->amatat

■amatat -ada

[de mata¹; 1a FONT: s. XIV]

adj En forma de mata; apinyat.

->amatença

■amatença

[de amatent]

f El fet d’ésser amatent o d’estar amatent.

->amatent

■amatent

[alteració de les formes més antigues admetent i metent, que havien significat el mateix, amb influx de atent; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Disposat, aparellat, a fer.

2 A punt de fer.

2 esp Ràpid a collir les ocasions, ràpid en l’acudit, en l’acció.

3 Afable, accessible al tracte.

->amateur

■amateur^* [əmətér]

[del fr. amateur, íd.]

1 adj i m i f Aficionat.

2 m i f Persona que, especialment en esports i exercicis atlètics, no és considerada professional.

3 categoria ‘amateur’ Categoria establerta per les federacions d’esports per a distingir les competicions on només actuen amateurs.

->amateurisme

■amateurisme

Part. sil.: a_ma_teu_ris_me

[de amateur]

m Qualitat d’amateur.

->amatinar-se

■amatinar-se

[de matí]

v pron 1 Llevar-se de bon matí, matinejar.

2 fig Guanyar temps, anticipar-se, no adormir-se, en una sol·licitud o una empresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amatinar

GERUNDI: amatinant

PARTICIPI: amatinat, amatinada, amatinats, amatinades

INDICATIU PRESENT: amatino, amatines, amatina, amatinem, amatineu, amatinen

INDICATIU IMPERFET: amatinava, amatinaves, amatinava, amatinàvem, amatinàveu, amatinaven

INDICATIU PASSAT: amatiní, amatinares, amatinà, amatinàrem, amatinàreu, amatinaren

INDICATIU FUTUR: amatinaré, amatinaràs, amatinarà, amatinarem, amatinareu, amatinaran

INDICATIU CONDICIONAL: amatinaria, amatinaries, amatinaria, amatinaríem, amatinaríeu, amatinarien

SUBJUNTIU PRESENT: amatini, amatinis, amatini, amatinem, amatineu, amatinin

SUBJUNTIU IMPERFET: amatinés, amatinessis, amatinés, amatinéssim, amatinéssiu, amatinessin

IMPERATIU: amatina, amatini, amatinem, amatineu, amatinin

->amatiu

■amatiu -iva

Part. sil.: a_ma_tiu

[del b. ll. amativus, -a, -um, íd.]

adj Apte a amar.

->amativitat

■amativitat

[de amatiu]

f Propensió a amar.

->amatol

amatol

[de am(oni), l’infix -a- i (trinitro)tol(uè)]

m EXPL Denominació genèrica dels explosius constituïts per mescles de nitrat amònic i trinitrotoluè.

->amatollat

■amatollat -ada

[de matoll]

adj Dit d’un terreny ple de mates i de brossa.

->amatonar

■amatonar

[de mató]

v 1 tr Fer que (la llet) prengui; quallar.

2 pron Prendre’s la llet. La llet s’ha amatonat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amatonar

GERUNDI: amatonant

PARTICIPI: amatonat, amatonada, amatonats, amatonades

INDICATIU PRESENT: amatono, amatones, amatona, amatonem, amatoneu, amatonen

INDICATIU IMPERFET: amatonava, amatonaves, amatonava, amatonàvem, amatonàveu, amatonaven

INDICATIU PASSAT: amatoní, amatonares, amatonà, amatonàrem, amatonàreu, amatonaren

INDICATIU FUTUR: amatonaré, amatonaràs, amatonarà, amatonarem, amatonareu, amatonaran

INDICATIU CONDICIONAL: amatonaria, amatonaries, amatonaria, amatonaríem, amatonaríeu, amatonarien

SUBJUNTIU PRESENT: amatoni, amatonis, amatoni, amatonem, amatoneu, amatonin

SUBJUNTIU IMPERFET: amatonés, amatonessis, amatonés, amatonéssim, amatonéssiu, amatonessin

IMPERATIU: amatona, amatoni, amatonem, amatoneu, amatonin

->amatori

■amatori -òria

[del ll. amatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Pertanyent a l’amor sexual, que produeix o expressa aquest amor.

->amatoxina

■amatoxina

f BOT Substància molt tòxica present a la farinera borda i en altres agaricals.

->amaurosi

■amaurosi

Part. sil.: a_mau_ro_si

[del gr. amaúrōsis ‘enfosquiment’]

f PAT Afebliment o pèrdua total de la visió sense alteració dels medis transparents de l’ull.

->amauròtic

■amauròtic -a

Part. sil.: a_mau_rò_tic

[de amaurosi]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a l’amaurosi.

2 Que pateix d’amaurosi.

->amaxofòbia

amaxofòbia

Part. sil.: a_ma_xo_fò_bi_a

[del gr. hámaxa ‘vehicle’ i -fòbia]

f PSIQ Fòbia als vehicles, amb temença morbosa a viatjar-hi o a ésser atropellat per ells.

->amazic

amazic -iga

1 adj Relatiu o pertanyent als amazics o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu pertanyent a un conjunt de poblacions camites de l’Àfrica septentrional distribuïdes discontínuament des d’Egipte fins a l’Atlàntic i des de la costa mediterrània fins al sud del Níger.

3 m LING Grup de llengües, de la família afroasiàtica, parlades en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.

->amazona

■amazona

[del ll. Amāzon, -ŏnis, pres del gr., der. de mazós ‘mama’ amb el prefix a-¹ privatiu, per tal com les mítiques guerreres s’amputaven el pit dret per poder disparar més bé l’arc; 1a FONT: 1481]

f 1 MIT i ART Dona guerrera de la mitologia grega que cavalcava amb molta habilitat.

2 fig Dona guerrera, viril.

3 Dona que munta a cavall.

4 Vestit femení amb faldilles llargues per a muntar a cavall.

->amazonià

amazonià -ana

Part. sil.: a_ma_zo_ni_à

adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la regió amazoniana.

2 regió amazoniana Regió biogeogràfica del regne neotropical que comprèn tota l’Amazònia.

->amazònic

■amazònic -a

adj Relatiu o pertanyent al riu Amazones.

->amazonita

■amazonita

[de amazònic i -ita]

f MINERAL Varietat de microclina de color verd intens.

->amb

■amb

Hom.: em

[de l’encreuament de l’ant. ab amb la var. am (alteració davant consonant), der. del ll. apud ‘prop, a casa de, en poder de’, que en ll. vg. suplantà cum ‘amb’; 1a FONT: 979]

prep 1 Expressa relacions circumstancials que denoten: 1 Una situació comuna, l’acompanyament (de persones o de coses). Ésser a casa amb un company. Carn amb bolets.

2 La concurrència a una acció. Dialogar amb el públic. Lluitar amb l’enemic.

3 Acord. Prendre posició amb els uns i contra els altres.

4 L’instrument, el mitjà. Pegar amb un bastó. Rentar-se les mans amb aigua i sabó. Demostrar amb proves.

5 El vehicle. Anar amb auto.

6 La manera. Escriure un mot amb ela geminada. Considerar un afer amb calma. Afirmar amb reserves.

7 Contacte. Fregar una cosa amb una altra. Topar amb un roc.

8 Simultaneïtat i causa alhora. Sortir formigues amb l’arribada del bon temps. Venir al·lèrgia amb la desclosa de les flors.

9 Addició. Fer quatre amb el darrer arribat.

10 Referència. Ésser just amb el proïsme.

11 Possessió, contingut. Una casa amb tres habitacions. Un cistell amb prunes.

2 amb això loc adv Mentrestant, simultàniament a alguna cosa. Amb això, arribà el capvespre.

3 amb que loc conj Amb la condició que, només que. Vindria tot seguit amb que li proporcionéssiu un vehicle.

4 amb tant loc adv ant Amb això, aleshores. Amb tant, ens n’anàrem a València. Amb tant, eixírem de les tendes.

->ambages

■ambages

[del ll. ambāges, derivat de agĕre ‘conduir’ amb el prefix amb ‘entorn’; molt poc usat en català; 1a FONT: s. XV, Febrer]

m pl Circumloquis.

->ambaixada

■ambaixada

Part. sil.: am_bai_xa_da

[de l’oc. ant. ambaissada ‘encàrrec, ambaixada’, der. del gal ambactos ‘servidor’ a través del gòt. andbahti ‘servei’, l’alt al. ambaht ‘servidor’ o del b. ll. ambactia ‘encàrrec’; 1a FONT: 1398, Turmeda]

f 1 DR INTERN 1 Missió diplomàtica permanent dirigida per un ambaixador.

2 Missió temporal tramesa per un cap d’estat davant un altre cap d’estat.

3 Edifici en el qual habita o exerceix les seves funcions un ambaixador.

4 dret d’ambaixada Dret que tenen els estats sobirans de trametre representants diplomàtics davant els altres estats i de rebre els que aquests els trameten.

2 fig Missió confiada a un particular.

->ambaixador

■ambaixador -a

Part. sil.: am_bai_xa_dor

[de ambaixada; 1a FONT: 1325]

1 m i f DR INTERN Cap de missió diplomàtica de la màxima categoria.

2 m i f Qualsevol persona encarregada d’una missió.

3 [en desús] f Muller de l’ambaixador.

->ambaixadriu

■ambaixadriu

Part. sil.: am_bai_xa_driu

[de ambaixador]

f Ambaixadora.

->ambarí

■ambarí -ina

[de ambre, sobre la base d’un b. ll. ambar]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ambre.

2 Semblant a l’ambre.

->ambarvals

ambarvals

[del ll. Ambarvalĭa, íd.]

m RELIG Processó propiciatòria de la fecunditat de la terra celebrada pels romans en honor de la deessa Dia, divinitat agrícola.

->ambdós ambdues

■ambdós ambdues

[del ll. ambo-duos, combinació vulgar dels clàssics ambo ‘tots dos’ amb duos o duas, acusatiu de duo ‘dos’; 1a FONT: s. XIV, Llull, Jaume I]

adj i pron Tots dos, totes dues, l’un i l’altre, l’una i l’altra.

->amberlita

■amberlita

[de l’angl. amberlite, der. de amber ‘ambre’]

f QUÍM IND Marca registrada de resines sintètiques de bescanvi iònic constituïdes per polímers reticulats en forma de granets.

->ambi-

■ambi-

Forma prefixada del mot llatí ambo, que significa ‘ambdós’. Ex.: ambidextre, ambivalent.

->ambició

■ambició

Part. sil.: am_bi_ci_ó

[del ll. ambitio, -ōnis, íd., pròpiament ‘acció de pretendre’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Desig desordenat d’aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l’amor propi.

2 Objecte d’ambició.

->ambicionar

■ambicionar

Part. sil.: am_bi_ci_o_nar

[de ambició; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Tenir ambició (per alguna cosa). Ambicionar de triomfar en el teatre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ambicionar

GERUNDI: ambicionant

PARTICIPI: ambicionat, ambicionada, ambicionats, ambicionades

INDICATIU PRESENT: ambiciono, ambiciones, ambiciona, ambicionem, ambicioneu, ambicionen

INDICATIU IMPERFET: ambicionava, ambicionaves, ambicionava, ambicionàvem, ambicionàveu, ambicionaven

INDICATIU PASSAT: ambicioní, ambicionares, ambicionà, ambicionàrem, ambicionàreu, ambicionaren

INDICATIU FUTUR: ambicionaré, ambicionaràs, ambicionarà, ambicionarem, ambicionareu, ambicionaran

INDICATIU CONDICIONAL: ambicionaria, ambicionaries, ambicionaria, ambicionaríem, ambicionaríeu, ambicionarien

SUBJUNTIU PRESENT: ambicioni, ambicionis, ambicioni, ambicionem, ambicioneu, ambicionin

SUBJUNTIU IMPERFET: ambicionés, ambicionessis, ambicionés, ambicionéssim, ambicionéssiu, ambicionessin

IMPERATIU: ambiciona, ambicioni, ambicionem, ambicioneu, ambicionin

->ambiciós

■ambiciós -osa

Part. sil.: am_bi_ci_ós

[del ll. ambitiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1398, Metge]

adj 1 Que sent ambició, afectat d’ambició.

2 Que indica ambició.

->ambiciosament

■ambiciosament

Part. sil.: am_bi_ci_o_sa_ment

[de ambiciós]

adv Amb ambició.

->ambiciositat

■ambiciositat

Part. sil.: am_bi_ci_o_si_tat

[de ambiciós; 1a FONT: 1398]

f Qualitat d’ambiciós.

->ambident

ambident

[de l’angl. ambidentate, íd.]

adj QUÍM Dit dels ions poliatòmics que poden reaccionar per dos punts diferents.

->ambidexteritat

■ambidexteritat

[del ll. ambidexterĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’ambidextre.

->ambidextre

■ambidextre -a

[del ll. ambidexter, -tri, íd.]

adj i m i f Dit de la persona capaç d’emprar indiferentment la mà dreta i la mà esquerra.

->ambidextrisme

■ambidextrisme

[de ambidextre]

m Habilitat d’usar indiferentment totes dues mans.

->ambient

■ambient

Part. sil.: am_bi_ent

[del ll. ambiens, -ntis ‘que envolta’, participi pres. del verb ambīre ‘envoltar’, ‘pretendre’, i aquest, der. de ire ‘anar’, amb el prefix amb- ‘entorn’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Dit d’un fluid que circumda, que circula al voltant. L’aire ambient.

2 m Allò que envolta, que circula al voltant d’una cosa, especialment l’aire.

3 m CIN i TEAT Medi material, intel·lectual i moral que situa l’acció de l’obra.

4 m ARQUIT i URBAN Conjunt d’elements que integren el camp de percepció visual.

5 m ECOL 1 Conjunt de factors físics, químics i biològics a què resta sotmès un ésser viu.

2 Medi.

6 m PSIC Conjunt d’elements que poden actuar sobre l’individu.

->ambientació

■ambientació

Part. sil.: am_bi_en_ta_ci_ó

[de ambientar]

f 1 1 Acció d’ambientar;

2 l’efecte.

2 CIN i TEAT Conjunt d’efectes que situen l’acció en la circumstància determinada dins la qual es desenvolupa l’obra.

->ambientador

■ambientador -a

Part. sil.: am_bi_en_ta_dor

[de ambientar]

1 adj Que ambienta.

2 m Substància desodorant emprada per a emmascarar la pudor ambiental.

->ambiental

■ambiental

Part. sil.: am_bi_en_tal

[de ambient]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ambient.

2 esp Relatiu o pertanyent al medi ambient; mediambiental.

->ambientalisme

ambientalisme

Part. sil.: am_bi_en_ta_lis_me

m Moviment de defensa activa del medi ambient, especialment pel que fa a la conservació i a l’equilibri ecològic; ecologisme.

->ambientalista

ambientalista

Part. sil.: am_bi_en_ta_lis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent a l’ambientalisme; ecologista.

2 m i f Seguidor de l’ambientalisme; ecologista.

->ambientar

■ambientar

Part. sil.: am_bi_en_tar

[de ambient]

v 1 tr Situar en un ambient. Ambientar una òpera a l’antic Egipte.

2 pron Adaptar-se, habituar-se, a un ambient. Ambientar-se a la vida barcelonina.

3 tr Produir un ambient. Han ambientat molt bé la casa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ambientar

GERUNDI: ambientant

PARTICIPI: ambientat, ambientada, ambientats, ambientades

INDICATIU PRESENT: ambiento, ambientes, ambienta, ambientem, ambienteu, ambienten

INDICATIU IMPERFET: ambientava, ambientaves, ambientava, ambientàvem, ambientàveu, ambientaven

INDICATIU PASSAT: ambientí, ambientares, ambientà, ambientàrem, ambientàreu, ambientaren

INDICATIU FUTUR: ambientaré, ambientaràs, ambientarà, ambientarem, ambientareu, ambientaran

INDICATIU CONDICIONAL: ambientaria, ambientaries, ambientaria, ambientaríem, ambientaríeu, ambientarien

SUBJUNTIU PRESENT: ambienti, ambientis, ambienti, ambientem, ambienteu, ambientin

SUBJUNTIU IMPERFET: ambientés, ambientessis, ambientés, ambientéssim, ambientéssiu, ambientessin

IMPERATIU: ambienta, ambienti, ambientem, ambienteu, ambientin

->ambientòleg

■ambientòleg -òloga

Part. sil.: am_bi_en_tò_leg

m i f ECOL Persona especialitzada en ciències ambientals.

->ambigen

ambigen -ígena

[del ll. ambigĕnus, -a, -um ‘de doble gènere’]

adj BOT Dit del calze que té peces de dues menes, les exteriors sepaloides i les interiors petaloides.

->ambigu

■ambigu -a

[del ll. ambiguus, -a, -um, íd., derivat de ambigĕre ‘estar en discussió’, i aquest derivat de agĕre ‘conduir’, amb prefix amb- ‘entorn’; 1a FONT: 1457]

adj 1 Que ofereix diferents sentits, que admet diferents interpretacions.

2 gènere ambigu LING Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en tots dos gèneres.

->ambigú

■ambigú

[pres del fr. ambigu, íd.]

[pl -ús] m 1 Àpat fred en què són servits tots els plats alhora.

2 Apartament d’un teatre, etc., on hom serveix aquests àpats.

->ambiguament

■ambiguament

[de ambigu]

adv D’una manera ambigua.

->ambigüitat

■ambigüitat

Part. sil.: am_bi_güi_tat

[de ambigu; 1a FONT: 1333]

f 1 Qualitat d’ambigu.

2 GEN Fenomen genètic en què un triplet de nucleòtids o codó admet més d’una traducció.

3 LING Qualitat d’una forma d’admetre diverses interpretacions semàntiques o funcionals.

4 Mot o expressió ambigus.

5 grau d’ambigüitat d’un teorema Nombre de demostracions diferents d’aquest teorema.

->ambiofonia

ambiofonia

Part. sil.: am_bi_o_fo_ni_a

[del fr. ambiophonie, de ambi(ance) ‘ambient’ i phonie ‘-fonia’]

f ELECTROAC Conjunt de tècniques d’enregistrament i reproducció acústiques, mitjançant diversos canals de so, que intenten produir en l’oïdor una sensació el més semblant possible a la que hom experimenta a la sala de concerts.

->ambiopia

ambiopia

Part. sil.: am_bi_o_pi_a

[de ambi- i -opia]

f OFTAL Diplopia.

->ambípar

ambípar -a

[de ambi- i -par]

adj BOT Dit de la gemma que conté els primordis de dues flors o dues fulles.

->ambisexual

ambisexual

Part. sil.: am_bi_se_xu_al

[de ambi- i sexual]

adj i m i f PSIC Bisexual.

->ambisexuat

ambisexuat -ada

Part. sil.: am_bi_se_xu_at

[de ambi- i sexuat]

adj BOT Monoic.

->ambistòmids

■ambistòmids

[de ambi-, -stoma i -id]

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis urodels integrada per salamandres amb el cap més aplatat que la salamandra comuna.

2 sing Amfibi de la família dels ambistòmids.

->àmbit

■àmbit

[del ll. ambĭtus, -us, íd.; 1a FONT: 1561]

m 1 1 Contorn, volt, perímetre, d’una cosa.

2 Espai circumscrit, especialment que volta una casa, un castell, etc.

2 fig Conjunt de tot allò en què una persona o una institució són competents. Això és fora del seu àmbit de jurisdicció.

->ambivalència

■ambivalència

Part. sil.: am_bi_va_lèn_ci_a

[de ambivalent]

f 1 PSIC Presència simultània de sentiments oposats envers una mateixa persona o una mateixa cosa.

2 Fet de posseir simultàniament dos valors diferents, dues significacions oposades.

->ambivalent

■ambivalent

[de ambi- i valent]

adj Que té ambivalència.

->amblador

■amblador -a

[de amblar; 1a FONT: 1476, Esteve]

adj ZOOL Que ambla.

->ambladura

■ambladura

[de amblar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f ZOOL Anadura, pas, de l’animal que ambla.

->amblar

■amblar

Hom.: emblar

[de ambular; 1a FONT: c. 1390]

v intr ZOOL Caminar un quadrúpede a bon pas, sense sacsejar, movent alhora les potes d’un mateix costat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amblar

GERUNDI: amblant

PARTICIPI: amblat, amblada, amblats, amblades

INDICATIU PRESENT: amblo, ambles, ambla, amblem, ambleu, amblen

INDICATIU IMPERFET: amblava, amblaves, amblava, amblàvem, amblàveu, amblaven

INDICATIU PASSAT: amblí, amblares, amblà, amblàrem, amblàreu, amblaren

INDICATIU FUTUR: amblaré, amblaràs, amblarà, amblarem, amblareu, amblaran

INDICATIU CONDICIONAL: amblaria, amblaries, amblaria, amblaríem, amblaríeu, amblarien

SUBJUNTIU PRESENT: ambli, amblis, ambli, amblem, ambleu, amblin

SUBJUNTIU IMPERFET: amblés, amblessis, amblés, ambléssim, ambléssiu, amblessin

IMPERATIU: ambla, ambli, amblem, ambleu, amblin

->ambli-

■ambli-

Forma prefixada del mot grec amblýs, que significa ‘obtús’. Ex.: ambligonal.

->ambliacúsia

ambliacúsia

Part. sil.: am_bli_a_cú_si_a

[de ambli- i el gr. akoúsis ‘audició’]

f Duresa d’oïda.

->ambliàfia

ambliàfia

Part. sil.: am_bli_à_fi_a

[de ambli- i el gr. haphē ‘tacte’]

f Poca agudesa en el tacte.

->ambligèustia

ambligèustia

Part. sil.: am_bli_gèus_ti_a

[de ambli- i el gr. geúō ‘gustar’]

f Poca perfecció en el gust.

->ambliop

ambliop

Part. sil.: am_bli_op

[de ambli- i -op]

PAT 1 adj Dit de l’ull afectat d’ambliopia.

2 adj i m i f Que pateix d’ambliopia.

->ambliopia

■ambliopia

Part. sil.: am_bli_o_pi_a

[de ambli- i -opia]

f 1 OFTAL Disminució de l’agudesa visual sense trastorn orgànic de l’ull.

2 ambliopia crepuscular PAT Hemeralopia.

->ambliòpsids

ambliòpsids

Part. sil.: am_bli_òp_sids

[de ambli-, -òpsia i -id]

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels ambliopsiformes.

2 sing Peix de la família dels ambliòpsids.

->ambliopsiformes

ambliopsiformes

Part. sil.: am_bli_op_si_for_mes

[de ambli-, -òpsia i -forme]

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis cavernícoles petits, de boca grossa i no protràctil i generalment d’ulls atrofiats, que consta d’una sola família, la dels ambliòpsids.

2 sing Peix de l’ordre dels ambliopsiformes.

->ambliornis

ambliornis

Part. sil.: am_bli_or_nis

[de ambli- i el gr. órnis ‘ocell’]

m ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes (Amblyornis sp), pròxims als paradiseids, proveïts d’un gran plomall al cap, anomenats també ocells jardiners.

->amblipigis

amblipigis

[de ambli- i el gr. pygē ‘natja’]

m ZOOL 1 pl Ordre d’aràcnids lucífugs o cavernícoles de mida petita, de colors foscs, de cos aplatat i de potes molt llargues.

2 sing Aràcnid de l’ordre dels amblipigis.

->ambo

■ambo

[del ll. ambo ‘tots dos’]

m JOCS 1 En el joc de la plena, dos nombres dels d’una mateixa fila.

2 En el joc antic de la loteria, dos nombres sobre els quals hom juga i venç segons certes regles.

->ambó

■ambó

Hom.: embó

[del ll. ambo, -ōnis, íd., pres del gr. ámbōn, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ART Trona elevada que hi ha als extrems del presbiteri d’algunes esglésies.

->amboceptor

■amboceptor

[de l’angl. amboceptor, i aquest, del ll. ambo ‘tots dos’ i (re)ceptor ‘receptor’, probablement format a l’inici de la mateixa manera en l’al. Ambozeptor]

m FISIOL ANIM Anticòs termostable present en els sèrums animals en què ha estat injectat un antigen.

->amboina

■amboina

Part. sil.: am_boi_na

[de l’indonesi Ambon o Amboina, nom d’una illa de les Moluques]

m BOT 1 Arbre de la família de les papilionàcies (Pterocarpus indicus), la fusta del qual, vermellosa i viada de negre, és emprada en ebenisteria.

2 Fusta de l’amboina.

->ambrat

■ambrat -ada

[de ambre]

adj Que té el color de l’ambre groc.

->ambre

■ambre

[de l’àr. ’ánbar ‘catxalot’, ‘substància formada en els budells d’aquest cetaci’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m MINERAL Resina fòssil de diverses coníferes utilitzada per a la fabricació d’objectes d’ornamentació.

2 ambre gris PERFUM Substància de consistència cerosa present en el tub digestiu dels catxalots i d’altres cetacis marins i emprada en perfumeria com a fixador i com a tintura.

3 ambre negre MINERAL Atzabeja.

4 1 m Color de l’ambre groc, groc de mel.

2 adj inv Una gerra ambre.

->ambreïna

■ambreïna

Part. sil.: am_bre_ï_na

[de ambre- i -ina]

f PERFUM Alcohol triterpènic tricíclic de fórmula C₃₀H₅₂O, extret de l’ambre gris.

->ambretòlida

ambretòlida

[del fr. ambrettolide, comp. de ambrette ‘planta aromàtica’, dimin. de ambre ‘ambre’, -ol¹ i -ide ‘-id’]

f [C₁₆H₂₈O₂] PERFUM Lactona de l’àcid 16-hidroxi-7-hexadecenoic, emprada com a aromatitzant, com a perfum i com a fixador.

->ambrita

■ambrita

[de ambre i -ita]

f MINERAL Resina fòssil, de composició molt semblant a la de l’ambre, però sense àcid succínic.

->ambroide

ambroide

Part. sil.: am_broi_de

[de ambre i -oide]

m QUÍM IND Ambre reconstituït, obtingut escalfant i premsant trossos d’ambre natural massa petits per a ésser utilitzats tots sols.

->ambrosia

■ambrosia

Part. sil.: am_bro_si_a

[del ll. ambrosia ‘aliment dels déus’, pres del gr. ambrosía, íd., comp. del prefix privatiu a-¹ i brotós ‘mortal’]

f MIT 1 Segons els grecs antics, aliment dels déus, dels herois i dels cavalls divins que conferia la immortalitat.

2 impr Nèctar.

->ambrosià

■ambrosià -ana

Part. sil.: am_bro_si_à

adj 1 Relatiu o pertanyent a sant Ambròs.

2 Dit de la ciutat de Milà o dels seus habitants.

3 CATOL Relatiu o pertanyent a la litúrgia de l’església de Milà i de les esglésies de la seva jurisdicció, en la formació de la qual prengué part sant Ambròs.

->ambròsia

ambròsia

Part. sil.: am_brò_si_a

[de ambrosia]

f BOT Gènere de plantes herbàcies monoiques de la família de les compostes (Ambrosia sp), d’olor forta, de flors grogues i de fulles molt dividides.

->ambrosíac

■ambrosíac -a

Part. sil.: am_bro_sí_ac

[de ambrosia]

adj 1 Que participa de la natura de l’ambrosia.

2 D’un gust o d’una olor deliciosos.

->ambrotip

ambrotip

[del gr. ámbro(tos) ‘immortal’ i -tip]

m FOTOG Antic procediment fotogràfic del retrat, consistent en l’obtenció de negatius molt tènues sobre plaques de col·lodió humit.

->-àmbul

■-àmbul -àmbula

Forma sufixada del mot llatí ambulare, que significa ‘caminar’. Ex.: funàmbul, somnàmbul.

->ambulacral

■ambulacral

[de ambulacre]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a un ambulacre, integrat per ambulacres.

2 aparell ambulacral ANAT ANIM Conjunt de canals i vesícules distribuïts pel cos dels equinoderms, pels quals circula l’aigua de mar.

3 peu ambulacral Ambulacre.

->ambulacre

■ambulacre

[del ll. ambulacrum ‘passeig d’arbres’]

m ANAT ANIM Tentacle dels equinoderms, amb una funció principalment sensorial i respiratòria, proveït a vegades d’una ventosa adhesiva i protràctil que serveix per a la captura de l’aliment, i per a la locomoció.

->ambulància

■ambulància

Part. sil.: am_bu_làn_ci_a

[de ambulant; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MED 1 Vehicle equipat per al transport de malalts o de ferits.

2 Equip hospitalari ambulant destinat a prestar primeres assistències.

->ambulant

■ambulant

[de ambular; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que va d’un lloc a l’altre. Circ ambulant. Venedor ambulant.

->ambular

■ambular

Hom.: embolar

[del ll. ambulare ‘caminar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Deambular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ambular

GERUNDI: ambulant

PARTICIPI: ambulat, ambulada, ambulats, ambulades

INDICATIU PRESENT: ambulo, ambules, ambula, ambulem, ambuleu, ambulen

INDICATIU IMPERFET: ambulava, ambulaves, ambulava, ambulàvem, ambulàveu, ambulaven

INDICATIU PASSAT: ambulí, ambulares, ambulà, ambulàrem, ambulàreu, ambularen

INDICATIU FUTUR: ambularé, ambularàs, ambularà, ambularem, ambulareu, ambularan

INDICATIU CONDICIONAL: ambularia, ambularies, ambularia, ambularíem, ambularíeu, ambularien

SUBJUNTIU PRESENT: ambuli, ambulis, ambuli, ambulem, ambuleu, ambulin

SUBJUNTIU IMPERFET: ambulés, ambulessis, ambulés, ambuléssim, ambuléssiu, ambulessin

IMPERATIU: ambula, ambuli, ambulem, ambuleu, ambulin

->ambulatori

■ambulatori -òria

[del ll. ambulatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que es refereix al caminar, que té la facultat de caminar.

2 m ARQUIT Deambulatori.

3 MED 1 adj Dit del tractament o de la malaltia que no obliguen el malalt a fer llit.

2 m Lloc on acudeixen alguns malalts en règim d’externs per a llur tractament.

->amè

■amè -ena

[del ll. amoenus, -a, -um, íd., possiblement derivat de amare, almenys en la consciència dels llatins; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Dit d’un lloc plaent a la vista.

2 Que recrea, que entreté agradablement, que delita plàcidament. Una novel·la amena.

->ameb-

■ameb-

Forma prefixada del mot grec amoibḗ, que significa ‘canvi’, ‘transformació’. Ex.: amebúria.

->ameba

■ameba

[del gr. amoibḗ ‘canvi, transformació’]

f ZOOL Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.

->amebeu

■amebeu -ea

Part. sil.: a_me_beu

[del ll. amoebaeus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 En les literatures clàssiques, dit d’una composició en què els personatges parlen amb estrofes alternatives, amb versos alternatius.

2 cant amebeu Composició poètica recitada o cantada alternativament per un actor o per uns quants.

2 m Peu amebeu.

3 adj 1 Relatiu o pertanyent al peu amebeu.

2 peu amebeu Peu de la poesia clàssica que consta de dues síl·labes llargues, dues de breus i una de llarga.

->amebiasi

■amebiasi

Part. sil.: a_me_bi_a_si

[de ameb- i -iasi]

f PAT Malaltia provocada per diverses espècies d’ameba.

->amèbic

■amèbic -a

[de ameba]

adj BIOL 1 Relatiu o pertanyent a l’ameba.

2 Causat per amebes. Disenteria amèbica.

->amebo-

■amebo-

Forma prefixada del mot grec amoibḗ, que significa ‘canvi, ‘transformació’. Ex.: amebobacteri.

->amebòcit

■amebòcit

[de amebo- i -cit]

m HISTOL Cèl·lula capaç de fer moviments ameboides.

->ameboide

■ameboide

Part. sil.: a_me_boi_de

[de ameb- i -oide]

1 adj BIOL 1 Dit del moviment que presenten principalment les amebes i algunes altres cèl·lules, fet per emissió de pseudopodis.

2 Semblant a una ameba en els seus moviments, els seus canvis de forma o la seva morfologia general.

2 m ZOOL 1 pl Ordre de protozous rizòpodes que es desplacen per mitjà de pseudopodis, amb el cos limitat per una membrana fina.

2 sing Protozou de l’ordre dels ameboides.

->àmec

■àmec

[probablement d’un ll. vg. *amydum ‘midó’, ll. cl. amylum; 1a FONT: 1839, DLab.]

m APIC Pol·len que les abelles recol·lecten de les flors i guarden al rusc com a reserva alimentosa.

->amegacariocitosi

amegacariocitosi

Part. sil.: a_me_ga_ca_ri_o_ci_to_si

[de a-¹, megacariòcit i -osi]

f PAT Absència o disminució extrema de megacariòcits a la medul·la òssia hematopoètica.

->ameiosi

ameiosi

Part. sil.: a_me_io_si

[de a-¹ i meiosi]

f GEN Meiosi atípica en què no hi ha una reducció del nombre de cromosomes, com en la partenogènesi.

->amelar-se

■amelar-se

[de mel²]

v pron Esdevenir dolç com la mel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amelar

GERUNDI: amelant

PARTICIPI: amelat, amelada, amelats, amelades

INDICATIU PRESENT: amelo, ameles, amela, amelem, ameleu, amelen

INDICATIU IMPERFET: amelava, amelaves, amelava, amelàvem, amelàveu, amelaven

INDICATIU PASSAT: amelí, amelares, amelà, amelàrem, amelàreu, amelaren

INDICATIU FUTUR: amelaré, amelaràs, amelarà, amelarem, amelareu, amelaran

INDICATIU CONDICIONAL: amelaria, amelaries, amelaria, amelaríem, amelaríeu, amelarien

SUBJUNTIU PRESENT: ameli, amelis, ameli, amelem, ameleu, amelin

SUBJUNTIU IMPERFET: amelés, amelessis, amelés, ameléssim, ameléssiu, amelessin

IMPERATIU: amela, ameli, amelem, ameleu, amelin

->amelat

■amelat -ada

[de amelar-se]

adj fig encaramel·lat 2.

->amèlia

■amèlia

Part. sil.: a_mè_li_a

[de a-¹ i el gr. mélos ‘membre’]

f PAT Absència congènita d’una o més extremitats.

->ameloblast

■ameloblast

[de l’angl. ameloblast, íd., comp. de l’angl. ant. amel, mod. enamel ‘esmalt’ i -blast]

m EMBRIOL Cèl·lula que en l’embrió humà constitueix els epitelis adamantins.

->amén

■amén

Hom.: ament

[del ll. ecl. amen, provinent de l’hebreu amen ‘en veritat, certament’, a través del gr. amḗn; 1a FONT: s. XIII]

interj 1 LITÚRG Fórmula que, en la litúrgia cristiana, conclou les oracions com a manifestació d’acord i d’adhesió a allò que ja ha estat dit en l’oració.

2 dir amén a tot Aprovar-ho tot, donar l’aquiescència a tot.

3 escolà d’amén Persona que sempre és del parer d’un altre.

->amenaça

■amenaça

[del ll. vg. mĭnacia, del cl. minax, -ācis ‘amenaçador’, de mĭna ‘amenaça’, amb la a-² afegida per influx del verb amenaçar; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Acció d’amenaçar.

2 Paraula, gest, etc., amb què hom amenaça.

3 Indici pel qual hom manifesta un perill, una cosa a témer.

4 DR PEN Delicte consistent a intimidar algú amb l’anunci de causar-li algun mal.

->amenaçador

■amenaçador -a

[en cat. ant. menaçador; 1a FONT: s. XIII]

adj Que amenaça.

->amenaçament

■amenaçament

[de amenaçar]

m Acció d’amenaçar, amenaça.

->amenaçar

■amenaçar

[de amenaça; en cat. ant. menaçar; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Donar a entendre (a algú) la intenció de fer-li mal. Amenaçar amb la mà.

2 fig Un greu perill m’amenaça.

2 Anunciar (a algú) un perill, un càstig, etc., si fa això o allò. L’han amenaçat amb una sanció, de sancionar-lo. Ens amenaçaren que, si no ho deixàvem córrer, ens farien fora.

3 Donar senyals d’estar a punt d’esdevenir-se quelcom d’enutjós, de desagradable, de perillós, etc. El terrat amenaça ruïna. El temps amenaça tempestat. Aquesta calor amenaça pluja.

4 ESPORT 1 Iniciar un jugador un moviment d’atac amb la finalitat de desorientar l’adversari.

2 En el joc dels escacs, situar una peça o un peó en posició de matar una peça o un peó del contrincant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amenaçar

GERUNDI: amenaçant

PARTICIPI: amenaçat, amenaçada, amenaçats, amenaçades

INDICATIU PRESENT: amenaço, amenaces, amenaça, amenacem, amenaceu, amenacen

INDICATIU IMPERFET: amenaçava, amenaçaves, amenaçava, amenaçàvem, amenaçàveu, amenaçaven

INDICATIU PASSAT: amenací, amenaçares, amenaçà, amenaçàrem, amenaçàreu, amenaçaren

INDICATIU FUTUR: amenaçaré, amenaçaràs, amenaçarà, amenaçarem, amenaçareu, amenaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: amenaçaria, amenaçaries, amenaçaria, amenaçaríem, amenaçaríeu, amenaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: amenaci, amenacis, amenaci, amenacem, amenaceu, amenacin

SUBJUNTIU IMPERFET: amenacés, amenacessis, amenacés, amenacéssim, amenacéssiu, amenacessin

IMPERATIU: amenaça, amenaci, amenacem, amenaceu, amenacin

->amència

■amència

Part. sil.: a_mèn_ci_a

[del ll. amentia, íd.]

f PSIQ 1 Confusió mental.

2 Idiotesa.

->amenitat

■amenitat

[del ll. amoenĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’amè.

->amenitzar

■amenitzar

[de amè]

v tr Fer amè.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amenitzar

GERUNDI: amenitzant

PARTICIPI: amenitzat, amenitzada, amenitzats, amenitzades

INDICATIU PRESENT: amenitzo, amenitzes, amenitza, amenitzem, amenitzeu, amenitzen

INDICATIU IMPERFET: amenitzava, amenitzaves, amenitzava, amenitzàvem, amenitzàveu, amenitzaven

INDICATIU PASSAT: amenitzí, amenitzares, amenitzà, amenitzàrem, amenitzàreu, amenitzaren

INDICATIU FUTUR: amenitzaré, amenitzaràs, amenitzarà, amenitzarem, amenitzareu, amenitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: amenitzaria, amenitzaries, amenitzaria, amenitzaríem, amenitzaríeu, amenitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: amenitzi, amenitzis, amenitzi, amenitzem, amenitzeu, amenitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: amenitzés, amenitzessis, amenitzés, amenitzéssim, amenitzéssiu, amenitzessin

IMPERATIU: amenitza, amenitzi, amenitzem, amenitzeu, amenitzin

->amenorrea

■amenorrea

Part. sil.: a_me_nor_re_a

[de a-¹ i menorrea]

f FISIOL ANIM i PAT Manca de fluix menstrual.

->amenorreic

■amenorreic -a

Part. sil.: a_me_nor_reic

[de amenorrea]

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a l’amenorrea.

->amensalisme

amensalisme

[probablement del fr. amensalisme, der. de amensal, i aquest, de mensa ‘taula; nutrició’, amb el pref. privatiu a-¹]

m ECOL Relació que s’estableix entre dos o més organismes que cohabiten en un mateix biòtop, però en què un d’ells és desfavorit pel domini unilateral d’un altre.

->ament

■ament

Hom.: amén

[del ll. amentum ‘corretja per a subjectar dards o javelines’]

m BOT Inflorescència espiciforme densa de flors petites i unisexuals.

->amentaci

■amentaci -àcia

[de ament i -aci]

adj BOT Semblant a un ament, que té caràcter d’ament.

->amenti-

■amenti-

Forma prefixada del mot llatí amentum, que significa ‘corretja per a subjectar dards o javelines’. Ex.: amentiforme.

->amentiflores

■amentiflores

f BOT 1 pl Grup de plantes llenyoses que fan inflorescències en ament.

2 sing Planta del grup de les amentiflores.

->amentiforme

■amentiforme

[de amenti- i -forme]

adj BOT En forma d’ament, semblant a un ament.

->amerar

■amerar

Hom.: amarar

[variant de amarar¹]

v tr amarar¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amerar

GERUNDI: amerant

PARTICIPI: amerat, amerada, amerats, amerades

INDICATIU PRESENT: amero, ameres, amera, amerem, amereu, ameren

INDICATIU IMPERFET: amerava, ameraves, amerava, ameràvem, ameràveu, ameraven

INDICATIU PASSAT: amerí, amerares, amerà, ameràrem, ameràreu, ameraren

INDICATIU FUTUR: ameraré, ameraràs, amerarà, amerarem, amerareu, ameraran

INDICATIU CONDICIONAL: ameraria, ameraries, ameraria, ameraríem, ameraríeu, amerarien

SUBJUNTIU PRESENT: ameri, ameris, ameri, amerem, amereu, amerin

SUBJUNTIU IMPERFET: amerés, ameressis, amerés, ameréssim, ameréssiu, ameressin

IMPERATIU: amera, ameri, amerem, amereu, amerin

->amerenc

amerenc -a

adj i m i f D’Amer (Selva).

->americà

■americà -ana

1 adj i m i f 1 D’Amèrica o de l’americà (anglès dels Estats Units d’Amèrica).

2 impr Dels Estats Units d’Amèrica; estatunidenc.

2 m i f Als Països Catalans i en d’altres països europeus, emigrat tornat d’Amèrica, especialment després d’haver-hi fet fortuna.

3 m LING Anglès parlat als Estats Units d’Amèrica.

->americana

■americana

[de Amèrica; en el sentit de ‘jaqueta’ prové del fet d’haver-se començat a usar aquesta peça de vestir a les colònies espanyoles d’aquell continent; 1a FONT: 1882]

f 1 INDUM Peça de vestir, especialment pròpia d’homes, que cobreix el tronc fins més avall de cintura, amb mànigues i sense faldons.

2 DANSA Havanera.

->americanisme

■americanisme

m 1 Afecte a les coses d’Amèrica.

2 Costum, manera de pensar, etc., característic d’Amèrica.

3 LING 1 Mot provinent d’una llengua indígena americana introduït en una llengua no americana.

2 Peculiaritat de les llengües europees parlades a Amèrica.

->americanista

■americanista

m i f Persona versada en coses relatives a Amèrica.

->americanística

■americanística

[de americanista]

f Ciència que estudia Amèrica i els seus habitants, especialment les civilitzacions precolombines.

->americanització

■americanització

Part. sil.: a_me_ri_ca_nit_za_ci_ó

[de americanitzar]

f 1 Acció d’americanitzar o d’americanitzar-se;

2 l’efecte.

->americanitzar

■americanitzar

[de americà]

v 1 tr Imprimir (a alguna cosa) característiques americanes.

2 pron Adoptar els usos i els costums americans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: americanitzar

GERUNDI: americanitzant

PARTICIPI: americanitzat, americanitzada, americanitzats, americanitzades

INDICATIU PRESENT: americanitzo, americanitzes, americanitza, americanitzem, americanitzeu, americanitzen

INDICATIU IMPERFET: americanitzava, americanitzaves, americanitzava, americanitzàvem, americanitzàveu, americanitzaven

INDICATIU PASSAT: americanitzí, americanitzares, americanitzà, americanitzàrem, americanitzàreu, americanitzaren

INDICATIU FUTUR: americanitzaré, americanitzaràs, americanitzarà, americanitzarem, americanitzareu, americanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: americanitzaria, americanitzaries, americanitzaria, americanitzaríem, americanitzaríeu, americanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: americanitzi, americanitzis, americanitzi, americanitzem, americanitzeu, americanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: americanitzés, americanitzessis, americanitzés, americanitzéssim, americanitzéssiu, americanitzessin

IMPERATIU: americanitza, americanitzi, americanitzem, americanitzeu, americanitzin

->americi

■americi

[del ll. cient. americium, de Amèrica, per analogia amb europium, de Europa]

m QUÍM INORG [símb: Am] Element químic artificial radioactiu transurànic de la família dels actínids de nombre atòmic 95.

->amerindi

■amerindi -índia

[de Amèr(ica) i indi]

1 adj Relatiu o pertanyent als amerindis.

2 m i f 1 Indi americà.

2 ANTROP FÍS Individu de totes les races americanes (llevat de l’esquímida).

->amerístic

■amerístic -a

[del gr. améristos ‘indivís’]

adj No segmentat, no diferenciat.

->amesurat

■amesurat -ada

[de mesura]

adj Que fa les coses amb mesura, que defuig tot excés.

->ametàbol

■ametàbol -a

[del gr. ametàbolos ‘immutable’]

adj i m i f 1 BIOL Que no experimenta metamorfosi.

2 ENTOM Que fa el desenvolupament postembrionari a través de formes juvenils molt semblants a l’adult, sense metamorfosi.

->ametista

■ametista

[del ll. amethystus, i aquest, del gr. améthystos]

1 f MINERAL 1 Varietat fanerocristal·lina del quars de color violat o blavós.

2 ametista falsa Varietat de fluorita del color de l’ametista, però menys dura.

3 ametista oriental Varietat transparent i violeta del corindó.

2 1 m Color d’ametista, morat clar o violat blavós.

2 adj inv Uns pantalons ametista.

->ametla

■ametla

[variant de ametlla]

f Ametlla.

->ametlat

ametlat -ada

adj Ametllat.

->ametlenca

ametlenca

f AGR Ametllenca.

->ametler

■ametler

[variant de ametller]

m Ametller.

->ametlerar

ametlerar

m AGR Ametllerar.

->ametlla

■ametlla

[del ll. amygdăla, pres del gr. amygdálē, íd., però en alguna de les formes vulgars amĭgdŭla o amĭndŭla; 1a FONT: 1249]

f 1 AGR Llavor comestible de l’ametller.

2 Nom donat a diferents coses que presenten una forma semblant a una ametlla.

3 BOT i AGR Ametlló arribat a terme.

4 BOT i AGR Qualsevol llavor anàloga a la de l’ametller.

5 p ext BOT i AGR Allò que resta de les llavors després de treure’ls l’embolcall.

6 CERÀM Peça de terra cuita, de les dimensions d’una ametlla, utilitzada en les terrisseries per a separar les peces de pisa abans de coure-les.

7 ametlla amarga BOT i AGR Llavor no comestible de l’ametller amarg.

8 ametlla mística ART Ornament que encercla una figura sagrada a la qual hom vol donar un relleu especial.

9 ametlles garapinyades ALIM Ametlles escloscades i sotmeses al procés de garapinyar.

10 ametlles torrades ALIM Ametlles escloscades i sotmeses a un procés de torrefacció.

11 llet d’ametlles ALIM Producte elaborat amb ametlles dolces, sucre i additius, utilitzat com a substitut de la llet de vaca i com a refrescant.

->ametllat

■ametllat -ada

[de ametlla; 1a FONT: s. XIV]

1 adj En forma d’ametlla. Ulls ametllats.

2 m Pasta feta amb ametlles, farina i mel o sucre.

->ametllatà

ametllatà -ana

adj i m i f De l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental).

->ametllenca

ametllenca

[de ametlla]

f AGR Varietat catalana d’avellaner de troncs molt inclinats, pròpia de conreu de secà, que madura a la primeria de setembre.

->ametller

■ametller

[de ametlla; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 BOT i AGR Petit arbre de la família de les rosàcies (Prunus amygdalus), de fulles lanceolades i dentades, de flors blanques o rosadenques i de fruit (l’ametlló) amb una llavor comestible (l’ametlla). Cal esmentar l’ametller d’ametlles dolces (P. amygdalus var dulcis), que fa ametlles comestibles, i l’ametller amarg (o agre) (P. amygdalus var amara), varietat de llavors amargues emprades en farmàcia.

2 erugueta de l’ametller ZOOL Eruga de l’ordre dels lepidòpters (Aglaope infausta), amb franges grogues i negres, que es menja amb una gran avidesa les fulles d’ametller.

->ametllerar

■ametllerar

[de ametller]

m AGR Indret poblat d’ametllers.

->ametlló

■ametlló

[de ametlla; 1a FONT: 1252]

m BOT i AGR 1 Fruit en drupa i endocarpi (closca) llenyós de l’ametller.

2 Ametlla tendra, encara no arribada a terme, que hi ha dins els ametllons pròpiament dits.

->ametló

ametló

m BOT i AGR Ametlló.

->ametopterina

ametopterina

[de a(mino) met(ilfòlic) i (amin)opterina]

f QUÍM ORG Aminoàcid isolat en forma de monohidrat que deriva de l’aminopterina per metilació del N en posició 10 (C₂₀H₂₂N₈O₅).

->ametròmetre

ametròmetre

[de ametro(pia) i -metre]

m OFTAL Instrument per a determinar el caràcter i el grau de l’ametropia.

->ametrop

■ametrop

[de a-¹, metr(o)- i -op]

adj i m i f OFTAL Que pateix d’ametropia.

->ametropia

■ametropia

Part. sil.: a_me_tro_pi_a

[de ametrop]

f OFTAL Nom genèric de totes les anomalies de la refracció de l’ull per les quals les imatges no es formen degudament a la retina.

->ametròpic

■ametròpic -a

[de ametropia]

adj OFTAL Relatiu o pertanyent a l’ametropia.

->amfetamina

■amfetamina

[acrònim format pel Vocabulari Científic Internacional amb els primers elements del nom de la substància química a(lfa)m(etil)fe(ne)t(il)amina]

f 1 BIOQ i FARM Amina primària utilitzada com a estimulant nerviós, somnífug i anorèctic.

2 p ext Substància amb propietats farmacològiques anàlogues que s’utilitza en el dopatge i com a droga.

->amfetamínic

amfetamínic -a

[de amfetamina]

adj Relatiu o pertanyent a les amfetamines.

->amfetaminomania

amfetaminomania

Part. sil.: am_fe_ta_mi_no_ma_ni_a

[de amfetamina i -mania]

f PSIQ Toxicomania per abús d’amfetamines.

->amfi-

■amfi-

Prefix, del grec amphí, que significa ‘ambdós’, ‘de dues maneres’, ‘a ambdós costats’, ‘entorn’. Ex.: amfibi, amfiteatre.

->amfiartrosi

■amfiartrosi

Part. sil.: am_fi_ar_tro_si

[de amfi- i artrosi]

f ANAT ANIM Articulació que uneix les superfícies òssies mitjançant discs de fibrocartílag.

->amfibi

■amfibi -íbia

[del gr. amphíbios ‘que pot viure en dos elements’, comp. del prefix amphi- ‘tots dos’ i bíos ‘vida’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 1 adj ECOL Que pot viure en un medi terrestre i aquàtic.

2 m pl ZOOL Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.

3 m sing ZOOL Vertebrat de la classe dels amfibis.

2 adj fig 1 Que té una doble natura, una doble manera d’ésser.

2 AERON Dit de l’aeronau que pot posar-se a la superfície de l’aigua i a terra, i així mateix enlairar-se, indistintament.

3 MIL Dit de les tropes que són transportades en vehicles amfibis des dels vaixells de transport i que, un cop desembarcades, estan instruïdes per a combatre amb plena eficàcia.

4 operació amfíbia MAR GUER Operació militar conjunta en la qual participen forces navals i terrestres.

5 vehicle amfibi MAR Vehicle apte a traslladar-se per terra i per l’aigua.

->amfibiòtic

amfibiòtic -a

Part. sil.: am_fi_bi_ò_tic

[de amfi- i biòtic]

adj 1 ENTOM Dit dels insectes les larves dels quals són aquàtiques i respiren en general amb brànquies traqueals.

2 ICT Dit dels peixos que migren de les aigües dolces cap al mar o a l’inrevés, principalment per acomplir el seu cicle reproductor.

->amfíbol

■amfíbol

[del ll. amphibŏlus, -a, -um ‘ambigu, equívoc’, i aquest, del gr. amphíbolos, íd.]

m MINERAL 1 Mineral del grup dels amfíbols.

2 pl Grup de minerals de la classe dels silicats que, juntament amb els piroxens, formen el grup dels inosilicats.

->amfíbola

amfíbola

[del ll. amphibŏlus, -a, -um ‘ambigu, equívoc’, i aquest, del gr. amphíbolos, íd.]

f ZOOL Gènere de mol·luscs exòtics marins de la subclasse dels pulmonats (Amphibola sp), que habiten a la desembocadura dels rius o les badies profundes.

->amfibòlia

■amfibòlia

Part. sil.: am_fi_bò_li_a

f Amfibologia.

->amfibòlic

■amfibòlic -a

[de amfíbol]

adj 1 MINERAL Relatiu o pertanyent als amfíbols.

2 PAT Incert o irregular.

3 ZOOL Que pot ésser projectat cap endavant i cap endarrere.

->amfibolífer

■amfibolífer -a

[de amfíbol i -fer]

adj MINERAL Dit de la roca que conté amfíbol.

->amfibolita

■amfibolita

[de amfíbol i -ita]

f PETROG Roca esquistosa composta per amfíbols i plagliòclasis.

->amfibolític

■amfibolític -a

[de amfibolita]

adj PETROG Relatiu o pertanyent a l’amfibolita.

->amfibologia

■amfibologia

Part. sil.: am_fi_bo_lo_gi_a

[del gr. amphíbolos ‘ambigu, equívoc’ i lógos ‘paraula, discurs’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Frase susceptible d’ésser interpretada de dues maneres o més.

2 Ambigüitat resultant d’una tal frase.

->amfibològic

■amfibològic -a

[de amfibologia]

adj Que té diferents sentits; ambigu.

->amfíbrac

■amfíbrac

[del ll. amphibrăchus, i aquest, del gr. amphíbrakhys, íd.]

m POÈTICA Peu de la poesia grega i llatina que consta de tres síl·labes (una de llarga entre dues de breus).

->amfibràquic

amfibràquic -a

[de amfíbrac]

adj Relatiu o pertanyent a l’amfíbrac.

->amficàrpia

amficàrpia

Part. sil.: am_fi_càr_pi_a

[der. de amfi- i -carpi]

f BOT Presència en una planta de dues menes de fruits, uns que maduren a ple aire i d’altres que ho fan sota terra.

->amficèlic

■amficèlic -a

[de amficel]

adj 1 Que és còncau en els dos extrems.

2 ANAT ANIM Dit del tipus de vèrtebra més primitiva, que té els costats cranial i caudal còncaus.

->amficels

amficels

[de amfi- i -cel]

m ZOOL 1 pl Ordre d’amfibis anurs que posseeixen vèrtebres amficèliques. Comprèn una sola família, la dels liopèlmids o ascàfids.

2 sing Amfibi de l’ordre dels amficels.

->amficont

amficont -a

[de amfi- i el gr. kontós ‘flagell’]

adj BIOL Dit dels organismes que posseeixen dues menes de flagels, un de dirigit cap endavant, motor, i un altre de dirigit cap endarrere, com un timó.

->amfictió

■amfictió

Part. sil.: am_fic_ti_ó

[sing. del gr. amphiktíones ‘veïns’]

m Cadascun dels membres d’una amfictionia.

->amfictionia

■amfictionia

Part. sil.: am_fic_ti_o_ni_a

[de amfictió]

f HIST Lliga de dotze ciutats estat gregues entorn d’un santuari, reconegut per totes.

->amfictiònic

■amfictiònic -a

Part. sil.: am_fic_ti_ò_nic

[de amfictionia]

adj Relatiu o pertanyent a l’amfictionia o als amfictions.

->amfidiploide

amfidiploide

Part. sil.: am_fi_di_ploi_de

[de amfi- i diploide]

m GEN Al·lotetraploide.

->amfidiploïdia

amfidiploïdia

Part. sil.: am_fi_di_plo_ï_di_a

[de amfidiploide]

f GEN Qualitat d’amfidiploide.

->amfídrom

amfídrom -a

[de amfi- i -drom]

adj 1 D’igual valor en les dues direccions d’un mateix sentit.

2 punt amfídrom OCEANOG Cadascun dels punts de la superfície de la mar en què l’amplitud de la marea és nul·la.

->amfidromia

amfidromia

Part. sil.: am_fi_dro_mi_a

[de amfídrom]

f OCEANOG Conjunt de fenòmens relacionats amb els punts amfídroms.

->amfigastri

■amfigastri

[de amfi- i -gastri]

m ANAT VEG Cadascun dels fil·lidis, semblants a fulles molt petites, que formen una tercera sèrie implantada a la cara ventral del caulidi de les hepàtiques folioses.

->amfigen

■amfigen

[de amfi- i gen]

m obs QUÍM INORG Calcogen.

->amfigonia

amfigonia

Part. sil.: am_fi_go_ni_a

[de amfi- i -gonia]

f BIOL Reproducció sexual amb participació de dos individus.

->amfigònic

amfigònic -a

[de amfigonia]

adj BIOL Relatiu o pertanyent a l’amfigonia. Generació amfigònica.

->amfímacre

■amfímacre

[del ll. amphimăcrus, i aquest, del gr. amphímakros, íd.]

m POÈTICA Crètic.

->amfimixi

amfimixi

[de amfi- i el gr. míxis ‘mescla’]

f BIOL Reproducció sexual caracteritzada per la unió del nucli de l’òvul amb el nucli de l’espermatozoide per a formar l’ou o zigot.

->amfineures

■amfineures

Part. sil.: am_fi_neu_res

[de amfi- i el gr. neũron ‘nervi’]

m ZOOL 1 pl Grup de mol·luscs marins molt primitius, sense conquilla o amb plaques dorsals articulades.

2 sing Mol·lusc del grup dels amfineures.

->amfiox

■amfiox

Part. sil.: am_fi_ox

[de amfi- i el gr. oxýs ‘agut’]

m ZOOL Animal procordat marí de l’embrancament dels cefalocordats (Branchiostoma lanceolatum), fusiforme, amb el cos comprimit lateralment i acabat en punta per cada cap.

->amfipercolatiu

amfipercolatiu -iva

Part. sil.: am_fi_per_co_la_tiu

[de amfi- i percolar]

adj PEDOL Dit dels sòls definits per una percolació ascendent durant una època de l’any i descendent durant una altra.

->amfípodes

■amfípodes

[de amfi- i -pode]

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis peracàrides constituït per animals sense closca amb el cos allargat i deprimit lateralment.

2 sing Crustaci de l’ordre dels amfípodes.

->amfipròstil

■amfipròstil -a

[de amfi- i pròstil]

1 adj Dit del temple amb pòrtic de columnes en dues façanes.

2 m Temple amfipròstil.

->amfipròtic

■amfipròtic -a

[de amfi- i protó]

adj QUÍM FÍS En la classificació general dels solvents, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases.

->amfípter

amfípter

[de amfi- i -pter]

m HERÀLD Animal fabulós representat per una serp alada.

->amfisarca

amfisarca

[de amfi- i el gr. sárx, sarkós ‘carn’]

f BOT Fruit plurilocular, procedent d’ovari súper, de part externa dura i lignificada i l’interior carnós, amb nombroses llavors.

->amfisbena

■amfisbena

[del gr. amphísbaina, íd.]

f 1 HERÀLD Animal fabulós representat per una serp amb un cap a cada extremitat del cos.

2 amfisbena cendrosa ZOOL Colobreta cega.

->amfisbènids

■amfisbènids

[de amfisbena i -id]

m ZOOL 1 pl Família de rèptils saures que comprèn individus de cos serpentiforme i generalment mancats de potes i d’ulls que habiten en galeries sota terra.

2 sing Rèptil de la família dels amfisbènids.

->amfisci

■amfisci -íscia

[del ll. amphiscius, i aquest, del gr. amphiskios, íd.]

adj i m i f En l’antiga geografia, dit de l’individu o l’objecte que és situat als tròpics, on al migdia l’ombra es projecta cap al nord o cap al sud, segons l’època de l’any.

->amfistílic

amfistílic -a

[der. de amfi- i -stil]

adj ANAT ANIM Que té la mandíbula articulada directament al crani.

->amfistoma

■amfistoma

[de amfi- i el gr. stóma, -atos ‘boca’]

m ZOOL Petit cuc pla de la classe dels trematodes (Amphistoma conicum), paràsit dels bòvids.

->amfistomàtic

■amfistomàtic -a

[de amfi- i el gr. stóma, -atos ‘boca’]

adj ANAT VEG Dit de la fulla que té estomes tant a l’anvers com al revers.

->amfitàl·lic

amfitàl·lic -a

[de amfi- i el gr. thal·lós ‘rebrot’]

adj BOT Dit dels fongs que originen espores amb dos nuclis.

->amfiteatre

■amfiteatre

Part. sil.: am_fi_te_a_tre

[del ll. amphitheatrum, i aquest, del gr. amphithéatron, comp. del prefix ámphi ‘al voltant’ i théatron ‘teatre’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Edifici romà on eren celebrats diferents espectacles públics, de planta el·líptica, amb un espai central (l’arena) on tenia lloc l’espectacle i una sèrie de graderies que el voltaven.

2 1 En un teatre modern, conjunt de seients ordinàriament col·locats en grades semicirculars.

2 Públic que ocupa aquests seients.

3 Aula amb seients col·locats en grades disposades en semicercle.

4 GEOMORF Vall o terreny deprimit, de forma més o menys circular, voltat de muntanyes.

5 amfiteatre anatòmic MED En les escoles de medicina, sala de dissecció.

6 amfiteatre morènic GEOMORF Acumulació de les morenes terminals d’una glacera en forma d’arc circular, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.

->amfiteci

■amfiteci

[de amfi- i el gr. thḗkē ‘armari’]

m ANAT VEG 1 Capa externa del primordi de l’esporangi dels briòfits.

2 Vorell de tal·lus que envolta el disc dels apotecis lecanorins.

->amfitípia

amfitípia

Part. sil.: am_fi_tí_pi_a

[de amfi- i -típia]

f FOTOG Procés fotogràfic que usava un negatiu d’albúmina sobre cristall que s’observava per reflexió disposant-lo sobre un fons negre.

->amfítric

amfítric -a

[de amfi- i -tric]

adj BIOL Dit de l’ésser unicel·lular proveït de cilis o flagels en tots dos extrems del cos.

->amfitrió

■amfitrió -ona

Part. sil.: am_fi_tri_ó

[del ll. Amphitryon, pres del gr. Amphitrýōn, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del fr., de l’obra homònima de Molière]

1 m i f Persona que té convidats a taula, especialment tractant-los amb magnificència.

2 m INFORM Ordinador que hom ofereix per a contenir informació d’acord amb unes condicions establertes.

->amfítrop

amfítrop -a

[de amfi- i -trop]

adj EMBRIOL Dit de l’embrió d’una planta corresponent a un primordi seminal campilòtrop.

->amfiúmids

amfiúmids

Part. sil.: am_fi_ú_mids

[del ll. cient. amphiuma, format probablement sobre una llengua indígena nord-americana, i -id]

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis urodels integrada per individus de cos gros i cilíndric, anguil·liforme, i de potes molt reduïdes.

2 sing Amfibi de la família dels amfiúmids.

->amfòfil

amfòfil -a

[del gr. ámphō ‘tots dos’ i -fil]

adj BIOL Dit dels grànuls del citoplasma cel·lular que fixen tant els colorants àcids com els bàsics.

->amfòlit

■amfòlit

[del gr. ámphō ‘tots dos’ i -lit]

m QUÍM FÍS Electròlit amfòter que, segons el pH del medi, pot existir en forma d’anió o de catió.

->àmfora

■àmfora

[del ll. amphŏra, i aquest, del gr. amphoreús ‘gerra de dues nanses’; 1a FONT: 1575]

f 1 Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids i altres productes.

2 METROL Mesura de capacitat per a líquids utilitzada pels grecs i els romans.

->amforal

■amforal

[de àmfora]

adj Relatiu o pertanyent a una àmfora.

->amfòric

■amfòric -a

[de àmfora]

adj 1 Que produeix un so anàleg al que es produeix bufant dins un vas buit.

2 buf amfòric DIAG So percebut en auscultar el pit d’un malalt amb lesions cavitàries pulmonars o amb pneumotòrax.

->amforilòquia

amforilòquia

Part. sil.: am_fo_ri_lò_qui_a

[de àmfora i el ll. loqui ‘parlar’]

f PAT Producció de sons amfòrics en parlar.

->amfòter

■amfòter -a

[del gr. amphóteros ‘ambdós’]

adj QUÍM Dit de les espècies químiques que es poden comportar com a àcids i com a bases.

->amfotericina

amfotericina

[de amfòter (amfotèric) i -ina]

f BIOL i FARM Antibiòtic produït per Streptomyces nodosus, utilitzat per a combatre diferents menes de micosi.

->amfoterisme

■amfoterisme

[de amfòter]

m QUÍM Comportament de les espècies químiques amfòteres.

->amfotonia

amfotonia

Part. sil.: am_fo_to_ni_a

[del gr. ámphō ‘tots dos’ i -tonia]

f FISIOL ANIM Estat en què els dos sistemes antagònics, simpàtic i parasimpàtic, tenen un to superior al normal.

->amhara

amhara

m i f ETNOL Individu d’un poble abissini dominant a Etiòpia.

->amhàric

■amhàric -a

1 adj Relatiu o pertanyent als amhares o a l’amhàric.

2 m LING Llengua semítica del grup de llengües etiòpiques, oficial a Etiòpia.

->àmia

àmia

Part. sil.: à_mi_a

[del gr. àmia ‘mena de tonyina’]

f ICT Peix d’aigua dolça de l’ordre dels amiformes (Amia calva), considerat un fòssil vivent.

->amiant

■amiant

Part. sil.: a_mi_ant

[del ll. amiantus, i aquest, del gr. amíantos ‘sense màcula, incorruptible’; 1a FONT: 1803]

m 1 MINERAL Silicat mineral amb estructura de fibres molt llargues, d’aspecte sedós, resistent als àcids i als àlcalis i inalterable a alta temperatura.

2 paper d’amiant TECNOL Paper o cartó compost totalment o parcialment d’amiant.

->amic

■amic -iga

[del ll. amīcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII]

1 adj i m i f Unit per l’amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Són vells amics. Persones amigues.

2 adj i m i f 1 Que té afecció per algú o per alguna cosa. Amic dels ocells.

2 Partidari d’algú o d’alguna cosa. Els amics del govern.

3 Dit de la persona que afavoreix algú o alguna cosa. Els amics de les arts.

3 m i f Amant.

4 adj Que mostra afecció, no hostil; favorable, propici. Una paraula amiga.

->amical

■amical

[del ll. td. amicalis, íd.]

adj D’amic, amistós.

->amicalment

■amicalment

[de amical]

adv D’una manera amical.

->amicícia

■amicícia

Part. sil.: a_mi_cí_ci_a

[del ll. amicitia, íd.]

f Amistat.

->amicíssim

amicíssim -a

[de amic]

adj Superlatiu d’amic.

->amicró

amicró

[de a-¹ i micró ‘mil·lèsima de mil·límetre’, del neutre gr. mikrón ‘petit’]

m QUÍM En les solucions col·loïdals, qualsevol partícula individual dispersa invisible a l’ultramicroscopi.

->amida

■amida

[del fr. amide (1833), format amb el radical de ammoniaque i -ide, sufix que indica la presència d’un àcid, provinent del mot acide; amide existí ja en oxamide i se’n féu autònom]

f QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució d’un hidrogen, de dos hidrògens o de tres hidrògens per radicals acil.

->amidable

■amidable

[de amidar]

adj Que pot ésser amidat.

->amidador

■amidador -a

[de amidar]

m i f Persona que amida.

->amidament

■amidament

[de amidar]

m 1 Acció d’amidar.

2 TÈXT Operació que consisteix a determinar la longitud d’un fil o d’un teixit.

3 pl Conjunt de mides d’un projecte d’obres.

->amidar

■amidar

Cp. mesurar

[de mida]

v tr Determinar, prendre, les mides (d’alguna cosa), avaluar amb una mida (una magnitud lineal). Amidar una taula. Amidar la longitud de la pista.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amidar

GERUNDI: amidant

PARTICIPI: amidat, amidada, amidats, amidades

INDICATIU PRESENT: amido, amides, amida, amidem, amideu, amiden

INDICATIU IMPERFET: amidava, amidaves, amidava, amidàvem, amidàveu, amidaven

INDICATIU PASSAT: amidí, amidares, amidà, amidàrem, amidàreu, amidaren

INDICATIU FUTUR: amidaré, amidaràs, amidarà, amidarem, amidareu, amidaran

INDICATIU CONDICIONAL: amidaria, amidaries, amidaria, amidaríem, amidaríeu, amidarien

SUBJUNTIU PRESENT: amidi, amidis, amidi, amidem, amideu, amidin

SUBJUNTIU IMPERFET: amidés, amidessis, amidés, amidéssim, amidéssiu, amidessin

IMPERATIU: amida, amidi, amidem, amideu, amidin

->amidasa

amidasa

[de amida i -asa]

f BIOQ Enzim que hidrolitza enllaços amídics.

->amídic

amídic -a

[de amida]

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a les amides.

->amidina

■amidina

[de amida i -ina]

f QUÍM ORG Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional —C(═NH)NH₂.

->amidino-

amidino-

QUÍM ORG Prefix corresponent al grup —C(═NH)NH₂.

->amido-

■amido-

Forma prefixada del mot amida, que denota la substitució d’un dels àtoms d’hidrogen units al nitrogen, o ambdós, per radicals alquílics o arílics.

->-amido

-amido

QUÍM ORG Forma sufixada del mot amida, que serveix per a formar el nom dels grups RCONH— o RCONR′—, que deriven de les amides per eliminació d’un hidrogen enllaçat al nitrogen.

->amidol

amidol

[marca registrada, de amida i -ol¹]

m QUÍM ORG Diclorhidrat de 2,4-diaminofenol.

->amidopirina

amidopirina

[de amida, pir- i -ina]

f FARM Aminofenazona.

->amidoxima

amidoxima

[de amida i oxima]

f QUÍM ORG Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup —C(NH₂) ═NOH.

->amidur

■amidur

[de amida i -ur²]

m QUÍM INORG 1 Nom genèric de les substàncies de fórmula MNH₂.

2 ió amidur Anió NH₂.

->amièlia

■amièlia

Part. sil.: a_mi_è_li_a

[der. de a-¹ i el gr. myelós ‘medul·la’]

f PAT Absència congènita de la medul·la espinal.

->amielínic

■amielínic -a

Part. sil.: a_mi_e_lí_nic

[de amièlia]

adj HISTOL Que no posseeix mielina.

->amiformes

amiformes

[de àmia i -forme]

m ICT 1 pl Ordre de peixos de la subclasse dels actinopterigis considerats de transició entre els condrictis i els osteïctis.

2 sing Peix de l’ordre dels amiformes.

->amigable

■amigable

Cp. amistós

[der. de amic amb el sufix -ble, usualment aplicat a radicals verbals i excepcionalment a radicals nominals (cf. saludable, veritable), del ll. amicabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

adj 1 Que obra, que té lloc, per via de conciliació. Amigable componedor.

2 nombres amigables obs MAT Dos nombres cadascun dels quals és la suma de totes les parts alíquotes de l’altre.

->amigablement

■amigablement

[de amigable; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera amigable.

->amigar-se

■amigar-se

[de amic; 1a FONT: s. XVI]

v pron 1 Fer-se amics, amistar-se.

2 Amistançar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amigar

GERUNDI: amigant

PARTICIPI: amigat, amigada, amigats, amigades

INDICATIU PRESENT: amigo, amigues, amiga, amiguem, amigueu, amiguen

INDICATIU IMPERFET: amigava, amigaves, amigava, amigàvem, amigàveu, amigaven

INDICATIU PASSAT: amiguí, amigares, amigà, amigàrem, amigàreu, amigaren

INDICATIU FUTUR: amigaré, amigaràs, amigarà, amigarem, amigareu, amigaran

INDICATIU CONDICIONAL: amigaria, amigaries, amigaria, amigaríem, amigaríeu, amigarien

SUBJUNTIU PRESENT: amigui, amiguis, amigui, amiguem, amigueu, amiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: amigués, amiguessis, amigués, amiguéssim, amiguéssiu, amiguessin

IMPERATIU: amiga, amigui, amiguem, amigueu, amiguin

->amigdal-

■amigdal-

Forma prefixada del mot grec amýgdalon, que significa ‘ametlla’, referida a l’amígdala. Ex.: amigdalitis.

->amígdala

■amígdala

[del ll. amygdala, pres del gr. amygdálē ‘ametlla’; 1a FONT: s. XV]

f ANAT ANIM 1 Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial. Amígdala faríngia.

2 p ext Lòbul raquidi del cerebel de forma semblant a la d’una ametlla.

->amigdalat

amigdalat

[de amígdala]

m QUÍM ORG Mandelat.

->amigdalectomia

■amigdalectomia

Part. sil.: a_mig_da_lec_to_mi_a

[de amigdal- i -ina]

f CIR Extirpació d’una o les dues amígdales; tonsil·lectomia.

->amigdalí

■amigdalí -ina

[de amígdala]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les amígdales.

->amigdàlic

amigdàlic, àcid

[de amígdala]

QUÍM ORG Àcid mandèlic.

->amigdalina

■amigdalina

[de amigdal- i -ina]

f BIOQ Glucòsid cianogenètic de fórmula C₂₀H₂₇NO₁₁, emprat en perfumeria en forma d’essència d’ametlles amargues.

->amigdalitis

■amigdalitis

[de amigdal- i -itis]

f PAT Inflamació de les amígdales.

->amigdalo-

■amigdalo-

Forma prefixada del mot grec amýgdalon, que significa ‘ametlla’, referida a l’amígdala. Ex.: amigdalotomia.

->amigdaloide

■amigdaloide

Part. sil.: a_mig_da_loi_de

[de amigdal- i -oide]

adj 1 Que té forma d’ametlla.

2 PETROG 1 Dit de les roques ígnies que tenen en llur interior cavitats en forma de bombolla motivades pels vapors dels magmes abans de consolidar-se.

2 Dit dels minerals secundaris que omplen les cavitats de les roques amigdaloides.

3 PREHIST Dit dels instruments de pedra de talla bifacial i en forma d’ametlla del paleolític inferior i mitjà.

->amigdalòsid

amigdalòsid

[de amigdal- i -òsid]

m BIOQ Amigdalina.

->amigdalotomia

■amigdalotomia

Part. sil.: a_mig_da_lo_to_mi_a

[de amigdalo- i -tomia]

f CIR 1 Incisió a una amígdala.

2 impr Amigdalectomia.

->amigrançar

■amigrançar

[de migrar]

v tr Causar migrança, migrament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amigrançar

GERUNDI: amigrançant

PARTICIPI: amigrançat, amigrançada, amigrançats, amigrançades

INDICATIU PRESENT: amigranço, amigrances, amigrança, amigrancem, amigranceu, amigrancen

INDICATIU IMPERFET: amigrançava, amigrançaves, amigrançava, amigrançàvem, amigrançàveu, amigrançaven

INDICATIU PASSAT: amigrancí, amigrançares, amigrançà, amigrançàrem, amigrançàreu, amigrançaren

INDICATIU FUTUR: amigrançaré, amigrançaràs, amigrançarà, amigrançarem, amigrançareu, amigrançaran

INDICATIU CONDICIONAL: amigrançaria, amigrançaries, amigrançaria, amigrançaríem, amigrançaríeu, amigrançarien

SUBJUNTIU PRESENT: amigranci, amigrancis, amigranci, amigrancem, amigranceu, amigrancin

SUBJUNTIU IMPERFET: amigrancés, amigrancessis, amigrancés, amigrancéssim, amigrancéssiu, amigrancessin

IMPERATIU: amigrança, amigranci, amigrancem, amigranceu, amigrancin

->amiguer

■amiguer -a

[de amic]

adj Dit d’aquell a qui plau de tenir amics, de fer-se o de dir-se amic de tothom.

->amiguisme

■amiguisme

[de amic]

m Favoritisme amb els amics.

->amikacina

amikacina

[de ami(na) i ka(nami)cina]

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic semisintètic derivat de la kanamicina A.

->amil

■amil

[de am(il) i -il]

m QUÍM ORG Nom trivial del grup pentil i en general dels diversos grups alquil de fórmula C₅H₁₁.

->amil-

amil-

BIOQ 1 Forma prefixada del mot grec ámylon, que significa ‘midó’. Ex.: amilaci.

2 Forma prefixada del mot amil, usada en alguns productes farmacèutics.

->amilaci

■amilaci -àcia

[deriv. sobre la base ll. amylum, del gr. ámylon, amb el sufix -aci]

adj 1 De la natura del midó, que conté midó.

2 matèria amilàcia BIOQ Midó dels vegetals, en particular el de les llavors de cereals, la fècula de patata i la tapioca.

->amilasa

■amilasa

[de amil- i -asa]

f BIOQ Enzim que hidrolitza enllaços α-1-4-glucosídics.

->amilasúria

amilasúria

Part. sil.: a_mi_la_sú_ri_a

[de amilasa i -úria¹]

f DIAG Augment de la quantitat d’amilases a l’orina.

->amilè

amilè

[de amil- i -è, sufix d’hidrocarburs]

m QUÍM ORG 1 Nom genèric trivial de les olefines en C₅, especialment del 2-metil-2-butè.

2 hidrat d’amilè Nom trivial del 2-metil-2-butanol.

->amílic

■amílic -a

[de amil]

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent als grups amil.

2 alcohol amílic Nom trivial dels alcohols isòmers de fórmula C₅H₁₁OH i de llurs mescles ofertes comercialment.

->amillarament

amillarament

[del cast. amillaramiento, íd., i aquest, de l’ant. mill ‘mil’]

m DR ADM Registre de béns, generalment immobles, d’aquells municipis en què l’administració encara no ha fet el cadastre.

->amilo-

■amilo-

BIOQ 1 Forma prefixada del mot grec ámylon, que significa ‘midó’. Ex.: amilodextrina.

2 Forma prefixada del mot amil, usada en alguns productes farmacèutics.

->amilobacteri

amilobacteri

[de amilo- i bacteri]

m MICROB Bacteri anaerobi present al tub digestiu dels mamífers que realitza una acció fermentativa que degrada els glúcids i produeix àcid butíric.

->amilodextrina

amilodextrina

[de amilo- i dextrina]

f BIOQ Nom genèric de les dextrines obtingudes per hidròlisi del midó, anomenades també midó soluble.

->amilogen

amilogen -ògena

[de amilo- i -gen]

adj BIOL Que produeix midó.

->amilogènesi

amilogènesi

[de amilo- i -gènesi]

f FISIOL Formació de midó per polimerització de glucosa procedent de la fotosíntesi o de reserves.

->amilògraf

amilògraf

[de amilo- i -graf]

m ALIM Aparell emprat per a mesurar i registrar les variacions de viscositat d’una suspensió de farina en aigua.

->amilograma

amilograma

[de amilo- i -grama]

m ALIM Gràfic obtingut amb l’amilògraf.

->amiloide

■amiloide

Part. sil.: a_mi_loi_de

[de amil- i -oide]

1 adj Semblant al midó.

2 m BIOQ Proteïna complexa formada per una fracció fonamental de natura globulínica i una petita proporció associada de mucopolisacàrids sulfurats.

3 m QUÍM ORG Nom genèric de les varietats d’hidrocel·lulosa formades per algunes desenes d’unitats de glucosa que donen en l’aigua solucions col·loïdals o gels.

->amiloïdosi

■amiloïdosi

Part. sil.: a_mi_lo_ï_do_si

[de amiloide i -osi]

f PAT Malaltia caracteritzada pel dipòsit d’amiloides en diverses vísceres.

->amilòlisi

amilòlisi

[de amilo- i -lisi]

f BIOQ Degradació parcial o total del midó i de les substàncies amilàcies en general.

->amilolític

amilolític -a

[de amilo- i -lític¹]

adj 1 BIOQ Relatiu o pertanyent a l’amilòlisi.

2 poder amilolític QUÍM IND Capacitat de les preparacions enzimàtiques a base d’amilases de produir amilòlisi.

->amilopectina

■amilopectina

[de amilo- i pectina]

f BIOQ Polisacàrid ramificat constituït únicament per unitats de glucopiranosa α, que forma la fracció insoluble del midó en aigua calenta.

->amiloplast

■amiloplast

[de amilo- i -plast]

m CIT Leucoplast que sintetitza midó i l’acumula en capes concèntriques que van formant grans.

->amilopsina

amilopsina

[de amilo- i (pe)psina]

f BIOQ α-amilasa cristal·litzada, utilitzada en medicina.

->amilorida

amilorida

[de amil-, (cl)or- i -ida (v. amida)]

f QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina que té per fórmula C₆H₈ClN₇O, diürètic estalviador de potassi, que potencia l’efecte de les tiazides.

->amilosa

■amilosa

[de amil- i osa]

f BIOQ Polisacàrid lineal constituït únicament per unitats de glucopiranosa α.

->amímia

■amímia

Part. sil.: a_mí_mi_a

[der. de a-¹ i mim]

f PSIQ Pèrdua, més o menys completa, de la facultat d’expressió mímica.

->amina

■amina

Hom.: hemina

[de l’angl. amine, íd.; 1a FONT: 1863]

f 1 QUÍM ORG Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac (NH₃) per substitució d’un àtom o més d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.

2 amina cerebral BIOQ Catecolamina.

3 amines psicotòniques FARM Conjunt de psicofàrmacs que provoquen reaccions estimulants i antinarcòtiques sobre el còrtex cerebral (especialment l’efedrina i l’amfetamina).

->aminació

■aminació

Part. sil.: a_mi_na_ci_ó

[de amina]

f QUÍM ORG Introducció d’una funció amina en una molècula orgànica per desplaçament d’un altre grup funcional.

->aminat

■aminat -ada

[de amina]

adj QUÍM ORG Dit dels composts orgànics que contenen una funció amina.

->amínic

amínic -a

[de amina]

adj 1 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a una amina o a les amines.

2 resines amíniques PLÀST Polímers, coneguts també amb el nom d’aminoplasts, que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.

->-aminil

-aminil

QUÍM ORG Sufix que, quan substitueix la terminació -amina en el nom de les amines, serveix per a designar els radicals lliures formats a partir d’aquestes per eliminació d’un àtom d’hidrogen.

->amino-

■amino-

QUÍM ORG Prefix que designa el grup —NH₂ i que, associat al nom dels radicals hidrocarbonats R, és emprat també per a designar els grups RNH—, R₂N— i RR′N—.

->aminoacètic

aminoacètic, àcid

Part. sil.: a_mi_no_a_cè_tic

[de amino- i acètic]

BIOQ Glicina.

->aminoàcid

■aminoàcid

Part. sil.: a_mi_no_à_cid

[de amina i àcid]

m QUÍM ORG, BIOQ i BIOL MOL 1 Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.

2 aminoàcid essencial Aminoàcid que no és sintetitzat per l’organisme humà i que ha d’ésser aportat per l’alimentació.

->aminoacidopatia

■aminoacidopatia

Part. sil.: a_mi_no_a_ci_do_pa_ti_a

[de aminoàcid i -patia]

f PAT Afecció motivada per un trastorn del metabolisme a causa del qual no s’hidrolitzen normalment els aminoàcids.

->aminoacil

aminoacil

Part. sil.: a_mi_no_a_cil

[de aminoàc(id) i -il]

m BIOQ Radical que prové d’un aminoàcid que ha perdut l’hidroxil del grup carboxil —CO.OH.

->aminoaciladenilat

aminoaciladenilat

Part. sil.: a_mi_no_a_ci_la_de_ni_lat

[de aminoacil i adenilat]

m BIOQ Compost activat que, durant la síntesi de proteïnes, actua com a intermediari en la formació d’un enllaç covalent entre un aminoàcid i el seu ARNt acceptador.

->aminoacridina

9-aminoacridina

Part. sil.: a_mi_no_a_cri_di_na

[de amino- i acridina]

f QUÍM ORG Amina heterocíclica emprada com a antisèptic (C₁₃H₁₀N₂).

->aminoalcohol

■aminoalcohol

Part. sil.: a_mi_no_al_co_hol

[de amino- i alcohol]

m QUÍM ORG Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció alcohol.

->aminoantraquinona¹

1-aminoantraquinona¹

Part. sil.: a_mi_no_an_tra_qui_no_na

[de amino- i antraquinona]

f QUÍM ORG Producte intermediari en la síntesi de colorants antraquinònics i de productes farmacèutics.

->aminoantraquinona²

2-aminoantraquinona²

Part. sil.: a_mi_no_an_tra_qui_no_na

[de amino- i antraquinona]

f QUÍM ORG Producte intermediari en la fabricació de colorants antraquinònics.

->aminoazo-

aminoazo-

QUÍM ORG Forma prefixada que denota la presència, en una mateixa molècula, dels dos grups NH₂ i N₂. Ex.: aminoazobenzè.

->aminobenzoic

■aminobenzoic -a

Part. sil.: a_mi_no_ben_zoic

[de amino- i benzoic]

adj QUÍM ORG i 1 COL Dit d’un compost azoic que resulta de la copulació d’una sal de diazoni amb una amina aromàtica.

2 àcid m-aminobenzoic Producte intermediari en la fabricació de colorants.

3 àcid o-aminobenzoic Àcid antranílic.

4 àcid p-aminobenzoic Aminoàcid aromàtic present en els complexos vitamínics B i en els llevats de cervesa i de flequer.

->aminocetona

aminocetona

[de amino- i cetona]

f QUÍM ORG Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció cetona sobre carbonis diferents.

->aminofenazona

■aminofenazona

[de amino-, fen(o)-, az(ot) i -ona, sufix de bioquímica]

f QUÍM ORG i FARM Compost orgànic de fórmula C₁₃H₁₇N₃O, conegut també per amidopirina o pel nom comercial de Piramidon.

->aminofenol

■aminofenol

[de amino- i fenol]

m QUÍM ORG Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció fenol.

->aminofil·lina

aminofil·lina

[de amino- i (teo)fil·lina]

f FARM Compost de dos mols de teofil·lina i un mol d’etilenediamina, que forma grànuls o pólvores groguenques.

->aminoglicòsid

aminoglicòsid

[de amino- i glicòsid]

m FARM Nom genèric d’un grup d’antibiòtics naturals i semisintètics aïllats de soques de Streptomyces o Micromonospora.

->aminopentamida

aminopentamida

[de amino-, penta- i amida]

f QUÍM ORG Cristalls emprats en medicina com a anticolinèrgic.

->aminopeptidasa

aminopeptidasa

[de amino- i peptidasa]

f BIOQ Nom genèric dels enzims proteolítics d’origen gastrointestinal que hidrolitzen pèptids.

->aminopiridina¹

2-aminopiridina¹

[de amino- i piridina]

f QUÍM ORG Intermediari en la fabricació de productes farmacèutics, preparat tractant piridina amb amidur sòdic.

->aminopiridina²

3-aminopiridina²

[de amino- i piridina]

f QUÍM ORG Intermediari en la preparació de productes farmacèutics i de colorants, preparat a partir de la nicotinamida.

->aminopirina

aminopirina

[de amino- i (anti)pirina]

f QUÍM ORG i FARM Aminofenazona.

->aminoplast

aminoplast

[de amino- i -plast]

m PLÀST Nom genèric de les resines amíniques, que a vegades hom reserva més especialment per als polímers reticulats.

->aminopterina

aminopterina

[de amino- i pterina]

f QUÍM ORG i FARM Aminoàcid isolat en forma de dihidrat que actua com a antimetabòlit de l’àcid fòlic.

->aminosucre

■aminosucre

[de amino- i sucre¹]

m QUÍM Monosacàrid un dels grups hidroxils del qual ha estat substituït per un grup funcional NH₂.

->aminotriazole

aminotriazole

Part. sil.: a_mi_no_tri_a_zo_le

[de amino- i triazole]

m QUÍM ORG i AGR Pólvores cristal·lines blanques, conegudes també amb el nom d’amitrol.

->amioplàsia

amioplàsia

Part. sil.: a_mi_o_plà_si_a

[de a-¹, mio-¹ i el gr. plásis ‘formació’]

f PAT Aplàsia muscular.

->amiostènia

■amiostènia

Part. sil.: a_mi_os_tè_ni_a

[de a-¹, mio-¹ i el gr. sthénos ‘força’]

f PAT Astènia muscular; miastènia.

->amiotàxia

amiotàxia

Part. sil.: a_mi_o_tà_xi_a

[de a-¹, mio-¹ i -tàxia]

f PAT Atàxia.

->amiotonia

amiotonia

Part. sil.: a_mi_o_to_ni_a

[de a-¹ i miotonia]

f PAT Falta de to muscular.

->amiotròfia

■amiotròfia

Part. sil.: a_mi_o_trò_fi_a

[de a-¹, mio-¹ i -tròfia]

f PAT Atròfia muscular.

->amirita

amirita

[del nom d’Ibn Abī ´Āmir al-Mansur]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als amirites.

2 m i f Membre d’una dinastia àrab que governà la taifa de València.

->amissió

■amissió

Part. sil.: a_mis_si_ó

Hom.: emissió

[del ll. amissio, -ōnis ‘pèrdua’]

f 1 DR ROM Comís.

2 HIST DR A la Catalunya medieval, pèrdua de béns o de drets com a conseqüència d’actes o d’omissions de llur titular o posseïdor.

->amistança

■amistança

[de amistat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ant 1 Amistat.

2 Amistançament.

->amistançament

■amistançament

[de amistançar]

m 1 1 Acció d’amistançar o d’amistançar-se;

2 l’efecte.

2 Relació sexual habitual fora del matrimoni.

3 DR PEN Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb una dona que no sigui la seva muller.

->amistançar

■amistançar

[de amistança; 1a FONT: 1373]

v 1 ant 1 tr Convertir en amics.

2 pron Fer-se amic, contreure amistat.

2 pron Contreure amistançament 2. Amistançar-se un home i una dona. S’ha amistançat amb la veïna.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amistançar

GERUNDI: amistançant

PARTICIPI: amistançat, amistançada, amistançats, amistançades

INDICATIU PRESENT: amistanço, amistances, amistança, amistancem, amistanceu, amistancen

INDICATIU IMPERFET: amistançava, amistançaves, amistançava, amistançàvem, amistançàveu, amistançaven

INDICATIU PASSAT: amistancí, amistançares, amistançà, amistançàrem, amistançàreu, amistançaren

INDICATIU FUTUR: amistançaré, amistançaràs, amistançarà, amistançarem, amistançareu, amistançaran

INDICATIU CONDICIONAL: amistançaria, amistançaries, amistançaria, amistançaríem, amistançaríeu, amistançarien

SUBJUNTIU PRESENT: amistanci, amistancis, amistanci, amistancem, amistanceu, amistancin

SUBJUNTIU IMPERFET: amistancés, amistancessis, amistancés, amistancéssim, amistancéssiu, amistancessin

IMPERATIU: amistança, amistanci, amistancem, amistanceu, amistancin

->amistançat

■amistançat -ada

[de amistançar; 1a FONT: s. XV]

1 adj ant Unit amb amistat.

2 m i f Home o dona respecte a la persona amb qui té relacions sexuals habituals fora del matrimoni.

3 f DR PEN Dona que viu en amistançament amb un home sabent que és casat.

->amistar

■amistar

[de amistat]

v 1 tr 1 Fer amigues (dues o més persones).

2 esp Reconciliar (els enemistats).

2 pron Fer-se amigues (dues o més persones), reconciliar-se (els enemistats).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amistar

GERUNDI: amistant

PARTICIPI: amistat, amistada, amistats, amistades

INDICATIU PRESENT: amisto, amistes, amista, amistem, amisteu, amisten

INDICATIU IMPERFET: amistava, amistaves, amistava, amistàvem, amistàveu, amistaven

INDICATIU PASSAT: amistí, amistares, amistà, amistàrem, amistàreu, amistaren

INDICATIU FUTUR: amistaré, amistaràs, amistarà, amistarem, amistareu, amistaran

INDICATIU CONDICIONAL: amistaria, amistaries, amistaria, amistaríem, amistaríeu, amistarien

SUBJUNTIU PRESENT: amisti, amistis, amisti, amistem, amisteu, amistin

SUBJUNTIU IMPERFET: amistés, amistessis, amistés, amistéssim, amistéssiu, amistessin

IMPERATIU: amista, amisti, amistem, amisteu, amistin

->amistat

■amistat

[del ll. vg. *amīcitas, -atis, que reemplaçà amicitia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Lligam afectuós entre dues persones, afecció d’una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l’amor sexual.

2 Bona intel·ligència, bones relacions (entre pobles, corporacions, etc.).

3 Persona amb qui hom té amistat. Les amistats de la família.

4 fer l’amistat Saludar els pares, els avis, etc., besant-los la mà.

->amistós

■amistós -osa

[de amistat; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’amistat.

2 ESPORT Dit de la competició entre entitats esportives al marge de qualsevol programa o campionat oficial, amb finalitats benèfiques, per celebrar alguna solemnitat o com a preparació d’altres competicions més compromeses.

->amistosament

■amistosament

[de amistós]

adv Amb amistat, d’una manera amistosa.

->amit

■amit

[del ll. amictus ‘embolcall’; 1a FONT: s. XIII]

m LITÚRG Llenç que el sacerdot o d’altres oficiants es posen a l’esquena, sota l’alba, per celebrar la missa o altres actes litúrgics.

->amitat

■amitat

[del ll. amita ‘tia, germana del pare’]

f ETNOL Relació especial, sobretot d’autoritat, exercida per una dona sobre els fills del seu germà.

->amitger

amitger -a

[format sobre a mitges]

m i f DR BAL mitger 2.

->amitges

amitges

[de a mitges]

f pl DR BAL Contracte en virtut del qual es cultiva una possessió rústica i els seus fruits es reparteixen per meitat entre el cultivador i el propietari.

->amitjanar

■amitjanar

[de mig]

v tr Repartir (una cosa) en dues parts iguals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amitjanar

GERUNDI: amitjanant

PARTICIPI: amitjanat, amitjanada, amitjanats, amitjanades

INDICATIU PRESENT: amitjano, amitjanes, amitjana, amitjanem, amitjaneu, amitjanen

INDICATIU IMPERFET: amitjanava, amitjanaves, amitjanava, amitjanàvem, amitjanàveu, amitjanaven

INDICATIU PASSAT: amitjaní, amitjanares, amitjanà, amitjanàrem, amitjanàreu, amitjanaren

INDICATIU FUTUR: amitjanaré, amitjanaràs, amitjanarà, amitjanarem, amitjanareu, amitjanaran

INDICATIU CONDICIONAL: amitjanaria, amitjanaries, amitjanaria, amitjanaríem, amitjanaríeu, amitjanarien

SUBJUNTIU PRESENT: amitjani, amitjanis, amitjani, amitjanem, amitjaneu, amitjanin

SUBJUNTIU IMPERFET: amitjanés, amitjanessis, amitjanés, amitjanéssim, amitjanéssiu, amitjanessin

IMPERATIU: amitjana, amitjani, amitjanem, amitjaneu, amitjanin

->amitosi

amitosi

[de a-¹ i mitosi]

f CIT Divisió directa del nucli cel·lular sense que la cèl·lula presenti aparentment transformacions estructurals.

->amitòtic

amitòtic -a

[de amitosi]

adj CIT Relatiu o pertanyent a la amitosi.

->amitriptilina

amitriptilina

f QUÍM ORG i FARM Substància estructuralment derivada del dibenzocicloheptadiè que té per fórmula C₂₀H₂₃N.

->amíxia

■amíxia

Part. sil.: a_mí_xi_a

[de a-¹ i el gr. míxis ‘mescla’]

f 1 BIOL Impossibilitat d’encreuar-se un individu amb altres membres de la mateixa espècie com a resultat de l’aïllament geogràfic, morfològic o fisiològic.

2 ECOL Absència de barreja, especialment en les aigües d’un llac.

->ammina

■ammina

[del ll. amm(oniacus) ‘amoníac’ i -ina]

f QUÍM INORG 1 Nom de l’amoníac quan actua com a lligant neutre en un compost de coordinació.

2 Compost de coordinació en el qual l’amoníac és un lligant neutre unit a l’àtom central del metall per mitjà de l’àtom de nitrogen.

->ammocet

■ammocet

[del gr. ámmos ‘sorra’ i koítē ‘llit’]

m ICT Larva de llamprea, que durant molt de temps fou considerada com un gènere a part (Ammocoetes), emprada com a esquer per a la pesca.

->ammodítids

■ammodítids

[del gr. ámmos ‘sorra’, dýtēs ‘que se submergeix’ i -id]

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos cilíndric, escates petites i línia lateral aparent i proveïda de porus mucosos, que inclou el sonso i el trencavits.

2 sing Peix de la família dels ammodítids.

->ammòfila

ammòfila

[del gr. ámmos ‘sorra’ i phílos ‘amic’]

f ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters (Ammophila sp), solitaris, aculeats i de color negrós.

->ammonit

■ammonit

[del gr. Ámmōn, sobrenom de Júpiter a Egipte, i -it]

m PALEONT i ZOOL 1 Gènere de cefalòpodes fòssils de la família dels ammonítids (Ammonites sp) que aparegueren en el triàsic i desaparegueren al final del secundari.

2 p ext Qualsevol membre de la família dels ammonítids amb les fissures de la conquilla ramificades.

->ammonita

■ammonita

[del nom del personatge bíblic, fill de Lot, Ammon, segons la Vulgata llatina (Gèn. 19, 38)]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als ammonites.

2 m i f Individu d’una tribu aramea establerta a l’est del Jordà al segle XII aC.

->ammonítids

ammonítids

[de ammonit i -id]

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils que abundaren durant el devonià, el juràssic i el cretaci.

2 sing Mol·lusc de la família dels ammonítids.

->ammonoïdeus

■ammonoïdeus

Part. sil.: am_mo_no_ï_deus

m PALEONT i ZOOL 1 pl Grup de mol·luscs cefalòpodes fòssils que inclou la família dels ammonítids i al qual alguns sistemes de classificació assignen la categoria de subclasse.

2 sing Mol·lusc del grup dels ammonoïdeus.

->amnèsia

■amnèsia

Part. sil.: am_nè_si_a

[del gr. amnēsía, íd.]

f PSIQ i PSIC 1 Incapacitat total o parcial de recordar o d’identificar experiències passades.

2 amnèsia infantil Amnèsia lacunar referida als fets dels primers anys de la vida.

3 amnèsia psicògena Amnèsia sovint d’origen afectiu, caracteritzada per l’oblit de noms, persones i esdeveniments i, de vegades, per un desdoblament de la personalitat, que acostuma a desaparèixer tan sobtadament com s’ha manifestat.

->amnèsic

■amnèsic -a

[de amnèsia]

PSIQ i PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent a l’amnèsia.

2 adj i m i f Persona afectada d’amnèsia.

->amni

■amni

[del gr. ámnion, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m EMBRIOL Membrana fina, transparent i resistent que constitueix la capa interna del sac embrionari en què es desenvolupen els embrions dels vertebrats amniotes.

->àmnic

■àmnic -a

[de amni]

adj EMBRIOL Relatiu o pertanyent a l’amni. Cavitat àmnica. Líquid àmnic.

->amnio-

■amnio-

Forma prefixada del mot grec ámnion, que significa ‘membrana que envolta el fetus’. Ex.: amniogènesi, amniografia.

->amniocentesi

■amniocentesi

Part. sil.: am_ni_o_cen_te_si

[de amnio- i el gr. kéntēsis ‘punció’]

f DIAG Punció transabdominal de la matriu per a obtenir líquid àmnic.

->amniogènesi

amniogènesi

Part. sil.: am_ni_o_gè_ne_si

[de amnio- i -gènesi]

f EMBRIOL Procés de formació de l’amni.

->amniografia

■amniografia

Part. sil.: am_ni_o_gra_fi_a

[de amnio- i -grafia]

f DIAG Examen radiogràfic del fetus practicat després de la injecció en el líquid àmnic de substàncies opaques als raigs X.

->amniorrea

■amniorrea

Part. sil.: am_ni_or_re_a

[de amnio- i -rrea]

f PAT Evacuació del fluid àmnic abans del temps natural de trencar-se la bossa de les aigües.

->amnioscòpia

■amnioscòpia

Part. sil.: am_ni_os_cò_pi_a

[de amnio- i -scòpia]

f DIAG Examen de les membranes que embolcallen el fetus i del líquid àmnic per transil·luminació del pol inferior a través de la cèrvix.

->amniota

■amniota

Part. sil.: am_ni_o_ta

[del gr. ámnion ‘membrana que envolta el fetus’]

ZOOL 1 adj i m Que té amni.

2 m pl Grup de vertebrats (rèptils, ocells i mamífers) l’embrió dels quals és envoltat per l’amni i posseeix també al·lantoide.

->amniòtic

■amniòtic -a

Part. sil.: am_ni_ò_tic

[de amni]

adj EMBRIOL Àmnic.

->amniotitis

■amniotitis

Part. sil.: am_ni_o_ti_tis

[de amnio- i -itis]

f PAT Inflamació de l’amni.

->amniotomia

■amniotomia

Part. sil.: am_ni_o_to_mi_a

[de amnio- i -tomia]

f OBST Ruptura artificial de l’amni per a induir el part.

->amnistia

■amnistia

Part. sil.: am_nis_ti_a

[del gr. amnēstía, probablement a través del fr. amnistie, documentat ja el 1584; 1a FONT: 1696, DLac.]

f DR PEN Decisió del poder públic que esborra el rellevament penal de determinats actes i n’extingeix la responsabilitat punitiva.

->amnistiar

■amnistiar

Part. sil.: am_nis_ti_ar

[de amnistia]

v tr DR PEN Incloure (algú) dins una amnistia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amnistiar

GERUNDI: amnistiant

PARTICIPI: amnistiat, amnistiada, amnistiats, amnistiades

INDICATIU PRESENT: amnistio, amnisties, amnistia, amnistiem, amnistieu, amnistien

INDICATIU IMPERFET: amnistiava, amnistiaves, amnistiava, amnistiàvem, amnistiàveu, amnistiaven

INDICATIU PASSAT: amnistií, amnistiares, amnistià, amnistiàrem, amnistiàreu, amnistiaren

INDICATIU FUTUR: amnistiaré, amnistiaràs, amnistiarà, amnistiarem, amnistiareu, amnistiaran

INDICATIU CONDICIONAL: amnistiaria, amnistiaries, amnistiaria, amnistiaríem, amnistiaríeu, amnistiarien

SUBJUNTIU PRESENT: amnistiï, amnistiïs, amnistiï, amnistiem, amnistieu, amnistiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: amnistiés, amnistiessis, amnistiés, amnistiéssim, amnistiéssiu, amnistiessin

IMPERATIU: amnistia, amnistiï, amnistiem, amnistieu, amnistiïn

->amo

■amo

[del cat. ant. ama ‘dida, mestressa’, der. del ll. hispànic amma ‘dida’; tant ama com amo semblen presos del mossàrab i l’aragonès; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 El qui té el domini d’alguna cosa. L’amo de l’hort. Els amos del bar.

2 fig És l’amo dels seus pensaments, de la seva vida.

2 El qui té algú sota el seu domini. L’amo de l’empresa ha acomiadat un treballador.

3 Cap de casa, el senyor respecte als criats, etc.

4 dial Home que mena una possessió rústica de la qual paga renda al propietari.

->amoció

amoció

Part. sil.: a_mo_ci_ó

Hom.: emoció

[del ll. amotio, -ōnis ‘acció d’allunyar’]

f DR CAN Acte de despossessió d’un benefici eclesiàstic motivat per causes greus.

->amodiaquina

amodiaquina

Part. sil.: a_mo_di_a_qui_na

[de am(in)o, di(hidrocloridi), a (d’enllaç) i qui(ni)na]

f FARM Medicament sintètic a base de quinina utilitzat en el tractament del paludisme.

->amoïnadís

■amoïnadís -issa

Part. sil.: a_mo_ï_na_dís

[de amoïnar]

adj Propens a amoïnar-se.

->amoïnador

■amoïnador -a

Part. sil.: a_mo_ï_na_dor

[de amoïnar]

adj Que amoïna.

->amoïnament

■amoïnament

Part. sil.: a_mo_ï_na_ment

[de amoïnar]

m 1 Acció d’amoïnar;

2 l’efecte.

->amoïnar

■amoïnar

Part. sil.: a_mo_ï_nar

[del cast. amohinar, avui antiquat en aquesta llengua, derivat de mohino ‘desgraciat, enutjat’, d’origen incert, potser de l’àr. mûḫim, muwáḫḫim ‘malsà, enutjós’; 1a FONT: 1650]

v 1 tr 1 No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Aquest soroll m’amoïna.

2 Importunar, molestar. No m’amoïneu amb problemes inútils.

2 pron Preocupar-se, patir amoïnament. S’amoïna massa per la salut dels seus pares.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amoïnar

GERUNDI: amoïnant

PARTICIPI: amoïnat, amoïnada, amoïnats, amoïnades

INDICATIU PRESENT: amoïno, amoïnes, amoïna, amoïnem, amoïneu, amoïnen

INDICATIU IMPERFET: amoïnava, amoïnaves, amoïnava, amoïnàvem, amoïnàveu, amoïnaven

INDICATIU PASSAT: amoïní, amoïnares, amoïnà, amoïnàrem, amoïnàreu, amoïnaren

INDICATIU FUTUR: amoïnaré, amoïnaràs, amoïnarà, amoïnarem, amoïnareu, amoïnaran

INDICATIU CONDICIONAL: amoïnaria, amoïnaries, amoïnaria, amoïnaríem, amoïnaríeu, amoïnarien

SUBJUNTIU PRESENT: amoïni, amoïnis, amoïni, amoïnem, amoïneu, amoïnin

SUBJUNTIU IMPERFET: amoïnés, amoïnessis, amoïnés, amoïnéssim, amoïnéssiu, amoïnessin

IMPERATIU: amoïna, amoïni, amoïnem, amoïneu, amoïnin

->amoïnós

■amoïnós -osa

Part. sil.: a_mo_ï_nós

[de amoïnar; 1a FONT: 1884]

adj Que amoïna, especialment que de costum amoïna.

->amoixador

■amoixador -a

Part. sil.: a_moi_xa_dor

[de amoixar]

adj Que amoixa.

->amoixadorament

■amoixadorament

Part. sil.: a_moi_xa_do_ra_ment

[de amoixador]

adv Amb amoixament, d’una manera amoixadora.

->amoixament

■amoixament

Part. sil.: a_moi_xa_ment

[de amoixar]

m 1 Acció d’amoixar;

2 l’efecte.

->amoixar

■amoixar

Part. sil.: a_moi_xar

[de moix¹; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 1 Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. Li agradava d’amoixar el cadell.

2 p ext La mare amoixa els cabells del seu fill.

2 fig Recaptar la benvolença, el consentiment, l’aquiescència, etc. (d’algú), amb afalacs, amb manyagueries. Amoixa la seva tia per poder fer el que li dóna la gana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amoixar

GERUNDI: amoixant

PARTICIPI: amoixat, amoixada, amoixats, amoixades

INDICATIU PRESENT: amoixo, amoixes, amoixa, amoixem, amoixeu, amoixen

INDICATIU IMPERFET: amoixava, amoixaves, amoixava, amoixàvem, amoixàveu, amoixaven

INDICATIU PASSAT: amoixí, amoixares, amoixà, amoixàrem, amoixàreu, amoixaren

INDICATIU FUTUR: amoixaré, amoixaràs, amoixarà, amoixarem, amoixareu, amoixaran

INDICATIU CONDICIONAL: amoixaria, amoixaries, amoixaria, amoixaríem, amoixaríeu, amoixarien

SUBJUNTIU PRESENT: amoixi, amoixis, amoixi, amoixem, amoixeu, amoixin

SUBJUNTIU IMPERFET: amoixés, amoixessis, amoixés, amoixéssim, amoixéssiu, amoixessin

IMPERATIU: amoixa, amoixi, amoixem, amoixeu, amoixin

->amoixir-se

■amoixir-se

Part. sil.: a_moi_xir-se

[de moix²]

v pron Una fruita, esdevenir moixa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amoixir

GERUNDI: amoixint

PARTICIPI: amoixit, amoixida, amoixits, amoixides

INDICATIU PRESENT: amoixeixo, amoixeixes, amoixeix, amoixim, amoixiu, amoixeixen

INDICATIU IMPERFET: amoixia, amoixies, amoixia, amoixíem, amoixíeu, amoixien

INDICATIU PASSAT: amoixí, amoixires, amoixí, amoixírem, amoixíreu, amoixiren

INDICATIU FUTUR: amoixiré, amoixiràs, amoixirà, amoixirem, amoixireu, amoixiran

INDICATIU CONDICIONAL: amoixiria, amoixiries, amoixiria, amoixiríem, amoixiríeu, amoixirien

SUBJUNTIU PRESENT: amoixeixi, amoixeixis, amoixeixi, amoixim, amoixiu, amoixeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: amoixís, amoixissis, amoixís, amoixíssim, amoixíssiu, amoixissin

IMPERATIU: amoixeix, amoixeixi, amoixim, amoixiu, amoixeixin

->amolar-se

■amolar-se

v pron Agrupar-se els peixos formant mola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amolar

GERUNDI: amolant

PARTICIPI: amolat, amolada, amolats, amolades

INDICATIU PRESENT: amolo, amoles, amola, amolem, amoleu, amolen

INDICATIU IMPERFET: amolava, amolaves, amolava, amolàvem, amolàveu, amolaven

INDICATIU PASSAT: amolí, amolares, amolà, amolàrem, amolàreu, amolaren

INDICATIU FUTUR: amolaré, amolaràs, amolarà, amolarem, amolareu, amolaran

INDICATIU CONDICIONAL: amolaria, amolaries, amolaria, amolaríem, amolaríeu, amolarien

SUBJUNTIU PRESENT: amoli, amolis, amoli, amolem, amoleu, amolin

SUBJUNTIU IMPERFET: amolés, amolessis, amolés, amoléssim, amoléssiu, amolessin

IMPERATIU: amola, amoli, amolem, amoleu, amolin

->amollada

■amollada

[de amollar]

f 1 Acció d’amollar;

2 l’efecte.

->amollar

■amollar

[de moll⁴]

v 1 tr Deixar anar afluixant. Amollar un cable.

2 pron Anar baixant d’un lloc escorrent-se per una corda, una fusta, etc.

3 tr Deixar anar, deixar lliure cessant de tenir agafat, tancat, detingut. Amollar el bestiar.

4 tr 1 Deixar anar cessant de retenir; engegar. Amollar un tret.

2 p ext Amollar una galtada.

5 tr fig Afluixar. Amollar un exabrupte.

6 intr Afluixar, perdre intensitat una cosa. La ira amolla.

7 intr Afluixar, posar un menor esforç en una tasca, en una empresa, etc.; cedir. Al capdavall amollarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amollar

GERUNDI: amollant

PARTICIPI: amollat, amollada, amollats, amollades

INDICATIU PRESENT: amollo, amolles, amolla, amollem, amolleu, amollen

INDICATIU IMPERFET: amollava, amollaves, amollava, amollàvem, amollàveu, amollaven

INDICATIU PASSAT: amollí, amollares, amollà, amollàrem, amollàreu, amollaren

INDICATIU FUTUR: amollaré, amollaràs, amollarà, amollarem, amollareu, amollaran

INDICATIU CONDICIONAL: amollaria, amollaries, amollaria, amollaríem, amollaríeu, amollarien

SUBJUNTIU PRESENT: amolli, amollis, amolli, amollem, amolleu, amollin

SUBJUNTIU IMPERFET: amollés, amollessis, amollés, amolléssim, amolléssiu, amollessin

IMPERATIU: amolla, amolli, amollem, amolleu, amollin

->amollegament

■amollegament

[de amollegar]

m 1 Acció d’amollegar o d’amollegar-se;

2 l’efecte.

->amollegar

■amollegar

[de moll⁴; 1a FONT: s. XIII]

v tr Remollir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amollegar

GERUNDI: amollegant

PARTICIPI: amollegat, amollegada, amollegats, amollegades

INDICATIU PRESENT: amollego, amollegues, amollega, amolleguem, amollegueu, amolleguen

INDICATIU IMPERFET: amollegava, amollegaves, amollegava, amollegàvem, amollegàveu, amollegaven

INDICATIU PASSAT: amolleguí, amollegares, amollegà, amollegàrem, amollegàreu, amollegaren

INDICATIU FUTUR: amollegaré, amollegaràs, amollegarà, amollegarem, amollegareu, amollegaran

INDICATIU CONDICIONAL: amollegaria, amollegaries, amollegaria, amollegaríem, amollegaríeu, amollegarien

SUBJUNTIU PRESENT: amollegui, amolleguis, amollegui, amolleguem, amollegueu, amolleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: amollegués, amolleguessis, amollegués, amolleguéssim, amolleguéssiu, amolleguessin

IMPERATIU: amollega, amollegui, amolleguem, amollegueu, amolleguin

->amolliment

■amolliment

[de amollir]

m 1 Acció d’amollir o d’amollir-se;

2 l’efecte.

->amollir

■amollir

[de moll⁴]

v tr 1 Fer tornar moll o bla; ablanir.

2 fig 1 Ablanir, suavitzar, mitigar.

2 Afeblir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amollir

GERUNDI: amollint

PARTICIPI: amollit, amollida, amollits, amollides

INDICATIU PRESENT: amolleixo, amolleixes, amolleix, amollim, amolliu, amolleixen

INDICATIU IMPERFET: amollia, amollies, amollia, amollíem, amollíeu, amollien

INDICATIU PASSAT: amollí, amollires, amollí, amollírem, amollíreu, amolliren

INDICATIU FUTUR: amolliré, amolliràs, amollirà, amollirem, amollireu, amolliran

INDICATIU CONDICIONAL: amolliria, amolliries, amolliria, amolliríem, amolliríeu, amollirien

SUBJUNTIU PRESENT: amolleixi, amolleixis, amolleixi, amollim, amolliu, amolleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: amollís, amollissis, amollís, amollíssim, amollíssiu, amollissin

IMPERATIU: amolleix, amolleixi, amollim, amolliu, amolleixin

->amollonament

■amollonament

[de amollonar]

m 1 1 Acció d’amollonar;

2 l’efecte.

2 TOPOG 1 Fitació.

2 Fita.

->amollonar

■amollonar

[de molló¹]

v tr 1 Senyalar amb mollons els límits (d’una propietat). Calia amollonar tota l’heretat.

2 TOPOG fitar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amollonar

GERUNDI: amollonant

PARTICIPI: amollonat, amollonada, amollonats, amollonades

INDICATIU PRESENT: amollono, amollones, amollona, amollonem, amolloneu, amollonen

INDICATIU IMPERFET: amollonava, amollonaves, amollonava, amollonàvem, amollonàveu, amollonaven

INDICATIU PASSAT: amolloní, amollonares, amollonà, amollonàrem, amollonàreu, amollonaren

INDICATIU FUTUR: amollonaré, amollonaràs, amollonarà, amollonarem, amollonareu, amollonaran

INDICATIU CONDICIONAL: amollonaria, amollonaries, amollonaria, amollonaríem, amollonaríeu, amollonarien

SUBJUNTIU PRESENT: amolloni, amollonis, amolloni, amollonem, amolloneu, amollonin

SUBJUNTIU IMPERFET: amollonés, amollonessis, amollonés, amollonéssim, amollonéssiu, amollonessin

IMPERATIU: amollona, amolloni, amollonem, amolloneu, amollonin

->amoltonament

■amoltonament

[de amoltonar-se]

m 1 Acció d’amoltonar-se;

2 l’efecte.

->amoltonar-se

■amoltonar-se

[de moltó]

v pron Comportar-se amb esperit gregari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amoltonar

GERUNDI: amoltonant

PARTICIPI: amoltonat, amoltonada, amoltonats, amoltonades

INDICATIU PRESENT: amoltono, amoltones, amoltona, amoltonem, amoltoneu, amoltonen

INDICATIU IMPERFET: amoltonava, amoltonaves, amoltonava, amoltonàvem, amoltonàveu, amoltonaven

INDICATIU PASSAT: amoltoní, amoltonares, amoltonà, amoltonàrem, amoltonàreu, amoltonaren

INDICATIU FUTUR: amoltonaré, amoltonaràs, amoltonarà, amoltonarem, amoltonareu, amoltonaran

INDICATIU CONDICIONAL: amoltonaria, amoltonaries, amoltonaria, amoltonaríem, amoltonaríeu, amoltonarien

SUBJUNTIU PRESENT: amoltoni, amoltonis, amoltoni, amoltonem, amoltoneu, amoltonin

SUBJUNTIU IMPERFET: amoltonés, amoltonessis, amoltonés, amoltonéssim, amoltonéssiu, amoltonessin

IMPERATIU: amoltona, amoltoni, amoltonem, amoltoneu, amoltonin

->amoltonat

■amoltonat -ada

[de amoltonar-se]

adj Que es capté amb esperit gregari.

->amom

■amom

[del ll. amōmum, i aquest, del gr. ámōmon, íd.]

m Nom d’algunes plantes aromàtiques esmentades pels antics que no han estat identificades.

->amonal

■amonal

[neologisme modern format amb elements dels mots amon(i)i i al(umini)]

m EXPL Denominació genèrica dels explosius militars molt rompedors constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tridinitrotoluè.

->amonedament

amonedament

[de amonedar]

m 1 Acció d’amonedar;

2 l’efecte.

->amonedar

■amonedar

[de moneda]

v tr Convertir (un metall) en moneda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amonedar

GERUNDI: amonedant

PARTICIPI: amonedat, amonedada, amonedats, amonedades

INDICATIU PRESENT: amonedo, amonedes, amoneda, amonedem, amonedeu, amoneden

INDICATIU IMPERFET: amonedava, amonedaves, amonedava, amonedàvem, amonedàveu, amonedaven

INDICATIU PASSAT: amonedí, amonedares, amonedà, amonedàrem, amonedàreu, amonedaren

INDICATIU FUTUR: amonedaré, amonedaràs, amonedarà, amonedarem, amonedareu, amonedaran

INDICATIU CONDICIONAL: amonedaria, amonedaries, amonedaria, amonedaríem, amonedaríeu, amonedarien

SUBJUNTIU PRESENT: amonedi, amonedis, amonedi, amonedem, amonedeu, amonedin

SUBJUNTIU IMPERFET: amonedés, amonedessis, amonedés, amonedéssim, amonedéssiu, amonedessin

IMPERATIU: amoneda, amonedi, amonedem, amonedeu, amonedin

->amonedat

■amonedat -ada

[de amonedar]

adj Adinerat.

->amonestació

■amonestació

Part. sil.: a_mo_nes_ta_ci_ó

[de amonestar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 DR CAN Cadascuna de les publicacions a les esglésies, de paraula o per escrit, del nom i d’altres circumstàncies dels qui volen contreure matrimoni per aquell temps, amb el fi de requerir dels fidels la manifestació dels impediments que hi puguin ésser oposats.

2 Amonestament.

->amonestador

■amonestador -a

[de amonestar]

adj i m i f Que amonesta.

->amonestament

■amonestament

[de amonestar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció d’amonestar;

2 l’efecte.

2 DR Correcció de caràcter lleu que hom imposa per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc.

3 ESPORT Advertència que l’àrbitre d’una competició esportiva fa a un dels participants en cas d’infracció greu del reglament.

->amonestar

■amonestar

[indirectament del ll. admonēre, íd., potser per un encreuament amb molestare ‘molestar’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Advertir severament (algú) per tal que s’esmeni.

2 Imposar (a algú) una sanció de caràcter lleu per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc. L’han amonestat per arribar tard a la feina. L’àrbitre el va amonestar amb una targeta vermella.

2 DR CAN Publicar les amonestacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: amonestar

GERUNDI: amonestant

PARTICIPI: amonestat, amonestada, amonestats, amonestades

INDICATIU PRESENT: amonesto, amonestes, amonesta, amonestem, amonesteu, amonesten

INDICATIU IMPERFET: amonestava, amonestaves, amonestava, amonestàvem, amonestàveu, amonestaven

INDICATIU PASSAT: amonestí, amonestares, amonestà, amonestàrem, amonestàreu, amonestaren

INDICATIU FUTUR: amonestaré, amonestaràs, amonestarà, amonestarem, amonestareu, amonestaran

INDICATIU CONDICIONAL: amonestaria, amonestaries, amonestaria, amonestaríem, amonestaríeu, amonestarien

SUBJUNTIU PRESENT: amonesti, amonestis, amonesti, amonestem, amonesteu, amonestin

SUBJUNTIU IMPERFET: amonestés, amonestessis, amonestés, amonestéssim, amonestéssiu, amonestessin

IMPERATIU: amonesta, amonesti, amonestem, amonesteu, amonestin

->amoni

■amoni

[de amoníac; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 QUÍM INORG Radical monovalent hipotètic, de fórmula NH₄, del qual hom pot considerar derivat l’ió amoni i, per tant, les sals amòniques.

2 amoni quaternari QUÍM ORG Designació genèrica dels radicals monovalents NR₄ que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un d’aril).

3 hidròxid d’amoni QUÍM INORG Amoníac.

4 ió amoni QUÍM INORG Catió monovalent NH₄ contingut en les sals amòniques, que deriva de l’amoníac per addició d’un protó.

->amoni-

■amoni-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot amoníac, que designa el grup catiònic amoni −NH₄ quan és considerat com un substituent en una molècula orgànica.

->amoníac

■amoníac -a

Part. sil.: a_mo_ní_ac

[del ll. ammoniacus ‘goma amoníaca’, i aquest, del gr. ammōniakós ‘del país d’Ammon’, nom egipci de Júpiter, venerat en un temple a la sorrenca Líbia (gr. ámmos ‘sorra’), on es recollia aquesta goma; 1a FONT: 1409]

1 m [NH₃] QUÍM INORG Gas incolor compost de nitrogen i hidrogen, d’una olor pungent característica.

2 adj 1 gas amoníac QUÍM INORG Amoníac.

2 goma amoníaca QUÍM IND Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.

3 sal amoníaca QUÍM ORG Clorur d’amoni.

->amoniacal

■amoniacal

Part. sil.: a_mo_ni_a_cal

[de amoníac; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a l’amoníac, que conté amoníac.

->amoniacat

amoniacat

Part. sil.: a_mo_ni_a_cat

[de amoníac i -at²]

m obs QUÍM INORG Designació dels composts d’addició en els quals l’amoníac actua com l’aigua en els hidrats.

->amònic

■amònic -a

[de amoníac]

adj QUÍM INORG Relatiu o pertanyent al radical amoni o a l’ió amoni.