni. Les formes gramaticals d’un mot.

3 1 Manera exterior d’ésser, de viure, d’obrar, etc. La tracta d’una forma inconcebible.

2 esp Manera exterior de procedir segons certes regles. En bona forma. En deguda forma.

3 pl esp Manera exterior de captenir-se envers els altres. No cura gens de les formes. Mancar a les bones formes.

4 esp Manera d’expressar el pensament, el sentiment, en una obra literària o artística, en un discurs, etc. Fons i forma. Una forma negligida. Una forma original.

5 de forma que De manera que.

6 en forma Com cal, segons la norma. Un argument en forma.

7 no haver-hi forma No haver-hi manera. No hi ha forma de convèncer-lo.

4 1 Motlle que serveix per a donar una certa figura. Forma de fer formatges.

2 Figura treta d’un motlle.

3 Hòstia per a combregar. Les formes per a dir missa. La sagrada forma.

5 ÀLG Aplicació f d’un espai vectorial E de n dimensions en el cos K d’escalars en el qual és definit i que generalment és el cos real o complex.

6 BIOL Categoria subespecífica que indica petites variacions morfològiques.

7 DR 1 Conjunt de requisits externs per a l’eficàcia d’un acte jurídic, privat o públic.

2 forma de govern Sistema en què hom estructura jurídicament la composició, l’organització, el funcionament i les funcions dels òrgans superiors de l’estat i les relacions entre ells.

3 forma d’estat Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l’estat i els ciutadans.

4 per trencament de forma DR PROC Al·legació d’un motiu formal (la seva inobservança) en un procediment penal o civil en el recurs de cassació.

8 1 ESPORT Disposició d’un atleta amb vista a la pràctica de la seva especialitat esportiva.

2 estar en forma ESPORT Estar en disposició òptima per a la pràctica esportiva o per a qualsevol altra activitat.

3 estar en forma p ext Escriuré l’article demà: avui no estic en forma.

9 FILOS 1 Principi ordenador, constitutiu o determinant de la realitat, descobert per la ment.

2 En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits i la unificació, més i més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment.

10 GRÀF 1 Motlle ja imposat i en disposició de procedir al tiratge.

2 Sedàs metàl·lic, envoltat d’un marc postís, sobre el qual hom dipositava, en la fabricació del paper, la pasta necessària per a un full.

11 LING 1 Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.

2 Per oposició a funció, aspecte material d’una unitat lingüística, amb trets fonològics, morfològics i lèxics.

3 forma fonètica FON Combinació de fonemes, susceptible d’ésser pronunciada i amb un significat determinat.

4 forma gramatical Segons Bloomfield, forma tàctica dotada de significació.

5 forma intensiva Forma que reforça el significat d’un mot.

6 forma lingüística Segons Bloomfield, forma fonètica dotada de significació.

7 forma lliure Segons Bloomfield, forma lingüística susceptible d’ésser usada com a unitat independent.

8 forma plena Forma més extensa que pot adoptar un mot.

9 forma prefixada Primer element d’un mot compost, que prové d’una forma llatina o grega o bé d’un mot català o d’una altra llengua, i que, en general, no funciona com a mot independent. Les formes ‘api’, ‘filo’ i ‘politico’ són formes prefixades del mot llatí ‘apis’, del mot grec "phílos’ i del mot català "polític’, respectivament.

10 forma prefixada Prefixoide.

11 forma reduïda Forma més breu d’un mot que també té forma plena.

12 forma sufixada Darrer element d’un mot compost, que prové d’una forma llatina o grega. Les formes ‘mòbil’ i ‘àlgia’ són formes sufixades del mot llatí ‘mobilis’ i del mot grec ‘álgos’, respectivament.

13 forma sufixada Sufixoide.

14 forma travada Segons Bloomfield, forma lingüística no susceptible, tota sola, d’ésser usada com a unitat independent.

12 1 OFIC Peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat.

2 TECNOL Motlle que té la figura i les dimensions d’un objecte, el qual, col·locat a fora o a dins de la forma, s’hi adapta i n’adquireix l’aspecte.

13 PSIC Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.

14 TEOL Paraules que cal pronunciar perquè un sagrament sigui vàlid.

15 TÈXT Cadascun dels motius ornamentals destinats a ésser pintats damunt un teixit blanc o en combinació amb fons de color.

16 factor de forma ELECTROT En un corrent altern, relació entre el valor eficaç i el valor mitjà, aplicable tant a tensions com a corrents.

17 forma biològica (o etològica) BOT i ECOL Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.

18 forma farmacèutica FARM Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.

19 forma fonamental CRISTAL·L Forma cristal·lina de la qual deriven totes les formes simples possibles en un sistema.

20 forma musical MÚS Mode d’organització d’una idea musical segons un determinat ordre o sistema que permet de copsar l’obra en la seva totalitat.

21 forma social SOCIOL En la doctrina marxista, expressió amb què hom designa el sistema de producció i la supraestructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.

->formable

■formable

[del ll. formabĭlis, íd.]

adj Susceptible d’ésser format.

->formació

■formació

Part. sil.: for_ma_ci_ó

[del ll. formatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1500]

f 1 1 Acció de formar o de formar-se;

2 l’efecte.

2 Desenvolupament. La formació d’un cristall.

3 ENSENY 1 Educació, instrucció.

2 formació de mestres Preparació científica i pedagògica dels mestres amb vista a acomplir llur tasca educativa.

3 formació professional Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida.

4 ESPORT Equip.

5 ESTRATIG Conjunt d’estrats que formen una porció significativa en la successió estratigràfica d’una àrea determinada.

6 GEOBOT Tipus de vegetació definit pel seu aspecte i no per la seva composició florística.

7 1 AERON Cadascuna de les formes característiques definides per les posicions relatives que conserven els avions d’una esquadra durant llurs evolucions.

2 ORG MIL Conjunt de soldats ordenats en files.

3 MAR GUER Conjunt de les posicions relatives que conserven les naus d’una flota en llurs moviments.

8 formació de capital ECON Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.

9 formació social 1 Organització, sistema o estructura social.

2 SOCIOL Forma social.

->formador

■formador -a

[del ll. formator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que forma.

->formaire

■formaire

Part. sil.: for_mai_re

[de formar]

m i f Persona que fa formes o motlles, especialment per a fer paper de mà o de tina.

->formal

■formal

[del ll. formalis, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la forma. Causa formal.

2 FILOS Sotmès a formalisme, a formalització. Lògica formal.

3 lingüística formal LING Corrent lingüístic caracteritzat per la tendència a fer descripcions formals del llenguatge.

4 Formulat amb precisió, explícit, en deguda forma. Amb ordre formal de comparèixer. Un compromís formal.

5 Que té formalitat. Complirà la seva paraula: és molt formal.

->formaldehid

■formaldehid

m QUÍM ORG Metanal, HCHO, primer terme de la sèrie dels aldehids alifàtics.

->formalina

formalina

f obs Nom donat a la dissolució aquosa (del 30 al 40%) del formol.

->formalisme

■formalisme

[de formal]

m 1 1 Qualitat de formal 1.

2 FILOS Doctrina caracteritzada per la consideració principal, si no exclusiva, que hom dóna a les estructures generals d’un objecte, d’una ciència i d’una disciplina.

3 FILOS Doctrina que afirma la possibilitat que la matemàtica sigui totalment formalitzada.

4 LING Lingüística formal.

5 LIT Tendència literària segons la qual el contingut i les imatges del text poètic són determinats per uns principis formals que configuren la totalitat del text.

2 1 Cura exagerada de la forma, en detriment del fons.

2 Observació massa escrupolosa de les formalitats.

3 Subjecció massa minuciosa a les formes, a l’etiqueta.

->formalista

■formalista

[de formal]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al formalisme.

2 m i f Seguidor del formalisme.

2 adj i m i f Que peca de formalisme.

3 escola dels formalistes LIT Escola literària russa formada durant la primera meitat del segle XX i dedicada a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme.

->formalitat

■formalitat

[del b. ll. formalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Forma regulada segons la qual hom ha de procedir en l’acompliment de certs actes civils, religiosos, etc.

2 Regla convinguda, requisit.

2 Serietat, seny, amb què hom es capté envers els altres.

->formalització

■formalització

Part. sil.: for_ma_lit_za_ci_ó

[de formalitzar]

f 1 1 Acció de formalitzar;

2 l’efecte.

2 FILOS Procés en virtut del qual hom especifica, mitjançant un metallenguatge, l’estructura d’un llenguatge.

->formalitzar

■formalitzar

[de formal]

v 1 tr 1 Fer formal, donar la deguda forma a una cosa. Formalitzar la relació laboral amb els treballadors.

2 DR PROC Concretar, precisar. Formalitzar un càrrec, una oposició.

3 DR Revestir alguna cosa dels requisits legals.

4 FILOS Sotmetre a formalització.

2 pron Posar-se seriós davant una broma, una ofensa, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: formalitzar

GERUNDI: formalitzant

PARTICIPI: formalitzat, formalitzada, formalitzats, formalitzades

INDICATIU PRESENT: formalitzo, formalitzes, formalitza, formalitzem, formalitzeu, formalitzen

INDICATIU IMPERFET: formalitzava, formalitzaves, formalitzava, formalitzàvem, formalitzàveu, formalitzaven

INDICATIU PASSAT: formalitzí, formalitzares, formalitzà, formalitzàrem, formalitzàreu, formalitzaren

INDICATIU FUTUR: formalitzaré, formalitzaràs, formalitzarà, formalitzarem, formalitzareu, formalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: formalitzaria, formalitzaries, formalitzaria, formalitzaríem, formalitzaríeu, formalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: formalitzi, formalitzis, formalitzi, formalitzem, formalitzeu, formalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: formalitzés, formalitzessis, formalitzés, formalitzéssim, formalitzéssiu, formalitzessin

IMPERATIU: formalitza, formalitzi, formalitzem, formalitzeu, formalitzin

->formalment

■formalment

[de formal]

adv 1 D’una manera formal.

2 FILOS Terme amb què hom expressa que un contingut és inclòs d’una manera pròpia i específica en un concepte.

->formamida

formamida

f [HCONH₂] QUÍM ORG Amida de l’àcid fòrmic, obtinguda per reacció del monòxid de carboni amb amoníac.

->formant

■formant

[de formar]

m 1 LING Terme emprat en glossemàtica per a designar les diverses alternatives de realització d’un sol morfema.

2 FON En fonètica acústica, terme de l’espectrografia, derivat de l’articulatòria tradicional, que indica cada feix d’harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d’energia com a característica d’emissions vocals.

->formar

■formar

[del ll. formare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer alguna cosa donant-li la forma que li és pròpia; crear, concebre, produir. Déu formà Adam del llim de la terra. La Verge Maria formà en el seu si el Fill de Déu. El vent va formant-hi dunes.

2 tr Fer de diversos elements un conjunt, una unitat complexa. Formar una col·lecció, una biblioteca. Formar un tren, un comboi.

3 tr fig Quin judici n’has format?

4 tr fig Formar una societat, una família. Formar govern.

5 pron S’hi formarà verdet. Totes les grans passions es formen en la solitud. Com s’ha format el món?

2 1 tr Donar una certa forma; configurar. Els nens anaven formant cercles amb pedretes.

2 tr Prendre o tenir una certa forma. Els gimnastes formaren una estrella. La corrua de cotxes formava com una serp.

3 intr p ext Fer una cosa, especialment acudir al treball, per obligació.

4 tr ORG MIL Posar en formació.

5 intr ORG MIL Posar-se en formació.

3 fig 1 tr Desenvolupar una aptitud, una qualitat, etc. Formar, un escriptor, el seu estil.

2 tr Desenvolupar harmònicament la personalitat d’un infant o d’un jove, les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

3 tr p ext Instruir o ensinistrar.

4 pron S’ha format sota la direcció d’un bon mestre.

4 tr fig Ésser parts, elements essencials, d’un tot. Els ossos i els músculs que formen el cos. Els mots que formen una proposició. Els jugadors que formen un equip.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: formar

GERUNDI: formant

PARTICIPI: format, formada, formats, formades

INDICATIU PRESENT: formo, formes, forma, formem, formeu, formen

INDICATIU IMPERFET: formava, formaves, formava, formàvem, formàveu, formaven

INDICATIU PASSAT: formí, formares, formà, formàrem, formàreu, formaren

INDICATIU FUTUR: formaré, formaràs, formarà, formarem, formareu, formaran

INDICATIU CONDICIONAL: formaria, formaries, formaria, formaríem, formaríeu, formarien

SUBJUNTIU PRESENT: formi, formis, formi, formem, formeu, formin

SUBJUNTIU IMPERFET: formés, formessis, formés, forméssim, forméssiu, formessin

IMPERATIU: forma, formi, formem, formeu, formin

->format

■format

[de formar]

m 1 BIBLIOT i 1 GRÀF Dimensió, mida, d’un llibre, un diari, etc., que deriven de les mides del full del paper sencer (en foli) o plegat (en quart, en vuitè, en dotzè, etc.) de què es componen els quaderns.

2 Estructura interna donada a la informació documental, segons el codi de catalogació seleccionat.

2 p ext Dimensions i proporcions d’una fotografia, un quadre, etc.

3 INFORM En un llenguatge de programació, descripció estructural d’una seqüència de dades (per exemple una línia de caràcters que cal imprimir o treure per pantalla) on hom especifica el tipus, la llargada i la disposició de cada element.

->formatació

■formatació

Part. sil.: for_ma_ta_ci_ó

[de formatar]

f INFORM 1 Acció de formatar;

2 l’efecte.

->formatar

■formatar

v tr INFORM Adaptar (un suport) a un format determinat perquè el sistema hi pugui llegir i escriure dades. Formatar un disquet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: formatar

GERUNDI: formatant

PARTICIPI: formatat, formatada, formatats, formatades

INDICATIU PRESENT: formato, formates, formata, formatem, formateu, formaten

INDICATIU IMPERFET: formatava, formataves, formatava, formatàvem, formatàveu, formataven

INDICATIU PASSAT: formatí, formatares, formatà, formatàrem, formatàreu, formataren

INDICATIU FUTUR: formataré, formataràs, formatarà, formatarem, formatareu, formataran

INDICATIU CONDICIONAL: formataria, formataries, formataria, formataríem, formataríeu, formatarien

SUBJUNTIU PRESENT: formati, formatis, formati, formatem, formateu, formatin

SUBJUNTIU IMPERFET: formatés, formatessis, formatés, formatéssim, formatéssiu, formatessin

IMPERATIU: formata, formati, formatem, formateu, formatin

->formatge

■formatge

[del ll. vg. (caseus) *formatĭcus ‘(formatge) afaiçonat’ en una forma o motlle; 1a FONT: 1271]

m 1 ALIM 1 Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet). Formatge tendre, sec, gras, magre. Formatge de bola. Formatge manxego, parmesà.

2 formatge blau Tipus de formatge de pasta tova amb vetes interiors de floridura, de color blavós o verdós, i sabor fort i picant, com el rocafort, el cabrales, el danablú, el blau alemany i el blau d’Alvèrnia.

3 formatge de topí Formatge típic d’algunes contrades del Pirineu, fet amb llet d’ovella, amb addició d’anís o d’un altre licor durant la fermentació, de pasta cremosa, untuosa i suau, olor forta i sabor picant.

4 formatge fos Formatge obtingut per fusió, amb ajut de sals fundents (fosfats, citrats) i una barreja de farina de formatge i aigua, amb possibilitat d’incorporar-hi llet en pols i mantega.

2 TÈXT 1 Petit plegador d’ordit, d’uns dotze centímetres d’amplària, obtingut amb l’ordidor de formatges.

2 Petit plegador obtingut amb ordidor mecànic en la fabricació de vetes.

->formatger

■formatger -a

[de formatge; 1a FONT: 1388]

1 m i f Persona que fa formatges o en ven.

2 adj i m i f Que s’agrada de menjar formatge.

3 f 1 Motlle de fer formatges.

2 Receptacle, generalment en forma de campana de vidre, per a guardar-hi formatge.

->formatgeria

■formatgeria

Part. sil.: for_mat_ge_ri_a

[de formatger]

f Fàbrica, comerç o magatzem de formatges.

->formatget

■formatget

[de formatge]

m 1 ALIM Petita porció de formatge cremós, embolicada generalment en paper d’alumini i presentada, juntament amb d’altres, en una capsa.

2 MAR Escollat.

->formatiu

■formatiu -iva

Part. sil.: for_ma_tiu

[del b. ll. formativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que forma, produeix, una cosa donant-li la forma que li pertoca.

2 esp Educatiu.

->formatjada

■formatjada

[de formatjar; 1a FONT: 1259]

f 1 Pastís propi de les Balears compost d’un recipient de pasta de farina untada de llard o d’oli farcit de diverses combinacions d’elements, com formatge, brossat, carn, etc.

2 HIST i DR CAT Dels segles X al XIV, prestació que feia en formatges un emfiteuta al senyor territorial o jurisdiccional.

->formatjar

■formatjar

[de formatge; 1a FONT: c. 1500]

v tr Transformar la llet en formatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: formatjar

GERUNDI: formatjant

PARTICIPI: formatjat, formatjada, formatjats, formatjades

INDICATIU PRESENT: formatjo, formatges, formatja, formatgem, formatgeu, formatgen

INDICATIU IMPERFET: formatjava, formatjaves, formatjava, formatjàvem, formatjàveu, formatjaven

INDICATIU PASSAT: formatgí, formatjares, formatjà, formatjàrem, formatjàreu, formatjaren

INDICATIU FUTUR: formatjaré, formatjaràs, formatjarà, formatjarem, formatjareu, formatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: formatjaria, formatjaries, formatjaria, formatjaríem, formatjaríeu, formatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: formatgi, formatgis, formatgi, formatgem, formatgeu, formatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: formatgés, formatgessis, formatgés, formatgéssim, formatgéssiu, formatgessin

IMPERATIU: formatja, formatgi, formatgem, formatgeu, formatgin

->formazan

formazan

m QUÍM 1 Compost de fórmula NH₂N=CHN=NH.

2 Qualsevol dels derivats del formazan producte de substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per grups alquílics o arílics.

->-forme

■-forme

Forma sufixada del mot llatí forma, que significa ‘forma’. Ex.: deforme, fungiforme.

->forment

■forment

[del ll. td. fromentum, formentum, substitut del ll. cl. frūmĕntum ‘blat; cereal’ (v. frugal); 1a FONT: c. 1200]

m 1 BOT i AGR Blat xeixa.

2 forment rojal Forment de gra més llarguer que la xeixa i de menys qualitat.

->formenter

■formenter -a

[de forment]

1 adj Relatiu o pertanyent al forment.

2 m i f Venedor de forment.

->formenterenc

■formenterenc -a

adj i m i f Formenterer.

->formenterer

■formenterer -a

adj i m i f De Formentera (Balears).

->formentós

formentós -osa

[de forment]

1 adj Propi del forment.

2 m AGR i BOT Barreja de xeixa i de forment rojal, que fa més espiga.

->former

■former -a

[de forma]

m i f Fabricant de formes, especialment per a calçat.

->formeret

■formeret

[de forma]

m 1 CONSTR 1 Floró al cim d’un pinacle.

2 Nervi en la intersecció d’una volta amb el mur.

2 FUST Cadascun dels llistons que, encaixat en la part interior d’un costat d’armari, fa de suport als prestatges.

->formi

■formi

m BOT Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Phormium tenax), de rizoma carnós, fulles basals ensiformes, flors carmesines sostingudes per un escap i fruits en càpsula. Hom l’anomena també lli de Nova Zelanda.

->formiat

■formiat

Part. sil.: for_mi_at

m QUÍM ORG 1 Qualsevol sal o èster de l’àcid fòrmic.

2 Anió de l’àcid fòrmic (HCOO^-1).

->fòrmic

■fòrmic -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. formīca ‘formiga’, insecte que segrega aquest àcid]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les formigues.

2 QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid fòrmic.

2 àcid fòrmic Àcid metanoic, HCOOH, el més simple dels àcids orgànics, líquid d’olor picant i desagradable, tòxic, que en contacte amb la pell produeix cremades. Hom el troba en les ortigues i també en la suor.

->fòrmica

■fòrmica

[de l’angl. Formica, comp. de for ‘per, en lloc de’ i mica ‘mineral’, és a dir, ‘(material) en lloc de (tan sòlid com la) mica’]

f PLÀST Nom enregistrat amb què hom designa, impròpiament, qualsevol recobriment d’urea-formaldehid emprat en mobles, taulells, etc.

->formicació

■formicació

Part. sil.: for_mi_ca_ci_ó

[del ll. formicatio, -ōnis, íd.]

f formigó 1.

->formicant

■formicant

[del ll. formicans, -ntis, participi pres. de formicare ‘fer formigó’]

adj Que produeix formicació.

->formicàrids

formicàrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels formicàrids.

->formícids

formícids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, amb antenes colzades i mandíbules fortes, que nien socialment en formiguers. Inclou un gran nombre d’espècies, conegudes amb el nom genèric de formigues.

2 sing Insecte de la família dels formícids.

->formidable

■formidable

[del ll. formidabĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que és de témer per la seva força, la seva violència, la seva magnitud, etc., excepcional. Es desencadenà de sobte una tempesta formidable.

2 p ext Extraordinàriament gran, bo, agradable, etc. Té una veu formidable.

->formidablement

■formidablement

[de formidable]

adv D’una manera formidable.

->formiga

■formiga

[del ll. formīca, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ENTOM 1 Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.

2 formiga blanca Qualsevol insecte de l’ordre dels isòpters o tèrmits.

3 formiga lleó Gènere d’insectes de l’ordre dels neuròpters, de la família dels mirmeleònids (Myrmeleon sp), d’aspecte molt semblant al dels espiadimonis.

->formigat

■formigat -ada

[de formiga]

adj Dit d’una cosa atacada per les formigues. Un presseguer formigat.

->formigó

■formigó

[el sufix prové segurament d’una contracció de *formigaó, del ll. formicatio, -ōnis ‘formigueig’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Sensació molesta comparable a la produïda per les formigues en córrer sobre la pell.

2 CONSTR 1 Material de construcció constituït per una barreja de grava, sorra i ciment pòrtland.

2 formigó armat Formigó a l’interior del qual hom disposa armadures metàl·liques, destinades a resistir esforços de tracció o de flexió, que el formigó ordinari no suportaria bé.

->formigonar

■formigonar

[de formigó]

v tr CONSTR Omplir amb formigó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: formigonar

GERUNDI: formigonant

PARTICIPI: formigonat, formigonada, formigonats, formigonades

INDICATIU PRESENT: formigono, formigones, formigona, formigonem, formigoneu, formigonen

INDICATIU IMPERFET: formigonava, formigonaves, formigonava, formigonàvem, formigonàveu, formigonaven

INDICATIU PASSAT: formigoní, formigonares, formigonà, formigonàrem, formigonàreu, formigonaren

INDICATIU FUTUR: formigonaré, formigonaràs, formigonarà, formigonarem, formigonareu, formigonaran

INDICATIU CONDICIONAL: formigonaria, formigonaries, formigonaria, formigonaríem, formigonaríeu, formigonarien

SUBJUNTIU PRESENT: formigoni, formigonis, formigoni, formigonem, formigoneu, formigonin

SUBJUNTIU IMPERFET: formigonés, formigonessis, formigonés, formigonéssim, formigonéssiu, formigonessin

IMPERATIU: formigona, formigoni, formigonem, formigoneu, formigonin

->formigonera

■formigonera

[de formigó]

f CONSTR 1 Màquina consistent en un dipòsit rotatori on es barregen íntimament els ingredients del formigó i l’aigua afegida per a l’enduriment.

2 TRANSP Camió que porta muntada sobre el bastidor una cisterna rotativa, apta per a transportar formigó en estat pastós.

->formigueig

■formigueig

Part. sil.: for_mi_gueig

[de formiguejar; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Acció de formiguejar;

2 l’efecte.

->formiguejar

■formiguejar

[de formiga; 1a FONT: c. 1910]

v intr 1 Experimentar una part del cos una sensació de formigó. El braç em formigueja.

2 Bellugar-se una gran multitud de persones o animals. Una gentada formiguejava rambla avall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: formiguejar

GERUNDI: formiguejant

PARTICIPI: formiguejat, formiguejada, formiguejats, formiguejades

INDICATIU PRESENT: formiguejo, formigueges, formigueja, formiguegem, formiguegeu, formiguegen

INDICATIU IMPERFET: formiguejava, formiguejaves, formiguejava, formiguejàvem, formiguejàveu, formiguejaven

INDICATIU PASSAT: formiguegí, formiguejares, formiguejà, formiguejàrem, formiguejàreu, formiguejaren

INDICATIU FUTUR: formiguejaré, formiguejaràs, formiguejarà, formiguejarem, formiguejareu, formiguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: formiguejaria, formiguejaries, formiguejaria, formiguejaríem, formiguejaríeu, formiguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: formiguegi, formiguegis, formiguegi, formiguegem, formiguegeu, formiguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: formiguegés, formiguegessis, formiguegés, formiguegéssim, formiguegéssiu, formiguegessin

IMPERATIU: formigueja, formiguegi, formiguegem, formiguegeu, formiguegin

->formiguer

■formiguer

[de formiga; 1a FONT: 1564]

m 1 ENTOM 1 Cau on habiten les formigues en societat.

2 Conjunt de formigues que habiten en un formiguer.

2 fig 1 Lloc on hi ha un conjunt nombrós de persones o d’animals en moviment.

2 Gran multitud de persones o d’animals en moviment.

3 AGR Boïc.

4 ORNIT Colltort.

->formiguerenc

formiguerenc -a

adj i m i f De Formiguera (Capcir).

->formigueta

formigueta

[de formiga]

f 1 Formiga petita.

2 Persona treballadora i estalviadora, que procura arreplegar per a ella d’amagat.

->formil

formil

m QUÍM ORG Grup acil univalent de fórmula HCO—, derivat de l’àcid fòrmic.

->formilació

formilació

Part. sil.: for_mi_la_ci_ó

f QUÍM ORG Reacció de substitució electrofílica mitjançant la qual s’introdueix el grup formil en una molècula orgànica.

->formó

■formó

[de forma; 1a FONT: 1575, DPou.]

m Nom que reben les formes o els motlles emprats en diferents oficis.

->formol

■formol

[formació culta analògica sobre el radical de formaldehid, der. de fòrmic, amb el sufix -ol¹]

m QUÍM ORG Solució aquosa de formaldehid amb metanol addicionat, per tal d’evitar-ne la polimerització.

->formós

■formós -osa

[del ll. formosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1419]

adj 1 De formes ben fetes, bell de forma o formes.

2 p ext Bell, ple de bellesa. Si el món ja és tan formós, Senyor...

->formositat

■formositat

[del ll. formosĭtas, -ātis, íd.]

f ant Formosor.

->formosor

■formosor

[de formós]

f Qualitat de formós.

->fórmula

■fórmula

[del ll. formŭla ‘quadre, regla, fórmula’, dimin. de forma ‘forma’; 1a FONT: 1638]

f 1 1 Forma establerta, prescrita, d’expressar alguna cosa. Fórmules de cortesia. Anaren pronunciant tots la fórmula ritual.

2 Manera fixada o convinguda de fer o d’arranjar alguna cosa. M’ha ofert la casa per pura fórmula. La fórmula d’un sabó. Cerquem una fórmula de compromís.

3 DIPL i HIST DR Forma establerta o usual per a redactar un document, a base de frases fetes, per tal de tenir una major precisió i evitar els errors.

4 Norma establerta per a executar una cosa o per a seguir un tràmit determinat.

5 fórmula notarial DIPL Text presentat en esquema, de redacció genèrica, que els notaris prenen com a base de redacció d’un document.

2 1 Expressió en què hom sintetitza d’una manera precisa alguna cosa, especialment una llei o un fet científics mitjançant signes.

2 MAT i FÍS Expressió d’una relació entre diferents quantitats i magnituds mitjançant símbols.

3 QUÍM Expressió gràfica de la constitució i l’estructura d’una espècie química. Poden ésser empíriques, moleculars, desenvolupades i estructurals.

3 ESPORT Reglamentació tècnica establerta per la Federació Automobilista Internacional que fixa, per a períodes de cinc anys, el plantejament a què s’han de sotmetre les màquines de curses.

4 FARM 1 Recepta.

2 fórmula farmacèutica Fórmula d’un medicament que comprèn productes actius i excipients segons la qual ha d’ésser preparat el medicament per a donar-li la forma farmacèutica adequada.

3 fórmula magistral Composició medicamentosa, establerta pel metge, en la qual les distintes dosis són establertes en la recepta.

4 fórmula oficinal Preparat farmacèutic resultant de la mescla de substàncies medicinals, la composició de les quals és fixada per la farmacopea.

5 fórmula citològica CIT Proporció respectiva dels diferents elements cel·lulars continguts en un líquid orgànic normal o patològic.

6 fórmula floral BOT Conjunt d’inicials, xifres i signes que indiquen esquemàticament l’estructura bàsica d’una flor.

7 fórmula leucocitària TERAP Proporció i nombre respectiu dels diversos tipus de glòbuls blancs de la sang.

->formulació

■formulació

Part. sil.: for_mu_la_ci_ó

[de formular]

f 1 Acció de formular;

2 l’efecte.

->formular

■formular

[del b. ll. formulare, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

v tr 1 Reduir a una fórmula, expressar en una fórmula. Formular un compost químic.

2 1 Posar en una forma clara i precisa una proposició, un càrrec, una comanda, etc. Va formular una queixa per escrit davant el síndic de greuges.

2 p ext Expressar amb la precisió d’una fórmula. M’ha formulat tots els seus greuges.

3 DR Exposar en la forma que cal els càrrecs, les acusacions i les defenses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: formular

GERUNDI: formulant

PARTICIPI: formulat, formulada, formulats, formulades

INDICATIU PRESENT: formulo, formules, formula, formulem, formuleu, formulen

INDICATIU IMPERFET: formulava, formulaves, formulava, formulàvem, formulàveu, formulaven

INDICATIU PASSAT: formulí, formulares, formulà, formulàrem, formulàreu, formularen

INDICATIU FUTUR: formularé, formularàs, formularà, formularem, formulareu, formularan

INDICATIU CONDICIONAL: formularia, formularies, formularia, formularíem, formularíeu, formularien

SUBJUNTIU PRESENT: formuli, formulis, formuli, formulem, formuleu, formulin

SUBJUNTIU IMPERFET: formulés, formulessis, formulés, formuléssim, formuléssiu, formulessin

IMPERATIU: formula, formuli, formulem, formuleu, formulin

->formulari

■formulari -ària

[del ll. formularium, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Dit o fet per pura fórmula. Paraules formulàries. Una visita formulària.

2 m 1 Recull de fórmules. Un formulari farmacèutic.

2 DIPL i HIST DR Recull de fórmules o de models per a redactar escrits, instàncies, resolucions, etc., judicials o administratius, distribuïts generalment per matèries.

3 m Imprès amb espais en blanc que cal omplir per a sol·licitar alguna cosa.

->formulisme

■formulisme

[de fórmula]

m 1 Afecció, submissió, a les fórmules.

2 Sistema de fórmules.

->formulista

■formulista

[de fórmula]

adj i m i f Que peca de formulisme.

->forn

■forn

[del ll. fŭrnus, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 TECNOL Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix. Forn de pa. Forn d’obra o de terrisser.

2 alt forn METAL·L Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.

3 forn baix METAL·L Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana.

4 forn de microones ELECTRÒN i ELECTROD Forn de cocció que funciona electrònicament mitjançant microones les quals desenvolupen calor en les substàncies dielèctriques, emprat per a escalfar aliments, coure’ls o descongelar-los.

5 forn solar Forn que utilitza l’energia del sol concentrada mitjançant captadors parabòlics i cilindroparabòlics.

2 p ext Lloc on fa molta calor. Aquesta casa és un forn!

3 Botiga en què hom ven pa; fleca.

4 forn de destret HIST i DR CAT Monopoli dels senyors de castells termenats pel qual ningú no podia fer pa o proveir-se’n si no era en l’establiment del senyor, que aquest cedia en arrendament per un temps assenyalat o bé en contracte quasiemfitèutic.

->fornada

■fornada

[de forn; 1a FONT: 1285]

f 1 Quantitat de pa, de terrissa, etc., que hom cou d’una vegada en un forn.

2 fig Promoció, conjunt de persones que han obtingut simultàniament un títol, han ingressat ensems en una corporació, han començat a fer alhora una mateixa activitat, etc. Les fornades de mestres i de metges de la República tenien un gran esperit de servei. Un poeta de la darrera fornada.

->fornal

■fornal

[del ll. fornax, -ācis, íd., a través d’un *fornau amb consonantització de la -u; 1a FONT: s. XIII]

f METAL·L Forn de solera en el qual hom barreja el combustible amb la càrrega.

->fornall

■fornall

[de forn; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m ART Forn petit que usen els argenters i els fonedors de metalls per a fondre’ls.

->fornalutxenc

fornalutxenc -a

adj i m i f De Fornalutx (Mallorca).

->fornatge

fornatge

m 1 ant 1 Retribució que hom donava al forner per la feina de coure el pa.

2 Porció de farina que retenia per a ell el forner pel fet de fer el pa dels clients.

2 HIST i DR CAT Dels segles XIII al XVI, pagament que feia el forner arrendatari o quasiemfiteuta d’un forn de destret al senyor jurisdiccional que li havia cedit el monopoli.

->fornejar

■fornejar

[de forn]

v dial 1 intr Fer de forner.

2 tr Passar pel forn, coure al forn, (les figues, les prunes, etc.) per acabar-les d’assecar.

->fornell

■fornell

m 1 OFIC i LLAR fogó 1 3, especialment portàtil.

2 Sitja de carbó.

->fornellenc

fornellenc -a

adj i m i f De Fornells de la Selva (Gironès).

->forneller

forneller -a

adj i m i f De Fornells (Menorca).

->forner

■forner -a

[de forn; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f 1 Persona que fa pa o en ven; flequer.

2 HIST Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.

2 f BOT Farinera.

->forneret

■forneret

[de forner]

m BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma robustum), de color bru, enfosquit al centre del barret i falb a les vores, que fa olor de farina.

->forneria

■forneria

Part. sil.: for_ne_ri_a

[de forner]

f Ofici de forner.

->fornicació

■fornicació

Part. sil.: for_ni_ca_ci_ó

[del ll. fornicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f Acció de fornicar.

->fornicador

■fornicador -a

[del ll. fornicator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m i f Persona que fornica.

->fornicar

■fornicar

[del ll. fornicare, íd., der. del ll. fornix, -ĭcis ‘volta, túnel’, der., sembla, del mateix radical que furnus ‘forn’ i fornax, -ācis ‘fornal’, per la forma dels llocs on es trobaven les prostitutes; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 ant Tenir tracte sexual amb una prostituta.

2 Tenir tracte sexual fora del matrimoni. El sisè manament: no fornicaràs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fornicar

GERUNDI: fornicant

PARTICIPI: fornicat, fornicada, fornicats, fornicades

INDICATIU PRESENT: fornico, forniques, fornica, forniquem, forniqueu, forniquen

INDICATIU IMPERFET: fornicava, fornicaves, fornicava, fornicàvem, fornicàveu, fornicaven

INDICATIU PASSAT: forniquí, fornicares, fornicà, fornicàrem, fornicàreu, fornicaren

INDICATIU FUTUR: fornicaré, fornicaràs, fornicarà, fornicarem, fornicareu, fornicaran

INDICATIU CONDICIONAL: fornicaria, fornicaries, fornicaria, fornicaríem, fornicaríeu, fornicarien

SUBJUNTIU PRESENT: forniqui, forniquis, forniqui, forniquem, forniqueu, forniquin

SUBJUNTIU IMPERFET: forniqués, forniquessis, forniqués, forniquéssim, forniquéssiu, forniquessin

IMPERATIU: fornica, forniqui, forniquem, forniqueu, forniquin

->fornicari

■fornicari -ària

[del ll. fornicarius, -a, -um, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la fornicació.

2 m i f Fornicador.

->fornici

■fornici

[del b. ll. fornicium ‘violació’, der. del ll. fornix, -ĭcis ‘volta, túnel’, der., sembla, del mateix radical que furnus ‘forn’ i fornax, -ācis ‘fornal’]

m Fornicació.

->fornícula

■fornícula

[dimin. culte modern del ll. fornix, -ĭcis ‘volta’; 1a FONT: 1919, Ruyra]

f ART i CONSTR Buit deixat en el gruix d’una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.

->fornidor

■fornidor -a

[de fornir]

m i f Persona que forneix.

->fornillar

■fornillar

[d’origen incert]

v tr dial Calçar de nou (un mur).